Carrer 045

mmcsp^ss-^

Publicaciรณ bimestrat

Obradors. 6-8 baixos - 08002 Barcelona

N ' J D Marรง-Abril 1 99'.

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 Baix Guinardó 436 81 80 Barceloneta 221 72 44 Baró de Viver 346 43 12 Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 Camp d'en Grassot 457 01 30 Camp Nou 339 91 23 Can Baró 284 98 09 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 Carmel 357 57 48 Casc Antic 319 75 65 Cases E. Aunós 223 23 94

Cera 241 05 92 Ciutat Meridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 Coll-Vallcarca 210 1688 Congrés 340 70 12 Coor. Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 Dreta Eixample 487 80 92 Esquerra Eixample 453 28 79 Estrelles Altes 431 31 29 Font Castellana 219 96 13 Font d'en Fargues 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 1820

Gràcia 218 46 48 Gran Via 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 Joan Maragall 347 73 10 La França 325 08 93 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Maresme 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53 Montbau 428 29 34 Navas • 340 62 49

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

de d^

distribució CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseha Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Ctie. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thiorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Roser Argemi i Andrés Naya

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Laia Altarriba, Ctiristian Andreu, Marta Bach, Carles Camarena, Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Carme Sànchiez, Carles Valls, Lorena Van den Berg Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert

Fotografia Dani Codina. Miguel López, Josep Masip, Rubén Pérez Portada Miguel López/Grup 3, Sandra i Georgina de l'escola Montseny Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista tiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els ?vm

Març-Abril de 1997

®

#

Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 431 30 16 Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 Parc de l'Escorxador 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 428 05 43 Penitents-Taxonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42 Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 Provençals Verneda 307 46 95 Racó de les Corts 440 48 50 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33

Raval 441 77 21 Roquetes 359 65 72 Ronda Sant Antoni 442 24 12 Ronda Sant Pere 317 31 39 Sagrada Família 246 53 19 Sagrera 408 13 34 Sant Andreu 345 96 98 Sant Antoni 423 93 54 Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 201 60 58 Sant Gervasi 417 21 65 Sant Gregori 200 13 04 St. Martí Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 Sarrià 204 90 58 Sudoest del Besòs 278 18 62

Taulat 307 08 11 Torre Baró 276 16 82 Torre Llobeta 429 07 06 Tres Torres 205 77 89 Triangle de Sants 431 75 45 Trinitat Nova 353 88 44 Trinitat Vella 346 10 38 T u r ó de la Peira 358 06 95 UBO-M, Batoà-Sla Maígaíida-Peneiíides 317 16 11 Vallbona

354 89 82 Verdum 276 02 30 Verneda Alta 314 58 13 Via Trajana 381 16 25 Xile 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 Zona Universitària 203 82 88 Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Una proposta inadmissible Després de quatre mesos de fer promeses, el passat mes de març el conseller de Política Territorial de la Generalitat va presentar l'avantprojecte de llei, que havia de suposar u n pas endavant per resoldre el conflicte del rebut de l'aigua. S'havia compromès a presentar-lo al P a r l a m e n t pel desembre del 1994, dos anys i mig de retard ...

Després d'analitzar-ne el text, el secretariat del moviment veïnal que coordina la lluita de l'aigua, ha dit que aquest text: - no simplifica el marc legal del cicle de l'aigua sinó que el fa més complex; per tant, augmenta la indefensió dels ciutadans usuaris de cara a les administracions i companyia d'aigües implicades en el servei d'aquest bé de primera necessitat; - no crea l'Autoritat Única de l'aigua, on haurien d'estar presents totes les administracions implicades per posar-se d'acord més fàcilment per donar u n millor servei als ciutadans; - no elimina ni unifica els impostos actuals per a inversions, i a més amaga el cànon hidràulic en el cost de l'aigua, cobrant l'IVA d'aquest cànon, que abans no es pagava en figurar com a tribut.

- no aclareix quin serà el preu final del metre cúbic d'aigua; - no reconeix a l'usuari, és a dir al ciutadà, cap possibilitat de participar en els organismes que decideixen la política de l'aigua.

En fi, u n text, espès i confús, que no recull cap de les demandes del moviment ciutadà respecte als impostos abusius que tots patim en el rebut de l'aigua.

Creiem doncs que el text que ha presentat el senyor Mas desautoritza i desligitima la conselleria que l'ha elaborat, la seva. Però també sabem que el moviment ciutadà respondrà a aquest nou abús amb mobilitzacions, d e m a n a n t a les forces socials i als partits polítics que rebutgin aquesta proposta, que es mereix u n a esmena a la totalitat per p a r t de la ciutadania i dels seus representants al Parlament.

FERRERES

CARTES DELS LECTORS

Golpeando conciencias con imàgenes macabres S i e m p r e que abro mis ojos al mundo a través de la televisión, en el único m o m e n t o de d e s c a n s o del d i a o en los f i n e s de s e m a n a , cuando jpor fin! podemos rejunirnos t o d a la família para comer, los medios de c o m u n i c a c i ó n nos o b l i g a n a tragar no solo noticias, sinó la r e a l l d a d m à s c r u d a de las m i s m a s . Incluso parece que hayan entrado en c o m p e t è n c i a por ver quién c o n s i g u e ofrec e r n o s la i m a g e n m à s d u r a . ,i,Con què finalidad? í E s tan difícil darse c u e n t a que, así, en vez de e s t i m u l a r n o s lo ú n i c o q u e c o n s i g u e n es que nos s e a màs difícil la e x i s t è n c i a ?

Este p e n s a m i e n t o , s e n t i d o y callado en t a n t o s m o m e n t o s , me fue dolorosamente d e v u e l t o por mi hijo c u a n d o t e n i a 8 aüos y me acompaRaba v i e n d o un t e l e d i a r i o de estas

c a r a c t e r í s t i c a s : "si la vida es a s í , no hay q u e t e n e r m i e d o a la muerte" (contenido expresado con otras palabras).

C o m o madre y psicòloga les p r e g u n t o : (i,no piensan nunca en c ó m o estan incidiendo en la infància?

C o m o t r a b a j a d o r a en s a i u d m e n t a l les p r e g u n t o : í H a n p e n s a d o en t o d a s a q u e l l a s personas psíquicamente enf e r m a s , c ó m o p u e d e incidiries en un mayor repliegue, c u a n d o los d e m à s e s t a m o s p e l e a n d o por c o n s e g u i r de n u e v o su a p e r t u r a a la vida y al m u n d o ?

Q u i s i e r a saber si d e s d e los c o l e g i o s p r o f e s i o n a l e s de p s i c ó l o g o s , de p e r i o d i s t a s ; d e s d e los u s u a r i o s , ha habido algun movimiento que diga üBASTAü.

Hacen una gran labor a c e r c à n d o n o s a las distintas realidades; però responsabilícense no p o t e n c i a n d o actitudes sadomasoquistas y o f r é z c a n o s t a m b i é n aquellas n o t i c i a s q u e nos a y u d e n a tener màs e s t i m a al g e n e r o humano. i S o n q u i z à màs difíciles de encontrar?...

Mercedes Hidalgo Rebollo

El proper Carrer el podreu recollir als p u n t s de distribució a principis de juny

11 DE M A I G A LES 12 M A N I F E S T A C I Ó DE LA LLUITA DE L'AIGUA

CARRER

Març-Abril de 1997

CRÒNICA

Creix el rebuig a la incineradora CARME S . PALMA

Entitats ecologistes, veïnals i de consumidors es van mobilitzar per aconseguir modificar el projecte de Llei d'envasos. Finalment la llei va ser aprovada pel Congrés. Les protestes i el rebuig continuaran, ja que la llei fomenta la incineració del residus

Més de 50 entitats formen, des de fa uns dos anys, la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus de Catalunya. La Plataforma lluita per la reducció de residus, i ara, concretament, per manifestar el seu rebuig a la llei de Residus que recentment ha aprovat el Parlament espanyol. Els membres de la Plataforma reclamen que siguin els productors d'envasos d'usar i llençar els que se'n facin càrrec de les despesses que comporta reduir i tractar els residus que generen, en lloc d'haver de mantenir els abocadors i les incineradores amb diners públics.

La llei d'Envasos promou i amplia la incineració, en opinió de la Plataforma. Segons aquesta llei, es podran incinerar fins a un 75% dels envasos, cosa que es contradiu amb la directriu europea, on es destaca que el 65% d'envasos hauria de valoritzar-se sense recórrer a la incineració.

Una altra crítica és la no limitació de la producció i el consum del PVC, una lluita que ha estat constant des de la majoria de moviments ecologistes. Aquest material -utilitzat, per exemple, a les ampolles d'aigua mineral- és un important productor de dioxines quan es crema. A la llei no es contemplen tampoc mesures per a la reducció de residus i la reutilització d'envasos, opcions que la Plataforma considera prioritàries.

•

Manca de consulta

Les entitats reunides critiquen la manca de consulta i participació dels grups ecologistes i col.lectius socials en el control del sistema de reciclatge. En canvi, es deixa en mans dels productors d'envasos d'un sol ús l'organització d'aquest sistema i la destinació dels materials, que serà, majoritàriament, la incineradora.

La finalitat de totes les accions de protesta i les mobilitzacions que porta a terme la Plataforma és aconseguir que la Llei d'envasos inclogui uns punts concrets que perme-

per l'envàs, que es retorna quan aquest es porta buit al punt de venda. De l'altra, l'anomenat Sistema Integral de Gestió, que és el que es preveu dur a terme.

•

• JOSEP MASIP

•

Veïns i ecologistes es manifesten contra la incineradora a la plaça Sant Jaume

tran assolir els objectius de reducció de residus i responsabilització dels productors, objectius proclamats en els preàmbuls de la proposta de llei: no a la incineració i moratòria a la construcció prevista d'una incineradora a la Zona Franca; fixar objectius de reducció i de reutilització d'envasos i embolcalls; prohibició del PVC; dret a optar per una compra més ecològica sense

generar residus; els productors han de pagar els costos i les mesures de reducció d'envasos; participació dels ecologistes en el control de l'aplicació de la llei. Tots aquests objectius "es poden aconseguir perfectament", segons Josep Lluís Monner, membre del Centre d'Ecologia de Projectes Alternatius (CEPA).

Si es llegeix més atentament els

articles concrets de la proposta de llei que en aquests moments estudia el Congrés per a la seva aprovació definitiva, s'observa que no existeixen uns punts clars i específics per a assolir els objectius proclamats. A la proposta es preveuen dos sistemes: d'una banda, establir un sistema obligatori de dipòsit, amb devolució i retorn, on el consumidor paga una quantitat

"Ecoembalajes Espana"

El Sistema Integral compta amb la participació dels productors de residus per a organitzar la seva gestió . Amb aquesta finalitat s'ha creat una societat, Ecoembalajes Espaíía -fins fa poc, Asodeco-, que compta amb importants i conegudes empreses d'àmbit nacional i s'autoqualifica com "sense ànim de lucre". A la societat hi participen, segons s'afirma a la revista de la pròpia empresa, "els quatre grans grups de sectors industrials i comercials que formen part de la cadena de l'envàs i l'embalatge, des de la seva fabricació fins el seu reciclatge".

Curiosament, com destaca Monner, "només la composició ja mostra que els que tenen el pes a Ecoembalajes són els que ocasionen el problema": un 55% són envasadors; un 20%, fabricants d'envasos i materials; un altre 20%, distribuïdors; i finalment, amb només un 5% de participació, trobem els recicladors "i altres". D'aquesta manera, afirma el membre del CEPA, "els productors substitueixen l'administració, i la protecció del medi ambient i de les persones queda supeditada als interessos econòmics i empresarials".

Ciutadans desinformats

Segons la Pilar Magdalena, vocal de la FAVB en la Plataforma Cívica, hi ha una "desinformació" entre els ciutadans, provocada principalment pels interessos que es mouen darrera dels plans de l'Administració. Les grans empreses que gestionen el tractament de residus formen un important grup de pressió; un lobby al que "no interessa que els envasos es redueixin ni tampoc que es retornin. 1 si, en canvi, que es facin grans inversions com ara la incineradora".

La Zona Franca no la vol

Un projecte alternatiu

• Des de que van conèixer les intencions de l'administració de construir al seu barri una incineradora amb capacitat per admetre 350.000 tones de deixalles anyals, els veïns de la Zona Franca i d'altres entitats lluiten per evitarho. Les últimes notícies són, però, que aquesta incineradora podria no arribar a construir-se. En unes declaracions realitzades a mitjans de març, Manuel Hernàndez, president de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient va afirmar que la incineradora seria innecessària si es troba un abocador capaç d'admetre les 350.000 tones de deixalles l'any. Ha estat en la fase d'al.legacions al PMGRM quan la presidència de l'EMA ha proposat la construcció d'un abocador alternatiu al del Garraf, el qual deixarà de rebre matèria orgànica l'any 2000.

Ara per ara, el PMGRM destina el 6 1 % de les inversions a la construcció de la nova planta incineradora a la Zona Franca, a l'abocador que es necessitarà per portarhi les cendres i escòries que aquesta produeixi, i als filtres per disminuir les emissions tòxiques de les incineradores actuals, les quals, pel moment, no és previst que desapareguin. La Plataforma Cívica critica la manca d'un debat transparent entre l'administració i les entitats ciutadanes per que aquestes decideixin si accepten que els seus impostos serveixin per a fomentar noves incineradores i abocadors, com preveu el PMGRM.

• La Plataforma Cívica ha realitzat també un projecte que serveixi com a alternativa al Programa Metropolità de Residus Municipals (PMGRM) de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aprovat inicialment per l'Entitat del Medi Ambient (EMA). En el document definitiu es prioritza, segons la Plataforma, la incineració de residus municipals i es preveu la construcció a la Zona Franca d'una gran incineradora de 350.000 tm, que s'estima tindrà uns costos d'entre 20.000 i 30.000 milions de pessetes. Tot i la declarada intenció en el PMGRM de prioritzar la prevenció i la gestió sostenible, no es presenta cap pla de tancament de les principals instal·lacions existents -incineradores i abocadors- , malgrat que també es preveu gastar 44.000 milions de pessetes des d'ara fins el 2006.

En l'estudi alternatiu s'afirma que l'energia que es produeix mitjançant la incineració és, en realitat, poca i que el reciclatge estalvia més energia que la que es produeix. Les primeres conclusions permeten afirmar al CEPA -que ha realitzat l'estudi- que en menys de 10 anys es poden assolir uns índexs de reciclatge de residus al voltant del 80% , bastant més del que preveu el PMGRM. El pla alternatiu de la Plataforma destaca la importància de la participació ciutadana en la reducció de residus innecessaris, canviant els hàbits de consum i promovent campanyes d'educació ambiental en tots els àmbits.

MARISCAL

•

El dibuixant Mariscal ha il·lustrat la campanya

CRÒNICA

CARRER

Març-Abril d e 1997

La Barcelona de Pepe Carvalho Pepe Carvalho, el famoso personaje de Vàzquez Montalbàn, cumple 25 ahos de actividad literària por las calles de Barcelona.

Trazamos aquí sus principales itinerarios QuiM ARANDA

Pepe Carvalho tiene como única pàtria su ciudad, articulada en torno a dos elementos f undamentales: su infància y las calles del barrio en el que creció, el Chino. Un barrio dos veces marginal por causas econónnicas y políticas en la Barcelona de la posguerra que le toco vivlr. La memòria de Carvalho - u n a poderosa y opresiva memòria- es el hilo conductor que define y da sentido a esa patriaterritorio "donde ocurrieron cosas que lo hlcieron único", y que lo ungen con un caràcter mítico, según una apropiación mas o menos afortunada de la fór" " ^ ^ mula de Pavese.

Para utilizar también palabras del escritor barcelonès que apuntan en el mismo sentido, "la pàtria de cada uno es la infància en el sentido moral y cultural. En el sentido físico, las cuatro esquinas — en que se ha meado". Pepe Carvalho, criatura montalbaniana por los cuatro costados, no podia abstraerse a tanta verdad.

Barcelona, objeto de anàlisis y evocación continua a lo largo de casi toda la Seria Carvalho -desde Tatuaje (1974) hasta El premio (1995)- cobra por primera vez una importància capital en Los mares del Sur (premio Planeta, 1979), novela metàfora donde las haya que resume y condensa muchas de las obsesiones del autor.

El titulo de la cuarta aventura de la sèrie Carvalho hace referència al poema de igual titulo del libro Trabajar cansa, el primero que publico Pavese. Es significativo para el sentido ultimo del texto el comentario sobre el poema del escritor italiano que puede leerse en boca de Sergio Beser-profesor de literatura en la ficción carvalhiana y en la màs tangible de las realidades-, quien ayuda al detective a la resolucíón de los entresijos cultistas que se esconden tras el enigma de la muerte de Carlos Stuart Pedrell: "El segundo fragmento también està chupado. Pertenece a Los mares del Sur, el primer poema publicado por Pavese, un poeta italiano muy influido por la literatura americana. Nunca estuvo en los mares del Sur y seguro que ese poema lo escribió bajo la influencia de las lecturas de Melville. <i,Has leído a Melville? No pongas esa cara de incendiario. Leer es un vicio solitario e inocente. Pavese, en el poema, habla de la fascinación

que ejerce sobre un adolescente el recuerdo de un pariente marino que ha recorrido medio mundo.

Cuando el pariente vuelve, el muchacho le interroga sobre sus viajes por los mares del Sur y él contesta desencantadamente.

Para el muchacho, los mares del Sur son el paraíso; para el marino, un paisaje marcado por el trabajo rutinario. Estos poetas son la leche.

Son como las mujeres: te hacen trempar y luego te dejan In albis.

Son unos escalfabraguetes."

Montalbàn aúna en Los mares del Sur dos materias bàsicas de su obra: la huida imposible, la existència/ inexistència del Sur como paraíso, y Barcelona, esa Ciudad que forma parte inseparable de su obra (y que próximamente serà glosada en el poema Ciudad).

Barcelona es en Los mares del Sur el plano de una ciudad - m í t i c a - que el autor dobla física y literalmente para buscar los antípodas. Una Barcelona diferente a la que estaba habituado la víctima de la novela, Carlos Stuart Pedrell, cuya desaparición y posterior asesinato es la excusa con la que Carvalho comienza con obsesiva fijación notarial el recorrido por la historia màs reciente de la ciudad. Hasta ese momento, el detective simplemente ha dejado entrever esa historia anterior de la ciudad vinculada con su pasado - c o n el país de su infància- en forma de migajas de pan arrojadas en el camino para identificar una època y un lugar en el que reconocerse, al que volver.

A grandes rasgos, y sin tomar en consideración la novela fundacional, Yo mate a Kennedy, en los dos siguientes libros de Carvalho, Tatuaje y La soledad del manager, Barcelona es ese espacio territorio de la infància y de los movimientos presentes del detective.

A partir de Los mares del Sur, sin embargo, la ciudad màs que nunca es ya un organisme vivo y cambiante que evoluciona junto con el detective y las gentes que la pueblan, algunas de las cuales, el limpiabotas Bromuro, acabaran por desaparecer ante la irremediable desaparición de los pliegues urbanos donde se refugiaban (el delantero centro fue asesinado al atardecer). Sin duda, la paràlisis a que ha sometido el franquisme a toda la ciudad, a todo el país, influyen en el a c e r c a m i e n t o necesariamente nostàlgico hacia

"Las aventuras de Carvalho son el acta notarial de la evoluciòn, desarrollo y desaparición de la Barcelona de su infància''

MjyyUEtVAZQUEZ MONTALBÀN

iMontalbén Asesinato en el Comitè Central tiiiiliii«t»l.p Clim

i«;^3tl.^EíJfloOÉWL=ll£í^'ff(8^8^^E

Plaça del Padró: ''Quién te ha visto y quiéti te ve. barrio del Padró, repoblado de inmigración cosmopolita, guineanos, chilenos, uruguayos, muchachos y muchacha.s en flor y mai'ihuana ensavando relaciones posmatrimoniak;s, prematrimoniales, antimatrimoniales. librei'ías calturales donde e! nazi de Herraann Hesse coexistia con ei mamiaJ escrito por eualqiiier vogui de Fi-eguenal de la Sierra, barrio desnudo desde que habían desaparecido las estraperlista.s callejeras y Pepe la Rifadora, sin otras supervivencias heroicas que la fuente d(!

El Padró, la capilla romànica a medio desvubrir entre un colegio de barrio y una sastreria, con el àbside en otro tiempo repartido entre un estanco y im Herrero y la no menos suj)erviviente casa de condones La Fajarita, declarada de interès nacional o monumento histórico a poco que Jordi Pujol, presidente de la Generalitat de Catalunya, atcndiese la demanda en este sentido que Carvalho pensaba cnviarle un dia de estos.''

La Rambla: "Busco nuevaraente las Ramblas por la calle del Carmen. El desfiladero gris desemboca en el esplendor de la iglesia de Belen y en la reírescante estampa de los puestos de las flores del paseo central. Metió 1 coche en el río circulatorio hacia el pueilo (...) Era como un universo completo que empezaba c;n el puerto y desembocaba en la enorme mediovridad de la plaza Catalunya. Las Rambla.s habían conservado el sabio capiicho de las aguas descendentes que le habían dado origen, Tenían voluntad de aguas con de.stino, como las gentes que las recorrían a todas las horas del dia, despidiéndose con morosidad de los plàtanos, de los kioakos policromicos, del caprichoso comrcio de loros y macaos. del mercenario jardín de los puestos de flores, de la arqueologia de los ediíï.cios que marcaban tres siglos de historia. Carvalho amaba aquel paseo como amaba su vida, porque le parecía insustituible."

El Putxet: "Stuart Fedrellhabia vivido en una casa del Putxet. una de la colinas que en otro tiempo dominaban Barcelona, como las colinas romanas dominan Roma, y aparecían cubiertas por un tapiz de viviendas vecinales para burguesia media, màs algun àtico dúplex para alta burguesia, en ocasiones vinculada con los antiguos moradores de las torres del Putxet. El dúplex pai'a el nen o para la }iena había constituido un buen y generalizado regalo al alcance de los propietarios de las torres supervivientes, tan buen y general i zado como el instituido en las zonas limítrofes de Pedralbes Sarrià, ültimas estribaciones donde la altísima burguesia i-esistía en sus viejas torres dignas y procuraba que sus polluelos se quedaran a vivir en las inraediaciones. La casa de Stuart Pedrell había sido la herència de una tia abuela sin hijos que le dejó aquella casa fni de siglo, obra de un arquitecto influido por la arquitectura fèrrica inglesa. Las verjas ya eran una declaracion de principios y una cresta de hierros historiados, a manera de crin de dragón vidriado, recorria la espina doejado ceràmico."

ese territorio de tejados del Chino y calles estrechas que puede observarse en las primeras aventuras de Carvalho. La llegada de los ayuntamientos democràticos (1979) impulsarà la regeneración de las ciudades, que inician entonces el gran salto que, en Barcelona, describe Carvalho. * Aventura y acta notarial Así, si en su conjunto los diecinueve libros de la sèrie pueden leerse como una irònica, aguda y parcial crònica de la historia ideològica y vital de Occidente del ultimo tercio del siglo XX, las aventuras de Carvalho funcionan también como el acta notarial de la evoluciòn, desarrollo y desaparición de la Barcelona de su infància, de la Barcelona de su memòria. La renovación, fundamentalmente la renovación emprendida a goipe de piqueta olímpica, actua como agente exterminador de la ciudad que ama y aprecia Carvalho, que es también, màs que nunca, la que ama, aprecia y conoce Manuel Vàzquez Montalbàn. Tantas y tantas similitudes que se han querido buscar entre el detective y su creador - y que èste ha rechazado no sin razón y siempre con gran ironia-, y quizà la única que los vincula sin posibilidad de romperse es esa Barcelona, ahora quebrada, abierta al mar, sin duda màs salubre, però en la que Carvalho no acaba de encontrar su sitio. No es casual que la última aventura del detective (El premio) y la pròxima (Carvalho en Buenos Aires, titulo provisional) sucedan lejos de la ciudad. *

Una Ciudad es una pàtria

Como le debe suceder a Manuel Vàzquez Montalbàn, para Pepe Carvalho la ciudad de Barcelona tiene rincones insustituibles, escenarios inigualables que no ha encontrado nunca en ningún otro lugar a pesar de sus muchas correrías por todo el mundo. La confesión de que una ciudad es una pàtria insustituible se la hace Carvalho a un viejo amigo del barrio, Pedró Porta, durante la investigación sobre la muerte de un personaje rescatado de su niriez, el aspirante a campeón del peso mosca Young Serra: "No quiero consolarte. No entra en mis planes consolar a nadie. Però cuando he ido por esos mundos nunca he visto tantas cosas como cuando subía a los terrados de estàs casas y tenia a mi disposición la vida privada de todos nosotros. El horizonte màs lejano era Montjuïc 0 el mar o el Tibidabo. i,Qué màs quieres?" (Desde los tejados, en Historias de padres e hijos).

En Tatuaje, la primera novela de la sèrie en la que Carvalho aparece ya instaiado en su despacho de detective, Barcelona es una sèrie de pinceladas, siempre acertadas, oportunas, aquí y allà, de movimiento impresionista. El mundo carvalhiano, sin embargo, comienza a estar definido con gran

1,(1

Març-Abril d e 1997

exactitud: La Rambla, porejemplo, alcantarillado no quedo totalmente "un universo completo que instalado hasta cinco afios después comienza en el puerto y acaba en del funcionamiento del barrio. Falla inmensa mediocrldad de la plaza ta total de servicios asistenciales.

Catalunya"; el mercado de la Reivindicación de un ambulatorio Boquería; el Chino, "un barrio que del seguro de enfermedad. De diez no ha crecido en el ultimo medio a doce mil habitantes." En unas siglo". Poco a poco Montalbàn sigue pocas líneas, Montalbàn resume los pasos del detective, del que se buena parte de la historia urbaníssirve para mostrar su Ciudad. tica del periodo 1950-1975.

También en Tatuaje Carvalho ya En un esfuerzo consciente por ha tornado conciencia de la elevar la musculatura de la realidad existència de varias Barcelonas a musculatura de ficción pròpia de (titulo de un ensayo sobre la Ciudad gimnasio de aspirantes a camde Vàzquez Montalbàn), y el peones olímpicos de halterofília o recorrido hasta la tienda de Teresa culturismo, San Magín es el cruce Marsé, en la calle Ganduxer, en la de dos barrios -Bellvitge y La P a u zona alta de la Ciudad, es una de con algun elemento también de un las pruebas fehacientes. tercer suburbio de Barcelona, CiuTres aíïos después (La soledad tat Badia. Mientras que en la ficha del manager, 1977), la andanzas de San Magín citada con anteriodel detective permiten ahondar en ridad el barrio aparece situado en la visión sobre Barcelona que tiene el termino municipal de l'Hospitalet, su creador. Su barrio y la Rambla en un apunte posterior se informa continúan siendo el objetivo de sus de que "la ciudad de San Magín fue preferencias. "Però Carvalho co- inaugurada por Su Excelencia el noce estos camines y estàs gentes. jefe del Estado el 24 de junio de No los cambiari'a como paisaje 1996", exactamente el mismo dia necesario para sentirse vivo, en que Franco se acercó a Barceaunque de noche prefiera huir de la lona para inaugurar el grupo resiCiudad vencida, en busca de las dencial de viviendas de la Pau afueras empinadas desde donde entonces La Paz-, situada en el es posible contemplar la ciudad extremo opuesto de la ciudad. Tampoco no olcomo a una •""••^^ vidan Montalextrana. Ynohay precioparaloque bàn ni Carvalaparece en cualho a los habiquier bocacalle tantes de este del distrito quinto barrio satélite abierta a las de Barcelona: Ramblas: la brusobreros de la ca desembocaSeat (Ana Bridura en un río por ongos),sunudonde circula la merosa y ruibiologia y la hisnosa família toria de una Ciu(emigrantes dad, del mundo de Granada entero." El parra— — empobrecidos), fo resume la esel viejo policia quizofrènia que padece Carvalho; republicano (Evaristo Cifuentes), apego a la ciudad de su infància tipos humanos que f uncionan como però al mismo tiempo necesidad a r q u e t i p o s , como cliché de huir de la "ciudad vencida", representativo, por su caràcter de expresión que Montalbàn emplea catalogo a p r e s u r a d o de la con frecuencia en varies de sus inmigración que recibió Barcelona poemas, en especial en Praga. en los arios 60, mezclada con los En Los mares del Sur, la visión vencidos de la guerra civil. de Barcelona se amplia mucho mas Ei resultado de la comparación allíà de los limites de su infància, y oposición entre los nuevos barrios del barrio C h i n o , y llega al de la especulación barcelonesa y extrarradio de la ciudad. Carvalho los viejos de la infància de Carvalho se convierte definitivamente en cro- es claramente favorable para el nista urbano, con una voluntad segundo, quizà porque Carvalho decidida de testigo privilegiado de no puede escapar a la nostàlgia de la evolución de su ciudad que ya no su nitïez, no porque las condiciole abandonarà en toda la sèrie. nes en que viviera fueran mejores Desde ese momento el detective que las que padecen los habitantes evoca Barcelona, una ciudad que de San Magín. También porque se acepta porque abriga "como las Carvalho se niega conscientepatrias o los recuerdos" (Asesinato mente a asumir muchos de los en el Comitè Central). presupuestos que impone la El narrador tiene segundas modernidad de final de milenio, intenciones, siempre desleales: ahora todavía mas rígida y mas descripción històrica, denuncia moderna que en 1979, aiío en que social. "A Stuart Pedrell se atribuían transcurre la acción de Los mares un buen punado de del Sur, però ya entonces era especuiaciones, però sobre todo la suficientemente moderna como de San Magín, barrio de. 'A fines de para que el detective se diese los ahos cincuenta, y dentro de la cuenta de por dónde iban a ir los política de expansión especulativa tiros, todos los tiros. del alcalde Porcioles, la sociedad Entre 1979 y 1988, el anàlisis Construcciones Iberisa (ver Munt, que Carvalho hace de su ciudad, marqués de, Planas Ruberola, de su barrio, es concreto, puntual.

Stuart Pedrell) compraa bajo precio Un simple ejemplo basta para redescampados, salares donde se sumir buena parte de lo que ubicaba alguna indústria venida a acontece en la Barcelona de nrienos y huertos familiares del Carvalho en ese periodo, el que llamado camp de Sant Magí, zona transcurre entre la acción de Los dependiente del municipio de mares del Sur-novela clava para Hospitalet (...)' San Magín fue entender la ciudad como un mayoritariamente poblado por el escenario carvalhiano preferenteproletariado i n m i g r a n t e .

El y El delantero centro fue asesinado

"El viaje literario y real ofrece una riqueza de matices y una calidad de contrastes imposibles de establecer sin conocer Barcelona"

V e/i

Ui-i

CARRER

CRÒNICA

Poble Sec: "En hi callo donde està la iglewia de Santa Madrona, en Puehki Seco. ].mprenl,a Gratacòs. No se preocupo.

No tiene pérdida. Hacía diez afíos que Carvalho no subía las rampass de!

Pueblo Seco a pesar de la inmediatez del bsarrio. Cada paisaje urbano a su tiempo, y Puel)lo Seco estaba ligado en su recuerdo a recoi'ridos de domingo, en busca de la zona verde de Montjuïc donde comerse la tortiJIa de patatas familiar. Y antes de emprender el acceso, la obligada parada ante las cuadras de la calle de Radas y por entre los li.stones de madera excitar a las vacas calmas para que mugieran. Ahora Pueblo Seco se había conveiüdo como el resto de la ciudad en un pàrking, en un pàrking empinado. Eso era todo, Aunque el vecindario conservarà un cierto estilo y biologias anteriores a la llegada de la Coca-Cola a Espatia, a la estela de los priïneros marines de la VI Flota."

al atardecer, narración que se desarrolla bajo la amenazadora excavadora olímpica: "-Esto ha cambiado mucho.

Mucho. Es un barrio para gente de paso y para gente que solo saldrà de él con los pies palante.

Caminan Porta y Carvalho por los jardines del viejo hospital de la Santa Cruz, romanticismo gótico y viejos nihos en los bancos, bandas de jóvenes sentados en los escalones, sobrevive una cierta vocación de recoleto y claridades solares para convalecientes.

Latinoamericanos, moros, senegalesos 0 guineanos... Éste es el nuevo publico. T a m b i é n hay jóvenes parejas del país que encuentran viejos pisos baratos o mas baratos que los pisos de por allà arriba. Y lo demàs, viejos.

Nuestros padres en un barrio del que hubieran querido marcharse cuando eran jóvenes y del que les da miedo marcharse ahora, como si les fuera en ello la vida. Fljate tú qué c o s a s . Las cafierías no funcionan, se caen de viejos y han de subir los escalones a cuatro patas y no quieren marcharse porque esto al menos lo conocen y en otra casa se sentirían desorientados." (Desde los tejados, en Historias de padres e l·iijos) El tema barcelonèsóe Carvalho se cierra - o vuelve a abrirse- con El delantero centro fue asesinado al atardecer. Tiene, ademàs, un epílogo poético, romàntico - o un prologo, segúncómoquieraleerseen Ellaberintogriego, novela donde la amenaza olímpica ya no es tal sinó que se ha convertido en una

realidad apremiante, destructora, homogeneizadora, regeneradora.

Los pensamientos de Carvalho en octubre de 1988 -època en que se desarrolla la acción de El delantero centro fue asesinado al atardecer no dejan lugar a dudas en este sentido; la historia se repite, cambian de nombre verdugos y víctimas, però unos y otros siempre desempefian el mismo papel prefijado; "Però mientras volvía a aceptar la segunda muerte de Bleda, constataba que en el decorado de su imaginación habían reaparecido situaciones y rostros de aquelles ahos: el caso del empresario désclasado, los constructores de la ciudad para inmigrados, aquella sensación de que toda había cambiado para que muy poco cambiara. El propio Stuart Pedrell, el rico con mala conciencia que en mil novecientos setenta y ocho había intentado viajar a la otra cara de la ciudad, a unos sarcàsticos mares del sur, con diez arios de perspectiva parecía un adolescente inmaduro e imbècil. La raza de los ricos con mala conciencia se había extinguido, acorralada quizà por la de los que tienen mala conciencia por no ser ricos," (Eldelantero centro fue asesinado al atardecer) El viaje literario y real de Carvalho por su ciudad ofrece una riqueza de matices y una calidad de contrastes imposibles de establecer sin un profundo conocimiento histórico de Barcelona però también si una visión estètica y ètica de la ciudad, patrimonio común de sus habitantes y patrimonio exclusivo de la memòria del autor, que filtra y devuelve tamizada una imagen colectiva a menudo deformada o alterada por gabinetes de propaganda municipal, que se empehan en presentar uniforme y feliz. *

Un pesimista histórico

Carvalho, independiente y anàrquico en su quehacer investigador y vital, todavía puede reflejar qué piensa y qué ve. La batalla està perdida, sin embargo, Como corresponde a cualquier buen pesimista histórico, sabé que la historia lo acabarà engullendo mientras la sombra del reconstruido Liceu, de las nuevas universidades y de los nuevos museos cambian el color de su barrio y esbozan colores nuevos, mas metàlicos, químicamente puros, destinades a impregnar las renovadas postales de la ciudad marca Escudo de Oro, postales de toda la vida ahora retocadas por ordenador. De todas formas, la mierda, como la energia 0 la misèria, no se destruye, solo se t r a n s f o r m a o cambia - l a cambian- de lugar, empujada a una tierra de nadie oportunamente situada entre dos, tres o cinco ciudades que sepan ignoraria y darie la espalda sin mayor remordimiento. Las ciudades siempre fendran alfombras por donde unos pasan mientras otros echan la basura debajo, Carvalho tiene una querencia irracional por las alfombras y los pliegues urbanos de su infància aunque nunca le gusto la mierda.

Prologo de Quim Aranda a la reedición de "Los mares del Sur" que publicarà Planeta en mayo.

CARRER

CRÒNICA

Març-Abril de 1997

Els okupes obren espais de llibertat MARC ANDREU

La biblioteca provincial que ha d'instal.lar-se a l'antic mercat del Born haurà d'incloure entre els seus llibres el conte "Un món de colors" editat per l'Assemblea d'Okupes de Barcelona. Els seus autors i autores, que el 6 d'abril van realitzar noves okupacions a locals abandonats de la ciutat, s'ho han ben guanyat després de l'èxit del concert que van organitzar el dissabte 15 de març en solidaritat amb la seva causa i per recollir fons per afrontar tots els processos judiciaisque tenen pendents.

L'emoció de Lluís Llach cantant "La gallineta", la contundència de les guitarres de Barricada o la multitud ballant l'ska i el reagge de Doctor Calipso i N/laroon Town ressonaran entre les estructures metàI.liqües del Born durant molt de temps. Aquest mogut record potser destorbarà la quietud de la futura biblioteca, però durant un diavaaconseguir convertir l'antic mercat central, llargament reivindicat com a equipament pel barri, en un gran espai de

llibertat.

Més de 12.000 persones de totes les edats i condicions van desbordar la previsió dels organitzadors, que només havien imprès 8.000 entrades. No obstant, els segells de l'Ateneu Llibertari de Gràcia o del Consolat del Govern en Rebel·lia de Chiapas, estampats a les mans dels assistents que volien entrar i sortir del recinte lliurement, i l'obertura posterior de totes les portes van fer molt fluid el transcurs del concert. L'Assemblea d'Okupes va valorar l'acte molt positivament, "no tan sols per la quantitat de gent que hi va anar, sinó per l'ambient festiu i sense incidents que es va respirar". Hi va ajudar que la policia no fes acte de presència, "que hagués estat una provocació", segons els okupes.

També és positiu que l'Ajuntament, a través de la mediació de la Favb, cedís gratuïtament el Born pel concert, JOSEP MASIP encara que el fet que el districte no donés llum a dins del mercat i que muntés un gabinet de crisi en previsió de possibles incidents demostra

la contradicció amb què el consistori afronta l'expansió del moviment okupa. El regidor d'Iniciativa-Els Verds, Pep Puig, un dels anònims assistents al concert, va comentar que Barcelona "ha d'aprendre de les ciutats d'Europa que han legislat contraels pisos buits i han cedit locals als okupes".

No obstant, l'Assemblea d'Okupes no es plantejarà negoRUBEN PÉREZ ciar amb l'admi- • 12000 persones van assistir al concert okupa del Born el passat 15 de març nistració municipal fins que no hi hagi propostes te dels okupes se succeeixen. El 26 diferents localitats catalanes, els serioses sobre la taula. Tot i que de febrer van aconseguir hissar la okupes de Barcelona van introduirl'Ajuntament, en un informe recent, seva bandera negra al pal més alt de se a un immoble buit d'Hostafrancs ha manifestat que vol establir un l'edifici de l'Ajuntament a la plaça (carrer Leiva), a dues antigues fàdiàleg perquè la ciutat "assumeixi el Sant Jaume, i el 8 de març alguns briques de Gràcia (carrer Escorial) moviment okupa", aquests es mos- joves van intentar penjar-se de la i de Sant Andreu (carrer Gran), i a tren recelosos perquè no volen que façana de la catedral. Dos dies des- una nau industrial de la Verneda els passi el mateix que als seus prés uns altres okupes disfressats (carrer Guipúscoa). La policia va companys de Berlín, a qui el munici- van interrompre una missa a l'esglé- desallotjar les okupacions de la pi "va aconseguir dividir". sia de Sant Josep de la Muntanya, a Verneda i Gràcia, mentre que els [VIentrestant, en plena campanya Gràcia, perquè responsabilitzaven okupes van abandonar voluntàriade la Favb i altres entitats per a la un ordre religiós d'un desallotjament. ment la d'Hostafrancs quan els despenalització de l'ocupació pacífi- L'última actuació va ser el 6 d'abril veïns els van advertir que lacasa no ca de cases buides, els cops d'efec- quan, en coordinació amb accions a estava abandonada com ells creien.

Un món de colors

O

i havia una vegada un món de colors, més colors dels que mai no us podríeu imaginar: verds, roses, violetes, grocs, blaus, ... i tots ells barrejats cinquanta i cent cops. La gent que allí habitava tenia el costum de reunir-se en un lloc molt i molt gran -perquè hi cabés tothomper parlar de tot, tot, tot. Així parlaven de coses importants, i de coses petites; de coses que afectaven a dos o tres, i coses que afectaven a 3.000. Xerrant, xerrant, anaven construint un món amb molts gustos i molts colors diferents, i a la gent li agradava anar a xerrar a aquest lloc perquè era on els somnis es començaven a fer realitat. La feina es feia entre tots, i totes tenien temps lliure per divertir-se o descansar. Les coses passaven de mans en mans segons la gent les necessitava. Les joguines anaven de nen a nena i de nena a nen, i així, com si tinguessin vida pròpia, no hi havia persona que es quedés sense jugar.

Tot tenia el mateix valor: una casa, el menjar, la roba,... el valor que li donava qui ho feia servir. La gent s'ajudava, col·laborava amb els altres a fer tot allò que creien necessari. I per fer tot això es reunien en aquest lloc tan gran.

O

erò hi havia homes que ho volien tot: tot del mateix color que tenien ells: tot de color gris. Es deien Importants i volien manar sobre els altres. I un mal dia la gent es va adonar que el mar tenia taques de color gris: igual que el cel. I les cases, i el terra, i els boscos, ... fins i tot la cara de la gent començava a posar-se grisa. Van voler parlar-ho i van anar ràpidament on sempre s'havien reunit. Amb sorpresa es van adonar que on abans no hi havia porta ara n'hi havia una de molt gran tancada amb clau. Algunes persones decepcionades i tristes, es van resignar a tornar-se grises.

D'altres es van quedar davant la porta intentant descobrir la manera de tornar-la a obnr.

Des d'aquell dia, res no va ser el mateix, els homes importants, després de fabricar l'única clau que tancava i obria aquell espai, la van tancar en molts trossos i la van escampar perquè mai més ningú no hi pogués entrar. Després van

començar a passar coses estranyes que ningú no entenia. Els Importants tenien coses per a ells sols, cada vegada més coses, i només les cedien si algú treballava per a ells a canvi d'una cosa que anomenaven diners. De mica en mica, els diners es van convertir en el més important, i la gent era important depenent dels diners que tingués. D'aquesta manera, molts van començar a barallar-se pels diners i les coses que abans eren necessàries per a tothom ara eren d'uns pocs, dels

sabien què havia passat amb els colors, ja que sempre havien estat els més alts i podien veure el que passava des de molt lluny. Els amics de la nena van aconseguir aixecar una torre pujant l'un sobre l'altre, i així la nena va descobrir, parlant amb els gegants, el secret de la clau.

Va saber que hi havia trossets de clau escampats per tot arreu i els gegants eren els únics que havien vist on havien anat a parar.

©

àpidament, els van convèncer per anar a buscar els trossos i els va donar el temps suficient perquè cadascú d'ells i d'elles por tés el tros que havia vist caure. Els gegants i les gegantes van decidir de reunir-se un dia 15 de març a la plaça Sant Jaume, per després anar tots i totes juntes a buscar la nena i els seus amics i amigues, i donar-los una gran sorpresa. Els gegants i les gegantes anaven dient: "que tothom surti al carrer" per acompanyar els trossos de clau.

En arribar davant on tothom es reunia abans, els nens i les nenes van tornar a pujar l'un sobre l'altre per a què els gegants i les gegantes els donessin les claus.

La gent s'anava posant al voltant per que, en cas de que caiguessin, no es fessin mal. Els gegants i les gegantes van explicar als nens i a les nenes que els trossos de clau que cadascú d'ells portava, s'havien d'ajuntar, i els nens i les nenes van anar a buscar a JORDI GARCIA / AVUI tothom que tingués ganes de tornar a entrar al Born, lloc on abans la gent es reunia per xerrar i començar a més importants. Hi havia qui tenia moltes coses i havia qui no construir els somnis. A les cinc d'aquella tarda la clau estava tenia res. Les joguines van perdre la vida.

Els nens i les nenes, que mai no han tingut diners, no sencera i a punt. El Born es tornava a obrir. I de dins va entenien perquè les joguines ja no passaven de mà en començar a sortir una música plena de colors, i els colors es mà, però recordaven que quan aquell lloc tan gran estava van escampar tant pel món que els homes grisos van començar a desaparèixer, i el món es va cobrir de molts i obert, i tothom anava allà a xerrar, fins i tot els més petits i les més petites, el món tenia molts colors, més dels que molts colors, més colors dels que mai no us podríeu imaginar: verds, roses, violetes, grocs, blaus, ... i tots barrejats mai no us podríeu imaginar.

Un dia, una nena va demanar als seus amics i amigues cinquanta i cent cops. que l'ajudessin a pujar tan amunt com per poder parlar Aquest compte va ser repartit pels okupes durant el concert. amb els gegants. Els gegants eren vells i savis i potser

Març-Abril d e 1997

CARRER

CRÒNICA

Mossèn Cortinas també demanaria el metro al Bon Pastor Barri a barri

El barri del Bon Pastor, aglutinat a partir de 1940 al voltant del capellà Joan Cortinas, està marcat per les males comunicacions amb transport públic. La reivindicació del metro, que ja fa anys que dura, encara ha de donar molta guerra.

BERNAT BATLLE/ROGER PUYAL

Antigament la zona avui ocupada pel Bon Pastor era un indret d'hortes i molins, com ens diuen documents del segle XII que ens parlen d'una sòlida indústria molinera. A partir del nom d'Estadella, un antic torrent de la zona, sorgirà el Bon Pastor, un tot que inclou uns trets morfològics i socials clarament diferenciats: la barriada d'Estadella, la de Sanchís, les Cases Barates, les Carolines, nous blocs i zones industrials.

El 1929 l'alcalde de Santa Coloma, Enric Sanchis, va fer construir a la frontera amb Barcelona el grup de Cases Barates Milans del Bosch i, una mica més amunt, les del Baró de Viver. Per aquells temps les comunitats d'Estadella i de les Cases Barates eren dos móns enfrontats, amb actituds gairebé hostils fins que el 1940, després de la Guerra Civil, hi va arribar mossèn Joan Cortinas, considerat l'/ni'entordel barri.

En

paraules

Ensenyament públic El mes de març unes 4.000 persones van participar en la Tercera Trobada de l'Ensenyament Públic. Els assistents es van manifestar, sobretot, portant patins i bicicletes. Pretenia reafirmar la importància de continuar defensant l'ensenyament públic i es va protestar per l'endarreriment del període de matriculació, doncs amb això la Generalitat estava potenciant l'ensenyament privat-concertat. La protesta va finalitzar davant del Parlament, al Parc de la Ciutadella.

Presó a Barcelona L'Ajuntament de Barcelona ha assumit que la presó preventiva ha de situar-se a la nostra ciutat. En canvi, davant dels rumors existents, Carme Sanmiguel, regidora responsable, i Antoni Santiburcio van assegurar a la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Nou Barris que la nova presó no aniria al Districte ni a l'entom de la serra de Collserola.

El futur de les Arenes

La comissió d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat) ha anul·lat la modificació que proposava el consorci municipal, renunciant a donar a la plaça taurina DANI CODINA un ús íerial i retornant-li la qualificació • Les cases barates són l'origen del barri d'equipament cultural i recreatiu de caràcter privat. El curiós és que • Equipaments actuals passant pels centres culturals ara- ació de veïns, el problema més demanat una reunió directament al l'ajuntament té obert el procés El Bon Pastor ha hagut de lluitar gonès i andalús, alguna coral i una rellevant del Bon Pastor és l'ab- president de la Generalitat, Jordi d'expropiació i si es consumeix la molt per millorar la precarietat de forta presència de la Joventut Obre- sència de metro. La zona està molt Pujol, perquè fins ara tots els acords proposta de la Generalitat, el consistori les seves infrastructures i equipa- ra Cristiana (Joc). Cal remarcar poc nodrida de transports públics, a què s'ha arribat amb un conseller barceloní haurà d'abonar a la família ments, ja siguin sanitaris, espor- que bona part d'aquesta vida soci- i, junt amb d'altres barris, ja fa molt han perdut sempre el seu valor Marsans uns 2.500 milions per una tius o educatius. La consecució de al està lligada a l'Església, una temps que reclama l'arribada del quan el següent ha pres possessió finca que no vol i no sap a què destinar. l'ambulatori, segons Francisco institució fortament arrelada al metropolità. Gómez es queixa que del càrrec. Una altra mesura reivin- Xavier Casas, regidor responsable Javier Gómez, president de l'Asso- barri, en part per la importància de després de moltes trobades i con- dicativa és la convocatòria de ma- d'urbanisme, va anunciar que ciació de Veïns del Bon Pastor, va la figura de mossèn Cortinas. Un verses amb representants de la nifestacions. L'experiència demos- l'Ajuntament presentarà recurs davant significar un èxit molt important. exemple d'aquest teixit associa- Generalitat es va arribar al com- tra que la gent del Bon Pastor sem- la Generalitat.

Pel que fa a instal·lacions esporti- tiu és l'esplai La Pinya, que s'està promís oral que enguany ja hi hau- pre ha respost a aquestes mobilitves, avui en dia el barri compta revitalitzant de cara a què els in- ria metro, però el mes de maig de zacions quan ha calgut, com en el amb dos camps de futbol, un fants del barri puguin gaudir d'ac- l'any passat Artur Mas, conseller cas de l'ambulatori el gener de poliesportiu, unes pistes de tennis tivitats e x t r a e s c o l a r s . Sobre de Transports i Obres Públiques 1975.

Algun dia ens anunciaran si existeix o i una piscina en construcció. Aquest aquest tema, Lídia Delatorre, de la Generalitat, va dir a l'associLa situació actual fa pensar que no calendari per la seva renovació. Si balanç representa una millora subs- membre d'una associació dedi- ació que no feia falta gastar diners abans del 1998 no hi haurà cap be la majoria d'afectacions estan a tancial respecte el 1976, quan el cada al reforç escolar mitjançant en un projecte executiu de metro si resposta sobre el metro, i veus Ciutat Vella i l'Eixample, en els altres Bon Pastor només comptava amb el voluntariat, el CEL, ens diu que no hi havia intenció de fer arribar el provinents de l'associació de veïns districtes existeix sensibilització per aquest grup passarà a formar part metro a la zona. un camp de futbol. opinen que s'haurà fet sort si pels aquest patrimoni. A Nou Barris, Davant dels reiterats canvis de voltants de l'any 2000 se soluciona l'Arxiu Roquetes, sota el nom de No es pot dir el mateix dels cen- de La Pinya de cara a l'any que consellers de Transports, l'Associ- el problema. Mentrestant, caldrà "Identitats", planteja defensar una tres educatius. El barri disposa de ve. vintena d'edificis. A Sarrià-vSant dues escoles públiques, una de Segons el president de l'associ- ació de Veïns del Bon Pastor ha seguir "muntant ciris", diuen.

Gervasi s'ha fet un treball de camp i primària i una altra de secundària, s'han seleccionat, en principi, uns tresi un centre educatiu parroquial subcents edificis i espais ciutadans. El vencionat, fundat per mossèn treball ha estat realitzat per Cortinas, que en aquests moments l'arquitecte Margarida Galceran i la està ple a vessar. La saturació de • JoanCortinas(1908-1991)vaserunadestacadafiguraalavegadacompresa historiadora Raquel Lacuesta. l'escola parroquial, amb una llarga i estimada per la seva gent. Va ser ordenat sacerdot el 1932, i després de passar llista d'espera, contrasta amb la per Tiana, Vilanova i la Geltrú, Mataró i la parròquia del Carme, a Barcelona, el poca ocupació de les dues escoles 1940 va ser nomenat rector del Bon Pastor. Des del primer moment es va públiques, fet que denota un evident entregar al barri; fou ell qui li va posar el nom de Bon Pastor i qui va promoure la Aquesta és la població que Barcelona desaprofitament d'aquests equipaseva annexió al municipi de Barcelona el 1945. A canvi, els veïns el van rebatejar ha perdut des del padró de 199L ments. Cal pensar però, que el proamb el sobrenom de padre Botella. Començava una llarga etapa de servei a una L'últim recompte de població és de gressiu envelliment de la població comunitat amb molts problemes a causa de la guerra civil i de la condició de L508.805 persones; d'elles 803.820 són de la zona pot ser una de les possibarriada suburbial. El 1941 mossèn Cortinas va fundar el dispensari parroquial, dones i 704.985 homes. Tots els bles causes d'aquesta situació. El fet tres anys després construïa l'actual església, i el 1960 aixecava un edifici per districtes perden població: que cada cop hi ha menys nens i albergar l'escola parroquial que ja funcionava des de feia temps. nenes pot conduir a una excessiva Sarrià-Sant Gervasi 12,6% oferta de places escolars públiques 10,0% L'actual rector de la parròquia del Bon Pastor, Josep M. Romaguera, diu que Gràcia en relació a la demanda. mossèn Cortinas es va significar per la dedicació al treball i a la pobresa, Nou Barris 9,5%.

Com assenyala Francisco Javier "purificant" una imatge clerical que en temps del nacionalcatolicisme franquista Eixample 9,3% Gómez, una de les característino sempre era bona entre els ambients populars, especialment en aquelles Les Corts 8,8% ques del barri és l'existència d'un zones on la CNT havia tingut molta influència fins la Guerra Civil. De fet, Cortinas Horta-Guinardó 8,0% important teixit associatiu. En va defensar i ajudar sempre amb locals i recursos els moviments apostòlics Ciutat Vella 7,59íaquest sentit hem de fer esment obrers com la Joc, la Hoac i l'Aco. Peraixò just un any després de la seva jubilació, Sants-Montjuïc 6,7% tant de grups ecologistes, com la el 1982, el barri en ple li va voler fer un homenatge dedicant-li una plaça. La del Sant Andreu Mossèn Joan dalt del 6,5% GEP, fins a comissions de festes. padre Botella.

Sant Martí 4,2% campanar primitiu

Patrimoni arquitectònic

La figura del padre Botella

135.000 persones menys

CRÒNICA

CARRER

Març-Abril de 1997

Són les aigües freàtiques un problema o una solució?

Ajuntament i ecologistes plantegen diverses alternatives per aprofitar les reserves aqüíferes del subsòl, un maldecap per a molts veïns CHELO LOSADA

El nivell f reàtic de Barcelona ha estat notícia fa poc. Però els problemes ocasionats per les aigües subterrànies són un continu per alguns veïns de la ciutat comtal. I, com fer front a aquesta dificultat? Es pot dir que hi ha dues postures diferenciades: assumir el problema i portar a terme les obres corresponents per solucionarho 0 bé, després d'alguns anys pagant el cost de les bombes extractores, deixar-ho per impossible.

Segons un vocal de la comunitat de propietaris del carres Espronceda 103-105, el Lluís Bertran, les despeses ocasionades per les bombes extractores són elevades i a més a més, en el seu cas, no solucionen el problema. El soterrani del seu edifici sempre està humit i de vegades les

bombes no donen a l'abast i s'inunda. De moment, mentre el Bertran formi part de la junta no tenen pensat gastar-se més diners per intentar acabar amb aquest problema.

Una altra comunitat de propietaris que s'ha vist afectada per les aigües freàtiques és la del carrer Indústria 275-277. El problema va sorgir al 1995, quan el pàrqing sota l'edifici es va inundar. Al setembre d'aquell mateix any es va portar a terme un condicionament del pàrqing: es van impermeabilitzar i reforçar les parets per tal que l'aigua no es filtrés i es van instal·lar bombes extractores. De moment el problema no s'ha tornat a repetir.

"L'Ajuntament de Barcelona es va rentar les mans al.legant que quan es va construir l'edifici al 1989

Un estudi de la Universitat Politècnica • Fa poc més d'un mes la Universitat Politècnica de Catalunya va presentar l'estudi, encarregat per l'Ajuntament de Barcelona, perconèixerel desenvolupament de les aigües subterrànies a la ciutat comtal. Segons aquest estudi s'han inundat 21 soterranis de vivendes, quatre aparcaments, sis infraestructures de serveis -transformadors o galeries de serveis- i una entrada i mescla amb la xarxa de clavegueram. En tots ells s'han hagut d'instal.lar bombes extractores d'aigua per fer front al problema.

El metro és l'altre gran afectat per les aigües freàtiques. Actualment es poden localitzar 140 bombes extractores d'aigua en 79 punts de la xarxa dels ferrocarrils metropolitans, la gran majoria a la conca del Besòs.

Les construccions més afectades són aquelles que es van portar a terme quan el nivell f reàtic estava molt baix i, en aquells moments, no

es preveia un augment tan considerable de les aigües subterrànies. Segons l'estudi de l'UPC, aquestes aigües freàtiques no són, generalment, agressives encara que en alguns indrets la presència de sulfats les fan lleugerament agressives davant el formigó.

La pujada del nivell freàtic afecta sobretot a la conca del riu Besòs, però també és present a la conca del Llobregat, encara que en aquesta darrera zona el nivell és més estable.

Segons Jesús Carrera, vicerector d'investigació de l'UPC, a la zona del Besòs el nivell freàtic encara podria pujar fins a sis metres més. Els tres primers en un període de deu anys i els altres tres al llarg dels següents 50 anys. Així doncs, d'aquí a seixanta anys el nivell freàtic a la zona propera al riu Besòs podria arribar a situar-se sis metres per sobre del nivell existent en aquests moments.

el nivell freàtic estava 13 o 14 metres per sota del nivell de carrer i el pàrking estava 9 metres per sota", segons va declarar el Joan Rubio, veí de l'edifici del carrer Indústria 275277. Ningú es pensava llavors que les aigües freàtiques poguessin augmentar tant en tan poc temps. El Bertran afirma que l'Ajuntament no farà res al respecte fins que no hi hagi alguna catàstrofe, com per exemple que un bloc caigui a terra.

Les aigües freàtiques s'han presentat, fins ara, com un problema.

Però és una reserva d'aigua molt important, encara que actualment no s'utilitza gaire. Una alternativa per aprofitar aquesta aigua és el rec de zones ajardinades de Barcelona.

Ara per ara, el Parc de la Ciutadella es rega amb aigua de la que s'extrau a la xarxa del metro (estació Arc del Triomf). Parcs i Jardins ha elaborat un projecte mitjançant el qual la major part de les zones verdes del districte de Sant Martí es regaran amb aigües freàtiques.

També existeix una altra alternativa, propulsada per Acció Ecologista, amb el nom "Horta per Horta".

Aquesta iniciativa consisteix en la reintroducció dels horts comunitaris a la ciutat. L'hort comunitari es planteja com un equipament públic. Es cedeix l'ús dels horts a les escoles de la zona per portar a terme diferents activitats, en persones en situ-

I V I ^ ^ metres A 6 metres

« i

-^_j

^-^

tíss sàa

.^ trs T.ra e^au^.

$: M ^

U .''^ ï^

Eè;

^

ié-.mi

CÍL t " ^

e^·' c::!:!^

i"í-3

^:::zc:s

E±; ::^

E ^ ^

-X. - _

— cír

dj

L"^ ' ^

^ ^

=h~

L^ -

<d

^,1

1

i

7 111

1

iJ·A.KKA/^^

" '

T

^» ^! «

^ ÍMl

i

:

1

"

lAV-A.VA

.MAWv^J

MIGUEL LÓPEZ/G 3

ació de pobresa, a jubilats i a tots aquells que hi estiguin interessats.

D'aquesta manera es produirien aliments a la ciutat, es faria una educació ambiental als nens i nenes, s'aprofitaria l'aigua freàtica i a més, es reciclarien gran part dels residus orgànics produïts a la ciutat.

Una altra de les propostes d'Acció Ecologista és la instal·lació de doble canonada a totes les cases.

D'aquesta manera es podrien aprofitar les aigües freàtiques com les de pluja per usos on l'aigua potable no és necessària: rentadores, rentavaixelles, sanitaris, ... La iniciativa és interessant, però s'ha de reconèixer

que el cost per instal·lar la doble canonada a tots els edificis de Barcelona seria bastant elevat.

L'Ajuntament està d'acord amb totes aquestes idees. Proposa que una part de les aigües freàtiques s'aboquin a la llera del riu Besòs per donar suport a la seva regeneració, per tal de contribuir a aconseguir un cert cabal ecològic.

El problema de les aigües freàtiques hi és, però si tothom posa una mica de la seva part es pot aprofitar gran part d'aquest cabal per moltes coses i d'aquesta manera eliminar els problemes que pateixen alguns veïns de la ciutat comtal.

Ei districte de Sant Martí és la zona més afectada • Els barris de Sant Martí són els més afectats per les aigües freàtiques. Per la seva configuració geogràfica, aquest districte recull les aigües de Collserola i les porta cap el mar. Durant molts segles ha estat un territori de pas per l'aigua. Així doncs, no és estrany constatar que alguns noms dels barris de Sant Martí se'n fan ressò: Besòs, Verneda i Llacuna. Els problemes amb el nivell freàtic va començar amb l'arribada de la modernitat, representada pel metro, les autovies i els pàrqings, construccions que van barrar el pas natural de l'aigua.

A tot això s'ha d'afegir el desmantellament, ja fa

algunes dècades, de la indústria tèxtil situada al districte.

Aquest fet va contribuir a empitjorar encara més la situació atès que la indústria tèxtil era una gran consumidora d'aigua freàtica. A cada fàbrica hi havia bombes treballant dia i nit per extreure milers de litres d'aigua necessaris pel blanqueig de la roba. Això mantenia a ratlla el nivell freàtic de la zona. Però en aquests moments les fàbriques han desaparegut i les barreres arquitectòniques anteriorment citades (pàrqings, soterranis i metro), han fet que el nivell freàtic a Sant Martí hagi pujat tant últimament. I encara pot pujar més.

Contra la llei "Artur Mas" La lluita de raigua' Va a Mas"

M A NTFF STA n o DANI CODINA

11 de maig de 1997, a les 12.00 hores Plaça Urquinaona, Barcelona

Cinc milions de multes al foc El passat 20 de març alguns centenars de veïns i veïnes es van manifestar davant de Govern Civil per deixar constància que no pensen pagar les quantioses multes que, per un import total de 4.800.000 pessetes, els ha posat el governador civil per exercir el dret constitucional de manifestació tallant el trànsit. A.N.

Lít

Veu

atfl

CARRER

Març-Abril de 1997

Anna Alabart Sociòloga

E

1 tema no és fàcil. El primer que cal fer en un pals com el nostre quan volem tractar el tema del preu de la vivenda, és d e t e r m i n a r a q u i n e s vivendes ens referim, perquè el nostre mercat segueix caracteritzant-se per una pluralitat de situacions. Per efecte d'anteriors lleis (en especial la Llei de Lloguers de 1945), persisteixen lloguers molt baixos que no han estat alterats (o ho han estat molt tímidament) amb l'aplicació de la nova llei. Evidentment no és a aquests casos als quals un es refereix quan es parla del preu actual de la vivenda (encara que amb freqüència es barreja també aquesta casuística).

Tampoc pot referir-se al que es va pagar per una vivenda quan, a partir de la llei de propietat horitzontal, els propietaris d'immobles van vendre els pisos a quija els estaven ocupant com a llogaters. El problema es centra, i sembla que cal explicitarho, al preu de les vivendes noves o de segona m à - que avui estan al mercat pendents de ser venudes o llogades.

Doncs bé, en relació a aquestes vivendes que actualment estan al mercat pendents d'un tracte contractual, la qüestió del

OPINIÓ

9

Es cara la vivenda?

preu crec que no ofereix dubte: són molt cares. Són cares en termes absoluts i ho són -molt més e n c a r a - en termes relatius., si es té en c o m p t e que q u i , majoritàriament, ha d'accedir a elles són persones joves amb salaris generalment baixos i sobretot poc segurs. I per aquí va l'explicació de l'existència de 70.000 v i v e n d e s b u i d e s a Barcelona: els que les necessiten no poden pagar el preu que es demanda; els que les venen o les lloguen prefereixen esperar abans que rebaixar les seves exigències.

I aquí apareix la segona qüestió que penso que s'enfoca malament. El preu de les vivendes, es diu, és elevat perquè ho són els seus costos (sòl, construcció, finançament). Però és que en realitat el preu de la vivenda està només en part determinat pels seus costos —amb l'accepció de les vivendes socials-. De fet, el preu el fixa el mercat. Després s'ha d'observar que passa en aquest mercat.

Simplificant molt, dues són les característiques essencials del nostre mercat immobiliari: la primera és la seva opacitat, la seva poca transparència; la segona, el tractar-se d'un mercat no homogeni, que facilita el seu funcionament oligopolístic.

El fet que sigui poc transpa-

rent fa que per operar en el mercat es recorri als APIs. Els emoluments que aquests reben es justifiquen per raons d'informació i confiança. A partir d'ells ens assegurem que no hi hagi engany i aconseguim augmentar la informació en relació tant a l'oferta com a la demanda. Fins aquí la seva funció és necessària —encara que es converteixi en espúria si el mercat fos transparent i els enganys improbables-.

Però és que, a més a més, els APIs estan jugant un altre paper: el de mantenir els preus inelàstics a la baixa. Dit d'una altra manera: la seva intervenció està frenant l'ajustament entre l'oferta i la demanda, impedint que els preus disminueixin, malgrat l'existència d'una elevada oferta (70.000 pisos buits) i d'una dèbil demanda. Li asseguren al venedor que obtindrà per la vivenda el preu desitjat; actuen sobre el comprador convencent-lo que la demanda és forta, que pel pis que desitja comprar existeixen moltes altres ofertes. Impedeixen que comprador i venedor entrin en relació i per tant obstaculitzen que el primer realitzi ràpidament la seva venda i el segon pagui un preu més baix. Com, a més a més, els preus de partida es fixen per comparació, el resultat és que, en un moment de dinàmica baixa com l'actual, els preus es mantenen i

Ell el m e r c a t de l ' h a b i t a t g e p o p u l a r hi h a m o l t a demianda i p o c a oferta.

R e s u l t a t : el p o b r e p o t arribar a p a g a r m é s q u e el ric p e r c a d a m,etre q u a d r a t de p i s la vivenda se situa a uns nivells prohibitius. El mateix procés influeix i s'aplica al lloguer, calculat a partir dels preus de compravenda.

La segona de les característiques del mercat de la vivenda és, com ja s'ha dit, la seva heterogeneïtat. De fet no hi ha un mercat sinó molts mercats, que es deriven de la segmentació tant de l'oferta com de la demanda.

Això no és res nou. Des de que el sòl urbà es va convertir en un bé escàs per efecte del creixement de les ciutats, han existit zones i tipus de vivendes per a "rics" i d'altres per a "pobres". En el segment del mercat dedicat a les classes podents l'oferta ha sigut sempre elevada (la realització dels beneficis està assegurada) mentre que la demanda s'ha m a n t i n g u t r e l a t i v a m e n t baixa (els rics són menys que els pobres). En el mercat de vivenda popular ha passat el contrari: molta demanda en relació a la poca oferta. Resultat: per metre quadrat de superfície pot pagar més el pobre que el ric. I, és obvi que aquí no intervenen els costos. És només el mercat

qui mana.

Deixant doncs a la seva sort el mercat de la vivenda, aquest produeix seriosos desajustaments en perjudici de les classes populars. Però a més a més, si estem, com en el nostre cas, en un mercat poc transparent amb uns agents als quals convé que els preus siguin elevats, la situació s'agreuja. Només hi ha una possible solució, e n c a r a que aquesta ha d'introduir i contemplar necessàriament moltes facetes: la intervenció de l'administració. Una administració que corregeixi excessos, que controli els preus del sòl - d i s p a r a t s a partir de l'augment dels preus de la vivenda i que, després, incideixen desproporcionadament en el cost—; que ofereixi suficient vivenda i amb suficient diversitat en qualitat, superfície i règim de tendència; que fomenti, mitjançant mesures fiscals, l'arrendament, les renovacions i rehabilitacions atenent les noves necessitats de la població i que, en definitiva, vetlli per donar compliment al principi rector regulat en la Constitució del dret a una vivenda digna.

' "'c„uet:i^r Primavera trista a CoUserola ntre un puzle de nou m u n i c i p i s , des del pla de Barcelona fins les terres del Vallès i del Besòs al Llobregat, s'estenen les més de 11.000 hectàrees que comprenen la serra de CoUserola.

Envoltant-la, una densa connurbació que alberga més de la meitat de la població catalana.

Aquesta gran metròpoli imposa una enorme pressió sobre els fràgils sistemes naturals d'aquest, més que gran pulmó de Barcelona. El desconeixement de la variada problemàtica mediambiental per gran part de la ciutadania, la seva nul.la formació ecològica generalitzada i els grans interessos han contribuït a la consolidació d'un tipus de societat insostenible, amb grans i sorolloses ciutats plenes de ciment, contaminades, insanes i rebossants de residus.

Cal recordar que cap dels més ferotges animals que alberga, protegeix i alimenta el santuari natural de CoUserola en els seus boscos, cap s'atreviria a atacar l'home de no veures acorralat. Més aviat cal suposar que ens tenen

por, i no els falten raons.

Des de les alçades collserolianes al fons de les seves valls, els drets es contrasten i oposen, brillen i s'opaquen mentre molts obliden les seves obligacions.

Entre aquests drets es troben els d'uns caçadors a seguir abatent la fauna, interposant-se al què reclamem els usuaris del parc per poder disfrutar de la natura en llibertat i sense perills innecessaris.

Tot parlant de fauna, la inexistència d'un cens de la Collseroliana, les escassíssimes dades i les xifres dels mateixos caçadors, denoten el nul rigor conservacionista. Ni sexes, ni edats, ni avistacions són anotades. La permissibilitat en la deixada anar, persecució i mort dels animals criats en granja, acaben d'evidenciar la deixadesa i el molt allunyats que estem del respecte als animals. L'escassa mobilitat de la comunitat de porcs senglars i altres espècies de la serra facilita l'elaboració d'un estudi de camp imprescindible per conèixer la situació real, un cens sense el que, qualsevol regulació, és tècnicament i científicament impossible. Cal doncs que es consideri la

totalitat del parc com zona de seguretat.

Són molts els projectes que amenacen la Serra; alguns d'ells recentment materialitzats i d'altres semi-hivernats, com els túnels d'Horta i Tibidabo o la projectada prolongació de la carretera de les Agües, fortament contestada per ecologistes i veïns dels barris peri-

El PGM h a estat meiiysprcïat, el planejaiiierit de t'OlIserolíi vuliic^rat, i €€ Pla Especi.íil d'Iíitcirès Natiii'al iiïfí'iiiglt feries fronterers amb CoUserola.

La lluita dels darrers anys per la preservació de les zones agrícoles grans o petites, la necessitat de salvar-les de projectes hostils com el camp de Golf de Can Codina a Cerdanyola o la pretesa urbanització de la Torre Negre a Sant Cugat, és cada vegada més compartida perla ciutadania. Les nostres crítiques al lamentable tractament so-

fert pels horts urbans; la necessitat d'ordenar i crear nous horts ciutadans, ben entesos, de gestió pública a la vegada de clara utilitat social i pedagògica en èpoques de crisi com l'actual, són beneficiosos des del punt de vista naturalístic.

Per això cal denunciar al patronat de CoUserola pels quinze milions exigits al col·lectiu Col Activa per la recuperació de la finca Can Pasqual.

Un projecte autogestionari, sensible i respectuós amb els valors de sostenibilitat, escombrat dràsticament, fet que va portar als seus membres a l'okupació pacífica d'aquest espai agrícola. És d'esperar que el patronat reconsideri la seva actitud i retiri la denuncia.

Pel que fa a les alçades, dir sobre les obres que han aixecat només en sis mesos, el voluminós edifici de quatre pisos de l'Escola d'Ats Estudis Judicials, dins dels límits del Parc de CoUserola (després diuen que la j ustícia és lenta), amb llicència municipal, sense previ pla especial, saltant-se el Pla General Metropolità (PGM) que qualifica la finca l'Esperança com parc forestal de Conservació i permetia només un deu per cent de la nova edificació.

La total submissió dels responsables del Patronat a la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, han ferit greument la seva credibilitat en defensa de la llei i els espais naturals. La burocràcia i els obstacles legals van permetre que l'interdicte d'obra nova, posat pel Col·lectiu Agudells davant dels Jutjats d'aquesta ciutat, sigui avui del tot inútil. L'obra està acabada, inaugurada i justificada legalment a posteriori per un pla especial aprovat a coor-cuita l'octubre passat.

El PGM ha estat menyspreat, el Pla Especial de CoUserola vulnerat i el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) infringit. Aquest lamentable consens ha estat possible un cop més, no per protegir la serra, com calia esperar de les administracions encarregades de vetllar pels interessos comunals i les lleis, sinó per imposar la del més fort.

Tanmateix, la diferent resposta del patronat davant actituds irregulars de diferent signe, demostren im cop més el poc respecte a la pluralitat ideològica i la utilització d'un doble sedàs que precisa ser qüestionat. La posició del garant de CoUserola ha de ser reparada.

10

/,- \,„ ,/</

CARRER

EL CUARTO FOSC

Març-Abril de 1997

Fashion Cafè

Governador Civil

Antoni IVIarcet

Amb ell va arribar l'escàndol; i noens referim al ballarí Joaquín Cortes i els seus "ligues"; denunciem a les seves accionistes majoritàries, la tripleta formada per les pubilles Naomi f Campbell. Claudia Schiffer i ElleMcPherson. Ens referim a la persecució ifenderrocament fc^ que ha estat sotmès el banc %« circular que, des de feia 25 *,*, anys existia davant de l'es\ mentat "cafetí". Van veure al futur alcaldable, senyor Clos, ' f el dia de la inauguració i van creure que tenien dret a cuixa sobre laciutat. El negoci exigia una terrassa sense bancs a la vorera i van enderrocarà cops i de martell el banc. Veïns i veïnes van parar materialment els cops de martell i la regidoria es va veure obligada a actuar. L'enginyeriacaciquistade Fashion Cafè va deixar el banc esmicolat, i l'ajuntament va qualificar aquesta bàrbara actuació com "obres de reparació". Davant les protestes, ha col·locat una jardinera inèdita en el passeig, perquè el Fashion Cafè, rebent un tracte de favor, faci els seus beneficis a costa de la ciutat. Quina multa se li posarà? Hi ha tràfic d'influències entre les belles accionistes i algun membre del Consistori?

Condemnem al cuarto fosc, vestides amb escafandra, a les conegudes propietàries fins que reposin el banc aniquilat.

Prohibirem l'entrada a fotògrafs de les revistes del cor. Carrer seguirà investigant.

Li va la marxa. Li agrada aguditzar les contradiccions. És un provocador clònic.

No li ha tremolat el pols per firmar sentències que creiem pròpies d'altres èpoques.

Pertallar el trànsit exigint solucions, diàleg i propostes perlaguerraderaigua,ensha imposat 4.800.000 pessetes. Ni una més ni una menys. Tot un governador del PP. Però demostra que, donat que feia temps que no tenia el poder, la ingenuïtat domina els seus actes. Ell es creu que pagarem i nosaltres no pagarem ni cinc; que vingui a embargarà les 75.000famílies! Que multi a les administracions que porten anys i panys sense donar propostes, sense rebre, sense exercir d'administracions democràtiques. Un miler de veïns van cremar les multes davant del Govern Civil.

Diuen que li queda tant com a Maragall. I la veritat és que s'està lluint; enderroca Sopenes i bancs, i tanca espais públics als seus veïns. Ens referim al tancament del Pati de les Aigües, que va ser el primer espai interior de les illes de l'Eixample recuperat per ús públic. Es va anunciar a so de bombo i platerets; i ara s'hatancatamb nocturnitat i clandestinitat. El regidor, per manca de raons serioses, diu que és per"problemes intems". Marcet, et fiquem al cuarto fosc fins la teva substitució. No podràs sortir ni per prendre un cafè al Fashion.

Eugeni Madueno

A Joan Fuster i el seu gabinet de crisi okupa Bombers, un parell de regidors, diferents responsables i fil directe amb diferents autoritats. Tenien por que anessin maldades, però en canvi, el regidor i el seu ajudant de camp, no van voler posar ni tanques ni llum.

El festival va anar perfecte, però ells segueixen vacil·lant massa. Nois, ànim i endavant el diàleg.

Estendre la mà sempre és millor que la carbassotada.

Recordeu que acabeu d'aprendre que parlem del Moviment Okupa i mai de la problemàtica okupa.

D'entrada, La Veu del Carrer valora positivament que el districte cedís el Born pel Festival Okupa. És un pas endavant. Però el que no entenem és que el seu regidor, Joan Fuster, manifestés contínuament la seva por a què l'acte acabés malament i per contra, no facilités ni tanques ni llum. Estaven tan espantats que van ocupar, amb C, les dependències d'Estadística perquè un gabinet de crisi (no sabem si es refereix a ia seva crisi existencial) seguís aquella nit el desenvolupament de l'acte.

En uns dies plens de rumors sobre la Casa Reial, el nostre col·laborador, quan va entregar el seu article amb notable retard, va posar com excusa que havia tingut una trobada amb el príncep hereu. Carrer va poder comprobar que era cert, i que a més a més no va ser una trobada fortuïta que pogués disparar els rumors; simplement Eugeni recollia un premi donat a un dels seus articles sobre Barcelona.

Eugeni, no ens agrada renyaren públic, però ens sentim obligats a recordar-te que abans que el príncep "Borbó", està la publicació.

rJC^'i III

T E M P O R A D A

D I L L U N S , 2 4 MARÇ 1 9 9 7 , 1 9 H. La mü&ica i el

cinema

1 9 9 7

m

D I L L U N S , 5 MAIG 1 9 9 7 , 1 9 H. £ 1 piano

fomitrMc

.ANxaVenh*!^ ['Í,U\L, S...,.,l., I','A-'O.J.ScíiMUrt ,\'.., f,,,-.,^ .1.. Ctiopln l<,'lll.,..f .1,. Clvipln

LA PRIMAVERA A LES ASSOCIACIONS DE BARCELONA

D I L L U N S , 1 4 ABRIL 1 9 9 7 , 1 9 H. D I L L U N S , 1 2 MAIG 1 9 9 7 , 1 9 H.

L'Òpera L ' A u l a d'òpera Conm^i^aiorí !'"'

L ' o K i l o r i clàssic

del

O r q u e s f r a Stmf&nica d e l

del 1 Iccu

' .u'H^íi...: Cafmmn "SuMamantm

Coneejvalort d e l i J c e u Cor 3av^ d e VOrfxó

I'...-..

ConjcHa CvxiKick, J i i v i - f o r , ,

L a cotía Catía

i el

piano

Kl·'.iiii.··ii .1,-

^ e e ú e Venluixv Jli·ií loi-

fiAo^ar^

La

saivuela

O r q u e s t r a S t m f M c a Solistes deBo^celona C o r iJedej* C o m e i M

Cïei*sKwin

Segur que la vostra associació té problemes de peles: segur que en el fòrum trobareu pistes de solucions!

D I L L U N S , 9 JUNY 1 9 9 7 , 1 9 H.

fAed\^K]tròa\ia

jAlbci4 Ctulnovart/ piuno

Dies 22-25 de maig, 1997

CaiaÜt

.„,:....[ Vranc^mc Guillen

D I L L U N S , 2 1 ABRIL 1 9 9 7 , 1 9 H.

El finançament de les associacions

AsSISIiylu A^otsiv Siiprniin 3bsepRufav l^-nci»-; 3wmaJíVain», t'.o-ííon j A l b e r t A r g u d o , Ji.^. i to^ t:.„,vó J'.,,,,,,,. I J,. .,„..,.,.., J.. Martínez Vall. . „ . sol.,-., ( . - . . v s .I.- . M . ,

llitats: 9 0 0 i 7 0 0 pt. iM.a,,.,

Informació i matrícules, Agència Municipal de Serveis per a les Associacions, Torre Jussana, de dilluns a divendres, de 10,30 a 13,30 h i de 17 a 20 h. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30. 08035 Barcelona. Tel. 407 10 22, Fax. 407 11 97.

Ajuntament de Barcelona/Consell Municipal d'Associacons de Voluntariat.

INFORMACIÓ I VENDA l·'·.t..» .1.- I , , , M , „ . , . , ( . ,,1 !).·.MI...,s,..)

I..-.., .

•I 1 , , , . l , - . . , . ( . , . . ^ ,

F U N D A C I Ó

^ ^ A C R U P A C I Ó MÚTUA

.1.. •

Aiunt,ifnent -411» de Barcelona Kt.NU.^ClÓ ORFEÓ CATALÀ PALAL Í)K LA MÚSICA CATALANA

Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat

I

CARRER

Març-Abril de 1997

DOSSIER

La Barcelona dels infants no escriguin dir que no t i n g u i n opinió pròpia s o b r e e l m ó n q u e e l s e n v o l t a . D e fet, sovint tenen més raó que els grans.

Així ho d e m o s t r e n els dibuixos que p u b l i c a CARRER a la p o r t a d a i a les pàgines centrals d'aquest número. Les

fflmimioMiiíiiíMBi

adults (un arquitecte, una professora de Belles Arts i una psicòloga social) c o m e n t e n els dibuixos. La p a n o r à m i c a s o b r e l a c i u t a t d e l s i n f a n t s la c o m p l e t a u n c o m e n t a r i periodístic sobre el

l l i b r e " B a r c e l o n a a m b u l l s d e nen", u n a e n t r e v i s t a a la p e d a g o g a Irene Balaguer, un petit reportatge sobre e l s n o u s e s p a i s d'oci c o m e r c i a l i u n repàs a totes les entitats, esplais i agrupaments escoltes que eduquen e n el l l e u r e i n f a n t i l i j u v e n i l als barris de casa nostra.

DOSSIER Una ciutat per a les nenes i els nens Eugeni Madueno

®

i la ciutat fos habitable per als nens i nenes -si poguessin jugar als carrers sense perill; si fos possibleque anessin a l'escola caminant o en bicicleta, si no corressin perill- aleshores les ciutats serien ideals també per als seus pares, per als vells, per a les dones embarassades, per als disminuïts físics.

Aprofitant aquesta evidència tan simple com lògica, el pedagog italià Francesco Tonucci ha construït el projecte pedagògicecològic-politic "La Ciutat dels Nens", amb el que pretén educar els petits ciutadans d'avui en el convenciment que han de lluitar perquè la ciutat que ocuparan en el futur sigui més humana i habitable.

-Les nostres ciutats estan dissenyades per ser habitades únicament pels adults i els treballadors; és a dir, pels votants - e n s va dir Tonucci-.

Raona Tonucci que les ciutats han crescut d'una manera exagerada. I que a causa d'això vivim enmig d'aquest conjunt de sorolls, fums, contaminació, microcriminalitat i congestió. Tanucci alerta també sobre el mite de la ciutat cablejada Barcelona ho estarà aviat- i la tendència al tancament i l'aïllament al què ens condueixen les noves tecnologies de la informació.

-La telemàtica ens impulsa, com ja passa als EUA, a viure, treballar i divertir-nos sense sortir de casa. Es construeix aixi un tipus de ciutat que impulsa les famílies a cohabitar permanentment en un mateix espai. Això suposa un canvi sense precedents en la història, doncs, l'home, animal social, ha necessitat sempre relacionar-se amb els altres.

Per fer front d'una manera activa a tot això Tonucci propugna l'utopia de La Ciutat dels Nens. Davant la ciutat introvertida, tancada i incomunicada que es construeix, el pedagog proposa als nens i nenes que lluitin per una ciutat que faciliti espais en els que sigui possible relacionar-se amb els amics, jugar sense perill i anar al cole en bici sense riscos de ser atropellats o assaltats.

El novembre de 1996 Tonucci va explicar el seu projecte aprofitant la presentació del llibre "Barcelona amb ulls de nen" (1), que va escriure en col·laboració amb la pedagoga catalana Maria Eulàlia Ventalló i la psicòloga ambiental Montserrat Morales. El llibre pretén alentar a pares i nens i nenes a visitar i recórrer diferents llocs de la ciutat, i de ferse'ls seus. (Els autors van acceptar la crítica

I, yoAAl. J'-"^ '

,^, w r^ r- -^ '^ ^ '•*" ^"^ ^***^ r r"j

JLL^^UQ

._X^-^1' '

ei ^.ow ^ r--^--^ ^ *rr c j-cJi

'^vJ

"Barcelona a m b u l l s de nen" r e p r o d u e i x la c a r t a q u e T o n u c c i p r o p o s a p e r q u è els n e n s e n v i ï n al s e u a l c a l d e que entre els llocs proposats no hi figura cap intinerari pels barris de la perifèria, i es van comprometre a arreglar-ho en properes edicions). Al començament del llibre hi ha una carta-tipus escrita per Tonucci en nom dels nens i nenes perquè pugui ser enviada als alcaldes de les diferents ciutats i en la que se'ls commina a "escoltar les necessitats dels nens i nenes". Els pedagogs i els responsables de l'editorial van informar que distribuirien aquestes cartes entre els professors de les escoles catalanes amb la intenció de animessin els nens i nenes a fer fotocòpies i enviar-les personalment als seus alcaldes.

Mesos després, i durant la presentació d'un altre llibre similar, l'editor de

"Barcelona amb ulls de nen", Pierre Antoine UUmo, va informar que la iniciativa havia tingut èxit a diferents ciutats de l'àrea metropolitana, i en concret va dir que a Barcelona s'havien enviat a Maragall unes tres mil cartes procedents de 32 escoles.

-La carta és simpàtica, però no dolça var dir l'editor- i serveix tant per conscienciar als nens i nenes com per ser debatuda pels seus pares.

A més d'un negoci editorial -l'èxit ha acompanyat les vendes d'aquest tipus de llibres pensats per a les famílies urbanes de classe mitjana- la iniciativa té una finalitat política —en el sentit grec de polís:

ciutat- i per això una dimensió conflictiva.

"Quan van començar a rebre cartes de nens i nenes —va explicar Ullmo— els de l'Ajuntament ens van trucar a l'editorial sorpresos per la iniciativa i inquiets per les conseqüències que puguin tenir; suposo que electorals."

-Com acció política i educativa és original, però molt utòpica -li havia dit jo a Francesco Tonucci mesos abans, quan el vaig entrevistar.

- É s cert, és una bogeria -va respondre Tonucci-. Però encara és més boig i utòpic continuar pel camí sense retorn que les nostres ciutats han emprès.

LM

Ven ael

CARRER

DOSSIER

La ciutat amb ulls d^ infant T e r e s a C a m p s Miró

©

stimats autors/es d ' a q u e s t s dibuixos: Heu dibuixat i pintat la vostra visió de la ciutat com ho hem fet tots quan érem nens i ho faran també altres nens. Vosaltres però, ho heu fet doblement, potser sense gaire premeditació: heu pintat allò que veieu i allò altre que desitgeu. Tots els elements que feu jugar en el vostre dibuix són comuns a qualsevol paisatge urbà de qualsevol lloc, vosaltres, però, en franca coincidència, heu triat dos aspectes com a més significatius: la brutícia i el soroll, molt propis de la nostra gran ciutat; tanmateix, a cap dels vostres dibuixos hi ha manca de aol, company del dia, lluminós, rialler o trist segons el cas, i, això sí, és ben propi de la nostra estimada ciutat mediterrània.

La vostra mà ha estat segura, no hi veig dubtes d'expressió en allò que voleu dir. Sou ben coherents en la resolució del vostre missatge: els colors suaus i harmoniosos i les formes ordenades i regulars, ens parlen del desig per la vostra ciutat neta, clara, tranquil·la, agradable i silenciosa; ben al contrari, l'estridència, la duresa, la deformació, l'agressivitat i el contrast dels colors i les formes distorsionades i sense referències lògiques són per a manifestar allò que veieu en la realitat i que no desitgeu per la vostra ciutat, la brutícia i el soroll.

Invoqueu la natura, arbres i parcs, perquè no hi són freqüents a la ciutat i així, el color verd, aquell que diuen que simbolitza l'esperança, aquell que és la fusió d'un color càlid i un de fred, es fa present en els vostres treballs. Teniu raó.

Voleu deixar-ho ben clar i per que no hi hagi cap mena de dubte, recorreu a un altre llenguatge, el

de la paraula que utilitzeu com a títol 0 bé com element descriptiu o bé de precisió (escombraries, ajuntament, arbres, taxi, mec-mec, brooom-brooom, vidre, plàstic, paper). Useu doncs la llibertat d'ús de llenguatges expressius i ho feu de manera complementària: el text i la imatge es donen suport mútuament i no es perjudiquen; en el vostre espai de paper, ocupen el seu lloc sense entrebancs, de la forma més natural.

Heu fet els vostres dibuixos des de l'observació i des de l'experiència, que són els procediments desitjables en tot esforç madur.

Admiro la vostra saviesa, la claredat del vostre judici selectiu a l'hora d'expressar i afirmar allò que veieu sense embuts, Goso preguntar-vos: és tan evident que el soroll i la brutícia, així com la manca de parcs i arbres a la ciutat, són els mals més greus que fan difícil la vida urbana? Vosaltres que useu realment la ciutat no com un espai d'acció i de suport als nostres interessos d'adults, sinó com un lloc per viure, aprendre i compartir, ho sabeu prou bé.

No sé si més endavant les imatges colorejades que vehiculen ara el vostre pensament seguiran essent el vostre mitjà expressiu, o bé si en trobareu d'altres. En tot cas, l'ús d'imatges esdevé un llenguatge universal, clar i sense fronteres; a les millors realitzacions d'aquests llenguatges les anomenem, en la nostra cultura occidental, obres d'art, i ens serveixen per mostrar allò que de millor pot realitzar l'esperit humà. Mireu de guardar el record d'això que heu sabut fer i compartir.

Ben vostre.,.

Teresa Camps Miró és professora de Belles Arts de rUAB.

E S T E M A L T E U SERVEI T R U C A N ' S A L 424 00 67

COTA

8 Carme Amaya, 35 (L'Hospitalet) < M > Gornal

1 Bisbe, 2 < ^ > Jaume I 2 Rocafort, 67-69 < ^

9 P.Zona Franca, 142 Bus 9,109

Rocafort

3 Joan Güell, 153, entl. A < ^

Les Corts

4 Cantàbria, 42 b i s < ; ^ La Pau, Verneda 5 Rda. Sant Antoni, 102 entl. 1 r a < ^ Universitat 6 Padilla, 308, Esc.D, entl 2a < ^ 7 Torrent de l'Olla, 157 < ^

Hospital Sant Pau

Fontana

1 0 Gran de Sant Andreu, 450 < M > Torres i Bages 11 Provença,455-457 < M > Sagrada Família 1 2 Muntaner, 430 (Sota PL Adrià)) 1 3 Pi i Margall, 24 (Viladecans)

1 4 Gran Via, 1019 (PI. Prorxos, 3) Bus 56 1 5 Sants, 46 < ^

PI. de Sants

AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERMÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ. TRÀILER I AUTOCAR

l.,i Ven del

DOSSIER CARRER Una lliçó artística als grans

Març-Abril d e 1997

J ú l i a Masip i F e r r a n N a v a r r o

®

n veure als nens i nenes petits caminant per la c i u t a t , en a q u e s t e s cordades que organitzen les escoles per tal de no perdre cap nen o nena, envaeix una sensació d'angoixa pensant: s'empassaran tota la fumera dels tubs d'escap dels cotxes, ja que no aixequen més d'un metre del terra? ja se'n adonaran els mestres si se'ls despista un nen o una nena?

Quelcom semblant ve al cap en veure un home o una dona grans intentant avançar per una vorera ocupada pels cotxes, o buscant un lloc arrecerat en alguna de les places modernes amb les que el nostre Ajuntament ens ha obsequiat.

La gran ciutat s'ha convertit en un medi hostil per la gent petita i per la gent gran. Els carrers ja no són el lloc de la relació i del joc, són el lloc dels cotxes i com que tots en tenim de cotxe, doncs tots ho trobem molt natural. És sorprenent, tanmateix, observar com dibuixen els nens i les nenes d'avui en dia; tots els detalls estan molt ben representats, els carrers, bruts o nets segons dibuixin la realitat o el desig, els arbres trencats o plens d'ocells, també en funció del que ells veuen o del que voldrien veure, Es molt fàcil caure en el tòpic de que "la ciutat no és pels nens i nenes", però no deixa de ser un tòpic. A la ciutat hi ha molts, però que molts nens i nenes -no tots els que voldria en Pujol-, i hi viuen contents perquè estan amb els seus pares i mares, i els pares -també un tòpic- vivim bé

i.^

a la ciutat: bona feina ben remunerada, cinemes, teatres, bones escoles, bons carrers asfaltats, bons aparcaments, vivenda a bon preu, places grans i àmplies, pipi cans pels gossos... en fi, que més podem demanar?

Doncs bé -bromes apart- podem demanar molt més, podem demanar tot el que els nostres nens i nenes dibuixen, parcs amb arbres i gespa i terra i ocells i flors i tranquil·litat i poc soroll i transport públic i civisme i bon humor i poca pressa... Però és clar!, hi ha prou en demanar? El que cal és posar-s'hi, fer el que volem que facin els altres: no es tracta de demanar que netegin per poder continuar llençant els papers a terra, o els cigars o la caca del gos, ni de demanar que posin multa als que fan soroll per continuar fent soroll, som mediterranis i escandalosos, ni de demanar més arbres però acceptar que els arrenquin perquè així tindrem més aparcaments, ni de voler un millor transport públic però usar el cotxe perquè és més còmode i més "ràpid" quan sortim tota la família, ni de desitjar cases amb jardí a preus assequibles, però pagar 30 o 40 milions per un pis que potser no té ni sol.

patològica, per l'espai individual, privat -el meu cotxe, el meu ordinador, el meu vídeo...-, oblidant l'espai col.lectiu -el carrer, la plaça, el parc...- que en ser de tots no és de ningú.

Les grans superfícies comercials estan substituint el carrer i la p l a ç a com e s p a i s d'ús col.lectiu, potser perquè en elles no podem entrar els gossos a fer les seves necessitats, o potser perquè és més divertit comprar un ordinador que jugar amb una pilota de paper.

I no és per casualitat que aquestes grans superfícies reprodueixen al seu interior precisament la plaça i el carrer, però de manera artificiosa, irreal, com si d'una pel·lícula es tractés, sense la vida i les relacions que es donen als carrers de veritat. No és estrany que els nens i les nenes, als seus dibuixos, mostrin t a n t a preocupació per la neteja; només cal anar a una zona de jocs infantils per comprovar-ho: per cada cinc grans de sorra hi ha una caca de gos. I per resoldre això no valen contenidors, ni classificadors, val només educació i consciència de que la ciutat és de tots.

Els nens i les nenes dibuixen el que voldrien que fos una ciutat ideal, però qui la hem de fer som els adults. Els hi donem una bona educació viària i fins i tot ecològica però potser no actuem en coherència amb aquesta educació. Les modernes formes de vida a la nostra societat comporten una atenció, potser

Júlia Masip és psicòloga social i Ferran Navarro és arquitecte.

3

Telèlw318468!

fet la la

Banoi Nuevoi, 3

TelèfoftSlBBïW

P.^Um*o,92

Telèfon 354 54 26

Cdl,13

Telèfai 302 32 i9

Fernondo, 13

Telèíon3027539

Hospitol,4(}

Tetè(Dft30274a8

n. BuenuxB», 2

Telèfon 317 6702

sde AGÍÀÍM lA SEVA

COMPÍA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

CUBA:

GUAJA Des de 19B5 som pioners Artesania òtn»ca dels cinc conlinenls Peces de col.tecció, regal i decoració Articles de gran orïginalitat i de qualitat coniraslada C/Caime, 25 (canlonada Jerusalem] 08001 BARCELONA Tet. 317 61 37

MEXICO: MALÍ:

VIAJES DE TURISWIO Y AMISTAT 1997 NUEVAS RUTAS: T R A S LAS HUELLAS DEL CHE {15 dias> FESTIVAL MUNDIAL DE LA J U V E N T U D : H A B A N A 97 BRIGADAS SOLIDAFtlAS - VIAJES EN G R U P O E INDIVIDUALES RUTA MAYA - V I A J E S A M E D I D A (de 9 a 3 0 dïas) CHIAPAS: I N D I G E N I S T A Y C U L T U R A L LA C A N D O N (15 d i a s ) AVENTURA EN EL PAÍS D O G O N

M A R R U E C O S Z A U T E N T I C O B E R E B E R (15 dias) - INTERCULTURAL

¥lf

C/. Casp, n ú m . 30-PrincipaI l a B Tel. 412 73 78 - F a x 412 74 19 08010 B a r c e l o n a

MUPnX) MA.YA

/./

\,„

d,I

CARRER

DOSSIER

Març-Abril d e 1997

Irene Balaguer, mestra i pedagoga de Rosa Sensat

"Es pot fer una ciutat més adient per als petits" R o s a Maria P a l è n c i a

©

er la pedagoga i mestra Irene Balaguer, la ciutat ha guanyat molts espais on els nens poden gaudir, i creu que es fan esforços en aquest sentit. Malgrat això, considera que els equipaments són insuficients encara i que l'oferta lúdica és poc coneguda pels pares.

— Les necessitats d'un nen/a urbà són les mateixes que les d'un nen/a que viu a un poble?

• i Els nens/es i el seu desenvolupament són els mateixos, el que canvia és l'entorn. Una de les claus pel desenvolupament del nen/a és la conquesta de l'autonomia. És clar que el medi rural facilita aquesta conquesta. L'espai físic, les persones que viuen al poble, acullen millor al nen/a. Encara que, com sabem, també hi ha pobles travessats per la carretera i que cada cop més els estils de vida dels pobles s'apropen a l'estil urbà.

En tot cas, un context reduït, a l'abast, facilita l'autonomia del nen/a, mentre que les grans ciutats la dificulten. Avui, les ciutats estan més en funció del transport i dels adults i representen una agressió per als nens/es.

— Quins són els principals problemes d'un nen/a barceloní?

• 1 Des d'una perspectiva històrica, sabem que Barcelona era un conjunt de poblets. Ildelfons Cer-

dà va fer un disseny on les persones podrien conviure. Les illes de l'Eixample serien espais de convivència tant per als adults com per als infants. Però Barcelona va estar maltractada i l'especulació la va fer molt dura per a les persones. Crec que els darrers anys s'ha fet un esforç important en aquest sentit. Les placetes de Sant Andreu, Gràcia, Sants, els parcs nous, ... aquests espais són una conquesta. La política de demanar l'ús del transport públic o la creació de zones peatonals afavoreix la convivència i els jocs de colletes dels nens/es. És cert que moltes s'han fet per potenciar el comerç, però també els nens/es surten beneficiats.

— Són suficients aquests espais? ^ Sens dubte són insuficients.

Cal tenir altres iniciatives, com recuperar les illes de l'Eixample.

— És evident que hi ha nous espais públics, però vostè creu que són aprofitats pels pares per portar els nens/es?

• i Per intuïció d'observadora, em sembla que els parcs e s t a n massificats quan fa bon temps després de les 5 de la tarda i els caps de setmana. En canvi, és llàstima que als matins no hi hagi les criatures que encara no van a l'escola. Hi ha una massifícació i una infrautilització. Malgrat tot, crec que els barcelonins som gent

que de seguida ocupem els espais.

S'haurien de crear programes que afavoreixin l'ús dels parcs.

— Aquests parcs compten amb equipaments per als nens/es? ^ Em consta que s'estan fent esforços. La idea dels contenidors de vidre als barris, per exemple.

Els seus beneficis serien per equipar els parcs. Des de Parcs i Jardins, s'assagen coses, com ara la creació d'espais que fomenten activitats creatives.

— Com quins espais? ^ El Parc de les Aigües, on hi ha un pels més petits, o les fonts de la Plaça dels Països Catalans que estan pensades per jugar, no només per ser vistes. O el Maremàgnum. Els nenes van participar al disseny del drac de l'Espanya Industrial. Seria bo que els tècnics preguntessin als nens què volen.

— Creu vostè que els nens/es de ciutat veuen massa la televisió? ^ Jo crec que els nens/es prefereixen jugar amb els seus amics.

L'estructura urbana aïlla als nens/es. Els pisos són petits i es pot crear un nen/a passiu davant la televisió. La conquesta de l'autonomia no només és conquerir l'espai, sinó que els nens/es puguin desplaçar-se. Hi ha una ciutat italiana, Pistola, que és, com Barcelona, "Ciutat Educadora".

DANI CODrNA

I r e n e B a l a g u e r é s d i r e c t o r a d e la r e v i s t a "In-fàn-ci-a" A Pistola, l'ajuntament i els comerciants s'han posat d'acord en el programa "Comerciants amics dels infants". Les botigues adherides lluen una enganxina, de manera que qualsevol nen/a sap que allà pot demanar ajuda. Penso que cal avançar en aquesta línia. De vegades són detalls petits, com al museu Van Gogh d'Amsterdam, on hi ha cotxets; o als ferris de Dinamarca, on hi ha racons pels infants.

— I a Barcelona, es pensa en els nens/es? ^ Hi ha poques iniciatives, però van en augment. Fa uns anys, cap restaurant tenia una trona.

— És suficient l'oferta lúdica i cultural per als nens/es? ^ Hi ha poca oferta, però es fan esforços. Com el teatre infantil a la Fundació Miró, al Teatre Regi-

Festes (infantils) pagades Carles C a m a r e n a

®

ls nens fa temps que van ser descoberts com a ric potencial en el mercat i la Barcelona dels adults, la que compra i ven industriosament per seguir vivint, no pot deixar de mirar a tantes i tantes criatures que al sortir de l'escola no volen seguir tancats. Algú deuria nuar aquesta idea amb la precarietat urbanística recent i va trobar una falta d'espai i moviment considerable; sempre en termes mercantils.

L'oferta que Barcelona dóna al nen no és tan reduida com creuen alguns pares, "o els porto fora (de la ciutat), o al parc" ens explicava un d'ells. El cert és que pagant les possibilitats s'amplien: Unes, en mans de l'Ajuntament, ofereixen activitats més educatives; altres, en mans privades, obren portes a la diversió més esplaiada.

Quan entrem en el Happy Parc

ens trobem en mig d'una cridòria aguda i incontrolables corredisses. Al fons descansen els pares.

"Els porto aquí perquè és més còmode", afirma una mare mentre assisteix al seu fill acalorat.

Raó no li falta; aquests parcs de ràpida proliferació a la nostra ciutat no han de ser menyspreats com a gàbies de goma inflada i tubs de plàstic de colors. Substitueixen i compleixen la funció d'altres parc a l'aire lliure que no hi són. "Les criatures gaudeixen, no s'embruten i nosaltres estem més tranquils aquí, a les tauletes, prenen alguna cosa", continua la mare. A més a més, es redueix el risc: ni cotxes ni cops bruscos, aquests "còmodes" parcs d'artifici estan dissenyats per evitar qualsevol posterior reclamació de danys i perjudicis. I tot això per cinc-centes pessetes l'hora. Però pares millor informats coneixen

MIGUEL LÓPEZ

A b a r c e l o n a p r o l i f e r e n els e s p a i s c o m e r c i a l s d'oci altres ofertes lúdiques que conformen el compendi d'activitats de cap de setmana. Entre les més conegudes estan els parcs d'atraccions -Montjuïc i Tibidabo- visitats amb menys freqüència pel cost i el desplaçament. També l'Aquàrium, "massa car per tant poca estona" diuen les mares. La Filmoteca de sessió infantil, poc aprofitada; i les visites regulars

de circs i "Disney sobre gel".

Preguntant per la qualitat i no tant per la quantitat, una mare ens diu: "procuro equilibrar les activitats més mogudes amb d'altres una mica més educatives i tranquil·les". I, on la porta? Afortunadament a Barcelona també existeixen altre tipus d'espais per l'oci infantil, i és que les criatures també poden i necessiten diver-

na, els concerts dels dissabtes que organitza "La Caixa"... El pitjor és la manca d'informació. Hi ha iniciatives que es coneixen poc, com les ludoteques o la lectura de contes que fan les biblioteques.

— Com es podria solucionar aquesta manca d'informació?

• • A vegades tenim massa informació però poc efectiva. A les guies n'hi ha molta, però no es fa servir. Haurien d'existir punts dinàmics d'informació per barris on es fessin suggeriments. Als parcs, les escoles i, fins i tot, als centres comercials.

— Què en pensa del nou costum familiar de passar els dissabtes als centres comercials?

• • Aquests centres de consum són, també, espais de trobada. Hi ha vida, llum i això atrau tothom.

tir-se sense córrer, gaudir sense cridar. La majoria de Centres Cívics dels districtes es preparen el cap de setmana per rebre la nombrosa demanda de pares i fills en temps lliure; locals com la Casa Elizalde són els més coneguts, on se celebren actuacions de teatre, música i titelles pel preu més assequible de tres-centes pessetes.

Tan mateix, els veïns poden gaudir de les activitats ofertes per les associacions del barri com Els Lluïsos de Gràcia o El Pati Llimona, que organitzen teatre per públic infantil, classes de pintura creativa per a nens, pallassos, sessions de màgia, etc.

Entre setmana, en canvi, el panorama és ben diferent. Amb els pares molt ocupats i estresats, el mercat, que pensa en tot, ja no es prepara per rebre a un conjunt de pares i fills disposats a gaudir d'un moment compartit, sinó en ocupar a uns nens que surten de l'escola amb ganes de tot menys de descansar. El gimnàs de ballet i judo, les piscines, les modernes acadèmies que ensenyen sense avorrir i els esplais, són les demandes més utilitzades per uns pares que no tenen temps o l'esgotament ja els ha vençut.

l.l

JORDI VILA

L'educació en el lleure Els esplais són llocs de trobada d'infants i joves que pretenen educar en el temps lliure. A partir de tota una sèrie d'activitats com són els tallers de manualitats, les tècniques plàstiques, els jocs, el treball de l'expressió corporal, la intervenció en la vida social del barri o les excursions, l'equip de monitors de cada centre pretén assolir uns objectius pedagògics que responen a un projecte educatiu propi. Tal com afirma Maria Soles, Secretaria General de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai, "els nostres centres estan pensats com un espai per què els infants i els joves es sentin lliures i no siguin uns consumidors passius d'activitats sinó els seus protagonistes". Aquest procés s'acostuma a rubricar amb les colònies d'estiu.

Esplais confessionals i laics De fet, l'origen de l'esplai cal cercar-lo a l'empar de l'Església i en aquella necessitat d'atendre durant els estius i mitjançant les colònies, els infants més marginats de viles i ciutats. Al 1957 es creà el Secretariat de Colònies dins de Càrites Diocesana de Barcelona, el que ara és el IVloviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) caracteritzat per una opció d'home amb més vocació de ser que no de posseir, una opció de societat justa i democràtica i una opció cristiana i eclesial que dugui a terme una pedagogia global i alliberadora.

Més tard, al 1982, es funda Esplais Catalans (ESPLAC). La seva acció educativa respon a un ideari que es basa en tres principis: la laïcitat, el progrés i el país. Xavier Bretones, Secretari General d'ESPLAC, té ben clar

iHl

C A R R E R ALTRES ASSOCIACIONS

Març-Abril de 1997

A Barcelona coexisteixen tot un seguit d'entitats infantils i juvenils que realitzen un treball educatiu amb els infants de la ciutat des de perspectives metodològiques i ideològiques diferents. La majoria d'aquestes pertanyen a moviments que apleguen associacions de tot Catalunya i també n'hi han que tenen un abast internacional. Totes elles acostumen a realitzar les seves activitats els dissabtes a la tarda. Agrupaments escoltes, esplais i altres moviments del camp de l'animació socio-cultural i del món de l'espectacle tenen com a denominador comú l'acció voluntària, la creació d'uns espais de socialització que enriqueixen la vida personal dels nens I nenes i l'objectiu de fer de la ciutat un lloc més humà i solidari.

V t/í

FLi.^ Esplais i escoltes ^"!:^ omplen Barcelona La ciutat aglutina una gran diversitat d'opcions educatives i culturals la vida dels ciutadans i reforça la democrà-

J

^«::^MIiff

cia.

Escoltisme

«i·wf'

L'escoltisme neix a l'Anglaterra de principis de segle com a 'í*W iniciativa d'un militar anglès, Robert Baden Powell. A Catalunya l'escoltisme comença a tenir una incidència important cap al 1920 amb les aportacions de Mossèn Batlle i Batista i Roca així com de la tradició excursionista. Amb el pas del temps l'escoltisme català es trencarà en dues grans branMIGUEL LÓPEZ ques: Escoltes CaEls nens i nenes de l'agrupament escolta Rakxa juguen al Parc del Poblenou talans (1974) i Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya (1977).

"A diferència dels esplais, tots els agrupaments escoltes compar"La ciutat no està pensada pels nens i nenes, mai a la vida! Barcelona teixen una metodologia educativa és agressiva, està feta per als cotxes (tot i que no hi caben), per a la molt semblant que vol arribar a indústria i per al comerç". D'aquesta manera tant contundent s'expressa crear una ciutadania mundial caLluïsa Celades, Coordinadora General de La Roda, quan li pregunto que paç de transformar la societat", tal pot oferir la ciutat als nostres nens i nenes. Però La Roda no és la única com apunta Eduard Vallory, Relaentitat que té aquesta visió de Barcelona. "Hem de ser molt crítics amb cions Externes d'Escoltes Catala ciutat", afirma el Secretari General d'Esplais Catalans, Xavier Breto- lans. Tampoc hem d'oblidar l'espenes. "Barcelona està pensada per l'ocupació urbanística i el trànsit, no cial incidència educativa que es pas pels qui han de viure-hi". realitza al medi natural. Cada agruLa nostra ciutat planteja altres problemes a les entitats laiques tant pament està dividit en unitats que d'esplai com d'escoltisme que lluiten per un espai on realitzar les seves acostumen a realitzar una sortida activitats. Eduard Vallory, d'Escoltes Catalans, no es calla a l'hora de al mes en tenda de campanya. El denunciar el desaprofitament i la manca dels espais públics. "La ciutat de treball fet durant tot l'any culmina Barcelona està pensada pel negoci. Aquesta necessitat de guanyar amb els campaments d'estiu. diners la patim les mateixes entitats sense afany de lucre. Tenim molts Segons Jaume Llansó, Responagrupaments que han de comprar-se el local perquè sinó no poden fer sable de Comunicació de Minyons les seves activitats". Vallory va més enllà i apunta a la poca optimització Escoltes i Guies de Sant Jordi, "la dels espais escolars. "Hi ha moltíssimes escoles públiques que estan metodologia de treball escolta es molt poc utilitzades en temps que no és el pròpiament lectiu". A tot això resumeix molt bé amb el que notambé cal afegir-hi les queixes d'ESPLAC per la gran dificultat que tenen saltres anomenem els cinc dinaels seus esplais en utilitzar les instal·lacions dels centres cívics, "uns mismes: el progrés personal, el espais que haurien d'estar al servei del ciutadà", afirma Xavier Bretones. treball en equip, l'educació per l'acció, el petit compromís i la fraternique "els esplais d'aquest moviment Fundació Catalana de l'Esplai, és tat universal". L'escoltisme formutreballen a partir del mètode provinent una iniciativa sense afany de lucre la una proposta social, política i de l'escola activa, ésadir, l'aprenentat- que té com objectiu impulsar l'edu- compromesa que s'ha vist traduïda ge del nen/a es realitza a partir de cació en el lleure d'infants i joves. en la conversió de responsables l'experiència pràctica amb el seu en- També es proposa estimular la vida escoltes en regidors municipals i torn". associativa com un espai de partici- últimament en la participació de les L'última entitat que s'ha creat, la pació que contribueix a la millora de mogudes okupes a Barcelona.

"La ciutat és agressiva"

./I

ADREÇA: Numància. 149-151 08029 Barcelona Tel: 410 01 00 Fax:419 62 68

Enguany és el seu 40è aniversari Actualment el Moviment de Centres d'Esplai Cristians disposa de 191 centres a la Diòcesi de Barcelona i compta amb 3.000 monitors. Cal dir que el MCEC pertany a la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai (CCCCCE) que gestiona 340 centres i 24.000 nens i nenes.

esplac

;SPLA

ESPLAC

FUNDACIÓ CATALANA D'ESPLAI

ADREÇA: Avinyó 44. 2on.

08002 Barcelona Tel. 302 61 03 Fax: 302 00 89

15 anys d'esplais catalans ESPLAC aplega a 107 entitats distribuides en més de 30 poblacions de Catalunya i compta entre els seus usuaris amb uns 7.000 infants, adolescentsijoves. L'ESPLAC disposa d'uns 1.000 monitors i 200 socis. A la ciutat de Barcelona Esplais Catalans té 27 grups.

ADREÇA: Dolors Almeda, 1-3, local 5 08940 Cornellà de Llobregat Tel: 474 42 51 Fax: 474 43 56

L'Última entitat que s'ha creat En el marc de la Fundació hi ha quatre entitats de servei, amb un gran bagatge professional i sense afany de lucre.

Totes elles volen donar servei a la societat: Associació Catalana de Cases de Colònies, Centre d'Estudis de l'Esplai, Suport Associatiu i Serveis d'Esplai.

MINYONS ESCOLTES GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA

MINYONS ESCOLTES ADREÇA: Llúria 7, 4t 08010 Barcelona Tel: 318 80 44 Fax: 412 03 98

Ciutadans compromesos i cristians conscients Les seves unitats es divideixen en Castors (7 a 8 anys), Llops i Daines (9 a 11 anys), Ràngers i Noies Guies (12 a 14 anys). Pioners i Caraveles (15 a 17 anys) i Truc (17 a 19 anys). Compta amb 157 agrupaments, 44 dels quals estan situats a Barcelona.

LA RODA ADREÇA: Sant Eusebi. 53 08006 Barcelona Tel: 414 72 01 Fax:414 77 05

20 anys d'espectacles al carrer La Roda d'Espectacles està composada per 120 entitats culturals, d'esplai i agrupaments escoltes.

D'aquestes, 70 les podem trobar a Barcelona. Actualment passen més de 500.000 persones per les activitats organitzades des d'aquesta associació. Durantaquests20anys, es calcula que han gaudit de La Roda més de 20 milions d'infants i joves. Fins el 26 d'abril i en motiu del seu 20è aniversari tothom podrà gaudir d'una exposició fotogràfica a la sala "Salvador Anglada".

La Roda fa 20 anys que roda Quina millor manera d'inaugurar oficialment una entitat que celebrant una gran festa on l'espectacle i la participació siguin els protagonistes! L'abril de 1977 el Parc Güell s'omplia de colors, jocs, quitxalla i xerinola.

Era la primera Tamborinada on, percert.hiva col.laborar Comediants. "La Roda" ja era un fet.

El mitjà educatiu i socialitzador en aquest cas, seria l'espectacle. El teatre, el circ, les cançons i els pallassos sortirien als barris, al carrer.

"El que pretenem amb la nostra tasca és que les nostres actuacions arribin a tots els ciutadans de Catalunya, que les festes i la recuperació de les tradicions populars sigui viscuda tant pel l'infant, com pel jove, com per la gent gran". La Coordinadora General de "La Roda", Lluïsa celades, és conscient de la importància de les entitats infantils i juvenils de base, que són les que fan possible que s'organitzin espectacles al carrer per a tothom.

escoltes *'4^ catalans ESCOLTES CATALANS ADREÇA: Cervantes, 5, entl. 2a.

08002 Barcelona Tel: 301 20 88 Fax: 412 10 63

Coeducació, laïcitat i catalanitat Els seus grups estan dividits en Follets (6a8anys),Llops(9a11 anys),Raiers (12 a 14 anys). Pioners (15 a 17 anys) i el Clan (17 anys en endavant).

Aquest moviment escolta compta amb 35 agrupaments a tot Catalunya amb 3.500 infants. A Barcelona capital hi ha 13 agrupaments escoltes.

16

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de Carles Valls

Març-Abril de 1997

Es primavera i la saba dels vegetals s'altera. La ciutat ha perdut la meitat de les seves flors però recupera 123 arbres que cal protegir

Cal que neixin flors a cada instant Barcelona branca a branca

neitat de les flors de la ciutat. Segons la Declaració sobre el Patrimoni de la Flora Ornamental de Barcelona, signada per més d'una vintena d'entitats relacionades amb jardins i flora, el catàleg florístic de la ciutat s'ha reduït en un 50%. Les modemes creacions de nous jardins i les múltiples tasques de conservació són les causes de l'empobriment.

Davant d'aquesta crua realitat, els signants proposen mesures per recuperar la flora omamental urbana. Algunes d'elles són tenir un major personal jardiner qualificat, millorar els vivers de la ciutat i la forma de funcionament del nou Jardí Botànic. També demanen urgentment fer tasques de conservació de la flora, abans que es perdi, en els jardins fiistòrics de la ciutat. Un altre punt fonamental, és donar a conèixer el món de les plantes i dels jardins, a nivell acadèmic i ciutadà perquè es pugui comprendre i apreciar aquest ric patrimoni vegetal urbà.

La nostra ciutat té una gran riquesa verda i compta amb més de 2.000 espècies i varietats de flora ornamental. Arbres, arbustos, mates, enfiladisses i tota classe de plantes tenen una importància històrica, paisatgística i estètica per la ciutat. Aquesta multiplicitat deformes biològiques s'escampen per places, petits parterres, parcs i jardins i reverdeixen la grisor urbana, millorant la qualitat de vida. Elclimade Barcelona, ha permès una concentració de riquesa biològica extraordinària, on destaquen centenars d'espècies exòtiques que cal preservar.

Aquesta primavera, l'Ateneu Barcelonès ha organitzat un cicle de conferències d'aproximació als jardins històrics de Barcelona durant el mes d'abril. Les conferències s'estructuren en quatre sessions: el 9 d'abril sobre els jardins interiors de Ciutat Vella, el 16 d'abril sobre els jardins de Can Güell i de Can Girona de Les Corts, el 24 d'abril sobre els jardins de la Granja Vella a la Finca de Martí-Codolar i, finalment, el 30 d'abril sobre els jardins històrics dels districtes. Les conferències començaran totes a dos quarts de vuit, a la seu de l'Ateneu, al carrer Canuda, 6. L'objectiu d'aquest cicle és fer un estudi aprofundit dels nostres jardins històrics, alhora que descobrir el riquíssim patrimoni artístic i paisatgístic que tenia -i té- la ciutat, malauradament força desconegut, sobretot, pel gran públic, que són el llegat vegetal de Barcelona.

Les entitats que han signat la declaració sobre la flora ornamental són: Amics dels Jardins, Amics dels Jardins del Laberint d'Horta, Associació d'Amics del Jardí Botànic de Barcelona, Associació Escola d'Art Floral de Catalunya, Associació dels Espais Verds de Catalunya, Ateneu Barcelonès. Grup d'Estudis dels Jardins Històrics, DEPANA, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, Federaciód'Agricultors Viveristes de Catalunya, FAVB, Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya, Federació Sindical de l'Administració Pública de CCOO, Gremi de Floristes i Floricultors de Catalunya, Institut Agrícola Català Sant Isidre, Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Reial Cercle Artísticde Barcelona, Secció Sindical de CCOO de Parcs i Jardins de Barcelona, USCOB, UAB. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, UPC. Càtedra Gaudí i UPC. Centre Internacional d'Estudis del patrimoni Construït.

DANI CODINA

Centenari pi pinyer de les Corts, de 16 metres d'alçada

Floreixen arbres d'interès local • Barcelona protegirà vint-i-tres arbres del seu bosc urbà. El Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona, editat per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, s'ha ampliat amb aquesta darrera tongada. Ja són 123 els exemplars que gaudeixen d'aquesta distinció. La selecció d'arbres recull els exemplars més valuosos tenint en compte l'antiguitat, la raresa, les qualitats estètiques o històriques i altres trets excepcionals. D'aquesta manera es converteix en un llegat ecològic per la ciutat, formant part del patrimoni vegetal urbà. Amb el Catàleg, Barcelona protegeix els arbres que han entroncat més fermament en el paisatge de la ciutat, o aquells que pel seu exotisme o singularitat abillen amb les seves fulles els nostres carrers i places. Una vegada inclòs en el Catàleg, tant si és un arbre de propietat municipal com privat, la seva preservació està garantida.

Els ben plantats i ben plantades barcelonins no hauran de patir per les seves arrels. El Catàleg té cura d'aquests ciutadans il·lustres i impassibles perquè no esdevinguin natura morta.

Molts dels arbres que recull el Catàleg són centenaris i han esdevingut la concèntrica memòria històrica urbana. Tot tipus d'arbres caben en el bosc urbà del Catàleg. Hi trobem les palmeres, les nogueres i les acàcies que comparteixen les seves ombres als carrers, parcs o jardins amb els til·lers, els pollancres o els roures, i moltes altres espècies que esquitxen de verd la ciutat. Si bé cada arbre escollit no forma ell sol un bosc, sí que es pot dir que cada un d'ells representa un bosc del món. Així tenim, la palmera de Canàries agermanada amb l'Acàcia de Constantinopla o el pollancre del Canadà, amb tots els roures, pins i alzinars dels boscos urbans.

Barcelona pot aprendre dels arbres a ser una ciutat plural i diversa on tothom pot arrelar.

El Catàleg d'Arbresd'Interès Local de Barcelona permet fer un arborescent reconegut pels principals barris de la ciutat. Si hi ha una Barcelona a volt d'ocell, també hi ha una Barcelona de branca a branca. Aquests són els vint-i-tres arbres de la genealogia urbana que se sumen al Catàleg: Cmtat Vella: •Palmera de Canàries, centenària, de 12 metres dàlçària. S'emergeix solitària en un pati privat del Raval, al carrer Lancaster, 10. *Noguera, centenària, de 10 metres, al Parc de la Ciutadella.

'Acàcia de Constantinopla, centenària, de 10 metres, al Parc de la Ciutadella. *Arbre de la llana de 80 anys, de 8 metres, entre l'Avinguda Paral. lel i Josep Carner. Destaca la seva espectacular floració durant la tardor.

Eixamplo: Til·lers que formen un conjunt arbrat dàlineació amb 322 arbres. Són a la Rambla de Catalunya. La seva brotació i floració cada primavera és d'una gran bellesa. *Pollancre del Canadà, centenari, de 12 metres, al parc de l'Estació del Nord. Es valora el perfecte desplegament de les seves branques.

Sant Martí: 'Verns de 10 anys, fan 9 metres. Donen nom a la plaça i al barri de la Verneda.

Sante-Montjuïc: 'Palmeres washingtonià de 60-70 anys, de 10-15 metres, a la carretera de Miramar. Plantació única a Barcelona. *Alvocaterde 50 anys, fa 7,5 metres, al passeig de Santa Madrona i el carrer Lleida. Destaca les seves dimensions. *Schinus polygamus de 80 anys. de 5 metres, originari d Amèrica del Sud. Es troba entre el carrer Joaquim BIume i Lleida.

Les Corts: *Pi pinyer, centenari, de 16 metres, al carrer Bosch i Gimpera. Es ben bé enmig de la calçada dels cotxes.

'Roure de 70-80 anys, de 12-14 metres, formen una petita roureda a l'Avinguda Diagonal, entre els carrers Gonzalez Tablas i Manuel Ballvé Sarrià-Sant Gervasi: 'Garrofer, centenari, de 8 metres, a la plaça Pere Castelló.

'Alzina de 110-120 anys, de 25 metres, del jardí de Can Sentmenat.

'Cirerer de Santa Llúcia, de 20-30 anys, de 4,5 metres, al Parc Castell de l'Oreneta. Cal dir que aquest tipus de plantes no acostumen a viure tant, 'Magnòlia de 12 metres, es troba a l'interior del Col·legi Salle Bonanova.

Gràcia: 'Ullastre de 225 anys, d'l 1 metres al Parc Güell.

'Arbre de l'Amor de 40 anys, 10 metres a la plaça Joanic. Té una espectacular floració el mes d'abril.

Horta-Guinardó: 'Figuera, centenària, de 8 metres, al Parc de les Aigües. Destaca les seves dimensions. *Pi pinyoner de 110 anys, d'11 metres, a la Vall d'Hebron.

Sant Andreu: *Pi pinyoner, centenari, de 20 metres, al carrer Malats i Fraga.

Nous Barris: 'Tipuanes de 40 anys, de 8-12 metres, a la plaça Virrei Amat. Són espectaculars per la seva floració els mesos de juny i juliol.

Horta-Guinardó: 'Arbre de les tulipes de 80 anys, de 10 metres, al Parc de les Aigües. Destaca la seva floració de tulipes.

CARRER

M a r ç - A b r i l d e 1997

Imatges de la Marina

La "deseobiografía" de Maruja Torres

REDACCIÓ

MARTA BACH

La tenacitat en la feina de Julio Banos ha aconseguit fer realitat un vell somni: publicar una recopilació de fotos retrospectives de Can Tunis.

"Aquest recull de fotografies comenta Julio Baflos- vol ser un document gràfic del que va ser aquella Marina camperola i preindustrial de finals del segle XIX i començament del XX. Una Marina de fort arrelament camperol i una acceptable activitat marinera que va tenir l'orgull de ser una de les primeres zones de Barcelona on es van instal·lar prats d'indianes, la majoria convertits posteriorment en vapors". Unes 150 fotografies composen aquest bonic àlbum, deixant constància de les seves indústries, les seves masies, els seus carrers i, com no, les seves entitats esportives i artístiques. Juntament amb el llibre, Julio Baflos ha confeccionat un mapa sobre "La Marina, la seva platja i els seus camps a principis dels anys trenta", tota una joia gràfica que ens permet situar moltes de les fotografies publicades.

"Del Can Tunis evocat per Banos gairebé no queda rastre.

El moll destinat al gas natural ocupa els seus terrenys. Queden només restes de carrers, algun tan patètic com Fèlix Macià, on només hi ha cases buides, a punt per la piqueta, dos bars, una casa de làpides i una floristeria. Del Can Tunis barraquista queda una altra realitat diferent -comenta Josep Maria Huertas al pròlegperò igualment injusta".

Felicitem a Julio, membre actiu del moviment veïnal pel llibre publicat.

No en poques ocasions la periodista catalana Maruja Torres ha admès que s'ha passat mitja vida sacralitzant la literatura de tal manera que se sentia paralitzada davant del fet d'escriure quelcom diferent a novel·les humorístiques, llibres de viatges, articles. Finalment, quan s'ha decidit a allunyar els seus temors i provar fortuna més enllà del periodisme amb la publicació de Un calor tan cercano (Alfaguara) - q u e la crítica ha encertat a anomenar com la seva primera novel·la "seriosa"- es pot dir que ben bé ha encertat de ple en no defraudar els seus admiradors més fidels.

Arguments per posarse davant de l'ordinador i oblidar per un moment les notícies de més rabiosa actualitat no li falten a Maruja Torres: una Barcelona que coneix prou bé, una mirada femenina de la qual sempre se n'ha sentit deutora i, una distància en anys i experiència suficient, com per ubicar-se en els anys 50, tot autogarantint-se que es tracta d'una etapa definitivament tancada.

Maruja i Manuela —la protagonista d'aquest llibre- es confonen en un únic ésser, sense gairebé ni proposar-ho -??~.

Maruja: una infantesa pobre, uns inicis difícils, un desig constant de conèixer...

y.ouíi

l·r.ilií"

i poliííon

hiílustvial

Dis\tny i jinHÍiítti'í: institut /</ Oiputaíiií Jt n.irttl·iNii

Ptjyt>i.i

íi'VMUhnii

í/i-

Relat d'una experiència

íCitti

REDACCIÓ

L'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, publica en forma de memòria, els treballs planificats en els darrers anys. Ens referim als 114 plans aprovats entre 1991 i 1995. Pròlegs de l'alcalde i del tinent d'alcalde Joan Clos, i un text de Ricard Fayos, director dels Serveis de Planejament Urbanístic, Cal assenyalar que no pren o no se li va donar la paraula escrita al regidor d'urbanisme Antoni Lucchetti. El mateix passa amb el coordinador de Serveis d'Urbanisme de l'època esmentada, Josep Maria Alibés.

La transformació dels grans sectors: Sagrera-Sant Andreu, Diagonal-Poblenou, Front Marítim, i l'explicació abreujada i molt

ROSA MARIA PALÈNCIA

Elies Ortiz, veí durant molts anys de Can Tunis, va mori al 1991. Ara, gràcies a la feina de la seva familia i els seus amics surt aquest llibre amb anotacions i documents que el lluitador Elies va recollir al llarg de la seva vida.

L'obra que comentem, és de fet, un tribut a la història d'un temps i d'íin barri, un complement a l'àlbum de fotografies de La Marina que comentem en aquesta pàgina.

Orlh

Barcelona. La segona renovació

l·iniii}" i Jiil/«

il·lustrada dels més de cent plans especials ocupen les seves 220 pàgines. Una memòria que no especifica si els diferents plans estan realitzats, si tenen pressupost o si estan pendents de portar-se a terme.

Il,licrlr,,l,l. l-^l íigt,,!,, r,iii,,,iiii, Ajitiitíiiiitiil Jí' lí,ircel„„,i Í'/'IJ i.7(10 /tísstles

Per telèfon, lectors a domicili

REDACCIÓ

"fie/tit d'iiuti íf\jií'rii-Híiíi l·liet Orlií Kei»/),/,,,/». Aiinii i K',i.t l·.dil·.rial Cl.irrl l'J') 7

Manuela: una nena d ' i l o 12 anys, observadora i perspicaç, envoltada d'una família amb la qual no es troba bé i pensant sempre en trobar-ne una de millor que la faci més feliç. Barcelona, els anys 50 i el barri "Xino" són altres ingredients comuns d'aquest còctel de deseobiografía, la paraula que la periodista afincada a Madrid s'ha inventat per qualificar aquesta novel·la abans que la qualifiquin altres no tan ben qualificats per fer-ho -valgui la redundància-. Segons ella. Un calor tan cercano és un 20 per cent d'autobiografia i un 80 per cent de deseobiografía. Cal admetre també que és un 100 per cent d'emocions d'infantesa.

Maruja Torres ha "parit" un dels llibres sobre Barcelona més recomanables i del qual no n'hem d'esperar dades fredes i estadístiques sinó un bon grapat d'inevitables inexactituds històriques nascuts dels records sensorials de l'autora. De fet. Un calor tan cercano parla d'olors, unes olors tan importants en aquest volum com les que desprenia aquell barri "Xino" de postguerra. Unes olors que encara perduren en la ment de l'autora talment com un corcó. I és que per Maruja Torres "algunes novel·les són com els remordiments: s'obren pas sense que la voluntat de l'autor pugui impedir-ho".

/iu«o,.

No t a n sols les pizzes i el chop suey es poden d e m a n a r per telèfon. Com que no només de pa viu l'home, fa només uns mesos a Barcelona ha a p a r e g u t u n a oferta per a l i m e n t a r l'esperit. Es t r a c t a d'un servei de lectors a domicili. En José Antonio S a n t a m a r í a , psicoterapeuta de 45 anys i la M a r t a Martínez, psicòloga, de 38, s'ofereixen per llegir en veu alta els llibres, revistes o diaris que vulguin els seus clients.

La idea va sorgir després de veure la pel·lícula "La lectora" i quan van veure a u n a revista que u n a pedagoga ofereix el mateix servei des de fa dos anys a Madrid, sembla que amb força èxit. En José Antonio i la M a r t a són i n t e g r a n t s

del Taller d'Escriptura de Barcelona que funciona fa més de 10 anys a casa nostra.

Com que aquest nou servei de lectura és poc conegut encara, són pocs els clients que han pogut gaudir-ne'n. Però en José Antonio diu que els seus oients són "en la seva majoria" persones adultes. Algunes són discapacitades, però no totes.

L'última t r u c a d a va ser d'una dona que volia fer aquest regal al seu pare. El servei es contracta per hores i el preu es pacta depenent del lloc del domicili. Es pot gaudir d'un/a lector/a p a r t i c u l a r des de 1.500 pessetes l'hora. La lectura pot ser t a n t en català com en castellà. Per contractar-ho només cal t r u c a r a la M a r t a , al 213.41.21 o al José Antonio, al 315.11.26.

LLIBRES

Lluita obrera de la Pegaso REDACCIÓ

El treball que presentem és una investigació de Dora Palomero.

S'ocupa dels treballadors d'una empresa, de les seves condicions de treball i de vida, de les seves actituds i de les seves nombroses accions per defensar els seus interessos de classe. I és que la lluita dels treballadors i treballadores de la Pegaso, no només va repercutir en ells mateixos, sinó en la millora de les condicions de vida i treball de la immensa majoria de treballadors.

Aquest interessant treball és un homenatge a un col·lectiu de treballadors barcelonins que van protagonitzar lluites importants.

Estem parlant de la mítica Pegaso.

Si bé l'empresa no va donar cap facilitat, l'autora basa les seves dades en 41 entrevistes a treballadors, així com en les actes dels jurats d'empresa, i com no, en la premsa laboral de l'època, clandestina, òbviament.

••(.»< li.ih.ij„í/ortí

Je liiitií,!

Oor.i l'.ílumeri, SniííS lüfiitnii I '}'}(, >.IIIHI /uMt'lí-i.

M.irliHiz

clnruiiu

el

Las Bullangas de Barcelona REDACCIÓ

Joaquín del Castillo Mayone, jjeriodista, és l'autor del llibre porta per subtítol "Sacudimientos de un pueblo oprimido por el Despotisme Ilustrado". Ens diu que escriu aquest llibre "per deixar constància per al futur de la veritat de la revolució a Barcelona". El text no es limita a narrar ima història, sinó que conté una valoració apassionada dels fets i una exposició recurrent dels principis fonamentals de la doctrina liberal, doncs l'autor va participar activament en els fets que narra.

Creu important que no desaparegui la voluntat humana i els protagonistes de carn i ossos d'una època. L'edició facsímü d'aquesta obra corre a càrrec de l'Institut Universitari d'Història Jaimie Vicens i Vives, en la seva col·lecció Jaume Caresmar. (.</> IS ui I,III na I Jr J'Hií/uiif í/rl C·íslillo l-umc, l-diK.rial liclhi'i Jaiiímil HH^ pií-utís.

Har,tl»ii„ V Miiynut

Juan Marsé a 850 pessetes REDACCIÓ

L'editorial Plaza & Janés ha reeditat la majoria de les obres de Juan Marsé, escriptor barceloní que no necessita presentació. Pel mòdic preu de 850 pessetes, pots passar una estona agradable llegint: "Un dia volveré", "El embrujo de Sanghai", "La oscura història de la prima Montse", "Ronda de Guinardó", "Si te dicen que caí", 'Teniente Bravo" y "Últimas tardes con Teresa". La Barcelona de la postguerra i els barris de l'escriptor, a l'abast de tothom en uns temps on* els llibres sovint són massa cars.

CARRER

PUBLICITAT

Març-Abril de 1997

giLÀTEHIÀ

r^'r-^'-y^^-^

comercial bolsera

pastisseria I—I 0 0 ' ^ l O C^ ,£ 0 5

TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE

OJ

"^ « 'oj

TOT PER LES SEVES FESTES PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

FUNDADA L'ANY 1919 Xuclà, 15 T. 3171428

OI ^

Paral·lel, 115 T. 4416675

«L'ESTEL,*

PASTISSERIA GRANJA

ALCÍ

®

fiUíU AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41 BARCELONA

TALLER DE MARCS Venda de gravats i làmines Desconipíe als veïns del bani Bda. Sant Miquel. I T. (93)4l2()9(K)Fax302,'il 24

RESTRURHNTS

PERFanTEMïï T/ïBER 2e

OBRADOR

ARTESANO

-També tenim orxata sense sucre

Avinyó, 7

Rambla del Poble Nou, 44-46 Tel. 3091872-Barcelona

(cantonada carrer Fernando)

Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA

Telefono 301 01 72 BARCELONA

RECOMRNRTSIR RTES J. FORCADA

fondues RESTAURANT VEGETARIÀ

liniE IIIILV

u

K I S T O K /V \

Menús naturals equilibrats i diferents

...i si sou un grup nombrós OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS Itogent Mendleta, 15 08028 BarcakMia - tel. 448.20.16

EL BORN Exposiciones permanentes de pintura Passeig del Born, 26 - Tel. 319 53 33 08003 Barcelona - Ciutat Vella

PHCENIX CAMiSETAS íníBLfCIOAD PARA EMPRfc$A$, CLUBS, COLeClOí, ASOCIACÍONtJ O t VfeCtNOS. «te...

DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS A L IMOIVIENTO BROMAS 1 CAMISETA CON DIBUJOS DISCOS E N COLOR ETC...

1 . 2 0 0 Ptcis.

Gorra: 9 5 0 Ptas.

P H C i N I X Tel. 45410 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55

T K

ik/MÍUíf Sdéf, é. C,

C/ REC (jto pe del Born) Telf. 319.79.73 Horarío:13a16y20a24h.

Cerrado: Sàbado a mediodía Cerrado: Domingo

RE^LS SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40

VENTA MAYOR Y DETALL

Escudellers, 5, 7 y 9 Nou de Zurbano, 8 Tel.-Fax: 3 1 8 3 4 83 08002 B A R C E L O N A Abierto Sàbados

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior, Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustaré. Santa Otilia, 13-15

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

Pregunta por la Sra. CLARA

DIVÍSIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANC /'/ '/í í/c íl'·.·^runitDs l'li riialijiiii·i {nstaiiiviiïn lie alinnimo. nuíníjninis de hiiíui. rqns di- sef^iiriíhul. < iiilimis lúi·íinhl··.

Hnos. JURADO

'#k»%;:^m//

Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 453 87 16 Exposiclón: Major de Gràcia, 244 - Tel. 415 57 26 Taller:FlordeNeu, 15-Tels. 359 99 56-359 90 00

K-IflíX*; >1<^ í«5'fri·7;w )¥, " ^ '^

T. 420 95 62

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

MONEDAS-SELLOS BILLETES-ACCIONES POSTALES-TEBEOS LOTERIA-BARAJAS CROMOS-Soldados Plomo JUGUETES HOJALATA PROGRAMAS CINE Y OTRAS COSAS

Reparación de Calzado Duplicado de Llaves Placas de Matrícula, Coche y Motos Afllamos Tijeras y Cuchillos C/. Boada, 7-13 - Tel. 359 81 04 C/. Dr. Trueta, 236 • Tel. 221 13 80

Fernando, 45, tda.

Tel. i Fax (93) 317 49 37 08002 BARCELONA

G#RTIT

Portes interiors i blindades en Sapely, Etimoe, Roure, etc.

Armaris empotrats, sense obra a la seva mida i gust Altells exclusius.

Instal·lació ràpida sense obres

FflRRffll PLANTES MEDICINALS I

^

ELECTRÒNICA IBANEZ

m

Pressupostes sense eompromís

«^RAPICLAU

#•

COMPRA-VENTA

Tel. 268 13 15

RESIDÈNCIA CLARA

C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

G R I i T A L E R I A - CARPIMTEFilA DE ALUMIlJIO í PVC

€/ ESTRUCH, 20 (Entre Pontanella I Comtal)

08002 Barcelona

CAVAS • VINOS - LICORES

SOOpta

Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA Obert tot l'any -Pa cruixent amb tomàquet i...

• Gofres

LA MANUAL ALPARGATERA PERFUMERIA TABER

BARCELONINS

V" •'?T

^í n o of!^

REPARACIÓN DE TODAS LAS MARCAS Y MODELOS EN TODA BARCELONA Y ALREDEDORES

üÈmicA

VISITA Y PRESUPUESTO GRATUITO

IBANEZ

m OBSEQUIO AL QUE UTÍUCE NUESTROS SERVICIOS ViPgQ,

0/ GUIPÚZCOA, 13 - TEL. 307 91 62

AROMÀTIQUES ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS Passatge Bacardí, 1 08002 Barcelona Tel. 301 78 39

CARRER

Març-Abril de 1997

BARCELONÈS

EXPOSICIONS

VISITES

EXPOSICIONS

"Premsa i Agregació"

Poble Sec recorda la Guerra Civil

La plural mirada d'un poeta

CHRISTIAN ANDREU

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha volgut sumar-se al centenari de l'agregació dels municipis, independents fins aleshores, de Les Corts, Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Andreu de Palomar a Barcelona.

Un decret pel qual es van afegir 175.000 persones als 33.000 habitants de la ciutat comtal del moment. D'aquesta manera, s'ha volgut donar relleu a algunes de les pàgines periodístiques més interessants que, a la premsa catalana de l'època, es van escriure respecte al tema.

"Premsa i Agregació" consta, doncs, d'il plafons amb els originals dels diaris de l'època i que reprodueixen acudits, cartes obertes i articles sobre l'agregació i que, en el seu moment, varen formar part de la polèmica social que va envoltar aquest afer. Així, l'espectador podrà veure, entre d'altres, algunes planes dels diaris La Vanguardia, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa i L'Arc de Sant Martí o la fotografia d'una manifestació antiagregacionista a Sarrià del 1921 amb el lema "Sarrià Lliure".

FESTES

Sant Andreu i l'annexió REDACCIÓ

Coincidint amb el centenari de l'agregació de l'antic miinicipi de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, el diumenge 20 d'abril la comissió cívica "Sant Andreu Poble" ha programat una jornada lúdico-festiva. La Veu Andreuenca és la publicació especial que s'ha editat per divulgar tots els actes

BAN previstos. A l'eix peatonal de la plaça Orfila, plaça Comerç, plaça Mercadal, carrer Malats i Riera de Sant Andreu s'habilitaran tres espais amb decorats històrics del 1897, als quals hauran de donar vida tots els veïns que hi vulguin passejar, preferentment amb vestits d'època. Durant el matí, a la plaça Orfila, els andreuencs podran votar en referèndum el que no van poder decidir ara fa cent anys, és a dir, si volen ser municipi independent o integrar-se a la capitíJ. A migdia hi haurà una ballada de sardanes a la plaça Comerç, a les 14 hores un dinar de germanor a la plaça del Mercat, i per la tarda un concert de la Banda Municipal i una xocolatada. A les 22 hores hi ha previst un gran ball vuitcentista a la plaça Comerç, amenitzat per Els Ministrüs del Raval.

passadissos i restava en silenci. Jo buscava sempre a la meva mare, que molts cops Hi ha entre els carrers Nou de la Rambla i perdia degut a la quantitat de gent que Montjuïc una porta de ferro mig atapeïda érem allà dins". per l'herba. Si obrim aquesta porta, ens Ha estat imprescindible per a la endinsem en un passadís humit que reconstrucció del refugi aquests testimonis, s'allarga cap a l'interior de la muntanya. molts dels quals es guarden al fons oral del Són 200 metres de túnels que han restat Centre de Documentació Històrica de Poble durant gairebé 40 anys en la solitud i el Sec. Molts veïns i agrupacions han aportat silenci. Darrera d'aquella porta documents i records sobre la guerra que subsisteixen les últimes restes d'un dels s'han exposat fins el dia 21 de març a la refugis antiaeris de la Guerra Civil dels 53 sala d'actes del Centre Cívic Blai, on s'han que van arribar a existir al Poble Sec, construït arrel dels Plans de Defensa Passiva que es va encetar el 1937, quan les bombes van començar a caure sobre la ciutat de Barcelona.

Ara fa dos anys es va descobrir l'entrada al refugi, després d'enderrocar un edifici que l'ocultava. Es va construir una nova entrada, la porta de ferro, on ningú pot evitar de treure el cap entre els barrots per veure el que s'amaga darrera la foscor. L'interès que ha suscitat la trobada del refugi ha fet que el Centre de Documentació Històrica del Poble Sec, junt amb el Centre d'Arqueologia de Barcelona hagin permès visitar el refugi durant el mes de març.

Curiosos, veïns i testimonis vius de la guerra han aprofitat per veure in situ el símbol d'un esdeveniment que va trasbalsar durant tres anys la vida del barri. El refugi de Nou de la Rambla va ser un dels més grans i més ben dissenyats de la guerra. Al llarg dels seus 200 metres hi passaven prop de 2000 persones. Tenia 6 lavabos, equip electrogen, llum elèctric i aigua corrent. En la seva construcció van tenir un paper vital els veïns, que s'organitzaven en comissions per tal de condicionar el refugi JOSEP MASIP per la seva habilitat.

• Els veïns van visitar el refugi L'Ajuntament subvencionava els materials de construcció i en molts pogut contemplar cartells, cartes dels casos la mà d'obra era el propi veïnat, el soldats a les seves famílies, cascos, jovent del barri, que per les nits es dedicava fotografies, retalls de premsa i cites de a fer cadena per treure pedres i fer ciment. testimonis.

Carme Salvador va ser una de les veïnes A Barcelona van arribar a existir prop del Poble Sec que es va apropar tímidament d'un miler de refugis. Ara sols es conserva a veure les restes del refugi on va passar cap. Maria Corrales, que va visitar moltes hores durant la guerra. Molt l'exposició, també va viure els refugis. "El emocionada, se'n recordava de les carreres meu estava al barri del Clot, entre el carrer dels veïns per arribar al refugi, del Rogent i el passatge Bassols. Ho vàrem fer rebombori que es produïa quan tothom entre els joves. Ens ajuntàvem després de s'agrupava dins dels passadissos. Ella tenia sopar i jo, que tenia catorze anys, m'ho prop de 30 anys quan va viure la guerra. passava molt bé perquè excavàvem el forat Ara no s'atreveix a entrar. "Em fa molta a terra, cantàvem i fèiem broma. Quan van por, molta por... són tants records i t a n t començar els bombardejos, la sirena sonava dolents. La meva família i jo ens apinyàvem un o dos cops per la nit i tots baixàvem i ens tapàvem amb flassades, esperant que corrent cap el refugi, morts de por. Al final acabessin els bombardejos i amb la por al de la guerra, les bombes queien tan cos de que ens caigués una bomba sobre de seguides que ja ni baixàvem. Tant se'ns casa. M'estimo més no entrar, encara ara donava. Altres ja es quedaven al refugi em fa molt de respecte. I no soc l'única. Se permanentment, altres vivien als túnels del que molts veïns ho senten com jo". No metro". El refugi antiaeri del Clot va ser obstant, troba molt bé que la gent que no va enderrocat poc després de finalitzar la viure la guerra tingui la oportunitat de ferguerra per poder edificar. Això és el que ha se una idea de com era la vida en aquell passat en la majoria dels casos. temps.

Durant les visites guiades, sempre hi ha La porta de ferro del refugi de Nou de la algun veí que ha viscut al refugi i amb els Rambla roman tancada des del dia 20. El seus comentaris ajuda a reconstruir que es farà després encara no se sap. l'experiència col·lectiva dels refugis. "Jo Malgrat tot, aquells que han tingut tenia 6 o 7 anys quan veníem al refugi" l'oportunitat de visitar aquest símbol de la explica un dels veïns que han participat en guerra coincideixen en la importància de la les visites guiades— "Me'n recordo que seva conservació per a visites permanents. després del caos inicial, tothom seia als És el reflex d'un temps no tan llunyà on el bancs que s'extenien al llarg dels paper del moviment veïnal va ser cabdal.

LoRENA VAN DEN BERG

CARLOS DUARTE

Al primer terç d'aquest segle que en breu ens deixarà, un artista de la veïna Portugal portava a terme una de les produccions literàries mésfi-uctíferesi amb més qualitat dintre del modernisme europeu. La seva poesia, majoritàriament inèdita fins després de la seva mort, dominada per un profimd sentiment de solitud es desplegà en un nombre d'obres diametralment oposades on es reflexa la tensió comú a l'home contemporani. La racionalitat i la irracionalitat, el sentiment i el pensament, la tradició i la modernitat. El seu nom: Fernando Pessoa.

Del 19 de febrer a l'I de juny el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) al carrer Montalegre 5, formant part del cicle d'exposicions Les ciutats i els seus escriptors, dedica la segona mostra -la primera ho va fer al Dublín de James Joyce- a aquest autor lusità.

Amb el títol Les Liaboes de Pessoa el CCCB proposa al visitant un recorregut per la seva vida i obra, desenvolupada mitjançant un conjunt d'heterònims: Alvaro Campos, Ricardo Reis, Alberto Caerio,...; com les diferents visions de Lisboa que d'aquesta pluralitat de personatges es deriva. La Lisboa aldea pagana, reflex de la personalitat d'Alberto Caerio, poeta bucòlic que es proposa restituir la natura absoluta al món civilitzat; la urbs fiíturista i avantguardista d'Alvaro Campos, enginyer interessat en la tècnica i la renovació del llenguatge poètic; la Lisboa de la infantesa i les seves aventures com inventor, comercial i publicista; la polis aristocràtica i el somni del Cinquè Imperi Pessonià impregnat de nacionalisme místic, on es presenta les idees polítiques de l'autor; o la Lisboa grisa i real de Bemardo Soares, ajudant de comptabilitat en ima oficina de la Baixa Lisboeta, són algunes de les ciutats pessonianes per on podem passejar durant els set espais en què l'exposició es divideix.

Com elements fisics que la sustenten sobresurten, d'una banda, el valuós material documental integrat per objectes personals (el carnet d'identitat del jove Pessoa, un llibre de notes de la High School, correspondència privada, pagarés de l'escriptor en temps de penúria econòmica,...) manuscrits (originals i esborranys d'alguns dels poemes més famosos), llibres i fotografies que permeten a l'espectador aprofimdir a la biografia Pessoniana. I de l'altra, el muntatge escenogràfic amb parets que són llençols, tènue llum, recorregut laberíntic, i sentències del poeta que van apareixent davant la retina del visitant, transformant l'estada a l'exposició en una experiència tan intel·lectual com espiritual.

Una gran finestra a la literatura i la cultura del país del fado es troba oberta al centre de la ciutat. És recomanable no deixar passar l'ocasió i endinsar-se en les estimulants visions que ens suggereixen.

CARRER

VEÏNS

Març-Abril de 1997

El món associatiu ja té ei seu "tam-tam" Neix una fundació i una impremta per difondre les idees i activitats de les ONGs i els moviments socials ,BARCELONA f MARC ANDREU

L'article 20 de la Constitució espanyola proclama el dret a la llibertat d'expressió i a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. Sovint, però, hi ha idees, notícies i activitats que és difícil que surtin a la llum perquè els col·lectius que les impulsen no disposen dels recursos i dels mitjans que requereix avui dia el complex món de la comunicació. Per mirar de paliar aquesta situació i estimular la llibertat d'expressió real precisament d'aquells que menys s'escolten s'acaba de crear la Fundació Tam-Tam, on estan representats la majoria dels nous moviments socials i alternatius.

La Fundació Tam-Tam neix amb l'ambició de convertir-se en un espai de reflexió sobre el món de la comunicació de les ONGs i dels moviments socials, des de l'ecologista al veïnal, passant pel feminista i el pacifista. Però per no començar la casa per la teulada, el primer que ha fet Tam-Tam és posar unes eines, de qualitat i a bon preu, a disposició de totes les entitats i organitzacions del

DANI CODINA

Una de les tres màquines que té Tam-Tam a la seva imprempta món associatiu, cooperatiu, alternatiu i de l'esquerra en general. Es tracta d'una impremta i un estudi de disseny gràfic que realitzen tota mena d'impresos en òfset, fins i tot en tipografia: targetes, revistes, cartells o tríptics.

Daria Esteva, dissenyadora que ha impulsat la iniciativa i que està al capdavant de la coordinació professional, explica que la intenció de la impremta Tam-Tam és subvenció-

"Barcelona en lluita" Josep M. Huertas i Marc

Et» LLUITA

JoMp M. HUMUS I Marc AiKirwi

* Història del moviment urbà * Les 75 lluites més importants * Una exhaustiva cronologia dels anys 1966-1996 * Relació actualitzada de les associacions de veïns de Barcelona

Venda per les associacions de veïns a la Favb a 2.500 pts.

c/s cliíiniciiíf^cs

els nens

Més de 5.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el racisme el diumenge 13 d'abril convocades per SOS Racisme, Comissions Obreres i UGT, i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, es va convertir en una denúncia de la política agressiva i repressiva del govern espanyol envers els immigrants, precisament en l'any que la Unió Europea ha declarat contra el Racisme.

Només les formacions polítiques de centre i dreta no van secundar la manifestació, que va acabar amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actriu guineana Liberata Sepa.

El manifest reclamava "un canvi profund en les lleis i pràctiques de l'Administració i actuacions governamentals, per el.liminar les traves administratives, l'arbitrarietat i l'assetjament" a que es veu sotmesa bona part de la població immigrada. Això fa referència principalment a la Llei d'Estrangeria, però no únicament a ella. Per a què la igualtat de drets sigui una realitat cal també "una més gran inversió en mesures socials, en els àmbits de la cultura, l'habitatge, l'educació i la inserció laboral", afegia el manifest. Un exemple pràctic d'aquesta filosofia va ser el casament d'una parella mixta que va fer públic el CITE el 22 de març en un altre acte reivindicatiu per la tolerància.

27 d'abril Teatre.

Xip xap

25 de maig Màgia.

Capsa Màgica

13 d'abril Teatre.

Teatre Mòbil

11 de maig Pallassos.

Marcel Gross

8 de íuny Teatre.

Rah-mon Roma

•i^-i y.í'i

Fundació Tam-Tam Passeig de Gràcia, 108, 5è-2a Telèfon i fax: 2189239 Impremta Tam-Tam Ramon Turró, 100, baixos-Sa Telèfon i fax: 2252285 Patronat de la Fundació Tam-Tam Pere Portabella, Joaquim Lleixa, l\/lireia Bofill i Núria Casals (Ca la Dona), Enric Tallo i Anna Bosch (Centre de Treball i Documentació), Gerard Gual (Favb), Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau), Josep M. Vidal i Xavier López (Món 3).

.BARCELONA F REDACCIÓ

23 de març Titelles.

Marduix

-i<^:rms!^^r^^M^.

Pareu l'orella, que us pot interessar:

Ciutadans i ciutadanes contra el racisme

Andreu

(ELM3Vm£ítmHBÀ:4

Al CCCB

nar i oferir un tracte especial, "no únicament en preu, sinó també en qualitat", als materials i publicacions que editin les ONGs i entitats alternatives. Per això es disposa d'un ampli equip de col·laboradors, professionals del món de la comunicació tals com dissenyadors, fotògrafs i periodistes. Un dels primers fruits dels tres mesos de vida de TamTam és el cartell de Mariscal que ha posat imatge a la campanya per la

reducció dels residus i contra la incineració de diferents entitats ecologistes i veïnals.

De fer que els números quadrin se n'encarrega la Fundació. El seu vicepresident, Joaquim Lleixa, diu que el secret està en oferir paral·lelament, a preus i qualitats competitius, els serveis de la impremta a empreses privades, entitats públiques i professionals.

D'aquesta manera els beneficis que s'obtenen es distribueixen a les ONGs i associacions que necessiten material gràfic i serveis de comunicació a baix cost. "Es tracta d'emprar els mecanismes i la lògica del mercat i donar-los la volta des del punt de vista de les finalitats", afirma Lleixa.

El patronat de la Fundació és qui s'encarrega, de forma transparent i pública, de decidir a quines entitats i col·lectius dels que demanen els serveis de la impremta els ofereixen aquests de forma subvencionada. I encara que el tam-tam tot just ha començat a sonar, les idees a difondre no es deixen de banda: la Fundació prepara per després de l'estiu una exposició retrospectiva sobre el grafisme del món associatiu a Catalunya des de la transició.

JOSEP MASIP

22 de juny Festa d'Estiu.

Xirríquiteula Peppsicolen

^:^í£^^^Ç*%íí*%:ÍíSír^S?S^

>" ' •'.-i' -fa

'

CARRER

Març-Abril de 1997

VEÏNS

El pla Sant Andreu-Sagrera esvalota el galliner associatiu del districte Les obres han d'estar acabades pel 2.004, data en que el TGV francès arribarà a la frontera espanyola .SANT ANDREU-SAGRERA ICHELO LOSADA

Tots els barcelonins esperen, des de fa anys, l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a la seva ciutat.

Aquest fet significarà, principalment, dues coses: introduir a Espanya l'ample de via europeu i trigar menys temps en arribar a ciutats que ara són lluny, segons va declarar el senyor Ramon García Bragado, tècnic de l'empresa municipal Barcelona Regional, durant la presentació del pla Sant AndreuSagrera a tots els veïns del districte de Sant Andreu el passat 25 de febrer.

Barcelona Regional és l'empresa que ha redactat el pla d'infrastructures ferroviàries per Sant Andreu-Sagrera i té por de que "finalment la Generalitat presenti una altra alternativa definitiva" pel que fa a la situació de l'estació del TAV. Aquesta por ve originada perquè encara no està definit on anirà l'estació del TAV, és a dir, la situació final de l'estació resta pendent d'un altre pla especial. Malgrat tot, el regidor del districte de Sant Andreu, Eugeni Forradelles, està pràcticament convençut de que l'estació principal del TAV a Catalunya serà a la Sagrera.

El pla també portarà la concentració dels trens de rodalies a la Sagrera; fins ara aquests trens entren a la Ciutat Comtal pel Clot i Sant Andreu Arenal. A més a més en aquesta zona també haurà una estació d'autocars, la xarxa del metro, parades d'autobusos i els típics taxis.

Totes aquestes circumstàncies donaran lloc a una gran renovació urbanística, arquitectònica i social a Barcelona, la segona desprès de la realitzada a Poblenou amb la Vila Olímpica, segons va declarar el senyor Xavier Cases, responsable del departament d'urbanisme de l'Ajuntament. S'ha de tenir en compte la nova població que vindrà a viure al districte de Sant Andreu una vegada totes les obres estiguin acabades i es construeixin les gairebé vuit mil vivendes noves.

Segons el responsable del departament d'urbanisme de l'Ajuntament, Xavier Cases, es calcula que unes vint-i-quatre mil persones seran noves veïnes de Sant Andreu en un futur no gaire llunyà.

Cases també va dir que bona part de les transformacions s'hauran de portar a terme abans del 2.004.

Aquesta és la data en que el govern francès arribarà a la frontera espanyola amb el seu TAV, dit TGV. L'estat espanyol es va comprometre a fer arribar el TAV a la frontera en la mateixa data.

La renovació de tota aquesta zona ha portat darrera moltes queixes per part de les persones afectades. No tothom està d'acord amb el pla aprovat definitivament. L'Associació de Veïns "Pi i Margall" de Baró de Viver es queixa de que amb el pla Sant Andreu-Sagrera se'ls aïlla encara més del que estan actualment, segons va declarar el senyor Genaro Villagrasa, vice-president de l'associació.

els que s'ha de dotar a les noves vivendes, com per exemple mercats, escoles, centres cívics i esportius, ... També reivindiquen el cobriment total de les vies del tren i els pisos de protecció oficial.

D'altra banda, la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Sant Andreu està d'acord amb les reserves viàries parai.leles al parc lineal a les vies, però no volen noves "Meridianes" ja que això comportaria l'augment de contaminació als diferents barris. També exigeix la construcció de vivenda pública a tots els barris de Sant Andreu i consideren la possibilitat de situar l'estació del TAV perpendicular a l'eix del carrer Garcilaso; tal com proposen els arquitectes Basiana, Ruano, Arenas i Gil al llibre Barcelona Transfer.

Un altre col·lectiu afectat per tots aquests canvis és el dels botiguers. S'hauran d'adaptar a la nova població que arribarà d'aquí a pocs anys i, a sobre, hauran d'acceptar el nou centre comerciJOSEP MASIP al, autoritzat per la Generalitat el Els veïns van mirar amb curiositat la maqueta del projecte de Sant Anrdeu-Sagrera passat 21 de febrer, als terrenys de l'antiga fàbrica La Maquinista Terrestre i Marítima. Segons un comerciant assistent a la presentació del pla Sant Andreu-SagreMalgrat tot, això no vol dir que el CEII vulgui que ra, la demanda actual a Sant • El pla Sant Andreu-Sagrera ha donat lloc a moltes totes aquestes construccions restin intactes i es negui Andreu no és gaire elevada i si es reivindicacions per part dels veïns afectats. Aquestes a acceptar ei progrés. Ben al contrari. Ei CEII conside- construeix un gran centre comerdemandes es basen sobre tot en aspectes d'urbanis- ra positiva la desaparició d'algunes de les construcci- cial, els petits comerços hauran me, d'equipaments, de construcció de vivendes de ons esmentades anteriorment. L'únic que demanen de tancar portes. protecció oficial... Però hi ha una vessant que gairebé és poder deixar constància per escrit de totes o De totes maneres s'ha d'ententothom oblida: la històrica. Segons el senyor Martí gairebé totes les edificacions que hagin estat impor- dre la situació. Actualment la deCheca, vocal del Centre d'Estudis Ignasi Iglesias tants en algunes de les àrees esmentades en un manda és bastant ajustada a l'ofer(CEII), el patrimoni històric a Sant Andreu és ampli i es moment determinat. I malauradament, al pla Sant ta, però s'ha de tenir en compte podria dividir en diferents àrees: la industrial -Fabra i Andreu-Sagrera no es contempla cap proposta per l'arribada de moltes persones que Coats, Pinord, La Maquinista, ...-; la ferroviària - deixar documentada tota aquesta informació, segons vindran a viure als nous pisos d'aquí estació de Sant Andreu Comtal i Sagrera-; la d'obres declara en Martí Checa, vocal del CEII. El que voldrien a uns anys i totes elles tindran públiques anteriors a les realitzades ara -murs de des del CEII és poder portar a terme aquest estudi, tal necessitats bàsiques que cobrir. contenció de la riera d'Horta, pont del Treball, ...-; la i com es va fer al Poblenou amb la construcció de la Per fer-ho tindran la possibilitat rural - C a n Riera, la Torre del Fang,...-; la d'elements Vila Olímpica. d'anar al macrocentre o bé triar el arquitectònics significatius -casernes militars de TorL'única resta que es conservarà és el molí, situat tracte més humà de les petites res i Bages, la Casa Bloc, ...-; i, finalment, la de les per sota del Passeig de Santa Coloma, on es farà un botigues del districte de Sant restes històriques clàssiques.

Andreu. parc amb el nom de Rec Comtal.

La vessant històrica és la menys tractada

Demanen el cobriment total de les vies del tren entre el Passeig de Santa Coloma i el carrer Potosí; es neguen a acceptar el carrer Ferran Junoy amb sis carrils, ells en demanen tres; no volen la prolongació del carrer Ciutat d'Assumpció per arribar fins a la ronda del Litoral; i, exigeixen la construcció de vivenda pública als terreny situats entre els carrers Tucumàn, Ciutat d'Assumpció i Ferran Junoy, al pla es contempla la construcció d'equipaments de barri en aquesta zona. L'Associació de Veïns proposa situar els equipaments de barri als solars de la Maquinista, juntament amb els de ciutat i deixar l'altre espai lliure per vivenda pública.

Segons el director de Planejament d'Urbanisme, RicardoFayos, la reivindicació dels veïns de Baró de Viver de cobrir les vies totalment està condicionada a les possibilitats tècniques de passar el tren per sota del nus de la Trinitat i del Passeig de Santa Coloma.

Segons va declarar un representant de l'Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar, Pau Vinyes, aquesta associació està preocupada pels equipaments amb

TFW!WB3WÍSW(

%mkmk Mmum [.»*.i iw .^..

^JPWw''^uwlliF

m

fAMÍUA

fMALW SNSIflVICiO{>ISDn99S

FINAL OBRAS: MARZO 1997

ACTUAl TRAíülO » i lA UNIA 4

Cerimònia de la confusió en l'entrega de les obres de la línia 2 , SANT MARTI

districte de Sant Martí de Provençals, que fa vint anys que esperen, hauran d'esperar encara uns mesos més. Fins al setembre, la gent del Clot, La Pau, La Verneda i Sant Martí seguiran patint el dèficit del Era el 17 de març, va arribar el president Pujol, i tota transport. Hauran d'agafar dos i tres transports per la parafernàlia dels actes inaugurals es va posar en anar a treballar; més diners, més hores de trajecte, i moviment. Autoritats i molts fotògrafs feien la seva més cansament. L'acte del 17 de març no era motiu feina mentre alguns veïns preguntaven si s'inaugura- d'alegria, però tot i així les autoritats es van fer la foto va ja la línia 2 del metro entre Sagrada Família i La i van donar la imatge que la línia de metro era ja una Pau. Però encara no, només era la Generalitat que realitat. El moviment veïnal espera que no hi hagi cap entregava, amb retard, les obres a l'Ajuntament; l'en- altre endarreriment, que les proves surtin bé i que els trada en servei del metro està prevista per al proper trens comencin a circular per la Mercè. Els milers de mes de setembre, quan TMB tingui els trens que ha veïns i veïnes dels barris del districte s'ho mereixen encarregat per fer circular a la línia. Als veïns del per la llarga lluita que han realitzat.

FA.N.

CARRER

VEÏNS ïS c!e

irri

BARCELONETA

Restriccions de sorolls Fins ara els establiments del Maremàgnum han estat mimats per l'administració municipal, que no els obligava a cap tipus d'horaris ni controlava els sorolls que feien i que afectaven molt negativament els veïns. Des de l'any 1995, els residents del passeig Joan de Borbó no podien dormir amb tranquilitat ni tan sols entre setmana, quan s'han arribat a fer fins i tot grans castells de focs artificials. L'autoritat municipal feia que no veia res, però ara el districte de Ciutat Vella ha fet cas de les queixes veïnals i ha decidit posar-hi vigilància i fer tancar a les 3 de la matinada.

PORTA

Tanatori a Can Valent Els regidors Antoni Santiburcio i Pilar Rahola estan barallats per col·locar un tanatori a la masia de Can Valent, propera al cementiri de Sant Andreu.

Enmig, els veïns de la zona i l'Associació de Veïns de Porta, que reivindiquen un altre ús per a l'espai: un centre de dia. Al moment de tancar aquesta edició hi havia un gran interrogant sobre aquest tema.

Veïns i Rahola discrepen sobre la ubicació del tanatori, però coincideixen en afirmar que Santiburcio els ha enganyat.

SARRIÀ

Descobert un dipòsit d'aigua Uns treballadors de la construcció han descobert un dipòsit subterrani d'aigua potable amb capacitat per a 2.000 metres cúbics. Data de principis de segle, quan a Barcelona encara no existia servei d'aigua corrent. El dipòsit va ser clausurat el 1968 i a les autoritats de l'època no se'ls va ocórrer cap altra cosa que esborrar-lo del mapa i no deixar ni rastre d'una instal·lació que es conserva molt bé i que el districte ja ha anunciat que vol restaurar i dedicar a usos culturals.

Històries de grans i petits que traspassen generacions Més de 200 jubilats del districte de Sants-Montjuïc es resisteixen a guardar només per a ells la saviesa que donen els anys. Des de fa sis anys participen en un programa pioner que uneix el món de la vellesa i la infància, i alhora trenca estereotips ancorats en el passat. , SANTS-MONTJUÏC I MARTA BACH

Carme Mateu cada dia que passa de la setmana laboral es converteix, en un obrir i tancar d'ulls, en àvia de més d'una trentena de nens i nenes diferents. A més de prolífica àvia, la Carme també exerceix d'incondicional companya de classe de ioga amb aquesta mainada.

No és pas que encobreixi una vocació tardana pel món de la docència. En tot cas, sí que està assaborint a ritme accelerat el que suposa fer-se càrrec d'un grup tan nombrós de "néts".

Després de sis anys col·laborant amb el projecte Aprendre amb la gent gran, a part de guanyar-se a pols el mèrit d'àvia nombrosa, la Carme comparteix experiències "molt enriquidores" amb els nens i nenes del barri. Ella, juntament amb prop d'uns 250 voluntaris jubilats, és membre en actiu d'aquest programa d'intercanvi entre la gent gran i els nens de quatre escoles: la Institució Montserrat, i els col.legisGaiarre, Pràctiques 1 i Barrufet.

"Vam veure la necessitat de crear aquest programa arran de la constatació que aquestes dues generacions eren unes grans desconegudes", assenyala Jordi Gonzàlez, cap del programa de Promoció Social de la Gent Gran.

La idea, un cop posada a la pràctica i després de dos anys de bona acollida, va aconseguir guanyar un dels premis a la millor iniciativa per

JOSEP MASIP

El dòmino no és un joc d'avis. Els més petits poden jugar-hi amb ells

a la tercera edat que va convocar a nivell nacional la Fundació La Caixa, el 1993, durant l'any europeu de la gent gran.

La idea ha estat exposada a la Universidad Menéndez y Pelayo de Santander, a Grenoble i ha despertat interès de ciutats catalanes com Girona. De fet, una de les particularitats d'aquest programa és la multitud d'opcions

VILA OLÍMPICA

Desperfectes en alguns pisos Els propietaris dels pisos de la Vila Olímpica han iniciat una guerra contra el mal disseny i els nyaps com goteres i esquerdes que algunes constructores van deixar com a marca de la casa de les presses del 92. Entre d'altres, hi ha el cas paradoxal que una singular torre en forma de proa de vaixell que va rebre el premi FAD d'arquitectura té problemes d'impermeabilització Diferents comunitats de veïns exigeixen diners en compensació dels arranjaments que estan efectuant i que en total sumen mil milions de pessetes.

FORT PIENC

Defensa d'equipaments públics L'Associació de Veïns de Fort Pienc s'oposa a que a l'antic magatzem de sucre d'Ebro-Agrícolas S.A. es construeixi un gran geriàtric privat que inclouria apartaments d'alt estànding per a la gent gran. L'entitat veïnal discrepa de les dimensions i el caràcter privat de la residència, i també creu que la construcció d'apartaments de luxe són una forma encoberta de fer vivendes en un espai qualificat pel planejament com a equipament.

Març-Abril de 1997

DANI CODINA

Horta-Carmel: Prou agressions!!

Des de fa mesos es venen produint diverses agressions i amenaces als veïns i veïnes del districte, especialment a loves. Els violents són grups amb ideologia clarament zazi. Per aquest motiu es va constituir una Plataforma Antifeixista, formada per associacions de veïns, Consell de la Joventut, Coordinadora d'Entitats i numerosos col·lectius de joves. Organitzar xerrades explicatives, celebrar una festa i convocar una manifestació han sigut les seves primeres tasques.

El passat diumenge 6 d'abril, 500 veïns i veïnes es van manifestar des de la plaça de la Llibertat fins a la plaça Pastrana. Els convocants creuen necessari manifestar-se per defensar les llibertats i el respecte que tothom mereix.

Tamt)é van denunciar el comportament del Regidor del districte, Albert Batlle, que, treient importància als fets, va considerar la manifestació poc afortunada.

Després de la manifestació va haver-hi noves agressions a un jove a la plaça de la Llibertat i als okupes del Kasal d'Horta. Els agressors s'autoanomenen "comandos' i les seves accions són cada vegada més freqüents.

La Favb va manifestar el seu suport a les entitats del districte. A.N.

que ofereix a partir d'una idea base. Així, els nens i nenes no només fan ioga amb la gent gran, sinó que també canten a una coral, juguen a billar i dòmino, aprenen a ballar sardanes, practiquen gimnàstica i s'esmeren a fer treballs manuals.

Com a contrapartida, un dia qualsevol els nanos d'aquestes centres d'ensenyament es converteixen en amfitrions de la gent gran en el seu terreny. "Els preparen un esmorzar i els ensenyen l'escola per dins. En tot moment procurem que sigui una activitat el màxim d'espontània. Els nanos també fan redaccions i dibuixos per explicar per escrit tots els sentiments i les sensacions que els desperta aquest contacte amb la gent gran", indica Montserrat Obradors, mestra de la Institució Montserrat de Sants.

El contacte estret entre generacions, però, va més enllà del simple aprenentatge: "el fet d'aproparse canvia la imatge que fa pensar que la gent gran és passiva i que els petits són insensibles", assegura Carme Gàrate, responsable

del projecte. Els avis i àvies s'han convertit en excel·lents mestres.

Per a Narcís de la Pasión, l'encarregat d'apropar el seu art en fer caramboles al billar als més menuts, "unim dues eres i maneres de fer. Els nanos d'avui en dia tenen un sentit de la igualtat fantàstic i jo, ho haig de reconèixer, de vegades sóc un nen com ells i, perquè no dir-ho, em barallo amb ells. De fet, sóc apassionat de mena, però no per culpa del meu cognom, sinó per la meva manera de ser". Un dels seus alumnes.

Pau Cabero, d'11 anys d'edat, encara està sorprès "de com domina amb el billar i de com sempre fa caramboles".

Carme Mateu confirma que molts nens es queden bocabadats de "veure com aixequem la cama tan amunt. De fet, reflexiona, molts encara s'imaginen les àvies assegudes fent mitja i no s'esperen que tinguem tanta marxa. És molt gratificant estar prop d'ells, encara que de vegades em facin patir perquè no es facin mal tot jugant". Talment com una àvia de debò.

Intervenció policial desproporcionada .GRACIA ' LAIA ALTARRIBA

Després d'una manifestació festiva contra les Empreses de Treball Temporal, la policia va Intervenir amb 6 camionetes plenes d'agents per tal d'identificar els 30 integrants que hi havien participat el passat divendres 7 de febrer. Tots els manifestants van coincidir a qualificar la intervenció policial com a molt desproporcionada. Un dels manifestants va apuntar que

"aquesta és la resposta de l'Estat quan expresses el teu rebuig pacíficament".

Abans de la manifestació, l'Assemblea de Joves de Gràcia, que era qui l'organitzava, va fer una xocolatada per als veïns i veïnes que es volguessin sumar a la seva denúncia contra la precarietat laboral. A més, per demostrar que cap acció policial els aturarà, el cap de setmana següent l'assemblea juvenil de Gràcia va organitzar una botifarrada contra la repressió policial.

/,<v

Vi/í

Uel

CARRER

Març-Abril d e 1997

EL COR ROBAT

FAVB

La Favb lluitarà per l'habitatge, la sanitat i el reciclatge La federació veïnal va fer la seva assemblea anual a Hostafrancs i va admetre

CATHERINA AZON

Maria Rosa Graells Presidenta de l'AV d'Horta

"Tenim joves de molta qualitat.

S'ha de comptar amb ells"

Ens rep i immediatament ens ensenya els retalls de premsa que parlen de la manifestació celebrada el passat diumenge 6 d'abril.

Està molt contenta, perquè la resposta ha sigut important i, sobretot, hi han participat molts joves. ~ Lluitar contra el feixisme, avui a Horta, té algun sentit?

— En els darrers mesos alguns veïns i veïnes del barri han estat agredits. Els violents tenen ideologia nazi. La manifestació reivindicava el carrer per a tots, la tranquil·litat i el respecte.

— Actuen individualment?

— No. Estan agrupats i tenen la gosadia de posar nom als seus comandos.

— Representants de les entitats de la Plataforma criticaven el regidor per no donar prou importància a aquestes agressions. Tu què n'opines?

— És d'agrair que ens facilitessin la tarima i el so, però ens havia agradat que el regidor hagués fet acte de presència.

tres nous socis: les associacions de la Clota, Can Baró i Avinguda Xile . REDACCIÓ F HOSTAFRANCS

El passat dissabte 5 d'abril la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) va celebrar la seva assembleaanualal'Ateneu Montserrat d'Hostafrancs. Un centenar de membres de les 93 associacions federades van discutir l'informe de gestió i l'estat de comptes de l'any 1996 i, després d'aprovar-los, van debatre el pressupost i el pla de treball de 1997, que tamtDé van ser aprovats. De les línies de treball més importants que l'assemblea va plantejar de cara als propers mesos en destaquen algunes que són de continuïtat: la lluita contra els impostos abusius en el rebut de l'aigua, que pren nova força davant d'un projecte de llei que la Generalitat ha presentat i que les entitats veïnals qualifiquen de "provocació i retrocés en les negociacions"; i l'aposta pel reciclatge dels residus i en contra de la incineració i de la incineradora a la Zona Franca.

Com a nous reptes que ja ha treballat la Favb durant els darrers temps, prendran una dimensió especial la vigilància dels efectes especulatius que es deriven de la nova Llei del Sòl; la intervenció veïnal en l'actualització del catàleg del patrimoni arquitectònic de Barcelona; la defensa de la sanitat pública, potenciant el grup de treball que s'ha creat recentment; l'exigència d'habitatge públic i de lloguer assequible per a

— La Plataforma és una excepció, o les entitats del barri tenen per costum treballar conjuntament?

— Cada dos mesos ens ajuntem unes vint-i-cinc entitats en una coordinadora, intercanviem informació i organitzem conjuntament alguns temes com la cavalcada de reis i la festa major.

— Queden diners?

— Si. I els repartim a parts iguals. És poc. Queden poc més de cent mil pessetes per a cada entitat per tot l'any .

— I els socis, quant paguen de quota?

— Cent cinquanta pessetes al mes. L'any que bé l'augmentarem.

— Dos racons que t'agradin del barri?

— El carrer Campoamor i el nucli antic, al carrer Aiguafreda, allà on les bugaderes netejaven per encàrrec de les altres famílies.

— Quines reivindicacions tenen avui més importància?

— Un casal de joves i un altre per a la gent gran.

— Per a quan?

— Uff. Al Consell del Districte ens diuen que ja tenim moltes entitats, algunes històriques; però estem convençuts que són necessaris. També les connexions de les línies 3 i 5 del metro.

— Altres activitats?

— Té molta importància el servei d'ajuda a la gent gran: escriure cartes, acompanyar-los, passejar amb ells... També estem començant amb la Mútua Veïnal d'Enterraments "Sinera" i la Assistència Jurídica Mutual.

— Alguna cosa que t'agradaria afegir?

— Hem de continuar treballant amb els joves, respectant les seves formes i les seves maneres. Perquè tenim joves de molta qualitat i hem de comptar amb ells.

joves, denunciant els 76.000 pisos buits que hi ha a la ciutat i donant suport a l'okupació pacífica de cases i locals abandonats; la defensa de l'ensenyament públic, en concret de l'edat de 0 a 3 anys; i la potenciació de les relacions entre les associacions de veïns i la mateixa Federació.

Un altre dels temes que va sortir a debat i que la Favb va recollir va ser la necessitat que Catalunya doti les seves entitats d'una Llei de Finançament que acompanyi la Llei d'Associacions, encara a les beceroles, que ha de substituir l'actualment en vigència, que data del 1964. Per això un dels participants, l'expresident de la Favb Pep Miró, va proposar impulsar un lobby d'associacions que sigui capaçde pressionar els grups polítics i les institucions en aquest sentit.

L'assemblea va acceptar la dimissió de Pau Vinyes com a secretari de la junta que presideix Roser Argemí. Com a nova secretària fins a les eleccions de l'any vinent va ser escollida Isabel Fonoll, i Vinyes ha passat a ser vocal de cultura. D'altra banda, des del 5 d'abril la Favb té tres noves associacions federades: les de Can Baró i la Clota (HortaGuinardó) i la d'Avinguda Xile (les Corts). Després de valorar negativament la creació d'una nova associació al Turó de la Peira, perquè divideix el moviment veïnal malgrat els esforços de la Favb per mantenir la unitat, Roser Argemí va recollir la proposta que va fer l'associació de Sant Antoni: crear un Consell que reuneixi periòdicament els presidents de totes les entitats federades.

Revistes de barri

— I amb les associacions de veïns del districte?

— Ens reunim i practiquem la solidaritat. La subvenció global del districte es dedica en primer lloc a pagar els lloguers i les hipoteques de les entitats que encara no tenen local propi.

— Un punt negre?

— Negríssim: Can Carreras. S'ha d'urbanitzar la zona.

RUBEN PÉREZ

Una revista virtual BCNews es el nombre de una de las primeras revistas publicadas exclusivamente en Internet, que aparece en la Red desde septiembre de 1996 y cuyos contenidos estan centrades en la Ciudad de Barcelona. La revista ha sido galardonada este ano con el premio "The best of Europe", concedido por la asociación Europe Online por su contribución a la divulgación de lo europeo en la red mundial.

Quien haya visitado mínimamente Internet y conozca un poco el grado de complicidad tècnica que supone construir "pàginas" (los textos que se ven en la pantalla), reconocerà en

BCNews un producto visualmente bien logrado y atractivo. Para los que no han tenido oportunidad de enchufarse a Internet, tiene el aliciente de ser un ejemplo de publicaclón que no va a encontrarse en el quiosco. En cuanto al contenido, BCNews da su pròpia visión de la ciudad, bien particular, por cierto. Desde los eventos culturales mas "exportables" (Congreso Internacional sobre Arte en la era electrònica, el nuevo libro del relaciones públicas Carlos Martorell, estudio sobre la mujer en los JJOO, nuevo espectàculo del Tricicle, el estreno del TNC Àngels a Amèrica...) pasando por las fiestas mas chics de "la buena Sociedad barcelonesa"(catas de alta cocina, presentación de joyas de diseno...) hasta las notlclas mas chocantes (tos okupas alzan su bandera en el Ayuntamiento, las estafas a la albanesa llegan a nuestra ciudad...) Todo esto y muuucho mas, incluido un reportaje sobre el puerto de Rotterdam y la presentación mundial de AMÉ, estimulante refresco Meno de primavera. Una visión un tanto "limpia", cara y superficial de Barcelona. Un escaparate de objetos brillantes.

Su lugar tiene.

Ella Herranz

Can Baró Portada del número 0 del butlletí informatiu de l'Associació de Veïns de Can Baró, corresponent al febrer passat, dos mesos abans que l'entitat, creada el 1977, fos admesa formalment com a membre de la Favb. Encara que només consta d'un sol full imprès a dues cares, aquesta publicació bilingüe informa de totes les activitats que realitza aquesta associació d'Horta-Guinardó. La seva seu està ubicada a la plaça Can Baró, 4, i el telèfon és el 248 98 09. L'horari d'atenció al públic és, de dilluns a dijous, de 6 a 7 de la tarda.

í^er Lero Renoi acto en la Kenovacion en la Junta Dtncttïa Junfd Directiva

Un^tíuíp amb morxi

Un et ?quip,o con inartha

r ^

Pcirlíitit

(hi

CARRER / de la

Març-Abril d e 1997

ciutat níSQUï

RAIMON Cantautor MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

El que si és passatger és el 25 aniversari de Carvalho que se celebra enguany. Raimon, que és molt amic del pare del detectiu, fa honor a l'amistat amb Vàzquez Montalbàn i té tant bona memòria com la de que fa gala l'escriptor. Un secret - a l'abast de tothom, per cert-, imprescindible per no perdre ni els orígens ni la identitat. Recorda ei cantant, per exemple, quan va col·laborar amb CARRER al dossier sobre les pintades a la ciutat. "Vaig dir que un gargot que embruta les parets no és art, i ho continuo mantenint".

Una altra de les cançons de mai està escrita des d'una finestra que dóna a la badia de Ciutat de Palma. Però què veu en Raimon des de la finestra de casa seva? Si visqués al passeig Colom, "un xarquet, que de tants edificis com estant construint al Port Vell aviat no veurem el mar". Però com que viu al Raval, el que veu és "la plaça Bonsuccés i moltes antenes", diu rient. Un paisatge que ni l'Inspira ni li treu la inspiració, "perquè aquesta arriba a qualsevol lloc mentre et trobi treballant". I a casa, en Raimon treballa. I els veïns» que coneix "de manera quotidiana", el deixen treballar.

"No és fàcil viure en aquesta ciutat hispanocatalana n Raimon no és adulador, ni depredador, ni competitiu, ni esportiu i, potser per això, canta i es diu a ell mateix que no sap com viure "a la ciutat hispanocatalana" on resideix des de 1966. Molts no entendran aquesta reflexió de Soliloqui solipsista, una de les noves composicions del seu últim treball Cançons de mai, però ell prefereix no ser entès abans que romandre callat. Diu que si ja és difícil viure enmig de les contradiccions i els problemes quotidians d'una gran ciutat, la professió 6 t > « » « » · a o

de cantautor i poeta que constantment va amunt i avall encara li ho posa més difícil.

Però que ningú es pensi que en Raimon no es troba a gust a Barcelona. Afirma que la ciutat que li agrada és la de Ciutat Vella, "sobretot ara que s'està renovant, malgrat que continua tenint molts problemes". El fascina, per exemple, la Rambla. "La vida que hi ha no la trobes fàcilment a d'altres llocs del món; ni a Roma, ni a París, ni a Nova York". Això podria sonar a tòpic, però sabem que no ho

• « o t t e c « a e « «

» a » •

Sal i pebre 132 morts No són els resultats d'una guerra santa. Ni el balanç de l'actuació terrorista dels darrers temps. Ni el saldo d'una epidèmia a qualsevol de les grans ciutats del sud.

Són les persones que han perdut la vida en accidents de trànsit en uns pocs dies sants a les nostres carreteres. I les xifres es queden curtes, doncs només es comptabilitzen els que moren a Tacte o quasi d'immediat. Una bogeria. El cotxe és l'arma assassina, i el mou la irracionalitat i l'agressivitat humana que el seu ús genera. Un aparell que va ser inventat per facilitar-nos les coses, per millorar les condicions de vida.

I per fer-ho, es passa hores i hores, quilòmetres i quilòmetres parat o en lenta processió santa, i quan menys t'ho esperes, mitjançant ell ens arriba la mort.

Quina bogeria! Les escandaloses xifres exigeixen una reflexió. L'ús irracional del cotxe està en el punt de mira.

Zeta

és perquè afegeix que té debilitat per indrets com la plaça del Pi i les altres dues que hi ha mig amagades darrera d'ella.

Ara bé, la seva relació amb Barcelona "no és d'adulació". Critica, per exemple, que hi hagi un auditori "que no s'acaba mai de fer". 0 que hi hagi tants pisos i locals buits, "un tema en el qual les associacions de veïns porten un retard considerable". Té raó. "Mentre això dels okupes no sigui una moda passatgera...".

Esperem que no.

Aleshores, com és que ha trigat deu anys ha treure un disc amb cançons noves? Perquè ell no és un industrial, ni tan sols un artesà, i expressar sentiments i sensacions no sempre és fàcil. Perquè en Raimon no té cançons; són les cançons les que el tenen a ell. "Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber". Si de cas, només ho sap Ausiàs March, l'autor de set dels tretze poemes musicats ara, com tants d'altres abans.

Perquè coneguem millor aquest poeta valencià del segle XV, el barceloní de Xàtiva ens recomana una antologia editada per Teide, amb comentaris i traducció al català modern de Josep Pujol. Nosaltres, perquè conegueu millor les seves cançons de mai i les de sempre, us recomanem els recitals del 30 i 31 de maig, i de l'I, 2 i 3 de juny, al Palau de la Música. És una qüestió de desig. De desig de cançons.

••»»««••••»•••

L'acudit

Núria Pompeia

No Hi f^AOMV coT;ce$, WÍMOT'05;AÍf01-UCÍo''.

ORI", i

V^

^l^^'Í^V-

CAaA,NÉA/.<?oe SEMBLES ü/v' ITAMPOCeWè RO&AR.AAÍ ííi E/\IÓ seORÉSTARAN*

_

•TU5r<Í0f5eMr /

i «&/VJAPOP f t A . - ^ A/.'£íCQ£.A í

,\^-

MIMML·

ÍWVVMÍTZ