Carrer 031 032 by Revista Carrer

»"'

La Veu del

Publicació mensual

Obradors, 6-8 baixos • 08002 - Barcelona

Elecció

N5 31-32 Abril-Maig1995

mmtfíínu^.

arris exigeixen vuit mesures urgents

Josep Maria Socias Huinbert

entrevistat

pe?^ Huertas

Claveria

• Pàgs, 14 i 15

la Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 99 29(dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana

353 93 00

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm.dj)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88 Consell de direcció l^oser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa M' Palència, Marta Pluja, Tito Ros, Carme Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesijs Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Pau Vifias, Goya Vivas

Abril-Maig de 1995 ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària de redacció Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Cartes Magrans Serveis d'autoedicló de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47) Impressió Grinver, SA. (T. 373 68 61) Distribució General Servei Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44(dm,dj) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv)

Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Tnnitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Isabel Sànchez. Telèfon 412 76 00 '

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars. i la seva distribució és gratuïta

Plou sobre mullat En aquests moments ja hi han uns dos mil cinccents milions de pessetes d'impostos impagats. Entre seixanta i setanta mil famílies de Catalunya protesten perquè el rebut de l'aigua a partir del 1990 s'hi van anar afegint un impost darrere l'altre, fent augmentar el rebut en un cent per cent. La guerra de l'aigua continua perquè el govern de la Generalitat, encapçalat pel seu president, ha fracassat en el seu intent de resoldre el problema abans del 30 de desembre, com va encarregar el senyor Pujol al senyor Comas. El document final de les reunions celebrades va en alguns aspectes més enllà que la falsa pau firmada al setembre pels que no representen les famílies en lluita. Els acords o recomanacions, que vam donar a conèixer a l'opinió pública, ja les vam titllar de tímides al seu moment, però ens sembla important que el govern de la Generalitat recomanés que els representants veïnals fossin acceptats en la comissió parlamentària. Tant la recomanació com els acords aconseguits es volien elevar als partits en una reunió conjunta, que fins ara, que sapiguem, no s'havia fet mai. Però els partits que formen part de la comissió parlamentària van dir que no al govern de la Generalitat. No ens van acceptar i s'han limitat a convocar-nos uns minuta per interrogar-nos. Sembla que la feina que va començar tard, trigarà a acabar-se perquè fins després de l'estiu no es treuran conclusions, és a dir no sabrem quines reformes fan a les lleis. Les estudiarem detalladament per veure si recullen les nostres conegudes reivindicacions. Serà llavors, al setembre, quan els impostos impagats voltaran els tres mil cinc-cents milions de pessetes. Però tots fan com si no passés res! Si ells no tenen pressa, nosaltres tampoc, però el seu comportament no pot qualificar-se de positiu i és que ens continuen prenent a riure. Nosaltres ens manifestarem el proper catorze de maig per fer que ens vegin i per dir-los pel carrer que són uns irresponsables.

CARTA ALS LECTORS Davant les vuit mesures urgents que exposem a les pàgines 16117 volem aclarir que: Aquestes mesures són el resultat de diverses aportacions de dirigents veïnals i col.laboradors de CARRER. Tot i que qualsevol selecció o resum és discutible, hem decidit concretar vuit mesures que tenen com a titular un enunciat concret, al qual afegim unes reivindicacions que les expliquen. Per això algunes de les aportacions que hem rebut han quedat fora de la llista. Per completar i conèixer el plantejament del moviment associatiu, cal tenir en compte les reivindicacions que les associacions, barri a barri, ens han dictat (pàgs 28 a 30). No hem situat entre les vuit principals la reivindicació que encapçala la "guerra de l'aigua": netejar el rebut d'impostos aliens i recuperar el preu de l'any

Una explicació 1990 afegint-li la inflació corresponent. Som conscients que no és un tema municipal, però no podem silenciar que en el cas de la nostra ciutat l'ajuntament ha amagat al rebut els impostos del tangrem i del clavegueram. El fet que no figuri entre les mesures subratllades no suposa cap abdicació. Com a reivindicació està per davant de totes les mesures o reivindicacions assenyalades. Exigim un tracte just i considerem imprescindible un pacte social i ecològic sobre l'ús i el preu de l'aigua. Som conscients que ei material que oferim té les seves limitacions i oblits. L'esport i la cultura en són uns bons exemples. Expressen la nostra realitat i no és bo amagar que tenim deficiències. Tanmateix un seguit d'articles i opinions obertes matisen, corrigeixen i completen la nostra posició.

Presentarem aquest número de CARRER, i més concretament les vuit mesures urgents als "alcaldables" de Barcelona, el dia 16 de maig a les 19:30 en el decurs d'un debat que celebrarem a l'Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda, número 6.

El consell de direcció

Les il·lustracions de la portada i les p à g i n e s centrals han estat c e d i d e s per la revista A L F O Z (Autor: Federico del Barrio)

^ ^

In \Vu tifl

CARRER

Abril-Maig de 1995

Lorenzo Martín-Retortillo Ex-senador constituyente

ESPECIAL

í,Hay que generalizar la tònica de que todos los que estén en la política, incluso en la política local, tengan unos sueldos esplendorosos? Hoy es un clamor incesante el de que todos los presupuestos públicos chirrían, el del Estado, los autonómicos o los municipales, y no faltan voces sensatas que advierten de los efectos perniciosos del dèficit publico y de la necesidad de abordarlo y atajarlo. Aunque la partida de retribuciones de los políticos tenga un peso limitado en el conjunto, nadie negarà que en esta vida cuenta mucho lo simbólico, los gestos. Ninguna duda me cabé que, en el caso ue los concejales, hay que compensar gastos, d e s p l a z a m i e n t o s y p a r t i d a s similares, siempre que se hagan las cosas respetando las reglas, con transparència, y también con un cierto sentido del ridículo. Porque con lo exigentes que somos para

Maria Eugènia Ibànez Periodista

a historia mas pròxima del transporte publico de Barcelona es una sucesión constante de la presión de los ciudadanos a la Administraciòn, sea la que fuere, para conseguir una mejora del Servicio, m i e n t r a s A y u n t a m i e n t o y Generalitat se han limitado a actuar, en la ittayoría de los casos, al son de la contundencia de esa presión ciudadana. La historia demuestra que el transporte publico es para los barceloneses una necesidad, un baremo de la calidad de vida, y para los políticos, una excusa, un Juego electoral, una forma de presión al rival político, però nunca un servicio s n t e n d i d o como i m p r e s c i n d i b l e y Prioritario. A las pruebas me remito. El túnel del tramo de la línea 3 comprendido entre plaza L e s s e p s y M o n t b a u llevaba

Generosidad y profesionalidad en la política municipal

10 ha cambiado en la Sociedad, y las personas con un cierto número de anos, a poco reflexivas que sean, pasaràn lista con facilidad a las tan numerosas mutaciones producidas en la forma de vivir, en los usos y en las costumbres. Però aún con tanto cambio hay algo que la gente sigue apreciando mequívocamente. Entre ese algo que se sigue valorando aún con la mudanza de los tiempos ocupa un lugar innegable la generosidad y el desprendimiento. En todos los àmbitos, tanto en el privado como en el publico. La generosidad de los padres para con los hijos, o de los hijos para con los padres, del hombre hacia la mujer, o de la niujer hacia el hombre, como ejemplos en el àmbito de lo privado. Però también en el àmbito de lo publico: sin la vocación o entrega de los maestros o de las personas que trabajan en clínicas, consultorios y hospitales, no hay enseíïanza ni sanidad que valgan, por poner dos ejemplos patentes. Lo mismo hay que decir del campo de la política. Y aquí es donde yo querría insistir ahora.

ELECCIONS

WII.LI (ILAHAL'EK

nuestras cosas, hay una tendència a volverse manirroto cuando se administran dineros públicos. Se olvida con demasiada frecuencia que los dineros públicos son algo sagrado de lo que habría que disponer con sumo respeto. Se ha generalizado en estos últimos afios la costumbre de que alcaldes, concejales y d i p u t a d o s , incluso los parlamentaries autonómicos, estuvieran retribuïdes en un régimen de "dedicación exclusiva", cobrando así un sueldo completo del correspondiente ente publico. Entiendo que tal fórmula puede ser normal en unos cuantos casos lógicos y razonables que, con todo, deberían ser la excepción. La seflalada pràctica se ha generalizado en grandes capitales, en ciudades medias o pequenas, però también en numerosísimos pueblos. Se i n s t a l a así u n a clase política "profesional", a p a r t a d a de su forma

habitual de ganarse la vida, alejada de la Sociedad, y dependiente al cien por cien del aparato del partido que, si m u e s t r a "fïdelidad", le ha de seguir apoyando para el próximo período electoral. Yo creo que estamos ante un fenómeno nocivo y enormemente disfuncional sobre el que hay que llamar la atención con insistència. Se han manejado incluso argumentos de orden progresista para justificar el fenómeno; si no se paga -se razona-, es decir, si no hay un sueldo, solo pueden ser concejales los pudientes, con lo que quedarían excluidos de la lucha política las capas populares. El argumento es una falacia. La historia de Espafia està llena, tanto en grandes capitales y ciudades medias como en pueblos mayores y m e n o r e s , del ejemplo, d e s p r e n d i d o , ilusionado y eficaz de miles de concejales anarquistas, socialistas, comunistas o de

tantas otras organizaciones y movimientos de caràcter popular, que prestaren servicios inmejorables a la Sociedad alternando las tareas públicas del concejo con su oficio, profesión o dedicación. Ahí queda su ejemplo y su obra, y nunca se les hubiera ocurrido que tuvieran que pagaries un sueldo o jornal para eso. Me parece que hay que clamar a favor de la gente desprendida, generosa, que va a los puestos a quemarse y a trabajar, y no a buscar un empleo fàcil y generosamente retribuido, en unos tiempos ademàs en que la colocación es uno de los mayores problemas sociales. Repito que justifico las excepciones allí donde sean razonables y exigidas. Però como tònica, hay que reclamar que esa representación ciudadana tan genuina como es la que desempefian alcaldes, diputados, consejeros y concejales se baga no para lograr una ocupación en que perpetuarse, sinó como una oportunidad de Servicio en la que uno pone lo mejor que tiene con ilusión. Aún cuando son tantas las cosas que cambian, la generosidad y el desprendimiento siguen siendo inequívocos valores sociales. Que, a la par, constituyen un símbolo, un ejemplo que hay que reivindicar sin falta en tiempos como los que vivimos. En el àmbito de los ayuntamientos, "cauces inmediatos de participación ciudadana en los asuntos públicos", como dice la Ley, la tensión generosidadprofesionalidad en lo que concierne a los representantes del pueblo, creo que hay que resolverla decididamente a favor de la generosidad y el desprendimiento, como fuente inmejorable de ilusión y responsabilidad y, también, de confianza del elector. Lorenzo Martin-Retortillo Baquer es catedràtica de Derecho Administrativa de la Universidad Camplutense. Propu.so induir a las asociaciones de vecinos en el texta constitucional como entidades de interès publico.

El juego del transporte publico construido un par de aflos y la presidenta de la època de Transportes de Barcelona, Mercè Sala, era reacia a ponerlo en servicio basàndose en argumentos de rentabilidad econòmica de compafiía. Solo cuando los barrios de la zona alta del tramo, Montbau, Vall d'Hebron, Penitents y Vallcarca, se echaron a la calle el Ayuntamiento de Barcelona y Transportes de Barcelona optaren por forzar su entrada en servicio. El tramo de la línea II Sant Antoni-Sagrada Família llevaba camino de convertirse en la segunda parte de la anterior historia por argumentos similares: falta de trenes, escasa aportación de viajeros, línea incomp l e t a y o t r a s e s c u s a s dificilmente defendibles. Este tramo empezarà a funcionar en septiembre porque la ciudad se ha organizado y porque aún causan respeto comisiones vecinales que tienen por

objetivo lo que debería ser prioridad absoluta de los políticos: la defensa del transporte publico. A los conocedores de la situación del transporte publico de esta ciudad nos causa cierto rubor la constante defensa de m e t r o y a u t o b u s e s que desde sus planteamientos teòricos hacen de forma constante tanto los concejales de Barcelona, como los m i n i s t r o s que i n a u g u r a n autopistas, como los consellers en cuya cota de responsabilidad debe figurar liberar en lo posible a la ciudad del agobio del coche privado. Y causa rubor porque esa teoria choca de forma brutal con la realidad suya de cada dia. Una realidad que supone un desprecio casi total por el transporte colectivo; una realidad que se pierde en estudiós y proyectos que sirven para convocar ruedas de prensa confiando, eso sí.

en la mala memòria de los periodistas; una realidad que justifica 15 meses de negociación para la firma de acuerdos económicos y de inversiones que resuel van, o atenuen, la precària situación del transporte publico; una realidad que, a un mes de las elecciones, convierte metro y autobuses en un senuelo electoral màs, a la espera, también, de la mala memòria del votante. Y esas realidades explican, sin màs, que el plan de metros lleve 11 anos de retraso, que Barcelona y su àrea metropolitana carezcan de un billete integrado, cuando otras ciudades como Madrid la aplican desde hace afios, y que el prometido consorcio o autoridad única del transporte sea en realidad una feria de vanidades a 1 a que se va a buscar la mejor posición política y no la efectividad del servicio.

la Veu Oeí

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA INFANTIL JOAN

PEGENAUTE

BRESME

Vianants: una espècï

"Prefereixo Ulisses a

MARC ANDREU

Floquet de Neu"

MARC VIVES

En Joan Pegenaute té 11 anys i viu al Poblenou. Està una mica nerviós perquè aquesta és la seva primera entrevista, però en canvi perd la vergonya clavant la camera i es fa la foto tot divertit. — Què faries si tu fossis l'alcalde de Barcelona? — Construiria més parcs, perquè molts dels que hi ha són de disseny i no tenen gronxadors per jugar. — Parlant de parcs, quins en coneixes de Barcelona? — El parc de l'Oreneta, el parc de Montjuïc, el parc de la Ciutadella, el de la Pegaso... — I on es pot jugar millor, als jardinets o a les places dures? — Als jardinets. — I els teus pares ja et deixen baixar al carrer a jugar amb els amics? — Sí. Només em diuen que torni a l'hora que diuen ells. — Com t'ho passes millor: jugant a l'ordinador o els dissabtes a la tarda a l'esplai? — A l'esplai, però a l'ordinador també hi jugo. — Barcelona ja té alguns carrils-bici, però tu faries també carrils per als patinadors? — Sí, perquè a mi m'agrada tant anar amb bicicleta com patinar. — Què és el que més t'agrada de Barcelona? — El Tibidabo, perquè hi ha moltes atraccions. — Qui et cau millor, l'orca Ulisses o en Floquet de Neu? — Ulisses, però ara ja no la tenim aquí. — Quants anys tenies quan es van fer les primeres eleccions municipals després del franquisme? — ...mmmm. (En Joan no sap què dir però la mare l'ajuda: "Encara no havies nascut"). — A l'escola us ensenyen els barris de la ciutat? — No, només anem a veure museus i alguna vegada al teatre. — Cobi o Songoku? — Songoku. — On t'agradaria viure quan siguis gran? — Al camp, perquè hi ha més aire pur que a Barcelona. — Quines coses t'agraden més de la Festa Major del teu barri? — La fira, els gegants i els diables. — Què penses quan trepitges una caca de gos? — Que guarro! — Qui és el guarro, el gos o el seu amo? — Tots dos, però l'amo té més culpa que el gos. — Et sonen els noms de Maragall, Roca, Vintró, Lacalle i Rahola? — No. Bueno, el Maragall sí. I el Roca també em sona, però no sé qui és. Marc Andreu

"A les entrades i sortides de Barcelona, hi ha retencions a la part alta de la Diagonal, al nus de la Trinitat i a la ronda litoral a l'alçada de Zona Franca. A les rondes, la circulació és molt intensa a la Vall d'Hebron i trobem cues a la ronda litoral entre Prim i Vila Olímpica i a sota del passeig Colom. Pel que fa a l'interior de la ciutat, el tràfic és molt dens als carrers de l'Eixample, especialment a Gran Via i Aragó, a la Via Augusta i a General Mitra fins a l'enllaç amb la Travessera de Dalt". Aquesta, o una de molt semblant, és la crònica que podem sentir per la ràdio qualsevol matí o vespre. La informació del trànsit està popularitzant les cròniques radiofòniques del RACC i la Guàrdia Urbana, i a la televisió, juntament amb els homes i dones del temps, apareix ja l'home del trànsit. Per què tanta obsessió amb les cues, les retencions i la falta d'aparcaments? No és que ens preocupem massa dels cotxes i massa poc de les persones com a simples vianants? Aturem-nos i reflexionem. A Barcelona hi ha 800.000 cotxes, furgonetes i camions, i unes 200.000 motos i ciclomotors. A més, cada dia feiner entren i surten de la ciutat 600.000 cotxes més. Aquest volum de tràfic motoritzat ocupa el 60 per cent de l'espai viari i circula a una velocitat mitjana de 17 quilòmetres per hora. N/lenys del 17 per

cent dels barcelonins es desplacen en cotxe els dies de feina, i un 5 per cent es mouen per la ciutat en moto. Aquestes són les dades corresponents al 1994, i contrasten amb el 47 per cent de ciutadanes i ciutadans que viatgen en transport públic i el 30 per cent que es des-

vida dels seus habitants i la conservació del medi ambient, són cada cop més objecte de preocupació i debat. D'això es va parlar el passat mes d'abril a Madrid al II Congrés Mundial de Ciutats Saludables i Ecològiques, a Granada en les jornades del Club Europeu de Ciutats Lliures de Cotxes, i a Barcelona al Congrés Europeu de la Ciutat i les Persones amb Disminució. •

plaça habitualment a peu. Si les xifres són aquestes, per què el tràfic privat motoritzat, que resol menys d'una quarta part de la mobilitat, ha d'ocupar el 60 per cent dels carrers? Per què els peatons s'han de resignar a ser una espècie dèbil i constantment amenaçada pels cotxes? Qüestions com aquestes, que tenen a veure amb la concepció humana de la ciutat, la qualitat de

Els carrers de Cerdà

Ildefons Cerdà, pare de l'Eixample barceloní, ja va dir el 1863 que el carrer no és simplement una carretera destinada a servir les comunicacions directes entre dos punts, sinó que ha de servir al vianant. Per a Cerdà, al peató el carrer li subministra "llum per veure, aire per respirar, vistes per gaudir i tots els mitjans per exercitar el sentiment de comunicabilitat o sociabilitat". Malauradament avui això no és així, i el vianant troba molts problemes a l'hora de caminar pel carrer, accedir al transport públic o passejar pels parcs de la ciutat. I no es tracta només de les tan anomenades barreres arquitectòniques. Canviar aquesta situació és el que reivindiquen organitzacions veïnals com la Favb o l'associació Barcelona Camina: que el peató recuperi l'espai que el cotxe li ha pres. OléThorson, urbanista i membre de Barcelona Camina, creu que

Pedalejant per Barceloní MARTA BACH

Fa quatre anys i mig, a l'octubre de 1990 es va posar en marxa a la Diagonal, entre Francesc Macià i el parc Cervantes, el primer carril bici de la ciutat de Barcelona. A finals de març de 1995, es van inaugurar els nous trams reservats a ciclistes fins arribar a un total de 49 quilòmetres. En poc més de tres mesos la ciutat de Barcelona ha triplicat els quilòmetres dedicats al carril bici. El cert és que cada cop es veu més gent circulant pels carrers damunt d'una bicicleta. N'hi ha de tota mena: des d'executius amb americana, a estudiants, i fins i tot hi ha qui diu que la bicicleta va camí de convertir-se en el vehicle de transport preferit per més d'un polític.

ENRIC FONTCOBERTA

•

Més de setanta mil persones utilitzen la bicicleta cada setmana

Han de compartir espais ciclistes i peatons?

extens univers de partidaris i detractors d'aquest vehicle no contaminant, l'Ajuntament de Barcelona, les agrupacions ciclistes, els sindicats de taxistes i, fins i tot, els mateixos peatons mostren, i defensen, els seus particulars punts de vista. Fa temps que l'Ajuntament de Les estadístiques (publicades Barcelona s'entesta a recordar als per l'Entitat Metropolitana del ciutadans que en tots els espais Transport) són clares: els usuaris públics els peatons sempre tenen de bicicletes a l'any 1994 van as- prioritat, per damunt de qualsevol cendir a un total de 15.000 perso- vehicle, ja sigui un cotxe o una nes els dies laborables, i 60.000 bicicleta. L'actual disseny dels carels caps de setmana. Enmig d'un rils bici a l'avinguda Diagonal qües-

tiona aquesta concepció. Si anar a peu pel lateral de mar de la Diagonal, entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Sant Joan, abans era un passeig, ara ha esdevingut una veritable carrera d'interessos entre els ciclistes i els vianants. Uns i altres envaeixen les zones destinades al seu ús personal. Es tracta del primer punt de conflicte. Segons Daniel Eritja, portaveu d'Amics de la Bici, "nosaltres defensem l'ús de la bicicleta perquè volem una ciutat més habitable. Amb la potenciació de les bicis

l.a Veu del

CARRER

Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

|ue ha de sobreviure tancant carrers al trànsit, sinó que "s'han de crear espais agradables, accessibles, amb caràcter i vitalitat perquè el vianant percebi que el carrer és un espai molt especial que ha estat dissenyat curosament per gaudir-lo".

(passar d'un minut i mig a cinquanta segons), i per sincronitzar-los amb el pas i les parades dels autobusos". Altres mesures passen, evidentment, per promoure el transport públic. •

•

Zones peatonals

A Barcelona això es concreta ampliant les àrees peatonals als diferents barris i connectant-les entre si per una xarxa bàsica de carrils bici i passejos (a l'estil del Portal de l'Angel i la plaça de la Catedral). Es tracta de dotar la ciutat de grans eixos peatonals com el del mar a la Diagonal a través de les Rambles. I allà on els cotxes no puguin desaparèixer del tot, cal reduir la seva presència al mínim creant zones semi-peatonals de velocitat màxima limitada a 30 quilòmetres/ hora.

ENRIC FONTCOBERTA

Barcelona s'ha de dotar de grans eixos peatonals la ciutat està feta per a la gent i que pot funcionar perfectament sense cotxes. "De fet", afirma, "el cotxe és un nou ric que ha envaït els nostres carrers des de fa només trenta anys". 9 Encara hi som a temps "Tot i que les ciutats van créixer quan encara no hi havia cotxes,

durant els últims trenta anys el seu desenvolupament econòmic i urbanístic s'ha basat en la mobilitat ràpida del vehicle privat", constata OléThorson. Malgrat això, Thorson opina que encara hi som a temps, de girar la truita en benefici dels ciutadans del carrer. "A més, a Barcelona tenim la sort que amb el geni previsor de Cerdà, no hem de

replantejar grans qüestions conceptuals". El que sí cal, segons Thorson, és redissenyar els carrers eixamplant voreres, fent carrils-bici i restringint l'espai als automòbils". Jim McCIuskey, arquitecte britànic que va participar a Granada en les jornades de Ciutats Lliures de Cotxes, opina que no n'hi ha prou

Propostes per pacificar el trànsit i restringir l'ús dels cotxes en benefici dels peatons n'hi ha moltes i diverses. Olé Thorson creu que "les administracions només han de tenir voluntat política i valentia per perdre la por a les queixes dels conductors". Segons el prestigiós urbanista, "algunes mesures són tan senzilles com apretar alguns botons al centre de control de trànsit de la Guàrdia Urbana: canviar les freqüències dels semàfors per fer més curt el temps d'espera per als peatons

Canvi de mentalitat

Olé Thorson reconeix que repensar la ciutat en funció del vianant, un projecte ambiciós i necessari, requereix un canvi de mentalitat important, tant de les administracions com dels ciutadans i ciutadanes. "Actualment bona part de la superfície viària s'utilitza de garatge, i la gent ha d'entendre que recuperar espai per als peatons significa treure els cotxes dels carrers", sentencia l'urbanista. Evidentment això, que passa per construir més aparcaments (a Barcelona es calcula que falten unes 200.000 places d'aparcament) comporta uns costos. I aquestes despeses les han de finançar, en part, les administracions públiques i assumir, d'altra part, els mateixos propietaris dels vehicles. De fet, els peatons han d'assumir que l'ideal d'una ciutat amb menys cotxes costarà uns diners que caldrà posar. I les administracions, que fins ara han promogut irracionalment el caos automobilístic amb cinturons, aparcaments al centre de la ciutat i plans renove, han de pagar també com a responsables civils subsidiaris.

Les "bicis" ja no són només per a l'estiu "Els ciclistes en cap moment no pretenem entrar en competència amb el peatons" aconseguirem ser enemics del cot^^- En cap moment no pretenem entrar en competència amb els peatons. Només volem pacificar el trànsit. Per aquesta raó, els carrils bici de la Diagonal i d'altres llocs com el carrer Gran de Sant Andreu, no tenen sentit perquè, en ser centres de passeig, ja havíem aconseQuit el nostre objectiu". Amb tot. Amics de la Bici matisa que "no ens oposem en cap moment a la política dels carrils bici, tot i que creiem que és una solució alternativa als problemes de trànsit de Barcelona. El que demanem és que aquesta creació es faci amb menys presses, més qualitat i, sobretot, que no es torni a inaugurar cap carril bici sobre les voreres". Un altre dels aspectes més polèmics, el segon punt de conflicte, "^e la creació dels carrils bici, és la prohibició de no circular (ni cotxes, ni taxis) peraquestes zones. L'Ajuntament ja ha advertit als taxistes que no permetrà que envaeixin els

carrils bici. La tolerància de la Guàrdia Urbana sembla ser que durarà poc i aviat se sancionarà els vehicles que infringeixin aquesta llei. Ara per ara, els taxis que circulin pels carrils bici poden ser multats amb 15.000 pessetes. Per contra, els sindicats de taxistes afirmen que "la gran majoria d'aquests carrils estan infrautilitzats pels ciclistes". Per a Daniel Eritja, "els taxistes no entenen que s'ha acabat l'ús personal de les vies. La solució del trànsit passa per compartir i reduir la gran massa, en aquest cas els cotxes". Per damunt de tot, i lluny de les polèmiques, Barcelona es mostra oberta al món de la bicicleta. Prova d'això, van ser les 45.000 persones que van participar en la 14ena edició de la Festa de la Bicicleta. Segons els càlculs, uns 15.000 participants més que en l'edició de l'any passat, van pedalardesdel passeig Picasso per acabar, 15 quilòmetres després, al parc de la Ciutadella. Al seu costat, els membres del Casal Autogestionari del Clot promocionaven la seva campanya: Bicicletes Solidàries. Una iniciativa que pretén recollir bicicletes velles que, un cop reparades, seran enviades al Tercer Món. De moment, 200 bicicletes han arribat a 20 dels campaments de refugiats del Front Polisari.

MIGUEL LÓPEZ

Simulacre de carril-bici al carrer Gran de Sant Andreu

• Consells de seguretat Finalment, i després de quatre anys i mig de negociacions, els ciclistes de Barcelona poden transitar lliurament per la ciutat. Conseqüentment, estan obligats a complir els drets i els deures propis de vehicles regulats per la Dirección General de Trafico. Tot i que en aquest cas es tracta de mitjans de transport de dues rodes i que totes les evidències indiquen que Barcelona no és Holanda, l'Ajuntament de la ciutat recomana a tots els conductors i conductores de bicicletes que circulin per la dreta de la vorera i que s'utilitzi, sempre que es pugui, el carril més proper a la vorera. Es recomana que en cas de transitar de nit, el conductor porti material reflectant per tal d'avisar de la seva presència als altres vehicles. D'altra banda, s'exigeix respecte cap a les normes generals de trànsit (ja no és gens estrany veure per Barcelona semàfors per a les bicicletes), amb especial esment al pas de peatons, i es recomana l'ús de casc protector. En cas d'accident, recorda que no s'ha de tocar el ferit, ni en cap cas treure-li el casc. Per contra Amics de la Bici no creu necessari la utilització del casc i recomana als seus associats circular amb prudència i respecte cap a les normes de circulació pel mig del carril. També aconsella als seus associats i simpatitzants fer-se una assegurança de responsabilitat civil.

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA PERIFÈRICA ISABEL MARTÍNEZ

Barcelona i les perifèries

MACÍAS

IGNASI RIERA

MARC VIVES

"El barrio es como mi casa" Isabel es una vecina de Ciutat Meridiana. La entrevistamos en la estación de Renfe de Torre Baró. No es por casualidad: ella, como muchos otros y otras, vive en la perifèria. — ^Si usted í'uera alcalde, qué haría? — Arreglar Torre Baró. Luego, pondria pasaraii eon mayor asiduidad.

metro y que los

trenes

— (^Cónio valora los quince anos de alcaldia socialista? — Esto no lo va arreglar nadie. Los soeialistas van haeiendo lo que puedeny esoya es hastante. Si una madre nopuedearreglar supiso, como van a arreglaria ellos todo. — De todo lo que se ha hecho o lo que ya estaba desde hace anos (^derribaría usted algo? — Yo lo encuentro todo perfecta.

Gràcies, en gran part, als setze anys d'ajuntaments democràtics el concepte de "suburbi" o "perifèria" comença a semblar, avui per avui, caducat. Bastaria fer una exposició amb les places construïdes a l'entorn de Barcelona, sovint espais que eren clavegueres naturals o abocadors de deixalles, per comprovar el que dic. Tot i que els ajuntaments no han sabut, amb excepcions molt puntuals, canalitzar de fet veritables mecanismes de participació, han après, en canvi, geografia local: saben com és el seu municipi, quins dèficits han heretat i contra quins dèficits han de lluitar encara. Gràcies als coneixements geogràfics-polítics dels nous responsables municipals, nous qui sap si abocats a una esclerosi múltiple!, les dites ciutats perifèriques han millorat. I molt. Això no obsta a la formulació d'un seguit de retrets i de denúncies contra l'insuportable centralisme barceloní i contra les temptacions permanents de convertir les perifèries en àrees de servituds, en nom del Progrés del Cap-i-Casal.

— í,Qué cambiaría de Ciutat Meridiana? — Nada. Con que tenga la gente escaleras mecànicas para subiry autobuses, yo no cambiaría nada. Es un barrio sanisimo y aquí estàs mas tranquilo que en Barcelona.... Ypara qué cambiar algo, si ponen papeleras y las rompen.

H e estat membre d'una de les comissions del Pla Estratègic Barcelona 2000. I això m'ha permès constatar que tothom gira els ulls cap a les perifèries quan vol expulsar les noses de la ciutat o vol resoldre els dèficits de la ciutat sense haver-ne d'esmenar la base urbanística "que fa patxoca". S'ha d'ampliar el port? Desviarem el riu Llobregat. Necessitem abocadors? Cap al Garraf, que falta gent. Necessitem més comentaris? A Collserola, barcelonins! Una nova estació internacional per als camions TIR? Cap al Baix Llobregat hi falta gent. I tot això sense compensacions de cap mena, que la quantitat de pessetes per habitant destinades a un barceloní o a un hospitalenc, baixllobregatí, colomenc 0 badaloní és tothora del 2 x 1: el doble. L'equívoc es juga amb una paraula màgica: Barcelona. Què vol

— ^',Se vive bien aquí? — Sí, tenemos un ambulatorio guapísimo. Lo que le falta a este barrio es comercio, hay pocas tiendas. También falta un ciney una discoteca para lajuventud.

NO T'HI CONFORMIS

— i Q u é es lo que m a s le gusta de Barcelona? — Me gusta mueho Tres Torres y Muntaner, toda aquella zona, que es donde trahajo. — í,Qué pasa ahora en Ciutat Meridiana que a todo el m u n d o le h a dado por h a b l a r de ella? — Pa .so lo que siempre ha hahido, las drogas... Mueho paro, también, y estoya no es lo mismo que cuandoyo vine a vivir aqui, hace unos aftos, que era maravilloso. Luego ha ido viniendo gente y esto ha camhiado. Todos hahlan de Ciutat Meridiana porque lo consideran elpeor barrio de Barcelona, como me dijo un taxista una vez. Yo le contesté que tampoco es eso... — <;,Y por qué da la impresión de que ahora se habla mas? — Tal vez sea porque lo estan arreglando. Mis hijas me han explicada que Pasqual Maragally Jordi Pujol han venido al barrio y que han dichoqueantes de arreglar cualquier cosa, empezaràn por Ciutat Meridiana.

EDITORIAL BARCINO - Viles i ciutats de Catalunya - Miscel.lània de viatges i festes majors

BIBLIOTECA VERDAGUERIANA

— /.Usted se siente de Barcelona viviendo en C i u t a t Meridiana? — Sí, y para nada querría pertenecer a Montcada.

- Excursions i viatges de Verdaguer (3 volums) - Rondalles de Jacint Verdaguer Manuscrits verdaguerians d'exorcismes i visions

— Viviendo aquí, lo que sí se siente m a s cerca es la montana... — Es una maravilla... Arriba tenemos una fuentey la gente va en verano a merendar o a comer.

MANUALS LINGÜÍSTICS - Primer Curso de Catalàn - Curs superior de gramàtica catalana - Nou vocabulari de barbarismes

sus vecinos? estaba mas tienipo en la calle, los trataba mas. se me hace mas difícil mantenerel contacto. Però siempre, las tengo aquí.

OBRES DIVERSES - Resum d'història dels Països Catalans - Ocells de les terres catalanes - Comprendre la natura

— Aquí lo que se hace es vida de barrio... — Sí, a mi me gusta eso de tirar la basura a las diez de la noche en batay zapatillas, me siento como en mi casa. Me encanta.... Ypara qué vamos a querer ser lo que no podemos, digo yo. Tito Ros

Quan s'ha estudiat la problemàtica del transport barceloní en funció de la seva perifèria? I això que cada dia 600.000 perifèrics entrem a Barcelona. Atureu-vos a la Diagonal, davant el Palau Reial, per exemple. I compteu quants autobusos de la línia 7 passen pels de la línia 67, abans BC, és a dir:

Barcelona-Cornellà, que ho fan. És, en aquest sentit, que hem de seguir afirmant que Barcelona és unaciutatinsolidària, que barata els recursos i que expel.leix els maleficis cap a fora. Darrer exemple: la Universitat Pompeu Fabra. El consell interuniversitari de Catalunya havia dit que la Universitat havia d'anaral Maresme 0 al Baix Llobregat. Decisió del govern: a Barcelona. (Percert: amb la inversió d'immobles més bèstia de la història de les universitats d'arreu del món). Resum: les perifèries sembla que hagin mort... però les pehfèries subsisteixen, sempre al servei d'una ciutat qualificada, quin sarcasme!, com "archivo de cortesia". La ignorància és audaç, fins i tot en el cas d'un geni.

BIBLIOTECA BARÓ DE MALDÀ

— A p a r t e de p a r a trabajar, i,por qué motivo baja a Barcelona? — Para pasear con mis hijas, o de compras, casi siempre al Corte Inglés, que es donde lo compro todo. Oa tomar algo por ahí, también.

— ^'.Qué opina de — Antes, cuando Desde que trahajo mis amistades de

dir província de Barcelona a la matrícula dels cotxes, o quan es tracta del governador civil?. Què vol dir "Gran Barcelona" quan els demògrafs ens parlen de la concentració del setanta per cent dels catalans o quan els megalòmans de la política barcelonina tornen a Mèxic, París o New York?. I què vol dir Barcelona estricta quan es tracta d'abocar recursos preferents per a la millora de la ciutat?

El Telèfon dels Veïns és per utilitzar-lo

SUBSCRIPCIONS

INFORMACIÓ

Montseny, 9 - 08012 Barcelona - Tel. 218 68 88

La Veu

CARRER

5 I Abril-Maig de 1995

del

ESPECIAL

ELECCIONS

1931: memòria d'unes eleccions A n n a Sallés

Encara que totes les comparacions són odioses, no sempre les coses són el que semblen. I unes eleccions municipals poden ser molt més que unes simples eleccions municipals

ipals són, aparentment, la parenta pobra d'un sistema democràtic-parlamentari. Usualment, en elles no s'hi dirimeixen les línies mestres de la política econòmica, ni de la política social, ni el model d'ensenyament públic, ni un llarg etcètera que forma part dels programes dels partits i de la retòrica amb què moltes vegades s'omplen la boca els nostres polítics. El que s'hi dirimeixen són diverses opcions i propostes que fan referència a la solució dels problernes immediats i tangibles que ens planteja la vida quotidiana (els transports, el trànsit, la contaminació, la gestió i utilització del sòl urbà, les infraestructures culturals, els serveis socials; la llista seria inacabable). Per això, més que partits o programes teòrics, el que votem, 0 no votem, en elles, és, sobretot, individus de carn i ossos, de qui coneixem l'eficàcia o incompetència, l'honradesa o venalitat. Enguany, però, diuen que les pròximes eleccions municipals que es faran al mes de maig, no seran exactament el que semblen, una convocatòria als ciutadans perquè votin els seus representants a pobles i ciutats, sinó que, de fet, el que seran és un autèntic plebiscit per al govern de Felipe Gonzàlez i, de retruc, per als seus aliats de CIU. Un plebiscit, afirma l'oposició, tant la de dretes com la d'esquerres, que servirà per copsar el grau de suport popular real que té el PSOE i, en funció que aquest suport sigui major o menor, demanar eleccions legislatives anticipades. Bé, tot això forma part de les regles del joc democràtic, i tant si hi ha eleccions anticipades com si no, el que és segur, a menys que es produeixi un cataclisme imprevisible, és que seguirem regint-nos pels mecanismes, els instruments i les institucions, és a dir, pel mateix sistema polític, de què ens vàrem dotar, de més o menys bon grat, després de la mort de Franco.

• Proclamació de la República Però en la història del nostre país i en la història d'Espanya sí que va haver-hi un moment en què unes eleccions municipals van acabar arnb un s i s t e m a polític, la ri^onarquia, per donar pas a la república: les eleccions del 12 d'abril del 1931. Alfons XIII va c o m p r e n d r e , o li varen fer comprendre, que allà on el vot s'havia exercit sense control I pressió caciquils, als grans nuclis urbans, el triomf de les candidatures republicanes havia de ser entès com un autèntic plebiscit popular de condemna sobre el règim que 6ll representava. El rei va marxar

mentre, a Barcelona i a altres llocs de l'estat, els republicans proclamaven la República el 14 d'abril. Però en el cas de Catalunya, les eleccions municipals van servir per a més coses. A partir de donar el triomf a la majoria de candidatures republicanes, van servir perquè el partit d'en Gambo, la Lliga Regionalista, que havia estat des de primers de segle el partit hegemònic a Catalunya, hagués de cedir el primer lloc en les preferències dels catalans a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Els regionalistes havien sofert un vot de càstig pel seu compromís i la seva connivència amb els interessos monàrquics. En canvi, l'Esquerra, que tot just s'acabava de fundar un mes abans de les eleccions, era un partit verge de pecat original, que tenia com a líder el que ja era considerat el símbol màxim de la Catalunya oprimida, Francesc Macià, l'Avi. ERG repetiria triomf en les eleccions a Corts Constituents celebrades el juny de 1931. Gom a partit majoritari, d'ella dependria, en gran mesura, tant la gestió de l'Ajuntament de Barcelona i de nombrosos municipis catalans, com la

defensa de l'Estatut a les Corts republicanes, o el govern de la Generalitat provisional. Un cop aprovat l'Estatut (setembre de 1932), les eleccions al Parlament de Catalunya van confirmar de nou l'hegemonia de l'Esquerra.

El rei va marxar mentre, a Barcelona i a altres llocs de l'estat, els republicans proclamaven la República el 14 d'abril El consistori barceloní, integrat per 50 regidors, va elegir alcalde al doctor Jaume Aiguader i Miró que, gairebé sense recursos i amb un dèficit paorós, va haver d'encarar la solució de problemes que venien de lluny i que s'havien anat agreujant durant l'etapa de la dic-

iL'opmi

tadura de Primo de Rivera: la construcció d'escoles, de vivendes, la infraestructura viària, la urbanització de Montjuïc, els contractes municipals annb societats privades, etc. D'altra banda, la manca d'experiència en la gestió administrativa per part dels nouvinguts, la manca d'una llei municipal, les crisis internes de l'Esquerra van contribuir encara a fer més difícil aquesta tasca. Però, a pesar de tot, quan es van tornar a celebrar eleccions locals, el gener de 1934, ja amb la llei municipal a la mà aprovada pel Parlament de Catalunya, ERC i els seus aliats de la Unió Socialista de Catalunya podien presentar un balanç positiu de la seva actuació democràtica a l'Ajuntament de Barcelona, quant a la reforma tributària, la política escolar, la reducció del dèficit. El triomf de les dretes en les eleccions legislatives de novembre de 1933, va fer que aquestes eleccions municipals catalanes tinguessin de nou un caràcter més polític que administratiu: votar les esquerres era votar els homes que havien portat la República, era defensar les reformes que havien portat a terme, era

Què espera el rei?

defensar, en definitiva, la democràcia. Les candidatures d'esquerres es van imposar a Barcelona i a gran part dels municipis catalans. Catalunya esdevingué "baluard de la República". Però tant la gestió municipal com l'autonòmica es veurien creixentment dificultades per l'assalt de les dretes a la República. El nou alcalde de Barcelona, també membre d'ERC, Carles Pi i Sunyer, que pretenia despolititzar i desideologitzar la gestió municipal a fi de fer-la més eficaç, a penes tingué temps per posar en marxa cap aspecte del programa municipal de la Coalició d'Esquerres (segurament l'aspecte més important fou el pla Macià, un pla urbanístic elaborat pel GATCPAC i apadrinat per le Corbusier). Era mal moment perquè aquest desig es pogués complir. El fracàs de la revolució d'octubre de 1934 va liquidar qualsevol funcionament democràtic; un nombre important de polítics van anar a parar a la presó, entre ells Companys i Pi i Sunyer; l'Estatut a Catalunya va ser suspès i els ajuntaments, també el de Barcelona, van quedar en mans de gestores. El febrer de 1936, la victòria del Front Popular, Front d'Esquerres a Catalunya, semblava obrir altra vegada el camí de la democràcia, però la sublevació feixista contra la República va liquidar brutalment aquesta possibilitat.

ILaÏÏeadeMCaíarai^a E D I C I Ó DEL

El cicle revolucionari liiclat l'any 1917 es va cloent

MATÍ

D^miru, 14 d'ibcil it 1931

Any x a - N.' 10.e72

E L E C C I O N S MUNICIPALSI ILA FORMIDABLE ÏICTOBIA REPUBLICANA DAfflRl ILESL'Esquerra Republicana ha guanyat la majoria : : La Llisa Trentavoit regidors republicans contra dotze monàrquics 25 regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió Socialista de Catalunya,! |I2 de la Coalició Republicana Socialista i I republicà autònom, contra 12 monàrquics de lal Lliga Regionalista Acció Catalana Republicana no ha tret cap regidor

I EI triomf del poble Li ciuLat úe Bnrcclona I tot CatKlunjm hkn tnanilciLal eiplicllamriu vo^uiiLat en le* aleecloiu d'khlr, contluit B l'Eaciuerrm RepubUcaïM cucio delí Miu «nlielx. El lUBsnirie plebl*cK <iue Mabem de pretenclar ilgnirica pt\ & nos1 l'oidre terminani d'M) derroca ment de U Monarquia, de t'ai'ollL dC lei ilili«rl.«li nacioiiali caUlanet 1 de u t u l a c M ò a l u atplra|cioin de lu mkua treballadora. t:ii aqueit moment la i epresentaclO <1« Catalunya I de tota el* homes bum voliuiuit que dtnlre d'ellu colivluan, en* H atorfada amb un il ü'cniuciu 1 de c a n t u n r a al QUHI IIO mancarem. Ddvnnl tie les d(•nlo(:r^clel^ tlranluade* pel rtt'm que piillm. Ü.ila• tunya preienta ei ilorlóa cabdill Mactfc I eU aeïu hoinuí ptiqué en iguitl• tat de dretj i de c a i · i o r l a , enanni qua rcaoif uin alt nostres piublemea • nacloiialt aporUn tot llur enrorv, tot llur «ntoUasme a l'alUberament deia • altrei poble* iMrica. Sortospmcnt ell t e n n a n a 4'0|weail6 d'arreu d'E*I panyn han tabut triar b« l l u n mandaUrl*. La contc^'t-iicia Rfii.Tai de la vlctorta éa lu d « U r n c l d d^fltiliiv» ll.lBKBUtHL de la Monarqiiiu concul-cadora de lea llei* reDanieiiUiln del • pati. SI cl B«i no vol provocur la (uerra elrtl aiitre eU p<M** aotme«oa a la • teva corona 1 eli poca que la dclcnaen. ha de cedir el paa a la nova forma | d « tocern De no tei-ho aizi, cada elector r*pul>llcb 1 cada ciutadà ei con| v M t l r t en aoldat de la revoloelú. Coneixem perfecUment la reiponaiblliut i r e u que hem conlrct en , no MCalviai'et

^ j

K.puUiíULÈ

1903-1903 j I9O4-I9O) 1906-1909 I "909 1910-191 I I9IÏ-I9M 1914-191) 1916-1917

lúm. rtproduini • conlii «pïrinwol·l f*rt^iKMr n fucr comrrovsdn M

(•.nulidais

iriomfants

MSTIICTE 1

B.tiofi

.^U^ -.1..

lïarrelonn

*«• I

E.I»

tMímicTt ni

DtSTUCn VIII IB tM- OwpMn h

I9líí-l9-ín 1920-191Í

-V

WÍTaifTI II

19IÍ-19J i

k> i I,.* t.Ilfr

EM—"*

Lla» P<U|. ["IMITI

SOIIDAMPAD OPRH^

! per

Bl·lbem prou les raorik que han menat el pc^le. en cundur-nos ei BOrn üe la ciutat roniucdor com Cu de quint *«n cU r.oattc» IdeaU en • oenllL de catuUnltat I d'oquerrUme. Sempre i d una mmitra esprcMl • aqueal·i dlei. hem proclamat «1 dret do CoUlunjrA a l>iercicl riï la pi4a koblranla I el del piuletaiiat a re^tubllmant Immediat de la JustlclH. Peiu tampoc Ignorem qtie hi ha un obstacle a abatrà comú als eatuns i ats Germana notlren dTspanya: la Monarquia I el* que l'apt-nt*• len. SI a Eipanyu no s'eilsluin d'una manera n t o t o s a l^s mes altea i w • ponKUblilUMï cnrtcbadc» rroorlem la iHiHCt6 per a Ics contretes |>ela l l a c a l i ilc U Moiiurquia a Burcclona. Un delí oblccttu). rtonci, prlroardlali que • ! ) • duu a rA|u)itamcnl, tt • cTlclr la reiUtuclú d'allò del qual la ciutat h a e a U t eapoliada. I, una *«• Beada en poiuesRiA del nostre patrimoni, ter-na participar d'una maneta iiiclpal ala nue més conlilbuiren a crear-lo. ati trAaiiadurs. En parlsr úcl noatre patrimoni, no ho fem eiclualvamcnt de c.i.-a \tU piobleniM econumics. M no també dC cara ala de )'aB)>riil. No obltdn• r e i n . donca. un sol moment el profraina Insinuat {• en el naUie n'Anlfvi • 1 que rteuy els diversos a^OMetas de 1 M Tlnancea muoiclpau. de la culiuI r a popular, de IVstublIment d'InsUtucloni aociala I del sanelbincnl 1 c m Ibclllment de Barcelona. Un iiropòsit tenim que ens plau fer pUblIc 1 és que planlclurem tota • e t s problomea a resoldre do cara al pobla, donant-U CMnpte de tol* els • a f e r i q'ie i'alectla per mlt)à de nUtlnf* I d^ctaa pública que c m hi poAln iitHcte 1 que ena puKuln íet sanUt el batrà de la w v a voluntat MII u n u n t nioment dp vida nova que eomrnca per n In noilra rlutut. >-'iii u UiL> t\'i rliitudaiiii que t-nii of^ompuiiyln l'ii ii-^ rt-ullUu'liiiin • l«imi: I que KefiueUIn honorant-no« auib llur conlliinrn per lu giiibci-iBi de CaUlunya i per U noatta lUlAblieB 1 la dch allrea púbics ma d'Eapanya,

ha guanyat les majories als districtes I, III i IV i les minories al VI i al VIII : : Acció Catalana no ha tret cap regidor

I qut t'a[Hnid pública '

••«i···aia·aaa·aaaa·i

r. CAMSO

l"Z^mr''l\

dUtlB^lt «DKpKtrlol 1 £ ! • iBteivaiiion 1 tpoderaU la l a taaald M voBtk Yoia *m 41MI1 qoa • iea 1> . ne be ba <•* • • oar* .

triunfo de los repúbücanos ha demostrado cuil es la voluntad del pueblo

2 9 . 0 0 0 «tolilanialalate EipnMKW itàl M b n Cibiui Up lipHliU OÉi k^ika PiMtía

Ja 11 prejo nn grt» Mnera que bo MOl al n i oo;itrtbulr i la vtotòrta d» l a n o a t » sat4Í&*ttt«b T4 da tsmpB fina a iea t de 1» tard.» . iit qusQcra «sraV* r e ? · t t n t · M « t t . a . a .

~fi7Q>·'<-^^

La premsa de l'època va analitzar els resultats de les eleccions municipals de 1931 en clau republicana

i.mí

mul Ü.IS

2s.ooe|

^ ^ ^

ESPECIAL

ía Veu rfi'J

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995 I ^

LA BARCELONA IMMIGRADA

RE^fEí SïPi

Barcelona: ciutat, él

MAYO

EMRIC TELLO

MAHC VIVES

"A Barcelona hi ha racisme" La Remei és una equatoguineana que viu des de fa 20 anys a Barcelona. Treballa amb immigrants com ella des de la Federació de Col·lectius d'Immigrants a Catalunya. — Què esperen els immigrants del proper alcalde? — Que obri les aules de l'aprenentatge multicultural. — Què li fa falta a Barcelona per ser una ciutat d'acolliment? — Més consciència cosmopolita. — Qui són els immigrants? — Per als ciutadans del carrer, són la gent del sud. Els del nord són només ciutadans d'una altra parí del món. — Què és el que els immigrants troben més a faltar? — Que lagent no tingui en compte que cadascun de nosaltres hem deixat al darrera moltes històries: amoroses, alimcntícies, fins i tot climatològiques. Tota una història d'infantesa. Que no se n'adonen que hem vingut empesos per les diferències que'el nord ha imposat al sud. — El racisme, és ignorància? — Indubtablement. Es el desconeixement de Valtre. Però el racisme és bilateral. Entre la gent no hi ha bons i dolents. Tots estem al mateix vaixell. — Hi ha racisme a Barcelona? — Si, amb Tnajúscules. — Hi ha solidaritat? — Sí, també amb majúscules. Però la solidaritat dels barcelonins sol començar amb el tercer món que està lluny, amb lagent que no veuen ni tenen al costat. — Què és el millor de la Barcelona postolímpica? Com a barcelonina d'adopció el que més m'agrada és l'obertura cap al mar. Per als immigrants la resta continua igual: la policia continua demanant papers a tothom que li sembla diferent. — I el pitjor? — El pitjor és l'allau de programes que diuen que es fan a favor dels immigrants i que es fan sense ells. — Coneixen els barcelonins el que és l'Àfrica subsahariana, el Magreb o l'Amèrica Llatina? — No, però hi estan entrant. — Digui'm un lema que reivindiqui la pluralitat cultural i el respecte a la diferència. — Asseguts tots a la mateixa aula assistim a les classes de l'aprenentatge de la convivència multicultural. Apliquem-nos-hi tots per assolir un excel.lent. — Quin concepte prefereix: suma, integració, diferència, síntesi cultural? — Cap d'aquestos. Prefereixo la multiculturalitat: sumar respecte i convivència. '•'- ' •

Els diaris i revistes en van plens; ciutats saludables, ciutats lliures de cotxes. l'arquitectura bíoclimàtica redescoberta, tramvies, bicis, tornar a caminar, ciutats i desenvolupament sostenible, aplicació local de l'Agenda 21... Amb un cert retard, comença a imposarse la simple evidència: una part molt gran de les solucions als problemes ambientals s'han de trobar a les ciutats, on vivim, ens movem i consumim la majoria dels humans. Enlloc com a la ciutat és tan clar que la consciència planetària global porta a l'acció local. A Barcelona'92 vam fer els Jocs Olímpics del disseny mediterrani. Ens vam posar guapos i guapes mentre ens feien les rondes, no ens feien la línia II del metro que porta vint-i-cinc anys esperant, i ens construïen una Vila Olímpica amb xucladors neumàtics de brossa perquè els contenidors de la recollida selectiva no fessin lleig a la cantonada. Els propers Jocs Olímpics de l'any 2000 deixaran a Sidney una Vila Olímpica dissenyada perGreenpeace perestalviar energia i aigua, generar el mínim de residus i reciclar-los al màxim, i fer dels vianants, les bicicletes i el transport públic els amos del carrer. EI nou urbanisme ecològic per al segle XXI no ve només d'algunes pròsperes ciutats del Nord. Molt abans que Sidney o Seattie, la ciutat brasilenya de Curitiba ja havia esdevingut un model de com vertebrar una ciutat des del transport públic, aconseguir amb la participació popular que totes les deixalles s'aprofitin, disposar d'una xarxa de bici tres vegades més gran, i oferir als seus habitants deu vegades més verd urbà que Barcelona, tot i gaudir d'una renda per càpita força menor. Mentre els embalatges d'un sol ús que van de pet a la brossa engreixen les xifres de la renda nacional, les passejades, els espais de vianants, l'aire pur i el dret al silenci, o els arbres del verd urbà no entren mai en la comptabi-

litat nacional. Altre cop s'imposa l'evidència: al Nord, unes ciutats que no creixen en nombre d'habitants, emeten cada cop més gasos d'efecte hivernacle, generen cada cop més residus I consumeixen més espai estenent-se pel territori com una taca d'oli vessada pel setrill de les infraestructures públiques al servei del trànsit privat. A les ciutats del Sud la població creix a un ritme galopant, les necessitats bàsiques estan molt mal cobertes, però la immensa majoria contamina menys, genera menys residus, els recicla molt més, i es mou a peu, en

GUAJA

bicicleta o en transport públic. Encara avui, al món, hi ha 850 milions de bicicletes, quasi el doble dels 450 milions de cotxes en circulació. Però els camins que porten a l'ecologia urbana no vénen només de dalt a baix, de la Cimera de la Terra a la vorera del carrer. L'ecologia urbana pot ser un descobriment per a qui hagi viscut d'esquena als problemes socials. No ho és per al moviment veïnal, el moviment obrer i els grups ecologistes que durant molts anys hem lluitat per una ciutat habitable. Ecologia i equitat són una parella indestria-

B R A S E R í A La Fragua

lO^ANIVERSARIO 1985-1995 Reservas al Telefono 221 50 37 Calle Andrea Doria, 32 08003 Barcelona

Papers decorats a mà Papers de VARESE Objectes d'escriptori exclusius

— Els polítics volen als immigrants només durant la campanya electoral ? — Ni aleshores. Els polítics no volen els immigrants. — Què poden fer els barcelonins per als nous immigrants? — Posar els cinc sentits per formar part de aquesta nova societat multicultural.

En Guaja somos pioneros. Hace ya 10 ahos que iniciamos la promodón de artesania ètnica procedente de numerosos países del mundo, en una linea de trahajo que después ha sido muy imitada. Ahora queremos agradecer la lealtad de nueslros clientes obsequiando un viaje a THAIUNDIA para dos personas, jVen y te intormaremos! Y si no nos conoces descubnras aquellos aspeclos que nos hacen diferentes.

Rosa Maria Palència

C/ C a r m e , 2 5 (cantonada Jerusalem - 08001 B A R C E L O N A Tel. 3 1 7 61 8 7

papirvm Baixada Llibreteria, 2 T. 310 52 42 - 08002 Barcelona I

Lli MfU rfirj

CARRER

Ahril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

lògia, ciutadania ble. La "soslenibilitat" no és altra cosa que la igualtat per avui i per demà. Una ciutat ecològicament sostenible només pot ser una ciutat justa, i una ciutat només pot ser justa si és sostenible. Ben mirat, tot això no és nou. La novetat, avui, és la consciència que la sostenibilitat obliga a canviar de soca-rei un model de ciutat en crisi. Aquest model és el prefigurat a la Carta d'Atenes, i aplicat després f^e la Segona Guerra Mundial pel Porcioles de tot arreu. Separant cada cop més els habitatges i els "ocs de treball, els llocs d'estudi i els serveis, els oasis rics del barraquisme vertical dels suburbis, ha convertit els carrers de la ciutat en nusos de carreteres, autopistes i

Una ciutat només pot ser justa si és sostenible circumval·lacions. Ha condemnat el transport públic a l'abandó. Ha fet del cotxe l'amo indiscutible de l'espai urbà, cedint-li la prioritat i 'ancant els vianants en voreres estretes i discontinues sota la se'êra vigilància dels urbans i els semàfors. Ha propiciat les males construccions als suburbis i el disseny d'aparador als edificis del centre, que malbaraten energia i converteixen l'organisme urbà en una folla illa de calor. Ha colgat valls senceres amb una muntanya tê deixalles i, quan l'especulació del sòl ha encarit massa repetir ''operació, ha descobert amb entusiasme que les deixalles es poden comprimir cremant-les. On l'avenç de la catifa urbana topa amb Tobsl'nació orogràfica dels accidents haturals, els capitans de la milícia tecnocràtica no han dubtat a ordehar que es perforessin serralades i es desviés el llit dels rius. Si a Barcelona encara no som a Los Àngel es és gràcies a la història i la memòria. La història, perquè els sediments de la Ciutat Vella. l'Eixample adulterat de Cerdà i la trama de les viles absorbides per la conurbació han ofert una resistència a r q u e o l ò g i c a a la ciutat "ônofuncional del cotxe. La mef^òria, perquè la lluita del movirrient veïnal i de tota l'esquerra social i política ha mantingut viu un altre model de ciutat. Ho ha dit prou clar el propi alcalde: la ciutat dels Jocs Olímpics ha estat, en molts aspectes, l'apoteosi final de la Barcelona de Porcioles. I després, on hem anat a parar?

On som ara? Tornant de l'empatx olímpic alguna cosa ha començat a canviar. La tardor del 1992 va aparèixer en escena una oposició social, àmplia i activa, en favor d'un altre model de ciutat. La plataforma Barcelona Estalvia Energia, formada per entitats ecologistes, sindicals i veïnals, va presentar vint-i-vuit propostes, avalades per més de 100.000 barcelonins i barcelonines, que van ser debatudes a la primera Audiència Pública sobre medi ambient urbà celebrada a Barcelona l'abril de 1993. La Plataforma en Defensa del Transport Públic va respondre a l'encariment de les tarifes amb l'acció "Jo No Pago", i ha aconseguit que la línia II i el pla de metro als barris fos finalment un tema de debat públic, La campanya "Prou d'abusosl" ha aconseguit que els excessos impositius en el rebut de l'aigua i l'aluminosi sortissin a la llum pública. En part com a resposta a aquesta demanda social, l'Ajuntament de Barcelona ha començat a passar de la coherència tecnocràtica amb què havia abraçat l'herència de Porcioles, a una incoherència cada cop més gran entre paraules i fets. Benvinguda incoherència, és clar. En els darrers temps el govern de la ciutat s'apunta a tot: a la declaració d'Amsterdam "Ciutats per a la Protecció del Clima", ai club de Ciutats Saludables, al de Ciutats Lliures de Cotxes, al de Velocities que promouen la bici, a la conferència de Manchester sobre Ciutats i Desenvolupament Sostenible... Entretant, les rondes s'embussen cada cop més, baixa l'ocupació del transport públic, es promou el desviament del Llobregat per ampliar el port i l'aeroport, i es manté el projecte de macroincineradora a la Zona Franca malgrat l'oposició cada cop més forta que provoca. El conflicte ecològic del pròxim futur serà a Barcelona, com a tot arreu, un conflicte entre retòrica i realitat, entre tecnocràcia i democràcia. Un tomb cap a la ciutat ecològica obliga a canviar de model. El primer programa d'actuacions mediambientals que l'Ajuntament va presentar al ple del març passat és u n clar exponent d'aquesta passa endavant envers la incoherència. Debatut i parcialment esmenat per la p l a t a f o r m a Barcelona Estalvia Energia, el programa de l'Ajuntament conté una bona colla de bons propòsits, passa fent l'orni pels conflictes ambientals més pregons -incineradora.

emprenem una política decidida de reducció i reciclatge dels plàstics i envasos, ^què ens queda? Perquècal.doncs, la incineradora de la Zona Franca, i les de Sant Adrià i Montcada? Al ple de març passat la pressió social ja va aconseguir una curiosa subhasta: quin grup municipal faria la incineradora més petita. D'una incineradora prevista per a 750.000

La crisi dels residus serà un dels primers problemes ambientals en els propers temps

desviament del Llobregat-, i no té cap compromís pressupostari ni terminis concrets. Però convé que tothom el conegui, i que tothom prengui bona nota dels compromisos ecològics adquirits pel govern de la nostra ciutat portes enfora, per poder reclamar des de l'acció ciutadana que els fets comencin a reconciliar-se amb les paraules. S'ha constituït la Taula Cívica de l'Energia, amb un representant de Barcelona Estalvia Energia, per estudiar els consums de la nostra

Un tomb cap a la ciutat ecològica obliga a canviar de model ciutat, els impactes ambientals que generen, i els plans que cal emprendre per a la seva reducció. Després de tres anys de feina a la Comissió Cívica de la Bicicleta, hem aconseguit 49 quilòmetres de xarxa de bici (dels dos-cents que proposa Amics de la Bici). Una

Gabinete A.G.LjV·

ParairHormaclónTel.410 74 80 Sr. Franciscà

La recollida selectiva d'escombraries s'ha estès per tota la ciutat, però sense resoldre un aspecte clau: la separació entre deixalles orgàniques compostables i restes d'altra mena. que acaben barrejades al contenidor de sempre. Les restes orgàniques representen el 45 per cent del pes total dels residus urbans. Si els donem sortida cap a l'agricultura ecològica, transformant-los en adob, haurem resolt el 45 per cent del problema. Si, a més, reciclem el vidre, el paper i el cartró, mobles i trastos vells, donem sortida a les runes d'obra, i

PARQUETS

Abre su curso académico con loa cursos a distancia de;

• TAROT • NUMEROLOGÍA •MÀGIA BLANCA

iniciativaveïnai de Ciutat Vella, que ha comptat amb l'ajut de la Unió Europea, ha permès amb el Pla Gaudí limitar la circulació de vehicles al barri de la Ribera als residents i serveis, convertint-lo en la primera zona de pacificació del trànsit de Barcelona. Al carrer major de Sarrià s'ha posat tímidament el primer senyal de 30 per hora. Amb la reducció a cinc carrils entre el passeig de Gràcia i la plaça Letamendl, la conversió de la "carretera" d'Aragó en un passeig sembla estar una mica més a prop.

tones l'any ja hem passat a una de 350.000. Aquestes 350.000 tones són el tros d'incineradora que ens queda per abatre durant el mandat del proper ajuntament. La crisi dels residus serà un dels primers problemes ambientals en els propers temps. Un altre són els plans de pacificació del trànsit i d'avenç del transport públic, amb els que podrem encarar el referèndum promès pel responsable de la Via Pública a l'Audiència Pública d'abril del 1993. L'aplicació del Pla d'infraestructures del Delta i el Desviament del Llobregat també estan pendents del mapa polític i social que surti de les properes eleccions. Tenim, per tant, un gran repte i molta feina per davant. Però estem segurs i segures que Tavenç cap a una ciutat habitable, socialment justa i ecològicament sostenible, depènsobretotdelaliuitasocialila participació ciutadana. Tal com diguérem a l'Audiència Pública: "només la participació ciutadana ens permetrà avançar cap a una Barcelona ecològica, de la mateixa manera que el vell model de ciutat ha comptat sempre amb la participació dels grans grups de poder econòmic en la presa de decisions". Els bons propòsits d'Ildefons Cerdà van estavellar-se el segle passat contra els interessos d'una burgesia especuladora. L'intent de Cebrià de Montoliu d'introduir a la Barcelona de començaments de segle les idees ecològiques de ia ciutat-jardí, va topar amb el mateix mur. Tornarà a passar el mateix amb una Barcelona Sostenible per al segle XXI?

Suministro, Instalación y Restauración de todo tipo de Parquets EXPOSICIÓN Y VENTA

bosses - carteres - viatge - pel! ÍM

P', 5 (Galeries Maldà} - T, -) 12 58 22 Ferran, 53 • Call, 22 - T. 31B 40 30 06002 Batcelorta

p^ííi

m i^'m m g^C;.^

Benavent, 31 Tel. 333 32 15 BARCELONA Crta. Barcelona, 4 Tela, 658 10 83/658 43 15 VILADECANS (Barcelona)

La Veu del

CARRER

ESPECIAL ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA DISCAPACITADA

Perichcionario

MERCHE NAVARRO

"No m'agrada fer pena"

En aquest número especial havíem sol.licitat, un cop més, la col·laboració del Perich. Desgraciadament, com tothom sap, això no ha estat possible. Com homenatge al nostre amic, reproduïm algunes definicions del Gran Perichcionario, publicat fa només vint anys per l'editorial Laia. Gràcies Perich.

CIRCULACION

MARC VIVES

Merche Navarro és una barcelonina de 24 anys que pateix una paràlisi cerebral que li impedeix parlar i moure gran part del seu cos. L'entrevista ha estat realitzada amb l'ajuda d'un gran abecedari sobre el que la Merche, amb dificultat, ha anat assenyalant lletra a lletra les paraules claus de les seves respostes. Quan la comunicació ha semblat complicada, la seva mare, la Maruja Navarro, ha completat el sentit de les respostes. Cosa que els agraïm a totes dues. La Merche ha estudiat al centre de FP Pont del Dragó i ara és alumna de l'Escola Sínia. — Es pot passejar per Barcelona en cadira de rodes? — A molts llocs és impossible. Com per exemple, al Moll de la Fusta. — Tres coses urgents per als disminuïts físics que el proper alcalde ha de resoldre. — El primer és el transport. Hi ha molt pocs autobusos adaptats i no podem fer servir el metro. Hi ha llocs, com els jutjats, on és impossible accedir amb cadira de rodes. S'hauria de pensar més en els discapacitats quan es fan llocs per a l'oci, com els parcs. També calen llocs de treball. Hi ha molts disminuïts que estan ben preparats i no troben feina. — Els barcelonins saben conviure amb les persones com vostè? ~No. — Com voldria que fos la gent? — M'agradaria que fossin més naturals. Jo sóc una persona que estudia, no som tan rars. Tampoc no m'agrada fer pena. Voldria que la gent fos més justa. — Què és el millor de la Barcelona postolímpica per a una persona com vostè? — La Vil.la Olímpica i les platges. — I, el pitjor? — El que menys m'agrada és el Moll de la Fusta. — Què li passa al Moll de la Fusta? — Doncs, que no es pot anar en cadira de rodes perquè vas fent bots. — Els polítics es recorden dels discapacitas físics només durant la campanya electoral? — A vegades ni aleshores. Em penso que no ens recorden gaire. — A més de les barreres físiques, els barcelonins posen barreres morals? — Massa sovint.

El número de coches matriculados en Barcelona es superior al de matriculados en Madrid. jQue se fastidien los de Barcelona! CONSTRUCCIÓN Los colegios deben construirse únicamente con paredes maestras.

— Què és el que més li agrada a vostè? — Tenir amics com la gent d'AMIBA (Associació de Minusvàlids de Barcelona) i els de la Frater (Fraternitat Cristiana de Minusvàlids). Rosa Maria Palència

FASCISTA Insulto "progre" que, al contrario de los demàs (idiota, imbècil, y los que se utilizan normalmente, però que no se escriben), suele resultar cierto. El fascismo es un régimen político que, al contrario de los dietéticos, no mejora nada.

CONTAMINACIÓN Para eliminar en un 5 0 % los peligros de la contaminación atmosfèrica basta con respirar una vez sí y otra no.

GOBIERNOS

CHAQUETA

HIPÒCRITA

Prenda de vestir y de pensar políticamente. Cuando alguien se da cuenta de sus errores y se pasa al bando que lleva las de ganar, se dice que "cambia de chaqueta". En la actualidad se fabrican chaquetas reversibles tan perfectas, que se pongan como se pongan, el bolsillo de la cartera siempre queda en la parte de dentro.

El que no dice lo que piensa después de pensàrselo.

DISCURSO Sèrie de las palabras y frases empleadas para manifestar lo que se piensa y se siente, y casi siempre, lo que ni se piensa ni se siente.

Lo de que cada pueblo tiene el gobierno que se merece me parece excesivo.

IDEALES Hay personas capaces de morir para que vivan sus ideales. Però lo mas corriente es hacer morir los ideales para poder vivir uno. LUZ Y Dios dijo: "Hàgase la luz. Del recibo ya se ocuparà Fecsa"

MOCO Producto del cuerpo humano con la ventaja sobre el sudor de que no es preciso trabajar para obtenerlo. PENA DE MUERTE Castigo al que se somete a los asesinos para que aprendan. RUEDA El inventor de la rueda no lo hizo en un dia. Estuvo mucho tiempo dàndole vueltas. SOCIEDAD DE C O N S U M O La Sociedad de consumo es a q u e l l a c a p a z d e c r e a r un mechero para encender cerillas. SOL El sol sale para todos; però solo se ponen morenos los que tienen tiempo. TELEVISIÓN Invento debido al progreso del hombre, utilizado normalmente para impedir que dicho progreso continue.

Parttcipación

DROGA Substància estimulante, deprimente o narcótica np fabricada por laboratorios farmacéuticos, destilerías o fàbricas de tabaco. DEMOCRÀCIA La democràcia es el menos malo de los s i s t e m a s políticos conocidos. Peroesperfectamente posible empeorarla. ECOLOGÍA

ftíUCH

Estudio puesto de moda en los últimos afios y que se ocupa, entre otras cosas, de la conservación

— Digui dues coses que els barcelonins haurien de saber dels disminuïts físics. — Que som persones i no cuques rares. — Digui un lema que resumeixi el que la ciutat hauria de fer envers els minusvàlids. — Solidaritat

del medio ambiente, así llamado porque por desgracia ya no està entero.

Condecoración

ÀÀÀ kkk ' SOLUCIÓ RÀPIDA A QUALSEVOL AVARIA TOTS ELS DIES, TOTES LES HORES

485 41 41 Electricistes Fontaners Manyans Vidriers

Tv-Vídeo Persianers Pintors Paletes

NO COBREM DESPLAÇAMENTS

Carpinters Transportistes Electrodomèstics Reparació Ordinadors

SERVICIO A DOMICILIO ecológico con bicicleta

442 00 97

llibreria Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

Pollo entero al tiorno 700 ptas. Pizza familiar 4 personas con vino 0 cava de regalo 1.200 ptas. Màs de 30 platós de cocina, bocadillos, panettone. SALÓN PARA REUNIONES Y BANQUETES C/ Cera, 33 (Raval)

La %'eu del

CARRER

5 I Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

Cal revisar el Pla General Metropolità? No sols a Barcelona

Sí, amb condicions

RICARD PIÉ

FERRAN NAVARRO

Segurament hi ha moltes raons per revisar el Pla General Metropolità (PGM), però crec que no n'hi ha cap per revisar-lo exclusivaiTênt dins del terme municipal de Barcelona, Solament en un tros de la ciutat real. Revisar Un Pla General d'Ordenació és revisar els seus objectius, la seva estructura general. Per això per revisar el PGM s'haurà de ''eplantejar la xarxa d'inf raestructures, la distribució dels usos, les densitats, el sistema d'espais lliures, els equipaments, l'habitat9e, la protecció del mediambient...i no em Puc imaginar com es pot fer això si no es Contempla com a mínim tot el continu urbà. No es pot ordenar la xarxa viària exclusivament del terme municipal de Barcelona sense assegurar-se la continuïtat i coherència global. Però tampoc no es pot íer si no es contempla des de la intermodalitat dels tràfics i sobretot des del transport públic, i això no és possible si no es té present tot l'espai regional. Actualment parlar de l'ordenació de la ciutat és parlar sobretot d'ordenar l'activitat: del comerç, de les oficines, de la indústria, o de l'habitatge. Gap d'aquests temes no es pot endreçar raonablement sense considerar la ciutat real, perquè no ens podrem posicionar de manera diferent davant dels centres comercials de la plaça de les Glòries o de Diagonal Mar, o de Montigalà, o de l'Hospitalet perquè uns estiguin dins del terme municipal de Barcelona i altres no. Els efectes de les grans superfícies sobre el sector comercial no es pot sectoritzar perquè els termes municipals no tenen peatges i la fîllora de la mobilitat fa que tots puguem anar lliurement a l'un o l'altre. Aquests mateixos arguments poden servir Per a les altres qüestions: per a l'habitatge, perquè el territori no és elàstic i no es pot estirar perquè cada municipi pugui créixer i Cobrir totes les seves demandes de futur. A Barcelona el problema de l'habitatge té unes característiques pròpies perquè té el seu espai físic esgotat i no hi ha pràcticament lloc per a nous habitatges, excepte si es Substitueixen les darreres zones industrials del Poblenou i de la Zona Franca. El que no és lògic, però, és que la decisió de liquidar aquests espais es faci per aquest afany de cobrir totes les necessitats dins del propi terme municipal i no per una reflexió sobre el futur de la indústha urbana en el centre de la ciutat. " e r tot això, crec que és un error plantejar la revisió del PGM estrictament per al terme fûnicipal de Barcelona. El que s'ha de reclamar és que el Pla de la Regió ^Metropolitana de Barcelona que s'està redactant, que ordena no solament l'antiga Àrea M e t r o p o l i t a n a , sinó també les comarques del Maresme, els dos Vallès, l'Alt Penedès i el Garraf, sigui alguna cosa rnés que un esquema d'intencions, com rnalauradament estan essent els plans territorials i sectorials darrerament aprovats, 'ûe pràcticament mai no passen de ser una carta als Reis sense cap operativitat. Dins del terme municipal de Barcelona, el cor de la ciutat metropolitana, solament es pot plantejar un gran pla de reforma interior a escala del conjunt. Un tipus de pla per promoure aquelles reformes que es defineixen per endavant, de manera diferent al que es fa per als plans generals. Per això, si es parla de redactar un gran pla de reforma interior de Barcelona s'han

de definir quins seran els seus objectius: eliminar vies, reconsiderar les densitats, liberalitzar usos, desafectar reserves, inundar d'illes el fons del mar...? El PGM, un pla sense ànima, del tipus "remedial", com diuen els urbanistes castellans, va recórrer a tot tipus de reserva per reduir la pressió especulativa de la ciutat, i va incloure totes les propostes viàries del MOPU malgrat la seva desproporció. Un dels grans avantatges d'aquests anys és que s'han pogut obrir grans vies i al

Espanta una mica pensar que estem parlant d'un pla que va ser aprovat el juliol del 1976, per tant preconstitucional, que l'organisme que el va aprovar no havia estat escollit democràticament, i que abasta vint-i-set municipis més el de Barcelona. Estem davant d'un dels plans més antics, i encara vigent, de la història recent de l'urbanisme del país. Davant un pla que va crear escola, que va representar un punt d'inflexió en la forma d'elaborar els plans, que va ser un model per a molts altres plans, que va incidir.

cat no pocs problemes a l'hora de la seva aplicació, problemes d'escala i problemes d'ordre competencial. Si algun sentit té el sistema de planejament urbanístic al nostre país és la correspondència entre l'àmbit territorial del pla i el dels municipis, és a dir, l'existència d'una institució de govern encarregada d'aplicar el pla al seu territori. En el cas del PGM, la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona va trencar aquesta relació entre pla i govern territorial, trencament que ha estat una font de problemes de coordinació i que tampoc no ha permès als ajuntaments assolir la majoria d'edat en la matèria, ja que la presa de decisions importants és encara més centralitzada que abans, més lluny de la població...a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat. L'adaptació dels plans a la realitat i als canvis de les condicions econòmiques, socials i polítiques ha de ser consubstancial a la seva pròpia concepció. Especialment durant els darrers anys, les modificacions puntuals del PGM s'han multiplicat i han estat sovint contràries a l'objectiu del pla,quepreteniaaugmentarelsestàndardsd'equipaments, espais lliures i accessibilitat. D'una visió global del territori metropolità s'ha passat, per culpa entre altres coses del propi contingut detallat del pla, a una visió parcialitzada, de peces de ciutat enfront de la sistemàtica que va guiar la seva redacció.

mateix temps reduir les afectacions, humanitzant els seus traçats. Actualment queden per fer les vies més difícils i per això és fàcil deixar-se arrossegar per la inèrcia de la desafectació. Els carrers són el primer espai lliure i de relació de la ciutat, sobretot de les ciutats llatines, que malauradament s'han deixat ocupar pels vehicles rodats. L'estructura de la ciutat s'aguanta sobretot sobre la xarxa viària. No caiguem, per tant, en l'error de desafectar les obertures de noves vies, com va passar en els plans de reforma interior del casc antic, perquè pot passar que després tinguem dubtes sobre si aquella obertura no hauria estat la millor manera de revitalitzar aquells teixits perquè el que més hi mancava era una millor accessibilitat. Aquests i altres objectius són els que hem de discutir si es vol redactar un PERI de Barcelona. Parlem clar i directe sobre què es vol fer i no ens refugiem en tecnicismes que sembla que diuen molt "revisar", i de fet no diuen res. Si realment volem canviar algunes coses d ' a q u e s t a ciutat d i g u e m - h o directament, sense embuts, perquè així puguem contrastar programes i prendre opcions. En una ciutat consolidada els marges de maniobra són molt petits i per això les opcions són limitades. Si ha de canviar la ciutat, que es digui el que i el com i no perdem temps enunciant un tràmit, "la revisió", que ni tan sols sabem si té sentit. Ricard Pié, arquitecte, president Societat Catalana d'Ordenació Territori.

de la del

fins i tot, en la reforma de la llei del sòl espanyola, de la qual va ser contemporani. Tanmateix, les condicions polítiques del moment no van permetre que el resultat final del pla respongués a les expectatives que el seu procés de redacció havia despertat. Moltes de les esmenes introduïdes entre el 1974 -any de l'aprovació inicial- i el 1976, van desnaturalitzar opcions valentes que haurien millorat substancialment les condicions urbanístiques de l'àrea metropolitana, sobretot de la seva perifèria. Les virtuts del pla, que les tenia i les té, van quedar ocultes durant els primers anys de la seva vigència, durant els quals les seves propostes estructurals no es realitzaren i, en canvi, sí que es va produir una forta reducció de l'activitat edificatòria a causa d'unes ordenances més restrictives que les anteriors. S i , simplificant, hagués de parlar d'aspectes positius d'aquest pla, per damunt d'altres en destacaria tres: -L'àmbit territorial sobre el que actua, reconeixent el fet metropolità. -Les reserves de sòl per tal que es puguin realitzar els elements estructurals que formen l'esquelet de la ciutat -viari, equipament, zones verdes-. -La reducció de la densitat que els plans de la dècada anterior havien pujat fins a nivells congestius. El PGM va tenir des de la seva gestació un caràcter ambivalent: d'una banda com a pla territorial, estructural, i d'altra com a pla regulador a escala de municipi, de sector, de barri. Aquest caràcter, que probablement era necessari al moment de redactar-lo, ha provo-

Operacions com les del Port Vell, FecsaParal.lel, Vila Olímpica, Illa d'or, aparcaments a La Rambla, Pla d'Hotels... en són bones mostres. El conjunt de modificacions aprovades i realitzades durant aquests anys té uns efectes molt més nocius per a la ciutat que els d'una revisió, perquè en cap cas no s'aborda l'estudi de les conseqüències estructurals, dels desequilibris que provoquen en un territori molt congestionat i cada cop més dual. Si aquesta és la situació, crec que cal revisar el Pla General Metropolità de Barcelona, però amb certes condicions: 1. Que existeixi un organisme de govern, democràtic, de control i foment del desenvolupament del pla. 2. Que el pla, a nivell metropolità, sigui un pla estructural, un pla-programa d'actuació, a la manera dels esquemes directors francesos, que asseguri l'equilibri del territori, la qualitat i dimensions dels serveis públics, els usos i les seves densitats en justa correspondència amb l'estructura. Que es garanteixi la seva vinculació tan física com temporal. 3. Que, a nivell local, de municipi o districte, la regulació detallada de les formes urbanes, de les activitats, es realitzi mitjançant plans o projectes sectorials, a l'escala adequada, coherents amb el Pla General, però molt més flexibles i adaptats a les condicions canviants de la ciutat. 4. Que, en conseqüència, els organismes a nivell municipal o de districte que tinguin el poder polític d'execució del pla, siguin realment descentralitzats. Que apropin el pla a la població. S i no es donen aquestes condicions, si la tendència neoliberal ens porta a renunciar a la planificació per raons macro-econòmiques, aleshores més val conservar aquest pla que almenys ens proporciona unes regles del joc en l'administració i el govern de la ciutat. Ferran Navarro és arquitecte i professor de l'Escola d'Arquitectura.

la Veu del

^^^

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig de 1995|

LA BARCELONA ATURADA MERCEDES

PALMA

Misèria i companyia

"Hi ha molta gent i poca feina"

Caminen amb la mirada perduda. Sovint amb aspecte brut i desmanegat. Alguns remenen els contenidors, a la recerca de paper i cartró, o d'aliments. Uns ho han triat, i vaguen sense casa per coherència amb una opció personal, militen a la inadaptació social, però la gran majoria s'hi han vist abocats, fruit de factors com la pèrdua de la feina o els problemes familiars.

MANEL CALPE

MARC VIVES

La Mercedes viu a Sant Andreu i, com moltes i molts barcelonins, pateix el drama de l'atur. Administrativa de professió, ara només té "feina" com a mestressa de casa.

— Què enderrocaria de les obres olímpiques? — La veritat és que crec que tampoc no ho conec tot. Però, realment, ja que està pagat, no enderrocaria res. En tot cas, potser sí que hi ha alguna co,sa que, si s'hagués de tornar a fer, no la faria. — Quina seria la primera mesura que prendria si fos alcaldessa? — Sí' fos alcalde, pel que més em preocuparia en aquests moments és per l'habitatge. Arreglaria totes les cases que estan malament, les que tenen aluminosi, etc. També miraria de fer habitatges ?7iés assequibles, que la gent pugui pagar. — Quin és el seu indret preferit de Barcelona? — Hi ha molts llocs macos a Barcelona, però m'agraden especialmetit els parcs. Els que han fet últimament estan molt bé, són molt macos i, en general, estan molt ben cuidats. — Com valora tots els anys d'ajuntaments democràtics? — Bastant positivament. Crec que a Barcelona, i a tot el país en general, s'han fet coses molt bones en tots aquests anys. — De tot el que s'ha fet a Sant Andreu, què és el que més li agrada? — El Parc de la Pegaso, Can Dragó i tot el que s'està fent ara a la Meridiana, on s'està deixant més espai als peatons. Això és molt bo, perquè la Meridiana era massa ampla i tallava molt el barri. Treure els ponts de la Meridiana també ha estat bé, perquè eren una barrera arquitectònica. — Des de la seva situació, com veu el mercat laboral? — Negre. Hi ha molta gent i poca feina. — Té alguna proposta per acabar amb aquesta situació? — Sí: s'hauria de donar moltes facilitats a la gent a l'hora de muntar negocis o empreses, encara que siguin petits, perquè així ja podrien donar feina a altres persones. També s'hauria de facilitar la formació de cooperatives entre gent jove. Crec que costa massa diners muntar alguna cosa pel teu compte. — Quina creu que és la millor manera de trobar feina? — Movent-te molt i cada dia. Has de mirar els diaris, anar a l'oficina de l'Inem molt sovint i parlar amb la gent. A la llarga, si et mous, alguna cosa et surt.

Rafael Merino mata les primeres hores de la tarda passejant per la plaça Reial. Fins fa dos anys (ara en té 49) treballava al sector de la construcció. No té ingressos i necessita una assistenta social per pagar les 21.000 pessetes mensuals que li cobren a la pensió on viu. Rafael, que no téfamília, busca feina sense èxit des de fa mesos. "Em diuen que em passi la setmana pròxima, i després tornen amb la mateixa cançó. Els menjadors de la Generalitat, al Paral.lel i al Clot, i el de les missioneres de la caritat, al carrer Lleona, són gairebé les úniques opcions a l'hora de dinar. 'Ens donen porqueries", es lamenta Rafael, que ha passat una època de salut força baixa com a conseqüència dels sedants administrats pels metges que li han tractat diverses depressions. Pel menjador del carrer Lleona passen cada dia centenars de persones. Pot entrar-hi qualsevol, no demanen identificació, si bé de vegades fan resar un parenostre o guardar silenci uns segons abans de seure. Carn d'olla, pa, una taronja, galetes de xocolata i un got de llet amb cacau componen avui el menú. Homes d'edat mitjana ocupen la majoria dels seients que es col·loquen a les dues bandes de llargues taules rectangulars. També hi ha alguna parella, magrebins i dos o tres joves nòrdics. De sobte, un dels magrebins s'aixeca i fa uns crits en veu alta. "Està donant gràcies a Déu pel menjar", ens expliquen. Després d'uns moments d'inquietud, tothom es concentra a menjar. "Avui és un dia tranquil. De vegades hi ha gent que va borratxa i munta escàndols. A les pobres cuineres els diuen de tot". Qui parla és Roman, un madrileny de 53 anys d'ulls vivaços. La història de Roman és peculiar. Va ser abandonat en néixer, i s'ha passat la vida intern a col·legis i orfenats. L'any noranta es va escapar del centre psiquiàtric on havia estat vint anys. "Era un in-

FERRAN PAREDES

El menjador de les Missioneres de la Caritat, al carrer Lleona, acull centenars de persones diàriament fern, com a "Alguien volo sobre el nido del cuco", injeccions d'aiguarràs, electro-xoc, camises de força..." Amb l'ajut d'una treballadora familiar paga les 17.500 pessetes de l'habitació on dorm, i ara espera que li concedeixin una pensió no contributiva. Mohammed, un marroquí de 33 anys, acut per primer cop al menjador. Fa vuit anys que no treballa, després d'haver-ho fet al sec-

— Treballar, a qualsevol preu? — No. Si realment no ho necessites, no, perquè la feina t'ha de donar de tot: diners, però també dignitat. Una persona que treballa en un lloc on no se sent bé o no és valorat, pot sentir-se fins i tot humiliada.

A C n P E S ÚNICS, SL lops samao DE m i u reBONnuzNX)

— Què pensa de la nova llei de regulació laboral? — No la conec prou, però crec que, ja que està en marxa, s'ha de provar. Aquestes coses no se saben ni al cap d'uns mesos ni a l'any. S'ha de donar una mica de temps. Jo conec gent que, des que ha sortit aquesta llei, tenen feina per hores. El que no trobo bé és el contracte d'aprenentatge per als joves, perquè és un robatori. Carme Sànchez

tor de l'hostaleria. "Als estrangers ens ho posen més difícil. Els espanyols en atur almenys poden recórrer a la seva família o amics". No es considera especial-ment maltractat. "Tinc els papers en regla, i no tinc problemes amb la policia. El problema és que la gent generalitza, i per un de dolent paguem tots. Però al meu país passa el mateix". El racisme en el fons és una qijestió econòmica:

ADMINISTRACION IMMOBILIÀRIA COMPRA-VENTA ASESORÍA JURÍDICA Y FISCAL

ORGANITZACIÓ I ANIMACIÓ DE CONVENCIONS, FESTES I TOTA MENA D'ACTES LÚDICS

FINCAS FUSTER Av. Meridiana, 382 ent.4 08030 Barcelona-Tel. 311 61 53

Major de Sarrià, 170 baixos 08017 Barcelona Tel. 280 48 45 - Fax 280 47 85

COOPERATIVA Ofrece: Ayuda a domicilio. Servicios punluales. Atención en clínica. Limpieza del hogar. Personal titulado. Trabajadoras familiares. Auxiliares de Clínica. Auxiliares de Geriatría. Empleadas de hogar Tel. 455 80 08.

D e 8 a 15h.

La Veu del

CARRER

Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

^r pobre a la ciutat sis rics no volen saber res dels pobres. SI no troba feina abans de l'estiu, Mohammed planeja anar-se'n amb la seva dona, que és espanyola, a França, Holanda 0 Alemanya, acollint-se a la normativa de lliure circulació.

La pobresa es rejoveneix • 5.543 persones van demanar ajuda a Càritas l'any 1994. El 65 per cent estaven en plena edat laboral, entre 20 i 50 anys. Un 46 per cent dels que van acudir a Càritas eren homes, el que suposa una tendència cap a la igualació entre sexes. L'últim informe de l'entitat, presentat el 22 de març, posa de manifest que el 44 per cent de les persones necessitades tenia estudis primaris o de FP, i r i 1 per cent havia cursat COU o estudis superiors. Un 16 per cent demanaven aliments, un percentatge més elevat que el dels anys anteriors. L'11 per cent no tenia habitatge. Cada cop es repeteix més una situació tipus: persones (en molts casos, parelles) que es queden sense feina ni subsidi i van al carrer per no poder afrontar les despeses de la vivenda. Càritas, que desenvolupa programes d'inserció laboral, considera que cal una presa de consciència col·lectiva per tal de dividir les hores de feina i aconseguir una major ocupació. El cost social de la marginació (hem d'incloure des dels salaris socials fins al manteniment de les presons) és elevat. La prevenció és preferible a la intervenció. En aquest sentit, el Departament de Treball de la Generalitat té previst implantar incentius per als empresaris que contractin persones que rebin pensions del PIRMI. Aquests subsidis estan pensats per a aquells que tenen més complicat l'accés o reincorporació al mercat laboral.

* Un banc com a casa Dir que hi ha pobres que no volen deixar de ser-ho pot semblar d'una frivolitat gairebé immoral, però hi l^a casos sorprenents. Casos com el de la Maria, una vella que dorm des de fa catorze anys a un banc del final de les Rambles. Demana

La pobresa es democratitza, i en el ventall de persones que es troben en aquesta situació cada cop són més els homes i dones joves i ben qualificats al mercat de la Boqueria, i diu que no en vol saber res quan se li suggereix que sol·liciti ajuda a les institucions, que tampoc no se li han adreçat per a res. Jordi Viladomat, un lleidatà de 41 anys d'aspecte desacurat que fa nit en un sac de dormir pels volts de la plaça Catalunya, també té uns hàbits de soledat i independència 'ôlt arrelats. Jordi, que arrosse9a problemes d'alcoholisme, haîa treballat de paleta i d'electricista. Fa temps que ha trencat amb la seva família. Es passa els llatins al parc de la Ciutadella ("els coloms també tenen dret a penjar, de vegades compartim l'entrepà"), i diu que el pitjor és "el 'Menyspreu, com ens mira la gent Îs que no vestim com tothom. Els polítics", segons ell, "són uns egoistes, només vetllen pels seus 'nteressos, com deia Benavente". El to crític envers la classe Política el comparteix Manuel García, que fa un any va perdre la êva feina a una empresa de telemar-keting. Manuel, un solter de 37 anys, encara creu en alQuns polítics, però com a persones, a nivell individual. "L'autèntic càncer és la disciplina de par'it- No hi haurà solució fins que no funcionin les llistes obertes", ânuel està tramitant un ajut del Pla Interdepar-tamental de Ren-

RESIDÈNCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA '='^ plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior. Luz, sol. terrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros serviclos. Trato ssmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustarà. Santa Otllla, 13-15

T. 420 95 62 --__Pregunte por la Sra. CLARA

FERRAN PAREDES

•

Malauradament, per Barcelona encara es pot veure gent que dorm al carrer

da Mínima d'Inserció (PIRMI) per pagar la seva habitació de la pensió del carrer Comte de Borrell. "Mai no hauria pensat que recorreria als serveis socials. És difícil de suportar psicològicament, i costa d'assimilar al principi. Ara estic centrat a buscar feina, tinc esperances, però les condicions dels actuals contractes de treball dificulten molt la situació". •

Segons una vella dita, la caritat pot tapar les esquerdes de la justícia, però no els abismes de la injustícia

Nous pobres

Els estereotips sobre la marginalitat s'estan trencant. La pobresa es democratitza, i en el ventall de persones que es troben en aquesta situació cada cop és més gran el percentatge d'homes i dones joves i ben qualificats. Manuel Gonzàlez, solter de 57 anys, americana i corbata, modals pulcres, no té feina ni subsidi. Havia treballat d'administratiu a una empresa tèxtil, i ara està gestionant una pensió anticipada. Diu que "la cuina dels menjadors de la Generalitat ha millorat força, però encara posen molt de líquid. Per sopar normalment pas-

so per un local del carrer Comte de Borrell, on donen entrepans. I al mercat em reserven fruita tocada, de la que retiren de la venda". Gonzàlez creu que un contracte de sis mesos li obriria la porta a l'esperança. "Pels matins busco feina, vaig al Centre Cívic a llegir la premsa i algun llibre. Omplir de contingut les hores del dia no és fàcil". Parlar d'oci en aquestes circumstàncies pot semblar fer humor negre, però sempre hi ha moments especials, segons diu Franciscà Mateo, de 53 anys, separada i amb dos fills, que també ha de recórrer al PIRMI per

D'altra banda, segons dades de la gerència de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, la renda mitjana de la ciutat és d'unes 190.000 pessetes al mes per llar, una xifra superior en més de 20.000 pessetes a la mitjana catalana. Però cal matisar un aspecte: el nivell de seguretat d'existència, el sostre per sota del qual les famílies es poden considerar víctimes d'una situació de pobresa, és de gairebé el 10 per cent, i una dada preocupant és que s'amplien les distàncies entre les famílies més pobres i les més riques. Hi ha una gran desigualtat a la distribució de les rendes a la ciutat: el 10 per cent de famílies amb menys ingressos acumulen només un 2,14 per cent de la renda, amb una renda mitjana de 41.000 pessetes al mes, mentre que el 10 per cent de les famílies amb superior nivell econòmic acumul.len gairebé el 26 per cent, amb una renda de gairebé mig milió de pessetes mensuals.

pagar les 27.000 pessetes d'una pensió del carrer Hospital, i és assídua dels menjadors de la Generalitat. "Em conformo amb veure la tele. M'agrada fumar-me algun cigarret, i els diumenges, si puc, em faig un sopar millor". Franciscà, que havia fet feines domèstiques en la seva joventut, diu, però, "que no és fàcil fer amics en aquesta situació. La gent va molt a la seva". Aquest individualisme va de la mà de la manca d'informació que pateix un col·lectiu que cada cop té més integrants. La pèrdua de l'autoestima i la indefensió davant la prepotència de les administracions són perills latents. La voluntat de defensar els drets dels m a r g i n a t s ha m o g u t M a r i a Àngeles Ribas a promoure la creació de l'associació anomenada Ser y vivir con dignidad. Ribas, una històrica lluitadora veïnal de Nou Barris que per circumstàncies personals ha conegut de ben a prop la problemàtica dels sensesostre, diu que és un projecte ambiciós, que faria necessària la

Empresa líder con Sucursal en proceso de expansión

Solicita: Personas de nivel cultural medio, mayores de 30 ano.s y con experiència administT'ativa. para trabajo en despacho. media jornada. Importante remuneración, según los candidato.s. L·lamar al Tel. 582 09 23. Sra. Martm

Creu d'en Muntaner, 50 lel. 212 88 5 8 - Fax418 01 40 08970 Sant Joan Despí Sant Baldomer, 79 lel. 727 40 52 - Fax 727 40 94 Sabadell Plà d'en Xuc!à, Bloc C, Nou 6 Tel/Fax(972) 17 19 98 17840 Sarrià de Ter (Girona)

solidaritat de les classes benestants. "No es tractaria de fer caritat, sinó de reivindicacions justes, sempre en casos de marginació no voluntària. Les administracions tendeixen a anul·lar l'individu, i cal lluitar perquè es respectin els drets constitucionals. De moment, s'hauria d'avançar assegurant serveis actualment deficitaris, com les bugaderies o serveis de podologia". La societat occidental s'està transformant. Les diferències socials s'accentuen, i el concepte de pobresa es redefineix. La beneficència, ja sigui pública o privada, pot ser útil momentàniament, però contribueix a perpetuar la situació. Segons una vella dita, la caritat pot tapar les esquerdes de la justícia, però no els abismes de la injustícia. Potser costa lluitar contra un cert fatalisme, contra la idea que tota la vida hi ha hagut misèria, que de rics i pobres sempre n'hi haurà. Però els recursos hi són, i un té la sospita que el que cal és distribuirlos millor.

Elimini la pintura i el vernís amb el mètode més ràpid i econòmic El D e c a p a t per immersió

Només

1.950

Ptes/m^ per c a r a

la Veu del

ESPECIAL

ELECCIONS

CARRER

Abril-Maig de 19951

Josep Maria Socías Humbert Ex-alcalde de Barcelona

Socías Humberty Valcalde de la transició Una entrevista de Josep Maria Huertas

RETRAT Reflexiu i distant 976 i gener de 1979 Barcelona va estar governada per l'alcalde Josep Maria Socías Humbert, un home que va descobrir l'esquerra i la democràcia tot procedent del color blau, provenia del sindicalisme vertical, i un equip de delegats que va anomenar per a que fossin els seus segons i deixar així de banda el consistori franquista. El temps ha valorat positivament el pas de Socías i el seu equip per un ajuntament de Barcelona que sortia del porciolisme i presentava símptomes de crisi econòmica. Setze anys després l'ex-alcalde Socías recorda els seus anys exercint el poder sindical primer i el poder municipal després.

Humbert \a néixer a Barcelona l'anv 19.']?. ciue el seu hesa\·i i a\'i ei'en advocats, el seu pai'e era mesti'e. Ell va tornai- al Di'et. que assegura l'interessa niés que la política, tot i que durant un temps aquesta el va atreui'e, priniei' com un home (i(> l'aparell renoxador del Mo\iiiient dins el

franquisme, i més tard com un socialdemòcrata aco.stat Catalunya. Delegat de Sindicats a Bai'celona enti'e 1970 i 1975. va ser destituït per l'ala dura del sindicalisme vertical pei' a ser recupeial, a la mort de Franco, com a delegat nacional de Sindicats, sempre a l'ombra de Jiodolfo Martín Villa. La doble relació amb aquest i el Rei el van dur a l'alcaldia de Barcelona el desembre de 1976, quan tenia 39 anys, i més tard va ser nomenat també senador reial. Fins el gener de 1979 Socías Humbert va governar Barcelona. I des

— Va entrar jove al sindicat vertical, oi?

im Als 24 anys de lletrat. Vaig estar a l'administració fins que vaig deixar l'alcaldia, de fet, gairebé 20 anys més tard.

— Creu molt en l'administració? O va deixar de creure, ja que no hi ha tornat?

^ Crec a l'administració activa i per suposat estable. No haurien de produir-se els vaivens que de vegades es donen, ja que serveix per regular la vida de les institucions. Mirem França; canvia el govern de signe i tot funciona igual, hi ha una continuïtat. — Vostè ha explicat, fa poc, amb motiu de la mort del periodista Antonio Figueruelo, que a casa seva van celebrar trobades clandestines del sindicat vertical amb membres de Comissions Obreres. Com s'hi van produir?

^ D'un forma espontània. Les dues parts en tenien ganes, intuïen que calia buscar ponts. Van començar a finals de l'anys 1973, quan jo era delegat de Sindicats a Barcelona i van continuar fins a la mort de Franco. Filosofàvem sobre el futur, coses com la unitat 0 la pluralitat sindical... — Això seguirà quan sigui nomenat delegat nacional de

RUBEN PÉREZ

Sindicats pel seu amic Rodolfo Martín Villa, ministre de Relacions Sindicals en el primer govern de la transició...

• • Bé, Franco havia mort i calia fer les primeres passes cap a Comissions Obreres o la UGT. Qui s'entrevistà amb Nicolàs Redondo per muntar el primer congrés del seu sindicat vaig ser jo. Ens vam trobar a sopar a casa d'un periodista que treballava a Cambio 16, José Manuel Arija. Governació havia prohibit el congrés, i jo vaig aconsellar a Nico que demanés unes jornades sindicals. Ho van fer, els hi van acceptar i va ser el primer congrés de la UGT des de la guerra civil que es celebrava a Espanya. (El congrés era el número 30 de la

UGT, va tenir lloc el 18 d'abril de 1976 a un restaurant de Madrid i hi va assistir Felipe Gonzàlez, ja secretari general del PSOE. El ministre de la Governació que havia prohibit el congrés i va acabar autoritzant les falses jornades era Manuel Fraga). — I després?

• • H i ha una data i m p o r t a n t , q u a n el Rei assumeix el t e m a de la llibertat sindical. Va ser poc després del congrés de la UGT, amb motiu d'un discurs protocol·lari que em va tocar fer, com a delegat de Sindicats, el primer de maig, al Palau d'Orient. Jo el vaig fer gir a r sobre aquest tema, i el Rei ho va acceptar.

del seu pas per l'alcaldia en el temps de la transició s'ha mantingut i íins lot revaloritzat. Reflexiu, distant però més càlid que quan era alcalde, evoca en aquesta entrevista un temps que encai'a cal estudiar a fons.

de feia anys i em va oferif substituir a l'alcalde Joaquim Viola. Em va dir que m'ho pen sés i em van trucar de la Casa del Rei per fer-me l'oferiment en ferm. Vaig acceptar perquè era clar que calia fer la transició! municipal, com havíem començat a fer amb el món sindical. — Barcelona no es trobava en el seu millor moment... ^ Cert. La ciutat vivia un mo ment dur. Es requerien tres co ses: tranquil·litzar, obrir les por tes al moviment veïnal i connect a r amb les forces polítiques. I conseqüentment amb tot això, preparar el terreny per a la instauració de la democràcia.

• "Vaig presentar dirigents sindicals clandestins al rei quan era príncep" (A una de les primeres entrevistes celebrades com a nou alcalde de la ciutat, en el desaparegut diari Tele/eXpres, Socías deia que "el Gobierno de la ciudad no ha de ser únicament obra del Con-i sistori, sinó de una compene-l tración entre alcalde y vecinos, y] se ha de tener muy presente en| ese sentido a la Federación de Asociaciones de Vecinos". I així va ser). — Però no podia recolzar-se en els regidors que hi havia...

• i Es clar que no. Vaig buscar un equip en un mes a base d'emprar la figura dels delegats. Pensàvem que duraríem sis mesos, fïns les primeres eleccions municipals, i hi vam ser més de dos anys.

— Coneixia tot l'equip que va anomenar?

• i Alguns no. A Joan Anton Solans, que tan important va ser per l'adquisició de sòl urbà, no el coneixia de res. Tampoc coneixia Joan Angelet, d'Hisenda, ni Josep Maria Pujadas, al qui vaig encomanar les Obres Públiques. P e r ò si coneixia A n t o n i o Figueruelo, Elisa Lumbreras, Núria Bertran, Joan de Sagarra, Lluís Serrat... El que vaig procurar de tots és que coneguessin l'administració pública. — En Joan de Sagarra no en tenia ni idea...

— Coneixia el Rei?

• • En aquest cas vaig preferir el risc de la intel.ligència a la seguretat del tonto.

• • Sí, des que era príncep, cap al 1965. Li vaig presentar alguns dirigents sindicals clandestins de la CNT a Barcelona.

— I va quedar content dels resultats...

Alcalde després de Viola — El juny de 1976 canvia el govern. Arias cau i entra Suàrez, que anomena Martín Villa com a ministre de Governació. I l'ofereixen ser alcalde...

Hi Bé. Sí, va a n a r així. Amb Martín Villa teníem relació des

• • Sí, en especial de la política de sòl urbà. Com ja he dit. Hi van coincidir dues circumstàncies: un posicionament fermíssim a l'hora de comprar sense diners i una certa feblesa per part de sectors de la propietat que consideraven que potser anaven a fer-se uns canvis més radicals que els que realment es van fer.

La Veu del

CARRER

Abril-Maig d e 1995 ~ L'ajuntament vivia una època molt especial. • Érem la única institució on podien reunir-se els partits, o redactar-se part de l'Estatut. Acollíem les demandes dels ciutadans i procuràvem que es traduïssin en fets. Nosaltres vam obrir portes quan d'altres es tancaven.

•'f

ESPECIAL

ELECCIONS

""i ^.

y'l

'•• .4

-"Martín Villa i el Rei em van oferir ser alcalde de Barcelona"

'.:• -4.

.ifh^

~~ Per exemple? * L e s de la D i p u t a c i ó de Barcelona. No sabien què anava a passar i van optar per Timmobilisme. ~~ Però si vostès compraven sòl sense diners hipotecaven el futur... ^ Ho van dir, però no era cert. El patrimoni que vam deixar és si que ha permès fer segons quines coses, com el parc de les Aigües, el del Castell de l'Oreneta...

~ I com es va produir el contacte amb els partits? ^ La primera reunió amb el Partit Comunista va tenir lloc, de la mà del Carles Navales, al meu despatx de la ronda de Sant Pere. Va ser el primer contacte per a una comunicació directa posterior. Després van tenir les trobades amb d'altres partits com Esquerra Republicana, partits situats més a l'esquerra d'aleshores, amb l'Assemblea de Catalunya...

•~ També es va fer el llibre blanc de l'ajuntament amb els partits. ^ Sí, es fa però aviat s'enterra perquè no cal. La única vegada que em vaig enfrontar als partits va ser quan volien constituir una comissió de control. Els vaig dir que governessin ells, que jo nie n'anava el dia següent. Quan van veure que hi hauria un desgavell si complia la meva amenaça, vam arribar a l'acord d'una comissió informativa, no de control, i que ens deixessin fer a mi 1 els meus delegats. El retard de les eleccions municipals Al despatx de Socías hi ha un quadre que mostra la línia frontal de la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977 amb Francisco Candel, Josep Benet, el Guti, el mateix Socías. Està a prop del diploma amb orla de tots els llicenciats de Dret de la seva promoció, que inclou Xavier Rubert de Ventós, Sebastià Auger, Lluís Permanyer i un alcaldable, Miquel Roca Junyent. Un despatx que ja no està a la ronda de Sant Pere, sinó al carrer Roger de Llúria. Un despatx, l'actual, ben allunyat del temps que evoquem.

f'/·^'

RUBEN PÉREZ

tució. Va ser després d'aprovarla, pel desembre de 1978, que es decideix convocar noves eleccions generals i un mes més t a r d les primeres eleccions municipals. Però sí, va ser un ret a r d notori i inesperat. — I mentrestant viviu del mecanisme de governar amb un grup de delegats, sense regidors. ^ Sí, va poder d u r a r gràcies a la imaginació que hi vam posar, i també, haig de dir-ho, gràcies a la contribució de les associacions de veïns. Els partits socialista i comunista van donar un suport importantíssim a l'ajuntament que jo p r e s i d i a , i t a m b é la premsa, en especial la seriosa, que era crítica però e n t e n i a el joc delicat que fèiem. — Però també hi van haver crispacions... • i Sí, però p e r q u è l'Ajunta-

"Vaig estar a punt de dimitir en dues ocasions, el juny de 1977 i el juny de 1978" ment va esdevenir l'eix de la vida ciutadana. Ens va tocar e n f r o n t a r - n o s a Madrid per diversos temes, com els cinturons de ronda, la manca de diners, el t r a n s p o r t públic i el seu deute... — I no va tenir mai la temptació de plegar? ^ Sí, dues vegades, la p r i m e r a pel juny de 1977. En p a s s a r les eleccions generals vaig suggerir al Govern que es nomenés u n a gestora que designés un nou alcalde fins que tinguessin lloc les eleccions munici-

Socías a la premsa de la seva època

- 9 MRIIIOS•un un

• V ^ i·i

pals, d'acord amb els r e s u l t a t s que s'havien donat. Van dir que no, que no podien fer u n a excepció amb Barcelona, que alt r e s poblacions d e m a n a r i e n el mateix.

— I la segona vegada? tm El juny de 1978 vaig a n a r a Madrid a d e m a n a r diners al v i c e - p r e s i d e n t del G o v e r n , Abril Martorell, per resoldre el deute dels t r a n s p o r t s . Es va negar i em vaig atipar, i vaig t r u c a r encara des de Madrid per a convocar u n a roda de premsa i anunciar la meva dimissió. Era ja a l'aeroport quan em van fer t o r n a r i vam arribar finalment a un acord. (La veritat és que Abril Martorell va enviar la policia per detenir l'alcalde rebel i el va fer portar davant seu per evitar l'escàndol de la dimissió de l'alcalde de Barcelona quan l'UCD tot just duia un any al Govern) — Això va influir per a que no el pressionessin per a ser candidat a alcalde per la UCD l'abril de 1979? • • Jo ja havia dit que no a ser d i p u t a t en les primeres eleccions generals. — Per què no l'atreia la UCD o

la política en general? • • P e r q u è jo estava a l'Ajuntam e n t de Barcelona promovent la transició i no em semblava ètic deixar-ho a mitges.

— I Martin Villa ho entenia? ~~ I les eleccions municipals, perquè es van retardar? • Per la discussió de la Consti-

• i No ho sé, però haig de dir que t a n t ell com el president, Adolfo Suàrez, em va donar suport sempre.

— I quan venen les municipals, no li ofereixen que es presenti? ^ Ni m'ho plantegen ni jo ho contemplo. Jo sóc senador reial, o sia designat pel Rei, i dono per acabada la meva missió quan s'aprova la Constitució. Per això vaig plegar a b a n s de les municipals i vaig t o r n a r a fer d'advocat.

— I no hi ha més c a u s e s ? Hi Havia t i n g u t molts problemes i creia acabat un període. Cal t e n i r present que passen moltes coses seguides: rebo l'Assemblea de Catalunya; deixo el P a r l a m e n t , t a n c a t des de la fi de la guerra civil, a l'As-

• "No he contemplat tornar a la política" semblea de P a r l a m e n t a r i s ; la discussió de l ' E s t a t u t comença i acaba a la Casa de la Ciutat... Tot això no a g r a d a al Govern Civil, però jo crec que cal ferho.

— I en el futur, potser hi hagi un retorn a la política? • i No és un tema contemplable. Ara bé, tothom sap que jo ajudo el PSC en allò que puc. — I no caldria explicar tot això en unes memòries? ^ E s t a n escrites des del 1979, el mateix any que vaig plegar. Ara només falta trobar editor, cosa que segur seria fàcil. Serien una bona aportació per entendre millor la transició.

^^^

ESPECIAL

ELECCIONS

La l'to llet

CARRER

Abril-Maig de 1995 , ^

Les primeres mesuré El metro ha d^arrihar a tots els barris Concretar els projectes^ les inversions i el calendari per fer que el metro arribi a tots els barris, sobretot a Nou Barris, a la Zona Franca i al Bon Pastor Firmar el contracte programa per acabar amb l'endeutament, i definir el pla d'inversions. La Generalitat s'ha d'incorporar al projecte, amb el Govern Central i l'Entitat Metropolitana del Transport. Establir el bitllet combinat, "de casa a la feina", per l'import d'un sol bitllet. Fer una política que prioritzi i potenciï el transport públic, més ecològic. Incorporar energies alternatives, a Barcelona i el seu entorn. Equilibrar la ciutat, donar prioritat al peatc5, restringir l'ús del cotxe i per tant reduir les emissions de CO- i el soroll. Limitaria velocitat a 30 quilòmetres/hora. Referèndum popular per permetre que els ciutadans es defineixin sobre l'ús del cotxe dins la ciutat. Fer una veritable xarxa de carrils-bici.

Construir deu mil habitatges socials Destinar els 10.000 habitatges de propietat pública als sectors socials més necessitats, reservant-ne un nombre important per a joves, en règim de lloguer, i també en previsió de les conseqüències de Taplicació de la LAU. Cal que l'ajuntament firmi un conveni amb la Generalitat i el Govern Central per fer que aquest pla es dugui a terme en quatre anys. Reprendre la històrica reivindicació del dret a l'habitatge digne, reconegut per la Constitució, demanant habitatge públic, a més a més de la construcció de vivendes a preu assequible o de protecció oficial, que també reivindiquem. Trobar solucions per als milers de vivendes que pateixen aluminosi i porten gairebé cinc anys esperant,

El 0,7% del Els regidors pressupost a de districte han de ser projectes d^ajuda i escollits solidaritat directament amb el Obrir un debat per moTercer Món dificar la legislació viFer que Barcelona sigui una ciutat intercultural, tolerant, solidària i de pau. Exigir la derogació de la llei d'estrangeria. Renunciar a ser la seu de Teuroexèrcit. Demanar que els veïns estrangers que no siguin de la Unió Europea també puguin votar. Potenciar i reconèixer les organitzacions no governamentals que es dediquen al Tercer Món. Desenvolupar una política solidària i equilibradora amb tots els municipis de l'entorn metropolità.

gent en els punts següents: que les llistes siguin obertes, que hi hagi límit de permanència en els càrrecs i que els ciutadans tinguin dret a veu en el plenari. Aprovar la carta municipal que reculli aquests aspectes. Reconvertir els plens del districte en un exercici real de participació. Facilitar un local social digne a totes les associacions. Objectivitzar les subvencions i cedir la gestió dels centres cívics a les entitats dels barris.

la I f i i rfd

Abril-Maig de 1995

CARRER

ESPECIAL

ELECCIONS

que els barris exigim No ala incineradora de la Zona Franca Desenvolupar una política de residus que redueixi la quantitat de deixalles que es produeixen a la nostra ciutat, amb campanyes d'educació c i u t a d a n a per disminuir la quantitat d'envasos i embalatges. Potenciaria recollida selectiva amb criteris ecològics. Incinerar suposa deixar d'aprofitar les deixalles que són recuperables i augmentar la contaminació atmosfèrica. Pütenciar experiències de compostatge integrals i obrir el tema a empreses socials d'inserció laboral. Remodelar els actuals contenidors perquè produeixen contaminació acústica i no es poden adaptar a certs carrers o barris.

Cap escola Suprimir les Fer un pla barreres tancada i municipal arquitectòd^equipauna niques i ments biblioteca a lluitar socials i cada barri contra sanitaris Seguir una política clara de defensa de l'escola V especulació Aprovar un pla que conpública. Modificar el mapa escolar segons els interessos dels barris o districtes. Establir mides que corregeixin l'enorme fracàs escolar que hi ha, sobretot als barris que tenen un índex més alt. Augmentaria qualitat de l'ensenyament, dedicar profeasoi-s als alumnes amb problemes. Construir escoles i guarderies on hi hagi dèficit. Tancar aquells "xiringuitos" que no tenen les condicions mínimes per dur a terme les tasques escolars.

Redactar un pla que en quatre anys garanteixi als ciutadans/es amb discapacitats les mateixes possibilitats d'accés. Dedicar una atenció especial al transport públic. Controlar i exigií- transparència en la concessió de llicències. Donar preferència als barris perifèrics, a la Barcelona vella i a d'altres nuclis antics, per reduir els desequilibris existents a la ciutat. No acceptar les pràctiques d'urbanisme consensuat, confabulat, les operacions del qual han respost, en general, a interessos especulatius. No especular amb el patrimoni municipal i menys amb les donacions particulars amb finalitats d'interès públic.

templi un centre d'assistència a drogodependents a cada districte. Més serveis per a la gent gran, tant centres de dia com residències, prioritzant els districtes amb u n dèficit més gran. Un centre d'assistència primària en salut general per a cada 25.000 habitants. No a la privatització dels serveis de salut. Ampliació del número de centres d'educació sexual i contracepció i reforçament de mitjans en els que ja existeixen.

^ 1 A> W # . « k ^ I

^ ^ ^

ESPECIAL

l.a Veu del

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA BOTIGUERA

Augmenta la pobresa a Barcelona

JOSÉ MANUEL SALGADO

"El petit comerç TOMÀS GARCÍA I FAUSTINO MIGUÉLEZ

dóna vida als barris"

MARC VIVES

José Manuel Salgado viu a Nou Barris, on treballa en una botiga de roba per a la llar. El seu és el punt de vista de molts botiguers i comreciants. — Faci'm un balanç de l'etapa d'ajuntaments democràtics. — Hi ha coses positives, però queden molts temes pendents. La Gran Barcelona s'està fent en resposta a uns interessos que no són els interessos populars. — Si fos alcalde, quina seria la seva primera mesura? — Potenciar el transport públic i ecològic, per fer que no hi haguessin tants cotxes particulars a la ciutat i a les autopistes urbanes. — L'impacte de les grans superfícies comercials matarà el petit comerç? — Va en detriment dels llocs de treball dels petits comerciants. El nostre sector té un volum de mà d'obra molt important, que no espot encabir a les noves àrees. — Com us ho feu per competir amb els seus preus? — Oferint millor servei i un tracte directe amb el client. El petit comerç dóna vida als barris. Els grans espais com el complex de la plaça de les Glòries generen gran afluència de vehicles i no donen caliu a la ciutat. — Els diumenges són per descansar? — Sí. Nosaltres treballem amb marges petits. La proposta d'obrir les 24 hores força una sobreexplotació dels petits comerciants i de la dependència, i per afrontar-la no estem en les mateixes condicions que les grans àrees comercials. — S'hauria de prohibir obrir en festius? — La paraula no és prohibir, sinó regular. Ells tenen la paella pel mànec. Juguen amb grans quantitats de milions, amb l'especulació, els preus i els interessos dels bancs, mentre que nosaltres anem molt al dia. — La rebaixa de l'IAE us permet respirar? — Tot i la baixada, l'impost grava el petit comerç, i els mòduls encara es plantegen de manera bastant aleatòria. Estaríem d'acord si es pagués proporcionalment, en funció del volum de negoci. — I com va el negoci ara? — Ha baixat força. A un barri obrer com aquest la crisi del metall i la construcció es deixen sentir més. — Però no quedàvem que sortíem de la crisi? — Això són bales de fogueig. Hi ha gent interessada a dir que la crisi s'ha acabat, però l'únic cert és que fem menys calaix i que la recessió és molt forta encara. Ara la nostra consigna és resistir. Resistir davant la situació general i davant el model de ciutat que prima les grans àrees de comerç. — Aquestes tampoc no acaben de funcionar. — Són una gran atracció al principi, però després baixa la febre. A l'Illa Diagonal o a l'Hipercor a certes hores no hi ha ningú. — Renovarse o morir? — Sí. Ara dediquem a la botiga més hores que abans, i renovem els aparadors amb freqüència. Som diverses famílies que vivim d'aquest negoci. Manel Caipe

Tots els estudis que s'estan fent sobre els últims quinze anys i les diverses experiències de les institucions o col·lectius que s'enfronten al tema de la pobresa i de la marginació, fan paleses dues evidències. La primera és que les desigualtats econòmiques s'han disparat. Això no necessàriament ha suposat l'augment de la distància entre els sectors més alts i els més baixos, sinó que ha pogut suposar també l'increment de les desigualtats entre els sectors baixos i els mitjans, amb un cert acostament d'aquests als alts. El resultat és que cada vegada hi ha més gent que s'allunya, per sota, dels nivells mitjans d'ingressos del territori que prenem en consideració, l'àrea metropolitana de Barcelona. La segona evidència que es manifesta és que un ampli sector de la nostra societat es precipita a uns nivells de pobresa que voregen la marginació pei fet que els dificulten optar a les mínimes oportunitats que ofereix la societat. Ja no es tracta només dels marginats tradicionals, com els transeünts, els que tenen problemes de salut a qui els és difícil tenir un treball normal com alcohòlics o drogodependents, alguns grups d'immigrants no integrats, 0 grups ètnics de difícil adaptació. Es tracta també de persones que podríem suposar totalment "normals", però que no tenen feina ni estan inserits en una família en què els recursos considerats míFERRAN PAREDES nims estiguin garantits. L'experiLes desigualtats econòmiques s'han disparat ència del Pirmi (Programa interdepartamental de renda míni- del fenomen que analitzem, que el procés. La versió catalana ma d'inserció) és eloqüent al res- hauríem de tenir present a l'hora d'aquestes rendes d'inserció és el pecte. de parlar d'alternatives. Moltes Pirmi, que compta ja amb prop de persones no poden accedir a una cinc anys d'experiència en la seva E l fenomen que coneixem com a millor situació laboral, per exem- aplicació. "pobresa moderna", és a dir el fet ple, i es trobaran en posició infeVolem aquí realitzar una breu de no tenir recursos adequats a rior ala de persones conegudes o reflexió crítica sobre l'eficàcia real un nivell de vida acceptable, és parents, o dels seus mateixos d'aquest tipus de programes a l'hoavui de gran importància pares. Però per a d'altres, la po- ra de combatre la creixent numèrica. Dues són les causes bresa és una situació on hom cau dualització social. És just reconèique tendeixen a fer-lo créixer: la -amb freqüència sense perspec- xer que, tot i que presenten falta de treball o la seva precarietat tives de millora- des d'un nivell de bastantes deficiències en matèria i la inexistència o insuficiència de vida més comfortable; per tant és de dotació de recursos suficients i subsidis. un retrocés que s'experimenta en adequats, tant materials com huUna part important dels aturats la pròpia vida i amb freqüència mans, aquest tipus de programes no reben subsidi d'atur o es tracta pot ser viscut com a marginant. és bastant eficaç per pal·liar situad'un subsidi molt inferior al salari cions conjunturals de carència. mitjà que ingressaven. L^ majo- La idea d'un mínim social garantit Però quina és la seva efectivitat a ria dels qui treballen amb con- que cobreixi les necessitats llarg termini? en quina mida aporta tractes a precari solen guanyar bàsiques de tots els ciutadans, pel solucions duradores? Pensem que menys, per la mateixa feina, que fet de ser-ho, és recurrent a la la seva feblesa, més que en defecels que ho fan amb contractes història de les nostres societats. tes de plantejament, radica en l'acestables. Quan els qui estan en En els últims anys s'han plantejat tual situació d'atur massiu que és, una d'aquestes situacions són les diversos tipus de programes de com hem dit abans, la que realpersones principals de la família - "renda mínima d'inserció", que són ment determina el problema al matant homes com dones, aquestes considerats tant per les teix temps que obstaculitza la seva quan viuen separades o soles amb administracions encarregades solució. fills- els ingressos familiars ten- d'aplicar-los, com per nombrosos És per això que la solució al deixen a baixar perillosament. En experts, com a instruments eficaços problema plantejat ha de passar tots aquests casos es tracta d'una per evitar la pobresa extrema i la per canvis estructurals de gran resposta insuficient des del mer- marginació social. Aquests envergadura que actuïn sobre cat de treball. programes pretenen ser alguna l'estructura de l'ocupació per Però la resposta és també in- cosa més que unes simples repartir la feina, per mitjà de la suficient des del mateix estat del prestacions de misèria del tipus de disminució de la jornada o per benestar, en el grau en què molts les que, en opinió de molts experts generar altres feines noves en d'aquests "nous pobres" són per- i treballadors socials, institu- matèria de serveis a les persones sones que viuen d'una pensió o cionalitzen la marginació i creen necessitades o de manteniment del subvenció que no els permet man- dependència en la persona. medi ambient, per exemple. Feines tenir el nivell de vida que tenien Aspiren a la reinserció social i que avui són parcialment quan eren actius o estaven ocu- laboral dels exclosos del treball i incompatibles amb les exigències pats. de la societat, per mitjà del d'acumulació del mode de Hi ha una doble característica compromís actiu dels mateixos en producció capitalista imperant.

la Veu del

CARRER

j Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

Aquellos concejales singulares Juanjo Caballero

Fernando Rodríguez Ocaha y Eduardo Moreno Ibànez

Los 18 del NO al catalàn La mayoría eran unos perfectes desconocidos hasta que "El Brusi" publico su foto en la portada un dia de marzo de 1975. Mas Parecía un "wanted", porque aquellos rostros desconocidos fespondían a unos nombres y apellidos que empezaban a ser Populares. Los nombres y apellidos de los 18 concejales del NO al catalàn, los concejales que habían votado en contra de una propuesta del concejal Jacint Soler Padró "de nuevo actualidad en los aüos noventa por el conflicto de La Seda" que pretendía que el A y u n t a m i e n t o d e s t i n a r à una pequeüa partida a la ayuda a la lengua catalana. La partida era tan pequena que solo suponía 50 millones de pesetas, frente a un presupuesto que ese ano superaba los 11.000 millones. Hubo declaraciones de catalanidad seguidas de precisiones de espanolidad però a pesar de que la propuesta se rebajó ai final a solo 10 millones de pesetas, el resultado de la votación fue claro: solo nueve concejales

votaron a favor de la enmienda: Jacint Soler Padró , Alfonso Cànovas, Eduardo Tarragona, Eudald T r a v é , G o n z a l o de Quesada, tVlanuel Font Altaba, Manuel Serra, Antònia Guasch y Luis Pérez Pardo. iVale la pena citar los nombres de los otros 18? Para amantes de la estadística, estos son: Juan Cabanero Alarcón, José Canalda Vilacfie, Rogelio Mir Martí, Pedró

José Maria Espona Remús El concejal Espona proporciono una de las pocas satisfacciones que se permitieron los barceloneses en las postrimerías del franquismo. No fue gran cosa lo suyo: solo derribó un trozo de una escalera de la calle Mercedes, una hasta entonces desconocida calle situada junto a la entrada principal del Park Güell. Però ello dio la oportunidad de iniciar una formidable campana en contra de unos usos municipales en los que el derribo de una escalera era pura anècdota, però reflejaba a fin de cuentas la política de especulación que había soportado la Ciudad en su historia reciente. Los animós se calmaren cuando el concejal Espona dejó su puesto en mayo de 1974, un mes después de que se descubriera el asunto. Probablemente él no se percató, Pero su destitución en septiembre de ese mismo aho sólof ue el preludio del mas amplio, activo y efectivo movimiento vecinal visto jamàs en Espaha.

Llorens Llorente, Pedró Salvat Virgili, Rafael Lujàn López, Juan Abellàn Hernàndez, Jesús Calvo Martínez, José Güell Ramon, Mercedes Carbó de Figueras, Rafael de Ferrater Ramoneda, Vicente Costa Ugeda, Vicente Febrer Solsona, José Maria Dot Bosch, José MariaTormoMagrans, Mariano Ganduxer Relats, Ramon Torres Mufioz y Antonio Canellas Sidós.

Xavier Casassas Miralles

Mercedes Carbó de Figueras Fue la p r i m e r a concejala mediàtica de que se tiene noticia. Mercedes Carbó de Figueras llego al Ayuntamiento precedida por la fama que había logrado en 1968 en el concurso de televisión "Un millón para el mejor". De allí salió convertida en "La mamà del millón" y con un propósito en la vida; lograr atención para los disminuïdes psíquicos. Con ese objeto se había presentado al concurso televisivo, Mercedes Carbó tenia un hijo con síndrome de Down, y con ese objeto llego al Ayuntamiento de Barcelona. Y a ese se dedico pràcticamente en exclusiva.

Las elecciones municipales de 1973 vivieron el enfrentamiento de dos "tapados" de la izquierda: Eduardo Moreno Ibàfíez y Fernando Rodríguez Ocafia. Ya en aquellos lejanos ahos la izquierda hacía esas cosas: los dos concurrían por el mismo distrito, el IX, el distrito luchador, peleón, ei que había visto alumbrar los nueve barrios que acufiarían nombre propio con mayúsculas, "Nou Barris". Fernando Rodríguez Ocaha era respaldado por Bandera Roja y contaba con un "aparato" impensable en aquellos tiempos y en aquel tipo de comicios en los que todo estaba bastante pasteleado. Vecino de Trinitat Nova, era posiblementeel primer comunista que concurría a unas elecciones desde el final de la guerra civil. Eduardo Moreno acuhó el horroroso lema de "Y en el noveno, Moreno" y hubo quien dijo que solo por eso ya merecía perder. Ahos después su nombre recupero su estado natural gracias al libro "Barcelona, ^adónde vas?", escrito en colaboración con Francesc Martí

Jusmet. Vinculado a los socialistas, acabo desen-cantado y colaborando con los movimientos vecinales. Aquellas elecciones las ganó de calle Rodríguez Ocaha, però nunca ocupo su escaho. Las autoridades ya se encargaron de descubrir un detecto de forma para invalidar su thunfo.

Vicente Febrer Solsona

S i e m p r e ha c r e í d e en la "infiltración" este nacionalista afiliado sucesivamente a UDC y al PSC (Reagrupament) que fue presidente del "Sindicat d'Obrers de Catalunya" y de la asociación de vecines Sagrada Família. Su infiltración censistió, phmero, en ser enlace sindical; luege en optar a procurador en Cortes (1971) y finalmente a ser candidato a concejal del Ayuntamiento de Barcelona por el distrito XII (que comprendía la zona del Hospital de Sant Pau y el Guinardó) en 1973. Pero todas sus candidaturas se frustraren, aunque en el caso de la municipal fue un caso descarado de descalificación política "teóricamente ne se ajustaba a los requisitos exigides por la ley" ante la màs que probable posibilidad de que resultarà elegide.

Era un tipo campechano el ciudadano Vicente Febrer. Con sus potentes musculós, con su cabeza que se estrechaba conforme ascendia hacia la frente, con sus recursos de mil batallas libradas sobre la lona del cuadrilàtere.... pero sobre todo con su león, cen el que se paseaba por Sants, con el que atendia a los clientes en sus tiendas y con el que compartia casa. Así que Vicente Febrer hubiera side un tipo popular aunque no hubiera sido concejal. No fue, precisamente, una de las facetas màs bhllantes de su vida.

la l'í^ tiel

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA PESCADORA

La ciutat, des del taxi

MATÍAS AMATE LÓPEZ

"A Barcelona falta un port pesquer"

Hi ha els que treballen més i els que treballen menys, però tots estan al carrer moltes hores al dia CHELO LOSADA

MARC VIVES

Lluny de Galícia, i encara més del Canadà, a Barcelona queden pocs pescadors. Un d'aquests és Matías López, veí de la Barceloneta. — (^Barcelona ya m i r a hacia el m a r ? Sí. Y està muy bien, ahora està mucho

mejor.

— ^Qué piensa sobre la privatización del p u e r t o viejo? — Es un gran negocio, peroyo no lo veo bien. Lo que hace falta en Barcelona es un puerto pesquera, aquí no lo hay. Yen Badalona dijeron que harían unoy todavia lo estan esperando, han hecho un puerto para yates. — ,'',Cómo ve el b a r r i o de la Barceloneta? — El barrio de la Barceloneta lo veo fatal, en el sentida de la juventud. Los chavales no son malos, però hay tantos viciós y tantas cosas... Ha ido a peor, antes la puerta de una planta baja cstaba abierta, ahora hay rcjas por todos lados. — <;Ya no h a y la t e r t ú l i a q u e h a b í a a n t e s en el barrio? Eso ya se ha perdido, la tertúlia en las calles, en la puerta, hablar con el vecino... esoya se ha perdido. Ya noexiste. Es muy raro verlo, no hay el dialogo que antes había. — í,Si u s t e d fuera alcalde, cual seria la p r i m e r a m e d i d a q u e tomaria? — En Barcelona hace falta un muelle pesquera. En la Barceloneta la mitad son pescadores. Después también hay muchas viviendas que son muy viejas y muy pequeüas. Hay famílias, cinco y seis personas, que viuen en una habitación y eso hay que ir arreglàndolo. — <iDe l a s o b r a s olímpicas, cuàl es la que d e r r i b a r í a ? Yo ninguna, todas estan bien, han quedado bonitas, para la Barceloneta y para la ciudad. Ahora yo pido que miren un poco mas por la pesca, aquí en Catalufía està muy mal mirada. Parece que interesa màs un puerto privada y turística que no la pesca. — «iCómo valora los anos de a3aintamiento socialista? — Para mi Pasqual Maragall es un fenómeno, ha hecho por Barcelona lo que no ha hecho nadie, por lo menos desde que estoyyo aquí, hace 32 aüos. í,Cual es el sitio que m à s le gusta de la ciudad? Yo me voy al puerto olímpica, que es maravilloso y ves muchas cosas. i C u a n d o tiene unos días de descanso, qué prefiere, m a r o montana? Entonces me despego de la mary me voy al campo para relajarme unpardedías. Màstiempoya no. El mar me llama, y me gusta verlo. — ^ H a cambiado el trabajo de la pesca estos ú l t i m o s aiïos? — Ha cambiado un cien por cien, la pesca va mucho mejor. Ahora se gana para ir comiendo. El trabajo es diferente, ahora es màs suave, hay elevadores... es un trabajo fàcil. — ^Y el futuro p a r a la pesca? — El futuro està mal. Aquí se coje mucho pescado menuda, y se tendría que meter mano. Y los jóvenes que van ahora a trabajar esporque no encuentran trabajo en tierra, y cuando lo encuentran dejan el mar. Jordi Baroja

Pi, pi, piiii. Sona el despertador. Ja és hora d'aixecar-se. Són les sis del matí i en Benigno es lleva. Ara comença la seva jornada laboral. Mitja hora més tard surt de casa seva per agafar el volant del seu taxi i començar a donar voltes per Barcelona. Cap a les dues torna: és l'hora de dinar. Després, si s'escau, fa una petita migdiada i una altra vegada al carrer fins a les deu de la nit. Torna a casa seva, sopa, parla amb la família, veu la tele una estona i se'n va al llit. Aquest és un dia normal per al Benigno, com el d'algun altre dels dotze mil taxistes que treballen a Barcelona. Són els taxistes. Es coneixen la ciutat gairebé com la seva mà i han fet de Barcelona casa seva. Malgrat tot, sempre hi ha algun indret de la ciutat on els taxistes no volen anar. Per al Benigno aquest és el barri xinès, perquè el tipus de gent que hi ha no li agrada gens ni mica i, a més, troba que l'ambient existent no és gaire correcte. En canvi, en Jaime diu que a ell no li importa gaire anar a qualsevol lloc de Barcelona; potser és perquè ell és més jove que en Benigno. Molts són els ciutadans que consideren que ser taxista és molt fàcil, però la realitat no és així. Segons en Jaime, els usuaris desconeixen la situació dels taxistes: si no treballen no cobren, no tenen pagues extraordinàries, a l'hora de fer vacances no tenen cap ingrés, els seus guanys no són sempre els mateixos. A més a més, de vegades es troben amb algun client que no els vol pagar 0 d'altres que els expliquen la seva vida, i sempre han de fer bona cara encara que no els interessi gaire. D'altra banda, en Benigno reconeix que els taxistes donen uns serveis molt importants a la gent gran, així com a molts disminuïts i als malalats. Moltes vegades els ajuden a pujar i baixar del taxi i fins i tot els acompanyen a la porta de casa seva. •

Moltes diferències

Des d'un taxi es veu una Barcelona amb moltes diferències, segons explica en Benigno. Hi ha els que tenen molts diners i els que no en tenen ni per menjar i, el pitjor és que hi ha molta gent que no se n'adona, que es limita a viure al seu barri, treballar, menjaridormirsense veure el que tenen al costat. Malgrat tot, els usuaris del taxi són gent de totes les classes socials. Normalment, els

RAPICLAU

Boada - Tot a l'instant-

Reparació de calçats Duplicat de tot tipus de claus Esmolem estísores i ganivets Fem matrícules

Boada, 7-13 08016 Barcelona

Tel. 359 81 04

RUBEN PÉREZ

•

També es pot fer turisme amb taxi

clients habituals no donen gaires problemes. Els problemes vénen amb els usuaris esporàdics que sempre pensen que si pot, el taxista els enganyarà. Segons en Benigno, això no és veritat. Si els taxistes enganyessin als clients, s'estarien perjudicant ells mateixos. Quant a la seguretat circulatòria de Barcelona, en Jaime afirma que és molt bona. La ciutat està ben senyalitzada, els carrers són amples i la quadrícula de l'Eixample ajuda molt a fer que els cotxes circulin amb una certa fluïdesa. A més, gràcies als Jocs Olímpics, es van construir les rondes. Aquestes macroestructures ajuden a fer més àgil el trànsit al centre de la ciutat i que els desplaçaments entre els extrems de la ciutat siguin més curts. Ara mateix anar d'una banda a una altra de Barcelona només costa 20 minuts, mentre que abans de vegades es trigava el doble. En Jaume afirma que la resta de

transports públics de la ciutat comtal no els fa la competència perquè no és la mateixa gent la que utilitza I autobús 0 el metro que la que utilitza el taxi. En Benigno afegeix que els transports públics funcionen bastant bé i que els treballadors d'aquests serveis, sobretot els dels autobusos, tenen un bon comportament amb el col.lectiu del taxi. Ambdós taxistes reconeixen que hi ha molta gent que fa una despesa molt elevada quan utilitzen un cotxe per moure's per la ciutat i no es plantegen que podrien compartir el seu vehicle amb altres ciutadans o companys de feina. Altres treballadors que estan moltes hores al carrer són els missatgers. Per a molts taxistes aquests motoristes són un perill per ala resta de conductorsja que moltes vegades no respecten els senyals de trànsit i es fiquen entre els cotxes sense pensar que hi ha altres conductors que també estan circulant.

SI NECESSITES UN TAXI,

ACUPUNTURA HOMEOPATÍA

BARNATAXI

357 77 55

• TRACTAMENT DEL DOLOR • SISTEMA NERVIÓS: depressió, estrès, ansietat, etc. • TABAQUISME, OBESITAT,... Dra. MARGARITA DE LEGÓRBURU Tel. 454 65 69 Sepúlveda, 93 3r. 1a. 08015 Barcelona

la Veu del

CARRER

Abril-Maig d e 1995

CoS^cr/f

ESPECIAL

ELECCIONS

/f^^j^ <^ // /à r/<3 r/^/.-c^^s C/ÍT^ r6>0 rr :^/ y:. <2-</^y<ir-^

C'C^/^^

CAMBRES BANY

Taller de DORAR, PLATEAR, NIQUELAR Y RESTAURACIÓN DE METALES

TABACS REGALS

Novetats Sanitàries

ESCALFADORS AIXETERIA

ARTICLES

FÀBREGAS

FUMADOR

VENDA DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE

Rambla de les Flors, 100 T. 318 49 47 - 302 09 83 08002 Barcelona

FABRICACIÓ PRÒPIA ESPECIALITAT EN MOSTRARIS Distribuïdor

Avinó, 31

(JaniKJa,

Tel. 315 04 55 08002

BARCELONA

'^^M

m^M

PL. A N T O N I O LÓPEZ, 3

T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

Fundada l'any

TENEMOS VIAJES PARA TODOS LOS PRESUPUESTOS. jRECUERDE

via j e s

marsans

Boters, 7 y 9 (continuación Portaferrisa) T. 317 56 85 - 08002 BARCELONA

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15.000 PTAS.

TF. y FAX (93) 751 25 50

500 GLOBOS: 12.500 Ptas.

DISELO CON GLOBOS!

CARRER ARAGÓ, 279 08007 BARCELONA Tel. 487 23 76

CAFÈ SALAMBO Cafès Literarios Torrijos, 51 Tel. 218 69 66

SERVI RÀPID 24 HORES Solució ràpida a qualsevol avaria Tots el dies, totes les hores Tel. 485 41 41

RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45

MAYOLAS

ys^^

(yi-XX^ ESCUDELLERS

restaurant

Carrer dels Escudellers, 10 Tel. 301 75 15 08002 Barcelona

PUBLI SERVEI Servei Publicitat Exterior. Serigrafia i retolació Equador, 76 Tel. 405 06 88

PNEUMÀTICS Roger de Flor Roger de Flor, 133 Tel. 231 66 16

•UiA\ m

Viajes en exclusiva con el sello Marsans

OBERT ELS DIUMENGES

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NÚMERO 751 25 50

/>''fi^f,

JTV

Servicios sociales y domésticos. Llevar compra, ir al medico. Gestiones a domicilio y encargos. Personal limpieza y compartia. jConózcanos! Tel. 372 97 67.

CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES

4.500 Ptas.

MIGOS ,1.1 HOGAR

GLOBOS

100 GLOBOS:

PAGARLOS

RECARGO!

Rambles, 134-136 - 08002 Barcelona - Tel. 318 7216 - Fax 301 96 96

VIAJES KARELIA. S.L. Travessera de Gràcia, 425 Tel. 450 37 14 Expertes en viajes a Cuba.

C/ Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR

2.500 Ptas.

QUE PUEDE

3 l\^ESES SIN

4 Junio ESCANDINAVIÀ 11 Agosto ^ CANADÀ

Guia professional i comercial de Barcelona

GRAUPE'S Globos publicitarios

50 GLOBOS:

Fax 412 54 56 BARCELONA

Venga y compruébelo.

iJ-Q.

ESTAMPAS OBJETOS PARA REGALOS MARCOS PARA CUADROS ESCULTURAS RELIGIOSAS PINTURA ÓLEO

EN 24 HORAS - CUMPLEANOS -BODAS - COMUNIONES

1820

cES CARO VIAJAR? iNOl

FUNDADA EN 1919

TARIFA:

Fax: 4J2 32 86

Les Rambles, 78-80 Tel.318 09 89 Ronda G e n e r a l Mitre, 181 Tel. 211 54 45

Estamparia San José

4 GATS

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

AVINYÓ, 9 Tel. 318 79 86 08002 BARCELONA

Telcfs. 301 60 75 - 301 85 38 08002 BARCELONA

f XANCO

C O N S O L A T D E M A R , 2 7 AL 31

T. 3 1 0 4 3 91 - 3 1 0 4 4 15

RIEGOS VIA LAYETANA, 57 EN NUESTRA TIENDA ENCONTRARÀ ASESORAMIENTO PARA INSTALAR EL SISTEMA DE RIEGO PARA USTED YSUS CLIENTES RAIN BIRD - TOTO - GARDENA - LEGO NEl^ON NETAFIM - DAN - WÀTER MATIC

PLAÇA REIAL, 6 TEL. 317 30 75

BARCELONA 08003 TEL 317 39 92 PROYECTOSFAX:318 11 41

( < ^ ) CENTRE ^^^ DENTAL DE L'EIXAMPLE Fs KHi rí.H;,jllS rii-íitiils '.1,. rv'.!!! : ! » M M

Visita a hores convingudes

íí

La Veu del

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

Abril-Maig d e 1995

LA BARCELONA JOVE NOTES PER A UN DEBAT

BAMELVELA^X}

Per una política cultural

"Vull un país lliure i independent"

EDUARD MÍRALLES

MARC VIVES

El Daniel Velasco és un estudiant de quart de dret a la universitat de Barcelona. Ell creu que cada jove és diferent i que cal trencar el tòpic del jove despreocupat i passiu. — Barcelona jove o Barcelona antiga? — Cada cosa al seu moment. La Barcelona antiga per passejar i la Barcelona Jove té menys encant i està més enfocada a les activitats del lleure, però també és bonica. Tot i així, jo crec que de Barcelona només n'hi ha una. — Biblioteca o discoteca? — Durant el dia biblioteca i per la nit la discoteca. — Què és el que més t'afecta de la ciutat com a jove? — Els preus d'algunes coses a les quals els joves els costa d'accedir, com per exemple, no es pot anar al teatre cada setmana i, entre d'altres, els transports sÓJi massa cars. — S'ha de viure al dia o cal aturar-se a pensar en el futur? — S'ha de viure al dia al màxim possible, però el futur et frena de tant en tant per fer-te adonar que cal pensar-hi més, en ell. — Quan els nostres pares eren joves Ho tenien bastant més fotut que prejudicis, vivien en una dictadura, coses però, a la inversa, també tenien lluitar.

Les eleccions, municipals o no, s'assemblen als reis mags en dues 0 tres coses: Malgrat haver perdut la innocència, s'esperen amb més o menys il.lusió. Per sort o per desgràcia, arriben puntualment cada any. I funcionen "per carta", més que no pas "per programa". Dir en altres paraules, els "programes" electorals solen ser una tirallonga més o menys llarga i més o menys inconnexa de peticions o de promeses, segons es miri des del cantó dels ciutadans o dels polítics que hi concorren. Aquesta circumstància general esdevé particularment penosa quan del que es tracta es de fer un "programa de cultura". En conseqüència, ara que com cada any la imminència de la primavera presagia el cíclic retorn de les urnes municipals cal que, armats de bona fe i notables dosis de paciència, proclamem: a) Que a Barcelona -tret d'improbables excepcions que, en el millor dels casos, no farien sinó confirmar la regla- l'existència d'una veritable política cultural encara està per veure. Si per política entenem un conjunt articulat d'objectius, estratègies i actuacions que es despleguen programàticament amb una voluntat totalitzadora (^,0 no és això el que entenem per política urbanística, econòmica o sanitària?) i no pas els simulacres benintencionats (^l'informe Bohigas?), les intervencions sec-

... completa la frase. nosaltres, hi havia molts podien fer moltes menys moltes coses per les quals

— Com creus que els adults veuen els joves? — Depèn de la persona, però no m'agrada gens la manera com molts adults generalitzen i diuen que tots els joves són iguals i que no tenen interès per res. Tampoc no m'agraden aquells que comparen la "generació del 68" amb el jovent actual, quan molts d'aquells joves tenien menys ideals que molts joves d'ara. — I els joves com veuen els adults? — Jo crec que no hi ha un conflicte generacional com el que tenien molts dels nostres pares. Penso que la majoria de pares d'avui tenen assumit que els joves han de tenir llibertat. Crec que els joves tenim més en compte els adults del que molta gent creu. — Quin consell bàsic donaràs als teus fills, si algun dia en tens, quan siguin joves? — Els diré que s'ho passin bé però que siguin conscients del que fan i que sàpiguen on està el perill. No els estaré alliçonant constantment sobre el que han o no han de fer. — Què desitjaries per al futur? — Un país, Catalunya, lliure i independent, una societat més justa on tothom pugui treballar i viure, i un món sense conflictes. — Futur negre per al jovent? — Tal i com van les coses ara, sí. Esperem que millori. — Quines són les motivacions del jovent? — Suposo que cadascú tindrà les seves pròpies motivacions: uns tindran unes motivacions personals com trobar feina, i d'altres tindran uns ideals més amplis. — De què passes? — Passo de la discriminació, la intolerància i el racisme, del fet que em vulguin imposar unes idees i de la gent passiva. — La política està apartada dels joves? — No. A la política s'hi acosta qui vol, ja siguin joves o grans. Marc Pérez

L'existèncla d'una veritable política cultural encara està per veure torials disperses, l'activisme inconnex 0 les cartes als reis més amunt consignades. b) Que el tema, vist des de l'òptica de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, hauria de moure a reflexió i plantejar un nou estil, una altra manera de fer les coses, partint de l'evidència que una política cultural ha d'entendre's, en primer lloc, com un escenari de futur a curt i llarg termini i que aquest escenari, en segon lloc, només pot construir-se des d'un nou consens dialèctic entre tots els agents i tots els sectors culturalment actius de la ciutat. •

Tres actuacions immediates...

Primer: Convocar uns Estats Generals de la Cultura a la ciutat de Barcelona que, amb el concurs de polítics, creadors, organitzacions de voluntaris culturals, estudiosos i agents del sector privat endegui un procés de reflexió i debat en profunditat destinat a Segon: Elaborar la Declaració dels Drets Culturals dels ciutadans de Barcelona. La transcendència d'una declaració d'aital naturalesa, entesa com l'expressió estable d'un consens assolit a través d'un procés dialèctic. Tercer: Constituir un Consell

RUBEN PÉREZ

El futur Teatre Nacional de Catalunya consultiu de Cultura de Barcelona que vetlli, en el futur, pel desenvolupament progressiu de la declaració dels Drets Culturals i per la monitorització i el seguiment dels programes de cultura de la ciutat. •

...I deu línies de treball de fons

1. Cal cercar sistemes d'integració estructural de les polítiques culturals amb les altres polítiques sectorials que també operen per al desenvolupament global de la ciutat. Ben especialment: Les polítiques dels serveis personals i, particularment, les polítiques educatives i d'atenció comunitària. Les polítiques de desenvolupament econòmic i d'ocupació, en tant que la cultura esdevé un sector creixent de noves professions i de noves activitats e c o n ò m i q u e s . Les polítiques urbanístiques i de desenvolupament del territori. 2. Superada (?) la febre dels grans equipaments (Liceu, Nacional, Auditori, Museus...) cal plantejar amb urgència polítiques de foment i creació de públics, no des de l'òptica perversa d'omplir infrastructures sinó des de la justa aspiració democràtica de l'accés igualitari dels ciutadans i ciutadanes a la cultura (especial èmfasi en les segments de població més jove). 3. Cal plantejar la política dels ensenyaments artístics com un fet central de la política cultural de la ciutat. Tant pel que fa a la formació professionalitzada (nous batxillerats artístics, descentralització de conservatoris a nivell elemental, etc.) com en allò que respecta a la formació amateur. 4. S'imposa repensar les estra-

tègies de suport als creadors, en especial en allò que respecta als artistes més joves. L'estat actual de la qíjestió, és molt lluny del que caldria esperar d'una ciutat que vol ser considerada capital europea de la cultura. 5. Centres Cívics. O s'aconsegueix dotar-los d'un programa que els faci ser les terminals efectives i més properes al ciutadà de les polítiques de difusió cultural. 6. Biblioteques. No només és urgentcobrirdèficits i acabar d'equipaments sinó que, en el panorama d'aquest nou mil.leni, les biblioteques han de ser, d'una banda instruments efectius per a les polítiques de foment de la lectura. 7. Es urgent repensar el model festiu de la ciutat, partint de la solera de la tradició i de la reiterada capacitat d'innovació que han demostrat a bastament tan artistes reconeguts arreu del món com col·lectius de cultura tradicional i popular. 8. La divulgació de la cultura científica i tècnica segueix sent una assignatura pendent que, en l'entorn d'una societat complexa, esdevé inajornable. 9. Barcelona necessita un pla integral de gestió del patrimoni, en la triple vessant del patrimoni monumental, el patrimoni natural i el patrimoni immaterial (etnològic i folklòric). 10. Barcelona ha de recuperar una certa posició de centralitat com a ciutat important en els sectors de la indústria i el comerç de la cultura, i ho ha de fer des d'una lògica "cultural", sens dubte afí a d'altres lògiques connexes en l'ordre econòmic o social.

La Veu Oel

CARRER

Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

El Paral·lel: 1884-1995 Cent anys de Paral·lel. Aviat està dit. I cent anys doblats, ja que, a diferència de la majoria dels altres carrers de la ciutat, aquí han estat cent anys de dies i cent anys de nits. Cent anys sense descans, ni els caps de setmana, ni tampoc els diumenges, d'oci obligat. Treball de dia i treball de nit, i cadascun amb el seu costat negre i el seu costat clar. El Paral·lel és així, el carrer de les paral·leles, la Paral·lela del dia del sol i la Paral·lela de la nit il.uminada.

JOSEP MARIA CARANDELL

El que ara més ens interessa del Paral·lel, però, és la seva història, i també el seu futur. La història del Paral·lel, encara que hagi patit èpoques molt baixes, se'ns presenta com un conjunt esplendent. Als seus inicis, uns camps mig banyats pel mar. Després, les barraques on convivien les tiradores de cartes, els micos pidolaires i els gitanos de ball i de bonaventura. La sorprenent companyia dels Onofri, de pantomima marsellesa, els membres de la qual parlaven fins a trencar els timpans dels espectadors sense emetre ni un sol so. Les festes populars, dels Tres Tombs i del Carnestoltes. Els petits tablaos de flamenco que rivalitzaven amb els d'Andalusia. Elscafè-concert, xarons, cançoners, de noies tan fàcils i de veus massa primes o massa baixes i d'homes escassament exigents. El Trianon i els teatres de revista: les cames de les noies, les cames paral·leles, ara llargues, cap a un costat, ara doblegades, ara cap a l'altre, a ritme mig militar i mig galant. I els cafès, que eren com oficines de contractació d'artistes i de professionals de la claca, sense deixar de ser caus d'anarquistes, tri-

bunes de sindicats, càtedres de socialisme i recer d'obreres i d'obrers. I les acadèmies, als carrers transversals i, com no, als paral.lels: de ball tradicional i de moda, de danses regionals, de cupletistes, de músics, de ventrílocs, d'ensenyar i amagar la carn jove i turgent. Èpoques dels melodrames esqueixats, de gran guinyol, amb molts morts ja a la primera escena i d'un de sol a la darrera, perquè ja no quedava viu ningú més a la companyia. I drames de família, d'amor i de dolor, de riure i de plorar. I comèdies eròtiques, picares, de bulevar, amb molts enredos i molts salts sobre la moral. I naturalment, la sarsuela, molt estimada del poble, i en lloc més apartat, però suficient, l'opereta i fins i tot l'òpera. I, no cal dir-ho, les figures. La Raquel Meller al davant de tot i darrera la Bella Dorita i un nombre inacabable de dones, moltes d'elles amb tant d'art com les corresponents actrius de teatre cultivat. I els showmen, els empresaris, els actors, els il·lusionistes. A la postguerra, els Vieneses, i els estols del Molino, de l'Arnau, de l'Apol.lo... I des de la democràcia, les noves companyies, tant populars com a mig camí entre la

tradició i la modernitat. És bo, és m a g n í f i c , que Barcelona tingui el port, el Barri Gòtic, la Ribera, la Ciutadella, el Tibidabo, la Rambla, el Modernisme de l'Eixample, les genialitats de Gaudí, els Museus de Picasso i del Raval. Però, què és

una gran ciutat sense la via o el barri de vida nocturna i alegre? Què seria Barcelona sense el Paral·lel? Conservar, augmentar, fer fructificar el Paral·lel -i les Paral·leles- és un deure cívic tan important, tan necessari com l'economia o la indústria, per no

instalacions urbanes de fitness d'Europa Aeròbics Musculació Aquàtics E s t i ra m ü 1 Us Banys de C a l o r

Cardiofitness Solàrium U.U.R.

parlar de la cultura que és, amb la vida paral·lela de l'espectacle i de la nit, la gran oblidada. A la ciutat laboriosa, organitzada, seriosa, productiva, afegimli tot allò que dóna vida: les paral·leles de la cultura i les paral·leles del Paral·lel.

DYR CASTILLEJOS Castillejos, 388 Tel.: 3 4 7 6 6 4 4

DYR MARAGALL St.A.M^ Claret, 3 6 2 Tel.: 4 5 6 61 0 0

DYR GRACIA iracia, <ii Tel.: 2 1 8 2 2 6 4

El nostre dibuixant Puyal veu les properes eleccions amb una certa dosi d'humor i ironia i ens situa els candidats al cuarto fosc entretinguis en un dels seus jocs preferits. En certes ocasions, algunes de les personalitats a qui f^em tancat al cuado fosc s'ho han agafat amb poc sentit de l'humor. Ens han dit que només

s'equivoquen els que treballen i que n'hi ha molts que no fan rés o gairetié res i que mai no els hi hem tancat. I tenen tota la raó. Per això volem a visarà Iotes les regidores i regidors que no hem tancat al cuarto fosc que no cantin victòria perquè és possible que sigui perquè no han fet res en els seus anys de legislatura.

ESTEM A L T E U SERVEI A:

COTA A U T O E S C' C r r A

1 BíSbe,2 >- Jaumel T3150404

7 Toiïentdel'Olla, 157 <y>Fontana T. 2180186

2 Rocafort, 67-69 < y > Rocafort T. 424 00 67

8 Carmen Amaya, 35 (L'Hospitalet) s > Gornal 1335 6314

3 JoanGüelU53,entl.A <@> Les Corts T. 330 32 50

9 RZona Franca, 142 Bus 9,109 1.332 8162

4 Cantàbria, 42 bis <i> La Pau, Verneda T. 305 23 23

1 0 Gran de Sant Andreu, 450 <E>rorres I Bages 1345 52 99

5 Rda. Sant Antoni, 102 entl.1r<íí> Universitat! 30105 35

1 1 Provença, 455457 <S>Sagrada Família T. 436 76 49

6 Padilla, 308, EscD, entl. 2a <§> Hospital Sant Pau

1 2 Muntaner, 430 (Sota PI. Adrià) T. 20169 70

T. 455 68 71

1 3 Pi i Margall, 24 (Viladecans) T. 658 92 34

AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERMÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ, TRÀILER I AUTOCAR

^ ^ ^ ^

In Ij-miíf

CARRER

Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

De coses petites també viu Barcelona Diari d'una barcelonina atabalada ROSA MARIA PALÈNCIA

Estimat diari: Aquest mati m'he hagut d'aixecar d'hora perquè el petit tenia una febrada. Per sort he trucat ai doctor ferrer i ha vingut de seguida, com sempre. Ei doctor Ferrer és ei nostre metge de capçalera, deis que ja fio n'hi ha. iHo dic perquè a aquesta "^'utat tan plena de gent sembla que cada cop et trobis més soi. Per sort ei doctor Ferrer coneix ei nom i^eis seus pacients i no li sembla "Malament que ii faci preguntes. No com aqueii oftaimòleg que vaig visitar fa uns mesos i se'm va enfa•^ar perquè li vaig demanar que ^'expliqués ia meva malaitia. Aleshores em va dir: "Que ets infermera OATS?". "No -ii vaig dir- només sóc periodista. Però eis uiis són meus!". 1^0 li va agradar gaire. Per sort he pogut deixar ei nen 3fTfib ia cangur i anar-me'n de pressa, com sempre. Quan he arribat a 'a parada de i'autobús gairebé no ^' havia ningú, però. poc a poc, s'ha format una cua considerable. Com que a les parades és i'únic lloc a Barcelona on no hi ha "tan-

FER

da", quan per fi ha arribat i'autobús han començat eis cops de colze perveure qui pujava el primer. A mi la tanda no m'agrada gaire, suposo que perquè m'estimaria més que ia gent deixés pujar primer a qui semblés necessitar-ho més. Ja sé que això no és gaire pràctic, però suporto tan malament les baralles per descobrir qui és veritablement l'últim a la cua de la xarcuteria com els cops de colze a la

FER

COLOCACIÓN INMEDIATA DE CRISTALES NACIONAL '[^PORTAGIÓN 15% DTO.

MONTAJE DE CRISTALES GRABADO DE MATRÍCULAS TECHOS SOLARES

Tels. 231 45 08 - 232 20 76 Tels. 274 08 12 - 274 10 32 B

Aragón, 489 (esq. Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig) l

parada de l'autobús. Malgrat que he pujat l'última, he tingut la sort de fer-ho. Només picar el bitllet, he rebut la primera trepitjada i de seguida he dit: "perdó". Això em passa sovint i només després de demanar perdó m'adono que he estat jo la trepitjada, Suposo que aquest automatisme no és res més que l'empremta de l'escola de monges. Ja sé que el que et diguin "perdó" no et treu gens el mal del peu, però almenys fa veure que estem entre persones. Aquesta vegada, com moltes, l'home trepitjador només m'ha mirat com qui mira una boja.

que la dona que li ha deixat ei seient. Quan he aconseguit de seure, la meva veïna de seient ha començat a explicar-me que a aquesta ciutat ja no es pot viure de tants lladres que hi ha. Jo li donava ia raó fins que m'ha dit que tots eren moros i gitans. Li he dit que això no és veritat i, aprofitant que sóc sudaca, li he fet veure que jo mateixa era mora i no peraixò robava. Suposo que aleshores s'ha adonat del meu aspecte i de l'accenl tercermundista del meu català. M'ha mirat amb disgust i, agafant ben fort la seva bossa, ha canviat de seient.

Anar en autobús té els seus avantatges: pots mirar la ciutat. Ara, com que des de fa alguns mesos el meu carrer està en obres {jasaps: les eleccions municipals), sembla que alguns conductors es posin una mica més neguitosos o tinguin pressa. El cas és que a la primera parada després de casa meva ja he presenciat la primera bronca del matí. El conductor ha tancat ia porta abans que una dona gran acabés de baixar. No l'ha aixafat gaire, però de seguida ha començat raldarull; la gent que cridava advertint al xofer del que passava i el conductor, emprenyat, "cal demanar la parada a temps!", xisclava. I els passatgers cada cop més indignats "que no portes bestiar, que som persones!".

Una jove que escoltava la nostra conversa s'ha assegut al meu costat i m'ha dit: "Jo tinc molts amics moros i no parlen com tu. Però ja sé per què ho has fet. Això del racisme és qüestió de paciència". M'ha explicat que el seu pare és marroquí i la seva mare catalana i que ai seu institut havien fet unes jornades multiculturals a ies que ei persona! jove havia participat amb moil d'entusiasme. Deia que eiia mateixa sabia fer una escudeiiatan bé com un cuscus. Semblava molt il·lusionada amb ia seva tasca, però he hagut d'anar-me'n.

A aquestes hores del matí a l'autobús puja molta gent gran. A vegades semblen equilibristes en un número de circ. Van agafantse d'un tub a l'aitre mentre alguns més joves els miren fer. Aquest cop, només una dona quarantena, amb una bossa plena de coses que semblava que tornava de la compra, s'ha aixecat de seguida que ha pujat el primer avi, qui, per cert, semblava més descansat

Com que havia de dinar fora de casa, m'he adreçat ai bar deia cantonada de sempre. Maigrat que feia moit de temps que no hi anava, ei cambrer m'ha reconegut. Després de saludar-me m'ha suggerit ei miiior piat de! menú. Quan he acabat, em diu: "Què? Ara un talladet?". M'he sorprès que, amb tanta gent que atén cada dia, es recordés fins i tot de les preferències deis seus ciients i així li ho he dit. M'ha explicat que ser cambrer és una feina amb persones i no només amb plats. Els dos hem rigut. Quan m'esperava per creuar el

2x1

carrer Aragó, un cotxe gairebé atropella una vella que havia baixat al pas zebra tot just quan s'acabava d'encendre el ninotet verd del semàfor peatonal. Aleshores m'he recordat del meu fill, que ja sap de memòria això de "no n'hi ha prou amb mirar el ninotet verd al semàfor, ca! també mirar que no vingui cap imbècii". Quan tots els cotxes s'han hagut d'aturar, d'una finestreta ha sortit una mà que ha buidat el cendrer del cotxe. S'ha fet una piràmide de cendres i buriiies que i'aire ha començat a escampar. Mentrestant uns nens que sortien de l'escoia han deixat el terra de la cantonada tot pie de paiiofes de pipes. Just ai costat hi havia dues papereres. Jo pensava que n'és d'injusta de vegades ia vida: quan vols llençar ies escombraries a la paperera, no en trobes cap, i quan n'hi ha dues de juntes, que també passa sovint, les trobes buides i envoltades de brutícia per terra. Al vespre, quan anava cap a casa, m'he trobat la Fina. Anava a passejar el seu gos. M'ha dit que ara surt amb un noi molt maco que va conèixer gràcies al seu gos. "Com va ser això?" li pregunto. Diu que això de tenir gos et fa conèixer molta gent perquè ets gossos es tallen menys que les persones a l'hora de fer amics. Aleshores, pnmer es fan amics els gossos i després els seus respectius amos. Ella ha tingut la sort que els amos s'han agradat encara més que els mateixos gossos. Quan anava a felicitar-la, ha tret una pala petita i un tros de diari vell. s'ha ajupit, ha agafat la merda del gosset i m'ha dit rient: "això és i'únic doient dels gossos". Tant de bo que tothom fes com ia Fina, he pensat mentre corria cap a ia parada de i'autobús. Ei xofer de ia línia 12 ja havia tancat ia porta, però com que m'ha vist córrer, ha tornat aobrir-ia.'Vinga, cap amunt", m'ha dit, "si no, un quart d'hora més a ia parada". Li he agraït el seu gest. Quan he arribat a casa he pensat que, per sort, ia bona voiuntat de la gent a ies grans ciutats no és cap matèria de programa electoral. T'imagines què els passaria, als atabalats barcelonins, si només cada quatre anys ens prometéssim ser amables i mai no ho complíssim? A més, això de la bona voluntat entre ciutadans tampoc no és cap cosa per demanar amb manifestacions. Oi que no?

AIRE ACONDICIONADO Compre directo a instalador CONFORT - CALIDAD - GARANTÍA

ÜNIDAD EXTEHIOn

iBala de estar 3.300 frls/h. 185.000.-+1' 2 x 1 OFERTA SÚPER ESPECIAL ^ l a de estar 3,300 frls/h. hhabltàclón: a.^Spfrlsrti. ^''^•O'

Wiuw

Preciós con Instalaclón incluída

-sV 7}í

CervaGas

L l à m e n o s al T e l . 210 29 36 Travessera de Dall, 87 Tienda Exposición

La Veu del

ESPECIAL

CARRER

ELECCIONS

LA BARCELONA TREBALLADORA MAMA LOZANO

A b r i l - M a i g d e 19951

Piscinas y Deportes: una chapuza que nadie quíere asumir

"Per canviar la ciutat hem de canviar nosaltres"

MARC VIVES

Maria Lozano té 50 anys. De jove va venir a Catalunya des de Càdiz i s'ha passat tota la vida treballant. Ara ja fa cinc anys que està en una porteria del carrer València, al cor de l'Eixample. — Li agrada el barri de l'Eixample? Creu que s'hi fa vida de barri? — No ho sé, perquè no tinc gaire temps de veure el barri. — S'hi viu bé a l'Eixample? — Sí, jo hi estic molt bé, més que a Montcada, on visc. — Què canviaria del barri? — Res. El trànsit no em molesta, com que estic aquí tancada... — En la seva feina es veuen moltes coses, es coneix molta gent. Es nota, també, el clima electoral? — No, aquí no. A mi ningú no em parla de política, tothom va a la seva. — Quin és el seu lloc preferit de la ciutat? — Aquí on estic, la porteria. — Quins canvis veu en la ciutat després d'aquesta primera etapa d'ajuntaments democràtics? — Hi ha moltes coses noves, molts parcs bonics, es veu interès pel que es té... — Què és el que més li agrada de les obres olímpiques? — El Passeig Marítim. Ara Barcelona està de cara al mar. — Què n'enderrocaria? — Res. — Si vostè fos alcalde, què seria el primer que canviaria? — Donaria feina al jovent i acabaria amb la corrupció... Avui no et pots refiar de ningú. Hi ha molta gent dolenta en aquest món. Si la gent tingués feina no tindria temps de pensar a fer res dolent. — Què espera del proper alcalde? — Primerament que doni una empenta al treball. Després hi ha altres coses, com millorar els transports, posar multes als amos dels gossos que deixen la merda al terra... Peròla veritat és que per canviar la ciutat primer ens hem de canviar a nosaltres mateixos. — Creu que l'Ajuntament hauria de fer alguna cosa per ajudar-nos a canviar? — Per fer-nos canviar hi hauria d'haver la policia tot el dia al carrer. — Pensa que amb més campanyes informatives s'aconseguiria educar els ciutadans? — Potser sí, però sobretot ha de sortir de nosaltres

ENRIC FONTCOBERTA

Allò que podia haver estat.. FERRAN NAVARRO

La nostàlgia es un arma cargada de futuro...decía el titulo de un libro de Simone de Beauvoir que un amigo me regalo cuando, con dos copas delante, yo le explicaba lo que f ue y podria haber sido Piscinas y Deportes. Corrían aRos preolímpicos en Barcelona, y todo lo que fuera oponerse al urbanisme "oficial" era similar a ser un traïdor a la causa. La operación realizada en lo que un dia fue Piscinas y Deportes, pregonado como ejemplo de "urbanisme concertado" por alguna autoridad municipal, no ha sido mas que una enorme chapuza de la que nadie quiere hacerse responsable, a pesar de que tienen nombre y apellidos...(i,Parpal, dónde estàs? Sin quererlo, los recuerdos acuden y no veo razón para no escribirlos. Los primeres juegos en el césped, las casetas de los feriantes;laescueladepatinadoras y la caseta de alquiler de patines; el

frontón, los campeonatos...incluso hubo campeones del mundo, las apuestas de los domingos; el baile, visto de lejos, anorado por tantos; la gran piscina, había sido la mas larga de Barcelona hasta que se dividió en tres, la silueta de Jantzen (aún no entiendo por qué no se ha querido conservar ni tan siquiera el arco de los trampolines); el anuncio ya caduco de Anís del Mono en la pared de la vieja masia; el viejo gimnasio de madera, derribado para no tener que repararlo, etc. Extrafío sistema éste, en el que es mas barato comprar un par de zapatos nuevos que reparar los viejos. Y todo, todo ello en un espacio pequeho, de tres hectàreas de superfície, que fue lo que quedo de las diez hectàreas que tuvo en un momento, però que el negocio inmobiliario y la especulación de los propietàries se encargó de ir reduciendo. Ahora, pasada la eufòria y el

desiumbramiento, lo que podia haber sido Piscinas y Deportes si se repararan los zapatos viejos, se ha convertido en un gigantesco edificio vacio, ya enterrado antes de nacer, que se disputaran los acreedores, que està pendiente (y ya hace tres aíïos, tres) de que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya dicte sentencia, que ha sentado un precedente de consecuencias nefastas para el futuro de las zonas verdes y, por ende, para el futuro de nuestras ciudades. Lo que en aquel momento le podia haber costado al Ayuntamiento de Barcelona del orden de 300 millones, puede costarnos ahora a todos mucho, muchisimo mas: la última noticia aparecida en los periódicos hablaba de un posible importo de 6.000 millones como precio de partida para la subasta de la concesión. Y para que luego nos llamen nostàlgicos...pues viva el futuro.

QUAN COBI VA MARXAR, RESTÀ LA GENT

Retrats de la Barcelona postolímpica a través de la seva gent

mateixos.

— Què és el que més li agrada de Barcelona com a ciutat? — Tot. — Creu que se'ls tracta bé als immigrants com vostè? — A mi mai ningú no m'ha tractat malament, i jo haig de respondre segons la meva experiència. Marta Pluja

Editat per la FAVB amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i LA VANGUARDIA Presentació: 2 de maig (19,30 hores). CASA GOLFERICHS

CARRER

Abril-Maig de 1995

ESPECIAL

ELECCIONS

L A BARCELONA ALUMINÒTICA

§J_d[a 31 de gener es va complir un any de l'incendi del Gran Teatre del Liceu

RAMON TORRA I PÉREZ

El foc amplia i reconstrueix el Liceu

"Hauríem guanyat

ADELAIDA PRAT

Per a Uns va ser una commemoració, perquè l'incendi va contribuir a la solució dels molts problemes plantejats pel polèmic projecte t^'ampliació dissenyat per Ignasi de Solà Morales. Per a uns altres, 'a majoria, serà el testimoni semPre viu de l'actuació de les administracions i d'altres.que la història desvetllarà amb el temps. Va haver de provocar-se l'incendi del Teatre Liceu, i aquest va haver de convertir-se en cendres per fer que, després d'un pacte de silenci, es manifestés, el mateix dia de l'incendi, la seva immediata reconstrucció. El 31 de gener de 1994 es recordarà sempre com el dia que va ajudar, encara més, a destapar l'autèntica cara de la moneda de la classe política. Les paraules triomfants d'aquell dia ho demostren. Als responsables polítics els va mancar humanitat i responsabilitat. Humanitat, perquè en cap moment no es van preocupar per les persones afectades. Responsabilitat, perquè la seva obligació com a membres del Consorci del Liceu era demanar immediatament una investigació de les causes d'origen de l'incendi. Aquell dia i els posteriors els comentaris i oposició dels ciutadans van ser unànims: l'incendi ha estat provocat, deien uns, han deixat que es cremés, deien uns altres. Milers de persones van donar suport amb la seva firma a l'Associació d'Afectats, a favor de la investigació de les causes de l'incendi i en contra de les expropiacions, entre molts altres conceptes. Però l'aparell de l'administració no es va aturar. Ben al contrari, va aprofitar les brases de l'incendi per destruir set anys d'oposició veïnal al projecte. Durant aquests set anys hem denunciat insistentment la política d'aparador de Ciutat Vella; sis milers d'expropiacions, la marginació existent, el nul control per part dels organismes competents del Patrimoni Històric, com per exemple l'extracció dels blocs de pedra que conformaven la calçada

l'Olimpíada de l'aluminosi"

MARC VIVES

Aquest veí del Turó de la Peira, com molts d'altres, voldria oblidar la paraula "aluminosi". Afortunadament aviat podrà dir que canvia el pis apuntalat per un de nou.

— Què enderrocaria de les obres olímpiques'.'' — Iht allò que no sigui pràctic. — Si vostè fos alcalde, quina seria la primera mesura que prendria'? — Mirar tots els barris periferies i netejar- los per d i ntre (efilructura dels edificis) i per fora (façanes i carrers). — Quin és el seu indret pretèrit de la ciutat'.^ — Collserola. — Com valora tots els anys d'ajuntaments democràtics'? — S'han fet moltes macro-estructures de cara a fer una ciutat espectacular, però en canvi s'ha deixat de banda els barris. FERRAN PAREDES

El llegat de la memòria històrica no pot ser destruït per l'arbitrarietat i la manca de sentit comú d'uns quants de l'antic convent, sota les arcades de la Plaça Reial, retirats i embolicats d'un en un...

El 31 de gener el foc va destruir el Liceu. Ara, a cops d'excavadores i de martells estan destruint conscientment el seu entorn. Barcelona ja va ser denunciada un cert dia per la Unesco, perquè no respectava les lleis de Patrimoni. La Rambla i el seu entorn formen un conjunt irrepetible i de gran interès, que ha de ser respectat. La llei ho exigeix i el llegat de la memòria històrica no pot ser destruït per l'arbitrarietat i la manca de sentit comú d'uns quants.

LABERINT D'HORTA

GRATUÏT!

^i,^v0if-

'Hi'—f'^^^^geemi^^I^

•'?•

— Suposem que s'acosta Nadal. Què demanaria en la carta als Reis'? — Demanaria als propietaris majoritaris del Turó de la Peira que no posessin entrebancs per fer que els blocs que quedin deshabitats s'enderroquin el més aviat possible per deixar pas al nous. I si posen entrebancs o pals a les rodes, que s'atenguin després a les conseqüències. — Què fan els veïns, marxen a un altre barri o es queden al Turó? — Normalment els veïns es queden al Turó perquè és el seu barri i els agrada. — I on aniran els fills de l'aluminosi? — Esperem que no vagin enlloc. És a dir, que es puguin quedar al Turó de la Peira un cop remodelat el barri. — L'aluminosi té color? Sí, te un color especial. Però més aviat té un soroll especial: aquell que sents de com es van desfent les bigues. — Una previsió de futur: com estarà el tema el 2025? — L'aluminosi no té futur; ha de desaparèixer. En tot cas, voldria que el 2025 ningú no recordés aquesta paraula. — L'Ajuntament ha donat alguna solució als afectats? — Sí, dóna una indemnització per l'habitatge que es deixa per accedir a un de nou. — Li han demanat mai un autògraf? — No, no em considero suficientment important perquè la gent em demani un autògraf. Això només es demana a les persones importants: polítics, esportistes ...

•o«a*pi

PUBIl

— Què s'hauria de visitar del Turó de la Peira? — Tot el barri en conjunt.

( ^

D U R A N T U N S DIES, U N E S HORES, U N ESPAI P U B L I C ES PRIVATITZA.

EL Q U E N O P A G A NO ENTRA. PASSEJAR, SENTIR ELS OCELLS, GAUDIR DEL PAISATGE D'UN PARC HA DE SER GRATUÏT

— Què van deixar els Jocs Olímpics al Turó de la Peira? — Un deute als veïns. Però no només als del Turó, sinó a tots els de Barcelona. Si s'hagués fet l'olimpíada de l'aluminosi, hauríem guanyat. Chelo Losada

La l'eu del

CARRER

ESPECIAL ELECCIONS LA BARCELONA HISTÒRICA

A b r i l - M a i g d e 1995 j 1

Les reivindica(|

DESJDERI DÍEZ

"Encara baixem a Barcelona"

Ciutat Vella

Amics del Raval Disposar d'un local social en condicions. Millorar, en quantitat i en qualitat, l'ajuda en aliments perquè "aquí hi ha gana".

MARC VIVES

Desideri viu aHorta i és historiador. Ha escrit diversos llibres sobre el seu barri perquè vol conservar la identitat del que havia estat municipi independent. — Com valora els anys d'ajuntaments en democràcia? — De manera molt positiva. S'ha avançat molt en tots els aspectes, des de l'urhanístic fins al de participació ciutadana. — Quina seria la primera m e s u r a que adoptaria si fos alcalde? — Crear una gran biblioteca a cada districte, complementada amb d'altres petites. — Quin és el seu indret preferit de la ciutat? — Sóc un autèntic enamorat de Barcelona, però posats a triar em quedo amb Horta, Montbau, Sant Genis, Taxonera... — La gran Barcelona s'empassarà els barris? — Aquest és un concepte vàlid, però ben entès, no pas com la volia en Porcioles. I es pot combinar amb la defensa de la personalitat dels barris i ex-municipis. — Horta és diferent? — Ho és sobretot per la seva peculiaritat orogràfica. Som una vall, un barri entre muntanyes: Collserola, el Carmel i el Coll. Hem estat allunyats històricament i geogràficament. Molta gent només coneixia Horta per la residència. — E n c a r a baixeu a Barcelonal — Si. Continua sent una expressió molt estesa, i no només entre la gent de 70 o 80 anys. Som a Barcelona, però amb la nostra pròpia personalitat. Fins i tot mantenim girs lingüístics genuïns, com el m e u onclo. — S'ha de pagar per e n t r a r a u n parc? — Els parcs no han de tenir peatge, però els jardins són una altra història. Els del Laberint són un autèntic museu viu a l'aire lliure. No són quatre floretes, icalevitarlamassificació. També els tnuseus i l'esport són públics, i es paguen. — Què s'ha de fer a m b les masies? — S'ha de recuperar amb urgència la de Can Travi. El seu estil d'arcades només el tenen tres o quatre masies catalanes. La resta se salvaran sense problemes, perquè són poques i estan ben situades. Horta és un cas únic perquè conserva tres elements arquitectònics claus: la vila romana, la torre de defensa i la masia. — Costa m a n t e n i r la identitat sense festes emblemàtiques que us aglutinin, com Gràcia o Sants? — Sant Marti i Sants estaven cohesionats, per això van gener-ar festes majors sòlides. A Horta les celebracions l'an néixer de manera dispersa, anaven a càrrec de diverses entitats. Vam arribar a tenir tres envelats: el de l'Ateneu, el dels lluïsos i el de la Lliga. — Les noves generacions ho tenen més difícil? — S'identifiquen amb el barri, però topen amb el greu problema de l'habitatge. A Horta hi ha poc terreny i són zones semiajardinades, de baixa alçada. Els pisos costen de 20 a 25 milions. — Què cal reivindicar, ara? — Una llar de jubilats ben ampla, no només per estar-s'hi, sinó per fer activitats. Els vells .són la memòria oral. Manel Caipe

Parc de FEscorxador Millorar la il.luminació dels carrers i augmentar la poca vigilància. Netejar els grafïiti de la biblioteca de la Diputació.

Barceloneta

Sagrada Família

Construir una residència i apartaments per a gent gran al solar de l'antic cine Marina.

Tancar la macro-discoteca, greu motiu de degradació, i construir-hi un equipament.

Barri Gòtic

Sant Antoni

Prendre mesures per combatre la inseguretat ciutadana. Construir un centre d'assistència primària i una escola bressol.

Construir una escola pública, un centre cultural i un centre de dia.

CaU Augmentar el servei de neteja dels carrers i fer una campanya de conscienciació ciutadana Millorar-ne la il.luminació.

Casc Antic Acabar a mig termini els 750 habitatges socials planificats al Peri i fer un programa d'habitatge a preus assequibles Ampliar el pla de mobilitat per al peató i restringir l'ús del cotxe.

Sants-Montiuïc

Badal-BrasilBordeta Cobrir la ronda del Mig i el cinturó de ronda. Remodelar la plaça Cerdà.

Barri de la França Obrir el carrer Magallanes fins al carrer Verge del Remei.

Coordinadora Casc Antic

Centre Social de Sants

Canviar la política imposada per Procivesa, d'especulació i destrucció de patrimoni, i seguir el Peri aprovat fa deu anys.

Fer un centre d'assistència primària (ambulatori) per a la Bordeta. Permetre l'ús públic de la fàbrica de Can Batlló i enjardinar els seus voltants.

Eixample

Dreta de FEixample Pacificar el trànsit i habilitar un carril-bici que connecti amb el circuit existent. Recuperar els arbres arrencats per les obres del metro a la cantonada Gran Via-passeig de Gràcia.

Esquerra de FEixample Revisar les necessitats d'escola pública no previstes pel mapa escolar. Remodelar l'avda Roma.

Millorar i insonoritzar la sala d'actes del Centre Cívic el Casinet

Nostra Senyora del Port Sí al metro i no a la incineradora. Millorar l'atenció sanitària amb servei d'urgències i especialistes. Desmantellar els dipòsits propers amb productes inflamables i tòxics.

El Polvorí Comphr els terminis en la remodelació total del barri, afectat per aluminosi.

San Cristóbal\^vendes Seat Sí al metro, no a la incineradora Ampliar l'ambulatori. Urbanitzar la plaça del col·legi de nenes.

La Satalia Revisar la qualificació urbana del barri per donar preferència a la construcció de vivendes unifamiliars.

Triangle de Sants Asfaltar i fer les voreres dels quinze carrers.

La Vinya Sí al metro i no als impostos en el rebut de l'aigua. Acabar el carrer Ferrocarrils Catalans. Ampliar l'ambulatori.

Eduardo Aiuiós No a la incineradora. Dur a terme la segona fase de 228 habitatges.

Estrellas Altas Fer el metro. Acabar el carrer Ferrocarrils Catalans. Prendre mesures contra la inseguretat ciutadana.

Font de la Guatlla-Magòria Fer un centre d'assistència sanitària primària.

Fort Pius

Hostafrancs

Construir un ateneu, una guarderia municipal, un casal d'avis i una piscina. Acabar l'enjardinament del voltant de la pça de les Glòries.

Construir habitatges per als afectats del Peri aprovat Construir un centre de dia per a la gent gran als terrenys cedits per la Generalitat

"SALUD NATURAL" iPROBLEMAS RESPIRATORIOS? ^HIPERTENSIÓN? ^DESORDENES NERVIOSOS? Podemos ayudarle con tratamientos naturales y eficaces, homeopatia, acupuntura, herbología. T. 414 30 60

TTV

n'-i ASOCIACIONES DE YECINOS

£AMI$BTAS CON SU ESCUDO ^PARASUSHESTAS Mmimo 100 Unidades de Adullos ^ ^ ^ ^ _ Estampada

fan DPfasr"° # # « r inciwdo 240 PHCSNIX Pza. L0tamondi, 3 0 0 8 0 0 9 BARCEIONA (Tienda [«tuina Amgónl

Tel.aS4

10 31

La ieu del

CARRER

Abril-Maig d e 1995

>ns, barri a barri Les Corts

Camp Nou

Galvany

Horta

Construir un casal d'avis i un local per a l'associació de veïns.

Perllongar la línia 5 de metro fins a l a 3. Obrir una parada de la línia 3 al passeig Valldaura, a l'alçada de l'escola Mare Nostrum.

Construir un casal de barri per ^ joves, gent gran... al solar "municipal.

Mont d'Orsà de Vallvidrera

Les Corts

Tenir bitllet integrat per a tots els transports públics. Fer vivendes assequibles per a la gent del barri.

''er instal.lacions esportives 3rnb piscines públiques, '-'ur a t e r m e la segona fase d infraestructures •^ensenyament i escoles bressol.

El Racó de les Corts ' e r un casal de b a r r i a l'edifici ï^unicipal del carrer Pintor Pahissa.

Sant Ramon Nonat J'er un local social per a associació de veïns i un casal d'avis.

Zona Universitària Construir un a p a r c a m e n t .

Can Caralleu Tenir t r a n s p o r t públic d'unió amb la resta de la ciutat, amb Servei nocturn. •*Iillorar el barri seguint les al·legacions dels veïns.

Sant Gervasi de Cassoles Fer u n a biblioteca o casal de barri S a n t Gervasi a la torre a b a n d o n a d a de M u n t a n e r , 540 ( a n t i g a escola de puericultura).

Sarrià Fer un pla especial de protecció per a tot el casc antic Millorar les comunicacions, el t r a n s p o r t públic nocturn i la connexió dels FC amb el metro.

Gràcia

Camp d'en Grassot Reduir el dèficit de places escolars i no tancar l'escola pública Sant Joan. Adequar i enjardinar les places dures.

C oU-Vallcarca Posar escales mecàniques al carrer Beat Almató fins al carrer Santuaris. Construir aparcaments.

Gràcia Construir les escoles públiques necessàries. Fer una residència per a gent gran.

Horta-Guinardó

Baix Guinardó Construir aparcaments. Fer un casal d'avis.

El Carmel Acabar el Peri garantint la participació dels afectats i de l'AV.

Font Castellana Instal·lar u n centre d'atenció primària a la plaça Sanllehy.

!Tjl'M·f:^l+i·]:í·M

JUAN RUANO BALADA Professor de guitarra

gSITCíSa Via Augusta, 186 08021 BARCELONA Tel.: (93) 414 01 92 Fa«: (93) 414 25 33

Els vells hem de lluitar pels nostres drets"

Anul.lar les afectacions del primer cinturó i prioritzar l'obertura de la ronda del Guinardó. Fer els equipaments previstos al Torrent d'en Melis

Montbau Urbanitzar els carrers i les voreres i posar baranes a les escales. Habilitar l'escola Baloo per a centre de dia d'assistència primària.

Parc de la Vall d'Hebron Urbanitzar el centre del barri i la zona del camp de futbol. Construir pistes de petanca. Rehabilitar Can Travi Vell per al barri.

PenitentsTaxonera Enjardinar la plaça Vall d'Hebron i consolidar-la com a espai públic Fer un local social per a l'AV.

Sant Genis dels Agudells Urbanitzar els carrers Viver, Baldomer Girona, Canovelles i Natzaret.

Nou Barris

Canyelles Construir un poliesportiu. Cobrir la ronda de Dalt amb les pantalles acústiques promeses.

Centre Social Ramon Albó Urbanitzar els carrers. Donar les cases tancades a persones que les necessiten. Reconvertir la caserna de la Guàrdia Civil en equipament social.

Ciutat Meridiana Allargar les línies 62 i 63 d'autobús fins a la p a r t alta del barri. Urbanitzar el Torrent del Bosc.

ANTIGUEDADES

M. JOSÉ ROYO

• Classes de guitarra • Per hores, individuals • Disposem d'instruments Pg. de la Zona Franca, 240 2on. 2a. (plaça Cerdà) 08038 Barcelona - T. 331 20 32

LA BARCELONA JUBILADA PERE VINOLAS

Joan Maragall

DETECTOR DE METALES PARA LOCALIZAR MONEDAS, RELIQUIAS, OBJETOS DIVERSOS EN CASAS ANTIGUAS, PLAYAS, ETC.

ESPECIAL ELECCIONS

MARC VIVES

Pere Vinolas, 75 anys, jubilat, d'origen gracienc i veí de Sants des de fa més de quaranta anys, i segueix sent una persona molt activa i compromesa. — Com és la vida d'un j u b i l a t ? — Cada persona és un món. Jo he enrajolat la casa, ara el pati... Cada setmana surto un dia d'excursió amb l'amic Quim. Caminem entre cinc i sis hores, portem la carmanyola i dinem a la muntanya. A l'estiu anem cap al Pirineu i a l'hivern cap a Tarragona. Als dos ens tira molt el sud, els ports de Bsseit. — Té t a r g e t a rosa o l'hi h a n t r e t ? — La meva dona i jo la teníem però ara l'hem perduda. Trobo que la Lali ho ha fet molt bé. El que pugui ha de pagar el transport, i nosaltres som afortunats perquè ho podem fer. Jo cobro dues pensions. — P e r t a n y a a l g u n a associació de j u b i l a t s ? — De jubilats exclusivament no. Segueixo afiliat a CCOO i al partit d'esquerres esquerres, a Iniciativa per Catalunya. Jo vaig entrar al PSUC el 1938. També pertanyo a l'Agrupació Excursionista Pedraforca. — Barcelona s ' a d a p t a als j u b i l a t s o a l'inrevés? — Si els jubilats busquen, poden trobar coses. Els partits polítics per tenir el seu vot, els ho faciliten. Al Zoo i als museus hi ha descomptes. — Q u è li sobra i què li m a n c a al b a r r i de S a n t s ? — Jo treuria les cases altes, encara que això sigui utòpic. No puc dir què li manca perquè desconec els serveis per a la gent gran. — E n c a r a creu en la utopia? — Sí, i tant! La utopia és la punta de llança del progrés. Cinquanta anys enrera si algú hagués dit que es faria festa el dissabte, ningú no s'ho hauria cregut. Ara, per la competència d'altres països que no tenen els nostres avantatges, s'estan perdent molts drets adquirits. La gent s'autoexplota i els exploten. — E s t à en perill l'actual s i s t e m a de pensions? — Els polítics asseguren que no, però jo estic una mica mosca. No gasto massa seguretat en això. La gent jove ho tindrà més negre. — E l s p a r t i t s u t i l i t z e n el vot de la g e n t g r a n ? — Els que l'utilitzen més són els partits de dretes, que són els que menys han contribuït a l'avenç social. Els vells hem de lluitar per no perdre els pocs avantatges que tenim. — P e r s o n a g r a n , vell, t e r c e r a edat,... q u i n t e r m e prefereix? — Tant se me'n dóna; una persona és vella i ja està. Jo sóc un vell i com a tal em considero. M'he fet gran, m'han mermat les forces i he perdut una sèrie de coses que abans tenia. — Q u è li suggereix el n o m d e F r a n c o ? — Un canalla. — Va als balls de la g e n t g r a n de les Cotxeres de S a n t s ? — No vaig als casals d'avis ni als balls, només m'agrada ballar entre amics. Disfruto molt passejant per la platja fins al Poblenou. Si no tingués cap altra activitat per fer, potser aniria a aprendre a ballar el tango.

Baíïos Nuevos, 17, L-A T. 317 82 81 - 08002 BARCELONA

Esperanza Àlvarez

la Veu del

ESPECIAL ELECCIONS

Guineueta

Aigües en poliesportiu.

Construir u n centre cívic U r b a n i t z a r , netejar i enjardinar el polígon de Ca n'Ensenya, segona fase. Recuperar l'església del Mental per a equipament.

Turó de la Peira

Porta

F e r un casal de b a r r i a Can Basté i donar-ne la gestió a l'AV. Resoldre més àgilment els casos d'aluminosi.

F^er un Peri i l'obertura de l'avda. Rio de J a n e i r o i RenfeMeridiana

Vallbona

Prosperitat Fer u n a g u a r d e r i a definitiva al solar Rio de J a n e i r o / J o a q u i m Valls. Fer un espai verd a l'antic solar de la H a r r y Walker.

Roquetes Allargar la línia 3 de metro fins a Mina de la Ciutat. Posar el nom de Via J ú l i a a l'estació de Roquetes de la línia 4.

Torre Baró Executar els vint-i-set p u n t s del Peri, pendents des de fa tres anys. P a v i m e n t a r carrers, fer voreres. Millorar els t r a n s p o r t s i la neteja.

Torrellobeta D e s m a n t e l l a r les cotxeres de Borbon i dedicar-les al barri.

Trinitat Nova Fer un casal de b a r r i . Transformar el parc de les

Distribuir les cases construïdes fa anys als afectats i donar les r e s t a n t s a joves del barri. A u g m e n t a r la neteja i comunicar el barri amb l'estació de Renfe de Torre Baró.

Verdum U s a r u n solar de C a n y e l l e s per a g i l i t a r la construcció de les noves c a s e s del G o v e r n a d o r . A c c e l e r a r la i m p e r m e a b i l i t z a c i ó dels blocs d'Adigsa. C a n v i a r els pals de llum.

Sant Andreu

Baró de Viver H a b i l i t a r un local del p a s s e i g G u a y a q u i l 53-55 p e r a local social per a l'AV, el club de joves i u n a sala d'actes.

Bon Pastor T r e u t r e els i m p o s t o s del r e b u t de l'aigua. R e c u p e r a r els t e r r e n y s " S a n c h i s " i fer v i v e n d e s públiques. U r b a n i t z a r les cases b a r a t e s .

CARRER Navas Tancament del taller de cotxes Diego (carrer Bofarull/Biscaia).

A b r i l - M a i g d e 199q

n Sant Martí de Provençals I

Pallars i Pere IV Fer un casal de barri. Fer l'accés peatonal de la platja.

Gran Via-PerúSant Andreu del Esproneeda Palomar Construir un centre de

Fer una rambla al carrer j Guipúscoa. I Posar en funcionament la línia 2 ! abans del 1996. 1 Construir una piscina a Bac de |

Roda.

Habilitar les casernes per al barri. Rehabilitar Can Fabra i posar-hi un institut, no contemplat pel mapa escolar.

discapacitats psíquics en un local municipal de la Gran Via.

Sant Andreu Zona Sud

Accelerar la remodelació i/o la rehabilitació de les cases afectades per l'aluminosi.

Realitzar el Peri de Can Portabella (del 1987). Cobrir les vies del tren i fer peatonals els carrers històrics

Maresme

Taulat

Construir un centre d'assistència primària (ambulatori) i una piscina.

Executar el Peri. Obrir els carrers BilbaoEspronceda. Tirar endavant Diagonal-Mar, Front Marítim i la paperera.

La Pau

Trinitat VeUa

Paraguay-Perú

Treure la presó i dedicar el solar al barri. Treure les torres d'alta tensió.

Construir un local per a l'AV.

Pare

\^vendes del Congrés

Prendre mesures contra l'augment dels bars musicals i la prostitució. Més seguretat ciutadana. Construir un casal de barri.

Rehabilitar el grup Massana. Enjardinar l'entorn i l'illa interior.

Sant Martí

Clot-Camp de l'Arpa Diagonal-Mar

El pis que busques

TrebaU-TrentoAgriculturaAndrade Posar semàfors a la cantonada Treball-Andrade.

Vemeda Alta

Requalificar la illa compresa entre la Meridiana, Àvila i Bolívia. Compensar la zona verda del voltant.

Fer una sala per a 500 persones on abans hi havia el cine Verneda, al carrer Guipúscoa.

Vemeda BaixaVia Trajana Ser tractats iguals que els barris del Turó de la Peira i la Pau pel que fa a l'aluminosi. Agilitar-ne els tràmits.

Urbanitzar l'avda. Guipúscoa. Construir vivendes socials. Obrir la línia 2.

Recuperar el sòl .industrial entre

Construir voreres a tot el barri, sobretot al passatge Prim.

Poblenou

Provençals de la Vemeda

Construir la piscina del passatge Vintró.

Sud-oest del Besòs

Pisos de 3 i 4 dormitoris a partir de 9.000.000 ptes. Plaça d^aparcament inclosa en el preu. Entrada des de 300.000 ptes. Mensualitats des de 45.000 ptes. Vivendes en venda a: TERRASSA

MANRESA

MAmrORELL

PALLEJÀ

CASTELLAR OEL VALLÈS

MOLLET

VILADECANS

VIUNOVA

EL VENDRELL

LES FRANQUESES DEL VALLÈS

SANTA PERPÈTUA

GRANOLLERS

Informa-teW

a la mida de la teva butxaca

PALAFRUGELL SANT ANDREU DE LA BARCA

Truca al

Habitatge Entorn

SANTA CRISTINA D'ARO

310 00 00

Gestiona:

Habitatge Social

Amb el suport de;

La Veu del

CARRER

Abril-Maig d e 1995

EL COR ROBAT

ESPECIAL

ELECCIONS

El movimiento vecinal ante las quintas elecciones municipales

ÀNGEL VM/VERDE

Resolución de la 10a. asamblea de la Confavc Alfredo Vela President de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC)

"El movimiento vecinal tiene la virtud de seguir siendo incontrolable" ~~ cPorqué la gente ya no va a las manifestaciones? Se ha entrado en una forma de vida mucho mas individualista. Se sigue el principio del "resuelto lo propio, lo ajeno no importa". Las reivindicaciones de caràcter general no interesan a todo el mundo. ~~ Después de 16 anos de ayuntamientos democràticos,... "era això, companys, era això,..."? No. No era eso lo que queríamos de los ayuntamientos democràticos. Queríamos una administración mucho mas cercana al ciudadano. Que llegarà a entusiasmar al ciudadano, no que se convirtiera en un gestor de los pocos dineros que en estos momentos estan llegando de la administración central. ~- Y, después de 25 anos de movimiento vecinal... Con lo poco que hemos tenido, no estamos orgullosos però hemos aguantado el tipo. Podríamos estar hablando de un movimiento mucho mas cohesionado però seguimos teniendo la virtud de ser incontrolables, a pesar del peligro de ser instrumentalizado. ~~ òElección directa de alcaldes y regidores? Sí. El movimiento vecinal lo planteó con firmeza desde el principio . ~~ òEstàn suficientemente extendídos los reglamentos de Participación Ciudadana? No. Estan poco extendidos y, dónde lo estan, no estan aplicades. Però aquí hay que ser autocríticos, no siempre es culpa de la administración. En algunos sitios dónde se puede utilizar, las asociaciones de vecinos no lo hacen por falta de capacidad. ~~ Se critica que las asociaciones de vecinos se estén convirtiendo en "oficinas de quejas" de los ayuntamientos. ~~ Eso refleja indefensión y rechazo ante los ayuntamientos. La gente se acerca al movimiento vecinal y quizà lo estamos utilizando de forma egoista para crecer y tener mayor representatividad. ~ cQué es el clientelismo? Perder la facultad política de decidir por sí mismo. ~ òTlenen los ayuntamientos suficiente poder? No estan exigiendo con firmeza el papel que les debería corresponder. E s t a n haciendo de meros gestores de la administración central y la autonòmica. ~ 50-25-25... í,Es una buena ecuación? •~ No se la cree nadie, aunque todos los partidos políticos la sacan a debaté en periodo electoral. Està claro que hemos de buscar una nueva forma de financiación de los municipios. Necesitamos una nueva Ley de Haciendas Locales. ~ òCómo se ve a Barcelona desde la perifèria? ~ Como el monstruo que la utiliza para desarrollar la gran Ciudad europea del 2000. ~ cCómo serà la asociación de vecinos del ano 2025? ~ Tendría que seguir siendo un punto de encuentro de todas las ideas que quieran desarrollarse dentro de un barrio. Justo todo lo opuesto de lo que hay ahora, però sin perder el caràcter reivindicativo. Las asociaciones de vecinos de hoy en dia, hemos de reconocerlo, son el gran desconocido.

Desde nuestros orígenes hace ya mas de 25 anos el movimiento vecinal hemos manifestado y demostrado nuestra particular vocación municipalista, y esta corta vida està llana de luchas que así lo avalan, porejemplo, laconstrucción de los ayuntamientos democràticos en 1979. Son miles y miles los dirigentes vecinales que, elecciones tras elecciones, estamos aportando a las diferentes candidaturas, hasta el punto que esto supuso el gran parón del movimiento vecinal tras la celebración de las primeras elecciones, hecho que en menor medida se sigue reflejando en cada convocatòria. Todo esto es un ref lejo evidente de nuestra apuesta decidida por la ciudad y por su autogestión. Lamentablemente y por el contrario vemos como nuestros gobiernos municipales, no tienen esa misma vocación vecinal, y al margen de una escasa memòria històrica de reconocer donde estan sus orígenes, observar como ocho anos después de la entrada en vigor del Estatuto del Vecino, su aplicación es utòpica. Lo mismo podríamos decir de la reforma de unos reglamentos de Participaciòn Ciudadana actualizados y que faciliten desde los Ayuntamientos la participaciòn y la corresponsabilizaciòn ciudadana en el desarrollo de su ciudad, dia a dia y no solo el 28 de Mayo. Ahora y cada vez con mayor insistència se constata, como una falta de concepciòn democràtica de cual es el papel de cada uno en esta Sociedad, provocan hechos gravísimos de instrumentalizaciòn, de un movimiento vecinal, que muy dèbil todavía, pueden acabar con él. Desde la apariciòn de candidaturas vecinales, alternativas a las que

HJl

yc mm presenten las propias formaciones políticas, bajo el falso eslògan de militantes vecinales independientes, hasta la instrumentalización de federaciones y asociaciones por parte de los propios partidos políticos. Por ultimo estamos asistiendo a la total falta de autonomia de los municipios, de unos gobiernos que se limitan a ser gestores de los pocos recursos que administran, e incapaces de generar màs recursos que no sea el incremento de la presión fiscal, en especial a las capas populares, ante la ineficàcia de la Ley de Bases de Régimen Local y la Ley de Hacienda Locales, que han llevado a los Ayuntamientos a la bancarrota y al endeudamiento con la banca privada. Y así vemos como en una Europa que algunos llaman de las Regiones, las decisiones que afectan al vecino cada dia se toman màs lejos de él. Ante todo esto las Federaciones y Asociaciones de Vecinos de Catalunya, reunidas en la 10a. Asamblea de la Confavc, una vez màs reivindicamos: a) La independència y pluralidad del movimiento vecinal, que nos definimos como una fuerza social.

necesaria para articular la sociedad y como escuela de democràcia. Denunciar la utilización de las asociaciones de vecinos como foco de formación de candidaturas vecinales a los ayuntamientos. b) Unos ayuntamientos populares, participatives y con poder de gestiòn, diferentes a los actuales y que para nosotros pasa por: 1. Una nueva Ley de Bases de Régimen local, que contemple: * Mayores competencias * Posibilidades de autogestión * Dar al Pleno del municipio los plenos poderes de gobierno y reequilibrar las facultades actuales del alcalde. * Hacer llegar el impulso democràtico, que para nosotros es el impulso participativo. * Creación de òrganos descentralizados en función del número de habitantes con Consejos representatives. 2. Una nueva Ley de Haciendas Locales, que resuelva: * La financiación de los Ayuntamientos en base a ese manoseado 50, 25, 25 que todos recogen en sus programas y que nadie cumple. * El actual endeudamiento de los municipios. * La creación del Fondo de Compensación Municipal de Catalunya. 3. La firma del convenio de colaboración entre Asociación y Federación de Municipios de Catalunya y Confavc, de forma inmediata esperando que los nuevos dirigentes de las organizaciones municipales, sean màs receptives que los anteriores que durante afios se han negado a suscribir, lo que demuestra su escaso talante participativo. Comarruga, 26 de febrero de 1995

DIUMENGE, 14 DE MAIG 11,30 h. PÇA. URQUINAONA

MANIFESTACIÓ • La guerra de l'aigua continua • 2.500 milions en impostos, impagats • 65.000 famílies en lluita

ACUDIU!!!

El meu

CARRER

Abril-Maig de 199fi

I JO

• ^

F l o q u e t de Neu

miS!M£SS^^^^0^^^^^ ï w

r - i ^ ^ *

'^OfU.'^

í-

Des del balcó de casa seva, serè i majestuós, Floquet de Neu contempla Barcelona a m b ulls de t e n d r e s a . D a r r e r a la m i r a d a h u m a n a i p e n e t r a n t que t a n t impressiona els qui el v a n a visitar, Floquet sembla voler opinar sobre u n a ciutat que en els d a r r e r s anys h a canviat molt. Però el proper 28 de m a i g ell. com tots els i m m i g r a n t s que no són europeus, no podrà votar. I això que fa vuit anys fins i tot u n p a r t i t (el P a r t i d o de la G a n t e del Bar, j a d e s a p a r e g u t ) el va p r e s e n t a r com a cap de llista a les eleccions municipals. Floquet, que va a r r i b a r de ben petit a Barcelona el 1966, procedent de la j u n g l a de Ntem, a la Guinea Equatorial, s'acosta ja a la tercera edat. H a complert t r e n t a anys, que per a u n goril·la són vellesa, i està camuflant els p r i m e r s cabells blancs a m b al seva pell albina. Al costat de casa seva (un zoo que potser aviat canviarà de lloc) les torres olímpiques es fan o m n i p r e s e n t s . T a n t com el seu posat poderós i afable, de rei sense palau. I és que Floquet, com la m a j o n a de barcelonines i barcelonins, viu m o d e s t a m e n t en u n piset no gaire g r a n que potser necessitaria u n a m à de p i n t u r a per tapar algunes esquerdes. FOTO: RICAJÏD PLA / TEXT: MARC ANDREU

Sal i pebre Retrats El 1992 es van escriure molts treballs, articles, documents i llibres que s'ocupaven de la transformació urbanística de la ciutat. Es van gastar rius de tinta per parlar de pedres, carrers, potes i edificis. La ciutat s'havia transformat en un meravellós escenari sense actors. Després de la ressaca olímpica, els germans Madueno van publicar uns retrats urbans que recuperaven la realitat que ens havien amagat durant l'any del culte al disseny, a l'arquitecte, a la inversió. La Barcelona de la modernitat, com qualsevol tòpic, encobria la Barcelona real, la dels homes i dones que viuen, senten, gaudeixen i pateixen la ciutat dia a dia. A través d'unes boniques fotografies i d'uns textos intensos els autors ens hi van acostar. Ara aquells retrats són editats en forma de llibre. CARRER se'n felicita i recomana Uegir-lo. Zeta

L'acudit

Fer