Carrer 051

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR CONTRA LA INCINERACIÓ (pàgines 3 i 9)

La Veu del

i*'

La Veu det

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 Baix Guinardó 436 81 80 Barceloneta 221 72 44 Baró de Viver 311 41 93 Barri del Call 317 29 65 Bon Pastor 346 46 18 Camp d'en Grassot 458 48 53 Camp Nou 339 91 23 Can Baró 285 12 96 Can Caralleu 280 07 24 Can Clos 332 02 44 Can Ensenya .

359 06 80 Canyelles 427 66 11 Carmel 357 57 48 Casc Antic 319 75 65 Cases E. Aunós 223 23 94 Cera 241 05 92

Ciutat Meridiana 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 Clota 357 72 59 Coll-Vallcaroa 210 16 88 Congrés 340 70 12 Coor. Casc Antic 310 53 33 Diagonal Mar 303 32 85 Dreta Eixample 231 58 35 Esquerra Eixample 453 28 79 Estrelles Altes 431 31 29 Font Castellana 219 96 13 Font d'en Fargues 420 40 66 Font Guatlla-Magórià 424 85 06 Font del Mont 406 90 49 Fort Pienc 231 11 46 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 18 20

Gràcia 218 46 48 Gran Via 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 308 77 34 Guineueta 428 46 23 Horta 420 90 06 Hostafrancs 426 91 66 Joan Maragall 347 73 10 La França 325 08 93 La Palmera 314 35 48 La Pau 313 28 99 La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Maresme . 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53 Montbau 428 29 34 Navas 340 62 49

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88

d^

Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon

Consell de direcció Andrés Naya i Roser Argemí

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marta Bacti, Bernat Batlle, Núria Gonzàle^, Elia Herranz, Chelo • Losada, Rosa Maria Palencta, Marta Pardell, Marta Pluja, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sànchez, Àlex Tisminetzky, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabant, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip Portada • Dani Codina

Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat I de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

Els ^WA de distribució

abril-maig d e 1998

®

Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 431 30 16 Nou de la Rambla 441 01 83 Paraguai-Perú 278 06 93 Parc 221 04 87 Parc de l'Escorxador 1325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 428 68 66 Penitents-Taxonera 420 20 97 Poblenou 266 44 41 Poble Sec 441 36 65 Polvorí 432 36 42 Porta 359 44 60 Prosperitat 276 30 15 Provençals Verneda 307 46 95 Racó de les Corts 440 48 50 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33

Raval 441 77 21 Roquetes 359 65 72 Ronda Sant Antoni 442 24 12 Ronda Sant Pere 317 31 39 Sagrada Família 246 53 19 Sagrera 408 13 34 Sant Andreu 345 96 98 Sant Antoni 423 93 54 Sant Cristòfol 432 34 71 Sant Genis 417 03 67 Sant Gervasi 211 81 65 Sant Gregori 200 13 04 Sant Marti Provençals 314 17 04 Sant Ramon Nonat 440 14 54 Sants 331 10 07 Sarrià 204 90 58 Sudoest del Besòs 278 18 62

Torre Baró 276 16 82 Torre Llobeta 429 07 06 Tres Torres 205 77 89 Triangle de Sants 402 87 54 Trinitat Nova 353 88 44 Trinitat Vella 274 19 78 Turó de la Peira 358 06 95 Unió-M Baterà-Sla Marganía-Penedides 317 16 11 Vallbona

354 89 82 Verdum 276 02 30 Verneda Alta 314 58 13 Via Trajana 381 16 25 Xile 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 346 72 03 Zona Universitària 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Conflictes veïnals

CARTES DELS LECTORS

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Restaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Oilila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Ctie. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Marti. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Mailinenc. Provença, 595

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Fa trenta anys del maig del 68. Lluny de la revolució, avui hi ha conflictes veïnals que tenen esvalotat el galliner municipal: vm grup de veïns i véines del Carmel no accepta la construcció d'un centre d'assistència a drogodependents, a la Vall d'Hebron es manifesten contra una deixalleria i a diversos barris hi ha rebel·lions puntuals per la construcció d'eixos de vianants.

Creiem que les associacions de veins han d'entendre que aquests equipaments són necessaris, que els barris hein de ser solidaris amb la situació dels seus veins i véines, però també proposem que el sujwrt que les associacions de veïns donen a aquests equipaments quan l'administració corresponent els informa, no sigui un assentiment burocràtic, ni es limiti a l'opinió del president o de la junta, forçats per la pressa que els fKíIítics acostumen a tenir.

Sabem que aquests equipaments responen a situacions greus, complexes i, en alguns casos, noves. Les associacions de veïns no hem de caure en el ritme empès des de fora, sinó que tenen l'obUgació de demanar àmplia informació sobre els projectes i han de traspassstr obligatòrÍEiment aquesta infoimació als veins, buscant una major sensibilització i un necessari recolzament social. Hem d'aconseguir que el veïnat assumeixi les necessitats actuals de la nostra societat, es faci còmplice de l'existència d'aquests serveis p)er a una mUlor qualitat de vida, i exigeixi que funcionin bé, que siguin transparents i que els ciutadans puguin controlar-hi l'activitat i fer les propostes de modificació quan calgui.

Però pel que fa a les administracions, ens sembla molt greu que es limitin a informar a les entitats sobre els projectes conflictius amb poca antelació, o, sovint, amb fets consumats.

Ens sembla igualment greu que quan els véins exigeixen informació o quan sorgeix el conflicte social, les administracions no dubtin a instrumentaUtzar les associacions de veins dient que elles ja n'estaven informades amb antelació, i per tant concloure públicament que no deuen ser prou representatives de ningú.

Les administracions, i sobretot quan es tracta d'equipaments com aquests, estan obligades a facüitar una àmplia informació, a explicar què és una deixalleria, quins productes s'hi dipositaran i quina destinació tindran. La manca d'informació, el no obrir debats sobre aquests temes, el portar les actuacions amb nocturnitat i traïduria, endureix el contingut de l'oposició veinal, afavorint les posicions més immobilistes perquè simplifica el tema a blanc o negre.

Des de fa molt temps diem que davant de qualsevol canvi cultural, davant la incorporació de nous comportaments, és possible que aparequin resistències. Però justament l'absència d'una política municipal basada en la informació i el fet de no crear canals de participació són alguns dels elements que fomenten la radicalització d'uns conflictes veïnals previsibles.

FERRERES

Aclariment de Jordi Parpal Al número 50 de la vostra revista "La Veu del Carrei", corresponent al mes de març de 1998, a la secció "El cuarto fosc", he llegit amb sorpresa que se'm relaciona amb l'adjudicació del servei de pompes fúnebres.

Vull desmentir rotundament la informació, doncs ni he estat assessor d'una multinacional de la mort, ni tinc res a veure amb la gerència de la nova empresa.

Tanmateix, els hi agrairia que publiquessin aquest desmentit al proper número, doncs crec que informació d'aquest tipus l'haurien de contrastar i comprovar abans de publicar-la.

Atentament, Jordi Parpal i Marfà advocat

•

Can Cuyàs: qui mossega a qui?

De resultes del reportatge sobre Can Cuyàs, a Montcada i Reixac, publicat al número 50 de La Veu del Carrer, l'associació de veïns d'aquest barri ens ha fet arribar un llarg escrit on puntualitza un seguit de qüestions.

D'entrada, rebutja que les noves construccions que s'estant enllestint al davant de Ciutat Meridiana

configurin un nou barri, sinó que el que fan és consolidar el nucli de Can Cuyàs ja existent. L'associació de veïns de Montcada i Reixac critica les declaracions del regidor Antoni Santiburcio recollides en l'article per no reflectir la veritable realitat de Ciutat Meridiana, "que sí que coneixem de bona tinta els que vivim dia a dia a la zona limítrofe de Barcelona".

L'associació adverteix el regidor i els ecologistes que cntiquen la destrucció de Coliserola produïda per les obres de Can Cuyàs: "Abans de posar el crit al cel per la mossegada de la casa aliena caldria que reflexionéssiu una mica sobre el que feu a casa vostra".

Des de la redacció de La Veu del Carrervolem deixar constància que en un proper número tomarem a parlar de Can Cuyàs, aquest cop des de la perspectiva de Montcada. Encetarem així una sèrie de reportatges sobre com veuen Barcelona les ciutats de la perifèria metropolitana.

Redacció

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a principis de juliol

F O R A T A X A DEL C L A V E G U E R A M DEL R E B U T DE L'AIGUA

CARRER

abril-maig de 1998

CRÒNICA

Iniciativa contra la incineració CHRISTIAN ANDREU

Els ciutadans han decidit presentar per primera vegada des del 1978 la primera demanda d'una nova llei al Parlament. La proposta, coneguda com a Iniciativa Legislativa Popular (ILP), presentarà en els propers tres mesos més de 65.000 signatures perquè es prohibeixi la incineració de residus en tot el territori català

Quan el 1997 l'Entitat Metropolitana va decidir suspendre cautelosament la construcció d'una nova incineradors a la Zona Franca, milers de signatures i desenes de nnanifestacions van avalar la posició contrària de la ciutadania. La condició posada va ser que si no s'arribava a uns nivells proposats - m é s del 6 0 % - de reciclatge de residus abans del 2006, la incineradors seria construïda com a mal menor davant de la falta d'alternatives reals.

Aquest precedent, que va encoratjar molts ciutadans i ciutadanes en la seva lluita contra les incineradores -prohibides legislativament per la Generalitat des del 1983-, va ser l'inici d'una altra proposta, aquest cop en l'àmbit català, que sota el nom d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pretén demanar als parlamentaris catalans que es prohibeixi la incineració. L'alternativa, tenint en compte que els nivells de reciclatge no han pujat i que les administracions ho tenen tot parat, seria la construcció de més i més incineradores, amb uns costos econòmics exorbitants per als ciutadans.

•

e i x e n les c e n d r e s de les incineradores són cancerígenes".

D'altra banda, les inversions necessàries per construir una incineradora, mantenen des del CEPA, són molt més altes que no pas per construir vies alternatives. A Montcada als 30.000 milions de pessetes que va costar la construcció de la incineradora cal afegir-hi, només per als filtres, 500 milions més que sortiran de la butxaca dels contribuents. "La decisió de fer una incineradora", confirma Moner, "fa que es gastin molts diners de la ciutadania, que surtin molts productes contaminants i, a més, s'obre un cicle de més i més despeses". *

Empenta final

El fet que la incineració estigui estrictament legislada a Europa, d'una banda, i que, de l'altra, les administracions en potenciïn l'ús pot aconseguir que molts ciutadans es vegin en un camí sense sortida. "Tot plegat desmotiva els ciutadans", explica Pilar Magdalena de la Favb. "Volem que es deixi d'incinerar perquè, ara per ara, diuen que estan eliminant els residus però només els transformen. Prop d'un terç dels productes reciclables són cremats i convertits en cendres tòxiques, i això pot desesperar a qualsevol", afegeix.

Potser per això tots els col·lectius i entitats agrupats al voltant de la ILP han pres com a exemple el de la ciutat francesa de Lille, en què l'alcalde va aturar temporalment el funcionament de les tres

RAMON GÓMEZ/ARXIU

Reduir, reutilitzar i reciclar els residus que genera és l'alternativa a la incineració incineradores perquè s'havia demostrat que eren perjudicials per a la salut mediambiental. "Les inversions per a la construcció de cada incineradora són multimilionàries", manté Magdalena, "i els ciutadans estan pagant periòdicament aquest sistema a través de l'impost de l'aigua i més endavant el pagaran encara més amb altres rebuts".

I amb l'objectiu clar d'avançarse al moment en què l'Administració dictamini que cal construir de nou noves incineradores, la ILP ha sorgit amb força. Els precedents eren la Plataforma Cívica per al Reciclatge de Residus, un primer pas que uniria més la

Favb, la Confavc, l'Oscuc, l'Ocuc i 80 e n t i t a t s e c o l o g i s t e s i mediambientals entre les quals hi ha Ipcena, Depanao Greenpeace. *

Una necessitat vital

Després de presentar a l'Administració un pla alternatiu en què es demostrava que es podia arribar a percentatges de reciclatge molt més alts que no els presentats (que passen del 80%), es van començar a mantenir les primeres reunions entre les entitats signants per iniciar el procés de la primera Iniciativa Legislativa Popular a casa nostra.

Amb tot, el procés de recollida

de signatures no serà fàcil. Cal que més de 1.400 fedetaris acreditats recullin 65.000 vistiplaus amb les adreces censals ben clares. I tot i que és la primera vegada que la ciutadania fa un esforç d'aquesta mena, la il·lusió per aconseguir els fruits finals són una constant entre els promotors.

Josep Lluís Moner, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius afirma: "Diversos estudis mèdics demostren que la incineració afecta negativament la salut mediambiental i de les persones. Comptem amb l'informe del doctor Kogevinas, de l'OMS, que arriba a la conclusió sense cap mena de dubte que les toxines que produ-

I tot això mentre la societat pensa 0 pretén actuar d'una manera i ha de fer-ho d'una altra.

Segons l'Organització de Consumidors de Catalunya, hi ha informes que demostren que la gent està més que predisposada a seguir criteris de reciclatge i reutilització de residus.

S e g o n s A n n a T a r d à , de l ' O C U C , "la c i u t a d a n i a v o l col·laborar sempre més del que se n'espera. La c o n s c i è n c i a col·lectiva va per un costat i les polítiques empresarials de fer productes d'un sol ús per un altre".

D'aquesta manera, i havent presentat el dia 11 de març al Parlament català la proposta de la ILP, manca l'acceptació oficial i quinze dies perquè una Comissió de Control atorgui noranta dies per presentar les signatures.

Un procés que haurà de servir per influir positivament en el nivell d'opinió de la societat catalana, per fer que "les administracions es posin d'una vegada del costat de la gent que les ha votades", diu Tardà, "i no de les polítiques empresarials. I si més no, perquè s'inverteixi molt més en educacció ambiental, perquè cal que l'Administració descobreixi que això també costa diners".

Conn pots donar suport a la proposta de llei per prohibir la incineració

R E D U I It REUTILITZAR

RECICLAR

• Signa els fulls segellats i numerats pel Parlament que et faci arribar una persona que col·labori amb la campanya. No oblidis posar ben clar el nom i els dos cognoms, el DNI i el domicili del municipi on estàs censat o censada. Si manca alguna d'aquestes dades, o no coincideix amb les del cens, la teva signatura serà anulada i no servirà pel recompte de les 65.000 que calen per fer votar la llei al Parlament. Les signatures recollides en fulls no numerats pel Parlament i de la circumpscripció electoral on votes tampoc seran vàlides.

Fes-te col.laborador/a de la Iniciativa Legislativa popular per a la prohibició de la incineració. Només t'has de posar en contacte amb les entitats de la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, entre les quals hi ha la Favb i les associacions de veïns de cada barri. Et facilitarem la informació i els impresos per a què recullis signatures entre els teus familiars, amics o els teus companys i companyes de treball, estudi o associació.

Oficina de la Iniciativa Legislativa Popular: Via Laietana 16, 3a. planta

08003 Barcelona Tel 481 28 03 ext. 3332 - Fax 315 08 56

Predisposició social

I.íi Veu del

CRÒNICA

CARRER

abril-maig de 1998

Metro nocturn a partir del juliol CHELO LOSADA

L'ampliació de l'Iiorari nocturn del metro ja és una realitat, encara que a mitges. Els divendres, dissabtes i vigílies de festius el metro funcionarà, a partir del juliol, fins a les dues de la matinada. Aquest és el primer pas per a l'ampliació de l'horari nocturn del metro a tots els dies de la setmana.

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar el 13 de març la seva voluntat d'ampliar l'horari del metro els divendres, dissabtes i vigílies de festius. Va presentar la seva proposta a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i aquesta la va aprovar el dia 26 del mateix mes.

Així doncs, d'aquí a un parell de mesos, tots els ciutadans i visitants de Barcelona podran utilitzar fins més tard aquest servei públic. Des de l'aprovació fins a la posta en funcionament hauran passat quatre mesos durant els quals Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) haurà portat a terme els ajustaments necessaris.

Allargar l'horari nocturn del metro els divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a les 2 de la matinada tindrà un cost molt baix, tan sols 187 milions de pessetes, que s'inclouran als comptes del contracte programa que estableix les aportacions de l'Administració a TMB.

El tren suburbà funcionarà fins a més tard els caps de setmana

dies laborables.

Actualment, el manteniment nocturn del metro exigeix moltes hores i personal: les infrastructures, tant humanes com tècniques, són insuficients. Amb la inversió de 15.000 milions s'aconseguiria reduir les hores de manteniment i això faria possible l'ampliació de l'horari nocturn durant tota la setmana.L'APTP sempre ha donat suport a l'ampliació d'horaris i ha lluitat per a aconseguir-la. Considera que el transport públic és un dret que tenen els ciutadans i, a més a més, és un servei al que s'ha de poder accedir el màxim de temps possible, sobre tot ara que s'està potenciant deixar el cotxe a casa quan vas a la ciutat. Des de l'APTP també es demana que el sistema tarifari diürn sigui compatible amb el nocturn. Actualment els ciutadans que disposen d'un títol de transport diürn, ja sigui la T-Mes o una targeta d'autobús, no el poden fer servir a la nit: les companyies que exploten aquests dos serveis són diferents i no s'han posat d'acord sobre aquest aspecte. * Autobusos més sovint

Un altre dels temes que es va proposar a l'ATM va ser l'augment de pas dels autobusos noctums, que actumilions de pessetes. En aquest punt aquesta inversió de 15.000 milions passat 26 de març aquesta entitat alment surten de la Plaça Catalunya estan d'acord tant Patitio, repre- es podria portar a terme en un es va limitar a donar-se per assa- cada mitja hora. * Costos massa elevats bentada de la petició de l'Ajuntasentant de TMB, com en Pau Noy, període de quatre anys.

També se li va proposar l'ampliaDe moment, l'ATM encara no ha ment de Barcelona per tal d'ampli- ció de les línies nocturnes, que actuAquesta serà la primera fase d'am- portaveu de l'Associació Pro Transpliació de l'horari nocturn del me- port Públic (APTP). Segons Noy, aprovat aquesta segona fase. El ar l'horari nocturn del metro als alment són 14, amb dos línies més que serien transversals, és a dir, no tro, segons J. Antonio Patino, pores creuarien a la Plaça Catalunya. taveu de Transports Metropolitans L'ATM va donar el vist i plau a aquesde Barcelona (TMB). La segona ta iniciativa i ha presentat una petició fase consistiria en ampliar l'horari formal a l'Entitat Metropolitana del nocturn a tots els dies de la setmana, com a mínim fins a la una de la • LeslíniesdelsFerrocarrilsdelaGeneralitatdeCatalunya 45 minuts. Tenint en compte que tots els trens d'aquestes Transport (EMT), administració titumatinada. Els diners necessaris per (FGC) funcionaran fins a les dues de la matinada; diven- dues línies passen per Sant Cugat, la freqüència de trens en lar del servei, per tal de que la posi en dura terme la segona fase, sempre dres, dissabtes i vigílies de festius; a partir de finals del mes aquesta estació estarà al voltant dels 25 minuts aproxima- marxa a partir del pròxim mes de juliol. segons Patifio, serien uns 1.600 de juny. D'aquesta manera FGC s'iguala, en quant a dament. milions de pessetes. Amb aquesta horaris, a la xarxa del metro barcelonesa.

La inversió necessària per portar La línia del Baix Llobregat també disposarà d'aquest nou quantitat s'aconseguiria que el meLa prolongació horària només afectarà a les línies del horari. L'últim tren sortirà de la Plaça Espanya, direcció cap a terme aquest projecte és de 60 tro funcionés fins a la una de la "metro del Vallès i del Baix Llobregat i no Inclourà, per tant, a Molí Nou, a les 2.05 hores i en sentit inversel darrer comboi milions de pessetes, a càrrec de matinada tota la setmana, però amb l'ampliació en les línies urbanes. Així doncs, l'últim tren sortirà a les 2.10 hores. l'EMT. La creació de les dues noves menys fiabilitat tècnica, és a dir, Barcelona - Terrassa sortirà a la 1.51 i el darrer Terrassa El pressupost per a aquesta ampliació volta els 75 línies exigirà la posada en funcionaamb més possibilitat d'avaries.

Barcelona tindrà la seva sortida a la 1.27. Pel que respecta milions de pessetes i els responsables de FGC pensen que ment, per part de les companyies Per tal d'aconseguir una quali- a la línia de Sabadell, l'últim comboi entre Barcelona i serà difícil podercobrirels costos amb l'augment de viatgers concessionàries actuals (Tubsal i tat encertada i suficient és neces- Sabadell sortirà a les 2.12 i en sentit invers a la 1.17. en aquests horaris, però pensen que oferir aquest servei és Mohn), d'uns 10 autobusos més els dies laborables i de 15, els festius. sària una inversió d'uns 15.000 La freqüència de pas, a partir de les 23 hores, serà d'uns una obligació.

Un passatger espera que arribi ei metro

Els Ferrocarrils de la Generalitat també amplien horaris

Incertesa davant de la proposta de la nova llei de l'aigua A.N. El 4 de maig la Generalitat va presentar un document de criteris de la nova llei de l'aigua. Una nova llei que hauria d'entrar en vigor l'I de gener del 1999 i que, per tant, hauria de presentar-se al Parlament a mitjan juny. Creava l'Agència Catalana de l'Aigua i preveia la participació dels ens municipals a través de les entitats locals de l'aigua. Situava un sol impost per part de la Generalitat enlloc del cànon d'infraestructures i de la taxa de sanejament. Aquest impost tindria una part fixa i una altra de variable, en funció de l'ús que fem de l'aigua, del consum que tinguem i de la càrrega contaminant que porti. Qüestionaven la proposta veïnal de fer desaparèixer els mínims. Estaven disposats a que tots els consumidors de Catalunya paguessin aquest impost, inclosos els sectors hidroelèctric i agrícola.

En el nivell de criteris, la música era

diferent a la d'altres reunions anteriors i, encara que aquests criteris s'havien de quantificar i veure com quedava el rebut de l'aigua, els responsables veïnals van tenir la sensació que la cosa anava de debò. Van quedar en una propera reunió pel 14 de maig.

En el moment de tancar Carrer ha arribat el text articulat de la llei, però el secretariat de l'aigua no l'ha pogut valorar col·lectivament. Tanmateix, en llegir-lo, alguns dels seus membres han pogut comprovar que s'obren de bell nou molts interrogants. Alguns opinen que si no es modifica substancialment serà difícil acceptar-la. Una cosa són els criteris generals i una altra, ben diferent, la seva aplicació.

Si el procés no és positiu, s'haurà d'aplicar la resolució presa en l'assemblea celebrada el passat 5 de maig, en la direcció de convocar mobilitzacions en breu.

CARRER

a b r i l - m a i g d e 1998

CRÒNICA

Can Rigalt, més lluny del Barca

-^ paraules

ROSA MARÍA PALÈNCIA

Amb una mobilització conjunta que va néixer ja fa gairebé sis mesos, les Federacions d'Associacions de Veïns de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat han aconseguit paralitzar les obres que p o r t a v a a t e r m e el FC Barcelona a la zona de Can Rigalt. L'aturada de les obres, que els veïns consideren il·legals, s'ha produït just després d'haver presentat la denúncia pertinent davant el jutjat de guàrdia de l'Hospitalet el 26 de febrer passat.

Tot i que el Jutjat d'Instrucció número 2 de l'Hospitalet ha arxivat la denúncia perquè considera que els treballs realitzats no són incompatibles amb l'actual qualificació urbanística com a zona verda dels terrenys, els veïns seguiran garantint, mitjançant mobilitzacions, que les obres continuïn aturades fins que se sàpiga el resultat de la investigació que porta a terme el mateix Ajuntament de l'Hospitalet a instàncies d'aquestes reclamacions.

En la d e n ú n c i a els veïns al·legaven que les obres podrien incórrer en delicte ja que no tenen la llicència d'obres adequada per al tipus de treball que s'estava fent. Però, sobretot, perquè la zona va ser qualificada com a Parc Urbà pel Pla General Metropolità del 1977, sense que s'hi hagi produït cap tipus de requalificació.

Els terrenys, situats a l'avinguda de Manuel Azana i a la carretera de Collblanc, són vuit hectàrees de les quals sis pertanyen al municipi de l'Hospitalet i dues al de Barcelona. El 2 d'octubre passat, l'Ajuntament de l'Hospitalet va concedir al FC Barcelona el permís per fer "moviment de terres per a l'esbrossada, l'anivellació i la construcció de la tanca del solar" amb un pressupost de 6,7 milions de pessetes. No obstant això, els veïns consideren que aquest pressupost no es correspon amb els moviments de terra que des d'aleshores portava a terme el club i exigeixen que, si hi ha un acord entre l'Ajuntament de l'Hospitalet i el FC Barcelona, aquest ha de ferse públic.

A les dues hectàrees que pertanyen al municipi de Barcelona, actualment de propietat privada, hi ha instal·lades unes carpes amb un permís a precari que es renova cada any i que els veïns exigeixen que no es torni a renovar.

Els veïns reivindiquen que els ajuntaments inicien els tràmits d'expropiació per a la creació del Parc Metropolità de Can Rigalt-Torrent Gornal, tal com es va aprovar al Pla General Metropolità de l'any 1977 i evitar així que els terrenys quedin hipotecats per 20 o 30 anys més.

Els terrenys van ser adquirits l'estiu passat pel FC Barcelona per un import de 250 milions de

Després de la paralització de les obres per la denuncia dels veïns, el Investiguen els conseller Macias veu difícil autoritzar la ciutat esportiva del Barca subhastadors ^

Es venia denunciant feia anys.

Campaven com volien. Amb informacions privilegiades, es feien a mans amb tots els béns que arribaven dels jutjats.

Moltes de les persones afectades eren pensionistes. Tenien un veritable monopoli i durant més de vint anys s'han estat enriquint il·legalment. Movien cada setmana més de dos mil milions de pessetes. Els seus objectius eren, moltes vegades, els habitatges d'aquells veïns i veïnes desnonats per dificultats econòmiques. Es tracta de grups organitzats, que apleguen unes 80 persones i destaca entre ells el feixista Albert Royuela. Esperem que aquest cop la investigació es faci seriosament.

Operacions d'alta especulació

JOSEP MASIP

•

Assemblea de veïns a Can Rigalt, et passat 22 de març

p e s s e t e s a m b l ' o b j e c t i u de construir-hi una escola de futbol amb tres camps d'entrenament. La compra es va efectuar amb una llicència a precari, ja que els terrenys són qualificats com a zona verda. Per això els veïns no entenen com es conjuguen les declaracions dels representants del Barca, que han anunciat a bombo i platerets que faran inversions per mil milions de pessetes malgrat que no han fet públic cap projecte concret, i les dels responsables municipals de l'Ajuntament de l'Hospitalet que intenten tranquil·litzar el veïnat al·legant que fins ara només hi ha un permís a precari.

Els veïns denuncien que "el FC Barcelona sempre fa les coses com fets consumats", i te-

men trobar-se davant d'una operació especulativa. "Això no vol dir que estem en contra del Barca, però volem que qualsevol acord sigui públic i que compti amb l'opinió del veïnat."

El club ha presentat al consistori el projecte d'adequació de la nova zona esportiva que està sent estudiat pels tècnics municipals. Després de les reclamacions veïnals, el Barca es va mostrar disposat a destinar 1,5 hectàrees per a ús públic, però el veïnat rebutja aquest oferiment perquè consideren que "només pretén desorientar el moviment veïnal".

Per això continuen cada diumenge c.mb la seva campanya d'informació, sensibilització i recollida de firmes exigint, en primer lloc, l'expropiació dels ter-

Corbacho calla davant unes obres il·legals • En l'única reunió mantinguda per Corbacho amb les federacions d'associacions de veïns de Barcelona i de L'Hospitalet, l'alcalde va prometre transparència i mantenir les entitats permanentment informades. Les promeses de Corbacho han donat pas al silenci. No ha contestat cap dels quatre escrits que li han enviat en els últims mesos.

Contràriament, una inspecció efectuada per tècnics de la Conselleria de Política Territorial ha comprovat que els treballs executats pel Barca a la finca de Can Rigalt són il·legals perquè excedeixen l'estipulat a la llicència municipal.

En el seu informe el conseller veu difícil que el Barca pugui construir la seva ciutat esportiva en un espai qualificat de parc metropolità i protegit per règim jurídic de sòls destinats a parcs i jardins públics.

Les entitats veïnals han rebut amb satisfacció l'informe de la conselleria, que dóna suport a la posició que mantenen des del principi del conflicte, ja que afavoreix la reivindicació de que s'iniciï el procés d'expropiació. Per estar qualificada de zona verda, el FC Barcelona va comprar els terrenys de Can Rigalt a un baix preu,sembla ser 250 milions de pessetes.

renys. Per fer-ho proposen que es reclami la contribució de la Mancomunitat de Municipis i aprofitar les ajudes provinents de la Unió Europea.

En segon lloc, els veïns exigeixen l'elaboració d'un projecte del parc que consideri una zona d e s t i n a d a a activitats p e d a gògiques relacionades amb la natura i oberta a totes les escoles de l'Hospitalet, i amb aquest objectiu ja s'han adreçat als directors d'aquestes escoles.

També reivindiquen espais gestionats per les associacions de veïns, sota la direcció de Parcs i Jardins, on persones j u bilades podrien contribuir al manteniment del parc i, finalment, fer compatible el parc amb una zona per a activitats esportives.

Per la seva part, l'Ajuntament de l'Hospitalet considera que la concessió de la llicència d'ús provisional per instal·lar els camps de futbol no suposa l'alteració de l'actual qualificació com a zona verda dels terrenys, però e x p l í c i t a m e n t p r e f e r e i x " l ' ú s p r o v i s i o n a l per al FC Barcelona d'aquests terrenys com a equipaments esportius al fet que aquesta zona continuï sent un lloc degradat i d'ús marginal".

Els veïns estan a l'espera de l'informe dels perits municipals i no volen que les obres del Barca hipotequin els terrenys per 25 anys més i es retardi la construcció del Parc Metropolità. Per això "continuaran, amb tots els mitjans legals i fins i tot judicials, impedint la realització de les obres fins que no s'hi trobi un aco, -conjunt".

En la nostra ciutat les operacions immobiliàries de compra i venda es multipliquen.

Prima Inmobiliaria ha pagat per dos edificis -Heron, a la Diagonal i Cross, al passeig de Gràcia- la xifra de deu mil milions de pessetes. Al Centre Comercial de les Glòries, el Consorci de la Zona Franca ha traspassat per setze mil milions les oficines al grup holandès Rodamco. El Port de Barcelona es vol desprendre del Maremàgnum i un grup nordamericà està disposat a pagar deu mil milions. El Banco Central Hispano ven a La Caixa i al grup Metròpolis les torres de la plaça Cerdà per dos mil vuitcenls milions. Ball de números.

Xifres amb molts zeros que ens maregen. Pel que sembla l'entrada a Europa i els nivells de rendibilitat que ofereix Barcelona, animen i estimulen als especuladors. El mercat immobiliari està que treu foc.

La incineradora de Montcada Els homes i dones d'aquesta població veïna es mobilitzen cada cert temps per exigir el definitiu desmantellament de la planta incineradora. Una de les últimes accions va ser tallar el trànsit de la Nacional 152, i l'acció va arribar a afectar les ciutats de Sabadell i Barcelona.

No podem oblidar que la incineradora de Montcada es nodreix fonamentalment dels residus que produeix Barcelona.

La protesta l'encapçalen col·lectius veïnals i ecològics, però també acostuma a participar-hi l'ajuntament d'aquesta població. La solidaritat dels barris de Barcelona és necessària. Cal que el tancament d'aquesta planta d'incineració sigui aviat una realitat.

Lo Veu del

CARRER

CRÒNICA

Les

§[•

abril-maig de 1998

nes no surten als diaris

ROSA MARIA PALÈNCIA

"Amb tants salts, no li molesten els pits?", pregunta el periodista Feliciano Fidalgo a la jugadora de bàsquet del Costa Naranja de Godella, Blanca Ares, en entrevista del 9 d'abril de 1995 a El País. Resposta de Blanca Ares: "Els molesten els ous als futbolistes?".

Aquesta és una de les perles que les periodistes M. Eugènia Ibànez i Manuela Lacosta mencionen al seu treball de recerca Informació esportiva: només per a ells.

Permolts periodistes esportius, una nedadora és una bella sirena; una bona tennista és una nina rossa.

Al·lusions masclistes, sensacionalisme en lloc d'informació, títols de segona categoria, si no menyspreu o indiferència, són alguns dels descobriments fets en la rigorosa i exfiaustiva anàlisi publicada sobre la imatge de les dones esportistes que ofereix la informació esportiva en premsa escrita.

Les dones tampoc no existeixen per a la premsa diària. Aquesta és la dolorosa conclusió que pot extreure's del treball d'investigació Gènere i informació: radiografia d'una absència, coordinat per Joana Gallego, professora de la UAB i vicepresidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Publicats recentment per l'ADPC en un mateix volum, ambdós treballs constaten que a Espanya les dones representen el 34% de la població activa, que arriba al 44% en el sector serveis; que hi ha un 27,9% de dones empresàries sense treballadors i un 16,5% amb treballadors; que el percentatge d'alumnes dones a la universitat és del 54,8% en les carreres de cicle llarg i que el 42% del funcionariat són dones, encara que als nivells més baixos. Malgrat aquestes dades, els dos estudis demostren que la premsa continua ignorant o subestimant l'activitat femenina en la nostra societat.

Indiferent al seu papercom aformadora d'opinió pública, la premsa segueix contribuint a la perpetuació de la imatge més estereotipada de les dones.

El treball Gènere i informació: radiografia d'una absènciaia un recompte quantitatiu del protagonisme de les dones com a subjectes i objectes de la informació diària sobre una mostra durant una mateixa setmana en sis diaris que s'editen a Catalunya o tenen ediciócatalana: ABC, Avui, ElPeriòdica,

Dues recerques publicades per l'Associació de Dones Periodistes posen de manifest l'absència de les dones com a protagonistes en la premsa diària d'informació general i en la premsa esportiva barcelonines

EPC

Maria Eugènia Ibànez I Manuela Lacosta, autores de l'estudi sobre la premsa esportiva El Inundo, EIPaís\ La Vanguardia.

Les seves conclusions no poden ser més desrrraralitzadores: només el 12% dels noms protagonistes de les notícies són de dones, tot i comptar la caputxeta vermella i la Dama d'Elx, que també hi surten. De 4.282 titulars analitzats, només en 439 hi apareixen dones.

Pel que fa a la imatge gràfica: de 2.581 fotografies publicades a la mostra, només el 8,8% pertanyen a dones, la gran majoria a les seccions de cultura, espectacles i societat, mentre que el 66,6% dels protagonistes de les fotos són homes, majoritàriament a les seccions d'esports, política i opinió.

Malgrat la creixent feminització de la professió a casa nostra, la investigació demostra que els textos redaccionals signats, tant en els gèneres informatius com en els d'opinió, ho són majoritàriament per homes. D'un

total de 2.161 informacions amb signatura, només 666 estan firmades per dones periodistes. L'opinió en la premsa diària escrita està definitivament a mans dels homes: del total d'opinions signades, només el 7% és escrit per una dona.

La presència de les dones als llocs de responsabilitat dels diaris ha decrescut en els darrers anys. Si el 1992 les dones situades a l'sfaffdirectiu dels mitjans escrits de Barcelona era de I' 11,17%, ara és només del 8,27%. És probable que això expliqui moltes d'aquestes conclusions.

•

Esportistes desconegudes

Per la seva part, en la investigació Informació esportiva: només pera ells les periodistes M. Eugènia Ibàfiez i Manuela Lacosta fan una anàlisi qualitativa i quantitativa del protagonisme de les dones en la informació esportiva

sobre una mostra de tres setmanes diferents en quatre diaris d'informació general i dos d'esportiva: Avui, La Vanguardia, El País, El Periódico, El l\Aundo Deportivo i Sport.

Les seves conclusions són encara més desesperançadores si és possible. Com a anàlisi qualitativa, l'estudi posa sobre la taula tant l'esgarrifós menyspreu per la tasca de les dones esportistes com el sensacionalisme amb què es tracta aquestes notícies.

"No serveix de res que les competicions siguin mixtes", conclouen, "la informació femenina sempre anirà a les últimes línies, sempre seràsusceptible de saltar (...), sempre es titularà amb l'esportista home i es relegarà la dona a l'anonimat dels darrers paràgrafs".

Els exemples a l'informe de la recerca són nombrosos, no només sobre aquest menyspreu per la competi-

ció femenina, sinó també respecte els criteris dubtosos de selecció de la informació, el tractament despectiu, la gran quantitat d'oblits de les esportistes triomfadores a escala mundial, la manca de continuitat en les escasses notícies sobre esport femení i l'objecte d'admiració sexual, més que esportiu, en què es converteixen sovint les esportistes.

Per si tot això no fos prou, la recerca posa de manifest la política editorial dels diaris esportius, que obliden la possibilitat de comptar ambdones entre els seus lectors, i el tractament poc digne que, en general, pateix la representació gràfica de les dones en aquests mitjans.

En termes quantitatius, només el 3,15% de l'espai dels textos i el 3,86% del de fotos són dedicats a l'esport femení tant als diaris esportius com a les seccions d'esport dels diaris d'informació general, analitzats.

Les autores arriben a la conclusió que no és la manca d'espai el que explica l'absència de textos i imatges de la dona en l'esport, sinó la voluntat expressa dels professionals d'excloure-la com a objecte infomiatiu. I ho exemplifiquen amb el segon lloc en el torneig intemacional Open de Hawai de la jugadora de golf Marta FiguerasDotti, notícia que "va ser despatxada per Sport (19 de febrer de 1995) amb deu línies, mentre que la mateixa ediciódedicavaunapàgina il·lustrada amb una fotografia sobre la visita del també jugador de golf José Maria Olazabal a la consulta d'un metge".

Els barris treballen per defensar la Sanitat Pública REDACCIÓ

AV POBLENOU

•

Parada de la Comissió de Sanitat de l'AV del Poblenou

Milers de persones van manifestar, el passat 28 de març, la seva oposició a La !\Aedicamentada, mesura que preveu l'exclusió de 836 fàrmacs del finançament de la Seguretat Social. La Comissió en defensa de la Sanitat Pública de la Favb, formada per una trentena d'associacions de veïns va valorar que no n'hi havia prou amb aquesta manifestació i que calia desenvolupar una tasca informativa als barris. Així, durant els mesos de març i abril s'han portat a terme assemblees informatives, s'han repartit manifestos i s'han recollit signatures en defensa de la Sanitat Pública a les places, els mercats, en els punts més transitats dels districtes.

Paral·lelament hi ha hagut altres reivindicacions que no tenen a veure estrictament amb La Medicamentada, però sí amb el concepte de Sanitat Pública: veïns del Poblenou defensen els seus especialistes, altres exigeixen de la Generalitat la millora dels serveis d'urgències, des de Maresme reclamen la construcció de centres

d'assistència primària,... El 25 d'abril el President de la Generalitat inaugurava, amb vint-i-cinc anys d'endarreriment un centre d'assistència primària al barri de Prosperitat, essent recriminat per representants veïnals, els quals l'exigien una major decisió en defensa de la Sanitat Pública.

La campanya va tenir un moment àlgid el diumenge 26 d'abril en una concentració a Canaletes, a la qual hi van assistir 400 representants veïnals de tots els barris. 1 on Joan B. Isart, president en funcions de la Favb, va llegir un manifest unitari en el que denunciavaqueel desmantellament de la Sanitat Pública es produeix mitjançant diferents accions: reducció de les prestacions, privatitzacions de serveis sanitaris, reducció del pressupost destinat assistència, desviament de fons públics a empreses privades, etc.

Remarcant que l'acte que s'estava celebrant era un punt i seguit d'una tasca, d'una lluita que per als veïns, com a usuaris de la sanitat, és prioritària.

t.t* vtfu

CARRER

abril-maig de 1998

LajQe nt iei^ar arrer

€tei

CRÒNICA

El petit carrer gran del Poblenou Gràcia i Sant Andreu tenen, tots dos barris, un carrer Gran amb aires de poble. Poblenou, encara que sigui amagat al pot petit, també té aquest carrer: Marià Aguiló

MARC ANDREU

Marià Aguiló, que neix al carrer Taulat i mor 800 metres més enllà, a Pere IV, als anomenats Quatre Cantons, té el mateix aire popular, veïnal, cèntric i comercial que els llargs carrers Grans de Gràcia o Sant Andreu. Només cal veure com la gent hi passa arrossegant ei carro o la bossa per anar a comprar, desbordant voreres estretes i desafiant cotxes que no tenen més remei que prendres'ho amb filosofia. O passejar-hi al setembre, per la festa major, quan un sol carrer es multiplica per quatre trams que competeixen en decoració, activitats i menjars. O escoltar les converses que algunes veïnes - n a s c u d e s al mateix carrer o al Magrib, tan se v a l - mantenen de balcó a balcó.

La parròquia de Santa Maria del Taulat hi té la seva entrada principal, a l'alçada de Pujades, i tot sovint contribueix a pavimentar-lo d'arròs nupcial. Més avall, l'altra església parroquial, la de Sant Bernat Calbó, li ofereix discretament la porta de la rectoria.

No són els únics edificis singulars que té 0 ha tingut Marià Aguiló. Al tram que va entre el Camí Antic de València i Pallars es conserva part de la monumental fàbrica tèxtil de Can Felipa, reconvertida ara en centre cívic. Just passat Pallars, l'edifici modernista dels Federals -entitat republicana que després de la guerra va ocupar la Falange- cau ara a trossos. Només l'ocupen els cotxes d'un pàrking a la planta baixa i els coloms que fan niu en una d'aquestes cornises que ara cauen tant sovint a Barcelona. De fet, els bombers ja hi han intervingut algun cop. I els veïns més malfiats, quan passen per aquell tros de carrer, miren a veure quin temps fa. La que ja va caure fa uns anys, però per efecte de la piqueta immobiliària, va ser la cooperativa La Artesana. A la cantonada del carrer Llull, era tot un referent que els

DANI CODINA

•

A l'esquerra, vista de Marià Aguiló des dels Quatre Cantons, amb Can Felipa i el campanar de Santa Maria al fons. A la dreta, el tram de carrer entre Pujades i Llull.

Sant Pere competeix amb la Rambla • Si no fos per una Rambla que els poblenovins estimen amb justificada devoció, ningú no dubtaria a qualificar Marià Aguiló del carrer més important del Poblenou. El que passa és que la singularitat del passeig que baixa paral·lel a Marià Aguiló des de Pere IV fins a la platja ha eclipsat l'estrella d'un estret carrer amb aires de poble que els més grans encara coneixen pel nom que duia abans de l'agregació del municipi de Sant Martí de Provençals a Barcelona, ara fa un segle: carrerde Sant Pere. El nom antic, segons l'Anciu Històric del Poblenou, tal vegada prové del fet que, en el moment de fomnarse, part dels terrenys contigus al carrer eren propietat de Pere Cantí. Ell no va ser Sant, però tampoc el poeta, filòleg i bibliògraf mallorquí Marià Aguiló va viure al carrer que duu el seu nom i que ara, anys després d'unes obres que van acabar amb les inundacions periòdiques que patia cada cop que plovia, està a punt de ser remodelat de nou.

Efectivament, l'Ajuntament ha tret de les seves arques 134 milions de pessetes per peatonalitzar el tram de Marià Aguiló comprès entre Taulat i Llull, com ja s'està fent amb la Rambla. Les obres han de durar vuit mesos i, en qualsevol cas, s'inauguraran de ben segur acuita-correntsjust abans de les properes eleccions. Els malpensats diuen que serà així perquè el regidor Narvàez ha pensat que farà guanyar vots ai seu alcalde.

Veïns i comerciants desitgen la peatonalització, fins al punt que els del tram que de moment no serà remodelat, com el Ricard del Fotoval, se senten marginats. Però al carrer, tothom es qüestiona la idoneïtat de les obres de peatonalització quan la Rambla encara està en obres pel mateix motiu i, en canvi, ningú sap dir quan s'obriran definitivament els carrers Bilbao i Llacuna que han de donar sortida a un caos circulatori que la cursa de la Diagonal fins al mar i unes noves zones blaves innecessàries estan agreujant per moments. Potser el regidor no ha fet bé els seus càlculs electorals.

DANI CODINA

DANI CODINA

*

Una veïna pren el sol al balcó, entre Juncar i Amistat

més menuts ara han vist substituït per un bloc de pisos que ofereix com a servei una ataronjada acadèmia d'idiomes.

Així és, la vida evoluciona fins i tot per als carrers que, malgrat tot, conserven l'aire de poble. Ho demostra la convivència de dos històrics colmados on es pot trobar de tot - L a Violeta, a la cantonada de Joncar, i Can Mas Joan, a la del passatge Cantí- amb els nous supermercats diskounts i les botigues de congelats o de-tot-acent. Aquí també hi pots trobar de tot (però menys), i més barat (o no), i amb rapidesa (però amb un servei no tant personalitzat). És una qüestió d'opcions que, a la pràctica, es barregen. El mateix passa amb els forns: n'hi ha de valor segur, com el del Mingo, i de comprar-i-menjar, com els que fan el pa de llenya al microones.

En qualsevol cas, la mescla d'activitat comercial al llarg de Marià Aguiló és variada: bugaderies, perruqueries, sabateries i un sabater, tendes de roba, de macrobiòtica, de fotografia, d'animals, pastisseries, basars, papereries, bars i bodegues (des del popular Cisco a la Pubilla del Taulat)... Fins no fa gaire, entre Llull i Joncar, encara hi havia la tradicional botiga de plats i olles, però els plàstics sembla que han ensorrat la terrissa. En canvi, qui des de fa 13 anys ho aguanta tot - l a Guàrdia Urbana primer, la pluja i el fred després-és l'Araceli, la florista que viu els set dies de la setmana a la cantonada de Marià Aguiló amb Llull. Es lamenta de que no li concedeixin un quiosc que II eviti haver de carregar i descarregar la furgoneta cada dia.

Però Marià Aguiló deu pensar que val més això que no pas perdre la frescor d'una altra cantonada, com ja li va passar a la del venedor de cupons que, amagat dins la caseta blava de la ONCE, va haver de silenciar el monòton i entranyable "para hoy, sale hoy".

•

L'Araceli ven flors al carrer dès ae fa 13 anys

i.ti

REPORTATGE Un reportatge de

Christian Andreu

veu í4íft

CARRER

abril-maig d e 1998

Qualsevol que busqui un pis descobrirà fàcilment com molts dels anuncis amaguen agències que cobren elevades sumes només pel fet de donar l'adreça del propietari.

Agències de pisos fraudulentes La tasca d e ^ l M M P ^'^ P'^ <^^ lloguer a Barcelona ciutat ja és per si mateixa una feina prou descoratjadora: cal trobar el barri més adequat a les necessitats pròpies, un nombre d'habitacions determinades, bona comunicació, etcètera. Si a més a més hi incloem les negatives de molts propietaris a llogar el pis si no hi ha un contracte fix la majoria de joves avui en dia no poden permetre's aquest l u x e - , la problemàtica es veu triplicada.

Precisament per això, algunes agències immobiliàries es dediquen a posar anuncis de pisos de lloguer als mitjans de comunicació escrits per cobrar una elevada quantitat de diners als possibles llogaters i posarlos posteriorment en contacte amb els propietaris.

La sorpresa de la persona que cerca un pis de lloguer no deixa de ser majúscula. Per com e n ç a r , de c a d a d e u pisos anunciats al diari, més de la meitat corresponen a aquestes suposades agències. En cas que es vulgui visitar un pis sense haver de pagar, l'usuari haurà de barallar-se amb aquestes agències.

No cal dir que elaborar una llista dels possibles anuncis de pisos de lloguer que no cobren per ensenyar el pis, un suposat servei que aquestes empreses diuen que ofereixen, és una feina difícil, lenta i cansada. La

totes les garanties de poder trobar el pis que més s'adequa a les seves necessitats i en l'espai més curt de temps. La manca de sancions en un tema ja legislat per llei permet, doncs, que empreses com aquestes floreixin en la nostra ciutat i que cobrin diners als usuaris des de fa anys.

El fet que cobrin per endavant - l a seguretat al 100% de trobar el pis en les condicions adequades no és g a r a n t i d a permet que milers d'usuaris estiguin pagant uns diners que poden caure en un sac foradat.

Per això els API o els administradors de finques no acostumen a cobrar per endavant, fet que cada vegada es produeix menys.

L'únic avantatge que pot obtenir l'usuari és no haver de pagar un tant per cent de l'anualitat - a c o s t u m a a ser un 1 0 % que sí que cobren els adminisDANI CODINA tradors de finques i que queda anul·lat en pagar per obtenir les • Fullejar els diaris per trobar pis no sempre dóna resultat adreces i els telèfons dels proDesprés de pagar i tenir les pietaris de la borsa de pisos. solució és recórrer, desesperat, ble. L'agència li cobrarà una A més a més, el fet d'haver a aquestes agències i estar dis- quantitat que pot oscil·lar entre adreces i els telèfons, l'usuari posat a pagar per poder establir 15.000 i 30.000 pessetes per tal haurà de posar-se en contacte de pagar només per veure un contacte amb els propietaris. de poder proporcionar-li l'adre- per compte propi amb els propi- pis - a m b cap possibilitat asseça de diversos propietaris i poca etaris, visitar el pis o pisos i, si gurada de poder arribar a un • Sumes d e s o r b i t a d e s cosa més. Però ningú assegura s'escau, negociar directament acord final amb el p r o p i e t a r i - ja és prou descoratjadora per a Quan el futur llogater es posi en que el propietari donarà el seu el preu de l'immoble.

La tercera i darrera sorpresa moltes parelles de gent jove amb contacte amb aquestes agènci- vistiplau final. És aquí on es donen moltes vindrà quan el futur llogater des- recursos escassos. Agències es - l ' ú n i c a manera possible és visitant el local ja que no donen possibilitats que aquests supo- cobreixi que moltes de les adre- com Centro Home Info - q u e cap mena d'informació per telè- sats serveis siguin un frau, j a ces per les quals ha pagat són cobra 25.000 pessetes per pof o n - es trobarà amb una sego- que en algunes, fins i tot des- errònies, no hi són mai o ja te- der entrar en aquesta borsa de na sorpresa força desagrada- prés de donar l'adreça i el telè- nen el pis llogat. "Normalment p i s o s - o A g r u p a c i ó n d e fon del propietari, es recomana són agències que han tret la Particulares - 2 0 . 0 0 0 per acceno dir que s'hi va de part d'ells, mateixa informació dels diaris", dir als telèfons dels llogaters o perquè ei propietari és "estrany" assegura Martínez, "i que han 1.000 pessetes només per guararxivat posteriorment en e l s dar-te temporalment una llista o "esquerp". pisos q u e h a s triat "Un cop arribes", explica Josep seus ordinadors. La nota final de Maria Martínez, "et diuen que, és fer veure que els propietaris p r è v i a m e n t - impossibiliten la com el pis que demanes, en te- els han donat les adreces i que recerca dels pisos i donen lloc a nen molts depenent de la zona han entrat en la seva borsa de moltes baralles t e l e f ò n i q u e s entre els usuaris, que no enteque busquis. Aleshores t'han de pisos voluntàriament". nen perquè han d'anar a l'oficifer un contracte pel qual tens el na quan el que volen veure és el dret d'accedir a unes adreces i • S e g u r e t a t total pis, i tampoc perquè han de visites a pisos. Però de seguida No obstant això, quan l'usuari t'adones que tot és un muntatge". arriba a un d'aquests llocs rep pagar per poder-lo veure.

ja fa 3 0 anys que vam declarar la Pau

Q U I N A PAU A B Ò S N I A ?

Justícia i Pau. 3 0 anys treballant pels Drets Humans

S I T U A C I Ó ACTUAL DESPRÉS DELS ACORDS DE D A Y T O N Sala d'actes de la Fundació per la Pau

Ó9 Justícia i Pau Riwadaneyra 6 , l O é « 0 8 0 0 2 Barcelona • T. 9 3 • 3 1 7 6 1 7 7 Ju»Hcl« I Pau agraalx ta publlc·clò gratuïta d'«qu»»t «nuncl

Pau Claris, 89, entresol ,

,

• • - « • •

Dijous 19 de juny a les 19 h.

I ^, TRIBUNAL PERMANENT DELS POBLES ^OBRE L'ANTIGA IUGOSLÀVIA

l·it Veu

ilí'l

CARRER

abril-maig de 1998

Ferran Camps

a Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus ha formulat una proposició de llei dirigida al Parlament de Catalunya amb l'objectiu d'establir la prohibició en la incineració de residus.

La proposició, la primera a Catalunya que es presenta mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), permet a una part del cos electoral proposar una acció legislativa.

Catalunya ha estat la darrera comunitat autònoma que ha legislat sobre la ILP. Aquest retard no ha significat millores que impliquin una reducció del "preu d'entrada" per poder exercitar aquest mecanisme de participació ciutadana, ans al contrari. Els requisits es poden mesurar en termes del nombre de firmes que són necessàries (65.000) per iniciar una ILP, el nombre de dies per recollir les signatures (90), els requisits per recollir-les, les limitacions en les matèries que poden ser objecte de ser tractades per ILP. Altres límits tenen a veure amb qui té la decisió final. Els ciutadans, a diferència d'altres països, només tenen el dret de presentar propostes legislatives per adreçar-les al Parlament. La tramitació, el procés d'esmenes i la decisió final recau exclusivament en els parlamentaris.

Té sentit, davant dels obstacles, la ILP?

Manifest

1 dret a un habitatge digne que tenen totes les persones és un dret aconseguit en el curs de la història que té la consideració de dret bàsic i irrenunciable per a la dignitat humana.

Des d'un punt de vista estrictament legal, a la Constitució Espanyola, que es basa en un Estat Social i de Dret, s'hi conté el principi d'igualtat entre els individus com un dels drets fonamentals, i també el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat.

No obstant això la realitat social supera la ficció legal, i es produeix un gran buit entre ambdues.

En l'actualitat molts sectors de la població tenen grans dificultats per accedir a l'ús d'un habitatge. Segons l'Informe Foessa de 1996, a Catalunya hi ha 170.000 persones que disposen de menys de 20.000 pessetes al mes, i més de 600.000 persones disposen de menys de 43.000 pessetes al mes, i a Barcelona s'hi concentra el 25% de pobres de Catalunya i, d'aquests, 4 de cada 10 són joves de menys de 25 anys. A aquesta situació cal afegir-hi la manca d'una política d'habitatge dels governs central i autonòmic, com revela la dada que el 1996, a la província de Barcelona es van autoritzar només 1887 qualificacions definitives d'habitatge de promoció pública, de les

OPINIÓ

Què és la iniciativa legislativa popular?

Tot i els límits establerts, cada cop més, els moviments socials tenen en el seu repertori d'acció l'ús de la ILP com a mecanisme per expressar demandes.

En el conjunt de comunitats autònomes s'han presentat 38 propostes, les dues últimes en curs -País Basc (Carta pels Drets Socials), Illes Canàries (barranco de

Veneguera)-, ambdues amb un important suport ciutadà, ja que han superat amb escreix els requisits establerts.

La presentació d'una ILP dinamitza la vida pública; s'estableix, al voltant de la recollida de signatures, una forta activitat informativa; es genera un debat públic sobre la validesa i viabilitat de les propos-

tes plantejades; facilita el contacte directe amb el ciutadà, alhora que permet aglutinar al voltant d'una proposta un ampli v e n t a l l de p e r s o n e s i col·lectius, i afavoreix la creació de lligams. Es converteix en un lloc de trobada que permet la cooperació entre moviments i ciutadans.

El resultat final, l'aprovació de la ILP, no està garantit. El Parlament pot rebutjar o modificar el contingut de la iniciativa. En aquest cas, haurà permès donar a conèixer àmpliament visions alternatives a les actualment existents i generar una dinàmica i capacitat mobilitzadora. Haurà significat retornar a la vida pública una part dels ciutadans i els haurà permès expressar el suport a una proposta sorgida fora de l'àmbit parlamentari.

Avui ningú nega que hi ha un senyal de perill; el distanciament entre representants polítics i ciutadans crema amb DANI CODINA més intensitat. Es fa necessari obrir vies perquè el ciutadà sigui part activa i tingui un pes real en les decisions públiques. L'expressió de propostes mitjançant la Iniciativa Popular, recollida a la Carta Municipal, pot ser una via per dinamitzar la vida participativa.

Ferran Camps és autor del llibre "Iniciativa Legislativa Popular"

Dret a un habitatge digne

ARXIU

quals no en va correspondre cap a la ciutat de Barcelona, que el 1995 van ser 3660; el 1996, 4189, i per al 1997 se'n preveuen uns 4200.

Certament aquestes xifires dibuixen im panorama ple de greus dificultats que la societat en el seu conjunt no ha de perme-

tre. No pot ser que, per motius econòmics, una persona es vegi obligada a bandonar el seu habitatge, o a no poder disposar d'algun altre en relació a les seves possibilitats.

Els poders públics han de pre^ 're cons-

ciència d'aquest greu problema social, i han d'instrumentar els mecanismes i els recursos necessaris amb la finalitat de facilitar un habitatge digne a tots els ciutadans.

Per tots aquests motius, les organitzacions socials i les entitats signants han coordinat els seus esforços i han constituït la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne.

La Llei d'arrendaments urbans vigent, en modificar la Llei d'enjudiciament civil en allò que fa referència al desnonament per falta de pagament, propicia que persines amb recursos econòmics escassos o bé mancades d'informació puguin arribar a perdre el seu habitatge. Per això aquesta Plataforma s'ha fixat com a primer objectiu incidir davant els poders públics -legislatiu, executiu i judicial- amb la finalitat d'arbitrar els mecanismes necessaris per evitar tots aquells desnonaments que puguin ser evitats, humanitzar els que no puguin evitar-se, i facilitar habitatges dignes a les persones i famílies que, un cop desnonades, no comptin amb ingressos suficients per accedir a un habitatge a preus de mercat.

Manifest de la Plataforma per al dret a un habitatge digne, signat per Càrites, CCOO, Favb, Justícia i Pau, OCUC i UGT.

/,« Vei4 del

EL CUARTO FOSC José Antonio Lara Bosch El mes gran dels periquitos de tots els e s p a n y o l i s t e s abandona el barco. El que era capaç de prlmar els jugadors si guanyaven partits, d'hipotecar la seva fortuna familiar perquè el club fos tan gran com el Barca abandona el barco blanc-l-blau. Inesperat per a molts, anunciat per uns quants. Per què se'n va Don José Antonio?. La cosa és molt senzilla. Fou el paladí d'una de les més grans operacions especulatives de la història de la nostra ciutat.

Va requalificar l'antic camp de Sarrià i amb el que n'ha obtingut ha recuperat, com la Generaiitat i el Banco Gentraí Hispano, els seus avals

LARA

PRESIDENT

— milionaris. Don José Antonio es retira als seus negocis, perquè el seu deixondiment per l'Espanyoi s'ha acabat. Lara agafa els diners i corre.

CARRER Per als veïns, però sense el veïnat Es va programar ei mes de març passat. Es va anunciar com a II Trobada de Barris. Es va celebrar a la nostra ciutat i, cosa inaudita en una trobada de barris, es va celebrar sense les associacions de veïns dels barris de la ciutat seu.

Exceptuant-ne quatre o cinc de la Favibc, la resta -fins a centno les va convidar ningú, com no van convidar la Favb. Hagués estat molt millor ser més modests i anunciar III Trobada de barris de

abril-maig de 1998

Els vigilants del metro

^"^^iSi l^i y^mmMm LEMÉTROENTOUTEl SÉCURITÉ: LES SURVEILLANTS SONT LÀ l'@'TMB Toi aussi, sois vigilant

En política la falta d'humilitat es paga cara.

í*>i#;^ftÍ|i

Targeta blava per a Narvàez L'Ajuntament està instal·lant zones blaves d'aparcament Soc L·'^C^^P a diversos carrers del Poblenou amb l'excusa que els comerciants les han demanades.

La majoria de veïns, però, hi estant radicalment en contra perquè al barri hi ha massa cotxes i massa pocs apar- .;>, caments (cap de municipal, à. per cert). A més, volen fer < entendre als comerciants su1 i p o s a d a m e n t a v a l a d o r s de ~ jC3o l'operaciò zona blava que, al ===4053 ^ barri, els que van a comprar ho fan a peu i no amb cotxe.

Davant les protestes de l'associació de veïns, el regidor del districte, Francesc Narvàez, va prometre fer-se enrera si comerciants i veïns li plantejaven una alternativa. Aquests van pensar en fer un aparcament municipal en un descampat del carrer Llacuna, però abans que li ho poguessin proposar al regidor dins del termini establert per ell mateix, els operaris municipals ja havien pintat totes les zones blaves una nit d'abril, amb premeditació i al.levosia.

Al regidor, la proposta li ha entrat per una orella i li ha sortit per una altra. Els veïns, enfadats, van treure una targeta blava al regidor el passat 14 de maig manifestant-se al carrer. També ho van fer el diumenge 10 en la col·locació de la primera pedra del Front Marítim. A part dels diaris de rigor, Narvàez i l'alcalde Clos van haver de veure com una octaveta contra les zones blaves es col·locava dins de la simbòlica primera pedra.

FORN DE PA D'AVINYO

A vegades formen parella amb els gossos de presa; en altres ocasions van de dos en dos per les andanes i els trens.

Pobre del jove que es detecti sense la tarja corresponent! Són implacables. Ara bé, a l'enllaç de la línia IV amb la I I , una b a n d a de mangants actua amb total impunitat. Però, tot i que se'ls reconeix fàcilment, ningú els diu res perquè porten el seu bitllet corresponent.

Així mateix la propaganda que es reparteix ens crida a tots a ser segurates: "Vigila tú també!" és el manament!

No ens estranyaria gens que la propera consigna fos: "Cada passatger, un segurata". Sense comentaris.

Alcalde Clos La premsa diària va informar que el senyor alcalde demanaria a donya Julià García Valdecasas mà dura amb les diverses manifestacions que envaeixen els carrers barcelonins; bombers, estudiants i veïns surten al carrer i l'alcalde demana ni més ni menys que donya Julià tingui més mà dura. Una veïna de Les Corts, en altres temps presidenta de l'associació de veïns, ha rebut ja una amenaça en forma de multa que pot anar des de les 50.000 al milió de pessetes.

La veïna va indicar a Carrer: "les meves dades les ha hagut de facilitar l'Ajuntament". Malament, molt malament. El dret a manifestar-se s'ha de respectar i ens agradaria que l'alcalde hagués desmentit la notícia.

Anys enrere es van intentar prohibir les manifestacions a la plaça de Sant Jaume i ara, una altra vegada, tornen a amenaçar amb el mateix.

Senyor alcalde, no us compliqueu la vida que ja teniu prou preocupacions. Feu marxa enrere, sovint és raonable i, com a mínim, prudent. Amb aquest escrit us fem constar que la ciutat que volem no pot tenir la mà dura.

^MiMK;

;M\%OW·^)Ü

ViVIR £ N BARC Í : : L O N A [ 3

Clos pide a la Delegación del Gobiernol que ponga cotó a las manifestaciones ADMfNISTOACldN Algunos viTíiioshan reauenmicntos in>il;iníioiCí. .1 no airUtr t ' U d f t c o c ü l;ts\hi?· prtiKipaíCí

glLÀTEHIA

Tif ïï t~,

i i\J

{ J (i

É 1

De n al 14 de juliol de 1998

ÍSàkMÍÍlLíàj/.LiA J lÉ a é -i^WÀ 3 3 anys al servei de l'educació permanent!

Tema General: 50 anys dels Drets Humans; una conquesta pendent Cursos d'educació infantil, primària, secundària i monogràfics

Tel. 301 57 43

Tallers, mostra de materials, debats, intercanvis Presentació del Premi Rosa Sensat de Pedagogia 1997

Escola de Català per a adults

R O)

Truca'ns

S E"~N

Apunta-fhi

Cursos intensius. Juliol 1 9 9 8

S A

Tespereml

N i v e l l s A , B, C I D Cursos específics Enric Granados, 46, pral Barcelona. Tel : (93) 454 51 31

T

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59

AMOCISCIÓ ds MMtres R O M SwiMt Còrsega, 271.0800B Barcelona Tel.: (93)2370701 «Fax: (93)4153680 E-mail: rsensat0pangea.org M4}:/Aimw.pangea.org/i5ensat

REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

^t rio cvi^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY Pa cruixent amb tomàquet I...

Gofres També tenim orxata sense sucre

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 309 18 72 - Barcelona

-

==

u ^

REHABILITACION DE VIVIENDAS • Locales comerciales • Comunidades de vecinos, recibidores de escalera • Acometidas generales, agua, luz, gas • Fachadas y cubiertas

^ 225.09.75 Marina, 74 (esquina Llull) 08013 Barcelona

La Veu del

CARRER El futur dels mercats

abril-maig de 1998

Malgrat la proliferació dels grans c e n t r e s c o m e r c i a l s , la realitat é s que el v u i t a n t a per cent de l'alimentació es compra a menys de 200 m e t r e s dels domicilis particulars, u n fet q u e afavoreix colmados, supermercats i mercats.

No obstant, també és cert que els

tradicionals mercats municipals de Barcelona h a n perdut el trenta per cent de la v e n d a en els ú l t i m s cinc anys. Aquest dossier, que inclou un reportatge de Marta Pardell i J a i m e J. R u b i o , u n i n f o r m e històric de Jaume Fabre i Josep

DOSSIER

Monuments, no pretén pautar la llista de la compra ni resoldre la profunda crisi dels mercats m u n i c i p a l s , p e r ò sí d o n a r a l g u n e s pistes i elements que permetin comprendre millor un sector que fa t e m p s q u e e s d e b a t e n t r e la revifalla i la mort.

DOSSIER Massa problemes per obrir a la tarda Marta P a r d e l l i J a i m e J. R u b i o

©

Ajuntament de Barcelona vol que tots els mercats obrin a la tarda abans del juny del 1999. La Fe deració de Mercats i Gremis Alimentaris de Catalunya, Fegram, hi està d'acord, però amb moltes reserves. Josep Maria Morey, president d'aquesta associació, considera que l'ampliació d'horaris és un servei que el consumidor demana i que se li ha de concedir, però afirma que "dir que això soluciona el problema dels mercats és un mite. Aquesta qüestió s'arregla amb empreses més grans i fortes que puguin acceptar més personal i flexibilitzar els horaris".

L'Institut Municipal de Mercats (IMM) tampoc no creu que l'ampliació d'horaris sigui la solució definitiva. De tota manera, segons el gerent d'aquesta entitat, Alfredo Jorge J u a n , "s'està perdent una quota de vendes i s'ha d'obrir el debat per cobrir aquesta necessitat dels clients".

Actualment, set dels quaranta mercats de Barcelona obren a la tarda. El president de la Fegram ens recorda: "Sempre hi ha hagut mercats que fan una jornada completa, però això no és possible per a tots, ja que trobem molts negocis familiars que no poden contractar personal per suportar una feina que comença a les quatre de la matinada i acaba a les vuit del vespre". La Boqueria, per exemple, no té cap inconvenient a obrir a la t a r d a perquè, com explica Morey, "es troba en un lloc per on passen cada dia milers de persones, que aprofiten per comprar productes frescos en aquest mercat. En canvi, a Nou Barris o al Guinardó no passa el mateix".

A més, els venedors recorden el problema que suposarien els horaris de Mercabarna. El president de la Fegram afirma que no poden anar a recollir el producte fresc a les tres de la matinada i tancar a les vuit del vespre. J u a n , en c a n v i , c r e u que "el p r o b l e m a de Mercabarna és més virtual que real. S'ha de tenir en compte que hi ha, per exemple, peixateries de fora dels mercats que obren matí i tarda. De tota manera, si els horaris de Mercabarna fossin un problema sempre es podrien canviar".

La situació és diferent a cada mercat. A part de la Boqueria, on no hi ha inconvenient per obrir a la tarda, hi ha altres mercats que sí que tenen problemes. A Sants,

DANI CODINA

El futur d e l s t r a d i c i o n a l s m e r c a t s m u n i c i p a l s e s t à p l e d'ombres per exemple, obren els dimarts i els divendres a la tarda. Antonio té una parada de verdures al mercat de Sants i explica: "La gent no ve dimarts a la tarda, però sí que ve divendres perquè fa molt de temps que obrim aquest dia". Els dimarts del mercat de Felip II són molt semblants, M* Carmen Ruiz, xarcutera d'aquest mercat, afirma que ja han intentat obrir a la tarda "i no ve ningú". Rosa Prior, fruitera, creu que obrir el dimarts no soluciona la manca de compradors: "El dimarts a la tarda obrim i no hi ha més clients. O ve la gent que acostuma a venir als matins i no ha pogut o estem d u e s h o r e s s e n s e fer r e s " . N ú r i a Comadevall, peixatera, també pateix la manca d'activitat del dimarts, "el mercat

fa un any que s'obre aquest dia a la tarda i no ve ningú".

De la mateixa manera, molts consumidors dels mercats s'adapten a l'horari. Mercè, una clienta habitual de Felip II, afirma: "Només hi aniria a la tarda en cas de necessitat perquè sempre compro al matí".

Joaquín, que compra a Sants, diu que no té problemes per comprar al matí perquè s'ho combina amb la feina. El gerent de l'IMM recorda en aquest sentit que guanyar quota de mercat a la tarda serà un procés llarg "i que costarà" tant als consumidors com als venedors.

Morey recorda als venedors que ja no poden imposar l'horari ja que abans "no hi havia competència", però ara s'b ^ de "dis-

putar el pastís de les vendes amb altres superfícies de fora del mercat" i han d'afrontar els canvis d'hàbits dels compradors.

Manca

de

demanda

De tota manera, molts comerciants afirmen que no els sortiria a compte obrir a la tarda. Montserrat Alemany, carnissera del mercat de Felip II, no estaria disposada a obrir "perquè hi perdria diners". També, segons Morey, no hi ha prou demanda per absorbir tota l'oferta. El president de la Fegram creu que "si obren tots, els mercats que ho han estat fent a la tarda fins ara seran els primers a negar-se a obrir". (segueix a la pàgina 14)

Í2

Lli

veii

«t'í

CARRER

DOSSIER

abril-maig de 1998

Més mercats que cap ciutat

europea

J o s e p Maria H u e r t a s i J a u m e F a b r e

®

n començar la dècada dels quaranta, Barcelona tenia disset mercats municipals coberts de barri, un per cada 58.000 habitants, el percentatge més alt de l'Estat. Tenia, a més, dos grans mercats centrals, el del Born, de ftniites i verdures, i el del peix, al parc de la Ciutadella. I tenia també els Encants, el mercat de llibres vells a les Drassanes, el mercat de les flors i cinc mercats funcionant regularment a l'aire lliure: el d'Horta, el de la Sagrera, el del Guinardó, el de darrera les Drassanes i el del carrer de Sicília.

AQuests últims no tenien la qualificació de mercat, sinó de mercadillo.

Els mercats del XIX Els disset mercats coberts ja existents des d'abans de la guerra eren tots a la ciutat central, vella i nova, als quals s'havien afegit els procedents d'antics municipis agregats, que s'havien construït quan encara eren independents: el de la Llibert a t i el d'Isabel, oficialment Abacería Centml, a Gràcia; els de la Unió i el Clot, a Sant Martí de Provençals; el d'en Galvany i Sant Gervasi, en aquest últim municipi; i els de Sant Andreu, Sants i Sarrià.

Horta va fer sempre el mercat a

l'aire lliure a la plaça d'Eivissa i no en va tenir cap de cobert fins que l'Ajuntament de Barcelona el va fer als anys cinquanta.

Dintre dels límits de la Barcelona anterior a les agregacions, hi havia els de la Boqueria o Sant Josep i Santa Cateiina, en

El gran boom dels mercats municipals es va registrar durant el mandat de Valcalde Porcioles solars que havien ocupat convents desamortitzats, i el del Born, tots tres dintre l'antic recinte murallat; els de Sant Antoni, la Concepció i el Ninot, oficialment del Poruereir fins que el desembre del 1981 no es va ofícialitzar el nom popular, a l'Eixample, i els de la Barceloneta i Hostafrancs.

To i que l'estructura de tots aquests mercats procedeix de la gran època de les construccions de feiTo, a l'últim quaii. del segle XIX i primer del XX, alguns ja existien com a mercats a l'aire lliure des

d'alguns anys abans. Al Born i a la Boqueria s'hi feia mercat a l'aire lliure des de mitjan segle XVIII. El mercat del Ninot funcionava a l'aire Uiure a una certa distància de l'actual, dintre del terme municipal de les Coi'ts, i quan es va fer el mercat cobert, el governador va manar que es desplacés uns metres i se situés dintre del terme de Barcelona. L'edifici actual, però, no es va fer fms al 1935. El de la Llibertat s'havia establert el 1840, però no fou cobert fins trenta-cinc anys més tard. Quan el 1887 es va començar a posar la cobertura al mercat del Poblenou, ja feia molts anys que a la plaça de la Unió s'hi feia mercat a l'aire lliure.

dels mercats van patir les conseqüències dels bombardeigs, sobretot els de la Barceloneta, Santa Caterina i Central del peix, situats a la zona més propera al port i a les estacions de ferrocarrit, i, més que reparats, van haver de ser reconstruïts, l'any 1939, perquè poguessin tomar a prestar servei.

Nous edificis Durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, la tendència va ser construir nous mercats coberts als llocs on, des de feia anys, es fessin mercadillos a l'aire lliure i hi hagués una clientela consolidada. Després de la guerra, de mercats a l'aire lliure, a part del Encants i el de llibres vells, molt específics, se'n feien al darrera de les Drassanes, al Guinardó, a la plaça Eivissa d'Horta i al carrer Sicília. En quinze anys tots van ser substituïts per mercats coberts.

Prop d'on es feia el mercadillo del carrer Sicília es va construir el mercat de la Sagrada Família, primer de nou inaugurat després de la guerra. El 1943 l'Ajuntament va comprar un edifici ja existent i el va habilitar com a mercat. Es va inaugural' el IS de novembre del 1944 i va entrar en

El de la Boqueria, existent des de molt antic al pla de la Boqueria, es va trtislladar el 1836 al solar de l'enden'ocat convent de Sant Josep i va ser voltat d'uns porxos -dels quals la primera pedra es va posar el 1840-, però no s'hi va posar la coberta de ferro fins al 1914. El de Santa Caterina, instal·lat des del 1845 al solar del convent enderrocat vuit anys abans, va ser inaugurat oficialment el 15 d'agost del 1848, però la façana i la coberta actual no es van fer fins als anys 1943-45.

Durant la Guerra Civü, alguns

O Felip U MpKlíS fi Cuineucta P.VUltlatJtiíln A Carmel MbitgísUT Q V. HebTcn Ttuttèl/ft

Q

©Trltiítaí

O C. Aleridfana

© CaiijelleJjj, iiwava M«í'*1f ©Nürin

Mercè fsbtUPuiíí 170 QCninardó UMtIObl·t Cotrttxmt.^ S. Andreu fç». Míícídit s/n © Bon Paitor St. AOrii. tiS (ÜMontiBrrat Vitarinotil/i 0

0 Horta L,

© .Vinoi

,

© Sonti _^ S.MtOiríCKl' Q Ssda. f i l " * faM». I5S j

Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Les vores de! cinturó

Una ciutat és sostenible quan ho és econòmicament, socialment i ecològicament

Habitatge sostenibles de lloguer, per a joves • Són habitatges per ais joves, menors de 31 anys, (socialment sostenibles).

• Són habitatges assequibles per a joves amb unes rendes provinents del seu treball que es trobin per sota del 2,5 SMI i el lloguer està entre les 24.000 i les 41.000 pessetes (económicamenl sostenibles).

• Poden accedir-hi persones físiques o nuclis familiars que resideixin o treballin de forma habitual al municipi de Barcelona.

• Estan dissenyats amb criteris bioclimàtics i mediambientals, accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, (ecològicament sostenibles).

1 1 " " ir -

M

x."

1

r

W^^

•^" • « « » •

W^

U | 2 ^ "TW~

Situació dels blocs

r'

ADREÇA C/Tiana, 12-22/Campins, 49-59 Passeig Santa Coloma, 57-71 C/ Trueba, 27-29/C/ Coll i Alentorn C/ Veciana, 12-22/Av. H. Militar Hospital Militar/Vall d'Hebron PI. A. Comín/Gomis/E. Terradas

SI

" E "'"i

i 'iV »p- ' nàr:^-'' ;

- ^

NOMBRE D'HABITATGES 49hab. (16 2D i 33 3D) 207 hab. (66 2D i 141 3D) 40hab. (32 2 D Í 1 4 3D) 35 hab. (19 2DÍ 16 30) 24 hab. (14 2DÍ 12 3D) 76 hab. (28 2D i 50 3D)

•.aé

f^r.

S9

«i

1

i

••1

•'.•.

'X

. 1

•

INSCRÍPCIO

PL. A COMIN/GOMIS/E.

TERRADES

El proper 18 de maig s'obre el termini d'Inscripció i es tancarà el 30 de juny de 1998. Es preferible que la presentació de sol·licituds es reparteixi al llarg de tot ei període. L'adjudicació es farà per sorteig entre tots els sol·licitans que reuneixin els requisits de la convocatòria.

HABITATGES AMB DOS DORMITORIS Lloguer mensual Nombre

HABITATGES AMB TRES DORMITORIS Nombre

Lloguer mensual

habitatges

des de

fins a

mitjana

habitatges

des de

fins a

mitjana

172

24.000

39.000

31.260

259

28.000

41.000

33.848

D' t Oi

oi

Alguns elements tècnics introduïts • • • • •

> |

• • • • • •

Recollida selectiva d'escombraries.

Utilització de maons de baixa conductivitat tèrmica per a tancaments exteriors.

Fusteries amb doble vidre.

Tractament del cabal en tots els punts de consum d'aigua.

Ascensors de baix consum energètic.

Utilització de materials reciclables.

Ventilació creuada.

Pintures interiors i exteriors ecològiques.

Captadors solars per ai preesc^fament de calefacció i d'aigua calenta (ACS).

Sanitaris de baix consum d'aigua.

Preinstal.lació elèctrica per al control domòtic de l'habitatge.

'i pi

Per a més informació podeu dirigir-vos al Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Tel. 93 298.50.27 (de dilluns a divendres de 10 a 19 tt). http://www.pmhb.org Ajuntament

> de Barceloní!

Patronat Municipal de l'Habitatge

La Veu

CARRER

a b r i l - m a i g d e 1998

funcionament el 16 de desembre s e g ü e n t . Els v e n e d o r s del mercadillo del carrer Sicília que no van obtenir parada al nou mercat, els van fer anar al carrer de les Camèlies. El mercat de la Sagrada Família va patir un accelerat procés de degradació i el 1988 es va decidir enderrocar-lo i aixecar-ne un de nou al seu lloc.

El mateix any 1943 es va començar a fer importants reformes al vell mercat de Santa Caterina. Les obres van durar dos anys i van deixar al mercat una nova façana, després de treure l'alberg nocturn adossat durant molts anys a un costat.

MERCATS

t

© Carme Orf/ft asmauef ©Barcelciieín © Sant M a r r i

•foirc

©Catrella © Abacería Tídv Crtdi, 196 © í . e a Coria Q

© L'iiió

fiierio

Llibertat

© Sarrià .UulTHMi.iguKJÍ

; Catcrinn t

ÉD P r c u c n c a l i Uenora. \3-\9

© S. Ccrvíiòl

© Gníwiny SMrrtss © Trci Torrei (D VnUvirtrera

BABCELONA INFORMACIÓ

HortUt Guinardó i Carme Als anys quarantaja no va haverhi més novetats en matèria de mercats. Les obres del d'Horta, un edifici de nova planta construït en un solar adquirit per l'Ajuntament, van començar el 1943 però van trigar sis anys a fer-se i no es va inaugurar fins al 26 de gener del 1951. Fins aleshores el mercat d'Horta s'havia fet a l'aire lliure a la plaça Eivissa.

El 1950 es va inaugurar el mercat de la Verge del Carme, al Raval, tocant al Paral·lel, continuador del mercadillo de les Drassanes. L'edifici va ser substituït per l'actual l'any 1972. El 26 de gener del 1953 es va inaugurar el mercat del Guinardó, també continuador d'un mercadillo que s'hi feia des d'anys enrera.

El 18 de juliol del 1955 es va inaugurar el nou mercat cobert de la Sagrera, construït sobre la plaça Masadas on, des de feia

anys, es feia el mercat a l'aire lliure. La data d'inauguració dels d'Horta, Guinardó i la Sagrera és emblemàtica. Als anys del franquisme, les inauguracions acostumaven a fer-se el 26 de gener aniversari de l'entrada dels franquistes a Barceloa, l'any 1939- o el 18 de juliol, aniversari de l'alçament militar amb què va començar la Guerra Civil el 1936.

Poc després, en arribar Porcioles a l'alcaldia, es va afegir una altra data al calendari d'inauguracions: el dia de Sant Josep, onomàstica de l'alcalde.

L·'època Porcioles El gran boom dels mercats municipals es va registrar durant els setze anys de mandat de l'alcalde Porcioles. El 1957, quan va entrar, n'hi havia vint-i-dos. Quan va plegar, el 1973, n'hi havia quaranta. Dels divuit que es van inaugurar sota el seu mandat -i l'any següent, de construcció aprovada a la seva època-, una bona part van ser fets als nous barris crescuts a la prifèria: a la Via Favència i al Bon Pastor, el 1960; Vilapicina, el 1961; la Guineueta, 1965; Ciutat Meridiana i el primer de la Verneda, 1966; Sudoest del Besòs, el 1968; la Vall d'Hebron i el Carmel, el 1969. Els de Nostra Senyora del Port 1 el segon de la Verneda van ser inaugurats pel seu successor, Enric masó, el juny del 1973 i el gener del 1974, però havien estat construïts per iniciativa del consistori presidit per Porcioles. En zones més tradicionals, d'urbanisme consolidat des de feia anys, es van

CUBA:

SCAT ^

^nm-

p Assegurad or CAIXA CATALUNYA ^ntic: S.L. ^a, 53, entlo. 3a.

Barcelona M e 53 fax 310 23 60

Sant Antoni: GISBERTI RAMONEDA, S.L. Comte de Borrell, 96 4rt 3a 08015 Barcelona Tel. 454 92*00 fax 454 92 09

i:

MANUEL MULA DE AGUIAR Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel, 454 83 83 fax 454 83 83

'^ OFICINA TÈCNICA E G U R A N C E S , S.L

,

adeies Flors, 40 B Barcelona 3 77 88 fax 284 88 99 '' S.C.C.L ^"•gall, 86-88 entl. 2a.

Barcelona 4 29 96 fax 284 29 96 nou: "^'MO ORTEGA LOPERA ^Poblenou, 45 1r 2a.

Barcelona 0 64 39 fax 300 64 39

Sant Gervasi: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes, 446 6è l a .

08022 Barcelona Tel. 418 95 95 fax 418 95 95 Vilapiscína Turó de ïa Peira: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L. La Jota, 148 bajos 08016 Barcelona Tel. 352 22 58 fax 352 36 51

MEXICO: GUATEMALA: COSTA RICA: MALÍ: ^

u

tlel

DOSSIER fer el de l'Estrella, 1957, Tres Torres, el 1958, les Corts, el 1961, Felip II, el 1966, i el nou de Sant Gervasi, inaugurat el 1968 en el solar on hi havia hagut la Casa de la Vila d'aquell ex-municipi. Masó va inaugurar el 1974 el de Lesseps, que s'havia començat a construir en temps de Porcioles.

La població, en els setze anys de Porcioles, no es va doblar, però el nombre de mercats sí. I es va fer sense cap mena de planificació, estudi de mercat o previsió de futur, sense tenir en compte les pràctiques fraudulentes i monopolistes que alguns grups van portar a terme en l'obtenció de

Barcelona és la ciutat d'Europa amb un percentatge mes alt de mercats municipals llicències. D'altra banda, durant la primera dècada del mandat de Porcioles, els mercats es van regir per unes ordenances de juliol de 1947, del tot anacròniques.

Després d'alguns intents, que no van prosperar, de privatització dels mercats municipals, Tl de desembre del 1967 van aprovarse unes noves ordenances, que van entrar en vigor el febrer del 1969. Regulaven no solament els mercats de barri, sinó també els Encants, la fira de llibres vells i les parades de flors i ocells de la

Rambla. El Born i el Mercat de les Flors en quedaven exclosos.

Els darrers temps Si als anys quaranta el percentatge era d'un mercat per cada 58.000 habitants, xifra ja excessiva, en l'actualitat és d'un mercat per cada 44.000. Barcelona és la ciutat d'Europa amb un percentatge més alt de mercats municipals. Aquesta saturació, unida a la multiplicació de supermercats i als nous hàbits de compra, ha produït en els últims anys una minva notable en les vendes als mercats municipals.

S'han hagut de fer campanyes de promoció que difícilment podran compensar el que són les causes objectives de la crisi. Al mateix temps, es fan constants obres de modernització i millora als vells mercats. I alguns edificis antics són substituïts per altres de nous.

Malgi'at la situació existent, que ja s'apuntava en arribar la democràcia, durant els anys 80 es van fer encara nous mercats, en barris populars que pel seu creixement vertiginós n'estaven angoixosamentnecessitats: Trinitat, el 1977, i Canyelles, el 1987. El mercat de VaUvidrera, fet el 1951, fou substituït per un nou edifici el 1985. El mercat de la Mare de Déu de Núria, inaugurat el 1966 a la part alta del nou barri de Ciutat Meridiana, va ser complementat més tard amb un petit mercat situat a l'altre extrem del carrer Rasos de Peguera.

Però administrativament constaven com un de sol amb dos locals. El mes de juny de 1988 l'Ajuntament va decidir separar-los administrativament.

V I A J E S D E T U R I S M O Y AMISTAD 1998 AVIÓN LR 76.000 pts.

AVIÓN C H 55.000 pts.

VUELEY MANEJE 40.000 pts.

VUELO HABANAT.A. 80.000 pts H O T E L E S T O D A LA ISLA 3.O00 pts.

AVIÓN 85.000 pts.

VUELEY MANEJE 4 5 . 0 0 0 pts.

RUTA MAYA 14 N O C H E S 52.000 pts.

H O T E L E S RUTA MAYA 3.000 pts.

VUELE Y MANEJE 35.000 pts.

C I R C U I T O 7 Dl A S + T I K A L 54.000 pts.

55.000 pts.

VUELEY MANEJE CIRCUITO 15 O 24 DIAS

SALOU PRECIO POR APARTAMENTO

16.000 p t s .

P R E C I O DE 3 N O C H E S -I-1 D E R E G A L O

CASAS RÚSTICAS EN MALLORCA, EN L'ESCALA, EN ROSES, ETC. 2 5 4 . 0 0 0 pts.

C/. C a s p , n ú m . SO-Príncipal l a B TeL 412 73 78 - F a x 412 74 19 08010 B a r c e l o n a

MUNDO MAVA

^'BRIOIXOS 1 PANETS^^' CROISSANTERIE

ConttïilCQïiiiai,!?

Tdèfon 318^6 81

Borios Nuevo!, 3

Telèfon 318 62 W

P.'Ut[uSa,92

Telèfon 35154 26

Coll, 13

Telèfon 302 32 ^9

Fermsido, 13

Telèion3027539

Kospilal, aO

Telé[on30274 8a

rt. BuensucMOj 2

Telèfon 3 i7 87 02

OBERT TOTS ELS DIES DE DILLUNS A DISSABTE I FESTIUS AUTORITZATS

6.000 m.' de la PLANTA BAIXA DELS CARRERS VALÈNCIA - DOS DE MAIG - ENAMORATS • Tel.: 245 10 55

GUAJA Des de 1935

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col·lecció, rega! i decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS CyCarme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel: 317.61.B7-Fax: 331.75.84

AGfiAM lA SEVA

COMPÍA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITAIS, HOTELS, BARS, COLIEGIS, ETC.

La Veu

CARRER

DOSSIER Massa problemes obrir a la tarda

dfl

abril-maig d e 1998

per

(ve de la pàgina 11) Hi hauria massa oferta per a una demanda escassa. És per això que la federació de venedors creu que la solució a la crisi dels mercats és molt més complexa i passa per "una reconversió profunda i total, no només de pedres sinó també d'activitat comercial a l'interior".

L'opinió del gerent de l'Institut Municipal de Mercats no és gaire diferent. Segons Juan, la solució a la pèrdua de vendes dels mercats passa per "reajustar l'oferta a la demanda i oferir més serveis i comoditat ampliant, per exemple, l'horari".

Alguns venedors també veuen com un problema la generositat de l'Ajuntament a l'hora d'atorgar llicències a comerços de fora dels mercats. En aquest sentit, Javier, un carnisser de Sants, creu que obrir a la tarda podria ser una solució si "els comerços de fora del mercat tanquessin".

L'exemple de París Tot i les declaracions de la titular de l'àrea municipal de Comerç, Pilar Rahola, l'Institut Municipal de Mercats no vol imposar l'ampliació dels horaris per llei, com passa a París.

D'aquesta manera, Juan opina: "Com a gerent crec que s'hauria d'arribar al consens. Si els comerciants no hi estan il.lusionats, els decrets no ajuden". Morey, per la seva banda, afirma que "cap llei no pot obligar a treballar divuit hores diàries en una època en què es va cap a les trentacinc hores setmanals. Parlar d'una llei d'aquest tipus només és conseqüència d'un

A

- f t/^-,-.^^

« T k ' í i ^ j ^'see:%zSL·r^

',~'" ' '''"''

''.'

DANI CODINA

El m e r c a t de S a n t a Caterina, v i s t d e s d e l'avinguda F r a n c e s c C a m b ó

Santa Caterina, en perill s o s Monuments

La solució a la crisi dels mercats municipals passa per una reconversió profunda desconeixement de la realitat que s'està governant". Morey, igual que Juan, opina que el model de París no és exportable a Barcelona. Segons el president de la Fegram, "el nombre de mercats de la capital francesa és molt limitat en relació amb la nostra ciutat i les llicències alimentàries no estan en una situació de minifundisme sectorial".

De tota manera, tant els venedors com l'Institut Municipal creuen en la possibilitat de trobar una solució consensuada. El gerent de l'IMM afirma: "La nostra voluntat és arribar a un acord. A més, després de la reunió del 30 de març entre els representants dels quaranta mercats i Pilar Rahola, sembla que l'ambient és propici per aconseguir una entesa". L'Ajuntament vol que s'ampliï l'horari dels mercats abans d'acabar la legislatura.

Morey recorda que, malgrat la manca de varietat de productes, els mercats tenen l'avantatge que "són els principals proveïdors dels productes que conformen la dieta mediterrània i, al mateix temps, els eixos vertebradors de la vida dels barris, ja que fomenten el contacte social". Tot i això, cada vegada més, els ciutadans prefereixen els supermercats i petits comerços que permeten estalviar temps.

Els mercats van perdre el trenta per cent de la quota de mercat entre els anys 1991 i 1996 i cent venedors van abandonar les seves parades el 1997. L'ampliació d'horaris és una solució insuficient per als comerciants, que hauran d'afrontar la liberalització d'horaris del 2001 i el canvi a l'euro.

®

1 mercat de Santa Caterina era el car-les i tornar a refer els nous accessos. més econòmic de Barcelona, soAra, amb la destrucció del mercat de bretot en els productes com les Santa Caterina, hi ha el perill de perdre patates, els llegums, e t c , el que permetia definitivament un mercat popular de debò, subsistir a una població amb escassos re- un monimient històric d'estil neoclàssic soscursos no només del propi barri -un dels pitosament no reconegut pel catàleg d'edifimés grans de Ciutat Vella- sinó que també cis històrics, i també de perdre les restes venien d'arreu de Barcelona expressament arqueològiques de l'antic convent de Santa a comprar. Sense cap ordenació especial Caterina sobre el que s'hi va fer l'actual. del trànsit i sense intervenció de la Guàrdia Urbana, només comptant amb la toleValors del monument amenaçat rància i l'educació dels conductors, s'acce- L'actual mercat, de senzilles i nues límies dia i s'aparcava fàcilment a l'avinguda de neoclàssiques, es va construir cap el 1840, Francesc Cambó, de 30 metres d'amplada. deixant un gran pati interior, cobert a final La construcció de l'aparcament subter- de segle amb una lleugera estructura rani sota l'avinguda de Francesc Cambó va metàl·lica típica de Joan Torras.l'anomenat durar cinc anys i, a més, va suposar la Eiffel català. Té l'avantatge afegit que com que només té una planta alçada a sis metres de terra, deixa un espai obert de 9 mil metres quadrats, i això en un barri molt densament És inadmissible la construït. pèrdua d^un patrimoni L'amenaça de destrucció del mercat, formulada ara fa 12 anys pel Pla Especial arquitectònic d^una de Reforma Interior del barri de Santa identitat artística i Caterina, fins ara s'ha frenat gràcies als esforços dels venedors i l'administració del històrica de tanta mercat que ha fet les restauracions dels importància i qualitat últims anys per un valor de 50 milions de pessetes.

Aquest enderocament no només signifidestrucció de les restes arqueològiques que ca la pèrdua d'una obra decisiva el patrihi havia -malgrat les aparents prospecci- moni arquitectònic català,testimoni magons que es feien de pressa i corrent-. Aquest nífic d'un període de transformació laïcitaparcament ara és de pagament i ha dei- zant en una ciutat en la que teniauna gran xat el mercat i la principal boca d'entrada importància la religió, també perquè amb al barri amb un accés precari, els accessos el nou edifici es volen carregar les restes de als aparcaments limiten visualment l'en- l'antic convent, l'introductor del gòtic a la trada a l'avinguda Francesc Cambó, la ciutat. decoren amb unes bambolines d'opereta Per tal de poder portar a terme aquest tan exagerades que es van haver d'ender- atemptat legitimat pel desconeixement en rocar per exigències dels veïns. Va costar tenen prou amb unes limitades prospeccimés de 200 milions de pessetes enderro- ons que menyspreen el traçat dels dos

claustres, de la sala capitular i d'altres parts conventuals. Tot i això hi ha un segon projecte que obliga a salvar les restes de l'església.

Amb aquest coneixement, és lògic malfiar de la independència dels tècnics municipals i sospitar que estan sotmesos a pressions polítiques quan han ignorat els plànols de detall que l'arquitecte Josep Casademunt va fer quan encara hi havia el convent dret.

Per tot plegat és inadmissible, a les acaballes del segle XX i en una ciutat pretesament culte com és Barcelona, la pèrdua d'un patrimoni arquitectònic d'una identitat artística i històrica de tanta importància i qualitat. Cal exigir una restauració

Cal exigir una restauració correcta i respectuosa perquè el mercat pugui lluir de nou amb tot el seu esplendor correcta i respectuosa perquè el mercat pugui lluir de nou amb tot el seu esplendor. És de plànyer que una situació tan important com aquesta hagi quedat amagada entre la gestió municipal i no hagi generat un debat púbhc i obert a les diferents institucions culturals i polítiques interessades i dels afectats, per tal de legitimar amb la participació ciutadana les decisions.

SOS Monuments. Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural de Catalunya.

CARRER

abril-maig d e 1998

ENTREVISTA

Claudio Zuilàn Artista multimèdia

El barri del Raval resorgeix de la mà de Vart Una entrevista d'Eugenio IVladuefío

L'ànima de l'exposició "Escenes del Raval" dinamitza l'antic Xino laiidio-ZlAan té cura de la seva obra i participa diàriament en les activitats que es desenvolupen a la instal.lació "Escenes del Raval", al CCCB. Hem quedat citats al Pati de les Dones, la plaça central del Centre de Cultura, sobre la tarima d'un escenari en el que diàriament es produeixen concerts, actuacions en directe, espectacles imprevistos... realitzats sempre per veïns del Ravai.

"Els diferents nivells i esglaons de l'escenari - e n s explica Claudio- són reproduccions dels mapes de la ciutat, des de l'enmurallada a l'actual oberta al pla i al mar". A la resta del pati hi ha més elements decoratius que conformen la part "visible" de la instal.lació. Superposats a dues de les façanes del pati hi ha reproduïdes en forma de "collage", a gran format, aguantades per bastides de mecanotub, una selecció de fotos que reprodueixen altres façanes velles i modernes del barri. iM És la síntesi visual de l'urbanisme i l'arquitectura del Raval, que actua com a teló de fons.

La selecció de les imatges la van fer veïns i un grup d'arquitectes, i reprodueixen els vint edificis més representatius.

— Després hi ha dos kioscos o casetes que reprodueixen imatges de rètols de botigues del barri, fins i tot -atrapats en plaques de resina- els aliments que es venen, siguin galets o cigrons o pollastres i xais.

Darrera el taulell d'un kiosc no hi ha un comerciant, sinó una pantalla de TV per la que en van passant una mostra de 26, des d'un carnisser marroquí a un botiguer de tota la vida. En les 26 entrevistes enregistrades per Claudio es parla de com és la vida dins la botiga.

• i Va ser tota una sorpresa. En els taulells de moltes botigues encara es conserva la peça que s'afegia per convertir-los en llits on, a la nit, dormien els dependents.

— Finalment, l'escenari visible es completa amb una altra caseta que l'artista ha posat a disposició de totes les entitats del barri -400, des del Club dels Nariguts a la CNT, que té la seva seu central al Raval-, i on cada una pot exhibir o fer propaganda dels seus actes. ^ La meva idea era convertir aquest pati en un marc simbòlic

Retrat

Un artista multimèdia

^ No he volgut donar una visió moralitzant, perquè la gent venia al Raval a buscar droga o p r o s t i t u t e s , però t a m b é a ballar, a v e u r e espectacles, a menjar, j a que sempre hi h a h a g u t excel·lents r e s t a u r a n t s .

— Deixo pel final la descripció del que és la peça més interessant, la titolada "Escenes de la memòria". Es tracta de la reproducció a escala 1:1 d'un pis del Raval, el del veí Pere García Faria.

En cada peça del pis s'han col·locat objectes que representen el barri, i que han estat seleccionats pels mateixos veïns. ^ Els hem col·locat en vitrines, donant-les la categoria d'objectes artístics. En conjunt r e p r e s e n t e n u n a gerografia de l'afecte, perquè els veïns els van seleccionar seguint criteris s e n t i m e n t a l s , emotius.

— El resultat global és molt emocionant. Posats a triar un objecte que recordés els vells carrers, la gent es decantà per unes pinces de la roba i un d'aquells trossos de plàstic que les cobrien en dies de pluja. O per les claus que feien servir els serenes. O pels orinals de les comunes, la col·lecció de monedes de deu cèntims, les "perras gordas", pel sabó "Lagarto" o les sabates que...

DANl CODINA

C l a u d i o Zuilàn al p a t i d e l CCCB fort, en el que cada dia passessin coses, com així ha estat.

— Després hi ha la part amagada, situada sota el Pati de les Dones, en el vestíbul del centre. En aquesta part fosca, íntima, Claudio ha col·locat una espècie de gran rebedor, amb una taula de menjador al centre i moltes cadires antigues que recorden les que la gent del barri té a casa seva. Cada tarda, a les 18 hores, Claudio li fa una entrevista a un veí significatiu del barri.

• i Cal recuperar no sols la memòria de la gent del barri, sinó la mateixa gent, fent-la visible.

— Les entrevistes s'enregistren i, mitjantçant una col·laboradora que està igualment visible a un altre lloc de l'exposició, en una mena de redacció periodística minúscula, es transcriuen i s'incorporen a la web que la instal·lació té oberta a Internet (www.cccb.org). D'aquesta manera, des de qualsevol punt, qualsevol persona que ho desitgi, pot consultar el programa i els horaris d'activitats de cada dia, opinar sobre el que s'ha fet o està per fer, i intervenir en la marxa de la instal·lació, fent propostes o aportant idees, dades, etc. Per descomptat es poden treure còpies impreses de les

entrevistes, fotografies i tota mena de material sobre el barri.

Amb tot el treball previ i el que es va produint durant els dies que dura la mostra, els organitzadors editaran el catàleg. ^ Farem el contrari que tothom, perquè més que una exposició, això és una realitat viva que va modificant-se i creant-se cada dia.

— Al costat de la "redacció" hi ha un petit espai amb ordinadors connectats a Internet des dels quals els col·lectius més importants dels inmigrants del Raval es connecten amb amics dels seus països, per tal de produir textos en comú.

— També hi ha uns artilugis mecànics que permeten, mitjançant un ordinador, seleccionar les escenes i les històries de la gent del barri que viuen dependents dels serveis socials però que han viscut "altres vides". A més de veure la cara dels protagonistes, o els indrets i espais on passen el dia, els visitants interessats poden llegir les entrevistes que els ha fet en Claudio, o demanar còpies impreses per emportar-se-les a casa.

— Hi ha també un raconet per escoltar les veus del plaer, que és un altre fet distintitu del Raval.

Claudio Zuliàn és un artista multimèdia, segons la seva pròpia definició. Vol dii- que utUitza tots els mitjans actuals -música, plàstica, mitjans de comunicació, nous suports tecnològics, etc; ben barretjats- per fer art.

Claudio va néixer l'any 1960 a Campodasergo, Pàdua (Itàlia). Als 12 anys va venir a Barcelona. Va estudiar música al Conservatori Superior del Liceu, i amb Gabriel Bmcic a la Fundació Phonos. El 1990 es va doctoi-ar en Estètica, Ciència i Tecnologia de les Arts a la Universitat de París-Saint Derús. La seva tesi tenia aquest títol: «Schònberg, Webem i Xenakis: els tres moments de la composició deductiva». Com a músic i compositor ha fet diferents concerts. Nombrosos progi-ames de ràdio. Ha creat diferents espectacles multimèdia: «Macbeth, sempre»; «Telediario».,.

També ha creat instal·lacions, com ara «Re/ cuerdo» i «Xarxart». El 1995 va començar a treballar en el projecte d'intcií-venció urbana «Escenes del Raval-, ima instalal.lació que es va inaugurar a primers de març al Centre de Cultm-a Contempoi-ània de Barcelona (CCCB) i que durai'à fins a final de maig.

— A les habitacions, sobre els vells somiers evocadors d'una altra època, unes pantalles de TV emeten els vídeos gravats a diferents veïns que dialoguen sobre com era el barri. Hi agafem la conversa entre un vell cenetista i la secretària del que fou el darrer alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvador.

— "La ciència, la tècnica i la comunicació massiva han anul·lat la capacitat simbòlica de l'art, confinant-lo en l'entreteniment -escriu Claudio Zuliàn en un dels seus assaigs que he trobat a Internet (www.cccbxaman.org/ czulian)-. La potencialitat transgressora de l'art està ara en mostrar el convencionalisme de la veritat

i de l'objectivitat". ^ És la reflexió sobre el que és l'art la que em va portar a organ i t z a r a q u e s t esdeveniment, l'objectiu final del qual és recuperar una memòria col·lectiva que ha estat colonitzada en la seva forma pels mitjans de comunicació; recuperar igualment els marges de la ciutat real, i fer-ho tot aprofitant l'espai que és possible trobar als museus, on es produeix u n a assitència massiva de gent.

— "Del caminar limpiamente, / sin disciplina ni fin,/ en la plaza del Noi del Sucre, / donde bajan los viejos, / pasean en bata las amas de casa, /dejan los parados que el tiempo los lleve,/ y hablan,/ y son violentos, radiantes los ninos", escriu Claudio Zuliàn, l'artista multimèdia, en el seu poema "La Ciudad de los pobres".

i.íi

CFilSTALERIA - GARPIMTERIA DE ALUlVIlNIO Y PVC

lo

^' •f

ilr

i·ii ni(il(juii'r

irisldlanón

st^nndad.

dr

rurlnias

aUimiiiio.

1—1 00 <^ lO <M

m <^

mamparas

dv

haíu).

rt'jas

Hnos. JURADO

m>m

cu

Súper pallassos musicals Il·lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'espectacles

y'-jTV"^

%À.^^^

^yflrfv

CRUÏLLA d'espectacles

V'^rK. *?

v^'' •' í^J "S^",. »i^D'

DISFRUTE DE NUESTRA TERRAZA RAMBLAS, 34 (Plaza del Teatro)

i^ài^

Tels. 318 97 27- 318 27 20 - 08002 - BARCELONA

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA w 246 12 8 8 - Fax: 231 48 03

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

Dahiraies, suaves, seodilos y eficaces

Xuclà, 15 T. 3171428

fqt^l'l

BARNA TAXI

Las Flores de Bach son unos remedios

TOT EN ENVOLTORIIENVALATGE TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919

A casa vostra, o al club. urbanització. col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

/ 3t^ u

Artesania Popular

Avinyó, 28 Bis Tel. (93) 317 13 24 08002 - Barcelona

357 77 55

c/ Les Moles, 25 - Tel. 302 07 39 VINS A GRANEL - LICORS

comercial bòlsera

FESTES INFANTILS

r\- i^jL

BODEGA ANDREU Entre Fontanella i Comtal (PI. Catalunya) Horari: Matí de 9:30 a 15:00 Tarda de 16:30 a 20:30

%

L'ESTEL,

r^

oosmoo

'QJ

X^^J^^^WI í'i'KvI'í'^l

i 1 \^^y

RESTAURANTE-CAFETCRIA

13 "

di-

is

pi l'cables

CA Enrique Granados, 26 - T e l . 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - T e l . 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - T e l s . 359 99 56 - 359 90 00

abril-maig de 1998

pastisseria

DIViSIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

í/í'.sr/íp/íío.v

íii'i

CARRER

PUBUCITAT

0

y tfu

Paral·lel, 115 T. 4416675 PHCENIX

DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS 1 DIBUJOS DISCOS ETC...

CAMISETAS niBUaOAO PAJtA EMPWSAS, CLIMU, COLECIOS, ASOOACIONU DE VEONOS, «U...

100 Unidades: 2}0l>tas. 500 Unidodet: JPSPtas.

J. 000 Unidades: 190 Ptas. Ej^mpado 1 color Induklo. I SuiUdo de Corral, Bobat, Sudaderas, Toaliai, Mos,..

AL IVIOMENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR 1 . 2 0 0 Ptas.

Gorra: 9 5 0

Ptas.

PHCENIX Tel. 93.45410 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

que te ayudan a annonizar las emociones de cada dia, devolviéndote un estado de calma y equilib-

iCotno puedes aprender?

Nuestros monogpaf icos y cursos de Flores de Bach ofrecen una intr-oducción sencilla, amena, y proporciona los conocimientos necesarios para utilizarlos 0 nível personal y paro ayudar a tu família y amistades.

•% XANCO .M^

LICORS SAEZ, S.C.

CAMISERIA E S P E C I A L I T A T E N C O N F E C C I Ó A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial I natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel, 318 09 89 Fax 412 54 56 Ronda General Mllre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

iBn qué consisten?

Cada monogrdflco estd especialmente disenado para enfocar una situación social: Embarazo - Ninez - Adolescència Veje2 - Jubilación -Insotisfacción ...

RESIDÈNCIA CLARA

VENDA A L'ENGRÒS I DETALL

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA

CAVES-VINS-LICORS

24 ptazas en 16 habitaciones y 9 bafïos. todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Tralo esmerado y familiar con personal cualificado

Escudellers, 5, 7 i 9 Tel.-Fax:318 3 4 83 08002 B A R C E L O N A

Véala: le gustaré. Santa Otília, 13-15

Obert dissabtes

Pregunte por la Sra. C L A R A

T. 420 95 62 ART, MÚSICA, BONES COPES I u n lloc o n trobar-te a m b els amics

Redescobreix cl plaer

ELS ENCANTS DEL GÒTIC TOTS ELS DISSABTES DE 12 A 21 HOlU.S

cosfan de: * 4 horas iectivos cada uno • horario de mafianas o tardes Cada curso consta de: • 32 horas iectivos * en dos fines de semanadel0ai9h.

fffiffiffl!

PLANTES MEDICINALS

Plaça GEORGC ORWCLL Al capdavall del carrer Escudellers 08002 - Barcelona

412.42.72

l.a Rambla, 74.

08002 Barcelona Tclf.: 317 75 85 - 302 41 80

Rec, 69 • 08003 Barcelona (Born) T. 319 5171

I AROMÀTIQUES ^ ^ i}'

/

e-A^H '%. %

li„

Para infonmaf-ión sobre \oí> mono^ràfi£o&, curfios, conftulta« ^ ^harías gratuitas Uamar a\ te\. fi 4ÇÇ Z4 0?

ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS

Plaça Reial, 18 08002 Barcelona Tel. 304 20 05 Fax 304 20 06

NO T'HI CONFORMIS TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

412 55 44

ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 412.76.00

/.« veu aei

REPORTATGE

CARRER

abril-maig de 1998

í^m

^

La integració de les persones amb greus discapacitats físiques passa per una inserció laboral que, de vegades, administracions i mitjans de comunicació no faciliten

Un reportage de

Elia Herranz

Valuosos i capacitats I carrer Andtade 156. hi ha una empresa d'arts gràfiques. La seva única particularitat és que els professionals que hi treballen són persones amb greus discapacitats físiques. La seva existència és un exemple de com, mitjançant els ordinadors, es poden desenvolupar tasques que democratitzen la societat.

Quan arribem a aquest local de la Fundació Pere Mitjans (en tenen dos), ens reben en Juanma i en Ferran, coordinadors d'aquesta empresa en forma de cooperativa, i l'Oriol, treballador. L'Oriol ha patit una malaltia que li provoca moltes dificultats per parlar, encara que les idees del seu discurs són clares com l'aigua. En realitat som nosaltres que no estem acostumats a escoltar-lo, perquè en Juanma i en Ferran l'entenen prou bé. La primera imatge que tenim d'un discapacitat físic és la cadira de rodes, però hi ha molts casos diferents. La cooperativa d'arts gràfiques, que es diu Centre Especial de Treball Creacoop, es va crear fa quatre anys per donar sortida laboral a aquestes persones que, havent acabat el seu cicle de formació professional, no trobaven la manera d'inserir-se en el món del treball.

• La fundació La cooperativa funciona dins la Fundació Pere Mitjans, que treballa des de l'any 1977 per la integració social de persones amb discapacitats físiques i psíquiques. La seva tasca ha estat dirigida fonamentalment a la creació de tallers per fer activitats (terapèutiques, lúdiques) i l'adquisició de pisos, per lloguar o comprar, per als seus associats. Aquesta qüestió és fonamental. Segons ens explica en Juanma, "es tracta d'una política molt diferent de la creació (secundada molts anys per l'Estat) de macroresidències, on les persones estan molt ben ateses, però aïllades del món. En realitat són aparcaments de disminuïts, quasi presons de luxe.

Es pretén que estiguin bé, però que no molestin".

La qüestió de l'habitatge és fomuda a causa dels problemes d'integració laboral i del preu elevat del mercat immobiliari. A més, han de ser pisos que disposin d'unes condicions mínimes d'adaptabilitat. Com ens fa saber l'Oriol, el problema de

DANI CODINA

• Un dels treballadors de la cooperativa de la Fundació Pere Mitjans l'habitatge gairebé anul.la, per exemple, la possibilitat que un discapacitat convisqui en parella. En Ferran posa sobre la taula el suggeriment d'ampliar també als disminuïts la iniciativa de l'Administració d'oferir pisos a preus assequibles per joves.

Parlem de reivindicacions. Sembla que després de l'apoteosi del 1992, amb la Petra i els Paralímpics, resulta difícil fer qualsevol pas endavant. Potser tot s'ha burocratitzat molt. És més efectiu fer una instància que encadenar-se als llocs públics com als 70. El col·lectiu s'ha organitzat i la seva unitat depèn, segons en Ferran, del debat obert entre els grups que defensen els interessos dels disminuïts i les seves diferències d'enfocament.

Pels nostres interlocutors, a la ciutat de Barcelona s'han fet avenços però encara hi ha moltes mancances. La supressió de barreres arquitectòniques potser és el que més han notat les persones que es mouen en cadira de

rodes. Si alguna vegada algú que no coneix el problema de prop s'ha preguntat si val la pena, si es fa servir, la resposta

no resolts és la necessitat que tenen molts discapacitats de trobar persones, monitors o assistents, que els ajuden a la seva vida quotidiana.

•'empresa L'empresa d'arts gràfiques que coordinen en Ferran i en Juanma és un exemple de com les noves tecnologies possibiliten que les persones amb discapacitats físiques greus puguin fer feines Intel·lectualment sofisticades i comercialment "competitives".

Un ordinador és una eina relativament senzilla que pot ser manipulada per gent amb molts pocs recursos físics. La cooperativa treballa coordinada amb I' escola de formació professional Pont del Dragó, on s'ensenyen tasques d'autoedició, disseny gràfic i manipulació d'imatges de vídeo a discapacitats. Un dels problemes pels quals resulta molt difícil la integració en empreses normals és la necessitat que el lloc de treball sigui adaptat. Malgra \í'je s'està creant

C R E A C O O P

Fundació Pere Mitjans Fundació Pere Mitjans Rambla Prim, 31-37 baixos

08019 Barcelona Tel. 266 20 23 Andrade, 156 baixos 08020 Barcelona Tel. 314 37 20

és sí amb majúscules i molts signes d'admiració. L'adaptació dels transports públics la consideren insuficient, encara que reconeixen una voluntat política de millorar-la. Un dels problemes greus

un marc legal en l'àmbit europeu i internacional perquè la integració laboral sigui efectiva, la realitat, ara per ara, no va per aquí.

"Actualment, una persona amb una minusvalidesa té més difícil trobar feina que una persona que no en tingui i amb un nivell de capacitació similar", assegura en Ferran. 1 posa l'exemple de la mateixa Generalitat, on pràcticament no hi ha feina per als minusvàlids, quan haurien de ser els primers a comprometre's.

D'altra banda, aquesta integració començaria per les persones menys afectades. A la cooperativa de la fundació no volen esperar que es posin d'acord totes les entitats i actors que hi haurien d'intervenir. Per això van crear l'empresa, comptant amb treballadors que tenen un grau molt alt de minusvalidesa, com l'Oriol, que ara mateix està treballant en un logotip gràfic per a la consulta d'un metge.

Però el problema genèric de qualsevol centre especial de treball és la falta de recursos. Com que no hi ha capitalistes que s'interessin per aquest sector, els diners per a la inversió inicial s'han de treure d'algun lloc. És on l'Administració pot col·laborar amb més eficàcia.

• Els mitjans de comunicació Fa uns dies van tenir lloc a Barcelona unes jornades sobre discapacitat i mitjans de comunicació. La que escriu no hi va anar, però li van dir que hi va haver molt de "marro" per part d'alguns discapacitats, que, quan van prendre la paraula, ho feien una mica "cremats". En parlem i en Ferran ens diu que és natural que la gent del col·lectiu actuï amb contundència quan hi ha la possibilitat, en un fòrum públic, de contrastar les opinions. Per exemple, les d'alguns periodistes, que teòricament saben una mica de tot, amb la realitat que viu cadascuna d'aquestes persones. "No crec que hi hagi cap mitjà de comunicació que tingui informació valuosa sobre aquest tema", diu en Ferran. "Si els periodistes no coneixen el tema molt directament, es fan generalitzacions, vulgaritzacions, s'agafa la part més escabrosa de certs temes. El col·lectiu de discapacitats és un dels sectors de la societat que són tractats d'una manera més tòpica".

t.í4 VCM t4tfl

CARRER r^titT^ Gregal: una alternativa diferent

abril-maig de 1998

ALTRES ASSOCIACIONS

:••••, -.^f.^SrKf·n·

'»V

L del mes j L. ^ Una antiga escola del Besòs és ara una cooperativa d'economia social CHELO LOSADA

G r e g a l és una c o o p e r a t i v a d'economia social situada al barri del Besòs, i està interessada en temes de dinamització f o r m a t i v a i c u l t u r a l . És per aquest motiu que porta a terme projectes socioculturals com exposicions, actuacions musicals, festes diverses, presentació de llibres, etcètera. També, dins d'aquest àmbit, és la seu per a diferents grups com poden ser el grup de diables, el de produccions alternatives i fanzines i l'associació per a la renda bàsica (Areba).

Dins del programa formatiu hi ha diverses activitats, com per exemple classes d'anglès, d'escriptura creativa, de ioga, entre d'altres. A més a més, hi ha tallers creatius de ceramistes, pintors, escultors, fotògrafs, cineastes i forjadors.

D'altra banda, imparteixen cursos de formació ocupacional, en col·laboració amb la Generalitat. Aquests cursos són; electricitat, lampisteria, patronatge i confecció i pintura.

Una part molt important dins l'àmbit formatiu és l'escola de música. Aquest és un projecte de s e n s i b i l i t z a c i ó i formació musical adreçat a persones de totes les edats i nivells. Es pot aprendre a tocar qualsevol tipus d'instrument, des de la gui-

tarra fins a la bateria.

Aquesta iniciativa és una manera d'apropar-se a la música des d'una perspectiva menys estricta que la que ofereix el Conservatori.

Altres serveis A part dels cursos i la participació en qualsevol dels grups amb seu a la cooperativa, Gregal ofereix a tots els associats un gabinet d'assessorament jurídicolaboral i fiscal, una biblioteca i els serveis d'un massatgista terapèutic i recuperatori.

Tots els socis de Gregal paguen 500 pessetes al mes. Però per fer alguns dels cursos oferts per la cooperativa han de pagar una quota mensual a part.

ON ANAR NOM: Cooperativa Gregal ADREÇA Alfons el Magnànim 57 08019 Barcelona Tel,

Una mica d'història La Societat Cooperativa Catalana Limitada, Escola Gregal, funciona al barri del Besòs des de fa bastants anys. En principi, l'any 1961 era una escola d'Ensenyament Primari com qualsevol altra. Però el febrer de 1970 un grup de pares va propugnar un canvi radical dins la línia

pedagògica del centre. Així va començar, el 1975, un nou període caracteritzat per una reforma profunda de les estructures i una total renovació pedagògica.

El 1980 van començarels problemes per culpa del deute de l'escola. Va ser d'aquesta manera que es va crear el 1981 l'Escola Gregal Societat Cooperativa Catalana Limitada, promoguda f o n a m e n t a l m e n t per pares i professors inquiets. Finalment, el 1991, Gregal va deixar de ser un centre de formació reglada i va passar a desenvolupar programes de dinamització cultural i formatius.

Futur proper Actualment, tot l'equip de Gregal s'està preparant per a un canvi molt important. D'aquí a pocs mesos es treslladaran a un local nou, situat a la Rambla de Prim, 78; molt a prop d'on són ara.

El canvi és possible gràcies a un acord entre Gregal i l'Institut Català de la Salut (ICS).

Aquestes dues entitats han fet un canvi: l'ICS cedeix el nou local a Gregal a canvi del local que Gregal té ara. D'aquesta manera el local on es troba Gregal actualment passarà a ser un centre d'atenció sanitària del que podran gaudir tots els veïns de la zona.

MIGUEL LÓPEZ/ARXIU

Els tallers de música són una de les activitats de Gregal

Ex-presos del franquisme reclamen indemnitzacions L'associació catalana d'ex-presos polítics del franquisme porta anys de lluita pel seu reconeixement i per recuperar la memòria d'una època no tan llunyana À L E X TISMINETZKY

En l'actualitat estan duent a terme una campanya per modificar la llei d ' i n d e m n i t z a c i o n s pel col.iectiu d'ex-presos que no incloïa els menors de 65 anys, deixant fora molts d'ells. Els expresos polítics estan portant a terme una campanya per tal que tot el col·lectiu pugui accedir a les indemnitzacions i el reconeixement com a represaliats per la dictadura.

L'associació ha d e n u n c i a t que molts d'ells no entren en les ajudes estatals perquè hi ha la condició d'haver complert els 65 anys al 1990, any d'aprova-

ció de la llei pel govern socialista, i haver passat tres anys a la presó. Tal com afirma Joan Garcia Tristany, coordinador de "Catalunya Resistent", la publicació de l'associació, "aquestes restriccions no tenen cap mena de sentit ni justificació, doncs han deixat a molts dels nostres companys sense indemnització, fins i tot per uns dies, quan havien passat molts anys de presó i patiments.

Els ex-presos van intentar per tots els mitjans legals aconseguir el reconeixement per part del govern espanyol, però finalment el Tribunal Constitucional

va denegar les seves reivindicacions. És per això que ara demanen que sigui la Generalitat la que segueixi els passos de la Comunitat Foral Navarra, que al 1994 va decretar indemnitzar els navarresos ex-presos polítics del franquisme a partir d'un any de presó i sense límit d'edat. En paraules d'Enric Pubill, president de l'associació, "hem fet un estudi econòmic soON ANAF) NOM Asípociactó Catalana d'Fxpresos Polítics ADRFÇA Via laietana, 16 08003 Baicelona Tel 1 Fax (93) 481 ?6 53

bre els costos d'indemnitzar tot el col.iectiu i no sobrepassa els 162 milions de pessetes, pocs diners per fer justícia a tots els catalans que lluitaren contra el feixisme". Però les seves demandes no han arribat encara a la Cambra catalana per l'oposició del PP i CIU, que s'han negat a introduir-ho en els debats parlamentaris.

A més d'aquesta campanya, l'associació té altres finalitats, com la d'ajudar els companys retirats, molts d'ells d'avançada edat i amb pocs recursos, i sobretot recuperar la memòria històrica que, segons Joan

El teu servei d'activitat física a: J^^ I.ÍSÈ?

«€(>•

^^.

AIGUAJOC Centre de Fitness

C/ Comte Borrell,21 -33

Complex Esportiu Mpal. Can Cuyàs

C/ Rasos de Peguera, s/n 276 01 02

Parc Esportiu Mpal. Can Dragó

C/Rosselló i Porcei, 7-11 276 04 80

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

C/ La Rambla,18

302 32 95

Poliesportiu Mpal. c/ Perill

C/ Perill, 16-22

459 44 30

443 03 35

Abelló i Tario Rubio, dos dels membres de l'associació, "s'està perdent de forma alarmant; sembla que hi hagi una voluntat per part de les autoritats i els governants d'oblidar i amagar un passat sense el qual no podrem entendre els problemes actuals com el treball, les actuacions policials o la llengua". La seva intenció és portar a terme una feina de difusió de les seves experiències a les noves generacions perquè mai més es torni a repetir; ho tenen molt clar, "un poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo".

TOT AIXÒ...!!

AERÒBIC!!

IOGA!!

FITNESS!!

AIGUAGIM !!

SPORTTOPÜ MOLT MÉS...!

I.a Veu del

a b r i l - m a i g d e 1998

BARCELONÈS

'Ciutat & Còmic'

CARRER

EXPOSICIONS

'La ciutat sostenible'

'Escenes del Raval'

ROGER PUYAL I BERNAT BATLLE

Ciutat & Còmic és una exposició que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània fins al 31 de maig i que ens mostra l'impacte del còmic sobre la idea que tenim del concepte ciutat.

Els termes ciutat i còmic tenen una relació clarament consolidada. El còmic no es limita a reproduir la realitat urbana, sinó que la interpreta, la modifica i fins i tot l'anticipa. Tenint en compte que el còmic ha influït, format i deformat la nostra visió del concepte ciutat, l'exposició pretén, segons els autors, suggerir la riquesa que ha creat el còmic quan s'ha referit a la ciutat.

Finalment vam poder entrar a l'exposició. Abans, però, vam fer valer la nostra condició de periodistes amb l'ajut de tres telefonades i dos faxs i així ens vam estalviar les 600 pessetes de l'entrada. Com vam poder comprovar, l'exposició es basava en vinyetes ampliades i presentades de diverses maneres: suspeses per fils, separades del públic per una tela o simplement penjades al plafó, L'exposició té un recorregut lineal de manera que a mesura que anàvem avançant, la ciutat també ho feia en el temps a través del còmic. Els tres grans blocs temporals en els quals es basa Ciutat & Còmic (ciutat històrica, ciutat moderna i contemporània, i ciutat del futur), que es van anunciant pertinentment, se succeeixen al llarg del recorregut.

D'entre els autors que podem trobar destaquen Albert Uderzo (Astèrix), Hergé (Tintin), Hugo Prat (Corto Maltès), Will Eissner (Spirit), André Franquin, Katsuhiro Otomo, Chester Gould (Dick Tracy), Moebius, Morris (Lucky Luke), entre molts d'altres.

D'altra banda, s'abraça una gran varietat de ciutats tant a través del temps com de la geografia mundial.

També es compara, en alguns casos, realitat i ficció mitjançant fotografies.

Com a crítica, podríem assenyalar el fet que els suports es redueixen a vinyetes ampliades, encara que presentades de diverses maneres. Per exemple, es podria haver reproduït una ciutat de còmic maquetada en tres dimensions i s'hauria contribuït a amenitzar-ne la forma. Només vam trobar un efecte (un compartiment que s'apagava i s'encenia) que ens va impactar, però que no vam entendre.

Cal destacar també la poca originalitat de l'exposició, cosa que provoca una monotonia derivada també del fet que es vagin succeint vinyetes sense un fil argumental, que és una característica bàsica del còmic.

D'una manera més positiva, hem de parlar de la gran quantitat i varietat d'autors d'arreu del món, que permeten fer-se una idea general de la influència del còmic en la nostra concepció de ciutat. A més, la comparació de fotografies de ciutats reals amb la seva versió en còmic és bastant atractiva.

Ciutat & Còmic es podrà visitar fins al 31 de maig.

CHELO LOSADA

ANTONI HUEDA/CCCB

ROGER PUYAL, BERNAT BATLLE I FERRAN AMORES

Escenes del Raval és una exposició ideada per Claudio Zuliàn, que té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 24 de maig. La instal·lació comprèn gran varietat de suports (plàstics, visuals, informàtics, audiovisuals, etcètera) amenitzats, a més, amb tot d'activitats que reflecteixen la vida social del barri.

Entrem al Pati de les Dones i, sense adonar-nos-en, ja visitem l'exposició. Destaca en primer lloc, el decorat de cases ravalenques que vesteixen el fons del pati. Es pot observar el contrast entre la part nova i la vella. Al mateix pati, dues casetes il.lustren la vida comercial amb fotografies i audiovisuals. Aquests últims són dos reportatges que consten de vint-i-sis entrevistes a comerciants de diversos sectors. Marxant cap al vestíbul i esquivant una cagada de colom, passem per sobre d'un plafó de fusta que resulta ser el plànol gegant del Raval. Som al vestíbul, un conjunt de quatre espais: els ordinadors d'accés a la web Escenes del Raval, el compartiment per asseure's, escoltar i parlar; la zona d'Escenes d'Altres Vides, i la casa que consta de diverses habitacions. En aquest últim context sentim la inconfusible veu de la bruixa més famosa del Raval, Mariló Casals. Està explicant les seves batalletes i records agredolços de quan era petita.

Ens aixequem de les cadires que recorden altres temps, i ens dirigim a les Escenes de la Memòria, espai que intenta representar una antiga casa del Raval. Allà observem objectes cedits pels veïns del barri, com ara una gibrelleta, un petricó, farinetes o un bacallà. Bocabadats veiem i escoltem la imatge d'una conversa de veïns de força edat al fons d'una bassa on raja aigua d'un brollador. Una camera situada a dalt de la font és la culpable de l'original efecte. En una altra habitació i sobre un somier hi trobem una televisió que projecta una conversa que recorda i enyora els vells temps del Raval.

Tot seguit, ens dirigim a les Escenes d'Altres Vides, on hi ha dos teatrets que mostren una fotografia que es pot escollir a través dels ordinadors situats davant seu.

A les pantalles dels ordinadors s'hi pot llegir una conversa que respon a la temàtica de la foto dels teatrets.

Des d'un punt de vista crític podríem fer les següents consideracions: hi trobem a faltar una estructuració més clara, amb una senyalització dels diferents espais, sense la qual el públic es pot veure desorientat. Creiem que aquesta exposició no inclou tot el que pot donar de si un barri com és el Raval i, bàsicament, és un cúmul d'escenes molt específiques i sense un punt d'unió clar. D'altra banda, no reflecteix aquelles realitats que tradicionalment s'han procurat silenciar; trobaríem a faltar, per exemple, al·lusions a la prostitució i la delinqüència, que tanmateix són fets comuns a altres barris de la ciutat.

Pel que fa als objectes, situats a les Escenes de la Memòria, sembla que reflecteixen una època més que no pas el barri mateix. Alguns dels objectes es podrien associar a tots els barris de Barcelona. De tota manera, l'exposició alberga una gran varietat d'espais i suports d'entre els quals cal destacar la tecnologia intemàutica, la fontpantalla, els teatrets i les dues plantes de què disposa: una al pati i l'altra al vestíbul. D'aquesta manera, Claudio Zuliàn opta per l'originalitat i l'eclecticisme.

'Alfons López, 30 anys de vinyetes' REDACCIÓ

El dibuixant i col·laborador de La Veu del Carrer, Alfons López, ha exposat d u r a n t dues s e t m a n e s una antologia de la seva obra a l'Ateneu Barcelonès. Alfons López, 30 anys de vinyetes, resumia la trajectòria professional d'un dibuixant de còmic forjat al col·lectiu Butifarra que ha passat per publicacions t a n diverses com El Papus, El Jueves o La Vanguardia.

Paral·lelament, Alfons López, j u n t a m e n t amb Pepe Gàlvez, està publicant des del mes de març, a la nova col·lecció Laberinto de P l a n e t a DeAgostini, u n a sèrie de q u a t r e còmics que tenen com a escenari la Barcelona futurista i que, amb un missatge a n t i r r a c i s t a de fons, porten per títol ColorCafé.

El nombre d'habitants de Barcelona s'ha mantingut durant els últims anys, però el consum d'aigua, gas i electricitat d'aquesta població s'ha duplicat i fins i tot triplicat en alguns casos. El consum d'energia ha augmentat en un 100% i el consum de territori ha arribat fins a un increment del 130% des dels anys 60 fins ara. Tot això, i moltes coses més, és el que vol mostrar l'exposició La ciutat sostenible, que estarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al proper 13 de setembre.

La mostra comença amb tota una sèrie de contradiccions i paradoxes presentades en format de diari, amb el nom de La Indiferència. Les contradiccions fan referència a temes molt diversos, des de l'augment de la població fins als residus, la contaminació 0 el consum inconscient.

Desprès es veu la importància de les ciutats i del seu desenvolupament. Aquí es poden contemplar dues imatges aèries de Barcelona i tota la seva província. Una correspon als anys 50, on

MANEL ARMENGOL/CCCB

es veuen clarament diferenciats els nuclis urbans de les zones rurals i les infraestructures viàries que uneixen les diferents ciutats i les zones rurals.

L'altra pertany a l'actualitat i pràcticament no es pot diferenciar entre aquestes dues zones. Aquí no s'hi veuen diferències entre les zones rurals i urbanes), les dues estan completament unides.

Per acabar l'exposició, es presenten tot un seguit de reflexions on es plantegen possibilitats diverses de cap a on haurien d'anar les coses per aconseguir ciutats més sostenibles i més solidàries. Les urbs occidentals no haurien de servir de model per a totes aquelles del Tercer Món que encara s'han de desenvolupar; si les ciutats dels països subdesenvolupats prenguessin com a patró les occidentals, arribaria un moment que consumiríem massa.

En aquesta darrera part també s'hi poden contemplar idees i projectes d'altres ciutats espanyoles i de diferents països europeus per tal de fer les ciutats més sostenibles i ecològiques.

L'exposició és molt visual. El primer que veu el visitant és un muntatge on la terra li parla i explica tot allò que és incongruent. Després, els fulls del diari La Indiferència en grans plafons i molts altres recursos didàctics i audiovisuals, per finalitzar amb l'exposició de projectes d'altres ciutats, i diversos ordinadors on es poden fer consultes de tota mena.

Paral·lel a l'exposició s'ha fet un taller per tal de dibuixar i discutir els diferents escenaris de futur per a la ciutat de Barcelona i el seu entorn.

També es duran a terme altres tipus d'activitats, com ara sortides, visites comentades o alguna jornada per intercanviar experiències de diferents àmbits: polítics, cultural, ecològics, etcètera.

BARCELONÈS

'Can Clos. Història d'un barri obrer' A. NAYA

Estem d a v a n t d'un llibre important. L'autor és Emilio Suàrez Sànchez, veí de Can Clos des del 1956 i un lluitador incansable. Ara ha cregut oportú deixar constància escrita de la història d'aquest troç de ciutat.

Can Clos és producte de la doble moral existent a la nostra ciutat d u r a n t la dictadura. Davant la visita del P a p a amb motiu del Congrés Eucarístic, s'havien d'amagar les b a r r a q u e s existents a la Diagonal, properes a l'escenari d'una misa de campanya.

Emilio Suàrez Sànchez

CAN CLOS Historia de un barrio obrero Prologo de Francisco Candel

Començava un calvari per uns homes i dones. Les seves lluites i treballs van ser nombroses: construir una escola, lluitar per un centre cultural, crear un club d'escacs o de futbol. L'any 1969 es va fundar la primera Comissió de Barri, per suposat clandestina.

Algú va e n t e n d r e que el barri havia de cumplir t a m b é la funció d'abocador, es va haver de lluitar dur contra la porqueria i per la dignitat.

Més tard perquè s'esfaltesin els carrers i per la construcció d'habitatges dignes. Una de les seves darreres victòries va ser salvar la masia Can Mestre i convertir-la en una granja escola pels nens del barri.

Un camí molt llarg.

El text va acompanyat de moltes fotografies que, al ser editades en pocs medis, no llueixen tot el que caldria. L'edició ha e s t a t possible per l'ajuda de molts veïns, amics de l'autor. Emilio dedica el llibre a "uns homes que un dia van decidir crear un club d'escacs". Així de sencill. I és que davant de t a n t de dèficit, davant de t a n t a pobresa, ressalten les nombroses iniciatives c u l t u r a l s desenvolupades per aquells homes i dones.

Paco Candel, en el pròleg, diu: "Quan més recents són els b a r r i s , menys història escrita tenen, encara que puguin t e n i r una i n t e n s a història". Emilio omple aquest buit i deixa constància de la lluita d'un poble que va voler ser, a més a més de veí d'un b a r r i , ciutadà amb tots els seus drets.

Només ens queda recomenar a q u e s t a bonica obra i felicitar a l'amic, autor d'una història de la que ell és un dels protagonistes principals.

CARRER

LLIBRES

'Sant Andreu de Palomar.

Més que un poble' PAU VINYES

Hi ha moltes m a n e r e s de n a r r a r la pròpia història; una seria des d'una òptica més progressista i plural. Una història sense embuts. Això és el que h a n fet un grup d'estudiosos del b a r r i de Sant Andreu de Palomar al llibre Sant Andreu de Palomar. Més que un poble. Els a u t o r s , aixoplugats en el col·lectiu Grup Versalles, (Manuel Alvarez, Xavier Basiana, M a r t í Checa, Xavier de la Cruz, Joan Pallarès, Jordi Rabassa i Pau Vinyes), s'autodefineixen com "el t e r r a t de la historiografia andreuenca", car volen explicar, de forma p l a n e r a , els fets històrics més significatius del seu poble. Un llenguatge seriós però a u s t e r , unes imatges, gràfics i il·lustracions ens acompanyaran, en 224 pàgines, a fer u n a passejada pels successos i personatges que, al llarg dels més de mil anys de presència h u m a n a a Sant Andreu, h a n marcat les petjades dels a n n a l s de l'expoble.

Fins al moment, els andreuencs i a n d r e u e n q u e s disposaven de les famoses Fulles Històriques de Sant més que un poble Andreu de Palomar del capellà c a t a l a n i s t a mossèn Clapés. De gran valor historiogràfic, són un bon punt per iniciar estudis més seriosos i detallats. Actualment les Fulles... pateixen greus mancances, així com oblits benintencionats. Desprenen una "pudor de ciri" per les seves excessives vinculacions amb el món eclesiàstic de l'època. No hem d'oblidar que mossèn Clapés és producte del seu temps.

Després de quasi s e t a n t a anys de la publicació de les Fulles... el Grup Versalles pretén donar un nou tomb a la historiografia andreuenca. Ni millor ni pitjor, diferent. El llibre es capficarà en temes, moviments i personatges que no tenien el gust ideològic de mossèn Clapés, i m p o r t a n t í s s i m s per i n t e r p r e t a r el futur, sobretot en els d a r r e r s anys, i que no s'han estudiat amb el detall i contingut que calia.

El llibre Sant Andreu de Palomar. Més que un poble explica fets inèdits o poc coneguts dels quals els andreuencs són poc conscients. Les represàlies que van p a t i r els obrers en el procés d'industrialització per la solidaritat amb la causa obrera, l'homenatge al lliure pensador i pedagog Marià Brossa 0 les obres del metro al seu pas pel barri, entre d'altres, són una mostra prou clara de l'esperit que pretenen divulgar els a u t o r s . El llibre també compta amb la col·laboració d'historiadors i documentalistes, així com la valuosa participació, en la cessió d'imatges, de veïns i veïnes que, a n ò n i m a m e n t i d e s i n t e r e s s a d a m e n t , h a n volgut ser partícips del projecte El preu del llibre és de 2.500 pessetes. La presentació es va fer el passat 22 d'abril al Bar Versalles.

Sant Andreu de Palomar,

Cornellà: 25 anys de lluita

abril-maig d e 1998

'Transport i ciutat' MARC ANDREU

La professora del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles i Guasch, ens avançava fa un any en un dossier de La Veu del Carrer (número 46, maig-juny de 1997), la seva tesi doctoral sobre el transport i la ciutat que ara el Servei de Publicacions de la UAB ha publicat en forma de llibre. Com el seu subtítol indica, Transport i ciutat és ima reflexió sobre la Barcelona contemporània, extraordinàriament interessant i treballada. Com tot bon estudi universitari, el precedeix una introducció i un marc teòric que defineixen l'objecte d'anàlisi, en aquest cais el territori urbà i els mitjans de transport a la ciutat de Barcelona. L'obra consta d'una segona part on s'analitza globalment la mobilitat ciutadana i les polítiques a les ciutats del món occidental, amb el coneixement de causa de qui, com en el cas de Miralles, ha viscut en dos pols urbans oposats: Los Angeles i Venècia. Encara que ens quedi Uuny i pugui semblar massa feixuga, aquesta part del llibre té la virtud de donar amplis elements de reflexió teòrica aprofitables pel cas de Barcelona, cas particular que, a més a més, d'aquesta manera podem observar des d'una perspectiva global, imprescindible en la societat actual. Finalment, la tercera part del llibre tracta pròpiament de la nostra ciutat, analitzant passat, present i fiítur de la mobüitat ciutadana i de l'evolució dels mitjans de transport, privats i col·lectius.

No farem aquí un resum de les tesis de Miralles -qui tingui curiositat, que repassi el dossier de La Veu del Carrer abans esmentat-, però sí que direm que ima de les grans virtuds del seu treball és que dota de corpus teòric totes les reivindicacions i polítiques sobre mobilitat -potenciació del transport púbHc, restricció de l'ús del cotxe, demanda de carrils-bici, peatonaHtzació de carrers...- que el moviment veïnal i ecologista fa temps que reclama per a Barcelona.

'La Barcelona de Maragair

REDACCIÓ

La Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà ha editat un llibre amb motiu de les seves noces d'argent. A la presentació diuen: "Vint-i-cinc anys de moviment veïnal a la nostra ciutat és temps suficient per fer un petit parèntesi que serveixi de reflexió i permeti deixar-ne constància".

L'autora és la periodista Montserrat Gómez Aranda i a les cent setanta pàgines, dóna una passejada per la història i el present dels set barris: Casc Antic, Pedró, Riera, La Gavarra, Almeda, Sant Ildefons i Fontsanta-Fatjó. Inclou una fitxa de cada associació i una breu història dels treballs i les lluites. El llibre ha estat possible per la participació de nombrosos dirigents veïnals. Estem davant d'una obra participada.

El títol, "Hasta aquí hemos Ue^ado", no pot llegir-se com punt i final. És un punt i seguit. Consepció Velarde, presidenta de la federació, diu: "De totes formes, encara que tinguem el reconeixament dels ciutadans, seguim exigint la declaració d'utilitat pública com entitats d'interès general i sense afany de lucre". El treball i la lluita continuen, fan una reflexió cap el futur i assenyalen com elements fonamentals a treballar: "Prioritzar les plataformes globals conjuntament amb d'altres entitats, enfortir les estructures i autogestionar els serveis".

Els companys de Cornellà han editat un llibre necessari. Els veïns són els protagonistes anònims; els barris i la ciutat són el decorat. 25 anys de lluita i treball col·lectiu. Tota una epopeia veïnal. Enhorabona.

REDACCIÓ

Traduït al castellà per Marta Pluja, es pubHca a la Biblioteca Bàsica Vecinal el número especial de La Veu del Carrer. En format de Uibre, permetrà que el nostre treball sigui conegut per més lectors i es pugui consultar amb certa comoditat.

La Bliblioteca ha publicat també dos nous treballs: Guia para las asociaciones de vecinos de Juan Rey i Veiente anos de encuentros y desencuentros de Manuel Guerrero.

abril-maig de 1998

Francesco Tonucci

arlaré substancialment de la ciutat. Però la meva no vol ser una anàlisi sociològica i urbanística, sinó personal. I vull dir que la ciutat s'ha perdut i ha perdut els seus ciutadans en el procés que ha patit en els darrers anys: un desenvolupament increïble i desastrós.

La ciutat ha passat de ser un lloc de trobada i d'intercanvi a ser un lloc de negocis al més baix nivell, el de l'especulació, i ha triat com a criteris de desenvolupament els dos que en la meva anàlisi són importants: la separació i l'especialització.

Això significa que la ciutat s'ha desenvolupat creant llocs diferents per a funcions diferents i llocs diferents per a persones diferents. Han nascut els llocs per a dormir, els llocs per a divertir-se, els llocs per a curar-se.

Hi ha llocs de la gent gran, els llocs dels nens, hi ha els llocs per a comprar, és a dir, que la ciutat s'ha mogut amb aquests criteris de separació i especialització. Els centres històrics s'han buidat, la gent ha deixat el centre per anar a la perifèria. Aquests cost cal pagar-lo, i els administradors, que han de garantir el seu poder de quatre anys en quatre anys, han de fer un contracte amb els electors per a pagar aquests costos. Els costos han estat els serveis. La ciutat em diu: "no et preocupis, jo et dono els serveis, et dono un sistema de transport eficient, et dono llocs per als nens, et dono llocs per a la gent gran".

Els administradors han escollit un ciutadà símbol, un ciutadà paràmetre que és el ciutadà mitjà. Aquest correspon a l'elec-

CARRER La ciutat dels infants, habitable per a tothom

anem al parc. Jo no crec que ens puguem cansar de la ciutat; la proposta és més aviat recuperar l'esperança de modificar la ciutat, pensar en un futur per a les ciutats.

El nen, però, viu pitjor, perquè els serveis no s'han pensat per a ell, sinó sempre mitjançant el paràmetre dels adults. Es pot pensar que hi ha certs serveis per als nens, però no és cert: són serveis per als adults que acullen nens, que és diferent. tor fort i potent que nosaltres descrivim Portar els nens al bonic marc que es coneix com un home adult i treballador. com a parc és trair-los, perquè per anar al La proposta és simplement aquesta: parc els cal esperar que un adult els acomsubstituir els paràmetres de l'home adult panyi. I si els acompanya, quasi sempre els treballador pels d'un nen, o sigui, assumir demana que es canviïn; si es canvien, no el nen com a paràmetre per a pensar, poden embrutar-se; si els acompanya, han projectar i avaluar la ciutat. Estic dema- de jugar vigilats, i no es pot jugar vigilat. nant als administradors que canviïn el Hem robat el joc als nens pensant que paràmetre d'avaluació, el paràmetre de la fem una bona cosa, perquè la ciutat és més mesura, i que baixin la seva òptica fins a bonica. No importa si no hi ha tants espais l'altura del nen per a no perdre ningú. verds que quasi no es veuen, perquè el parc Aquest és el sentit. I a més cal assumir la es veu i l'alcalde pot ensenyar-lo als seus diversitat inherent al nen com a garantia ciutadans, que reconeixen que ha fet una de totes les diversitats que avui proposa la cosa important per als nens. Un parc per a ciutat. nens com es reconeix? Perquè té tot el que Està clar que en una ciutat els ciuta- és dels nens: un gronxador, una roda, els dans viuen malament i a vegades es resig- tobogans. Com es construeix un lloc o un nen amb els serveis que els ajuden a viure parc per a nens? L'administrador ho pensa així, però els nens viuen pitjor. Estic molt de manera que el reconeguin els adults. preocupat per la lògica que s'està manifes- Però si de veritat volem fer un parc per a tant a la ciutat. És la lògica substitutòria nens, ha de ser un lloc que no es reconegui; de crear elements de sortida. Per exemple, cal que sigui un lloc ric, amb moviment de s'han creat els centres comercials: els hi- terra, forats, llocs per amagar-se, matolls, permercats. Què és un hipermercat? Una pedres, sorra; no importa, tot el que petita ciutat bonica, perquè no hi entren poguem. És un lloc creïble, un lloc que cotxes, els nens poden anar sols, hi ha llocs deixem als nens. Aquesta és l'aposta que jo per a ells, hi ha restaurants i hi ha tot el estic proposant a urbanistes i arquitectes: que es desitgi comprar. És una ciutat de no dedicar espais als nens, sinó deixar compres i alhora un lloc social. És una espai als nens. sustitució de la ciutat. No tenim esperança De tot això, d'aquesta proposta -assude recuperar la ciutat perquè funcioni com mir els nens com a paràmetre de la ciutat-, a tal i ens construïm alternatives; això és hauria d'obtenir-se una conseqüència opeel que m'espanta. Una alternativa podria rativa i concreta molt particular, que és ser el parc. Quan estem cansat de la ciutat. que els nens puguin sortir de casa sols.

La proposta és assumir el iicíri com a paràmetre per a pensar, projectar i avaluar la ciutat

OPINIÓ

Què significa que els nens puguin sortir, altre cop, sols de casa? És difícil, perquè avui els nens viuen sols. El nen viu sol i ho fa tancat en una casa fortalesa. Aquesta em sembla que és la descripció de la malaltia més gran dels nostres fills dins d'una societat rica. I per què els tenim tancats? Perquè tenim por.

Avui, la casa és perillosa, i no perquè estigui mal feta, sinó perquè el nen passa massa temps a dins, i com que no pot resistir-ho pel sol fet de ser nen, per sort, l'únic que pot fer, com fa amb les joguines, és trencar-les, perquè així fa quelcom actiu amb una joguina que es resisteix a "ser jugada". I fa el mateix amb la casa: observant el perill, d'alguna manera troba l'aventura, que pot ser perillosa; per exemple, mirar què són aquells forats de l'endoll, com funcionen o quin gust tindrà aquesta píndola de colors.

Un altre aspecte dins d'aquesta societat és que el nen està confiat a una moderna cangur que és la televisió. La qüestió és que el nen s'immobilitza davant de la televisió, que aprofita per a transformar-lo en un comprador. Això també és greu. Però el sol fet d'immobilitzar-lo significa treure al nen la facultat de ser nen. Què podem fer?

Algunes famílies tenen reglaments molt rígids: només una hora. És un conflicte permanent.

Hi ha una altra solució: els nens poden jugar amb altres nens. De nou, això significa sortir de casa. A mi m'agradaria molt que els nens, jugant junts, diguessin: "Tornem a la televisió perquè hi ha una cosa que ens interessa".

Això sí que posaria la televisió en una necessitat de proposar coses de valor. Jo crec que el fet que els nens tornin al carrer significa moltes coses fonamentals.

La primera és tornar a negociar, negociar de nou la relació entre cotxes \ ciutadans. Hauríem de tenir carrers ptei' a cot-

xes que fossin de ràpida comunicació i carrers per a vianants on els cotxes puguin passar, però amb les condicions dels vianants fins que sigui possible construir la ciutat de manera diferent. Hem de buscar nous aliats per als infants i nosaltres estem treballant amb algunes categories socials que ens poden ajudar. Abans, els nens eren confiats als veïns; hi havia una solidaritat social que avui ha desaparegut.

Ara tenim les portes tancades i amb un forat per a mirar. Les categories amb les quals estem treballant són, per exemple, la policia urbana. És interessant que participin, i no tant pensant en els nens que poden patir una violència, sinó en els nens que poden tenir necessitat de fer un pipí, o que tenen set, o que han perdut el tiquet de l'autobús o que no tenen diners per a telefonar a casa per avisar que arribaran tard.

Un policia no pot deixar un nen si no està tranquil.

La segona és la relació amb els comerciants, perquè viuen al carrer i poden veure el que hi passa. Estem demanant als comerciants que acceptin posar un segell, un símbol a l'aparador de manera que els nens puguin saber que poden entrar en aquell comerç i demanar el que necessitin.

Un altre aspecte fa referència als nens que perticipen amb els joves arquitectes en una arquitectura conjunta. Són projectes en els quals participen els nens, i això és un tema molt interessant.

Per acabar, està clar que tot plegat hauria de tenir com a objectiu el canvi de la ciutat, però això és lent.

Si en acliilt aco:ïiipariya un nen al parc, lia de jugar vigilat, i no es pot Jegar ¥igilat Espero que els nens puguin provar una altra vegada l'emoció, l'experiència d'anar sols, de passar-se a recollir al matí, d'ajudar els petits a anar amb ells; que els pares puguin experimentar que els seus fills tenen molta més capacitat d'autonomia de la que es pensen, i, finalment, que els barris puguin provar, de nou, l'experiència de sentir el soroll dels nens.

Francesco Tonucci és pedagog i autor del llibre "La ciutat dels infants" (Barcanova). Aquest text és la transcripció de la ponència que va fer a les jornades "Petits, però ciutadans", publicada a la revista Lauron° 13 del Museu de Granollers.

LA CIUTAT PE LES NENES?

TRfno3í.

i.ti Veu de!

CARRER

VEÏNS Ireus cie barri LES CORTS

abril-maig de 1998

La Caravana de Cultures omple Nou Barris Els organitzadors francesos elogien la participació dels veïns i entitats

Benzinera del carrer Entença Veïns i entitats de Les Corts rebutgen la ubicació d'una benzinera al costat d'una zona verda. És de dubtosa legalitat. El RACC ha rebut un tracte de favor i, a canvi d'una quantitat de diners, ha obtingut la llicència. Els veïns reclamen la construcció de tota la zona verda i habitatges dignes pels pisos afectats que han de ser enderrocats. No volen els dipòsits de benzina sota dels jocs infantils. Com sol ser habitual, la participació ha estat molt limitada i el conflicte està al carrer.

L'Ajuntament, en lloc de negociar, potencia la presència policial i l'empait a la comissió de veïns.

E L CARMEL

No al CAS La situació creada al barri del Carmel és lamentable. L'AV i Comerciants del Baix Carmel, s'ha manifestat per dir "No al CAS de Sacedom". El CAS atén a drogodependents dels barris. Avui els malalts del Carmel són atesos al CAS de Nou Barris, que hi ha a Trinitat Nova, sense cap oposició dels veïns. La Favb defensa l'existència d'un CAS a cada districte - s ó n necessaris- i en l'assemblea anual es va donar suport a la construcció del CAS i es va plantejar la importància de crear una comissió de seguiment per part de les entitats del barri, que inclogui a les que actualment s'hi oposen. També es va lamentar que per part del districte no s'utilitzin els mecanismes d'informació i participació existents.

L A SAGRERA

Solidaritat amb un veí Alex Choni Tonka va ser detingut a Guinea Equatorial el 22 de gener i, com sol passar a les dictadures, se'l va acusar de terrorista. Tot sense facilitar arguments ni proves. Alex vivia amb la seva família a La Sagrera, on immediatament es va crear una plataforma cívica per aconseguir "l'alliberament i retornament d'Alex". Vuit mil signatures de veïns i veïnes, concentracions, una cadena humana i una "casserolada" exigien la seva llibertat. A la vegada, diverses gestions oficials. A finals d'abril va ser posat en llibertat condicional, encara que s'ha de presentar en una comisaria cada tres dies. Els familiars i amics, van acollir la notícia amb alegria però només quedaran tranquils quan l'Alex sigui entre els seus, a La Sagrera.

DANI CODINA

^ NOU BARRIS r JORDI VILA

El districte vuitè de Barcelona ha tornat a convertir-se un cop més en un dels màxims exponents de la participació cultural dels barris de la ciutat. L'Ateneu Popular de Nou Barris, ha vist com el seu entorn donava cabuda del 7 al 10 de maig a una caravana de cultures francesa, Caravane des Quartiers, a la 7a Festa del Circ i a la Cultura va de Festa, la manifestació cultural més sonada de Nou Barris celebrada durant els darrers 18 anys. Més de deu mil persones van gaudir durant quatre dies dels combinats de circ, dels tallers de malabars, de les xerrades, de les exposicions, dels cercaviles, de les exhibicions 6'skate board i dels concerts nocturns.

La moguda sòcio-cultural més important que s'ha celebrat mai en aquest territori barceloní ha deixat estupefactes a la Generalitat i a l'Ajuntament i totalment impressionada a la mateixa Caravane des Quartiers. Els francesos especialitzats en la dinamització de barris perifèrics europeus no han dubtat en afirmar que Nou Barris és el lloc on han vist la participació associativa més "impactant" i "increïble" de totes les ciutats per on han estat actuant des del 1989.

Caravana de cultures suposarà un punt d'inflexió, una millora en la

manera de fer cultura a Nou Barris.

La coordinadora cultural del districte ha demostrat que des de la iniciativa associativa es poden arribar a fer grans muntatges a partir de pressupostos ajustats i una gran iniciativa social i voluntària.

Tot va començar al compàs del ritme afroals entorns de l'escultura de la República. Els tam-tam dels timbals combinaven el seu ritme amb la sorpresa dels conductors que veien com una bandada de pallassos francesos interrompien el trànsit per informar tothom que ja havien començat els quatre dies de la caravana de cultures a Nou Barris.

Colors, mestissatge, dansa i rialles de mainada. La Txaranga Revoltosa va enfilar Via Júlia cap a l'Ateneu Popular arrossegant darrera seu una llarga cua de malabaristes, pallassos i nens i nenes del taller de circ de Nou Barris. El carrer va esdevenir espai alliberat. Molts grups d'esplai i d'escoles han gaudit dels tallers de circ i dels espectacles per menuts i no tan petits que els ha ofert l'Associació de Circ de Catalunya amb la 7a Festa del Circ. De ben segur que els nens i les nenes tampoc s'hauran perdut les actuacions del circ eqüestre de Les Chevaucheurs et la Banda à Jojo de la Caravane des Quartiers. Els més petits han gaudit també de les paradetes que les entitats de Nou Barris han

muntat per celebrar la Cultura va de Festa.

El tarannà associatiu del districte de Nou Barris ha sintonitzat p l e n a m e n t amb el p r o j e c t e intercultural de Caravane des Quartiers. Així ho explica el director de la caravana, MadaniKherfs: "Des d'un bon principi vàrem tenir la impressió que la gent de l'Ateneu Popular feia una tasca molt semblant a la nostra. Un treball des del barri i per al barri".

Caravane des Quartiers ha quedat realment impactada de la capacitat de mobilització que ha estat capaç de generar Nou Barris durant aquesta macro-festa cultural de barri. Marcela, la traductora de Caravane explicava a una de les xerrades sobre cultura i participació la sensació que els francesos han tingut en treballar frec a frec amb els de Nou Barris: "El que hem vist aquí ha estat una participació associativa real a tots els nivells. Ens ha sorprès una espècie d'unitat respecte a una cultura popular. És una sensació forta, que sorprèn a primera vista.

A les altres ciutats europees on hem estat això no ho hem viscut, d'aquesta manera no". La dimensió comunitària de la trobada intergeneracional de nens i nenes, joves i gent gran també ha sorprès als francesos.

Els caravaniers destaquen el gran volum de voluntaris que ha mobilitzat Nou Barris i defineixen

el districte no com un dels barris marginals dels que estan acostumats a visitar, sinó més aviat com un indret perifèric però amb una identitat consolidada que no havien trobat fins ara. "Aquí no hem sentit la ruptura entre el barri i la ciutat". I és que com diu Manu Chao, component destacat de la caravane "els barris perifèrics no són únicament violència, drogues, 0 problemes, són també energia positiva".

La Coordinadora Cultural Zona Centre ha estat Yànima materúe l'organització de la caravana de cultures a Nou Barris. Ja a la recta final Josep Maria Navarro, un dels coordinadors d'aquesta moguda cultural, valorava molt positivament l'esdeveniment. "Estem molt contents perquè hem mogut molta gent. Fins i tot ens han vingut d'Oviedo, de València, de Burgos i d'Igualada. Cada dia han passat per aquí més de dues mil persones". El muntatge de la gran infraestructura de la caravana de cultures ha obligat a la Coordinadora Cultural ha utilitzar i ampliar tots els recursos personals i materials que ha tingut al seu abast. "És la primera vegada que hem fet un muntatge tan gran" afirma Navarro i afegeix, "de fet caravane es pretenia que fos una cosa que modifiqués la c o o r d i n a d o r a , sobretot en el tema de festes". L'esforç ha valgut la pena.

Espai de reivindicació

PROSPERITAT

Canvia el projecte de la plaça Antonio Santiburcio va celebrar una assemblea amb els veïns que viuen a la Plaça verda. Les obres ja havien començat i el regidor no havia facilitat amb anterioritat a l'AV ni plànols ni cap explicació. Una veïna va preguntar si davant dels desnivells existents es construiria un mur. El regidor va dir que no. Dies després un mur de tres metres va començar a aixecar-se. Les obres es van parar i el districte va acceptar canviar el projecte. Avui la plaça es construeix sense mur.

Hagués sigut més fàcil i més econòmic informar abans de començar les obres, que limitar-se a realitzar actes propagandístics amb els treballs ja començats.

CARAVANE DES QUARTIERS

La Cultura va de Festa, la Festa del Circ i la Caravane des Quartiers francesa van coincidir a Nou Barris

DANI CODINA

El circ va omplir els carrers

• L'Associació de Circ de Catalunya (ACC) va aprofitar l'acte d'inauguració de la caravane per llençar alguns S.O.S. a les administracions a l'hora que va denunciar el fet que ni a Catalunya ni a cap indret de l'Estat no hi hagi cap escola de circ. Joan López, representant de l'ACC va parlar fort, clar i concís: "El circ no està reconegut, no tenimdrets laborals, ni jubilació ni cap assegurança. Esperem que els grups parlamentaris ens fagin cas d'una vegada i reconeguin el circ com a art. Perquè el circ també treballa amb nens i nenes que tenen problemàtica social i això ho hem fet molt aquí, a l'escola de circ de l'Ateneu de Nou Barris".

La Caravana de Cultures incloïa en el seu programa "La Cultura va de Festa", que se celebra anualment al Parc de la Guinaueta. El canvi d'ubicació no agrada a totes les entitats, perquè el lloc actual és més estret i no hi va anar tanta gent, les entitats solidàries van quedar mal situades i per això moltes opinions s'encaminaven a tomar al Parc de la Guineueta l'any vinent.

Tot i que el seu nom es podia llegir en alguna pancarta i a un munt d'enganxines, el gran absent de la Caravane va ser el regidor de Nou Barris, Antoni Santiburcio. Els de Roquetes van aprofitar per penjar una pancarta ben suggerent davant de l'espai dedicat als concerts on hi va actuar Color Humano, Trimelón de Naranjus, Galícia Tropical i Amparanoia entre d'altres. Des de l'interior de l'espai dedicat al concert qui ballava podia llegir a pocs metres alguna cosa així com "Santiburcio, castiga a Roquetes. No al bloqueo".

I.a Veu del

CARRER

abril-maig de 1998

EL COR ROBAT

FAsm

Ja en tenim 50, felicitats!

La Veu del Carrer va celebrar els sis anys d'existència a la Fundació Tàpies

CATHERINA AZON

Roser Argemí Ex-presidenta de la Favb

"Els barris han de ser solidaris amb les seves pròpies necessitats"

Des del 1977 viu a Vallvidrera. Abans vivia a la Sagrada Família. Ha estat presidenta de la Favb fins al 20 d'abril d'enguany. Abans havia treballat a La Veu del Carrer fins que va agafar la presidència de la federació.

— Per què no acabes el mandat?

— Només quedaven unes setmanes, perquè hi ha renovació de junta, i entro a treballar a l'administració. Crec que és incompatible.

— En què treballaràs?

— A l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient: potenciar la participació, explicar, sensibüitzar, primer els ajuntaments, després els veïns i veïnes. En un moment en què es posa en funcionament el nou pla de recollida selectiva de residus, és engrescador.

DANI CODINA

Amigues, amics i autoritats no es van voler perdre la festa , MARTA PLUJA

— Vallvidrera és Barcelona?

— Sí, des del 1924, com Sarrià, i va ser annexionada a Sairià el 1887.

— Doncs, per què no acostuma a sortir als plànols de la ciutat?

— Com que fa una punxa cap al nord, els tècnics deuen pensar que cal deixar massa espai per a una zona poc habitada. L'AV reivindica sortirhi sempre; som com les Canàries, tan aviat a dalt, com a baix...

— Transport públic o cotxe privat?

— De vegades l'horari del íuniciolar m'obliga a agafar el cotxe, però només fins a la parada de metro més a les afores.

— Vallvidrera té bitllet combinat?

— Sí, des de fa uns mesos som uns privilegiats. Si fem la connexió dins del termini d'una hora, paguem im sol bitUet i podem agafar fumicular, ferrocarrils catalans i metro. Ens ha suposat un estalvi del 50%.

Llàstima que siguem un dels pocs i jjetits barris afortunats.

— La Favb agrupa associacions de veïns o associacions de veïns i veïnes?

— Jo suggereixo afegir veïnes a tots els noms de les associacions. No és un tema purament formal. Em sembla que indicaria un canvi de sensibüitat cap a les dones.

— Canviant el nom n'hi ha prou?

— No. Cal canviar els comportaments. Els homes han de compartir les tasques a casa i a tot arreu. També caldria rumiar la necessitat de guarderies mentre es fa feina al barri, modificar l'horari i dies de reimió...

— Quina assignatura pendent queda als barris?

— Ser solidaris amb les nostres pròpies necessitats. Em sembla molt greu que es rebutgin els centres per tractar drogodependents, que es rebutgin les deixalleries.

— Assignatura pendent de l'Ajuntament?

— La participació. La majoria no se la creuen. Ens reben o per bona educació o perquè les normes els obliguen.

— S'acosten les municipals.

— No nTii ha prou amb votar. Hauríem de poder escollir la gent que sentim que està més a la vora de les necessitats. Calen llistes obertes, vull dir que poder treure els que no et semblen bé és fonamental.

— I als districtes?

— Cada districte ha d'escoUir el seu regidor i els seus consellers de districte.

— Adéu?

— No, això es porta a la sang... és com xma droga. Continuaré col·laborant amb la nova junta, en la mida de les meves possibilitats d'horari... i de les incompatibilitats de la feina que intentaré fer.

1 BARCELONA

Treure el número 50 d'una revista com la nostra, tal com està el pati, ja és una gran notícia, per això la celebració havia d'estar a l'alçada d'un esdeveniment com aquest.

Vam triar un marc incomparable, la Fundació Tàpies, i una ambientació encara molt millor: un parell de músics de carrer ens va delectar amb interpretacions d'arpa i saxó.

Només hi faltava la gent, i és clar, com que l'ocasió s'ho mereixia, va estar ple com un ou. Antics i nous col·laboradors de la redacció, membres de la Junta de la Favb, periodistes amics i amics de totes bandes

ens hi vam trobar empesos per l'alegria i la satisfacció que dóna ser-ne part implicada.

Vam tenir uns breus minuts per fer les primeres salutacions i, de seguida, el tom de paraules. Va començar recitant alguns poemes editats en format de postal especialment per l'ocasió un dels rapsodes de carrer (que, per cert, ha hagut de fer una instància a l'alcaldia per poder llegir poemes a la via pública!), després Manuel J. Borja, director de la Fundació, ens va donar la benvinguda i tot seguit va arribar el tom dels polítics. Josep M. Violant, director general de Serveis Comunitaris de la Generalitat va encoratjar-nos a desprendre'ns de la subvenció que ens dóna ei seu departament i Joan Clos, alcalde de la ciutat, va ser més diplo-

màtic i es va limitar a felicitar-nos per la tasca feta. Per últim, Roser Argemí, llavors encara presidenta de la Favb, en una brillant intervenció va donarnos les gràcies a tots i, referint-se al senyorViolant,vadesencantar-lodela qüestió monetàriaamb l'argument que la nostra publicació no s'entén sense la participació de les administracions.

Perfi, uns momentsd'aplaudiments i ja podíem anar a la nostra. Mentre donàvem fe de les breus safates de canapès -o és que som massa golafres?- i d'alguna copa de cava, xerrar pels descosits amb tots els amics.

Per cert, potser que aprofitem aquesta celebració per felicitar-vos a tots vosaltres, amics lectors, per ajudar-nos a arribar fins aquí... Ens veurem a la festa del número 100!

L'assemblea de la Favb convoca noves eleccions a junta , REDACCIÓ rBARCELONA

Dissabte passat, a l'antic municipi de Sarrià, en el col·legi del Sagrat Cor, la Favb va celebrar la seva assemblea anual.

Amb l'assistència d'un centenar de representants de les associacions de veïns, la presidenta de t'AV de Sarrià i el regidor-president del districte van saludar els assistents.

Després de llegir i aprovar l'informe de gestió es va debatre l'estat de comptes i el pressupost, també aprovats per unanimitat. Van sortir escollits com a censors de comptes representants de l'AV de l'Esquerra de l'Eixample, Ramon Aibó i Sant Andreu.

Del pla de treball en destaca la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per una llei que prohibeixi la incineració.

En diverses intervencions es van indicar que cal debatre la participació veïnal en els plens dels districtes,

JA. BORLAN

Sarrià va acollir l'assemblea de la Favb valorant-se el fet que hi ha un cert retrocés en aquest sentit.

Per últim, l'Assemblea va conèixer la dimissió de la seva presidenta. Roser Argemí, per raons personals. La Junta, en reunióe ''aordinària, va con-

vocar eleccions pel dia 18 de juny.

L'Assemblea es va emmarcar en la celebració dels 30 anys d'existència de les associacions de veïns, donant pas a un sopar de germanor i un concert de jazz i claqué.

Parlant tiel

M

CARRER

abril-maig d e 1998

/ de Ui ciutat

"La ciutat d^uralita encara existeix al Carmel"

àvid Castillo va néixer al Poblenou i, després de p a s s a r per Fort Pienc, es va criar com a poeta i activista cultural e n t r e Vallcarca i el Carmel.

En aquest b a r r i és on viu a c t u a l m e n t el guanyador de l'últim premi Carles Riba de poesia per un llibre -Game Over- que r e t r a t a la ciutat tal com és: de ciment, a voltes aluminós.

Bé, de fet, el poeta ens aclareix que viu "dos dies al Carmel, dos a Vallcarca, dos a Lesseps i un a la plaça del Raspall, a Gràcia". És aquesta la vida bohèmia que correspon a la trajectòria d'un poeta urbà i àcrata?

Potser sí, però en David Castillo ens reconeix que la seva forma de vida "és bastant convencional" i que, per ell, canviar de casa i a n a r a dormir amb els amics -"millor les amigues, no?"- és més aviat "un luxe neuròtic i de petitburgès".

DAVID CASTILLO 1

Uacudit

solidari

Normalment són joves. Per les vacances viatgen a altres països. Busquen conviure amb homes i dones, conèixer altres realitats. A vegades impulsen projectes socials o simplement comparteixen necessitats o absències de drets i llibertats.

Són forasters del país que visiten però seran testimonis del que passi, aixecaran acta i ho explicaran al món. La seva presència és un fre per exèrcits o paramilitars. La seva presència intenta evitar mals majors. Els governs ho saben i comencen a expulsar els joves solidaris. Mèxic és un mal exemple. La solidaritat és la tendresa dels pobles. Alguns joves així ho entenen.

Zeta

Poeta i periodista MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

En tot cas,caldrà aclarir que aquest " , petitburgès n a s c u t el 1961, : '' ara director del suplement de '''• cultura del diari Avui, va participar j a de ben jove a les mogudes del seu barri.

Provinent dels a m b i e n t s parroquials, va estar a la vocalia de j o v e s de l'associació de veïns de CoUVallcarca, en l'òrbita del PSUC. "Aviat, però, vam veure que les organitzacions totalitàries de l'esquerra que controlaven la transició no satisfeien els nostres desitjós de llibertat i vam a n a r a

Sal i pebre

Turisme

QUI ES QLH

omplir de cop els a t e n e u s llibertaris i les primeres cases okupades". És des d'aleshores que David Castillo s'autodefineix com un "patriota del Carmel i del pont de Vallcarca", encara que als seus versos digui que el seu b a r r i és "puto, lleig i solemne". El poeta diu que els veïns, lluny de criticar-lo, l'han elogiat per aquest versos i és que, si li demanes explicacions, Castillo no

té vergonya en afirmar que "al Carmel encara existeix la Barcelona d'uralita".

Només cal veure el carrer de la M u r t r a o llegir el poema que hi té a Game Over com a enèsima oda a Barcelona. Una Barcelona que no és la olímpica, sinó la del paisatge aluminòtic que s'assembla "al Sarajevo que mires amb pietat", que t é l'horitzó a "Montcada, Cerdanyola 0 Ripollet" i u n a vila "edificada sobre la ruïna de les runes del Somorrostro". "Vols u n a ciutat de disseny / modelada per especuladors i polítics / i jo vull el que no vull, / vull que no siguis el que vull que siguis", diu el poeta. ; Castillo reconeix que ara, al Carmel, no hi ha els quilòmetres de b a r r a q u e s que hi havia a b a n s . "Estem molt millor, però la comoditat no ha de ser un fre per a la llibertat", sentencia.

Potser per això no t é pudor a reivindicar la ciutat a n a r q u i s t a i anticlerical d'abans del 1939 que de t a n t en t a n t s u r t a relluir de la mà d'una antiga p i n t a d a de la FAI. Com \a punki de la foto, un grafiti de 1988 t a p a t per una brotxa fatxa que a r a h a t o r n a t a esclatar en una paret a cavall del Coll i el Carmel.

Castillo, que reconeix moltes afinitats amb Bakunin i Sant P a u , no pinta grafitis, però agita c u l t u r a l m e n t els barris recitant poesia a centres cívics i e n t i t a t s . I omple; "Ja no és e s t r a n y reunir 500 persones en un recital poètic". Ho podrem comprovar del 20 al 26 de maig d u r a n t la S e t m a n a de Poesia de Barcelona.

Azagra