Carrer 038

La Veu del

Publicació mensual

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

N^38 Gener-Febrer1996

r./''/ \ \

LARA PRESIDENT

i

z^

RAHOLA LATERAL ESQUERRA !£:

CAMP DE U ESPANYOL

PARPAL MASSATGISTA

MARAOALL ÀRBITRE CASOLÀ?

ir-.-.

LACALLE LATERAL DRET

í

^^^

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Ciutat Meridiana 276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 357 01 04 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 302 25 31 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòna 424 85 06 Fort Pienc 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20(dm,d|) Gràcia 218 46 48 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

t « Veu tUfl

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragail 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm,d|)

Gener-Febrer de 1996

Secretària de redacció Montse Ayats

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo

Consell de direcció Roser Argemi, Andrés Naya, Àngel Valverde

IVIaquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans

Consell de redacció Chnstian Andreu, Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marc Pérez, Marta Pluja, Tito Ros. Carme Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vifias, Goya Vivas

Fotografia Miguel López, Joan Moran, Ferran Paredes, Rubén Pérez, Marc Vives Fotomecànica Pacmer. S.A, (T, 491 48 47) Impressió Grinver, SA. (T, 373 68 61) Distribució General Servei, Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col.laboracio del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

®

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm.dj) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dx) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Martí de Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)

Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Tnnitat Nova 353 88 44 (dl) Tnnitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

L'ESCUT

S^ha trencat el silenci Acebillo, Brau, Càceres, Cantallops, Correa i Ruiz, E s t e b a n , Martorell, Messeguer, Milà i Sagnier, N a v a r r o , Pié, Pou, Ribas Piera, S a g a r r a , Solà Morales, T e r r a d e s , Galí i Camprubí, Artigues, Bianco, Racionero, T u s q u e t s , Mackay... La major p a r t d'aquests prestigiosos cognoms són d'arquitectes. La major p a r t d'ells h a n opinat piiblicament contra la requalificació del camp de l'Espanyol. Tota u n a resurrecció.

I u n a reacció i m p o r t a n t , que ha molestat la p a r t c o n t r a c t a n t de la p r i m e r a p a r t c o n t r a c t a n t , és a dir, el senyor P a r p a l .

A nosaltres ens va impressionar. Acostumats a ser pocs en a q u e s t s esdeveniments, era bo, bonic i b a r a t ser t a n t s companys de viatge. Però la sorpresa va d o n a r pas a u n a e s t r a n y a sensació. Els i n t e r r o g a n t s eren molts. D'on havia sortit a q u e s t moviment crític? Com entendre'l? Barcelona portava anys i p a n y s sota la llei del silenci. Amb algunes excepcions, poques van ser les crítiques al pla d'hotels, a la Vila Olímpica, als plans d'urbanització del c a r r e r Dr. Fleming, del Port Vell, de la "Manzana de Oro", o de Piscines i Esports. On estaven, en aquells anys, t a n t s tècnics crítics? On treballaven? Per què t a n t de silenci?

Si l'especulació era el pa de cada dia d u r a n t els anys seixanta, en ple porciolisme, avui, de forma subtil, continua present. La crítica, per t a n t , segueix sent necessària. Donem doncs la benvinguda a aquells que h a n r e c u p e r a t la p a r a u l a ; que segueixin c o h e r e n t m e n t el camí que h a n reprès, i que no acabin a n a n t a participar en el concurs d'idees i projectes que convocaran les a u t o r i t a t s p e r t i n e n t s . T a n t de bo a més dels arquitectes, parlessin els advocats, i els col.legis professionals. Cal impedir la requalificació del camp de Sarrià, i cal s u m a r veus contra a q u e s t a irracionalitat.

Prou de modificar el Pla General Metropolità (Pgm) per la porta del d a r r e r a . E n s diuen que si no el requalifiquem, el camp a c a b a r à en m a n s dels bancs creditors i serà un solar b r u t i amb problemes. No ens engaliparan. Si l'estadi de S a r r i à deixa de complir la funció que li correspon, el seu futur no pot ser altre que e q u i p a m e n t o zona verda. En última instància, l'expropiació sempre és u n a sortida digna.

Anys de vida, i que mai més el silenci sigui preludi d'una nova resurrecció dels morts.

L'escut dels ínsubmisos Davant la polèmica ciutadana sense precedents motivada pel problema urgent i cabdal que suposa determinaf si l'escut de la ciutat ha de portar dues o quatre barres, la FAVB ha decidit aportar aquestes altres propostes d'escut, per tal d'actualitzar-lo i adequar-lo a les noves realitats

CARTES DELS LECTORS El nom de Fort Pienc El barri de Fort Pienc es va anar formant dins de l'àrea militar que va deixar lliure el Fuerte Pío, al ser enderrocat. Aquesta àrea abastava des de la fortalesa emmurallada de la "Ciutadella" fins als veïns poblats d'Icària, la Llacuna, El Clot, etc.

L'esmentat fort quedava al límit entre les jurisdiccions de la ciutat i el terme municipal de Sant Martí de Provençals, i el seu nom provenia de l'ofrena honorífica que se li va fer a Pic di Saboia per ser el general en cap que va sotmetre Barcelona a les tropes invasores de Felip V l'11 de setembre de 1714.

Petits assentaments es van anar estenent pertota l'antiga zona militar que envoltava el dit bastió, zona que prengué el nom de l'adjectiu del lloc, i no el de la construcció vergonyosa; així va néixer el Fort Pienc, no pas Fuerte Pío ni Fort Pius, traducció al català d'aquella ignomínia que per esperit evident mai a la seva història es va utilitzar. Tant o més catalana és l'expressió adjectiva de lloc Pienc que la de Pius que, a la fi, no és més que la

trasposició llatina del terme sense traduir. La terminació enc serveix tant per a designar l'àrea d'influència toponímica d'un lloc o assentament com l'habitant o ciutadà del mateix indret.

Repetim que el barri no adopta el nom del fort, que ja havia estat enderrocat quan aquell es formà, sinó l'àrea que l'envoltava. L'adjectiu topogràfic o gentilici es substantiva per a convertir-se en nom propi.

Exemples n'hi ha un munt a la nostra llengua: Josepets, Hostafrancs, Ripollès, Martinenc, etc.

Però, estimacions a part, el fet evident és que històricament sempre s'ha anomenat Fort Pienc el nostre barri, tant és així, que el club que hi va néixer pels llunyants volts dels anys quinze del nostre segle, ja va adoptar el seu nom. Nom que sols el franquisme es va atrevir a canviar pel de Fuerte Pío.

Jordi Senties

Cementiri de Poblenou A la pàgina 6 del n~ 37 de "Carrer" i signat per David Vargas és publicat un article encapçalat pel segijent: "El cementiri de Poble Nou a l'espera de l'indult" i que sense ganes de polemitzar mereix alguns comentaris com per exemple, l'ús del topònim "Poblenou" en comptes del mes

correcte de "Poble Nou".

Pel que fa als personatges que allí estan enterrats, dir que al panteó on hi han les despulles del creador dels "Cors de Clavé", junt amb les del mestre, reposen les d'un altre personatge de la nostra cultura i historia pròpies. Son les d'en Frederic Soler que signava com a Serafí Pitarra. Entre els nínxols, hi ha un que conté les despulles d'un jove virtuós que un cop enterrat ha estat objecte de veneració popular, i conegut com "El Santet".

Conté característiques curioses com l'escultura d'un àngel tocant una trompeta amb la inscripció "Resurrectionis horam mortuorum specto", obra de Vallmitjana situat damunt l'entrada principal i que originà allà pel 1871 un "ventall" humorístic que deia: "Per què ets meva i ben formada. No ho volgués presumir, Pepeta. Doncs tu també seràs passada. Sota el minyóde...! la trompeta!. Per acabar reprodueixo un epitafi existent en una de les seves tombes i que diu així: "Josep Verneda en digui, jo que, sense mals ni danys fins passats 79 anys, robust i trempat visquí. Un metge qui un mal dia em visità i un vomitiu m'ordenà.

Li digué que no el volia. Ell va dir que em curaria i... vaig morir l'endemà".

Jaume Alfonso

, wlXV

!

^ ^ ^ ^

CARRER

Gener-Febrer de 1996

, * # • , .

•?

La Veu ael

CRÒNICA

3

Salvem l'Espanyol o salvem els Lara?

MANEL CALPE

Segueix el compte enrera sobre el futur dels terrenys de Sarrià i la Xatarra. Tot sembla indicar que aquest mes arribarà el vist-i-plau definitiu a projecte de requalificació dels terrenys del Real Club Esportiu Espanyol, a on es faran més de 700 pisos que podrien permetre al club blanc-i-blau recaptar més de 12.000 milions de pessetes per tal de liquidar el deute (més de 8.000 milions) i disposar d'un marge per encarar el futur i abordar la construcció d'una ciutat esportiva 0 un nou estadi.

L'Ajuntament ja coneix la proposta de l'Espanyol, que demana un coeficient d'edificabilitat del 2'5%, 'es a dir, dos metres i mig de sostre per cada metre quadrat de sòl.

• Mig punt Gener, ja se sap, és mes de rebaixes. Els tècnics municipals s'inclinen per un coeficient de dos metres quadrats de sostre edificable, però l'Espanyol es manté ferm en el 2'5, amb l'argument que li sortiria més a compte deixar que els bancs fessin efectives les hipoteques que pesen sobre Sarrià i la Xatarrra. I és que els terrenys de Sarrià, taxats en 10.000 milions, estan hipotecats per 6.500 milions de pessetes. Segons publicava El País el 23 de gener, els principals creditors del club són el Banco Central Hispano, per un préstec de 4.000 milions, i la Immobiliària Hemisferio, per 1.500 milions. Els altres 1.000 milions corresponen a una emissió d'obligacions. Un hemisferio és la meitat d'un planeta, i en aquest cas l'associació d'idees no és gens gratuïta, perquè tant l'editorial com la immobiliària són propietat de la família Lara. L'editor José Manuel Lara, convé no oblidar-ho, és el màxim accionista de l'Espanyol. El crèdit del Central Hispano, avalat per l'Institut Català de Finances, ha permès al club saldar les set hipoteques diferents que arrossegava amb anterioritat, de les quals les més importants corresponen a préstecs del Banco de Crédito a la Construcción per les obres que es van fer a l'estadi

•

Voler evitar l'especulació no vol dir anar contra l'Espanyol

abans del Mundial del 82. Pel que fa al préstec d'Hemisferio, és una hipoteca sobre el camp de la Xatarra, però no ha servit per liquidar deutes, perquè encara es manté una hipoteca anterior corresponent a l'emissió de 100.000 obligacions, per valor de 1.000 milions de pessetes, i encara hi ha embargaments pendents (d'Hisenda, la majoria) per valor de 820 milions.

Per sobre d'aquest ball de xifres, de dimensions autènticament planetàries, hi ha algunes realitats clares: el temps juga en contra de l'Espanyol, perquè el deute que acumula creix uns tres milions diaris. D'altra banda, el 0'5 que centra la discussió pot marcar la diferència entre saldar el deute I saldar-ho amb beneficis.

• Consens polític Gener ha servit també per constatar que la majoria dels grups polítics semblen d'acord en donar llum

verda a l'operació salvem l'Espanyol. Al llarg del mes uns i altres es van posicionant. La Generalitat, el grup municipal socialista i el de CiU donen per bona la requalifícació i només matisen la forma en què s'ha de portar a terme. L'alcalde, Pasqual Maragall diu que fer pisos és una bona idea, perquè a la ciutat falten habitatges, però que cal una quantitat menor perquè la zona ja està prou congestionada. En contra del que havia avançat, Maragall renuncia a demanar un informe a la Direcció general d'Urbanisme.

El grup d'Iniciativa-Els Verds és l'únic que s'oposa de manera frontal a la requalifícació, desmarcantse de la resta de forces polítiques, inclosos els seus socis de govern, PSC i ERC. La seva presidenta i segona tinent d'alcalde, Eulàlia Vintró, recorda que el Pla General Metropolità només contemplaria el canvi d'ús dels terrenys per a fer-hi habitatges si el club oferís una su-

Especular per finançar AV SARRIÀ

El PGM, davant la situació de condensació urbana, compactació i densificació, va intentar recuperar per a la ciutat espais lliures i equipaments, i així va sorgir la clau 17 per convertir la indústria en espais lliures, vials i equipaments.

La zona de Tres Torres, immediata al camp de l'Espanyol, a la part alta va patir per la pressió especulativa una densificació que el PGM no volia, però que fou permesa per raons polítiques per mitjà de la transitòria 7a, que va generar en aquest àmbit residencial un augment de població molt notable.

La zona de l'avinguda Diagonal i la limítrofe amb la mateixa pels dos costats, és hereva del Pla Parcial d'Ordenació de la zona Nord per l'avinguda Diagonal, recollit al PGM com a zona 18, però no s'ha d'oblidar que el camp de l'Espanyol i l'annex camp de la "Xatarra" van ser qualificats pel PGM, en clau 7a (equipament existent). En cap cas, doncs, pot entendre's que el seu règim urbanístic es pugui veure emparat pel plantejament anterior en base a la clau 18, ja que la seva clau és 7a i no cap altra.

La proposta que es formula per part de l'entitat

esportiva no te suport legal ni cap justificació, i és obvi que la població no ba de perdre un espai d'equipament o lliure d'edificació per finançar el dèficit d'una entitat esportiva, la gestió de la qual no volem ni hem d'analitzar.

Qualsevol pretensió de requalificació desnaturalitza i vulnera l'esperit i la justificació del plantejament actual, però a més a més suposa un atac frontal als drets del ciutadà i de Barcelona, que no pot permetre que l'especulació serveixi per finançar una entitat, que, encara que lloable per ser esportiva, no justifica i en absolut pot pretendre hipotecar el futur d'un sector amb una densificació no volguda ni admesa pel planejament. Aquest és el sentit de les associacions de veïns del barri i de la Favb.

Entenem que no és, en cap cas, d'interès general i que un acte discrecional dels responsables de l'urbanisme de la ciutat, el canvi de qualificació per destinar-lo a usos residencials privats i comercials, i amb les tècniques actuals de fiscalització dels actes discrecionals de l'administració per part de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, no resistiria la impugnació que se li fes.

populars s'han erigit en defensors del consens per no fer patir més el club de Sarrià.

El patriarca Lara també deixa anar que està disposat a posar 4.000 milions de pessetes un cop el club hagi eixugat el deute, unes declaracions que, curiosament, contrasten amb el punt de vista del seu fill, vice-president blanc-i-blau, que dies després es mostra contrari a berlusconitzar e\ club.

El president del club, Francesc Perelló i Eulàlia Vintró també protagonitzen picabaralles dialèctiques, però la crispació arriba al seu grau més alt al nivell dels tècnics. Uns 30 arquitectes i juristes (alguns d'ells vinculats a la política urbanística municipal, com José AntonioAcebilloo Josep Martorell), convocats per Eulàlia Vintró, refusen la requalifícació de les tres hectàrees de Sarrià per tractar-se d'una reserva d'espai important per a la ciutat. Des de les pàgines d'El Periódico, els responsables del document que l'Ajuntament va treure a exposició pública el 19 de gener, repliquen als crítics. Jordi Parpal, ex-tinent d'alcalde d'UrbaRUBEN PÉREZ nisme, i els arquitectes Ribas, apel·len a un urbanisme creatiu i perfície semblant com a compen- es refugien en el fet que el que han sació, i adverteix que podria portar elaborat no és encara un projecte, la qüestió als tribunals. sinó un document preliminar.

La posició discordant d'IC-EV El debat resta obert, però malauserveix al president del grup muni- radament sembla només centrat en cipal de CiU, Miquel Roca, per de- la decisió sobre l'edificabilitat. La manar-los que abandonin els seus qüestió de fons hauria de ser la socis de govern, i insta l'Espanyol requalifícació dels terrenys. a negociar amb l'oposició, perquè És lloable la pretensió que el club PP i CiU sumen més vots que PSC no pateixi però, i la ciutat? La connii ERC. Els republicans, per cert, vència entre la immensa majoria de van anant aproximant postures amb les forces polítiques i els amos de l'Espanyol. Pilar Rahola accepta facto del club espanyolista fan sorgir que es faci una excepció amb l'Es- la terrible sospita d'una operació panyol, sempre i quan el club ho especulativa. Serà realment l'Espacompensi amb la cessió de dues nyol el beneficiari d'una operació ja hectàrees. immoral en ella mateixa? El perill L'espanyolisme convers de la d'un precedent és sobre la taula (el dirigent republicana l'aplaudeix FC Barcelona també pretén l'editor José Manuel Lara, que en rendibilitzar l'entorn del Camp Nou). una entrevista a Top Ràdio elogia I la veritat és que, en qualsevol cas, la intel·ligència de Rahola i la con- costa molt, moltíssim, respondre afirvida a fitxar per un altre partit, com mativament a la pregunta: és lícit per exemple el PP. Deu ser veritat passar per sobre de la legalitat viallò que els extrems es toquen, gent per tal d'ajudar una societat perquè des del primer moment els anònima a pagar els seus deutes?

Irregularitats flagrants • El document presentat per l'Espanyol, batejat com Criteris Generals d'Ordenació, preveu una edificabilitat de 87.162 metres quadrats amb set-cents setanta habitatges i una àrea comercial. Es tracta d'una proposta que presenta flagrants irregularitats.

-La proposta vulnera el Pla General Metropolità, aprovat el 1976 per posar fre a edificabilitats abusives de l'època de la dictadura. El PGM estableix que quan un equipament no és necessari el terreny s'ha de destinar a un altre tipus d'equipament públic (sanitari, educatiu) 0 parc públic.

-Els plans urbanístics amb un índex d'edificabilitat del 2'5% es basen en ordenaments urba-

nístics anteriors, com és el cas dels solars de Cajamadrid i Centralsa, dos dels exemples que utilitza el club per justificar les seves peticions. Aquests dos casos responen a un ordenament de 1963.

-El document inclou en la seva base de càlcul terrenys que no pertanyen al club: vials públics i part del solar de la Xatarra, que ja ha consumit la seva capacitat edificatòria.

-S'argumenta el canvi de qualificació urbanística apel·lant al deute econòmic del propietari dels terrenys, fent primar els interessos particulars per sobre dels col·lectius.

-No s'aporten contraprestacions compensatòries que beneficiïn la ciutat.

Líi y'eu

^^^

del

CAJRRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1996

«^

-^Barcelona, menyspreada FERRAN NAVARRO

PASQUAL MARAGALL í. alcalde de Barcelona està essent fins ara molt prudent amb l'espinós tema de Sarrià. Conscient que tia de representar interessos fins i tot contraposats, Maragall ha volgut obrir un debat ciutadà per no haver de ser ell sol qui carregui amb les conseqüències de la possible requalificació del camp de l'Espanyol.

Amb el repte gairebé impossible de lligar un difícil allioli municipal (Psc, Erc i IcEv) sobre aquesta qüestió, l'alcalde està d'acord amb la requalificació de Sarrià però hi posa condicions. I és que l'alcalde ha declarat que "sota cap concepte es pot sacrificar la racionalitat urbanística amb l'objectiu d'eixugar un deute". Si això últim és l'únic que volen els dirigents espanyolistes, l'alcalde voldria fer-ho assegurant-se un consens, per ara difícil, i, a més, la carambola que algú (l'Espanyol) li rendibilitzés el mort de l'estadi olímpic.

MIQUEL ROCA L ex-secretari general de Convergència esta seguint la polèmica sobre la requalificació de Sarrià amb la tranquil.litat d'aquell que veu el toro des de la barrera. Malgrat tot, és coneguda la seva postura favorable a la requalificació.

I dedicat (diuen que de ple) a la política municipal, no ha deixat escapar l'ocasió de criticar les divisions al govern de Maragall. "El desacord entre socialistes i republicans, d'una banda, i Iniciativa-Els Verds, de l'altra, comporta la ruptura de I equip de govern", ha dit. Maragall l'hi ha respost que això no és la primera vegada que passa, i Roca ha contraatacat dient que amb qui ha de negociar l'Espanvoi és amb Ciu i el Pp, "que sumen més vots que Psc i Erc".

ENRIC LACALLE Es la cara amable i simpàtica del Partit Popular a Catalunya, i un reconegut culé de tertúlia televisiva. No obstant això, Enric Lacalle, cap del grup municipal popular a l'Ajuntament de Barcelona, s'alinia amb la junta espanyolista en el tema de la requalificació de Sarrià. No en parla gaire, però Lacalle dóna suport fermament al projecte dels Lara. I és que allò que el futbol pot separar ho uneix fraterna/ment la ideologia conservadora. I casualitats de les casualitats, hi ha una altra persona que coincideix amb Lacalle en el tema de Sarrià. És Pilar Rahola que, malgrat barallar-se amb el polític popular a través de les ones herzianes, mai no ha amagat la seva debilitat per les pallassades I la moto de Lacalle.

S'ha escrit tant, i en tant poc temps^ de la requalificació dels terrenys ocupats per l'estadi del RCD Espanyol a Sarrià que tot el que es pugui dir sona a "repe". Tanmateix, el tema plantejat és tan important que val la pena insistir en alguns aspectes: 1. El plantejament urbanístic, com a eina democràtica de govern de la ciutat, té com a objecte aconseguir que les transformacions d'aquesta tendeixin a millorar les condicions de vida de la ciutat i dels ciutadans, a apropar-se a l'equilibri perdut en la relació entre edificis i activitats d'una banda, i carrers, espais lliures i equipaments de l'altra. L'administració municipal, entre les seves obligacions, té la de fer un bon ús d'aquesta eina, la de vetllar per respectar-la i fer-la respectar.

2. L'Ajuntament de Barcelona ja fa temps que hia deixat de banda aquesta obligació, i en moltes de les actuacions urbanístiques privades veiem com és prioritari l'afany de rendiment econòmic del promotor per damunt de l'equilibri de la ciutat com a individu col·lectiu. Alguns exemples com el Pla d'Hotels, el Port Vell, els terrenys de FECSA al Paral·lel, el carrerTarragona, etc. en són bones mostres. És a dir, no pensem que el que ara proposa l'Espanyol no s'hia fet mai. Tot el contrari, ja portem una pila d'anys que la referència del Pla General f^etropolità és només un tràmit burocràtic.

3. El que té d'original la proposta de l'Espanyol és que per primera vegada, es parla de forma tan clara.

Un propietari d'un terreny qualificat com a equipament esportiu, que té problemes econòmics deguts a la mala gestió del seu negoci, demana a l'Ajuntament que li canviï la qualificació del seu terreny per així, amb la vàlua que es generi, poder vendre el terreny al millor preu possible i eixugar els seus deutes.

Aquest és l'argument, l'únic argument, que hi ha al darrera de la proposta. Els altres, que si l'estadi és lleig, que si col·lapsa la circulació els diumenges, que si és un buit a la ciutat, etc. són discutibles però, sobretot, es poden resoldre sense cap tipus de requalificació, mantenint l'ús dels terrenys com equipament esportiu.

4. A partir del moment en què

El pas donat per l'Ajuntament admetent a tràmit el document de l'Espanyol és molt més greu del que ens volen fer creure

El camp ha quedat vell però aquesta no és l'única raó per ensorrar-lo l'Espanyol formula la seva proposta, molts propietaris en la seva situació -per exemple el Barca, que ja va fer la mateixa operació amb el camp de les Corts, i li va sortir rodona (al Barca, que no a Barcelona)- deuen estar pendents de quina solució s'adopti per demanar, i per què no, el mateix tracte.

I si l'exemple creix, oblidem-nos ja del planejament, de l'equilibri urbà, i de tantes utopies que durant molts anys hem pensat que eren possibles.

5. El fet que sigui un club de futbol, amb el fenomen social que comporta el futbol, qui proposi una operació així, sembla que li confereixi un especial significat. De manera intel·ligent, els directius de l'Espanyol passen a l'Ajuntament la "patata calenta" de la continuïtat del club en forma d'una requalificació urbanística, barrejant dos aspectes que no tenen res a veure. Si, a més a

més, resulta que es tracta de l'Espanyol i que a Barcelona la major part de la població és del Barca, encara s'embolica més la qüestió.

I l'Ajuntament, havent iniciat el tràmit de la proposta, ha caigut de quatre potes en aquesta trampa, admetent com a vàlid un argument que no té per res en compte la ciutat com a col·lectiu, col·lectiu en el qual la majoria dels ciutadans ni és propietari de terrenys ni és soci de l'Espanyol.

6. Tot això no vol dir que els plans no es puguin modificar, que la qualificació dels terrenys no pugui canviar. Evidentment que sí, però dins d'unes regles de joc que l'urbanisme estableix i que obliguen a respectar alguns principis: -Millorar, i no minvar, el nivell d'equipaments i espais lliures, -Reduir, i no incrementar, la densitat d'edificació d'una ciutat ja prou densa.

-Respectar, i no menysprear, els elements o fites que donen diversitat i identitat a la ciutat.

7. El document que serveix de base per a la proposta no suporta cap anàlisi urbanístic mínimament rigorosa.

Ja no només per l'ordenació volumètrica que proposa (sopade blocs), ni per voler ressuscitar un pla franquista, del 1963, per justificar l'edificabilitat, ni per voler utilitzar l'edificabilitat del terreny de la "Xatarra" per dues vegades...

Sobretot, el que no suporta és cap consideració des de la ciutat com a col·lectiu, a la qual ignora, menysprea i només utilitza per a "justificar" una apropiació especulativa del seu valor de posició.

Des d'aquest punt de vista, el pas que ha fet l'Ajuntament de Barcelona en admetre a tràmit aquest document és molt més greu del que ens volen fer creure.

JOSÉ MARIA PORCIOLES

JOSÉ MANUEL LARA

JOSEP M. ALIBÉS I RICARD FAYOS

Difunt i tot, el seu exemple continua entre nosaltres i la seva ombra plana sobre l'estadi de Sarrià. El 13 d'agost de 1965 Porcioles, aleshores alcalde de la ciutat comtal, va requalificar el camp de futbol de les Corts a petició del Futbol Club Barcelona. Eren els temps en què l'economia estava ressentida per la teràpia del Plan de Estabilización, però els més llestos conspiraven l'enlairament econòmic, que, pel que fa a l'immobiliari, havia de canviar la cara de Barcelona.

L'empresari Josep Maria Figueras va comprar el terreny del Barca per 226 milions de pessetes (dels de 1966), pagats en còmodes terminis. Els beneficis i les pèrdues van ser comptabilitzades per les arques de Figueras i de la ciutat barcelonina. En aquell cas el coeficient d'edificació va ser del 2,99. L'operació va ser tant dura que va haver de ser aprovada per Franco en persona al Consell de Ministres del 13 d'agost de 1965. Fernandez Miranda (gràcies al qual tenim la democràcia actual) i el general Mufioz Grandes el van convèncer. Amb poques paraules n'hi va haver prou.

El fill, de segon cognom Bosch, és el vice-president de l'Espanyol. El pare, simplement Lara, és el propietari de l'editorial Planeta. Però el fill també té un càrrec a l'editorial del pare: n'és el director general. I el pare juga un paper important al club del fill: n'és el màxim accionista, i, a la vegada, una espècie de mecenes que ho arregla tot a cop de talonari; ja ha promès 4.000 milions per fer un nou estadi. El cas és que els dos josemanuels estan molt interessats en requalificar i vendre el camp de Sarrià, perquè a part de socis també són creditors del club, que els deu alguns quants milers de milions. (Per a més informació vegeu el reportatge que signa Manel Caipe a la pàgina tres). Però l'afany de lucre i la prepotència no han d'estar renyides amb les bones maneres, així que en Lara Bosch (que per damunt del president Perelló és qui talla el bacallà a Sarrià) va trucar a la Favb per vendre-li la moto de la requalificació. Els representants veïnals, educats, el van rebre, però la seva postura continua essent contrària a una operació que no dubten a qualificar d"'especulativa".

De professió, gerent del Sector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona l'un, i director de Serveis de Planejament del mateix consistori l'altre. Josep Maria Alibés i Ricard Fayos són els autors de l'informe municipal sobre la proposta de l'Espanyol de requalificar ei camp de Sarrià. Aquest informe es refereix a l'àmbit, l'ordenació, l'edificabilitat permesa i la creació de nous espais lliures on ara hi ha l'estadi, i planteja nombrosos interrogants a l'operació.

Alibés i Fayos manifesten que són moltes les xifres, que no concreten res. Demanen dades, aclariments, però no dubten en entrar per la via de la requalificació. Fa anys aquests dos arquitectes freqüentaven Comissions d'Urbanisme i assessoraven en la matèria a sindicats associacions de vei'ns i altres entitats. Ahir treballaven a les ordres d'Antoni Lucchetti, però avui discrepen notablement del seu ex-company de viatge. Estan per la requalificació; o com a mínim el seu informe no la qüestiona.

Esperàvem una posició més clara.

i ! i \

lu Veu d*-!

^ ^ ^

CARRER

Gener-Febrer de 1996

CRÒNICA

^ ' Més que un club

i es qui JORDI PARPAL I MARFA

Els empresaris que gestionen els clubs, defensors tots ells del més aferrissat liberalisme, tracten ara de justificar l'operació atenent als valors col·lectius ALBERT RECIO

Els aires neoliberals de l'última dècada han tornat a posar de moda la idea d'una societat civil, essencialment bona, contraposada a l'Estat, essencialment pervers. El retorn de la societat civil ha estat la consigna del moment sobre la que s'ha justificat bona part dels processos de privatització del sector públic i de reforçament del mercat per sobre d'altres formes de relació social. En la societat ideal dels liberals totes les associacions han de ser de tipus privat, formades per l'agrupament voluntari de socis que financen amb els seus recursos les activitats que acorden fer col·lectivament. L'Estat ha de limitar-se a vigilar que es respectin les regles de funcionament aprovades per la col.lectivitat i orientades a evitar efectes indesitjables dels comportaments privats sobre terceres persones.

El camp de l'esport sembla un espai privilegiat per experimentar aquest model liberal. Es tracta d'una activitat lúdica, no essencial per a la vida de la col.lectivitat, on resulta raonable que s'agrupin els que tenen ganes d'endegar una activitat en comú, sigui per participar en una competició, per fer una activitat recreativa o per donar suport als competidors.

Però es tracta wi^m d'un dels llocs on més es fa palès, almenys als països del Sud d'Europa, que el model no funciona. L'activitat esportiva adquireix un aspecte simbòlic que ben aviat és utilitzat com a eina política. Els exemples de l'ús polític de l'esport són tan usuals que arriben a semblar normals, com és el fet de les recepcions dels poders locals quan un equip de casa gua-

nya una competició important.

El paper del sector públic és també crucial quan els costos de l'activitat superen les possibilitats reals de la colla de seguidors del club: les subvencions públiques són el pa de cada dia en l'esport de competició.

Un camp que finalment acaba per confondre el caràcter públic i privat de l'activitat i que, almenys a països com el nostre, ha fonamentat la total irresponsabilitat dels directius. No és casualitat que Espanya, Itàlia o Grècia comptin amb alguna de les lligues europees més importants en diversos esports. Els grans fitxatges, els balls de jugadors i entrenadors, les grans instal·lacions no serien sovint possibles si no intervingués el sector públic quan apareixen els problemes financers. Malgrat que els darrers anys s'ha intentat tallar aquesta pràctica, amb la creació de societats anònimes, les coses no han canviat gaire, com ho mostra les importants participacions de capital en mans de les corporacions locals, l'èxit de les pressions dels seguidors de Celta i Sevilla (molt més exitoses que les dels milers d'afectats per les successives reconversions industrials) 0 l'actual demanda de l'Espanyol per la requalificació de Sarrià (un model que aviat tindrà seguidors: Real Madrid i Barca entre ells).

El cas de ^••" l'Espanyol no per usual deixa de ser impresentable. El seu endeutament és producte d'una gestió irresponsable, acceptada a més per unes empreses que li van concedir els crèdits que ara justifiquen la seva demanda de requalificació i que potser es convertiran en beneficiaris de l'operació immobiliària. No sembla lògic que el conjunt de la col.lectivitat hagi de pagar els

Per què no es promou una campanya de solidaritat amb el club a base d'aportacions voluntàries?

Fa exactament 20 anys, al març de 1976, l'advocat Jordi Parpal militava a la Comissió Cristiana dels Drets Humans i a Justícia i Pau, participava en la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats i era secretari general del Gremi d'Editors, a part de pertànyer a la clandestina Convergència Socialista de Catalunya.

Aleshores pensava que "el Dret dels pobres és el Dret Penal, i el dels rics, el Dret Mercantil", i això pel fet que "l'estructura de classe dels rics ha canviat i aquests han passat del capitalisme feudal al capitalisme de les societats anònimes, de les accions en borsa i de la propietat del sòl, no com a terratinents, sinó com especulació urbanística ".

., >iíM>*i<

RUBÉN PÉREZ

El cas de l'Espanyol no per usual deixa de ser Impresentable" plats trencats d'una mala activitat privada, una activitat que a més no és essencial per a la comunitat. Els exemples aliens d'equips desapareguts o fusionats després d'una mala gestió ha esdevingut usual, com ho mostren els exemples de ciutats com la Haia (Holanda) o Copenhague. No deixa de resultar còmic que la munió d'empresaris privats que gestionen els clubs esportius, sovint com una forma de legitimar el seu paper a la col.lectivitat, defensors tots ells del més aferrissat liberalisme, tractin ara de justificar l'operació atenent a valors col·lectius com el caràcter representatiu del club per a la ciutat, la necessitat de considerar l'esport com un fet diferent. No és una novetat, al cap i a la fi l'anterior requalificació, la dels hotels, tam-

EULÀLIA VINTRÓ

PILAR RAHOLA

La segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per Iniciativa per Catalunya-Els Verds és la representant de l'única força política que s'oposa frontalment al projecte de requalificació del camp de futbol de Sarrià. Ara que no fii tia l'Antoni Lucchetti al front de la Ponència d'Urbanisme per donar el contrapunt sempre crític, sembla que la Laii (com l'anomenen molts familiarment) s'ha decidit a marcar els límits que la seva formació política no està disposada a transgredir. Per carregar-se de raó, si és que encara li'n feia falta més, aquesta catedràtica de llatí i grec s'ha assessorat per una trentena d'arquitectes i juristes de reconegut prestigi. Aquests han signat un document de rebuig del pla de requalificació del camp de l'Espanyol. La conclusió és prou clara: el Pla General Metropolità (PGM) estableix que als terrenys de Sarrià, si no hi ha equipaments, només hi pot anar una zona verda. Res de pisos. Fer-ne, tant si són amb un coeficient d'edificabilitat de 2,5 o 1,8, seria un perillós precedent.

Omnipresent com és, Pilar Rahola també té el seu petit paper en l'opereta de la requalificació de Sarrià. De fet, la tercera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i candidata al Congrés de Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya (Erc) és una de les més fervents partidàries d'aquesta operació urbanística. Només hi posa algunes limitacions: baixar el coeficient d'edificabilitat ("el 2,5 proposat és excessiu", ha declarat), fer que el club espanyolista cedeixi tres locals com a equipaments per al barri (un per als avis, un per als infants i un per a les associacions de veïns) i descartar definitivament que amb els pisos es pugui colar algun d'aquests centres comercials que ara proliferen per tot arreu. Amb tant d'entusiasme defensa la requalificació que ningú recorda ja que la filòloga i periodista republicana va declarar, fa un any, que l'entitat blanc-i-blava tenia "un nom poc digne d'un club català". Segurament els dos companys de partit que Pilar Rahola té a la junta espanyolista l'han feta canviar d'opinió.

„ly*í„tij^.

bé es va justificar amb un argument esportiu, el de la necessitat d'hotels per als Jocs Olímpics. I és que a Barcelona els especuladors en saben molt d'utilitzar la coartada esportiva per altres fins.

Si l'entitat és tan representativa com es diu i el seu paper a la ciutat tan essencial, per què en lloc de proposar la pèrdua d'un espai d'ús públic (una operació irreversible un cop realitzada) no es propugna una campanya de solidaritat amb el club a base d'aportacions voluntàries de la població? Potser és que aquests que avui ens venen a totes hores les gràcies del mercat i del voluntaritat per resoldre els problemes causats per la liquidació dels serveis socials, són els que menys confien en les seves pròpies receptes.

^UuiM^i

mi^^-'

Des d'aleshores ençà, l'advocat Parpal ha fet un llarg viatge que el porta a degustar tots els matisos del poder. Va tenir despatx a la Generalitat d'en Tarradelles, a l'Ajuntament de Terrassa, a la Corporació Metropolitana i a l'Ajuntament de Barcelona, on es va convertir en el número dos de Maragall, amb plens poders sobre la política urbanística de la ciutat. Va presidir el decisiu Institut Municipal de Promoció Urbanística (Impu), i les empreses municipals que van gestionar la construcció de la Vila i l'anella Olímpica. El viatge que semblava no tenir fi es va aturar de sobte davant el primer nyap olímpic, el de les goteres de l'Estadi les quals van donar la sensació que la cosa que ens havia de donar prestigi mundial era portada per una colla d'aficionats.

Es va afegir a això el fet que Parpal -qui sap si guiat per la seva moralitat cristiana- no va saber-se estar d'amagar una evidència en plena campanya electoral -que els pisos de la Vila Olímpica no serien gaire socials- el que va provocar l'immediat mentís del tinent d'alcalde Lluís Armet (ai!, Lluís, qui t'ho havia de dir!) i la determinació de Maragall de prescindir d'ell.

Després de 12 anys de frenètica gestió pública, la política va abandonar Parpal, qui es va veure obligat a recuperar el despatx professional de Rambla Catalunya i guanyar-se les garrofes com advocat mercantilista (paradoxes de la vida!), que és la seva especialitat. Les activitats professionals amb les que ha reeixit demostren que ho ha aconseguit plenament -guanyar-se la vida-, i que els coneixements que va adquirir quan treballava per a la ciutat li poden ser de gran utilitat ara que treballa per a ell. El cas de GEC Alsthom a Sagrera-Sant Andreu on participa com a advocat, demostra el que diem. A més, sembla que cobra 400.000 pessetes mensuals de dietes com a membre del Consell Tributari de Barcelona, designat directament per l'alcalde Maragall.

Entre les múltiples ocupacions que porta entre mans, Parpal és assessor d'urbanisme de la junta del Barca. Però, paradoxalment, el rien va plus de Parpal és la seva participació com advocat en la operació especulativa de l'Espanyol -ell prefereix dir-la "urbanisme imaginatiu"-, amb la que ja se situa clarament en les antípodes del viatge que va iniciar fa vint anys, quan deia que, com Lenin, ell també desconfiava profundament dels advocats.

"L'advocat -va dir- és un professional liberal que mai tindrà consciència d'assalariat; està immers en una estructura i té uns clients capitalistes i, vulgui o no vulgui, s'integra en aquesta estructura". És clar que aleshores no parlava d'ell, sinó dels altres.

6

Lu Veu del

CARRER * paraules Sagrada Família, més que un temple CRÒNICA

En

m^ttammmm

640.000 pobres La pobresa afecta cada cop més les persones més joves, sobretot com a conseqüència de l'atur i la precarietat laboral juvenil.

Aquesta és la principal conclusió de l'informe anual de Càritas corresponent al 1995. L'entitat catòlica quantifica en 640.000 les persones que a la diòcesi de Barcelona viuen en la pobresa absoluta, amb una renda familiar inferior a les 30.000 pessetes mensuals. En el seu balanç del 1995 Càritas especifica que el 34'7< de les persones que s'han adreçat a l'entitat per primer cop són del districte de Ciutat Vella, seguides per la gent de Nou Barris (un 157r), l'Eixample (U7f), Sant Martí (10%), HortaGuinardó (9%) i Sants-Montjuïc (7'7,).

Baixa la delinqüència El nombre de delictes a Barcelona va baixar un 3,8'X l'any passat en comparació amb el 1994. Segons dades de la policia de Barcelona, l'últim any es van reduir els robatoris per estrebada en un 17,4%, els d'intimidació van baixar un 4,25%, i els robatoris a cases un 2,5%. Segons les mateixes dades, l'any passat en relació a 1994 només va pujar l'índex de robatoris a vehicles (un 13,23%) i el nombre de violacions, xifrades en 118.

Gerents de districtes El passat 23 de gener l'alcalde Pasqual Maragall va nomenar els nous gerents de districte, substituts de l'antiga figura del coordinador de serveis. Els nomenaments són els següents: Ricard Huertas (Ciutat Vella), Josep Maria Lucchetti (Les Corts), Joan Albert Dalmau (Eixample), Jordi Sisquella (Horta-Guinardó), Pilar Figueras (Nou Barris), Tina Sànchez (Gràcia), Ramon Barnusell (Sants-Montjuïc), Josep Manuel Gonzàlez Cabré (Sarrià-Sant Gervasi), Conxa Riasol (Sant Andreu) i Joan Conde (Sant Martí).

El jutge Manzanares El Consell General del Poder Judicial (Cjpj) ha obert diligències contra el jutge de vigilància penitenciària Ramon Manzanares per un escrit en el que criticava que el president de l'Audiència de Barcelona s'immiscuís en els seus afers.

Manzanares, permanent motiu de polèmica per negar-se sistemàticament a concedir permisos de sortida als presos malalts terminals de la sida, ha estat amonestat també pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Tsjc) per una falta de respecte a un advocat.

G e n e r - F e b r e r d e 1996

A B E L MARUNY I S A L E S

El barri de la Sagrada Família, definit pel temple gaudinià, és un barri residencial i comercial de prop de 100.000 habitants, en alça, i de 105 hectàrees d'extensió. Amb tanta gent és inevitable que el barri s'escapi de les problemàtiques generals que avui dia afecten la nostra societat: el tràfic de droga o l'acció violenta d'alguns grups ó'skins heads són potser els més preocupants. De fet, les importants molèsties i sorolls nocturns que generen els brètols de torn, sobretot a la plaça Gaudí, han fet que els veïns reclamin més vigilància policial. Una vegada al mes l'associació de veïns es reuneix amb responsables de la c o m i s s a r i a del carrer Rosselló per tal de fer el seguiment d'aquesta problemàtica.

• Taules rodones L'hospital de Sant Pau, malgrat pertànyer al districte d'HortaGuinardó, està molt vinculat a la Sagrada Família. Al seu vestíbul s'han fet, almenys, dues exposicions fotogràfiques de la història del barri i del propi hospital. També s'hi han celebrat les dues taules rodones organitzades el 1995 per commemorar els vint-i-cinc anys de lluita veïnal de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.

En la primera taula rodona el president de l'associació de veïns, Joan Sardà, fent un símil amb la societat primitiva, explicà que "aquella gent necessitava agrupar-se per defensar-se de les feres. Fet que, poc a poc, va facilitar la constitució de poblats i, més tard, els gremis que s'havien d'unir per aconseguir els seus objectius. És el mateix procés que va portar a constituir les associacions de veïns", va dir. També es va parlar del canvi d'hàbits, que han anat evolucionant. Abans es vivia més comunitàriament, i en canvi ara el barri de la Sagrada Família és cada cop més impersonal, i la gent en marxa. Només es pensa en posar el negoci, fer diners i anar a la segona residència els ponts i els caps de setmana. No es conserva el sentiment de pertinença al barri que tenen Gràcia, Sants, Sant Andreu i Sarrià. Per alguns se'ls fa difícil admetreuho.

La segona taula rodona va cloure la celebració d'aquest 25è aniversari el passat 29 de novembre.

Hi van participar la presidenta de la Favb, Roser Argemí; Albert Batlle, regidor de Relacions Ciutadanes

La Sagrada Família és un barri viu, amb molta història i amb un dèficit important d'equipaments. La seva associació de veïns ha celebrat durant 1995 el 25è aniversari de la seva fundació

Mentre les obres del temple gaudinià continuen el barri ja gaudeix de la línia 2 del metro de l'Ajuntament; Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador, exconseller de l'Eixample i veí del barri, i Sigfrid Quer, també historiador i membre de la junta de l'associació. El seu president, en aquesta ocasió va repassar les reivindicacions aconseguides com els Jardins de la Indústria, les places Gaudí, de la Hispanitat o Pablo Neruda, la peatonalització de l'avinguda Gaudí i el nou mercat municipal, entre d'altres. També, gràcies a la forta pressió dels veïns, l'any 1993 es va impedir la construcció d'un aparcament sota la plaça Sagrada Família. L'arbrat hagués resultat prou malmès en un moment que, precisament, les places dures estan a l'ordre del dia.

• Desmantellar el Barçalles De cara al futur es reclama, prioritàriament, el desmantellament de la discoteca Barçalles al xamfrà dels carrers Mallorca i Castillejos, per a nous equipaments. També es sol·liciten zones verdes a l'antiga fàbrica de cerveses Damm i a la zona nord de la plaça de les Glòries, a més d'una escola per a adults entre d'altres reivindicacions.

Ei barri de ia Sagrada Famíiia és cada cop més impersonai • L'associació de veïns L'Associació de Veïns de la Sagrada Família va néixer el 17 de juliol de 1970 com una iniciativa antifranquista de manera encoberta. Les claus eren la lluita per la democràcia i la reivindicació cultural i urbanística. Actualment té uns 500 socis.

La fundació i la commemoració del 25è aniversari coincideixen amb les dades d'inauguració de les dues estacions de metro existents al barri: el 1970, la línia 5 i el 1995, la 2. Al començament, l'associació la dirigia una comissió gestora fins que se'n va fer càrrec Albert Vilella. L'actual president, Joan Sardà, el cinquè que ha tingut l'entitat, ho és des de 1986 i encara té corda per a estona. D'altra banda, la Favb i el Banc d'Aliments li lliuren trenta lots de menjar cada mes per a persones ne-

Un apunt d'història • Segons assenyala la recopilació feta per l'historiador i membre de la junta de l'associació de veïns de la Sagrada Família, Sigfrid Quer, fins al 1897 el barri pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals, que llavors fou agregat al de Barcelona. La divisòria entre els dos termes i també amb el de Gràcia era el Torrent de la Partió, que també s'anomenava camí del Coll del Portell: des d'aproximadament Sicília-Travessera, esbiaixava cap a Nàpols-Provença i travessava més avall al carrer de Mallorca a una quarta part del tros comprès entre Nàpols i Roger de Flor.

Els orígens del barri són de ben entrat el segle XIX,

en el que es coneix com el nucli del Poblet, construït segons les línies del pla Cerdà a l'any 1868. Els primers habitants s'instal·laren prop del Temple Expiatori de la Sagrada Família, entre els carrers Marina, Mallorca i Aragó.

Durant molt de temps havia estat un barri ramader i ple d'horts, però el desenvolupament industrial i la ubicació del temple gaudinià, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el de l'Aliança generaren un barri diferent, actiu i ple de vida. Aquí s'hi van instal·lar fins a 30 empreses tals com la Nerva, Myrurgia o Henry Colomer entre d'altres.

cessitades del barri. Els voluntaris fan el repartiment i altres tasques igualment importants que, sense ells, seria impossible dur a terme. També es publica un butlletí bimensual de vuit pàgines per als socis amb l'actualitat del barri. A més, la de Sagrada Família és una de les associacions de veïns més actives de la ciutat.

Coordina una pila de serveis: cursos de català i anglès, escola de modisteria, gimnàstica de manteniment, puntes de coixí, biblioteca i assessoria jurídica, etc. També organitza col·loquis en que participen, quan s'escau, metges de l'Hospital de Sant Pau. • El temple de mai acabar No podem acabar aquest reportatge sense pariar de la catedral de fama internacional. Sota la direcció de Francesc Villar, el temple de la Sagrada Família va començar a ser construït el 1882. Al 1891 fou encarregat de continuar l'obra el genial reusenc Antoni Gaudí. Des de la seva mort, el 1926 a causa, com tothom sap, de l'atropellament d'un tramvia, hi ha divisió d'opinions sobre si s'ha de continuar o no.

Actualment l'encarregat de dirigir els treballs és Josep Maria Subirachs. El temple rep durant tot l'any la visita d'unes 700.000 persones que permeten seguir invertint en el projecte uns 300 milions de pessetes anuals. Encara que la venda d'entrades, a més dels donatius, és l'únic mitjà de captació de diners, el president de l'associació opina que els visitants de l'estat espanyol no haurien de pagar.

Les previsions apunten que a finals d'any quedaran cobertes les naus properes al carrer Sardenya i el 1997 la nau central.

La Veu del

CARRER

Gener-Febrer de 1996

CRÒNICA

1

Per sopar, insubmissió MARC ANDREU

Un simbòlic i improvisat restaurant gratuït es munta cada dijous a les deu de la nit davant de la presó Model. Són desenes de joves antimilitaristes que acompanyen l'ingrés a la presó dels tres insubmisos que hi ha actualment a Barcelona complint condemna en règim obert 0 de tercer grau. Pere Comellas, Manuel Blàzquez i Josep Antoni Escalada han d'anar a dormir a la Model cada dia entre setmana.

Comellas està així des del juny passat, quan la seva negativa a realitzar la Prestació Social Substitutòria (Pss) a la mili el va obligar a canviar l'habitació de casa seva per una cel.la compartida amb d'altres 39 persones a la Model.

Blàzquez i Escalada, en canvi, estan a la Model només des de desembre passat, i en règim obert des del 15 de gener, compartint cel·la amb dos reclusos més. Però durant els darrers cinc anys les vides d'aquests dos joves, un veí del Poblenou i l'altre d'Esparreguera, han estat un autèntic calvari per les presons espanyoles des que el gener de 1991 van desertar de les corbetes que els havien de dur a la guerra del Golf.

Els sopars de cada dijous davant de la Model, organitzats des de l'estiu passat pel Moviment d'Objecció de Consciència (Moc) i diversos grups i col·lectius pacifistes, tenen una funció més simbòlica i solidària que gastronòmica. La idea és ben senzilla: alguna taula de càmping i embotit, truita de patates, pa amb tomàquet o macarrons, tot regat amb vi o cervesa. Els menús varien segons els col·lectius responsables de la concentració de cada dijous, però el que mai no falta és la solidaritat,

Els tres insubmisos presos que hi ha a Barcelona sopen cada dijous amb diferents grups d'amics davant de la Model, on dormen

MIGUEL LÓPEZ

Josep Antoni Escalada, Manel Blàzquez i Pere Comellas a la porta de la Model l'amistat i el bon humor. Entre vint i seixanta persones, depèn del dia, conformen un grup d'amigues i amics que, tot esperant l'entrada a la presó dels tres insubmisos (Blàzquez i Escalada a les 11 i Comellas a mitjanit), fa petar la xerrada sota la mirada atenta dels mossos d'esquadra.

• Vides marcades per la pau Les vides de Manuel Blàzquez i Josep Antoni Escalada, com les de molts altres insubmisos (especial-

ment els 300 que hi ha actualment empresonats a l'estat espanyol) estan marcades per la seva opció de pau i radicalitat. En els darrers cinc anys els dos primers han combinat els períodes de reclusió en diferents centres penitenciaris ("els pitjors són les presons militars, especialment la de Cartagena", diu Blàzquez) amb les etapes de llibertat provisional i les de fugitius, pendents sempre que algun jutge fes complir l'ordre de recerca i captura

dictada sobre ells.

Precisament això últim és el que va sorprendre Blàzquez el passat 4 de desembre. La Guàrdia Civil el va anar a detenir a la porta de la seva feina, en una fàbrica de pells de Barcelona. I com li ha passat altres vegades, això li ha fet perdre el treball. Després d'estar alguns dies tancat a la Model, el van portar a la presó militar d'Alcalà de Henares ("ens traslladen d'un centre a un altre com si fóssim bestiar",

puntualitza l'insubmís). Allí va disposar de dues hores per passar el Nadal amb el seu pare i la seva germana (la mare va morir de càncer poc dies després del judici que va condemnar el seu fill). Per cap d'any, en canvi, ja tornava a estar a la Model de Barcelona i va tenir vint minuts per menjar el raïm amb els seus familiars, separats per les reixes.

Quan Josep Antoni Escalada va saber que havien detingut el seu company Blàzquez, va intuir que a ell també l'agafarien. Peraixò, després de passar el dia de Nadal amb la família, va decidir entregar-se voluntàriament. Ell, però, que a conseqüència d'això també ha perdut la feina, no es va moure de la Model. I tots dos es van sorprendre favorablement quan el 15 de gener els van comunicar que passaven al tercer grau i havien d'anar a la presó només a dormir de dilluns a dijous. "Pensàvem que trigarien encara algunes setmanes a concedir-nos el règim obert", comenta Escalada.

Per la seva banda, la trajectòria de Pere Comellas també està marcada per la seva decisió d'enfrontar-se al servei militar obligatori.

Com a insubmís a la Pss, des de juny passat està complint pena de presó, sempre però en règim obert a la Model. I a més, en el cas de Comellas s'aplica també alguna de les disposicions penals que preveu el nou codi penal contra els objectors de consciència que no passen pel tubo: tenia feina de bibliotecari en una biblioteca de la Generalitat i ha perdut el lloc perquè la nova legislació penal inhabilita els insubmisos per treballar a l'administració pública.

La moda militarista guanya adeptes Augmenten els gustos per la roba militar. S'incrementa la venda d'armes en les botigues especialitzades CHRISTIAN ANDREU

Fins feia relativament poc temps els aficionats al maquetisme podien optar lliurement per la compra de material adient en botigues clarament diferenciades de les de roba o productes militars. Amb tot i des de fa un cert temps, a les botigues de maquetisme també es poden trobar revistes militaristes i catàlegs per correu d'armes blanques i automàtiques.

• Botigues diferents Sociològicament, els aficionats al maquetisme i a les armes i roba militar són diferents -afirma Xavier Andreu, propietari de la Botiga Militaria. "Nosaltres sempre havíem destinat la nostra botiga a col·leccionistes i un nombre estable de gent molt determinat. Però l'increment del gust dels adolescents i de tota la societat en general per la roba militar ha fet que obríssim una segona tenda al costat de la primera".

A Sherman Survival, en canvi, el públic és majoritàriament mas-

culí, tot i que de tota mena. L'estabilitat dels clients no impedeix que els mateixos puguin accedir a un surtidíssim catàleg on es pot comprar absolutament de tot (boines, cascos, banderes, matxets, botes, manuals de supervivència, cintes amb himnes, armes automàtiques i fins i tot llença-coets i granades desarticulades). "De vegades, explica Pedró Pablo Gonzàlez, encarregat de Sherman Survival, ens entren caps rapats que volen comprar alguna arma blanca, però tenim pensat respondre amb excuses, com apujar fictíciament els preus per tal que marxin sense comprar res".

• Increment de revistes Però la simbologia de pins i clauers de tota mena (esvàstiques originals de l'època o pins de la Legió al costat de clauers soviètics o medalles dels Mossos d'Esquadra) no es troba només en aquest tipus de botigues.

En els darrers mesos el nombre de revistes militaristes s'ha vist in-

crementat a Barcelona. Si abans era difícil trobar cert tipus de revistes defensores de la tecnologia armamentística ara es poden trobar en qualsevol quiosc de carrer.

A l'actualitat es poden trobar més de 25 títols en castellà o anglès a un preu de 600 pessetes cadascuna (Soldiers Raids, Todo Armas, Guns, Comando, Tecnologia Militar...).

Per a Jordi Albir, objector, "moltes d'aquestes revistes aposten clarament pel militarisme, la xenofòbia i l'etnocenthsme europeu (l'enemic sempre és descrit com a groc o àrab). En algunes -continua Albir- es poden demanar tot tipus d'armes automàtiques, i metralladores. El més greu és que les ofereixen com si fossin verdures".

•

• Simbologia feixista Avui en dia només fa falta la fotocòpia del D.N.I. per poder comprar armes de balins o fogueig. Les armes blanques com el ganivets mata-senglars o els matxets han

estat legalitzades recentment, però si la policia les troba a un vianant, aquest rebrà una forta sanció administrativa.

En algunes botigues de souvenirs de la Rambla es vénen aques-

MIGUEL LÓPEZ

Un arsenal a l'abast de qualsevol butxaca tes armes i, a la majoria, tot i que "amb poques vendes" els ciutadans poden adquirir també pins, clauers o D.N.I. franquistes per un preu inferior a les 200 pessetes.

s

La Veu tU-l

CARRER

CRÒNICA

El cadastre, congelat MANEL CALPE

L'Ajuntament de Barcelona i el ministeri d'Hisenda decidiran de manera conjunta abans del 30 de juny com es portarà a terme la revisió cadastral. L'aplicació dels nous valors pels districtes de SantsMontjuïc i Sarrià-Sant Gervasi ha quedat congelada després de la moratòria de tres anys concedida pel Consell de Ministres el 28 de desembre. Al 96 només s'apujarà la tarifa en un 3,5 per cent, corresponent a l'adequació a la inflació.

El consistori està estudiant els efectes fiscals que tindrien les dues fórmules possibles per portar a terme l'actualització del cadastre: ferho de forma global o aplicar-ho només a zones puntuals que hagin sofert canvis en el plantejament urbanístic, com és el cas de l'anella olímpica. En qualsevol cas, s'enceta un període transitori que permet flexibilitzar la revisió i dóna més oportunitats als afectats per tal de reclamar 0 recórrer. La Favb ha demanat reiteradament una comunicació fluïda entre totes les parts implicades, per fer què els barris puguin conèixer els elements que es tenen en compte per a aquestes revisions.

El cadastre és un impost amb una llarga tradició històrica. La seva creació es remunta al 1716, quan els Borbons van aplicar el Decret de Nova Planta. El seu objectiu és

facilitar un inventari valoratiu dels béns immobles urbans i rústics.

Amb la revisió cadastral Hisenda pretén apropar els valors oficials de la propietat immobiliària al 50% del seu valor de mercat. A Barcelona, els valors actuals són a l'entorn del 30%, segons l'última revisió, que data de 1988. A SarriàSant Gervasi i Sants-Montjuïc, on hi ha a prop de 200.000 habitatges, aparcaments i comerços, es preveien unes pujades mitjanes del 121% i el 107%, respectivament. A l'últim trimestre del 95 els veïns dels disthctes revisats van començar a rebre les notificacions municipals de revisions cadastrals, que en molts casos disparaven de forma notable els valors dels immobles. A Sants, per exemple, pisos de més de 80 anys taxats en 4 milions de pessetes veien com es triplicava la seva valoració. Molts veïns es van queixar que la revisió només s'apliqués a una part de la ciutat.

La suspensió de la revisió cadastral es va produir després que l'Ajuntament de Barcelona, a proposta de CiU, instés el Govern Central a adoptar mesures per tal que l'actualització del cadastre no portés implícit un increment de la pressió tributària en altres impostos. En aquest sentit, la pujada dels valors cadastrals es compensava amb una rebaixa en l'impost de béns immobles (IBI).

comercial boísera

Gener-Febrer de 1996

Parterres nous als jardins Forestler La publicació d'una denúncia sobre l'estat dels jardins de Forestier a Miramar accelera la seva restauració a fons CATHERINA AZÓN

Arran de la publicació en l'anterior número de CARRER d'una notícia que denunciava les destrosses intencionades fetes per Parcs i Jardins als parterres de Miramar, hem rebut una carta del director-gerent de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, Antoni Falcón, en la que afirma que aquesta informació està basada en "desinformacions, acusacions falses i interpretacions errònies". Falcón afirma que "els parterres han tornat a aparèixer, acabats de plantar, i que en el temps just que requereix el creixement de les plantes hi haurà flors i es refarà l'estètica de Forestier". Per demostrar-ho, ens ha fet arribar una col·lecció de fotos actualitzades de les quals en publiquem una. Segons Falcón, que elogia els criteris de jardineria ecològica urbana aplicats per Parcs i Jardins a Barcelona, les coses han anat de la següent manera: "Els parterres, després d'anys, presentaven un deteriorament lògic que obligava a una restauració a fons, cosa que s'ha fet. La jardineria, però, té les seves regles i demana un xic de paciència; per això l'espai va quedar nu

PARCS IJARDINS

Els parterres s'han replantat amb gespa unes quantes setmanes."

Això contrasta amb el que CARRER ha pogut saber de fonts ben informades, que afirmen que el replantament dels parterres no s'ha produït fins que públicament se n'ha criticat la seva desaparició. Segons aquestes fonts, en un primer moment es van aixecar tots els conjunts florals i es va

2s PERFarnEK3H THBER 26

DISFRESSES, MAQUILLATGES PERRUQUES, COMPLEMENTS

VENDA DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE

Des de 1906 Xuclà, 15 T. 3171428

y\

Paral·lel, 115 T. 4416675

Des d e 1830 DEDICACIÓ ESPECIAL PRÒTESI DE MAMA I BANYADORS APARELLS ORTOPÈDICS A MIDA Ferran, 8

08002 B a r c e l o n a

Tel. 31 7 4 7 87

FABRICACIÓ PRÒPIA ESPECIALITAT EN MOSTRARIS

Rambla de les Flors, 83 Tel. 301 6027

S. A. CLAUSOLLES

Productes Mèdics, Ortopèdics i Veterinaris

aplicar una capa de sauló per aplanar la zona. "Després és cert que s'han tornat a replantar, però la tècnica utilitzada fa sospitar que només es pensa deixar gespa, sense els grups florals dissenyats per Forestier, tal i com va passar als jardins de la plaça d'Armes de la Ciutadella, davant del Parlament".

PERFUMERIA TABER C a l l , 2 6 - T e l 301 0 7 3 4 BARCELONA

Gran Via, 546 Tel. 454 7535/29 Ronda Litoral Mar, 42 Tel. 221 0729

Distribuïdor

CONSOLAT DE MAR, 2 7 AL 31 T. 3 1 0 4 3 91 - 3 1 0 4 4 15 PL. A N T O N I O LÓPEZ, 3

T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

BARCELONA

viajes marsans es un regalo

pastLsserla T-H

jAprovéchese de nuestras ofertas!

FONTANELLA 20 - TEL.: 3018491 - 08010 BARCELONA

La Rambla, 134 08002 Barcelona Tel. 318 72 16 Fax 301 96 96

00

<^ U5 c q

13 ' ^ 'a3 - O C "

S'S « oj 1 3

^tL'ESTEL^*

La Veu del

CARRER

Gener-Febrer de 1996

CRÒNICA

9

RUBEN PÉREZ

Seqüència de com es mou un minusvàlid en els transports públics de Barcelona CHELO LOSADA

La preocupació de l'Ajuntament de Barcelona envers la mobilitat a la ciutat de totes aquelles persones que tenien una discapacitat física va començar el 1978 amb la compra de cinc microbusos de pis baix.

Fins a l'actualitat s'ha continuat amb la mateixa línia i és per aquest motiu que les línies 24, 33, 44, 47, 59 i 72 -la primera i les dues darreres des del mes de setembre de 1995disposen d'alguns autobusos amb pis baix que faciliten la mobilitat de tot aquest col·lectiu. Actualment Transports Metropolitans de Barcelona té encarregats 130 autobusos i tots ells seran de pis baix, segons va declarar el senyor PatiRo, Cap de Relacions Externes d'aquesta entitat.

• Metro El passat mes de setembre es va inaugurar un tram de la línia II (morada) del metro. Tothom demostra la seva alegria perquè aquesta línia està totalment adaptada per a les persones minusvàlideso amb algun tipus de discapacitat motriu. A més de la línia II, també la línia I disposa d'algunes parades que estan adequades per a aquestes persones, com poden ser la de Fondo, Bellvitge, Feixa Llarga i Universitat -actualment en obres.La resta de línies no disposen

La ciutat no és per a ells Els transports públics s'han adaptat a les necessitats dels disminuïts, però encara de forma insuficient dels mitjans adients, però bàsicament es tracta d'un problema econòmic. "La línia II està totalment adaptada, però adequar totes les parades de les quatre línies restants requereix una inversió molt gran i no a totes es pot fer", declara el senyor Patiiïo, "les estacions de metro que s'han fet darrerament estan dotades de tots els mitjans necessaris perquè tot aquell que tingui una discapacitat motriu pugui fer-ne ús".

• Opinions Malgrat tot, alguns minusvàlids es queixen perquè, tal com diu Jenny Fernàndez, component de la vocalia de minusvàlids de l'Associació de Veïns del Parc, "les línies d'autobusos adaptades no connecten els punts vitals de la ciutat"; o, perquè "no tothom pot anar fins a la parada de l'autobús per agafar-lo ja que no té la suficient força física per arribar-hi, depenent de la llunyania de la parada", segons explica Mi-

quel Figueres, vocal de minusvàlids a l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals.

Rafaela Fernàndez, presidenta de Minusvàlidos Asociados para el Transporto Adaptado (MATA) diu: "els serveis adaptats de Transports Metropolitans de Barcelona no estan ben organitzats i encara hi ha algun xofer que desconeix el funcionament de la rampa" Per altra banda, es troben els minusvàlids que no fan ús d'aquest servei de Transports Metropolitans de Barcelona perquè "és molt més còmode trucar a un microbús que et ve a recollir a la porta de casa i et deixa a la porta del lloc on vols anar", segons exposa el senyor Eugeni Pérez, component de la vocalia de minusvàlids de l'Associació de Veïns de Navas.

Com molt bé explica el senyor Jordi Miralpeix, treballador voluntari a l'Institut Municipal de Disminuïts, "tot depèn de la voluntat que tingui el discapacitat per adaptar-

se a la societat i per fer-ne ús dels mitjans que té al seu abast".

També existeix un altre col·lectiu amb algun tipus de discapacitat que no utilitza els mitjans de transport urbà perquè no sap que existeixen o perquè, de vegades, s'had'estar una bona estona esperant que arribi un autobús adequat a les seves necessitats.

• Projecte SITPRE Aquest desconeixement del servei urbà així com el desconeixement de les possibilitats per viatjar a altres llocs d'Espanya, d'Europa i del món va motivar a l'any 1994 el projecte SITPRE (Sistema de Información de Transporte para Personas con Problemas de Relación o Interacción con el Entomo) propulsat per la Direcció General de Transport de la Unió Europea i portat a terme per l'Institut Municipal de Disminuïts de Barcelona.

A hores d'ara, el projecte de recollida de dades ja ha finalitzat i s'ha

integrat tota la informació dins del servei 010 de l'Ajuntament de Barcelona. Totes les persones amb alguna minusvalia poden trucar a aquest telèfon i demanar informació sobre la manera més ràpida i còmode d'anar d'un punt de la ciutat a un altre.

Encara que la valoració que es fa d'aquest projecte és positiva, "una vegada que hi hagi més autobusos i parades de metro adaptades i que l'usuari s'habituï a utilitzar aquest transport el projecte serà molt més beneficiós per a tothom", tal com explica la Coordinadora de Projectes Europeus de l'Institut Municipal de Disminuïts, Charo Borda.

Segons exposa el senyor Eugeni Pérez, "moltes han estat les accions que s'han portat a terme, però malgrat tot encara queden moltes altres per endegar"

Alguns minusvàlids es queixen perquè les línies d'autobusos adaptades no connecten els punts vitals de la ciutat

No hi ha diners per millorar els enllaços MARTA PLUJA

La inauguració de la línia 2 del metro va posar en evidència les limitacions d'una xarxa que s'ha quedat obsoleta per manca d'inversions. Dins la jerarquia de problemes destaquen, en primer lloc, les barreres arquitectòniques (llargs trams d'escales, poques escales mecàniques, manca d'ascensors,...) i en segon, els interminables enllaços entre línies.

Tal i com explica el senyor José Antonio Patifïo, cap de Relacions Exteriors de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), el tema de l'eliminació de barreres no pertany només al Metro, tot i que "hi ha la voluntat d'anar adaptant les estacions en funció de les disponibilitats econòmiques".

Segons l'EMT "és prioritari fer millores de tipus intern. Cal renovar estacions i trams que tenen una tecnologia de l'any 1924 i que si no s'arreglen hi ha el perill d'haver de suspendre el servei".

Entretant, la Lídia, de vint-i-dos

anys, haurà de seguir limitada al taxi 0 als autobusos adaptats. Tal com ens diu, "la llibertat de moviment en transport públic que tens si vas amb cadira de rodes és la mateixa que té un canari a la gàbia del menjador". Sortosament, la Lídia encara no ha perdut l'humor.

Un altre tema preocupant per als usuaris és el de les escales mecàniques. Quant a aquest afer, no cal preguntar a ningú què en pensa, només s'ha d'estar una estona a la sortida d'una boca de metro sense escales mecàniques i observar les cares de la gent.

Hi ha, encara, una altra pregunta que es fan els assidus al metro, com la Meritxell, una estudiant que viu a l'Eixample: "per què sempre que arribo carregada amb la bossa les escales no funcionen?". Aquesta és la dràstica comprovació empírica d'una realitat.

D'això, el senyor Patino ens ha dit que l'EMT té previst al Contracte Programa "la renovació i la col·locació d'escales on encara no

RUBEN PÉREZ

•

L'enllaç del passeig de Gràcia es fa interminable

n'hi ha, però sempre segons les disponibilitats econòmiques".

• La llei del mínim esforç Havíem sentit el rumor que l'EMT volia posar cintes transportadores (com les dels aeroports) per tal de facilitar i escurçar aquests enllaços. No cal dir que tots aquells que cada dia s'han d'enfrontar inevitablement amb les connexions del passeig de Gràcia, Urquinaona, Diagonal, Sagrera o plaça de Sants, per citar-ne algunes de les més extenses, van veure el cel obert en sentir aquesta notícia. "Seria fan-

tàstic poder-me estalviar deu minuts i no arribar a la feina ja cansat!", s'exclama en Jaume, un correpassadissos habitual de l'enllaç de passeig de Gràcia.

Tanmateix, el senyor Patino és del parer que les cintes transportadores no són la solució. L'EMT és conscient que cal escurçar els enllaços més llargs, però els projectes previstos passen per "escurçar l'enllaç del passeig de Gràcia uns 90 metres obrint l'accés a través de la línia 4 i posant-lo en contacte amb el pàrking que té al costat, o bé, duplicant els túnels, com és el

cas de la previsió per Sagrera", afegeix . Però de moment, són les dues úniques estacions que estan contemplades en l'actual Contracte Programa de l'EMT. En vistes de tots aquests raonaments, els usuaris haurem de seguir esperant que els Contractes Programa i les disponibilitats econòmiques de l'EMT puguin arribar a fer realitat una xarxa de metro moderna, adaptada a les minusvalies i a les necessitats del públic.

Ara bé, sempre que les necessitats econòmiques no s'hagin d'assolir a costa del preu del bitllet.

La

Veu

deí

CARRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1996

EL CUARTO FOSC Pasqual Maragall Tothom ja el va criticaren el seu moment, però nosaltres no ens podem estar de ficar l'alcalde Maragall una estona al quarto fosc per la seva conferència al Col·legi de Periodistes del passat 9 de gener. Enlloc del balanç de l'any 1995 a la ciutat, Maragall es va dedicar a filosofar i a parlar d'Europa. El periodista que va enviar CARRER, com tothom, va aguantar estupefacte tota la conferència i, al final, va haver de tranquil·litzar un corresponsal d'un diari alemany que, com algun altre estranger col·lega seu, es preguntava: "Això és normal o és que sóc un bitxo rar i no m'he assabentat de res?".

L'endemà Manuel Vilaseró sospitava per escrit en un article d'opinió que Barcelona ja avorreix l'alcalde, "que només raona en clau europea". Si això és així I l'alcalde ja no té cap interès per la ciutat, imagineu què lluny que li deuen els seus barris. Pasqual, al quarto fosc a fer els deures.

Josep Munné L'ex-president del Port, Josep Munné, no sols ha abandonat el "barco" abans que li canviïn el ministre per un altre, del PP, sinó que se n'ha anat a dirigir un projecte privat (el centre de negocis World Trade Center) promogut pel mateix Port. A això se li diu un tipus viu.

Pilar Rahola i Enric Lacalle Si segueixen així, seran la parella de l'any. Es discuteixen mitjançant la premsa i tenen usos i costums similars.

Un exemple, la darrera Audiència Pública. Una vintena d'entitats van presentar un centenar de propostes al Pla d'Actuació Municipal 1996-1999. L'Audiència Pública és un dels mecanismes de participació existents, i el senyor Lacalle i la senyora Rahola no ho valoren. Ningú dels seus partits no va anar-hi, com a mínim a prendre nota. Clar que la Pilar està molt ocupada amb la Copa i la Conferència Episcopal Espanyola i Lacalle o és un despistat, o se'n va anar a donar una volta amb la seva moto d'alt voltatge.

Estan cridats a entendre's. No anirien a fer unes copes, en lloc d'assistir a l'Audiència Pública?

No ho creiem pas. L'idil.li no és tan fort.

• ^^aa>B.-v:

sM

fm^*" Música d e p i a n o a les nits Avinyó, 9 - 08002 Barcelona Tel 318 79 86

>£*"* Restaurante Marisquería

fondues

Cerrado miércoles

Regent Mendieta, 15 08028 Barcelona - tel. 448.20.16

« f S r /t í

^

• B f l • • •

CARRER ARAGÓ, 279 08007 BARCELONA

Carrer dels Escudellers, 10

Tel. 487 23 76

08002 Barcelona

B A B

^

•

Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

^n V^í\f>!

Tel. 301 75 15

Exposiciones permanentes de pintura

^

ESCUDELtERS

restaurant

Tusct, 19 - Tel. 209 69 58 08006 BARCELONA

EL BORN

R A N T

uí/n

mm^^k

ddvkl

Menús naturals equilibrats i diferents

SOOpta

^K^

<!^SÍ Restaurante

...i si sou un grup nombrós OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS

L^H-^'^l^ti^

.os^^-SS^Ç^

RESTAURANT VEGETARIÀ

Especialidad en paellas y cocina marinera ALMIRANTE CERVERA, 2 (BARCELONETA) Tel/Fax 221 50 62 08003 Barcelona

e^

PLAÇA REIAL, 6 TEL. 317 3075

MA^a-^

P^

-C

Avinguda de Sarrià, 12 tel. 321 92 96 Barcelona

EL ÚNICO DRUGSTORE DE LA CIUDAD * Dia y noche a su Servicio. * Ràpido, desenfadado en ambiente, moderado en precio. * ÚNICO EN TODO, PARA TODOS, EN PLENA CIUDAD * Su encuentro no debe ser en cualquier sitio, solo en DRUGSTORE DAVID. * Salón privado para fiestas o reuniones, con karaoke (capacidad màxima 45 personas).

EL DRUGSTORE, a todas horas

RESTAURANTE LOS CARAGOLES C a s a Bofarull F u n d a d a el afío 1835 Abierto t o d o s los días de 1 mediodía a 12 noche 0 / E s c u d e l l e r s , 14 - 0 8 0 0 2 B a r c e l o n a Tel. 3 0 2 2 0 41 Fax 3 0 2 0 7 4 3

AMBOS MUNDOS COCINA RÀPIDA ESPECIALIDAD E N TAPAS VARIADAS PLAZA REAL, 9 - 1 0 08002-BARCELONA

í"!» (93) "ESTAURANTE 317 01 66 ' HOSTA L * " . . . 318 79 70

La Veu d*-!

ï i

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1996

DOSSIER

Deu anys de participació La d e m o c r à c i a no és n o m é s anar a votar cada quatre anys. Aquest és un argument que els moviments socials, c o m e l v e ï n a l , no e s c a n s e n d e r e p e t i r .

Per això des de CARRER hem cregut oportú dedicar u n dossier a la participació ciutadana. I per analitzar-la, h e m dut a terme un

experiment pràctic: deu dels nostres redactors han assistit a tots els plens

crònica. £11 r e s u l t a t é s u n a i n s t a n t à n i a d e l a participació veïnal i política als nostres barris, valorada per Andrés

Favb. C o m p l e t e n el d o s s i e r u n article teòric del professor Marco Marchioni, un breu resum de tots els m e c a n i s m e s de participació que hi h a a la n o s t r a ciutat, a càrrec d e Pep Martí i u n a pinzellada h u m o r í s t i c a d'Alfons López.

DOSSIER

KIIHEN PEKKZ

Participar, ^para qué?

Marco Marchioni

©

ntes de intentar definir o concretar mínimamente una idea sobre algo tan complejo como la participación, conviene decir dos cosas a titulo de premisa y para evitar generalizaciones demasiado abstractas: -Hoy hablar de participación significa definir algo "limitado", defmido, de alguna manera circunscrito. Esto para evidenciar diferencias cualitativas y cuantitativas que se aplicaren en otros tiempos en los que se participaba en todo y para todo (la revolución o, al opuesto, el mantenimiento absoluto del status quo).

El problema surge para ver como las d i f e r e n t e s formas de p a r t i c i p a c i ó n "limitadas" y/o "definidas" comunican entre sí para que uno, aún participando en un algo definido, de hecho pueda tener conciencia de lo mas general, de lo mas amplio, de lo mas global, es decir, que los diferentes conjuntes (verdadera defmición de la dimensión política) y para evitar el riesgo muy grande de gremialismo, corporativisme, localisme, etc.

-La segunda premisa se refíere a la

obsolescencia (en mi opinión valorable como delegación no se funciona. Pere esta delepositiva) de la participación ceme militàn- gación tiene que tener limites definides. Si cia y militància como vanguardia. La ne existen formas y canales de seguimienparticipación tiene que ser un becho normal te y control del uso de las delegacienes... y para personas normales, nada de hérees pasa de todo: Gal, corrupciones, etc. Pere y màrtires, nada de excepcionalidad. Si incluso sin llegar a ello creo que una Sociequeremes que sea un dad avanzada que hecho masivo tiene compite dentro de la que ser "normal" y ^^^^•i^^ "aldea global" ne tampoco puede incipuede r e a l m e n t e Hahlar hoy de dir tanto en la vida estar a la altura de participación significa los tiempos y del de cada uno hasta llegar a conmeverla. definir algo "liniitado^% nivel de las necesidades con una ciudaPartiendo o tede alguna manera danía amorfa que niendo en c u e n t a delega y no controla estàs premisas parecircunscrito (véaseeltemadelos ce que hay por lo recortes en tiempos menes tres grandes de vacas pobres y de àreas de motivaciones para participar que, al mismo tiempo, despilfarro en tiempos de vacas grasas).

2. Una àrea de ecologia del ambiente definen unas finalidades de la misma que me rodea tanto en sentido espacial participación. Son las siguientes: 1. Àrea de la democràcia real. Una So- (territorio) como en sentido de contenidos, ciedad moderna se rige en la delegación valore, opciones especificas (concepte y (hacia polítices administradores, técnicos, centenide) de la saludy políticas sanitarias, aparcadores de ceches, poHcía, etc). Sin educación y sistemas formatives, centami-

naciones, e t c , como calidad de vida en el terri torio dende concretamente resido, vivo con mi familia, etc.

3. Una àrea de "integración" (nueva solidaridad) social hacia todo lo diverso, lo ajeno, lo extrafle, lo dií'erente. Las sociedades del fijturo seran las sociedades que han sabido realizar la integración del màxime posible de elementos diverses (etra vez la aldea global) perquè en la integración de la diversidad està la riqueza y està el desarrollo. Las sociedades ne integradoras se estancan y mueren. La Sociedad que integra las barreras (eliminàndelas) se convierte en mejor para todos y no solo para los discapacitades físices. La nueva solidaridad, que antes se expresaba hacia fuera, se tiene que expresar hacia dentro. Lo de Bosnia puede estar bien (no estoy muy seguro) però no sornes capaces de integrar las bosnias que tenemos aquí al lado. Esta integración de la que hable ne se puede dar sin participación y esta no puede darse sin una toma de conciencia. Esto es large y en el fondo es un proceso educativo en el que todos vames aprendiendo de todos.

n Silenci!

CAJcvRER

DOSSIER

Les breus notes dels deu plens de Districte són eloqüents. Menys alguna excepció, al ueïnat només li deixen intervenir en precs i preguntes. No ens han sorprès: fa temps que venim sentint veus que confirmen l'opinió d'aquests Joves periodistes.

Al 1986 es van elaborar la Normes que regulaven la Participació i l'organització dels Disíi-ictes. Vcni participar en la seva elaboració i un dels acords que vam valorar més positivament, queda reflectit en els articles 12 i 13. En ells se situa als Consells de Districte com l'òrgan de representació col·lectiva del Districte i concreta que el citat Consell celebrarà sessions que "seran públiques i s'establirà la forma adequada per fer possible les intervencions dels assistents que ho sol.licitin".

Es a dir, el Consell de Districte és l'òrgan representatiu; en ell estan presents tots els representants de les forces polítiques que governen o són oposició en el municipi. I aquesta representativitat es desenvolupa eri els plens, on s'ha d'opinar i definir-se davant dels punts que es debaten. És el moment de trobada entre la institució i els governats, siguin ciutadans o associacions. El reglament no limita les intervencions a ''precs i preguntes". Són. sessions piíbliques i participatives; convertir els assistents en "oients" no respecta ni l'esperit ni la lletra del Reglament.

Participar en reuniona informatives, en els consells consultius d'entitats o en comissions de participació, no anul.la el dret a veu en els plens de Districte. Ens diuen; ''l'important és participar en els processos de definició i això es realitza fora del ple"; és una veritat a mitges. perquè la participació també és necessària per fer que tots es defineixin després de sentir les nostres opinions, oper manifestar la discrepància, i davant de governs municipals no progressistes, per buscar el recolzament de l'oposició.

A vegades arriben a afirmar que no ens donen la paraula per que les sessions no siguin excessivament llargues. Ara que parlen només ells, passen dos, tres i quatre hores fins que arribem a ''precs i preguntes". Es qüestió d'ordenar i limitar el temps a tots.

La solució és senzilla: s'han de concretar mecanismes de funcionament, però respecten Ja lletra i l'esperit d'un reglament que aquest any compleix deu anys.

Andrés Nava

Ciutat Vella

Eixample

Ple de burrocràcía

«Cal votar?"

Jordi Baroja

Manel Calpe

Us proposo un joc bastant entretingut. Aneu a algun ple de districte del que no en sapigueu res. Llavors, un cop assegut tothom, intenteu esbrinar de quin partit polític és cada conseller només jutjant-lo pel seu aspecte. A Ciutat Vella vaig jugar i vaig fallar estrepitosament. La majoria dels del PSC enlloc de dur un jersei roig destenyit portaven americana i corbata. E!s de CiÜ enlloc de barretina com els bons "catalanets" portaven americana i coi'bata. Els d'ERC i Iniciativa, vestits més informals, els vaig encertar. Però amb els del PP va ser una cosa sorprenent. Jo buscava gent amb uniforme blau 0 amb l'ABC sota el braç. Però enlloc d'això un d'ells era jove, portava jersei, una mica de grenyes i parlava català, era tot un Jaspü On s'ha vist això? Com els podrem reconèixer si vesteixen com nosaltres? L'altre del PP anava, evidentment, amb americana i corbata.

Som al tercer punt de l'ordre del dia. El president del Consell, Joan Clos, repassa les propostes d'acord sobre el pressupost i els preus públics pel 96. Miquel Roca pregunta: "no és la comissió de Govern de l'Ajuntament central, qui ha d'aprovar els preus?". Clos, que seu al seu costat, li corregeix: "sí, però a proposta del Consell de Districte".

Es vota, i al president del grup municipal de CÍU li queda una cara de certa perplexitat. Minuts més

El cas és que un cop començat el ple entre l'escalforeta de la sala del Pati Llimona, la comoditat de la cadira i el volum baix del micro vaig arribar a comprometre'm amb el món oníric. I vaig tenir un somni... El ple deixava de ser una discussió fastigosament formal i burrocràtica per tornar-se una assemblea popular. Els consellers eren substituïts per treballadors i camperols que discutien animadament però respectant-se els uns als altres. I el més important és que s'acabava col.lectivitzant les terres. En aquell moment em vaig despertar i en el ple s'estava discutint sobre els contenidors de la brossa. El del PP (el de l'americana) va aplaudir sorneguerament unes paraules d'un del PSC. El president del

"El ple deixava de ser una discussió fafigosament burrocràtica per tornar-se una assemblea popular" ple, senyor Casas, va advertir al popular tot dient: "Darrerament se'ls ha empeltat l'actitud de Madrid". Després d'una breu discussió, el president va dir amb tota l'educació del món "Em permet que el talli perquè sóc el president i el tallo". Al senyor Casas li faltava el toc llatí, el toc hispànic, el toc mascle del "Por mis cojones le corto y no se hable mas". I és que fins i tot les discussions són avorrides.

A la part final del ple va arribar el torn de la veu del poble, deia veïns. Sempre deuen parlar els mateixos perquè el senyor Casas es coneixia tots els noms. Es van fer quatre aclariments i al cap d'un quart d'hora tot s'havia acabat. Total, el ple va durar unes dues hores i quart que resultaven més pesades que ei missatge de nadal del Rei. Però què hi farem, és la democràcia.

Preciós

Teléfon3IB468I

fionos Noevoi, 3

Telèron3IB8294

P.« Ümtia, 92

Telèfon 354 54 28

Cdl,13

Telèfon 302 32 49

feínondo, 13

Telèfon 302 75 39

Hoipital, iO

íelélon 30274 89 Ie!èfon3t7e702

AGRAÏM lA SEVA

COMPRA

HePARTIM AfiESTAUiíANÍS,HOSPITAIS, HOíaS, 8ARS, COUEGIS, ETC.

económicos

ParalnformaciónTel.410 74 80 Sr. Franciscà NOCOBROSI NtVflniFgjg

R<66l, F/í^l...

tard, és el mateix Clos qui, després de llegir els flamants nous membres d'un llarguíssim llistat de comissions, sembla reflexionar en veu alta: "Cal votar?". Murmuris i somriures entre els assistents, i després d'uns instants de desconcert, s'arriba a la conclusió que ara no és necessari.

Sembla com si els polítics locals encara no li tinguin la mida agafada al nou sistema, en principi, positiu, de descentralització municipal.

El primer ple de l'any al districte de l'Eixample havia començat amb un quart d'hora de retard.

L'escenari es mereix el topiquíssim marc incomparable, la sala d'acles de l'elegant edifici d'Aragó, 311, El públic? Prop de 70 persones, mitjana d'edat força elevada, comportament exquisidament civilitzat. El regidor de districte, Joan Marcet, assenyala els grans objectius del Consell: millorar el funcionament administratiu, treballar en matèria d'equipaments i encetar la reactivació econòmica. En poc més d'una hora s'enumeren les principals actuacions. La proposta d'acord sobre la distribució del pressupost, uns 310 milions per les obres en curs, s'aprova amb l'únic vot en contra del conseller del PP, que també s'oposa a les noves tarifes públiques amb l'argument que són preus gairebé de mercat (no és això el que hauria de defensar un partit de dretes?), el que porta a coincidir amb el representant d'ERC. El conseller popular, davant la presència gairebé testimonial de la resta d'integrants de la taula, monopolitza l'ús de la paraula i protesta per la forma en que es va modificar el pla especial pel local situat al costat de la discoteca Barçalles.

Precs i preguntes. El moderador, Joan CIO-ÍÍ, que no ha tingut gaire feina, ha insistit molt que aquesta part és la fonamental del ple, Però es ressol en mitja hora escassa. Afloren algunes reivindicacions: trasllat dels encants vells, dreceres per la plaça de les Glòries, obertura de l'escola de Sagrada Família, i, de nou, Barçalles. És l'únic moment emocionaiU. Vn representant veïnal, en un to força encès, denuncia una ílagi'ant manca d'ètica i diu que l'Ajuntament menteix quan aíirma que al baiTÍ estan cobertes les necessitats d'equipaments públics. Des de la taula es replica amb flegma i rapidesa, i s'aixeca la sessió.

Imparte cursos y consultas de:

• TAROT • NUMEROLOGÍA • MÀGIA BLANCA • VISUALIZACIÓN

I

T^>RTlCMpyiR9

Els polítics encara no tenen agafada la. mida al sistema de descentralització

Gabinete A.G.L.A.

CadendCasarÍQ^t?

G e n e r - F e b r e r d e 1996

T. 317 71 38

TOTS ELS COMPLEMENTS PER CARNESTOLTES Pàrquing gratuït.

Tocant a Rambles (Metro L-3) Molt a prop carrer Ferran

•r^ ..wEï.s^^sesaiK^;siE:.-jK-ï:l·'--ï3

Sants-Montjuïc Avorrida informació Marta Pluja Arribo corrent a la seu del Districte de SantsMonjuíc pensant que feia tard, però encara m'he d'esperar deu minuts abans no comença el ple.

Aprofito per donar un cop d'ull a la sala. Es un edifici modernista, molt guarnit.

En començar la sessió hi ha una trentena de persones, però de mica en mica es va omplint fins arribar a la ratlla del centenar. Tothom es coneix, formen petits grups d'amics d'associació o entitat.

L'ordre del dia té dos punts clau: els pressupostos i e! Pla d'Acció Municipal (Pam). El president sap que s'hi entretindran, així que demana a la secretària que el despatx d'ofici sigui ràpid, i ho és, mentre, els regidors van parlant entre ells de baix en baix.

Després d'aquest pròleg es comencen a despatxar els altres temes. El senyor Garcia, portaveu del PP, fa una rèplica a cada tema, és com un martelleig insistent. Tot i que pretén ser irònic i graciós, només aconsegueix avorrir el personal. Per agi'eujar la situació, la sala té molt maia sonoritat. Moltes coses s'escapen i no

MONTAJE DE CRISTALES

COLOCACION INMEDIATA DE CRISTALES NACIONAL IMPORTACIÓN 15 % DTO.

GRABADO DE MATRÍCULAS TECHOS SOLARES

Tels. 23145 08-232 20 76 Tels. 274 0812-274 10 32 B A R

Aragón, 489 (esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig)

E

L

0

N

A

ino 4 ', FABRICANTE DE ARMARIOS E INTERIORES i ha de tot per e n d r e ç a r lu vostra llar. C a d a cosa al seu iloc i un lloc p e r c a d a cosa. Utensilis de bany que . u s a g r a d a n m . Un bon a.ssortit de I-.siem al cniiiençumeni del caricr del Pi. galans de nit i penjadors, ll.lusioneui'iaça .Sani Josep Orinl.2 (13;irri GMic). vos!, fem petits canvis al vostre b a n y o al Tel. 318 82 83 - 08002 Barcelona. vostre g u a r d a r r o b a .

PàrLjuing graiuïi

PRESENTA • Nuevo sistema de puedas correderiss para armanos de pareu adaptables.

- A medJda y sin obras.

• De lecho a suelo y de pared a pared

96306802 C/ BARCELONA, 34 - SANT BOI

EXPOSICIÓNY VENTA

CARRER

Gener-Febrer de 1996

DOSSIER

Els senyors, amb corbata i vestits que semblaven fets a mida. Entre les senyores, algun abric de pell i molta bijuteria. Una olor de perfum del bo inundava la sala. Aviat em vaig adonar del què passava. Desenes de veïns de l'avinguda Sarrià s'havien acostat al ple per protestar pel que ells consideraven una indecència: el distncte havia aprovat la creació d'una discoteca en plena avinguda "donde, estamos seguros, inin a caballo ruido, drogas y .'íexo". El regidor Llongueres, qual bruixot de la tribu, digué després de meditai-; "Estiguin tranquils". Els veïns feren una breu ovació i immediatament marxaren. Encara no sé si ho ven fer amb ironia o perquè realment ela va satisfer la resposta.

ser\'ir per armar un sarau a la sala i, al final de tot, va haver-hi una allau de crítiques per no haver tingut en compte l'opinió del districte a l'hora de fer el projecte.

Durant el torn dels precs i preguntes, l'audiència, formada sobretot per persones d'avançada edat. va participar activament. Totbom va opinar .sobre la requalificació dels terrenys de l'Espanyol però no es va arribar a res en concret. Vaig sortir del ple convençuda que ha\'ia assistit a un monogràfic. Tot va ser una enganyifa. El que havia despertat tanta fxpectíició no van ser els problemes dei barri sinó únicament què con.^lruiran al camp de Sarrià.

Una altra veïna expressà la seva preocupació per la venda de les places de pàrking situades al recentment mig cobert cinturó de la Ronda del Mig. Diagnòstic del senyor Llongueres: "No hi pensi".

Però el pitjor va venir al final. Els assistents no tenien dret a contrarèplica i algun que altre reflectia al seu rostre la ràbia forçadament continguda. El regidor Llongueres arrenglerà els seus folis, s'aixecà de la cadira, feu mitja volta i sortí triomfalment per la porta, I una servidora, però d'una forma més humil, no tingué altre remei que fer el mateix.

Gràcia

Sarrià-Sant Gervasi Una enganyifa Marta Salinas

s'entenen per l'eco, perquè els altaveus deformen la veu i perquè els regidors no excel·leixen en l'oratòria. A més, els micros són de fireta i. cada vegada que s'obren, acompanyen Is paraules amb un sorollet de fons que treu de p o l l e ^ e r a .

Els pressupostos són un tema feixuc, i molt més en boca del regidor del Districte; tant. que aconsegueix fer badallar la majoria del públic, algun regidor i aconsegueix adormir un eí^pectador. Per a no reincidir, surt de la sala i torna a entrar un cop recuperada la composlura.

Es van seguint tots els temes amb la mateixa tònica de tres contra dos: PSC-IC-ERC versiií; CiUPP. Però al final de !a sessió no he sentit la veu dels representants d'Esquerra, tot i que en les votacions se suposa que votaven afirmativament. Ni un gest, ni un moviment, com due.s estàtues de niarbi'u, impassibles, molt llimy de ia xerrameca popular.

La cosa s'anima en el torn d'intervencions del públic La cosa s'anima en l'ültim punt de l'ordre del dia, en el torn d'intervencions dei públic, on es demanen nou paraules! Retrets, acusacions i algun copet a l'esquena, també.

Fet i fet, més de tres hores de mal- seure en bancs de fusta, i de teirible ensopiment, en un ple purament informatiu on tots els temes ja estaven fets i debatuts o priori entre polítics i veïns.

--".-_:'/: I . ; Í : ; : S

Les Corts P e r a tot h i ha s o l u c i ó Lorena Van den Berg Abans d'entrar a la sala de plens, els veterans periodistes del barri, assidus impenitents a aquests tipus d'actes, j a m'havien avisat que abans em prengués una truita d'aspirines.

Mentre la sala s'anava omplint dels represent a n t s de les diverses entitats de Les Corts, una d'aquestes veteranes m'anava explicant els detalls de cadascun dels consellers, per acabar confessant: "ningú dóna canya i els plens passen sense pena ni glòria".

El regidor, Miquel Llongueres, arribà amb mig hora de retard, encara amb els canapès de la inauguració de l'auditori de L'Illa a l'estómac.

"Perdoneu, perdoneu", murmurava tot atrafegat.

Com que els temes que tocaven no eren gaire trascendents, no vaig poder evitar de desconnectar una mica i mirar al meu voltant. No era l'única, molts consellers feien cara d'estar a la inòpia. El portaveu del Partit Popular, Fernando Martínez, era l'únic que posava "salsa a la vida" perquè de tant en tant feia alguna petita objecció. Vaig observar que cada cop arribava més i més gent.

"jNo estic acostumat que un ple de districte desperti tantes passions!". Així de sincer es mostrava el regidor del districte, el convergent J a u m e Ciurana, pocs minuts després que comencés la sessió plenària. I és que. tanta afluència de públic, resultava molt sospitós. Més que un ple, allò anava a ser un debat sobre el futur del camp de l'Espanyol. Tothom ja sabia que la resta de qüestions quedarien totalment eclipsades. Els mitjans de comunicació van fer un gran desplegament que. a part d'atabalar, va servir per magnificar encara més l'acte.

Mentre s'acostava l'inici del ple, la sala s'anava omplint. Això no és massa difícil perquè al recinte tan sols hi ha cinc rengleres de bancs de fusta que. per cert, recorden ais d'una església. Cada cop hi havia més rebombori. Darrere meu, els de TV3 i els de Barcelona TV xiuxiuejaven, intentant indagar el nom i la famíüa política d'alguns regidors. Ningú, a part dels quatre habituals dels plens, no sap mai qui és qui. Un home de la segona fila, que feia cara d'entès, responia pacientment les preguntes, A punt de tractar l'afer de Sarrià, la sala va arribar al límit de la seva capacitat.

En aquest ple, Enric Lacalle s'estrenava com a regidor. Va aprofitar l'avinentesa per exhibir les seves arts oratòries i protagonitzar alguna picabaralla amb el regidor president, Josep Maria Vegara.

Després de l'ensopiment dels onze primers punts, es va arribar al punt de l'Espanyol. El debat, però, no va respondre a les expectatives creades: les explicacions que va donar el regidor d'urbanisme no van convèncer a ningú; les transparències que es van mostrar tan sols van

Graeietes m a l e d u c a d e s Christian Andreu Dilluns 11 de desembre, a les 7 del vespre. A la sala de plens de Gràcia, d'estil romàntic, els veïns es preparen per començar una inusual Audiència pública programada just abans del ple del districte.

Tol i que en un començament només hi ha uns quaranta assistents, en pocs minuts ia sala s'omple de gom a gom : queden poquíssimes cadires lliures.

Només començar, els veïns es queixen de no haver rebut cap llista dei què es vol aprovar. Així -argumenten- no es pot prendre nota de suggerències posteriors que haurien de ser inclosos en ei ple. El Consell Municipal accepta la proposta i confirma un canvi de l'estructura per altres plens.

Tot i que ia participació veïnal a l'audiència és elevada, alguns punts proposats com la construcció d'un casal per a joves no són acceptats. En llegir-se els pressupostos del Pla d'Acció Municipal (Pam) anual els veïns murmuren : res no s'entén perquè les xifres no han estat repartides. La qüestió no ha pa,ssat de mer tràmit administratiu.

Quan comença el ple s'aprova el Pam sense lornar-io a llegir. S'addueix que ja s'ha fet abans, a l'auditoria pública. A manca d'esmenes (fins i tot CiU, que passa a governar en coalició amb PSC, IC i ERC, hi està d'acord) queda aprovat per unanimitat.

Després de contestar-se algunes qüestions demanades en el ple anterior es proposen les diferents comissions que hauran de formar el cartipàs 95-99. En aquest moment l'atenció del públic decau força. Es poden comptar més de cinc assistents que dormen d'allò més profundament.

La solemnitat de l'acte fa badallar molts altres, algun conseller fins i tot es distreu llegint e! diari.

Quan es demana el vot, cl PP és l'únic partit que s'hi oposa. Quan s'aprova per majoria el nou cartipàs es poden realitzar precs i preguntes. Però el consell es limita a prendre nota per al proper ple. L'absentisme mental de la regidora Sandoval i la finíssima ironia del regidor-president Francesc Homs deixa en entredit l'Interès final dels assistents. Gairebé dues hores després d'haver començat, ei públic marxa amb el regust que l'excessiva disciplina protocol·lària i el sarcasme d'alguns po generals la possible i ciutadana. _. ,. ,

(segueix a la pàgina J4i

E S T E M A L T E U SERVEI A

COTA A U T O E S C O

1 Bisbe, 2 <M> Jaume I T. 315 04 04

7 Torrent de i'Olla, 157 < ^ Fontana 1218 0186

2 Rocafort, 67-69 < y > Rocafort T. 424 00 67

8 Carmen Amaya, 35 (L'Hospitalet) <g> Gornal 1335 6314

3 Joan Güell, 153, entl. A <g> Les Corts T. 330 32 50

9 P-Zona Franca, 142 Bus 9,109 T. 332 8162

4 Cantàbna,42bis < ^ LaPau.Verneda T 305 23 23

1 0 Gran de Sant Andreu, 450 <M>Torres i Bages T 345 52 99

5 Rda. Sant Antoni, 102 entL 1r <g> Universitat 130105 35

1 1 Provença, 455-457 <g> Sagrada Família T. 436 76 49

6 Padilla, 308, EscD, enll. 2a < M > Hospital Sant Pau

1 2 Muntaner, 430 (Sota PI. Adrià) T. 20169 70

T. 455 68 71

1 3 Pi i Margall, 24 (Viladecans) T. 658 92 34

m NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERIÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ, TRÀILER I AUTOCAR

La Veu del

CARRER

DOSSIER : \ tl í , i t *. -,I a i i ^ * < ^ . ,

^

Gener-Febrer de 1996!

bant Aficlreu

»fe.

*Jïlllt .M

Deliris existencialistes

Un gran pas endarrera

Suspès en participació

Poca gent per decidir

A les 19 hores del 19 de desembre, els assistents a lúltim ple del Districte d Horta-Gumardó de l'any 1995 vam enti'ar a la Sala Lluís Companys.

Híiy movida cuando viene al pleno un grupo no conofido. normalmente para quejarse. Hoy no habra". m'explica un assistent que participa assíduament en aquests termòmetres de conscienciació veïnal. Avui no hi haurà "movida", tothom es coneix, si mes nu de vista. Som prop d'una seixantena. Representants d'associacions de veïns i d'altres col.lectius. i un grapat de persones que hi assisteixen a títol individual. Tots junts, son la veu dels 1M4..5.57 habitants del districte. Maravillas Rojo. la tercera tinent alcalde de l'AjuntaiTient, presideix la taula, juntament amb nou representants de les diferents formacions polítiques escollides democràticament, amb la recent incorporació d'ERC.

19 de desembre, vuit del vespre. Encara no és Ihora perí) al carrer el ple ja ha començat. El regidor Antoni Santiburcio i la tinent d'alcalde Eulàlia Vintró xerren amb els veïns que van arribant, preocupats pel pla de Renfé-Meridiana, un dels nou punts de l'ordre del dia, V'intro, que juga al nou paper de presidenta del Con.sell, sembla més dialogant que Santiburcio, president executiu.

Quarts de nou del vespie. Una trentena de persones del centenar que hi ha com a públic segueixen el ple de peu. Són homes li algunes dones I de mitjana edat que representen associacions de veíns, de comerciants, i altres entitats. De joves, només hi .som els periodistes dels mitjans locals, que, per cert, podem treballar amb moltes facihtats.

Aquest es el tercer ple de Nou Barris que se celebra fora de la seu del districte, que està en obres, L'escenari, una improvisada i freda sala del Fòrum Nord: l'espai es ampli, la sonoritat bona, els veïns amb cadira de rodes no tenen cap problema per accedir-hi, i la taula en forma d'hemicicle que ocupen els dos regidors i els setze consellers està al mateix nivell que les cadires de plàstic del públic.

Un vei m'apunta: "que no hi hagi tarima presidencial és molt maco, però poc pràctic per veure qui parla". Tot i això, i salvant l'avorriment general de qualsevol sessió plenària, les condicions semblen prou bones per seguir el ple. Fins i tot algun punt de l'ordre del dia s'il.lustra amb diapositives.

Al rellotge de la Plaça Orfila toquen dos quarts de vuit. Fa fred. Tothom és ja dins la sala de juntes.

Comença la sessió puntualment.

Aquella cara m'és coneguda. Sí, efectivament, la semblança no es pot negar. Es Ernest Maragall, germà de l'alcalde i conseller executiu del districte de Sant Andreu, En aquest ple és l'encarregat de moderar el debat i de fer els donapasos escaients a cada moment.

El senyor secretari, fent gala d'unes extraordinàries facultats per a la celeritat oral, anuncia els primers punts de l'ordre del dia.

Tot va ràpid, com si volguessin enllestir-ho tot el més aviat possible -<,avui també hi ha futbol a la tele?El tema d'aquest dia són les modificacions del Pla Genera] Metropolità al sector de Sant AndreuLa Sagrera, per a entendre'ns: tota la problemàtica i les reclamacions fetes al projecte d'estació del tren d'alta velocitat a La Sagrera.

Es el moment de treure el peu de l'accelerador i de tractar el tema a consciència -no, avui no hi ha futbol a la tele-.

L'exposició de l'especialista en el tema és molt interessant, però es fa eterna. Un cop finalitzada la seva intervenció comença el debat entre els membres de la taula. jOh, no! Tots d'acord? Un moment. No, el representant portaveu de Convergència i Unió es vol fer sentir. Tots els seus arguments són llençats per terra amb una sola frase pel conseller Maragall. "Em sembla que no m'escolta", diu l'incomprès membre de CiU. Es, sens dubte, la frase del dia.

Entro a la seu del districte de Sant Martí i no veig \ ningú. Només una senyora en una tauleta amb un | cartell que diu informació. Li demano on es fa el ' ple, que comença a les vuit en punt. Tots els consellers hi són presents així com el Regidor President, Joaquim de Nadal, i el Regidor Executiu, Francisco Narvàez.

L?nes trenta persones són a la sala, però se'n van anant de mica en mica i al final del ple, cap a les deu de la nit, només en queden una quinzena.

Gairebé tots els assistents són habituals dels plens del districte, com per exemple la Montse Radigales, component de l'associació de veïns del

Aprovació definitiva de la modificació del reglament intern del districte. Abstenció del PP. Acord definitiu pel programa d'actuacio del di.stncte del 1996-1999. Abstenció del PP. Aprovació del pressupost del districte pel 1996. Abstenció del PP. Assignació dels con.sellers del districte que desenvoluparan la tasca de rectors dels centres cívics.

Excepcionalment unanimitat absoluta. Fms i tot la taula .se'n sorprèn!!

Arriba el torn de precs i preguntes. S'incideix en el projecte d'un centre d'assistència primària prop de la plaça Sanllehy. Se senten queixes en contra dels okupes del carrer 'Viver. L'ambient es caldeja. El col.lectiu Agudells sol.licita que la línia de l'autobus 19 arribi fins carrer Natzaret; la requalificació de zones verdes a la 'Vall d'Hebron i l'eliminació de fums i sorolls que pateixen algunes barriades. El representant d'aquesta entitat supera en escreix el temps reglamentari a l'hora de manifestar públicament les seves queixes. Amb un "vostè m'intoxica" dirigit a un dels regidors aquest Col.lectiu mostra la seva disconforinitat "horària'. Sort que abans d'enti'ar a la sala hi ha una safata de caramels: així tot el que hi passi a dins es fa més dolç i engolible.

Quarts d'onze de la nit. El ple ha acabat. Dotze intervencions del públic, com la de Maruja Ruiz, de crítica molt contundent nhan posat el punt i final.

El motiu: el públic s h a quedat sense el dret a veu després de cada punt important de l'ordre del dia i només ha pogut intervenir al final, en el torn de precs i preguntes. Santiburcio i 'Vintró argumenten que així és com funcionen tots els plens de districte.

Els veïns lamenten haver perdut un dret adquirit. 1 la participació ciutadana, en boca de tots, se sent en regressió. Ella ho resumiria així: algun passet endavant però un gran pas endarrera.

La gent present observa l'escena sense massa entusiasme. Arriba l'hora dels precs i preguntes: es dóna llum verda a la intervenció dels assistents. Però una bona part comencen a marxar de la sala deixant que siguin els representants de les associacions de veïns els que es facin sentir, l'n deu en assistència, però no s'arriba a l'aprovat en participació.

Dues associacions fan servir el torn de precs i preguntes Parc. La poca assistència i la familiaritat amb algunes de les persones presents donen lloc a que el President del ple faci alguna que altra broma.

Quan arriba el torn de precs i preguntes només dues associacions de veïns el fan servir: la del Parc i la de Poblenou, Es lamentable que al ple del districte, on es decideixen totes les coses que s'han de fer a Sant Martí, no assisteixin totes les associacions de veïns. La sala no és gaire gran i té un amfiteatre que li dóna un aspecte acollidor. A mes a més, tot el que es diu se sent molt bé gràcies a la bona sonoritat de la sala i als mitjans tècnics -micròfons i altaveus,L'edifici de la seu del districte es va inaugurar l'any 1887. Des de fora sembla antic amb la torre del rellotge que sobresurt per damunt de tot, però una vegada que entres dins te n'adones que és un edifici modern i funcional. Aquests son dos dels aspectes que haurien de caracteritzar tots els Districtes amb l'actual descentralització.

DECORAiilOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15.000 PTAS,

GRAUPE'S Globos publicitarios

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Ei Centre d'Iniciatives de l'Economia Social, CIES, oi^anitza dos cursos cofinançats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Són cursos per a treballadors en actiu i van adreçats a totes aquelles persones que volen rebre una formació en mecenatge social i tècniques de gestió i comunicació aplicades a la realitat particular de les associacions, fundacions, cooperatives, i tot tipus d'entitats similars, a estudiants i titulats universitaris que volen rebre una formació complementària en economia social i, en general a qualsevol persona interessada en el treball pràctic que implica la participació en entitats amb vocació social.

CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES C/ Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR TF. y FAX (93) 751 25 50

TARIFA: 50 GLOBOS: 2.500 Ptas.

100 GLOBOS: 4.500 Pta.=;.

EN 24 HORAS

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NÚMERO 751 25 50

EL TELÈFON DELS VEÏNS: 412 76 49 Torre Jussana

- CURS DE GESTIÓ D'ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE Horari: De lOh a I4h, de dilluns a divendres, Durada: Del 5 de febrer al 27 de mar(.

- CURS DE MECENATGE SOCIAL I EL FINANÇAMENT DE LES ONG Horari: de lOh a I4h, dilluns dimecres i divendres.

Durada: Dell2 de febrer al 27 de març.

Lloc: Escola Universitàría d'Estudis Empresarials.

i^jigas.* CONSELL

MUNICIPAL

D ' A S S O C I A C I O N S DE

informació i inscripcions Centre d'Iniciatives de l'Economia Social, CIES Rosselló, 416,1.3.

08025 Barcelona Tel. 436.31.02.

Fax. 45S.22.90.

- CUMPLEANOS, BODAS, COMUNIONES, FOTOS

V O L U N T A R I A T

Un consell des de la pluralitat de les associacions de la ciutat.

I una agència per facilitar la reinvenció de les associacions I donar-les a comprendre a la ciutat.

DE

B A R C E L O N A

CIES Centre d'Iniciatives de l'Economia Social

Avda. Cardenal Vidal i Barraquer, 30.

Agència Municipal Tel. 407 10 22. de Serveis per a les Metro Montbau i Horta.

A s s o c i a c i o n s Ajuntament de Barcelona

tu Veu del

6!

CARRER

Gener-Febrer d e 1996

DOSSIER

Com participar (avui) P e p Martí

©

les darreries de 1986 (5 de desembre) es \-an aprovai' les noi-mes reguladores de l'orKanilzació dels districtes i de la parlicipacióciutadana a l'ajuntament de Rairelona. A partir d'aquesta data els ciutadans \·ai'en disposa)d'un seguit de possibilitats per |)odei- jxu-ticipai-. l.es normes aprovades espi'cifiquen difercmtsfoi-mesdexerciílaparticiíjacioque, fií-isque nos aprovi la i-io\a Carta Municipal i la seva posterior regiam(.'ntacio, són vigents.

Kn aquest(>s línies s'exposen les formes de participació existents; no es fa un balanç del qiie han suposat per a la ciutadania (balanç que tard o d'hora s'haurà de i-ealitzan, entre d'altres coses p(>iquè caldria la l'ealització d'un estudi acin-at per esbiinar-ho.

Així doncs, les formes contemplades en el reglament esmentat són les següents: Fitxer general d'entitats de participació ciutadana Es tracta d'un fitxer que ha d'instaurar l'ajuntament amb dues modalitats: de ciutat i de districte. L existència del fitxer està vinculada a l'aplicació i desenvolupament de les normes contingudes a l'article 72 de la Llei de Bases de Règim IjOcal.

En aquest fitxer s'hi podran inscriure les entitats sense ai'any de lucre que tinguin per objecte fonamental estatutari de la seva activitat els interesso.s generals de la ciutat o que representin interessos sectorials, econòmics, comercials, professionals, científics, culturals o anàlegs.

El marc territorial d'actuació és el que determina la inscripció en el fitxer de ciutat 0 de districte.

Consell consultiu d'entitats de ciutat El consell consultiu és un òrgan que pot emetre informes en diferents supòsits i que ha d'ésser integrat per representants municipals (presideix l'alcalde i en formen part els tinents d'alcalde i un representant de cada grup municipal) i per representants de les associacions que figurin en el fitxer d'entitats de ciutat (cada associació un representant), així com un representant de cada consell consultiu d'entitats de districte.

Les entitats que formin part del consell consultiu d'entitats de ciutat tindran dret a disposar de l'ordre del dia dels plens municipals, amb 48 hores d'antelació, com a mínim, a la data de la seva celebració. Aquestes entitats podran formular al·legacions o propostes sobre els assumptes inclosos a l'ordre del dia del ple, tot i que la lectura (total o parcial) o no, d'aquestes al.legacions es farà per decisió del president de la corporació.

Una altra facultat que s'atorga als membres del consell, és la consulta als

a/ Els pressupostos municipals. h/ Les ordenances fiscals. d El programa d'act uacio o la seva r-esisió.

m-HKX l'KKLZ

Assistir, amb veu, als plens de districte és una manera de participar. registres i arxius, sense cap altra limitació que les que pugui establir la llei.

Consells sectorials o d'àrea Els tinents d'alcalde o regidors responsables de cadascuna de les àrees i sectors en què s'estructura l'organització municipal, fomentaran la creació de consells sectorials dels seus respectius àmbits d'actuació.

Aquests consells sectorials, tindran com a competències; a/ Ser consultats abans que els òrgans municipals debatin i aprovin assumptes d'especial incidència en el sector del qual es tracti. b/ Proposar conjuntament solucions a problemes concrets del sector. c/ Col.laborar en els estudis i l'elaboració de programes i projectes. d/ Fer el seguiment de la gestió municipal en el tema del qual es tracti. e/ Ésser l'òrgan de consulta en els processos d'elaboració d'ordenances, no solament durant els períodes d'informació pública expressa, sinó durant els mateixos treballs d'elaboració. f/ Proposar els procediments adequats per a la participació ciutadana en els serveis i empreses municipals.

Consell consultiu d'entitats del districte El consell consultiu d'entitats del districte disposa d'unes facultats semblants al de ciutat, condicionat per l'abast territorial d'actuació.

En funció del tamany del districte podrà crear-s'hi més d'un consell consultiu d'entitats.

AB/GABINET DE RERFÍUQL·IERIXV E S T È T I C A l\/l>VSS/VTC3 E D R E N A T G E L I N R À T I C R E F L E X O L O G i l A . F>ODA,l_ Plaça Ramon Berenguer el Gran, 2 esc.esq., entl Via Laietana (davant les muralles) Telèfon 31 O 11 46 (hores a convenir) Obert de 9 a 19 hores Amb la presentació d'aquest anunci obtindrà un 10% de descompte en tots els nostres serveis

Iniciativa ciutadana La inicuitiva ciutadana és atjuella form;» de participació per la qual els ciutadans sol·liciten a lajunlanu'nt (juc porti a tiTint' una determinada activitatdc c-ompctencia i iiiLorí's públic niunicipal, a la finalitat de la qual aporten mitjans economies, béns, drets o treball personal.

L'ajuntament, així com cadascun dels districtes, hauran de destinar anualmi·iit una partida [icr sufragar aquelles activitats que es realitzin per iniciativa ciutadana.

Qualsevol persona o grup de persoiu's físiques 0 jurídiques podran plantcjai- una iniciativa.

Rebuda la iniciativa per l'ajuntament o el districte, se sotmetrà a informacic) publica en el termini d'un mes, si no és (iu(> per raons d'urgencia fos aconsellable un termini més curt.

L'ajuntament o el districte hauran de resoldi-e en el termini d'un altre mes, a comptar des del dia següent en què;icabi el termini d'exposició pública.

Correspondrà al consell consultiu d'entitats del districte; a/ Informar prèviament i preceptiva ala discussió dels pressupostos i el programa d'actuació. b/ Proposar l'adopció d'acords als òrgans decisoris del Districte.

Les intervencions davant les sessions del consell, estan emmarcades en la mateixa línia que les corresponents al consell consultiu d'entitats de ciutat.

Informació piíhlica Sense prejudici del dret general ()ue tenen tots els ciutadans a ésser informats de les activitats municipals i a tenir accés als arxius públics, la informació municipal podrà realitzar-se, a fi d'assegurar la major participació, en les formes següents: a/ Informació pública. b/ Informació pública individualitzada.

Aquesta segona forma no és incompatible amb la primera.

Audiència pública (de ciutat i de districte) L'audiència pública és una forma de participació a través de la qual, els ciutadans proposen a l'administració municipal l'adopció de determinats acords o reben d'aquesta informació de les actuacions político-administratives, que es realitza de forma verbal, en unitat d'acte i al desenvolupament de la qual poden assistir els ciutadans.

L'audiència pública pot ser de ciutat o de districte, en funció dels àmbits competencials qúe es tracti. Per sol·licitar una audiència pública de ciutat les entitats sense afany de lucre han de presentar davant els òrgans centrals de l'ajuntament, acreditació conforme el nombre d'associats que tenen entre totes, és superior als 10.000.

Per audiència pública de districte el nombre d'associats que han d'acreditar és de 500. En ambdós casos es pot demanar audiència pública presentant un plec de signatures que en contingui el nombre esmentat.

L'ajuntament cada any haurà de convocar obligatòriament audiència pública sobre les matèries següents:

Referèndum i consulta ciutadana L'ajuntament i cadascun dels seus districtes podran consultar l'opinió dels ciutadans en matèries de la seva competència a través del referèndum i la consulta ciutadana; els quals, en tot cas, contemplaran: a/ El dret de tot ciutadà censat a ésser consultat. b/ El dret que la consulta expressi les possibles solucions alternatives amb la màxima informació escrita i gràfica possible.

No podran realitzar-se més de tres consultes 0 referèndums en un any. En cap cas les consultes podran versar sobre les finances municipals.

TABACS ESCUDELLERS i objectes de regal C/. EscucJellers, 6 Tel. 302 13 43 08002 Barcelona

Dret de petició L'exercici del dret de petició podrà ésser individual o col·lectiu. En les matèries que siguin competència dels districtes podrà sol.licitar-se que tingui lloc un debat previ a la seva resolució, cas en el qual s'estarà d'acord amb el que es disposa en les normes que regulen l'audiència pública.

Tota petició cursada a l'ajuntament haurà de ser resolta en el termini màxim de tres mesos.

CONTABLE/DIRECTOR ADMINISTRATIVO Facturación, cuentas corrientes, clientes, caja, bancos, i.V.A., I.R.P.F., presupuestos, ctas. Resultados, arqueos, inventaries P.G.C.E.

Trabajos por horas, media jornada o completa

Tel. 284 61 60

16

la l'eu (tel

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de

Lorena Van den Berg i Núria Gonzàlez

Gener-Febrer de 1996

La nova Llei d'Arrendaments Urbans (Lau) ha generat molta polèmica. La seva aplicació té uns efectes determinants per a les persones grans sense recursos

Víctimes de la Lau " - :

'fm

•-•.-•'

"•^^ú^ '^•p.. ^uwrMe^u úii.\ Rt^issictitore les portes de casa seva, un vell pis de l'Eixample per on un devessall de sol entra a través de les finestres cada matí. És una dona petita amb cara somrient i ulls brillants. Els seus noranta un anys gairebé no han deixat marca sobre el seu rostre. Encara té força.

El seu pis està decorat a l'antiga. A cada moble, a cada fotografia, la Maria Mercè hi té dipositats els seus records, records que es remunten a aquell dia de 1939 en què la seva família arribà ala casa.

Ara que ja han mort totes les seves germanes, el pis li ha quedat massa gran. Però aquest pis segueix sent la seva vida. I ara li volen prendre.

El representant de la immobiliària propietària del pis va ser taxatiu després que la seva germana, la Lina, morís un dia de març: "Vostè ha viscut molt bé aquí durant 20,30 anys. Ja se li ha acabat això de pagar un lloguer tan barat". La titular del pis, la germana, havia mort.

No hi havia cap possibilitat de subrogació per a la senyora de la Riva: havia d'anar-se'n en tres mesos. La immobiliària s'emparava en la nova Llei d'Arrendaments Urbans, la Lau, que entrà en vigor el gener del 95.

Però, en què consisteix aquesta llei i què suposa pel que fa a les subrogacions? En Pep Molina, advocat de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), i que porta des dels seus inicis el cas de la senyora de la Riva afirmava que "en una situació en què mor una persona que és titular d'un

MIGUEL LÓPEZ

•

Maria Mercè de la Riva, una més de les víctimes de la Llei

contracte d'arrendament es pot produir una subrogació a favor del seu pare o la seva mare, a favor dels seus fills i a favor de la parella, però els germans ja no tenen cap dret".

• Informació insuficient En el cas de la senyora de la Riva, hi hagut clarament una manca d'informació. "Nosaltres estàvem convençudes que no havien canviat aquesta llei d'aquesta manera tan estranya, perquè més estranya que aquesta em sembla que no la podem fer". La senyora de la Riva no va molt desencaminada. Mentre que entre parelles de fet, siguin heterosexuals o homosexuals, la nova Lau sí que considera els drets de subrogació, entre germans no es contem-

plen. S'avança per una part, però es recula per una altra.

Les oficines de consumidors no paren de rebre trucades i queixes al respecte. Pels llogaters, la notícia de la LAU va caure com una bomba. Des de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (Ocuc) Montse Torrent ens confirma que reben "centenars de trucades pel mateix tema: la Lau. La gent encara no sap ben bé què és i com l'afecta".

Una d'aquelles trucades podia haver estat la de la Maria Mercè de la Riva. "Jo no me'n vull anar d'aquí perquè, on vaig?, què faig?.

Tots el records, totes les coses que van costar tant de fer... Nosaltres pensàvem 'aquí ens enterraran'" La senyora de la Riva s'emociona quan rememora tots

aquells instants feliços que va viure en el pis amb la seva família.

Les il·lusions que va dipositar, el convenciment que la casa l'acolliria per sempre.

• L'edifici, en obres Des del menjador se sent la remor d'unes màquines trajinant. Són els estris que fan servir els paletes que s'apressen a construir la nova escala, fer el forat de l'ascensor, canviar les canonades. La façana ja està pintada. La immobiliària propietària de l'edifici aviat ja tindrà tot enllestit per vendre els pisos al que ella considera un bon preu: 25 milions de pessetes.

La senyora de la Riva se sent sola, tot i que la seva família la recolza. Creu que no és just que després de tota una vida li facin

això. "Jo no sóc cap lladre. He ajudat apagar el lloguer durant tots aquests cinquanta anys. I treballava fort per fer-ho".

Pep Molina, el seu advocat, afirma que "ara tot depèn de la justícia. Ho té difícil". La Lau no admet aquest supòsit i no transigeix: no existeix la subrogació entre germans i el pis passa a mans del propietari.

En Pep Molina ja va plantejar al Síndic de Greuges que això comportava "un cert agravi comparatiu que podria contemplar-se com una vulneració del principi d'igualtat. Si es pot autoritzar la subrogació entre dos persones que formin una parella 'de facto', per què no es pot autoritzar a dos germans?"

De moment no hi ha resposta.

Mentre, la senyora de la Riva resta al seu pis esperant un judici que encara no té data. Potser, en aquest cas, la lentitud de la justícia jugarà al seu favor.

La incertesa de la situació és allò que més la preocupa. "Estic sense papers. Si ho hagués sabut, si ho hagués sabut... Però es va deixar". Ningú va informar ni notificar a aquesta senyora de noranta un anys la situació en què es podia trobar. "Ara imagina't tu que m'hagi d'anar a un altre lloc. Tants anys vivint aquí, et coneix tothom, et paren pel carrer, et pregunten com estàs...

Tant de bo no duri gaire si m'han de dir que no" Maria Mercè de la Riva ens parla de les habitacions de la seva casa. Totes estan carregades de la seva història personal. "Aquí hi dormíem la mamà i jo, aquí la germana gran..." Persobre els mobles hi ha nombroses fotografies gastades pel temps, de quan la guerra, d'aquell color sèpia que simbolitzà tota una època. Per la finestra arriba el soroll d'un matí trafegós al carrer Consell de Cent.

Una llei que s'ha de modificar i aclarir JOSÉ MOLINA

La Lau pateix d'una falta de rigor i tècnica jurídica, que fa difícil la seva interpretació i genera inquietud i inseguretat a les parts afectades. La prova és l'augment de demandes i actuacions judicials que ha generat.

Les parts més conflictives del text es situen en les disposicions transitòries, i en la forma que poden ser interpretades. N'explicarem alguns casos.

El primer afecta els minusvàlids, perquè si bé la Lau contempla una sèrie de drets subrogatoris a partir d'una minusvalia igual o superior al 65 %, una altra llei reconeix que existeix minusvalia a partir del 33 % d'incapacitat. Es produeix així una discriminació d'aquestes persones i es vulnera el principi d'igualtat.

En l'assumpte de les subrogacions dels contractes anteriors al 9 de maig de 1995, és important, des del punt de vista progressista, que s'hagi reconegut la situació de les parelles de fet per equiparar-les a les convencionals. El que no sembla just és que per a altres parents del titular del contracte, com podrien ser els germans, no se'ls reconegui igualment el dret de subrogació, vulnerantse així de nou el principi d'igualtat entre un i altre tipus de relacions entre les persones.

Pel que fa a les actualitzacions i no actualitzacions, també es produeixen interpretacions per a tots els gustos. Es plantegen aquí algunes preguntes, com si és possible l'aplicació retroactiva de la llei, vulnerant així el principi d'irretroactivitat de les lleis. Partint

d'aquest principi es fa difícil admetre que la nova LAU pugui modificar les clàusules contractuals pactades per les parts, quan la voluntat de les mateixes també té força de llei. Per posar un exemple: la nova Lau modifica, inclús amb efectes retroactius, els contractes d'arrendament posteriors a 1964 on les parts no haguessin pactat la clàusula d'augment de l'Ipc. Pel que fa a la qüestió que els ingressos es vegin modificats d'un any per l'altre, ja sigui a pitjor o millor fortuna, hauria de tenir-se en compte les esmentades circumstàncies per la suposada actualització 0 no actualització, ja que l'esperit de la llei està en relació a la capacitat econòmica del llogater.

Sobre el concepte de "quantitats assimilades" a la renda, aplicable als supòsits d'actualització i no actualització, és deduïble la seva aplicació només als contractes anteriors a la llei de 1964, excepte que en els posteriors s'hagués especificat alguna cosa al respecte.

I per últim, en els supòsits d'habitatges de protecció oficial es fa difícil entendre que la nova llei prevegi que es pugui elevar la renda durant els anys que van estar protegits. Per a aquests aspectes conflictius i altres que puguin sorgir, cal que s'estableixin els mecanismes legals per a la seva modificació i aclariment i evitar així la inseguretat jurídica.

La revisió de la Lau acabarà per imposar-se.

Lu Veu del

CARRER

6 ! Gener-Febrer de 1996 V

ENTREVISTA

11

teatre en amor"?

' Àngel Pavlovsky Artista

(í

Un Àngel amb els peus a terra^^

^ Mira, la meva àvia feia un plat exquisit, la meva mare intentava fer-lo igual, però no ho aconseguia.

Quan la mare va preguntar-li a la iaia el mateix que ara em preguntes, l'àvia li va contestar: el faig amb amor. M'aixeco d'hora, em rento les mans i treballo am.b netedat tots els ingredients. ~ Vostè treballa net, amb amor?

H Això mateix. Vaig d'hora al teatre, em preparo, m'estic esperant el moment, desitjant-lo i absolutament... no és concentrat...

— Deslliurat?

^ Obert, alerta.

Una entrevista de Rosa Maria Palència — És veritat que l'Àngel és menys histèric que la Pavlovsky, més casolà?

Ningú no diria que aquest home prim amb posat intel·lectual porta a sota des de fa vint-i-dos anys l'encant de la diva dels escenaris barcelonins estit an^pcamisa de franel·la a quadres verds, texans i sabatilles esportives de lona, et fa un parell de petons amb el caliu d'un vell amic malgrat ens acabem de conèixer.

Això si, res de fotos perquè no ve maquillat. Així que demana que les fotos es facin al teatre Malic abans de l'espectacle que presenta amb gran èxit de públic.

— Vostè es sent molt barceloní?

• i No. Em sento mediterrani.

— Perquè?

• • Perquè em sento estimat. També em tira la lluna, la gent. Quan sóc lluny ho trobo a faltar.

— Què queda de la Pavlovsky de fa més de vint anys al "Barcelona noctie" quan la gent anava per veure els travestis?

• i Aquell moment era molt atractiu, no sé si era artístic, però eren nits precioses, divertides, molt ingènues, malgrat que hi havia personatges que tenien molt de "morbo", que semblaven dones, no era el meu cas. Això va desaparèixer i jo vaig seguir fent coses sense saber que això era l'inici d'una carrera.

Aleshores tothom parlava de la Pavlovsky.

— Però, hi ha hagut una evolució?

Ara la gent ja no va a veure'l per "morbo", oi?

• i Anem canviant. L'ideal és que canviem per a millor. Aquella senyora portava roba ambigua, divertida, molt estrafolària i molt incòmoda, ara ja no fa falta, em vesteixo molt senzilla i còmodament. Hi ha gent més oberta i altre menys, però aquests, quan vénen a veure'm almenys es van pensant.

Fins i tot qui no entra al joc i no aconsegueix vèncer les seves tensions davant de la meva imatge, alguna cosa bona U passa. Ara ve gent de tota mena, fins i tot nens.

— Encara és vostè la Pavlovsky?

• • Si. Jo parlo a traves d'ella, però la diva toca de peus a terra. Sap ben bé que darrera no hi ha assessors d'imatge, ni multinacionals, ho s a p . C a d a cop e s t à més desprotegida, però segueix sent ella mateixa. Ella elucubra sobre els temps que ens toca viure, el discurs és sempre del que vam

RUBEN PÉREZ

Pavlovsky al seu camerino del teatre Malic

voler ser i el que finalment som.

— Però, vostè i la Pavlovsky son la mateixa persona?

iH Darrerament les diferències son mínimes, com el meu maquillatge. Per dues raons; la pell ja no suporta el mateix maquillatge que una pell de trenta anys i a més a més em venia de gust recobrar el que hi ha d'autèntic de mi mateix, amb el maquillatge mínim, només el just per què els focus funcionin.

— Després de 22 anys, quin és el seu balanç?

• i La meva vida no ha estat de frustracions, però tampoc hem aconseguit els reptes de l'adolescència. He continuat amb un personatge que s'ha fet estimable.

— He llegit entrevistes de vostè des de fa vint anys i sempre insisteix que no pensa en el futur.

Encara continua igual? L'edat no li fa pensar d'altra manera?

^ Justament l'edat és la que em fa pensar més en el present. El passat sempre ens tira enrera malgrat que pensem només en lo bo. El futur em despreocupa absolutament. Sóc molt positiu, l'escepticisme no és meu. Es clar que volem un futur millor que el present, però a vegades no podem fer moltes coses excepte ser solidaris fins on ens arriba la mà.

— Vostè és solidari?

• • Sí, he après. Hi ha gent que només és solidaria a les catàstrofes. Jo intento ser-ho quotidianament. Per això als moments difí-

RETRAT La tendresa de l'ambigüitat L'Àngel Pavlovsky va néixer fa una mica més de cinquanta anys a un poble de la província de Buenos Aires i des de fa ara vint-i-dos que viu a Barcelona, des d'on porta el seu personatge, "la Pavlovsky", a tot arreu. D'ofici artista, es nega a definir el seu art: "faig espectacle", diu. Molts l'han definit com "la tendresa de l'ambigüitat", però ell mateix es defineix com "bona persona". Odia mentir a les entrevistes perquè no li agrada que li menteixin ni mentirse a sí mateix. Com "àngel" toca de peus a terra, però com persona és transparent. Diu que la seva terra està on hi ha el seu gos, els seus llibres i les seves coses més imprescindibles. I diu també que és molt bon veí de Barcelona sobretot perquè té també uns bons veïns.

El seu dan-er espectacle "Orgullosament humil" es pot veure al Teatre Malic fins al 8 de març. cils, sempre, màgicament, hi ha algú que em dóna la seva mà. ~ Vostè no és català ni argentí, diu que és una dona que sembla un home, és, segons el seu darrer espectacle "orgullosament humil".

Què li agrada ser un emblema de ambigüitat?

^ Jo no dic que no sóc català, el personatge va néixer rus. Sí que sóc una dona que sembla un home però no sóc símbol de res.

H El que passa és que a la Pavlosvky l'he hagut de passejar molt. Fins que vaig decidir ser jo mateix.

— Anava vestit de la diva fora del teatre?

• • Sí. Era incòmode i costós. Ara vaig així de còmode i no vaig enlloc on sigui només part de la decoració.

— Participa a alguna associació?

IB Només participo quan em criden i si la causa em sembla justa.

Com ara he participat en activitats contra la sida o l'esclerosi múltiple, però no sóc membre actiu de cap organització.

— Què li agrada de Barcelona?

• • El canvi estètic després dels Jocs.

S'ha fet un aprofitament molt intel·ligent i estètic de l'espai.

— Aquest canvi ha coincidit amb un creixement dels barcelonins, o encara anem a la nostra?

• • Com a totes les grans ciutats, Barcelona és salvatgement civilitzada 0, civilitzadament salvatge. A vegades sento por a les nits, però no és que vulgui parlar d'inseguretat ciutadana, és un sentiment, m'han passat coses, però també a altres ciutats.

— Què pensa dels grups d'intolerants que no accepten la diferència, com ara els caps rapats?

^ Jo no em crec, com diuen, que són només una còpia del que hi ha a altres països i que no responen a cap ideologia.

— Que podem fer els que volem viure en pau amb la diferència i la pluralitat?

^ Millorar nosaltres mateixos. Si vols canviar el teu entorn, comença per tu mateix. Si hi ha alguna cosa que no t'agrada de l'altre és perquè tu mateix tens una mica del mateix.

— Que em diu de la parella?

^ Ai... aquesta pregunta la sabia, la tenia preparada, però de m'ha oblidat just ara. Ho juro...

— I de la solitud?

• • No, és una seducció. Jo sedueixo a traves d'ella i funciona. Això no vol dir que li vagi igual de bé a l'Àngel que a la Pavlovsky.

• • L'he patit i l'he gaudit, com la companyia. Mai estic sol. Fins i tot algunes èpoques em vaig sentir envaït. Porto molt bé la solitud triada. Però com que no vaig triarla per tota la vida, estic segur que alguna cosa passarà voltant la cantonada. Segur.

— Com fa per transformar l'agressió en tendresa, per convertir "ei

— Els àngels tenen sexe? a Síííí!

— És una provocació?

18

La Veu del

CARRER

VEÏNS

Gener-Febrer de 1996

Grave situación de los derechos humanos en Colòmbia COMITÈ CATALÀ DE SOLIDARITAT AMB COLÒMBIA

La crisis de derechoslTLiminos~en Colòmbia es de extrema gravedad y el futuro no augura ninguna posibilidad de superar esta situación, sinó antes por el contrario la tendència es a recrudecer la violación de los derechos humanos y a la generalización del conflicte interno.

Diversos organismos internacionales han podJdo constatar como en Colòmbia mas de diez personas siguen muriendo diariamente por razones políticas; Colòmbia constituye el país con la tasa de homicidios mas alta del mundo: 78 homicidios porcada 100.000 habitantes; la existència de 600.000 desplazados; la continuación de las detenciones arbitrarias, sumando 1.200 presos políticos de las càrceles del régimen formalmente democràtico; la realización de bombardeos indiscriminados en el campo que afectan a la población civil; la proliferación de amenazas contra dirigentes sindicales y la aplicación de la tortura como medio para obtener "pruebas".

El actual gobierno de Ernesto Samper Pizano dejó entrever la intención de mejorar esta caòtica situación però la crisis política generada por la financiación de la campaiïa con dineros del narcotràfico lo obligo a abandonar su programa y ceder al militarisme su propuesta de salida a la crisis a través de la declaratoria

ANDRÉS NAYA

•

Los "pelaos" son considerados desechables

del estado de conmoción y la consiguiente legislación de orden publico restrictivas de los derechos fundamentales.

Esta situación se agrava aún mas por la fuerza que últimamente han adquirido las organizaciones paramilitares auspiciadas por altos

mandos militares del gobierno y en cierta medida legalizadas con la creación de las cooperativas rurales de seguridad.

La grave realidad en derechos humanos, la existència de una tasa de impunidad reconocida del 97 % y el panorama descrito, requieren que

la comisión de derechos humanos de la ONU en su 510 periodo de sesiones preste la atención adecuada nombrando para el efecto un relator especial.

Este mecanismo seria un medio eficaz para asegurar el cumplimiento de las recomendaciones formula-

das por diversos organismos internacionales y que el gobierno se ha negado reiteradamente a aplicar y entre las que se encuentran: -Eliminar las pràcticas de la tortura y eliminación de los grupos paramilitares.

-Modificar la legislación que ha favorecido la impunidad dentro de la justícia penal militar, dejando a su jurisdicción solamente los delitós típicamente militares.

-Adecuar la legislación interna para que se aplique la ley y se rechacen las pruebas cuya base sean las torturas.

-Tipificar en la legislación la desaparición como un delito.

-La eliminación de la justícia regional (justícia secreta).

-Retirar del servicio a los agentes estatales notoriamente implicades en violación de derechos humanos.

A partir del momento adelantaremos una camparia a nivel estatal para lograr que el gobierno esparíol apoye el nombramíento de un relator especial, como un gesto posítívo que dé posibilidad para que la Sociedad colombiana supere cuanto antes la difícil situación por la que hoy atraviesa.

Hacemos un llamado para que las asociaciones de vecinos amplien nuestro mensaje a las díversas organizaciones socíales.

El panorama descrito exíge que la ONU nombre un relator especial.

Del metro de Medellín al barrío de Santa Cruz ANDRÉS NAVA

ANDPES NAYA

•

Casa Comunal de Santa Cruz

ANDRÉS NAYA

El metro de Medellín

Recorrimos el barrío. Barracas alineadas conformaban un par de calles. Nos llamó la atención una docena de postes con altavoces, ante cualquier urgència, podían avisar a los pobladores de aquello que fuera de su interès. Finalizamos el paseo y comenzó una emocionante reuníón en la casa comunal.

La comisión del barrío con extrema amabilidad nos invito a unas "gaseosas" y solo nos ímpuso una condíción: nada de fotos a las personas. No era la primera vez. Al igual que en otros lugares las medídas de seguridad eran importantes. En Colòmbia luchar por tus derechos, en este caso el derecho a la vivienda, te expone a cualquier peligro, incluso la muerte.

(En el primer semestre de 1995 son 925 los asesínatos por razones socíales o políticas).

Estàbamos en el barrío de Sant Cruz, municipio de Itaguí, en el Valle de Avurra, a pocos kilómetros de la gigantesca ciudad de Medellín. 30 ahos hace de la primera barraca autoconstruida. "Para nosotros lo mas valioso que hemos construido durante estos ahos es sentirnos barrío, ser solidarios, ser conscientes de nuestra historia. Cuando llegamos a estos lugares no existia ni alcantarillado, ni vías, ni zonas deportivas... con el esfuerzo comunitario, con grandes sacrifícios hemos dotado al barrío de lo poco que tíene".

Hoy el barrío esta amenazado, han decidido derribarlo. El suelo que ocupa se necesita para construir las cocheras del metro de Medellín. El millar de pobladores y pobladoras llevan meses resistiendo apoyados con valor y eficàcia por un colectivo de abogados y arquitectes.

"Es una vergüenza, después de 30 aííos aparece por primera vez la admínístracíón, no para resol ver los problemas, sinó para decirnos que el problema somos nosotros, somos un obstàculo, tenemos que dejar aquello que con trabajo y sudor levantamos", -nos denuncia la única mujer que esta en la reuníón.

Con la llegada del 96 no tenemos noticías recíentes de la barriada. Nos tememos lo peor. La prensa espatïola viene hablando en los últímos días del Metro de Medellín, nada acerca del barrío amenazado, todo

acerca de las míllonarias comisiones cobradas por el Sr. Sarasola, de la presencia de las empresas espafiolas, "Construcciones y Contratas" y "Entrecanales", de los 47.500 millones de pesetas que el gobierno financió con enormes facilidades en nombre de la ayuda al desarrollo de los paises pobres.

La cooperación ha conseguído el mílagro. El metro de Medellín a punto de ser realidad. El barrío de Santa Cruz historia a postergar. Sus pobladores y pobladoras viven de lo que recogen -y reciclan- en las negruzcas aguas del río que les rodea. Se les quiere apartar, "les vamos a Reubicar en el Limonar", poblado a construir con viviendas de 27 metros cuadrados.

(Uno recuerda la reubicación que en los anos 50 padecíeron los barraquístas que fueron trasladados a las famosas viviendas del gobernador en Barcelona).

El viejo del lugar, presente en Santa Cruz desde los primeres momentos, nos explica: "En el barrío estamos viviendo una gran frustración, la solucíón que nos quieren imponer es una burla, un engaríe, un irrespete a nuestros derechos". Baja la cabeza y calla para volveralevantarlay emplazarnos: "jDigan estoen su tierra!, las autorídades colombianas con la cooperación del gobierno espahol y alemàn van a acabar con nuestro barrio". Espaha està orgullosa, sin ella el metro no seria una realidad. Incluso nos dicen que para la inauguración vendrà el Rey de Espaha. El màs joven puntualiza: "Míentras los gobiernos se apoyan para construir obras faraónicas, los barrios necesitamos del apoyo y la solidarídad para no desaparecer en nombre del desarrollo".

Los dejamos ilusionados con su lucha. La vívienda y la tierra. i Nada de fotos por favor! Y es que en Colòmbia a los gravísimos problemas del cada dia, las organizaciones populares, sindicales, campesinas, indígenas, anaden la terrible represíón que practican ímpunemente los "paramilitares".

Al despedirnos rodeados de "pelaos" solo se nos ocurrió decíries: "Cuidense mucho". Conforme nos alejamos una voz se alzó:"iDiganio allà, que se sepa!".

^ ^ ^

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1996 EXPOSICIONS

BARCELONÈS

ESTABLIMENTS

LLIBRES

La botiga de l'esquerra

Consells d'estar per casa

MARTA PLUJA

Rai Ferrer i Onomatopeya REDACCIÓ

Si us agrada la contraportada d'aquest número de CARRER no podeu deixar de visitar l'exposició del seu autor, Rai Ferrer (o el que és el mateix: Onomatopeya), que acull fins el 29 de febrer una sala del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rai Ferrer, que ha col·laborat diverses vegades amb CARRER, fa temps que treballa el camp de la imatge i el grafisme amb els mateixos principis que fa 20 anys, juntament amb Lluís Díaz i Josep Solà, el van impulsar a crear el col·lectiu Onomatopeya: oferir al lector imatges senzilles i intel·ligents que ajudin a entendre en profunditat el món que ens envolta i el seu passat més recent· ARPINTERIA EN P.V.C. RISTALERIA Y ALUMINIO

ALBELIATAIJUERS

Productes insòlits El catàleg de De Dreta a Esquerra inclou productes quotidians, d'ús comú, com ara tisores per a tots els menesters, estris de cuina professionals o tan habituals com tirabuixons o obrellaunes, estilogràfiques,••. Però també conté productes més insòlits als ulls de la dreta, però d'incalculable valor per l'oposició: rellotges amb la corona a l'inrevés, agendes amb l'ordre invertit o un joc de navalles suïsses.

Els propietaris de l'establiment són una infermera de Panamà i un metge català i paradoxalment, tots dos dretans. La clientela és molta i variada, principalment de joves. Com que es tracta de l'única botiga d'aquestes característiques de l'Estat, hi ha clients que aprofiten la seva estada a la ciutat per visitar-la i sol·licitar el catàleg per rebre'l al domicili de Càceres, Canarias, Pamplona, Múrcia o de qualsevol altre indret de la geografia, ja sigui catalana o forastera. I no només tenen encàrrecs de particulars.

RESIDÈNCIA CLARA

DEJA DE FUMAR EN DOS DÍAS

Pregunte por la Sra. CLARA

ÈlLATiHIA

TeBBAC-END

moltes empreses compren en aquest establiment.

Amb tota franquesa, la botiga no és res de l'altre món. És petita i no massa ben situada, però és un tresor amagat per descobrir. Una exclusiva del mercat que ja comença a pensar en l'expansió. Són molts els establiments que s'interessen per aquesta mena de productes i que volen ser-ne concessionaris, una reacció en cadena que dóna moltes esperances i molt bones expectatives pel negoci.

Els esquerrans ho tenen bé "Fins avui, només els dretans ho tenien bé. Ara, els esquerrans també", podria molt ben ser un eslògan electoral, però es tracta del lema de l'única botiga especialitzada en productes per a esquerrans. Un pas més en l'eliminació de barreres i en la democratització de la vida quotidiana, l'averany que presagia que l'esquerra podrà acabar de passar-ho malament, algun dia...

BARNA TAXI

357 77 55 KÈPÍQL·S 284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

tf

SAGRADA FAMÍLIA

SIN DOLOR, SIN EFECTOS SECUNDARIOS ft«*^^^

95% EFICÀCIA CENTRO PARA DEJAR DE FUMAR

EO 456 05 83 C . Rosellón, 436-438 Pral. 3a. BARCELONA

• "101 consells de la casa per la teulada " Barcelona 1995 Editorial Plaza & Janés 168 pàgines. 1.600 pessetes

SBMOO DE n U M reBONMJZM»

COOPERATIVA Ofrece: Ayuda a domicilio. Servicios puntuales. Atención en clínica.

Limpieza del hogar. Personal titulado.

Trabajadoras familiares. Auxiliares de Clínica. Auxiliares de Geriatría.

Empleadas de hogar T e l 455 80 08.

De8a15h.

ADMINISTRACION INMOBILIARIA COMPRA-VENTA ASESORÍA JURÍDICA Y FISCAL

FINCAS FUSTER Av. Meridiana, 382 ent.4 08030 Barcelona -Tel. 311 61 53

Curs pràctic de Formació per a Educadors Ambientals al Pirineu francès (residencial)

SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

Para el bien de tu saiud, descubre el método tr

RUBÉN PÉREZ

Evitar que l'oli de la paella es cremi i acabi cremant la carn arrebossada que volem fregir és ben senzill: només cal deixar flotant a l'oli tres escuradents. I prevenir les empipadores carreres a les mitges és tan fàcil com, abans d'estrenar-les, rentar-les amb aigua freda i esbandir-les en aigua en un recipient en el que hi hagi dissolta una bona cullerada de sucre. Aquestes són algunes de les pràctiques recomanacions que podeu trobar al llibre "101 consells de la casa per la teulada", que ha estat pensat per fer front a 101 situacions problemàtiques que podem trobar a la llar. El llibre ha estat elaborat a partir dels suggeriments que la gent fa arribar al programa radiofònic de Catalunya Ràdio "La casa per la teulada", presentat per Sílvia Tarragona cada dissabte al matí, i és, per tant, un recull pràctic del saber popular casolà. Si voleu saber com reparar la pota d'aquella cadira coixa, arreglar la porta que queda travada al marc o aprendre a obrir una ampolla de cava sense vessar escuma només cal que llegiu aquest llibre, tan o més útil de tenir a casa que qualsevol enciclopèdia.

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

24 plazas en 16 habitaciones y 9 bahos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

T. 420 95 62

T E L . (93) 4 2 3 8 5 8 3 F A X . (93) 4 2 5 3 5 4 0

REDACCIÓ

• La botiga està al número 85 del carrer Copèrnic

Véata: le gustaré. Santa Otilia, 13-15

OBJETOS DE REGALO EN VIORIO VIDRIÓS VENTANAS ESPEJOS SECURIT CORREDERAS CLIMAUT PUERTAS CERRAMIENTOS 01. Mèxic, 24 (junio plaza de Espana) 08004 BARCELONA

Aquesta vegada no parlarem d'una botiga antiga amb l'atractiu dels anys ni el regust artístic, ni tan sols d'una gran tradició· Si hem escollit De Dreta a Esquerra és, precisament, per la novetat que representa.

Es al número 85 del carrer Copèrnic, a la part alta de la ciutat, des de l'any 1994, tot i que des del 93 ja feien funcionar la venda per catàleg· A De Dreta a Esquerra venen exclusivament productes per a esquerrans, ja era hora!

La tradició de l'esquerra no ha estat mai gaire ben vista i, és clar, els esquerrans sempre s'han considerat com uns éssers estranys, rebels, fora de la norma i reciclables per la força. No fa tants anys, entre d'altres barbaritats, als esquerrans se'ls lligava la mà a l'esquena per obligar-los a usar la dreta.

Sobtadament, d'ençà de la legalització del partit comunista, la fama de l'esquerra ha variat considerablement i els nous mètodes pedagògics s'han suavitzat. Ara, als esquerrans fins i tot es respecten, encara que perdura un cert recel i força curiositat en la mirada majoritària.

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA

VENTA E INSTALACION

19

lit Veu d*rl

^4 no c**^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any -Pa cruixent amb tomàquet i..

- Gofres Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 308 18 72-Barcelona

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

A

-JC\

MIGOS M HOGAR

Servicios sociales y doraésticos Llevar compra, ir al medico Gestiones a domicilio y encargos Personal limpieza y companía iConózcanos!

Tel. 3 7 2 97 6 7

Data Del 3 0 d e març al 3 d'abril de 1996 Inscripció Fundació Pere Tarrés Numància, 149-151 08029 Barcelona Tel. ( 9 3 ) 4 1 0 16 02

Lloc I Allotjament

Centre Permanent d'Initiation a l'Environnement (G.P.I.E.) Bagneres de Bigorre (França)

NO T'HI CONFORMIS TRUCA'NS

EL TELÈFON DELS VÉS: 412 76 49

20

^^^

ALTRES

ASSOCIACIONS

_^__^

ítfl^Míi»-/

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1996 i

rtentitat^ Fapac, la "mare" de les I del mes i _

^

_

^^

-^ Apa de Catalunya

La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya celebra els seus vint anys d'existència treballant, com sempre, pel bon funcionament de les escoles

ció, Rafael Torrúbia. Però no només existeix una preocupació pels temes estrictament escolars sinó també per tot allò relacionat amb l'educació, des de la venda d'alcohol als menors fins a la violència i el sexe a la televisió.

La Fapac no existiria si no hi haguessin les associacions de pares d'alumnes (Apa) a les escoles. Quasi cada centre té una Apa i, depèn de l'ambient que es generi i de les ganes de treballar que tinguin els pares, s'organitzen més 0 menys activitats. "A cada centre hi ha pares preocuON ANAR NOM Fapac ADREÇA Cartagena, 245 àtic, 08025 Barcelona TELÈFON 435 76 86 / 347 26 07 FAX 433 03 61

TATIANA DONOSO

Les Apas són un dels puntals de l'educació dels infants MARTA SALINAS

Fa vint anys es respiraven aires de renovació a Catalunya. Les associacions de veïns es van convertir en la plataforma de denúncia de totes les mancances i desigualtats socials. Des de molts sectors de la població, es mantenien postures antifranquistes. Va sorgir un tipus d'humor d'un alt contingut polític, encapçalat per la revista Por Favor \ el dibuixant Perich. El Congrés de Cultura Catalana lluitava per la plena normalització de la llengua catalana i l'ensenyament en català. L'ideari estudiantil i obrer, partidari de la instauració de la democràcia i de la defensa de les llibertats, s'anava escampant per totes les capes de la població. Era l'època de la

Nova Cançó i de les publicacions com Oriflama o Cavall Fort.. Enmig de tot aquest clima, va néixer la Fapac (Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya), una federació que actualment segueix molt activa.

La Fapac la va fundar un grup de pares preocupats per l'educació dels seus fills. Llavors tii havia molta precarietat i es reclamaven escoles públiques per a tothom.

Ara, el que es reclama és qualitat en l'ensenyament. La Fapac pensa que l'eix vertebrador de l'educació d'un país és l'escola pública. "L'escola pública ha de'ser una escola per a tots els estaments socials, no només pera les classes més desvalgudes", explica ei president d'aquesta federa-

CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS

TV Ciutat Vella

TV Sarrià-St Gervasi

(dilluns,18/21h) T V Eixampla (dilluns, 21/24h) T V Nou Barris (dimecres, 18/21 h) T V Sant A n d r e u (dimarts,21/24h) T V Gràcia (dimecres, 18/21 h)

(dimecres, 21/24h) T V Horta-Guinardó (dijous, 18/21 h) R à d i o Clot T V (dijous,21/24h) T V Les Corts (divendres, 18/21 h) T V Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

pats que vetllen per l'educació dels seus fills, però no són tots els pares que v o l d r í e m " , afirma Torrúbia.

A la Fapac hi van totes les Apa que necessiten informació o assessorament jurídic. A part d'això, també s'organitzen cursets de formació. La seu central de la federació és a Barcelona però hi ha una delegació a cada província i de vegades es preparen trobades comarcals d'Apa per estudiar problemes i unificar criteris.

Com és lògic, el Departament d'Ensenyament manté relacions amb la Fapac. Hi ha voluntat de col·laboració entre els uns i els altres però de vegades les postures no coincideixen. Dinsd'aquest diàleg, la Fapac manté una actitud crítica amb tot el que fa l'Administració. L'entitat que agrupa totes les Apa intenta exigir el màxim al govern, però aquest no sempre cedeix a les seves reivindicacions. Sigui com sigui, la Fapac és un punt de referència inexcusable en el món de l'ensenyament. "Qualsevol que necessiti parlar de temes d'ensenyament parla amb nosaltres", assenyala Rafael Torrúbia. Aquesta federació es manté en un 80% de les quotes de les Apa. La resta prové de subvencions de tot tipus. Això li permet tenir una total independència de criteri ja que, en cas de necessitat, podria sobreviure amb la quota dels abonats.

La Fapac té molt clar que per avançar necessita la col·laboració amb els mestres. I és que, només treballant conjuntament, es pot aconseguir a una escola pública de qualitat.

PEDRÓ MADUENO

•

Les entitats juvenils barcelonines tenen un fòrum al Cjb

Promoure l'associacionisme juvenil i la participació JOSEP MAEZTU

El Consell de la Joventut de Barcelona (Cjb) és un organisme creat el gener de l'any 1980, que aplega la quasi totalitat d'entitats juvenils de la ciutat, amb l'objectiu de promoure l'associacionisme juvenil i la participació dels joves en la vida social, cultural, econòmica i política de Barcelona.

El Cjb és doncs un organisme de participació a través del qual el jove pot fer sentir la seva veu en tots aquells temes que l'afecten. En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona reconeix el Cjb com a l'interlocutor més vàlid en matèria juvenil i hi signa un protocol de relacions, des del juliol de 1980, que permet al Consell opinar i participar en la política juvenil de la nostra ciutat.

La composició del Consell és oberta, poden ser-ne membres les entitats juvenils o seccions juvenils d'entitats no estrictament de joves així com serveis a la joventut que ho desitgin sempre i quan tinguin un funcionament intern democràtic i existeixi una voluntat manifesta de defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya, i, òbviament, una presència a la ciutat. En aquest sentit el Cjb és un organisme plural que aplega una gran diversitat d'associacions: de temps lliure, educatives, polítiques, religioses, culturals,...

També poden ser membres del Cjb els Consells de la Joventut existents en els diferents districtes de Barcelona.

El seu funcionament té com a òrgan, màxim l'Assemblea General, que es reuneix ordinàriament un cop a l'any, i en la qual cada una de les organitzacions té dos delegats. L'As-

semblea escull democràticament el Secretariat que és l'encarregat de tirar endavant les propostes d'actuació que l'Assemblea aprova. Així mateix al si del Cjb es creen comissions de treball internes (els àmbits) oberts a totes les entitats, per analitzar i treballar temes concrets, així, existeixen diversos àmbits de treball: Atur/Ocupació, Marginació, Ensenyament, Medi Ambient, Pau i Cooperació, Descentralització, Dinamització Sòcio-Cultural i Lleure.

La missió d'aquests àmbits és formular propostes d'actuació al Secretariat i a les pròpies entitats així com fer el seguiment del que l'admiON ANAR NOM Consell de la Juventut de Barcelona ADREÇA Princesa, 6 entresol.

08003 Barcelona TELÈFON 310 69 04 FAX 315 00 65

nistració faci (o no faci) en aquell tema concret pel qual es crea.

En temes de solidaritat internacional i de protecció mediambiental el Consell ha vingut implicant darrerament les entitats en activitats com l'adhesió al Manifests per aturar les proves nuclears o la participació en la I Caravana Juvenil per la Pau al Sàhara que va endegar el Cjb conjuntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (Cnjc).

Periòdicament el Cjb publica el butlletí Barna Jove que s'envia a grups i centres de reunió de joves (Casals, Instituts,...) així com a entitats i institucions relacionades amb el món juvenil. També manté relacions amb diversos Consells i Associacions tant a nivell nacional, com estatal o internacional.

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS

CoUserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants

Ràdio Pica 96.3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella

92.0 (431 84 08)

92.2 (345 70 16)

Lo Veu dtrl

CARRER

S i Gener-Febrer de 1996

VEÏNS

21

L'hotel dels sense sostre TRINITAT VELLA MARTA GIBERT

Arribo massa aviat a la cita amb la Imma Roldàn, una de les cinquanta persones afectades pel desallotjament de Foradada 70, encara no ha tornat de portar els seus nens de l'escola. Des que s'estan a l'hotel Aragó perd més temps en desplaçaments. I aquesta no és l'única incomoditat, em comentava per telèfon. El servei de bugaderia no està inclòs en el pressupost que els manté i han de portar la roba per rentar a familiars o antics veïns. De cuina i nevera tampoc no en disposen, i si volen menjar o veure alguna cosa que surti de l'esmorzar, dinar i sopar, se l'han de pagar de la butxaca.

Mentre m'assec a esperar en una butaca del hall, baixa per l'escala un senyor d'uns seixanta anys.

Porta un cigar a la boca i camina lentament. Un cop a la recepció inicia una passejada per tota la sala, sense pressa, com aquell que està al menjador de casa seva.

Després s'asseu i sospira. Indubtablement és un dels afectats de la Foradada. De ben segur que encara no entén com és que encara està a l'hotel. Les autoritats quan els van desallotjar, els havien assegurat que seria qüestió d'un cap de setmana, temps suficient perquè apuntalessin l'edifici. Però les coses van canviar i el regidor del districte va acabar optant per tirar a terra el bloc de pisos el mateix mes de novembre.

Entretant arhba la Imma. Porta una gorra, i la seva pell pigalla l'enjoveneix. Els seus ulls vivaços defineixen una persona que s'ha passat la vida reivindicant i lluitant

ARXIU

Els veïns del carrer Foradada, aplegats als menjador de l'hotel Aragón pels drets del seu barri. "Estic molt orgullosa de ser de Trinitat Vella. I no vull abandonar el barri on des dels sis anys que hi visc" afirma contundent. Com ella pensen la majoria dels veïns que viuen provisionalment a l'hotel. Aquesta és la seva primera premissa. La segona és la de la unió fa la força. Els veïns de Foradada 70 saben que si es separen, les esperances d'aconseguir un habitatge en alguna part del barri s'esvairan. Tots fan pinya i es defensen de l'estratègia de "l'enemic" que es basa en "aprofitar-se de la ignorància de molts dels afectats" critica indignada la Imma.

La sala d'estar es va emplenant i entra dins la conversa una senyora, Cristina Sobernil, que viu separada de la seva filla que té la síndrome de Down i no s'adapta a l'hotel. Ens ensenya una carta on l'Ajuntament li donava com a data límit una setmana perquè es decantés per una de les ofertes que els havien fet: Terrassa, Rubí, La Mina o Trinitat Nova. Ella s'havia espantat perquè creia que si no acceptava una de les quatre opcions, es trobaria sense hotel i al carrer en pocs dies. Un cop parlat amb l'advocat, que assessora tots els veïns, es va calmar perquè només passava una cosa: ja no tindri-

Porca o truja?

RUBEN PÉREZ

De tarannà Inofensiu malgrat el seu aspecte ferotge, la Porca de Sant Antoni que podeu veure a la fotografia va ser batejada el passat 21 de gener en el marc de la festa major del barri.

L'impressionant bèstia, de quatre metres d'alçada, l'ha construïda la colla de diables a partir d'una subscripció popular i amb l'ajuda dels comerciants del barri. Sota la protecció del seu patró. Sant Antoni, esperem que tingui una vida plena de felicitat.

"Pals fora" Carmen Martínez és una veïna de la Teixonera que fa més de tres anys que batalla perquè desapareguin els pals de la llum que converteixen en intransitables moltes de les voreres del seu barri (vegeu la foto). Martínez, que va amb cadira de rodes, denuncia que l'Ajuntament no només ha fet cas omís a la seva demanda, "sinó que ha seguit instal·lant postes des de fa dos anys incomplint la normativa sobre barreres arquitectòniques que el mateix municipi ha aprovat".

RUBEN PÉREZ

en prioritat per accedir a unes ofertes, que en el fons, no els interessaven. "Eren massa cares" deia la Cristina. També van sorgir problemes amb els habitatges de Vallbona. Els veïns d'allí es van mobilitzar, ocupant l'edifici - c o m un dia havien fet els mateixos afectats de la Foradada amb el s e u - , perquè d e f e n s a v e n que les vivendes socials se les quedessin gent del barri que les necessitava i no pas nouvinguts. "No els tenim cap mena de rancor", comentava la Imma. En el fons els habitants de Foradada estan reivindicant coses" semblants al què nosaltres demanem: una garantia que quan mar-

xin provisionalment a un habitatge fora del barri tindran prioritat a les noves vivendes socials que es faran a Trinitat Vella.

La Imma marxa un moment a buscar unes fotocòpies sobre les irregularitats en la construcció de Foradada 70. Parlem sobre el tema amb la Cristina Sobernil i amb una altra dona, l'Anna Coca, que ha abandonat provisionalment la carrera d'Educació Social, que alternava amb la feina. L'Anna ara no té espai per estudiar, i els llibres estan enterrats en alguna part del magatzem on l'Ajuntament els té guardades les propietats. La Cristina afirma que l'adquisició il·legal d'un habitatge a Foradada 70, el van realitzar conscientment. "Els bancs no volien donar-nos segons quins crèdits" deia. Van entrar doncs, al barri per necessitat. Pensaven estar-s'hi un parell d'anys per estalviar el suficient per poder marxar a un altre lloc, però van quedar-s'hi fins just abans que les parets els caiguessin a sobre. "Sempre et sorgeixen imprevistos que no pots evitar de pagar" justificava la Cristina.

L'entrevista acaba i ens acomiadem. En marxar penso en el cost que representa a l'Ajuntament mantenir tota aquesta gent en un hotel de tres estrelles. Nou milions de pessetes al mes, havia calculat l'Anna Coca. A la porta trobo una dona molt grassa que amb prou feines pot caminar. Va amb crosses la Imma l'havia definida com una de les persones que hi surt guanyant en comoditats en estar a l'hotel. "Aquí li fan tot" afirmava. No obstant, la dona s'havia rebel·lat en sentir-ho i havia contestat: "Sí que m'ho fan tot, però no hi ha res com estar a casa".

COLLSEROLA

Manifest contra la perllongació de la carretera de les Aigües BARCELONA REDACCIÓ

La Coordinadora d'Associacions de Veïns de Nou Barris, la Favb, diversos col·lectius ecologistes i altres entitats han fet públic un manifest posicionant-se en contra de la perllongació de la carretera de les Aigües fins a Torre Baró.

Tal com es desprèn de l'aprovació d'una partida pressupostària, l'Ajuntament ha fet un projecte que consisteix en la construcció d'una pista d'onze quilòmetres de set metres d'amplada des d'on acaba actualment la carretera de les Aigües fins a Torre Baró.

La pista, que té un pressupost superior als 250 milions de pessetes, està previst que segueixi la cota dels 275 metres i que compti amb diversos ponts de tipus militar.

Les entitats signants del manifest creuen que aquesta pista malmetrà zones de Collserola fins ara ben conservades com el Fondal de la Font del Bacallà, les

pinedes de la Vall de Sant Cebrià 0 les Roquetes, i el turó de Valldaura. A més d'alertar de l'impacte paisatgístic i els efectes negatius que tindria la pista per l'erosió i el desplaçament de la fauna, el manifest destaca la paradoxa que el projecte afecti "zones recentment reforestades en campanyes organitzades pel mateix Ajuntament de Barcelona".

D'altra banda, les associacions denuncien els aparcaments de cotxes que estan previstos prop del nou passeig forestal, que augmentarien el trànsit i les molèsties pels veïns de la zona. "Sembla una actitud cínica emprendre aquesta obra quan els Peris dels barris del voltant encara resten per fer", afegeix el manifest veïnal.

Com a alternativa, els col·lectius signants de la protesta demanen que es recuperin els camins històrics de la serralada i que es creïn uns passadissos verds que uneixin Collserola amb els seus reductes dins de la ciutat: els Tres Turons, el Putxet i el Turó de la Peira.

Ltí Veu

ael

CAJRRER

VEÏNS

Gener-Febrer de 1996 i

iDetotseisijjrríí

iDe tots els barris i

LA VERNEDA DE SANT MARTÍ

GuiNARDÓ

Rambla de Guipúscoa Els veïns de Sant Martí de Provençals continuen reivindicant la urbanització de la rambla Guipúscoa. Tots els dijous cap a les vuit de la tarda fan una assemblea al Centre Cívic de Selva de Mar i desprès surten a tallar el carrer Guipúscoa a l'alçada de Bac de Roda. Generalitat i Ajuntament no es posen d'acord sobre qui s'ha de fer càrrec de les despeses ocasionades per l'urbanització d'aquest passeig.

Una okupació amb bisbe El passat 10 de gener el bisbe francès Jacques Gaillot va participar, juntament amb un grup de joves, en l'ocupació d'un pis al barri del Guinardó. Gaillot, separat per Joan Pau II de la seva diòcesi d'Evreux a causa dels seus postulats progressistes, viu habitualment amb uns okupes en un barri marginal de París. No és d'estranyar, per tant, que durant la seva visita a Barcelona a mitjan gener l'anomenat bisbe roig volgués conèixer de prop la realitat dels okupes a la ciutat, participant fins i tot en una de les seves accions per reivindicar habitatge digne i assequible als joves.

SANT ANTONI

Zona peatonal al mercat El districte de l'Eixample elaborarà un projecte per peatonalitzar els voltants del mercat de Sant Antoni, situat entre els carrers Urgell, Manso, Borrell i Tamarit. Les obres, que podrien començar d'aquí a uns mesos, comportaran una millora i ampliació de les voreres dels carrers. Aquesta actuació estarà acompanyada del tancament al trànsit en horaris comercials dels trams dels carrers Manso, Tamarit i Borrell que voregen el mercat.

LES CORTS

Segrest d'un autobús EM 8 de desembre passat un grup de veïns de Sant Genis dels Agudells van segrestar un autobús per demostrar que podia pujar els costeruts carrers del barri í prestar-los el servei públic que els manca.

L'acció, que recull la foto, és una de les moltes que veïnes i veïns d'aquest barri d'Horta-Guinardó estan duent a terme per reclamar que l'autobús 19 allargui tres parades el seu recorregut i pugi pels carrers Judea, Sinaí i Natzaret fins a Elies Pagès.

LES CORTS

Obren uns multicines Aquest mes de gener s'han inaugurat al carrer Eugeni d'Ors els cinemes Renoir Les Corts, sis sales de versió original amb una capacitat total de mil localitats.

Amb aquesta inauguració el barri es dota d'una atractiva oferta cultural basada en pel·lícules dels circuits no comercials.

Conjuntament amb els cinemes, que estan ubicats en part en terrenys del col.legi públic Les Corts, cosa que en el seu dia va provocar les protestes de l'associació de pares, s'ha construït també una sala polivalent que se cedeix per activitats escolars i del districte. L'accés a aquesta sala, que podrà acollir concerts, teatre i altres espectacles, es farà pel carrer Masferrer.

GRÀCIA

Centre Asslstenclal d'Urgències L'Associació de Veïns de la Vila de Gràcia està en contra del trasllat del Centre Assistencial d'Urgències del barri de Gràcia -situat a l'Hospital Evangèlic- al CAP Horta situat al carrer Lisboa-. El problema és que els usuaris d'aquest servei són majoritàriament gent gran i no es poden desplaçar fàcilment fins al CAP Horta.

EL CARMEL

Replantada d'arbres de Nadal Malgrat la pluja, el passat 14 de gener diversos centenars de persones, moltes d'elles nenes i nens, van participar en la replantació d'arbres de Nadal que es va fer al parc dels Tres Turons.

Al Carmel es van plantar un miler d'arbres, la majoria espècies mediterrànies, mentre que la majoria dels avets i altres espècies recuperades per l'Ajuntament en la campanya de recollida d'arbres nadalencs que organitza cada any s'han traslladat a un viver on seran reciclats en adob.

Movilizaciones en Vall d'Hebron SANT GENIS DELS AGUDELLS JULI FONTOVA

Desde ei Valle Hebrón hasta Torre Baró se encuentran numerosas barriadas construidas sobre hondonadas y encaramadas en las montanas de Collserola.

Las tierras del Valle Hebrón, en nombre de las exigencias de la Gran Barcelona y de la comunicación ven pasar el trafico de la Ronda de Dalt, mientras los vecinos padecen ei preocupante exceso de decibelios, los nocivos humos de los tubos de escapa y la segregación entre barrios, fruto de un proceso francamente insostenible.

Alejadas de "la yema de huevo" las barriadas de Roquetes, la Font del Gos, Torre Baró o Sant Genis dels Agudells han padecido el mas cruel modelo urbanístico legado por las autoridades municipales del Régimen anterior: los criterios especulatives han sometido a miles de ciudadanos a estos barrios a la incomunicación. Las justas reivindicaciones de los vecinos de Sant Genis dels Agudells no son escuchadas por las autoridades municipales que lejos de dar soluciones se llenan la boca hablando de extender la fibra òptica, mientras numerosas calles quedan sin urbanizar; los vecinos detectan que los PERIS solo funcionan para las inmobiliarias y constructoras agravando sus necesidades que quedan sin solucionar: estos vecinos escalan por pendientes y serpenteantes calles cargadas del mercado, con paso cansado los mas grandes y todos decepcionados al comprobar la falta de sensibilidad de las autoridades municipales hacia los desheredados, hacia los barrios periféricos pobres de la gran Barcelona. Según los responsables municipales, el autobús 19 no puede pasar por un tramo de menos de 50 metros sin urbanizar de la calle

Natzaret; este antiquísimo paso es bàsico para la red urbana del barrio.

La tapia del "solar de las maderas" sobre la que las autoridades niegan a actuar siendo el verdadero espacio pericéntrico de este montahoso barrio, condena a la incomunicación y marginación de los vecinos.

Los terrenos del proyectado parque de la "Casa Groga" se han convertido en un vertedero de equipamientos sin pies ni cabeza.

Este incoherente tipo de hacer urbanisme quebranta los intereses de un barrio segregado por muros como el de las maderas, levantado en otro tiempo.

Es necesario dotar de una red viària digna, favorecery hacer llegar los transportes públicosaSant Genis, para que esto sea posible hay que romper muros.

Alargartres paradas mas la línea 19 de Bus, representaria romper la secular incomunicación que han padecido los dos núcieos mas antigues de la Vall d'Horta. A lo largo del recorrido del 19 se encuentran numerosos equipamientos bàsicos consultorios médicos, etc... Cuando los vecinos de la falda de Collserola necesitamos visitar la Sede del Distrito hemos de bajar hasta el metro para cambiar a la linea amarilla después de un inacabable subterràneo hasta llegar a la casa de las Aigües al otro lado dels turones de la Rovira desde dónde se dirigen los insensibles proyectos urbanísticos para este barrio de Sant Genis; proyectos totalmente opuestos a paliar los dèficits y necesidades de la globalidad del vecindario que ve cómo el suelo publico zonas verdes urbanas y forestales estan en las miras de nuevos proyectos que plazcan sobre aquello que milagrosamente se habia conservade: Los prades, pinedas hondonadas y bosques de estos ya bastante esquilmadas montaiïas de Collserola. La agresión de los valo-

res naturales mas cercanos, que provocaria de prosperar el alargamiento de la carretera de las Aigües por estàs mentafías enarbolande la bandera del ocio, es peco mas que un insulto hacia los vecindaries que atravesaria, fruto de una concepción bien peco solidaria y nada censervacionista: Se pretende subir la frontera psicològica del parque alejàndose de la linea ecologista de bajar Collserola a la ciudad y lo que es peor, se sigue huyende de firmar la paz con la Naturaleza.

Abrir Barcelona a Collserola es hacer una nueva herida a la montaria de 7 metros de ancho a lo largo de una decena larga de kilómetres pasando y trasladando nuevos problemas urbanisticos a estos barrios; la acogida de visitantes hipotecaria y destrozaria lo peco que queda de mentana hoy calificado como zona verde sobre la que se preyectan grandes aparcamientos.

La calle Cànoves, recientemente urbanizada con una estructura de 6 metres por dónde les vecinos reclaman que a corto plaze pase un microbús, se llenaria de vehiculos cargados de bicicletas.

Menospreciades por paliar sus graves necesidades son estos barrios, eso sí, deseados para celocar grandes aparcamientos y nuevas carreteras de recreo, mientras se les niega los servides bàsicos, un urbanisme digno, en definitiva, calidad de vida con la que se pretende vender este preyecto al resto de la ciudad, despreciande la conservaciòn de esta naturaleza mas cercana, en este caso: La Sierra de Collserola.

En nombre de una Barcelona que no deja de mirarse el omblige, las barriadas de estàs benignas mentafías ven una vez mas Ignoradas sus justas reivindicaciones.

Juli Fontoba es vicepresidente del Col·lectiu Agudells.

Acord amb Club Esportiu Mediterrani Des del primer de gener d'aquest any tots els socis de l'Associació de Veïns i Comerciants el Racó de les Corts gaudiran d'un 20 per cent de descompte a la quota d'entrada al Club Esportiu Mediterrani, tant en la modalitat individual com en la modalitat familiar.

TORRE BARÓ

Estació de Rodalies L'estació de RENFE de Torre Baró ha passat de no tenir gairebé cap usuari a donar un servei a uns 2100 viatgers cada dia. Aquest augment d'usuaris és degut, bàsicament, al fet que aquesta parada és l'única de RENFE que es pot utilitzar amb l'abonament mensual de Transports Metropolitans de Barcelona.

EL CLOT

Premi de comunicació local El programa "Por la Kara TV" de Radio Clot TV ha guanyat el premi al millor espai televisiu de comunicació local atorgat per la Diputació de Barcelona. Aquest premi està dotat amb mig milió de pessetes. El guardó contrasta amb la precària situació en la que es troba aquesta emissora televisiva actualment així com altres televisions de districte.

EL PARC/CASC ANTIC

La Pompeu Fabra i el Born A principis del proper curs els estudiants d'econòmiques i humanitats de la Universitat Pompeu Fabra començaran a utilitzar l'antiga caserna de Jaume I, al carrer Wellington, el primer dels edificis del futur campus de la Ciutadella que entrarà en funcionament. El trasllat del campus central de la Pompeu Fabra de la part baixa de la Rambla al Parc és vist amb bons ulls per l'Associació de Veïns del Casc Antic, però l'entitat veïnal lamenta que aquesta operació deixi en compàs d'espera una altra de molt urgent: la remodelació de l'antic mercat del Born. Precisament per reclamar això últim, l'associació ha iniciat una campanya de recollida de signatures que culminarà el proper 9 de març amb una ocupació simbòlica del Born.

'

\ | ! ; i i i

La Vru dvl

CARRER

6 i Gener-Febrer d e 1996

EL COR ROBAT

FAVB

23

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

L'assemblea de la Favb sol.llcita una Audiència Pública sobre els terrenys de l'Espanyol ÀNGEL VALVERDE REDACCIÓ

Paco Martín President AV La Pau

"L'associació és com un petit ajuntament de barri" Aquest mestre industrial de 52 anys, aficionat a la pesca i la bicicleta, veí de la Pau des de 1980, ha hagut de viure una terrible experiència: veure com dinamiten un dels blocs del seu barri per culpa de les seves deficiències de construcció... I aviat li tocarà viure-ho amb dos blocs més.

— L'aluminosi és una plaga celestial?

— Més aviat infernal.

— Va plorar quan van enderrocar un dels blocs de la Pau?

— Alguns veïns sí, per suposat.

— Quina és l'actitud de les administracions davant aquest drama?

S'ha d'emmarcar en tres fases. Una primera, molt difícil, de preocupació, una altra de negociació dura i una tercera, d'acord raonable.

— Com serà el barri de la Pau al 2025?

— Suposem que estarà tot remodelat, amb uns habitatges dignes. Encara que no ho tenim massa segur.

— L'edifici Piramidón conté un Centre de Barri de l'Ajuntament, un Hotel d'Entitats de la Generalitat i un Centre d'Art Contemporani, amb sala d'exposicions. És allò que havia de ser?

— L'ideal que contemplaven era un altre. Encara que no rebutgem el que es fa, de fet l'associació de veïns no tenim possibilitat de participar, encara que ho vam fer en la lluita per aconseguirlo per al barri.

— Són les associacions de veïns oficines de queixes de l'Ajuntament?

— En el nostre cas, de l'Ajuntament i d'ADIGSA. L'associació és com un petit ajuntament de barri.

— Com serà l'associació de veïns del futur?

— No pot deixar el seu caire reivindicatiu però estarà oberta a d'altres activitats de tipus cultural i lúdic.

— Enderrocaria alguna obra de les que es van fer pels Jocs Olímpics

— No. Però a la Vila Olímpica li falta caliu de barri.

— Després de tants anys d'ajuntaments democràtics..."era això companys, era això?

— No. Decididament, no.

— Reivindicaria els dies de 26 hores?

El passat dissabte 3 de febrer la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) va celebrar la seva assemblea anual a l'Ateneu Popular de Nou Barris, en la qual va adoptar un posicionament públic contrari al projecte urbanístic presentat pel RCD Espanyol respecte el futur del camp de Sarrià. La Favb considera inadmissible la requalificació dels terrenys, qualificats d'equipament, en zona edificable tal i com pretén el club de futbol, i va anunciar que presentarà durant els propers dies les al·legacions que, segons els criteris veïnals, elaborin els seus serveis jurídics. L'assemblea va acceptar també la proposta de la junta de la Favb en el sentit de sol·licitar a l'Ajuntament una audiència pública de ciutat sobre l'esmentat tema.

Trenta-tres associacions de veïns i uns setanta representants en nom seu van participar en una assemblea que va durar tres hores. A banda del tema de Sarrià, es van tractar els punts preceptius previstos en l'ordre del dia: memòria de l'any 1995, estat de comptes, repartiment de responsabilitats i pla de treball.

Cal destacar la presència a la reunió d'un responsable dels Comitès de Defensa de la Revolución cubans (Cdr), que va intervenir per

— Té solució el conflicte de l'aigua?

Portada del primer número del butlletí de Verneda Solidària, publicació de sis pàgines portaveu d'aquest centre de recursos per la cooperació i la solidaritat internacional del districte de Sant Martí. En la seva editorial el Rebrot fa un repàs al primer any de funcionament de Verneda Solidària, entitat creada el desembre de 1994. En la portada es pot trobar una entrevista amb Michel Azcueta, alcalde de Villa El Salvador, a Lima (Perú), i en les pàgines interiors diverses informacions entre les quals destaca la referència a la campanya pro drets humans a Colòmbia, que reclama la designació d'un relator especial de les Nacions Unides per al país sud-americà.

Portada corresponent a la tardor passada de la publicació que editen els Comitès de Defensa de la Revolució cubans (Cdr). La capçalera de la revista porta un nom que l'agermana amb el CARRER de Barcelona, de la mateixa manera que les associacions de veïns de la ciutat comtal estan agermanades amb els Cdr de la ciutat de l'Havana. Aquest número de La Calle, que surt irregularment a causa de la falta de paper i les altres restriccions que pateix l'illa caribenya conseqüència del bloqueig nord-americà, inclou algun reportatge sobre la vida veïnal a les quadras o barris cubans, i també quatre pàgines d'humor gràfic i passatemps.

EL REBROT "No hemot de tener micdo nunco o aamk nsponuAiMoóa «i nuestni pròpia kx^éo^

— Sí.

— Li demanen autògrafs pel carrer?

— No. Però tinc la satisfacció que molta gent em ve a saludar.

— HI ha corrupció al moviment veïnal?

— Possiblement sí. En casos molt petits.

BBbttl)GB4HtH,ll>·k

— Per suposat. Els sorolls i la contaminació s'han de pal.liar com sigui.

de Nou Barris, organitzadora de l'acte. Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys d'associacionisme, Pep Ortiz, en nom de les associacions de veïns del districte 8, va entregar una peça ceràmica de record a cada associació de veïns participant.

La fi de l'assemblea va donar pas a un sopar, on cent vuitanta veïns i veïnes de tota Barcelona van celebrar la cita anual amb la Favb. L'acte va finalitzar amb un espectacle teatral titulat "Una terra per a tothom".

La Calle

— Si tornés a néixer, repetiria com a dirigent veïnal?

— S'han de cobrir totes les autopistes urbanes?

agrair i animar l'agermanament entre la Favb, les associacions de veïns dels districtes de Barcelona i els CDR de l'Havana. En el mateix capítol de la solidaritat, va intervenir a l'acte un company colombià, en nom del Comitè Català de Solidaritat, per demanar el suport a la campanya que s'està organitzant per a que les Nacions Unides anomenin un relator pel tractament que reben en aquest país els drets humans.

Va tancar l'assemblea la Coordinadora d'Associacions de Veïns

El Rebrot

— Per què tenen tant d'èxit les vocalies d'enterraments?

— Si les administracions volen, sí.

A l'assemblea van participar trenta-tres associacions

Revistes de barri

— Per incrementar les activitats del moviment veïnal, sí.

— Perquè és una vocalia que dóna resposta a una injustícia social.

CIUTAT NORD

•

!5iSKíKÍÍS«T''~T'· 1 b R N r b * MILIHAWA L\ ftL Ui 1 LA

<

<

< Arrabal Nord Portada del primer número d'aquesta nova publicació mensual informativa de barris, hereva de l'antic Informatiu Zona Nord. La publicació de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, que aquest octubre estrenava nom, imatge i equip de redacció, exposa en la seva editorial els motius de la mutació, un dels quals és la reducció de costos, proporcional a la reducció de subvencions per part de la Generalitat. El nom escollit, Arrabal Nord, està en "concordància amb els nostres barris que es troben als afores de la gran metròpoli". Malgrat la precarietat, la revista, tirada amb ciclostil, té informacions, entrevistes, articles d'opinió, cartes, còmics i passatemps.

LatVeu detj

anys de participació CSSIERPÀGS.II A I Í

M E D I T E B