Carrer 049

. ^ ' t»%'·*

j»-

íí^

13C>SSIE:TÍ,: T:E.A.TIÏ,E: ^ÍVI^S :B^^TÏ.IÍ.IS

Publicació bimestral

(pàe-

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

(9

J 1 a 15)

La Veu del

N- 49 novembre-desembre 1997

pà^-

,.,éM

evo sí.v>

.s^'

:Z:S:·. i'^iefr-. .

>A.

:;ï*í*

if.'*í ...i!« •ffvr'??"' .",_.^''?'í*'"f*.>..

K^-. V .••í^l

.t^^^'

N^

^1*

^"3^:

Ji

^>r

r^·Hl»^,,.,^»^^^,

?^^

?-'??í

\ïï%Wtu

•Ti?-^''!"^ * t.i ^

ra-

J . ,-,^,

I

\h.\ -

'm'.:--:

1

.

.

*

.Wi

»v

't<wr^ >i 'fsür-.frt I

IrL-

•

ij«;

•;:•',.

• ^

m-^.^

· ^ ^ •

.ïr••W

«í^^v •S^.-•

1^

i.i* veí* aei

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 Baix Guinardó 436 81 80 Barceloneta 221 72 44 Baró de Viver 346 43 12 Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 Camp d'en Grassot 457 01 30 Camp Nou 339 91 23 Can Baró 284 98 09 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 Carmel 357 57 48 Casc Antic 319 75 65 Cases E. Aunós 223 23 94 Cera 241 05 92

Ciutat tuleridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 Clota 357 72 59 Coll-Vallcarca 210 16 88 Congrés 340 70 12 Coor. Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 Dreta Eixample 487 80 92 Esquerra Eixample 453 28 79 Estrelles Altes 431 31 29 Font Castellana 219 96 13 Font d'en Fargues 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20

Gràcia 218 46 48 Gran Via 454 51 97 G. Via-Perü-Espronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 Joan Maragall 347 73 10 La França 325 08 93 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Maresme 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53 Montbau 428 29 34 Navas 340 62 49

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon; 412 76 00 Fax:412 58 88

de fl^

distribució CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fontfionrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Restaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Cfie. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Marti. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Roser Argemi i Andrés Naya

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Laia Aitarriba, Ctiiistian Andreu, Marta Bach, Bemat Batlle, Carles Camarena, Cartos Duarte, Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Marta Pluja, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sanchez, Àlex Tisminetzky, Carles Valls, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefio, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina,

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Rubén Pérez Portada Rai Ferrer - Onomatopeya Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A, (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la >^|V col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat w H ïï de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

€

imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

Els ?vm

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 431 30 16 Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 Parc de l'Escorxador 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 428 05 43 Penitents-Taxonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42

Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 Provençals Verneda 307 46 95 Racó de les Corts 440 48 50 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33

Raval 441 77 21 Roquetes 359 65 72 Ronda Sant Antoni 442 24 12 Ronda Sant Pere 317 31 39 Sagrada Família 246 53 19 Sagrera 408 13 34 Sant Andreu 345 96 98 Sant Antoni 423 93 54 Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 201 60 58 Sant Gervasi 417 21 65 Sant Gregon 200 13 04 St. Martí Provençals 314 17 04 Sants 331 10 07 Sarna 204 90 58 Sudoest del Besòs 278 18 62 Taulat 307 08 11

Torre Baró 276 16 82 Torre Llobeta 429 07 06 Tres Torres 205 77 89 Triangle de Sants 431 75 45 Trinitat Nova 353 88 44 Trinitat Vella 346 10 38 Turó de la Peira 358 06 95 Unió-M Bart)era-Sta, Marganda-Penedides

317 16 11 Vallbona 354 89 82 Verdum 276 02 30 Verneda Alta 314 58 13 Via Trajana 381 16 25 Xile 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 Zona Universitària 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Criminalitzen els joves okupes Ja h a començat a aplicar-se el codi penal que criminalitza l'ocupació d'edificis deshabitats. F a pocs dies es va fer el piimer judici ràpid a uns okupes que van entrar en vm edifici municipal del carrer Regomir, per la denúncia feta per la Guàrdia Urbana que aqueU dia actuava a les ordres del tinent d'alcalde Xavier Casas. El proper judici pot ser també a instàncies de l'Ajuntament de Barcelona, perquè h a presentat una denúncia per la via penal de l'ocupació d'uns habitatges mimicipals al carrer San Pere Mitjà, bmts des de fa anys.

L'Ajuntament de Barcelona diu que no és partidari de portar per la via penal l'actuació dels okupes, i que potser no va ser prou conscient que si la Guàrdia Urbana portava els okupes desallotjats a la comissaria s'iniciaria u n procés sense retorn. Pel que fa al cas de Sant Pere Mitjà, l'actitud del districte també h a estat contradictòria, i encara que durant u n temps l'ha tolerat, finalment també h a presentat u n a denúncia per la via penal.

Ara fa u n any i a r r a n dels tristos fets del cine Princesa, la Favb va iniciar u n a campanya a tot els nivells, fins al Parlament de Cataltmya, demanant que es modifiqués la Uei i es despenaUtzés l'ocupació pacífica. Creiem que les cases són construïdes per ser habitades i no acceptem que es permeti als propietaris que no respectin aquesta missió social i les deixin buides, i la fiscalia no els jutgi per no compHr la llei, i en canvi criminalitzi el fet de posar en pràctica el dret constitucional a un habitatge. Creiem que el dret a la propietat no pot estar per sobre del dret social a l'habitatge.

Per què doncs hem de criminalitzar lans actes en què u n s ciutadans, sense cap mena de violència, volen mostrar el seu dret a tenir u n habitatge, reconegut per la Constitució?

L'Ajuntament de Barcelona pot, i ha, d'actuar tenint en compte aquesta injustícia i fent-se ressò de les demandes d'un sector de la societat que no h a n estat tingudes en compte.

Perquè a més tot això passa en u n a ciutat, de la qual eUa també n'és responsable, amb u n a greu manca d'habitatges assequibles i u n a especulació galopant, que patim tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Demanem a l'Ajuntament que no criminalitzi l'ocupació pacífica; és de savis rectificar u n a actuació equivocada.

Bon any 1998 La veu del Carrer desitja als seus lectors i lectores, amigues i amics, que l'any vinent les coses els vagin bé, com a mínim que no els vagin pitjor. Desitgem que mantinguin el sentit crític i que participin en alguna, o més, de les moltes entitats que hi h a al seu barri o a la ciutat. Arribem al número 50.

Serà u n número extraordinari on parlarem de la Barcelona del segle XXI.

CARTES DELS LECTORS

va-CHS euest^f^

Ferreres

Casar-se per l'Església He llegit amb interès el Dossier número 48 corresponent als mesos de setembre-octubre i, com que SÓC molt romàntica, m'ha agradat molt el fotomuntatge "retro" de la pàgina 11, pel qual us felicito.

Ara bé, em sembla que heu presentat uns casaments una mica "cutres", sense ànim d'ofendre ningú, perdescomptat.A Barcelona també hi ha parelles d'un nivell mitjà que fan bodes bastant lluïdes; no crec que els casos que hi presenteu siguin gaire representatius. Quant als diners, realment, si un no pot o no vol gastar-se molt el dia del seu casament, ningú no l'obliga; en tot cas, la festa es pot fer més endavant.

Però em vull referir sobretot a l'article de l'Anna Alabart (pàgina 11). Estic d'acord que no és honest casar-se per l'Església si un no hi creu. L'Església també ho considera així i per això és normal avui dia tenir una xerrada prèvia amb els nuvis per part del mossèn i ferlos seguir un curset de preparació.

Sobretot tenint en compte que les bodes civils, especialment als

pobles, han esdevingut (externament) gairebé un matrimoni catòlic i poden satisfer les parelles que, tot i no ser catòliques, somien (sobretot "ella") amb el vestit blanc, flors i música. Però no em sembla bé que vostè critiqui la lluïssor de les celebracions religioses de tota mena. Li sembla a vostè malament que l'Església vulgui realçar els esdeveniments cabdals de la nostra vida? Si, per contra, fossin unes cerimònies grises i tristes, que en diria llavors vostè? No era justament per això que anys enrere moltes parelles no volien casar-se pel jutjat i "passaven per la vicaria", tot i no ser cristians?

També comparteixo la seva opinió que l'amor és una cosa de cada dia. Ara bé, la indissolubilitat del matrimoni no té res a veure amb "la moral monàrquica" (?), sinó que és una exigència del veritable amor de la parella.

Atentament, Sara Sanchez

El proper Carrer el podreu recollir als p u n t s de distribució el mes de febrer

F O R A T A X A D E L C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

La Veu (tel

CARRER

novembre-desembre de 1997

CRÒNICA

Collserola, a la presó Cada cop és més evident que la nova presó de preventius de Barcelona s'instal.larà a la vall de Can Masdéu, prop de Canyelles, a la "Collserola pobra". Les entitats de Nou Barris s'oposen a l'especulació amb els terrenys de les presons actuals, es pregunten per què els equipaments col·lectius han d'anar a parar sempre a les zones perifèriques i populars, i demanen que hi hagi un debat i compensacions.

JOAN CREUS

L'acord entre Ajuntament i Departament de Justícia sembla que ja s'ha pres. Les reticències inicials d'IC (Vintró) i PSC (Maragall) a rebutjaria requalificació dels terrenys de les presons per passar-les d'equipaments a edificables perden força. I guanya terreny la idea -"inventada" pel socialista Antoni Asunción quan va ser director general de presons de l'Estat- que la construcció de noves presons es financi amb les plusvàlues que generarà la transformació dels terrenys dels vells edificis en blocs de pisos, aparcaments - i previsiblement l'inevitable hipermercat.

Això és el que es vol fer amb les tres presons de Barcelona, en una gradació de rendibilitat i d'urgència que situaria en primer lloc la Model (dues illes de l'Eixample, al centre més qualificat de la ciutat: una operació immobiliària de rendibilitat més que assegurada); en segon lloc hi hauria la presó de joves de Trinitat aquí l'interès especulatiu ja és més dubtós- i finalment la de dones de Wad Ras, la desubicació de la qual no sembla ni urgent ni aconsellable, excepte per dos motius: millorar les condicions d'habitabilitat de les dones internades i donar satisfacció als veïns primmirats de la Vila Olímpica, alguns dels quals no els agrada el contrast que fa la presó amb els seus habitatges de disseny.

•

Només queda "vendre-ho"

Segons les darreres informacions, els responsables d'Urbanisme de l'Ajuntament i la consellera de Justícia ja estan perfilant la manera de substituir les presons per dos centres més, un de preventius (que s'hau-

ria de construir dins el terme municipal de Barcelona) i un altre de penats (que aniria a parar fora del terme).

L'Ajuntament ha ofert diferents terrenys a Justícia perquè triés on volien construir el centre de preventius, i sembla que finalment la Generalitat s'ha decidit per uns terrenys de la vall de Can Masdéu, al peu de Collserola, on hi ha l'antic hospital de leprosos de Sant Llàtzer, prop del barri de Canyelles.

La decisió de les autoritats municipals, tot i que no concretada encara oficialment, té tots els números per fer-se realitat molt aviat, ja que només queda la firma d'un conveni entre les administracions, modificar el Pla General Metropolità per canviar els usos dels solars afectats, i acabar de decidir com es ven l'operació a l'opinió pública, perquè és evident que, com va passar amb l'operació de l'Espanyol, s'haurà d'explicar que tothom hisortiràguanyant: els presos, perquè tindran millors insta!.lacions; els veïns, perquè gaudiran de més espais verds -encara que aquest verd sigui només el color de la gespa amb què pinten els sostres dels aparcament subterranis-, i les immobiliàries, perquè... Bé, ja sabeu que les immobiliàries ara no fan negocis, sinó grans esforços per fer guapa Barcelona.

•

La realitat, a l'inrevés

Només els veïns de la part de Nou Barris que viuran l'experiència inversa a la dels que viuen a l'Eixample de tenir una petita vall passaran a gaudir d'una presó enorme- han expressat les seves queixes. I no perquè aquest veïns estiguin en contra que les presons formin part del teixit urbà, ni perquè vulguin perdre

de vista ni fugir del contacte amb els centres de tancament; tot al contrari.

Perquè estan farts que en aquesta ocasió passi el que passa sempre, que els dèbils són els que reben.

En una nota pública de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris es comença dient precisament que els ciutadans i ciutadanes que són dins les presons "no son aliens als barris", tant perquè en procedeixen, com perquè la voluntat -una altra cosa és la realitat- del sistema penitenciari és "reintegrar-los de nou un cop complerta la seva pena". *

Les presons, a les ciutats

Pensem que les presons han de ser a les ciutats -diu la nota. No s'han d'amagar. Ni ignorar. Si són dins es facilita la relació entre els interns i els seus familiars, els seus advocats...; i si són fora es penalitza aquesta relació amb despeses econòmiques i socials. D'altra banda, Barcelona té un terç de la població de tot Catalunya, així que li correspon tenir ni que sigui una d'aquestes presons.

La Coordinadora diu que s'oposa i s'oposarà frontalment al fet que es vinculi la necessària renovació i millora de les condicions de vida dels presos a una operació especulativa, plantejant la qüestió de manera que sembla que només si es permet l'especulació amb els terrenys que ara són equipaments, es podrà finançar la construcció de presons més decents. No pot ser que l'única manera de créixer i dotar la ciutat de serveis sigui especulant amb els pocs terrenys lliures que ens queden o que es puguin alliberar en operacions com aquesta (o la de Macosa al Poblenou, per citar-ne només una).

KIM MANRESA

Els ciutadans i ciutadanes paguen tota mena d'impostos per gaudir d'uns equipaments que s'han de finançar amb diners de l'Estat; no s'han de treure dels negocis especulatius que facin les forces econòmiques en complicitat amb els nostres governants. *

Sempre paguen els mateixos

La Coordinadora es pregunta finalment perquè han de ser sempre les zones perifèriques més necessitades les que han de suportar els equipaments que són per a tota la ciutat, sense gaudir a canvi de mi-

Hores que les compensin, i sense ni tan sols donar-los la possibilitat de plantejar un debat ciutadà on tot això es discuteixi. "Nou Barris vol aquest debat ciutadà", diu la coordinadora d'entitats, "un debat on s'hauria de plantejar si el que necessitem és construir més presons - é s a dir incrementar la repressióo pel contrari augmentar les vies i sistemes de reinsercló social dels delinqüents". "Som el país europeu que té més policies i més presoners: a Espanya hi ha un pres i quatre policies per cada mil habitants, fet que evidencia el fracàs de la política de reinserció".

Presó, sí; Collserola, tannbé • La vall de Can Masdéu és petita, però és l'única que té Nou Barris a Collserola. Per les dimensions del projecte, tota la vall i els voltants en resultarien afectats, ja que es tracta de substituir la Model (dues illes de cases de l'Eixample) i fer-hi la presó de preventius, dones i joves.

Tot plegat és una concepció més moderna de presó, que requereix molt més espai, a més de carreteres, aparcaments i altres serveis afegits. La masia de Can Masdéu en resultaria afectada. Té un origen ben antic, probablement és hereva de la vila medieval de Canyelles i amb indicis de restes romanes a l'indret. A més, hi ha les mines d'aigua, poc estudiades, datades del segle XVII. També cal denunciar el que aquesta operació suposarà per Collserola. Hi conflueixen tres factors que agreugen la situació.

En primer lloc, el fet que la presó se situï al vessant barceloní, més assolellat i menys boscos, que de sempre ha sofert més pressió i que les administracions a la pràctica han considerat terra de ningú, és a dir, que no és Collserola, quan s'ha demostrat la importància ecològica d'aquesta franja de terreny com a coixí de la pressió humana. En segon lloc, el menyspreu històric que ha rebut la Collserola nord en els aspectes econò-

mics, socials i urbanístics. És la Collserola que davalla del Tibidabo al Besòs, la Collserola pobra, que s'accentua quan ens apropem al riu. Ara fa trenta anys, l'especulació, la misèria, i l'anarcourbanisme consistien a fer pujar fins dalt de la serra els barris de Torre Baró i de les Roquetes; es construia una barriada de megablocs de pisos promoguda per persones vinculades a l'administració.

Ciutat Meridiana es troba en uns estreps muntanyosos que informes oficials havien considerat no aptes per fer-hi un cementiri a causa de l'excés d'humitat; el cementiri es construiria en una vall veïna de Cerdanyola.

Ara, trenta anys després, s'aixeca una barriada bessona al costat de Ciutat Meridiana, Can Cuyàs, a Montcada, i s'hi pretén fer una presó. Potser durant aquest temps han canviat les formes, però en el fons el maltractament de Collserola, de la Collserola pobra, continua. En tercer lloc, Nou Barris, com Barcelona, han viscut d'esquena a Collserola, i ara que aquest tros de serra comença a deixar de ser un abocador de runa i escombraries, que gràcies a l'esforç de persones i entitats s'emprenen iniciatives de regeneració i recuperació, s'aixeca una presó que, a més de destrossar la vall que hi ha a Nou

Barris, serà una gran barrera física i sobretot ambiental per als veïns d'aquesta zona de la ciutat. Tot plegat suposarà una altra "mossegada" especulativa al pulmó de la ciutat que és Collserola.

La Barcelona oficial expulsa la presó cap a la seva perifèria i nosaltres no tenim cap dret d'allunyar-la més enllà. Antigament es feia ostentació de les presons perquè quedés clar el caràcter repressor sobre tota la població (Montjuïc, la Ciutadella...). Si s'apliquessin els mateixos criteris amb el toc actual de modernitat, hauria de ser construïda al Port Vell, o al Maremàgnum, en una espècie d'illa d'Alcatraz. Però com que ara això no és atractiu, la Barcelona oficial es pren el tema de la presó com una cosa vergonyosa i vol amagar-la als seus ulls situant-la al pati de darrere de la ciutat, en un dels culs de Barcelona.

Si la ciutat ha d'assumir una presó, que sigui de manera digna, després d'establir un debat ciutadà i no d'arribar a acords polítics clandestins. Encara que els barcelonins necessitem una presó, també com a ciutadans de Barcelona -inclosos els de Nou Barris- és clar que també necessitem C ''serola.

Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

4

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

novembre-desembre de 1997

Adéu, Barçalles Un empresari amb un historial de pel·lícula, una cadena de discoteques "makineres", un jutge en excedència i una lluita veïnal: heus ací el 'culebró' història de la discoteca Barçalles JOSEP GUIXÀ

A finals dels anys 80 l'empresari Martí Ferrer, propietari de locals com l'Atlàntida de Sitges o Amnèsia d'Eivissa, va decidir construir una discoteca al xamfrà dels carrers f^/lallorca i Castillejos. El solar, catalogat com a "equipament d'interès públic, social o comunitari', erapropietatde Maria Rosa Martí, mare del jutge (ara en excedència) Enrique Lecumberri. El seu pare, José Lecumberri de la Fuente, l'havia comprat als anys 50 al també empresari de cinemes Antoni Bertran. El cinema Versalles, inaugurat l'any 27, va tancar les portes, víctima de la crisi, el 1986.

L'any següent Martí Ferrer va formar una empresa. Divina Decadència SA, amb dos petits accbnistes: l'advocat, mort el 1991, José Luis García Elósegui (el seu company de bufet, Jordi Capella Pons, segueix vinculat a Ferrer) i un altre sod, anomenat Antonio García ("mai vaig saber a què es dedicava", explica la seva cunyada que fa mésdevintanysquenoelveu). L'acord amb Enrique Lecumljerri Martí, president entre el 1985 i el 1992 de la sala 3 contenciosa administrativa de l'Audiència Territorial (avui secció 2 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), és fonamental per entendre la misteriosa obtenció de la llicència "a precari" municipal (1988). També fio és el fet que Barçalles no hagi rebut cap sanció administrativa en set anys.

La discoteca, inaugurada el maig del 90, va viure un parell d'anys b)ons, abans que el gremi d'hosteleria de Barcelona obrís la terrassa al mar.

L'octubre del 96 la comissió d'Urbanisme de la Generalitat va aprovar un Pla Especial que dictaminava la clausura del local. Aquest document, elaborat per tècnics municipals, impedia que apartirdel novembre del 97 el solar allotgés "sales de festa, discoteques i bars musicals", però eliminava l'expressió "i similars" continguda a l'avantprojecte.

Segons les actes consistorials, s'havien introduït "modificacions no substancials" derivades de "l'entesa amb els propietaris afectats". L'avantprojecte del mes de juny considerava retrospectivament que la proximitat del col.legi Tabor era incompatible amb les tardes salvatges dels divendres. Però el text definitiu permet instal·lar un bingo a la mateixa illa on hi ha un equipament escolar.

Per embolicar la situació, el 21 de

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55

gener d'enguany Divina Decadència va interposar un recurs a la secció 3 cointenciosa administrativa.

Albert Casaus, fill del vicepresident barcelonista Nicolau Casaus i gerent de les empreses de Ferrer, va negar amb naturalitat l'existència del recurs als micròfons de La tarde de todos (Onda Rambla), però durant l'entrevista tenia al seu costat l'advocat que l'havia signat. El recurs, exempt d'argumentació, va ser retirat el 24 de març, dos dies abans que

KIM MANRESA

Els veïns han aconseguit tancar la discoteca. Ara la instal·lació d'un bingo és la nova amenaça

Un empresari de llegenda • Segons la llegenda, Martí Ferrer Casals (Barcelona, 1947) va salvar la vida al glamorós John Casablancas, fundador de l'agència Élite i descobridor de Naomi Campbell, mentre navegava amb el seu iot per aigües d'Eivissa.

Casablancas li va atorgar, ple d'agraïment, la representació espanyola d'Elite, instal·lada en una luxosa torre al peu del Tibidabo.

Fins aquell moment Ferrer no gaudia de bona fama al món de l'estilisme per les festes que organitzava a Fibra Òptica amb les models de l'agència Atlantic. Sempre va tenir el costum de barrejar l'activitat de les seves empreses.

Diguem per exemple que la seu Sergi S.M. administrativa de les discoteques (situada en un pis alt de la Diagonal decorat amb trofeus de caça, una afecció que va portar Ferrer a ORIOL MASPONS adquirir diversos vedats a la província de Lleó) apareix a les agències El jutge Enrique Lecumberri i la seva famiiia de models.

L'altre passió de Martí Ferrer és el noble art de la boxa. El cap de la família Lecumberri interposés el havia rebutjat la proposta municipal de seguretat de Barçalles, Antonio Puente, va ser rival d'Urtain als anys seu. Òbviament, si hagués existit construir un casal d'avis, tenir mig en70 i Ferrer disposa d'un modern gimnàs a la mateixa finca on es troba una coordinació entre els dos recur- llestitstresnousprojectes: unpàrquing, Élite. La seva intenció era organitzar una vetllada mensual a la sos haurien dissimulat millor. Sor- una sala multicinemes i un bingo. Per (música house, llum multicolor, go-gós anunciant els assalts) per prèn que el segon demandant manca d'acord a la Fundació Claror atreure l'interès televisiu. Dues vegades, al novembre del 92 i al març addueixi, per justificar la seva pre- l'avalador serà un modest equip de del 93, les cameres d'Antena 3 van transmetre en directe des de sentació fora de termini, que no va futbol-sala creat per l'ocasió. Sorprèn Barçalles. Sergi S.M., campió d'Espanya semipesat amateur, trebarebre notícia del Pla fins al febrer del que es vulgui instal·lar un bingo en un llava a l'equip de seguretat de la discoteca. Segons fonts dignes de 97. Esther Garcia, cap dels serveis solar qualificat d'equipament. crèdit, es va aficionar al consum de cocaïna i èxtasi, L'anàlisi de tècnics del Districte de l'Eixample, La imatge de Barçalles havia quel'Institut Nacional de Toxicologia, amb data del 10 d'abril de 1995, va dir de manera pública als veïns dat malmesa per les manifestacions que se l'havia informat personal- setmanals dels veïns i la batuda polici- informa que va morir per ingestió de cocaïna, metilegonina, codeina, ment l'octubre del 96. al del 17de gener. Això era una respos- morfina i etznol.

La resta de l'argumentació de ta a la violència generada per la clienLecumb>em és un poema a la concòr- tela als carrers del voltant. El mes de seguretatCESSa Valldoreix). Percert, després, quan Martínez va col·laborar dia amb el barri: 1) el Pla afavoreix julbl un restaurant argentí va serassal- el somni impossible de Martí Ferrer va amb Oriol Regàs, va substituir-lo Juan altres equipaments privats; 2) la urtDa- tat per un grup skin. Segons el primer ser substituir-lo per Damià Garcia Puig. Mesa, un home de la casa. La discotenització del solar és una simple excusa director de la discoteca i antic soci de Però el cotitzat director de Studio 54 va ca, més decadent que divina, ja no per liquidar la discoteca; 3) la part del Martí Ferrer, Javier Mirallas, aquesta delegar el càrrec a Fernando Martínez revifaria (si més no pel que fa al gran solar que pertany a Rajoles Falcó està "violència incontrolable" va provocar la (no el conegut disc-jòquei radiofònic, nombre d'entrades gratuïtes que es desocupada, i 4) les condicions impo- seva dimissió. (Després d'una curta sinó l'actual vicesecretari d'organitza- repartien a la Vila Olímpica), però hasades podrien at)ocar-lo a la venda. estada al Chic del Paral·lel es va retirar ció del PP català), a qui cedia un via servit per satisfer les ànsies de Tot això no impedia al demandant, que l'any 94al seu despatx de l'empresa de despatxaGranVia-Pau Claris. Un any notorietat pública de Ferrer.

RESIDÈNCIA CLARA

LIIILEIIALV

fflSflPflS I

Organització de festes

Telf. 412.05.58

K I S T O K A \

1 F

0/ REC (jto P°- del Born) Telf. 319.79.73 Horarlo:13a16y20a24h.

Cerrado: Sàbado a mediodía Cerrado: Domingo

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 1

CALÇATS

24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustarà. Santa Otilía, 13-15

T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

Banys Nous, 2 Telèfon 317 56 90 08002 BARCELONA

i-a veu aet

novembre-desembre de 1997

Barri a barri

CARRER

CRÒNICA

Les impossibles reformes del Raval

CHRISTIAN ANDREU

La transformació que ha sofert el barri del Raval en els darrers anys, tot I fiavercomportat unes millores innegables, també fiaprovocatque molts dels veïns no reconeguin els carres que els van veure créixer. Els bars de Sant Oleguero l'estructura del carrer Tàpies ja no són més que records que mal més tomaran a ser realitat.

Malgrat que molts dels nous edificis construïts per la reforma urbanística dels vuitanta i els noranta fia comportat habitatges amb ascensors, zones verdes properes i carrers amb llum, alguns ja es comencen a rehabilitar perquè han estat construïts al preu més baix del mercat: la Generalitat està edificant a un preu de 40.000 pessetes el metre quadrat mentre que el sector privat edifica al voltant de les 58.000/ 65.000 pessetes.

Amb tot, l'acabament del pla de reforma urbanística a què s'ha vist sotmès el barri té un endarreriment de tres o quatre anys que segueix provocant contínues baralles entre l'associació de veïns, laconstructora, Procivesa i les administracions públiques.

Segons l'Associació de Veïns, aquest incompliment és degut al fet que la Generalitat no reconstrueix habitatges altematius per reallotjar famílies que encara estan per expropiar.

"Una part del pla, consistent en la construcció dels habitatges que donen a la part del poliesportiu" explica Josep Garcia, president de l'Associació de Veïns del Raval, "encara està pendent d'elaboració perquè ni tan sols s'ha fet el projecte i queden per reubicar les famílies de més de 350 o 400 habitatges de la zona".

Des del 1989 els veïns del Raval han sofert una contínua transformació urbanística que, encara pendent d'acabar, no ha pogut resoldre problemes com la delinqüència o la difícil convivència intercultural

paraules Pisos ecològics El Patronat Municipal de l'Habitatge ha aprovat construir 415 pisos ecològics. S'edificaran en espais sobrants de la Ronda de Dalt i la del Litoral. Inclouran plaques solars i materials reciclables, així com caldera de calefacció centralitzada amb comptadors individuals. Les façanes quedaran aïllades per totxanes de baixa condició tèrmica. El termini de construcció són setze mesos. Està previst que siguin de lloguer i tinguin com a destinataris joves que no hagin complert els trenta anys.

•

Associacionisme veïnal Catorze de cada cent adults pertanyen a una associació de véins. Els joves són més remisos i només un 5,7% pertanyen a una entitat veïnal. Clubs esportius, ecologistes, ONG i entitats culturals tenen més quota de participació. Respecte als partits poh'tics, dos joves i tres adults de cada cent hi estan afiliats, segons un estudi fet per la Diputació de Barcelona.

Paguem car el cinema

El preu mitjà d'una localitat de cine a l'Estat espanyol és de 560 pessetes, a Eui-opa 705 i a la nostra ciutat la mitjana és de 715 pessetes. Malgi-at l'elevat preu de les entrades, el número d'assistents a les sessions va augmentant. El 1996 es van superar els cent milions d'espectadors, a DANI CODINA La plaça dels Àngels, batejada popularment com "de les Nacions" Baiïelona es van obrir vint noves sales i ara es preveu la creació de diferents tants. 'Teníem tantes ganes de tenir poliesportiu en el qual van arribar a la part baixa del Raval perquè no s'ha complexos de multicinemes. La uns habitatges dignes -confirma entrenar-se els jugadors de l'NBA- fet un corredor que porti a Colom. Hi província en què és més econòmic anar Josep García-, teníem tantes ganes també ha pogut comptar amb la cons- passa però no hi compra, no hi viu". al cinema és Múrcia, on només costa de deixar de ser el Barri Xino que no trucció d'una autovia cultural. Un proI la part baixa del Raval continua 440 pessetes, segons dades d'un estudi vam cuidar aquest aspecte. Però la jecte que no ha acabat mai de satisfer mantenint una fesomia totalment dife- realitzat per la revista de la gent el que valora són els habitatges els veïns. rent de la de la part alta. Hi ha establi- cooperativa Eroski.

• Desestructuració urbanística nous amb escales, llum, espais amAixí, l'Associació de Veïns, que ments d'hindús o pakistanesos i una • D'aquesta manera, el Raval ha deixat ples, places, etcètera. I que en al- havia rebut garanties que la Casa de la delinqüències que ara és més agresside ser el barri amb índexs més bai- guns edificis, a través de les reitera- Caritat reservaria una part important va que abans i que la policia es confes- Prohibida una festa xos de tot l'estat amb ascensors, des demandes de les associacions d'ús exclusiu per als veïns del Raval, sa impotent d'erradicar. Uns canvis Francesc Narvàez no va autoritzar la aigua corrent o voltatge de 220. Però veïnals, hi hagi famílies que només es confessa enganyada per l'Adminis- que, tot i que són positius, encara Festa de la collita del Cannabis que s'han construït edificis moderns al paguin 12.000 pessetes pel lloguer". tració. 'També ens van dirque el Macba hauran de fervenir més d'un maldecap s'havia de celebrar al Pavelló costat d'aftres de centenaris, sense I és que el Raval, des de l'inici de les irradiaria cap al barri i no ha estat així"", als habitants del Raval -antiga resi- Municipal de la Mar Bella. La festa balcons, veritables habitatges-ofici- operacions del PERI el 1989 i les refor- sentencia Josep Garcia. "La gent entra dència del 60% de la prostitució barce- comptava amb l'actuació de Luis nes bancàries per als seus habi- mes olímpiques -s'hi va edificar un per dalt o per la Rambla i no passa per lonina. Liceu inclòs.

Eduardo Aute, Dr. Calipso, Jaume Sisa i Sopa de Cabra. Narvàez va argumentar "raons de poh'tica municipal" per denegar el permís. Els La difícil convivència intercultural organitzadors consideren que l'actitud • Només el barri del Raval compta, segons els representant dels immigrants a l'Associació de del regidor és "intolerant, excloent i no contactes de l'Associació de Veïns amb els dife- Veïns del Raval, "però quan se li ha de donar la dialogant". Els portaveus de la revista rents col·lectius, amb prop de 9.000 immigrants. culpa a algú, ràpidament se li dóna als de fora". Cànamo, promotors de la festa, han I tot i que des de l'entitat veïnal es confirma que D'aquesta manera, Ahmed Abair explica que denunciat la guàrdia urbana, ja que la immensa majoria de veïns del Raval són tole- no es ben bé el mateix un marroquí, un algerià o "han registrat il·legalment els locals de rants, també s'admet que una minoria, sempre un tunisià, tot i que per cada un de delinqüent, l'Associació". Com a alternativa van fer que es produeix un delicte, acusa ràpidament els n'hi ha milers que són gent honrada i treballado- una festa a la platja. imrnigrants nord-africans. ra. "Els immigrants tenim el problema afegit que # És aquest "ha sido un moro, seguro", que quan se'ns dóna una beca per als nostres fills alguns continuen aprofitant per criticar les be- només són 4.000 pessetes per un nen de 5 anys No veïnal a l'abocador • Locales comerciales ques I subvencions en augment que les diferents i 12.000 per un de 10- la gent del barri diu que els La Confederació d'Associacions de • Comunidades de administracions ofereixen als menuts nascuts al robem les beques, tot i que si es donen cinquanta Veïns de Catalunya s'oposa a la barri i fills d'immigrants. beques, deu són per a nens fills d'immigrants i construcció de dipòsits o abocadors vecinos, recibidores A causa d'aquest fet es produeix una certa quaranta per a gent del barri, però fan més soroll de residus especials a les galeries de escalera resposta al carrer, a les places o al mercat que les deu que no les altres quaranta". subterrànies o mines de Cardona. La • Acometidas generales, provoca crispació en la convivència intercultural Per això mateix, Anair proposa la solució als Generalitat planteja que en aquest del Raval. agua, luz, gas eterns problemes interculturals que pateix el abocador s'hi dipositin anualment I, si d'una banda, l'associació veïnal ja va Raval; "El que fa falta és respecte mutu, sense cent mil tones de productes no • Fachadas y cubiertas criticar al seu dia que la "massif icació de l'estran- que tinguem prejudicis per qüestions de religió o reciclables. Els veïns s'oposen a geria" provocaria conflictes a la llarga, de l'altra, de cultura: Només ha d'importar l'ésser humà i l'abocador, perquè està situat a la el col·lectiu d'immigrants veu l'origen dels pro- prou. Només així podran continuar jugant en pau Vall Salina, espai protegit. Última blemes en la desinformació de la gent. "Tots els Mohamed, Antonio i Jordi al pati de l'escola, com hora: la Generalitat, davant la Marina, 74 (esquina LluU) ocells mengen blat", afirma Ahmed Abair, magri- ja passa, perquè aquests prç;^ 'emes només els pressió popular, ha retirat el 08013 Barcelona bí que fa 32 anys que viu al nostre país i és tenim els grans, els petits mai no els han tingut". projecte.

REHABILITACION DE VIVIENDAS

s 225.09.75

/.rt Veu íiel •í'i

CARRER

CRÒNICA

novembre-desembre de 1997

Subastas, el gran negocio monopolístico (y 2) LoRENA VAN DEN BERG/NURIA GONZÀLEZ

Gracias a una perfecta organización, controlan el movimiento de pujas y blanquean sus propiedades a través de la utilización de hombres de paja que, en situaciones de pobreza, son a la vez propietàries de numerosos inmuebles.

En Barcelona se han conformando gruposorganizadosdesubasterosque han convertido las subastas públicas de los juzgados en un autentico monopolio en el que es casi imposible inmiscuirse. La puja de particulares independientes se evita y controla, blanquean el dinero obtenido, desahucian a familias modestas y camuflan su patrimonio en hombres de paja.

El desarroílo de las subastas es bastante peculiar. Si un particularacude a una subasta pública y puja por alguna propiedad, los subasteros elevaran la cantidad hasta convertiria en astronòmica para que el "intruso" abandone sus intenciones y no vuelva a atentar contra su dominic. Las pérdidas se reparten después solidariamente entre todos ellos.

Los grupos de subasteros acuden a las subastas públicas después de haber celebrado en la cafeteria El Casal de la plaza Víctor Balaguer lo que denominan la subastilla. En ella debaten sobre cuàles son los mejores Iotes de la jomada. En la subasta nunca se deciden a pujar en el primer y segundo tanteo y así, al tercero se quedan con el objeto o inmueble por ei precio mínimo. Los problemas fiscales los

Actualmente, los clanes de subasteros se adjudican todas las semanas en Barcelona inmuebles y bienes por un valor de 2.000 millones de pesetas gracias al monopolio que ejercen en el acceso a las subastas públicas. evitan inscribiendo los bienes obtenidos legal y publico en un autentico a nombre de terceras personas. monopolio. Tanto la policia como los Ahora mismo hay unos 80 jueces conocen la situación, però se subasteros actuandoen Barcelonaque ven impotentes para actuar con la editan quincenalmente un boletín legislación vigente. Las irregularidades informativo en el que se detallan los no suelen pasar del terreno de lo civil.

Iotes mas ventajosos a subastar con Probar que los subasteros estan anterioridad a que estos se hagan cometiendo un delito penal de públicos en el BOE. Però esta no es la maquinación para alterar los preciós única fuente de información con la que es ahora mismo un objetivo difícil. Solo cuentan los subasteros. Cualquierper- en caso de darse un delito flagrante o sona puede acceder al listado de una denuncia la justícia actua con inmuebles y enseres que van a salir a contundencia. Un ejemplo es el del subasta pública consultando el Boletín subastero Alberto Royuela, Oficia) del Estado,perosideseaevitarse encarcelado hace un afio por supuesta este trabajo, ya existen empresas estafa y manipulación para cobrar una especializadas en personalizar la herència, que arrastró al entonces jefe información publicada en él y enviaria de la Guardia Urbana, Juliàn Delgado. a las empresas y particulares suscritos Sin embargo, el blanqueo de atravésde Intemet. Pnoporcionan datos dinero y la compraventa de a sus clientes de inmuebles y objetos inmuebles està dentro de la ley. Un de todo tipo: barcos, coches, joyas, experto policial asegura que video-camaras, cuadros, objetos de "lamentablemente, con la actual norarte, equipos infomiàticos, etc. Por mativa, nos encontramos ante unos ejemplo, presentan como ganga del sehores que son honrades mes la adquisición de un Land Rover ciudadanos". La única salida seria Santana por solo 10.000 pesetas de que Hacienda exigiese en este precio de salida en subasta, cuando su sentido el alta de actividades valor real son 400.000 pesetas. económicas y que los bancos Los subasteros se mueven en el filo denunciasen las operaciones de de la ley. Han reconvertido un mercado blanqueo de dinero.

A la de tres, jadjudicado!

• Actualmente se està dando un fenómeno paralelo al negocio obtenido a través del control de las subastas públicas: el puesta en marcha de subastas inmobiliarias organizadas por empresas privadas. Esta opción ha sido escogida por muchas entidades bancarias para sacar al mercado el paquete de inmuebles de tienen en cartera procedentes, en su mayor parte, de impagos e hipotecas.

Estàs subastas difieren bastante de las judiciales. Aseguran estar libres de cargas y adjuntan en catalogo el número del Registro de la Propiedad correspondiente a los inmuebles subastados para que los interesados puedan acudir a verlos antes de la compra. European Actions es una de las primeras empresas que ha puesto en marcha este tipo de subastas privadas a las que cualquier comprador puede acudir. A diferencia de las subastas públicas, en las que hay que depositar una fianza del 20% de la cantidad fijada inicialmente para poder pujar, en el sistema privado sób es necesario aportar un 10% inicial. La originalidad del sistema es la transparència informativa de la oferta y los beneficiós que suponen para el comprador: hasta un 20% de ahorro respecto al precio de mercado del inmueble.

A la subasta se puede acudir en persona o via telefònica, y la forma de adquisición se puede hacer a mano alzada o mediante el sistema de sobre cerrado. En el caso de la via telefònica debe conformarse un sistema de apoderamiento y autorizar a la empresa para que puje hasta la cantidad que le indique el interesado. También existe la llamada puja directa, en la que el comprador envia un sobre cerrado indicando cuànto està dispuesto a pagar.

KIM MANRESA

Desnonament al Turó de la Peira

Campanya per la pau i els drets humans a Algèria ELIA HERRANZ

La campanya pretén informar, sensibilitzar i mobilitzar la població de Catalunya sobre la situació que es viu a Algèria i pressionar les nostres institucions perquè donin suport a la creació d'una comissió d'investigació dels drets humans al país.

Malgrat la informació precària i tèrbola que ens arriba del país veí, tots sabem que sobretot aquest últim any de conflicte ha estat especialment dur per a la població civil. La comunitat intemacional ha rebut amb silenci la realitat d'una guerra soterrada que ha provocat en cinc anys més de 100.000 morts i milers de desapareguts i presos polítics. Per les associacions que promouen la campanya de solidaritat amb Algèria, que els governs que ens representen se'n desentenguin ens converteix en còmplices de la violació dels drets elementals de les persones, en

aquest cas, dels algerians i algerianes.

El 10 de novembre passat milers de francesos van sortir al carrer per solidaritzar-se amb la societat algeriana en el marc del Dia europeu per Algèria.

Aprofitant la iniciativa francesa, les associacions catalanes van presentar un calendari d'actes i mobilitzacions que es duran a terme a casa nostra.

Les reivindicacions es volen centrar principalment en dos eixos: el respecte pels drets humans i la pau social a Algèria. El primer implica tots aquells que se sentin amb el dret de reivindicar els drets fonamentals de les persones, és a dir, tothom. La campanya s'adhereix en aquest sentit a la iniciativa promoguda per Amnistia Internacional, la Federació Internacional de Drets Humans, Humans Rights Watch i Periodistes sense Fronteres per promoure una comissió intemacional d'investigació sobre la vulneració dels drets

humans a Algèria. També sol·licita que qualsevol acord (econòmic o no) que es faci entre entitats de la Unió Europea i Algèria tingui en compte el respecte pels drets humans.

El segon depèn de la capacitat que tingui la societat algeriana i el govem del país per pactar una pau real. L'ac-

El dia 10 de desembre, a 20 h.f hi ha concentració plaça Sant

les una a la Jaume

titud del poder algerià en aquest sentit ha estat clarament negativa. Demanar la pau inclou pressionar el govem d'Algèria perquè afavoreixi una ober-

tura immediata al diàleg amb totes les forces polítiquesisocialsalgerianes. El manifest de reivindicacionsaquèdòna suport la campanya de solidaritat també reclama la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i la possibilitat d'informar els mitjans de comunicació des d'Algèria.

La primera setmana de desembre es farà una presentació unitària de la campanya conjuntament amb la Comissió de defensa dels drets humans del Col·legi d'Advocats, que tindrà lloc al mateix col·legi. Alguns intel·lectuals i persones de la societat civil algeriana tractaran d'explicar-nos què està passant al país.

A part dels actes descentralitzats programats a diferents localitats de la nostra geografia, les ONG catalanes convoquen una concentració de solidaritat amb el poble algerià el 10 de desembre, dia en què se celebra el 49è

aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'ONU l'any 1948.

Un aspecte que els promotors de la campanya volen destacar (i que és una reivindicació específica de l'associació S.O.S. Racisme) és la lluita contra l'expulsió d'immigrants algerians del nostre país. Es reclamarà la paralització de les expulsions dels immigrants i exiliats polítics de l'Estat espanyol i d'altres països europeus. Espanya i Algèria encara no han signat, com el cas del Marroc, un acord de readmissió tot i que cada setmana s'expulsen algerians del país. Per a molts d'ells, això significa la nrort quan tomen.

La Campanya per la pau i els drets humans a Algèria, en definitiva, pretén recordar-nos que Algèria ens importa a tots. De fet, nosaltres no ens hi juguem la vida com ells si anem a la concentració.

/.rt Veu (U'l

CARRER

novembre-desembre de 1997

CRÒNICA

Les televisions de districte afronten el canvi MARTA PARDELL I JAIME J . RUBIO

Totes les televisions tenen ara l'obligació de presentar quatre notícies, quatre càpsules obligatòries i un informatiu cada setmana. A més, han de lliurar totes les càpsules extra que puguin. Per fer-ho, disposen de nous equips que ofereixen una millor imatge i redueixen el temps de treball. Totes les informacions s'han de fer amb qualitat digital. És a dir, han d'utilitzar la nova camera digital de què disposen i no poden usar els equips que tenien abans. També compten amb pressupost per contractar dues persones a jornada completa.

Aquests canvis han afectat els col·laboradors. Abans, les televisions de districte produïen el seu material gràcies a voluntaris, la majoria d'ells estudiants de periodisme, comunicació audiovisual i imatge i so. Treballaven de franc, però podien adquirir una experiència que els serviria en el futur.

Ara, s'han reduït les possibilitats dels col·laboradors en algunes televisions de districte. A la Televisió de Sant Andreu els voluntaris ho tenen difícil per poder dur a terme algun projecte. Oriol Llach, col·laborador d'aquesta televisió, ens explica tot el procés que s'ha de passar per fer una càpsula. Per començar, els col·laboradors només poden fer les anomenades càpsules extra, és a dir, totes aquelles que no demanen obligatòriament els estudis centrals de Barcelona Televisió. "S'ha de presentar un projecte previ en el qual han de quedar clars el tema i els objectius de la càpsula", explica Llach. "Fins i tot s'ha d'especificar la franja horària on t'agradaria que s'emetés. A part d'elaborar un guió i una escaleta previs al rodatge.

Televisió de Sant Andreu ha d'aprovar el projecte. Després es pot començar a gravar, però no amb els equips digitals, sinó amb els equips antics de Súper VHS per veure si els col·laboradors dominen el

Tots hem pogut veure com ha canviat Barcelona Televisió. Ara els temes es presenten en forma de càpsules, és a dir, petits reportatges d'uns tres minuts. A més, cada dia podem gaudir d'una nit temàtica diferent. BTV ha canviat d'imatge i de productora, però ,^com han canviat les televisions de districte?

RUBEN PÉREZ

•

La professionalització de la televisió local està afectant negativament els col·laboradors voluntaris

tema". Oriol Llach recorda que Barcelona Televisió no emetrà res que no sigui en digital, per tant considera que aquest treball és inútil.

Josep Maria Cussó, director de la Televisió de Sant Andreu, ens ha explicat que gravar en Súper VHS serveix per "veure el resultat final i, al mateix temps, aclarir una sèrie de dubtes sobre el treball de realit-

zació". Cussó afirma que no és una feina inútil ja que es pot passar aquest material a format digital i Barcelona Televisió el pot emetre si vol. Cussó també considera que aquestes traves que tenen els col·laboradors estan justificades perquè la televisió vol augmentar la seva qualitat.

Altres televisions han plantejat el canvi de manera diferent. Conxita

Bonastre, responsable de la Televisió de Ciutat Vella, destaca que ara poden organitzar millor la feina i que les emissions tenen més qualitat. El que la preocupa és la pèrdua d'independència i la reducció del temps d'emissió de cadascuna de les televisions de barri. L'únic problema amb què es troben els col·laboradors és que han de demostrar que saben utilitzar els

equips digitals. També han d'explicar prèviament el tema del reportatge que volen gravar.

Un dels principals problemes que destaquen a la Televisió de Gràcia és la manca de material.

Ara tenen una sola camera perfer el treball que abans feien amb tres. Carles Badia, director d'aquesta televisió, afirma que això suposa un problema per als col·laboradors. Badia també assegura que, amb la nova estructura de Barcelona Televisió, les televisions de districte "tenen menys pes específic". Segons Badia, malgrat que el projecte és de qualitat, la televisió està molt centralitzada.

A la Televisió del Clot la renovació no ha a f e c t a t els col·laboradors, però sí que reconeixen que els costa adaptar-s'hi.

Pepi Rafel, directora de la Televisió del Clot, assegura que no tenen prou pressupost ni equips per fer una televisió de qualitat professional, ja que cada televisió de districte només disposa d'una camera digital. A més, també recorda que "les televisions de districte haurien de tenir cada cop més importància dins l'estructura de Barcelona Televisió, ja que són les que reflecteixen millor els problemes de la societat". Rafel torna a parlar del problema econòmic per justificar que les televisions de barri no puguin imposarse davant els estudis centrals.

Les televisions de districte necessiten més recursos. I, a més, cal clarificar la situació dels col·laboradors. Barcelona Televisió ha canviat. Es vol fer una televisió innovadora i diferent. Una televisió que vol millorar la qualitat de les emissions i connectar amb el públic de la ciutat. Però encara hem de veure si la nova Televisió de Barcelona podrà assolir el repte d'oferir un millor servei sense oblidar les televisions de districte.

Papers per a Tothom crida a la desobediència civil NURIA GONZÀLEZ

El 13 de novembre passat l'Assemblea Papers per a Tothom, constituïda per col·lectius d'immigrants, antiracistes, veïnals, de solidaritat i sindicats de tot Catalunya, feia un acte públic per exigir la derogació de la llei d'estrangeria i el tancament immediat del centre d'internament de ciutadans "il·legals" de la comissaria del barri de la Verneda.

L'Assemblea va fer, a més a més, una crida per continuar la campanya de desobediència civil iniciada a l'estiu en contra del compliment de l'apartat 10 de l'article 98 del reglament RD 55/96 que desenvolupa la llei d'estrangeria i que sanciona qualsevol tipus d'emparament o mediació a estrangers quan tinguin com a finalitat "facilitar l'estada il·legal d'aquestes persones".

El president de la Federació de Col·lectius d'Immigrants de Catalunya (FCIC), Saoka Kingolo,

opina que la llei d'estrangeria "és injusta i xenòfoba, si no més" i que "és incomprensible que les necessitats d'un ésser humà estiguin supeditades a un paper blau".

L'acte al Centre Cívic Drassanes, sota el lema El racisme en les

institucions, es va aprofitar per presentar l'informe elaborat per la Comissió d'Internament recollint casos de persones recloses a la Verneda pel fet de no tenir els papers "en regla".

Aquesta comissió va ser creada

durant el tancament que van protagonitzar a l'església de Sant Lluís Gonzaga de la Verneda al mes d'abril diferents col.lectiusdesolidaritatamb Papers per a Tothom i Verneda Solidària, per tal d'exigir que el Centre d'Internament es tanqui.

Aquest centre, únic a Catalunya, es troba al soterrani de la Comissaria Central de la Verneda i depèn directament del Ministeri de l'Interior i de la Direcció General de la Policia.

Tal com va explicar la portaveu de la Comissió d'Internament, Mam Diana, el centre acull els immigrants "sense papers" a l'espera de la seva repatriació durant un màxim de 40 dies, que de vegades en són més, "en pitjors condicions que els reclusos de les presons".

Segons Diana, "el fet de ser il·legal et posa al nivell del delinqüent més cruel i indesitjable; es dóna un total menyspreu a la condició d'ésser humà".

Després Cte (es visites que mem-

bres de la Comissió van fer al centre d'internament, sempre fent-se passar per familiars dels detinguts.

Diana afirma taxativament que "és com un camp de concentració per a 40 dies".

L'advocada del FCIC, Mariel Araya, recorda que ja es va presentar un habeas corpus per la violació de drets fonamentals al Centre d'Internament i una denúncia que es va resoldre verbalment al·legant que li faltava fonamentació.

L'acte de Papers per a Tothom a Drassanes va comptar amb la col·laboració d'Els Joglars, els c a n t a u t o r s Raimon i Rosa Zaragoza, i els catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Martínez Alier i Amparo Moreno.

Des de la Favb, el vicepresident Andrés Naya va defensar que "les associacions de veïns, que sempre hem respectat les llibertats i els drets, hem d'estar braç a braç amb els nous ciutadans".

J.a W M íiel

EL CUARTO FOSC

CARRER

Els castellers i la Infanta

Urdangarín paga medio millón en multas e impuestos acumulados desde 1993 El novio de la infanta ciiniplió con su deiida municipal tras la denuncia de una 'comisión anticorupclón'

i f ï v i ífi^r- f.i-Ti MW»!)"! níR'm flfí

H A^imt.wrwíif't tir C'i'f"**'"! í*-^ M^fi y.yyi (híiHF^-: ' h fpr» fel

ikiSJ^^g?^

Acomiadament municipal Han acomiadat un treballador municipal. L'acusen d'enviar a la Favb la relació de multes i d'impostos impagats per el que avui és el marit de tota una princesa. Un expedient disciplinari ho tia decidit així. El treballador ho nega i argumenta que algú ha utilitzat la seva clau d'accés. Nosaltres creiem en la seva innocència i ens hi solidaritzem.

L'Ajuntament fila prim. Aplica tota la duresa de la llei al treballador que pressumptament va filtrar les dades.

Es va aplicar amb la mateixa duresa la llei al ciutadà Urdangarín? Se li va embargar el compte bancari on se li ingressava mensualment la nòmina del FC Barcelona? Si no és així, per què? Quins recàrrecs se li van aplicar als seus deutes? En quina data va pagar? Abans o després de la filtració? L'opinió pública té tot el dret a conèixer la veritat. Igual que s'ha fet públic l'expedient obert al treballador i la sanció corresponent s'hauria de fer públic l'expedient de l'honorable morós.

Compahia Telefónica Nacional de Espana

Telefónica

novembre-desembre de 1997

La Comissió Pro-ètica dels Castellers de la Infanta (abans de Sants) ens sol·liciten que tanquem al cuarto fosc als castellers.

Ens fan arribar un escrit que diu: "Els veïns de Sants hem quedat sotragats davant la participació dels castellers de Sants a l'hiper-espectacle organitzat amb motiu de la boda.

El dia quatre d'octubre es passejaren pels carrers de Barcelona les cases reials, principals accionistes de les multinacionals que arruïnen els països del Tercer Món; els monarques àrabs, senyors feudals del petroli; els "grandes de Espafía", els grans latifundistes espanyols; els presidents de la gran banca, ostentant amb insolència, la seva riquesa. Davant de tots ells -els nostres castellers-, els donaren afalagament i vassallatge.

L'operació ha aconseguit els seus objectius; fins i tot els sectors més inmunitzats s'han deixat encaramel·lar. No únicament els intel·lectuals cosmopolites de l'órbita maragalliana s'entusiasmen com "marujes" amb la boda, sinó també els seus companys de viatge, els convergents que tant s'indignen amb les monedes de Felip V, el seu antecessor.

Dissortadament els Castellers tenen malas assessors."

Lamenten profundament la participació dels Castellers a la boda. Nosaltres recollim la proposta, però obrirem la porta del cuarto fosc el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents.

La guerra de l'escut ^^^^^^^I^^^^^^^^H

La telefonia deixa de ser un servei per convertir-se en un negoci pur i dur. Amb l'arribada dels gestors "populars" s'han tancat les oficines d'atenció al públic. A la nostra ciutat les dues últimes oficines s'ubicaven a l'Avinguda de Roma i al carrer Llançà. Les consultes, les reclamacions, els dubtes s'hauran de resoldre per telèfon. Concretament a través del 004. Un servei col·lapsat moltes hores al dia. Per a molts veïns i veïnes nostres és una decisió molt negativa. El servei de Telefónica baixa de qualitat. Maltracta els usuaris, perquè no se li escapa a ningú que els nous veïns, que tenen altres llengües, i també els més vells es poden defensar millor en una entrevista personal que parlant i explicant tots els problemes a través d'un artilugi.

Una gran catejada a Telefónica, que només busca la pela i margina els barris.

UBAE, SEMPRE AL TEU COSTAT! AACATAtüNYA' '

Avda. Rasos de Peguera, 242 - 08033 Barcelona

2760102

ABMNPASK»

Costa Daurada, s/n • 08030 Barceiona

3120702

mcmmmsA

La Rambla, 18 • (8002 Barcelona

3022877

Venus, 7- 08012 Barcelona

207 6673

Ciències, s/ n - 08032 Barcelona

3571908

Passatge Vrntró, 2 - 08026 Barcelona

2319611

Anglesola, 32, - 08014 Barcelona

439 27 04

Artesania, 63 - 08033 Barcelona

3500172

ABSANTAMmStl

Viipli, s / n (Poiisportíu) - 08030 Barcelona

3464601

AESMRIÀ SANT CERVAL

C dels Esports, s/n (Can Caralleu) - 08017 Bama

203 78 74

Olzineües, 7 3r pis - 08014 Barcelona

4216734

ÀEHKMA-GWMiyaDÓ , AilESCSOKitl^ •

Tenim una activitat pensada per a TU!

tra no Davant les denúncies municipals per la via penal ha arribat a la nostra redacció una proposta de nou escut per a Barcelona, El logotip, de disseny dur i contundent, pretén denunciar el possible empresonament d'okupes a causa de l'aplicació del nou codi penal.

J ^ ^

NO PASSIS DE LLARG!

WM:Í

j Vii Barcifto, s/n (piscines) - 08033 Barceiona

3113701

i Arquitectura, s/n - 0S)35 Barcelona

428 10 72

í Comte Borteü, 21-33 - 0815 Barcelona

443 03 35

E Torre d'en Damlans, 6- 08014 Barcelona

424 5798

;; Cros, 6-8 - 08014 Barcelona

42101 50

) Carreras Candi, 17 4t. 2a. - 08029 Barcelona

439 0610

I Pg. Vall d'Hebrón, 166-168 - 08035 Banrelona

4280203

j Nicaragua, 81,4rt 2a. - 08029 Barcelona

439 0610

: Avda. Rasos de Peguera, 242 - 08033 Barceiona

2760102

* Antoni Campinan)^ 80 - 08014 Barcelona

422 61 22

':: Passeig Maríüm, 271-275 - 08860 Castelldefels

6652646

: Passeig Vall d'Hebrón, 171 - 08036 Barcelona

4280667

: La Rambla, 18 - 08002 Barcelona

30232 95

: Perill, 16-22-08012 Barcelona

4594430

s País Valencià, s/n - 08211 Castellar del Valies

714 2811

I Rosselló i Porcel, 7-11 - 08016 Barcelona

27604 80

;: Gran de Gràcia, 71,5è la. - 08012 Barceiona

41608 67

y Av; Cardenal Vidal i Barraques 30 - 08035 Barna

42069 88

La veu aet

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

Eduard Moreno Abogado urbanista

L

a nueva legislación sobre la gestión de la propiedad común aporta mejoras para exigir la deuda a los morosos y garantizar el buen gobierno de un edificio de viviendas, però también tiene riesgos Nuestro país es uno de los que menos viviendas en alquiler tiene de Europa. En cambio, es uno de los que alcanza mas altos porcentajes de viviendas en régimen de propiedad horizontal cuya situación obligo en 1960, ya que el código resultaba insuficiente, a promulgar la vigente ley de propiedad horizontal, en cuya exposición de motivos declaraba que su finalidad era "lograr un orden de convivència presidido por la idea de justícia".

Han pasado 37 aiios desde la aplicación de esa ley que afecta a millones de espanoles, y su resultado no ha sido tan halagüeno como se esperaba? En gran parte se debe a la falta de hàbitos democràticos p a r t i c i p a t i v o s de n u e s t r a Sociedad, marcada por una cultura individualista, alejada del uso colectivo de las cosas, y menos de la propiedad. Esta falta de habito se puede comprobar, por ejemplo, cuando en la mayoría de las reuniones de las juntas de propietarios, (por lo general una vez al afio), se tienen que celebrar en segunda convocatòria por falta del quòrum necesario previsto en la ley.

Siendo la propiedad de la vivienda uno de los hienes mas preciados y difícil de obtener para la mayoría de los ciudadanos, resulta paradójico que luego muchos de ellos se aislen en el reducto de sus viviendas d e s e n t e n d i é n d o s e de p a r t i c i p a r en decisiones comunitarias sobre la gestión y conservación de la cosa común. Si esto es así en lo que les afecta económicamente, cuànto màs difícil serà esperar u n a

Isabel Fonoll Llicenciada en Pedagogia

E

Is llibres són l'instrument més important que té l'ensenyament, i aquesta eina és la base de la igualtat d'oportunitats socials, laborals i de la resta. Per tant, uns mals llibres condicionen un mal ensenyament i el futur dels nostres joves.

Dels llibres depenen la cultiira dels nanos, la formació intel·lectual i, evidentment, les esperances dels pares sobre un bon futur pels seus fills. Els qui viuen dels lUbres ho saben perfectament i en treuen bon partit.

Els llibres de text s'encareixen moltíssim pel sistema de distribució. És un sistema amb bastants intermediaris; tots cobren i molt. Al final al llibre se li ha carregat un 60% aproximadament. A més a més, és lui producte estacional: o ara fan l'agost o la temporada s'ha perdut.

Conec un venedor que té a casa seva llibres en dipòsit. A vegades els hi envia l'editorial per la qual treballa, però en moltes ocasions els hi envien les distribuïdores i ell "els treballa" (intenta vendrels) segons oportunitat i benefici que comporti. Si veu que no li convé els cedeix a col·legues més apropiats; cobrant, és clar. El preu final està pactat per endavant, i ha de donar marge suficient perquè tots "hi suquin" adequadament. Les

CARRER

OPINIÓ

9

Las comunidades de vecinos participación con caràcter altruista en asociaciones ciudadanas de interès general como asociaciones de vecinos, de consumidores, culturales, etcètera.

Por eso, uno de los problemas de las comunidades de propietarios es el rechazo entre los vecinos a desempeííar el cargo electo de presidente.

Ante esta situación, la mayoría de comun i d a d e s lo h a n solucionado mediante im tumo rotatorio, siguiendo el orden de los pisos y puertas del edificio. A esta falta de cooperación hay que anadir el problema de los copropietarios morosos, algunos recalcitrantes, en la contribución de sus cuotas a la comunidad, cuya exigència de pago por via judicial resulta enojosa, lenta y cara. Tambièn gen e r a conflictos la exigència de unanimidad para ciertos acuerdos comunitarios. Un solo vecino, con su voto en contra, obstaculiza las legítimas decisiones del resto de copropietarios, con manifiesto abuso de derecho. Ante este panorama, el Congreso de los Diputados tomo en consideración por unanimidad el 23 de septiembre una

iniciativa legislativapopi^Zar de proposición de ley, avalada por 832.000 firmas. La promovió el Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas y se refundió con las propuestas de CIU y PP. La modificación màs relevante es la referida a la reclamación de deudas de copropietarios morosos, cuya suma alcanza los 30.000 millones de pesetas en toda Esparia. Se propone que se tramiten por la via de juicio sumario, incluyèndose dentro de los títulos ejecutivos de la ley de enjuiciamiento civil las certificaciones de deudas c o m u n i t a r i a s exp e d i d a s por los administradores de fincas, o por los secretarios de la comunidad de propietarios ejecutante, con el visto bueno del presidente. Y puede llegar a decretarse el embargo preventivo en los hienes del deudor, incluso para deudas que no superen las 50.000 pesetas. Esta medida coactiva de cobro presenta un aspecto negativo: puede dar lugar a situaciones legales, però injustas, en relación con vecinos en paro o jubilades.

i n v o l u n t a r i a m e n t e morosos en sus obligaciones.

Ademàs, p a r a evitar sorpresas al comprar un piso usado en régimen de propiedad horizontal, los notarios, antes de autorizar las escrituras de transmisión, estaran obligados a obtener del vendedor la certificación del estado de deudas del piso objeto de compraventa, expedida por el administrador o el secretario con el visto bueno del presidente.

Sobre el requerimiento de unanimidad, se mantiene para dar validez a acuerdos sobre la aprobación o modificación de las reglas de constitución de la propiedad o de los estatutos. Però se introduce la excepción de que bastarà el voto de las tres quintas partes del total de los propietarios -y que representen la misma proporción de las cuotas de participación- para casos como la supresión de barreras arquitectónicas en favor de minusvàlidos, instalar un ascensor, o bien crear o suprimir el servicio de porteria, conserjería o vigilància.

Otra aportación positiva es que los propietarios estaran obligados a contribuir a u n fondo de reserva p a r a obras de conservación y reparación del edificio, que no podrà ser inferior al 5% del presupuesto ordinario de gastos generales y que deberà ser ingresado anualmente en proporción a la cuota o coeficiente de propiedad respectivo.

A destacar tambièn que la proposición de ley establece que los propietarios nombraràn de entre ellos, prèvia elección, t u m o rotativo o sorteo, a un presidente de la comunidad. Serà obligatorio para el elegido, si bien podrà alegar ante juez, en el plazo de un mes, los motivos para renunciar.

Texto publicada en "El Periòdica" el 4 de octubre de 1997

El preu dels llibres diverses distribuïdores li cedeixen beneficis diferents, segons cada cas.

Mentre jo sóc allí, truquen unes quantes escoles i una imiversitat per comprar-ne quantitats increïblement grans, de miüons.

Si van al Uibreter, el preu serà més elevat (un bon intermediari). Són cHents de fa anys i ell "els tracta bé", o sigui que els fa descomptes, dóna llibres extres, fa ofertes... sobretot negocia amb l'editorial els preus finals i la part que està disposat a sacrificar del seu benefici per acontentar aquell client.

Moltes persones i entitats compren en cooperatives els Uibres i així eviten alguns intermediaris i compren a un millor preu.

Un altre increment del cost dels Uibres és resultat del sistema de raSO. Fimcionen per trimestres, i ni la més llarga de les assignatures arriba als nou mesos de classe. Per això les editorials fan els llibres per trimestres.

Dit d'una altra manera: la despesa en llibres és superior perquè es donen més matèries a classe i s'hi afegeixen les corresponents llibretes d'exercicis o pràctiques. Però cadascun d'aquests llibres o quaderns trimestrals té el mateix preu que un llibre anual complet, al voltant de les 3.000 pessetes. L'any passat vaig pagar

26.000 pessetes del meu fill, sense comptar ni aties, ni diccionaris (es fan tres idiomes o més), ni llibres de lectura, ni compassos o material tecnològic. Em sento com una llimona a la qual s'ha tret molt més suc del possible.

Ales escoles públiques dels Estats Units els pares paguen un joc de llibres complets el primer any de ser al centre. L'infant rep un joc de llibres vells, de l'any anterior.

Amb aquests diners es compren els llibres nous, que s'han trencat o que cal canviar.

Sense anar tan lluny, aquest any molts instituts han eliminat els quaderns comprats. Fan resums d'autoproducció fotocopiats. Mai resultarà tan car! Amb els llibres de lectura s'apanyen comprant-ne un per alumne i intercanviant-los entre si quan s'han llegit. En alguns llocs tant els llibres de lectura com els de text, quan el curs s'ha acabat, passen al curs inferior.

Això no s'ha pogut fer fins ara amb l'ESO, ja que s'ha implantat fa poc. Els diferents diccionaris i aties en molts llocs són propietat del centre. Els professors envien alguns nens al lloc on són, ells els porten a la classe per usar-los i els torner al seu lloc després. Això no evita que a caàà ho puguin

tradviir de l'anglès si no tenen diccionari, o comprovar l'ortografia catalana dels mots pel mateix motiu.

Una solució possible és anar a una biblioteca pública propera i usar el diccionari allà, fer els deures o estudiar. Sempre que el noi sigui prou gran i n'hi hagi alguna de propera a casa.

Algunes de les nenes que jo conec no tenen gairebé cap llibre de text. Se les enginyen per anar cada dia a fer els deures a casa d'alguna amigueta, que els deixi els llibres per fotocopiar els exercicis -només els exercicis per estalviar diners-. Fins i tot treuen bones notes. És que la voluntat remou qualsevol obstacle!

Però no tothom té prou atreviment. En acabar el curs en molts instituts es demana que el que vulgui cedeixi els llibres per a préstec als alumnes dels propers cursos.

S'accepten Uibres de BUP, també. Es queden a la biblioteca del centre o es presten. AUà faran deures, estudiaran o consultaran.

I és que enfront d'aquest neoliberalisme que ens està deixant a la majoria com una llimona després de treure-li tot el suc, cal enginyar-se-les totes. Diuen que "Espaüa va bién", però no per a tots, de ben segur.

L·it veu uet

CARRER

CRÒNICA

i el (jarrer

novembre-desembre de 1997

La plaça de la Virreina Es una de les places més antigues de Gràcia -el nom li ve de l'antiga mansió de la virreina de l'època colonial- i també és una de les que més es resisteixen als canvis.

CHRISTIAN ANDREU

La plaça de la Virreina és un indret on en els últims cinc anys no hi ha hagut gaires canvis arquitectònics. La majoria d'edificis han estat construïts en la segona meitat d'aquest segle, i ben pocs, com una torre i una fàbrica de principis de segle i la mateixa parròquia de Sant Joan -del 1884-, són les úniques excepcions d'un passat honorable.

Potser per això mateix, aquesta plaça té una associació veïnal pròpia diferenciada de la resta de la vila gracienca. Perquè els seus veïns són bastant refractaris a canvis sobtats, i no gaire segurs, que podrien nrxxlificar el relleu de la plaça, que ja està prou nnodificat •

Voltants atípics

D'aquesta manera, la majoria dels edificis de la plaça de la Virreina no són gaire típics: a diferència d'altres places gracienques o de molts dels carrers dels voltants, els més immediats a la plaça no constitueixen un exemple bàsic de les cases de Gràcia. A la Virreina, donades les seves característiques d'edificis més innovedors-tot i l'antiguitat de la plaça-, hi queden pocs habitatges de menestrals a excepció de les cases típiques d'un barri proletari.

I, enmig de la plaça, la parròquia de Sant Joan, construïda el 1884. Un temple religiós que conserva una situació que el converteix en una església

DANI CODINA

La parròquia de Sant Joan és un tempie excepcionai construït el 1884 excepcional juntament amb la catedral barcelonina. En efecte, podertenircarrers pera vianants pertotes les bandes menys per una el fan gaudir d'un entorn privilegiat.

Al voltant hi ha uns quants artDres centenaris que han motivat en més d'una ocasió l'oposició veïnal perquè

no siguin traslladats. D'aquesta manera la plaça de la Virreina ofereix un escenari idoni per celebrar festes i reunbns populars que han provocat llargues batalles entre veïns i autoritats municipals. Per bé que han donat planes de victòria al moviment veïnal, encara continuen plantant cara al con-

sistori per la defensa dels seus interessos més legítims.

•

Un aparcament irreguiar

"Quan van dissenyar el plànols per construir un aparcament subterrani a sota de la plaça", explica Josep Abnso, tresorer de l'Associació de Veïns i pro-

pietari de l'única carnisseria de la Virreina, "van voler treure els artares centenaris i aixecar tot el terra de la plaça.

I ja l'havien aixecat el 1982 per fer-hi l'última reforma que va habilitar per a vianants alguns dels carrers que l'envolten. No cal dir que tots els veïns ens hi vam oposar. I n'érem prop de 8.000 els que vam signar".

Les irregularitats denunciades per l'associació veïnal -entre les quals el fet que Parcs i Jardins no sabés res del projecte- van comportar manifestacions multitudinàries, després de les quals es va retirar la idea.

En aquell moment va pesar que hi haguessin més de 500 places lliures d'aparcament pels volts de la plaça.

Aquest fet va mobilitzar la gent de la Virreina i simpatitzants de la rodalia. La victòria ciutadana va animar molt la jove associació veïnal -nascuda fa cinc anys- a iniciar altres campanyes que han tingut més o menys ressò.

Entre aquestes accions hi ha diverses peticions a l'Ajuntament de Gràcia de controlar més els pemiisos per fer festes a la plaça: "No només molesta als veïns els sorolls que s'hi fan", comenta Josep Alonso, "sinó també la gent qui hi ve. Un cop a una de les últimes festes es va demanar que es volia fer una xocolatada i van obtenir el pemiís municipal. Després van arribar centenars de joves per fer una festa de drogues. La policia va venir i se'n va haver d'anar. Es van recollir més de 5.000 signatures de protesta".

Història i problemes socials

DANI CODINA

•

Els veïns lian defensat els arbres centenaris en més d'una ocasió

• Alguns dels fets més curiosos que recorden els més antics deia plaça són les fogueres que s'hi van fer el 1936.

En aquella ocasió els revolucionaris anarquistes i comunistes van calar foc a l'església de Sant Joan i van fer una pila amb mobles i devocionaris religiosos que també van cremar davant de tothom. Mesos després molts veïns corrien a amargar-se en un enorme refugi antiaeri que hi ha sota la plaça gaireb)é tan gran com la Virreina- i que va ser tapiat després de la guerra.

No va ser fins als noranta que els veïns de la Virreina van tomar a tenir problemes socials. En aquest cas, però, dediferentmena:"Abanshihaviagrups de joves que es reunien sempre a la plaça",confirTnaCariesMasdeXaxans, mossèn de la parròquia de Sant Joan, "venien aquí a beure, i ara ha millorat molt. Si ho fan ja no és amb la mateixa intensitat. En l'actualitat només resten grups de joves que, de tant en tant, fan sarau i marxen, però són coses sense importància".

No obstant això, alguns veïns de la Virreina no ho veuen així. Aquest és el cas de Josep Alonso, que denuncia obertament l'ineficàcia policial en la persecució del tràfic de drogues a la plaça. "Segons la policia està controlat, però sempre queden dos grupets de quatre o cinc que sempre són els mateixos i que comporten problemes: No ho he pogut veure, però se sap i es diu que es mercadeja drogues. Es un fet suposat", manté Alonso.

D'aquesta manera, i mentre davant

de la parròquia on se celebren les corresponents cerimònies religioses, el diumenge de rams -data en què s'omple de gom a gom la plaça en una veritable festa popular- o ballades de sardanes, altres veïns posen més en relleu altres problemes.

Entre els inconvenients hi ha, el molest soroll de les festes que tant destorben durant les nits als veïns o el poc civisme d'alguns amos de gossos que no recullen el que han deixat els animals i per als quals ja s'ha fet una campanya de conscienciació des de l'associació veïnal.

I, últimament, les molèsties que comporta l'endarreriment -més d'un mes- de les obres que s'hi estan tor-

nant a fer. Dins la campanya municipal d'aixecar les voreres per fer-les més amples i que no hi puguin aparcar els vehicles, molts veïns graciencs han demanat on posar el cotxe si no es poden pagar els lloguers dels aparcaments municipals.

Un exemple d'una entitat veïnal que, malgrat els constants disgustos administratius i les traves, continua al peu del canó, per fer sentir als mandataris de la vila com es poden millorar alguns aspectes de la Virreina. Aquests aspectes, malgrat tota la bona voluntat, mai no tornaran l'ambient de poble que hi regnava fa quaranta anys i que els més antics encara enyoren.

DANI CODINA

Sota d'aquestes lloses hi ha un refugi antiaeri tapiat

i.t4 vtfi4 atrt

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1997

DOSSIER

11

Teatre als b a r r i s la ciutat de B a r c e l o n a ha sortit diversos cops a les primeres planes del diaris: la p o l è m i c a i n a u g u r a c i ó del T e a t r e N a c i o n a l de C a t a l u n y a , el projecte municipal de crear una C i u t a t del T e a t r e a M o n t j u ï c , el

tancament de l'històric Molino, l ' o b e r t u r a d'una n o v a s a l a al c i n e Capitol... Tot plegat, e n m i g d'un d e b a t que e n c a r a dura e n t r e el col·lectiu d'actors, les empreses i els responsables culturals de les institucions. Els barcelonins.

mentrestant, sembla que van cads —^_ _i >.__^j„^ P a r t d ' a q u e s t lunt d'aficionats a ittir' « i i e a s s a g e n i f a n aquest dossier elaborat per un equip de redactors de CARRER.

DOSSIER Cultura a la torre del Baró Ricard Panadès

®

s clar, els que el coneixeu sabeu que no és "només" un teatre. L'Ateneu popular de Nou Barris és moltes coses més: un equipament cultural al servei dels barris, un centre que potencia les arts circenses i les parateatrals en general. Un lloc que tot i ser mimicipal es gestiona a través d'una entitat sense afany de lucre, des de la independència. Un lloc on es fan xerrades, conferències, cinema, espectacles infantils, flamenc, tallers...

Tot això ha costat i costa, però amb il·lusió tot és més fàcil.

Les arts escèniques en general són objecte d'una política cultural per part de les diferents administracions, com ha de ser. Ara bé, la forma que adopta aquesta política és discutible. Per exemple, ara ens trobem amb la polèmica Flotats i el Teatre Nacional. He de dir que per aquí dalt estem del tot d'acord amb un sector públic que també sigui fort amb les polítiques culturals. Un sector que té unes especiíicitats que aconsellen, per preservar l'esperit crític de tota manifestació artística, una capacitat de decisió que escapi a l'immediatesa i pugui jugar i arriscar en les seves propostes. En definitiva, perquè l'art compleixi la seva funció, la gestió d'aquests equipaments ha de preveure que no siguin simples corretges de transmissió dels interessos partidistes dels governants de torn.

A la vegada, sembla aconsellable que els ajuts a les produccions passin per filtres que mirin de minimitzar aquest interès de tot poder per controlar i dirigir la producció cultural.

El Teatre Nacional ha costat uns 10.000 milions, a més de suposar d'ara endavant una despesa corrent per a la gestió i programació d'aquest espai. Tenim en marxa el Liceu, la Ciutat del Teatre... Moltes vegades sembla que la política cultural està dominada pels arquitectes i els polítics que, així, guanyen un tros d'immortalitat fixat a les plaques que informen de les respectives inauguracions. Els continguts queden per a més endavant. El protagonisme dels creadors, dels crítics i del públic.

A l'Ateneu també fem teatre, però com podeu intuir no és exactament el Nacional. Tractem de fer-ho amb independència, mirant de marcar una línia artística de les moltes possibles al voltant de les anomenades (totes les etiquetes són incompletes i d'alguna forma injustes) arts E n t r e g a , el 9 d'octubre p a s s a t , d e l p r e m i FAD S e b a s t i à G a s c h 1997 a l'Ateneu P o p u l a r N o u B a r r i s parateatrals i, reconeixent la nostra tasca, ens han obsequiat amb el premi FAD Sebastià Gasch 1997 en el racó, les manifestacions artístiques tan populars, tan pròximes. en té veritables ganes. centenari de la seva mort. Per a nosaltres ha estat tota Ara que les distàncies són cada vegada menys imporEsperem, doncs, que a part de les imprescindibles una sorpresa i ens hem sentit molt afalagats. Representa tants, que el debat entre centre i perifèria perd part del iniciatives privades, les polítiques culturals tinguin en molt aquest premi, ja que du el nom d'un dels crítics més seu sentit, podem afirmar una obvietat: Nou Barris és compte aquestes iniciatives culturals, tant des del punt de pròxims al nostre discurs, una de les figures culturals més Barcelona, i a Barcelona hi tenim un Ateneu Popular, a vista de la creació artística, que ha de ser crítica, provocamarginalitzades per la cultura oficial.

Nou Barris, que intenta potenciar, entre altres coses, dora i màgica, com, en el nostre cas, des del punt de vista Gasch és una persona que, com l'avantguarda a què va unes produccions escèniques que estem segurs que gua- del territori. pertànyer, s'esforçava per trencar barreres, eliminar dife- nyaran cada cop més presència a totes les sales i actes El resultat ha de ser fer més fàcil l'ús i el consum de tots rències estúpides entre im art reconegut, socialment defen- culturals. els béns culturals per al màxim de gent possible. No per sat com a "superior", i xon art popular o inferior com el musicNo perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè tenen alabar els poderosos ni per emfasitzar les diferències de hall, les titelles, el flamenc, el circ... qualitat. Hi ha creadors i propostes molt interessants i classe, sinó per tot el contrari: per ajudar a crear una Com podeu deduir ens sentim molt còmodes amb aquest innovadores. I el que potser és el més important, el públic, icietat més lliure i solidària, formada per persones que premi. Ens esperona a continuar impulsant, des d'aquest tal com s'ha comprovat una vegada darrere l'altra, hi és i t a m b é exigeixen el seu dret a la felicitat.

12

CARRER

DOSSIER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1997

a escuela o el instituto es, en muchos casos, el lugar donde los jóvenes contactan con el t e a t r o por prim e r a vez. Seacomo a s i g n a t u r a o p t a t i v a 0 como a c t i v i d a d extraescolar, el t e a t r o y su singularidad interesa y r e ú n e a e s t u d i a n t e s y profesores.

Cada instituto es un mundo, y cada profesor m a n d a en su clase, però hay rasgos comunes y opiniones compartidas.

Por ejemplo, que las clases de t e a t r o son d í s t i n t a s a l a s demàs. Se debe al caràcter no obligatorio, de afición, que se le da a la matèria però también a l a p r ò p i a n a t u r a l e z a del trabajo t e a t r a l . Es un trabajo de grupo donde no se examina individualmente. Examina, en todo caso, el publico a un proyecto común.

Los alumnes que se a p u n t a n a la clase de teatro no siempre e n c u e n t r a n lo que buscaban.

Las p r i m e r a s s e m a n a s del curso hay b a s t a n t e movimiento, sobre todo de salida. En ese tiempo se va definiendo lo que no es t e a t r o (no es ir a ligar, no es salir cuando te toca y leer un texto, no es hacerse u n a estrella...) y a p a r t i r de ahí ir definiendo e n t r e todos lo que sí es (el t e a t r o como forma de expresión) Algunos e s t u d i a n t e s acuden a t a l l e r e s de teatro fuera del horario lectivo. El centro suele ceder un espacio para las clases y las asociaciones de padres ayudan a su financiación.

Daniel Sauló i m p a r t e taller de teatro en institutos de la Barceloneta, S a n t Martí y el Besòs. Trabaja sobre todo la interpretación para poder, a íinal de curso, enfrentarse al publico con u n a obra. Explica lo i m p o r t a n t e q u e son los principios p a r a los que t i e n e n el gusanillo del t e a t r o : "La edad escolar solo se vive u n a vez y el t e a t r o les ayuda a expresar, conmover, relacionarse, escuchar, hablar con soltura. No puedes hacerles perder el tiempo" Asegura que tiene v e r d a d e r a s "màquinas" t e a t r a l e s en clase y que su

o

I >AN1 CODINA

L'obra "Davant d e la mar", d e J o s e p Mallofré, al Centre Moral i Cultural del P o b l e n o u

Teatre de ciutadans i per a ciutadans Cfaristian A n d r e u

^ ^ ^ entre la ciutat acaba « ^ J r ti'insu&^rar el Teatre ^•P^ Nacional de Catalunya, prop d'una trentena de centres teatrals barcelonins continuen oferint un teatre fet i pensat per als ciutadans. És així com centres com els Lluïsos de Gràcia, el Foment Hortenc, el Foment Martinenc o la Torrassa segueixen albergant teatre amateur que omple, de tant en tant, les sales.

Però no sempre. Tot i que els grups d'actors que hi participen reinverteixen els guanys comprant material, vestuari i millor a n t l'escenografia per a la següent obra, constitueixen el nucli d'un grup de la ciutadania que té com a trets essencials l'amor pel teatre, les reunions, l'obra i el fet de no tenir cap ingrés per la seva feina.

Amb tot, i a diferència del teatre professional, els actors i les actrius no competeixen per poder pujar algun dia de categoria, actuen pel gust de l'art dramàtic. I si d'alguns d'ells han sortit artistes de renom com Anna Lizaran, o Ricard Reguant, la immensa majoria continua assajant nit a nit amb l'esperan-

ça de sentir uns aplaudiments finals.

De totes maneres, cada centre disposa d'uns pressupostos, obres i actors que fan de cada grup teatral un món totalment diferent. D'aquesta manera, les despeses poden variar entre les 100.000 i el mig milió de pessetes per cada obra, unes xifres que es redueixen molt més en el teatre escolar.

Reforma educativa Als centres escolars la nova línia educativa acaba d'aprovar una assignatura teatral. I si bé cada cop el nombre de participants és més gran - a m b tot allò de positiu que pot comportar a l'hora de despertar en el jovent un gust per aquest art-, des del professorat es reclama més organització per poder "professionalitzar" una mica les obres que s'interpreten.

A part de les diferents escoles de teatre infantüs i juvenils que ja tenen alguns d'aquests centres cívics i que dediquen part de la seva atenció al teatre, ara les escoles han unit un esforç que, de fa cinc anys enrere, no deixa de ser

positiu.

Malgrat tot, alguns professors demanen que es creï alguna entitat entre la bona voluntat i talent que posen alguns joves i una continuació professional que podria representar l'Institut del Teatre. Una entitat que podria afegir-se a un panorama teatral a la ciutat que desmenteix les advertències d'alguns analistes sobre la crisi del teatre. Com a mínim a nivell amateur.

Però no per això es poden llançar les campanes al vol. Perquè la majoria del púbHc assistent a les representacions amateurs són familiars, amics o coneguts dels que hi participen. 1, un factor molt important, acostumen a ser fidels.

1 és per això mateix que obres d'aquests ciutadans il·lusionats 0 les de la Mostra de Teatre Gai i Lèsbic pateixen encara d'una promoció justa que els pugui permetre respirar més tranquil·lament i que, per manca de subvencions, continua sent cara. I això depèn només de les administracions. Unes administracions que, ara per ara, no ajuden un teatre de ciutadans i fet per als ciutadans.

f^diu Artesania y música de los puebios indígenas Cf Baixada Uíbreteria, 9 Tel.-Fax:{93)2683473 08002 Barcelona

Í;

C/ Boqueria, 21

& Tel.-Fax:(93)3019734

•d í

08002 Barcelona

^ ^

la lloca^ Curcr del Pi, 8 (Barri Gàtic) OS002 Barcelona Telèfon 318 55 38

Arte drain

trabajo es gratificante, a p e s a r de qü^ 'a profesional de los profesores de tallere^n, bien regulada.

X El teatro también està presente def^^·'o ciplina escolar, tipificado y coordinad^^Pc ma educativa. Miquel Martínez lleva ^' a teatro de 4" de ESO t r e s horas por sej^^ïi de la comodidad de t r a b a j a r dentro t^'^'l acaban necesitando mas horas, sobre ''4c p a r a u n a obra.

El precio de las entradas El principal problema de los estudiai^^'^^í cipar en el teatro como publico es el el^, ^Q las e n t r a d a s ; "Ir al teatro para un cli.''^ esa edad que no tiene trabajo esta'' •• ( trabajo significa dejar de ir de cONs i m p o r t a n t e es que vean teatro. Que s^ -^ a verlo. Y los que quieran, a hacerlO'fSi ^^Í:^

FLECA ^BRIOIXOS IPANETÍ CROISSANTERIE

CcBtJBidCcocnai, !7

• • • • • • • • • • • • • • •

Teatre al Centre Cívic d e l B e s ò s . A*^*0] Alejandro. Director: Dani S a u l ó

[Telèron318468l

Barks Nuevos, 3

Telèfon 318 82 94

P.»Umitio,92

Telèfon 354 54 26

Cdl,13

Telèfon 302 32 ^9

fernondo, 13

Tetèlon3027539

Hospital, 40

Telèfon 302 74 88

Pi. Bueniuce»}, 2

Telèlwi 3178702

AGRAM lA SEVA

COMPRA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, H0TE15, BARS, COL.LEGIS, ETC.

GUAJA Des de 1985

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col·lecció, regat I decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 [cantonada Jerusalem) Tel; 317.61.97-Fax; 331.75.84

I.íi Veu ili·l

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

DOSSIER

IS

Por a perdre la subvenció C a r m e S. P a l m a

DANICODINA

s: M a r í n , N o e m í , M a r t a . I s a b e l , S a n d r a , I s a b e l , O l g a i

àtico en las aulas EUa H e r r a n z

situación està muy de la dis" la reforumnos de .. A pesar arario, se si se pre-

arà p a r t i precio de I chica de no tiene Lo m a s stumbren algo que

tiene que e n t r a r por los ojos, de u n a m a n e r a mas intuïtiva que racional. Es un arte".

P a r a los a l u m n o s que r e a l m e n t e les g u s t a y destacan, Miquel considera interesante la posibilidad de hacer cursillos mas especializados. "Però no es t a n fàcil. Habría que poner dinero p a r a p a g a r a los que den esos cursos".

Con todo, considera a sus alumnos r e a l i s t a s . Saben que es difícil g a n a r s e la vida con el t e a t r o , y difícil es convèncer a un padre escéptico de que uno se lo p a s a mejor e n s a y a n d o i n t e r p r e t a c i ó n que estudiando informàtica o inglés. "Influyen m^uchas cosas que condicionan el gusto de los jóvenes, y u n a de las que menos influyen, desde luego, es el t e a t r o .

Es imposible competir con la televisión y las Spice Giris" Aun así, a pesar de la coyuntura, las crisis, los cambios sociales, el t e a t r o no desaparece, "iPor qué?

- p r e g u n t a m o s a Miquel: "Es insustituible"

PARQUETS

Suministro, Instatación y Restauración de todo tipo de parquets

^ ^ ^ k a Mostra de Teatre Gai fl ^ B i Lèsbic de Barcelona, ^ ^ ^ ^ que enguany ha celebrat la seva quarta edició del 29 de setembre al 12 d'octubre, vol ser un aparador de creacions i novetats de temàtica homosexual, per tal que durant la temporada de programació dels teatres es puguin veure normalment en qualsevol sala. La Mostra l'organitza el Casal Lambda, que des del 1976 treballa a Barcelona per la normalització del fet homosexual, a partir d'activitats culturals i de sensibilització. Segons Josep Costa, director de la Mostra i membre de la seva organització des de la primera edició, en aquests quatre anys hi h a hagut un canvi considerable, i actualment s'estrenen força més obres de temàtica gai i lèsbica.

Cap a la. normalització Al cinema, especialment, l'evolució ha estat "espectacular", i no només al cinema americà, sinó també a l'espanyol. En aquest sentit, la societat americana té molta més tradició que la nostra, i obres de temàtica homosexual fa molts anys que

s'estrenen a Brodway i guanyen premis. El que és més destacable a casa nostra, però, és l'evolució de les obres i de les intencions dels autors. Al començament, els missatges eren molt més reivindicatius del fet homosexual explica Costa-, mentre que en les últimes estrenes s'han vist temàtiques molt més variades, on els protagonistes es troben en tot tipus de situacions normals, i on l'homosexualitat apareix com un element més dins de la trama.

Segons Josep Costa, t a m b é protagonista i director d'algunes de les obres de la Mostra, la situació actual del fet homosexual en l'àmbit t e a t r a l al n o s t r e país és una qüestió més de "visibilitat" que no de censura. Segons Costa, a la gent el que li fa més por és "posar la p a r a u l a gai o lèsbic", i pensa que això té molt a veure amb els mitjans de comunicació que, en general, van "per d a r r e r e de la societat, i al costat del Govern". La Mostra de T e a t r e Gai i Lèsbic no h a aconseguit cap tipus de subvenció per part de les administracions en cap de les seves q u a t r e edicions,

tot i haver-ne d e m a n a t . Costa té molt clar que "la institució sempre serà inútil amb la cult u r a , perquè l'única c u l t u r a que l'interessa és la de l'escàndol i la rendibilitat ràpida".

Segons el director teatral, a Catalunya hi ha una gran assign a t u r a pendent, que és la dels dramaturgs que, en general, "no toquen cap tema que interessi a la gent", per por que les institucions els deixin de donar diners per m u n t a r obres. "Als mitjans de comunicació i als dramaturgs els interessa molt poc la vida diària, el que li passa a la gent", afirma Costa. Als països anglosaxons, en canvi, s'ha desenvolupat molt a q u e s t aspecte, els autors parlen molt de la societat i es fan obres molt polítiques, "cosa que el públic agraeix molt", La conclusió que en treu Josep Costa és que, pel que fa al públic i a la societat, que sempre van d a v a n t de les institucions, la temàtica homosexual es n o r m a l i t z a r à aviat i fàcilment, però que el problema amb els d r a m a t u r g s seguirà sent el mateix, llevat que la Generalitat canviï la seva política de subvencions.

AJunldmer.I l U U dcBaicrloiu

y\gbar

ProEixample S.A.

® Banc Sabadell ^

Ajuts a la rehabilitació d'edificis.

6AryCftO>,TftlANft Caixa de Sabadell

Bime.sio CAIXA DE CATALUNYA

C^xd-^ftnedès " ^ "laCaixa"

E X P O S I C I O N Y VENTA A r i z a l a , 21 T e l . 333 32 15 BARCELONA C r t a . Barcelona^ 4 T e l s . 658 10 83 / 658 43 15 V I L A D E C A N S (Barcelona)

*Les teves botigues de música *DelaAalaZ *100 X 100 música discos

Castelló

nou de la rambla, 75 tei: 302 42 36 s&nipQu,2 tel: 302 23 95 taUers, 3 (clàssica) tel: 318 2041 iaïïers, 7 tei: 302 59 46 taUers, 79tó/.;507 i 5 75 bamasud, (gavà) tei: 638 29 18

H o r a r i : de 9 h . a 1 4 h .

P r o E i x a m p l e S,A. V a l è n c i a 3 0 7 , Ir 2a.

08009 Barcelona

Telèfon 4 5 7 0 5 2 2 http//www. proeixample.es Telèfons d'informació per Audiotex: C a t a l à 4 8 1 0 2 10 C a s t e l l à 4 8 1 12 10

'tSh- M A P F R E d Z - !EOJ=:•ÍÍE^£FllES

g VITALICIO ZURICH • (."iirrvdurí;! lli' Scüiiriis

14

t.tt veu t4iri

CARRER

PUBUCITAT

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

On estudiar teatre ?

CURSOS DE TEATRE CARLOS LASARTE

xe/vwx>

(Sistema Stanislavski) actuación para cine, teatro y TV 3 niveles

A r i . 21 Tol. 435 41 6 1 B A R C E L O N A 08041

Centre d'Ensenyaments Artístics

CERÀMICA I TORN BATIK - ESTAMPATS DIBUIX I PINTURA TAPÍS - MACRAMÉ RESTAURACIÓ CARTRÓ PEDRA

Tel. 454.59.82

i

PI. Rius i Taulet (Gràcia) ii=pK=^^Í^i=i^^^ffl^**=i=!^^?lii!ip

_ •

COL·LEGI DE

m^

TEATRE

Misserferrer, 1 baixos Tel. (93)317 24 89 08002 - BARCELONA

LA PROPOSTA P E D A G Ò G I C A DEL COL.LEGI

GRAVAT

DE TEATRE S'ESTRUCTURA EN D O S

SERIGRAFIA

MODALITATS DE CURSOS DIFERENTS S E G O N S LA D E M A N D A DE L'ALUMNAT

CURSOS COMBINATS CURSOS PER ADULTS CURSOS PER NENS/ES (entre 4 i 15 anys)

ESCOLA LLIURE DE LA TARDA: Conformada per un conjunt de cursos independents els uns deis altres i que responen a metodologies teatrals diferents.

L'aiumne pot escollir lliurement el curs o cursos en els que vol participar, podent així configurar-se un programa pedegògic personalitzat responent a les seves necessitats econòmiques, de professorat, d'horari, etc...

TEATRE MIM ESCENIFICACIONS TITELLES DANSES

AQUESTA SEGONA OPCIÓ RESPON A UN PROGRAMA PEDAGÒGIC ESTRUCTURAT EN TRES NIVELLS El contingut de cada nivell es mou a partir de la profundització de l'estudi de les tècniques (veu, cos i moviment) i la interpretació com un tot global.

ESTUDIA TEATRE!!!

Cursets d'Iniciació al Teatre Curs regular de FORMACIÓ DE L'ACTOR Horaris de matí, tarda o nit.

També, TEATRE PER A JOVES (13 a 16 anys) i TEATRE PER A NENS (8 a 12 anys)

AULA D'ESCRIPTURA TEATRAL. Des del gener fins al desembre Informa't: C/ Burgos, 55 T: 422 69 22 de 10 a 12 i de 18 a 21 h. Metro Plaça de Sants

ESCOLA DE LES ARTS

Passatge d'Escudellers, 5

Dr^ u

(darrere de la Pompeu Fabra, tocant a les Rambles)

* MÓN OBERT t'ofereix un ventall de possibilitats: * Racó especial per a nens, amb llibres, tallers, conta contes Per començar el dia unes delicioses pastes fetes a "casa"; (també per adults) entrepans variadíssims; menú a l'abast; sopars per a grups * Lectura de novel·les i d'obres de teatre; signatura i presentació de llibres; tertúlies i col·loquis, tallers * Podreu comprar tota mena de llibres, materials de papereria, objectes de regal, bàsicament d'escriptura, tot * Tots els artistes, de l'art que sigui, podreu comptar amb un sense moure's del nostre local espai on exposar-hi les vostres creacions

YIYA DÍAZ Mètode "Cos-ART"

RE^LS SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

•^RAPICLAU BJECUTIV/©

Mucho mas que una Agencia de Viajes Avda. Príncep d'Astúries, 60 Tel: (93) 217.70.02 - Fax: (93) 217.11.53 e-mall:tuatua@ viajes-ejecutivo.es

ART, MÚSICA,

BONES COPES i un lloc on trobar-te amb els amics

Rec, 69 • 08003 Barceloiia (Born) T. 319 SI 71

Reparación de Calzado Duplicado de Llaves Placas de Matrícula, Coche y Motos Afilamos Tijeras y Cuchillos C/. Boada, 7-13-Tel. 359 81 04 C/. Dr.Trueta, 236-Tel.22113 80

DRAP

U

ani^OD[DRnznEiní[Rm[i nc on CLASES DE TEATRO Y DANZA A PARTIR DE 4 ANOS Abierto de Lunes a Sàbado todo el ano

I N F O R M A C I Ó N T E L . 210 59 72 SECRETARIO COLOMA, 121 bajos 08024 Barcelona

GBlSTALHFilà ^ CAFiPJNTEflk DE ^LUllJNiO ï P¥G

0

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

/O 7f de dncuentos en eualquier instalación de alumiïno, mamparas de ham, rejas de seguridad. cortinas plegables

Hnos. JURADO Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 453 8716 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 359 99 56 - 359 90 00

r~^

u

yW\

Carrtr f M Pi, 14 08002 Barcelona TcUfa.x:93-3!8 U 87

K^

nnnp UI

Ens pots trucar al 301.72.73 de 8 a 21h. i els divendres i dissabtes fins les 24h.

Us esperem a tots. Fes-ho saber, ja està aquí MÓN OBERT

ETCAB - Martí 76, entr. 2a Tel i Fax: 210 1830 08024 Barcelona

FORMACIÓ D ' A C T O R S I ACTRIUS

C/ Aribau, 44 - baixos 1a - 08011 Barcelona - TeL 453 15 49

MON OBERT

Pedagogia Corporal Ajuda Terapèutica Tecnopatíes del músic Música - Piano

INTERPRETATIVES

SERVEIS CULTURALS

/^p

aE

FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals Il·lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'espectacles A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA " 2 4 6 12 8 8 - F a x : 231 48 03

i,« reu

«ei

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

DOSSIER

Actors ^amateurs^; teatre als barris Christian Andreu/Carles Valls

©

diferència del t e a t r e professional, hi ha actors i actrius sense ofici ni benefici però amb molta il·lusió i entrega que no desisteixen d'oferir un teatre de qualitat als barris tirant endavant obres amb pressupostos escarransits.

A la nostra ciutat, més d'una dotzena de centres cívics i culturals aixequen el teló a cada barri.

Formen part dels grups de teatre amateur que complementen a petita escala l'oferta teatral de les sales privades i públiques barcelonines.

Gent de totes les edats, i cada vegada més jovent, canvien l'escenari del treball i l'estudi per una jornada d'assajos on preparen la següent representació. Es tracta d'un teatre altruista, fet amb més il·lusió que mitjans, però que no per això renuncia a ser de qualitat.

"Tres hores a l'escenari són una festa, tot i que passis molts nervis; és una manera de desfogarte", comenta Lluís Pérez, director teatral a l'Orfeó Gracienc. Els aplaudiments d'un públic fidel i l'autorealització artística d'actors i actrius, compensen amb escreix el temps d'oci passat entre bambolines.

Però l'ànim lúdic i no lucratiu dels actors, el treball a l'ombra del tècnics, i la voluntat i hores extres del director, no han de ser un impediment per aconseguir muntatges ben dignes premiats amb una bona collita d'espectadors i la satisfacció de la feina ben feta. És el cas de La casa de Bernarda Alba de Lorca o La nit de Sant Joan de DagoU Dagom.

La selecció, clau de l'èxit "Quan l'autor i l'obra són força coneguts", explica Josep Casanova, membre de la J u n t a del Centre Moral i Cultural del

Poblenou, "es pot predir una bona assistència de públic".

Obres com Els deu negrets, d'Agatha Christie, o Jesucrist Superstar han tingut un ple absolut.

P e r ò , de v e g a d e s , t a m b é s'aposta per obres no tan populars i pel talent de joves dramaturgs. Fa un parell d'anys, es va estrenar al Centre Moral i Cultural del Poblenou l'obra Surf, de Jordi Galceran (autor de Dakota).

A més de l'autor, també s'ha de tenir en compte el pressupost - n o r m a l m e n t escadusser-, el nombre d'actors i actrius dels quals es disposa o les característiques de l'escenari. També influeixen decisivament les dèries personals dels directors. S'ha d'afegir que en alguns centres es fixa una quota mínima d'obres en català, com en el cas de l'Orfeó Gracienc.

L l u í s P é r e z , de l ' e n t i t a t gracienca, comenta: "El procés de selecció no és senzill. Es presenten diversos textos que no costin de pair. Després se'n fa

DANI CODINA

El g r u p de t e a t r e del C e n t r e Moral 1 Cultural del P o b l e n o u é s c o m u n a g r a n família una lectura i se'n tria un. Aleshores la junta del centre nomena un director i es fixa un pressupost".

Tot i així, són les comèdies les que triomfen a platea ja que una de les funcions dels grups lligats a entitats és l'entreteniment dels socis.

D'altra banda, com que no es depèn de criteris comercials, de vegades també es pot ser més agosarat i apostar per t e a t r e avantguardista o minoritari.

DANl CODINA

A s s a i g d e t e a t r e a l'Orfeó G r a c i e n c

El pressupost ajustat L'austeritat - a diferència de les xifres faraòniques que envolten les representacions al Teatre Nacional de Catalunya- és un dels imperatius de treball en el teatre amateur. Segons les arques del centre, el pressupost per obra pot oscil·lar entre les 70.000 i les 100.000 pessetes El vestuari, el maquillatge, els decorats i la propina dels drets d'autor es mengen la major part del pastís econòmic.

Les entrades són també una altra font d'ingressos i, tot sumat, farà la bossa que es reinvertirà per al següent muntatge. "Cam a màxim ens paguem un sopar", comenta fent broma Josep Rafeques, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. En les representacions no acostuma a haver-hi dèficit perquè les tisores ajusten el pressupost.

Un públic de coneguts A les obres hi assisteix generalment un públic "familiar" fidel assenyala Rafeques-, encara que augmenta si l'obra és de qualitat. Pérez comenta que "el boca a boca" és la fórmula que es fa servir per omplir el pati de b u t a q u e s , però n o r m a l m e n t

"acaben anant-hi els amics i coneguts".

Des del cercle d'actors i directors amateurs hi ha una certa crítica a la falta de promoció institucional d'aquest teatre. Per Rafeques és important destacar "l'aspecte social i cultural que compleix". No es vol entrar a competir amb el teatre professional, però creuen que s'hauria de potenciar i rebre més ajuts de l'administració. El cert és que han de recórrer a la publicitat de pagament als diaris per don a r - s e a conèixer de forma massiva.

Un altre mèrit del teatre en aquests centres és el paper que van tenir durant la dictadura en la defensa del català, ja que eren dels pocs que escenificaven obres en la nostra llengua.

Però mirant el futur i com a aposta de relleu generacional, algunes entitats, com és el cas de l'Orfeó de Sants, munten escoles de teatre infantil perquè els més menuts donin els primers passos com a actors i actrius. A més, per Rafeques el teatre amateur és "una escola d'espectadors", i els que s'hi inicien són el demà d'aquest art dramàtic que, ença

comercial bòlsera GUARNIMENTS DE NADAL TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919

PISO COMPLETO POSIBILIDAD CÓMODOS PL.\ZOS

* Libreria comedor 2,87 m * Mesa comedor 90 x 90 * 4 sillas

Xuclà, 15 T. 3171428 MODELOS Y COLORES AELEGIR

* Sofà 3 plazas y sillón * Mesa centro y ríncón * Dormítorio matrimonio con armarío, somier y colchón

TOTAL: 400.000 pts. d Astúries, 39 < ^ Fontana T. 218 20 98 08012 Barcelona

Paral·lel, 115 T. 4416675

JiMÚa, Soèff i C VENDA A L'ENGRÒS 1 DETALL

CAVES • VINS • LICORS Escudellers, 5, 7 i 9 TeL-Fax: 3 1 8 3 4 83 08002 BARCELONA Obert dissabtes

^ Ventalls ^(JiC Mantellines '"^MT Mitges •"^^ Guants i

-iy^f Merceria Fundada l'any 1824 Boquerla, 26 - 08002 Barcelona Tel. 317.18^% Metro Liceo

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26 http://www.casabeelhoven.com-actiu.es !udwingvb@com-acliu.es

16

La Veu del

ENTREVISTA

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

Col·lectiu Ronda Assessoria jurídica laboral, cooperativa i popular

^^El treball assalariat i Vautogestióy units, són una gran força de canvV^ Una entrevista de Marc Andreu

1972 a Mataró i a Gràcia com un bufet més d'advocats laboralistes s'ha convertit, amb el temps, en un col·lectiu de 32 lletrats i economistes que assessoren treballadors, cooperatives i tot tipus de moviments alternatius i populars. Ells mateixos diuen que són "més que una assessoria jurídica".

L'anomenat 'pensament únic' dóna per enterrada la combativitat de la classe obrera, però els molts casos d'assessorament popular que porta el Col·lectiu Ronda demostren que la lluita continua

— Què enteneu per assistència jurídica popular? im El concepte de classes populars està t a n gastat... Del nostre tipus d'assessoria jurídica, a Amèrica en dirien bufete de los pobres. Aquí no ens podem definir així; diem que som un gabinet dedicat a assessorar les classes populars: el moviment obrer, els objectors, els insubmissos, els immigrants, els okupes...

Però treballem amb tres potes: l'assessorament jurídic laboral, el popular, i el que prestem al cooperativisme i a l'autogestió.

— Com heu evolucionat fins aquí a partir d'un despatx laboralista del tardofranquisme?

1^ Quan va arribar la democràcia pensàvem que, com a bufet, hauríem de plegar perquè els sindicats assumirien el paper d'assessorar les classes populars. Però això no ha estat així, perquè el sindicalisme oficial té poca afiliació, s'ha marcat molt per la ideologia de partit i ha deixat de banda l'esquerra alternativa. Quan el 1980 vam entreveure que teníem un espai a cobrir, ens vam constituir en cooperativa i ens vam posar el nom de Col·lectiu Ronda perquè teníem (i tenen encara) la seu a la Ronda de Sant Pere. Vam començar a assesorar treballadors d'empreses que tancaven i que, davant la perspectiva de l'atur, preferien lluitar per la viabilitat de la seva feina en règim cooperatiu. Després, en u n a segona fase, hem assessorat a gent jove que j a no podia entrar al mercat laboral però que també optava pel cooperativisme, sobretot m u n t a n t cooperatives de serveis.

— Sou, per tant, testimonis privilegiats del canvi que ha sofert la classe obrera. la En els últims vint anys, en els quals la taxa d'atur ha pujat del 3% al 15%, la classe obrera ha canviat molt i molt poc a la vegada, però no s'ha acabat. Potser sí

DANI CODINA

La s e v a s e u , a l a R o n d a d e S a n t P e r e , d ó n a n o m a a q u e s t a s i n g u l a r c o o p e r a t i v a la de la gran fàbrica -Barcelona no tindrà una altra Seat-, però continua existint gent que se sent explotada: els treballadors autònoms, els de l'economia submergida, els immigrants...

— I aquesta nova classe obrera té consciència de classe?

• • Depèn. Una part sí i una alt r a no. Hi ha okupes, insubmissos i moviments sindicals alternatius molt interessants.

Nosaltres creiem que l'alternativa passa per la conjunció del treball assalariat i l'autoocupació. Quan aquestes dues modalitats de treball conflueixin en un sol procés tindrem una gran força de canvi. De fet, u n a de les formes clàssiques d'alliberament és l'autogestió. I d'això ens n'hem adonat a partir dels nostres contactes amb diversos països de l'Amèrica Llatina, on hem assessorat realitats de cooperativisme molt interessants a Nicaragua, Venezuela o el Brasil. Aquestes experiències, que a més s'han concretat amb un agermanament amb el bufet popular Boris Vega a Masaya, Nicaragua, ens han fet veure la globalitat dels problemes que patim. El canvi de la realitat social allà i aquí va molt lligat.

— El cooperativisme i l'autogestió i tenen cabuda a la nostra democràcia? ^ La democràcia és això bàsicament: participació en els processos de decisió. El vot, sol, és pura democràcia formal. De fet, els teòrics diuen que les empreses d'economia social són import a n t s perquè fomenten la participació.

— Quina salut té el sindicalisme alternatiu a casa nostra? ^ Al sector públic, per exemple, s'està gestant un sindicat alternatiu global molt important. En general, el sindicalisme alternatiu no té una gran implantació numèrica però, on té presència, no passa desaparcebut. És el cas, per exemple, de la CATAC del C l í n i c , d e l s C o l · l e c t i u s Obrers Populars (COP) del Ripollès, de les Coordinadores de la Sanitat, d'algunes experiències portuàries, del Sindicat de T r e b a l l a d o r s F e r r o v i a r i s del Metro i del de taquilleres...

— Però la imatge que tenen aquests últims voreja el gremialisme i el corporativisme, • i És la que donen els diaris. Al Metro hi ha un component de gremialisme imposat per la mateixa estructura de l'empresa.

Això és veritat, però també ho és que hi ha sectors de sindicalisme participatiu. La solució al seu conflicte és difícil perquè, entre d'altres motius, l'entorn no l'afavoreix i el pla de pensions de l'empresa és només u n a solució individual. A la resta de l'Estat i a tota Europa hi ha realitats de jubilacions amb el 80, el 90 i el 100% del sou. I que la gent defensi el que té no és insolidari. Aquests drets poden servir perquè d'altres col·lectius s'hi equiparin a l'alça.

— Com a Col·lectiu Ronda, jugueu algun paper als barris? iH No som un despatx de barri, però hem treballat conjuntament amb advocats de les associacions de veïns en temàtiques de ciutat com l'aluminosi. Piscines i Esports o el recurs contra la requalificació del camp de l'Espanyol. També treballem amb ONG de Drets Humans en el camp dels refugiats, els immigrants 0 contra la torura i la discriminació de la dona. I participem en l'Associació Catalana per a la Seguretat Social, que va néixer el 1989 a rel d'un conflicte p e r a l t e s m è d i q u e s massives i que a r a planta batalla al desmantellament de l'Est a t del Benestar.

Retrat

25 anys de serveis a la causa popular El Col.lectiu Ronda ha celebrat aquest any el seu 25è aniversari amb una festa a la masia de Can Fulló, on van a parar els seus beneficis com a cooperativa, i fent una edició especial de la seva circular informativa per explicar aquelles realitats i experiències concretes on ha participat. Lluites obreres històriques com les de Roca, Trabal, Bruguera, Uralita o la vaga de l'hospital de la Vall d'Hebfon comparteixen pàgines amb experiències de cooperativisme com les de Gramagraf i Mf)lmatric, i amb moviments sindicals alternatius com la C-andidadtiii·a Autònoma de Treballadors de l'Administració de Catalunya , la Uni(') Sindical d<> Trcíballadors de rEnsenyament , cl

('((l.lectiu (Jbrer Popular, Treballadors de Catalunya i la Coordinadoia de Treballadors de la Sanitat, (mti'e d'altn Al voltant del Col.lcc Autònoma de Coopei'atives ('atalanc^ de Ti-eliall Associat , <;1 ('etitro Autofícstionafio d(; Solidai'idad cnlix; cl Àrea Latina (CASAl·i, TAssociació Catalana di .Jurídi(|U<ís, la Fcdcracií) (Jatalanad'ONC pels Drets Hiuiians i TAssociació (Catalana p(tr a la Siítrurctat Social.

/ , « t t'H aifi

CARRER

novembre-desembre de 1997

Un reportatge de

Jordi Vila

REPORTATGE

A la Barcelona post-Maragall continuen existint comunitats que sobreviuen en situacions de precarietat al marge del sistema.

Cimal, un campament a la frontera

arcelona, sortida Nn ianal 152, Vallbona, cim del carrer Cimal. Ja fa vint anys que el districte de Nou Barris acull, en un dels seus turons, els vestigis de la gairebé desapareguda cultura nòmada itinerant. Ens estem referint a la dotzena de famílies d'origen gallec que conformen l'anomenat campament de gitanos portuguesos amb una estreta relació de consanguinitat entre tots ells. Viuen al marge del sistema en caravanes i barraques fetes amb molt d'enginy i en unes condicions higièniques poc saludables, però excel·lents si tenim en compte els seus condicionants: ni aigua corrent, ni llum elèctrica, ni calefacció, ni totes aquelles mínimes comoditats que se suposen a la societat occidental i en una ciutat com Barcelona.

Els habitants del campament Cimal han convertit en quotidià el verb sobreviure. I és que com apunta l'expert en Minories Ètniques i Immigrants de l'Ajuntament de Barcelona a la Zona Nord, Pepe Bonilla, "Cimal representa l'itinerància, una cultura que està en període d'extinció. És una manera d'entendre la vida amb uns vincles de solidaritat fortíssims i amb una gran capacitat de subsistència en situacions molt extremes. Pràcticament ja no hi ha gent que pugui fer això".

De fet, Cimal és l'únic campament d'immigrants a Catalunya amb aquestes característiques. Les arrels antropològiques de la majoria de les cent persones que viuen a Cimal les hem de buscar a Verín, un poblet de Galícia on aquesta manera d'entendre la vida té més adeptes. "Durant tot el període que anava des PEPE BONILLA de l'abril fins a l'octubre es dedicaven a • Els anomenats "gitanos-portuguesos" són en realitat oriuns de Galícia

Infància en risc • La convivència amb els veïns de Vallbona i Montcada s'ha caracteritzat fins ara per una relació de respecte, tacada a vegades d'algunes actituds racistes a l'escola.

Franciscoés veíde Montcada i pensa que "el problema és d'higiene, tothom ho diu".

Pepe Bonilla insisteix en aquest aspecte. "No és una situació ideal de vida. Estem parlant d'un lloc on la humitat és un element clau de cara als nens i on a l'hivern no estan garantides les mínimes condicions". L'assistent social Mercè Soler també coincideix amb Bonilla: "El fet que no hi hagi vàters ja és un perill bastant greu. Si puges al campament veuràs una mena de vàter públic". Precisament és en l'àmbit escolar on es concentren les manifestacions racistes més con-

tundents, ens explica l'assistent social de Càritas.

"L'índex d'escolarització és elevat, però tenen dificultats perquè hi ha un cert rebuig al col·legi. Hi ha un sector del barri que els té com la font de tots els conflictes, de tal manera que a l'escola la paraula portuguès és, de vegades, un insult. Molts dels nens presenten dèficits escolars perquè no han estat mai escolaritzats. Els pares valoren l'escola com una semiimposició de tothom". Noobstantaixò,quan paries amb Bonilla sobre la situació de la mainada a Cimal descobreixes que l'aspecte emotiu està profundament cuidat al campament. "Davant l'aparent estat d'abandó dels nens i nenes, contrasta la seva percepció de felicitaf, afirma.

fer les fires pel nord d'Espanya i tot Catalunya. En arribar l'hivern s'estacionaven al campament", ens explica Pepe Bonilla, a qui hem d'agrair les fotografies d'aquest reportatge. Aquest coneixedor en les distàncies curtes del modus vivendi de Cimal ens aclareix el perquè d'aquest actual sistema de subsistència: "Amb l'aparició dels nous parcs d'atraccions s'ha destruït aquesta forma de vida i s'han vist abocats a agafar totes aquelles feines residuals que deixa la nostra societat de consum com és la ferralla".

Per la seva banda, el Gerent de Nou Barris, Daniel Cando, opina que Cimal representa una forma de vida en decadència: "Viuen amb un nivell de renda baixíssim, es dediquen a una activitat econòmica submergida i la immensa majoria d'ells no volen accedir a habitatges".

• Entre Montcada i Barcelona "El problema amb aquesta gent és que van trigar molt a estar empadronats correctament. Viuen en una zona fronterera entre Montcada i Barcelona i això vol dir que temps enrere, ni l'Ajuntament de Montcada ni el de Barcelona tenien cap ganes d'atendre una població que demana unes atencions bastant importants". Mercè Soler, l'assistent social de Càritas de Barcelona a Ciutat Meridiana, posa d'aquesta manera sobre la taula un dels drames que han viscut els habitants de Cimal des que es van instal·lar a Vallbona.

En aquest sentit l'expresident de l'Associació de Veïns de Vallbona, Manuel Carqueixeda, recorda amb una certa ironia l'actuació dels dos ajuntaments durant els primers anys d'existència del campament. "Quan molestaven a Montcada, venien, els atacaven i ells es passaven al costat de Barcelona". Després li tocava el torn al consistori barceloní, ens explica Carqueixeda, i afegeix: "Han estat vint anys passant d'un costat a un altre d'aquests dos municipis".

Caravana o pis?

• Després de vint anys de campament en caravanes i barraques, quina és la solució a aquesta situació? Segons el Comissionat de la Zona Nord de Nou Barris, Daniel Cando, "el problema haurà de resoldre's amb la integració d'aquesta població". Va més enllà: "Jo penso que la Generalitat hauria d'atx)rdar l'ubicació d'aquestes famílies en habitatges dignes". La Direcció General de Serveis Comunitaris de la Generalitat no té en projecte realitzar cap acció en aquest campament.

José Manuel Priego, membre de la comunitat de Cimal, és contundent: "la Generalitat i l'Ajuntament han vingut aquí, ho han vist tot, però no saben res de res". Aquesta mateixa sensació la té l'expresident de l'Associació de Veïns de Vallbonas- isiosaltres

hem fet reunions amb l'Ajuntament i la Generalitat i es veu que és un pastís difícil de menjar, ja que ningú vol fer el primer pas".

Pepe Bonilla està convençut que fins ara els pisos que les administracions els han ofert no encaixaven amb un model productiu que necessitagransespais per emmagatzemar la ferralla. "Ells el que propugnen és que se'ls deixi un espai on ferautoconstruccíó d'habitatges baixos que tingui en compte el seu model productiu". Mercè Soler pensa que Cimal continuarà existint mentre no hi hagi una acció de l'Ajuntament, i afirma: "Nosaltres hem observat que quan els educadors parien amb els nens i nenes del futur, ells s'imaginen vivint en caravanes".

la Veu íii'l

CARRER rTntit^ Vocació educativa per als infants del Raval -íV "VC

^f

k

ALTRES

novembre-desembre de 1997

ASSOCIACIONS

•H' i ' ^ ^ ^ V f

L del mes j L, ^ Al Casal dels Infants ningú no pot negar catorze anys de treball contra la marginació JORDI VILA

El treball educatiu en el camp de la infància en situació de risc social que ei Casal dels Infants del Raval ha estat fent al districte de Ciutat Vella durant catorze anys no s'ha de desmerèixer ni un xic pel fet que l'any 87 l'antic dirigent del Casal, Xavier Tamarit, abusés sexualment de nens i nenes pertanyents a aquest equipament. No obstant això, la tempesta periodística sobre una suposada i finalment inexistent xarxa de pederàstia al barri del Raval ha enterbolit durant uns mesos una altra realitat amb un objectiu social ben definit: la lluita pels drets dels infants des d'un vessant volun-

Casai dels Infants del Raval tari, professional i sempre, per damunt de totes les coses, vocacional. I és que l'educació no formal i una pedagogia innovadora en el temps lliure són algunes de les directrius que l'equip humà del Casal dels Infants del Raval (150 voluntaris, 15 objectors i 24 educadors, pedagogs i psicòlegs professionals) condueix de manera renovada des de fa dos anys per portar la il·lusió cada dia a 120 nois i noies de 3 a 18 anys.

cances en l'educació, la salut i els drets dels nens i nenes".

Estem parlant del "Xino" dels vuitanta, un barri amb un grup d'infants maltractats i mal alimentats per nuclis familiars desestructurats. Enric Canet recorda que en aquesta època les dues prioritats màximes del Casal eren fonamentalment donar allò que no tenien els nens i les nenes i intentar que la mainada estigués el mínim possible en contacte amb la família i amb el carrer. Ara el 97 la metodologia educativa de treball ha canviat substancialment igual que ho han fet els carrers estrets del "Xino". Els esforços municipals invertits en la rehabilitació d'aquesta zona de Barcelona donen una nova esponjositat al barri, creen espais amples, places on la quitxalla pot córrer i jugar i confereixen més lluminositat, menys foscor, més alegria, més vida. "En aquests moments no pensem que als nens i nenes se'ls hagi d'allunyar de la família, sinó que hem de treballar amb ella", ens explica Enric Canet, i afegeix, "ara tenim menys infants en situacions totalment desestructurades i horroroses".

migrants en petits habitacles.

En referència als casos de pederàstia, Enric Canet apunta que "no els hem de treure de context. Són casos molt puntuals". Els responsables del centre asseguren que el Casal ha rebut el suport de molta gent i que els pares no han deixat de portar els seus infants a les activitats.

ON ANAR NOM; Casal dels Infants del Raval ADREÇA: San! Rafael, 19 08001 Barcelona Tel; 442 47 01 Fax; 443 44 79

CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL

Cares enfarinades dels infants del Raval a les colònies d'estiu Un abans i un després del "Xino" Aquest equipament neix d'una escissió de l'entitat veïnal del barri el 1983. Tal com apunta el vicepresident de l'Associació Casal dels Infants del Raval, Enric Canet, "ai barri en aquells moments hi havia moltes man-

Es ben certque l'eficàcia d'un bon treball social amb població resident en bosses de marginació es basa en una bona coordinació de cada un dels serveis socials ubicats a la zona, ja siguin públics, privats o sorgits del teixit associatiu, com és el

ANTIQ

cas que ens ocupa. Per això els responsables del Casal dels Infants del Raval saben la importància de la seva col·laboració amb els equips d'atenció a la infància i l'adolescència del districte. Quan li preguntem al

vicepresident d'aquest equipament infantil sobre la problemàtica més greu del barri, ens respon amb el substantiu "pobresa", encara que també afirma que un altre aspecte a tenir en compte és l'amuntegament d'im-

UARIS ANTIGUEDADES

M^ JOSÉ ROYO

Muebles a medida de Mimbre, Junco y Médula, Persiana, Cortinas y Cestería en general CASA

MIRANDA MARTI

Banos Nuevos, 22 Tda. la Tel. 302 35 20 - Fax 317 82 81 08002 BARCELONA

Banos Nuevos, 15 - Tel. 301 83 29 08002 B A R C E L O N A

COMPRA • VENTA

J^. 7ettet Qaúalò GEMMA POVO

MARCOS.MOLDURAS

ANTIGUITATS PASCUAL-MIRO

DISSENY EN FERRO FORJAT BANYS N O U S , 5 08002 BARCELONA Tel. 301 34 76 / Fax 318 01 44

BANOS NUEVOS, 10 08002 BARCELONA TEL. 302 06 89

Educació intercultural "Fa sis anys teníem dos nens marroquins, en aquest moment pràcticament la meitat ho són" afirma Enric Canet. Al Casal també hi arriben nens i nenes d'altres ètnies, com poden ser sud-americans, de l'Àfrica negra, indonesis i fins i tot pakistanesos. En aquest sentit la tasca educativa que fa el Casal dels Infants del Raval és integrar aquesta mainada immigrant en la cultura catalana i específicament en la de la ciutat de Barcelona. "Els nens han d'aprendre el català i el castellà, tot i que potenciem que aquests infants mantinguin les seves tradicions". Així, per exemple, quan arriba el ramadà els educadors ajuden a celebrar-lo els nois i noies marroquins que el vulguin practicar.

Enric Canet ho té ben clar: "Hem d'aconseguir que, salvades les identitats pròpies i personals, sàpiguen identificar-se amb una cultura en la qual es troben".

A força de treballar als tres locals del Casal dels Infants repartits pel barri, els educadors observen com amb el pas dels anys els mateixos nens i nenes van adquirint els hàbits i les formes de fer que demostren que s'han anat vertebrant com a persones. Però tot això no seria possible sense la gran quantitat de voluntaris i voluntàries que any rere any passen pel Casal dels Infants donant el seu temps, donant-se a una mainada que té dret a tenir les mateixes possibilitats que la resta dels infants de Barcelona.

L'I de desembre, en el marc del Teatre Romea, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol van posar els seus versos i les seves cançons al servei del treball d'unes persones que, igual que els educadors del Centre Obert Joan Salvador Gavina o l'esplai del Carme, aposten per una educació sense "fronteres" i totalment integradora en el respecte a la diferència.

BANYS NOUS, 14

Tel. 301 53 65

08002 BARCELONA

MUEBLES ANTIGUOS, LÀMPARAS, JUGUETES, CUADROS Y TODO TIPO DE UTENSILIOS Alejandro De Sandoval C/ Banys Nous, 17. A, Barcelona Telf.412 3172{24horas)

Lu \'i'u

íií'i

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1997

BARCELONÈS

EXPOSICIONS

LLIBRES

LLIBRES

Barcelona-Madrid (1898-1998)

"Històries il·lustrades de Sarrià"

Transportar hacia el pasado

CHELO LOSADA

Tan a prop i tan lluny. Barcelona i Madrid han estat durant l'últim segle les dues capitals culturals de l'Estat espanyol. Unes vegades amb molts punts coincidents i d'altres amb divergències remarcables. Aquest esperit i aquestes situacions són les que es volen donar a conèixer amb l'exposició "Barcelona-Madrid (18981998). Sintonies i distàncies".

La rivalitat i el paral·lelisme entre les dues capitals culturals s'ha estudiat molt poc malgrat que és molt important pel desenvolupament d'Espanya. Amb l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es pretén aportar dades sobre aquest tema per tal que tothom el conegui una mica millor.

L'exposició està dividida en cinc grans àmbits, que són l'Espanya com a problema (1898-1914), l'Europa com a solució (19141931), la República i la guerra (1931-1939), la cultura sota el franquisme (1939-1975) i la capitalitat cultural: un match per punts (1975-1998).

CARLES VALLS

"Històries il·lustrades de Sarrià" és un llibre que tot sarrianenc hauria de tenir al prestatge per conèixer la seva història. Els autors expliquen en el primer volum del llibre els orígens de Sarrià i desenvolupen una sèrie de temes monogràfics dedicats als transports, l'aigua, la indústria, l'ensenyament o els monestirs i convents.

El llibre està farcit d'il·lustracions i fotografies, documentació i textos de l'època. Una nota curiosa és un pamflet polític contra l'agregació de Sarrià a Barcelona el 1921 on incita els sarrianencs; "jA la lluita!". Les botigues, les masies, literatura i poesia on apareix Sarrià, a més de dibuixos, plànols, publicitat de l'època i documents es combinen en aquest llibre que descobreix aspectes inèdits d'aquest barri.

Amb un to nostàlgic i ensucrat, però

LLUÍS PERMANYER

també amb dades inèdites, el llibre és una mirada al passat d'un poble que ara és barri.

Històries il.lustrades de Sarrià (Vol.l) Jordi Jové i Permanyer, Ramon Tort i Estrada, Ignasi Aragó i Mitjans, Carmen Sobrevila i Masvidal Columna Edicions, 1997

EXPOSICIONS

Grosz: disconformitat amb una època CHELO LOSADA

Dins de cada apartat hi ha exemples de disciplines artístiques, de l'àmbit ideològic i del concepte espacial, sobretot l'arquitectura i l'urbanisme. Per exemplificar tot això, el CCCB disposa de més de 300 obres de pintura, fotografies, fotomuntatges, escultures... així com set audiovisuals i dos punts d'audició amb què es pretén reforçar algunes de les idees de l'exposició.

L'exposició es porta a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i estarà oberta fins al pròxim 18 de gener. I a partir del 10 de març es podrà visitar al Círculo de Bellas Artés de Madrid, fins al 3 de maig de 1998.

Dibuixos, dibuixos i més dibuixos. De tant en tant algun quadre. Això és el que es pot veure a l'exposició "George Grosz. Els anys de Berlín", que serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el proper 18 de gener.

George Grosz era un artista alemany nascut a Berlín el 1893. Va començar com a caricaturista i entre el 1917 i el 1929 va participar al grup dadaista de BerHn. També durant la dècada dels vint va representar la Nova Objectivitat i va expressar el seu disgust amb l'Alemanya d'entreguerres. Finalment, el 1933 va fugir a Amèrica, on va viure pràcticament fins a la seva mort el 1959.

L'exposició vol mostrar com George Grosz utilitzava la fantasia i l'experiència per donar a conèixer què passava al seu voltant, així com expressar les seves opinions i observacions.

Les més de cent obres sobre paper exposades es van crear entre el 1898 i el 1933, i també la vintena d'olis pintats diorant els set mesos de 1927 que George Grosz va viure a la Riviera francesa.

Tant els quadres com els dibuixos són sarcàstics i tenen un rerafons molt visible.

George Grosz estava en contra de tot el que estava passant al seu país i, sobretot,

en contra del nazisme. Amb les seves obres mostra disgust i disconformitat envers l'àmbit militar i poKtic. Les seves caricatures ridiculitzen els soldats i els seus superiors d'una manera molt intensa.

Un vídeo exphca al principi de l'exposició quina era la situació vivia Alemanya durant aqueUs anys. Després, la mostra es divideix en tres parts. La primera arriba fins al 1918; George Grosz s'allista com a volimtari a la Primera Guerra Mimdial, però és declarat inútil i en queda exempt. Les seves primeres obres veuen la llum: Primera carpeta de George Gmsz i Petita carpeta de Grosz.

El segon apartat comprèn des del 1919 fins al 1927. Grosz participa en la Primera Fira Internacional Dada a Berlín i és jutjat per primera vegada, amb motiu de les crítiques que va fer contra els soldats prussians de totes les graduacions.

I, finalment, la tercera part va del 1927 al 1933, any en què es trasllada a Nova York. Durant aquests anys George Grosz viu una temporada a la Riviera francesa, èpHDca que utilitzava per pintar. Pateix el seu tercer judici i visita Nova York per primera vegada el 1932, on es trasllada definitivament l'any 1933.

LLIBRES

'3^

1

tF* ^ H

' tj-fv temi & K>.

•f ' i

Sant Martí i Poblenou 'escriuen' 25 anys REDACCIÓ

Les associacions de veïns del Poblenou i de Sant Martí de Provençals han celebrat el seu 25è aniversari editant dos llibres. El de Sant Martí {25 anys al servei del barri), repassa la seva història d'antic municipi agrícola, el naixement de l'associació en el marc d'un barri obrer, i recull totes les seves lluites veïnals. L'altre llibre {El Poblenou. Un barri a les portes del segle XXI), escrit per Elisabet Tejero, sociòloga, i Rafael Encinas, arquitecte, se centra en l'anàlisi del present i el futur del barri, amenaçat en la seva composició popular per projectes urbanístics com el del Front Marítim.

A.V-V. SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Av

Cabé preguntarse por què la memòria de los tranvías evoca una relación mucho mas sentimental y nostàlgica que la que desencadenan el metro o el autobús. La respuesta no es científica, però se desprende de la simple contemplación de las innúmeras imàgenes deliciosas que Guillem Huertas ha sabido descubrir para nuestro goce prousiano. Basta con hojear el magnifico libro La ciutat transportada para percatarse de que el vinculo del ciudadano con el tranvía y sus variantes ha sido siempre mas humano, emotivo, anàrquico, impredecible, festivo, arriesgado, pintoresco, peligroso, grotesco. El tranvía es un vehículo con el que la gente se ha atrevido a mantener una relación mas desenfadada y familiar. Y basta ofrecer como imagen la de esos tranvías que en todas la épocas aparecen poco menos que engullidos por una masa externa que casi los oculta: cuerpos que cuelgan por todas partes, incluso por los bajos, como ese par de fotografías que capto la oportuna y tierna càmara de Ramon Dimas.

Ni que decir tiene que otro de los valores anadidos de ese ramillete de imàgenes, que no por a n t i g u a s dejan de ser novedosas, es el paisaje urbano que aparece como telón de fondo t a n enriquecedor.

Es el primer libro que, sobre este t e m a a b i e r t a m e n t e popular, acierta a combinar los datos técnicos con la vida u r b a n a , en su sentido mas amplio, lo que implica la política, los problemas laborales, el anecdotario, etcètera, puesto que no se t r a t a de u n mundo aislado de su entorno; así las cosas, no fue de extraiiar la relevancia que en su dia cobro aquella huelga en pleno franquisme. El resultado de la obra no podia ser de otro modo al t r a t a r s e de un trabajo del equipo t a n conjuntado y probado como H u e r t a s & F a b r e , reforzado ahora con Marc Andreu.

Por primera vez disponemos de u n libro sobre este tema, t a n barcelonès que sabé a poco y que procura un placer t a n t o al mirón cuanto al que se emociona con las imàgenes de un alto poder evocador, ya que todos poseemos n u e s t r a pròpia historia y n u e s t r a relación personal con este abanico de medios que nos han transportado.

Texto pubtiecuífí en "La Vanguardia" el 19 de Tunmmbre de 1997

lAt veu ítei

CARRER

VEÏNS

novembre-desembre de 1997

Set llargs anys d'aluminosi L'11 de novembre del 1990 es va esfondrar parcialment un edifici al Turó de la Peira i va morir Ana Rubio. Aquest tràgic accident no es va tancar amb un senzill expedient perquè l'associació de veïns va mobilitzar el barri i l'opinió pública per exigir que es digués quina era la causa del sinistre. Així és com va aparèixer a l'opinió pública la paraula aluminosi, una malaltia que es presenta en estructures fabricades amb ciment electroland quan estan sota els efectes d'altes temperatures i la presència d'fiumitats. El ciment aluminós es va començar a fabricar a França el 1913, i el 1943 es va prohibir. A l'Estat espanyol ciments Molins va començar a fabricar-lo i comercialitzar-lo el 1929, i als anys 60 es va fer servir de forma massiva en la construcció d'habitatges.

Després de l'accident, l'administració va encarregar un estudi sobre l'aluminosi a l'ITEC. Dels 471.000 habitatges

construïts entre el 1951 i el 1970 a Catalunya, més de la meitat estaven fets amb ciment aluminós, i segons aquest informe a Barcelona patien aluminosi uns 80.000 habitatges. A partir d'aquell moment els barris es van mobilitzar i van exigir inspeccions. L'ITEC va calcular que caldrien uns 150.000 milions de pessetes per fer front a la situació.

Arran d'aquest fet la Generalitat va firmar un conveni amb el Govern Central pel qual hi dedicaven només 24.000 milions de pessetes. Alhora la Generalitat va establir una normativa per accedir a les subvencions, que la FAVB va valorar com a molt complicada i injusta perquè es posaven les bases que donaven avantatges als habitatges de titularitat pública.

Als anys 60 milers de treballadors van arribar a casa nostra buscant feina i casa. Uns van accedir als habitatges oficials, alguns amb els enchufes naturals de la dictadura. D'altres, que

es van veure obligats a recórrer a la iniciativa privada i van pagar el seu pis durant anys i panys, es van trobar que la seva jubilació laboral va coincidir amb l'esclat de l'aluminosi, que els passava una darrera lletra al cobrament, d'unes quantitats desorbitades. Aquests propietaris d'habitatges privats ara reben un tracte desigual, clarament injust.

Set anys després hi ha centenars de cases apuntalades, tot el contrari del que ha passat en un altre esdeveniment tràgic, el Liceu. Després de la crema totes les administracions es van posar a col·laborar ràpidament, i aviat van trobar els mitjans per tornar-lo a construir. Que en serà de trist, quan aixequin el teló del Liceu, saber que continuen haventhi tantes cases malaltes d'aluminosi a la ciutat, pendents d'una remodelació o rehabilitació necessària per a la qual no s'han trobat diners.

Adigsa: tracte favorable

ARXIU

Pancartes al barri de La Pau

JOIERIA

El 1985 la Generalitat de Catalunya crea Adigsa, l'empresa pública que assumeix la competència sobre els habitatges públics, i es fa càrrec dels polígons construïts als anys 50 per l'Obra Sindical del Hogar (OSH).

La dictadura havia anunciat que amb lesactuacions de l'OSH "acabaria con la necesidad de viviendas existente". Però de l'única cosa que va ser capaç l'OSH va ser de construir milers i milers de barraques verticals.

En un informe publicat el 1992 per Adigsa, "L'aluminosi, una realitat a afrontat", es concretava un calendari d'obres de rehabilitació, que el 1994 havien d'haver-se acabat. Tot seguit veurem que no ha estat pas així: la lentitud i les inversions insuficients han rectificat el calendari compromès i encara queda molt per fer.

Tot i així, Adigsa, és a dir la Generalitat, ha donat un tracte de favor als habitants dels seus polígons: no els cobra ni un duro per les obres de rehabilitació.

Gulneueta Habitatges construïts als anys 60, dels quals 350 estan afectats per l'aluminosi. L'associació de veïns feia anys que denunciava que els habitatges estaven mal construïts i tenien esquerdes i humitats. El 1993 van començar les obres de rehabilitació, que van durar molt temps. Segons Adigsa, s'hi van gastar 540 milions

RELLOTGERIA

DISSENYS I REPARACIONS S O M J O I E R S D'OFICI D E S DE 1909

HOSPITAL, 29 T E L . 318 22 84 08001 BARCELONA

APARCAMENT GRATUÏT A L MATEIX EDIFICI

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS. DIMECRES. DIVENDRES 1 DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

^

per reforçar l'aïllament de les façanes i de les cambres d'aire. "S'hi ha intervingut però continua sent insuficient. Les inversions no han permès de fer tot el que calia i tenim tots els baixos apuntalats; les relacions amb Adigsa estan pràcticament trencades" diu Amadeu Estrany, president de l'entitat.

Juan Antonio Parera Habitatges situats entre Sant Martí i la Verneda. Porten el nom d'un falangista que era el delegat dels sindicats verticals a Barcelona. La inspecció dels habitatges es va fer el 1993 i 520 estaven afectats; s'hi van fer les canonades noves i es van canviar moltes bigues de les cuines.

Va caldre reparar les cornises que estaven a punt de caure. Però en canvi les obres de més envergadura s'estan fent des de fa tres anys, per reforçar els murs dels edificis, perquè hi havia filtracions d'aigua,. Les obres afectaven 24 botigues, i encara n'hi ha sis de pendents, per tant encara no s'han acabat. "Adigsa diu que no té diners" diu un membre de l'associació de veïns.

La Pau Abans es deia "Grupo de La Paz", que va ser el nom que li va imposar la dictadura per commemorar els 25 afíos de paz d'un règim violent.

Construir als anys 60 els 2.500 habitatges va costar 865 milions de pes-

XANCO

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA F u n d a d a l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial I natural Popelln Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 21154 45 BARCELONA

setes, els materials eren dolentíssims. Quan va aparèixer públicament l'aluminosi "i veient que l'administració no reaccionava" ens diu en Paco Martín, president de l'associació, "vam encarregar un informe a l'arquitecte Joan Barba. Ens va costar 80.000 pessetes a preu d'amic". L'afectació era tan important que els tres grans blocs no tenien salvació. S'han enderrocat tots tres i un bloc nou ja està fet i habitat, i els dos altres que estan construint, seran habitables el 1999. "El preu dels nous habitatges es va definir després d'una negociació difícil; paguem una mitjana de 5 milions per habitatge".

Un altre tema és la rehabilitació dels 2.300 habitatges que queden.

Es van adecentar els més urgents.

Posteriorment la FAVIC va firmar un conveni. Paco Martín ens diu : "La nostra entitat no el va firmar. I vam ser els únics. El document no reconeixia la responsabilitat de l'administració. Si n'érem els propietaris, la responsabilitat seria únicament nostra. Creiem que l'administració no s'enfronta a fons amb el problema".

Avui, a la Pau, moltes pancartes denuncien la situació. Al mateix temps s'han reprès les negociacions amb el conseller Comas. Les espases estan alçades, la lentitud exaspera el veïnat.

Verdum Hi ha 292 habitatges afectats. L'antic polígon de l'OSH que en els anys 70 va protagonitzar una sonada vaga de lloguers, està reclamant les reparacions des del dia de la seva inauguració.

A les obres de reparació plantejades el 1992,acabades el 1996, només es van canviar bigues en una vintena de cases. "La rehabilitació de les façanes i dels baixants d'aigua no ha costat res al veïnat" diu amb orgull el president de l'associació, Francisco Carrasco.

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

La Veu deí

CARRER

novembre-desembre de 1997 El Polvorí Aquest barri de laZona Franca, l'antiga Marina, va ser construït als anys 50, i consta de 44 blocs, 35 dels quals van ser habitats per barraquistes i 9 per policies. En plena dictadura aquesta coincidència no deixa de ser com a mínim curiosa. Els blocs afectats per l'aluminosi són 44: 534 habitatges de 40 metres quadrats, que han de ser enderrocats. Va costar gairebé quatre anys que la Generalitat i l'Ajuntament aprovessin la remodelació. Les obres van lentíssimes. Al solar de Metalco s'hi han construït 108 habitatges, que s'acatíen de lliurar a un preu mitjà entre 5 i 6 milions de pessetes. Queden pendents de construir 421 habitatges, que hauriend'estaracabats l'any 2003, "però el calendari mai no es compleix" ens diu l'històric lluitador Francisco Artés. A més al Polvorí hi ha 17 blocs que des de fa anys tenen les segones plantes apuntalades.

San Cristòfol Han calgut molts anys per aconseguir que les administracions actuessin en aquest barri. Dels habitatges que hi va fer l'empresa Seat, 276 han d'anar a terra. Van començar les obres i l'any passat ja es van entregar els primers 80 pisos. Ara cal enderrocar les cases desallotjades i continuar les obres. En quatre anys i mig haurien d'estar totes acabades. "Estem lluitant des del 1990" ens diu Francisco Abad, "podrien anar més de pressa. A més en tenim 120 d'apuntalats". Els pisos nous costen al voltant de 5.600.000 pessetes. La resta d'habitatges que pateixen aluminosi es van rehabilitant i les obres costen entre dues i tres-centes mil pessetes.

SudOest del Besòs El 1959 l'alcalde Porcioles va posar la primera pedra d'un grup d'habitatges que anaven a construir en una zona on hi havia molta aigua. Estaven dedicats en part als barraquistes del Somorrostro. Fins al 1995 l'enfrontament del barri amb el PMH ha estat total perquè el barri reclamava tota la remodelació.

"No avançàvem gens; era una situació sense sortida; estàvem equivocats" diu Rojas, l'actual president de l'associació de veïns. "Cal ser realistes. Acceptem la proposta d'enderrocar set blocs i rehabilitar els tres mil habitatges que queden". La remodelació encara

VEÏNS

hauran de pagar, somriu i diu "al principi ens van dir que ens tocava pagarne el 15%, però vam dir que no. I per ara no hem pagat, ni pagarem".

Via Trajana Aquestes casetes tan fràgils, on hi ha 696 habitatges, estan condemnades a mort. Tot el bani està apuntalat, i els patis i els balcons són un poema. El Patronat va firmar un conveni amb la Generalitat el 1994, i Adigsa farà els nous edificis. Ja hi ha quatre blocs construïts, és a dir 138 habitatges.

Però en falten molts. Es preveu que al febrer comencin 190 habitatges més.

'Totes les cases haurien d'estar acabades l'any 2001. El preu és semblant a la resta de barris". Les dades ens les dona la Felicidad, una dona que ha gastat moltes hores per buscar solucions a la seva barraca. A l'hora de fer les llistes dels que tenien dret a una casa nova, en aquest barri es va aplicar un cens anterior al de la data en què es va aprovar la remodelació. Un petit grup de veïns va plantejar la seva queixa perquè exigien l'habitatge a què tenien JOSEP MASIP dret. Ara sembla que quan s'acabi el Centenars de pisos segueixen apuntalats procés, es podrà resoldre l'error. Pera l'Enric Lloret, un altre històric del barri, "aquesta és una bona notícia".

Altres actuacions A més de fer actuacions que afecten tot un bani, el Patronat ha dut a terme altres reparacions. A Montbau, va rehabilitar 58 habitatges amb unes obres que van costar 70 milions. Els veïns Aquest patronat municipal es va crear el 1945. Un dels seus objectius era fer desaparèixer el barraquisme. estan negociant una segona actuació.

Entre els anys 1956 i 1966 va construir 10.455 habitatges en terrenys barats i poc saludables. L'aluminosi En ple Eixample, al carrer Villarroel, afecta una quantitat important d'aquestes cases, que estan ubicades a diferents taarriades. Pel fet d'intervenir-hi 52 habitatges. Es van rehabilitar, s'hi dues administracions, la lentitud ha estat una de les constants. Respecte al pagament de la rehabilitació, el van invertir 22 milions i als propietaris patronat ha aplicat el conveni acordat. Els costos de les obres es reparteixen entre l'Estat central, el 30%, la els va tocar de pagar gairebé uns 4 Generalitat, un altre 30%, el PMH, un 25%, i els propietaris, el 15% restant. Tots ens adonem que hi ha un milions. També s'han reparat 63 habigreuge comparatiu amb els propietaris dels polígons d'Adigsa, que no paguen ni un duro. tatges a Sant Antoni, a la ronda del noha començat. LaGeneralitati l'AjunTrinitat Nova diu : "Després d'esperar tant, tomem a mateix nom, i els titulars hauran de tament no acaben de posar-se d'acord. Els primers habitatges d'aquest polí- esperar. L'acord entre la Generalitat i pagar 9 milions.

En Rojas afegeix que confia "que al gon es van construir el 1959 i anaven l'Ajuntament s'endarrereix massa".

A la Barceloneta alguns habitatges febrer o març comencin les obres dels a parar en part als barraquistes de Trinitat Vella afectats estan en obres. Al Guinardó, nous habitatges". La primera nnobilit- l'Estadi de Montjuïc. Trinitat Nova ha Tenia només 179 habitatges afectats. al costat de la plaça i del passeig zació va fer-se el 8 d'octubre de 1991. lluitat molt per l'habitatge. El 1976 va No calia enden-ocar-los i el Patronat va Maragall, s'han rehabilitat quatre finPerò les obres de rehabilitació no són ocupar el Patronat exigint reparacions. proposar un projecte de reparacions ques, 64 habitatges, i els propietaris acceptades per tot el veïnat. Un 40% L'associació no acceptava els diag- valorat en 38 milions de pessetes. Al han de pagar el 15% dels gairet)é 23 es neguen a deixar entrar els paletes a nòstics i només es van fer obres en barri li va semblar insuficient i amb milions que ha costat la reparació. casa seva. Només s'han acabat a alguns habitatges. Ara és notícia per- l'ajuda de l'arquitecte Joan Bartaa va Al Poblenou, al passeig Galvell, quatre blocs i estan treballant en dos què els 1.020 habitatges del Patronat elatx)rar una contraproposta que cos- s'ha reparat l'estructura de 61 habimés. Un bloc encara està apuntalat i no tan sols pateixen aluminosi, sinó tava gairebé el doble. El Patronat el va tatges i això ha suposat que cada els veïns hauran de pagar entre 80.000 que alguns també tenen cartxsnatosi. acceptar. Quan preguntem a la pre- propietari pagués 374.000 pessei 500.000 pessetes per reparacions.

Diosdado Rebollo, un lluitador veterà, sidenta de l'associació de veïns quant tes.

Habitatges del Patronat Municipal: un greuge comparatiu

Els privats, discriminats La Generalitat va crear el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges.

Eral'instrument que havia d'ajudar, sobretot als particulars, a rehabilitar les seves cases i a aconseguir les subvencions necessàries. Les dades oficials de la província de Barcelona en el dia 31 d'octubre de 1997 són: les sol·licituds de subvencions han estat de 33.424, de les quals 19.668 s'han resolt favorablement. Estan esperant disponibilitat pressupostària 714 habitatges. És a dir, després d'unallargacan-erad'obstades, quan s'arriba a la meta no hi ha diners.

De les xifres oficials destaca que 14.000 peticions de subvencions han estat rebu^ades percausesdiverses. La proporció és molt alta i és que l'oficina està obligada a aplicar una normativa que no ha ajudat a fer que les comunitats de propieta-

ris puguin arribar a acords, que potencia l'aluminosi clandestina: el propietari, quan ha vist les dificultats burocràtiques, ha optat per amagar la malaltia, per tal que no se li devalués el pis, i l'ha posat a la venda. Recordem alguns casos del carrer Mandri i del barri de Prosperitat.

Les subvencions Es determinen segons l'import de cada obra i la capacitat adquisitiva del propietari. Un nombre important han abandonat, "ens tomàvem bojos" diuen els veïns de carrer Esteras de Badal; 'tiem reparat els habitatges sense rebre cap ajuda" ens expliquen els veïns de la plaça Eivissa. Els que han rebut ajudes, han hagut de pagar quantitats importants, com els veïns de Nou de Porta, mig milió de pessetes, i els de Prosperitat i Poblenou, prop d'un milió. La quantitat augmenta per als veïns de la Barceloneta, entre un

milió sis-centes mil i dos milions. Al Maresme l'única escala que ha fet obres ha pagat 500.000 pessetes per habitatge.

El Maresme Potser l'exemple més sagnant del que expliquem és el barri del Maresme. 1.340 habitatges amb aluminosi, i en set anys de 38 escales només han fet obres en una, i en 3 més estan en tràmits. A la meitat de les escales la prova d'aluminosi va ser positiva. El risc és molt alt. Les administracions haurien d'adonar-se que alguna cosa falla quan passen aquests coses, però es resisteixen a rectificar. El fracàs no és degut a l'associació de veïns ni al Centre Tècnic, sinó a la normativa aprovada.

Turó de la Peira Hem deixat per alfinall'informe sobre aquest barri, que va ser

el que va començar la lluita. gues. El compromís és acabar Concentracions, talls de tràfic, tots els habitatges cap a l'any tancades, manifestacions, molt 2004, és adir 14 anys després! I! de tot. L'edifici que es va ensorPel que fa a les reparacions, rar parcialmentalcarrerCadíva Antonio Silba diu que aclarim ser reparat per l'Ajuntament de que l'associació està per la reBarcelona, que va pagar les modelació de tot el barri, i que obres i l'estada dels afectats en les rehabilitacions dels deu blocs un hotel, per un valor total de que queden suposen una des1.200 pessetes. Telegràfica- pesa excessiva per al veïnat, ment, la situació avui és la se- des de les 500.000 fins al milió güent. S'han construït 127 habi- i mig de pessetes". Turó de la tatges al solar de les Basses, i Peira viu el setè aniversari de la 250 habitatges al passeig de mort de laseva veïna Ana Rubb Fabra i Puig. En aquestes ca- amb sis-centes cases apuntases han estat allotjats els veïns lades. Molts dies i mesos, set i veïnes dels blocs A i B. En els anys, amb tot el que implica solars que han deixat buits, s'hi viure entre apuntalaments.Acafaran les cases necessàries per tsem amb les declaracions que reallo^arels veïns dels blocs P, la Rosó Poveda, presidenta de Q i D, a més d'un CAP, l'equipa- l'associació de veïns del Turó ment sanitari que fa anys que de la Peira ,va fer a "La reivindiquen.

Vanguardia" el 1994: "El Turó i La resta de cases noves es tots els barris amb aluminosi, faran als terrenys que avui ocu- han de rebre, com a mínim, el pen les cotxeres. Les negocia- n *«ïix tracte de favor que el cions estan sent massa llar- Üceu".

Vivint entre puntais

La Veu del

CARRER

VEÏNS iBreus de barri SANT ANDREU

Manifestació i cridòria a Pujol El 8 de novembre dos-cents veïns i veïnes es van manifestar davant del CAP de Maragall. Era inaugurat pel president de la Generalitat i hi assistia també Joan Clos. Protestaven pel tancament de l'ambulatori de Sant Andreu i perquè es té els usuaris de la sida desinformats; exigien que els consultoris no estiguessin allunyats respecte a la gent amb dificultats. Una pancarta deia: "No volem la privatització de la sanitat". La convocatòria va ser a càrrec de la Comissió de Defensa de la Sanitat Pública del districte de Sant Andreu.

Nou

novembre-desembre de 1997

No al "cop de medicament"

BARRIS

Tancament al districte El 18 de novembre setanta persones de nombroses entitats de Nou Barris es van tancar per denunciar: 1. L'incompliment sistemàtic de les converses el setembre del 96 i els acords presos per totes les parts el març del 97.

2. El "silenci administratiu" que ha fet que moltes d'aquestes i altres entitats del districte estiguin pendents de respostes a peticions de reunions des de començaments de l'any en curs.

3. El retard escandalós en el pagament de les subvencions concedides tant a les entitats que gestionen petites subvencions, com a les entitats gestores d'equipaments públics i de projectes de dinamització infantil i juvenil. Aquest fet provoca l'endeutament financer de totes aquestes entitats sense ànim de lucre i fa impossible que es desenvolupin activitats en condicions normals.

4. El canvi periòdic dintre de l'equip de govern, dels càrrecs amb capacitat de decisió política.

Per culpa d'aquest canvi no tenen cap interlocutor vàlid.

Les accions de protesta continuaran fins que Antoni Santiburcio rebi les gestores i per escrit doni solució als temes plantejats.

,BARCELONA F COMISSIÓ EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA DE LA FAVB

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, mitjançant la seva comissió en Defensa de la Sanitat Pública, vol manifestar el seu desacord amb el que sembla un preacord a què volen arribar Convergència i Unió i el Partit Popular, per al finançament del dèficit de la Sanitat Pública.

Entemen que reduint de nou la llista de medicaments que estan coberts per la Seguretat Social, s'està fent un atac al sistema de la Sanitat

Pública i gratuïta que tenim i aquest possible preacord perjudica sobretot les capes més febles de la nostra societat.

Fa temps que s'està denunciant el gran negoci que representa per a les multinacionals dels laboratoris farmacèutics, els preus abusius que fan pagar pels medicaments.

Fa temps, també, que s'està reclamant la reducció dels marges comercials i la utilització de fàrmacs genèrics. Però això no els interessa.

Afirmem que així no es pot finançar el dèficit que hi ha a la Sanitat Pública.

La salut no ha de ser un negoci. No et deixis convèncer. Informa't a la teva Associació de Veïns.

Todas las okupas no son jóvenes SANT MARTÍ I CÉSAR AGUADO LOZANO

SANT GERVASI

El jardí de Brusi, salvat Una important victòria veïnal.

Després de les mobilitzacions d'abans de l'estiu, els veïns es van reunir en assemblea el 5 de novembre. En la reunió, Ramon Serrano, president de la comissió, va informar que "hem fet un gran pas endavant: el doctor Canela, vicerector de la Universitat de Barcelona, ha comunicat en una entrevista als representants de la comissió que la Universitat ha decidit abandonar els projectes anteriors sobre l'espai verd de Brusi-Copèrnic, que rehabilitaran el vell casalot per a instal·lacions universitàries, sense cap ampliació, i que obriran molt aviat els jardins als veïns". El regidor del districte, Jaume Ciurana, en una entrevista posterior ha manifestat la bona disposició a tenir en compte qualsevol proposta dels veïns en aquest sentit.

Passadís verd i senyalització de vianants .COLLSEROLA F JORDI PÉREZ SÀNCHEZ/COL.LECTIU AGUDELLS

El passadís i-'erdCollserola-Tres Turons pot començar a ser una realitat.

Un dels trams més conflictius, el camí que uneix el carrer Veciana amb el carrer f^/lediona, havia de ser eliminat per la construcció d'edificis al costat de la Ronda de Dalt (contra el mateix PGM). Però al final -després d'actes de protesta de l'Associació de Veïns Penltents-Taxonera i del Col·lectiu Agudells- ha estat replantejat i la solució final combinarà la construcció d'habitatges socials amb el respecte d'un dels camins més antics de la zona. D'aquesta manera, la unió natural i de vianants entre la serra de Collserola i la seva perllongació dins de la ciutat (els anomenats Tres Turons) serà respectada i es podrà completar en un futur amb la cobertura de la Ronda de Dalt (algun dia arribarà, o no?).

Les entitats abans esmentades celebren la decisió del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona i volen aprofitar el moment perquè s'iniciï en aquest passadís verd una primera experiència de senyalització dirigida ais vianants que indiqui la distància a les zones verdes properes (la Creueta del Coll, Parc Güell), que podria anar acompanyada de mapes explicatius amb els itineraris més còmodes i protegits del trànsit.

Creiem que si això s'apliqués a tota la ciutat es potenciaria el coneixement i l'ús dels parcs de la nostra ciutat i, al mateix temps, es conscienciaria els ciutadans que una ciutat més per als vianants és una ciutat més humana i més sana. També seria una petita contribució perquè la nostra ciutat es pugui transformar en una ciutat sostenible.

Carmen Gil es una vecina de Sant f\/iartí sin vivienda, para ella ademàs lugar de trabajo. Quién le diria a esa mujer separada y de 52 afios que se convertiria en okupa. Okupa que recuerda que la Barcelona 2004 tapa a nuestros vecinos precarios, que vivenconnosotros. Pidióaccederen 1988 a una vivienda social al Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH).

No se le adjudico, tras muchas gestiones. Conoció una vivienda social de la zona de Gran Via/Bilbao desocupada desde hacía tiempo, que no se arreglaba. En su situación se decidió a ocupar pacíficament la vivienda y ofrecerse a pagar un alquiler a precio según sus ingresos.

La primera respuesta ha sido una demanda de deshaucio· No han querido negociar la situación; el PMH se ha acogido al derecho de propiedad por encima del derecho a la vivienda. El juicio no pudo ser publico y ahora està pendiente la sentencia. La buena defensa de una abogada del grupo de Francesc Arnau puede hacer ganar a Carnien Gil, però la Coordinadora Contra los Abusos de Poder, ACAP, y la Favb esperan una respuesta política por parte del PMH. El mejor modo de defender el derecho a la propiedad pública, es cubrir las necesidades de vivienda de todos. SobtBtododelosquenopueden compraria, però que la necesitan igual, o incluso màs, que los que la tenemos.

iBreus de barri SANT ANIDREU

Referèndum La remodelació popular del carrer Ignasi Iglesias serà consultada al veïnat. Hi havia dos projectes diferenciats per als espais que es dediquen al cotxe i al vianant. El regidor Eugeni Forradelles va decidir sol·licitar l'opinió als veïns. Per primera vegada es feia un referèndum, encara que l'Ajuntament l'anomeni "enquesta popular". El 23 d'octubre es va fer la consulta i de 765 censats van votar 294 persones; 185 ho van fer a favor d'ampliar les voreres i 109 de mantenir les places d'aparcament. El nivell de participació és digne i ens consta que alguns veïns i veïnes que no van votar creien que no servia de res. El regidor ha anunciat que es realitzarà el projecte més votat. A Sant Andreu, en temps del regidor Antoni Santiburcio, es va anunciar un referèndum municipal sobre la urbanització de la Rambla. No es va celebrar perquè un sondeig municipal va informar que l'Ajuntament perdria la consulta i el regidor va decidir fer el projecte veïnal per no perdre un referèndum.

CASC ANTIC

La caserna de Sant Agustí L'Associació de Veïns Casc Antic denuncia en una nota pública que "les decisions s'han pres sense la més mínima consulta als veïns", a l'hora de decidir que la caserna de Sant Agustí passi a mans privades.

En una carta dirigida a l'alcalde manifesten: "Cap representant de la nostra entitat va assistir a l'esmentat acte, per dos motius: no vam ser convidats i no acostumem a participar en activitats que afecten el nostre barri i es concreten sense que nosaltres hi participem i, ni tan sols, en rebem informació". Segons han manifestat responsables de l'associació de veïns, "si les coses segueixen així, l'associació es plantejarà ser present en les diferents comissions de participació del districte de Ciutat Vella".

GRÀCIA

Gràcia recupera Castellers Enguany, Gràcia ha tornat a tenir una colla castellera pròpia: els Castellers de la Vila de Gràcia.

Una colla que el passat diumenge 23 de novembre va celebrar la seva diada amb l'organització d'un seguit d'actes adreçats tant als seus membres, com al conjunt de veïns i veïnes.

La nova colla s'ha marcat tres objectius prioritàris: recuperar la tradició castellera, ja existent a principis d'aquest segle, quan immigrants de les terres de Tarragona, fuguint de la filoxera s'instal·laren a Gràcia i van fundar la colla d'Els Xiquets de Gràcia; l'objectiu comú a tota colla castellera, fer castells; i, tercer, consolidar la colla, compartint projecte i il·lusions amb tots els graciencs i les gracienques.

Tothom que vulgui conèixer més aspectes del fet castelles que no dubti en adreçar-se al local d'assaig dels Castellers de la Vila de Gràvia (Escola Josep Maria pujol. Riera de Sant Miquel, 45). Hi són tots els dimarts i divendres de 20 h. a 23 h.

La Veu det

CARRER

novembre-desembre de 1997

EL COR ROBAT

FAVB

Revistes de barri Bon Pastor

CATHERINA A20N

"Com sobreviu un barri sense metro" és un article que escriu una jove veïna, estudiant de COU, recollint el sentit i les aspiracions del seu barri.

En un altre article, pregunten a Jordi Pujol: "on estan els diners pel metro de Bon Pastor?"

També expliquen la campanya de Barnamll i una foto notícia celebra que, encara que sigui amb endarreriment, s'estiguí urbanitzant la rotonda del carrer Sant Adrià.

Manuel Martínez Martínez President de l'AV Sant Martí de Provençals

"El metro era una necessitat llargament reivindicada i ara és un orgull"

^•f^..

itíífïilííilnforinsikide

PIAN 0£ MOVttIDAD

.•^ItfBíïi*; H:«».sh:^^jiB:i*']«vt •;»

"'í* •'*"<>•-• íttli »Fia-j

PUYAL

Nascut el 1941 al carrer Espronceda, entre la Sagrera i el Clot, aquest antic dirigent sindical comunista presideix l'AV Sant Martí de Provençals des del 1982. Criticat per uns, elogiat per altres i temut, si no utilitzat, per les administracions, ha convertit la celebració del 25è aniversari de l'associació en un homenatge a la seva persona. Reconeix que té defectes i errors però diu que si hi ha alguna cosa que té gran, aquesta és "el cor". A dins hi té dues angines de pit i, el que és més important, la lluita de tot un barri.

— Bufar 25 espelmes cansen el cor o l'estimulen?

— Les espelmes les vam bufar col·lectivament 25 membres de l'associació en un sopar davant de 1.400 persones. No em va costar.

— Físicament no. Però, i de diners?

— No ho puc dir. Hem estalviat durant dos anys i hem tingut ima important col·laboració institucional. La satisfacció de la gent i les repercussions de l'èxit no es poden valorar amb diners.

— La Vemeda, Sant Martí o Sant Martínez?

— Els tres valen. El que queda clar és que l'últim no correspon a im barri, sinó a ima trajectòria, i que Sant Martí és un districte.

La Veu Ens arriba el número 133 de "La Veu". L'Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta explica que la societat esportiva Mercat Nou fa 50 anys. També ens presenten al grup Al-Anon, que són "una hermandad de parientes y amigos de alcohólicos que comparten sus experiencias, fortaleza y esperanza".

Un altre article ens informa que la superfície cuberta de la Ronda deí Mig es convertirà en un Rambia.

Bon Pastor

^-aij^*:

A tot el barri L'Associació de Veïns de Prosperitat, en el seu butlletí de tardor, situa el Pla de Mobilitat a la portada.

Davant la inauguració de la biblioteca de Nou Barris, recorda la vella reivindicació d'una biblioteca de barri.

També parla de zones verdes netes I l'exigència d'habitatge per als afectats del Peri.

Per últim denuncia l'endarreriment de la Conselleria de Benestar Social en la construcció d'un casal d'avis.

i·r·wíina pronto !a 2* fase

— Els presidents de les AV han de limitar els seus mandats?

— El que cal és un relleu generacional jjerò, per diversos motius, al moviment véinal això no es dóna. El dia del sopar d'aniversari vaigestar temptat de dir que plegava, però m'ho vaig replantejar: no tinc recanvi.

I no crec que sigui dolent estar molt de temps en un càrrec altruista. pastisseria — No li agrada massa el protagonisme personal?

— El protagonisme l'he buscat conscientment. Però si quan sxorto al carrer la gent em saluda, qvii és el protagonista: jo 0 la mateixa gent?

1-1 0 0

TÍJT'EM

<^ i n (N

— Com s'ho fa per sortir a la foto sempre i amb tothom?

— Són el president Pujol, el conseller Comas, l'alcalde 0 el regidor qui em busquen a mi. Saben que sé conjiigar la negociació i la mobüització.

13 '" '« li ,9. 03 cj /O) .JO ai

— I no s'ha sentit mal instrumentalitzat?

— Sí. Abans no dormia, però ara estic tranquil perquè jo també els instrumentaützo a ells. I al final, qui surt guanyant és el ciutadà.

La Rambla, 74.

08002 Barcelona Telf.: 317 75 85 - 302 41 80

«cL'ESTELi^

ITÇMOS

- COM'PL'EíM'EíMÍTOS

Avinyó, 28 Bis Tel. (93) 317 13 24 08002 - Barcelona

— Està en contra dels partits polítics?

— No, jo sóc im home polític. Però a l'associació de véins no s'ha de fer política partidista.

— El que ha aconseguit posar d'acord l'Ajuntament i la Generalitat per la rambla Guipúscoa és el Martínez o el barri?

glLÀTEHIÀ

FORN DE PA D'AVINYO

— El Martínez..., però perquè darrere hi havia el suport popular. I ara el barri gaudeix d'una Rambla que afavoreix les relacions entre véins.

FUNDADA EN 1919

— Parlem d'altres lluites. La plaça dels Porxos?

— Sis mesos de mobüitzadons diàries i una sentència guanyada al Tribunal Suprem. Tot im èxit de convocatòria de l'associadó.

— Les vivendes del Tèxtil?

— Després de Uuitar molt vam aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés per unanimitat, i sense cap cost pels veïns, la rehabilitació de 1.001 habitatges amb patologies estructurals.

— El metro?

— Era ima necessitat llargament reivindicada i ara és im orgull.

— Quina és l'estació més maca?

— Sant Martí. Però ja sé que hi ha gustos per a tot, com passa amb el pont de Calatrava: és un símbol que no deixarem perdre.

— I quines són les properes batalles de l'associació?

— Ficar-nos de ple en el pla de Sant Andreu-Sagrera i exigir el cobriment de part de la Gran Via.

Estan^ería San José

^4 rio cvi^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALrrAT COQUES ESCUDELLERS, 59

Tel. 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

Pa cruixent amb tomàquet i ...

Cofres També tenim orxata sense sucre Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 309 18 72 - Barcelona

ESTAMPAS OBJETOS PARA REGALOS MARCOS PARA CUADROS ESCULTURAS RELIGIOSAS PINTURA ÓLEO Boters, 7 y 9 (contlnuación Portaferrisa) T. 317 56 85 - 08002 BARCELONA

BAR BOCA CHICA Especialidad en comidas Dominicanas i música Dominicana: Bachata, Salsa y Merengue abíerto de 12 a 24 horas

AMPLE, 15 rpiaça de la Mercè) T e . J02 24 41

c/ Corders, 11 Tel. 268 16 30

Parlant del

M

CARRER / de la ciutat

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1997

QUI ES QUI

NÚRIA ESPERT ^^. Actriu MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

molt estrany viure en un hotel", Després de La gavina, la Núria té altres compromisos que l'allunyaran de Barcelona, però hi tomarà per inaugurar el nou Liceu, el febrer de 1999, dirigint la Turandot. "Ho considero un privilegi", diu baiTejant U.lusió i por. Li preguntem per la polèmica que va envoltar el pla de reforma del gran teatre i ens fuig d'estudi: "Només estic al cas dels debats polítics i ciutadans d'una ciutat quan hi visc una temporada; si no hi sóc, desconnecto". Darrerament la desconnexió ha estat amb Madrid, per això ens sap parlar bé del Fòrum del 2004, del qual forma part, "Espero que, una vegada més, Barcelona sigui punta de llança; i encara millor si ho és d'una cosa cultural que no pas esportiva o mercantil". No obstant, reconeix que aquests tres aspectes van molt lligats, i no fa escarafalls a que s'utilitzi un pretexte -el 92 o el 2004- per remodelar urbanísticament la ciutat, En un camerino, al "teatre més bonic d'Europa" (Espert dixit), i amb una actriu com ella, és obligat parlar d'un món que, a Barcelona, està força mogut: Flotats i el TNC; la reobertura del Principal; la del Capitol; el tancament del Molino; el projecte de Ciutat del Teatre; les assemblees de la professió; l'auge o estancament de públic, segons es miri,..

'Tot sembla molt viu. La meva experiència d'aquests mesos és que hi ha ton moviment molt positiu de la ciutat sencera vers el teatre, que desperta l'ambició en el bon sentit de la paraula. Perquè el teatre és, abans que res, un acte cultural; i després, un negod", diu Espert. És la visió d'algú que ha arribat on és venint del teatre amateur. "Sóc actriu perquè existia el teatre d'afidonata i els meus pares hi eren". En concret, on estaven els seus pares era a la terra baixa, que per això es diu Núria, com la noia del clàssic de Guimerà.

Ella, en canvi, va passar per un altre terra (llegiu-hi escenari): el de l'Orfeó Gracienc, on va aprendre "el 70%" de la seva professió i una manera de comunicar-se que ara, "amb tant d'estrès", s'està perdent. És el que dèiem de la fredor que vam sentir al camerino del Teatre Nacional. Sort que els actors hi posen el caliu.

"A6ans que res el teatre és cultura; i després, un negoci^ rnoviSKltTïie'ia polèmica i de la seva majestuositat (o potser per això), el cor del Teatre Nacional de Catalunya és molt fred. No parlem de l'escenari, sinó de la sala de camerinos on ens rep la Núria Espert abans de maquillar-se per La gavina. Amb aquesta obra de Txèkhov^ Josep M. Flotats ha fet tomar a Barcelona una actriu internacional, madrilenya d'adopdó. I diem d'adopció perquè, tot i que viu a Madrid des de 1979 , la Núria Espert segueix pensant que Barcelona "és la millor ciutat del món".

D'elogis, no se n'està: que és una ciutat "amb un impuls captivador", que "sap aprofitar sempre les oportunitats"... I que li va fer molta illusió la proposta de Flotats perquè, repte professional a banda, "necessitava fer una estada U a i ^ a Barcelona". Tot i això, reconeix que ella no s'engcinxa gaire als Uocs on viu i que es troba bé a tot arreu. Si està ben acompanyada, millor. "Però si no, em puc sentir igual de sola a Barcelona a Washington o a Alemanya", diu.

La Núria va viure molts anys en un pis a Muntaner-Travessera. AUí van créixer les seves filles i, després que la feina la dugués a Madrid, alli dormia quan tomava a Barcelona. Però fa uns quatre anys va vendre el pis i ara, quan ve, ha d'anar a casa d'una amiga. I si l'estada és Uarga, com aquest cop, s'instal.la a l'hotel Meridien, en plena Rambla. Diu que la tracten molt bé i que té "una habitació esplèndida" que s'ha acabat fent seva. Però admet el que li qüestionem: "Quan la ciutat és la teva, es fa

«>••••••»

Sal i pebre

• · e » · · · s · « · · e » « · · B e a e « a * · » · · · · » e « « K e

L'acudit

Garrafa

Protagonistes Homes i dones deambulaven pel carrer, entre el fang, amb la mirada perduda. Alguns ploraven. Hi havia deu morts. El president de l'AV del barri d'Averroes de Melilla clamava a la petita pantalla: "que no diguin que no ho sabien. Havíem presentat centenars de denúncies; ara qui ens retorna els veïns morts?"

Fomento de Construcciones y Contratas va anar a la subhasta per a la construcció d'un dipòsit d'aigua amb una oferta que rebentava els preus. El dipòsit es va esquerdar i vint mil litres van caure violentament sobre els humils habitatges de famílies pobres i treballadores.

La ministra de torn va manifestar, aquella mateixa nit, "depurarem responsabilitats". Cadascú al seu lloc.

Protagonistes d'una tragèdia massa freqüent.

Zeta

•t·r.V.'V'

-V //

éfíPfíMP^?

I

\