Carrer 048

DE VEGADES A LA CIUTAT Publicació bimestral - W 48 setembie - octubre 1997 Obradors, 6-8 baixo5-QS002 Barcelona

ELS COTXES

DIFICULTEN ALS NUVIS ARRIBAR A L'ALTAR (plaça Mossèn Clapés)

A diferència de la Catedral, els grafitis no s'han esborrat en altres parròquies dels barris L'economia submergida està present als casaments A la foto de l'esquerra, un indigent s'autoconvida a una celebració civil als jutjats A la dreta, ofereixen tabac de contraban a la limousinedels nuvis

:

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 Baix Guinardó 436 81 80 Barceloneta 221 72 44 Baró de Viver 346 43 12 Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 Camp d'en Grassot 457 01 30 Camp Nou 339 91 23 Can Baró 284 98 09 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 Carmel 357 57 48 Casc Antic 319 75 65 Cases E. Aunós 223 23 94 Cera 241 05 92

Ciutat Meridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 Clota 357 72 59 Coll-Vallcarca 210 16 88 Congrés 340 70 12 Coor. Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 Dreta Eixamplo 487 80 92 Esquerra Eixample 453 28 79 Estrelles Altes 431 31 29 Font Castellana 21996 13 Font d'en Fargues 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20

Gràcia 218 46 48 Gran Via 454 51 97 G. Via-Penj-Espronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 Joan Maragall 347 73 10 La França 325 08 93 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Maresme 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53 Montbau 428 29 34 Navas 340 62 49

fl^

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Giaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge AutoseiT/ei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzínelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polispotliu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Maninenc. Provença, 595

Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88

Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Roser Argemí i Andrés Naya

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Bríto

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marta Bach, Bernat Batlle, Carles Camarena, Carios Duarte, Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Ctielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Roger Puyal, Carme Sànctíez, Àlex Tisminetzky, Carles Valls, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueflo, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro,

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Rubén Pérez Portada Miguel López/G3 a partir de fotos de Dani Codina i Josep Masip Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal; B - 21300 -1995

Els f Fí^r«. de distribució

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

®

t

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 431 30 16 Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 Parc de l'Escorxador 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 428 05 43 Penitents-Taxonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42 Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 Provençals Verneda 307 46 95 Racó de les Corts 440 48 50 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33

Raval 441 77 21 Roquetes 359 65 72 Ronda Sant Antoni 442 24 12 Ronda Sant Pere 317 31 39 Sagrada Família 246 53 19 Sagrera 408 13 34 Sant Andreu 345 96 98 Sant Antoni 423 93 54 Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 201 60 58 Sant Gervasi 417 21 65 Sant Gregori 200 13 04 St. Martí Provençals 314 17 04 Sants 331 10 07 Sarhà 204 90 58 Sudoest del Besòs 278 18 62 Taulat 307 08 11

Torre Baró 276 16 82 Torre Llobeta 429 07 06 Tres Torres 205 77 89 Triangle de Sants 431 75 45 Thnitat Nova 353 88 44 Trinitat Vella 346 10 38 Turó de la Peira 358 06 95 Unió-M. Bartiera-Sta Margarida-Pcnedides

317 16 11 Vallbona 354 89 82 Verdum 276 02 30 Verneda Alta 314 58 13 Via Trajana 381 16 25 Xile 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 Zona Universitària 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Comiat a Pasqual Maragall

CARTES DELS LECTORS El Roto/El País

Agraïm a l'alcalde Maragall el gest d'haver volgut dir adéu personalment a la junta de la Favb, com ho ha fet amb d'altres entitats i ciutadans i ciutadanes amb qui ha treballat durant el seu mandat. Encara que pugui haver estat només un acte formal, nosaltres li ho agraïm i molt, perquè creiem que la vida està feta d'aquests'petits detalls. I malgrat que pugui semblar que incompleix el seu compromís amb els electors que el volien al capdavant de la ciutat fins al final del mandat, ens alegrem que un polític al nostre país sigui capaç de dimitir. Creiem que és bo que im polític no es cregui indispensable i insubstituïble en el seu càrrec, i més després d'haver-hi estat tants anys!

Pel que fa a la seva tasca com alcalde, creiem que no és precisament ara el moment per fer les reclamacions. La ciutat, els seus habitants i les associacions de veïns ja li ho han dit, si ha volgut escoltar-los. Nosaltres valorem tot allò que ha fet bé, i critiquem tot allò que no ha fet tan bé i tot allò que no ha fet i que la ciutat necessitava. El resultat ens sembla insuficient, perquè sempre tot és millorable, però sobretot perquè pensem que Pasqual Maragall és una persona que estima i ha estimat Barcelona, i en canvi no ha tingut la mateixa dedicació ni consideració per a tots els barcelonins i barcelonines dels barris que més ho necessitaven.

Però sí que volem recordar-li un tema: la participació.

Valorem positivament les relacions entre la nostra federació i l'Ajuntament de Barcelona, perquè tot i haver tingut punts alts i baixos, i haver estat molt tenses en alguns moments, s'han mogut en un terreny polèmic, i de confrontació dialèctica i de carrer, que han permès aconseguir conjuntament millores importants per a la ciutat. També valorem positivament d'haver aconseguit que aquesta negociació fos constant, però sempre més feble per part nostra perquè el sistema i les circumstàncies fan que els polítics no hagin d'escoltar res més que les urnes.

La participació no ha estat un objectiu prioritari en el seu mandat, encara que tampoc no ha estat totalment deixada de banda. Per això ara li demanem que en el seu fiítur, personal i polític, tingui en compte que la nostra ciutat només podrà avançar si aprofundim entre tots la democràcia participativa. Li recordem que fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes a tots els nivells en la cosa pública és el sistema de fer-nos, a tots i totes, més responsables de la vida col·lectiva; si hi participem, ens estimarem més la nostra ciutat. I tots sabem que és al nivell local, en l'àmbit municipal, on primer s'ha de posar en pràctica. L'alcalde Maragall ha tingut aquesta oportimitat i no l'ha aprofitat. Que no la tomi a deixar fjerdre!

Li desitgem molta sort en el futur. I esperem que tot allò que la ciutat de Barcelona li ha donat, sàpiga fer-ho repercutir en benefici de la nostra ciutat, del nostre país i de tot el món. Aprofitem l'adéu a Maragall per donar la benvinguda al seu successor, a qui demanem que tingui molt present que la participació ciutadana real és el gran tema {jendent del nostre ajuntament.

lo meion pí CAS Mo»/ArKK"^s

Ecpat al dossier "Barcelona eròtica" Acabem de rebre i llegir, esfereïts i esfereïdes, l'article que en Jaume V. Aroca ha escrit sobre nosaltres... i ens hem quedat de pedra i garratibats.

Us preguem que feu tot el possible per donar a conèixer que Ecpat és una associacióque lluita contralaprostitució i pomografia infantils associades a l'anomenat turisme sexual, i no contra el turisme sexual, com dieu a la capçalera del vostre article.

Tot i que el contingut de l'article ens

Aclariments En l'article d'Ecpat del dossier del número 47, i per manca d'espai, no vem poder posar les dades d'aquesta associació. Ho fem ara: Ecpat - Esparía Junta de Comerç, 24, pral. l a 08001 Barcelona Tel: 318.72.34/ Fax: 318.63.22 e-mail: concerta@abaforum.es http://wvwv.crm.es/concert

sembla prou bo, qualsevol persona mínimament entesa en temes periodístics sap que la informació que retindran la major part dels potencials lectors i lectores de "La Veu del Carrer" és precisament el titular de l'article.

Que la gent d'aqu í vagi a cardar als països del Sud, si la cosa va entre adults, tant se'ns en fot. I ja hi ha prou gent i institucions moralitzants i moralitzadores perquè, a sobre, ens titllin a nosaltres d'allò que no som.

Us animem a continuar treballant amb nosaltres.

Josep-Miquel Alegret

L'article "Barcelona en una vinyeta" del darrer número, va quedar incomplert.

Ens faltava donar-vos l'adreça del recent inaugurat museu del còmic a Barcelona, que és: Museu del còmic Santa Carolina, 25 Telèfon: 446.20.03

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a principis de desembre

F O R A T A X A D E L C L A V E G U E R A M DEL R E B U T DE L'AIGUA

i.u rvtt ítet

CARRER

setembre-octubre de 1997

CRÒNICA

Una vella de cinc anys ROSER ARGEMÍ I ESPERANZA ÀLVAREZ

Ara fa cinc anys es va estrenar la torre de Collserola construïda per facilitar les comunicacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

L'Ajuntament de Barcelona va decidir posar la torre de telecomunicacions en plena zona forestal, al turó de la Vilana, un lloc polèmic per a un edifici fora de mida, però molt visible des de tot arreu. La decisió de l'administració no va trobar massa reticències perquè la majoria de barcelonins no demanaven gaire explicacions quan es tractava dels Jocs.

Era el mes d'octubre del 1987 quan la Corporació Metropolitana de Barcelona va presentar el projecte per construir un complex de telecomunicacions a la zona forestal del turó de la Vilana. Els veïns van presentar dos recursos: un, com a associació de veïns, representada per la lletrada Carme Ballbé, i un altre, dels veïns més afectats del camí de la Font de la Budellera, representats pel lletrat Tomàs Pou. *

Encara que mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment, la torre de Collserola ja està desfasada per l'avenç de les telecomunicacions i la televisió per cable. A més, el "pirulet" causa interferències als aparells elèctrics dels veïns i ja no presta servei com a mirador públic.

Negociacions

L'associació de veïns de Vallvidrera, tot i que estava segura que guanyaria el recurs, va decidir negociar amb l'Ajuntament per què i,què aconseguiria guanyant un recurs quan ja estès construïda la torre, i estiguessin fets tots els estralls al seu entorn? Durant la negociació, l'associació va aconseguir modificar el projecte inicial. Una part de la torre ha quedat soterrada, l'edifici de serveis s'ha reduït a la meitat, no s'ha fet el restaurant en geoda, ni el túnel ni la carretera que passava prop de la font de la Budellera, s'han mantingut els camins cadastrals i l'aparcament és més petit.

Una sentència va dictaminar que la torre no es podia construir en zona forestal i que va ser aprovada amb errors de procediment L'aparcament està fet... però mai ha estat obert. És ben trist que l'Ajuntament es gasti diner públic per donar un servei i després aquest servei no es posi mai en funcionament.

El temps ha donat la raó als veïns de la Budellera, que han guanyat el recurs. La sentència dictamina que la torre no es podia construir en una zona forestal i que el pla va ser aprovat amb errors de procediment.

Però la torre hi és, i afecta els veïns de l'entorn. Francisco Gran, tècnic en telefonia que treballa a Vallvidrera, afirma que la torre de Collserola genera un camp magnètic que causa molts desordres i interferències en tot tipus d'aparells elèctrics a la zona, que no-

DANI CODINA

El símbol de la modernitat i els Jocs Olímpics rep crítiques de veïns i tècnics

ques a la ciutat i Barcelona Televisió, la televisió municipal, no arriba a tota la ciutat". Fins i tot a Collserola mateix, la Guàrdia Urbana del districte, ha hagut de posar una altra antena a la Vil·la Joana perquè si es posava a la torre, feia interferències. I per la zona de les Planes, es mouen amb telefonia mòbil perquè els altres sistemes no hi arriben.

Per al gerent de Torre de Collserola SA, Santiago Ponseti, "la torre ha complert el programa previst per a deu anys i encara pot donar molta més rendibilitat, ja que no totes les plantes estan plenes i dues totalment buides. En aquests moments, tota la televisió que es veu a l'àrea metropolitana surt de Torre de Collserola, i també és el nus pel qual passen les senyals per a tot Catalunya. El 90% de les ràdios FM que s'escolten també passa per aquí, excepte la SER; i l'ona mitjana s'emet des de Mollet, ja que no poden estar juntes: són incompatibles".

Els veïns creuen que el problema principal és que van construir la torre amb 288 metres d'alçada quan sabien que amb 100 metres menys ja resolien les deficiències de les telecomunicacions existents en aquell moment, i quan ja es perfilava que el futur passava per la fibra òptica. "Però l'alcalde Maragall volia la torre més alta de l'Estat espanyol". *

més es poden resoldre amb blindatges "com els usats per la CIA" 0 similars.

Santiago Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA, opina que "aquestes deficiències es produeixen perquè la instal·lació dels habitatges no està ben feta, ja que no disposen dels filtres corresponents".

Elisenda Malaret, professora de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, especialitzada en el camp de les telecomunicacions, comenta que aquests problemes han de ser denunciats, i demostrats, pels veïns que els pateixen perquè la llei hi posi solució. *

El dret a usar l'espai

L'espai ofereix moltes possibilitats per ser usat, diu r\/lalaret. L'ús de l'espai que permet els sistemes de comunicació per ràdio és finit. Només pot acceptar un cert nombre de freqüències i, per tant, ha d'estar sotmès a una legislació i a una autoritat competent que doni el permís a cada ràdio.

Però aquest mateix espai també és usat per a moltes altres comunicacions, televisió, telèfons, internet, ...que es poden transmetre ràpidament, i més a través de fibra òptica. Teòricament aquests nous sistemes són més lliures i faciliten l'accés a la comunicació a tothom, però els monopolis poden arribar a dominar-ho tot, encara que les legislacions nacionals i internacionals intenten de limitar-los.

Totes les comunicacions estan entrant en uns canvis profunds, tant pel corrent liberalitzador

d'abast mundial, que vol treure les restriccions legals que puguin posar-hi els diferents estats, com per la ràpida evolució dels nous sistemes. Aquests nous sistemes de transmissió es basen en el principi de la integració; no són exclusius sinó que usen diferents tipus de mitjans, des de les ones fins al cable, els satèl·lits, la fibra òptica i tots els nous invents que surtin.

Perquè el més important és transmetre a molta gent i arribar fins a l'últim racó de món.

Així és que el símbol més visible dels Jocs Olímpics de Barcelona, la torre de Collserola, mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment.

I l'avenç de les telecomunicacions i la implantació de la televisió per cable no li auguren un futur esperançador, sinó l'evidència del seu desfasament.

Responsables de la torre i veïns

difereixen a l'hora de valorar si la torre de telecomunicacions ha assolit els objectius pels quals es va construir. Coincideixen en la desaparició de les nombroses antenes que s'estenien al llarg de la serra de Collserola, perquè uns i altres valoren que s'ha complert en gran mida, encara que l'antena de la SER continua en peu al Tibidabo.

En canvi, a nivell de ciutat, han proliferat tot tipus d'antenes de telefonia mòbil, perquè s'ha demostrat que la torre era insuficient, o massa cara. L'Ajuntament ha continuat donant llicències per a antenes al Carmel i a d'altres barhs, a part d'haver permès a Telefónica construir la torre Calatrava el mateix 1992 a Montjuïc.

Per a Jaume Ciurana, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la torre no ha complert els seus objectius "perquè hi ha zones fos-

Mirador tancat

Un altre objectiu, en què es basava el protocol signat entre l'Ajuntament de Barcelona i Torre de Collserola, era la creació d'un mirador des del punt més elevat de la ciutat. La planta 10 va ser l'escenari triat. Una gran vidriera, poc pensada per ser netejada, oferia al públic una panoràmica de Barcelona i el seu entorn des del mes de març del 1993. La gestió del mirador va ser atorgada a l'empresa Grand Tibidabo per a un termini de 12 anys. El passat 31 de desembre del 1996 aquesta va tancar el mirador. Ara, el tema està en mans dels jutges.

Paradoxalment, el mirador oferia la mateixa vista que ofereix la t e r r a s s a de l ' e s g l é s i a del Tibidabo, lloc molt més accessible tant pel que fa al transport com al preu.

Un "pirulet" de 6.000 milions

DANI CODINA

• La torre de Collserola, obra de l'americà Norman Foster, va costar 5.500 milions de pessetes, segons dades de Santiago Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA. El pressupost del complex del mirador, amb els seus accessos i l'aparcament municipal va afegir 900 milions.

La torre està constituïda com a societat anònima, en la qual el soci majoritari és Telefónica amb el 4 2 % de les accions. El segueix Retevisión amb el 36%, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya amb el 17% i el 5% restant pertany a l'Entitat Metropolitana del Transport. La plantilla fixa de la societat anònima és de 5 persones, i uns 60 tècnics dels diferents socis i clients.

El gerent del Tibidabo, Santiago Sardà, ens ha facilitat les xifres de visitants al mirador: el 1993, 184.253 visitants, perquè era novetat; el 1994, 138.436 visitants, perquè s'hi va fer una forta inversió publicitària; el 1995, 115.466 visitants, ja amb unes pèrdues de més de vint milions de pessetes; i 59.751 visitants el 1996, any e, :;uè es va fer una reducció de calendari.

In

CARRER

CRÒNICA

En

paraules

Monument a Allende i plaça per a Maurín L'escultor Xilè Laureano Diaz és l'autor del monument que en record de Salvador Allende es va col·locar a la plaça del mateix nom al barri del Carmel. L'acte va ser l'Il de setembre, 24è aniversari de l'assassinat del president xilè. Tant mateix, el barri de la Vemeda li ha donat el nom d'una plaça a Joaquín Maurín, fundador amb Andreu Nin del Poum. A la col.locació de la placa van assistir antics militants del Poum. La plaça està situada entre els carrers Pont del Treball, Cantàbria, Menorca i Agricultura. #

I f i / <(<•/

setembre-octubre de 1997

Marxa un alcalde viatger Durant l'últim any i mig Pasqual Maragall ha fet desenes de viatges internacionals participant en infinitat de congressos, dictant conferències universitàries, rebent guardons de tota mena i entrevistant-se amb dirigents polítics de tot el món. f^)'<^

Gaspar i el pla d'hotels Van ser sis els hotels que es van construir en un pla d'hotels que el moviment veïnal va denunciar pel seu caràcter especulatiu. Es permet construir en espais qualificats d'equipaments.

L'ajuntament va donar als seus propietaris una concessió de 50 anys. Joan Gaspar demana que els hotels Joan Carles 1, Ars, Fira Palace, Plaza, Alimara i Apolo siguin venuts de per vida als seus propietaris. L'especulació és insaciable. Veurem com acaba aquest epíleg d'un lamentable pla anomenat d'hotels.

•

La guàrdia municipal treu la porra La nit del dimecres 16 de setembre, la guàrdia urbana va dissoldre a un grup de funcionaris, afiliats a CCOO, que volien acampar per protestar per la marxa del conveni de l'Ajuntament de Barcelona. Es va detenir un dirigent sindical del cos de bombers, i després d'unes hores, va ser posat en llibertat. Els funcionaris van protestar per aquests fets el divendres dia 19 durant el pregó de les festes de La Mercè. Es van manifestar per les Rambles amb el crit de: "No hi ha conveni; la nena no es casa".

Més accidents de tràfic Entre gener i juliol s'han produït a la nostra ciutat 7.451 accidents de trànsit. Si tenim en compte que en el mateix període l'any passat van ser 6.971, l'augment és del 66,8Cf. Una xifra que preocupa. Una part important d'aquests accidents el pateixen les motos de poca cilindrada. Els morts va sei- 27, molt semblant a l'any passat.

Locals comercials buits 20.000 locals comercials tenen la persiana baixada durant tot el dia.

No tenen cap activitat. La compra i el lloguer de locals comercials ha disminuït des del 1992 en un 22'/Í .

Cada dia és menor la presència de comerços oberts en alguns barris, convertint aquests en barrís doiTnitori. La crisi existent s'està aprofitant pels promotors, que exigeixen a l'ajuntament que es puguin construir habitatges fins i tot en els baixos dels edificis.

MARC ANDREU

El passat 2 de juny, mentre les regidores Teresa Sandoval i Imma Moraleda Inauguraven la 14ena Mostra de Turisme Juvenil, Pasqual Maragall rebia la primera Insígnia d'Or de Turisme de Barcelona. La hi va donar el Consell General de Turisme de la ciutat, que va considerar que el ja ex alcalde mereixia aquesta recent creada distinció "per la seva tasca, al llarg de 14 anys, en la promoció de Barcelona com a destinació turística mundial de primer ordre". La veritat és que, repassant durant l'últim any i mig tots els butlletins que el gabinet de premsa de l'Ajun-

tament envia diàriament als mitjans de comunicació, s'arriba a la conclusió de que Maragall, independentment de que hagi estat o no un bon alcalde, de ben segur que ha estat un bon turista.

Durant els últims 17 mesos de mandat, Maragall ha fet una cinquantena de viatges oficials fora de l'Estat espanyol. Brusel.les, seu de les principals institucions europees i del Comitè de Municipis i Regions d'Europa, del qual és president, ha sigut la destinació més freqüent de la seva agenda internacional de Maragall. En aquest temps el ja ex alcalde ha anat 15 cops a la capital belga. La seguei-

xen en el rànquing París i Roma, ciutats amb tres visites cadascuna.

No obstant, i ja que Maragall ha escollit la capital italiana com a residència durant els propers mesos, es pot afirmar que Roma guanya per punts en la seva escala de preferència turística. De fet, aquí caldria afegir-hi els viatges oficials a d'altres localitats italianes, com Florència i Mòdena.

Sarajevo, Londres, Istanbul, Dublín, Copenhague, Tessalònica, Tolosa, Luxemburg, Viena, Munic, Colònia, Bonn, Amsterdam i Davos són altres de les ciutats europees que Maragall ha visitat per diversos motius. Fora del continent ha agafat

vàries vegades l'avió per anar als Estats Units: a Atlanta va assistir als Jocs Olímpics de 1996, a Baltimore va recollir un doctorat honoris causa per la Universitat John Hopkins, i per Nova York s'hi ha passat un parell de cops, un d'ells aprofitant que s'hi estava de vacances l'estiu passat.

També ha estat a Alger d'observador en les darreres eleccions, però el destí oficial més exòtic que li han proposat a l'ex alcalde han sigut les Illes Maurici, llogarret idoni perquè l'abril passat s'hi celebrés el congrés de la Unió Internacional d'Autoritats Locals.

En la majoria d'aquests viatges Maragall ha assistit a reunions d'organismes internacionals en representació de la ciutat o altres ens locals, i darrerament també amb molta insistència per presentar davant de tots els auditoris possibles el projecte del Fòrum de les Cultures de Barcelona per l'any 2004. Ara bé, alguns d'aquests passejos han tingut un marcat caràcter acadèmic, amb discursos d'obertura de congressos, lliçons universitàries i participació en debats diversos.

Aquesta mena de preparació per a la vida que ha de dur un cop fora de l'Ajuntament va portar Maragall, per exemple el 12 de març passat, a exposaren un fòrum de Brusel.les "la seva experiència en mesurar la qualitat de vida a les grans ciutats" (butlletí municipal dixit). D'altres actes-han sigut més pintorescos, com el lliurament d"'un metre quadrat de carrer de Barcelona al Museu Olímpic de Lausanne", el 2 de maig de 1996. I n'hi ha hagut també de lúdics, com l'assistència al concert dels Tres Tenors a Mòdena, el passat 17 de juny, el mateix dia que a Barcelona se celebraven plens de Districte.

Potser és l'únic que se li pot criticar a Maragall: que durant els darrers temps com a alcalde, hagi espaiat les estades anònimes en cases particulars dels barris de la ciutat que el van fer popular fa uns anys per infinitat de nits en blanc dalt d'un avió o en un hotel preparant conferències a dojo. Com a mínim això li deu haver servit per aprendre a fer-se la maleta ràpid, tant si és per anar a la boda de la Infanta com per tornar el dia que Pujol convoqui les eleccions.

Un clam per Gallecs REDACCIÓ

L'Associació de Veïnes i Veïns de Gallecs, va celebrar el mes de juliol passat la seva festa major. Amb motiu d'aquest esdeveniment "L'Era de Gallecs" va publicar una edició especial amb la intenció de recordar les agressions que ha patit i pateix un poble i un bell paratge situat enmig del Vallès. També planteja denúncies a l'Incasol per l'enderrocament de Can Felina que, amb nocturnitat i traïdoria va esborrar del paisatge una de les masies més significatives del nucli del poble.

Es reafirmen a mantenir el patrimoni arquitectònic, cultural i natural. Plantegen als ajuntaments que es coordinin per aconseguir que el Parlament de Catalunya declari Gallecs com un Paratge Natural d'Interès Nacional.

Reproduïm "El cant de Gallecs", l'autor del qual és en Jaume Amèlia:

Si voleu saber una història us la cantarem aqui, del que 25 anys endarrera a Gallecs va succeir.

Aleshores que expropiaren gairebé sense avisar les 1500 hectàrees de Gallecs i els seus voltants.

Els civils, casa per casa, repartiren un paper que donaven sols dos mesos per tirar-nos al carrer.

Que el govern i els seus ministres, un decret vien dictat, expropiant tota la zona per construir una gran ciutat.

Era això per l'any 70, ja sabem que aquella gent imposaven aleshores, molt més que en aquest moment.

Agafats desprevinguts, no ens vam sapiguer unir, unes famílies marxaven i altres ens vam quedar aquí.

I així començà el calvari esperant tots el moment que les màquines vindrien a omplir-nos de ciment.

Si serà per primavera o serà l'hivern vinent, les masies que s'esquerden i els camps a mig rendiment.

Però, no tot seran desgràcies, que d'un temps a aquesta part hem sabut organitzar-nos i les coses van canviant.

Fem festes i trobades, ciclistades, reunions, per les ràdios i els diaris exposem nostres raons.

I la gent que ara aquí us canta, que hem format un orfeó, fem sentir nostres cantades des de l'Ebre al Rosselló.

Ai! que més all, que el Molí de Vent belluga!, Ai! que el conec, el Molí que belluga vora el rec!

"rf

f

'W

F'

í ''

:

REHABILITACION DE VIVIENDAS • Locales comerciales • Comunidades de vecinos, recibidores de escalera • Acometidas generales, agua, luz, gas • Fachadas y cubiertas

^ 225.09.75 Marina, 74 (esquina Llull) 08013 Barcelona

CARRER

setembre-octubre de 1997

CRÒNICA

Los desahucios son un gran negocio (1) LoRENA VAN DEN BERG/NURIA GONZÀLEZ

Mas de doce causas interpuestas por ciudadanos desahuciados de sus viviendas han sido archivadas en los juzgados de Barcelona en los últimos cinco ahos. Ademàs de verse forzados por la ley a abandonar sus casas, estàs personas han perdido sus muebles y objetos personales a manos de empresas que se lucran aprovechando su estado de desvalimiento y los vacíos que deja la ley para actuar en los desahucios.

Las estadísticas indican que en Barcelona se producen unos 60 desahucios cada dia. Normalmente son familias o pequenas empresas que, endeudadas, no pueden afrontar el pago de los alquileres de pisos y locales. Esto desencadena un proceso judicial que acaba con el denominado lanzamiento, es decir, la ejecución de la sentencia de desahucio y el consiguiente despojo de sus posesiones.

Una sèrie de empresas auxiliares colaboran con la justícia en estàs operaciones de desahucio, acompaüan a las comisiones judiciales en los desaiojos y realizan los trabajos físicos de abrir las puertas de los inmuebles cuando el demandado no està presente, sacan sus muebles, enseres o incluso la maquinaria encontrada en el piso o local comercial, y ademàs la transportan, teóricamente, al vertedero o a los depósitos judiciales. *

Cuatro empresas

Actualmente son cuatro las empresas que actúan de esta manera en Barcelona. Jekar, dirigida por el matrimonio formado por Jesús Cuartero y Carmen Jiménez, es una de ellas. En enero pasado ambos fueron detenidos por agentes de la policia judicial de la Guardia Civil de Barcelona. El Juzgado número 8 investigabadesdehaciatiempojunto a la Guardia Civil las presuntas irregularidades que Jekar cometia en los lanzamientos en los que participaba. El matrimonio fue acusado de apropiación indebida, hurto y falsificación de documento.

Però Jekar dice limitarse a actuar cuando los procuradores de los demandantes les llaman para vaciar un piso y que solo comercializan los bienes y enseres cuando se da la cesión expresa del dueho.

Estàs empresas suelen aprovecharse de las situaciones de penúria y analfabetisme de la gente que es desahuciada para hacer

Algunas empresas auxiliares procuran que la notificación de desahucio no sea recibidapor los afectados para poder así vaciar pisos y locales con toda impunidad n e g o c i o , rayando a s i en la ilegalidad. Acostumbran a actuar de f ormas distintas según los casos.

En ocasiones procuran que la notificación de d e s a h u c i o y lanzamiento no sea recibida por los afectados para poder así vaciar pisos y locales con toda impunidad.

Si los documentos se reciben, tratan de hacertodo lo posible para quedarse con las cosas mas valiosas. Aprovechan el vacio legal

• ^*''" •

'^'^''ï #

JOSEP MASIP

•

En barcelona 60 pisos y locales son desahuciados cada dia

que permite la existència de estàs empresas auxiliares para hacerse con los muebles, enseres y materiales de algunes de los desahucios sin invertir en ello ni una sola peseta.

Una de las ventajas con las que cuentan estàs empresas es el desconocimiento por parte de las personas desahuciadas de los complicades términosjurídicos, por lo que rara vez se oponen a las labores de apropiación. Normalmente proponen al desahuciado llevarse sus muebles en depósito a un almacén de la empresa a cambio de altas tarifas y por un tiempo concreto. Todas las condiciones del trato se recogen en un documento firmado por las partes en el que se especifica que si, tras el plazo fijado, los muebles no son retirades, pasan a propiedad de la empresa. Jekar mantiene que solo cobra por la extracción de los muebles y por actuar como guardamuebles con tarifas siempre muy ventajosas para sus clientes.

Cuando se trata de pisos, los demandades, acosados ante la pérdida de su vivienda, suelen aceptar el trato desigual para sallr del a p u r o . La e m p r e s a se aprovecha de estàs situaciones que se t r a d u c e n en una s e g u r a obtención de beneficiós en sus operaciones: si el desahuciado

desea recuperar sus muebles, deberà pagar por ellos, y si no puede hacerlo, la empresa se apropia de sus bienes y los pone a la venta con un 100% de ganancia.

No se lleva a cabo ademàs ningún tipo de inventario ni registro de los objetos obtenidos que se clasif ican genéricamente y sin màs especificaciones, haciendo casi una misión imposible su posterior recuperación.

Estàs empresas poseen, por otra parte, sus propias redes de distribución para poner a la venta

toda la mercancía obtenida sin coste alguno. Jekar, por ejemplo, posee un almacén y dos tiendas de objetos usados. De Tot y De Tot II, en las que venden muebles, electrodomésticos y todo tipo de objetos obtenidos en los lanzamientos en los que participa. En ocasiones, si se apropian de algunes enseres de mayor valor los colocan en el circuito de anticuarios.

Asi, estàs empresas cierran el cicló aprovechando la situación privilegiada de conocer información

Tienda de gangas • De Tot II està situada en la calle Nou de la Rambla de Barcelona, en pleno distrito de Ciutat Vella, y es una de las dos tiendas de Jekar.

Muchos futuros desahuciados y posibles compradores son habitantes de este mismo barrio, una zona con un alto indice de pobreza y con una gran población de inmigrantes africanes y asiàticos. Estàs clases màs desfavorecidas y los buscadores de gangas son los clientes habituales de la tienda a la que acuden para comprar de todo: platós, vasos, cubiertos o muebles usados ya que sus ingresos no les permiten acceder a objetos de primera mano.

En De Tot II se puede encontrar pràcticamente de todo: tocadiscos antigues a 1.500 pesetas, fotògrafias enmarcadas del Che Guevara, al mismo precio, planchas, làmparas, antigues molinillos de cafè, todo tipo de menaje de cocina con huella de haber pasado ya por muchas manos, etc.

La dependienta de De Tot II asegura, no obstante, que los objetos que of ertan son comprades a usuàries que ya no los necesitan y que deciden deshacerse de ellos y niega que sean obtenidos a *ravés de embargos o desahucios de ningún tipo.

sobre los desahucios y escudàndose en su condición de empresas auxiliares de la justicia.

Su inversión es siempre mínima, lo n e c e s a r i o para m a n t e n e r vehiculos para el transporte, un

Si el desahuciado desea recuperar sus muehleSy debera pagar por ellos, y si no puede hacerlo, la empresa se apropia de sus bienes y los pone a la venta con un 100% de ganancia almacén y pequetïas tiendas en las que vender los muebles y materiales apropiades. No es de extrafiar entonces que ante tan bajos costes de mantenimiento, el negocio esté asegurado por poco que obtengan de la venta de los objetos.

La segunda parte de este articulo, dedicada a los desahucios, se publicarà en elpróximo número de "La Veu del Carrer".

CARRER

CRÒNICA

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

Carn de gos La gossera de Barcelona va recollir 5.861 gossos l'any 1996, dels quals van ser sacrificats quasi 5.000 (el 85%) CARME S . PALMA

Amb l'estiu, han tornat les campanyes perevitar l'abandonament d'animals. Uns animals - l a majoria gossos- que, si no acaben morts en qualsevol carretera, són recollits pels serveis municipals que els porten a les instal·lacions de Zoonosi de l'Ajuntament de Barcelona - m é s conegudes com a "gossera", però també es recullen gats. Enguany, han arribat a la gossera 2.820 gossos en els primers sis mesos. En les èpoques més "tranquil·les", segons el responsable directe del servei de Zoonosi i de la gossera, Víctor Peracho, hi ha recollits uns setanta gossos alhora, però també hi ha temporades més crítiques, que coincideixen normalment amb les setmanes anteriors a les vacances d'estiu i les de Setmana Santa, en què es pot arribar a omplir totes les gàbies.

Normalment, els animals que entren al centre tenen dos finals possibles: l'eutanàsia -mitjançant una anestèsia intramuscular i un barbitúric- o bé que algú els adopti. La majoria dels que han arribat els últims quatre mesos al centre, però, han estat sacrificats, perquè la via de l'adopció està aturada a causa de dues vacants de veterinaris, segons informacions del servei de Zoonosi. L'adopció és l'única possibilitat de mantenir vius durant més temps els animals, i és una fórmula que té en compte l'edat dels gossos, com es comporten i el seu estat sanitari. Però en aquests moments, tots els animals que entren a les instal·lacions municipals i no són recuperats pels seus amos en menys de vuit dies, són sacrificats sense distincions. Les estadístiques d'anys anteriors indiquen que només el cinc per cent dels

gossos recollits a la gossera acaba sent adoptat, mentre que el deu per cent és recuperat pels seus amos i la majoria, el 85 per cent, és sacrificat. Segons Peracho, "s'han de fer molts programes i campanyes per conscienciar la gent" i assenyala la importància de tenir en compte que "l'animal abandonat entra en un circuit en què, fàcilment, el seu destí és el sacrifici".

Per tal de fer unes normes reguladores de les relacions de convivència persona-animal, s'ha creat recentment el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. Els objectius d'aquest consell són la "defensa i conservació de la biodiversitat animal urbana", per la qual cosa es compta amb la participació ciutadana. A banda del mateix Ajuntament, en aquest consell - e l primer fòrum cívic i institucional alhora creat a Barcelona- s'hi troben representades diverses entitats animalistes de la ciutat, el Col·legi Oficial de Veterinaris, el de biòlegs, el Museu de Zoologia, el Zoo de Barcelona, la Favb, i es compta també amb la presència d'experts.

Segons Albert Pubill, membre de la comissió de Comerç i Consum de l'Ajuntament de Barcelona

^:^^^^-'y>^i..

JOSEP MASIP

•

Un gos intueix el seu destí a la gossera municipal

i membre del nou consell municipal, "el concepte d'animals a la ciutat s'ha mercantilitzat, i l'animal ha passat a ser un objecte i no un subjecte". Així, la gent compra animals i els regala sense tenir en compte molts cops si l'altra persona se'n podrà fer càrrec o no, fins quan, o sense pensar què passarà quan aquest animal es faci gran.

"Cal introduir un criteri de corresponsabilitat, sobretot pel que fa a la consciència" diu Pubill. "És necessari controlar el mercat d'animals, establir unes mesures de control mitjançant l'esterilització i aconseguir una certa cultura animalista", afegeix. Una altra proposta des de l'ajuntament és l'establiment

d'unes normes d'identificació que permetin tancar el circuit i poder així trobar els amos dels animals perduts o abandonats.

Pel que fa a la presència dels animals de companyia a la ciutat.

Pubill afirma que "Barcelona té un urbanisme que condiciona molt la vida dels animals" -per manca d'espais verds, per exemple- i per això "la convivència és un tema clau. No es pot dividir la ciutat entre animalistes i no animalistes". Pubill afegeix que "cal iniciar campanyes per divulgar la defensa i la importància dels animals, des de les escoles, seguint l'exemple d'educació viària".

nis amb aquestes dues institucions que el descarreguin de responsabilitats: "No és qüestió d'establir fronteres, però hi ha una despesa i una responsabilitat que ha de ser mancomunada i que, ara per ara, la carrega bàsicament l'ajuntament". Una altra possibilitat, segons Pubill, seria arribar a un acord entre Generalitat, Diputació i Ajuntament per crear un espai més gran on s'atengués els animals de Barcelona i l'àrea metropolitana.

Les instal·lacions on es troba la gossera -construïdes l'any 1972estan enmig de la muntanya de Collserola, i la seva capacitat és per a 160 animals. Des que es va • Manca de corresponsabilitat crear, s'hi fan remodelacions consDarrerament, la secció de Zoonosi tants, segons Víctor Peracho, que ha rebut dures crítiques en diver- afegeix: "Des de dins (del servei) sos mitjans i des de diferents asso- fem el que podem pel nostre funciciacions i entitats. Un dels princi- onament, i la nostra intenció és • El servei de Zoonosi ofereix la possibilitat d'adoptar alguns dels animals pals problemes que s'observen des que es redueixi el nombre de sacrique arriben al centre. Els interessats han de contactar amb la gossera, on d'alguns sectors és el fet que la ficis i creixi el de les adopcions". han d'anar després per veure els animals en adopció, que es troben en major part dels animals que arri- Peracho admet també que, pel que gàbies separades de la resta. Posteriorment, mantenen una entrevista amb ben a les instal·lacions de fa al funcionament de la gossera, el veterinari, que decidirà si compleixen els requisits bàsics -tenir un perfil Barcelona provenen de fora de la "tot és millorable", però que cal una adient i que les característiques del gos coincideixin amb les seves possi- ciutat, ja que hi ha un conveni amb implicació de totes les institucions bilitats- i finalment, s'esterilitza l'animal abans de sortir del recinte. La la Generalitat i la Diputació en i, principalment, una conscienciapersona que adopta ha de pagar, en total, 11.840 pessetes. A més, l'ha aquest sentit. Albert Pubill creu que ció dels ciutadans envers el tema el consistori ha d'establir uns conve- dels animals. d'inscriure en el registre d'animals de companyia de l'ajuntament.

Adoptar animals, una opció nnés racional

Escola Professional de la Dona

Carrer de la Pietat, s/n 08002 Barcelona

Tel. 310 65 66 Fax.

310 66 58

PflSflFfl5

Diputació de Barcelona

SEMINARIS OCTUBRE/DESEMBRE 97 »BATIK Durada: 30 hores Divendres de 10 a 13 h. del 10 d'octubre al 12 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

CONEIXEMENT DEL PAÍS: LES ILLES BRITÀNIQUES Durada: 20 hores Dijous de 18 a 2 0 h. del 17 d'octubre al 19 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

GIRS IDIOMÀTICS DE L'ALEMANY

PARAMENT DE TAULA

Durada: 20 hores Divendres de 10 a 12 h. del 17 d'octubre al 19 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

Durada: 10 hores Dimarts i djous de 17 a 19 h. del 18 de novembre al 2 de desembre Inscripció: del 3 al 7 de novembre de 1997

EL LLIBRE ARQUITECTURAL Durada: 18 hores Dilluns i dimecres de 18 a 21 h. del 10 al 26 de novembre Inscripció: del 3 al 7 de novembre de 1997

CUINA DE NADAL Durada: 12 hores Dimarts d'l 1 a 13 h. del 3 de novembre al 15 de desembre Inscripció: del 20 al 22 d'octubre de 1997

Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 310.65.66 de 9 a 13 i de 16 a 20 li.

Organització de festes

Telf. 412.05.58

RE^LS ^SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

CARRER

setembre-octubre de 1997

CRÒNICA

Velocity'97: queda molt per pedalar CÉSAR AGUADO/XAVIER PALOS

Usuaris de bici cada matí anant cap al centre de la ciutat. Tècnics que creuen ciutats cada vegada més segures per a la bici; conductors que les respecten i que condueixen a 50 km/hora o 30 km/hora per la ciutat; polítics que comprenen que el futur ecològic i sostenible arriba amb els usuaris de transports col·lectius, amb els ciclistes, amb els vianants. Això s'ha vist a Velocity'97, el congrés internacional de planificació per a la bicicleta, que s'fia celebrat a Barcelona del 15 al 19 de setembre, organitzat per l'Ajuntament i els usuaris de la bici (Amics de la Bici - usuaris de Barcelona - i la ECF, Federació d'Usuaris d'Europa).

Aquest exemple fia d'influir en les polítiques de Barcelona, Catalunya i Espanya. És per això que Amics de la Bici, Favb i Acció Ecologista fian publicat un manifest on s'analitza la poca sostenibilitat de la mobilitat a la ciutat. I per això es reclamen voreres amples o úniques; vies-bici més ràpides i segures, zones en les que els cotxes només puguin circular a 30 km/fiora, l'acompliment d'aquestes normes, que fiaurien d'anar acompanyades de campanyes de promoció.

De la mateixa manera que la Favb ha donat suport a aquest manifest, també s'hauria de donar suport a Can Bici, la coordinadora de defensa de la bici a Espanya. El dijous 18 van exposar les raons per les que cal modificar al Senat part de la ponència que es redacta per adaptar les normes de circulació a la pràctica del ciclisme.

La qüestió que més es va debatre al congrés va ser l'obligació d'utilit-

Els ciclistes urbans no volen que els obliguin a dur casc. El congrés internacional de planificació per a la bicicleta celebrat a Barcelona va concloure que són els cotxes els que han de ser més prudents.

prohibit circular per les autovies, sense tenir present que moltes poblacions només estan unides entre sí per aquest tipus de carreteres, sense que als ciclistes se'ls hi doni una altra alternativa.

Ara queda que, com a veïns reflexionem sobre la necessitat d'incrementar l'ús de la bici, per tal de contribuïr a pacificar el trànsit en ciutats i carreteres.

•

TRÈVOL

La celebració, al mes d'agost, del 5è Campionat del món d'ecomissatgers va precedir el Velocity '97. zar casc. Des del punt de vista de que és la víctima la que ha de posar remei. Es va explicar que l'únic país que va obligar a portar casc va ser Austràlia, on la proporció de fractures al cap motivades per accidents continua igual; però no la utilització

7iP;i TTitTi ij-i-f'ï ^ M .nít^i-n

LMA coMEMA Dt LocoS CM UTA CLAVER

de la bici, que s'ha reduït en un 35%.

Això demostra que la seguretat vial augmenta quan els conductors de cotxes són més prudents i respecten els ciclistes i vianants. La bici només és insegura on hi ha automobilistes poc respectuosos.

Los ovnis, una patraiia TreintaycacoaíiossiBMarilvn

El darrer cap de setmana d'agost es va realitzar al parc de) Poblenou el Vè Campionat del món de missatgers i missatgeres que utilitzen les bicis 0 vehicles elèctrics com a mitjà de desplaçament. Aquests campionats anuals es van iniciar a Berlin l'any 1993, i s'han continuat celebrant a les ciutats de Londres, Toronto i San Francisco. Enguany la competició s'ha fet a Barcelona, sota l'organització de la Cooperativa Trèvol d'ecomissatgers.

A part de conèixer la ciutat i rodalies, aquesta trobada ha servit a la comunitat missatgera per debatre, compartir idees i intercanviar experiències. Durant el campionat ha hagut espai i temps per la festa i pels debats com ara la intercooperació, la situació sindical..., però sobretot per a la competició. Els 569 competidors van haver de demostrar les seves habilitats en salt d'alçada, trial, càrrega, velocitat... La majoria de primers llocs els van assolir els missatgers alemanys, seguits de danesos i finlandesos. El millor classificat de Barcelona va ser Xavi Gil, de la cooperativa Trèvol, que va quedar en el número dotze de la classificació general.

El comte Godó tanca el diari "Eco" SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA

La primera reacció d'aquest sindicat davant el tancament del diari l'Eco és lamentar aquest fet per la pèrdua de llocs de treball que suposa en un sector ja prou castigat per la situació d'atur que pateixen una bona part dels seus professionals. A aquest fet cal Agtïncia '^oce jue 'a CIR ;»efe'ia camirtiar afegir les condicions en les quals s'ha proLa CUV escomfó biyo la apaiiencia líriestudmOilundiOoooila Centrat de imeligencia norTe^neii üusB'ptmfnsmiistiajolaapaíleiMiM cana (CIAt hg cicsvelaòo que la ma ae ovni;,, para evilw que e( pueüiti par te <íe los ovnis d\;sla(los du esiadoumdeíise sinlieta el IPFOW a duït el tancament del rotatiu. Una t)ona part extraterrestre los experimentos yor (antebS3nos50í6Cii.efonavio ui\à ^'.KÍI n^ictmv .Algunos eslj nes espia inwieamericdnosen lase ciKisos cei fenomeno ovni han puesde la plantilla, com a mínim la de periodiscon avioiws espia norteamericanos Oepruetia. ttautwüfcleMuüioreco loenentreòichoelintormertelaCIA. _..______ ^-ff^'j' tes, entre els quals cal incloure a la majoria dels caps de secció, treballaven al diari sense cap tipus de contracte. Quan el diari va sortir per primer cop als quioscos, l'SPC, des del seu òrgan de comunicació. Fil Directe, va denunciar que la majoria dels treballadors de l'Eco estaven sense contracte. L'editor, José llario -de qui algun dia s'haurà d'explicar el seu historial com a empresari periodístic perquè ningú tomi a picar- va desmentir aquesta afirmació asJuBo Mesías insiiiua su reMro segurant que tots els treballadors tenien una relació laboral perfectament regularitzada. El temps és qui sol donar i treure raons i, ara, la realitat diu que un mínim de 16 periodistes -entre els quals quasi tots Aquesta és l'última portada del diari Eco, corresponent al caps de secció-, feia 15 mesos que trebapassat 5 d'agost. La guerra per l'audiència cada cop és més llaven sense contracte en una empresa ferotge, també als diaris. Fa uns mesos, el comte Godó no impulsada i controlada pel grup Godó. va dubtar en invertir una pila de milions per treure un nou Aquesta situació de treball sense condiari a Barcelona, amb l'única finalitat de robar 15.000 tracte es repeteix amb massa assidurtat, lectors a el Periòdica, que havia superat en vendes La afavorida, sens dubte, per la depauperada Vanguardia. Aquesta maniobra mercantil es va disfressar situació del mercat laboral del sector. Des afirmant que es volia "donar un nou mitjà d'expressió a la que l'SPC va néixer ara fa quatre anys, una Barcelona Metropolitana, amb poca lletra i grans titulars". de les nostres màximes preocupacions ha

Semaiü de Teatro

També es va criticar que no es deixi circular en paral.lel - é s molt més segur per fer els avançaments-, o que sigui obligatori utilitzar reflectants, inclús quan ja es porten els llums reglamentaris. I finalment es va criticar que estigui

Campionat d'ecomissatgers

estat la regulació latxDral del sector. Em aquesta línia ha impulsat diverses accions per posar fi a aquesta situació. La més important ha estat la redacció d'un estatut de regulació laboral de la figura del col.lakxjrador periodístic, que en aquests moments està sobre la taula del ministre de Treball, Javier Arenas, per impulsar-ne la negociació amb la patronal. No voldríem estendre'ns gaire sobre aquesta qüestió perquè el tema és un altre, però es tracta d'una proposta que facilitaria que si, desgraciadament, es repeteixen experiències com les del l'Eco, els drets dels treballadors no en surtin tan perjudicats com en aquesta ocasió.

Una altra reflexió que voldríem fer és que és trist que un grup editorial com el del comte Godó, responsable de publicacions de prestigi, afronti una aventura periodística amb els mateixos plantejaments empresarials que els editors més nefastos de la història del periodisme espanyol i que tots han acabat com el rosari de l'aurora. Manca de relació laboral, sous mísers i esperar el mes d'agost en el qual hi ha molta gent de vacances per intentar que el tancament faci menys soroll, són la targeta de visita dels empresaris més cutres. La història d'E/ Obsen/adori del Diari de Barcelona, seguit de les diferents edicions del Nou Diari, és massa recent per oblidar-ne les circumstàncies i el final.

L'Eco ha suposat un nou intent de fer premsa popular a Esf;^ -ya, tot i que la

vocació del rotatiu era la de circumscriure's a l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona. Pensar que fer un diari d'aquestes característiques és més barat que ferne un dels altres-diguem-ne més seriosos, tot i que n'hi hagi algun que s'entesti a demostrar el contrari-, és un error que sempre s'ha pagat car. I aquest preu sempre ha estat a càrrec dels treballadors.

L'empresa editora del rotatiu, en el moment del tancament, va afirmar que l'experiència havia servit perquè un grup de periodistes joves demostrés la seva vàlua i assolís una experiència que a partir d'ara podrien aprofitar. L'SPC vol denunciar aquesta mostra de cinisme, en primer lloc perquè alguns d'ells ja havien demostrat la seva vàlua en altres mitjans. I en segon lloc, si l'empresa hagués fet un plantejament empresarial realista, viable i seriós, potser podrien estar encara demostrant la seva vàlua i assolint encara més experiència.

Finalment, l'SPC vol reiterar un cop més que benvinguts siguin els projectes editorials que s'impulsin. Però s'han de preparar amb el màxim de garanties d'èxit possible i el màxim respecte als professionals que els elaboraran. Aquesta serà la millor manera de respectar el públic que, en definitiva, serà qui els farà viables o no. La pitjor manera són els plantejaments matussers que han dut a la pràctica el tàndem Godó-llario, que s'han posat a l'altura dels que van tancar el Nou Diari o El Observador

8

La Veu del

EL CUARTO FOSC

CARRER

Enric Trunó no compleix

J.M. Balcells

President del Ple del Consell de Districte de Sants-Montjuïc. Entre les seves nombroses responsabilitats té la de fer complir les normes reguladores de lorganització dels districtes, que en el seu article 13 diuen: "El Consell de Districte celebrarà sessions ordinàries un cop al mes". Doncs bé, Enric, uns veïns de La Bordeta ens diuen que durant els últims temps convoques el plenari quan et sembla.

Tu n'ets el responsable, però ens diuen que no seria d'estranyar que el calendari el negociïs amb el Pere Alcover.

Enric, compleix amb la teva obligació i respecta el reglament: convoca mensualment la sessió plenària i permet que els veïns i veïnes parlin en tots els punts de l'ordre del dia, tal i com diu el reglament. Avui et toca a

Cap de premsa de l'alcalde Maragall durant els últims mesos. Venia de dirigir Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya; i, molt abans, havia estat membre actiu de l'Associació de Veïns de la Guineueta. El van trucar per telèfon periodistes i dirigents de la Favb. i el filtre de torn preguntava de quin tema es tractava. Quan se li deia que era per pariar dels deutes municipals del nuvi de la infanta Cristina, sempre contestaven: "No pot. Està reunit". En Josep Maria no trobava temps. No obstant, més d'una vegada va ser ell qui, per iniciativa pròpia, va trucar a directius dels mitjans de comunicació per comentar que el tema era delicat, que millor no publicar-lo perquè que corrien el risc que fos desmentit, ja que els deutes havien estat saldats ràpida i misteriosament.

Tots sabem que la llibertat de premsa té els seus matisos... però, Josep Maria, no siguis tu matís.

Pere Macias

tu, per la informació que hem rebut; però el teu lloc al cuarto fosc el podrien ocupar la majoria de presidents de districte, que tampoc respecten el reglament.

Els d'Olot diuen moltes coses d'ell. Ara, en la seva carrera meteòrica, ha arribat fins a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Abans ocupava la Conselleria de Medi Ambient, i des d'allà va manifestar a la premsa: "Si depengués de mi, acabaria amb la guerra de l'aigua en un mes". No va dir res més. El to no era gens clar.

El tanquem, cordialment, al cuarto fosc. conseller. Volem que reflexioni i que faci el que no han fet els seus antecessors Molins, Cullell, Roma i.Mas. Dialogar i atendre. Buscar solucions. En democràcia, això és el que cal fer davant d'un conflicte social. Sis anys d'espera, més de cinc mil milions sense pagar. 75.000 famílies insubmisses fiscalment. Estem a l'espera.

Seria trist que vostè passes a la història com a sisè conseller d'una llarga i trista llista.

setembre-octubre de 1997

MIL997 BAJICJ^LONA Enric Satué, avantguardista Dissenyador olímpic i barceloní. Tota una autoritat en el seu camp. El posem al cuarto fosc per atrevit i avantguardista. Per formar tàndem amb Albert Batlle i creure que el logotip del casament reial era de tema lliure.

Un dia Satué va presentar a l'Albert Batlle un logotip pel casament que jugava amb els noms dels nuvis: "CRISTINAKI". Però els responsables no es van atrevir; van moderar els seus plantejaments i van presentar un nou logotip amb roses i pilota inclosa. La casa reial i l'alcalde se'n van assabentar per la premsa. De la Zarzuela van dir: "Fora pilotes". I l'Albert Batlle vaempal.lidir.

La pilota va arrossegar les roses i tot va quedar en una cosa més senzilla: la paraula Felicitats en tres idiomes.

De tot plegat, l'Enric Satué va sortir-ne tocat. Però pocs dies després la Internacional Socialista es va compadir d'ell i li va encarregar un

UBAE, SEMPRE AL TEU COSTAT! Avda. Rasos d« Peguera, 242 - ($(X33 Baivdona

2760102

A£ BON PASTOR

Costa Daurada, s/n - (K030 Barcelona

3120702

AEOUTAT VELLA

La Rambla, 18 - 08002 Baicdona

3022877

AE GRÀCIA

VMIUS,7- 08012 Barcebna

2076673

A£H0RTA«UINASDÓ

Ciències, s/n - 08032 Barcelona

3571908

AACAIAUUNYA

Passatge Vintró, 2 - 08026 Barcelona

231 % 11

AELESCCWTS

Anglesola, 32, - («014 Barcelona

439 2704

AE NOU BARRIS

Artesania, 63 - 08033 Barcelona

3500172

AESANT ANIMEU

Virgili, s/n (Polisportiu) - 08030 Barcelona

3464601

AE SARRIÀ SANT GERVAS!

C. dels Esports, s/n (Can Caralleu) - mí7 Bama

2037874

AE SANTS, HOSTAFRAÍ>K:S r

Olzineiles, 7 3r pis - 08014 Barcelona

4216734

BORCafTA

Tenim una activitat pensada per a T U !

logotip que expressés cap a on va el socialisme. Va acceptar l'encàrrec. A més a més, la gent de Felipe Gonzàlez li van garantir que no es repetiria allò de "Pilotes fora". Suposem que ja se n'encarreguen ells.

FELICITATS FELICÏDADES ZORIONAK

ifei^

NO PASSIS DE LLARG! AEimNiTArvaiA

Via Barcino, s/n (piscines) - (B(B3 Barcelona

3113701

AEVALLD·HEBIK^N

Arquitectura, s/n - 08035 Barceícwta

4281072

AJGUAJOCCDEHTNESS

C amte Borrell, 21-33 - 0815 Barcelona

4430335

SAM

Torre d'en Oaiüans, 6 - 08014 Barcekaw

4245798

BIM

Ctos, 6 * - 08014 Barcelona

4210150

CJHAJflXJOL BCN^ANTS

CarterasCandi,174t.2a. - 08029 Baicdiona

4390610

mxuNivecsrrAi»

l'g. Vall d'Ifebrón, 166-168 - 0^)35 Barcelona

4280203

cjovemn-iESosTs CESÍMPALCANCUYÀS

Nicaragua, 81,4rt 2a. - («029 Barcelona

4390610

.Avda. Rasos de Peguwa, 242 - 08033 Barcdona

2760102

aX)B MARISTES SANTS

Antoni Campmany, 80 - 08014 Baredona

422 6122

C. NAUT. CASTELLDEFELS

Passeig Marítim, 271-275 - 08860 Castelldefels

665 2646

ESCOUTARR

Passeig Vall d'Hebrón, 171 - («036 Barcelona

4280667

KMMLm?NTÓ COLOM

U Rambla, 18 - 08002 Banxlona

3023295

P.MPAtCïïRILL

Perill, 16-22-08012 Barcelona

45944 30

P. MPAL. CASTELLAR VALLÈS País Vdendà, s/n - 08211 CasteDat dei Vallès

7142811

PARC ESPORTIU MPAL. CAN DRAGÓ

Rosselló i Porcel, 7-11 - 08016 Barcelona

2760480

ÀMMTSEafCTïr

Gran de Gràcia, 71,5è la. - 08012 Barcelcma

4160867

\'OLÜNTAJMS2000

Av. Canlenal Vida! i Banaquer, 30 -tti035Bama

4206988

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

Acció Ecologista

CARRER

OPINIÓ

No cremem, reciclem

ajornament de la construcció de la incineradora de 350.000 tones/any prevista des de feia molts anys per a la Zona Franca és una bona notícia per al moviment ecologista català, per a les plataformes d'Europa i l'Estat espanyol conReMsla iiifiisuai de distiibuciò aratuita. ('; del l·i>c s/n, lelC 2')(:) 50 07, E-mail: amcli« íuturnei,cs Setembre 1<)«7 Am IV, Núm. « tra la incineració, i per a totes les veïnes i veïns de Barcelona. També és una victòria molt important aconseguida per les 63 entitats que formen la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus. Sense la nostra activitat, i la de tots els col·lectius que com Greenpeace també s'han mobilitzat contra aquest projecte, no haguéssim aconseguit aturar-lo. Felicitem en especial el moviment veïnal de la Zona Franca per la victòria aconseguida.

Por el momento. la incineradora que tenia que ubicarse en el puerto no se construirà. El texto Però és una victòria fràgil i parcial. És delinitivo del Plan Metropolitano de Gestión de Residuos Metropolitanes (PMRGM), aprobado el fràgil perquè la construcció d'aquesta pasado 17 de julio por la EMMA, contempla aún la posibilidad de construir una incineradora si no se macroincineradora només s'ha ajornat, no alcanzan los niveles óptimos de reciclaje y recogida selectiva de las basuras s'ha descartat. Si els resultats de la reducció, recuperació i reciclatge no assoleixen els objectius previstos, l'Entitat Metropolitana i.os vccinos de los banios de la Maiiiiay toda la Ciumanté en reserva els pressupostos per actidad de Baicelona. pueden, por el iiiüinenlo. respirar var-la de nou. Es una victòria parcial perquè tranquilos. Meses de rcivindicaciones han dado sus trutos, FI pasado 17 de julio. la EMMA aprobó el els objectius de recuperació que es fixen Hablar de imeva incineradoia es hacerlo, ai texio del PMGRM sin la coiistruccióu de la planta pressuposen seguir cremant residus a les mismo tiempo, de leïvmdicaciones vecinales, de de incmeración, l'ero el plan definiti\o no desc;u1a incineradores de Montcada i Sant Adrià, i movitizacioncs, maiiifestactones, y asamblca.". la posibilidad de construir una nucva incineradora si inforniativas Cuando en octubre se hizo pública lïiera necesaiio, es decií. si no se alcanzan los niveencara preveuen ampliar un 22% la seva la iiitención de construir una nueva planta les e,\igidos en la recogida selectiva y en cl sistema capacitat conjunta des de les 350.000 tones/ ÍHcineradoia en tenitorios de la Marina, sus de tratamienlo de metanización. y sobretodo, si no se any actuals fins a 424.000 tones/any 2006, habitantes se conceiuravon en ia Plataforma ct)ncrela la ubicación de los 3 luievos \enederos (|ue Només si el reciclatge és superior al previst contra ta tncineradora de Zona Fratica. Ahova, sustituyen en el plan a la inciíieración, contínuan trabajando por el bien del tnedio l'Entitat Metropolitana admet reconsiderar ambiente.

Vccinos mmúfcscàmtosc en contra de la incineradonj. l'àgin» 7 el funcionament d'aquestes dues velles incineradores. Això suposa conculcar unilateralment l'acord ja assolit de tancar la La p u b l i c a c i ó v e ï n a l d e Zona F r a n c a v a i n f o r m a r a l s b a r r i s q u e incineradora de Montcada abans del 1999, i la i n c i n e r a d o r a h a v i a q u e d a t a p a r c a d a seguir mantenint dues fonts de conflicte amb el moviment ecologista, veïnal i de natures exigint la prohibició de la incineLa nostra participació implica que en lament. Com si la culpa del desgavell amconsumidors conscients. ració de residus. També ens oposarem fer- tot moment defensarem el tancament de biental actual fos nostra, i no d'unes admiAjornar la construcció de la incineradora mament a seguir cremant deixalles a les totes les incineradores, i el model de selec- nistracions que amb la seva desídia ens de la Zona Franca ha estat un primer pas incineradores de Montcada i Sant Adrià, a ció i recollida d'escombraries que el han impedit fins ara reciclar les deixalles! en la bona direcció. Per primer cop l'Enti- qualsevol obra d'ampliació de les seves Col·lectiu d'Ecologia i Projectes AlternaTot el que vagi a parar al contenidor t a t Metropolitana instal·lacions, i a tius (CEPA) està aplicant a Molins de Rei, "caqui" de rebuig es cremarà. L'argument Es iiiia victòria fràgi.l i l'abocament de les Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del per justificar-ho és que amb aquestes fracdóna una oportuniescòries tòxiques al Vallès amb el projecte Residu Mínim. Sa- cions no seleccionades, amb barreges intat al reciclatge, i al p a r c i a l . Es fràgil Garrafó als nous di- bem que les dues coses estan relacionades. tractables d'orgànic i inorgànic, no es pot tancament i restaupt^rtiiiè la cí>.iistrycció L'Entitat Metropolitana vol seguir cremant fer una altra cosa. Això no és cert, i es pòsits controlats. ració de l'abocador A la vegada, des residus a Montcada i Sant Adrià perquè no poden fer altres coses. Però és l'adminisdel Garraf. Però la ífsàquestíi d'Acció Ecologista confia realment en la capacitat que tenim tració mateix qui deixant aquests contenipassa es queda mas,míic.roinci,ee.raclora manifestem la nos- totes les ciutadanes i ciutadans de fer-nos dors de rebuig al carrer ens indueix a sa curta per donar voluntat d'im- càrrec del problema mitjançant la reduc- generar les barreges que després volen una solució real a la iio,fiiés s*lia ajc>ni,atj ii,c> tra pulsar la posada en ció, la reutilització i el reciclatge de les cremar! Per això Acció Ecologista proposa situació d'infart en s l i a dtiíscartat marxa de tots els nostres deixalles. Per això vol establir un a totes les entitats de la Plataforma Cívica què es troba la gestió de les deixalles metropolitanes, per sistemes per reduir i recuperar el màxim sistema de contenidors al carrer que és per a la Reducció dels Residus, i a tota la culpa de les mateixes administracions que de residus, i abocar-ne els mínims en con- ambientalment incoherent, i absolutament ciutadania, llançar un boicot al contenidor de rebuig conjuntament amb la Iniciativa ara han reconsiderat el seu projecte dicions acceptables: la separació de la ma- redundant.

D'una banda, s'introduiran contenidors Legislativa Popular contra la incineració. d'incineradora per a la Zona Franca. Es- tèria orgànica, les plantes de compostasent aquestes administracions, i les forces ment i metanització; la reducció i selecció específics per a la matèria orgànica, i s'am- Mentre reunim 65.000 signatures i participem en els prograpolítiques que els hi han estat donant de deixalles inorgàniques, i les plantes de pliarà el nombre de i^a n,cist,ra pa,rtlci,pació mes d'educació amsuport, les responsables de la situació, triatge; els sistemes de recollida porta a contenidors verds, biental per explicartambé ho seran si no s'assoleixen els objec- porta; la recollida de voluminosos i especi- blaus i grocs. Res del i„iïi,plica q u e e n tot los com seleccionar tius de recuperació que elles mateixes s'han als a les deixalleries; aprofitament del metà que vagi a parar en ,ni.c>iiieiit cl€ïfensai,'e,iii €;,! bé les deixalles, confïxat. Mentre segueixin cremant residus a generat al Garraf i a les plantes de aquests contenidors vidarem totes les les incineradores de Montcada i Sant Adrià, metanització, i les campanyes d'educació selectius es crematancam,eiit d e totcïs kís veïnes i tots els verà, i els materials les escòries tòxiques es seguiran abocant. ambiental. i n c i n e r a d o r e s , i el ïns a no tirar res en Això impedeix una veritable clausura de També estem disposats a acceptar i con- rebutjats inaprofiaquests contenidors l'abocador del Garraf, i que es donin totes trolar l'obertura de nous dipòsits alternatius tables s'han d'aboR e s i d u cle verd fosc. Si no hi les condicions que fan ambientalment ac- a l'abocador del Garraf, sempre que rebin car de forma acceptirem escombraries, Mínim ceptables els nous dipòsits controlats. només materials rebutjats prèviament trac- table després d'haPer això des d'Acció Ecologista exigim tats que siguin biològicament inerts i no ver estat tractats. Això ens sembla bé, no hi haurà res per cremar. La incineració tancar la incineradora de Montcada abans continguin materials tòxics com les escòries malgrat que el sistema més directe i sen- s'haurà de posar en qüestió, i les de Montcada del 1999, la de Sant Adrià abans del 2004, d'incineració. Manifestem la nostra volun- zill del projecte Residu Mínim -dos cubells i Sant Adrià s'hauran de tancar, perquè no i descartar definitivament la de la Zona tat de participar, amb el conjunt d'entitats a casa i dos contenidors al carrer, d'orgànic els donarem combustible des de casa nostra.

Digues-ho al teu veí, i a la teva veïna: no Franca. Des d'ara aquest és l'objectiu prin- de la Plataforma Cívica per a la Reducció i inorgànic- ens sembla molt millor. Però a cremem, reciclem! Fem boicot al contenicipal de la nostra activitat en l'àmbit me- dels Residus, en la Comissió de Seguiment la vegada, l'Entitat Metropolitana vol mandor de rebuig!

Vine a signar contra la tropolità, i per això creiem més necessari proposada per l'Entitat Metropolitana. Re- tenir tots els actuals contenidors de rebuig incineració!

Hem aconseguit aturar la que mai llançar des de la Plataforma Cívi- clamem la màxima participació ciutadana on va a parar tota la brossa barrejada. Això incineradora de la Zona Franca. Amb l'ajut ca per a la Reducció dels Residus, i amb el en la definició i aplicació a cada ajuntament implica tractar els ciutadans i ciutadanes de tothom farem que es descarti definitivasuport de tot el moviment ecologista cata- dels programes específics de separació, re- com a persones menors d'edat, incapaces ment, i tancarem les incineradores de là, una Iniciativa Legislativa Popular al ducció i reciclatge, mitjançant els processos d'entendre com fer bé les coseg i a qui s'ha Montcada i Sant Adrià.

Parlament de Catalunya amb 65.000 sig- en marxa de les Agendes 21 locals. d'oferir l'oportunitat de seguií^-no fent ma-

M J x m ITJL/TLMm-JlLi ^ r m

No habrà incineradora

Una victorià del movimiento vecinaJ

l A MAftItJA

inodel

l.ít Veu dí'l

CARRER

CRÒNICA

nt i el (jar arrer CARLES

VALLS

Un taller de treballs florals, un altre de teixits a mà, un de patch, un taller de restauració de paper 0, fins i tot, un estudi de pintura. Al carrer Canet cada portal és un taller d'artesans.

Però aquest carrer de Sarrià no tan sols és l'aparador dels artesans, sinó la memòria arquitectònica del Sarrià d'abans.

Les cases baixes, amb les façanes ben polides, conviden a passejar-s'hi, tafanejar els tallers i oblidar-se dels sorolls motoritzats de la ciutat.

Les cases del carrer Canet formaven part de la colònia industrial que pertanyia a la masia de Can Canet de la Vila.

Ara, encara hi viuen alguns fills i néts dels primers veïns del carrer Canet.

Als anys setanta, gràcies a la pressió veïnal, es va evitar que les cases es convertissin en pisos, i varen ser comprades per l'ajuntament per destinar-les a activitats culturals.

Fou a finals dels vuitanta, quan l'ajuntament i el Districte de Sarrià van engegar aquest projecte de convertir-lo en un carrer d'artesans.

Maig-Juny de 1997

Canet, el carrer dels artesans El carrer Canet de Sarrià disposa de cinc tallers d'artesans i en una de les seves cases hi ha la seu de l'Associació de Veïns de Sarrià La presidenta de l'Associació d'Artesans del Carrer Canet, Flora Miserachs, confia que "el projecte s'acabi" i que, finalment, tot el carrer sigui destinat a tallers. En aquests moments, cinc tallers són l'ofici i benefici del carrer sarrianenc.

Al número quatre del carrer Canet, des de fa un any i mig, hi ha el local de l'Associació de Veïns de Sarrià. També és la seu de la Televisió Sarrià-Sant Gervasi que ha condicionat el primer pis com a plató. Però el que destaca més d'aquesta casa és la nota exòtica que dóna una gran palmera plantada al mig del pati. En Miquel, que fa d'objector a l'associació, comenta que s'ha hagut de retallar la palmera "perquè no molestés els veïns".

Unes portes més avall trobem un taller d'art floral. Flora Miserachs, com un llibre obert, parla del nom de totes les roses que van enjardinar el carrer Canet el dia de Sant Jordi.

En el següent taller, posen fil a l'agulla a nombrosos teixits fets a mà. Es tracta del taller de teixidors de Terrassa.

Seguidament, en una altra

JOSEP MASIP

Els tallers són el resultat d'un projecte cultural endegat per l'Ajuntament casa d'artesans, es treballa en la composició de petits retalls de roba, o patch. Cortines, peces de vestir pigmentades amb

mil-i-un estampats bigarren un taller on floreix la roba.

Un altre dels tallers té empaperat el rebedor com si fos un

llibre. És el taller de restauració

Les cases típiques de Sarrià

JOSEP MASIP

•

Els artistes fan servir el carrer com a taller i l'associació de veïns té una casa amb pati com a local

• Les cases del carrer Canet són "les típiques del poble de Sarrià", explica Ramon Tort, arquitecte sarrianenc.

Es tracta d'una casa d'una planta, amb una àmplia entrada que fa de rebedor i l'escala per pujar al pis de sobre. Al fons hi ha una cuina menjador i té una eixida posterior on hi ha els sanitaris. L'eixida era el lloc d'acollida de la família quan el mal temps no convidava a fer vida al carrer.

A dalt hi ha dos dormitoris, amb un balcó que dóna al carrer i l'altre darrere la casa.

Ramon Tort c o m e n t a que aquest tipus de casa de Sarrià "era condicionada per la cessió de terreny de les monges de Pedralbes". L'ordenació urbana del poble de Sarrià era constituïda per petites parcel·les de 5 a 7,5 metres (d'un cos o cos i mig), que l'abadessa de Pedralbes cedia en ús dels seus drets, en contracte emfitèutic als pobletans.

Tort explica que Sarrià va créixer en sentit vertical entre dues rieres que "l'argollaven", f o r m a n t el c a r r e r Major de Sarrià. I el carrer Canet, és un dels carrers que hi desemboca.

A la tardor sortirà el llibre "Història il·lustrada de Sarrià", d'Ignasi Aragó, Jordi Jové i Ramon Tort, publicat per editorial Columna, que recull més d'un centenar de fotografies, molt inèdites sobre aquest barri que conserva la personalitat de poble.

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

DOSSIER

Casar-se a Barcelona Segons una

tal, a l

i Urdangarín i c i u t a t . El m a t e i x percentatge de barcelonins creu que

l a c i u t a t . El c l i m a m e d i à t i c r o s a d e ben segur que ha influït molt a crea aquesta opinió. CARRER, modestament, vol contrarrestrar-lo casaments a la d'aquelles pare

it; e l s »aguen

impostos i un munt de dineí e n t r a r a l'altar ^ ' ' fumant-se una cigarreta de contraban. A més, complementem e l d o s s i e r a m b u n s a i n e t r e i a l (i real) sobre els deutes municipals del nuvi aspirant a borbònic.

DOSSIER De la parella republicana al casament monàrquic A n n a Alabart

®

n queden les unions republicanes -civils 0 de fet-, aquelles que havien estat defensades pels joves que, al final dels anys seixanta i primers setanta, lluitaven per la llibertat, la igualtat, els drets civils i contra la hipocresia? Llavors semblava poc honest que un no practicant es casés per un ritual que no compartia i també ho semblava que l'Església, a la qual l'havien integrat quan no sabia fer res més que plorar, es resistís a reconèixer la seva condició de no creient i, com a càstig, si volia fer un matrimoni civil, l'obligués a apostatar.

Però si algun mèrit no se li pot discutir a l'Església Catòlica és el de la seva experiència organitzativa. I, en pura teoria d'organitzacions si es vol que aquestes perdurin més enllà, fins i tot, dels seus objectius primers, és clar el que cal fer: oferir uns incentius per als quals els "socis" es mantinguin a les entitats i els "no socis" s'hi subscriguin. Els casaments, les comunions i, també, els enterraments religiosos han complert aquest paper. No es pot discutir que les millors "funcions" són les religioses. Tot està preparat i pensat: els edificis, les flors, les músiques, els llums; fins i tot, en la forma, les paraules d'acomiadament, benvinguda o felicitació. Èxit assegurat! És clar que en el cas de les noces hi juguen molts altres factors. D'una banda uns i, sobretot, unes joves als quals entusiasme -ben-lluny de l'austeritat dels anys setanta- sentir-se "reis i reines per un dia". És a dir, a uns pares republicans els han sortit uns fills monàrquics. Potser els pares ja no són tan republicans, potser els seus ideals, a força de topar amb la quotidianitat, han anat diluint-se. En tot cas, és clar que no han sabut transmetre'ls.

I ara, a més, els avis, que van veure amb desconsol les ànsies de llibertat dels seus fills, aplaudeixen les decisions dels néts i sotmeten, un cop més, la generació del mig a quedar emparedada, enredada en les seves pròpies contradiccions. És la venjança de la tradició.

D'altra banda els mass-media -sempre els mass-media- acaben de crear un clima adient: les noces de les princeses, ministres, artistes i toreros són retransmeses per TV, escrites i reproduïdes als diaris, a les revistes del cor i a moltes de les que no ho son. Tot és tan bonic!

La vida de parella, com l'amor, és un plebiscit de cada dia, incompatible amb els contes de fades espatllats per la moral monàrquica de la indissolubilitat del contracte matrimonial.

:r^í^:^^^-^.r^,J^i~^>·-^^'^vm^^^^^:^:^^^.^;^^^^f^^^^^

ELS CASAME

A

El casament reial que van veure per la tele 800 milions de persones de tot el món no té res a veure amb les cerimònies nupcials que els fotògrafs de CARRER van recollir a diferents indrets de la ciutat. La parròquia de la plaça Mossèn Clapés estava plena de cotxes i bastides que els nuvis van haver d'esquivar; a la fat;ana do i'osglésia de Nostra Senyora del Pi (foto de portada) no li havien esborrat els grafitis; i en aquest mateix escenari, igual que a la sortida dels jutjats, els marginats de la nostra societat venien tabac de contraban o s'autoconvidaven al banquet.

QUI NO PAGA NO ES CASA GUAJA Des de 1985 som pioners

Peces de col.lecció, regal í decoració Articles de gran originalitat i de qualitat contrastada

VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) 08001 BARCELONA Tel; 317,61,87-Fax; 33175.84

sea

E S T E M A L T E U SERVEI T R U C A N ' S A L 424 00 67

Artesania ètnica dels cinc continents

ndreu i Júlia, Sant Antoni. La parella ha viscut sempre al barri. Porten anys festejant i han preparat el seu casament durant bastant temps. Ens diuen: "Al nostre barri la parròquia no demana res per celebrar el casament, però se sol donar entre 30.000 i 40.000 pessetes. Pots contractar música, o guarnir l'església amb flors, i això val unes 25.000 pessetes més. Com que ens va semblar que era important tenir un bon reportatge que inclogués fotos i vídeo, el cost final ha passat de les 150.000 pessetes".

"Dels vestits que vam mirar, ella va escollir-ne un de preu mitjà, blanc i amb una cua llarga. Si li afegim els complements obligats (vel, sabates i tocat), l'import va pujar a les 180.000 pessetes". "El meu vestit -continua dient lAndreu-, rondava els vint mil duros i el ram de flors de la núvia les 20.000 pessetes". El ja flamant marit afegeix que les aliances eren les típiques d'or groc, "deu mil pessetes per dit".

La núvia ens explica quant li va costar el pas per la perruqueria. "Em vaig fer dues proves abans del dia de l'esdeveniment, a deu mil pessetes cada una. El dia D em van pentinar i em van maquillar per 20.000 pessetes més.

Ah! pel que fa a les participacions, vam editar-ne cent d'un paper normalet, i ens van cobrar 15.000 pessetes, perquè si volíem alguna originalitat, el preu augmentava considerablement".

Els vam demanar pel restaurant, i alhora van dir: "Aquest s'emporta el peix gros. El nostre menú era dels mitjans, i els cents convidats van menjar diversos plats per un import total de 1.100.00 pessetes. Aaixò hi hem d'afegir les flors del centre de taula, a 3.000 pessetes cada un. A l'apartat de música el

COTA

1 2 3 4 5 6 7 8

Bisbe, 2 < ^ Jaume I Rocafort, 67-69 < ^ Rocafort Joan Güell, 153, entl. A < ^ Les Corts Cantàbria, 42 bis < ^ La Pau, Verneda Rda. Sant Antoni, 102 enti. 1 r a < ^ Universitat Padilla, 308, EscD, entl 2a < ^ Hospital Sant Pau Torrent de l'Olla, 157 < M > Foníana Carme Amaya, 35 (L'Hospitalet) < M > Gornal

9 RZona Franca, 142 BUS lOGrandeSantAndreiíí^

1 1 Provença,455-457^' 1 2 Muntaner, 430 (Sota P''^ 13PiiMargall,24(Vilad^'^^ 1 4 Gran Via, 1019 (PLPr**^"

15Sants,46<g>Pl-í'5 16Rosas,11(L'Hospiia'^*''

AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERMÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ,

S REALS (QUE NO REIALS) DE BARCELONA La cerimònia va ser a una parròquia del Vallès. "Ens hi aplegarem unes 80 persones entre familiars i amics. Va fallar l'organista i ens v a m quedar sense música. Q u a n anàvem a firmar els papers, ens van portar un sobre per posar-hi el donatiu. La voluntat van ser 2,000 pessetes.

Les aliances, que el capellà ens va fer posar malament, perquè es va equivocar de dit, eren d'or blanc, i no sabem el preu perquè ens les van regalar".

"A l'hora de decidir el reportatge fotogràfic, vam veure q u e el de 50.000 pessetes era ridícul, tenia poques fotos.

Després ens van oferir les fotos i el vídeo per 150.000 pessetes: era una passada, però vam escollir un reportatge d e 60.000 pessetes, que ens va semblar suficient".

I del restaurant, què ens en dieu?

"Nosaltres havíem anat diverses vegades a un restaurant del Vallès on s'havien casat una sèrie d'amics. Coneixíem l'amo i es va enrotllar molt bé. La convidada ens va costar 600,000 pessetes i vam sopar molt bé 80 amics i amigues. La sarsuela de peix tenia escamarlans i tot, d'una mida considerable. A més ens va regalar la música; u n sol músic q u e sonava com tota una orquestrina, Va ser tot un luxe. L'ajuda dels pares d e l'Anna va ser determinant per p o d e r pagar tot això".

La núvia va fer una festa de comiat a la Isla Fantasia, on li van donar d e regal una nit de franc en un liotel.

Pensaven anar-hi però el sopar i la festa es van allargar.

Arribar d e matinada a u n hotel q u e havien d e deixar a les 12 del matí del dia següent no tenia massa sentit, i van

anul.lar la reserva. Se'n van anar al seu piset. 50 metres quadrats a Martorelles, q u e han pogut comprar perquè en Joan havia heretat a la mort del seu pare gairebé u n quilo, i per completar-ho, van firmar una hipoteca q u e els té lligats durant vint-i-tants anys a una quota de 30.000 pessetes al mes.

"Vam arribar-hi d e matinada - e n s d i u e n - i quan vam tancar la porta vam caure al sofà i vam mirar els mil detalls.., que eren nostres. A m b la nostra feina i la dels amics i familiars el pis era habitable. Semblava de pel·lícula", 1 els nens?

"No hi caben", Inaki i Cristina, Ciutat Vella. EI 4 d'octubre aquesta parella encantadora es va casar a la Catedral, No hem pogut posar-nos en contacte a m b ells perquè estan molt enfeinats, i no hem pogut saber les despeses del seu casament. Però tots en sabem alguna cosa pels diaris i revistes. Segur que hi ha coses que no ens han explicat. Però la Pilar Miró i les 147 cameres d e TVE no es van perdre cap detall, i al nostre video, o al de! veí, segur q u e hi ha el reportatge.

Text; Catherina Azón.

Fotos: Josep'Masip i Dani Codina.

Maquetació: Miguel López (G3), Estilisme: CARRER

'puja i baixa, segons quants músics lii vulguis. Un conjunt de qua'Hes val unes 135.000 pessetes. Si et conformes a m b un disjokei, ír 80.000 pessetes".

-izontinua d i e n t - el vam posar nosaltres i no vam pas llogar cap e. q u e costa unes 30.00Q pessetes, sinó que vam fer servir el cotxe ^lue vam guarnir. Ens va sortir bastant més barat".

Vam ser marit i muller, vam anar-nos-en de viatge. C o m que és un •'ida, vam escollir bé; el Carib. 150.000 pessetes per cap". ^es pares van posar l'eixovar, els jocs d e llit brodats i han col.labodespeses. Avui no devem res i teiiím feina tots dos. De tornada del - nuvis vam passar comptes i no ens p o d í e m creure que havíem •türes per valor més d e dos milions d e pessetes". ^Ures? ^ent no, gràcies". ^na Mari^ N o u Barris. Són molt joves. L'amor i alguna circumstàn'3r els va animar a tancar els ullis i llançar-s'hi. Ella té 19 anys i el Sense feina ella, i a m b u n contracte d e tres mesos a mitja jornada ^f les participacions en una impremta del barri per 5.000 pessetes, ^ar moltes voltes, vam emprovar-nos molts vestits. L'Anna Maria 'r de blanc. Ens vam gastar 140.000 pessetes entre tots dos, i la vam Estàvem molt guapos". El Joan es va arreglar el cabell per 2.000 ^ la perruqueria d e sempre, i ella va anar a pentinar-se i maquillarPerruqueria del barri per 7.000 pessetes (preu d'amiga).

R E C O L L I N T ARRÒS,- Aquesta activitat, fins ara d e s c o n e g u d a , va ser c a p t a d a p e r u n fotògraf d e CARRER u n a tarda d e s e t e m b r e d a v a n t d e la p a r r ò q u i a d e Sant Joan d e Gràcia, a la plaça d e la Virreina, Sortien els n u v i s d e l'església i, d e s p r é s d e la sessió fotogràfica d e rigor, v a n a b a n d o n a r Lindret. Aleshores v a n a p a r è i x e r els tres vailets d e la foto i van recollir els g r a n s d ' a r r ò s en bosses d e plàstic. En acabar eJ joc (o la feina), els n e n s es v a n a l l u n y a r d e la plaqa. EI fotògraf esva p r e g u n t a r : O n anirà a p a r a r a q u e s t arròs?

Suministro, tnstalación y Restauración de todo tipo de parquets

T]

%

EXPOSICION Y VENTA Arizala, 21 T e l . 333 32 15 BARCELONA

109 < ^ Torres i Bages Sagrada Família IS)

's, 3) Bus 56

iants \ ^ Pubilla Cases

Cciul·lid Cmna^ 17

Telèfon 316^6 61

Banca l·isvtB, 3

Telèfon 318 8294

P.'Umilw,92

Te(èlon3545428

Cdl.U

Telèfon 302 32 49

Fernando, 13

Teléfcn3027539

H«pitQl,JO

Telèíon3027488

fi, BueflsiKSM, 2

Teléfe)n3I78702

AGÜAÍM lA SEVA

COMfHA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS. C0L,LEGI5, EÍC,

Crta. Barcelona, 4 T e l s . 6 5 8 10 8 3 / 6 5 8 4 3 1 5 VIl.ADECAlSrS (Barcelona)

CUBA: MEXICO: MALÍ:

ELTELEFON DELS VEÏNS I

412 55 44

V I A J E S DE T U R I S M O Y AMISTAT 1997 NUEVAS RUTAS: T R A S LAS H U E L L A S DEL C H E (15 dlas) FESTIVAL M UNDIAL DE LA J U V E N T U D : H A B A N A 9 7 B R I G A D A S S O L I D A R I A S - VIAJES E N G R U P O E INDIVIDUALES RUTA MAYA - V I A J E S A M E D I D A <de 9 a 3 0 dias) C H I A P A S : INDIGENISTA Y C U L T U R A L LA C A N D O N (15 dias) AVENTURA EN EL PAÍS D O G O N

M A R R U E C O S : A U T E N T I C O B E R E B E R (15 dias)- INTERCULTURAL CL C a s p , n ú m . 3 0 - P r i n c i p a l l a B T e l . 4 1 2 7 3 7 8 - F a x 4 1 2 74 19 08010 Barcelona

MUNDOMXM

La Veu del

CARRER

DOSSIER

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

Tots som iguals davant la llei (fiscal) Sainet reial (i real conto la vida misma) amb liiaki Urdangarín com a protagonista Text: Maria J o s e p J o r n e t i B e n e t ^ Dibuix: Azagra - D i r e c c i ó e s c è n i c a : Maria J o s e p F l o t a t s

J. -B. no s'hi pot posar, està reunit. Què volies?

M. -Era per saber l'opinió de VAjuntament sobre una informació que tenim confirmada, que l'Urdangarín, ja saps, el novio, doncs que deu més de mig milió de pessetes en multes i impostos municipals.

J. - Sí, ja. Però B. està reunit.

L'aire condicionat del despatx d'alguna dependència municipal alleugereix la calor de l'agost barceloní. X fa imprimir el document que té a la pantalla de l'ordinador: un llistat de les multes de circulació i els impostos de vehicles i béns immobles que deu el ciutadà Ignacio Urdangarin des de l'any 1993 fins l'actualitat. El total del deute es de 535.572 pessetes, 301.572 en impostos diversos i 234.000 en multes de circulació.

X. -Vet aquí un ciutadà

exemplar!

X escriu a l'ordinador: "Creiem que es una immoralitat que l'Ajuntament de la ciutat actuï amb tanta prepotència a l'hora de cobrar els impostos i multes als ciutadans honrats, arribant a l'extrem de l'embargament de comptes corrents, sous i salaris, i últimament devolucions d'Hisenda i propietats particulars per petits deutes i, en canvi, amb certs personatges o entitats famoses hi hagi una falta de diligència sospitosa. Es per això que us convidem a denunciar públicament aquesta situació, tant la del senyor Urdangarín com a morós, com la de l'Ajuntament com a poc eficient gestor..."

X signa el text com a Comissió Anticorrupció, imprimeix el document i el fica dins un sobre amb segells. Hi escriu l'adreça: "La Veu del Carrer. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Obradors, 6-8. Barcelona."

X. -j'Se van a enterar!

M. parla amb el seu subdirector d'El Periódico. Poc després, ves per on, l'atrafegat B., cap de premsa de l'Ajuntament, troba un moment per parlar amb un altre subdirector del mateix diari.

Subdirector -Sembla que l'Iüaki acaba de saldar els deutes. De moment no publicarem res, fins que no poguem confirmar exactament quin dia ha pagat.

Redacció de La Vanguardia. El periodista E. explica al seu cap que té la noticia. Decideixen publicar una informació curta si E. la confirma. Aquest truca una regidora amb qui té confiança. A l'endemà va a veure-la al seu despatx.

Regidora. -Sí, sí, sembla que aquest document ha sortit de VAjuntament, sembla verosímil. Però, bé, abans de res he parlat amb el cap de premsa, per veure què havia de dirte, i m'ha dit que l'Ajuntament ni desmentirà ni confirmarà la informació, si es que arribeu a publicar-la.

Els periodistes M. i E. parlen per telèfon.

M. -Què et sembla, això? Arribarem a publicar-ho?

E. -Em meravella comprovar què poc demòcrates que som. Aquí només pots ser crític amb les monarquies estrangeres. Durant el franquisme passava igual, les úniques crítiques que es publicaven sortien a la secció d'Internacional.

M. -Què fem, doncs?

E. -Pensem una manera...

Un periodista de La Veu del Carrer truca per telèfon a R., funcionari municipal de confiança a l'àrea d'Hisenda.

CARRER - Hem rebut aquest anònim i, abans de fer res, volíem assegurar-nos que és veritat...

R. -Deu ser una broma. Si no ho veig no m'ho crec.

El periodista M. comenta al subdirector d'El Periódico que la SER ha donat la noticia d'Undargarín. El subdirector parla amb un altre subdirector i aquest, finalment, va a veure el director. I en aquest li surt la vena republicana.

Director -Endavant, demà una plana.

El periodista E. truca al cap de premsa de l'Ajuntament per preguntar-li exactament quan s'ha pagat el deute, i en quina situació estava el cobrament de les quantitats endeutades des de l'any 1993. Torna a agafar el telèfon el subaltern J. J. -En B. no es pot posar, està reunit.

P. -Es pel tema Urdangarin. Han dit a la ràdio que...

J. -Ah, sí, no podem dir res. Ens ho impedeix la llei del contribuent, les dades fiscals són secretes.

L'endemà la informació surt publicada a El Periódico i a La Vanguardia. "El pago de la deuda con el Ayuntamiento se produjo poco después de que la FAVB recibiera una carta firmada por una desconocida comisión anticorrupción donde se denunciaba la morosidad del futuro esposo de la infanta", deia el primer rotatiu. "Las multas que pago Urdangarin, la mayoría por estacionamiento indebido de su moto, ascendían a 155.00 pesetas. El prometido de la infanta Cristina pago también 92.910 pesetas por el Impuesto de Bienes Inmuebles de los anos 1996 y 1997, y 158.400 pesetas por los impuestos de circulación de su moto y su coche que no había pagado desde el ano 1993."

Les agències de noticies Reuter i Associated Press repiquen la noticia en anglès i francès per tot el món. A la ràdio, només Antoni Basses i Josep Cuní la van recollir als seus programes. Un dia després El País la va publicar en forma de nota perduda entre les notícies roses. I Tele 5, al seu programa "Qué me dices", va donar-li la volta i va presentar Urdangarin com un gendre exemplar que abans de casar-se netejava el seu expedient de morós.

El periodista de CARRER li envia una còpia per fax i, cinc minuts després, el torna a trucar. A l'aparell es posa la secretària.

Secretària - No sé pas on és R. Ha anat a recollir un fax i se n'ha anat corrent.

Estudi 1 de Ràdio Barcelona. Gemma Nierga, directora Unes hores després el periodista de CARRER pot del programa La Ventana, dóna la noticia i demana als 'oients què els semblaria que l'Ajuntament perdonés el tornar a parlar amb R. deute a l'esportista com a regal de casament.

R. - Té tota la pinta de ser veritat i de que aquest paper Oient 1. -A mi me han embargada una cuenta porque hagi sortit de dins de l'Ajuntament. Però compte, eh!. Això és molt greu. Pensa que en tot el consistorit només hi ha debía una multa, y si ese sefior debe tanto dinero, a ver cinc o sis persones que tinguin accés a aquestes dades! Ien porqué no le han embargada a él también.

Oient 2. -...y que pague y santaspascuas, oye. qualsevol cas, jo amb tu no he parlat mai.

Oient 3. "... pues vaya ejemplo, después de lo que està haciendo la ciudad para que se ca.se...

Hi ha una trucada que no surt per antena. És el cap de l'oficina de premsa de La Zarzuela; "El senyor Urdangarin ja ha pagat", diu. Però no explica ni quan, ni on.

Redacció d'El Periódico. M., periodista d'aquest diari, truca a l'oficina de premsa de l'Ajuntament i demana pel cap, en B. Li respon J., el sotscap.

Oient 6. -Hola, Gemma, me llamo Juan Carlos...

Gemma. -No serà usted el Rey! Oient 6. -No, no, qué va, no, tranquila, te llamo desde Palència para decirte que me parece muy mal que Urdangarin no cumpla coma ciudadano...

E. i M. comenten amb un col·lega que ha fet de corresponsal a Londres com hauria tractat la premsa anglesa una notícia com aquesta.

Col.lega: -La premsa popular l'hauria escampat amb pèls i senyals, i la premsa seriosa hauria plantejat un debat ciutadà que hauria acabat primer al ple municipal i, després, al Parlament.

l.ít Veu del

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

ENTREVISTA

Eugeni Pérez Sànchez.

fer a l'arquitecte Gregotti respecte a fer els sanitaris de l'Estadi Olímpic polivalents i no només per a disminuïts. Diu vostè que el Gregotti va exclamar: "Eccol. Hem de canviar aquest concepte".

Lluitador pels drets dels disminuïts físics.

"Caminaré, encara que sigui amb el cuV^

tm No entenc perquè han de fer coses específiques. Un sanitari mig metre més ample, que faci servir tothom, costa menys que fer-ne dos. Igualment les rampes, i moltes coses més.

Una entrevista de Rosa Maria Palència

Eugeni e s a p J H R fer els 75 anys, però la vitalitat que té el fa semblar més jove, tot i els cabells blancs.

Amb Fajut de només u n bastó, puja i baixa les escales com si no res. Pocs saben que FEugeni s'aguanta sobre dues cames artificials

— Al seu llibre vostè relata l'aventura, gairebé pel.liculesca, quan a l'any 40, la fam i la penúria darrera la presó del seu pare, condemnat i assenyalat per "rojo", van obligar-los a una segona emigració. La seva mare, vostè i les seves dues germanetes van venir caminant des del seu poble de naixement, Mazarrón, a Múrcia, fins a Barcelona. Em va impressionar com en diverses ocasions van trobar gent disposada a donar-los menjar i allotjament. Com van trobar tanta gent solidària?

Encara hi ha gent que obre les portes de casa seva als desconeguts?

• i Sí, vam trigar divuit dies a arribar a Barcelona. El que passa és que avui no sabem trucar a les portes que cal. Jo no sé si encara la gent fa el mateix. Jo sí, perquè en vaig aprendre a casa. Mai dono diners, però sí menjar. A casa meva sempre hi havia gent necessitada a l'hora de dinar. Cadascú amb la seva consciència.

— Després de l'accident vostè va rebutjar una cotxet amb maneta que li van donar els amics perquè es va entossudir a caminar.

També es va negar a ser considerat inútil i fins i tot va aprendre a cosir per treballar. És aquesta l'actitud de la majoria dels disminuïts avui?

1^ Caminar va ser la meva obsessió. Jo sabia que no podia ser el mateix d'abans, però em vaig dir "caminaré encara que sigui amb el cul". Vaig aprendre a cosir, a pintar postals i a dibuixar. Els meus amics de la JOC em van donar classes de matemàtiques.

Sempre he estat molt tossut.

— Al llibre vostè és molt dur amb qui es vol aprofitar de la seva situació, com aquell sancallós que volia targeta per aparcar.

Alguns només pensen en el subsidi?

^ Entre els coixos hi ha picaresca, com entre els anomenats "normals". No tothom té la rebel·lia que jo tinc, sempre he estat capficat. A alguns cal que els Tensenyin.

— Per això vostè es va dedicar a donar-los ànims?

• i Com que jo treballava com a

Retrat Un coix

tossut i entranyable

' ^

ïï i

\\

'/]

f>V

yiw

llim

DANI CODINA

E u g e n i P é r e z M o r e n o , u n e x e m p l e de s o l i d a r i t a t voluntari a la Creu Roja des d a b a n s de l'accident, després, sempre que hi havia un cas semblant al meu, em cridaven per fer Ystriptease: anava a visitar-los i els mostrava la meva situació.

Els deia i els dic: "'Si jo he pogut caminar, tu també podràs". I els preguntava: "'Tens la tercera pota bé? Doncs aleshores saltaràs".

— La mateixa tàctica va aplicar amb la seva filla albina, oi?

^ Sí, reconec que he estat molt dur amb ella, no volia fer-la inútil. Quan queia alguna cosa a terra i demanava ajuda, jo li deia "filla, palpant també es veu"". He estat dur, però la meva filla té feina i és autosuficient.

— D'on li surten les forces a vostè mateix?

^ La veritat és que no sé d'on surten les forces, si sabés d'on surten les meves, les enllaunaria. Jo sóc agnòstic, però malgrat això, compleixo amb el precepte d""estimar el proïsme com a tu mateix". Deu ser que jo m'estimo moltíssim. Cada dia em miro al mirall i em faig un parell de petons. Animar els altres també et dóna forces. Hi ha milers d'anècdotes per explicar. Fa dotze anys una dona em va trucar perquè el seu fill havia perdut en accident una mà, un braç sencer i el dos

peus. Ara aquest noi condueix i camina sense necessitar bastó.

— Però suposo que després del seu accident devia passar per moments de depressió i desànim?

• • Doncs vaig tenir molt de temps per meditar, però em vaig proposar sortir-me'n. La mare em deia: "El sol surt cada dia i no es poden posar portes al cel". Mai la vaig veure plorar. Ella a mi tampoc.

— S'acaben de celebrar 21 anys des de la "rebel·lió dels coixos" a Barcelona, de la qual vostè va ser un actiu promotor. Avui sorprèn llegir els pretextos que aleshores donaven les administracions per no acceptar les seves demandes. Com ara que les voreres s'inundarien si s'hi posaven guals o que si el transport adaptat seria una molèstia per als "normals".

iH Aleshores no entenien res. Es negaven a adaptar el transport perquè deien que no podrien treure els discapacitats en un cas d'accident. Jo els deia: doncs com a tothom que està ferit, amb una llitera. El que sempre hem demanat és que les infraestructures facin servei a tothom. Els guals serveixen també a les persones grans, a les que arrosseguen un carret de la compra o els pares

L ' i l de novembre de 1949 la vida de l'Eugeni Pérez Sànchez va canviar per sempre. El jove de 27 anys va caure d'un tramvia a la plaça Dr. SeiTat de Barcelona. L"inipacte contra els cables elèctrics va destrossarli les dues cames. Amb una força de voluntat a tota prova, des del primei' moment l'Eugeni va prometre's a ell mateix que sortii'ia de l'hospital caminant i ho va aconseguií'. Mai es va deixar envaii' per Tautoconipassió. Des d'aleshoi'es l'Eugeni ha dedicat tot els seus esforços a lluitar a favor de les persones amb disminució. O dels "cojos". com ell diu. Fa uns mesos l'ajuntament va editar el seu llibre "Retazos de mi memòria". Llegir-lo és de solidaritat i d'humilitat per als que ens considerem "normals". que necessiten cotxets de nens.

— Com la reflexió que vostè li va

— Es pot dir que a Barcelona ja ho heu aconseguit, o encara queda molt per fer?

^ Barcelona és pionera. Jo he viatjat molt i he conegut ciutats com Londres que és infernal. No és fàcil, però s'ha avançat molt.

Hi ha algunes estacions de metro adaptades, com tota la línia 2, però encara falten infraestructures.

^ Suposo que també falta sensibilitat per part dels "normals". Dic això perquè m'agradaria comentar una anècdota del llibre: en una reunió de transport a l'ajuntament, davant d'alguns que ironitzaven sobre una persona que va demanar el servei d'un microbús adaptat per anar a un meublé, vostè va defensar el dret d'aquesta persona. Els "normals" encara estem molt lluny d'entendre que vosaltres teniu els mateixos drets que els altres? ^ Sí, no tothom s'adona que, sobretot, som persones. La gent creu que no tenim sexe, com els àngels. El sexe ha estat molt important a la meva vida. Ara fa poc, una molt bona amiga meva, arquitecta, es va suïcidar. Li faltava una mà, però des de sempre la seva mare va dir-li que amagués el monyó. Això passa perquè la gent no està educada.

— Vostè va participar en el seguiment de moltes obres públiques a la Barcelona dels anys vuitanta. Pocs sabran que, gràcies a la seva intervenció 48 hores abans que s'inaugurés, es van adaptar els sanitaris i els telèfons de l'Estació de França.

Vostè va amenaçar l'arquitecte de portar el cas al jutjat de guàrdia si no feia les reformes. ^ I tant. La llei existeix, però no tothom vol molestar-se.

— Encara es fa aquest seguiment?

• • Sí, però és difícil. Quan van remodelar l'estació de Renfe de Sant Andreu van treure l'ascensor i van posar escales. Vam paralitzar les obres fins que van posar una cadira muntaescales. Encara no compleix la normativa, però és millor que no res. Això és com quan hi ha un deute, el deutor no es nega a pagar, però no paga.

— Vostè ha col·laborat amb "diverses institucions i

administracions, sempre voluntàriament. Per què?

• • Per què ja tinc prous diners amb la pensió. No fumo, no bec, no vaig al futbol. Tampoc m'agraden els càrrecs, no sóc més que ningú. La satisfacció que et dóna no es paga amb diners. Es com el cant d'un ocell que no es pot comprar.

La Veu

del

CARRER

OPINIÓ Després de molts anys de debat i coincidint amb l'abandó de l'alcaldia per part de Pasqual Maragall, s'ha aprovat la Carta Municipal. Aquesta Carta substitueix la que, l'any 1960, va aprovar l'Ajuntament de José Maria de Porcioles. Aquella era una llei especial, que, en dictadura, responia a un model de ciutat i a uns temps molt diferents dels actuals. L'aprovació de la Carta és una bona notícia per a la ciutat, pel fet que ha estat consensuada entre totes les forces polítiques i suposa un esforç per descentralitzar i apropar l'administració als ciutadans i ciutadanes. No obstant això, la FAVB i altres entitats ciutadanes haurien volgut ser cridades per discutir-la i opinar-ne, de tal manera que així la sentissin i la fessin també seva. Però es va produir la trista paradoxa que la llei que pregona i encoratja la participació dels ciutadans s'ha aprovat en primera instància - a r a haurà de continuar el seu camí pel Parlament i finalment les Corts Generals de l'Est a t - sense el coneixement de les entitats ciutadanes. És

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

per això que, en saber-se que després de ser aprovada pel Ple municipal no s'obriria cap període d'informació al públic, diverses entitats - e n t r e les quals hi ha la FAVB- van sol.licitar a les autoritats municipals que es celebrés una audiència pública. L'acte va ser convo-

Cara i creu de la

CARTA MUNICIPAL cat fora de termini, per al dia 14 de juliol, i es va suspendre, justificadament, a causa del fet que aquell dia es va celebrar la multitudinària manifestació contra els assassins de Miguel Àngel Blanco. El fet sorprenent fou que la nova convocatòria es vafer per al dia 21, a posteriori de l'aprovació de la Carta al Ple, raó per la qual va resultar estèril l'interès de les entitats de

debatre i opinar sobre la Carta amb intenció d'elevar propostes al plenari - q u e aquest és l'objectiu de l'audiència pública- perquè les reculli. Convocar l'audiència amb posterioritat al plenari ens va semblar una incongruència, una falta de respecte i una burla a aquestes entitats. Per pal.liar aquests despropòsits, la FAVB va sol.licitar poder intervenir en el plenari municipal abans que es fessin les votacions, però els municipis van tornar a negar-ho. Encara que la FAVB confia poder introduir les seves objeccions a la Carta en el decurs de la tramitació parlamentària que es segueix ara, i confia que la Generalitat, el Parlament o el Congrés dels Diputats demostrin la sensibilitat que li ha mancat a l'Ajuntament, i ens convidin a explicar públicament la nostra opinió; mentre això succeeix, hem demanat a diverses persones, amics i col·laboradors de CARRER que expressin la seva visió crítica de la llei que, segons diuen els seus promotors més entusiastes, ha de configurar la Barcelona del segle XXI.

Falta control dels ciutadans P e p Martí Sociòleg

a Carta preveu que els Districtes acompleixin una funció més tècnica de desconcentració de funcions i serveis de l'Ajuntament central- que no política, ja que no inclou la possibilitat d'elecció directa dels consellers. La Carta sembla que respecta el principi general que a la ciutat s'ha de garantir la unitat de govern. Tampoc diu enlloc de quina manera s'establiran mecanismes de control perquè l'Ajuntament dugui a terme les funcions que la Carta li encomana. Un exemple: Algunes de les formes de participació recollides en el Reglament de Participació actual no han existit.

La Carta hauria d'assenyalar futures reglamentacions per garantir la no arbitrarietat de l'Ajuntament en aspectes mediambientals, de participació, etc. També hauria d'assenyalar explícitament -o remetre's al Reglament de Participacióde quina manera es comptabilitzaran el nombre mínim de ciutadans que volen exercir la iniciativa ciutadana. En l'article 32, la Carta assenyala que els ciutadans que vulguin exercir la iniciativa ciutadana en aspectes "d'activitats d'utilitat pública i de competència municipal" hauran d'aportar diners, béns... Tot el pressupost municipal és aportat pels ciutadans. Hi ha alguns aspectes en el redactat que indueixen a confusió. La forma de "persona física sense afany de lucre" és discutible.

S'assenyala que l'Ajuntament proposarà que determinades entitats siguin declarades d'utilitat pública per part de l'Admi-

J O S E P MASIP

nistració corresponent i que aquestes entitats (les declarades d'utilitat pública o les proposades per l'Ajuntament que ho siguin) podran presentar al·legacions o propostes a l'ordre del dia del Consell Plenari.

KIM MANRESA

Caldria aclarir aquest punt i, sobretot, treure la limitació que suposa que només les entitats designades per algun nivell de l'Administració pública puguin disposar d'aquest dret. Malgrat aquestes consideracions, crec que el conjunt de l'avantprojecte de llei de Carta és acceptable, especialment si es regulen posteriorment alguns dels aspectes més confusos i de control exclusiu de l'Ajuntament.

La Carta té un aspecte molt positiu: el reconeixement de la defensa dels drets fonamentals de totes les persones que es trobin a la ciutat, residents i no residents.

I un aspecte molt negatiu: si tenim present les actuacions passades i actuals de l'Ajuntament en aquesta matèria, el redactat dels articles que fan referència el medi ambient -contaminació acústica, camions de recollida d'escombraries, incineradora, autobusos...- poden semblar demagògics.

En aquest aspecte s'hauria d'anar més enllà de les bones intencions i establir mecanismes correctors i de control que depenguin dels ciutadans i no només de l'Ajuntament. Perquè en aquest, com en d'altres aspectes prou coneguts, no hi ha garantia que l'Administració municipal no actui de manera arbitrària.

Clarobscurs en habitatge Mercè Tatjer Geògrafa

n els articles que fan referència a l'habitatge, com ara el número 82, la Carta hauria de ser més contundent en qüestions de rehabilitació i conservació dels edificis, tenint en compte els trets específics de Barcelona, com són l'antiguitat del parc d'habitatges i els valors patrimonials historicoartístics dels immobles residencials i dels barris històrics. Les referències a qüestions socials en matèria d'habitatge són minses (article 85.4), i només s'al·ludeix a la "diversitat social", una expressió genèrica que a poc compromet. També resulta molt genèrica la referència a reservar espais per a habitatges de qualsevol règim de protecció pública (86.1). Caldria especificar més, de manera que es centressin

.JOSEP MASIP

els esforços en l'habitatge de protecció pública de titularitat municipal. Trobo molt positiu que l'avantprojecte esmenti la implantació de sistemes i materials no lesius per al medi ambient (86.3), però és

La Veu deí

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

CARRER

Justícia municipal: tímida i confusa J o s e p Molina Advocat

competències. En l'àmbit civil: substanciació, decisió i execució dels processos que la llei determini. En matèria penal: els j u d i c i s de f a l t e s . A s s u m p t e s 1 títol VII de la Carta estableix contenciósadministratius: ingressos púque la "justícia municipal de pau de blics i infraccions administratives d'àmBarcelona té com a finalitat resoldre conforme a dret i amb criteris de conciliació, participació, immediació, equitat, rapidesa i proximitat, els conflictes de petita entitat". Suposa un esforç molt positiu per descentralitzar l'administració de la justícia i per apropar-la al ciutadà. De fet, suposa l'adequació dels Jutjats de Pau als àmbits dels Districtes, similars als que ja existeixen a les poblacions on no hi ha jutjats de primera instància o instrucció. La justícia municipal podrà actuar, segons estableix l'article 151 de l'avantprojecte, per equitat, a petició de les parts, i en conciliació. L'article 156, per la seva part, li atribueix les següents

«Justícia Municipiil a les iieccissitats dels aciniiiiistrats cal .111 oci i ficar Ikiis proccïssals i b à s i q u e s

J O S E P MASIP

bit local en matèria de trànsit i seguretat viària. Laboral: controvèrsies de caràcter individual entre empresaris i treballadors. Encara que valorant positivament l'inici del procés de descentralització de la justícia per districtes, hi ha

afers confusos o pocs clars, com deixar que sigui la llei la que determini de quina manera s'han de resoldre els assumptes civils. Cal preguntar-se si als Jutjats de Pau de Barcelona s'aplicaran les mateixes competències o es pretén modificar la llei vigent per ampliar-les (per tal que coneguin sobre judicis verbals de fins a 80.000 pessetes). Quant a l'ordre penal, els Jutjats haurien de tenir competències sobre prevenció delictiva o funcions instructores. En l'àmbit contenciósadministratiu, la Carta hauria de tenir en compte plets de poca entitat d'assumptes relacionats amb l'urbanisme, ja que les sales del contenciósadministratiu actuals estan saturades i els processos triguen una mitjana de més de quatre anys a resoldre's. Finalment, en l'ordre laboral, cal saber com es combinaran les atribucions de la Justícia Municipal amb les que ja imparteixen els Centres d'Arbitratge i Mediació existents. Es podria dir, a tall de resum, que si bé és positiva la descentralització de l'acció de la justícia per Districtes que fomenta la Carta, la forma com s'ha de fer resulta tímida i confusa. Però per poder adaptar la Justícia Municipal a les necessitats reals dels administrats, cal modificar lleis processals i del Poder Judicial. I ningú ha dit que això estigui previst.

Poques novetats en urbanisme Farran Navarro Arquitecte

n l'apartat destinat a l'urbanisme, l'avantprojecte de Carta Municipal aporta poques novetats. Sembla que la principal preocupació dels que l'han redactat és la competència, en el sentit d ' a c o n s e g u i r que l ' A j u n t a m e n t de Barcelona tingui més autonomia per aprovar plans i projectes.

Si traiem tot allò que és còpia literal de la legislació urbanística catalana, i que per tant caldria suprimir de la Carta, podem destacar els següents aspectes: negatiu que no parli de propiciar noves formes d'habitatge -lloguer en immobles de titularitat pública, per exemple-, i en especial un major protagonisme municipal, d'acord amb les necessitats actuals i previsibles dels habitants de la ciutat a mig i curt termini (gent gran, joves, immigrants...). Amb la nova Carta es poden perdre algunes institucions com el Patronat Municipal de l'Habitatge, que potser en els darrers anys no ha sabut o no li han deixat donar resposta als problemes d'habitatge, però que, si més no, era un organisme que havia fet un paper important en altres temps i encara podria fer-lo. No estic segura que el Consorci d'Habitatge - q u e serà sempre un organisme de consens en el qual l'Ajuntament està en minoria, i no se per q u è pugui substituir-lo adequadament. Finalment, una reflexió de tipus general: si bé els marcs jurídics són importants, no sempre poden preveure noves situacions i necessitats; d'aquí que la voluntat política de donar respostes als nous problemes segueix sent un element clau que només l'exercici de la participació democràtica i real pot garantir.

-La creació de la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, amb representació paritària Ajuntament-Generalitat, que tindrà les competències per aprovar el Pla General i les modificacions de les zones verdes (!).

-La figura dels plans especials inte-

DANl CODINA

grals, amb la qual es vol salvar la distància entre el pla i el projecte executiu.

-La competència municipal per aprovar plans parcials especials.

-Les excepcions al dret de la reversió en cas de requalificació de finques expropiades per a usos dotacionals. Entre aquestes excepcions s'inclou la permanència de l'ús dotacional durant vuit anys. I després? Podrà l'Ajuntament requalificar com a edificable i vendre una finca expropiada? Què quedarà del patrimoni municipal del sòl?

-Els límits a les transferències de sostre edificable, en el sentit de no reduir les dotacions ni els espais verds per a cada Districte. Aquestes limitacions no permetrien, si la Carta ja fos aprovada, operacions com la del camp de l'Espanyol.

I això és tot. Com si una carta municipal

fos l'instrument adient per resoldre la manca de diàleg entre dues administracions governades per diferents partits.

El q u e n o d i u la Cíirta Entre els temes que la carta hauria d'abordar i no ho fa, en matèria urbanística, voldria destacar-ne cinc: 1. El caràcter de Barcelona com a capital d'una regió metropolitana; la relació urbanística amb el territori metropolità.

2. El control dels preus del sòl i del mercat immobiliari, condició indispensable perquè l'administració pública pugui governar la ciutat. Això vol dir patrimoni i regulació de la físcalitat.

3. La definició dels estàndards de qualitat de vida que Barcelona ha d'assolir (mobilitat, dotacions, equilibri...).

4. La creació d'aquells instruments pels quals l'ajuntament s'obliga a executar el planejament i els programes aprovats per ell mateix, les possibles accions de la societat civil, la responsabilitat davant de l'incompliment.

5. El futur dels terrenys públics no municipals, i que ja no són útils per a la funció a la qual eren destinats (Renfe, Ministeri de Defensa, Diputació,...), de manera que no sigui especulant amb aquests terrenys com es resol la gestió deficitària dels organismes públics, mentre que, d'altra banda, la ciutat va perdent espais per respirar.

Sembla q u e la C a r t a Finstrument adient per resoldre la m a n c a de d i à l e g entre dues administracions goveriiadc^s p e r diferents partits

OPINIÓ

11

Objecció al Consorci de THabitatge Ferran Sagarra Arquitecte

a política d'habitatge té u n a incidència local - e n la forma física de la ciutat, en la caracterització social dels b a r r i s i en el mercat i m m o b i l i a r i que la diferencien d'altres que tenen efectes més difusos o que, com la política de t r a n s p o r t s , actuen a l'escala m é s g e n e r a l de l e s relacions intermunicipals. Per aquest motiu, els a j u n t a m e n t s amb prou capacitat tècnica i econòmica han de disposar d'inst r u m e n t s operatius per fer front i dirigir una política pròpia d'habitatge.

En un context de màxima centralitat r e g i o n a l com el del m u n i c i p i de Barcelona, la política d'habitatge públic o subvencionat és crucial per tal de decidir t a n t la composició social del municipi com la seva política urbanística, tasca aquesta última que el nostre o r d e n a m e n t atribueix als municipis. D'altra banda, si bé és evident que és la G e n e r a l i t a t qui té la competència en m a t è r i a de planificació i de programació de l'habitatge públic i els mitj a n s necessaris per desenvolupar-la, en el cas de Barcelona es fa difícil separ a r la política d'obtenció de sòl de la programació de les inversions en matèria d'habitatge públic.

DANI CODINA

Cal, per tant, trobar mecanismes de coordinació de funcions entre les dues administracions per a la planificació i programació de l'habitatge, tot delegant les tasques de gestió de les operacions concretes i la seva posterior administració al municipi, que ho pot fer a través del Patronat Municipal de l'Habitatge o altres ens que es puguin crear.

Els consorcis, tal com es defineixen en l'avantprojecte de C a r t a , són excessivament rígids i simples per a la complexitat - h i s t ò r i c a i t a m b é d e s i t j a b l e de les institucions que gestionen la política d'habitatge. En aquest afer convindria s u b s t i t u i r el Consorci per una Taula o Ens Coordinador de la política de sòl i la d'habitatge, tot m a n t e n i n t i a u g m e n t a n t , si cal, els p a t r o n a t s , inst i t u t s i empreses que desenvolupen les promocions i la gestió concretes.

En qualsevol cas, l'avantprojecte de C a r t a h a u r i a d'establir la obligatoriet a t per p a r t de la G e n e r a l i t a t de prog r a m a r p l u r i a n u a l m e n t e inversions en h a b i t a t g e per a la ciutat de Barcelona.

La Veu del

CARRER

BARCELONÈS

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

ESTABLIMENTS

EXPOSICIONS

Herbolari Farran: un salt cap al futur

Un segle de comerç entre Catalunya i els territoris d'Ultramar CHELO

RUBEN PÉREZ

Els herbolaris

tradicionals

també es

CHELO LOSADA

Des de fa més de 50 anys funciona al passatge Bacardí número 1 l'herbolari Farran. La iniciativa va sorgir de Ferran Farran i, ara per ara, ja es troben a la tercera generació de Farrans.

La venda a l'engròs va ser la principal activitat fins a mitjans dels 50 i desprès van anar passant de mica en mica a la venda al detall, a causa de la demanda dels veïns del barri. Es a aquesta activitat a la qual es dediquen per complet en aquests moments.

El ventall de productes s'ha anat fent cada vegada més ampli.

Actualment es poden trobar tot tipus d'herbes, aliments dietètics, caramels i productes bàsics d'altres cultures com poden ser l'herba mate o el cuscús.

Aquests darrers productes s'han anat afegint a l'oferta ja existent a l'herbolari Farran a mesura que han arribat els immigrants de diferents països, com per exemple el Marroc o molts de l'Amèrica Llatina.

A poc a poc, i a causa de les ampliacions constants de productes, el

modernitzen local del passatge Bacardí va quedar petit. Van decidir traslladar-se i, ara fa uns tres mesos, van trobar l'espai adient a la plaça Reial número 18.

El local de la plaça Reial és molt més gran, els passadissos més amples i tot el conjunt és molt més còmode per als clients. També disposen d'un ascensor per tal que aquelles persones amb algun tipus de discapacitat puguin accedir a la botiga.

Al nou local han tingut en compte la gent que ve de lluny per comprar i per aquest motiu han creat un racó de degustació amb algunes taules per poder descansar còmodament o fins i tot llegir diaris, revistes o llibres relacionats amb el tema de les herbes 0 el naturisme, tal com va declarar el senyor Enric Farran, propietari de l'herbolari.

Però això no és tot, també organitzaran activitats diverses, des de cursos i conferències fins a presentacions de productes o tallers.

D'altra banda, enviaran documentació a qualsevol dels clients interessats en temes com les herbes, la dietètica, les espècies, la cosmètica, etc.

FORN DE PA D'AVINYO

s i t u a r l'acció de l'exposició.

Un dels contenidors simula l'interior d'un vaixell. Allà es poden veure les cabines del capità i dels m a r i n e r s , les mercaderies

RESTAURANT VEGETARIÀ

^ 1 umik'iiiK

u

L | ^

Menús naturals equilibrats i diferents

SOOpta PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59 Tel. 301 57 43 R E P A R T I M E N T DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

...i si sou un grup nombrós OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS ReCMit Mandleta, I S

üL 32/92 96

08028 Barcelona - M . 4 4 8 ^ . 1 6

K I S 1 (> K \

>

1 t:

C/ REC (jto pe del Born) Telf. 319.79.73 A M P L E , 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41

Horario: 13 a 16 y 20 a 24 h.

Cerrado: Sàbado a mediodía Cerrado: Domingo

importades i exportades i també simula el rebost d'un vaixell.

Els perills de la navegació t a m b é eren molt i m p o r t a n t s i anaven des dels accidents fins els pirates, p a s s a n t per les deficiències tècniques, higièniques i s a n i t à r i e s .

Activitats i serveis L'exposició De la barca a la companyia és una de les més i m p o r t a n t s en q u a n t a espai, però el Museu Marítim disposa d'altres, com poden ser: l'evolució i funcionament de les D r a s s a n e s , la pesca tradicional, el món de les galeres o la m a r i n a de vapor.

Una de les activitats més lúdiques del museu és La gran a v e n t u r a del mar. Aquesta exposició p e r m a n e n t s'ha de fer amb a u r i c u l a r s . Es pot viatjar v i r t u a l m e n t en un dels primers s u b m a r i n s i a n a r veient, s e n t i n t i olorant tal i com ho van fer en un dels seus viatges. També es pot veure com remaven els galiots o com es feien els vaixells.

El Museu Marítim també ofereix un servei de biblioteca, arxiu d'imatges i arxiu de documentació.

«^RAPICLAU ÈELÀfií^lÀ ReparacJón de Calzado Duplicado de Llaves Placas de Matrícula, Coche y Motos Afilamos Tijeras y CuchJllos C/. Boada, 7-13-Tel. 359 81 04 C/. Dr. Trueta, 236 - Tel. 221 13 80

Drogueria í Perfumeria E. FUERTES

liniE IIALV •

LOSADA

Barcelona està i ha e s t a t sempre molt lligada al mar i a totes les activitats que l'envolten. Gràcies al m a r i a la navegació la ciutat comtal va prosperar molt d u r a n t els segles XVIII u XIX. L'estreta relació existent e n t r e Barcelona i el m a r va propulsar, fa uns mesos, l'organització d'una exposició p e r m a n e n t al Museu Marítim de Barcelona. Aquesta exposició comprèn l'esplendor de la Barcelona m a r í t i m a e n t r e 1750 i 1850 i porta per títol: De la barca a la companyia.

L'exposició i n t e n t a explicar com va canviar Barcelona d u r a n t aquests anys: el primer barri fora de les muralles, la formació d'una societat industrial i les noves instal.lacions de les i n d ú s t r i e s als pobles dels voltants. Tota l'exposició és molt gràfica. Es poden veure diferents i n s t r u m e n t s de navegació, documents d'aquella època així com els vaixells típics d'aquells anys.

Uns contenidors de fusta simulen els utilitzats en aquells temps i dins d'ells es poden veure tot de documents, ex-vots i altres objectes relacionats amb l'exposició. Els contenidors volen escenificar l'exposició i fer que els visitants es situïn t o t a l m e n t en l'ambient de llavors. També es poden veure diferents vídeos per

AVINYÓ

1

^4 rio c^^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Pintures, Esmalts, Pinzells, Papers pintats. Articles neteja, Colònies, cosmètica, perfums, sabons

Pa cruixent amb tomàquet i...

Gofres També tenim orxata sense sucre

Avinyó, 58 -Tel. 301.55.70 - 08002 BARCELONA

R a m b l a P o b l e N o u , 44-46 Tel. 3 0 9 1 8 7 2 - B a r c e l o n a

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

BARCELONÈS

LLIBRES

La Sagrera, del Rec Comtal al TGV

La ciutat de la gent

Els vapors a Sants Dolors Baqué, Àngel Calvo, Carles Enrech, M. Lluïsa Gutiérrez, Alex Sànchez (Ajuntament de BCN) El llibret recull quatre estudis d'altres empreses emblemàtiques de la història industrial del barri de Sants: el Vapor Vell, fàbrica Rivière, Manufactures Serra i Balet i Can BatUó. Són quatre aportacions molt valuoses per entendre la història industrial i obrera de Sants, ara que es celebren els 150 anys de la construcció al barri de la primera gran fàbrica moderna: el Vapor

Xavier BaHÍana, Martí Checa, Joan Miquel Palomar, Pere Solà, Joaquim Terré (Editat per X. Basiana: Tel. 340 74 68) Un llibre imprescindible per als veïns de La Sagrera i de qualsevol barceloní que vulgui conèixer la història, el present i el futur d'aquest barri d'acusada personalitat.

Els autors, professionals de/o vinculats al barri,

•0*»^bmm'

Bs «ipo« o &)ofe

qi]@daínsdei'ar}iiu.3 reconstrueixen la historia escrita i gràfica del barri, començant per l'època medieval, la consolidació municipal de S a n t Martí, la transformació de l'espai ara agregat a Barcelona en terreny de desenvolupament industrial, l'organització de la població en e n t i t a t s polítiques i culturals, el creixement urbà, la crònica de la vida quotidiana i finalment el projecte de transformació urbanística vinculat a l'arribada del TGV a Barcelona. Només dues objeccions: al llibre li manca cos - d e l l e t r a - : la que hi ha no és apta àdhuc per a q u a r e n t o n s , i li sobren les disculpes dels a u t o r s , que semblem demanar-nos perdó per oferir-nos una recopilació històrica t a n i n t e r e s s a n t .

CRAIGIE HORSFIELD

La Paloma, carrer del Tigre, Barcelona, febrer 1996.

Manuel J. Borja-Villel, Jean François Chevrier, Craigie Horsfield (fotos). Miren Etxezarreta, Albert Recio i Lourdes Viladomiu (Fundació Tàpies) Es t r a c t a d'un llibre e x t r a o r d i n a r i , publicat a p a r t i r de l'exposició que es va p r e s e n t a r amb el mateix nom a la Fundació Tàpies (maigagost de 1996) i il·lustrat amb 77 fotografies de Craigie Horsfield. Llibre i exposició formen p a r t d'una idea més ambiciosa que pretén a n a l i t z a r l'evolució de Barcelona en els d a r r e r s anys per tal de reconstruir una contraimatge capaç de ser confrontada amb el mite de ciutat moderna, olímpica i e x t r a v e r t i d a que les instàncies de poder han creat. Les imatges reproduïdes en el llibre i n t e n t e n descriure les relacions h u m a n e s : les i d e n t i t a t s dels individus i les comunitats que constitueixen la ciutat, així com les seves memòries i experiències p a r t i c u l a r s . El llibre es completa amb la transcripció d'una conversa entre Borja-Villel, Chevrier i el

fotògraf Horsfield, els testimonis vitals de tres protagonistes i l'assaig "Barcelona, una ciutat extravertida", de Etxerreta, Recio i Viladomiu.

Davant de les tendències conservadores que ens empenyen a la desaparició de qualsevol tipus de solidaritat, diu Borja-Villel, a la evidència de que tot el que no és rentable es suprimeix per obsolet, davant aquesta realitat cada cop més visible, la convivència col·lectiva, la ciutat com a lloc de trobada, corre el risc de desaparèixer. Es per això que "La ciutat de la gent" intenta reconstruir l'altra realitat, la que la mitologia olímpica ha anul·lat, amagat, menyspreat, la de la història col·lectiva, la de la memòria comuna, per anteposar-la a la realitat oficial. Com a projecte global, "La ciutat de la gent" no ha acabat, doncs a més de la exposició fotogràfica i la edició del llibre, porten continuar discutint i analitzant Barcelona a partir de les aportacions d'altres col·lectius professionals integrats per antropòlegs, economistes i treballadors socials.

pastisseria

13 " ^ 'oj

S'S g

Merceria Fundada l'any 1824 Boqueria, 26 - 08002 Barcelona Tel. 317.18.40 - Metro Liceo

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26 http://www.casabeethoven.com-acfiu.es ludwinRvb@com-actiu.es

GRISTALEFilA - GAFiPIMTEFilA DE ALUlVIlNIO / PVC i-H 00 =^ l O l^>

Ventalls Mantellines Mitges Guants i

L'ESTELr*

comercial bolsera TOT EN EN\ OLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919 Xuclà, 15 T. 3171428

Vell del patrici barceloní Joan Güell -als interessats en ampliar coneixements els recomanen efusivament "La burguesia catalana", de Francesc Cabana (Proa)-. Segons explica Alex Sànchez al pròleg, aquesta recopilació de històries de les quatre grans empreses és només una peça del mosaic que permetrà reconstruir el caràcter de població industrial que Sants va tenir durant els darrers 150 anys. Per fer-ho cal posar-se a treballar des d'una perspectiva més general i sistemàtica, en la línia del que els historiadors Jordi Nadal i Xavier Tafunell han fet per explicar el caràcter de Sant Martí de Provençals, l'altra barri que juntament amb Sants, Gràcia i Sant Andreu han conformat els pulmons industrials de Barcelona.

Paral·lel, 115 T. 4416675

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO ]i) 9í í/c descuf'iilos en cttalquier instalavión de iiíuimnio. mumpiims de ham, Tejü:i de seguridad. corlüms [degahles

Hnos. JURADO C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 359 99 56 - 359 90 00

RUJOLS J O I E R I A

RELLOTGERIA

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

H O S P I T A L , 29 TEL. 3 1 8 22 84 08001 BARCELONA

APARCAMENT GRATUÏT A L MATEIX E D I F I C I

La Veu

del

CARRER

REPORTATGE

setembre-octubre de 1997

Mesos després de ser notícia, la majoria de cases okupes desallotjades per la policia són ara espais abandonats o plens de runa

Un reportatge de Àlex Tisminetzky

Passeig per la Barcelona desallotjada

[visitant les antigues cases "okupes" desallotjades per la policia a la nostra ciutat. Aquelles que han estat primera plana pels disturbis que van desencadenar, com al Princesa, els Gats o Providència o les que no tingueren tant ressò però que patiren la mateixa sort. Molts mesos i anys després de ser notícia, els espais que varen donar cabuda a tallers, concerts i activitats de tot tipus ara romanen deshabitats, molts plens de runa i males herbes, fruit de l'evident abandonament del que són objecte.

Amb l'ajuda d'una llista dels desallotjaments més "famosos", hem aprofitat les vacances d'estiu passejant pels carrers de Barcelona per comprovar una realitat difícilment comprensible.

Primer una i després altra, el paisatge s'anava repetint a cada antiga casa ocupada. És igual que hagin passat uns mesos com anys, doncs l'espectacle d'abandonament és el mateix; a Sant Marc, antiga casa gracienca que fou desallotjada fa més d'un any, les runes i les males herbes omplen l'espai on els veïns venen denunciant que

DANI CODINA

• Els okupes pinten amb imaginació el solar de la seva antiga casa del carrer Providència, 117 hi ha rates i s'acumula la brutícia.

Al número 117 del carrer Providència, un mur tapia un descobert on fa uns mesos hi havia la casa d'uns quants joves a l'igual a l'antiga casa dels Gats: l'única pressa sembla haver estat enderrocar els habitatges per evitar posteriors ocupacions. A l'Escohal 24, l'edifici continua igual que aquell dia de fa qua-

tre mesos que la policia va fer aparició amb nou furgons per fer fora els que l'estaven rehat)ilitant després de 15 anys d'abandonament.

Per la nostra sorpresa, vem trobar l'excepció que confirma la regla, a l'antiga casa de Massens, prop d'Alegre de Dalt, on s'hi estaven realitzant unes obres. Una estona d'admiració ens va fer supe-

rar l'incredulitat inicial en veure aprofitat un espai "alliberat" per la policia per fer-hi habitatges, encara que no vem voler preguntar els preus per quedar-nos amb un mínim bon sabor de boca.

Però la realitat ens va fer baixar a terra en continuar la visita; murs i brutícia eren les restes del que havien estat espais lúdics i reivindicatius.

on els tallers de pintura, teatre o literatura convivien amb llocs de reunió de multitud de col·lectius de solidaritat, antiracistes,... Vem trobar altres cases que no han estat enderrocades, però el seu constant deteriorament salta a la vista, les teranyines són també fàcilment visibles a les antigues cases de l'Economat i Princesa, a Ciutat Vella. Aquesta última, que va desencadenar desenes de detinguts i ferits en contundents manifestacions de protesta, només ha estat tapiada i sembla admirar-se encara del per què es va fer aquell increïble desplegament policial, quin és el sentit de les condemnes a presó i de les declaracions del nostre estimat alcalde sobre la necessitat del desallotjament.

Les preguntes se'ns anaven acumulant en el transcurs deia visita i no podíem deixar d'interrogar-nos sobre com és possible que les autoritats varen defensar com a urgents actuacions policials quan actualment dels espais desallotjats ningú en fa cap mena d'ús, ni privat ni social o quin interès tenen els propietaris en mantenir nius de brutícia enmig de la ciutat? on és la racionalitat de fer fora els okupes de casa seva per no ferne res?

Preguntes sense resposta que potser ja és hora que algú les assumeixi amb les conseqüents responsabilitats, doncs no podem fer altra cosa que qüestionar-nos quins interessos hi ha darrera d'unes accions tan irracionals com injustes.

A l'antiga casa okupada dels Gats, l'única pressa ha sigut enderrocar l'edifici per evitar noves okupacions.

La brutícia s'acumula a l'antiga casa okupada del carrer Escorial, 24.

DANI CODINA

El Cine Princesa continua tapiat i sense destí social i cultural conegut.

Ull

La casa de les Naus (Alegre de Dalt, 52) demostra que l'okupació rehabilita espais DANI CODINA

DANI CODINA

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 1997

VEÏNS

L'escola pública Reina Violant busca la manera de guanyar espai educatiu Amb el lema "Espais per créixei", l'Associació de Mares i Pares de l'escola Reina Violant de Gràcia intenta aconseguir el consens per tirar endavant les reformes. Asseguren que tot el barri hi sortirà guanyant. , GRÀCIA 'ELIA HERRANZ

Primer de tot, cal aconseguir que es compleixin les normatives mínimes de seguretat escolar. Després, s'ha de lluitar per un projecte a llarg termini que permeti que els nens vagin a l'escola en les millors condicions.

Quan arriba l'hora del pati, els nens juguen, per torns, al terrat tancat de l'escola i a un petit recinte, "el pipican". En total, 550 metres quadrats d'espai de joc quan la llei n'exigeix més del doble per a una població de 150 nens que té el centre. No és l'única situació problemàtica. La millora i ampliació de les instal·lacions, la reforma de les escales exteriors, molt perilloses els dies de pluja, el compliment de la normativa contra incendis i de supressió de barreres arquitectòniques són, juntament amb l'ampliació dels patis, les actuacions exigides amb més urgència per la comunitat escolar. L'escola té 25 anys. Al barri de Gràcia, l'espai no és precisament un bé sobrant. Però els promotors de les millores per a l'escola pensen que ensopeguen amb més parets de les que els pertoquen.

L'ampliació dels patis, prevista per al 1990, afecta les finques annexes a l'escola, ja expropiades però on encara viu una família, i l'actual aparcament de la Guàrdia Urbana del carrer Trilla, espai catalogat pel

I MANUEL RODRÍGUEZ

Soy un vecino que ha dedicado una gran parte de su vida al movimiento asociativo, y me preocupa ver como actitudes insoüdarias y que rompen la convivència se estan aduehando de nuestros barrios.

Roquetes como todos sabemos es un barrio donde la presencia de inmigrantes es abrumadora, donde la expresión cultural mayoritaria es la de caràcter andaluz mezclada con elementos catalanes.

En Roquetes los problemas son muchos y variados. Existe marginación, que en vez de reducirse va en aumento y es deber de todos, administración y entidades, buscar soluciones.

Las personas de Roquetes hemos vivido en pròpia carne las dificultades que encuentra todo/a emigrante. Por suerte, con voluntad y con esfuerzo, la mayoría de los que tuvimos que salir de los pueblos que nos vieron nacer, hemos sabido convivir en armonía en esta tierra catalana. Però esta convivència se està deteriorando en Roquetes; la razón, el trato entre payos y gitanos. Pienso que todos debemos

Promeses per al 1998 Segons podem llegir al butlletí de l'Associació de Veïns, aquesta entitat ha rebut diferents compromisos per part del regidor del districte, el senyor Narvàez.

Convertir en un bulevard l'actual avinguda Meridiana, des de l'inici fins a Marina/Almogàvers. Això comportarà que el carrer Buenaventura Muíioz, entre Sardenya i Marina, ampliï les voreres. Dels semàfors reivindicats des de fa temps, mesos enrere es va col·locar el que correspon a la cantonada Almogàvers/Nàpols, i s'ha compromès a instal.lar-ne un altre a principis d'any a la cantonada Sardenya/Almogàvers.

SANT ANDREU

DANI CODINA

L'escola necessita ampliar els seus patis. Ja no té més terrats PERI com a equipament docent.

Aquest aparcament, situat enmig de dos patis de l'escola, ha estat polèmic per diverses raons. L'estiu passat va ser tancat (abans era un pas entre els carrers Trilla i Badia) i els veïns van redactar un escrit de protesta on reivindicaven el pas i denunciaven la perillositat dels carrers del

barri. La regidoria de Gràcia va donar com a única resposta a les queixes una carta de la Guàrdia Urbana adduint motius de "seguretat" i negant que els voltants del centre docent fossin perillosos per als escolars i veïns.

Els afectats insisteixen que el trànsit i l'estacionament de vehicles difi-

Reflexiones: la convivència social en Roquetes .ROQUETES

EL PARC

hacer esfuerzos en reducir la tensión y saber situar los problemas donde corresponda.

Si se producen dificultades de convivència en una escalera, es necesario resolverlo en el seno de esa comunidad y no generalizarlo.

Si se producen actos incívicos, se deben buscar las vías para su solución, que nunca pueden ser culpabilizar a todo un colectivo.

Para encauzar todas estàs cuestiones es necesario que la administración proponga a la c o m u n i d a d gitana una organización, un local donde puedan reunirse y tratar los problemas que surjan. No tiene que ser un organisme exclusivo de gitanos; debe ser sensible a los temas de esa comunidad.

Por otra parte la asociación de vecinos debería acoger en su seno a esta vocalía, como a otra cual-

quiera y tratar con ella todos los problemas que surjan de la convivència entre las personas.

La administración debería promover y mantener durante el tiempo necesario esta vocalía, ademàs de hacer el seguimiento, junto con ella de las personas con problemas de marginación existentes en Roquetes, sean estàs las que sean.

Ademàs debería consensuar con las entidades vecinales la llegada o no de nuevas personas con problemas de marginación, ya que de no ser así se corre el riesgo de romper la convivència vecinal.

Si la administración promueve y hace el s e g u i m i e n t o , si las entidades vecinales facilitan la creación y la relación con un organisme de gitanos, estaremos en el camino para solucionar y reducir los conflictes entre vecinos/ as, y Roquetes volverà a ser un barrio con numerosas def iciencias, però con una convivència entre personas ejemplar.

La adaptación a otra cultura no tiene que significar abandono de la tuya. Todos/as debemos ampliar nuestros conecimientes, nuestra tolerància, el respeteaotrasformas de actuar.

cuiten molt l'accés a l'escola, i més si tenim en compte que les voreres tenen menys de tres pams d'amplada. La Guàrdia Urbana del carrer Trilla s'ha negat apariar amb La Veu de/Carrersobre totes aquestesqüestiens responent que "no hi ha cap problema" i remetent-se a la carta ja esmentada.

L'objectiu que s'ha proposat la gent que promou "Espais per créixer", però, va molt més enllà d'aquestes millores urgents. Volen una infraestructura educativa que respongui a les necessitats del barri, que impliqui tot el veïnat i que sigui factible. La proposta, que encara ha de discutir-se al Consell Escolar, preveu la reforma i l'ampliació del centre actual, que integra tots els seus espais al conjunt, i l'adquisició de nous edificis per incorporar una guarderia i un parvulari públics al barri. La idea és aconseguir l'antiga i abandonada escola O.S.I, molt a prop de l'escola Reina Violant, per albergar un centre d'educació infantil complet. En cas que l'Ajuntament vengués la Villa Urània, finca on es troba l'actual parvulari, els diners haurien de servir per cobrir part de les despeses de les reformes. La finca va ser llegada per l'astròleg Comas i Solà (l'escola Reina Violant porta també el seu nom) amb la condició que fos un espai per a la cultura. La Favb ha demanat a l'Ajuntament i a la Generalitat que es respecti aquest desig, però les institucions han desestimat qualificar l'edifici com a equipament docent i cultural, decisió a la qual s'ha interposat un recurs.

De moment, comencen les classes sense les millores que semblen més urgents. Els promotors de la reforma no es donen per vençuts i tracten d'implicar tot el veïnat; saben que una lluita a ^structiva sempre és més difícil.

Tancament de la piscina Ignasi Iglesias Si ningú hi posa solució, aquest mes de setembre l'ajuntament tancarà la piscina d'aquest centre escolar. Un informe tècnic del districte xifrava en 80 milions el seu manteniment. Les característiques d'unes instal·lacions que es van construir durant els anys 70 i les dificultats pressupostàhes obliguen a tancaries. La piscina donava serveis a disset entitats i, encara que el districte indica que aquest servei es redistribuirà entre totes les instal·lacions del districte, els pares de l'escola Ignasi Iglesias i alguns col·lectius de minusvàlids no hi estan d'acord i anuncien mobilitzacions contra la decisió de tancament.

LES CORTS

Gasolinera en un local cedit a l'ajuntament Veïns de la zona delimitada pels carrers Equador, Breda, Entença i Marquès de Setmenat han reaccionat amb indignació davant l'anunci de la instal·lació d'una gasolinera en un espai qualificat de zona verda i cedit pels veïns a l'ajuntament.

L'espai s'ha anal degradant des que es va cedir. S'ha convertit en un punt negre on es trafica descaradament amb drogues. Els veïns reclamen que s'urbanitzi com a zona verda tot el terreny.

LA VERNEDA

Es moren la meitat dels arbres plantats Dels 554 arbres plantats al tram central de la Rambla Guipúscoa, 286 no han brotat. La majoria són freixes i plàtans plantats a l'hivern.

La constructora haurà de tornar a plantar aquells arbres que no tinguint fulles. L'obra, que es va acabar el mes de juliol passat, no s'ha entregat encara i està previst que la inauguri Maragall el proper mes de setembre, abans de cessar.

Línia 2 de metro: falten trens En el moment de tancar aquesta edició es va inaugurar la línia 2 del metro. Catorze anys d'espera i alegria general. L'endemà es va poder comprovar que la inauguració havia estat a mitges; els trens trigaven molt en arribar. I és que l'endarreriment que va haver-hi quan es van comprar, es paga ara. A més a més, han suprimit les línies d'autobús 18 i 48.

La Veu del

CARRER

VEÏNS La Associació de Veïns Trinitat Vella escribe a Eugeni Forradellas: "Hemos recibido su carta en la que solicitan que "no coloquemos carteles en las paredes ni pancartas que no cumplan con la legislación existente".

Al parecer, esta "legislación" es una normativa que han aprobado ustedes recientemente para impedir incluso el reparto de octavillas en mano.

Por nuestra parte hemos de decirles que las organizaciones populares desde siempre hemos utilizado los medios que ustedes ahora pretenden coartar. Y los hemos utilizado no porque nos guste ensuciar las paredes cuando pegamos carteles lo hacemos con cello- sinó simplemente, porque no tenemos otros medios.

Esas normativas que ustedes han aprobado notienenuncaracter"cívico".

Alcontrario. Significanundaroatentado a la libertad de expresión de las clases màsdesfavorecidas.quenoposeemos otro medio para expresarnos y comunicamos. Y es escandaloso que unos partides llamados de "izquierdas" sean quienes lo apliquen.

Si las acatàramos, supondrían una limitación esencial de nuestra capacidad de comunicación con los ciudadanos, y por ello esta Asociación de Vecinos solo acceptarà dichas normativas cuando la libertad de expresión en televisión, radio y prensa sea tan asequible a los trabajadores, a los sectores populares y a sus organizaciones como lo es a los que poseen el poder económico y político.

Les anunciamos, ya desde ahora, que continuaremos el reparto de octavillas, la colocaclón de pancartas y otros medios de propaganda cuando sea necesario y les proponemos revocar dichas medidasantidemocràticas".

Collserola, només una

setembre-octubre de 1997

NO VOLEM DUES COLLSEROLES , JORNADES PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA

Nombroses entitats ecologistes, veïnals i culturals de Nou Barris estan fent unes Jornades per a la defensa de la serralada. , NOU BARRIS F REDACCIÓ

L'acte central d'aquestes Jornades, el dissabte 4 i el diumenge 5 d'octubre, serà una acampada popular al Coll d'en Canyelles. Allí es discutirà la proposta de manifest que publiquem: "Collserola no és un espai natural segur; les transfonnacions demogràfiques a Barcelona fan que, mentre que el nucli urbà ha perdut població els últims anys, l'entorn metropolità ha anat creixent i les tendències fan pensar que cada cop sigui més gran la pressió pel creixement extensiu de la ciutat. Això fa que, malgrat que no augmenti la població de Barcelona, sí que ho fa la necessitat d'espai urbanitzable, fet que afavoreix l'especulació i les pressions entom de la Serra.

La inexistència d'una regulació única de protecció del Parc i dels seus encara moltricsespais naturals, fa que les pressions per a la urbanització especulativa de la seva perifèria i d'alguns indrets interiors sigui cada cop més gran. Aquesta pressió sobre el Parc també provoca que es vagin imposant progressivament unes maneres de gaudir més properes al consumisme que a fer compatible l'ús social amb la conservació del patrimoni natural i cultural. És peraixò que les persones i grups que estimem Collserola com un espai natural que cal gaudir amb harmonia i protegir especialment, reivindiquem la necessitat d'incrementar el nivell de conservació i restitució dels seus va-

lors naturals i l'ampliació dels seus límits. Només aquesta pràctica pot contribuir que es pugui fer realitat l'aspiració de viure Barcelona com una ciutat ecològicament sostenible.

Progrés no vol dircreixement il.limitat de la ciutat sinó augment de la qualitat de les condicions socials de vida. Observem i denunciem que els diferents intents d'actuació urbanística sobre el Parc van destinats a afavorir un model de ciutat de creixement continuat i d'urbanització progressiva ecològicament insostenible, que, a més, reprodueix l'existència de dues Collseroles, la rica i la pobra.

Per garantir el desenvolupament equilibrat del Parc cal eliminar projectes que l'amenacen i impulsar-ne de nous que garanteixin la conservació del sistemes naturals amb unes necessitats socials d'espai no subordinades al model de creixement il·luminat de la ciutat i del Parc de Collserola vist com unazona de pícnic. Per evitar això proposem les següents mesures: -Establiment d'un marc jurídic que garanteixi la conservació integral del Parc i que doti l'organisme que el gestiona de competències efectives.

-Soterrament de les línies a causa del perill continuat d'incendis i l'impacte sobre l'entom.

-Que s'aturi el projecte de perilongament de la carretera de les Aigües que suposa la construcció d'una pista d'onze quilòmetres des de Penitents fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana.

-Que s'elimini el projecte de construcció del Túnel d'Horta que travessaria tota la Serra, de Barcelona a Sant

H^^HIHH ''o''^' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H qui ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H a ocupar-te ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B de ^ ^ ^ ^ • • ^ B P. Orsola Guedini

Nou Barrís, 29 de setembre a l'11 cToctubre 1997 4 i S d'octubre, açAcnpada al Coll d'en Canyelles

Convoca: Campanya Dafensem Collserola

Cugat. Aquest projecte està subordinat a un model de creixement de la ciutat incompatible amb la preservació del medi natural i que prioritza el transport privat per damunt del transport públic. Avui hi ha suficients accessos de Barcelona al Vallès i a la inversa.

-Recuperació de les zones del Parc més properes a la ciutat i evitació dels processos de degradació com el que s'està donant a l'entom del castell de Torre Baró. Creació de corredors verds que uneixin la Serra amb zones verdes de la ciutat.

-Desenvolupament de totseIsPERI

\J,

Activitats d e Tardor i H i v e r n • Cursos • Conferències • Debats • Sortides pedagògiques...

• Cursos de FORCEM

J P I ^ ^ Q ^ ' 54 pòg. PVP: 800 PTA

Fer de mestre/a avui!

MUSEU

MARÍTIM

No TE'L PERDIS

Et sorprendrà!

Exposicions i Activitats de cap de setmana

mjàjvcJHa Educar de 0 a 6 anys Preu subscripció : 4.375 PTA

Escola d e Català per o adults Setembre 1997 Nivells A, B, C i D Cursos específics

Programa de preparació per a les proves d'accés al Cos de Mestres d'Ensenyaments Primaris

R O) S E í^ . . _

Truca'ns Apunta-t'hi T'esperem!

JlssMiwié d * M·str·s Enric G r a n a d o s , 4 6 , p r a l

Rosa Seuat

0 8 0 0 8 Barcelona

Còrsega, 271, boixos • 08008 Barcelona Tel.: (93) 237 07 01 • Fax; (93) 415 36 80

Tel.: ( 9 3 ) 4 5 4 51 3 1

r~^

RESIDÈNCIA CLARA Oïi^:

Horari: De dimarts a diumenge, de 10 a 19 h.

Avda. de les Drassanes, s/n - 08001 Barcelona Tel. (93) 301 18 71 - Metro línia 3

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitacjones y 9 banos. todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustaré. Santa Otília, 13-15

T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

^

yW\

L^J ^X

pendents als barris que limiten amb la Serra. Realització dels projectes de reforma amb participació veïnal i amb criteris mediambientals.

-Establiment de mesures per evitar la hipermassificació de l'ús del Parc.

Recuperació dels camins històrics, foment de l'accés a la Serra a peu i amb transport públic.

-Potenciació una cultura mediambiental. Vigilància de la cacera furtiva, protecció de laflorai lafauna en general, reducció del trànsit rodat...

-Recuperació d'espais agrícoles.

Eliminació de les edificacionsil.legals."

é

EJlKCyTIV/©

Mucho mas que una Agencia de Viajes Avda. Príncep d'Astúries, 60 Tel: (93) 217.70.02 - Fax: (93) 217.11.53 e-mail:tuatua@ viajes-ejecutivo.es

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55 FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals ll.lusionistes, animadors, putxinel.lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'espectacles

A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA « 2 4 6 1 2 8 8 - Fax: 231 4803

La Veu del

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

EL COR ROBAT

FAVB

Mútua veïnal "Sinera MPS" Una experiència d'economia social i de serveis en els barris de Catalunya

CATHEHINA

AZON

Narciso Ximenez Rojas President de l'AV Sud-Oest del Besòs

"La Rambla Prim seria diferent sense la participació dels barris afectats"

JOANB.ISART FBARCELONA

PUYAL

Natural de Sevilla. Guàrdia Civil, va arribar a Catalunya quan el van traslladar a Tremp (Lleida). Des de 1960 viu al barri del Sud-Oest del besos, ja que en un dels seus blocs van adjudicar pisos a membres de la Guàrdia Civil. És president de l'associació de veïns des del 1992.

— Que fa un Guàrdia Civil a l'associació de veïns?

— Em vaig associar durant la dictadura; encara que ho teníem prohibit, els caps van fer la "vista gorda".

— Es manifestava?

— No m'agraden gaire les manifestacions. Lògicament durant la dictadura no. Ara ho faig de tant en tant. En els darrers talls de trànsit per la "guerra de l'aigua" hi he participat.

— Parlem del seu barri. Transports?

— No entendré mai perquè ens van treure la línia 41. Des del 1991 que reivindiquem comunicació amb la part alta de la ciutat.

El moviment veïnal de Catalunya ha donat un pas endavant en el que és l'economia social i de serveis als barris de Catalunya.

Sinera té tres anys, però la seva història ve de més lluny. Era a mitjans de la dècada dels vuitanta quan les associacions de veïns d'uns barris de Manresa i Sabadell posaven en marxa un servei col·lectiu per als seus associats, un sistema tan simple com pagar entre tots els serveis d'enterrament dels socis, de manera que amb una petita aportació de cadascú es cobrien les despeses funeràries.

A començaments dels anys noranta, uns barris de poblacions del Baix Llobregat van posar en funcionament un servei semblant que es va implantar amb gran èxit entre els veïns. Però aquest creixement tan ràpid va posar en guàrdia les companyies d'assegurances i una de les asseguradores el va demandar judicialment per competència deslleial; en realitat sí que estàvem fora la llei d'assegurances.

A partir del fet esmentat, el moviment veïnal no va tenir altra sortida que crear un sistema dins la legalitat, que li permetés seguir endavant. Llavors la Junta de la Confavc pren la decisió de crear la Mútua Veïnal "Sinera MPS".

Durant aquests quatre anys d'existència, el creixement experimentat per Sinera ens ha demostrat que som

— En el llibre "La Barcelona dels barris" plantejàveu la necessitat d'un CAP. — Sis anys insistint i, si compleixen, abans de finals d'any començaran les obres. A l'associació hi h a una comissió de seguiment i participem en la comissió de sanitat de la Favb.

Fort-Pienc

— Per quan els nous habitatges?

— Diuen que els treballs començaran a final d'any, però no diuen quin tipus de treballs i van molt lents.

S'ATUREN LES OBRES DELS EQUIPAMENTS

^Ml»

LA REVISTA DEL BARRI

— Tot el contrari que les obres del Liceu?

— Prefereixo no opinar... és una vergonya... l art-f^Ki ju «•'

— La Rambla Prim?

— Seria diferent sense la participació dels barris afectats, vem fer canviar el projecte. Però és només una de les façanes del nostre barri.

— Què vol dir?

— Ara un dels problemes més importants que tenim és la urbanització de l'interior del barri.

— Escolti, s'oblida de contestar com va l'associació.

— Des del 1992 hem passat de 600 a 2.000 socis. La gent ve, ja que no ens casem amb cap partit.

— Està en contra dels partits polítics?

— No. L'associació ha de fer només la política que interessa al barri.

— Parlant de polítics, triï un d'aquests dos regidors: Narvàez o Nadal?

— Difícil, però em quedo amb Narvàez perquè és de Sevilla.

La terra i els orígens compten molt.

A Barcelona Sant Antoni és un barri pioner dintre de l'associacionisme veïnal i estem força satisfets d'allò que s'ha anat aconseguint per al barri des de l'any 1968, però pensem que ha arribat l'hora de fer un pas més i poder oferir a tots els veïns un servei com el de Sinera.

Et convidem a passar per l'associació de veïns del teu barri per informarte'n. No hi pensis més, i si no ets soci encara, vine a omplir la butlleta i també apunta't a Sinera.

Revistes de barri

— Vostè viu en un barri "aluminotic"?

— Si. Tiraran a terra set blocs i gairebé tots els altres habitatges necessiten grans rehabilitacions.

— Com va la participació a l'entitat?

— Abans deixim dir alguna cosa més sobre l'habitatge. Hem de recuperar la cultura del manteniment que teníem als nostres pobles: pintar de blanc els patis i les façanes, tenir cura dels edificis. Com a propietaris tenim responsabilitats.

capaços de crear els nostres propis serveis, equiparables, en qualitat, als que pugui donar qualsevol companyia privada, però un 35% més barats.

Avui, podem dir que Sinera, amb el seu superàvit, un cop descomptats els impostos de societats i fetes les reserves necessàries, ha pogut comprar uns locals propis al costat de la Vila Olímpica, a l'avinguda Icària. En aquests locals hi tindrà un espai per a la seu oficial de la Confavc, que fins ara tenia un despatx a l'Hotel d'Entitats.

juan?

I e/s i^Miportfmfi, per ífuan?

fital

írrutt,,-. d'acvrJ Jmh

í'AjzinJmntjiti

LAJUNTAMENT I EBRO AGRICOLAS S.A..

VOLEN FER UNA RESIDÈNCIA DE LUXE

NO AL GERIÀTRIC PRIVAT A L'ILLA FICHET Pàg. 4-5 I Editorial

La Marquesina Torna a aparèixer la revista del barri de Baró de Vives amb motiu de la festa major. El 1986 es va publicar el número 7 de "La Marquesina" i va desaparèixer. Onze anys després inicien aquesta segona etapa, on anuncien una periodicitat trimestral. El número zero que comentem consta de 32 pàgines i, entre altres informacions, fa referència a l'oposició frontal al Pla Sant Andreu-Sagrera.

• AaíCdelullol I A4U0A NS A SEGUIR I F l f m l l j O R MILLORAT EL BARRI: | nKignPT-piFWf: I

La revista del barri L'Associació de Veïns de FortPienc publica el número cinc, en plena festa major, amb la intenció d'aprofitar aquest esdeveniment per plantejar que s'aturen les obres dels equipaments, i que l'ajuntament i Ebro Agrícola, S.A. volen construir una residència de luxe per a gent gran com si fos un equipament reivindicat. Inicien una campanya de recollida de signatures contra el geriàtric privat i a favor dels equipaments públics. Anuncien el proper número de la revista per al mes de setembre.

]AmK 3111BM . y,:..,f. . / / . &',,,„.

2*

ÈPOCA

\

• A'-„.

o

• N°

./ ^,.,

J U N I O 1997

r^^ ^2ftHl^B^^ LA DEIXALLERIA NO IRA EN BARON DE VIVER

^^™7*tlll 1' !JSͧÍ|Bg FÍESTAMAYORJT^^S ••RISKI^^^^^^^^W^

^ ^ J

í^íi^^CH

••HHà.^ f t f ?%\^^B^ ^^ ^9

t

~~ I H I

t?™

iNOALPUN H SANT ANDREUB SAGRERA1 1

^HabloiKK de Vmium?l

I-E33-

ESPECIAL VERANO

I

Sol luria aita treaco. cortei y ssltai.

Sot», ose widor £

)i»e«(

pagaioso

viajar,

ite·conectar,

Mft·rse,

mata "

BïCiílar Itwla movimnpio. Oisirulaf. lec»!» t·twïasura. canla' sriOa' pndBise paí \a montafia, aguOiü. n'oertno' r.ilatio paiwte*. 24 rwdai en st maF. Ai^nitxe. rsir aringaa tvi'as *«< hacev raoa

El NinoKanon Revista editada pel col·lectiu del mateix nom, del barri de Verdum. A les vuit pàgines que té anuncia la nova adreça de les seves activitats, i en el número de juny estimula a participar en les moltes activitats que es realitzen pels diferents col·lectius i entitats del barri durant els mesos de juliol i agost, pensant en els veïns i veïnes que no surten de vacances. Informa els lectors, en un to irònic, que l'única platja de Verdum són les fonts públiques, l'estany del Parc de la Guineueta i els safareigs públics.

Parlant del

CARRER / de la ciutat Adiós, Sarriàj

odiós

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1997

Entre la nostàlgia y la deuda J o s é Martí Gómez

®

ntre los cascotes de! estadio se sepultan también algunos de mis recuerdos de nino, cuando iba a Sarrià a ver jugar al Espanyol, un equipo que, como los hermanos Marx, salió de la nada y ha acabado alcanzando las cimas de la pobreza.

Entonces Sarrià tenia una tribuna con techo de uralita^ palmeras en lui còrner del gol norte, una riera paralela a las gradas de general y un chalet entranable por el que salían los jugadores.

Con la transición que nos llevaba del hambre del estraperlo, al final de las cartillas de racionamiento, llego a Sarrià el marcador simultaneo Dardo, las torres de iluminación y la voz de Montse, la hija del lechero, mi primer amor, que me dijo que lo nuestro era imposible porque su padre le había explicado que en Sarrià todos éramos de Franco. "La madre que parió al lechero", dijo mi padre, un republicano que odiaba el futbol.

Un ascenso del equipo a Primera lo recuerdo abrazàndome a Re, despelotado en el vestuario. Con los nerviós del momento, le feUcité estrechàndole el pene en lugar del brazo. Mi esposa, una barcelonista por parte de padre, lo comprendió cuando se lo expliqué emocionado. Me aseguró que ella hubiera hecho lo mismo con Kubala.

Porque a Sarrià lo ha dinaraitado una inmensa deuda que, por la forma en que se gestó, deberia invalidar para ocupar un cargo a los que formaron en la junta directiva cuando la vergüenza de la deuda se perpetuo. Es lo que verdaderamente importa, porque eso es lo que provoca la nostàlgia.

SaiTÍà ha sido dinamitado porque el futbol ya hace tiempo que dejó de ser lo que era y el Espanyol hace anos que no sabé adónde va.

Secuencia de la voladura del campo de Sarrià en la que queda patente la resistència de la tribuna por venirse abajo (fotos Josep Masip) « e · · · a · · · « · · * * · » · * ·

L'acudit

Sal i pebre Anem

• • • • « •

Manel Puyal NO TB CAP

enrere

Van convocar contra la m o r t i les llibertats. Vam ser milions els que ens vam manifestar. Però no poques veus reclamaven la pena de mort i, en nom de la llibertat, van i n s u l t a r les m a r e s basques amb el crit: Fills de p u t a a a ü Van a n u n c i a r un recital solidari amb les víctimes del terrorisme i per a les llibertats. Van monopolitzar totes les víctimes en la persona del regidor del P P i massa a s s i s t e n t s van esbroncar Raimon i José S a c r i s t à n .

Insolidaris contra altres llengües, altres cultures.

I n t o l e r a n t s amb les idees.

Van convocar per la l l i b e r t a t i v a n r e u n i r t o t a l i t a r i s d'ahir, avui i demà.

zeta

CASAM6/Ú7 DB LA mfAhyTA BLBHA) COM QVB M duTAT BSTAVA ToTA BN OBfZe^, VA is CAURe i BA4

^ARA viscA BARCBi-OAlA i BM rszoSO Q\JB fAhJ OBRBS PBL CASAMBNT DB UA INFANTA cfíisrÍA/A i UALTfSB 01A BM VA/^ FoTRB UALTjze peu-

/UfBS Fi LLA, OI i ^

Qfé ^

•f^^ I