Carrer 044

SRÀCIA-** LES CORTS ^^^^ÏOT^^i^^ SANT GERVASI OE CASSOI£S''i/sAïn?'

MÀRT!

2

La Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 315 01 17 (dm) Baró de Viver 311 41 93 (dx) Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 23 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases E. Aunós 223 23 94 Cera 241 05 92

Ciutat Meridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 210 16 88 Congrés 352 24 54 Coor. Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 487 80 92 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 21996 13 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20(dm,dj) Gràcia 218 46 48 (dm)

Gran Via 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 (dj) Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 74 05 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx) Maresme 266 18 56 (dl)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88

de distribució dg

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 La Virreina. Rambles, 99 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Veli. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelies, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. Pi. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CCColL Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Coop. Cultural Roca Guinardó. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestafia, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Pau Vinas, Goya Vivas Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Roser Argemí i Andrés Naya

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetacló I autoedlció Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Christian Andreu, Marta Bacti, Manel Caipe, Marta Gibert, Núria Gonzàlez, Ctielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Carme Sànctíez, Lorena Van den Berg, Marc Pérez Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra,

Fotografia Miguel López, Rubén Pérez, Marc Vives, Dani Codina, Josep Masip Portada Rai Ferrer-Onomatopeya Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47) Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista tiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

Els ?m^

Gener-Febrer de 1997

®

I>^

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Navas 340 62 49 (dm.dj) Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm,dj) Parc la Vall d'Hebron 428 05 43 Penitents-Teixonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 (dl) Provençals Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 48 50

Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dx) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 201 60 58 (ds) Sant Gervasi 417 21 65 (dm) Sant Gregori 200 13 04 St. Martí Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Sarna 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62(dj)

Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 276 16 82 (dv) Torre Llobeta 429 07 06 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Unió-M. Bait)erà-Sla. Margarta-Penedides

317 16 11 Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 276 02 30 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Via Trajana 381 16 25(dv) Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 (dv) Zona Universitària 203 82 88 Entre parèntesi, el dia que es reuneix la junta.

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

20 d'octubre de 1998 Data màgica per a la ciutat. Ens a m a g a r à l'esperat 2004? En un temps rècord, el Liceu s ' h a u r à aixecat de les seves cendres. L'Ajuntament, la G e n e r a l i t a t i les forces vives de la ciutat, donaran tot un exemple de col·laboració, de donar preferència als interessos de la ciutat deixant de b a n d a els enfrontaments partidistes.

J a ho dèiem a la nostra publicació del gener de 1994.

"Cuando el Liceo se quema... algo suyo se quema, senyor Conde". No érem gens originals: copiàvem al recordat Perich, però ho fèiem per deixar constància que el Liceu, un cop més, renaixeria, faria història, encara que aquesta fos poc exemplar.

Ara s'anuncia que l'estan construint amb totes les innovacions possibles i impossibles i que es marcarà un rècord de temps utilitzat per a la seva reconstrucció. En molts pocs mesos es tornarà a aixecar el teló i la farsa serà realitat els dies de funció. No han faltat mitjans ni diners: si s'havia d'expulsar els veïns per realitzar la seva monumental ampliació, se'ls va expulsar; si s'ha hagut de restringir la circulació, s'ha restringit, sense dubtar-ho, el trànsit de cotxes a les Rambles; i si s'ha d'interrompre el servei del metro per aïllar el Liceu de les molèsties acústiques, s'interromprà el servei. Però, què us penseu?

No passa el mateix amb altres temes que té plantejats la ciutat. Ens referim als milers d'habitatges afectats amb aluminosi, apuntalats des de fa anys i que no està gens clar que el 20 d'octubre sigui una data màgica per a ells. El mateix passa amb aquells barris que porten anys i panys esperant el metro, que es compleixin les promeses electorals o que es posin d'acord Ajuntament i Generalitat per construir un Centre d'Assistència Primària, una residència d'avis o un polisportiu. Davant d'aquests problemes, no hi ha col.laboració entre les administracions, manca imaginació, i no es preveuen les inversions necessàries. El Liceu, per a alguns barris, serà una dada més que constati la seva marginació. El 20 d'octubre de 1998 no serà una festa per als barris amb aluminosi, per als que reivindiquen el metro, per als que pateixen un endarreriment de dècades ens els seus Plans Especials de Reforma Interior. Els diran que esperin; que potser l'any 2004 tindran més sort. Els que manen i governen tenen les seves prioritats.

El 20 d'octubre de 1998, si no canvien les coses, els telenotícies anunciaran la inauguració del Liceu, però a moltes cases la decepció serà molt gran, quasi una provocació.

Oblit per "pedigree" En el darrer número de La Veu del Carrer, dins del dossier dedicat als llibres d'història de les lluites veïnals de diversos barris de la ciutat, es dóna notícia de la propera aparició del llibre de fotografies de Kim Manresa dedicat a Nou Barris. Al llegir-la observo que al llistat de Vivenda o habitatge? col·laboradors només s'inclouen els He llegit per primera vegada el diari anomenats professionals i no apaLa Veu del Carrer, níjmero 43 no- reix cap referència d'altres persones vembre-desembre 1996, i penso que del districte que també han participat és un publicació molt positiva en tots en la seva redacció: Jordi Foix, Rosa els sentits però us voldria comentar Miró, Caries Carbonell, Ricard que el mot "vivenda" en català no Panadés, Josep Pujol i Andrés Naya. existeix, és un castellanisme que cal No entenc la raó d'aquest oblit. Crec evitar en pro al seu mot correcte que que l'autora de l'article -segurament és "habitatge". Us envio algunes fo- sense intenció- ha comès una distocòpies dels articles on apareix criminació vers unes persones pel aquest mot. Per desgràcia molts simple fet que no poden esgrimir un mitjans de comunicació en fan ús. "pedigree" professional. Un dels vaFelicitats per aquesta publicació. lors de Nou Barris és, precisament, Montserrat Montraveta la capacitat d'elaboració de propostes, l'afany d'anàlisi i estudi dels problemes, del que participen moltes de Nota de la redacció les persones actives als diversos Benvolguda lectora; hem rebut la moviments socials del districte. Una vostra carta i estem molt contents pel dinàmica que és en part hereva de la vostre interès en la nostra publicació. tradició de classe obrera il·lustrada Tant de bo hi hagués més persones que el nostre país ha tingut una llarga tradició. Persones que massa que ens ajudessin a millorar-la.

El cas que ens proposeu és de vegades han estat marginades per difícil solució. Si bé és del totcertque en no tenir "currículum" meritocràtic. Se català encara no s'ha acceptat el terme que la modèstia i el sentit de l'humor vivenda, com a mitjà de comunicació d'aquests companys i companyes pensem que tenim l'obligació de els portarà a no prendre com una defensar la llengua viva del nostre ofensa aquest oblit, però em sembla país, i aquest mot que, de bou principi significatiu i desagradable, el fet que pot semblar un calc del castellà, també fins a les pàgines de Carrer es reforci podria ser un derivat directe de viure, la tendència a valorar més l'estatus social que les idees, en una societat agafant-la directament del llatí. És cert que no són, potser, unes on calen les idees de tothom i on cal justificacions prou vàlides, i per això que tothom se li reconegui la seva rinstitutd'EstudisCatalansl'ha decantat participació. I que quedi clarque això en la seva última revisió. Però, també no és una crítica als magnífics procal teniren compte que aquesta darrera fessionals de fora de Nou Barris que, edició del diccionari de l'Institut ha un cop més, han posat el seu treball acceptat mots que uns anys enrere al servei del moviment popular, una ens hagués semblat impossible que actitud que a Nou Barris els agraïm de tot cor. tinguéssim com a nostres.

Albert Recio Per tot això, des de la nostra modesta posició seguirem defensant el catalàque es paria, perquè la llengua evoluciona i som els que la parlem els El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució que ho fem possible.

Consell de Redacció a principis d'abril

CARTES DELS LECTORS

M E T R O A L S B A R R I S . JA!

La Veu del

CARRER

Gener-Febrer de 1997

CRÒNICA

L'Ajuntament privatitza definitivament el 010 CHRISTIAN ANDREU

Davant les queixes de la ciutadania que constatava la ineficàcia del 010, l'Ajuntament ha decidit privatitzar-lo a través d'una empresa de Telefònica. Si bé s'espera que ei nou sistema entri en vigor aquest mateix mes de febrer, els sindicats no han estat informats de l'abast de tota l'operació. L'Ajuntament, per la seva banda al.lega dificultats pressupostàries per justificar la privatització. Uns arguments que han estat abastament criticats per CCOO i UGT.

El telèfon dels tràmits 900 30 10 30 deixa de ser gratuït. Els sindicats denuncien la manca de voluntat negociadora. Estratel de Telefónica passarà a gestionar les trucades de més de 20 segons d'espera

Però no va ser així. De fet, pocs mesos després, tant treballadors com sindicats van adonar-se que no tan sols es compliria aquest requisit, sinó que ben aviat el 010 passaria a ser un servei privat mitjançant la contractació d'una empresa que haurà d'atendre totes aquelles trucades que no responen des de Barcelona Informació.

•

Política municipal

Aquest fet, que significa una aposta de la política municipal per afavorir els interessos de l'empresa privada amb diners públics de tots els ciutadans, ha suposat la gota que vessa el got i els sindicats han denunciat en veu alta aquesta "presa de pèl" a la ciutadania. A més, recentment s'ha sabut que el telèfon de tràmits 900301030 passa al 010, però curiosament en la publicació del calendari del contribuent, no s'indica en cap moment que el nou servei deixi de ser gratuït. Tot un símbol de la línia municipal en els serveis públics.

Després d'una dècada de serveis d'atenció al ciutadà, el telèfon del 010 passa per un moment crític. El desco-

Publiquem l'única foto que hem aconseguit de Barcelona Infomació, on s'ha negat l'accés a CARRER neixement ampli de la ciutadania respecte les noves condicions d'aquest servei així com la sub-contractació d'una empresa de la Telefónica perquè atengui totes les trucades que superin 20 segons de temps d'espera, han fet posicionar els sindicats, tant CCOO com UGT, en contra de la línia directiva i les decisions preses per Ernest Maragall, Regidor de Ponència de Qualitat i Funció Pública.

Quatre anys enrera el 010 havia d'assumir el Telèfon del carrer, adquirint més demandes i més funcions.

Poc després, i havent-se reduft la plantilla d'aquest servei per motius pressupostaris -en aquella època gairebé el

80 % dels treballadors tenien contractes de col·laboració social- el 010 a més a més de respondre qüestions de barcelonins atenia sol·licituds de tota la població de l'Àrea Metropolitana. Un any després Emest Maragall, aleshores Coordinador de Serveis d'Informació de Base, va voler privatitzar el servei, però al final el projecte s'aturà.

En un any es van arribar a donar més de 400 treballs temporals.

"Pels treballadors és evident que el consistori no es preocupa de la qualitat que es pugui oferir -explica Carme Roselló de CCOO-. Per nosaltres aquest aspecte és prioritari, però a l'Ajuntament això no el

RiQUEZA DE TODOS. <^

#^'·,' PiNEKtTO gASURA

minuts o fracció (tot i que els sindicats diuen que val 103 pessetes i el servei d'informació 004 de Telefónica, 157,8 pessetes. En realitat, i segons la factura val 91,20 més IVA)- el consistori va decidir subcontractar l'empresa Estratel (pertanyent al Grup Telefónica) perquè atengués totes aquelles trucades que no es podien contestar directament.

"L'empresa privada és un autèntic desgavell. Algunes trucades poden thgar a resoldre's més de 15 minuts, i tot i així acabant per adreçar al ciutadà a un altre departament -continua Carme Roselló-.

Amb la incorporació del telèfon dels tràmits, els treballadors de l'empresa privada no estan preparats perquè no són especialistes en temàtica d'impostos. Això costarà molts diners ais ciutadans i a més, es posen en perill les dades confidencials dels ciutadans".

•

Quan l'any passat la direcció del Servei Barcelona Informació, que engloba entre d'altres serveis el telèfon d'atenció al ciutadà 010, va decidir municipalitzar la Plataforma Telefònica d'aquest servei, els treballadors no cabien en si de joia: el que semblava una política poc municipalista que tenia el sou congelat dels treballadors i que augmentava el total de respostes per l'ampliació a l'Àrea Metropolitana podia canviar del tot.

R£\/\JíiTA -

^

capfica en absolut, ans el contrari".

D'aquesta manera aquest sindicat ha volgut fer palès que ara és "el moment precís de salvar el servei del 010, ja que encara hi ha uns mínims de qualitat i de satisfacció entre els usuaris".

De fet, les primeres mostres clares de privatitzar el 010, sorgeixen davant de les queixes dels ei utadans i de l'oposició: de prop de 3.500.000 trucades, només van ser ateses 1.700.000, poc més de la meitat.

Davant el fet que molts usuaris es trobessin sovint amb el 010 comunicant - e s paga des de fa uns dos anys 91,20 pessetes per cada tres

3

Confidencialitat prioritària

"Qualsevol treballador que treballi a la nova plataforma privada -explica David Plantada, d'UGT- podrà saber on viu cada ciutadà, amb qui, la seva edat, telèfon, si té fills, cotxe, pis, negoci, si paga multes, etc. Podran tenir accés a totes les dades que gestiona l'Ajuntament.

Però a nosaltres, els treballadors municipals, ens diferencia un aspecte: tenim un règim disciplinari estricte. Si mai surt una dada d'aquest tipus, a més de despatxarnos ens expedimentarien de per vida en el sector públic; en canvi a ells només els farien fora i prou. La integritat de les dades dels ciutadans corre perill".

Així, els sindicats denuncien la manca de voluntat negociadora municipal, la reducció de la plantilla i la congelació salarial així com l'argumentació de falta de diners. "És totalment fals que digui que no tenen diners-afirma Roselló-. Tots els que redueixen d'un capítol els malgasten per un altre costat. Si volen reduir despeses haurien de tenir com a mínim 100 treballadors i no els 74 que som ara (41 fixos i 33 eventuals). El servei ha de reorganitzar-se internament i millorar, sinó mai serà un servei eficaç".

D'altra banda, des d'UGT també es critica la possibilitat que el telèfon 900 gratuït del servei de la Targeta Rosa dels jubilats pugui passar a dependre del 010. "Ja fóra escandalós que als jubilats, per tramitar-los la Targeta dels transports -manté David Plantad a - també els cobressin".

Diumenge 2 de març a les 12 h. a la Rambla Canaletes

f v*t#s Exigimos a tos adminístraiíores tfel t l i n e m | i « b ! i c ú , rtSj.ten'faiíitirfad K» la gestiéri ét « « e s t r è s infpuestoa

CONCENTRACIÓ

sBiítido- coffiún y un nimirao de h o n e s t í d a t l .

CONTRA LA INCINERADORA DE LA ZONA FRANCA I CONTRA EL PROGRAMA METROPOLITÀ DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

4

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1997

Urgències: un malson quotidià ESPERANZA ÀLVARE2

La continua saturació dels serveis d'urgències hospitalàries ha deixat palès que hi ha errades al sistema sanitari aplicat a Catalunya. L'espera de 4 a 6 hores per ser atès, i de més de 72 hores per ser hospitalitzat, ja formen part d'una realitat gairebé quotidiana. Per als responsables sanitaris de la Generalitat el problema segueix sent puntual i no hi ha pressupost per canviar la situació. Els treballadors es veuen obligats a forçar el seu ritme perquè, lluny d'incrementar-se, la plantilla s'ha anat reduint. Els malalts són els que en pateixen les conseqüències: moltes hores d'espera sense que ningú els faci cas, davant de la impotència i la desesperació pròpia i dels familiars.

Aquesta realitat deixa sense valor els arguments i les justificacions i reclama una solució urgent. Segons dades del Col.legi Oficial de Metges, tres milions d'usuaris utilitzen a n u a l m e n t els serveis d'urgències a tot Catalunya.

Sales d'espera plenes, malalts en lliteres i cadires de rodes en els passadissos i en qualsevol espai lliure, pals d'oxigen i d'altres aparells mèdics al costat d'alguns pacients, cables elèctrics pel mig, rictus de dolor i d'impotència, i l'espera... Aquesta podria ser la fotografia del servei d'urgències de qualsevol hospital públic de Barcelona.

Des de fa uns 4 anys, un grup de treballadors i treballadores del servei d'urgències de l'Hospital General de la Vall d'Hebron ve denunciant, davant dels seus caps i de l'opinió pública, que aquesta saturació trepitja i vulnera els drets dels usuaris, regulats per diferents lleis.

"Amb aquesta massificació l'atenció ràpida i eficaç s'ha convertit en una llarga espera; la tranquil·litat i l'ànim esperançador en angoixa i patiment; el tracte íntim i personal ha esdevingut un acte públic insultant quan es fa la història clínica, l'auscultació i l'examen mèdic amb explicacions insuficients, ràpides i estressants. Tot això va en detriment de la dignitat humana". Aquesta preocupació és compartida per treballadors d'urgències de l'Hospital de Sant Pau i de Can Ruti. *

Dèficit de llits hospitalaris

L'Hospital General de la Vall d'Hebron (sense comptar maternoinfantil i traumatologia) rep entre 250 i 300 urgències diàries. "El problema de la sobresaturació és que no hi ha un drenatge. No hi ha llits ni d'intensius, ni de cardiologia i coronàries, ni sòciosanitaris i crònics, ni d'hospi-

ASSOCIA£lff ^ MCOHOLICS ULIL3 RECUPERATS }ATS\

T e ral

Els treballadors d'urgències i algunes associacions de veïns denuncien l'estat de la sanitat pública

adient, perquè és un creuament de passadissos i un servei d'urgències ha de ser circular per tenir-ho tot a l'abast ràpidament, ni està dotat amb recursos materials en condicions: lliteres en lloc de llits i material deteriorat sobrant en altres plantes perquè l'utilitzaven quan no tenien més remei", comenta. *

DANI CODINA

•

Els passadissos d'urgències estan saturats de malalts que esperen ser atesos

tals de dia, i per tot això els malalts s'han d'esperar dies a urgències fins que quedi un llit lliure. Un servei d'urgències que cada matí es troba amb 40 o 50 malalts pendents d'hospitalitzar ja no pot afrontar els ingressos del dia amb la qualitat que cal esperar d'una sanitat pública, per molts esforços que faci el personal

de torn", explica un treballador d'urgències de la Vall d'Hebron.

Amb aquest dèficit contrasta la reestructuració que s'està duent a ternie a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on es perden dos llits per cada habitació. "Les obres eren necessàries perquè les habitacions no reunien condicions, però abans eren de sis

llits i ara les fan de quatre. Aquests llits no es guanyen per una altra banda. A més, les obres estan molt temps aturades perquè no hi pressupost i la situació no es normalitza", comenta una treballadora d'urgències. "Degut a les obres, van muntar una Unitat d'Observació d'Urgències a la primera planta. Ni és un lloc

Metges i veïns lluiten per la qualitat del servei • Al març de 1993, el col·lectiu de treballadors i treballadores d'urgències de la Vall d'Hebron elabora un document on explica les greus deficiències assistencials, medioambientals i d'higiene que pateix el servei diàriament: dèficit de llits, risc d'infeccions i contagis, escassa ventilació de sales d'espera i passadissos, dèficit d'espai, tensions per a la llarga espera, necessitat d'un metge amb nivell adient per valorar el que és o no és urgent, poca informació...

• Al mateix any 1993 s'inicien les obres de remodelació de les plantes que s'han anat fent progressivament (encara inacabades). "L'Institut Català de la Salut va tenir l'excusa per justificar concerts amb la sanitat privada: Hospital de Sant Gervasi, Hospital General de Catalunya..."

• 7 de juny de 1995: la diputada socialista al Pariament de Catalunya, Maite Utgés, fa una interpel·lació sobre la saturació de les urgències als hospitals públics de Barcelona, criticant la llarga espera i la manca de personal i material. Xavier Trias, aleshores Conseller de Sanitat, va reconèixer que l'increment de l'ús de les urgències no responia a moments concrets, però va dir que el 65% dels casos no eren urgents.

• 22 de juny de 1995: Maite Utgés presenta una moció sobre la situació de les urgències hospitalàries.

Aprovada per unanimitat.

• Juny de 1996: l'Associació de Veïns del Poblenou denuncia problemes als ambulatoris de Lope de Vega i Vila Olímpica. La Favb impulsa comissions de sanitat als barris.

• Octubre de 1996: el col·lectiu de treballadors i treballadores d'urgències explica en un document que s'ha agreujat la situació del 93: saturació permanent i degradació en l'atenció al malalt. El tema de vells i crònics segueixen sense resoldre's. "Es privatitzen serveis, s'elimina personal, es realitzen reformes milionàries i es financien hospitals privats".

• Finals de 1996: comunicat públic sobre la situació de les urgències, les seves causes i les possibles solucions. Document conjunt dels treballadors de la Vell d'Hebron, de Sant Pau i de Can Ruti.

TENS PROBLEMES A M B L'ALCOHOL ?

TRUCA'NS Q VISITA'NS Seràs atès gratuïtament

Estem a la teva disposició tots els dijous de 4 a 8 c / S i l s , 1 Telèfon: 317 20 01

COMPRA-VENTA MONEDAS-SELLOS BILLETES-ACCIONES POSTALES TEBEOS LOTERIA-BARAJAS CROMOS-Soldados Plomo JUGUETES HOJALATA PROGRAMAS CINE Y OTRAS COSAS

"•1 • * «

^ iÇ Jl - ; *

RÈTOLS

SETAliTA TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40

Deficiències en la gestió

Encara que el problema bàsic sigui la manca de llits, hi ha altres causes que contribueixen a la saturació de les urgències. "S'atenen consultes d'àmbit ambulatori i assistència primària perquè els malalts no les han pogut resoldre en el barri. També es programen operacions als quiròfans d'urgència (a traumatologia) quan haurien d'estar lliures per les emergències que es puguin produir" explica una treballadora d'urgències de la Vall d'Hebron.

El col·lapse d'urgències afecta també el funcionament de la resta de l'Hospital: es bloquegen els ingressos programats i s'anul.len les proves i les operacions dels malalts en llista d'espera. El tema de les urgències afecta un ampli espectre social i és motiu de preocupació veure la inhibició dels responsables sanitaris, i els seus arguments culpant els ciutadans de fer un ús excessiu d'aquest servei.

Tant veïns com treballadors de la sanitat pública veuen l'ombra de les privatitzacions al darrere d'aquesta desídia de la Conselleria de Sanitat.

"La reforma sanitària va introduir la concertació entre sanitat pública i privada per a molts serveis, canalitzant molts recursos públics per a la privada. Per culpa d'això, es van deixar de construir hospitals públics, d'ampliar-ne d'altres, de fer àrees bàsiques de salut, no han incrementat plantilles i les urgències segueixen sent el punt negre de la reforma sanitària, saturades durant tot l'any", comenta Manuel Martínez de l'Associació de Veïns del Poblenou.

"Si no destinen recursos adients per a la sanitat pública, el sen/ei es va deteriorant i agafa mala fama. Així poden tenir l'excusa per a una posterior privatització. Aquesta política justifica i potencia l'ànim de lucre en la gestió privada dels serveis sanitaris i dóna arguments a la competència deslleial de les assegurances privades", diuen els treballadors. Afegeixen: "El gerent és qui estableix quin tipus de malalts interessen a l'Hospital: operacions ràpides i estades curtes.

Volen moltes altes i taixes, per exemple un malalt de sida que surt avui però demà toma a entrar-hi".

RESIDÈNCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 ptazas en 16 habitaciones y 9 bahos, todas con ventana exterior. Luz. sol, terrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Fernando, 45, tda.

Tel·lFaxOS) 317 49 37 08002 BARCELONA

C/ Congost, 36 baixos 08024 B A R C E L O N A

Véala: le gustarà. Santa Otilia, 13-15

C#RTIT

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

Pregunte por la Sra. CLARA

T. 420 95 62

La Veu det

Gener-Febrer de 1997

Barri a barri

CARRER

CRÒNICA

5

A Ramon Albó no li '"5paraules agrada el seu nom •

« • « • • S l · l · l I B i l

Grans empreses, grans beneficis

CARLES VALLS I CANUDAS

Un conjunt de carrerons amb casetes baixes, blanques i polides, s'arrengleren a la falda de la muntanya del Turó de la Peira. És el barri de Ramon Albó. Tot i que fa setanta anys que es va construir, encara conserva la seva personalitat i encant.

Aquest any, l'associació de veïns de Ramon Albó ha decidit convocar un referèndum per canviar el nom del barri. L'associació ha proposat com a nou nom el de Can Peguera, que era el mas que hi havia a la zona abans de construir-se el barri.

El nom de Ramon Albó no el van escollir els veïns, sinó que el va posar el Patronat Municipal de l'Habitatge en acabar la guerra civil.

Fins aquell moment -comenta Pep Ortiz, president de l'associació de veïns- aquests blocs de cases no tenien cap nom concret, encara que popularment van ser coneguts com les "cases barates" o també el "poble espanyol".

•

El barri de Ramon Albó forma part del districte de Nou Barris.

L'associació de veïns vol convocar un referèndum per canviar el nom, que té massa connotacions amb les dictadures

Les 100 primeres empreses industrials, asseguradores i financeres de Barcelona, van elevar els seus beneficis al 1995 en un 21''fc. Les seves vendes van augmentar en un 6 7c, arribant a la xifra de 7,2 bilions de pessetes. A la vegada, el número de persones ocupades va disminuir en un 4,5 "A (9.108 llocs de treball). Les mateixes empreses havien reduït l'any anterior 47.000 llocs de treball. Aquestes dades pertanyen a un estudi sobre la salut econòmica de Barcelona realitzat per Kpmg Peat Marwick.

W

Platja nudista amb dunes artificials

Un barri per l'Expo del 29

Cal dir però, que la construcció del barri va ser abans de la seva denominació oficial com a barri de Ramon Albó. Les obres es van iniciar el 1927 i es van enllestir el 1929, quan Barcelona celebrava l'Exposició Internacional. Va ser JOSEP MASIP als anys vint quan el Patronat El barri està situat a la falda de la muntanya del Turó de la Peira Municipal de l'Habitatge va projectar quatre blocs amb habitatges so-cials, escampats pels afo- l'associació de veïns. El seu presi- buit. La raó és que hi ha pocs nens pensat un nom. Si ho aproven els res de la ciutat. Es volia fer front a dent comenta, a més, que la dispo- al barri, ja que la major part de la veïns, el barri de Ramon Albó, l'augment demogràfic i evitar el sició urbanística actual del barri és gent que viu a Ramon Albó és "de podria passar-se a dir Can Pebarraquisme. Un d'aquests blocs, "pràcticament la mateixa que quan mitjana edat i gran", explica Ortiz. guera. donaria lloc al barri popular de es va construir l'any 1927". El barri A més a més, avui hi ha la compeJosep Ortiz explica que Can Ramon Albó. de Ramon Albó, igual que els altres tència de molts altres col·legis per Peguera era "un mas del segle XII dedicat a la recollida de reïna" Ortiz comenta que en la zona blocs construïts pel Patronat Muni- la zona. que hi havia en aquests terrenys on ara hi ha el barri "abans no hi cipal de l'Habitatge, va comptar on temps després es va aixecar el havia viscut ningú". Només hi ha- amb "l'església, la caserna de la • Un mas del segle XII via hagut un bosc de pins d'on guàrdia civil i l'escola", tot i que Setanta anys després, el barri vol barri. Ei nom "peguera" es refes'extreia reïna, camps per llaurar, i l'escola es va construir durant la II tornar a ser batejat. Segons Ortiz, reix a la reïna blanca dels pins. En un mas "que ja no es conserva". En República. l'Ajuntament de Barcelona ja els tot cas, afegeix, si els veïns els seus inicis, el barri de Ramon Pep Ortiz també critica que el ha donat el vist i plau. Només cal majoritàriament volen mantenir el nom de Ramon Albó, l'associació Albó estava envoltat de camps i barri "no tingui cap equipament", ja fixar la data de la consulta. mal comunicat amb la resta de que ha de recórrer als serveis dels Explica el president de l'associa- ho "acceptarà democràticament".

Barcelona. Avui és un pessebre barris més propers, com pot ser el ció que en el referèndum els veïns Els veïns de Ramon Albó hauengolit per la verticalitat urbana. mercat de Virrei Amat o l'ambulato- hauran de decidir "quin nom ha de ran de barrinar força aquests mesos que falten fins que se celebri el El barri forma part del districte ri de la Guineueta. Per altra part, tenir el seu barri". de Nous Barris. Està delimitat pel cal afegir que el col·legi públic L'associació de veïns del barri referèndum per donar un nou nom parc del Turó de la Peira i pels Ramiro de Maeztu està gairebé ja s'ha mullat i oficiosament ja té al seu barri. carrers de Vilalba dels Arcs i un tros del passeig Durrutia. El formen actualment 547 habitatges unifami• Pocs barcelonins tenen el privilegi de tenir el nom d'un carrer i a més liars i 109 a Can a més el d'un barri. Ramon Albó no només dóna nom a un barri de Carreras. El president Barcelona, sinó també al carrer Ramon Albó. de l'associació destaRamon Albó i Martí va ser un sociòleg i advocat barceloní. Va néixer ca del barri que encaa Barcelona el 1872 i va morir el 1955. Va participar en la política, arribant ra conserva la seva a ser diputat de Corts. Com a jurista, va ser president del tribunal tutelar "unitat i identitat". Fins de menors, durant la dictadura de Primo de Rivera, i també va exercir el i tot, alguns dels seus càrrec de director general de presons. Albó va publicar diferents estudis habitants el considesobre la millora del sistema penitenciari i la rehabilitació dels infants ren "com un poble" delinqüents. També va dirigir la revista "Aurora Social", tribuna des de la dins la ciutat i quan qual va defensar un sindicalisme de caire catòlic. van a la plaça Després de la Guerra Civil, el Patronat Municipal de l'Habitatge va Catalunya, encara decidir batejar un dels seus polígons amb el seu nom, passant a ser parlen "d'anar a conegudes oficialment aquelles cases com a barri de Ramon Albó.

Barcelona".

Aquest personatge tan vinculat amb les dictadures, però, no va viure JOSEP MASIP Va ser el 1974, a mai al barri sinó prop de la zona on ara hi ha el carrer amb el seu nom, finals del franquisme, • La majoria de veïns, joves o grans, no que va des del passeig de Maragall fins al carrer Felip II. quan es va constituir saben qui va ser Ramon Albó

Un director de presons

Una hectàrea de terreny, és a dir 250 metres de línia de platja, tindran a la seva disposició els homes i dones que vulguin practicar el nudisme. La zona està ubicada a la platja de la Mar Bella.

Serà una zona discreta que, tapada per unes dunes artificials, no donarà facilitats als voyeurs. L'àrea naturista està senyalitzada i oberta a totes les persones que vulguin freqüentar-la. El regidor de Sant Martí Francisco Narvàez, es va oposar obstinadament -ves a saber per què- que la platja s'ubiqués en el seu districte.

•

Nou pla d'aparcaments En els últims anys l'Ajuntament va programar la construcció d'un centenar d'aparcaments subterranis. Se'n van realitzar 44; enrera queden els fracassos de Piscines i Esports, anunciat pel moviment veïnal, i les 520 places acabades i no utilitzades a les cotxeres de Sarrià, per mala gestió i problemes als tribunals. Després dels plans aprovats i no realitzats, ara diuen que va de debò. Els districtes de Barcelona han presentat a la regidoria de Mobilitat 41 propostes. D'aquestes, se'n seleccionaran dotze i el criteri que primarà serà la viabilitat econòmica.

•

L'Espanyol... a Montjuïc Abans que s'hagi aprovat el pla de requalificació de Sarrià, ja el donen per aprovat. L'Ajuntament i el RCD Espanyol negocien els canvis a introduir al flamant Estadi Olímpic: instal·lar una enorme graderia desmuntable per acostar el públic al camp en el gol nord, reactivar el funicular i crear noves línies d'autobusos. L'Ajuntament, que es negava a realitzar reformes, va cedint poc a poc i es millorarà molt el vestidor de l'equip blanc-iblau. Tot lligat i ben lligat, i el president de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Anton Solans, que no dóna la corresponent reunió a la Favb per, com a mínim, poder explicar les raons de la nostra oposició al pla.

Ltt Veu tiel

CARRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1997

iosko

Guerra en el Putxet El barrio del Putxet, remanso de paz urbana donde los haya, lleva varlos meses soliviantado por una guerra de clanes. Una guerra bronca, àspera, con pintadas en las paredes y cartas cruzadas en los dlarlos, que enfrenta a una de las familias tradicionales de la burguesía ilustrada de Barcelona, los Gaspar, con un combativo grupo de vecinos, representatlvo de la nueva mesocràcia barcelonesa surgida al calor de la era maragallista.

Profesionales liberales, restauradores, miembros de la judicatura, altos cargos municipales... promueven la protesta, detràs de la que -aparecen entre otros- apellidos como Broggi, Bosch, Compte, Obiols. El motivo: la construcción, en un estrecho callejón del barrio, de un bloque de viviendas de cinco plantas de altura amparàndose en el planteamiento urbanístico porciolista.

Un edificio de cinco pisos parece una construcción razonable en muchas zonas de la Ciudad. Però no en el Putxet, un barrio de calles estrechas y - c a d a vez m e n e s - antiguas torres con jardín, testamento de una època, entre finales del siglo pasado y principies de éste, en que el barrio fue poblado por personajes del mundo de las artes y las letras, y familias Insignes de la burguesía barcelonesa. La especulación inmobiliaria de los aüos sesenta y setenta altero el paisaje original. Elvira Farreras, viuda del galerista Joan Gaspar -fallecido hace un a n o - y promotora hoy del controvertido edificio, fue en su momento muy crítica con la degradación urbanística que había padecido el Putxet. "Por suerte, con las nuevas ordenanzas municipales se procura evitar desastres como los que se han cometido al edificar casas de cinco pisos en calles estrechas", escribía en su cèlebre libro El Putxet, memòries d'un paradís perdut. Hoy sus palabras se vuelven en contra de ella: "Elvira, tu quoqueV reza una pintada reciente en un muro del barrio.

Ambas partes se han dedicado en estos últimos meses palabras inusitadamente altisonantes para el remanso urbano del Putxet. Los calificativos de "especuladores", "burgueses hipócritas" y otros lanzados contra los Gaspar por una parte de los vecinos - a m p a r a d o s en el anonimato de panfletos y p i n t a d a s - h a n sido contestades con no m e n o r c o n t u n d e n c i a p o r la família, indignada con los ataques de sus vecinos, a los que ha califícado de "necios y rufianes".

La construcción del polèmico edificio, situado en la calle de Felip Gil, està amparada legalmente por una reciente sentencia del Tribunal Supremo que obligo al Ayuntamiento de Barcelona a conceder una licencia de obras que había sido solicitada - y denegada- en 1976. El alto tribunal considero que los promotores del edificio tenían derecho, amparàndose en una disposición transitòria del Plan General Metropolitano (PGM) aprobado ese mismo atio, a construir según los pàramos del anterior Plan Comarcal, de 1953. El Ayuntamiento intento hace unos meses llegar a un acuerdo con la família Gaspar, a la que propuso desplazar la edífícabilidad para reducir el impacto visual. No lo consiguió.

Tras el fracaso de la gestión municipal, los vecinos han optado por impugnar ante el Tribunal Superior de Justícia la concesión de la licencia y piden que esta se suspenda.

Lluís Urfa, El País 25 de desembre de 1996

LOCALES E N VENTA BARCELONETA LOCAL APTO PARA NEGOCIO / ALMACÉN .3 FACHADAS CERCA PASEO MARÍTIMO PLANTA BAJA: 60 M^

SÓTANO: 60 M^

PRECIO OFERTA: 9 1/2 M. Ptas.

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

M BARNA W TAXI 357 77 55

TEL. DIRECTO DEL PROPIETARIO:

894.70.82 E L RAVAL LOCAL-TALLER-VIVIENDA RECIÉN REFORMADO APTO PARA ARTISTA 0 SIMILAR

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS

PLANTA BAJA & MEZZANINES: 100 M^

BUEN PRECIO: 9 M. Ptas.

TEL. DIRECTO DEL PROPIETARIO:

894.70.82

EL ÏEIÍ:FON DELS VEÏNS I

412 55 44

Si

: : ^ / ' ' ^Ètmm^^^-fm^ RAMON GOMEZ/ARXIU

L'atur i la precarietat laboral acosten els joves al llindar de la pobresa

La pobresa és jove i urbana JORDI VILA

Cada cop els pobres són mès joves i la precarietat social tendeix a concentrar-se en els sectors urbans. Segons l'estudi "Les condicions de vida dels pobres de la Diòcesi de Barcelona" elaborat per Càritas i les conclusions de l'evolució del perfil dels sol·licitants acollits a la PIRMI Renda Mínima d'Inserció- realitzat pel Departament de Benestar S o c i a l de la G e n e r a l i t a t de Catalunya durant el període comprès entre 1990-96, la pobresa s'estén de forma preocupant entre els sectors més joves de la població catalana.

Càritas ratifica que la pobresa més greu í més extrema és jove.

Així doncs, del conjunt dels 618.760 pobres censats a la Diòcesi de Barcelona durant el 94-95, el 41,3% té menys de 25 anys. I és que l'edat mitjana dels pobres extrems està en els 21 anys. En aquest sentit hem de dir que un dels factors que està afectant majoritàriament la

població juvenil és l'atur i les conseqüències que es deriven de la desocupació. El Departament de Benestar Social de la Generalitat confirma aquestes dades. Un 30 % de les persones que han sol·licitat la renda mínima d'inserció durant el darrer any no pertanyen a famílies desvertebrades, sinó que ès un col·lectiu que ha perdut la feina o no en troba.

•

La dona, discriminada

Càritas distingeix quatre tipus de pobresa existent a la Diòcesi de Barcelona: La denominada "extrema" afecta un 0,21 % de la població entesa com a pobre. Un 28 % de gent que està en situació sòcio-sanitària precària ès víctima de l'alcoholisme i del consum de drogues cada cop mès sintètiques. Tampoc ens hem d'oblidar d e l 6 1 % de les f a m í l i e s monoparentals. I ès que, per sexes, les dones són el sector de la població que continua patint mès marginació. Elles s'encarreguen

Fòrum Cívic "Barcelona REDACCIÓ

El Fòrum està format per persones procedents d'àmbits diversos, que treballem de forma voluntària per oferir uns criteris clars que mesurin si la seva ciutat, en aquest cas la ciutat de Barcelona, s'allunya o s'acosta al principi de la sostenibilitat ecològica. El Fòrum Cívic per a una Barcelona Sostenible, és una iniciativa ciutadana oberta a la participació de tothom i independent de qualsevol grup o administració.

Entenem per ecològicament sostenible aquella societat que és capaç de satisfer les seves necessitats equitativament utilitzant els recursos de forma assenyada i intel.ligent, sense superar la capacitat de càrrega del medi ambient i sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures.

El passat 18 de gener, en sessions de matí i tarda, es va celebrar al Centre Cívic de la Barceloneta, un acte on es va debatre un document que concretava un seguit d'indicadors de sostenibilitat a la ciutat de Barcelona. El document de discussió inclou 10 principis per a una ciutat sostenible, 26 temes i 46 indicadors. A manera d'exemple, fa referència als consums d'energia i aigua, la producció de residus, contaminació atmosfèrica i acústica i la diversitat biològica. Quant a les condicions de vida, els indicadors assenyalaran les condicions de l'habitatge, l'accés a la cultura I el nivell de participació ciutadana.

Sobre el transport, te interès conèixer la proporció existent entre l'espai viari destinat a vianants i el tràfic motoritzat. També, la despesa pública per habitant i any, inver-

de tirar e n d a v a n t f a m í l i e s m o n o p a r e n t a l s . Generalment aquest tipus de nuclis familiars necessiten suport psicològic. Finalment, la desestructuració familiar afecta un 10 % dels pobres i la marginació, juntament amb la delinqüència, un 9 per cent.

•

El missatge

Potser ens pot arribar a semblar estrany que gairebé la meitat de les demandes de PIRMI corresponguin a un col·lectiu que podem entendre com a jove (menys de 35 anys). Ara una llicenciatura no garanteix un lloc de treball. S'han acabat aquells temps on fulanito o menganito entrava de botones i anava pujant de categoria.

Però no tot són males notícies.

La Generalitat ha aconseguit durant el 1995 que 1.500 persones sobre un col·lectiu de 17.000 considerat pobre, trobi un contracte de treball. Més que donar el pa i el peix fregit i ben servit, ensenyem a pescar!!

5J

tides en trasport públic i transport privat. Interessa que els diferents paràmetres indiquin i facin referència a les desigualtats existents entre home i dona, atur i precarietat laboral, equitat en els ingressos i, inclús, les perspectives de vida existents en els diferents districtes de la ciutat.

La mesura d'aquests indicadors permetria realitzar cada any un diagnòstic de la ciutat respecte el seu índex de sostenibilitat i les tendències existents. L'esmentat informe anual, que es pretén presentar el proper any per primera vegada, vol ser una eina de treball que permeti conèixer la situació de la ciutat on vivim, animar el debat ciutadà, i emplaçar o col·laborar amb les administracions segons que les polítiques desenvolupades respectin o no els principis de sostenibilitat.

La Veu tifl

CARRER

Gener-Febrer de 1997

CRÒNICA

La Caixa 'extorsiona' veïns de la zona de Les Corts VlVINA DE O D Ó N

Els veïns de la Mancomunitat de Fígols-Travessera-Carles lli (560 habitatges), que viuen en els pisos que eren de protecció oficial i propietat de La Caixa, tenen por que els caigui la casa al damunt i de no poder suportar més temps els xantatges de l'empresa financera. Fins i tot es neguen a deixar publicar el seu nom perquè temen represàlies.

Des que l'any 91 va vèncer la cèdula d'habitabilitat i van passar a pagarunlloguerconvencionalamb opció de compra dels pisos, els problemes els han anat creixent progressivament i, de moment, estan a l'espera d'anar als tribunals per una clàusula del contracte de compra, si no arriben a un acord de preu amb l'entitat que presideix el senyor Samaranch.

Aquesta por dels llogaters els ve per les reiterades pressions i "xantatges" que han de suportar de La Caixa i de les seves immobiliàries filials. Es pot dir que molts propietaris ho són per l'amenaça de quedar-se sense un lloc on viure, ja que fins el moment de la compra han rebut notificacions de venda a tercers si rebutjaven l'oferta proposada. Tot i que des de la immobiliària AZIZU són capaços de negar l'evidència d'una carta amb el seu logotip i el seu segell.

Altres administracions immobiliàries com FINAD o Building Center -totes amb capital de l'entitat que dirigeix el senyor Viladesau- també han enviat cartes del mateix estil.

D'altra banda, aquesta oferta de compra és abusiva, no només pel preu -molt superior al de d'altres pisos del mateix propietari en

Bombers va fer un informe que ha passat a la seu del Districte de Les Corts. En aquest informe s'hi diu que molts dels aplaçats de pedra de la façana són a punt de caure perquè "el morter no treballa i les plaques s'aguanten només amb les fixacions metàl·liques", la qual cosa suposa un perill latent.

Per la seva banda, segons el senyor Grinyol, inspector dels Serveis Tècnics, el Districte de Les Corts ja ha fet les diligències oportunes per tal que els propietaris sanegin l'edifici.

•

JOSEP MASIP

L'edifici dels 'tubs' és un dels afectats zones més cotitzades de la ciutat, sinó també perquè s'obliga a acceptar una clàusula que porta a engany i que encareix, encara més, el preu de l'habitatge. Aquesta clàusula diu textualment: "La parte compradora manifiesta que conoce y acepta el estado f ísico y urbanístico de la vivienda adquirida y de la total finca de que forma parte". Però la llei no obliga a subscriure cap clàusula, només el preu, l'objecte (és a dir, el pis) i la forma de pagament.

El principal punt de conflicte entre els llogaters i La Caixa sempre ha estat el de les obres. La mala construcció dels habitatges

ha obligat a reparar-los de forma continuada i els costos d'aquest manteniment, segons els veïns, sempre han anat a càrrec dels llogaters, bé directament aplicats de forma indefinida en el rebut o bé en derrames puntuals.

•

La història ve de lluny

D'aquesta manera, el preu del lloguer ha anat pujant de manera desorbitada i sense cenyir-se en els paràmetres que dicta la nova LAU. Tips de pagar, alguns veïns van intentar demandar l'entitat propietària i si el seu cas no està pendent de vista és perquè La

Caixa va rectificar i no els va cobrar les despeses. Des d'aquell moment s'han negat a pagar ni un duro més i, per tant, no s'hi ha fet cap més obra.

Com a conseqüència d'això, la salut dels l'edificis ha anat minvant fins a tal punt que ara hi ha perill pels vianants. Justament el dia 3 de gener d'enguany va haver d'intervenir el cos de Bombers perquè les plaques de pedra de la façana queien al carrer. Però les plaques no és l'única cosa que cau, també ho fan els fanals, els balcons i tot allò que sigui susceptible de desplomar-se.

Molts inconvenients

Així les coses, el tracte amb aquesta potent entitat bancària no resulta cap panacea, ben al contrari. Si per optar al lloguer d'un d'aquests pisos de protecció s'estava 'obligat' a tenir compte o obrir-ne un a l'oficina que La Caixa té a la zona de les Corts, més tard, per tramitar la hipoteca, no es rep cap tracte de favor. Aquest tipus de crèdit es cobra a un interès de mercat, tot i que l'entitat no ha de desemborsar els diners perquè és la mateixa que els ha de cobrar. No cal ser massa espavilat per trobar la paraula que descriu aquesta acció.

Vist tot això, i amb la facilitat amb què arriben cartes notarials de compra de tercers és completament lògic que els llogaters tinguin por. Estan espantats de no poder pagar i de quedar-se sense la seva llar. Molts tenen més de cinquanta anys i ja no es veuen amb ànims de començar de nou. La pressió es fa insuportable i el sentiment d'impotència creix en proporció als obstacles que aquesta mà negra de les finances va posant en el seu camí.

No estan segurs de poder-ho arreglar de bé a bé, el diàleg i la comprensió no és pas un dels punts forts dels capitostos de La Caixa, l'única cosa que els importa és ser el primer grup bancari de l'estat, caigui qui caigui. I, a més, és lògic que pateixin per la imparcialitat de la justícia quan el Tribunal Superior ocuparà l'edifici que el gegant català de les finances té al carrer de Fontanella de Barcelona.

El conseller Artur Mas fuig d'estudi REDACCIÓ

Aquest mes de desembre passat, la Favb juntament amb un grup d'entitats ecologistes i sindicals vam organitzar unes jornades amb el lema "Els Transports Públics de Barcelona a Debat". L'acte de cloenda era una taula rodona sobre l'Autoritat Única del Transport i hi havia d'intervenir el conseller Artur Mas i el tinent d'alcalde Joan Clos.

L'acte s'havia anunciat pel dia 17 al Col·legi de Periodistes. Des de la Conselleria ens van indicar que hi havia hagut un mal entès i que el conseller tenia una reunió de govern i no podia deixar d'assistir-hi. El senyor Bernis va afegir que era una llàstima perquè Mas tenia molt d'interès en l'acte i ens suggerí que l'ajornéssim. Així ho vam fer. El tinent d'alcalde va accedir-hi i, fins i tot, ens donà possibles dates (22 i 23 de gener). Abans de Nadal vam fer arribar a la conselleria les dates sol·licitant una resposta urgent.

A mig gener, a través d'un parell de trucades, va arribar la resposta

definitiva. El senyor Bernis, amb meridiana claredat, ens indicà que ara com ara el conseller Mas ja no té interès en participar en un acte d'aquestes característiques i suggerí que se celebri d'aquí a sis mesos, és a dir, mig any. El senyor Bernis diu que el tinent d'alEl conseller Artur Mas sortint del Parlament calde Clos opina igual. El tinent d'alcalde ho nega i conseller té responsabilitats en la manifesta que vol participar. creació de l'Autoritat, explicar les La veritat és que no entenem res raons del retard, donarà conèixer en de res o ho entenem tot. El conseller quina situació s'està i quines persens ha tingut un mes entretinguts i pectives i quins projectes hi ha. Tot llavors ha fugit d'estudi. Parlar avui això és molt recomanable en demode l'Autoritat IJnica del Transport és cràcia. La participació en els actes parlar de quelcom inexistent. És re- informatius dels responsables políconèixer que no s'ha acomplert el tics no ha de dependre del fet de Contracte Programa que exigia la sortir a la foto o de la seva pròpia seva constitució pel mes de juliol. El comoditat.

Talls de Trànsit Continuen. El 27 de febrer serà el proper. El Govern Civil amenaça amb multes de 500.000 pessetes. Quin atreviment!

Felicitacions de Nadal 5.000 en va enviar el Conseller de Medi Ambient, exigint cobrar els deutes de la taxa de sanejament i amenaçant els insumissos amb un recàrrec del 20%. En una reunió celebrada amb el Conseller, li vam dir que no pagaríem i que ha de paralitzar les amenaces. Ens demana 15 dies de termini. En el moment d'escriure aquestes línies estem encara esperant la seva resposta.

PrOJeCte de

Llei

Esperant des del 9 de desembre. Artur Mas ens indica que l'enderreriment es deu a les profundes diferències que les conselleries tenen amb l'esborrany del Projecte de Llei. Corre pels diaris i per algunes entitats, un text que, en opinió dels que l'han llegit, és molt dur. Nosaltres no ens precipitarem i opinarem amb el text definitiu.

Campanya "Cap als 100.000" Continuen els actes per mercats i places. Cada dia s'incorporen veïns i veïnes a la lluita. A la darrera assemblea es va plantejar que cada veí en lluita portés un veí nou a la campanya.

8

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1997

Un tribunal per jutjar periodistes REDACCIÓ

El primer problema dels periodistes catalans és l'atur. El segon, la manca de llibertat per exercir el seu ofici. El tercer, la manca de credibilitat. El quart, la baixa remuneració. El cinquè la manca de reconeixement social. És el qué es desprèn de l'enquesta realitzada per l'Institut Opina entre professionals de tot Catalunya i que es va donar a conèixer durant el recent III Congrés de Periodistes. Encara que, és clar, vostè no ho sàpiga, perquè per tal que n'estès assabentat ho hauria d'haver vist o sentit o llegit en un mitjà de comunicació, I el que van publicar, divulgar i escampar els mitjans de comunicació quan van informar d'aquest Congrés, va ser que els periodistes catalans, després d'haver-se dotat primer d'un Codi Deontològic, aprovaven ara la creació d'un Consell - 0 tribunal- de la Informació per tal de garantir la pervivència del magnificat 'statu quo' informatiu català - e n oposició al de Madrid, ple de denúncies i escàndols que tant de mal fan als negocis-. És a dir, un Consell o tribunal que continuï garantint que a Catalunya les facultats de Periodisme continuaran formant centenars de periodistes anuals perquè vagin directament a l'atur; que permeti a les empreses periodístiques mantenir la seva submissió a la política - s i són mitjans públics- o a la política, la publicitat i als gabinets de relacions públiques - s i són mitjans privats-, i que possibiliti, com fins ara, que els periodistes es dotin d'Estatuts de Redacció que regulin els criteris professionals a l'hora d'informar, per tal que els mitjans continuïn fent publicitat encoberta, ignorant o menyspreant informacions que són cabdals per als interessos de la ciutadania i manipulant descaradament, sense que ningú els pugui obligar a respectar els drets dels lectors -els ciutadans- a rebre una informació veraç.

•

L'oasi català

L'exercici de la llibertat d'expressió en l'anomenat 'oasi català' ha anat empitjorant en els darrers deu anys, segons l'enquesta citada. Quasi la meitat dels periodistes enquestats (el 45% exactament) diu que en la darrera dècada les empreses han refermat el control sobre les informacions que es publiquen, i el 56% afirmen que cada cop més s'han de mossegar la llengua, autocensurar-se i autocontrolar-se abans de començar a escriure. A més de les pressions directes de les seves empreses -dels seus caps, que en són els executorsels periodistes diuen haver rebut pressions directes de grups polítics (21 %), econòmics (14%) i agències de relacions públiques (12'7%).

Els periodistes que fan informació -sovint els pitjor pagats, pitjor contractats i més explotats- es queixen del tracte que reben dels seus caps, que, emparant-se en els avantatges que els dóna la tecnologia, fan 'desaparèixer' informacions, les retoquen, les suavitzen,

El Col·legi de Periodistes ha constituït un Consell de la Informació de Catalunya -del que és membre la presidenta de la Favb- per tal de garantir l'ética periodística. Però alguns periodistes han denunciat que aquest Consell s'ha elaborat en complicitat amb les empreses, i seguint un procés no gaire democràtic

quals, a més, el Col.legi els demanava aportacions econòmiques de les seves empreses per "finançar el Consell", deixant una vegada més de banda l'opinió i el parer de la resta de professionals de la informació. Els signants de la carta feien constar igualment que entre les ponències del III Congrés (que finalment va esdevenir un Show per a estudiants de periodisme més que no pas un fòrum de discussió dels veritables problemes professionals) no n'hi havia cap de referida a la creació del Consell, fet pel qual la funció dels periodistes es limitava a fer de claca d'un projecte que s'havia pactat directament entre les empreses i el Col.legi - e n la junta del qual predominen els periodistes amb alts càrrecs a les mateixes empreses- i que, com el seu apèndix, el Centre Internacional de Premsa, es finança de les quotes dels seus col.legiats però també de les empreses periodístiques i les subvencions de les institucions polítiques.

•

Quinze jutges Llorenç Gomis, president. Ombudsman de la Universitat Pompeu Fabra i de la Ramon Llull, conseller de direcció de La Vanguardia. Salvador Alsius, TV3, autor de la tesi "Ètica i informació televisiva". Josep Garcia Miquel, gerent de El Periódico. J.R. Gonzàlez Cabezas, professor d'Ètica a la UPF i sotsdirector de La Vanguardia. Joaquim Perramon, periodista especialitzat en informació econòmica. Xavier Foz, ex director de Ràdio 4. Miquel de Moragas, periodista i semiòleg, catedràtic de la UAB. Eugeni Gay, degà del Col.legi d'Advocats, membre del consell diocesà i defensor de l'arquebisbe Carles. Victòria Camps, catedràtica d'Ètica i ex senadora (PSC). Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional (UPF). Salvador Giner, sociòleg (UPF). Roser Argemí, presidenta de la Favb. Angelina Hurios, presidenta de les ONG's de Drets Humans.

Jordi Cots, pedagog. Modest Reixac, sociòleg. afegeixen textos, introdueixen comentaris ideològics, etc, sense que l'autor-i signant- de la informació tingui possibilitats tècniques d'assabentar-se'n ni possibilitats estratègiques -cobren a tant la peça, no tenen contracte, no hi ha altres feines...- de rebelar-s'hi.

Davant d'aquest panorama desolador, un podria entendre que els periodistes nomenessin un consell de notables que - e n nom dels professionals de la informació, de les empreses periodístiques i dels lectors (els ciutadans)- jutgés les informacions que es publiquen i dictaminés quines vulneren els principis de llibertat d'expressió, d'informació i de la pròpia imatge, honor i intimitat de les persones. Però, és això l'anomenat Consell de la Informació de Catalunya constituït recentment aprofitant la clausura

del III Congrés de Periodistes?

Sembla que no, si ens atenem al "gran disgust" que deien sentir un nombrós grup de periodistes en assabentar-se que el Col.legi de Periodistes propugnava la creació d'aquest Consell.

•

Col·leal dePenocfiste deCatalunyc

Dependència econòmica

En una carta enviada a correcuita al degà del Col.legi de Periodistes aquest grup de periodistes en actiu expressava el seu rebuig al fet que el Consell o tribunal naixés "de la mateixa manera que es va elaborar el Codi Deontològic", donant només la possibilitat de participar-hi als directors dels mitjans de comunicació (que a més de ser els representants de les empreses a les redaccions, exerceixen tradicionalment funcions de caps de personal) als

•

Roser Argemí

Per què hi ha la Favb RosEB ARGEMÍ, PRESIDENTA DE LA FAVB

La Favb, convidada a formar part del Consell de Premsa quan ja feia mesos que el Col.legi de Periodistes estava treballant el tema, va acceptar de ser-ne un membre més perquè va creure que així podria denunciar els abusos o injustícies que es cometen des dels mitjans de comunicació envers els ciutadans i ciutadanes que vivim a Barcelona; evidentment mai no va pensar que fos un sistema únic ni perfecte, però sí que podia ser útil, sempre i quan els membres que el componen reflexionessin per sobre de les pres-

sions dels grups o individus a l'hora de fonamentar els seus criteris.

La Favb creu que la seva postura no està en contra de les opinions discrepants que s'han aixecat respecte a la poca democràcia que plana sobre la creació i formació d'aquest consell, i per demostrar-ho hem ofert aquesta tribuna al grup de periodistes que denuncien el Consell, perquè expliquin les seves raons.

Pensem que precisament serem més capaços d'emetre unes opinions serenes i assenyades si tenim en compte aquestes crítiques.

Deontologia professional

"Els conflictes deontologies de la nostra professió -diu la carta- són moltes vegades conflictes entre periodistes i empreses. Ens preguntem quines garanties d'imparcialitat tindrem els professionals amb un Consell pagat per les empreses." El fet que tant la creació del Consell com l'elaboració i negociació del Codi Deontològic s'hagi fet d'esquenes de la professió, sense sotmetre'l a votació democràtica i, en canvi, presentant-lo en el Congrés com una iniciativa promoguda i avalada per tota la professió, els sembla, als firmants, senzillament "impresentable". "Que quedi clar que nosaltres no estem en contra de l'ètica professional afegeixen-, però creiem que la primera vulneració de l'ètica professional és que només quatre privilegiats i els representants de les empreses editores puguin decidir en aquest camp. Aquesta forma d'actuar sembla més pròpia de l'antiga 'democràcia orgànica' que de veritables demòcrates."

La carta al Degà es va elaborar a corre-cuita, per tal que estigués sobre la taula del Degà del Col.legi el dia que començava el lli Congrés. Les firmes podrien haver estat més nombroses. Tot i així, les que es van presentar eren prou qualificades. Entre altres coses perquè els signants són periodistes en actiu, i no il·lusionats estudiants, que són els que van omplir el Congrés. Tot plegat no va servir de res. Ni el Col.legi de Periodistes va reaccionar, ni els mitjans ho van recollir entre les seves informacions, ni la revista Capçalera, òrgan del mateix Col.legi, se'n va fer ressò. Deu ser que cap d'ells ho considera notícia.

La carta enviada al Degà del Col. legi anava signada per 44 periodistes en actiu, pertanyents a les redaccions de La Varguardia (18), Europa Press (6), El Mundo (13), i ABC (7).

La veu

aet

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1997

Eduardo Galeano Escritor uruguayo

OPINIÓ

El derecho de sonar

V ^f aya uno a saber cómo serà el mundo mas allà del ano 2000. Tenemos una única certeza: si todavía estamos ahí, para entonces ya seremos gente del siglo pasado, y, peor todavía, seremos gente del pasado milenio.

Sin embargo, aunque no podemos adivinar el mundo que serà, bien podemos imaginar el que queremos que sea. El derecho de sonar no figura entre los treinta derechos humanos que las Naciones Unidas proclamaren a finales de 1948. Però si no fuera por él, y por las aguas que da de beber, los demàs derechos se morirían de sed.

Deliremos, pues, por un ratito. El mundo, que està patas arriba, se pondrà sobre sus pies: - E n las calles, los automóviles seran pisados por los perros.

-El aire estarà limpio de los venenos de las m à q u i n a s y no t e n d r a m à s contaminación que la que emana de los miedos h u m a n o s y de las h u m a n a s pasiones.

-La gentenoserà manejada porelautomóvil, ni serà programada por la computadora, ni serà comprada por el supermercado, ni serà mirada por el televisor.

-El televisor dejarà de ser el miembro màs importante de la familia y serà tratado como la plancha o el lavarropas.

- L a gente trabaj arà para vivir, en lugar de vivir para trabajar.

- E n ningún país i r a n presos los muchachos que se nieguen a hacer el servicio militar, sinó los que quieran hacerlo.

-Los economistas no llamaràn nivel J o a n Maria Soler AV Poblenou

^ ^ ^ ^ í algú vingués a l'Assocíacíó de Veïns quan tractem de temes d'urbanisme pensaria que s'ha equivocat i que es troba davant d'una agència de detectius.

Retalls de diaris sobre la taula, testimonis dels afectats i afectades pels plans urbanístics, descodificació de missatges subliminars deixats anar per representants munícipíds, investigació per desemmascarar els interessos que hi ha al darrere de cada actuació...

Per mirar de saber què ès el que s'està coent en el nostre barri, ens cal malgastar una immensitat d'energies. Això no és normal!

Recentment, l'Ajuntament ha creat la Comissió d'Urbanisme del Districte amb la participació de les associacions veïnals. La saludem com un pas endavant, malgrat que, en la nostra opinió, és un pas massa petit, perquè queden fora de la seva competència la informació i el debat sobre els plans urbanístics (PERI) del barrí que, afectant el 60 % del Poblenou, marcaran, sens dubte, el seu futur.

La necessitat d'elaborar un pla global del Poblenou que marquí directrius, assenyali necessitats del barri i racionalitzí les destí-

9

PEDRÓ MADUENO

de vida al nivel de consumo ni llamaràn calidad de vida a la cantidad de cosas.

-Los cocineros no creeràn que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

-Los historiadores no creeràn que a los

países les encanta ser invadidos.

-Los políticos no creeràn que a los pobres les encanta comer promesas.

-El mundo ya no estarà en guerra contra los pobres, sinó contra la pobreza, y la

indústria militar no tendra màs remedio que declararse en quiebra por siempre jamés.

-Nadie morirà de hambre, porque nadie morirà de indigestión.

-Los ninos de la calle no seran tratados como si fueran basura, porque no habrà ninos de la calle.

-Los ninos ricos no seran tratados como si fueran dinero, porque no habrà ninos ricos.

- L a educación no serà el privilegio de quienes puedan pagaria.

- L a policia no serà la maldición de quienes no pueden compraria.

-La justícia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volveràn a j u n t a r s e , bien pegaditas, espalda contra espalda.

- U n a mujer, negra, serà presidenta de Brasil, y otra mujer, negra, serà presidenta de los Estados Unides de Amèrica. Una mujer india gobernarà Guatemala, y otra, Perú.

- E n Argentina, las locas de la Plaza de Mayo seran un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnèsia obligatòria.

- L a Santa Madre Iglesia corregirà algunas erratas de las piedras de Moisès.

El sexto m a n d a m i e n t o o r d e n a r à : "Festejaràs el cuerpo". El noveno, que desconfia del deseo, lo declararà sagrado.

- L a Iglesia t a m b i è n d i c t a r à u n undécimo mandamiento, que se le había olvidado al Senor: "Amaràs a la naturaleza, de la que formas parte".

-Todos los penitentes seran celebrantes, y no habrà noche que no sea vívida como si fuera la última, ni dia que no sea vivido como sí fuera el primero.

Article publicat a "El País", el 25/12/96

L'opacitat de Furbanisme

nacions del sòl, ha estat una reivindicació de l'associació de veïns tan elemental com mai escoltada.

Aquest pla global ens portaria la tranquil·litat de saber com es transformarà el barri en el futur.

El preu que estem pagant ara per la seva inexistència és, entre altres, l'estar tothora a l'aguait de cada actuació urbanística per tal de veure per on pot saltar la llebre de l'especulació.

La bèstia negra de l'obscurantisme urbanístic sempre ha estat el PERI de Díagonal-Mar: les altes negociacions entre multinacionals interessades, propietaris i administració són tan elevades com allunyades de l'opinió dels veïns de la zona. Quan reclamen informació i dret a veu ens prenen per ingenus. Potser tenen raó que ho som. Però davant, per exemple, del rumor que aquí s'hi vol instal·lar el Gran Casino de Barcelona, és que no té cap valor la nostra opinió?

Però, la intenció d'aquest article no era parlar de DíagonalMar, sinó del pla del Front Marítim. Va ser durant l'any 92, aprofitant l'empenta de la Vila Olímpica, quan es va tramitar la nova r e o r d e n a c i ó del l i t o r a l del Poblenou. A continuació es dispa-

rà l'alarma en el barri, en veure com s'aixecava novament el fantasma del pla de la Ribera. En la resposta plasmada en un manifest signat per les entitats el barri s'alertava del perill que comporta l'especulació del sòl. Les associacions de veïns afectades, vàrem fer al·legacions al pla reclamant garanties per als afectats i que el 60 % dels nous habitatges fossin a preus assequibles.

El projecte inicial només preveia que el 30 % dels pisos tindrien un tractament especial, la qual cosa ens va semblar inacceptable, tenint en compte que més de la meitat dels terrenys són de titularitat pública. La creació d'una segona Vila Olímpica tindria unes repercussions tan nefastes com irreversibles en la trama social de tot el barri.

Acomençament del 95, amb gran satisfacció ens assabentem per la premsa que les nostres demandes són acceptades: un 40 % d'habitatges seran de preu taxat i un 20 % de protecció oficial. Això no obstant, l'Ajuntament aprova calladament el Pla durant el mes de juliol sense informar els veïns. I no és fins dos mesos després que "Ca la Vila" ens envia ima còpia del pla. Massa tard per reclamar res.

Un cop aprovat el pla, comença, tot seguit, la seva execució. L'associació de veïns es submergeix en el seguiment de la sort que corren els afectats i afectades. És llavors quan rebem una notificació oficial de la Generalitat que ens informa que Gas Natural, SA ha elevat xm recurs contenciós administratiu contra l'aprovació definitiva del pla del Front Marítim. Temíem que aquesta empresa, que és propietària de 27.046 metres quadrats de sòl a primera línia de mar, volgués forçar la construcció de la totalitat dels seus habitatges a preu de mercat. Com a entitat creiem que tenim l'obligació de presentíu·-nos als tribunals permostrarlanostra oposició, encara que hem de dir que aquest pas ens representa ima forta despesa econòmica.

Van anar passant els mesos sense que traguéssim l'aigua clara del que estava passant. En la nostra limitada labor investigadora vam anar a la seu de Planejament Urbanístic de l'Ajuntament per demanar l'exemplar del PERI del Front Marítim aprovat.

I, oh sorpresa!, no era exactament igual al que l'Ajuntament ens va remetre dos mesos després de la seva aprovació. Hi havia vm petit però significatiu canvi: aquesta

enigmàtica frase: "Aquestes reserves -d'habitatges socials- s'hauran d'acomplir per unitats d'actuació, per promocions o per unitats de titularitat dins el pla", la qual cosa, significa en llenguatge planer que queda oberta la possibilitat que, a primera línia de mar, no es construeix el tipus de pisos que nosaltres reclamàvem.

El setembre passat, Gas Natural, SA va retirar el seu recurs.

Sembla que va arribar a un acord amb l'Ajuntament. Però, quin acord és aquest?, què li ofereix el consistori per fer-se enrera? No ho sabem. El que sí sabem són les conseqüències: des del carrer del Taulat cap al mar no es construirà cap habitatge de protecció oficial.

El més greu del cas és que això no beneficiarà només els interessos particulars de Gas Natural, SA, sinó que la meitat d'aquests terrenys són de titularitat pública, concretament de la Mancomunitat de municipis.

No s'ha respectat, doncs, la volimtat expressada pel manifest del 94, signat per les entitats del Poblenou.

No s'ha aconseguit vuia ínt^radó en el mateix espai dels habitatges més assequibles. Construiran, doncs, un nou barrí de disseny que deixarà de ser el nostre barrí.

10

1.ÍÍ rtru

íiei

CARRER

CRÒNICA

Gener-Febrer de 1997

EL CUARTO FOSC Ernest Maragall

Antoni Santiburcio 44 entitats del Districte de Nou Barris van aixecar la seva protesta vers "el desgovern i la manca de participació". Li van

í^; tí; . |f' • , "^, ,, • •

enviar un escrit en el qual es denunciava l'estímul presidencialista i la falta de dedicació al districte.

No se l'ha vist gaire al regidor, han estat mesos de congressos, espantades i movilmes. Reunions n'hi ha, però moltes vegades amb interlocutors que no saben o no poden decidir. Santiburcio ha tret en dues ocasions el dret a veu en els plens i els ànims estaven revolucionats en el Districte.

L'enfeinat regidor, en assabentar-se de la moguda - e l manifest es va decidir en una assemblea d'entitats-, es va dedicar a rebre i a convocar desenes de reunions a corre-cuita. Tanmateix, les entitats no es conformen amb gestos i somriures, volen un altre tracte i més seriositat, volen que els problemes El manifest va tenir ressò a la premsa i el van rebre tots els regidors. Les entitats es tornen a reunir l'u de març per avaluar com van les coses. De moment. Santiburcio els ha citat pel 5 de febrer.

No el tanquem per sempre al cuarto fosc. De dia que es dediqui al Districte i la nit que la passi al cuarto fosc. fins a nou avís.

P^'#

Factòtum de Barcelona Informació. I és que en política informativa l'ajuntament escombra cap a casa donant informacions parcials. Ens referim a l'agenda del contribuent, publicada recentment.

En aquesta agenda només s'indica com a referència el telèfon 010 per sol.licitar informació o realitzar tràmits. No diu, però, que el 010 es paga, que cada tres minuts són més de 105 pessetes. Part d'aquestes pessetes les ingressa l'ajuntament.

Tampoc hi diu que existeix un telèfon gratuït per informar-se o realitzar tràmits, que és el 900 30 10 30. Aquest telèfon sí és gratuït pels ciutadans i el paga l'ajuntament. És a dir, la jugada és rodona.

L'ajuntament obté un benefici per partida doble: deixa de pagar el 900 30 10 30, doncs ja no s'anuncia, i cobra una part de les 105 pessetes que cada tres minuts paga el ciutadà quan utilitza el 010, que és el que s'indica a l'esmentada guia municipal.

Ernest: s'ha d'informar i ser transparent. 15 dies al cuarto fosc perquè reflexionis i donis un cop de timó a la informació municipal.

Mií·sMl

.•r::^f^'-^'.'S

' : ' ' ^ , s ¥ i Si i t i ! " í . . - • , « ;

Joan Torres Ex-regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment és responsable de la seguretat del nou Liceu.

Per tal d'estalviar despeses s'ha negat a realitzar la prova de l'aluminosi a les enormes bigues que, col.locades sobre la noble corba de la ferradura del Liceu, cobreixen el paradís dels amants de l'òpera, conegut popularment com a galliner.

Falses campanyes Molts de nosaltres hem participat alguna vegada aportant segells de tabac o anelles de les llaunes de refresc perquè algú ens ha dit que a canvi d'un ampli nombre d'elles aconseguiria una cadira de rodes. Però molt pocs de nosaltres sabem si la nostra aportació ha estat o no productiva.Des de Carrer hem de deixar clar que Tabacalera nega que hagi organitzat ca p mena de campanya d'aquestes característiques i tampoc ho fa la Creu Roja. L'Organització Nacional de Cecs (ONCE) també nega taxativament estar involucrada en aquesta pràctica per tots coneguda, però per pocs corroborada. Finalment, l'Institut Municipal de Disminuïts ens ha confirmat que aquesta campanya és del tot un engany, que cap institució o organisme l'ha posada en marxa en cap moment.

Escola l / i ^ Professional ' ' ^ M i ^ df^ \(\ P o n ^ F v P y ^ 1 l^^l 1

Diputació de B a r c e l o n a

Carrer Pietat, 08002 Telèf.

Fax.

d e la s/n Barcelona 310 65 66 310 66 58

SEMINARIS HIVERN-PRIMAVERA-97 -Introducció a la

\

APARUR CATALÀ ^ r' -T·'T'·^^r'^

@

( de 9 a 13 I de 16 a 17.30 h )

Literatura Anglesa -Verdi & Shakespeare

20h. (febrer-abril)

(El Món de l'Opera) -Cuina de Mercat

30h. (febrer-maig) 12h. (febrer-març)

'T^^^wí^'^·^íií^^ïp^jSP!

412 55 00

C E N T R E DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE B A R C E L O N A

-Màrqueting i comunicació 30h. (febrer-abril) de la moda -Còmic: un art seqüencial 21h. (març-abril)

matrícula 17-21 febrer

-Alemany per viatjar -Cuina japonesa

30h. (març-juny) 10h. (abril-maig)

matrícula 17-21 febrer matrícula 17-21 març

-Introducció a la botànica -Fer barrets

20h. (abril-juny) 30h. (abril-juny)

matrícula 17-21 març matrícula 17-21 març

-Nines de porcellana -Anglès americà

30h. (abril-juny) 20h. (abril-juny)

matrícula 17-21 març matrícula 7-14 abril

Podràs escollir entre diferents horaris i llocs, al teu districte i a tota la ciutat.

Preu: 3.425 pessetes (descomptes per a aturats i pensionistes).

Cursets de 45 hores en quatre mesos.

h^ CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

La Veu del

Gener-Febrer de 1997

A q u e s t a n y e n fa c e n t la g r a n a g r e g a c i ó d e 1897. El 20 d'abril d'aquell any u n Real Decret annexionava a i n d e p e n d e n t s de Gràcia, Sants, Sant Gerva Cassoles, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de P r o v e n ç a l s i L e s C o r t s . El

CARRER

í\MY 2000 Ni $ 1

IA

0f^

atm&aons?

DOSSIER

11

d o s s i e r de CARRER ho recorda amb una anàlisi de l'historiador Francesc N a d a l , e s p e c i a l i s t a e n el t e m a , i p r e s e n t a n t e l s acte_ c o m m e m o r a t i u s q u e farà cada districte. A més, els urbanistes Jordi Borja i Joan Antoni Solans r e f l e x i o n e n s o b r e el f u t u r d e la g r a n m e t r ò p o l i d e

DOSSIER Catalunya, ciutat; i Barcelona, capital J o r d i Borja

®

na de les virtuts de Barcelona és la seva visibilitat. Les muralles han deixat les Rondes i la Ciutat Vella està perfectament delimitada. Al voltant, el buit de l'anomenat "espai polèmic", o "l'hort i el vinyet" fins el segle XVIII va permetre la realització d'im dels projectes urbanístics més interessants del món: ^ixample dissenyat pel Pla Cerdà. Més Uimy, els antics suburbis de la ciutat medieval (Poble Sec) o moderna (Barceloneta, Poblenou), i parròquies pròximes del territori de la Barcelona medieval que van afirmar progressivament la seva personalitat, sobretot a l'esdevenir mxmicipis arrel del decret de Nova Planta: Sant Martí, Sant Andreu, Horta, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià i Sants.

Hem citat el "territori" de Barcelona i potser cal un aclariment. La Barcelona medieval era una i trina. A la ciutat de les muralles i a 1' "espai polèmic" gairebé buit de l'entorn s'hi afegia un "territori" que de fet corresponia a l'emplaçament geogràfic (de Montgat al delta del Llobregat i de mar a muntanya) i a la distància que es podia fer en un dia amb els mitjans de l'època.

Sobre aquest territori Barcelona va exercir una jurisdicció "light" però real fins al segle XVin, quan el nou règim borbònic va crear els municipis.

Va anar bé l'agregació de fa un segle?

Cal plantejar-se avui una operació similar si tenim en compte que el continuum urbà i els mitjans actuals de comunicació han fet de l'antic territori medieval una ciutat compacte de més de 30 municipis?

El judici sobre les agregacions de 1897 no és fàcil ni unívoc. Com comparar el que va succeir amb el que no va succeir? Podem, però, avançar-ne algunes conclusions: a) L'ordenació de la ciutat real (fa un segle la vida quotidiana ja anava més enllà de l'àmbit municipal) va sortir-hi guanyant, especialment urbanització i xarxa de transport. I si bé la imposició local era superior això no afectava gaire als sectors de baixos ingressos. Dit d'una altra manera, pot dir-se que per la qualitat de vida o el salari indirecte de les classes populars va ésser positiu. b) Fins a una època molt recent, però, els barris populars "ex-perifèrics" han estat discriminats negativament tant per l'acció pública com per la privada. Bé per omissió (la desigualtat de la inversió pública durant molts anys ha estat escandalosa), bé per l'acció (localització d'infrastructures molestes o perilloses, supressió de places i avingudes per vies "ràpides", etc.). Fins la democràcia la situació d'aquests barris populars ex-

municipis no era gaire diferent de la dels municipis de l'entorn.

Què ha canviat? Amb la democràcia s'ha fet la descentralització. Un retorn a mitges al passat? No, exactament. La descentralització ha suposat, entre altres coses, donar cohesió i reforçar la identitat dels grans barris populars de Barcelona, precisament els antics municipis. Els ha donat força política, capacitat d'incidir en la política de la ciutat i de plantejar demandes col.lectives per donar qualitat de ciutat a cada barri.

Però paral.lelament s'ha donat un altre procés: el canvi d'escala de la ciutat. I en conseqüència aquests barris, o certes zones en ells, han adquirit característiques de centralitat. Una dinàmica que millora la qualitat urbana però també tendeix a reduir la presència de sectors populars a la ciutat central, avui tot el municipi.

La ciutat real avui va molt més enllà. El

portant mantenir la representació política i la identitat col·lectiva dels actuals municipis. És la millor garantia de que algú defensarà els interessos de cada part del territori. El que cal és dotar-los de la possibilitat de participar en les decisions de l'àmbit en el qual, en cada moment històric, es prenen les decisions de futur i es gestionen els grans serveis necessàriament supramunicipals. És un àmbit variable en el temps i requereix per tant estructures flexibles.

Avui per exemple pot pensar-se en un Consorci paritari entre Barcelona i els Ajuntaments de la Regió Metropolitana en el qual participin representants de la Generalitat i de l'Estat. Per què? Per establir un plantejament estratègic territorial bàsic, coordinar els programes d'inversió i gestionar les empreses de serveis comuns (com transports o residus).

Com a conclusió. Crec que hem de superar tres nocions que avui són més mites que realitats: La macrocefàlia de Barcelona. No vol dir res. Quina Barcelona? Una capital amb un quart de la població d'un territori al qual dóna una forta centralitat i un alt valor de marca no és cap exageració.

El fet metropolità. Cada dia que passa té menys sentit. És dinàmic, tendeix a confondre's amb Catalunya, o gran part del país. És innecessari voler-ne fer una entitat política estable, bé com a "àrea metropolitana", bé per la via d'agregacions de municipis.

ARXIU Les dues Catalunyes, l'oposició d'una Barcelonès, l'antiga àrea metropolitana, C a t a l u n y a u r b a n a , d o m i n a d a per la Regió I? Per què no fer-ne un sol muni- Barcelona i una Catalunya rural, més tracipi, descentralitzat com Barcelona, per dicional i tancada. Ja és un fet el vell portar a terme una política funcionalment projecte dels progressistes de fa un segle: més c o h e r e n t i s o c i a l m e n t més Catalunya-Ciutat. redistributiva? No fóra una solució. Per Catalunya-Ciutat i Barcelona capital tres raons: són avui dos aspectes de la mateixa reali• Una. És políticament inviable. Ni la tat. Un país amb una forta identitat Generalitat ni els Ajuntaments ni, sobre- político-cultural i amb un govern propi, la tot, la majoria de les poblacions afectades, Generalitat. Però també altament urbaho admetrien. nitzat, amb un capital potent que és ins• Dues. Qualsevol àmbit que es delimités trument d'integració i dinamisme si s'utiseria arbitrari i es podria considerar insufi- litza bé, i amb municipis arrelats que són cient. No ens quedaria petita la Regió I? Amb un mecanisme democràtic indefugible. El el tren d'alta velocitat Girona o Tarragona bon govern del territori no demana ni més quedaran a la mateixa distància-temps de Barcelona ni més Generalitat. Sinó una Barcelona-centre que avui ho estan els mu- bona relació de cooperació institucional i nicipis del Baix Llobregat o del Vallès. O que programàtica entre la Generalitat i els ho estaven fa uns anys el Guinardó o Sarrià. Ajuntaments. Una relació més contractual És a dir acabaríem concloent que la ciutat que jeràrquica. Urgent, sobretot a la regió real és Catalunya, o gairebé. metropolitana de Barcelona.

• Tres. Hi ha solucions millors. Es imJordi Borja és urbanista

La Veu del

CARRER

DOSSIER

Gener-Febrer de 1997

El futur no és annexionar, sinó mancomunar J o a n Antoni Solans i Hugtiet

©

agregació dels pobles del pla de B a r c e l o n a a la c i u t a t de Barcelona es fa per Decret de 20 d'abril de 1897, aquest any, doncs se'n celebra el centenari. La data és cabdal per explicar la construcció de la Barcelona moderna, la que pren com a referència l'eixample Cerdà.

El temps real de funcionament del conjunt és inferior al que es dedueix de la fixació d'aquella data com a conseqüència de la resistència per part dels municipis a agre-. gar-se. Amb l'agregació, Barcelona va passar dels 343.000 habitants als 500.000, sols la ciutat de Gràcia ja tenia 45.000 habitants. En relació amb aquest fet cal destacar el discurs d'en Cambó davant el Rei, el 7 d'abril de 1904, en què reclama públicament la urgent aplicació del Decret i l'extensió de l'agregació a H o r t a , Vallvidrera, Sant Genis dels Agudells, Sarrià i Santa Creu d'Olorde, per construir la gran Barcelona.

La constant vulneració del Pla Cerdà era el que justificava la mesura per acabar urgentment amb la situació d'aquell moment. Sols cal mirar quines eren les previsions del Pla Cerdà a Gràcia, per dessota la Travessera o al Camp de l'Arpa per sobre el Clot per comprovar com el Pla no s'ana-

Mai un pla fet amb la lògica de Gràcia, Sant Martí o Sants hagués tingut la concepció unitària del Pla Cerdà va desenvolupant ala municipis veïns i verificar com aquells oferien una manifesta insubordinació. Una ullada al sector de la plaça Raspall a Gràcia posa de manifest la diferent manera que tenia aquell municipi d'entendre l'autonomia fins al punt d'arribar a posar-se el Pla Cerdà al clatell, Aiiàs! i molt probablement, com de cos-

tum, vestint-ho amb raonaments humanistes d'urbanisme d'escala més humana i de menors costos d'urbanització per ocasionar una menor repercussió sobre el cost dels habitatges.

Que difícil és destriar el sentit de la història i del seu progrés. El cert és que malgrat l'aprovació del Pla pel Reial Decret, de 20 de juny de 1859, el Pla que havia costat sang, suor i llàgrimes perquè fos aplicat a Barcelona, -sols cal recordar la vaga de set anys dels propietaris-, encara se'l s e n t i e n menys seu els ajuntaments de l'entorn, mentre això sí, anaven xuclant tan fort com podien del desenvolupament de Barcelona.

Malgrat les veus que s'escolten sovint a favor d'un urbanisme polifònic més per justificar, sembla, la cacofonia urbanística resultant que per convicció, la qüestió central és si la ciutat ha de ser ordenada a través d'una concepció global, amb una lògica de sistema que comprengui tot el territori potencialment urbà o si, pel contrari, el fenomen es pot endreçar a partir de 27 0, ara, de 176 plans generals fets per mans diferents i a partir de la lògica de cada campanar. Com assegurar que lliguin entre si els aspectes físics del territori i els criteris d'ordenació per evitar situacions com la encara avui visible manca de congruència en rasants i encarament de carrers entre Barcelona i l'Hospitalet al llarg del carrer de la Riera Blanca?

El Pla Cerdà i, a l'escala dels 27 mimicipis de la Carta de 1956, el Pla general metropoHtà han estat els dos únics plans de tipus unitari. El pla de 1953 amb la pressuposada autosuficiència dels diferents nuclis proposava una estructura suma de les estructures dels diferents pobles que no modificà l'estnactura urbana rebuda. Mai un pla fet amb la lògica de Gràcia, de Sant Martí o de Sants hauria pogut tenir la concepció unitària del Pla Cerdà, tant en l'autonomia de les seves traces interiors com deies seves grans traces territorials: xarxes ferroviàries, traçat de sortida cap a Madrid per la Creu Coberta (Paral.lel), la proposta de la Diagonal, el col·lector general de rieres per evitar de

soca-rel la situació inundable del pla de Barcelona, el dimensionat de la ciutat a partir d'òptims delimitats pel cost de les infrastructures... Tots aquests elements posen de relleu la preeminència dels elements estructurals globals i l'escala de la nova ciutat definida per damunt de les lògiques dels termes municipals heretats.

Els ajuntaments de l'entorn són conscients que el seu dinamisme els ve de fora, de la ciutat central que desborda els seus

Els ajuntaments de Ventorn són conscients que el seu dinamisme ve de la ciutat central que desborda els seus límits, crea oportunitats i atrau els capitals transnacionals límits, expulsa activitats, genera oportunitats per als altres i atrau els capitals transnacionals. Però en quasi cap ajuntament trobareu ningú que accepti que la concepció d'aquest procés hagi de ser plantejada unitàriament, tothom posarà per endavant la seva autonomia. Tampoc la doctrina jurídica estarà per la qüestió ja que en la seva més recent formulació poc deixa per als elements que anomena curiosament supra-locals, sense previ dubte sobre l'escala local actual.. Posa a l a mateixa bossa tant el que té interès general a nivell de la regió econòmica, com de la comarca, com del sistema de ciutats o metropolità, però del que no se n'adona és que en l'estadi de desenvolupament aquests sistemes tenen el major pes: les polítiques de quantitat i intensitat de sòl, la localització del creixement, la protecció del sistema mediambiental, les vies que han de donar continuïtat a les condicions de ciutat contra la lògica de les velles e s t r u c t u r e s de carrers orientades per cada nucli, etc, etc.

CH1X0

lalloesti Carrvr ti'4\ fi. ^ (li'irii tiríiitl

TttilDri3ie4i8l l«lbiHwAi,3

44144.55

TittbiSieflZM TtMfan354J^2l

0A13

tiWM3(»3249

rtfflondo, 13

TiU«t3027J39

H>vitol.40

Tiléb 30274 »S TiléiM 317 8701

AGIAVAIASEVA

Tslfiind a i s fiíï 38

CLASES

comA

í£?AJtTlM A RESTAimANTS, HOSPiïAtS. HOTEis, BARS, caitGis. etc

ISPECIMJiTAS EN VÏAJES A CUBA ïNDIVmüALli Y GEUPOi - TUmilMO Y AMISTAD VÏAJIS D l FINAL D l CÜEBO PEliUFCTiTOS FABA liCQLARli Y QBUFOg

El tema de les annejdons pren una especial càrrega política quan es recorda que en el decurs de l'anterior règim polític, en el període que va de 1947 ü 1954 Madrid annexà tretze tennes rnunidpals fAravaca» Barajaíi, Canillas, Canill^ag, Chamartfn de la Rosa, Fuencarral, Hortalezfl, El Pardo, Vallecas, Vícàlvaro, Villaverdo, í elg doi Carabanchel) i el seu terme municipal va pasmr de 6,620 ha«, una superfície menor que la que aloghorel·l tenia Barcelona Í9,760 has) a 60,700 ham, és a dir, m detrcícm Cíolla·rola, deu vegades el seu tenne, i

quasi una vegadaímigmés que la "comarca" de Barcelona de la Carta de 1956.

Per tant, a partir de la guerra civil les agregacions només s'admeten a Madrid mentre que Barcelona ni s'ho va poder plantejar, es va quedar amb les 9.760 has aconseguides pel centenari decret que ara "Carrer" commemora^ sense que jo sàpiga

Fa vint anys, i sense transcendència^ el tema de les annexions va tomar a plantejar-se en el cas de Sant Cugat i Cerdanyola ben bé amb quina intenció, sí per demanar fflé» agrogaeiong (?) o per demanar que aquelles es deixin sense efected) La justiflcaeló de l'època era que Barcelona no havia d'ultrapassar la capital de l'Estat encara que fos a través d'aquell tipus de recursos. El cert, però era que amb la

A^er Vi'n

aef

CARRER

Gener-Febrer de 1997

• - ^ ^ J ' V, ' .jífti

a^~''LM

* ^ y ^ i = J L " ^ ï i*""**^ í"""—^-,'íT"^"^ ••

^^•r^

'***'''^:£/· =i^-i' iÇT,r •pJ' i-^t

L'edificació de TEixample a

J^

MY 2000 nexfoiisPa

g r a n d à r i a que h a v i e n a c o n s e g u i t l'Hospitalet, la vella Santa Eulàlia de Provençana -, Cornellà, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Badalona era inviable plantejar l'annexió, i tinc la sospita que amb els problemes que incorporaven molt pocs, per no dir quasi ningú, la volia.

La capacitat agregativa de la ciutat havia esdevingut avortada.

Fa uns vint anys i sense cap transcendència, el tema de les annexions va tomar a posar-se sobre la taula plantejat sobre Sant Cugat i Cerdanyola. En el període 1974-1975, el finançament dels tres túnels concedits a Tabasa sota la serra de CoUeerola va entrar en crisi. Quan els concesgíonarís van descobrir que no hi havia ú% diners públics que calien per cobrÍF la part que no eobríen els peatges es

plante^jà, en una cemiasió molt restringida, fer=ho a través de la recuperacid de les pluH-v&lues que havien de generar els túnels sobre ois terrenys de 8ant Cugat i Cerdanyola. Una cosa així com l'aplleacíó d'uns "impacts fees" sobre el canvi de valor que havien de provocar els túnels, El tema no es va arribar a formular mal de manera explícita 1 per això ni com a hipòtesi va

aiTÍbar a saltar als mitjans de comunicació. El cert era que el tema només es podia plantejar per al supòsit d'equilibri fiscal a realitzar-se sobre el mateix terme municipal. De passada, Barcelona recuperava la capacitat de maniobra que a l'haver exhaurit el seu terme havia perdut i que ja mai més tornaria a tenir.

Madrid, que ha rebut i rep major inversió que Barcelona, no s^ha beneficiat de tenir un extens terme municipal EI govern central no va permetre ni que se li plantegés el tema, i l'estructura de comandament de l'època va ajudar fàcilment a blocar-ho. Barcelona amb aquelles dues annexions hauria doblat el terme, tindria ara unes 17.720 has i la població en aquella època hauria augmentat en setanta mil habitants, Ara en serien molts més

o, si més no-'hauria perdut molts menys dels tres-cents mil que ha perdut des de 1977. Barcelona limitada físicament per sempre haurà de modificar el seu paper. A partir d'aquell moment, l'únic joc que li quedarà serà el de refer-se a si mateixa.

El tema de l'annexió ens planteja de ple el tema de les estructures més adequades de govern local, aquelles exigides per a la prestació directa dels serveis més pròxims al ciutadà. Quines han de ser aquestes estnjctures per fer front de manera eficaç a la nova realitat territorial, la que es va configurant dia a dia en forma de conurbació o de sistema metropolità extens, que absorbeix dins seu camps i boscos. La vella imatge de la ciutat murallada fàcil de reconèixer ha desaparegut. El propi sentit de comunitat basada en relacions de veïnatge i de pertinència territorial ha perdut tot significat en els nous sistemes territorials on el concepte de societat presideix l'organització social, ara a partir de relacions d'interès i de classe i basada en l'anonimat com a fonna d'assegurar majors cotes de llibertat i majors oportunitats de promoció social.

DOSSIER

u

espais lliures en relació amb el sistema medi ambiental on s'emplaça.

Quan un contempla el plànol de Madrid sobta que abans d'aparèixer una estructura urbana travada, unes intei-vencions recolzant-se en les altres, on els can'ers van d'un lloc a un altre, apareix la ciutat com un conglomerat de barris, colònies, complexos, polígons, poblats i "ciutats"... de periodistes, de la imatge..-, que responen malgi-at la major dimensió, a l'autonomia de cada projecte. El context territorial és ignorat, cada peça ve configurada a partir del seu estirabot de projecte, sense que els elements que configuren la relació urbana apareguin construïts. Se segueix la lògica arquitectònica d'alçades i tipus arquitectònics sense partir del que requereix el territori i la ciutat pròxima, sense tenir en compte els temes de continuïtat de ciutat, cada actuació respon a la projecció de si mateixa.

El Pla ha d'estar presidit per lògiques d'eficient funcionament i per la prioritat de l'interès general en tant que sistema territorial únic en el qual prenen gran rellevància, d'una banda, els aspectes de la distribució La concepció global del sistema metro- equitativa de les inversions econòmiques i, polità és, però, la que està en el fons a de l'altra, els de la imposició fiscal aplicada debat. Debat centrat de fet en si s'ha de amb criteris unitaris per e\itar que es converteixi en un nou donar aquest marc uni^^••^^^^^^ element de desetari de planejament en contraposició a les conquilibri de la loLa divisió en 'ïaifes*'va cepcions de configuracalització de la reció autònoma, a partir facilitar una distribució sidència i de les de les propostes que activitats. més equitativa de les cada nucli es doni: plans Cal cercar una u n i t a r i s amb g r a u s inversions al territori, perequació fiscal d'obertura a les funcions persegueixi qjudant a mantenir una que que s'admet que aspirin reequilibrar els els diversos nuclis, amb estructura més efectes diferenciestructures definides o que es donen policèntrica i igualitària als obertes, amb majors o sobre el territori. menors graus de compleTot això presidit xitat. En primer i darrer per la necessària terme el que compta és si s'accepta que ho territorialitat del poder local, perquè la prepresideixi una concepció i projecció unitària. sa de decisions s'acosti als ciutadans tant Madrid, que sobre el paper en principi ho com a manera d'assegurar el control de les tenia millor per fer front als temes de l'orde- decisions com per facilitar la participació en nació del territori i que, a més, pel seu valor les tasques de govern. Tot amb la finalitat de estratègic per la seguretat de l'Estat, ha reforçar tant la necessària autoritat del porebut i rep major inversió per habitant que der polític local com per facihtar la fiscahtzaBarcelona, especialment en habitatge, no ció del seu exercici. sembla que s'hagi beneficiat de tenir un La solució no passa per la creació de extens teime municipal. No sols això, sinó nous organismes de representació de seque tot igual, segur que la ciutat n'ha sortit gon estadi o elecció delegada sinó per òrmés mal parada pel que fa a equilibri que el gans de representació directa, tant pel que sistema barceloní, el que ja es dir! donada la fa a nivell de la regió econòmica, en el gravetat dels creixements soferts pel siste- nostre cas la Generalitat, com al nivell ma barceloní al llarg dels anys seixanta i local, el de la prestació dels serveis locals, inicis dels setanta. en aquest cas estructurats prèviament en Aquí, al menys, la divisió en "taifes" va base als sistemes urbans complets i no de representar una distribució més equitati- la vella delimitació en parròquies. va de les inversions sobre el territori, cosa La lògica de convertir les velles parròque ha ajudat a mantenir una estructura quies en municipis no és en l'actual momés policèntrica i igualitària. En el cas ment la bona direcció com ho fou a mitjans d'haver-hi hagut un sol terme municipal del divuit. En l'actualitat i a nivell local, segur que s'hagués donat una major con- cal retornar als consells de cent en l'esfera centració delsrecursos sobre uns pocs punts dels vertaders sistemes urbans a partir del territori, que hagués coincidit amb els dels quals s'hauria d'estructurar el sistecentrals. El sistema territorial català no ma metropolità. Però a aquest nou ordre sols per això ha esdevingut més descentra- no s'hi arribarà com ara fa cent anys, per litzat que ei madrileny, sinó que també hi annexions, sinó per estratègies d'incentiu ha ajudat el fet d'estar més centrat sobre la econòmic que en cap cas signifiquin indústria que sobre el terciari cosa que ha penalització de la representació política de de donar històricament un major pes i base de les actuals unitats electorals. Cal qualitat urbana a les seves polaritats de afavorir l'aparició d'estructures de mancoaegon nivell. munitat com han aconseguit amb gran èxit els landers alemanys que han incentivat Però si la qüestió de l'ordenació no del'agrupació dels vells municipis en menys pèn en darrera instància de disposar de i més fortes dietes locals. més 0 menys terme municipal, aquest factor pot crear neurosi en els municipis que Recuperada fa poc temps l'autonomia s'han quedat sense terme, el que és més local és clar que aquí ens trobem en el important és la qualitat del planejament pitjor moment per plantejar cap mena de urbà i que aquest es faci responent a una reforma administrativa, i caldrà que passi lògica unitària, que depengui de la capaci- el temps i es generi un estat d'opinió públitat de diagnosticar d'una manera adequa- ca que faci que ela ciutadans demanin da el que passa i de saber dinamitzar les disposar d'estructures administratives loactuacions urbanes que causaran els ma- cals més eficients i menys oneroses per a jors efectes posicionals sobre el territori. uns millors serveis públics locals.

Efectes que afectin el cost del sòl, efectes Joan Antoni Solans és president de la per una millor distribució de les activitats Comissió d'Urbanisme de Catalunya i ansobre el territori i per un millor establi- tic delegat dels Serveis d'Urbanisme de ment des del punt de vista del respecte deia l'Ajuntament de Barcelona del 1977-2980

14

CARRER Annexions: una cent anys després DOSSIER

Gener-Febrer d e 1997

F r a n c e s c Nadal i P i q u é

©

començament del segle XVIII l'organització municipal del Pla de Barcelona es veié afectada tant pel Decret de Nova Planta de 1716, com pels subsegüents decrets de 1716 i 1718.

Arran d'aquesta sèrie de decrets el terme municipal de Barcelona es reduí d'una forma molt considerable, ja que la major part de les parròquies del seu Pla, que fins llavors havien estat sota la jurisdicció del Consell de Cent, es convertiren en municipis independents. D'aquesta manera, el terme municipal de Barcelona quedà limitat a la ciutat closa i al conjunt de terrenys circumdants d'interès militar.

Durant la primera meitat del segle XIX i dins del marc de la Revolució Liberal el Pla de Barcelona es veié immers en una intensa dinàmica de rectificació dels seus límits municipals. Aquest procés va contribuir a fragmentar encara més el seu mapa municipal, fragmentació encoratjada per una legislació municipal liberal segregacionista gaditana, que afavoria la creació de noves municipalitats.

L'any 1816 els veïns del barri barceloní de Gràcia sol·licitaren la conversió del seu barri en un municipi independent. Aquest objectiu fou assolit breument durant el Trienni Liberal i després, ja d'una forma més duradora, el juliol de 1850. Un procés gairebé idèntic fou el seguit pel barri sarrianenc de Les Corts, que l'any 1814 ja havia demanat posseir un ajuntament propi. El seu objectiu fou assolit també d'una forma força efímera durant el Trienni Liberal i ja d'una manera més duradora a partir de l'any 1836.

Beneficis

fiscals

Un dels factors que més encoratjaren aquestes segregacions era la desigual físcalitat municipal regnant al Pla de Barcelona. Aquesta era fruit del règim fiscal vuitcentista, que feia que els municipis contribuïssin al fisc de forma progressiva en funció del seu nombre d'habitants.

L'aplicació d'aquests criteris generà unes diferències fiscals molt pronunciades entre uns municipis del Pla i uns altres.

D'altra banda, cal tenir present que atès que durant la primera meitat del segle XIX els costos d'urbanització encara no eren excessivament elevats, per a moltes comunitats urbanes assolir la independència municipal era una excel·lent estratègia per estalviar-se impostos i intentar gaudir de millors serveis municipals.

Tanmateix, la política segregacionista comença a ser qüestionada a mig segle XIX. Així, des de l'any 1850 i fins 1876, tot i que els desitjós i interessos d'alguns ajuntaments i grups de veïns per alterar els límits municipals del Pla de Barcelona romanien encara molt vius, s'inicià una etapa d'una certa estabilitat del mapa de Barcelona instaurat arran de la Revolució liberal. En aquest canvi de tendència influïren diferents factors. Un d'ells fou la progressiva rectificació que, a partir de la Llei Municipal de 1845, anirien realitzant

tant moderats com progressistes de la legislació segregacionista. A partir d'aleshores els principals administrativistes del país veieren amb preocupació creixent l'existència d'un nombre tan gran de municipis, la major part dels quals comptava amb poquíssims recursos econòmics i humans.

Per tal d'esmenar aquesta situació, una de les innovacions legals més importants introduïdes per la Llei Municipal de 1870, aprovada pels progressistes, fou el recurs dels ajuntaments a mancomunar-se.

Un altre dels factors que començaren a influir en aquest canvi de tendència va ser el fet que algunes ciutats europees com París endeguessin a mig segle XIX una activa política d'annexions dels municipis de la seva rodalia per tal d'intentar regular el seu creixement urbà. Ara bé, en el cas concret del Pla de Barcelona el factor que més contribuí a capgirar la política segregacionista fou l'aprovació l'any 1860 del Pla d'Eixample elaborat per l'enginyer de camins Ildefons Cerdà, que afectava a gairebé tots els municipis del Pla de Barcelona.

El 1876 l'aleshores diputat conservador Marià Maspons i Labròs presentà una instància a la Diputació Provincial de Barcelona sol·licitant l'agregació a la capital dels municipis de Gràcia, Horta, Les Corts, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants i Sarrià. Maspons i Labròs justificà la seva demanda argumentant que si bé Barcelona i aquests municipis formaven, tal com havia quedat reconegut en el Pla d'Eixample traçat per Cerdà, una única unitat geogràfica, des del punt de vista administratiu es tractava d'un espai totalment fragmentat.

Entre 1876 i 1878, un darrere l'altre,

tots els mun icip is afectats per l'expedient annexionador rebutjaren de forma decidida la seva incorporació a Barcelona. Més tard, el 27 de febrer de 1879 aquests municipis redactaren un opuscle en el qual expressaven la seva oposició a ser annexionats. Una de les idees exposades en defensa de la seva autonomia municipal era la possibilitat d'establir una mancomunitat de serveis. L'any 1882 el govern de Madrid, després d'haver rebut de la Diputació de Barcelona un informe contrari als interessos de l'Ajuntament de Barcelona, ordenà el tancament de l'expedient annexionador.

Malgrat aquesta ordre, el procés agregador no s'aturà. A més a més, aquell mateix any de 1882 l'oposició conjunta que fins aleshores havien fet plegats els municipis del Pla de Barcelona es començà a esquerdar. Així, el juliol de 1883 l'Ajuntament de Sants aprovà la seva fusió amb el de Barcelona, encara que aquesta restà sense efectes arran de les fortes desavinences que sobre aquesta qüestió hi havia entre els veïns.

No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona, va continuar perseverant en la seva política agre gacionista. Així, el 21 de juliol de 1885 es va decidir la reobertura de l'expedient agregacionista i per tal de justificar-lo elaborà un informe en el qual s'afirmava que l'autonomia dels municipis del Pla de Barcelona constituïa un greu obstacle per a una correcta aplicació del Pla d'Eixample traçat per Cerdà. Com a conseqüència de les pressions l'expedient annexionador es va tornar a reactivar l'any 1889.

Aleshores, els ajuntaments del Pla veieren amb claredat que el següent pas que realitzaria l'Ajuntament de Barcelona, considerablement enfortit després de l'èxit obtingut amb l'Exposició Universal de 1888, seria el de la seva agregació. Per tal d'impedir-ho començaren a organitzar-se.

Però aquest cop, a diferència del que havia succeït deu anys abans, destacades personalitats econòmiques i polítiques dels municipis del Pla es decantaren cap a l'assoliment d'una agregació condicionada. A més a més, l'informe emès per la Diputació de Barcelona fou favorable a la fusió dels municipis, acceptant-se, això sí, les propostes fetes pels propietaris dels municipis del Pla favorables a una annexió

pactada, mitjançant la qual s'establiria un llarg període de temps per tal d'adequar la seva fiscalitat a la del municipi de Barcelona.

Finalment, el 22 de maig de 1889 el president de la Diputació, després d'excloure per raons diverses els municipis de Sarrià i Horta de l'expedient annexionador, va donar el seu vist-i-plau a l'annexió.

Amb aquest acord a la butxaca l'aleshores batlle de Barcelona, el liberal Rius i Taulet, es traslladà aquell mateix any a Madrid per tal d'aconseguir el definitiu plàcet del govern central. Però, Rius i Taulet tampoc aconseguí reeixir en el seu propòsit i l'expedient annexionador restà novament paralitzat.

Aquest fracàs no aturà l'activitat annexionista, que entre 1889 i 1894 fou particularment intensa, degut a una sèrie de fusions municipals de caire parcial. Així, el 17 d'abril de 1889 l'Ajuntament de Barcelona es va annexionar dues illes de l'Eixample, que fonnaven part de Gràcia, per construir en un lloc cèntric la nova Facultat de Medecina de la Universitat de Barcelona i el futur Hospital Clínic. Per la seva part, el 30 de gener de 1893 un grup de propietaris de Sant Martí de Provençals va demanar la segregació d'una zona d'aquest municipi coneguda com a Fort Pienc per tal d'unirla al de Barcelona. Segons el seu parer, aquesta segregació permetria que l'Ajuntament de Barcelona construís la gran claveguera col·lectora del Bogatell, prevista en el Pla de Sanejament del Subsòl de Barcelona. A l'altre costat de Barcelona, quatre propietaris de Sants sol·licitaren el 18 d'abril de 1894 la segregació de la part d'aquest municipi compresa entre la prolongació de la Gran Via de les Corts Catalanes, la projectada Gran Via Industrial de Sants al Cementiri de Montjuïc i el camí del Port a Magòria per tal d'incorporar-la a Barcelona.

Aquestes agregacions parcials posen de relleu, per un costat, la cada cop més apressant manca d'espai amb que es trobava l'Ajuntament de Barcelona per ubicar en el seu terme municipal determinats serveis urbans bàsics. Però, mostren sobretot amb molta claredat la incapacitat dels altres ajuntaments del Pla de Barcelona, potser amb l'excepció del de Gràcia, ja que aleshores era el segon municipi amb més nombre de població de Catalunya i el desè de tot l'Estat espanyol, per fer front als creixents costos d'urbanització.

Les constants millores introduïdes en els serveis urbans a partir de la segona meitat del segle XIX (xarxa de clavegueres, distribució d'aigua potable, enllumenat públic, etc), havien fet molt cars els processos d'urbanització. De fet, aquest va ser un dels factors que més contribuí a desfermar la gran onada d'annexions, que des de 1850 i fins 1920 sacsejà la vida de les principals àrees urbanes occidentals.

En el cas de Barcelona l'agregació es feu esperar gairebé més de trenta anys, però al (Continua a la pàg. 15)

15

La Veu del

DOSSIER CARRER Actes de commemoració als diferents districtes

Gener-Febrer de 1997 (ve de la pàg. 14) final s'aconseguí l'abril de 1897. El que succeís aleshores no va ser cap fet fortuit.

Des de 1895 l'Estat espanyol estava en guerra amb els independentistes cubans i filipins i anava curt de diners per sufragar les campanyes militars. Per tal d'augmentar els seus ingressos, a finals de març de 1897 va decidir que les principals ciutats espanyoles paguessin mitjançant l'impost de consums una contribució extraordinària.

Arran d'aquesta decisió, una comissió de regidors de l'Ajuntament de Barcelona marxà l'I d'abril de 1897 cap a Madrid per negociar aquest recàrrec extraordinari. En un principi la comissió es mostrà disposada a pagar l'esmentada contribució, sempre i quan el govern donés el seu vist-i-plau al decret d'annexions.

Aquest l'acceptà després d'haver-la considerat detingudament en les més altes instàncies de l'Estat.

Oposició

Carles Camarena/Marc A n d r e u

inútil

Malgrat l'oposició de molts veïns dels municipis del Pla a ésser a n n e x a t s , la Reina Regent Maria Cristina signà el 20 d'abril un Reial Decret mitjançant el qual els municipis de Les Corts, Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i S a n t s passaven a formar part del de Barcelona. El decret no recollia les annexions d'Horta i S a r r i à , però el govern es comprometé a que aquestes fossin u n a r e a l i t a t el més aviat possible. Tanmateix, incorporava les reivindicacions fiscals formulades el 1889 pels propietaris i i n d u s t r i a l s dels municipis del Pla p a r t i d a r i s d'una annexió pactada. Així, si per un costat s'unificaven les taxes de consums, amb el que es gravava l'economia de les classes populars, per l'altre s'estipulava que els impostos r e l a t i u s a la propietat territorial i a la producció industrial gaudirien d'un període t r a n s i t o r i per tal d'adequar-se a les tarifes vigents a Barcelona.

Un dels aspectes més c o n t r a s t a t s de la forma com es va portar a t e r m e l'annexió és el del gran respecte que hi va haver amb d e t e r m i n a t s interessos econòmics privats i la manca més absoluta de reconeixement respecte qualsevol tipus d'autonomia o de descentralització a d m i n i s t r a t i v a pels municipis suburbans a n n e x a t s . Així, ni es va reconèixer la necessitat de formar j u n t e s de veïns, ni la d'adequar la nova organització a d m i n i s t r a t i v a de Barcelona als límits dels municipis a n n e x a t s .

Malgrat això, l'annexió aconseguia fer casar, encara que per no gaire temps, l'espai urbà de l'aglomeració barcelon e s a a m b el de l ' A j u n t a m e n t de Barcelona, amb tots els aspectes positius que això podria comportar cara Una millor gestió i planificació del creixement urbà. D'altra banda, l'annexió portada a t e r m e el 1897 tingué unes repercussions u r b a n e s , polítiques i adniinistratives molt i m p o r t a n t s , però la seva consideració h a u r i a de ser l'objecte d'un a l t r e article.

Francesc Nadal i Piqué és professor del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona i la seva tesi doctoral tracta sobre l'agregació.

-^"'^*'§K1**""'«

- - MÍJ Ú

'^^m^w^ n t f l S T l SEHINAL <1SHI(IISTS1TIH DE mnCIBS.

i?lSOS í MDTICIU BE

Sa» AWr«s d« P«l«w«tf. ^ .i.' í'*l·™-B-iíi;n>m]^l.

~

Els antics municipis independents de Sant Andreu, Gràcia, Sants, Les Corts, Sant Gervasi i Sant Martí, ara reconvertits en barris, han començat l'any recordant el 1897. Els sis districtes i diferents entitats aprofiten el centenari per organitzar jornades d'història local i exposicions, i per editar llibres i revistes. A nivell de ciutat, es farà una conferència el 20 d'abril al Saló de Cent de l'Ajuntament, i el Museu d'Història de la Ciutat prepara una exposició itinerant i el Vè Congrés d'Història Local de Barcelona

xt>i,

kijiíKiBn AMiMíisrsAciei " j ' j i z : : , ' - ' : - T'-'-' GRAN CENTBO DE SUSCBICIOKS

ï

S

• Sants

• Les Corts

•

Aquest districte vol aprofitar el motiu del centenari per obrir una reflexió sobre el seu passat i futur tot commemorant diferents actes, que ja varen veure el seu inici en les Cavalcades dels Reis el passat mes de gener i que tindran la seva continuïtat durant tot l'any 1997. Així mateix, dintre dels actes programats pels diversos grups de veïns que hi participen, destaquen amb especial relleu tots aquells organitzats durant la Setmana del Centenari, del 19 al 27 d'abril, i les I Jornades Col·loqui d'història Local de Sants-Montjuïc durant els mesos d' octubre i novembre. La resta de programació conforma un conjunt d'esdeveniments que inclou un Itinerari històric per l'antic municipi de Sants que s' anirà repetint en els mesos d'abril, maig, setembre i novembre; una marxa a Montserrat al maig; un concurs de fotografia "Cent anys"; un monogràfic sobre el Centenari; actes de cloenda... Tot complementant la programació específica, el seguit de festeigs i celebracions més usuals com Carnestoltes, la Mona, la Festa Major i altres, estaran estretament relacionats amb la commemoració. A més, durant l'any també es portaran a terme algunes publicacions de llibres com: Imatges de la Marina, Els Vapors de Sants, Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc, Edició de les ponències i comunicacions de les Jornades; i l'elaboració de material pedagògic.

De la mateixa manera que els altres districtes, Les Corts també interrelacionarà els actes propis del districte amb la commemoració del Centenari. Actes que ja s'iniciaren amb la Cavalcada dels reis a Vespir. Com a projecte concret, aquest districte de moment ha programat unes Jornades Històriques i Científiques oberta a tots els veïns.

El districte de Gràcia ha desenvolupat una àmplia amalgama de projectes amb caràcter provisional que una Comissió Ciutadana, en procés de constitució, s'encarregarà de destriar per dur a terme els que obtinguin un major reconeixement institucional. Dintre d'aquesta relació d'activitats destaquen la creació d'un lema i un símbol propi per al Centenari, un cicle de quatre xerrades sobre l'agregació, la configuració urbanística i la cultura de Gràcia (18971997); una exposició fotogràfica "100 anys 100 fotos" promoguda pel Taller d'Història de Gràcia, amb concurs inclòs; la seva homòloga organitzada pels Lluïsos de Gràcia "100 anys 100 objectes"; un acte acadèmic institucional amb xerrades i taules rodones; la publicació de diferents llibres: Història de la Festa Major de Gràcia, Gràcia en temps de l'annexió a Barcelona, Els cinemes de Gràcia; i dues magnes exposicions: una muntada per l'Arxiu Municipal del Districte, que aplegarà un important recull de premsa de l'època, i l'altre, sota el nom de "Gràcia", que recollirà material gràfic i documents que il·lustren la història de Gràcia des dels seus orígens. Altres pensades més curioses inclouen la confecció d'un mosaic per a ser instal·lat en el paviment d'una plaça del barri en homenatge a la popular Festa Major, una pàgina Internet i la replantació del Cedre de la Llibertat que el segle passat s'erigia al bell mig de la plaça del Sol.

• Sant

*i &K *«8if iffl i^n

Andreu

L'avanç d'actes que està programant el districte de Sant Andreu queda comprés entre el 20 d'abril i el 20 de maig. Una de les principals tasques programades consisteix en l'elaboració d'un programa des del moment històric de l'annexió fins l'actualitat, que contempla la trajectòria del d e s e n v o l u p a m e n t del poble de S a n t Andreu, amb una important recerca de fons documental. Els veïns podran gaudir d'aquest fons documental (llibres, textos, fotografies, pintures) en una exposició que tindrà lloc al Parc de Can Fabra, sota una carpa aixecada per l'ocasió. Paral·lelament a l'exposició es realitzaran una varietat de conferències, debats, seminaris,... Afegir que, encara per concretar, s'està pensant en l'organització de festes amb la participació de les entitats i associacions de Sant Andreu, i, coordinats amb 1' Ajuntament, en exposicions i celebracions a nivell metropolità. Finalment, es publicarà la revista Finestrelles (Centre d'Estudis Ignasi Iglesias), que recull la trajectòria de Sant Andreu durant 100 anys, i els llibres: Retrat de Sant Andreu i Fotografies antigues de Sant Andreu.

• Sant Martí Com a d'altres districtes, a Sant Martí també es prepara una exposició històrica per a finals d'abril, que durà per títol "Retrobar Sant Martí de Provençals".

Paral·lelament, el Cercle Filatèlic de Sant Martí presentarà un matasegells commemoratiu del centenari en el marc d'una mostra filatèlica a l'Orfeó Martinenc. La Societat d'Estudis de la Verneda, per la seva banda, farà una altra exposició i un vídeo sobre el passat agrícola de la zona. Al maig l'Institut de Batxillerat Barri Besòs ha programat unes jornades sobre "Territori i poder local", i pel juny l'Arxiu Històric Municipal publicarà un q u a d e r n divulgatiu sobre la dona a Sant Martí, que complementarà una altra exposició sobre el paper de la dona als barris durant els últims cent anys. Els actes programats fins ara acabaran, en principi, al setembre, quan la revista Icària de l'Arxiu Històric de Poblenou sortirà com a un monogràfic sobre l'agregació i la seva repercusió al barri.

Gràcia

• Sant

Gervasi

El districte de Sarrià-Sant Gervasi està elaborant la seva programació habitual de l'any mantenint el motiu del centenari com a marc de tots els actes que es faran durant tot aquest 1997. Tot i així, està ampliant un programa més específic com ara una exposició de la premsa als barris a les darreries del segle XIX, pensada per ser inaugurada al març, que es nutrirà de materials d'arxiu i pretendrà explicar el passat del poble de Sant Gervasi (Sarrià no va ser annexionat fins el 1921). També es faran diverses conferències i una carpeta de material gràfic que conformarà una agenda-arxiu.

g!»^jMWte tfirai'Onp ttbyt>tejf

J M^tMI^M.

16

La Veu del

CARRER

HISTÒRIA Un reportatge de Carme Sànchez

Gener-Febrer de 1997

Una Guia ens apropa a la Barcelona de les dones i demostra el paper cabdal que hem tingut en la formació i transformació de la ciutat

Les dones a la història de Barcelona rrera de generalismes com "els homes de l'època...".

El problema principal ha estat, segons l'autora de l'estudi, de "transmissió". Com es descobreix a la Guia de Dones de Barcelona, en la història de l'art català els primers noms coneguts són dones. Altres camps del coneixement van estar també en mans de dones, com la medecina, que va ser una tasca majoritàriament femenina durant tota l'edat mitjana. Encara es conserven tractats mèdics escrits per dones metgesses.

arcelona al llarg de la història, que fins ara quedava ocult darrera de les històries oficials de la ciutat, s'ha posat de relleu en una guia molt especial, la Guia de Dones de Barcelona. La historiadora Isabel Segura ha dedicat un any i mig a la difícil tasca de trobar pistes sobre la vida quotidiana i fets que van protagonitzar les nostres avantpassades i els ha donat forma d'itineraris i passejades. Al final de la guia trobem també la biografia de les dones que apareixen en el nomenclàtor de Barcelona.

Amb el seu projecte de guia de les dones, Isabel Segura va guanyar el Premi 8 de Març-Maria Aurèlia Capmany en l'edició de 1993, que portava el lema de "promoure la presència de les dones dins de la ciutat". L'objectiu de la guia és, com explica la pròpia autora, "posar de relleu l'aportació de les dones a Barcelona i acabar amb la imatge tòpica que les dones sempre hem vist la ciutat des de darrera de les finestres i no hem fet res més enllà de l'espai domèstic".

• Protagonistes Des de la Barcelona romana fins al primer terç del segle vint, la guia ens proposa un recorregut per tots aquells carrers, edificis o espais que testimonien la presència de les dones. Contràriament al que es creu, "les dones han sortit al carrer molt sovint, en períodes de molta conflictivitat social, reivindicant contra l'encariment de la vida, per exemple". I és que, per Isabel Segura, el paper de les dones ha

hem tingut un paper molt actiu" explica la Isabel- "el que passa és que no s'ha posat de relleu i això es deu a una mirada absolutament androcèntrica del món". A les històries oficials s'ha produït un sospitós "oblit sistemàtic" de tot allò que han fet les dones o bé, per dir-ho d'alguna manera, s'ha camuflat aquest protagonisme femení da-

• Espais de i per a dones El concepte "d'estar-se a casa" que es pretén imposar aleshores és, per tant, un discurs "absolutament burgès", dirigit principalment a les dones d'aquesta classe, però que la Isabel no creu "ni que les pròpies dones de la burgesia el mantinguessin".

A finals del XIX, algunes dames burgeses i algunes dones sindica-

Conjunt de fotografies que il·lustren la portada estat cabdal per mantenir la vida quotidiana en qualsevol societat i en qualsevol moment de la història.

A diferència del que sembla quan donem un cop d'ull a la història coneguda, la nostra generació de dones no és la primera que ocupa espais públics o llocs de treball remunerat: "històricament, sempre

Resseguint la pista de les dones • A tall de mostra, la Isabel Segura ens proposa un recorregut per realitzar en una passejada i començar a descobrir la Barcelona de les dones: Anirem primer a descobrir el palau de la Comtessa de Palamós, situat al carrer del Bisbe Caçador.

Seu actual de l'Acadèmia de les lletres es tracta, segons la Isabel, d'un dels palaus més espectaculars de la Barcelona gòtica.

A continuació podem aproparnos a la llibreria Pròleg, al carrer de la Dagueria número 13. Es tracta de l'única llibreria de la nostra ciutat especialitzada en dones i on trobarem bibliografia diversa sobre el tema.

Creuant la Via Laietana ens dirigirem al carrer de Montcada

GUIA DE DONES

• La fàbrica i la casa La industrialització, que es va iniciar a Catalunya a finals del segle XVIII, va ser un procés definitiu pel que fa al confinament de les dones a la llar. La casa com a unitat on es concentraven el treball remunerat i la família va anar desapareixent progressivament i aquests dos aspectes de la vida quotidiana es van separar, donant lloc a dues noves tipologies urbanes: la fàbrica i la casa de veïns.

El barri del Raval n'és una bona mostra. Però el treball fora de la llar, la revolució industrial, en definitiva, va ser un fenomen que "afectà a homes i a dones" -explica Isabel Segura-, ja que en el tèxtil branca industrial que més importància té a la Barcelona de l'època- "el 40 per cent dels treballadors són dones, el 40 per cent, homes i el 20 per cent, criatures".

número 12 on hi ha el Museu Tèxtil i de la Indumentària, antic palau dels Marquesos de Llió. Aquí es conserva un estendard realitzat el segle XII per una dona anomenada Elisava i que és una de les peces més valuoses del museu.

Finalment i per acabar el nostre recorregut ens dirigirem al carrer Sant Pere més Baix número 7, on hi ha la Biblioteca Pública Francesca Bonnemaison, inaugurada per aquesta com a Biblioteca Popular per a la Dona l'any 1909, amb l'objectiu d'acostar la cultura a la dona. La que va ser primera biblioteca de dones a nivell europeu acull un important fons sobre dones, moda i cuina, a part de tenir bibliografia sobre qualsevol altre tema.

listes com la Teresa Claramunt comencen a crear uns espais públics, sindicals i culturals propis femenins-, i és que des de finals de l'edat mitjana fins al 1910 existeix una prohibició explícita perquè les dones accedeixin a la universitat.

Dones de classes benestants van fundar biblioteques, van crear i dirigir revistes i es van dedicar a l'art i la literatura fent-ho, a més, amb èxit. La Isabel ha calculat que, des del darrer terç del XIX i els primers trenta anys del XX hi ha a Catalunya més de 200 escriptores "amb obra publicada" -destaca-.

Aquestes autores, malgrat l'èxit que tenen en el seu temps, "després han passat desapercebudes" i això es deu al problema de transmissió esmentat anteriorment. El primer terç del nostre segle, fins al final de la república -1939- va ser el període en el qual les dones van assolir les fites més importants pel que fa a les reivindicacions femenines i socials o l'ocupació de llocs de rellevància política i sindical.

Moltes d'aquestes reivindicacions encara avui dia no les hem recuperat, ja que el franquisme va suposar una important ruptura i pas enrera en tot el que s'havia aconseguit.

L'autora de la guia, Isabel Segura opina que el que cal actualment són més dones que investiguin sobre dones, perquè som nosaltres les que "hem de recuperar la memòria històrica".

Així mateix, l'autora de la Guia de Dones és "optimista" pel que fa al present i al futur de les dones en la nostra societat: "existeix, no tant un moviment de sortir al carrer, però com una mena de 'mediació femenina', una consciència" i cada vegada -tot i que encara "les xifres canten"- hi ha més dones ocupant espais que fins ara ens havien estat pràcticament vetats.

Els carrers en femení no arriben als 200

GUIA DE DONES

Dones sortint d'una fàbrica del Raval

• Dels 4.180 noms en el nomenclàtor de la nostra ciutat, tan sols 187 fan alguna referència a dones, el que suposa un 4,47 per cent del total. D'aquests noms, aproximadament el 50 per cent són abadesses, monges, santes i Mares de Déu. Un 12 per cent són dones de la reialesa, comtesses i duquesses, més d'un 10 per cent, propietàries i la resta -menys del 10 per cent-escriptores, actrius, pedagogues, polítiques, cantants, reformadores socials, bailaoras i compositores. Aquest nomenclàtor, que trobem detallat al final de la Guia de Dones de Barcelona, dóna una imatge bastant parcial de quin ha estat el nostre paper històricament i oblida, com destaca la Isabel, les dones del comú.

La Veu del

CARRER

Gener-Febrer d e 1997

ENTREVISTA

— La filosofia de fons és molt poc democràtica, si més no amb els grups conflictius, els exclosos: en comptes de negociar, de dialogar, se'ls reprimeix.

• • És tot el contrari del que han fet a altres països europeus amb més tradició liberal i democràtica, com ara Holanda, Dinamarca o Gran Bretanya, on els okupes han pactat una forma de relació amb l'Estat.

En comptes d'aguditzar els conflictes, el que fan és buscar vies pragmàtiques. A Amsterdam l'ajuntament edita un catàleg de cases okupables quan els propietaris, a més de tenir-les buides, no han complert un mínim d'exigències de conservació, etc.

Oriol Romaní Antropòleg

'Als okupes se'ls ha de deixar tranquils'' Una entrevista d'Eugenio Madueno

a Princesa, primer, i la de l'Economato Militar del carrer Rec Comtal, després, han fet esclatar una polèmica ciutadana sobre la impossibilitat dels joves per assolir una vivenda. Malgrat això, els okupes reivindiquen quelcom més que habitatges. ^ Sí, és clar, el seu és un moviment social i també polític. Ells agafen una de les contradiccions de la societat -la gran dificultat perquè els joves aconsegueixin un habitatge, quan la Constitució diu que tothom té dret a tenir-ne- i a partir d'aquí vé tota la resta. Realment és molt greu qué la gent jove que vulgui muntar-se la vida en parella o com sigui no puguin tenir un habitatge si no és hipotecant-se de per vida, quan a Barcelona hi ha 70.000 pisos buits.

Però el moviment okupa va més enllà d'aquest fet concret, proposa una manera diferent de viure en la situació que domina actualment. ~ Què tenen a veure aquests okupes amb els dels anys 60? ^ Molt poc, perquè les perspectives socials i laborals d'aquella època eren radicalment diferents a les d'ara. Els dels anys 60, com ha explicat en Xavier Rius en un article recent, eren universitaris, cobraven beques d'estudi o subsidis de desocupació indefinits, i entre tant volien fer la revolució, canviar el món en la seva totalitat. Passava que quan acabaven la carrera i trobaven una feina, o un piset de lloguer, en general deixaven de banda la radicalitat i s'integraven.

— En canvi, els d'ara... ^ La situació és molt diferent.

La majoria no estudia carreres universitàries, no cobren beques ni subsidis, i les possibilitats de trobar feina o habitatge són més que remotes. A més, molts són insubmisos, fet pel qual poden anar a la presó en qualsevol moment. No tenen gaire perspectives d'aconseguir res d'interès de la societat, ni per això gaire coses a perdre. La frustració i la ràbia que aquesta situació pot produirlos crec que es pot entendre. Si a més la societat respon a les seves accions amb una repressió desaforada, el que s'aconsegueix és radicalitzar-los i reafirmar-los. ~ Els okupes d'ara tampoc volen la revolució.

• 1 No sé, però les seves reivindicacions no són globals, sinó concretes: vivendes, espais culturals

La violenta desokupació del cinema Princesa ha provocat noves okupacions i la radicalització del moviment. L'evidència d'un error

' ' I A'l

11

Retrat Expert en moviments juvenils

DS^4^

r#' 4*5

— Aquí els enviem policies, bombers, un helicòpter... tot fent coincidir els esdeveniments amb una gran exposició (al CCCB) en la qual es reivindicava una Barcelona Ciutat de la Diferència. ^ Jo, jo. Aquesta mistificació ideològica és molt significativa. És la manera de fer justament el contrari del que es diu que es fa.

Recordo quan van privatitzar el Port Vell, quan ens el van treure al conjunt de la ciutat. La propaganda deia: "Vine al Port Vell, ara és tot teu."

— Cap a on pot evolucionar el moviment okupa?

Mi Em fa por que ho faci cap al model basc, per entendre'ns. No es poden militaritzar els problemes socials, que és on porta la lògica Jarrai. Ja sé que la violència té aspectes lúdico-rituals, però deixar-se enlluernar per ells és perillós. Crec que això s'ha de dir, i advertir els joves que aquest és un camí que no porta enlloc.

/

mmm.

MIGUEL LÓPEZ

Oriol R o m a n í h a e s t u d i a t a fons e l s m o v i m e n t s j o v e n i l s propis, fora del mercantilisme comercial, possibilitats de viure i conviure de manera diferent, no lligada al consumisme...

— Una vida fora del sistema.

• i Sí, però no se si volgudament.

En tot cas el 'sistema' posa moltes traves per inserir-s'hi amb perspectives positives.

— Deies que eren un moviment polític.

• • Pot desembocar en un moviment estrictament polític, com sembla que pretén la Plataforma d'Unitat d'Acció, PUA, en una línia que barreja independentisme i radicalitat, com els joves de Jarrai al País Basc. Però avui per avui el moviment okupa és molt més ampli i heterogeni. És més un moviment social, cultural i estètic que no estrictament polític. Durant els 7 mesos que va durar l'ocupació del cinema Princesa es van celebrar nombroses activitats culturals com ara conferències, teatre infantil, etc.

— Aquest sector més polititzat utilitza la violència... ^ Amb això no fan més que respondre amb els mateixos arguments amb que es tracten. La societat actual no es distingeix precisament per utilizar i creure en les

vies del diàleg, de la negociació, i resol el seus conflictes d'una manera violenta; només cal que ens remetrem a la Guerra del Golf o la de Iugoslàvia per tenir un model. Els okupes, com els skins en un altre sentit, diuen i fan el que molts altres ciutadans pensen. La temptació d'utilitzar la violència contra la violència és comuna en ambdues parts. Ara, és aquesta una bona solució? Jo crec que no. Amb violència no s'evitaran nous desallotjaments, perquè les decisions les prenen els jutges a partir de les denúncies dels propietaris, i tard o d'hora la policia s'encarrega de ferho. La via hauria de ser una altra, que permetés guanyar- se el suport social, doncs la demanda més inmediata dels okupes - u n a vivenda sense que aconseguir-la impliqui hipotecar-te de per vida- és quelcom que tothom entén.

— Què opina del fet que hagin

estat els socialistes els qui han penalitzat l'okupació?

• i El nou Codi Penal que ha aprovat l'últim govern del PSOE és molt regressiu, especialment amb els joves i els grups socials amb dificultats d'inserció social. Ha penalitzat l'okupació, ha endurit el tracte als insubmisos, i en el cas de les drogues manté tota l'arbitrarietat anterior; es va per-

Oriol Romaní és doctor en Filosofia lAntropolof^na (Àiltui'al) amb la tesi sobre "Droya i subcultiira: una Barcelona (1960-19H())". Va ser professor a l'Escola de Treball Social i del Departament d'Antropolofiia ("ultuial de la Univei'sitat de Barcelona. Actualment és profes.sor a la universitat Rox'ira i Vii·gili de 'rari'afíona

Medicina de la mateixa universitat. S'ha especialitzat en l'estudi de moviments .soci als juvenils, mai-f^inació urbana, drof^aies i salut.

Entre les principals publicacions destaciiien: A tumba abieita: autobiop'alïa de un piíiita ' íAnaf^rama. \[)K\\ 1986). Dejarla heroiiia'. amh-Iaurne Kun(>s iCreu Roja. líISfií; "Repensar las droj^as" -projoosta de le·^alitzacio d(> totes les drogues des de loptica de la salut pública - ami) un col·lectiu del CruplKiai 1989) i Maruinacion e inseiviíin .

dre una bona ocasió per introduir un mínim de racionalitat en el tema, i és una llàstima.

— Què fer aleshores?

• • Als okupes se'ls ha de deixar tranquils. Okupes n'hi ha hagut a Catalunya i a Barcelona des de fa molts anys, i només han estat un problema a partir del desallotjament desmesurat del cinema Princesa el passat 28 d'octubre. Tranquilitat i negociació, diàleg. És possible d'establir acords amb les administracions, que, per altra banda, suporten costos elevadíssims per mantenir oberts casals de joves i altres centres on la participació juvenil és escassíssima. Si a aquests joves els agrada reunir-se d'aquesta manera, trobar-se en llocs d'aquestes característiques, fer i gaudir de la seva música, lluir la seva estètica i relacionar-se entre ells d'una manera anticonvencial, per què no els ho hem de permetre? Són ciutadans com els altres.

— La Barcelona burgesa i individualista no pot digerir aquests joves agressius, desafiants i orgullosos que ataquen les arrels mateixes del sistema (la propietat) i propugnen una manera de relacionar-se col·lectiva, utòpica i festiva. ^ Va ser Pujol qui va resumir aquesta por. Va dir que "la gent vol seguretat" per justificar el desallotjament del cinema Princesa. Ho va dir ell, principal impulsor de la política neoliberal actual que provoca una inseguretat radical, doncs destrueix el treball i els lligams laborals, alhora que impedeix incorporar-s'hi als joves.

Ld Veu ítel

CARRER

PUBLICITAT

Gener-Febrer de 1997

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

comercial bobera TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919

Avinyó, 7 (cantonada carrer Fernando)

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41 BARCELONA

RESTRURHNTS

LA M A N U A L ALPARGATERA

Xuclà, 15 T. 3171428

BARCELONINS

Paral·lel, 115 T. 4416675

RECOMHNRTS

Telefono 301 01 72 BARCELONA

^ELATERIA

ò\.Z\

®

TALLER DE MARCS Venda de gravats i làmines Descompte als veïns del barri Bda. Sant Miquel, I T. (93)4l2 09()0Fax302 5l 24

PORTES J. FORCADA C/ ESTRUCH, 20

fonduesTs. RESTAURANT VEGETARIÀ

(Entre Fontanella i Comtal)

08002 Barcelona

Tel. 268 13 15

'D<tvc<€ Menús naturals equilibrats i diferents

SOOpta ...i si sou un grup nombrós OBRIM PER VOSALTRES A LES NffS

Ragant Mendtota, 15 08028 BarcakMia • tal. 448.20.16

NUEVA IMAGEN DE RESTAURANTE-PIZZERÍA D ÀVID P zzas, ensaladas, carnes a la brasa P asta, arroces...

D ESPEDIDAS DE SOLTEROS/AS F ESTÀS CON KARAOKE " }esde el primer cafè de la mariana h asta el ultimo tentempié de la m adrugada" C / T u s e t , 19-21. Tel: 209 69 58 EL DRUGSTORE A TODAS HORAS

IITIIEITALY K I

s

I

(> K A

:\

I

I:

C/ REC (jto pe del Born) Telf. 319.79.73 Horario:13a16y20a24h.

Cerrado: Sabado a mediodía Cerrado: Domingo

ÜL

BORN

Exposicíones permanentes de pintura Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

ílooMÍaf Soif, I c

^4 rio cvS^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any -Pa cruixent amb tomàquet i...

VENTA MAYOR Y DETALL

- Gofres

CAVAS • VINOS • LICORES

-També tenim orxata sense sucre

Escudellers, 5, 7 y 9 Nou de Zurbano, 8 Tel.-Fax: 3 1 8 3 4 8 3 08002 BARCELONA Abierto Sàbados

Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 30918 72-Barcelona

Portes interiors i blindades en Sapely, Etimoe, Roure, etc.

Armaris empotrats, sense obra a la seva mida i gust Altells exclusius.

Instal.lació ràpida sense obres

í r t ^ *-'..-• j

Escola d'Arts i Oficis C o m p t e d'Urgell, 187 0 8 0 3 6 B a r c e l o n a «Tel.: 321 90 66

Pressupostos sense compromís

asi

Diputació de Barcelona

1 B xs

^^cnlP íl^gj^ TO^

Al recinte de l'escola industrial, en ple eixample barceloní, L'Escola d'Arts i Oficis ofereix un seguit de seminaris específics de qualitat, molt variats en horaris i durada.

fflRRffll

previsió de febrer a juny:

PLANTES MEDICINALS I

INICIACIÓ A t ' E N Q U A D E R N A C I Ó LLIBRES E N TELA D A U R A T I D E C O R A C I Ó EXTERIOR DEL LLIBRE I N T R O D U C C I Ó A LA PAPIROFLÈXIA ( O R I G A M I ) LLIBRES A N I M A T S T E A T R I N S D E PAPER RELLIGATS A N T I C S EN P E R G A M Í I PELL E L A B O R A C I Ó A R T E S A N A L D E PAPER ( d o s n i v e l l s ) SERIGRAFIA TIPOGRAFIA APARADORISME JOIES A C T U A L S EN P O R C E L L A N A I P L A T A

I N T R O D U C C I Ó A LA G E M M O L O G I A GEMMOLOGIA IDENTinCACIÓ DE MATERIALS SINTÈTICS GEMMOLOGIA: DIAMANTS G R A V A T S O B R E M E T A L L (joieria) EMPLOMAT DE VIDRE EN COURE 'TIFFANY' G R A V A T D E V I D R E A L'ÀCID P I N T U R A A L'OLI A M B M O D E L INIQAQÓ A LES TÈCNIQUES nCTÒRIQUES DAMUNT DE TELA R E S T A U R A C I Ó D E CARTELLS I M U R A L S RESTAURACIÓ DE MOBLES RESTAURACIÓ DE MARQUETERIA R E S T A U R A C I Ó D E JOIES

I N T R O D U C C I Ó A L'ORFEBRERIA CERES: UNA ALTERNATIVA A LA RESTAURAQÓ ARQUEOLÒGICA LA G U I T A R R A F L A M E N C A I N I C I A C I Ó AL BAILE F L A M E N C O INTRODUCCIÓ ALS ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT DEL JAZZ I El BLUES INTRODUCCIÓ AL JAZZ CLÀSSIC: CARACTERÍSTIQUES 1 HISTÒRIA I N I C I A C I Ó A LA F L A U T A T R A V E S S E R A I N I C I A C I Ó A LA G U I T A R R A C L À S S I C A I N T R O D U C C I Ó AL TAI C H I C H U A N I C H I K U N G I M A T G E S PERIFÈRIQUES TALLA D E FUSTA T A L L A E S C U L T Ò R I C A EN P O L I U R E T À

Compte d'Urgell 187 • 08036 Barcelona • Tel.: 32190 66 • Fax 419 00 63

AROMÀTIQUES ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS

Passatge Bacardí, 1 08002 Barcelona Tel. 301 78 39

Lrt Veu del

CARRER

G e n e r - F e b r e r de 1997

EXPOSICIONS

BARCELONÈS

ESTABLIMENTS

LLIBRES

"Muntaner, 38", literatura amb nom de carrer

Grup R. Una revisió de modernitat MARTA BACH

JOAN CREUS

Lluny de defensar la necessitat de convivència mediàtica de la crítica arquitectònica amb d'altres més habituals com la cinematogràfica, la pictòrica o la literària, aquest cop BARCELONÈS aposta per fer un repàs memorístic de l'anomenat Grup R i, de ben segur, per a més d'alguna persona, un descobriment d'aquest grup d'intel.lectuals que van fer-se un lloc efervescent de modernitat en plena aridesa franquista.

Fil a l'agulla, el Grup R (gR) va organitzar el 1952 la primera exposició a les Galeries Laietanes on va mostrar vint projectes en maquetes, fotografies, plànols i, de retruc, va aconseguir el reconeixement de l'arquitectura com a objecte de judici estètic subjecte a la valoració crítica d'experts i públic en general.

Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Martorell, Joaquim Gili, Josep Pratmarsó, José Antonio Coderch i Manuel Valls (aquests dos darrers amos de l'estudi on es va fundar el gR) van ser els primers arquitectes d'aquesta formació. Més tard se n'afegirien d'altres com Manuel Ribas, Josep Anton i Balcells, Francesc Bassó, Guillermo Giràldez, Pau Maria Monguió i Francesc Vayreda.

El primer en descobrir aquest llibre sorprenent va ser l'escriptor Juan Marsé. Desprès va passar com a l'anunci del detergent. Marsé li ho va explicar al seu amic Joan de Sagarra, aquest li va dir a l'escriptor Enrique Vila Matas, que al cap de poc ho va comentar al Manolo Vàzquez Montalban, que ja l'havia llegit i comentat amb l'Eduardo Mendoza... Després el gran Sagarreta -que és com els vells de la city anomenen el fill del poeta, l'inventor de la "cultureta"va escriure un dels seus destripats articles a El País en el que explicava el plaer immens que va sentir la tarda que, recolzat en ima taula de la llibreria Laie (Pau Claris-Casp, què fas que encara no hi has anat?), dos whiskies de per mig -o eren més?- i un bon Montecristo, va engolir-se el llibre d'una tacada.

"Muntaner, 38" és un diari de records personals, intimista i dotat de la màgia de la literatiira (la que permet al lector submergir-se en l'atmosfera del relat, sentir i viure la història compartint les emocions del mateix protagonista). Darrera la història personal hi ha la de la ciutat, la del país i la de la gent que circulava pels seus carrers als anys 60 i 70.1 per sobre de tot, impregnant i esguerrant-ho tot, la terrible soledat d'uns perdedors a qui només els va quedar la possibilitat de "encerrarse en im cuarto y esperar el olvido."

La mostra Grup R (19511961). Una revisió de la modernitat, que es pot veure fins el 31 d'agost al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), al carrer Montalegre 5, s'articula en diversos nivells: per una banda, es construeixen dues de les quatre exposicions que van organitzar els membres del gR a Barcelona; i on es poden observar fotografies que el mestre Francesc Català-Roca va fer dels edificis i les activitats organitzades pel grup. També es mostren obres que mai no van arribar a ser presentades en públic i, finalment, una visió retrospectiva de la feina feta per aquesta formació d'arquitectes, valorant les condicions que van fer possible el seu naixement. Tot plegat, una mostra del tot didàctica que engloba, entre d'altres opcions, una exposició d'exposicions passades com a colofó de la màxima "integració de les arts" que defensava aquest grup intel·lectual.

DANI CODINA

La cultura islàmica fa temps que conviu al Raval, i ara també té una llibreria

Barcelona obre la primera llibreria àrab ROSA MARIA PALÈNCIA

Al carrer Montserrat del barri del Raval, un petit, però ben posat, local acull l'única llibreria especialitzada en llengua i cultura àrabs de l'Estat. El seu propietari, Mowafak Kanfach, un enginyer siri entusiasta de Barcelona, està entossudit en que el seu negoci sigui un pont entre cultures.

En el seu prou satisfactori castellà i amb la cordialitat que distingeix els àrabs, Mowafak explica perquè un enginyer siri amb dona alemanya es va decidir per obrir a Barcelona una llibreria com la seva. "Jo sóc molt humà, per dir-ho així. M'importa molt que els àrabs que viuen fora dels seus països puguin continuar en contacte amb la seva cultura o millorar el coneixement de la seva llengua.

Sobretot la segona i la tercera generació d'àrabs nascuts a Espanya, que coneixen la llengua, però no la saben llegir. També m'importa que els àrabs donem una millor imatge i progressem".

Com que la majoria dels llibres que Mowafak ven són escrits en àrab, el visitant que, com aquesta reportera, desconeix la llengua, experimenta l'estranya sensació de l'analfabetisme: mescla de curiositat i d'impotència. Però aquesta percepció fa encara més palesa la bellesa d'uns llibres diferents, que es llegeixen de dreta a esquerra i que llueixen la delicadesa de les orles o sanefes daurades i els caràcters que recorda la llengua manuscrita.

Entre els clients potencials de La Casa del Libro Arabe, es troba majoritàriament la població musulmana, tot i que no sigui l'àrab la seva llengua materna. Això és així perquè la TEATRE

Catalans a la romana REDACCIÓ

Situem-nos: ara fa vint segles -més o menys- les coses no anaven gaire bé pels habitants catalaúnics de la província Tarraconense.

Els impostos s'apujaven que feia feredat. La pressió fiscal es feia notar en abusives declaracions de renda i nogensmenys sagnants recaptacions. El peatge de la via Àpia cada vegada era més car. Arreu s'havia de parlar l'idioma del "Imperio" i clatellot a qui parlava una altra cosa.

La dictatorial mà del Cèsar arribava a tots els confins del món romà. El poble s'avorria.

pràctica de l'Islam es fa en àrab. Les pregàries i Alcora han de llegir-se en àrab, perquè, com diu el Mowafak "cap traducció és completament fidel a l'esperit de l'Alcora".

Però Mowafak, musulmà practicant, no només ven llibres religiosos. A la seva llibreria es poden trobar llibres de tota mena. Des de cuina, fins a Astronomia, passant per Història, Filologia, Psicologia, bellesa o gimnàstica. Els autors també són universals: des de Shakespeare fins a Naguib Mahfuz.

Molts dels seus clients són estudiants de filologia àrab de l'Escola Oficial d'Idiomes o professors i alumnes del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona. A ell li agradaria tenir més clients d'entre els més de 25.000 marroquins que es calcula que viuen a Barcelona i la seva zona metropolitana, però pocs tenen l'hàbit de la lectura. Així que la majoria dels seus clients són catalans o africans subsaharians.

Com que Mowafak vol servir de pont intercultural, també ven molts llibres sobre cultura àrab o d'autors àrabs tradmts al castellà.

Molts d'ells editats a països com Mèxic. Així el visitant que desconeix l'àrab descansa ima mica la seva impotència quan troba Las Mil y una Noches, malgrat que sigui en edició rústica i molt menys bonica que la resta de llibres.

Si en Mowafak és entusiasta a l'hora d'explicar la seva feina, ho és molt més parlant de Barcelona. Però quan Mowafak i la seva dona es desfan en elogis és quan parlen del seu barri, el Raval. "Aquest és el veritable cor de Barcelona. No hi ha cap altre barri com aquest, amb aquests veïns. Som com una família i la solidaritat està sempre present". badallava i no hi havia res a fer. L'oposició era inútil. Tot estava controlat. Qui protestava era empresonat o llençat -sense contemplacions- a l'arena del circ, on els famolencs lleons se'ls cruspirien en menys que canta un gall.

I a partir d'aquí comença la trama històrica, l'embolic de la comèdia escrita pel patrici barcionesi Joannis Rosquelles.

"Catalans a la romana" és un exercici per riure amb les astracanades de dues famílies molt catalanes de la burgesia de fa dos mil anys.

Aquesta obra és recomanable no només per la seva posada en escena, sinó també pel seu gran sentit de l'humor.

Catalans a la romana és de Joan Rosquellas i la representarà al Teatre de Sarrià (Major de Sarrià, 117) la companyia El Temps Teatre.

José A. Garriga Vela

MUNTANER, 38

DEBATÉ

El plaer que va sentir Sagarra mentre llegia el llibre és proporcional al desconeixement que tenia de l'autor, José A. Garriga Vela, un barcelom' nascut el 20 de novembre de 1954, del que només se sap que efectivament va viure a \a peixera, que és el pis baix del número 38 del carrer Mimtaner. Garriga s'ha llicenciat en Dret i ara viu a Màlaga, raó que potser explica que la gran novel·la que ha escrit hagi obtingut el premi Novela Jaén 1996, que s'editi amb diners de la Caixa de Granada, i que els suplements literaris dels mitjans catalans no li hagin dedicat ni una línia. Motiu més que suficient per demostrar que els nostres elogis i recomanacions de que compreu, llegiu i expliqueu "Mxmtaner, 38" a la vostra veïna, estan més que fonamentats.

20

L·ii vtfu

avi

CARRER K^en^ MTG, una cooperativa de disminuïts ^ " i ^ que recicla roba i preserva la natura ALTRES

Gener-Febrer de 1997

ASSOCIACIONS

ROSA MARÍA PALÈNCIA dos objectius del seu projecte: doLa roba que roman oblidada a un nar feina a les persones amb disracó de l'armari, el paper i les llau- minució psíquica i millorar la qualines que omplen inútilment les bos- tat del medi ambient. ses de les escombraries a casa, En contenidors especials, la podrien trobar millor destí: formar cooperativa recol·lecta el paper part de la matèria prima amb la d'entitats col·laboradores. Fa la tria qual els treballadors de la coopera- selectiva dels diferents tipus i el tiva laboral MTG (Madre Teresa venen a empreses que el reciclen.

Gallifa), més d'una El mateix fan amb vintena de persoels cartutxos de nes amb disminutó/ierde les impresció psíquica, es sores d'ordinador. guanyen la vida Un cop plens els amb dignitat amés contenidors, la code vetllar per la operativa els recull millora del nostre i, després d'un conmedi ambient. trol de qualitat, els La cooperativa, cartutxos són ennascuda fa gaireviats a l'empresa ON ANAR bé 15 anys, viu una encarregada del nova etapa i es Per portar matèria prima: seu reciclatge. La NOM MTG planteja la seva mateixa empresa ADREÇA, Torre dels Pardals, 27 viabilitat amb més subministra el tóner 08041 Barcelona Tel: 456 88 91 enginy que recurja reciclat que la coFax: 347 33 24 sos. Fins fa només operativa ven.

Per compra roba reciclada: dos anys, la seva Però la vessant NOM; "Quasi 9" activitat principal en la qual Mar GaADREÇA: Hospital. 126 havia estat la malindo, la gerent de 08001 Barcelona nipulació, com ara MTG, veu més poscomptar i omplir bosses amb pe- sibilitats, és el reciclatge de roba. ces. Però després d'un estudi ex- Els treballadors, tots ells amb dishaustiu i tenint en compte la quan- minució psíquica lleugera o mitjatitat de residus urbans a Barcelona, na, realitzen la selecció de les peel nou equip directiu va impulsar el ces en dos tipus: la que per les reciclatge com a tasca principal. seves característiques no es pot Aquesta feina ha permès apropar vendre al detall i aquella que torna-

«II»

<J^Í^ Ll·:.\mDt minsos KKA ÍA aK>PF.IÍAaúI!A

VHJÍIAkímISURSiCltlSM

CHELO LOSADA

Verneda Solidària, Centre de Recursos per a la Cooperació i la Solidaritat Internacional, ha celebrat el seu segon aniversari durant el mes de gener, amb una sèrie d'actes relacionats amb la cooperació al tercer món. Durant tot el mes s'han portat a terme xerrades, col·loquis, debats, presentacions de projectes i fins i tot un sopar africà.

La idea de crear aquest Centre de Recursos va sorgir a la tardor de 1994. Un equip de treball mixt format per entitats que treballaven temes de solidaritat al barri de la Verneda (Defensem Cuba, Comitè de Solidaritat amb Colòmbia, Centre de Solidaritat de la Verneda i Brigada Araguaya) i pel Centre

rà als consumidors gairebé nova.

La primera la venen a pes a empreses especialitzades en el seu reciclatge. La segona, en canvi, passa per un minuciós procés de renovació. Els treballadors la renten, la planxen i, amb garantia de qualitat, la posen a la venda.

Per això aquest estiu van obrir la seva pròpia botiga de roba de segona mà. Al número 126 del carrer Hospital, "Quasi 9" ofereix a preus ben accessibles la roba que es pot fer servir de nou.

I com que es tracta de créixer, MTG ha començat a treure a aquest

Un centre de recursos pera qualsevol entitat Cívic de Sant Martí, van disse- c o m u n i c a r - s e amb qualsevol nyar el projecte. Finalment, la part del món o utilitzar el correu idea es va tirar endavant i el 16 electrònic; i un projecte educade desembre del 94 es creava tiu per donar a conèixer als més Verneda Solidària. petits què és la cooperació interLa intenció de Verneda Solidà- nacional, el tercer món o la diversitat c u l t u r a l . ria és ser un espai Internament el obert a totes aqueON ANAR Centre està orlles persones amb NOM: Verneda Solidària ganitzat per diintenció de ADREÇA: Selva de Mar, 215, 6a planta 08020 Barcelona ferents c o m i s col·laborar en tasTel, i Fax: 308 97 93 sions: informàtiques de cooperació AJUTS: 2100-0820-16-0200942267 ca, debats, seinternacional, ja sicretaria i docuguin del barri de la Verneda o de qualsevol altre mentació, visites educatives, rebarri. També vol donar suport a vista, equimercat, recollida de maqualsevol entitat relacionada terials i economia. Cadascuna amb la solidaritat. Per aconse- d'aquestes comissions porta a terguir tot això, disposen d'arxius i me una feina determinada i poden bases de dades; material infor- formar part d'elles qualsevol permàtic perdissenyartríptics, car- sona: des d'una persona a títol tells, dossiers,...; Internet, per individual fins a una persona de

CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres, 18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres,18/21 h)

MIGUEL LÓPEZ

• La roba reciclada es ven I dóna feina

TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous,18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres, 18/21 h) TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

qualsevol de les entitats usuàries o no de Verneda Solidària.

Aquest any 1997 Verneda Solidària vol posar èmfasi en el projecte del 0'7%. Per desenvolupar aquesta idea, s'han triat cinc projectes reals a cinc països diferents: Guatemala, Argentina, Uganda, Cuba i C o l ò m b i a . C a d a s c u n d'aquests projectes tenen una finalitat real: construir una escola, donar beques d'estudi a joves, construir un centre d'acollida per a nens orfes, crear un centre de campisme o ajudar al Comitè Local de Derechos Humanes de El Carmen de Atrato (Colòmbia).

Però el Centre de Recursos per a la Cooperació i la Solidaritat Internacional no només porta a terme aquests cinc projectes, també dóna suport a altres campa-

peculiar mercat la seva pròpia línia de moda: la roba estil "nexe". Inspirats en el "patchwork" (treball de pegats) americà, els cooperativistes de MTG transformen les peces de roba en altres de noves. Per crear la moda "nexe" MTG compta amb la col·laboració de dues joves dissenyadores de l'Institut Felí. Els cooperativistes desfan les peces velles i a partir d'elles en tallen altres de noves d'acord amb els dissenys creats per la Cristina Basagana i la Marta Domínguez.

Després, en un projecte conjunt amb l'escola de formació de disminuïts psíquics "San Miguel", els alumnes cusen noves armilles, faldilles, bruses i pantalons de desenfadat estil "nexe".

En col·laboració amb Senun-40 (associació de persones en atur més grans de 40 anys) MTG es planteja dur a terme una franquícia per a l'obertura de sis botigues més regides per dones més grans de 45 anys.

Per recolzar aquesta iniciativa, MTG demana la solidaritat d'entitats conscienciades tant pel que fa a la cura del medi ambient com pel dret al treball de les persones amb disminució psíquica, com ara les associacions de veïns. Per això MTG pensa portar a terme campanyes puntuals a les associacions de veïns, com punts permanents de recollida de roba, paper, llaunes i tóner.

El REBROT El Món i el barrí: el 0,7 %

ÏÏHH55;

^

nyes. Una d'elles és "Ajudem el Poble Cubà". Aquesta campanya tenia per objectiu recollir material escolar, joguines i medicaments pel terme de Las Tunas (Cuba).

Aquest mes de gener es va aconseguir omplir un gran contenidor carregat amb tots aquests materials i ja està en territori cubà.

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08)

if m

Ràdio Pica 96.3 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 91.6 (345 74 24)

CARRER

Gener-Febrer de 1997

VEÏNS

A Font Magueres li diuen el "camp de la mort"

iBreus de barri

El sentiment dels veïns de Torre Baró que viuen enmig de traficants, drogues i xeringues

LA TAXONERA

Zona verda en lloc de vivendes La lluita dels veïns i veïnes de La Taxonera ha donat els seus fruits. Després de mantenir un fort pols amb el regidor del districte, Albert Batlle, les obres de la nova plaça, situada entre els carrers d'Arenys i General Mendoza, començaran en poc temps. El pressupost de les obres és de 85 milions de pessetes. L'Ajuntament pretenia dedicar-hi part dels 4.000 metres quadrats per habitatges, però la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va qualificar el solar de zona verda.

, TORRE BARÓ F JORDI VILA

La mort per sobredosi a Torre Baró forma part de la vida quotidiana d'aquesta zona de Nou Barris. Segons els veïns, aquest barri s'està convertint en un mercat d'estupefaents on els compradors vénen de l'àrea metropolitana i del centre de Barcelona. La policia es troba impotent i la sensació dels habitants de Torre Baró és que les administracions passen del tema. A la darrera neteja que s'ha fet al barranc de "Font Magueres" per convertirlo en un parc públic, s'han arribat a comptabilitzar més de 7.000 xeringues.

"De la pudor que fa no es pot passar! Està podrit! Semblava un animal mort i es veu que és un cadàver! Ara la policia i el jutge estan aixecant el cos".

Aquella nit de dimecres m'havia dirigit ai barri de Torre Baró per conèixer la zona i entrevistar al president de l'associació de veïns, Rafael Nieto. Potser va ser l'atzar o potser el destí... Mai enmig d'una conversa periodística m'havia trobat en una situació semblant! Tot just quan el líder veïnal m'estava apuntant amb el dit els indrets del barri on es consumeix més droga, va aparèixer accelerat sobre una camioneta blanca un veí de Torre Baró que ens havia de portar la noticia d'una altra mort per sobredosi al barri...

Barcelona, Zona Nord de Nou Barris, Torre Baró. El seu terreny té l'extensió de la meitat d'un camp de futbol. Amaga darrere els seus matolls records de massa morts per sobredosi. Els veïns afirmen que no hi ha setmana que no hagi d'actuar la policia. L'anomenen... el camp de la mort.

Després d'agafar el cotxe i dirigir-nos a veure "in situ" el cadàver del drogaaddicte, el policia ens prohibeix l'accés. És aleshores quan li pregunto a Rafael Nieto si el que ens ha passat aquesta nit és un fet habitual al barri. Ell em respon indignat: "Sobren les paraules, tu mateix ho has vist. Això és el pa

21

BARCELONETA

Nova coordinadora d'entitats Diferents entitats del barri estan celebrant reunions amb l'objectiu de crear una federació d'entitats del barri. Pretenen presentar d'una manera conjunta els temes del barri a les diferents administracions, així com estrènyer els llaços de col·laboració.

JOSEP MASIP

La degradació urbanística del barri afavoreix problemàtiques com la de les drogues nostre de cada dia... El típic venedor, camell o com vulguis dir-ho; el típic nano que ve asfixiat a comprar-se un gram, tres grams o el que sigui. No sabem què és el que els donen... Mira, aquesta muntanya sembla que sigui un cementiri.

Fins i tot té xiprers, ho veus?".

Tots els veïns amb els quals parlo em confirmen que de morts per sobredosi al barri de Torre Baró n'hi ha cada setmana. Pot semblar paradoxal, però els representants de l'associació de veïns asseguren que no queden drogaaddictes al barri, que la gent que es mou al voltant de la droga a Torre Baró ve de fora d'aquesta zona. Un sector dels habitants acusa durament la policia de la passivitat que demostra davant del tràfic d'estupefaents.

Una membre de Comidroga (una entitat que lluita contra les drogodependències al barri) no calla: "Avisem la policia i ni cas.

Ens diuen que no hi ha cotxes o que són pocs i no poden venir".

El comissari de la Zona 4 de

Barcelona ubicada a Trinitat Nova, Isidoro Fidalgo, reconeix que és difícil lluitar contra el tràfic de drogues a Torre Baró, però afirma que la policia està posant totes les mesures que té al seu abast. Per Isidoro Fidalgo és mentida que cada setmana hi hagi una mort per sobredosi, els veïns exageren. "Durant el darrer any s'han efectuat moltes intervencions, quasi sempre en les zones on els veïns ens diuen que hi ha més droga. Malgrat les detencions, és molt difícil. És un barri ple de descampats i bosc on la droga es pot amagar a qualsevol lloc".

Segons el Govern Civil de Barcelona, durant el 1996 han mort per sobredosi aproximadament 71 persones a Barcelona capital.

D'aquestes un 60 % són adults amb més de 30 anys que van començar a injectar-se en fa 15. La dada estadística ens la confirma el Regidor Executiu de Nou Barris, Antonio Santiburcio. "Ara estem recollint la desgràcia dels joves de

la generació anterior que es van quedar enganxats. Fins i tot hi ha casos que han tingut la força de desenganxar-se i quatre o cinc anys després la mort se'ls ha emportat amb la sida". Però als veïns de Torre Baró no els interessen ni les estadístiques ni els discursos polítics; volen una resposta contundent al problema de les drogues.

Segons ells l'administració, de moment, no ha donat cap resposta. "Jo crec que el perill no està només en els que vivim aquí sinó en els individus d'altres barris que vénen a comprar la droga i que s'amaguen al costat de les nostres cases. Tot això ho permet l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern".

No obstant això durant els primers vuit mesos del 96 les morts per sobredosi van baixar en sis casos respecte el mateix període a la ciutat de Barcelona. Malgrat tot la xifra continua essent alta, massa alta per un barri com Torre Baró que s'està convertint en el paradís dels traficants de Barcelona.

Amics de la Bici toma al carrer .BARCELONA f REDACCIÓ

Hem pogut veure aquests darrers temps una política municipal aparentment dirigida a facilitar l'ús de la bicicleta a Barcelona. Així han aparegut alguns carrils-bici i aparcaments per a bicicletes, hi ha banderoles per tot arreu demanant al ciutadà que "visqui Barcelona en Bici"...

Però els i les qui vivim la trista realitat de la circulació des del selló d'una bicicleta sabem que res no ha canviat. Hi ha més cotxes que mai, més fum, més motos que passen el semàfor en vermell a gran velocitat, DANI CODINA més morts per accident i vianants atropellats cada any. També circulen més ciclistes, que veuen com els taxis els expulsen dels carrils-bici de Consell de Cent i Diputació davant la indiferència de la urbana, que per contra multaran els ciclistes que es vulguin refugiar a les voreres.

L'aluminosi no és pròpia només de barris com el Turó de la Peira. La foto és Ciclistes, vianants i qualsevol ciutadà/ana pot veure com molts dels de la sinagoga del carrer Avenir.el primer templed'aquesttipusaixecatal'Estat carrils-bici realitzats són inútils per mal fets, i tanmateix no han estat mai espanyol, el 1954, des de l'expulsió dels jueus el 1492. El president de la rectificats...

Comunitat Israelita de Barcelona diu que fa tres anys que van detectar Vàrem donar confiança a l'Ajuntament, i hem participat a la Comissió l'aluminosi, i que com que la sinagoga no és un lloc de residència (malgrat hi Cívica de la Bicicleta durant anys. L'Ajuntament ha defraudat aquesta visqui el rabO, la Generalitat no ha donat cap ajut per a la seva rehabilitació. confiança responent amb una política de gestos propagandístics que Rehabilitació imminent que afronten en solitari els membres de la comunitat amaguen la veritable manca de convenciment, de voluntat o de valentia jueva. IMentrestant, Jahvè i fidels s'han acostumat a viure entre puntals que, en resoldre la situació del trànsit i del medi ambient a la ciutat. això sí, s'han dissimulat amb decoració litúrgica. M.A. Hem decidit tornar a les accions al carrer.

Aluminosi a la sinagoga

TORRE BARÓ

Fora les torres d'alta tensió L'associació de veïns ha sol·licitat a les empreses Enher i Fecsa que soterrin el cables d'alta tensió.

Han de desaparèixer aquelles torres que es trobin a pocs metres de les vivendes. En els darrers anys, quatre veïns que vivien pràcticament sota les torres, a una distancia de 10 metres, han mort de càncer. És preocupant la relació que pot existir entre els camps electromagnètics i el càncer. L'associació de veïns, alhora que reivindica la seva desaparició, ha encarregat un estudi del tema.

LES CORTS

Proves pilot d'un tramvia Han començat les obres perquè el tramvia circuli per la Diagonal el proper mes d'abril. Circularà en un tram de 700 metres, entre els carrers Joan Güell i Entença. La prova serà un acte simbòlic que intentarà deixar constància de les bondats d'aquest sistema de transport. Com ja se sap, el Baix Llobregat reclama la construcció d'una línia de tramvia de 16 quilòmetres, que cobreixi part del dèficit del transport públic que pateixen els municipis d'Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà i Sant Just Desvern.

SAGRADA FAMÍLIA

Fora la discoteca Barçalles Cada dijous es talla el trànsit de les cantonades dels carrers Mallorca i Castillejos. Els veïns i veïnes protesten per les molèsties que els produeix la discoteca Barçalles i demanen el seu tancament immediat. La discoteca està afectada com a equipament per un pla especial, pendent d'aprovació per la Generalitat.

L'associació de veïns exigeix que es compleixi el pla. Mentre, els veïns continuen manifestant-se i cada vegada és més gran el nivell de crispació. Ja s'han produït alguns incidents entre els manifestants i els usuaris de la discoteca.

2Í

CARRER

VEÏNS

iBreus de barri VALL D'HEBRON

Pavelló de la República A l'edifici rèplica del Pavelló de la República que es va instal·lar a l'Exposició Internacional de París de 1937, s'acaba d'inaugurar una important biblioteca sobre la Guerra Civil. Amb aquesta finalitat es rescata un edifici que havia patit, entre la desocupació i l'abandonament, diferents actes vandàlics. La biblioteca, que s'obre al públic aquest mes de gener, té més de 100.000 llibres sobre la guerra, la postguerra i la transició.

SARRIÀ

Carrers mal asfaltats Veïns i veïnes dels carrers Plantada, Circumval·lació i Pomaret han protestat davant el districte de Sarrià-Sant Gervasi pel mal estat en que es troben els esmentats carrers.

La situació no és nova, sinó que es porta arrossegant des de fa anys.

Els veïns exigeixen una ràpida actuació.

ROQUETES

S'ha enfonsat la marquesina A finals de gener, en una assemblea celebrada a Roquetes, es va exigir al Regidor Santiburcio que actués d'una vegada per totes a la plaça de Roquetes. Les obres realitzades han configurat una plaça amb moltes deficiències, sobretot quan plou, i ningú ho arregla. Així mateix, el passat 9 de juliol, la tragèdia rondà el barri en esfondrar-se la marquesina de la plaça. Els veïns exigeixen responsabilitats i Santiburcio per tota resposta calla.

SAGRERA-SANT ANDREU

Oposició al pla urbanístic El pla aprovat per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no ha satisfet les demandes veïnals. Les crítiques se centren en que no es soten-en totalment les vies del tren, que queda fora del pla la ubicació de l'estació de l'AVE i les seves connexions amb la xarxa de metro.

També es denuncia l'afllament al qual es condemna el barri de Baró de Viver.

G e n e r - F e b r e r d e 1997

Terratrèmols a la Monumental Els veïns diuen que els concerts de la plaça de toros produeixen els efectes d'un moviment sísmic . FORT PIENC I MARTA PLUJA

'•' % "Cada vegada que es fa un concert a la Monumental, els efectes que produeix en el meu domicili, i en els dels altres llogaters de la finca, s'assemblen a un terratrèmol de magnitud 5, amb l'agreujant que no dura segons, com el fenomen natural, sinó unes dues hores".

Aquesta és la descripció que la senyora Planas, veïna del carrer Casp -una mica apartada de la plaç a - feia aquest mes de juliol passat en una carta de denúncia que adreçà a tots els ens possibles (Ajuntament, Generalitat, Districte de l'Eixample), en un intent desesperat de fer-sè escoltar i d'arribar a una solució per a un problema que fa més de quatre anys que persisteix.

Mentre dura un concert es mouen les làmpades, els vidres tremolen, les plantes cobren vida i, fins i tot, s'esquerden les parets perquè trontolla tota l'estructura de l'edifici. El soroll es fa insuportable, i tots els veïns coincideixen en assegurar que és preferible sortir de casa a passejar que quedar-se, perquè "fa por que no et caigui la casa al damunt".

La mateixa senyora Planas, en representació d'un grup de veïns afectats, va cursar diverses denúncies a la Guàrdia Urbana (mentre es feien els concerts). La primera l'any 92. Va rebre resposta d'Ernest Maragall, l'aleshores coordinador dels Serveis d'Informació de Base de l'Ajuntament. El germà de l'alcalde s'expressava en aquests termes: "L'informem que tant la Guàrdia Urbana com el Districte de l'Eixample han arribat a la conclusió que la Monumental no és el lloc més adequat per a la celebració d'aquest tipus d'actes, en vista de les molèsties que generen. És per això que es prendran mesures per tal que en un futur

€£l

íi ^ '•M-*

fem*

i ^ gÈ \ÍM;Í

'SpJSlSÉ J p

MIGUEL LÓPEZ

L'ajuntament reconeix que la Monumental no és un lloc adient per a concerts, però se'n continuen fent pròxim es deixin de celebrar aquests actes a la Plaça".

Aquest manifest de bones intencions arribava fa exactament quatre anys (gener de 1993), però no pas la solució. Van caldre un seguit de noves denúncies perquè el director-gerent de Barcelona Espectacles-també incorporat als districtes, com l'anterior servei-, Víctor Blanes, l'octubre següent s'excusés per les molèsties, però al·legués, al mateix temps, que els actes que s'hi fan es regeixen "estrictament" dins dels límits de la regulació establerta per la sonorització i pels equips de música.

Però en la mateixa carta. Blanes també admet que "en determinats casos es produeix un fenomen acústic, a causa de determinades condicions meteorològiques

que, ara per ara, semblen ser desconegudes i que fa que, tot i no rebassant els límits de soroll permesos, es produeixi una ressonància especial".

Alguns veïns atribueixen aquest alt nivell de reverberació a una antiga sèquia subterrània que encara passa prop de la plaça i que fa de caixa de ressonància. De tota manera, des de l'Ajuntament de Districte no s'ha confirmat aquesta explicació. Com tampoc s'ha confirmat l'existència d'un informe tècnic que desaconsellava que s'hi continuessin fent actuacions musicals. Aquest informe, segons Albert Herbera, de l'associació de veïns Fort Pienc, hauria estat realitzat per la Guàrdia Urbana conjuntament amb l'ajuntament del Districte. Però s'ha fet fonedís. Ningú

reconeix la seva existència, tret, és clar, dels veïns que l'han vist amb els seus propis ulls.

Per la nostra banda, hem intentat esbrinar què s'ha de fer per organitzar un concert a la Monumental, però no n'hem pas tret l'aigua clara.

Sembla ser que cal una autorització del departament de Governació de la Generalitat, i una altra del Districte de l'Eixample. Però a l'hora de la veritat el Districte diu que la decisió depèn de Governació, i aquest departament assegura que la seva opinió no és vinculant. I la propietària de la plaça, la família Balanyà, es desentén totalment de la polèmica i assegura que ella només es limita a llogar-la.

Així doncs, els veïns ho tenen una mica difícil de solucionar. La pilota va passant d'una mà a l'altra.

Al.legaclons de la Favb

El metro ais barris EL CARMEL

,BARCELONA

Redacció L'associació de veïns del Carmel ha aixecat una estació de metro davant del mercat, batejada com a "Mercat Carmel", per relvindicarque s'uneixin les línies 5 (Horta) i 3 (Montbau). Sant Martí de Provençals ha protestat per l'endarreriment de la posada en funcionament de la línia 2. La Generalitat acabarà les obres tard i la compra dels trens tampoc va a l'hora. Fins la Mercè, com a mínim, res de res.

'REDACCIÓ

JOSEP MASIP

TEATRE DE SARRIA C / Major de Sarrià, 117 tel. 203 16 99 i 280 48 45

Accés als parcs

Piscines i Esports

Presentació d'al·legacions al projecte de modificació de les ordenances de Zones Naturals i Espais Verds; en concret se sol·licita í'anulació de l'article 7, que obre les portes per posar un peatge en alguns parcs. Es confirma que l'experiència del Parc del Laberint era un precedent.

Davant les modificacions aprovades en el ple de febrer, se sol.lícita que es realitzi un nou període d'informació pública. El fracàs del pla SotaverdAjuntament els obliga a canviar usos i volums, cosa que configura un nou pla i obliga a obrir un nou període de participació.

COMPANYIA

€ © TCAAPÓ T € KTfte^

21 22 23 28

u s HI ESPEREM!!

RESERVA I VENDA DE LOCALITATS TOTS ELS DIES FEINERS DE 6 A 9 DEL VESPRE EN EL TEATRE. TEL: 203 16 99 I LES 24 HORES TOTS ELS DIES AL TEL: 280 48 45 DES DEL DIA 17 DE FEBRER

FUNCIONS DIES:

PRESENTA

de JOAN ROSQUELLAS MÚSICA d'A. TtJERO i NÚRIA JUANET

FEBRER FEBRER FEBRER FEBRER

22:30 22:30 18:30 22:30

H. H. H. H.

DIRECCIÓ ARTÍSTICA

DIRECCIÓ GENERAL

2 MARÇ 18:30 H. 7 MARÇ 22:30 H. 9 MARÇ 18:30 H.

Toni Planells Lluís Juanet

La

rtft4 t4tfi

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1997

FAVB

23

EL COR ROBAT "Barcelona en lluita" ja està al carrer El llibre es pot trobar a la Favb i a les associacions de veïns CATHEMINA AZON

Joan Antoni Rivaud Tresorer de la Favb

per 2.500 pessetes i a les llibreries 2.950 atractiu, a càrrec de Josep Ramon Gómez i Pilar Villuendas, vinculats també al moviment veïnal. A ban, REDACCIÓ eARCÍLiN da de les 75 fotografies, "Barcelona ' BARCELONA en lluita" està farcida a tot color dels cartells, octavetes i butlletins La casa Golferics va ser l'escenari, que durant 30 anys han donat vida el passat 18 de desembre, de la als carrers de la ciutat. Amb una presentació del llibre "Barcelona primera i acurada edició de 1.200 Eh LlUní. en lluita (El moviment urbà 1965exemplars, el llibre es pot trobar a 1996)", escrit pels periodistes Josep llibreries al preu de 2.950 pesseMaria Huertas Claveria i Marc tes, i a les associacions de veïns i Andreu, i editat per la Favb en a la Favb a 2.500. col·laboració amb la Fundació Les primeres crítiques a l'obra Jaume Bofill i la Diputació de han estat molt favorables, i se Barcelona. La sala d'actes del xan'han fet ressò tots els mitjans de let que la pressió veïnal va salvar comunicació. Alguns veïns han de la piqueta es va omplir de gom objectat que no hi surten totes les a gom (un regidor i un vice-presi- moviment veïnal, i al final una ex- seves lluites, i la Favb ha decidit dent de la Favb, entre d'altres, es tensa cronologia on s'ha intentat acceptar suggeriments per editar van haver de quedar fora). Els dos recollir totes les lluites urbanes i de un petit annex complementari. autors i la presidenta de la Favb, barri entre 1965 i 1996. La part més Josep M. Huertas i Marc Andreu, Roser Argemí, van glosar una obra atractiva són les 75 lluites selecci- que han dedicat el llibre a la perique pretén ser "una memòria del onades pels autors segons criteris odista "Maria Eugènia Ibàíïez i a passat no únicament nostàlgica o d'importància i de representativitat totes i tots els que van lluitar i recull de batalletes, sinó també un per barris. Una per una i amb estil lluiten per una Barcelona millor", testimoni del present amb una pers- lleuger, s'explica com es va gestar, surten al pas d'aquests comentapectiva de futur". desenvolupar i acabar cada lluita, ris en la mateixa introducció quan El llibre, prologat per Manuel que s'acompanyen, totes, de foto- citen alguns històrics del moviVàzquez Montalbàn, té uns primers grafies on els protagonistes són ment veïnal: "Segur que en falten molts, perquè moltes han estat capítols de narració històrica que els propis veïns.

Tant Guillem Huertas, fotògraf i les lluites, però voldríem els auexpliquen com van sorgir les associacions de veïns, el seu pa- documentalista, com els dos au- tors que ells exemplifiquessin un per en la lluita antifranquista, en la tors i la mateixa Favb han tingut moviment social ribetejat d'entransició i en la denúncia dels pro- molta cura de que "veïnes i veïns certs i de defectes, com tots els blemes dels barris, la crisi dels es reconeguessin en un llibre que moviments socials, però on la geanys 80 i la recuperació dels 90. explica una història que és la seva". nerositat i la lluita per uns barris Després hi ha un capítol que recull A això hi contribueix decisivament millors són regla d'or, tant en els un ampli debat sobre el futur del el disseny de l'obra, modern i molt èxits com en els fracassos".

W*l

"Les quotes s'han d'augmentar per potenciar la consciència associativa"

Profund coneixedor de la Barcelona dels Barris. Va participar en la fundació de l'AV del Carnnel. Més tard va ocupar diversos càrrecs com els de president i tresorer de l'AV d'Horta. Avui és veí de la Zona Franca i tresorer de la Favb.

— No és freqüent repetir com a tresorer. Això teu és vocacional?

— No, considero que és una feina necessària, tot i que és poc gratificant.

— Avui, què implica ser tresorer?

— És imprescindible que cada entitat tingui el seu pressupost anual, per complir-lo i arribar a una comptabilitat correcta.

— Les quotes...?

•— Insuficients i testimonials.

— Per què es mantenen quotes de 50 i 100 pessetes al mes?

— S'argumenta que per a no perdre socis. Es silencia que amb aquests imports els socis desvaloritzen les seves associacions.

Cal augmentar-les per potenciar la consciència associativa.

UL«é^^|p|3

Joaap M, Huartas i M a r c Andrsu

Revistes de barri

— El treball voluntari pot comptabilitzar-se?

— És difícil comptabilitzar-lo; però és important que els veïns i les administracions coneguin i tinguin en compte que a les entitats homes i dones treballem gratuïtament, i és una aportació quantitativament i qualitativament important per les associacions.

— A les associacions es funciona amb la norma de la confiança mútua. Aquest criteri serveix per al tresorer?

— La confiança no està renyida amb el compliment estricte de les responsabilitats que té un tresorer. A més, s'ha de sotmetre al control intern i al de l'assemblea anual.

Torre Llobeta

I rl·»^^*srTni

— Transparència?

— Total. Hem de ser amb nosaltres mateixos tan exigents com ho som amb les administracions.

— Auditories?

— No són un luxe. És bo que des de fora s'analitzin els comptes i se certifiqui si es porten correctament o incorrecta. A les associacions que tinguin moviments econòmics petits, el control es pot exercir a través de dos o tres socis, no membres de la junta, escollits per l'assemblea anual.

— Les subvencions?

— Un dret, però no han de ser l'única font d'ingressos.

— Recursos propis?

— Una assignatura pendent. És difícil concretar. Actualment passaria per la gestió d'equipaments i la prestació de serveis.

— Sinera?

— Defensa els veïns de l'especulació que es fa amb la mort. Un servei que incorpora nous socis.

— L'assistència jurídica mutual?

— Aviat serà notícia. Crec que posar-la en funcionament repercutirà positivament en les associacions i en els seus socis.

— Les associacions assumiran l'ECU com a nova moneda?

— Hem sortit de situacions pitjors.

l A í l : m A IJI, I A AVtjí I, (A I lAF.A H I W HAVIl>Ai> 1 k U A H H AÍt* MIl·V't

Portada del número 10 de La Veu de Torre Llobeta, corresponent al desembre, una revista del grup de dones En Forma del centre cívic d'aquest barri. Hi ha molt d'espai dedicat a temes nadalencs (ara ja molt passats), però també un interessant repàs als 10 anys d'històría de la ràdio local RSK, una entrevista al grup musical Rondalla, i la pàgina "Coneguem el barri" que presenta el Turó de la Peira i les seves problemàtiques. A més, cal no perdre's els divertits i punyents subjectes urbans que dibuixa J. Coll a la contraportada interior.

Zona Universitària

Poblenou a Veií de Torre LCoèeta

L'Associació de Veïns de la Zona Universitària va afegir aquest desembre passat un nou títol a les publicacions de barri.

Es tracta de Zona-1, de la qual reproduïm la portada del primer número: una revista gratuïta, bilingüe, en blanc i negre i amb un tiratge de 1.000 exemplars, que substitueix l'antic butlletí de l'associació. El seu president, Antonio Lucio, declara que l'objectiu de la revista és "estrènyer els llaços de convivència, amistat i solidaritat" entre totes les persones del barri.

CourdlnMof·i Oruii d* DanM "Sn farmtr

El desembre passat va sortir el número 1 de la revista bimestral i gratuïta Poblenou, nova veu de l'Associació de Veïns (3.000 exemplars). Al setembre, per la festa major, ja s'havia editat un número 0. De disseny senzill però atractiu, la portada que reproduïm reflecteix la lluita iniciada al barri en defensa de la sanitat pública. Paral·lelament, un grup de joves van començar a autoeditar al desembre l'original publicació Les golfes de la poció àtic del Poblenou, a mig camí del fanzine i la revista minimalista juvenil de barri.

Parlant del

CARRER

G e n e r - F e b r e r d e 1997

/ de la ciutat LUCKY GURI Músic MARTA PLUJA Periodista DANI CODINA Fotògi-af

^^Participo molt del barri i m'agrada parlar amh la genf' Joaquim Lluís Guri i Soler la seva germana el va batejar amb el nom de guerra Lucky, pel qual el coneix tothom.

Va néixer a Calella Tany 50, però als set anys la seva família es va traslladar a Barcelona i aquella ciutat costanera ha passat a ser una anècdota. Actualment viu al rovell de l'ou de Sant Gervasi, a tocar de Gràcia. És un home tranquil, afable, rialler i amb un humor, una mica cínic, molt sa.

Compagina les actuacions en directe al piano-bar de La Oca amb les seves intervencions a programes de ràdio i

televisió, i encara li queda temps per passar una tarda xerrant tranquil·lament amb una copa a la mà.

Al Lucky li agrada molt la vida de barri, anar a comprar a les botigues i parlar amb la gent, "participo molt del barri. Precisament, a la festa major, que organitza l'associació de veïns, hi participo amb el meu sextet de Dixíeland".

No hi ha res que no li agradi del barri, i li encanta la seva ubicació perquè és "a prop de tot arreu". A més, té la gran sort de viure en un àtic interior amb un "silenci sepulcral".

No és gens estrany amb la gent, segons diu, li agrada que el reconeguin pel carrer i procura ser amable amb tothom.

Lucky Gnri té un ''amor urbà": la ciutat de Barcelona, i entén perfectament que la gent de fora se n'enamori. Se li il.laminen els ulls mentre explica les excel·lències de la nostra ciutat: "és una ciutat privilegiada pel clima, per ubicació i sobretot perquè té mar i muntanya". I el que li encanta és fer de "Cicerone" amb els seus amics forasters. Els acompanya a visitar la

ciutat, "a veure això o allò altre". El seu racó preferit és el Barri Gòtic, sobretot la plaça del Rei. I vol "recalcar", que s'ha fet un esforç considerable perquè la ciutat llueixi, principalment per la neteja de façanes, que diu que ha estat "una cosa brutal".

En la seva opinió, "les olimpíades han servit per dotar Barcelona d'un seguit d'aspectes dels quals estava mancada, per exemple de comunicacions, que íi van donar un aire fresc". Encara que després "el consum va baixar estrepitosament". Ell també ho va notar, com tots els que treballen en hostaleria.

Com a músic, no em podia resistir a preguntar-li pel Liceu, i tot i ser un gran amic de Josep Caminal, gerent del teatre, considera que "estava cantat que s'havia de cremar".

Però ell busca les raons en el fet que "els costos de les produccions fetes aquí eren molt grans perquè els decorats s'havien de fer 'in situ'ja que no hi havia lloc al carreró que donava a l'escenari per fer-hi passar els camions d'atrezzo. Ara sí que es podrà fer". I confia en la iniciativa privada per tirar-lo endavant, tot i que reconeix que "és molt fotut haver d'anar al cinquè pis per no poder pagar platea".

Lucky Guri no és només un músic de jazz, també canta. Arribats en aquest punt, i davant la meva cara de sorpresa em diu: "mi historia es larga, ^eh, muneca?". Riem un moment 1 continua, "jo cantava amb la Capella Clàssica de la Polifònica del Fad, més que pel fet de cantar per aprendre del seu director, l'Enric Ribó. Encara ara dirigeix una coral en la qual hi canten el seu pare i la seva germana i que ell defineix com "el cordó umbilical que l'uneix amb la música clàssica".

Un músic tan complet com Lucky Guri, jo em creia que hauria d'estar una mica molest pel fet que se'l conegui més per la tele que pel seu talent, però ell sap del cert que quan el senten tocar en directe, assegut davant del seu piano, senten que s'hi pot lluir. Encara que no té les mans típiques d'un pianista, els dits li arriben a tot arreu.

* 0 • e • •

Sal i pebre

L'acudit

Garrafa

Fitxats EI govern del PP, amb el naixement del nou any, va posar en circulació l'ordre 1/97 en la que, fent referència a la necessitat de captar dades d'interès per a la seguretat, ordenava a 25.000 agents estar atents i fitxar aquells "comportaments inusuals", o recollir informació d'aquells "veïns nous que han aixecat cert recel per a la seva actitud". L'actual cap de la policia, el Senyor Contino, va ser regidor a València l'any 1995 i en aquells temps va ordenar als seus guàrdies urbans omplir fitxes amb epígrafs referits a l'homosexualitat, la raça, la sida, etc. Ara té més agents a les seves ordres, i de mantenir aquesta ordre molts seran, o serem, els fitxats, doncs cada cop estan més a la llum del dia aquells comportaments inusuals que reflecteixen diferències i diversitat. Amb el rebombori que s'ha organitzat, el ministre ha anul.lat la circular; però a qui hauria d'haver anul.lat del seu càrrec és al Senyor Contino.

Zeta

Les- ^ ^

"

^

ix> lAS imiCES'

PPoU!

HASfEUnA

4P' (iCS?.

II