^^^
La Veu del
Publicació bimestral
Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona
Ns 43 Novembre-Desembre 1996
n'r- ,'
BARCELONA
i u \ \n í
Íf31965
{ivwò\mH\ EN LLUITA
... La participación democràtica reducida a Ias actuales pautas de parlamentes teiecontroiados se convertiria en mera litúrgia endogàmica si los movimientos sociales no actuaran como grupos de presión forzando el ritmo transformador de las instituciones. Però para llegar a estàs expectatívas hay que hacer un correcte uso de la memòria, es decir, de la experiència y a esé uso ayudan est ludios necesrios, esenciaimente necesarios como Barcelona en Huitan..
M. Vàzquez Montalban
2
La Veu del
CARRER
CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 315 01 17 (dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 23 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 223 23 94 Cera 241 05 92
Ciutat Meridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 210 16 88 Congrés 352 24 54 Coordinadora Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 487 80 92 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 96 13 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20(dm,dj) Gràcia 213 80 58 (dm)
Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj) Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl)
Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88
de distribució d^
CARRER
Centre Cívic (00) Pati Llimona. Regomir, 3 La Virreina. Rambles, 99 La Rosa de Foc. Rec, 69 OC.OO. Via Laietana, 16 El Oafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet. Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tonnàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 OC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 0 0 Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 OC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 OC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 0 0 Coll. Aldea, 15-17 0 0 La Sedeta. Sicilià, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 0 0 El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 0 0 Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 0. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Coop. Cultural Roca Guinardó. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Oan Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. Pi. Mossèn Clapés 0 0 La Sagrera. Marti Molins, 29 Farnnàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 OC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595
José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vifias, Goya Vivas Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon
Consell de direcció Roser Argemí i Andrés Naya
Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito
Cap de redacció Marc Andreu
Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer
Consell de redacció Ctiristian Andreu, Marta Bacti, Manel Caipe, Marta Gibert, Núria Gonzàlez, Ctielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Marta Salinas, Lorena van den Berg, Marc Pérez
Fotografia Miguel López, Rubén Pérez, Marc Vives, Dani Codina, Josep Masip
Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Bernjezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra,
Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61)
Portada Villuendas + Gómez disseny Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47)
Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista fiaurà de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat ^ j H Ip de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. # \ | / ^
Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995
Els f í^r«.
Novembre-Desembre de 1996
( ^
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Mont d'OrsàVallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm,dv) Navas 340 62 49 (dm,dj) Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm,dj) Parc de la Vall d'Hebron 428 05 43 Penitents-Teixonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00
Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dx) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 201 60 58 (ds) Sant Gervasi 417 21 65 (dm) Sant Gregori 200 13 04 St. Martí Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Sarrià 204 90 58 (dl)
Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 276 16 82(dv) Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (d m) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Via Trajana 381 16 25(dv) Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 (dv) Zona Universitària 203 82 88 Entre parèntesi, el dia que es reuneix la junta. Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta
De Vhumanitarisme a la política La societat mai havia donat t a n t s diners a les organitzacions no governamentals com el que va aportar durant el genocidi randes de l'any 1994. Viva encara la guerra a Iugoslàvia, l'humanitarisme va rebre la confiança de molts ciutadans que veien com el conflicte balcànic posava en evidència la incapacitat del Primer Món per a exercir democràticament la política parlamentària i la desconfiança de la ciutadania a posar aquests assumptes en mans dels partits polítics. D'allò han passat ja dos anys, i és evident que aquells esforços han tingut la seva utilitat, com per exemple haver a t u r a t l'epidèmia de còlera als camps del Zaire, el que va evitar la mort segura de milers de refugiats. No obstant això, ara, dos anys després, es produeix una altra vegada la mateixa tragèdia, i la gent es pregunta -ens preguntem- com és possible que d u r a n t tot aquest temps la Comunitat Internacional no hagi fet res perquè els refugiats tornessin al seu país, perquè es jutgessin els responsables del genocidi -per tal que les víctimes recuperessin la confiança en la justícia- i es fessin els passos polítics necessaris per tal que la convivència fos possible a la regió africana dels Grans Llacs. L'experiència ens diu que si ara volem ajudar de nou i posar en marxa la solidaritat ens haurem de fer prèviament algunes preguntes. Com és que al mateix temps que es gasten fortunes en ajuda humanitària es permet la venda d'armes als refugiats o als governs dels diferents països implicats en el conflicte? Quina política té per a la regió el Consell de Seguretat de les Nacions Unides? Per què es treballa tan poc quan és possible treballar en favor d'aquesta gent i es crida tant -especialment als mitjans de comunicacióquan passa el que és inevitable? Fins a quin punt els polítics que ens representen tenen capacitat per intervenir en el decurs del món? Ha arribat el moment de fer-nos preguntes polítiques, d'entendre que molts dels gravíssims problemes del Tercer Món tenen molt a veure amb el nostre Primer Món, amb nosaltres mateixos.
A tots/es els/les okupes de CARRER: Bon Nadal i feliç any 1997
través de las urnas; "luchames por la libertad y en contra del fascisme", decían. CARTES Explicaban que en uno de los DELS lugares donde habian recibide LECTORS homenaje les pasaron un NODO que relataba parte de la guerra; cuando terminaren de ver las imàgenes, dijeren que le que explicaba el locutor del NODO era Brigadas Internacionales mentirà, perquè la historia la escriben El dia 10 de noviembre tuvimos la les ganaderes. Realmente aquel oportunidad de tener unas horas con hembre sabia mas de la historia de nosotros en Nou Barris a cuatro EspaRa que muches esparïeles. brigadistas internacionales cubanes; Las personas que estàbames ese fue todo muy emotivo. . dia con estes hombres, eímes ceme Uno de elles nes decía que se bretaban la palabras, ne necesitaban volvía a sentir como cuando tenia 21 ningún escrite, tedo le que narraban aüos; tedos nes dijeren que estaban les salia del corazón, la humanidad satisfechos de ver que su sacrificio y el valor que un dia les empujó a no habia sido inútil, porque a pesar venir a Espafía corria todavia por de haber perdido la guerra con las sus venas. armas, no la habían perdido con el Sólelespodemosdecir: jvalientesl, corazón, ya que ninguna guerra gracias por venir, somos muchos los podia acabar con los sentimientos quesiempreosrecondaremes.vesetros que un pueble lleva dentre de su habéis hecho la historia, y la historia os corazón mientras hubieran harà justícia. explotades y explotadores. Maribel Ferràndiz Se lamentaren de que actualmente en boca de algunas personas se les tratara de mercenàries, cuande elles vinieren El proper Carrer el podreu a defender le que el pueblo espanol recollir als punts de distribució habia eiegido democràticamente a a principis de febrer
M E T R O A L S B A R R I S . JA!
CARRER
Novembre-Desembre de 1996
•10
CRÒNICA
3
mbers sota mínims
L'any 1971 l'Ajuntament demanava per a la ciutat 1.096 bombers i 14 parcs. Actualment hi ha 668 bombers i 7 parcs. El nou pla director municipal contempla 520 efectius humans repartits per 5 parcs fins ei 1999, que després es reduiran a 4. La recomanació internacional és que hi hagi un bomber per cada mil habitants ESPERANZA A L V A R E Z
Són les 23 hores d'un dimarts. Al parc de bombers del carrer Provença s'encenen uns llums i sona un timbre. Alguns bombers corren cap al pati i agafen el casc i la jaqueta. Mentre pugen als cotxes necessaris, reben les darreres informacions sobre allò que passa. Surten amb la sirena i desapareixen. Al cap d'una hora tornen: s'havia cremat la cuina d'una casa i només van estar sis minuts per arribar-hi. "Si haguéssim trigat 8 o 9 minuts, com contempla el pla director, s'hauria cremat tot el pis" explica un dels bombers que han intervingut. Fets semblants a aquest es produeixen diàriament a qualsevol dels set parcs que actualment hi ha a Barcelona: Eixample, Sant Andreu, Poblenou, Poble Sec, Zona Franca, Drassanes i Vallvidrera. Encara que els dos darrers tinguin una estructura i unes condicions molt per sota del que hauria de ser un parc, estan molt a prop de dues zones conflictives en cas d'incendi: el Casc Antic i la Serra de Collserola.
"Aquest pla suposa jugar al risc: no es posa el semàfor fins que no es mata al nen. S'intenta reduir costos suphmint bombers, però la ciutat ha de tenir un cos per emergències. Jo ho comparo amb l'assegurança d'un cotxe: val més tenir-la i no necessitar-la mai", comenta Gregorio Macias, secretari general d'UGT de Bombers de Barcelona.
La majoria dels bombers considera que, si ara ja estan sota mínims, amb menys personal i menys parcs no podran afrontar les emergències que es presentin
bers i parcs. Hi ha zones de Barcelona a les que trigarem 15 o 20 minuts en arribar-hi". "Per molta modernització i tecnologia que posin, el problema del trànsit a Barcelona és una realitat. El pla es basa en un estudi fet per la Universitat Pompeu Fabra amb dades de trànsit normal. No contempla les hores punta i sí que compta amb les Rondes, quan els bombers no les utilitzem mai perquè no tenen vorera i en cas d'embús no podem sortir". L'opinió dels bombers de diferents parcs, inclosos molts caps, és unànime. S'oposen al pla, però es mostren asèptics i pensen que se'ls imposarà si els ciutadans no s'hi pronuncien. Tots considerem que si ara ja estan sota mínims, amb menys personal i distàncies més llargues no podran afrontar qualsevol emergència que es presenti. "L'únic positiu és que tindrem material i vehicles nous. Alguns cotxes estan tan malament que ja no poden sortir a foc", comenten uns. "De què ens serveixen els cotxes si no tenim bombers per a cobrir-los?", pregunten els altres.
"No és un pla director sinó una reducció de plantilla. No pretén adaptar els parcs a la transforma• El pla director ció natural de Barcelona, sinó a Però, què és el pla director? Miquel l'insuficient número de bombers • Sota mínims des de fa anys Àngel Clavero, director del Cos de que quedem. Ara som 668 els que La deteriorada situació en què es Bombers de l'Ajuntament de intervenim i ja no poden reduir-ne troba el Servei de Bombers no és Barcelona, ens ho resumeix: "és més sense tancar parcs", explica nova, s'arrossega des de fa molts una línia d'actuació fins a 1999, per Manuel García, secretari general anys i s'ha anat aguditzant: manca reorganitzar els serveis d'emergèn- de CCOO de Bombers de d'inversió, material molt degradat, cia de la ciutat i potenciar la cultura Barcelona. cap jubilació coberta... "Ouan érem de la prevenció i de la formació. Els sindicats aclaren que més de 1000 bombers, l'any 1981, Volem que els propis bombers re- Barcelona es quedarà només amb no sortien a foc els més grans de coneguin edifi52 anys; ara, cis singulars i fins i tot surten diguin si estan o els de 60. La no en condicimitja d'edat està ons". "El pla preal voltant dels 45 veu una inversió anys, el mantede 1593 milions niment s'està de pessetes, la privatitzant, modernització l'oferta d'ocupadel servei i 100 ció del 1992 enllocs de treball cara no s'ha corotatius repartits bert, no podem en cinc parcs. A recuperar les partirdel 1999,1 hores que ens en funció de deuen, trebacom evolucioni llem sota míla ciutat, l'objecnims durant tot tiu és tenir qual'any, però la sitre parcs amb tuació s'agreuja dotació de mitdurant les vaRUBEN PÉREZ jans similar: • Cal un debat ciutadà sobre seguretat i emergències cances". Centre (EixamEM 3 de juliol ple), Nord, Port i Llevant", afegeix tres parcs. "El Port vol que el seu del 1995, UGT i CCOO van denunClavero. sigui d'ús exclusiu per a ell, ja que ciar, davant del Tribunal Superior per això li paga 200 milions de de Justícia de Catalunya i del Go• Oposició dels bombers pessetes a l'Ajuntament cada any". vern Civil, aquest abandonament UGT i CCOO, els dos sindicats amb CCOO i UGT rebutgen que els del cos per part dels responsables representacióaBombersde Barcelona, responsables municipals donin per municipals, per si això causés consideren que el pla respon a una vàlids els actuals temps d'arribada danys a ciutadans o als mateixos filosofia merament economicista i que i cobertura en lloc d'intentar millo- professionals. situa a la ciutat i als propis bombers en rar-los. "És impossible acomplir Tots recorden el company un alt nivell de risc. aquests temps amb menys bom- Antonio Redondo Andújar, mort el
4 ..
RUBEN PÉREZ
Als bombers els surt fum del cap de tant reivindicar 22 d'abril del 1995 a l'incendi de la fàbrica Discolux, a la Zona Franca. En aquella intervenció van participar 12 persones menys de les necessàries pels cotxes utilitzats, perquè no hi havia més personal disponible. Els bombers són conscients que la rapidesa en arribar a un incendi és vital. "No és el mateix arribar als 2 minuts que als 5 perquè la temperatura de l'interior és molt diferent, i fa que es pugui entrar o
mateix un incendi al Casc Antic, amb habitatges molt deteriorats i carrers molt estrets, que en una zona amb pisos de més qualitat i carrers amples. O al centre, on hi ha edificis singulars que no reuneixen les condicions perquè han estat construïts abans de la normativa actual; o a la Zona Franca, on hi ha indústria perillosa. A més, s'ha de tenir en compte que a Barcelona treballa molta més gent de la censada i que els incendis no han disminuïf.
• És segura Barcelona? Pot Barcelona afrontar qualsevol emergència amb 520 bombers? Uns bombers i una ATS recorden quan el seu casc es va començar a desintegrar en un incendi d'un laboratori. "No saps mai el que et trobaràs fins que no estàs dins del lloc i veus l'evolució del foc. Els vestits de protecció química que tenim estan caducats i els equips de respiració autònoma només duren 20 minuts en situacions normals. Per rescatar gent en un túnel s'hagi d'afrontar des de l'exterior", de metro, tan sols podríem treballar 10 minuts". explica un cap de Parc. "Ara la part alta de Gràcia, Sant "L'Ajuntament no explica els proGervasi i Sarrià no tenen cobertura, blemes d'una ciutat portuària eni quan tanquin Zona Franca, Poble caixada entre la muntanya i el mar. Sec i Drassanes deixen els barris La Zona Franca és superperillosa i més marginats al descobert. No hi Bombers no té cap sistema inforha un mapa de risc de la ciutat", màtic per determinar quin seria el comenta Miguel Díaz d'UGT. funcionament d'un núvol tòxic. A Avelino Agud, de CCOO, opina Europa sí existeix", explica un cap que "cada zona necessita una co- de Parc. bertura diferent, en funció de les Ara, els ciutadans tenim la paseves característiques. No és el raula.
La Favb ha demanat la creació d'una comissió ciutadana per debatre el pla director de Bombers
4
/-« Veu eieí
CARRER
CRÒNICA
Novembre-Desembre de 1996
Els 'okupes' reclamen el dret a l'habitatge El brutal desallotjament del cine Princesa i les seves repercussions han tret a la palestra el debat sobre el dret dels joves a l'habitatge. MARC ANDREU
Malgrat que l'ocupat cine Princesa va ser desallotjat brutalment per la policia la matinada del 28 d'octubre, l'Assemblea d'Okupes de Barcelona ha assolit dos dels objectius que es va plantejar quan es va crear, ara fa poc més d'un any: coordinar el moviment okupa i situar al centre del debat social la necessitat dels joves de tenir habitatge i llocs on reunir-se. Després de les accions de protesta pel desallotjament del cine Princesa, que van acabar, el passat 8 de novembre, amb una reokupació momentània de l'antic cinema de la Via Laietana, l'esforç del moviment se centra ara en la
L'Assemblea d'Okupes vol fer un concert solidari al Born defensa dels 49 detinguts la matinada del 28 d'octubre, i dels 15 joves també detinguts aquell mateix dia mentre es manifestaven contra l'operació policial. Actualment, tots estan en llibertat, però els judicis -el primer dels quals es va suspendre el 15 de novembre-, se celebraran aviat. Per fer front a les despeses judicials, l'Assemblea
d'Okupes, en contacte amb la Favb, està tramitant la possibilitat de fer un concert de solidaritat a l'antic mercat del Born el proper 28 de desembre. Les mateixes entitats promouen que les associacions ciutadanes enviïn cartes a totes les formacions polítiques i a la delegada del govern a Catalunya, Julià García Valdecasas, demanant l'abolició de l'article 245.2 del nou Codi Penal. Aquest article criminalitza les ocupacions pacífiques de vivendes buides oabandonades, considerant aquesta acció un delicte. A Barcelona hi ha en l'actualitat més de 60 cases i locals ocupats, repartits per tots els districtes amb l'única excepció de l'Eixample. El districte on viuen més okupes és el de Gràcia. •
Vivendes buides
El número de cases ocupades contrasta, en canvi, amb la xifra de v i v e n d e s buides existents a Barcelona. Oficialment, segons dades de 1991, a la ciutat hi ha 70.000 vivendes buides, que a tota Catalunya sumen 314.000 unitats. Acceptant que aquestes dades no siguin reals, és igualment escandalosa la xifra aproximada de 40.000 habitatges que el director general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Francesc Ventura, va admetre que hi havia a la capital catalana en el transcurs d'un programa de ràdio.
RUBEN PÉREZ
Els okupes són la punta de llança d'una problemàtica juvenil molt extesa: trobar pis i emancipar-se El cert és que la Generalitat no ha realitzat cap tipus de política adreçada a potenciar l'accés dels joves a l'habitatge. Tot el que ha fet en els últims quatre anys ha estat subvencionar la compra de 14.000 pisos (només 1.300 a Barcelona ciutat) a aquells joves de classe mitja-alta que podien pagar entre 12 i 15 milions de pessetes. L'Ajuntament, per la seva banda, no aprofita les grans operacions urbanístiques que en els darrers anys està vivint Barcelona per a crear vivendes públiques i assequibles no només de compra, sinó també de lloguer.
Segons un estudi de l'economista Enric Llarch al número 28 de la Revista Econòmica de Catalunya, a Barcelona, on viu el 27 per cent de la població catalana, es construeixen només el 8,5 per cent de les vivendes de Catalunya, El preu mig del metre quadrat de pis a la ciutat és de 235.000 pessetes, quan el que podrien pagar les famílies mitjanes (aquelles que cobren entre 100.000 i 300.000 pessetes al mes) és d'entre 115.000 i 135.000 pessetes. Si la situació és aquesta, no parlem ja de la que viuen els joves, a qui l'atur i el treball precari deixen molt per sota
de les mitjanes estadístiques. D'altra banda, segons informa la periodista Irina Miranda en un reportatge a la revista Ajoblanco d'aquest desembre, abans de desallotjar els oícupes del cine Princesa la policia havia fitxat ja la majoria de joves que hi havien passat des que es va ocupar el 10 de març. En un extens dossier de més de 150 pàgines, la policia tenia fotografies de 45 joves. Això demostra que, mentre els okupes negociaven amb els propietaris i el mateix Ajuntament una sortida al problema, la policia feia temps que preparava el brutal desallotjament.
OPINIÓ
De matinada han trucat... MARIA DOLORS VINAS
No sé si encara la llei una hora assenyala... El que es cert, ho han esbombat tots els mitjans de comunicació, que el dilluns 28 d'octubre, just a trenc d'alba, els veïns del barri de la Ribera, van despertar-se esglaiats per la remor ensordidora d'un helicòpter sobrevolant els seus terrats. Diuen que tot d'una el cel va resplendir. Focus de gran voltatge identificaven l'escenari, preludi d'una autèntica batalla campal com mai vista des de les millors èpoques de la repressió. Acte seguit, una espècie d'intifada catalana; pedregades, còctels, cops de porra, carreres... La policia a l'estil Hairelson va carregar contundent. Els okupes, instal.lats des del mes de març a l'antic cinema Princesa, havien blindat l'edifici i, desafiants, s'hi van tomar amb tota classe d'estris domèstics i productes pirotècnics. Les escenes espectaculars van superar qualsevol ficció; el caos, el desplegament policial, bombers, sirenes i ambulàncies van deixar els vianants bocabadats i tothom, qui ho va veure per la televisió, vam quedar perplexos. Diu que més de 200 agents policials van intervenir en el desallotjament, amb 25 furgons i equipaments sofisticats empleats només per les grans ocasions. Els okupes, igual que els agents, amagaven la seva identitat amb passamuntanyes i la violèrxíia va esclatar sense control. El cinema Princesa fa vint anys que és tancat. Els joves que es van instal.iar al mes de març volien crear un centre alternatiu on es poguessin
# La violència va esclatar al Princesa trobar gmps d'interessos i afeccions diverses; espais de debat, per l'oci, la culturaoia creativitat. Volien acollir a qui volgués, i durant tot l'estiu van
obrir l'espai per fer activitats integrades dins la dinàmica del barri. Tinc entès que okupa és aquell qui s'estableix en un lloc abandonat, l'adecenta, i l'habita. Sol tractar-se de joves, o no tan joves, sense mitjans propis que, en grup, o en parella, volen independitzar-se de les famílies fent servir procediments no convencionals. És a dir, una variant de l'emancipació socialment acceptada, la determinada, normalment, per l'autosuficiència econòmica i l'aparellament. A Anglaterra, durant molts anys i encara ara, l'ocupació és una pràctica molt habitual, i fins i tot gaudeix d'alguna reglamentació que permet identificar un àmbit abandonat; permet a les persones instal.lar-se durant un JOSEP MASIP temps en un espai concret, acordant amb l'administració contraprestacions d'arranjament i adequació. Fins i tot, qui practica l'ocupació té dret a empadronar-se al municipi de referèn-
eia i a beneficiar-se de tota una sèrie de serveis de benestar social. Els mòbils d'aquesta actuació són diversos; des de persones sense recursos que troben un aixopluc a qualsevol estança abandonada, de mica en mica l'arreglen i amb la complicitat de veïns s'hi afinquen, a grups de joves que, deliberadament, ocupen recintes amb expectatives de viure de forma diferent; partint de filosofies que evolucionen i que es van donar a conèixer a la dècada dels seixanta a l'entorn dels moviments hippies. Responen a una necessitat de poder entendre l'apassionant tasca de viure des d'altres perspectives. A la necessitat de viure noves experiències amb propostes organitzatives diferents de les que coneixem. Segurament deuen respondre a la necessitat d'establir relacions inèdites, fruit de nous interessos que donen l'oportunitat de comprendre, avançar, rectificar... "Cada gota que plou té on caure" diu el poeta Brossa i jo interpreto en la metàfora que qualsevol actuació, a la vida, té una conseqüència. Caldrà, doncs, assumir les conseqüències dels propis actes. També les conseqüències dels actes col.lectiusdesmesurats,sobretotperaprendre'n... Per poder mirar sempre a cara descoberta. Dient tranquil·lament qui som i què volem, estimulant el diàleg i el pacte. Amb seny, crec que ens convé ser-hi, per evitar a tota costa que existeixin mai llocs, ni per la violència ni per aquest ridícul tan espantós.
L·u veu UKi
Novembre-Desembre de 1996
Barri a barri
CARRER
CRÒNICA
5
Els veïns diuen que '"5paraules el Putxet existeix • • • • • • •
Maragall i Roca deixen rAjuntament
MARTA BACH
El Putxet no només existeix, sinó que des de fa un any també ha alçat la veu. A la bonica, refinada i elegant Barcelona Olímpica li costa cada cop més maquillar amb pólvores de disseny les imperfeccions de barris on la mà de la restauració fa anys que els ha oblidat. Així, la Barcelona post-olímpica, la germana gran de la ciutat, cada dia que passa té més ovelles negres a la família. Aquest cop, el Putxet. Els veïns d'aquest barri, que en altres temps era feu de belles torres, cansats que les seves reivindicacions es perdessin en un mar de bones intencions, han optat per l'associacionisme. Com una autèntica revolució de vellut, els putxetins més compromesos defensen que el solar abandonat -i perfectament visible des de l'Avinguda de la República- pugui competir amb el Parc del Putxet creat a l'any 1970- per esgrimir el títol de "zona més emblemàtica del barri". Res més lluny de la realitat actual. El camí que travessa aquest solar empinat, tot i ser una de les vies de comunicació més usades pels veïns, és ple d'herbes, brutícia i, sorprenentment, s'ha convertit en la llar d'una família de homeless. Per contra, Mònica Marambio, presidenta de la nova Associació de Veïns i Amics del Putxet, defensa en representació de tots els membres de la Junta, la construcció d'una zona ajardinada, un parc infantil i unes escales mecàniques que possibilitin la pujada de la gent més gran. La contrapartida és la construcció d'un pàrquing: "El suggeriment de l'Ajuntament és que una empresa s'encarregui de la construcció de l'aparcament i de la zona d'ajardinament a canvi de l'explotació del negoci. De moment tot el que sabem és que sembla ser que hi ha una empresa interessada d'un total de cinc que inicialment volien assumir el projecte. Tanmateix, demanem que, si es fa, hi hagi un 30% de places de rotació per solucionar una petita part dels problemes d'aparcament del barri". De rerafons ningú no oblida que el somni veïnal es pot complicar donat que aquest solar té sis propietaris -entre ells l'Ajuntament de Barcelona-, i se sap que alguns dels sis amos estan pendents de resolucions de les terres per qüestió d'herències familiars. • Greuges comparatius Al barri del Putxet, conegut pel puig de 178 metres d'alçada que el presideix i on hi viuen unes 15.000 persones, les protestes i possibles solucions veïnals s'emboiren en passar per un clar sedàs: el formar part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, una de les zones de Barcelona a la qual s'identifica ràpidament pel seu alt nivell de vida. "Ens agradaria si és possible que d'una vegada per totes es prengui consciència -afirma Mònica Marambio- que no tota la gent que viu aquísom adinerats. No vivim malament, som treballadors que sense arribar a tenir les entrades
Alguns dels habitants d'aquest barri barceloní ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, cansats de veure com les seves queixes es perdien entre silencis, han optat per crear una associació de veïns.
Les últimes setmanes de novembre el futur de l'Ajuntament de Barcelona s'ha esclarit -o confós, segons es miri- de sobte. L'alcalde socialista, Pasqual Maragall, i el cap de l'oposició convergent, Miquel Roca, han anunciat que no es presentaran a les properes eleccions municipals. És més, Maragall va dir el 23 de novembre, davant del congrés del PSC de Barcelona, que dimitirà el setembre vinent per deixar que l'actual primer tinent d'alcalde, Joan Clos, celebri les properes festes de la Mercè com a nou alcalde de la ciutat. Per part de CiU, el candidat que substituirà Roca al cartell electoral de 1999 sembla que serà l'actual conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Artur Mas. •
Deixalleria a Gràcia El 31 d'octubre va entrar en funcionament al districte de Gràcia la primera de les sis deixalleries que ha de tenir Barcelona. Aquesta instal.lació, de 4.500 metres de superfície, està ubicada a la cruïlla de la Ronda de Dalt i el carrer Collserola, i permet que els ciutadans hi dipositin aquells residus que no es poden llençar als contenidors de recollida selectiva. La deixalleria està oberta, de dilluns a divendres, de L'associació de veïns vol una nova zona verda que competeixi amb el parc del Putxet 8.00 a 18.30 hores, i els dissabtes, econòmiques d'altres persones del denuncien tot un extens decàleg de Es per això, que per primera vegada en de 9.00 a 13.30 hores. Dipositar-hi districte, paguem exactament els realitats oblidades. "Les deficiències la seva curta i intensa existència, els residus de pes inferior als 500 mateixos impostos que un veí de la són tan importants -explica Mercè veïns del Putxet participen en l'organit- quilos és gratuït. Bonanova o Ganduxer, però no re- Infante- perquè s'han anat acumu- zació de la festa major de Sarrià-Sant • bem gairebé res a canvi. La meva lant després d'anys de no fer-hi res. Gervasi. "Ens fa molta il·lusió ser-hi Conservació de façanes pregunta, doncs, és: i,per què si Ha arribat un punt que el nostre barri presents", afirmen. Entre els actes prepaguem igual hem de rebre menys, se'ns fa incòmode. Falten guarderi- parats hi ha una exposició de pintura El Col.legi d'Aparelladors de quan sabem del cert que l'Ajunta- es municipals; l'enllumenat i el cla- col·lectiva al parc de la Tamarita i un Barcelona ha reclamat amb ment canvia dos o tres cop a l'any les vegueram són deficients; l'accés al concert de guitarra. "El concertista és urgència a l'administració la plantes de la plaça Bonanova?" metro de Vailcarca és un perill i no un veí del barri", s'afanyen a assenya- posada en funcionament de està condicionat per a disminuïts i lar. Per ells tot resideix en aconseguir l'anomenada cèdula o ITV dels • La unió fa força gent gran; cal obrir carrers i arreglar que hi hagi "més vida de barri i alhora edificis per tal de facilitar la Per fer front aquesta situació que voreres i mobiliari urbà... hi ha ocupar-nos de les qüestions socials". revisió periòdica de les façanes. defineixen "d'injustícia", Mònica brutícies i les rates abunden". Mentre, Mònica i Mercè asseguren a Els bombers de Barcelona van fer Marambio i Mercè Infante, la presiNo obstant, com a gairet>é tot el l'uníson, que passades les festes tor- el 1995 un total de 705 sortides denta i una de les membres ja plena- món associatiu, els moments de de- naran a la càrrega perquè tothom sàpi- (gairebé dues actuacions diàries) ment en actiu de la nova associació. núncia són compatibles amb els d'oci. ga que els veïns del Putxet existeixen. per arreglar situacions on el mal estat d'edificis suposava un perill per a veïns i transeünts. La problemàtica de la conservació de Crònica del naixement d'una associació les façanes és tràgicament notícia • • Setembre 1995 - Inici per part de l'actual presidenta de • 7 juny 1996 - S'organitza una festa ai Parc del Putxet des que, el passat 2 de setembre, l'Associació de Veïns i Amics del Putxet de converses amb per comunicar al veïnat la constitució de l'Associació. Es rep una nena morís al número 330 del txjtiguers de la zona per denunciar col·lectivament la situa- el suport de botiguers del bani, rodalies i Bamavasi, entre carrer Roger de Flor en caure-li un tros de balcó al cap. ció del barri. Recollida d'informació provinent d'organismes d'altres. institucionals. • 1 juliol 1996 - Nova entrevista amb el regidor del • • 16 octubre 1995 - Es reparteixen pel barri plecs de fulls districte Jaume Ciurana ja com a Associació de Veïns i Requalificació de Sarrià per recollir signatures a favor de la construcció d'una zona Amics del Putxet. verda, un parc infantil i unes escales mecàniques al solar • Setembre 1996 - Els veïns estan pendents de rebre el El pla del RCD Espanyol per a requalificar en edificables els que comunica l'avinguda República Argentina amb el can-er NIF de l'Associació. La Costa. • Octubre 1996 - Per primer cop l'Associació de Veïns terrenys del seu camp de Sarrià • 1 desembre 1995 - Primera entrevista dels afectats i Amics del Putxet participa en l'organització de la festa major ha rebut ja la segona aprovació per part de l'Ajuntament, un cop amb el regidor del districte de Sarrià-Sant Gen/asi, Jaume del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Ciurana. Se li fa entrega de cartes i sol·licituds on es mostren • Novembre 1996 - Presència de rates a un parvulari del desestimades les al·legacions en les inquietuds i principals reivindicacions del barri. bani i al solar i diversos edificis del C. Mamnellà. Es fa una contra presentades per la Favb i • 19 febrer 1996 - Primera trobada dels veïns al col·legi denúncia de la situació al departament de Sanitat de la altres col·lectius. Ara la decisió Siervas de San José. A la sortida es va fer una llista amb les Generalitat i s'endega una recollida de signatures per sobre la requalificació està en persones interessades en formar part d'una comissió de aconseguir que es netegi la zona. El dia 8 de novembre la mans de la Generalitat. La Favb veïns. De 80 persones que van assistir a l'acte, una vintena Junta de l'Associació de Veïns i Amics del Putxet celebra ha demanat una entrevista amb una trobada per agrair la participació del jovent que, de Joan Antoni Solans, president de es van adherir a la iniciativa. • 8 març 1996 - Primera reunió "oficial" de la comissió de forma voluntària, van contribuir a la festa del barri. Continua la Comissió d'Urbanisme de veïns del barri, embrió de l'actual Associació de Veïns i amb més força la petició de cessió d'un local municipal per Catalunya, per tal de tractar el tema. ubicar-hi la seu social de l'entitat. Amics del Putxet.
6
La Veu del
CARRER
CRÒNICA
Novembre-Desembre de 1996
Les parelles de fet volen protecció legal Les primeres jornades de registres municipals d'unions civils mostren que cal coordinar els registres i un marc legal que protegeixi les parelles de fet, sense distinció pel sexe dels seus membres CARME SÀNCHEZ
La demanda de drets per protegir i regular legalment les parelles de fet ha pres impuls un cx)p més, després que el debat hagi estat iniciat diversos cops i suspès sense acord parlamentari. Les primeres jornades de registres municipaIsd'unionscivilsdeCatalunya que la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona va organitzar els dies 14 i 15 de novembre d'enguany han finalitzat amb la decisió de crear una normativa conjunta i assegurar una major coordinació entre tots ells, ja que fins ara han funcionat de manera totalment individualitzada. Com a resultat de les jornades, s'instarà també a tots els ajuntaments de Catalunya a obrir registres municipals d'unions civils i a notificar la seva existència a un òrgan central. Ara per ara, es desconeix el nombre exacte de registres oberts en tot l'estat, per la manca'de coordinació, des que l'any 1994 l'Ajuntament de Vitòria va tenir la iniciativa de crear-ne un. En tot cas, i fins que no es reconeguin legalment els drets de les parelles de fet, aquests registres municipals són simplement instruments acreditatius de l'existència de la convivència, com ho poden sertamt)é les actes que es fan davant notari. • Buit legal Les jornades han posat sobre la taula, per tant, un tema que ja fa anys que és objecte de reivindicacions per part de diversos col.lectius: la necessitat urgent de reconèixer uns drets equiparables als del matrimoni a totes aquelles persones que han optat per una via d'unió diferent, bé per voluntat pròpia 0 per ser l'única forma possible, com és el cas de les parelles homosexuals. Fins ara, els únics textos legals que reconeixen els drets de les parelles de fet són la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i la Llei d'indemnització per les
víctimes de la violència. El certificat del registre d'unions civils és útil com a prova per tal d'exercir els drets esmentats i en el cas dels convenis laborals que incloguin beneficis per les parelles de fet. Així mateix, dóna dret a la prestació sanitària per la parella que estigui acàrrecd'un assegurat/da de la Seguretat Social. Tot i així, la llei no atorga encara altres drets que equiparin les parelles de fet al matrimoni, i existeix un total buit legal en aquest sentit. Cal dir, però, que el no inscriure's als registres no suposa la desprotecció d'una parella de fet, però sí que fa més difícil provar l'existència d'aquesta relació en cas de ruptura o d'altres tràmits burocràtics. Malgrat que no hi ha drets expressos reconeguts en matèria de beneficis socials, ja hi ha entitats que han ampliat els beneficis que donen als cònjuges dels seus socis a aquells amb qui conviuen de forma estable. També hi ha cada cop més convenis que recullen clàusules que equiparen la parella estable al matrimoni, incloent, en molts casos, les parelles homosexuals. En aquest sentit, cal destacar el conveni laboral de l'Ajuntament de Sabadell, que inclou una disposició addicional en la que es diu que "tots els tDeneficis i drets pactats (al conveni)
relatius als cònjuges i/o parelles dels treballadors/es s'aplicaran en la mateixa mida a les parelles de fet amb independència de l'orientació sexual". • Necessitat de consens La Coordinadora Gai-Lesbiana ha demanat des dels seus inicis (1985) una Llei de parelles de fet que estigui consensuada per tots els partits polítics i que reconegui els drets de les parelles homosexuals ja que, tot i que quan pariem de parelles de fet ho fem tant de les heterosexuals com de les homosexuals, són aquestes últimes les que no tenen altre opció mentre no es promulgui una llei que reconegui el matrimoni entre persones del mateix sexe. "Per nosaltres, el tema dels drets de gais i lesbianes no és un tema ni de dretes ni d'esquerres" -diu en Xavi Tort, secretari d'organització de la Coordinadora-"Es, simplement, un tema de drets humans". RUBEN PÉREZ
• Proposicions de llei En aquests moments, hi ha al Pariament espanyol dues proposicions de llei de parelles de fet que han estat presentades pel grup socialista, d'una banda, i per IzquierdaUnida-Iniciativa per Catalunya, de l'altra, però encara no s'ha presentat res per consens,
• La llei dóna l'esquena a la realitat cosa que facilitaria la seva aprovació. nació per orientació sexual. Segons Així mateix. Convergència Democràti- Tort, això evidencia que "a nivell social, ca de Catalunya va aprovar en el seu el tema de les parelles de fet homosecongrés celebrat el novembre d'en- xuals és un tema superat" i que, en tot guany una recomanació on es dema- cas, "són els partits els que es mostren na l'equiparació de les parelles de fet i més reticents" una altra on es demana la no discrimiUn exemple d'aquesta reticència és la proposta de regulació de les parelles de fet presentada aquests dies per la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Núria de Durant les jornades dels registres municipals s'han Gispert, inclosa al nou Codi deFamília. descobert casos tant paradoxals com el de l'Ajuntament El que té de polèmic és que només es de Barcelona, que malgrat haver estat un dels primers regulen les parelles de fet heterosexuen la creació d'un registre, no reconeix les parelles de fet als i es deixa de banda les formades en el seu conveni laboral. En aquests moments, el per membres del mateix sexe. La Coconsistori es nega, per exemple, a donar els 15 dies que ordinadora Gai-Lesbiana ha iniciat una corresponen a les parelles de fet, tot i que sí ho feia fa dos campanya en contra d'una proposta 0 tres anys. En resposta, una de les conclusions de les que, pel Xavi Tort, "és gravíssima, jornades va ser la denúncia de tots els ajuntaments que perquè crea un antecedent que no es troben en la mateixa situació que el de Barcelona existeix fins aquests moments a Espaperquè equiparin finalment les parelles civils al matrimo- nya" i amb la que la consellera "s'oblida ni, sense distinció per raons de sexe, en els seus que ha de govemar per a tots els ciutadans". convenis laborals.
Casos paradigmàtics • La Rosa Llort treballa a la Companyia Nacional de Telefònica i ha estat la primera dona lesbiana en reclamar un permís laboral pel seu dret a gaudir de la Lluna de Mel que correspon als matrimonis, després de celebrar la inscripció en el registre d'unions civils de Barcelona amb la seva companya. Després d'haver donat el vist-iplau de paraula, el cap de Recursos Humans de Telefònica se n'ha desdit I obliga la Rosa a recuperar els 15 dies que ha estat de viatge. Segons la Lourdes Ponce, representant del comitè d'empresa, la Rosa Llort "està disposada a batallar" i es pensa plantejar el tema de les parelles de fet, independentment de la seva orientació sexual, en el proper conveni col·lectiu.
La Maternitat: Ajuntament i Diputació accepten les al·legacions veïnals CATHERINA AZÓN
A la seu del Districte de Les Corts, els regidors Xavier Casas, responsable d'Urbanisme i Miquel M. Llongueras, president del Consell de Districte, van contestar les al·legacions que s'havien presentat al pla especial d'equipaments de La Maternitat. Els temes que s'impugnaven eren: la prolongació del carrer Mejía Lequerica, la reserva de 8.000 metres quadrats de sòl per construir un edifici davant del "Pavelló Rosa", en el lloc que actualment ocupen uns barracons que va construir, en zona
de jardí, el Comitè Olímpic, i es qüestionava l'edificabilitat atorgada al recinte de l'Institut Frenopàtic. La coordinadora de veïns del carrer Mejía Lequerica i l'associació de veïns de Les Corts venen desenvolupant, des de fa anys, esforços per preservar el bell complex de La Maternitat del ciment, la tala d'arbres, la defensa dels edificis, les ànsies del cotxe de reconvertir zones de jardí en aparcament. Donen prioritat a les persones, l'entorn i l'equilibri, i rebutgen la prolongació de les vies rodades i la construcció d'edificis en zones que s'han de reforestar.
La Maternitat és propietat de la Diputació de Barcelona i el pla presentat s'estava realitzant de mutu acord entre aquesta institució i l'Ajuntament de Barcelona, que és l'autoritat competent en la tramitació del Pla d'Equipaments. Doncs bé, els regidors presents a la reunió, van informar que s'havien recollit les dues al·legacions més importants. No es prolongaria el carrer Mej ía Lequerica; la seva resolució definitiva quedava pel pla especial de l'Institut Frenopàtic, encara que el regidor del Districte va manifestar que de prolongar-se seria només peatonal i integrada a
l'espai ajardinat. Quant a la reserva de sòl per a un edifici, renuncien a construir-lo i es comprometen a enderrocar els barracons, ajardinar i reforestar l'esmentat espai. Quant als aparcaments, renuncien a construir a la superfície i, en cas de realitzar-se, serien subterranis, informant dels possibles projectes als
ASSOCIAIIO^^ ALCOHÒLICS ULILI RECUPERATS ÏAISV
T e
A
representants veïnals. També van manifestar que no es tolerarien més tales d'ariDres. Els veïns, que han comptat amb el suport de la Favb, van rebre amb satisfacció les resolucions i van anunciar que seguiran de prop el tema perquè en futures actuacions es respectin els temes acordats.
TENS PROBLEMES A M B L'ALCOHOL ? \
ral
TRUCAN'S o VISITAN'S Seràs atès gratuïtament
Estem a la teva disposició tots els dijous de 4 a 8 c/Sils, 1 Telèfon: 317 20 01
La Veu del
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
CRÒNICA
Veïns i ecologistes rebutgen el pla de residus MARTA PLUJA
I
En l'elaboració del PMGRM Intervenen els ajuntaments, els Consells comarcals, la Diputació de Barcelona, la Junta de Residus i els departaments de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. I pretén crear una comissió de seguiment i informe que estudiï les al·legacions i els suggeriments que sorgeixin del període d'exposició pública i que, posteriorment, redacti l'informe previ a la seva aprovació definitiva. Precisament recalca la necessitat de la màxima cohesió social, tot i que des de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus (PCRR) es veu insuficient. La PCRR critica el fet que l'Entitat de medi ambient preveu augmentar les taxes sobre el ciutadà, però no preveu cap debat transparent perquè les entitats veïnals, de consumidors i ecologistes decideixin si accepten que els impostos serveixin per tal de fomentar noves incineradores i abocadors. • La poma de la discòrdia El PMGRM dedica la major part dels recursos a la incineració, tot I que també contempla la recollida selectiva i segregada de la matèria orgànica que es destinarà al compostament i a la metanització. Aquest, precisament, és el principal punt de discòrdia entre l'entitat metropolitana i la Plataforma Cívica, formada per diferents col·lectius ciutadans i ecologistes. Segons la PCRR, el Pla metropolità "és un declaració de guerra contra el moviment social, ja que no prevé el problema, dóna solucions a fets consumats i, per tant, nrialbarata els recursos públics". L'explicació a aquesta contundent afirmació rau en el fet que el 61% del total de les inversions (26.943
El programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) té la funció de coordinar els serveis de recollida, recollida selectiva, el nou servei de deixalleries, el reciclatge, la valorització i el rebuig dels residus de l'àmbit metropolità, format per 33 municipis Programa de Gestió de Residus Municipals
Al·>0CAt>OXL·
i»/c»Erub«B
milions de pessetes) del PMGRM està previst dedicar-lo a la nova incineradora de la Zona Franca, a l'adequació de la incineradora existent (Montcada) i, en canvi, no està previst ni en el text ni en el pressupost l'adequació d'abocadors per a les cendres i escòries que produ-
eix la incineració. En canvi, només un 2,33% del pressupost (1.030 milions de pessetes) es dedicarà a l'educació ambiental, que segons la PCRR és la més important. • Diferents procediments El Pla metropolità té com a objectius principals la minimització, la modernització de les instal·lacions existents, la recollida selectiva i segregada de la matèria orgànica per a compostament i metanització, instal·lar una xarxa de deixalleries, substituir l'abocador del Garraf per una nova incineradora, construir plantes de triatge dels envasos i tractar el rebuig del triatge i de la incineració, (tot i que no preveu on les dipositarà) per tai de deixar-lo inert, i també educar i promocionar la cultura mediambiental. El que proposa la Plataforma Cívica és un sistema totalment diferent d'actuació, fonamentat en la participació ciutadana, en la simplicitat tecnològica de les instal·lacions, en la màxima recuperació de materials (refusant la terminologia de rebuig) i amb una jerarquia ecològica que minimitza recursos, reutilltza tot el que es pot tornar a fer servir i recicla tot el que es pot transformar. A més, inclou ecotaxes que graven la falta de responsabilitat ambiental (empreses contaminants, botigues que abusen dels envasos,...) La Plataforma Cívica ha elaborat un programa alternatiu que
Projecte alternatiu de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus
5paraules
• • • • • • • • • • • •
L'OTAN i el Zaire La Favb, juntament amb d'altres associacions i coLlectius, ha endegat una campanya per oposar-se a l'ingrés de l'Estat espanyol en l'estructura militar de l'OTAN. S'ha editat un manifest que reclama la celebració d'un referèndum sobre el tema. D'altra banda, els ciutadans i el moviment associatiu de la ciutat tornen a demostrar la seva solidaritat, en aquest cas amb els refugiats del Zaire pel conflicte de Ruanda. Cada dimarts, a les 20.00 hores, hi ha convocada una concentració solidària a la plaça de Sant Jaume. •
Molta caca de gos L'Ajuntament de Barcelona té censats a la ciutat 20.000 gossos, però a la llista de l'Associació Espanyola de Veterinaris n'hi ha prop de 250.000. Agafant com a mitjana dues defecacions diàries per cada gos, i fent la mitjana del seu pes, els resultats són que els gossos de Barcelona deixen cada dia als carrers de la ciutat prop de mig milió de caques, unes 100 tones d'excrements. •
Brigadistes -TLAJTA
Ji^li c«%xpoi^'t<:'^
''^Ifa,
presentarà com a al·legacions al PMGRM en el període d'exposició al públic, i espera que se'l tingui en compte perquè suposaria el primer pas en la participació cívica que expressa aquest programa metropolità en termes de col·iesió social.
Petit diccionari del tractament de residus • abocador: Solar destinat a dipositar-hi les deixalles. Consisteix en una gran fossa que a mesura que s'omple es va tapant amb terra per dissimular les males olors. • compostament: procés pel qual la matèria orgànica es transforma en adobs vàlids pel conreu. Consisteix en la fermentació oxigenada d'aquesta matèria. • contenidors: receptacles de les bosses d'escombraries i dels materials destinats al reciclatge. La seva estètica fa que tothom vulgui lluny de casa seva aquesta escala de colors. Aviat hauran d'afegir-s'hi nous contenidors per a la brossa orgànica. • deixaíieria: local destinat a la recollida de materials perillosos pel medi ambient (olis, pintures, piles,...) i de gran volum (neveres, fustes, ferros,...), que no es poden llençar als contenidors. •ecotaxa: taxa que els grups ecologistes volen imposar a totes aquelles empreses i comerços que no tinguin respecte pel medi ambient (principalment empreses productores d'emtíasos, però també botigues que no redueixin l'ús del plàstic i del PVC, empreses contaminants,...) • embalatges i envasos: bosses, pots de plàstic i de PVC, safates,... tot aquell material que embolcalla els productes que podem trobar habitualment a les botigues, principalment a les grans superfícies comercials i aquells que s'utilitzen per al transport de mercaderies. • escòries: residus tòxics provinents de la incineració, juntament amb les cendres.
En
1
• incineradora: fàbrica on es cremen les deixalles. Per més filtres que s'hi posin els fums emesos i immergits són molt perillosos per la salut. • matèria orgànica: nova modalitat de propera incorporació en la recollida de deixalles. Està formada per tots aquells residus que provenen de l'alimentació. • metanització: procés alternatiu al compostament. Consisteix en transformar la matèria orgànica en gas metà. El procediment que s'utilitza es no deixar fermentar les deixalles perquè no intervé l'oxigen. Aquest gas té múltiples utilitats domèstiques i industrials. • minimització: Tendència a retornar a temps passats, quan es comprava a granel, s'hi anava amb el cabàs i s'havien de tornar els envasos de les begudes. Sistema intel·ligent per reduir la quantitat de deixalles dràsticament. • reciclatge: Procediment pel qual es transforma en reutilitzable allò que ja no serveix, per exemple les ampolles de vidre i els diaris vells. • recollida: Obligatorietat que tenen els municipis de passar a buscar les bosses de la brossa. • recollida selectiva: Només hi estan obligats els municipis de més de 5.000 habitants. Es recull per separat el vidre, el paper i el cartró, els envasos i les piles. • valorització: Procediment que dóna un nou ús a tots aquells materials que després d'esgotar la seva funció es poden reconvertir per a nous usos. Però no aplicada a la incineració, tal com pretén el PMGMR.
Unes 7.000 persones van omplir el Palau d'Esports per acomiadar emotivament els més de 300 supervivents de les Brigades Internacionals que aquest novembre han visitat el país pel qual van lluitar entre 1936 i 1938. La relectura del discurs de comiat que la Pasionaria els va fer a la Diagonal, el novembre de 1938, va ser el moment més emotiu d'un acte que posava punt i final a l'esforç organitzatiu que moltes associacions han fet per commemorar els 60 anys de l'arribada de les Brigades Internacionals per lluitar contra el feixisme. •
Pèrdua d'habitants En els últims cinc anys Barcelona ha perdut 113.000 habitants, a raó d'una mitjana de 23.000 persones per any. Aquesta és una de les primeres dades del padró municipal del 1996, que xifra la població de la ciutat en 1.530.000 persones, enfront de les 1.643.000 que hi havia censades el 1991. El mateix estudi precisa que prop de 100.000 persones més resideixen a la ciutat però no hi estan empadronades. Nou Barris és el districte que menys població ha perdut, i l'Esquerra de l'Eixample, Sagrada Família, Sant Antoni, Clot, Poble Sec, Sants i Gràcia són els barris amb una densitat superior als 40.000 habitants per quilòmetre quadrat.
8
L·ít veu aei
CARRER
CRÒNICA
Novembre-Desembre de 1996
RUBEN PÉREZ
RUBEN PÉREZ
La pressió veïnal obliga a negociar el rebut de l'aigua MARC ANDREU
El departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat presentarà el 10 de desembre a la Confavc el projecte de llei que ha elaborat sobre l'aigua. Dos dies després, les associacions de veïns valoraran la proposta en assemblea. Abans, el 2 de desembre, la plataforma veïnal de l'aigua s'haurà reunit amb responsables de l'Entitat Metropolitana, i el dia 3 amb l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes reunions amb les administracions són fruit de la pressió que les associacions de veïns en campanya
contra els abusos en el rebut de l'aigua han realitzat durant les darreres setmanes. El 20 d'octubre, en un acte històric, prop de 9.000 persones van omplir el Palau d'Esports de Barcelona en assemblea popular. Allí van decidir impulsar la campanya per passar de les 70.000 famílies actuals que fan objecció fiscal fins a les 100.000. Posteriorment, els dies 7 i 28 de novembre, grups de veïns van tallar el trànsit de forma simultània en més d'una vintena de punts a Barcelona i l'àrea metropolitana. Les accions, tot un èxit, han obligat les administracions a
negociar. Un responsable de la Generalitat va rebre una comissió veïnal el passat 25 de novembre. D'altra banda, diverses persones i associacions (entre elles la de Ramon Albó i el Centre Social de Sants), han manifestat la seva indignació pels fets ocorreguts en la concentració del Palau d'Esports, quan un grup dels assistents, de manera molt poc respectuosa, va xiular mentre un dirigent veïnal parlava en català. "Creiem que aquesta actitud fa retrocedir anys les minses conquestes sobre la normalització, la solidaritat i la llibertat d'expressió", apunta la carta del Centre Social de Sants.
Només en privat Barcelona redueix lentament els seus lavabos públics JOAN CREUS
Barcelona té 45 lavabos públics. Un per cada 37.000 habitants (Londres en té un per cada 15.000 habitants, i París un per cada 22.000). No sembla que siguin suficients per atendre les necessitats pròpies i les dels milers de turistes i visitants. Tenim avui una cinquena part dels urinaris que es van construir a Barcelona a finals de segle, amb motiu de l'Exposició Universal. Llavors sortia a un urinari per cada 7.500 habitants. És veritat que, en aquella època, les vivendes no tenien sanitaris adequats, i el servei públic resultava un complement indispensable. Un recorregut per determinades cantonades, sobretot si corresponen a barris ben nodrits de bars, d e m o s t r a que a la ciutat postolímpica es necessiten més serveis d'aquest tipus. Ara que el fred es comença a fer sentir, encara tenint fresc en la memòria els efluvis olfactius d'un estiu inoblidable. Qui no te en ment un racó, un espai entre contenidors o el portal d'una casa abandonada, on la pràctica de pixar es converteix en un atemptat a la convivència? I en canvi, la política municipal pel que fa aquests serveis és de progressiu desenteniment. A Barcelona, li agrada repetir a la historiadora Mercè Tatjer, estan
millor servits els gossos que els ciutadans, ja que aquells disposen d'un centenar de "pipi-cans". Dels 45 lavabos públics de la ciutat, només 15 són de titularitat municipal. Els 30 restants conformen la xarxa urbana d'urinaris de pagament que es troben distribuïts per places i llocs de concentració turística. Aquests serveis, que disposen de servei d'autorentat, tancament automàtic, perfum i fins i tot música ambiental, són propietat de l'empresa "Mobiliario Urbano", que els lloga a l'ajuntament per una quantitat anual que al 1995 va assolir els 79 milions de pessetes. L'ajuntament es queda la recaptació (25 pessetes per servei), amb la que amb prou feines cobreix el cost dels tres vehicles i els seus corresponents operaris que realitzen el manteniment diari dels artefactes. (Els urinaris automàtics van rebre l'any passat una mitja de 22 visites diàries, el que dóna una idea de l'alt nivell d'utilització de cada aparell). A més a més dels 30 lavabos automàtics, hi ha uns altres 14 convencionals ubicats en parcs públics, la neteja diària dels quals és atesa per quatre treballadors de Parcs i Jardins. Finalment, queda el lavabo de la plaça Urquinaona, veritable relíquia del que van ser els urinaris subterranis que van proliferar a l'època anterior a l'automatització. Els salons
subterranis començaren a construir-se a partir de 1904 precisament com a reacció (higiènica) a les "vespasianas" (per l'emperador Titus Flavius Vespasianus, "pare" dels wàRUBEN PÉREZ ters públics) que Els de la plaça Urquinaona, els últims lavabos subterranis llavors proliferaven per carrers i places ciutadanes. Els salons van serveis de WC valen 10 pessetes, ser com el debat sobre els xiringuitos ser durant anys espais públics com- i inclouen paper. I la dutxa, 150. de la costa. La Barcelona casposa plementaris de les estreteses i penú- Deu ser l'únic lloc de Barcelona on enfront la del disseny. ries privades. Al servei de dutxes i un pot prendre una dutxa i pagarEl desenteniment municipal té una WC s'afegia el de neteja-botes, per- la. Els altres llocs possibles són de conseqüència directa sobre els esruqueria i manicura. Alguns van su- beneficència. Així que per aquí tabliments hotelers, que atén amb plir la manca de llocs de trobada i de passa la línia que separa la socie- els seus serveis privats les necessicites en uns temps en que l'adulteri tat barcelonina integrada de l'ex- tats que els ciutadans senten a la via era delicte i l'homosexualitat una closa. El dia que el vam visitar, pública. Això sembla bo pel sector, condició fora de la llei. aquesta societat limítrofa era nom- doncs anima el consum dels bars Reminiscències d'aquella èpo- brosa. Les visites se succeïen cons- establiments que segons una llei no ca queden encara en el saló tants i amb fluïdesa. derogada de Primo de Rivera tenen d'Urquinaona, l'únic de la ciutat L'últim saló subterrani tancat va l'obligació d'oferir gratuïtament que es resisteix a desaparèixer i on ser el de la plaça Catalunya, situat al aquests serveis-, però no ho és tant sobreviuen un neteja-bótes, un subsòl on ara hi ha una oficina de per les embarassades, "prostàtics" i perruquer i l'encarregada dels uri- turisme. L'Ajuntamentva actuar aquí altres ciutadans amb necessitats naris, una senyora amb molt de amb el mateix desenteniment que continuades o problemes d'incontigeni. El saló és només per a ho- amb el saló d'Urquinaona. "Deixar nència que, igual com fem la majomes; en va existir un altre al costat fer, deixar morir", sembla ser la con- ria, el dia que han de traginar per la per a dones, però el seu estat de signa. A l'hora de sopesar la conve- ciutat se'l passen entrant i sortint deteriorament va arribar a tal ex- niència de mantenir-los, pesa tant la dels bars mentre repeteixen: -Potrem que ara no es pot utilitzar. Els rendibilitat social com l'estètica. Ve a si'm un tallat i digui'm on és el lavabo.
La Veu del
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
Tomàs Gisbert Informació i Defensa dels Soldats
ATMJIttbans de fi d'any el govern
està compromès, d'acord amb l'emparaulam e n t e f e c t u a t en els p a c t e s de governabilitat entre el PP i CIU, a enviar un projecte de llei a les Corts sobre com s'haurà de posar fi a la mili. En primer lloc, crec que el primer que toca és felicitar-nos tots plegats perquè amb aquest anunci s'està exposant la fi d'una opressió que durant molts anys han patit, i encara continuen patint, molts joves pel sol fet de ser-ho. L'opressió no consisteix únicament en la pèrdua d'un període de la vida del jove, per tal de mantenir, amb aquesta mena d'impost en espècie que és el servei militar, una maquinària militar ban bastida de carn de canó. L'opressió també consisteix en tots els mecanismes i els engranatges, més 0 menys subtils, a què se sotmet el jove per tal de fer-lo entrar en els principis sobre els que amb tot un reguitzell d'intimidacions, coaccions i altres mecanismes (entre els que podríem esmentar coses com la inculcació de normes i hàbits per dominar i modelar la voluntat dels individus; la despersonalització i minusvaloració del recluta per desarmar-lo com a individu per poder sotmetre'l a la disciplina i l'obediència cega a la jerarquia; fer viure els joves reclutes en un estat de tensió permanent; la repressió psicofísica, amb la por, el càstig i la pròpia representació d'ells amb que viu el jove). Molt s'ha parlat dels efectes negatius que provoca sobre els joves el seu pas per l'exèrcit; des d'Informació per a la Defensa dels Soldats no hem deixat de constatar les greus seqüeles per a molts joves i les seves famílies de tot això: maltractaments, manca de drets, seqüeles físiques, joves que han sortit de la mili amb greus problemes psíquics per superar, i fins i tot la mort, en accidents o suïcidis d'aquells que no ho han pogut suportar. Amb la fi de la mili veurem acabada aquesta faceta tan negativa de les forces
ABATAL Asociación contra la ludopatía
U ^Itlg0j^ n dia cualquiera en un casino de los llamados Europees fuera de una gran urbe: Matrimonios de edad madura, hombres solos con los ojos en los que se lee la codicia y alguna mujer sola con aire ausente però con sus sentides alerta. Un silencio, solo roto por el ritual de las apuestas y las jugadas. Una sèrie monòtona de frases màgicas, repetidas con una cadència y ritmo que provoca è x t a s i s y desesperación y mas de lo segundo que de lo primero. Fuera de la sala de juego, la sala de las màquinas tragaperras, brillantes luces, músicas monótonas y gente de menor edad però que pasan de los 30 aiíos. ^Por qué? Pues porque hay que realizar un desplazamiento expresamente
OPINIÓ
9
La fi de la mili armades, alhora que també amb ella s'acabarà la conscripció, és a dir el dret de l'estat a reclutar joves ja sigui per al servei militar, o per fer la Prestació Social Substitutòria, que és allò que es van inventar per tal de gravar l'objecció de consciència i tractar d'evitar el rebuig cada cop més creixent a la mili. Es pot pensar que la professionalitza-
ció de l'exèrcit és una opció que sempre ha estat present i que beneficia els plans militaristes, i que l'abolició del servei militar és només un pas més per avançar en aquesta direcció. De primeres pensem que cal veure que la lluita antimilitarista ha contribuït decididament a cavar la fossa del servei militar. La mateixa lluita contra la mili, la lluita contra la llei d'objecció i, com no, la insubmissió han fet que el servei militar es convertís en un dels grans temes polítics i que caigués en una profunda crisi. El moviment anti-
militarista ha sabut connectar amb el l'anunci de la fi de la mili es converteixi sentit popular agreujant el malestar so- en realitat. De fet els mateixos joves cial que ja provocava la mili. estan convertint en irreversible la deciAixí el manteniment o abolició del ser- sió d'acabar-la. Ningú vol ser l'últim en vei militar obligatori cal situar-lo en una fer la mili. Des del mes de maig ha augdiscussió de costos-benefícis per al siste- mentat vertiginosament el nombre d'obma. Des d ' a q u e s t p u n t de vista la jectors, superant tota previsió, com tamconscripció universal s'ha convertit en bé les demandes de pròrrogues i d'excluun problema que genera malestar social sions. Amb més raó, si cal, continuen i descrèdit de l'exèrcit, descrèdit que se declarant-se nous insubmisos i del d'IDS suma a una història ben recordada d'in- seguirem denunciant tot allò que encara tervencionisme militar, colpisme i el pro- passa a la mili. De ben segur que si el pi militarisme, descrèdit que els governs govern gosés tirar enrera l'abolició del de torn i els propis militars intenten fer servei militar aquí es muntaria una verioblidar a cop de participar en missions de table revolució. les nacions unides, o als Balcans. S'ha L'abolició de la mili ha d'anar acompaarribat a un punt en el qual els beneficis nyada de l'abolició de la Prestació Social que la mili genera per al sistema, com Substitutòria. Aquesta només té el senara mantenir a baix cost un exèrcit amb tit de penalitzar els objectors amb una dotacions de personal elevades, imbuir a prestació de superior durada per tal d'evila joventut a un sistema de submissió tar que massa gent opti per fer-se objecsocial o ser un element, cada cop més tor i deixi de fer el servei militar, i d'aquesdevaluat, de difusió de la cultura nacio- ta manera contribueixi, malgrat no ser la nal, espanyola per descomptat, ja no com- voluntat i la raó dels objectors, a mantepensen el desprestigi que aquest genera nir la mili i l'exèrcit. Moltes de les places sobre la mateixa institució militar àvida actuals de la prestació substitutòria acde netejar la seva imatge. tualment no responen a una necessitat És evident que amb el model de defen- de cobrir atencions socials, sinó a la subssa que pretenen el cost pressupostari titució de llocs de treball per mà d'obra serà més elevat que no pas amb un model gratuïta o l'establiment de places fictícide conscripció, i que naturalment caldrà es amb l'interès de castigar els objectors. impugnar i rebatre aquests models de Cal també la despenalització de la indefensa. I també és clar que avui tenen submissió i l'amnistia per a tots els una contradicció entre les despeses que insubmisos. El nou Codi Penal, en un innecessiten per mantenir el procés de re- tent d'aturar-la, ha agreujat a la pràctica armament i les que es derivaran de la les penes per a la insubmissió introduint el professionalització de les forces arma- que s'anomena la mort civil, la inhabilitades, tot això emmarcat amb els retalls ció civil de 8 a 14 anys a ocupar càrrec, llocs pressupostaris que imposa Maastrich. de treball a l'administració, a poder obteVistes així les coses, la decisió no es nir beques o subsidis. Els jutjats a hores pot atribuir a una planificació ben elabo- d'ara encara continuen dictant penes de rada i predeterminada, sinó més bé que presó 0 d'inhabilitació per als insubmisos. es tracta d'una fugida endavant, que arriba en un moment que no és el més Infonnacio per a la Del isa dels Soldatíoportú, i com a tal dibuixa un futur im(íi-an de lïracia. 12(S, mediat susceptible de nombrosos canvis i possibilitats d'intervenció en el seu desdilluns a dijous de 19 a 21 envolupament. divendres de IH a 20 En primer lloc cal a s s e g u r a r que
Un casino en la eiudad?
para ir al casino. Un hipotético dia cualquiera en un casino de los Uamados Americanes, ubicado en una gran urbe: Matrimonios de edad media, hombres solos y grupos de jóvenes donde en los ojos se lee la curiosidad y la excitación del dinero fàcil. Alguna mujer sola, però con sus sentides alerta. Un murmullo de voces constantes, y voces excitadas por la novedad y oh!! de exclamación delante de la glòria o al fracaso de la apuesta. Fuera de la sala de juego, la sala de las màquinas tragaperras, un gran número de esos aparatós que ciegan con sus luces de colores, que prometen solucionar problemas a base de relucientes monedas, y la promesa reflejada en un marcador digital, de los millones de pesetas que està dispuesto a pagar al que
solo tire una moneda. Esta descripción es el principal motivo por el que nos oponemos a la instalación de un casino en Barcelona. Un incremento no cuantifícado del número de ludópatas cuando en la actualidad ni siquiera podemos cubrir al 1 % de estos
La salud mental de las personas està por encima de los intereses políticos y económicos enfermos con los r e c u r s o s existentes. La Diputación de Barcelona,
los partides políticos IC, PP y ERC, los sindicatos UGT, CCOO y CNT, encuestas realizadas en medios de comunicación, profesionales de los medios de comunicación, de la medicina y de psicologia, han dicho que no. Solo una decisión política y sobre todo econòmica, puede enfrentarse sin ninguna razón a todos los noes. Un desequilibrio territorial, que provocarà la ruina de una comarca. La interpretación legal partidista que se aplica a las normativas de 1977 y 1985. ParafinaUzar,la nula consistència que tieneun argumento tïarístico(Sagrada Família, Gòtic, Montjuïc, etc.) si son argumentes. ^Depende Barcelona de un casino para ser una eiudad abierta y populista?, ^o bien nos
encontramos, simplemente delante de una visión mercantilista y bajo un único prisma económico? Hasta el dia de hoy, solo esta ONG ha defendido la visión clínica y h u m a n a de la cuestión, cuando estamos convencidos de que es la mas importante pues la salud mental de todas aquellas personas que pueden ser susceptibles de entrar en el mundo de la ludopatía està por encima de los intereses políticos, económicos, territoriales y turísticos. Por t o d a s e s t à s r a z o n e s ABATAL se opone al traslado del Casino de Sant Pere de Ribes a la eiudad de Barcelona. Otra cosa seria la ubicación de una mezquita, cosa que también solicitó uno de los promotores del traslado, ello contaria con toda nuestra bendición.
10
L·a veu
CARRER
CRÒNICA
EL CUARTO
aei
Novembre-Desembre de 1996
FOSC
Capitans descamisats
Teresa Sandoval Si Gràcia es queda finalment sense el carrer d'Anna Frank serà per culpa de la seva regidora. Per ineptitud i manca de convicció davant del seu alcalde, a banda del lògic interès per sortir a la foto, Teresa Sandoval i els seus col·laboradors (antics joves centristes, radicals i liberals reconvertits ara en trepes) renuncien a posar el nom d'Anna Frank al tram del carrer Sèneca on hi ha la llibreria nazi Europa. Proposen, en canvi, nomenar-lo honoríficament carrer de la diversitat amb una sèrie de rajoles i plaques monumentals. La idea no és dolenta, però té alguns petits inconvenients de forma: l'Ajuntament s'apropia - j u g a n t brut entre b a s t i d o r s d'una iniciativa sorgida de les entitats i persones agrupades a la Plataforma Anna Frank. I el que és pitjor: en desvirtua el sentit negant-se per raons absurdes a posar el nom d'Anna Frank a un tram del carrer Sèneca.
Fa alguns mesos per l'Ajuntament circulava un pamflet anònim que signaven uns descamisats i que criticava durament l'alcalde Maragall, a qui titllaven d'emperador. Els descamisats, envejoses potser perquè el seu rang no passa de capità, denunciaven que a l'armari imperial hi havia massa cadàvers de súbdits que havien gosat criticar l'emperador (Jordi Parpal, Lluís Armet i Joan Torres), Malgrat tot, els de la camisa enfora que també porten corbata, no ens enganyem- deixaven clar al seu anònim la voluntat de reconciliar-se amb sa Altesa. Però ja se sap, una cosa són les intencions i una altra les realitats. El cas és que l'emperador, cansat dels seus capitans, s'ha preguntat si no eren aquests qui s'havien cansat d'ell. I, feta la reflexió amb ajuda familiar, ha renunciat al tro. Qui sap, però, si per enfilar-se després al tamboret que un conegut ninotaire dibuixa amb tanta gràcia. Nosaltres havíem posat l'emperador al cuarto fosc per patinar parlant del 2004, però l'hem hagut de treure perquè no es baralli amb la seva tropa descamisada, que ara es mereix l'estada més que no pas ell.
Julià García Valdecasas
Francesc Ventura
Delegada del Govern. Mana. dirigeix i ordena les actuacions policials. És la responsable de l'actuació policial del Cine Princesa. Va declarar a "El Periódico" que tot va ser correcte, afegint: "No va haver-hi un sol okupa greument ferit". Tota una proesa. Malgrat que el desallotjament va ser exagerat i violent, hem d'agrair-li a la nova delegada que no hi hagués ferits greus i, sobretot, cap fet irremediable. Senyora delegada, la violència té diverses formes d'exercir-se. La tanquem al cuarto fosc perquè mediti si no seria menys violent, en lloc de desallotjar, dialogar.
Floquet de Neu Amb motiu del seu 30è aniversari, se li va donar "festa", Floquet, lliure per un dia, va anar "a dit" fins a Montserrat. Allà es va c o m p o r t a r i r r e s petuosament. La foto que publiquem en exclusiva, així ho demostra. "Floquet no pot confundir llibertat amb llibertinatge", va manifestar el gerent del Zoo. "no tindrà més permisos per juganer i irrespetuós". Nosaltres no el tanquem al cuarto fosc. doncs ja està en cautiveri; el Zoo és la seva presó.
Davant una frase de suport als okupas, el Director General de l'Habitatge de la Generalitat, va exclamar: "Vostè, quants okupas té a casa?" La resposta es retrata per sí sola. Ventura perd el nord quan es tracta d'okupas. Sap que apunten a la seva Direcció General. La Generalitat no ha portat a terme una política de construcció d'habitatges per a joves, excloent-hi a aquells que tenen un alt poder adquisitiu. Estigui tranquil, don Francesc. Els okupas només okupen aquells habitatges buits. El tanquem un mes al quarto fosc disfressat dokupa i li regalem un retolador perquè pinti mil cops a la paret: "pis buit, pis okupat".
Et pis qUd busqltas
a la míofa d« la teva butxaca
'•"^^mtm· mt0t
Pisos de 2, 3 i 4 dormitoris a partir de 9.410.000 ptes. VPlaça d'aparcament inclosa en el preu.
^Resta: Crèdit hipotecari a 15 anys a partir del 6^% d'interès anual.
^Entrada des de 350.000 ptes. i mensualitats des de 60.000 ptes. ^Subvencions fins al 10% del preu de l'Iu^ítatge. VIvendes, locals i places d'aparcament en venda a: Sta. Perpètua de Mogoda
Pallejà
Igualada
•
Granollers Montornès MaitoreU
Castellar del Vallés St. Andreu de la Barca Rubí Tarragona
Roses
•O-
B A R C E L O N A Via Uietana.lé la planta De dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h. Tel. 310 0 0 0 0 Habitatge Sociai
Habitatge Entorn
Amb el suport ét:
La Veu del
CARRER Barcelona en lluita
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
•"
"'
el q u e a l g u n s a n o m e n e n n t con r e c o r d a r q u e l e s d o n e s i h o m e s d e la societat civil han estat els veritables p r o t a g o n i s t e s d e la t r a n s i c i ó p o l í t i c a e n aquest país. Els quatre llibres que — isentem en aquest dossier „„„oleixen, d'alguna manera, aquests
b a r r i s d e B a r c e l o n a . El q u e h a e d i t a t la F a v b , Barcelana en lluita, é s la història dels moviments urbans des d e 1965 f i n s l ' a c t u a l i t a t , r e c u l l i m p r e s c i n d i b l e p e r a b o r d a r el futur de les associacions de veïns. Inclou l e s 75 l l u i t e s u r b a n e s m é s i m p o r t a n t s
DOSSIER
11
explicades amb detall i profús material gràfic, i una completa cronologia. Els altre des d'òptiques distintes i més f o c a l i t z a d e s , r e p a s s e n la v i d a d e l moviment veïnal a Nou Barris, Sant Andreu de Palomar i \ í, q u e e n g u a n y ha
DOSSIER
La lucha M. V à z q u e z M o n t a l b à n
®
e aquí un libro necesario y que debía llegar de la mano de Josep M- Huertas, acompanada de la de Marc Andreu. Huertas pertenece a la primera ola de periodistas urbanistas dotados de un conocimiento critico de la Ciudad y capaces de utilizarlo p a r a contribuir primero a la lucha contra la corrupción franquista y después a la vigilància de la reconstrucción democràtica urbana. Desde ese conocimiento, los autores hacen la historia del movimiento vecinal barcelonès, una experiència de conscienciación y acción social que fue el referente modélico del n a c i m i e n t o del movimiento vecinal en toda Espana. A lo largo de los aflos sesenta se confirman m o v i m i e n t o s sociales que aprovechando la restrictiva legislación franquista se meten por las quiebras del sistema y ponen en evidencia todos sus d e s a j u s t e s . Desde la l e g i t i m i d a d que les daba responder a la organicidad de la llamada democràcia orgànica basada en la familia, el sindicato y el municipio, fueron los movimientos sindicales y los vecinales los primeros en dar una batalla pública sistemàtica al f r a n q u i s m o , j u n t o a las vanguardias universitarias y profesionales. En la Barcelona de finales de los s e s e n t a y comienzos de los setenta existia una red intangible entre las protestas de los vecinos, la acción del sindicalismo clandestino de los partides políticos p r o h i b i d o s , las p r o t e s t a s universitarias y las acciones muchas veces mancomunadas de los colegios profesionales. Experiencias como la Asamblea de Catalunya hubieran sido inexplicables sin un periodo constituyente previo y paralelo basado en ese controlado eapontaneismo de los movimientos sociales creadores de saber, de consciència crítica. En el libro se describe el proceso que va desde la prehistòria reivindicativa de finales de los cuarenta, acentuada en los cincuenta, vibrante ya en los sesenta y
plenamente històrica en los setenta, en la medida en que los movimientos vecinales estaban contribuyendo a forzar el ritmo de la Historia, a forzar el ritmo de la transición. La v i t a l i d a d de a q u e l l a s l u c h a s democràticas movidas por la sociedad civil, aunque evidentemente respaldadas y
a veces a r t i c u l a d a s por formaciones políticas clandestinas, suscito la esperanza de que una vez llegada la democràcia, esos movimientos sociales contribuirían a darle un caràcter de democràcia plenamente participativa. No fue así, en parte por las r e g l a s del juego i m p u e s t a s por la Transición, en parte por la cobardía de las formaciones políticas de izquierda que temieron el basismo desestabilizador de los m o v i m i e n t o s sociales y muy preferentemente el de los vecinos. La p é r d i d a de p r o t a g o n i s m o de los movimientos sociales repercutió en la
progresiva mediocridad de la democràcia participativa. Este libro es importante porque no se reduce a la condición de retrato épico de los anos heroicos, sinó que realiza por primera vez un balance de los anos de la transición, del periodo del reflujo del movimiento
La lihertad democràtica recuperarà el sentida de lo necesario o se convertirà en una superchería formalista y ritualista
vecinal y de su resituación hasta hoy mismo, cuando todo induce a pensar que los movimientos sociales tendràn mucho que decir en la circunstancia de la necesaria r e g e n e r a c i ó n d e m o c r à t i c a con que estrenaremos el próximo milenio. Con el saber de historiadores y la fidelidad a lo concreto, a lo sucedido de periodistas, este libro es un retrato global de la lògica interna del movimiento vecinal y un balance de todos los hechos concretos que lo hicieron tal como fue, tal como es. Que sea necesaria la lucha y que sea necesario este documento nos cobija bajo una palabra que va a dar su juego en los tiempos futuros. La categoria de lo n e c e s a r i o va a ser determinante para la reconstrucción de una jerarquia de valores progresistas y para la delimitación de u n a nueva, abierta, idea de progreso. Las ciudades deberàn ser programadas según sus necesidades mayoritarias reales e igual criterio programador debiera darse en organizaciones superiores de la convivència. La libertad democràtica recuperarà el sentido de lo necesario o se convertirà en una superchería formalista y r i t u a l i s t a . La participación democràtica reducida a las actuales pautas de parlamentes telecontrolados se convertiria en mera litúrgia endogàmica si los movimientos PERE MONER sociales no actuaran como gTupos de presión forzando el ritmo transformador de las instituciones. Però para llegar a estàs expectativas hay que hacer un correcte uso de la memòria, es decir, de la experiència y a ese uso ayudan estudiós necesarios, esencialmente necesarios como Barcelona en lluita. Porque la lucha vecinal de Barcelona se inscribe en la trama de luchas emancipatorias de la modemidad en el mejor sentido de una palabra tantas veces utilizada como cortina de humo para ocultar la nada. Prologo de M. Vàzquez Montalbàn al libro Barcelona en lluita, de Jo.sep Maria Huertas i Marc Andreu
l,a ycti eíel
CARRER
DOSSIER
Les tres
N o v e m b r e - D e s e m b r e de 1996
corones
J o s e p Maria Huertas i Marc A n d r e u ^ ^ ^ a Barcelona de finals dels anys H ^ H 60 era una ciutat immersa dins ^ • ^ ^ el xuclador del desarrollism.o, on s'aixecaven barris sencers sense cap altra llei que fer els pisos, deslliurats els seus promotors de cap obligació envers la creació dels serveis indispensables a qualsevol comunitat. L'Administració, per la seva banda, tampoc s'aplicava a aquesta tasca i així hi va haver barris com el Besòs que van esperar durant vuit anys la seva primera escola. I com les escoles, les zones verdes, els ambulatoris, el transport públic i qualsevol altre equipament. La ciutat s'havia desenvolupat, tot aquest temps, com una triple corona. Enmig quedava la Ciutat Vella, cada cop més densificada i atrotinada, acompanyada d'un Eixample que es deslluïa dia darrera dia, perdent algunes joies modernistes o tolerant l'aparició d'horribles conjunts d'àtics i sobreàtics que cercaven desaforadament una més gi'an plus-vàlua del pam quadrat. Un .règim dictatorial afavoria la manca de control i un alcalde ambiciós, Josep Maria de Porcioles -el seu mandat va durar de 1957 a 1973-, havia descobert la laxitud del Pla Comarcal de 1953, que podia ser vulnerat sistemàticament mitjançant la fórmula del pla parcial, que permetia desafectar terrenys assignats per a usos esportius, verds o sanitaris. La segona corona la conformaven els barris tradicionals, en bona part antics municipis independents fins el 1897 (Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, Sants, Les Corts, Sant Gervasi), d'altres incorporats anys després {Horta, SarriàJ i barris especials de l'extrarradi de les muralles (Barceloneta, Hostafrancs, el Poble Sec). En la major part els habitatges alternaven amb les fabriques precisament fins la crisi industrial dels anys 60 que va anar acompanyada de la revalorització del preu del sòl. La tercera corona era la perifèria. Turons i terrenys fins feia quatre dies ocupats per la pagesia van donar pas a polígons d'habitatges de molt diferent qualitat i disseny, i t a m b é a la febre de l'autoconstrucció, que ara defugia la tradicional barraca per aixecar una casa modesta, mal acabada en general, Aquesta tercera corona ocuparia els turons (Carmel, Coll, la Rovira, la Peira) i l'ampli pla que anava des de la plaça de les Glòries fins la frontera amb Sant Adrià (la Verneda, el Besòs, la Pau, Maresma), També s'estendria pel nord de Sant Andreu, donant pas als Nou Barris, i per la vall d'Hebron, on naixerien Montbau, un nou Sant Genis... Igualment, el creixement desordenat de la ciutat, meca d'una immigració desesperada que cercava un lloc de treball i un sostre sota el qual viure, va permetre la creació dels barris de Montjuïc, al voltant i dins de la muntanya: el Polvorí, Can Clos, la Zona Franca... Arribaven aquests nous assenta-
ments humans fins les velles Cases Barates del 1929, aïllades del món durant dècades a Horta, el Bon Pastor, Baró de Viver i un altre cop Montjuïc. Els barris enquibits dins les tres corones de la ciutat ben aviat anirien descobrint que els agermanava la necessitat de defensar-se contra una permanent agressió a les condicions de vida. Si rastrejaven, també trobarien que en el passat hi havia hagut moments de protesta; els veïns de Sants reclamant una escola el 1918 o la queixa de Gràcia perquè se'ls volien emportar la històrica campana de la plaça de Rius i Taulet el 1930, per esmentar només dos exemples. La novetat, però, era la sensació generalitzada de deteriorament greu de la vida a la ciutat. Barcelona era
afegir la peculiaritat pròpia, o sia l'extensió de l'associacionisme fins i tot a barris poc propicis, en un imparable estil taca d'oli. El contagi va ser generalitzat i va començar una història que va tenir una gènesi (els darrers anys 60), una dècada d'esplendor (la dels anys 70), una altra de desorientació (la dels 80) i una altra on s'albira una recuperació moderada (l'actual dels anys 90). De tot això parlarem en els capítols següents. Per a que la memòria no es perdi i sapiguem trobar en les fites del passat l'esperonament del futur, neix aquest llibre. Aquest principi ens sembla un fonament progi'essista de la història. En aquest cas, d'una història construïda pels habitants dels barris de Barcelona. Esmentar-
Prudenci Sànchez, Oriol Serrano, Joan B. Isart, Manuel Martínez, Antoni Roca, Carles Prieto, Josep Xarles, Albert Pons Valon, Manuel Vital, Cirilo Poblador, Andrés Naya, Maruja Ruiz, Francesc Porret, Mariano Messeguer, Antonio Torrico, Juli Carbó, Josep Rotcher, Pep Miró, Roser Argemí, Amadeu Estrany, Roser Poveda i, d'una manera especial, Maria Àngeles Rivas i Joan Alentorn, perquè ja no estan entre nosaltres. Segur que en falten molts, perquè moltes han estat les lluites, però voldríem els autors que ells exemplifiquessin un moviment social ribetejat d'encerts i de defectes, com tots els moviments socials, però on la generositat i la lluita per uns barris millors han estat regla d'or, tant en els èxits com en els fracassos.
8AfiC£UfíA
íMtímkmmL ínumu
HISlüRir. DE ANÍS OEMÜVIMENIE URB^.NS ABARCELONA TtíXt ót: Jdsep \\. Hutrtas i .Marc .Andreu
F i t x e s àe les 79 Iluítcs més i m p o r t a n t s Una c o m p l e t a c r o n o l o g i a R e p r o d u c c i o n s ctc 140 c a r t e l l s
Prol(.%l de -Manuirl \'ií:que: .Mtmtulh.in
. ^
PrtiJ [itT .1 Icíi .i'iS(K"Í.icinns d f M·lri·v: 2.500,- { i f i . Reserva a'exempfa» a la FAVH al tetèfim: -HZ 76 0 0
definida a finals dels anys 60 com una ciutat incòmoda, que tenia abocadors enlloc de platges, una manca paorosa de zones verdes i el trist honor de ser la ciutat europea amb més desequilibri entre l'oferta escolar pública i privada (30 i 70 per cent respectivament). Va ser aquest ferment d'insatisfacció el que va crear les condicions adequades per a que arrelés el moviment urbà. La inveterada afecció del català a associar-se va
ne alguns és sempre delicat. No fer-ho, però, seria una injustícia. Abans de començar el relat dels 30 anys d'història del modern moviment urbà, ens sembla una manera de recordar aquells sense els quals bona part del que anem a explicar no hagués existit. Sense prelació, com sempre ha estat en el moviment urbà, recordarem Adela Agelet, Custòdia Moreno, Ignasi Català, Josep Martínez Barceló, Josep Ramon Gómez, Pep Garcia, Pitu Cunillera,
OFERTA CALEFACCION CENTRAL A GAS Informese
GUAJA 08001 BARCEIOIW Tel- 317 61 87
sin
compromiso
Calderas: Mixtas Ferroli, Manuat, Eoca
Des de 1965 som pioners Artesania èmica dels cinc continents Peces de col.tecckl, regal i decoració Aflicles de gran originalitat i de qualitat conlraslada &Carme, 25 (cantonada Jerusalem)
0
Sala <|^ Estar, .1 dormitorios y
27 l.(MH) + IVA ^M
Caldcras S. Duv«l o Junkers
2Í);Ï.(»00
+ IVA
QinndQiiRi^ u
Telèbi3ta^8l
Boüra Nuevot, 3
Telèfon 318 9274
P.»Ufnjtn,92
TdèJon3545428
Oà,U
Tí!tèlt)n3013?tf
Fernando, !3
Tetófeti3027539
Hoïf»ld,40
Telèfon 302 7 i 88
R. Buetuuceso, 2
biencüCar
Pugue Aplu7,[iclD a travéii del rc'cibo del GAS
Llàmenos al •^210 29 36
CervaGas TrtiEpiisera de Dalt, 87 08024 - Barci·lnnis
!
! AGÍAWIASEVA
CoInbornmoK con GAS NATURAL pura su
Telèfcfl31797ÍJ COMPÍA
REPAIITIM A RESTAUlíANnS, HOSPiïALS, í HOTES, BARS, COL·LEGIS, ETC. ' k .^ i
i.a veu aci
DOSSIER
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
13
25 anys d^història de tres barris Els Nou B a r r i s d e Kim M a n r e s a
CENTRE SOCIAL DE SANTS UNA
EXPERIÈNCIA
ASSOCIATIVA
J o s e p Martí Gómez «Josep Marcè i Fort
El C e n t r e Social d e Sants Marc A n d r e u Els periodistes Josep Martí Gómez i Josep Marcé i Fort són els autors del llibre que ha editat el Centre Social de Sants coincidint amb el 25 aniversari de l'entitat. A l'obra Centre Social de Sants, una experiència as.sociativa, queda recollit tot el que ha succeït aquest darrer quart de segle als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les 500 pàgines del llibre, il·lustrades amb una cinquantena de fotografies, estan dividides en dues parts. La primera, elaborada per Martí Gómez, és el resultat de gairebé 30 entrevistes amb persones que, d'una manera o altra, han jugat un paper destacat al Centre Social i a Sants. Les preguntes i el diàleg, provocat hàbilment pel cronista de La Vanguardia, demostren que la batalla política de la transició, amb el barri com a escenari, encara és capaç d'apassionar. Un passat que, com va dir Martí Gómez en la presentació del llibre, tots els seus protagonistes porten "amb tendresa i honestedat". La segona p a r t , a càrrec de Josep Marcé, és un recull documental de fets, reivindicacions i actes protagonitzats pel Centre Social i altres de les entitats agrupades al Secretariat de Sants. Aquest recull informatiu està fet de manera que la seva lectura sigui pràctica: 50 entrades permeten trobar ràpidament aquell aspecte concret de la vida de barri que qualsevol veïna o veí vulgui recordar. I és que el llibre és una obra dedicada a tota la gent que al llarg de 25 anys ha treballat per construir i fer barri. Resultat de més d'un any d'intensa feina, el llibre s'ha editat gràcies a la col.laboració de la Fundació Bofill, l'Ajuntament, la Generalitat i la Fira de Barcelona. Amb una tirada inicial de 1.000 exemplars, es pot reservar adreçant-se al Centre Social de Sants (Olzinelles, 30. Telèfon: 331 10 07) al preu de 2.000 pessetes.
"LA LLUITA D'UN POBLE' C a t h e r i n a Azón
Sant Andreu de Palonrar
JOAN PALLARES-PERSONAT PAU VíNYES t ROfG
Sant Andreu de Palomar Marc A n d r e u L'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar celebra els seus 25 anys d'història editant un llibre fet pel periodista Joan Pallarès i per l'educador Pau Vinyes. 25 anys de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar: la lluita d'un poble es presenta aquest desembre, en plena festa major. A banda d'oblits involuntaris o imposats per la brevetat de pàgines, el llibre repassa les reivindicacions, esdeveniments i aspectes que han marcat els darrers 25 anys de Sant Andreu. Des de la fundació de l'associació íïns la reivindicació encara present de Can Fabra per al barri. Al mig, capítols dedicats a la lluita per les llibertats i l'amnistia; a les llargues batalles pel parc i l'escola Pegaso i per la recuperació de la Rambla; al Congrés de la Gent de Sant Andreu; a la indignació per la matança d'Hipercor; al munt d'activitats per a veïnes i veïns que s'han fet durant molts anys des de les diferents vocalies. En definitiva, la gent és la veritable protagonista d'aquest llibre, encara que de noms propis no en surtin gaires. Els autors reconeixen que això és així per respecte a la tradició del moviment veïnal: "la feina filantròpica, altruista i anònima per amor al barri". El mateix sentiment que ha mogut els dos autors d'una obra que reconeixen modesta, Les 25 fotografies que l'il.lustren i bona part del material documental que ha permès escriure'l procedeixen dels arxius de l'associació i d'alguns dels seus membres, i del que ha anat recollint la revista De Cap a Peus. Se n'han fet 2.000 exemplars amb la col.laboració de La Caixa i del bar musical Cent x Cent. Tots els socis poden recollir gi-atuïtament l'obra a la seu de l'entitat (Rubén Darío, 53. Telèfon: 345 96 98), i qualsevol altre interessat es pot posar en contacte també amb l'associació de veïns.
EL REGALO ESTA EN... CA^ADELA
&U£Dqfio|lca FI>fTAMlLA,17-0E0l0H*FOl£»lA-ItLS 319 M B5-J1Eaía3-FAX30IOI?2
Esta casa no tiene sucursales.
25 Anys de rAssociadó de Veïns de
La Coordinadora dAssociacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, ha editat, amb la col.laboració de lAjuntament de Barcelona-Districte de Nou Barris, un llibre de fotografies de Kim Manresa. En paraules de Josep Maria Huertas Claveria "pertany a una raça estranya de fotògrafs i periodistes; una raça que sovint penso es troba en extinció. És un reporter a qui li agrada la gent tal com és, les coses senzilles, el món sense artificis. Va començar molt jove, dins un entorn especial, el de Nou Barris de 1975, quan les coses havien de canviar perquè no es podien tolerar més com eren". Dues-centes fotografies composen el gruix del llibre que Kim Manresa dedica als seus pares. Els diferents apartats del llibre: les lluites, la gent, espais i arquitectures, festes, identitats... van precedits de breus textos que han escrit els periodistes Maria Eugènia Ibanez, Josep Maria Huertas Claveria, Maria Fava, el sociòleg Joan Costa, l'arquitecte Ferran Navarro i l'economista Albert Recio. El llibre, que s'edita amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l'associació de veïns, inclou dos treballs que pretenen col.laborar a mantenir viva la memòria col·lectiva: els antecedents històrics de Nou Barris de la historiadora Maria Carmen Garcia i una completa cronologia fins els nostres dies del treball i la lluita d'aquest districte. Les fotografies del jove artista són molt belles i expliquen meravellosament la història recent d'uns barris que han protagonitzat importants lluites urbanes. Kim uneix el seu instint de reporter i el domini de la tècnica del revelat. L'obra es presentarà el proper mes de gener, Un bonic llibre per a un important aniversari.
Fundada en 1S33
• • • • • • _ « •
• • • • • •
/ j ^-1 ^ *"'**''*'^^
-T^~^^^^^^^^^^^^k .-^V a^^^^^B
• •
•sjv3 p^ \ 1
1
tf^Ssri
1 1
ia numJ \ Carrer*del Pi. 8 (Barri Gfttk) 08002 Barcelona Telèfon a i 8 5S 38
• * ^
/ telèfon dels veïns 4125544
1^
La Veu del
ENTREVISTA
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e de 1996
E n t r e v i s t a a M a r i a E u g è n i a Ibànez periodista
'ÍSò/o escribopara los lectores, que son los quepagan el diario'^ Una entrevista de Eugenio Madueno
Los autores de Barelona en lluita, en complicidad con las associaciones de vecinos, le dedican el libro. Van a descubrir por qué... los colegas la llamamos carifiosamente por su acróstico, Mei. Antes de entrevistaria pregunté a algunos de los periodistas jóvenes que hacen información local qué opinión tenían de ella, y fue como si les tiubiera invitado a pronunciarse sobre McLutian. "La Mei es la madre de todos nosotros", resumió Montse Pérez, de Radio Barcelona, interpretandoelsentirgeneralizado de quienes ven en Maria Eugènia la personalización de estos valores periodísticos: rigor, conocimiento, control, crítica, respeto, profesionalidad... • • Desde que empecé a ejercer de periodista en el "Diario Femenino" siempre he hecho información local. — Era curioso aquel diario... ^ Estabaescritobàsicamentepor mujeres progresistas y feministas; algo sorprendente para aquella època (1968). La experiència duro poco, apenas medio afio, porque el editor, el publicista Víctor Sagi, lo reconvirtió en una espècie de revista del corazón de periodicidad diària. — De aquella experiència salió "Mundo Diario", que jugo un papel importantísinno como platafornna de las opciones de izquierdas durante la transición polftica. • i Fue después de que lo comprarà Sebastiàn Auger y lo integrarà en su grupo. Con el tiempo, Auger nombró director a Josep Pernau y éste me hizo a mi subdirectora. Luego, cuando el grupo se hundió, me pasé a la Hoja del Lunes, y de allí me vine a El Periódico, donde sigo desde 1982. — En la sección de local... iM Antes local eran muchas mas cosas. Los sucesos, las noticias de laboral..., todo lo que ocurría en la ciudad. Ahora està todo mas especializado. Yo sigo en la denostada información de barrios. — ^Por qué denostada? iM Porque ser especialista en barrios no sirve para escalar puestos en el organigrama interno. Ademàs, los barrios estan lejos, hay que desplazarse, coger el metro, irse a calles empinadas, hablar con los vecinos... Algunos p e r i o d i s t a s solo conocen la Barcelona que media entre el piso donde viven y la redacción de su
— ^No te gustaria cambiar de especialidad? iM No. Si la empresa me deja, pienso jubilarme escribiendo de temas locales. Llevo ya siete alcaldes en mi haber, y me hace ilusión conocer otros nuevos. — ^Y cambiar de oficio? ^ Me lo planteé hace aftos, però no encontre dónde ir. Yo tengo un componente critico muy acusado, y este t r a b a j o me p e r m i t e desarroUarlo. — Tienes fama de estricta. ^ Soy dura con quienes faltan a la verdad o la falsean, y en eso los {Xílíticos son todos expertos. Yo soy muy metòdica con mi trabajo. Hago fichas, Uevo una agenda, y tengo memòria. Cuando inauguren las casas que se construyen en Torre Baró y se cuelguen medallas, alguien tendra que recordaries que se inauguran diez anos después de lo que eUos mismos habían prometido. — i, Esta dureza es deformación profesional o personal? ^ Esa es una pregunta que yo me hago a menudo. Tengo ima tendència natural a ver lo que està mal. — ^Cuando criticas lo haces tú o interpretas a los lectores? • • Yo solo escribo para los lectores (los ciudadanos), que son los que pagan el diario. — Nada de compadreo... ^ No me he ido nunca de copas con un político. — Deben temerte. ^ Acepto que no me amen, però sé que me respetan.
RUBEN PÉREZ
M a r i a E u g è n i a Ibàiiez, u n a v i d a p r o f e s i o n a l d e d i c a d a a la i n f o r m a c i ó n l o c a l medio. Ah, y un poco de la que ven desde el coche cuando entran o salen por las autopistas. — Tú pasaste de subdirectora a redactora de calle... mt Debò ser de las pocas personas que han dimitido del escalafón laboral. Dimití de subdirectora y también de redactora jefe, y de jefa de sección, que también lo fui, aquí en El Periódico. Se debe a que a mi me gusta el periodisme, y el periodismo se ejerce escribiendo, siendo redactora. — í,Aquí también ocurre que para prosperar económicamente has de enclaustrarte en la redacción? ^ Las mejoras económicas estan vinculadas a los cargos, y los cargos al proceso de producción del diario. Al contrario de lo que ocurre en otros países, a los periodistas que quieren seguir siéndolo no se les reconoce la experiència, ni la memòria històrica, ni las fuentes y contactos... — Eso afecta negativamente a la calidad de las informaciones, pues los que estan en la calle son únicamente los mas jóvenes e inexperimentados. ^ Hasta hace cinco anos, en las
ruedas de prensa éramos pocos los que p r e g u n t à b a m o s con conocimiento de causa. Però eso ha cambiado. Los periodistas de local de ahora son muy buenos, tienen experiència y una actitud crítica. Quizàs los medios han descubierto que la i n f o r m a c i ó n local es t a n compleja e i m p o r t a n t e como cualquier otra especialidad. — iCómo es la información local que se hace ahora? H Me temo que en g e n e r a l escribimos mas para los políticos que p a r a los l e c t o r e s , pues prestamos mas atención a lo que ocurre en los equipos de gobierno que lo que sucede en los barrios. Ademàs damos poco espacio a estos t e m a s , que no d e b e r í a n circunscribirse a la ciudad de Barcelona, sinó a la conurbación en la que viven tres millones de personas. Personalmente creo que debe darse màs importància al 'back-ground' y un tratamiento màs profundo de lo que escriben. A menudo nos conformamos solo con transcribir lo que nos cuentan. — Durante las Olimpiadas eso fue constante. iH Hemos explicado todo lo bueno y
bonito, però no que la transformación propiciada por los Juegos ha dejado víctimas en el camino, como las dejó la apertura en su dia de la Via Layetana. Los JJ.OO absorbieron inversiones que se han dejado de hacer en otras zonas de la ciudad, como los planes de reforma interior (Peri) de El Carmel, Torre Baró, Roquetes... — i Por qué defiendes con tanta vehemència el transporte publico? •1 Yo no estoy en contra de los coches, creo que son necesarios. Però hay que saberlos utilizar y r e g u l a r . No p u e d e n seguir depredando espacios libres, ni c o n t a m i n a n d o , ni h a c i e n d o ruido... La alternativa es potenciar y h a c e r competitivo el transporte publico... — ... cada vez màs caro... H El Periódico es el único diario que ha criticado la subida de tarifas. — Tú te identificas con tu diario. iH Sí, porque me deja trabajar con comodidad y libertad en lo que màs me gusta, aunque sigo siendo crítica con su contenido. A veces pienso que existe un pacto implícito entre Barcelona, El Periódico y yo.
— i,Todos los políticos son iguales? ^ Yo no los distingo por ideologías, sinó por actitudes. Por ejemplo no me gustan nada los profesionales de la política, los gestores mediocres y ambiciosos que estan en esto porque no tienen otra salida laboral. Admiro en cambio a los que han dicho adiós pudiendo haber seguido. — (j^Crees que tu trabajo sirve para algo màs que para informar? • i Sí, y eso me hace reconciliarme con esta profesión. Los periodistas influimos en la evolución de las cosas que afectan a la gente. Cuando paseo por los barrios a veces veo cosas y pienso que si no las hubiéramos publicado quizàs no se habrían resuelto... — Ponme un ejemplo. ^ En La Bordeta llevan afïos reclamando un centro de salud. Los vecinos han ido mil veces a la Generalitat, però esta no reacciono hasta que lo pubhcamos... — ,i,De lo que has escrito, qué es lo que màs te ha satisfectio? • • A mi me motiva màs publicar que los vecinos de Taxonera han conseguido la placita por la que se movilizaron -que es un tema menor- que otro asunto que pueda encabezar una pàgina però que no tenga mayor trascendencia. Yo no soy periodista de exclusivas, sinó una corredora de fondo. — í,Quieres afiadir algo? ^ Sí. Es la primera vez que me dejo entrevistar. Uff!
L·a veu
aei
CARRER
Novembre-Desembre de 1996
Un reportatge de Núria Gonzàlez i Lorena Van den Berg
REPORTATGE
Una entitat barcelonina busca fórmules per ajudar els imigrants a trobar una llar on viure. Ciutat Vella és el barri amb més possibilitats
Projecte Xenofília: una vivenda digna per als inunigrants sense recursos InriHHBnMHHHI'^^'' ^ principis de l'any 94 amb la Intenció d'ajudar els immigrants en la complicada feina de trobar vivenda i integrar-se a la nostra societat. La idea va sorgir precedida per l'acció dels mediadors interculturals. Des de Xenofília es va considerar la gravetat de les condicions de vivenda d'immigrants a la zona de Casc Antic i es van voler posar en marxa mesures d'ajut i mediació. Trobar pisos amb lloguers assequibles, acompanyar els immigrants que encara no es defensen en la nostra llengua i, en definitiva, ajudar-los a millorar les seves condicions de vida. Xenofília ha participat a la Setmana Solidària organitzada per la Favb juntament amb altres col.lectius i associacions, el passat mes d'octubre. En una taula de treball sota el nom "Vivenda i població immigranf, Miquel Aramburu, membre del projecte Xenofília va destacar la importància de realitzar iniciatives de solidaritat amb la població immigrant, que, segons Aramburu, es troba molt discriminada al mercat de la vivenda.
• Diagnòstic del problema Amb l'objectiu de conèixer millor quina és la situació de la vivenda, Xenofília va realitzar un estudi estadístic sobre les condicions d'habitatge dels immigrants residents al districte de Ciutat Vella. Les conclusions extretes d'aquest es-
tudi són alarmants i demostren quins més utilitzada pels immigrants a són els principals impediments dels l'hora de buscar un pis és el boca a immigrants a l'hora de trobar una vi- boca. És per això que des de Xenovenda digna. fília s'estableix un contacte directe El cost econòmic dels lloguers amb ells per tal ajudar-los. és, sens dubte, la primera trava Mohamed El Bouhali és un imamb la qual es troben. La majoria migrant marroquí, membre de dels immigrants només poden fer Xenofília. La seva tasca a l'hora de front a lloguers baixos -de 20.000 realitzar l'estudi sobre habitatge ha a 30.000 pessetes- corresponents estat fonamental. L'escenari prina pisos que es troben en males cipal del seu treball ha estat el condicions d'habitabilitat. Xenofí- carrer, on Mohamed ha pogut viure lia pretén, segons Aramburu, po- ben de prop el problema de la visar en marxa "estratègies de mobi- venda a partir dels seus propis litat dirigides a optimitzar les condi- amics immigrants: "Uns necessicions d'habitabilitat i a fer reformes tem els altres per tal d'aconseguir en les vivendes d'immigrants". un pis en condicions. Si el meu pis esta buit, doncs li dic a algú que A tot això s'afegeix el greu problema dels rellogats. La persona encara no ha trobat una vivenda. El que aconsegueix llogar un pis, per carrer és on la gent es reuneix i tal de treure un benefici econòmic, s'ajuda mútuament." torna a llogar les habitacions de Mohamed creu que els immiquè disposa. Als immigrants no els grants senten desconfiança envers queda més remei que acceptar les agències immobiliàries atès el aquestes condicions. No poden bagatge antl-admlnistratiu que arrecórrer a la llei per por a perdre el rosseguen dels seus països d'oriseu permís de treball, o per tal de gen. "La gent quan va a demanar no veure's embolicats en proces- uns papers per a un pis pensa que sos que els suposin haver de tor- els poden fer fora del país". nar als seus països d'origen. Al seu estudi, Xenofília va fer un test de discriminació a diferents • Desprotecció agències immobiliàries i va comgeneralitzada provar que un immigrant té la meiExisteix una gran desprotecció i tat de possibilitats de triar un pis en poques mesures d'ajut a aquests les mateixes condicions econòmicol.lectius. Les agències immobili- ques que un espanyol. També hi àries no ofereixen lloguers asse- ha, però, diferències entre els imquibles i, a més, la seva estructura migrants de procedències europeadministrativa jerarquitzada espan- es, molt menys discriminats, i els ta els immigrants, que no estan immigrants d'altres continents. A més, hi ha molt poc ajut de les acostumats a anar a aquests tipus d'empreses al seu país. Miquel institucions al problema de la vivenAramburu destaca que és molt da d'immigrants. Les dificultats de habitual no recórrer a mètodes for- tota la població per accedir a un mals de trobar vivenda com els habitatge s'agreugen encara més diaris i les agències. L'estratègia en el cas dels immigrants que dispo-
RUBÉN PÉREZ
• Si trobar pis és difícil, per als immigrants encara més sen d'una situació legal i econòmica inestable. Mohamed destaca, a més, que en el cas concret dels immigrants marroquins, l'elecció d'un habitatge està condicionada pel fet que la mesquita i les carnisseries musulmanes estiguin situades a Ciutat Vella. Això provoca que el Casc Antic s'hagi convertit en el nucli on es concentra la majoria de població
SEMINARIS
1997
M A T R Í C U L A : DEL 16 AL 20 DE D E S E M B R E DE 1996 -LA T È C N I C A DEL FELTRE -LA PUNTA: I N T R O D U C C I Ó AL V O L U M -FLOR S E C A I P R E M S A D A
Professional de la Dona Diputació de Barcelona Carrer 08002 Telèf. Fax.
de la Pietat, s/n Barcelona 310 65 66 310 66 58
M A T R Í C U L A : DEL 20 AL 24 DE G E N E R DE 1997 - I N T R O D U C C I Ó A LA LITERATURA A N G L E S A -VERDI & SHAKESPEARE M A T R Í C U L A : DEL 17 A L 21 DE M A R Ç DE 1 9 9 7 -FER B A R R E T S -CUINA J A P O N E S A B À S I C A - I N T R O D U C C I Ó A LA B O T À N I C A
immigrant musulmana. Mohamed creu que tots els col.lectius d'immigrants haurien d'estar més units i lluitar conjuntament per millorar la seva situació. "Es paria d'integració respecte la població d'aquí, però els immigrants s'agrupen segons la seva procedència i es tanquen als altres grups. No hi ha interacció real entre les diferents cultures i tradicions".
PORTES J. FORCADA C/ E S T R U C H , 20 (Entre Fontanella i Comtal) 08002 Barcelona
Tel. 268 13 15 Pressupostos sense compromís
Portes interiors i blindades en Sapely, Etimox, roure, etc. Armaris empotrats, sense obra a la seva mida i gust Dalts d'armari exclusius. Instal·lació ràpida sense obres
16
CARRER
PUBLICITAT
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
pastisseria
BIJUTEniA FORNíTUBES P E R L E S QRANETS I LLUENTONS
I
.1
PhíiYUmEïUaTiTúm rH 0 0
"^ i n c;) ^ <^ <a
FILLS de M. SALA
^
T-H
O
"S, '=^ % S'S g CALU3ÍS 0nC.O3M074t I I S O O :
PERFUMERIA TABER La Rambla, 74. ()8Ü()2 Barcflona
S t R C E L O N A
Telf.::n7 7r.85 - :M12'11 80
•íLESTEL^*
Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA
ALLÍ
®
TALLER DE MARCS Venda de gravats i làmines
PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS
FONTANELLA 20 - TEL.: 3018491 - 08010 BARCELONA
PASTISSERIA GRANJA
comercial bolsera
CASA BEETHOVEN
TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919
RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 TEL. I FAX (93) 301 48 26 08002 BARCELONA
AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41 BARCELONA
Xuclà, 15 T. 3171428
RESTRURRNTS
BRRCELONINS
Paral·lel, 115 T. 4416675
Descompte als veïns del barri Bda. Sant Miquel, I T. (93) 412 09 00 Fax 302 51 24
OBRADOR
'
\-V
ARTESANO
LA M A N U A L ALPARGATERA Avinyó, 7 (cantonada carrer Fernando) Telefono 301 01 72 BARCELONA
RECOMRNRTS
X i í t A ^'•••· j
asi ^^QGMH
4)
Í^UtttMilí '(y 9
\v.
J
5
fondues P<ffe>ti*
<y
LIÏÏLE lïALY
'Dao'ú^ I
K 1 S 1 O K \ \
1 V
Haitautant
1
cl Montseny, 47 Barcelona 08012 Tel. 218 87 38 (Al costat del TEATRE LLIURE)
EL BORN C/RED(jtoP2delBorne) Telf. 319.79.73
Exposiciones permanentes de pintura Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella
CAFETERIA • TASTS • SOPARS Obert des del migdia fins a les 2.00 h de la matinada
g© S3
^ O ^ i ï%!^
-^HSje « ^ *
fflRWffl PLANTES MEDICINALS I AROMÀTIQUES
Cerrado (sabados a mediodía) NUEVAIMAGEN DE RESTAURANTE-PIZZERIA DAVID Pizzas, ensaladas, carnes a la brasa, pasta, arroces... DESPEDIDAS DE SOLTEROS/AS FIESTAS CON KARAOKE "Desde el primer cafè de la manana hasta el ultimo tentempié de la madrugada"
Cerrado (domingos)
Edificio MAREMÀGNUM. 1^ planta Telf. 225.80.93/95
A ^ - ^ Restaurante Marisquería
JüMÚa, Soéf, I c.
Especialidad e n paellas y cocina m a r i n e r a
CAVAS • VINOS • LICORES
Muelle de Espana s/n (Port Vell) C/Tuset,19-21.Tel:20969 58 EL DRUGSTORE A TODAS HORAS
Cerrado (lunes)
ALMIRANTE CERVERA, 2 (BARCELONETA) Tel/Fax 221 50 62 08003 Barcelona
VENTA MAYOR Y DETALL
Escudellers, 5, 7 y 9 Nou de Zurbano, 8 Tel.-Fax: 3 1 8 3 4 8 3 08002 BARCELONA Abierto Sàbadot
ATIANTIS Un altra manera de veure l'assegurança.
Truqui al
ASSEGURANCES
Asseguri el seu cotxe i la seva llar a preus molt competitius i pagui en 4 terminis sense cap
45160 88 o bé vingui al c. Balmes 75. L'esperem de 8h a 19h.
Passatge Bacardí, 1 08002 Barcelona Tel. 301 78 39
jForn - ^asíttggcría
r.OMPRA-VENTA MONEDAS-SELLOS BILLETES-ACCIONES POSTALES-TEBEOS LOTERIA-BARAJAS CROMOS-Soldados Plomo JUGUETES HOJAU\TA PROGRAMAS CINE Y OTRAS COSAS
ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS
. • . - g J
Cgpccíalitat: Ba j^uatit
Fernando, 45, tda. Tel. i F a x ( 9 3 ) 317 49 37 08002 BARCELONA
C#RTI!
C/. i^emolernt, 10 ÍEeL: 319 89 36 - líartelona
£.€* ¥tfU atri
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e de 1996
ENTREVISTA
José Antonio Labordeta
11
nunca, y la historia me da la razón. Sin libertad no se va a ningún lado. Yo me enfado enseguida con las ejecutivas y las secretarías generales porque quieren aplicar valores absolutos a la vida, y en la vida son todo valores muy relatives. La última canción que he escrito va en este sentido. La única manera de romper la memòria a la derecha, a esta gente que nos està gobemando, es con la acracia militante. Que no significa ser de la CNT, que a veces es también de lo mas dogmàtica.
Cantautor
^'La izquierda debe recuperar el espíritu lihertario^^ Una entrevista de Marc Andreu
Retrato
Aragonès que sigue poniendo música a las protestas, Labordeta reflexiona sobre la democràcia y los movimientos sociales
nada. Por eso canto para las asociaciones de ique luese tarde >' ))(: presidente de la Conlavc. "Los políticos son peor que los joteros: cuando estan ante tanta f^enle laigan su discursü y no piensan en nada mas", nos dijo ironizando. Eln 1958 publico su pi'imer libi'o de poemas -ahoi'a ya tiene una docena-. En 1974 sac() su primer LP. Caniar y callar, y el ultimo, Rccuetito. es de 1995. En lecno papele.' en cine y television, na trabajado en la radio, y ha ideado documentales sobre la geografia espanola. Y es que este cantautor de bigote amable, camiseta de imperio y telefono móvil conoce muy bien la tierra. Especialmente Aragón, a quien ha servido
— íEsta resurreción de los movimientos sociales se debe al goblerno del PP?
— i,A un cantante como tu, le beneficia que haya mas movida social?
• • Sí. Cuando al desencanto se le sumo la inacción, cuando todos los viejos rojos empezaron a poner restaurantes y a escribir libros de
José Antonio Labordeta iZarauoza. 19.'í5) es uno de nostàlgia de la lucha contra la dictadui'a . Però la verdad es Cjue este prof'esoi- de Histoiia ni se quedo atrapado en los
octubre, las a s o c i a c i o n e s de vecinos de Catalunya congregaron a 8.000 personas en el Palau d'Esports de Barcelona, en una asamblea general contra los innpuestos abusives del recibo del agua. Con el recinte lleno hasta la bandera, y a pesar de actitudes poco respetuosas hacia el catalàn -por parte de algun sector del púbiico-y hacia la pluralidad -por parte de algun orador-, el acto recordo el espíritu de antiguas mobilizaciones por la libertad. A ello contribuyó que la concentración finalizara con un recital de José Antonio Labordeta. Aunque el cantautor aragonès, preciso que había una diferencia fundamental: ^ E n los anos 70 hubiésemos estado rodeados de policia armada, y esa es la diferencia fundamental con los anos 90 en los que estamos. Yo creo que se ha avanzado mucho en ese aspecto. Hay una libertad de expresión y de reunión que mas o menos se permite. Sin embargo, ha habido unos anos de desencanto muy grande. Ahora, es curioso ver como desde la caída en picado del PSOE, las organizaciones sociales que movieron este país vuelven a movilizarse otra vez, a todos los niveles.
• • No. Yo creo que se debe fundamentalmente al gran desencanto del PSOE, que hizo un trabajo importante en cargarse todas las organizaciones sociales porque no quiso tener enemigos. La mayoría de la gente lo aceptó, pensando que un partido de izquierdas arreglaria aquellos problemas se ponían de manifiesto. A finales del gobiemo socialista la gente se dió cuenta de que el PSOE no lo iba a solucionar, y entonces es cuando volvió a r e a g r u p a r p a r a sus reivindicaciones. Y no solo en Catalunya, que ha sido pionera en estàs cuestiones, sinó en toda Espana.
Un poeta de bigote amable
partido. Eso sí, sin perdé un apice de ese caràcter liberlario que reivindica necesano si es todos, al levantar la vist; (jueremos ver una tierra que ponga libertad. RUBEN PÉREZ
La guitarra e s la c o m p a n e r a cocina, Televisión Espanola me propuso hacer una sèrie -El país en la mochila-, y estuve casi cuatro aflos fuera de circulación. Cuando en 1994 acabé la sèrie, de Santa Coloma me llamó un colectivo vecinal para cantar, cosa que me sorprendió mucho. La reacción positiva de la gente me hizo decir: "quien me llame a cantar, yo voy a cantar". Desde entonces no he parado. Y no solo eso, sinó que la posibilidad de ver que lo que tú haces vuelve a interesar a la gente, te da ganas de hacer canciones nuevas. El desencanto del PSOE te hacia escribir canciones amargas y duras, mientras que el cachondeo
i n s e p a r a b l e de L a b o r d e t a del PP te permite hacer canciones mucho mas irónicas. — 6Qué significa para José Antonio Labordeta salir a cantar en solidaridad con una lucha vecinal? ^ Es como la guinda encima del pastel; un pastel muy grande que sirve para que la gente tome conciencia. Esto es importante porque una democràcia funciona si realmente las bases participan de ella. Si la democràcia se la dejamos a los políticos, entonces caemos en lo que hemos caído todos estos anos con el PSOE. Movimientos como este del agua son realmente importantes. La izquierda debe
aportar a la institución política y a la vida cotiadana el espíritu libertario que fue derrotado en el afio 1939. Ante la crisis del Estado y la navegación a ciegas, aplicar las teorías libertarias, asamblearias y participativas en todos los movimientos vecinales, municipales y políticos puede dar un gran ímpetu a la vida poh'tica espanola. — 6 Este espíritu libertario es el que has mantenido en tu trayectoria política, en Izquierda Unida y en la Chunta Aragonesista? Í B SÍ, yo es que soy muy libertario; poco ortodoxo y poco dogmàtico. Los dogmas de fe no me los creo
— <;,Cómo el film Tierra y libertad 7 im El problema de esta película es que coje una escena pequefia de la Guerra Civil y la universaliza. Yo conozco pueblos del Bajo Aragón donde hubo una colectivización cojonuda, y otros donde se hizo violentamentamente. Esa espècie de mundo bondadoso que nos presentan en Tierra y libertad tampoco era verdad. — Muchos de los cantautores de los atïos 70 sols un punto de referència. i,Los jóvenes lo tienen mas difícil?
^ Nosotros lo tuvimos fàcil. Era difícil abrir camino, però entonces cualquier cantautor que dijera algo tenia una casa de discos para grabar. La generación que vino detràs de nosotros lo tuvo muy difícil, porque hubo una època de rechazo total a los cantautores. Luego, ha venido una època de entrega a los cantautores. Javier Alvarez, Pedró Guerra, Albert Pla o Rosana lo han tenido màs fàcil. — íEn la època del audiovisual y de Internet, salir con una guitarra al escenario aún tiene sentido? ^ Bruce Springsteen, Paul Mcartneyytodaestagentedecidieron un dia desconectar todo lo elèctrico y cantar solo con ima guitarra. Y es que hay un rechazo cada vez mayor hacia la música disco y tecno; a la gente le apetece escuchar un texto. Esa es la facUidad de salir con una guitarra a cantar. Hace imos aftos todo el mimdo estaba muy obsesionado con la tecnologia, però hoy la gente acepta volver a la sencillez de una guitarra. — Cantautor, historiador, profesor, actor en cine y televisión... Muchas cosas, ^no? ^ La mayoría de los cantautores hacen cosas ademàs de cantar. Esa es una actividad que es un poco el símbolo del cantautor, que no solamente es un seflor que escribe canciones y canta, sinó que mantiene una actitud social y civil en otros aspectes de la vida. En mi caso yo he sido de todo un poco. Cuando la policia me pregunta: "^Actividad?", yo digo en cachondeo: "Multiusos". — d,Te has planteado seguir los pasos de Serrat, Raimon, Paco Ibànez, Víctor Manuel o Ana Belen, que editan compactes y montan festivales recopilande sus canciones de toda la vida? Hi No, la verdad es que no. Yo hice un directo en 1986, donde cantaren conmigo Paco, Sabina y Javier Uribar, y desde entonces no he vuelto a hacer ningún recopilatorio. Ahora estoy preparando un disco de canciones a b s o l u t a m e n t e nuevas. Ami no se me ocurre hacer un disco de recuperación nostàlgica, no me lo he planteado.
18
La Veu
del
CARRER
REPORTATGE
Novembre-Desembre de 1996
Durant els últims anys a Barcelona s'han creat un nombre important de ludoteques, espais que ensenyen els més petits a compartir i on sempre hi ha algú amb qui jugar
Un reportatge de
Carios Duarte i Chelo Losada
Una altra manera de divertir^se liodoteqiies de Barcelona • Ciutat Vella Ludoteca del Cairm An^ile
Ample, 27 Tet. 310S040 Edats: de 6 a 16 anys
ntreveim un petit grup de nens jugant al voltant d'una taula. No hi ha dubte, ens trobem davant la ludoteca Xalet del Clot. Un equipannent municipal amb gestió privada de recursos didàctics adreçat a infants i adolescents de 3 a 16 anys, i també a escoles i entitats de lleure. Després de trucar a la porta, Isaac, un dels quatre monitors, ens convida a entrar. El que des de l'exterior tan sols s'intuïa pren ara una nova dimensió. El nombre de nois i noies arriba a la seixantena; a la sala que vèiem abans se n'hi afegeixen quatre més convertint el local en un llarg i ample corredor; el soroll, amb prou feines perceptible des de l'exterior, suma alguns decibels gràcies a la vitalitat dels petits. Una vintena d'aquests, d'entre 6 i 14 anys, es troben gaudint d'un dels espais temàtics del local. Concretament, el destinat als jocs de taula i ordinador. Jocs de reflexió, estratègia, simulació, de rol, apareixen repartits sobre les taules o col.locats a les prestatgeries, on els usuaris van en busca del seu joc preferit. Juntament amb aquest espai, el Xalet del Clot en té tres més, ben definits. Espais que acostumen a ésser habituals a la majoria de ludoteques. Un dedicat als jocs de construcció i tecnocientífics, on es pot construir des d'un castell fins un robot i on, qui sap?, un futur Gaudí estigui donant les seves primeres passes. Un altre espai cen-
• Eixaxnple Casa Qolttneia Gran Via, 491 ™ . 3237790 Edats: de 12 a 25 anys Ludoteca Castell de Joe» Consell de Cent. 484
Tet. 2658856 Edats: de 3 mesos a 7 anys
• Sants-Mon^uïc Casa del Mig Parc de l'Espanya Industrial s^n Tel. 4320213 Edats: de 12 a 25 anys Ludoteca ObàneUes OtzineSes, 113 Tel. 3315037 Edats: de Oa 12 anys
Ludoteca Ullet Pobla de Ullet, 22 Tel. 4908142 Edats: de 0 a 8 anys RUBEN PÉREZ
• Sarrià-Sant Gervasi
# L'espai de jocs psicomotrius és el preferit dels més petits trat en el joc simbòlic on la canalla es disfressa, juga amb nines o a botigues, cuina, fa titelles o juga amb cotxes i garatges. I per últim, el més ampli, destinat al joc psicomotriu, el preferit dels més petits, on es realitzen jocs esportius, es gaudeix de tacoteca, matalassos, i fins i tot s'hi pot fer circ. És en aquest últim lloc on un grupet de nenes juguen a imitar els seus mestres davant d'una pissarra mentre un altre, de nens, juguen a fet i amagar. A més d'aquests espais permanents amb les seves corresponents joguines, de la més tradicional a la més moderna, la ludoteca fa periòdicament un grapat de tallers.
de cuina, manualitats o teatre, que complementen l'oferta d'oci del centre. I per als que vulguin fruir de la seva joguina predilecta durant els caps de setmana existeix el servei de préstec de joguines. Per tenir dret a tots els serveis, els usuaris de la ludoteca abonen una quota trimestral, 2.000 pessetes els de sis a catorze anys i mil les restants edats. Tot i això, tal com informa l'Armand, director de l'equipament, hi ha beques que eximeixen del pagament d'aquesta quota les famílies amb dificultats econòmiques, facilitant-se d'aquesta manera l'accés a l'equipament al major nombre de persones. En definitiva, prop de 700 me-
Els Cangurets del Llimoner • Fa tan sols dos mesos que la ludoteca Els Cangurets va començar a funcionar. L'iniciativa de crear-la va sorgir de la llar d'infants "El Llimoner", situada al barri del Clot. Uns quants professors d'aquesta llar d'infants van veure la mancança a la zona de llocs per a què els nens juguessin i llavors es van proposar crear aquesta ludoteca, d'iniciativa privada. A Els Cangurets pot anar qualsevol nen, des d'un any fins als dotze. "Si cal canviar els bolquers a algun nadó mentre es troba aquí, nosaltres ens n'encarreguem" va declarar una de les responsables de la ludoteca. Les escoles i les llars d'infants també poden anar a la ludoteca i gaudir d'ella amb preus i horaris especials. A més a més, la ludoteca contempla les necessitats dels nens amb algun tipus de disminució. Per això compten amb àrees de joc pensades per a ells. També hi poden anar escoles especials. L'horari és molt ampli: de 9'30 fins a 13'30 i de 16'30 f ins a 21 '00 hores tots els dies de la setmana. Si només es vol portar el nen una hora, s'hauran d'abo-
nar 500 pessetes, però existeix la possibilitat de comprar un abonament de 30 hores al preu de 9.000 pessetes (300 pts/hora) Totes les modalitats de jocs es combinen en Els Cangurets: el joc psicomotriu, el didàctic i el simbòlic. Per portar a terme aquestes modalitats disposen d'un local d'uns 500 metros quadrats, on poden jugar fins a uns 70/80 nens com a màxim. Les possibilitats que ofereix aquesta ludoteca són molt àmplies: des de l'organització d'aniversaris, comunions 0 batejos fins a l'ajut dels monitors per fer els deures de l'escola abans de començar a jugar. Però els pares dels nens poden quedar-se a jugar amb ells si ho desitgen i sinó, poden marxar. Els treballadors de la ludoteca són monitors de lleure titulats per la Generalitat i alguns professors de la llar d'infants El Llimoner. Darrerament, les ludoteques d'iniciativa privada com Els Cangurets han començat a funcionar a tota Barcelona. Una mostra podria ser l'existent al centre comercial Glòries.
tres quadrats destinats ai joc i on la canalla es diverteix i aprèn, mentre els pares i mares ocupats poden descansar. Arriba l'hora de marxar. Sortejant nens arribem a la porta i fem l'última ullada al recinte. Una sana enveja ens envaeix. Llàstima que a la nostra edat no se'ns permeti quedar-nos.
Temps de joguines • Nadal és temps de joguines, i les ludoteques dels barris no resten impassibles en unes dates tan significades. La majoria d'aquests equipaments organitzen activitats especials durant les festes, obrint les portes a tothom i participant en la recollida de joguines per a aquells infants més necessitats. A Nou Barris, per exemple, ludoteques, esplais, casals i altres entitats posen en marxa la campanya "Aprèn a jugar, aprèn a viure". L'objectiu és sensibilitzar de la influència que les joguines tenen en l'aprenentage de nenes i nens, i oferir informació als adults per una millor elecció en la compra de regals: que no siguin bèl.lics ni sexistes, que estimulin la creativitat, la imaginació, la socialització, la cooperació i les seves habilitats. Del 6 de desembre al 3 de gener, a la ludoteca La Guineu es pot veure una àmplia mostra d'aquestes joguines i jocs. I el 15 de desembre al matí a la plaça Àngel Pestaria hi haurà l'acte central de la campanya.
Ludoteca deSaS Ivorra, 24 Tel. 2046210 E d a ^ de 3 s 7 an^
• Oràeia POlBColl Aldea, 1S-17 Tel. 2841812 Edats: de 4 a 12 anys
•
Horta-Gitinarctó Ariïnel Santuait, 27 Tel. 4290908 Edats: de 3 a 24 anys Donale^ (Casa Smga) Av. Joidà, s/n T^. 418S531
Edats: de 4 a 10 a i ^ UaoteoaBOtaiíOia) Martt i Alsina, 26
T^. 42(»9SB EtMts: a partr de 16 anys
• Nou Barris La Cuineu Molí, 57 Telf. 3530243 Edats: de 5 a 16 anys
• Saat Andreu Ludoteca de la Casa Ooe Lanzarote, s/n Tel. 3111802 Edats: de S a 18 «tys Baió de Viver Pg. Saota C i M n a , 110 Tel. 3118257 Edate: de 3 a 12 anys
• Sant Martí Ca Mmó Menorca, 23 Tel. 3142148 Edats: d« 3 a 25 anys Ets Cangurets Llagostera, 4-6 Tal. 4351617 Edats: d'un a 12 anys Xalat del Cloi Bilbao, 220 Tet. 3038584 Edats: de 3 a 16 anys Can CuUeretea R a m t ^ Poblenou, 77 • 91 Tel. 3009866 Edats: de 3 a 16 anys
19
La Veu del
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e de 1996
BARCELONÈS
LLIBRES
ESTABLIMENTS
LLIBRES
Al·leluia per Durruti i l'anarquisme
Per Nadal, comerç just i solidari
La mirada d'un barceloní irònic i sincer
MARC ANDREU
Coincidint amb el centenari del seu naixement, i amb els 60 anys de la seva mort, Rai Ferrer ha reeditat una pedagògica i original biografia de Buenaventura Durruti. Pedagògica, perquè el lUbre, seguint la vida de l'anarquista Ueonès, repassa amb passió tota la història del moviment obrer i llibertari fins la Guerra Civil espanyola. I original, perquè és una entretinguda barreja de còmic i llegenda adreçada especialment, a la gent jove. La gràcia de l'obra, a banda de la fluïdesa del text, són les il.lustracions que ha fet Onomatopeya, Yalter ego de Rai Ferrer, que li afegeixen im didàctic
DÜRRÜTÍ 1896-1936
PrólBgo inéilito de Ediciones Libettarias/Prodhuíi
fons documental. Una novetat respecte la primera edició, del 1985, és la inclusió d'im pròleg inèdit d'Enrique Tiemo Galvàn. L'altra novetat són les al·leluies o auca, en vers i a color, que resumeixen en pòster la vida del mític militant de la CNT. L'exercici d'encisadora originalitat que és Durruti no seria possible sense l'apassionant vida del seu protagonista. Tant si volem pensar que aquest és el dirigent anarquista assassinat el 20 de novembre de 1936, com si creiem que el protagonista, és tot el moviment obrer. El cas és que les aventures d'im llibertari que va desertar de l'exèrcit, va combatre el pistolerisme patronal, va robar bancs a l'Amèrica Llatina i va encapçalar una columna de müicians de sorprenent i caòtica eficiència, són un bon regal de Nadal en temps de neoliberaüsme a la dreta i de desconcert a l'esquerra. La propaganda, que no la farà El Corte Inglés, la va fer el director de cinema José Maria Nunes en la presentació del llibre al Col·legi de Periodistes: "Durruti era més que im ésser humà; la seva figura transmet la sensació diferent d'aquells personatges que són exemples a seguir". El crit, sorgit d'entre el públic, d'un vell obrer que va conèixer el dirigent anarquista, ho va corroborar: "Durruti ens arribava a l'ànima". Durruti (1896-1936) Rai Ferrer Ediciones Libertarias 2.450 pessetes Al.leluies: 500 pessetes.
ROSA MARÍA PALÈNCIA
"Putul és una nena de nou anys. Fa deu mesos que treballa als suburbis de Dacca (Bengala), en una fàbrica de camises que van destinades als Estats Units. Comença a treballar a les vuit del matí i acaba a les deu de la nit. Quan cal avançar un encàrrec, Putul es queda fins a les tres de la matinada; després s'ajeu sobre el paviment i s'endormisca tot esperant que es faci clar. A les sis del matí se'n va cap a casa i torna a la fàbrica, un altre cop a les vuit. Per una nit com aquesta rep 15 taka (184 pessetes). En aquella fàbrica, el 60% dels treballadors està constituït per nens i nenes menors de 13 anys.'"^ El treball gairebé esclavitzant de nens i nenes com la Putul és el que fa possible que arribin a "bon preu" calculadores de butxaca, joguines electròniques, rellotges, catifes i tota mena d'articles des del Tercer Món a les botigues de la nostra ciutat. Però també marques reconegudes sovint arrenden mà d'obra barata d'aquests països. A una de les fàbriques d'Indonèsia que proveeixen de material a la multinacional Nike, els obrers treballen 270 hores al mes -una mitjana de deu hores sis dies a la setmana- per 19 pessetes l'hora.* Per combatre aquests abusos fa anys que van néixer a Europa les botigues solidàries sota la filosofia del "Comerç just". A Barcelona, una d'aquestes botigues és la de la Fundació Intermón al número 15 del carrer Roger de Llúria. A la botiga d'Intermón el consumidor solidari pot adquirir des d'un llapis fet a mà, per 185 pessetes, fins a una gerra de ceràmica filipina decorada amb miniatures per 26 mil pessetes, passant per tot un ventall de pessebres artesans fets d'espart, fang o fusta, productes tèxtils i de cuir. El principi fonamental del comerç just i solidari consisteix a garantir als productors del Sud (Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica) una compensació justa pel seu treball, per això les botigues solidàries adquireixen els productes directament als camperols i als artesans de manera que s'eliminin intermediaris i que els
TEATRE
Anar al teatre i fer país ROSA MARÍA PALÈNCIA
Tots contents els meus amics i jo vam decidir anar a conèixer el Teatre Nacional de Catalimya (TNC). Cada cop que el dic, o com ara, escric el nom del teatre, no puc deixar de recordar al Andreu Buenafiïente comentant a Ràdio Barcelona la noticia de la seva obertura amb l'himne dels Segadors de fons. Tanmateix, amb l'esperit ple d'orguU català, els meus amics i jo ens vern vestir de diimienge, malgrat que era divendres, per a conèixer l'emblemàtic edifici. I aquí va estar l'equivocació: anar en divendres vestits de diumenge a un lloc que semblava dilluns. Ara us explico. L'obra que el senyor Flotats va elegir per obrir els tallers del TNC, "Àngels a Amèrica", és la primera part de la trilogia de "El Mil.lenni s'acosta" del dramaturg nordamericà Tony Kushner. Es tracta d'una reflexió sobre la soledat, la corrupció i la doble moral que viuen les societats occidentals, al mateix temps que és ima crítica implacable a la política conservadora de l'era Reagan, època a la qual transcorre l'acció. El seu subta'tol, "Una fantasia gai sobre temes nacionals" és prou aclaridor sobre els seus continguts. La posada en escena és impecable. De manera que el nostre orgull català es va trobar plenament satisfet pel que toca als bons actors i actrius que tenim a casa nostra. Els meus coneguts personatges de "Estació d'enllaç" i de "Secrets de família" a TV3 són capaços de transformar-se en yuppis corruptes, o en mormons i jueus
ROSA MARIA PALÈNCIA
INTERMONmUBEN PÉREZ
•
Botiga d'Intermón a Roger de Llúria, 15
productors puguin rebre una retribució adequada al seu esforç. A més a més, el consumidor solidari té la garantia que les cooperatives que subministren aquests productes no empren el treball esclavitzant de nens, les dones reben un salari igual al dels homes, els seus processos productius són respectuosos amb els recursos naturals escassos i es basen en estructures participatives. La botiga d'Intermón és atesa per dotze dones voluntàries de la Fundació i una encarregada. Els preus s'estableixen amb els mateixos productors i mai unilateralment. Tant la botiga com una entitat autòctona a cada país productor formen part de l'EFTA (Associació de Comerç Just d'Europa). Aquesta associació treballa per afavorir aquesta mena d'intercanvis comercials justos entre el Nord consumidor i el Sud productor. Les organitzacions de Comerç Just als països productors vetllen perquè les cooperatives productores compleixin les normes que regeixen la seva filosofia. Els guanys de la botiga d'Intermón es destinen als projectes de desenvolupament que la Fundació porta a terme al Tercer Món, com ara la cooperativa d'autoocupació per a dones "Creative Handicrafts" a l'índia. A més a més, la botiga d'Intermón paga amb anticipació el 50 per cent de les seves comandes i ofereix suport tècnic a la comercialització.
Acaba de sortir al mercat un recull de poesies de José María Fonollosa (1922-1991), un poeta barcelonès que va néixer i morir a Barcelona sense que la seva obra sigui gaire coneguda. Al 1990 es va publicar "Ciudad del hombre: New York" que va servir d'inspiració a l'Albert Pla per a un dels seus discos. Aquest llibre forma part del recull de poesies que ara es publiquen com "Ciudad del hombre: Barcelona". Cadascuna d'elles porten com títol un carrer o una plaça barcelonina, però podrien haver estat escrits a qualsevol racó d'una gran ciutat com la nostra. La poesia de Fonellosa és agredolça i incisiva i només per la que ara reproduïm val la pena llegir-lo.
C I U D A D DEL H O M B R E ; BARCELON.4 |osé Maria Fbnoüíï.s^
UÀ. Mi AVN'-SIlNiK) K UUttd (iAkAMUA SlKMfRfc
* Dades de 'Comerç just, consum responsabk' Docurmuts Intermón N° 8
homosexuals plens de culpa i prejudici i esplèndidament fer-nos reflexionar sobre aquest fi de mil.lenni i les seves pestes. No només la sida, sinó, encara pitjor, la soledat i la hipocresia. Com quan en Josep Maria Pou, transformat en un advocat corrupte diu: "Jo no soc homosexual, els homosexuals són éssers dèbils i marginats. Jo soc vin home amb poder que es va al llit amb homes". Tot això va estar molt bé, però costa molt ser carn d'art quan has de posar-te a reflexionar sobre tot això asseguda a ima cadira rígida, de quaranta centímetres d'amplada, sota 30 graus de calefacció, vestit amb roba de freàa. nit de tardor i desitjant sortir a prendre la fi^sca abans d'ofegarte. Per aconseguir-ho (prendre la fresca i estirar les cames) has d'esperar-te una hora i quarantacinc minuts que triga la primera part. Aleshores, quan sents el teu cort ple de culpa i de vergonya per no ser prou amant del teatre en català com per supwrtar aquestes "minúcies", trobes que tot el públic surt de la sala intentant esbrinar si la segona part trigarà el mateix i, murmurant queixes per la incomoditat, van resignats a fer la Uarga cua als lavabos improvisats, gairebé al carrer i envoltats de la pols de construcció. Per sort, vam pensar tot el públic, la segona part només triga una hora i vint minuts. Tot això per tres mil pessetones. Si ningú no pensa en fer una nova i encertada versió reduïda d'"Angels a Amèrica", si el senyor Flotats continua pensant que el que menys importa és el seu públic i si la provisionalitat (programes inclosos) continua, us recomano no anar-hi en divendres després d'una setmana de treball, portar un ventall i anar vestits de feina al que algun dia serà el nostre veritable Teatre Nacional de Catalimya.
Carrer de Josep Anselm Clavé 1 Yo no tengo enemigos. Si me dicen: - "Aquellos extranjeros enemigos"yo veo únicamente a muchos seres como yo. Con fusiles, como yo. Que piensan, como yo, en cosas corrkntes: el beso de una madre, novia, esposa; un vaso de cerveza al mediodía; el hogar, el trabajo, los amigos... Y esa pizca de amor que de repente hallamos extraviada en una esquina. Yo no tengo enemigos. Si me dicen: - "Mata a los extranjeros enemigos"yo no sé a quién matar. No lo son ellos. No son mis enemigos. Soy como ellos. Si a alguien he de matar es al que ordena matar a los que son como yo mismo. Quien quiere que me mate en otra efígie. ^uien quiere que me muera en otra muerte. Quien es, si obedecemos, poderosa.
"Ciudad del hombre: Barcelona" José María Fonollosa DVD ediciones, S. L. Barcelona, octubre 1996 1600 pessetes. 117 pàgines
20
la Veu del
ALTRES
ASSOCIACIONS
CARRER
Novembre-Desembre de 1996
^[entital^ Apareix l'entitat Veïns en ^"Ü^ Defensa de la Barcelona Vella MARTA BACH
"Semblava que el Pla Especial de Reforma Interior (PER!) de la part antiga de Barcelona seria una cosa diferent: respectuós amb l'entorn, els veïns, i el teixit comercial i artístic del barri. Semblava que aportaria una millora dels equipaments en benefici dels veïns. Després d'uns anys d'implantació, el resultat toma a caure en una bona part dels mateixos errors que defensava el Pla Comarcal de Porcioles. L'actual PERI és destrucció, per això demanem que se'n faci una revisió en profunditat". Aquestes paraules resumeixen, en un primer grau, les principals reivindicacions que mouen més d'un centenar de veïns de Barcelona. Tots ells han format l'entitat Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, un organisme que, en actes puntuals i recollida de signatures, ha arribat a mobilitzar 700 persones. Des de la seva creació, el setembre de 1995, en poc més d'un any i a un ritme vertiginósd'activitats, aquestgrup veïnal ha aconseguit afiliarúms del seu si adeptes i detractors. Entre els primers, cal constar l'arquitecte alemany Hubertus Pòppinghaus -ell és l'autor de l'estudi segons el qual es denrostra que el 73% de tot el teixit uriDà del barri de Sant Caterina queda totalment arrasat pel traçat vigent del PERI- i també el grup de fotògrafs -Núria Andreu, Joan Cabacés, Jordi Cuixart,
• Dos móns; una mateixa ciutat Albert Fortuny, Ferran Freixa, Carme Macià, Lluís Sans, Giovanni Zanzique van passejar-se amb la camera penjada al coll per plasmar amb l'objectiules "Imatgesdeladestrucciód'un barri", nom amb què es va batejar l'exposició que va organitzar aquesta entitat el passat mes de juliol a l'Estació de França i que, fins el12 de desembre, es pot tomar a contemplar a l'Ate-
neu Barcelonès. Entre el grup de detractors, no es pot obviar alguna o altra associació veïnal de la zona -favorable al PERI- i, segons afirmen, el mateix Ajuntament que en alguna ocasió els ha posat dificultats d'ordre pràctic com la negació inicial per instal·lar un stand davant del Col·legi d'arquitectes· La gènesi de Veïns en Defensa de
la Barcelona Vella, en paraules de Jordi Llobet, el seu president, va sorgir a partir de la simple observació de l'entorn on viuen els socis: "Mica a mica a la part antiga de Barcelona desapareixen illes senceres de cases, carrers, i els veïns són traslladats.Davant aquesta realitat alguns habitants de la Barcelona antiga ens vam alarmar i vam decidir organitzar-nos com a entitat veïnal. No hi ha cap mena RUBEN PÉREZ de dubte que el PERI, ara perara, destrueix de forma indiscriminada, tant edificis que estan en mal estat com d'altres que tenen al darrera un important valor patrimonial artístic i històric". La falta de mitjans tècnics d'una associaciód'aquestes característiques, la resolen amb imaginació i, sobretot, activitat col·lectiva. Així, se'ls va poder trobar davant del Palau Sant Jordi repartint fulls informatius en anglès
criticant els enderrocs a Santa Caterina aprofitant que se celebrava a Barcelona el multitudinari Congrés Internacional d'Arquitectes. Durant la Mercè van escollir un racó de la ciutat per presentar oficialment el número 0 de la revista PERIIIem que edita l'entitat. En aquesta publicació, eina de comunicació ideològica de l'entitat, es recullen les seves principals reivindicacions que exigeixen, a part de la sol·licitud l'obertura d'un procés de revisió i posterior modificació del PERI, l'aturada immediata per via d'urgència de tots els enden-ocs previstos per les afectacions urtDanístiques ja que malbaraten l'essència i la identitat del barri; l'aturada dels processos d'expropiació que expulsa els veïns del barri i alhora ON ANAR N O M : Veïns en defensa de ia Barcelona Vella A D R E Ç A : Sant Pere Més Baix, 18 (Església de l'Ajuda) els dimarts a les 20:30 hores Apartat de Correus 2459 08080 Barcelona A J U T S : 2100-3002-06-2200306474
evitar qualsevol nova construcció que pugui despersonalitzar el caràcter històric de la zona antiga de Barcelona. Per a tots aquells que els puguin acusar de romàntics i reaccionaris, la seva resposta és clara: "fer desaparèixer la Barcelona Vella i fomentar l'especulació és una prepotència. No som ingenus. Apostem per una rehabilitació, però feta amb delicadesa, seguint un sentit de recuperació, mai de destrucció. L'opció, com sempre, és una qüestió política i, portant, la capacitat de resolució sí que existeix: prové dels partits que governen l'Ajuntament de Barcelona".
talunya, is solidari
associacions t'estap esperant. Truca'ns
300 500 Generalitat de Catalunya
O vine a la Direcció General d'Acció Cívica o a l'oficina de Benestar Social més propera.
Art Veu íleí
CARRER
Novembre-Desembre de 1996
VEÏNS
EDITORIAL SOPENA: CONSEQÜÈNCIES D'UN ENEDERROC INOPORTÚ
Lenta agonia per a una mort anunciada ESQUERRA DE L'EIXAMPLE I MARTA PLUJA
L'edifici de l'Editorial Sopena (Provença, 93-97) va entrar a subhasta per deutes a la Seguretat Social el 1976. La va adquirir per uns 400 milions de pessetes (un preu de saldo tenint en compte l'escassetat de sòl edificable de la zona) la immobiliària Metro 3. A partir d'aquest moment va començar un període agònic: el 23 d'abril d'enguany se sol·licita la llicència d'obres, el 23 de juliol es presenta l'informe de l'arquitecte del catàleg, el 6 d'agost (en plenes vacances) es concedeix la llicència d'obres i el 19 de setembre es dóna el permís d'enderrocament. Enmig d'aquesta marató els veïns van demanar informació i una treva per contrastar l'opinió municipal amb d'altres informes
(d'Urbanisme de la Generalitat i del Col·legi d'Arquitectes). Joan Clos, primertinent d'alcalde, els va concedir l'armistici, però el districte es va passar per alt la pausa guanyada a pols i, el 8 d'octubre, va ordenar que continués l'enderrocament. L'interior de l'edifici ja estava totalment a terra, i va començar a caure la façana: primer les torres, d e s p r é s , de mica en mica, laceràmica multicolor,fins que ja no en va quedar res. Les lones que tapaven l'edifici no només feien més cruel l'acte, sinó que a més li donaven una actitud alevosa, traïdora. L'editorial Sopena ha estat la punta de llança de lluita contra l'omnipotència municipal, però també ha mostrat la clara manca de democràcia participativa que hi ha en les nostres administracions. Un cop més cal demanar-se si anant a votar un
Barcelona es desmarca del catàleg patrimonial Els veïns fan pública la necessitat de rectificar i ampliar l'actual
cop cada quatre anys n'hi ha prou, si la democràcia no és quelcom més. Aquest cas perdut ha donat a conèixer que cal fomentar la participació ciutadana en la valoració del patrimoni, una cosa que fa temps que es reclama des del moviment veïnal. A més de l'opinió freda i, a vegades, mediatitzada dels arquitectes municipals, cal tenir en compte altres criteris de valoració com ara el valor emblemàtic, si és un punt d'identificació del barri, la seva singularitat,... Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona es reclama la formació d'una comissió entre l'Ajuntament i el teixit associatiu dels barris per treballar en el catàleg històric i cultural de la ciutat. Aquesta comissió hauria de ser l'òrgan que, per mitjà del debat i del diàleg, valorés què cal conservar i què no té valor.
ARXIU
La monumental façana de l'editorial Sopena va ser enderrocada el passat mes d'octubre entre les protestes veïnals
Sopena que algo queda . ESQUERRA DE L'EIXAMPLE IR.F. SANTHA
recull d'edificis d'interès històric-arquitectònic de la ciutat ,BARCELONA F MARTA BACH
Especulació enfront de diàleg obert i consensuat. Altre cop tornen a trobar-se cara a cara dues concepcions que, des de temps immemorials, tenen poques possibilitats de caminar de bracet. L'antiga editorial Sopena, la plaça de braus de Las Arenas, un antic edifici del carrer Argenteria, les restes d'una casa-palau renaixentista al núm. 45 i 47 del carrer Carders de la part antiga de la ciutat i d'altres edificis que envolten el mercat de Santa Caterina, la proposta veïnal d'inclusió patrimonial de ia finca coneguda amb el nom de "Villa Urània" al carrer Saragossa núm. 29... Són només alguns exemples del nombrós patrimoni arquitectònic de Barcelona que no consta dins del Catàleg del Patrimoni i que per tan pot ser enderrocat sense massa miraments. A més, tots aquests edificis posen de manifest l'obsolescència del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de Barcelona. Un recull patrimonial establert el 1979, que va ser ampliat en un extens volum publicat l'any 1987 i que a l'actualitat es troba en fase de rectificació. Si bé el que en un primer moment va ser una eina útil, hores d'ara ha quedat desfasat i necessita d'una acurada ampliació, correcció on el moviment veïnal, altres entitats de la ciutat i grups de professionals -arquitectes, historiadors i altres especialistes- ajudin
a vehicular un diàleg de consens entre l'administració i el ciutadà. En aquest sentit, la Favb arran de la polèmica generada en l'antic edifici de l'editohal Sopena, va lamentar en nota pública que l'actual lesgislació, en el cas d'embargaments, faciliti operacions especulatives que, en alguns casos, permeten adquirir via subhasta i a preus irrisoris, solars valuosos al centre de la ciutat i normalment en districtes on el sòl ha esdevingut un be escàs. Segons l'arquitecte Ferran Sagarra, "l'important en aquests temes és que hi hagi una discussió pública. No ens podem permetre actuacions com la de l'antiga editorial Sopena on tot va ser dat i beneït Evidentment, penso que cal actualitzar el Catàleg, però també defenso que en algunes zones de Barcelona, antics nuclis històrics com Poble Nou, Sants, El Clot, Gràcia, s'hauria d'anar més enllà i fomentar la política de no enderrocar res si no hi ha una justificació científica i derivada del debat que indiqui les finques que no tenen suficient interès arquitectònic i històric". Sagarra considera que la consciència i malestar social que generen aquestes polítiques s'han d'analitzar a causa "de les profundes barbaritats que es van fer en altres èpoques i que, malgrat la seva disminució encara es practiquen". Per a aquest especialista, aquesta manera de fer "provoca una desconfiança de la gent en l'arquitectura moderna, és a dir en la casa que es construirà".
Sobre el derribo de la EditohaI està todo tan claro que ya solo queda el solar. Me explico: Erase una vez una editorial obsoleta que ya no servia ni para imprimir los listines telefónicos. Los tiempos de glòria han pasado y los únicos supervivientes de aquella catedral de la cultura eran los trabajadores que no cobraban su sueldo desde el aho de la picó. Su fondo editorial "no valia nada", porque los clàsicos literàries estan caducades de derechos de autor (no hay que pagar por ellos), y la vieja Sopena de los diccionarios y de Julio Verne, como ya es tradición en Catalunya, era una empresa del fundador mantenida por los hijos y arruïnada por la mala gestión de la tercera generación. Elabuelo obrero, elhijo un senoryeinieto un pordiosero, como dice el refranero. Por otra parte, había un edificio maravilloso en una zona edificable de l'Esquerra de l'Eixample (Provença, 93-97), y unos depredadores de la construcción husmeando el negocio. (El negocio, como puede suponerse, es el solar ocupado por la editorial con un total de 4.572 metros cuadrados). Sobre esta base, con la complicidad de un regidor de barrio [Marcel dimissióf) y los intereses particulares de un colegio privado, nació la operación de compra y derribo del edificio... y a otra cosa mariposa. Subastado el cadàver por 403 millones de pesetas, los especuladores de Metro 3 (empresa constructora cercana a la alcaldia), se f rotaron las manos satisfechos. (Malas lenguas aseguran que el Ayuntamiento compro el esqueleto a precio de saldo y lo vendió después a la constructora). Para redondear la operación, loschicosdel Patrimonio Artístico dependientes del Ayuntamiento, dijeron en su informe que nasti deplasti, que los tochos de la editorial Sopena no valían nada y que su estilo neo-no-sé-qué, solo podían valorarlo los tontos. Ademàs de esto, había una Asociación de Vecinos llena de buena voluntad però inocente, (los veteranes luchadores ocupan ya cargos políticos) y unos ciudadanos de a pie que, como el propio Ayuntamiento, miran hacia el otro lado. Con esta ensalada de intereses y despropósitos, el dia 4 de octubre de 1996, la empresa de derribos y
cascotes instaló su mecanotubo. Hubo ingenuos, como el que esto firma, que creyó que se trataba de la campaíïa de Marketing Barcelona posa't guapa, y se alegro muchísimo de que la cara bonita de la Editorial Sopena, fuera a recobrar el esplendor de sus atïos mozos. Però hete aquí que de lo que se trataba, no era de restaurar sinó de derribar el edificio, con nocturnidad y alevosía, con la intención de edificar en el solar la tira de pisos de disefïo, como los que le gustan al sefíor Alcalde. Se especula también con la idea de un polideportivo para los chicos del colegio privado vecino (lo dirige un ex-cura), y con un patio ajardinado para las meadas de los perritos de l'Eixample. No està mal el proyecto, <i,verdad? Pues a lo que íbamos; el derribo se ha consumado ya y el alcalde socialista sigue mirando hacia Bosnia, mientras escucha el tintineo del mo/ieycayendo en las arcas del Consistorio. Mafiana sacaran a los barceloneses a pasear en bicicleta y pasado mariana les enrollaràn con las cosas esas del Corte... de Mangas. El caso es tenerlos ocupades y que no piensen ni en la Cultura ni en el Patrimonio, porque esas cosas ya tienen sus profetas, y sus profetas son esos yupis de la Casa Gran que viven de nuestro dinero. Y ademàs, ^qué sabemos nosotros pobres e incultes ciudadanos, lo que es el Arte? Si los Bohigas de turno y los Permanyer de cola dicen que el edificio de Sopena no es digno de conservarse, i,como nos atrevemos a desmentiries? Pues no faltaba mas. Hay que derribar los viejos edif icios de Barcelona y hay que sacar terreno edificable de donde sea, para que el llamado clan de los Vivillos (o mejordicho, de los arquitectes de disefío), puedan seguir trabajando y enriqueciéndose a costa de nuestros bolsillos. Lo que menos importa es que Barcelona pierda sus sefias de identidad y que acabe pareciéndose cada dia mas a la Gran Metròpoli de los Rascaleches, como diria Miguel Hernàndez. Aquí, de lo que se trata es de seguir mangoneando desde el poder y salir en los papeles todos los días, como los salvadores de patrias en derritx). O mejor dicho, como los constmctores de la Barcelona Olímpica, que tantas deudas, perdón, glorias, ha traído a nuestra Ciudad. Barcelona és bona si la bossa sona... Requiescantinpace... Ademàs de rodeados, estamos todos como Sopena, sopena de muerte.
Lít veu ifví
CARRER
VEÏNS iBreus de barri ESQUERRA DE L'EIXAMPLE
Desbloquejat el carrer Tarragona La urbanització del carrer Tarragona, paralitzada des de fa vuit mesos per la suspensió de pagaments de l'empresa Huarte, es reiniciarà aviat gràcies a l'acord entre l'empresa, els promotors de les torres d'oficines de la zona i l'Ajuntament per traspassar l'encàrrec a una nova contractista. D'aquesta manera es podrà obrir el tram del carrer entre Sant Nicolau i Consell de Cent, que havia d'acabar-se afinalsde l'any passat. L'asseguradora francesa UAP reemprendrà els treballs de la torre que està a mig fer, l'empresa Allianz ha comprat recentment la Torre Suècia per comercialitzar l'edifici, i l'empresa Nuhez i Navarro, que ja té un gratacels en aquest can-er, podria impulsar en els propers mesos l'inici d'obres de la quarta torre projectada a Tarragona street. POBLENOU
Peatonalitzacíó de la Rambla El 5 de novembre van començar a la Rambla de Poblenou les obres que convertiran el passeig en un dels eixos peatonals més importants de la ciutat. Els carrils laterals seran substituïts per un paviment únic que enllaçarà amb el passeig central. Uns pilons abatibles impediran el pas ais cotxes, amb l'excepció dels vehicles dels veïns i de serveis. El projecte en execució inclou la prolongació de la Rambla entre Pere IV i Perú i la connexió, a través de la Gran Via, amb l'eix peatonal del carrer Rogent del Clot. CASC ANTX:
Biblioteca provincial al Born L'Associació de Veïns del Casc Antic va cloure el passat 31 d'octubre la campanya de reivindicació del Born per al barri fent-hi una concorreguda castanyada popular. Un mes després, el 28 de novembre, Ajuntament, Generalitat i Ministerio de Cultura arribaven a l'acord d'ubicar la fijtura biblioteca provincial de Barcelona a l'antic mercat, decisió condicionada a un estudi tècnic. L'Associació de Veïns del Casc Antic celebra l'acord i reivindica que la futura biblioteca inclogui espais d'ús comú pel barri i la ciutat.
Llums de Nadal: una proposta des de Nou Barris Incendi d'una ferreteria .NOU BARRIS abandonada ICOMISSIÓ PEL 0,7 I + I
ECOPACIFÍSTES DE NoU
BARRIS
Els llums de Nadal són una de les més grans expressions d'un model de vida malbaratador i amb molt poca consciència de que l'alegria que sembla transmetre als nostres carrers, està construïda sobre la misèria d'altres llocs i la destrucció de mica en mica del mediambient. Reflexa també un model de consum molt por harmònic amb el recordatori del que suposen aquestes festes i els valors profunds que volen transmetre. Els llums de Nadal, permeten també unes ombres que amaguen la misèria i el patiment que tenim a casa. Davant d'unes festes que duren deu dies, l'enllumenat de les festes passades va durar 44 dies, amb 470.000 bombetes enceses durant un total de 159 hores. Això va suposar una factura de més de 23 milions de pessetes que va pagar l'Ajuntament de Barcelona amb diners públics (és a dir, que les vàrem pagar tots i totes nosaltres). Aquest any, per tirar endavant una política d'estalvi energètic, l'Ajuntament no ha tingut millor idea que encendre els llums un dia abans que l'any anterior, és a dir, més hores de llum innecessàries. Realment no s'entén, donat que l'Ajuntament va agafar un compromís al participar a la campanya "Ciutats per la Protecció del Clima". L'any 1993, l'Ajuntament de Barcelona es va adherir a la Declaració d'Amsterdam, on va presentar el "Programa d'actuació per a una política mediambiental a Barcelona", on entre d'altres pro-
24 plazas en 16 habitaciones y 9 baiíos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servícios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado
Véala: ie gustarà. Santa Otilia, 13-15
T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA
rNuRIA GONZÀLEZ
JOSEP MASIP
"Derroche"d'energia postes, a la pàgina 19 del document existeix una per reduir l'enllumenat de les festes de Nadal. Davant d'això, i amb la intenció de donar coherència a aquestes propostes, el grup d'Ecopacifístes de Nou Barris i la Comissió pel 0,7 i + de Nou Barris, hem elaborat una proposta conjunta pel districte, amb la vocació que s'escampi més enllà dels nostres barris, de reducció del consum energètic de les bombetes de Nadal i la seva posterior substitució per tipus d'ornaments que, jugant la mateixa funció d'alegrar els carrers, el consum energètic del seu funcionament sigui nul (utilitzant materials reflectors, materials translúcids sota fanals, que utilitzin energia solar fotovoltaica, etc.) La proposta, en sintonia amb les exigències del 0,7 %, inclou la formalització d'una "Aliança pel Clima" amb alguna comunitat o ciutat del Tercer Món, de manera que els recursos aconseguits amb
aquest estalvi serveixin per finançar projectes de desenvolupament ecològicament sostenible a través del Consell Popular de Cooperació de Nou Barris. En aquest moment són la més de quaranta les entitats del districte que han fet seva la campanya. La idea amb això, és iniciar una campanya d'estalvi energètic i d'introducció d'energies netes al nostre districte. Això suposa l'aplicació local de l'Agenda 21, especialment en les mesures que contribueixen a desactivar l'efecte hivernacle, mitjançant la reducció de l'impacte ambiental dels consums energètics, comercials, industrials,... d'àmbit municipal i domèstic que es desenvolupen a la ciutat. Això suposa reparar en part el deute ecològic i social amb el sud a l'hora que contribueix a la preservació d'algun recurs vital o la millora del mediambient d'alguna comunitat del sud.
.BARCELONA 'REDACCIÓ
El passat 19 d'octubre, alguns centenars de veïns de València van arribar en tren a B a r c e l o n a per m a n i f e s t a r - s e davant de l'Expo-Hotel de la plaça dels Països Catalans. El motiu: protestar perquè el propietari de restabliment hoteler, el barceloní Antonio Mestre, vol especular construint un edifici al costat mateix del jardí botànic de València. Les associacions de veïns de Barcelona es van solidaritzar amb els companys valencians.
Pisos a les cobceres Els veïns del Turó de la Peira reclamen el solar de les antigues cotxeres municipals del passeig de la Peira i Les Balses per a construir els nous habitatges que volen que substitueixen els seus pisos, afectats d'aluminosi. El 10 de novembre, sisè aniversari de l'esfondrament d'un bloc ai carrer Cadí, on va morir una veïna i es va descobrir l'aluminosi, algunes desenes de veïns es van manifestar reclamant el solar i els pisos nous. Hi ha també la petició d'un ambulatori.
EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA
, LA VERNEOA
Expedició per salvar el Botànic
TURÓ DE LA PBRA
RESIDEKCIA CLARA
Novembre-Desembre de 1996
7m^^^- Casa
Colomma
g^i|^^ Fundada l'any 1908 - TURRONS ARTESANALS - QUALITAT SUPREMA ENCÀRRECS: Tel. 412 2511 Despatx: CucuruUa, 2 Portaferrissa, 8 - 08002 Barcelona
"El Cigronet d'Avinyó" Ara al carrer d'Avinyó 21, trobareu productes de qualitat I de la terra: * * * *
fruita seca de temporada llegum a granel melmelades artesanes mels (més de 18 classes diferents)
I la nostra especialitat, l'ametlla i l'avellana del Camp de Tarragona torrada diàriament amb forn de llenya
A v i n y ó , 21 Tel. 4 1 2 47 22
Feia temps que els veïns del barri de la Verneda, tenien un altre motiu de queixa. Ales molestes obres de la interminable rambla de Guipúscoa s'afegia l'estat deplorable en que es trobava una antiga ferreteria situada en aquest mateix carrer entre Cantàbria i Agricultura. Es tractava del local de l'antiga Pizzala & Crory. El passat diumenge 10 de novembre es va declarar un incendi al local que va haver de sufocar el cos de bombers. Una setmana després, el diumenge 17 de novembre, va tornar a declarar-se un incendi al magatzem del local. Amb aquests ja en són tres els que s'han produït al local des del seu tancament, però ningú sembla fer-se responsable de l'estat en que es troba aquesta vella ferreteria. La ferreteria Pizzala & Crory va haver de tancar les seves portes ja fa anys en no poder fer front al pagament del lloguer. L'ampli local va ser embargat i, per la via judicial, va ser posteriorment subhastat. Des del seu tancament, el local no s'ha tornat a netejar i les seves condicions tant interiors com exteriors mostren l'enorme detehorament sofert amb el pas del temps. Vidres i portes trencades, brutícia, tot tipus de deixalles i, el que és més greu, un exèrcit de gats han provocat que la pudor en aquest tram de carrer faci gairebé intransitable aquesta vorera. A la mateixa illa que l'antiga ferreteria es troba el Col·legi Verns que es va interessar per la compra del local amb l'objectiu d'introduïr l'E.S.O i ampliar així la seva oferta educativa. Al col·legi havien avisat ja fa temps tots els alumnes que no s'apropessin a l'antiga ferreteria i molt menys que intentessin entrar atès el perill que suposa un local en aquestes condicions, tant pel risc d'incendis o d'esfondraments com pel gran nombre de gats I animalets que ronden per allà i que poden suposar un focus de contagis. Però, finalment, ha succeït. S'han produït tres incendis al local que, per sort, no han tingut greus conseqüències. Si l'antiga ferreteria contínua en aquest estat d'abandonament, el pròxim incendi pot ser més important i pot suposar un perill per als veïns de l'edifici contigu.
Corses • Qinturas 3ajas • Sostenes TAS
HO'
Al-^
sti> B A N O S NUEVOS, 1 Tel. 318 19 69 08002 BARCELONA
)
CARRER
N o v e m b r e - D e s e m b r e de 1996
EL COR ROBAT
m
FAVB
Solidaritat amb els refugiats africans de la zona dels Grans Llacs
CATHEBINA AZON , REDACCIÓ
Anna Maria Moure
F BARCELONA
Presidenta de l'AV Sant Andreu de Palomar
"A l'Eugeni Forradellas se li ha acabat el temps de rodatge" PUYAL
Parlem amb ella en plena festa major de Sant Andreu. Va néixer al barri de la Sagrada Família, però en casar-se es va traslladar al Palomar, on viu amb els seus tres fills. És sòcia de l'Associació de Veïns de Sant Andreu, que enguany fa 25 anys, des d'en fa set. I per això de la renovació, encara que no sigui una històrica, és l'actual presidenta de l'associació. — Celebreu el 25 aniversari de l'associació de veïns? — Sí. L'associació continua viva. — Teniu algun pla per per Sagrera-Sant Andreu? — Hem d'aprofitar el pla per fer habitatge públic de lloguer per a joves. — i les vies del t r e n ?
— Cal soterrar-les, perquè els barris estan incomunicats. Tot i això, per mi tenen un cert encant; formen part del paisatge i de la història del barri.
Més de 50 entitats, col·lectius i associacions vinculades al món de la cooperació per al desenvolupament i a la solidaritat, entre elles la Favb, han signat un manifest on expressen la seva postura respecte els enfrontaments bèl·lics i el conflicte a la zona africana dels Grans Llacs. Un conflicte amb més d'un milió de persones refugiades amenaçades de mort les arrels del qual són diverses i no poden reduir-se a l'etiqueta d'enfrontament bèl.lic. El manifest denuncia la responsabilitat, "per inacció, dels governs i organismes internacionals en el deteriorament de la situació a partir de 1994". Considera que "l'acció humanitària, tot i ser imprescindible, només pot considerar-se, en absència de solucions polítiques, un pal·liatiu", i que "les solucions merament militars mai no poden resoldre els problemes polítics, econòmics i socials que són a la base dels conflictes". Amb això, denuncia també la manca de voluntat de la comunitat internacional per intervenir ràpidament i de forma eficaç, fet que ha quedat demostrat en el "retard injustificable en prendre decisions per part de les Nacions Unides i, particularment, de la Unió Europea". Aquesta actitud s'explica perquè "darrera de les accions i omissions de les diverses parts, dels
organismes internacionals i de les grans potències hi ha interessos i responsabilitats polítiques, econòmiques i geopolítiques concretes que cal desvetllar". Les associacions que signen el manifest i convoquen cada dimarts, a les 20.00 hores, concentracions de solidaritat a la plaça Sant Jaume, exigeixen un seguit de mesures concretes a les administracions públiques nacionals, estatals i internacionals. Entre aquestes destaca l'obertura d'un corredor humanitari assegurat per forces de pau "sota mandat de la ONU i amb el consentiment de la Organització per la Unitat Africana", sense contemplar cap altre tipus d'intervenció 0 ingerència militar, i la "paralització i embargament de tot tipus de comerç d'armes amb els estats de la zona". El compromís de les entitats sig-
nants és ei de "canalitzar l'alarma i la preocupació de la ciutadania per anar més enllà de la simple recaptació de fons per ajut humanitari, impulsant campanyes i accions unitàries i, un cop superada la fase bèl·lica, els projectes de reconstrucció i rehabilitació integral". De la mateixa manera, les ONGs i altres associacions fomentaran "una política d'investigació i explicació veraç i no simplificadora de les arrels dels conflictes i de les diverses responsabilitats". A banda, es comprometen a vincular les explicacions del conflicte dels Grans Llacs a dues altres reivindicacions: la de destinar, amb transparència i qualitat, el 0,7 per cent dels pressupostos públics a cooperació internacional; i la de regular i controlar el comerç d'armes internacional que possibilita la perpetuació de la guerra.
— L e s casernes...?
— ...no tenen cap sentit. Hem d'aconseguir que siguin equipaments.
SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS
— Ja teniu Can Fabra per al barri? — Coincidim amb l'Ajuntament en mantenir i rehabilitar l'antiga fàbrica. Encara discutim, però, quins usos li donarem. — Digues una frase per cada regidor. Germà Vidal: — El regidor de la cultura. — Antoni Santiburcio: — Cordial i distant. Feia el que volia. — I l'últim, l'Eugeni Forradellas? — Se li ha acabat el temps de rodatge. Ara veurem què fa. — Okupes i okupacions ? — És bo que els joves es rebel·lin per l'habitatge. El que és preocupant és que la violència substitueixi el diàleg. — Com s'ho fa una veïna de Sant Andreu per lluitar contra la incineradora de la Zona Franca? — L'aire no l'atura ningú. Les emissions contaminants de la incineradora afecten tota la ciutat. — Funciona la Coordinadora d'Associacions de Veïns del districte? — Els barris som molt diferents. La Coordinadora funciona partint dels punts en comú, però tot i això ho fa insuficientment. — 15 anys de Sant Andreu de Cap a Peus. Com s'explica el miracle? — La revista recull tot el que passa al barri, i tenim uns veïns molt interessats en allò que succeeix al seu voltant. — Tant com per finançar una revista de barri? — En altres moments teníem dèficit. Avui, el treball gratuït de molta gent, la publicitat i algunes subvencions mantenen el Cap a Peus sense tenir l'aigua al coll. — Celebrareu també el centenari de l'annexió de l'antic municipi de Sant Andreu a Barcelona? — No. Commemorarem la data i ajudarem a difondre la història de Sant Andreu.
Í992
Í993
1994
1995
Í996
HLS B S J ^ J ^ F J C J B BÒH PEri A TOTS LA LLUJTA TAMBÉ H a m e r e s c u t la p e n a , e l s a v e n ç o s a c o n s e g u i t s s ó n
BARNA TAXI
357 77 55
i m p o r t a n t s . P e r ò , e n c a r a no é s el n o s t r e rebut. L a n o s t r a r e i v i n d i c a c i ó é s la s e g ü e n t :
TORNAR AL PREU DE L'ANY 1990 AFEGINT L'IPC
LA LLUITA CONTINUA! Adreça't a la teva Associació de Veïns i deixa de pagar els impostos abusius
m^ ímm^
RÈTIC^LS SETANTA
TOT EN RETOLACIÓ
284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
^.
Contra els abusos en el rebut de l'aigua
Veí, veïna. Ves a la teva Associació de Veïns i apunta't a la lluita que portem 70.000 veïns
PASTISSERIA
142è ANIVERSARI Lllbreterla, 21 (Barri Gòtic)
Tel. 315 12 57
Parlatil
del
CARRER / de la ciutat
N o v e m b r e - D e s e m b r e d e 1996
^ i ^
PEPE RUBIANES Actor MARTA PLUJA Periodista DANI CODINA Fotògraf
{toma a riure). Malgrat tot, no ha tingut mai problemes d'aclimatació als banis. Li encanta el Raval perquè hi ha de tot, 'Vicy uno, parte relajada, tranquila, scííorial, donde estoyyo, i després, hay una espècie de frontein, al carrer Joaquim Costa, que es la leche en vaca, aquella es Cuba!". Es un bani amb molta Wda de carrer, però que s'haurien de prendre la molèstia de netejar, perquè eis nens no juguessin "a íutbol enmig de la merda". Però el que més li agrada del Raval és que té les Rambles al costat. Parlem de Procivesa quan em surt dient: "em fa una mica de por que no es caiTeguin res, la part vella de Barcelona és 7j^ maquíssima. La putada és que \ els ideòlegs d'aquestes movidas . \ fan les seves parides desde sus . Jà cómodas mansiones. Als fills de puta els hauria de passar/a apisüuadora per sobre la seva torreta, a ver la gràcia que les hace!". Segons ell, la Barcelona ideal hauria de tenir més espais verds. Li encanta que després de les olimpíades s'hagi obert la ciutat al m a r , però per ell, que no té ni
"Ai Raval els nens juguen a futbol enmig de la merda*^ epe Rubianes va estar molts anys sense saber a què dedicar-se. De nen volia ser mariner, com el seu pare. Quan va arribar l'hora de plantejar-se què estudiar, va decidir fer Filosofia i ser catedràtic, però pel camí es va creuar amb els Dagoll Dagom i va plantar els pre-socràtics per pujar a l'escenari... i .ja fa més de vint anys. Des del mes de setembre l'hem pogut veure a la sala VillaiToel celebrant els 15 anys en solitari, -vull dir, fent teatre en solitari, perquè no està mai sol, gi'àcies a déu (?) omple cada nit-.
Amb aquesta llengua que parla fruit del "cacau mental de collons" que porta, ens ha parlat una mica de tot; de Barcelona, del seu barri, de les dones i, fins i tot, de la seva timidesa (?J. No us estranyeu, doncs, de la barreja que llegireu, perquè respectar la seva peculiaritat lingüística ens ajuda a conèixer una mica més aquest gran actor. Per "encima de tot", Rubianes es considera barceloní. Va venir de Galícia als cinc anys, i des de llavors, ell i la seva família viuen aquí, però "esto no quita que también me sienta gallega ". Si aquest actor enyora Villagarcía de Arousa, és
Sal i pebre Desokupats Són aquells o aquelles que tenen vivendes deokupades. Esperant especular amb elles. Promotors immobiliaris, grans propietaris com La Caixa participen en aquesta activitat, que al contrari de l'olcupació pacífica de vivendes, no està criminalitzada en el nou Codi penal. Són quaranta mil habitatges desokupats a la nostra ciutat. No compleixen la funció social que els obliga la Constitució. Als seus propietaris no se'ls desallotja violentament de les seves poltrones especulatives, i és que avui a Catalunya el dret a la propietat té patent de cors. Zeta
L'acudit
només perquè l'associa amb els jocs d'infantesa i amb les vacances, però sempre durà Galícia dins seu. Per a Rubianes, els catalans i els gallegs són molt diferents. La seva teoria és que això de la "unidad es una historia inventada por una persona muy concreta. Se lo ha sacao de la manga como el mago al conejo". Pepe Rubianes ha fet una "marató" per Barcelona, segons la dona amb la que ha viscut. Ara viu, tot sol, al Raval, al carrer Doctor Dou, molt a prop del Macba, però ^'cada separación" l'ha portat a un baiTÏ diferent (riu), coneix molt bé Barcelona
carnet de conduir, s'hauria de millorar el transport públic. Malgrat tot, no participa de la vida de barri, ni tan sols coneix la seva associació de veïns, perquè "quan tens una mica de nom tothom et fa molt la pilota i es un palo". Parlar amb Rubianes és sorprenent, li encanta passar per tímid, i fins i tot, t'arriba a convèncer que ho és. Però en donar-li l'oportunitat de fer alguna reivindicació pública, va deixar la seva timidesa en un racó i em va deixar anar un discurs que em va deixar de pasta de moniato: 'TJna de les coses que més m'agraden és haver arribat als 50 anys sol. És im logra que muy poca gente ha conseguido. No soporto la vida de parella porque me aburro como una ostra, los ninos no los aguanto, no soporto las reuniones de família, porque meparecen un cona2o.." Sonava tan sincer... Pepe Rubianes anava per catedràtic de Filosofia, però es va quedar en filòsof de l'escenari. Després de tot no és tan diferent. És al teatre explicant "els problemes de) ser de cada dia".
Manel Puval Jo HO PüMO AJ; 6£C,