Carrer 052

Publicació bimestral

Obradors, 6-8 baixos • 03002 Barcelona

N«52juliol-agost1998

\

i^.^·fcw'*-**"

/

El riu Besòs: entre elfluvicidii la resurrecció (pàg. 3)

1.ÍÍ K*M

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou 93 339 91 23 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 332 02 44 Can Ensenya 93 359 06 80 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases E. Aunós 93 223 23 94 Cera 93 241 05 92

Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 210 16 88 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 303 32 85 Dreta Eixample 93 231 58 35 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues 93 420 40 66 .

Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 209 65 74 Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 218 46 48 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 314 35 48 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon; 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88

fl0

Secretària de redacció Montse Ayats Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Cap de redacció Marc Andreu

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Consell de redacció Mar Abella, Ctiristian Andreu, Marta Bach, Bernat Batlle, Núria Gonzàlez, Ella Herranz, Cfielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell. Marta Pluja, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sànchez, Àlex Tisminetzky, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran

K L ^

juliol-agost de 1998

Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

Consell de direcció Andrés Naya i Roser Argemí

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Ignasi R. Renom Portada Ignasi R. Renom (Desembocadura riu Besòs) Fotomecànica i Impressió Grinver, SA. (T, 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista tiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els fV^A de distribució

aei

®

Ntra. Sra. de la Salut 9 3 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 9 3 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 9 3 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 4 4 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 4 4 6 0 Prosperitat 93 276 3 0 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó d e les Corts 93 440 48 50 Rambles 93 317 2 9 4 0 R a m o n Albó 93 357 13 33

Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 R o n d a Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant A n d r e u 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 4 2 3 9 3 54 Sant Cristòfol 93 4 3 2 34 71 Sant G e n i s 93 417 03 67 Sant Gervasi 9 3 211 81 65 Sant Gregori 93 2 0 0 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant R a m o n Nonat 93 440 14 54 Sants 93 331 10 0 7 Sarrià 9 3 204 9 0 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Torre Baró 93 276 16 82 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle d e Sants 93 4 0 2 87 54 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 78 T u r ó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Barterà-Sta Margariía-Penedite 93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 381 16 25 Xile 93 440 35 12 Zona Sud Sant A n d r e u 93 346 72 0 3 Z o n a Universitària 93 401 77 4 3

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 4 1 2 76 0 0

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

CARTES DELS LECTORS

Mà dura

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelaterla-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisponiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestafia, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Marti Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

#

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

La càrrega desmesurada de la policia municipal a la Festa Major de Prosperitat pot ser conseqüència directa del t a r a n n à del regidor Santiburcio. Va canviar el consens de deu anys pel "ball de bastons". Som conscients que aquestes actuacions no són habituals, però tenim la impressió que és temps de mà dura.

Vegem: multa municipal a l'AV del Poblenou per fer el seu mundial de futbol al carrer, quatre multes de la Delegada del Govern a l'AV del Parc per protestar dels sorolls i les molèsties. Porten anys sense que ningú els garanteixi el seu dret al descans i quan es manifesten de'ls pica la cresta.

Amenaces amb multes de 50.000 a 1.000.000 de pessetes a dirigents veïnals de Les Corts per dir "no" a una benzinera que té els dipòsits al costat d'un parc infantil quan es manifesten al carrer Entança.

Les autoritats miren enrere. Mireu el que diu l'alcalde Clos: "Ja està bé que les reivindicacions s'expressin, però sempre sense perjudicar la mobilitat de les persones. Això s'ha d'acabar".

Esperem que el pacte de mobilitat vagi en una altra direcció. Preocupa que l'alcalde doni arguments a la mà dura de la Delegada del Govern, la qual ja va demostrar com entén l'ordre públic en el desallotjament del cinema Princesa.

La mobilitat de les persones està amenaçada a la nostra ciutat per causes de més envergadura.

L'espai no està democratitzat, la mobilitat actual no garanteix una convivència d'igual a igual entre el vianant, la bici, el transport públic i el cotxe privat.

No és bo instrumentalitzar el dret a la mobilitat per restringir el dret a la protesta i la manifestació. Així no avançarem. Els conflictes desapareixeran quan se solucionin les causes que els provoquen. Qualsevol cosa més és confusa i equívoca.

El dret a manifestar-se és irrenunciable. El carrer no és només dels cotxes, de la carrossa reial en ple casori, de l'autocar del Barca. El carrer també és dels manifestants.

FERRERES Número 50 Amics, amb retard -perquè me la vau enviarà l'adreça antiga-he llegit l'exemplar de La Veu del Carrer dels sis anys. Us haig de dir que m'ha agradat molt i que us felicito de cor.

La revista és un exemple -avui rarde llibertat i, alhora, d'interès pel que afecta el bé públic. Moltes gràcies!

Jaume Sayrach

•

Seguretat al Metro L'altre dia va caure a les meves mans el níjmero 51 de la vostra revista, La Veu del Carrer. Vaig llegir-hi un petit article sobre els vigilants del metro.

Doncs jo dic més, no és "pobre del jove que es detecti sense tarja corresponenf, és "pobre noi/a a qui parin aquests senyors" portin o no la tarja en regla.

El meu fill, un jove de 16 anys, el passat 17 de setembre del 97 (tot just acabat de començar el curs), es va veure ficat en un embolic en el qual no tenia res a veure. Va ser requerit per un d'aquests vigilants en l'enllaç de Sagrera (tot portant la tarja en regla). El gos que acompanyava aquest vigilant va mossegar al braç al meu fill, res greu, però va passar. La resposta del

vigilant va ser que el noi estava massa a prop del gos. El meu fill va haver d'anar a urgències de forma particular perquè el personal del metro no li va fer cas. A urgències van aconsellar-li que posés una denúncia i així ho vam fer.

Passats uns dies, aquest vigilant ja no era en aquest lloc de treball. No vam tenir gaire problemes per resoldre aquest tema. Després de molta paperassa, el meu fill vaser indemnitzat amb 10.000 pessetes: dues mil perdia que va trigar a curar-se-li la ferida (5 dies).

Però... qui vigila aquests senyors? És normal que un gos d'aquests mossegui un noi que en tot nroment es va comportar cordialment i que es va demostrar que no havia fet res?

Quan els necessitem perquè algú ens ha pres la cartera o perquè hi ha una baralla entre joves no els trobes.

Particularment no estic gaire contenta amb aquest "servei".

Gràcies per la vostra atenció i per publicar-me aquesta carta.

Ana Garcia Lafuente, lectora

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a finals de setembre

F O R A TAXA DEL C L A V E G U E R A M DEL R E B U T DE L'AIGUA

La Veu

del

CARRER

j u l i o l - a g o s t d e 1998

CRÒNICA

Història d'un fluvicidi amb resurrecció a curt termini JOSEP MARIA HUERTAS

La història del riu Besòs és la crònica d'un fluvicidi comès al llarg dels anys, que pot acabar amb resurrecció, com a mínim parcial, en els 6,2 quilòmetres que van des de Montcada al pont del Molinet, en territori de Santa Coloma de Gramanet. L'artífex d'aquesta resurrecció és la Unió Europea, que paga el 80 per cent dels 3.325 milions de pessetes que costa netejar, replantar i ampliar la canalització del riu.

L'acord per millorar la llera del Besòs es va fer públic el març de 1995 i, tot I l'escepticisme lògic amb què es va acollir, el cert és que una part dels projectes s'estan duent a terme i poden estar llestos a començaments de 1999. La neteja de les ribes ha anat seguida de la plantació de tifa, lliris grocs i canyís, plantes aquàtiques regades amb aigua procedent de depuradora, -que la del riu mata-. També s'estan construint les onze rampes que en diferents indrets permetran accedir al riu i es procedeix a ampliar la llera de 20 a 48 metres, instal.lant-hi grans rocs que formen esculleres.

No tot, però, són flors i violes. El pla de ponts i passeres que permetria dignificar el barceloní barri de Vallbona i creuar el riu gairebé a ran d'aigua espera el seu pressupost. Igualment succeeix amb el tram del riu que va des del pont del Molinet fins a la mar, prop de tres quilòmetres que hauran d'esperar un nou ajut, sigui de la Unió Europea, sigui del Govern Espanyol.

Així és com una selva natural i sovint difícil de penetrar segueix convivint amb les escombraries i el

Els que ara baixen a la llera del riu Besòs solen ser els biòlegs i els obrers que treballen en la seva recuperació o alguns xicots que aprofiten per fer pintades tan concretes com Viva el porro o Viva el pico. En el futur, però, el Consorci per a la defensa de la Conca del riu Besòs aspira a que la ciutadania que ho desitgi accedeixi al riu.

torrencial, que seria normal que estès sec en temps d'estiatge i que pot ser un perill públic en cas de pluges torrencials. Utilitzar-lo, doncs, com a passeig, els sembla una imprudència.

Tanmateix, està previst que funcionin cinc preses artificials inflables que mantindran alt o baix el nivell d'alçada de l'aigua dins la llera i que es desinflaran si hi ha una crescuda inesperada o, fins i tot, si el nivell de contaminació creix sobtadament per alguna atzagaiada industrial.

Tot és previst pel lliurament d'obres el 7 de gener de 1999, però algunes dificultats, com la construcció de la rampa al barri del Bon Pastor, pot provocar algun endarreriment. * Un passat amarg

Tanmateix, els problemes actuals són poca cosa si els comparem amb un passat no gens llu::3; j^í*^í: nyà. Per no fatigar el lector n'hi haurà prou amb dos titulars relativament recents: 'El Besòs conti" \Z^^ ,_v^, _:.;•. nua sent una claveguera' (Joaquim Elcacho a Diario de Barcelona, 12 desembre 1989) i 'El Besòs, el río muerto de Cataluria' (Carles Pastora El Pafs, 21 octubre 1990). Aquest estat de postració era l'habitual d'un riu que semblava sentenciat. Després vam passar per un breu peIGNASI R. RENOM ríode d'eufòria excessiva, quan • Quan el Besòs neix a Montmeló, les aigües ]a baixen brutes alguns van pronosticar que hi tornarien els peixos, fins el realisme riu en aquesta zona, tot esperant s'acabin de perfeccionar, en clau seva conformitat amb la neteja i la actual, que vol limitar l'acció a l'hora de la redempció. La pudor de biològica, les depuradores de recuperació del Besòs, però s'opo- canviar el seu entorn i anar elimiclaveguera subsisteix i serà con- Granollers i La Llagosta. sen a que passi a ser un parc nant l'elevadíssim índex de consubstancial al Besòs mentre no Alguns urbanistes mostren la fluvial. Creuen que aquest és un riu taminació de les seves aigües.

Setze quilòmetres de recorregut • El riu actual és el que veiem en aquestes fotos, des del seu naixement, no en unes fonts, sinó per la barreja de les aigües dels rius Congost i Mogent a Montmeló, a 16 quilòmetres de la mar. El Congost sí que neix en unes fonts del Pla de la Calma, al Montseny, mentre el Mogent ho fa al Corredor, camí del Montnegre.

El Besòs deu el seu nom a una expressió llatina, bis sauzio, o sigui doble salzareda. Els salzes originals, com els verns que sembla que existien a la ribera

^»mmmí^t,^.,^^ IGNASI R RENOM

Nens de Vallbona juguen a la vora del riu contaminat

barcelonina, fa temps que van passar a millor vida.

La part més camperola del riu es conserva cap a Martorelles i Sant Fost de Capcentelles. Després, però, els camps deixen ràpidament el lloc a les indústries i a algun abocador d'escombraries. És fàcil trobar xavals que juguen a la vora del riu, ja que per a ells és un element natural de distracció, contaminat o no.

El paisatge encara es fa més lleig quan les grans torres elèctriques d'alta tensió festonegen la llera. Una comissió de la Universitat de Harvard que voler conèixer de prop el projecte va trobar que afegien valor industrial paisatgístic no gens menyspreable, però als ulls mediterranis les torres produeixen consternació i certifiquen la poca capacitat dels municipis a l'hora d'exigir millores urbanes inajornables a les grans companyies que s'han fet d'or, encara que signifiquin un cost altíssim.

El Besòs es fa més humil quan s'acosta al seu destí, prop de barris com La Catalana. Una barrera de sorra sol separar el final del riu de l'aigua del mar. Molt a prop es reflexen les xemeneies de la Tèrmica i sempre hi ha algun pescador que intenta aconseguir fer realitat la seva il·lusió.

Aquesta mort de riu és un paisatge que, per ara, no canviarà, tot i que l'horitzó del 2004 assegura que hi haurà sorpreses. Són, però, massa anys de promeses perquè el Besòs se les cregui totes. De moment, en té prou amb els sis quilòmetres que intentaran tornar els ciutadans al riu i el riu als ciutadans.

•v_ "

IGNASI R^ RENOM

• Les xemeneies de ia tèrmica adverteixen ia fi dei Besòs

CARRER

CRÒNICA

juliol-agost de 1998

DANI CODINA

•

DANI CODINA

•

La desinformació ha omplert de brossa els carrers de Ciutat Vella

Al districte de Sant Martí els contenidors no es poden moure

La recollida d'escombraries es renova CHELO LOSAOA

Tres zones de Barcelona han estrenat nous sistemes de recollida de brossa durant els últims dos mesos.

El que més ressò ha tingut en els mitjans de comunicació ha estat el de Gran de Gràcia, degut a la seva novetat. Però al Barri Gòtic s'ha tornat a la recollida manual i en alguns carrers del districte de Sant Martf s'han posat en funcionament uns contenidors de càrrega lateral a l'hora de recollir les deixalles.

El retom a la recollida manual al Barri Gòtic és degut a l'adequació d'aquest sistema als carrers estrets.

Això permet netejar-los després de la recollida i evita la presència dels contenidors de color verd al casc antic de la ciutat. De tota manera, les escombraries d'envasos, vidre, paper i cartró es continuaran dipositant als contenidors de recollida selectiva de color blau (paper i cartró), groc (tetrabrick, llaunes, plàstic ...) i verd (vidre).

•

Desinformació

La col.laboracló dels veïns ha estat imprescindible per portar a terme aquest nou sistema. Han estat i són ells els que han de tenir en compte que a partir d'ara la brossa orgànica l'han de baixar entre les vuit i les deu del vespre. Malgrat això, la brossa orgànica es continua barrejant amb la resta de residus que no van a parar als contenidors.

Els tres nous sistemes que s'estan experimentant al Gòtic, Gràcia i Sant Martí són la recollida pneumàtica, lateral i manual Els primers dies en què es va instaurar aquest sistema els carrers del Barri Gòtic eren una mica bruts.

Els veïns no van rebre tota la informació necessària. S'ha de tenir en compte que moltes de les persones que viuen al casc antic són estrangeres, de procedència àrab la majoria i, per contra, gairebé tots els cartells informatius s'han fet en català. Malgrat tot, i gràcies a la col·laboració del veïnat, a dia d'avui ja està més clara la manera d'actuar.

Aquesta manca d'informació també s'ha patit a Gran de Gràcia. L'Ajuntament es va limitar a regalar unes bosses transparents i uns cut)ells d'escombraries especials; explica la Joana Mariné, presidenta de l'Associació de Veïns Vila de Gràcia; però no va donar tota la informació necessària, sobre tot respecte als horaris en què es poden llençar els diferents tipus de deixalles.

Malgrat tot, l'Ajuntament va tenir a quinze informadors, durant una setmana aproximadament, realitzant visites domiciliàries per explicar als veïns i als comerciants com funcbnaria el nou sistema de recollida pneumàtica.

Es possible, que si vostè es passeja avui per Gran de Gràcia, vegi a persones grans i no tan grans mirant les bústies on es llencen les deixa-

lles. Doncs no, no volen comprovar si realment són de color gris o si obrint la comporta surten les males olors, el que estan mirant són els cartells enganxats a les bústies on s'expliquen els horaris per llençar les escombraries. *

Un sistema complicat

Els residus de matèria orgànica s'han de ficar dintre de les bosses transparents repartides per l'Ajuntament i es poden llençar des de dilluns a les tres de la tarda fins a dissabte a les dotze de la nit. El paper, el cartró, els tetrabriks, les llaunes i les ampolles de plàstic es poden llençar amb bossa o sense des de diumenge a les dotze del migdia fins dilluns, també a les dotze. Tot allò que no sigui orgànic, paper, cartró o envasos forma part de la brossa de rebuig, que es poden tirar de dilluns a les tres de la tarda fins a mitjanit de dissabte. Finalment, queda el vidre que es continuarà llençant als típics contenidors verds que havia fins ara. *

Recollida pneumàtica

El sistema de recollida a Gran de Gràcia és un dels més moderns de la

ciutat: el pneumàtic. Els veïns llencen les bosses de brossa dins d'una mena de bústies, d'aquí passen a un dipòsit subterrani on quedaran emmagatzemades. Posteriorment un camió d'escombraries, equipat especialment, xuclarà les bosses d'escombraries mitjançant un sistema d'aspiració, ubicat en dos llocs: un a la Rambla del Prat i un altre a la Travessera de Gràcia. Després de la recollida, les deixalles aniran a parar a una planta de selecció on es separaran la brossa orgànica de la que no ho sigui. Els residus orgànics es transportaran a una planta de compostatge a Castelldefels i els inqualificables a l'abocadordel Garraf o a una incineradora.

Tot aquest sistema, encara que a hores d'ara és una mica dificultós pels veïns, comportarà avantatges als usuaris: no es veuran deixalles al carrer i, a més a més, evitarà sorolls i males olors.

Un sistema semblant funciona a la Vila Olímpica des del 92, encara que és una mica diferent. Els veïns llencen la brossa des de l'interior de l'edifici, no els cal sortir a I carrer.

Aquest tipus de recollida pneumàtica s'instal·larà també al Front Marítim i a Diagonal-Poblenou, en el

moment en què finalitzin les obres d'urbanització d'aquesta zona. *

Una altra experiència

En els dos casos explicats anteriorment els típics contenidors rectangulars de color verd oliva han desaparegut, ja sigui perquè els han tret -Barri Gòtic- o perquè els han soterrat -Gran de GràciaA Sant Martí els contenidors han canviat en els carrers més amplis del districte: Gran Via de les Corts Catalanes, Rambla de Prim i al tram inicial de la Diagonal, tocant al Besòs. Els contenidors continuen sent verds, però la seva capacitat ha augmentat fins als 3.100 litres, es poden obrir amb el peu i no tenen rodes, per tant, no es poden moure. A l'hora de recollir les escombraries, un camió es situa al costat del contenidor i mitjançant un braç metàl·lic el buida i el torna a deixar al seu lloc.

Alguns veïns del districte de Sant Martí també es queixen, com a les altres dues zones afectades, de la manca d'informació. Degut a aquesta mancança, no entenen perquè només s'ha portat a terme en uns carrers determinats del districte.

Gràcies a aquests nous sistemes de recollida de brossa les tres zones afectades guanyaran qualitat de vida i es reduiran els sorolls de la recollida, tan molest en aquesta època estival.

Molt modern i poc ecològic PILAR MAGDALENA

DANI CODINA

Els nous contenidors de Gràcia desperten la curiositat

• La recollida pneumàtica és un indicador de com l'Ajuntament es gasta els diners en un sistema molt modern, però de dubtosa eficàcia. El sistema és força complicat pels veïns i ha faltat més informació.

Les bosses transparents per a la fracció orgànica són especials perquè tot plegat es pugui convertir en compost; així doncs, no són de plàstic. Fins aquí res a dir. Però aquestes bosses es trenquen quan són xuclades pel sistema d'aspiració, i es barregen amb la resta de materials que es van introduint a les bústies.

Barrejar papers, llaunes i envasos buits està en contradicció amb el Pla Metropolità de Gestió de Residus urbans, que disposa que tots aquests materials es recullin per separat per poder-los recuperar i reciclar.

Queda clar que aquest sistema no te res d'ecològic, i a més a més és molt car.

Pilar Magdalena, és membre de la comissió de Medi Ambient de la Favb.

Líi Veu ttt'l

j u l i o l - a g o s t d e 1998

CARRER

<**

CRÒNICA

L'Ajuntament perd el cap

En

paraules

CHRISTIAN ANDREU

Aquest edifici, que s'havia d'acabar l'any 1958, va viure deu anys més d'obres a causa de les constants i reiteratives peticions de la burocràcia municipal barcelonina que demanava més i més espai pertreballar. No va ser fins l'any 1969 que, en plena època Porcioles, l'edifici conegut entre els treballadors municipals com a "Novíssim", va quedar immers com un gegantí lx)let aïllat totalment del voltant i com un peix fora de l'aigua enmig del Casc Antic de la ciutat.

L'any 1990, l'alcalde Maragall, en plantejar-se amb els seus assessors la reforma urbanística de Barcelona va poder comprovar el bolet de mal gust que constituïa aquell edifici enmig de la ciutat. Ja aleshores va proposar oficialment escapçar-lo. Però això no es podrà fer fins la primera legislatura del nou alcalde socialista, Joan Clos, que fa tot just dos anys, quan encara era el primer tinent d'alcalde, va incloure la supressió dels tres darrers pisos del Novíssim en el pla director de les Cases Consistorials. *

Autodemolició municipal

Només començar la legislatura el regidor d'Els Verds, Pep Puig, va posar fil a l'agulla. Calia posar plaques solars a dos dels edificis municipals situats entre la Plaça Sant Jaume i la Plaça Sant Miquel, el Nou i el Novíssim. Però per duraterme aquest projecte calia superar un petit problema. En cas d'instal.iació l'edifici Novíssim de dotze plantes faria ombra a l'edifici Nou i no es podria aprofitar al màxim l'energia que desprendrien les plaques solars.

L'eliminació de les tres plantes superiors i la instal·lació de més de 1000 m2 de plaques solars fotovoltàiques permetria equilibrar el medi ambient visual i alhora reduir la despesa del consum energètic d'un 10 a un 20%.

"Serà una experiència pilot que esperem es pugui repetir ben aviat en d'altres edificis de la ciutat -confirma Pep Puig, regidor de Ciutat Sostenible- . És un projecte que compta amb la subvenció de la Unió Europea i que permetrà economitzar els nivells actuals de consum d'electricitat de la resta de plantes d'aquest edifici municipal".

El programa de la UE que participarà econòmicament en aquest projecte és el THERMIE, que comportarà una donació de més de 509.000 euros aproximadament uns 50 milions de pessetes-, gairebé la meitat dels costos de la suma que destinarà l'Ajuntament a aquesta operació. Perquè els tres pisos i el terrat, sobre el qual s'edificarà una nova coberta, s'hauran d'enderrocar sense dinamita ni explosius, gairebé a pic i pala, manualment per tal de no danyar la resta de l'edifici.

Però no tothom ho veu tan clar. Ja han sorgit algunes veus que manifesten que continuar mantenint aquest edifici i destinar tants diners només a escapçar-lo és simplement una decisió equivocada. Una mesura que hauria d'anar acompanyada de més reformes, entre elles fins i tot la d'enderrocar totalment el Novíssim i destinar l'espai nou a la ciutadania.

"Quan m'ho van comentar per primera vegada -comenta Lluís Permanyer, cronista de la ciutat- vaig ser una mica escèptic perquè semblava una d'aquelles coses que tothom

Gràcies al procés de descentralització municipal, l'Ajuntament ha pogut tirar endavant un projecte desitjat per molts durant anys però que per manca de pressupostos mai es veia realitzat: l'excessiva alçada de l'Edifici Novíssim de la Plaça Sant Miquel es veurà escapçada en perdre les tres plantes superiors i el terrat.

Les llistes d'espera creixen als hospitals Més de 30.000 catalans estan en llista d'espera, han de passar dos anys perquè els puguin operar. Uns exemples: cal esperar 672 dies perquè et posin una pròtesi al genoll; els malalts de cataractes, 549 dies i només deu dies menys, els que pateixen varices. A la nostra ciutat, operar-se d'una hèrnia suposa esperar 800 dies. Les xifres indiquen promitjos, per t a n t a la realitat hi ha malalts i malaltes que esperen el doble. #

Les escoles promeses no es construeixen En una roda de premsa l'Ajuntament de Barcelona va instar la Generalitat a construir els onze edificis previstos com a escola per a 1988. El municipi ja ha cedit els corresponents solars i la Conselleria d'Ensenyament només ha pressupostat cinc dels projectes compromesos. El Mapa Escolar de Barcelona preveia 25 nous centres escolars a la ciutat.

Durant les últimes setmanes diverses manifestacions plantegen als carrers aquestes reivindicacions.

El transport amplia serveis i horaris Tres noves línies nocturnes s'han posat en funcionament i s'han ampliat les cinc ja existents. S'ha creat una "tarja única" per aquest servei nocturn que permet fer un sol enllaç gratuït en un interval màxim de noranta minuts. El Metropolità amplia l'horari els caps de setmana fins les dues de la matinada i la tarja esmentada no serveix per combinar metro i bus. Les reivindicacions es van satisfent amb extrema lentitud. Queda pendent ampliar l'horari del metro tots els dies de la setmana.

Desallotjament i greus disturbis a Gràcia Van tapiar una casa okupada del Torrent de l'Olla. Quan la DANI CODINA policia va anar a desallotjar-la O O r U r d C l I C C I O T I 9 Q r d n i « Mentre uns nyaps marxen, d'altres vénen. La construcció era buida. Els okupes portaven del nou Liceu afegeix a Vsky line de la ciutat les plantes que es retallaran de l'edifici municipal del mesos fent una funció social en Novíssim. On és la coherència urbanística? un edifici abandonat. A la estava d'acord a fer però que després de tenir tants i tants funcionaris el que de les plaques solars ubicades al terrat tarda, un centenar de joves va falten els mitjans econòmics. Sempre haurien de tenir és un lloc destinat a la de l'edifici NEXUS de la Universitat respondre al desallotjament ha calgut prendre mesures perquè és quitxalla. És una operació que tècnica- Politècnica de Barcelona. Així ho con- amb una violenta manifestació un exponent clar de la megalomania i ment ha costat moltíssim i més valdria sidera Óscar Aceves, gerent de Teula- que va causar greus danys a l'urtsanisme d'en Porcioles. Però tam- que dediquessin els diners a fer que la des i Façanes ly/lultifuncionals, l'erTv diversos establiments i al bé hauria de comportar que es gent utilitzi més el transport públic que presa privada que executarà la mobiliari urbà. reubiquessin els funcionaris munici- no pas a fer aquests simulacres de instal·lació de les mateixes. Les pla- Lamentable el desallotjament i maquillatge". ques permetran, un cop connectades lamentables els esdeveniments pals en despatxos propers". a la xarxa, subministrar els excedents de la tarda. No és manera Per la seva banda, altres van més a la companyia elèctrica i omplir els d'avançar. D'altra banda, enllà en les seves demandes i exigei- • Noves tecnologies dèficits amb novesadquisicbns. Amés diverses entitats ciutadanes i la xen que s'aprofiti el moment per tirar a terra tot l'edifici. Aquest és el cas de Tanmateix, la instal·lació de plaques de ser la primera prova pitot que per- majoria de partits polítics han l'arquitecte Ferran Navarro que qualifi- solars fotovoltàiques constituirà la pri- metria la consecució de nous projectes demanat l'indult per Tokupa ca l'acció "d'aparadot". "Es gastaran meraexperiènciasignificativa d'aquest en edificis muni''"Dals, privatso particu- que van condemnar a tres anys de presó. un dineral -explica Navarro- i en lloc tipus a la ciutat. Amb l'únic precedent lars.

/.<•/ l't'ii

íiel

CARRER

CRÒNICA

juliol-agost de 1998

La Plataforma Catalunya amb el Sàhara reclama un referèndum transparent CARLES SERRA I SALAMÉ

A finals d'aquest any se celebrarà el referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental. Aquest país durant molts anys va ser una colònia espanyola (fins i tot va ser considerat com una província espanyola més). Una descolonització del tot irregular va abocar als sahrauís a la guerra i a un exili forçat. 170.000 sahrauís encara viuen, 22 anys després, en camps de refugiats enmig del desert. La celebració del referèndum ha de posar punt final a tants anys de sofriment. Però els sahrauís no depenen només d'ells. La complexitat de la política internacional, els pactes polítics i els interessos econòmics han permès que el Marroc ocupi militarment durant 22 anys un territori que no és seu, i en reprimeixi durament la població.

Durant elsanys 50 i 60 es va posar en marxa el procés de descolonització arreu del món. L'any 1956 l'ONU va proclamar el dret a l'autodeterminació del poble i va instar Espanya a agilitzar-ne la descolonització. Però uns anys abans, el rei del Marroc havia manifestat la intenció d'annexionar-se els territoris del Sàhara Occidental. L'annexió del Sàhara, Mauritània i part de l'actual territori algerià eren passos necessaris per culminar la idea del Gran Imperi somiatpei Marroc. Mauritània, quan va veure la situació, es va apressar a reclamar, també, una part del territori del Sàhara.

Malgrat això, a principis dels anys 70 Espanya -sota la pressió internacional i de la resistència- va decidir convocar un referèndum d'autodeterminació i va començar a elaborar el cens de població del Sàhara Occidental. Això, però, perjudicava els interessos dels marroquins que se sabien clars perdedor davant d'una consulta popular al Sàhara. A partir d'aquest moment les pressions del Marroc van començar a obstaculitzar un procés que hauria d'haver dut la democràcia i la pau a la zona.

•

Els Acords Tripartits

La celebració del referèndum la va anunciar l'ONU l'agost del 1974 i durant aquell any les autoritats espanyole van fer el primer cens, però si s'acomplia el mandat inter-

A principis dels anys 70 l'ONU va decidir convocar un referèndum d'autodeterminació i va començar a elaborar el cens de població del Sàhara Occidental. Arribat el moment la Plataforma Catalunya amb el Sàhara vetlla perquè els comicis es facin amb claredat

cediment a seguir, quines són les fases del procés i el més important: qui tindrà dret a votar.

Un cop aconseguit l'acord, els esforços del poble sahrauí s'orienten exclusivament a garantir que el referèndum sigui clar, net i just. Fins avui el govern del Marroc ha utilitzat tots els mitjans per annexionar-se al Sàhara: la guerra, la repressió i el xantatge internacional. Per això cal vetllat més que mai pel compliment dels acords en les seves diferents fases i evitar que noves accions obstruccionistes tornin a fer inviable aquest Pla de Pau. •

DANI CODINA

# 170.000 sahrauís encara viuen en camps de refugiats en mig del desert nacional la monarquia marroquina hagués perdut tota opció per apropiar-se el territori. Així, Hassan II va començar un desplegament intens per tal d'aturar el procés, enginyant excuses i mentides.

Espanya va manifestar la voluntat de protegir el territori i de celebrar el referèndum d'acord amb el mandat de l'ONU. Així ho va mantenir l'aleshores príncep Juan Carlos de Borbón, actual rei d'Espanya, en la visita que va fer a Al'A'yun el novembre del 75. Però per interessos econòmics Espanya va canviar de posició i, amb la signatura dels Acords Tripartits, va lliurar el Sàhara al Marroc i a Mauritània. A canvi d'aquest lliurament es compensaria amb beneficis en l'extracció de minerals amb l'accés dels vaixells espanyols als riquíssims bancs de pesca

saharians. Malgrat això, l'Assemblea General de les Nacions Unides va mantenir el dret inalienable de l'autodeterminació.

•

•

DANI CODINA

Després de 22 anys encara és possible la justícia i la democràcia

Guerra i fugida de la població

Gràcies a l'abandomanent espanyol i a l'ocupació mauritana i marroquina, la guerra es generalitzà a tot el territori i els enfrontaments entre els exèrcits invasors i la resistència encapçalada pel Front Polisario foren cruentes.

El Front Polisario va fer front a l'ocupació i va organitzar la fugida i l'acolliment dels refugiats. Per evitar atacs del Marroc, els sahrauís van arribar a les proximitats de Tinduf, a Algèria. Allí es van crear els camps de refugiats. Era l'hivern de 1975. Des d'aleshores la població sahrauí resisteix al desert l'ocupació del seu país. En aquests campaments, creats fa 22 anys, s'hi apleguen encara avui 170.000 persones a l'espera de poder tornar al seu país i poder votar en un referèndum que les autoritats espanyoles s'havien compromès a realitzar el 1975, i les Nacions Unides el 1990, un referèndum que els ha de permetre decidir sobre el seu propi futur i començar a construir un país que fins ara els ha estat negat.

Marroc i el silenci còmplice dels governs occidentals van impossibilitar que s'apliqués. L'estratègia del Marroc en aquesta ocasió va ser la d'intentar introduir en els cens de votants una quantitat de ciutadans marroquins suficient per garantir la seva vistòria en un referèndum fraudulent. Les Nacions Unides no van fer res per salvar el Pla de Pau i fer complir al govern marroquí allò que havia signat.

Però en aquest darrer any i mig la situació del poble sahrauí ha canviat radicalment. Si fa poc es corria el perill de represa de la guerra, finalment s'ha aconseguit un nou compromís per tirar endavant el Pla de Pau. El setembre de l'any passat es va arribar a un nou acord, promogut per l'ONU, per a la celebració del referèndum. S'hi estipula clarament quin serà el pro-

Catalunya amb ei Sàhara

Des de l'inici del conflicte, l'any 1975, la situació del poble sahrauí ha despertat un gran sentiment de solidaritat arreu de Catalunya. Des dels barris, pobles i ciutats s'ha treballat per enviar als camps de refugiats l'ajuda necessària perquè els sahrauís puguin sobreviure enmig d'un dels deserts més durs del món. Durant molts anys la població de Catalunya ha acollit nens i nenes sahrauís a casa seva, ha participat en les Caravanes per la Pau i ha donat suport als projectes de cooperació que s'han posat en marxa.

Aquest anys, però, la situació és diferent. Els sahrauís necessiten un altre tipus d'ajuda, per això s'ha constituït la Plataforma Catalunya amb el Sàhara, que aplega totes les persones, associacions, institucions, sindicats, partits i ajuntaments que s'han proposat garantir que el referèndum d'autodeterminació sigui democràtic, net just i transparent. Els objectius de la Plataforma són bàsicament tres: aportar l'ajuda material que faci possible que els sahrauís participin en igualtat de condicions en aquest referèndum, aconseguir que persones i institucions participin com a observadors durant tot el procés, manifestar la solidaritat amb els sahrauís i fer saber a les autoritats del nostre país que la gent de Catalunya no és indiferent al que passa al Sàhara i que vol la justícia, i la democràcia després de 22 anys d'espera.

Carles Serra és membre de la plataforma Catalunya amb el Sàhara

El Pla de Pau

Davant d'una guerra que semblava que no tenia fi, l'any 1989 l'ONU va elaborar un Pla de Pau que preveia la celebració del referèndum d'autodeterminació. El Pla de Pau va ser acceptat per totes les parts implicades. Amb tot, la intransigència del

DANI CODINA

El Front Polisario va organitzar i'acollida dels refugiats

Pi la

Veu </<•/

CARRER

juliol-agost de 1998

REPORTATGE

Des de molt aviat, la parròquia de Sant Medir va destacar pel seu caràcter progressista i per ser el centre unificador del barri de La Bordeta. També porta a terme altres activitats socials.

Un reportage de

Marta Pardell i Jaime J. Rubio

Mig segle de lluita social a Sant Medir a mig segle q i mossèn Amadeu Oller va prendre possessió de la Parròquia de Sant Medir, al barri de La Bordeta. Era el vuit de desembre de 1948 i fins nou mesos després l'església no va poder comptar amb uns petits locals d'un edifici al carrer Constitució, al districte de Sants. L'edifici actual encara havia de construir-se.

Des de molt aviat, la parròquia de Sant Medir va destacar pel seu caràcter progressista i per ser el centre unificador del barri de La Bordeta. Com diu l'actual rector, mossèn Francesc Vilamala: "És d e s t a c a b l e que molts veïns d'aquest barri diguin que són de Sant Medir i no de La Bordeta. Hi ha una gran identificació entre barri i parròquia".

El 1960 Sant Medir va estrenar l'actual edifici parroquial. De bon començament l'església va acollir activitats clandestines i culturals de tot tipus. Com explica mossèn Josep Bigordà, actual rectorde l'Església de Santa Maria del Pi i ex-rector de Sant Medir: "A part de les activitats normals de promoure la fe que fan totes les esglésies, aquesta parròquia va donar aixopluc a grups com la Joventut Obrera Cristiana o Comissions Obreres per celebrar unes reunions que estaven prohibides en aquell temps". De fet, el 20 de novembre de 1964 es van fundar les Comissions Obreres de Catalunya al teatre de la parròquia. I el 28 de febrer de 1976 s'hi va celebrar la primera assemblea de reconstrucció de la CNT catalana. A més, altres grups democ r à t i c s c o m l ' A s s e m b l e a de Catalunya també van poder reunir-s'hi.

Tot i així, aquestes activitats de l'església van portar problemes a la gent que hi estava al capdavant. Grups parapolicials com Cristo Rey van tirar còctels molotov al bar del centre, i fins i tot van arribar a cremar dues vegades el cotxe de mossèn Bigordà, a qui van haver de donar escorta policial a més de retirar-li el passaport durant anys. "De tota manera -explica Bigordà- això és una cosa que va passar a molta gent d'aquell temps. Nosaltres havíem de fer front a les nostres responsabilitats".

Segons Bigordà, les homilies moltes vegades servien per defensar actituds i institucions i denunciar la política repressora del règim. En aquest sentit, cal recordar el sermó que el llavors rector

Entre les activitats més recents, destaca la recollida de signatures que els nens de la parròquia van realitzar protestant en contra de l'explotació infantil.

Un exemple destacat de la tasca social de Sant Medir són les escoles Proa, que van iniciar les seves activitats el setembre de 1966. Al barri calia una nova escola ja que n'hi havia molt poques i estaven plenes. El grup de parroquians fundador del centre educatiu, volia també un espai per impartir-hi un ensenyament modern i de qualitat. Des de llavors la col·laboració entre les escoles Proa i Sant Medir ha estat constant, i moltes de les activitats socials de la parròquia es duen a terme a les instal·lacions del col·legi.

• Sant Medir i el barri

• S'hi van acollir activitats clandestines durant la dictadura mossèn Vidal, va dedicar a la detenció i tortura de Jordi Pujol el 1960.

# Accions socials Malgrat el ressò que van tenir aquestes activitats polítiques, tant mossèn Bigordà com mossèn Vilamala pensen que té més importància la seva tasca de caràcter humà. La parròquia de Sant Medir ha desenvolupat i desenvolupa nombroses activitats cul-

turals com cinefòrums, el grup de teatre i el premi de poesia Amadeu Oller, que ja va per la trentaquatrena edició. També porta a terme altres activitats socials com grups de recolzament a gitanos i aturats, la residència d'avis i el poliesportiu. Cal destacar la feina de promoció d'habitatges que l'església va dur a terme als anys cinquanta, quan Sant Medir, com altres barris de Barcelona, patia una forta manca de vivendes.

Cal destacar la unió que hi ha entre La Bordeta i la seva parròquia. Mossèn Vilamala explica que l'església comparteix les reivindicacions del barri. Per exemple, Sant Medir va tenir un paper important a l'hora de protestar per la supressió de la línia 91 d'autobusos, així com també va compartir la petició dels veïns d'instal·lar un ambulatori al barri, que s'obrirà d'aquí a poc.

El mateix Vilamala explica que la voluntat de la parròquia és que aquesta sigui un lloc de trobada, sobretot per a la gent de La Bordeta. Una mostra la tenim en el grup de reflexió de Sant Medir, on hi tenen cabuda joves creients, ateus, agnòstics i, fins i tot, un musulmà.

Al llarg de la seva història, la parròquia de Sant Medir s'ha destacat per la tasca social i política que ha dut a terme, a més de ser

un nucli vertebrador del barri. Sí que és cert que, com diuen els mateixos veïns a una enquesta publicada al número especial de Pedres vivents, la parròquia té algunes deficiències com són l'escassa utilització d'algunes instal·lacions i la manca de relleu generacional. Tot i això Sant Medir és, des de fa cinquanta anys, una part viva de La Bordeta, una congregació de fidels i de veïns que lluiten plegats pel seu barri.

• Cartes des de Sant Medir El dia 11 de desembre de l'any passat es va presentar el llibre de mossèn Josep Bigordà Sant Medir, des de la crònica i des del demà. A la presentació hi van assistir Jordi Porta, Quim Boix, Josep Maria Huertas, l'ex-rector de Sant Medir Josep Maria Vidal i l'actual rector mossèn Francesc Vilamala.

Aquest llibre explica la història de la parròquia. Com assegura mossèn Vilamala: "Un llibre com aquest només el podia fer mossèn Bigordà perquè ha estat a Sant Medir des del començament", encara que no va ser rectorfinsel 1982. El llibre està escrit com si fossin quaranta cartes. En la introducció, l'autor explica com no ha volgut cenyir-se a una exposició de l'experiència eclesiàstica i pastoral que ha viscut Sant Medir, sinó que més aviat ha orientat l'obra cap als esdeveniments de caire social en els que la parròquia es va veure involucrada.

El gruixut volum que ens presenta mossèn Bigordà no és una història amb pretensions científiques, sinó que és la visió personal de la trajectòria de la parròquia i de les seves tasques socials, culturals i pastorals.

Celebrant els 50 anys • A part del llibre de mossèn Bigordà Sant Medir, des de la crònica, i des del demà. Cartes amb vent de garbí, la parròquia ha preparat un número extraordinari de la ja desapareguda revista del centre, Pedres Vivents. El set de desembre se celebrarà una missa per commemorar el cinquantenari, que oficiarà el bisbe de Barcelona Ricard Maria Carles.

Durant aquests cinquanta anys Sant Medir ha mantingut el mateix esperit social amb què mossèn Oller va iniciar la seva tasca. Tant mossèn Vilamala com mossèn Bigordà ens expliquen que, amb la transició, les activitats del centre van mantenir-se en la seva línia reivindicativa. Mossèn Bigordà afirma: "Amb la democràcia hi ha hagut més interès per estar al costat de la gent que, des d'un punt de vista polític, són poc rendibles, com els sectors marginals de la societat". Ja no cal defensar el dret de reunió i expressió dels ciutadans, però sí que continua fent falta recolzar els gitanos i els aturats.

DANI CODINA

Sant Me«L^ és, des de fa 50 anys, una part viva del barri

La Vfu (íel

CARRER

PUBUCITAT GRISTALEFIIA - OAFiPINTERIA DE ALUIVIINIÜ Y PVG

juliol-agost de 1998

pasHsserla

Pere Artís i Benach 00

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

PEDRES VIVES

C^ OI !M !^

,—1

10% de descuentos en cualquier instalación de aluminio. mamparas de bano, rejas de seguridad, cortinas plegables

o

Hnos. JURADO C/. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

^cLESTEL,*

palau de la Música Catalana

, .

E m a i l : escola@lallerdemusic5.com bwuiiiKició: http://www.quasar.es/talJer t. 933295667 f x 9 3 3 2 9 7 2 1 1 Requesens,5-08001 BCN

r~^ ^ RESTAURANTE-CAFETERIA

cosmoc DISFRUTE DE NUESTRA TERRAZA RAMBLAS, 34 (Plaza del Teatro)

Patrimotij d e la H u m a n i t a t Allò que tothom creu conèixer però que molt pocs saben... ... és en aquest nou volum de Pere Artís, complement del Llibre del Centenari, que commemora els 90 anys de la inauguració del Palau i on es desvetllen els secrets artístics, històrics, cívics i anecdòtics del Palau.

Tot rOrfeó i molt de Catalunya en 256 pàgines i més de 315 il.lustracions.

FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals ll.lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma.,. i tot tipus d'espectacles A casa vostra, o al club. urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

yW\

L ^ ^ f

CRUÏLLA d'espectacles

PODEU TROBAR-HO A LA VOSTRA LLIBRERIA HABITUAL

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA « 93 246 12 88 - Fax; 93 231 48 03

EDITORIAL BARCINO Montseny, 9 - 08012 Barcelona - Tel: 93 218 68 88

Tels. 93 318 97 27- 93 318 27 20 - 08002 - BARCELONA

Trasladamos

sanía Popular

Alegre de Dalt, 57 Bjs

ffiRRfflí \\inyó, 28 Bis

PLANTES MEDICINALS

08024 Barcelona

)8 Centro de DonzQ 0 Intorpretoción

kl. 93 317 13 24 080<)2 - Barcelona

Tel. 93 210 59 72

I

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

AROMÀTIQUES ESPÈCIES I TES PRODUCTES DIETÈTICS COSMÈTICA NATURAL MEL ALIMENTS SELECCIONATS

Plaça Reial, 18 08002 Barcelona Tel. 93 304 20 05 Fax 93 304 20 06

ESiyOJS gSCÉNlCS

ESTUDIS ESCÈNICS CURSOS INTENSIUS JULIOL/98 Portaferrissa, 13 pral.

08002 BARCELONA Tel. 93 302 73 47

Tjiir

BARNA TAXI 93 357 77 55

El teu servei d'activitat física a:

/3Ba^

A I G U A J O C Centre d e Fitness

C/ Comte Borrell,21-33

934 43 03 35

C o m p l e x Esportiu M p a l . C a n C u y à s

C/ Rasos de Peguera, s/n

932 76 01 02

Parc Esportiu M p a l . C a n D r a g ó

C/Rosselló i Porcel, 7-11

932 76 04 80

Poliesportiu M p a l . Frontó C o l o m

C/ La Rambla, 18

933 02 32 95

Poliesportiu M p a l . c / P e r i l l

C/Perill, 16-22

934 59 44 30

XANCO CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA F u n d a d a l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelln Cotton 100% Les Rambles, 78-80 - Tel. 93 318 09 89 - Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 - Tel. 93 211 54 45 - BARCELONA

TOT AIXÒ...!!

AERÒBIC I! II

FITNESS !!

AIGUAGIM I! SPORTTOPÜ

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

I MOLT MES... I

i.a Veu del

CARRER

juliol-agost de 1998

Un reportage de

Elia Herranz

DROGUES

Els CAS han de donar una visió pragmàtica de l'ús de les drogues i ensenyar a conèixer aquestes substàncies. Si així no es pot evitar el consum, sí que es pot ajudar a fer-lo més responsable.

Reduir danys, l'altemativa a dir no dicions en les quals es consumeix, i a la vegada sovint es dóna per la situació social de qui consumeix les drogues.

Una visió pragmàtica sobre l'ús de les drogues que fa que en altres països s'ensenyi ja a les escoles de secundària a conèixer aquestes substàncies i, si així no

_ es veí de la Barceloneta. És toxicòman des dels 18 anys i porta nnig mes tractant-se amb metadona al Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) que hi ha al costat de l'Hospital del Mar. D'aquesta manera no s'ha de buscar la vida per trobar deu mil pessetes cada dia per aconseguir la seva dosi d'heroïna. Es resistia a fer el tractament perquè no es volia enganxar a una altra droga, però es va arriscar per veure s'hi aconsegueix deixar-la. La seva germana també és heroïnòmana. Les veïnes que criticaven la seva mare perquè ells eren ionquis, ara han de callar perquè els seus fills també han anat caient. En opinió del doctor Claudio Castillo, un dels responsables d'aquest centre, els veïns de la Barceloneta hi van perdre quan van traslladar el centre fora del barri. La droga hi continua estant present, però l'atenció i la prevenció són menys efectives. A més del dispensari de metadona, el centre també compta amb els equips mèdics necessaris per fer l'anàlisi del SIDA i d'altres malalties de risc per als toxicòmans, a més d'un equip de psicòlegs, psiquiatres i una assistent social. En Juan entén que la gent no vulgui tenir al seu carrer un dispensari de metadona. Alguns usuaris es queden a la zona empipant els veïns i fent les seves martingales.

El treball dels educadors té com eslògan "reducció de danys", com alternativa al "no a les drogues" Cristina Sanclemente pertany a una associació de professionals que va començar l'any 88 a formar en prevenció de SIDA i toxicomanies a policies, infermers i assistents socials. Els veïns de la Vall d'Hebron els van reclamar precisament per dinamitzar els usuaris de l'autobús que dóna la metadona per tota la ciutat reforçant uns CAS insuficients per a la gran demanda que tenen.

"Dinamitzar", ens explica la Cristina, "vol dir estar amb els usuaris, informar-los sobre educació sanitària, centres de tractament i activitats per ocupar el temps de

A totes les converses amb professionals sobre drogues sobrevola el tema de la prohibició

lleure. Els fem propostes d'activitats en el seu districte o recollim les seves propostes, perquè ells també tenen iniciativa. Les persones que passen al tractament de metadona ja no han d'ocuparse en trobar diners per comprar drogues". El treball de la Cristina i dels altres educadors de carrer té com a premissa l'eslògan "reducció de danys", alternativa a la política estricta del "no a les dro-

es pot evitar que es consumeixin, sí que es pot ajudar a fer-ho d'una manera molt més responsable irracional. Reconèixer l'ús recratiu del consum. Informar sobre la situació legal. A totes les converses amb els professionals que tracten el tema de les drogues sobrevola el tema de la prohibició. Per la Cristina el problema de la delinqüència i la marginació associats al consum de drogues es dóna pel seu caràcter il·legal, el qual encareix enormement el gues" recolzada durant molts anys producte. El doctor Castillo coper l'Estat. Treballen sobretot amb menta que és un tema difícil del el col.lectiu toxicòman que no va qual ni els metges es posen als centres de tractament perquè d'acord entre ells; segons la seva encara no està en condicions de opinió, legalitzar drogues molt deixar el consum. Ofereixen el estigmatitzades com l'heroïna és servei d'intercanvi de xeringues molt complicat i potser contraproen els llocs on hi ha més tràfic de duent. drogues, animant també les far"El toxicòman ha passat de ser màcies a secundar aquesta ofer- considerat un viciós a ser un mata. La SIDA, afirma la Cristina, no lalt. Però, és clar, si és un malalt la transmet l'heroïna, sinó les con- que se'n vagi a l'hospital", diu la

Meta-Morfosis, el canvi essencial • El Grupo Meta-Morfosis amb la col·laboració de l'Òrgan Tècnic de Drogodependències i el suport de la Creu Roja, edita la revista que porta el mateix nom, adreçada als usuaris de metadona i "a qui vulgui", tal com resa el lema de portada.

Aquesta publicació té la intenció de ser un òrgan integrador per a totes aquelles persones que pateixen el problema de la droga.

Compta amb articles realitzats per personal sanitari, per educadors, per diferents representants d'entitats que treballen en aquest camp i també s'hi reflecteix la pròpia veu dels afectats. S'hi parta de Sida, d'ocupació, de lleure, de poesia, de la vida dins i fora de la droga...

Meta-f\^ortosis té un disseny desenfadat, amb moltes il·lustracions.

La redacció és en castellà per tal que pugui arribar al màxim de lectors possible.

Cristina. "El problema de les drogues no el vol assumir ningú. Si una persona s'enganxa a l'heroïna als 18 0 19 anys, després tindrà un buit de formació, d'adaptació al món adult. La droga l'ha fet estar en un altre món més marginal, en el qual ha après altres coses que no li serviran de res per moure's fora d'aquest cercle. Si als usuaris de drogues se'ls tracta com a persones, ells col·laboren i també poden procurar per a la comunitat. Aquesta és la vessant social".

L'Elías té 45 anys i no vol ni sentir a parlar del veïnat. Va al CAS de la Barceloneta perquè està aïllat, la policia vigila molt per allà i, per tant, no hi ha problemes ni amb els veïns ni amb els traficants. Considera que està completament sol en la seva lluita per a la rehabilitació. Aprecia el treball que es fa des dels CAS, però li agradaria que l'haguessin ajudat una mica més a l'hora de trobar una feina. La manca de recursos impideix que els èxits en els tractaments amb metadona o en la desintoxicació purament física es tradueixen en una rehabilitació definitiva. El doctor Castillo subratlla els greus problemes socials que han d'enfrontar molts dels usuaris que visiten el centre.

La falta d'informació, de mitjans.

Si als usuaris de drogues se'ls tracta com a persones, també poden procurar per a la comunitat la pobresa, units a una societat de tradició catòlica que desconeix la diferència entre un porro i un chute fa que en el tema de les drogues conflueixin nombrosos problemes i s'extengui la confusió.

A la Cristina li preocupa que la nostra societat sigui insolidària amb els problemes més immediats. Pensa que els problemes s'han de mirar de cara i no passar-los al veí. Desconcerta una mica que repeteixi una vegada i una altra al llarg de tot el seu discurs que els toxicòmans són persones.

CARRER

EL CUARTO FOSC Per desenterrar la destral A Santiburcio li agrada més la guerra que fer l'amor. Vegeu,

juliol-agost de 1998

La Junta sortint ElectoralitJs Reparteixen milers i milers de fullets. Són l'anunci de la lluita electoral. de la Favb Per a mostra les dues publicacions que reproduïm, una de la Generalitat

SANTIBURCIO, ENEMIC PÚBLIC N"!

DE PROSPERITAT

Després de deu anys de dià•a casca' a I» Guaidia Urbana afrasaf l'espai alternatiu leg i consens a la Festa Major de de "tos PpíaDs arrb ag'essfivis • detencions.

Prosperitat, ell va escollir una nova línia: "el ball de bastons".

El capità va treure les seves tropes i va ordenar una brutal càrrega. Vuit ferits i un detingut, malalt mental. També va ordenar a alguns guàrdies urbans treure's les xapes perquè als més sanguinaris ningú els pogués identificar. Llavors va començar a fer declaracions.

Per aquest regidor els que Comissió de Festa Major de Prosperitat {29 entitats de !a comissió i col·laboradores). critiquen la càrrega "no representen a ningú"... "mentre mantinguin aquestes actituds de defensa de col·lectius cutres i marginals que només creen problemes.

Nou Barris seguirà sent una zona mal vista". Tot seguit, la bateria de desqualificacions referides als dirigents veïnals: "són totalitaris, segresten la democràcia" i "intenten que Nou Barris s'identifiqui amb la marginalitat i el gueto".

Davant d'aquestes declaracions de denúncia signades, va començar la caça de bruixes i es va investigar "amb mètodes policials" les entitats que havien signat i si s'havien llegit el text prèviament. Fins i tot es va investigar d'on provenia un drac que va participar en la manifestació. Sort que no era de Guernika, sinó l'hagués presentat com a prova de que Los Pesaos eren de Jarrai tal i com havia dit. A la reunió que va presidir Eulàlia Vintró es va denunciar com a mà dreta -i duríssima- de Santiburcio l'Àngels Berengueras, la qual havia recitat una llista de dirigents veïnals al president d'una associació, indicantli çiue quan aquesta gent hagi desaparegut el Districte anirà bé.

L'Àngels i l'Antoni recuperen la moda retro de les llistes negres.

Per a més inri, a la reunió que es va celebrar després que l'alcalde recomanés diàleg, el regidor va manifestar que es reafirmava en totes les seves declaracions. A Nou Barris l'autoritarisme campa a l'ample.

\m

Acceptem el suggeriment d'Eugeni Forradellas. La Junta sortint ens autotanquem al cuarto fosc per desídia, per ingenuïtat, per ser radicalment incoherents. La Favb ha donat suport, amb el seu logotip, a un plànol comercial de l'ensenyament privat de la nostra ciutat.

Sense voler o volent hem recolzat la política de menysprear l'ensenyament públic de la Generalitat, que és tan deficitari a molts barris.

Segur que hi ha raons i equívocs, fins i tot enganys, però no serveixen d'excusa. Hi ha certes coses que cal lligar-les amb corda curta i la veritat és que ens hem cobert de...

i l'altra de l'Ajuntament. Diferents colors, però el mateix comportament.

Paguem tots. Això no ho paga cap partit. Ens agradaria que les publicacions oficials no es fessin només en determinades èpoques i que possibilitessin el diàleg, la reflexió i el debat seriós.

PSC-Nou Barris Es inaudita el full que va bustiar a tots els portals de Roquetes. Intentava avortar una manifestació convocada per l'AV. Intentava donar un cop de mà al seu capità en cap. No va dubtar en utilitzar l'insult al vell estil. Va titllar les AV de "cacics d'antany" i de ser "la dreta disfressada de salvadora"... Es va oblidar la conspiració judeo-massònic.

La Coordinadora d'AV va exigir una rectificació. No podem oblidar que una mateixa persona és regidora de Nou Barris i secretària del PSG de Barcelona. És un mateix estil. Instrumentalitza el partit en defensa pròpia.

PL\NOL D'ENSENMMENÏ PRIVOTPER DISTRICTES

NOU BARRIS

ij*'*"ffV

LOS SOCIAL1STAS QUEREMOS UN ROQUETAS DE PRIMERA

I

l'I Jlfel 1000 MILLONES PARA TODO UN BARRIO Ante las falsas denuncies, ante las demagogias fàciles, ante el caciquismo de antano, ante la derecha disfrazada de salvadores os decimos: Obras son amores y...

Insubmissió, ecologia, feminisme, solidaritat...

Les coses més interessants no les busquis a la tele

Surten a

Illacrua

La revista alternativa dels Països Catalans

Redescobreix el plaer de cercar allò Que t'agradaria trobar, a

ELS E N C A N T S DEL G Ò T I C TOTS ELS DISSABTES DE 12 A 21 HORES

Plaça GEORGE ORWELL Al capdavall del carrer Escudellers

; - Barcelona

"

9 3 4 1 2 4 2 72

; V,'*'

'•'^^^'^i

Envia'ns aquesta butlleta i les coneixeràs Vull rebre, gratis, un

d'iHacrua,

exemplar

Actualitat i Alternatives

Nom

Població DR

TE D O S AM[][L AVNYS D"H][STORIA \ ii)<

al n o u M u s e u

d'Història

de

la C i u t a t .

Descobriràs

el

subsòl

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, lodas con ventana exterior. Luz, sol. terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Adreça

EL AMIUSEU DE L"ANY 2

RESIDÈNCIA CLARA

Tel. (

)

Illacrua, Actualitat i Alternatives C/ Mare de Déu del Pilar, 15, pral.

(Ciutat Vella), 08003 Barcelona Tel. i fax: (93) 319 50 22

Véala: le gustaré. Santa Otilia, 13-15

T 93 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

a r q u e o l ò g i c i g a u d i r à s d ' u n f a s c i n a n t v i a t g e al p a s s a t e n el n o u T e a t r e V i r t u a l

-j|||· Ajuntament de Barcelona

ANUNCIAT A La veu del CARRER 93 412 76 00

juliol-agost de 1998

Eugeni Madueno periodista

CARRER

DROGUES

Malgrat els Estats, la societat avança

•^k

farmàcies u r b a n e s , on els heroïnòmans poden canviar una xeringa usada per una bossa dins la qual hi ha una altra xeringa, un condó, esparadrap, cotó fluix, i l'aigua necessària per preparar-se la dosi. El segon pas, com resulta obvi, és proporcionar també l'heroïna, i, en aquest sentit s'ha modificat una llei del Parlament català que permet incloure la droga com una més de les substàncies químiques utilitzables terapèuticament.

L'Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat confia atendre amb heroïna pura els toxicòmans més recalcitrants que no accepten el tractament amb metadona.

El que sobta és que, mentre les autoritats locals intenten adequar les lleis a la realitat i comencen a gosar a plantejar-se en debats públics la conveniència racional de leg a l i t z a r les d r o g u e s per, d'aquesta manera trencar el poder corruptor que el mercat l'KDRO MADUENO clandestí genera, a les cúpules i els cims dels Estats, entos (per a més detalls, dirigiu-vos a vida. És la cultura la que ens ensenya a cara facin discursos buits i confiïn en la Andorra). I tan regular i acceptada com relacionar-nos amb elles, i a saber utilit- força de les armes per guanyar la "guerl'existència de la banca Suïssa, nodrida zar-les. Cada una segons la seva especi- ra" a les drogues. Que és justament el històricament pels beneficis que produ- ficitat. Penso en l'informe del Ministeri que acaben de fer els mandataris mundieix l'ignominia humana, sigui l'Holo- de S a n i t a t francès que e q u i p a r a en als que, deu anys després d'aquella Ascaust, les estafes a gran escala, el tràfic perillositat des del punt de vista de la semblea històrica, han tornat a reunird'armes i drogues, etc. salut, l'heroïna i l'alcohol, i el xoc cultu- se a les Nacions Unides amb les mateixes La penetració d'aquestes màfies en els ral que ens ha de suposar haver d'accep- premisses que abans, i sota aquest reveaparells de l'Estat s'ha produït d'una tar-ho nosaltres que hem estat educats lador lema: "Un món lliure de drogues; manera més refinada a altres països, on en una cultura que valora t a n t el vi que podem aconseguir-ho". la tradició democràtica els ha obligat a el fa servir de metàfora de la sang de A més de bones i sentides paraules de finançar les campanyes electorals dels Crist. Així doncs, els enemics no són les condemna i d'esperança, els mandataris seus candidats, o a subornar els servi- substàncies, sinó la forma com s'utilit- del món -des de Clinton a Aznar- no han dors de l'Estat. (A finals de juny, el New zen. I el problema no és que la gent pres cap mesura concreta per atacar de York Times denunciava Carlos Castano, utilitzi les drogues, sinó les circumstàn- veritat el narcotràfic - p e r exemple enun dels caps de policia de Colòmbia, com cies que els impulsen a fer-les servir. I no carregant als inspectors del Banc Muna important cap paramilitar i dirigent em refereixo únicament a que les dro- dial o del Fons Monetari Internacional d'un cartel de narcotràfic). Denúncies gues siguin refugi dels fracassats soci- que actuïn contra els bancs que blanqueconcretes contra determinats polítics de als, dels exclosos o del jovent que no gen diners-; o donant crèdits concrets Panamà, Mèxic i Colòmbia han posat en troba possibilitats d'obrir-se camí per la que ajudin els camperols que cultiven qüestió no sols la credibilitat de les per- m a n c a de t r e b a l l , de no-futur. La sones o del seu partit, sinó la de tot el drogoaddicció és també la conseqüència sistema democràtic, doncs ningú sap dir de la manca de valors alternatius als dominants, hegemonitzats per l'indivija amb seguretat qui governa a qui.

La "croada" repressiva mundial de- dualisme i el consumisme. l«C 11 O I cretada per l'ONU s'ha revelat, així, poc Davant d'aquest panorama, la socieeficaç, doncs, com passa a Espanya, es t a t ha anat modificant la seva posició calcula que només pot interferir el 10 per davant el problema de la droga. S'ha d ei riioii em €ircoliií;ici 100 del total de la droga en circulació. I passat d'un optimisme que confiava en això a un alt cost econòmic -l'Estat sem- les seves pròpies forces a un pessimisme L'extensió mundial del narcotràfic ha pre va per darrera dels traficants, pel lúcid provocat pel coneixement de la re- coca o opi a reconvertir els seus cultius; o estat facilitada per la desaparició dels que necessita invertir en material i mit- alitat complexa del fenomen. Hem pas- inspeccionant les multinacionals químiestats comunistes i les seves instituci- jans cada cop més sofisticats i cars-, sat d'escandalitzar-nos perquè a les pre- ques que fabriquen els components sense ons, i la substitució d'aquestes per go- personal - l a relació entre policies i trafi- sons entrava tota mena de droga, a ac- els quals no es podrien convertir les verns dèbils i altres mecanismes d'es- cants crea xarxes de connivència d'alt ceptar que ja que n'hi entra, que els matèéries primeres en pols de cocaïna o tructuració social, al sí dels quals hi risc- i judicial -la repressió contra les presos se l'administrin al menys amb heroïna... havia grups mafiosos que comerciaven màfies gallegues i el seu posterior aigua- xeringues netes. Perquè resulta que un Però, quèé poden fer els dirigents del amb armes, drogues i prostitució. En liment judicial del cas revela quin és el mal -el de la droga- ha estat superat per món per atacar una malaltia que sorgeix aquest sentit, la globalització de l'econo- poder dels traficants i quina la força dels un altre de pitjor -el de la propagació de precisament del cos econòmic, social i mia "visible" també ha comportat la ge- aparells de l'Estat encarregats de com- la sida-. I, d'aquesta manera, les institu- polític que ells representen? Legalitzar neralització de la seva part "invisible", i batre'ls. cions, per evitar un mal molt més gran les drogues per fer saltar bona part de la resulta evident que les ingents masses El que passa finalment, i sembla que -es calcula que al món hi ha 30 milions cara fosca del sistema financer internade diners provinents del mercat il.legal la societat mundial cada cop se n'adona de portadors del VIH-, s'han vist obliga- cional? Enfrontar-se a si mateix? de la droga circulen pel sistema financer més, és que la drogoaddicció no és una des a donar passos en el camí que porta a Val més omplir-se la boca amb bones internacional d'una manera regular i ac- moda, ni quelcom que es pugui combatre la legalització o a l'administració contro- paraules, demanar als ciutadans conficeptada. Tan regular i acceptada com els a cops de porra. Les drogues han existit lada de drogues fins ara il·legals. És el ança en els Estats i en les forces policials paradisos fiscals, a través dels quals els sempre, i l'home les ha fet servir a totes que ja s'ha fet a les presons, on s'admi- i militars que els defensen, i els que ja governs accepten que determinats ciuta- les civilitzacions. Generalment per ani- nistren xeringues i estris per punxar-se han descobert en què consisteix la gran dans puguin eludir el pagament d'impos- mar-se, per sortir-se'n, per acarar-se a la amb garanties higièniques,^ a moltes mentida... que s'espavilin!

- '^h V ^3 Is mandataris de tot el món es van reunir el 1989 a l'Assemblea General de les Nacions Unides i, com a solució, van declarar una croada "militar" contra els traficants, al m o d u s que la policia antidroga nord-americana (DEA) ja practicava amb els països productors de coca de sudamèrica. A Espanya el govern socialista ja havia posat en marxa un Plan Nacional de Drogas -el govern de Catalunya va dotar-se de l'Òrgan Tècnic de Drogodependències per fer la mateixa política en l'àmbit de competències de la Generalitat- que, a més de contemplar la via repressora, també preveia l'atenció s a n i t à r i a als drogodependents i l'adopció de mesures preventives i d'informació a la població del que ja es veia com quelcom més que u n fenomen passatger.

De fet, la política de l'ONU ha servit de molt poc; ans el contrari, els 90 h a n estat els anys d'eclosió i d'extensió del narcotràfïc arreu del món i de la incorporació dels diners que genera com una part equilibradora del sistema financer internacional.

L'eclosió del consum de les drogues legals ha estat espectacular en alguns països rics. El consum d'alcohol -les conseqüències per a la salut del qual són equiparables a l'heroïna, segons un informe recent del ministeri de Salut francès- s'ha generalitzat entre la població jove, permanentment assetjada per la publicitat directa, indirecta i subliminal que incita al consum. El mateix cal dir del tabac. El seu consum del qual comença a reduir-se en un segment de població ja fumadora i de països rics, però s'incrementa en altres sectors socials que fins ara s'havien mantingut allunyats, com ara les dones joves, i en els països subdesenvolupats.

Els 90 ïiari e s t a t els a n y s d'eciiosíó i d'ex t e n s ió del.

11 a ï'€-o tràiïc; a i*reii

crea

rej

iïiter. la d r o

12

La Veu del

RACONS

D^ ESTIU

El Museu Mares

CARRER Bars

juliol-agost d e 1998

semàntics

R o s a M. P a l è n c i a

®

n racó t r a n q u i l al cor de Barcelona, és el pati del Museu Frederic Mares. J u s t al costat dret de la catedral, a la plaça de S a n t lu, s'accedeix a a q u e s t pati envoltat d'història. El Museu Frederic Marea ocupa els edificis annexos al saló del Tinell, que un dia foren P a l a u dels Comtes de Barcelona i més t a r d dels Reis de C a t a l u n y a i Aragó. Només accedir al pati, la bullícia desapareix al voltant d'una petita font de pedra, que alberga peixos de colors, rodejada per sis tarongers i u n a magnòlia que perfuma aquest racó beneït per tot t i p u s de parelles que busquen u n a mica d'assossec.

Marta B a c h d'estiu on tres joves cambrers serveixen begudes i petits à p a t s com el mexicà guacamoie o l'àrab humus (puré de cigrons amb sèsam). El servei és amable, però una mica lent i car (250 val un cafè amb llet, 650 el guacamoie, pastissos per 525. A tot cal afegir el 7% d'IVA). Una a l t r a pega del bar és que no compta amb serveis, ja que normalm e n t fa servir els del m u s e u que a r a es troba en obres fins a fínal d'any.

A més a més de d e g u s t a r un refrigeri, el client pot llegir la premsa diària i les revistes que el bar posa a la seva disposició 0 senzillament contemplar la història que l'envolta amb l'agulla de la torre principal de la catedral per testimoni.

El racó és principalment recomanable al matí, o els dies feiners pel seu discret i pacífic ambient. No cal consumir res per gaudir del patí, només cal a s s e u r e ' s en un dels cinc bancs sota els tarongers i deixar-se emportar per un bon llibre i el xiuxiuar de la font. R e c o r d e u , però, que els dilluns és tancat perquè es regeix pels festius dels museus de la ciutat.

Des de l'abril fins el setembre i de 10 a 22 hores funciona un simpàtic bar

®

1 nom no fa la cosa, però hi ajuda.

I sinó pensem amb la imatge comuna que em ve al cap quan diem paraules com: Port Olímpic, Maremàgnum i Festival d'Estiu Grec. Quan arriba la fresca i necessitem desintoxicarnos del brugit diari de la ciutat, la nova estació convida a visitar aquells petits racons on, en entrar-hi, la mateixa Barcelona perd el seu nom. N'hi ha de turístics i n'hi ha que són gairebé patrimoni exclusiu de ciutadans i ciutadanes, aquells que fins i tot costa de trobar en guies viatgeres de darrera fornada. Són racons per estar-hi, veure i viure. Racons per a turistes accidentals i ciutadans accidentats. Espais que ens ajuden a recuperar forces per afront a r amb ànim renovat les rigorositats hivernals. Dins d'aquest paquet, i per fer de contrapunt de les recomanacions diürnes, apostem per tres indrets per a noctàmbuls: Raval, The Quiet Man i La Rosa de Foc. Què tenen de nexe comú aquests tres bars?

Que no tenen terrasses on prendre la fresca? Cert. Que són a Barcelona? Cert. Què estan ubicats a la part antiga de la ciutat?

Cert. Però per damunt d'aquestes evidències, aquests locals nocturs els visiten gent amb característiques morfològiques semblants. Això sí, cadascun a la seva manera.

Així, Raval acull gent del teatre o aspirants a ser-ho. Qui s'hi passegi, potser podrà delir-se contemplant en viu i en directe els seus actors o actrius preferits, protagonistes de l'últim "culebró" televisiu de torn. A La Rosa de Foc, en canvi, la cosa va per altres camins. Es aquí on les males

llengües diuen que s'hi troba tota la fauna -i mai més ben dit- que combrega amb dracs i diables, és a dir els integrants de colles de diables i defensors del folldore català, en general.

La concessió nocturna d'aquesta petita guia de recomanacions per a tots els turistes arribats a Barcelona o per aquells que s'hi vulguin sentir per una estona és el bar The Quiet Man. Irlandesos nou vinguts a la ciutat i amants de la música en viu s'hi acosten per mantenir el regust de bona cervesa al seu paladar d'experts veterans.

Raval, The Quiet Man, La Rosa de Foc. Tres en un. Amb segell personalitzat, Sense rètols identifícatius però on tothom s'hi sent identificat. I és que la persona és qui fa la cosa.

Ruta noctàmbula tipològica: Raval (per a amants del teatre i dels seus protagonistes) C/ Doctor Dou - The Quiet Man (per a nostàlgics d'Irlanda i les seves tavernes) C/ Nou de la Rambla - La Rosa de Foc (per a defensors del folklore català, i en especial de fogueres colles de diables) C/ Rec, 69

Amb ía co/-/abor3cii} de: Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya Aigües de Barcelona

Üí

Fecsa Grup Enher Gas Natural Banc Sabadell

FN'oEixample S . A .

Banca Catalana

Para ver, vívir y disfrutar la capital mediterrànea con mas hechizo.

To see, experience and enjoy the most enchanting mediterranean capitaL

Caixa de Sabadell

Ajuts a la rehabilitació d'edificis.

Banesto Caixa de Catalunya Caixa Penedès Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Gremi de Constructors d'Obres r

H o r a r i : de 9 h . a 1 4 h

Gremi Empresarial d'Ascensors de Catalunya iremi provincial d'Empreses de Pintura de Barcelona

93 400 53 00 Atenció

Dos Rutas Para no perderte

Ruta-Rdut* Nonl-Norto-Nortli

Vermm

Rffa

detallo viajando con la màxima comodidad.

Subiendo y bajando en cualquiera de las dos rutas siempre con el mismo faillete. informació:

010

"tL^ ^^F

i u d -Sur j S o i i l h

ma\a Mul r BIue

Two Routes So nothing is missed. while you travel in the greatest comfort Get on and off the bus on either of the two routes as many tJmes as you wish using the same ticket. www.tmb.net

24

hores

ProEixample S.A. València 3 0 7 , Ir 2a.

0 8 0 0 9 Barcelona

Telèfon 9 3 4 5 7 0 5 2 2 http/Zwww.p roeixampie.es

Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Col-legi d'Arquitectes de Catalunya Demarcació de Barcelona AXA - UAP Seguros Catalana Occident Mapfre Vitalicio Assegurances Zurich GDS - Corredurla de Seguros

ixam

Ajuntament de Barcelona

CARRER

juliol-agost d e 1998

La Costa Brava

La Santa Creu

Marc A n d r e u

Mar Abella

®

o descobrim res de nou afirmant que el litoral barceloní no és pas cap racó idü.lic de la Costa Brava.

Ara, el que poca gent sap és que la ciutat sí té un indret que la recorda. Estem parlant de la placeta Prim, antigament d'Isabel, al cor del petit barri del Taulat, just allà on Poblenou conserva un cert aire mariner molt diferent del que es desprèn del Port Olímpic.

Aquestaplaça, delimitada pei-l'àreapeatonal dels carrers Fernando Poo, Laberint i Topete, és un oasi enmigde la voràgine urbana. Del bell mig estant, podiies fàcilment imaginar que cent metres més enllà trobaràs una caleta com la d'Aiguablava o Port Lligat amb tres o quatre barques acabades d'arrossegar fins a la sorra i algun pescador sargint la xarxa. I que, en direcció contràriaseguramentenfilaràs un carreró empedrat amb cases blanques que et durà a un camp de vinyes com els que hi ba als afores dels poblets del Cap de Creus; concretament, penso en el Port de la Selva i la Selva de Mar. De barques no n'hi ha, però el popular restaurant que té la plaça com a privilegiada terrassa les evoca. Es tracta d'Els Pescadors, un establiment molt populai" per tradició i qualitat del peix que serveix, encara que no pas pels preus, que ja fa anys que només són assequibles al tipus de gent que freqüenta el fòrum econòmic de S'Agaró.

arbres esplèndids que encara recorden els dos companys centenaris que fins fa pocs anys recargolaven allí uns troncs majestuosos. El miratge s'esvaneix si el turista accidental surt dels límits de la plaça. Se n'encarreguen el cairer Taulat i el Poblenou tradicional, d'una banda, i el passeig Calvell, el complex esportiu de laMar Bella i l'especulació galopant del fix)nt marítim, d^una altra.

Cal, doncs, prolongar al màxim l'estada a la plaça, assaborir-ne l'ambient i posar-hi imaginació i poesia personal. Si, a més, és té la sort de fer el turista fora de temporada -cap allà el tercer dissabte de setembre-, la cantada d'havaneres que hi organitza cada any l'Associació de Veïns del Poblenou pot acabar d'arrodonir el descobriment d'aquest racó que Josep Pla no va descriure perquè segurament ni tan sols sabia que existia.

De \inyes tampoc n'hi ha, i el carrer empedrat ho està de la rajola blanca amb què l'Ajuntament pavimenta els espais guanyats al cotxe.

En can\i, sí que hi ha casetes baixes iblanques, una font de ferro forjat d'on raja aigua tan poc potable com la de la Costa Brava -només que aquí el clor ha substituït el gust salat-, i uns

n

RACONS D^ ESTIU

©

e vegades, viure a Barcelona sembla una mena de cursa contrarellotge on la rutina esdevé un seguit de presses, angoixes, empentes al metro en hora p u n t a i la t r i s t a sensació que, per més que fem, encara hi h a u n a pila de feina i obligacions pendents. Per sort, amb l'arribada del bon temps la situació es relaxa u n a mica, i les cares amb el "no-tinc-temps" escrit al front deixen de m i r a r les p u n t e s de les s a b a t e s m e n t r e esperen que el semàfor es posi en verd per aixecar la vista a un cel d'estiu que convida a deixar de banda els neguits i les preocupacions.

Aquells que es neguen a ésser esclaus del r e l l o t g e no h a n de m a r x a r de Barcelona per trobar un lloc tranquil on llegir o xerrar amb tot el t e m p s del món per davant. El Pati de l'Antic Hospital de la Santa Creu és un dels racons més bells i recollits de Barcelona.

Amb els seus arbres i porxos de pedra, el Pati sembla aïllat del ritme frenètic de la ciutat.

Envoltat per antics ediíïcis de gran valor històric que ens t r a n s U a d e n a la

^

pp-:' 1^

•

;

'f.-'Mï·^

M

f'"'

,

y^™ * • • - :

* fï^^^~íj^^H ^

yf:.

ïiK-

"piBRpi j - p .

""•;.- !Í

ÍM

^ Í J É ^ '•m^^'^

r' Tï.

i^PiC>

•

if'"^^M

^" -

ciutat de fa segles, com ara la Biblioteca de Catalunya o l'Escola Massana, es troba a només deu minuts de la Rambla.

Disposa de dues vies d'accés, una per el portal número 56 del carrer Hospital, i l'altra pel Carrer del Carme, número 47.

Passejar per aquest recinte és un plaer a l'abast de tots dels ciutadans a qui els agrada passar una estona tranquil·la sense moure's de la ciutat.

ASCAT Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA Casc Antic: 3 JRD,S.L. Princesa, 53, entlo. 3a 08003 Barcelona

Tel. 93 319 46 53 fax 93 310 23 60

Gràcia: BOSCH OFICINA TÈCNICA D'ASSEGURANCES, S.L. Torrent de les Flors, 40 B 08024 Barcelona

Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99 Eixample: JOSEP MARIA GRACIA LLAMAZARES Enric Granados, 2 1 , pral. 5a 08036 Barcelona Tel. 93 453 18 66 fax 93 453 93 85

FISAN, S.C.C.L Pí I Margall, 86-88 entl. 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96

Sant Antoni: GISBERTI RAMONEDA, S.L. Comte de Borrell, 96 4rt 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 92 00 fax 93 454 92 09

Sant Gervasi: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes, 446 6è l a .

08022 Barcelona Tel. 93 418 95 95 fax 93 41B 95 95

MANUEL MULA DE AGUIAR Gran Vsa Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83

RUBÉN MESTRE ANDRÉS Guillem Teli, 19 baixos 08006 Barcelona Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16

Sagrera: JERONIMO ORTEGA LOPERA Felip II, 167 tenda 08027 Barcelona Tel. i fax 93 408 06 39

Vilapiscina Turó de la Peira: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L.

Poblenou-Vila Olímpica: POBLENOU VILA OLÍIMPICA S.L. Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44

La Jota, 148ba]os 08016 Barcelona Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51

CiranduBiüo!) 17

T6I.93 318 4681

Baius Nuevos, 3

Tel.93 3iaB29i

P.«Ur[uía,92

Tel. 93 3545428

Cdl,13

Tel. 93 302 32 49

Ferrando, 13

Tet, 93 302 75 39

Hospiiol,40

Td. 93 302 74 88

PI, BuemiKe», 2

GUAJA

Td, 93317 87 02

Des de 1985 Artesania ètnica dels cinc continents

AGKAIM IA SEVA

COMPRA

REPARTIW A RESTAURANTS, HOSPITAIS, HOTEtS, BARS, COUEGIS, ETC,

Peces de col.lecció, regal I decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem] Tel: 93.317.61.87 - Fax: 93.331.75.84

WTlV0a BÈ mthïcA Artesania y música de los pueblos indígenas C/Baixada Llíbreteria, 9 Tel.-Fax:93 2683473 0B002 Barcelona

V c-

C/ Boquería, 21 Tel·Fax:933019734

•d £

08002 Barcelona

I.a Veu €ÍeI

CARRER

DROGUES «í-w-Ai-* i^m'mii^mmgí^mit^mbtsmmmxgwkif^

juliol-agost de 1998

-»*>?.,^'^msM«s ^«5*·«s<,-í«^~'s« t&^·iviümfm-^'Wfi«?«.*«.•« -^'m^^s^ymi <«>«v*rrf^»a*<fc-<·-%«'!«sp«*5í»»i«!«msu^<»TOW«#«SM^í^»»sW-·»»í»««»i»íVA-^Í »Tis^XíSf>>'-.x >•« ÏS

f^tit^ La visió antiproliibicionista j L'ALA porta les drogues a debat Ldel delmes mesj ALEX TISMINETZKY

L'Associació Lliure Antiprohibicionista, més coneguda com l'ALA, s'està preparant de valent per celebrar a Barcelona les Jornades Ibèriques sobre Drogues que tindran lloc entre el 20 i el 25 d'octubre de 1998 sota el lema "Per la llibertat de les persones, despenalització de totes les drogues". La voluntat dels organitzadors de les trobades és ajudar en la creació de la Federació Ibèrica Antiprohibicionista (FIA), desenvolupant diverses xerrades, exposicions i festes que culminaran el dia 25 amb una Gran Fumada Popular seguida per una manifestació expansiva.

Aquesta organització, única per les seves característiques a l'estat, s'ha marcat com a funció la defensa dels drets i les llibertats dels consumidors de totes les drogues. Tal com ens explica Carlos Gulias, membre fundador de l'ALA, l'organització sorgí fa cinc anys d'un grup de protesta contra un dels molts a b u s o s als c o n s u m i d o r s de metadona que es produí en un centre de rehabilitació de toxicòmans depenent de la Diputació de Barcelona: "el fet que ens va decidir a protestar fou el suïcidi reivindicatiu d'una compa-

n y a n o s t r a , la R o s a R i a l Méndez, davant tots els alts càrrecs que venien de visita", ja que, tal com porten anys denunciant, la situació d'aquest col·lectiu és greu: "existeixen pressions de grans empreses farmacèutiques perquè els plans d'ajuda als consumidors de droga mai es portin a terme; el 1985 s'aprovà el pla d'ajuda per la metadona i no s'aplicà fins el 1992, quan milers de vides es podrien haver salvat en aquests set anys. El mateix està succeint ara al no aplicar-se el pia de l'Heroïna", que evitaria centenars de morts i milloraria les condicions de vida dels consumidors d'aquesta substància.

ON ANAR NOM: Associació Lliure Antiprohibicionista ADREÇA: Apartat de Correus 2135 08080 Barcelona

Però el problema principal, ens explica Carlos Gulias, continua essent "la hipocresia de la societat i la classe política", que no vol mirar de cara a la nostra realitat, la de l'estat amb el consum més alt de s u s t à n c i e s il·legals d'occident. Des de l'ALA ho tenen molt clar: "ens han fet creure que el problema són les drogues, que fan dolentes i vio-

lentes les persones i són la font d'on surten tots els mals, però la veritat és que tot això ho produeix l ' e x p l o t a c i ó d i à r i a , la precarietat laboral i la marginació".

Una de les seves reivindicacions més importants fa referència a la situació dels presos, el 8 0 % dels quals està condemnat en relació a les drogues, segons dades oficials. L'organització antiprohibicionista denúncia que molts s'estan morint de malalties incurables als centres penitenciaris de tot l'estat i és per això que l'ALA està desenvolupant una tasca de conscienciació perquè s'apliqui l'article 92 i es deixi en llibertat els malalts de SIDA. Les demandes antiprohibicionistes ens e n s e n y e n una nova faceta de la problemàtica, una visió diferent de l'oficial i on les drogues es perceben com a "substàncies que han estat utilitzades durant milers d'anys per les civilitzacions de la terra per a rituals civils, religiosos, com a remeis i com a aliment", i que amb la seva prohibició han passat a representar un problema social de primer ordre "produint una corrupció generalitzada i la criminalització d'un sector important de la societat".

BARCELONA 20 25 de Octubre 98 n B Les jornades sobre drogues volen eliminar els tabús La polèmica està sobre la taula, i mentre a d'altres països tan propers com Portugal o Holanda

s'estan obrint profunds debats socials, sembla que a casa nostra representa encara un tabú.

Mira i veuràs. Veuràs una ciutat que no para de millorar cada barri i cada racó. Veuràs arribar la Diagonal fins al mar. Veuràs com el nou front marírim va des de la Vila Olímpica fins al Besòs. Veuràs tot el que s'està fent per millorar el trànsit. Veuràs com la Ronda del Mig deixa de ser una barrera urbana, i com es cobreix, i com s'hi fan zones enjardinades. Veuràs com, a Montjuïc, un antic abocador es transforma en el nou jardí Botànic. Veuràs com s'eliminen les barreres arquitectòniques i la ciutat es fa més accessible per a tothom. Veuràs com serà la nova plaça Cerdà. Veuràs on hi haurà les noves biblioteques de districte. Veuràs les millores, les obres, els nous equipaments i els nous serveis barri per barri. Veuràs una ciutat que avança. La ciutat que volem.

E X P O S I C I Ó PLA D'ACTUACIÓ

La

MUNICIPAL

1996-1999

Barcelona. c i u t a t que v o l e m .

DE JUNY A NOVEMBRE 1998 • PLANTA BAIXA DE L'AjüNTAMENT DE BARCELONA

Ajuntament de Barcelona

^|

La Veu del

CARRER

juliol-agost de 1998

DROGUES del poble, la veu que ha unit idees. S'haurien d'agafar el tema de la drogodependència en col·laboració amb els Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) per tal de contribuir a la integració social d'aquesta població. Aquestes entitats tenen molt a fer de cara a la prevenció i la sensibilització. Crec que cal apostar pel coneixement per tal d'esborrar la ignorància.

Quan em parlen de rebuig social, m'estimo més pensar que és per ignorància tot i que, davant d'això, els professionals de l'àmbit de les drogodependències ens trobem impotents.

'Antònia Clotet Tècnica en drogodependències

^^Els professionals ens sentim impotents pel rebuig sociaV^ Una entrevista de Marta Bach

— Com afronta el treballador social una política de reducció de danys (personals, biològics i socials) coherent i eficaç amb llistes d'espera de mesos? iM Considero que tota persona quan entra en un centre per curar-se hauria de tenir tots els recursos i mitjans disponibles per aconseguir l'objectiu que s'ha marcat. Davant la demanda que hi ha, cal que l'Administració posi més centres d'atenció i seguiment.

Antònid ChBtet usuaris i professionals de l'àmbit de les drogodependències l'anomenen carinyosamentAntonieta. Hihaqui personalitza en ella els anys de lluita en un moment en què es perseguia que els drogoaddictes fossin tractats com a persones. Ella va ser la pionera en la creació de tallers d'activitats, una proposta que ara contemplen tots els Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) de l'Ajuntament de Barcelona. Potser per això, I per la seva dilatada experiència, les seves opinions tant se les escolten els que manen com els que estan immersos en el món de la droga.

— El drogoaddicte hi neix o el fa la mateixa societat?

• i Un moment de crisi tothom el té. I els adolescents més. En un moment de necessitat, de falta d'alguna cosa, et diuen pren-te això i ho fas. El problema era que el 1980 no se sabia que consumint heroïna només una sola o poques vegades et podies quedar enganxat.

— A finals dels anys 90, tothom sap que la droga enganxa?

• • Bé, feta la llei feta la trampa.

Com que per solventar l'heroïna ara hi ha el tractament amb metadona han aparegut altres substàncies com les drogues de disseny. De fet, el camp de les drogues i del seu tractament ha canviat moltíssim en poc temps: l'any 1980-85, per exemple, quan algú volia apartar-se de la droga, els mateixos companys d'addicció ho respectaven perquè sabien com és de complicat. Ara, en els anys 90, se'n surten menys perquè sempre hi ha algú al darrere que els tempta. A més en l'actualitat, contra el que molta gent pensa, el consum és indiscriminat, abasta totes les capes de la societat.

A Vactualitat el consum és indiscriminat, abasta totes les capes de la societat — Llavors, com és que la droga il·legal gairebé sempre s'associa a marginació? ^ El més marginal, el que té

— Al barri del Carmel també?

• • Sense cap mena de dubte. S'ha d'obrir aquest centre. Cada vegada necessitem que la curació no només es porti entre quatre parets, sinó que es porti també a fora, en un àmbit totalment normalitzat. Es tracta de ser solidaris amb els que tenim més a prop.

Per això, seria bo que n'hi hagessin a tots els barris de Barcelona que encara no en tenen.

•lOSEPMASll'

L'Antonieta h a t r e b a l l a t m o l t s a n y s al CAS d e S a n t s menys cultura, sempre és el que fa més soroll i és el que es pren com a model a no seguir. De drogoaddictes n'hi ha a tots els barris i de totes les classes socials. L'altre, el més benestant, però, sempre té més recursos.

Sembla mentida, però fins i tot en això de la droga hi ha classes socials.

— Conviure amb un drogodependent et fa canviar la

perspectiva de veure les coses? ^ Per norma general, a qualsevol família li costa molt entendre que té el problema de la droga instaurat a casa. La família ho veu com una cosa viciosa i no creu que és una malaltia que s'ha de curar. Tot és un aprenentatge, un pas endavant de maduresa i de tranquil.litat. Conviure amb un drogodependent suposa patir un procés de pujades i baixades i és, en aquest estadi, quan la família ha de mantenir-se en equilibri i tenir una visió de futur. El problema afegit és quan l'entorn familiar en molts moments l'única visió de futur que té és la por. Una por, per altra banda lògica, ja que aquell fill o filla que tenia de sobte se li torna mentider compulsiu, jura i perjura coses que no són certes, roba, amenaça...

— Estar al costat del drogoaddicte: una escola de vida?

^ Sí, et dóna un coneixement diferent a la gent que sempre s'ho ha mirat des de fora. Sempre penso que si tot Barcelona pogués passar pel centre d'activitats per conèixer aquests nois i noies, una vegada desintoxicats, i comprovar la sensibilitat que tenen, com parlen de determinats valors, dels seus sentiments... potser moltes coses canviarien.

— Variaria l'actitud de molts veïns i veïnes que no volen centres d'atenció al costat de casa seva?

•1 Es entendre-ho. També és cert que quan van "col·locats" poden agredir fins i tot als que més estimen. Perden el mínim, tot allò que fa que les persones ho siguem: el respecte cap els altres i cap a un mateix. Però per ajudarlos existeix el professional. Tanmateix, estic convençuda que si tothom tingués la sensibilitat de donar un cop de mà, tant uns com els altres modificarien l'actitud.

Per a un noi o una noia en tractament sentir com el veí el saluda i li parla com a una persona és importantíssim, és donar un pas gegantí endavant.

— Quin paper poden jugar les Associacions de Veïns com agents de salut? ^ Les associacions de veïns i altres entitats vinculades als barris sempre han estat la veu activa

Antònia Clotet ha dedicat gran part de la seva vida a fer costat als drogodependents.

Des de la seva darrera feina al CAS (Centre d'Atenció i Seguiment) de Sants-Montjuïc ha viscut de ben aprop el pas evolutiu de l'heroïna a les anomenades drogues de disseny.

L'Antonieta ha defensat sempre que cal ajudar als drogoaddictes no només des de l'àmbit sanitari, sinó que també se'ls ha de tractar des d'un vessant marcadament humà.

Per això, l'any 1984, va crear el Centre d'Activitats, una idea activa d'apropar al drogodependent tots aquells hàbits i costums per "fer-lo sortir del pou i permetre que torni a fer una vida plenament normal". Ara, quan ha arribat als 63 anys d'edat, sense bombos i platerets, es jubila i ha rebut un homenatge de tots els que l'han coneguda. A ella, però, li agradaria passar desapercebuda: "Jo sóc una persof"! de carrer i no d'homeiiULge.s.

Cal apostar pel coneixament per tal d^esborrar la ignorància i el rebuig social — Aquest rebuig social pot provenir pel fet que els programes PMM (Programa de Manteniment amb Metadona) o agonistes han tingut mala premsa? ^ Bé, jo vaig ser de les primeres que pensava que els PMM no eren una solució clara pel simple fet que en donar un fàrmac no lluitàvem per sortir-se'n del problema. Pensava que seria com una adormidora. Vull dir, però, que després d'aquests anys, molta gent a la qual se'ls administra Metadona han trobat un equilibri, treballen, tenen una bona relació amb la família, etc. La Metadona els ha donat un descans. Millorar el seu benestar personal és tan o més important com que deixin les drogues. Amb la metadona això es pot conseguir.

— Amb aquest panorama com veu el futur?

• i Penso que cal normalitzar el tractament de les drogues des de dos vessants: un sanitari que mirarà d'atorgar assistència mèdica i pal·liar els seus efectes físics i, vull creure, que n'hi haurà un d'humà, que tingui en compte els aspectes psicològics, socials i educatius de la persona.

Lii Veu del

CARRER

DROGUES

juliol-agost de 1998

Se extiende el Programa de Metadona dadas sus múltiples ventajas RID D l ASISnNCIA CON MITADONA,' . |Xi|

Hospitoles con farmocias que dispensun metadona

EEEEliSn ^^^^ ^ ^ ^

f

„ . úmnmm

CAS Sarrià ^JL^

SAPS (servícío de atención y prevención sociosanitaria) BUS Metadona

4 nm mm\%

nospital

de la Vall d'Hebron

SAÜitlA-

SANT

MmMi

.--' Casa Bloc

m CORTS GÜÀCIA ç l f l

«r

CAS Nou Barris

CD Metadona Generalitat ; HospitaH^

l Clínic CAS Sants SANTSMONTJUÏC

"

Hospitat'' óeSaiüPau

CAS Garbjv^nt

EiXAMPlI .CIÜÏÀÏ

,-••'

SANT MAUTÍ

; Imt Hospital del Mar

O^ÍNr{ilMN(Nt '-;>>-

i$kiBmm^ FELIP VIVANCO

Cuatro mil millones de pesetas menos para el narcotràf ico y a razón de 13.500 delitós menos en Barcelona en un ano. Esos son dos de los logros mas importantes del programa municipal de metadona dirigido a pacientes heroinómanos en la ciudad, cuya aplicación se extiende ahora a algunas farmacias. Un estudio que analíza la andadura del Pla Municipal de Dro-

gues en los últimos diez anos cifra en mas de 4.000 millones de pesetas el dinero que han dejado de gastarse en heroína los 2.100 pacientes del programa de metadona de la Ciudad durante un ano (36.800 pesetas de gasto medio en droga a la semana por 52 semanas por 2.100 pacientes). El tratamiento, asimismo, también ha significado un descenso estimado de 135.000 delitós (en robos y

atracos) que los pacientes habrían perpetrado durante el periodo estudiado antes de acceder al tratamiento.

"Con el programa de metadona hemos intentado aplicar tratamientos fàciles y lograr que no haya listas de espera -explica Lluís Torralba, responsable del Institut Municipal de la S a l u t - . La sustitución de la metadona por la heroína supone no solo una

Segueix la Iniciativa Popular contra la incineració de residus REDACCIÓ

En el número passat dedicàvem la pàgina tres a explicar en què consisteix la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la demanda ciutadà d'una nova llei al Parlament, cosa que no passava des de l'any 78.

Aquesta proposta pretén presentar més de 65.000 signatures a la Cambra catalana perquè es prohibeixi la incineració

de residus, ja que prop d'un terç dels residus que es cremen es converteixen en escòries i cendres tòxiques que necessiten un abocador especial. Això, és clar, es tradueix en més espais i, sobretot, més recursos públics. D'aquesta m a n e r a , els col·lectius i entitats agrupats en la ILP han recollit a hores d'ara més de 30.000 signatures, que ja s'han lliurat a les oficines del cens.

A més d'una intensa campanya informativa realitzada a través de xerrades i actes diversos en l'àmbit veïnal i associatiu, també es va adreçar a la Mesa del Parlament de Catalunya la sol·licitud d'una pròrroga en la presentació del plec de signatures, ateses les irregularitats en l'inici del termini, pròrroga que s'ha concedit per 60 dies.

La Mesa del Parlament ha

mejora del estado del paciente, sinó una mayor vitalidad, menos aislamiento social, mas movilidad, mas oportunidades de trabajo y menos problemas con la justícia", apunta.

El estudio, elaborado por los técnicos del plan de drogas de la Ciudad a partir de los datos facilitades por los pacientes, da la razón a los que defienden a capa y espada la instalación de Centres de Asistencia y Seguimiento (CAS), como el que los vecinos han rechazado recientemente en el barrio del Carmel, por temor a que el CAS devuelva al barrio la delincuencia y el trapicheo de drogas.

Este temor también era patente en Sants y Les Corts cuando se inauguro el CAS de la calle Comtes de Bell-lloc, aunque, como explica su director, el psicólogo José Manuel Urendes, ese sentimiento ha ido desvaneciéndose. "Hemos tenido que luchar mas contra la sensación de inseguridad que provocan este tipo de centres que contra los pocos problemas que han surgido", afirma. Urendes apunta que en el caso de Sants el secreto para integrar un equipamiento de atención a drogadictos y alcohólicos - e n total, unos 1.325 pacientes, 490 solo en el programa de metadona- en un núcieo muy habitado es es "el dialogo constante con las entidades del barrio y con las familias de los pacientes".

Urendes cree que el programa de metadona "no es la panacea, però es un buen instrumento en todos los casos, en unos mas que en otros. A la vista estan los resultados obtenidos.

Centres d'Atenció i Seguiment Municipal (CAS) Barceloneta Don Carles, s/n 08003 Barcelona Tel. 93.221.64.47 Sants Comtes de Bell-Lloc, 138 08014 Barcelona

Tels. 93.490.19.40/93.490.18.80 Sarrià Dalmases, 76 08017 Barcelona

Tel. 93.212.10.75 Garbivent Ctra. Sagrera, 179 08027 Barcelona

Tel. 93.340.84.58 Nou Barris

Via Favència, 379 baixos 08016 Barcelona

Tel. 93.354.02.19

Altres Centres Assistencials "Casa Bloc" Lanzarote, 40

08030 Barcelona Tel. 93.311.51.61 SPOTT Sant Honorat, 5, 2on.

08002 Barcelona Tel. 93.317.74.79 Hospital de Sant Pau Unitat de Toxicomanies Av. Sant Antoni Maria Claret, 167 08025 Barcelona

Tel. 93.291.91.80 Creu Roja Junta de Comerç, 10 08001 Barcelona

Tel. 93.318.17.96 Càritas Princesa, 16, ler. 2a.

08003 Barcelona Tel. 93.310.73.12 Servei d'Informació de Drogues

Tel. 93.412.04.12 Servei d'Informació de Sida

Tel. 900.21.22.22 Telèfon de 24 Hores

Publicat a La Vanguardia el 10/06/98

Tel. 900.30.90.30

Ca la Dona celebra el seu desè aniversari REDACCIÓ

concedit 600 dies més de pròrroga. Així encara podeu continuar signant a l'Oficina de la Iniciativa Legislativa Popularde Via Laietana, 16, 3a. planta. Tel. 93.481.28.03 ext. 3332. Tot i això, el més important es acabar de centralitzar les signatures abans del final del mes de juliol, per tal de poder anar recomptant i saber en quina situació s'està.

En el seu número 27, per cert amb més pàgines que de costum, es fa una valoració del desè aniversari de l'associació, que elles resumeixen amb aquestes paraules tan il·lustratives: "el nostre hàbitat és el medi on es donen les condicrons ambientals adequades per desplegar els nostres desigs".

Diversos articles de la revista revisen el tretjall fet en aquests deu anys que fa que les dones de la ciutat tenen una casa.

Un número especial sempre significa fer balanç de la feina feta, per això, a Ca la Dona han incorporat un racó on les dones que van crear, consolidar, i també les que hi han estat de pas, comparteixen la pròpia diversitat i on descriuen els sentiments que els desperta la seva experiència d'una dècada a l'entitat. Però a més, les celebracions han de servir per esperonar noves adhesions a un projecte. Evidentment, totes les dones que tinguin ocasió de llegir aquest número 27 de Ca la

^^hí^L Dona trobaran els incentius suficients per voler entrar a fomiar part de la "cd.lecció" de sòcies.

Des d'aquesta redacció felicitem de cortotes les donesitots els col·lectius que han fet possible celebrar aquest aniversari. Felicitats a totes!

i.ti

ítt'i

CARRER

juliol-agost d e 1998

Buffalo Bill va passar fred a Barcelona

AQUELL HIVERN.» haiiilfiin

Aquest divertit espisodi de la història de la ciutat, que La Veu del Carrer ja va descriure en exclusiva el maig de 1993 (número 15), s'ha convertit a r a en el llibre Aquell hivern... L'espectacle de Buffalo Bill a Barcelona (Editorial H e s p e r u s . 1.800 pessetes). El seu autor, Jordi Marill, ha aprofitat la gràcia del tema i l'interès creixent pels indis per escriure u n bon divertimentn a base de refregir i novel·lar les cròniques periodístiques dels diaris de l'època. Inclou t a m b é tres fotos inèdites dels indis de Buffalo Bill a c a m p a t s a l'Eixample. Ara bé, que el lector no s'esperi res més enllà del divertimento, perquè ni Marill fa gala d'un gran estil de redacció ni s'ha preocupat de documentar bé u n a investigació històrica que deixa molt que desitjar.

Històries de Barcelona MARTA BACH

Í M A T G E S

JORDI M\RIi I e s t \ nt-

BARCELONÈS

Gràcia aposta fort per donar a conèixer la seva història

MARC ANDREU

El 18 de desembre de 1889 el vapor Palma va a t r a c a r al port de Barcelona. Duia a bord 150 cavalls, 20 búfals i 200 indis nordamericans, cowhoys i músics.

Era el gruix de la companyia de circ de Buffalo Bill, que va instalar-se d u r a n t cinc s e t m a n e s en un hipòdrom construït per a l'ocasió a la cruïlla dels carrers Còrsega i M u n t a n e r , a l'aleshores vila independent do Gràcia.

El seu espectacle en viu, precursor directe del westeni cinematogràfic, va e s t a r en cartell fins el 20 de gener de 1890 i va fascinar la ciutat. Però el mític coronel William F. Cody, popularitzat com a Buffalo Bill pel novel·lista Ned Buntline i l'empresari de circ John Burke, va haver de fer front als rigors de l'hivern barceloní i a l'humor corrosiu de la premsa satírica c a t a l a n a . U n a epidèmia de grip a tota la ciutat va afectar també la companyia, en va m a t a r el cap de pista, es va encomanar a alguns indis i va fer suspendre algunes funcions. M e n t r e s t a n t , el Circo E q ü e s t r e parodiava amb èxit l'espectacle de Buffalo Bill i publicacions com L'Esquella de la Torratxa se'n burlaven -"Buffali l'ull", li d e i e n - j u g a n t a confondre els indis amb el gall d'indi nadalenc.

l.'fspccIíKl,' tle Hiiffiilii mil a

\ en

i

R E C 0 8 D S

fàcm, Festa Major (ï894>i94i) VItNA )(( COLUMNA

ALBERT MUSONS

Gràcia, històricament, ha produït ja una notable bibliografia pròpia, autòctona. Els anys 50, potser per l'existència d'una generació que, procedents de diversos àmbits de la creació artística, confluïren en un comú i autodidacte interès pel conreu de la història i les habituds locals, foren especialment prolífics en aquest sentit. Eren graciencs com Josep Barrillón, el centenari del qual es commemora enguany, Miquel Brasó, Josep M. de Sucre, Josep Buch, Pere Queraltó... D'una manera o altra, impulsaren llibres com \Antologia Lírica de Gracia (1950), YAlbum històrica y gràfica de Gracia (1950), la Crònica de Gracia, recull d'una revista publicada entre 1947 i 1949, o La Fiesta Mayor de Gracia (1956), precursora notícia quatrilingüe, en castellà, francès, anglès i alemany.

Fins i tot, el setembre de 1951, l'Instituto Nacional del Libro Espafiol patrocinà, en una sala del carrer Gran de Gràcia, una anomenada «Exposición de publicaciones y libros gracienses».

En els darrers temps, però, factors relacionats probablement amb una major desconcentració dels centres d'interès popular dins de Barcelona, han generat una nova i àmplia bibliografia del districte de Gràcia. El centenari de l'agregació a Barcelona, commemorat l'any passat, no és aliè al fet, com tampoc ho és l'existència d'una jove entitat, el Taller d'Història de Gràcia, amb evidents objectius de recerca local.

En la propera festa major del mes d'agost, apareixerà un segon volum amb imatges de la seva història, del període 1948-1997, j a que la primera

entrega, la de l'any passat, s'iniciava l'any 1894 data de la fotografia més antiga que es coneix i finalitzava el 1947. Ambdós llibres sobre la Festa Major de Gràcia pertanyen a la col·lecció «Imatges i Records» de l'editorial «Viena-Columna».

De la mateixa col·lecció s'ha editat enguany un llibre sobre La festa de Sant Medir i un altre -elaborat per un Grup d'Estudis de nova creació-, sobre els barris d'El Coll-Vallcarca, commemorant aquest darrer el 900 aniversari dels primers documents que donen fe del naixement del territori del Coll, l'any 1098.

Ja el 1995, la col·lecció «Imatges i Records» publicà un primer treball sobre Gràcia, amb 50 fotografies que " reflecteixen la seva evolució urbanística, social, política, cultural, dels costums, de les festes, de les entitats...

Els cent anys de la pèrdua de la independència municipal de Gràcia el 1897, van possibilitar alguns llibres, entre ells el titulat Gràcia, una col·laboració del Grup Enher, el Districte de Gràcia i l'editorial Lunwerg i que agi-upà diversos autors: Lourdes Figueras, Josep M. Huertas, Maria Manadé, Albert Musons, Dolors Pérez, Joan Perucho i Jaume Sobrequés. En les seves pàgines s'hi repassa la història, el patrimoni artístic i arquitectònic, la cultura, la vida social i econòmica, el costumisme, els personatges graciencs i les imatges, també, de la Gràcia actual.

Un altre llibre sobre el centenari, 100 anys, 100 fotos (Gràcia 18971997), del Taller d'Història de Gràcia, recull com el seu nom indica, una fotografia especialment significativa de cadascun dels cicles de 365 dies.

Respon, d'altra banda, a la materialització en suport permanent d'una exposició que encara a\aii itinera per entitats, escoles i centres de tota índole.

Per acabar, un darrer títol, en aquest cas esportiu i de molt recent aparició, el dedicat als 50 anys del Grup Especial d'Escalada del Club Excursionista de Gràcia, efemèrides que s'acomplí el 1991, però que no s'havia pogut fins ara plasmar en paper, en una luxosa i acurada edició mercès al suport institucional, sobretot de l'Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona.

L'han escrit, per dècades, respr '.sables del G.E.D.E. en cada moment fastòric.

Barcelona torna a ser la protagonista de relats peculiars. El llibre Barcelona, un dia (Alfaguara), una selecció de contes en què escriptors com Quim Monzó, Carme Riera, Vicenç Villatoro, Maruja Torres o Manuel Vàzquez Montalbàn, entre altres, aborden la seva especial visió de la ciutat, no ha estat fruit d'un interès cronològic, ni t a n sols d'una intenció d'adscriure'ls dins d'una mateixa generació, tal com argumenta Rosa Regàs, en el pròleg.

Barcelona, un dia ha nascut de la simple observació de quelcom que els uneix a tots ells: ser escriptors o cronistes en un món de ficció que es correspon amb la ciutat de Barcelona.

En cap moment narren l'existència d'un món perfecte, sinó que descobreixen al lector que Barcelona ben bé pot ser escenari de coses interessants i narrables que no podrien passar en qualsevol altre lloc.

Barcelona, un dia

A L'amor a Barcelona (Columna), Marta Pessarrodona s'enfronta a una necessitat vital: "Vaig començar a escriure aquest llibre el 10 d'agost de 1992, pensant que em sentia en deute amb la meva primera gran ciutat de la qual començaven a apagar-se els potents llums internacionals". El resultat és la introspecció d'una terrassenca enmig d'una gran ciutat a partir de l'enyorança de qui ja no hi és -el poemari està dedicat a Mercè Vilaret- i de deixar volar la part més íntima d'ella vinculada a la ciutat: les places, bars, carrers, botigues, parcs i racons que ha fet seves i que, amb el temps, h a n passat a formar part del seu imaginari més amagat.

L'amor a Barcelona, només amb el seu títol, ja ens demostra tota una declaració de principis que, per altra banda, Marta Pessarrodona no vol ni pot amargar: "Estimo la ciutat perquè estimant / sempre, per sempre més, s'hi guanya".

i,n

PUBUREPORTATGE

t l'U

net

CARRER

juliol-agost de 1998

Orno conceprro del jxicsícmL..

Después òe oms òe 30 aTws òe aesrión en el anmòo facsíiviles, es òecm la Kealizacwn òe copias òe açiiellos poR la necesiòaò òe Que pe'KÒUKe joòo açiiello Que los eònomal, CReyenòo pnmeoeme Qiie la labon. no Kaòica amniiscRiJos gue con caMcren iinico y complero exisren hombues han pensaòo, Keaúzaòo, escRUo, eo^helleciòo exdusivaoienre en su apaKTaòo òe camcíen pecuniamo, en el aninòo, con la convicción òe gue su péKÒiòa plasamòoenépocaspasaòas,paK.aQiiepueòanconveKTmse smo Que son cieKWS los OJOTIVOS pon los gue òemno òe siQnipcaKÍa coRjan Raices òel hoa}kRe en su hisroRia, en VaTRimonio Coivún, nace ScRipTORiim Eòiciones ella se piiso en fimcíonaonenro la linea òe eòiciones coo^pRoajerienòo su evolución furuRa, así coaio rambién lionTaòas. la pRolifCRación òe eònoRes en . esia linea òe pKoòucios, ha hecho gue al no exisiiR naòa màs gue la filosopa pcRSonal òel eòuoR paRU llevan a cabo el pRoòucio pnal, se esre soRpRenòienòo la buena fe òe los biblioiecaRios òe convemos y biblwTecas, ya gue íe presenta sus úítimas oèras únicaúienre el FaTRiomuo NaciGuillem de Castro, 8 Entlo. 46001 Valencià - SPAIN onal exjçe unas caRacTCRÍsricas Telefono 34 - 96 - 352 22 46 Fax 34 - 96 - 352 21 55 a la pneseuTación òe unas pRuevas Internet: Kítp;//www.scriptorium.net E-mail: scriptorium@scriptorium.net òepniTU'as ames òe conceòcR Qódïce de la Emperatriz òicha auTORización òel paTRiowmo exisTeuTC en el MonasreRW òel EscoRial. la amvoRÍa òefacsíonles eòuaòos M-J II í'l lult) 1996 ,'<' ciinip/it·n'ii lai ciiuv ,UijL\i àc la i·inaicuRecen òe la onmma caliòaò J.—/ lúcióii a lú Ci'ivihi À- /\ipiini! íh' lú nuí,' ilihitir, la lud.i ftiiiiíhhi Ünkii (k CahalL'ríü (\· la Europa occiàcntal: la lihiiíiiic exiçiòa poR la aòannisTRacion, OrA'!! í'í'/ Tauian A' Ora. F.i ,HI .hlc y Solvrana Su Alaicjtac^ cl ameRioRa}enre cnaòa, v es en Rey Dau Juan Carla.t / (tj.D.ij.), rama hcn·A·ra àtrerla A' li>,i esre punro òonòe ScRipiORiuo) Diupu\i A' Ban/aíia.

Eòicwnes lianraòas a^aRca la La In.Híjnc OrA'ii A'l Tai.ión iK- Ora d'iiliniia hax/ una òifenencuí: nunca se eònan o)às ijLiria.'d i·.xi.ih'Uíia cinca tvct'.i ivnU·nariti, pc'rU·ni·iit·uA' aclualòe los o.'/í ejeojplanes pcRomiòos nicnlc a ella, entre alra,i Peniana.i, el Príneipe Je /L·lurta.i, el poR el PaTRW)onio Nacional, Infanle IXin Carla.i, la.i Reiiui.i A' HolauAi, Ini/lalerra y IhnusiecvpRe se eònan òe ORicmales niarea; LKI Reye,' A' BéLpea, Sueeui y Xoruepa; el Emperador coo^pleios V con el a}axio)o ('<• .lapón y el (iran Diujite A' Ln,\enil'íiri]a. Eonna parie, pue,<, A'l nuíe pri>tiiiuhi y arrauj,u\> aeerea eiilliiral A' l·lurapa.

Rcspejo a los sopoRies Can nialiea A' eaiuiieniarar la al·iAAi ,'i>leninu)ail, .w ORicmales, sicuienòo las récnicas ha prai/eelíula la puhluaeian, par ve.: priinei'a y en etheu'u /aeo)às avanzaòas pana conseciuR ,'í/nily lu)ulaAi, A' una A- la.i nuíe hellae eaíhee,' A' la OrAit, el Unicomente el nesuhaòo oms pel a la obna mmuTO llaniaàa A' la Einperalriz, par haher perleneeiàa a Eupenia àe 600 ejemplares aiaémica, asi coaw el Tao^aTw, VALENCIÀ Jían/i/a, e,<pa,ia A' iWipalean III. y ipie hoy ,'<• eaneerva en el cutentificodos K t . M ACADEMI.A M . Í I K I I I ,\-.l. el coloR V TRaoia òe los ponòos, l ï l H l R . \ I J J I C , - \ Y OrNl.·M.OGI.A In.ililula l'aleneia ik' Dan .liian. notarialmente.

DEDONjVAN las íRipas y los cosiòos, incluso la encuaòeRnación, no inilizanòo los Tio)bRaòos 0 los TeROioesraojpaòos en los OROS. Joòo esjo paRa ofReccR un pRoòucro gue, poR si a?iso)o, ya 3S jcU . I.';\'< A 2/7 mw 'In /u'/v|/(ífïí)i.t 'íiícííit^cníítcU^ií c>t,tiiijidl·,i cu .•'Cc,^ if ^í· ciicro es una ohRa òe URre. c\^'l .^o/'iTíc ^^· /oíííii í^(•jíI^í^^•» 1/ uu^in.ihl ^í' i/jítn^.

Ornas Realizaciones òe •\'Alf-NCÏ. \. •W·6iTO-/·fC \ Çi-f-N-fR. M O-f X.-V •UNry-f'Rt^IOAO. :\\t' íoiS (ç; l'oiXíl ScRipTORiuo:) Eòiciones Iwnraòas son, hasTa el ojomeino "las Tictro ^o 'f/io/í ('O. 1220) (Wf/í'/i/ó cstc ÜRÒenaciones y CeReowmal òe la j\^cm,i en //c·.VíiiHi'í/'o.·· sobre [os bcnclicios incl·icos ^c CoRonación òe los Reyes òe //(> l·ilcrciitc.·' iii\niis tcnnalcs a jiríiicijnos Icl sii{lo Aiia^ón", cóòice funòameuTal XTÍÍ ^f [o l·cí'icò íií 'íníjtcr.il·or 'I cl·criec' l'I. paRa conoccR los sisreoias 'I'l uso ^í· los lianos con fines tcr,ij>éiiticos no polÍTicos meòievales, Realizaòo y^·>^ííl esctiluir ,t los jtlanteiiiincntos í\iie el iiuc\'o í\iilenismo (.la l·octrina niél·iCii imperiinte) /icabó bajo el Remaòo òe VeÒRO IV. la inil'oiiienl·o entre los mél·icos mas e\ii\cntes "Bíblia òe San Viceme F^RKÍR",, Ünicamente Un borïc luireiiil en cl uuiri\cn izquier -io gue siipuso la RecupcRación òe 450 ejemplares iicompan.il·a m lis abít/o i>or Lis aniuis ^c .Alfonso l·e uno òe los mayoRcs resoRos òel autentificados \ra,\on.

O;,-;/..' (\· Cilabria. (/-í-íc'?-/·íí\S).

10 |A notarialmente. paTRiownw culniRal valenciano. r',} lli VA I i N f i K i,IS itiiniíituras contíenen rcpresentaciones El "Ithno òe la Cenealoçia òe los \'i\'il·its ^c i\ruj>os ^l• hombres i/ inujcres l·csniíl·os utiliziinl·o los biinos con i'i\'ersiis fiíinnis en los jiitisajo Reyes òe Espana", con oms òe 'rroccl·cnci/r. .'\rnuis l·e .'Klfonso ^í· .'Kr,i,^ón. Oiiiinc ^l· L,iLibriii {b. l'i-·iS). tjne iiscenl·ió iil trono co mc-NApo550 ilusTRaciones. El "AKOWRIles: letfaho ii Aiii Mí(\iiel ^(· los 'Rcifcs, 'K'tilcnciíi. por 'Iernanl·o l·e .ArtU\ón. 'rrincij>e }c 'Liiiinto.

1550 al" obRa òe Sreve TamboRiuo, Deseo recibir mas información sobre esta obra manuscRiTO òel sialo XVI escRiro en caralàn; la iRaòuccion a CURCO Profesión Nombre .. . òe MaRjí òe RigucRi, .. Población Dirección Tel çalaRÒonaòo con el pReojio PRÍncipe òe AsTURias 1997. Toòas miesíRas obRas van mmenaòas y aureuTipcaòas noTaRialweme.

SCX.I'PTO'R^IUM £ d i c i oms

L i m i ta d as

rOISON DE ORO

' Oc ' 5/íljici> ' rm colí

En Bancebrn: Sna. Ras, Som Genvasi òe Cassobs, 92, 1K. 4fl. - Tel. 93 ^17 30 22 - Tax. 93 418 88 97

Fenia del Léno òe Bancelma, Moll de la Fusra sranò n^ 58, del 2 oL 12 òejiúio

CARRER

juliol-agost de 1998

DROGUES

Una part del Carmel s'oposa al centre de drogodependents SANT MARTÍ

Volen cobrir la Gran Via Prop de quatre-cents veïns es van reunir en assemblea el passat 22 de juny. Convocada per les AV de Sant Martí, La Palmera i Gran ViaPerú-Espronceda. Es van plantejar la importància de cobrir la Gran Via a partir de Glòries. Nombrosos veïns i veïnes van valorar des de la realitat de les seves vivències la proposta i van explicar que el soroll que suporten és inhumà. Els decibels superen de molt els mínims marcats per l'Organització Mundial de la Salut. El primer objectiu que s'han marcat és recollir 20.000 signatures de recolzament. Després de l'estiu les AV discutiran les passes a seguir.

Estan disposats a fer realitat les seves reivindicacions.

LES CORTS

Tots reclamen una piscina Nou escoles i les dues associacions de veïns reivindiquen a l'Ajuntament la construcció d'una piscina climatitzada i de titularitat municipal. No n'hi ha cap i la volen en un solar al costat de la parròquia de Santa Tecla, al carrer Conxita Supèrvia. Denuncien que en els darrers 20 anys no s'ha invertit ni un duro en els necessaris equipaments esportius.

LA PAU

Se signa la pau en l'aluminosi Pedró Sierra, el recentment nomenat president de l'AV, ha valorat a la premsa com a "molt important" l'acord assolit amb Adigsa. En els propers vuit anys s'han de rehabilitar els dos mil habitatges que encara estan afectats d'aluminosi. Les inversions previstes ballen al voltant dels mil tres-cents milions de pessetes. La Generalitat i els veïns han consensuat les prioritats.

Com recordareu, a La Pau es van enderrocar tres grans edificis. Un d'ells ja s'ha reconstruït i els altres dos s'estan aixecant.

Els veïns es queixen de l'actitud de l'Administració ,EL CARMEL FCHRISTIAN ANDREU

El Carmel ha estat un barri molt castigat per les drogues, on malgrat les promeses administratives d'incrementar la vigilància policial i il·luminar molt més la zona, l'Associació de Veïns i Comerciants del Baix Carmel s'ha oposat amb rotunditat a la ubicació d'un centred'aquesttipus en aquest lloc. Un dels fets que més els han molestat, però, ha estat la manera d'actuar de l'Ajuntament d'Horta-Guinardó, que, segons diuen, no els va informar a temps del projecte i, a més, no els va demanaren cap ocasió quin era el seu parer, limitant-se a indicar el lloc ideal i la manera com tots podien posar-se d'acord.

"El primerquepotferun ajuntament és comptar amb els seus veïns -explica José Maria Choren, president de l'Associació de Veïns i Comerciants del BaixCarmel·-. I més tenint en compte el problema que tenim de drogues al barri. Aquí encara cremen les brases i si es posa aquest centre en un lloc on no passes tres portals sense trobar-te amb alguna família que tingui un fill o una filla drogoaddictes, li calen foc.

Des de l'Ajuntament s'ha volgut fer reunions al principi i el que passa és que simplement ens han dit que o el posaven aquí o no el posaven. I van dir que el posarien per nassos. Per això vàrem tancar el diàleg".

D'aquesta manera, des d'aquesta associaciós'afirmaque molts veïns del Carmel es van assabentar del projecte per la premsa el mes de gener. En no saber res abans per part de les autoritats administratives van posar el crit al cel i, en voler pariar amb els delegats municipals es van trobar que només els explicaven els aspectes positius de l'assumpte i poca cosa més. Per això han demanat que aquest centre s'ubiqui a la hortenca plaça Eivissa i no al Carmel.

L'altra cara de la moneda és l'Ajun-

GRÀCIA

Endarrerida la reforma de l'Escola Violant Les obres de reforma de l'escola municipal Reina Violant d'Hongria, al districte de Gràcia de Barcelona començaran segurament a final d'aquest any i no durant l'estiu, tal com estava previst. La reforma d'aquesta escola, reivindicada pels pares d'alumnes, servirà per incorporar els nens i nenes de l'actual parvulari del carrer Saragossa.

tament d'Horta-Guinardó, que amb la bona voluntat d'instal.lar un centre d'aquestes característiques al districte va trobar que el millor lloc fóra un dels barris més castigats per la droga de tota la ciutat en els darrers temps. I preveient que en aquest centre podien trobar certa oposició, van extremar al màxim els mecanismes de diàleg i de participació. Amb tot, un cert sector veïnal no tan sols s'hi oposarà, sinó que realitzarà 17 manifestacions mentre trenca el diàleg.

"Els mecanismes de participació al districte són els tradicionals -confirma Albert Batlle, President-Regidor d'Horta-Guinardó-, el moviment associatiu implantat al districte és l'interlocutor base. Formalment tenim la Comissió de Participació Ciutadana que integra totes les associacions del districte i amb la qual analitzem tots els

problemes abans de cada ordre del dia dels plenaris. Aquest tema concret el coneixia el moviment associatiu i els que si han també oposat des de fa un any".

L'administració ha decidit construir aquest centre perquè un 40% dels drogoaddictes que visiten el centre de Nou Barris són del districte i un 62'8% del Carmel. Un cop trencatel diàleg proposa establir una Comissió de Seguiment i que el centre sigui destinat a persones amb alcoholisme. Una proposta que tampoc ha estat ben rebuda per molts veïns d'aquesta barriada.

Entre totes dues postures es troben els veïns del Carmel que majoritàriament i a través de les associacions veïnals del barri hi han expressat el seu suport i la seva sorpresa final en veure com l'administració ce-

dia davant d'unaminoria. Perquè l'ajuntament ha pogut comptar amb 11 de les 12 associacions veïnals que agmpa la Coordinadora d'Associacions de Veïns del Districte.

"Els que no tenien raó-manté Paco Gonzalez, president de l'Associació de Veïns del Carmel- s'han sortit amb la seva. Finalment el centre acollirà només alcohòlics i encara queda buscar un lloc pels drogoaddictes. És un joc perillós perquè han guanyat els sense-raó. Pot sentar un precedent conflictiu perquè no tenien cap dret a negociar. Eren una minoria. Nosaltres vàrem informarels veïns però no vàrem convocar una assemblea perquè la volia boicotejar gent que no eren socis.

Han creat un moviment molt perillós que ha arribat a amenaçar-nos físicament. I aixònomés provoca la desil·lusió entre els veïns i les associacions".

No és aixó

Nou BARRIS NORD

El Conseller es treu de la màniga un funicular Aquesta és la nova promesa que ha fet als veïns de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. A les últimes eleccions municipals el President va prometre el metro. Els veïns estan disposats a estudiar la proposta, tot i que estan sorpresos que no vingui de l'Autoritat Única del Transport Metropolità, l'organisme que ha de governar el transport públic a l'Àrea Metropolitana. Tenen por que una nova guerra electoral torni a jugar amb les justes reivindicacions de transport públic de qualitat.

DANI CODINA

El sector de comerciants del Carmel s'oposa al centre

CARLES CARBONELL

L'oposició d'una part important del veïnat del Carniel més propers a la instal·lació del CAS al carrer Sacedón, canalitzada per l'Associació de Veïns i Comerciants del Baix Carmel, provoca sorpresa, tristor i irritació.

Sorpresa perquèéssorprenentque, despès de quinze anys de funcionament de centres d'aquestes característiquesaaltresbarris.encarahagiaquest desconeixement i aquests prejudicis sobre els problemesque poden ocasionar. No ésdifícil informar-se preguntant a les associacions de veïns, de comerciants, consells parroquials... dels barris beneficiats perl'experiènciad'un CAS. Tampoc ho és recollir informació de professionals especialitzats en el tema i independents de l'Administració.

Tristor perquè és trist que a un barri com El Carmel, on la participació i la lluita veïnal han contribuíta la instal·lació dels recursos públics existents, molta gent destini les seves energies participatives a activitats tan destmctives i intolerants com aquesta negativa a acollirun servei assistencial peraaquelles persones dels nostres barris amb problemes d'addicció a alguna droga.

Com si aquest fos un problema que no ens afecta directament. Avui és un CAS, però les mateixes motivacions poden dur a oposar-se a un centre d'acollida pera immigrants pobres, un recurs de salut mental o un centre per a persones amb disminucions psíquiques molt greus.

Irritació perquè fins el moment les

personesdeldistricted'Horta-Guinardó que volen tractar-se a un CAS vénen al de Nou Barris. Representen d'un 30 al 35% de les visites i provoquen sobrecàrrega. I resulta que el CAS de Nou Barris, reivindicat al seu moment per moltes entitats veïnals del nostre districte, és tan petit o més que l'antic consultori del carrer Sacedón. A la

Comissió de Seguiment sobre Drogodependències de Nou Barris, les entitats veïnals participants hem plantejat repetidament a l'Administració municipal la necessitat de l'obertura d'un CAS a Horta-Guinardó. Ens ha mogut sempre l'interès per millorar la qualitat assistencial del nostre CAS i el convenciment de la millora social que això representa per a la gent que viu a Horta-Guinardó.

En aquest problema tenen especial responsabilitat les entitats que donen suport a les mobilitzacions, doncs tenen a l'abast molt més fàcilment la informació i la capacitat de negociació que el veí o la veïna individualment. I tenen una txjna proposta municipal sobre la taula. L'opció d'acceptar-la, participar a una comissió de seguiment i fer complir les promeses municipals (la qual cosa no acostuma a ser tasca fàcil), sembla la més sana moralment i la més positiva percontribuir a la millora de la qualitat de vida del bani. És una qüestió d'humanitat i bon rotllo.

Carles Carbonell és de l'AV de Prosperitat a Nou Barris

la

Voti

íU'l

CARRER

BARRIS

Mobilitzacions als barris TEXT: ANDRÉS NAYA / DIBUIXOS: AZAGRA

Hi ha 27 lluites veïnals sense comptar la lluita contra els impostos abusius en el rebut de l'aigua. A continuació fem una relació referida als dos últims mesos. Són conflictes reals i al seu darrere hi ha causes veïnals. No són un invent dels mitjans, com algun regidor ha arribat a dir. No hi són tots, demanem disculpes pels que ens haguem pogut oblidar.

Es parla d'un canvi qualitatiu. Si llegiu detingudament les dades que segueixen, podreu constatar que en la majoria de casos les AV recolzen les causes. Ara bé, a vegades la iniciativa parteix de veïns afectats pel problema, que reaccionen en primera instància, però després uneixen els esforços amb l'associació. Només en un sol cas. Sant Gervasi, l'associació no hi pren partit perquè el barri està dividit per la instal.lació d'un bar en un espai públic.

Al Carmel hi ha hagut conflicte entre associacions. En el tema de la deixalleria hi ha hagut un primer moment amb fortes discrepàncies entre un grup de veïns i l'associació que s'ha acabat reclamant conjuntament un referèndum i continuant les mobilitzacions.

De tota manera, el moviment veïnal està obligat a debatir aquestes situacions, ja que generalment està relacionat amb les seves formes de treball, amb la manera de relacionar-se amb el veïnat, amb el seu tarannà reivindicatiu i amb la manera d'entendre la pròpia autonomia i les relacions amb l'administració.

Un altre aspecte que cal destacar són ies formes de lluita i de treball realitzades. S'ha creat un clima de "certa ferocitaf'. S'ha arribat a parlar de "Chiapas" i que a Barcelona augmenta la crispació a causa dels conflictes veïnals. Les accions més radicals han sacsejat el regidor Batlle i han tapiat el local destinat pel tractament de drogodeopendents. La resta de conflictes s'han concretat amb manifestacions, talls de trànsit, pancartes, cartells,... Expressions de protesta que formen part de la història veïnal de la nostra ciutat.

Es pot argumentar que aquests mètodes estan fora de lloc en plena democràcia. Podem compartir aquesta afirmació si estar en democràcia implica tenir prou informació, consultar els veïns, tenir mecanismes de participació, no tenir situacions de fets consumats, comptar amb les associacions, que no és el mateix que instrumentalitzar-les, si a més hi ha esperit de negociació i de consens. L'absència d'aquests factors, de tots o d'algun d'ells representa la base de totes aquestes mobilitzacions.

Per últim, cal constatar l'enduriment administratiu, i tal i com s'assenyala a la nostra editorial, és un error i complica les situacions. Tal com hem reiterat, els conflictes desapareixen quan se solucionen els problemes de fons d'una manera satisfactòria.

1. Barri Gòtic Reivindicació: Protestes contra el soroll a les places del Pi i de Sant Josep Oriol. Els veïns exigeixen que no actuïn els músics de carrer.

Actuacions: Intensa campanya veïnal amb desenes de pancartes a les finestres i als balcons exigint a l'Ajuntament que intervingui.

Iniciativa: Veïns a nivell individual.

Situació: Sembla ser que busca restablir un cert equilibri entre el lleure i el descans. Les pancartes continuen posades. El regidor Fuster només autoritzarà dues hores d'actuació els dissabtes i diumenges.

2. Esquerra de l'Eixample

juliol-agost de 1998

cm tUGALT

9. Les Corts Reivindicació: Es planteja que vuit hectàrees de Can Rigalt es converteixin en parc metropolità, tal i com està qualificat. S'exigeix que no es doni un permís en precari a les carpes que s'instal.len a l'estiu i que causen nombroses molèsties. S'impugna que el FC Barcelona construeixi instal·lacions esportives privades en aquests terrenys, perquè hipotequen el futur parc. Volen que els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet els expropiïn.

Actuacions: S'han fet recursos judicials i a les administracions.

Veient que les obres il·legals continuaven, es van fer concentracions i una manifestació.

Iniciativa: Associacions de veïns de Les Corts i l'Hospitalet de Llobregat. Altres entitats dels barris. Recolzament actiu de les federacions d'associacions de veïns de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.

Situació: S'han aturat les obres per ser il·legals i el conseller Macias, de la Generalitat, manifesta que és molt difícil autoritzar la ciutat esportiva del Barca, tot i que el club segueix pressionant.

10. Sarrià

SOROU^J PEU Ml€

Reivindicació: No a la privatització de l'únic Poliesportiu Públic.

El centre cívic Can Carelleu l'utilitzen 80 entitats del barri.

Actuacions: S'ha apel·lat la decisió i s'ha fet una concentració davant la seu del Districte.

Iniciativa: AV de Sarrià.

Situació: L'Ajuntament no accepta.

Reivindicació: Convertir en zona de vianants el carrer d'Enric Granados. Els veïns no en tenen prou amb les actuals obres d'urbanització que guanyen espai per a les voreres. Tampoc accepten perdre cap arbre.

Actuacions: Es va fer un acte lúdic que interrompia el trànsit.

Els nens i nenes van pintar al carrer dibuixos que plantejaven la pacificació del trànsit.

Iniciativa: La Plataforma Barcelona Estalvia Energia i l'AV Esquerra de l'Eixample.

El Govern Civil no va donar el permís pertinent, però l'Ajuntament sí. Fins el moment de tancar aquesta edició no hi havia cap cap multa.

Situació: Pendent.

Reivindicació: Cobrir la Ronda del Mig en el tram més proper a la PI. Cerdà. La contaminació acústica i mediambiental és molt alta.

Actuacions: Davant la negativa de l'Ajuntament es fan manifestacions i talls de trànsit.

Iniciativa: Associació de Veïns de Badal-Brasil-Bordeta.

Situació: El 14 de maig es va arribar a un acord amb l'Ajuntament. Se'n cobriran 250 metres. Des del carrer Constitució fins l'avinguda Carrilet. Les obres correpondran al pressupost de 1999.

Reivindicació: Túnel a General Mitre, a l'alçada de Via Augusta.

La protesta es va originar quan es va canviar el projecte tres dies abans de començar les obres. Actualment es construeix un túnel entre els carrers Sant Joan Bosco i Doctor Fleming. Els veïns reclamen el mateix tracte.

Actuacions: S'ha interposat un recurs Contenciós Administratiu i s'ha portat a terme molts talls de trànsit i concentracions diverses.

Iniciativa: Grup de veïns i veïnes afectats que han fundat una nova associació de veïns. Dona suport l'AV de Sarrià.

Situació: Xavier Casas accepta construir el túnel.

3. Esquerra de l'Eixample

6. Les Corts

12. Sarrià

Reivindicació: Construcció del nou edifici del Col·legi Públic Palma de Mallorca.

Actuacions: Talls de trànsit de pares, mares i alumnes. Sis mil signatures al Pariament, conjuntament amb les escoles Pit Roig i Graziel.la.

Iniciativa: Associació de pares i mares. Dona suport l'AV. Situació: Pendent.

Reivindicació: No es vol la benzinera situada a la vora de la zona verda d'Entença. Els dipòsits de gasolina estan a 30 centímetres del parc infantil. A més, cal afegir la manca d'urtDanització de part de la plaça i que no s'ha resolt el tema dels habitatges afectats.

Actuacions: S'ha recorregut judicialment. Cada divendres es talla el trànsit, algun dia amb xocolatada inclosa.

Diversos escrits amenacen els dirigents veïnals amb multes de 50.000 ptes. a 1.000.000 de pessetes. També es té constància del seguiment que s'està fent a les manifestacions a alguns d'aquests veïns destacats per part de policies o municipals de paisà.

Iniciativa: Comissió de veïns afectats i les associacions de veïns de Les Corts i Hostafranchs.

Situació: Per ara no funciona, la benzinera ja està pràcticament instal·lada. L'alcalde no ha respost la carta dels veïns.

Reivindicació: No a l'excés de volum de construcció a l'illa "Sandoz".

Enlloc dels 28.000 metres quadrats concedits, en volen només 18.900. S'acusa de tracte de favor.

Actuacions: S'ha presentat un recurs judicial i s'ha fet una concentració davant de la seu del Districte.

Iniciativa: AV de Sarrià.

Situació: L'Ajuntament presenta un nou projecte sense la torre, disminuint el volum de construcció. Els veïns demanen una nova informació pública. LAjuntament s'hi nega.

T'Cl?

5. Bordeta

7. Les Corts

11. Sarrià

piSos

4. Sagrada Família

Reivindicació: Supressió del pas elevat a la Ronda del Mig, a l'alçada del carrer Mejía Lequerica. Es planteja substituir-lo per un altre mecanisme que vagi d'acord amb la necessitat del barri.

Aquesta reivindicació té una història de molts anys.

Actuacions: S'han recollit signatures i penjat cartells i pancartes.

Coincidint amb una visita de l'alcalde al barri es va detenir una veïna que penjava cartells. Se li ha cobrat una multa malgrat que l'ajuntament va dir que se li retiraria.

Iniciativa: Comissió de veïns afectats conjuntament amb l'AV. Situació: Pendent, després de molts anys de reivindicació.

Reivindicació: En el solar on hi ha la discoteca Barçalles, tancada definitivament, s'hi vol instal·lar un bingo. L'espai està qualificat d'equipament, i un bingo no és un equipament.

La Favb ha al·legat com a part interessada en l'expedient obert per tal de concedir la llicència, sol·licitant que no es concedeixi.

Iniciativa: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.

Situació: Pendent. No donen llicència. El termini ja ha passat.

8. Les Corts

13. Sant Gervasi

Reivindicació: Piscina pública on els escolars puguin aprendre a nadar. El barri la vol al costat de la parròquia de Santa Tecla.

Actuacions: S'ha enviat un escrit on indiquen que durant els últims 20 anys no s'ha invertit ni un duro en equipaments esportius.

Iniciativa: Nou escoles i dues associacions de veïns.

Reivindicació: Defensa de l'espai públic. Contra la construcció d'un bar a la plaça Kennedy, al costat del passeig de Sant Gervasi. La plaça quedarà molt limitada per a l'ús col·lectiu.

Iniciativa: Comissió de veïns. L'AV no es defineix.

Situació: Les obres continuen. No hi ha llicència d'apertura.

è'ém ^

l.a Veu del

juliol-agost de 1998

14. Gràcia Reivindicació: Donat el mal estat de l'escola Reina Violant es demanen obres de millora i es veu la necessitat d'ubicar l'escola bressol al mateix edifici de l'escola de primària, perquè ara és massa lluny. Actualment ocupa un edifici que correspon a la donació Comas i Solà i l'Ajuntament se'l vol vendre.

Actuacions: Al·legacions contra la venda de l'actual escola bressol.

Iniciativa: Associació de pares i mares de l'escola i, també, la Favb.

Situació: El 8 de juny l'Apa i el Districte van arribar a un acord per rehabilitar l'escola. Les obres han de començar durant les vacances d'estiu de l'any vinent. L'amenaça de vendre la Donació Comas i Solà continua.

15. Carmel

CARRER

BARRIS

19. Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona Reivinciació: Des de fa més de 15 anys es demana que el metro arribi a la zona nord de Nou Barris. A més, el president Pujol, a les darreres municipals, ho va prometre en un míting de CiU. Actuacions: És un tema que apareix i desapareix.

Periòdicament es fan manifestacions i assemblees.

Iniciativa: Les tres associacions dels barris esmentats.

Situació: La Generalitat ofereix un funicular subterrani. Sorprèn que suplanti l'Autoritat Única del Transport. Els barris demanen seriositat i diuen que estudiaran aquelles propostes que garanteixin un transport públic i de qualitat.

Reivindicació: Oposició a que s'obri un Centre d'Atenció i Seguiment a Drogodependents al carrer Sacedón, on hi havia l'antic ambulatori, al costat de la plaça Pastrana, al cor del Baix Camiel.

Aquest és un lloc on la presència de drogodependents era habitual i on sovint hi actuava el comando d'ultradreta "Pastrana".

Actuacions: manifestacions i talls de trànsit. També es va tapiar el local. Alguns veïns van arribar a sacsejar ei regidor AItjert Batlle.

Iniciativa: AV i Comerciants del Baix Carmel. En canvi, l'AV del Carmel va recolzar la construcció del centre, tot i no tenir el suport social i que la pròpia junta es va dividir en dos bàndols.

Situació: El centre s'obrirà, però només per a alcohòlics. El Districte fa marxa enrere.

24. Parc Reivindicació: Protesta veïnal pels sorolls i les molèsties que provoca l'aglomeració de bars en l'anomenat "triangle golfo".

Actuacions: Durant tot un mes, cada dijous es talla el trànsit de l'encreuament entre Marina i Almogàvers.

Tot i que el regidor Narvàez ha declarat que considera raonables les protestes, la Delegada del Govern ha posat quatre multes.

Iniciativa: AV del Parc Situació: Pendent. Pròxima reunió amb el regidor.

16. Valld'Hebron

25. Clot, Poblenou, Llacuna

Reivindicació: Oposició a la construcció d'una deixalleria en una zona verda, la qualificació de la qual preveia un tant per cent de sòl per equipaments culturals, recreatius i esportius, entre els arguments es planteja la ubicació a pocs metres d'una escola, franca d'informació del tipus d'equipament que es proposa.

Actuacions: Manifestacions i talls de trànsit a la Ronda. Hi va haver una detenció.

Reivindicació: Denuncien l'incompliment electoral de Iniciativa: Durant les primeres setmanes va estar en mans d'una posar escales mecàniques al carrer d'Alcàntara, que comissió de veïns. Actualment les decisions es prenen conjunta- ara té 290 graons. El barri se sent deixat de la mà de ment amb l'AV del Parc de la Vall d'Hebron. déu. El regidor no els rep des de fa sis mesos. Els Situació: El 27 de maig es va celebrar a l'AV una assemblea i castiga per ser crítics. es va decidir demanar un referèndum i continuar amb les mobilitActuacions: Es va convocar una manifestació a la zacions. No es va acceptar reduir el tamany de la deixalleria. que van assistir mil veïns i veïnes. La nit abans d'aquesta convocatòria, el PSC de Nou Barris va bustiar a totes les cases del barri un full insultant que intentava avortar l'acte previst.

Iniciativa: AV de Roquetes i diferents entitats del barri.

Situació: Després de la manifestació s'han reprès les relacions i actualment es reuneixen tres comissions que debaten els diferents temes.

20. Roquetes

21. Trinitat Nova Reivindicació: S'exigeix que la Generalitat mantingui el seu compromís de remodelar mil habitatges afectades d'aluminosi. L'actual director general d'Habitatge ho negava. Recolzen el barri les AV del districte i l'Ajuntament.

Actuacions: Es van interrompre les manifestacions en el moment que la Generalitat va acceptar rediscutir el tema.

Iniciativa: AV de Trinitat Nova.

Reivindicació: Salvem la Masia. S'han aturat les obres de la masia Situació: L'Ajuntament ha filtrat que la Generalitat Ca n'Ensenya per manca de pressupost. Fa tres anys van adquirir torna a assumir la remodelació dels mil habitatges. el compromís que elscol.lectius infantils i culturals continuarien fent S'espera que la reunió del 6 de juliol sigui la definitiva. les seves activitats un cop s'hagués rehabilitat. Ara com que falten diners, sembla que es compta amb la Generalitat per acabar les obres, però es posa en perill la continuïtat dels col·lectius.

Reivindicació: Des de fa anys s'està demanant que hi Actuacions: S'estan recollint signatures de suport d'associaci- arribi el metro, amb una indefinició total per part de ons de veïns i d'altres entitats. S'anuncien nnobilitzacions per la l'Autoritat IJnica del Transport. tomada de vacances.

Actuacions; Recollida de signatures. Penjada de pancartes. Concentracions. Periòdicament el barri es Iniciativa: L'han pres Masia de la Guineueta, Associació Lleure i sis entitats juvenils i culturals que desenvolupen diversos projec- mobilitza en manifestació. Durant la visita que l'alcalde va fer-hi fa unes setmanes es va tornar a prioritzar tes a la masia des de fa 20 anys. Situació: Pendent. la reivindicació.

Iniciativa: L'AV del Bon Pastor.

Reivindicació: S'acusa a Santiburcio de la brutal càrrega que va Situació: Ni una sola proposta. protagonitzar la guàrdia urbana contra un espai alternatiu de la Festa Major, de no voler negociar i de trencar el consens que funcionava des de fa deu anys. Fruit de la càrrega policial hi va Reivindicació: Denuncien un tracte desigual en els haver vuit ferits i un detingut (malalt mental). ajuts per rehabilitar els edificis malalts d'aluminosi. La Actuacions: Les entitats exerceixen d'acusació popular en la conselleria de Benestar Social ha suspès l'ajut del denúncia que s'ha portat al jutjat. Dues manifestacions, l'última de 25% als que tenen sous o pensions baixes. La situació les quals va acabar amb la lectura d'un comunicat en l'acte de del barri és greu, dels més de 1.700 habitatges afecclausura de la Festa Major oficial del Districte. tats, només se n'han rehabilitat unes dotzenes.

Iniciativa: AV de Prosperitat, Comissió de la Festa Major.

Actuacions: El barri es va reunir en una important Recolzament de la Coordinadora d'AV i Entitats de Nou Barris. assemblea i va decidir plantejar el tema al director Situació: El regidor proposa crear una comissió de crisi i posar general de l'Habitatge. en marxa el Consell Consultiu d'Entitats. Proposa vies de supera- Iniciativa: AV del Maresme. ció del conflicte, però es reafirma en totes les seves valoracions i Situació: Pendent de la resposta del director geneinsults, i manté el seu marcat autoritarisme. ral de l'Habitatge.

Reivindicació: Humanitzar la Gran Via canviant el pas elevat per un semàfor al creuament de la Gran Via a l'alçada de la Rambla del Poblenou i Llacuna, així es facilitarà el pas als vianants a peu pla.

Actuacions: Encara és incipient. Aquesta reivindicació, juntament amb l'anterior, implica una actuació global a la Gran Via. Iniciativa: La associacions de veïns.

Situació: Hi ha hagut reunions amb la Generalitat i l'Ajuntament. Després de vacances es rependrà.

26. Poblenou Reivindicació: Que se suprimeixin les 120 places d'aparcament de pagament als carrers Pujades, Llull, Pallars i Ramon Turró. Es consideren innecessàries i es veu la maniobra com una manera fàcil de treure diners.

Actuacions: Es van recollir signatures. S'han fet partits de futbol al carrer, cadenes humanes, manifestacions,...

Accions que el regidor Narvàez no va dubtar en qualificar d'exagerades. L'autoritat municipal ha posat una multa per tallar el trànsit. Es van trencar alguns parquímetres.

Iniciativa: AV del Poblenou.

Situació: Acord. Es reduiran el 50% de les zones blaves fins que un aparcament provisional permeti eliminar-les totes.

17. Guineueta

22. Bon Pastor

18. Prosperitat

23. Maresme

^^^Ve;;c

IbM

27. Sant Martí, La Palmera, Gran Via-Perú-Espronceda Reivindicació: Cobrir la Gran Via des de la sortida de les Glòries fins a Sant Adrià del Besòs per tal de facilitar la unió dels barris i millorar la comunicació amb el litoral, baixar les altes contaminacions acústiques i mediambientals.

Actuacions: Es va fer una assemblea convocada per tres AV, amb gairebé quatre-cents veïns i veïnes. S'hi va acordar recollir 20.000 signatures que recolzin la reivindicació i la col·locació de cartells i pancartes. S'anuncien mobilitzacions per després de l'estiu.

Iniciativa: De totes tres associacions. Van coordinar la seva lluita amb les altres AV del Districte.

Situació: Acaba de sortir a la lumm aquesta reivindicació. 'Malgrat això, ja es percep la poca receptivitat de les adrninlstracions.

La veu uei

CARRER

PUBUCITAT

juliol-agost de 1998

^ELATiHÍÀ Ajuntament

\ de Barcelona

^4 rio ci*^ Districte de Ciutat Vella

Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY Pa cruixent amb tomàquet I...

Gofres També tenim orxata sense sucre Ranftbla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

Urbanització de l'espai públic

PLA CENTRAL DEL RAVAL (1a fase) Projecte cofinançat en un 85% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea Projecte i direcció tècnica: Ajuntament de Barcelona Execució: Promoció de Ciutat Vella S.A. Termini d'execució: juliol - desembre 1998

REHABILITACION DE VIVIENDAS • Locales comerciales • Comunidades de vecinos, recibidores de escalera • Acometidas generales, agua, luz, gas • Façhadas y cubiertas

^ 93 225 09 75 Marina, 74 (esquina Llull) 08013 Barcelona

FORN DE PA D'AVINYO

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES

NO T'HI CONFORMIS TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

CARRER

j u l i o l - a g o s t d e 1998

EL COR ROBAT

FAVB

23

La Favb escull el nou president per unanimitat L'Assemblea acorda reforçar les relacions amb les associacions

CATHEKINA AZON

Manel Andreu

, REDACCIÓ

President de la Favb

r BARCELONA

"Hem de despertar la consciència veïnal allà on estigui adormida"

Fa 53 anys que viu al Poblenou. Es sindicalista i un dels fundadors de l'associació de veïns del barri. Durant els últims quatre anys n'ha estat el president. El 2 de juliol va resultar escollit president de la Favb. Amb el càrrec acabat d'estrenar li preguntem: — Com és que t'has decidit a presentar-te?

— La Favb, des del barri, es veu com una entitat de pes. Davant les invitacions que he rebut ho he anat assimilant. Era una oportunitat per servir al moviment veïnal. Vaig dir que sí i vaig haver de renunciar als meus compromisos a nivell de barri i amb el sindicat.

— Dedicació exclusiva per a la Favb?

— Sí, i si em queda una mica de temps, per donar un cop de mà al barri.

— I l'AV del Poblenou com ha reaccionat?

— Molt bé. Han assumit col·lectivament els càrrecs. En Joan Maria Soler serà un bon president. A mi em van donar total lübertat per decidir en un moment que hi havia molta feina per fer, la lluita contra els aparcaments de pagament ha estat molt moguda.

Aquest 2 de juliol hi va haver eleccions a la Favb per escollir una nova Junta, amb la participació de 27 a s s o c i a c i o n s .

D'aquests comicis en va resultar escollit com a president i per unanimitat Manel Andreu, de l'associació del Poblenou. L'altra novetat pel que fa a càrrecs és Roser Poveda, que s'ha incorporat com a sots secretària.

El signe d'aquestes eleccions ha estat la participació, sobretot a les vocalies on hi ha hagut set i n c o r p o r a c i o n s .

D'aquesta manera, la junta entrant queda configurada amb 17 persones.

En la mateixa assemblea electoral es va discutir un document amb els 10 punts de preocupació de la nova junta, dels quals en destaca: la Carta Municipal, l'aplicació del Pla de Residus, el mapa escolar, el transport públic. A aquesta llista s'hi van afegir 3 nous grans temes: la Immigració, la solidaritat, el mapa de desplegament de la reforma sanitària i la relació entre la Favb i les diferents associacions de veïns, per incrementar-ne la democratitza-

Neix un nou mi^à de comunicació: Gràcia 6. En et seu primer editorial argumenta la necessitat d'apropar, cada cop més, la informació a la ciutadania. I, evidentment, nosaltres hi estem d'acord.

Per això aquest primer exem-plar es dedica a la mobilització que reclama l'ampliació de l'escola Violant d'Hongria, a la revolta oku-pa, a la renovació del Lliure i entrevista el gracienc Antoni Basses, aprofitant ets 15 anys de Catalunya Ràdio. A més parla de cuttura, solidaritat, esport..

Gràcia s'ho val, per molts anys!

— I les administracions què?

— Hi ha una constant: informació insuficient. Sense informació no es pot racionalitzar. Sense informació no hi ha participació.

L'única sortida que queda sovint és la pressió.

— Acabes de tronar d'un viatge a Madrid, on se celebrava el 30è aniversari de les AV. Quina impressió n'has portat?

— No em referiré a la feina dels companys d'allà, però l'acte i els parlaments van ser molt pobres, molt poc reivindicatius.

— Una primera apreciació sobre Barcelona?

— Grans obres, grans muntatges..., però trobo a faltar la gent, la vida.

— ...els joves?

— Hem de respectar les seves formes de fer, de treballar. En la lluita contra les zones blaves s'han incorporat molt bé tocant els timbals... Si no els respectem no els tindrem mai amb nosaltres.

— En un altre ordre de coses... què hi diu la teva companya?

— La Rosa i jo valorem la situació; he acceptat algunes condicions..., però tinc molta sort.

l'aigua, i l'elecció directe dels regidors de districte. Aquest document ha de configurar les línies bàsiques de treball de la nova junta de la Federació.

Gràcia 6

— De la vintena de conflictes que hi ha, què en destacaries?

— La sensibilitat de donar cos organitzatiu a reivindicacions sentides. I a la majoria dels casos han estat les AV les que han portat la veu cantant. Tots els conflictes tenen les seves raons objectives.

— I els barris?

— Està bé que la Favb doni serveis. Hem de donar vm impuls, hem d'ajudar a despertar la consciència veïnal allà on estigui adormida.

ció. També formen part d'aquest document la preocupació per la conflictivitat veïnal i l'enduriment administratiu davant les protestes, encapçalada per la lluita de

Revistes de barri

— Sens dubte ha estat un dels conflictes importants.

— Ha estat un procés molt maco i molt participatiu. Hem d'afegirhi que ha suposat la incorporació de nous socis a l'Associació.

— I el fòrum 2004?

— No tinc prou informació. Vull comentar aquest tema, i d'altres, col·lectivament amb els meus companys. Quan tens davant temes d'aquesta importància cal tenir una posició clara. El debat col·lectiu s'imposa en una junta que manté vuit persones, però que n'incorpora nou.

Manel Andreu, al centre, en la primera intervenció com a president

Temps d'Horta

Ramon Albó

Número especial del portaveu de l'associació de veïns prologat per dos articles dels regidors Albert Batlle i Maraviltas Rojo.

La història, passat i present d'un barri, queda recollit en una dotzena d'articles.

Interessant visió de Jordi Soler sobre tes tiuites contra ta deixalleria i et Centre d'Atenció i Seguiment a Drogodependents. Com diu Desideri Díez, "deixeu que us felicitem, en primer lloc pel vostre 25è aniversari".

Un barri petit per les seves dimensions i gran pel seu constant treball edita un nou número, el 24, del seu butlletí "informatiu i crític". I ho fa amb motiu de la seva Festa Major, el número 24. Articles sobre la participació i la democràcia activa, la lluita de l'aigua, Doriana... Cal destacar el bonic text que glossa la desaparició del col·legi Ramiro de Maeztu, anomenat durant ta Repúbtica Coiegio IHermenegildo Ginés de los Ríos.

2i

Parlant del

CARRER

juliol-agost de 1998

/ de la ciutat QITT ÉS QUT

ROSER CAPDEVILA J

Il·lustradora MARTA PLUJA Periodista DANI CODINA Fotògraf

"Tenir tres bessones m^ha canviat la vida" ocs personatges d'aquests que s'anomenen/amosos es mostren tan expansius amb els periodistes com Roser Capdevila quan ens va obrir la porta de casa seva, sense cap mena de pudor ni reticència. I si observeu la seva fotografia descobrireu una dona que irradia simpatia i afabilitat, els dos qualificatius que millor la defineixen.

Segurament a molts de vosaltres la seva cara no us la identifica, i és que en realitat aquesta il·lustradora és

coneguda i reconeguda per la seva obra més que per ella mateixa. Si us parlem de "Les tres bessones" ja canviareu l'expressió i direu "ah, sí!, aquests dibuixos de TVS!".

Casa seva és un sobreàtic de Sant Gervasi, un privilegi a la nostra ciutat: un pis alt, assolellat, sense sorolls, amb dues grans terrasses i, el més important, amb la seva caseta de nines que fa servir d'estudi per pintar. El somni de qualsevol! Però el millor d'aquest cau és

Sal i pebre

que respira Roser per totes les parets, per tots els racons -potser perquè s'hi ha passat i s'hi ha de passar tantes hores-.

Podríem dir que la Roser és l'exemple clàssic de la il·lustradora de casa nostra, la que "amb una mà remena l'olla i amb l'altra dibuixa". I potser ho és empesa per les circumstàncies. Abans era mestra, poc després de casar-se es va quedar embarassada "de tres!" i, és clar, la seva vida va canviar totalment. Això la va obligar a quedar-se a casa a treballar.

L'acudit

Condemnada Magdalena López porta set anys vivint en un banc de la Diagonal, a l'alçada de Pau Claris. "jMi casa!" té l'equivalent, en aquest cas a "jMi banco!".

Un bon dia la Magdalena va agredir una dona que va asseure's a casa seva. Li va t r e n c a r el braç d'un cop de puny ben donat. Ara, l'Audiència de Barcelona l'ha condemnada a un any de presó. La sentència assenyala que "va a c t u a r en defensa del que creia que era seu". El t r i b u n a l que l'ha condemnada e s t i m a "incomprensible" que no s'hagi elaborat un informe de l'estat mental de la dona. El que és incomprensible és que se l'hagi e m p r e s o n a t sense a q u e s t informe.

Zeta r

À-ZAG^ABWBÍX^-

Abans havia passat fugaçment per l'Escola Massana en un moment en el qual era un caos sense govern i, al damunt, la van fer fora per acumulació d'absències (tres?). Per a ella la il.lustració és una vocació "que es porta dins. Si no tens el dibuix ben clar dins el cap no pots dictar-li a la mà que el faci. Pots aprendre tècniques -diu-, però el que més t'ensenya és el dale que te pego".

Les seves filles van ser la font d'inspiració d'aquests contes que Mercè Company va escriure per Planeta i que ara han fet el salt a la petita pantalla, fent un tomb ala seva vida tranquil·la: cada dia ha d'agafar la moto (perquè la Roser no coneix ni les línies de metro ni d'autobús) i anar a la productora a treballar envoltada de gent. I per si això fos poc, si fins ara només dibuixava a mà, ara ha entrat en una "nova dimensió", la de l'ordinador.

El reconeixement h ha obert les portes de la resta d'Europa. Fa una sèrie a París i una altra coproducció fi-anco-catalana. No dóna l'abast, abd que s'ha hagut de buscar "moltes clòniques", que l'ajuden.

Ha lograt fer "una sèrie divertida, amb un fons cultural, sense sexe ni erotisme ni violència i que ha voltat, amb els seus continguts, per tot el món, sense ser moralista ni paternalista ni educadora, senzillament d'una manera divertida" que connecta amb els infants.

Estàvem tan entusiasmades parlant de les bessones i d'en Bernat que gairebé m'oblido de preguntar-li coses de la ciutat i del barri. Així que fent un esforç per reconduir la conversa vaig poder esbrinar que per a Roser Capdevila "Barcelona és la millor ciutat on es pot viure, perquè és essencialment mediterrània, perquè és a prop de tot arreu, perquè és molt accessible i perguè tothom hi pot trobar el seu raconet". Es clar que no tots poden ser com la seva caseta del terrat del pis de Sant Gervasi!

Encara que, segons la Roser, Sant Gervasi només pot ser del tot habitable en aquestes condicions perquè és massa a la vora de la ronda i el soroll es fa insuportable.

Azagra/Revuelta