..«í-
La Veu del
Publicació mensual
Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona
N^36 Novembre 1995
I<i Veu
CARRER
CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx. dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Ciutat Meridiana 276 30 94
Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 357 01 04 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixampla 302 25 31 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 74 05 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)
del
Horta 420 90 06 Hostalrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm,dj)
Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88
N o v e m b r e de 1995
Secretària de redacció Isabel Sànchez
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo
Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde
Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans
Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Ciielo Losada, Rosa Maria Palència, Marc Pérez. Marta Pluja, Tito Ros, Carme Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan 8, Isart, Alfons López, Eugeni Madueflo, Oriol Martí, F^ep Martí, Pep Martínez, Maríano Meseguer, Pep Miró. José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Virías, Goya Vivas
Fotografia Escarlata Blanco, Miguel López, Joan Moran, Ferran Paredes, Rubén Pérez, Marc Vives Fotomecànica Pacmer. S.A. (T. 491 48 47) Impressió Grinver, SA. (T. 373 68 61) Distribució General Servei, Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995
®
Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44(dm,d|) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (d|) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)
Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Marti de Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarna 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62(dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)
Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (d|) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48
Canvis: Isabel Sànchez. Telèfon 412 76 00
Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta
Electoralitis en les institucions Un conegut personatge de la ciutat, amb una sana, esperem, intenció aclaridora ens demana per què no hem criticat els llibres editats per Adigsa en el seu desè aniversari. "No hi veieu una clara acció electoralista, pagada amb diners institucionals?", s'ha queixat. Ens n'hem informat i pel que sabem, els llibres han estat elaborats amb total llibertat. Entre els seus autors apareixen alguns col·laboradors de CARRER i quan els ho hem preguntat, les respostes han estat contundents que no han tingut cap pressió. Però en can-vi, n'han fet les presentacions en plena campanya. La Favb mateixa, sense anar més lluny, ha editat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona i La Vanguardia un llibre, "Barcelona Retrats", que vam presentar just abans de les passades eleccions municipals. I no diguem de "Barcelona 10", que sembla els ulls del Guadiana, perquè apareix uns mesos abans d'eleccions locals i desapareix just després. El problema és que en els períodes pre-electorals, tots els grups polítics des de les institucions que dominen, utilitzen els mitjans i recursos públics que tenen a l'abast per fer exposicions, organitzar actes diversos, publicar llibres i biografies dels candidats, editar publicacions i diaris que envien a casa de tots els ciutadans i ciutadanes. I tot això en dates pre-electorals i amb diners públics. Aquest sistema habitual i generalitzat no permet als ciutadans i ciutadanes avaluar objectivament el treball realitzat des de les institucions. Nosaltres pensem que només podrem evitar aquesta pràctica viciada regularitzant i modificant la legislació electoral vigent. Per exemple: caldria prohibir que sis mesos abans de qualsevol elecció les institucions puguessin fer cap mena de campanyes, col·locar banderoles, realitzar macro-exposicions, publicar obres, etc. Amb això ens estalviaríem unes bones quantitats de diners, els opositors deixarien d'atabalar el ciutadà, i cada candidat explicaria el que ha realitzat o allò que pensa realitzar a càrrec de les campanyes electorals del seu partit. Podríem acabar suggerint que "el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". L'electoralisme institucional afecta totes les institucions i la solució passa per prohibir-lo els mesos anteriors a les eleccions, unificar els diferents processos electoralistes, garantir un calendari que es compleixi, llevat de situacions realment greus que no tenen res a veure amb els interessos partidistes. Voldríem que el nostre interlocutor es tranquil·litzés. Té publicada la nostra denúncia a l'electoralitis existent, però si pretenia que la força política denunciada fos només una, al nostre entendre no és així ja que afecta tant les que van manar ahir, les que governen aquests dies o les que regnaran en alguna institució el dia de demà....
D'üM mm.
CARTES DELS LECTORS Assignatura pendent El dissabte 30 de setembre vaig assistir a la Festa de la Diversitat a l'estadi de Montjuïc. L'espectacle dels Comediants ens va alliçonar sobre la bona entesa entre races i cultures. És tractava d'èpoques passades quan àrabs, jueus i cristians tractaven d'entendra'ns i conviure tot cercant el respecte mutu. També ahir l'església catòlica celebrava el Dia de l'Immigrant, insistint sobre la bona entesa que hem d'assumir uns i altres. Molt bé, Catalunya multiètinica, multicultural, solidària, no racista, oberta al món. I ara que hem treballat tant aquest tema, ens falta donar un altre pas, del tot necessari i urgent. S'han de realitzar trobades culturals, lúdiques, informatives i diversificades amb els altres pobles que formen el mosaic mal anomenat Espanya. Si volem ser lliures hem de saber-ho explicar, i si no ens coneixem, cada cop estarem més distanciats, i la distància, com
diu la cançó és l'oblit, i l'oblit porta recels i pors injustificats. És més fàcil parlar de jueus, àrabs i cristians i de fer viatges juvenils a Estrasburg que parlar de madrilenys, estremenys, andalusos, gallecs, riojans, bascos o manyós i viatjar a les Alpujarras, per exemple. No sabem res de res d'aquests pobles i ells no saben res de res de nosaltres. SI no ens apropem sempre existirà la por al desconegut, (de fet ja està passant amb el cas dels madrilenys). Si no hi posem remei immediatament, mai no aconseguirem la nostra llibertat, ni ells la seva.
l'angoixa de pagar mensualitats tan elevades. Aquest any hem tornat a estar de sort perquè hem trobat lloc a l'escola pública per a tots els nostres fills. Hi havia un parell de sol·licituds per plaça, i més endavant serà encara més difícil d'entrar. Sí, som alguns dels pares que hem estat de sort..., però no ho volíem dir davant dels altres pares que s'han hagut de quedar fora. No fos cas que, entre tots, ens haguéssim de preguntar si, realment, estem de tanta sort els pares de l'Eixample. Josep M.Romero i Josep Campos Pares d'Alumnes de l'Eixample
Rosa Potnareda Estem de sort? Hem estat de sort alguns pares de l'Eixample que tenim fills en edat escolar. Vam començar a estar de sort l'any passat, quan els nostres petits van entrar en una llar d'infants municipal, després de molta expectació perquè hi havia quatre 0 cinc places per a dotzenes de sol·licituds. Els fills grans els vam haver de dur al seu temps a una llar d'infants privada de les que tant abunden pel barri, sempre amb
Fe d'errades Al passat número de CARRER, pàgina 19, apareixia un article intitulat "Ecoconcern, l'ONG de les idees", signat per Rosa Maria Palència. Correspon a la secció on donem a conèixer altres associacions que es mouen a la ciutat. Sempre afegim les dades de referència pels que es vulguin posar en contacte amb l'entitat. En la fitxa amb l'adreça i el telèfon hi ha un error que volem rectificar: el número de telèfon correcte és el 317 81 2 1 .
L A FOTO DE LA PORTADA CORRESPON A L'ESCULTURA " E L PETÓ DE LA MORT", DE J . BARRA, I ES TROBA AL CEMENTIRI DE POBLENOU
la VfU del
CARRER
Novembre de 1995
CRÒNICA
Espanyol, 1 - Barcelona, 0 MANEL CALPE
La requalificació dels terrenys del camp de Sarrià es portarà a terme abans de l'estiu. L'Ajuntament i el Reial Club Esportiu Espanyol semblen d'acord a tirar endavant una operació que té encara molts interrogants. La venda de Sarrià és la solució que contempla l'Espanyol per tal de resoldre els seus greus problemes econòmics. El deute del club blanc-i-blau supera els 8.000 milions de pessetes, i s'incrementa cada any. A diferència d'altres clubs de futbol de Primera Divisió, que tenen ciutats esportives, l'únic patrimoni de l'Espanyol són el camp i els terrenys contigus de la Xatarra. El Consell d'Administració de l'entitat té assumit que amb els actuals recursos difícilment poden fer front a la situació econòmica, i la venda de Sarrià apareix com l'única via de sortida. Les gairebé tres hectàrees de l'estadi estan qualificades com equipaments, fet que impossibilita a l'Espanyol obtenir qualsevol rendiment. El club pretén la requalificació dels terrenys, que passarien a ser zona residencial. Des de l'Ajuntament s'insisteix que ciutat i club en sortiran beneficiats. En opinió del regidor d'Esports, Albert Batlle, "a la ciutat li interessa tenir dos equips competitius a Primera Divisió. No hi ha cap altre remei que considerar l'ús dels terrenys de Sarrià. Barcelona en pot treure un benefici. Es farà a partir d'un sistema de p e r m u t e s , i a c a n v i de l'edificabilitat l'Espanyol cedirà a la ciutat un espai per a equipaments". • L'ombra de l'especulació L'aprofitament urbanístic que pretén el club, però, fa inevitable recordar les irregulars requalificacions de l'època Porcioles, i especialment la de l'antic estadi de les Corts del FC Barcelona, que va donar llum verda a uns edificis d'unes alçades desorbitades. Batlle vol defugir qualsevol greuge comparatiu. "Les circumstàncies llavors eren complexes, la ciutat era un caos, era l'època del creixement econòmic i es van
La ciutat s'empassarà uns pisos que no necessita, perquè el club de Sarrià eixugui el seu enorme dèficit
RUBEN PERE2
La gespa "perica"s'ompllràde blocs de pisos fer barbaritats urbanístiques, amb l'agreujant de la manca de control democràtic". L'ombra de l'especulació, però, és allargada, i no tothom creu que a Sarrià s'hagin de construir habitatges. Mariano Meseguer, membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Sarrià, diu que "estaríem d'acord a fer-hi equipaments sanitaris, docents o lúdics, entesos com a equipaments no de barri sinó de ciutat. No entenem com és possible que cap administració no necessiti un solar de 30.000 metres quadrat en una zona com Sarrià. El que és segur és que no hi fan falta 800 habitatges més. El Barca es va aprofitar d'un moment polític en què el règim franquista no es volia enfrontar amb Catalunya. Repetir una operació d'aquell estil seria equivocar-se". En la mateixa línia, l'arquitecte Ferran Navarro creu que "la requalificació no es farà per una necessitat de la ciutat, sinó per
resoldre el problema d'una entitat privada". I pronostica: "servirà perquè els rics puguin rentar el seu diner negre. Es com si la meva empresa tingués problemes i jo demanés aixecar un edifici de dinou plantes per recaptardiners. No es pot fer pagar a la ciutat la mala gestió d'un club". • Perquènozonaverda? Navarro assenyala que "el pla general metropolità diu que si uns terrenys no són necessaris per a equipaments, s'han de convertir en zona verda". Precedents com l'antiga Torre Melina, el nou hotel de la Vall d'Hebron o l'edifici de FECSA del Paral·lel demostren que terrenys en principi destinats a zones verdes poden ser convertits en edificables, a través de modificacions urbanístiques que, en molts casos, els jutges declaren il·legals amb posterioritat. El regidor d'Esports considera que la crítica situació financera
de l'Espanyol no és fruit exclusivament d'una gestió negativa. "L'Espanyol no és un equip d'una ciutat mitjana, com el Valladolid o la Real Societat, per exemple, que tenen les institucions i les empreses al darrera perquè són clarament senyal d'identitat". Els responsables de l'Espanyol volen deixar clar que cap entitat ni particular no pot lucrar-se amb l'operació. "El meu primer contacte des que sóc a la regidoria va ser amb el màxim responsable de l'àrea esportiva, José Manuel Lara Bosch, i em va remarcar que accepten com a premissa que els resultats econòmics aniran destinats a recursos propis no distribuïbles mai, i si el club desaparegués, els diners no es dividirien entre els socis", explica Batlle. Per procedir a la requalificació dels terrenys de Sarrià s'han de seguir uns tràmits que es portaran a terme als pròxims mesos. En primer lloc, cal elaborar un
pla, que ha d'aprovar el consistori (de moment, l'Espanyol no ha presentat oficialment cap proposta). Després s'obrirà un període d'informació pública, caldrà un altre vist-i-plau municipal, i en darrera instància el pla haurà de ser aprovat per la Generalitat, organisme competent en aquesta matèria. El club manté un hermetisme gairebé total, però ja ha fet saber que demana una edificabilitat de 2'75 metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl, és a dir, uns 80.000 metres quadrats. Amb un preu de venda de 150.000 metres quadrats, els ingressos estarien a l'entorn dels 12.000 milions. Aquesta xifra es podria veure sensiblement disminuïda, si l'Ajuntament i la Generalitat rebaixen el coeficient. A més, el preu de venda del metre quadrat podria baixar més si es considera que el comprador hauria d'assumir les despeses de tirar l'estadi, cedir vials i urbanitzar l'entorn. El consistori manté, pel moment, una altra postura. Per Albert Batlle, "un 2'75 no és un disbarat, però segons els nostres tècnics d'urbanisme és desitjable una menor edificabilitat. Es tracta d'un problema tècnic urbanístic. No podem obligar l'Espanyol a fer una operació al final de la qual continuïn amb deutes, però tampoc no poden tenir uns beneficis exorbitants". • Sí, però... Les forces polítiques municipals han arhbat a un grau de relatiu consens. Només Iniciativa per Catalunya s'havia oposat a l'operació, però Eulàlia Vintró ha matisat recentment que l'aprovarien amb unes condicions determinades. Esquerra Republicana considera que el coeficient no hauria de sobrepassar el 2'2, i demana que la meitat dels terrenys que haurà d'aportar l'Espanyol per compensar la pèrdua d'equipaments esportius sigui d'ús públic. Convergència i Unió aposta per un 2, mentre que el Partit Popular es mostra d'acord amb la requalificació. En definitiva, el grau màxim de reticència podríem considerar-lo com un "sí, però...". Si no hi ha un autèntic daltabaix, veurem més pisos a Sarrià. Només és qüestió de temps.
Destinació: Montjuïc • La desaparició de Sarhà només s'evitaria si els socis i accionistes reunissin els 10.000 milions necessaris, un objectiu impossible s'assolir per qualsevol societat esportiva del país. Es fa necessari, doncs, un canvi d'escenah per als partits del primer equip de l'Espanyol. A les grans ciutats europees, com Roma, Milà o Lisboa, els dos clubs de la ciutat comparteixen estadi, que acostuma a ser de propietat municipal. La dècada dels cinquanta, en què Kubala va deixar materialment petit el camp de les Corts, hauria estat el moment ideal per reconstruir l'estadi olím-
pic i fer que Barca i Espanyol el compartissin. Ara, però, cal una altra solució. Per al consistori, aquesta no passa en cap cas perquè Barcelona tingui tres grans estadis. L'opció proposada és Montjuïc, que aquesta temporada ja té una utilització esportiva superior al Camp Nou i a Sarrià: hi j u g u e n l'equip de rugbi del Mercabarna BUC i els equips de futbol americà Bòxers (lliga estatal) i Dragons (lliga mundial). Els Dragons, igual que fa dos anys, quan van prendre part a la darrera lliga mundial, juguen el diumenge a la tarda, i tenen un volum
de públic semblant al que va a Sarrià: al voltant d'uns 30.00040.000 espectadors. El fet que aquesta temporada l'horari dels partits s'hagi situat a les cinc de la tarda permet acabar d'experimentar els problemes de trànsit i seguretat que comportaria el trasllat a Montjuïc, previst en principi pel 1997. El club, però, considera l'estadi olímpic només com una opció temporal, i estudia les situacions urbanístiques i de comunicacions d'un munt de terrenys -un solar de la Vall d'Hebron es perfila com el favorit- que podrien acollir un nou camp en el futur.
ARXIU
•
VistaaèriaderEstadiOlímpicdeMontju'íc
La Veu del
CARRER
CRÒNICA
En
paraules m mm» m m
Campanya contra revistes nazis i la llibreria Europa La campanya engegada per diferents col·lectius ciutadans contra la llibreria Europa, especialitzada en publicacions neonazis, continua endavant. Sos Racisme, la Coordinadora Gai-Lesbiana, associacions de veïns i entitats juvenils reclamen el canvi de nom del carrer Sèneca de Gràcia, on hi ha la llibreria Europa, pel d'Anna Frank, autora del famós diari que narra les seves experiències durant la persecució nazi. Darrera d'aquesta reivindicació hi ha un problema més de fons, i és el de la permissivitat legal que la difusió de propaganda feixista troba a l'Estat espanyol. Degut a això Barcelona s'ha convertit en un dels grans centres editorials a nivell internacional de literatura nazifeixista. La llibreria Europa i l'autodissolt Círculo Espaflol de Amigos de Europa (Cedade) formarien part d'aquesta xarxa. •
Desacord entre la Generalitat i les Ong pel Consell del 0,7% La coordinadora del 0,7 per cent ha quedat exclosa de la composició del Consell Assessor de Cooperació, un organisme creat de nou per la Generalitat que no tindrà poder decisori i només podrà assessorar, fer informes i propostes. El consell, una de les reivindicacions de l'acampada del 0,7 per cent de l'hivern passat, no acaba de fer el pes a les organitzacions no governamentals (Ong). L'organisme no és paritari: sobre un total de 19 membres, la majoria designats per les administracions, només hi ha cinc representants de la Federació Catalana d'Ong. A banda d'això, les Ong tampoc no veuen clar perquè la Conselleria d'Indústria i Energia ha de formar part del consell.
1.300 firmes volen la dimissió del jutge Manzanares La Plataforma de Suport a Presos i Preses de Catalunya va presentar a principis de tardor davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un escrit signat per 1.300 ciutadans que demanava la "destitució immediata" del magistrat José Ramon Manzanares, jutge de vigilància penitenciària. Manzanares ha estat denunciat reiteradament per la seva política restrictiva a l'hora de concedir permisos als presos malalts terminals de sida.
N o v e m b r e d e 1995
"Basta de burlas en el recibo del agua" REDACCIÓN
Este grito presidirà la manifestación que han convocado las asociaclones de vecinos el próximo dia 5 de novlembre. La lucha del agua continua, lo cual no quiere decir que no hayamos avanzado. Cada dia somos mas, y cada dia las adminlstraciones dudan mas en seguir sin dar soluciones. El dia 28 de septiembre era el primer aniversario de la firma de la "falsa paz" que protagonizaron partides, adminlstraciones, sindicatos y organización de consumidores. Firmaron hace un ano y no han cumplido ni una sola de sus promesas. El pasado 5 de octubre Iniciativa per Catalunya retiraba su firma. El pacto hace aguas. La asamblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) aprobó una resolución que calificaba de "irrisorio y patético" el papel de la comisión del Parlament. • Ayuntamiento de Barcelona Por su parte, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) remitió una carta al alcalde en la que se solicitaba que se retirarà la tasa del alcantarillado del recibo. El alcalde contesto el 6 de octubre y manifesto; "La tasa a la cual usted se refiere està directamente vinculada al cicló
hidràulico, ya que la alcantarilla es un complemento indispensable". Es decir, Barcelona, su ayuntamiento, sigue siendo el único que cobra el alcantarillado en el recibo del agua. El gobierno de la Generalitat presento hace unas semanas a la Confavc una propuesta en la que, junto a suprimir la red bàsica "sin perjuicio de que la futura ley de reforma conf igure definitivamente esta tarifa", defendía la creación de una autoridad única, recomendaba la eliminación de la cuota tarifa, el establecimiento de un bloque de consumo de agua basado en los 100 litros, persona-día, y la revisión del contrato con los concesionarios del Servicio. La propuesta f ue valorada como positiva por la organización vecinal, però insuf iciente para firmaria como "acuerdo" entre la Generalitat y la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc). Estando disuelto el Parlamento los interrogantes son muchos y los temas pendientes importantes: Tamgrem, alcantarillado, Tegesum, aprobación de las leyes... Avanzamos, però los acuerdos parciales no son valorades como suficientes. El 5 de novlembre Barcelona serà testigo de una nueva manifes-
11:30H. PI.URQUINAONA S DE NOVEMBRE DE 1995
4* V I M B d* Catahmia (CONFAVC) d* Wïas d*: I O M O M , lodia, Baix Eiyiq^Mi, El Pnrt, 6avà, L'Hoipital·l, dt Camlli, Sania CohMMi d* GraaMMl,
CONVOQUEN: uoQra9'^( BwcMOMif wMvmyoMi/ ConMlMf Moiricada, b U , SMt Adrii M B«òt, SOM M , Sorto Soal M i l , Sart J o « Dnpí, Sort J«st, VllodKan.
tación. La "guerra del agua" continua. Esperemos que las fuerzas políticas reaccionen. Para las familias en lucha de las barriadas
de Barcelona, su ayuntamiento no reacciona, sigue siendo el único que mantiene en el recibo del agua el alcantarillado. Tiempo al tiempo.
Indignació per la masacre de Guatemala Si en aquest món encara es produeixen actes brutals com aquesta masacre és per l'extrema desigualtat d'un món escindit en dos. D'un món que no vol mirar-se a si mateix de cara. Que prefereix viure d'esquena, sense veure l'estret lligam existent entre la realitat de tots els països: la vida pobra, la fam, les violacions als drets humans... en l'anomenat tercer món no són més que el reflex de la violència estructural de la vida que, més o menys folgadament, vivim en el nostre primer món.
ACOMPANYANTS INTERNACIONALS D'INTERMÓN A AURORA 8 DE OCTUBRE
L'exèrcit de Guatemala ha masacrat deu persones, població civil, camperols, dones, homes i infants. Un acte de brutalitat extrema que no es veia a Guatemala des de la dècada dels anys vuitanta quan l'exèrcit predicava la política de 'lierra arrasada": acabar amb la guerrillaapartird'acabar amb tot el seu entorn. El dijous 5 d'octubre de 1995, menys d'un any després de la seva arribada des dels camps de refugiats a Mèxic, la gent de la comunitat d'ex-refugiats de guerra instal·lats a Aurora 8 de Octubre es reunia al migdia per preparar els actes per celebrar l'any de vida del poble. Només faltaven tres dies per a la Festa del Primer Aniversari. De sobte, veuen una companyia de vint-i-sis soldats, armats fins a les dents. Els soldats s'apropen i els demanen de parlar amb ells. La gent, davant de la demanda, es reuneix. Quan estan tots aplegats, els soldats comencen a disparar, indiscriminadament. La carnisseria es produeix cinc dies després de la marxa de l'últim equip d'Acompanyants Internacionals enviats per Intermón al llarg de tot l'any i en el primer moment des de la formació de la comunitat en terra que els pertany que no hi ha entre ells presència internacional: només resta una infermera de Médicos del Mundo Espana lluny del lloc dels fets. Ella serà qui llençarà SOS al món. Els ferits són testimonis de la masacre. L'exèrcit escriu un comunicat on afirma que no era una com-
.VJ'-·
JUAN VALGANON (EL PERIODICO)
Concentració davant el consolat a Barcelona panyia de soldats, sinó un "grupo de descontrolados". Ara, en una segona comunicació, admet que foren soldats, però afirma que atacaren "en defensa pròpia". Nosaltres com a acompanyants internacionals d'Intermón que hem estat tot l'any acompanyant el retorn dels ex-refugiats a Aurora 8 de Octubre, neguem aquesta possibilitat. La Missió de Nacions Unides a la zona també denuncia la masacre. La brutal agressió es produeix a un mes vista de les properes eleccions presidencials. En aquestes eleccions per primer cop des de fa tant i tant de temps es presenta una alter-
nativa de vot que podríem, si més no, considerar diferent a les dretanes i ultradretanes candidatures dels partits de sempre. A Guatemala no s'ha acabat la guerra civil que fa més de trenta anys que dura; tampoc no s'han acabat els assassinats, les desaparicions i les violacions als drets humans. Aquest acte que avui ja condemna les Nacions Unides i que Ramiro de León Carpio, President de la República de Guatemala, assegura que no quedarà sense esclarir, pot esdevenir de nou un munt de paper sense tramitar ni jutjar. Molt de soroll en els diaris nacionals i res més.
Aquesta agressió és un acte que, després de tants anys, sembla voler recordar al país qui és qui encara mana i què els pot passar a tots els qui, senzillament, intentin organitzar-se per sobreviure. Una agressió que recorda encara que l'imperi del terror continua viu. Si tu, que llegeixes aquestes ratlles et sents una mica indignat o vols solidaritzar-te activament amb les famílies víctimes de la masacre, pots passar per la seu d'Intermón a Barcelona, c/ Roger de Llúria, núm. 15, tel. 482.07.00, i signar el plec de queixes per mostrar la teva indignació al govern guatemaltec i sol·licitar que es castigui l'agressió i s'acabi la impunitat. Plec de queixes que també es farà arribar al govern espanyol per tai que s'estengui l'abast de la pressió 0, si més no, de la comunicació. Fent-ho col·laboraràs amb els agredits i els mostraràs la teva solidaritat activa. La pressió Internacional organitzada trenca barreres! No et quedis tancat a casa.
la Veu del
CARRER
Novembre de 1995
Districtes: la reforma avança amb una lentitud extrema CATHERINA AZÓN
Els canvis pactats en l'organització dels districtes han aixecat una forta polseguera Els socialistes contesten la reforma del seu alcalde. Entre els polítics, les trifulgues han estat importants. Un cop nomenats els responsables, estan pendents de pactar les funcions d'uns i altres. Els gerents de districte encara no han estat designats i entre els funcionaris hi ha confusió i por a un trasllat massiu a les xarxes dels districtes. Mentrestant no es fan reunions i, llevat dels petits temes administratius, la paràlisi és general. La situació suggereix alguns comentaris. • Qui manarà? Governaran els regidors designats per l'alcalde. Els presidents del districte, també designats per Pasqual Maragall a proposta dels consellers dels seus districtes, tindran funcions de caràcter representatiu i presidiran els plens del Consell del Districte. A cada districte hi haurà un gerent (abans anomenat "coordinador de districte"). El seu paper serà aplicar al territori la política del govern de la ciutat, és a dir manaran molt i Maragall s'atribueix el dret de nomenar-los, encara que sembla que ha arribat a un acord amb Miquel Roca per consensuarels deu nomenaments. Només ha estat designat Ramon Gironès (CiU) per al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que ha fet sortir butllofes; l'agrupació socialista d'aquestes barriades ha manifestat el seu desacord amb la decisió de l'alcalde. El passat 19 d'octubre l'alcalde va confirmar els coordinadors de districte fins al 31 de desembre. Els gerents nous arribaran el 1996. • Reglament, participació i legalitat L'article 9 de les normes reguladores de l'organització dels districtes fixa les competències dels presidents dels Consells. Al desdoblar aquest càrrec en dos, cal concretar quines funcions correspondran al regidor i quines al president del Consell. És a dir, s'han posat
d'acord en la filosofia, però queda pendent una norma que assigni les diferents competències. El Reglament de Participació es va aprovar el 1986, precedit d'un intens procés de participació. Avui, nou anys després, es modificarà sense que s'hagin debatut i aprovat els canvis en el ple del consistori. La seva legalitat planteja seriosos dubtes i la participació ha brillat per la seva absència. És veritat que l'alcalde va citar la junta de la Favb a una reunió informativa per explicar-li els acords presos. És d'agrair, però no és bo que redueixi la participació a informar algú a posteriori. La democràcia esdevindrà més consistent si aprofundim també la democràcia municipal. • Guerres de palau Les guerres, els petits combats han estat nombrosos. L'alcalde va dipositar en Joan Clos la tasca de negociar els regidors de districte entre els elegits a les urnes. L'escenari de les conteses és zona socialista. Un dels criteris escollit era canviar de regidor a tots els districtes. El criteri no està malament si tenim en compte que algun ja portava molts anys a la mateixa seu. I el pas del temps fomenta els hàbits, les manies, petits o grans servilismes, vicis de funcionament, etc. Doncs bé, és públic i notori que Albert Batlle es va resistir a abandonar el Districte d'Horta i aparentment ha guanyat el pols i hi ha estat designat. A Sant Andreu es nomenava regidor Eugeni Forradellas (IC-Els Verds) i continuava Santiburcio de president de Districte, però manant menys que Forradellas. A Nou Barris, Xavier Casas arribava des de la Barcelona Vella i Laii Vintró presidiria els Plens. La revolta va ser d'escàndol als districtes. L'agrupació socialista de Nou Barris va amenaçar de no votar Eulàlia Vintró i a Sant Andreu les pressions van ser importants perquè Santiburcio ocupés un lloc de poder. Maragall era a Sarajevo i, mentre allà arribava la desitjada pau, Joan Clos era setjat per l'organització socialista de Barcelona. De-
CRÒNICA
Sarria-Sant Gervasi Jaume Ciurana
| | | i ^ ^ Josep M. | | i 8 g | Vegara
'[ A la i/quit>üa PartiíJoy , presideníe pjecutivn
Horta-Guiaartió
A la úerecha Partidoy •: presideníeüel '' consejo plenaiio
l l l l i ^ Albsit I J ! ^ Batlle
\\\'éÜ Maravillas \ ^ Ro|o
Núivero de consejeios porpaitido
Nú/mo de ansejeios por pMkIo
mémàm
màmmm Les Corts Miquel Llongueras _ Numero de consejeros por psitiúo 5 6 4
LPS
Cort!
SarnaSant Gervasi
Horta Giimardo Nou ra Barris Sant t5 Andreu
^ÜÍSEE
Nou Barris \\'é^ Antoni jjïSa Santiburcio
Eulàlia Vintró
Número de cormjeros por paitido 9 3 2 1 1W
Sants-Moniuïc I^Pere .gÜAIcober
{i|ç^ Enric
Usa Truna
Número de consums por pirtído
mmààà Nürma
dsaxissjefíjfporpíitiís)
Núrnera de consejeros por
mmmmm
kmmmm EL PERIODICO
•
Composició del govern dels districtes
fensaven el seu cap. Hi va haver canvis i Santiburcio va rebre el comandament de Nou Barris, Xavier Casas va ser desplaçat, amb el seu beneplàcit, i a Sant Andreu Maragall mantenia com a regidor el d'Iniciativa i donava el càrrec de President al seu germà Ernest. Un altre regidor desallotjat ha estat Trunó, qui de ser amo i senyor en Esports i Joventut, passa a dependre de diverses tinents d'alcalde i cedeix el poder de Sants-Zona Franca al seu company Pere Alcover. Al districte de Sant Martí l'espectació és gran per saber quines formes i maneres prendrà la cohabitació entre Nadal i Narvàez. Tots dos són socialistes, però amb diferents sensibilitats, per dir-ho de manera suau i poètica. • Grans àrees A l'anterior número de Carrer vam publicar el llistat de les Comissions i Ponències i els respectius titulars, avui podem informar que
les àrees de l'anterior consistori s'han desmantellat i s'han creat cinc "àrees centrals" que pilotaran cinc gerents. Nomenats, no cal dir-ho, per l'alcalde, els noms que sonen són: Josep Marull que seguirà a Serveis Personals, Josep Maria Alibés a Urbanisme, que també repeteix i que els darrers quatre anys va treballar a les ordres de Lucchetti; Manuel Turii romandrà a l'àrea de Serveis i Manteniment. La novetat ens la proporciona l'àrea de Via Pública, on assumirà la gerència Jordi López, peracol.laboraramb Carme San Miguel d'igual manera com ho va fer en el COOB. Es pretén que els càrrecs polítics facin política, que estiguin més en contacte amb barris i districtes i el treball de gestió, i que la concreció de les polítiques sigui obra dels tècnics. Tot un enigma. Qui pot pensar que Alibés o Tufii es limitaran a ser tècnics? Tècnica i política aniran per separat? Tot un repte.
CRÒNICA DEL PLE
El mar de la tranquil·litat MARC ANDREU
El ple municipal del passat 6 ^^oc^ tubre va començar amb molta puntualitat i força expectació. Dic això perquè a mi, que hi anava per primer cop a cobrir la informació, no em van respectar el quart d'hora acadèmic de retard i, a més, vaig estar a punt d'haver de seure aterra. La tribuna de premsa, plena de gom a gom, i la de públic, també. Sort que, com va recordar l'alcalde, d'aquí a poc l'Ajuntament tindrà una nova sala de plens amb les mínimes condicions i comoditats que ara no reuneix el saló de la Reina Regent. Feta la prèvia, anem per feina. La primera cosa que vaig poder constatar va ser el plàcid clima de diàleg i col·laboració que hi ha entre el govern municipal (Psc, Iniciativa-Els Verds i Erc) i la teòrica oposició de Convergència i Unió. En aquest mar de la tranquil·litat només el Pp s'escapa de l'òrbita lunar, sobretot quan retrona en castellà la potent veu del seu portaveu, Alberto Fernàndez Díaz. Els populars no han volgut entrar a negociar la composició dels districtes (tot i que durant el ple Maragall va tornar a insistir-hi, per
aconseguir alio del consens), i ara aprofiten la conjuntura per presentar-se com a única oposició. En la discussió sobre la descentralització i el nou model organitzatiu municipal, que va durar una bona estona, darrera de Fernàndez Díaz hi va intervenir Lacalle, que va fer alguna confessió ("més d'un cop m'he quedat sol al despatx de l'alcalde perquè aquest n'ha sortit enfadat") i una concessió a la demagògia: "Els nous consells de districte seran un guirigall i a mi no m'hi podran obligar a anar amb l'argument de la proximitat al ciutadà, perquè jo ja estic permanentment en contacte amb la gent". Maragall, però, se'n va sortir bé. Entre d'altres motius, perquè va tenir la inestimable col·laboració de Pilar Rahola (vestit-jaqueta color cafè amb llet), Eulàlia Vintró (vestit verd poma molt cridaner), i Miquel Roca (calba molt morena). Després, Teresa Sandoval va informar sobre l'onzè districte de la ciutat, Sarajevo (Barcelona i d'altres ciutats intentaran obrir una ambaixada de la democràcia local ala capital bòsnia); Ernest Maragall sobre la xarxa Internet (l'any que
RUBEN PÉREZ
Eulàlia Vintró i Pilar Rahola en un moment (de relax) al ple ve tots els centres cívics hi estaran connectats); Joan Clos sobre el contracte-programa del transport (aquí Maragall va sortir al lavabo); i Josep Maria Vegara sobre les telecomunicacions per cable (molta tecnologia però l'alcalde va haver de cridar l'atenció als responsables de megafonia del ple, que no acabaven d'aclarir-se). • Moltes unanimitats La resta de punts de l'ordre del dia van anar succeint-se un darrera l'altre amb rapidesa. L'acte protocolari de presentació de tots els
consellers de districte, previst per després del ple, urgia. Tant, que tots els grups van acceptar aprovar els comptes de 1994 postposant-ne el debat per a la següent sessió plenària. A banda dels números, es van aprovar diferents acords amb bastantes unanimitats i poques oposicions: iniciar estudis per treure totes les presons de la ciutat; demanar a la Generalitat la concessió d'una freqüència de ràdio per crear una emissora municipal; tornar a la Generalitat els arxius que entre 1936 i 1939 es van guardar a la
Casa de l'Ardiaca; destinar ajuts als més afectats per l'aiguat del 21 de setembre; donar el nom de Ramon Trias Fargas al tram de l'actual carrer Francesc Aranda entre Ramon Turró i el mar, i restituir el de Sardenya a la resta de tram, tal i com demanaven els veïns; retirar, també per demanda veïnal, la concessió del projecte de construcció de dos pàrquings, un a la plaça de la Virreina (Gràcia) i un a la de Garrigó (Nou Barris); expulsar cinc agents de la Guàrdia Urbana per haver comès alguns delictes; l'estudi de detall corresponent a l'antic solar de Fabra i Coats (Sant Andreu-Sagrera), on es construiran 400 pisos... Acabat el ple vam passar tots al Saló de Cent, on esperaven els 150 consellers i conselleres de districte. Davant d'aquesta parròquia, i abans d'atacar el refrigeri protocolari, cada regidor de districte va fer la pertinent declaració de bons propòsits. A destacar la d'Antoni Santiburcio (Nou Barris), que va desfilar molta nostàlgia per Sant Andreu, i les de Teresa Sandoval i Joan Fuster, que es van confessar veïns dels districtes respectius (Gràcia i Ciutat Vella). I vet aquí un gat, vet aquí un be, que aquí acaba la crònica del ple.
la VfU í/W
CARRER
CRÒNICA
Novembre de 1995
Calles rigurosamente peligrosas O L E THORSON
La Ciudad se mueve impulsada por reflexiones y acciones de tipo económico. Todos sabemos que la economia es importante, però solo si està al servicio de los ciudadanos y si se halla supeditada a las necesidades de tipo humanitario y sanitario de la población. Las prioridades del Consistorio son bastante inamovibles, y se tienen que ver con esta àrea econmica. Seria deseable sin embargo una mayor discusión abierta para descubrir otras prioridades. Pondre un ejemplo. Cuando se convoca una manifestación ciudadana, las autoridades estatales y locales movilizan dotaciones policiales y antidisturbios para prooteger los bienes materiales de la Ciudad. Bien, gestos bienes no podrían protegerse de una manera màs barata y eficaz con un seguro? En las manifestaciones tampoco se prevé la atención a heridos o accidentades. En vez de policías, osustituyendoa estos, i,nodebería haber ambulancias, y equipes médicos con el instrumental necesario a punto? • Accidentes de trafico En el àrea de la movilidad hay muchos objetivos que compiten entre ellos, como reducir el tiempo invertido en viajes, minimizar los efectes ecelógicos negatives del trafico, mejorar la seguridad vial, hacer màs competitives los transportes públicos... Hasta ahora en Barcelona ha tenide total prioridad una pequena parte del objetivo de mejorar el tiempo de viaje. Se ha concentrado en los tiempos de viaje de los peces, menos de un tercie, que utilizan su autemóvil para desplazarse. Todos les demàs objetivos: los accidentes de trafico, morir en los viajes, tiempo gastade
Un centenar de personas mueren cada aho en la ciudad por accidentes de trafico, y 25.000 sufren heridas de consideración
de los accidentes de circulación. Especialmente la contaminación, causada por los vehículos con motor de explosión, agrava el estado de personas con el sistema respiratorio debilitado. Habrà que exigir una sustitución en diez o quince ahos de los vehículos que utilizan combustible con base de petróleo por los de tracción elèctrica, solar u otras posibilidades. Para rizar el rize del riesgo de los vehículos a motor, se puede afirmar que utilizar tanto el ceche y andar tan poco, debilita el organisme y la salud. Andar màs en condiciones de trafico seguro cambiaría a mejor las probabilidades de vida en Barcelona.
FELIP GONZALEZ
IMuertos en las calles: pérdidas absurdas debidas al trafico por pasajeros de autobús y por peatones..., han cedide al de hacer màs ràpida la circulación en ceche privado. El resultade es que cada aho mueren entre 60 y 100 personas en el accidentes de trafico en las calles de Barcelona, sin que las administraciones creen un equipo de trabajo prefesienal para acabar 0, en su caso, para minimizar esta pérdida absurda de vidas. Hay otras 15.000 a 25.000 personas, según les anés, que sufren heridas, màs
0 menos graves, por el mismo motivo. Estàs cif ras de heridos son màs altas que las oficiales, dado que las administraciones no tienen conocimiente de tedas las desgracias que ecurren en las calles las 24 heras del dia. Una parte sustancial de estos muertos y heridos son peatones, incluyende ancianes y nines, que no reciben trate prioritarie en su movilidad, y que en muchos cases ne tienen otra manera de meverse que a pie.
Los conductores también cazan y matan conductores; principalmente por tener tanta prisa que no pueden pararse o afiojar la velecidad en las intersecciones de las vías urbanas. En parte de los casos esta peca atención a los demàs se debe a haber ingerido unas cuantas copas extras. • Otras secuelas Muchas veces nos olvidames que el trafico ne solamente produce lesiones y muertes directas a raíz
• Recomendaciones La conducción temerària, con lesiones a etros ciudadanos, debe tratarse con màs severidad que en la actualidad. Hay muchos conductores que piensan que herir a etros (también matar) mientras conducen es resultado de la "Fuerza Mayor" y también del "azar", y que por elle ne se debe castigar con sevehdad. Esta actitud de ligereza con que se valora la vida de los demàs debe cambiar. Se precisa un debaté en profundidad de este asunto durante este mandato municipal. Un aumento de la atención al peatón, al ciudadano de a pie, bajo el lema de la convivència, implica un control de la velocidad del trafico en las zonas urbanas, necesario para salvar vidas y daries personales. El municipio también debe ofrecer un transporte publico adecuado las 24 heras del dia, de mode que puedan desaparecer las excusas para utilizar el coche particular. Este reduciría el riesgo de morir en las calles.
Més solidaritat amb Bòsnia
MANIFESTACIONS
REDACCIÓ
MAYCA SOTO
Nuclears? No, gràcies El passat 1 d'octubre més de 10.000 persones van sortir als carrers de Barcelona per dir "no" a les nuclears. Ni a les proves (es facin a Mururoa, a la Xina o a qualsevol altre lloc), ni a les centrals d'energia atòmica que tenim a casa nostra. Poc dies després d'aquesta manifestació, França feia la segona prova atòmica a IMururoa. Les manifestacions antinuclears a Catalunya van continuar el 22 d'octubre amb el tren ecologista a Vandellòs. Coincidint amb el sisè aniversari de l'accident al grup I d'aquesta central nuclear, més d'un miler de persones es van concentrar davant de Vandellòs I per exigir la sortida de l'era nuclear.
Tot és a punt perquè el Tribunal Permanent dels PoblesAvança la preparació de la reunió del Tribunal Permanent dels Pobles, que se celebrarà a Barcelona els propers dies 7, 8, 9 i 10 de desembre. Els organitzadors, entre els quals hi ha la federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), han fet públics els noms de les tretze persones que formaran el tribunal. Són Victòria Abellan, catedràtica de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona; Elmar Alvater, professor d'economia ala Universitat Lliure de Berlín; Fateh Azzam, membre de la Comissió Independent Palestina pels Drets dels Ciutadans; Madjid Benchick, professor de dret a la Universitat Ben Aknoun d'Algèria; LucianaCastellina, membre del Parlament Europeu; t^onique Chemillier-Gendreau, professor de dret internacional a la Universitat de París V I I ; Freda Meissner-Blau, professor de sociologia a la Universitat de Viena; Andrés Ibàíiez Perfecte, jutge; AntonioPigrau, professor de dreta
la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Guiliano Pentara, professor de Filosofia a la Universitat de Steckhelm; Salvatore Senese, jutge i parlamentari italià; Phillipe Texier, president de la cort d'apel.lació de París; i Jee Verho-ven, professor de dret internacional a la Universitat Lliure de Lovaina. Aquestes tretze persones elaboraran un dictamen sobre quatre qüestions. Les dues primeres afecten, per una banda, les responsabilitats dels règims i dirigents polítics causants dels crims de guerra i la neteja ètnica a Bòsnia, i per altra les responsabilitats de la comunitat internacional. També s'emetran sentència sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra a l'ex-lugoslàvia, i sobre el dret a l'autodeterminació i els nacionalismes xenòfobs. Tots aquests dictàmens es faran públics l'11 de desembre en l'acte de cloenda del tribunal Permanent dels Pobles que es farà al Palau d'Esports de Barcelona. IParal.lelament a la sessió del Tribunal dels Pobles es faran tau-
les rodones sobre diverses vessants del conflicte. Totes les persones interessades a assistir-hi, també a qualsevol de les sessions, han d'adreçar-se a la comissió organitzadora que té la seu al carrer Pau Clans 89, entresol. Hauran d'abonar 3.000 pessetes en concepte de drets de participació i documentació. La organització ha obert també un compte corrent per ingressar totes aquelles aportacions voluntàries: 2100-3000-172201592321. D'altra banda, diferents col·lectius i associacions de Barcelona continuen posant en marxa diverses mostres de selidahtat amb Bòsnia. Cada dilluns a les vuit del vespre hi ha convocada una concentració per la pau a la plaça de Sant Jaume, i a mitjans de novembre té prevista l'arribada a la ciutat un vaixell que carregarà ajuda humanitària amb destinació a Tuzia i Sarajeve. Per col·laborar amb aquest vaixell d'ajuda internacional, les entitats amb material per enviar han de posar-se en contacte amb la Iviarga de la Favb.
Itl
VfU cl fi
CARRER
Novembre de 1995
REPORTATGE
Quan la feina mata Més de seixanta treballadors moren anualment a Barcelona d'accident laboral RosANA SAMPAIO,
cert, però és innegable que les formes de conLucÍA ARTZACOZ tractació i de retribució Els accidents de treball que pateixen representen són un problema de salut un incentiu pel risc. El important dels països mateix problema existeix desenvolupats i un dels en el sector del comerç i factors que contribueixen la restauració, i afecta trenotablement a les desiballadors que es dedigualtats socials. A Euroquen a la venda ambupa en passen prop d'onlant i, sobretot, al repartize milions cada any, i vintment a domicili. l-un mil treballadors en La formació i l'experimoren. ència poden jugar un paEl nostre país ocupa per important en els acciun lloc destacat en mordents. Això sembla si tetalitat al treball entre els nim en compte que el 20 països de l'OCDE. Fa per cent dels accidents pocs dies que tornem a fou entre persones que sentir notícies de miners no feia ni tres mesos que morts, i potser estem tots treballaven (i sembla forun xic massa acostumats ça improbable que, amb a creure que això dels l'atur que hem tingut duaccidents és una fatalirant aquest període, el 20 tat, que ja se sap, trebaper cent dels treballadors llant de miner un s'arrisde Barcelona porti menys ca a la clatellada, però de tres mesos treballant). que d'això aquí no n'hi Més del 42 per cent de ha. Però les dades no ens les persones que varen diuen exactament això. tenir un accident de trànEls accidents no són consit en hores de treball feia seqüència del fet de tremenys d'un any que treballar en una o altra proballaven. fessió, sinó de les condiTambé crida l'atenció cions en què es treballa, que el 55 per cent dels i a la nostra ciutat també accidents varen passar n'hi ha. en petites empreses, de Entre el 1988 i 1993 cinquanta treballadors o s'han notificat a la ciutat menys, i que d'aquests, una mitjana de 653 accila majoria varen ser accidents de treball greus i dents traumàtics. Evi63 mortals cada any, cordentment, la proporció de responents a 4.296 pertreballadors que s'ocupen sones que s'accidentaren en petites empreses és tottreballanta Barcelona. més gran que la que treNo hi comptem els acciballa en les grans, donadents lleus. La majoria des les característiques RUBEN PÉREZ (el 87 per cent) d'acci- # El treball temporal a la construcció ha incrementat els accidents econòmiques del nostre dents fou entre els hopaís; però tot i això és mes, corresponent aquesta diferència no no- tics mortals, la construcció hi contribueix amb remarcable que moltes vegades s'ha posat de més a la major presència d'homes en el món el 41 per cent. Aquesta distribució de l'acci- manifest les dificultats, de diferents ordres, del treball sinó també al fet que hi ha treballs dentalitat no és aleatòria, perquè aquests que tenen aquestes empreses: menys recuramb alta accidentalitat on quasi bé no hi sectors no són, ni de lluny, els que ocupen sos, menys formació i experiència, menys treballen dones (com la construcció, per exem- més treballadors. Ans el contrari: la construc- afiliació sindical... Creiem que aquest és un ple). ció, per exemple, és un sector relativament tema clau al que caldrà dedicar-li una atenció Més de la meitat dels accidents (el 58 per petit (ocupa poca gent, aproximadament el 7 creixent. per cent dels treballadors barcelonins), i un dels que més contribueix, sobretot per caigudes, als accidents de treball. Caldria veure quin pes hi pot jugar en l'accidentalitat a la construcció l'increment de la contractació temporal. Sense cap pretensió de treure'n conclusions tremendistes, les cent) varen ser traumàtics i durant les hores taxes de mortalitat per accident de treball Els accidents de treball són, en tot cas, fets de treball. La quarta part foren accidents en el traumàtic mortal a la construcció segueixen evitables. La seva existència denota l'expositrajecte d'anar de casa al treball o a l'inrevés, una línia paral·lela a la de l'increment de la ció de persones a diferents factors de risc el 12 per cent foren accidents de trànsit du- proporció de treballadors temporals. mentre treballen, i donat que en coneixem rant les hores de treball, ocorreguts entre Pel que fa al sector de transports i comuni- l'existència (cada notificació d'un accident persones que s'han de desplaçar molt mentre cacions hi ha una dada que crida fortament ens indica on i quan hi ha un risc), estem en treballen, i un 5 per cent varen ser accidents l'atenció: més del 60 per cent són accidents condicions d'evitar-los. per "causes naturals", normalment infarts i de trànsit ocorreguts en hores de treball entre Prevenir els accidents vol dir millorar les altres problemes càrdio-vasculars durant la missatgers, normalment treballadors molt jo- condicions de treball, donar més formació als ves. jornada laboral. treballadors i controlar decididament l'aplicaL'anàlisi per sectors d'activitat econòmica Aquests treballadors estan fortament ex- ció de les mesures preventives que, en molts ens mostra les activitats on hi ha més: trans- posats al risc de patir un accident de trànsit, casos, preveu la nostra legislació. En tot cas, ports i comunicacions (el 20 per cent del total perquè el seu treball consisteix a anar amunt la responsabilitat dels empresaris a mantenir d'accidents), entre diversos serveis (16 per i avall, com més ràpid millor, damunt una unes condicions de treball no nocives és clacent) i la construcció (que hi contribueix amb petita motocicleta repartint paquets. Hi ha ra, i de la participació d'aquests i dels propis el 15 per cent). Això pel que fa als accidents algunes conductes de risc que són més fre- treballadors en depèn en gran mesura l'èxit totals. Si mirem només els accidents traumà- qüents entre els treballadors molt joves, és de les polítiques preventives. SALVADOR MONCADA,
La majoria dels accidents són entre els homes i a la construcció
Prevenir els accidents vol dir millorar les condicions de treball
EL
CUARTO
Fosc Pilar Rahola, flamant tinent d'alcalde La condemnem al cuarto fosc per les seves prioritats: La primera. Entossudir-se a iniciar una croada amb l'objectiu de posar ordre entre els animals engabiats als quioscos de la Rambla. La segona. Exigir als seus companys de consistori l'abandó dels seus cotxes oficials, de marca francesa, com a protesta per les proves nuclears a Mururoa. Nosaltres coincidim en el motiu de la protesta, però també compartim els temors dels treballadors de la Renault de Valladolid, on s'han fabricar els cotxes, a perdre els seus llocs de treball. La tercera. Per portar la guerra de les banderes als mercats municipals. Per això va encarregar la fabricació de metres i metres de banderes que després no es van posar perquè Maragall va dir que calia esperar. L'alcalde, conciliador, va optar per posar només la senyera.
José Maria Merlos, jutge "ecològic" Condemnem aquest senyor per una sentència seva dictada recentment. Merlos ha absolt l'empresa "Montplet y Estaban" de l'acusació d'haver comès un delicte ecològic contra la salut i el medi ambient en llençar al riu Besòs quantitats importants de crom, mercuri i coure, molt per damunt dels límits legals. Sorprenentment encara avui, el jutge Merlos va deixar escrit en la sentència que "a l'endemà dels vessaments el riu estava tan mort com el dia abans". Per entendre'ns: que el riu ja baixava ple de merda i l'empresa esmentada l'únic que va fer va ser afegir-ne de més. El senyor jutge ignora que aquests vessaments passen entre barris, horts i empreses per anar a parar a un mar que té platges amb milers de banyistes cada estiu. És increïble que una persona amb criteris com aquests exerceixi una professsió com la de jutge.
OPINIÓ Jordi Llimona Sacerdot
es del moment que les persones constituïm, per reflexió i per participació en la mateixa naturalesa biològica, una gran família humana, no ens podem desentendre de les necessitats de ningú, sigui veí 0 visqui en les antípodes. Per això, constitueix una exigència ètica col·laborar a la curació i a la guarició de qualsevol malalt, si disposem de possibilitats. De vegades aquesta col·laboració demana l'aportació de la nostra capacitat tècnica o econòmica, altres cops exigeix que ens donem nosaltres mateixos, que oferim no sols part del que tenim sinó del que som. Donar els òrgans, com donar sang, forma part d'aquest oferiment. Permeteu-me que hi faci algunes consideracions. Tota aquesta qüestió és més fruit de l'èxit de la medicina que de les seves limitacions. Fa cent anys hauria estat impensable un transplantament. Per tant no s'haurien plantejat ni la política sanitària que comporta, optar per una medicina cimal o una més extensa, ni les qüestions ètiques que suscita. Cap d'aquestes dues qüestions no es poden oblidar a l'hora de proposar-nos un transplantament. Aquest constitueix una mica un privilegi, perquè s'opta per orientar uns recursos, sempre limitats, a un sol usuari, els quals si fossin destinats a terapèutiques menys costoses podrien beneficiar un nombre molt més gran de malalts. Haurem de decidir quina política sanitària promocionem. S'haurà de prioritzar, i prioritzar és escollir, i escollir és plorar pel que deixem. Per tant, cada malalt a qui se li faci un transplantament, cal que sigui molt conscient de l'esforç que la societat fa per ell. També cal que ens pregun-
Carles Carbonell i Juan Ortega Comissió de Drogues Prosperitat
1 fet de consumir abusivament una droga no només és un problema sanitari vinculat als efectes bioquímics de la substància consumida. Al darrera sempre hi trobem una història personal i un context social que ajuda moltíssim la seva comprensió. També és cert que els problemes socials derivats del consum de drogues són un tema de preocupació de molta gent i que acostumen a afectar negativament la convivència als barris. En el cas del consum d'heroïna aquest tipus de problemes es troben més dramatitzats i alarmen més, ja que la seva prohibició provoca o estimula la marginació i la delinqüència, les infeccions i les intoxicacions, la corrupció i la intolerància. Aquesta situació ha facilitat l'aparició de respostes veïnals força destructives, més preocupades per demandes de repressió i d'oposició a l'obertura de centres de tractament que per articular respostes constructives potenciadores d'un clima social més solidari i tolerant per tal d'alleugerar la problemàtica. Tots hem viscut alguna experiència amarga als nostres barris. Però com dels errors s'aprèn, cada cop més associacions de veïnes i veïns comencem a reivindicar en clau de solidaritat: reivindicació
CARRER
N o v e m b r e de 1995
Es obligatori donar els òrgans? rompre directament el procés vital de l'organisme restant. Com més aviat es faci l'ablació d'un òrgan, més èxit podrà tenir el transplantament. En cap d'aquest casos no es pot parlar d'homicidi, puix s'actua en un organisme vegetatiu, no en un home.
tem si, en segons quines condicions, edat del pacient o improbable èxit, val la pena de procedir a una operació tan costosa. En ell mateix crec moralment correcte un transplantament. Però la seva eticitat exigeix unes condicions. Veiem-les: Primer, que la despesa sigui proporcional als recursos sanitaris i a les necessitats dels pacients; segon, que el receptor en tingui veritable necessitat; tercer, que el receptor accepti conscientment i lliurement el transplantament i el risc de l'operació; quart, que es disposi del mitjans tècnics necessaris i d'un equip mèdic capaç; cinquè, que el transplantament no alteri la naturalesa ni la personalitat del receptor. Donades aquestes condicions, el transplantament és èticament correcte. Encara podríem afegir-hi una sisena condició: que el malalt ofereixi raonables esperances d'èxit. iiunn \mi\í'ín doiinr íin ò r g a n ? Per tal que hi pugui haver un transplantament, cal un donador de l'òrgan corresponent. Ara anem a parlar de la seva licitud. Ho és sempre? Un òrgan necessari, el cor, per exemple, no és mai lícit de desprendre-se'n si un creu en el valor suprem de la vida; si no es creu en aquest valor, penso que no seria bo que fos contemplat per la llei, per l'angoixa que produiria. Un òrgan no necessari pot ser ofert, però cal anar amb compte per les conseqüències que pot comportar per al donant. Sempre és lícit èticament donar els òrgans dels difunts. Respecte a l'ús d'òrgans d'accidentats morts, no hi ha problema i llurs òrgans són generalment els mes ap-
tes. Però quan ens hem d'encertir que el donant sigui mort, la cosa és diferent. Si la nostra activitat intel·lectual, base del jo, del subjecte humà, se centra en el cervell, mort aquest desapareix aquella. Si se centra en un principi espiritual subsistent, dit ànima, la seva inserció i la seva activitat es fa a través del cervell. D'on, tant en un cas com en l'altre, mort el cervell cessa l'activitat intel·lectual i mor l'home. Llavors, fet un electroencefalograma amb r e s u l t a t isoelèctric o/i un angiograma amb resultat de nul·la irrigació sanguínia al cervell (les neurones moren als tres minuts de no rebre sang), es pot moralment procedir a interrompre l'assistència artificial, extreure els òrgans necessaris per a transplantaments i inter-
Crec que, en bé de la humanitat, tot cadàver ha de poder ser subjecte de donacions o d'investigacions. Penso que aquesta afirmació la podem fonamentar en les següents consideracions. La vida se'ns ha transmès, i tot el que som biològicament ho devem a la naturalesa i a la cadena biològica humana. També tot el que som com a persones i com a membres conscients del grup humà, ho devem a la família, a la societat i a l'educació. Per tant és lògic que, si som deutors del que som, siguem també donadors del que som. I això, no solament per solidaritat sinó també per estricta justícia. Efectivament, si som el que som gràcies als altres, és de justícia que retornem als altres allò que ens han donat. Si la cosa és així, i estic fermament persuadit que és així, no és èticament lícit oposar-se a la donació d'òrgans. La llei hauria de contemplar aquesta obligació, i no limitar-se a establir que tot difunt és un virtual donador d'òrgans si no s'hi ha oposat en vida o no s'hi oposen els seus familiars, com és establert avui a Espanya, sinó afirmar taxativament que tot difunt és un donador d'òrgans o un donador del cos per a la investigació. La solidaritat es demostra, no exigintla per a un mateix, sinó oferint-la als altres.
Drogues: una opció veïnal de recursos públics de tractament, informació i formació sobre drogues, programes de disminució de risc per a la gent consumidora, prevenció comunitària de drogodependències, normalització del tema de les drogues, ... La nostra associació de veïns de Prosperitat, conjuntament amb la de Trinitat Nova, està donant suport des de setembre de 1994 a un projecte de mitjancer comunitari nascut gràcies a la iniciativa dels professionals que gestionen el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències de Nou Barris. I ho fem amb el convenciment que ens dóna l'experiència que la mediació comunitària és una bona eina per a la resolució de conflictes socials. Aquest projecte està finançat, pensem que insuficientment, amb subvencions del Pla Municipal de Drogodependències i del Departament de Benestar Social de la Generalitat. El mediador, en aquest cas personalitzat en un veí del barri ex-consumidor abusiu d'heroïna i membre de la nostra comissió, és una figura que fa de pont entre les entitats i les activitats del barri, la xarxa assistencial i les institucions, i el món de la drogodependènciamarginalitzada. La seva tasca, supervisada per professionals del
I,acta « ) | j fiM's iisst>eicicii>iis d e v€*ïïies i veïris e o i n e n c e i n a i'eivinclicíii* €*ii clíiii cie scïlidaritat: r e c u r s o s piililics clc^ tracítaiïitiiit, iiif<irnia€*ió i f o r m a c i ó , pi·og'i·aiïies d e disniiriueió de r i s c , prtiveneió coiiiuiíitària, i i o r n i a l i t z a c i ó del t e m a d e les d r o g u e s , ... CAS, ha estat orientada a: . Assessorament i estimulació de situacions que facilitin o consolidin un procés de recuperació de la dependència a les drogues (contactes al carrer; permanències al local de l'associació de Prosperitat; hort comunitari a un solar de Trinitat Nova). . Participació i/o col·laboració de persones usuàries del CAS en activitats socioculturals de la zona (monitors al Carnaval Infantil; Festa Major de Trinitat Nova; acampada urbana pel "0'7 i -i-"). . Treball de sensibilització solidària i
normalitzadora de les entitats a l'entorn del tema de les drogues. . Intentar consolidar un equip de persones mediadores al districte de Nou Barris. El seguiment del projecte es fa des d'una comissió composada pels grups de drogues de les associacions de veïns de Prosperitat i Trinitat Nova, professionals del CAS i el mediador comunitari. També hi ha una estreta coordinació amb el Pla Municipal de Drogodependències. Cal destacar que el mediador, en el poc temps que porta exercint les seves funcions, ha comprovat un baix nivell de rebuig social entre les entitats dels nostres barris. La provada eficàcia d'aquesta figura ens ha portat a exigir de l'Administració l'estabilitat i consolidació d'aquesta experiència als nostres barris, tot i respectar el caire comunitari i participatiu necessari per parlar de mediació comunitària. En un context demagògic de "lluita contra la droga", el compromís institucional amb projectes com aquest o similars és una obligació moral per a les administracions. Un suport insuficient ens obligaria a parlar, un cop més quan tractem sobre drogues, de la hipocresia.
^^^
..^___^
i" ^*'"*'*''
CAJRRER
N o v e m b r e de 1995
Un reportatge de
Lorena Van den Berg i Núria Gonzàlez
lí^l'?T^
CRÒNICA
La polèmica envers el monopoli de l'Ajuntament en matèria de serveis funeraris segueix encara vigent a l'espera d'una nova reglamentació. Però líi una cosa està clara: morir-se surt molt car.
El monopoli municipal de la mort
ii.i ii)«aós j ü í i ï II I lots, un dia o altre, ens morirem. I si la cosa no canvia, tots haurem de passar, un dia o altre, per les dependències de l'Institut Municipal de Serveis Funerai'is de Barcelona (Imsf). L'Ajuntament manté a través d'aquesta entitat pública el monopoli de la mort a Barcelona, Mentrestant, alti-es oi-ganismes i associacions clamen per la definitiva liberalització d'aquest sectoi'. L'Institut Municipal de Serveis Funeraris (Imsf) ostenta el monopoli sobre tots els enterraments, incineracions i altres serveis funeraris que es realitzen diàriament a Barcelona. A això s'afegeix l'exclusivitat de la gestió de tots els cementiris barcelonins. Aquesta situació de monopoli, emparada per la Llei de Règim Local de l'any 1987, ha estat molt criticada per diverses associacions de consumidors. En concret, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (Ocuc) ha denunciat reiteradament el control absolut que l'Imsf té ,sobre tots els serveis funeraris a la ciutat de Barcelona, sense donar opció a una lliure competència amb altres empreses vinculades al sector. El director de la revista de l'Ocuc, Lluís Serrano, assegura que amb un mercat lliure "el consumidor sortiria clarament beneficiat" i podria gaudir d'uns preus "fins a un 30 per cent més barats pels mateixos serveis que ofereix
rimsf.
d'altres empreses de la mateixa naturalesa. Totes aquestes funeràries s'insereixen dintre del Gremi Regional d'Empreses de Pompes Fúnebres de Catalunya, que d'aquesta forma empara tots els monopolis municipals i fixa els preus dels serveis funeraris a nivell regional.
MAYCA SOTd
Tothom que mor ha de passar per 'Pompas Fúnebres" Fins ara, tots els informes elaborats per l'Ocuc amb la intenció de denunciar el monopoli municipal sobre els serveis mortuoris han estat rebutjats o ignorats per les institucions oficials. Aquesta situació de monopoli
no només es dóna a Barcelona. La majoria d'ajuntaments de Catalunya atorguen una llicència d'activitat a una sola funerària -que pot ser de titularitat privada- per tal que operi de forma exclusiva dins del municipi, en detriment
• Taxes polèmiques L'Ocuc denuncia des de fa temps que les taxes imposades per l'Imsf doblen les establertes pel Gremi Regional de Pompes Fúnebres. El gerent de l'Imsf, Josep ('ornet, justifica aquest fet al·legant que a Barcelona, a diferència d'altres municipis, l'Institut també s'ocupa del manteniment i gestió dels cementiris pels que ha de pagar un cànon, circumstància que afecta posteriorment els preus. FVr altra banda, tant l'Ocuc com altres associacions han criticat les elevades xifres que anualment ingressa l'Institut en clara contradicció amb la seva naturalesa de servei públic. En referència als alts ingressos de l'Imsf, (Jornet assegura que "no s'han traduït en beneficis ja que s'han efectuat grans inversions en un millor acondicionament de les instal.lacions i en una millora general de tots els serveis. Els nostres beneficis només constitueixen un 2 per cent dels ingressos". Això no obstant, l'Ocuc defensa que els impostos que paguen els ciutadans ja haurien de cobrir les despeses de l'Ajuntament en matèria de cementiris. L'Ocuc també ha acusat l'Imsf d'imposar "unes tarifes abusives a uns consumidors que, de vegades, es troben desinformats respecte a possibles alternatives més
La incineració: una alternativa en alça • Quatre mil persones aproximadament opten a Barcelona per la incineració, un 5% del total de defuncions que es registren cada any a la ciutat. El nombre d'incineracions ha augmentat notablement en els últims anys i, tot i que el cost econòmic és un 20 per cent més barat que el d'un enterrament tradicional, les motivacions principals que porten a la tria d'aquesta alternativa responen més a raons de caire ecològic o ideològic. Curiosament, solen ser persones de classe mitjana i alta els que més es decanten per aquesta
opció, que, sens dubte, resol cada vegada més els problemes d'espai als cementiris. Aquesta nova tendència ha portat a invertir 360 milions de pessetes en la construcció el pròxim any de dos nous forns crematoris al cementiri de Montjuïc, que s'afegeixen als quatre que funcionen actualment al cementiri de Collserola. Incinerar un cadàver costa 25.000 pessetes. Aquesta quantitat pot pujar fins a les 66.000 pessetes si s'opta per incloure-hi el trasllat de les despulles en un taüt especial.
econòmiques". FA servei obligatori que l'Imsf ofereix al públic inclou només el taüt, el cotxe fúnelire, el dret a tanatori i el cementiri. L'Institut té el monopoli exclusiu d'aquests serveis, però no d'esqueles, recordatoris, cotxes d'acompanyament, corones i flors. Però, si el consumidor opta per contractar aquestes prestacions al mateix Institut, aquest es cobra un 20 per cent pels drets de tramitació i agenciat amb empreses alienes. El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament, Alberto Fernàndez Díaz, ha presentat queixes al respecte a diferents plens municipals tot demanant la •
• •
Un enterrament mitjà oscil·la entre les 150.000 i 200.000 pessetes, això només incloent el taüt, el cotxe i poc més supressió del cobrament d'aquestes comissions alhora que demana que els preus dels serveis apareguin desglossats per a una major informació a l'usuari. L'Imsf recull diferents tipus i nivells en els serveis obligatoris que efectua. Un enterrament mitjà oscil·la entre les L'ïO.OOO i 200.000 pessetes, això només incloent el taüt, el cotxe i poc més. La resta de coses poden augmentar la xifra fins a les 300.000 o 400.000 pessetes. Hi ha serveis especials de beneficència, completament gratuïts, i enterraments subvencionats, però constitueixen un percentatge mínim dels prop de vint mil serveis efectuats anualment. La t i n e n t d'alcalde P i l a r Rahola afirma en aquest sentit que els s e r v e i s f u n e r a r i s barcelonins "no són cars", sobretot en comparació amb altres ciutats europees. El gerent de l'Imsf assegura que cada vegada "es tendeix més a oferir un millor servei" i que els preus en canvi "mai no han pujat per sobre de l'IPC". Des de l'Ocuc, pel contrari, opinen que el realment important no és que els preus pugin per sota de l'IPC, sinó que la base a la qual s'aplica l'augment és excessiva des d'un principi.
M A \ ( ^ SOTO
L'Imsf incinera un 5% de les defuncions que s'hi registren
(segueix a la pàgina
10)
1.1 } rii
CARRER
CRÒNICA (ve de la pàgina
i/el
N o v e m b r e d e 1995
9)
• Possible liberalització No només \es associacions de consumidors lian denunciat el monopoli que exerceix l'Ajuntament. Convergència i Unió reflectia en el seu últim programa electoral municipal la voluntat de "auprimi)" el l'ègim de monopoli donant pas a la incorporació de la iniciativa privada a la gestió del servei amb la intenció de reduir preus". •
•
•
Sigui com signi, la mort no deixarà mai de ser un negoci amb la clientela assegurada De fet, per a l'any que ve es preveu la confecció d'un projecte de reforma dels serveis funeraris que suposaria un tímid primer pas cap a la seva futura liberalització. La polèmica ha sorgit a l'hora de decidir qui, com i des d'on s'efectuarà la nova regularització. D'una banda es troben els partidaris de portar a terme el projecte des de l'Estat, seguint el model imperant a França, El gerent de rimsf, Josep Cornet, es decanta en canvi per l'opció municipalista, és a dir, per "la liberalització regulada des del municipi i no des de l'Estat". Aquesta opinió és compartida per la tinent d'alcalde responsable de rimsf. Pilar Rahola, que també es partidària de la privatització dels serveis funeraris a Barcelona, "però no d'immediat" sinó que primer ha de consolidar-se el servei "amb un pi·ojecte que existeix i que ha de realitzar-so des de l'Administració", A partir d'aquí s'obren nombrosos interrogants de cara al futur sobre com es durà a terme la regularització dels serveis funeraris i si s'arribarà a una autèntica ruptura del monopoli. Afavorirà realment al consumidor la lliure competència? Sigui com sigui, la mort no deixarà mai de ser un negoci amb la clientela assegurada.
P ü M o l i s t v a l l e g a r r i n s t i t u t Mental d e i a Santa C r e u . L'especutaciópoliticaelvareconvertrrenseudeldistricte
Llegats com a última voluntat ANTONI VmAL
EI llegat és una figura força arrelada en el nostre ordena"ment jurídic i és per això que el codi de successions el regula d'una manera completa i detallada fïns a l'extrem de dedicar-li cinquantacinc articles. Però, malgrat tot, encara avui el llegat és vist com una modalitat de te.star i com una modalitat de rebre una herència no gaire diferenciada d'altres formalitats, i tot quedar confós amb la pròpia figrn·a de l'hereu. La filosofia del llegat és inicialment simple. El disposant vol atorgar un pati'imoni determinat a una persona concreta, física 0 jurídica, t gairebé sempre sota unes condicions i un terminis. Per tant, els seus elements bàsics són: A, El disposant, que ho pot se]qualsevol persona que tingui capacitat per atorgar el títol, és a dir, que sigui realment la titular
PARQUETS FLECA
OïilendCisiiias,!/
ÍTdèU 3 1 8 ^ 8 )
Banos Nuevoi, 3
T6lGfor318829^
Crta. Barcelona, 4 Tels. 658 10 83 / 658 43 15 VILADECANS (Barcelona}
Telèfon 354 54 28
Gabinete A.G.L JV.
Tdéfor 302 32 49
Abre su curso acadèmic» con los cursos a distancia de:
Femomío, 13
Telèb 302 75 39
Hospilal, "10
Telèfon 302 74 88
Pi. Buensuceso, 2
Te!è!Qn3]78702
AGRAÏM lA SEVA
Es per això que cal aixecar la
Suministro, Instaíación y Restauración de todo tipo de Parquets
Benavent, 31 Tel, 333 32 15 BARCELONA
CROISSANTERIE
Cdl,}3
veu per demanar respecte a la voluntat dels disposants. tota vegada que les seves darreres voluntats han estat, en massa ocasions, oblidades o alterades. Exemples concrets, com el llegat Comes i Solà a Barcelona, estan encara a la memòria recent de tots. És cert que actualment les fundacions han canalitzat el sentiment dels qui en una altra època haguessin llegat. Aquí no parlem de l'aspecte fiscal, perquè potser tindríem més d'un ensurt. Fins i tot ara es poden crear fundacions en vida, és a dir, veure i controlar un mateix la seva pròpia fundació, el que ha suposat una proliferació d'aquestes i la seva exhaustiva regulació en una llei singular. En qualsevol cas el llegat representa encara ara la darrera voluntat d'una persona que tenia un patrimoni, per ser la mort inalterable, aquesta voluntat és impossible de rectificar.
siguin les institucions les més beneficiades pels llegats, ja que, per la seva trajectòria, mitjans o rigor, són les que amb més probabilitat poden realitzar les tasques condicionals per a les quals han estat triades. La condició del destí del llegat (l'entrega d'una casa, per exemple, amb la condició que es destini a museu a benefici de la ciutat de Barcelona) és la clau que fa que aquest llegat s'atorgui a algú i no a un altre. El destí és l'objecte del llegat i el legatari no és més que l'agent necessari per fer complir el destí. Per això al llarg dels anys els llegats han estat assignats a institucions públiques i privades, religioses i seglars però sempre representatives en els àmbits tradicionals ja esmentats de la ciència, la medicina, l'educació i l'art, tot i que pot abastar altres àmbits, com l'esport, per posar un exemple més modern.
GUAJA Des de 1985 Artesania ètnica dels cinc continents
EXPOSICION Y VENTA
^BRIOIXOS IPANETS^
P.' Uffulia, 92
del patrimoni i estigui en plenes condicions psíquiques i jurídiques per instituir el llegat. B. En segon lloc el gravat, que serà qualsevol persona adquirent per causa de mort sempre i quan obtingui algun benefici patrimonial, C. Finalment, el legatari, que és aquella persona o entitat en favor de la qual s'estableix el patrimoni a títol particular. Quan el disposant fa aquest acte de voluntat, similar a Tacte de repartir l'herència 0, en definitiva, de disposar dels seus béns, ei que fa és considerar la possibilitat de diferenciar allò que vol que sigui la continuïtat del seu patrimoni, i, per tant, que està vinculat a la seva sang, d'allò altre amb una clara finalitat en principi més altruista que hagi d'afavorir un valors determinats normalment lligats al món de la ciència, l'educació, etc. Així doncs, no és estrany que
• TAROT • NUMEROLOGÍA • MÀGIA BLANCA
COMPRA
Preciós REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPIÍAIS, HOTELS, BARS, COL.IEGIS, ETC.
Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 , 08031, BAECELONA, .
Peces de col.leció, regal i decoració Articles de gfan originalitat i de T / ^ N T A R A N t A N A , 16 08003 BARCELONA TELÉrON 3 1 9 4 1 5 8
COLOCACION INMEDIATA DE CRISTALES NACIONAL IMPORTACIÓN 15 % DTO.
73
qualitat contrastada C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) 08001 BARCELONA Tel. 317 61 87
m
MONTAJE DE CRISTALES GRABADO DE MATRÍCULAS TECHOS SOLARES
AUTO
L'con óm i cos
ParainformaciónTel. Sr. Franciscà
4107480
Tels. 231 45 08-232 20 76 Tels. 274 08 12-274 10 32 B A R
Aragón, 4S9{esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig)
C
E
L
0
N
A
CARRER
N o v e m b r e d e 1995
CRÒNICA
Basar de la mort: res a 100 \
^ Vt
J^
Taüts L l n s t i t u t Municipals de Serveis Funeraris ílmsf) disposa d'una àmplia gamma de taüts, els preus dels quals oscil·len entre les 8.700 pessetes (el de beneflciència) i el mig milió (el més luxós), En darrer terme, a la tercera fila, sarcòfag ibèric de capçalera rodona, envernissat especial, entapissat encoixinat, creu damunt la tapa i crist i nances metàl·liques. El seu preu és de 138.700 pessetes. Per a infants hi ha t a ü t s de mida reduida entre 8,700 i 71.000 pessetes.
Una corona funerària va inclosa en el preu dels serveis complerts que ofereix rimsf, però els usuaris en poden contractar a qualsevol üoristeria per la seva banda. En aquest cas, preus i models varien molt en funció de si són flors naturals 0 artificials.
Aquest subsector del negoci de la mort és un dels més rendibles. Els clients poden trobar la làpida més sencilla per 40.000 pessetes. Apartir d'ací, els preus de les diferents modalitats s'incrementen, en funció del material i la forma desitgades, fins a les 300.000 pessetes. Aquest preu no inclou els impostos corresponents i les taxes municipals.
Nínxols Llogar un nínxol sense làpida com aquest per 50 anys, en un cinquè pis, costa 81.490 pessetes, i 106.490 si se li posa una làpida de marbre. Aquesta és l'opció més barata. A partir d'aquí els preus van pujant fins a xifres astronòmiques; una tomba de terra tipus americà al cementen de Collserola pot costar mig milió de pessetes, i un panteó privat per 99 anys, un milió i mig de taxes d'adjudicació més 192.800 pessetes. per cada metre quadrat que sobrepassi els sis primers.
Recordatoris Es poden contractar a través dels dos ser\'eis complerts de l'Inisf amb un total de cent unitats per cadàver. Amb tot, els usuaris poden també contractar un nombre il·limitat de recordatoris a través d'impremtes de barri. En aquest cas, els preus oscil·len entre les 15 i 24 pessetes per unitat en funció de la qualitat i forma desitjada més el preu de la impressió (entre ISOO i 3000 pessetes). •3
Urna per a cendres ^
o '10
Una urna de metall pavonat per guardar cendres com aquesta costa 10.160 pessetes. És l'article més senzill. A partir d'aquí se'n poden trobar de metall o ceràmica ornamentades, per unes 30.000, o de marbre natural amb tapa metàlica per 48.760 pessetes. Abans, però, caldrà incinerar el cadàver, operació que costa 25.000 pessetes, o 66.000 si s'opta per incloure-hi el trasllat de les despulles en un t a ü t especial, Preus de l'ordenança fiscal de Tlinsf de 1995.
Corones i flors
Sales de vetlla A Sancho d'A\àla i Collserola''" una estada no superior a 36 hores suposa 10.550 pessetes. Per cada • 12 hores de més es cobraran 5.120, A les corts, en canvi, l'estada mínima de 36 hores costa 26,470 pessetes, més 13.240 pessetes. per cada dotze hores extres.
'''Llogar una sala per a l'exposicit) del uadàvfr
Trasllat Aquest servei inclou només el trasllat des de la camera mortuòria fins al cementiri. Els altres desplaçaments complementaris es regeixen per un mínim de 5.000 pessetes per la contractació del cotxe funei-ari més 110 pts per quilòmetre recorregut. Demanar altres cotxes d'acompanyament
La Veu iiel
CARRER
CRÒNICA
W^ÍMM
Novembre de 1995
Els pobres viuen menys que els rics
A N N A ALABART
En el mateix origen de l'expansió de Barcelona m é s enllà de les seves muralles hi havia ja la idea de la lluita contra la mortalitat i sobretot de la lluita contra la mortalitat de la classe treballadora. En un assaig titulat "Abajo las murallas" Pere Felip Monlau explicava, l'any 1842, la necessitat d'enderrocar la cintura de Barcelona, i la raó de m é s pes de totes les que esgrimia era l'elevada mortalitat que enregistrava la ciutat. La Barcelona de mitjà segle XIX continuava t a n c a d a dins les muralles medievals, malgrat que la industrialització plena, la derivada de la instauració de la màquina de vapor, feia quatre lustres que s'havia imposat. La densificació i la contaminació ambiental convertien la ciutat c o m t a l en una de les m é s " p e r i l l o s e s " del m ó n . Sovint les e p i d è m i e s hi feien estralls. A f e c t a v e n p r i m e r els o b r e r s q u e , s o t m e s o s a una e x p l o t a c i ó a b s o luta, e s t a v e n mal a l i m e n t a t s , mal ubicats i suportant unes condicio n s de treball d e p l o r a b l e s . D'altres malalties c o m la t u b e r c u l o s i , les p u l m o n i e s o la b r o n q u i t i s i el reuma eren també freqüents entre la c l a s s e t r e b a l l a d o r a . La c o n veniència d'expandir Barcelona per la p l a n a e r a no sols u n a q ü e s tió u r b a n í s t i c a sinó s o b r e t o t u n a necessitat higiènica. • Diferenciesespectaculars Ildefons C e r d à en el volum II de la seva Teoria General de la Urbanització, on recollia el material que ara s'inclouria dins la m e m ò r i a jus-
tificativa d'un pla d'urbanisme, donava les xifres de la mortalitat epid è m i c a des de 1821 tot c o m p a rant-les a m b les d'altres ciutats i, a més, incloïa el càlcul de l'esperança de v i d a q u e , en néixer, t e n i e n els b a r c e l o n i n s . Les d i f e r è n c i e s s e g o n s c l a s s e social e r e n e s p e c t a c u l a r s : m e n t r e que els h o m e s d e c l a s s e rica p o d i e n e s p e r a r v i u re 3 8 - 3 9 a n y s ; els de c l a s s e m e nestral 2 5 - 4 4 a n y s i els j o r n a l e r s 19-68 a n y s . Entre les d o n e s les d i f e r è n c i e s es m i t i g u e n : les de c l a s s e alta 3 4 - 1 1 ; les de c l a s s e m e n e s t r a l , 2 4 - 9 0 i les c l a s s e jornalera 2 7 - 4 3 (1). D e s de llavors l ' e s p e r a n ç a de v i d a de la p o b l a c i ó ha fet a v e n ç o s e s p e c t a c u l a r s i C a t a l u n y a és un dels p a ï s o s q u e g a u d e i x d ' u n a e s p e r a n ç a de v i d a m é s alta: 74 a n y s per als h o m e s ; 81 a n y s per a les d o n e s (2). T a n m a t e i x , a q u e s tes s ó n xifres g l o b a l s . Q u a n e n s atansem a una població concreta, tot tenint en c o m p t e les difer è n c i e s en la s e v a c o m p o s i c i ó d'edats, comprovem que ara, com en el s e g l e XIX, la mortalitat no està u n i f o r m e m e n t distribuïda. Els rics v i u e n m é s q u e els p o b r e s . Un e s t u d i recent s o b r e la mortalitat als barris de B a r c e l o n a (3) p o s a de m a n i f e s t q u e les d i f e r è n c i e s s ó n n o t a b l e s i d e p e n e n de la c l a s s e social i de Fàrea g e o g r à f i c a en la qual es v i u : "Tant les c l a s s e s socials b a i x e s c o m les àrees geogràfiques deprimides socialment i econòmicament pres e n t e n una major mortalitat q u e les c l a s s e s socials altes i les à r e es b e n e s t a n t s " (4). La c o r r e l a c i ó
La tradició del mutualisme català ara amb les associacions de veïns
entre l'esperança de vida f e m e n i na i masculina posa de manifest que un dels principals èxits de la m e d i c i n a a c t u a l és la i n t e r v e n c i ó positiva en l'atenció dels p a r t s . A q u e s t a és la raó q u e e x p l i c a q u e l ' e s p e r a n ç a de v i d a f e m e n i n a sigui avui molt s u p e r i o r a la m a s c u lina m e n t r e que en el segle XIX es m a n t e n i a c l a r a m e n t per s o t a (exc e p t e en el c a s de la c l a s s e t r e b a lladora). I, f i n a l m e n t , p e r m e t c o m provar q u e m a l g r a t tots els a v e n ç o s de la m e d i c i n a i la t è c n i c a , la d e s i g u a l t a t entre els c i u t a d a n s es m a n t é , tot i que a p a i v a g a d a , i t a m b é a f e c t a els a n y s de v i d a . E f e c t i v a m e n t , els resultats per al c o n j u n t de barris d o n e n un m a p a molt similar al q u e a p a r e i x q u a n es grafien d'altres i n d i c a d o r s s ò c i o - e c o n ò m i c s , la q u a l c o s a e n s indica, no p o d i a s e r d ' a l tra m a n e r a d o n a d a la c o r r e l a c i ó existent, q u e a la nostra B a r c e l o n a , els a n y s de vida es reparteix c o m la m a j o r i a dels a l tres b e n s m a t e r i a l s i i m m a t e r i a l s : d e s i g u a l m e n t i en idèntica direcció.
MIGUEL LÓPEZ
•
Ensegieimlgl'esperançadevidadelsbarcelonlnss'haduplicat
entre la mortalitat i les c a r a c t e r í s t i q u e s s ò c i o - e c o n ò m i q u e s resulta ser a l t a m e n t s i g n i f i c a t i v a per a la m a j o r i a d ' i n d i c a d o r s s ò c i o - e c o n ò m i c s q u e l'estudi c o n s i d e r a : analfabetisme, atur, antiguitat dels turismes (directament correlac i o n a t s : c o m m é s atur m é s mortalitat); c o n s u m t e l e f ò n i c , p o t è n cia mitjana dels t u r i s m e s , v a l o r s cadastrals (inversament correlacionats: com més consum telefònic m e n y s mortalitat). Els resultats concrets obtinguts mostren que "hi ha hagut una diferència de 10-55 anys en l'esperança de vida dels h o m e s entre els barris a m b valors extrems, C o n -
A
M I G O S lei H O G A R
SINERA Mutualitat Veïnal SINERA, M.P.S.
Servicios sociales y domésticos Llevar compra, ir al medico Gestiones a domicilio y encargos Personal limpieza y compaüía jConózcanos! Tel. 3 7 2 97 67
És una mutualitat de previsió social per a defuncions, fundada per les associacions de veïns agrupades a la Confavc
grés 75-32 anys; Montjuïc, 64-77. Les d o n e s han presentat una esperança de vida més e l e v a d a que els h o m e s , però a m b diferències m e n y s a c u s a d e s entre els barris. Congrés, 81 -51 anys; Montjuïc, 7504··. • Més vida a l e s dones La c o m p a r a c i ó entre els resultats actuals i els recollits per Ildefons C e r d à suggereixen algunes reflexions. En p n m e r lloc, l'espectacular a u g m e n t de l'esperança de vida: en un segle i mig s'ha m é s que doblat el n o m b r e d'anys que una persona en néixer pot esperar viure. En s e g o n lloc, la c o m p a r a c i ó
SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS
BARNA TAXI 357 77 55 ^^ï^
COOPERATIVA
Anota't el telèfon 278 25 33 o bé passa per la teva associació de veïns.
AMB CONFIANÇA
Ofrece: Ayuda a domicilio. Servicios puntuales. Atención en clínica. Limpieza del hogar. Personal titulado. Trabajadoras familiares. Auxiliares de Clínica. Auxiliares de Geriatría. Empleadas de hogar Tel. 455 80 08. De8a15h.
ADMINISTRACION INMOBILIARIA COMPRA-VENTA ASESORIA JURÍDICA Y FISCAL
RNCASFUSTER Av. Meridiana, 382 ent.4 08030 Barcelona -Tel. 311 61 53
Notes (1) Les dades estan recollides al segon volum de la Teoria General de la Urbanització d'Ildefons Cerdà, però havien estat calculades per Laureano Figuerola. El càlcul fet correspon a la mortalitat barcelonina registrada entre 183711849. (2) La dada correspon a l'any 1990. Anuari Estadístic de Catalunya 1991. Ed. Institut d'Estadística de Catalunya. (3) Carme Borrell, Antoni Arias: "Desigualtats de mortalitat als barris de Barcelona i la seva relació amb indicadors sòcio-econòmics" a Barcelona Societat núm. 2. Ed. Ajuntament de Barcelona 1994. (4) Pera l'estudi de les diferències de mortalitat els autors han utilitzat Ires indicadors: la Raó de Mortalitat Comparativa (RMC); la Raó d'Anys Potencials de Vida Perduts (RAPVP) i l'esperança de vida en néixer. Tres indicadors paral·lels, referits al període 19831989, dels quals aquí sols s'ha utilitzat el darrer i el seu mapa corresponent, extret del mateix article (pàg. 66)
SEGUROS ECONÓMICOS COCHES,FURGONETAS,MOTOS CARAVANASYAUTOCARAVANAS VIVIENDAS,INDUSTRIASYCOMERCIOS
PRECIOSMUYASEQUIBLES PARAPÚBUCOJOVEN CONCARNETRECIENTE FACILIDADESDEPAGO T.2138912FAX2138062 Travessera de Dalt, 25-27 etlo. 1. esc. B 08024BARCELONA(metroLesseps) Sólo por vlsitarnos ya tendra un obsequia
RESIDÈNCIA CLARA ENBARCELONA(HORTA)LOQUE VD.BUSCAPARASUSMAYORES: CASA-TORRENUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 bahos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cuaüficado
Véala:tegustara.SantaOtilia,13-15
T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA
i.u l'fM tu'l
CARRER
N o v e m b r e d e 1995
ENTREVISTA bona i abnegada, al contrari. Estic cabrejada per tenir aquesta malaltia.
Aurora Pampín Xexúndez Membre de l'associació Dret a Morir Dignament
— Pensava que em parlaria de la mort.
'Perquè no m'ajuden a morir els que no em curen?' U n a entrevista d'Eugeni M a d u e n o
:l
Aurora Pampín és la primera dona que ha demanat públicament que el Codi Penal reconegui el dret dels malalts com ella a escollir el moment de la seva mort
Jiíer^<>j»p.irlern dol passat, del prcbent o dol futur > ^ Parlem del present. Jo no tinc futur, i rememorar el passat em resulta difícil: la malaltia està acabant amb la meva memòria. " Quan va saber que tenia esclerosi múltiple? ^ La tinc des dels 15 anys, però no la van diagnosticar fins als 35, és a dir, quan ja estava casada i amb una fïlla. — Què va pensar quan ho va saber?
^ Em vaig terroritzar que la meva filla fos hereditària. — No va pensar en vostè?
^ Sí. Quan vaig descobrir que els metges no podien fer res per mi, perquè la meva malaltia és incurable, vaig decidir allunyar-me d'ells. Prefereixo que em deixin en pau, que no m'emmetzinin amb les seves radiografies, els seus remeis inservibles. Així ho vaig dir al meu neuròleg; "Oblideu-vos de mi". — Però vostè està malalta.
IB Si, és clar, que estic malalta. En aquest moment el veig doble. Tinc les mans adormides. Tinc un cansament enorme, inexplicable. Llevar-me del llit em suposa un esforç desmesurat. I aquí em té... No vull sentir-me malalta. El dia que em senti malalta serà el final. El dia que no pugui valer-me per mi mateixa... Tots sabem com acabem els malalts d'aquesta malaltia. En una cadira de rodes, sense poder veure, sense poder parlar, i, el que és més terrible, amb tota la teva capacitat de raciocini intacte. El més cruel d'aquesta malaltia és que no mata. Els malalts d'esclerosi poden viure, ^viure? durant molts anys. — Aleshores...
^ Quan vaig ser conscient del meu futur fins i tot creia que havia arribat el moment del suïcidi. Però en les condicions que em trobaré no em resultarà fàcil. Després he anat madurant la idea, i em vaig preguntar per què he de fer-ho jo sola, per què no poden
PEDRÓ MADUENO
Aurora Pampín,acasa seva
RETRAT Passeig per ramor i la mort Aurora Pampín Xexúndez té 43 anys, u n a família, molt orgull, molta dignitat i una malaltia incurable. U n a de les pitjors. Esclerosi múltiple. C o n e i x el f u t u r q u e l'espera. I lluita perquè, a més a m é s de terrible, no vol q u e t a m b é s i g u i humiliant. Aurora "milita" en l ' A s s o c i a c i ó al D r e t de Morir Dignament, un col·lectiu format p e r 130 p e r s o n e s q u e r e c l a m e n el reconeixement legal de l'eutanàsia. Es l'anhel d'aconseguir a q u e s t objectiu d'on A u r o r a P a m p í n t r e u les forces p e r presentar-se d a v a n t els lectors i explicar les r a o n s q u e li p o r t e n a mantenir aquesta postura, especialment ara que s'esvaeix l'esperança de que el n o u C o d i P e n a l les reculli.
ajudar-me a morir els metges que no poden curar-me. Em sembla que és el més raonable i el més just.
va desitjar tant que m'empresonessin, que em vaig espantar tant que me'n vaig anar a casa, al meu sofà.
l'afectat sóc jo, però demà pot ser la meva filla.
— La nostra cultura ignora la mort i s'aferra a la vida. H És cert. Tothom creu que el valor suprem és viure. Jo respecto aquesta opinió i les persones que la sustenten. Però em dol que elles no respectin la meva. Li explicaré el que em va passar l'altre dia a una tenda. J o h avia sortit en un programa de televisió sobre l'eutanàsia, i una de les clientes en va reconèixer. No pot vostè imaginarse el que em va a dir. M'insultà de tal manera, em va cridar tant,
— Donar la cara perquè et reconeguin el dret a morir va en contra del seu propi interès, ja que cap metge s'atrevirà, arribat el moment, a practicar-li l'eutanàsia passiva.
H Ah!, en tot. Jo soc molt frívola. Penso en la meva filla, en els seus problemes, en els seus estudis. En el que em posaré demà. Les tristeses les deixo per als moments forts.
IB Si, és clar, és el mateix que li passa al senyor Sanpedro. Podíem haver pactat amb un metge amic que ens ajudés a morir, que aquesta és l'eutanàsia vergonyosa que es practica aquí. Però creiem que hi ha alguna cosa més que els nostres propis i n t e r e s s o s ^no? P e r q u è avui
— Quan s'ajeu al seu sofà ^en què pensa?
— En pots contar alguna
^ Penso que m'agrado més com sóc ara que com era quan no estava malalta. — La malaltia li ha fet veure les coses de diferent manera?
^ Sí, però no en el sentit que vostè creu. No m'he tornat mes
IB Jo no tinc por a la mort, a la que moltes vegades veig com a una aliada. Pitjor que la mort és saber que en qualsevol moment, ara mateix, dintre de mitja hora, puc tenir un brot i quedar-me invàlida, cega, impedida per comunicar-me amb els altres... Perquè aquesta malaltia produeix una disàrtria i al final en lloc de paraules tan sols emets sorolls estranys. És en això, en la degradació més que en la mort, en què no puc pensar-hi massa, perquè, en arribar a aquest punt, em suïcidaria. — Es vostè creient?
• • No en sóc, però aclareixo que això no justifica que hagi demanat l'eutanàsia. A Europa, el 50 per cent de les persones que tenen signat un testament vital són creient i catòlics. — Què faria si demà es descobriren un remei per a curar-la? ^ Ja, j a , moltes coses, la major i a inconfessables, així que perdoni que no les expliqui.
— Kublèr-Ros, la doctora dels moribunds, assegura que cap malalt terminal demana morir quan se sent tractat amb amor. ^ Li vaig dir que els malalts irreversibles són molt egoistes. Pensen en ells, però no en els que els cuiden. Jo veig aquest assumpte d'altra manera. Penso en el meu marit, que té 47 anys; en la meva filla de 18, i que ells no tenen la culpa del que em passa a mi. Ells tenen la seva pròpia vida. Així que, si vull morir, no és perquè no em senti estimada per ells, sinó més bé al contrari. Espero que ho entendran. Al senyor Sanpedro li passa el mateix que a mi. Si ell no es mou de casa no és, com han dit alguns, perquè manca de gent que l'estimi i que cuidi d'ell, sinó perquè considera que ja han fet bastant per a ell i no vol seguir complicant-los la vida. — Vist d'aquesta manera, l'eutanàsia és un acte d'amor. ^ És el que em va dir el caputxí Jordi Llimona durant un debat sobre l'eutanàsia. És clar que, si tots els capellans fossin com aquest, crec que jo seria creient. — Què significa viure?
• i Participar. La vida no té sentit si un no pot viure-la. Hi ha gent que p e n s a que Ramon Sanpedro, el paraplègic gallec que demana l'eutanàsia està viu. Però és mentida. Està mort. Una persona mor quan mor el seu cos. 1 el cos d'aquest home va morir fa vint-i-cinc anys. — Però li queda intacte el seu esperit, el cervell...
IB Per això precissamenty el senyor Sanpedro vol morir. Si acceptem que un mor quan mor el seu esperit, perquè no acceptar que sigui també al revés, que es mor quan es mor el cos? No hi ha dos senyors Sanpedro, un cerebral i un altre físic. Si se li ha mort un part també deu morir l'altre.
la I CM íUI
CARRER
PUBLICITAT
' ^
Novembre de 1995
'9J^.^&^
cryj^^
^e/c. J> cr:.·-i/^'C'<3rt:í-i^.c^ 1
pastisseria
[
i
PERFUmEmn
j
TITÚEÍ\
ae
VENDA DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE FABRICACIÓ
PRÒPIA
9dí3021W 3171479
ESPECIALITAT EN MOSTRARIS
A\N
I-
Distribuïdor
RESÍAURANTE-CAFETERIA
( AF[T[RIA AL y)TA\i ' IÍVLUSI\i I lA''21
lli 'RAS
C O N S O L A T DE MAR. 27 AL 31
T. 3 1 0 4 3 9 1 - 3 1 0 4 4 15 P L . A N T O N I O LÓPEZ. 3
T. 3 1 9 3 6 2 0
BARCELONA
/micm^y
«UL'ESTELT^ escudellers, 21 telèfon 317 95 84 barcelona-2
^WHtSQUERIA ^ COCKTAILS
RESTAURANTE LOS CARAGOLES Casa Bofarull
PERFUMERIA TABER Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA
;
>
C/ Escudellers, 14 - 08002 Barcelona Tel. 302 20 41 Fax 302 07 43
Avinyó, 9 - 08002 Barcelona Tel. 318 79 86
gELATlHIA
Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA
Xuclà, 15 T. 3171428
DEJA DE FUMAR EN DOS DÍAS "leBBAC-END" SIN DOLOR, SIN EFECTOS SECUNDARIOS
Tel. 30818 72-Barcelona
08002 B a r c e l o n a
Tel. 317 47 87
Paral·lel, 115 T. 4416675
SERVICIO INTEGRAL A DOMICILIO
24 HORAS
SETANTA
TOT E N RETOLACIÓ
^
284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA PRESSIFOST OS SENSECOMPROMÍS
A C n P E S Ú N I C S , SL lops
^AVQtj,.^
EFICÀCIA CENTRO PARA DEJAR DE FUMAR
- Gofres Rambla del Poble Nou, 44-46
Ferran, 8
ASSISTF.NCIA FAMILIAR SI,.
• Enfermeras • Aux. Geriatría
ATENCION A U TERCERA EDAD • Fisioterapeutas • Podólogos, Peluqueros,
• P u e r i c u l t o r a s - Cangtiros C/ Brusi, 39 Local 55 Tel. 414 01 14 - 908/59 02 93
SAGRADA FAMÍLIA
95% Obert tot l'any
DEDICACIÓ ESPECIAL PRÒTESI DE MAMA I BANYADORS APARELLS ORTOPÈDICS A MIDA
TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919
I ARTESANA
-Pa cruixent amb tomàquet i..
Des d e 1830
comercial bdsera
Para el bien de tu saiud, descubre el método
^4 rio cH^
08002-BARCElONA
P r o d u c t e s M è d i c s , O r t o p è d i c s i Veterinaris
A b i e r t o t o d o s los días d e 1 m e d i o d í a a 12 n o c h e
^^^^
RAMBLAS, 34 jPlaza del ïeatro) Teis, 318 9? 2/ - 318 2/ 20
S. A. CLAUSOLLES
Fundada el ano 1835
S'M
oosmoc
Eli 456 05 83 C:. Rosellón, 436-438 Pral. 3a. BARCELONA
ORGANITZACIÓ I ANIMACIÓ DE CONVENCIONS, FESTES I TOTA MENA D'ACTES LÚDICS Major de Sarrià, 170 baixos 08017 Barcelona Tel. 280 48 45 - Fax 280 47 85
DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15,000 PTAS.
GRAUPE'S Globos publicitarios CONIMPRESIÓN PERSONALEADA PARATUSFIESTASY CELEBRACIONES C/ Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR TF. y FAX (93) 751 25 50
-CUMPLEANOS,BODAS, COMUNIONES.
TARIFA:
EN 24 HORAS
50 GLOBOS: 2.500 Ptas, 100 GLOBOS: 4,500 Ptas 500 GLOBOS, 12.500 Ptas,
HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NÚMERO 751 25 50
la
V'pu det
CARRER
N o v e m b r e de 1995
Un reportatge de
Marta Pluja
REPORTATGE
Els cementiris (dormitoris) ^ són les ciutats silencioses, oblidades, que només es trepitgen un cop l'any, per Tots Sants, com a senyal del nostre vincle amb el destí fatal
Passeig per les ciutats silencioses -
•
'
•
'
"
•
J
'
'
n
": '•
ps ciutats dels morts ajuda a entendre com devia haver estat la seva vida terrena. Aquests dies he recorregut cinc dels deu cementiris que hi ha a la ciutat de Barcelona: Motjuïc, Poblenou, les Corts, Sant Gervasi i Sarrià. L'única diferència entre ells és la grandària, però el seu contingut és, en essència, el mateix: la competitivitat pel poder en l'existència després de la mort. • Sota el nivell del mar El cementiri de l'Est, popularment conegut com el del Poblenou, és el més antic. Fou inaugurat l'any 1775 pel bisbe Josep Climent. A l'any 1818 s'hi féu la primera ampliació i les despulles dels petits cementiris parroquials de Sant Cugat, Sant Just, Sant Miquel i del Pi, van passar al cementiri general. Aquest recinte fou enginyat per l'arquitecte Antoni Ginesi. Es quadrilong, dividit en quatre parts que aboquen a una plaça. Com a nota anecdòtica diré que la part més vella del cementiri està construïda sota el nivell del mar, i per això, q u a n plou les tombes d'aquest sector queden inundades. S'hi ha hagut de posar bombes per treure'n l'aigua. Com a tots hi regna un eclecticisme total, influït principalment pel neoclassicisme. L'escultura més destacable és l'Angel del Judici Final de l'entrada, obra de l'escultor Venanci Vallmitjana. És un cementiri petit, fàcil de recórrer a peu en un matí, observant els detalls dels pocs mausoleus i panteons dignes d'esment. El seu nínxol més famós és el del Saníeí (Francesc Canal Ambrós), dependent dels magatzems "El Siglo", que segons explica la llegenda, fa miracles. Cal destacar el panteó de la família Prim (recinte central, departament 2on.) i el de Josep Anselm Clavé, al mateix recinte. • La muntanya sagrada Per darrere de l'Anella Olímpica, entre Can Tunis i l'estació de mercaderies del Port, s'erigeix majestuós el cementiri del SudOest, conegut pel nom de Montjuïc perquè ocupa una gran part del territori d'aquesta muntanya. El va inaugurar, el març de 1883, l'alcalde Rius i Taulet. És un laberint de carrers i pla-
\i^\
MAYCA SOTO
La figura dels àngels, una imatge que es repeteix al cementiri de Les Corts ces enorme, replè de columbaris, panteons i mausoleus, que escriuen, en silenci, la història de la ciutat. Artistes, polítics, anarquistes, capellans, poetes i ciutadans anònims... La flor i nata de la societat barcelonina, comparteix residència amb els plebeus desnonats per la pobresa i la malaltia. És, potser, el més eclèctic, però també el més ric. Té mostres de tots els neos artístics: egipci, bizantí, romànic, gòtic i també del modernisme més florit. El dissenyà l'arquitecte Leandre Albareda, qui també hi té algunes tombes de renom, juntament amb Puig i Cadafalch, Llimona, Subirachs o Clara.
Fa bo de passejar-hi cercant l'art, la història o simplement la pau del Fossar de la Pedrera. Assegut en un banc, al peu de l'estany, sota un desmai, hom no diria mai que es troba al bell mig d'una fossa comuna amb qui sap quants cadàvers sota els peus. D'entre les moltes personalitats que hi ha enterrades, en citaré unes quantes en forma d'itinerari: -Via Sant Josep: Joan Vinyoli (Hipogeu n- 18, ler. pis) -Via Santa Eulàlia: Ramon Casas (3»); Santiago Rusifiol (3% panteó n- 16) -Plaça de l'Esperança: Francesc Cambó (n° 40); Ildefons Cerdà; Josep Carner (3" n- A-363) -Via Sant Oleguer: Família
Albareda (5% n" 1); Dr. Bartomeu Robert (5% panteó n- 22) -Via Sant Agustí: Salvador Puig Antich (columbari B, n-2737) -Plaça de la Fe: Francesc Macià (9") -Via Sant Francesc: Àngel Guimerà (2"); Família Godó (6^); Joan Miró (9», n^ 33) -Via Sant Carles: Ferrer i Guàrdia i Durruti -Via Sant Joan: Jacint Verdaguer (9») -Fossar de la Pedrera: Lluís Companys (vora l'estany). • El gol nord El cementiri de les Corts fou inaugurat l'any 1897 i consta de vuit departaments. Està situat
GLOSSARI FUNERARI Cenotaf i : monument sepulcral erigit a la memòria d'un personatge il,lustre, però
que no en conté les despulles. Columbari : monument funerari amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular
a les parets, que s'acostuma a utilitzar per a una mateixa família. Cripta : capella subterrània que serveix de camera sepulcral. Estela : monument monolític en forma de pilar o làpida destinat generalment fer-hi una inscripció. Hipogeu : sepulcre excavat sota terra. Làpida : llosa de marbre o de pedra que clou un sepulcre i que sol dur una inscripció.
Mausoleu : tomba monumental. Monòlit : monument de pedra d'una sola peça. Necrològica : notícia d'una persona notable, morta de poc. Necròpolis : ciutat dels morts. Cementiri. Lloc disposat per a servir de seu a les sepultures dels membres d'una comunitat. Nínxol : concavitat realitzada en un mur, especialment per col.locar-hi un mori en posició fioritzontal. Obelisc : monument en forma de pilar. Panteó : sepultura monumental on reposen els diversos membres d'una família. Ploranera : dona que antigament era llogada en les cerimònies fúnebres, sobretot a l'enterrament, per acompanyar el dol d'un membre destacat de la societat.
Sarcòfag : arca sepulcral feta en pedra o terracota per contenir un cadàver. Sepulcre : construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o fiistòric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi fia enterrades. Per extensió, construcció aixecada del terra on hi reposa un cadàver. Sepultura : acció d'enterrar un mort, enterrament, inhumació. Lloc d'enterrament d'un o més cadàvers, sepulcre, tomba. Taüt: caixa, ordinàriament de fusta, on es posa el cadàver per enterrar-lo. Tomba : lloc de sepultura d'un o més morts. Font Aguado, Neus: "Guia del cementiri de Montjuïc".IMSF.Barcelona 1992
rere el camp del Barca, prop de les facultats universitàries, en un entorn verd i acurat. És l'iinic que té una part jueva, tot i que no s'hi pot accedir a l'interior perquè hi ha hagut força actes de vandalisme que han obligat a tancar-la. No hi ha grans obres d'art malgrat que hi proliferen els àngels i les creus modernistes. Cal destacar el monument funerari als repatriats d'ultramar (Cuba i Filipines), que sembla un castell ambfossat. I, per damunt de l'art, hi ha la passió pel futbol, molts dels jugadors que van passar pel Barca hi estan enterrats, alguns de cara al camp: Julio César Benítez, Josep Samitier, Toreski,... • Una escala cap al cel El cementiri de Sant Gervasi és molt petit, de forma escalonada. A la part més alta té una balconada que fa de mirador cap a la ciutat que s'estén als seus peus fins al mar. Just davant la porta d'entrada s'enfila una escalinata. A cada replà un cercle de mosaic amb una xifra romana representant una estació del Via Crucis (XIV en total). Les seves petites dimensions obliguen els columbaris i els panteons a una mena d'amuntegament quasi caòtic. Hi ha una gran varietat de panteons modernistes i nínxols amb reixes de ferro forjat. També hi trobem molts àngels i algunes imatges de verges i sants tallades en pedra. La concepció de la tomba de l'il.lustre poeta Joan Maragall, trenca amb l'esquema que hi impera. És un gran banc de pedra, protegit per una paret a tres vents amb inscripcions. El contingut sembla convidar al repòs i a la meditació. • El racó perdut És molt fàcil de perdre's per arribar al cementiri de Sarrià. Enmig de la civilització de l'asfalt, encara queda un petit senderol de terra en forma d'ela que mena a l'entrada del recinte. Els primers documents que fan referència a aquest cementiri daten del 1922. Està dividit en dos departaments en els que no hi ha grans mausoleus. Tan sols destaca el panteó dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu. A la mateixa filera de panteons n'hi ha quatre més, modernistes, que també tenen una bellesa especial. La visita ha valgut la pena.
la Veu del
CARRER
BARCELONÈS CINEMA
N o v e m b r e de 1995
LLIBRES
LLIBRES
Guantanamera Desapareixen les restes mortals de Cerdà ROSA M ÀRIA P ALENCIA
No és gens fàcil avui trobar a les cartelleres una bona pel·lícula que ens faci gaudir del doble plaer que significa riure sense desconnectar de la realitat. Riure per no plorar, però riure com a símptoma d'esperança i no pas de cinisme. Això és el que un altre cop ha aconseguit Gutiérrez Alea amb el seu últim: "Guantanamera". Com que en aquest número anem de mort (no és pas una vanitat sinó una literalitat) hem dit: "comentem una pel·lícula que lligui amb el tema". Malgrat que Guantanamera gira a l'entorn de la mort d'una vella diva del bell cant i les peripècies d'un grup de personatges diversos per enterrar-la després de creuar de cap a cua, amb sarcòfag inclòs, l'illa cubana, (juantanamera no és una pel.lícula de mort, sinó de vida. Com ja va fer amb Fresa y Chocolate, el director fa un retrat de l'actual societat cubana, de les seves preocupacions, de les seves carències, però també de les seves esperances.
i.y.<,«^„mi%
ï CHOCOUTE
JOneí pifWWRRà MRTHAOMU
Epitafis
CHRISTIAN ANDREU ser enterrat suposadament a l'església de Santa La desaparició de les despulles d'Antoni de Anna de Barcelona. Han estat les peripècies Capmany ofereix a Perucho l'oportunitat de fer un detectivesques de Joan Perucho, que, després de retrat de la cultura catalana dels dos darrers passar per Santa Anna, el Museu Marítim (on només es troba la rèplica segles. El descobriment del seu sepulcre) i l'Arxiu final de la mateixa sort Diocesà, han pogut treure per a les restes de Bonacrèdit a l'encara actual ventura Carles Aribau és emplaçament de la seva només el prefaci d'una setomba definit per la Gran gona edició en què també Enciclopèdia Catalana. es denuncia la desapariMés conegut, potser, pels ció dels ossos de dos albarcelonins és Ildefons tres destacats personatCerdà, arquitecte i disseges catalans: Miquel de nyador del districte de Boera i Ildefons Cerdà. l'Eixample, principi del Aquesta nova obra de creixement de Barcelona. Joan Perucho és un Les seves restes van ser exemple més de les entregades a l'Ajuntament crítiques constants a les després d'estar-se molts nostres administracianys al despatx de Favià ons. I amb coneixement Estapè i ara són, com les de de causa. El baró de Boera, Capmany i Aribau Maldà i les bèsties de en parador desconegut. l'infern ens relata L'única pista fictícia detalladament el procés aportada per Perucho d'enterrament que va podria ser un ésser diminut seguir un dels més anomenat Zoror que es va il·lustres personatges venjar de passades discussicatalans del segle ons amb l'il·lustrat XVIII; l'historiador Capmany emportant-se les Antoni de Capmany. I seves restes a l'infern. Però és resseguint la pista de lluny de la realitat, aquesta les seves despulles i el explicació literària contrasseu suposat enterrata amb les conclusions ment anys més tard que • Portadadelllibrede Joan Perucho personals del mateix el lector s'endinsa en la Perucho que, intuint l'acte conscient d'algun vida i obres dels contemporanis i posteriors funcionari administratiu de tirar certs ossos a les d'aquest il·lustre pare de la Pàtria. escombraries, denuncia la profunda manca de Serà la desaparició de les despulles d'Antoni memòria històrica de la gent del nostre país. I per de Capmany i d'un altre personatge català com això mateix, fa un repàs de les dones i homes Bonaventura Carles Aribau que centraran cultes del nostre passat més recent. A l'espera que l'objectiu d'aquest llibre-denúncia de Perucho. Però la inclusió de dos personatges històrics més la indiferència general desaparegui en un futur no gaire llunyà. en aquestes misterioses desaparicions en la propera segona edició del llibre afegeixen més valor encara a aquesta crítica de la manca de • El Baró de Maldà i les Bèsties de l'Infern. memòria històrica dels catalans. Miquel de Moera, almirall que va lluitar a les Joan Perucho ordres d'Alfons el Catòlic i Carles I de coneguda Editorial Columna 1994. participació en la batalla de Ravena (1512) va 137 pàgines
CDRlOSCfluI
<a iilMi !• TOMÀS eUTÍf m a I <1E< V JiMN MmOS TABÍa
Hi ha el funcionari de pompes fúnebres, Adolfo, per a qui la mort de la tieta no és pas més que la seva darrera oportunitat per pujar a l'escalafó de la burocràcia mitjançant la demostració de la viabilitat del seu nou pla de trasllats de difunts. El seguici fúnebre haurà de canviar de cotxe a cada ciutat per tal d'estalviar energia. Així és com Guantanamera es converteix en una veritable "road movie" que permet la trobada del típic camioner trencacors que té una dona a cada poble (Mariano/Jorge Perugorría), amb la seva exprofessora de dialèctica, Georgina (Mirtha Ibarra), dona del funcionari i neboda de la difunta. A favor del masclisme de Mariano cal mencionar la seva capacitat per reconèixer el veritable amor i de tenir clar que la dialèctica materialista no és el mateix que el "marxisme científic" que també ensenyaven a la universitat, que la vida és més a prop de la primera i massa lluny del segon. Per això al final Georgina i Mariano acaben gaudint d'aquesta veritat mentre Adolf, el funcionari burocratitzat, acaba predicant en el desert.
ESTABLIMENTS
Corones, sudaris i taüts artesanals MARCANDREU
Si hi passes pel costat, amb cotxe o caminant, segur que no te n'adones. I és que l'entrada és ben discreta. Al vidre de la porta, anunciant alguna oferta, hi ha penjat algun cartell escrit a mà, i damunt ,un rètol mig esborrat pel pas del temps ens diu el nom de la botiga: Panadès. La primera impressió és que entres en un antic establiment de barri, mig taller i mig botiga, que llanguideix per no morir. Però és només això, la primera impressió, perquè Hereus de Joan Panadès és una empresa amb molta vida. I, paradoxalment, el seu negoci és la mort. Situada al número 195 del carrer Diputació, aquesta botiga que fabrica i ven a l'engròs tot tipus d'accessoris per a la mort va ser fundada el 1900 per Joan Panadès. Com que un oncle de Panadès tenia una merceria, el nebot va començar el negoci propi fent-ne un derivat específic: passamaneria de funerària. Aquesta és la raó per la qual al taller-botiga del carrer Diputació es van començar a fabricar borles, serrells i tot tipus d'ornaments per als taüts. Després van venir nanses, tiradors i creus metàl·liques, i tota classe d'aplics i articles de cartró. El següent pas, ja definitiu, fou la fabricació de taüts vernissats i tapissats. Tan bons, que fins i tot se'n van arribar a exportar alguns cap a Alemanya. Durant la guerra, i encara que sembli contradictori, el sector va patir una forta crisi, ràpidament superada amb la implantació del nacionalcatolicisme. Més tard, a través de la
RUBEN PÉREZ
CasaPanadèssónelsartesansdelamort
cinta mortuòria que feien per les floristes, els Panadès van introduir-se al subsector de la flor artificial, que actualment és un dels pilars de l'empresa. Tot això ens ho explica Joan Xifra Panadès que, amb la seva germana, és la tercera generació d'una família dedicada en cos i ànima a la seva professió. Mentre parla (ara, per Tot Sants, hi ha molta feina) enllesteix una corona de flors artificials. "Abans teníem gent que ens feia la roba de les flors, però avui dia tot és tela de poliester made in Taiwan ". Tot i això, la feina no ha perdut el seu caràcter artesanal. En total, al carrer Diputació 195 hi ha set treballadors, algun dels quals és el besnét del fundador de la botiga.
REDACCIÓ
Escrit sobre la sepultura o com Javier Rodríguez assenyala, "La voz de los cementerios", és un llibre divertit i recomanable per llegir abans de gaudir del seu epitafi. Llegint les pàgines d'aquesta entretinguda obra recordem aquella pintada que el 1977 il·lustrava les tàpies del cementiri de Sant Andreu: "iLevan-tàos!, La tierra para el que la trabaja". Els mateixos difunts es van despertar de l'ensurt. No entenien el modern anarquista.
EPITAFIOS LA v o z DE LOS CEMENTERIOS
Javler R o d r í g u e z Coria
•
Portadadelllibrede RodríguezCoria
Javier
El llibre passeja pels cementiris barcelonins. El seu autor ens informa que en el cementiri del Poblenou, sobre la tomba de l'alcalde constituent Cayetano Dom, que va morir en plena epidèmia de 1821, hi ha molts textos escrits a la pedra. En el mateix cementiri hi ha la tomba de Cassen, on s'hi pot llegir: "Quién te quiere te harà reir". A Montjuïc, al panteó de la família Jodorovich, procedent d'Hongria i assentada a la Mina, hi ha enterrats dos joves morts en enfrontaments amb la policia l'any 1975. S'hi pot llegir: "Yo te hablaré llorando y tú me diràs: No Hores". L'epitafi més curt el podem llegir en el modern cementiri de Collserola, (el que té "tombes sota la gespa amb tres departaments, d'estil americà i panteons familiars amb sis dipòsits") damunt una tomba anònima, i diu: "Camí del sol". Per acabar, l'autor no oblida els animals. Visitant el cementiri que es va inaugurar el 1972 a Torrelles de Llobregat, també s'hi poden llegir coses com aquestes: -"Pulgoso"(1980-1994) "Comida, mucha comida, mirada tierna, siempre gozoso. Vuestras alegrías cotidianas también las tenemos presentes" -"Chispita" (1989-1994) "Te quiero, mi amor. Sé feliz. Parte de mi se fue contigo Tu mamà". • "Epitafios. La voz de 1os Cementerios". Javier Rodríguez Coria. Ed. Vosa. Madrid 1994.
la Veu del
CARRER
N o v e m b r e de 1995
CHELO LOSADA
Però, què s'ha de fer per fer-se donant d'òrgans? La resposta és molt senzilla. Només cal trucar per telèfon 0 anar a la seu de OCATT, ADER 0 ALCER i manifestar-ho. Una vegada allà s'ha d'omplir un carnet on diu que aquella persona és donant i ja està. Abans de fer això, l'OCATT recomana que aquella persona que sigui donant o vulgui ser-ho, ho digui als familiars i als amics. En cas de mort molt probablement serà a ells a qui es consultarà la possibilitat de la donació d'òrgans. Tothom pot ser donant d'òrgans, sempre que no hi hagi manifestat en vida la seva oposició. Pel que fa als menors i als disminuïts psíquics es respectarà la voluntat de les persones que tinguin la pàtria potestat. LLOCS ON LA GENT ES POT FER DONANT EN VIDA OCATT: Organització Catalana de Trasplantaments. C. Mejía Lequerica, 1. Pavelló Hèlios 3. 1a planta. Tel. 339 83 03 ADER: Asociación de Enfermos del Rihón. C. Pintor Tapiró, 4. Tel. 440 88 00 ALCER: Asociación de Lucha Contra las Enfermedades Renales. Avinguda del Carrilet, 78. Entresols 1 i 2. Hospitalet. Tel. 331 03 31
Per poder donar els òrgans sòlids s'ha de morir en un hospital perquè allà és més fàcil mantenir artificialment el cos fins que es fa l'extracció. Quant a les còrnies, no cal morir a l'hospital, simplement s'ha d'avisar al Banc d'Ulls perquè un professional es desplaci a ferne l'extracció. Així doncs, es pot dir que "la donació és un acte generós i altruista pel qual una persona manifesta la voluntat que, a partir del moment en què mor, qualsevol part del seu cos apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones", com explica l'Organització Catalana de Trasplantaments dins de la seva campanya "La teva donació pot completar una vida"
ROSA MARÍA PALÈNCIA
La mutualitat d'enterraments promoguda per la Confavc compleix un any de vida amb 18 mil beneficiaris del seu servei. El que va començar fent la més elemental solidaritat entre veïns, s'ha convertit en un servei seriós i digne. Una cosa tan natural com morir-se pot convertir-se en un veritable trenca caps. No per el difunt, és clar, però a per la família que es troba que ha de fer front a unes despeses extraordinàries i importants. Ningú com les associacions de veïns per a detectar aquest problema com una necessitat més de la comunitat. Aquesta sensibilitat va ser l'origen de "La Sinera", la mutualitat de previsió social per a enterraments que, sense cap ànim de lucre, ara fa un any va néixer amb el suport de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc). • Vocalies d'enterrament Davant el problema econòmic de les defuncions, els veïns espontàniament es feien costat mitjançant col·lectes. Poc a poc els veïns més sensibles començaren a adonar-se que al voltant d'un fet natural i dolorós com la mort hi havia tot un negoci. Així és com es van organitzar les vocalies d'enterrament. Pura Velarde, pres i d e n t a de la F e d e r a c i ó de Cornellà i una de les pioneres d'aquesta iniciativa, recorda ara: "Al principi semblava una mica estrany que ens preocupéssim per un tema com la mort, però davant del problema que significava per a molts veïns i el negoci que hi havia darrera, vam decidir tirar endavant els grups de treball ara fa cinc anys". Els veïns de Cornellà van fer un llistat dels socis de les distintes entitats que es van interessar pel tema. Segons els seus comptes, necessitaven al menys 400 socis per aconseguir la viabilitat del projecte. IVIalgrat que només eren 250, l'assemblea va decidir tirar el projecte endavant. Aleshores, només quan hi havia una defunció es produïa una derrama amb la que entre tots pagaven l'enterrament. Les coses van anar bé, però la tasca administrativa era cada cop més grossa. Això i la guerra oberta que els van declarar les companyies d'assegurances impulsant una nova legislació que prohibia aquesta tasca solidaria, va animar les associacions, ara fa un any, a constituïr-se en una mutualitat de provisió social sense ànim de lucre. Amb el suport de la Favb, la Fav
CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS
TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres,18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres, 18/21 h)
ASSOCIACIONS
Sinera: la mútua d'enterraments dels veïns que ja té 18.000 beneficiaris
Donar vida Moltes són les persones que esperen una donació d'òrgans o teixits per poder millorar la seva qualitat de vida o per poder seguir visquent. També són molts els homes I dones que estan disposats a fer una donació. I cada vegada la xifra de donacions augmenta. Per exemple, el primer semestre de 1995 es van realitzar a Catalunya 298 trasplantaments d'òrgans sòlids, un 3 per cent més que el mateix període de 1994. Actualment, segons informa l'oficina de premsa del Departament de Sanitat i Seguretat Social, a Catalunya hi ha 860 persones que estan pendentes d'un trasplantament.
ALTRES
de l'Hospitalet, la Fav del Baix Llobregat i la Confavc, ara gairebé 18 mil persones son beneficiaries de "La Sinera" Per una quota d'inscripció de tres mil pessetes per unitat familiar i una mensual de 200 per persona, els socis i beneficiaris tenen dret a un enterrament que al mercat costa entre 250 i 300 mil pessetes. • Servei estable Pura Velarde, ara també vice-presidenta de La Sinera, està contenta amb la resposta dels veïns i amb el servei que la mutualitat els dóna. "És el primer cop que les associacions ofereixen un servei estable, és una cosa nova. Però com que ha funcionat bé, el creixement ha estat extraordinari. Estem satisfets perquè continuem treballant democràticament. Són els mutualistes, des de la base, els que decideixen què es fa amb els diners. Com que es una entitat sense ànim de lucre, tothom sap que si som més pagarem menys o tindrem millors serveis, com ara el servei de trasllat si la mort es produeix fora de Catalunya, una cosa que no podríem permetre'ns amb les vocalies d'enterraments". La mutualitat funciona només amb dos administratius remunerats i la resta de tasques, com ara les relacions amb les funeràries o la publicitat, es reparteix en grups de treball voluntari. Un beneficiari té dret a un enterrament "mig", segons les tarifes de les empreses de pompes fúnebres. L'enterrament cobreix el taüt, el cotxe fúnebre, dos taxis, dues corones mortuòries, tràmits parroquials o civils, cent recordatoris, vestir i preparar el difunt, nínxol, despeses de cemen-
MONICA CASTELLÓ
Amb Sinera, la mort deixa de ser negoci tiri, sala mortuòria i trasllats si la mort es produeix fora de Catalunya 0 incineració per a qui ho desitgi. Com que la mutualitat cada cop creix més, a l'informe del proper trimestre es plantejarà la possibilitat de comptar amb més serveis
o reduïr les quotes. La Sinera, així, fa honor al seu nom: el mític i utòpic escenari de l'obra de Salvador Espriu, si no en el més enllà, sí en una manera de tenir un enterrament digne amb l'escalfor que sempre proporciona la solidaritat.
G e n e r a l , el t e u t a n c é s m é s f o r t q u e u n c o t x e , a r r a s a u n b o s c i a i x a f a 100 h o m e s . Però té u n defecte: necessita conductor. G e n e r a l , el t e u b o m b a r d e r é s p o d e r ó s , vola m é s r à p i d q u e la t e m p e s t a i porta m é s càrrega que un elefant. Però té u n defecte: n e c e s s i t a pilot. G e n e r a l , les p e r s o n e s són molt útils, poden volar i poden m a t a r . P e r ò t e n e n u n defecte: poden pensar.
|^%··>
Bertold Brecht
PROU JUDICIS A INSUBMISOS! ABSOLUCIÓ EDU SEGURA Nom:
Jutge Penal n° 3 de Barcelona Pg. Lluís Companys, 1-5 08003 BARCELONA
D.N.I.:
FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS
TV Sarrià-St G e r v a s i (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres,18/21 h) TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)
CoUserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72)
Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08)
Ràdio Pica 96.3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16)
la \eu ttfl
CARRER
VEÏNS I De tots els barris POBLE
SEC
R e f u g i a n t i a e r i de la g u e r r a civil L ' A j u n t a m e n t està e s t u d i a n t la possibilitat de rehabilitar el refugi antiaeri de la guerra civil que va ser descobert accidentalment fa uns mesos en unes obres a la confluència del carrer Nou de la Rambla amb el passeig de Montjuïc. L'Institut Municipal d'Història ha elaborat un informe on, després de c o r r o b o r a r el bon estat de c o n s e r v a c i ó dels t ú n e l s s u b t e r r a n i s , p r o p o s a la s e v a rehabilitació i obertura com a lloc de v i s i t a . El refugi a n t i a e r i n ú m e r o 3 0 7 del Poble Sec, que té uns d o s - c e n t s m e t r e s de g a l e r i e s s u b t e r r à n i e s , és un dels 150 refugis que es v a n c o n s t r u i r a B a r c e l o n a d u r a n t la g u e r r a per p r o t e g i r la p o b l a c i ó civil d e l s b o m b a r d e j o s franquistes. CIUTAT VELLA
P a s s a r e l · l a a m b fusta no ecològica La p a s s a r e l · l a del Port de Barcelona, coneguda com a R a m b l a de Mar, està c o n s t r u ï d a a m b f u s t a p r o c e d e n t de la d e s f o r e s t a c i ó dels b o s c o s t r o p i c a l s , s e g o n s han d e n u n c i a t d i v e r s o s g r u p s e c o l o g i s t e s i de s o l i d a r i t a t a m b el t e r c e r m ó n , entre els quals hi ha l'assemblea de solidaritat Amazònia, Sodepau i Ameríndia Cooperació. En concret la fusta emprada a la Rambla de Mar és de l'espècle bolondo, Erythrophieum ivorense, importada del Camerun. Segons els grups ecologistes que coordinen la campanya contra el comerç irresponsable de fustes tropicals, "'és un greu precedent que una ciutat com Barcelona, solidària en molts aspectes, col·labori en la destrucció de les selves tropicals". Altres exemples d'utilització de fusta tropical a la ciutat són el passeig d'Itaca, els ponts del parc del Poblenou, al parc Nou de la Trinitat, el velòdrom d'Horta i els bancs del passeig de Sant Antoni. Nou
La Vemeda
Obres interminables a la rambla Guipúscoa CHELO LOSADA
El carrer G u i p ú s c o a es va perforar per construir els túnels de la línia II del metro i a q u e s t a situació va d u rar més de dos anys. Ara ja s'han cobert els túnels però s'ha d'urbanitzar la Rambla. I sembla ser que ningú no es recorda de fer-ho ja que ha passat gairebé un any i tot continua igual. S e g o n s el districte de Sant Martí la urbanització de la R a m b l a de G u i p ú s c o a està p e n dent de la signatura d'un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament, i molt problament s'inaugurarà al mateix t e m p s que la resta de la línia II, c a p a finals d e 1997. El president de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, va declarar que els petits comerciants de la Rambla de Guipúscoa han patit molt amb les obres del metro i actualment pateixen el mal estat en què es troba el carrer: "no és còmode ni fàcil transitar pel carrer Guipúscoa, i és molt difícil que la gent s'apropi a aquestes tendes per comprar". Fent referència a la situació comercial del carrer Guipúscoa, Martínez va dir que "potser hi ha un a c o r d entre ei complex comercial de les Glòries i l'Ajuntament de B a r c e l o n a per fer q u e la R a m b l a de G u i p ú s c o a continuï d e g r a d a d a i d'aquesta m a n e r a afavorir tots els g r a n s c o m e r ç o s que s'han ubicat a la zona de les Glòries"
els túnels de la línia II. Els veïns van portar a t e r m e diverses mobilitzacions i van a c o n seguir que el Districte de Sant Martí encarregués un estudi del perill d'enderrocament de l'edifici a l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec). La G e n e r a litat, c o m administració afectada, t a m b é va dur a terme una anàlisi de l'immoble. A m b d ó s estudis diuen que l'edifici no corre c a p perill d'enderrocament. Malgrat tot, aconsellen fer un s e g u i m e n t durant els pròxims tres anys per tal d'esbrinar si la construcció patirà o d e s e n v o luparà més desperfectes.
• Altres afectats Per altra b a n d a , un col·lectiu que t a m b é ha patit les obres del metro ha estat la comunitat de propietaris del n ú m e r o 149 del c a r r e r G u i p ú s c o a . A q u e s t edifici es va esquerdar mentre es construïen
• Urbanització A q u e s t s veïns t a m b é estan preocupats per la urbanització de la R a m b l a . A r a per ara no t e n e n c a p notícia de q u a n es c o m e n ç a r à a urbanitzar. S e g o n s Manuel Martínez, l'alcalde de Barcelona li va e n -
RUBEN PÉREZ
•
Detall de l'estat actual de la rambla Guipúscoa viar una carta on li c o m u n i c a v a que no se sap q u a n es c o m e n ç a r a n les obres per arreglar el carrer Guipúscoa, però que molt p r o b a b l e m e n t s'inaugurarà al mateix t e m p s que el tram de la línia II La Pau-Sagrada Família cap a finals del 1997. • Mobilitzacions Els veïns de la z o n a afectada no estan disposats a continuar patint l'estat actual de d e i x a d e s a en què e s troba el carrer. És per aquest motiu que l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals ha preparat pel dia 4 de n o v e m b r e , en plenes festes del barri, una sardinada popular a la mateixa R a m b l a . A m b això, i aprofitant que al n o v e m b r e seran les eleccions a la Generalitat, volen pressionar una mica l'Ajuntament i la Generalitat perquè arribin a un c o m p r o m í s i decideixen urbanitzar la R a m b l a de G u i p ú s c o a .
GRÀCIA
Et p à r q u í n g de la p l a ç a d e la V i r r e i n a no es f a r à L ' A j u n t a m e n t , en el ple c e l e b r a t el 6 d ' o c t u b r e p a s s a t , s'ha fet e n r e r a en el projecte de c o n s t r u i r un p à r q u i n g s u b t e r r a n i a la plaça de la V i r r e i n a d e s p r é s de v a l o r a r les a l · l e g a c i o n s p r e s e n t a d e s en c o n t r a per part de l ' A s s o c i a c i ó de V e ï n s i C o m e r c i a n t s de la V i r r e i n a . Els v e ï n s d ' a q u e s t a z o n a de G r à c i a han a r g u m e n t a t des de bon principi la i n e x i s t è n c i a de cap estudi que j u s t i f i q u é s la c o n s t r u c c i ó del p à r q u i n g , i a més han d e n u n c i a t que d e s p r é s de les o b r e s no es podia garantir el r e p l a n t a m e n t dels cinc a r b r e s c e n t e n a r i s que hi ha a la p l a ç a . BARCELONETA
Mercat de peix fresc al passeig Nacional Els pescadors del port de Barcelona han elaborat un projecte per instal·lar al passeig Joan de Borbó un mercat diari on només es vengui el peix fresc capturat per la flota barcelonina. Aquesta proposta, que ja ha estat enviada a la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, consisteix a situar d a v a n t de la c o n f r a r i a de p e s c a d o r s una fila de furgonetes mòbils amb m o s t r a d o r s o c a r p e s on es v e n d r i a el peix de platja c a p t u r a t a les c o s t e s de B a r c e l o n a . La iniciativa es b e n e f i c i a r i a de la q u a n t i t a t de gent q u e p a s s a a r a per la z o n a , v e ï n a del c o m p l e x lúdic i c o m e r c i a l del Port Vell. POBLENOU
Revistes de barri Sant Antoni 2000
La Vall de Vidre Cara i creu d'un estiu
BARRIS
T a n c a N o u B a r r i s 9, q u e p o d r i a r e a p a r è i x e r sota un altre nom La p u b l i c a c i ó m e n s u a l I n d e p e n d e n t N o u Barris 9 ha d e i x a t de sortir al c a r r e r a q u e s t a tardor per p r o b l e m e s e c o n ò m i c s de la s e v a e m p r e s a editora. Edicions Improbables. La d e s a p a r i c i ó d ' a q u e s t mitjà i n f o r m a t i u de barri, que sortia als q u i o s c o s del D i s t r i c t e 8 d e s del 1 9 9 1 , és una g r e u p è r d u a pel m ó n c o m u n i c a t i u de la ciutat de B a r c e l o n a . Molt arrelat als barris i a la realitat veïnal i associativa, l'equip de redactors i col·laboradors del Nou Barris 9 està treballant ara al marge de l'editorial i les dificultats econòmiques per mirar de fer reviure la publicació. És possible, doncs, que d'aquí a poc temps Nou Barris disposi d'una nova revista informativa. Des de C A R R E R volem manifestar el nostre suport als treballadors del Nou Barris 9 i a qualsevol iniciativa de comunicació de barri que engeguin.
Novembre de 1995
El número de tardor de l'informatiu de Sant Antoni obre portada parlant del "celler de l'Estevet", un local amb 25 anys de tradició, ara renovat, que acull totes les veïnes i veïns del barri que volen anar de tasques. L'editorial es felicita per la bona entesa entre administració, associacions i la Fundació Pi Sunyer a l'hora de donar vida a Can Golferichs. És divertida la pàgina 11 o "pàgina rosa": un casament i unes noces d'or són la informació del cor generada al barri.
m
CATALUNYA RESISTENT
^^· *""
Editorial B £ / Pueblo que oi vida. mHa muerto Cipriami García.
mRacÓ Poètic uNuva Junla mTodavia Yugostavi mVivencias
MHace 50 afíos...
El f r o n t m a r í t i m , en m a n s d e Holsa L ' A j u n t a m e n t ha r e s s u s c i t a t l'empresa Holding Olímpic (Holsa) e n c a r r e g a n t - l i el p r o j e c t e de r e f o r m a del front m a r í t i m del P o b l e n o u . H o l s a , e m p r e s a p ú b l i c a q u e , tres a n y s després dels Jocs Olímpics, e s t a v a en p r o c é s de l i q u i d a c i ó , s e r à la r e s p o n s a b l e de r e d a c t a r i t r a m i t a r el p r o j e c t e previst pels 2 0 0 . 0 0 0 m e t r e s q u a d r a t s de terreny del front m a r í t i m . L ' A j u n t a m e n t e s p e r a així agilitar l'aplicació del pla que p r e v e u c o n s t r u i r uns 2 . 0 0 0 p i s o s , el 60 per cent dels q u a l s han de ser de p r o t e c c i ó oficial o de preu taxat. VALLVIDRERA
La Vall de Vidre El número 14, corresponent a octubre, de l'informatiu mensual de l'Associació de Veïns de Valtvidrera omple bona part de les seves pàgines amb un reportatge gràfic de la festa major. Al costat de l'editorial, que fa una valoració dels dies de gresca viscuts i anima els veïns i veïnes a participar a l'associació, hi ha un extracte dels comptes de la festa major. Tot un exemple de transparència informativa molt lloable en els temps que corren.
SANT
12000 "CELLER DE L'ESTEVET"
.„.
I
™,„.t
Catalunya Resistent Portada del butlletí que edita l'associació catalana d'expresos polítics. Aquest número, corresponent al tercer trimestre d'enguany, és el segon de la nova etapa que ha iniciat la publicació. Un dels objectius, plantejats en l'editorial, és la revitalització d'aquesta entitat membre de la federació internacional de resistents antifeixistes. Juga un paper de testimoniatge d'un període històric que no s'ha d'oblidar: la guerra civil i la postguerra.
El p à r q u i n g de la t o r r e d e Collserola continua tancat Més de q u a t r e m e s o s d e s p r é s q u e f i n a l i t z e s s i n les o b r e s , el p à r q u i n g c o n s t r u ï t per l'Ajuntament a la t o r r e de C o l l s e r o l a c o n t i n u a t a n c a t al públic p e r q u è no hi ha c a p e m p r e s a que a s s u m e i x i la g e s t i ó de la i n s t a l · l a c i ó . Mentrestant, la falta d'un lloc adequat on estacionar els cotxes i autocars dels visitants de la torre continua creant problemes de trànsit perquè la carretera de Vallvidera és molt estreta i la majoria de gent aparca a les seves voreres i marges.
J9
í 14 Veu del
CARRER
N o v e m b r e d e 1995
EL COR ROBAT
ASSOCIACIÓ
Quinze anys de "Cap a peus" P A U VINYES
ÀNGEL VALVEHDE
Pepita Ferrer Ex-presidenta de l'AV Porta
"Les dones participen poc perquè no tenen massa llibertat" Vint-i-cinc anys al peu del canó. Aquesta dona, filla de l'Eixample i modista de professió, ha dedicat gran part de la seva vida, i més ara que és pensionista, a lluitar per arreglar els descosits d'un barri que encara avui segueix embastat. — Perquèestrenquenescultures? — Per impotència. Els joves veuen a la televisió tot allò que no poden aconseguir i quan s'ajunten, desfoguen totes les seves impotències.
El "Sant Andreu de cap a peus", neix ri 1 d'octubre de 1980 com "un simple full d'anuncis i avisos. Ni tan sols una revista o butlletí..." de l'associació de veïns de Sant Andreu de Palomar, l'entitat que l'edita. La idea va néixer d'aquesta manera. A Sant Andreu hi ha molta vida associativa i força activitats interessants. Però la feina és, per als organitzadors d'un acte determinat, fer-ho saber a tothom, i per als veïns assabentar-se de tot allò que es fa. Què costaria recollir-ho tot en un full quinzenal i repartir-ho de franc a tothom? Ben poca cosa: un equip que redacti, uns establiments que ho reparteixin i el suport d'alguns comerciants del barri. D'aquesta manera s'encapçalava l'Editorial del primer Sant Andreu de capa peus. D'això ja fa quinze anys, i aquest octubre ho celebrarem d'allò més bé i cap entrebanc ens ho priva de fer-ho. Des de l'any 1980 fins al 1986 el "Sant Andreu de cap a peus" surt primerament cada quinzena i posteriorment cada setmana, un díptic de quatre pàgines amb informacions de
les diverses activitats que es fan al barri i notícies breus sobre la realitat de Sant Andreu de Palomar. Els aspectes més reivindicatius de l'associació de veïns de Sant Andreu de Palomar tenen prioritat periodística, i són tractats àmpliament en el butlletí. D'ençà el 1987 (el número 222 del "De cap a peus") el butlletí es
transforma en revista quinzenal i passa a tenir dotze pàgines. A partir d'aquest moment l'Equip de Redacció s'amplia i neixen noves seccions, sobretot d'esbarjo. Les informacions punyents són tractades amb més espai informatiu així com amb un rigor més seriós. Per la Festa Major de Sant Andreu de Palomar del novembre de 1988 surt el primer "Sant Andreu de cap a peus" amb la portada i contraportada en color. Tot seguit, i des de l'any 1989, surten números extraordinaris en color (Nadal, primavera, estiu i Festa Major). Aquests números passen atenir més pàgines, entre 24 i 32 planes, i el nombre d'exemplars creix. Des de l'octubre de 1993, la capçalera i la compaginació de la revista canvia radicalment. Un nou disseny per a una nova època. S'editen 4.000 exemplars en blanc i negre i 6.000 en color. Distribuïts per botigues i entitats col·laboradores, i a les seus de les entitats i centres del barri. S'envia per correu als socis de l'associació de veïns i es fa arribar a les administracions, associacions de veïns i entitats de la ciutat.
— QuèfanelsveïnsdePortaeIsdiumengesalmatí? — Se'n van a la torre o passegen pel barri. — QuèseparalaMeridiana? — És una frontera. Encara que estem més a prop de Sant Andreu, tirem més cap a Nou Barris. ~ QuinésI'orgulldePorta? — La plaça Sóller, encara que està molt abandonada. — Recomani'm unrecorregutturísticperconèixerelseu barri? — La plaça Sóller, el cementiri de Sant Andreu, Can Dragó i les masies de Can Verdaguer i Can Valent. — Per què hi ha tan poques dones a les associacions de véiins? — La majoria no tenen massa llibertat. Conec vídues que m'expliquen que senten a faltar els seus marits però que ara tenen més llibertat. A més els fills són molt egoistes.
FIRA DE CORNELLÀ Del 9 al 12 de M o v i e m b r e de 1 9 9 5
— Està d'acord amb la moda de les barres que indiquen masculíi femení? — Està bé. Abans tot es feia en masculí. -—Els noms dels carrers de Porta fan referència a Mallorca i lessevesgents.Hitenenalgunagermanament? — No, però l'hauríem de tenir. Només quan es va inaugurar la plaça Sóller va venir el seu alcalde i ens va portar un taronger. — PortatétantshabitantscomTerol.Téelsmateixos equipaments? — No. I tot el que hi ha s'ha aconseguit per la tenacitat de l'associació de veïns. — Desprésdetantsanysd'ajuntamentsdemocràtics, "era això,companys,eraaixò,..."? — No. Penso que no. Ara es fa tot pensant en les eleccions. Sempre estem en estat de precampanya electoral. — Sitomésanéixer,tornariaaestarenunaassociacióde veins? — Sí. No ho puc deixar. — Tenimeisgovernantsqueensmereixem? — Quasi que sí. La gent vota els qui fan la LAU i després es queixen. — I els dirigents veïnals...? — Jo crec que sí. Es molt sacrificat i hi ha gent molt maca. — Són lesassociacionsoficinesdequeixesde l'Ajuntament? — L'Ajuntament prefereix tenir intermediaris en la seva relació amb els veïns.
En AGROrUR'95 Ud. encontrarà una viüimíTOfeSSf mundo rural, que interesa tanto al profesional como a todas aquellas personas que sienten pasión y respeto por ia naturaleza. En los 8.000 m2 de exposición se centra toda una amplia y variada oferta en: ALIMENTACION: Con la presencia de productos artesanaies que responden a las recelas de elaiwración tradicional y cuya forma de comercialización se aleja de los canales habiíuales de distrilwción y venta. Productos con certificación de calidad, productos con indicación geogràfica protegida y productos con denominación de origen protegida. ALOJAMIENTOS: Hoteles, Paradores, Càmpings, Monasterios, Albergues, Balnearios, Casas Rurales,... ACTIVIDADES RURALES; Rafting,trekking,piragüismo, senderismo, rulasacaballo,ciclóturismo, parapente,... EQUIPAMIENTO; Material especializado.
A;iinUiri<rtii A< CoxntWi àt l.lobri·|}al
QCDDCnQQS[S>
FIRA DE CORNELLÀ
de Catalunya Í Generalitat Departament de Comerç, Consum i Tunsme Dlrecctú Gmnmnl de Turisme
1
Generalitat de Catalunya Departament d'AipIcultufa, Ramaderia I Pesca
Avda. de la Fama / Tirso de Molina Tel. (93) 474 02 02 Fax. (93) 474 39 86 - 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bartelona
— Hihacorrupcióalmovimentveïnal? — Només conec un cas.
POR R O N D A S , S A L I Ü A
1 5
CARRER
Novembre de 1995
Txiki: r ú l t i m a pena de mort a Barcelona
ARXLL' EPC
L'Última p e n a de m o r t Jon Paredes Manot, "Txiki", va ser afusellat pel franquisme el 27 de setembre de 1975, en la que seria l'última pena de mort executada al cementiri de Collserola
Fusilado
tiro a tiro
"Por encima de los seis tricomios pudimos ver su cara y cómo sonrió al vernos. E inmediatamente se puso a cantar el Eusko Gudariak (el himno del Soldado Vasco). El sargento dio la orden de fuego. Yo me esperaba una descarga cerrada, però en su lugar iba sonando un disparo t r a s otro. Txiki iba cayendo, desapareció de nuestra vista y nosotros veíamos cómo los hombros de los guardias iban bajando a medida que segxiían apuntando. Txiki siguió cantando en el suelo, hasta que le pegaron el tiro de gràcia. I Mikel, el hermano, soltó un hijos de la gi'andísima puta, que resonó por toda la montana a la vez que se abalanzaba sobre el pelotón de fusilamiento. Magda y yo tuvimos que agarrarlo. Y al acercarnos al cuerpo j^a sín vida, vimos que tenia 11 balas, todas ellas a la altura del estómago" Declaracions de l'advocat de Txiqui, Marc Palmes, publicades pel "Periódico de Catalunya" del 24 de setembre de 1995 MARC l'ALMKS
L'acudit
Sal i pebre Los
Difuntos
"Ellos viven, porqué ellos tienen paz; eílos tienen libertad, la única libertad posible sobre la tierra, la que da la muerte; ellos no pagan contribucíones que no tienen, ellos no seran avisades ni movilizados; ellos no son presos ni denunciades; ellos, en fin, no gimen bajo la jurisdicción del celador del cuartel; ellos son los únicos que gozan de la libertad de imprenta, porqué ellos hablan al mundo. Hablan en voz bien alta, y que nlngún Jurado se atrevería a encausar y a condenar" M a r i a n o J o s é L a r r a (1836)
Fer