Carrer 040

La Veu del »

fPublicacio bimestral

ÈrfííJiii^ü^V^'í;^-

bradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelon

•V '."T • " • V i

;N^40Maig-Juny 1996

PÀGINA 5

iffl|fltfpfpiipiliP|ll!IIffif!

CARTES

M a i g - J u n y de 1996

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA A m i c s del Raval 4 4 2 60 58 (dx) Badal. Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) C a m p d'en Grassot 457 01 30 (dl) C a m p Nou 339 91 70 Can Caralleu

204 68 73 Can Clos 331 11 13 (dl) C a n Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Ciutat M e n d i a n a

276 30 94

Cíol-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 357 01 04 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixampla 302 25 31 Esquerra Eixamplo 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 3 5 7 2 5 65 (dv) Font Guatlla-Magoria 424 85 06 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20 (dm,dj) Gràcia 218 46 48 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PeruEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) J o a n Maragall 347 73 10 (dx) J u a n Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 2 0 3 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corls 330 74 36 Mare de D e u del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvídrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm,dv) Navas 340 62 49 (dm,dj)

Edita Federació d'Associacions de Veíns de Barcelona O b r a d o r s , 6-8 baixos 0 8 0 0 2 Barcelona Telèfon- 4 1 2 76 00 Fax 412 58 88

Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas. Goya Vivas Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga P a r r a m o n

Consell de direcció

Publicitat Isabel M a n c e b o

Roser A r g e m i , Andrés Naya, Àngel Valverde

M a q u e t a c i ó i autoedició Equip La Veu del Carrer

C a p de redacció Marc A n d r e u

Fotografia Miguel López, R u b é n Pérez. Marc Vives

Consell de redacció Chnstian Andreu. Marta Bach, Jordi Baroja. Manel Caipe, Marta Gibert. Núna Gonzàlez, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Marta Salinas, Lorena van den Berg Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alòs, Jesús Berruezo. Esther Cànovas, Joan Costa. Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isarl. Alfons López. Eugeni Madueno, Onol Marti. Pep Marti, Pep Martínez, Manano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núna Pompeia. Albert Recio, Juan

Portada Ferran Fernàndez Fotomecànica Pacmer. S.A (T. 491 48 47) Impressió Grinver, S.A. T . 373 68 61) Distnbució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i ongen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboracio del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

I m p r è s e n paper ecològic d e 65 g r a m s Dipòsit legal: B - 2 1 3 0 0 - 1 9 9 5

®

distribució

d^ CARRER Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomi, 3 La Virreina. Rambles. 99 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pà Aubet. Sicília, 205 Forn de pà Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere, Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada, Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Psg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena, Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C, S, Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Déu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de ia Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Cacatua. PI. de Vallvidrera, 3 Llu'íssos de Gràcia, Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia, Providència, 42 CC Coll, Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília. 321 C. A. Tradicíonàrius. Trav, Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polísporííu Perill. Penll, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Coop. Cultural Roca Guinardó. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s.'n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Restaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Psg. Fabra i Puig. 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibrena. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orlila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolivià, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Seva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibrena Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Artenatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc, Provença, 595

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Peru 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm,d|) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 4 1 7 0 1 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals d e la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant A n d r e u 345 96 98 (dx) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cnstòfol 331 61 85 Sant G e n i s 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S, Martí de Provençals 314 17 04 Sant R a m o n Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 2 8 0 32 42 Sarna 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62 (d|) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)

Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres

205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Tnnitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 8 9 82 (ds) Verdum 2 7 6 02 3 0 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48 Entre parèntesi, el dia que es reuneix la junta.

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

A q u e s t n ú m e r o té un tiratge de 8.000 e x e m p l a r s , i la seva distribució és gratuïta

Els f F^r? de

€

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Ja fa un any Al m a i g del 1995 es v a n c e l e b r a r u n e s c u r i o s e s eleccions m u n i c i p a l s . Les u r n e s van decidir q u e calia a r r i l i a r a un.« íicords per poder g o v e r n a r . Res de nou; n o m é s que a q u e s t a vegada el m a t r i m o n i va ser a t r e s bandes.

C^oincidint a m b el p r i m e r a n i v e r s a r i , un c o n e g u t regidor, q u e hi és des del p r i m e r a j u n t a m e n t d e m o c r à t i c m a n a n t molt, d e c l a r a v a a u n a e m i s s o r a de ràdio: " N o s a l t r e s som els que g o v e r n e m ; les associacions de v e ï n s poden o p i n a r el q u e v u l g u i n sobre la requalifïcació del c a m p de l ' E s p a n y o l , però no r e p r e s e n t e n a ningú". ïCs c u r i o s a la reacció d ' a q u e s t p e r s o n a t g e . Les associacions de v e ï n s m a i no h a n d e m a n a t , ni h a n volgut g o v e r n a r . I q u a n es fan d e c l a r a c i o n s com la que e s t e m c o m e n t a n t , el (jue es vol n e g a r és q u e les associacions de v e ï n s p a r l i n , opinin, i en c e r t e s ocasions t i n g u i n un judici crític de la r e a l i t a t .

Els m o l e s t a que es discrepi. A l g u n s , q u a n són i n v e s t i t s r e g i d o r s , c r e u e n t e n i r p a t e n t de cors. Els v e ï n s i v e ï n e s v o t e m cada q u a t r e a n y s , p e r ò el n o s t r e p a p e r no a c a b a a q u í . T a m b é els podem dir: "No h e u e s t a t escollits p e r fer això. H e u de r e s p e c t a r la l e g a l i t a t u r b a n í s t i c a " . T e n i m el d r e t i l'obligació de dir-ho. El n o s t r e concepte de d e m o c r à c i a és m é s o b e r t q u e la de l ' e s m e n t a t regidor. C r e i e m q u e la d e m o c r à c i a és u n concepte m é s profund i q u e e n s r e s e r v a a l s veïns i veïnes u n p a p e r m é s a c t i u del q u e molts voldrien.

Un a n i v e r s a r i que n i n g ú no pot n e g a r q u e e s t à a n i m a t . La G e n e r a l i t a t fa m a r x a e n r e r a en la l l u i t a de l'aigua. El m e t r o als b a r r i s segueix s e n t u n a reivindicació a Zona F r a n c a , Bon P a s t o r i Nou B a r r i s ; n o m é s s'està r e a l i t z a n t p a r t dels projectes de N o u B a r r i s i no hi h a ni u n d u r o per r e a l i t z a r ni les línies ni les e s t a c i o n s p r o m e s e s . La r o t u n d i t a t de les promeses electorals ha donat pas a una actuació ambigua i indecisa.

"Les p r o m e s e s se les e m p o r t a el vent". La d i t a p o p u l a r és u n a v e r i t a t . Si bé no afecta a t o t e s les p a r a u l e s , sí a m o l t e s . I per m o s t r a u n botó: la g r a t u ï t a t del P a r c del L a b e r i n t q u e a h i r v a n r e c o l z a r i avui h a n o b l i d a t a m b m o l t a facilitat.

A q u e s t a n y no hi ha eleccions. No votem però t a m p o c no d e s c a n s e m . S e g u i r e m e m p l a ç a n t , e x i g i n t q u e compleixin, d i e n t - h o q u a n calgui; "no h e u e s t a t escollits per fer a q u e s t e s coses". E n c a r a q u e no els a g r a d i . E n c a r a q u e a l g ú cregui q u e té p a t e n t de cors.

REQUALIFÏCACIÓ CAMP DE

CARTA ALS LECTORS

Canvis a La Veu del Carrer

A partir d'aquest número, la nostra publicació pateix alguns canvis, que si bé no es notaran ni pel contingut ni pel tarannà de la publicació, creiem que és obligació fer-los públics.

El número d'exemplars baixa de vint mil a vuit mil, i no serà tramès per correu als divuit mil socis i sòcies d'associacions que ho rebien a casa. A partir d'aquest número, "La Veu del Carrer" es podrà recollir bimestralment als locals de les associacions de veïns i als punts que indiquem en aquesta mateixa pàgina.

La raó és únicament econòmica.

Fins el moment "La Veu del Carrer" ha pogut editar els seus quaranta números gràcies a la subvenció del Departament de Benestar Social de la Generalitat de C a t a l u n y a , als ingressos de publicitat i a l'aportació desinteressada dels nombrosos col.laboradors. El cost més gran corresponia a la tramesa per correu i a l'edició dels vint mil exemplars.

L'esmentada subvenció, que cobria un 75 % de les despeses, era de vint-i-dos milions de pessetes.

Aquest any ens l'han retallada dràsticament limitant-la a cinc milions de pessetes, una rebaixa que si bé correspon a la reducció pressupostària anunciada, suposa un 70 %, una cosa inaudita i sobretot desmesurada si tenim en compte les retallades que han patit altres entitats i institucions.

El suport dels nostres col.laboradors, les reaccions que hem rebut, el reconeixement que es fa del paper que juga "La Veu del Carrer", malgrat la nostra modèstia i humilitat, ens ha obligat a reafirmar la importància de la publicació i a introduir modificacions

que garanteixen la seva continuïtat.

A partir d'aquest número la majoria de tasques remunerades que es feien i les feines tècniques de coordinació les realitzarà una treballadora de la Favb, amb el que part de la subvenció que per al nostre funcionament ens concedeix l'Ajuntament de Barcelona, serà dirigida directament a fer possible "La Veu del Carrer". És per tot això que a partir d'aquest número apareix el logotip de l'Ajuntament juntament amb el de la Generalitat.

En aquests moments, la Generalitat aporta un 50 % del cost, l'Ajuntament un 15 % i la Favb, la publicitat i els seus col.laboradors i col·laboradores l'altre 35 %.

Lamentem una reducció tan important i així ho vam fem constar a la conselleria. Defensem el dret a la subvenció. Reclamem que s'objectívitzi aquest dret i no es concreti per voluntats i tarannàs dels poli'tics que les atorguen i per les conjuntures electorals o no electorals. La subvenció no ha d'implicar cap submissió ni pèrdua de llibertat. Estar subvencionat no ha de suposar estar amordassat. Els números anteriors de "La Veu del Carrer" són el nostre testimo- ! ( ni; els següents continuaran amb la nostra línia d'actuació.

Perdoneu les molèsties i seguim I ( comptant amb la vostra companyia.

Rebeu una abraçada en nom de totes i tots aquells que fem "La Veu del Carrer" El consell de direcció

El proper C a r r e r el podreu recollir als p u n t s de distribució a finals de Juliol

L'ESPANYOL, NO!

f

CRÒNICA

m Maig-Juny de 1996

* ?

I

% L'aigua toma a mobilitzar li M/^ P i é5.00O PAMIUAS' US^N

La negativa de la Generalitat a negociar el rebut de l'aigua obliga les associacions de veïns a convocar noves mobilitzacions. Després de la massiva manifestació del 16 de juny, es preveuen talls de trànsit per col·lapsar Barcelona com a nova mesura de pressió. _

ayRl%-A. COMAS

MARC ANDREU

La Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) va decidir el passat 23 de maig en assemblea intensificar la pressió popular en l'anomenada guerra de l'aigua davant la negativa de les administracions a negociar una solució al problema. Les associacions de veïns han convocat una massiva manifestació pel diumenge 16 de juny a Barcelona, la cinquena que omplirà la plaça de Sant Jaume des que va començar el conflicte el 1991. A més, les entitats veïnals ja han previst per un dia indeterminat de juny un tall de trànsit simultani a diferents punts estratègics de la ciutat i l'àrea metropolitana per tal de col·lapsar Barcelona com a nova mesura de pressió. Els talls de trànsit es repetiran sistemàticament a partir de setembre si les administracions no s'avenen a negociar amb les associacions de veïns.

En l'última reunió mantinguda entre el secretariat d'aigua de la Ccnfavc i el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, el director general , en absència del conseller Artur Mas, va ignorar i menystenir completament la representativitat veïnal. Els veïns, en paraules d'Alfredo Vela, president de la Confavc, pretereixen "creure que els de la Generalitat no saben de què va el tema" a pensar que els estan prenent el pèl. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, per la seva banda, té una actitud desafiant semblant tot i haVer-se compromès el gener passat a mantenir reunions trimestrals amb les associacions de veïns. En el cas de la institució supramunicipal, la consigna veïnal és la de negarse a pagar la taxa de sanejament inclosa en el rebut de l'aigua.

•

CO^ •

Situació a Barcelona

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, únic municipi que encara cobra la taxa del clavegueram inclosa en el preu de l'aigua, aquesta primavera Passada i, després de dos anys, l'Ajuntament va acceptar finalment de reunir-se amb la Federació d'Associacions de Veïns (Favb). L'encontre amb el tinent d'alcalde Joan Clos va servir per posar en marxa Una comissió que estudiarà treure l'impost del clavegueram del rebut de l'aigua. A més, la Favb va demanar explicacions pels comptes municipals dels darrers dos anys, ja que l'Ajuntament ha tret beneficis cobrant taxes del rebut de l'aigua (600 milions el 1994), i això és irregular.

Actualment, més de 65.000 fafTiílies de Barcelona i la seva àrea metropolitana fan objecció fiscal 9's rebuts de l'aigua negant-se a Pagar els impostos i abonant només l'Import del líquid consumit

L'exemple dels pagesos • "Hem perdut massa temps intentant arribar a acords amb unes administracions que no els volen, els acords. Només ens queda el recurs de sempre: la lluita popular". Aquesta intervenció d'un dirigent veïnal en l'assemblea de la Confavc del passat 23 de maig resumeix el moment en què es troba actualment la guerra de l'aigua. "Hem de fer com els pagesos, que tallen les carreteres sense avisar i se surten amb la seva", deia un altre, representant de la Favb. Algú va proposar fer concentracions davant la Generalitat i el Parlament a l'estil de les "madres de la Plaza de Mayo". I un. exaltat, fins i tot cridava a ocupar i tancar-se a la cambra catalana. Hi ha però qui és més reflexiu. Com els del Clot. que portaven estudiat sobre un mapa els talls de trànsit que col·lapsaran Barcelona. O Santa Coloma, per exemple, que deia que "el conflicte no pot ser etern perquè les associacions tenen altres fronts oberts". Ramon Albó, pel seu cantó, propugnava treballar per l'ampliació dels veïns i veïnes en campanya, i Andrés Naya aconsellava renovar els responsables de l'aigua en les juntes de les associacions de veïns, per evitar així el cansament.

El representant de la Floresta, a l'Hospitalet, per la seva banda, va resumir gràficament l'actitud de la Generalitat explicant una visita del president Pujol al seu barri. "Quan, davant d'un cartell de l'aigua, vaig dir a Jordi Pujol que allò s'havia de resoldre, el president va respondre mut i aixecant els braços enlaire". Se sentia atracat i impotent. Potser per això, com explicava el veí, va mirar de reüll el conseller Comas, que li anava al darrera.

GARRAFA

•

Una coneguda pel.lícula podria posar nom a la guerra de l'aigua

més l'Iva. El temps que fa que dura la protesta, des de 1991, ha obligat La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a editar impresos especials per facilitar el pagament, i ha obligat també les mateixes companyies d'aigües a començar a entregar més de mig milió de rebuts a les persones en campanya, que és com es coneixen els qui participen de la protesta.

•

compromès a abonar els impostos impagats. El que passa és que. si la guerra acaba amb victòria veïnal, la xifra apagar serà menor que la que correspon actualment. I d'ella se'n beneficiarien també el conjunt d'usuaris, argument emprat per les persones en campanya per tal d'incitar i sumar més veïns a la protesta.

De fet, diuen els representants veïnals, si les administracions ignoren la protesta és perquè prefereixen no cobrar els impostos de 65.000 famílies a negociar una solució (rebaixa del preu de l'aigua inclosa) que els faria perdre més diners, ja que aleshores haurien de retornar tot el que han pagat de més la majoria de gent que no està en campanya.

Cerimònia de la confusió

De totes maneres, els veïns estan enfadats amb les companyies d'aigües perquè contribueixen a la cerimònia de la confusió enviant llistats falsos i fent fer a les associacions de veïns tasques burocràtiques que no els corresponen.

El total d'impostos impagats suma ja més de 3.000 milions de pessetes. I el deute d'alguns usuaris concrets arriba ja a alguns centenars de milers de pessetes, cosa que obliga a una certa previsió estalviadora perquè, així que es resolgui el conflicte, els veïns s'han

•

MIGUEL LÓPEZ

80 dirigents veïnals van decidir en assemblea les noves accions

Breu història d'una lluita popular • Tot va començar e l l 991 de mans de la plataforma unitària on, a més de les associacions de veïns, hi havia els sindicats Comissions Obreres i Ugt i diverses organitzacions de consumidors. L'objectiu era (i és) la clarificació d'impostos i l'augment del preu de l'aigua només en base al que valia el 1990 més el cost de la vida.

Barcelona i la seva àrea metropolitana és de les zones de l'estat espanyol on l'aigua és més cara. El 28 de setembre de 1994 la plataforma es va trencar de facto (formalment es manté encara vigent) perquè la majoria dels seus integrants va signar un acord amb la Generalitat i els partits polítics amb representació parlamentària que la Confavc va considerar insatisfactori. Des d'aleshores són les asso-

ciacions de veïns qui porten soles el pes de la campanya.El mateix 1994 Jordi Pujol va prometre arribar a un acord abans d'acabar l'any, i amb aquesta intenció va nomenar negociador el conseller Antoni Comas. Però res de res.

L'any passat l'intenció manipuladora de la Generalitat, que volia signar un acord de paper mullat abans de les eleccions autonòmiques, va tensionar el mateix moviment veïnal, que va estar a punt de dividir-se. De fet, el president de la Confavc, Alfredo Vela, va estar d/m/f/f durant alguns dies. Però la sang no va arribar al riu i les associacions de veïns han continuat endavant fins ara amb una protesta popular que algú ja ha definit com la més important a Catalunya des de la transició.

Els comptes clars

En la guerra de l'aigua, les associacions de veïns estan demostrant, a part de la seva capacitat mobilitzadora, un exemplar rigor ètic amb els diners. La llibreta de la Confavc ha arribat a tenir un saldo de 2.000 milions de pessetes, que han generat uns 40 milions d'interessos, i una inspecció d'Hisenda està auditant ara els comptes.

L'Agència Tributària demana cobrar l'impost de societats (serien uns 10 milions) però la Confavc s'hi oposa perquè amb els interessos ni s'ha lucrat ni ha incrementat el seu patrimoni.

Els diners dels interessos es gasten tots en propaganda (pancartes, anuncis als diaris, cartells...), i així es justifica davant del fisc amb els originals de les factures trameses a la Confavc per totes les associacions de veïns en campanya.

CRÒNICA

Maig-Juny de 1996

Campanya contra la requalificació de Sarrià _

_

_ MANEL CALPE

La Federació d'Associacions" "de Veïns de Barcelona ha iniciat una campanya popular de recollida de signatures contra el pla de requalificació dels terrenys del camp de Sarna. L'operació que en l'actualitat perfilen l'Ajuntament i el club blanc-i-blau vulnera la legalitat urbanística vigent, donat que la normativa (el Pla General Metropolità) preserva els terrenys per equipaments, i en tot cas els destina a zona verda, però no a habitatges.

El 30 de maig, en el decurs d'una audiència pública sol·licitada per la Favb. la Federació va reiterar el seu rebuig a la requalificació, que modifica la denominació legal

d'uns terrenys destinats a equipaments en benefici exclusiu d'una entitat privada. Entre els grups polítics, només IC-Els Verds va manifestar-s'hi en contra. De fet, PP i ERC no van assistir a l'acte, que tampoc no va comptar amb la presència de directius espanyolistes.

Els representants del govern municipal van fer front comú amb un grup de penyistes blanc-i-blaus, associant la requalificació amb el progrés de la ciutat.

La Favb ja va expressar la seva oposició quan l'Espanyol va presentar el seu primer projecte. Ara, mitjançant un manifest, resumeix el seu posicionament al voltant de la nova proposta.

1. El pla és tan inacceptable com el primer: uns terrenys destinats a equipament no poden modificar la seva qualificació legal en benefici exclusiu d'una entitat privada. La requalificació vulnera la legalitat urbanística i crea un precedent greu pels interessos públics de la ciutat. Les normes urbanístiques són un patrimoni col·lectiu que la societat democràtica ha de vetllar i que només pot modificar per motius explícits i objectius i amb les garanties necessàries.

Mentrestant, l'Ajuntament ha d'evitar el seu ús fraudulent.

2. El segon pla de l'Espanyol és, en realitat, idèntic al primer, malgrat la retallada d'edificabilítat i la

nUBEN PÉREZ'

Andrés Naya va intervenir en l'audiència pública del 30 de maig pretesa compensació als altres terrenys: equipara 38.000 metres quadrats de sostre als afores de Montcada amb 61.000 metres quadrats a Sarrià -Les Corts, que en realitat equivaldrien a molts menys.

La compensació és perjudicial per a la ciutat, entenent per tal el conjunt de l'Àrea Metropolitana, i és

Requalificació o imaginació?

• A aquestes altures del "culebró" suposo al lector ja assabentat de la proposta del RCD Espanyol respecte al seu camp de futbol i de les postures de tothom que ha volgut manifestars'hi.

La segona proposta que l'Ajuntament ha admès a tràmit és, si fa no fa, igual que la primera. Més ben maquillada, amb arquitectura molt més digna, no hi ha dubte, però que no pot ni vol amagar el seu rerafons: eixugar el deute d'una empresa pnvada mitjançant la requalificació dels seus terrenys que, precisament, són qualificats per a l'ús i l'activitat a la que es dedica aquesta empresa: l'esport.

I ara, amb aquesta segona proposta, se'ns ofereix a més a més un canvi de "cromos": terreny ben situat a Barcelona, per terreny a Montcada, o a Sant Adrià. Com si la ciutat es pogués fer i desfer d'aquesta despòtica manera. Potser, de seguir així, no és tan llunyà el dia que l'Ajuntament decideixi traslladar-se a Santa Coloma per tal de, venent el terreny que ara ocupa a la Plaça Sant Jaume, convenientment requalificat, aconseguir minvar una mica el deute municipal.

Però deixant per un moment de banda el

document que l'Espanyol ha presentat, i que esperem que no segueixi el seu tràmit, crec que ja és hora de que ens posem tots a treballar, a pensar, en els dos problemes que de forma tan poc afortunada per la ciutat s'intenten resoldre.

El primer, el del deute de 10.000 milions que té l'Espanyol, i que com qualsevol empresa privada ha de resoldre si no vol fer suspensió de pagaments.

El segon, el del futur urbanístic del camp de Sarrià i del seu entorn, que de ser un descampat ha passat a ser una de les zones més valohtzades de la ciutat.

Per tal de buscar la solució a aquests problemes es troba a faltar, a la proposta de l'Espanyol, una mica d'imaginació.

Pel que fa al primer problema, el dels diners, el nostre país ha donat prou mostres d'inventiva per fer negoci com per que ara ens diguin que si no es requalifiquen els terrenys el club desapareixerà. Es fa difícil de creure que d'entre els 20.000 socis del club no n'hi hagi cap que no tingui alguna idea per fer diners, -rifes, salons de futbolins, dia mundial del futbol, accions de Telefònica, etc.

Pel que fa al segon, el del futur urbanístic,

sense negar la facultat de qualsevol ciutadà, propietari o no, a fer propostes de requalificació, ja depèn de l'Ajuntament el que siguin admeses i aprovades. Fins i tot hem de dir que l'Ajuntament hauria d'estar al davant de les propostes per millorar la ciutat, i no limitar-se a aquest paper de "veure-les venir" que darrerament està adoptant. En aquest aspecte també la solvència de la nostra societat civil ha quedat històricament prou demostrada. Només cal recordar, per posar un sol exemple, el pla de la Ribera als anys 70.

Pensant en aquest problema, i vist l'interès ciutadà i professional que ha despertat, sembla lògic pensar en obhr les portes a que es puguin fer propostes imaginatives que, sense perdre equipaments esportius i espais verds al centre de la ciutat, no provoquin més densificació i congestió.

I si l'Ajuntament no ens convoca per aportar idees, per què no ho pot fer també la nostra societat civil, els nostres col·legis professionals, les nostres entitats ciutadanes? Potser sigui perquè no sabem qui li donarà el premi al guanyador.

Ferran Navarro, Arquitecte

especialment desastrosa pel seu \ centre jaqué significa una congestió ' de Sarrià que, a més de ser incom- \ patible amb l'ús residencial propo-' sat, no s'arriba a resoldre amb el > soterrament de la Ronda. D'altra! banda, la millor disposició volumètri- • ca de la nova versió del pla, no pot, amagar el caràcter privatiu de l'espai ' obert -entre els blocs i les voreres-; que es qualifica de zona verda. : 3. L'acceptació de la nova pro- '• posta per part dels Ajuntaments fra- ' dueix una visió municipal-localista del desenvolupament metropolità i ^ no fa altra cosa que reforçar el model centralitzador i congestiu, que es contradiu amb la realitat regional i ' amb el pla vigent.

4. La lògica del mercat no pot estar pel damunt del desenvolupament equilibrat i no congestiu de Barcelona. Les Administracions haurien de trobar solucions a la seva penúria financera i alhora ordenar la pràctica esportiva, sense lesionar les bases de l'ordenament legal ni renunciar a una ciutat confortable i culta.

5. La Favb no participarà en l'escenificació que representa aquesta nova informació al públic, i no presentarà cap tipus de suggeriment que només han servit fins ara per millorar tècnicament el pobre document inicial sense fer recapacitar als promotors i als responsables. El que sí farà és al·legar i impugnar quan s'aprovi el document, acudint si s'escau als tribunals.

El Fòrum Nord, infrautilitzat REDACCIÓ

Barcelona canvia els seus quioscos El dia 9 de maig es va instal·lar el primer dels 300 quioscos de premsa de Barcelona que s'han de canviar en el termini d'un any.

El conillet d'índies ha estat Lorenzo Machado, titular d'un quiosc al Poblenou. "Per ara ha valgut la pena", comenta, "m'estalvio una hora i mitja entre obrir i tancar. És molt més gran i espaiós, el gènere es veu a primer cop d'ull i ofereixes millor servei als clients".

El nou model "comtal", dissenyat per l'arquitecte Moisès Gallego, està construït en la seva majoria d'acer inoxidable i vidre, seguint els criteris dels darrers dissenys de mobiliari urbà de Barcelona.

À"banda d'acollir els últims plens del disthcte de Nou Barris i de ser la seu de l'oficina que està fent la revisió del padró, el monumental edifici del Fòrum Nord està infrautilitzat.

Així ho han denunciat dirigents veínals de Nou Barris que, així mateix, han informat que l'equipament municipal va tancar el seu últim balanç amb un dèficit que ronda els 1.600 milions de pessetes.

La Favb i la Coordinadora d'Associacions de Ve'íns de Nou Barris ja van denunciar en el seu moment, el 1993, que la construcció del Fòrum Nord, amb uns 900 milions de pessetes pressupostades, es feia amb presses, sense un projecte d'ús prou clar i sense tenir en compte les necessitats d'equipaments de la zona.

Però, com massa vegades passa, els responsables municipals

FERRERES/LA VANGUARDIA 5'6/96

no van escoltar els arguments veínals.

Ara, el que havia de ser un viver d'empreses i un fantàstic centre cultural i museu de la tecnologia finançat en part per la Unió Europea és un gran edifici majontàriament sensecap ús concret.

L'Ajuntament va construirel Fò-

rum Nord a Nou Barris argumentant que amb un equipament d'aquest estil en una zona tradicionalment degradada contrlbuia al reequilibri de la ciutat.

La realitat és que ara l'edifici hi és però els barris de Torre Baró, Vallbona, Roquetes i Ciutat Meridiana mantenen els greus dèficits d'equipaments.

CRÒNICA

•6 Maig-Juny de 1996

I el metro, què?

Un any després de les promeses electorals, l'arribada del metro als barris que no en tenen, segueix sense concretar-íse REDACCIÓ

La Federació^d'Àssociacions de Veïns de Barcelona (Favb) ha iniciat una campanya per tal de reclamar una ampliació del metro cap als barris de la ciutat on encara no hi arriba, com per exemple Bon Pastor, Nou Barris, Zona Franca o Horta. Les exigències de la Favb són velles aspiracions que tenen al darrera molts anys d'tiistòria. La campanya tia començat just un any després de les eleccions municipals i això no ha estat casual, ja que en els darrers comicis electorals tots els partits polítics prometien una prolongació de les línies de iTietro actuals. Fins i tot Jordi Pujol, president de la Generalitat, va prometre en un míting electoral que el metro arribaria fins a Ciutat Meridiana i a Torre Baró.

Els temes pendents Les reivindicacions del veïnat barceloní afecten gairebé totes les línies de metro existents. A la línia 4 (groga) es reclama una ampliació des de Roquetes fins a Ciutat Meridiana, creant les estacions de Trinitat Nova i Torre Baró; i, una altra, des de La Pau fins a Bon Pastor, passant per Onze de Setembre i Sant Andreu. De totes aquestes propostes, només existeix un compromís verbal per tal de posar en funcionament, d'aquí a dos anys, la parada de Trinitat Nova. D'altra banda, l'Ajuntament no contempla que el metro arribi <ins a Ciutat Meridiana i Torre Baró, encara que assegura que quan el Tren d'Alta Velocitat arribi a la Sagrera i el túnel del tren quedi buit, aquest es convertirà en línia de

metro i Torre Baró serà una nova estació. Quanta Sant Andreu-Bon Pastor, no existeix cap compromís formal i tot està pendent de la solució que es doni a la supressió de les vies del tren de Badalona.

La prolongació de la línia 3 (verda) des de Montbau fins a Trinitat Vella; creant les estacions de Llars Mundet, Valldaura, Canyelles, Roquetes, Trinitat Nova i Trinitat Vella; compta amb un compromís, per part de la Generalitat, de presentar projectes d'obra abans d'aquest mes de juny; malgrat tot, a l'actual contracte-programa no hi ha cap partida pressupostària per a portar a terme aquest projecte.

Els barris afectats per la connexió entre la Línia 3 i la línia 5 (HortaMontbau) no accepten la proposta del febrer de 1995 en la que es proposa la construcció de dues parades: Taxonera i Vall d'Hebron.

Els veïns del Carmel reivindiquen una estació a la zona del mercat.

Pel que fa a l'exigència de metro

Davant de la lentitud en el compliment de les promeses electorals no seria extrany que els barris inaugurin popularment una estació de metro a la plaça Sant Jaume el proper 21 de juny per part dels veïns de la Zona Franca, s'ha de dir que hi ha una total indefinició i una falta de compromís per part de les administracions; a més a més, en diverses ocasions s'han incomplert diferents propostes o compromisos. Els veïns de Zona Franca rebutgen l'alternativa de la segregació d'un carril d'autobús com a solució final.

En la reunió celebrada amb l'Ajuntament de Barcelona el passat dia 28 de maig, la Favb va presentar el seu manifest. En aquest es demanava a l'adminís-

tració municipal que s'apropés als barris i que concretés la seva postura davant de l'arribada del metro a barns com Bon Pastor, Zona Franca o Thnitat Nova. Es va sol·licitar reobrir les negociacions entre els veïns i l'Ajuntament, ja que el desacord entre aquestes dues parts provoca que la Generalitat no inverteixi en el metro o ho faci amb unes quantitats molt minses. Es va arribar a l'acord de concertar entrevistes amb la regidora de Via Pública, Carme Sanmiguel, per tal de parlar sobre el tema del metro.

Tramvia a la Diagonal • Aquest mes de juny han de començar les obres per condicionar els 740 metres de l'avinguda Diagonal, entre el carrer Entença i la plaça Maria Cristina, per on circularà un tramvia o metro lleuger com a prova pilot. Està previst que el tramvia comenci a funcionar a finals del mes d'octubre.

Barcelona Regional, empresa que portarà a terme la prova pilot conjuntament amb l'Entitat Metropolitana del Transport, pensa que el tram construït es podrà aprofitar si finalment es decideix portar a terme el projecte de metro lleuger entre l'avinguda Diagonal i el Baix Llobregat (Esplugues, Cornellà.

Sant Joan d'Espí i Sant Just Desvern) presentat a concurs a finals de 1992. La posada en funciona-

ment del tramvia afectarà molt poc al trànsit de vehicles a l'avinguda Diagonal; s'aprofitarà l'antic passeig de cavalls situat a la mitjana costat marque actualment és utilitzat com a aparcament il·legal.

El recorregut del nou tramvia comptarà amb dues parades, una al carrer Entença i una altra a la Plaça Mana Cristina. Un viatge entre aquestes dues parades durarà tan sols 64 segons, gràcies a la prioritat semafórica de la que gaudirà el tramvia. Després, entre l'arribada a una estació i la sortida en sentit contrari, hi haurà un interval entre 2 i 4 minuts. El metro lleuger funcionarà entre les 9'30 del matí i les 9 de la nit de dilluns a diumenge. La seva capacitat serà de 55 viatgers asseguts i 175 en total - C. Losada.

Els diferents dirigents veïnals que van assistir a la reunió van trobar una manca d'interès per part de l'Ajuntament. *

Reunió amb la Generalitat

El 18 de juny el Conseller de la Generalitat, Artur Mas, ha concedit una reunió amb els diferents barris afectats pel metro. Els veïns creuen que la Generalitat mostra molt poc interès en rebre'ls ja que la reunió s'havia demanat fa més d'un mes. La Generalitat s'ha de fer càrrec de la construcció del metro, és a dir, portar a terme un compromís d'inversions així com un calendari concret d'obres, i l'Ajuntament, de la definició dels traçats de les línies de metro.

Donada la situació existent, els barris han iniciat una campanya de recollida de signatures exigint al President de la Generalitat que ais pressupostos de 1997 hi hagi una partida concreta pel metro promès.

També s'ha convocat, pel proper 21 de juny a les 7'30 de la tarda, una inauguració popular d'una estació de metro a la plaça Sant Jaume a la qual poden assistir-hi tots aquells veïns que vulguin.

L'Ajuntament investiga el suposat tracte de favor a l'empresa Movilma i : : 1 ! [ • i I i 1 I ' ' • I i !

I ; I { ' I

Mentre continuen apareixent informacions periodístiques sobre el suposat tracte de favor municipal a l'empresa Movilma, propietat de destacats dirigents socialistes, l'Ajuntament de Barcelona ha creat una comissió d'investigació sobre el tema integrada per representants de tots els grups polítics.

D'aquesta manera l'Ajuntament reacciona amb rapidesa de reflexes davant del que, si es confirmés, seria el primer cas de corrupció sota el mandat de l'alcalde Maragall.

Arran d'una denúncia per estafa 'efa per una empresa creditora que ha estat admesa a tràmit, s'han fet públiques informacions segons les quals la constructora Movilma, creada per Dagoberto Moreno i altres 'Tiilitants socialistes del districte de Sant Martí, s'hauria vist afavorida en la concessió d'obres municiPals. - Redacció.

La pantera roja Nos parece muy bién que Maragall salte como una pantera para defender el derecho de los obreres a crear empresas. Su currículum socialista y sus convicciones liberales lo justifican. El problema es que nadie ha puesto este derecho en tela de juicio. El meollo del caso Movilma es otro. Estamos hablando de un grupo de dirigentes del PSC que ha principies de los arios 80 controlaban la agrupación socialista de Sant Martí, la màs importante de la ciudad, con capacidad para tachar o imponer nombres en la lista de concejales y decisiva para designar a la ejecutiva local. Un núcieo que en ese momento, no antes, creo una empresa que empezó recibiendo adjudicaciones del distrito de Sant Martí y que acabo gestionando la

nada mòdica cantidad de 4.500 millones en obras municipales.

Nada de eso es delito. De acuerdo. Perocualquierciudadano està legitimado para preguntarse, por ejemplo, si el concejal de Sant Martí no estaria condicionado al decidir sobre las obras que encargaba a quienes lo habían aupado al cargo. ^Qué opinarían los socialistas si una empresa del secretario general de CDC optase a concursos de la Generalitat? Para despejar cualquier duda, el único camino es el emprendido a petición de los partides; mirar con lupa todas las adjudicaciones. Antes de que concluya la investigación, pecan de temeridad tanto quienes hablan de tongo como sus contrarios.

Manuel Vilaseró El Periódico, 1/6/96

MARC ANDHLU

La festa al metro ja és tradicional La nit del passat 27 d'abril un centenar de joves van organitzar una festa en un vagó de metro. Banderoles, confetti, globus, sangria i coses per picar, juntament amb alguna guitarra i un megàfon, van ser els ingredients per convertir un vagó de la línia 3 (verda) en una discoteca mòbil tal i com mostra la fotografia. La festa, que ja comença a ser tradicional, tenia el precedent de la celebrada el 20 de maig de 1995 (reportatjada per CARRER en el seu número 33), però tot i així els responsables del metro van trigar a reaccionar. El vagó festiu va recórrer tota la línia 3 (de Montbau a Zona Universitària) davant la mirada atònita dels passatgers fins que, ja de tornada, a l'estació d'Espanya guàrdies de seguretat i policies van fer acabar l'original gatzara.

CRÒNICA

Maig-Juny de 1996

El vermell no atura els cotxes L'augment dels conductors que se salten els semàfors enfosqueix els bons propòsits municipals de millorar la mobilitat ciutadana OLE THORSON

Un estudi recent de ï'Institut Català de Seguretat Viana demostra la penllositat que representen els entorns amb semàfors per als vianants i altres usuaris de la via publica. Existeix una certa sensació que t'ii ha molts conductors que tenen seriosos problemes per entendre el significat del groc i del vermell en els semàfors Aquest any s'ha comptat en 10 interseccions representatives de Barcelona, Terrassa i Granollers el nombre de conductors que passen els semàfors en groc i en vermell.

Si el 1989 eren només 0.82 els cotxes que, en un interval o fase semafòrica, depassaven la línia d'intersecció d'una cru'ília amb el semàfor en vermell abans o després de la senyal verda, el 1996 aquesta xifra ha pujat fins a r i ,04.

Aquesta dada contrasta amb la mitjana d'altres ciutats catalanes, que és del 0,25.

De nit, la indisciplina a les interseccions de Barcelona és molt més alta: un de cada dos cotxes que s'han d'aturar en un semàfor, se'l salten. Durant el dia, i en cada cicle, hi ha un vehicle que passa ia cruïlla en ple llum vermell, amb els conseqüents pehils per a vianants i altres usuaris de les vies.

Que en les dades que s'obtenen a d'altres ciutats les infraccions siguin molt menys freqüents, ha de fer reflexionar els responsables de

regular i controlar el trànsit als carrers de Barcelona. Pei una banda, les dades recollides a Terrassa i Granollers indiquen que és possible tenir un grau menys elevat d'in^ disciplina. Però també és probable que s'estigui malacostumant massa els conductors dels carrers de Barcelona amb preferències, ones verdes i bastant impunitat davant d'aquesta violació elemental del respecte als altres.

Ha de ser priontan pel municipi treballar perquè els conductors aprenguin a respectar més sovint el semàfor en vermell, que és el que ens ocupa en aquest moment.

En els últims 7 anys, aquesta indisciplina ha augmentat un 27 %. El nostre objectiu hauna de ser poder rebaixar aquesta perillositat un 30 % dins d'aquest mandat municipal.

•

Ampliar voreres

D'altra banda, en aquest nou mandat municipal es reflecteixen diferents línies d'actuació independents les unes de les altres, fet que fa necessària la seva valoració.

S'anuncia ia continuació en els treballs d'ampliació de les voreres del carrer Aragó, Idea que valorem gratament, i es projecta millorar les voreres a la Rambla. En els dos casos, a la majoria dels ciutadans els hagués agradat poder recuperar més espai per als vianants, però s'ha d'agrair l'esforç que està en marxa. A més, en molts llocs es

'0'^^:•

RUBEN PÉREZ

Els cotxes que no respecten el disc vermell, han augmentat un 27% en els últims set anys

milloren les voreres i els guals i el pas per als vianants es deixa espaies i lliure d'obstacles.

El municipi és menys expressiu en els aspectes de transport públic i d'aparcaments, bé perquè exerceix menys competències pel que fa aquest tema, o perquè manca pressupost. S'espera que el transport públic millorí mitjançant la nova autoritat única, però la situació de l'aparcament s'agreuja dia rere dia amb l'augment del nombre de vehicles i el descens del ritme de construcció d'aparcaments.

Però els aspectes més inquietants són els relacionats amb el trànsit pnvat. En els últims mesos s'ha reprès el debat sobre les rondes, pel que fa a la seva capacitat

Pactes quan arriba la nit L'Ajuntament de Barcelona ha endegat un debat per aprovar que els centres culturals, lúdics i esportius obrin quan es fa fosc MARTA BACH

Si tot va bé, d'aquí un any aproximadament els amants de la vida nocturna podran dedicar-se a cultivar altres activitats allunyades del típic "anar de copes" o "la marxa de discoteca". L'arriscada proposta, encara en fase de debat i pendent de consens de tots els sectors implicats, ha sorgit des de l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta de l'anomenat Pacte per la Nit. Aquest document de treball que va ser presentat recentment per la consellera ponent de Joventut i Dona, Imma Moraleda, pretén ampliar l'horari nocturn d'equipaments i serveis per tal de potenciar un grau més elevat de "participació, autoorganització", per així disminuir "l'alt nivell de consum que genera la nit".

Segons aquest projecte, la nit és un tema que "ocupa i preocupa els joves" tot i que, paradoxalment, les principals activitats que genera se situen en el sector de serveis

MONTSE CABO

•

L'oci nocturn no ha de ser estrictament musical

d'alimentació i begudes, i en el món de l'espectacle, oblidant àrees com la cultura i l'esport.

•

Necessitat de consens

El calendari de debat amb els col·lectius implicats, entre els quals es troben els joves, els propietaris

de locals, veíns, institucions i serveis públics, s'estén durant tot l'any 1996 i entra dins d'una fase de consens durant el primer semestre de 1997 per tal d'assegurar la seva implantació a partir del segon semestre del 1997. La intenció es asseure en una mateixa taula a

i al límit de velocitat. Grups importants de la societat demanen solucions perquè hi hagi una major capacitat per als cotxes privats, i és per això que s'ha replantejat la presència o la restricció de camions en aquestes vies principals'de la ciutat. El problema està mal enfocat: per l'economia de la ciutat i per la seva supervivència, cal disposar d'una adequada distribució de productes i d'un bon transport de mercadenes. Poder anar a la feina en cotxe particular hauria de ser una pnoritat secundàna. Últimament s'han tornat a escoltar comentaris sobre la capacitat de les Rondes, i s'ha arribat a estranyes propostes sobre direccions úniques, propostes que

només aconseguirien un augment en el total de quilòmetres a conduir i, per tant, un empitjorament del medi ambient (soroll, pol·lució, consum energètic i accidents de trànsit). Els debats col·laterals sobre possibles augments en el límit de velocitat a les autopistes condueixen, tanmateix, cap a una major atenció al cotxe privat.

La preparació del Congrés Internacional de la Bicicleta VeloCity-97 a Barcelona és molt positiva, però sembla emmudir entre els diferents debats sobre el cotxe privat. Seria desitjable que el municipi pogués manifestar amb més claredat els objectius a assolir en els propers anys pel que fa referència a la mobilitat.

tots els interlocutors per acordar mesures en una doble via: la de l'Administració i la particular.

La coordinació del projecte es durà a terme des de la mateixa Regidoria i és des d'aquí on es crearà una comissió que agruparà diferents òrgans de gestió de l'Ajuntament entre els quals hi ha Barcelona Informació, Prevenció, Via Pública, Districtes, Transports, Esports i Cultura. Tot i que la primera iniciativa del procés de debat ha estat la recollida de 5.000 enquestes entre els estudiants dels instituts de secundària i la celebració d'una trobada a l'Estació del Nord, aquesta proposta de simbiosi ideal entre l'espai d'oci i de descans no satisfà tothom.

Per Núria Ventura, directora de la Xarxa de Biblioteques Populars, és inútil qüestionar-se si les biblioteques han de fer horari nocturn quan encara n'hi ha que no obren pel matí. "Obrir per les nits -afirmaseria molt complicat i implicaria una enorme càrrega econòmica. Ferho suposaria incrementar el nivell de personal qualificat, crear un cos de seguretat per vigilar l'edifici i pensar en un major nombre d'equipaments informàtics". Per altra banda, declara,"la funció d'una biblioteca pública va encarada a ser un servei de préstec, de consulta i d'acollida per a tot tipus de gent

sense límit d'edat, sexe ni altra condició, per la qual cosa no està circumscrita només a l'àmbit dels estudiants, els clients potencials que defensa aquest document".

Per Marta Aisa, responsable del Casal de joves del Casal Antic, a phmer cop d'ull "el Pacte per la Nit és una manera diferent i interessant de propiciar altres tipus d'activitats per la nit, sense en cap moment preveure resultats a priori".

Tanmateix, Aisa també valora que a la pràctica "als casals de joves costa molt que la gent s'hi enganxi, el Pacte per la Nit tant pot facilitar 0 potenciar aquest cercle viciós difícil de superar".

Les propostes del document no aborden directament ni el tema dels horahs comercials ni de la seguretat ciutadana. Segons Gabriel Jené, Secretari general de l'Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya i President de la Junta de Comerç de Barcelona, "les disposicions de la Generalitat en matèria horària són clares, per tant la iniciativa dels comerciants enfront el Pacte per la Nit dependrà de la seva acceptació. En tot cas, el comerciant és qui decidirà si vol aprofitar aquesta nova font de demanda. En aquest sentit, la llei del comerç atorga una certa restricció i alhora la llibertat de jugar amb l'horari assignat".

CRÒNICA

M a i g - J u n y de 1996

Barri a barri

Guinardó, marcat pel primer cinturó

En

Canvis a l'àrea d'Urbanisme

CHRISTIAN ANDREU

Més de vint anys després de crear-se l'Associació de Veïns Joan Maragall del Guinardó, peroposarse a la prolongació de la ronda del Mig, la lluita continua viva en el barri. Amb més de 7000 signatures recollides en contra de la ronda, la dialèctica amb les autoritats municipals ha passat per diverses etapes. Si en un principi es volia continuar prolongant el I Cinturó representatiu de l'arquitectura del règim franquista, els veïns van aconseguir que, passats uns anys, se'n tirés una part a terra i que el projecte quedés temporalment aturat. El canvi de nom (l'era socialista va comportar que el I Cinturó passés a dir-se ronda del Mig) no va canviar però l'actitud dels veïns. Quan l'Ajuntament va reduir l'amplada del vial circulatori, el moviment veïnal va continuar considerant que la partició i desestructuració territorial del barri (tallaria en dos el nucli central del Guinardó) seria total, per la qual cosa l'oposició va continuar en ferm. "L'alternativa afirma Antoni Roca, president de l'A.V. Joan Margall- és que es perllongui i s'obri definitivament la ronda del Guinardó amb un únic sentit circulatori ascendent que connectaria la zona de Sant Pau amb el Passeig Maragall en unes bones condicions".

•

Falta relleu generacional

Malgrat tot, l'oposició a qualsevol via substitutiva de la perllongació de la ronda del Mig (actualment l'administració proposa obrir el carrer Teodoro Llorente) no és l'única demanda veïnal. Nombrosos problemes continuen exigint solucions immediates per fer del Guinardó un barri ideal : transformar l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat en un únic carrer amb un únic sentit ascendent o la millora i ampliació del Parc del Guinardó (incloent un nou accés al

paraules

El Guinardó celebrarà l'any que ve el centenari del seu naixement amb la prolongació de la ronda del Mig planant sobre el seu futur

El fins ara gerent de l'area d'IIrbaiii.snie de l'Ajunlament de Barcelona, Josep Mana Alihé.<, \a presentar a mitjans de maig la seva dimissió. Aquesta baixa es conseqüència dels enfroiitamenls intei-ns al mateix departament municipal, al capdavant del qual hi ha el tinent d'alcalde Joan Clos, els regidors socialistes Antoni Santihurcio (sol i habitatge) i Xavier Casas (planejament urbà), i el d'Iniciativa Kugeni Forradellas (Patronat de l'Habitatge). Alibes. conegut per los associacions de veïns pel seu caràcter negociíidor en molts projectes urbanístics, ha e.stat substituït per Borja de Carreras, ex director general d'Habitatge i LIrbanisme de lultim govern socialista.

Insubmisos contra el nou Codi Penal

MIGUEL LOPF/

La seu del Districte i un camp de petanca, vistos des de la ronda del Mig Parc dels Tres Turons que integri els dos parcs) en són exemples.

La necessitat de crear més escales públiques, un Centre d'Assistència Primària, un Centre d'Assistència Familiar i un altre de Desintoxicació, o un nou camp de futbol, són objectius que podrien no trobar qui els exigís en el futur. "Tot i que veiem que no fii ha relleu a l'associació de veïns-manifesta Roca-no sabem trencar les estructures dinàmiques que barren la participació dels joves. Molts membres de l'associació portem 20 anys lluitant pels mateixos objectius".

Amb un jovent que comença a deixar d'identificar-se amb el barri com les generacions anteriors i unes zones que desfermen la visió unitària del mateix el futur es presenta incert. "Ara les relacions amb el districte són crítiques però fluides, molt millor que abans-explica Jordi Miró, vice-president de l'associació. Però les tendències socials mundials porten cap a l'individualisme progressiu i la pèrdua del sentir col·lectiu. És del tot necessari-continua el sots-president de Joan Maragall-que això canviï.

Encara hi ha problemes greus per

resoldre com la violència racista dels caps-rapats que ha d'acabar d'una vegada per totes".

Uns problemes que conformen, malgrat tot, només una part de la configuració d'un dels barris més singulars de Barcelona. Privilegiat en alguns aspectes i oblidat en altres, el Guinardó continuarà sent referent ineludible per molts barcelonins. El fet és que tret de Gràcia, Poble Nou, Horta i altres antics municipis de Barcelona, pocs ciutadans tenen una concepció tan pròpia d'una zona que mai no ha estat res més que un barri de la capital.

Una història centenària amb orígens rurals i populars • Els veïns del barri barceloní del Guinardó consideren que aquest territori urbà va néixer com a tai ara fa cent anys. Es per això que l'any que ve celebraran el centenari del naixement d'uns camps cultivats a la vessant de la muntanya del terme municipal de Sant Martí de Provençals i que, poc a poc, es van convertir en un barri més de la ciutat comtal.

Uns orígens rurals. Pertanyent en altres temps als municipis de Sant Martí i d'Horta, el Guinardó no havia estat gaire cosa més que unes masies escampades ací i allà que no van jugar cap paper decisiu fins a finals del segle passat. El Mas Guinardó, que va donar posteriorment nom al barri, va servir de suport bèl·lic en diverses ocasions; el 1652 el govern català en armes contra el regne de Castella hi va rebre tots els consellers de Barcelona, ocasió que es tornaria a repetir el 1714 i el 1808.

Diu la Història que el febrer del 1896 Salvador Riera va proposar al mestre d'obres la parcel.lació de 200 finques per crear una urba-

nització de segona residència per a barcelonins de pocs recursos econòmics. Des d'aquest moment, s'hi començaran a construir dotzenes de torretes d'estiueig disperses que conformarien el nucli central del futur barri del Guinardó.

Per Jordi Miró, sots-president de l'Associació de Veïns Joan Maragall, la construcció de les cases en aquella època "va implicar que ja en els seus orígens fos un barri popular. Les casetes eren fetes per gent de classe mitja i baixa que se les feien ells mateixos estalviant durant molt temps i amb molts esforços i sacrificis. El pas del temps -continua Miró- convertiria aquestes casetes de segona residència en habitatges estables".

Baixar a Barcelona. L'origen rural del barri va quedar marcat en molts dels seus carrers ; Vinyals, La Vinya, Xiprer, etc. I a mesura que avançava la II República el barri començava a estar urbanitzat per tots quatre costats. En aquella època i posteriorment (avui en dia encara hi ha gent gran que ho diu), els veïns del

Guinardó es referien a la marxa a Barcelona per expressar els desplaçaments que havien de patir per arribar al centre de la ciutat a l'Eixample. "Aquest terme -confirma Miró- prové només d'una concepció geogràfica: al nord tenim la muntanya del Carmel, al sud tot eren camps i per anar a comprar queviures o a treballar calia baixar al Passeig Maragall, al Passeig de Sant Joan, etc".

Després de la Guerra Civil, el nucli antic del barri es va consolidar en la mentalitat dels seus habitants i, l'arribada dels ajuntaments democràtics (viscuda amb intensitat per part dels veïns) va comportar una certa pèrdua de consciència a les zones més allunyades (Font d'en Fargues al nord i el Baix Guinardó tenen avui en dia associacions veïnals pròpies). Amb tot, l'Associació de Veïns Joan Maragall va ser creada el 1973 amb dos objectius: combatre decididament la prolongació del I Cinturó o tal com va ser conegut després, la ronda del Mig i la lluita contra els piròmans a la barriada.

Una vintena llarga d'insubnnsos van protestar contra l'entrada en vigor del nou (-odi Penal el passat 24 de maig, plantant-se en vaga de fam i fred durant tot el dia a la plaça de Sant Jaume. VA nou Codi Penal, que només manté les penes de presó pels insubmissos al servei militar, endureix subtilment la repressió als objectors, introduint ranomenada mort civil pels qui es neguen a fer la mili 0 la Prestació Social Substitulória. D'aquesta manera els joves antimilitaristes poden ser inhabilitats entre 8 i 14 anys per treballar en l'administració pública i, a part de pagar una fortíssima multa, es veuran en la impossibilitat de rebre beques o qualsevol altra ajuda oficial.

Abocador del Garraf La Coordinadora "Salvem el Garraf, integrada per associacions de veïns i grups ecologistes, ha iniciat una campanya per exigir el tancament definitiu de l'abocador del Garraf tal i com estava previst pel febrer de 1997. Tot i que l'abocador, responsable del 25 per cent de l'efecte hivernacle de l'àrea de Barcelona, s'hagués hagut de tancar ja el 1986, ara la Diputació en vol allargar la vida 75 o 80 anys més.

Ecologistes i veïns, que es van manifestar el 2 de juny, adverteixen de l'enorme cost pel medi ambient que suposa mantenir-lo obert. #

Solidaritat amb Cuba Les institucions i entitats que formen la comissió ciutadana de suport a l'agermanament entre els municipis de Barcelona i L'Havana han fet públic un comunicat reprovant la llei HelmsBurton del Congrés dels Estats Units per la qual s'endureix el bloqueig contra l'illa i el poble cubà.

Per la seva banda la Favb, membre de la comissió, continua amb el projecte d'agermanament de barris de Barcelona amb districtes de L'Havana.

Diferents associacions de veïns estan duent a terme campanyes solidàries en aquest sentit.

CRÒNICA

M a i g - J u n y d e 1996

Futbol de tots colors L'equip multicultural de futbol de l'escola Milà i Fontanals ha lluitat fins a quedar finalista del campionat barceloní

RUBEN PÉREZ

•

Aquesta és una de les alineacions de l'equip de la Milà i Fontanals amb el seu entrenador i delegat MANEL CALPE

Dissabte, Ts^de maig. PoíïsportTu Sagrat Cor, a Sarrià, Quarts de final del campionat escolar de futbol sala. en categoria pre-infantil, L'Aníbal, un prim i hàbil davanter de l'escola Milà i Fontanals, acaba de clavar el segon gol a l'equip del col·legi Jovellanos, L'Aníbal, d'origen andorrà, no és l'única nota exòtica de l'equip. Corren a abraçar-lo el Khalid, marroquí, el Mol·iammed, català de pares marroquins, i l'Óscar. Sota els pals ho celebra el Jonathan, un espigat xaval filipí que juga de porter. Des de la banqueta fan crits d'alè l'Alberto, el Juan i el Mhdi, també magrebí. Abans del descans, però, els rivals fan un gol i deixen el marcador en un ajustat 2-1. L'Aníbal ha relliscat diverses vegades, no s'acaba d'adaptar a una superfície de moqueta sobre la qual han llençat terra. A la grada el Jordi i el Ramon, dos integrants de l'equip infantil de l'escola (que ha fet també una gran temporada), em disseccionen el cinc titular amb precisió pròpia de veterans: "tenen molt bon equip. El Jonathan és alt i salta molt. El Mohammed és un gran defensor, molt tècnic i tranquil, el Khalid és una mica lent però juga bé al darrera, i a dalt l'Òscar corre poc però sap col.locar-se amb

Residència 3" edad

Ntra. Sra. de Núria • 25 ,Inll^ ik expciiciKui nm a\iilan liahilacioiiL's mdividiiales > dubk's • 2 ^alas ik- estar. l'Si) m • (oLina piopia. medico. cakMacxiíHi. pcltiquería. podólot'o. hilo miisnal. iL·lefono. (CIL-MSIOII, hihliolCLa • Coria y larga (."•laiicia, rt\-iiperación poslopcralorio • Tialci familiar

cILauria, /47, /" 'Telefono?)? 1322 Entre Diagonal y Qórcega

intel·ligència i l'Aníbal és el millor, ha fet prop de 40 gols, té molta classe, i això que no s'esforça gaire!"

A l'intermedi l'entrenador, l'Ahmed Abair, crida els jugadors a la banqueta i els aplicaràpids massatges a la zona dels bessons, carregats per l'intens esforç. L'Ahmed és un marroquí que porta al país gairebé 30 dels seus 41 anys. Als 70 va fer carrera al món de la boxa professional, guanyant campionats de Catalunya en les categories ploma, lleugers, super-lleugers i welter.

Més tard va descobrir la vocació de preparar joves futbolistes, si bé confessa jugar "fatal".

•

Nens d'origen variat

L'escola Milà i Fontanals, un vell edifici situat al cor de Ciutat Vella que el curs vinent es desdoblarà com a conseqüència de la reforma educativa, té un 48% d'alumnat procedent de fora de l'estat. Xavals espanyols blancs i gitanos es barregen amb maghbins, de la resta d'Àfrica i asiàtics, i troben en l'esport una via de motivació i esforç personal que alhora els allunya de camins perillosos. "Juguen, s'ho passen bé, i els pares saben que a partir de quarts de cinc el seu fill segueix a l'escola, en un ambient que no és el de la paraulota i el porro", diu l'Ahmed. Als nanos se'ls

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55

pressiona perquè no badin en els estudis. Al costat dels vestidors hi ha una sala per fer deures i activitats de repàs, amb una monitora.

L'escola fa tasca d'iniciació amb nens de quatre a sis anys, i té equips de futbol en gairebé totes les categohes, a més de quatre equips femenins de bàsquet. La feina no és gens fàcil. La Tere Blasco, que amb el seu germà Juanjo, i el propi Ahmed són els principals artífexs de la iniciativa, explica que "són poques les famílies que posen diners". El modest bar de l'escola i les aportacions dels ex-alumnes són les fonts bàsiques per sufragar les despeses de matehai, federatives i de desplaçaments. "Més d'un cop ens trobem que els nens ens diuen que no tenen les 200 pessetes per un viatge, i els hem d'ajudar", diu l'Ahmed, que està vinculat al moviment veïnal del barh.

El dilluns següent toca entrenament. Al carrer del Carme em creuo amb l'Alberto, que marxa amb el cap baix. "M'he pegat amb un noi al pati, i m'han dit que avui no em deixen entrenar". Miguel Rodríguez, un jubilat que fa de delegat de l'equip, considera la disciplina com un valor bàsic a aquestes edats. La convivència entre jugadors és, però, força bona. El fet que

l'equip l'integrin nois de diverses races es contempla com una simple anècdota, gens estranya si considerem la demografia del centre.

La multiculturalitat s'accepta de forma natural, encara que la majoha dels pares estrangers no s'impliquen gaire. Deu ser cert allò que el futbol és un llenguatge internacional, perquè enguany l'equip ha arrasat en la seva categoria, fins arhbar a la fase final. "El futbol és la seva gran il·lusió. Són xavals sense grans problemes. A aquestes edats els resultats no són fonamentals, però ells són guanyadors.

L'any passat ja van fer una gran temporada.

El delegat és el pare de l'Òscar, un dels davanters de l'equip. Als seus 12 anys, és un dels veterans, perquè va començar als quatre. Afeccionat del Deportivo -Fran i Bebeto són els seus ídols-, fa poc que ha debutat com a l'escolanet a l'església de Betlem. L'Aníbal, l'altre golejador, va néixer a Andorra, però fa anys que la família -pare a l'atur, mare que treballa de dona de la neteja i tres germans- viu a Barcelona. A l'Aníbal l'apassiona el futbol. Les seves qualitats ja han estat valorades pels responsables del futbol base del Barca, que s'han interessatperell. Jugar al Barcelona és el somni del Mohammed, blaugrana de tota la vida i admirador del portuguès Luis Figo. Als seus 11 anys, el Mohammed, a qui el cessament del Cruyff no li provoca ni fred ni calor, assegura que no ho té més fàcil pel fet de ser fill del tècnic. Els entrenaments no són cap broma per cap equip de l'escola. L'infantil Ramon bufa. "Ens donen molta canya, correm més de mitja hora, fem flexions, treballem amb cons, i en l'aspecte tàctic fem servir sistemes moderns, juguem amb un 2-2" (la tàctica clàssica al futbol sala és un 1 2-1, un jugador al darrera, dos per les bandes i un al davant).

•

No ho tenen fàcil

Cap d'aquests nois no ho té fàcil. El Mehdi, 13 anys, fa temps que no veu el seu pare, que treballa al Marroc mentre ell s'està amb els seus tres germans i la seva mare, dona de fer feines. S'ho passa bé a l'escola. "Les matemàtiques és l'assignatura que menys m'agrada, però espero aprovar-ho tot". El Khalid viu a Barcelona des del 93, el seu pare és mort, i amb una gravetat impròpia dels seus 13 anys reconeix que no sap de què treballa la seva mare.

El 25 de maig van jugar la semifinal, al Sagrat Cor de Sarrià. Els Salesians del Sant Àngel s'avancen per 1 -3, però al segon temps l'Aníbal, el Mohammed i companyia remunten i acaben guanyant per 6-4. Era el penúltim obstacle.

L'últim, lafinal, no el van poder superar.

Van perdre 9 a 2. Però moralment, ells són els vencedors.

En

Solidaritat amb Colòmbia Lln centenar de persones es van manifestar el passat 15 de maig davant dol consolat de Colòmbia per protestar contra les matances i violacions dels drets humans fetes per organitzacions paramilitars en aquest país sudamericà. L'acte formava part de la campanya de solidaritat engegada per la Plataforma Unitària per la Defensa dels Drets Humans a Colòmbia. Durant els últims mesos al departament colombià de Sucre s'ha desencadenat una onada d'assassinats i amenaces contra persones significades dels moviments populars. 14 persones van morir el 22 d'abril passat en una matança. #

Contrabanda Ràdio Continua la campanya de Conti'abanda Ràdio per recuperar el 91.0 de la freqüència modulada que Barcelona Ràdio li va prendre el passat 12 de febrer. En aquests moments la ràdio lliure emet pel 91.3 en pitjors condicions que abans i amb l'oposicic) del ministeri competent perquè abandoni també aquesta freqüència.

L'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (Amarc) s'ha solidaritzat amb Contrabanda, igual que diversos grups socials.

L'emissora convoca cada divendres al vespre una concentració de protesta a la plaça de Sant J a u m e .

Marihuana contra la droga Unes 2.000 persones van participar durant el primer cap de setmana de maig a Barcelona en la trobada d'organitzacions espanyoles i europees per la legalització del cannabis. Sota el lema "Marihuana contra la droga", l'Associació Ramon Santos d'Estudis sobre el Cannabis (Arsec) va organitzar el 3 de maig una festa a la sala Zeleste que va ser molt concorreguda. Durant les cinc hores de concert els assistents van consumir tot tipus de varietats del cannabis, m a r i h u a n a i baixis.

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15.000 PTAS. • O K

GRAUPE'S Globos publícitarios CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES C/Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR TF. y FAX (93) 751 25 50

• CUMPLEANOS, BODAS, COMUNIONES, FOTOS

TARIFA: 50 GLOBOS: 2.500 Ptas.

100 GLOBOS: 4.500 Ptas.

EN24HORASlFora

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NUMERO 751 25 50

paraules

SERVICE

OPINIÓ

Maig-Juny de 1996

Albert Recio Professor d'Economia

«diario nos llegan s e s u d a s declaraciones sobre la difícil situación del Estado del bienestar y la necesidad de introducir reformas -mas bien recortespara salvarlo. Con ello tratan de conseguir el apoyo ciudadano a una sèrie de medidas que pueden generar un gravísimo efecto social.

El llamado "Estado del bienestar" es una conquista social r e l a t i v a m e n t e reciente. Hasta bien entrado el siglo actual en la mayoría de paises capitalistas, la sanidad, la jubilación, la educackin (a excepción de la primària) eran cuestiones qiie debían sufragarse privadamente. En una Sociedad donde la mayoría de la población tiene pocos recursos económicos, dejar que estàs cuestiones se cubran de forma privada, supone de becho que solo los ricos las puedan alcanzar satisfactoriamente. En estàs mismas sociedades el paro era simple sinónimo de misèria, puesto que las personas en esta situación no tenían mas fuentes alternativas de ingresos que la caridad privada. A pesar que las m u t u a s obreras trataban de aglutinar esfuerzos para paliar la cuestión, estos e r a n a todas luces insuficientes y casi siempi'e se limitaban a las pei'sonas con empleos estables.

La creación de s i s t e m a s públicos de pensiones, de seguro de paro, de sanidad y educación universalesydeserviciossociales, fue el resultado de factores diversos, entre los que cabé destacar la obtención del derecho al sufragio u n i v e r s a l y la lucha del movimiento obrero, el miedo de los c o n s e r v a d o r e s a que se expandiera la revolución soviètica 'y por ello tuvieron que realizar reformas) y del impacte causado en algunes líderes mundiales por las desastrosas repercusiones de la crisis de 1929, El elemento crucial fue sin lugar a dudas la presión social del movimiento obrero. Por esto, la extensión del E s t a d o del b i e n e s t a r y sus modal i dades son muy diferentes en cada país. Un país muy rico como Estades Unidos ba tenido siempre un Estado del bienestar raquítico y ha mantenido desigualdades insoportables.

Por el contrario los paises nórdicos tienen el Estado del bienestar mas desarrollado, mas igualitario y que da lugar a sociedades con una alta satisfacción de la necesidades bàsicas. Espaíïa se encuentra en este sentido en la parte baja de desarrollo. La dictadura franquista, a pesar de la propaganda del régimen sobre la Seguridad Social, no se preocupo mucho por crear un

r\

i \

1j

X=^

%J)i^^P

^ywox / ^ ^ v\ L^Bl^tèl r\

>*k

^ v

\A^

eS^K^

mínimo sistema de protección social. A pesar de la expansión de los últimes afios Espafia sigue estando en la parte baja; de todos los paises de la Unión Europea es el segundo país con menor importància del sector publico. Solo hace falta leer estos días lo que està provocando las quejas de los trabajadores alemanes para darnos cuenta de lo lejos que estamos de la situación. Por esto, un recorte de los gastes sociales en Espana va a ser aún mas intolerable que en otros paises.

Hoy tratan de hacernos creer que es inevitable un recorte sustancial de los gastes dedicados al bienestar y de que es mejor que se privaticen muchos servicios. No hay semana que no aparezca en la prensa un estudio "técnico" anunciando la necesidad de retocar las pensiones. Estudies, casi

todos ellos financiados por grandes grupos bancàries interesados en este recorte. Hay en cambio otros estudies técnicos que muestran lo contrario y que avisan de los grandes problemas que provocarà la privatización.

Las razones del d e s m a n t e l a m i e n t o propuesto no son técnicas, sinó que responden a los interesas de los grandes grupos fïnancieros àvidos de controlar una parte del enorme pastel que significan los fondos de la seguridad social y cada vez menos preocupades por

FESTES INFANTILS

/'~\Y'^

c^

^ d i ó s al Estado del bienestar?

Súper pallassos musicals ll.iusionistes, animadors, putxinel.lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'especlacles A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA « 2 4 6 1 2 8 8 - Fax: 231 4803

';

f;-

'f'

'fi

los efectes negatives que su (mriquecimiento puede provocar. La pérdida de fuerza del movimiento obrero se traduce en osadía de los ricos y en nuevas amenazas a los derechos sociales.

Juegan ademàs con la ventaja que los i-ecortes de muchos derechos, e s p e c i a l m e n t e las pensiones, no se

Los futuros jubilades y pensionistas seran uno de los colectivos mas afectados por el recorte de las prestaciones sociales

Escola Professional de la Dona

e

Diputació de Barcelona

Carrer de la Pietat, s/n 08002 Barcelona Telèf. 310 65 66 Fax, 310 66 58

percibiràn de inmediato -puesto que afectarà a la gente que se jubile dentro de veinte anos- sinó cuando sus efectes sean ya irreversibles.

Si dejamos que avance la privatización de los servicios públicos vamos a dejar sectores públicos despi'otegidos -o simplemente arrinconados en escuelas o servicios sanitàries de muy baja calidad-, vamos a presenciar la reaparición de màs sectores m a r g i n a l e s , a u m e n t a r a el desarraigo social y la violència urbana, reaparecerà la misèria. /.Como porejemplo, podemos esperar que paguen una pensión privada las personas con contratos temporales y bajos salaries? También podemos esperar que la reducción de servicios públicos e m p e o r a r a las desigualdades que hoy afectan a las mujeres. Esto no es una especulación.

Puede ya observarse en aquelles paises como Estades Unidos o Reino Unido- que han adeptado este modelo y donde la misèria y la violència foi'man la vida cotidiana de millones de personas.

La importància de la cuestión debería ponernos a l e r t a . El desmantelamiento de derechos sociales es el resultado de la falta de movilización social. Es el coste que p a g a r à una c i u d a d a n i a socialmente pasiva, mal informada, desorganizada y a la que se le ha hecho creer que el progreso social es un mero resultado del avance tecnológico. Las mayores conquistas sociales, enti'e las que se encuentran algunes aspectes de las políticas de bicmestar, han sideel resultado de la solidaridad y de los intentes censcientes de la mayoría de la población de (jue conliarle todo al mercado es dejar las manes libres a los ricosy poderosos. De hecho llevames ya bastantes anos con recortes en los derechos l a b o r a l e s , en los s i s t e m a s de pensiones (^'.Se "" acuerda alguien de la reforma de la Seguridad Social de 1985 que ya dijeron que era definitiva? (•,() del recorte de las prestaciones al desempleo en 1992 que iban a servir para reducir el paro?), realizados en nombre de la creación de puestos de trabajo sin que hayan hecho otra cosa que aumentar la precariedad y el desempleo.

Hoy hace falta en tedo ei mundo, màs y no menos control publico del capital privado, màs solidaridad social, màs igualdad y màs derechos sociales. però cambiar las actuales lendencias solo serà posible si empezamos por entender que lo bueno solo vendrà si empezamos a luchar, con solidaridad y con cabeza, por cambiar el actual estado de las cosas.

DATES MATRÍCULA CURS 1996-1997 Lliurament de números dies: 15 al 19 de juíioL/2 i 3 de setembre Dates de matrícula:Alumnes nous i canvis de Departament: Dies 3 al 19 de setembre HORARI: de 9 a 14 h. i de 16 a 18 h.

Departaments de: Cuina, Recursos Formatius, rtesanies, Art i Moda Cal presentar: 2 fotografies tamany carnet Fotocòpia DNI Instància de matrícula

EL CUARTO FOSC

Maig-Juny de 1996

1 El Sr. Aznar i ía Rosa Fornas Advocada. Coneguda als barris per Sra. Botella la seva política agressiva. Va por-

Periodistes desinformats Lola Calvo, cap de premsa del Districte de Sant Martí, i Toni Puig, director de la revista La Municipal, es mereixen passar una estoneta tancats a fosques perquè són uns periodistes desinformats.

Que La Municipal sigui una publicació interna de l'Ajuntament de Barcelona no justifica el to triomfalista i laudatori que destil·len les seves pàgines.

Però encara es justifica menys la desinformació en una revista

Per manifestar que el Palauet de la Moncloa no reuneix les condicions per fer vida familiar. Tanquem al excels matrimoni a un quarto fosc amb aluminosi i apuntalat. Per no enviar-lo a la Barceloneta, Torre Baró o Zona Franca, perquè sàpiga què són els habitatges no aptes perquè hi convisquin famílies.

Esperem amb expectació, la política d'habitatge que portarà a terme el nou govern per la hipersensibiltat del seu president.

i

çoN io9o5-\'/ El metro censó

el numero d'abril-maig La Municipal feia un repàs de la gestió

^iSesi

j

iJvi^erosl

^pechosqs^

prevista pel consiston durant aquest any, i s'oblidava d'elements molt importants. Lola Calvo parlava de l'acord per construir la Rambla Guipúscoa i posava totes les medalles al consistori i a la Generalitat. És que veïnes i veïns no tenen gran part del mèrit després de mesos de lluita i manifestacions? No; segons La Municipal, la gent del barri no es va moure de casa.

^

t

i calculo la de^ncueoca potencial TMB calculo id UC.M.V.--. .^^^^^..^g _ , a partir del a s p e c t o o e ^ ^ ; ; ^ " ; ^ --C "" T~ ftíC^j*»»^

Comerciants de la Rambla Catalunya Estàvem contents; la Rambla Catalunya s'anava a convertir en illa de vianants. És important guanyar terreny al cotxe. Pel que sembla, la pressió dels comerciants i la timidesa del conseller del ram, endarrereixen l'inici d'aquesta mesura. Seguirem tenint al quarto fosc al conseller i als escrupoloses comerciants fins que donin llum verda a la mesura. La ciutat són les persones i el cotxe ha d'abdicar de ser el rei de la mateixa.

^

^.."^

wmm-T-

.^^

tar a terme les expropiacions de la Vila Olímpica, del "Bloc Fantasma" a Nou Barris i del Liceu. Va ser implacable en els seus mètodes ipropostes, i els expropiats/des la recordaran eternament, Antoni Santiburcio l'ha nomenat com gestora del sòl a adquirir o expropiar.

No va consensuar la decisió i en Josep Ma Alibés va protestar. Posteriorment el Coordinador-Gerent d'Urbanisme va dimitir. Potser aquesta no sigui l'única raó, però ha tingut a veure amb l'espantada d'en Josep Ma, Rosa Fornas, apadrinada ahir per Parpal i avui per Santiburcio, farà i desfarà com li sembli. Déu beneeixi als que caiguin a les seves mans. Segur que la recordaran.

t*

'WKl ^' ''«'cuento motivo una operación jBI I policial de un mes en el sLiburban(

El pis que busques

Pisos de2, 3 i4dormitoris a partir de 7.900.000 ptes.

Plaça d'aparcament inclosa en el preu.

Entrada des de 400.000 ptes.

Mensualitats des de 45.000 ptes.

Vivendes en venda a: ABRERA

MANRESA

PALLEJÀ

SANTA COLOMA

CASTELUR

LES FRANQUESES

WUWOVA

IGUALADA

SANT VICENÇ

SANT ANDREU

DELS HORTS

DE LA BARCA

MARTORELL SANTA PERPÈTUA

Informa-te'n! Truca al

a la mida de la teva butxaca

Habitatge Entorn

GRANOLLERS

310 00 00 Amb el supori de:

Social 0 Habitatge

\

DOSSIER

Maig-Juny de 1996

Televisions locals "versus" centralització D e s q u e es v a e n d e g a r la p r i m e r a televisió local han passat moltes coses. A m b tot, la d e g a n a d e les t e l e v i s i o n s b a r c e l o n i n e s , TV ClotSant Martí, c o n t i n u a sent una gran desconeguda, com les altres cadenes

dels d e u districtes de la ciutat. Els llorers se'ls e m p o r t a B a r c e l o n a T e l e v i s i ó , q u e d e s d e fa d o s a n y s h a centralitzat tota la p r o g r a m a c i ó televisiva local de la ciutat (especialment els informatius).

Inflada de diners des de l'Ajuntament, Barcelona Televisió sembla que vulgui competir amb TV3 m e n t r e que les emissore barri l l a n g u i d e i x e n e n la

DOSSIER Cop mortal a les televisions de Districte?

Miquel Garcia

RrUF.N l'ERKZ 1 M K U ' E I , LDI'F.Z

Les s a l e s d'editatge de B a r c e l o n a T e l e v i s i ó i de Clot TV e v i d e n c i e n la d i f e r è n c i a de mitjans t è c n i c s

O

a fa més de 10 anys que TV Cardedeu iniciava les primeres emissions de TV local a l'estat espanyol. El panorama de la comunicació àudio-visual a Catalunya ha canviat molt des de llavors. S'han consolidat les TV autonòmiques -com Canal 33 i TV3, que han col.laborat en el procés de normalització lingüística-, han aparegut les cadenes privades, que han provocat una imparable guerra d'audiències i s'han multiplicat les TV locals per tots els pobles i ciutats, tot salvant al llarg dels anys nombrosos problemes legals i econòmics.

A Barcelona, el fenomen de la TV local és un procés horitzontal, que neix a partir de les iniciatives d'entitats sense ànim de lucre a 5 districtes de la ciutat i que després s'estén a tots els districtes de Barcelona. 10 televisions de districte que han garantit la presència d'entitats, veïns, comerciants i institucions en el mitjà televisiu, habitualment reservat als que sempre tenen veu i disposen del poder. Fa un any i mig, amb la imminència d'una llei que reguli la TV local a Espanya, l'Ajuntament crea Barcelona TV amb la intenció de coordinar totes les experiències dels dis-

trictes i potenciar la informació de la ciutat.

Però lluny de servir per enfortir les potencialitats de comunicació dels barris, Barcelona TV ha significat una expropiació de l'espai que ocupaven les TV de districte i un cop gairebé mortal per la continuïtat de totes elles.

La raó: la falta d'un model de televisió clar per a la ciutat de Barcelona, un model que hauria de debatre's i consensuar-se entre els diferents estaments ciutadans.

Però, quin model de TV caldria per

Barcelona? Com hauria de ser la TV local de la ciutat? * Pública, al servei del ciutadà, eficaç per les seves informacions i capacitat de reflectir la varietat i multiculturalitat de la ciutat. Sense estar supeditada per la competència que exigeixen els índex d'audiència del mercat televisiu. * De qualitat, professional, avantguardista, innovadora i a la recerca de noves fórmules d'expressió. * Plural, independent de tots els poders públics. ffi Participativa, garantint l'accés dels ciutadans, entitats i institucions a l'opinió, el debat i l'expressió de les idees. » Descentralitzada, amb presencia de tots els barris. Amb programació específica de i des dels districtes de Barcelona, representativa de la riquesa i la pluralitat del moviment associatiu de la ciutat. » Local, pendent de les qüestions que afecten de fòi'nía més propera als ciutadans. m Alternativa, sense entrar en competència directa amb els canals de TV convencionals sinó compkímentant-los i proporcionant noves fórmules. m Amb una programació basada especialment en la informació i la cultura. * Amb interès per contribuir en la normalització hngüística. * Amb un sistema mixt de funcionament, amb un nucli sòlid de professionals i després amb la col.laboracio de voluntaris i personal de pràctiques d'universitats i centres de formació en comunicació, imatge i so.

Resulta urgent definir aquest model de TV per la ciutat. "Barcelona no.

Barcelonès" afirmava l'escriptor Manuel Vàzquez Montalban, La ciutat presenta una pluralitat tan diversa que es fa necessària la descentralització. La TV de Barcelona passa ineludiblement per la potenciació de les televisions de districte, cjue permetin que els veïns tinguin un mitjà d'expressió i comunicació el més proper possible.

Si ens empenyem en crear un model vertical i centralista, la TV continuarà sent un instrument al servei del poder, no dels ciutadans, dels que nor-malment no tenen veu. El filòsof alemany Walter Benjamin expressava així aquesta alternativa: "Es una tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen n(m\"

DOSSIER

M a i g - J u n y d e 1996

' % " 4v ^ .

HORTA·OUWARDÒTV

^

'^e^'Ï^.S

i

^ «•ja-üiaü

A M T AflïlRGO

Teí/r«x. V í ^ ^V O i . „ «tela.

-tóL ^ a j · ' ^ ^ . ^ . W » ^

de

Depci^ det Centre de IreMU vJtko*l£ ^ : .

Tipus Uc*l : f t o ^ u c R ^ CoMt/twí iAJVAiT^M€wT) MATEKAL TèfiAJiC : H f t j A c k s t o ^ ^pec «/HS, JVC ínJur. ú:ituuer«s Íúp*f \JrtS; T * u U Wffidftï «Uo

XO CAMAI j ; lHu\uiuú6C^

Un camí ple d'obstacles Christian A n d r e u

©

ra fa 12 anys, el 1984, l'Associació d'Amics de la Ràdio i la Televisió del Clot Camp de L'Arpa van fundar la que seria la primera televisió local de la ciutat de Barcelona, Ràdio Clot TV. Paral·lelament, l'Associació Cultural de Mitjans de comunicació Popular (Barkeno), va iniciar també les primeres proves experimentals del Canal 08 de TV (en aquella època TV de l'Eixample i Ciutat Vella).

Aquell mateix any, TV Clot-Sant Martí va ingressar en la Coordinadora Pro-legalització de les TV Locals defensant des d'un primer

moment la descentralització Llobeta fl'antiga Nou Barris TV), d'aquest tipus de televisions a la TV Sant Andreu i TV Santsciutat comtal. "En aquells mo- Montjuïch. Malgratl'èxit, el 1988 ments - explica Pepi Rafel mem- l'empresa Retevisión va interfebre de la Coordinadora Barcelona rir el senyal de diverses emissiComunicació - emetíem des del ons locals i algunes es van veure Centre Cívic del Guinardó. Dos empeses a tancar per imperatiu cops per setmana agafàvem tot el legal. material i el pujàvem fins al Poc després va néixer la CoorGuinardó en una caravana de sis dinadora Barcelona Comunicació 0 set cotxes carregats fms a dalt que va agrupar i defensar legalde tot. No va ser fins el 1986 - ment totes les televisions de continua Rafel - que vàrem poder Barcelona. Des d'aleshores, i fins emetre des del Tibidabo". el 1993, es van concretar les apaAmb el temps, altres associaci- ricions de la resta de televisions ons i entitats cíviques van afegir- de Barcelona (ara ja cobrint case a l s esforços p r i m e r e n c s dascuna un districte diferent). d'aquestes dues televisions locals Aquest mateix any, la Coordinai en van néixer d'altres: Tele- dora i l'Ajuntament van firmar el

Gabinete A,G.LA.

OMÒKOOOAÜ,"

Telèfon 318 46 81

BoÍKS Nuevos, 3

Telèfon 316 82 W

P."Umtia,92

Telèfon 354 54 2B

Cdti3

Telèfon 302 32 49

Fetnondo, 13

Telèfon 302 75 39

Hospital, 40

Telèfon 302 74 86

n.fiuatsücsu,2

Tolèfon3178702

AGRAW W SEVA

COMPRA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COLLEGIS, ETC.

Imparte cursos y consultas de: * TAROT • NUMEROLOGÍA 'MÀGIA BLANCA • VISUALIZACIÓN Preciós económicos Para información Tel. 410 74 80 Sr. Frandsco NOCOBROSINOACIERTO

rvwr kkk wmm

primer conveni que incloïa una subvenció de 25 milions a canvi de còpies de tots els actes i notícies enregistrades.

"L'evolució de la TV local a Barcelona - confirma Josefina Rafel - ha impulsat que una afecció d'un grup d'amics es converteixi primer en una devoció i finalment en una obligació".

No seria fins el 1994 que l'Ajuntament va decidir crear uns estudis centrals a l'Escola Municipal de Mitj ans Àudio-visuals (l'EMAV es troba al número 48 de la Via Laietana) amb una inversió inicial de 175 milions de pessetes.

Aquest fet va comportar el control explícit de l'Ajuntament de tota la programació, i la posterior pèrdua d'espais en directe per part de les TV de districte. Des d'ara, serien només centres de producció.

El 3 de novembre del 1994 es va iniciar l'informatiu Barcelona Notícies i la redistribució dels informatius de les TV de districte al llarg dels diferents dies de la s e t m a n a . La recent nascuda Barcelona Televisió va passar a emetre des de la Torre de Collsero-

Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

GUAJA

P ARQUET S

la. El mateix centre d'emissió des d'on emet des de finals de 1995 (tot i que es consideri que el seu naixement es remunta al 1994) el canal televisiu d'Omnium Cultural i l'Orfeó Català, més conegut avui en dia com a Canal 61 i que podria suposar la competència més directa a nivell local d'una realitat televisiva barcelonina que ha tardat deu anys a consolidarse. (dades extretes del llibre "Les televisions locals de Barcelona" de Christian Klein, Universitat^ Ramon Llull, 1996)

Suministro, Instalación y Restauración de todo tipo de Parquets

Des de 1985 som pioners Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.tecció, regal i decoració Articles de gran originalitat i de qualitat contrastada C/Carme, 25 (cantonada Jemsalem) 08001 BARCELONA Tel. 317 61 87

EXPOSICIÓN Y VENTA Benavent, 31 Tel. 333 32 15 BAKCELONA Crta. Barcelona, 4 Tels. 658 10 83 / 658 43 15 VILADECANS (Barcelona)

L^^oi^^V*"^^ A^'t^í-

de ^^

,

íles S Corts

eiVAMfLfe

>4evt^ CVAÍÍ^'^

u

DOSSIER

M a i g - J u n y d e 1996

TV Saiti^

.

(-ts ca«rs

Tel. 3 2 9 12 II

^A^

T:P>'**.ï'^rs Mi açò'S

Vtío.o6o ftJíTfticTÇ t- Qud((S

>ï^

westiii ou·Uo Píflwi/i) It/uwí-

'fto

^

1

Ví*C

Barcelona Televisió: projecte o realitat?

N ú r i a Gonzàlez i Chelo Losada

ons de districte integrades a la Coordinadora Barcelona Comunicació, una per cadascun dels districtes existents a la Barcelona administrativa, més uns serveis centrals. En les instal.lacions d'aquests és on es produeix l'informatiu diari Barcelona Notícies i un debat setmanal. La realització d'aquests espais és contractada a una productora externa.

Amb aquests programes, però, no s'aconsegueixen omplir totes les hores d'emissió, que es completen amb la producció de les 10 televisions de districte, amb més de 10 anys d'història televisiva.

Un informatiu setmanal i programes de temàtiques diverses com esports, cinema, vídeo alternatiu... són els espais aportats pels diferents districtes.

O

arcelona Televisió ha entrat de ple en e! seu segon any d'emissió i d'existència. Gairebé tothom sap que a Barcelona hi ha una televisió local, però poca gent coneix la seva estructura interna.

La televisió local de Barcelona és una experiència posada en marxa per l'Institut Cartogràfic i de Base S.A. (ICB), empresa pri--W

vada de capital municipal, promotora de diferents projectes de comunicació. El consell d'administració que regeix aquesta empresa és integrat per representants de tots els partits polítics presents a l'Ajuntament així com per un membre de la Coordinadora B a r c e l o n a Comunicació.

Barcelona Televisió és un conglomerat format per les 10 televisi-

Desnivell pressupostari El pressupost de Barcelona Televisió és de 375 milions de pessetes, aportats per l'Ajuntament de Barcelona, més uns 25 milions procedents de la p u b l i c i t a t .

D'aquest pastís de 400 milions de pessetes, les 10 televisions de districte reben només 25 milions anyals; és a dir, 2 milions i mig per cadascuna d'elles. La resta de diners serveixen per contractar la productora que es fa càrrec dels serveis centrals. Segons el director general de l'ICB, Albert Broggi, aquest desnivell de pressupostos es deu a la diferència de qualitat entre els programes fets per la productora i els realitzats per les televisions de districte.

Ara per ara, s'està negociant amb aquestes televisions el mínim de qualitat que s'exigirà als seus in-

formatius. Així doncs, es pretén que aquests programes de les televisions locals arribin a tenir la mateixa qualitat que el Barcelona Notícies.

Model televisiu Els responsables de les televisions locals de Barcelona també volen una millor qualitat dels seus productes, però a més a més els preocupa els temes que es tracten, especialment en els informatius. Segons Tristàn Cardona, director de 9 Barris Televisió, el Barcelona Notícies recull fets informatius massa generals i poc propers als barris.

El model de televisió local de Barcelona, segons el director general de l'ICB, Albert Broggi, es basa en el protagonisme de la ciutat comtal, els informatius sobre Barcelona i la participació ciutadana amb el valor afegit d'un reduït cost econòmic. En canvi, des de les televisions de districte no es té tan clar que aquest model s'estigui portant a terme. La representant de la Coordinadora Barcelona Comunicació, Pepi Rafel, afirma que una mostra clara d'aquest fet és que a l'informatiu Barcelona Notícies "de cada 10 notícies que surten potser només una fa referència a un tema dels barris i la resta són totes de caire institucional".

Conflicte El director de 9 Barris Televisió, Tristàn Cardona, comparteix aquesta postura i afirma que "s'hauria de reduir la infrastructura del Barcelona Notícies i donar més entitat als informatius de districte"

Quan al novembre del 94 es posà en marxa el projecte de Barcelona Televisió tothom esperava que les coses anessin d'una altra manera. Els problemes sorgits a l'hora de negociar el conveni del 96 han portat a les televisions de districte a una situació extrema i fins i tot a prendre mesures de força. La gi'eu situació deficitària d'aquestes televisions i els elevats deutes acumulats ha posat en perill la seva continuïtat i ha aturat parcialment l'activitat productiva d'algunes d'elles. L'acció conjunta de les 10 televisions de districte ha donat el seu fruit: l'agilització de les negociacions amb el consell d'Administració de Barcelona Televisió i amb l'Ajuntament per rebre els 25 milions que els corresponen. Ara per ara les televisions de districte ja han rebut una part de la quantitat acordada, cosa que els permetrà seguir endavant.

Perspectives de futur Des de la posada en funcionament de Barcelona Televisió, les televisions de districte han deixat d'emetre en directe. El director de 9 Barris Televisió, Tristàn Cardona, creu que les televisions de districte han perdut autonomia i part de la seva identitat, encara que han guanyat publicitat i se les coneix més.

D'ara endavant, el repte de Barcelona Televisió és lograr una programació sense prescindir de les Televisions de Districte, igual com la ciutat no pot girar-se d'esquena als Districtes, perquè és on es nota el veritable batec barceloní.

DOSSIER

M a i g - J u n y de 1996

Entrevista a Josep Maria Baget Herms Professor i crític de televisió

'EZ futur de les televisions locals està en el cable** Una entrevista d'Eugeni Madueno

Degà dels crítics de televisió de Barcelona i professor d'Història de la Televisió a la Pompeu Fabra, les opinions de Baget han de ser escoltades i,ei Herms és un dels pioners de la crítica televisiva a Catalunya. Les seves opinions, publicades a "La Vanguardia" són sempre raonades i argumentades. Potser per això Baget és un dels crítics que els professionals del mitjà s'escolten.

— Com començaries una crítica a la televisió que es fa a Espanya?

^ El model televisiu espanyol és atípic comparat amb l'europeu. A Europa les televisions públiques es fïnancien per un cànon que el comprador paga en comprar l'aparell de televisió (unes 30.000 pessetes) Això obliga les cadenes públiquesa no tallar les pel.lícules ni els programes amb publicitat, i a admetre només un percentatge de publicitat global, deixant la resta per a les emissores privades, que només viuen de la publicitat. A Espanya es pagava una taxa per apaT'ell al començament de la tele, però el 1966 Eraga la va suprimir, confiant el gruix del seu finançament a la publicitat. El model no s'ha canviat, i ara, ajnb les televisions privades i autonòmiques, es comprova que el mercat publicitari espanyol no dóna perquè visqui tanta gent.

— Això vol dir que no hi ha possibilitat de fer una televisió de qualitat al marge de l'audiència? m Sí, mentre no es canviï de model. França ha fet la cadena Arte amb diners públics, per motius de prestigi intern i extern, i encara que només té un dos per cetit d'audiència, no vol dir que no sigui interessant. Pensa que nosalt r e s ens g a s t e m milions promocionant el castellà al món amb els c e n t r e s de I n s t i t u t Cervantes, la utilitat dels quals

-^ Quin seria el sistema ideal?

Ml El sistema modèlic, l'ideal utòpic, no és factible amb la realitat econòmica, segons sembla. Per a mi hi hauria d'haver, a Espanya, com a França, Alemanya, Regne Unit, e t c , un bon canal públic, competitiu, però no tant obsessionat per l'audiència que hagi d'inventar-se subproductes com Hotel Royal Manzanares, posem per cas... Ens haurem d'acostumar a l'evidència que la "tele' de qualitat s'ha de pagar a part, sigui subscribint-se a Canal Plus o instal.lant una parabòlica per agafar canals estrangers.

— La realitat econòmica d'algunes cadenes és desesperada?

• • És brutal. TVE té un dèficit de 250.000 milions, i Antena 3 fa temps que té l'aigua al coll. Ja he dit que el mercat publicitari no dóna per a tantes televisions.

— Per què s'aguanten? Com ho fan per obviar tants deutes?

mt Com el Real Madrid, que està arruïnat però continua fitxant jugadors milionaris.

RUBEN PÉREZ

Baget, al costat de l'objectiu de la seva crítica

'^^ És per això que es produeixen aquestes batalles per la audiència? (Quants més espectadors, més anuncis i més cars)

• i És clar. Batalles literals, perquè només es pot aguantar el que té més èxit. Veure la televisió pública competint en el mateix terreny que les privades -és a dir, rebaixant qualitat i degradantse-, resulta penós.

ningú coneix. Arte té poca audiència, és veritat, però el dos per cent suposa moltíssima més gent que tots els lectors de premsa plegats.

— I el preu polític?

la Yié. això també, però és més

El carrer no enganya Marta Pluja

®

n dijous de finals de maig a la tarda. Fa calor. La gent es passeja i les Rambles semblen un niu d'abelles. Em planto a la boca de metro de Catalunya amb la gravadora a punt. He de fer un esforç per anar destriant les meves presos. Aquests dies la ciutat és plena de forasters. Començo amb mal peu. I^es dues primeres persones amb les que ensopego m'ignoren per complet, i una altra es pensa que li vull vendre una enciclopèdia, si més no fa la mateixa cara agra.

Després la cosa s'arregla, però encara trobo algú que em mira com si tingués la lepra.

Aconsegueixo enregistrar una vintena de paraules, però amb cinc n'hagués tingut ben bé prou: 1.-Vostè coneix les televisions de Districte?

-Les quèee?

2.- Disculpi, de quin barri és vostè?

-De Les Corts, jove.

-Podria dir-me quin dia emet la tele de Les Corts?

-Que em pren el pèl. Al meu barri no en tenim de tele...

3.- Coneix la televisió del seu barri?

-Aaa! Però els barris tenen teles? Jo em creia que només hi havia Barcelona T'V i el Canal 39.

4.- Sííí, senyors! Al seu barri hi ha una tele que lluita per sobreviure!

Ja veieu el trist resultat. De les vint persones enregistrades, només quatre coneixien una tele de Districte i d'aquestes una la mirava de tant en tant.

A dos ciutadans els sonava això del Canal 39. Però els tretze restants no havien sentit parlar mai de la seva existència.

Ben mirat, no és res d'estrany, oi?, les banderoles que hi ha repartides per la gran majoria de fanals de la ciutat només promocionen Barcelona TV, i amb el pressupost que tenen les altres teles locals en prou feines es poden pagar un "logo" que les distingeixi.

sofisticat. La llei diu que les concessions de les cadenes privades s'han de revisar el 1999, quan les actuals concessionàries hauran de demostrar uns comptes sanejats.

La pregunta és, davant l'evidèn- , eia de que no ho e s t a n , de ; sanajades, si s'atrevirà Aznar a treure'ls la concessió, ara que surt i ha sortit tant per antena?

— Tothom diu que el futur és el cable, i fins i tot assistim a ganivetades i cops baixos, titllats de mafiosos per alguns, per aconseguir el control de les noves xarxes.

^ De moment, a Espanya, s'estan creant expectatives tant mteressades com falses. Al meu parer, aquí no passarà com a l'Europa rica, on el cable s'ha extès i funciona perquè s'ho poden pagar, sinó com a Itàlia, que en temes televisius és el nostre referent. A Itàlia, el cable no ha funcionat, perquè estar connectat al cable vol dir pagar a l'empresa que et connecta, i a més a la cadena que vols sintonitzar. És un doble peatge. I, la veritat, jo no veig Espanya, de moment, en condicions econòmiques de pagar-se tantes coses.

— Perquè es produeixen aleshores tantes lluites dels grups econòmics per controlar el cable?

• i Ho fan pensant en el futur.

Fan els seus càlculs i saben que si la economia evoluciona positivament i augmenta el nivell de vida, el cable serà im gran negoci en el futur.

— En aquest panorama, quin futur tenen les televisions locals?

• • Introduir-se en el cable i oferir-se com una oferta temàtica més. Les informacions i els serveis del barri, amb la publicitat local, e t c , a l'abast de tothom que vulgui connectar-se. No crec que les televisions locals, de districte, de barri o de ciutat, tinguin futur fora d'aquestes xarxes.

— Aquestes televisions han de

ser públiques o privades? mt A Itàlia les televisions locals lligades a institucions públiques estan desapareixent, i al seu lloc apareixen empreses privades.

— Mentre hi hagi diners públics hi ha alegria.

• i Sí, però també aquest s'acaben. Si la relació cost - eficàcia no és adequada, algun dia els demanaran comptes, i hauran de tancar. ~ Cal que hi hagi tantes "teles", si totes diuen el mateix? iH Sí. La fragmentació és un handicap perquè esgota el mercat publicitari i l'abarateix; però és un avantatge, perquè possibilita la pluralitat ideològica. D'un sol emissor-com passava abans, quan la tele era un monopoli estatalnomés obtendríem un sol missat— El que sembla és que no hi ha possibilitat de fer una televisió alternativa.

• • No hi ha possibilitat perquè tampoc hi ha espectadors. Ja ha passat amb les ràdios alternatives. Existeixen. Però no s'escolten suficient.

, i i Í '

REPORTATGE

6 Maig-Juny de 1996

Un reportatge de anys i de

feminisme 'Catalunya

Rosa Maria Palència

Vint anys després de les Primeres Jornades de la Dona el moviment feminista fa balanç a casa nostra

Aquella primavera del 76

l ^ | l ^ maig ae 19^%ii-iés de dues iTiil dones feien realitat la primavera recuperant la seva pròpia paraula. Congregades al paranimf de la Universitat de Barcelona, al document final de les primeres Jornades de la Dona Catalana van recollir reivindicacions de tota mena: des de l'exigència de la socialització del treball domèstic o el dret al propi cos mitjançant anticonceptius i la legalització de l'avortarnent, fins el dret al divorci, al reconeixement de tots el drets a les mares solteres, la supressió de la tristament c o n e g u d a llei de perillositat que perseguia homosexuals i prostitutes, o la implantació efectiva de la coeducació.

"Muy de maiïanita, sale mi papito para trabajar. Mi linda mamita, la tarea comienza: barrer y lavar", deia un text per primer curs d'EGB de l'època. Aquell mateix divendres 28 de maig, l'ABC no va publicar cap paraula de la concentració barcelonina, però en canvi un dels seus anuncis d'oferta de treball deia: "Se solicita senorita excepcional (no importa estado civil)". La Vanguardia Espanola (que aleshores així es deia La Vanguardia) dedicava la seva primera plana a la insòlita concentració de dones, i els dies següents va fiaver de publicar cartes de protesta de lectores per a qui això de l'alliberament de la dona era una forma d'esclavatge denigrant per a qualsevol ésser humà, "l'esclavatge del sexe i de l'instint" Vint anys després, la coeducació no només és un dret efectiu sinó que des de fa sis cursos les dones són majoria a les universitats espanyoles. Malgrat ser-ho Parcialment, l'avortament està despenalitzat sota tres supòsits. I el treball domèstic continua sent el camp de batalla quotidiana de totes les dones, feministes i no feministes.

• Equiparades als menors Fins només un any abans de ''esclat feminista, legalment les dones espanyoles no podien ni fan sols representar-se a si mateixes. Si eren víctimes del delicte d'estupre, només el seu pare o germà podien decidir si hi havia hagut engany. A l'hora de declarar judicialment, les dones eren equiparades als menors i als dements. I per no tenir, ni tal sols tenien la pàtria potestat del seus fills.

dret". I quan li preguntes si la situació de les dones ha millorat gràcies a la democràcia, respon: "És veritat que amb aquell senyor (per Franco) no hi havia llibertat, però les conquestes de les dones són degudes a l'empenta de les pròpies dones. I si no, fixa't quines poques dones hi ha en la política. Les coses aninen molt millor si hi hagués tantes dones com homes als governs."

• "Estereotips masclistes"

La realitat és que les conquestes de les dones durant aquests anys, el que s'ha aconseguit i el que manca per fer, depèn molt del vidre amb què es min.

Les dones que han viscut la dictadura sembla que tenen més clar els avenços en els seus drets.

Fins i tot les que rebutgen declararse feministes, com l'Anna Maria Braha (mestressa de casa, 60 anys i mare de dos fills), diuen

sense dubtar: "I tant que prefereixo la situació actual de les dones. Ara tothom pot tirar endavant". L'Anna Maria mai no es va imaginar que la seva neboda seria arquitecte o la seva filla, una periodista reconeguda. "Aleshores, només podies ser secretària, i era més important ser maca que intel.ligent".

Ara s'alegre de veure homes despullats a les contraportades de les revistes, "perquè tothom hi té

Patrícia Làzaro, professora universitària de 29 anys, viu en parella i no té fills. Per a ella és clar que sense democràcia no hi hauria hagut conquestes feministes. Però també té clar que molts dels drets que ara gaudeix han estat fruit de la lluita de moltes dones. Tot i no sentir-se discriminada en el seu entorn, s'enfada quan assenyala que encara hi ha dones que se sorprenen de la seva decisió de no casar-se ni tenir fills. Com a doctora en Comunicació Àudio-visual, fila prim a l'hora de valorar la imatge de dona que els mitjans projecten: "És cert que les dones hem avançat, hem anat a la universitat, però encara som representades amb critens masclistes. A mi, que no sóc feminista, sóc només fruit d'una educació, l'altre dia em va indignar veure una pel·lícula d'In-

diana Jones on la noia era més ximple fins i tot que el protagonista de dotze anys. Fa poc vaig escnure a El País per protestar. El diari havia escnt: "El Instituto Pasteur que ara dirigeix una dona-...". És probable que també haguessin escrit: "que ara dirigeix un sord, un negre, un cec..."; tot el que surti de l'arquetipus masclista". Per la Patrícia, el que fa falta és "que les dones s'adonin de la seva capacitat per fer el que sigui".

• "A més de drets, educació" No tothom té tan clar el camí recorregut. L'Elba Alimbau, estudiant de 16 anys, obre molt els ulls quan s'assabenta que només fa vint anys que les dones legalment tenen els mateixos drets que els homes.

Per la seva mare i la seva àvia coneix situacions que li semblen "increïbles", com ara que la seva mare hagués d'arribar a casa abans de les 8 del vespre "quan \a tenia 18 anys!".

Però té molt clar que encara falta molt per aconseguir la igualtat. "Suposo que legalment les dones ho tenim millor. Jo no em sento discriminada a l'institut, però encara cal educació. Al poble de la meva mare encara noies i nois son educats de diferent manera. Les noies fan les tasques de casa que als nois no els exigeixen".

Vint anys en xifres: l'hora del balanç • Cos i salut: El 1977 només una quarta part de les dones espanyoles feien servir algun anticonceptiu. Vuit anys després, el 65% ja ho feia. El 1982 la taxa de mortalitat per maternitat era tres vegades més alta que ara. Des de 1974, punt més àlgid del babyboom espanyol, a Catalunya la taxa de naixements ha anat disminuint. Dels gairebé 20 naixements per cada mil habitants del 1976, la natalitat ha caigut fins als 9 del 1993.

Treball: Les dones han passat de ser el 28 per cent de la població econòmicament activa el 1982 fins al 36 per cent de fa tres anys. La taxa d'activitat femenina a casa nostra és superior a la mitjana espanyola. Però aquesta xifra és encara a la cua de la mitjana europea, només per davant d'Irlanda. Per sectors, les dones han augmentat la seva participació com a tècniques i professionals i al sector públic. Malgrat això, i segons estimacions de Comissions Obreres, les dones continuen guanyant entre el 20 i el 30 per cent menys que els homes. Només deu de cada cent llocs directius són en mans de dones; el 1982 només el tres per cent

més" falta mig segle per a assolir la igualtat laboral entre homes i dones.

Educació: Des de 1990 les dones són majoria a les universitats espanyoles, però els homes continuen sent majoritaris a les enginyeries i carreres tècniques. Al Bup i Cou les noies també superen els nois, i amb millors resultats. Però només el 8,5 per cent dels catedràtics universitaris són dones.

Treball domèstic: Les dones espanyoles dediquen una mitjana de sis hores i mitja diàries al treball domèstic no remunerat.

Política: De les 22 diputades al

RUBEN PÉREZ

• La natalitat ha caigut però les dones són majoria a les classes de directius eren dones. La taxa d'atur femení és gairebé el doble que el masculí (17,9 per cent). Això sense comptar les dones que desisteixen d'apuntar-se a l'atur.

Segons estimacions de J'OÍT "no-

A5S0CIA£1Ó\ ALCOHÒLICS )H0 RECUPERATS \

T

L_J\

^,

T e ral

parlament espanyol de l'any 1982 el nombre de dones diputades ha pujat fins a les 76 de la present legislatura. És a dir, el 22 per cent del total, encara molt lluny del desitjat fifty-fifty però en ei setè lloc de la Unió Europea, darrera de Suècia (40 per cent), Finlàndia, Dinamarca, Holanda, Alemanya i Àustria (25 per cent). El percentatge de diputades varia de més a menys com a la dreta de l'espectre polític vas. En l'actual legislatura lU-IC té el 33 per cent de dones al Parlament, mentre que el PSOE el 28 i el PPel 14.

TENS PROBLEMES A M B L'ALCOHOL ?

TRUCANS o VISITANS

Estem a la teva disposició tots els dimarts de 4 a 8 c / S i l s , 1 Telèfon: 317 20 01

JÍ;

REPORTATGE Un reportatge de

Marta Salinas

Maig-Juny de 1996

Trobar feina en temps de crisi és difícil. A més, ara s'ha convertit en una gimcana de llarg recorregut per les oficines de Flnem i de les empreses de treball temporal.

A

Feina a qualsevol preu OFICINA

inem usiquom Aüiinnistrai' ;/ives amb t _•_ . : ^, o similar, d'edat compresa entre els 25 i els 32 anys, que aportin una expenència mínima de 3 anys treballant en llocs de gestió administrativa i que estiguin acostumats a treballar amb rigor i eficiència en llocs multitasca. És imprescindible posseir bons coneixements d'anglès (mínim First Certificate), català (Nivell C) i informàtica a nivell d'usuari. El domini d'alemany i francès es tindrà en compte. Interessats enviar CV a.,."

Aquest anunci va aparèixer recentment a "La Vanguardia", una de les principals fonts de recerca de feina.

Altres anuncis, bastant més ambigus i no tan exigents, són del tipus Guanyi 250.000 pts. fixes al mes treballant còmodament des de casa que, només llegint-los o parlant amb algú -sempre hi ha algun conegut que n'ha fet cas-, se sap que, o bé és feina de comerciant 0 bé una enganyifa. Finalment hi ha el clàssic Si ets una Srta. jove i lliberal i, a més, tens bona presència, jTruca'ns! Guanyaràs més de 400.000 pts al mes que tots ja sabem del que es tracta.

El panorama descnt no és massa afalagador i, si de veritat volem aconseguir una feina, haurem de canviar de tàctica. Un dels phmers llocs on acudim és a la delegació de l'Inem del nostre districte. És una mica paradoxal ja que anem a inscriure'ns tot i estar convençuts que realment farà falta una conjunció de molts factors perquè l'Inem ens trobi feina.

• El s e c , una alternativa Quan el govern es va donar que l'Inem no era suficient per absorbir tota la borsa d'aturats, i que el cost d'aquests aturats era summament elevat, va ordenar fer una Reforma del Mercat de Treball. D'aquesta manera, es trencava el monopoli de l'Inem en la gestió de col·locació (llei 10/94 del 19 de maig de 1994) i es legalitzaven les empreses de treball temporal que, des de feia anys, treballaven al marge de la llei. Gràcies també al trencament d'aquest monopoli va néixer el Servei Català de Col·locació (SCC), un Inem a la catalana.

El SCC intenta facilitar la feina, en tots els sentits, als demandants de treball. Així, per inscriure-s'hi, podem escollir entre anar als terminals del Servicaixa, a qualsevol

RUBEN PÉREZ

• Dues opcions diferents, privada i pública, per accedir a un lloc de treball centre col·laborador de formació ocupacional o a algun dels punts d'informació de la Generalitat de Catalunya.

• Les ETT, una altra via Si amb el SCC no trobem feina, no tirem la tovallola. Encara no. Abans, hem d'esgotar totes les possibilitats i per això cal que anem a les Empreses de Treball Temporal (ETT). No perdrem res. El no ja el tenim.

Les ETT només poden contractar en quatre casos molt concrets: per la realització d'una obra o servei determinat: per fer front a les exigències circumstancials del mercat, ja sigui acumulació de feina o excés de demandes; per substituir a treballadors de l'empresa amb dret a reserva del lloc de treball; per cobrir de forma temporal un lloc de treball permanent

mentre duri el procés de selecció o promoció.

Inscriure's a una ETT és ben senzill. Només cal que ens adrecem a qualsevol delegació amb el nostre currículum i una foto tamany carnet (fotocòpia en color també val). Allà et fan omplir una fitxa i, quan els hi va bé, et criden per fer una entrevista.

De vegades t'avisen de seguida per fer-la; altres cops, passen vàries setmanes i també es dóna el cas, per què enganyar-nos, que no et truquen ni et diuen res. Aquest cop, però, juguem amb l'avantatge que, com que hi ha moltes ETT (a Catalunya n'hi ha més de 100, una tercera part de tot l'Estat Espanyol), a quantes més estiguem inscrits, més possibilitats tindrem percomençar a treballar.

Si finalment obtenim un lloc de treball a través d'una ETT, abans

de signar el contracte haurem de tenir clares unes quantes coses.

Que ens pagaran per hores treballades i que el sou que ens paguin dependrà de la categoria de treballador on se'ns inclogui. Que aquesta remuneració inclourà la part proporcional a les pagues extraordinàries, als dies festius i a les vacances. Que com a màxim podem treballar 40 hores per setmana i que el nostre horari dependrà de l'empresa per a qui treballem. Que l'hora extraordinària se'ns retribuirà un 10% més que l'ordinàha i que el valor hora nocturn (de 10 de la nit a 6 del matí) serà un 25% superior a l'hora ordinària. I que al finalitzar el contracte se'ns abonarà una indemnització (12 dies de salari per any treballat). També hem de saber que l'ETT ens exigirà que li entreguem, setmanal o mensual-

Les anomalies de les ETT • Les ETT encara no fa dos anys que estan legalitzades però tenen més de deu anys d'existència, deu anys en què han estat actuant al marge de la llei. I ha estat en la il·legalitat on moltes (les grans ETT, d'implantació a Europa, evidentment no) han desenvolupat bona part de la seva activitat. Moltes, han actuat sense comptar amb la corresponent autorització administrativa i han ofert els seus serveis com si fossin ETT autoritzades. Aquestes empreses, sovint, han contractat treballadors temporals sense que es donés una estricta situació cojuntural.

També s'han donat casos de grans empreses que han creat les seves pròpies ETT per tal de reduir el sou dels seus empleats. I situacions on als contractants se'ls hi ha aplicat el conveni sectorial de les ETT, amb condicions molt inferiors a les dels convenis de les empreses on presten els seus serveis, per abaratir els salaris I crear competència entre el sector.

Davant d'aquestes situacions els sindicats han reaccionat de l'única manera que ho podien fer: amb ràbia i contundència. Els sindicats denuncien, en primer lloc, que de tots els contractes eventuals que es fan, un 30% siguin fraudulents; i en segon lloc que aquests contractes temporals, lluny de ser excepcionals, tal i com s'havia pactat quan es va reformar l'Estatut dels Treballadors, s'hagin convertit en la norma general i actualment suposin el 94% de tots els contractes que es signen.

Pels sindicats, les ETT són una de les principals causes de la temporalitat. Comissions Obreres de Catalunya sosté que el repartiment del treball ha d'arribar, entre d'altres mesures, amb una reordenació dels horaris laborals. I creu que la creació de llocs de treball s'ha de fer amb una política industrial activa i una inversió amb altres sectors. No pas amb treball temporal, que és sinònim de precarietat.

ment, un comunicat amb les hores treballades, ja que controla la nostra activitat.

L'opinió que suscita l'aparició de les ETT per als qui busquen feina és molt diversa. La que subscriu, es queixa de la diferència salarial tan elevada que hi ha, entre si contracta una ETT o si ho fa una empresa directament. En el seu cas, fent exactament la mateixa feina, cobrava 50.000 pts. menys a través de l'ETT. Un altre cas de d'insatisfacció és el del Daniel Salmerón, estudiant de Psicologia i treballador d'una ETT fins fa poc.

"Sense avisar ni res" explica "un divendres al migdia va venir el responsable de l'empresa on treballava i em va dir que ja no calia que tornés el dilluns". El Dani va anar a demanar explicacions a l'ETT que el contractava i allà li van dir que l'empresa usuària pot decidir en qualsevol moment si necessita o ja no necessita al treballador.

Al costat d'aquestes opinions, hi ha veus que s'alcen defensant les ETT. Són aquelles persones que consideren que és millor tenir una feina, encara que sigui temporal, que no tenir-ne cap. Encara que serveixi per maquillar les xifres de l'atur.

Totes les iniciatives que contribueixin a fomentar llocs de treball s'han de potenciar. I si les ETT aconsegueixen revitalitzar el mercat laboral, benvingudes. Però abans hauran de corregir molts punts del seu funcionament, sobretot aquells que perjudiquen al treballador que, lluny de contribuir a la millora d'aquest sector, l'enterboleixen encara més.

BARCELONÈS

Maig-Juny de 1996

/

INFORMÀTICA

EXPOSICIONS

REVISTES

Navegar per Barcelona

La construcció de la Barcelona contemporània

Mobilitat sostenible

MARTA BACH

Si fins ara la ciutat de Barcelona ha estat motiu d'inspiració per a la creació literària, la producció de pel·lícules, la concessió de premis, l'organització de trobades diverses etc, a partir d'ara també se l'ha pot conèixer a fons gràcies als avantatges de les noves tecnologies.

Certament, navegar per Barcelona en els darrers temps no només resideix en sortir a la mar en vaixell o tastar el nou recorregut de les golondrines.

També es pot fer una navegació d'allò més didàctica i una bona capbussada en les ofertes Culturals, ocioses i de consum de la ciutat gràcies al ("D-ROM Imatges de Barcelona ", que va sortir al mercat el passat dia de Sant Jordi.

Aquesta iniciativa que mostra Barcelona a través d'un còctel combinat d'imatges, música, textos informatius i un disseny atractiu, ha comptat amb col.laboradors excepcionals. Així, la relacions Públiques Dolly Fontana, entre d'altres personalitats, presenta l'apartat de Barcelona per la nit; la periodista Montserrat Minobis xideopresenta l'apartat de nuljans de comunicació i Antoni Negre, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació fa cinc cèntims de l'oferta d'establiments que ofereix la ciutat.

Imatges de Barcelona es pot consultar permanentment a I ¥

MARC ANDREU

Després de molta expectació, des del 5 de juny perfies pot veure al Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat l'exposició fiorce/owa Contemporània, 18561996. Seguint un criteri narratiu i cronològic, la mostra explica la construcció de la ciutat i l'evolució dels seus habitants des de l'enderrocament de les muralles fins a l'actualitat. A partir de material original plànols, manuscrits, cartells, objectes de l'època, testimonis-, acompanyat de dades i fets sobre la població de Barcelona fotografies, àudio-visuals, gràfics-, es descriu i explica la forma de la ciutat com a fruit d'una successió de projectes, a la qual se superposen altres circumstàncies i

Nou Barris i un anglès

Fitxa tècnica Títol: Imatges de Barcelona Espai del programa: 530 Mb Duració total: 4 hores Idiomes: català, castellà i anglès Fotografia: 400 imatges aproximadament Música: 60 composicions 1 hora duració total Text: 100 textos informatius PVP: 4.950 ptes.

REDACCIÓ

Amb aquest títol, el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i una portada de Mariscal, el novembre de l'any passat va aparèixer el primer número (i per ara únici de la revista de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (Ptp). Nascuda amb voluntat de difondre les idees de renovació ecològica imprescindibles per aconseguir una ciutat i un transport de la ciutadania i les mercaderies plenament sostenibles, aquest número de Mobilitat Sostenible publica íntegrament, en català i en castellà, una col.leccio de vuit documents "Per un transport humà i més ecològic", editats per la Federació Europea del Transport i el Medi Ambient.

Els textos scin interessants perquè a banda de donar pautes pràctiques sobre com, per exemple, promoure l'ús de la

NooïlJdad sosteniblE

REDACCIÓ

•t^i^í^^'Mr, ^^..yíjit^it'ï •m'r:t^mii'<i'-'t^

MALA SOLUCfGK:» a^Míno,

CGCB

•

Monges cremades a la Setmana

Tràgica

informacions -tècniques, econòmiques, demogràfiques, històriques i geogràfiques-.

Com diu el mateix comissari de l'exposició, Josep Lluís Mateo, Barcelona Contemporània "és un treball col.lectiu" que ha comptat amb la col.laboració de reconeguts professionals i

Fins a finals de juny es pot veure a la Fundació Tàpies el treball del fotògraf anglès Craigie l·Iorsíïeld, que durant dos anys ha recorregut amb la seva camera els barris de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró. La mostra, amb una cinquantena de fotografies, també recull, entre d'altres, imatges del mercat de Sants i dels terrats del Raval.

Anar a veure aquesta exposició és un exercici de curiositat pels qui viuen en els barris retratats. I pels qui no els coneixen, una bona manera d'apropar-s'hi. Es l'allra cara de la ciutat. De totes maneres, les fotografies de Horsfield no substituiran mai les impressions d'una passejada viva i en directe pel nord perdut i oblidat de la ciutat.

círtulatf^Q en un tràmporte caduco ^^^r'^:-.- y^^^'- "'^fv^í..' ?? '"^J^^^^-Y'

-£^ m

bicicleta o la gasolina ecològica, es comparen experiències concretes de diferents ciutats europees.

tblAbLIMtNTb

LLIBRES

La litúrgia de la lluna plena i la perruqueria

El personal polític de l'Ajuntament de Barcelona (1877-1923) Cèlia Cafiellas i Rosa Toran Barcelona, 1996 Abadia de Montserrat

MARTA PLUJA

través d'Internet. A més, una bústia de correu electrònic, Email, possibilita el feed-back entre el visitant i Imatges de Barcelona. En definitiva, tot està pensat per a qui, sense Sortir per la porta ni moure les cames, vulgui fer una passejada per Barcelona i recuperar espais oblidats tant sols usant les mans i els sentits.

ciutadans estretament vinculats a la ciutat.

Entre d'altres, i cadascú a la seva manera, l'antropòleg Manuel Delgado, el geògraf Tomàs Vidal, el geòleg Miquel Sanz, l'economista Fabià Estapé, l'urbanista Albert Serratosa, l'arquitecte Oriol Bohigas, el periodista Josep Maria Huertas o el dirigent veïnal Andrés Naya han aportat el seu gra de sorra a l'exposició. Una exposició extensa, interessant i també polèmica, perquè en algun moment reivindica els elements positius de l'urbanisme franquista i dels polígons construïts, sense condicions ni miraments, per allotjar la població immigrada; aquells barris perduts en la perifèria de la ciutat que van veure néixer el moviment veïnal. Aneu-hi i jutgeu vosaltres mateixes i mateixos. Teniu gairebé tot el temps del món, perquè la mostra romandrà oberta fins la tardor de 1997. Per horaris i preus consulteu la cartellera, però sapigueu ja que l'exposició està tancada tots els dilluns no festius i la setmana del 29 de juny al 5 de juliol, que coincideix amb el congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes que se celebra a Barcelona.

h

Fa una anys que l'actual regidora per la Igualtat del barri de La Ribera, Llum Ventura, va obrir la seva perruqueria del carrer de l'Argenteria. Ja llavors va apostar per una línia innovadora, però, això sí, lluny de la fredor avantguardista a la que estem acostumats.

El seu local és "divertit", com defineix la seva propietària. Una barreja de modernor, romanticisme i amb un cert regust dolç, gairebé infantil. Igual que els murals que embelleixen les parets de la perruqueria. És tan pintoresca com el barri on està situada, "el millor barri de la ciutat", diu la Llum.

L'esperit de la Llum Ventura ha estat sempre emprenedor, i ara s'ha nodrit d'una tradició ancestral per seguir amb els seus principis vanguardistes. De tothom és sabut que tallar-se els cabells en lluna plena els fa créixer més l'àpid i més forts. Doncs bé, aprofitant aquest ingredient de la saviesa popular, La Pelu obre totes les nits de pleniluni des de l'abril fins l'octubre. I obre, no només al servei dels cabells, sinó fent de cada vetllada una festa, en el que anomenen "Les Nits Temàtiques"; D'una a dues de la matinada, la màgia, l'erotisme, els tatuatges, els colors al cabell o la cultura "rasta", entre d'altres, tenen una cita en aquesta peculiar perruqueria. Tot mentre et fan un pentinat a l'última i amb una copa als dits.

il^^^B^lBBBi^^^^i^BBI^9B

Historia y leyenda del Barrio Chino Paco Villar Edicions La (Campana Barcelona, 1996 El Modernisme a Horta Desideri Díez Barcelona, 1996 Ajuntament de Barcelona Imatgeria festiva de Ciutat Vella Xavier Cordomí Barcelona, 1996 Ajuntament de Barcelona

RUBEN PÉREZ

A La Pelu et pots pentinar

de nit

El que pretén la Llum Ventura és la integració del seu propi espai en l'esbojarrada harmonia del barri. I si quan va obrir les portes. La Pelu ja va atraure els més moderns de La Ribera, ara els ha tocat el torn als noctàmbuls. Quins seran els propers a deixar-se seduir?

El Poble Sec Roser (íarcia i Josep Fabra n" 6 col.leccio "Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc" Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc Biografia de la Diagonal Lluís Permanyer Barcelona, 1996 Edicions La Campana 1800 pessetes

PUBLICITAT

M a i g - J u n y d e 1996

"Turquia està obligada a canviar"

-•HiSiíf

^ i^

II999

E N T R E V I S T A A YAÇA KAYA, P R E S I D E N T DEL P A R L A M E N T K U R D A L'EXILI

ï

»>u

-*•

Coneix la nova Illacrua!

0 0 0

fflfff

Envia'ns 15 segells de 15 ptes. (225 ptes) í rebràs tot seguit el darrer número de la revista

1856

V- Q - L O

O £ 00

^ illacrua

CO (p —

c o

^

ACTUALITAT

I

A t T E R 11 A T I V I S

La r e v i s t a a l t e r n a t i v a d e l s P a ï s o s C a t a l a n s PI. Catalunya, 9, 4t, 08002-Barcelona Tel. ifax: (93)301 17 20

RESTRURHNTS

BRRCELONINS

RECOMRNRTS

•'' J /fr

/' ff

/Jf f // /.i

' / f f ^f /^'f

// f'.i/f)

f/f

y / / f'.i

J'f f

f/f

d^^o

F

Restaurante

,, r

ddvid

AMBOS MUNDOS COCINA RÀPIDA ESPECIAI.IDAD E N TAPAS VARIADAS PLAZA REAL, 9 - 10 08002-BARCELONA

(93) RESTAURANTE 317 01 66 H O S T A L · · · . . . 3 1 8 79 70

V^PM

Música de piano a les nits Avinyó, 9 - 08002 Barcelona Tel 318 79 86

EL ÚNICO DRUGSTORE DE LA CIUDAD * Dia y noche a su servicio. * Ràpido, desenfadado en ambiente, moderado en precio. * ÚNICO EN TODO, PARA TODOS, EN PLENA CIUDAD. * Su encuentro no debe ser en cualquier sitio, solo en DRUGSTORE DAVID. * Salón privado para fiestas o reuniones, con karaoke (capacidad màxima 45 personas).

EL DRUGSTORE, a todas horas fondues

Pi';»!

l

'

1

pastisseria ^ co 1^

l O !>ï

0)

<u

PERFUMERIA TABER Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA

ARrreSANA

SELECCIÓ

•cLESTEL,*

1

1 1 1

COMPRA - VENDA I.I.IBRES ANTICS GRAVATS - MAPES

S A N D0 VAL

MARQUÉS DE L'ARGENTERA, 19 08003 BARCELONA TELÈFON 268 17 81

A ^ - ^ Restaurante Marisquería .110 42 94 08003 Barcelona

'

y/ fi

i2fi PERFanTEMfï TÏÏBER 2s

E L BORN

CUINA CASSOLANA Argenteria, 53

í

J'ff/fl

TDA,<a318 82 30 CALL,3i5 OFIC,£230207 41

PASTISSERIA

13.00h. al.OOh de la MATINADA sense interrupció

Pg. de Isabel II, 14 08003 - Barcelona Tel. 319 3 0 3 3 - 3 1 9 2 9 5 0 Fax. 319 30 46

.'^)f/

.j C.) f/ / / f/.^

FILLS de M. SALA

Tuset. 19 - Tel. 2 0 9 6 9 5 8 0 8 0 0 6 BARCELONA

HORARI DE CUINA

f/c

Exposiciones permanentes de pintura Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

142è ANIVERSARI Llibreteria, 21 (Barri Gòtic) Tel. 315 12 57

EUSKAL ETX£i[ R

t

S

T

A

l

J

B

A

N

E

R

K A

RESIDÈNCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA

l

24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior Luz, sol, lerrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios Trato esmerado y familiar con personal cualificado '

Especialidad e n paellas y cocina marinera Cerrado miércoles ALMIRANTE CERVERA, 2 (BARCELONETA) Tel/Fax 221 50 62 08003 Barcelona

m

S

Banys nous, 19 08(H)2 - Barcelona Tel: (93) 317 51 46

Véala: le gustaré. Santa Otilia, 13-15 PLACETA MONTCADA, 1 - 3 08003 BARCELONA TELÈFON 310 21 85

La Rambla, 7-1.

(18002 Barcelona T e l l . : : i l 7 7.'>Kri - : j 0 2 ' t l Wl

T 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

ALTRES

Maig-Juny de 1996

ASSOCIACIONS

rTentiat^ Abatal, una Ong per ajudar Marcha contra el paro ikl lA als que pateixen ludopaties y por el empleo ABEI

ON ANAR NOM ADREÇA

^^ Mcr.diana 3*6 2on B uaü2.^ Barcelona

TELÈFON

Mr SA CivK-A l'I! s DMÍ. 1 s So^ IAI :>

MAHIINY

L'Associació Barcelonesa d'Ajut i Tractament a Ludòpates és una Organització No Governamental creada fa dos anys i mig -encara que amb un altre nom- per al tractament a les persones malaltes per ia seva addicció al joc. Actualment hi ha a Catalunya uns 180.000 ludòpates. Es defineixen així els que no poden controlar els seus impulsos cap els jocs d'atzar, malgrat els greus problemes familiars, econòmics, socials o laborals que això comporta. La mitjana d'edat dels 250 pacients anuals que te l'associació es de 21 anys.

D'aquests fii ha un 20 % que no se'n surten. Una condició indispensable és ésser conscient de la malaltia i voler-se curar, segons afirma Francesc Perendreu, exludòpata i president de l'associació. Encara que l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Dexeus -aquest

lii-iíi'.s

darrer privat- també tracten la malaltia, és completament insuficient.

Per això s'ha presentat un projecte no de llei al Parlament de Catalunya per a la descentralització d'infrastructures a tot el Principat. L'Abatal també sol·licita un major control de la publicitat del joc. Perendreu carrega contra l'anunci que passa Televisió de Catalunya de la Lotto 6/49. El motiu de la protesta és l'inacceptable incitació a no treballar que dóna a entendre el despertador que queda destrossat al caure des de dalt d'un edifici. Altres reivindicacions de l'associació són els augments de les sancions administratives als locals que deixin jugar als menors d'edat i la realització de campanyes de prevenció.

Un exemple seria posar a totes les màquines escurabutxaques un rètol que digués: "El joc pot crear

(^

ROS s e-^ s K ^ Assodació de Mestres Rosa Sensat

Escola de Català per a adults Juliol1996 Cursos intensius (nivells A, B, C i D i cursos específics) Enric Granados, 46, pral 08008 Barcelona Tel.: (93) 454 51 31

El viernes 19 de marzo. bien avanzada la tarda, la Marcha contra el paro y por un trabajo digno entraba en la plaza Sant Jaume de Barcelona acompaiïada por una manifestación de miles de ciudadanos y ciudadanas, rnuchos de los cuales -ademas de los marchantes- llevaban en sus cuerpos el cansancio de muchos kilómetros de caminata en un dia especialmente agotador.

Durante cinco días. atravesando distintas ciudades catalanas y los barrios de Barcelona, los participantes en la marcha, mayoritariarnente parados y paradas, han hecho oir su voz. sus razones y sus reivindicaciones ante muchos ciudadanos.

En todos los sitios. la marcha ha despertado simpatia y solidaridad.

Era lógico, ^.quién no tiene un familiar, un vecino o vecina, un amigo o amiga en paro o en contrato precaho? En todos lados, la misma exclamación, jya era hora!, jhay que hacer algol, jesta situación no puede seguir! Y una constatación: la juventud esta harta de no ver futuro, y como gritaban cientos de jóvenes estudiantes en Cornellà "después de estudiar, queremos trabajar", y no solo en Cornellà de Llobregat, la juventud se ha sumado sistemà-ticamente a la marcha

[^ if-f i j í 1 1 < ( .

• Les maquines escurabutxaques són un problema pels ludòpates addicció", a l'estil de com es fa en el tabac.

D'altra banda, Perendreu és crític amb la presència d'aquestes màquines als locals com els bars.

Per això figuren els espais destinats específicament al joc. A més, l'Estat Espanyol és l'únic que té les escurabutxaques també a dins el metro. A Catalunya hi ha un total de 14 loteries, quantitat que es considera excessiva. Espanya ocupa el segon lloc en diners destinats als jocs d'atzar -per darrera de Filipines i superen als EUA, que són tercers- amb 1.200.000 jugadors.

Així tenim que el 15 % són al Principat. Abatal també proposa que r i % dels beneficis del propi joc es destinin a l'assistència dels ludòpates.

Actualment estan en tràmit les sol·licituds de diverses subvencions a les Conselleries de Sanitat i a Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Abatal està en desacord com es fa la classificació dels ludòpates per part del govern, que és 0,8 % de patològics i un 2,4 % de problemàtics. L'associació creu que s'han de posar tots en el mateix sac. És a dir: tots com a patològics. De l'altra manera la Generalitat es desentén del tractament del 2,4 problemàtics. Aquest

31 Escola d'Estiu Rosa Sensat Del'l al12de juliol de1996 Escola del Treball lema general: Uegir i escriure al segle XXI Cursos • Debats • Tallers • Exposicions • Intercanvis...

Apunta-t'hi!

Truca'ns!

sol durar més o menys un any i mig de mitjana. El ludópata, però, no està curat fins passats cinc anys.

La resta dels partits polítics que configuren el Parlament donen suport moral a l'associació. Francesc Perendreu alerta del perill de l'extensió de l'ús d'ordinadors causada per la xarxa Internet. Els usuahs són un mercat potencial perquè un dia puguin ésser addictes.

Perendreu afirma també que si no es posen mitjans, en un termini de dos 0 tres anys podríem estar parlant d'un 5 % de la població catalana amb problemes de ludopatia.

1 \l i-.Si. l l i

1 h^í\ \ I n i H \ R i I I ONA iiver·^ilarw d ! sludis l· mpresan.'ils

w

3' ESCOLA D'ESTIU PER A ENTITATS D'ECONOMIA SOCIAL Barcelona de l'I al 12 de juliol de 1996

CIES y) Centre d'Iniciatives * de l'Kconomiíi Social

La 3' Escola d'estiu per a Entitats d'Economia Social, és una activitat coorganitzada per l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Iniciatives de l'Economia Social (CIES), i està orientada a la formació de directius, quadres i membres d' entitats sense ànim de lucre i d'institucions privades amb objectius socials, com també personal de les administracions públiques que tinguin relació amb aquestes entitats i institucions Informació i matricules:

Espai docent:

Centre d'Iniciatives de l'Economia Social Rosselló, 416, ler-S" 0802S Barcelona.

Tf. 436 3102 Fax. 466 22 90

Escola Universitària d'Estudis Empresarials, Universitat de Barcelona Av. Diagonal, 696. 08034 Barcelona.

Horari: De 16h. a20ti C U R S O S

I.- COMUNICACIÓ COM A INSTRUMENT DE GESTIÓ A LES ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE (ESAL's)

V.- TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES DE NEGOCIACIÓ.

Sra Carme Garcia Ribas, Llicenciada en Ciències de la Informació, Professional de radio i televisió Cap gabinet de premsa Dies: 1,3 i 5 d e juliol Preu: 1 2 . 0 0 0 -

Sr Eduard Resbler Grabulós, Professor del Departament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona.

Dies: 8, 9, 10, 11 i 12 de juliol Preu: 20 0 0 0 -

II.-COMUNICACIÓ VERBAL, COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ ESCRITA.

VI.- EL VOLUNTARIAT: PROMOCIÓ I ORGANITZACIÓ.

Sra Carme Garcia Ribas. Llicenciada en Ciències de la Informació.

Professional de radio i televisió Cap de comunicació gabinet de premsa Sr Carmelo Pinto Baró. Llicenciat en Antropologia Piofessor del Departament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona Dies; 2, 4 , 9 , 11 i 12 de juliol Preu: 20 000 •

lli.- MECENATGE EN EL SECTOR FINANÇAMENT DE LES ESALs.

SOCIAL

I EL

Dies: 1. 3. 5, 8, 10 i 12 de juliol Preu: 24 000 - EL LOBBY C O M A TÈCNICA D'INFLUÈNCIA Sr. John Casey, Doctorat en Ciències polítiques pei la Universitat Autònoma de Barcelona - OBTENCIÓ DE FONS PÚBLICS Sr. Francesc Freixa Font. President de l'Associació d'Entitats pel foment del Terreny d'Acampada de Catalunya - M E C E N A T G E E M P R E S A R I A L E S T R A T È G I A COMPETITIVA RESPONSABILITAT SOCIAL. C Ò M FER-HO COMPATIBLE? Sr Ramon Guardia Massó. President de Valores & Marketing - taula rodona:

Còrsega, 271, baixos 08006 Barcelona lel.: (93) 2370701 Fax: (93) 415 36 80 Etnai: rMnsal@pangeaxirg

por cuanta ciudad se ha pasado.

No nos hemos lirtiitado a caminar, y a denunciar la situación del paro, también hemos trasmitido a los representantes de los ciudadanos. desde el mas modesto ayuntamiento. al de la ciudad de B a i c e l o n a , nuestras preocupaciones. nuestras exigencias tormuladas en la Caria de Derechos de las oersonas en paro, y nuestras alternativas.

La gran mayoría de admmistraciones iocaies, han rocibido a los representantes de la marclia y han expresado su solidaridad mediante mociones escriias o verbales, votadas algunas por u n a n i m i d a d . Han dado un importante apoyo logístico, comida y aiojamiento. sin ei cual la realización de ia marcha hubiera sido mas difícil.

Y. lo que es mas importante. tras las entrevistas se han abierto vías de dialogo entre representantes municipales y los movimientos sociales para encontrar colectivamente soluciones al primer problema de nuestra Sociedad. Soluciones que, en gran medida, exigen cambios de política econòmica y de gestión que escapan al àmbito de decisión municipal, y que por tanto deben ser exigidos al gobierno de la Generalitat y del estado.

Experiències

rellevants

de mecenatge

I

Sr Antoni Bruel Carreras, Coordinador General de Cruz Roja Espatia Dies: 1 i 2 de juliol Preu: 8 000 -

Vil- EL MARKETING EN L'ÀMBIT DE LES ESALS. Sr Juan Antonio Chiva Planas, Professor de Marketing de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dies: 1, 3 i 5 d e juliol Preu: 12 0 0 0 -

VIII.- COMPTABILITAT FINANCERA I PRESSUPOSTOS. COMPTABILITAT ÈTICA I BALANÇ SOCIAL. Sr Joan Antoni Abad I Ribalta. Professor titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona.

Auditoi i Censor Jurat de Comptes Dies: 2, 4, 9 i 11 de juliol Preu: 16 0 0 0 -

IX.- LA FISCALITAT EN L'ÀMBIT DE LES ASSOCIACIONS I FUNDACIONS. Sra Dolors Deparlamenl Tributari de Universitat de Dies: 10, 11 i

Torregrosa Came, Professora de Dret Tributari del d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Barcelona 12 de juliol Preu: 12 0 0 0 -

empresarial.

IV.- LIDERATGE I DINÀMIQUES D'EQUIPS DE TREBALL Sr Eduard Resbler Grabulós, Professor del Oeparlament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials d e la Universitat de Barcelona Dies: 2, 3, 4 i 5 de juliol Preu: 16 000 -

X.- LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ EN L'ORGANITZACIÓ DE LES ESALs. Sra W Àngels Gil Eatallo, Professora titular de la Universitat Pompeu Fabra i Directora dels Estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya.

Dies: 8, 10 i 12 de juliol Preu: 12 0 0 0 -

ACTE DE CLOENDA. LLIURAMENT DE CERTIFICATS I CÒCTEL Dia 12 <i les 20 hores

UNA ECONOMIA

AL SERVEI

DE L 'INTERÈS

SOCIAL

VEÏNS

Maig-Juny d e 1996

Manifest per la defensa i millora del sistema sanitari públic Estem vivint una gran ofensiva contra el sistema sanitari públic, que es concreta en el fet de no voler destinar els recursos suficients a la cobertura dels serveis bàsics per a la població. Mentre Europa hi destina més del 8 % del PIB. Espanya només hi dedica el 7 % (cosa que representa una diferència d'uns 500.000 milions de pessetes), sent de tots conegut que Catalunya és dels territoris on menys diners per habitant s'hi destinen del conjunt de l'Estat.

La reforma de la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) accentua la disminució del control públic i les tendències de pnvatització de la gestió de la sanitat, transforma al Servei Català de la Salut (SCS) en un ens públic sotmès al dret privat amb la intenció de disminuir el control públic de les seves actuacions. Produeix, de fet, una delegació de les responsabilitats de l'Administració, que passa a tenir una simple responsabilitat subsidària dels gestors pnvats, i dilueixen el seu paper de garant d'una assistència sanitàna pública i de qualitat.

Les entitats sotasignants hem acordat crear una plataforma en defensa del sistema sanitari públic, solidari, universal, suficient, eficient i humanitzat, mitjançant la participació efectiva de la població a través de les associacions d'usuaris, de veïns i de professionals, i resta oberta a totes les entitats cíviques que s'hi vulguin adherir.

Denunciem:

Reclamem:

-^ La manca de voluntat política de destinar els recursos suficients per a la sanitat pública.

-^ La introducció de l'ànim de lucre en la gestió dels serveis sanitaris (amb els perills que representa per l'equitat i la qualitat del servei).

--> L'endarreriment de la reforma de l'atenció primària (després de 10 anys només el 56 % de la població està coberta pels equips d'atenció primària).

-~> L'endarreriment en el desplegament de la xarxa de salut mental (mancança d'institucions obertes, centres de dia i pisos assistits ...).

- > L'important dèficit de recursos socio-sanitaris per a la gent gran (residències, hospitals de is, atenció domiciliària). > La irracionalitat de la despesa farmacèutica (manca de control de la prescripció, submissió als interessos industrials, monopoli de les farmàcies).

-> La inoperància dels Consell de Salut de les regions sanitàries i l'endarreriment de la constitució dels consells de participació dels sectors sanitaris (sis anys després de l'aprovació de la LOSC).

--> Les mesures de diversificació de l'assegurament obligatori dels treballadors, en companyies d'assegurança privades.

-^ La derivació d'activitats als serveis i hospitals privats que provoca una manca greu de recursos a la xarxa d'hospitals d'utilització pública (XHUP).

--» La sanitat pública, gratuïta i de cobertura universal.

-^ Finançament suficient del sistema sanitari públic, amb assoliment del nivell mitjà dels països europeus.

-^ Desenvolupament total de la reforma de l'atenció primària, de gestió pública, d'acord amb el seu esperit inicial.

-^ Creació i dotació suficient de recursos d'atenció de salut mental, potenciant l'atenció en institucions obertes.

--^Dotació suficient de serveis sòciosanitaris, potenciant l'atenció a domicili.

-> Racionalització de la despesa farmacèutica, potenciant la prescripció de productes genèrics i de medicaments d'alt valor intrínsec.

-> Augment del servei de farmàcia, tant en horari diürn com en guàrdies nocturnes, estenent la cobertura a tot el territori.

---^ Manteniment del sistema sanitari públic de Seguretat Social en tant que dret, restant com a complementàries la resta d'assegurances privades, amb gestió democràtica i sense ànim de lucre.

-^ Consolidació de la xarxa d'hospitals comarcals i adequació dels equipaments d'hospitals públics a les necessitats de la població.

- > Constitució dels òrgans de participació als sectors sanitaris i ampliació de la participació als òrgans de direcció del SCS de les forces socials i dels usuaris, així com la constitució dels consells de salut a les àrees bàsiques de salut, amb participació d'usuaris, professionals i organitzacions veïnals.

Proposem al conjunt de la població la potenciació dels moviments i organitzacions d'usuaris, com a mecanisme de defensa de la sanitat pública, gratuïta, equitativa i de qualitat.

PHCENIX DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS DIBUJOS DISCOS ETC...

CAMISETAS PU8LICIDAD PARA EMPRUAS, CLUBS, COUCIOS, ASOCIACIONU DE VECINOS, «te...

100 Unidadeí: 2S0 Pías. 500 Unidades: 22$ Ptas.

I LOOO Unidades: 200 Ptai. [stampodo I color induido, Surtído dt Corras, Bofsat, Sudodtras, Toallaí, Polos....

AL M O M E N T O 1 CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR 1 . 2 0 0 Ptds.

Gorra: 9 5 0 Ptas.

P H C S N I X Tel. 454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

Vida per Can Fabra La coordinadora d'entitats vol conservar la fàbrica per a equipaments socials i culturals ,SANT ANDREU FM.A.

Centenars de veïnes i veïns de Sant Andreu van participar el passat 19 de maig en la festa organitzada per reclamar l'ús públic de l'edifici industrial de Can Fabra.

Encara que l'enorme plaça on es va celebrar la diada festiva va ser difícil d'omplir, un bon grapat de gentvapodergaudirdel bon temps i de les activitats que es van fer al llarg del matí. Botifarrada per esmorzar, pintada de murals, ballada d'esbarts, sorollosa tamborinada diablesca, animació infantil i un vermut popular van aplegartothom qui va voler. L'objectiu: reivindicar Can Fabra com a equipaments socials i culturals. En el marc de la festa, a la plaça de Can Fabra les entitats que van voler van instal·lar paradetes informant de les seves activitats.

Més de quaranta col·lectius i associacions s'han agrupat en la Coordinadora d'Entitats de Sant Andreu de Palomar per Can Fabra amb l'objectiu, primer, d'evitar l'enderrocament de la vella nau industnal i. segon, prèvia rehabilitació, d'ubicar-hi equipaments socials i culturals per al barn. Després que en els darrers contactes entre

DOSSIERS B A D C E I O N *

RUBEN PÉREZ

Les entitats de Sant Andreu reivindiquen l'antiga fàbrica responsables polítics del Districte i l'Associació de Veïns de Sant Andreu no es tragués l'aigua clara sobre el futur de Can Fabra, veïns i entitats van decidir passar a l'acció. Així, sota el lema "Viu Can Fabra" s'ha iniciat una campanya ciutadana de la qual la festa del 19 de maig passat ha estat l'acte més significatiu fins ara. La recollida de signatures és l'altre instrument de participació popular engegat pels veïns.

A la seu del Districte els dos regidors (Eugeni Forradellas i Ernest Maragall) sembla que no

s'acaben de posar d'acord, i mentre un diu que no hi ha cap problema i ja dóna per feta la rehabilitació de Can Fabra, l'altre no s'acaba de definir i insinua que les dificultats pressupostàries aconsellen el seu enderrocament. Tot plegat, confusió que ha tret els veïns al carrer, per si de cas. I és que en el seu dia precedents de lluites com la de les Cotxeres de Sants o la de Can Felipa a Poblenou (que a Sant Andreu posen com a exemples) van acabar bé però van requerir la pressió ciutadana.

ASSOCIACIONS

El Libro Rojo de las Asociacioncs de Vecinos Vi'finos de un barriu. dlidaftanoK de una

movimiento para la aüidad de la vida C.WE. l-.^'B V eiiuipii

RUBEN PÉREZ

Un aclariment La Favb, la seva junta o la seva assemblea, no son coautors del "Libro Rojo de las Asociaciones'. El treball és un encàrrec de la Cave a un grup d'estudiosos. Lamentem que e la portada de l'edició realitzada per l'Ajuntament de Barcelona aparegui la Favb, doncs això dona lloc a confusions.

Cara i creu al Turó El 26 d'abril passat mentre les autoritats començaven l'enderroc del primer bloc del Turó de la Peira afectat d'aluminosi, alguns veïns es manifestaven per exigir la remodelació del barri. L'Associació de Veïns va fer pública el mateix dia una nota en la que manifestava que: "la liberación y posterior entrega de este terreno a Incasoi acelerarà el proceso de nuevas construcciones de viviendas. Es un avance en la dura lucha que estamos desarrollando por conseguir viviendas dignas". A partir del mes de novembre començarà la construcció de 220 habitatges al solar que avui ocupa l'edifici aluminòtic.

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08)

Ràdio Pica 96.3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0 (420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 91.6 (345 74 24)

ha Vtm àol

CARRER

Maig-Juny de 1996

VEÏNS

Acord entre Ajuntament i Diputació per obrir d'urbanització comra ei prodel jecte carrer Joan Güell al públic el parc de la Maternitat SANTS LES CORTS

ILORENA VAN DEN BEHG

| j . BELMONTE / J. CARBONELL

La marató per l'obertura al públic del nou parc urbà de la Maternitat arriba a la seva recta final. En un termini màxim de dos mesos, segons ha dit el regidor de Les Corts, Miquel Llongueras, s'inaugurarà oficialment una gran zona verda de prop de 70.000 metres quadrats situada entre els carrers Maternitat, Sabino de Arana, Mejía Lequerica i Travessera de Les Corts. L'acord entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona tia permèsfinalmentdesbloquejarun projecte que es va iniciar farà quasi deu anys amb la demolició del mur que envoltava el recinte.

El Pla Director del 1985 va aprovar la construcció a càrrec de la Diputació d'un gran parc urbà dins l'àrea d'equipaments de la Maternitat. La llum verda a les obres d'execució es va donar finalment dos anys després. El 7 de maig del 1987, poc abans de les eleccions municipals, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president de la Diputació, Antoni Dalmau, iniciaren simbòlicament les obres. Les queixes dels veïns afectats i el fet que alguns edificis del parc fossin ocupats pel COOB amb motiu dels Jocs Olímpics van paralitzar les obres temporalment. El projecte, amb un pressupost de 171 milions de pessetes, preveia l'enderrocament del mur perimetral, substituïnt-lo per l'actual reixa que permet veure l'interior del parc, la recuperació de massa forestal i la creació d'una zona d'aparcaments tocant al carrer Maternitat, entre d'altres reformes.

El Parc de la Maternitat va tornar a l'actualitat l'any passat, amb

V't ï ','• K : '

'

'

' ' I. -

•'

El parc de la Maternitat: setanta mil metres quadrats de verd un nou Pla Especial aprovat el mes de maig. Com a novetats importants, el nou pla preveia la creació d'un eix vial que unís Sabino de Arana amb Travessera de Les Corts i l'ampliació de la Casa Provincial de la Maternitat, a més de la construcció d'un nou edifici a la zona central. Els veïns afectats van constituir la Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica i van interposar un recurs en contra de l'obertura del vial, ja que segons diuen, aquest pas no milloraria la circulació i el seu carrer perdria la tranquil.litat habitual. Per la seva banda, l'Associació de Veïns de Les Corts va presentar una protesta formal a la Seu del Districte en contra de l'augment d'edificabilitat del sòl i per la indiscriminada tala d'arbres per construir-hi places d'aparcament.

L'Institut de Parcs i Jardins de

districte de Les Corts- no es posessin d'acord.

Les obres de construcció d'un nou pavelló a la zona central van ser interrompudes durant un temps per Miquel Llongueras ja que no disposaven de la llicència d'obres majors, aleshores en tràmit. El pla sobre el nou parc urbà s'ha dividit en dues fases. Després de l'acord entre les parts afectades, el primer pla referit a la Maternitat serà una realitat en un curt termini de temps.

El segon, sobre l'Institut Frenopàtic Tomàs Dolsa, s'ha de redactar i aprovar, i encara no s'han fixat els terminis d'execució.

Els veïns estan ara a l'espera de quines alegacions es recolliran. La preocupació més gran es la construcció d'un edifici a la zona central del parc. El regidor, Xavier Cases, s'ha compromès a fer una reunió amb la Favb.

La Maria i en Bernat pariran un lloro gegant

PORTA

.POBLENOU

! Habitatge social i L'Ajuntament va aprovar el 17 { de maig el Peri del barri de I Porta. L'actuació prevista I inclourà la construcció d'uns ' 800 pisos. L'Associació de I Veïns de Porta reclama que els I nous habitatges siguin I assequibles però no socials, i el I president del Districte de Nou 1 Barris, Antoni Santiburcio, ha I assegurat que gaudiran d'algun j tipus de protecció oficial. i

Barcelona va presentar dos informes en els quals s'assegurava que els til.lers tallats "estaven malalts", tot i que el primer es va redactar posteriorment a la tala. Pel que fa a l'obertura del vial, el regidor de Les Corts, Miquel Llongueras, assegura que "de moment no es durà terme, i que en tot cas serà un pas de vianants".

Els veïns estan satisfets amb la negativa a la construcció de l'eix circulatori, tot i que la seva demanda principal és que es dugui a terme el pla inicial del 1985. La protesta veïnal ha fet que les obres hagin estat aturades durant més d'un any, a causa del recurs interposat per la Coordinadora. Un document del llavors regidor de Planejament, Antoni Luchetti, especificava que no s'iniciarien les obres fins que totes les parts implicades -Ajuntament, Diputació, veïns i el

Un grup de veïns de Sants ha creat una comissió per tal d'aconseguir que el passatge Serra i Arola es converteixi en zona de vianants, tal com preveia el projecte d'urbanització del carrer Joan Güell contemplat en el Pla Especial de 1988.

El fet de que recentment el Consell Municipal de Sants-Montjuïch hagi determinat que el passatge sigui obert al trànsit no té cap explicació, segons asseguren els veïns. L'obertura del passatge suposaria la interrupció del passeig arbrat previst al carrer Joan Güell i dificultaria l'accés dels vianants a l'escola, l'ambulatori i la biblioteca que es projecten construir. Segons un portaveu dels afectats, Miquel Martínez, la decisió del Consell Municipal de Sants-Montjuïch no té cap lògica i afirma que els membres del Consell "moralment i filosòficament" estan d'acord amb ells, però que es tracta d'una "decisió política molt tancada" i difícil de rectificar.

Des del disthcte de Sants s'assegura que l'obertura del passatge Serra i Arola no modifica de forma rellevant el passeig projectat al carrer Joan Güell i que no obstaculitza la circulació dels vianants.

L'únic compromís que s'ha ofert es que, un cop es finalitzin les obres, -d'aquí un any més o menys- el Consell preveu fer un pla de viabilitat per tal d'estudiar la conversió de! passatge en zona de vianants.

Però els veïns no han acceptat la proposta.

De moment, la comissió d'afectats per l'obertura del passatge ja ha recollit 1200 firmes de protesta i està batallant amb diverses institucions per tal de fer-se sentir El portaveu dels afectats, Miquel Martínez, demana més recolzament, tant dels partits polítics com de les associacions de veïns.

FMARC ANDREU

CASC ANTIC

I ; ;

Més sobre el Born Les entitats impulsores de la campanya "El Born obert al barri" continuen les accions per 1 reclamar l'obertura de l'antic ' mercat central. A principis de I setembre aprofitaran la festa I major de la Ribera per fer-se i ressò de la seva demanda. La ' campanya per la recuperació i del Born es ! clourà el 31 d'octubre amb la j celebració d'una castanyada ! popular.

El lloro del Poblenou

De ben segurque si us diuen que la Maria i en Bernat tindran un fill no us estranyareu de res. És ben normal que una parella vulgui tenir criatures. Però el que no trobareu tan normal és que la descendència sigui un lloro. Ja se sap, la parròquia de seguida s'escandalitza, i en un barh com Poblenou una notícia d'aquest tipus correria com la pólvora: "La Maria i el Bernat pahran un lloro!", podria dir algun esverat. I ningú entendria com una parella nascuda I casada per l'església protagonitzava un episodi de zoofília. Res d'això ha passat encara, però el procés de gestació ja ha començat. El que passa és que no té les connotacions de culebró que esmentàvem abans.

El lloro del 36. Aquest és el nom del gegantó que vol construir la Colla de Gegants del Poblenou. La família fins ara formada pel Bernat, la Maria i sis fills nans i juganers

una mica cap-grossos tindrà un nou integrant, que no és un lloro perquè sí. El lloro del 36, conegut al Poblenou, existia de veritat i habitava en una coneguda botiga de vins i licors del carrer Taulat. Fa anys, davant de la botiga sortia el tramvia 36, que recorna l'avinguda Icària i arribava fins la plaça Palau.

Doncs bé, la història explica que el lloro, en ei seu afany imitador, es va arribar a convertir en cap d'estació que anunciava la sortida del tramvia fent sonar un xiulet.

Per poder finançar el lloro els geganters del Poblenou van fer el passat 12 de maig una cadena de duros per la Rambla del Poblenou.

Van recollir algunes desenes de milers de pessetes. I encara que això soni a molt, no n'hi ha prou.

Perquè fer un gegant, encara que sigui petitó, és car. Per això els geganters poblenovins han creat una litografia exclusiva i numerada amb la imatge del lloro del 36, que venen com un record de col·laboració pel mòdic preu de 5.000 pessetes.

ÈlLÀTiHIA

/

(

^4 rio c^^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any -Pa cruixent amb tomàquet i

Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 308 1872-Barcelona

VEÏNS

POBLENOU

Càtex, per ai barri Entitats, associacions i col·lectius de joves de Poblenou faran una acampada reivindicativa davant del centre cívic Can Felipa (Càtex) el cap de setmana del 22 i 23 de juny. El motiu de la protesta és la pèrdua d'una sala dei segon pis del centre cívic fins ara utilitzada com a ludoteca i pels esplais que passa a ser dependències i oficines dels Serveis Personals del Districte de Sant fvlartí. La ludoteca no perd espai perquè es trasllada al nou equipament de Metro-3, a la Rambla, però les entitats del barri entenen que la sala que queda buida fiauria d'ocupar-se amib d'altres activitats que reverteixin al públic, com ara un casal de joves, i mai amb dependències administratives dei Districte

Maig-Juny de 1996

Protesta veïnal per l'actuació injustificada de la Guàrdia Urbana a Vallbona

LES COBTS

Solar de Riera B l a n c a El Pla d'Actuació Municipal (Pam) del Districte de Les Corts preveu destinar 200 milions de pessetes en els propers quatre anys per construir una biblioteca de districte i una sala polivalent al solar de la Travessera de les Corts amb Riera Blanca. L'Associació de Veïns i Comerciants El Racó de les Corts, així com la coordinadora del barri, han manifestat el seu convenciment que aquest projecte, reclamat per ells ara )a fa dos anys. serà una realitat.

L'associació no dubta de la bona voluntat del regidor del districte perquè això sigui aixi. però ha advertit que està disposada a fer "les accions que calgui si el pla s'endarrereix com el Centre d'Assistència Primària de la Maternitat.

Jiè-

GRÀCIA

Carrer d ' A n n a Frank Aquest mes de maig ha tet un any de l'inici de la campanya per tancar la llibreria Europa dei carrer Sèneca, especiaiitíiada en fer apologia del nazisme, conducta recollida com a deiictiva pel nou Codi Penal. Posar el nom d'Anna Frank. coneguda víctima de Hitler, al carrer de la llibreria es la intenció que manté encara la Plataforma Cívica que porta la campanya. Amb aquest objectiu s'han recollit més de 8,000 signatures i el suport de 127 entitats ciutadaries. entre les quals l'Associació de Veïns de Gracia i la mateixa Favb.

POBLE SEC

P r o p o s t e s per m i l l o r a r el barri Veïns I comerciants del Poble Sec han presentat al Districte de SantsMontju'ic un seguit de propostes per tal de dignificar el barri.

Habilitar accessos a la muntanya de Montjuïc a través d'escales mecàniques, obrir els carrers Magallanes i EIkano o introduir línies d'autobus que passin pel nucli històric són algunes de les mesures concretes que el moviment associatiu de Poble Sec planteja en un informe presentat a l'Ajuntament. Aquestes propostes, emmarcades dins del Pla de Futur del Poble Sec, són el resultat de dos anys de treball en comissions entre veïns, comerciants i sectors empresarials.

Biblioteca per Bòsnia La biblioteca popular Xavier Benguerel ha rebut el fons arxivísfic de l'associació Europa per Bòsnia, que es podrà consultar a la seva seu de l'avinguda Bogatell, entre Poblenou i la Vila Olímpica. L'entitat que va trametre bona part de l'ajuda catalana per les víctimes de la guerra a l'exlugoslàvla es va dissoldre fa algunes setmanes, tot I que l'encara necessària solidaritat se segueix canalitzant per altres vies.

José Maria Mendiluce, eurodiputat i president d'Europa per Bòsnia, va signar el 9 de maig el conveni amb la Diputació i l'Ajuntament pel qual la biblioteca Xavier Benguerel acull des d'ara tota la documentació i equip tècnic de la dissolta entitat.

L A BORDETA

RUBLN Pi HFZ

Després de la p r o t e s t a , el r e g i d o r S a n t i b u r c i o va p r e n d r e d e c l a r a c i ó als veïns q u e van v e u r e els fets

NOU BARRIS ' REDACCIÓ

Eren les sis de la matinada del 19 d'abril quan efectius especials de la Guàrdia Urbana van intervenir perdesnonar una família de Vallbona de casa seva. Ei resultat, cops i puntades al terra, la casa enderrocada i dos veïns detinguts: ei propietari de l'habitatge i el president de l'associació de veïns, que van ser emmanillats i duts a l'hospital del Mar per a ser reconeguts.

Els desnonaments es poden i s'han de fer d'altres maneres. Perquè en democràcia quan algú truca de matinada no ha de ser mai la policia. Així ho van entendre els veïns de Vallbona, que es van manifestar exigint la dimissió del comissionat Daniel Gando, conductor de la operació policial. Dies després, en el ple dei districte que havia de debatre els fets, el mateix Gando reia cínicament fins a provocar alguns ve'íns, que van perdre els estreps en una batussa que va fer suspendre la sessió. La Coordinadora d'As-

sociacions de Veïns de Nou Barris va lamentar els incidents i va exigir una explicació pública. Explicació que el regidor Antoni Santiburcio va donar dient que els informes de la policia municipal i dels funcionaris que havien assistit al desnonament coincidien, negant ambdós l'existència de mals tractes. Però les associacions de veïns van demanar el contrast dels informes municipals amb el testimoni dels ve'íns de la zona, investigació acceptada pel regidorien el moment de tancaraquesta edició encara no finalitzada.

A m p l i a c i ó de t r a n s p o r t p ú b l i c Els 1.900 veïns i veïnes de la Bordeta creuen que el seu es el pitjor barri comunicat de í'àrea interior de Barcelona. Per això la comissió de veïns de la Bordeta del Centre Social de Sants ha presentat a Transports de Barcelona una proposta per ampliar el recorregut, freqüència de pas i cabuda de l'autobús 9 1 .

Els veïns demanen també un reforçament de la línia 72 (que hauria de funcionar els festius) estudiar la reobertura de l'estació de metro de Bordeta i un autobús diari que pugi pel carrer Olzinelies i enllaci l'estació de Sants i l'ambulatori de Numància amb el centre de la ciutat.

Nou

Ajuntament de Barcelona Pilar Rahola i Martínez Tinent d'Alcalde de Comerç i Consum Sr .Andrés Naya Cabrero Vice President Segon Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

"La Favb defensa interessos de partit", segons Pilar Rahola ,BARCELONA f REDACCIÓ

Benvolgut, Lamento profundament les desqualiíicacions que contra la meva persona vas emetre a l'Audiencia Publica que es va fer sobre el tema de l'Espanyol Em seria mes senzill utilitzar el mateix estil i, menysprear un plantejament urbanístic, com es ei teu cas -i que argumentalment no comparteixo- amb termes desqualificadors i grollers Al capdavall tots sabem, benvolgut amic, que en ei teu pronunciament s'amaguen també uns interessos de partit tan legítims com també subratllabTes Però com que et respecto -a diferència del que tu fas amb mi- no caure en aquest mal estil que no aporta res. ni a la reflexió ni al necessari debat d'idees, T'he de dir que |o no hi havia de ser a l'Audiència Pública, -a banda que m'era impossible perquè tenia aquella tarda diverses reunions de la meva Àrea de Govern- sinó que hi havia de ser el meu company Agustí Soler, Pere ell tenia la presidència delegada de la Comissió de Govern del Districte d'Horta-Guinardó, del quai n'es Vice-President Aixi i tot. els nostres pronunciaments són prou clars I han estat prou explicats com per a que sigui imprescindible la nostra presencia No t'ho explico a manera de justificació -al capdavall no tinc cap obligació de lustificar-me davant teu de res- sinó perquè la informació sempre és valuosa, i atès que vares anomenar-me despectivament, em sembla interessant que ho sabessis En fi, lamento que per fer mes creïbles els teus arguments i més sòlida la teva actitud necessitis desqualificar els dels altres. És una manera molt particular de defensar els interessos que representes Cordialment. ^ H T » TINtNCI» O'AICUDIA REGISTRE

II

NUM, , ENT ,, SORT

Tf'HÀltlíSÈ

Barcelona, 31 de maig de 1996 CluUt, 4. 1 r D8002 Barceloru Tclf: 403 70 BO Fax 403 75 49

Reproduïm la carta que la tinent d'alcalde Pilar Rahola va enviar a la nostra federació vint-i-quatre hores després de celebrar-se l'audiència pública sobre la requalificació del camp del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Aquesta carta, que ens ha sorprès, ens obliga a fer dos aclariments.EI nostre vice-president s e g o n va intervenir en n o m de l'entitat, c o m a responsable d ' u r b a n i s m e tal c o m va dir a l'inici de la s e v a intervenció, i per tant no ho va fer a nivell personal.

Pel que fa a les desqualificacions, ens remetem a l'acta de la sessió, però tan sols va fer una referència a l'absència d'ERC en les tres audiències públiques celebrades d'ençà que aquest partit fornia part del consistori barceloní, el que contrasta amb l'assídua assistència de la senyora Rahola a programes radiofònics. Pel que fa a la seva afirmació: "en el teu pronunciament s'amaguen també uns interessos de partif, demostra el seu gran desconeixement tant si es refereix a la Favb, que aplega un ampli ventall d'opcions polítiques, però sobretot si es refereix al destinatari de la carta.

BARRIS

Dones Cap agressió sense resposta. Amb aquesta reivindicació es va celebrar el passat dia 2 de juny una concentració davant de la Drogueria Dispunt del carrer Font Canyelles, 2 1 . Hi van participar un centenar de persones, la majoria dones i pertenyents a diversos col·lectius de Nou Barris. Es solidaritzaven amb Maria Eugènia, una jove dependenta que està sent perseguida sexualment pel propietari de l'establiment. Les concentracions no cessaran fins que acabi aquest comportament i les represàlies laborals que pateix l'esmentada treballadora per negar-se i per denunciar la persecució sexual que pateix.

L A VERNEDA

Escola de Persones Adultes Els veïns de la Plaça de la Palmera no volen que l'edifici de l'escola d'adults es situï a la plaça.

L'escola d'adults ja fa 8 anys que lluita per aconseguir una escola més gran, ja que la seva seu actual, al Centre Cívic de Sant Martí, s'fia quedat petita pels 1.700 alumnes que té. Els veïns afectats asseguren que tenen un document signat pel primer tinent d'alcalde a l'any 1 9 8 1 , Josep Miquel A b a d , en el que es comprometia a mantenir tota la plaça com a zona verda. Els veíns no estan en contra de l'escola, només volen mantenir una zona verda al barri .- Ctielo Losada

FAVB

M a i g - J u n y d e 1996

EL COR ROBAT

ÀNGEL VALVERDE

Andreu Mas President de l'AV Camp d'en Grassot

"Es podrien havei calculat millor eh cinturons de ronda"

A n d r e u Mas i Bosch porta des del quinze anys ficat a la seva associació de veïns. Va c o m e n ç a r al grup de joves i ara li ha "tocat" ser president. És conscient de que la seva tasca és sobretot mantenir oberta la porta a l'espera de t e m p s millors pel moviment ciutadà. ~

D'on ve el n o m del barri del C a m p d'en G r a s s o t ?

— D'uns terrenys cedits al municipi per un propietari anomenat Romà Grassot. Va ser una de les zones pioneres en l'establiment d'indústria a Barcelona: La Gota d'Ambar, la Sedeta,... (no és casualitat el nom del carrer Indústria).

— Esteu a favor de l'alliberament d'espai a les illes t a n c a d e s de l'Eixample?

— No s'ha plantejat. Som un barri de l'Eixample amb un fet cultural gracienc.

— C o m està el barri d ' e q u i p a m e n t s ?

— Bé. Sobretot pel macro centre cívic de la Sedeta.

— Q u i n s són els s e n y a l s d'identitat del barri?

La Favb defensa el model d'escola bressol L'actual situació de les escoles bressol respecte a l'incompliment del conveni pel que fa al cobriment de les places vacants dels seus educadors i educadores suposa posar en perill el model vigent de les nostres escoles.

Aquest model es caracteritza bàsicament en: • treball en equip: que permet dur a terme les tasques i decisions de la vida quotidiana a l'escola.

Equip de professionals compost per educadors i educadores, cuineres i personal de neteja. « el doble torn: per cobrir l'horari a l'escola hi ha dues mestres que comparteixen la responsabilitat del grup i així els nens i nenes gaudeixen d'un referent estable per atendre les seves necessitats. m la qualitat del servei: atenció individualitzada, respecte a la diversitat, relació diària i estreta amb els pares i mares, .., m la participació dels pares i mares; la relació amb les famílies forma part de l'organització de l'escola.

Per tot això la nostra escola bressol val la pena!

Val la pena un model pensat i activat perquè els nens i les nenes visquin feliços i felices junts, creixin i es facin persones.

Val la pena mantenir, millorar i desplegar el nostre model d'escola bressol perquè pugui servir molts més nens i nenes i les seves famílies. Tanmateix és fruit de l'esforç i de la lluita de molta gent: mares, pares, avis, àvies, cuineres, educadores i educadors, institucions pedagògiques, partits progressistes, sindicats... No ens l'han rega-

— És un barri complicat. En ser un barri fronterer amb Gràcia, Sagrada Família i l'Eixample, hi ha gent que se sent més gracienca i d'altres de la Sagrada Família. Per això intentem, dia a dia, reafirmar-nos com a barri amb identitat pròpia, que la té.

— S ó n b o n e s les relacions a m b G r à c i a ?

— Hi ha hagut molts intents d'apropament. Un tram de! carrer Roger de Flor fa les festes juntament amb Gràcia, però l'associació les fa per l'Onze de Setembre.

IMiUVt-iM·iaaiEEE—

NOVA ETAPA DE

L'ASSOCIACIÓ

— Hi ha marxa n o c t u r n a ?

UtmtéuM

AJUDAN'S A taM.cM« MILLORAfl EL ^'' BARRI S-M>nmoM

— No. — S ó n les a s s o c i a c i o n s de veïns oficines de q u e i x e s de les administracions?

— No. La gent sap molt bé on adreçar-se, sense necessitat de les associacions de veïns. Quan tenen un problema saben autoorganitzar-se.

— És bo per una entitat rebre s u b v e n c i o n s de l'Ajuntament i la Generalitat?

— Fatal. Això fa que les entitats no tinguin autonomia pròpia i hagin d'anar amb peus de plom.

— E n d e r r o c a r i a alguna cosa de les c o n s t r u ï d e s pels J o c s Olímpics?

— No especialment, però es podrien haver calculat millor el cinturons de ronda.

— SI no existissin les a s s o c i a c i o n s de v e ï n s , s'haurien d'Inventar?

— Quan hi ha una necessitat explícita, sí. En molts sentits han quedat obsoletes.

Escueias municipaies (tota!, 39)

235 r *

15 M

r DE PLAZAS

-

ffia

r R i Oferta 11) Demanda

,

•

354 , . ;

P ÍS

Hi»

SABRIASAHTGERVASI

HÜlliüllBlBffSff HDRTl· GUINARDÒ

intittCDtíCD Efiïïfflmc££B u n í nïE NOU BARRIS

412

343» .,--,

117

• 209

1ITIHffl1

L·LUU-U

i

-,- - - .

571- —

crncnaurtítnatt:

u.:

ffl SRÀCIA

AH

320

SAKISIIDREU

/

EIXAMPIE 15§ ( i )

•pi

y ^ _^

258 (S) 61 ( ü

ErapB • ^ )

.241®

tnptolurntcntrtf

"p^y^ #

LES CORTS

,

1

A.m

-m m-JUic

-"",^fust

i

•

' •

•zoirti SíSTMMUl

CIUTHÏEtA

^./:?

,f /

TOTAL OFERTA; 1.513 TOTAL OEMANOA; 3.195

ti CQordtnadOfB be padre$ úealufDnos de guardedas

lat, ens l'hem fet.

Val la pena i per això n'estem tant ufanosos que fins i tot l'hem d o n a t a c o n è i x e r en a l t r e s indrets.

Val la pena, fins i tot perquè costa molt. Per això ès una bona inversió. Pensem-hi. Una inversió millor que moltes altres en les quals tant es gasta. Una inversió present per tot el que es desenvolupa. Una inversió en futur per tot el que estalvia en altres despeses...

Val la pena i molt! La història del nostre país, que en part és la història de l'educació de les persones, ens farà avinent el que suposa assolir, amb la qualitat que es mereixen, l'educació dels nens i nenes de l'etapa de 0 a 3 anys: un avenç social i pedagògic encara per avaluar.

Val la pena complementar l'educació que els nens i les nenes reben a la família i, si cal, compensar-la perquè els infants que ho necessitin, de bon començament gaudeixin d'unes oportunitats que d'altra manera no tindrien.

La nostra escola bressol val la pena, ja que permet i procura la realització de la mare i el pare com a educadors i com a persones.

Val la pena que no ens la deixem perdre ni canviar per ningú. És de tothom! Ni tan sols pels que ara la dirigeixen i administren.

Ara val la pena defensar-la i mantenir-la. Tots els qui hi creiem, els qui hi treballem, els qui l'hem aprofitada i defensada en altres moments tenim un compromís; millorar-la i fer que en puguin gaudir encara més infants i les seves famílies.

Información al Barrio

— La vida comercial de barri. S'ha acabat. Ja no hi ha la fidelitat al comerç del barri, avui ningú no es casa amb ningú i busca la millor oferta que pugui trobar, degut sobre tot a la facilitat en la mobilitat.

- ^ D e s p r é s de disset a n y s d ' a j u n t a m e n t s d e m o c r à t i c s , "era això, c o m p a n y s , era això,..."?

• 57t ra

Revistes de barri

— S o u un barri c o m e r c i a l ?

— No. El barri canvia molt del dia a la nit.

Ofèr^iiHj|tc#dipa23sf4l4l·3if;o$$

Fort Pienc Coincidint amb la nova etapa engegada per l'associació de veïns el 18 d'octubre de l'any passat, aquesta primavera ha aparegut Fort Pienc. L'editorial presenta la publicació i deixa constància escrita del relleu en l'associació després de les irregularitats comeses per l'anterior president Ramon Catafau. En les pàgines centrals es glosen els acords presos per atenuar els efectes del magatzem d'escombraries del carrer Alí-Bei 1 2 1 ; entre aquests es destaca com a "gran victòria veïnal" que el local de Fcc es tancarà el 1999.

A m b el subtítol "ladrillo a ladrillo, Asamblea Popular" aquest maig sortia el número 6 del butlletí de l'Associació de Veïns Trinitat Vella. Aquest full veïnal Din-A3 plegat per la meitat i imprès en tinta roja destacava en portada el resultat de les eleccions celebrades a la junta de l'associació. Margarita Rodríguez continua presidint l'entitat, secundada per José Maria Rodríguez en la vicepresidència. La major part de la publicació però, es dedica a explicar les al·legacions de l'associació de veïns al pla Trinitat-Madriguera.

hh

El nostre barri: Porta Portada del número 3 de la revista de l'Associació de Veïns de Porta, corresponent a aquest mes de juny. El tema principal del butlletí (portada i pàgines grogues centrals) és la festa major, que se celebra entre el 7 i el 16 de juny. Entre els actes previstos, majoritàriament a la plaça Sóller, destaquen el ball de gala del dissabte 15 (11 nit) i els focs artificials de l'endemà diumenge (9.30 nit). L'editorial fa un repàs a les negociacions per l'aplicació del Perl del barri i reitera la proposta veïnal per part del solar de Renfe Meridiana.

El meu

CARRER tjo

Maig-Juny de 199;

Mayte Martín La força del

flamenco

català

Mayte Martín va néixer al Poble Sec, al cor de la faràndula barcelonina. Actualment viu a Santa Coloma, però com ella diu, "el teu barri no és on dorms, sinó on et mous", i el Poble Sec li tira t a n t que hi està buscant pis.

La Ma3rte, amb aquesta gran sensibilitat, no és res d'estrany que sigtii la cantaora estendard del flamenc català, tot i que també s'engresca amb els boleros i que no li fa por aventurar-se a fer concerts amb un quintet de corda per fer flamenc arranjat de clàssic. "El més important és fer coses que m'interessin, tot forma part de la meva cultura musical."

Ara mateix, està preparant u n seguit de recitals pel Grec i comença u n a sèrie de concerts a u n a sala de la plaça Reial.

Majrte Martín és, a més d'una de les protagonistes del somni català, la principal impulsora del flamenc a Barcelona. Gràcies a ella, i a gent com ella, el flamenc ha deixat de ser només pels guirís i passar a escoltar-se en circuits més selectes. La Mayte h a fet possible que el bon flamenc no sigui només obra dels andalusos, i "tant si es vol com si no, això és u n a cosa destacable".

FOTO: MARC VIVES/ TEXT: MARTA PLUJA

L'acudit

Sal i pebre Li agradava

que l'anomenessin

Montse Cabo

Jou

Li agradava que l'anomenessin Jon. S'entossudien en dir-Ii "El Cojo Manteca". Li faltava una cama; des de que li havien robat la cama ortopèdica portava crosses.

El 23 de gener de 1987 va arribar a Madrid "para buscarme la vida". Va coincidir amb una manifestació d'estudiants; "vi como la policia disparaba sobra ima estudiante". Maria Luisa Prada, de 15 anys va morir. Jon va reaccionar brandant les crosses i destrossant els aparadors.

"El Cojo Manteca" va ser declarat enemic públic número u. A partir d'aquell dia Jon va ser detingut i empresonat en moltes ocasions. Les altres violències tenien coartada perfecta.

En aquest bonic mes de maig, ens assabentem per la premsa que ha mort "El Cojo Manteca" a Orihuela, terra de poetes.

Tenia 29 anys i la seva curta existència ha sigut un tràgic poema.

zeta

fíu Ü

3 Q /?

\1

WMl VE i 6- MOLT ' ) ^ ^ ^