Carrer 041

La Veu del

%

Publicaciรณ bimestral

Obradors, 6-8 baixos โ ข 08002 Barcelona

NB41 Juliol-Agostioge

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 ÜO 58 (Ox) Badaí, Brasil i Boideta 422 80 30 (dmi Baix G i i i n a i d ü 436 81 80 idl) Barceíoiieta 300 13 45 (dni) Baró de Viver 311 41 93 (dxi Barri dei Call 30? ?9 01 Bon PasUir 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) CarTip Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 331 1 1 1 3 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 Idx, dv) Carmel 357 57 48 (dh Casr; Antic 319 75 65 (dm) Cases Baralos E Annos 223 23 94 Ciulat Mendiana 276 30 94

Clot C a m p de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll Valícarca 357 01 04 Congres 352 24 54 Diatjonal Mar 303 32 85 (d|) Dieta EixatrTpie 302 25 31 Esquerra Eixarrrple 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Gaatlla-Magoria 424 85 06 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gotic 315 18 20 (dm.d]) Gracia 218 46 48 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via PeruEspionc(;da 308 77 34 Guiiieueta 428 46 23 (ajj

Hoita 420 90 06 Hüstatrancs 424 32 90 i t l m j Joan Maraqall 34 7 73 10 (dx) Juan Antonio Paiera 307 46 84 (dj) t-a f-rança 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satalia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Deu del Port 431 30 16 Idx) Maiesme 266 18 56 (dl) Mont d'Orsà Vallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 idrn.dv/ Navas 340 62 49 (dm.dj)

Edita Fedíjraoio d Associacions de Veïns de B a i c e l o n a Obradors, e. 8 baixos 08002 Baiceiona Telèfon- 412 76 00 Fax 412 58 88

José f.lanuel Salgado, Mcrce Tatjer, Ole I n o ' s o n , Àngel Valverde Pau Vinas, Gcya Vivas Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga P a n a r n o n

Consell de direcció Fk)sei A i g e m i i A n d i e s Naya

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Christian Andreu, Marta Bacti, Manel Caipe, Marta Gibert, Nuíia Gonzalez, Chelo Losada, Rosa Mana Palència, Marta Pluja. Maria Salinas, Lorena van den Berg, Marc Pérez Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alòs, Jesús Berruezo, Esther Canovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jorríi GasuH, Josep Ramon Ciomcz del Moral, Joan B, Isart, Aitona López, Eugeni Madueno. Onol Madi Pep Madi, Pep Martínez. Manano Mesegiier Pep Miro, José Molina, Eduard Moreno. Ferran Navairo, Nuria Pompeia Albert Recio Juan Antonio F^eyes Ferran Sa(.jarra

(

1

Fotografia Miguel López R u b e n Pérez, M a i c Vives, Dani Codina, Josep Masip Portada Kim Fotomecànica Pacmer, S,A, (T, 491 48 47) Impressió Gnnver, S A (T 373 68 61) Distribució Trevoi Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fei esmení del seu autor i origen.

Ledicio d aquesta publicació na estat possiDie gràcies a la col iaboracio dei Departament d e Benestar Social de la Generalitat de Catalunya Aiuntanien' de B ircelona i diversos col laboradors,

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

®

cle

distribució C:ARRI:R

Centre Cívic (CC) Pati Llimona Regomi 3 La Virreina Rambles, 99 La Rosa àe Foc Rec, 69 CCOO Via Laietana. 16 El Cafeti, Hospital, 99 El Giaciar Plaça Reial Llibreria Les Punxes, Rosselló, 260 Forn de pa Aubet, Sicília. 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla. 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Misttal. 6 Celler de LEstevet Gelateria-Pastissena Bonastre Centre Social de Sants Olzinelles 30 Centre Tomàs Tortajada Fonthonrada.8-10 CC El Rellotge. Psg, Zona Franca, 116 CC Can Cadena Mare de Deu dei Port,397 CC La Bàscula Foc, 128 C, S. Personals Corts, Masferrer, 33 CC Can Deu, PI Concòrdia, 13 Forn de la Vila Consell de ía Vila. 9 QUIOSC. Plaça de Sarna

Llibreria La Kktua. PI de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gracia. Plaça Nord. 7 Hotel d'Entitats de Gracia. Providencia. 42 CCColl Aldea. 15-17 CC La Sedeta. Sicília. 321 C. A. Tradicionarius. Trav Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano. 7-9 Polisportiu Penll Penll. 16-22 Polisportiu Claror Sardenya. 333 CC El Carmel. Santuari. 27 Casal de Joves El Carmel Tolrà. 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C, S Personals Horta, PI, Santas Creus. 8 Coop Cultural Roca Guinardo. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris, Port Lligat, s/n C, Barri Prosperitat, PI, Àngel Pestana, s'n Centre Sóller Plaça Sóller s n Can Baste, Psg. Fabra i Puig. 274-276 CC Ciutat Nord Rasos de Pegera. 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada. 36-38 CC Sant Andreu Gran de Sant Andreu. 111 Can Guardiola. Cuba. 2 Biblioteca Ignasi Iglesias, Segadors, s'n Districte Sant Andreu. PI. Orfila. s.'n Llibreria El Bonnot Ros. PI Mossèn Clapes CC La Sagrera. Marti Molins. 29 Farmàcia Bolívia, 19 Llibrena Etcètera. Llull. 203 El Tio Che. Rambla Poblenou. 44-46 CC Sant Marti. Seva de Mar. 215 Complex Esportiu Verneda. Binefar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria. 74 {PL. Verneda) Casal Artenatiu. La Verneda, 18 C Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles.s.'n Foment Martinenc. Provença. 595

'EZ mayor espectàculo mundo^^

y^lV J 4 1 ^ xix

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Nou de la RanibM 329 74 16 Paraguai-Peïu 314 89 9 7 Parc 221 04 87 (dl) Parc de I Escorxarior 325 00 44 |dm.d|) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Peniíents-Teixonera 417 01 12 Poblenou 266 44 41 i d!)

Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de ia Verneda 307 46 95 (d|) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 Ramon AIbo 357 13 33 Idx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagiada Família 246 53 19 Idm) Sagreií!

408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 Idxi Sant Anton 423 93 54 (dmi Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 Idsi Sant Gorvasi 417 90 65 idm) Sant Gregori 201 22 80 S. Marti de Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarna 204 90 58 (dl) Sudoest Besos 278 18 62 (d|) Taulat 307 08 1 1 (dx) Torre Baró 350 72 88 (dv)

Toire Llobeta 429 07 06 (dlI Tres Torres 205 77 89 (drnj Triangle de Sants 431 75 45 idíi Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 idií Vallbona 354 89 82 (ds) Veidum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm,) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 idvl Zona Universitària 203 85 48 Entre parèntesi, el dia que es reuneix la junta

Canvis. Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Els n'^l·i de

Juliol-Agost de 1996

del

Sembla un títol adient por al Consirós Miuidial d'A fi) ui tecles (jiie S'IKI fet a la iiosti'a ei ut al. De.sppe.·s <je

dos an>s úc pref)araeio. atpiells (jue semblen efidals a oi^Sanitzaf-nos l'espai ban estat nieapaços de prevem-e l'espai (jue era imprescindible per fer que cds milers d ' e s t u d i a n t s i proft^ssionals que assistien al congrés pugnessin d e b a t r e els seus problimies. Sembla lamentable. Però nosaltres no parhn'em d'acjuest aspecte.

Volem fei' ima reflexió a l'entorn d'a(|uest conf^fés. que ba tini^nt moltes exposicions i molt cares, ponències dl' tot(^s les p a t u m s del camp de rfu-tiuitectura, mes de tres~c(Mits comunicats, propostes di> t r e n t a - u n països. seiTiinaris i iinites activitats paral·leles. Atjuest congries, cpie debtttia la construcció de les ciutats, el si'u pi-esent i futur. s(>gons llef^im al profíi"í>nia d'activitats i sabem per les crònitjues cjue d i à r i a m e n t ban sortit als mitjans de comunicació, tia deixat ben clara una siMitència: el futur de les c i u t a t s comença i acal)a en els a r q u i t e c t e s . Tot ba de q u e d a r a les se\'es m a n s , sense ells no bi ba futur, sense ells sembla que no bi haiu'ia c i u t a t s .

1 en canvi, la nosti-a ciutat si alfíuna cosa ba aijrès en els d a r r e r s a n y s i.>s (jue l(>s c i u t a t s no son tan sols la seva í^fnt, sitio cjue t a m b é les fan la seva f^ent.

Fei'ipiè fomentar la inforniaci(') i potenciar la participació és imprescindible quan pai'lem de fer ciutat, cjuan aspirem a reduií' les desif^ualtats, (piiui l'ei vindiquem (jue davant dels inter'essos minoritaris i poderosos, s'tdcin els intei"(>ssos col.l(>ctius justos.

La ciutat diMiiocratica o és el ijrojecte comú dtds c i u t a d a n s o es tot el contrari, i^es ciutats SÍHI la seva ^(.'nt i a()uc>sta te la seva vida ijuotifliana, la seva experiència, i pot a p o r t a r idees i propostc's C|ue perf(.>ccionin, matisin, subratllin els projectes (pie redacteti, només en p r i m e r a instància, els entesos. \A{ participació c i u t a d a n a en la planificació url)anísiica és imprescindible. Cal obrir les portes d(> les institucions, cal convocar els c i u t a d a n s i c i u t a d a n e s més dinàmics, cal aconsegbiir que les proposti's a b a n s de porttir-les a t e r m e bagin estat participades. Només així la ciutat serà un patrimoni comú de lots els c i u t a d a n s i c i u t a d a n e s , només així li'S c i u t a t s sei-an niés deni()cràli(]U(\s (jue vol dir mes igualitàries.

Kl Congrés Mundial d'Arcjuitecti's, sola la síndi-ome de "l'encara més difícil", ba convertit v\ congrés en una ocasi() perduda, l l a d o n a t l'esquena a la participació i sense participació, a l'entrada del 2000, no hi ba futur.

CARTA ALS LECTORS

Convenis signats per la Favb

• Generalitat de Catalunya Projectes socials S'ha aprovat una subvenció global de 8.106.750 pessetes com ajuda als projectes socials que detallem a continuació. Aquest import passa directament a les associacions de veïns. La Favb es queda un 5 %, 405.000 pessetes, que no permeten cobrir el sou de la persona que coordina i col.labora amb els projectes. L'any passat el conveni era de 15.000.000 de pessetes.

Projectes subvencionats: Turó de la Peira, "Espai Dona", 440.000 pts.; Sagrada Família, "Gent Gran. Escolars, Disminuïts, Dona i Voluntariat". 558.250 pts.: Amics del Raval, "Taller Infantil", 918.500 pts.; Prosperitat, "Espai Infantil", 1.210.000 pts. i "Mediadors Comunitaris". 350.000 pts.: Horta, "Servei Gent Gran". 350.000 pts.; Porta, "Projecte Social", 605.000 pts.; Roquetes, "Programa Sexualitaf, 210.000 pts., "Orientació Vocacional", 210.000 pts., "Tècniques d'Estudi", 210.000 pts.

"Defensa el teu Medi", 210.000 pts. i "Ràdio Bronca", 687.500 pts.; Trinitat Nova, "Centre de Lleure Infantil".

350.000 pts.; Clot, "Ludoteca", 350.000 pts. i Esquerra de l'Eixample, "Intercanvi de Feines", 402.500 pts..

"Dona i Estil de Vida", 522.500 pts. i "Gent Gran", 522.500 pts.

La Veu del Carrer El conveni concreta per l'any actual 4.893.250 pessetes. Tenint en compte que l'any anterior era de 22.000.000 de pessetes, ens remetem a la nota que vam publicar en aquesta mateixa pàgina el número anterior.

• Ajuntament de Barcelona Conveni amb la Favb Aquest any l'import és de 23.690.000 pessetes. Com ja és

conegut, és en concepte de subvencionar part de la infrastiuctura que la Favb necessita pel seu funcionament. L'any passat era de 23 milions de pessetes.

Telèfon del Veïns Es manté el conveni de l'any passat, tres milions de pessetes, i està pendent la seva signatura.

Subvencions a les associacionsde veïns És decisió directe del Consells de Districte. En el conveni que hem signat, es recomana als districtes que subvencionin lesassociacionsde veïns.

Respecte als milions que l'Ajuntament manifesta entregar directament a les associacions de veïns de la ciutat, són 166.386.968 pessetes, sense el distncte de SarriàSant Gervasí, Som a l'espera que ens expliquin com es distribueix aquesta quantitat per conceptes.

Amb les dades que tenim, són molts els interrogants que se'ns presenten.

No ens extranyaria res que s'incloguessin partides referides a activitats dels barris i no de les associacions de veïns. Ens consta que hi ha entitats que no reben subvencions i que hi ha associacions de veïns que per no tenir, no tenen ni un local digne per poder reunir-se.

L'ajuntament hadeferpúblicrinforme i en aquell moment farem els comentaris que creiem necessaris, • Diputació de Barcelona Subvenció de 2.500.000 pessetes per l'edició de la Història del Moviment Veïnal de la nostra ciutat.

Aquest treball l'editarem aquest any.

El consell de direcció

Kl proper Ctu-rer el podi'eu ri'collir als pimts de disU-itjucié a principis d'octubre

R E Q U A L I F I C A C I O C A M P DE L'ESPANYOL, NO!

CARRER

Juliol-Agost de 1996

CRÒNICA

Acampada a la Collserola pobre _

ESPERANÇA ÀLVAREZ

"No volem ^ u e s Collseroles".

Aquest és el títol del manifest signat per moltes entitats de Nou Barris i alguns col·lectius més. per denunciar l'estat d'abandó que pateix la serra de Collserola entre Penitents i el Besòs, i reivindicar que sigui parc natural al igual que el tram comprés entre Penitents i el Llobregat, on estan el Tibidabo i la Torre de Collserola Segons les entitats, a la Collserola d'Horta-Guinardó i Nou Barris no es fa un seguiment dels plans de reforestacíó, fet que provoca que molts dels arbres plantats es morin i la zona sigui ànda: no es netegen els matolls ni es fa una tasca de prevenció d'incendis; no es cuida el patrimoni natural de fonts i itineraris; la política urbanística duta a terme per les administracions ha portat el ciment fins el mirador de Torre Baró ...

"Tot això fa que avui es pugui parlar clarament de dues Collseroles; la rica i la pobre, la que ven l'Administració i la que deixa de banda, laque omple les pàgines en color i la que només apareix en dues fotografies del llibre editat pel Patronat Metropolità de Collserola en 1995" comenten Mariano Hernando i Quico Ruiz, de la Coordinadora en Defensa de la Natura de Nou Barris.

•

Dotze anys sense acampada

Superar aquestes dues Collseroles va ser l'objectiu de l'acampada organitzada per la Coordinadora en Defensa de la Natura de Nou Barris del 5 al 8 de juny. Unes 200 persones, entre elles molts nens. van participar als tallers de màscares, de paper, d'astronomia, itineraris i debats que es van fer. Les

Del 5 al 8 de juny unes 200 persones van participar en una acampada a la banda nord de Collserola per reivindicar que aquest sector de la serra barcelonina sigui declarat parc natural

cables donava 4 vegades més de la quantitat recomanada per l'OMS. A sota de les torres, 8 vegades més" explica Quico.

El debat que va atreure més gent va ser "Collserola, parc urbà o parc natural'?'". Les diferents intervencions van fer palès que el model de parc va lligat al model de ciutat, d'aquí la necessitat de veure-la des d'una òptica ecologista i defensar un parc natural que freni els abusos urbanístics del Pla General Metropolità.

Al final van acordar continuar el debat i extendre'l a tots els ciutadans de Barcelona i de les poblacions que envolten la serra, a fi d'elaborar una proposta conjunta.

•

JOSEP MASIP

L'acampada va reprendre l'esperit de les celebrades els anys 1983 i 1984 tendes es van posar al Coll d'en Canyelles, entre Ciutat Meridiana i Canyelles. Els concerts es feien per sota del mirador de Torre Baró, per evitar la degradació ambiental.

"Aquesta acampada remprén l'esperit de les fetes al 83 i al 84, per sensibilitzar a les administracions responsables i als veïns de la necessitat de recuperar i cuidar la serra de Collserola com espai natural mitjançant un pla global, per

evitar que el model de creixement urbà la pugui travessar amb túnels i carreteres" diu Quico Ruiz.

Eliminar els abocadors incontrolats; prevenir els incendis amb més dotació d'observadors i de bombers; ordenar l'ús incontrolat de la serra quan és la temporada d'espàrrecs o la circulació amb montain-bikes; evitar el vandalisme de la gent que hi aboca escombraries o trenca senyalitzacions.

són alguns dels objectius concrets d'aquest pla.

Un altre, de vital importància, és aconseguir que soterrin totes les línies d'alta tensió que travessen aquest tram de Collserola. "Amb l'arribada de l'AVE es treuran totes les que van cap al Pla del Congost però mantenen la que creua Nou Barris, amb l'alt índex de contaminació radioactiva que això comporta. Ahir la vam mesurar, i sota dels

Dificultats

A l'hora d'organitzar l'acampada els convocants van trobar dificultats. "Feia un any que havíem demanat al Districte de Nou Barris una reunió amb el Patronat Metropolità del Parc de Collserola per treballar conjuntament, però no es vaferfins 15 dies abans de l'acampada. El Patronat estava d'acord amb el contingut però no amb l'acampada. Una setmana després intentà suprimir-la i, més tard, canviar la seva ubicació, però no ho va aconseguir", diu Quico Ruiz.

El districte de Nou Barns els negà un contenidor d'aigua i unes letrines, contràriament al que va fer els anys 83 i 84. "En aquesta acampada només recolça la part lúdica però no la reivindicativa. Ens van retallar molt el pressupost i la infrastructura".

L'acampada va sortir, malgrat les contrarietat. Els acampats van carregar les seves motxilles i garrafes d'aigua pel mig de la muntanya. Collserola s'ho mereix.

Tenen futur les ciutats?

La cimera d'Istambul de les Nacions Unides ha posat damunt la taula els reptes perquè el món urbà, i amb ell el planeta, sobrevisquin MARTA RICART

La població mundial creix inexorablement i tendeix a aglomerar-se.

Les previsions demogràfiques assenyalen que d'aquí a trenta anys, més dos terços de la població (que serà de 8.300 milions de persones, 2.500 més que ara) viurà en nuclis urbans. El gran dubte que es planteja és si, davant els problemes actuals medioambientals, de pobresa, d'atur, de conflictivitat social, d'insuficiències en els serveis bàsics com el transport, l'ensenyament, aquestes ciutats del futur se'n sortiran.

Les Nacions Unides (NNUU) han fet una nova temptativa per mirar de corregir els errors actuals i prevenir els que podrien portar a un escenari com el de les pel·lícules de "Mad Max". Les dues primeres setmanes de juny van organitzar a Istambul (Turquia) una cimera amb representants de 185 paísos, que

van signar una declaració i van establir unes polítiques amb l'objectiu d'ordenar el creixement de l'àmbit urbà.

Amb una llarga carrera de conferències que han acabat en un munt de compromisos que després són paper mullat, les NNUU han volgut ser més eficaces aquesta vegada. Van escoltar les organitzacions no governamentals, un fòrum de 400 alcaldes (entre ells el de Barcelona) i d'altres veus, des d'empresaris fins a sindicats, passant pels joves o grups de professionals.

Res garanteix que aquesta vegada es compleix allò a que tothom s'ha compromès. Però, la paraula clau és sostenibilitat. Això vol dir desenvolupament sense malmetre l'entorn, sense hipotecar el món dels nostres fills i nets. I s'ha de traduir en actuacions que adeqüin la vida de cada comunitat a la natu-

ra; tractament de residus, depuració d'aigües, explotació racional dels recursos, estalvi d'energia, control de la contaminació...

L'altra vessant són els problemes socials. El més peremptori (mil milions de persones viuen en condicions inadequades i cent milions no tenen cap sostres) és el dret de tothom a un habitatge digne. L'assumpte va provocar un gran debat a Istambul, perquè no tots els governs (els Estats Units, per exemple) estan disposats a reconèixer aquest dret. A la fi, es va assolir un compromís neutre; donar les passes necessàries per a la materialització progressiva d'aquest dret. Cap xifra ni res concret.

Amb l'eradicació de la pobresa va passar tres quarts de mateix. La discussió va derivar en un debat sobre els dubtes existencials de les NNUU: el paper de la dóna i si

En el futur de les ciutats la paraula clau és sostenibilitat s'ha d'autoritzar o no la contracepció per a controlar la natalitat...

L'únic que va quedar clar fou que una ciutat que creix sense generar riquesa i ocupació només serà un niu de problemes.

A Istambul es va exposar 600 "bones pràctiques", experiències de ciutats de tot el món per resoldre els seus problemes (Barcelona va presentar la rehabilitació de Ciutat Vella i el programa d'estalvi d'energia). Les NNUU promouen l'intercanvi d'aquestes iniciatives, les quals ben sovint han trobat solucions imaginatives, com ara la implicació dels ciutadans (a vega-

des mitjançant el voluntariat) i dels inversors privats. Ni cal dir que els governs de les nacions encoratgen a les ciutats a seguir aquest camí que estalvia despesa pública. Fins i tot van acceptar donar més protagonisme als governs locals, a la fi de que puguin fer front als seus reptes.

La qüestió de fons és que les NNUU són partidàries de retallar les despeses als paisos en vies de desenvolupament. Tot plegat, el missatge d'Istambul va ser una mica: anem fent el que puguem i que tothom aprengui de tothom.

CARRER

CRÒNICA

Juliol-Agost de 1996

El teatre surt a escena MARTA PLUJA

Virtuaiment, tot sembla indicar que la salut del teatre barceloní és immillorable: puja el nombre d'espectadors, les sales fan programacions de qualitat, la critica es mor de gust (o de pena, però treballa) i és a punt d'obrir les portes el gran monument institucional a la vanitat escènica. Malgrat tot, hi ha algun símptoma que delata la malaltia amagada darrere s'aquest feliç miratge: la precarietat econòmica.

El teatre és el ritual més intel·ligent, és on es manifesta de manera més evident el pols de la vida, i com a la vida real, hi ha dues cares de la moneda. La cara: alegre, festiva i positiva; i la creu: angoixant, trista i negativa. Si les posem totes dues a la balança, quina pesarà més?

Cada any hi ha un progrés en el nombre d'espectadors, sembla que la democràcia àudio-visual va vacunant l'audiència del país contra la mandra i el vídeo. També s'intueix un major enginy dels productors a l'hora de programar, i aconsegueixen enllaminir el públic amb grans muntatges comercials ("Sweeny Todd", "Cegada de Amor", Ubú President", "Germans de Sang") que atrauen l'atenció multitudinàna.

Creix l'ofici (sovint mercès a altres mitjans com la TV) i la qualitat, i això fa que augmenti l'interès, però no evita una chsi econòmica que fa trontollar aquesta imatge triomfant.

Actualment la vida de tres teatres penja d'un fil. El Villarroel és a punt de tancar: el SAT prepara una reconversió cap a sala d'assajos després de fer fallida i el Teatre de

El bon moment que passen els teatres a la nostra ciutat no pot amagar alguns símptomes de crisi

•

IM MANRESA

•

La Fura dels Baus vol presentar una òpera a les festes de la Mercè

l'Eixample lluita entre la vida i la mort esperant que les administracions paguin el que van prometre.

A aquestes sales s'hi ha d'afegir el Romea, que segurament passarà a mans pnvades la propera temporada com a últim recurs de viabilitat.

Per alleugerir aquest futur incert, productors, directors i actors coincideixen en la necessitat de rebaixar la pressió fiscal, pel que fa a les companyies privades i en

crear noves fórmules jurídiques, com ara fundacions, quant al teatre institucional. Això ja s'aplica positivament a d'altres països i consistiria en una primera mesura d'urgència, encara que n'hi ha d'altres.

Un altre ingredient fonamental perquè no s'apagui el món de la faràndula és la imaginació. Cal consensuar les demandes del públic amb les produccions teatrals, perquè, tal com diu Gerardo Vera

Protestes per les expulsions d'immigrants il·legals REDACCIÓ

El passat 7 de juliol una cinquantena de persones convocades per la Federació de Col·lectius d'Immigrants a Catalunya es van manifestar a la plaça de Sant Jaume en protesta per les darreres expulsions d'immigrants il·legals detinguts a Melilla. El ministeri de l'Intehor espanyol va repatriar per la via expeditiva molts dels detinguts al seu país d'origen, 40 a tercers països, i 27 no se sap encara on.

Per la seva banda, la federació d'associacions de veïns La Unidad de Màlaga, juntament amb altres Ong's de la ciutat andalusa, ha elaborat un manifest denunciant les irregularitats comeses en aquests fets.

Aquest manifest denuncia la detenció, "a manera de càrrega policial", de persones que en algun dels casos feia temps que vivien a Melilla "en condicions infrahumanes". També protesta per la forma inhabitual de traslladar persones de Melilla a la península: "de nit, emmanillats, en avions militars i custodiats per la mateixa autoritat militar, per desviar d'aquesta manera l'atenció pública".

mitjà d'expressió viu pot aconseguir apropar diferents cultures, i que potenciaraquests aspectes pot ser una de les vies de flotació per l'art escènic. En aquest sentit, el paper més important el tenen les sales petites, que lluny de ser competitives amb les grans produccions, busquen fórmules alternatives. Dos exemples clars són la Sala Beckett, d'una banda, lligada a les produccions llatinoamericanes i que ofereix un ventall cultural que ultrapassa les barreres del teatre amb exposicions, lectures, poesia, teatre marginal,... I. segonament, el Teatre f\/!alic, que està preparant una xarxa de teatres de butxaca de la Mediterrània amb espectacles provinents d'Egipte, Grècia, Turquia, Xipre, Líban, Tunísia i Marroc.

(decorador de teatre, cine i òpera), "el teatre és l'essència substantiva i en cap altra manifestació artística es nota tant el pols de la vida".

Helena Pimenta (directora d'UR Teatro del País Basc) coincideix en afirmar que cal potenciar el paper del teatre "com a expressió natural de la vida, sense renunciar a la poesia, sense enganyar, implicant el públic en el fet teatral".

No es pot negar que el teatre té un rol ètic i reflexiu, i que com a

Enmig d'aquesta lluita per la supervivència s'erigeix el polèmic Teatre Nacional. D'aquí sorgeix la pregunta obligada: calia una obra d'aquestes dimensions?

Aquesta és una pregunta sense una única resposta. D'una banda hi ha el sector que denuncia la maniobra política de façana, que critica l'enorme inversió que s'hi ha fet en detriment de les sales que malviuen esperant una subvenció que les tregui de l'agonia. De l'altra, sembla que una ciutat com Barcelona no podia estar més temps sense un auditori amb cara i ulls.

Fet I fet, el món del teatre ha estat sempre una olla en ebullició, i ara sembla que no s'ha oblidat del guió. Segurament aquest rebomboh és el signe evident de que l'art escènic és lluny d'extingir-se i que la imaginació que el caracteritza el farà tirar endavant. De tota manera, com a espectadors tenim un paper de protagonistes en aquesta funció del futur.

Nou Barris, El Carmel Bon Pastor i Zona Franca reclamen el metro

A -

CHELO LOSADA

i í\

ElMetroaNou Barris, a la Zona Franca í al Bon Pastor^

Els barris perifèrics com Bon Pastor, El Carmel, Nou Barris o Zona Franca continuen reivindicant l'arribada del metro fins al seu territori. Cada barri porta a terme, individualment, les seves negociacions amb l'Ajuntament i la Generalitat, així com les seves protestes i manifestacions. Però també existeix una negociació conjunta coordinada per la Federació d ' A s s o c i a c i o n s de Veíns de Barcelona (Favb).

Degut a l'incompliment de les promeses electorals fetes l'any passat per tots els partits polítics, la Favb va convocar una inauguració popular de dues estacions

•

de canviar. i^vpta Roca. alcalde. Ú

Pregunta sense resposta

f-

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

A dalt, una "autoritat" veïnal Inaugura l'estació de la plaça Sant Jaume, el passat 21 de juny. A sota, explícita octaveta editada per l'Associació de Veïns del Bon Pastor

de metro a la Plaça de Sant Jaume el passat21 de juny. La inauguració la va portar a terme l'autoritat pertinent -el president de l'Associació de Veíns del Carmel- i es podia visitar un vagó de metro.

La Favb exigeix a la Generalitat tres aspectes fonamentals: el bitllet combinat, que permeti als ciutadans desplaçar-se per tota Barcelona amb un sol bitllet; el calendari on figuri quan arribarà el metro als diferents barris de la ciutat; i, finalment, la creació de l'autoritat única pel que fa referència al metro. L'autoritat única hauria de ser una realitat aquest mes de juliol, però no ho serà perquè la Generalitat encara no la té preparada, D'altra banda, tant la Favb com les diferents associacions de veïns volen que l'Ajuntament els doni suport a les seves reivindicacions sense cap vacil·lació i que porti a terme les obres urbanístiques derivades de la construcció del metro.

CARRER

Juliol-Agost de 1996

Barri a barri

CRÒNICA

Bordeta: l'ambulatori que no troba local

ESPERANÇA ÀLVAREZ

Als veïns i veïnes de la Bordeta els urgeix un ambulatori. No en tenen cap. La major part dels seus 16.000 habitants s'han de desplaçar al Centre d'Atenció Primària (Cap) de Serra i Arola, situat per sobre de la plaça de Sants; alguns han d'anar al Cap de Consell de Cent, a Hostafrancs. I tot això en un Districte on no hi ha transport transversal.

El Cap de Serra i Arola està supermassificat. "Atén unes 52.000 cartilles quan el màxim a qualsevol Cap és de 25.000", explica Josep Xarles, secretari del Centre Social de Sants.

Els veïns estan molt sensibilitzats amb aquesta necessitat tan prioritària. La històrica església de Sant Medir s'omple cada vegada que es fa una assemblea per explicar en quina fase està el tema de l'ambulatori i les darreres gestions realitzades.

•

La reivindicació d'un Centre d'Assistència Primària, la lluita pel pulmó verd de Can Batlló i la demanda de millores en els autobusos són els temes pendents d'aquest barri del districte de Sants-Montjuïc

paraules

Platja nudista IJÍI propcista municipal de legalitzar una platja nudi.sta a Barcelona ha creat una càlida polèmica aque.sLs dies d'estiu. Encara no hi ha cap decisió en ferm sobre la futura ubicació de la platja naturista, però sembla que el tram de la de la Barceloneta davant dels banys de Sant Sebastià es el que té més númeios de ser escollida, f^ins ara la platja nudista mes propera a la ciutat és la de la Mora, a Badalona, més coneguda com a Txernòbil perquè esta davant la central tèrmica del Besòs.

Enquestes diverses Segons un estudi, els tres milions de turistes que el 1995 van visitar la nostra ciutat han valorat Barcelona amb una nota mitjana de notable, i es (jueixen principalment del soroll, la mala senyalització i la contaminació.

D'altra banda, un estudi elaborat per l'Ajuntament diu que el 60 'i dels barcelonins estan molt satisfets de viure a Barcelona i que la circulació, l'atur i la inseguretat ciutadana són els problemes que més els preocupen. #

A la recerca d'un espai

Els veïns volen inaugurar el Cap per la Festa Major, al setembre.

Les institucions i partits polítics estan d'acord en que el Cap és necessari, però és gairebé impossible que s'acompleixi aquest termini. L'Ajuntament encara no ha expropiat el terreny on hauria d'anar, i la Generalitat -que és qui l'ha de construir- no el contempla dins de les seves actuacions més phohtàries.

Al solar destinat pel l'Ajuntament per fer el Cap, delimitat pels carrers Bartomeu Pi, Navarra i Tort, encara hi ha veïns i alguna petita indústria. Xarles és rotund: "Ens neguem a que el Cap vagi en aquest espai perquè ens hauríem d'esperar 7 o 8 anys si tot el procés d'expropiació va bé. Que ho facin en un local de lloguer.

El regidor de Sants-Montjuïc, Pere Alcover, reconeix que l'expropiació durarà alguns anys, "però els Caps no sempre s'han fet a terrenys municipals, també poden posar-se a locals de lloguer, com van fer amb Serra i Arola. Encara que nosaltres tinguéssim el solar, el problema és que per la Generalitat aquest Cap és el número 37 de les seves prioritats".

Joan Sintes, gerent de la Regió Sanitària de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, només hi veu dues solucions: "o trobem un espai de lloguer que reuneixi les condicions mínimes, o que l'Ajuntament redefineixi un altre solar on ubicar el Cap".

Tant Alcover com Sintes coincideixen en que la col·laboració entre les dues institucions és bàsica.

"Si no som capaços de trobar un espai per apropar l'atenció mèdica als veïns de la Bordeta, passarem una part dels metges de Serra i Arola al Cap de Consell de Cent", conclou Sintes.

El Cap és la reivindicació més urgent de la Bordeta, però no l'úni-

En

Deixalles selectives

DANi CODINA

•

Vista general de la Bordeta amb Can Batlló a primer terme, reivindicat pels veïns

ca. En caminar per alguns dels seus carrers encara trobem poca il·luminació, alguns sots i pals de fusta plens de cables molt a prop de les cases.

•

Can Batlló

Un altre tema pendent és aconseguir els terrenys de Can Batlló.

Amb prop de set hectàrees d'extensió. Can Batlló és un dels pocs terrenys qualificats d'ús públic que queden a Barcelona. És també el pulmó de la Bordeta, l'únic espai que podria millorar el barri: zona verda, escola de secundaria (ara no n'hi ha cap), equipaments per a la gent gran, habitatge social, etc.

A Can Batlló encara queden més

de 100 empreses i tallers petits, que donen feina a uns 2.500 treballadors. Rafael Vàzquez, president del Centre Social de Sants, ens explica que ells no els volen perjudicar, per això van presentar a l'Ajuntament, ja fa dos anys, una proposta amb dos Plans Especials de Reforma Interior (Peris), que "redistribuien les qualificacions i respectaven els llocs de treball".

Pere Alcover exposa que s'ha d'actuar per fases i que l'Àrea Central d'Urbanisme ha d'estudiar segregadament el tema "tenim quatre anys per decidir que es fa a Can Batlló. Necessitem mils de milions per amortitzar als treballadors, per fer equipaments i indústria neta".

Xarles opina que la façana del carrer Constitució no pot estar com està ara. "Els hereus de Muhoz Ramonet són propietaris de la part central dels terrenys, i estan comprant algunes de les cases d'aquesta façana que fins ara eren d'altres particulars."

"Per què l'Ajuntament no planta cara als hereus de r\/luríoz Ramonet?", es pregunta Xarles, i conclou "la zona de la Gran Via, plaça Cerdà i Zona Franca s'està desenvolupant molt: Pedrosa, Nissan, edificis intel·ligents a Valent Petit, ... Ens preocupa que hi hagi uns interessos de grans projectes i els veïns quedin al marge de les decisions sobre el futur d'aquest pulmó del barri".

Els veïns contra el deteriorament del barri • La Bordeta està situada entre els carrers ivloianès.

Noguera Pallaresa, Manzanares, Andalucía, Riera Blanca i Gran Via. L'any 91, Transports Municipals va eliminar el servei, els diumenges i festius, de la línia 91, que enllaça la Bordeta amb La Rambla, Els veïns, juntament amb el Centre Social de Sants, es mobilitzaren fins aconseguir, al desembre del 92, que el 91 tornes a funcionar i amb una major freqüència de pas. Durant aquest procés es creà la Comissió de Veïns de la Bordeta, la qual decidí reivindicar altres aspectes del barri: il·luminació, senyalització, pavimentació de carrers, voreres, papereres,...

Josep Pons, vice-president del Centre Social de Sants, ens ho explica: "El barri estava molt deteriorat perquè feia anys que el Districte no hi invertia res. Vam

presentar un projecte de remodelació de la Bordeta al març del 93, quan era regidor Enhc Trurió. Al setembre del mateix any, el Consell de Districte ho assumí i establí un pla d'actuació fins ai 95 per a dur-lo a terme. La Comissió de Veïns es reunia cada dos mesos per fer un seguiment dels temes. A finals del 95, el 70 % de les reivindicacions ja s'havien fet".

La Bordeta també ha aconseguit la plaça de la Pelleria i la renovació de les escales de Sant Medir, però encara té alguns problemes per resoldre. "El 15 de novembre del 95 vem presentar al Districte un segon dossier amb els temes del CAP, el més urgent, i el de Can Batlló. També queden pendents algunes millores de carrers i solucionar la manca del transport transversal que recorri el barri", diu Josep Pons.

Barcelona tindrà en el termini de tres anys sis instal·lacions de tractament selectiu de residus domèstics on els veïns i veïnes hauran d'anar a dipositar les deixalles que no siguin paper, vidre, plàstic o residus orgànics.

Aí)uesteK deixalleries, que s'instal.laran a tots els districtes exceptuant Ciutat Vella i l'Eixample, complementaran els actuals 800 punts amb contenidors de recollida selectiva.

Nous autobusos L'Ajuntament ha aninicial la creació de dues noves línies d'autobusos, la 10 i la ;50. La pi-imera ha entrat en funcionament aquest juliol, entre la Vall d'Hebron i el l'ort Olímpic, i la segona s'inaugurarà l'any vinent entre Sarrià i la plaça Espanya. En contrapartida, desapareixeran les línies 18, 48 i 21, i se'n reforcen o prolonguen un total de 21 mes. El 10 de juliol passat una assemblea de veïns del barri del (Congrés convocada per l'associació veïnal de la zona va debatre precisament la prot)lemàtica de la línia 18

Pla de Sarrià El 12 de juliol passat el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar de forma inicial el segon projecte de requalificacio del camp de l'Espanyol a Sarrià. Van votar en contraunicament els tres regidors d'Iniciativa-Els Verds.

•Jaume Siurana, regidor del districte de Sarria per Ciu, va optar per l'abstenció, i el mateix van fer, en aquest cas per ètica obligada, dos regidors del Pp que son socis i accionistes de l'Espanyol.

CARRER

CRÒNICA

Pasqual Maragall

EL CUARTO FOSC

Josep Maria Vegara

Quan la Unió Europea ha concedit tres banderes blaves a les platges barcelonines sembla que, a part de no mirar-se la qualitat de l'aigua (sí et mulles surts empastifat amb una espècie de crema solar gratuïta i oliosa), no ha pensat en la qualitat humana dels serveis que s'ofereixen ai litoral barceloní. És veritat que un formidable equip de 49 vigilantes de la playa de la Creu Roja vetllen per la seguretat dels

Regidor. Responsable municipal de l'elaboració de l'Agenda 2 1 . Ha encarregat a diferents companys el guió de l'esmentada Agenda.

L'Ajuntament de Barcelona va subscriure, juntament amb d'altres ciutats europees, el document denominat "La carta d'Alborg" el passat mes de maig de 1994.

En l'esmentada carta, els signants es comprometien a "tractar d'arribar a un consens en el si de les nostres comunitats" i a tenir-la elaborada abans d'acabar l'any 1996.

Josep Maria Vegara, per elaborar l'Agenda 21 de manera participada, hauria d'haver consensual el guió amb les entitats preocupades per la sostenibilitat, de la comunitat 0 ciutat. De la manera que inicia el treball, no facilita precisament el consens. Tard i malament, ja que des de 1994 es podria haver

Guàrdia Urbana. Com a mínim si es jutja pel que la gent pot sentir per megafonia. Ens situem a la platja del Bogatell, el passat 9 de juny, i transcrivim literalment: "Atención, les habla la Guardia Urbana.

Comunicamos a los padres de Raül Cervants que pasen a recogerlo en el modulo de la Cruz Roja, donde el niho se encuentra extraviado y depositado." Increïble eh? Un llenguatge de funcionari impropi d'una policia que vol ser de barri. I no diguem res de la versió catalana del mateix comunicat, que a part de traduir "extraviat i depositat" va convertir el pobre nen en Raül Cervantes. Res tu, ara que fa calor la Guàrdia Urbana de les platges segur que agrairà passar una estoneta a l'ombra del Quarto Fosc.

doncs les preses no són precisament bones per aquests tipus de feines. Esperem que després de les vacances, se'ns convoqui per fer -entre tots- l'Agenda 21, ja que aquesta és la filosofia de l'esmentat document. Seria una bona ocasió per contituir el Consell Municpal per una Bercelona Sostenible. Tot el contrari és enganyar i enganyarse.

La Guàrdia Urbana de platja

Congressos de dones MARTA^ACH/MARTA PUIJÀ

En el que portem d'any s'han celebrat a Barcelona dos congressos de dones que han analitzat des de diferents perspectives la qüestió de gènere. Primer va ser el congrés internacional "Dona, treball i salut", i el maig passat van ser les Jornades de 20 anys de feminisme a Catalunya.

Les conclusions del congrés sobre dona, treball i salut es van centrar en tres punts concrets. Primer: desenvolupar la recerca dels problemes de salut de les dones i dels homes creant indicadors, instruments i mètodes de recerca sensibles a les diferències de gènere i incorporar informació específica de gènere a la docència universitària, identificant els riscos ocupacionals per a la salut i la vigilància de la salut laboral, l'higiene i la seguretat en el treball.

Segon: abolir qualsevol forma de discriminació negativa per raons de gènere, fent visibles i valorades totes les feines que realitzin les dones i els homes canviant l'organització del temps i del treball en funció de les necessitats humanes.

I tercer i segurament el més important: crear nous serveis i prestacions socials que atenuïn la sobrecàrrega de treball que pesa sobre les dones, corresponsabilitzant la societat i la unitat familiar de la cura dels altres (criatures, vells, persones malaltes), i eliminant les traves que impedeixen l'accés de

les dones a les pensions contributives.

•

20 anys de feminisme

D'altra banda, les Jornades de 20 anys de feminisme van acordar continuar sol·licitant l'avortament lliure i gratuft, un canvi en el sistema sanitari per frenar la patologització i medicalització del cos de les dones i més informació sobre la SIDA. Pel que fa a les relacions afectives, la lluita va encaminada a la revisió del concepte de família que es veu afectat pel treball. Un treball que s'ha de sotmetre a un repartiment més equitatiu. Davant la violència, una de les plagues de les societats de finals de segle XX, les conclusions denuncien la manca d'actuacions per resoldre situacions de violència familiar i de recursos per aquelles dones que obligades a separar-se per maltractaments.

En qüestions de política "s'exigeix" un espai d'intercanvi per a que la política sigui vista sota una novaòptica:ambullsdedona. D'altres conceptes tractats van ser la sol·licitud de mesures alternatives a la presons per a dones amb responsabilitats familiars i dones drogodependents; la denúncia de l'increment de bosses de pobresa femenina; el dret a la pensió no contributiva de vellesa i invalidesa per a les dones de més de 65 anys sense ingressos; i el tractament penal de l'assetjament sexual.

Juliol-Agost de 1996

El nostre alcalde es mereix visitar el Quarto Fosc per la multa de 5.000 pessetes que va haver de pagar religiosament, juntament amb el regidor Joaquim de Nadal, per circular amb bicicleta pel mig de la Rambla de Catalunya. El va denunciar un simpàtic (i punyetero, deu pensar l'alcalde) llicenciat en Dret que sabia més de normatives municipals que el propi Maragall. Per si de cas, i perquè no li torni a passar, l'alcalde s'ha apressat a canviar les ordenances municipals de circulació. Tenint en compte que la infracció de circular amb bicl per damunt dels passejos i voreres és força corrent a Barcelona, el que hauria de fer l'Ajuntament és crear una veritable xarxa útil de carrlls-bici cosa que no ha impedit la injustícia de multar amb 25.000 pessetes un altre ciutadà pel mateix motiu.

Josep Lluís Mateo

•amis^siííms,^

aS^·i

Tanquem al quarto fosc, totalment despullats dels seus vestits, aquelles autoritats que titubegen a l'hora de signar el visti-plau a la instal.lació d'una platja nudista a la nostra ciutat.

Reproduim, per escàndol dels puritans, l'escultura instal·lada a l'entrada de l'ajuntament de la nostra ciutat.

Comissari de l'Exposició "Barcelona Contemporània 18561996". Nosaltres creiem profundament que la ciutat la fan les persones. En l'exposició que ha coordinat fa constar el paper representat pel moviment veïnal durant els anys 70 i 80, però desapareix del mapa, millor dit de l'exposició, la feina que hem realitzat durant els darrers 15 anys. Les nostres crítiques a la Vila Olímpica, la nostra exigència que vem fer de les inversions en Rondes, ja que només tenia en compte el transport privat i oblidava el transport públic, i les baralles que tenim en aquets moments contra la requalificació del campdel'Espanyol. Laciutatl'han fet i la seguiran fent les persones.

I amb errors i amb encerts, el moviment veïnal, ha estat present fins avui, al juliol de 1996.

Insòlita crònica d'una visita xinesa ANDRÉS NAYA

Va baixar d'un Mercedes negre. Era un xinès. Es va dirigir al cap de seguretat i a crits va exigir: "Fora de la plaça l'home de la pancarta". Era la tarda del dimecres 26 de juny i estava a punt d'arribar el president de la República Popular Xinesa. La plaça de Sant Jaume estava buida. Només hi pul·lulaven agents secrets de la Xina, del Cesid, de la Generalitat i de la Guàrdia Urbana. Desenes de policies armats fins a les dents, alguns situats estratègicament als terrats, treballaven incansablement per la seguretat d'un president que havia vingut a Catalunya voluntàriament i que havia posat com a condició que no hi hagués ni protestes ni manifestacions.

Prohibit parlar de drets i de llibertats, i sobretot, res de mencionar les proves nuclears. La Generalitat i l'Ajuntament vanclaudicari,perlaforça, van impedir la concentració convocada, allunyant els manifestants més enllà d'on el carrer Ferran desenboca a la plaça de Sant Jaume. Les furgonetes es movien d'un lloc a l'altre per ocultar els manifestants a l'il.lustre convidat. I a la plaça només hi havia dos regidors: Pep Puig, d'Ic-Els Verds (encartellat) i Agustí Soler, d'Erc. Els acompanyaven quatreciutadans a qui, incomprensiblement amb aquell dispositiu de seguretat, ningú va identificar. La resta, agents diversos que, potser, es vigilaven els uns als altres, i periodistes que no podien creure el que veien.

El tinent d'alcalde Joan Clos, va baixarà la plaça i vademanaral regidor encartellat (del seu mateix equip de govern) que deixes el lloc, ja que sinó "el xinès es negava a venir". El regidor roig-verd no va acceptar el suggeriment, i en pocs segons, una comitiva de deu Mercedes blindats va aparèixer amb el president xinès. La pancarta la va tenir cara a cara. Reclamava drets humans i exigia la fi de les proves nuclears. Els quatre acompanyants es van animar, recordant la plaça de Tiannanmen,ivancndar"llibertat!".De lluny se sentia "jfora, fora, fora!"

Tot i això, el president xinès va estar còmode a la nostra ciutat, perquè durant unes hores no va haver-hi llibertat a la plaça Sant Jaume.

PATRICIO SIMÓN

Els manifestants van expresar el seu rebuig al president d'un país sense llibertats

'..«

CARRER

Julioi-Agost de 1996

Ignacio Ranionet Director de Lc Monde

l)ii)l(tni(itiijuc

OPINIÓ

Megalópolis

«dos los que haNan \ i s l o Blíuh· Riinncr il9<S2i, un c l à s i c o (ie H i d l e \ S c o l t . no h a h r à n o h i d a d o siii d u d a la a t m o s f e r a u r b a n a g l a u c a vn la ()ue esta iiiiiiei·sa la accion. Es la de u n a c i u d a d s u p e r p o h l a d a . a u l l a n t c . desN-encijad;!. en la (|ue p i d u l a n excluidos y n;uifrag'os de todos los oi'í_uenes etnicos, y d o n d e , a s u s a n c h a s , tiaunl'a la N ' i o l e n c i a . La a n è c d o t a s e d e s a r r o l l a en Los Anj^cdes en el a n o 2 0 1 9 . ('.('iencia liccion'.'

M e n o s d e loi|ue se piensa. puesto que a la \·uelta (kd canihio del niilenio. la afílomerataon de Los An<ieles -LÍS20 a l m a s en 1850t en d r a 18 in i I l o n e s de h a b i t a n t e s . . . La betiTOfioneidad Cultural s e r à e n t o n c e s m a s pi'onunciada (]ue a h o i ' a : los anfílosajones s e r a n a p e n a s vi 40

'I. m e n o s niimei'osos qii(> los h i s p a n i c o s . m i e n t r a s q u e los asi;tticos r'eijresentaríin el 10 '< . como los nef^ros. La ciiminalidafl no hahrií d i s m i n u i d o en niodo alfíuno en e s t a ciudad q u e sigue siendo u n a de las m a s p e l i g r o s a s del m u n d o , con u n a t a s a a n u a l de 28 a s e s i n a t o s por 100.000 h a b i t a n t e s . a conseciiencia de la p o b r e z a y de la i g n o r à n c i a .

Ki'sultado tambien dí' la a c t i x i d a d de (íTO "'gangs" ()ue agrupan a unos 70.000 miembi'os.

Antiguo àmbito de la ui-banidad y de la civilidad, la c i u d a d se h a c o n v e r t i d o en símbolo de la m a l a c a l i d a d de vida > de las p e r t u r b a c i o n e s . La enci·iicijada de los g r a n d e s mal e s soci o i o g i c o s d e n u e s t r o tiempo: pobreza, marginación, i n s e g u i i d a d . polucion. f'ealdad, d e s a r r a i g o . soledad. Todo esto sin d u d a por' s u c r e c i m i e n t o alucinante.

A comienzos del siglo XIX, a p e n a s el 3 'i de la población m u n d i a l e s l a b a u r b a n i z a d a ; en cinco ano.s, m a s de la m i l a d de la p o b l a c i ó n lo e s i a r ; í . Y el f e n ó m e n o c o n c i e r n e t a n t o al N o r t e como al Sm-, d o n d e las c i u d a d e s h a n ex pi os i o n a do literalmeníe.

E s t e es uno de los p r o b l e m a s m a s g r a v e s de e s t e tïn de siglo. l ' a r a i n t e n t a r sugerií' solucion e s , N a c i o n e s Línidas o r g a n i z ó

cltd 3 al 14 de junio. v e i n t e a n o s despiies de la Conferencia de Vancouvei-, u n a ("umbi-e M u n dial de las c i u d a d e s , oíïcialmente d e n o m i n a d a " H a b i t a t II", en lístambul.

La a n t i g u a Hizancio e r a . en este sentido, bastante e m b l e m à t i c a , p u e s t o ([ue h a p a s a d o d e 1 mil l(')n de h a b i t a n t e s en 1950, a 8 m i l l o n e s , sin q u e las autoridad(>s liayan podido cont r o l a r tal explosión. R e s u l t a d o : el a g u a e s t a r a c i o n a d a , l a s disfunciones son i n n u m e r a b l e s , la r e c o g i d a d e l a s b a s u r a s a l e a t ò r i a , y los t r a n s i j o r t e s c o l e c t i v o s y id e s t a d o de l a s carretí.'í-as no r o s p o n d e en a b s o l u t o a la d e m a n d a de los c i u d a d a n o s (jue, en medio de la cori-upción y td caos, h a n o p t a d o por elegir a u n a l c a l d e i s l a n i i s t a del P a r t i d o de la P r o s p e r i d a d .

Hay que sehalar que una explosión ui-bana t a n e s p e c t a c u l a r es un fenómeno inédito.

Londres ha necesitado treinta a n o s p a r a p a s a r de 1 milhhi de habitantes a 8 millones.

M i e n t r a s que Lagos, que no t e n i a m a s de 2 9 0 . 0 0 0 en 1 9 5 0 . a l c a n z a r à los 2 4 , 4 m i l l o n e s h a e i a el 2 0 1 5 . B r a s i l i a . c a p i t a l a r t i f i c i a l , c r e a d a ex-nihilo en

19tt0, se a c e r c a y a a los 4 millones de h a b i t a n t e s .

En el ano 2000, d i e c i n u e v e de las veinticinco a g l o m e r a c i í u u ' s m a s p o b l a d a s s(> s i t u a r a n (MI p a i s e s m u y pobres o en \ í a s de desai·i'ollo. \' i-emiiran loda la m i s è r i a y toda la ricjueza de s u s p a i s e s ; (d m a y o i ' numei-o de fa b r i c a s c o n t a m i n a n t e s , d e

vehículos en mal e s t a d o , de v e r t e d e r o s a cielo a b i e r t o ; en e l l a s . el a g u a p o t a b l e sertí algo r a r o y el a i r e , i r r e s p i r a b l e . Ya

a h o r a , m a s de fiOO millones de s e r e s h u m a n e s -la niitad de los h a b i t a n t e s de las c i u d a d e s dtd Sur- \ ixen en b a r r i o s de chabolas (en C a l c u t a , h a y l·LOOOi. sin a l c a n t a r i l l a s , sin higiene y sin a s i s t e n c i a publica. M u l t i t u d e s . que h u y e n de la m i s è r i a r u r a l o de l a s g u e r r a s , siguen apihindose a l r e d e d o r de los c e n t r e s u r b a n e s donde se c o n c e n t r a n las in versi o n e s extranjer-as.

P e r ò las c i u d a d e s c o n t i n u a n s i e n d o el l u g a r del poder, de los i n t e r c a m b i o s , de la producción y de los sab(.>res: son la s e d e de la A d m i n i s t r a c i ó n y de los g r a n d e s medios de información. En tdlas se r e ú n e n l a s p r i n c i p a l e s acti v i d a d e s económicas, h a s t a td p u n t o , a veces, de " d e s e c a r " el r e s t o del p a i s . P o r e j e m p l o , B a n g k o k , d o n d e r e s i d e (d 10 '/í de la pohlaciíin de T a i l à n d i a , proporciona el 80 ' í del P I B nacion a l . I^a p o t e n c i a de a l g u n a s de estàs megaciudades es e s t u p e f a c i e n t e : Seül sola, t i e n e u n a producción e q u i v a l e n t e a la de t o d a T u r q u i a , y la de Sao P a u l o s u p e r a la t o t a l i d a d de la producción de í'olonia.

En el N o r t e , c u a n d o el c e n t r o de la c i u d a d h a sido r e s t a u i ' a d o y r e h a b i l i t a d o , el precio de los

i n n n u d i l e s bac(> h u i r a los h a b i t a n t e s m a s m o d e s l o s hacia la p e i ' i f e n a m a s a l e j a d a . En F r a n c i a . v\ 4 3 ', d e los c i u d a d a n o s y'ivv en s u b u r b i o s .

En ocasiones, la segiogacion l'ac i a l se d e s d o b l a e n una segregació?! e l n i c a . En .-Xtlanta, p o r e j e m p l o , d o n d e (d m e s proximo se r-ealizaran los J u e g o s Olimpicos. el 20 '< de la población I sobre tc)do, la b l a n c a ) se ha ido a \ i v i r a los a I i c d e d o r i ' s resideïu'iales; en la a c t u a l i d a d , es una c i u d a d en un ()5 '> n e g r a , la niitad fie esa pobl.ucion \ i v e en (d u m b r a l de la p o b r e z a . v id foso entri» las c o n u i n i d a d e s se ahonda continuaniente.

De e s l e modo, en (d N o r t e u l o n d e (d f e n ó m e n o s o c i a l domi n a n te es cd e m p o b r e c i m i e n t o de las clases m e d i a s J c o m o e n el Sur, la ciudad se e s t r u c t u r a y a c o m o u n ai-chipiélago de z o n a s a i s l a d a s entr(> - i . Se m u l t i p l i c a n los h a i r i o s o p u l e i d o s en los (|ue, protegides por v i g i l a n t es a r m a d e s , viven los pi-i\ ilegiados, al rnargen (hd suli-imiento y la uiiseria í|ue les l'odea. De forma pr-ogresiva. las c i u d a d e s acogen a g r u p o s de población ipie no se rozan: los (pie v a g a n , los q u e tral)ajaii y los (|ue n u í n d a n . Estos ultimes estan mejor ridacionados ( poi- tidefono. fax u o r d e n a d o r i con s u s s(>m(\iantes de la l'ed de m e g a c i u d a d e s del p l a n e t a , (|ue con s u s p r ò p i e s compatriotas.

I^a m u n d i a l i z a c i o n pi'oyt-cta u n a p e s a d a a m e n a z a sobro las c i u d a d e s . En nonibri- did d o g m a de la d e s r i ' g u l a c i o n , el e s l a d o

parece tentado a c t u a l m e n t e a desentenderse dejando a c t u a r à ) m e r c a d o , q u e , p r e c i s a m e n t e , es incapaz de gestionar el desarrollo urbano. Però las c i u d a d e s t i e n e n la v i r t u d de a u m e n t a r las t e n s i o n e s . S e r à d e s d e ellas p r o b a b l e m e n t e , de s u s millones de d e s c l a s a d o s , de excluidos y de p o b r e s , de d o n d e vendi'à, t a n t o en el S u r como en el N o r t e , la d i s i d e n c i a , la prot e s t a y la rebelión.

Aiiniilii

piiblirdílit

Díj'ItimulKiuf

fil Lr Mundc

di'l jiinx de l:i;)(i

Cl

CARRER

REPORTATGE

Juliol-Agost de 1996

Adéu al mite de la Barcelona olímpica . -:•-

" •

'

';'KI

":>

- . . '

i

EuGENio MADUENO

"Els partits són cada cop més part de l'Administració; gairebé no es distingeixen els uns dels altres", ens ha dit el director del museu de la institució, Manuel J. Borja-Villel, abans d'explicar-nos que l'exposició és només la part visible d'un projecte més ampli: Es tracta d'elaborar i visualitzar la contraimatge de la Barcelona oficial -la del somni olímpic, les fotos de coloraines, les agències de relacions públiques, el disseny postmodern i els arquitectes meravellosos- aixecada sobre l'oblit de l'altra Barcelona, la que el somni olímpic no ha fet desaparèixer: la que viu en pisos de 50 metres quadrats, triga una hora en desplaçar-se al centre perquè no té el metro que li prometen cada campanya electoral, o la que es nega a pagar, camuflats en el rebut de l'aigua, uns impostos indirectes que veu descriminatoris i abusius.

í> "Totalitarisme autoimposat"

La ciutat de la gent

El projecte es vainiciarfaunsanys. i segueix obert. En ell participen grups de professionals -economistes, antropòlegs, arquitectes...-, veíns i líders veínals de tres barris -Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana-, i el fotògraf anglès Craigie Horsfield, encarregat de composar en imatges les realitats que l'equip va entendre que s'havien de conèixer. Una part r, la mostra fotogràfica, pot contemplar-se ja a la Fundació Tàpies (Aragó-Rambla de Catalunya), on s'exposa una selecció de les fotos -retrats bàsicament- que Horsfield ha realitzat L'exposició de Horsfield és només la part visible del projecte, que

MARC COROMINA

Els protagonistes acudiren a iéxposició des de La Xatarra de Vallbona

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES PROGRAMA D'EXPOSICIONS 1996 - 1997 CRAIGIE HORSFIELD 29 maig - 28 juliol 1996

SENYALS DE VÍDEO 26 setembre - 27 octubre 1996 FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

f

econòmics i financers que actuen sobre la ciutat suposa pels economistes "un dels aspectes més greus dels processos polítics i socials dels últims temps". Es deu -segons escriu Borja-Villel a la presentació de l'exposició- a que Barcelona és una de les ciutats del món on la "ingenieria del consens" s'ha desenvolupat en els darrers anys com en poques, i on la imposibilitat d'acció es fa per tant evident".

Han hagut de passar quatre anys des dels Jocs Olímpics per a que algú s'atrevís a qüestionar el mite de la ciutat olímpica. Curiosament, no han sigut les avantguardies socials 0 polítiques -en cas de que encara existeixin- les encarregades de fer-ho, sinó les artístiques, convocades en aquest cas per la Fundació Tàpies.

I

•' I

ROBERT MOTHERWELL 12 novembre 1996 - 12 gener 1997

ANA MENDIETA 21 gener - 30 març 1997

MARCEL BROODTHAERS 10 abril - 15 juny 1997

LASZLÓ MOHOLY-NAGY 10 juliol - 28 setembre 1997

LYGIA CLARK 7 octubre - 14 desembre 1997 DE DIMARTS A DIUMENGE D'11 A 20 H DILLUNS TANCAT CAL CONCERTAR HORA PER A LES VISITES DE GRUP

ha d'acabar de complementar-se amb els treballs dels grups de professionals i els testimonis dels líders veínals. Amb tots aquests materials i moltes més fotos la Fundació Tàpies editarà un catàleg d'aquest projecte, que ha batejat "La ciutat de la gent". En el moment de tancar aquest número de CARRER només estava disponible l'informe dels economistes r\/liren Etxezarreta, Lourdes Viladomiu i Albert Recio, titulat "Barcelona, una ciutat extravertida".

Els seus autors argumenten que després dels Jocs Olímpics, els grups financers i empresarials aposten per fer de Barcelona una ciutat de serveis comercials i terciaris, i un pol d'atracció turística. "La imatge de Barcelona com a ciutat d'acollida s'aprofita de que, externament, s'ha anat transformant en una ciutat diferent, extravertida, ciutadana, interessada en el seu aspecte urbanístic i capaç de lluir el seu patrimoni històric, més atractiva que en el passat. Però la nova

-Quan parla d'ingenieria del consens es refereix al concepte que utilitza Chomsky per definir l'acció de la classe especialitzada (la que analitza, controla i dirigeix) sobre la massa d'espectadors i votants que conformen la majoha social, el ramat desconcertat ?- vaig preguntar a Borja-Villel en una entrevista publicada a La Vanguardia el passat 9 de juliol.

"-Em refereixo a que la coincidència dels diferents interessos empresarials, financers i polítics que actuen sobre la ciutat, com un de sol, amb el de la transformació motivada pels Jocs Olímpics, s'ha fet en absència total de crítica, amb la aquiescència i satisfacció de la majoria de la població, degut a que aquí s'ha produït un exemple de fabricació de consens (per part dels gabinets de relacions públiques, dels intermediaris de la informació, de la combinació d'interessos comuns entre mitjans de comunicació i classe especialitzada, etc.) i en conseqüència s'ha produït una forma de perillós totalitarisme autoimposat com el que defineixen els sociòlegs amehcans."

Des de la seva inauguració el passat 29 de maig, l'exposició "La ciutat de la gent" no ha deixat de suscitar interès i sorpresa. Interès i sorpresa perquè es reconeix i homenatja veïns com Manolo Vital -comdemnat a passar a la històna per haver segrestat el primer autobús que va arribar al seu barri-.

Interès i sorpresa perquè es reconegui l'existència a les famílies de gitanos portuguesos que viuen de la xatarra a Vallbona. Interès i sorpresa perquè s'exhibexi en foto de grandíssim format les imatges que els jardiners olímpics no van tenir

ciutat pertany cada cop menys als seus habitants tradicionals, és una ciutat difícil (cara), que margina i expulsa els nous nuclis de població externs a molts altres". Se sorprenen els economistes que aquest model de ciutat cosmopolita i monumental, objectiu turístic, destinada a les clases acomodades -com ha quedat reflectit en les construccions olímpiques i el seu urbanisme posteriMARC COIROMINA or-, que expulsa del Tothom reconeix part de la seva ciutat seu terme els joves i que obvia i supera un altre temps d'amagar: les que reben els model possible de ciutat més visitants que accedeixen a la ciutat sencilla i còmode, compti però, amb per les autopistes del nord. I, en fi, el beneplàcit, la conformitat i la perquèenganyar-nos: interès, sorsatisfacció de la majoria de la po- presa i desconcert perquè la blació, que presta a declarar-se Barcelona no oficial aflori i es visualitzi en el temple de les élites "orgullosa" de viure a Barcelona.

Aquesta identificació dels ciuta- artístiques que és la Fundació Tàdans amb els interessos dels grups pies.

CARRER

JuHol-Agost d e 1996

REPORTATGE

w^mw'^w^ .*•'":"';

' . " ' '{' „

'/Wf;-:.

If .J^^i^"' •

*;j?**#

%n.

" 0f\i,*'.^'Ty ^ ^ ^ ^ .

•i •l·r·i '-.i'

Carrer Muntaner, Me IX nniii 265,7 X 2().'i cm

Pau Todó i Marf>a carrer Muntaner, Marc lí)9(! l·lO X 1:Í(;.:! riii

Moll, Barcelona

Mercat de Sants, Març 1996 i:5S X 142 cm

Barcelona

darrer Cimal, Barcelona Fchri'r 1996 l;iB,r) X 1:Í4,5 cm

. '

Fotos de Criaciie Horsfieí cedides per la Fundacic) Antoni Tàpies

,

,

-.• Í ' - ^ ' T " ;

" . . .

JL

Barcelona

Vallbona,

10

^^^

BARCELONÈS

1^1 Mil

ihl

CARRER

J u l i o l - A g o s t d e 1996

Plaça de la Virreina

Rambla de Sant Andreu

Via Júlia

Claustre de la Catedral

Jardins de Joan Maragall

Caminant pel laberint dels carrers de la Vila de Gràcia, és ben fàcil perdre's, però qui aconsegueixi arribar al centre es veurà recompensat amb una agradable sorpresa. Una gran plaça presidida per la parròquia de Sant Joan de Gràcia, situada molt a prop del cinemes Verdi.

La plaça de la Virreina és un dels racons p r i v i l e g i a t s de Barcelona on seure quan apreta la ' ;IIM! a prendre la fresca. Alts arbres situats estratègicament que cobreixen amb la seva ombra els bancs, i al centre un gran espai per jugar, anar amb bicicleta 0 fer petar la xerrada.

J a tenim l'escenari, ara falta la companyia. La recomanació és un bon llibre. Un viatge en el temps, que no en l'espai, de la mà d ' E d u a r d o Mendoza amb la novel.la La viiidad de /osprodigiós. La narració que ens transporta a la Barcelona del període 1988-1929.- Virgínia Fusté.

Gràcia

Tots aquells que no van confiar gaire en la Rambla al mig s'han trobat amb una bona sorpresa.

La nova Rambla de Fabra i Puig té molta vida, i sobretot és molt viscuda pels andreuencs. La proliferació de terrasses i l'obertura de nous establiments així ho confirmen: hi ha Rambla per estona.

D'ençà la seva recuperació com a passeig central, la ciutat té una nova zona de lleure a Sant Andreu.

Ramblejar s'ha convertit en l'esport • stiui.nc de primer ordre entre els andreuencs i els vinguts de fora. Restaurants, cafès, gelateries, musicals..., són el pretext per gaudir d'un bon • ÍMÍ a la fresca.

Rambla araunt. Rambla avall, xafardejant les mil i una anècdotes quotidianes, resseguint fil per r a n d a els e n t r a m a t s del cas Movilma -on hi ha implicats exalts càrrecs andreuencs-, o llegint un bon llibre, es pot passar més d'una bona tarda d'^ .1 de llibre, encara que sígui un pèl antic, recomanem el Barcelona pam a pam de l'Alexandre Cirici, que descriu 24 itineraris pels carrers i places de Barcelona. Així, a banda de la Rambla de Sant Andreu o de la seva germana gran de Barcelona, podrem redescobrir altres indrets de la ciutat.

Coneguda en altres temps com el "passatge de la muntanya", "els 4Q metres" o el carrer de Karl Marx, la Via Júlia és la columna vertebral dels Nou Barris. Els seus 950 metres estan marcats en un extrem per l'estàtua de la República, escultura de Viladomat, i en l'altre per la Torre Favència, obra d'Antonio Rosillo que l'argot popular ha batejat com a "monument al ionqui", perquè la seva forma sembla una xeringa.

Si durant tot l'any aquesta artèria comercial ja està molt fi-eqüentada, amb l'anibada de la calo]- estiuenca el seu ús augmenta. L'aire que hi corre, sigui per la proximitat de Collserola o per la seva orientació, fa bo de passejarhi. De totes maneres, el punt més adient per a prendre-hi la fresca és la pèrgola. Al mig de la rambla, la seva alçada i el seu disseny fan ombra a la zona de jocs infantils i als bancs dels laterals. Llàstima que de nit hi hagi poca llum, perquè si no podríem asseure'ns a llegir un llibre que explica la vida d'una altra rambla. Es tracta de la prohibidíssima novel.la Al margen, d'André Pieyre de Mandiargues, editada recentment per Altea. L'obra és un viatge per la geografia del barri Xino, la Rambla de Barcelona i els seus voltants pecadors.

La millor zona de la ciutat per passejar ara que la apreta és, sense cap mena de dubte. Ciutat Vella, amb els seus carrers tranquils i estrets, amb l'ombra i la fredor de les pedres antigues i v i g i l a n t s i t a m b é , amb la pluriculturalitat reunida en el mínim espai.

Quan el - és alt no hi ha cap lloc més amable que el laberint de la ciutat vella, perquè per tots els seus racons transpira fredor i humitat, dues coses que són molt d'agrair a més de trenta graus de V('ii)|>í'r;iii.ir;;. Amb el sol fet de passejar parsimoniosament i observant amb minuciositat cada pedra, cada planta, cada escletxa del passat, ja és com estar en un altre món.

Aquest districte oferiria mil raconades incomparables per gaudir d'una bona lectura a la fresca, però curiosament, a cap de les múltiples places no hi ha ni un trist i abandonat banc per seure, per rar que pugui semblar, i la veritat és que preferim no pensar en els motius que pot tenir l'Ajuntament per no posar-n'hi...

Per això, en una ciutat com la nostra tan sorollosa, poder tenir l'oportunitat de reposar, encara que només sigui per uns breus instants, és com assaborir la glòria celestial, si és que existeix...

Significa gaudir d'uns plaers mundanals, potser insignificants, però necessaris per a l'esperit cansat dels urbanites atrafegats.

Es deliciós asseure's damunt la pedra fresca dels bancs del claustre de la Catedral, i, tot escoltant l'alegre cantarella dels ocells i contemplant la fabulosa alçada de les palmeres, poder comprovar la melodiosa música de l'aigua que brolla de la font. Si aquest estat de contemplació us sembla massa, podeu acompanyar-vos d'un bon llibre, per exemple, el recolliment del claustre pot ser una bona excusa per rellegir Mar/f//í7eBüí;«/y amb tota complicitat (ara que ja la tenim en català amb una esplèndida traducció de Lluís Maria Todó a Columna).- Marta Pluja. Ciutat Ve: lla

No ens enganyem. Els ventalls, els ventiladors i l'aire condicionat són simples succedanis. Encara no s'ha inventat millor antídot contra la c-aiiicul;i IÍSÜIICIH ,: que estirar-se a l'ombra d'un bon pi.

Us proposo una alternativa en la mateixa línia. Enfileu les escales mecàniques de Montjuïc fins l'últim tram, davant per davant de l'estadi olímpic, i trobareu els jardins Joan Maragall. A més de pins, hi ha oliveres, oms i altres elements típics de la fiora mediterrània. De bancs no en falten, com no, en un pulcre marc neoclàssic propi d'una pel·lícula de Greenaway, i (en aquest cas, sí!), l'entrada és de franc, tot i que (l'alegria no pot ser mai completa) només obre els festius.

Ara bé, tornant a Sant Andreu, no està de més que aprofiteu que hi sou per donar un tomb per aquest barri. Un cop hagueu tafanejat els racons més emblemàtics de l'ex-vila andreuenca (el mercat, el carrer Gran, Can Fabra, la Parròquia...) podeu acabaria vostra visita a la Rambla de Sant Andreu. Viureu la fresca i segur que repetireu l'í .^ I i u vinent.- Pau Vinyes. Sant Andreu

ConniCanno],!/

Telèk 318 4681

Bonos NiíevM, 3

Telèlon3l88294

P.«Unulio,92

Tel8lofi354542e

Cdl,13

Telèfon 302 32 49

Femondo, 13

Telèfon 302 75 39

Hospild,40

Telèfon 30274 88

FI. 8oenHKBM, 2

Teléfon3178702

AGRAÏM lA SEVA

COMPRA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITAIS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

Però a la Via Júlia també es pot prendre la fresca gaudint dels amics i la conversa tot assaborint un gelat o un refresc fins a altes hores de la nit. Només cal que aneu allí on el passeig pren la forma de bulevard, on hi havia l'estretcarrerdePortellada, i l'ombra dels arbres i dels tendals de les terrasses us acollirà d'allò més bé.- Catherina Azón. Nou Barris

G a b i n e t e A.G.L. A. Imparte cursos y consultas de: ;,/ Boqueria, 23 - 08002 Barcelona i^y LiceL

• TAROT .

NUMEROLOGÍA • MÀGIA BLANCA .

VISUALIZACIÓN Preciós económicos Para información Tel. 410 74 80 Sr, Franciscà m COBRO SI NO ACIERTO

"Va començar a caminar per la drecera que portava al jardí ornamental, passant-li les tisores de podar a l'altra mà. El treball no li portaria gaire temps. El conill tenia les orelles una mica peludes, i dues de les potes del gos s'havien deformat una mica, però els lleons i el búfal estaven perfectes... Quan es va girar per tornar a mirar els animals, va veure que alguna cosa havia canviat. El gos era més a prop. Ja no estava ajupit, ara semblava preparar-se per córrer". Es un fragment de El Resplendor -The Shining-, una de les millors novel·les de Stephen King, famosa a causa de la fascinant versió cinematogràfica signada per Stanley Kubrick, interpretada en el seu paper principal per un Jack Nicholson que, per una vegada, troba justificació per la seva tendència a l'histrionisme: interpreta al llunàtic vigilant d'un imm e n s i f a n t a s m a l hotel de Colorado. Aquest capítol, en què unes bardisses en forma d'animals amenacen el protagonista, no va ser inclòs al film. És clar que si no us acaba de fer el pes la natura domesticada, podeu buscar l'ombra dels boscos propers. Però en el cas que us capfiqueu a la lectura, aneu amb compte. Si sou fàcilment impressionables, marxeu abans que es faci fosc... - Manel Calpe. SantsMontjuïc

CARRER

Juliol-Agost d e 1996

BARCELONÈS

11

Jardins de la Universitat

Centre cívic Can Deu

Parc de Sant Martí

Parc de les -Aigües

Jardins del Doctor Roig i Raventós

En creuar la Gran Via encara ens trobem immersos en el més profund de la vida post-industrial actual. Quan deixem enrera l'entrada principal de la Universitat de Filologia de la Central només cal donar uns passos més, obrir una porta de vidre i endintrarnos en un dels jardins més bonics de la ciutat. A mesura que pugem unes escalinates, sentirem el soroll de les granotes que tant de dia com de nit acompanyen el visitant ocasional a endinsar-se en un paisatge més propi d'altres latituds europees que no pas de les mediterrànies.

Des del districte de Les Corts us proposem un viatge literari que us transportarà a un punt imaginari entre el passat i el futur. Per reviure el tast d'èpoques antigues res millor que prendre un cafè a l'ombra de les majestuoses palmeres del jardí del centre cívic Can Deu, a la vuitcentista Plaça de la Concòrdia. Hi ha pocs indrets a Barcelona tan acollidors, tan nostàlgics, amb un regust tan malenconies com Can Deu, una veritable parcel·la de la història de Les Corts i, per extensió, també de la ciutat. Tot entrant al casalot de la família Deu, una marquesina envidrada preciosa és l'avantsala d'un jardí de temptadores ombres que inciten, un cops'inicienles . i > - deri'sijn,a seure tranquil.lamentpergaudir del plaer de la lectura, immersos en un punt confús entre el caràcter modernista de l'edifici i l'ambient futurista que s'intueix a la novel·la que us recomanem.

El districte de Sant Martí es va posar de moda durant els Jocs Olímpics del 92, quan es va construir al Poblenou la Vila Olímpica. Però dins del districte hi ha altres llocs interessants encara que no tan coneguts com la Vila Olímpica. Un d'ells és el Parc de Sant Martí, que va des del pont de Calatrava -Bac de Roda/ Fehp II- fins al pont del Treball, bordejant tota la Ronda de Sant Martí.

Dins del parc hi ha diverses zones ben diferenciades. Una amb gespa, on un pot anar-hi a estirar-se una estona, encara que potser passarà una mica de cr: í. i.

Si el que es vol es passar un bon moment, ara que fa t:ai r i ve de gust seure una estona a l'ombra, pot apropar-se a l'illa del parc situada entre els carrers Agricultura, Menorca, Selva de Mar i Huelva. Tota l'illa està envoltada de bancs i pel davant i pel darrera hi ha molts arbres. Allà un pot seure i desconnectar una mica de tot menjant-se un gelat o llegint un llibre, com per exemple La piel del tambor, on surt una església antiga com a protagonista.

Per lluitar contra la xafogor humida de l'f s(iu a Barcelona no hi ha res millor que buscar recer en un bon lloc a l'ombra. Mil vegades millor si l'estona s'acompanya amb una bona lectura. El Parc de les Aigües, amb una extensió de 1,9 hectàrees de superfície, al cor del districte d'Horta-Guinardó, és tot ell un refugi de petites raconades que defugen el ••. Obert a metjant dels anys 70 després de nombroses peticions veïnals, el Parcofereix verdor i tranquil·litat, alguna font per sadollar la set i una àrea per l'oci infantil. Sens dubte, un lloc ideal per gaudir de la lectura de la novel·la Lleó l'Africà (Editorial Proa) de l'escriptori periodista Amin Maalouf, libanès d'origen, afincat a França des del 1976. Així, des d'aquest paratge barceloní, només cultivant l'art del llegir, viatjarem per la gi'an àrea mediterrània, eix central de nombrosos encontres barcelonins durant aquest any. De mà de la narrativa de Maalouf, la historiografia esdevé una barreja de ficció i realitat, però sempre desvetllant una atmosfera creïble i suggestiva, alhora. Pels detractors de la ficció, els queda l'alternativa d'assaborir la prosa mordaç del mestre Anton M. Espadaler. Amb el suggestiu i del tot adequat nom, Eafiu tot l'any Quaderns Crema ens presenta una selecció dels seus millors articles periodístics per alleugerir la <:iliír amb fina ironia.- Marta Bach. üorla - Guinardó

Al barri de Sarrià-Sant Gervasi, entre els carrers Ganduxer i Escoles Pies es troben els jardins del Doctor Roig i Raventós, envoltats de bonics i tranquils edificis de pisos en una zona no gaire transitada del barri.

Als jardins es respira una aire de silenci, només trencat pels crits i el riure dels infants que s'enfilen per les construccions de fusta que són en un racó del jardí, darrera d'un estany d'aigua molt clara.

L'ombra dels grans arbres resguarda al visitant de lescnlur.s de 1'' 11! 1. Només arribar es pot ensumar la flaire de les flors que cauen lentament dels arbres, fent del terra una catifa groga que oculta la sorra del parc.

Quan cau el n! i arriba el vespre és el moment idoni per relaxar-se, seure en un banc o llençar-se sobre la gespa i obrir un bon llibre, Les nits perfumades, de Manuel Joan i Arinyó. L'escriptor ens parla de la seva infància, i del record d'aquelles cu I ides nits quan la fina olor de les flors "embolcallava la vida, la vila, amb la seva tèbia beatitud aromàtica". Res més a prop de la realitat.Lorena van den Berg. Sarrià Sant Gervasi

"I Alexandre es va avançar en l'espessura de la selva índia amb la cavalleria vint estadis, veient que si l'enemic escometia podria ser vençut (...) i quan se li van acostar mil cavalls i seixanta carruatges els va posar en fuga, prenent-los i matant més de 400 homes..."

El verd exquisit del jardí de Ferran Soldevila, amb el seu estany, el soroll de l'aigua que regalima de la font central i alguns ocells també exòtics són un perfecte complement per la bona estona de lectura ••-:! lunuM. En aquest cas, les línies citades de Vides Paral·leles de l'escriptor greco-romà Plutarc, referents a les similituds d'Alexandre Magne i Juli César que ens poden donar una idea de la vida i successos esdevinguts a homes que visqueren fa més de dos mil·lenis.

Un faig centenari, palmeres típiques de qualsevol lloc asiàtic, flors tal vegada d'indrets desconeguts de Llatinoamèrica, i els crits de les gavines que ens recorden que no hem sortit de terres mediterrànies configuren un espai recollit, fresc i allunyat de la vida moderna actua! on refugiarse és, més que una oportunitat, un dret. I aquests jardins de la Universitat, davant per davant de la plaça Universitat són un d'aquests llocs a descobrir.

Obert al públic de 9:00 a 22:00 hores els dies laborables amb entrada per Gran Via. Els festius i caps de setmana l'entrada és pel c a r r e r Diputació.- C h r i s t i a n Andreu. Eiximiplti

Si'n noticias de Gurb d'Eduardo Mendoza no és cap novetat però sí que és un d'aquells llibres capaços de fer passar una bona estona. La novel·la explica la història d'un extraterrestre que aterra a Barcelona amb la missió de trobar un company seu, en Gurb, desaparegut després d'adoptar l'aparença humana de la cantant Marta Sànchez. L' ET encarregat de la recerca decideix transformar-se, per no cridar l'atenció, en el Comteduc d'Olivares, amb la mateixa facilitat que esdevé Gary Cooper, Julio Romero de Torres, Vàzquez Montalbàn o Mahatma Gandhi.

També té la possibilitat de veure dues masies i l'església del temps en que Sant Martí era tan sols un poble. Les masies s'han restaurat i actualment donen un servei al barri. Ca l'Arnó és una ludoteca i Can Cadena és la seu de Parcs i Jardins així com de l'associació Amics del Parc- Chelo Losada. Sant Maru

En definitiva, Sin no/iclas de Gurb és un seguit de situacions absurdes narrades en to satíric, que transcorren a una Barcelona tan increïble com quotidiana. - J. Belmonte/J. Carbonell. Les Corts

De pe

\^BES aques

stiu

HISTÒRIA

CARRER

Juliol-Agost de 1996

Dues visites a la nosta història Marta Gibert i Marta Salinas

Recórrer el Museu d'Història de Catalunya i el Museu d'Història de la Ciutat és una interessant manera de conèixer el passat de Barcelona a hala no \jmm d'«rr • tre campanades. Primer sona un repic alegre i lleuger, després una picada lenta i pausada, més tard un toc continu.

El visitant que en aquell moment està davant d'una de les desenes de màquines interactives presents a la sala aprèn i participa alhora en el Museu d'Història de Catalunya (Mhc). Aprèn que durant l'Edat Mitjana les persones ordenaven el seu temps en funció de les campanes, que eren el seu rellotge vital i una important font d'informació.

Participa estimulat per uns sons històrics que condueixen la seva imaginació segles enrera, cap al VIU, entremig d'una Barciluna musulmana després de sentir les campanades que avisen del perill d'invasió de les tropes franques. El setge es prolonga i la ciutat finalment capitula. Però Carlemany atorga als seus habitants una àmplia Carta de llibertats.

# Hiii-cclona cup i fasal El passeig del visitant pel Mhc continua amb El naixement d'una nació i descobreix que al llarg del segle XII es va consolidant la historia de Catalunya, entremig d'una societat feudal agrària, però que va obrint una escletxa a la dinamització del comerç. Barcelona és el nucli urbà mes poblat a mes de centre polític, econòmic i social de Catalunya. Barcelona ja és cap i casal. La ciutat s'expandeix fora muralles. A dins s'hi apleguen els pnncipals edificis religiosos i la cúna comtal: a fora de les muralles hi ha

FfUBEN PERE2

• K\ musi'u iiUeracliíi permet rexiure l'escola fVaniiuista

Entre el Renaixement i el Barroc "Barcelona en temps dels Austries" és una bona excusa perquè coneguem la societat barcelonina dels segles XVI i XVII i de passada contemplem la Casa Padellàs. La visita a aquesta part del Museu d'Història de la Ciutat no té desperdici. És també una bona ocasió per demostrar que no totes les exposicions d'història són feixugues i avorrides, com molts es pensen.

La mostra va més enllà dels continguts que normalment tracten els llibres d'història. I així, el Tractat dels Pirineus, el Corpus de Sang o la Guerra de Successió, esdeveniments emblemàtics que han fet vessar molta tinta, estan mencionats tan sols per contextualitzar. L'exposició està més centrada en la vida de les persones que ocupaven la Barcelona d'aquells anys. I això és precisament el que encén la curiositat dels visitants.

Un dels moments que desperta

aquest interès és quan descobreixes com era la vida al carrer. La gent d'aquella època es bolcava amb les festes del carrer, fossin d'origen popular (Carnestoltes) o religiós (Corpus). La ciutat quedava paralitzada amb aquests actes.

Tan aviat es feien manifestacions com execucions de les condemnes dels tribunals.

Les relacions del veínatge eren molt estretes. Les persones es coneixien molt i se sabien les intimitats els uns dels altres. El boca a boca era el sistema perfecte i el més habitual per difondre una notícia. Qualsevol esdeveniment s'escampava molt ràpidament i, en molt poca estona, tots els habitants de la ciutat n'estaven assabentats.

• Higiene personal Un altre aspecte que sorprèn és que, als segles XVI i XVII, les estances van començar a especialltzar-se. Van aparèixer com a cambres noves la necesaria (comuna o

lavabo), les solanes o galeries, el menjador, els estudis ... Això, en les cases benestants, clar. A més, la presència dels mobles es va anar incrementant, ala vegada que va anar augmentant el vestuari i la cura per la higiene personal dels habitants de Barcelona.

Les epidèmies s'excedien amb la població. Durant els segles XVI i XVII es calcula que van haver-hi més de 14 brots d'epidèmia i que només la pesta negra va provocar 50.000 defuncions.

En l'aspecte cultural, va néixer la Universitat de Barcelona però la ciutat no va disposar d'un ensenyament superior estructurat fins la construcció de l'edifici de l'Estudi General. Allí es van començar a cursar els estudis de gramàtica, teologia, retòrica, grec, lleis i medicina.

Va ser aquesta l'època de màxima plenitud dels gremis, que jugaven un paper molt destacat per la societat. Una societat organitzada

ravals o viles noves on s'hi instal·len artesans i mercaders. La producció i els mercats de la ciutat es beneficien d'un intens tràfic marítim. Cap a finals del XIII vindran temps de cnsi, de fams, de pestes i de disminució de la població per tot Catalunya. Les construccions a Barcelona continuen i en resulten, entre altres. Santa Maria del Mar i les Reials Drassanes.

El visitant continua avançant en la història de Catalunya i entra A la peritèna de l'Imperi. L'emociona sentir el Cant dels Segadors, cant que sorgí dels patiments de les dures condicions de la vida de la pagesia, pobres i carregats a més pels allotjaments de les milícies de la guerra. L'explosió de tal tensió esclata a Barcelona. De fet. la ciutat sense els múltiples setges, aixecaments I revoltes no seria la mateixa. També la Pau d'Utrech (1713) provoca que Barcelona resti sola davant l'enemic espanyol.

La ciutat resisteix a l'atac 13 mesos cosa que provoca l'admiració de l'opinió pública europea.

• La generació elèctrica La planta dos ja l'ha vista tota. El visitant pren la rampa cap a la tercera, i amb l'augment de l'alçada avança en el temps cap a un període més pròxim a ell. Les bases de !a Revolució Industrial i Vapor i nació. El segle XIX i principis del XX és clau pel desenvolupament econòmic de la ciutat. Apareixen els primers vapors al pla de Barcelona. Les fàbhques proliferen. Barcelona esdevé la capdavantera del procés, L'expansió industrial es realitza per pobles del pla de Barcelona ja que a tocar de la ciutat no es pot construir. Les muralles encara són en actiu i les

MUSEU D'HISTÒRIA

LihLAf ilXVi

"Bacccíom 1 .i m i t ,1 U titllat en cf Rçnai%*·meiH í t-l iJarroc _

.

• L'exposició "Barcelona en temps dels Austries" es pot veure a la casa Padellàs a la plaça del Rei. L'entrada val 500 pessetes.

ordenances militars prohibeixen la construcció a menys de la distància d'un tret de canó. Els pobles del pla es configuren com a populars viles industrials. Les muralles però no duraran gaire. El 1858 s'enderroquen i la ciutat deixa de ser plaça forta. Les transformacions urbanes són un continu. És l'època del passeig de les rambles, del mercat del Born, del tramvia, de la font de Canaletes, de la plaça Catalunya.

A finals de segle amb l'Exposició de Barcelona s'inicia el Modernisme, una nova estètica que dona fruit amb el Parc Gúell, la Sagrada Família, el Palau de la Música, etc.

La sensació que té el visitant en tastar la història del XIX i principis del XX no és particular seva. I és que si bè el que ha anat passant fins el segle XVIII es resultat d'un procés lent, a partir de la primera i segona revolució industrial, els canvis es produeixen a una gran velocitat. Són els anys elèctrics.

Període d'immigració, d'augment de la producció. Barcelona creix molt. S'obre la Via Laietana i s'expandeix l'Eixample. S'implanta un nou model de transport col·lectiu: el metro. L'annexió dels municipis del Dia de Barcelona culmina l'expansió urbana: Gràcia, Sant Marti de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Andreu de Palomar. hHorta i Sarrià.

La visita al MHC comença a arribar a la seva fi, I tot i que queden algunes històries com la de l'obrerisme i la conflictivitat social o la guerra civil, el visitant, ja cansat fa via cap a la sortida. És barceloní i se sent orgullós de com la seva ciutat ha jugat un paper importantíssim en la història de Catalunya.

de la mateixa manera que a l'època medieval, amb nobles, cavallers, eclesiàstics, burgesos, artesans i camperols.

El vast període que engloba aquesta exposició ha estat clau per Catalunya. I per això és interessant que el coneguem. Als segles XVI i XVII van passar una sèrie de fets que van marcar la seva història.

Les relacions polítiques que va tenir amb la monarquia hispànica van ser les culpables que, al segle XVIII, les institucions polítiques de Catalunya desapareguessin.

"Barcelona en temps dels Austries" pretén acostar la imatge de la ciutat d'aquells temps. La imatge de la Barcelona del Renaixement i del Barroc. I ho aconsegueix. Fa que ens la imaginen.

Una virtud d'aquesta mostra és que no embafa amb excessiva informació que correria el risc de ferse pesada.

El Museu d'Història de la Ciutat està preparant una altra exposició que serà la continuació d'aquesta.

Començarà al 1714, amb la caiguda de Barcelona per les tropes de felip V. La idea promet.

CARRER

Juliol-Agost de 1996

ENTREVISTA

E n t r e v i s t a a Josep M a r t í Gómez Periodista

í(

'La gran premsa s'equivoca deixant de banda els barris'' Una entrevista de Marc Andreu

Autor d'un llibre de pròxima aparició sobre el Centre Social de Sants, Martí Gómez opina de la relació entre periodisme i barris I^ ^ s t ^ es pubitcton tres llibres que terien com a denominador comú el treball periodístic i de recerca sobre el moviment associatiu i els barris: un és I& història del moviment veïnal a Barcelona, que editarà la Favb, i els altres dos commemoren els vint-i-cinc anys d'entitats com l'Associació de Veïns de Sant Andreu i el Centre Social de Sants. Josep Martí Gómez, juntament amb Josep Marcé, és l'autor d'aquest darrer, que es presentarà per la tardor coincidint amb l'aniversari del Centre. Qui el vulgui, però, ja el pot encarregar perquè amb gran expectació s'està venent per avançat. ~ Què porta a un periodista "consagrat" com vostè a escriure un llibre sobre una entitat veïnal?

• Malgrat visqui a l'avinguda de Madrid, a la disputada terra de ningú entre Sants i les Corts, jo sempre he estat molt vinculat a la parròquia de Sant Medir, i agraeixo la confiança que m'han fet des del Centre Social per aquesta feina. L'he feta amh ganes perquè durant els anj's 60 jo ja vaig participar en el comhatiu periodisme de bai-ris des d El Correo Catalún.

Escrivint el llibre m'he enriquit i he après personalment revivint Una època històrica.

~ Què destacaria de la història del Centre Social de Sants? « La imaginació i l'empenta de la gent que ha tirat endavant l'entitat. Hi ha qui ha dedicat voluntàriament al ("entre part de la seva vida fins a l'extrem de patir crisis personals un cop va arribar la democràcia i va haver de canviar el rol que jugava en el moviment associatiu. ~- Hi ha qui diu que Sants és un barri acabat, on ja no hi ha reivindicacions importants.

• Es cert. Només a la zona de la Bordeta hi han reivindicacions que mobilitzin els veïns. La feina d'ara del moviment associatiu és rnenor, sovint com aconseguir que es donin diners per a una residència. El Secretariat d'Entitats de Sants té raó quan diu que la política a fer ha deixat de ser la de

M I C r E l . I.OI'KZ

RETRAT

Un periodista prestigiós Josep Martí Gómez treballa a La Vanguardia i col.labora amb la cadena Ser. Els dijous comenta amb Joan de Sagarra l'actualitat barcelonina, i a les nits signa el comentari El Bestiario a Hora 25. La seva és la trajectòria d'un periodista que s'ha guanyat el prestigi a base de treballar i de conservar unes sensibilitats ara escasses. Les seves opinions són un punt de referència per molta gent, a desgrat d'ell que, humilment, rebutja pontificar o donar lliçons. "No vull semblar un diplodocus", diu. No ho sembla. Si de cas, un intel.ligent i tendre Dino com el dels Picapedra. Martí Gómez és de l'Espanyol, i com a perico realista proposa una solució original al tema de la requalificació de Sarinà: tancar el club la temporada vinent després de guanyar la lliga, i deixar el camp degradar-se com a monument fins que les associacions de veïns hi reclamin pisos.

A Martí Gómez li h a a g r a d a t fer el llibre sobre S a n t s la confrontació al carrer per esdevenir la negociació als despatxos.

— Però això no és així arreu.

^ - J o només he parlat de Sants.

No es pot generalitzar. A Torre Baró cal que surtin al carrer a reivindicar el metro.

— D'això podem deduir que Sants és un barri privilegiat?

^ Sants va ser un barri privilegiat, (ient diversa de molta vàlua professional i entrega humana va vertebrar un fort moviment associatiu que tenia la parròquia de Sant Medir i el Centre Social com a pal de paller. Després, a partir del Congrés de Cultura (Catalana, es va crear el Secretariat, que ara té més futur que el mateix

(^entre. De totes maneres, l'associació veïnal ha de continuar existint com una espècie de Pepito Grillo, perquè l'Administració mai atendrà tot el necessari al barri. Pel que fa a actuació i tai'annà democràtic, el ("entre Social va ser modèlic en el seu temps. Hi ha gent que fins i tot ve de Bilbao a conèixer l'experiència de cogestió del centre cívic de les Cotxeres i del polisportiu. De com va aquest últim tots n'estan molt contents. En el cas de les (Cotxeres hi ha més matisos; s'ha refet el centre cívic però no acaba de tirar, perquè és massa gran per ser barat i massa petit per llogar-lo per activitats comercials.

-- La democràcia no va respondre a les expectatives de

canvi generades en el moviment associatiu. Ho ha percebut en fer el llibre?

•1 Sí. A Sants es queixen de que van poder parlar més amb els alcaldes de la transició que amb els dos alcaldes socialistes que fins ara ha tingut la ciutat.

Aquests han arribat sacralitzats pel vot i de seguida, davant qualseví)l crítica, es posen a la defensiva. 'A mi m'han escollit en representació del poble i en canvi al Centre Social de Sants no l'ha votat ningú", diuen.

— Vol dir alguna cosa que simultàniament s'estiguin fent tres llibres sobre barris?

IB No crec que vulgui dir res, perquè en general l'interès periodís-

tic pels barris està mort. Als diaris del nostre país ja no hi ha informació de barris, i això crec que és un error, sobretot si tenim en compte que tota la nostra premsa té un caràcter molt local. Amb la tecnologia (jue hi ha ara, no seria gaire difícil que els grans diaris fessin edicions específiques pels barris; dues pagines de Sants, de les Corts, de Gracia... Fins i tot es millorarien les vendes. De fet, això és el que fan rotatius com A'/ Correo Espnnol-EI Piiehlo Vasco o la gran premsa regional francesa. 1 és que la petita notícia del barri, que no és cap invent, iiiteri'ssa i diverteix més a la gent que no pas l'última tonteriaque ha dit un o altre polític.

— Però els mitjans de comunicació destaquen això: els escàndols de corrupció, l'alta política i la macroeconomia.

• i Fils diaris han caigut en la pornopolítica que no aporta res de nou i avorreix tothom. VAÜ mitjans de comunicació d'ara són millor tècnicament, però periodísticament són una merda. S'informa millor del què passa a Moscou 0 a Libèria que no pas del que succeeix a Círàcia o a Sants. Només interessa la informació local cjuan hi ha c(mflicte. " Algú hi haurà en la professió que mantingui una certa sensibilitat pels temes locals. ^ Sí, periodistes concrets fan coses positives en atjuest sentit, però es lesperit general de la proíéssi(') el que ha canviat. La crisi i precarietat laboral fa que ningú es vulgui complicar la vida amb temes conflictius, i la mediocritat de molts quadres periodístics no ajuda gens a ((ue això canviï.

— Què queda doncs del periodisme compromès?

1^ Lhi periodista ha de fer periodisme, però nf) ha de renunciar a mantenir un talant personal. Jo intento tenir una mirada de comprensió envers els perdedors i marginats. En les crónicpjes de successos, per exemple, es pot S(!r morbós o reflectir la tendresa dels perdedors, que, sovint, tenen una justificació moral.

— Un bon periodista, com en el seu cas, ha de saber eschure un llibre sobre Sants i un altre sobre Lady Di?

• • Si. Jo agraeixo al periodisme que m'hagi permès estar al mati a les barraques de Montjuïc i a la tarda en una recepció als salons del Ritz. Observant diversos móns tens més capacitat de comprensió. Cosa que no vol dir que no estiguis compromès a m b un d'aquests móns. En el meu cas el dels marginats. Però no cal idealitzar-los. Una de les decepcions més grans mentre vaig (>star de corresponsal a Anglaterra va ser descobrir com de brutal pot arribar a ser la class(> obrera.

— Doni un consell als joves pehodistes.

• • Només els puc dir que si tenen aquesta cosa tan estranya i ambigua que es diu vocació, podran sobreviure. La manera d'obrir-se camí a la professió és a partir de la informació local i de successos, cercant la petita història d'interès humà.

CARRER

PUBLICITAT Residència 3 ' edad

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

Ntra. Sra. de Núria • J."^ .illiiv de vApcricllLl.i in'^ .i\.!Í.in li,il·;l,.i·;niu·s lli.ili i,i;i„ív·s \ ilphii'^

BARNA TAXI

• ( \ n i i : . i l ' h f i a , Dirdi.^e .:i!cKk.!..ii iVÍiii;::.-!!,,, ;>..,:.>],•,-,., Ini,. n!u,K'.:l k'!l·l>Ml··. 1CÍC\ÍM,1I!. hih'hiU-, ,: • < >'ii.! \ i,ne.i L'M,1[K 1,1. i w u i v i . n ii;n • ! i.ilii l,;nii!i,ii ( LiJuna

UI/

!

icleíduo

' nti (• uicn^r/iinl

/!/

ij (:on

li

/?

fi,ji<

357 77 55

PHCENIX DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS DIBUJOS DISCOS ETC...

MOM HAS Si i.i o s Bli I [ U S .ACCIONES l'OSÍAI I S ir.BI OS I.OIÍ l(iA BARAIAS CROMOS Scki,),-!,),, Pl,.)rc() .lUCCI. Ü.S HOiAl A I A PROCKAMAS CINf V O K í A s COSAS

GRAUPE'S G l o b o s publicitaríos

G#RTIT

CON IMPRESION PERSONALIZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES C' Vírgen dei Carmen 134 5 PREfvilA DE MAR TF. y FAX l93j 751 25 50

RE^LS

CLUBS. ctc...

PK." induido Poloi

SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

Gorra: 9 5 0 Ptas.

PHCENIX Tel. 45410 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15.000 PTAS.

I eriuiiido, 45. td,c Te!, i r,)x ! 9 o i 317 4 9 080(3? BARCTLON.A

CAMISETAS PUBLICIDAD PARA EMPRESA5, COLECIOS, A S O C I A C I O N E } DE V E C I N O S , 100 Unidudei 2iG Ptas iOO ijnidadei 225 / 000 Unidadei.

200 Ploí ístampodo 1 color Surtído d e Corros, BOIÍOÍ, Sudaderaí, Toallas.

AL M O M E N T O 1 C A M I S E T A CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR 1 . 2 0 0 Ptas.

COMPRA-VENTA

M! I

Juliol-Agost de 1996

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

LÀTllRlÀ

•CUMPLEANOS. BODAS. COMUNIONES. FOTOS

TARIFA:

fflRRfln

50 GLOBOS' 2.500 Ptas 100 GLOBOS' 4 500 Ptas.

EN 24 H O R A S K o r a

75ooptas|

PLANTES HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NUMERO 751 25 50 M E D I C I N A L S

^^ no ctt^

I AROMÀTIQUES

'r? >(' r r

ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS

pasHsserla PEçramERa^ï TOBER 2S %^ff

- ^ 'X I ^ , - ^J I

Vi»» > PERFUMERIA TABER .cL ESTEL,

VENDA DE TOT TIPUS D A R T I C L E S DE VIATGE FABRICACIÓ PRÒPIA

Call. 26 • Tel 301 07 34 BAF-iCF^LONA

Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any •Pa cruixent amb tomàquet i...

• Cofres •També tenim orxata sense sucre

Passatge Bacardí. 1 08002 Barcelona Tel. 301 78 39

Rambla dei Poble Nou, 44-46 Tel. 309 18 72-Barcelona .J L_

s-íi.«.>l

^•íMà'

ÍM Veu del

ESPECIALITAT EN MOSTRARIS Distribuïdor

PASTISSERIA

C O N S O L A T D E M A R , 2 7 A L 31

T 3 1 0 4 3 91 - 3 1 0 4 4 15 PL. A N T O N I O LÓPEZ, 3

T

142è ANIVERSARI Llibre'ena, 21 iB.irc Golici Tel. 315 12 .57

La R,.tnil)l,c 7 1 (WiMId B.irccidii.. leif :U7 75S5 - Wl 11 Ml

RESTRURRNTS

El telèfon dels veïns

319 36 20

BARCELONA

4125544

BARCELONINS

EUSKAL ETXEK

RECOMRNRTS

T^iyjenia

^tikuwa

"Z^eu/ceC

.ArgciitL'i'ia. 5.1

E L BORN Exposiclones permanentes de pintura

.^110 42 94 OSOO.^ BarcL4ona

Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

Cl INA C A.S.SOl AN \ PLACETA MONTCADA. 1 - 3 08003 BAFÍCFLONA TELÈFON 310 2' 85

HORARI DE CUINA

NUEVA IMAGEN DE RESTAURANTE-PIZZERÍA DAVID Plzzas, ensaladas, cames a la brasa, pasta, arroces...

DESPEDIDAS DE SOLTEROS/AS FIESTAS CON KARAOKE "Desde el primer cafè de la maüana hasta el ultimo tentempié de la madrugada"

13.00 h. a 1.00 h de la MATINADA sense interrupció

Pg. de Isabel II, 14 08003 - Barcelona Tel. 319 30 33-319 29 50 Fax. 319 30 46

(,'. •/; y (•'. /<-'. •/,'. / • / . //(y,',

Cenado MARQUES DE L'ARGENTERA. 19 08003 BARCELONA TELÈFON 268 17 81

C/Tuset, 19-21.Tel:209 69 58 EL DRUGSTORE A TODAS HORAS

.'/,','././c 77/-/,',-/ 1.-7

Marisquería Especialidad en paellas y cocina marinera niiercoles

ALMIRANTIÍ CEKVEKA. 2 iBAHCKLONETAi Ïel/Fax 221 50 62 0«()()2, Barcelona

^ , \y. ///:

4 GATS -,.//,„/.„

:(„·\iif

»,,„,/.

,.,,.7',//

CARRER

Juliol-Agost de 1996

1

'^í

REPORTATGE

Si París té un mercat de les Puces, Madrid el Rastro i Londres Portobello, Barcelona té els Encants. Nascuda el 1375, la fira de Bellcaire sempre ha anat canviant de lloc

Un reportatge de

Marta Pluja i Christian Andreu

Una nova serp amenaça els Encants Un mercat universal

vreramem efe-Sfcants tornen a ser noticia, tal com diu el seu president Diego Escàmez, "cada estiu sorgeix una serp per posar-nos la poralcos. Primervasereipossible trasllat a la Zona Franca, després a la Vall d'Hebron i ara no se sap ben bé on". Segons ell mateix, no hi ha hagut cap conversa oficial ni amb l'ajuntament ni amb l'Institut Municipal de Mercats, tots els rumors els saben per la premsa, i sempre ha estat així. "Ni des de la Coordinadora ni des de l'Ajuntament ha arribat cap notificació ni cap proposta de diàleg" segons ens explica. El senyor Escàmez afirma que "és cert que cal trobar una sortida, però que hauria de ser amb el consens entre Ajuntament, veïns i venedors, tenint en compte el que representa el mercat no només per a la ciutat sinó a nivell comunitari i europeu".

Els Encants Vells (modernament coneguts amb el nom de Mercat de Bellcaire) de la plaça de les Glòries ocupen uns tres mil metres quadrats on s'hi desenvolupen la venda al major i al detall d'articles d'ocasió, venda d'articles i productes per a bricolatge, autoconstrucció i mobles i, també, venda ambulant de productes de baixa qualitat. Obre quatre dies a la setmana: dilluns, dimecres, divendres i dissabte. Les subhastes només s'hi celebren els tres primers dies.

El paper econòmic dels Encants Vells gira al voltant de tres activitats econòmiques, com a equipament comercial de la zona, com a fira de bricolatge i d'activitats artesanals i com a fira de vell i usat.

D'aquesta darrera activitat se'n deriven les accions que històricament l'han fet més popular: els antiquaris, els drapaires, els guardamobles i els subhastadors.

Tanmateix, aquest no és l'únic paper dels Encants. D'ençà de la

RUBEN PÉREZ

El caos de paradetes és la imatge habitual dels Encants

• Els Encants segons un gravat del segle XVI

Des d'un botó fins un canó!

OBERT DE SOL A SOL ELS DIU UNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

• El mercat de Bellcaire, conegut popularment per "Encants vells" data de molt antic.

D'una època que molts barcelonins i barcelonines no sospiten ni de bon troç. De fet, la fira de Bellcaire data de l'any 1375, i en l'actualitat és el mercat més vell d'Europa. Però durant els més de set segles de la seva existència, els Encants vells no han estat sempre al mateix lloc.

D'antuvi la seva localització és referida per les cròniques de l'època a extramurs de la ciutat. Després els f iraires van passar successivament per la Plaça Nova, Plaça Sant Jaume, al costat de la Llotja, Sant Antoni i ja al segle XX a la Plaça de les Glòries Catalanes.

El seu nom, de tant antic, ja és poc conegut o entès. En un principi, els Encants eren un mercat de bens immobles que, per manament judicial o per iniciatives particulars, eren venuts mitjançant subhasta pública al mercat. Aquest procés, que vol dir "encantar" o vendre a "l'encanf passava per les ofertes que es feien a viva veu al crit de "Quan hi direu!". Paral.letament, uns intermediaris complicaven les operacions augmentant les "dites" o preus en benefici dels venedors que, posteriorment els donaven una gratificació econòmica o "eixaus".

Però una de les èpoques de bonança que va viure aquest mercat va ser quan la legislació urtana va obligar a traslladar les paradetes a la Plaça de Sant Sebastià (al costat de la Llotja) a la segona meitat del segle XVIII. En aquells moments, els productes exposats eren de primera qualitat: mobles exquisits, robes fines, mocadors de mussolina, randes i brodats, anells, penjolls, llibres rars amb belles relligadures, que contrastaven amb alguns dels objectes més ordinaris i banals.

Un dels exemples més pràctics per donar una idea de l'ambient que s'hi visqué durant molt de temps, podria ser aquesta descripció del vuitcentista Josep Maria de Freixes, que permet imaginar una atmosfera que té poc a veure amb els Encants Vells del 1996: "A les paradetes s'hi venien herbes balsàmiques de la botànica del Brasil americà, aigua per llevar les taques de les casaques, aigua de l'Aràbia feliç per tenyir els cabells. Oli de Mazacar de la índia Oriental, pomades d'os, de moll de l'os de bou, de tigre, de lleopard, cereta per les patilles i el bigoti...". poc a veure amb la Fira de Bellcaire actual.

seva ubicació actual ha generat la dinamització econòmica de tot el seu perímetre. Gràcies al mercat les Glòries (una zona que urbanísticament encara no té una definició concreta) batega amb força.

L'opinió generalitzada entre els venedors és que hi ha una mena de conxorxa per fer-los fora, però ells no volen marxar. La majoria ha crescut al mercat, el negoci sempre ha estat de la família i ha anat passant de pares a fills, per tant, l'arrelament és total i absolut. No es mostren en contra de moure's uns metres amunt o avall, però són ferms en el seu interès de no marxar de les Glòries. Per ells la solució passa pel condicionament i la modernització de les instal·lacions, però sota cap concepte per una reubicació.

Els Encants no són l'única batalla de la plaça de les Glòries, D'una banda hi ha la promesa històrica que aquest recinte seria un dels grans pulmons verds de la ciutat, promesa que s'ha anat incomplint sempre. Les reivindicacions dels ve'íns són: solucionar la situació dels habitatges afectats, reivindicar el triangle d'Olivetti com a equipament, reurbanitzar l'actual bosc mediterrani, fer un estudi de reurbanització de centralitat viària dels carrers que aboquen a la plaça, no perdre ni un metre de l'espai verdprevistenelPGM, mantenirel teixit social dels barris del voltant de la plaça i, pel que fa als Encants, encara no hi ha un consens, tret de dignificar la zona.

Per a la Coordinadora, la plaça de les Glòries és una globalitat i no es pot valorar la problemàtica del mercat per separat. Ara bé, de les tres propostes presentades per l'Ajuntament, la que sembla més viable (encara que amb matisos) per a la majoria d'associacions és la que adjudica als Encants una part del pàrking de l'anella, però aquesta solució no és ben vista pels veïns de Consell de Cent i els venedors del mercat perquè, en paraules del senyor Escàmez "caldria tot el pàrking i l'interior de la plaça per a cabre-hi tots". Així doncs, un estiu més la polèmica està servida.

LA NOSTRA OFERTA- Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES- Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de: MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

../ \.

ALTRES rL'entitatl L del mes i

ASSOCIACIONS C A R R E R

El Secretariat de Sants, l'entitat de les entitats

Juliol-Agost de 1996

Federació d'ONG: la unió fa la força MARTA BACH

SECRETARIAT DENTITATS

• El 17 de juny 1.200 persones van celebrar el 20è aniversari del Secretariat

MANEL CALPE

Fa ben cop que ha complerr20 anys. No ha parat de créixer des de la seva creació, i ara aplega 190 associacions i entitats cíviques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

S'encarrega de la gestió del Polisportiu de l'Espanya Industrial, l'instal.lació olímpica amb més usuaris, i cogestiona des de fa dos anys Cotxeres, És el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, una federació d'associacions que ens confirma la vella dita segons la qual la unió fa la força.

Hi conviuen associacions de veïns i comerciants, escoles, associacions de pares, entitats culturals, esportives, religioses, grups de teatre, associacions d'afectats per malalties invalidants, comissions de festes, clubs de dones, de gent gran i d'altres, amb l'excepció de partits, L'I de juny de 1976 es va crear l'Assemblea Constitutiva del secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana, a proposta del Centre Social de Sants, Jordi Clausell, tercer president del Secretariat (ho és des del 1994, després d'Anselm Cartaíïà i Antoni Roca) assenyala que "el Congrés va agrupar unes entitats que fins llavors anaven per lliure, per les típiques recances i desavinences personals. Tots van fer pinya, la cosa va funcionar i vem començar a fer coses conjuntament". El Congrés va acabar a mitjans de 1977, però el Secretariat, com a coordinadora, ja no es desmuntaria.

En l'actualitat el secretariat fa cursos de català, encapçala reivindicacions unitàries, ofereix cobertura a entitats en cas de dèficit, els subministra de franc 100 fotocòpies mensuals, fa buidatge del DOG

i els facilita cadires i tarimes, entre altres serveis. Ha signat convenis particulars amb empreses com Renfe i l'hotel Barceló-Sants, té ingressos per la gestió del polisportiu i els cursos, i a més uns convenis amb les administracions que comporten uns set milions anuals, si bé aquests ajuts van de baixa. La subvenció de l'Ajuntament està congelada, la de la Diputació encara no s'ha signat i la Generalitat porta dos anys rebaixant-la. El Secretariat vol combatre el fantasma del clientelisme i la dependència que suposaria viure de convenis, "En qualsevol cas, tant a l'Administració com a nosaltres -diu Clausell- ens interessa tenir la figura de l'interlocutor únic, representant del teixit associatiu".

El cas de Cotxeres és un primer exponent de l'entesa amb l'AdmiON ANAR N O M : Sücretariíïi !) EnlilaiS Ó'^ í Hostdtfrtiiús r (a Botdola ADREÇA

C Sanis '') Ü80I4 Bafcelnn,i

T E L È F O N : •>:" 49 11

nistració. El fet que una federació d'entitats cogestioni un equipament cultural tan emblemàtic és una novetat. Fa uns anys les entitats van fer front comú per oposar-se als indicis de privatització de les antigues Cotxeres, i es va impulsar el projecte de cogestió, que s'ha anat consolidant, tot i la dificultat que implica pels molts diners que costa un centre cívic de grans dimensions, de difícil rendibilitat social.

Amb el polisportiu de l'Espanya Industrial s'ha aconseguit satisfer una reivindicació prèvia als Jocs: una instaLlació esportiva que doni servei al barri i que s'ha potenciat també per manifestacions culturals. Per primer cop, una federació territorial gestiona

un pavelló esportiu. La cessió per un any s'ha transformat en gestió per 10, Les quatre parets que van acollir l'halterofília a Barcelona'92 s'han envoltat d'una piscina, pistes polisportives, gimnàs, sauna i altres serveis, que ara gaudeixen 7,500 usuaris (n'hi ha 6,800 en llista d'espera).

El Secretariat té uns 60 treballadors. La professionalització, pel que fa a tècnics, ha estat conseqüència lògica del creixement de la federació, que manté, però, la seva executiva voluntària i amb caràcter honorífic, d'acord amb la filosofia que la va crear. A l'última assemblea s'hi van adherir 13 noves entitats. "Fem de motor coordinador, vehiculitzem les demandes, però sense diluir la identitat de cada entitat. Perexemple, uncontenidor problemàtic és una reivindicació particular, però per temes més generals l'entitat podria recórrer a la nostra coordinadora d'Urbanisme".

Un exemple de col.laboració: El Club Esportiu Mediterrani, que a phori podria semblar perjudicat per la piscina del Polisportiu, pertany al Secretahat, i s'intercanvien experiències per millorar el funcionament i la gestió de les instal.lacions.

La dinàmica d'entesa i profunda coneixença ha reforçat la pròpia federació, D'altra banda, per a les entitats no té sentit situar-se'n al marge, i ser-hi les prestigia. El model del Secretariat és valorat arreu, si bé és difícilment exportable. El president no amaga la satisfacció per les freqüents visites, "Han vingut de França, Anglaterra i Itàlia a conèixer els nostres estatuts i el nostre funcionament. Fa tres anys que tenim contactes amb l'Ajuntament de Bilbao, i a nivell local amb entitats de Gràcia, Poble Sec, Zona Franca i Les Corts, però és un model que a altres indrets no acaba d'arrelar".

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106,3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4 (432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka

92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106,8(442 97 01) Ràdio Clot 101,3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6 (285 01 38) Ràdio Línia 4 91,0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants

92.0 (431 84 08)

Ràdio Pica 96,3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107,5(442 31 93) Ràdio RD7 107,0(420 91 32) Ràdio RSK 107,0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 91.6 (345 74 24)

A finals de la dècada dels anys 80 parlard'ONG's (Organitzacions No Governamentals) era parlar de termes desconeguts i tan ambigus com defensa social, solidahtat i desvinculació política. Ara a finals dels 90, parlar d'ONG's obliga a fer referència a un boom de naixement d'aquest tipus d'entitats i, alhora, començar a murmurar la paraula concentració per adquirir objectius comuns i fer pressió conjunta.

Sota aquesta premissa, el juliol de 1989. vaserfundadala Federació Catalana d'ONG's per al desenvolupament. El punt de contacte mutu va ser l'adhesió conjunta de la "Campanya Solidàha" que va agrupar un bon nombre d'ONG i d'altres entitats.

Entre les seves finalitats fundacionals hi figuren la relació amb les institucions públiques catalanes i la realització d'accions conjuntes entre les entitats federades. Així, resten dins la memòria col·lectiva alguns actes organitzats de forma coral com les campanyes de solidaritat amb Somàlia, el 1993, i amb Rwanda el 1994, on es van recollir respectivament seixanta-cinc i quaranta-cinc milions de pessetes que es vehicularen a través d'entitats federades.

De receptor a donant En els seus inicis La Federació Catalana d'ONG per al desenvolupament era presidida per Joan Gomis, representant de Justícia i Pau, i estava formada per disset ONG, hores d'ara n'agrupa 61 i el seu president és Rafael Grasa. "El nostre país ha passat de ser receptor d'ajuda a ser-ne donant", explica Joan Manuel Caballero, Secretari de la Federació Catalana d'ONG per al desenvolupament.

Així, en part, s'explica que, hi hagi boom excessiu d'ONG's, tot i que assegura que "a més de respondre a una certa moda, molta gent es pensa que aquests tipus d'entitats poden constituir una sortida professional en temps de crisi". Tanmateix, aquest representant de la Federació Catalana d'ONG's, està convençut que "una cosa és una ONG i una altra una empresa".

Metges sense fronteres. Justícia i Pau, Mans Unides, Setem, Medicus Mundi, Vetermón, Ajuda en Acció, Pau i Solidaritat, Associació Catòlica internacional de Serveis a la Joventut Femenina, Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala, Intermón ... són algunes de les entitats de les seixantauna federades. ONG's que es dediquen a ajuda d'emergència, d'altres que vetllen per desenvolupament al Tercer Món i de les persones i algunes que afegeixen uns tocs de religiositat al seu discurs.

Si en una paraula haguéssim de definir el que és la Federació, sens dubte seria el mot: heterogeneïtat.

Tanmateix, per a la Federació aquestes dates són una bona època per plantejar-se canvis i nous objectius: "Hem d'acabar amb l'aïllament i autoregular la situació de les ONG's", argumenta Caballero.

Així, des de principis del mes de juliol un document creat per la Junta Directiva d'aquesta Federació contempla la necessitat urgent d'unir esforços, "Tant la Coordinadora Estatal com nosaltres -explica el secretari de la Federacióestem elaborant un codi ètic.

Fer de lobby La nostra proposta mes clara d'ara endavant és actuar com a grup de pressió. Fer de lobby, tot i que aquesta paraula no ens acaba d'agradar massa". La prova d'aquests nous aires que es respiren en el si de les ONG's, és la campanya contra el comerç d'armes que s'està portant a terme amb la intenció ultima que el govern s'arribi a conscienciar i accepti responsabilitats entorn el tema.

"Aquesta campanya -diu Caballeroestà fent mal a qui n'ha de fer".

El futur de les ONG's camina cap a la concentració. "Mica a mica es reduiran els fons públics per arribar a la convergència desitjada en el Tractat de Maastrich. Si moltes ONG's volen sobreviure caldrà que accedeixin als fons europeus".

LA FEDERACIÓ O N G D federades. 5/96, Acsur-Las Segovias 3183425 Aigua per ai Sahel 2 3 7 0 6 4 7 A|uda en Acció 4 8 8 3 3 7 7 Alternativa Solidària-Pienty 3 4 0 4 3 6 2 Arquitectes Sense Fronteres 3 0 1 5 0 0 0 As. Juv. de C o o p . al Desarrollo 3 1 9 0 1 0 9 As. Amics de les N N U U 3 0 1 3 1 9 8 As. d'Amistat amb el poble de G u a t e m a l a 4434392 As Catalana Amics del Poble Satianà 2780994 As. C a t a l a n a de Brigadistes a N i c a r a g u a 4434392 As, Catalana per la Pau 3 1 9 3 6 8 2 As, Catalana de Professionals per a la Cooperació 2 7 4 2 5 0 4 ACSAR 4237828 Ass. Catòlica Internacional de Servei a la Joventut Femenina 2 1 5 5 6 2 6 Ass Cultural Kurda A s s . d ' E d u c a c i o Popular "Carlos F o n s e c a Amador" Ass. Sabadellenca Solidaritat amb C e n t r a m e n c a 7264334 ASOPXI 4263955 Camí Casa d e Nicaragua 4 4 3 4 3 9 2 C.A.S.A.L. 4 4 3 4 3 9 2 Casal de C u b a del Prat Centre d'Estudis Afncans 2 6 8 0 4 4 7 Centre d'Estudis Amazònics 4 3 0 0 8 4 2 Centre Unesco de Catalunya 2 0 7 5 8 0 5 CIEMEN 4443800 Comitè de Sol, Catalunya-Liban 2 1 0 2 4 8 3 Comitè de Sol, amb els pobles del Perú ConcentracioN/S 4 1 2 3 8 8 0 Cooperació Amazònica 4 1 2 1 1 3 4 Creu Roja Catalunya 3 0 0 6 5 6 5 Educació Sense Fronteres 4 1 2 7 2 1 7 Entrepobles 2 6 8 3 3 6 6 Escoltes Catalans 3 0 1 2 0 8 8 Etane 2 7 8 0 2 9 4 Farmacèutics Mundi 7 1 2 4 5 4 3 Fundació Alfons C o m i n 4 1 8 5 4 9 7 Fundació Akwaba 2 9 6 7 2 8 8 Fundació Cidob 3 0 2 6 4 9 5 Fundació C o d e s p a 3 1 9 0 1 0 9 Fundació Intermón 4 8 2 0 7 0 0 Fundació Pau i Solidaritat 4 8 1 2 1 1 2 Fundació Proide 2 3 7 7 1 8 0 Infància Viva 2 1 7 9 5 2 7 Juristes Sense Fronteres 4872814 Justícia I Pau 3 1 7 6 1 7 7 Lliga dels Drets dels Pobles 7237102 Mans Unides 4 8 7 7 8 7 8 Medicus Mundi 4 1 8 4 7 6 2 Metges Sense Fronteres 3 0 4 6 1 0 0 Minyons Escoltes 3 0 1 7 8 9 0 Món-3 4024325 Nous C a m i n s 2310712 Prodein 3013194 Proiecte Local 4 5 7 3 8 3 0 Secodes 3 0 2 6 4 9 5 Setem 4 4 1 5 3 3 5 Sodepau 2682202 Solidaritat i Cooperació 3 1 8 3 4 2 5 Vetermón 4127108

CARRER

J u l i o l - A g o s t d e 1996

Ni una gota de més BCN IHEDACCÍO

Les associacions de veïns de tot l'Estat Espanyol estem realitzant una campanya amb l'objectiu de disminuir el consum de l'aigua. No podem descuidar un tema de la màxima importància perquè en els últims mesos les pluges hagin estat més grans. L'estalvi de l'aigua és ara fonamental, si tenim en compte que Espanya és el segon país europeu que més aigua consumeix per liabitant, tot i que és un dels més secs.

Madrid es troba al capdavant de les ciutats espanyoles que més aigua consumeix, 600 litres per habitant/dia. sobre tot a ia perifèria, amb l'ús d'una gran quantitat d'aigua per jardins a zones residencials. Es dona la circumstància que Algeciras -una de les zones més seques- és la ciutat on l'aigua és més econòmica, i com ja és sabut Barcelona és la més cara.

Des de la Favb ens sembla important aquesta campanya: pot ser un complement necessari a la lluita que venim desenvolupant contra els impostos abusius en el rebut de l'aigua. Creiem que els ve'ins i veïnes tenim molt que aportar. És urgent un canvi d'hàbits, prendre consciència d'això és important.

Per això et recomanem que llegeixis amb atenció aquest decàleg de mesures per estalviar el consum d'aigua en l'ús domèstic. Llegir les propostes i reflexionarcomescon-

I.

?H

i-V

<

!

56

í

-^ ;---.

\

creten en la nostra forma de viure, pot suggerir, sens dubte, canviar els nostres comportaments. Amb l'arribada de la calor, el malgastament de l'aigua és major i pensem que és hora d'afrontar el problema.

Consells per l'estalvi de l'aigua en l'ús domèstic 1. És preferible dutxar-se que banyar-se, es pot estalviar al voltant de 90-100 litres. Si et banyes, no omplis la banyera fins a dalt, deixe-la a la meitat; servirà per que un altre es banyi, 2. Tancar l'aixeta de l'aigua quan a la dutxa ens estem ensabonant estalvia uns 10-12 litres d'aigua.

3. Tancar l'aixeta quan ens estem rentant les dents, pot suposar un estalvi entre 10-12 litres d'aigua.

4. Posa el tap al lavabo quan et

Tremolors després de l'explosió rentis les mans; pots estalviar 10 litres.

5. Tira de la cadena de la cisterna quan sigui imprescindible; pot estalviat 10 litres cada vegada que no la facis servir. Habitualment les cisternes tenen una capacitat de 10 litres. Reduir la seva capacitat a 4 litres deixant un volum total de 6 litres, és suficient per complir eficientment la seva funció. Aquesta disminució pot significar un estalvi d'un 40 %.

6. El rentavaixelles només s'ha d'utilitzar quan està ple; sinó estem deixant perdre uns 25 litres (segons el rentavaixelles). Amb la rentadora passa una cosa semblant, però el consum d'aigua és més gran.

7. Si rentes els plats a mà, no ho facis amb l'aixeta oberta, utilitza el tap 0 un cossi. Estalviaràs una important quantitat d'aigua, fins a 50 litres per rentada.

8. No rentis el cotxe totes les setmanes; si cal, renta'l un cop al mes. És millor fer-ho en una estació d'autorentat, s'estalvia més aigua. Si ho fas tu. Utilitza galledes per reduir el cabdal.

9. Posa, segons el cabdal de casa teva, difusors a les aixetes de la cuina i el bany; estalviaràs molta aigua. Com alternativa pots tancar una mica la clau de par per reduir el cabdal.

10. Si tens jardí has d'incorporar espècies mediterrànies, consumeixen menys aigua. En tot cas, controla el reg, el consum de l'aigua es dispara.

4f i ABLl'-.' 5

^

VíV

4 v^

VEÏNS

'li

í (J I

ir

I / U I ,iyA

J R A D£ S^Lür, ' > . ; GLOBALS

^" .lOSEP MASIP

LAPAU^ FM. ANDREU

RUBEN PÉREZ

Després de la manifestació vindran els talls de trànsit Més de 6.000 persones es van manifestar el passat 16 de juny contra els abusos en el rebut de l'aigua en la sisena convocatòria que omple la plaça de Sant Jaume des que el 1991 va començar aquesta campanya veïnal. El bon temps, la platja i les festes majors d'alguns barris van fer minvar els participants respecte d'altres ocasions. Pel mateix motiu, la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) ha decidit traslladar a principis del curs vinent els talls de trànsit previstos com a noves mesures de pressió davant la negativa del govern de la Generalitat a negociar una solució a l'anomenada "guerra de l'aigua ".

Monedes reivindicatives ^

/ %i l'M / :%'»' i

• ff, ,,•».. 1

»••

-í

\i·::''y

)r 2-%

.'f

í

.i

Els veïns de les Corts han començat una original campanya per oposar-se al pla de la Maternitat, que preveu construir un edifici de 6,000 metres quadrats al mig del parc urbà, L'originalitat de la protesta rau en la forma de fer-la pública: uns petits adhesius circulars que s'enganxen a les monedes de vint duros i que permeten fer circular la reivindicació veïnal per tot arreu.

V

FACSÍMILES DE TIRADA ÚNICA, NUMERADA Y LIMITADA

ITT

n

Dnsc'Jii'pro'.iiiil·M

HI lli l \ n i

SWI

\l( I M I

1 1 Kkl K

(dl)

\1\M

S( K I I D S K . I () \ l \

1 ,,i, ili.il .Ic S.ikiKU

^

V/l·l

• •

é

i

Mas inf'ormación Apartado6111 08080 - Barcelona Fax(93)418 88 97

Tremolors. Això és el que deuen tenir els responsables d'Adigsa fins i tot setmanes després de l'espectacular enderrocament de dos blocs de pisos del barri de la Pau que patien greus deficiències estructurals.

Tremolors perquè els veïns, en el record ja els 200 quilos de goma 2 utilitzats en l'explosió del 15 de juny, han omplert el barri de pancartes reclamant a l'empresa pública de la Generalitat que compleixi els compromisos que té en la remodelació de tot el barri. "No n'hi ha prou amb accions espectaculars de cara a la galeha", diuen, sinó que cal complir els terminis acordats i donar pisos a la Pau als veíns dels blocs enderrocats. Recordem que l'abnl de l'any passat ja es va enderrocar un altre bloc i que la construcció del nou edifici, endarrehda, no s'acabarà fins la Setmana Santa de 1997.

(IKIH \ M l l l N l ^ "1 ( l.Kl NUlNiAl

• L I I I K O D I •

\K\ll)M\l

I \(il M

SKil.dWI

.NO.MBKI-, ._ _ DIRI.CCION COD. PO.ST.

l'Roi lisióN .

IT.CHA

( l ) R ( ) \ \< l ( ) \ Kl 1 1 S \ k \ ( , ( ) N

\ I 11(1! \ 1)1 1 l)S k l M S III 1 S r w \ S l.ni!bi,iiii,>

Sl(,l(l\l\'

1 UIKI,I, i..n li,iil..l.'nKM.u, ii

SI(.lí)\\IHil·ll..|c,:iN..u,.nal

S,I1.IÍII,IÍK,I

. . . W)BL,\(;[ON _

_.

_

_

l'.MS

ri;i,.

_

iv\x

' Los títuios niaivadiis indican uiuis cMsiciK'Kis niciuiit's do ()0 c|i.'Hi|)laics

CARRER

VEÏNS

Juliol-Agost de 1996

Acampada protesta a Can Felipa FORT PIENC

CASC ANTIC

Victòria a l'illa de la Fichet L'Associació de Veïns de Fort Pienc celebrarà aquest setembre el seu vintè aniversari. Amb aquest motiu, el número d'estiu de la seva revista recopila en tres pàgines tota la història de l'entitat veïnal.

Precisament una reivindicació històrica, els equipaments a l'illa de la Fichet, sembla que comença a concretar-se. A mitjans maig ei districte de l'Eixample es va comprometre a construir les piscines, l'escola, l'ateneu popular i l'escola-bressol demanades, fixant el 1999 com a data d'inauguració.

A causa de l'inici de les obres, aquest setembre l'associació haurà d'abandonar les casetes d'obra del carrer Sicília que ocupa com a locals des del passat 23 de març.

Sopar al Born El passat 29 de juny un multitudinari sopar de veïnes i veïns va omplir el mercat del Born per celebrar una reivindicativa revetlla de Sant Pere. El motiu, aconseguir obrir l'antic mercat central al públic el més aviat possible. Juli Carbó, president de l'Associació de Veïns del Casc Antic, es dóna de termini fins el 31 d'octubre, quan la celebració de la castanyada posarà punt i final a la campanya veïnal.

VALLVIDRERA

t a n c a t el mirador Des de finals de juny el mirador de la torre de Collserola està tancat al públic. Segons sembla, el motiu són les diferències entre la gerència de la torre de telecomunicacions, d'una banda, i l'empresa Patsa encarregada de l'explotació del mirador, de l'altra, al voltant de les mesures de seguretat de la instal.lació.

Els joves de Poblenou reivindiquen un espai al centre cívic , POBLENOU ' M A R C ANDREU

El cap de setmana de Sant J o a n onze tendes de c a m p a n y a i una seixantena de joves van passar una nit de vetlla festiva i reivindicativa davant del centre cívic C a n Felipa. Era l'acte central d ' u n a c a m p a n y a de la C o o r d i n a d o r a d'Entitats del Poblenou per protestar per la instal.lació d'oficines municipals de l'àrea de Serveis Personals a la s e g o n a planta del centre cívic, fins ara dedicada a ludoteca i sala d'esplai. S e g o n s les entitats, el Districte de Sant Martí ha pres aquesta decisió " m e n y s p r e a n t la d e m o c r à -

cia, la participació ciutadana i la seva pròpia normativa perquè no ha convocat el consell de C a n Felipa i ha obrat p r e m e d i t a d a m e n t a m b fets consumats". El Districte es d e f e n s a a r g u m e n t a n t r a o n s d'estalvi pressupostari i creient que c o m p e n s a l'espai perdut a C a n Felipa a m b l'obertura de la nova ludoteca de IVIetro-S a la Rambla.

Al fons de la protesta però, hi ha el fet que es perd espai útil per la cultura i l'associacionisme en un centre cívic ja de per sí força apagat i deslligat de la realitat del barri.

Això ho va reconèixer implícitament el mateix regidor Francesc Narvàez en el ple de districte del passat 13 de juny q u e , a instàncies

dels veïns de Poblenou, va acordar obnr un debat sobre el futur de C a n Felipa. De totes m a n e r e s la C o o r d i n a d o r a d'Entitats, que tenia i té una proposta de casal de joves per a l'espai ara ocupat per oficines, es mostra escèptica davant d'aquesta qüestió perquè dubta de la voluntat real de diàleg i de la provisionalitat de dos anys que el Districte ha atorgat a les oficines motiu de la protesta.

A banda d'això, els organitzadors de l'acampada valoren positiv a m e n t tota la c a m p a n y a perquè ha posat en contacte joves de diferents entitats i ambients del barri, dinamitzant així la participació i la implicació juvenils al P o b l e n o u .

EiXAMPLE

Solar del cine Fèmina Al solar del carrer Diputació que ocupava l'antic cinema Fèmina es construiran pisos, locals comercials i places de pàrquing. El cinema es va incendiar l'abril de 1991, essent la tercera sala que desapareixia en pocs anys a causa de les flames. Els propietaris del solar, la família Salisachs (una dels membres de la qual és la dona de Joan Antoni Samaranch), van sol·licitar a l'Ajuntament l'aprobació d'un estudi de detall que excluia la continuïtat del cinema. El consistori no va acceptar la petició i la família Salisachs va reclamar a la Generalitat. El director d'Urbanisme Joan Anton Solans va acceptar finalment la proposta, i Promociones Torma S.L., del grup Matrust, construirà dos edificis. Per la venda del solar la família Salisachs ha guanyat 1.400 milions de pessetes.

Entitats culturals contra la retallada pressupostària , NOU BARRIS 'CHELO LOSADA

El nou equip de govern del districte de Nou Barris ha imposat uns convenis e c o n ò m i c s a diverses entitats c u l t u r a l s d ' a q u e s t d i s t r i c t e - c a s a l s de j o v e s de Guineueta, Canyelles, Roquetes i Prosperitat; R a c ó de jocs; Ateneu popular de Nou Barris; Casal de barri de Prosperitat; Casal de barri centre Porta-Soller; i, centre cívic C a n Basté- A q u e s t s convenis s u p o s e n l'augment del 2 % respecte els p r e s s u p o s t o s q u e tenien a q u e s t e s entitats l'any 95. Malgrat a q u e s t a u g m e n t , les entitats estan d i s c o n f o r m e s , degut a que existien uns pre-acords, signats a m b l'anterior equip de g o v e r n del districte, q u e s u p o s a v e n millores c o n siderables a totes les entitats pel que feia referència a infrastructures, equiparació de sous i activitats v a n ades.

A c t u a l m e n t la C o o r d i n a d o r a Cultural de N o u Barris Zona Centre, que aglutina a totes les entitats afectades, ha c o m e n ç a t una c a m p a n y a per a sensibilitzar a

la gent del barri així c o m per a d e m a n a r el suport a altres entitats del districte.

Les entitats gestores d'equipaments culturals de Nou Barris reivindiquen una igualtat a l'hora de fer inversions al districte. Afirmen que l'actual equip de govern ha fet i té intenció de fer inversions urbanístiques perquè es veuen m é s i ha deixat una mica de b a n d a les inversions culturals. D'aquí el lema "Pedres sí, cultura t a m b é " que van utilitzar durant la c a m p a n y a duta a terme a la fira de Sant Jordi d'aquest any.

T a m b é volen un c o m p r o m í s per tal de mantenir els acords i pre-acords signats a m b un equip de g o v e r n , encara que aquest sigui substituït per un altre. U n a altra reivindicació és la signatura de convenis d'una d u r a d a de més d'un any, ja que la feina portada a t e r m e per les entitats culturals és c o n t i n u a d a i signar convenis cada any els representa una pèrdua de t e m p s considerable.

Així doncs, les entitats culturals de Nou Barris no es c o n f o r m e n a m b allò q u e els han ofert i p e n s e n continuar lluitant per arribar a una situació molt millor d'aquí a poc temps.

SARRIÀ-SANT GERVASI

i

Massa soroll Sarrià-Sant Gervasi és el districte de la ciutat que més soroll pateix si ens atenim al número de multes imposades per excés de decibels: 101, En els quatre primers mesos de l'any la Guàrdia Urbana ha tramitat a tota la ciutat 666 denúncies per sorolls i molèsties als veïns, que corresponen principalment a l'ús injustificat d'alarmes, a música de bars o cases que sona massa alta, i a crits i cants en la via pública.

Després de Sarrià segueixen en el rànking de multes per soroll els districtes de Gràcia, Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí.

i ] ,' ! \

ZONA FRANCA

Pisos a la Philips L'Ajuntament ha aprovat l'avantprojecte de requalificació del solar que actualment ocupa la fàbrica Philips al passeig de la Zona Franca. Aquest canvi d'ús permetrà la construcció de 650 nous habitatges, "a preu moderat", segons ha declarat el regidor Antoni Santiburcio. La proposta de requalificació, en una zona de superfície equivalent a set illes de l'Eixample. permetrà també fer-hi zona verda i mantenir una activitat industrial no contaminant en la nau central de la Philips, que es conservarà.

Nou

BARRIS

inversions urbanístiques L'Ajuntament ha creat l'empresa municipal ProNoba, que s'encarregarà de promoure els plans urbanístics de Nou Barris a l'estil de Procivesa a Ciutat Vella o de ProEixample. Aquesta nova empresa gestionarà 4.100 milions de pessetes fins 1999 i impulsarà els peris pendents de Torre Baró, Can Carreras, Vallbona, Roquetes, Prosperitat, Porta i RenfeMeridiana, llargament reivindicats per les associacions de veïns. No obstant, segons l'Ajuntament, la inversió global a tot el districte durant els propers tres anys puja a 7.500 milions de pessetes.

CLOJ

ÀTLANTIS Un altra manera de veure l'assegurança.

Truqui al

| i !

I

BARÓ DE VIVER

ÍMous locaís El passat dijous 4 de juliol l'Associació de Veïns de Baró de Viver va inaugurar el seu nou local, que aculi també el Casal de Joves del barri. L'espai, situat al número 55 del passeig de Guayaquil, té 257 metres quadrats i compta amb una zona d'oci a l'aire lliure i una instal.lació de pistes de petanca.

;

451 60 88

ASSEGURANCES

, ., , . , A.s.segun el ,seu cotxe i la seva llar a preus molt competitius i pagui en 4 terminis sense cap recàrrec. o bé vingui al c. Balmes 75. L'esperem de 8h a 19h.

Contra una gasolinera Mares i pares de l'escola Balmanya fa dies que estan en peu de guerra per protestar pel projecte d'instal·lar una gasolinera a la confluència dels carrers Indústria i Trinxant. L'Apa Balmanya considera que no és adequat que davant d'un escola hi hagi una gasolinera. Manifestacions diàries amb talls de trànsit i pancartes al ple de districte de Sant Martí són les accions de protesta que s'estan duent a terme.

;

j ; '

'

CARRER

Juliol-Agost d e 1996

EL COR ROBAT

La Favb estiueja a Prada .JOANB.iSART

ÀNGEL VAi-VEnni:

Joan de Haro AV Vallvidrera

"Vallvidrera és el regne del privat per sobre del públic"

FAVB

'••^-K

Joan de Haro és argenter i ha passat 31 dels seus 55 anys contemplant Barcelona des de la serra de Collserola. Encara que avui no exerceix cap càrrec continua enganxat a\ moviment ciutadà.

Vallvidrera està per sobre del bé i del mal?

Esta per sobi'o de la ciutat.

Per quan la república Independent de Vallvidrera?

Ho diem sompi-c en pla de liroma. fX'io q u a n a b a n s millor.

Quina és la joia de Vallvidrera?

- L'Església d(> S a n t Ma)ia tie V a l h i d r e r a . Una Gs^lósia fomanica mil.lonàr'ia quo s'esta caient a IT'OSSOS. Qué li falta per investigar al seu veí Carvalho?

Aípic-t feiiiiinen de WilKiclrcia, ((Ue es el l'ei^nc' del pi'ivat pei' sol)!!' del públic, l'ot es ta en t'uncio d(' les i-equalificacions i.u·banistitiues.

La torre de Collserola, els apropa al món?

- La s'eus des de tol a n e u . Vista de pfop es un xi^ritable monsti'o ipie fa pof.

Han hagut de passar 28 anys perquè el moviment veïnal-ciutadà les associacions que li han donat e nom arribin a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a la Catalunya Nord.

La Favb en col·laboració amb rUCE ha organitzat un seminari i un debat pels dies 23, 24 i 25 d'agost, al Liceu Renouvier de Prada.

Val la pena ser-hi presents, encara que potser amb alguns anys de retard, per explicar i debatre el perquè de les associacions de veïns i quin paper han de seguir jugant i, el que és més important, quin ha de ser el missatgedecaraalsjoves, tenint en compte que hi haurà jovent d'arreu dels Països Catalans.

A l'UCE, al llarg dels seus vint-i-vuit anys, s'hi han fet moltes coses i ha estat en bona part l'oasi de nacionalisme català. S'hi ha fet cultura, no només catalana, i s'hi han impartit cursos de moltes i variades matèries. I ha estat centre de debat polític per a molts homes i dones que avui tenen càrrecs polítics importants.

Prada de Conflent o fUCE ha estat el lloc on molts catalans del Principat, les Illes i el País Valencià han anat a carregar les piles amb els aires d'una llibertat que no tenien, perquè calia preparar-se per,

Què fan quan no funciona el funicular? lli ha un servei d'autobusos molt coi recte. El pi'oblema són els hoi'aris.

Què hi ha entre Vallvidrera i el mar? lli ha una anècdota que ho explica molt bé. l ' n xc^ll d'aquí ([ue s'estava mirant Barcelona diia: "Xosepascom s'hi en tenen aquí baix".

arribat el moment del final de la llarga nit, saber com aprofitar-ho.

Allà van tastar quina era la cultura política I social que imperava a l'altra banda dels Pirineus, el sabor d'uns pobles que estaven més endavant que nosaltres culturalment i social.

L'UCE també ha estat el lloc d'aprenentatge per veure i viure noves formes de societat més progressistes, on els drets són alguna cosa més que paper escrit i el ciutadà participa de la vida col·lectiva, com un dels primers drets democràtics que tot home i tota dona han de defensar de manera lliure i responsable.

I mentre això eren els estius a Prada, a la Catalunya Sud i a d'altres pobles de l'estat sorgia una lluita d'homes i dones dels barns penfèrics de les grans urbs, per aturar el desgavell social, el caos urbanístic i l'especulació salvatge que protagonitzaven les classes dominants a l'empar d'un règim totalitari, per bé dels seus interessos pnvats.

D'aquesta lluita que començà als barris més populars, però que ben aviat es va estendre a d'altres barris que també tenien problemes, van sortir un grapat d'entitats amb el nom d'associacions de veïns. Això va ser a començament dels anys setanta, la data del naixement del moviment social anomenat moviment veïnal.

Potser hauria estat important que el moviment veïnal hagués arribat a l'UCE de Prada en aquells anys de lluita política i social, i així poder exposarquè feien lesassociacions de veïns als barris de les grans ciutats com Barcelona, Madrid o Valencià. Peròavuisegueixessent necessari aprofitar qualsevol fòrum o centre de debat.

Tots esteu convidats a anar a Prada per, també amb el moviment veïnal, debatre temes de participació i d'organització. Per obrir una nova línia de lluita en pro de la nostra societat i intentar donar resposta als interrogants que es plantegen a l'hora d'assolir una societat millor.

Revistes de barri Barri del Congrés

'immiii

Tenen vocació de Central Park?

H a u r i a de sei', dins del possible, un pai'c n a t u r a l . El q u e no ajuda es la (piantitat d'urbanitzacions q u e s'estan fent i, sobretot, la màini^a a m p l a de r.Vjuntament ami) les constructoT'es. El P a t r o n a t del Parc de Collserola mii-a cap u n a a l t r a b a n d a i es dedica a p a r l a r de la uuineu.

Tots els veïns de Vallvidrera són ecologistes?

-- No n e c e s s a i i a m e n t . Però si hi ha molta Ki'nt a qui li s a p gi-i·ii (|uan hi ha destr'osses ui'banist iiiues.

El juny passat el número 33 del full informatiu de l'Associació de Veïns del Barri del Congrés es feia ressò de l'assemblea celebrada per l'entitat el 24 de març. El butlletí inclou un ampli resum de les activitats de l'associació i de totes les seves vocalies, i ratifica la decisió assambleària de sol.licitar un centre de dia al local de l'entitat, cosa que facilitaria el manteniment del mateix.

Si el lloc comú és que la Barceloneta és el menjador de Barcelona, Vallvidrera n'es el merendero?

N'han refet molts i e s t a n m e s o r d e n a t s i pi'esentables.

Què li diria a un ciclista de la carretera de les Aigües?

Que vagin d'un en un.

La participació ciutadana és un fet real?

Es minoi-itàiia.

Si no existissin les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?

• - J o crec q u e sí.

j

Sobre algun edifici de la nova Barcelona?

— Sobra la filosofia del ci'eixement. l'ero si h a g u é s de dir algun,... les tor-res de la \ ' i l a Ohnipica.

A qué fa olor Vallvidrera?

--- A lligabosc, te la trobes per tot a r r e u .

- Vallvidrera sempre se surt fora dels plànols...

— Hi h a i m a m a n c a d(> detall total. Els c a r t e r s s(')n u n a m e n a d'Indiana J o n e s . Som el pati de dari'i'ra.

Sarrià El número de maig-juny del portaveu de l'Associació de Veïns de Sarrià celebrava a la portada el centenari de la inauguració de la Casa de la Vila, avui seu del districte però aleshores, 1896, seu del municipi independent de Sarrià (que no va ser annexionat a Barcelona fins el 1921). A l'interior reprodueix la conferència que l'historiador Eliseu Tosca va fer el 2 de maig sota el títol "El Sarrià del segle passat" en commemoració del centenari de la Casa de la Vila.

m'M.

La Veu

/ ' "iDorri del

oncj/^ •;V.,M

J'-jt**'

Ti n Assemblea General Ordinària i Extraordinària colebrada e) 24-3-36

'^ 'Ji

Portada del butlletí de l'Associació de Veïns BadalBrasil-Bordeta corresponent a la primavera d'enguany. És el número 131 del butlletí. A la pàgina 3 informa de les ballades de sardanes que hi ha previstes al barri fins el setembre vinent.

Més endavant dedica una plana sencera a resumir l'estat de comptes de l'entitat durant 1995, i al final entrevista Oriol Quin, cap de colla dels Castellers de Sants.

El Dieu

20

C>ARRER

Juliol-Agost de 1996

ijo

Gemma Nierga Soprano

que parla per

parlar

Té el pis a Muntaner-Diputació però el seu carrer és un altre: Casp, el carrer de la ràdio. Allí treballa Gemma Nierga, nascuda a Girona però barcelonina des dels quatre anys. Ens explica que quan surt de treballar cada matinada, després de parlar per parlar, saluda els escombriaires i el recepcionista de l'hotel del davant de Ràdio Barcelona, els únics desperts a aquelles hores.

Periodista de professió però actriu de vocació, la Gemma té al Poblenou el refugi on descarrega l'adrenalina que acumula treballant. E s el Centre Moral, on fa teatre que, per ella, és "com un iacuzzi".

Mentre ens sedueix amb el posat d'una model però amb la senzillesa gens artificial d'una amiga de tota la vida, la Gemma explica l'apretada agenda teatral que li espera al mes de setembre: tres obres per la festa major del barri i una important estrena. Es La Bohème, de Puccini, òpera on ella és u n a soprano més. Si aneu a veure-la, fixeu-vos-hi bé. Ens ha confessat que no arriba a totes les notes i que aleshores íaplay-back.

Sort que això no ho fa a la ràdio.

FOTO: DANI CODINA/TEXT: MARC ANDREU

L'acudit

Sal i pebre Dretes

i

Azagra/Revuelta

esquerres

Ens diuen que: no és políticament correcte parlar de dretes i esquerres. Són altres temps. La solidaritat, l'intemacionalisrae, la tolerància i la justícia són valors que no tenen límits ideològics. I si encara no està prou clar, afegeixen: "L'esquerra no pot atribuir-se, en exclusiva, aquests i altres valors".

Demanaven asil. Eren emigrants del sud que buscaven desesperadament pa i treball al nord. Van ser detinguts i, d'amagat, amb nocturnitat i traïdoria, van ser embarcats a la força a diferents avions. Les autoritats espanyoles van retornar la mercaderia al continent d'origen perquè no els agradava.

"No ens tremolarà la mà. Actuarem amb fermesa i ràpidament".

I ens repeteixen: "la solidaritat, l'internacionalisme, la justícia i la igualtat no tenen res a veure amb la divisió d'esquerra i dreta."

Vinga va. I què més!

Zeta

Msf^mcm