Carrer 037

•La Veu del^ *

«»*%%» Publicació mensual

^ % ^

• % Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

N2 37

Desembre 1995

•

CARTES

Desembre de 1995

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Ciutat Meridiana 276 30 94

Clot-Camp de TArpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 357 01 04 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 302 25 31 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòna 424 85 06 Fort Pienc 265 33 84 Gaivany 209 65 74 Gòtic 315 18 20(dm.dj) Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm,dv) Navas 340 62 49 (dm,dj)

Secretària de redacció Isabel Sànchez

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo

Consell de direcció Roser Argemi, Andrés Naya, Àngel Valverde

Maquetació i autoedició José Àngel Boriàn Joan Carles Magrans

Consell de redacció Christian Andreu, Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja. Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa Maria Palència. Marc Pérez, Marta Pluja, Tito Ros, Carme Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa. Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B, Isart, Alfons López, Eugeni Maduefïo. Oriol Marti. Pep Marti.

Pep Martínez. Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina. Eduard Moreno. Ferran Navarro. Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra.

José Manuel Salgado. Mercè Tatjer. Ole Thorson, Pau Viíias, Goya Vivas

Fotografia Miguel López. Joan Moran.

Ferran Paredes. Rubén Pérez.

Marc Vives Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47) Impressió Gnnver. S.A. (T. 373 68 61) Distribució General Servei. Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració de! Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

( ^

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44(dm.dj) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvori 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Familia 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Martí de Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarna 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62(dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)

Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Isabel Sànchez.

Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

aíRhAl·lDAT PEL BAlCALAO Bombillaires A l g u n e s de les p r i m e r e s associacions de veïns v a n sorgir p e r r e i v i n d i c a r el s u p o r t de l ' a j u n t a m e n t p e r p o s a r l l u m s de n a d a l al c a r r e r .

E r e n "els b o m b i l l a i r e s " q u e volien d o n a r m é s caliu a les festes i a u g m e n t a r les v e n d e s dels s e u s negocis. Avui l ' a j u n t a m e n t j a té reglamentades aquestes ajudes.

D'un t e m p s ençà les associacions de veïns i la F a v b e s t a n p r e o c u p a d e s pels t e m e s de m e d i a m b i e n t i m é s en concret pel n e c e s s a r i e s t a l v i d ' e n e r g i a a la n o s t r a c i u t a t . Més d'un cop h e m d e m a n a t informació sobre a q u e s t t e m a : q u a n t s c a r r e r s s'il.luminen? q u a n t e s b o m b e t e s s'hi i n s t a l . l e n ? q u a n t a e n e r g i a es c o n s u m e i x ? a q u a n t puja la d e s p e s a ? q u i n e s són les xifres del 1994 i q u a n t hi h a p r e v i s t p e r e n g u a n y ? t e n e n tendència a augmentar o disminuir?

Mai no e n s n ' h a n dit r e s . S e m b l a com si l ' a j u n t a m e n t no t i n g u é s a q u e s t e s d a d e s o no les volgués facilitar; o q u e les à r e e s de m a n t e n i m e n t i de medi a m b i e n t fossin i n c a p a c e s de d o n a r - l e s .

Com és possible q u e no hi h a g i u n e x p e d i e n t sobre a q u e s t a a c t u a c i ó , q u e e s t à t a n subvencionada?

S o r p r e n e n t m e n t el dia q u e es va i n a u g u r a r la il·luminació de la c i u t a t , la p r e m s a e n va d o n a r a l g u n e s d a d e s , t o t i q u e n o s a l t r e s no h a v í e m r e b u t m a i r e s p o s t a . Hi h a u r à 181 c a r r e r s i l · l u m i n a t s , 47.000 b o m b e t e s g a s t a r a n e n e r g i a des del 24 de n o v e m b r e fins al dia de r e i s . E s g a s t a r a n 6.800 q u i l o w a t t s . Hi t r o b e m a f a l t a r , p e r ò , les xifres q u e e n s p e r m e t i n a c o s t a r - n o s m é s a la r e a l i t a t com ^a q u a n t p u g e n les s u b v e n c i o n s q u e d ó n a la C a s a G r a n ? q u i n t i p u s de b o m b e t e s s ' h a n col·locat, q u i n v o l t a t g e t e n e n ? la t e n d è n c i a al c o n s u m puja o b a i x a ?

S e n s e informació e n s és i m p o s s i b l e o p i n a r i e n c a r a m e n y s p a r t i c i p a r . S e m b l a q u e informació, opinió i p a r t i c i p a c i ó a r a i a q u í són a v e g a d e s i m p o s s i b l e s . Però com q u e e s t e m c o n v e n ç u t s q u e cal e s t a l v i a r e n e r g i a , c o n t i n u a r e m p u n x a n t .

P o t s e r u n m a l a c a b a m e n t d'any, p e r ò volem s e r o p t i m i s t e s i us d e s i t g e m u n e s b o n e s festes i u n feliç 1996, a m b c a r t a m u n i c i p a l i s e n s e a u g m e n t a b u s i u de t r a n s p o r t s . I q u e t o t s d i s m i n u ï m el c o n s u m d ' e n e r g i a .

EL PUNT

TENS RAÇ5, 8 0 S S . BEN MIRAT LA CONSTITUCICÍ PROTEGEIX eLS N O S T R E S [)0NATIU5V DRETS. y^, ÉS CLAR QUE PER ALS ^ / s f , H O N \ E . 1 ARA PARAPLÈGICS \^ "^ W PORTA UA B l B L l A [>e LES RUTES M ^ V ^ \ I EL NOU CATECISME J PEL BAKALAO ^ J » ^ « \ I T"KO ACABARÉ " ^ D'ARROtX^NIR.

DEIVA'M

\

\JoSSfA

TASTAR CAU- ^ ^ ^^^ COHOL DE GA- - m i ho^^ RRAFA. ^ - - - ^ - ^ ^ ^ ^J^^&A NO SIGUIS X ^ N l I DEGENERADA, T I A , AIXÒ NOMÉS HO PRENEN ELS CLIENTS.

7

Picanyol

IPicAroyoU# # # # #

CARTES DELS LECTORS

• Resposta a Aurora Pampin Distingida senyora: Comprenc i respecto la seva postura. Espero que la medicina trobi aviat un remei per la seva i d'altres malalties tan terribles. Tots estem d'acord en que l'ésser humà té dret a morir, i a viure, amb dignitat. Ara bé: No se li pot exigir a un metge que mati, o ajudi a morir, al final és el mateix, als malalts que no pot guarir. No és aquesta la seva missió.

L'eutanàsia passiva no és pas una "eutanàsia vergonyosa", com vostè diu, sinó la renuncia a mitjans desproporcionats (o extraordinaris, com es diu en terminologia clàssica) per salvar una vida destinada a apagar-se en breu.

Dir que una persona greument disminuïda no viu realment, que la seva vida no té sentit, és una barbaritat, seria tornar al nazisme ("vides sense valor"). L'ésser humà, sa 0 malalt, té una dignitat i un valor inqüestionables.

Sara Sànchez

Ha mort Joan Alentorn El passat 5 de desembre ens deixava en Joan Alentorn. Veí del Clot i veterà del moviment veïnal des dels seus inicis, en Joan ha estat un l l u i t a d o r incansable fins que la malaltia li ho ha permès. El que va ser president de l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa i, en diferents moments, un dels responsables de la Favb, va lluitar sempre per la llibertat i la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. Amic i bona persona, fa exactament un any l'entrevistàvem a la secció d'El cor robat. I ell, que havia treballat de pintor

de façanes i coneixia millor que ningú les cases i els carrers del seu barri, ens en recomanava dues zones: els voltants de Ca la Vila i els de Can Robacols. Quan hi passegem ens recordarem d'ell.

Millor dit; sempre ens recordarem d'ell.

CRÒNICA

Desembre de 1995

4'

La ciutat més cablejada d'Europa CHRISTIAN ANDREU

Durant el primer trimestre del proper any, més de vint mil llars de Barcelona podran comptar amb un nou servei tecnològic: la televisió per cable.

Mentre el projecte de Llei de Telecomunicacions per Cable encara està pendent de ser aprovat en breu pel Senat, la companyia Cable I Televisió de Catalunya, S.A. (CTC) pretén oferir els barcelonins diversos paquets de canals televisius que oscil·laran entre les 800 i les 3.000 pessetes.

La nova oferta televisiva oferirà un primer paquet de 52 canals amb les televisions estatals, autonòmiques i locals així com altre canals televisius provinents de l'estranger que comportaran un preu mínim de 800 pessetes mensuals. Aquests canals sense codificar es diferenciaran d'un segon lot anomenat "superbàsic" en què es podran veure, a més, vint-i-quatre canals especialitzats i codificats a un preu que oscil.larà entre les 1.900 i les 2.995 pessetes.

En un primer moment, la Llei del Cable no permet que els operadors privats contractats pels ajuntaments 0 els governs autonòmics ofereixin a més altres serveis interactius no televisius, però CTC ja està preparant una oferta inicial que comptaria amb diversos serveis de telecompra, reserves d'espectacles, serveis bancaris, i educació entre altres.

• 8.000 milions en inversions La xarxa de Cable i Televisió de Catalunya ha estat la segona a Barcelona ciutat. Ja des dels Jocs Olímpics la companyia Telefònica havia realitza una inversió de 6.000 milions de pessetes en cablejar amb fibra òptica una extensió de 600 quilòmetres de la ciutat comtal. Al 1994, i abans que es modifiquessin algunes clàusules de l'avantprojecte de la Llei del Cable, el Govern central va reservar el monopoli del cablejat a la companyia Telefònica en un intent d'atu-

A principis de 1996 Barcelona comptarà amb dues xarxes de cable que permetran veure més de cinquanta canals de televisió

•

Les autopistes de la informació van arribant a la ciutat

rar els perjudicis que podria ocasionar la liberalització del mercat en telecomunicacions al 1998, segons

la legislació de la Unió Europea.

Un copfeta aquesta xarxa l'Ajuntament de Barcelona va convocar

un concurs per atorgar la llicència del cablejat a un segon operador, que va recaure en Cable i Televisió de Catalunya. Aquest empresa compta entre els seus accionistes amb capital de la multinacional U.S.West, nord-americana (un vinti-cinc per cent de l'accionariat), la societat Cableuropa (un altre vint per cent amb capital del Banco de Santander, el Banco Central Hispano i Multitel), Redesa (vint per cent) i la Caixa de Catalunya (un altre vint per cent). La resta del capital es divideix entre Tisa (societat editora de La Vanguardia) amb un 7,5 per cent i Multimedia Cable (societat gestionada per Catalana d'Iniciatives, amb un cinquanta per cent de la Generalitat i un altre cinquanta de l'Ajuntament de Barcelona) amb un altre 7,5 per cent.

• Una xarxa paral·lela Quan al setembre d'aquest any el consistori va aprovar l'adjudicació de Cable i Televisió de Catalunya com a segon operador a la ciutat de Barcelona, la xarxa de Telefònica feia mesos que havia estat instal.lada. El principal entrebanc que va adduir aleshores la Generalitat al cablejat de l'empresa telefònica estatal va ser la partició del territori català en dues franges ben delimitades (la costa cablejada i un interior sense cablejar). Dels contactes posteriors amb l'Ajuntament i la companyia U.S.West va sorgir un projecte de xarxa que utilitzaria el clavegueram i els túnels del Metro i Ferrocarrils Catalans per no encarir més el cablejat. Amb tot la inversió ha sumat dos mil cinccents milions de pessetes per a vint mil quatre-centes trenta-nou llars dels deu districtes barcelonins amb un plus de 700 milions més si la xarxa s'estén a unes altres 20.000 llars.

Les condicions per part del Govern català i el municipal van ser la concessió de quatre canals temàtics en llengua catalana (informació general, dibuixos animats, me-

teorologia i pel·lícules), un possible canal per al consistori així com algunes emissores en FM. La instal·lació d'aquesta xarxa, conjuntament amb la de Telefònica ha convertit Barcelona en la ciutat més cablejada de tota Europa. Un cop estigui aprovada la Llei de Cable (es preveu que el Senat l'aprovi amb caràcter d'urgència aquest desembre) l'Ajuntament podrà concedir la llicència definitiva a Cable i Televisió de Catalunya, que ja té pensat ofehr d'altres serveis als ciutadans en un futur no gaire llunyà. Un cop s'iniciïn les proves pilot (Cablevisió Barcelona, associada amb Telefònica ja en realitza des d'octubre a una zona de l'Eixample) i es comercialitzi definitivament la recepció dels canals televisius. Telefònica podrà iniciar la seva oferta sis mesos després per tal de no perjudicar el segon operador.

• Un projecte madur Ja abans que s'aprovés la Llei de Cable, l'Ajuntament havia iniciat contactes amb CTC per fer que emetessin provisionalment. Quan el 22 de setembre d'aquest any el consistori va atorgar la llicència a aquesta empresa, el ministeri d'Obras Públicas y Transportes (MOPTMA) va interposar un recurs contra aquesta decisió municipal. Fons ministerials adduïen aleshores que el concessionari no podia utilitzar cap altre senyal que no fos televisió perquè les llicències de serveis telemàtics havien de ser donades des del mateix ministeri.

Un més després, el ministre Borrell va arribar a un acord amb l'Ajuntament per tal que fins al 1998 no es pugui emetre cap altre senyal que el televisiu. Serà llavors, i amb la liberalització del sector, que CTC podrà ampliar la seva oferta en un mercat que a tot l'Estat pot arribar a moure més de 600.000 milions de pessetes (dels quals, només a Barcelona, sumarien 30.000) en beneficis.

Dels barris al ciberespai MIQUEL GARCIA

Fa pocs dies s'ha complert un any de les emissions de Barcelona TV. L'aniversari gairebé ha coincidit amb l'aprovació al Congrés i al Senat del projecte de llei de televisió local per ones. A partir d'ara, els ajuntaments tindran prioritat per explotar una cadena local i es podrà concedir una altra llicència privada al municipi.

Sobre el paper, ens hem de felicitar per la resolució d'una lluita de molts anys de les televisions locals de Catalunya per la seva legalització. Però a la pràctica, cal estar molt atents al model de comunicació que les emissores locals que depenen dels poders municipals posen en pràctica. Cal veure si ens trobem amb noves cadenes mediatitzades pel poder

polític 0 es manté el caràcter de servei públic, alternatiu i experimental que ha caracteritzat les primeres experiències de TV local a Catalunya. De moment, resulta desalentador que en el primer aniversari de Barcelona TV s'hagi oblidat deliberadament lafeina feta per les Televisions de Districte des de fa més de sis anys. Que el "Barcelona Notícies" inclogui cada cop menys informacions de barris i que la important inversió que es fa a Barcelona TV sigui tan desproporcionada de la que es fa a les deu TV sense cap contrapartida i com estan condemnades a morir amb complicitat de la direcció de Barcelona TV. El problema no és, doncs, l'existència d'una o més cadenes locals, sinó el model de comunicació a seguir. O el que és

pitjor, el model de ciutat que volem.

La setmana passada es va convocar una reunió de la meva comunitat de propietaris. El tema únic a tractar era la TV per cable. Resulta

No té sentit poder veure 50 cadenes de TV i no saber res del barri on vivim que a la meva escala som dels afectats afortunats pel Pla Provisional de Telefònica per les emissions per cable. És curiós la rapidesa amb què els veïns ens posem d'acord per solucionar tot el que significa veure televisió i com és de difícil resoldre

problemes quotidians. Hem estat mesos amb la porta del carrer tancant malament i amb diverses llums d'escala foses. Però en un tres i no res hem acordat entrar a les comunicacions del segle XXI. El que subscriu viu al barri de Vilapicina, a Nou Barris. A pocs metres del Turó de la Peira, on el constructor Sanahuja fa la seva última especulació al barri i ha venut a l'Ajuntament els terrenys per remodelar la zona. Resulta paradoxal com també en aquesta zona castigada arriben les noves tecnologies. Aviat, el cable ens portarà al sofà de casa la CNN, desenes de cadenes estrangeres disposades a colonitzar-nos culturalment i totes les teles públiques, privades i locals existents i encara per néixer. Ens connectarem a Internet,

navegarem per les autopistes de la informació i consultarem la biblioteca del Pentàgon. Accedirem a tant volum de dades que aviat quedarem saturats, desorientats i, probablement, més incultes que mai.

No es pot f renarel progrés. Però cal aprofitar les tecnologies al servei de les persones. De fet, hem d'estar alertes per fer que els nous mitjans no es converteixin en noves armes de manipulació i de dominació. No té sentit poder veure 50 cadenes de TV o enviar correu electrònic a un ciutadà de Massachussets i no saber res del barri on vivim ni el contingut del nostre rebut de l'aigua.

La llum del replà de l'escala continua sense funcionar. Però és clar, vist des del ciberespai, això és una nimietat.

la Veu del

CARRER

CRÒNICA

En

D e s e m b r e d e 1995

Conferència Mediterrània Alternativa

paraules

Abolició de la pena de mort El passat 15 de novembre el Senat va aprovar per unanimitat l'abolició de la pena de mort que encara persistia al codi militar per a ser aplicada hipotèticament en temps de guerra. D'aquesta manera l'Estat espanyol se suma als altres 55 països del món que han desterrat per complet la pena capital dels seus codis judicials. Segons xifres aportades per Amnistia Internacional, encara hi ha 88 països que mantenen la pena de mort per castigar els delictes comuns, entre els quals hi ha els Estats Units, i uns altres 15 països que es declaren abolicionistes però mantenen la pena capital als seus codis militars.

Barcelona i la "nit dels vidres trencats" El passat 9 de novembre la campanya europea contra el racisme, la xenofòbia, l'antisemitisme i la intolerància, "Som diferents, som iguals", va commemorar el 57 aniversari de la nit dels vidres treneats, matança i destrucció contra els jueus que els nazis de Berlín van perpetrar el 1938. A Barcelona, pel matí, es va fer una trobada d'estudiants al Casal d'Associacions i, per la tarda, una concentració de protesta davant la llibreria Europa, establiment del carrer Sèneca que difon llibres d'ideologia nazi a tot el continent. La commemoració va acabar amb una manifestació silenciosa pels carrers del Call barceloní i amb una obra de teatre a l'Aliança del Poblenou.

Indemnització a antigues treballadores de Puig L'empresa de perfunieria Antonio Puig S.A. haurà d'indemnitzar deu antigues treballadores eventuals que van ser discriminades en cobrar entre 25.000 i 30,000 pessetes menys que els seus companys l·iomes que feien la mateixa feina. El Tribunal Social número 3 de Barcelona ha especificat que la sentència del Tribunal Constitucional reconeixent la discriminació no afecta només les treballadores que segueixen treballant a l'empresa, sinó també aquelles que hi van treballar contractades eventualment. Les indemnitzacions que haurà de pagar Puig oscil.len entre els 1,7 milions i les 181.000 pessetes.

Per la cooperació civil Dues mil persones de 18 països es van trobar a Barcelona MARTA PLUJA

Durant una setmana de novembre Barcelona ha estat el centre de la Mediterrània. D'una banda la Conferència Euro-Mediterrània intergovernamental i de l'altra la Conferència Mediterrània Alternativa (CMA), a més del fòrum civil Euro Med, organitzat per la Generalitat de Catalunya.

Del 24 al 28 de novembre, a la CMA han participat 2.000 persones pertanyents a 18 països i representants de més de 300 ONGs, i uns 200 voluntaris/es, amb seu al Pollesportiu de la Mar Bella. Han estat quatre dies intensos de debats, tallers, exposicions, plenaris, un manifestació unitària i una acampada paral·lela. Tot això amb un pressupost que no arriba als 12 milions de pessetes.

Per l'organització de la CMA, una cosa ha quedat clara, com ens explica Rafael Grasa, president de la Federació Catalana d'ONGs, "la Conferència Alternativa ha estat més realista, en el sentit de no amagar els problemes, i més radicals, perquè hem volgut anar fins el fons d'aquests problemes". Per tant, no es pot parlar d'una conferència alternativa, perquè en realitat, a la conferència oficial no hi ha hagut "una veritable proposta de cooperació política, social i cultural".

En aquesta conferència hi ha hagut de tot, sorolls, retards i desorganització, però hem de tenir en compte que aquestes són característiques molt mediterrànies, i que enmig de tot hi ha hagut un important intercanvi d'idees i s'han establert magnífics contactes humans.

El treball d'aquests dies s'ha traduït en més de 130 propostes que es publicaran properament en un llibre.

La filosofia regnant a la CMA és la de no extrapolar les polítiques paternalistes de l'UE, dels països capitalistes de la regió per imposar-les als països del sud de la Mediterrània, "no es tracta d'oposar-se al que és inevitable a llarg termini, sinó d'anar més a poc a poc per aquest camí (lliure circulació de mercaderies) i, en canvi, anar més de pressa pels altres dos", el de la lliure circulació d'idees i el de la lliure circulació de persones, tal com diu Rafael Grasa.

La pnncipal conclusió a la que

Escola d'Arts í Oficis Diputació de Barcelona

Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 321 90 66

s'ha arribat és que s'ha de treballar conjuntament, en veritable cooperació, entre els països del nord i els del sud de la Mediterrània, sense el pes dels interessos econòmics, per a assolir un desenvolupament de co-igualtat. I això només ho podrà fer la societat civil.

• Enfrontaments El plenari del dissabte va estar marcat per la discòrdia. Durant tot el dia hi va haver provocacions per part dels marroquins. A les set de la tarda, hora del plenari, la delegació marroquina (una dotzena de persones), va aconseguir treure de polleguera la delegació del Polisari i va començar un enfrontament verbal.

Els representants del Polisari van poder identificar almenys dos membres de la policia marroquina entre les persones de la delegació i demanaven que se'ls expulsés per il.legítims. Van llegir un comunicat i després es van enretirar per deixar sortir els representants marroquins.

Aquest incident va obligar a l'organització a expulsar oficialment de la CMA als representants del Marroc.

No obstant això, durant la manifestació unitària del diumenge, es va repetir la tensió, tot i que les dues delegacions estaven separades entre si per altres organitzacions participants.

RUBEN PERE2

Un aspecte de la Conferència

Algunes propostes per la solidaritat *Dones: -Reconeixement de la plena ciutadania de les dones del Mediterrani.

-Dret a la diferència en absoluta igualtat i respecte.

-La violació s'hade considerar un crim contra la llibertat sexual i un crim de guerra en època de conflictes bèl·lics, que pugui ser castigat pels tribunals internacionals.

'Moviments migratoris: -Controlar més la circulació de capitals i liberalitzar la circulació de les persones.

-Reivindicar el dret de vot dels immigrants, separant el dret de ciutadania de la nacionalitat.

-Fer de la Mediterrània un pont pertransmetre creences, idees i costums, i que porti a millorar les condi-

cions de vida dels habitants de les dues ribes.

•Ecologia: -Iniciar la transició cap a una economia sostenible.

-Declaració del Mediterrani com a zona desnuclearitzada.

-Adopció de compromisos regionals per a posar en marxa un model energètic basat en l'eficiència, l'estalvi i les energies renovables i netes.

-Adoptar mesures efectives per a protegir els recursos marins, regulant el consum i impedint el turisme indiscriminat.

"Cooperació: -Construcció d'un espai de cooperació al Mediterrani que no s'articuli exclusivament entorn del lliure comerç i la dimensió econòmica.

-Desmantellar davant l'opinió pública la inconsistència i la falsetat del discurs oficial que presenta els països del Sud com a una amenaça per l'estabilitat dels països del Nord.

-Entendre la seguretat en els termes de participació ciutadana, democratització de la vida política, equitat i respecte per les diferències culturals.

"Seguretat: -Desaparició de les Forces d'Intervenció Ràpida i dels l'Euroexèrcits.

-Demanar ala EUA que abandonin les aigües mediterrànies.

-Demanar a tots els països del Mediterrani la signatura del "Tractat de No Proliferació Nuclear" i de la "Convenció d'Armes Químiques".

-Demanar a Israel i França que abandonin els seus plans nuclears.

S E M I N A R I S P R I M E R T R I M E S T R E 1996 G R A V A T D E V I D R E A L ' À C I D (16 gener-29 febrer) Duració: 42 hores. Horari: Dimarts i dijous de 18 a 21 hores.

Matriculació: de l'11 al 20 de desembre i del 8 a l'11 de gener.

Preu: 35.000 ptes.

I N I C I A C I Ó A L A R E S T A U R A C I Ó D E L M O B L E (10 gener-20 març) Duració: 132 hores. Horari: Dilluns de 9 a 11 h. Dimarts de 10 a 14 h. Dimecres de 9 a 11 h. Divendres de 11 a 14 h.

Matriculació: de l'li al 20 de desembre.

Preu 60.000 ptes.

INFORMACIÓ i MATRICULACIÓ: ESCOLA D'ARTS I OFICIS

CARRER

D e s e m b r e d e 1995

CRÒNICA

Bombers de Barcelona: esclata la crisi ^"

*•*

paraules

NÚRIA ÀLVAREZ

El passat 15 de novembre els ciutadans de Barcelona es van sorprendre en veure els seus bombers manifestar-se pels carrers de la ciutat, portant una pancarta on es llegia "La nostra seguretat és la vostra seguretat". Dies abans, el 31 d'octubre, els bombers de Barcelona ja s'havien manifestat conjuntament amb els bombers de la Generalitat.

La manifestació del dia 15, però, va treure a la llum tota una problemàtica que no sols afecta un grup de treballadors municipals, sinó també aquella part de la seguretat ciutadana que l'Ajuntament deixa en mans del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament (SEIS). Es a dir, les extincions d'incendis, les explosions, els aiguats, els rescats de persones vives i de cadàvers, el servei d'ambulàncies, els retens a Collserola i al port de Barcelona.

Aquesta primera mobilització dels bombers ha estat l'expressió del malestar que arrossega el Cos des de fa anys. Si bé els conflictes laborals vénen de lluny, l'origen de la crisi es pot situar quatre anys enrera, quan es va començar a negociar un Pla Director per reordenar el SEIS. Les negociacions s'han fet en diferents blocs, tenint en compte l'organigrama del servei.

Així, la Divisió de Prevenció que té com a responsabilitat tasques de tipus tècnic, com són l'elaboració d'informes o les inspeccions, ja té quasi bé elaborada la seva part del Pla Director. En canvi, la Divisió d'Operacions, a la qual pertanyen els bombers, s'enfronta amb grans dificultats a l'hora d'arribar a un acord. De fet, el que sembla és que l'Administració ha volgut deixar per última hora el bloc que, inevitablement, plantejaria més problemes per la política de reducció de despeses que s'ha vingut aplicant en el SEIS. • Congelació de plantilla Per altra banda, en tot aquest temps de negociacions s'ha anat deixant de banda quasi bé tots els aspectes referents al manteniment de la correcta dinàmica dels grups d'intervenció, és a dir, del treball quotidià dels bombers. El resultat d'aquest "oblit" ha estat la degradació progressiva del material d'intervenció i de les instal.lacions dels parcs. Respecte a la plantilla de bombers, s'ha seguit la mateixa política: suspensió del programa de formació externa per adequar els procediments d'intervenció a les noves necessitats de la ciutat i la ja mencionada congelació de plantilla.

A la ciutat, però, no han deixat de succeir sinistres en els quals fos necessària la presència dels bombers, i no cal tenir moltes llums per adonar-se que si els recursos materials fallen i els recursos humans no es cuiden (no hi ha formació i la plantilla s'envelleix fins arribar a l'actual mitjana de 44 anys), s'ha d'augmentar l'esforç humà en les intervencions, amb la qual cosa el pes de la seguretat ciutadana davant els sinistres imprevistos ha depès.

La Generalitat no dóna el 0,7 per cent L.a Plataforma del 0,7 per cent ha denunciat que la Generalitat de Catalunya ha incomplert la promesa de cedir el 0,7 per cent dels pressupostos de 1995 en ajudes al tercer món en la legislatura que ha acabat aquesta tardor. Segons membres de les entitats no governamentals integrades a la Plataforma del 0,7, que es van manifestar el passat 11 de novembre a la Rambla de Barcelona, la Generalitat al final ha destinat només el 0,3 per cent del seu pressupost per ajuda al tercer món.

JORDI LABA

•

Malgrat les deficiències de material, els bombers de Barcelona fan un bon treball

cada vegada més, de la voluntarietat dels bombers vers el seu treball.

però això es converteix en un han- de servei. Antonio Redondo morí dicap: quan no hi ha demanda el 24 d'abril d'enguany, durant el social l'Administració no fa res procés d'extinció d'un incendi en per resoldre les carències i, en el una nau industrial a la Zona Fran• Amor entre ciutadans i bombers nostre cas, repercuteix tant en el ca.

Fins ara, la motivació dels bom- servei que es dóna al ciutadà com Segons un informe elaborat per bers per continuar fent la seva fei- en el nivell de seguretat en el la secció sindical d'UGT, la sistena en condicions pèssimes ha es- treball". màtica d'actuació del Servei de tat, fonamentalment, les mostres De fet, no hi ha una comunica- Bombers per aquest tipus de sinisde reconeixement dels ciutadans. ció real entre els bombers i els tres, obliga a fer una sortida de ciutadans. "Nosaltres, diu Daniel quatre vehicles i setze persones.

Fontanella, representant d'UGT, La nau on es va declarar l'incendi, hem demanat en diverses ocasi- estava situada al mateix carrer de ons la creació d'un departament la caserna de la Zona Franca, aprod'imatge per donar a conèixer el ximadament a uns 100 metres de Cos de Bombers, ja que actual- distància. El foc hauria estat conment la majoria de ciutadans ni tan trolat quasi immediatament d'hasols coneix el número d'Urgències ver seguit la sistemàtica d'actuadel Servei, el 080". ció, però a la caserna només hi Aquesta incomunicació, refor- havien quatre persones disponiçada per l'aíllament dels bombers bles: un sergent, dos bombers i un a les casernes, ha fet que els ciuta- conductor que van arribar al lloc Aquest amor platònic entre ciu- dans no tinguin al seu abast ele- del sinistre en un tanc lleuger (notadans i bombers, que sorgeix ments de judici suficients per ava- més 800 litres) un minut després dintre d'un escenari d'emergèn- luar situacions, com ara la mort de rebre l'alerta. El conductor, però, cia, de pànic, que immobilitza uns d'un bomber. Cóm saber si ha es- va haver de tornar a peu a la casermentre els altres dominen la situ- tat un accident que entra dintre del na per recollir una autoescala, ació és, potser, el gran enemic marge de risc professional o ha mentre els seus companys prepadel bomber. La imatge de les situ- hagut algun tipus de negligència raven el tanc lleuger per a l'extinacions límit és la que perdura i al per part dels responsables del ció. Set minuts més tard va arribar ciutadà no li passa pel cap que el SEIS? el primer reforç des de la caserna seu heroi pugui tenir problemes. de Poble Sec, però ja era massa "A nosaltres ens encanta que la • Un bomber mort tard per controlar el sinistre: per gent ens estimi tant, explica Joan Posem com exemple la mort de això hauria calgut una actuació imCastells, representant de CC.OO., l'últim bomber de Barcelona en acte mediata en els primers cinc minuts. Consegüentment, el foc es va propagar i es va ha haver de demanar un altre reforç a la caserna de l'Eixample: dos tancs pesats • Segons el director-cap, el que falta és professionalitat. La seva idea amb una dotació de sis persones és anar cap a una "professionalització" del cos, disminuint la plantilla, que van arribar als 33 minuts de però augmentant la qualitat professional dels bombers. El que no queda haver-se declarat l'incendi. Un molt clar és a quins bombers es refereix el senyor López, ja que ell parla d'aquests bombers era l'Antonio de substituir de mica en mica als bombers per tècnics que podran fer front Redondo. a les tasques preventives (informes tècnics) com a les executives Només un dia abans del sinis(intervencions). És la figura del "bomber tecnificat": "Quan hi hagi una tre, Juan Carlos López, directortasca d'extinció, diu el director-cap, els tècnics també ho faran. Fer servir cap del SEIS, exposava com a una màniga a pressió i entrar amb un equip, això també ho faig jo. Això argument per justificar la congelano te cap ciència. A un tècnic, jo el puc fer bomber, però a un bomber, fer- ció de plantilla, el fet de que a ho tècnic..."

Barcelona cada vegada hi han Sortosament, mentre els responsables del SEIS s'han passat quatre menys indústries. El senyor López anys fent elucubracions metafísiques sobre el prototip de "madelman també opinava que el risc de cibernètic" que serà el futur bomber de Barcelona, la seguretat de la perillositat en el treball està molt ciutat ha estat en bones mans: bombers amb formació tècnica que mitificat i que si quan un bomber coordinen dintre del seu grup amb els que tenen ofici, fent un treball està en el foc s'arrisca, es perquè no sap treballar. d'equip on s'aprofita el que aporta cadascú. Fins ara.

El material d'intervenció i les instal·lacions pateixen una degradació progressiva

Professionalització

Conveni amb l'Hospital de Sarajevo L'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (Imas) de Barcelona ha signat un acord de col.laboració amb r S t a t e Hospital de Sarajevo pel qual la ciutat comtal es compromet a l'enviament de material mèdic i sanitari al centre hospitalari de la capital bosniana. Aquest conveni s'emmarca dins dels compromisos assumits per la ciutat de Barcelona i el seu ajuntament en la reconstrucció urbanística i de serveis de Sarajevo.

Apagada de llum el primer de gener La Coordinadora de Defensa Ambiental (Coda), formada per cent setanta col.lectius ecologistes de tot l'estat espanyol (entre els quals destaquen Aedenat, Eki d'Euskadi i Acció Ecologista de Catalunya), ha convocat per al primer dia de 1996, a les set de la t a r d a , una apagada general d'enllumenat públic i privat com a senyal de protesta contra les proves nuclears. La Favb, entre moltes altres entitats, s'ha adherit a l'acte.

Vaixell d'ajuda a Bòsnia F]l passat 26 de novembre un vaixell amb 100 contenidors d'aliments, medicaments, roba i altres productes bàsics va sortir del port de Barcelona amb destí a la ciutat croata d'Split i els camps de refugiats de la guerra de Bòsnia.

El vaixell, una iniciativa h u m a n i t à r i a de diferents sindicats europeus, entre els quals es troben la Cgt i Ccoo, havia passat prèviament per altres ports continentals, com ara Anvers.

CARRER

CRÒNICA

Desembre de 1995

"Operació Ca": Ajuntament i propietaris de gossos s'ensenyen les dents GUILLEM GAYÀ

Era a principis d'abril quan la cara de pena de "Tobi", un gosset negre i pataner, ens colpia des de les planes d'un diari barceloní. El gosset estava a la presó d'animals (també coneguda asèpticament com Dependències de Zoonosi) acusat de caminar sol pel carrer, anar sense identificació i fer les seves necessitats incontroladament. Les autoritats municipals anunciaven que molts gossos indecents patirien la mateixa sort que "Tobi". Havia començat l'anomenada "Operació Ca".

L'Ajuntament, en vista de la creixent brutícia dels carrers i de les protestes dels ciutadans, va posar en marxa poc abans la campanya "Sortim?". Es van repartir 20.000 recollidors d'excrements com a mesura de "conscienciació positiva" dels propietaris de gossos. Però sembla que no es va aconseguir la resposta esperada, perquè poc després la Guàrdia Urbana Iniciava la part repressiva de la campanya. En poques setmanes, es van imposar més de 750 multes i es van detenir 27 gossos.

JORDI RAMOS

• Efecte inesperat Casualment, l'operació es va iniciar en plena època pre-electoral i pocs dies després del 28 de maig ja havia finalitzat.

Però "l'Operació Ca" va tenir un efecte inesperat i contraproduent.

Propietaris i amics dels gossos van sortir al carrer per protestar contra el que consideraven una persecució policial i una violació dels drets humans i animals.

Les associacions pro-gossos van sorgir com bolets per tot Barcelona: Eixample, Ciutat Vella, Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi i Sant f\/lartí. En aquest últim districte, concretament al barri de la Verneda, les mobilitzacions van ser especialment inten-

•

Un noi neteja les deixalles del seu gos, a la Gran Via

ses, amb concentracions diàries d'una cinquantena de gossos amb els seus amos al parc de Sant Martí.

També en aquest barri es van viure les tensions més acusades entre amics i enemics dels cans.

• Violència "Hi ha hagut conats de violència provocats per individus que no accepten els animals", explica Francisco Luis del Pino, portaveu de la coordinadora d'amics dels gossos de Barcelona. "Nosaltres som els primers interessats en què els nostres gossos no embrutin els carrers ni molestin els altres ciutadans, i som els primers en conscienciar els

altres propietaris de les seves responsabilitats. Però ja que paguem uns impostos per tinença d'animals, exigim unes contrapartides", afegeix del Pino.

En un temps rècord, els amics dels gossos van aconseguir coordinar-se, obtenir el suport d'organitzacions de defensa dels animals com Fedan i ADDA, reunir milers de firmes i fer arribar les seves reivindicacions als partits polítics. També van aconseguir millores concretes, com l'habilitació d'un tancat per als gossos del Turó Parc.

La coordinadora d'amics dels gossos prepara noves accions aquesta tardor per aconseguir els seus ob-

jectius. El principal és aconseguir espais especialment habilitats als parcs perquè els gossos puguin córrer sense molestar ningú. Aquest és el cas del Col·lectiu de Sant Martí, que està negociant amb el regidor del districte. Els "pro-gossos" també volen derogar l'actual Ordenança Municipal de Tinença d'Animals, de 1983, que consideren obsoleta i repressiva.

Però va servir per a alguna cosa, "l'Operació Ca"?. Pera l'Ajuntament, està clar que sí: "La neteja al carrer ha millorat visiblement. Un nucli important de la població s'ha conscienciat, encara que sempre queden els de sempre, els que fan el

que els dóna la gana", diu Fèlix Romero, portaveu de la Guàrdia Urbana.

L'opinió dels amics dels gossos es diametralment oposada. Francisco Luis del Pino afirma que "la campanya de l'Ajuntament només ha servit perdonar raons als energúmens que odien els gossos i s'odien ells mateixos, però no ha millorat gens ni mica la neteja de la ciutat".

Des de l'Ajuntament, hi ha veus que reconeixen que en van fer un gra massa. És el cas de Ricard Armengol, secretari de l'Àmbit de Salut Pública: "L'aspecte repressiu de la campanya va ser un error. No estic d'acord amb decomissar els animals, perquè és culpabilitzar la víctima".

En qualsevol cas, "l'Operació Ca" ha provocat un moviment de defensa dels animals de companyia sense precedents a la nostra ciutat.

Carme Méndez, portaveu de Fedan, creu que "és hora que l'administració comenci a pensar en el 'ciutadà gos' com un ésser amb els seus drets, igual que les persones". La Fedan està a favor d'incrementar els serveis municipals als gossos i altres animals de companyia, serveis que van des de facilitar el seu accés als transports públics fins a millorar l'assistència sanitària. En aquest camp, diu Méndez, l'exemple a seguir és ei de les ciutats franceses, suïsses i austríaques.

• Final feliç Per cert, el cas de "Tobi" va tenir final feliç. Centenars de ciutadans, una emissora de ràdio i diverses associacions de defensa dels animals van aconseguir la llibertat de "Tobi" i la devolució al seu propietari. Ara campa feliç per la Barceloneta, totalment ignorant de la polseguera que va aixecar el seu cas. Ignorem si els seus costums higiènics han millorat des de la seva detenció.

El cementiri de Poblenou, a l'espera de l'indult DAVID VARGAS

Molt a prop de la Barcelona oficial del 92, la Vila Olímpica, trobem en un estat notable de desídia i abandó el cementiri de Poblenou, en altres èpoques anomenat "de l'Est" per la seva situació geogràfica.

Aquest cementiri va ser construït als inicis del segle XIX (1816-1819) per l'arquitecte italià AntonioGinesi, com a resposta a l'abolició decretada pel bisbe Climent, l'any 1775, de tots els cementiris parroquials i la fundació d'un cementiri general prop de Sant Martí de Provençals.

Es volia així acabar amb els enterraments als cementiris parroquials, font d'epidèmies i d'insalubritat per l'aleshores contreta i emmurallada Barcelona.

El terreny va costar al bisbat 2.000 lliures de l'època. Destruït a la guerra del francès, va ser reconstruït més tard i el 1836, amb la desamortització, va a passar a ser propietat municipal. La seva decadència es va iniciar amb la del franquisme, quan el cementiri comença a reduir serveis del seu

manteniment i cura. Més d'un pla especulador (des dels anys 60 fins l'actualitat) l'ha condemnat a la desaparició, però per sort o per desgràcia d'alguns, s'ha mantingut en peu fins ara.

Actualment, deixant de banda les polèmiques obres que van acabar fa uns anys amb la zona abans reservada als no catòlics (protestants i jueus), datada el 1880, l'estat en què es troba la zona més antiga del cementiri, majoritàriament del segle passat i on trobem la major concentració de tombes i panteons d'una certa vàlua històrica, és lamentable.

Molts d'aquests panteons, descuidats per l'abandó dels propietaris 0 hereus, que en molts casos també deuen ser ja difunts (pels anys en què es troben datats) han vist i veuen perdre els objectes de culte i decoració que conservaven, trobant-se a l'abast del pillatge i el vandalisme dels insensats. Últimament la direcció del cementiri, municipal, assenyala amb unes paperetes aquells panteons

DAVID VARGAS

•

Panteons al cementiri de Poblenou

0 tombes que necessiten per part dels seus propietaris l'actualització del pagament de la propietat, ja que, en cas contrari, es prendran mesures diverses. Aquests avisos s'han fet de forma indiscriminada, i sense cap mena d'interès o estudi pel patrimoni arquitectònic del ce-

mentiri, molt important pel barri del Poblenou i per tota la ciutat.

Oblida l'Ajuntament que el Tribunal Suprem reconeix la propietat indefinida dels nínxols i tombes comprats abans de 1988? Estem davant d'una altra operació especulativa que juga amb el nostre

patrimoni? Es dóna aquesta especulació amb el vist-i-plau de la Generalitat? Perquè si no és així, aquesta podria declarar-lo "bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric", com va fer amb el d'Arenys de Mar el 4 de maig d'enguany pel valor artístic de les seves tombes, panteons i escultures.

Pot la Generalitat posar en dubte r"interès nacional" d'un cementiri on es troben enterrats, entre d'altres ciutadans anònims i forjadors també de la nostra història, els Janer-Gòmina, els Bonaplata, els Juncadella, Josep Anselm Clavé, els Muntades, els Prim (la família del popular general enterrat a Reus)...?, i on han treballat arquitectes com Elies Rogent, Josep Vilaseca, o escultors com Roig i Solé, Nobas, Vallmitjana, Fuxà...?

El cementiri no es troba protegit per l'Ajuntament; tampoc ho serà per la Generalitat? Perdem la memòria col·lectiva del país; la memòria dels nostres morts.

la Veu <M

CARRER

Desembre de 1995

CRÒNICA

Caravana per la pau al Sàhara CHRISTIAN ANDREU

El dia 11 d' octubre va sortir de Barcelona la I Caravana per la Pau al Sàhara amb destí als camps de refugiats saharians de la ciutat algeriana de Tinduf. Al xàrter, el primer d'aquestes característiques, hi viatjaren més de 40 tones de menjar i material de primera necessitat, així com 147 joves catalans que van poder conscienciarse de la realitat actual d'un poble que porta més de vint anys a l'exili.

Diverses associacions catalanes com MON-3, RAI, Esplais Catalans, CCOO, Dones Joves i representants d'alguns partits polítics i consells de joventut (JERC, JSC i Joves amb Iniciativa) fins a un total de 27 organismes han pogut conviure durant quatre dies al campament central de Rabuni. Les visites al Festival d'Arts i Cultura Populars, a d'altres campaments i trobades de joves de diferents països van arrodonir les relacions entre la joventut catalana i la sahariana en un moment especialment crític en les ajudes internacionals.

• Un any d'esforços El projecte, el primer d'aquest tipus a Catalunya, ha estat organitzat conjuntament pel Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Tot i que ja feia més d'un any que va sorgir la idea de dur a terme una caravana com aquesta, la seva concreció no ha estat possible fins octubre a causa de la campanya de recollida de material i el finançament del viatge a través d'organismes oficials com l'Ajuntament de Barcelona. Amb tot, des del març d'aquest any, cada associació participant en la campanya ha mobilit-

Associacions humanitàries de Catalunya fan arribar quaranta tones de material humanitari als refugiats saharians de Tinduf

CHRISTIAN ANDREU

Nenes saharianes en un dels campaments de refugiats que va visitar la caravana catalana zat els seus membres per recaptar menjar, bicicletes, material escolar, jocs, màquines d'escriure i material fotogràfic (carrets, productes de laboratori, etc).

Per a Dolors Camats, tècnica de lleure i cooperació del Consell de la joventut de Barcelona, quan es van fer els primers contactes amb la UJSARIO (joventuts del Front

Polisari) "el plantejament va entusiasmar des d'un primer moment.

La idea va provenir de Mohammed Beissar, adscrit al Departament de Relacions Internacionals de les UJSARIO, que va proposar un pla d'acció per tal que els joves catalans ensenyessin a formar les dones i la mainada en el lleure".

Per unificar esforços, el Consell

Nacional de la Joventut de Catalunya va decidir demanar suport econòmic a través del Consell barceloní. Quan es va podercomptar amb un milió i mig de pessetes del consistori de la ciutat comtal, els dos consells van veure clar que els quatre objectius marcats ja es podien dur a terme. Calia sensibilitzar les associacions jovenils ca-

talanes i promoure les relacions amb el poble saharià. "Amb tot, -afirma Camats-, el projecte ha quedat incomplert en certa manera perquè, en només els quatre dies de la Caravana, no s'ha pogut formar suficientment els joves saharians. En aquest aspecte, el projecte ha de ser revisat i millorat per fer que tingui més durada i qualitat.

Per a Dolors Camats i altres membres dels dos consells, aquesta caravana no ha de quedar només en un fet aïllat. "El Consell de Barcelona - continua Camats - pretén que siguin les mateixes associacions les que realitzen activitats continuades de relació amb el poble saharià. A mig terme, no descartem una II Caravana que es pugui dur a terme conjuntament amb d'altres associacions juvenils europees estrangeres com el CENYC 0 el Youth Fòrum".

• Generació nascuda a l'exili Des que el 6 de novembre del 1976 l'exèrcit i la població marroquins van envair el Sàhara Occidental en la ja coneguda Marxa Verda, el poble saharià no ha pogut descansar en pau. En aquella època més del 75 % dels saharians van optar per l'exili i la lluita armada contra les ànsies annexionistes de la monarquia de Hassan II. A l'actualitat, més de 160.000 saharians viuen en condicions de refugiats en un petit territori que no arriba als 300 quilòmetres quadrats cedit pel govern d'Algèria. Amb una gairebé total dependència de l'ajuda humanitària occidental (prop del 90 per cent dels recursos), tot un poble continua esperant la realització d'un referèndum d'autodeterminació proposat per Nacions Unides i que el rei marroquí ja ha afirmat que no acceptarà. Una situació que no hauria de caure en l'oblit dels europeus i ser enduta, com ha passat ja abans, pels vents del desert.

El pla de Diagonal Mar, en suspens REDACCIÓ

La suspensió de pagaments el passat 25 de novembre de l'empresa immobiliària Kepro ha deixat en suspens la construcció d'un gran complex comercial, d'oficines i habitatges a l'extrem nord-est del Poblenou.

Aquest projecte, conegut com a pla de Diagonal Mar, es podria ara replantejar completament, segons declaracions de diversos responsables municipals.

En el ple de l'Ajuntament celebrat el passat 29 de novembre, el cap de l'oposició, Miquel Roca, va arribar a donar gràcies "perquè la suspensió de pagaments de Kepro permet a la ciutat repensar el projecte i refer el bodrio de Diagonal Mar". Per la seva banda Manel

Escola Professional de la Dona Diputació de Barcelona Casa dels Canonges Carrer de la Pietat 08002 Barcelona Tels. 310 6514/310 6566

Andreu, president de l'Associació de Veïns del Poblenou, ha declarat que "el pla de Diagonal Mar, tal i com estava concebut, no responia a les necessitats del barri". L'associació es reafirma en la reivindicació d'elaborar un pla global del Poblenou que inclogui també Diagonal Mar i que permeti "construir habitatge assequible pels joves i la classe treballadora".

Les incerteses sobre el futur de l'operació urbanística de Diagonal Mar se sumen a la virtual paralització de la resta d'obres d'obertura de la Diagonal, des de la plaça de les Glòries fins a la Rambla Prim. Aquest altre pla, conegut amb el nom de Diagonal-Poblenou, i que sumat al de Diagonal Mar implica una inver-

sió de 350.000 milions de pessetes, preveu edificar 5.000 habitatges. La seva realització, que preveu desallotjar 730 habitatges actuals i 500 tallers o petites empreses, està aturada des que fa tres anys fes fallida la cooperativa d'habitatges de la Ugt, Psv, que, juntament amb la cooperativa de Comissions Obreres, havien de portar el pes de la operació.

Només la tercera gran operació urbanística en marxa ala zona, el pla del front marítim del Poblenou o França Xica, sembla que de moment tira endavant. Aquí es construiran 2.000 habitatges als antics terrenys de Catalana de Gas, i està previst que el 60 per cent dels pisos siguin de caràcter social o de preu taxat.

SEMINARIS 1996 (oberts a tothom) IL.LUSTRACIó (gener-febrer) ARRANJAMENTS AMB FLOR NATURAL 1 SECA (febrer i març) PASTISSERIA (febrer-març) CUINA 1 CULTURA JAPONESA (febrer-març) ESCALAT DE PATRONATGE (febrer-març) PATCHWORK (febrer-març) U'ÒPERA: HISTÒRIA 1 ENTORN SOCIAL (març-maig) BRICOLATGE DE LA LLAR (març-maig) NINES DE PORCELLANA (abril-maig) ESTAMPACIO TÈXTIL (abril-maig) GUARDES ENQUADERNACIÓ (juny)

20 24 12 12 30 30 30 20 30 20 20

Hores Hores Hores Hores Hores Hores Hores Hores Hores Hores Hores

7.500 18.000 6.700 6.700 12.000 11.700 8.700 10.500 17.500 18.000 12.000

pts. pts. pts. pts. pts. pts. pts. pts. pts. pts. pts.

LA VANGUARDIA

Projectes en crisi

AB/GABINET DE: PERRUQUERIA ESTÈTICA MASSATGE DRENATGE LINFÀTIC REFLEXOLOGIA PODAL Plaça Ramon Berenguer el Gran, 2 esc.esq., entl Via Laietana (davant les muralles) Telèfon 3 1 0 11 4 6 (liores a convenir) Obert de 9 a 19 hores 3 la presentació d'aquest anunci o b t i n d r à un 10°. de d e s c o m p t e en tots els nostres serveis

ARPINTERIA EN P.V.C. RISTALERIA Y ALUMINIO VENTA E INSTALACIÓN

AUEllAIAllEiS OBJETOS DE REGALO EN VIDRIO VIDRIÓS VENTANAS ESPEJOS SECURIT CORREDERAS CUMALIT PUERTAS CERRAMIENTOS O. Mèric, 24 (iunio (Han de Espiüí) 08004 BARCELONA

TEL. (93) 423 85 83 FAX. (93) 425 35 4 0

1,1 l'cu tiel

CRÒNICA

CARRER

Desembre de 1995

La U. E. Sant Andreu lluita per sobreviure MANEL CALPE

La gran Barcelona s'empassa progressivament els barris, i aquest fenomen també es posa de manifest en el terreny esportiu. Després del Barca i l'Espanyol, que enguany dominen la Primera Divisió, trobem un autèntic desert. El tercer club de la ciutat, la Unió Esportiva Sant Andreu, l'hem de buscarà la Segona B. L'Europa, un dels equips que va jugar el campionat inaugural de Primera Divisió, el 1928, ha tornat a Tercera, on també hi trobem el Sants, el Júpiter (la Verneda) i l'Horta.

El Sant Andreu, nascut el 1925 fruit de la fusió de l'Andreuenc i l'Avenç de l'Esport, lluita per sortir d'una crisi econòmic-esportiva que compromet seriosament el seu futur. La fase més conflictiva es va viure a l'abril passat, quan els jugadors van amenaçar amb no jugar contra la Gramenet com a protesta per les quatre mensualitats que els devien. La intervenció del mecenes del club, Joan Gaspart, va permetre salvar la situació, però es va haver d'esperar l'últimajornada de lliga per evitar el descens. La temporada 9596 va començar amb la dimissió del tècnic, Jaume Creixell, que reclamava a la directiva presidida per Joan Coma el cobrament d'una part del seu contracte. L'aportació econòmica de nous directius, setmanes més tard, ha semblat obrir una esperança per a l'entitat, que celebrarà eleccions a l'abril pròxim. Caixa de Catalunya va donar un cop de mà, acceptant el no retorn d'uns crèdits pendents a canvi d'onze anys de patrocini. Deixant de banda el discu-

tible encert en lagestióperpartd'uns dirigents que acostumen a dedicarhi més bona voluntat que eficàcia, els clubs de Segona B paguen els plats trencats d'uns estaments esportius que porten anys ajornant la reestructuració d'una categoria ruïnosa, una mena de pont entre la Segona A (tampoc gaire rendible) i el futbol amateur. El Sant Andreu, amb 35 milions, té un dels pressupostos més baixos de la categoria.

El club té uns 1.300 socis, dels quals un 300 ho són des d'aquesta temporada, fruit de la nova política de quotes, com explica el vice-president del club, Genis Vera. A mitjan anys setanta, quan l'equip jugava a Segona A, es va superar la xifra dels 6.000 socis. Fa tres anys, quan l'equip va ser a un pas de tornar a la Divisió de plata semblava que tornarien els bons temps, però el club va caure en un pou del qual II costa sortir. El perillósenvellimentdel'aficlónomou precisament a l'optimisme. Més de la meitat dels socis són jubilats. Tothom és conscient que la ineludible realitat és que la gent demana un equip guanyador, a la categoria que sigui. A l'aflcló l'hem de despertar, però el problema és que sempre depenem dels resultats, diu el vicepresldent del club Genis Vera. Hem de vendre il·lusió, però per fer vibrar el públic cal un equip competitiu.

Aquesta aspiració costa de materialitzar. Després de Creixell, Eusebio Corpas va seure a la banqueta, substituït amb posterioritat per Pepín Cabezas. Tres entrenadors en només dos mesos, però els resultats triguen a arribar. El triomf enfront el

' ^ ' ^ M ' .

RUBEN PÉREZ

•

La Unió Esportiva Sant Andreu, que juga a Segona B i passa per una forta crisi econòmica i esportiva, és el tercer equip de la ciutat

líder, el Llevant, va servir almenys, per tancar novembre amb una victòria. Això pot tranquil·litzar una mica els afeccionats, un sector dels quals va dur pancartes que demanaven el retorn de Creixell. A l'estiu passat, les poques garanties econòmiques que oferia l'entitat es van traduir en una fuga generalitzada de jugadors.

Només Pere, Pintor, Maestro, Corominas i Casado repeteixen aquesta temporada. Dani Casado, un lateral dret de 23 anys que porta quatre anys a l'equip, creu que els resultats arribaran quan l'equip es conjuntl més. El jugador creu que una divisió més territorial atrauria un major nombre d'espectadors. Un

Pequín 1995: un crit per la igualtat IWARTA BACH

La IV Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre les Dones que es va celebrar el mes de setembre passat, amb conferència alternativa inclosa, a Pequín va mobilitzar tots els mitjans de comunicació.

Un dels principals objectius de la Conferència passava per fer un crit universal a favor dels drets de la dona. Uns drets que, segons les paraules de Hlllary Clinton pronunciades a Pequin, no deixen de ser "drets humans".

Però la IV Conferència no només va permetre treure de l'anonimat milers de dones sinó que va finalitzar amb l'aprovació per consens d'una Declaració I una Plataforma d'Acció per a la potenciació i la promoció de les dones en tots els àmbits. D'aquesta manera, I d'ara en endavant, la comunitat disposa d'una agenda per a la igualtat de les dones que es basteix amb accions concretes que cadascun dels Governs s'han compromesa realitzar d'aquia l'any 2000.

El document Plataforma d'Acció fa balanç de la promoció de les dones des del 1985, data en què es van consensuar les anomenades "Estratègies de Nairobi".

Al llarg dels dies de treball a Pequín, de forma resumida, s'ha aconseguit el reconeixement definitiu del paper actiu de les dones a la

societat. D'aquí se'n desprèn que la igualtat d'oportunitats no només Interessa les dones, sinó que esdevé una qüestió vital peral desenvolupament social.

També es va reconèixer que cal introduir la perspectiva de "gènere" -una terminologia que va satisfer totes les participants- en el disseny de les actuacions en tots els àmbits socials, econòmics, polítics I culturals.

Quatre vessants -drets humans, sexualitat, pobresa i mitjans de comunicació- es van perfilar com a necessaris per garantir la participació equilibrada de les dones. Per primera vegada, es va establir que el límit al respecte a les tradicions I cultures són els Drets Humans. Així, conceptes com tradició i cultura no esdevenen valors mesurables per justificar la discriminació. La sexualitat és reconeguda com un dret exclusiu de les dones I no està lligada de forma exclusiva a la reproducció (un dels més alabats avenços és el compromís dels governs de no penalitzar les dones que avortin de manera Il·legal). La Plataforma d'Acció considera vital la potenciació del paper de les dones com a factor per a l'eradicació de la pobresa. L'accés als recursos productius, la propietat de la terra -l'espinós tema de l'herència, encara tabú per a les dones en

molts països orientals-, els recursos econòmics i els serveis d'educació I capacitació professional, s'afegeixen a les polítiques de potenciació de programes per a la integració de les dones més pobres. El document insta els governs a prendre consciència sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la promoció d'imatges no estereotipades dels homes I les dones, aixi com l'eliminació dels models que generen violència, animant a l'establiment de guies professionals i codis de conducta al respecte.

Finalment, pel que fa a la formació, sobretot pensant en les nenes les dones del futur- el nou Pla d'Acció contempla l'educació com la clau per a la millora de la seva salut, participació i nutrició. El consens de Pequín ha introduït un nou element: la presa de consciència sobre la necessitat d'unes noves relacions socials I familiars, que passen per la integració de la dona a la vida pública I, alhora, fer partícips els homes de les responsabilitats que genera l'àmbit privat.

Sense cap mena de dubte, no erren totes aquelles dones que van participar a Pequin quan afirmen que "aquesta va ser una Conferència de compromisos i acords". Des de la perspectiva de les hores viscudes solidàriament amb d'altres do-

Sant Andreu-Barcelona B, per exemple, sempre és més interessant que un Sant Andreu-Osca, i no acaba d'entendre la fluixa implicació del barri amb el seu equip. Aquí hi ha molta activitat comercial, és un barri molt viu, t'hi trobes molta gent al carrer, però no s'aboquen l'equip.

Barca i Espanyol acaparen els afeccionats joves, i també els jugadors que comencen. El Sant Andreu té cinc equips de futbol-base: dos juvenils, infantil, cadet i al.leví. La nova junta pretén, de la mà del seu gerent, l'ex-jugador de l'Espanyol Daniel Solsona, iniciar una sèrie de xerrades i col·loquis sobre futbol a les escoles del barn, per cap-

tar joves, en la doble vessant de socis i futbolistes.

Tot i la crisi, hi ha la sensació generalitzada que el club no desapareixerà. Les rifes i loteries complementen uns pressupostos que forçosament han de dependre d'injeccions econòmiques puntuals.

Ciutats com Londres aporten sis equips a la Primera Divisió anglesa. A Buenos Aires passa una cosa semblant, pel que fa al campionat argentí. L'Arsenal i el Boca Júniors, per posar dos exemples, són orgullosos exponents del futbol de barriada. A Barcelona, per al Sant Andreu, el seu petit triomf és seguir viu.

Cap a te^ ^Q^uiàe^

r

to OH^í be (eil·liHifiHe A Cataíunya

1^CMI 1996 NÚRIA POMPEIA

Jornades dels 20 anys de feminisme Ja són 30 els col·lectius de dones que estan intervenint en la preparació de les Jornades dels vint anys de feminisme que se celebrarà el proper mes de març. El període d'inscripcions, ja obert, conclou el15 d'abril. Amb motiu de les Jornades s'ha editat un bo d'ajut de 500 pessetes que ha dibuixat Núria Pompeia, i s'ha reeditat la declaració final de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el 1976.

nes és bo recordar les paraules que va manifestar la Secretària General de la Conferència, Gertrude Mongella: "La IV Conferència Mundial sobre les dones ha finalitzat, tot I que l'autèntica tasca de transformar els mots en fets tot just acaba de començar. Fem que l'esperit d'organització I de definició d'objectius que

ha presidit la fase preparatòria d'aquesta Conferència es converteixi en l'energia per Impulsar la seva realització. I que les diversitats de les dones siguin canalitzades per tal que les dones puguin ser "les autèntiques multiplicadores de la prosperitat", i no pas "les autèntiques víctimes de la pobresa".

í « IcM del

CARRER

Desembre de 1995

CRÒNICA

Destrosses als jardins de Miramar CATHERINA AZÓN

El 1923, J.C.N. Forestier, enginyer de monts, urbanista i paisatgista francès de renom mundial, amb projectes i realitzacions modèliques a Buenos Aires, La Habana, Nord-àfrica, Sevilla, etc. acabava de dissenyar els Jardins de Miramar, aleshores un retall de Montjuïc g e o g r à f i c a m e n t abrupte i inhòspit, socialment i secularment impregnar d'una atmosfera gens aristocràtica.

Aquest trist racó de muntanya es transformà, sota la mà d'aquell mestre de la jardineria, en una fita obligada del poble barceloní. Encara avui, tres quarts de segle més tard, són moltíssimes les famílies que, per gaudir d'insòlites perspectives sobre el mar i la ciutat des d'un marc plàcid i multicolor, bell i lluminós, pugen a Miramar amb certa freqüència: milers i milers de records íntims i familiars tenen per fons les ja clàssiques imatges dels jardins de Miramar.

Cal destacar, de passada, que fou precisament aquest un dels grans encerts de l'obra paisatgística de Forestier: l'art de dissenyar i plantar espais enjardinats en íntima connexió amb el tarannà de la població i alhora en íntima harmonia amb les múltiples connotacions climàtiques i ambientals.

El projecte de Miramar arrencava des de baix, d'arran dels molls i, amb replans, murs i escalinates en mig d'una superba i variadíssima plantació, atenyia les planes supe-

riors: una doble filera de bellaombres resseguia el mirador mentre una àmplia superfície, oberta i resplendent, era recoberta d'un joc geomètric, únic a la ciutat, de parterres florals. El conjunt, puntejat amb dues escultures i les figures, tanmateix geomètriques, dels llorers retallats, ha estat, durant 72 anys, l'esclat floral de la ciutat. Rar JORNADES ELS JARDINS DE FORESTIER 14 desembre 1995 L'obra polifacètica de Jean C.N. Forestier 21 desembre 1995 Los jardines de Forestier de La Habana 11 gener 1996 Ahir i avui dels jardins de Forestier a Barcelona 18 gener 1996 L'herència paisatgista de Forestier a Montjuïc Lloc: Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6) Hora: 19,00.

• és el barceloní que no conserva algun record d'aquell marc, lluminós i cromàtic, que Forestier va saber crear.

Malauradament, tot a la vida té un però: avui, el passeig que podem fer per Miramar només servirà per constatar, tristament, la desa-

parició d'aquest racó històric. En efecte, el lloc, recobert abans d'un mar de flors, s'ha convertit, increïblement, en una superfície gris, apagada, monòtona, completament nua, recoberta només de sorra on ja hi comencen a aparèixer, tímidament, els primers brins d'aquelles plantes invasores que coneixem com males herbes, pròpies d'indrets oblidats i residuals.

Vet aquí un jardí modèlic transformat, com per art de màgia, en un herbassar. Caldran litres d'herbicides per tal de mantenir "neta" la terrassa per excel.lència de Miramar. Ja no hi són necessaris ni el rec ni la mà experta del jardiner.

Tot ha desaparegut, tot ha canviat.,..

I per què? Per què aquesta brutal transformació? Per què aquest incontrolat atemptat al nostre patrimoni històric? Troba tantes preguntes sense resposta el barceloní enamorat dels seus jardins...!! Es que es converteix ara Barcelona en una ciutat sense flors? Com és possible sota el cel de la Mediterrània arribar a esborrar aquestes notes de color?

Volem suposar que no són el desarrelament popular ni la manca d'informació les causes de semblant estrall. Volem suposar que són el tràfic, les complicacions i el neguit de la vida moderna els inspiradors de l'atemptat. Esperem doncs que per respecte a la història jardinera de Barcelona, per respecte als més elementals criteris d'estètica, per respecte a

•

A les dues fotografies, fetes des del mateix angle, es pot observar l'abans i l'ara del Jardins de Miramar

un cúmul de tradicions populars i familiars, les nostres màximes autoritats imposin el criteri de la raó i sàpiguen tornar a refer els parterres florals de Miramar si mes

no per respecte a l'obra d'un gran artista jardiner que va saber com cap altre compenetrar-se amb Barcelona i engalanar-la de jardins, avui ben nostres.

EL CUARTO FOSC Josep Maria Figueres

Antoni Falcón, supergerent de Parcs i Jardins

Director de Serveis del Districte de Sant Andreu, amb pròrroga de contracte fins al 31 de desembre.

Aquest senyor és un home ordenat i pren nota de tot. La vocalia de Medi Ambient de Sant Andreu li va sol·licitar fa més de mig any, dades i xifres de cost de construcció, manteniment i despeses energètiques de la flamant font Cibernètica cons-

iS

nota I us respondre .

No va dir cap mentida, testimonis van veure que en prenia nota. Una altra cosa és que contestés.

La vocalia segueix reclamant. Figueres segueix anotant.

Govern Civil Per comunicar-nos, amb un termini de24 hores, que la manifestació contra els impostos abusius de l'aigua era il·legal. La va suspendre i es va quedar tan ample.

Sembla que seguia instruccions de la junta electoral.

La manifestació tenia caràcter electoralista. En cinc anys de lluita les eleccions han estat de tot signe i les manifestacions multitudinàries. Cantaven la canya als polítics i aquests en democràcia s'elegeixen.

A pesar de la prohibició, la manifestació va ser tot un èxit. En aquest cas els membres de la Junta Electoral i el senyor Governador han perdut les eleccions, abans havien perdut la raó.

>, :,|;^, :ií

Pedró Rodríguez, corresponsal de VAbc a Washington Tothom sap de quin peu calça cada diari. Per això molta gent fuig de l'aroma que desfila l'ABC, un rotatiu que de vegades (massa vegades, percert) sembla que ignori que ja fa anys que vivim en democràcia. I això que aquest novembre passat vam celebrar el vintè aniversari de la mort del dictador.

El cas és que el dimarts 21 de novembre a la pàgina 91 del diari, l'esmentat corresponsal de l'Abc a Washington signava una notícia de successos que, a part d'estar escrita amb un llenguatge truculent digne de El Caso, expressava unes idees clarament racistes. D'un assassi-

Lluitador incansable en la defensa de les seves Idees. Un exemple, posar peatge al parc del Laberint.

A l'gual que John Wayne va conquerir l'oest tallant cabelleres als indis i índies que se li posaven a mà, Falcón "Conquereix el verd" arrencant de soca-rel aquell verd que és car de mantenir.

Falcón és un ecologista vegetarià obsessionat pel verd dels bitllets de mil. I s'ha de buscar

Una mi\jer negra asesina a otra, blanca, para | extraerle el feto y... así, tener un hyo La crael nuUnza se completo, ademú, con la muerte de otros dos chiquillos Was^lngton P·dro Rodrlguaz | I El Ú—90 •nloqu·cido da una parturbada muler por tan^r un nuavo híjo » cualqular prado ha protogonizado uno da los mà» horronMoa crhnafMa qua racuarda la cludad da Chicago, ya da por al curada da aspanto. La palcdpata, con la ayuda da doa complnchat, I waaind a una madra aotUra para auatraarta dal útaro un babé da CMi nuava mataa Para | 'I aangrtanto robo al ^nipo da aédicoa m·^·inò a otroa doa n

nat terrible, el periodista argumentava: "El chmen tiene el agravante de que las tres víctimas mortales son blancos y los agresores, negros y mulatos que insisten en su total inocencia".

Increïble i escandalós ! Esperem que al quarto fosc el senyor Rodríguez s'acostumi al color negre, que bona falta li fa.

la rendibilitat dels j a r d i n s , i s'han de rebaixar els costos, etc... Les plantes poden esperar.

L'esmentat ciutadà, que no és qualsevol, per suposat, va fer arrencar resplendit jardí, dissenyat per Forestier a Montjuïc.

Un any al cuarto fosc i perquè no pateixi massa envoltar-lo de deu torretes amb plantes de plàstic comprades en una botiga de tot a 100. Antoni com pots veure compartim obsessions.

Enric Sopena Director de TVE a Catalunya. Càrrec de confiança política. Periodista batallador durant la dictadura i també a la transició. Avui vint anys desprès s'oposa que la seva tele retransmeti el IV Festival de Trobadors de Granollers, on actuaven uns 20 cantautors: Xavier Ribalta, Paco Ibàhez, Goytisolo, Labordeta, etc...

En aquest cas els costos eran minsos, únicament les despeses de la retransmissió. Els cantautors són arquelogia per Sopena. Com ens recordava Azagra en un dels seus acudits, els polítics a l'ús només recorden les cançons de "jA galopar...!" quan van en cotxe oficial.

Simplement, Sopena fa pena i per això, per adonar'Vidilla" al cos, perquè torni a valorar els Trobadors, li regalarem els compact disc complets de José Luis Perales.

IM Veutiel

CARRER

PUBLICITAT

<Z^ú-/^rf/í^//^<^M''(3'</'iy/s rrYa'i3-j^iy/^/^-i?^'

'' /c- SO

r/e

Ay/^ú-'/è'/^-f^a-

Desembre de 1995

c/e

í^'^x 26

'<^'^<*'-r^í^

PERFÏÏHIEKnïï TKBER

'1\

26

S*«l

"PRRRIGBR

VENDA DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE

ESCIRIIIBA

mZ

Des de 1906

FABRICACIÓ PRÒPIA

3171479

CASA BEETHOVEN

ESPECIALITAT EN MOSTRARIS Distribuïdor

SE AMPLIA LA CAFETERIA AL SOTANO (EXCLUSIVO MERIENDASi HASTA LAS 21 HORAS

MAGATZEM DE MUSICA C O N S O L A T D E M A R , 2 7 AL 31

T. 3 1 0 4 3 91 - 3 1 0 4 4 15

PARTITURES NACIONALS I ESTRANGERES

PL. A N T O N I O LÓPEZ. 3

T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

RAMBLES, 97 (LA VIRREINA) TEL. 301 48 26 08002 BARCELONA

'mívmx ^WHISQUÉRIAy COCKTAILS

comercial bolsera TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919 Xuclà, 15 T. 3171428

Paral·lel, 115 T. 4416675

PERFUMERIA TABER Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA

Rambla de les Flors, 83 Tel. 301 6027 Gran Via, 546 Tel. 454 7535/29 Ronda Litoral Mar, 42 Tel. 221 0729 BARCELONA

S. A. CLAUSOLLES

\ >

P r o d u c t e s M è d i c s , O r t o p è d i c s i Veterinaris Des d e 1830 DEDICACIÓ ESPECIAL PRÒTESI DE MAMA I BANYADORS APARELLS ORTOPÈDICS A MIDA 08002 B a r c e l o n a

Ferran, 8

Tel. 317 47 87

ARTICLES PER A

; 0^%:è/i^ Casa Colomma

BELLES ARTS

^^^éí'

RIGOL TEL 318 14 89

FONTANELLA 20 - TEL.: 3018491 - 08010 BARCELONA

08002 BARCELONA

Ax^^ C^^

i-

G^IVEÍERIARO

/ / ( \ \

ARTUAL \ REC 20 \ 08003 I BARCELONA / (93)319 W 75 /

N

EN

V

COMIDAS

: TABACS JESCUDELLERS I i objectes de regal • • • •

C / . Escudellers, ó

Z

Tel. 3 0 2 13 4 3

I

08002 Barcelona

c/Baiios Viejos, 2 • 08003 Barcelona Tels. 319 10 97/268 25 04 • Fax 319 10 97

ALIMENTACIÓ NTRA. SRA. DE MONTSERRAT CoLMADo COLOMA Vins, caves, licors, formatges, embotits, fruites Passeig del Born, 34 Tel. 221 49 03 08003 BARCELONA

^ í^

Ij^ yw rl-X

ESPECIALIDAD

CUBANAS

L'ANY

PUÇA DEL PI ? - TELÈFON ;0212 41 • 08002 BARCELONA

Representació exclusiva: ADMETLLA-CAPÇADA-CHAVES FARÍAS-MAURÍ-PARDO-RUBIO

pastisseria 1

RESTAURftNTE

U

ULTIMES TENDÈNCIES

ENCÀRRECS: Tel. 412 2511 Despatx: Cucurulla, 2 Portaferrissa, 8 - 08002 Barcelona

t^ftBftNA üiejfl

eK^

FUNDADA

l'any 1908

- TURRONS ARTESANALS - QUALITAT SUPREMA

DIBUIX - PINTURA - ESCULTURA PETRITX0L17

Fundada

9*1'.r^ mJk -W

^

00 lO <M

oT o^ à ^> t - <=!

-V« r \

-S --I O "S <^ "o)

RESTAURANTE-CAfOïRIA

oosmoc

^y4

Ramblas, 34 (Plaza del Teatre) Tels. 318 97 2 7 - 3 1 8 27 20

nvi^-ín ^/SS *tL'E§TELr •

TALLERS -EA

s;u c i U J ü S ü U S f i o

-*-i

1

j u íi j-j y i 3 D Sito en passeig del Born LES DESEA UN FELIZ 1996 Et convencerem...

REPARACIÓ AUTOMÒBILS PART ELÈCTRICA Carrer Antic de Sant Joan, 8 Tel. 31528 03- 08003 Barcelona

Tenemos a su disposición gran surtido de: FASCÍCULOS - PERIÓDICOS - REVISTAS 6/49 - Loto Catalunya y encuadernaclones

1,1 ICH í/W

D e s e m b r e d e 1995

DOSSIER CARRER 100 anys de cinema a Barcelona

El m a i g de 1895 obria les p o r t e s a la plaça de C a t a l u n y a el saló Kinetoscope, on individualment es podien veure les primeres p e l · l í c u l e s g r à c i e s al k i n e t o s c o p i patentat per Edison. L'any següent, u n fotògraf d'origen manxec, A n t o n i o F e r n à n d e z , feia arribar a la

ciutat c o m t a l el c i n e m a t ò g r a f q u e 1895. D'això fa e x a c t a m e n t 100 a n y s .

Per celebrar-ho, CARRER ha volgut d e d i c a r el dossier d'aquest n ú m e r o al p a p e r q u e el c i n e m a h a t i n g u t i té e n la nostra ciutat. Records,

reportatges diversos i entrevistes s ó n la n o s t r a petita a p o r t a c i ó al centenari del cinema. A banda d'això, però, qui estigui interessat e n el t e m a n o pot deixar de consultar, c o m h e m fet nosaltres, el l l i b r e d e J o a n M u n s ó C a b i i s , Els cinemes de Barcelona.

DOSSIER d'una. Un o dos cops per setmana anàvem ai cinema. La televisió no existia i l'altra distracció eren les novel·les i el teatre invisible de la ràdio. Amb el meu cosí vam gosar anar un dia al cinema Central, que era al començament del carrer Aribau i no tenia massa bona fama, perquè projectaven "Aventuias del capitàn Maravillas" i "Los tambores de Fumanchú', un programa doble que, com eis films de la Imperio Argentina, cada any eren tornats a passar. Recordo que vam sortir del cinema xops de suor de tanta calor que hi vam patir.

L'escalfor de la Marilyn Quan em vaig fer més gran, aficionats al cinema que érem la meva mare i jo, van eixamplar el camp de sortides i anàvem a cinemes com el Glòria, a la Gran Via; ara el Club Doré, també a la Gran Via; i fins i tot al Mistral al carrer Calàbria perquè feien una pel·lícula en tres dimensions; crec que era "Fort Ti" 0 "Hondo". En tot cas, una de l'Oest.

També anava sol, sobretot quan es tractava d'alguna peli que intuïa que la meva mare trobaria immoral, com "Niàgara", de la Marilyn Monroe, al cinema Eslava del carrer Aragó en el seu encreuament amb Mallorca. La Marilyn em va escalfar el cos als meus 15 inexperts anys...

Els cinemes d'estrena ens quedaven 1 luny, físicament i econòmicament. Si la meva memòria segueix essent-me fidel, vaig coPE PE BAEZA mençar a anar a aquesta edat, potser perquè L'Excelsior, a la Gran Via, era u n c i n e m a d e barri u n a m i c a m é s s e l e c t e q u e altres. I t a m b é m é s m o d e r n . donava classes particulars i algun caleró em quedava, "Bahianegra" i "La vuelta al mundo per a menors però jo la volia veure fos com en 80 días" al Windsor van ser el meu bateig fos, donada la fama que tenia. M'hi vaig en cinemes d'estrena. Anava dalt, a l'amfitepresentar amb uns pantalons llargs que atre, que costava menys. suposo que eren d'algun cosí meu, més gran No vaig deixar, per això, d'anar als cineque jo. Aleshores, els nens dúiem pantaló mes de reestrena. El programa era doble i curt fins gairebé als 14 anys, i és clar, amb costava menys. Ja adolescent, aviat vaig pantaló curt no m'haurien deixat entrar. conèixer bona part dels cinemes de la ciutat: J o s e p Maria Huertas Claveria L'acomodador, que ens coneixia de cada set- el Selecte, on em vaig enamorar de "Los mana o quinzena, va deixar que entrés amb sobomados", amb Glòria Grahame i Glenn la condició que suportaria les gairebé quatre Ford; el Goya, amb "Yo confieso", que protaots recordem la primera vegada. pretades per la Imperio Argentina. Després hores que durava la pel·lícula sense aixecar- gonitzava MontgomeryClift... Aleshores, encara no em fixava en els directors. Aviat ho Picaronament, la primera vegada sortien quatre artistes de mala mort, una me del seient ni per fer un pipí. sol relacionar-se, així sense cançonetista o dues, un ballarí jove amb els El tercer cinema que ens quedava més a faria, potser perquè la meva única universicap més explicitació, amb la pèrdua de la pantalons ajustadíssims, alguna parella que prop era l'Empòrium, al carrer Consell de tat seria el cinema, (amb perdó de Màxim virginitat. N'hi ha, però, d'altres primeres feia el que ara diríem ball de saló, alguna Cent. Hi vaig veure moltes pel·lícules, però Gorki per aprofitar el títol d'un llibre seu). vegades en la vida dels éssers humans. Una, figura en decadència com l'Alady o l'Antonio la meva memòria ha fixat "Estación TermiEls matins de diumenge anava al mercat pels que tenim una edat mitjana, sol ser la Amaya... El dia que m'ho vaig passar millor ni", de Vittorio de Sica, perquè un tio es va de Sant Antoni i comprava fotogrames de és quan va venir el màgic Li Chang, que crec seure a la butaca del costat i em va ficar mà pel.lícules que alguns operadors tallaven primera vegada que vam anar al cinema..

En el meu cas, si la memòria no ho ha recordar que era de Badalona i que feia volar a la cuixa. No recordo ben bé com va anar, jo per vendre'ls als bojos pel cinema com jo. embolicat tot, va ser al cinema Catalunya esquelets fosforescents per la sala que havia era molt jovenet i tímid, però no vaig dir res, Encara en conservo alguns dins capses de per veure "Dumbo". La meva mare em va dur quedat a les fosques. mort de por, fms que va acabar la projecció. mistos....

De tots aquells cinemes que he anat evoper compensar la dolenta estona que havia L'Oriente era el més petit dels tres. Tenia La meva mare, que era a l'altre costat, no cant en queden pocs: l'Orient, transformat passat a la cadira del dentista. Devia tenir jo una peculiaritat única. L'estiu un mecanis- se'n va adonar. sis 0 set anys, crec recordar.

També ens escapàvem a altres cinemes en l'eròtic cinema del carrer Aragó que un me permetia obrir el sostre, i quedàvem sota Les següents vegades ja no vaig sortir del el cel estelat. (Algun graciós va dir que era la una mica més llunyans, com l'Alondra del temps es va dir Roma, el Dorado, ara Club cercle de cinemes de barri de l'Eixample, on refrigeració Carrer, tot jugant amb la prime- carrer Còrsega. Un dia, vaig haver de sortir Doré; i el Mistral, ara Waldorf I tanmateix, vivia. Les sales que sovintejava més eren ra que va haver als cinemes d'estrena, que es una estona a prendre l'aire mentre feien han quedat en molts de nosaltres, ara homes l'Iris, l'Orient i l'Empòrium. La primera es deia Carrier). Alguna vegada s'ennuvolava "Lanza rota", amb l'Spencer Tracy, perquè i dones de cinquanta o més anys, coneixetrobava al carrer València i era un saló de sobte i queien unes gotes que arrancaven se'm va tallar la digestió d'haver sopat tan de ments i fantasies, emocions i rialles. I fins atrotinat, on feien dues pel.lícules i varietés. protestes als espectadors i obligaven a acti- pressa per no perdre'm el No-do, el documen- i tot el record de les primeres llàgrimes Quan s'omplia més, solia ser quan projecta- var el curiós mecanisme i tancar de nou el tal obhgat que feien sempre abans de comen- causades per un film, "Amèrica, Amèrica', ven, temporada darrera temporada, "More- sostre. Hi vaig veure "Lo que el viento se çar la sessió. Aquesta arrancava entre 9 i dos d'Elia Kazan, això ha quedat en el pòsit na Clara" i "Noblezabaturra", les dues inter- llevo", calculo que cap al 1952. No era apta quarts de 10; arribàvem a casa a quarts humà d'aquest periodista.

La meva universitat

©

12

íu

yS

INMEDIATA DE

AUTO

NACIONAL 15 % DÏO.

<o'

Tels. 231 45 08-232 20 76 Tels. 274 0812-274 10 32 B A R

W * •*'*'*•'•-'*•'

D e s e m b r e d e 1995

MONTAJE DE

ív

CRISTALES GRABADO DE

CRISTAL

CRISTALES IMPORTACIÓN

CARRER

PUBLICITAT

COLOCACION

VruJrl

Q

^K^

"13

iSi ^^'

MATRÍCULAS TECHOS SOLARES

Aragón, 489 (esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig) E L 0 N A

^Kl'

Hpr ,ï:i^ -

FELIZ ANO PEOR

•"^8 , ,-r

ü 1! jr FABflICANTE DE ARMARIOS EINTERIORES corrsderas para armarios n-P. •,jevD sistemadepuerlas pared adaplabies.

ü ^ m ,|• y

A iïiedida y sin cbfss.

De lecho a sueb y de pared a pared

'S 630 68 82 EXPOSICIÓN y VENTA

EL ABOGADO DE LAS CAUSAS PERDIDAS SALUDA A SUS ANÓNIMOS ADMIRADORES DE TODAS LAS ADMINISTRACTONES 28.Xn.1995

Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

i Aquest hivern estalviï més en calefacció amb Gas Natural.

Instal·li ara a casa seva la millor calefacció. La més còmoda- La més neta. La més contfnua. La que s'adapta millor a les seves necessitats. La més econòmica. Instal-li-ía d'una manera fàcil i ràpida.

gasNatural

Sense molèsties, i gaudeixi d'un confortable hivern amb la seva nova calefacció individual de gas natural.

La millor calefacció de la Terra.

Informi's de tots els avantatges d'instal.lar la calefacció de gas natura! trucant al seu instal.lador habitual o al telfefon 9 0 0 3 0 3 1 3 2 .

FLECA BRIOIXOS I PANETSH CROÍSSANTERIE

CwincJ CDSJÍH 1?

[Tdèlon31B4ó81

Boiios Kuwos, 3

í d è b 318 8294

f.«Uin!llQ,92

TelÉion3545428

Coll, 13

Tdé(on30Z3249

FenmloJ3

Telèfon 302 7539

Hospibl, JO

Tdè!on30374 89

n. Büeniixeso, 1

Tdéíon317B702

Amm

lA SEVA

COMPRA

REPARTIM A RESTAUflAKTS, HOSPITAIS HOmS, BARS, COl.lEGIS, ETC.

D e s e m b r e d e 1995

CARRER MARiBEL MARTÍN -ÀNGEL ALCAZAR

ULTIMAS TARDES COH TERiSA Un film de GONZALO HERRALDE

DOSSIER

n

Tot seguit us oferim una relació, que no pot ser exhaustiva per falta d'espai, de 52 de les pel·lícules filmades a Barcelona.

Les hem classificat cronològicament: -Vistüíi del puerlo de liancjotia, Fructuós Gelabert (1897) -Vis/as iniinuníns. Fructuós Gelabert (1903) -S'tviür£,síc[.v,EdgarNevilIei.l948j -Brigada criminal, Ignasi F, Iquino(1950) -Esvuclu (/(' pcriudismu, Jesús Pascual (1950) -Apartüdndecdi·i·L'os WOJ, Antonio Isasi (1950) -Jliíy un ciiniinn a hi xl·'rvvJia, Francesc Rovira Beleta (1953) -Fugitii-os de Aniherus, Miguel Iglesias (1954) -Í:} (•(•;•[.(/, Miguel Iglesias (1955) -Diniriio V, Julío Coll (1957) -Lüü ülracd-dürí's, Francesc Rovira Beleta (1961) -Nuch-c de L'urariu, Jordi Grau (1962) -A tiro Utnpio, Francesc Pérez Dolz(1963) -lil /"(iluiíosti inundo del. eirco, Henry Hathaway (1964) -Ni)<:/ies de l'iiu) liiili», José Maria Nunes (1966) -Fciia Murguita, Vicente Aranda (1966) -Nocturn 29, Pere Portabella í 1968) -Díin/e 11'/ es íi.!iie<uiiv)tU: t·\·rvr\>,

Barcelona: una ciutat de cine Marta Pluja

®

] cine va néixer al mateix temps que la vitalitat industrial i les noves formes d'humanisme que sorgiren entorn de l'activitat maquinista.

Els van^ardistes i futuristes europeus i americans van fei' del cine la seva bandera per proclamar la nova vitalitat estètica; per tant. no és d'estranyar que Barcelona estès de seguida en el punt de mira dels pioners del setè art, Un clar exemple de la satisfacció que crea el cine, el plaer de reflectir el pols ocult que batega a la ciutat d'una manera emocionada, oferint-nos la ficció en una recreació documental, és Viíitaii del puerto de Barcelona (1897) o Vistas animadaa (1903) de Fructuós Gelabert, un dels primers directors catalans.

La ciutat s'uneix al cine més enllà de la pura descripciü,i d'això prové la inoperància des de la perspectiva audiovisual, de la promoció de les imatges ciutadanes només com a postals turístiques, sobretot després de la cita olímpica. I precisament, és després del 92 quan més proliferen les cintes sobre la ciutat, principalment d'autors estrangers.

Barcelona és una ciutat per descobrir, cinematogràficament parlant, cosa que explicaria l'augment simptomàtic de rodatges estrangers posteriors a la cita olímpica. Paradoxalment, però, no hi busquen tant retratar-la com deixar-se endur per l'imaginari d'aquesta urb, que apareix als ulls dels cineastes amb una forta càrrega crítica, que procedeix de la literatura o de les pròpies experiències viscudes pels autors. Barcelona promet un món intrincat i riquíssim de contrastos, amb una íbrta càrrega afectiva, amb una imatge polièdrica fruït de l'esquaiterament al que se sotmet en el moment de transformar-se en decorat.

Així, cada barri o sector de la nostra metròpoli ofereix un escenari específic per a un determinat gènere de pel·lícules: el barri Gòtic i el de la Ribera són els indicats pel

cinema de tradició anarco-sindicalista i les mobilitzacions obreres; Gràcia és la metonímia d'un espai simbòUc deia història; la GueiTa Civil, la II República,...; els banis perifèrics, com Can Tunis, donen el marc adequat per reflectir la pobresa i la delinqüència juvenil dels thrillers d'acció; l'Eixample sempre és el protagonista de les comèdies urbanes, segurament pel seu caràcter cosmopolita i les noves construccions olímpiques, amb vistes al mar, donen un aire més u r b a n i t a , a l'estil de

Manhattan. Fins i tot, Barcelona és capaç de convertir-se en bressol de la cultura musical gitana, però sense el folklorisme habitual del cine espanyol.

Però, segurament, la consagració de Barcelona com a escenari cinematogi'àfic es produeix amb el descobriment de l'arquitectura de Gaudí i de la moda del Modernisme com a elements dramàtics. Paral·lelament a

aquest redescobriment artístic sorgeixen un innombrable seguit de vídeos musicals, principalment, que destaquen la bellesa d'una ciutat carregada de simbolismes. Sovint, la imatge de Barcelona és la d'un quadrat racionalista farcit d'obres exhuberants.

Amb tot, la nostra ciutat no té un referent clar, no posseeix cap element que la caracteritzi a l'instant, així com París té la Torre Eiffel Londres la Torre del Parlament 0 Manhattan el seu pont de ferro, aquí no hi ha un únic element: Colom, el mar, la toire de Calatrava, les torres de la Vila Olímpica, la Rambla,... Podria ser Gaudí, però la seva obra és tan dispersa que no ha contribuït a fixar im referent de reconeixement.

El cinema català no ha tingut en compte el reconeixement universal de Barcelona i eludeix començar les pel·lícules amb una imatge, genera! o concreta, de Barcelona.

Segurament perquè la tradició rural del cinema a Catalunya és mínima, ja es dóna per sabut que una imatge urbana ha de pertànyer a aquesta ciutat, i per això no calen els elements identificadors, sobretot si només es pensa en el consum intern.

La nostra ciutat, dins del context de l'estat espanyol, posseeix una imatge mística, ambivalent, que prové de la literatura francesa, d'autors com Genet i Bataille, que han alimentat la imatge d'una ciutat ideal per als nàufrags del nord, pou del desig, espai per la pèrdua d'identitat, infern passional per recuperar l'existència i ple de.racons magnífics per amagar-se.

Malgrat tot, la ciutat té un inconvenient a l'hora de rodar en ella: li falta llum. Es podria dir que és una ciutat amb molta llum, però molt poc clara.Té una atmosfera molt lluny de ser neta i que dificulta extraordinàriament la nitidesa de les imatges en ela plans generals. Per aquest motiu, els millors plans de Barcelona són nocturns.

Jacinto Esteva i Joaquín Jordà (1967) -Tuset ütraei, Jordi Grau (1968J -FI Coii.de Draeaki, Jesús Frai;ico (1969) -Cuudeeue. Vampir, Pere Portabella (1970) -Tatuaje, Bigas Luna (1975) -El repur/ero, Michelangelo Antonioni(1975) -L'obííí'ura història dv la cosina Montse, Jordi Cadena (1976J -Ferros calfejeros, José Antonio de laLoma(1977) -Cu//íí)í(í t/y .seva,'Vicente Aranda(1977) 'La cacnpeia nacional, Luis G. Berlanga(1977) -OeaÍHi, retrat internniení, Ventura Pons (1978) -Bdbsiu, Bigas Luna (1978) -Huída ai .sur, Luc Beraud (1980) -Barcelona Sud, Jordi Cadena (1980) -La plai.·a del Diamant, Francesc Betriu (1982) -Victòria, Antoni Ribas (1983) - UI I inia s tardes con Tereíia, Gonzalo Herralde (1984) -Fanny Pelopaja, Vicente Aranda (1984) -La crtpía, Cayetano del Real (1981) -Lola, Bigas Luna (1985) 'La rof<sa del bar, Francesc Bellmunt (1987) -Angoixa, Bigas Luna (1987) -Barrios allos, José Luis Berlanga (1987) -Sinatra, Francesc Betriu 1988) -Entreacte, Manuel Cussó (1988) -És quan dormo que hi veig clar, Jordi Cadena (1988) -Po n t de Varsò u ia, Pere Portabel la (1990) -Les anges, Jacob Berger (1990) -Et llarg hivern, Jaume Camino (1992) -El diario de Lady MT, Alain Tanner(1993) -El aniante bilingüe, Vicente Aranda (1993) -Barcelona, Witt Stillman (1994) -La tabla de Flandes, Jim McBride (1994) -Souvenir, Rosa Vergés (1994) -La Monyos, Mireia Ros (1995)

CARREl

DOSSIER

D e s e m b r e d e 1995

Qui mana als cines de Barcelona Antoni Carles

O

'estiu del 1992. a més a més de fer-se les olimpíades, a Barcelona rAjuntament aprovà provisionalment el Pla Especial de Protecció i Mil!oi-a dels Teatres i Cinemes de la ciutat. Per tal tiue aquest Pla entrés en vigor calia que la (leneralitat l'aprovés definitivament; i això no succeí. Segons que sembla, la principal ra(') adduïda consistia a no acceptar que es modifiqués el Pla General d'Ordenació Urbana. La Comissió d'Urbanisme de la (íeneralitat no estava d'acord que el Pla Especial no sols qualifiqués alguns teatres i cinemes d'equipaments, sinó que, a la vegada indiqués que s'havia de mantenir el seu ús actual. Amb tot, pecaríem d'ingenus si creguéssim que les objeccions de la (íeneralitat eren exclusivament tècniques.

L'experiència ens ha demostrat que el Pla General es modifica quan convé.

El Pla Especial havia nascut en un context molt concret. Feia poc temps que l'Ajuntament havia permès l'enderroc del Teatre Barcelona i, per cert, el projecte de l'hotel que l'havia de substituir, i que finalment es va transformar en un edifici d'oficines, era d'Oriol Bohigas; la mort dels cinemes Catalunya i Vergara estava anunciada; el cinema Fèmina fumejava, l'edifici on s'allotja és propietat de Bibis Samaranch, i una empresa multinacional volia convertir el Teatre Tívoli en oficines. Potser les consciències municipals es varen adonar que calia posar un fre a aquest procés destructiu. Ells objectius del Pla havien de ser protegir alguns teatres i cinemes i facilitar que s'hi fessin obres de millora. Potser el Pla resultant no era una meravella, potser no fixava els mitjans adequats per donar resposta als problemes plantejats; però si volguéssim ser una mica malpensats, podríem pensar que la Generalitat no el va aprovar per tal de calmar determinats sectors de pes dins l'exhibició cinematogràfica.

Certament, a Barcelona, aquesta branca econòmica és un sector singular. Singular en la més autèntica accepció del terme, car són pocs els grups que la controlen.

Gairebé la meitat del negoci encara està en poder de l'empresa Balanyà, S.A. Un imperi dels antics; amb grans sales, amb possessions arreu de la ciutat. Una compa-

DADES CINEMATOGRÀFIQUES DE LA CIUTAT DE BARCELONA Anys 1989 1990 1991 1992 1993 1994

Pantalles 77 80 78 80 78 77

Espectadors 9.636.339 9.151.763 9.170.686 9.292.521 9.000.578 8.953.133

Recaptacions 4.295.243.732 4.350.690.402 4.618.368.052 5.023.624.351 5.179.654.925 5.340.838.375

Font: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

EXHIBICIÓ CINEMATOGRÀFICA Quota de mercat per grups exhibidors

Balanà 47%

Resta 10% Clnesa 30%

Verdi 5% Lauren 8%

nyia a la que no li ha importat assumir d'urbanisme que determinés el que s'havia pèrdues econòmiques a segons quins llocs de fer a la seva propietat no li feia gens ni o tancar algunes sales. Tot era per mante- mica de gràcia. A Balanyà SA. li pesava nir una imatge magnificent? Potser sí, més l'interès del propietari que no pas el de però també per d'altres motivacions. Com, l'exhibidor. Val la pena assenyalar que, tot per exemple, els interessos immobiliaris. recentment, la cadena Balanyà, que tradiProbablement, a Balanyà, li preocupen cionalment havia defugit la parcel.lació més les plus-vàlues en el valor dels seus dels seus locals, començà una discreta parterrenys que no pas oferir una bona pro- tició de sales en tres locals (Clubs Capítol, gramació de cinema, car els guanys que Clubs Doré, Clubs Pedró IV) que ha culmigenera l'especulació urbana deuen tenir nat amb l'obertura de set sales en el centre una magnitud molt més voluminosa que comercial Barcelona Glòries. no pas els diners que genera l'exhibició L'altre palo del sector de l'exhibició és cinematogràfica. Consegüentment, un pla CINESA. Amb una lògica més moderna ha

I

Revifalla després de la crisi Un darrer grup completa el panorama de l'exhibició cinematogràfica a la ciutat de Barcelona. Es tracta de Lauren Films, una empresa de distribució cinematogràfica que intervé també en el darrer esglaó de la cadena, car a banda de les possibilitats de guanys que permet l'exhibició fílmica, el control de locals cinematogràfics li permet de donar sortida a l'estoc de pel·lícules que no absorbeix la resta de cinemes.

Val a dir finalment que el cinema a la ciutat de Barcelona, com en el conjunt de Catalunya, està vivint una revifalla, despi'és d'una dècada d'estancament (la venda d'entrades oscil·la entre nou i deu milions, després d'haver arribat als vint milions a mitjan setanta). El retorn del públic a les sales de projecció i l'obertura de nous locals en el passat immediat (IMAX, Clubs Doré, nous Comèdies, Glòries, Maremàgnum, Verdis) i en el futur que s'apropa (les Corts, Vila Olímpica, Diagonal Mar, Central, reconversió en multisales dels cinemes Texas i Bosque) auguren un sòlid esdevenidor a l'exhibició cinematogràfica, però apunten també vers el reforçament del control oligopolista del sector.

En definitiva, vers l'augment en el grau de domini del mercat per part de les empreses vinculades, ara per participació en el capital, ara per raons de distribució, als interessos de la indústria fílmica dels Estats Units.

li:

• lli!

lIllL

reformat les seves sales grans convertintles en multicinemes, alhora que duu a terme la programació de sales de les quals no té la titularitat. Sense altres interessos econòmics que els de fer negoci amb el cinema ha sabut estar en les àrees comercials de nova centralitat (a Barcelona, amb els Maremàgnum del Port Vell, o a Badalona, amb els cinemes de Montigalà) oferint el cinema com un bé de consum.

Amb capital nord-americà controlat per P a r a m o u n t Pictures, MCA-Universal (Matsushita) i Pacific Theatres, CINESA és la darrera peça de tota la cadena cinematogràfica, que permet el control absolut de la indústria, des de la producció fins a l'exhibició.

Els darrers anys, però, un petit David ha anat creixent: els cinemes Verdi, amb una acurada programació, han esdevingut el punt principal de referència d'un sector de públic que comença a anar al cinema sense saber què hi fan, amb la confiança que alguna cosa de bo hi trobarà. Amb la situació de duopoli del sector, dóna gust que els hi vagi bé. I en són proves fefaents les molsudes xifres d'assistència i l'eixamplada del negoci amb els quatre Verdi Park.

RESTAURANT VEGETARIÀ

R F S r A (' R A N T

rn^H

ui/n:

k

y%u:^

LA • » * ( *

restaurant

fli

CARRER ARAGÓ, 279 08007 BARCELONA Tel. 487 23 76

-

Ik 1 iH| i ^C 3B^^

^' V'

ÏA Carrer dels Escudellers, 10 Tel. 301 75 15

08002 Barcelona

PLAÇA REIAL, 6 TEL. 317 3075

• n U H H ^ • ^ ^ 1

RESTAURANTE LOS CARAGOLES

i^^^^^^^K^^

Casa Bofarull

n ^ ^ ^ ^ ^ ^ H [ & ', 11 > . \^§Í-^,-^-:Í IS MC KBE ÍÍ ' -MC ·W' Í ^B^ WB Í fts»'^*''**"

Menús naturals equilibrats i diferents

••'*••

iflp^^^ttjB^g "IWBiyvl^l^feM

Fundada el ano 1835

Abierto todos los dias de 1 mediodía a 12 noche C/ Escudellers, 14 - 08002 Barcelona Tel. 302 20 41 Fax 302 07 43

SOOpta

-ۥ

Avinguda de Sarrià, tel. 321 92 96 Barcelona

...i si sou un grup nombrós OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS

12

Regent Mendieta, 15 08028 Barcelona - tel. 448.20.16

AMBOS MUNDOS COCINA RÀPIDA E S P E C I A L I D A D E N TAPAS VARIADAS PLAZA REAL, 9- 10 08002-BARCELONA

(93)

RESTAURANTE 317 01 66 H 0 S T A L · · · . . . 3 1 8 7 9 70

lu Veudei

CARRER

D e s e m b r e de 1995

DOSSIER

MUaiEL LOl'EZ

A més, en els cinc primers anys de la dècada dels noi-anta, quan sembla evident que el cinema a tornat a revifar, han tancat les sis últimes sales més de barri que encara quedaven. En can\i. estan proliferant les multisales, moltes d'elles lligades als grans centres comercials que s'instal.len a Barcelona i a les ciutats del seu voltant. Cada cop hi ha més gent, especialment famílies i colles d'amics, que passen la tarda o el dia sencer al Glòries, al Baricentro o al Barnasud, per posar només tres exemples. Aquesta nova opció d'oci i de consum ocupa avui l'espai que corresponia als cines de barri durant els anys cinquanta i seixanta, però ara amb un rerafons i uns valors més alienants que abans.

de 1966, moment de màxim esplendor del cinema a Barcelona, quan la ciutat tenia 38 sales d'estrena i 112 de barri o reestrena. Les primeres, com ara, es concentraven a l'Eixample i Ciutat Vella. Les de barri, en canvi, es distribuïen per tots els districtes: a Ciutat Vella, 21 sales; a l'Eixample, 24; a Sants-Montjuïc, prop d'una dotzena; dos a les Corts (el Loreto i el Rialto) i sis a Sarrià-Sant Gervasi; l l a Gràcia i nou a Horta-Guinardó; vuit a Nou Barris; vuit a Sant Andreu; i 13 a Sant Martí.

La crisi, que va durar dues dècades ben llargues, va provocar el tancament a Barcelona de 29 sales de barri durant la segona meitat dels anys 60, 33 durant els anys 70, i 36 durant els 80. En el marc del corrent global de descens de locals i de públic a tot Europa, les causes d'aquesta crisi són diverses i cal buscar-les en la diversificació de les opcions de lleure de la població. Hi ha dos elements, però, que són d'una transcendència decisiva en l'arraconament de l'alternativa cinematogràfica per part de la gent: la irrupció massiva a les nostres llars de la televisió i el vídeo. La petita pantalla i els vídeoclubs permeten que l'espectador pugui veure anualment centenars de pel.lícules sense passar per taquilla, i això, que també té aspectes positius, va sentenciar les sales de barri.

Al costat de casa Als números 10 i 12 del carrer Obradors, just al costat ddl Inbal de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), on ara hi ha un solar hi havia hagut un dels nombrosos cinemes de barri de la ciutat. Es tracta del cine Nuevo, inaugurat cap al 1923 o 1924. La sala era propietat de l'empresa Triunfo, la mateixa que explotà durant molts anys el cinema d'aquest nom al carrer del Rec Comtal i el Marina de la Barceloneta. El 17 de març de 1932 el Nuevo inicià la seva vida com a cinema sonor presentant com a primer programa Somhras del Circo (Miguel Ligero), La ley del Relampago (amb el gos d'aquest nom) i El goal de la victorià (Paul Richter).

Passada la guerra civil, el Nuevo recobrà la seva activitat el 27 de novembre de 1939, ara amb el nom de (Castilla. Ho féu amb dos programes distints. A la tarda oferí La Pimpincla Escarlata (Leslie Howard, Merle Oberon) i El perro de Flandefi, mentre que a la nit projectà La melodia de Broadway 1938 (Robert Taylor, Eleanor Powell) i Apuesta por amor. El local, molt freqüentat pel veïnat i, en una proporció més baixa, per persones arribades d'altres punts de la ciutat, atreia per un programa determinat 0 per l'ambient especial que l'envoltava.

Després d'exhibir durant anys i panys les sabudes dues pel.lícules de reestrena, el local perdé el nom el 5 de març de 1984, dia que va esdevenir sala X. El canvi, coherent amb la seva localització urbana, es dugué a terme amb un títol mític dins del gènere: Garganta profunda, protagonitzat per Linda Lovelace.

Als quatre anys d'haver iniciat aquest tipus de programació, l'ex-Castilla tancà les portes a mitjan 1988.

El cine de barri ha mort; visca el multicine!

Marc A n d r e u

®

ues pel·lícules de reestrena en una mateixa sessió i una entrada a un preu assequible al costat de casa. Si a això li afegim el berenar o el sopar, acompanyat amb crispetes i una gasosa, i en un ambient popular i familiar, apte per fer que els infants xalin, els joves es magregin, i els més grans s'ho passin bé, tenim el retrat d un cinema de barri.

D'aquests, Barcelona en va arribar a tenir més d'un centenar a mitjan anys seixanta. D'aleshores ençà tots han anat desapareixent, i avui només en sobreviuen sis: l'Abc, l'Arenas, el Victòria, el Maldà, el Nàpols i el Pedró l'V. D'aquests, però, cap segueix funcionant ara com el que s'entén per cinema de barri.

Només l'Arenas projecta dues pel.lícules per sessió, però el seu habitual contingut eròtic el deixa fora de la classificació "de barri". Dels altres, l'Abc, el Victòria i el Nàpols són sales d'estrena convencionals, el Maldà projecta reposicions i cinema de repertori, el Verdi és un complex de fins a nou sales que exhibeix films no gaire comercials (però no per això menys vistos), i l'antic Pedró IV (ara Club Pedró IV) és una sala doble amb programes d'estrena.

El cas del Verdi, el Maldà i el Pedró IV, salvant les diferències entre cada cas, il.lustra l'única via de supervivència que

han trobat els cinemes als barris: convertir-se en multisales o especialitzar-se molt en un públic molt concret. O totes dues coses juntes. Els que no han tirat per aquí han acabat tancant, alguns (com el Castilla, el Montserrat i el Ducal) després de provar sort com a sales X. Els últims en tancar han estat el Dante, el Rívoli (el local l'ha comprat una secta brasilera per instal.larhi un temple) i el Texas, aquest estiu passat. Aquest darrer, però, encara es manté a les cartelleres dels diaris barcelonins.

"En obres", s'especifica. I és que l'empresa que el gestiona, Lauren, l'està reconvertint en un multicine de quatre sales.

Sense comptar les que estan en construcció, actualment a Barcelona hi ha vuitanta-vuit sales d'estrena, una de reestrena (l'esmentat Arenas), quatre sales X, la Filmoteca de la Generalitat i l'espectacular Imax, que projecta en una pantalla de gran format i en tres dimensions. Posats a sumar xifres, hi podríem afegir, a més a més, les sales de les ciutats de l'àrea metropolitana, fàcilment assequibles amb transport públic, moltes de les quals corresponen a grans complexes de multicines.

La culpa, de la tele Això, però, no sempre ha estat així. La crisi va ser el panorama predominant a partir

CINEMES DE BARRI (NOM I ANY DE TANCAMENT)

Ipííi.

Districte 1 (Ciutat Vella): Alarcón (1975), Argentina (1967), Arnau (1982), Atlàntico (1987), Barcelona (1988), Barcino (1981), Castilla (1988), Céntrico (1985), Clnemar (????), Diana (1978), Edèn (1985). Goya (1986), Latino o Principal Paiace (1988), Manila (1969), Marina (1979), Padró (1985), Princesa (1970), Ramblas (1967), Triunfo (1973), Unión (1967).

Districte 2 (Eixample): Alondra (1967), Avenida (1971), Calderón (1985), Central (1972), Cervantes (1972), Chile (????), Dorado (ara Club Doré), Emporio (1972), Eslava (1969), Espafiol (1970), Excelsior (1985), Galeries Condal (1986), Glòria (1966), Gran Via (1966), Iris (1972), Lido (1984), Moderno (1990), Nàpoles (ara cine estrena), Núria (1966), Provenza (1976), Rondas (1967), Tetuàn (1966), Triana (1968), Venus (1965), Versalles (1986).

Districte 3 (Sants-Montjuïc): Albéniz (1966), Alborada (1964), Amèrica (1981), Arenas (encara en actiu), Bohemio (1986), Capri (1974), Casas (1970), Galileo (1981), Gayarre (1980), Hora (1972), ü c e o (1994), Vallespir (1964).

Districte 4 (Les Corts): Loreto (1984), Rialto (1977).

Districte 5 (Sarrià-Sant Gervasi): Abc (ara cine estrena), Adriano (1975), Atenas (1985), Bonanova (1988), Bretón (1972), Spring (1984.)

Districte 6 (Gràcia): Delicias (1987), Iberia (1965), Mahón (1973), Mundial (1968), Principal (1966), Proyecciones (1970), Regina (1973), Rovira (1965), Roxy (1969), Sanllehy (1973), Selecto 0 Fontana (1988), Texas (1995), Verdi (ara multicines).

Districte 7 (Horta-Guinardó): Carmelo (1970), Dante (1995), Diamante (1984), Horta (1969), Maragall (1985), Màximo (1972), Montserrat (1987), Salón Guinardó (1947), Venècia (1987).

Districte 8 (Nou Barris): Astor (1993), Barco (1969), Canadà (1977), Cristal (1984), Roquetes (1978), Rosal (1978), Tnnitat (1977), Virrey (1985).

Districte 9 (Sant Andreu): Ambos Mundos (1976), Atlàntida (1978), Favencia (????), Majestic (1969), Odeón (1981), Recreo (1971), Rívoli (1995), Victòria (encara en actiu).

Districte 10 (Sant Martí): Alianza (1963), Califòrnia (1968), Catalunya (1969), Condal (1969), Ducal (1985), Emporium (1984), Foment (1973), Ideal (1984), Levante (1979), Meridiana (1971), Provençals (1966), Triunfo (1982), Pedró IV (1983, ara cine estrena), Verneda (1982).

"4à'4^^í0¥r

I ^r% 'Wn^mOm-

AKXIU

El c i n e m a B a r c e l o n a , l'any 1971

1.1 leu del

DOSSIER

CARRER

D e s e m b r e de 1995

De Bocaccio a Numax, o los extremos se tocan (si alguien los junta) Joaquim Jordà

®

n la Barcelona de 1966 apareció un movimiento, tan cinematogràfïco como mundano, que dióse en llamar "Escuela de Barcelona". Lo bautizó así de pomposo en las pàginas de "Fotogramas" un madrileno de origen levantino, Ricardo Munoz Suay, deportado en aquel entonces a la ciudad de Porcioles por los ukases del PCE. Reunia la Escuela a un grupo de amigos, de origen mayoritariamente burgués y comunista, que llevaba anos en las fronteras de la pràctica cinematogràfica (escuelas de cine, ayudantías, guiones, cortometrajes, alguna película mal acabada y peor exhibida o varios proyectos y muchos deseos frustados), y decidió dar, de una vez y conjuntamente, el paso que podia conducir a cada uno de ellos a ser director de cine, de un cine que, si no la ineludible censura política del franquismo, eludiera, por lo menos, la no menos férrea censura comercial. Eran sus nombres, en el momento fundacional ya que después, coma en todo grupo, hubieron salidas y entradas, Vicente Aranda, Ricardo Bofill, Carlos Duran,

de propiciar un cine màs "moderno" y visible fronteras afuera. Es decir, capaz de concursar sin excesivo oprobio en los festivales internacionales. De ahi nacieron, de las subvenciones "por interès especial", tanto el llamado "Nuevo Cine Espaíïol", empadronado en Madrid, como la llamada "Escuela de Barcelona", màs inclinado al costumbrismo critico el primero y a la experimentación formal la segunda.

Sobre todo esto se ha escrito mucho. Y, en concreto sobre la Escuela de Barcelona, el excelente libro "De un temps que era temps" de Riambau y Torreiro; a él remito al lector interesado en saber màs.

Muy c r i t i c a d a por los sectores catalanistas, afincados en aquel momento en las pàginas de cine de la revista "Destino", que le reprochaban su desapego respecto al hecho nacional catalàn y su reivindicación de la tradición de una Barcelona cosmopolita frente a otra màs "cap i casal de Catalunya", no puede

De una manera u otra, todos habian visto las orejas al lobo.

Yyo, que soy el cronista de esta historia, me fui. A Itàlia, en un exilio voluntario que con escaso esfuerzo y màs maíïa por quien tenia que tenerla podria haber sido forzoso, y duro cuatro o cinco aiios. Ya antes de irme, había tenido un contacte con Helena Lumbreras, que habia sido companera mia en el IDHEC de Madrid (la primitiva Escuela Oficial de Cine) y apareció en Barcelona, procedente de Roma, con la intención, que cumplió, de filmar un documental sobre la Espaíia clandentina, titulado después "Espafla 68". La ayudé en lo que puede y sali, yo también, a filmar otro documental clandestino, esta vez en Portugal, que debía ser la primera parte de un diptico que seguiria en Angola, entonces colònia portuguesa y sometida a un proceso de lucha independista. La segunda parte nunca llego a hacerse, però si la primera, titulada "Portogallo paese tranquillo", y

Vicente Aranda, Ricardo Bofill, Carlos Duran, Jacinto Esteva, Joaquín Jordà y José Maria Nunes, siendo el primero y el ultimo de la lista los de origen menos burgués y, tamhién menos comunista Jacinto Elsteva, Joaquín Jordà y ;José Ma. Nunes, siendo el primero y el ultimo de la lista los de origen menos burgués y,también menos comunista, a los que había que sumar los de técnicos y actores como Juan Amorós, Jaime Deu Casas, el ya citado Ricardo Mufloz Suay, Francisco Ruiz Campos o Luis Ciges, Teresa Gimpera, Enrique Irazoqui, Romy y Serena Vergano.

La eclosión de la Escuela, acompaflada desde un principio por amistades y enemistades encarnizadas, de ciertos amigos líbreme Dios que de los enemigos ya me libraré yo, se vió favorecida por dos acontecimientos, uno de ellos de dimensión local y otro de repercusión estatal. El primero, la "gauche divine"; en este caso quien llevo el bebè al whisky bautismal parece que fué Joan de Sagarra desde el "Tele/expres"; este amontonamiento etílicolúdico de progrés, artistas y "lletraferits" que, hartos de aburrirse en sus casas con las sefioras respectivas, se lanzaron a las noches bocaccianas y a los amaneceres de Cap de Creus para interntar divertirse con las sefioras de los demàs, le sirvió de caja de resonancia. El segundo, mucho mas definitivo y esencial, fué el cambio de orientación que a la política cinematogràfica espanola dió la "administración" de José Maria García Escudero. Del m a n t e n i m i e n t o del m o s t r e n c o cine fblklórico-patriótico de siempre al ensayo

El montaje del material se hizo en Roma, y el film terminado concurrió, bajo bandera italiana, al Festival de Leipzip de 1969. Ganó el p r i m e r premio, u n a bobalicona Paloma de Oro, en competència con un film espaftol sobre la emigración a Catalunya, cuyo titulo no recuerdo però consta en las historias, de Llorenç Soler. Allí supe, a través de Llorenç, de la existència en Espaíia de un cine m i l i t a n t e potenciado por unos circuitos paralelos y clandestinos que g e s t i o n a b a en g e n e r a l C o m i s i o n e s Obreras.

Segui en Itàlia, trabajando en la Unitele Film, una productora de cine politico y alternativo vinculado al PCI. Y realicé para ella varios films, cortos, medios y largometrajes. Aparte del ya citado "Portogallo paese tranquillo", dos cortometrajes titulados "II per chè del dissenso", sobre los curas vascos ligados al Movimiento de Liberación de Euskadi aprovechando un Congresillo de la Iglesia Disidente en Roma, y "Lenin vivo", para la conmemoración del Centenario de

"En Itàlia supe de la existència en Espana de un cine militante potenciado por unos circuitos paralelos y clandestinos que gestionaba en general Comisiones Obreras"

F o t o g r a m a de la pel·lícula de J o a q u i m J o r d à "Numax presenta..." (1980) negàrsele a la Escuela de Barcelona una acción revulsiva en las encenagadas aguas del cine catalàn. A partir de la pionera "Noches de vino tinto" de José Maria Nunes, abarcó una sèrie de películas como mínimo insólitas entonces, y creo que también ahora. Citaré, con riesgo de olvido, "Cada vez que..." y "Liberxina 90" de Carlos Duran, "Fata Morgana" y "Las crueles" de Vicente Aranda, "Dante no es únicamente severo" de Jacinto Esteva y Joaquín Jordà, "Biotaxia" de José Maria Nunes, "Lejos de los arboles" de Jacinto Esteva, "Ditirambe vela por nosotros" de Gonzalo Suàrez, ademàs de los cortometrajes "Cercles" de Ricardo Bofill, "Raimon" de Carlos Duran y "No compteu amb els dits" de Pedró Portabella.

La Escuela de Barcelona murió cuando, mal aconsejada y nerviosa por romper las barreras del cómodo gueto del "Arte y Ensayo", se empeòó en coproducir "Tuset Street" de Jorge Grau. Deindigestión: Sara Montiel era un bocado demasiado duro.

Però con Sara o sin Sara, el final de la Escuela estaba previsto. Llevaba mucho plomo en las alas y, ademàs, la política de subvenciones del Ministeriode Información y Turismo ya tomaba nuevos derroteros.

rodada gracias a un permiso de rodaje facilitado por el Ministerio de In formación y Turismo espanol para filmar una película sobre la arquitectura popular del Algarve.

Lenin, y el largometraje titulado "I Tupamaros ei parlano". Los cito y describo someramente porque eso me permitirà establecer una distinción, que considero fundamental, entre un cine militante partidario, o sea, obediente a los intereses de un partido o de una organización, y un cine m i l i t a n t e i n d e p e n d i e n t e , que responde a una idea, el antifascismo, por ejemplo, a la urgente necesidad de una información, o contra-informació, para ser màs preciso, o a la demanda de un sector oprimido, proletario o no. Ya sé que hablar de eso en los tiempos actuales, de absoluta desmovilización, es de lo màs abstruso, però me urgia hacerlo, aunque solo fuera para mencionarlo, sin màs. En "Lenin vivo", por ejemplo, me propuse hacer un trabajo de desmitificación ideològica. Recibí de la Unión Soviètica varias latas de película que se suponia que contenian todo el material documental filmado sobre la persona física de Lenin. jContenian eso y mucho màs! El material estaba completamente manipulado. Por ejemplo; de una toma general de Lenin discurseando encaramado en un camión en la Plaza Roja s a l i a n d i v e r s o s p i a n o s de acercamiento basta llegar a un falseado primer plano que permitia eliminar de la vista a personajes poco gratos a la hagiografia soviètica en vigor, Trotski por citar un solo hombre. Restituí todos los documentos trucados a su realidad inicial, y todo fue bien. Però las cosas

1,11 \'eu del

CARRER

D e s e m b r e de 1995 cambiaron cuando en la parte siguiente del documental,constaba de tres: 1) imàgenes de la Comuna y del proletariado rusoy europeoen 1870, 2) los fragmentos auténticos sobre Lenin, 13 si no recuerdo mal, y 3) la situación actual, en 1970 quiero decir, del socialisme en el mundo, metí una imagen de Mao Tse Tung. Aquí intervino la censura del PCI. Mao podia aparecer, sí, però en un plano fijo, no en una panoràmica vertical que, según los ideólogos del PCI, enfatizaba en exceso su imagen.

De vez en c u a n d o me l l e g a b a n muestras del cine militante que se iba haciendo en Espafia de la mano de amigos que viajaban a Itàlia. Imàgenes, por ejemplo, de Pedró Patino, obrero en huelga asesinado por la policia franquist a , f i l m a d a s por un colectivo que funcionaba en Madrid v llevado a Itàlia

Muerto Franco y ya en marcha la "transición democràtica^^ el cine se olvidó por completo del cine militante por Andrés Linares. O un mastodóntico documental que reflejaba el m i t i n g celebrado en Ivry (Francia) por el PCE, que trajo para su postproducción en Itàlia Pere I. Fages. Todo cuanto veia pertenecía a lo que he llamado cine m i l i t a n t e partidario. Mas exactamente, del PCE. Arribaban, sin embargo, noticias de que también, en mucha menor escala y con mayores dificultades, se hacía un tipo de cine algo mas independiente. El del "Colectivo de Cine de Clase" de Barcelona, por ejemplo, a n i m a d o por H e l e n a Lumbreras, Mariano Liso y Llorenç Soler, que se limitaba a transcribir, con mayor objetividad posible, conflictos obreros, "Todos o ninguno" era un titulo, sobre las huelgas del Baix Llobregat.

Cuando regresé aquí, en 1973-74, me olvidé del cine. Y al poco tiempo, recién m u e r t o F r a n c o y ya en m a r c h a la "transición democràtica", el cine se olvidó por completo del cine militante. Las organizaciones políticas desmantelaron sus estructuras paralelas, que habían permitido decenas o centenares de útiles proyecciones, y todo se acabo. Inútil, porque ya eramos demócratas y no había motivo para la protesta.

En 1980, casi por azar, tuve la ocasión de vivir el "canto del cisne" del cine militante. Una fàbrica de Barcelona, Numax, que después de una larga huelga y una prolongada ocupación, vivia los últimos coletazos de una autogestión, ejemplar aunque estuviera condenada al fracaso, me llamó para que hiciera un documental sobre su experiència con las 650.000 pesetas que les quedaba en la caja de resistència. Fue un milagro, porque este puftado de dinero màs la aportación de 200.000 pesetas suplement a r i a s del Colectivo de Abogados Laboralistas de la Ronda de San Pedró permitieron hacer una película de màs de dos horas que transcribía, diria yo con gran objetividad, todo el cicló de luchas, con sus victorias, fracasos, errores, aciertos, derrotas o afirmaciones personales y contradicciones. Para mi la realización de "Numax presenta..." fue una experiència magnífica e inolvidable.

Para la historja del cine en caso excepcional, la única película producida por un colectivo obrero.

Y nada màs. El cronista se despide y disculpa por la reiterada primera persona. No tenia màs remedio. Tal como lo viví, lo cuento.

DOSSIER

J o a q u i m R o m a g u e r a i R a m i ó , e s c r i p t o r i h i s t o r i a d o r de c i n e m a

"El cine va néixer a Barcelona" cionistes que han pogut fer obres de cinema magnífiques fins i tot sota règims molt estrictes. A més, no tots els vessants de la indústria del cine es van veure afectats per la censura.

S'escriuen Històries del Cinema a p a r t i r de les pel·lícules i s'oblida sovint els tècnics, muntadors, músics, il·luminadors, etc.

CHRISTIAN ANDREU I MARTA BACH

Joaquim Romaguera aprofita la celebració del centenari del cinema per fer un repàs a la història del setè art català que molt sovint ha tingut com a teló de fons la ciutat de Barcelona.

— Entre 1896 i 1906 es fan 70 curtmetratges a Barcelona. Una bona xifra per a un art emergent.

— El cinema a l'Estat espanyol va néixer a Barcelona.

La proximitat amb França i el fet de ser port de mar va possibilitar que arribés ràpid el cinema a casa nostra.

Si es mira el mapa, va néixer als peus de Colom, va pujar per les Rambles i es va extendre cap a la banda dreta de la ciutat. En aquest procés, hi va contribuir una característica pròpia dels catalans: la rauxa, la inventiva i l'avantguardisme. De sempre els catalans hem estat pioners en l'avantguardisme. EI mateix Fructuós Gelabert, que el 1897 va realitzar el primer film estatal, va inventar aparells per veure pel·lícules.

— Amb això vol dir, que Barcelona ha estat, de sempre, una ciutat de cinema?

— Sí, Barcelona és una ciutat de cinema. És ideal per la seva bellesa natural i a més és el lloc on es van ubicar els primers estudis de so de tot l'Estat. J a durant la República, la Generalitat va voler aprofitar els espais buits de l'Exposició Universal del 1929 per construir-hi laboratoris cinematogràfics talment com si es tractés d'una ciutat del cinema, destinada a potenciar la idea d'un cinema de país, un cinema nacional català. Malgrattot, aquest projecte es va veure reduït als estudis de so Orphea i una distribuïdora i una productora catalanes.

" Els cineclubs van ser la guspira de la revitalització del cinema als anys seixanta? ~ Aquesta va .ser una bona època per als cineclubs. De tot allò, en queda un Concurs de Treballs Escrits sobre la Catalunya Cinematogràfica. Des de la xarxa d'associacionisme voluntari es va estendre l'afició pel cinema amateur. Delmiro de Caralt en va ser un dels pioners juntament amb el Circulo Catalàn de Madrid on es van fer les primeres projeccions. Més tard van poder néixer, gràcies al material provinent dels instituts europeus, els cineclubs.

Amb ells, vam poder veure films e s t r a n g e r s avantguardistes i alhora aprendre llengües.

MIGUEL I.OI'KZ

PERFIL

Passió pel

cinema

• La personalitat de Joaquim Romaguera i Ramió (Barcelona, 1941) conjuga de forma homogènia la preparació científica i tècnica amb l'opció humanista. Enginyer industrial per formació, i escriptor, historiador i crític cinematogràfic per vocació, Joaquim Romaguera des de la seva joventut va endinsar-se en el món de la literatura, la música i el cinema. És autor de les quatre edicions del catàleg de films disponibles parlats i retolats en català, de la monografia Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt i de llibres que aposten per la vessant pedagògica del món del setè art com El lenguaje cinematogràfico. Gramàtica, géneroís, estilos y materiales, a més de participar en obres d'àmbit col·lectiu i diferents revistes. Aquest estudiós especialitzat en l'anàlisi del cinema a Catalunya va esmerçar temps i dedicació per tirar endavant el fenomen del cineclubisme sota l'empar del CineClub d'Enginyers Industrials. Des de la seva participació en l'Àmbit Cinema del Congrés de Cultura Catalana o en les Converses de Cinema a Catalunya i la seva intervenció en la fundació de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema (AEHC) i de la Societat Catalana de Comunicació defensa el ritual de poder anar al cinema per gaudir en silenci d'una bona pel·lícula sense haver de suportar estoicament el soroll de les crispetes o els comentaris de sotaveu de certs espectadors.

— A la història del cinema català, hi va haver èpoques de crisi com la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) en què es van exiliar diversos directors i tècnics cinematogràfics... ~ Es cert, però molt pitjor va ser l'etapa franquista.

D u r a n t la d i c t a d u r a de Primo de Rivera el cinema era encara una indústria neixent i com a tal es va veure afectada per avortament. En canvi, durant el franquisme ja hi havien unes bases establertes i es avien unes bases establertes i es va imposar la ideologia per damunt de la cinematografia. A Catalunya, pel que fa a la llengua pròpia, el seu ús va ser anecdòtic fins al 1951.

— Fins a quin punt la censura en cinema ha condicionat la visió del món a partir d'uns determinats paràmetres imposats ?

— Hauríem de diseccionar amb bisturí com afecta una censura dictatorial els productes finals. El paper de la censura s'ha de relativitzar perquè, de sempre, a l'hora de la creació hi ha hagut directors situa-

— De les s e v e s paraules es deixa entreveure que el cinema, com tot art, ha viscut a remolc de la s i t u a c i ó política ?

— El cinema català, en particular, sempre s'ha vist afectat per la política, però no ha arribat mai a anar-hi a remolc.

— D e s p r é s de c e n t anys de c i n e m a , q u i n e s són les pel·lícules espanyoles que formen part de la memòria col·lectiva internacional?

— J o hi i n c l o u r i a "Le Chien Andalou "de Bufluel pel que comporta d'aportació al llenguatge universal. "La caza" de Carlos S a u r a , "Bienvenido Mr Marshall" de José Luis Berlanga i Rovira Veleta també hi podria entrar.

Amb tot, també cal trencar una llança en favor de "Raza" de José Luis Saenz de Heredia que és una magnífica pel·lícula, tot i que comporti una ideologia feixista tan evident.

— Un segle de cinema, d'il·lusions i passions humanes viscudes a través de la pantalla. Què s'ha perdut pel camí?

— El sentit de la innocència, de la ingenuïtat. Però això sempre ha passat a totes les arts. Amb la maduresa, l'art cinematogràfica ha perdut creativitat i aquella màgia ambiental tan característica. Les multinacionals han destruït la degustació d"aquest art conegut com cinema.

CARRER

DOSSIER

D e s e m b r e de 1995

Rosa Vergés i Coma

— Però vostè no se sent molt barcelonina?

Directora de cinema

• i El que passa és que necessitava explicar coses quotidianes i properes com una targeta de presentació, mostrar la meva capacitat d'observació, com un exercici. Però no vol dir que era el meu únic tema, era el més proper. Volia explicar el que tenia a prop per explicar el que tenia a dins.

"Hi ha quantitat depeLlícules que no hem vist per falta de difusió^^ U n a entrevista de R o s a M a r i a P a l è n c i a

Mentre el seu petit fill fa classe de dansa, la directora barcelonina accepta compartir les seves reflexions sobre el futur del cinema — El cinema català està a la alçada per competir amb l'europeu o el nord-americà?

^ rJo no crec on el cinema català ni en el francès, ni en l'europeu. Jo crec que el cinema és universal. Es un mitjà d'expressió que no té idioma ni fronteres. Aquest excés de denominació d'origen del cinema que fem aquí ha fet més mal que bé, perquè és una etiqueta que exigeix coses que no hauríem d'estar ni a la seva perspectiva. Quan faig una pel.lícula, m'agi·adariaque es veiés a tot el món. No considero que faig cine català ni molt menys.

— Però el fet és que no competeix en igualtat de condicions amb el cinema nord-americà?

wm Ja hi hem arribat tard. A Nordamerica la indústria àudio-visual és la segona, la primera és l'ar-mament. Es a dir, pei' a ells el cinema és una indústria per colonitzar el món sencer i per Europa és més un fet cultural, una mena d'expressió.

— Quin és el principal problema al que s'enfronta el cinema europeu?

— I per als nous directors, quins són els principals problemes?

• • A Europa hi ha grans directors joves, però no hi ha productors tan importants que pugin assumir el risc que suposa una pel.lícula, sobretot si no tenen garantia que podran difondre-la; és un gran risc.

— La Generalitat acaba d'aprovar un ajut per a sèries de televisió per 560 milions. Vostè en dirigirà un parelL Hi ha persones, com el crític Jaume Figueres, que no estan d'acord amb aquests ajuts mentre

A l'ombra de Luna i Aranda Rosa Vergés i Coma és vice-presidenta de l'Associació de les Ciències i les A r t s Cinematogràfiques d ' E s p a n y a . Va néixer fa 40 a n y s a Barcelona. E s va iniciar com a directora de c i n e m a al 1990 a m b la comèdia "Boom Boom" d e s p r é s de t r e b a l l a r quinze a n y s com script i a j u d a n t de r e c o n e g u t s directors com Bigas L u n a o Vicente Aranda. Aquesta llicenciada en H i s t ò r i a de l'Art va p l a s m a r al seu segon llargmetratge, "Souvenir"(1994), l'experiència d'un turista japonès p e r d u t a la Barcelona postolímpica. Ara p r e p a r a el rodatge de la sèrie "Per què serveix u n m a r i t " per a TVE i el seu t e r c e r l l a r g m e t r a t g e : "Tic Tac ", un film per a n e n s , per a televisió.

La d i r e c t o r a diu que el públic barceloní és

a directora c a t ^ n a de cinema té les coses clares.

• • La difusió. Una pel.lícula com Cinema Paradiso s'estrena com pel.lícula italiana i no té cap èxit fïns que obté un oscar, aleshores l'aparell de difusió és tan gran que permet que a qualsevol lloc del món l'espectador recordi el cinema de la seva infantesa. Aquest centenari hauríem de recordar la gran quantitat de pel·lícules que no hem vist, que, per aquesta falta d'accés als mitjans de difusió del cinema, es perden.

RETRAT

RUBEN PERE2

•

Les pel·lícules de Rosa Vergés reflecteixen Barcelona

hi hagi pel·lícules subvencionades sense estrenar.

• • Ara estic en mal moment per valorar de manera genèrica si són mides bones o no. Espero que la meva responsabilitat en aquest projecte pugui demostrar que valien la pena. Es trist viure en un país on la notícia d'una pel.ícula surti a les pàgines econòmiques i no a les de cultura.

— Després de Pilar Miró, vostè va ser pionera com a directora i ara ha sorgit un grapat de directors, la majoria catalans. Ha arribat el moment de les dones darrera de la camera?

Hi En tots els àmbits les dones han

accedit a la vida professional cada vegada més i ara es comencen a veure els fruits. Sempre hi ha hagut dones darrera de la camera i no han passat a la història. Fins ara no hem pogut descobrir que la primera persona que va fer una pel.lícula de ficció va ser una dona, la francesa Alice Guy. "Va fer vuitcentes pel·lícules sense que ningú la reivindiqués. Fins fa vint anys, fes el que fes una dona no passava mai a la història. Ara podem conèixer el que fan les dones perquè realment han canviat les coses en alguns països, però no en tots.

— Els seus dos llargmetratges.

Boom boom i Souven/r van ser

molt més que e moltes vegades ha donat.

rodats a Barcelona, per què? iH Boom boom. és un reflex del que jo veig des de la meva finestra. La ciutat està al caràcter dels personatges i es dibuixa als diàlegs. En el cas de Souvenirjo volia retratar la ciutat que havia desaparegut darrera de les olimpíades i la que s'havia consolidat després dels jocs, l'amnèsia entre la ciutat de la meva infantesa, de la que havien desaparegut carrers i cinemes, i la nova ciutat que s'obria a mar. Vaig voler sentirme turista en aquesta ciutat, passejar-hi. Entre les dues pel·lícules formen una sola. Una més del caràcter i l'altra més de la fisonomia de la ciutat.

— Quin balanç fa de cent anys de cinema a Barcelona?

im Hi ha hagut una gran desaparició de sales. Tots aquests anys de tancar cines han representat un menyspreu cap a l'espectador. Ara per sort. se n'han obert moltes.

Crec que Barcelona sempre ha sigut una ciutat molt activa i molt interessada per tots els esdeveniments culturals. Es una ciutat que accepta el teatre, el cinema, la música.

Sempre hi ha garantia que hi haurà gent.

— Que li sembla l'iniciativa de l'Ajuntament de convertir Barcelona en una ciutat plató'í'

^ Jo formo part de la comissió d'aquest projecte i em sembla més que interessant perquè la ciutat ofereix una pluralitat d'ambients i proíèssionalment el sector pot sei' molt competitiu. Està bé que sigui l'Ajímlament qui porti endavant el projecte per treure rendiment de cada productor que visiti i vulgui rodar a iíarcelona. Quan rodes als carrers es nota molt si tens la ciutat de cara com si no, constantment necessites l'ajuntament.

— En què consistirà aquest projecte?

^ Exempció d'alguns pagaments i l'infraestructura de l'Ajuntament com ajut al rodatge; en convidar productors estrangers a conèixer la riquesa de la ciutat com a localització de referents històrics. Com que és una ciutat mil·lenària, ofereix aspectes des de molt moderns fins a romana o medieval o modernista. Barcelona té molt que oferir. El projecte és molt positiu i seriós. ~ Què representarà per als ciutadans?

^ Ara el veiem amb el fenomen televisiu, Girona té més visitants des que s'emet Secrets de Família; Poble Nou va reactivar el barri, fins i tot es van vendre més pisos a la Vila Olímpica. Els rodatges representen molt de turisme i d'inversió.

La ciutat com escenari es dóna a conèixer.

— Què significa la llengua per al cinema autòcton i a l'inrevés, el cinema per a la llengua?

• i Jo crec en la poesia de la llengua. Prefereixo la llengua original de cada pel·lícula. Vivim en un país molt mal acostumat. No coneixem la veu de l'actor com a part de la seva interpretació. Es una mena de mentida perquè en veiem la meitat.

— Aleshores no està d'acord en fer servir el cinema com vehicle de normalització lingüística?

• i No si el contingut de la pel.lícula no ho demana. Cada pel.lícula té el seu idioma. A mi m'agrada parlar, escriure i llegir català o escoltar-lo al cinema, però les polítiques proteccionistes no em semblen prou interessants.

í « leu del

CARRER

D e s e m b r e de 1995

EDICIONS

BARCELONÈS

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

Barcelona, plató de cinema

Un segle de cinema

MARTA SALINAS

Calendaris de barris MARTA PLUJA

E] passat dia 28 es van presentar al Col·legi de Periodistes de Barcelona els dos primers calendaris dels barris, Gràcia i Poblenou, editats molt acuradament per la Flor del Vent Edicions. Els textos i la recerca d'imatges és un treball conjunt entre el periodista Josep Maria Huertas i el seu fill Guillem, fotògraf.

Des de l'editorial hi ha la intenció que en anys successius vagin veient la llum nous calendaris d'alti-es barris com ara Sant Andreu, Sants-Hostafrancs o Sarrià-Sant Gervasi.

Els calendaris els podeu trobar a la Favb, a la llibreria Etcètera i a qualsevol llibreria de Gràcia. El preu és de 1.700 pessetes, però per als socis de les associacions de veïns hi ha un 20 per cent de descompte.

MUSEUS

Homenatge al mar

A qui li agradi bellugar-se per la ciutat li agradarà "Escenaris de Cinema". Al contrari de la majoria d'exposicions, en què tot està aplegat en un mateix lloc, aquí es proposa que el visitant passegi per quatre espais que han inspirat diversos directors de cinema: les clavegueres, l'Estació de França, l'Umbracle i el Museu de Zoologia. El que es pretén a "Escenaris de cinema" és convertir la ciutat de Barcelona en un immens plató de cinema, a l'estil de Nova York.

Baixar a les clavegueres, encara que per a molts pugui resultar desagradable, desperta molta curiositat. Allà baix, a part de visitar el Museu del Clavegueram, es pot caminar pels conductes per on passa l'aigua quan plou, els dissenyadors de l'exposició, Larrea i ("apella, han aconseguit recrear la sensació de suspens a través d'una silueta pintada al terra, d'uns efectes sonors i d'una il.luminació molt sòbria.

Tot això acompanyat d'una projecció de pel·lícules com El tercer home o El fantasma de l'òpera.

A l'Estació de França, es pot veure una graciosa locomotora de vapor acompanyada de cinc vagons. En aquest espai, es ret homenatge als trens i a les estacions pel papei- fonamental que han tingut en la història del cinema. Els organitzadors d'aquesta exposició han concebut aquests espais com "llocs de breus i apassionants encontres, de somnis futuristes i de tornades melangioses". El primer vagó és un cotxe de viatgers amb bancs de fusta que va transportar els protagonistes de Terra i llibertat. El segon és un cotxe saló de luxe. La resta, són tres vagons de càrrega, adaptats especialment per a l'exposició, i reivindiquen el caràcter líric i èpic del cinema. Al seu interior es poden veure fotogrames de pel·lícules en què el tren ha estat protagonista.

Després de l'Estació de França, ens hem de traslladar a l'Umbracle de Barcelona si volem veure l'escenari en què Pere Portabella va dirigir al 1971 Umbracle. Ara, aquest escenari serà

CHELO LOSADA

• Les clavegueres són un bon escenari cinematogràfic utilitzat per les set escoles de cinema de Barcelona, que rodaran conjuntament la segona part d'Umbracle.

P'inalment. al Museu de Zoologia es troben els animals dissecats que molts cops han estat protagonistes de pel·lícules de terror o ciència ficció, com Lo.s pàjaros de Hitchcock. La mostra es completa exhibint trossos de pel·lícules de vampirs i homes llop.

"Escenaris de cinema" és una proposta molt ambiciosa feta amb un pressupost que no arriba als vint milions de pessetes. Això no ha permès fer una obra de massa envergadura i el seu valor és més simbòlic que una altra cosa. El resultat és un modest homenatge al cinema entre els milers que s'estan fent aquest any a tot el món.

ESTABLIMENTS

Farmàcia Franquesa: 153 anys en guàrdia

MARTA SALINAS

El Museu Marítim de Barcelona vol que tinguem una gran aventura amb el mar. No que el contemplem temorosos ni que l'observem encantats. Pretén que ens hi acostem i que el coneguem. Que ens mullem. I excepte una bona capbussada, convida a descobrir alguns dels seus secrets.

Aquest museu està ubicat a les Drassanes Reials, un conjunt d'edificacions que tenen més de set-cents anys. A principis de segle, era només una petita galeria però al 1935 se'l va quedar l'Ajuntament de Barcelona i va decidir construir l'actual museu.

Al Museu Marítim de Barcelona hi ha de tot; des d'antigues cartes de navegació fins a retrats de Monturiol, passant per embarcacions de tot tipus i de tots els temps que els qui sabem poc englobem amb el nom de vaixells.

L'atractiu més gran és l'exposició ''La gi'an aventura del mar", que ja l'han visitada més de 100.000 persones des que va obrir les portes el passat 1 de maig. Aquesta és una exposició permanent que, d'una manera molt original i gens avorrida, mostra els moments claus de la navegació per als catalans.

El Museu Marítim de Barcelona satisfà la curiositat de qualsevol bon mariner.

Allà pel 1.895 dos intrèpids germans francesos portaven a terme la primera projecció cinematogràfica a París. Eren els germans Lumière. Des de llavors ja han passat cent anys i el cinema ha recorregut un llarg camí des de les primeres pel·lícules mudes fins als moderns films plagats d'efectes especials.

El cinema va néixer amb el segle XX i gairebé no es pot entendre l'un sense l'altre. Les pel·lícules mostren la manera de sentir, de somniar i de pensar de cada època; els films són una mena de mirall dels diferents períodes pels que ha passat el món occidental al llarg dels darrers cent anys.

Allò que en un principi només era una atracció de fira s'ha convertit, amb el pas del temps, en un element més de la cultura de l'oci contemporània.

MARC PÉREZ

Al número 260 del carrer Gran de Sant Andreu es troba la farmàcia Franquesa, fundada el 1842, la més antiga del barri de Sant Andreu de Palomar.

Empenyent la porta que ens condueix a l'interior sonen unes campanes que ens introdueixen en un ambient màgic, on l'olor de les medecines modernes es mescla amb la plasticitat dels pots de vidre que decoren les prestatgeries d'uns mobles fets a mà amb fusta de melis on cada calaix té una mida lleugerament diferent, de manera que tots hagin d'encaixar només al lloc que els correspon. Sorprèn també la gran caixa registradora de color daurat que encara s'utilitza i que té setanta-cinc anys i pesa setanta quilos, on un cop s'ha pitjat la tecla cal donar la volta a una maneta que produeix aquell so característic d'aquest tipus de màquines.

L'actual propietari de la farmàcia Franquesa, en Pere Franquesa, mostra orgullós els documents més antics que posseeix i que daten del 1887, quan Sant Andreu encara era un municipi independent i el carrer Gran de Sant Andreu encara es deia carrer de Cases Noves. El propietari d'aleshores, Ignasi Roviralta la va vendre a Narcís Rovira pel preu de 2.300 duros o 1 l.fjOO pessetes. Posteriorment la farmàcia fou traspassada diverses vegades fins que el 1923 el pare de Pere Franquesa la va adquirir començant d'aquesta manera la saga familiar que amb els fills de l'actual propietari, en Joan i en Jordi, de ben segur que es perpetua.

• Fórmules magistrals La mà de morter era una eina imprescindible per elaborar les famosos fórmules magistrals que les nostres àvies compraven per al mal de cap o per fer-se fregues. A part de la mà de morter, entre les eines curioses que guarda l'amo de la farmàcia hi destaca un estri fet d'uns filferros lligats en

forma de batedora i que servia per recuperar els taps de suro que queien al fons de l'ampolla.

Actualment les fórmules magistrals han estat apartades pels medicaments de laboratoris farmacèutics, tot i que sembla ser que torna a haver-hi una tendència cap a aquest tipus de fórmules. D'aquestes fórmules la farmàcia Franquesa en guarda els pots de vidre que s'utilitzaven per fer les mescles dels líquids i les pólvores. Cadascun d'aquests pots té un ornament pintat a mà i fet al foc, per la qual cosa es conserven intactes. Actualment, les fórmules magistrals tornen a obrir-se camí entre les caixes de medicaments del laboratori de la farmàcia FVanquesa. Concretament el fill d'en Pere, en Jordi, està impulsant diversos productes fets a la farmàcia i que, pel que sembla, tenen molt d'èxit.

• Realitat i ficció Durant la Guerra Civil, la farmàcia Franquesa esdevingué crucial, ja que fou l'única farmàcia que proveïa de medicaments el barri de Sant Andreu. Una de les seqüeles de la guerra encara es pot apreciar en l'interior d'un dels històrics armaris. Es tracta de dos forats que es van fer a partir d'una bala perduda que va topar amb la porta i es va dividir en dos per anar-se a incrustar al fons de l'armari. Segons en Pere Franquesa la bala encara hi deu ser, perquè des de llavors ningú no s'ha atrevit a desmuntar l'armari per treure-la.

I és que si les parets de la farmàcia parlessin, explicarien un munt d'anècdotes que han passat al llarg d'aquests 153 anys d'existència del local.

De moment, sembla que la continuïtat de la farmàcia està assegurada amb els fills farmacèutics d'en Pere, els quals també els faria il·lusió que el seus descendents seguissin la tradició encetada per l'avi.

RUBEN PÉREZ

• El cine és cabdal en la nostra cultura de l'oci Mostrar l'importància del cinema per a la cultura occidental i tots els seus individus va ser un dels motius que va impulsar a organitzar l'exposició "El segle del cinema" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Però un altre motiu no menys important, va ser la celebració del centenari del setè art. A la mostra es vol fer un repàs ample i rigorós dels que han estat els passos més importants de la historia del cinema i el ressò que tot això ha tingut en la vida pública i privada de l'home modern.

L'exposició, que romandrà oberta fins el proper set de gener, està formada per set apartats ben diferenciats que han col·laborat, al llarg del temps, a crear i consolidar l'actual indústria cinematogràfica: des dels arguments utilitzats a molts films fins a la creació d'estrelles i mites passant per les composicions musicals i la creació de prototipus socials a tiavés de les diferents pel·lícules.

El Drac Màgic coorganitza amb el Centre de Cultura ("ontemporània de Barcelona una visita comentada a la mostra per als nens de 6è, 7è i 8è.

1,1 )<'» íU-l

ALTRES ASSOCIACIONS

Piramidon, un oasi de creativitat sos i la dificultat de trobar un espai per REDACCIÓ Sota la seva aparença de gegant gris, desenvolupar el seu talent. Amb ells, l'edifici Piramidon del barri de la Pau altres artistes menys necessitats de amaga a l'interior de les seves darreres suport, ja consagrats, però amb la cinc plantes un món fascinant, on l'art ferma voluntat de participar en una i l'indescriptible experiència de crear experiència tan innovadora i estimulant. en són els únics protagonistes.

En total, són disset els artistes que L'oasi comença a la seva planta 12, on trobem la sala comuna que exposa formen l'autèntic cor d'aquesta experialgunes de les obres del Fons d'Art del ència que ja va buscant el seu cinquè Centred'ArtContemporani Piramidon. any d'existència. Disset estils diferents Sota el seu aspecte tranquil, amb que garanteixen una varietat i una els quadres penjats en tres de les riquesa sense comparació amb altres seves parets i algunes escultures po- centres on convisquin diferents artissades aquí i all í, la quarta està reserva- tes.

El Piramidon és una finestra oberta da a una vista excepcional sobre tot el barri amb el mar allà a l'horitzó; aquest a tots aquells interessats a conèixer més a fons el món de l'art. Així, les cinc és l'autèntic nucli i esperit del centre.

Aquí s'fii desenvolupen totes les plantes del centre estan obertes a tot aquell que volguí activitats comunes conèixer-lo, pasi és el punt de trosejar pel seu Fons bada on els artisd'Art, penetrar en tes debaten i comNOM Centre d'Art Contemporani Piramidon qualsevol dels disparteixen experiADREÇA Pere Verges,1 set estudis tot coències.

(08020 Barcelona mentant amb els La resta dels TELÈFON 278 07 68 propis artistes els 2000 metres quaseus quadres, drats del centre l'evolució en la estan dividitsen els estudis dels artistes, caus on torrents seva obra i tot allò que els visitants de creativitat van prenent formes i co- vulguin saber. lors per acabar component autèntiÉs també un centre dinàmic, on ques obres d'art. regularment se celebren activitats L'esperit del Centre d'Art Contem- col·lectives obertes a tothom. La més porani Piramidon recau en la voluntat destacable, i que va pel camí de fer-se d'acollir artistes per assegurar les se- famosa, és la tertúlia-dinar que cada ves prometedores carreres davant dimarts se celebra amb la presència l'amenaça de la recent crisi econòmica d'artistes del centre, de periodistes i de i de la imparable especulació immobi- convidats. liària.

En fi, un centre dels artistes i per als Joves reconeguts per la qualitat artistes, de la gent i per a la gent, i tot en dels seus treballs i, tot i això, molt un marc de concòrdia i d'enriquiment vulnerables davant la manca de recur- mutu.

CARRER

Lentítati El drac màgic del cine ensenya Ldel mes J

.

'-

•

•

•

••

a traves de la pantalla MARTA GIBERT

Hi ha qui neix per viure en el món del cel·luloide, però d'altres necessiten més esforç i aplicació per endinsarse en l'espectacle cinematogràfic.

L'associació de cinema Drac Màgic treballa des de fa vint-i-cinc anys perquè el cinema sigui més accessible als catalans.

El 1970 un grup de persones es van constituïren cooperativa amb un latent ànim resistencial al règim franquista. Tres eren els seus objectius bàsics; difondre el cinema a les escoles, la normalització lingLJÍstica del català a través del doblatge de pel·lícules en aquesta llengua, i la producció d'una indústria cinematogràfica a Catalunya. Ha passat el temps, i la cooperativa coneguda pel nom de Drac Màgic ha anat cremant alguna de les seves forces, i renovant-ne d'altres. "Produir una indústria catalana malauradament no ha pogut ser -comenta una dels membres directius de la cooperativa, Marta Selva-, però la tasca de doblatge ha estat un èxit ja que ens hem fet amb vint-i-cinc títols".

La idea inicial de difondre el cinema com a patrimoni cultural a l'àmbit educatiu ha canviat el seu rumb.

Drac Màgic s'ha fet ambiciós. Actualment no només està associat amb Cavall Fort i Rialles per arribar al seu antic i únic públic, sinó que la cooperativa vol contribuir què el cinema arribi a tots els àmbits socials. És clar que se segueixen centrant en les campanyes de cinema per a escolars, i s'interaccionen amb mestres i professors d'instituts i universitats.

Però Drac Màgic ha fet un pas més; col·labora amb entitats que tracten

,-4

el segle dei

cinema

Desembre de 1995

PillGUEL LÓPEZ

# Moltes nenes i nens aprenen què és el cine gràcies a Drac Màgic malalts de la sida o amb Benestar Social, ha elaborat una mediateca amb més de 15.000 títols i també organitza la Mostra Internacional de Films de Dones a Barcelona, que aquest any ha celebrat la tercera edició.

La feminitat de Drac Màgic La figura de la dona no és un tema que passa desapercebut per a Drac Màgic. El fet que siguin quatre fèmines les que tirin endavant la cooperativa influeix en la línia d'acció de l'empresa. La imatge de la dona és un punt que els ha preocupat sempre i que han intentat contemplar en l'anàlisi de les pel·lícules.

No obstant "no plantegem una visió ginècica del món" matisa Marta Selva. Per a Selva, no hi ha una barrera entre aquesta forma de pensament i la relació amb el sexe masculí. Elles

£^ A MIGOS H,i HOGAR

p

Servides sociales y domésticos Llevar compra, ir al medico Galeria Tristan B à r b a r a Edicions Fussina, 11 (Born) 0800:3 Barcelona Tel. 319 49 69 Fax 319 38 69

Gestiones a domicilio y encargos Personal limpieza y compama jConózcanos!

Tel.

372 97 67

LUCAS

^

284 81 40

Davant Santa Maria del Mar, a prop Museu Picasso, els nostres dos espais, varietat de bona música i bones copes i el públic que hi trobarà, faran que et sentis al teu ambient

Obert tarda (entre setmana a partir de les 15 hores) i nit EXPOSICIONS. RESERVES PER FESTES. PRESENTACIONS

LOCAL. bar. Tel. 319 13 57 Fossar de les Moreres - Ases, 7 08003 Barcelona

lar^etller.

SETAWTA

TOT E N RETOLACIÓ

no exclouen treballar amb homes a la cooperativa, de fet ja n'hi havien participat alguns. Aquest discurs però, no exclou ni prioritza cap mena de públic que vulguin tenir en la projecció de films o en els col·loquis que fan posteriorment.

Pel que fa als resultats obtinguts, la cooperativa avalua la tasca de Drac Màgic de forma satisfactòria.

Els membres de l'associació han treballat duranalitzant i disseccionant cada film per servir-lo més digerible.

Busquen incitar un joc intel·lectual en l'individu que per mandra i prejudici no es porta a terme. Dels 60.000 alumnes que cada any passen per les seves mans, molts ni s'immuten.

Però en uns quants es crea una certa inquietud, en d'altres una certa curiositat, i, en una minoria, el naixement d'una passió pel cinema que... qui sap en què es traduirà.

. » * » •

PERRUQUER

(D o OD)co

C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

D O

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

.

Bombons i bombons eròtics, pastissos i productes artesans molt seleccionats Regals Creatius- Degustació Exposicions i moltes coses més Banys Vells, 7 - Tel. i Fax 319 64 91 Barri de Ribera - 08003 Barcelona O B E R T T O T S E L S D I E S D E .'j A 10 T A R D A

SERVICIO INTEGRAL A DOMICILIO vingui a veure mU imatges en una «da paimiia: Cinema

24 HORAS /^yf S de/

Exposició: Del 2 d'octubre de 1995 al 7 de gener de 199ó

Calders, 8 08003 Barcelona Tel. 319 50 73

ASSISTÈNCIA F A M I L I A R S.L.

ATENCION A U TERCERA EDAD

• Enfermeras • Fisioterapeutas • Aux. Geriatría • Podólogos, Peluqueros, • Puericultoras - Canguros C/ Brusi, 39 Local 55 Tel. 414 01 14 - 908/59 02 93

1.4 ifU

tifl

CARRER

Desembre de 1995

VEÏNS

Operació "mans netes" a Fort Pienc Ramon Catafau, obligat a dimitir com a president, havia convertit l'associació en una empresa que encobria operacions poc clares

1

MARC ANDREU

El passat 22 de novembre l'assemJOSEP MASSIP blea de socis de l'associació de veïns Fort Pienc va escollir la nova junta de l'entitat, encapçalada per Més de 10.000 persones convocades per la Confederació d'Associ- Jordi Senties com a president, acions de Veïns de Catalunya (Confavc) es van manifestar el passat Joaquim Mallén com a vice-presi5 de novembre per protestar contra els impostos inclosos en el dent, Albert Herbera, secretari, i rebut de l'aigua. Tot i que un dia abans el Govern Civil, a instàncies Gisela Boronat, tresorera, i va aprode la Junta Electoral, havia prohibit la manifestació prèviament var uns nous estatuts i un pla de autoritzada, l'acte va ser massiu fins a omplir la plaça de Sant treball pel proper any. D'aquesta Jaume i es va desenvolupar sense incidents de cap tipus. Consig- manera l'associació vol trencar amb nes com "Prou d'abusos " o populars cançons discotequeres adap- un passat poc clar marcat per la tades per a l'ocasió ("Sigue, sigue! No pagues! sigue, sigue!") van gestió de l'anterior president, servir per recordar a la Generalitat i a totes les formacions políti- Ramon Catafau, que havia converques que el moviment veïnal i les 70.000 famílies en campanya de tit l'entitat en una empresa. l'aigua no es desmobilitzaran fins a aconseguir un acord amb Catafau, obligat a dimitir el pasgaranties que reculli les seves reivindicacions. sat 18 d'octubre per una moció de censura, havia donat d'alta a la seguretat social dos treballadors de l'associació de veïns sense consultar per res l'assemblea de socis ni la junta. Sembla ser que utilitzant l'associació convertida en empresa com a pantalla, Catafau havia demanat unes subvenció d'altres activitats personals que no tenien res a veure amb el moviment veïnal. Entre aquestes hi ha l'associació gastronòmica Bon Profit i la Plataforma Independent de Ciutadans de Catalunya (Picc-Pie), formació política que en les darreres eleccions autonòmiques va treure poc més d'un miler de vots.

Massiva protesta contra el rebut de l'aigua

RUBEN PÉREZ

Nou Barris celebra el seu 25 aniversari Les tretze associacions de veïnes i veïns del districte de Nou Barris han celebrat el seu vint-i-cinquè aniversari homenatjant les duescentes entitats i col·lectius que hi ha als seus barris. Un sopar popular al quan van assistir quatre-cents veïns i veïnes (vegeu la foto), i una conferència de Marco Marchioni amb el títol de "Moviments socials i crisi de la democràcia a la fi de segle" van obrir els actes de celebració. Uns actes que acabaran el 1996 amb unes jornades de debat, la creació d'un premi "Nou Barris" de creació diversa i l'edició d'un llibre amb fotografies de Klm Manresa.

SiLÀTERIÀ

^4 no cv^^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any •Pa cruixent amb tomàquet i...

- Gofres Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 30818 72-Barcelona

• El conseller de Treball En declaracions a aquesta revista, Ramon Catafau ha dit que ell va donar d'alta l'associació com a empresa, "amb el coneixement de tota la gent que assistia habitualment a la junta". Es dóna el cas que Jordi Senties, el nou president, amb qui Catafau reconeix tenir "alguna qijestió personal", formava part de la junta anterior. Ramon Catafau també ha explicat a CARRER per quin motiu va convertir l'entitat en

RUBEN PÉREZ

•

Fort Pienc va decidir el futur de l'associació en assemblea

empresa: "Tant el conseller de Treball de la Generalitat com el director general del departament, a qui vaig anar a veure personalment, m'ho van recomanar per tal que es pogués fer efectiva una subvenció que m'havien concedit". El cas, però, segons declara Catafau, és que "aquesta subvenció no s'ha rebut, i ara la Seguretat Social reclama a l'associació les quotes corresponents als dos empleats donats d'alta". Per Catafau, "tot plegat ha sigut una trampa de la Generalitat". Dels dos treballadors, només una dona va arribar a treballar efectivament, fent tasques administratives i portant una campanya de foment de l'ocupació que, sota el títol "Treball per tothom", "ha donat feina a unes 200 persones de les 600 que hi han passat", aclareix Catafau.

La nova junta de l'associació de veïns Fort Pienc, que ha posat el cas en mans de l'advocat de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), vol reimpulsar l'entitat desvinculant-la de qualsevol operació poc clara i centrant-la en activitats pròpies d'una associació de veïns. De fet, l'actual equip de persones al capdavant de l'entitat, que fins ara havien treballat a la vocalia de reivindicació d'equipaments, són els qui durant el darrer any han mantingut la flama veïnal reclamant equipaments a la denominada "illa de la Fichet". La nova junta vol esclarir també un seguit d'irregularitats detectades en el llibre de comptes de l'entitat mentre Catafau n'era president. En funció d'això, no descarten emprendre accions legals contra ell.

DEJA DE FUMAR EN DOS DÍAS

EL CALENDARI DELS BARRIS

Para el bien de tu saiud, descubre el método

blanc í negre

13 fotografies en

•TeBBAC-END"

amb texts de

SAGRADA F A M Í L I A

SIN DOLOR, SIN EFECTOS SECUNDARIOS

95% EFICÀCIA CENTRO PARA DEJAR DE FUMAR

S 456 05 83 Cl. Rosellón, 436-438 Pral. 3a. BARCELONA

MESA CÍVICA PELS DRETS SOCIALS

Josep Maria

Camparia: 100 Km... Marcha contra el paro en Catalunya Concentración 17 de diclembre en Madrid. Autocares a 4,300 ptas.

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona Tel. 412 76 00 Fax412 58 88 Dimarts i dijous de 17 a 20 hores

Huertas Clavería

Gràcia

Poblenou

En venda a les principals llibreries

CARRER

VEÏNS

Desembre de 1995

TAXONERA

CASC ANTIC

Plaça de la Vall d'Hebron Els veïns i veïnes de Penitents i Taxonera han definit les característiques de la futura plaça de la Vall d'Hebron, un solar de 2.500 metres quadrats encara sense urbanitzar. L'enquesta que fia fet l'associació de veïns explica que la gent del barri es decanta per un projecte que contempli molta vegetació i dos nivells de plaça per salvar el desnivell que h\ ha entre els carrers general Mendoza i Arenys.

Campanya per exigir el Peri L'Associació de Veïns del Casc Antic ha iniciat una recollida de signatures com a part d'una campanya per exigir a l'administració la finalització, el més aviat possible, del Pla Especial de Reforma Interior (Peri) del barri. L'associació opina que el Peri, que es va redactar en estreta col·laboració amb els veïns, "és l'unica manera d'aturar el deteriorament i la degradació del barri", perquè incideix en les parts més degradades del teixit urbà, "regenerant-les i dotant-les de nou vigor". Sabedora que l'Ajuntament, per dur a terme el pla, ha demanat cooperació econòmica a la Unió Europea, l'associació de veïns enviarà les signatures recollides a Brussel·les juntament amb una delegació.

SANT GERVASI

Contenidors d'escombraries El districte de Sarrià-Sant Gervasi ha estat el primer en estrenar els nous contenidors d'escombraries encarregats per l'àrea de manteniment i medi ambient de l'Ajuntament. Els nous contenidors, instal·lats al districte com a prova pilot, són més grans que el model tradicional estès per tota la ciutat, i en principi han millorat la seva funcionalitat perquè poden obrir-se amb el peu i són més fàcils d'agafar pels robots dels camions d'escombraries. De totes maneres hi ha veïns que s'han queixat de la seva ubicació.

VIA TRAJANA

Enderrocades 144 barraques El passat 24 d'octubre una excavadora enviada per l'Ajuntament va enderrocar el campament de 144 barraques que en poc més de dos mesos s'havia aixecat en un solar privat de la Via Trajana, barri afectat d'aluminosi a cavall entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs. El campament, que durant el dia aplegava unes 400 persones i durant la nit poc més d'una trentena, no tenia aigua potable, ni llum, ni lavabos, però sí un barracó que feia les funcions d'església evangèlica. Els veïns i veïnes del barri havien denunciat la proliferació de les barraques al solar i l'augment de la inseguretat ciutadana.

CIUTAT VELLA

Restauració de murals El districte de Ciutat Vella va fer aturar a principis de novembre les obres de restauració de la façana d'una casa situada al número 43 del carrer Carders perquè una veïna va denunciar que s'estaven malmetent uns frescos originals del segle XVIII inclosos al catàleg del patrimoni històric-artístic de la ciutat. Aquest fet ha alertat l'associació de veïns Casc Antic, que ara vol actualitzar el catàleg propi de monuments per evitar possibles noves destruccions del patrimoni artístic del barri.

CLOT

Institut a la Farinera El barri del Clot tindrà un nou institut d'ensenyament secundari el 1997.

Per un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat, el nou centre educatiu s'instal·larà en un edifici de nova construcció que ocuparà 5.500 metres quadrats del solar de l'antiga fàbrica de la Farinera del Clot. L'institut, que provisionalment tindrà el nom de Granada, tindrà 16 grups d'Educació Secundària Obligatòria (Esc) i sis de batxillerat.

RUBEN PÉREZ

•

La nova rambla de Sants estarà a punt per la Mercè

SANT ANTONI

Sants

Hi haurà rambla a la ronda REDACCIÓ

El consell del districte de SantsMontjuïc va aprovar el passat 2 de novembre el projecte d'urbanització del tram cobert de la Ronda del Mig entre el carrer de Sants i l'avinguda Madrid. La part superior de la llosa que cobreix aquesta part de la Ronda del Mig, a sota de la qual s'ha construït un aparcament de 311 places, es convertirà en un passeig de 425 metres de longitud.

Les obres de la nova rambla començaran a finals del primer trimestre de 1996, i està previst que el passeig es pugui inaugurar durant les properes festes de la Mercè.

Amb aquest projecte s'acabarà una transformació urbana molt im-

portant per a aquesta zona de Sants, ja que el cobriment de la ronda ha posat punt i final als sorolls i la contaminació que durant 24 anys han hagut d'aguantar les veïnes i veïns. De fet, la urbanització de la rambla coincidirà precisament amb la celebració del 25 aniversari de l'existència de la ronda i, també, amb el 25 aniversari d'existència de l'Associació de Veïns Badal-Brasil-Bordeta, que inicialment es va constituir com un grup de pressió contra l'autopista urbana. D'aquesta manera es farà realitat un dels més importants desitjós veïnals; resoldre la incomunicació entre les dues voreres de la ronda. La rambla és, per tant, el fruit d'una llarga lluita veïnal.

La rambla de la Ronda del Mig, el projecte de la qual puja a 300 milions de pessetes, alternarà els espais enjardinats (gespa, matolls i arbres de mida mitjana) amb zones dures. Percentualment això suposa un 60 per cent de zona verda i un 40 per cent de mobiliari urbà (papereres, bancs, fanals...) i zona dura.

D'altra banda, també a principis d'any començaran els treballs de cobriment d'un segon tram de la Ronda del Mig, en aquest cas 306 metres entre l'avinguda de Madrid i laTravessera de les Corts. Aquest segon projecte, que inclou un altre pàrquing per a314 cotxes, costarà 573 milions de pessetes i les obres duraran uns 18 mesos.

La Verneda

Mobilitzacions contra una gasolinera MARC ANDREU

Les veïnes i veïns que viuen al voltant de la confluència de la Rambla Prim amb la Gran Via-autopista A19 han iniciat mobilitzacions per oposar-se a la construcció de dues gasolineres en aquell indret. Les obres havien començat a banda i banda de la via ràpida agafant els veïns per sorpresa, que creien que es tractava del cobriment del tram d'autopista que havia promès l'Ajuntament com a unió entre els dos costats de la Rambla Prim. La reacció, però, va ser fulminant, i durant el passat mes de novembre més de 200 persones van tallar diversos cops el trànsit a la sortida de la A-19 a la Rambla Prim, El 23 del mateix mes en una assemblea al carrer, megàfon en mà, més d'un centenar de veïns es van ratificar en l'oposició a les gasolineres, rebutjant les dues alternatives plantejades pel districte de Sant Martí: instal·lar els sortidors de combustible als laterals dels ponts que creuen la A-19, cosa que facilitaria l'inici del cobriment d'aquell tram de l'autopista, o ubicar-los als mateixos costats de la Gran Via però uns metres més enllà de la Rambla Prim.

La comissió negociadora, integrada per membres de les associ-

Arbres a l'avinguda Mistral El districte de l'Eixample, l'AV de Sant Antoni i els veïns de l'avinguda Mistral han arribat a un acord per augmentar el nombre d'arbres al passeig remodelat, entre els carrers Entença i Rocafort, així com per augmentar el nombre de bancs, afegint-ne de nous amb respatller.

Alguns veïns de la zona havien manifestat el seu desacord amb la urbanització d'aquest tram de l'avinguda Mistral, que "semblava un solar". El districte ha assegurat que la inauguració del tram es farà durant aquestes festes de Nadal.

TRINITAT VELLA

Enderrocament de les "casas del comandante" L'edifici del carrer Foradada 70, conegut com les "casas del comandate", va ser desallotjat i declarat en ruïna per ordre del president del districte de Sant Andreu, Eugeni Forradellas, el passat 16 de novembre. Com a conseqüència d'això el bloc ha estat enderrocat i les famílies que hi vivien reubicades provisionalment en altres habitatges i pensions. Després d'algunes accions de protesta, els afectats, que van rebutjar la mediació de l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, han arribat a un acord amb l'Ajuntament per tal d'obtenir facilitats a l'hora de comprar o llogar un nou habitatge social. En un full informatiu que han editat, les famílies del carrer Foradada 70 agraeixen la solidaritat rebuda dels veïns i veïnes del barri.

GRÀCIA

RUBEN PÉREZ

•

Veïns i veïnes de la Pau, la Palmera i Paraguai-Perú en assemblea

acions de veïns de La Pau, La Palmera i Paraguai-Perú, segueix parlant del tema amb l'Ajuntament que, mentre es negocia una solució al conflicte, ha aturat les obres.

L'alternativa plantejada pels veïns, fer les gasolineres semi-soterrades al nivell de l'autopista, no és viable per qüestions de seguretat, ja que la llei estableix que entre la via ràpida i l'estació de servei ha d'haver-hi un mínim de 100 metres.

Paradoxalment, la gent no entén que

en canvi no hi hagi cap inconvenient per posar-la a menys de deu metres d'un bloc de pisos. La solució legal és difícil, segons argumenta el districte, perquè en el moment que es va presentar el pla de gasolineres de tota Barcelona ningú va presentar al·legacions en aquesta actuació concreta. De totes maneres cal precisar que tota la informació pública que es va fer del pla va ser la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.

L'arbre de Nadal més gran Durant aquestes festes al carrer Gran de Gràcia hi ha instal·lat l'arbre de Nadal més gran de tota la ciutat.

L'arbre, que és artificial, té una alçada de 15 metres, 10 metres de base i porta incorporades 10.000 bombetes.

SARRIÀ

Peatonalització del carrer Major Segons una moció aprovada per Ciu, Psc i Pp a l'últim ple del districte, el passat 29 de novembre, la peatonalització total del carrer Major de Sarrià ha quedat supeditada a un estudi del casc antic del barri que contempli temes comercials, de mobilitat, seguretat i aparcament.

CARRER

D e s e m b r e d e 1995

EL COR ROBAT

FAVB

Negoci amb la taxa del clavegueram REDACCIÓ

AN(;EL VALVEHUK

Amèlia Mendiolagaray Fèlix Palleiro AV Zona Universitària

"Quan l'associació de veïns demana alguna cosa, ni es molesten a contestar-nos" Viuen molts universitaris a Zona Universitària?

— No. Els lloguers són molt cars i alguns agafen el pis entre quatre o cinc.

Els conviden habitualment a les recepcions al Palau Reial de Pedralbes?

— No. Només ens van "convidar" a les jornades de portes oheiles.

Hi ha bones relacions amb els militars de la caserna del Bruc?

— Ara hi queden pocs militars. Quan va ai·i'ibar el nou coronel xa voler conèixer'ns. Des de llavoi's, paguen cada any una festa infantil i una xocolatada per alsnens dol barri. Alguns dels que viuen al grup de cases militars són socis i fa anys un d'ells va estar' a la junta de l'associació.

Àí moviment veïnaïens ho temíem.

Les veïnes i veïns tenim de tant en tant alguns pressentiments que poques vegades erren. És una realitat que les administracions fan negoci amb la taxa del clavegueram. Els que recapten els nostres impostos del clavegueram cobren més del que després es gasten, i això, a banda de ser una immoralitat, és il·legal.

En l'estat d'execució del pressupost de 1994, amb data a 31 de d e s e m b r e , l'Ajuntament de Barcelona facilita les següents xifres: 2.439 milions de pessetes recaptades en concepte de clavegueram i 1.720 milions gastades en el mateix concepte. Això, si no anem errats, dóna un benefici de 719 milions de pessetes.

Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) creiem que tot el que es recapta en

— Amb quins arguments recomanarien que algú vingués a viure al barri?

— Hi ha molt bon clima. Estem al costat de la muntanya. Es un barri tranquil (sobretot a les nits) i l'ambient entre la gent que hi viu és molt familiar.

— Els veïns de Zona Universitària tiren més cap al mar o cap a la muntanya?

— Més cap al port i al centre de la ciutat.

— Després de tants anys d'ajuntaments democràtics, "era això, companys, era això,..."?

— No. Quan l'associació demana alguna cosa, ni es molesten a contestar-nos.

— S'estan convertint les associacions de veïns en oficines de queixes de l'Ajuntament?

— Sí. No sóm res més que això.

— Tothom parla de la crisi de l'associacionisme. Com hauria de ser una associació de veïns model?

— Que no es veiessin les idees polítiques dels seus membres, que tots els veïns participessin en la millora del barri i que fos de manera espontània.

— Sou una associació de veïns nòmada.

— Sí. No tenim local. Els lloguers al barri són massa cars. Ens reunim a la Universitat o a casa d'algú.

(en milions de pessetes) INGRESSOS 2.439,0 DESPESES Personal 304,0 Manteniment altres immobilitzat 108,0 Material informàtic 0,2 Energia elèctrica 150,0 Aigua 40,0 Altres 0,6 Manteniment Xarxa Eliminació Aigües Residuals 1.118,0 TOTAL 1.720,8 718,2

"Beneficis" concepte de clavegueram ha de ser destinat al seu manteniment per garantir un funcionament correcte del servei. Per això la Favb va fer acte de presència el passat 5 de desembre a l'audiència pública

sobre els pressupostos de 1996 convocada per l'Ajuntament. Volem que es tregui del rebut de l'aigua la taxa del clavegueram i, com a mesura complementària, que es rebaixi en un 40 per cent.

No a la requalificació dels terrenys de l'Espanyol Davant el futur dels terrenys esportius del Reial Club Esportiu Espanyol i del mini-estadi del Futbol Club Barcelona, la FAVB fa constar que: 1. Considera que aquests terrenys, dedicats a la pràctica de l'esport i qualificats urbanísticament com a equipaments, han de mantenir la seva qualificació actual, o, en tot cas, només admetria que es convertissin en zona verda.

2. Dóna suport a les manifestacions expressades per l'Associació de Veïns de Sarrià que reivindica que en el cas que aquests solars deixin de servir per practicar-hi l'esport, siguin dedicats a equipaments culturals, sanitaris o educatius, ja sigui a nivell de districte o de ciutat.

Zona Universitària deu ser el barri amb més població transeünt de Barcelona?

— Només de dilluns a divendres. Encara que es comença a notar que obren la biblioteca els caps de setmana perquè tampoc no es pot aparcar.

P R E S S U P O S T C L A V E G U E R A M 1994

3. Denuncia que la seva requalificació en zona residencial és una operació especulativa més pròpia d'altres èpoques.

4. Contempla amb indignació que, davant de les facilitats que ha donat l'Ajuntament al RCE Espanyol, el FC Barcelona hagi demanant un tracte igualitari reivindicant poder fer habitatge en el terreny que ocupa el miniestadi.

5. Denuncia que en els dos casos no es tracta de discutir els volums de construcció possibles, sinó en el fet d'acceptar o no el canvi de qualificació, que només respon als interessos d'unes entitats privades (en aquest cas el RCE Espanyol i el FC Barcelona) i no als interessos de la ciutat ni de la Barcelona dels barris.

6. Denuncia que si es permeten aquests canvis, serviran de perillós precedent per a la requalificació de qualsevol altre terreny.

7. S'oposa a les esmentades operacions especulatives perquè creu que la ciutat és més que un mercat de solars, en el qual les administracions només es limiten al manegament entre interessos particulars i no vetllen pels interessos públics, ni per la millora de l'entorn, ni per l'equilibri entre habitatges, equipaments i zones verdes.

8. Denuncia que l'urbanisme consensual, que des de fa tants anys apliquen les administracions, afavoreix sempre els interessos dels ponents en contra del benestar de la majoria de ciutadans.

Augments abusius de transports Com cada any per aquestes dates, les administracions ja han arribat a un acord per apujar les tarifes dels transports públics. Les targetes de metro i autobús més usades pujaran al voltant d'un 6 per cent. Han signat la proposta el Partit dels Socialistes (Psc), Iniciativa-Els Verds, Convergència i Unió (Ciu) i Esquerra Republicana (Erc). En el moment de tancar aquesta edició la decisió definitiva estava en mans de la Comissió de Preus de la Generalitat, però tot sembla Indicar que no hi haurà problemes per donar llum verda a la impopular mesura.

ART, MÚSICA, BONES COPES i u n lloc o n trobar-te a m b els amics

Rec, 69 • 08008 Barcelona (Borni T. 319 51 71

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) està en desacord amb aquests augments per diverses raons. En primer lloc perquè les targetes més utilitzades (la T-1 i la T-2) pugen entre un 6,06 i un 6,25 per cent, per damunt de l'augment del cost de la vida que el 1994 va ser del 4,3 per cent i enguany les previsions situen al voltant del 3,5 per cent. Per a fer-nos una idea, posem l'exemple d'unafamília amb dos fills: Si utilitzen la T-Mes, gastaran 19.000 pessetes, i si fan servir les targetes de deu bitllets, al voltant d'unes 14.000 pessetes mensuals.

D'altra banda, mentre es prenen aquestes mesures el pla de metros no té calendari ni inversions previstes. Les que hi ha assignades fins l'any 1997 no preveuen construir cap de les tretze estacions que alegrement tothom va prometre durant l'última campanya electoral municipal.

A més a més, continuem sense tenir el bitllet combinat per anar de casa a la feina pagant només una vegada. I això fa que des de molts barris perifèrics l'augment de tarifes es pagui fins a dues i tres vegades.

Abans d e c o m p r a r u n a j o g u i n a , fes-te l e s s e g ü e n t s p r e g u n t e s : És adequada a la seva edat?

L'interessarà com per jugar una i altra vegada?

Pot utilitzar-la de diferents maneres?

Durarà temps?

Compleix les normes de seguretat?

Ajudarà al nen/a a no reproduir estereotips sexistes?

Potencia la violència?

Quin regal fer al nostre fill o filla? Surten tants anuncis a la tele, tantes joguines, tantes maquinetes... que es fa difícil decidir.

24

CARRER

D e s e m b r e d e 1995

Serena Vergano La dolça musa

Adalgisa Serena Maggiora Vergano és una dona elegant i agradable. També és italiana, cosa òb\'ia; actriu, ja retirada; fotògrafa d'edificis i documentalista; i sobretot una musa. Quan va venir a Espanya aquesta jove i bonica milanesa nascuda el 1941, poc s'imaginava que es convertiria en la inspiració de tota una generació de cineastes espanyols, la de l'anomenada Escola de Barcelona. "Hi havia gent molt jove amb moltes inquietuds fora del cinema convencional de la dictadura.

M'estimulava molt, era quelcom contracoiTent". Estava a gust aqm' i ja s'hi va quedar a viure. Durant els anys seixanta va fer moltes pel·lícules, fins que a principis dels setanta va deixar el cinema de forma regular per tal d'ajudar a fundar un taller d'arquitectura amb el que llavors era el seu marit, Ricardo Bofill, i amb molta d'altra gent. Ara viu en aquest oasi-tall er-búnker, envoltat per un depriment decorat, d'una banda el polígon industrial de Sant Just d'Esvem i de l'altra pel Walden-7. La seva feina aquí és la de documentalista i fotògi'afa, encara que no li desagrada passar a la història com a "musa": "Em fa gràcia, és una cosa honorífica, com si posessin el teu nom a un carrer".

TEXT: JORDI BAROJA / FOTO: MARC VIVES

L'acudit

Sal i pebre Els van fer enretirar cap als costats, ho van fer sense piular Feia estona que esperaven que comencés la manifestació contra la llei d'estrangeria; ells portaven la pancarta del capdavant. Quan el forat que van deixar, al bell mig del carrer, va ser ocupat per polítics més o menys professionalitzats. Els partits no convocaven, ho feien entitats socials i col·lectius d'immigrants. Els emigrants es van quedar als extrems, i més d'un es va quedar sense lloc.

Però ells no van protestar, ni se'n van estranyar perquè ja hi estan acostumats. Per falta de feina i per defensar les seves idees varen haver d'anar-se'n dels seus països. I no pretenem pas, comparar situacions diferents. Però ens sembla que els emigrants, aquests veïns i veïnes que viuen als nostres barris, havien d'haver tingut tot el protagonisme, més que guanyat, en la manifestació que els volia donar suport.

Zeta