Carrer 035

La Veu del

n

-••.

- , í * * ^ , : .

o

Gegants, diables i castells DOSSIER PÀGINÈSH A 1 5

LABeMNtD'HORTA GRATUÏT .•

-•'/JÉjÈr

• - . ^ < , - ^ ' ^ -

la Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONSDEVEÍNSDEBARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29(dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 353 93 00

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-tí/lagòria 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm.dj)

Edita Federació d'Associacions de Ve'i'ns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

Setembre-Octubre de 1995

Secretària de redacció Isabel Sàncfíez

ASSOCIACIONSDEVEÍNSDEBARCELONA

Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo

Conselldedirecció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde

Maquetacíó I autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans

Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bacti, Jordi Baroja, Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marc Pérez, Marta Pluja, Tito Ros, Carme Sànchez

Fotografia Escarlata Blanco, Miguel López, Joan Moran, Ferran Paredes.

Rubén Pérez, Marc Vives

Consellassessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esfher Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B, Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Pau Vifias, Goya Vivas

Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47) Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució General Servei, Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista tiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació fia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

lmprèsenpaperecològicde65grams Dipòsit legal: 6-21300-1995

@

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm,d|) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cnstòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S, Martí de Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62(dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv)

Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Isabel Sànchez.

Telèfon 412 76 00

Aquestnúmerotéuntiratgede20.000exemplars, i la seva distribucióésgratuïta

Gairebé un miracle Dos anys clamant al desert i exigint responsabilitat pública a totes les administracions. Dos anys pagant interessos per haver-se entossudit, els uns i els altres, a no signar. I a ple estiu, entre llamps, trons i inundacions, els desitjós es fan realitat i decideixen signar el contracte-programa dels transports públics del Barcelonès.

Alegria perquè es desbloqueja una situació límit de les empreses, encara que la nova situació haurem de constatar-la en el dia a dia, quan millori el servei.

Alegria perquè, com algú va dir, la "normalització" ha arribat a la Generalitat, que ara participa, assumint deures i responsabilitats, en alguna cosa que mai no hauria d'haver-li estat aliè; el transport públic del Barcelonès. Alegria perquè s'ha firmat un acord que posa els fonaments per acabar amb l'enorme deute acumulat, que ha estat donant importants beneficis a la gran banca.

La nostra alegria és evident i no queda enterbolida per les limitacions dels acords. Ara hi són totes, les administracions, i hauran de corregir les seves deficiències. Han concretat que la seva aportació arribarà al 46 % del cost del servei, és a dir que els soferts usuaris i usuàries pagarem, ni més ni menys que el 54 %. Excessiu. La nostra reivindicació històrica, confirmada per la situació actual, és que els usuaris hauríem de pagar només un 40 %, perquè estem parlant d'un servei públic clau per a la vida dels ciutadans, perquè afecta més directament els sectors socials més febles.

Estarem pendents que es compleixi el calendari i es creï l'Autoritat Única del Transport; i continuarem reclamant la nostra presència, igual que hi són altres sectors socials, en el ple del Pla Intermodal de Transports.

Per últim volem remarcar que exigim seriositat a les diferents forces polítiques, a les que governen i a les que prometen oposició. Que compleixin els seus compromisos electorals. Que signin un acord complementari a través de les administracions que concreti el pla de metros, amb proposta de calendari i concreció d'inversions. Les darreres eleccions municipals van ser un gran festival a benefici del metropolità i de la seva arribada als barris.

Van col·locar pancartes, van passejar les primeres figures per places i carrers prometent que la reivindicació aviat seria realitat. Ha arribat el moment, i encara que el contracte-programa és una bona notícia, no arriba a tant.

Vostès que llavors demanaven vots, ara tenen la paraula.

CARTES DELS LECTORS FelícítacionsdesdeValladolid Acabo de recibir el número 33 de CARRER, por lo que os renuevo las gracias, a la vez que deseo manifestaros que encuentro francamente interesante la publicación.

Aparte su "frescura" (pn este ultimo níjmero, por ejemplo, trae ya una estupenda información sobre las recientes elecclones municipales, con un completo cuadro por distritos) contiene información sobre la situación de los barrios y el movimiento ciudadano y no solamente de caràcter reivindicativo, como corresponde a una entidad como la Favb, sinó también otro tipo de información como la historia y evolución de los barrios, apuntes de caràcter histórico en general, como el referido al Consell de Cent, que ayudan a conocer y a sentir mejor la Ciudad. Eso quizàs lo apreciamos mas los que por una razón u otra estamos alejades de la ciudad.

Animàndoos a proseguir en esa línea os envio un cordial saludo, DanielViadasCasan

Consejodeun "condenado"a saberquecasiseguro morirà delSida No se puede vivir con miedo sln ninguna esperanza y menos si eres seropositivo.

Ese miedo es una engariosa autoexcusa y autocompasiva razón sin sentido para encerrarse en uno mismo y dejarse vèncer por ese macabre animalito: "El Sida". jNo tires la toalla!, dale guerra, cuida tu saiud, llénate de ganas de vivir, ijnete a otros y haz cosas positivas.

La tristeza, la autocompasión, no son ni inteligentes ni pràcticas.

Da lo mejor de tí mismo y la buena gente te mandarà buenas vibraciones, con lo cual estaràs mejor contigo mismo. Nadie es eterno, aprovecha el tiempo, nadie sabé lo que le queda, y està claro que no tiene que ser muy bueno especular sobre el tiempo que le queda a uno y de manera obsesiva, vive el presente minuto, sé coherente, el pasado pasado està, y lo que tenga que venir que venga. jNo tires la toalla! jLucha! las ganas de vivir y la calidad de vida son tus mejores armas, JosepArbolí

Amargaqueixa Sempre havia pensat que el moviment veïnal no s'havia distingit precisament pel seu feminisme, però ho disculpava pensant que gran part de culpa la tenim nosaltres, les dones, donat que ens costa participar i imposar els nostres criteris des dels punts de vista masculins que regeixen la societat i, tamlDé, a les associacions de veïns.

Ara bé, he quedat bocabadada,quan ha arribat a les meves mans l'últim número de CARRER, en veure la portada que vol homenatjar l'estiu.

A veure, es pot entendre que la figura de dona (prou lleugera de roba, per cert) vol significar la transformació del temps gris amb la plenitud del bon temps? Vol dir que la dona és un animal, sexual per a més inri? Calia usar la tan manipulada figura femenina com si de vendre un cotxe es tractés, per fer un homenatge al temps? No pot ser que... que mal pensada sóc!... un moviment que s'anomena a si mateix progressista no donaria cabuda en les pàgines del seu òrgan oficial d'expressió a la discriminació ni vexació de la donaAleshores reflexiono què significa la portada del número 34. Que algú m'ho expliqui.

Montserrat Radlgales Vocal de ia FAVB

PER BÒSNIA: CADA DILLUNS A LES 8 DEL VESPRE, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME

la Veu (tel

^ ^ ^

CARRER

Setembre-Octubre de 1995

CRÒNICA

Qui remenarà les cireres CATHERINA AZÓN

El 17 de juny va tornar a sortir alcalde Pasqual Maragall gràcies a la firma d'uns acords entre Psc, Icels Verds i Erc en base a uns acords inicials. Tot i així, quan llegireu aquestes ratlles, gairebé tres mesos després de les eleccions municipals, encara hi ha molts temes sense resoldre. Sobretot respecte de les competències en els disthctes, els regidors-presidents dels quals està negociant Joan Clos amb l'única certesa per ara que hi haurà molts canvis.

El funcionament dels districtes es Veu sempre molt alentit durant el període pre-electoral i electoral. Enguany haurà estat un any "amb mar><a": els primers mesos de l'any van anar al ralenti, ara s'hi treballa sense que ningú no gosi prendre decisions, 0, el que és pitjor, amb l'actuació d'alguns polítics joves i inexperts que ho fan en algunes ocasions de forma despòtica i poc participativa. I falta encara tant per venir.

•

Un acord a tres bandes

L'acord firmat a l'Ajuntament de Barcelona es basa en un programa que dóna prioritat a l'habitatge, l'ocupació, la mobilitat i el transport públic. També parta d'aprovar la Carta Municipal, de resoldre temes iTietropolitans i de reforçar els districtes.

Pel que fa als càrrecs, després de l'alcalde apareix una mena de vice-alcalde, Joan Clos, l'home fort que s'enfrontarà a tres dones que ostentaran el mateix càrrec: Maravillas Rojo, Eulàlia Vintró i Pilar Rahola. Potser es confirmarà el rumor popular que diu que en èpoques de crisi, criden les dones perquè treguin les castanyes del foc.

Pel que fa a l'organigrama, rebut amb escepticisme, ha revolucionat l'estructura del consistori anterior. Han creat deu àrees, més les de sanitat i dona, estranyament oblidades. Els presidents nomenats d'aquestes àrees, que formaran la comissió de govern, són provisionals. També han creat diferents ponències, lligades a les diferents àrees.

Tot plegat fa que resulti confús i complicat d'entendre qui és qui a l'Ajuntament. I, en canvi, es veu rnolt clar que serà difícil l'entesa entre els responsables de moltes

AJUNfl 1»rop

ür:

DEBAR(^ONA ! comissions

I. MraeSbw^ra i HisemÜL f ^ ^ i è Joan Clos (PSCy #; i ^ » t a r Social i Educa# f í., Presidenta: EulàUa Vintró (IQfs ^ ) Ponències: 'p^''í'Relacions Ciutadanes i EspcMli:/Éiert Batlle (PSC) Educació: Enric Truríó (PSC) "J 3. Ocupació i Promoció EconòaïM ;„Presidenta: Maravillas Rojo (Inàe^Kodent PSC) ^/lonència: Funció Pública i QuaW^rjgmest Maragall (PSC) 4. Comerç i Consum í^^ R«sidenta: Pilar Rahola (ERC) '" ; Ponència: Turisme; Enric Trunó ^ P ^ 5. I^eniment i Medi A n ^ ^ ' ^ Fresid^: Josep Maria V^fs^ (PSC) Ponència: Ciutat Sostenible: Pep Puig (IC-Els Verds) 6. Via Pública i Seguretat (inclou ^ transport públic i el comandament de ta Guàrdia Urbana) Presidenta: Carme Sanmiguei (Independent PSC) Ponència: Mobilitat: Francesc Narvàez (PSC) 7. Ciutat Amiga i Joventut Presidenta: Teresa Sandoval (Independent PSC) Ponències: Joventut: Imma Sanmiguei (Independent PSC) Drets Ciy%;4pi^í Soter (ERC) 8. Poràca <tel Sòl I Hf^ta^ge Presictent: Antoni Saift'bwiào (PSC) Ponència: Habitatge: Eugeni Forradellas (IC€ls Verds) 9. Preskiència i Política Cultwal President: A»quim de Nadal (PSC) Ponènaa: (^tttora: Joanf^^ (PSC) 10. Equilibri l^Üoriat i Planament Urbà Presictent: Xa\^r Casas (PSC)

m

'S>..f

i í * ; „„,

"^

•

w%

A les comissjyis I responsables proposats ^ r Maragall s'hi van afegir en ei primer ple celebrat dues comíssioDis més: I I . Salut Presi£M: Xfvier Casas (PSC) $ .12.Dona •. .

F, ' ' , i{^idwt8:hDinaHor8leda(PSC) 1 t^,^* U ponència Pwticlpació CMca t» com a preAient Pere it»)ver (PSC) i no^Mda clar «quina comiséí s'asaigna.

àrees perquè president i ponent són d'ideologia, tarannàofamílla política diferents. I si no ja veurem si s'avin-

burcio, Forradellas i Joan Clos? No oblidem que els darrers quatre anys Armet i LucchettI han estat incapaços de treballar junts ... i només eren dos!

Per si no n'hi hagués prou, pretenen canviar l'estil de govern.

Volen crear un organisme nou, el comitè executiu, format per quinze gerents i coordinat pel tinent d'alcalde, Joan Clos. Un gerent per districte i cinc més, que es responsabilitzaran de diferents comissions i de les ponències que correspongui. Qui manarà? Qui dictarà la política? El comitè executiu? Els presidents d'àrea? Els ponents?

Tot està massa penjat. La prova és que en el primer ple del nou consistori, el passat juliol. Pasqual Maragall va acceptar de discutir aquest organigrama tan enrevessat amb l'oposició i va ajornar el nomenament dels representants proposats de l'Ajuntament de Barcelona a la Federació de Municipis.

dran: Santiburcio i Forradellas a Habitatge? Vintró i Trunó a Educació? Rahola i Trufíó a Turisme?

Vegara i Puig (verd) a Medi Ambient? I què passarà a Urbanisme si s'hi fiquen Xavier Casas, Santi-

Els districtes

L'apartat més confús de tots, però, són els districtes. Tot i que el primer ple va aprovar un decret pel qual s'atorgava als districtes més facultats per intervenir en la transformació urbanística, aquest no entrarà en funcionament fins que no s'aprovi el reglament corresponent. I com que no han pres cap més decisió al respecte, és com si res. I això repercuteix negativament en els barris.

L'objectiu d'enfortir els "ajuntaments de districte" perilla per la lentitud de qualsevol procés d'aquesta mena, però també per la proposta de Maragall segons la qual els líders de cada grup municipal i tots els consellers haurien d'estar adscrits a un districte. Si tenim en compte que n'hi ha quaranta, de consellers, pretenen crear quatre càrrecs per districte: regidor-president, regidor-president adjunt, president del consell de districte i vice-president. No cal fer-hi cap comentari. Amb tants càrrecs i tan importants, qui governaria als districtes? D'aquesta forma encara queda més afectada la independència del districte per defensar els seus interessos propis, de vegades contradictoris amb els de la ciutat o amb els d'altres districtes.

Unes eleccions amb valor múltiple El resultat de les eleccions municipals determina la composició de quatre altres institucions públiques. És a dir que aquestes eleccions indirectament han donat els resultats següents: * La Diputació Provincial de Barcelona ''aquests organismes provincials gaudei'«en d'uns bons pressupostos i no han de Patir gaires controls. La de Barcelona, amb •^és de 56.000 milions de pessetes, conti'^uarà tenint de president a Manel Royes (f^sc) i tres vice-presidents: José Montilla (Psc), Jaume Bosch (Ic-els Verds) i Agustí ^oler (Erc). Ciu i PP no hi tenen càrrec. La "^'Putació de Barcelona, formada per 51

diputats, 22 del Psc, 18 de Ciu, 6 d'Ic-els Verds, 4 del Pp i 1 d'Erc, està configurada en onze àrees, vuit presidides pel Psc i tres per Ic-els Verds.

•

El Consell Comarcal del Barcelonès

Dels 41 consells comarcals que hi ha a Catalunya, Convergència i Unió en presideix 35, un correspon a un independent i els 5 restants estan en mans del Psc. Justament en aquests cinc, que pertanyen a la província de Barcelona (el Barcelonès, el Garraf, els dos Vallès i el Baix Llobregat), hi viu més del seixanta per cent de la població de Catalunya.

El Consell Comarcal del Barcelonès, presidit per Joan Blanc (Psc), està format per 17 representants del Psc, 9 de Ciu, 6

d'Ic-els Verds, 6 del PP i 1 d'Erc. •

Entitats metropolitanes

Després del desmantellament de la Corporació Metropolitana el 1987, va sorgir la Mancomunitat de municipis de l'Àrea Metropolitana, impulsada pel PSC i Ic, per coordinar les dues entitats que administren el transport públic i els serveis hidràulics. Només la Mancomunitat va gestionar durant el 1994 un pressupost de 14.987 milions de pessetes.

L'Entitat del Transport gestiona el transport públic de divuit municipis i el seu pressupost el 1994 va pujar a 23.785 milions de pessetes. És titular de la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana, llevat dels Ferrocarrils Catalans i Renfe.

Està presidida per Joan Blanc (Psc), alcalde de Badalona.

L'Entitat de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus va tenir un pressupost de 21.689 milions de pessetes. Està formada per trenta-tres ajuntaments i repeteix com a president Manel Hernàndez (Ic-els Verds).

Segons Maragall aquestes entitats han de fer més gestió i menys política. També va partar de crear una nova administració metropolitana per gestionar serveis i resoldre problemes, encara que calia trobar primer el finançament de les existents. El president Pujol no va trigar gaire a comentar que "no permetna que Maragall refes ni un u per cent de l'extingida corporació metropolitana de Barcelona".

la l'eu del

CRÒNICA

CARRER

Setembre-Octubre de 1995

D'Hirosima a Mururoa La preparació d'un crim, és un crim. Aquest lema aparegut en una de les manifestacions que s'estan realitzant a tot el planeta, contra el retorn de les proves nuclears decidit pel govern francès de Jacques Chirac, defineix en poques paraules la dimensió de la qüestió nuclear. Just quan fa cinquanta anys del genocidi comès contra les poblacions d'Hirosima i Nagasaki, el govern francès argumenta qüestions de "seguretat nacional" per prendre la decisió. Les proves nuclears no són tan sols la preparació per fer un crim sinó que la seva realització ja ho és en la mesura que van destruint la casa comú de la humanitat

JORDI FOIX

Aquest ha estat un any d'aniversaris. El passat mes de març es compliren els vint-i-cinc anys d'entrada en vigor del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP).

No ha estat aquest un tractat amb història gaire brillant. De forma resumida, aquest tractat prohibeix als països amb capacitat nuclear la transferència d'armes i tecnologia armamentista nuclear, o civil de doble ús; i als països no posseïdors, la seva obtenció. Igualment estableix un compromís entre els governs signants d'impulsar el desarmament nuclear i la fi de les proves nuclears.

Vint-i-cinc anys després, el balanç no pot ser més desencoratjador; d'entre els cent setanta-un estats que l'han ratificat, la totalitat dels que són potències nuclears no han complert pràcticament res d'allò que varen signar. La doble moral ha estat una guia d'acció pràctica i sistemàtica dels principals estats impulsors del TNP (Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina). Estats com Israel (que no ha signat el tractat) o Sudàf rica han desenvolupat la seva prò-

pia capacitat nuclear (Sud-àfrica ha renunciat a ella). Altres estats com els de Brasil, Argentina, Egipte, Irak, Iran, Taiwan, Corea del Sud i del Nord..., han demostrat diferents però significatius nivells d'esforç d'investigació i adquisició de tecnologia que els permeti accedir al "club nuclear". I sempre amb l'ajut d'uns 0 d'altres dels estats impulsors del TNP. La desmembració de l'antiga Unió Soviètica ha donat llum a tres noves potències nuclears i a un nou i poderós fenomen, la possibilitat de transferència tecnològica a d'altres països així com de mà d'obra especialitzada, tècnics i científics nuclears que puguin accedir a unes ofertes de vida millors de les que preveuen al. seu propi país.

El mes de maig passat es va realitzar la conferència prevista de revisió del TNP en la que es va aprovar la pròrroga indefinida de les actuals condicions del mateix.

Aquesta aprovació anava acompanyada d'uns annexos; un d'ells contempla per a l'any 1996 la redacció i aprovació d'un Tractat de Prohibició

de Proves Nuclears. Des de l'any 1992 existeix una moratòria efectiva a l'entorn de la no realització de proves nuclears, moratòria que havien respectat tots els estats nuclears llevat de la Xina. Tres dies després de la signatura, el govern xinès va realitzar una prova nuclear i abans de passats trenta dies, el govern francès de Jacques Chirac anuncià la realització de vuit proves nuclears a partir de setembre d'aquest any fins al maig del vinent, a l'atoMó de Mururoa, al Pacífic Sud. Les proves nuclears, siguin a l'atmosfera, al mar o subterrànies, no sols són una preparació per a la guerra. Hirosima i Nagasaki amb tot el seu dramatisme, són tan sols un petit exemple del que podria suposar. També són ja una destrucció lenta i irreparable, de l'únic planeta que tenim per viure.

De poc serveix un tractat que no respecten els propis impulsors i que no va acompanyat d'un acord efectiu i verificable de renúncia a la investigació i el desmantellament dels actuals arsenals nuclears. Les crítiques que es fan al TNP de desigual

totes les proves. Aquest moviment posa més que mai d'actualitat aquella frase pronunciada pel filòsof Bertrand Russel, un dels impulsors de la lluita antinuclear: "El conformisme significa la mort. Tan sols la protesta ens dóna una esperança de vida".

Hibakusha, el testimoni antinuclear

50 anys d'era nuclear • Els dies 6 i 9 d'agost d'enguany, segona guerra mundial. Al mateix el recordatori del genocidi realitzat temps, Hirosima i Nagasaki varen sobre les poblacions d'Hirosima i servir com a terrible camp d'estudi Nagasaki va tenir una significació i investigació sobre les conseqüènespecial. Va servir per poder recor- cies de l'ús de l'arma nuclear. Els dar que el perill nuclear no és un resultats dels estudis van ser manfantasma del passat sinó com una tinguts com a secret militar per part realitat molt present contra la que del govern dels Estats Units durant encara cal lluitar. molts anys.

El dia 29 d'agost de 1949 la Difícilment es pot afirmar avui, encara que es faci, que el chminal Unió Soviètica va fer esclatar la llançament de les bombes nucle- seva primera bomba atòmica. Els ars servís per obligar els senyors anys de la postguerra van viure de la guerra japonesos a signar la l'inici d'una carrera desenfrenada pau i així escurçar la guerra. Per a per part dels estats més poderosos aquelles alçades, l'exercit japonès del planeta, amb els Estats Units i la Unió Soviètica com a capdavanja estava pràcticament derrotat.

A finals de 1945, el total de ters, per fer-se amb el poder militar persones mortes arribà a 160.000 i polític que donava l'arma nuclear. a Hirosima i entre 60 i 80.000 a Fins al punt que pocs anys després Nagasaki. Després el número de la proliferació de l'arma nuclear va víctimes va anar creixent amb el arribar a un extrem que posava en perill, no un sinó pas dels anys a ASSAIGS NUCLEARS (1945-1991) causa dels efecmolts cops, la tes de la radiació: vida i l'equilibri EUA 936 càncer, leucèmiecològic del planeta. Perill que es, efectes psicoURSS X 715 encara avui, mallògics...

En realitat va Regne Unit 44 grat les converses de desarmasuposar l'inici de França la guerra freda i 192 ment realitzades en el transcurs un avís per part Xina 36 dels últims anys, del president està present com Truman de quina Total 1.924 una espasa de era la potència Damocles dadominant al món Font: Afíuatio del Centro fte munt nostre. te Paz. 1^KS-199S. que sorgia de la

i discriminatori són justes i augmenta cada cop més el perill de la proliferació nuclear.

El trencament de la moratòria amb la primera prova nuclear que els francesos han fet a Mururoa ha aixecat protestes a tot el món, i també a Barcelona, exigint la suspensió de

ITTETSU MORISHITA

•

Hibakushas cridant "No més Hirosimes i Nagasakis" (1977)

No va ser gens fàcil la vida de les persones supervivents. El secret amb què va voler mantenir el govern dels Estats Units les conseqüències de les explosions el va portar fins i tot a impedir l'ajut de la Creu Roja Internacional a les víctimes, traslladantles a hospitals militars i utilitzant-les com a conillets d'índies. Un mur de silenci s'aixecà al seu entorn sent considerades pel mateix govern japonès com a persones empestades sense dret a una cura especial. Van haver de passar dotze anys per fer que es promulgués una llei d'ajut als supervivents, la "A-Bomb Medica!

Law".

Dos anys després de les explosions nuclears es va crear a Hirosima el Comitè de Víctimes ("Hibakusha") de la Bomba Atòmica. Va ser l'inici de l'autoorganització de les víctimes i d'una lluita pacifista per a la desaparició del perill nuclear que ha arribat fins avui.

L'any 1954 els Estats Units varen realitzar unes proves de la bomba d'hidrogen a l'atol.ló de Bikini; molts anys després es descobriria que l'exèrcit nord-americà va utilitzar aquest cop els propis marines com a conillets d'índies. La realització d'aquestes proves va originar el primer moviment ampli de resposta

popular al Japó i també a nivell internacional. Només al Japó es varen recollir més de vint milions de signatures contra les proves nuclears i per l'abolició total de les armes nuclears.

Un any després, els Hibakusha formaren l'organització Hidankyo (Federació d'Associacions de Víctimes Atòmiques), i l'any 1955, arran de la campanya es creà el Consell del Japó contra les Bombes Atòmiques i d'Hidrogen "Gensukyo".

Pocs anys després diferents iniciatives similars es varen desenvolupar a tot el món donant lloc al moviment pacifista i antinuclear modern-

i

CARRER

Setembre-Octubre de 1995 Barri a . barri

CRÒNICA

La Clota: un barri centenari en perill d'extinció transport, trobem encara antigues masies amb horts plantats de tomàquets, cols, etc. i grans jardins.

Per aquestes cases, que farien les delícies de qualsevol que desitgi oblidar-se dels sorolls, els fums i l'ambient de les grans ciutats, els seus moradors paguen encara lloguers tan irrisoris com dos mil, tres mil o quatre mil pessetes, segons ens expliquen els veïns que ens acompanyen en la nostra ruta.

La barriada de la Clota, ubicada entre Horta, el Carmel i les modernes construccions de la Vall d'Hebron, és un petit reducte verd enmig d'una ciutat desnaturalitzada. Aquest "clot" entre els tres turons, conserva el tipisme de la ciutat de finals de segle, l'encant de l'antiga Barcelona, on els veïns de les zones més allunyades encara feien excursions a la ciutat ,__ MARTA PLUJA I CARME SÀNCHEZ

La Clota havia estat la barriada pobra d'Horta, Encara ara manté la niateixa estructura de fa cent anys: casetes de planta baixa amb patis farcits de vegetació, els carrers costeruts i vorejats de verdor quasi selvatge i el bosc a tocar de les cases. És un barri amb el regust del que és antic, fins i tot hi ha una casa que data del 400 aC. Si t'hi passeges, és curiós observar com, enmig de la frondosa vegetació, ha proliferat una espècie ben poc co•Tiuna a la nostra ciutat: el lloro. Així com a la plaça Catalunya hi ha coloms, la fauna de la Clota és molt més exòtica. Al barri també trobem el primer zoològic que va haver-hi a la nostra ciutat: l'edifici de Martí i Codolà. Aquest edifici és actualment una residència per a capellans i seminaristes, on encara s'hi Poden descobrir, entre fonts naturals, palmeres i camins, les antigues gàbies de les aus i estàtues que representen tota mena de bèsties. L'edifici de Martí i Codolà s'utilitza també actualment com a local Per a les assamblees generals dels Veïns que, habitualment, es reuneixen en cases particulars.

En creuar la frontera entre Horta i la Clota, un sent com si sortís de la civilització per entrar en una altra ciutat, una antiga Barcelona que ha anat desapareixent progressivament amb la construcció de grans edificis de pisos i amples carrers que són ara domini dels vehicles.

Els veïns d'aquest barri ho saben i se'n senten orgullosos, i és per això que es mostren fermament en contra de l'actual redacció del Pla Especial de reforma Interior (Peri) de la Clota proposat per l'Ajuntament. La proposta de l'Ajuntament és la rehabilitació només d'un nucli determinat (el triangle format pels carrers Alarcón, Sant Genis i Torelló) i els veïns fa trenta anys que lluiten perquè el Peri inclogui tot el barri i no es deixi la meitat de les famílies fora. L'altra part del barri actual desapareixeria, per donar lloc a carrers més amples que baixarien des de la Vall d'Hebron fins a Horta i a cases de tres o quatre pisos que acabarien definitivament amb la estètica actual del barri.

Segons l'associació de veïns, aquest pla especial no té en compte les necessitats de tot el conjunt del barri, i això provoca que tota la zona exclosa del planejament resti en una situació de precarietat.

Per a l'associació de veïns, l'Ajuntament té el barri com a reserva de sòl edificable i per això està tan abandonat. Els veïns no s'oposen al Peri, només volen ampliar-lo per tal que s'urbanitzi correctament un dels barris amb més solera de Barcelona i es respectin les zones verdes que ja té.

La seva actitud és ferma i mantenen que si l'Ajuntament cedeix una mica al seu favor, ells també cediran una mica. Segons els veïns, realment és necessària una "millo-

En creuar la frontera entre Horta i La Clota, un sent com si sortís de la civilització per entrar en una altra ciutat

RUBEN PÉREZ

•

La Clota manté horts a la ciutat

ra de l'estètica i del medi ambient" del barri, però al que s'oposen rotundament és a la forma com ha estat redactat el Peri, que ha estat aprovat inicialment "sense la participació prèvia dels veïns ni dels seus representants".

Ara per ara, a la Clota hi ha cases que porten dècades afectades pel Pla General Metropolità.

La impossibilitat de fer cap obra de

Degradació post-olímpica • Avui es pot arribar a la Clota baixant a la Parada d'Horta, a la línia 5 del metro, i el primer que observem en entrar-hi és l'avançat estat de degradació en què es troba perquè l'Ajuntament no en té cura. És una llàstima que el barri, en general, es trobi en una situació tan deplorable. Va semblar que per als Jocs Olímpics hi hauria una ale'^ada d'aire fresc i se RUBEN PERLZ Solucionarien molts proAl barri li cal una rentada de cara blemes, però va passar tot el contrari: l'habilitat ^e l'Ajuntament va consistir a arreglar només les parts del barri sembli mentida, va asfaltar meitats de carRisibles des de la Vila Olímpica de la Vall rers, va tallar plàtans i encara avui hi ha els "^'Hebron. D'aquesta manera, i encara que troncs sense treure... Una vergonya!

rehabilitació sense el permís oficial de l'ajuntament i la inseguretat pròpia dels que no saben en quin moment poden rebre una carta anunciant-los la seva futura expropiació ha provocat que les cases i els carrers anessin degradant-se.

Rodejades de matolls que creixen sense control i carrers pràcticament inaccessibles als que -evidentment- no hi arriba cap tipus de

En un manifest presentat pels veïns de la Clota contra el Peri del seu barri proposat per l'ajuntament de Barcelona, aquests es critiquen el fet que el pla "desaprofita les vies naturals i històriques de connexió vertical i no preveu una xarxa de vies horitzontals que connectin la banda sud amb la nord". Això suposa que, en realitat, es podrien aprofitar carrers ja existents per evitar l'obertura de nous vials que el que farien, en definitiva, seria dividir el barri, segons els veïns.

També demanen que els veïns que, finalment, resultin desallotjats siguin reubicats en el mateix barri, donat que, en la seva majoria, es tracta de persones que porten tota la seva vida a la Clota.

Mentre els veïns lluiten per la conservació del seu barri, la reflexió ens fa veure que és realment una pena que un dels barris més bonics de Barcelona, el reducte que podria conservar el valor de l'antiguitat, caigui a trossos per la mala gestió, els interessos econòmics i la despreocupació de les administracions.

Conferència Mediterrània Alternativa

Barcelona, del 24 al 28 de novembre de 1995 A partir de: ponències, tallers, comunicacions, connexions intergrupals, actes culturals i/o reivindicatius, activitats lúdiques,...

Sobre els continguts: militansme, interculturalitat, dones, cooperació, ecologia, medis de comunicació,...

Vol ser un espai/temps per al debat, l'anàlisi, l'intercanvi, l'elaboració de propostes.

Per tant, ia teva participació és important PRESENTACIÓ DE TALLERS I PROGRAMES FINS AL 15 D'OCTUBRE DE 1995 (CTD. Gran de Gràcia, 126-130, pral. 08012 Barcelona. Tel. 217 8527 Fax416 1026)

6 En

la Veu del

CARRER

CRÒNICA

paraules

L'Ajuntament farà habitatge social en dos solars prop de l'estació de França L'Ajuntament ha arribat a un acord amb Renfe per construir uns 600 habitatges socials en dos solars que la companyia ferroviària té al costat de l'estació de Fi'ança. Perquè això sigui possible. l'Ajuntament comprai-à els terrenys (un al passeig de Circumval.lació i l'altre a l'antiga estació de rodalies del pla de Palau) i en modificarà la qualificació urbanística que actualment preveu un ús comercial i hoteler. L'aprovació d'aquesta modificació urbanística, que haurà de tenir el vist-i-plau de la Generalitat, endarrerirà l'operació fins a final d'any. En canvi, l'Ajuntament ha rebutjat fer el mateix en dos solars més que Renfe té al carrer Escultors Claperós del Clot perquè prefereix destinar-los a zona verda.

D'altra banda, la companyia ferroviària ha creat una comissió amb la Generalitat per estudiar la transformació de l'estació de França en el futur Museu del Transport de Catalunya. De fet l'actual estació de França, remodelada el 1992 amb una inversió de 8.000 milions de pessetes, té molt poca utilitat, i encara en perdrà més quan funcioni l'estació de la Sagrera on ha d'arribar el tren d'alta velocitat.

Maragall vol una nova sala per als plens municipals Un dels primers projectes que l'alcalde de Barcelona s'ha proposat després de la seva reelecció és la construcció d'una nova sala de plens que aculli amb més amplitud les sessions plenàries que fins ara es fan al saló de la Reina Regent. La proposta és fer la nova estància a la planta dotzena de l'edifici municipal de la plaça Sant Miquel. Maragall ha argumentat aquest canvi per les reduïdes dimensions del saló barroc de la Reina Regent, que fan incòmodes els plens t a n t als regidors com al públic assistent, a la premsa i als mitjans audiovisuals.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), per boca d'alguns dels seus dirigents, s'ha felicitat per aquesta iniciativa encaminada a millorar la comoditat, visió i sonoritat dels plens. La Favb, però, ha manifestat també el seu desig que "la reforma dels plens no sigui només arquitectònica, sinó també de forma per tal de promoure al màxim la participació ciutadana".

S e t e m b r e - O c t u b r e d e 1995

A Barcelona es jutjaran els crims de la guerra dels Balcans REDACCIÓ La reunió del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) se celebrarà a Barcelona els dies 7, 8, 9 i 10 de desembre. En aquesta reunió es tractarà bàsicament el tema de les responsabilitats de tots els crims i les violacions dels drets humans que s'estan produint a la guerra dels Balcans. La reunió de Barcelona és la continuació i el punt final de la primera sessió del TPP, que va tenir lloc a Berna (Suïssa) a començaments d'any, on es van examinar tots els documents i tot el material disponible que demostrava l'existència dels esmentats crims. En la trobada que es farà a la nostra ciutat, s'estudiaran bàsicament tres asp e c t e s : d e t e r m i n a c i ó de les compensacions a les víctimes dels crims, examen de la desintegració de Iugoslàvia des de la perspectiva del dret internacional i el paper jugat pels mitjans de comunicació, tant de la mateixa ex-lugoslàvia com mitjans internacionals.

Per a la segona sessió del TPP a Barcelona, s'ha creat una secretaria i tres comissions preparatòries, que ja estan fent els seus treballs. Aquestes comissions tractaran sobre la responsabilitat de la comunitat internacional, sobre els nacionalismes en la guerra i sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació.

Diverses entitats, grups pacifistes, ONGs i intel·lectuals, artistes i juristes han impulsat la celebració d'aquesta segona sessió a Barcelona i l'han recolzat, donant també el suport econòmic que cal per dur-la endavant.

•

Sessions paral·leles

La comissió organitzadora de la sessió de Barcelona del TPP ha considerat la possibilitat que simultàniament a les sessions del tribunal es puguin celebrar els debats següents: Dones i pacifisme a l'exlugoslàvia.

Grups i moviments a l'exlugoslàvia partidaris d'una societat multicultural i multiètnica.

Moviments de solidaritat amb els desertors.

La necessitat d'impulsar i coordinar moviments a Europa contra la guerra i el genocidi a l'antiga Iugoslàvia.

Els n a c i o n a l i s m e s a l'exlugoslàvia. Dret a l'autodeterminació i minories nacionals i religioses.

D'altra banda, la comissió del TPP encarregada de l'estudi de les responsabilitats dels mitjans de comunicació s'està plantejant la publicació d'un manual que defineixi de manera pràctica i entenedora el vocabulari més utilitzat en els mitjans i qui és cada un dels protagonistes a la guerra de la ex-lugoslàvia. Aquesta comissió també està organitzant unes jornades sobre periodisme i guerra, que serien obertes al públic i tindrien lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre.

"f^BCTlBS *""

^WI^t^^^^BKT ^St/S^ Ü^B \

^ ENTITATS ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^I ^PERSONALITATS ^^^^^^^^U ORGANITZADORES

RUBEN PÉREZ

Concentracions per la pau Durant tot l'estiu, i encara ara, cada dilluns a les vuit del vespre ciutadanes i ciutadans de Barcelona han expressat, i continuen expressant, en silenci, la seva solidaritat amb les víctimes de la guerra de Bòsnia. Les concentracions són una iniciativa que va sorgir després que el 21 de juliol Europa per Bòsnia omplís de gom a gom la mateixa plaça reclamant una intervenció decidida de la comunitat internacional per posar fi a la guerra de l'ex-lugoslàvia.

Entitats: Centre de Treball i Documentació, Justícia i Pau, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Fundació per la Pau, CIDOB, revistes En Pie de Paz i Mientras Tanto.

Entre les personalitats cal destacar: Josep Benet, Josep Fontana, Perfecte Andrés Ibaiïez, Oriol Bohigas, Ricardo Bofill, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Josep Maria Castellet, Miquel Martí Pol, Pere Portabella, Antoni Tàpies, Terenci Moix, Juan Goytisolo, Ramon Garrabou, Francisco Fernàndez Buey, Pere Comes, Verena Stoicke, Manuel Vàzquez Montalbàn...

Altres adhesions a la convocatòria: SOS Racisme, Artesans per la Pau, Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, Dones per Dones, Lliga dels Drets dels Pobles, Institut de Drets Humans, Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Fundació Nous Horitzons, Juristes sense Fronteres, Associació d'Amics de la Unesco, Federació d'ONGs de Catalunya, Fundació Utopia, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Europa per Bòsnia, Espai Roig-Verd i Violeta, MOC.

Què és el Tribunal Permanent dels Pobles?

• És una institució no governamental l'existència de la qual és deutora del pensament i de l'acció de Leiio Basso (1903-1978) filòsof italià que dedicà una bona part de la seva vida a defensar els drets fonamentals de les persones i a lluitar per la descolonització i contra l'imperialisme.

La primera sessió del Tribunal Permanent dels Pobles tingué lloc el 24 de juny de 1979 a la ciutat italiana de Bolonya; l'escriptor Julio Cortàzar es va encarregar de pronunciar-ne el discurs inagural. Des d'aleshores, el Tribunal ha celebrat prop de divuit sessions que han produït el mateix nombre de "sen-

tències". S'hi han exposat i condemnat violacions dels drets dels pobles o del dret bèl.lic humanitari esdevingudes en diversos països del món; entre d'altres, el Sàhara, l'Argentina, Eritrea, Filipines, El Salvador, l'Afganistan, Timor oriental. Zaire, Guatemala, Puerto Rico i Armènia.

El TPP el formen juristes i personalitats civils de prestigi internacional, i malgrat que les seves resolucions no tenen força jurídica, sí que tenen força moral per influir en l'opinió pública i en els tribunals internacionals que en el futur puguin jutjar els crims comesos a la guerra.

ARXIU

El Liceu ja!

Una reivindicació molt sentida per les autoritats i administracions de tota mena i moltes gestions • moltíssimes actuacions han fet realitat aquest desig de la Barcelona oficial. Al setembre posaran la primera pedra en una cerimònia que promet ser molt brillant. En aquest cas hi ha un calendari i unes inversions mol* concretades.

Quan hi haurà calendari i inversions per als habitatges afectats d'aluminosi, que porten cinc anys esperant?

Faran els nous habitatges tan de pressa com es preveu fer el Liceu?

^ ^ ^

Ltí Veu deí

CARRER

Setembre-Octubre de 1995

CRÒNICA

Al.leluia per la signatura del contracte-programa del trans ANDRÉS NAYA

Vi^ser la major concentració de ministres, consellers i alcaldes registrada en els darrers temps. No inventem res, consulteu la premsa diària. Eren molts a la foto i el motiu ho exigia: signaven el contracteprograma i dos convenis. Es destinaven 161.000 milions al transport públic de l'àrea de Barcelona.

Dinou mesos havia costat arribar a l'acord. Però ningú no entén el perquè, ja que fa un any, quan se'n parlava, les xifres i els tants per cent que es barrejaven eren similars als que s'hian signat ara.

L'endarreriment ha tingut unes altres causes, com també alguns interessos partidistes que oferien a la gran banca el rèdit de 111.000 milions de deute, uns diners que cobraven només uns quants i que pagàvem entre tots els contribuents.

Els acords signats a finals de juliol són una bona notícia pel simple fet que es signaren. Però són acords que, si bé a curt termini garenteixen el funcionament de les companyies, són insuficients, i no garenteixen que es resolguin les necessitats dels barris, sobretot d'aquells que més necessiten el transport públic.

Fixem-nos en l'apartat d'inversions. Tenint en compte el servei que ofereixen el metro i els ferrocarrils catalans, sorprèn que les xifres siguin de 18.700 i 11.000 milions respectivament. Més encara si considerem les reivindicacions dels barris, només les estacions de metro ja suposen 80.000 milions. Amb les inversions xifrades per Transports Municipals de Barcelona (TMB), es pensa comprar 300 autobusos, millorar el servei, construir una cotxera, garantir la integració tarifària, etc... No existeix cap compromís respecte del Pla de Metros dels barris quan la construc-

SER i NO SER DEL TRANSPORT PÚBLIC DE BARCELONA •

! •

rt

ELS NÚMEROS DEL CONTRACTE-PROGRAMA (en milions de pessetes) APORTACIONS Govern Central 68.500 Generalitat 67.040 Ajuntament de Barcelona 22.760 EMT 12.700 Total:

36 % 42 % 14 % 8 % 161.000

DESTÍ D E L E S A P O R T A C I O N S Transports Metropolitans de Barcelona Subvencions al funcionament 20.000 Deute històric 67.000 In versions 18.700 Total: 105.700

(TMB)

Ferrocarrils de la Generalitat (FCG) Subvencions al funcionament 44.300 In versions 11.000 Total: 55.300 Total: ció de les estacions promeses supera els 80.000 milions. No es concreten inversions ni calendari per a les tretze noves estacions de metro que totes les forces polítiques van assumir en les darreres eleccions.

L'acord signat exigeix, per insuficient, començar a completar-lo amb convenis nous, per estendre la xarxa de metros, per ser seriosos i complir el que alegrement van prometre en període electoral.

A més, si als 161.000 milions els restem el que correspon a l'amor-

tització del deute històric, l'acord signat és un 13 per cent inferior a l'anterior contracte-programa, xifra que resulta d'igualar a pessetes de 1995 el contracte-programa dels anys 1990-1993.

Se'ns presenten dos grans interrogants. El primer fa referència a l'aportació de 12.700 milions en tres anys de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT). I ho diem, perquè tots sabem que ni la mateixa entitat no té garantit el seu finançament.

Per altra banda, el contracte-

161.000

programa es concreta a l'àrea metropolitana de Barcelona, quan actualment el transport públic està vertebrat amb el servei que ofereixen altres municipis limítrofes, que no tenen cap acord semblant.

S'hauran de buscar solucions a les limitacions assenyalades. Els barris no estan disposats a acceptar situacions ambigües. Exigeixen metro, inversions i calendari. També seria bo i desitjable que l'autoritat única que s'ha aprovat posar en marxa, funcionés abans d'un any.

Urgeixen el vagons per a la línia 2 del metro A.N. Durant tot aquest any hi ha hagut queixes i protestes pels retards que pateix la línia 2. Manifestacions i assemblees han exigit que es compressin els trens necessaris i que es complissin els terminis. La Plataforma per la Defensa del Transport Públic ha impulsat la campanya. La Generalitat es Va comprometre a inaugurar una primera etapa (Sagrada FamíliaSant Antoni) aquest mes de setembre i al moment d'escriure aquesta informació s'ha fet públic que el dia 25 de setembre s'inauQurarà, amb uns cotxes que des del 1992 circulen per la línia 3. doldrà dir això que el funcionament de la línia 2 repercutirà negativament en la línia 3? Més avaries ' un servei precari? Només tres cotxes per tren quan el programa 6n preveu cinc?

De moment entraran en funciof^ament les estacions de Sant

RUBÉN PÉREZ

Vint-i-sis anys de retard han obligat a moltes pressions Antoni, Universitat, passeig de Gràcia, Monumental i Sagrada Família.

Si la Generalitat no ho endarrereix més, les obres de la resta de la línia estan previstes per a finals del

1996 amb un pressupost total de 36.000 milions de pessetes, molt per sobre de les previsions. Caldria que el govern autonòmic expliqués a l'opinió pública el preu d'aquestes obres que, per les da-

des facilitades, és molt superior a l'inicial. També existeix el compromís d'inaugurar l'estació de Poble Sec a finals del 95.

Les entitats ciutadanes i els barris afectats posen èmfasi en la urgència de comprar els trens per fer que la línia pugui funcionar correctament. La urgència era motivada perquè la fabricació dels trens requereix un mínim de divuit mesos i la reivindicació ciutadana exigeix que s'inauguri tota la línia sencera el primer trimestre del 1997. El 20 d'agost d'enguany Maria Eugènia Ibanez informava que els trens ja havien estat encarregats, però que el compromís de lliurament era de divuit mesos els primers cotxes i a finals del 97 els darrers.

Una vegada més l'administració competent tornarà a no complir els terminis previstos en aquesta línia. Tothom la recorda pel munt d'incompliments que ha patit per part de totes les administracions.

TRANSPORTS METROPOLITANS TMB és la unitat que gestiona les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA i Transports de Barcelona SA. Aquestes empreses presten el servei de transport públic a Barcelona i als municipis veïns a través de dues xarxes, una de superfície i una subterrània, que es complementen amb altres empreses privades de l'àrea metropolitana. ÀMBIT D'ACTUACIÓ TMB presta els seus serveis al 86 per cent dels tres milions d'habitants que viuen a l'àrea metropolitana. El metro arriba als municipis de Badalona, Barcelona, Cornellà, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet. La xarxa d'autobusos presta el servei urbà als municipis de Barcelona, Cornellà i Montcada. I el servei intermunicipal a Badalona, Cornellà, Esplugues, el Prat de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Gramenet.

XARXA DE SUPERFÍCIE Segons dades de l'any 1993, la xarxa d'autobusos està formada per 78 línies que recorren 650 quilòmetres. El 1980 en recorrien 930.

El parc mòbil està format per 780 vehicles i la velocitat mitjana és de 13,3 quilòmetres/ hora. Els passatgers transportats han estat 197 milions, gairebé cent milions menys que l'any 1980.

El 31 de desembre de 1993 treballaven a l'empresa només 2.593 persones de les 6.195 que hi havia el 1980.

XARXA DE METRO Té quatre línies i un total de més de 71 quilòmetres. Sense comptar les estacions de la línia 2, que s'inauguraran al setembre, n'hi ha norantanou. Deu tenen connexions entre línies, nou amb la Renfe, quatre amb els Ferrocarrils Catalans i una amb el funicular de Montjuïc.

La distància mitjana entre estacions és de sis-cents cinquanta metres. El material mòbil de transport subterrani està compost per 488 cotxes.

El 75 per cent dels cotxes tenen aire condicionat.

La plantilla del metro ha passat de 3.159 treballadors el 1980 a 2.434 a finals del 93.

Els viatgers transportats el 93 van ser 265 milions, uns quinze milions més que en la dècada dels vuitanta.

la ifu

del

CARRER

CRÒNICA

EL

CUARTO

Setembre-Octubre de 1995

FOSC

Juliàn Delgado Ex-lntendent de la Guàrdia Urbana Perquè va intentar solucionar els seus problemes amb Luis García, "el mataestudiantes", que l'insultava i amenaçava, a través de demanar-l'hi al seu capo, Royuela.

A 59 anys d'edat, després de tretze d'estar al front de dos mil cinccents agents, va dimitir quan l'alcalde estudiava com cessar-lo. Fou expulsat del "EjércitoEspahol"perfundar la "Unión Militar Democràtica" durant la dictadura i és militant del PSC des de 1991.

Al 1995 va iniciar unes relacions, inconfessables, amb el conegut feixista Alberto Royuela.

La premsa, com de costum, ja ha informat abastament de les cites, els temes i les moltes trucades telefòniques, gravades en cintes i publicades. L'impacte a la guàrdia urbana ha estat molt fort i els guàrdies de barri s'han quedat bocabadats.

Per tonto tonto, curt de gambals, o per espavilat espavilat, el tancarem al cuarto fosc. I exposarem alguns dels motius:

Perquè ha fet un flac favor a les institucions quan ha posat en evidència que el secret de les dades del padró no està garantit.

Perquè en els primers moments va dir que no coneixia la identitat de Royuela, quan ha estat un personatge públic en moltes ocasions. En una de les seves darreres actuacions va amenaçar Josep Cuní, dient que el duria "a un camp de concentració quan això canviés".

Perquè no va complir la llei quan ell vigilava que els altres la complissin.

fELECCIC>NESLOCAlES1995 ELEÍXONSLOCMS 1995

ESTAOO NMXINAL EUROPGO

4 aquests individus no els tanquem al Cuarto Fosc ja ^ que per * fatxes els volem tenir ben lluny

Perquè va donar el full del padró d una ciutadana morta a un estafador, conegut subhaster, i es va convertir en "cooperador necessari" d'un delicte.

Perquè ell. tot un responsable de la guàrdia urbana, diu que no sabia que els seus interlocutors telefònics, en les darreres eleccions municipals, eren candidats del partit "Estado Nacional Europeo", que exhibia una creu gammada hitleriana en el seu logotip.

Perquè va encetar relacions comercials amb un conegut especulador (Royuela arribà a especular amb els autobusos que Tejero va fer servir el 23-F). Delgado va pretendre que Royuela li vengués una propietat que tenia a Pals i ha reconegut que havia animat diversos amics seus a invertir en els foscos negocis del subhaster.

^ ^

García Rodríguez, el "mataestudiantes

Elpis que busques

Royuela, el "subastero"

Pisos de 3 i4dormitoris a partir de 9.000.000 ptes.

Plaça d'aparcament inclosa en el preu.

Entrada des de 300.000 ptes.

Mensualitats des de 45.000 ptes.

Vivendes en venda a: TERRASSA

MANRESA

PALLEJÀ

SANTA COLOMA

CASTELLAR OEL VALLÈS

LES FRANQUESES

VILANOVA

IGUAUDA

GRANOLLERS

PALAFRUGELL

MONTORNÈS

MARTOREU

SANTA CRISTINA

RIPOLLET

EL VENDRELL SANTA PERPÈTUA

Infoma-te'n!

a la mida de la teva butxaca

Truca al

Habitatge Entorn

310 00 00

Geslií

0 Habitatge Social

Amb el suport de:

^^^^

La Veu del

CARRER

• I Setembre-Octubre d e 1995

Laura Tremosa Enginyera industrial

OPINIÓ

Ja sé què és Pempresa virtual!

V

aig prometre explicar en què consistia això de l'empresa virtual. Doncs bé, aquí Wteniu ai la resposta i consti que té el seu mèrit ja que, per saber-ho, vaig aguantar impertèrrita dues hores de parlament d'un entusiasta de la modernitat que amb un anglès d'accent poc identificable i de difícil comprensió, ens prometia el paradís a la terra.

L'empresa virtual no té seu ni oficines, ni un bonic edifici d'arquitecte diví amb taules de disseny i mur cortina per poder gastar molta energia refrescant-lo a l'estiu i escalfant-lo a l'hivern. No té ni recepció emmoquetada, ni porter, ni pàrking per als directius. L'empresa virtual sols té una habitació fosca on un ordinador central distribueix el treball, direcciona les ordres, anuncia els resultats i dóna consignes.

Tampoc no hi ha assemblees de treballadors, ni reivindicacions pel quart d'hora del "bocata", ni demandes per millorar l'ergonomia del lloc de treball. El que sí que hi ha són treballadors que posen el local (el menjador de casa seva, per exemple), l'energia per alimentar l'ordinador i el seu temps, l'angoixa i la seva indefensió.

Fa ja molt temps que Flora Tristàn (no Marx ni Engels, que anys després ho repetiren) va fer una crida: "Proletaris del Món, uniu-vos!" i amb penes i treballs aquests ho feren. És així com aconseguiren vuit hores de treball, un mes de vacances, un àmbit de treball millor i descobriren la camaraderia, la solidaritat d'uns amb els altres, les xerradetes entre hores i moltes coses més.

Però han arribat les tecnologies de la informació. Molts vam pensar (ho pensem

Manifest

•t\.

ctualment, la Mediterrània desenvolupa un paper de "mur d'acer" entre el nord, aparentment "desenvolupat" i dipositari de l'hegemonia mundial, i el sud, explotat per un comerç desigual i espoliador dels seus recursos naturals, així com l'est europeu-mediterrani, també marginalitzat encara que per raons diferents.

Per justificar aquest nou mur, s'ha identificat un aparent "nou enemic" (substitutori de l'anterior enemic comunista): els països musulmans, l'islam i, concretament, l'islamisme polític. Aquesta criminalització dels "potencials nous enemics" amaga el fracàs del model de desenvolupament i de relacions internacionals proposat pel bloc hegemònic incapaç de preservar els limitats recursos naturals i d'un repartiment just de les riqueses. Amaga també el caràcter de les veritables intencions de les tradicionals potències colonials, les quals enfronten llurs interessos econòmics, polítics i militars a nivell mundial i concreta'ïient en l'àmbit de la Mediterrània.

El que resulta d'aquesta situació és un Mediterrani que esdevé un marc clau de Confrontació mundial entre els interessos de les superpotències i entre aquestes i els interessos dels diferents pobles

P E P E GALAVERT

encara) que podia ser un pas endavant: possibilitat que tothom estigués informat, enriquiment cultural, desaparició dels treballs repetitius; però d'altres, més realistes, han vist en aquestes tecnologies possibilitats molt diferents. Una d'aquestes possibilitats: l'empresa virtual i com a missatge, aparentment alliberador, ens ofereixen el "Treballi a casa i li ingressarem el sou al banc".

Ja no cal sortir del suburbi; ni dels 50 metres quadrats plens de nens i olor de cuina. Ja no és necessari projectar guarderies públiques, ni una medicina pública que cobreixi la convalescència, ni noves fórmules per a les persones impedides o ancianes; ja no cal fer res: es treballa a

casa mentre es prepara el biberó al nen, es cuida l'àvia amb demència senil i es vigila la rentadora. Cal dir qui és la principal víctima d'aquesta meravellosa novetat?

Totes les experiències que ens va explicar l'expert internacional tenien les dones com a protagonistes i l'èxit es mesurava en la disminució espectacular de l'absentisme laboral. Treballar i cuidar el nen malalt ja no és problema. Treballar i tenir cura de la casa, els avis, la compra, ja no és problema. Treballar, treballar i treballar, ja no és problema.

El cinisme arribà quan el senyor Smith va dir que s'assoleix així "una reivindicació feminista: acabar amb la doble jornada de treball de les dones". Òbviament, ara

serà una i durarà 14,16... 20 hores. Però no queda aquí la cosa. El nostre expert ens explica que ja no caldrà preocupar-se de problemes com el de la productivitat, s'encomanen feines i es donen dates de lliurament; les hores que el treballador hi dedica és cosa seva.

Tampoc no hi ha problemes de vagues ni de greuges comparatius (els treballadors no es coneixen entre ells i els directius poden promocionar a qui els sembli). En definitiva, doncs, els treballadors seran més ignorants que mai de la globalitat de l'empresa, la seva promoció estarà sols en mans dels directius (potser de l'ordinador central?) i cadascú quedarà indefens front a la pantalla a la cuina de casa seva.

Vostès em diran que aquí hi ha la informàtica i que aquestes en són les conseqüències. És cert, però aquestes no són les úniques conseqüències possibles. Es tracta de no deixar segrestar els coneixements.

Precisament ara que sembla que totes les conquestes assolides se'n van en orris, més que mai ens cal no acoquinar-nos i aplicar la imaginació. Hi ha altres experiències, molt diferents de les del senyor Smith.

Experiències imaginatives i que poden canviar les relacions dels ciutadans amb el treball i el barri, experiències que tenen per objectiu precisament el contrari del que presentava el senyor Smith. En lloc d'aïllament, integració d'una nova mena en la que a l'hora que es canvien les relacions de treball, es recuperi una cosa quasi perduda: l'autèntica vida de barri.

Però aquesta columna és curta; per tant, com en els culebrons, la solució, en un número proper.

Per una Mediterrània alternativa de la z o n a , q u e t r a c t e n de v i u r e dignament.És cert que la Mediterrània no és una zona geogràfica exclosa de tensions i conflictes, però l'anàlisi ha de tenir en compte altres problemes derivats d'estructures econòmiques injustes, i la incapacitat del model occidental de resoldre els problemes socials i de preservar uns recursos naturals que ja estan mostrant els seus límits.

El discurs oficial dels països del nord, vehiculat a través dels mitjans de comunicació, simplifica l'intent, per part dels països de la riba sud, de buscar solucions des de les seves arrels culturals i religioses. Aquest discurs identifica islamisme, fonamentalisme i terrorisme, generant així la visió d'un enemic en lloc de plantejar-se el necessari diàleg en igualtat de condicions davant la diversitat de respostes culturals. Alhora, no deixa de ser contradictori, ja que les potències europees no dubten en aliar-se amb els potencials i aparents enemics per tal de desplaçar els seus competidors, com és el cas d'Aràbia Saudita, de caràcter fonamentalista i terrorista. De la mateixa manera, es veu com un perill la gran quantitat de població jove dels països de

Davant la celebració de la Conferència Governamental de la Unió Europea sobre la regió Mediterrània, convoquem la Conferència Mediterrània Alternativa entre el 24 i el 28 de novembre la riba sud davant l'envelliment del nord, mentre que podria representar, en un determinat context, un valor molt positiu per al desenvolupament i un potencial evident de canvi i transformació.

Les dones, la meitat de la població mediterrània, sotmeses a la cultura patriarcal i a llurs estructures de dominació, pateixen de manera molt directa l'atur i les desigualtats socials. Aquesta situació és més evident allà on elles tenen més dificultats per fer sentir públicament la seva veu.

La visió dominant a la riba nord, tracta els fluxos migratoris d'una manera instrumental i moltes vegades alarmista. El treballador/a immigrant procedent del sud no

és contemplat com un ciutadà amb ple dret, sinó com un recurs en el marc d'una economia de mercat que si bé permet la lliure circulació de capitals i mercaderies, obstaculitza la circulació de persones. Així, aquestes persones, a les que injustes legislacions, com les creades pel grup Schengen i l'anomenada "llei d'estrangeria", desposseeixen dels seus drets com a ciutadans/es i com a treballadors/es es veuen obligades a cobrir els llocs inferiors d'un mercat laboral que el model de desenvolupament necessita cada vegada més segmentat. Per tal de justificar aquestes situacions h u m a n a i laboralment indignes, s'aixequen pors a suposades "invasions" que alimenten el racisme i la xenofòbia que, per una altra banda, es vol combatre.

Davant la celebració de la Conferència Governamental de la Unió Europea sobre la regió Mediterrània, que incideix directament en aquestes qüestions, convoquem la Conferència Mediterrània Alternativa, que ens permeti a les ONGs i moviments socials del països mediterranis, la formulació de propostes i prioritats pròpies, així com la creació de mecanismes estables de seguiment i dinamització.

La l'eu del

CARRER

ENTREVISTA

Setembre-Octubre de 1995 tista. On es dóna més empenta és cara al jovent. Hi ha una nova fornada de joves amb un nou tarannà, aprenent dels errors del passat, i això anima molt.

Núria Cadenas i Alabèrnia Militant independentista

íí

Cal fer una revolució personal a Vhora que es fa la col.lectiva^^ Una entrevista de Jordi Baroja

Les experiències de Núria Cadenas han estat recollides en el llibre "Memòries de presó 1988-1992" on reivindica fermament la seva innocència if)>atranqufi.titald''i Parc del Turó de la Peira xerrem amb una afable Núria Cadenas sobre les seves vivències i, principalment, sobre el seu pensament. Ella parla de tots els temes, fins i tot els de record més dolorós, amb la serenitat de la qui ja ha superat el passat i s'enfronta al futur amb optimisme.

• • La presó de bo no té res per ella mateixa. Però un cop estàs allà dins has de mirar de treure alguna cosa de profit. L'únic bo ha estat el que he fet jo i la gent que he conegut allà, tant preses polítiques com preses socials. Ha estat positiu en aquest sentit, coneixes gent, altres maneres de viui'e. Ara he pres consciència de moltes coses. Abans hi havia coses que senties, te'n parlaven, i t'estructuraves l'entorn, però de cop i volta et porten a les "clavegueres" de l'estat i no pots sortir dallà. Canvies, i no tant pel que et fan a tu directament, sinó pel que veus al teu voltant, la manela de tractar o de maltractar la gent, les condicions de la presó...

Però jo no he patit un canvi sinó una evolució, he pres consciència de moltes coses.

• i Era independentista i ara encara ho sóc i amb més ganes, perquè aconsegueixen reforçar-te les idees. Però això tant a nivell nacional com a nivell social, perquè t'adones que no es tracta d'anar posant ratlles als mapes sinó de canviar les coses de fons. Si hi ha una Catalunya independent i continuen existint presons on s'hi pegui en català no serveix de res, jo vull que les coses canviïn més a fons.

— I quina és la fórmula per a aquest canvi?

M El que has de fer és trobar el lloc on puguis fer feina, on puguis ser útil. Jo faig xerrades i presento el llibre. És molt interessant perquè et poses en contacte amb molt gent. Ara segueixo vinculada als col·lectius Maulets i L'esguard i veus que la gent té ganes, té idees i te empenta, jo sóc bastant optimista.

De presó en presó Núria Cadenas i Alabèrnia (Barcelona 1970) va ser detinguda la matinada del 8 al 9 de setembre del 1988 acusada d'haver participat en un atemptat frustrat.

Després d'un polèmic judici va ser condemnada a una pena de 8 anys de presó. Més endavant arribaria una nova sentència i diversos recursos. Va ser posada en llibertat l'octubre del 92 per tornar a la presó el juliol del 93 per complir la segona sentència. Finalment després de recórrer gran part de les presons espanyoles va sortir en llibertat l'octubre del 94.

Des de llavors, la independentista vinculada al col·lectiu Maulets es dedica a fer xerrades i a promocionar el seu llibre tot explicant la seva experiència dins el que, segons ella, són "les clavegueres de l'estat".

— Què pot ensenyar la presó a una noia de divuit anys?

— A quin nivell?

RETRAT

%•% i MARC VIVES

Núria Cadenas al Turó de la Peira — Així, segueixes en contacte amb la política?

— Com entens aquest alliberament?

^ Hi ha moltes maneres de fer política. La política no és el que ens volen fer creure, sinó és parlar i intentar canviar les coses.

El sistema cada cop està més internacionalitzat i no ens podem estar mirant el melic. No pots continuar amb els mateixos paràmetres dels que parlaves fa 30 anys. A Catalunya, els processos de transformació van lligats a uns processos d'alliberament nacional, que no només vol dir treure la bandereta l'onze de setembre o la barretina per ballar sardanes. Si vols la independència no és ni per viure millor sinó per viure amb dignitat, que la gent es pugui autodeterminar cada dia.

^ Jo entenc l'alliberament com a qüestió nacional i com a qüestió social, de les dones, dels gais, de l'ecologia... no es poden fer compartiments. Cal fer una revolució personal a l'hora que es fa la col·lectiva. El poder de canviar les coses el tenim nosaltres. Tots els esforços que el sistema està esmerçant en controlar-nos ho fan per aturar coses que els resulten perilloses.

— I com es pot aconseguir estendre aquest missatge de canvi o revolució?

^ Nosaltres tenim mitjans per a arribar a la gent. No són tan unidireccionals com els mitjans de comunicació, és com una xarxa.

Buscar vies interrelacionades, altres canals. Per exemple, l'editorial no ha fet massa propaganda del llibre, però s'està venent. I és que la gent parla i el boca a boca funciona molt. No hi ha res planificat, va sorgint. I és que l'Estat s'està deslegitimitzant amb la porqueria del GAL, la corrupció,... Sempre hi ha algú despistat a qui no arriba la informació, i clar, si no saps el que passa no sents la necessitat de canviar les coses. Per això és tan important arribar a la gent.

— Has notat una resposta de la gent a aquest canvi que planteges?

^ Jo el que veig és que hi ha més ganes a nivell independentista.

Ara és més fàcil ser independen-

— Quina sensació et dóna veure el teu nom en cartells pel carrer? ^ És una mica contradictori el que sento, em fa certa cosa. A ningú li ha d'agradar veure escrit el seu nom per les parets. Però jo no hi veig una cosa personal, jo no promociono cap pel·lícula, veig una cosa col·lectiva, la feina que ha fet la gent, l'alegria i les ganes d'ajudar, l'estimació. Estic bastant emocionada, a nivell de col·lectiu, de tots plegats. Per a mi no hi ha cas Núria Cadenas, hi ha el cas del jovent català. No vull que em vegin com una màrtir.

Després de sortir de la presó els amics i amigues no s'atrevien ni a tocar-te. Jo no ho entenia, no estic ni per sobre ni per sota de ningú, vull estar al mateix nivell, entre d'altres coses perquè sinó no hi ha comunicació. Ara, això acaba el primer dia que te'n vas de farra junts, es trenca aquesta barrera.

"Hi ha moltes formes de posar guapa Barcelona, i amagar la misèria sota una capa de pintura no és el sistema" — Com has vist la Barcelona post-olímpica?

iH Quan vaig sortir l'octubre del 92 no la coneixia. Havien canviat moltes coses, les rondes, el port... o fins i tot les targetes de metro.

Quan em van detenir hi havia les targetes on es picaven els viatges i ara això de posar la targeta per una banda i treure-la per l'altra em va sorprende. D'altra banda em va sorprendre molt la presència de la policia, ara els veig molt més com els "Hombres de Harrelson" per les Rambles. Sembla una ciutat presa. De totes formes he de dir que encara no he vist directament l'anella olímpica i moltes parts de Barcelona, però sé que ha quedat molt bonica. Ara bé, hi ha zones en les que també s'hauria de passejar,com el Raval o el Turó de la Peira on jo visc i on cauen les cases. Està molt desproporcionat, cauen en la cosa de l'aparador enlloc de les necessitats reals. Hi ha moltes formes de posar guapa Barcelona, i amagar la misèria sota una capa de pintura no és el sistema.

— Vas tenir l'oportunitat de veure

els Jocs Olímpics per televisió? ^ Vaig veure la inauguració i quan passejava el Borbó amb la bandera espanyola ja vaig apagar la televisió. L'únic que em va agradar va ser l'ambient. Jo sóc molt bleda i em va emocionar tot allò del "Freedom for Catalonia", veure passar la flama per un lloc i la gent amb ganes de treure la bandera catalana. Vaig veure les ganes de la gent i se'm va posar la pell de galHna. Fa alegria i et penses que potser sí que ens en sortirem.

^^^

la Veu del

CARRER

Setembre-Octubre d e 1995

DOSSIER

11

Gegants, diables i castells C o i n c i d i n t e n el t e m p s a m b l e s f e s t e s d e la M e r c è i a m b u n b o n g r a p a t d e festes majors de barri, CARRER presenta aquest dossier dedicat a les manifestacions culturals populars i tradicionals a Barcelona.

Diferents p e r i o d i s t e s de la nostra r e d a c c i ó , a m b el c o n t r a p u n t s a t í r i c i

analític d'algun altre col·laborador, e n s m o s t r e n l'actual situació dels castellers, els diables i els g e g a n t s a la nostra ciutat. Som conscients que, per q ü e s t i o n s d'espai, e n s d e i x e m altres manifestacions tradicionals molt importants, c o m els dracs, els bastoners, els trabucaires, les

s a r d a n e s , e l s g r a l l e r s i els P e r ò la n o s t r a vo'···-·^a* íiírr.;*..^., p e l s m i t j a n s i l'ec,,^»./ m.» w^:, ...om . « .^^ ser exhaustius.

Garantim que en propers números reprendrem aquesta atenció des de les pàgines d'algunes de les nostres seccions.

DOSSIER La Mercè: la punta de Ficeberg A i m e r i c Martí

O

a Festa Major de Barcelona, alhora que un ventall d'actes de cultura, diguem-ne de consum,conté també un seguit d'activitats populars que configuren l'eix tradicional de la Mercè. Els protagonistes no són professionals que viuen del seu treball i estan sotmesos als corrents de la moda, sinó que són col·lectius que any rere any, repeteixen les mateixes actuacions sense que per això l'acte perdi popularitat. La seva feina sobresurt en aquestes dates, fent-se pública per a tots els barcelonins com la punta d'un iceberg de tota l'activitat que realitzen durant l'any. Esbarts, geganters, castellers, diables, sardanistes, bastoners... entre molts d'altres, intenten aquests dies donar el bo i millor de la seva actuació. Actes com el correfoc, l'exhibició castellera o la cavalcada de la Mercè són l'aparador dels grups de cultura popular de Barcelona.

Malgrat el fet positiu de l'existència d'aquests col·lectius no tot són flors i violes. Malgrat la capitalitat que pugui Ostentar Barcelona en certs aspectes, en la cultura popular i tradicional dista, en general, de ser una ciutat modèlica. Un exemple simple són els castells, que malgrat la trajectòria dels Castellers de Barcelona i el seu bon moment actual, queda un pis per sota de les cinc colles punteres.

Només per citar un altre exemple, el foc és un altre aspecte en constant revisió. Dels primers correfocs, passant per uns cutre-foc, s'ha arribat a un moment crític pel que fa a la filosofia de l'acte. Això es deu bàsicament a la massificació de públic, però també al tarannà d'alguns grups de foc de nova fornada, d'aquells que confonen la festa amb l'anarquia, que ha portat a la situació actual que cal debatre a fons.

Entre la voluntut popular i la política Barcelona té la virtut de ser un altaveu per a totes les activitats que s'hi fan, sobretot pel fàcil abast dels mitjans de comunicació. L'altra cara de la moneda la porta la facilitat de crear models, tot sovint coixos de concepció, que s'exporten a d'altres indrets del país, on arrelen igualment coixos i només legitimats pel fet que provenen de Barcelona. La riquesa de la cultura popular de la ciutat es deu bàsicament a dos fets ben diferenciats. Per una part, a la voluntat popular de Participar en unes activitats d'identitat local; en aquest cas, aquesta identitat és més de barri o de col·lectiu que de ciutat. Per una altra, a molts barris ha existit la Voluntat política, sovint per un efecte mimètic amb d'altres barris o districtes, de tenir una cultura popular pròpia. En aquests casos és quan han proliferat més els grups inestables o d'actuacions amb baixa qualitat. No Parlem ja de dracs, nans i gegants, que dormen el son dels justos, criant pols i teranyines perquè van ser construïts Sense un grup al darrera que els assumís. Tots aquests Problemes han donat peu a la creació de grups federatius

com la Coordinadora de Diables de Barcelona o la Coordinadora de Geganters i Grallers de Barcelona, que de ja fa un quant temps intenten racionalitzar aquests errors i problemes, en una relació sempre d'estira i arronsa amb l'Ajuntament.

Caldria fer un estudi exhaustiu de la problemàtica de

cada àmbit i crear un debat en el que l'Ajuntament s'impliqués. No n'hi ha prou amb untar econòmicament de tant en tant els grups perquè Barcelona tingui una cultura popular i tradicional modèlica envers altres poblacions. També cal educar l'Administració perquè entengui realment el que passa a Barcelona.

n

La l'Fii drl

CARRER

DOSSIER

Seterabre-Octubre d e 1995

TELÈFON DELS VEÍNS

29, 30 de setembre i 1 d'octubre del995

bosses - carteres - viatge - pell

truca'ns

CORNELLÀ D E LLOBREGAT BARCELONA

Pi. 5 (Galenos f/alüà) - T. 412 58 22 FBtran, 53 - Call, 22 - T 31B 40 30 08002 Barcatoria

412 76 49

OFERTA CALEFACCION CENTRAL A GAS

rvww

No espere

al ultimo

momento.

ïnfórmese

sin

compromiso

Caldera mixta FERROLI Electrònica, Modulante

kkk

Sala Ce Eslar. 3 OQimitor.os y baho [SD B'emsn'cs rad adoies aljminio)

, XQTALOaiRTA265.000tlVA CON CALDERAS Dm'AL, VMUMIT. JUNKERS- SS7.0OO *IVA Tanihién P r e s u p u e s t o s EÜ Gasóleci para Tnrres

MUVi

mm

Llàmenosal 2102936

Rosselló, 260'1^1.45774 74 08037 BARCEWNA Gabinete A.G.L.A. Abre su curso académico con los cursos a distancia de:

cretS

Tc$P

• TAROT • NUMEROLOGÍA •MÀGIA BLANCA

29 setembre de 17ha 21 h 30 setembre i 1 d'octubre, de 11 h a 21 h

AjunUmtnl de Camells de Llobregal

QenerBÜIat do Colabnya Deparlaincnl d Indústria I Ensrgla DiraccU Genarsl da P t o m o d o Comercial

FIRA D £ CORWEUA f^iúi, deu fvit* /Thm at lflaDt\* 0E9H0 COflhIELiA DE UpeBEOI

ParaintormaclónTel.

4107480

RAURIC

6 r e - Telèfon 317 71 3S • 08O02

COLOCACION INMEDIATA DE CRrSTALES NACIONAL IMPORTACIÓN 15 % DTO. Tels. 231 45 0 8 - 2 3 2 20 76 Tels. 274 0 8 1 2 - 2 7 4 10 32

Sr.Francisco

B A R

y^L CervaGas

BARCELONA

MONTAJE DE CRISTALES CRISTAL GRABADO DE ^ MATRÍCULAS i ^ ^ TECHOS ^ SOLARES /2

AUTO

Aragón, 489 [esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig)

E

L

0

N A

ESTEM A L T E U SERVEI A .-^:tiVEj^*ai'sfí^rsSíààf.

' < \ .

m

1 Bisbe, 2 <®> Jaume IT. 315 04 04

7 Torrent de l'Olla, 157 <M^- Fontana T. 218 0186

2 Rocafort, 67-69 < ^ Rocafort T. 424 00 67

8 Carmen Amaya, 35 [L'Hospitalet) < M > Gornal T. 335 6314

3 Joan Güell, 153, entl. A < ^ Les Corts 1330 32 50

9 RZona Franca, 142 Bus 9,109 T. 332 8162

4 Cantàbria, 42 bis <S> La Pau, Vemeda 1305 23 23

1 0 Gran de Sant Andreu, 450 ^ Torres i Bages 1345 52 99

5 Rda. Sant Antoni, 102 entL1r<S>Universitat T.3010535

1 1 Provença, 455-457 <B> Sagrada Família T.4367649

6 Padilla, 308, EscD, entl. 2a <S> Hospital Sant Pau

1 2 Muntaner, 430 (Sola PI. Adrià) T. 20169 70

T. 455 68 71

1 3 PI i Margali, 24 (Viladecans) 1658 92 34

AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERIS DE MOTO, COTKE, CAMIÓ, TRÀILER I AUTOCAR -Í^JÉ^>9:^^

S e t e m b r e - O c t u b r e de 1995

CARRER

DOSSIER

13

Torres humanes: el ressorgiment d'una tradició de dos segles Marta B a c h i Chelo Losada

Parlar del fet c a s t e l l e r q u a n e n s s i t u e m a les d a r r e r i e s d e l s e g l e XX, s u p o s a a p o s t a r f e r m a m e n t p e r u n a d e l e s v e s s a n t s d e la n o s t r a c u l t u r a p o p u l a r q u e h a a c o n s e g u i t m é s r e s s ò a l'actualitat. E s t u d i o s o s del m ó n del folklore i l e s t r a d i c i o n s p o p u l a r s c o i n c i d e i x e n a afirmar q u e a q u e s t e s t o r r e s h u m a n e s , n a s c u d e s de la u n i ó d e tota u n a c o l · l e c t i v i t a t -la h e t e r o g e n e ï t a t d e p e r s o n e s é s p o t s e r u n a c l a u del s e u èxit?-, p a s s e n i n d i s c u t i b l e m e n t p e l millor m o m e n t de la s e v a història. El cert é s que, d e s p r é s de t r a v e s s a r è p o q u e s q u e c o m b i n a v e n c í c l i c a m e n t la d e c a d è n cia i el r e s s o r g i m e n t dels castells, ara hi h a m é s colles q u e mai, e s conv o q u e n c a d a c o p m é s a c t u a c i o n s i el marc geogràfic s'ha e s t è s c a p a z o n e s s e n s e miassa tradició castellera. N o p o d e m o b l i d a r q u e els mitjans de c o m u n i c a c i ó , p e r s e g u i n t el s e c r e t i n g r e d i e n t q u e faci pujar l'índex

d e l e s a u d i è n c i e s , h a n c o n t r i b u ï t a fer q u e a q u e s t a "febre castellera" s'encomani.

La ciutat de B a r c e l o n a , s e g u i n t les p a s s e s d e l e s c o m a r q u e s b r e s s o l e n el n a i x e m e n t del fet c a s t e l l e r -el Camp d e Tarragona, la Conca d e B a r b e r à i el P e n e d è s - n o h a r e s t a t p a s s i v a d a v a n t l'arrelament d'una tradició que rep, s e g o n s l'estudiós de c u l t u r a p o p u l a r J o s e p Bargalló, la s e v a g è n e s i e n a l g u n s d e l s e n t r e m e s o s i balls de b a s e m e d i e v a l o sisc e n t i s t a q u e c a r a c t e r i t z a v e n el s e g u i c i f e s t i u d e la C a t a l u n y a Nova. Els C a s t e l l e r s d e B a r c e l o n a , a m b vint-i-sis a n y s d'història a l a s e v a e s q u e n a , i els C a s t e l l e r s de Sants, c r e a t s al p o p u l a r barri b a r c e l o n í al m e s d'octub r e d e l 1992, s ó n la prova m é s c o n c l u e n t q u e el m ó n c a s t e l l e r e s t à arrel a n t t a m b é ai c a p i c a s a l

Castellers de Barcelona

Castellers de Sants

®

orrien les darreries dels anys seixanta -el nou de juliol de 1969- quan es va formar l'actual colla dels Castellers de Barcelona.

Abans però, havia funcionat durant els anys cinquanta una colla de castellers que estava adscrita a l'entitat Ballets de Catalunya. Una i altra es van deure principalment a la iniciativa de vilafranquins afmcats a Barcelona per qüestions de feina.

La dèria pels castells els va portar a crear els Castellers de Barcelona, la primera colla existent fora de les comarques castelleres tradicionals.

El passat mes de juliol, els Castellers deBarcelona van fer anys, justament vint-i-sis. "Va ser aquest mateix mes quan vam aconseguir una de les nostres millors actuacions: quatre de vuit i tres de vuit carregats i descarregats; i, dos de vuit amb folre carregat" va explicar Carles Mira.

9

a colla dels Castellers de Sants va néixer a r r a n de la iniciativa d'un grup d'afeccionats al fet casteller. Corrien finals del'any olímpic. Ara, quan falta ben poc perquè celebrin el seu tercer aniversari, més d'un centenar de persones són membres d'una colla que simbolitza perfectament l'empenta de l'associacionisme popular a les grans ciutats. Tanmateix, les primeres construccions humanes dels castellers -i castelleres- de Sants a més de tenir l'apadrinament especial dels Castellers de Barcelona i els de Cornellà, van donar molt bons resultats: poques colles castelleres han aconseguit carregar el quatre de set durant el primer any de vida. Ells ho van fer. De mica en mica, la colla de Sants, com totes les altres, va envoltar-se de tota aquella simbologia tan arrelada al fet casteller i, alhora, va saber combinar-la, com si es tractés del

Els castellers i les castelleres d^aquesta colla assagen tres cops per setmana Per poder oferir aquest fantàstic espectacle al públic -que moltes vegades es queda bocabadat davant de les torres humanes- els castellers i les castelleres d'aquesta colla assagen tres cops per setmana durant un parell o tres d'hores. I a més a més, porten a terme actuacions molts caps de setmana, Actualment els Castellers de Barcelona tenen unes 250 persones fixes que acudeixen a totes les actuacions que es porten a terme al llarg de tot l'any. També hi ha unes 200 persones més que estan apuntades i amb les que poden comptar per a actuacions especials com poden ser la Mercè, la festa major del Clot -barri al que tenen la seva seu- i algunes altres, Normalment aquestes persones tenen una certa simpatia pel fet casteller, però les seves ocupacions quotidianes els impedeixen assistir assíduament als assajos; és per aquest motiu que s'apunten com a voluntaris per a actuacions puntuals.

Malgrat la seva esplèndida situació actual, a l'any 1985 la colla dels Castellers de Barcelona va patir una crisi interna que va durar fins a finals dels anys Vuitanta. Va haver-hi uns quants components d'aquesta colla barcelonina que van decidir separar-se i crear la seva pròpia agrupació castellera: els Castellers de Santa Coloma.

La colla de Barcelona té el seu local al carrer Hosend Nobas, 37, al barri del Clot. "Tot aquell que Vulgui venir i apuntar-se per fer-se casteller o col·laborar en algunes actuacions serà ben rebut" afirma Carles Mira. En elmoment d'escriure aquestes línies la colla s'estava entrenant per intentar aconseguir la seva millor actuació a les festes de la Mercè.

El color gris brut representa tots els treballadors tèxtils de principi de segle resultat propi d'una simbiosi evolutiva, amb la seva procedència de barri. Així, el color gris brut, tonalitat identifícativa dels Castellers de Sants, representa -i ret un sincer homenatge a- tots els treballadors tèxtils de principis de segle, molts dels quals treballaven ales antigues fàbriques d'aquest popular barri de Barcelona. La seva adhesió al barri, però, no acaba : iquí. A més d'assajar a les antigues Cotxeres de Sants i al Poliesportiu del Parc de l'Espanya Industrial, aquesta colla castellera viu emparada sota les directrius del Secretariat d'Entitats de Sants-Hostafrancsla Bordeta. "A poc a poc la gent del barri ens veuen com una cosa molt seva", afirma Xavier Alcaraz, un jove membre de la colla que està convençut que ima de les principals raons per la qual aquest grup casteller ha tirat endavant és gi-àcies a "la força popular".

PERE CATALÀ ROCA

El futur dels Castellers de Sants, amb Oriol Quin com a cap de colla i amb un sostre tècnic del quatre de set amb agulla, el tres de set i el dos de sis, i la creació d'un grup propi de grallers i timbalers i una publicació periòdica d'una revista de caire lúdic, informatiu i tècnic, se centra a aconseguir superar nous reptes personals. "Aviat farem castells de vuit, el dos de set i el pilar de sis", diu Xavier Alcaraz. De moment, els encan-egats de carregar -i descarregar!!- el pilar de sis assagen tres i quatre cops per setmana per aconseguir fer realitat aquesta "difícil fita per a una colla nova".

Els anima la bona collita castellera que va donar l'any 1994. Serà diuant les festes de la Mercè i, de ben segur, la Diada de la Colla que se celebra des de "sempre" el dia 31 d'octubre a la plaça Bonet i Muixí de la barriada de Sants. . .-

la l'eu del

^^^

CARRER

DOSSIER

Setembre-Octubre de 1995

Els malignes de la cultura popular J o r d i Baroja

O

a en el 1150 trobem referències d'actuacions de diables en la boda de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó en les que... bla, bla, bla.

L'ús ritual del foc com a element de destrucció purificadora i de profllaxi caracteritza moltes celebracions de la cultura de casa nostra on...bla, bla, bla.

Sobre els diables i el foc s'han escrit i s'escriuran milers de pàgines des de perspectives antropològiques, històriques o etnogràfiques. Aquesta base teòrica que resulta tan necessària com sovint avorrida, que Amades i els dimonis em perdonin, té una plasmació pràctica molt passional.

Córrer i dansar sota les espurnes, sota l'olor de la pólvora, sota el soroll dels tabals i envoltat de dimonis i de dracs, et transporta a un infern de gresca. Deu ser per aquest cúmul de sensacions que els diables han calat tan fort entre el jovent de la ciutat i s'han creat un gran nombre de colles. A Barcelona hi ha prop d'una trentena de colles o de sucursals de l'infern (sense incloure bancs i caixes d'estalvis).

L'inici d'aquest dèria pels dimonis es troba a finals dels anys setanta on van coincidir una sèrie de factors. A part de les ganes de la gent davant un nou horitzó de llibertat i tot això que diuen els historiadors de la transició, cal destacar la instauració del "Correfoc" de les festes de la Mercè el 1979 i també el gran èxit de l'innovador espectacle de Els Comediants, Dimonis. En els primers anys del correfoc, paraula creada per Bienve Moya i assumida ràpidament pels espectadors, l'Ajuntament de Barcelona convidava colles de dimonis de Catalunya. Però a poc a poc es van començar a crear les primeres colles a Barcelona. En sortien per tot arreu i les institucions en vista de l'èxit social en potenciaven el seu creixement. El quinqueni 1983-1988 és el de màxim esplendor del moviment de diables. Des de llavors fins ara la cosa s'ha anat consolidant i agafant força.

A Barcelona com a la resta de Catalunya hi havia una tradició important pel que fa als balls de diables, en els que predominava la vessant teatral per sobre de la parti-

teUKTAT

cipació de l'espectador. Segons Jordi Miralles, president de la coordinadora de diables de Barcelona: "A la ciutat s'ha partit de zero, s'ha mirat de recuperar un fenomen que existia, però no es recupera tal i com es feia abans. S'ha mirat a altres llocs i s'ha adaptat aquí i el que ara es fa a la ciutat s'ha traslladat als pobles. Arreu es fa l'espectacle tradicional i el correfoc".

A Barcelona les colles realitzen tres tipus d'actuacions: el correfoc, la cercavila i els espectacles propis. A partir d'aquí hi ha un ampli ventall de possibilitats i les diferents colles s'ho combinen com més els interessa. Moltes incorporen les figures del Llucifer i la Diablessa al correfoc, d'altres fan uns versots per la seva festa major i fins i tot algunes fan petites representacions. En les actuacions acostumen a participar diferents bèsties de foc. Cada colla acostuma a tenir la seva bèstia, normalment un drac. Aquest pot actuar sol o bé dins el correfoc amb els diables, però a una distància prudencial. Sembla que darrerament s'estan recuperant algunes figures del nostre bestiari i ja es pot veure alguna Àliga i alguna Víbria treient foc pels queixals gràcies, en-tre d'altres, a la tasca que estan duent a terme els diables del Barri Gòtic i la colla del Drac de Poblenou.

Dins els grups que fan espectacles propis destaca Trialavia, diables de Sant Andreu. Aquesta colla fa animacions infantils amb històries creades per ells mateixos, correfoc-espectacle i representacions teatrals amb el foc i els diables com un dels eixos. Aquest grup és una excepció dins el món dels diables de Barcelona, ja que pretenen a r r i b a r a la professionalització i aquest any han clausurat el Festival de Teatre de Tàrrega amb l'espectacle "Màquines".

Esbojarrats

però

coordinats

El món dels diables mou a prop de 1.500 persones de Barcelona, repartides en una trentena de colles. La mitjana d'edat és molt jove i el percentatge de diables i de diablesses és similar. Normalment tenen el seu local dins centre cívics, casals de joves o ateneus, però també hi ha d'altres

.9 .

^^í^mvY^ us

RUBEN PÉREZ

que tenen un local propi, normalment cedit per l'Ajuntament. I és que difícilment poden mantenir un lloguer d'un local, ja que de les 100.000 pessetes que costa contractar un correfoc senzillet el vuitanta per cent se'n va a la pirotècnia i el vint per cent restant se l'emporta les reparacions del vestuari, de les bèsties, dels estris que s'utilitzen (forques, l'estendard...) i l'asse-

A Barcelona hi ha prop d'una trentena de colles o de sucursals de l'infern gurança. Aquesta és del tot imprescindible en espectacles d'aquests tipus. El que acostumen a fer les colles és contractar una assegurança per a cada actuació enlloc de contractar-la per tot l'any com s'acostumava a fer abans. Una altra possibilitat és acordar que sigui la comissió de festes l'encarregada de contractar l'assegurança. Amb tot potser a les colles els quedarà un petit pot de diners per pagar-se algun sopar de tant en tant.

Intentar censar les colles existents a Barcelona és una tasca força difícil. Normalment apareixen i desapareixen amb molta facilitat i són molt inestables. Els motius són diversos. Per a French Redon, membre dels diables del Carmel i co-fundador de la coordinadora, el problema rau en el plantejament de la colla quan neix: "Els esbojarrats que surten a llançar petards a la festa major només funcionen en aquesta festa. En el moment en què volen fer alguna cosa més ja no hi cap aquest plantejament, ja t'has d'estructurar, legalitzar... I mantenir una entitat d'aquestes és molt cara. L'edat també és fonamental, les colles que pugen i baixen són molt joves i no tenen gent gran que compensi el grup psicològicament".

Per consolidar el moviment dels diables a Barcelona es va crear el 1987 una Coordinadora. En un principi la seva tasca consistia a organitzar el correfoc de la Mercè, aconseguint que totes les colles participants fossin de la ciutat. A partir d'aquí la Coordinadora s'ha convertit en un interlocutor de les colles de diables amb les institucions i en un vehicle de difusió i promoció d'aquesta cultura, organitzant tallers, trobades i tríptics informatius entre d'altres activitats. Hi ha colles, però, que no estan incloses dins la coordinadora.

A algunes no els interessa, ja que només actuen a la seva festa major, i d'altres no hi són per discrepàncies amb algun membre de la coordinadora o d'una altra colla. Normalment la relació entre colles és cordial, encara que, com a tot arreu, a nivell personal sempre poden haver-hi picabaralles, no oblidem que estem parlant de dimonis i no d'angelets.

RUBEN PÉREZ

La Rosa de Foc

MO^Aï^l^Al^

Ett>A^í>Í upei^^-Tt^-

• Un dels indicadors per saber si la cultura funciona és veure si s'ha creat tot un negoci al voltant. Quan hi ha algun aspecte que destaca de seguida s'engeguen els mecanismes que l'intenten esprémer per treure el màxim benefici possible i això ho fan tant institucions públiques com privades. Ara bé, que un negoci pugui convertirse en un focus de difusió cultural ja és més difícil de trobar, i que sigui un bar és tota una novetat. De fet el bar "La Rosa de Foc" és l'únic de tot Barcelona que vol convertirse en un punt de difusió d'aquesta cultura.

Situat a Ciutat Vella, al carrer del Rec i quan només fa vuit mesos que és obert ja es

comença a conèixer pels ambients culturals de la ciutat. S'organitzen exposicions de fotografies i de pintures, es presenten llibres, es fan debats, actuacions musicals... Tot això envoltat d'una ambientació que combina la modernitat amb aspectes tradicionals. Cada tres setmanes hi ha un vestit exposat d'una de les colles de diables de Barcelona i de les parets sobresurten tres bèsties de les que destaca un drac encara per batejar És un lloc en el que, com diuen els promotors, "s'hi pot anar per prendre una copa, si convé, matar la gana i conèixer les festes de foc escoltant bona música".

^^^^

La Veu del

CA_RJRER Els gegants de la ciutat, ara ballen, ara ballen...

Setembre-Octubre de 1995

DOSSIER

Guillem H u e r t a s

arcelona és la ciutat amb més gegants de tot Catalunya, més de 130 (el 1993). La major part de barris ja gaudeixen d'una colla de gegants pròpia i, d'altra banda, hi ha molts gegants a les escoles i a mans de pailiculars, que van néixer sobretot a la dècada passada.

Mirant enrera trobem precedents dels gegants des de la mitologia grega fins als entremesos religiosos (el Goliat, Sant Cri.stòfol...) que .sortien per les festes del Corpus Christi. Joan Amades ens parla d'homes sobre xanques disfressats i de possibles carcasses. El primer gegant documentat actualment a Europa data de 1424 i apareix en "El LJibi-e de les Solemnitats", localitzat en una pi-ocessó del Corpus Christi.

A Barcelona, el 1601. destaca l'existència d'un gegant de la Generalitat de 20 peus (6 metres^ d'alcada a Barcelona. Abans ja co-

Trobem precedents dels gegants des de la mitologia grega fins als entremesos religiosos neixem l'existència d'altres gegants que, des d'aleshores, han anat sortint per les festes majors i processons amb més o menys regularitat. S'han anat alternant i sumant etapes en les que prenien força els gegants amb una marcada funció religiosa i durant la dictadura de Primo de Rivera o durant el franquisme, per exemple), amb d'altres temps en els que participaven més en les festes cíviques (com per exemple durant els anys de la I República o, sense anar més lluny, aquests darrers quinze anys).

El 1982 és un any cabdal pee al món geganter: se celebra el I Congrés de Cultura Popular i Tradicional, la la Trobada Internacional de Gegants a Matadepera, i el Mundial de Futbol, amb l'assistència de moltíssims gegants a la seva cerimònia d'inauguració. Aquestes tres efemèrides donaran un nou impuls per a la recuperació i construcció de gegants a Barcelona i arreu de Catalunya.

L'activitat creixent del moviment geganter a Barcelona desembocarà el 1984 en la creació de la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Aquesta entitat agrupa actualment les colles més actives de Barcelona i té cura dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, portats per geganters de diferents colles. La coordinadora també organitza la Cavalcada de Gegants de la Mercè en col.laboració amb ITnstitut Municipal Barcelona Espectacles, participa en el Saló de la Infància junt amb l'AgruPació de Colles Geganteres de Catalunya, i promou actes puntuals com l'Escapada dels Gegants a Montserrat celebrada la Primavera d'aquest any.

El calendari de l'any Avui, a Barcelona, podem gaudir gairebé cada mes de l'any d'una trobada gegantera.

Inaugurem l'any al barri de Sant Antoni a iiiitjan gener, i el 12 de febrer hi ha la gran trobada organitzada per les colles de Ciutat Vella per la diada de Santa Eulàlia. Al íiiateix lloc, però un mes després, la trobada està protagonitzada pels històrics gegants del Pi, en Mustafà i l'Elisenda. A

l'abril, mes de les pluges, geganteres i geganters es troben a Sants i, la setmana següent, a la Sagrada Família, amb l'Home dels Coloms i Pepa la Peixatera. Pel maig hi ha ballades a les pujades i baixades del Guinardü, i també un esmorzar geganter que preparen la gent de la Barceloneta. Al juny conviden en Peret i la Marieta, estrenats el passat mes de febrer al Casc Antic, i al juliol es planten els gegants davant de les tres torres del Poble Sec. FA 15 d'agost es pot optar per anar a la trobada de la Plaça Nova per celebrar los festes de Sant Roc, o a la de (íràcia per donar la benvinguda a la festa major més populaide la ciutat. Al setembï-e els gegants prenen l'aire de la platja de la Marbella del Poblenou, i una setmana més tai'd (>K troben tots amb gegants d'altres indrets a la (Cavalcada de la Mercè. L'últim dia de setembre totes les colles es concentren ai costat del Parc de l'Escorxadoi' la l'escola Joan Miró), i la tardor comença amb l'entretingut cercavila que pi'eparat la jove Colla deCegant(>rs i Grallers de Sarrià, La setmana següent sonen les gralles pel barri de les (^orts, i el novembre al districte de Sant Martí en la tr'obada que organitzen les colles de Sant Josep de Calassanç i del Clot. Els Gegants i els Coloms de Sant Andreu del Palomar són els amfitrions de l'última trobada de gegants de l'any a Barcelona.

(iflI.I.KX IITEIÍTAS

... i els geganters els fan ballar J o r d i Gibert egants amunt, gegants avall... i en quantitat... i amb encara més quantitat de geganters al seu entorn. Barcelona té tot un seguit de colles del més distint pelatge.

Un dels tipus de geganters és l'anomenat "bandolers de camí ral". Són fàcilment identificables perquè semblen la tropa d'en Panxó Villa de vacances a Castelldefels.

Acostumen a no tenir una organització clara i les seves actuacions són xavacanes

i estrepitoses. Fins i tot en lloc de ballar els gegants els sacsegen. Fan una fila poc recomanable i aquesta tribu de geganters només és vàlida com a tractament catàrtic anti-estrès.

Un altre tipus són les colles anomenades de "burgesia il·lustrada". Són de difícil identificació perquè la seva actitud i components varia segons la temporada. Solen tenir la vida fàcil en estar sotmesos a convenis econòmics amb l'administració o reben aportacions de procedència poc adient. Amb tot això se'ls troba sovint en marcs poc adequats i fins i tot ridículs, però que els permeten la subsistència.

Tenen una certa capacitat mimètica amb els altres grups amb què actuen i per tant la seva actitud varia segons el lloc o els companys.

També tenim les colles "d'aristocràcia decadent", que acostumen a ser perilloses.

Es revesteixen d'una àurea històrica i intenten legitimar la seva actitud amb una història de records brillants que poc té a veure amb la seva grisa actualitat. Evidentment, la història real la manipulen per fer valdré una actualitat en decadència. Les seves relacions són selectives i el seu cercle no inclou els "bandolers de camí ral", encara que el seu treball no les superi gaire.

Finalment hi ha les colles de "gran llinatge" també anomenades de "sang blava". En aquest cas tant es pot tractar de colles històriques com de recent creació,

però os destaquen pel seu tarannà definit i per la seva línia de treball. Les seves actuacions tenen molta dignitat i solen ser gairebé perfectes, fruit d'assajos i de molts esforços. El seu mateix llinatge els fa selectius en les seves relacions.

Naturalment, sempre hi han casos de colles o de geganters que poden pertànyer a més d'una tipologia, però en definitiva, només veure el seu treball i la qualitat del seu espectacle per saber cap on es decanten.

l.a Veu del

PUBLICITAT

CARRER

Setembre-Octubre de 1995

Te obre las Puertas Joan Güell, 1119 08028 Barcelona

Fíncas

Corral

Ajustàndonos a tus posibilidades económicas

BARCELONA Joan Güell, 111

Z.BADAL-GRAN VIA. 2 hab. (dobl.)Sal.20nf.Coc.yb.ref.

Ext. 13.5 mill. Tel. 491.13.14

Z.AVDA. MADRID. 3hab.

Salón 18 m l Coc. americana.

Ext. Asc.16.7mill.Tel. 491.13.14

CORNELLÀ Rbla. Anselm Clavé.K

Z.MDO.SAN ANTONIO. 2 hab. Tot reforma. 60.000 ptas/ mes.Sinentrada.Tel.491.13.14

Z.SANTS. 4 hab. (2 dobl.) cocina roble. Ext. Balcón. 90 m l 13.8 mill. Tel. 491.13.14

Z.PZA.ESPANA.4hab.Salón 20 m l B/A. Coc. reL Parquet Ase.Ext.16.750nill.T 491.13.14

Z.CENTRO. Planta baja 2 hab. "OPORTUNIDAD" 4.9 mill. Tel. 474 43.46

Z.COLLBLANC.Atico2hab.

Ext. Todo reformado. 5.950 mill. Tel. 334.78.58

ESPLUGUES. 80 m l 3 hab. GAVA-RBLA. CENTRO. TotalSal. 22 mlBn. compl. Ext. Muy mente reform. 4 hab. Coc. refor. b. zona. 10.6 mill.T. 438.12.50 Bncomp.11.5mill.T.638.31.55

Z.BORDETA.3habitaciones y aseo. Exterior. 7.5 millones.

Tel. 491.13.14

Z.BADAL. 100 nf. 4 h.(2dobl.)

Salón18mlCoc.yb. Bal.15 m l 13.9 mill. Tel. 491.13.14

Z.SANTS-M0NTJUÏC.4hab.

Sal.24nf. B/A. Balcón. 98 m l Ase. Ext. 16.8 mill.T. 491.13.14

Z.AVDA. DEL PARQUE. Vendo bajos 2 hab. Patio. 5.3 mill. Tel. 474.43.46

Z.COLLBU\NC.3hab.Coc.y bafio ref. Balcón. Muy sol. Piso muyboniío.8mill.Tel.334.78.58

ESPLUGUES. 3 hab. Refonn.

Bafio eompl. Balc. V. aluminio.

Parquet 11.2 mill.T. 438.12.50

GAVA-DIAGONAL 78 m l 3 hab.Banoyaseo.Calef.Balcón.

Ase.Ext.11.5mill.Tel.638.31.55

Z.SANTS-FARGA.3hab.Ext. Muy soleado. Balcón. 8.4 mill.

Tel. 491 1314

Z.BADAL. 4 hab. Cocina y bafio reform. Exterior. Ase. 14 mill. TeL 491.13.14

Z.BADAL.105ml4hab.dobl.

Sal. 25 m l B/A. Balcón. Jardín com.Ase.Exl7.2tiilir.491.13.14

Z.RIERA. Exterior., 3 hab.

Mucha luz. 7.7 mill. Tel. 474.43.46

Z.FLORIDA.Àtieo2hab.Salón.

Coc. y bano a estrenar. Suelo parquet 8.6 mill.T. 334.78.58

ESPLUGUES. 3 hab. Retorni.

V.aluminio. Parquet Puerta blind. 14.8 mill. Tel. 438.12.50

GAVA-FUENTE AMARILLA. Atico 70 m l + 70 m. tza. 3 hab.

Clf.Asc.Ext.14mill.T.638.31.55

Z.PADILLA.Apartam. Ihab.

Salón 22 m^. Cocina y bafio reform.8.5mill.Tel.491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. Salón 22 m^ (2 niveles). Coc. y bafio refor.

Ase. 14.1 milLTel.491.13.14

Z.LESCORTS.2hab.(2dobl.)

Sal.18mlCoe.yb.refor.Balc. /ieeExLSci17325miT.491.iai4

Z.FERR.CATALANES. Vendo casa en Cornellà. 3 h. Patio 10 nf.Tza.8.95mill.Tel.474.43.46

Z.TORRASSA. Àtico 2 hab.

Coc. y bh. rerform. Ext. Tza. 13 m l 9 milLT. 334.78.58

PUBILU\CASAS.3hab.Baíio compl. Ext. Puertas embero. V. aluminio. 8 mill. Tel. 438.12.50

CASTELLDEFELS Avda, Constitución, 118

Z.BADAL 2 hab.dobl. Salón 20 m2. Cocina. Office. Todo reform. 9 mill. Tel. 491 1314

Z.BADAL. 3 hab. Salón 18 m l Coc. 10 m l Ase. Soleado.

14.2 mill. Tel. 491.13.14

Z.LES CORTS. 3 hab. Aire acond. Asc.Ext. Para entrar a vivir. 17.325 mill.T. 491.13.14

Z.GAVARRA. Exterior. 3 hab.

Todo reformado. 9.7 mill. Tel. 474.43.46

Z.TORRASSA. 3 hab. Ase. HOSPITALET. 3 hab. Retorni.

Balc. Todo nuevo a estrenar. V. aluminio. Puertas embero.

10.5 milLT. 334.78.58 Ext. 8.6 mill. Tel. 438.12.50

Z. RACONADA. 2 hab. equip.

Pàrking. Trastero. Ext. Soleado.

Teiïaza.6.5mill.Tel.636.23.13

Z.RIERA BLANCA. 2 fiab.

Ascensor. Soleado. 9.5 mill.

Tel. 491.13.14

Z.AVDA. MADRID. 3 hab.

Balcón. Exterior. Ase. Muy sol.

14.6 mill. Tel. 491.13.14

CANVIDALET.3hab.Refomi.

Bn.comp.V.alum. Ptas. embero.

Ext. 10.1 mill. Tel. 438.12.50

Z.POAL.2hab.dobl.Bienequip.

Tza. Piscina. Trast. Pàrking. Ext. Soleado. 9 mill.T. 636.23.13

Z.SANTS. 3 hab. Bien comunicado. Exterior. 9.9 mill.

Tel. 491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. Balcón.

Ascensor. 14.9 mill. Tel. 491.13.14

VILADECANS Avda. Generalitat, 36

Z. M. GIRONA. 75 m^. 3 hab.

Sal. Coc. Bh refor. Amuebl. Tza. 30m2.Asc.10mill.T.636.23.13

Z.LES CORTS. 2 hab. Salón 25 m^. Balcón ext. 50 m^. 10.9 mill. Tel. 491 13.14

Z.LES CORTS. 3 hab. Bafio reform. Ase. Exterior. Mucho sol. 15.2 mill. Tel. 491.13.14

Z.GRANVIA.4hab.Salón24 m l Muy sol. Coc. roble. B/A. Asc.Ext. 98nf.175nlT.491.1314

S A N T BOI DE LLOBREGAT

Z.SANTS. 3 habitaciones.

Galeria exterior, 11 mill. Tel. 491.13.14

Z.SANTS. Àtico 3 hab. Salón 22 m l c/chim. Coc. y bari. ref.

As.Tza.15.2mill.Tel.491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. Salón 28 m l Coc.ybano refor. Balcón.

Ext 17.5 milL Tel. 491.13.14

Z.MARIANAO. Ext. 3 hab.

Coc. y bafio reformado. 8.1 mill. Tel. 474.43.46

Z.SANTS-LES CORTS. 2 hab. Totalmente reformado.

11.5 mill. Tel. 491.13.14.

Z.BADAL. 3 hab. Cocina y bafio retorn. Parquet. Ase. Ext. 15.4 milLTeL 491.13.14

Z.LESCORTS.4hab.(2dobl.)

Salón18mlTza. 15mlAsc. 17.5 milLTeL 491.13.14

Z.MARIANAO. Súper piso ext.

4hab.2bafios(1suite)Balcón.

FincastTueva14.9mi.T474.43.46

Z.LES CORTS. 2 hab. Salón 18 m^ Coc. y bafio reform.

Sol. 11.5 mill. Tel. 491.13.14

Z.LES CORTS. 4hab.(2dobl.)

Bafio y aseo. Tza. 12 m l Ase. Ext. 15.650 mill. Tel. 491.13.14

Z.ENSANCHE IZQ. 4 hab.(2 dobl.) Ase. Ext. Muy soleado.

17.9 mill. Tel. 491.13.14

Z.VALL D'HEBRON. 3 hab. Z.SANTS-BADAL. 4hab.(2 dobl. Ext. Ase. 70 m^ Soleado dobl.) Bafio y aseo. Parquet.

12 mill. Tel. 491.13.14 Coc.ref.15.7mill.Tel.491.13.14

Z.LES CORTS. 4 hab. (2 dobl.) Ascensor. Exterior. 17.9 milL Tel. 491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. Parquet.

Ext. Ase. Balcón. 12.6 mill.

Tel. 491.13.14

Z.SANTS. 4 hab. (2dobl.).

Coc. y bafio reform. Ase. Sol. 15.7 milLTeL 491.13.14

Z.LESCORTS.3hab.(2dob.)

SI 8nf .Cocyb.reLSuebmàrm.

Asc.Baleón.16mill.T.491.13.14

Z.GUINARDÓ.3hab.(2dobl.)

Coc. y bafio reform. Soleado.

Ase. 12.9 mill.Tel. 491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. Salón 18 nf. Z. LES CORTS. 3 hab. (2 Balcón. Calf. Ase. Ext. Muy dob.) Bafio c/yacuzi. Balcón.

Asc.Ext. ISmilLT. 491.13.14 sol. 16 milLTeL 491.13.14

Z.BADAL. 4 hab. Salón 18m2.

Bafio y aseo luminoso. Ase. Ext. 13.2 milLTeL 491.13.14

Z.SANTS. 3 hab. (2 dobl.)

Salón 18 m l Balcón. Ase. 16.2 milLTeL 491.13.14

Z. LES CORTS .3 hab. Salón 29 m l Bafio y aseo. Ase. Ext. Muylum.18.4mill. 1491.13.14

LAS PLANAS. Ext. 2 hab.

Baleón. jlnfórmese! 7.1 mill.

Tel. 474.43.46

Z.STA.EULALlA.3hab.Coe.y GAVAZ.CENTRO.70m2.3 bri. eompl. reform. Balcón. i Ideal hab.(2dobl.)Salón22nf.Bafio parejas! 8.9 mill.T. 422.24.22 eomp.Ext.7.5mill.T.638.31.55

Z. JAIME RIBAS. 3 hab.

Reformado. Ase. Ext. Baleón.

13.7 mill. Tel. 685.32.00

Z.MONTJUÏG.4hab.(2dobl.)

Salón 18 m^B.y aseo. Ase. Ext. 13.2 milLTeL 491.13.14

Z.PLA.ESPANA.2hab.dobl.

Salón 25 m l Coc. 10 m l CalL Asc85m2.16.5milLT.491.13.14

Z.LES CORTS. 3 hab. Cocina y bafio reform. Baleón. Ase. 19 milLTeL 491.13.14

LAS PLANAS. Ext. Ase., 3 hab. Baleón. Para entrar a vivir 12.6 mill. Tel. 474.43.46

Z.STA.EULALIA.80m2.3hab.

Cocaestr. Balc. Exteria. jSuper ganga! 9.5 mill. T.422.24.22

Z. SALUD. 3 hab. (2 dob.)

Coc. y bafio equip. Exterior.

7.7 mill. Tel. 685.32.00

•

L'HOSPITALET • Puiós, 61

VENDO PISO DOSDORMITORIOS LISTO PARA ENTRAR A VIVIR SIN ENTRADA. 52.000 PTAS./MES Z.FLORIDA.70irf.3hab.SaL Coc. y bri. muy bien. Ase. MuySol.10.9min.T.334.78.58

ESPLUGUES Marcelino Esquius, 79-81

GAVÀ CTRA. Atico 70 m l 3 hab. Salón. Coe. refonn. Bh ep.

Sol.iSólo9.2mill.Tel.638.31.55

VILADECANS. iSuperocasión! Z.M. GIRONA- 78 m^. 3 hab.

3 hab. Bh.com. S. gres. C. alum. Coc. off. Bafio y aseo. Baleón.

Solo 6.950mill.T.637.02.04 Ase.Ext.10.8mill.Tel.636.23.13 VILADECANS-.3hab.,(2dobl.)

Coc. y bafio bien. C. alum. Ami. ept2bale.8.1mill.T.637.02.04

Z.M.GIRONA-.85m2.4hab.(2 dobl.) Todo ref. B/A. Parqu. Ext. Park.ope.11.3mill.T.636.23.13

ZONA STA EULÀLIA. jNO PAGUEMÀSALQUILERES! iOUIERE TENER UN PISO PR0PI07N0SEL0PIENSE MÀS. NOSOTROS SE LO EL PRAT DE VENDEMOS SIN ENTRADA LLOBREGAT Y A PAGAR UNA MÍNIMA LETRA DE 57.000 PTAS/ Z.AVDA. MONTSERRAT. Ext. MES. jlnfórmese! 2 hab. Coc. 3hab. Coc. y bano bien. Baleón. y Bn. equip. Muy soleado.

Paraentrar.9.2mill.T. 474.43.46 Tel. 422.24.22

VILADECANS.3hab.,(2dobl.)

70 nf'. Sal. ind. Coc. ref. S. gres.

Paraentrar.8.7mill.T.637.02.04

Z. PLAYA. 3 hab. Todo bien equip. Amuebl. Trast. Pàrking.

2tzas.Ext11.5mill.T.636.23.13

VILADECANS. 4 hab.(2 dobl.)

Sal ehim.Coc. y bri refor. aseo, 4aep.iSólo9.1mill!T.637.02.04

SANT FELIU >ta, Laurea Miro, 245-2w

VILADECANS. 3 hab. 70 trf.

Coc. y bfi preciosos. C. alum. S. gres.Todor.9.5mill.T.637.02.04

Z. FALGUERA. jOcasión!

Piso de 3 hab. Coc. y bafio equip. 6.975 mill.T. 685.32.00

GAITERDELLOBR.142nf.4 hab.(tdob)Com.ind. Coc. roble.

2bficp.Tza.PatClf.Pisoa!íQ standina25.6mill.T.474.43.46

Z. STA. EULÀLIA. Juntolglesia roman. 2 hab. C. y bfi. eq. Ext. Tza. Sólo6.25mill.T. 422.24.22

VILADECANS. 90 m^. 4 hab.

Coc. y bano nuevos. Salón ind.

Bale.Ext.10.6mill.T.637.02.04

Z. MARQUESA. 3 hab. Coe. y bafio equ. Ase. Ext Balcón.

11.9 milL Tel. 685.32.00

Z. STA. EULÀLIA. Junto metro y mercado. Pisoeompl. refomi. jVéalo! 7.8 mill. Tel. 422.24.22

GAVÀ

Z.AMBULATORIO. 3 hab.

Coc. y bafio equip. V. alum.

Todoext.7.5mill.T.685.32.00

LAS PLANAS DE S.JUAN DESPÍ

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT MVUd. IVitílIU, I t

GAVÀ Z. JUAN CARLOS 1.60 nf. 3 hab. Salón. Coe. y baüo equip. T.ext.8mill.T.638.31.55

La Veu del

^ ^ ^

CARRER

S e t e m b r e - O c t u b r e d e 1995

BARCELONÈS

LLIBRES

ESTABLIMENTS

TEATRE

Guia de dones de Barcelona

Barcelona té una de les dues llibreries per a gais i lesbianes que hi ha a l'estat

El retorn del barber MARTA PLUJA

Guia de dones

ROSA MARIA PALÈNCIA

de Barcelona

AjuiKamenl Je Barcelona

REDACCIÓ

Aquesta guia, que va aparèixer el passat mes d'abril i, a diferència d'altres obres similars, amb molt èxit de vendes, té per autora Isabel Segura, una dona que ha publicat diverses obres que han cridat l'atenció, com l'editada el 1981, amb el títol "Romances de senoras". El llibre que comentem avui és el projecte que va guanyar el premi 8 de marçMaria Aurèlia Campmany de l'any 1993.

L'autora explica en el pròleg el seu objectiu; "Amb la Guia de dones de Barcelona hem volgut reconstruir, a partir d'indicis, a partir de fragments, alguns episodis del pas de les dones per Barcelona, des de la ciutat romana fins a la contemporània, i els hem plasmat en forma d'itineraris per la ciutat actual.

En aquestes passejades, poques restes hi trobarem del pas de les dones si ho fem des de la lectura clàssica d'entendre la ciutat com un conjunt de monuments... Així doncs, per fer les passejades pel territori actual de Barcelona, proposem d'emprendre-les des d'una altra òptica. Suggerim desenfocar el que històricament ha estat considerat el centre i ha ocupat el primer pla per prendre una altra presa on el segon pla i els marges siguin també visibles.

En aquest nou enquadrament ens interessa veure el desplaçament de les dones per l'espai urbà endins i enllà de les façanes.

En els diferents itineraris que se'ns proposen podem constatar que la història de la ciutat, que la història de les dones, pels seus drets ha anat acompanyada per l'ocupació dels corresponents espais en igualtat de condicions amb l'home.

La segona part és un treball sobre la presència de les dones en el nomenclàtor de Barcelona.

• Guia de dones de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona.

206 pàgines.

2.000 pessetes.

Molts dels turistes que visiten Barcelona fan un petit desviament des dels nombrosos monuments barcelonins fins al carrer Cervantes. Es tracta de visitants que, a més a més del mapa de la ciutat, porten la seva guia internacional gai i lesbiana i saben que, des de fa més d'un any, Barcelona compta amb la segona llibreria de publicacions homosexuals de l'estat. La primera, a Madrid, és només dos mesos més antiga que "Còmplices".

La danesa Helle Bruun i la seva companya, Conny Dagas, es van adonar que, a diferència de la gran majoria de les grans ciutats europees, a Barcelona li feia falta un lloc on els lectors homosexuals poguessin trobar publicacions específiques. Així, per la diada de Sant Jordi de l'any passat, van obrir "Còmplices".

Es tracta d'un local petit al cèntric, però discret, carrer Cervantes, just darrera de l'ajuntament. Tant el turista ben informat, com barcelonins i barcelonines interessats pel món gai i lesbià poden trobar des de narrativa fins a assaig, teatre, poesia, còmics, vídeos, llibres de fotos, postals, samarretes i, fins i tot, informació sobre activitats i locals per a públic homosexual. La majoria d'autors i d'autores són homosexuals, perquè, com diu la Helle, "els autors heterosexuals no saben crear personatges gais". Entre els seus llibres es troben també obres d'autors que, fins fa ben poc, no se sabia que eren gais. Com l'irlandès Faulkner o poetes com l'anglès Auden o el nordamericà 'Walt Whitman.

Entre els seus clients es troben tant dones com homes, majoritàriament joves. La Helle diu que s'han pensat bé la ubicació del local "perquè, desgraciadament, encara hi ha una

MAYCA SOTO

• Petita, però té de tot certa por o timidesa a l'hora d'entrar a una llibreria gai".

La Helle, rossa, amable i menuda, està contenta amb l'acolliment que, fins ara, ha tingut el seu negoci. Per això ella i les seves sòcies, junt amb la llibreria gai i lesbiana "Berkana" de Madrid, han creat l'editorial "Egales" que aquesta tardor treurà els seus dos primers llibres.

EXPOSICIONS

200 anys de premsa diària a Catalunya REDACCIÓ

La exposició que s'inaugura aquest mes de setembre, segons els seus autors pretenen: "reflexionar sobre la gènesi i l'evolució històrica de la tradició periodística catalana a la vegada que vol donar resposta a alguns interrogants: quants diaris han existit a Catalunya des que el 1792 es fundés el Diario de Barcelona fins a les acaballes del segle XX? Què entenem per un diari?

Quants d'aquests diaris pertanyen a la ciutat de Barcelona i quants a la resta de ciutats de Catalunya? En quines llengües han estat redactats els diaris del nostre país?"

L'exposició 200 anys de premsa diària a Catalunya presenta, a la Sala d'Exposicions de la Pedrera, en una visió de conjunt, els diaris, els autors que els han fet possible (periodistes, fotògrafs, dibuixants,...), els objectes, les màquines i els elements gràfics en el seu context, de manera que el visitant pugui entendre l'evolució de la premsa escrita

® éimrí'

i pugui relacionar-la amb el seu entorn.

L'exposició es complementa amb l'edició d'un esplèndid catàleg, un exhaustiu recull documental que aplega les 497 capçaleres dels diaris que han existit al nostre país des de finals del segle XVHI fins a finals del segle XX. La meitat d'aquests diaris són de Barcelona (246); després vénen Tarragona, Lleida i Sabadell amb 36 diaris cadascuna, Girona amb 28 i Manresa amb 23.

Només uns 70 diaris, el 14 % del total, han estat redactats en català al llarg d'aquests 200 anys. Una o altra forma de censura ha estat present en la major part de temps d'aquests dos segles de premsa catalana.

• 200 anys de premsa diària a Catalunya.

Sala d'Exposicions de la Fundació Caixa de Catalunya.

Passeig de Gràcia, 82.

Del 19 de setembre al 5 de novembre.

Comissaris: Ramon Alberch i Josep Maria Huertas Claveria.

£ls fusells, al íronilll

laaBafafffliri EL SOCIALISTA j ^ ^ í í í ' - = = . ï

s | ^ k Ttberfad

' -^ ~:= f=_ .

V'ií^ff'-C

lo rambla

LAS NOTirlAS

Bz~~^--y.\\^MjéíMr^

L·iber*!

Poques vegades Barcelona ha pogut gaudir d'un musical amb totes les lletres. És cert que aquest gènere prolifera de valent en els nostres escenaris, però fins a Sweeney Todd no hem sabut el que es viu a Broadway o a Londres.

El "Barber Diabòlic de Fleet Street" és un muntatge que, sobre música de Stephen Sondheim, ha realitzat meravellosament Mario Gas: un escenari mòbil, un ambient tètric, uns actors-cantants que donen la nota i, sobretot, una Vicky Pefla que està per sobre de tot, com si el seu marit li hagués trobat el paper.

Constantino Romero tampoc està del tot malament, però se li nota una certa debilitat en la parla (no està massa acostumat al català) que el fa panteixar, segons com, en el seu paper de dolent.

Malgrat tot, Sweeney Todd és una obra mestra del musical i tenim la sort de poder-la admirar fins al mes de desembre. No us perdeu aquesta oportunitat única a la nostra ciutat, us en penediríeu per sempre més. Vés a saber quan sorgirà un altre il·luminat del teatre musical!

De Montmartre al Paral·lel REDACCIÓ

Des de mitjan setembre es presenta aquest espectacle al Teatre Arnau, que pretén homenatjar el gènere i el mateix carrer que el va veure néixer, créixer, desenvolupar-se i, actualment, agonitzar. Un musical amb llibret de Josep Maria Carandell i direcció musical d'Agustí Humet.

El títol no enganya. Els diferents moments de l'obra, que inclou seixanta temes musicals, ens apropen a la història del music-hall, als grans noms que el van convertir en un gènere popular, encara que Carandell ha volgut que al costat de Raquel Meller, Johnson, Mary Santpere o Chevalier, hi haguessin els noms oblidats de cupletistes, jornalers, cambrers, empresaris i espectadors anònims que freqüentaven la vida en aquests espectacles del carrer musical per excel·lència de la ciutat, el Paral.lel, que al 1995 fa els seus cent un anys.

Música en directe, orquestra de set músics, coreografia de Leo Quintana, col·laborador habitual de La Cubana, i escenografia de Jordi Albert. A l'escenari dues plataformes que es mouen i van canviant els detalls, perquè el decorat no és realista sinó que es limita a donar unes referències. En el vestuari no hi ha les típiques plomes, perquè treballen amb actors i actrius, no amb vedettes.

ÍS

^^^

la Veu del

CARRER

PUBLICITAT

ASOCIACIONES DE VECINOS ÍAMISETAS CON SU ESCUDO PARASUSnESTAS

VIAJES KARELIA.S. L Especialistas e n C u b a • México • Guatemala • Senegal • Camerun Especial familias ANDORRA Apartamentos y hotel.

^4 no c«^^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

Minimo

à

^ OaOO^

100 Unidades de Adultos

flV^k

f ' Z n

• & •

Estampada

D # # f C Incluido

250 Piasr-'"

PHCÍNIX

Trav. Gràcia, 425 1.1.

TeU50 37 14 Fax 450 35 89 06025 Barcelona

Setembre-Octubre de 1995

Pxa. L»tamandi, 30

BAKCllONA

(Tienda ísquina Amgàní

Tel. 4 5 4 f 0 3 f

A C T U E S ÚNICS, s .L.

TELÈFON DELS VEÏNS

XOPS

Obert tot l'any •Pa cruixent amb tomàquet i..

• Gofres

ORGANITZACIÓ I ANIMACIÓ DE CONVENCIONS, FESTES I TOTA MENA D'ACTES LÚDICS

Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 308 18 72-Barcelona

Major de Sarrià, 170 baixos 08017 Barcelona Tel. 280 48 45 - Fax 280 47 85

truca'ns i

412 76 4 9

"

f

••• ••••.•,.*.

'd

-•;:

.'•:, •.

V•••;•'• • 'i:

CIES

• ./'

'Í-.Ï3

•

• , . . • - •

l·-'ï'.-.í-r-'-í-i

•.

=:•--»'-

. ( ^ i • w. í - ' ' ' j

- in ~ * ' ' " I • •

Centro de Iniciativas de la Economia Social

•i t i " -1

II11M l i W i i

"

INICIATIVAS DE INSERCIÓN SOCIAL Y ECONÒMICA EN EUROPA

.'.--•.".tí •

'

1l> , 1-^• - • f l i í

iiHii,

SERVICIO INTEGRAL A DOMICILIO

24 HORAS

^

ÍASÍSS'SÍ.

SEMINARIO INTERNACIONAL

•

'•«

ATENCIÓN ALA TERCERA EDAD

• Enfermeras • Fisioterapeutas • Aux. Geriatría • Podólogos, Peluqueros,...

• P u e r i c u l t o r a s • Canguros C/ Brusi, 39 Local 55 Tel. 414 01 14 - 908/59 02 93

Y AMÈRICA DE NORTE

SERVEIS DE CATERING '^ Barcelona 28, 29 y 30 de setiembre de 1995 tNFOf^MACIÓH Y MATRfCULAS CiES. S«ninado "kt$eroidn S o < ^ y Económtca" c/RoseHí)n.4l6. l'·.a·. e-0$025 BARCELONA Tel,: 34.3.436 31 02 Fax,: 34.3.465 22 90

SEDE DEL SEMINARIO

Còctels Dinars d'empresa Buffets freds i calents Banquets Festes Infantils La millor qualitat Muntatge de bars al millor preu Servei de cambrers Lloguer de taules, cadires, vaixella,...

Informació: MISE EN PLACE, S.L. Tel. 296 85 08

2PLACE

C^lro CulUiral de la Fundackàn 'ia Caixa", Palau Macaya.

Pg. de Bmt Joan, n* 108. E-08037 Barcelona.

OPTIPRIX

IDIOMA DEL SEMINARIO Castellano con traduoción smrmlfear»ea

CENTRE

VISUAL

Con la colaboración de: COMMISSION UKSCOMMI'NAITFS eUROPF.ENFS Ihrtttíam f^n/nUr XXIII foL·ltqat í-tmtrfntr, Comim

Quaí'itíit Òptica ah millors preu^ Generalitat de Catalunya de Treball

! Departament

^

Fundació "la Caixa"

A.E.R.E.S.S. BARCELONA B..

BADALONA Pq

Escola dArts i Oficis Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 321 90 66

ESPECIALITATS CERÀMICA ESCULTURA ENQUADERNACIÓ GRAVAT GEMMOLOGIA JOIERIA TAPÍS RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA RESTAURACIÓ PICTÒRICA

HOít>iT._^fy D- I

SEMINARIS INICIACIÓ A LA RESTAURACIÓ DEL MOBLE (3 octubre - 21 desembre) MUNTURA EN JOIERIA (9 octubre - 1 9 desembre) ENQUADERNACIÓ EN PERGAMÍ (16 octubre - 3 novembre) JOIES EN PORCELLANA I PLATA (2-30 novembre)

CORKEilAO''

1 ^·

^ ^ ^

Ecoconcern, l'ONG de les idees professors, empresaris, homes i ROSA MARIA PALÈNCIA No és un centre de estudis, no és dones. Malgrat que no els preoun servei d'assesorament, no és cupa el ser qualificats d'esqueruna escola ni una coordinadora rans o de dretans, admeten que d'entitats, ni un club. "Ecoconcern, la majoria dels seus socis proveAssociació per a la Innovació So- nen de l'esquerra desencantada cial", com ells mateixos es defi- que busca nous models socials.

Ecoconcern organitza cursos, neixen, "és un procés sinèrgic que aplega tot això de cara a incidir en seminaris, tertúlies i trobades, una transformació social profun- moltes vegades en coordinació amb altres entitats que treballen da".

Fa tres anys un grup de perso- sobre temes específics. La seva nes inquietes per trobar alternati- proposta és globalitzadora, que ves al model social i econòmic vol dir no veure el món des d'un vigent, van decidir crear sol punt de vista. Qualsevol perEcoconcern. Com diu el seu coor- sona pot assistir als "dimarts sidinador general, el periodista nèrgics" al seu local de la Plaça Martí Olivella, "indicar camins de Catalunya. Es tracta de xerrades partida no vol dir saber els llocs participatives sobre temes amb d'arribada. Comencem a saber noms tan suggerents com "Actualitat, alternatives i mediatització" allò que no volem, allò que no té 0 "Ecologia humana" o les "Trofutur, allò que fracassa". La seva bades Interculturals" dels quarts preocupació és crear xarxes de dimarts de cada mes. debat i discussió mijançant les El concepte de "sinergia" és quals es posin sobre la taula propostes alternatives als models clau a l'hora de definir l'estil de socials i econòmics vigents. El participació a Ecoconcern. "Sinerseu nomjugaambfer-seeco(res- gia és l'associació d'elements per sò) d'aquestes noves idees en tal de dur a terme una funció detres camps concrets; el de l'eco- terminada, que provoca un resulnomia, l'ecologia i l'ecumene, que tat més intens que la simple suma de cadascun". vol dir interPer a Pere culturalitat.

Mora, el fet Per al seu 1 ECOCONCERN que el nombre secretari, ADREÇA Pça. Catalunya 9 4rl d'associats l'historiador TELÈFON 358 6410 s'hagi triplicat Pere M o r a , 1' 0 b j e c t i u durant l'últim j|||n any i mig "és d'Ecoconcern indicatiu de la "prové d ' u n ^Iw7 inquietud que concepte bà^H^P hi ha per bussic. Igualment *^BB? car nous moque es parla <^H|H^ dels i de la crid'innovació si de repretecnològica i oBHo sentativitat a quan aquesta la societat". innovació j a I^THIO Per la seva s'ha produït, quota mensuen el c a m p

^llo

^llo

^BB^ ^•^

setes (la meitat per jubilats, estudiants i aturats), els associats poden rebre l'EcoCorreu (una mena de agenda mensual d'activitats) i els Papers d'Innovació Social, publicació periòdica que recull diversas propostes teòriques; gaudir de descomptes als cursets, fer servir l'hemeroteca i, molt aviat, participar d'activitats mitjançant el correu electrònic.

Ecoconcern forma part de l'European Social Innovation Exchange (ESIE) (Intercanvi d ' I n n o v a c i ó Social Europea) amb altres dotze associacions semblants de diversos països europeus, entre elles, la francesa Fundació pel Progrés de l'Home.

CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres, 18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres,18/21h)

* " ^^"

'^t

C A R R E R ALTRES ASSOCIACIONS

Setembre-Octubre de 1995

bociai 1 oe l'economia seguim amb arquetipus del segle XIX. Hi ha gent arreu del món que està buscant noves sortides i fa falta gent que les doni a conèixer. La majoria d'ONGs fa un treball pràctic, com Greenpeace o Metges sense Fronteres, feia falta una que es dediqués a la reflexió".

Ecoconcern funciona gràcies a les quotes dels seus socis, uns quatre-cents, i als ajuts de fundacions privades per a projectes concrets, com ara la Fundació Jaume Bofill. Amb l'objectiu d'assegurar la seva independència, Ecoconcern no accepta subvencions públiques. Segons explica Pere Mora, no existeix un perfil definit del seu soci. N'hi ha tant de joves com de gent madura, estudiants,

. ^ _ _ ^

TV Sarrià-St Gervasí (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21 h) Ràdio Clot TV (dljous,21/24h) TV Les Corts (divendres,18/21 h) TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

19

Trinijove: nous models deimesj d'jntervenció als barris

^L'entitati

Nois treballant en una de les aules-taller de Trinijove IGNASI PARODY

A la zona Nord de Barcelona, incloent-hi els Nous Barris i la Trinitat Vella, segons els paràmetres utilitzats per les oficines de l'INEM, l'atur juvenil es multiplica per tres respecte a d'altres districtes o zones de la ciutat.

Una de les causes més importants d'aquest problema esmentat és la manca o feble formació de joves, amb la qual poder oferir-se al mercat clàssic de treball.

El mateix succeeix amb les dones per fer un paral·lelisme. El mercat de treball té fluctuacions respecte als nivells d'ofertes i demandes, però el que és cert, és la constatació que cal disposar d'un perfil professional definit.

Als nostres barris es barregen els vells rostres de la misèria, amb nous problemes socials, el problema de les drogues, l'accés a l'habitatge, malalties socio-sanitàries.

Al moment que Trinijove endegà com a experiència associativa l'any 85, els nivells d'atur eren molt alts, al barri de la Trinitat Vella. És en aquest marc on neix una voluntat d'uns veïns joves del barri, que provenien del teixit associatiu juvenil veïnal.

En aquell moment ja partíem d'algunes premisses per justificar l'acció: - Considerar el barri com el lloc privilegiat per promoure actuacions socials.

- Entendre la problemàtica dels joves i per extensió de la persona com una globalitat, una integralitat.

Per tant calia que Trinijove incidís en els diferents àmbits dels joves: Formació, Informació, Ocupació i Oci.

Des que vam començar s'han endegat moltes actuacions als diferents àmbits. N'esmentaré algunes: - Creació d'un Centre de Formació Ocupacional, on s'imparteixen cursos professionals en diferents branques (tèxtil, serveis domiciliaris, informàtica, jardineria, etc.) en col·laboració amb el Departament de Treball. En aquest centre s'han format més de 500 persones, fonamentalment joves i dones.

al de jardineria i manteniment d'espais verds.

- Promoció d'un taller Emissora de Ràdio, equips de futbol-sala, intercanvis juvenils amb altres llocs que fan actuacions similars.

En definitiva Trinijove tindrà raó d'ésser en la mesura que estigui atent i treballi les necessitats socials de cada moment.

A més dels sectors de població amb els quals treballem, joves, dones i aturats de llarga durada, beneficiaris del PIRMI, ens preoTRINIJOVE cupen tres nous factors en els quals ADREÇA Turó de la Trinitat. 17. calen actuacions específiques per 08033 Barcelona la complexitat que requereix caTELÈFONS 345 9221 / 345 9224. dascú: el deteriorament mediamFAX 345 9278. biental, el problema de les droHORARI 9 a 13 / 17 a 20 hores. gues, la integració digna i solidària CENTRE OCUPACIONAL de treballadors immigrants, ADREÇA Pare Pérez del Pulgar, 17 majoritàriament magrebins, que 08033 Barcelona viuen al nostre barh.

TELÈFON 311 1759 En el fons Trinijove s'emmarca, al meu parer, en nous models - Creació d'una Aula-taller de organitzatius, de caire voluntari jusoldadura, com un espai de forma- venil i veïnal, que es regeixen per ció de joves de les branques de conceptes i actituds transformasoldadura, torn i ajust en conveni dors en sintonia amb la realitat amb el Departament de Benestar social d'uns barris que s'encamiSocial; on cada any 14 joves realit- nen vers un nou segle. Això és zen una formació diària: i per on positiu perquè hem nascut en tolehauran passat més de 75 joves rància, respecte a la pluralitat; no des del seu naixement. hem conegut vells fantasmes i te- Creació d'un Centre d'Infor- nim la disponibilitat del dialèg des mació juvenil, on es realitzen una de la coherència, la transparència orientació i assessorament en te- i els valors solidaris.

L'impacte social a la zona de mes ocupacionals, formatius, jurídics i lúdics, obert tots els dies a la l'experiència de Trinijove, es veurà tarda i per on passen més de 500 a llarg termini, però ara ja podem constatar que moltes persones, persones l'any.

Aquest Centre forma part de la moltes realitats familiars han milloxarxa de punts informatius en con- rat la seva situació a partir del seu veni amb la Secretaria General de pas pels nostres recursos i això és, en definitiva, la voluntat funcional Joventut.

- Promoció d'una empresa soci- de tots els qui hi intervenim.

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collseroia Ràdio

106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4 (432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka

92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants

92.0 (431 84 08)

Ràdio Pica 91.8 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16)

v^ARRER

PUBLICITAT

CÓJ- /</ ó // // / r^ /y /j r/V<?

-:&::>:•:

rr/c'<^^////^<^ Ard/è

//y<is

S e t e m b r e - O c t u b r e d e 1995

r/c^ ."JOrr // />

y^rr- r/<^ Í^Jcry^c^c^/rrj^^yi^ar^

pasflsserla

comercial bobcra TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919 Xuclà, 15 T. 3171428 RESTAURANTE-CAFETERIA

cx)smoc *s L'ESTEL,* escudellers, 21

RAMBLAS, 34 (Plaza def Teatro) Tels, 318 97 27 • 318 27 20 08002-BARCELONA

telèfon 317 95 84 barcelona-2

*

vi

Escola Professional de la Dona

/'^^l·^

\

SSNMO ne AyVJD* PaSONAUZADO

COOPERATIVA Ofrece. Ayuda a domicilio. Servicios puntuales. Atención en clínica.

Limpieza del hogar. Personal titulado.

Trabajadoras familiares. Auxiliares de Clínica. Auxiliares de Geriatría.

Empleadas de hogar Tel. 455 80 08.

De8a15h.

TINTORERIA ' '' /j^JJt<//f<f

- (r <>.,ffr

PELLS, CATIFES, EDREDONS, MANTES i PECES DE VESTIR

Preus populars, recollida I lliurament a domicili gratuïts

Casa dels Canonges Carrer de la Pietat 08002 Barcelona

FINCAS FUSTER Av. Meridiana, 382 ent.4 08030 Barcelona -Tel. 311 61 53

a

SI NECESSITES UN

MIGOS .M HOGAR

TAXI, TRUCA'NS

Servicios sociales y domésticos

BARNA TAXI

Llevar compra, ir al medico Gestiones a domicilio y encargos Personal limpieza y companía

NETEJA I TINT CAÇADORA NAPA 4.000 ptes.

Ptge. d'Hercegovina, 4 • Tel. 200 401 Tinent Flomesta, 32 • Tel. 422 10 28

PORTEK

iConózcanos!

Tel. 3 7 2 9 7 6 7

'3^

Cm«seriaMíxléniista

4008 AVINYÓ, 9 Tel. 318 79 86 08002 BARCELONA

MDnísió;3fc 1^3024140

SEMINARIS TARDOR 1995

Diputació de Barcelona

ADMINISTRACION IMMOBILIÀRIA COMPRA-VENTA ASESORÍA JURÍDICA Y FISCAL

A

Paral·lel, 115 T. 4416675

357 77 55

Inscripció primers d'octubre. De 9 a 14 hores.

Tels. 310 6514 / 310 6566

SEGUROS ECONOMICOS

Puertas Blindadas desde: 46.5BB ptas.

LE BLINORMOS SU PUERTR DESDE 3 6 . 5 B B PTRS. CON CERRRDÜRR DE 3 PUNTOS DE RNCLRJE

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 bahos, todas con ventana exterior. Luz. sol. terrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualtficado

Véala: le gustarà. Santa Otllla, 13-15

T. 420 95 62

Travessera de Dalt, 25-27 etlo. 1. esc. B 08024 BARCELONA (metro Lesseps)

Pregunte por la Sra. CLARA

Sólo por visitarnos ya tendra un obsequio

DECORRCION DE INTERrORES • RLTILLOS PUERTAS INTERIORES • RLUMINIO RLINDRDRS • UIDRIOS

PUERTRS MOD. PROUENZRL V RECTRS ESTILO M R C I Z R S EN ROBLE, SHPELV, EMBERO, E T I M O E , HRVH, ETC.

RESIDÈNCIA CLARA

COCHES, FURGONETAS, MOTOS CARAVANAS Y AUTOCARAVANAS VIVIENDAS, INDUSTRIAS Y COMERCIOS

PRECIÓS MUY ASEQUIBLES PARA PUBLICO JOVEN CON CARNET RECIENTE FACILIDADES DE PAGO T. 213 89 12 FAX 213 80 62

Creu d'en Muntaner 50 Tel, 212 88 58- Fax 418 01 40 08970 Sant Joan Despí Sant Baiaomer. 79 Tel 727 40 52 - Fox 727 40 94 Sabadell Plò d'en Xuclà. Bloc C. Nau 6 Tel/Fax (972) 17 19 98 17840 Sarrià d e Ter (Girona)

Fax 310 6658

Elimini la pintura i el vernís amb el mètode més ràpid i econòmic El D e c a p a t per immersió Només

2.400 Ptes/m^ per cara

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15,000 PTAS,

OFERTA Puerta lisa con manet y t a p e t a decoratiua 3 B . 5 0 B

C/ Luis Sagnier,

p t a s . lUR INCLUIDO

21 - Tel. 450 42 99

PRESUPUESTO S t N C O M P R O M I S O • U I S I T E NUESTRR T I E N D R DE E H P O S I C I O N

GRAUPE'S Globos publicitarios CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES C/Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR TF. y FAX (93) 751 25 50

• CUMPLEANOS, BODAS, COMUNIONES.

TARIFA:

EN 24 HORAS

HAZTUPEDIDOPORTELEFONO

50 GLOBOS 2.500 Ptas 100 GLOBOS 4.500 Ptas, 500 GLOBOS 12.500 Ptas.

AL NÚMERO 751 25 50

^ ^ ^

La Veu del

CARRER

Setembre-Octubre de 1995

MIGUEL LÓPEZ

La Farinera del Clot, que s'està restaurant, ha d'acollir equipaments per al barri

L'associació de veïns del ClotCamp de l'Arpa està centrant últimament bona part de la seva activitat en l'illa de la Farinera, on els tres edificis que hi ha han de convertir-se en un centre cultural i un museu de la indústria, i en els solars adjacents han de construir-s'hi un institut i una escola infantil.

Mentre amb el patrocini d'una marca de gelats s'estan netejant les tres façanes més visibles de l'edifici alt de la Farinera, l'associació de veïns del Clot espera que es trobi també la fórmula per què, amb més rapidesa que fins ara, es

restaurin les altres façanes de l'antic complex industrial. Darrera d'aquesta petició hi ha la voluntat veïnal de conservar ("defensantlos, si fos el cas, amb ungles i dents") tots els tres edificis de la Farinera com a equipaments pel barri, ja que en certs ambients municipals han circulat idees per a la zona que representen la pèrdua de bona part dels terrenys que els veïns reivindiquen.

Segons informava el Butlletí de l'associació del Clot d'aquest estiu passat, els veïns tenen bastant clar què s'ha de fer a la Farinera; "Un centre cultural d'accés públic amb sales polivalents, tallers, una biblioteca i una sala de teatre, i un museu

sobre la indústria de la fahna a l'estil d'altres museus industrials de Catalunya". El regidor del Districte de Sant Martí ha fet ja algunes gestions en aquest últim sentit.

D'altra banda, l'associació ha enviat aquest estiu una carta al regidor del Districte de Sant Martí i una altra a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat reclamant al primer que cedeixi ràpidament els solars entre la Farinera, la plaça de les Glòries i la Gran Via, i a la segona reivindicant-li que comencin a fer el projecte d'institut en aquests terrenys. Alguns dels equipaments del centre cultural podrien compartir-se amb el centre educatiu de secundària.

Acord parcial entre l'Ajuntament i Sanahuja per enderrocar els pisos del Turó de la Peira

MIGUEL LÓPEZ

Al novembre farà ja cinc anys de l'inici de la lluita de l'aluminosi TURÓ DE LA PEIRA MARC ANDREU

L'Ajuntament de Barcelona ha ofert 350 milions de pessetes a la immobiliària Sanahuja pels seus pisos afectats d'aluminosi al Turó de la Peira. Aquesta oferta expressa l'acord entre l'Ajuntament i Sanahuja a l'hora de valorar en zero els pisos i només considerar una indemnització en base al preu del terreny seguint els barems del sól de promoció pública. Això equival a dir que Sanahuja, propietari

del 43 per cent dels pisos del Turó, cobrarà 13.000 pessetes per metre quadrat a canvi de cedir els terrenys a l'Ajuntament que, a la vegada, un cop enderrocats els blocs aluminosos, els cedirà a l'Institut Català del Sól perquè s'hi facin nous habitatges.

Aquest procés és el que s'ha seguit en el bloc A, ja buit i llest per ser enderrocat, i en el B, que es buidarà l'any vinent. En canvi, no hi ha acord per als altres tres blocs ja que l'Ajuntament i els veïns volen que Sanahuja assumeixi el manteniment dels pi-

M

Breus de barri

El Clot reivindica la Farinera

EL CLOT-CAMP DE L'ARPA MARC ANDREU

VEÏNS

sos mentre no siguin enderrocats, i la immobiliària s'hi nega. El punt de fricció s'explica pels tres o quatre anys que l'Ajuntament estima que pot trigar a construir els pisos nous per als veïns dels tres últims blocs.

Sanahuja voldria defugir durant tot aquest temps les seves responsabilitats com a propietari i carregar el mort del manteniment dels pisos aluminosos a l'Ajuntament o als mateixos llogaters a través d'ofertes de venda dels pisos.

L'associació de veïns del Turó de la Peira aconsella els llogaters de "no caure a la trampa de Sanahuja", i creu que "l'Ajuntament ha de ser enèrgic i considerar que el responsable de la conservació dels habitatges mentre hi hagi llogaters és Sanahuja". És el mínim que els queda per reivindicar als veïns després que la justícia no hagi considerat Sanahuja "un estafador responsable directe de l'aluminosi". I és que l'associació de veïns, que lamenta que tota la discussió sobre l'aluminosi entre les administracions i el propi Sanahuja sigui només econòmica, oblidant l'aspecte humà, està encara en peu de guerra.

EiXAMPLE

LES CORTS

L'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample canvia de local A primers d'octubre l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample estrena un nou local a l'avinguda Roma, davant mateix de l'antiga seu del carrer Aragó 156. El canvi de seu és conseqüència d'una sentència judicial favorable a la negativa de la propietària del local del carrer Aragó a continuar tenint l'associació com a llogatera.

L'associació veïnal de l'Esquerra de l'Eixample tenia llogat el local des de 1976 a nom d'Amics de la Ciutat, entitat paraigua que la va acollir fins a la seva legalització, el 1978. Aquell any, un cop legalitzada l'associació de veïns, es van oblidar d'actualitzar el contracte, i la situació va quedar així fins que, poc abans de complir els 15 anys de permanència, la propietària va demandar l'associació acusant-la de "rellogada". Després de recórrer la sentència i passejar-se uns anys per l'entrellat judicial, l'associació de veïns al final ha hagut de buscar-se un local alternatiu, que és el que inaugura aquest octubre.

Les Corts, que ha passat el seu tercer estiu sense piscina, espera tenir-la el 1997 Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, el barri de les Corts no ha pogut remullar-se. Bé, per ser més exactes, només l'ha remullat la pluja perquè la piscina municipal enderrocada fa tres anys no té encara substituta. De fet, però, aquest mes d'agost l'Ajuntament i l'empresa concessionària van arribar a un acord per desbloquejar la construcció del poliesportiu de les Corts al carrer Marquès de Sentmenat. Les obres del complex, que constarà de dues pistes poliesportives, una piscina municipal i uns vestuaris, començaran abans de final d'any i podrien estar acabades l'estiu de 1997. Els concessionaris de la instal·lació són l'Associació Esportiva Les Corts i Jordi Casanovas, propietari del poliesportiu Alfa 5 a Poblenou.

Nou BARRIS

Celebrat el judici oral contra els dos guàrdies urbans que el 1988 van agredir veïns del bloc fantasma El 14 de setembre es va celebrar a la secció novena de l'Audiència Provincial de Barcelona el judici oral contra José Cabello Martin i Angeles Maria Manjarin Avilés, dos dels guàrdies urbans que l'11 d'octubre de 1988 van agredir alguns dirigents veïnals de Nou Barris que es manifestaven a favor d'un habitatge digne per als veïns de l'anomenat bloc fantasma, afectat per les obres de la ronda de Dalt. En el moment dels fets la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), per mitjà del seu advocat José Molina, va interposar denúncia judicial contra els agressors. Posteriorment s'hi van afegir els lletrats Enric Leira i Antonio Vargas. La instrucció del cas ha estat difícil i complexa perquè el jutge ha ordenat diverses vegades que fos arxivat, fet que els recursos interposats pels advocats veïnals han impedit.

SARRIÀ

La Caixa de Catalunya agafa Piscines i Esports per tirar endavant el projecte inicial Des del 16 de juliol passat la Caixa de Catalunya és la propietària de la concessió municipal sobre Piscines i Esports, i ha manifestat la seva intenció de mantenir les instal.lacions esportives i tirar endavant el projecte inicial fet per la societat Sotaverd. Recordem que després de la suspensió de pagaments de Sotaverd les obres de Piscines i Esports es van aturar, incomplint-se els terminis establerts. Per aquest motiu la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) va demanar a l'Ajuntament que recuperés la llicència d'obres i replantegés el projecte segons els plantejaments de les associacions de veïns.

Segons ha declarat, molest, un portaveu de la Favb, "això no només no ha estat així sinó que, per la premsa, ens hem assabentat que la Caixa de Catalunya s'ha quedat amb la llicència i assumia el projecte inicial de Sotaverd, tot plegat una operació de dubtosa legalitat". El mateix portaveu ha afegit que com que l'escrit de la Favb segueix sense resposta, la denúncia continua vigent.

Tí

"ir

LES A.A.V.V. DE PORTA

AQUEST CENTRE D'ATENCIÓ PRtl*ÀW|j (CAP) HA ESTAT Ri^VlND^AT DÍS t ^ i » MOLTS ANYS I ENS HA^M^ A ^ E G U i W ^ DE LA^VA CONSmMCeiÓ fl·lm A Và$ff\ 1993. ' «ÍAERA HORA!!

R U B E N PÉREZ

Millor ara que mal En la confluència dels carrers Valldaura amb Rio de Janeiro han començat tes obres d'un equipament sanitari. Dos barris portaven molts anys reivindicant-lo. El cartell així ho recorda als curiosos que s'aturen a veure les obres.

La Veu del

S Ü R R sSSKKf

CARRER

VEÏNS

Setembre-Octubre de 1995

L'adhesió voluntària al Tamgrem BARCELONA JUNTA FAVB

Dins del rebut de l'aigua hi ha un impost, popularment anomenat Tamgrem, que és recaptat per l'ajuntament i després passa a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Aquest impost es destina principalment al manteniment de l'abocador del Garraf -al qual li queden només uns quatre anys de vida perquè ja no té més cabuda- i de les incineradores de Montcada i Sant Adrià del Besòs (ambdues obsoletes, deteriorades i sobretot la de Montcada amb una pressió veïnal en contra molt forta).

En el futur hauria de servir també per al manteniment de la incineradora de la Zona Franca i les altres instal.lacions i infraestructures de la recollida selectiva d'escombraries.

Aquest impost, un dels molts que estan en discussió en la campanya "Contra els abusos en el rebut de l'aigua" que duen a terme les associacions de veïns de Catalunya, va ser l'únic que el mes d'octubre de 1994 les administracions competents van admetre la possibilitat de treure del rebut de l'aigua perquè no hi tenia res a veure. Per tant, es podia cobrar pel padró 0 bé continuar pagant-lo dins del rebut de l'aigua. Nosaltres a més en discutim el cost i la utilització ja que no estem d'acord amb les incineradores com a sistema

Impreso modalidad de pago de la TAMGREM mediante Padrón.

N* it pcJiía de MHHHIIÍIÍO de oguo

Latie/Ploiu

SOUOTO ACOOiRMI A LA MODAUDAD DE PAGO DE LA TAMGIIEM MEDIANTE PADRÓN en b i condiciones eshpjloòas er. ei articulo B be lu Odenonia fucal regulodofo de ic law Ambienta! MeliopoirtoiK. üe Geslion cie Reiidiioi i Municipoies. Al ocogerme a esta rnobolidod renuncio Q lo bonilicucion del I ï del imporle que me coneiporide en conceplo de esta law

j

de 199Í

DOMICtLlACIÓN BANCÀRIA

1 Sr Directoi fuego que con cargo «t m: CC/l.breto n °

N" CC /libïW

poyue to, retibos qve, o mi nombre,

envte lo EMShIR en coneepto de b i u Ambiental Melfopolitono de Ge,tH)n de Renduos Mumcípale; llA^íGREM) A»enlamenle, [,

de

tíivie eite bdetm debidomente cuntpiímeniooo u ABtA mnilOroUTANA Dt MUCEION». Í H m » ! M

de 1995 MtDI AMIUNT. Zono F o - - le.ior A, mrei ó i , n.m 161B léi 33661 61 Met.

Avís a totes les veïnes i veïns: quan rebeu la butlleta del Tamgrem ompliu-la només amb les vostres dades personals I porteu-la a la vostra associació de veïns que la farà arribar a l'organisme corresponent. NO hi poseu les dades referents a la domiciliació bancària. Amb aquesta mesura pretenem que treguin el Tamgrem del rebut de l'aigua, i continuem sense pagar-lo perquè volem arribar a un acord en els criteris de calcular-ne l'import i en el seu destí de. reciclatge perquè perjudiquen molt el medi ambient i la salut.

Durant aquest any 1995 l'Entitat Metropolitana de Tractament de Residus, que és l'administració a qui va parar l'impost i que gestiona el tema del tractament dels residus per a vint-i-sis municipis dels voltants de Barcelona, ha informat als usuaris d'Aigües de Barcelona que si volien beneficiar-se de l'acord pres i aconseguir que la taxa els fos treta del rebut de l'aigua i cobrada a part, havien d'escriure en una butlleta les seves dades personals i la domiciliació bancària.

Tot i que hem criticat aquest siste-

ma d'adhesió voluntària a un acord pres per la pròpia administració, ens hem alegrat molt en saber que els primers veïns que van fer arribar les seves dades personals a l'EMRS a través de la Confavc, sense donar cap domiciliació bancària, ja reben els rebuts de l'aigua sense aquesta taxa. Un petit èxit ja que l'administració competent compleix, encara que continua fent el càlcul en base al consum d'aigua.

Per què no estem del tot d'acord amb el Tamgrem?

El Tamgrem serveix i servirà per pagar un sistema de residus que

no volem. En aquests darrers anys el sistema d'envasos i embalatges usat per les grans empreses ha multiplicat les tonelades d'escombraries que cal tractar, amb el que això suposa d'augment de costos, que paguem entre tots els ciutadans. La nostra demanda, com a membres de la Plataforma Cívica de Reducció de Residus, és que la llei d'envasos i embalatges que ha d'aprovar el Ministeri d'Obres Públiques i Medi Ambient obligui els fabricants a assumir els costos de reciclatge i tractament de l'embolcall dels seus productes. Cal que els apliqui l'anomenada ecotaxa, la qual encareix els productes amb envasos de recuperació difícil o que utilitzen matèries primeres escasses a la natura. També cal que la llei afavoreixi l'ús d'envasos reutilitzables i estàndard com pot ser el vidre. És a dir, un producte envasat en tetrabrik ha de costar més car a l'usuari perquè l'empresa fabricant haurà de pagar una ecotaxa per finançar el tractament d'aquell embalatge. En canvi aquell mateix producte en un envàs estàndard de vidre ha de ser més barat al consumidor perquè aquell envàs retornat pot ser reutilitzat moltes vegades.

Si s'abarateixen els envasos reutilitzables, els ciutadans compraran més aquests productes i es generaran menys residus. Pot ser tan senzill!

La brigada solidaria de Nou Barris visita Cuba NOU BARRIS REDACCIÓ

Una brigada solidaria compuesta por 32 personas, se trasladó a La Habana durante la segunda quincena de julio. La actividad formaba parte del hermanamiento existente entre la Coordinadora de Asoclaciones de Vecinos y Entidades del Distrito de Nou Barris con el municipio de El Cerro (La Habana). El viaje se programo en dos etapas; una primera mas larga, diez días, dedicada a conocer la realidad de El Cerro, visitar sus barriadas y diversos equipamientos, hospitales, servicios existentes como "el medico de barrio", círculos infantiles, escuelas especiales, centres de tercera edad, etc. No falto la visita a las "cludadelas", donde se recibió a la delegación barcelonesa con mucho c a r i n o , pudiendo conocer la situación en que se encuentran sus habitantes. En este primer periodo la actividad solidaria implico participaren una jornada de trabajo voluntario, la limpieza de un solar y una calle y la organización de una chocolatada que culmino con la rotura de una pinata.

Se realizaron diferentes reuniones, no solo con los vecinos, sinó con los dirigentes del Comitè de Defensa de la Revolución (CDR) de El Cerro y del resto de municipios de La Habana. Una representación de los b r i g a d i s t a s tuvo la oportunidad de saludar al ministro de Asuntos Exteriores, sefior Rovaina, al que entregaron un

El grupo de brigadistas con algunos compaüeros cubanos

tríptico explicativo del hermanamiento.

La visita a las cludadelas, conjunto de viviendas construidas en torno a pequenos pasajes, que hoy estan muy deterioradas por el paso del tiempo, supuso para los brigadistas un fuerte impacto y la reafirmación de que el hermanamiento tenia que conseguir mejorar las condiciones de vida de sus habitantes. Que había que reforzar los esfuerzos y gestiones realizados hasta el momento para conseguir que el Distrito de Nou Barris mantuviera su apoyo y el trabajo de los brigadistas y las asoclaciones hicieran el resto.

En un brillante acto, celebrado en la sede de la Asamblea Popular de El Cerro, se firmo el documento oficial del hermanamiento, hacién-

dolo en nombre de la Coordinadora de Asoclaciones de Vecinos y Entidades de Nou Barris, Maruja Ruiz. En dicho acto y en nombre de la Favb, Andrés Naya se refirió al h e r m a n a m i e n t o de todos los distritos de la ciudad con los municipios (distritos) de La Habana y resaltó la importància de la solidaridad internacional entre vecinos y ciudades.

En la primera etapa, los brigadistas vivieron con familias de El C e r r o , en sus c a s a s . La experiència fue positiva y permitió explicar el hermanamiento y la situación de las barriadas de ambas ciudades. Esta experiència pionera en Cuba fue considerada por los compafieros del CDR como muy positiva.

Los últimos días la brigada se

dedico a conocer la isla, con las limitaciones que marca el tiempo y las disposiciones económicas.

Pasearon por el barrio viejo de La Habana, con las visitas obligadas a la catedral y a la Bodeguita, donde saborearon buenísimos mojitos.

Fueron a la ciudad de la Trinidad, con su casco urbano de un rancio sabor colonial y disfrutaron alguna jornada en las playas del Este y en la paradisíaca playa de Cayo Largo.

Los mas osados llegaren a la Isla de las Iguanas, donde entre risas y algun miedo se vieron rodeados de decenas de estos animales que vienen a recordarnos que el mundo viene de muy lejos.

Para los ijrigadistas el viaje ha tenido un balance muy positivo. No solo han conocido unas gentes carifiosas y cordiales y una bella isla, sinó que la delegación vuelve reafirmada en la importància del hermanamiento y en el derecho que tiene el pueblo cubano a su soberanía. Aellos, únicamente, les corresponde concretar su futuro, siendo rechazable un bloqueo que es, a todas luces, injusto, como manifestaren los brigadistas, "pues p u d i m o s ver c ó m o repercute de manera grave en las c o n d i c i o n e s de v i d a de los cubanos y cubanes".

La denuncia del bloqueo, la solidaridad con el pueblo cubano y el deseo de rehabilitar profundamente las cludadelas, resumen el viaje de una brigada con 32 vecinos y vecinas de Nou Barris que dedicaren quince días de sus vacaciones a la solidaridad.

Festes de Gràcia: Independència i Solidaritat

PASSAPORT

RlPliSUCA rNDEPENÒÉNT DE GRÀCIA

GRACIA REDACCIÓ

Aquest any, i com de costum, hi ha hagut molta gent. Però creiem important deixar constància d'algunes novetats. Per primera vegada es va crear un passaport de la República Independent de Gràcia.

La seva legalitat es basava en la reial ordre del 22 de juny de 1850 que declarava: "segregardel distrito municipal de Barcelona el barrio de Nuestra Seiiora de Gracia, permitiéndole formar ayuntamiento propio e independiente con la asignación del termino jurisdiccional que le corresponda".

El passaport, per ser vàlid, havia de tenir segellades les seves pàgines, i per això calia col.locar cromo-fotografies de tots els carrers i places que estaven guarnides amb motiu de les festes.

L'èxit ha estat enorme i milers i milers de barcelonins van passar els respectius controls per tenir el passaport en regla.

El segon acte destacat va ser que durant totes les festes, Bòsnia va estar present als carrers i s'editava cada dia el diari independent de Sarajevo, domiciliat en el districte 11 de Barcelona, que es repartia entre els nombrosos visitants.

El dia 17, a la plaça del Diamant, es va celebrar un acte en solidaritat amb Cuba, organitzat per l'Associació de Veïns de Gràcia. El que es volia era donar a conèixer l'agermanament existent entre el districte de Gràcia i el Municipio Centro de La Habana. Nombrosos veïns i veïnes van passar per la plaça i prop d'un centenar van participar en un boníssimsopard'agermanament amb "yuca al ajolí" i "pollo y cerdo a la criolla".

OSLOBODENJE I Sar^evo es queda tal com és

La Veu det

S e t e m b r e - O c t u b r e d e 1995

EL COR ROBAT

CARRER

ASSOCIACIÓ

Impressions d'un curs d'estiu ,BARCELONA 'REDACCIÓ

ÀNGEL VALVERDE

Josep Joan Martí President de l'AV Mercat Galvany

"Les persones d'un barri ric tenen els mateixos problemes que les d'un barri perifèric" Josep Joan Martí restaura els estómacs dels clients del seu establiment i, des de fa deu anys, intenta restaurar també els problemes dels veïns d'una part de Sant Gervasi amb la "façana" de barri ric.

— Mercats o grans superfícies?

— Les grans superfícies tenen molta incidència en l'economia familiar. Amb alguns productes van en contra del botiguer, encara que l'atenció i la qualitat de la petita botiga no la trobes a les grans àrees.

— Als barris rics, també hi ha problemes?

— El fet de dir un barri ric és enganyós. Un barri ric té molts problemes que no es veuen. El barri ric està catalogat per l'especulació del sòl però les persones tenen els mateixos problemes que a Ciutat Vella, la Verneda o qualsevol barri perifèric.

— Quin és el menú del barri?

— Musaka, qualsevol cosa fresca en carn o peix i una mousse de llimona o xocolata.

— Quina música se sent a les nits del barri?

— Música de molta marxa.

Després de mesos de preparacions, a principis de juliol es va fer el seminari sobre "Democràcia participativa: una perspectiva des del moviment veïnal" organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Favb dins la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo Uimp. Una cinquantena d'alumnes, entre veïnes i veïns, estudiants i persones relacionades amb les administracions, van demostrar amb la seva assistència a totes les sessions l'Interès per un tema nou a la universitat. Darrerament un diari regional de força tirada fia publicat un article amb el títol "Estimar la ciutat", on una de les assistents, Maria Dolors Vifias, fa una ressenya que ens plau citar parcialment: "En el transcurs dels dies que va durar el curs, vam escoltar personalitats expertes en ei tema, alguns d'ells, representants de diferents col·lectius veïnals que, amb molta lluita urbana i moltes reivindicacions històriques a l'esquena, asseguren que encara falta molt per a la "democràcia participativa" real i sincera.

Durant els debats van haver-hi critiques molt serioses als ajuntaments que actuen exclusivament amb criteris polítics; sense apropar-se a les necessitats i aspiracions dels ciutadans, actuant, només, amb diligència, en aquelles qüestions que grups organitzats

— Els ajuntaments democràtics, eren això?

— Jo crec que encara han de passar uns anys més per assolir aquesta democràcia. Encara no està refermada. Hi ha molts interessos partidistes.

— El català és "uno o trino"?

— El català és únic. Les altres són llengües derivades.

— Teniu un barri amb "marxa"?

— Sí, amb molta marxa i n'hi hauria d'haver més. Hi ha hagut molta polèmica amb els bars nocturns, però són gent que sempre han col.laborat amb l'associació de veïns. ~ Com es combaten les ganes d'engegar-lo tot a dida?

— Es necessita molta paciència, reflexionar, que passin vint-iquatre hores. Mai ningú no té la raó. Sempre es pot trobar una solució adient per a tothom.

— Arribarà el dia en què una associació de veïns es quedi sense objectius?

— L'associació sempre tindrà un objectiu: servir al veïnat.

— Hi ha corrupció al moviment veïnal?

— Jo crec que no. Però conec algun intent. En aquesta vida tothom té un preu.

Al marge de les qüestions normatives, les ciutats evolucionen i es transformen per elles mateixes, a partir d'unes vivències del passat i projectant-se cap a un futur. El medi urbà influeix en els sentiments dels seus ciutadans perquè els pro-

veeix de recursos pràctics i emocionals. El fet de conviure, de compartir treball, cultura i valors, origina una influència sobre el conjunt dels ciutadans que alhora haurà de revertir, com un fet natural, en la vida i el devenir de les ciutats".

En una de les sessions la Favb va presentar una proposta on concretava la demanda de participació veïnal en la planificació urbanística: una informació al públic més seriosa i entenedora, que tingués el barri com un dels protagonistes, recollida d'opinions per part de l'administració competent, etc. La premsa es va fer ressò de les ganes dels ciutadans per participar en el disseny de la seva ciutat.

Perquè tal com diu el títol de l'article de la Maria Dolors Vifias, és una demostració de com els veïns i veïnes estimen la seva ciutat.

Festa major de Poblenou

^Kz

LA VEU VEÏNAL B I W * H U FEDESttftll DE a *ï. DE LUDSPríLET

N.M-JUNI01995

— Les associacions de veïns són oficines de queixes de l'Ajuntament?

— No. Una associació de veïns és una eina que pot servir per canalitzar, dinamitzar, aglutinar una sèrie de problemes, pensaments, actuacions, que pot facilitar el diàleg amb el districte.

— Si les dones són molt a prop de la terra, perquè n'hi ha tan poques a les associacions de veïns?

— La dóna s'ha anat introduint de mica en mica. Penso que se'ls ha de donar pas, perquè són tan vàlides com els homes.

són capaços d'exigir.

Tothom va coincidir a afirmar que la "democràcia és participativa", quan els ciutadans poden expressar el model de ciutat que desitgen, poden posar en comú les expectatives de vida col·lectiva i són capaços de consensuar objectius dins un procés de cooperació.

La participació ciutadana s'ha de regular amb normatives que la facin possible i amb projectes socials pensats perquè els ciutadans puguin sentir-se protagonistes de l'espai de residència i la parcel·la històrica que els ha tocat viure.

Revistes de Barri

— Barcelona podria ser algun dia Sarajevo?

— Ho veig molt difícil. Els ciutadans de Barcelona i Catalunya culturalment hem avançat molt i això no permetria que arribéssim a actuar com a Sarajevo.

— Coincideixen habitualment els interessos dels veïns i dels comerciants del barri?

— En un percentatge més aviat petit. Normalment són contraposats.

CARLES GRIMALDO

El curs al Palau Reial de Pedralbes

fi

Qui en té la culpa.„?

La Veu Veïnal La Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet ha estrenat aquest passat mes de juny el primer número de la seva revista La Veu Veïnal. Des de CARRER saludem fraternalment aquesta nova publicació veïnal i els desitgem un bon treball. Com es pot observar, la portada s'obre amb una fotografia de la darrera manifestació contra els abusos en el rebut de l'aigua, on va participar activament força gent de l'Hospitalet. L'article de la pàgina tres reclama escoles bressol públiques enlloc d'aparcaments infantils privats, i repassa la història d'aquesta reivindicació a l'Hospitalet.

sinor os i

p..].....,.,...,.,.,

Per segon any consecutiu el programa de la festa major de Poblenou que edita la Coordinadora d'Entitats és una revista, amb format diari, impresa per La Vanguardia, que té la seva rotativa en aquest barri barceloní. A banda de les activitats programades pels carrers en festa i per les entitats durant la festa major (cal destacar la 15ena trobada de gegants, el correfoc i els focs artificials,! la trobada de bandes), la revista recull una exhaustiva anàlisi (taula per taula) dels resultats de les últimes eleccions municipals a Poblenou. També hi ha un seguit d'articles escrits per diferents entitats a tall d'aparador associatiu.

Pragrama d'actes de la Faste Nmor del Poblenou 1995 (9-17 setembra) amb la col·laboració da:

I.AV^NGUARDIA

M

J - J »-5

,.;-..,.—,«. , . , „ „ n"Q ,.

Un any ^ense en Tomàs Ja

^»^^ ^ _ ~~^£: ü'"' T^S' s^r "^ «».™ u 't-JT '"* ~""

M^'^^^wT^

^

mftfrab •'•-ffiA

^

W^SBK

^^A

~

H- ^

fc"

M . . «M^.

THJiZT·

.«* u ^ „ ».P« i>.. -b~*V.M ~*-U-.(««.

•" ""z^ "^ l ^ · ' - . ^ -

^ »«. ^É^^^^^^^ni ^@@^^ ' r ; i í . 4 . i ^ t.«^ jï.

-i-ï^-S _«-* w™.« " -jir ,£ ' i> <•"S-" ^

—*"

„

jr^tïsirj £KÏ1^„.^

Kfl

i.^ tn-~ ".— •> ^ 1 - . ^ i. *-,-»„ _ - •• «.r»» •

*.

*_

• " " - r ^ ^ «L

uiaiur

dmoJü

j£^-:~ e'v

a««™i ILv

fc*

^ _

». ™„ ™~4**.».™ d* nd <t h

•"— "-* ™ •;:,„ — '•^—

'J^Z.^TL -*-.*

=sJ" - —_ r.

«w». —

n s.r« -r. T^™ ™ _ K -r—

V~

la

.

ma sf VI tr

i - ' -SC*

M_l·n.K,~j « . . ^ u 1.^^* » H^ *.~*~ ™~ •—•.f.^^ — ".« Bb. — -I.» « • . « J U D . B-l. .—*-!- M-W J - u — p*.

—*- 1-W !«.•»«

' —

r "^ „

^

ff^

^ • ^ J S : "i-jT

ÍMI^

S ^

— n~j~*

•sr^ :z: "" t x .

Si no Fos! El passat mes de juny va sortir al carrer el número 0 de la revista SI no Fos!, editada pel Centre Cultural Tomàs Tortajada de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya. En l'editorial de presentació s'explica el significat de la capçalera d'aquesta nova publicació: "Als pobles anomenen Si no fos el banc on s'asseu la gent gran per fer petar la xerrada. (...) Nosaltres reivindiquem l'expressió en el sentit d'expressar una circumstància (la manca de consciència de la societat envers la gent gran) que obliga a no fer allò que faria (asseure's i no fer res)".

M

El tirt-ti

CARRER

S e t e m b r e - O c t u b r e d e 1995

I JO

Recyclown

Uelecció

del

somriure

Actualment els nens que volen ser pallassos tenen dues vies.

La fàcil, que és fer-se polític, membi'e de TONU o directiu de futbol, i la difícil, que és la que han triat els dos membres de la compan^àa Recyclown. Aquesta segona via comporta més problemes a nivell econòmic, però és més agraïda j a que "només" pretenen una cosa, fer riure la mainada. Els Recyclown són Javi i Mario, senyor Barroso i Benito Morales per als nens.

Amb una actuació en la que es combinen els malabars, l'equilibri i les inevitables plantofades es posen la canalla a la butxaca. Poden passar bones o males ratxes, com tothom, però estan encantats amb la feina que fan. Per a ells una ciutat com Barcelona ofereix grans possibilitats però també té alguns problemes: "la gent està molt acostumada a veure coses i la resposta és una mica fluixa, sobretot si la compares a la dels pobles, on la gent es queda més sorpresa". Des de La Veu del Carrer trenquem una llança a favor dels Recyclown i a qui, com ells, trien la via difícil, la del somriure.

FOTO: RUBÉN PÉREZ / TEXT: JORDI BAROJA

L'acudit

Sal i pebre Insubmissió Sense marcar el pas, els insubmissos continuen avançant. Els inquisidors moderns han de retrocedir, encara que per raons d'estat s'hi resisteixen i no renuncien a perseguir i condemnar els joves només pel fet de pensar i per objectar, que és el que més els dol.

S'han vist obligats a canviar la llei i ara el càstig no és la presó -i per t a n t caldria que en sortissin tots els que hi són per aquest motiu- sinó altres condemnes més subtils però que igualment limiten les llibertats. Ara un insubmís no podrà treballar mai a cap administració pública, no podrà demanar cap beca a l'administració, no té dret a gaudir del diner públic, quan ell també crea riquesa.

La llei aprovada el passat juliol manté les injustícies, però els insubmissos continuaran endavant encara que dolgui als inquisidors, que hauran d'anar endarrera.

Zeta

pECOl·locER ÍDE EU VgRANO BSXA L-LEMO

ce pEuiepoSíi.

Maikel