Carrer 039

La Veu del

1

I

»

FAVB

»

Publicació bimestral / Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

NS39Març-Abríl1996

«-í»,

popular DOSSIER PÀGINES 9 A 12

2

UI

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 31141 93 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Ciutat Meridiana

276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 357 01 04 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 302 25 31 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Fort Plenc 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20(dm,dj) Gràcia 218 46 48 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

Vmdet

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlla 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16{dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm.dj)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

Març-Abril d e 1996

José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vifias, Goya Vivas Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde

Publicitat Isabel Mancebo

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Christian Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Manel Caipe, Marta Gibert, Núria Gonzàlez, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Marta Salinas, Lorena van den Berg

Fotografia Miguel López, Rubén Pérez, Marc Vives

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduerio, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra,

Amb la seva m a n e r a d'actuar sobre la requalificació del c a m p de l ' E s p a n y o l , l ' A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a e s t à a f a v o r i n t u n clima de confusió.

El p r i m e r a c t e i n c o m p r e n s i b l e v a s e r p o s a r a informació p ú b l i c a u n a p r o p o s t a p r i v a d a , d o l e n t a , il·legal, q u e s e g o n s deia, ni el m a t e i x c o n s i s t o r i compartia i que no defensava, tot i que l ' a c o m p a n y a v a d ' u n informe tècnic q u e no s ' e n f r o n t a v a a m b el p r o b l e m a de fons. P e r q u è ^és possible r e q u a l i f i c a r u n t e r r e n y q u a l i f i c a t d'equipament? Es poden utilitzar mecanismes d'especulació, p u r a i d u r a , p e r r e s o l d r e els p r o b l e m e s econòmics d ' u n a e n t i t a t privada?

P o s t e r i o r m e n t el p l a d e l ' E s p a n y o l v a s e r c o n t e s t a t p e r i m p o r t a n t s s e c t o r s de la c i u t a t , q u e adduïen raons urbanístiques i jurídiques per negar aquesta possibilitat.

A més l'Ajuntament, indecís, va acceptar la petició de l a F a v b d e c e l e b r a r u n a a u d i è n c i a pública, p e r ò v a m a n i f e s t a r q u e p e n s a v a fer-la quan tingués u n a proposta clara. Indirectament reconeixia q u e no t e n i a c r i t e r i o q u e n o g o s a v a decidir.

D a r r e r a m e n t , el 2 8 d e m a r ç l'equip de govern va a p r o v a r u n d o c u m e n t . E l s d i a r i s v a n a n u n c i a r el " r e b u i g del projecte d e requalificació del c a m p de l'Espanyol". P e r ò la l l e t r a m e n u d a dels c r i t e r i s a p r o v a t s a c c e p t a v a l a requalificació, é s a dir l a d i s m i n u c i ó de sòl d e s t i n a t a e q u i p a m e n t s i m é s h a b i t a t g e s e n u n a zona m o l t densificada.

El fet q u e l ' A j u n t a m e n t h a g i r e b u t j a t la p r o p o s t a de l ' E s p a n y o l é s u n a b o n a notícia p e r a la c i u t a t , però el d o c u m e n t d e c r i t e r i s a p r o v a t obre u n a p o r t a m o l t g r a n c a p a l a requalificació.

De fet és la p r i m e r a v e g a d a q u e el c o n s i s t o r i pren u n a postura al respecte. Sospitem que h a u r e m d'enfrontar-nos a a q u e s t a operació especulativa d'una e n t i t a t privada, que j a sembla b e n e ï d a pel govern m u n i c i p a l . L a confusió continua.

Però periodistes, advocats, arquitectes, u r b a n i s t e s i entitats veïnals a m b les seves i m p u g n a c i o n s h a n d e m o s t r a t q u e t e n e n el t e m a m o l t clar.

La història de m a i acabar continua.

Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució General Servei, Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B • 21300 - 1995

onfusió

Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47)

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm,dj) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 41701 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dx) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Martí de Provençals 314 1704 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)

Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

L'ESCUT

CARTES DELS LECTORS Carta oberta al president del Barca Senyor Josep Lluís Núnez: L'associació de El Racó de les Corts, que aplega a més de trescentes cinquanta membres, dels quals la majoria si no són socis del Barca sí són simpatitzants, es dirigeix a vostè per considerar que és la persona més adient per fer-li arribar les nostres aspiracions.

Els mitjans de comunicació ens assabenten que en properes dates, el Camp Nou i el seu entorn seran objectes d'una profunda transformació arquitectònica. Ens diuen que s'hi instal·laran multicinemes, s'ampliarà la zona esportiva i es crearà una vasta superfície comercial, etc. Tot això està molt bé i potser que els veïns de can Barca en puguin sortir beneficiats en alguna cosa. No obstant això, com l'experiència ens ho ha demostrat, cada vegada que hi ha encontre de futbol el barri paga les conseqüències de la saturació dels milers de cotxes i persones que accedeixen a les instal·lacions del Camp Nou· Els carrers resten col·lapsats i amb autèntic perill en cas de necessitar el servei de bombers o d'ambulància d'urgència, així com patir la presència de col·lectius molestos. A tot això fins ara no hi ha hagut forma de trobar-hi solució, i s'ha suportat més o menys estoicament.

Diuen els mitjans de comunicació que s'han presentat més de dues-centes propostes de grans arquitectes per refer el Camp Nou i el seu entorn.

Per la nostre part voldríem fer-li arribar la veu dels nostres associats i veïns del barri per tal que ens tinguin en compte quan emprenguin la remodelació que estem comentant.

Cordialment el saluda, AV El Racó de les Corts

Des d'aquest espai contribuïm al debat sobre l'escut de la ciutat

Cflicelona

Azagra La situació profesíonal del Sr. Miralpeix Havent llegit al núm· 38 de la revista corresponent a gener-febrer de 1996, una notícia titulada "La ciutat no és per a ells", en la qual es diu "••• el senyor Jordi Miralpeix, treballador voluntari a l'Institut Municipal de Disminuïts .••", volem comentar-li que el Sr. Miralpeix no és treballador voluntari a l'Institut.

Aquest senyor és un dels membres de la Junta Rectora de l'Institut, en representació de les persones amb disminució física de la ciutat.

Aquesta representació, producte d'una concepció participativa que és única arreu de l'Estat, fa que la Junta Rectora d'aquest Institut estigui configurada en el seu 50 % per representants de les persones amb disminució de Barcelona, les quals són elegides cada quatre anys, segons ens assenyalen els nostres estatuts. L'altre 50 % de la Junta són membres de l'Ajuntament designats per decret d'Alcaldia.

Els representants de les persones amb disminució, com a membres de la Junta Rectora, també presideixen diverses comissions de participació

ciutadana promogudes i coordinades per l'Institut Municipal de Disminuïts, que agrupen persones amb disminució, estaments de l'Administració, professionals, persones col·laboradores i entitats interessades en la temàtica concreta de cada comissió: educació, laboral, urbanisme, transport, subcomissió tècnica d'accessibilitat per a deficients sensorials, habitatge i participació.

Tant el Sr. Jordi Miralpeix, en el cas que ens ocupa, com els altres vuit representants, col·laboren amb l'Institut en funció del seu càrrec representatiu, atorgat pels votants que els van elegir.

Atès que la voluntat de fomentar i informar sobre la participació és el tret que caracteritza més a "La Veu del Carrer", és el motiu que ens ha impulsat a l'hora de fer-li arribar aquesta carta.

Marta Colomer i Lansac Gerenta Fe d'errades La contraportada del número anterior de "Carrer" era un fotomontatge de Rai Ferrer sobre un quadre de l'Equipo Crònica

REQUALIFICACIÓ CAMP DE L'ESPANYOL, NO!

^^^

Lm Vrutlet

CARRER

j Març-Abril de 1996

CRÒNICA

Lluita entre al.legals MARTA GIBERT

El dial més polèmic en l'actualitat de l'espai de radiodifusió barceloní és sens dubte el 91.0 de la FM, reivindicat com a propietat per dues emissores, una d'oficial i una més popular.

Contrabanda FM és una emissora de ràdio lliure que ha emès durant cinc anys en el mateix punt del dial, la 91.0 Aquesta freqüència li va ser concedida pel responsable de Telecomunicacions de la Generalitat, Agustí Gallart, sota l'empara d'un projecte sobre Ràdios Culturals No Lucratives impulsat pel mateix govern autònom. Durant aquests cinc anys Contrabanda ha esdevingut un espai de lliure expressió per a col.lectius d'immigrants, aturats, homosexuals, invidents, insubmissos, música alternativa, etc, que en altre mitjans de comunicació no tindrien cabuda.

Barcelona Ràdio és una nova emissora creada per acord entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència de Comunicació Local (ACL) que s'ha posat en marxa a principis de febrer. La ACL és una empresa formada per la Diputació de Barcelona (51 %), la Mancomunitat de Municipis de l'àrea Metropolitana i les Emissores Municipals de Catalunya. La situació d'apadrinament per part de la ACL és de caràcter temporal, ja que la intenció és que Barcelona Ràdio tingui el seu propi equip de periodistes, tècnics i de direcció.

• Comencen els problemes El 12 de febrer Barcelona Ràdio inicia el seu període d'emissió de proves per la 91.0 impedint, degut a la seva major potència, que ràdio Contrabanda pugui arribar als seus oients. Els membres de l'emissora afectada demanen una resposta a l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona. Les actituds dels regidors dels diferents partits sobre l'afer són múltiples i variades segons un dels membres de ràdio Contrabanda, Rolando Del Guerra: "Pep Puig, IC-Els Verds va demanar a l'Ajuntament que es pronunciés sobre el fet. Els d'ERC no es mullen dient que no es poden oposar a una emissora municipal perquè fomenta la participació ciutadana. El PSC va dir que no sabia

Mentre Barcelona Ràdio augmenta els kilowats de potència per no rebre interferències, ràdio Contrabanda es mobilitza al carrer per mantenir la seva freqüència d'emissió

RUBEN PÉREZ

• Contrabanda FM és una ràdio lliure que lluita per mantenir la seva freqüència res". Pel que fa a una resposta oficial per part del gabinet de premsa de l'Ajuntament, aquest departament no ha trobat el moment de definir-se sobre el tema després que Carrer es passés més d'una setmana esperant alguna resposta.

• Qüestions Jurídiques La disputa pel monopoli de la 91.0 no seria tan llarga si pogués anar per via judicial. Ei problema però és que ni ràdio Contrabanda, ni Barcelona Ràdio estan reconegudes el dret, per tant jurídicament no existeixen.

En el cas de ràdio Contrabanda porta cinc anys emetent i encara no ha estat legalitzada jurídicament i no pas perquè la cooperativa no ho hagi demanat a la Generalitat.

El secretari general de Comunicació i Estudis, Joaquim Triadú, ha transmès la sol·licitud a Madrid i explicava que mentre no arribi l'assignació de la freqüència "la Generalitat la tolera perquè no té activitat comercial sinó un sentit

divulgatiu". El Ministeri d'Obres Públiques Transports i Medi Ambient (MOPTMA) ha de desenvolupar un decret que permeti la legalització de Contrabanda i altres ràdios lliures de forma definitiva, per incloureu-la dins la Llei de Ràdios de l'Estat. A hores d'ara, encara no hi ha hagut cap resposta, si bé el MOPTMA s'havia compromès a tenir assignades totes les freqüències sol·licitades per la Generalitat abans del mes d'abril. Tot està mobilitzat per la situació d'ingovernabilitat. Així doncs, sense assignació no hi ha concessió, la situació no està legalitzada, pel que la situació de solapament en què es troba ràdio Contrabanda "no pot ser defensada per la Generalitat perquè jurídicament no existeix", afirma Triadú.

De la mateixa manera que la Generalitat demana un dial per ràdio Contrabanda, també en demana un per Barcelona Ràdio, un cop l'Ajuntament ho sol·licita. "És un dia abans que comenci el seu període d'emissió de proves" afirma

Rolando Del Guerra. Triadú diu que l'emissora patia "presses de caràcter electoral , tot i que no s'obtenen gaire efectes". No obstant, els procediments fins aquest punt entren dins la normalitat, ja que les emissores solen emetre mentre esperen que els arribi l'assignació exacta de la freqüència.

El problema sorgeix quan Barcelona Ràdio inicia la seva emissió per la 91.0 de la FM xafant altres emissores que emeten pel mateix dial, o per un de molt pròxim amb ,més potència com és el cas de ràdio Contrabanda. Però l'entrada en emissió no només perjudica a ràdios de dins del municipi sinó que per la seva potència també dificulta la bona recepció de ràdio Cardedeu i ràdio Garraf.

La Generalitat comunica al MOPTMA que Barcelona Ràdio sobrepassa l'àmbit que li pertoca i demana que els donin una freqüència però d'abast exclusivament municipal. Paral·lelament des del gabinet de premsa de l'Ajuntament

s

afirmen que Barcelona Ràdio ja té permís per emetre per la 91.0 ja que se'ls ha fet una concessió de tipus oral. Davant d'aquesta resposta Triadú opina "si l'emissora no fos de l'Ajuntament el MOPTMA ja l'hagués tancada, però existeixen qüestions polítiques entremig".

• Contrabanda contraataca Els membres de ràdio Contrabanda opten per seguir emetent desplaçant-se a la 91.4 que està lliure, però el problema és que la potència de Barcelona Ràdio és tan alta que segueixen tenint problemes d'emissió. A més el MOTPMA els obliga a sortir d'aquesta freqüència ja que estan emetent il·legalment. Actualment estan a la 91.3 de la FM. Els membres de Contrabanda es queixen pel fet que la llei sigui tan estricte amb ells i en canvi no es fixi en Barcelona Ràdio. El responsable de la Generalitat també diu que si no fos pel que representa Barcelona Ràdio ja li haurien impedit seguir emetent.

De moment, Contrabanda ja ha contactat amb ràdio Garraf que emet per la 91.6 per fer actuacions legals conjuntament i per iniciar una campanya per tornar al dial pel què emetien abans de l'aparició de Barcelona Ràdio. Una de les mesures que han decidit per pressionar és la d'embrutar la freqüència.

També han iniciat concentracions de gent en senyal de protesta davant de l'Ajuntament. Crear una assemblea permanent per negociar amb l'administració és una tercera forma de mobilització. Amb aquestes mesures pretenen endegar el debat ciutadà sobre la distribució de l'espai comunicatiu.

• Fins la publicació del decret La situació de ràdio Contrabanda es percep bastant desprotegida, malgrat el suport de grups com l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC) o els seus oients. La Generalitat els havia picat l'ullet quan demanava a l'Estat un dial per les ràdios lliures, però en aquests moment estan ben soles, pendents de la decisió d'un ministeri que escassament coneix més d'aquesta emissora que el seu nom i la demanda per tenir un dial.

Les cartes semblen estar a favor de Barcelona Ràdio. Però el decret encara no existeix i fins que no es publiqui no estarà dita la última paraula. Fins llavors, ràdio Contrabanda continuarà lluitant per la seva supervivència.

Espanyol: rebutjat el projecte

RUBEN PÉREZ

* Sarrià: s'ha guanyat una batalla, però no la guerra

Al mateix temps que es rebutja En el període d'informació s'han un clima de confusió. El rebuig ha produït 19 impugnacions al pla pre- estat acompanyat amb l'aprovació la proposta s'obre una porta a la sentat pel RCD Espanyol. Mil cent- d'un nou document: "Criteris urba- requalificació, a la construcció de setanta nou ciutadans i ciutada- nístics i de mobilitat pel desenvolu- vivendes. Però, els nous criteris nes, periodistes, arquitectes, ad- pament de la proposta de transfor- limiten el pla rebutjat. Malgrat això, les associacions de veïns segueivocats, urbanistes, entitats veïnals mació de l'estadi de Sarrià". i veïns i veïnes del voltant les sigEl document "considera d'interés xen exigint que la requalificació no naven. Només una al·legació re- per a la ciutat el trasllat de l'estadi es dugui a terme. "Pensem que els colzava la proposta. de Sarrià i/o la seva reconversió en interessos generals estan per daL'Ajuntament, davant els argu- una peça urbana... El nou conjunt munt dels problemes econòmics ments exposats per les diferents de Sarrià podrà admetre els usos d'una entitat privada. Volem una impugnacions, ha decidit rebutjar residencials i els compatibles amb audiència pública per valorar i jutun projecte que des del comença- aquests. El sostre edificable mà- jar amb més detall el pla que es ment no compartia i que en treure xim admisible als terrenys se situa presenti",han declarat portaveus de la Favb. a informació pública ha potenciat a l'entorn dels 65.000 m^".

Jii

Iru

afl

CARRER

CRÒNICA

Març-Abril de 1996

Sant Andreu-Sagrera: endavant el pla CHELO LOSADA

Üaprovació del pia metropolità de Sant Andreu/Sagrera ja és una realitat. Generalitat i Ajuntament van arribar a un acord el passat 1 de febrer. En aquest, però, queda pendent la definició de l'estació.

La Generalitat proposa una estació amb dos nivells subterranis: el primer (-1) per rodalies i el segon (-2) pel Tren d'Alta Velocitat (TAV).

A la planta 0 estana el hall i les taquilles per comprar els bitllets.

La futura estació d'autobusos es situaria a un costat del hall\ a l'altre hi hauria la parada de taxis, segons va declarar el president de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya (CUC), Joan Antoni Solans.

L'Ajuntament no ha donat la seva opinió malgrat que s'ha intentat parlar amb ells.

•

Generalitat i Ajuntament es posen d'acord sobre el projecte que ha d'ordenar l'àrea de la futura estació del Tren d'Alta Velocitat

Projecte d'ordenació urbana de l'àrea de l'estació del TAV a la Sagrera / Sant Andreu

•

Canvis

Al darrer document aprovat per la CUC l'espai dedicat a habitatges serà més gran. A la Rambla de Prim s'augmentarà l'edificabilitat, que passa de 1,2 a 1.35, sempre i quan hi hagi pisos de protecció oficial. Els terrenys reservats per a comerços es rebaixen així com els dedicats a oficines i, per altra banda, es mantenen les parcel.les dedicades a zona industnal per a petita I mitjana indústria. Els veïns

vegada a la parada de Sagrera. El recorregut proposat per la Generalitat dona una mica de volta però segons el president de la CUC, Joan Antoni Solans, aquesta connexió és molt interessant ja que enllaçarà directament les dues estacions ferroviàries més importants de Barcelona: Sants i la Sagrera.

La mobilitat dels viatgers entre les dues estacions serà molt més fàcil.

Malgrat tot, aquest pla està pendent del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora que pertany a la Generalitat. El dictamen pot trigar entre dos o tres mesos, segons va declarar Joan Antoni Solans i s'espera que sigui favorable.

estan completament d'acord amb aquesta decisió. Pensen que és molt positiu perquè és positiu que es mantingui alguna activitat industrial dins de la ciutat.

Pel que fa als accessos viaris a l'estació, l'Ajuntament haurà de fer un pla especial que definirà les característiques de la connexió amb la xarxa de metro, l'acces per la futura ronda del Mig i els enlla-

ços amb els diferents carrers dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu.

La Generalitat proposa fer arribar la línia 5 del metro fins a l'estació de tren de Sagrera. Per això s'haurà d'augmentar el seu traçat en 1800 metres. La idea és desviar els trens a Camp de l'Arpa, fer-los arribar a l'estació ferroviària i des d'aquesta enllaçar-los una altra

Els veïns

Tots els canvis que es portaran a terme a Sant Andreu són molt bonics sobre el paper. Però, què en pensen els veïns? Ara per ara, els preocupen totes les transformacions urbanístiques que es faran, com i quan es començaran les obres.

La presidenta de l'associació de veïns Zona Sud de Sant Andreu, Gemma Gil, va expressar la seva preocupació per la connexió entre els carrers Onze de Setembre i Rambla Prim. Sembla ser que les administracions tenen pensat fer una mena de escalextric i els veïns no ho volen. Volen un pont que

Pirates de museu?

Els amics del Museu Clara acusen l'Ajuntament d'especulació i el regidor de cultura,diu que es vol confondre l'opinió pública CHRISTIAN ANDREU

Tres mesos després de la seva fundació. l'Associació d'Amics del Museu Clara continua demanant que el legat Clara retorni a la seu que ha tingut durant gairebé trenta anys a l'edifici del numero 27 del carrer Calatrava, i que ara ha deixat per decisió municipal. Per Carles de Sicart. president de la mateixa, "moltes de les condicions que va incloure Josep Clara en el seu testament no han estat respectades: entre d'altres la creació d'una Fundació, crear un premi internacional d'escultura Josep Clara, un premi de dibuix i el més important de tot, conservar el museu sense que el legat es dispersés".

L'Associació compta amb el suport de L'Acadèmia de Sant Jordi, el Cercle Artístic, el Cercle Centenan i Amics dels Museus per aconseguir que l'Ajuntament canviï de rumb en la reubicació del museu.

Amb tot. la cessió temporal que ha fet !a Comissió de Cultura municipal al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac) i la cessió de part del legat Clara al Museu Comarcal de la Garrotxa ha fet que AmicsdeClaràacusin l'Ajuntament d'especulació urbanística.

Des de la Comissió de Cultura,

en canvi, es manifesta certa curiositat per un museu que, segons diuen, mai ha tingut més de 900 visitants anuals. Joaquim de Nadal, Regidor de Presidència i de Política Cultural, ha confirmat, en declaracions a La Veu del Carrer, que "aquesta polèmica fa molt mal a la credibilitat de l'Ajuntament de Barcelona. S'està confonen l'opinió pública i als que lleguen, continua de Nadal, perquè poden pensar que no respectem la paraula donada. Això podria afectar les futures deixes a la Casa Gran ". La

A.IUNTAMENT D t BARCELONA

Les escuiptures van embalar-se pel seu tresllat

Un escultor noucentista • Josep Clara i Ayats va néixer a Olot el 1878. Ja de ben jove treballà amb els artistes francesos Maillol, Bourdelle i Rodin que l'encaminaren cap al noucentisme. Del 1909 data la seva famosa estàtua de La Deessa de la Plaça Catalunya així com el Monumento a los caidos (1952) de l'avinguda Diagonal. Va mohr a la ciutat comtal el 1958.

Vuit anys després, l'Ajuntament accepta una donació de Carme Clara, germana del traspassat escultor, que inclou exposar conjuntament l'obra de Clara i no vendre la finca, amb un edifici projectat per l'arquitecte noucentista i racionalista Raimon Duran i Reynalds (1895 -1966), i un jardí dissenyat per Joan Mirambell.

Amb la mort de la senyora Clara (1973), l'Ajuntament restarà com a hereu universal (1982) del llegat de

l'escultor. Una dècada després, Oriol Bohigas mantindrà que el Museu és poc visitat i que cal redefinir la seva situació. Amb un informe poc clarificador de la Junta de Museus (18 de juny del 1993), el Ple municipal decidirà per àmplia majoria fer un dipòsit de la col·lecció Clara (més de 800 obres) al Museu d'Art Nacional de Catalunya. Només el PP demanarà que es negociï abans amb la família Clara.

Després que el MNAC determini una exposició permanent de Clara al Museu Comarcal de la Garrotxa, es constituïrà l'Associació d'Amics del Museu Clara (que compta amb el suport de diverses institucions culturals i més de 1000 signatures), aixícom les phmeres veus olotines en contra del "centralisme barceloní".

serveixi pel trànsit tant dels cotxes com de les persones: una artèria viàna que connecti el disthcte de Sant Andreu amb el de Sant Martí i que permeti la relació entre els dos barris.

Per altra banda,hi ha el tema del Pla Especial de Reforma Intehor (PERI). Al projecte aprovat el passat mes de febrer es diu que les finques urbanes qualificades com 14b (sòl urbà de remodelació física, pnvat) no hauran de presentar un PERI, tan sols hauran de fer un estudi de detall. Això suposa que moltes de les transformacions no es presentaran públicament i, per tant, els veïns no tindran res a dir.

A part de tots aquests temes urbanístics, els veïns també estan preocupats pel canvi socio-econòmic que patiran tots els barris afectats. Els veïns no volen que torni a passar el mateix que ala Vila Olímpica: un súper barri que està totalment desconnectat del Poblenou i on hi viuen persones d'una classe social més elevada.

A l'hora de parlar sobre el paper tot sembla molt maco i només es veuen els avantatges i les millores que es portaran a terme als barris afectats, però tota la transformació urbanística de Sant Andreu/Sagrera comportarà moll mes que tot això.

Comissió Cultural, que segons les mateixes fonts municipals destina 7500 milions anuals en preservar el pathmoni museístic barceloní, considera totalment legal la decisió presa de traslladar el legat Clara al Mnac i a Olot. "L'acord firmat amb la germana del difunt. Carmen Clara, ha estat escrupolosament respectat. Quan vàrem acceptar el seu testament - afirma Joaquim de Nadal - a benefici d'inventari, l'Ajuntament va quedar constituït com a hereu Universal. Posteriorment vàrem creure que es podia servir millor la memòria de Clara incloent-lo al MNAC".

"Es del tot legítim que un grup de ciutadans - manifesta de Nadal - consideri que la decisió municipal és errònia, però el que no es pot acceptar és que un grup minoritari condicioni la política de l'Ajuntament d'apostar per mostres contextualitzadores i no museus monogràfics. El trasllat del legat Clara - confirma Joaquim de Nadal -va ser votat pel Ple amb els vots a favor del PSC, IC, ERC i CiU. La confrontació, que ha omplert diverses planes de premsa diana, ha arribat a límits extrems. Des de la Presidència de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Joan Bassegoda, no ha dubtat gaire a l'hora de qualificar l'acció municipal. "La Regidoria de Cultura ha actuat - afirma Bassegoda d'una forma indigna. Són uns pirates. No poden difuminar el legat del millor escultor català del segle i quedar-se tan amples. El que passa - continua Bassegoda - és que volen especular amb el terreny. De fet, ja li van oferir un pis a la senyora Clara en cas d'edificació ".

íu ieu dfl

CRÒNICA CARRER Renfe Catalunya: toms sí, lavabos no ^"5 paraules

Març-Abril d e 1996

MANEL CALPE

Si ens demanen que imaginem un comiat romàntic, és molt probable que ens vingui a la ment la imatge d'una vella estació de ferrocarril, amb un tren que s'allunya mandrosament (preferentment sota la pluja), i dos enamorats dient-se adéu, l'un amb la cara enganxada a la finestra i l'altre dempeus a l'andana (preferentment onejant un mocador, com un fr/ibuna/re reclamant un penal al Camp Nou, o amb un paraigües, segons la intensitat del ruixat). Doncs bé, la imatge, molt tòpica si voleu, és només això, una representació onírica sense gaire possibilitats de fer-la real. A Barcelona les estacions són cobertes, tot un avantatge si som pragmàtics i deixem de banda l'associació entre pluja i romanticisme, però hi ha un altre factor clau: per baixar a l'andana cal que tots dos, viatger/a i acompanyant, vagin proveïts de bitllet.

El procés d'automatització dels accessos el va iniciar Renfe el 4 de juliol, a l'estació de plaça Catalunya, amb la substitució del sistema de cancel.lació tradicional pel de banda magnètica, que permet marcar tant els bitllets com els abonaments.

Es van col·locar 14 torns d'entrada i 26 de sortida, amb altres dos adequats per minusvàlids. Les estacions de Sant Andreu-Arenal i Clot-Aragó també van ser renovades.

La segona fase, encara en procés, contempla la col·locació de torns a altres dotze estacions de rodalies, entre les quals hi ha Sabadell Nord i Centre, Bellvitge, Terrassa i Torre Baró. La tercera fase acabarà automatitzant l'esta-

RUBFN PÉREZ

•

La modernització del servei de Renfe a la plaça Catalunya no contempla les necessitats de l'usuari

ció de Sants, dins un cicle que deixarà de banda, però, estacions de les línies de rodalies de la costa, a on es materialment impossible controlar el pas dels viatgers.

La instal·lació dels moderns torns electrònics ha representat una inversió d'uns 1400 milions de pessetes per les dues primeres etapes. Des de Renfe s'explica que els bitllets de banda magnètica representen l'aposta per adaptar els títols de transport als diversos sistemes i mitjans de comunicació, fent-los compatibles amb el Metro i l'autobús.

Els torns automàtics provoquen una major rapidesa per cancel·lar el bitllet 0 targeta, però tenen la seva contrapartida negativa: barren el pas als possibles acompanyants i impossibiliten al viatger sortir del tren a una aturada per fer

un cafè, per exemple. Modalitats com el bitllet d'andana, que funciona a d'altres països, no es contemplen des de Renfe, en entendre que les estacions de rodalies no el fan adient.

•

Prohibit pixar

El vestíbul de l'estació de Catalunya és força modern, però a la sala d'espera només s'hi pot accedir pagant el corresponent bitllet, i a un li agafa certa sensació d'estar engabiat, perquè quedes encerclada de parets de plàstic. El major problema arriba, però, si et venen ganes d'orinar. Això és materialment impossible, per la senzilla raó que no hi han lavabos (una mancança que, d'altra banda, encara es detecta a molts trens). Convé anar-hi amb les necessitats fisiològiques satisfetes, o en cas contrari

hauràs de caminar una bona estona per buscar un bar o recórrer als wàters dels grans magatzems de la plaça. Elcertésquealaremodelació realitzada al 1992 es van construir uns lavabos, però van romandre oberts només uns dies.

Dificultats tècniques amb els col·lectors, conseqüència de la manca de pendent, van obligar a clausurar-los, i hores d'ara és impossible reobrir-los, no per problemes pressupostaris sinó de condicionament físic. En tot cas, a mig termini, s'instal·larien uns lavabos químics, de pagament (mala notícia per l'usuari, especialment si la veixiga ataca i vas desproveït de monedes).

A moltes estacions et pots trobar hostesses que et ressolen els dubtes sobre el nou sistema de cancel.lació. La seguretat està garantida, segons Renfe, perquè els torns es poden obrir cap a fora, en cas d'emergència, i a més a l'estació de Catalunya hi ha un control per resoldre qualsevol problema.

La resposta de l'usuari sembla bona, amb l'excepció de la novetat del primer moment.

Renfe, que per cert, contempla com una incògnita el seu futur a l'espera que s'aclareixi el panorama polític, assegura que la seva imatge ha millorat molt entre l'usuari en aconseguir fins a un 98% de puntualitat en els viatges de rodalies. Però no és un punt contradictori que l'avenç tecnològic deixi de banda la possibilitat de resoldre una necessitat tant bàsica com orinar? Els protagonistes de la nostra història, abans d'acomiadar-se, no podrien pixar, com no fos de riure.

Qüestió de noms En els últims mesos la ciutat ha batejat un bon grapat de carrers i places i ha estrenat alguns monuments significatius MARC ANDREU

La foto és de la plaça George Orwell, un espai obert de Ciutat Vella guanyat el 1990 en la confluència dels carrers Escudellers, Arenes i Aral. El nom, però, no li van donar fins el març passat, i la gent la coneix més per l'estrambòtic conjunt escultòric de Leandre Cnstòfol que un esprai anònim va batejar com a "furullu galàctic". La plaça en homenatge a l'escriptor anglès que va lluitar durant la guerra civil en les milícies del Poum és només un exemple del grapat de carrers, 57 exactament, que en els últims mesos han estat batejats a la ciutat.

El científic Albert Einstein a Nou Barris, l'escriptor Joan Sales a Horta 0 el president de la República Manuel Azafia a les Corts són alguns dels personatges que des d'ara estan inscrits en una placa de marbre al carrer. Comparteixen aquest honor novell, a Ciutat Vella,

la cantant Raquel Meller, l'escriptor Pere Coromines, el metge Jacint Reventós i el filòsof Joaquim Xirau. A l'Eixample figura el tenor Marcos Redondo i a Sarrià-Sant Gervasi tindran plaça els pintors Josep Obiols i Vila Arrufat. Prop de la fàbrica Seat tenen places els sindicalistes José Sànchez Ríos i Teresa Claramunt, i a Montjuïc uns jardins amb vistes al mar porten el nom de l'escriptor Waiter Benjamin, que es va suïcidar a Port-Bou fugint de la Gestapo.

AGràcia, unsjardinsdel'Hospital Militar tenen el nom del doctor Comas i Llaberia, astròleg i fundador de l'observatori Fabra. Ferran Palau, fundador d'un seminari té el seu racó a Horta-Guinardó, i uns jardins del carrer Lepant porten el nom del príncep de Girona, títol català de Felip de Borbó, A Nou Barris, que va inaugurar fa poc un monument a Blas Infante al parc de la Guineueta, la descobridora de

Aparcaments i metro La regidora Clarmc San Miguel, ha reconegut que el pla d'aparcameiiLs de l'Ajuntament ha estat un fracàs. Dels 75 pàrkings previstos per 1992 actualment només se n'han acabat 35 i 12 estan en obres.

Ll'altra banda, des del 28 de febrer funciona a la ciutat la targeta Metro-Park que, per 600 pessetes al dia, ofereix 18 hores d'aparcament a la plaça de les (Jlòries i la utilització de totes les línies de metro i autobusos.

Privatitzacions L'Ajuntament ha decidit iniciar el procés per privatitzar l'Institut Municipal de Serveis F\ineraris (Imsf) i la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, les dues empreses municipals que més beneficis obtenen. El servei de pompes fúnebres es convertirà així en una societat de capital mixte que deixarà de tenir el monopoli públic al sector.

•

Multes i accidents Durant 1995 es van registrar 486 accidents de circulació a les rondes de Barcelona amb un total de cinc morts, cosa que suposa un augment del 34 per cent respecte l'any anterior. La majoria dels sinistres són causats per excés de velocitat.

D'altra banda, les multes de circulació imposades per la Guàrdia Urbana han baixat un 26 per cent des de 1992, tot i que han augmentat aquelles infraccions d'alta perillositat.

•

Contaminació

RUBEN PÉREZ

•

El "furullu galàctic" domina la plaça de George Orwell

l'àtom Marie Curie té un carrer prop del Fòrum de la Tecnologia. Josep Sunyol Garriga, diputat d'Esquerra Republicana i president del Barca afusellat a l'inici de la guerra civil mentre intentava visitar el front de Madrid (el 6 d'agost farà anys), dóna nom a un carrer de Collblanc.

Carrers dedicats al Taxi (Sant Andreu) i a l'escola Blanquerna (Ciutat Vella) són també nous, igual que la plaça Islàndia o el carrer Monterrey, fruit d'agermanaments de Barcelona.

D'altra banda, la ciutat ret homenatge des del passat 23 de desembre a l'actriu Mary Santpere i al seu pare Josep amb un monument emplaçat a la Rambla de Santa Mònica, a l'alçada el portal de Santa Madrona. L'obra és una font dissenyada per Óscar Tusquets amb un fris de Joan Bordas. Al Fossar de la Pedrera de Montjuïc es va inaugurar no fa gaire un altre monument, en aquest cas en homenatge a les víctimes del nazisme.

Segons dades aparegudes a la premsa, cada barceloní contribueix a l'efecte hivernacle emetent anualment 3,2 tones de diòxid de carboni. Ell total de C02 que la ciutat llança cada any a l'atmosfera és de 5,5 milions de tones. El tràfic de vehicles i les emanacions resultat del tractament de deixalles (sobretot a la incineradora del Garraf) causen el 65 per cent dels gasos nocius per l'efecte hivernacle que genera Barcelona.

CARRER

CRÒNICA

En

*#«

paraules

Jardins de Forestier A rel d'un cicle de conferències celehi-at a l'Ateneu Barcelonès i de les informacions darrerament publicades a CAHRIÍR, un grup de 15 associacions (entre elles la Favb I (.4)niissions Obreres) han denunciat el mal estat de conservació dels jardins creats per Jean-(Maude-Nicolas Forestier. Aquest arquitecte francès va dissenyar jardins a Montjuïc, a la plaça d'Armes de la Ciutadella, al parc del (luinardc) i a la Font de la Budellera. Els denunciants sol·liciten que siguin inclosos al catàleg del patrimoni arcjuiteclònic històrico-artístic de la ciutat. L'Ajuntament, que precisament ha dedicat la festa de la pi'imavera d'enguany a Forestier, rebutja les crítiques.

Preu dels pisos FI preu dels pisos a Barcelona va pujar un 6.4 per cent el ,1995.

El districte on el preu mitjà per metre quadrat és més car és Sarrià-Sant (Jervasi amb .'521.000 pessetes, i el més barat Sant Andreu amb 200.000. L'U de mai'ç passat. Ajuntament i (leneralitat van signar quatre convenis per rehabilitació d'habitatges i pi-omocio de pisos públics per valor dp 6.200 milions de pessetes. Un dels acords permetrà construir 680 nous habitatges protegits a les vivendes del governador i als barris del Besòs, Via Trajana, l'olvorí. Ti'initat Vella, Seat i Cuitat Vella.

Març-Abril d e 1996

Estrictament personal i instransferible Transports de Barcelona no suministra duplicat en cas de pèrdua o robatori de la tarja T-Mes MARTA BACH

Els usuaris de la T-Mes que extravien a mig mes natural aquest document del transport metropolità de Barcelona "personal i instransferible" han de tornar a abonar les 4.750 ptes que costa el servei si volen continuar fent-ne ús fins a finals d'un mes que ja han pagat.

Quan arriba un nou any, el ciutadà de carrer a més de fer-se els propòsits i bons desitjós pertinents ja està acostumat, com si és tractés d'una tradició nadalenca més, a la pujada dels preus en el transport públic. El 1996, no ha estat una excepció. Bitllets de metro, d'autobús i abonaments de tot tipus. Ningú se'n salva. Així, la T-Mes, una de les iniciatives endegades el 8 de gener de 1993 per Transports metropolitans de Barcelona i que ha gaudit d'una bona acollida pels usuaris més habituals del transport públic, ara costa 4.750 pessetes. Un preu a pagar mensualment i que es cancel·la per una targeta que dóna dret a realitzar un nombre de viatges il·limitat durant un mes natural en bus urbà i interurbà; altres línies de la Entitat Metropolitana del

Transport; metro; FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) de Reina Elisenda a l'Avinguda Tibidabo i les línies C-3 i C-4 entre Torre Baró i Barcelona Sants.

La pehodista que signa aquest article va decidir fer-se la T-Mes. Tot plegat va consistir en superar un tràmit senzill i assequible per a tothom: emplenar un formulari amb les dades personals i adjuntar dues fotografies. Una atenció acurada i ràpida. Al cap de poca estona ja podia moure's per Barcelona amb la T-Mes. Tanmateix, al cap d'uns quants dies va simular la pèrdua de l'abonament. Desprésd'alegarque la targeta era "personal i intransferible", l'encarregada d'atendre les seves queixes va assegurar que "potser alguna persona que havia trobat la targeta la podia estar fent servir", o simplement que hagués optat "per deixar-la a una amiga o una germana". I va afegir: "els conductors no miren la fotografia i encara menys al metro per tant és impossible trobar si algú o no l'està fent servir per tu". Il.lusament, va apel·larà l'existènciad'algun sistema per tal de comprovar qui és el titulard'aquesta targeta multiviatge.

EL T R E S

•

En cas de pèrdua o robatori Transports de Barcelona no reposa la T-Mes

"Sí, evidentment -va contestar la persona encarregada d'atendre reclamacions- nosaltres tenim un registre de les anomenades targetes d'identificació, però no controlem que la persona comph cada mes l'abonament. Es pot donar el cas que algun mes decideixi no comprar-lo. Actuem igual que en les targetes T-1 oT-2. Seria impossible comptabilitzar el nom de les persones que la compren". Amb sistema o sense sistema, la conclusió és similar: ara per ara si un usuari perd o li roben la targeta a mig mes i després d'haver abonat 4.750 pessetes enlloc hi ha un registre del seu pagament i per tant no aconseguirà un duplicat que garantitzi la seva inversió prèvia a mig termini (un mes hàbil).

El seu cas no és aïllat. Tot i que T r a n s p o r t s Metropolitans de Barcelona assegura que "no hi ha reclamacions significatives que denunciïn el funcionament de la

T-Mes", també declara que la previsió d'utilització de l'abonament mensual per l'any 1996 equival a un 18,33% del total d'usuaris que es preveuen per aquest any. En contraposició un 33,10% es decantaran per la targeta T - 1 : un 31,21% per la T-2; un 3,54% pera la T-4 i un 9,77% pel bitllet normal.

A l'altra extrem hi trobem un 0,10% d'ús de la T-dia (amb dret a un nombre il·limitat en un dia) o la T-50-30 en un 3,95°o. Així doncs, un 18,33% d'usuaris potencials de la T-Mes entren dins les estadístiques de hipotètiques pèrdues o robatoris. Tanmateix, tal i com anuncia l'Entitat Metropolitana del Transport amb lletres clares al revers de la targeta d'identificació "personal i intransferible" que per a que sigui útil va acompanyada del títol de transport: 'Tempresa no es responsabilitza dels perjudicis que pugui tenir el beneficiari d'aquest abonament". Qui avisa no és traïdor, potser?

c^-^^^ó^ ^<:2.^^/r^^ pasHsserla PÉRranTEMiT: TÍÏBER 26 BARRETS

IKMÍSSÍ!.;},;!'::':

T-H 0 0

s| s!li... mwkX

• ^ 1 0 '^^

« o^ (i •0) i -

IESCIRKI8/ifc Des de 1906

0)

V E N D A DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE F A B R I C A C I Ó PRÒPIA

c

Oéc»e4

o

PERFUMERIA TABER

Barrets CaN,2 i Avinyó, 1 Gorres 08002 - Barcelona Boines Tel· 318 40 94

CaH, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA

E S P E C I A L I T A T EN MOSTRARIS Distribuïdor

Rambla de les Flors, 83 Tel. 301 6027 Gran "Via, 546 Tel. 454 7535/29 Ronda Litoral Mar, 42 Tel. 221 0729 BARCELONA

PASTISSERIA

viajes marsans es un regalo

SKl.KCnO f ÍM

C O N S O L A T D E M A R , 27 A L 31

jAprovéchese de nuestras ofertas!

T. 310 43 91 - 31 O 44 15 PL. A N T O N I O L Ó P E Z , 3

T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

142è ANIVERSARI

1 hM%L·4h

Llibretería, 21 (Barri Gòtic) Tel. 315 12 57

La Rambla, 134 08002 Barcelona Tel. 318 72 16 Fax 301 96 96

.o m^^^"" ^

m

' ' ; i

•

CARRER

Març-Abril de 1996

Las rondas de Barcelona superan el umbral I de la saturación cuatro anos después del 92 ^,

CUARTO

Fosc

CRÒNICA

L'Arxiu de tots colors

Joan Clos

Dos anys després del trasllat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, resulta que el seu important patrimoni documental digne de ser perfectament conservat, té uns nous inquilins: els fongs.

Després de la denúncia pública, els responsables de l'Arxiu primer van afirmar que aquests paràsits no existien, poc després que eren cromògens -és a dir que donen color-, després que n'hi havien una petita quantitat, per finalment acceptar que hi havia hagut problemes en l'aire condicionat.

Mentre tothom discuteix i no exclamen, el mateix que per la proclamació del Papa Borja: O arriben les solucions, els fongs Dio!La chiesa romana in manidei continuen atipant-se de paper, catalani! pergamí i cuir.

II

Sembla que el tinent d'alcalde Clos se'n rigui de la "guerra de l'aigua".

A Barcelona prop de 20.000 famílies exigeixen que la taxa municipal de clavegueram es tregui del rebut de l'aigua, com a tot arreu. La Favb va demanar una

Col·legi de Periodistes '.®i^i Guàrdia Urbana Els tanquem pel seu conveni invi- Antoni Santiburcio sible i de mutu acord que permet que amb els impostos de tots els ciutadans es perdonin les multes d'estacionament dels periodistes col·legiats, però només si són actius, és adir, els que paguen la quota de 5.000 ptes.

Segons el Col.legi de Periodistes és un privilegi que dóna l'Ajuntament, i segons la Guàrdia Urbana és el Col.legi que presenta el recurs i pel conveni "de facto" sempre guanya.

Sigui com sigui, preguntem: tots els periodistes no són iguals?

Són el mateix els periodistes que els metges? No som tots igualment ciutadans de Barcelona?

Després de saber això ja entenem perquè la grua és tan cara...

Ho sabia això Pilar Rahola, o és que a Badalona no funciona aquest mateix conveni?

Amb el titular "Santiburcio inaugura la nova església del Polígon Canyelles", el Sant Andreu Express de febrer (de sempre un excel.lent cronista del districte), ens ha assabentat del fet. Bufa!

Ha pujat molt amunt l'antic regidorandreuenc, ha ascendita Nou Barris i ha arribat a bisbe, que és el càrrec eclesiàstic al qual pertoca la consagració (que no inauguració), d'esglésies.

Malgrat que el martirologi de la festivitat de Sant Tiburci s'escau el 14 d'abril, no creiem que sigui un sant massa republicà, però al pas que anem, i coneixent-lo, pot arribar a cardenal i, qui sap si al proper conclau a la "fiumata blanca" s'anuncia que "habemus papa" I surt l'Antoni Santiburcio sota el tàlem mentre per tota Itàlia

teformamultimillonajte^^^.^^

|

iSílSíí '^l j ^ Ú\\'^ liliiii".

meioradelos3ed*ciosmL.n.c,pales, 600 miilones en 4 anos 11 f i rfO 1 1 \ '•''f^ I B t^iente de ^calde Clos defiende el \ \ E I ? y ^ " ^ ^ i _ Igastopesealapolíicadeaustendad

; |; -í

:—rr—"

comissió per buscar una sortida a les nostres reivindicacions ja fa dos nadals; la vam tornar a demanar en dues audiències públiques presidides per l'esmentat senyor.

Sempre ens ha dit: "d'acord, ja us trucaré". Però les paraules de Clos se les ha endut el vent. La comissió ni s'ha format ni s'ha reunit i això que tots els grups municipals hi estan d'acord, inclòs el grup socialista.

Tanquem Joan Clos, de qui diuen que és el successor de Maragail, al cuarto fosc fins que creï la comissió. Però li farem llum a ia cel.la per què pugui llegir la pintada existent en una de les parets: "Si vols ser el successor de Maragail, comença a complir".

DILLUNS, 3 JUNY 1996, 19 H.

DILLUNS, 15 ABRIL 1996, 19 H.

C o b l a S a n t 3<»*<Jl Coi- 5 o v e cj« VOrJMÓ C a t a U Con}(lta Gai^cla i 3opdl i-mon, Ji--.'. K·'-S Mompou i Ifukub*

Pujol P^Rofa+a

-cx m u s i c o b o l l a b l e dels anys

50 DILLUNS, I O J U N Y 1 9 9 6 ,

D I L L U N S , 2 5 MARÇ 1 9 9 6 , 1 9 H.

•a í-ocoinofora

^m-Qr-a

.^of^

c'^l'.',-. .L' C. BoalAy 1-. Hamp^onj B . GoodmAn,

co^*

al

19 H.

Ov^ummWa Simfònica Am\ VaWà» Cor del* ^ m l c s d« t ' O p e r a de Sabadell ^a.

C a r m e 4-lernAndez/ scf·i·.uio; ^om^p Rufx. \Í->M.··Vicenç e e t e v e I MaAríA, h^>^a.v À n g e l <í>d

l-'òkiu

|r.u,.,„•„»., , ] . . ,M..,-„x,, il>,..v, I ,•.,.„ ,,.,,.,.1,,, . ( A . V l v . »

VENDA D'ABONAMENTS i D ' A B O N A M E N T S 16 CONCERTS)

r \ „ i u ! . .,|....^.,t^; .l.-l ;'U .!.• t.·l.-·.-.^ .> l'i .!,• ..v„x ,V..t,., ,,i,oi„,ts .l,.t 7 ,,1 l'H .1.. „„,..,

'.i.'J.^O'

V E N D A DE LOCALITATS

P R E U S DE LOCALITATS ÓOO i HlX> ['

l'uLu, .l,' L. ,VV,M,,, L,,).,l,...i.. S i , IV,,.,.

1).. ,l,lli,„., o .l.v.·n.ln·!. .!•• 111,. :'1 l,„

!<• .i.'í-t-o^ip+f ,-,1 r<u!.)Misirn> ..-nts i l<,.ulitn)B, o . „ b L.

l.·l..>-...,·,^H|,o„..,„ F'INDACK) OKHÍO C MAIA l'Al,Al i)i; \.\ MtSICVCVIAI.WA

v

/ \ po^i." .l.-l 18 .L- ,«<i.-^

I N F O R M A C I Ó I VENDA

Is J i - I V V , , i , , „ u n'l M ú t , , , . tí.vl.Vv

A l .S,..·v.-i I,,mil.,,.- ,1.. ( , „ x , ,1,, L„t„l,..,y,., 7.-i. 3 UI 11)

-I:' „ , „ I ,

AGRUPACIÓ MÚTUA

V

La V^M <J»/

CARRER

OPINIÓ

Sebastià Benet Justícia i Pau

Març-Abril d e 1996

La presó, al banc dels acusats

u.í*i^^.^t1·la de qualsevol aspecte del sistema p e i ^ i f i c i a r i , tinc la impressió de torn a r a una e t a p a s u p e r a d a de la història humana. lín un món t e ò r i c a m e n t civilitzat, en el qual es proclama la igualtat e n t r e els ciut a d a n s i el respecte als di'ets h u m a n s com a base de la societat, les presons no hi h a u r i e n de t e n i r cabuda. Es pot a d m e t r e (jue els c i u t a d a n s que posen en perill la convivència sig-uin separ'ats de la resta fins que rectifujuin la seva actitud, però quan el s i s t e m a pei- separar-los fa gairebé impossible la sev'a recuperació, com indica l'alt índex d(> reincidència, cal qiiestionarlo i buscar a l t e r n a t i v e s més justes i mes eficaces.

Es s i m p t o m à t i c que la majoria d'int e r n s a les nostres presons siguin pobres i m a r g i n a t s . I, en la major p a r t dels casos, soi'tiran de la presó t a n o m é s pobi'es i m a r g i n a t s que (pian hi van entrai', m é s prepai'ats per a la vida delictiva. convei'tits en drogaaddictes i potsei' infectats ami) la sida. Aquest és el r e t r a t l'obot d'un m a r g i n a t a p a r t i r del seu ingrés al sistema penitenciari. i e n c a r a hi ha a l t r e s circumstàncies que agreugen la situaciíi. La massificacio en cel.les i-eduides fa i n s u p o r t a b l e una vida ja prou difícil, lluny de la família, m a n c a d a d'afecte, que sovint desemboca en a c t i t u d s violentes que son casligades amli sex'ei'itat: les cel.les de càstig, tjue posen en pei'ill l'estabilitat mental de l'intei'n, A la presó t a m b é hi ha maliílts m e n t a l s (jue no ]joden rebre el t r a c t a m e n t a d e q u a t , i i n u n i g r a t s

Jordi Soler

urant u n a q u a n t s anys a Horta hi ha h a g u t un Casal de Jox-es. ubicat a la plaça d'Eivissa, que funcionava prou 1)(\ Cada any feien unes j o r n a d e s de participació iuiística a n o m e n a d e s Al/criHiliia (jue t e n i e n força ressí).

Sembla ser (jue. en plegar l'injuip que conduïa el Casal, a q u e s t \'a a n a r decaient fins ipie l'Ajuntam e n t va d e c i d i r t a n c a r - l o , substituint-lo per l'actual Punt d'inl'ormacio Jove, (pie no le res a veure a m b un casal.

(Juan j u t g e m (>ls joves, s(>nse p e n s a r si tenim dret a j u t j a r algú, ens deixem portar pels prejudicis vigents. Ens solem queixar de la m a n c a d'iniciativa dels joves, de si només pensen en a n a r a la discoteca a lligar i a consumir drogues (legals o il·legals); critiq u e m la seva estí'tica. com si (>ls nostrc>s p a t r o n s estètics fossin els únics possibles. Cal fer un esforç, si no volem caure en el p a r a n y dels tòpics de sempre, que consisteix en i n t e n t a r ficar-nos, imagin à r i a m e n t , en la pell del jove d'avui dia: l'ensenyament és un d(>saslre; a casa solen haver-hi problemes; e x p e r i m e n t e n el re-

La presó Model es qüestionada urbanísticament i en la seva filosofia que han l'ugit del foc p(>r caure a les lirases.

L'na a l t r a situaci() especialment i n h u m a na es la dels fills petits (|ue viuen a les presons a m b les se\'es m a r e s , que t i n d r a n m a s s a difícil sortir de l'ambient m a r g i n a l .

I e n c a r a es donen casos de funcionaris que m a l t r a c t e n els i n t e r n s i que no són d e n u n ciats pei- poi' a les represàlies.

Per a c a b a r di' completar a q u e s t a realitat injusta, els legisladors, en cíjinptes de i·i'conèixer el fracàs de la presó i pi'oposar altt'rnatixes, han elaboi-at un nou codi pe-

nal que introdueix encara més problemes al mon penitenciari. El desconeixenu'nt de la realitat per p a r t dels l(.>gisladors ha íét que la reducció de penes que s'ha e s t a b l e r t tingui l'efecte de prolongar les condemnes, j a que e n t r e la redempció pel treball (que s'ha s u p r i m i t ) i a l t r e s beneficis, les coniji'iiiiu's el'(>c'ti\'('s l'ren infen'ors a les (pie ara s'han fixat. Es incri>ïble. però en una t a u l a rodona o r g a n i t z a d a per J u s t í c i a i Pau. persones de reconeguda sohí'ncia ho van afirmar. Es decebedor que s'hagi per-

d u t u n a ocasió per h u m a n i t z a r la legislació penal, i que el nou codi penal neixi obsolet, i g n o r a n t les tendències abolicionistes de la presó, i les a l t e r n a t i v e s que s'han començat a i n t r o d u i r en a l g u n e s legislacions, que substitueixen els conceptes de càstig i de pena, pels de mediació e n t r e los p a r t s implicades en un delicte, i per la compensació dels prejudicis c a u s a t s , en la perspectiva de reconstruir l'equilibri social.

Al fons de tota a q u e s t a problemàtica hi h a u n a p a r a d o x a que posa en evidència les g r e u s contradiccions del s i s t e m a actual. Si l'estat invertís més en educació, en formació pi·ofessional, en creació d'ocupació, en construcci() d'habitatges i en a l t r e s t i p u s de m e s u r e s d'integració social, a mig i a llarg t e r m i n i podria r e d u i r molt els pressupostos de policia i de presons, i fins i tot els de m a n i p u l a c i ó de l'opinió pública via televisió. Q u i n s interessos a m a g a a q u e s t a contradicció'.^ Els més rendible combinar la beneficència a m b la repressi() policial i penal, que no la promoció dels sectors més dèbils de la societat'/ O potser les bosses de mai-ginacií) s(')n necessàries com un factor dissuasori de reixindicacionsque posarien en perill el sistema?

La societat, però, no pot eludir la seva complicitat a m b un s i s t e m a que m a n t é la pau social a un p r e u m a s s a alt, m e n t r e els •'ciutadans h o n r a t s " reclamen u n a j u s l i c i a (pte n o s a l t r e s mateixos esquivem cjuan ]Jodem fér-ho a m b i m p u n i t a t . I qui estigui lliure de pecat, que tiri la primei'a pedra.

Per què hi ha un casal okupat a Horta

buig dels a d u l t s i la violència dels g r u p s de joves rivals; per postres, les perspectives laborals de la majoria són a b s o l u t a m e n t negres.

Amb tot a q u e s t conjunt de greuges podem e s p e r a r qualsevol cosa que no sigui bona.

M a l g r a t tot, els joves sovint ens donen bones sorpreses, i di>mostren que tenen la capacitat per decidir el que volen i a c t u a r en conseqüència: i així han d u t a t e r m e , per exemple, mobilitzacions per la pau, II ui tes per la millora de les condicions de l'ensenyament i contra els plans d'explotacio juvenil (PEJi. Els joves, al contrari (|ue la majoria d'adults, e n c a r a no han perdut la il.lusié) d'autor realitza r-se.

Al nostre barri ningú sabia que hi havia un g r u p de joves a m b i n q u i e t u d s a r t í s t i q u e s i de tota m e n a , que feia b a s t a n t de t e m p s que cercaven un lloc on poder desenvolupar-les. Al c a r r e r S a m p e r e i Miquel hi havia u n a casa cpie tenia tota la p i n t a d'estar aband o n a d a , i e s t a v a n u g ruïnosa. El g r u p de joves va creure que no (>ra j u s t (pie no tenint ells un local on d u r a t e r m e les seves activitats

n'hi h a g u e s s i n , com aquell, a b a n d o n a t s i van d(>cidii- donar-li un us: el se (^asal de Hai'ri. Vet aciiu' (|ue Horta ja te un nou ecpiipament.

El v e ï n a t , cjue e s t a v a a l'espectativa, va compr'ovar que es tracta\'a de joves a m b bones intencions, i que no feien soi-oll ni molestaven ningú, i van t r o b a r molt bé que adecentessin aquell femer.

M a l a u r a d a m e n t , però, el/í'/»!'/t e n i a propietari: un m a t r i m o n i de botiguers, b a s t a n t coneguts al b a r r i . Els joves van i n t e n t a r dialogar a m b ells oférint-los de pagar un lloguer, però va ser iniitil. els p r o p i e t a r i s es van t a n c a r en banda.

Ij'Associacio de Veïns, veia a m b bons ulls l'ideal deisjoves de t i r a r e n d a v a n t la gestió d'un Casal de Barri, el problema era quv no podia api'ovar u n a acció que perjudicava u n a veïns del b a r r i , no per serií.legal, doncs les associacions de veïns moltes vegades s'han de m o u r e en e l s m a r g e s d e la il·legalitat s e g r e s t a n t a u t o b u s o s , tallant c a r r e r s , ocupant seus de Districtes, etc. sinó p e r q u è , tot i

que els joves tenien rai) en les seves j u s t e s reivindicacions, els propietaris quedaven col·locats en u n a situació injusta. L'Associació de v(.'ïns va i n t e n t a r m e d i a r per a r r i b a r a un acord. La idea era Cjue m e n t r e no necessitessin (d t e r r e n y , ja que no el feien ser\'ir per a res, ()ue el lloguessin als joves dels q u a l s volumi assolir el compromís que quan els propiet a r i s decidissin usar-lo o vendre'l se n'anessin.

El g r u p de joves sap que la g u e r r a en la que s'ha ficat la té p(>rduda per e n d a v a n t , doncs la llei i les institucions e s t a n de part dels propietaris, però segueixen a m b il·lusió digne d'encomi des-

e n v o l u p a n t els pi'ogrames d'activ i t a t s que s'han proposat d u r a terme.

Aquí no hi ha bons ni dolents: els propietaris no t(>nien la viilpci de ser els propietaris de l'objecte d'ocupaciè), però si que hi ha un greu profilema social, que consisteix en que la societat no està p r e p a r a d a per fer fï'ont als problemes que li planteja el jovent ni per satisfer les seves necessitats.

No hi haur'a cap instituci(') que ofereixi un local als joves on es puguin autorrealitzai': ells no volen ser p r o g r a m a t s ni volen e s t a r sotmesos als h o r a r i s i les incomod i t a t s d'un centre cívic; són joves a m b idees pròpies... per què els hem d'alienar?

(Juan a q u e s t e x e m p l a r de (darr e r surti al c a r r e r p r o b a b h m i e n t el g r u p de joves h a u r à e s t a t desallotjat per les forces de l'orrlre.

N i n g ú els com p e n s a r à p e r tot l'esforç que han invertit en la seva e m p r e s a , a n s el c o n t r a r i , se'ls p e n a r à , si s'escau, legalment.

Aquesta és la t r i s t a histí)ria d'una societat que no sap que els joves foi-men p a r t d'ella.

íií l'fu dft

CARRER Tribunal Popular

Març-Abril de 1996

L'entrada en vigor del n o u Codi P e n a l i la p o s a d a e n m a r x a del Tribunal del Jurat com a nova f o r m a d e j u r a t s i t u e n l a «Justícia al centre del panorama informatiu.

Per ajudar a clarificar-lo una mica, C A R R E R li d e d i c a e l d o s s i e r d'aquest número. En primer lloc

p u b l i q u e m el t e s t i m o n i de J o s e p L l i t e r e s , p r e s i d e n t d e la F e d e r a c i ó d'Associacions de Veïns de Palma de Mallorca i m e m b r e d'un j u r a t popular en una experiència pilot de la n o v a l l e i d u t a a t e r m e a l e s I l l e s .

mlJOJilüffj'S

i, e s p e c i a l i s t a d e

DOSSIER

t r i b u n a l s d e La V a n g u a r d i a , e n s f a u n a p e t i t a g u i a p e r e n t e n d r e la n o v a llei i c o m f u n c i o n a r a n els tribunals del jurat. Complementen el d o s s i e r u n gràfic extret de la publicació veïnal de Mataró i una entrevista d'Eugeni Madueno a l'advocat Mateo Seguí.

DOSSIER La participació ciutadana al Jurat J o s e p Lliteres

©

ens dubte, la meva, va ésser una experiència satisfactòria. Convé, avui en dia tan freqüent la indefmició, deixar les coses clares des d'un principi. Tractaré d'exposar el perquè d'íKiuesta rotunditat.

Quan el President de l'Audiència es posà en contacte amb la Federació perquè aportéssim alguns noms, concretament tres, a la llista de trenta-sis voluntaris por a formar de la primera experiència de Jurat seguint el procediment de la nova Llei, no ho dubtàrem. Així fou com els noms de na Rosa, en Joan i el meu figuraren entre els candidats a construir el grup de nou persones què emetria el veredicte, no vinculant al tractar-se d'un experiment, sobre un cas real. El procediment d'extracció de noms donà com a resultat que el meu fou el primer en ésser conegut. De manera similar es repetí el procediment fins què es completà el Jurat i els suplents. A continuació...

Crec que no és això el que s'espera d'aquesta col.laboració escrita. La mecànica de com es produeix la participació d'un ciutadà o una ciutadana en el procediment descrit a la Llei del Jurat està perfectament establert a la llei. Permeteu-me que personalitzi, no tant les conseqüències del fet que hagi format part d'una Jurat, les causes per les quals crec que és bo la implantació del jurat a l'Estat Espanyol.

En primer lloc la Constitució. En una democràcia, inclús a la nostra, el poder ha d'emanar del poble. Deixant apart l'anomenat "quart poder", del qual també ens hauríem de preocupar, el poder Legislatiu i l'Executiu, com a fruït que són d'unes eleccions, es pot dir que compleixen en certa mesura la seva submissió a la voluntat popular. Només quedava el poder Judicial fora d'aquest control -si bé s'ha avançat en temes de jerarquització dependents del Parlament- i per tant gairebé es podia considerar predemocràtic. L'administració de la Justícia assoleix un horitzó més ample ja que no es tracta de l'aplicació d'unes lleis de manera mecànica per part d'uns digníssims professionals, però immersos en una rutina a cops esmorteïdora de la seva percepció social, sinó que la presència renovada de ciutadans i ciutadanes del carrer complementa de manera positiva el procediment judicial. Ja ho di-

i quins no. Qui realment cregui en la part i c i p a c i ó de la ciutadania en una democràcia mai pot objectar res a formar part d'un Jurat.

I en tercer lloc l'assumpció de responsabilitats. Mols dels integrants de la nostra societat es pensen que la participació es limita a votar cada quatre anys i deixar en mans dels representants democràticament elegits la gestió de les nostres Institucions, ("om si es tractés d'un xec en blanc. Ja passarem compte d'aquí quatre anys! Això

Només una ciutadania "demòcrata-practicant" pot construir i mantenir una democràcia

El P a l a u de J u s t í c i a acollirà l'actuació del j u r a t p o p u l a r uen: "Sempre veuen més un misser i un ase que un misser tot sol".

En segon lloc la maduració democràtica de la societat. No basta tenir una Constitució que ens diu què hem d'ésser i com han de funcionar les nostres Institucions. La Democràcia no és un conjunt de regles i de procediments sinó que és un estadi dins l'evolució d'una societat. Un estadi amb un component essencial: la participació ciutadana. Quantes vegades hem sentit com a partir d'un rumor, d'un titular d'un diari o dels comentaris a qualsevol tertúlia radiofònica s'han produït judicis sumaríssims vers persones o actituds que posteriorment no han pogut ésser demostrades?

Quantes vegades nosaltres mateixos ham participat d'aquestes situacions? Doncs bé ara tenim la oportunitat de, com a poble, entrar dins la maquinaria que a la llarga

ha de corregir les possibles conductes antisocials dels components de la nostra societat. I per a mi és un deure.

Entenc que com a ciutadans tenim uns drets però que per exigir-los hem d'estar compromesos a complir amb els nostres deures, No admet l'objecció de consciència en aquest cas, sí en el servei militar, car no es tracta d'una tasca, la de participar en un Jurat, que obligui a ningú a realitzar un acte contra la seva consciència democràtica i ciutadana. No s'obeeixen ordres, no hi ha objectius estratègics, no s'utilitzen eines mortíferes. Simplement, si simplement, s'és espectador d'una vista oral durant la qual s'exposen els fets, les proves, declaren els testimonis, els tècnics. Pots prendre notes, pots fer preguntes. I després, juntament amb els altres vuit integrants no ho oblidem!, has de dir quins fets són provats

és perillós. Sembla com si la nostra societat estes tan avesada que algú decidís pels altres, en temps de la Dictadura, que encara costa rompre aquesta dinàmica. Més que una Democràcia participada ens movem en una Democràcia delegada on uns "professionals" de la política fan la seva feina. I això no només amb els nostres representants a les Institucions, tenim el mateix concepte per a l'administració de Justícia. Estem molt còmodes havent-hi uns "professionals" que fan la seva feina mentre nosaltres opinem sense base a la cua de l'autobús o la carnisseria o al perruquer.

Els c i u t a d a n s i les c i u t a d a n e s conscienciats vers una societat millor hem de voler trencar amb aquesta situació i només ho farem des de la convicció que moure el debat i remoure obstacles són les millors eines per aconseguir-ho. Treballem dins el nostre entorn més pròxim dins d'aquesta línia i a poc a poc podrem veure una miqueta més de llum.

Realment, parlar de la meva presència al primer Jurat d'acord amb la nova Llei ha estat una excusa com una altra per arribar a la mateixa conclusió; Només una ciutadania "demòcrata-practicant" pot construir i mantenir una Democràcia.

La participació al J u r a t és una de les possibilitats. N'hi ha moltes altres.

10

^ ^

laVmuJrl

CARRER

DOSSIER

M a r ç - A b r i l d e 1996

Manual per entendre els jurats populars Francesc Peirón

ren veure que podien al.legar no formar part dels jurats: a la majoria d'aquests supòsits es tracta de majors de 65 anys, als quals la normativa concedeix l'opció de participar o no en un tribunal popular. Són els únics a qui els han donat aquesta possibilitat.

Així, 3.300 barcelonins poden ser requerits qualsevol dia -avui, demà o l'altre i durant tot aquest any, ja que a finals de 1996 es farà un altre sorteig, encara que, en aquesta ocasió amb validesa biannual,per integrar un jurat. La previsió inicial va establir que el 1996 es celebrarien 250 judicis, però els retards, sobretot per les

^ N ^ i les parets del Palau de Justícia B ^ B parlessin ! Si, concretament, re^ * ^ ^ bessin el do de la paraula els murs d'una de les sales, reformades per acollir judicis amb jurat popular, ben segur que recordarien una anècdota que ja ha entrat a la llegenda: "Senyor acusat, l'absolc malgrat el seu advocat."

La frase correspon a un veterà magistrat, ex-president d'una secció de l'Audiència de Barcelona. Es desconeix si el senyor acusat li va trencar la cara al lletrat.

Vénen nous temps per a la justícia. Els càlculs situen a principis de maig el primer judici amb jurat a Barcelona. Molts advocats i fiscals s'han posat a estudiar tècniques teatrals, sobretot pel que fa a tractament de la veu, formes d'interrogar i maneig psicològic de la situació, per fer que a ningú més li puguin repetir aquella frase.

Perquè tots saben que ben aviat i en els

3,300 barcelonins i barcelonines poden ser requerits el 1996 per formar part d'un jurat

Els jurats populars suposaran Ventrada **d*aire fresc''a la Justícia casos més importants -atemptats contra la vida, com assassinat o homicidi, entre d'altres-, ja no podran emparar-se en tecnicismes sols per a entesos. Perquè tots saben que ara hauran de convencer-lo a vostè, ciutadà comú, desconeixedor dels entrebancs de la llei, però expert com el que més en les causes de la vida, al marge de codis.

Els jutges del carrer, com alguns anomenen els tribunals formats per persones assabentades en Dret, suposaran l'entrada "d'aire fresc" a la justícia. Que la ventili dels vells i recalcitrants vicis. Així ho diuen els defensors acèrrims d'aquest model que tots coneixem per les pel·lícules nordamericanes, encara que molts ignoren que a Espanya hi va haver un precedent, al 1936, que va durar nou mesos.

L'historiador Hugh Thomas s'ha referit a aquest període com una època en què es va utilitzar "la justícia per massacrar les

EFE

U n a d e l e s e x p e r i è n c i e s d e j u r a t p o p u l a r v a t e n i r lloc e n 1991 a Girona persones". Aquí troben els detractors la seva tesi. "Els j u r a t s populars poden introduir el linxament", pronostiquen.

Tanmateix, juristes reconegudament progressistes repliquen amb contundència que, encara que puguin ser superats el llast i les deficiències actuals, "la justícia serà més justa". I recorden que, en nombroses ocasions, els jutges apliquen la llei esctrictament, però s'obliden de l'aspecte humà. Es el que algunes persones consideren amagaria justícia darrere la llei. D'aquí a molt poc, nou persones aportaran, com a mínim, aquesta humanitat que tant es

G a b i n e t e A.G.L.A. Imparte cursos y consultes de:

•

T(!lífDn3l84&8l

6aiuiNun<u,3

TaJib3l88294

9>\Mfíàa.'n

T·IÜDn354542B T(iÍè(Dfl3023249

fernondo, 13

TdiÍMi3027539 Tel>(on30274e8

Pl.6MraMno,2

Tíl*fcn3178702 COMPRA

REPARITM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS. COL·LEGIS, ETC.

TAROT • NUMEROLOGÍA • AÍAGIA BLANCA • VISUALIZACIÓN Preciós económicos Para información Tel. 410 74 80 Sr. Francisco NOCQBROSINOACIERTO

reclama. I, entre aquestes nou persones, pot haver-hi qualsevol, si no aquest any, el pròxim 0 el següent. De moment, 4.400 barcelonins varen rebre a finals del passat 1995 una carta en què els informaven que, per atzar informàtic, estaven inclosos a la "borsa" de jutges populars per al 1996.

D'aquests, una quarta part van presentar excuses o al.legacions, és a dir que uns 1.100 en varen quedar exclosos. Alguns, perquè la llei els exclou obligatòriament (magistrats o jutges, advocats, fiscals, policies, professors de Dret o persones amb problemes judicials). D'altres, perquè va-

rwwr kkk

.ES PUNXES

llibreria Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

COLOCACION INMEDIATA DE CRISTALES NACIONAL IMPORTACIÓN 15 % DTO.

innovacions a la fase d'instrucció de la investigació, sembla que no permetran assolir aquesta xifra.

Per a cada judici, la fortuna tornarà a assenyalar els trenta-sis ciutadans de la "borsa". D'aquests sortiran els onze, nou titulars i dos suplents, que conformaran el jurat concret per a una determinada causa. Quan es rebi aquesta carta, s'indicarà la data de presentació a l'Audiència. Aquest dia es celebrarà una vista preliminar, que la dirigirà el president de sala i en què també participaran totes les parts: fiscal (acusació particular si n'hi hagués) i advocat defensor.

El "triat" tindrà una nova ocasió per al.legar la seva negativa a ser jurat, encara que sols s'acceptarà en casos extrems (algú que demostri ser irreemplaçable al seu negoci o les seves obligacions, com la mare que dóna el pit al seu fill). No val, segons estableix la llei, al.legar objecció de consciència. L'acusació i la defensa podran impugnar quatre dels "triats". A la fi, el president decidirà quins, dels trenta-sis, són els més a d e q u a t s per formar part del tribunal popular per a aquesta ocasió.

CRiSTAL

/AUTO ,

Tels. 23145 08-232 20 76 Tels. 274 0812-27410 32 B A R

MONTAJE DE CRISTALES GRABADO DE MATRÍCULAS TECHOS SOLARES

Aragón, 489 (esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig) E L 0 N A

GUAJA Des de 1985 som pioners Artesania ètnica dels cinc continenls Peces de col·lecció, regal I decoració Articles ds gran originalilat i de qualitat contrastada C/Carme, 25 {cantonada Jerusalem) 06001 BARCELONA Tel. 317 61 87

FABRICANTE DE ARMARIOS E INTERIORES PRESENTA • Nuevo sislema de puertas corredaras para armarios de pared adaptables.

• A medida y sln obras.

• De techo a suelo y ds pared a pared

0/ BARCELONA, 34 - SANT BOI

EXPOSICIÓN Y VENTA

ta Vru drl

CARRER

Març-Abril de 1996

DOSSIER

Comença el judici

( O M F U N C I O N A CL T R I B U N A L DEL J U R A T El Tribunal del Jurat és la institució per a la participació dels ciutadans i les ciutadanes en l'Administració de Justícia.

I-9.EIÍURATDCN0U El Jurat Popular està format per 9 persones, seleccionades entre els ciutadans I ciutadanes escollits per sorteig entre el cens elect o r a l . També 2 persones s u p l e n t s hauran d'assis- ^ W tir i estar a dls%^ posició d buna| d rant el ju( cí oral.

10.£IMÍGI5TMT-PR£SI0£HT

II.L'ACUSACIO

El Tribunal del Jurat està presidit per un Magistrat que estableix la validesa de les proves presentades j , en base al veredicte del Jurat -declarant provat o no els fets Justicíables i prociament la culpabilitat o la inculpabilitat de cada a c u s a t / d a - , d i c t a sentència i absol o im& posa la pena i la mesura de seguretat que correspongui.

Q9 I QUIHS JUDICIS?

Él Fiscal presenta les acusacions I les proves contra l'acusat.

També hi pot haver acusacions particulars, i en aquest cas les proves les presenten advocats.

12-13. L'ACUSAT L'acusat (12) ha d'estar present a la sala, assegut al costat del seu advocat defensor (13) ei qual l'ha d'assistir. Si hi ha diversos acusats i algun d'ells deixés de comparèi, ei Magistrat-President : acordar, escoltades les parts, la celebració o la continuació del j u dici bràl per als restants.

Només hi ha j u d i c i s amb Jurat PopularJ a les /|udièn> cies Provincials o a Tribunals que correspongui per raó de l'aforahient de jracusat, pus deidelicte:

bL

1. Delícjíes consumats contra la vida humana: homicidi, assassinat, parricidi o infanticidi. / 2. Delictes de corrupció de teta mena, éuborn o malversació de catials públic! comeso^per funcionaris jb funclonàfies en l'enerclci delslseus càrrecs. / j 3. Deiictep contra l'honor.

4. Delicte^ d'omissió del deure dé socórrer.

5. Delictes contra la intimitat i de violació del domicili.

6. Delictes contra la llibertat o amenaces.

7. Delictes/contra el mejdl ambient/incendis foresítais.

JOAN JUEiANV • CUC TRAÇ

LA VEU DELS VEÏNS DE MATARÓ

11

• Després dels al·legats inicials, les declaracions es faran al mig de la sala. Els jurats podran intervenir, per exemple, per sol·licitar explicacions al processat o als testimonis, mitjançant el president. El jurat ha d'obtenir tota la informació sobre els fets. Un cop acabada la vista oral, el president els entregarà el formulari que decidirà el destí de la persona jutjada. En l'elaboració d'aquest document podran participar acusació i defensa, però la seva redacció és responsabilitat del president. Aquest formulari, de vital importància, crea certs temors, ja que, segons com estigui redactat, pot "dirigir i insinuar" les respostes als jurats, qüestió totalment incorrecta.

Si el judici es perllonga més d'una jornada, els jurats podran anar a casa, però recordant que en aquests moments és "un jutge" i té la responsabilitat de no comentar res. En canvi, quan acabin la vista oral i rebin el formulari, els membres del jurat es tancaran a la sala de deliberacions, després de rebre les oportunes indicacions del president. Allà restaran, aïllats, fins que arribin a un veredicte. Per determinar la culpabilitat, necessitaran set vots, però per a la inocència en seran suficients cinc.

Els suplents no participaiian en la deliberació, però estaran sota el control del magistrat, per poder substituir un titular davant qualsevol contingència.

Si la deliberació s'allarga, l'Audiència s'ha dotat de sales per al descans dels jurats. Però si la deliberació es perllonga encara més, la conselleria de justícia ja està buscant hotels on mantenir aïllats els jurats tota la nit. Allí els traslladaran, sense poder parlar amb ningú més que amb els seus companys. A les habitacions no tindran ni televisió, ni telèfon, ni ràdio, ni accés a la premsa escrita. Aillats.

Així fins que tinguin el veredicte i eí comuniquin a la sala. Aquí acabarà la seva missió.

Això és l'establert. Però, tal i com reconeixen jutges, fiscals i advocats, és difícil valorar una cosa que encara no s'ha estrenat. L'experiència deixarà veure els defectes, com què passarà quan no comparegui un testimoni, i aportarà solucions. És la justícia dels ciutadans.

Qui és qui en aquesta nova justícia?. '^Magistrat president de sala A les pel·lícules és la persona que ocupa el centre, la persona que quan entra a la sala, obliga que tots es posin dempeus (aquí això no serà així) i qui té la maça a la mà, encara que aquí sembla que tampoc ho veurem. J u s t al seu costat seurà el secretari judicial.

El president és el director del judici, qui marca les normes. A Barcelona, el primer judici amb jurats està previst que el dirigeixi el magistrat Gerard Thomas, president de l'Audiència Provincial i un dels màxims defensors de la introducció i inicialització del jurat.

Fins ara, a tots els judicis de l'Audiència, la sala estava constituïda per tres jutges, encarregats de dictar sentència. Amb el tribunal popular en quedarà sols un, que presidirà la vista oral.

La seva intervenció és decisiva a l'hora de seleccionar els onze tri-

ats, és qui pot exercir el vet sobre les preguntes que acusació o defensa dirigeixin al processat o als testimonis-''pregunta improcedent"-, és qui pren jurament als jurats, a qui donarà suport en la seva tasca per a l'esclariment dels fets i, sobretot, serà la persona que redactarà el formulari que els jurats hauran de respondre sobre la culpabilitat o inocència de l'acusat, i de les possibles aminoracions de la responsabilitat penal per circumstàncies com estat mental o psíquic del jutjat. De les respostes d'aquest formulari, el magistrat president imposarà la pena o decretarà l'absolució.

^Fiscal Exerceix l'acusació. Al col·lectiu de fiscals els agrada més que es digui que defensen la legalitat, els ínteresos de la societat, dels ciutadans.

S'ubicarà al començament del lateral dret en relació al presi-

dent. Serà el primer que exposarà els càrrecs contra l'acusat i la descripció dels fets. També serà el primer a interrrogar, excepte quan hi hagi algun testimoni proposat exclusivament per la defensa.

Del fiscal depèn que es trenqui el principi constitucional de la presumpció d'inocència. Com diuen, d'ell depèn "el pes de la prova". Finalitzada la pràctica d'aquesta prova, ell haurà de sol·licitar la condemna del processat, o l'absolució.

A diferència de les pel·lícules -i de la realitat que vam poder veure durant el judici Simpson, el fiscal no podrà informar el jurat mentre passeja per la sala: el "teatre" haurà de fer-lo des de les estrades, assegut (l'acusació particular juga un paper idèntic).

'^Defensa És l'advocat de l'acusat, el que postula la seva inocència o les

circumstàncies que el van poder dur a cometre el presumpte delicte. Ocuparà el lateral dret respecte al president, però a l'extrem més allunyat.

Després del fiscal, el lletrat farà el seu al·legat en què portarà la contrària a l'acusador. És qui donarà l'altra versió, tantes vegades oblidada. El defensor podrà aportar les seves proves i al final farà el seu al·legat de conclusions, sense passejades sinó assegut al seu lloc corresponent.

^Acusat N'és el protagonista. Fins ara s'ha ubicat al centre de la sala, enfront de la presidència, sense poder comunicar-se, excepte amb la mímica i la mirada, amb el seu advocat.

Ara, en canvi, el banc canviarà el seu emplaçament i estarà just davant de l'advocat defensor, perquè sigui possible la comunicació amb ell.

Tampoc no serà com als Es-

tats Units, on acusat i lletrat comparteixen t a u l a . Sembla ser que els incòmodes, i alguns diuen que i n h u m a n s , bancs actuals guanyaran en comoditat.

'*" Jurat És vostè, senyor ciutadà. Nou persones (els dos suplents estaran, però si no hi ha contratemps, no hi participaran) que tindran la responsabilitat de decidir la culpabilitat o no de l'acusat.

La seva empresa no podrà posar cap obstacle a la seva participació en la justícia. En el moment que el president els prengui jurament opromesa, tindran el mateix status que un jutge, amb unes dietes de prop de deu mil pessetes, més despeses.

El tribunal estarà ubicat al costat esquerre respecte del president, enfront de l'acusació i de la defensa-processat.

í ü ve-u del

CARRER

DOSSIER

Març-Abril d e 1996

Entrevista a Mateo Seguí

— Com afectarà el jurat als advocats?

Advocat

^ Bé. El jurat és molt car, només poden pagar-lo les societats riques. Els advocats formen part d'aquest sistema.

^ La gent ha de saber que la Justícia no ésjusta^^ Una entrevista d'Eugeni Madueno

Mateo Seguí, un dels advocats més respectats pels seus companys, valora el que pot significar la incorporació del jurat popular per la evolució de la Justícia

-.-..>.-

M

"MBI^r[0x90WÈMSms al Col.legi d'Advocats de Barcelona, Mateo Seguí va treure més vots que cap altre membre de la candidatura, inclòs l'advocat Eugeni Gay, que es presentava a degà. Va ser el reconeixement unànime dels advocats catalans a un home honest i íntegre, que, per ser-ho, està a les antípodes de la popularitat i lafama.

— Com valora la institució del jurat?

tm Abans t'explieai-é una historia molt maca. Va passar al 1938, un any abans que acabés la guerra.

Va venir a Barcelona un advocat de la CNT, es deia Barriobero i va muntar un Tribunal Popular a l'Audiència. Treballaven tot el dia i per impartir justícia, veritable justícia, no sols en nom del poble, sinó directament pel poble. Va ser l'experiència més veritable de jurat popular que s"ha donat entre nosaltres. Es clar que l'historiador Hug Thomas a això li va dir "justícia sanguinària".

^ Ser'à diferent. El jutge és un tècnic de les lleis, que actua per criteris professionals, mentre que el jurat serà un mirall, un vas comunicant de la gent del carrer.

Si el carrer és dur, veurem sentències dures.

— Vol dir que ni una cosa ni l'altra són ideals?

— És curiós que la llei comenci a aplicar-se a Catalunya quan sembla que tota l'estructura de la justícia espanyola s'ensorra.

Hm

^k ^ B ^

IB Sí, no és pas un joc de paraules.

La Justícia hauria de ser justa i també democràtica. Potser no és veritat el que deia Montesquieu dels tres poders. Potser tot només es redueix a un poder, el dels partits. La crisi del Consejo del Poder Judicial no és la crisi dels jutges, sinó dels partits que hi ha darrera dels jutges que manen.

Aquests jutges són elegits pel Parlament, és a dir, pels diputats, és a dir, en teoria, pels representants del poble. Però no és pas veritat, això. Perquè tots plegats més que deure's al poble, es deuen al partit que els ha posat a la llista. Així que als jutges que manen els passa igual. No responen als interessos populars, sinó dels partits que els nomenen.

— Un jurat serà més just que un jutge?

• • Es interessant que s'escolti el poble i se l'aculli. La Constitució diu que Injustícia emana del poble. Bé, és un punt de partida perquè la gent sàpiga que no hi ha d'haver distinció entre administradors i administrats.

r\

— Justícia justa?

— Aquest enfonsament del poder judicial afebleix l'equilibri de poders, i per tant la democràcia.

• • Si, està bé, (ino? Que s'enfonsi una estructura que no funciona és bo. Ara la gent sabrà que la Justícia no és justa, i que es mou per altres interessos molt diferents.

-~ Però parlem de l'actual llei del jurat.

ÍB Ara que el Consejo General del Poder Judicial s'ensorra és un bon moment per reflexionar sobre la

Justícia, i recordar que aquesta ha de ser assequible, pràctica, entendible i justa.

MIGUEL LÓPEZ

La popularitat no és l'objectiu de Mateo Seguí, un dels advocats més respectats pels seus companys

FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals ll.lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma.,.

I tot tipus d'espectacles A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles

ART, MÚSICA, BONES COPES i un lloc on trobar-te a m b els amics

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA « 2 4 6 1 2 8 8 - Fax: 231 4803

Rec, 69 • 08003 Barcelona (Born) T. 319 51 71

^ L'ideal és no jutjar. Perquè hem de jutjar els altres? Qui som nosaltres per fer-ho? Es que si els delinqüents haguessin tingut les mateixes possibilitats no haurien estat com nosaltres? Així, si reconeixem que ells han tingut pitjors possibilitats, com podem nosaltres, que hem estat uns privilegiats, jutjar-los i tancar-los perquè han actuat de manera diferent a la que hem establert nosaltres?

Tu creus que si tots haguessin tingut la mateixa educació sexual ara existiria el delicte de violació?

— Possiblement. Hi ha una diferència genètica, no educacional.

• • Ja. Però si és un problema genètic, aleshores que el tracti un metge, no un jutge, no et sembla?

— - Canviaran les formes, la posta en escena. Sorgiran els advocats/oradors, augmentarà l'espectacle.

• • Sí, una argumentació davant un jurat donarà ales als advocats/ estrelles. Però té lui aspecte positiu, i és que uns i altres, advocats, fiscals i jutges, hauran de reno- var l'arcaic llenguatge legalista < que utilitzen ara per un altre que I sigui intel.ligible per a la gent ; normal. ' — Quants anys fa que és advocat penalista, vostè? ^ Ja en fa vint-i-cinc.

— Per què s'hi va ficar en això de defensar delinqüents? am Per impacte cinematogràfic.

Vaig veure una pel·lícula, una història d'un crim. Vaig pensar que jo també podria fer una cosa semblant.

• ' ' * , \

— I per què continua, en això, després de vint-i-cinc anys?

1^ Perquè soc un tipus que viu en una contradicció continua i permanent. Des que vaig saber que la veritat no existeix, ho relativitzo tot. Ara sé que no hi ha tanta diferència entre l'home que ens ven aquest whisky (excel.lcnt, escocès, de malta, de 43 graus) que ens mata lentament i el que ven heroïna en aquella cantonada. Hi ha molts punts de contacte, de comú, entre el delinqüent i el no delinqüent.

— Tots arrosseguem contradiccions. ^ També els delinqüents, els assassins, arrosseguen les seves.

Tots tenim coses bones i coses dolentes. És com el sentiment de bellesa. Hi ha la noia guapíssima que ens deixa bocabadats, i hi ha la noia que ens enamora per la seva manera de ser, pel seu interior.

— Com s'ho fa vostè per ser amic de tothom?

mt Deu ser per tot això que et dic.

No hi ha tanta diferència entre el jutge i el jutjat, entre l'assassí i la seva víctima.

— Si no fos advocat, què li agradaha ser?

IB M'agradaria tenir un ofici manual. Per exemple sabater. M'encantaria acabar la feina i tocar allò que he fet.

— Vostè ha defensat tota mena de gent situada a l'altra banda del mirall, en aquesta part fosca de nosaltres mateixos en la qual no volem veure'ns reflectits. Quin ha estat el seu client preferit?

•1 En tinc molts, de preferits.

M'agraden els tipus senzills que utilitzen la intel·ligència per enganyar i comprenen que la vida és una barreja de maldat i bondat.

— Vol dir alguna cosa més? ^ Sí, que davant la immoralitat hom no ha de ser moralista, sinó amoral. Perquè la moral és canviant, i el que avui és bo, demà pot ser dolent.

, ! '.

\ i i I ! : i •

lu Vfu del

CARRER

Març-Abril de 1996

COHSO.

Un reportatge de

REPORTATGE

L'any 1987 la Favb va recaptar fons per \ canalitzar Faigua potable en un barri marginal r

Albert Ricart

AIGUA L V PER A NICARAGUA

^^ de la ciutat de León, a Nicaragua. Avui, la solidaritat ha resolt el problema

Aigua per a Nicaragua

' i n y 1987et finarïçament públic de projectes de cooperació executats per les associacions privades pràcticament no existia, ni tampoc era coneguda la denominació Organitzacions No Governamentals (Ong) per la societat. L'ajuda, que no cooperació, només la feien les organitzacions depenents de l'Església catòlica, com el cas de Mans Unides o Intermón, i destinats als llocs on hi tenien missions. L'única excepció coneguda era la Creu Roja. fundada l'any 1847. organització que te una relació governamental molt estreta en els diferents països on actua.

La necessitat essencial de tenir aigua potable en el domicili dels camperols era indiscutible per raons de salut i qualitat de vida com és obvi. Els habitants eren camperols desplaçats per la guerra dels "Contras" com recordaran alguns, i que havien autoconstruit les seves cases en uns terrenys {Iotes), cedits pel govern sandinista, però sense cap infrastructura de serveis bàsics, ni clavegueram, ni aigua potable, i ni els camperols ni el govern sandinista, amb un pressupost de guerra, tenien diners i menys divises per importar els materials necessaris.

ARXIU A L B E R l

RK:ART

• Imatges com aquesta, de joves recollint aigua lluny dels habitatges, han desaparegut

amencans de l'època, i se'ls hi van enviar.

Fins ara no havíem pogut informar de com funciona el projecte avui, per sort però, l'amic Rodolf López Redon, ha estat fa poc a Nicaragua, ens ha portat unes fotografies i ens ha descrit la situació actual.

Com es pot observar per les fotografies, es tracta d'una comunitat la subsistència de la qual es realitza en condicions d'absoluta pobresa, en tractar-se d'un barri marginal de la ciutat de León.

Aquesta marginalitat és difícilment equiparable al nostre concepte de barri marginal perquè les condicions generals del país són de completa misèria, la qual cosa implica que la qualificació de marginalitat en el context d'un país en vies de desenvolupament ens condueix a graus extrems de condicions paupèrrimes.

La petita ajuda oferta per la Favb ha provocat un efecte multiplicador pel gran nombre de beneficiaris a que ha arnbat. Els 4.000 dòlars americans donats han aconseguit que un numero important d'habitants d'una de les zones més necessitades del món assoleixi elevar les seves condicions de vida a mínims més acceptables.

• 4.000 dòlars Definides les necessitats, coneguda la solució i quantificada aquesta, i comptant amb la voluntat dels pobladors per participar-hi i de resoldre-ho, no hi havia cap dubte que el projecte complia els requisits essencials que avui es tenen en compte i la Favb es va comprometre a portar-lo a terme.

Per sort després d'una campanya, de venda de bons, en actes festius, on van participar moltes associacions de ve'íns del diferents barris, es van reunir 4.000 dòlars

Residència 3' edad

Ntra. Sra, de Núria • 2 ^ . l í i a s i l c e \ p c n e n c i , i i i n s .i\^il.in l l . l b l I . k l O l l C S l i u l l M l I l K l k - s \ (ICIIIIL'N

RODOLFlOPEZ

Netejar els porxos és ara més fàcil ARPINTERIA EN P.V.C. RISTALERIA Y ALUMINIO VENTA E INSTALACIÓN

• 2 s.ila^ d e e s i a r . ".^(1 iii • ( " o c i í u i p r i ' p i a . IIICLIILO, C.ÍÍC1,L·L l o i i . p c l i i q u i · i i a . pinliiluLin iL·lcl.aiii. k - l c M s i í i n .

liilu

hiblioti\a

• ( O l l a \ laiLM c s l a i k i . i , |iiislo|icr,iloiii) • Tialo

lainih.ir

musical.

ALEEUA TALLERS

!L\üpi,'i.ii.a(in OBJETOS DE REGALO EN VIDRIO VIDRIÓS VENTANAS ESPEJOS SECURIT CORREDERAS CLIMALIT PUERTAS CERRAMIENTOS C; Mexic, 24 Ijunio plaza de Espana)

J E L . ( 9 3 ) 4 2 3 8 5 83

08004 BARCELONA

F A X . ( 9 3 ) 4 2 5 35 4 0

REDON

RQDOly

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE OESDE 15.000 PTAS.

GRAUPE'S Globos publicitarios CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES C! Virgen del Carmen, 13-15 PREMIA DE MAR TF y FAX (93) 751 25 50

LORLZ

RFDON

Les condicions de vida milloren paulatinament

CUMPLEANOS. BODAS. COMUNIONES, FOTOS

E N 2 4 H O R A S •POTO

? SOO ptas

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NUMERO 751 25 50

Si NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55

I,i

Veu

dfl

CARRER

PUBLICITAT

Març-Abril d e 1996

LLIBRERIA AMIQIARIA DKLSTRK'S tV BANYS NOUS , 6 TEL. (93) 302 75 28 08002 BARCELONA

mTOací)

COMPREM LLIBRES Revistes- Dibuixos - Documents Postals - Accions - Gravats

Antiquari ANTIGUEDADES

COMPRA - \ KM)A LLIBRES ANTICS ( ; R A \ A IS - MAI'KS

M. JOSÉ ROYO

Banos Nuevos. 17, L-A T. 317 82 81 - 08002 BARCELONA

Cl de la Palla, 10-A bis Barri Gòtic T. 302 26 88 Barcelona

Hiinvs nous. 1") ()80()2 - liarieiona S

E

R

R

A

Tel;(y.í).M7 5l 46

ANTIGUITATS PASCUAL-MIRO

Casc Antic Els antiquaris de Barcelona es concentren majoritàriament en el carrers del Barri Gòtic

C>^%.

I r l t . / F a / i<í,<i3IH \b yt ÍÍHW12 H.irci'kiins

Música d e piano a les nits Avinyó, 9 - 08002 Barcelona Tel 318 79 86

Tel. 301 53 65

CARRER ARAGÓ, 279 08007 BARCELONA

ALMIRANTE CERVERA, 2 (BARCELONETA) Tel/Fax 221 50 62 08003 Barcelona

Tel. 4 8 7 23 76

yn

c^lS^'^ Restaurante

ddvid

restaurant

Cerrado miércoles

08002 BARCELONA

fondues

AàA-^ Restaurante £li""-4^ji^i Marisquería Especialidad en paellas y cocina marinera

Alí^^

BANYS NOUS, 14

EL

Tusct, 1 9 - Tel. 2 0 9 6 9 5 8 0 8 0 0 6 BARCELONA

BORN

Exposiclones permanentes d e pintura Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

S f: -V 1 A U K A N J

^sf^""^^ ^t

OI

^OR•{^z Carrer dels Escudellers, 10

Tel. 301 75 15 08002 Barcelona

EUSKAL ETXEJÍ

HORARI DE CUINA 13.00h. a l . O O h de la MATINADA sense interrupció

Pg. de Isabel II, 14 08003 - Barcelona Tel. 319 30 33-319 29 50 Fax. 319 30 46

PLAÇA REIAL, 6 TEL. 317 30 75

R

RE:

S T A U K A N

E

S

T

A

L

K

A

N

Avinguda de Sarrià, tel 321 92 96 Barcelona

(t.'/!'/

i', li. -/,', '<' /. t/1'/

12

EL ÚNICO DRUGSTORE DE LA CIUDAD * Dia y noche a su servicio. * Ràpido, desenfadado en ambiente, moderado en precio * ÚNICO EN TODO, PARA TODOS, EN PLENA CIUDAD * Su encuentro no debe ser en cualquier sitio, solo en DRUGSTORE DAVID. * Salón privado para fiestas o reuniones, con karaoke (capacidad màxima 45 personas).

EL DRUGSTORE, a todas horas

/ . //. I, V / / / /

I

4 GATS

I

MARQUÉS DE L'ARGENTERA, 11

PLACETA MONTCADA, 1 - 3

08003 BARCELONA TELÈFON 258 17 81

08003 BARCELONA TELÈFON 310 21 85

. //,„/„,

, / , . . 1/,...'/'„,,,./,„...ij/

CUINA CASSOLANA Argenteria, 5'i 310 42 94 08003 Barcelona

IM Veu

àrl

CARRER

Març-Abril 1996

MOSTRES

Nenes i nens del carrer en vídeo REDACCIÓ

La problemàtica dels nens i nenes pobres de països del Tercer Món que viuen al carrer i que són assassinats és cada cop més coneguda entre nosaltres. Ara l'associació Infància Viva-Meninos e Meninas da Rua ens ofereix la possibilitat d'aprofundir el nostre coneixement en el tema al lloc on és més candent: Brasil. Els 17,18 i 19 d'abnl aquesta associació, amb el suport d'altres Ong's i diverses institucions, celebra la Primera Mostra Internacional de vídeos sobre infància i adolescència en situació de risc. La mostra es farà a l'edifici que la Universitat Pompeu Fabra té al número 24 de les Rambles i, a banda de vídeos, inclourà diverses taules rodones. Si voleu més informació podeu contactar amb Infància Viva al telèfon 2179527.

ESTABLIMENTS

LLIBRES

Begudes i menjars divins

Safari a la plaça Reial

MARTA BACH

"En el ple de la tradició jueva, la circumcisió, juntament amb l'observació del sàbat i de les prohibicions alimentàries es considera des dels temps més remots com un dels criteris principals de la vida hebrea" A pocs metres de la sinagoga de Barcelona, al carrer Avenir, es troba un petit establiment sense cap rètol indicatiu per atraure els clients. L'autopromoció per augmentar la venda no els fa falta. La seva clientela és regular i fidel: jueus practicants de Barcelona i

Art i poder MARTA GIBERT

La gran majoria d'artistes que van viure a l'Europa que va de 1930 a 1945 van prendre com a consigna una idea que Pablo Picasso resumia de la següent manera: "L'ésser polític sempre viu davant d'esdeveniments angoixants al qual respon (...)

L'art és un instrument de guerra per a la defensa i l'atac davant de l'enemic". Aquesta actitud van seguir-la especialment els artistes que Van gaudir o patir els règims totalitaris de la Unió Soviètica d'Stalin, la Itàlia de Mussolini, l'Alemanya de Hiller i també l'Espanya de la guerra civil que Va precedir la dictadura franquista.

L'F]xposició d'Art i poder que es pot veuj-e en el Centi-e de Cultura Contemporània de Barcelona vol acostar a tots els Seus visitants a aquesta realitat. A entendre l'art no només com una obra amb uns Valors estètics, sinó que també indissolublement lligats a un pensament del creador sobre el món que li va tocar de viure.

• Art i poder Pins el 5 de maig al Centre de Cultura Contemporània.

Montalegre, 5 Horaris: matí i tarda. Dilluns tancat Preu: 600 pessetes. Dimecres, 400

RE/PLS SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

BARCELONÈS

la qual cosa ocupa un lloc en els sacrificis del culte. La seva particularitat fa que la noció d'aliment diví sigui encara molt pròxima.

"No podem prendre cap altre vi que el que elaborem nosaltres", explica l'encarregat de la botiga del carrer Avenir. Darrera de tot, hi ha l'obligació de retardar la collita del raïm, l'ús d'una premsa sense metall ni plàstic i la supervisió directa d'un rabí. El ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques, és qui designa l'autenticitat del vi mitjançant el segell i el seu nom a l'etiqueta de cada ampolla.

Curiosament, a una cooperativa vinícola de Capçanes, un poblet de la comarca del Priorat s'ha elaborat vi seguint rigorosament el ritual jueu.

Sota la supervisió de Salomon Cohen, el rabí de Barcelona, s'han fabricat 4.000 litres d'un vi al qual s'ha batejat amb el nom de Peraj Haabij, Flor de Primavera. Aquesta iniciativa feia 509 anys que no es portava a terme a Catalunya i estableix un precedent en l'elaboració artesanal de productes divins.

Carn Halal Darrei'ament proliferen a la part més antiga de la ciutat de Barcelona establiments que conviden als seus clients al consum esgrimint una única paraula: Halal, un concepte que prové de l'Alcorà i que defineix tota una filosofia d'entendre la MIGUEL LÓPEZ vida. Les carnisseries Halal garantitzen que la carn que • Darrerament proliferen les carnisseries musulmanes s'hi ven ha estat sacrificada segons els rituals musulmans.

"Tots els rodalies que segueixen al peu de la lletra les productes poden ser Halal, no només la carn; ja prohibicions alimentàries de la seva religió. que vol dir que no contenen porc ni alcohol", diu Quan entres a aquesta botiga es pot convençut un client vestit amb xilaba. observar tot tipus d'aliments d'ús comú. Amb tot, crida l'atenció el fet que l'envasat dels El procés halal és complicat i relativament productes hi constin signes del tot reveladors nou a la ciutat. Fins fa uns anys era gairebé d'una finalitat ritual: des del canelobre de set impossible menjar carn seguint els rituals que espelmes, fins a la reiteració constant de la designa l'Alcorà. Ara, després de la creixent paraula Kosher. I és que el segell Kosfwr immigració musulmans a la ciutat, alguns garanteix que, en l'elaboració dels menjars i escorxadors, com Mercabarna, permeten que en les begudes exposades, s'han seguit una sèrie els darrers minuts de cada albada, els àrabs d'estrictes normes que la religió jueva compleixin (ïl per randa els preceptes exigeix. "No mengem carn de porc, ni alcorànics. utilitzem cap tipus de greix animal ni El ganivet que farà callar els crits dels xais additius alimentaris. L'única excepció és la estarà encarat direcció cap a La Meca. A les carn de bou. Controlem des de l'elaboració víctimes no se'ls atorgarà "la gràcia" de la fins a l'etiquetatge, és per això que tot el que prèvia descarrega elèctrica per alleugerir es ven aquí s'exporta directament de França", patiments i crits. El tall no es farà a la jugular, explica l'encarregat d'aquest peculiar sinó de banda a banda, d'orella a orella. Abans establiment, únic en la seva especialitat a de marxar, cal anar molt en compte que en un Catalunya. descuit imperdonable la carn acabada de sacrificar no es barregi amb tota la producció destinada al consum cristià. Si no tants Vi de marca sacrificis no pagarien la pena.

Israel ha reconegut al vi un valor sagrat, per

TABACS ESCUDELLERS i objectes de regal' C/. Escudellers, 6 Tel. 302 13 43 08002 Barcelona

Escola Professional de la Dona

m

Diputació de Barcelona

Casa dels Canonges Carrer de la Pietat 08002 Barcelona Tels. 310 6 5 1 4 / 3 1 0 6566

REDACCIÓ

El llibre que comentem és un compendi de breus textos i dibuixos que van desgranant les diferents èpoques de la Plaça, així com la fauna que la freqüenta. Retrata els diferents personatges, els ambients i aconteixaments més forts, així com l'evolució humana, animal i vegetal d'aquesta plaça, que constitueixen el tema de les seves pàgines, ('omplementen aquesta visió una relació detallada de personatges cèlebres que van viure o viuen a la plaça (La Jipy, El Bizco, El Pija, E] Pregonero, Ocaíïa, Lluís Llach, Lindsay Kemp, Oriol

Bohigas, Maria la de les Rambles, Maria Aurèlia Capmany, e t c . i així com una guia particular del bars on "tapejar", ballar o escoltar llamenc.

En l'aspecte gràfic els seus dibuixos son bonics, però destaca una panoràmica a tot color de la plaça, a la contraportada. Llàstima que les reduïdes dimensions impedeixen veure la riquesa dels seus detalls.

"Safari en la Plaça Real" és un llibre que només poden escriure veïns de la Plaça, com Nazario. Escrit des del costat d'aquells que en qualsevol moment poden ser caçats per l'autoritat o les circumstàncies de la plaça, és un llibre que recomanen vivament.

• "Plaza Real: Safari" Nazario Ediciones Vosa S.L. Madrid 1995 159 Pàgines 1.500 Pessetes

SEMINARIS 1996 (oberts a tothom) Fotografia i il.lustració Dies: 11, 18 i 25 d'abril 2,9, 16, 23 i 30 de maig 6 i 13 de juny

Cuina d'estiu Dates: juny

Guardes (enquadernació) Dates: juny

El daurat en enquadernació Dates: octubre i novembre

La yeu del

ALTRES

CARRER

ASSOCIACIONS

Març-Abril d e 1996

rLentitatl Uíi aHv óc Mcsa Cívica i del mes i

.

"^

__

,

_

L· ^ pels Drets Socials PERMANENT DE LA MESA CÍVICA

Éí 27 de gener delT9957arrib"motÏLÏ del primer aniversari de la vaga de l'any anterior, un grup de persones vàrem considerar que calia rellançar, reactivar i aprofundir l'acció social en pro dels drets cívics i socials, que enteníem com a greument amenaçats. Vam pensar que convenia establir un àmbit unitari que tingués com a objectiu principal la lluita conjunta pels drets socials i cívics, ajuntant en el major grau possible totes les forces que percebem aquesta necessitat, sense pretendre substituir-ne cap en cap moment sinó ben al contrari, potenciar al màxim tots els esforços que ja existeixen.

Així, autoconvocant-nos, va sor-

MESA CÍVICA pels

DRETS SOCIALS gir el 27 de gener del 1995 la Mesa Cívica de Catalunya, que pretén servir d'estímul, d'impuls i de llaç d'unió de totes les persones, organitzades en d'altres grups o no organitzades, que considerem que cal romandre actius per a la defensa i millora dels drets socials i cívics de la societat de l'any 2000.

La Mesa es va constituir en una assemblea d'unes dues-centes persones i es va elaborar un Manifest que constitueix la declaració de principis i objectius d'aquesta, que ja ha estat legalitzada per més de 500 signatures.

La Mesa inclou entre els seus objectius tots els drets cívics i socials, però es proposa dedicar la més gran atenció en aquest moment a dos àmbits: per una banda, en relació amb la situació creada per l'atur i la precarietat laboral i, per altra, per l'atac a les prestacions socials del pomposament anomenat Estat del Benestar. L'atur i la precarietat laboral constitueixen els problemes més greus d'Europa, Espanya i Catalunya a l'actualitat, I donen lloc a perdre molts drets socials elementals així com moltes formes de patiment, exclusió, pobresa i marginació. També pretenem lluitar contra el dur atac que estan patint les prestacions socials i el que es veu venir, en un país on r"Estat del Benestar" ni tan sols havia aconseguit una plena implantació.

Per això, la Mesa dedicarà la seva atenció es-

pecial als drets socials.

La fviesa integra també entre els seus objectius la lluita i l'estímul cap a l'exercici dels drets cívics de tot tipus. La interpretació de la democràcia no es pot limitar a exercir un vot cada quatre anys i a acceptar passivament la profunda atonia i inclús desesperança d'amplis sectors de la ciutadania. Cal ser partícips actius en tots els drets i aspectes de la vida social, no reduir la cultura als valors autoritaris, donar pas a les noves inquietuds socials (medi ambient, joventut, racisme, solidaritat internacional...). Tenim i volem construït la societat en la qual vivim.

Davant de tot això, cal una profunda mobilització ciutadana que

Obradors, 6-8 baixos

08002-Barcelona Tel. 412 76 00 Fax;412 58 88 la Mesa pretén impulsar i, en el possible, en el més profund respecte a la varietat i la pluralitat, facilitar el treball comú que es faci per a això en iniciatives i grups diferents.

La Mesa porta ja un any existint.

Modestament, però ferma, continua el seu camí. Funciona una

RUBEN PÉREZ

Els treballadors sense feina es mobiliten contra l'atur tadans en la vida social i política.

La Mesa avança, més lentament del que els seus components voldríem, però segueix amb bona salut. Ja ha complert el seu primer aniversari. No és molt però tampoc poc en aquestes condicions d'apatia generalitzada. Els seus components estem animats, tot i que ens

agradaria comptar amb més participants que col·laboressin en la tasca. Per això, des de La Veu del CARRER us invitem a que participeu amb nosaltres en aquesta feina que podria esdevenir importantíssima per millorar la feble i insatisfactòha democràtica en la qual ara estem situats.

Volutaris 2000: els hereus dels Jocs Olímpics ABEL MABUNY

Una condició indispensable per ésser voluntari d'alguna associació és identificar-te i estimar allò que fas. En aquest cas, estimar Barcelona és el que cal, entre d'altres coses, per col·laborar amb Voluntaris 2000.

Voluntaris 2000 és una associació sense ànim de lucre creada el juny del 1992 per servir a la comunitat promovent entre els seus membres i socis l'adquisició i el desenvolupament dels valors humans: solidaritat, respecte pels altres i per l'entorn, responsabilitat, justícia, compromís, etc. La primera participació va ésser per les Festes de la Mercè del mateix any olímpic, tot i que no hi havia una estructura fixa de funcionament.

Actualment s'està consolidant un procés de descentralització de les activitats als barris. El seu caire és lúdic, cultural, esportiu, social o mediambiental. De la Marató de

CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21 h) TV Eixampla (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres, 18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres, 18/21 h)

Comissió Permanent que coordina les seves activitats, s'han celebrat dues assemblees generals amb assistència i debats bastant satisfactoris, s'han establert ja diverses Meses a determinats barris i localitats, s'avança en la informació a col·lectius de ciutadans que poden estar interessats en aquests objectius i, a més, s'està realitzant un treball sehós entorn als tres àmbits que hem esmentat. Estan funcionant tres grups de treball específic, amb reunions regulars i un seguiment continuat: la "Mesa contra l'atur i la precarietat laboral", que ha més de preocupar-se per aquests aspectes està organitzant unes mobilitzacions unitàhes contra l'atur als voltants de Barcelona (marxa), amb l'objecte de cridar l'atenció a la població sobre aquest gravíssim problema - activitat prevista del 15 al 19 d'abril a la qual, des d'ara, us invitem a participar-.

La "Mesa sobre les prestacions socials", que està realitzant un informe en profunditat sobre la situació de les prestacions socials, especialment en relació amb les pensions i el Pacte de Toledo, pertal d'iniciar ja una tasca d'explicacions i debats públics sobre aquest tema. I recentment, ha començat el seu treball la "Mesa sobre l'aprofundiment democràtic", dedicada particularment a estimular la participació dels ciu-

TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21 h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres,18/21h) TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

TV3 0 la Cursa de El Corte Inglés s'ha anat estenent a participacions com la Festivitat de Sant Medir, a Gràcia, o el Dia dels Tres Tombs, a Sant Andreu. Cada voluntari pot participar en les activitats que li vingui de gust sense estar obligat o condicionat a anar-hi a cap determinada. S'obra un dia la convocatòria per una participació concreta, es truca i -si hi ha places- se li comunica el dia i l'hora que ha d'assistir a la corresponent formació específica i assabentar-se de la tasca que li pertoca.

La seu de l'associació -després que els locals dels porxos de l'Estació del Nord restessin petits- es troba a Torre Jussana, en front dels mistos gegants de la Vall d'Hebron. Al mateix espai també es troba el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat de Barcelona que es va constituir el passat 11 de desembre al Saló de Cent de l'Ajuntament. El president

de l'associació és Albert Soler i Sicilià per un període de quatre anys. Alhora també és vice-president de l'esmentat Consell i de la Federació Catalana de Voluntariat Cívic.

Els voluntaris tenen un punt de connexió que és una revista bimensual denominada "A 2000 per ON ANAR NOM Voluntaris 2000 ADREÇA Torre Jussana Av. Cardenal Vidal iBarraquer, 30, 08035 Barcelona TELÈFONS 420,69.75 i 420,69 85

hora". A més, cada any, gairebé una desena d'objectors de consciència fan la prestació social substitutòha a l'associació. Per fer-se voluntari/a s'ha d'anar a una sessió informativa i emplenar una fitxa. Es fan sessions tots els dijous a les 19 hores i alguns dissabtes.

Anualment es celebra una assemblea ordinària on els socis debaten

i voten sobre els temes que afecten l'associació. L'òrgan suprem és l'Assemblea General, amb una Junta Directiva i un equip de gestió remunerat que es compon d'un gerent, un responsable de participació i un altre de formacions i atenció al voluntari/a. Precisament aquests dos darrers llocs de treball eren fa poc en el seu procés de selecció després d'obrir una convocatòria. Voluntaris 2000 també té estatuts i, pròximament, normes de règim intern pròpies.

Actualment, entre membres i socis, hi ha prop de 8000 voluntaris. Només un 30 %, però, ho van ésser als Jocs Olímpics i Paralímpics. Encara que la mitjana d'edat és jove, això no és -ni de bon troscondició per poder aportar quelcom positiu a la teva ciutat. Hi ha també, doncs, gent més gran. Gran d'edat, que no d'esperit. Ànim i apunteu-vos-hi ja. No us penedireu i, a sobre, fareu amics.

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka

92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08)

Ràdio Pica 96.3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella

91.6 (345 74 24)

CARRER

6 ; Març-Abril de 1996

L'antic mercat del Born obrirà les portes

VEÏNS

Ha mort Maria Angeles Rivas

Dóna fruits la pressió dels veïns del Casc Antic, que van ocupar simbòlicament l'antic mercat el passat 9 de març

RUBEN PÉREZ

Els gegants entraren al Born , CASC ANTIC 'MARC ANDREU

La Universitat Pompeu Fabra i el president del Districte de Ciutat

Vella han arnbat a un acord perquè el Born aculli fires, concerts i actes d'altre tipus mentre no s'hi instal·lí la facultat de Ciències de Comunicació, prevista per després del 2001. Aquest acord arriba mentre

Desè aniversari de la catàstrofe de Txernòbil Jornades de debat per un model energètic alternatiu a Catalunya Durant el mes d'abril al Patí Manning de Barcelona (Casa de la Caritat) Divendre 26 19:00 hores: Taula "La ciutat com a centre consumidor d'energia per excel·lència: projectes d'estalvi i realitats" Ponents: Joaquim Coromines, Paul Fleming i Godfrey Boyle Dissabte 27 10:00 a 11:30 hores: Taula "Característiques de l'actual model energètic a Catalunya" Ponents: Joan Pallisé i Enric Tello 11:45 a 13:30 hores: Taula "Efectes personals, socials i epidemiologies de l'energia nuclear" Ponents: Pere Carbonell, Salvador Montcada, EloiNoya, LouisLemkow, Helena Fusté..

16:00 a 18:00 hores: Taula "L'estat de les energies netes: barreres a les que s'enfronta un model energètic alternatiu" Ponents: Jaume Serrasolses, Antonio Martínez, Antoni Lloret, Ladislao Martínez...

18:00 hores: Conclussions Diumenge 28 Concentració i acte simbòlic en recordatori de la catàstrofe de Txernòbil (ja es concretarà el lloc exacte i el contingut de l'acte)

l'Associació de Veïns del Casc Antic porta a terme una campanya per obrir a la ciutat l'antic mercat.

Un centenar de veïns del Casc Antic acompanyats pels gegants del barri van entrar el passat 9 de març al Born per exigir a l'Ajuntament i la Generalitat que concretin el més aviat possible la instal·lació a l'antic mercat central de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

L'Associació de Veïns del Casc Antic vol que el Born, tancat el 1971 i sense cap ús definit des d'aleshores, funcioni el més aviat possible com a equipament per dinamitzar així el barri.

La ocupació es va realitzar d'una manera pacífica ja que la mateixa Pompeu Fabra va prestar als veïns les claus del Born. Un cop dins, i amb l'única il·luminació dels focus dels periodistes, els veïns van fer una volta al mercat ballant al so de les gralles. Recordem que fins fa poc el terra de la construcció d'Enric Fontseré i Josep Maria Cornet, feta el 1876 i restaurada el 1979, estava completament aixecat a causa d'unes prospeccions arqueològiques. Quan l'Ajuntament es va assabentar que els veïns pretenien ocupar-lo es va apressar a pavimentar-lo per evitar que algú pogués prendre mal.

El departament d'Ensenyament de la Generalitat ja ha dit però que no hi haurà diners per iniciar les costoses obres per instal·lar la facultat de la Pompeu fins, com a mínim, el 2001. En aquest cas, els veïns plantegen com a alternativa convertir el Born en un mercat cultural amb tendes artesanals i zones dedicades a l'oci, un espai de difusió cultural i associativa. Com a una altra mesura de pressió les entitats del Casc Antic han recollit 5.000 signatures per presentar properament a les administracions.

glLÀTlHIA

Durant els seus 63 anys de vida, va lluitar incansablement per les seves idees. Creia en la utopia. Va aconseguir, lluitant estretament amb els seus veïns i veïnes, habitatges dignes per als habitants de les barraques de la Guineueta Vella. Eren temps de dictadura i Maria Àngeles, entre les seves innumerables actuacions, va estar al capdavant de la manifestació de l'any 1977 per la Llibertat, l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia. La foto d'Armengol que han reproduït al-

guns mitjans de comunicació amb motiu de la seva mort, aixeca acta de la seva coherència, de la seva militància.

La ciutat va ser injusta amb ella.

Va morir pobre. Els darrers anys la seva salut va ser precària. Quan les seves forces li permetien ens acompanyava als actes i assemblees, però cada vegada la seva debilitat era més gran. Els últims mesos li van permetre retrobar-se amb els seu barri. En el seu testament va donar als seus veïns i veïnes tot el que tenia: sentiments de lluita i d'amor expressats en quatre folis, de lletra oprimida.

Dos-cents veïns i veïnes de Canyelles li van dir adéu. A l'acte hi assistiren també companyes de la lluita feminista, responsables del Districte de Nou Barris, però cap conseller electe.

Maria Àngeles Rivas és un exemple. No som aficionats a proposar noms de carrers, però ens sembla molt bé la proposta de Josep Maria Huertas que un carrer del barri de Canyelles porti el seu nom.

RUBEN PERE/

Funciona el funicular?

MONTJUÏC 'REDACCIÓ

Encara que des de finals de març ja no sigui així, el de la foto és l'aspecte que ha ofert durant tot l'hivern l'estació del funicular de Montjuïc, només obert dissabtes i festius per a ús de turistes i passejants. Els ciutadans que entre set-

mana volien o necessitaven pujar a Montjuïc, entre els quals hi ha una bona colla d'estudiants de l'escola del Bosc, no podien fer servir un funicular modernitzat pels Jocs Olímpics amb els diners de tothom perquè l'Ajuntament el mantenia tancat. És això fomentar l'ús del transport públic? Per sort, ara que ve el bon temps i els turistes aquesta imatge ja no es donarà.

EDITORIAL BARCINO ELS NOSTRES CLÀSSICS (Col·lecció completa) BIBLIOTECA BARÓ DE M A L D À • Viles i ciutats de Catalunya Miscel·lània de viatges i festes majors

^4 no cH^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any -Pa cruixent amb tomàquet I..

- Gofres Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 308 1872-Barcelona

FLORA DELS PAÏSOS C A T A L A N S Volum III (Novetat) M A N U A L S LINGÜÍSTICS • Curs superior de gramàtica catalana • Nou vocabulari de barbarismes OBRES DIVERSES • Ocells de les terres catalanes • Compendre la natura

SUSCRIPCIONSI

INFORMACIÓ

MONTSENY, 9 08012 BARCELONA T E L : 218 68

88

18

la %eu del

CARRER

VEÏNS

iBreus de barri TORRE BARÓ

Acord per la rambla Guipúscoa

MIQUEL LÓPEZ

La reivindicació dels veïns ha estat un èxit

CLOT

SANTS

L'estació es reformarà Aquest estiu començaran les obres de millora de les façanes laterals de l'estació de Sants i d'ampliació de la superfície del recinte ferroviari. Paral.lelament, l'Ajuntament i la Generalitat faran una nova estació d'autobusos de línia a la plaça Joan Peiró i un aparcament subterrani al costat del carrer Vallespir, la superfície del qual, actualment envoltada per una tanca, s'habilitarà com a plaça.

CASC ANTIC

Polèmica pel museu Picasso La reforma del museu Picasso, que s'ampliarà amb l'annexió del palau Finestres, de la Casa Mauri i l'enderrocament de cinc edificis del carrer Flassaders ha provocat discrepàncies entre les associacions veïnals de la zona.

Mentre l'Associació de Veïns del Casc Antic i la Coordinadora del mateix barri veuen bé el pla municipal, l'Associació Veïns en Defensa de la Barcelona Vella ha presentat un seguit d'al·legacions contra l'enderrocament dels habitatges. Aquesta entitat creu que el pla arrasa el 80 per cent del barri medieval de Santa Caterina.

,VERNEDA FCHELO LOSADA

Desprès d'un m e s de manifestacions continuades al carrer G u i p ú s c o a els veïns han a c o n s e guit finalment que l'Ajuntament i la Generalitat arribin a un a c o r d per a finançar aquestes obres: l'Ajuntament aportarà 675 milions I, per la seva b a n d a , la Generalitat contribuïrà a m b 150 milions, que s'han d'afegir als 70 ja invertits q u a n es v a n cobrir els túnels del metro. Les o b r e s per l'urbanització del carrer G u i p ú s c o a , al districte de Sant Martí, c o m e n ç a r a n aquest estiu i està previst que durin un any.

En la c a m p a n y a reivindicativa conjuntade la rambla i el metro es van recollir un total de 15.000 signatures d e les q u e es v a fer lliurament al Director General de T r a n s ports, Enric Ticó. El percentatge de signatures a c o n s e g u i d e s és molt

important si es té en c o m p t e que el veïnatge del districte de Sant Martí de Provençals és d'unes 70.000 persones.

T a m b é va ser molt important la participació dels botiguers, que es van afegir a les protestes. A q u e s tes persones es q u e i x e n , al igual q u e els veïns, del mal estat en q u e es troba a c t u a l m e n t la R a m b l a Guipúscoa.

A m é s a m é s , per a ells a q u e s t a situació és m é s greu que per a la resta de veïns. Si la gent no p a s s e ja per la R a m b l a d e g u t al seu mal estat, mai sabran que les botigues existeixen i per tant no c o m p r a r a n .

Es curiós veure c o m altres zones afectades per la construcció de la línia II no han patit el d e s a cord entre les administracions Generalitat i Ajuntament- a l'hora de portar a t e r m e l'urbanització posterior.

Les reunions entre l'Ajuntament i les a s s o c i a c i o n s de veïns afecta-

d e s ja han c o m e n ç a t . En a q u e s t e s reunions es demana la col·laboració dels veïns a l'hora de proposar idees que potser als arquitectes i a les persones que no coneixen gaire la zona se'ls hi pod e n escapar.

A m é s a m é s , els veïns t a m b é efectuaran visites m e n s u a l s , aprox i m a d a m e n t , als treballs que l'empresa A G R O M A N porta a terme dintre dels túnels. "D'aquesta m a nera es pretén controlar que les obres segueixin el seu curs normal", va declarar el President de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez.

A c t u a l m e n t , els veïns h a n d e manat que es facin tota una sèrie de reparacions a la R a m b l a de G u i p ú s c o a per a millorar el seu aspecte fins que s'acabin les obres.

A q u e s t e s millores s ó n , per e x e m ple la reparació de forats als vials, l'instal·lació de m é s semàfors així c o m la millora de l'enllumenat.

Nou Barris recupera la veu , NOU BARRIS FREDACCIÓN

A N o u Barris el veïnat ha recuperat la v e u als plens de Districte. A m b l'arribada de Santiburcio es van c e l e b r a r les sessions d o n a n t la p a r a u l a n o m é s als Consellers de Districte. El públic, les associacions de veïns, les diverses entitats, n o m é s podien intervenir e n el punt de precs i preguntes.

Els veïns es q u e i x a v e n : " N o m é s ens deixen pregar i p r e g u n tar", "No respecten les seves pròpies normes". Ningú d o n a v a crèdit al que passava. Era un endarreriment en la participació. C a p conseller no havia fet callar els ciutadans i ciutadanes.

D e s p r é s d e la protesta es va celebrar una reunió i s'arribà a un primer a c o r d .

En els plens s e g ü e n t s els que han volgut participar han tornat a

intervenir en tots els punts d e l'ordre del dia. A la v e g a d a es va decidir crear una comissió per estudiar la creació del Consell C o n sultiu d'Entitats, avui inexistent, per posar en m a r x a unes "Audiències Públiques" m e n s u a l s per a t e m e s menors.

T o t això p e r m e t r à agilitar els plens i reglamentar el dret a v e u en tots els punts de l'ordre del dia, tal i c o m p r e v e u e n les n o r m e s d e participació.

L'acció toma al cinema , CIUTAT VELLA 'REDACCIÓ

RESIDÈNCIA CLARA I EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con venlafia exterior Luz, sol terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustarà. Santa Otllia, 13-15

T 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

iBreus de barri

Els veïns esperen inaugurar el nou passeig amb la línia 2 del metro l'estiu de 1997

R e i v i n d i c a c i ó del Peri L'Associació de Veïns de Torre Baró ha rebutjat el programa d'inversions proposat pel Districte de Nou Barns de cara als propers dos anys. Els veïns veuen indignats com el Pla Especial de Reforma Interior (Peri) del seu barri, el més degradat de la ciutat, fa anys que està aprovat però no troba les partides pressupostàries necessàries per a la seva execució. En un manifest fet públic el febrer passat Torre Baró concreta actuacions imprescindibles com l'asfaltat de carrers, el soterrament del tendal elèctric o equipaments pels parcs que han adequat els veïns.

Els horts desapareixeran L'Ajuntament invertirà 882 milions de pessetes en la urbanització de gairebé cinc illes del Clot de la Mel (entre els carrers Monturiol, Concili de Trento, Espronceda i Gran Via), una zona que conserva encara horts cultivats vestigi del passat agrícola del barri. En les 8,6 hectàrees de la zona s'hi faran habitatges, equipaments i un parc.

L'Associació de Veïns del ClotCamp de l'Arpa, crítica perquè el Districte no ha dialogat a temps amb l'entitat, vol que la totalitat dels 700 pisos a construir en uns terrenys públics, siguin de preu taxat baix i de lloguermoderat.

Març-Abril de 1996 i I

HUBEN PÉREZ

Un

grup dels okupesque s'ístalaren al Princesa

Un grup d'okupes es van instal·lar el passat 10 d e març a l'antic cinem a Princesa de la Via Laietana a m b la intenció de protestar per l'especulació del sòl. En el m o m e n t de tancar a q u e s t a edició ningú no els havia desallotjat i els j o v e s havien iniciat les obres per convertir l'edifici en un casal alternatiu. L'aspecte que oferia el Princesa, a m b pancartes i b a n d e r e s roig-negres, tornava els espectaculars aires cinematogràfics a l'antic c i n e m a .

SANT ANDREU Habitatges de Rubèn Dart'o L'ampliació de la plaça de la Pomera fins a la confluència dels carrers Riera de Sant Andreu i Rubén Darío farà enderrocar els habitatges senars d'aquest últim carrer. Els veïns afectats, situats a la banda del carrer amb números senars, s'hi oposen i se senten indefensos i mal informats. En canvi, els comerços i veïns de la banda parell rebran amb satisfacció la transformació de la zona. L'Associació de Veïns de Sant Andreu, que ni aprova ni rebutja el pla, és qui ha informat de la qüestió, cosa que ha provocat alguns malentesos.

POBLENOU

Diagonal i front marítim L'Ajuntament ha donat un impuls als dos projectes urbanístics que afecten Poblenou (la obertura de la Diagonal i l'àrea del front marítim) per tal de que la seva execució es completi d'aquí a tres anys.

L'Associació de Veïns de Poblenou està en negociacions amb responsables municipals perquè no accepta la reparcelació de terrenys proposada al front marítim per Gas Natural, que margina les quotes d'habitatge social de la primera línia de mar.

D'altra banda, l'entitat veïnal també alerta de les informacions segons les quals l'Ajuntament s'estaria venent sól públic a la Diagonal.

GLÒRIES

Plaça de les Glòries Als barris de l'entorn de la plaça de les Glòries se'ls acaba la paciència. El "nyap" que es va instal·lar al centre de la plaça amb motiu dels Jocs Olímpics, va deixar els voltants sense urbanitzar. Viure en aquest lloc ès patir dia a dia moltes incomoditats. Els costos socials són alts. En el seu moment (1992) es va protestar.

L'Ajuntament es va comprometre a donar prioritat a la zona però quasi tot segueix igual. El passat mes de març havien d'haver entregat un pla urbanístic de tota la zona i no han complert. Ha passat la setmana santa i el viacrucis continua. Els barris afectats han creat una comissió i estan disposats a exigir.

GRÀCIA

Reforma del carrer major El carrer Gran de Gràcia se sometrà a partir de setembre a una profunda reforma en diverses fases que es prolongarà fins 1997. Els 327 milions de pessetes que hi invertirà el Districte serviran per suprimir un carril de circulació, ampliar les voreres i millorar la il·luminació. La reforma podria fer desaparèixer el passeig central dels jardinets de Salvador Espriu. que es convertirà en un bulevard. Entre les prioritats contemplades al pla d'acció municipal del Districte hi ha tamé un rentat de cara en profunditat del segon eix viari del barri, el carrer Torrent de l'Olla.

19

La Vfu dri

CARRER

8 Març-Abril d e 1996

EL COR ROBAT

ANOEL VALVERDE

Juan Carlos Pérez Gaeta AV Parc de la Vall d'Hebron

"Cualquier vecino reconoce el saldo positivo de los Juegos " Nacido en San Juan (Argentina), este medico de 56 anos, huido de su pàtria tras el sanguinario goipe de estado militar de 1976, intenta sanar desde la medicina pública y la asociación de vecinos la situación de un barrio que tue masacrado por la especulación que, bajo el influjo del alcalde Porcioles, se estableció en gran parte de los barrios de Barcelona durante casi veinte aiïos.

— ^Cuàl es el saldo de los Juegos Olímpicos para el barrio?

— Positivo. Cualquier vecino lo reconoce. Le dio al barrio una textura que no tenia.

— Dicen que el dlstrito de Horta-Guinardó es el que tiene mas pràctica y organización deportiva de Barcelona...

— Tenemo.s una vieja tradición tenística debido al club HispanoFrancés. El .solo hecho de que existan tantos equipamientos (Salesianos, Hispano-Francés, Llars Mundet, escuela TARR, los polideportivos olímpicos,...) lo facilita.

— Con tanta pista de tenis, seguro que debe haber muchos Sergi Bruguera...

— Si. Hay un campeón del mundo juvenil en el club HispanoFrancés.

— Las hermanas Koplowitz, ^visitan sus posesiones?

— Creo que sí. Vinieron alguna vez. No tengo el gusto de conocerlas, aunque nos acordamos de ellas cuando entramos en el supermercado, del que también son propietarias.

Manifiesto para la defensa y mejora del sistema sanltario publico El Consejo Confederal de la Confederación de Asociaciones de Vecinosdel Estado Espanol (CAVE) aprobó este manifiesto que viene firmado conjuntamente con la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública y la Federación de Trabajadores de la Saiud de Madrid.

En estos momentos la Sanidad Pública atraviesa por momentos de especial peligro, que son un reflejo de la política de recortes del Estado del Bienestar propugnada por las ideologías neoliberales..

El resultado de las elecciones puede ser determinante en cuanto al futuro de la Sanidad Pública en Espafía, puesto que algunas posiciones, preveen su fragmentación, y un papel cada vez mayor en la prestación sanitària pera las compafíías aseguradoras y los centros privades.

Los recientes acontecimientos en Francia, sefíalan que no es posible alcanzar el mantenimiento de la protección social, y a la vez el realizar una política neoliberal con disminución del gasto publico, y a la larga, las opciones conservadoras acaban optando por el desmantelamiento en todo o en parte del Estado del Bienestar en el que el sistema Sanitario Publico juega un papel estratégico.

En esta situación creemos que es preciso prepararse para realizar un esfuerzo unitario en defensa de la Sanidad Pública, que se debería de concretar en les siguientes

~ El Pabellón de la República, les un símbolo o un equipamiento mas?

— Ha habido mucho vandalismo. Està cedido a la Universidad de Barcelona para centro de documentación de Historia Contemporànea y su acondicionamiento es muy lento. La asociación de vecinos utiliza su patio andaluz para alguna actividad.

— i,Todavía andan escasos de ascensores?

— Algo han arreglado. Hay una comisión de vecinos que aun sigue el tema.

— í Q u é tal son las relaciones con el Ayuntamiento?

— Durante afios hubo un conflicto permanente. Ahora debemos ser un caso atipico. Desde hace cinco o seis aflos hay un enlente cordiale con ellos.

— òCuàl es su mas urgente reivindicación?

— El campo de futbol. Es un terreno totalmente abandonado, un descampado que de momento solo sirve para hacer actos de nuestra fiesta mayor.

— òCómo funciona la solidaridad en su barrio?

— No es uno de sus signos de idontidad. De hecho es un barrio dormitorio en el que la asociación intenta impulsar actividades.

El nuevo centro cultural nos està ayudando mucho. ~ i Q u é identifica al Parc de la Vall d'Hebron?

Sin duda la escultura de las "cerillas".

puntos:

1

Mantenimiento del aseguramiento único, como garantiafundamental de la Equidad y de una atención sanitària igual para todos los ciudadanos, y rechazando por lo tanto aquellas fórmulas que al fragmentar el aseguramiento, incrementan el gasto sanitario y deterioran la calidad de la asistencia sanitària pública.

£m. Rechazo de las fórmulas de copago (tickets moderadores, etc), que favorecen la discriminación y la insolidaridad, asegurando la gratuidad en el acceso al sistema sanitario.

»«/. Mantener e incrementar el sistema sanitario publico, como sistema hegemónico de provisión sanitària. Para ello debería de contemplarse: • Unificación de la Red Sanitària Pública, realizando las trasferencias del INSALUD a todas las CC.AA. • Incremento de los recursos hospitalàries, especialmente en lo referente a las camas de media y larga distancia. » Acabar la implantación de los Equipes de Atención Primària en el 100 % de la población.

• Separación nítida de lo publi-

co y lo privado en el sistema sanitario, para evitar la parasitación del sector publico. Dedicación exclusiva de los profesionales sanitarios. * Mejorar la gestión del Sistema sanitario publico, estableciendo una profesionalización de los cargos directivos y sistemas de control de sus actuaciones.

• Potenciar la participación de profesionales y usuàries mediante el funcionamiento de los Consejos de SaIud y desarrollando la participación profesional.

^ . Hacer de la saIud el objetivo prioritario del sistema nacional de saIud, para lo que es preciso; • Desarrollar el Plan Integrado de SaIud. • El c o m p r o m i s o con la estratègia de "SaIud para todos en el afio 2.000" de la Organización Mundial de la SaIud. « Reorientar los servicios hacia la prevención y la promoción de la salud.

Entendemos que es por el desarrollo de estos objetivos por donde tiene que avanzar el sistema Nacional de Salud, para lograr un Servicio sanitario publico, de calidad, accesible a todos los ciudadanos y enfocado hacia la salud, objetivo en el que pensamos que estamos interesados la mayoría de los ciudadanos y los profesionales del Sistema Sanitario Publico.

Revistes de barri Ciutat Nord

— ^Ha quedado algun espíritu suelto de los periodistes que vivieron aquí durante los Juegos?

— La verdad es que estamos mal de publicaciones. Queremos impulsar una pequefia levista però aun no hemos conseguido integrar a las quinientas familias que han venido a vivir al Nou Vall d'Hebron.

— Después de tanta polèmica, í.cómo està su hotel olímplco-sanitario?

— Lo inauguraron hace un afio. Aunque a su lado han construido una escuela de hostelen'a, en tan solo ocho meses, que funciona a todo tren.

FASÍB

"Veïns torna a obrir els tjíls"

Des del canvi d'any surt a Nou Barris, Sant Andreu i HortaGuinardó el mensual Ciutat Nord, hereu directe de l'antic Nou Barris 9. Amb voluntat d'informar i servir les entitats i els veïns dels tres districtes.

Ciutat Nord es pot trobar gratuïtament en un grapat de locals, associacions i comerços de la zona. En el seu número de febrer compartien portada l'aprovació del pla de SagreraSant Andreu i ta batalla dels veïns de Sant Genis dels Agudells per l'autobús 19.

Veïns La revista Veïns de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) sortia aquest passat febrer, coincidint amb la 11a assemblea de l'entitat, amb una nova imatge i un nou format però conservant la numeració. El canvi de cara ha convertit la publicació en un periòdic híbrid entre el Vang de la Vanguardia i el suplement Tentaciones de El País. Des d'aquí desitgem sort als companys i companyes de Veïns, molts dels quals també ho són de CARRER.

NOVA NAVAS

CIUTAT NORD * ^ U Generalitat I aprueba el plan de LaSagrera

Los distritos cambiají dcgemitcs

Camlxi) tu Ki'gOTwta titaón por ui Rmoult ( i p r u í nvava

vs

S

l'JL·VZ.V l!!L.\.sm-V

^*(~.

Nova Navas Malgrat la mala qualitat de la reproducció, fruit de la precarietat de la publicació, aquí es pot apreciar la portada del primer número del butlletí de l'Associació de Veïns de Navas.

La plaça d'Islàndia, amb l'emblemàtic guèiser al mig, mereix l'honor d'obrir la vida d'aquesta nova publicació veïnal, A l'interior hi ha una entrevista al president de l'associació, Antonio Jerez, un informe sobre els pipicans i una secció de cartes oberta a tothom.

El meu

20

CARRER I jo

Març-Abril 1996

Àngels Gonyalons Una ànima que viu per la música, el ball i el teatre

Té un nom diví, un cognom que sembla més aviat un renec i una piga que... ufff quina piga!

Canta amb una veu molt peculiar que no és fruit de la cazalla sinó de la seva ànima de blues. U n a ànima que viu per la música, pel ball, pel teatre... en definitiva, pel musical. Vol que a Barcelona es popularitzi aquest gènere. Encara hem de ser pacients: "No es pot pretendre que això sigui en dos dies com Londres". Però si ella dirigeix una escola on es formen actors i actrius de musical, si ella fa set anys que es dedica a aquest gènere i si ella està contribuint a introduir-lo a casa nostra no ho fa per aparèixer a l'Enciclopèdia Catalana. Ho fa perquè li agrada. Hi ha algun motiu millor per fer les coses?

El que l'Angeis trobaria més a faltar de Barcelona és la mar.

E s curiós, però gairebé tothom diu el mateix. Et pots passar setmanes sense veure-la i sentir-ne la brisa però el més important és saber que la tens a prop i que pots recórrer a ella quan ho desitges. Potser la mar sigui el nostre veritable carrer, si és que hi ha carrers d'algú.

FOTO: MARC V I V E S / T E X T : JORDI BAROJA

Sal i pebre

L'acudit

Okupes El cinema Princesa ha estat la darrera ocupació en la nostra ciutat. Són joves i creuen que els drets s'exigeixen, però que quan reiteradament ens els neguen, els hem de prendre.

Avui, al Barcelonès, desenes d'homes i dones, okupen espais per realitzar activitats culturals, per fer realitat el dret que tenim a un habitatge. Els okupes, amb les seves accions, són la consciència crítica d'una ciutat que els margina. Són un crit contra l'especulació.

Són molts els joves que no poden accedir a una vivenda.

Dues són les alternatives, o continuen a casa dels seus pares, o són "expulsats" dels seus barris, de les seves ciutats. Els okupes exigeixen els seus drets i els exigeixen ara. Tenen tota la raó.

Zeta

Ton i