Carrer 053

Zí7 Veu del w^^éS^KKÈ ^^BWB^'lí^^^^^^^^aSSSs^^!?^^

^ .

Publicació bimestral

Obradors, 6-8 baixos • 06002 Barcelona

%'

N^ 53 setembre-octubre 1998

ciutat insostenible (dossier) -^

la Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou 93 339 91 23 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 332 02 44 Can Ensenya 93 359 06 80 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases E. Aunós 93 223 23 94 Cera 93 241 05 92

Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 210 16 88 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 303 32 85 Dreta Eixample 93 231 58 35 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues 93 420 40 66 ' Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 209 65 74 Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 218 46 48 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 314 35 48 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49

Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax; 93 412 58 88

Secretària de redacció i Maquetacló Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Marta Pluja

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Brito

Consell de redacció Mar Abella, Ctiristian Andreu, Marc Andreu, Marta Bacti, Bernat Batlle, Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sànctíez, Àlex Tisminetzky, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer,

ü

^

^U^

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Ignasi R. Renom Portada Ignasi R. Renom (Desembocadura riu Besòs) Fotomecànica I Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col. laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

®

dg CARRER Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regonnir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. 8. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència,,42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni,,6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pesfarïa, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che, Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

f

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambles 93 317 29 40 Ramon Albó 93 357 13 33

Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sants

93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Torre Baró 93 276 16 82 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle de Sants 93 402 87 54 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 78 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Baiberà-Sta Uargarida-Penedides

93 317 16 Vallbona 93 354 89 Verdum 93 276 02 Verneda Alta 93 314 58 Via Trajana

11 82 30 13

93 381 16 25 Xile 93 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Els f FOT*.

de distribució

setembre-octubre de 1998

Transformar la realitat A mitjan del mes d'octubre se celebrarà a la nostra ciutat la conferència europea "Ciutats pels Drets Humans". Coincideix amb el 50è. aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada el deu de febrer de 1948. Un document que ha estat subscrit, fins avui, per 185 estats. Diuen que la Conferència no serà una mera commemoració d'aquella declaració que reconeix que tots els éssers humans tenen dret a una vida digna, en llibertat, a l'educació, al treball justament remunerat, a la seguretat social, a l'habitatge i a la justícia.

A la Conferència hi participaran ajuntaments i diverses organitzacions de gairebé un centenar de ciutats europees i vol crear una xarxa de ciutats compromeses en la lluita pels drets humans més elementals.

Avui, al 1998, a les ciutats -també a la nostra- els Drets Humans no són una realitat per a tothom. Entre nosaltres, de manera més o menys oculta, hi ha les anomenades bosses de pobresa: homes i dones que no tenen el mínim imprescindible per viure. En els nostres carrers els discapacitats i discapacitades no poden accedir a tots els espais públics o al transport públic, a causa d'unes barreres arquitectòniques que aixequen acta de la desigualtat que existeix. A la nostra societat està reconegut el dret a vot, tanmateix veïns nostres, immigrants, no poden ni votar ni ser candidats. Als nostres barris hi ha 70.000 habitatges buits, no acompleixen la seva funció social i en canvi es criminalitza aquells okupes que fan realitat aquest dret de necessitat vital.

Vivim en una societat on se signen declaracions i a la vegada es porten a terme polítiques que no les respecten. Té molta feina la Conferència si s'ho proposa.

Limitar-se a aprovar la "Declaració de Barcelona" i presentar-la el mes de novembre a les Nacions Unides, a Nova York, es pot interpretar com una operació d'imatge, pot respondre a la hipocresia política que freqüentment es practica: parlar de la realitat i no transformar-la.

Les ciutats que signin la declaració quedaran compromeses. Haurien de concretar en fets els seus compromisos. Els governs municipals hauran de modificar aquelles polítiques que transgredeixen els drets fonamentals als seus carrers i a les seves places.

Les associacions i organitzacions hauran d'estar al costat dels desafavorits d'aquells que cada dia estan més lluny de ser iguals. Treballar i lluitar per transformar la realitat.

CARTES DELS LECTORS

èçueoA ci^noTf

C

A/

fi nan EL ROTO La nova recollida no funciona Un resident al barri de Gràcia ens ha fet arribar aquesta carta -que també ha presentat les administracions-, per tal que la fem pública. No la podem reproduir sencera, però sí un extracte.

Us escric perquè estic totalment convençut de la necessitat del reciclatge dels residus i amb l'ànim de ser el màxim de constructiu. Us exposo els punts principals que fan que aquest sistema no funcioni. Es força la ciutadania a baixar plàstic, paper, cartó i envasos a unes certes hores entre el diumenge i el dilluns.

Les persones estan acostumades a classificar els residus; ara tot s'ha d'abocar en el mateix contenidor (menys el vidre).

Les noves boques són massa petites i les bosses no hi caben; la introducció es fa en horitzontal, i no en vertical; els nous cubells no funcionen, perquè les txjsses no s'hi agafen bé i calen lesduesmansperobrirlaporteta.

El nou sistema pretén millorar visualment el carrer Gran, eliminar sorolls i reduir espais ocupats pels

antics contenidors, però encara hi ha contenidors vells i s'hi afegeixen els de cada botiga cada matí. No es redueixen els sorolls i el camió de recollida ara passa en hores de molta circulació. Cal afegir-hi la manca d'Informació. Els fullets no s'entenien; les persones que exposen dubtes o crítiques o a les que fan un "mal ús" del nou sistema se senten intimidades. No hi ha hagut cap avaluació seriosa. Vull suposar que algú destria entre rebuig i orgànic els dies de cada dia, i entre paper, envasos i plàstic. íEsfaaquesta selecció? On es fa? Quant costa? íHan comparat aquest cost amb el cost zero que implica tenir la selecció en origen, a cada llar?

M'he preguntat "què es podria fer perquè el sistema millorés?" i mai no he trobat una altra resposta: tomar a començar des de zero.

Jordi Pascual i Ruiz.

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a principis de desembre

F O R A TAXA DEL C L A V E G U E R A M DEL R E B U T DE L'AIGUA

I.ti Veu del

CARRER

setembre-octubre de 1998

CRÒNICA

En La Habana, revolución MARC ANDREU

A semejanza de la gran Barcelona metropolitana, la ciudad de La Habana es una realidad urbana de 727 kilómetros cuadrados donde viven casi tres millones de habitantes, distribuidos en 15 grandes distritos o municipios: Habana Vieja, Centro Habana, Playa, Plaza, Regla, Habana del Este, Guanabacoa, San Miguel del Padrón, 10 de Octubre, Gerro, Marianao, La Lisa, Boyeros, Arroyo Naranjo y Cotorro.

Lejos del patrón urbano europeo. La Habana ha crecido a lo ancho y no a lo alto. Gon la única excepción del casco viejo colonial y de algunos altos edificios como el hotel Habana Libre, en la zona residencial del Vedado, la ciudad la forman extensos barrios de casas bajas surcados por largas avenidas y calles llenas de baches que los cubanos, a pesar de las dificultades y un desencanto galopante, ocupan de dia y de noche con alegria salsera y una solidaridad que hunde sus raíces en la experiència revolucionaria. *

Las pintadas de las calles de la capital cubana rezan "En cada barrio, revolución". Su concreción debería ser una profunda rehabilitación urbanística y el desarrollo de un amplio movimiento vecinal

*

Belleza tropical

Es La Habana, como Santiago de Cuba 0 Camagüey, un interminable y fascinante continuum urbano salpicado de abundante vegetación tropical con un verde que desafia, alegre, el altivo sol cariberio y su impresionante flota de nubes que surcan cada tarde el azul celeste.

Debajo, ajeno al g r a n d i o s o espectàculo de la naturaleza, en lugar de la tirania del coche serpentean una infinidad de bicicletas y guaguas y camiones repletos hasta los topes. Tamblén circulan esos viejos automóviles americanos de los 50 y soviéticos de los 80 que se resisten a jubilarse però que, debido a sus achaques, cada dos por tres ven asomarse por el capó a su conductor; una operación, esta, que requiere mas de fe y de imaginación que de conocimientos mecànicos.

A pesar de las dificultades y el desencanto, los cubanos viven con alegria salsera y solidaridad revolucionaria Lo mismo que la tarea de los omnipresentes poncheros y zapateros, encargados de remendar pinchazos, los unos, y suelas gastadas, los otros, con el fin de asegurar la transportador) de una población que, mas de un dia y de dos, no va a trabajar porque no pasa la guagua o porque la que pasó ya no admitia pasaje. Es el drama de una gran urbe bloqueada por el imperio americano y un periodo especial que los dólares del turismo, no se sabé bien cómo ni a qué precio, deben reactivar.

fendran la posibilidad de dejarse sus libras esterlinas tomando algo, cerca de alli, en la plaza de Lady Di inaugurada hace pocos meses por Leal y glosada por Manuel Vàzquez Montalbàn en el número de septiembre de Le Monde Diplomatique.

Quienes no podran pasearla son los antiguos inquilinos de la plaza Vieja, que estan siendo reubicados en la otra punta de la ciudad. Igual que sucedió con los vecinos del barrio residencial de Miramar, donde vivia el Che, que ya hace tiempo f ueron dispersades a zonas periféricas perquè su antigue vecindarie pasó a ser sede del polo empresarial turistico estatal que preside la omnipresente corporación Gimex.

MARC ANDREU

Marianenses en el mercado agropecuario mensual de la avenida 124, el pasado 23 de agosto Por el momento, ya se nota la reactivación en la Habana Vieja, territorio turistico por excelencia.

Aunque en número insuficiente, comienzan a proliferar los edificios antiguos rehabilitados gracias a

convenies entre la Oficina del Historiador, dirigida por Eusebio Leal, y empresas mixtas. Es el caso, por ejemplo, de la flamante Lonja del Comercio, destinada a albergar oficinas turisticas. O de la bella

plaza Vieja, en cuyos porches se pasearàn pronto nuevos huéspedes hoteieros y los empresàries que alquilen acogedores apartamentos.

Si son britànicos, ademàs.

De Habana Vieja a Marianao

Fuera de las f renteras de la Habana Vieja y de las zonas residenciales de empresas, diplomàticos y altos dirigentes, les barrios parecen estar urbanisticamente dejados de la mano de Dies. Es el caso de municipios como Marianao (130.000 habitantes) o su vecina La Lisa: viejas casas sólidas degradadas por el paso del tiempo que, a veces, recuerdan a los bloques aluminóticos del Turó de la Peira o de Via T r a j a n a ; y habitàcuies que, si bien no seria juste compararies con las favelas cariecas, si se parecen mucho a las barracas que no hace tantes afios tedavia avergenzaban a Barcelona. (sigue en la pàgina 4)

Un pregon de cooperación internacional para Eusebio Leal • Paseande por la Habana Vieja, el visitante sensible cemprende maravillade per qué la Unesco la declaro en 1982 Patrimonio de la Humanidad y, al mismo tiempo, constata con tristeza que el titulo puede llegar a ser solo el papei mojade de un epitaf lo si ne se ataja de cuaje la galopante degradación de la ciudad. El encargado de tan tremenda empresa es el historiador Eusebio Leal, tedepoderese conservador de la capital cubana que este 23 de septiembre dejó sus dominios de la Habana Vieja para, desde el corazón de la Ciutat Vella barcelonesa, pregonar las fiestas de la Mercè.

Seria bueno que, mas allà de cumplirconelcentenariode 1 8 9 8 desastre para Espafía; independència para Cuba- y de publicitar MARC ANDREU el hermanamiento que Barcelona y • Dos de los últimos edificios ocupados por cubanos y todavi'a sin restaurar que quedan en la plaza Vieja La Habana firmaren en 1993, la presencia de Leal en la Mercè sirviera para mandan material escolar a les barrios o rehabi- des anés desde Poblenou a cuatro municipios impulsar y concretar la cooperación con la litan las ciudadelas, per poner solo algunos habaneros han dejado de funcionar por culpa ejemplos. capital cubana. de la burocràcia; o que una burocràcia simiCierte es que Barcelona ya rehabilito en Pere tamblén es cierte que al pasear por el lar, a orillas del Mediterràneo, hace peco 1991 su homònima calle habanera i que ahora Malecón las únicas placas que se ven en las operativa la Cemisión Ciudadana Barcelonaestudia hacer lo prepio con un edif icio modernista pocas casas rehabilitadas son del gebierno La Habana.

Todo este puede cambiar si, aprevechando para que sea la sede de una escuela taller; que de Canàries; que uno puede pasarse diez técnicos catalanes colaboran en la redacción dias en la Habana sin avistar ningún autobús la visita de Leal, Barcelona se reafirma en su de la Ley de Ordenaclón Urbana y Territorial de de Barcelona; que la falta de barcos y com- hermanamiento con La Habana y concreta les Cuba; que el Institut Municipal de la Salut tiene bustible impuesta por el blequee deja en un que, a etre nivel, hay establecidos entre sus 10 un proyecto de apoyo a la erradicación de la almacén portuario, meses y meses, medicinas distritos y les 15 municipios habaneros. tuberculosis en la isla; que los autebuses mas y todo tipe de material selidario; que ne tedas Desequilibrie numérice que quizà se podria viejos de Transports Metropolitans de Barcelo- las donaciones que desembarcan en La compensar con algun undécime distrite al estilo na cruzan periódicamente el Atlàntico; o que Habana llegan donde tenían que llegui, que del que Barcelona ya tiene en Sarajevo. asoclacienes de vecinos, entidades y ONGs algunas de las ludetecas trasplantadas hace Cencejales no le faltarian.

I.il

ï ' f / í í/i*/

CARRER

CRÒNICA

setembre-octubre de 1998

Trobada europea d'espais alternatius REDACCIÓ

Del 14 al 18 d'octubre se celebrarà a l'Ateneu Popular de Nou Barris la 46a. trobada de la xarxa internacional de centres culturals, independents i alternatius. L'esmentada xarxa té com a objectiu la potenciació de formes innovadores en la producció cultural i la cooperació social. Trans Europe Halles (TEH) és una associació sense afany de lucre, fundada l'any 1983 i que té 20 membres de 16 països.

El funcionament de la xarxa és mitjançant dues reunions anuals als diferents centres del TEH, on participen representants de tots els centres i convidats d'altres projectes culturals i artístics. En aquestes trobades s'intercanvien les experiències dels diferents centres, tant artístiques com culturals, socials i polítiques. Surten reflexions sobre temes culturals i polítics, i idees de futurs intercanvis i projectes entre els centres.

Tots els centres de TEH estan establerts a edificis industrials recuperats per a finalitats culturals i artístiques. Per exemple: Kulturhuset USF, una vella fàbrica de sardines a Noruega, l'Usine a Suïssa, abans una fàbrica de processament d'or, Halles de Schaerbeek, un mercat cobert transformat en un centre cultural enorme a Bèlgica...

Els centres tenen en comú que han estat fundats per iniciativa privada de veïns, artistes o associacions socials o culturals. Són organitzacions professionals sense afany de lucre, treballant amb estructures flexibles, independents

d'intervencions de les administracions a la gestió i programació. El treball dels centres està basat en l'obertura envers la varietat de formes artístiques, creuamentd'aquelles, i projectes per a la comunitat

local, donant importància als aspectes socials de la tasca cultural.

(viene de la pàgina 3) En el lado positivo cabé resaltar que todos los barrios de La Habana disfrutan de electricidad y de buena agua corriente; cosa que, a pesar de los cortès en el suministro a días alternos, pocos suburbios latinoamericanos pueden acreditar. Suburbios que ya desearían para sí las escuelas, los círculos infantilesylospoliclínicos, incíuídos hospitales prestigiosos como el Frank País, que pueblan las esqui-

nas de todos los municipios al estilo de Núriez y Navarro.

Es en barrios como Marianao, que los turistas solo ven de paso hacla el aeropuerto, donde los cubanos pueden pensar que sus condiciones de vida no mejoran a pesar de las divisas que dejan los extranjeros. El Poder Popular municipal, ayudado por sus hermanamientos con Sant Boi y Sants-Montjuïc, hace lo que puede: ahora està cableando las ca-

lles para ampliar la ratio de teléfonos y piensa en rehabilitar un centro cultural, però al mismo tiempo no sabé como resolver, sin contenedores, camiones ni combustible, la recogida de la basura.

KIM MANRESA

•

L'Ateneu Popular de Nou Barris ocupa una antiga fàbrica de ciment

Els centres membres de Trans Europe Halles •

Bloom (Mezzago, Itàlia) City arts Centre (Dublín, Irlanda) Cinema Rex (Belgrad, Sèrbia) Confort Modeme (Poiters, França) Halles de Schaerbeek (Brussel·les, Bèlgica) Kaapeiitehdas (Hèlsinki, Finlàndia) Kultuffabrik asbl (Esch sur Alzete, Luxemburg) Kultur Huset USF (Bergen, Noruega) La Friche Belle de Mai (Marsella, França) Mejeriet (Lund, Suècia) Melkweg (Amsterdam, Holanda) Moritzbastei (Leipzig, Alemanya)

MARC ANDREU

La calle 8 de Marianao, en el límite con la Lisa.

*

Multhius Tobaksfabrikken (Esbjerb, Dinamarca) Noorderlrgt (Tilburg, Holanda) Rote Fabrik (Zürich, Suïssa) The Junction (Cambridge, Regne Unit) Ufa-fabrik (Berlín, Alemanya) L'Usine (Gènova, Suïssa) WUK (Viena, Àustria).

Ateneu Popular de Nou Barris Portlligat, s/n 08040 Barcelona TeL 93.353.95.16

Programa d'actes d'octubre Dimarts 13 a les 19 hores De-

*

bats culturals a l'Ateneu, amb el títol Activitat cultural i territori, es parlarà de política cultural als districtes de Barcelona. Descentralització. Xarxes sectorials i territorials.

Dimecres 14 a les 19 hores:

Debats culturals a l'Ateneu, jornada amb el lema Gestió d'iniciatives culturals des d'una associació.

Dijous 15 de vuit a nou del vespre, inauguració oficial i a dos quarts de deu de la nit. Nit de circ.

Divendres 16, al matí s'explicarà el Projecte Ateneu que coordina Bidó de Nou Barris, una associació sense afany de lucre, gestora de l'Ateneu des dels seus inicis.

Aquesta entitat aposta per la cultura com a mitjà de transformació social i la vinculació amb el territori per aconseguir la màxima participació en el projecte. Els seus membres són voluntaris i participen des del suport econòmic fins a la implicació quotidiana.

En aquesta sessió es debatran les següents qüestions: El paper dels centres culturals a l'entorn local, Gestió d'equipaments culturals des d'una associació i Pla estratègic de la cultura de Barcelona a càrrec de l'ICUB. A partir de dos quarts d'onze de la nit, concert de Maite Martín i una gran festa al carrer.

Dissabte dia 17 al matí, trobades i intercanvis de cooperació. De tres a cinc hi haurà diferents seminaris: Acció cultural a l'àrea mediterrània: cooperació i polítiques culturals al mediterrani, amb la participació de Bienale i Interarts, entre d'altres; Intercanvi i Cooperació Cultural Nord-Sud. Aquest debat alimentarà el projecte "Out of Europe"; Aliança i Eco-concern i Gestió cultural.

El dia 18 a les set de la tarda, un espectacle de circ a l'Ateneu.

Escasez y soiidarídad

Y es que, desde que cayó el campo socialista, la situación es realmente difícil. Si bien es cierto que ahora no reviste el dramatismo de hace algunos anos, también lo es que la legalización del dòlar y la proliferación de tiendas donde hay de todo, però en divisas, estan introduciendo unas diferencias sociales a las que los cubanos no estaban acostumbrados.

Es duro ver que en el corazón de tu barrio el escaparate de una shopping climatizada muestra distintas variedades de jabòn o de champàn catalàn y que, al lado, en la rústica bodega donde se paga con la cartilla y la moneda nacional, no hay ni papel higiénico ni suficiente comida. Lo que obliga a completar la cesta de la compra en el mercado paralelo o en las ferias agropecuarias que mensualmente abastacen a siete zonas de la gran Habana.

Suerte que la solidaridad vecinal resuelve muchas dificultades. El afortunado con telefono en su casa sirve de operador a toda la cuadra, y el que se construye una cisterna para el agua cuenta con la mano de obra del vecino. Por las noches.

MARC ANDREU

•

El Malecón sufre el azote del salltre y la mala conservación

ademàs, los Comitès de Defensa de la Revolución (CDR) montan guardias para prevenir los robatorios en las casas, antes inexistentes y ahora a niveles casi europees. Una tarea, la de los CDR, que suena a milícia però que, dada la composición de sus miembros la mujer de la esquina, el joven de la casa de enfrente y el jubilado de la de al lado-, recuerda mucho a la de una organización comunal.

Làstima que, por un vicio de origen justif icado en una eventual invasiòn n o r t e a m e r i c a n a , su principal función sea garantizar la ciega adhesión al régimen.

No obstante, no seria descabellado transformar a los CDR en el amplio y fuerte

movimiento vecinal que necesita una Ciudad como La Habana. Seria de gran utilidad para colaborar en las pequehas reparaciones urbanísticas, para reivindicar actuaciones de mas envergadura ante el poder publico y para frenar la creciente apatia e individualismo de la gente con las armas del libre asociacionismoy de la participación ciudadana.

Misiones, todas ellas, que aunque aalgun buròcrata le puedan parecercontrarrevolucionarias.son verdaderas sendas hacia un socialisme popular y democràtico.

Y, en caso de involución, una trinchera desde la que hacer frente a la especulación urbanística y al capitalismo salvaje.

CARRER

setembre-octubre de 1998

CRÒNICA

5

Pacte per la Mobilitat: IVIaniobra electoral o acord de mínims?

REDACCIÓ

Carme Sanmiguel, l'artífex de l'acord, estava radiant, poques vegades l'ajuntament havia pogut posar d'acord sectors tan diversos. Des del Racc fins als Amics de la Bici. Des de la Favb fins el Montepio de conductors Sant Cristòfol. Des de Comissions Obreres al Foment del Treball. Un acord entre transportistes, conductors, comerciants, vianants, veïns i ciclistes. L'acte es va acabar amb una foto de família a l'estil culé, igual que si el Barca hagués guanyat la Lliga.

Només l'oposició política, CiU i PP, es va negar a signar.

Argumentant que el pacte arriba tard i que no és seriós, una maniobra purament electoralista i que no hi ha temps, d'aquí a les eleccions, per concretar-lo.

A la sessió van prendre la paraula diversos representants.

El Racc, el Gremi de Garatges i els gremis de comerciants van celebrar el pacte i van aprofitar l'ocasió per denunciar el caos existent a la ciutat a causa de les obres. La Favb, els Amics de la Bici, Barcelona Camina i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic van manifestar que, no per casualitat, el Pacte tenia un primer punt referit al Transport Públic i que aquest "pacte de mínims" es quedaria en una relació de bones intencions si no s'acabava de concretar.

Els 10 punts desenvolupats en el document que composen l'acord són: 1. Aconseguir un transport col·lectiu de qualitat i integrat; 2. Mantenir les velocitats de recorregut i millorar la velocitat

El 22 de juliol passat es va signar, al Saló de Cent, el Pacte per la Mobilitat. A l'acte, que va presidir l'alcalde de la ciutat, 28 entitats ciutadanes, diversos experts convidats i representants de l'equip de govern municipal es van comprometre solemnement a treballar per a la pacificació del trànsit.

ARXIU

Els gremis de transport de mercaderies també han signat el Pacte de Mobilitat del transport públic de superfície; 3. Augmentar la superfície i qualitat de la xarxa viària dedicada a vianants; 4. Augmentar el nombre de places d'aparcament i millorar-ne la qualitat; 5.

Millorar la informació i la formació de la ciutadania, i la senyalització de la via pública; 6.

Aconseguir una normativa legal adequada a la mobilitat de la ciutat de Barcelona; 7. Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris i usuàries dels

diferents models de transport; 8. Promoure l'ús de carburants menys contaminants i el control de la contaminació i el soroll causats pel trànsit; 9. Fomentar l'ús de la bicicleta com a model habitual de transport; 10. Aconseguir una distribució urbana de mercaderies i productes àgil i ordenada.

Ha passat la calidesa de l'estiu, la majoria d'obres encara no s'han acabat i el 16 de setembre passat es va convocar

Les entitats ciutadanes concreten el pacte • Les propostes en aquest sentit que s'han fet arribar a la presidenta del Consell Municipal de Mobilitat, Carme Sanmiguel són:

més comoditat per als vianants, utilitzant algunes de les tècniques del barri de la Ribera :Gaudí amb Cerdà.

Camí a l'escola I al mercat: S'escolliran dues escoles importants i dos mercats municipals i se n'estudiaran els problemes d'accés i les possibles solucions, en col·laboració amb els pares, alumnes i concessionaris dels mercats. Es tracta d'aconseguir un camí més segur per una majoria dels usuaris que es desplacen a peu, en bicicleta i en transport públic.

Millorar 5 punts d'alta concentració de sinistres (Interseccions): Seleccionar 5 interseccions amb molts sinistres a Barcelona i realitzar una auditoria pública de seguretat viària en una col·laboració entre els serveis tècnics i P(A)T. S'acordaran solucions, es posaran en pràctica i es farà un seguiment detallat del comportament detallat del comportament dels usuaris abans i després de les actuacions.

Ona verda per a l'autobús en un carrer d'alta freqüència de pas: Normalment, l'autobús i els seus passatgers acostumen a perdre temps com a conseqüència de la pèrdua de l'ona semafòrica en el moment de parar. Es tracta d'incorporar el temps normal de parada de l'autobús en la coordinació.

Creació d'una súper Illa per a la moderació del trànsit a l'Eixample: Selecció d'una zona de l'Eixample que permeti constituir una gran illa de moderació de la circulació. Aquesta zona pot estar formada per 6 o 9 illes del sistema ortogonal (per exemple: Clínic, Sagrada Família). Es planificaran actuacions de restricció del trànsit i foment del transport públic, ús de la bicicleta i

Construcció de la part costanera de la ruta bici: Euro Velo: Com avançament del projecte europeu Euro Velo, es proposa decidir i construir un tram de la ruta de bicicleta que segueixi la costa. La ruta pot iniciar-se a Sant Adrià (carril planificat pel Consell Comarcal del Barcelonès), seguir per la costa de Poble Nou i Moll de la Fusta, i incorporar una actuació especial al peu de Montjuïc.

Fins aquí la crònica d'un acord que té com a finalitat pacificar el trànsit, aconseguir que hi hagi una relació de convivència entre totes les formes de mobilitat. És molt important que l'acord l'impulsi l'Ajuntament, ara és el moment de començar a concretar-lo, de propostes no en falten.

la primera sessió de treball. Hi havia menys assistents que el dia de la signatura i no hi havia l'escenografia espectacular d'aquell dia, com sens dubte pertocava. Es va plantejar continuar el Pacte creant grups de treball per a cada disciplina viària, informació i comunicació i ús i distribució de l'espai públic.

Els grups estan oberts a aquelles entitats que vulguin treballar-hi. No es va considerar necessari crear un grup referit a la

situació del Transport Públic i, tot i hi va haver el compromís de celebrar una sessió monogràfica per estudiar el pla d'actuació que l'Autoritat Única del Transport proposi per als pròxims anys, del 2000 al 2010, no hi va haver cap mena d'entusiasme des de la presidència per entrar a valorar el conveni d'inversions per al transport públic (totalment insuficient en opinió de la Favb).

A continuació es van llegir petites actuacions que feien referència a la instal·lació de diversos carrils bus, a posar en marxa una experiència de carril multiús al carrer Balmes, a la supressió d'un aparcament al carrer Rogent, etc. Actuacions ja previstes abans del Pacte, encara que hi guarden certa relació.

Tanmateix, cal desenvolupar el Pacte i concentrar-se en un mínim d'actuacions abans de les properes eleccions municipals, sinó tindran raó aquells que l'han denunciat per purament electoralista. Les entitats ciutadanes Amics de la Bici, Associació de Promoció del Transport Públic, Barcelona Camina, la Favb, Prevenció d'Accidents de Trànsit i la Unió Sindical de CC.OO del Barcelonès ha entregat una relació de cinc propostes, relacionades a sota, d'actuació per portar-les a terme durant aquest curs. La signatura del pacte per part d'aquestes entitats es va decidir tot i l'ambigüitat d'alguns dels seus punts, de la timidesa a l'hora de denunciar l'abús del cotxe. És, ja s'ha dit, un pacte de mínims i hauria d'anar acompanyat de diferents actuacions.

Signants del Pacte de Mobilitat

ARXIU

Associació Catalana d'Empreses de Transports de Mercaderies Asso. General Transports Líquids Amics de la Bici Anesdor Associació per la Promoció del Transport Públic Barcelona Camina Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació Col·legi Oficial de Psicòlegs Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona Favb Federació d'Empreses Catalanes • d'Autotransport de Viatgers Federació Pki.inciald'Autoescoles Foment del Treball

Gremi de Garatges Gremi de Transports i Maquinària Gremi de Tallers de Reparació de Vehicles Montepio de Conductors Sant Cristòfol Organització de Consumidors i Usuaris Prevenció d'Accidents de Trànsit RACC Reial Moto Club de Catalunya Sindicat del Taxi de Catalunya Federació Catalana de Transports de Barcetona (Transcalit) TRANSPIME Unió Petits Trans. de Cata. (UGT) Unespa-Uceac Unió Sindic. CCOO. Barcelonès

CRÒNICA

Recalcats Catherina Azon Tanca el Fashion Cafè Abans va ser Virgin. El cafè batejat per les top-models tanca les portes.

Un fracàs estrepitós. Va obrir amb grans murals d'aquestes noies en roba interior i uns preus prohibitius. Va abaixar els preus i va mantenir les il·lustracions, però les pèrdues milionàries els ha obligat a enviar a l'atur a uns treballadors que sels exigia flexibilitat en els horaris. El Fashion va rebre tota mena de benediccions, és a dir de facilitats.

Per poder muntar la seva buida terrassa es va endur per davant un banc modernista en ple passeig de Gràcia. Tomant de vacances va tancar i no ha tomat el banc. En el record només ens queda l'idil.ü entre la Campbell i el nostre Antonio Cortés.

•

El Princesa i l'especulació Diuen que l'enderroquen. Entre les seves runes queden els somnis, les belles pintades i les utopies d'uns joves que van lluitar i segueixen lluitant contra l'especulació.

L'enderroquen i hi aixecaran alguna cosa gran. Un imperi? Com a mínim un gran edifici. Caldrà estar al cas del projecte, de la finalitat del què s'hi construirà.

Caldrà vigilar que no hi hagi cap modificació en les qualificacions urbanístiques, que es respecti el Pla Comarcal. Que es construeixi el que la llei marca. Ni més ni menys.

Gosses i gossos abandonats En sis mesos s'han deixat a la intempèrie 3.539 gossos i gosses. I diuen que són els millors amics de l'home. Durant el mes de juliol aquesta xifra va créixer. Les vacances eren a tocar. La majoria d'aquests animals seran condemnats a mort. És la poh'tica municipal imperant, però per damimt de tot hi ha la manca de responsabilitat de ciutadans que per caprici un dia fiquen un animal de companyia a casa i qiian els convé l'expulsen del seu territori. #

Ensenyament i immigració La Generalitat s'oposa a repartir els alumnes i les alumnes immigrants estrangers entre les escoles públiques d'una mateixa zona o localitat. És ima realitat que els alumnes immigrants tendeixen a concentrar-se en uns quants centres públics. El Síndic de Greuges ha valorat que la seva distribució evitaria la creació de guetos. Ara bé, la Generalitat no aplicarà aquest curs 98-99 la normativa que l'obliga a portar a terme la distribució que, a la nostra manera d'entendre, seria més justa i donaria com a resultat final uns centres més pluralistes.

CARRER

setembre-octubre de 1998

Bombetes que estalvien energia ALBERT FERRÍS nar l'atmosfera amb 75 kg de diòxid de sofre i amb 500 kg de diòxid Mentre parlava amb l'Alex de carboni. Com es pot veure, paga Rodegas, al local d'Obradors, i la pena d'encendre el llum, però comentàvem la presentació de procurant embrutar menys i estalBARNAMIL al Col.legi de Periodisviar en tots els sentits. tes, em demanaren una aportació En els darrers 100 anys, la bomque defensés la necessitat que els beta convencional gairebé no ha ciutadans optessin per una via que modificat les seves prestacions. posés la ciutat en sintonia amb les Però l'any 81, a Holanda i Alemacomunitats sincerament preocupanya es van desenvolupar innovades per la sostenibilitat. dors processos tecnològics que es L'encàrrec era fer-ho mitjançant van concretar en una generació de un element força casolà com és la fonts de llum denominades "Làmbombeta, el "petit invent que un pades Fluorescents Compactes", mateix pot agafar amb la mà i enles que ara coneixem com de baix roscar-lo al portalàmpades". consum o les estalviadores. És una manera d'adequar-se al que diu T. Franquesa al seu capítol de "La ciutat moderna": "Volem ser una ciutat moderna de manera que On ara hi ha una tan aviat es descobreixi una tecnobombeta comuna logia més neta i més eficient, pam!

Barcelona la incorpori. Ja siguin se n^hi pot posar bombetes que duren molt i gasten una altra d^alt molt menys, ja siguin motors silenciosos i ràpids que funcionin amb rendiment bateries carregades amb l'energia del sol, ja siguin millors maneres d'organitzar-se".

S'ha aconseguit miniaturitzar un ARXIU És evident que la il·luminació és fluorescent integrant-hi l'encebaEls fanals tradicionals no són Incompatibles amb la nova bombeta un element energètic fonamental a dor i el balast, adaptant-li un casla nostra vida. Tanmateix, si prequet de rosca comuna. Actualment nem la decisió adient, està al nos- el 5% de l'energia consumida. Tota "estalviadora" està també apaiva- "les estalviadores" s'instal·len a tre abast gaudir d'unes fonts de la resta se'n va en emissió de calor gant molts problemes medi- qualsevol suport, ja que existeix llum que no només il·luminen més (com si fossin estufes!). ambientals. Un exemple: si utilitza una gamma molt extensa, tant de i millor, sinó que, a més, conserven Contràriament, les làmpades la làmpada d'alt rendiment de 18 W casquets normals com de petits. el medi ambient. d'alt rendiment, "les estalviadores", (equivalent a una convencional de Com hem dit, es poden instal·lar en incrementen aquest percentatge 75 W), evitarà, durant les 10 mil làmpades de sostre, de paret, de fins al 25%, per això se'n diuen hores de vida (4 hores per dia du- sobretaula i en tota mena d'aplics. * Més llum, menys consum "estalviadores": amb molt menys rant 9 anys), una combustió de 267 Resumint, on ara hi ha una bomkg de carbó o 234 litres de petroli,. beta comuna, s'hi pot posar una A Europa existeixen 150 milions de consum d'energia, més llum! llars. Avui, si tothom substituís 3 Quan vostè encén una bombeta D'altra banda, deixarà de contami- d'alt rendiment. bombetes incandescents de 60 W (amb encesa de 4 hores diàries), per 3 làmpades d'alt rendiment (potència consumida: 11W per bombeta), l'estalvi aconseguit equivaldria • És molt convenient saber que el Qui pot estar interessat, doncs, gades superior. Com això és tan al que generaria una central elèc- 25% de l'energia que es consu- en ajudar a finançar el "salt" que evident, a molts països de l'QCDE trica de 600 megawats, evitant, a meix a la llar correspon al capítol suposa aquest canvi? Les elèctri- s'ha introduït el concepte de gesmés, l'emissió a l'atmosfera de gran d'enllumenat. Per això cal valorar ques i el seu entorn? Els firmants tió de la demanda que es concrequantitat de diòxid de carboni. les repercussions beneficioses que de les declaracions de Rio i ta en "introduir descomptes en "les estalviadores" suposen tant d'Aalborg? Potser sí, si fan cas a efectiu per la compra d'elements per a les economies domèstiques David Roe i a Richmond F. Hirsh d'estalvi energètic o làmpades flucom per a la sostenibilitat de l'en- que diuen que "les investigacions orescents compactes, préstecs a Està al nostre han demostrat que les millores de baix interès per la climatització de torn: abast gaudir Les bombetes de baix consum eficiència del consum elèctric són l'habitatge, i inclús descomptes estalvien un 80% d'energia, duren sovint menys costoses que la cons- per la compra d'escalfadors sod^unes fonts de 10 vegades més que les d'incan- trucció i explotació de noves cen- lars d'aigua". llum que conservin descència convencional (9 anys), trals". És a dir, el que físics com Després de tot el que s'acaba Amory B. Lovins defensaven fa una substitueixen la bombeta tradiciode dir, si el Vice-president del el medi ambient nal de qualsevol potència (sigui pila d'anys: "és més barat estalviar WorldWatch Institute va fer la prequin sigui el casquet), són electricitat que produir-la". sentació del seu informe 96 a la Si Catalunya fa aquest "petit can- especialment recomanables allà on "Una fàbrica de valor 7,5 mili- Caixa de Barcelona, juntament amb vi" contribuirà també a dismiuir l'es- no s'encengui i apagui el llum cons- ons de dòlars pot fabricar 5.000 el President del Club Unesco Barcalfament global i ho farà des de tantment. També són adequades bombetes de baix consum al dia. celona i el Regidor de Ciutat Sosteles seves llars i oficines, de ma- per vetllar sense perill el son dels L'electricitat estalviada per aques- nible dels nostre Consistori, les petits (escalfen molt poc) i donat al tes làmpades podria fer inneces- perspectives que el Fòrum 2004 nera pausada però progressiva.

Les fonts de llum, és a dir, les seu baix consum, poden actuar sària la construcció de vàries cen- han aixecat podran ser una realitat làmpades, transformen durant el com a llum de vigilància en cas trals elèctriques d'un cost 40 ve- visible en breu. seu període de vida el 90% de la d'absències continuades. producció energètica incorporada.

Per cada làmpada d'alt rendiL'altre 10% es consumeix en els ment instal·lada s'obté un benefici processos de fabricació i comerci- de 2.000 pessetes l'any. alització que inclouen, entre altres, Això pot ser una ficció (o no). Ho l'elaboració de materials, la mani- seria si tot el que aquí s'ha dit, a pulació, l'embalatge i el transport. l'hora de materialitzar-se en un Les làmpades d'alt rendiment, edifici emblemàtic de l'Ajuntament "les estalviadores", redueixen 5 d'aquesta ciutat, i després de comvegades alguns d'aquests percen- provar que es poden estalviar més tatges, gràcies a l'eficiència més de 200 mil kw/hora/any (més de 3 respectuosa dels seus processos, mil milions de pessetes, sense que afavoreixen així la conserva- comptar la reducció de despeses ció del medi ambient. de manteniment), i tot i amortitzarPer arrodonir aquests concep- se en 2 anys la inversió necessàtes direm que els punts de llum ria, a l'hora de la veritat no es fes incandescents convencionals per falta de liquidesa pressupostàtransformen només en Il·luminació ria!!

Aquestes bombetes consumeixen cinc vegades menys

Millorant el medi ambient

CARRER

setembre-octubre de 1998

CRÒNICA

Minses inversions per al transport públic REDACCIÓ

Finalment aquest mes d'agost Generalitat i govern central han signat el conveni d'inversions per al transport públic, que puja a 44.618 milions de pessetes i que s'hauran de gastar des d'ara fins l'any 2000.

Tot i que l'import total és superior a l'anterior, està molt lluny dels 183.000 milions amb els que va començar la negociació.

Les inversions que es cobriran amb aquests diners representen una mínima part dels diners que s'hi dediquen a Madrid i tampoc signifiquen el total de les promeses electorals.

17.000 milions es destinaran a la prolongació de la línia 3 fins a Canyelles; 2.775 milions serviran per portar la línia 4 a Trinitat Nova - o b r a que ja va començar el mes d'agost-; 1.421 milions seran per comprar material informàtic i per les cancel.ladores que cal instal.lar a la xarxa d'autobusos metropolitans per incorporar-se al sistema tarifari integrat, quantitat que no garanteix en absolut que amb l'inici del nou mil·leni tots els usuaris del transport públic puguin anar de casa a l a feina amb un sol bitllet.

I, encara, hi haurà 1.000 milions de pessetes per construir els nous tallers del metro i 1.050 més per adaptar les andanes del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat (FG) per a les persones amb mobilitat reduïda.

La resta va destinada a millorar la xarxa dels FG (5.618) i a

mmrMr

Feríocofrils ée k Generolifot

HUIVAS BTACiONIS

;.,( '

tim Wt'í*l<ïí

hé h mefro

Cttny»ffe8 ;

M«nltN9í«^

MKlriíiitiit iloita Uaiverslfàrle

ffl laÍKii Linrf ü

Ptp ¥«iit»r» l»ttf«l.l«l LA VANGUARDIA

•

El conveni inclou tres noves estacions a la línia 3 i una a la línia 4

El Bon Pastor contesta la marginació • S'ha oblidat la promesa electoral i el conveni d'inversions no té en compte el Bon Pastor. La reacció no s'ha fet esperar, l'Associació de veïns i entitats del barri ha convocat una cadena humana que unirà el barri amb ei metro que hi ha a Sant Andreu pel dissabte 3 d'octubre al matí. L'acció reivindicativa del Bon Pastor no és cap novetat. Des del 1991 les entitats del barri plantegen la necessitat del metro per als seus habitants i per als treballadors del seu polígon industrial: recollida de signatures, cartes escolars al president Pujol, manifestacions, pancartes als balcons, concentracions a la plaça de

Sant Jaume i moltes reunions amb cinc consellers i quatre directors generals de Transport. Els veïns estan emprenyats perquè els han pres el pèl amb avantprojectes i estudis, però ni l'Ajuntament ni la Generalitat han decidit de quina manera faran arribar el metro a la petita i entranyable barriada. El conveni d'inversions del 1998 al 2000 els ha marginat. Abans de final d'any ha d'estar aprovat un pla de prioritats per als deu primers anys del proper segle i el barri està decidit a no perdre aquesta oportunitat. Comencen ja a pressionar i a programar accions reivindicatives. El 3 d'octubre serà la primera.

la redacció del projecte definitiu del tramvia del Baix Llobregat (500) i que construirà la iniciativa privada.

Aquest conveni ha trigat vuit mesos a arribar, sembla a ser que per problemes de calendari, el que encara no s'ha signat és el c o n t r a c t e - p r o g r a m a , el qual garanteix la subvenció que tant Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) com FG han de rebre per passatger (la diferència entre el cost del bitllet i el cost real del servei). Aquest contracte-programa és imprescindible que se signi amb urgència, però de cap manera es pot acceptar que els usuaris paguem el 6 0 % del cost del servei, com es vol.

•

Sense calendari

Des de la Favb l'acord signat es veu totalment insuficient. D'una banda, perquè el metro es queda a les portes de Nou Barris, no hi ha calendari per a les estacions de la línia 3 de Roquetes i Trinitat Nova i, el que és pitjor, encara no se sap quan ni com es farà arribar el metro a Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona - p e l que fa a la línia 4 - i ni tan sols s'esmenta la connexió de les línies 3 i 5 al Carmel o si arribarà algun dia al Bon Pastor i a la Zona Franca.

A banda dels diners, el conveni és insuficient també, segons la Favb, perquè la Generalitat no dóna prioritat al transport públic sinó que hi aplica una polrtica restrictiva.

Llueve sobre mojado ANDRÉS NAYA

Contra la pared, otra vez. Pretenden colocar contra la pared a 250.000 personas. Nos han enviado un borrador de proyecto de ley que parece fruto de una imaginación calenturienta que nada tenga que ver con la realidad. La realidad no es otra que un conflicto social que dura siete afíos. La nueva ley del agua debe dar soluciones a un conflicto de insumisión fiscal, que baté todos los rècords, cerca de siete mil millones de pesetas impagados. La necesidad de la ley viene del conflicto.

Antes del verano nos volvieron a convocar. Otra vez con prisas. Nos indicaren:'lenemosqueconsensuar un proyecto de Ley que puedan recogerlo los Presupuestos Generales, que entre en vigor el 1 de enero de 1999".

Borradores, reuniones, discusiones...

Parecía que llegàbamos a unacuerdoencriterios generales, però luego la letra de los documentos no los recogía. Pasaba el tiempo y decidimos enviar una propuesta. La recaudación final no disminuía, però garantizàbamos que lOOlitrosporpersonaydíateníanun precio política. El despilfarro había que pagarlo mascaró. Afirmàbamos una progresividad en el precio del agua ante comportamientos poco ecológicos.

También

consideràbamos que el consumo que marca cada contador no es un valor en sí para determinar si se consume de manera desproporcionada, hay que tener en cuenta el número de personas que toman agua de ese contador. Igualdad y progresividad en el precio determinaban nuestra propuesta.

No han considerado nuestra propuesta. La han dejado pasar.

Quizàs entre la clientela del gobierno de la Generalitat hay muchos consumos que superan los cien litros porpersonay dia. Nuestra propuesta estaba presidida por criterios de justícia social, ellos solo estan dispuestos a incorporar criterios de beneficència y subvencionar a los mas pobres. No nos aceptan un precio igualitario para todos los usuarios que se acojan al consumo ecológico. Hoy pagamos el agua a 194 ptas. el metro cúbico. El precio quecorresponderíaalaho 1990màs el IPC seria de 168 pesetas. Con los impuestos que prevé la ley mas las tasas que està dispuesta a aplicar la Entitat Metropolitana del Medi Ambient el precio del agua que nos proponen es de 189 ptas. Muy lejos del atio 1990 mas el IPC y un durito de rebaja respecto al precio que pagamos hoy. Inaceptable.

El texto que nos han remitido no garantiza la Autoritat Única que

El conflicto del agua lleva siete afíos sin llegar a acuerdos satisfactòries reivindicamos y deja abierta la puerta para incorporar al recibo nuevos impuestos locales. Y encima se olvldan de anteriores acuerdos con el gobiemode la Generalitat en 1995.

Nos referimos a bajar el IVA al 4% y dar de plazo para devolver la deuda los mismos afíos que ha durado el conflicto.

El tiempo ha pasado deprisa y vemos difícil que lleguen a tiempo al

Parlament. Peroesqueademàseste proyecto si no se modifica sustancialmente no puede solucionar el conflicto social y por lo tanto serà papel mojado. La Ley del agua necesita una mayoría parlamentaria, però también necesita un consenso social, un acuerdo con las 250.000 personas en lucha. Los partidos políti 'ÍS estan silenciosos.

Esperemos que no tropiecen otra

vez en la misma piedra y firmen una falsa paz para la "guerra del agua".

Nuestra opinión la hemos remitido a las administraciones y a los partidos. Estamos esperando. El cabreo està presente en las barriadas. De no cambiar las cosas la lucha continuarà y el dia 1 de octubre, en asamblea, las ciento cincuenta asociaciones valoraremos la situación y la respuesta a dar.

8

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

setembre-octubre de 1998

Un estiu de museus a la fresca nocturna ROSA MARIA PALÈNCIA

Aquest estiu mitja dotzena de museus han deixat obertes les seves portes més tard que durant l'hivern. Amb diverses ofertes, el balanç és optimista. El Museu Nacional d'Art de Catalunya durant tres dies d'estiu ha tancat a les 21 hores després d'oferir concerts als seus visitants. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona han fet el mateix durant tots els dijous de juliol.

A la Fundació Miró tots els dijous d'estiu i fins la primera quinzena de setembre, s'han ofert concerts de rock o de jazz a partir de les 20:30. Els visitants també poden aprofitar per sopar al restaurant obert fins a les 00.30. L'horari de visita perllongat fins a les 20 hores continuarà tot el setembre.

Durant la temporada estiuenca, la majoria d'aquests museus reben sobretot públic estranger. A la Fundació Miró abunden els italians seguits de prop per francesos i japonesos.

Vespectacle de Teatre Virtual ens conta la història de Barcelona, des del seu naixement fins ara A l'Espai Gaudí de La Pedrera les nits de divendres i dissabte ja comencen a ser una tradició estiuenca tant per a turistes com per a barcelonins que conclouen la visita amb una copa a la fresca del terrat més gaudinià de la ciutat. Una mitjana de 400 persones han gaudit cada dia de les visites nocturnes de divendres i dissabte. Durant el .mes d'agost més de 70 mil persones han visitat aquest espai cultural.

Els dos museus amb públic més autòcton i familiar són el Museu d'Història de la Ciutat (MHC) i el Museu Marítim. El primer va ser pioner en obrir les seves portes de nit, fa ja més de tres anys.

Aquesta temporada El Museu Marítim va estrenar les seves visites nocturnes dos dies a la setmana amb el nou atractiu de la Sphaera.

Anar al museu de nit comença a ser un costum estiuenc per a barcelonins i visitants de la ciutat. Gràcies a l'horari nocturn d'un grapat de museus, anar-hi és una alternativa agradable quan la calor afluixa i ve de gust passejar

IGNASI R RENOM

•

L'IctIneu II, el submarí de Narcís Monturlol, és la peça estrella del Museu Marítim

Molts museus de Barcelona ofereixen visites gratuïtes guiades, com la Fundació Miró que els dissabtes i els diumenges la inclou de franc. La majoria dels museus ofereixen un descompte el dia del visitant que acostuma ser els dimecres. Al Museu d'Història de la Ciutat la visita guiada al subsòl s'ofereix els mateixos dimecres. A més a més, els estudiants i jubilats gaudeixen de descomptes.

•

Dos mil·lenni amb dues hores

Gairebé són les 8 d'un vespre d'agost, una trentena de visitants nocturns s'arremolinen a l'entrada del Museu d'Història de la Ciutat.

Es tracta de parelles de mitjana edat i de joves amb pinta de catalans urbans. No hi ha cap estranger. Lluint una samarreta amb el logo del Museu, una de les seves voluntàries explica als visitants que hi haurà dos grups, un de groc i un altre de verd i reparteix les enganxines que els visitants, disciplinats, enganxem al nostre pit. Una remor de curiositat se sent en l'am-

bient. Comentant en veu baixa, els visitants recorren les primeres sales dedicades a la fundació de la ciutat, el món ibèric i el poblat de Montjuïc, precedent de la Barcino romana, fins que la Núria Pujol, la guia d'aquesta nit, es presenta i ens convida a passar a la sala de vídeo.

Ara ja som uns quaranta. L'espectacle de Teatre Virtual (que així es diu aquest vídeo per la tecnologia digital que el caracteritza) ens conta la història de Barcelona, des del seu naixement, fa dos mil anys, fins ara. La tècnica és certament sorprenent. Durant 28 minuts els visitants veiem els primers "barcelonins" amb les seves vestimentes romanes, visigòtiques, carolíngies, fins als nostres besavis durant el modernisme i la Guerra Civil. La bomba al Teatre del Liceu, amb el seu terrabastall fa saltar als visitants del seu seient. No hi ha cap víctima, al menys entre l'audiència del vídeo.

Aleshores ens dividim en grups.

El groc puja primer a l'ascensormàquina del temps que baixa l'equi-

valent a dos pisos al mateix temps que retrocedeix gairebé mil cinccents anys.

Fa només tres mesos que va finalitzar la remodelació del subsòl. Després de dos anys de noves investigacions, s'han recuperat 500 m2 nous de restes arqueològiques.

De manera que el què abans ens semblaven trossos de pedres incoherents, ara sabem que es tracta de la zona industrial i comercial de l'antiga Barcino, molt a prop de les seves muralles. El què abans es creia una factoria d'oli resulta que es tracta d'una de producció de vi.

Després de recórrer l'àrea visigòtica, que exposa més de 350 objectes originals trobats a diversos indrets de la ciutat, arribem a les primeres instal·lacions romanes identificades com a tintoreria.

Al subsòl de la Casa Padellàs una mena de càntirs donen fe d'una activitat important de l'època: el tenyit i rentat de roba.

Per sort un altre sistema es feia servir per al bany personal: Els nostres avantpassats romans s'im-

mergien en una piscina d'aigua calenta que els obria els porus i, després de fregar-se amb diversos olis, passaven a la piscina d'aigua freda, de la que encara podem veure restes sota la Plaça del Rei. També aprenem d'on van heretar il·lustres barcelonins com ara en Vàzquez Montalbàn i el seu alter ego Pepe Carvalho, el seu gust pel bon menjar. Resulta que sota la Plaça del Rei, alguns segles abans que les piscines (o sigui, més avall) encara podem identificar una factoria de producció de garum (una mena de pasta feta amb els residus de la factoria de salaóde peix blau i altres mol·luscos que es deixaven macerar mesos en grans càntirs de ceràmica). Sembla que la pudor era insuportable, però aquesta salsa de peix era molt apreciada en la cuina romana.

A aquestes alçades els visitants tenim molta calor, per això passem de pressa per les restes de l'església visigòtica del segle VII en forma de creu sota la Plaça del Rei i més endavant (i més amunt), per les restes de la residència del bisbe, l'aula episcopal i el baptisteri dels primers cristians de Barcelona.

Píiga la pena pujar a la Torre del Rei Martí per pendre la fresca i una copa de cava, després de la caL·r Després de dues hores de visita, sortim al carrer i creuem, ara ja per la seva superfície, la Plaça del Rei. Paga la pena pujar els tres o quatre pisos de la Torre del rei Martí per gaudir de la fresca i d'una copa de cava que amablement ens ofereixen les voluntàries del Museu al grup de visitants.

Cansats però satisfets, tots busquem una cadira al terrat al temps que amb la mirada intentem reconèixer entre les cares dels nostres conciutadans les restes fisonòmiques dels nostres comuns besavis ibers, romans, visigòtics, jueus, carolingis, cristians... i sempre hi són.

El Museu Marítim: un viatge a través del mar i del cel estelat • Aquesta nit d'agost, malgrat que hi ha visita nocturna, el Museu Marítim es troba gairebé desert, de manera que gaudim d'un passeig relaxat que comença amb la Gran Aventura del Mar. Amb audífons individuals podem triar l'explicació en castellà, català, anglès o francès. Aviat ens trobem amb la galera de Joan d'Àustria, la peça estrella del museu. La majestuosa nau ens remunta al segle XVI, quan la seva tripulació, que podem veure enfeinada, solcava els mars.

Una passarel·la elevada a més de sis metres ens permet gaudir de l'arquitectura de l'edifici gòtic de Les Drassanes Reials on es troba el museu i de les peces de les primeres sales. Més enllà de la passarel·la arribem a la corbeta Sebastià Gumà que, entre llamps i tros, ens transporta a un moll cubà del segle passat, quan el comerç amb la colònia era fonamental per a Catalunya.

La propera sala reprodueix el port de Barcelona tal com era a començament de segle. Una representació del vapor

IGNASI R. RENOM

Aquest planetari és un veritable projector del firmament

Reina Victòria està preparat per a salpar cap al Nou Món.

L'última sala mostra el món submarí on roman orgullós rictineu II, el submarí de'n Narcís Monturlol.

Són gairebé les 10 del vespre, hem de córrer per pujar al primer pis on l'Albert Pla (res a veure amb el cantautor) comença la seva explicació. La Sphaera és un planetari inflable on caben fins a 28 persones. Ara som només una desena, inclosa una família amb tres nens petits i fa molta calor. L'Albert Pla no és mestre ni geògraf, és "planetarista" o sigui, es dedica a això: a explicar els estels i els territoris geogràfics del planeta mi^ançant les seves pròpies eines de treball, dissenyades per ell mateix. El que sembla un pot de pintura foradat és en realitat un veritable projector de la geografia del firmament. Aquestes sessions es repeteixen durant el curs tots els diumenges al migdia.

Són gairebé les onze de la nit. La fresca del jardí exterior del museu convida a sopar o prendre alguna cosa al restaurant La Uotja que, en un ambient relaxat, ofereix diversos àpats per sopar a preus assequibles per al seu emplaçament.

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1998

Col·lectiu Agudells

ra el mateix exalcalde, el senyor Maragall, qui l'any passat, a la J u n t a del Patronat Metropolità del Parc de CoUserola, que encara presidia en qualitat d'Alcalde de la gran Barcelona, ens recordava que Collserola és el parc urbà més important d'Europa. Amb les set mil cinccentes hectàrees que té, finalment incloses en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), estan protegides al mateix temps que la resta del seu territori n'ha quedat exclòs. I sens dubte caldria protegir-les com a zones naturals de pre-parc. Aquest PEIN es composa de 144 espais naturals aïllats que junts ocupen, aproximadament, un 20% del territori català.

Diferents estudis coincideixen a considerar que l'actual creixement de la metròpoli flueix paral·lel entre l'ocupació d'espais (urbanització), i el fort increment de les infraestructures supeditades a l'ús generalitzat del cotxe, que a Catalunya supera la mitj ana dels EUA quant a motorització amb 540 cotxes per cada mil habitants, i condemna, entre altres problemàtiques, a la fragmentació i consegüent simplificació del territori, fet pertorbador que posa en perill la biodiversitat d'aquests sistemes naturals. Agredits també per la pol·lució atmosfèrica, aquests pulmons (claveguerons) es veuen amenaçats pels canvis en el clima i pels presumibles incendis estiuencs.

La combustió de carburants fòssils i les partícules contaminants de la incineració de residus, i fruit d'uns hàbits de vida més que qüestionables, poden acabar, si no hi posem remei, abocant-nos al més fosc dels abismes.

Des de l'ull de l'huracà, Collserola, o ja

Isabel Fonoll Consell Escolar de Barcelona

CARRER

9

La Barcelona real i les vies verdes

en els límits de la Barcelona real, la de la regió metropolitana que creix descontrolada, els espais naturals com el Delta del Llobregat, el Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, Montnegre i el Corredor formen la primera línia de xoc en la resistència i la lluita per a la sostenibilitat de la nostra ciutat. Cal una veritable voluntat política perquè la desaparició d'espais naturals, d'espècies, la salut pública en general, i el futur de les generacions properes, així ho exigeix. Quan la pròpia humanitat està en joc és temps d'anar provant, amb accions contundents la veritable trajectòria pública d'avals dels valors comunals, dels que d'una manera o altra administren els afers públics, i dels administrats que necessàriament hauran d'anar adquirint i compartint les responsabilitats i els compromisos de veritable futur. Tota exclusió és injustificable.

La contribució de les nostres ciutats a l'escalfament progressiu del planeta resulta evident amb els efectes de les anomenades "illes de calor" que a Barcelona provoquen el manteniment de la calor de 10 a 12 graus per damunt de la temperatura de la perifèria. La insolació que durant el dia s'acumula sobre el ciment i l'asfalt, la pol·lució i la manca d'espais verds, són els causants directes.

Amb la recentment aprovada llei del sòl, a cap ciutadà responsable mínimament progressista o simplement amb dos dits de front, no li hauria de resultar estrany que fossin les mateixes administracions les que tramitessin la petició d'inclusió a la xarxa Natura 2000 (mecanisme per inventariar i protegir espècies naturals de la UE) dels coneguts eixos de connexió biològica o vies verdes entre aquestes illes del PEIN. El Fòrum Terrassenc, l'ADENC o la pròpia Barcelona Regional tenen nombrosos lligalls fruit

d'aquest estudi. Cal començar preservant aquells espais més susceptibles de ser agredits, els corredors que uneixen els parcs naturals que ja he esmentat, els eixos formats per zones agrícoles o forestals, i fer-ho des de la llei i la seva vigilant aplicació, aquests interconnectors tenen un paper crític en el manteniment de la biodiversitat i la mateixa perdurabilitat de Barcelona. Valors sense els quals ser barceloní, estimar el seu poble amb veritable compromís s'endevina sinó més, tan impossible com la presumptament utòpica sostenibilitat.

Sens dubte que un respir la ciutadania sempre l'agrairà mentre amb fets, tan sols incrementant la possibilitat real de la participació ciutadana, precipitarem junts la defensa de la veritable qualitat de vida.

Comença a ser imperdonable la pèrdua constant de sòl fèrtil, de boscos plens de vida, esplendorosos ens conviden a alenades d'aire pur, esperançant-nos en la lluita per la permanència de les espècies, inclosa la nostra.

Qüestions tan importants com la salut pública obliguen també a fer efectiva tota la informació, la reaütat per crua que sigui, i que de no donar-la es podrien estar coartant les possibilitats dels veins a accedir als seus drets. A estalviar-se riscos innecessaris, a canviar els actuals hàbits de consum per altres de nous, respectuosos amb el medi i més solidaris.

Garantint el dret a la informació veraç, urgent, generalitzada, podrem evitar riscos, molts dels quals són avui innecessaris. Com el professor d'ecologia de la UB, el doctor Ramon Margalef, va dir un dia, no és lícit tenir el públic distret amb papallones, floretes i algun ós panda.

de text: un cas de preus, i més

L

a proposta que exposo i que recolzo és que la Generalitat pagui, cada quatre anys, un lot de llibres per nen/a per tal que passin bé de curs en curs, i el llibre que, al cap de l'any,es torni ratllat, tacat o retallat s'haurà de pagar complet i al preu de mercat. Això per arribar a la proposta de la Favb de gratuïtat total, evidentment a llarg termini.

Per això també vaig recolzar la ILP (una proposta de llei instada pel poble), promoguda per la Fapac i altres entitats de l'estat que es veurà a Les Corts en breu.

No cal dir que tenim els aires en contra: la mentalitat dels nostres governants ha canviat, i tot el quesigui tema social és considerat tabú. Demanar diners o personal és molt més del que estan disposats a escoltar. Però aquesta és la meva lluita: el preu dels llibres limita molts nois i noies a tenir la preparació i cultura que avui dia es necessita. Les desigualtats socials, (el llibre de classe ajuda a compensar-les), porten a un futur laboral poc desitjable per a molts d'ells i d'elles.

Però ara i aquí la millor solució és la de potenciar mides socialitzadores. I és precisament als lES, els més afectats, on hi ha menys tradició socialitzadora. A

OPINIÓ

los tionos io£ usA*^

més a més tenen els llibres per trimestre, que són tan cars com els anuals (és a dir, tres vegades cars), i tenen més matèries que ningú.

Com a mides socialitzadores tenim: les beques -sigui dit de pas no passen de cinc per centre, començant pels més pob r e s - el pas dels llibres d'un curs a l'al-

tre, el pagament de quotes de material col·lectiu, a fi de reduir algun tipus de despesa, l'ús de fotocòpies en comptes d'alguns llibres o quaderns. Mesures més innovadores són: mercadillos final de trimestre liquidant, a baix preu, llibres que ja no s'usaran, biblioteques d'i^ titut que estiguin ben assortides dels llibres de

text en curs, per poder fer els deures i estudiar; Apas mediadores entre llibres vells i nous: per cada un de vell entregat descomptar uns diners en comprar el nou. Una bona mesura seria que les Apas/ Ampas, com a col·lectius amb finalitat social que són, puguin comprar els llibres de classe a preu de cost.

Aquest any s'ha obert un registre de llibres de text a cada Inspecció escolar.

Els centres educatius han de registrar els textos en ús i els nous a mesura que els vagin canviant, cosa que no podran fer abans de quatre anys, com diu la llei.

Així els podran aprofitar els germans menors, si van al mateix centre.

Finalment, cal explicar que enguany l'IVA dels llibres de text es podrà deduir a la declaració de renda. Sembla que la ministra va proposar un 7% de reducció d'aquest impost, però les editorials han optat pel 5%. Total, poca cosa.

Com es veu, la mentalitat del bé social va enrere, mentre la del benefici del capital va vent en popa. De tota manera, qualsevol mesura destinada a prendre consciència del problema o a reduir despeses, fins a la gratuïtat total, serà benvinguda.

M.ít rtru

EL CUARTO FOSC

ttt'i

CARRER

setembre-octubre de 1998

L'equip de govern municipal

Xavier Casas

Tot sencer i força estona. Per no entendre que la Festa Major és per a tots els barcelonins i per a totes les barcelonines. On s'és vist que el pregó es faci a porta tancada i que s'fii hagi d'assistir per estricta invitació? Per què serveix la gran balconada de la Casa Gran? Només per què hi saltin els jugadors del Barca?

Ja entenem que una conferència és difícil que es faci des d'un balcó, ja sabem que no hi ha les condicions necessàries, però seria bonic que en comptes d'això es fes alguna activitat popular. Al cap i a la fi, un pregó ha de servir per iniciar la Festa Major, i això no és altra cosa que la festa en la qual el poble en ple surt al carrer per gaudir de la seva ciutat.

Valdria la pena que els actes comencessin fent honor a la seva definició originària. Seria fantàstic, com deia algú, que els governants tinguessin una mica d'imaginació i pensessin una mica més en la seva gent.

Esperem que la negra solitud del Cuarto Fosc els convidi a la reflexió i que l'any vinent tinguem un pregó popular, no només per a quatre escollits de la ciutat. La Mercè és de tots!

Responsable d'Urbanisme i Tinent d'alcalde. En ple estiu, aprofitant unes setmanes en les quals la calor mantenia la ciutat adormida, s'han portat a terme dues actuacions que no dubtem gens en qualificar d'atemptats. En una antiga finca dels banquers Valls i Taverner s'han tallat 150 arbres, alguns de centenaris, que formaven una massa forestal a la falda de Collserola. L'arbrecidi s'ha consumat per construir 13 habitatges d'alt estànding que comptaven amb una llicència municipal.

L'Ajuntament no va fer constar al document la necessitat de salvaguardar els arbres existents. Tot i així pensem que la llicència era per construir i que no permetia la destrucció de l'arbrat.

Can Baisch, masia situada a Piscines i Esports, també es va arrasar amb les calors estiuenques. Els promotors s'han saltat a la torera els diversos documents municipals que exigien que es rehabilités i que es conservés. Després de l'atemptat, la masia ha perdut la majoria de les parets, incloses les façanes i el sostre.

La imatge que queda s'assembla a un escenari de post-

^s

Conseller Comas Perquè davant les peticions del Barri del Maresme d'ajuts per als veïns i veïnes afectats per l'aiüminosi els respon per carta -degudament signada- dient que "no ens és possible atendre la vostra petició atès que per l'any 1998 no s'ha aprovat cap convocatòria d'ajuts personalitzats a la gent gran per cobrir part de les despeses derivades de patologies estructurals dels habitatges". Quan es van confirmar els convenis d'ajudes per aluminosi, la Generalitat, a través de la seva Conselleria de Benestar Social, es va comprometre a afegir un 25% del cost de les obres per aquelles persones amb ingressos inferiors a dues vegades i mitja el salari mínim. Aquest compromís s'ha trencat. Els veïns i les veïnes del Maresme reben un tracte diferent. No se'ls donen ajudes que altres barris han rebut perquè de manera unilateral es van suprimir unes subvencions que són més que necessàries. Al conseller Comas el tanquem al Cuarto Fosc perquè rectifiqui. Com que l'aiüminosi va per llarg i les properes setmanes es discutiran els pressupostos generals del 1999, esperem que es tingui en compte aquests ajuts. És de justícia.

Ernest Maragall Ei 16 de juliol passat l'Ajuntament va aprovar la Carta Municipal. Una llei per al poble, però sense el poble. Cap entitat hi ha pogut participar. Els ciutadans i ciutadanes quedaven marginades de la futura Constitució de la seva ciutat. L'Ajuntament, en aprovar la Carta Municipal va acceptar com a justa la nostra proposta i ens va prometre que en el trajecte que quedava podríem comparèixer en algun moment per tal de defensar les nostres propostes. Doncs bé, hem sabut, de bell nou pels diaris, que s'està a punt d'arribar a un acord. I de les promeses no se'n recorda ningú. Quan protestem ens prometen coses perquè callem, però com els mals marits aviat se n'obliden i tornen a les malifetes.

\tíAC E s c o l a P r o f e s s i o n a l d e la D o n a Diputació de Barcelona

SEMINARIS 1998-1999

Televisió de Barcelona Fa un any es va obrir una nova etapa. Una televisió més moderna, amb més informació, amb alguna estrella del periodisme, però les televisions de Districte han quedat en segon terme. Es podia haver valorat el seu treball, la seva professionalitat i la seva experiència. En marginar-les, els barris queden més lluny d'una t e l e v i s i ó que vol ser dels barcelonins i de les barcelonines.

A més, se'ls limita desmesuradament els suports tècnics i econòmics. Una llàstima. Esperem que es rectifiqui i que l'any 1999, quan fem el balanç del segon aniversari d'aquesta època de la BTV, les televisions de Districte ocupin el lloc que els correspon.

Carrer Pere Coromines, s/n (entrada per Nou de la Rambla-Av. Drassanes)

Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

INTRODUCCIÓ A L'ORDINADOR Dates: del 21 de setembre al 26 de novembre Horari: dilluns de 9 a 11 h. i dijous de 16 a 18 h.

L'ESPLENDOR DEL B A R R O C Dates: de l'I d'octubre al 28 de gener/99 Horari: dijous de 16 a 18 h.

EL PUNT A L'AGULLA Dates: del 9 d'octubre al 22 de gener/99 Horari: divendres de 10 a 13 h.

LA FLOR COM A COMPLEMENT DEL VESTIT

ORNAMENTACIÓ FLORAL Dates: de l'I d'octubre al 17 de desembre Horari: dijous de 12 a 14 h.

PARAMENT DE TAULA

Dates: del 22 de setembre al 18 de maig/99 Horari: dimarts de 18 a 20 h.

CANT CORAL

GRAVATS Dates: del 5 d'octubre al 30 de novembre Horari: dilluns de 16 a 20 h.

Dates: del 6 de novembre al 4 de desembre Horari: divendres de 16 a 18 h.

CUINA DE BOLETS

Oates: del 28 de setembre al 1 de febrer/99 Horari: dilluns de 19 a 21 h.

CULTURA AMERICANA Dates: del 6 d'octubre al 15 de desembre Horari: dimarts de 12 a 14 h.

Dates: del 9 al 30 de novembre Horari: dilluns de 12 a 14 h.

PATINES PER DIFERENTS METALLS Dates: del 30 de setembre al 9 de desembre Horari: dimecres de 11 a 14 h.

ESTOIGS

CUINA DE NADAL Dates: del 10 de novembre al 15 de desembre Horari: dimarts de 18 a 20:30 h.

Dates: del 7 d'octubre al 18 de novembre Horari: dimecres de 18 a 20 h.

guerra. Ara, els promotors, jquina carai, diran que ja no poden rehabilitar-la. Que com que no hi ha la masia no poden complir les exigències municipals. Dues agressions que no poden quedar sense sanció. I no estem parlant de gestos testimonials sinó de picar-los la cresta als responsables, per especuladors. A Xavier Casas, com a màxim r e s p o n s a b l e , el f i q u e m al cuarto fosc perquè en un clima tranquil i silenciós, obri els dos expedients i sancioni com s'ha de fer.

REHABILITACION DE VIVIENDAS • Locales comercíales • Comunidades de vecinos, recibidores de escalera • Acometídas generales, agua, luz, gas • Fachadas y cubiertas

RESTAURACIÓ DEL LLIBRE I DEL PAPER A N G L È S COMERCIAL Dates: de l'I d'octubre al 28 de gener/99 Horari: dijous de 18 a 20 h.

Dates: del 8 d'octubre al 10 de desembre Horari: dijous de 9 a 12 h.

O R N A M E N T A C I Ó DE NADAL Dates: del 16 de novembre al 17 de desembre Horari: dilluns de 11 a 14 h. i dijous de 18 a 21 h.

P e r m é s i n f o r m a c i ó s o b r e e l s c o n t i n g u t s d e l s c u r s o s , t r u q u e u al t e l è f o n 9 3 . 4 4 3 . 1 5 . 1 3 d e 9 a 1 3 i d e 1 6 a 2 0 h.

s 93 225 09 75 Marina, 74 (esquina Llull) 08013 Barcelona

I.tt Veu

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1998

ílel

CARRER Una utopia necessària

A l a f r o n t e r a d e l s e g l e XXI, q u a n d e s d e tots els àmbits es planteja la necessitat d'un debat sobre les ciutats del futur, sorgeix el F ò r u m Cívic Barcelona S o s t e n i b l e , vuia e n t i t a t s e n s e f i l i a c i ó política i que pretén desenvolupar els indicadors que hauran de servir de model de referència per a la construcció

de la B a r c e l o n a del c a n v i d e mil·lenni.

E n realitat e s tracta d'una diagnosi que i d e a l m e n t c o n v i n d r i a f e r u n c o p l ' a n y . :> La preocupació dels experts abraça no n o m é s les qüestions de medi ambient (ara tant d e moda), s i n ó q u e t a m b é e s fíxa e n l a p r o b l e m à t i c a s o c i a l i econòmica.

DOSSIER

A q u e s t dossier vol fer-se r e s s ò d e l resultat de les jornades sobre sostenibilitat realitzades al C e n t r e d e C u l t u r a C o n t e m p r o à n i a d e B a r c e l o n a i, tot analitzant-ne els resultats, obrir el debat tan esperat i convenient, donant la v e u a periodistes especialitzats, mediambientalistes i urbanistes.

DOSSIER Uavenç de la sostenibilitat Josep Antequera

O

es jornades del Fòrum Cívic Barcelona Sostenible dels dies 9 i 10 de juliol de 1998, van ser un pas més en l'avenç de la sostenibilitat a Barcelona. Perquè ens n'adonem o no, la sostenibilitat avança. I davant de crisis profundes de molts pilars socials aparentment sòlids i ben assentats, la sostenibilitat es referma dia a dia, i apareixen multitud de veus arreu, que comprenen, defineixen i projecten peces del trencaclosques sòcioambiental i planetari en el que ens trobem immersos, en clau de sostetiible. I a Barcelona en som uns quants, i a més a més en tenim de molt bons i bones.

Aquests paràgrafs entre cometes estan composats de pensaments que es van dir a les jornades dels dies 9 i 10 de juliol al Centre de Cultura Contemporània per part dels ponents i assistents, i que hem connectat a manera de mix perquè reflexen un discurs sostenibilista i multidisciplinari que està viu a la nostra ciutat i al país. S'hi van dir moltes coses sobre indicadors i sobre la sostenibilitat de casa nostra.

Es va constatar "el disseny erroni de l'artefacte territorial que tenim entre mans", i que "està tan lligat en els processos de dispersió territorial que tenim entre mans", i que "està tan lligat en els processos de dispersió territorial, consum de territori i de recursos", i "que existeix una amnèsia col·lectiva sobre què és el fet de viure", juntament "amb una manca de percepció social del territori natural que s'està perdent". Tot això ens fa pensar en coses com "l'element biodiversitat que hem de veure si estem disposats a pagar", ja que "ens trobem que cert patrimoni cultural o natural, no es pot defensar bé en el mercat". I un "altre factor versa sobre qui pren les decisions sobre aquest tema, caldria un indicador per saber en mans de qui està la propietat de les empreses de Barcelona".

Això ens porta a constatar "que s'està generant un debat, (entre la gent d'aquest àmbit) i potser ho acabaran tot: el gran port, la tercera pista, el TGV, i llavors ens deixaran fer el debat (amb els fets consumats)". "Per tant jo em sento autoritzat, i ja fa molts anys que ho faig, a preguntar (potser a alguns polítics que són en aquesta sala, però sobretot als que no hi són i probablement tenen més capacitat de prendre decisions): A què juguem exactament?

I no és una pregunta retòrica. Tampoc és

ARXIU

La s o s t e n i b i l i t a t é s u n d e l s e i x o s c l a u s d e la fíta c i u t a d a n a d e l 2004, p e r ò n o e s p o t d e f e n s a r b é e n el m e r c a t una pregunta impertinent, és una pregunta: a què juguem exactament?"

I davant d'això es va reivindicar "el dret d'escollir una possibilitat de relacionar-se amb el medi diferent del plantejament creixementista del moment", "una necessitat de dissenyar el model de ciutat que volem" i "una intencionalitat dels indicadors relacionat amb l'assoliment d'uns objectius", "no tan sols per descriure la realitat, sinó també per canviar-la". I "la seva missió seria la d'obrir la consciència i per tant ajudar a prendre decisions". "El

repte és que els indicadors siguin adoptats socialment", "com els Cuarenta Principales". "La sostenibilitat és un valor, però la majoria de la gent no el percep com a tal", i "només podrem pensar en arribarhi a través de la concertació. Perquè no es tracta d'anar al cel, sinó de viure a la Terra. I no es tracta que nosaltres tinguem raó, sinó que les raons que puguem tenir facin canviar la realitat". I es va assegurar "que el canvi és possible, però que el canvi és difícil sempre". I es van por r els colors d'aquest canvi i els símbols d'aquest nou

club: "matèria gris, silici i clorofil.la, un trípode per a una utopia necessària".

La sostenibilitat és un dels eixos claus de la pròxima fita ciutadana de l'any 2004 i Barcelona gaudeix d'un Consell de Sostenibilitat i Medi Ambient, que aglutina molta de la gent que està dient totes aquestes coses i d'altres. Un moment històric així s'ha d'utilitzar per implementar realment la sostenibilitat a Barcelona i el Fòrum Cívic Barcelona Sostenible està treballant en aquesta direcció.

Josep Antequera és membre del FCBS

12

La Veu del

CARRER ?lona no va bé com a ciutat sostenible

DOSSIER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

Luis À n g e l F e m à n d e z H e r m a n a

^ ^ ^ excel·lent exposició sobre la H mM ciutat sostenible que es podia ^ • ^ visitar en el Centre de C u l t u r a Contemporània fins el passat dia 15 ha tingut la virtut de reanimar les brases del debat sobre el futur de Barcelona com a ciutat i com a àrea metropolitana.

Fa unes setmanes, un taller d'experts va examinar les possibles conseqüències que les polítiques actuals podrien tenir en la configuració urbana de Barcelona d'aquí a 15 0 20 anys. A aquest exercici de prospectiva li va seguir la presentació pública dels indicadors de sostenibilitat elaborats pel Fòrum Cívic Barcelona Sostenible ÍFCBS), una entitat creada fa uns tres anys a partir de la federació de les associacions de veïns i la Plataforma Barcelona Estalvia Energia. La tasca d'aquest fòrum constitueix» sens dubte, un dels intents més seriosos de desvetllar les conseqüències de la forma actual d'entendre la ciutat i com s'hi viu, des dels aspectes més quotidians fins el de les polítiques que van perfilant el paisatge urbà en les vessants ambiental, econòmica i social. La imatge que va sorgint de Barcelona no és precisament per aixecar les campanes al vol.

Luis Àngel Femàndez Hermana és periodista especialitzat en temes de ciència i tecnologia i va publicar aquest article a El Periódico el 18 de juliol de 1998.

Les actuacions dels últims anys estan deixant una profunda petja que comença a manifestar-se en un ventall de tendències a c l a p a r a d o r a m e n t cap a la insQstenihilitat de la ciutat. L'àrea metropolitana ja agrupa gairebé al 70% de la població de Catalunya a l'interior de l'anella que creix a un ritme alarmant.

Alarmant pel què significa de dispersió, de pèrdua de densitat als centres de les ciutat, d'expansió de les xarxes de carreteres i, en conclusió, d'entronització del cotxe privat com a element vertebrador del territori. Aquests no són els ingredients dels quals en pot sorgir una ciutat sostenible des del punt de vista local, i no parlem ja des del global.

Per si les actuals tendències no expressessin prou la necessitat de donar un cop de timó a la política urbana de l'àrea metropolitana, el Pla Territorial de Catalunya, com va explicar el seu director Albert Serratosa al taller d'experts, té 30.000 hectàrees programades com a sòl urbanitzable, és a dir, que d u r a n t els propers 30 anys es podria construir un Eixample anual. De fet, no cal utilitzar el condicional: ja podem percebre els signes clars de què la pressió urbanitzadora comença a agafar la típica velocitat de creuer de les àrees de bonança immobiliària. O sigui que encara no s'ha començat a a r r e g l a r la càrrega

/imb/a col·laboració de; Ajuntament de Barcelona

d'insostenibilitat que arrossega Barcelona i ja ens afanyem a construir una nova llosa per sepultar-ne la viabilitat futura.

Per si això fos poc, a l'aspra realitat actual s'hi afegeix la dificultat per imaginar-nos el paper que jugaran nous factors urbans a la ciutat que ve. En particular, les tecnologies de la informació. Al taller d'experts sobre ciutat sostenible, aquest tema va suscitar pràcticament la unanimitat dels participants: aquestes tecnologies seran fonamentals i cada vegada més omnipresents a l'escenari urbà.

Tanmateix, a l'hora de posar-les en el plànol per plasmar-les físicament en el territori, en realitat gairebé només se les imaginaven com a una realitat virtual.

Tecnologies de la informació, xarxes ciutadanes, indústria de la informació i el coneixement, educació en xarxa, etcètera no eren pas conceptes amb una representació real a la vida ciutadana. I això és així tot i que ja estan començant a canviar alguns dels pressupostos bàsics de la planificació del territori.

suposarà nous focus de tensió, t a n t perquè s'apuntalarien les tendències actuals cap a u n a ciutat insostenible m e d i a m b i e n t a l m e n t p a r l a n t , com perquè es dificultaria que Barcelona aprofiti - i promogui- els beneficis de la societat de la informació.

El centre de Barcelona comença a acollir a q u e s t a nova i n d ú s t r i a , la composició h u m a n a de la qual, dinàmica de funcionament i utilització de recursos, a p u n t a a un canvi s u b s t a n c i a l dels models u r b a n s a c t u a l s . No i n t e g r a r tot això en la visió del futur de la ciutat

Ml^

ASCAT

Generalitat de Catalunya

Ú

ProEixample S.A.

Aigües de Barcelona Fecsa Grup Enher Gas Natural Banc Sabadell Banca Catalana

Ajuts a la rehabilitació d'edificis.

H o r a r i : de 9 h . a 1 4 h .

Caixa de Sabadell Banesto Caixa de Catalunya Caixa Penedès Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Gremi de Constructors d'Obres Gremi Empresarial d'Ascensors Gremi provincial d'Empreses de Pintura de Barcelona

93 400 53 00 Atenció

24

hores

ProEixample S.A. València 3 0 7 , Ir 2a.

0 8 0 0 9 Barcelona

Telèfon 9 3 4 5 7 0 5 2 2 http//www. proeixample.es

Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Col-tegi d'Arquitectes de Catalunya Demarcació de Barcelona AXA - UAP Seguros Catalana Occident Mapfre Vitalicio Assegurances Zurich GDS - Correduria de Seguros

AJunlanient de Bsrcclon.^

Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA Eixample: OFITEC'2000 Oficina Tècnica 2000* S.L. Rambla de Calalur>ya, 44, Ir 2a 08007 Barcelona Tel. 93 488 31 13 fax 93 488 31 87 JOSEP MARIA GRACIA LLAMAZARES Enric Granados, 2 1 , pral. 5a 08036 Barcelona Tel. 93 453 16 66 fax 93 453 93 85 Saní Antoni: GISBERTI RAMONEDA, S.L. Comte de Borrell, 98 4rt 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 92 00 fax 93 454 92 09 MANUEL MULA DE AGUIAR Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83 Les Corts; ASSEGURANCES VICTUM, S.L. Can Bruixa, 20-22 08028 Barcelona Tel. 93 490 59 21 fax 93 490 99 56 Sant Gervasi: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes, 446 6è 1a.

08022 Barcelona Tel. 93 418 95 95 fax 93 418 95 95 RUBÉN MESTRE ANDRÉS Guillem Teli, 19 baixos 08006 Barcelona Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16

Gràcia: BOSCH OFICINA TÈCNICA D'ASSEGURANCES, S.L. Torrent de les Flors, 40 B 08024 Barcelona Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99 FISAN, S.C.C.L Pi i Margall, 86-88 entl. 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96 Vllapiscina Turó de la Peira: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L. La Jota, 148bajos 08016 Barcelona Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51 Sag!í?: :

JERONIMO ORTEGA LOPERA Felip II, 167 tenda 08027 Barcelona Tel. i fax 93 408 06 39 Po.jloi.c;.i-Vii;i üLaipica: POBLENOU VILA OLÍIMPICA S.L. Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44 La Verneda: ESTHER HORTET MUNOZ Cantàbria, 70, entresol 08020 Barcelona Tel. 93 305 08 55 fax 93 305 08 55

LH

B

Veu del

DOSSIER CARRER Suspès el primer examen ambiental

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

Antonio Cerrillo

®

1 Fòrum Cívic Barcelona Sostenible (FCBS), un grup independ e n t de d e b a t format per col·lectius ciutadans de molt divers origen, acaba de donar les seves primeres "notes" corresponents a l'examen ecològic al qual, aquest fbrum, ha sotmès a la capital cata-

lana. En total, fms ara, ha analitzat 23 indicadors de sostenibilitat (bona part dels quals són de caràcter social) però n'ha definit 65 en total, que s'hauran d'estudiar en el futur.

Aquest primer examen ha permès comp r o v a r que set dels 12 i n d i c a d o r s -^'^^^^^^]f-'^:-^^^-

i7 BARCELONA

POSAT GUAPAi

rÍT.C. 3.A.

estrictament ambientals ja analitzats han posat de manifest un desenvolupament insostenible a Barcelona, que caldrà corregir-se en el futur.

Durant aquests anys, tot i els indubtables esforços que s'han fet per corregir la situació, la tendència segueix essent que la ciutat està més pensada per als cotxes que per als vianants. Les voreres van guanyar un 19% d'espai, però les calçades per al trànsit rodat van augmentar encara més: un 27%.

Però, entre el 1991 i el 1996, s'ha vist una aposta per guanyar espais verds {zones forestals, verd urbà i arbrat viari). La superfície destinada a espais oberts i a zones verdes s'ha incrementat a la ciutat de Barcelona un 15% en aquests últims cinc anys, i avui la mitja per a cada barceloní és de 6,lm2 de verd urbà per habitant. Encara que hi ha diferències. A Sants-Montjuïc li toquen 17m2, mentre FEixample s'ha de conformar amb menys de 2m2.

També ha estat positiva la constatació de que Barcelona ha reduït el consum d'aigua en els últims anys, sobretot a causa de l'èxode industrial cap a la segona corona metropolitana, però és indubtable, també, l'efecte dissuasori de l'encariment del rebut del servei i de les campanyes de conscienciació.

En canvi, la producció de residus do-

mèstics i l'increment del consum d'energia presenten un balanç negatiu. La producció de residus s'ha incrementat a la capital catalana un 30% en els darrers deu anys, tot i que la població ha baixat un 12% en el mateix temps. El tractament de la brossa resulta insostenible, ja que l'escàs nivell de reciclatge (un 4% segons les dades més optimistes) no permet endevinar fàcilment el tancament de l'abocador del Garraf, que té unes emissions de metà són el principal focus emissor de gasos d'efecte hivernacle a l'àrea metropolitana. En qualsevol cas, les polítiques en l'àmbit del transport i la reducció de les emissions de metà del Garraf apareixen com als principals camps en els quals s'ha d'actuar per lluitar, des de la dimensió local, contra els riscos de canvi climàtic.

"L'examen" ha permès, també, constat a r que la ciutat té una gran dependència exterior: la producció alimentària de la província no arriba ni al deu per cent del consum total dels aliments bàsics, mentre Barcelona avança cap a la seva definitiva transformació en una ciutat econòmicament menys diversa i més abocada als serveis.

Antonio Cerrillo és periodista de La Vanguardia i col.laborador de CARRER. Especialitzat en temes de medi ambient.

NAZARIO

Domingo 1 de noviembre a las 20h.

Lectura de poemas con el famoso escritor norteamericano THOMAS LYNCH {autor de The Undertaking) seguida de una tertúlia sobre los mismos

Lecturas de poesia (inglés, catalàn, castellano) a cargo de Clare Heyhoe.

Cursillos/charlas sobre literatura y cultura irlandesas, en colaboración con el Centre d'Estudis Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, a cargo del Dr. Sean Golden. ç?3

^ I S :

- I S

ACTUACIONES SEMANALES DE MÚSICOS IRLANDESES

-IÇ?

Para figurar en nuestra lista de envíos y actividades pueden dirigirse al Tel./Fax 93 412 12 19

'IL·n - t A - r t C ' •'

H a ü o w e e n • A r t i c l e s per a festes c / R a u r i c , 6 (barri Gòtic) Pàrking gratuït T. 93 317 71 3 8 Fax 93 301 0 0 95 08002 Barcelona

OFERTA CALEFACCIÓ CENTRAL A GAS Confort a tota la casa Caldera mixta estanca sense pilot E S T A L V I d e 8 a 10.000 p t e s . a n y Sala d ' e s t a r , 3 d o r m i t o r i s , b a n y (40 e l e m e n t s r a d i a d o r s a l u m i n i ) TOTAL OFERTA 315.Ü0Ü + IVA * Pagui aplaçat amb el rebut del gas

^

CsrvaGas

Trav. de Dall, 87 - Barcelona

Truqui*ns al 1P 2 1 0 29 3 6

B

OBSEQUI TERMOSTAT AMBIENT

la liocay

Cardenal Casancu, 17

Carrer del Pi, 8 {Barri Gòtic) 08002 Barcelona Tclifon3l8 55 38

é íímba^ ESTUDIS

ESCÈNICS

C U R S 98/99 MATRÍCULA OBERTA ^Portafenissa, 13 pral.-OSOOZ Barceltaia Tel. 93 302 73 47

Td. 93 31846 31 Tel. 93 318 82 94

P.'UiniHo,92

Tel. 93 354 5421

Coltl3

Tel, 93 302 32 49

RAVAL BAR

Fernando, 12

Td. 93 412 77 90

Fernando, 13

TeL 93 302 75 39

SOPARS FREDS I COPES PER A M A N T S DEL TEATRE I

Hasp{tal,40

TeL 93 302 7488

Pi. BuensiKe»,!

Tel. 93 3178702

DELS SEUS PROTAGONISTES COMPRA

c/ Doctor Dou, 19-Tel. 93 302 41 33 {al costal del Macba, entrant per Rambles I carrer Doctor Fortuny)

Tots els dies de 20 a 2:30 h.)

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTEIS, BARS, COILEGIS, ETC.

!,

/,« Ví'u

DOSSIER

íiel

CARRER La ciudad

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

sostenible

Nico Calavita

®

e pasado seis meses de licencia sabàtica en Barcelona estudiando su historia urbana-especialmente la de los últimos 25 anos- para verificar si Barcelona ha mantenido de verdad un justo equilibrio entre los dos mandatos que enfrentan todas las ciudades en la era de la economia global: competir con éxito con otras ciudades -city marketing-y al mismo tiempo conseguir una alta calidad de vida -y mejorarla o al menos mantenerla- para sus habitantes, especialmente los mas pobres.

Aunque una respuesta definitiva tiene que esperar un periodo de reflexión lejos de la ciudad, me parece que -en generalBarcelona ha mantenido un buen equilibrio entre los dos retos, especialmente cuando se compara con otras ciudades. Por ejemplo, San Diego, en Califòrnia, ha decidido gastar casi 220 millones de dólares para ampliar su palacio de congresos, mientras que los barrios construidos antes de los anos sesenta, donde viven las clases bajas y medias bajas, necesitan rehabilitar la red de alcantarillado, calles y aceras, y faltan equipamientos bàsicos como parq u e s , e s c u e l a s y bibliotecas. E s t o s problemas aceleran el éxodo de la clase media de estos barrios, empeoran las condiciones de desigualdad y marginación en el interior de la ciudad e, irónicamente, amenazan el desarrollo económico de esta a largo plazo.

En Barcelona se ha hecho mucho para recalificar los barrios periféricos, como resultado de una política que ha considerado prioritaria la lucha contra las desigualdades en el interior de la ciudad. Sin embargo, me preocupa la lentitud con que estan ejecutando los Planes Especiales de Reforma Interior, los PERI, que han suscitado grandes expectativas para abordar los problemas pendientes en los barrios periféricos.

En Barcelona, solo personas con deseos de suicidarse utilizan la bicicleta en los días laborables Otro acontecimiento que refleja el compromiso de la ciudad para intentar perseguir ambos retos es el Fòrum 2004.

Con este pretexto se pretende potenciar la ciudad en el àmbito internacional acelerando la ejecución de infraestructuras pendientes e impulsando la regeneración urbana del valle del Besòs. Sin embargo, aunque la lista de infraestructuras es notable, no està claro cuàles son los proyectos de regeneración urbana. Està por ver, otra vez, qué p r o g r a m a s resultaran privilegiados, ya que la limitación de recursos obligarà a tomar decisiones difíciles.

Sin embargo, el Fòrum 2004 podria ser también un estimulo para mejorar la ciudad en otras àreas. Si xino de los grandes temas del Fòrum 2004 va a ser el desarrollo urbano sostenible - u n concepto muy parecido a la calidad de vida-, me parece que Barcelona tiene que mostrar al mundo que merece alojar el Fòrum 2004 transformàndose en un prominente ejemplo de sostenibilidad. Si el diseüo fue el mecanisme que situo Barcelona en el mapa durante el periodo olímpico, la sostenibilidad debería realizar la misma tarea para el Fòrum 2004. En esta perspectiva del 2004, me parece que necesitan

amenaza es doble. Por una parte, la idea de esponjamiento - u n a idea correcta para disminuir la elevada densidad de población y abrir plazas como las de la Mercè o George Orwell- se ha transformado, especialmente en Santa Caterina, ensuentramentos,e\ derribo de un tejido fàcilmente recuperable.

Por otra parte, cuando se construye, se hace generalmente mal, con arquitecturas que no respetan las tipologías, el disefio y los materiales existentes. No creo que sea necesario intervenir como, por ejemplo, en la Bolonia de los aftos setenta, donde un exagerado respeto por lo existente llego h a s t a la utilización de s i s t e m a s de construcción tradicionales y, consecuentemente, a gastos excesivos.

Comprendo también que hay limites financieros cuando se construyen viviendas b a r a t a s con p r o g r a m a s e s t a t a l e s o regionales. No obstante, la protección del pasado en general, y del tejido histórico medieval en particular, debería ser la preocupación principal de Barcelona, como antídoto al modelo singular de desarrollo que està transformando el mundo en un mercado global y que t i e n d e a homogeneizar y desculturizar ciudades y regiones. He visitado algunos de los centros comerciales que se han construido en Barcelona. Con sus Dunkin'Donuts, Gaps, Burger Kings, etcètera, y arquitectura -y gente- asèptica, es como estar en cualquier shopping center de EEUU.

La protección del pasado y del tejido histórico medieval debería ser la preocupación principal

atención i n m e d i a t a dos aspectos de sostenibilidad urbana. El primero tiene que ver con el transporte y con el hecho de que la bicicleta -la forma de transporte urbano màs sostenible- no recibe en Barcelona los espacios que merece. En otras ciudades, especialmente del norte de Europa, la bicicleta puede competir con otros medios de transporte. En Barcelona, solo personas con deseos de suicidarse utilizan la bicicleta en los días laborables. Las frustraciones de los ciclistas han surgido en los últimos meses en alguna ciudad de Estados Unidos, especialmente en San Francisco, donde se organizan mensualmente paseos colectivos en bicicleta -criticat mass- para reivindicar las calles y promover "poder del pedal". Estàs frustraciones estan latentes en Barcelona, donde las obras olímpicas privilegiaron el coche, y casi nada se ha hecho por la bicicleta. ^Qué hacer por una Barcelona sostenible en bicicleta? Se podria comenzar con el Eixample, el centro moderno de la ciudad, que amenaza perecer bajo los crecientes niveles de trafico - y de r u i d o - que continúan desgastando la calidad de vida en la zona y empujando residentes fuera de la ciudad. Es ya hora de reclamar algunas calles para la bicicleta, los peatones y los residentes. Por qué no comenzar con dedicar tres calles en el Eixample - u n a paralela al mar y dos perpendiculares a esta- a la bicicleta y los peatones. Es una

idea sencilla, aunque puedan surgir dificultades, como por ejemplo elegir estàs tres calles que interconecten bien con los carriles-bici existentes, que no creen muchos problemas con el trafico de coches desplazado y que reciban el consenso de los comerciantes, que al principio suelen oponerse a estos tipos de intervención, aunque les van a beneficiar finalmente.

Aunque difícil, esta seria una conquista no s o l a m e n t e p r à c t i c a , sinó simbòlica.

Demostraria a Barcelona y al mundo que el Ayuntamiento considera de verdad la bicicleta "un sistema alternativo viable de transporte urbano", como declaro Maragall al dar la bienvenida a los participantes en el 10° Congreso Internacional de Planificación para la bicicleta que se celebro en Barcelona en septiembre del pasado afto.

El segundo aspecto de la sostenibilidad desatendido en Barcelona es la protección de su patrimonio histórico-cultural. Si el desarrollo sostenible significa la realización de condiciones económicas y sociales que satisfagan las necesidades de la generación presente sin agotar los recursos que seran necesarios a las generaciones futuras, entonces tiene que significar la preservación de los elementos de la ciudad que son recipientes de la memòria colectiva de los barceloneses. Desgraciadamente, el patrimonio histórico-cultural de la ciudad està amenazado. En Ciutat Vella la

La protección del pasado urbanoarquitectónico y de la rica historia de Barcelona no se acaba con la Edad Media o el Modernismo. En Barcelona hay otro patrimonio histórico-cultural importantísimo que recibe poca atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura y la política de Barcelona y Catalunya hace unos 100 aiios. Por ejemplo, la destrucción de La Maquinista Terrestre y Marítima, se ha llevado a cabo dentro de la indiferència general. Su destrucción llustra cómo la economia global va a homogeneizarlo todo: La Maquinista desaparece para crear espacio para el shopping center màs grande de Catalunya.

Irónicamente, preservar el pasado es importante no solo para mantener la memòria colectiva, sinó porque también tiene valor turístico. En EEUU hay viejas ciudades industriales, como Lowell, en Massachusetts, que han encontrado la salvación econòmica transformàndose en centros turísticos. En Barcelona, u n a valorización de la arqueologia industrial en general, y de la viejas fàbricas y los barrios industriales como Poblenou en particular, podrían ensanchar la atracción de la ciudad. Al final, los lugares que seran competitivos en economia global son los que mantengan sus diversidades culturales y calidad de vida.

Nico Calavita és professor d'Urbanística a la San Diego State University. Califòrnia.

i.€4

vtrii

««fi

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

ENTREVISTA que no té sentit enverinar un riu, 0 atapeir les ciutats amb bosses de brossa.

Maria Morón Presidenta de Fòrum Cívic Barcelona Sostenible

''Cotxes, residus i manca de participació conformen la Barcelona insostenible^^ Una entrevista d'Eugeni Madueno

Retrat

Feminista i ecologista, o a l'inrevés \ Fòrum CÍVIC Barr i )na Sostenible ha seguit l'evolució de 23 indicadors de la vida de la ciutat per descobrir si el desenvolupament actual és sostenible. El resultat ha estat un suspens.

— Què és el Fòrum Cívic Barcelona Sostenible?

• • Per fer-nos entendre diem que el Fòrum és com l'ITV de la ciutat: una entitat que analitza diferents parts de Barcelona i determina els punts febles, els defectes que la fan insostenible.

—-1 la definició pels entesos? ^ El Fòrum és una conseqüència de la cimera de la Terra de l'any 92, celebrada a Rio, on es va d e f i n i r el c o n c e p t e de sostenibilitat i desenvolupament sostenible. Això vol dir, com podem créixer sense fer malbé el planeta, per facilitar que les generacions futures tinguin les mateixes possibilitats de gaudir dels recursos i de la diversitat natural que hem tingut nosaltres.

Si no hi ha participació no hi ha democràcia, però el que fan els partits i les administracions és aprofitar-se^n — I ara! Proposa una altra revolució?

• i S'ha de fer la revolució interior, la de les persones; una revolució cultural. S'ha d'acabar l'actual model de relació dels sexes, s'ha d'acabar amb els components antinaturals; hem de reivindicar l'harmonia i l'equilibri lògic.

— I com ho fem, això? ^ Demostrant que això que diem ens afecta ja d'una manera directa. Si els barcelonins anotessin en una llibreta la part d'energia que els toca i haguessin de descomptar-ne la que gasten, serien més estalviadors i veurien, en concret, de què es tracta.

DANI CODINA

Maria M o r ó n p a r t i c i p a e n el F ò r u m a títol p e r s o n a l hem classificat en tres grups generals: indicadors ambientals, indicadors socials i indicadors econòmics. Aquest primer any hem definit l'evolució de 23 d'aquests indicadors. Jo, que sóc antropòloga, i feminista, i com jo més gent, teníem interès que la sòcioecologia entrés en el Fòrum.

Perquè, a més de parlar de contaminació, de residus, de biosfera, s'ha de tenir en compte que a la Terra també hi ha persones.

entitats representades, sinó persones individuals. Som uns 270 socis, dels quals mig centenar assisteix a les assemblees trimestrals i una dotzena segueixen el treball del dia a dia. El Fòrum, totalment plural i totalment obert, persegueix arribar a la gent per fer-los entendre que no parlem d'entelèquies ni de problemes allunyats, sinó d'un futur immediat.

— Com va néixer el Fòrum de Barcelona?

• • V a ser una iniciativa de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia i de la Favb. D'això ja fa tres anys. La idea la van "importar" de la ciutat nord-americana de Seattle, on un col·lectiu cívic va començar a fer el seguiment de diversos temes per determinar si evolucionaven d'una manera sostenible. Invertint tres anys de treball, nosaltres hem pogut fer un seguiment de diferents indicadors referits a Barcelona i hem presentat els resultats.

— Posa'ns algun exemple d'indicador humà?

• • Hem mesurat la relació entre salaris i preu de l'habitatge, la percepció de la salut pública, els nivells educatius de la població, la demografia urbana i les migracions intermunicipals, les inversions en transport públic, hem analitzat l'estat de salut de la participació ciutadana... A Seattle feien servir un indicador molt il·lustratiu d'això que Ramon Folch anomena sòcioecologia: mesuraven quantes persones del barri es coneixien pel seu nom.

Jo que sóc antropòloga i feminista tenia interès que la sòcioecologia entrés al Fòrum

— Quines matèries heu analitzat? ^ Hem definit 65 indicadors, que

— Quanta gent hi ha al Fòrum i a qui representen?

• • Al Fòrum no hi ha partits, ni

El Fòrum busca arribar a la gent per fer-los entendre que no parlem d^entelèquies sinó de futur immediat

— Però voleu dir que no agafeu massa indicadors, massa matèries? No correu el risc de desbordament? ^ S'ha de ser ambiciós, perquè la via d'anar reformant i millorant coses no porta enlloc; s'ha de capgirar el sistema.

— I tot això quin objectiu té?

Per què el feu? ^ Volem ser un lobby de pressió de les administracions, i un element d'agitació i educació de la població. Perquè el malbaratament de recursos o la contaminació no es reduirà fent més lleis, sinó fent evident a la gent

Maria Morón Martín és antropòloga social i enginyera a més de tècnica industrial. Des de la primavera passada i per espai d'un any é.s la presidenta del Fòr-um Cívic Barcelona So.^Uínible. Va substituir Farquitectc Josep Maria Muntaner, l'ant<.»ri()r president. La senvora Morón es deíintúx com a ecologista i feminista, o a Fini'evos i, encara que paiticipa en nombroses lDlat.al()rnies i grups cí\'ics com el consell municipal de Mi'di Ambient, no ho íi en nom de cap organiízacit), sinó en el propi. "Em vaig aíiliai- al ciutadana ijue per militància ecologi.sta". diu. i es declai'a defi'nsora dels drets do les persones dins d'un col.k>ctiu més aiiocat a defensar els gimèricí del planeta. M(>mbre del Lobby de Dones de Catalunya, és co-directora do la consultoria Activa, dedicada a la promcRÍó entre les i' -'s de les possibilitats d'ocupacií).

— Quins factors són més insostenibles a Barcelona?

• • En primer lloc el transport privat i totes les conseqüències que se'n deriven, des de la contaminació atmosfèrica i acústica fins al consum desmesurat de terreny públic, combustible, etc.

I en segon lloc, l'acumulació de residus i el seu t r a c t a m e n t .

Quant als indicadors humans, un dels més febles és el de la participació ciutadana. Si no hi ha participació no hi ha democràcia, però més que preocuparse per aquesta evidència i estimular la participació, el que fan les administracions i els partits és aprofitar-se'n. Així doncs, cotxes, residus i la manca de participació ciutadana són els indicadors principals de la ciutat insostenible.

— L'Ajuntament de Barcelona es pren seriosament això del desenvolupament sostenible?

• • Sis anys després del previst s'ha creat el consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, en el qual el Fòrum hi participa.

Però més enllà de l'interès personal de tècnics i polítics concrets, a nivell institucional, no es pot dir que hi hagi sensibilit a t mediambiental. L'Ajuntament segueix el model de creixement que procura béns materials, activitat econòmica, despesa... però no es preocupa del benestar de la gent. Barcelona serà en el futur una ciutat econòmicament molt potent, on es gaudirà d'un alt nivell de vida i tots estarem connectats a Internet... però ben tancadets als nostres pisos sense sortir per res.

1.11 VtfU UVt

ALTRES

CARRER

ASSOCIACIONS

setembre-octubre de 1998

r^tit^ Participació ciutadana per a la sostenibilitat L del mes i L. ^ El FCBS neix com a resposta d'una necessitat MARTA PLUJA

Barcelona i la seva àrea metropolitana es troben en el moment just per decidir quin model de creixement volen per al futur. Experts de tots els àmbits - e c o n ò mics, socials i a m b i e n t a l s - consideren que aquest debat hauria de ser obert i que cal una intervenció immediata per evitar una metròpoli difosa, molt extesa en el territori i ecològicament - i socialm e n t - insostenible.

Davant d'aquest dilema sorgeix el Fòrum Cívic Barcelona Sostenible (FCBS), una iniciativa de participació ciutadana amb la intenció d'analitzar el metabolisme urbà de la ciutat fent un llistat d'indicadors de sostenibilitat que s'hauran d'assolir en l'àmbit ambiental, econòmic i social. D'una banda per evitar el model caòtic que es preveu si no es canvien les directrius actuals, de l'altra per mesurar la dinàmica de Barcelona, i de la seva àrea metropolitana, cap a processos de sostenibilitat d'una forma objectiva i socialment intel·ligible, però sempre com a experiència participativa i plural: actualment es mouen al voltant d'aquesta entitat més de 200 persones procedents de col·lectius molt diversos (ambientalistes, feministes, de la salut, veïnals, empresarials, sindicals, arI quitectes,...).

F" o F? El F C B S n e i x com a resposta B >5S. O: d'una necessitat S o -T Ei social que es genera en el si de la o t Federació d'Associacions de Veïns 1 de B a r c e l o n a , a i n s t à n c i e s de la plataforma ciutadana Barcelona Estalvia Energia, l'any 1995.

La possibilitat d'articular una resposta davant la manca de concreció de les administracions encarregades de desenvolupar l'Agenda 21 local, va fer que un grup de persones a títol individual es reunís als locals del Caps (Centre d'Anàlisi i Programes Socials), una Ong ja veterana, per desenvolupar un sistema d'indicadors de sostenibilitat inspirats en la proposta cívica que ja s'havia portat a terme a la ciutat de Seattie.

Des de la primera intervenció com a Fòrum, pròpiament dit, a Sabadell l'octubre de 1996, fins a la intervenció, l'abril passat, en les Jornades de Sostenibilitat al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) hi ha un història de reconeixe-

ment i suport a la iniciativa, quan en els inicis del Fòrum, el divorci entre autoritats, institucions i associacions posava de manifest que s'havia treballat molt poc en l'àmbit de la sostenibilitat i que hi havia molts problemes per resoldre en conjunt (residus, aigua, energia,...) i en un context d'economia en lenta recuperació. Actualment, però, la regidoria de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona ha traduït al català el document que ha d'implementar l'Agenda 21 local i la Diputació de Barcelona ha començat programes d'Auditories Ambientals.

En aquells moments inicials el FCBS es va constituir en tres grups de treball per seleccionar indicadors, però sobretot per c l a r i f i c a r el c o n c e p t e de sostenibilitat, qüestió difícil perquè no existia cap referent local i la participació arribava d'àmbits diversos. Les prioritats plantejades pels grups eren aconseguir un llistat d'indicadors senzills, comprensibles, integradors i mesurables, basats en els criteris sostenibles i globals que es desenvolupen a la Carta d'Aalborg.

Per això es van escollir deu principis bàsics, cada un dels quals contenia diversos grups d'indicadors (65 en total) per descriure la Uf ï v i sostenibilitat de la c i u t a t . El t r e b a l l rsi >av l_ d'anàlisi es va rei B i_ E p a r t i r e n deu grups de voluntaris - s o r I c: gits en la presentació del Fòrum al centre cívic de la B a r c e l o n e t a - que es reunien per determinar els indicadors escollits i la metodologia per mesurarlos (fonts, justificació, mesures, evolució,...).

No va ser fins el mes d'octubre de 1997 que el FCBS es va legalitzar com a associació, just abans de l'exposició de Ciutat Sostenible al CCCB, on es van organitzar tres d e b a t s sobre s o s t e nibilitat, participació i ordenació del territori, finançada per la Diputació de Barcelona.

Tota aquesta activitat ha portat el Fòrum a ser conegut i convidat a diferents actes i jornades per exposar els indicadors, té representació en la Comissió Catalana per a l'Agenda 21 i al Consell Mediambiental i de sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona - e l qual presideix- i

o

• Un dels principis bàsics de sostenibilitat que ha definit el FCBS és la distribució equitativa del lleure. aquest any ha signat un conveni amb la cursos i amb publicacions i espònsors, Diputació de Barcelona per generar una compaginant les subvencions públiques metodologia per desenvolupar els indica- i les privades, com qualsevol organitzadors per a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap ció normalitzada. a la Sostenibilitat de Catalunya. A més, L'aspiració actual del Fòrum és converacaba de ser guardonat per les Nacions tir-se en un observatori permanent de la Unides en el II Concurs de Bones Pràcti- sostenibilitat de la ciutat, el qual, juntaques amb el premi BEST, que situa el ment amb altres iniciatives i associacions, FCBS entre els 100 millors projectes a generi criteris i accions perquè el model de nivell mundial. desenvolupament actual sigui respectuós Fins ara aquesta asON ANAR amb l'entorn, amb les sociació s'ha mantingut NOM: Fòrum Cívic Barcelona persones i amb les geamb el treball voluntari Sostenible ADREÇA: Carrer París, 150, 1r. 2a neracions futures. Si dels seus membres i amb 08036 Barcelona bé la gran majoria de petites aportacions ecoTELÈFON: 93.416.05.12 col·laboradors en el nòmiques i logístiques de FAX: 93.218.08.63 fòrum prové d'àmbits la Diputació i d'organitactiva@nexo.es E-MAIL: formatius, no cal que z a c i o n s c o m el C a p s , sigui així, qualsevol però pensem que ha arribat el moment de crear una petita es- persona interessada en el tema s'hi pot tructura d'autofinançament a través de incorporar, no importa l'origen social ni la socis col·laboradors i oferint serveis i tendència política.

Els deu principis de la sostenibilitat ^ Els recursos s'han d'utilitzar de manera eficient, sense superar el ritme de renovació dels recursos renovables, substituint progressivament els no renovables. (Consum d'energia, aigua i residus).

( • El funcionament de la ciutat no ha de posar en perill la salut de les persones ni superar la capacitat de càrrega del medi ambient. (Contaminació atmosfèrica, aigües residuals, acústica i càrrega tòxica).

^» La biodiversitat s'ha de valorar i protegir. (Us del territori i diversitat biològica).

» Cal diversificar l'economia i la dependència exterior s'ha de reduir. Sempre que sigui possible s'han de satisfer les necessitats amb recursos locals.

(Dependència exterior de la ciutat, vulnerabilitat econòmica).

i ciutadanes s'ha d'incrementar. (Desigualtat davant la vida, equitat en els ingressos).

Tothom ha de tenir accés als béns i serveis bàsics d'habitatge, salut, educació i seguretat. (Habitatge, salut, educació, cultura, seguretat real i percebuda).

OM' * Tothom ha de tenir accés a un treball remunerat, amb un salari i una contractació estable. (Atur i precarietat laboral).

o« La ciutat ha de preservar la barreja de funcions,

m El treball social i el temps de lleure s'han de distribuir de manera equitativa entre totes les persones, dones i homes.

(Temps per als altres i per a un/una mateix/a).

fomentant la proximitat i la vida de barri perquè l'accés als serveis urbans no passi per damunt del medi ambient.

(Població, qualitat de l'espai públic, transport públic, inversions en despesa pública, polifuncionalitat, satisfacció residencial, identitat, socialització infantil, participació ciutadana).

7.

m L'equitat en les formes de vida dels ciutadans

fí

• Cal fomentar l'establiment d'una aliança global amb les altres ciutats i pobles, per tal de preservar els sistemes naturals comuns de la Terra, com la regulació climàtica i la capa d'ozó i per eliminar la pobresa. (Efecte hivernacle, destrucció de la capa d'ozó i deute ecològic i cooperació).

Lt» r e u «Mf(

CARRER

setembre-octubre de 1998

REPORTATGE

11

Des de mitjan setembre es pot consultar per Internet la versió digitalitzada de la històrica capçalera, propietat de l'Ajuntament de Barcelona: www.diaridebarcelona.com

Un ref

Marta Bach

El Diari de Barcelona navega de nou són ben pocs: només sis professionals, encarregats de sondejar l'opinió, cercar la notícia, incitar els barcelonins a participar i llençar els seu missatge per l'oceà de la xarxa de la manera més visualment atractiva. Tres grumets (becaris) -una especialització darrerament a l'alça- completen l'equip per arribar a bon port. Una aventura mediàtica que ha costat prop de 16 milions d'inversió inicial i costarà gairebé 40 milions anuals.

Altres companys que es dediquen al periodisme digital, com els responsables de la revista BCNews, han aplaudit l'aparició del Brusi digital: "el Diari de Barcelona no serà competència nostra, primer perquè ells actualitzen les dades diàriament, escriuen en català i tenen un àmbit d'actuació centrat en la ciutat de Barcelona. En canvi, BCNews, tot i que darrerament ha incorporat informació en llengua catalana, bàsicament s'expressa en castellà i s'ocupa d'informacions d'àmbit internacional des de Barcelona. Està DANI CODINA clar que són dos productes diferen• El primer dia la connexió era lenta perquè molts internautes volien entrar-hi ciats que poden conviure perfectamin, Toni Comin i Manel Huerga), ra en exercici d'un diari de la ciutat, ment. El que fa falta a Internet són empresa que des de BTV (Barcelona un fet excepcional dins de l'univers més mitjans de comunicació, que es Televisió) amplia horitzons mediàtics masculí en els càrrecs de responsa- diferenciïn clarament de les Webs". amb aquesta publicació digital d'inbilitats mediàtics. Segons ella, "el El primer dia de vida del DdB, la formació on-line, i que, alhora, conDiari de Barcelona on-line no repre- connexió era lenta, senyal, segons els En aquesta ocasió, el gran se- tribueix a alimentar la ja de per si senta cap competència als grans experts, que mdtíssims intemautes nyor del nou Diari de Barcelona és comprimida realitat dels mass media mitjans de comunicació. La nostra volien conèixer aquesta nova font d'inl'Ajuntament de Barcelona, propie- de casa nostra. Tanmateix, els sefeina consistirà a recollir aquelles formació. I és que, en paraules de tari de la capçalera. En el pla gestor nyors del nou Brusi van comentaren informacions d'interès pel ciutadà l'alcalde, Joan Clos, "Barcetona dóna hi ha, entre d'altres, Ernest Maragall, la presentació d'aquest nou mitjà que en els grans mitjans no surten, un pas endavant amb aquesta edició". regidor d'Hisenda i Funció Pública I digital que "el diari no neix al servei bé per manca d'espai, o bé perquè Barcelona a més de ser polièdrica, sap president de l'ICB (Informació i Co- de la institució sinó de la ciutat". no les consideren prou noticiables. que la societat de la informació no és municació de Barcelona), que comTambé perseguim que el ciutadà únicament un assumpte de competènLa capitana del DdB digital, Crisparteix responsabilitats amb el con- tina Ribas, de moment, ja ha capejat s'hi senti partícip". Els mariners que ciestècniques.Queelsventsels siguin sell directiu de Moebius (Quique Co- ventades en erigir-se com a directol'acompanyen en aquesta aventura favorables.

i Y . j a f l l t t n i ^ g | ^ ^ H I ' à ' ha llevat ancores des de fa ben poc una nova nau, hereva del buc Insígnia degà de la premsa europea, el Diari de Barcelona (DdB). Després dels trajectes sinuosos i les vides oscil.lants del seu antecessor d'igual capçalera, el nou Diari de Barcelona, batejat ja com el primer diari electrònic de la ciutat, reneix per satisfacció dels més enlluernats de la xarxa de xarxes i per acabar d'angoixar existencialment els més apocalíptics en matèria de noves tecnologies.

Si el Diari de Barcelona va ser el primer diari del continent (1792), doscents sis anys després (1998) ressuscita com a edició electrònica a Internet (www.diaridebarcelona.com) i convida a tots els cibemautes barcelonins o no- a capbussar-se en el coneixement de la ciutat des d'òptiques innovadores: la combinació de text, imatges i àudio, fins i tot en viu i en directe. "El nou Diari de Barcelona és una audàcia conceptual que va més enllà de la funció tradicional d'un diari. Es fa el salt d'una dimensió a tres dimensions", afirmen els seus promotors. I és que, malgrat que encara alguns pensen que la cultura de la xarxa és la llibertat total, Internet té senyors, altrament dits amos d'infraestructures i de continguts.

Una aventura mediàtica que ha costat prop de 16 milions d'inversió inicial i en costarà gairebé 40 a l'any

Les seccions del Brusi digital, bit a bit • Per a tots els que estan atrapats a la xarxa i no volen perdre's pel mar de l'hipertext, vet aquí unes consignes dels continguts del nou Brusi. En primer lloc, i sense paper, ni tinta, només gràcies a la tipografia electrònica, es pot llegir el recull de premsa del dia a la secció Els Papers. Des d'on, mitjançant lincs, es pot enllaçar amb les pàgines pròpies de cada diari i amb la pàgina Debat Obert, un fòrum d'actualitat amb temes que poden generar tot tipus de comentaris ciutadans.

Del mateix estil és la secció Opinió, que es composa d'articles de fons i de reflexió on s'aborden diversos aspectes que desperten interès a la ciutat. Sota el mateix nom de Ciutat, s'engloben temes noticiables "tan de la ciutat real com la digital", una secció que fàcilment incorpora imatges, vídeo i àudio de manera conjunta, El primer diari electrònic de la ciutat també proposa als cibernautes Xarxa BCN, una secció especialment virtual on es troben aquells recursos que relacionen Internet amb Barcelona, directoris, llistes de distribució, novetats de webs, etc. Els

temes més culturals es tracten a Cultura, on tothom qui vulgui pot dir la seva -un nou gènere periodístic al qual podríem anomenar crítica popular?- sobre estrenes culturals de darrer moment.

I com en tot diari que es preciï, sigui digital o no, hi ha la secció d'agenda amb els actes més destacables de la ciutat. El nou Diari de Barcelona també incorpora enllaços amb pàgines de diferents serveis com l'aeroport, el port, transports metropolitans, la cartellera, e t c , una de les propostes de més utilitat pràctica a primer cop d'ull. L'Hemeroteca, el trànsit (que s'actualitza quatre cops al dia), el temps, la foto del dia i l'intermaton (una invitació a penjar una foto i un text, talment com si es tractés d'un taulell d'anuncis) acaben per conformar aquesta capçalera recuperada per a Internet, un dels enginys de l'anomenada era de la infprmació que, tal i com s'entesta a recordar-nos la ptm lOdista barcelonina Maruja Torres, "no ens farà més cultes, en tot cas més informats".

La Veu del

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de

• J^. ^ \ \

Marta Pardell i Jaime J. Rubio

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

La Fundació ONCE i rAjuntament implanten una nova xarxa de semàfors acústics per facilitar la mobilitat de les persones cegues. Funciona a distància.

Més seguretat vial per als invidents A}untaiinant ^ • J H ^ ^ ' o ' ^ ^ ' ^^ col·laboració amb la Fundació ONCE, està instal·lant des del mes d'abril una xarxa de semàfors sonors per a invidents. Aquests nous equipaments funcionen gràcies a un comandament a distància que activen les persones cegues a l'hora de creuar. L'ONCE subministra els semàfors i els comandaments, mentre que l'Ajuntament es compromet a realitzar la instal·lació i el manteniment. Aquest projecte s'emmarca dins el Pla d'Accessibilitat de l'Ajuntament de Barcelona, que s'espera que estigui enllestit cap a l'any 2006.

Fins ara s'han instal·lat 708 semàfors, que corresponen a unes 70 cruïlles, i s'han repartit 1404 comandaments a distància entre invidents de Barcelona, donant prioritat als afectats per ceguesa total. De tota manera, el regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narvàez, deixa ben clar que: "Hi haurà més comandaments disponibles que invidents que els requereixin; de fet se'n fabricaran dos per cada pal de semàfor".

Tant la Fundació ONCE com l'Ajuntament preveuen tenir instal·lats tots els semàfors l'any 2001. Cap a aquesta data hi haurà 388 cruïlles sonoritzades. Segons explica el cap del Departament de Serveis Socials per a afiliats de l'ONCE, José Luis Pinto: "Estem parlant de sonoritzar més del cinquanta per cent dels encreuaments de Barcelona. Malgrat que el sistema ja ha estat utilitzat a d'altres ciutats espanyoles, mai no s'havia dut a terme un pla tan ambiciós com aquest".

• Intents de sonorització La idea de facilitar el pas de carrers a persones cegues no és nova.

Anteriorment ja s'havien instal·lat altres sistemes de semàfors per a invidents. A mitjan dels anys 80 es van emplaçar els primers semàfors sonors a Barcelona. L'activació es feia prement un polsador que es trobava al mateix pal. Aquest sistema es va haver d'abandonar per culpa del comportament incívic d'alguns ciutadans que espatllaven el polsador. Al 1990, aprofitant la remodelació de la Rambla de Catalunya, es van instal·lar semàfors sonors a la majoria de passos de vianants del passeig. Aquests senyals acústics es desactivaven durant la nit per tal de no molestar els veïns. De tota manera, com explica Pinto: "Hi havia veïns que.

s'usen mètodes similars. Els semàfors, però, no emeten cap soroll, sinó que tenen un mecanisme implantat al pal que vibra quan es pot creuar. Segons Narvàez: "Aquest sistema ja s'havia implantat a Espanya amb l'inconvenient que gent poc cívica l'espatllava contínuament". Pinto considera que: "Els països del nord tenen una cultura de serveis socials molt més arrelada que nosaltres i poden utilitzar sense cap mena de problemes aquest sistema, encara que espero que algun dia hi arribarem, ja que és molt més pràctic. No cal anar amb un comandament a distància".

PEDRÓ MADUENO

• A partir d'ara els invidents ho tindran més fàcil per circular per la nostra ciutat

Com funciona el comandament • El comandament a distància per a l'activació dels semàfors acústics és un dispositiu amb dos polsadors.

El botó de la dreta està destinat als semàfors i, en pitjar-io, l'aparell emet un senyal que el receptor, situat al pal, reconeix. El comandament vibra per informar a l'usuari que el funcionament és correcte. Tot seguit, el semàfor emet vuit tons aguts perquè l'invident pugui localitzar-ne la posició. En el moment que el llum passa a verd, el dispositiu emet un to intermitent més greu que l'anterior i que canvia de freqüència i ritme quan el semàfor és a punt de passar a vermell. E) volum d'emissió d'aquests tons es regula automàticament segons el soroll ambiental perquè els usuaris el percebin correctament. És possible que segons la disposició i la proximitat dels semàfors a cada encreuament s'activin pals de diferents cruïlles, per això cal identificar el lloc on es vol creuar abans de guiar-se pels senyals de pas. El botó de l'esquerra del comandament es destina a futurs usos no necessàriament relacionats amb els semàfors. amb tota la raó del món, es queixaven del soroll i nosaltres opinem que, a part de demanar l'ajuda necessària, hem d'adaptar-nos a la societat per tal de viure en comú".

Narvàez explica que una vegada es va rebutjar aquest primer projecte, des del consistori es van posar en contacte amb la Fundació ONCE perquè busqués una solució que eliminés els problemes i que, al mateix temps, fos vàlida per al conjunt de l'estat espanyol.

L'Ajuntament de Barcelona va recórrer a la fundació no només per la seva experiència sinó també, com diu Narvàez: "Per evitar recels polítics".

Amb els nous semàfors, no hi hauria d'haver problemes d'aquest tipus. El sistema es troba dins el

senyal i no es pot fer malbé, volun- tres urbans com Granada, Lleida tàriament o involuntària. I el senyal o Mataró que ja el tenen implanacústic només s'activa quan un tat, encara que no de manera tan invident vol creuar. Narvàez expli- profunda com es pensa fer a ca: "Aquest sistema només funcio- Barcelona. Es pretén que tots els na en el moment que una persona semàfors i comandaments estiho necessita i no té cap desavan- guin homologats, de manera que tatge perquè passa desapercebut i no calgui adquirir un nou comanutilitza un mecanisme molt senzill dament per anar a una altra ciucom és un comandament a distàn- tat. De fet, la Fundació ONCE no cia". Els nous semàfors sonors subvencionarà cap projecte de s'han instal·lat a les cruïlles més cap ajuntament espanyol que no usades per els invidents segons segueixi aquest sistema. Com una enquesta de l'Institut Munici- explica Pinto: "Si aconseguim que pal de Persones amb Disminució. totes les localitats d'Espanya tinguin el mateix sistema, amb un • Una xarxa ambiciosa comandament a distància es poAquest sistema que s'implanta a dran travessar els semàfors de Barcelona es vol fer extensiu a les diferents ciutats". altres ciutats d'Espanya i A altres països del nord Catalunya. De fet hi ha altres cen- d'Europa com Holanda o Suècia,

• Més problemes El problema dels semàfors no és l'únic amb el qual es troben els cecs de Barcelona. Per començar, com explica Pinto, les obres acostumen a estar mal senyalitzades i no prou protegides. En conseqüència, per a un invident és fàcil patir un accident. També representen un perill els senyals de trànsit col·locats a l'alçada del cap i enganxats a la paret o les balises que impedeixen que aparquin els cotxes i que moltes vegades no es detecten amb el bastó, sinó amb la cama. A part de mancances arquitectòniques. Pinto també recorda qüestions de consciència social, com els excrements de gos o aparcar a les rampes de les voreres dels carrers, que no només serveixen per als minusvàlids, sinó que també indiquen als cecs on es pot creuar.

Des de l'Ajuntament, hi ha en marxa diversos projectes relacionats amb els invidents. Per exemple, es treballa per fer els rètols de les parades d'autobús i metro prou grans perquè gent amb restes visuals pugui llegir-los. De la mateixa manera, es vol incorporar una senyalització acústica per indicar les parades d'autobús. El problema que hi ha és detectar si realment és una parada o es tracta, per exemple, d'un semàfor.

També hi ha l'inconvenient afegit dels possibles canvis d'itinerari.

Un altre problema de difícil solució és el de les senyalitzacions d'obres i, concretament, el de les estructures de mecanotub que s'usen quan s'ha de cobrir un edifici en remodelació. Molts cops els invidents no detecten amb el bastó part d'aquestes estructures i poden patir un accident.

La Veu del

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

El Finestrelles 9 Sant Andreu.

De poble a ciutat (1875-1936)

BARCELONÈS

Farcells de justícia social

La història de Barcelona vista des de tots els seus barris

JORDI RABASSA

Més de quatre-centres pàgines s'aproximen, de manera científica i rigorosa, als seixanta anys de la història de Sant Andreu de Palomar que van des de la inauguració del "tramvia de foc" a l'esclat de la guerra civil en una nova publicació editada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, el Finestrelles 9, coordinat per l'historiador Martí Checa.

Durant tot l'any, el Centre d'Estudis Ignasi Iglesias (CEII) organitza i coordina xerrades, cursets i activitats sempre relacionades amb la història local, però paral·lelament treballa en la publicació del Finestrelles, publicació de renom a nivell científic.

El novè volum és el primer dedicat monogràficament a un únic tema: el període que gira entorn de l'agregació de Sant Andreu a Barcelona, amb les seves conseqüències urbanístiques, pohtiques i socials. El llibre consta de setze articles, dividits en cinc apartats clàssics: L'evolució urbana. Activitats econòmiques. Vida i institucions polítiques, Conflictivitat social i vida quotidiana i Pensament i cultura.

Professors universitaris i apassionats estudiosos de la història local són els autors de les gairebé quatre-centes pàgines d'aquest llibre que té el valor afegit d'una imatge totalment renovada, adequant-se a les noves tendències.

El llibre el podeu trobar a la seu del Centre d'Estudis Ignasi Iglesias (carrer Ignasi Iglesias 33, baixos), pel preu de 2.750 pessetes.

Els Barris de

Batcelona

REDACCIÓ DANI CODINA

Ubicada al cor de la Barcelona arrugada, la botiga convida a badar MARTA BACH

Màquines d'escriure, mitjons, joguines, cisteUs, material escolar, camises de l'època de les nostres àvies i mobles amb aspecte senyorívol conviuen al costat de llibres com Confieso que he vivido de Pablo Neruda, Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo i vetusts discos d'en Serrat quan encara no cantava Fa 20 anys que tinc 20 anys. Trossets de vida barcelonina allunyada de vel·leïtats cosmopolites fashioncafeteres.

Tot això i més s'està a Farcells 1, una de les dues botigues que Càrites disposa a Barcelona per rendibiützar els sobrants de donacions. "La idea és rendibiützar tot allò que ens resta quan ja hem cobert necessitats bàsiques i assistencials. Venem articles per a reinvertir els ingressos en tothom que ho necessita. A la vegada, podem donar una sortida laboral a les persones que s'ocupen de netejar, planxar, restaurar, etc., tots aquells objectes que ens arriben abans de posar-los a la venda.

La filosofia de la botiga és que quan més articles rebem, més podrem vendre i per tant més podrem ajudar", argumenten Mercè Rubio, l'assistent social responsable de Farcells 1, i Roser Ribó, educadora.

•Amb un simple cop d'ull es pot apreciar que aquestes botigues contribueixen a graduar diòptries consumistes, amb la venia dels que tenen més i que aporten el seu granet de sorra per llaurar justícia social. "A Càrites -explica Rubio- tenim

gran quantitat de voluntaris que fan possible tirar endavant aquests projectes.

Sense ells tot quedaria en im no res".

Des que Farcells 1 va obrir les seves portes, el 1996, el rec de clients ha estat continuat. La seva ubicació, al cor de la Barcelona arrugada hi ajuda. El local, antiga entrada de carruatges cedit per unes religioses, convida a badar. El turista accidental ignora que el nom d'aquesta tenda fa referència a im tros de drap qualsevol que, precisament, serveix per a poder portar coses d'una banda a l'altra.

Per a alguns clients assidus, tot resideix a comprar articles de primera necessitat a bon preu i per a altres de quarta, cinquena o qui sap quina necessitat. Per a Càrites és molt més. No en va, Càrites de Barcelona, que assumeix una bona part de l'assistència a famílies pobres de la diòcesi, cada any mou 1.400 milions de pessetes en feines assistencials. D'aquesta xifi-a, a penes el 20% procedeix de subvencions institucionals. La resta són donatius de ciutadans anònims, llimy de cosmopolitismes de pa sucat amb oli a Barcelona hi ha espais on l'ostentació de l'aparença perd el seu nom. Aquesta és l'estratagema de Càrites.

Botigues de Càrites a Barcelona Farcells 1 0/ Banys Vells, 9. Telf· 93·310·56.35 Farcells 2 C/ Francesc Tàrrega, 48. Telf. 93.408.17.88

Teca i cultura es donen la mà al Raval crítics, actors i directors. Socialment molt compromès, en Mario,fiUde pares catalans exiliats a l'Uruguai, és el mülor relacions públiques del local, que està decorat amb dotzenes de quadres fets per la Teresa i que sempre és ple de veïnsamics de la pareUa. Davant d'un gran mostrador, podem escollir entre plats tan catalans com els canalons i d'altres especialitats sudamericanes com el duke de leche, Valfajor de maisena, el de xocolata, el pa dolç... tot -i fins i tot les postres i els gelats elaborat per eUs. Podem menjar-ho allà, emportar-nos-ho o demanar-ho per telèfon. Ens ho portaran en bici.

CARME S . PALMA

Encara que hagui passar l'estiu podem aprofitar per descobrir el Raval amb més tranquil.litat i assistir a qualsevol de les activitats que ofereix Pizzes L'Àvia, al bell mig d'aquest barri on cada carrer amaga coses curioses. En Mario -poeta i escriptori la Teresa -pintora- ofereixen a tothom qui els vulgui conèixer, im espai on menjar el més bo de les cuines catalana i sudamericana per pocs diners, escoltar música en directe els divendres i dissabtes i assistir o organitzar un munt d'activitats culturals més: els dimecres, a les 20'30, cinema i debat; els dissabtes, conferències sobre els temes més diversos, com ara l'okupació, l'art, la política... Pròximament hi haurà un cicle de cinema negre i una selecció de les deu pelHcules més estranyes, feta pel director de cine Joaquim Jordà, amb la participació de

JOSEP MASIP

Qualitat a bon preu

Pizzes L'Àvia Carrer de la Cera, 33 (metro Sant Antoni, L2) Tel. 93. 442.00.97

L'obra que comentem pretén donar a conèixer la història de la nostra ciutat a t r a v é s de la visió de cada un dels nostres b a r r i s .

D'alguna m a n e r a i n t e n t a actualitzar l'obra Tots els barris de Barcelona que els periodistes H u e r t a s Claveria i J a u m e Fabre van publicar el 1976.

L'Enciclopèdia C a t a l a n a amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona e s t a n e d i t a n t a q u e s t a obra en q u a t r e volums d'unes 400 pàgines cada un.

En aquesta obra s'hi poden trobar moltes més il.lustracions i s'hi ha incorporant textos entre d'altres dels historiadors Desideri Díez, Mercè Tatjer, Carles C a r r e r a s , etc. I t a m b é alguns d'escriptors i novel·listes relacionats a t r a v é s de la seva obra amb la nostra ciutat.

Acaba d'aparèixer el segon volum dedicat a Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Fa uns mesos es va posar a la venda el tercer tom, en el qual s'hi inclouen els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Gràcia. Queden per editar el volum 1: Ciutat Vella i l'Eixample i el quart i darrer, dedicat a Sant Martí i Sant Andreu.

De cada barri es facilita una àmplia informació estadística de població, activitats econòmiques, treball i situació de l'habitatge, realitzat pel Servei d'Estadística de l'Ajuntament.

S'hi reprodueixen nombrosos plànols, publicacions i imatges del passat complementades amb boniques fotografies actuals realitzades per Pepe Encinas i Guillem Huertas.

Els Barris de

Barcelona

El preu de cada volum és de 12.500 pessetes.

20

La Veu tUl

CARRER

PUBUCITAT

pastisseria

OFilSTALHHÍA - GAHPJi^THFiÍA D l ALUiJ}^]© Y F¥G

18

<^ 05 (N 03 t ~ (-1 i-H 0) co

10% de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de bano, rejas de seguridad, cortinas plegables

u oc

Hnos. JURADO Cl. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16

FESTES

*t L'ESTEL^

A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

^M

CRUÏLLA d'espectacles

BUSTAMANTE Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA n 93 246 12 88 - Fax: 93 231 48 03

J2^ (oaJa/ta^ Ventalls Mantellines Mitges Guants i

Merceria Fundada l'any 1824 Boqueria, 26 - 08002 Barcelona Tel. 317.18.40 - Metro Liceo

::-•» W.v^c»

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

BARNA TAXI 93 357 77 55

OBERTTOTLANY

INFANTILS

Súper pallassos musicals Il·lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'espectacles

PASTISSERIA GRANJA

Pa cruixent amb tomàquet i...

Cofres lambé tenim orxata sense sucre Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

PHCINIX

RESIDÈNCIA CLARA

CAMSiTAS nnuoDAD r A U EMmuAS, c u n i .

COUCH», Af OOAaoMU Df WONOS, Me...

DESPEDÍDAS DE SOLTERO lOO UrMades: 210 flat. SOO UnUodty 195 Has. 1.000 UnkMa: 190 PUK. [lUmpaào 1 cohr Indulào. I RECUERDOS SwtídothCcmu, Boüai, Sodoàtna, Toafku, Poku,...

FIESTAS AL M O M E N T O BROAAAS 1 CAMISETA CON DIBUJOS TU FOTOGRAFIA DISCOS EN COLOR ETC...

1 . 2 0 0 Ptas.

Gorra: 9 5 0 Ptas.

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASA-TORRE NUEVA 24 piazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado Véala: le gustaré. Santa Otilia, 13-15

Fundada el 1823

T. 93 420 95 62

Carrer del Vidre, 1 (entre c. Ferran i pi.

Tlf. 93 318 05 12 - 08002

Pregunte por la Sra. CLARA

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS. DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

C n n s t ' l l dt- (i·iu.

P l u v a il>: Ijidt-pt-iidèiiLKt A ^ da M L - , i d l a i i a . d l Metro

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALrrAT COQUES ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

^4 rio cH^

Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tei. 93 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

V T^k í^^

FORN DE PA D'AVINYO

@ELATEHIA

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

í^

setembre-octubre de 1998

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

Reial) Barcelona

PHCENIX Tel. 93.454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

AERÒBIC !!

m

AIGUAJOC Centre de Fitness

C/ Comte Borrell,21 -33

Complex Esportiu Mpal. Can Cuyàs

C/ Rasos de Peguera, s/n 276 01 02

Parc Esportiu Mpal. Can Dragó

C/ Rosselló i Porcel, 7-11

276 04 80

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

C/ La Rambla, 18

302 32 95

Poliesportiu Mpal. c/ Perill

C/ Perill, 16-22

459 44 30

443 03 35

FITNESS!!

AIGUAGIM I! SPORTTOPÜ

NO T'HI CONFORMIS TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

412 55 44

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

MOLT MES

i.ít

y t'u

ut'i

CARRER

setembre-octubre de 1998

VEÏNS

Barnamil torna a endollar-te al sol L'entitat és a punt d'obrir una Oficina d'Atenció ,BARCELONA FMARÍA INÉS AMOROSO

En aquests últims mesos l'Oficina de Barnamil ha estat funcionant sobretot internament, encara que no s'fian deixat de fer tasques d'informació de cara al públic.

Fonamentalment hem intentat aconseguir un mínim de finançament que ens permeti tornar a funcionar. Hem fet contactes amb institucions locals, nacionals i europees. Els resultats han estat positius, encara que hem de tenir paciència i continuar treballant per poder tornar a desenvolupar el projecte global que consisteix en potenciar l'Oficina d'Informació i Atenció a les interessades/ts en la utilització de l'Energia Solar Tèrmica (EST) -que és la que serveix per escalfar aigua- i posar en marxa un programa de difusió de l'EST. Ens sembla important informar que Barnamil va participar en la iniciativa de les Nacions Unides relativa ai Segon Concurs Internacional de Bones Pràctiques per millorar la qualitat de vida a les ciutats i el van seleccionar, a nivell de l'Estat Espanyol, d'entre més d'un centenar de projectes, per participar en les finals del Concurs Internacional. En la selecció d'aquesta última etapa, feta el juliol d'enguany, Barnamil 1000 m2 d'aigua calenta solar per a l'any 2000 va obtenir la qualificació de "Projecte BEST i s'el va situar entre els 100 millors a nivell mundial (s'hi van presentar més de 400 projectes). Així, el projecte Barnamil constarà a la Base de Dades Mundial que en aquests moments prepara

el Centre de Nacions Unides per als Assentaments Humans i estarà disponible a Internet properament.

L'alta qualificació de Barnamil feta pels experts que conformen el Comitè Tècnic Assessor de Nacions Unides, constituït expressament, la considerem molt valuosa pel següent: Primer perquè és un reconeixement a nivell internacional d'una forma participativa d'abordar les tasques cap a la sostenibilitat, ja que hi col·laboren el moviment ciutadà a través de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia (PBEE), les empreses amb l'Associació de Professionals de les Energies Renovables (APERCA) i les administracions locals a través de Barnagel.

Segon perquè s'ha valorat el fet de partir dels problemes locals per incidir en problemes globals. Així mateix, s'ha pres en consideració el fet de treballar posant en el punt de mira el potencial innovador existent en els hàbits de consum quotidians, en matèria d'energia, de les ciutadanes/ciutadans de Barcelona. Ja que Barnamil parteix de la convicció que només des de les pràctiques quotidianes es pot incidir en problemes mediambientals tan greus com són els originats en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Tercer perquè creiem que també s'ha reconegut la importància de donar suport a les energies renovables perquè els interessats/des puguin accedir-hi i perquè puguin competir en un mercat on les energies brutes, culpables de greus problemes ecològics, tenen les de guanyar.

Quart perquè les propostes de Barnamil es coneixeran a nivell mundial a través de la difusió que en faci Nacions Unides per Internet

i així poden donar pautes d'actuació que poden ser útils a d'altres indrets del món.

També creiem que aquest reconeixement ens demostra que fóra lamentable que, per falta de finançament, un projecte tan important com aquest no es pugui desenvolupar totalment. Reconeixem que existeix la voluntat política de donar suport a Barnamil, per part de certes instàncies de l'administració com són la Regidoria de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, però la mateixa dinàmica de l'administració fa que les coses vagin massa lentes.

Esperem que en les properes setmanes puguem prendre contacte amb l'Administració local i rebre el seu suport perquè el projecte, en la seva totalitat (és a dir, el programa de difusió de l'Energia Solar Tèrmica a Barcelona i l'obertura de l'Oficina d'Informació amb caràcter de Finestreta Única) es pugui portar a terme.

Us mantindrem informats de la dinàmicade Barnamil. Si voleu més informació tant sobre la dinàmica del projecte, com d'informació sobre el funcionament i les bondats de l'Energia SolarTèrmica, no dubteu en trucar a la Favb, a la tarda.

Els telèfons són: 93.412.76.00 i Fax 93.412.58.88 Aprofitem aquest espai per felicitar un altre projecte que també va néixer d'una iniciativa de la Plataforma Cívica Barcelona Estalvia Energia, es tracta del "Fòrum Cívic Barcelona Sostenible" que també ha estat qualificat per Nacions Unides com a "Projecte BEST".

El NO a la incineració entra al Parlament

Barnamil proposa l'aprofitament de l'energia solar per a ús domèstic, donant preferència al potencial innovador en aquest camp

Sants vol una residència d'avis

,BARCELONA

,SANTS

I PILAR MAGDALENA

F JOSEP XARLES

Finalment ens podem felicitar tots els que d'una manera o altra hem treballat i col·laborat en la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir la incineració de residus a Catalunya. Com sabeu la ILP és la demanda ciutadana d'una nova llei al Parlament, cosa que no passava des de l'any 78.

Segons les dades de l'oficina del cens de Madrid, a mitjans d ' a g o s t ja t e n i e n v a l i d a d e s 72.000 signatures que s'havien entregat durant el mes de juliol.

Així doncs, ni tan sols ens calia la pròrroga fins el 16 d'octubre.

En aquests moments -mitjan set e m b r e - j a se n'han recollit més de 80.000, vint mil més de les necessàries. No s'esperarà a última hora per fer l'entrega al Parlament, sinó que es presentaran la setmana del 5 al 9 d'octubre.

No ha estat tasca fàcil. Enrera queden desenes de xerrades per tot Catalunya, principalment

El treball col·lectiu ha fet possible recollir les 80.000 firmes de suport per Barcelona i la seva àrea d'influència, fetes a Centres Cívics, associacions de veïns i a diferents universitats. S'han fet tres actes formatius adreçats als col·laboradors, amb participació de personalitats com els metges Manolis Kogevinas i Carles Armengual, un acte a la Fundació Bofill, rodes de premsa, programes de ràdio, etc.

El propòsit inicial de fer arribar a tothom el problema dels residus també s'ha complert. La Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus no s'aturarà aquí.

En la festa de cloenda de la ILP, que tindrà lloc al Macba, anunciarem noves accions. Serà el proper 25 d'octubre, i us hi esperem a tots.

Una vegada més, la competència entre les administracions toma a privar d'un equipament tan necessari com és una residència per a gent gran el districte de Sants. Des dels primers moments reivindicatius les associacions de veïns demanaven una residència per als avis. Recordem que a l'Espanya Industrial, en el seu projecte inicial, hifeienconstarunequipamentd'aquest tipus. Percert, en el llocon demanaven la residència és a punt d'inaugurar-s'hi un centre de dia i uns quants apartaments. Han estat necessaris massa anys perquè les dues administracions es posessin d'acord.

El tema que ens ocupa és el d'uns terrenys situats entre els carrers Numància, Vinat i Enric Bargés que l'Ajuntament ha ofert a la Generalitat per construir-hi una residència assistida i que aquesta no accepta, segons diu, per defectes de forma (que el termini d'execució de l'obra és massa curt, que cal que l'exonerin de pagar impostos,...) Fa cinc anys que sembl^ ^ue juguen a pingpong i els avis esperant...

La coordinadora d'urbanisme de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, en un escrit recent, ha fixat un curt termini perquè les Administracions es posin d'acord, abans d'endegar una campanya d'informació a tot el veïnat per veure si entre tots aconsegueixen tirar endavant aquest equipament. Uns barris com aquests, amb un percentatge tan alt de gent gran, disposen només de la residència de la plaça Bonet i Muixí, que és de l'Ajuntament, i de la de Sant Medir, que és privada i, a més, molt petita.

Cal dir que a la resta del districte tampoc no n'hi ha cap.

Cal suposar que quan surti aquesta revista el tema ja estarà encarrilat o, en cas contrari, els veïns estaran en plena campanya reivindicativa.

Una curiositat és que el senyor Comas, conseller de Benestar Social de la Generalitat, cada vegada que paria amb la gent del barri els diu que ell és el primer interessat a resoldre els problemes de Sants, entre altres coses, perquè ell és fill del barri.

Sort d'això! Perquè gràcies a aquest fet al districte no hi ha cap equipament de cap tipus depenent de Benestar Social, tret de l'oficina del carrer de Sant Roc.

IM Veu iiel

CARRER

VEÏNS HJS

setembre-octubre de 1998

Can Cuyàs: un territori entre dues aigües

GRACIA

Nazisme, mai més Amb motiu del judici de Pedró Varela, ex-presidente del grupo nazi Cedade, la Plataforma Cívica Contra la Difusió de l'Odi ha convocat per al proper quinze d'octubre a una concentració a la plaça de Sant Jaume a les 19.30 hores. Aquest procés ha de representar el compromís de totes les persones que defensen la llibertat i els drets humans. La llibertat d'expressió i de premsa són incompatibles amb l'apologia de la discriminació i l'assassinat en massa.

BARCELONA VELLA

Rebel.lió a la Plaça Reial La lluita contra el soroll i la brutícia ha arribat a cotes molt elevades en aquesta plaça. Les nombroses pancartes que ocupen els balcons fan referència al regidor Fuster, algunes, en anglès, demanen: "no pixeu, si us plau" o en català i amb grans lletres reclamen "Prou de timbals". Els veïns han anunciat que passat l'estiu crearan una associació de veïns per exigir solucions a l'Ajuntament.

SANT ANDREU

Protesta pel tancament d'un centre d'FP Entitats ciutadanes i partits polítics es van posar d'acord en un Ple del Districte per reclamar a la Generalitat que el centre Berenguer de Palou continuï oferint cursos de Formació Professional.

L'institut tanca aquestes activitats perquè la Generalitat les centralitza a altres llocs. La ciutadania exigeix a la Generalitat que reconsideri la seva decisió ja que el Districte, que compta amb un dels pocs polígons productius de Barcelona al barri del Bon Pastor, no té cap centre de Formació Professional.

ZONA FRANCA

Recuperen el nom de "La Marina" Als anys cinquanta va perdre la seva denominació històrica. Ara vol recuperar el nom i abandonar el de Zona Franca perquè només fa referència al polígon industrial. Els antics barris mariners i agrícoles, a més de recuperar el nom, volen guanyar una qualitat de vida més digna. El Districte recollirà velles reivindicacions, entre les quals hi ha construir zones verdes a l'interior de l'illa Metalco i als habitatges de la Seat.

ESQUERRA DE

Un barri nou a cavall de Nou Barris i Montcada i Reixac , CAN CUYAS F JORDI VILA

Dintre de tres anys el barri de Can Cuyàs del terme municipal de Montcada passarà de 450 famílies a més de tres mil persones. Amb l'arribada de noves parelles joves de Barcelona I, sobretot de Nou Barris, es consolida un nucli de població que des de fa vint-i-cinc anys viu entre els serveis del Vallès i els del Barcelonès. Can Cuyàs esdevindrà més autònom.

11 de la nit d'un dimarts de setembre. Des del camp de futbol del barri de Can Cuyàs la flaire de la muntanya de Collserola acompanya els partits de futbol que l'Associació de Veïns ha organitzat en motiu del seu vintè aniversari. La tranquil·litat de les nits de Can Cuyàs s'amaneix amb el xiuxiueig dels grills... I és que no et pots arribar a imaginar que Barcelona estigui a l'altre costat del barranc del Torrent del Bosc. Mentre els joves del barri juguen les eliminatòries sobre la pista de ciment, el periodista parla amb el president de l'Associació de Veïns de Can Cuyàs, Juan José Gómez i amb José Antonio Aguayo Pozo, vocal de l'entitat veïnal. *

Des del Torrent del Bosc

Si passem el Torrent del Bosc trobem els límits d'una Barcelona que ja projecta una nova expansió de cara al 2004. Per cert, com es veu la gran ciutat des d'aquesta zona de Montcada? "Ens agradaria que Barcelona fos més respectuosa amb les seves poblacions perifèriques" respon José Antonio Aguayo i afegeix que quan la ciutat comtal hagi de planificar noves inf raestructures comunicatives que afectin a altres poblacions, les tingui en compte. I és que Aguayo reivindica el dret que els nuclis de l'àrea metropolitana tinguin una estructura cohesionada i no estiguin dividits en set barriades com ho està Montcada partida per tres vies fèrries, autopistes, dos carreteres nacionals, el riu Besòs o les fàbriques del territori.

Dintre de tres anys Can Cuyàs haurà passat de les 450 famílies que actualment conformen el barri, a més de tres mil persones ubicades en 1.100 habitatges. Bona part

DANI CODINA

L'arribada de les noves famílies començarà aquest mes d'octubre de les parelles joves que ocuparan els 700 nous habitatges vindran de Nou Barris com ara fa 25 anys, aquells pisos construïts per l'empresa Sia. Elvira van ser ocupats per veïns de Verdum. Eren els primers pobladors de Can Cuyàs.

"Molta gent del barri que va venir a viure aquí encara recorda quan Nou Barris era muntanya" afirma José Antonio Aguayo quan reconeix que el contacte directe amb Collserola és un dels principals motius que decideix a la gent a venir a Can Cuyàs. Cal reconèixer que les relacions d'aquest barri de Montcada amb Barcelona estan plenes de matisos i han passat per diverses èpoques. El representant de l'associació de veïns continua fent memòria i recorda que ara fa dotze anys l'entitat veïnal del barri treballava amb el regidor de Nou Barris, Juanjo Ferreiro per desbloquejar els problemes del barri. "Teníem bones relacions, era l'època que a Nou Barris es deia allò de Can Cuyàs, un barrio mas".

Ara, amb l'etapa Santlburcio l'accés i el contacte amb l'Ajuntament de Barcelona es fa més difícil, constata Aguayo.

La situació geogràfica de Can Cuyàs (flanquejada per Collserola,

i per un entramat viari d'autopistes i carreteres) físicament més a prop de Barcelona que del centre de Montcada, ha fet que en moltes ocasions els seus veïns visquin en una situació d'ambigüitat. En aquest sentit s'expressa Juan Antonio Aguayo quan diu que "d'alguna manera també pertanyem a la gran capital. Hem nascut a Barcelona i molts de nosaltres hi treballem". * Sensació d'afliament?

De fet, moltes de les escoles de primària de Ciutat Meridiana de Barcelona omplen les seves aules amb nens i nenes de Can Cuyàs que quan es fan més grans cursen l'Educació Secundària Obligatòria a centres de Montcada. I si tornem a parlar de com els adults d'aquest "poblet" (com el qualifica el president de l'associació de veïns de Can Cuyàs, Juan José Gómez) cobreixen les necessitats bàsiques, cal fer referència als innumerables desplaçaments que es fan al Centre d'Atenció Primària de Ciutat Meridiana i al seu mercat municipal.

La lluita per l'arribada del metro a la frontera de Barcelona al nord de Nou Barris, també ha implicat

Can Cuyàs. Els veïns d'aquest barri estaven convençuts que si es demanava que el metro arribés a Can Cuyàs, de ben segur podria arribar a Ciutat Meridiana. Tot i que aquesta zona de Montcada ha millorat el seu transport, encara es respira la sensació d'incomunicació, sobretot en direcció cap a Montcada que només compta amb l'autobús 505. És per això que el jovent de Can Cuyàs aprofita més l'espai lúdic que ofereix Barcelona, simplement pel fet de disposar de millors comunicacions.

Dintre de tres anys Can Cuyàs s'haurà convertit en la segona barriada més important de Montcada i Reixach. Amb l'arribada de noves famílies també arriben noves inversions que equiparan el barri amb un centre sòcio-cultural amb atenció sanitària, més serveis comercials, noves instal·lacions esportives i terrenys reservats per construir una escola. Ara el nou repte de Can Cuyàs és el d'aconseguir un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per convertir la zona degradada del barranc del Torrent del Bosc (frontera entre els dos municipis) en un parc forestal que comuniqui directament Montcada amb Barcelona.

L'EIXAMPLE

Contra la pol·lució acústica L'Associació de veïns d'aquest barri, juntament amb diversos grups ecologistes, convoca per al proper dissabte 17 d'octubre a les dotze del migdia una acció reivindicativa a la plaça Ferrer i Cagigal (Hospital Clínic). S'hi presentarà la proposta que han elaborat per a la pacificació del trànsit i se sol·licitarà la solidaritat activa del veïnat en forma de signatures de recolzament. El passat mes de juliol ja es va fer una protesta per aquest mateix motiu, ja que el soroll que produeix el trànsit rodat en aquesta zona de la ciutat és insuportable.

DANI CODINA

A Can Cuyàs, actualment, s'hi estan construint més de mil habitatges

DANI CODINA

La Veu del

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1998

EL COR ROBAT

CARRER

FAVB

Joc brut, no! Joc net, sí!

La Favb recolza el manifest contra el trasllat del casino

CATHERINA A20N

Rafael Nieto

.REDACCIÓ

President de l'AV Torre Baró

F BARCELONA

"Torre Baró no desapareixerà tot i que a algú li agradaria"

Té 46 anys i va arribar d'Alcalà de Guadaira en fa 33. La seva família va llogar una caseta autoconstruïda per 200 pessetes mensuals. Des dels 17 anys treballa a l'AV i va substituir-hi en la presidència a l'històric Antonio Vital.

— Què recordes de la teva arribada al barri?

— Els camins eren molt drets i intransitables els dies de pluja.

Durant la setmana es treballava sense repòs per treure un salari amb per poder fer-se la casa. Els caps de setmana a cada casa hi havia una festa. Era la compensació per t a n t d'esforç.

— Quants habitants té ei barri?

— Torre Baró va arribar a tenir 6.000 habitants. Però des de fa 12 anys perdem població. Avui només som 2.000 persones.

La política que en matèria de joc i apostes ha portat fins ara el govern de la Generalitat de Catalunya ha estat tradidonalmentmarcadapertres eixos: l'absolutamancade recursos perpal.liar les malalties socials que es deriven d'aquesta activitat -ludopaties-, les facilitats donades a un hòlding d'empreses que controla en règim de monopoli els casinos i les loteries catalanes (Inverama, l'empresa d'Artur Suqué, que un acte judicial considera provat que va finançar il·legalment a Convergència), i els escàndols que han vinculat el partit del govern precisament amb aquest hòlding (cas Casinos, cas Luditec).

L'anunci que la Generalitat pensa autoritzar el trasllat a la capital del país del Gran Casino de Barcelona, propietat d'Inverama i situat des de la seva fundació a Sant Pere de Ribes, és l'última evidència que, en matèria de joc, el govern presidit per Jordi Pujol es regeix per un criteri d'estricte t)enefici econòmic, especialment siaquestl'obté una empresa amiga, en comptes de buscar l'interès general de la població, això és, de vetllar per la salut pública.

Davant d'aquesta línia d'actuació i de l'anunci de l'imminent trasllat d'aquest centre de joc a la zona de la

— A què ho atribueixes?

— A les mentides i als incompliments dels polítics. El Peri està aprovat des de fa 14 anys i encara està pendent de realització.

Els veïns no poden arreglar-se les seves cases, i de les que s'havien de construir només se n'han fet 40. L'endarreriment del Peri ha fet fora els nostres veïns. iMtw. w

— Aneu de recules?

— Durant aquests dotze últims anys els problemes s'han anat multiplicant. La brutícia i l'abandó són molt més importants. No menteixo, -l'alcalde Clos ho va veure fa unes setmanes.

— La premsa ha informat que 4.000 milions arribaran a Torre Baró...

— Compte, hi ha el compromís d'invertir 1.500 milions durant aquesta legislatura, els altres vindran més endavant. I, a més, no en tenim el compromís per escrit i després de tantes mentides hem exigit un paper signat.

— Torre Baró, un barri?

— Els barris són les persones. Només tenim dos forns de pa, cap botiga ni cap farmàcia ni res. Falten serveis, però tenim set bars.

La realització del Pla Urbanístic ha de ser el punt de partida d'una nova situació.

—-1 el metro?

— El president Pujol el va prometre les darreres eleccions i fins el dia d'avui encara no ha complert la seva promesa.

— T'oblides del Centre Social?

— No, aquest barracot el van construir fa 12 anys com a una instal·lació provisional. No han complert el compromís de fer-lo definitiu. Les dotze persones que formem la j u n t a ens hi reunim en unes condicions molt precàries.

— Torre Baró és u n barri cridat a desaparèixer?

— Ni somiar-ho! Tot i que a algú li agradaria que marxéssim tots.

situació d'aquesta actuació judicial: "s'ha demanat una ampliació i s'aporten proves de la denúncia formulada".

La llei prohibeix la instal·lació de casinos en elsmunicipisdemésde 300.000 habitants, i més concretament en les àrees metropolitanes de Madrid, Barcelona, València i Bilbao. L'argument de la Generalitat per afirmar que no es vulnera la llei és dir que l'únic límit que estableix la legislació sobre joc catalana és que a Catalunya hi hagi tres casinos, però aquesta mateixa normativa es remet a l'estatal en tots aquells aspectes que no estiguin regulats, com és el cas dels casinos. "Si per tramitar el trasllat es basen en la llei estatal", diu el manifest, "com poden obviar les prohibicions que aquesta estableix?"

Aquest document també deixa constància del fet que l'Ajuntament de Barcelona, amb la seva actitud, col·labora amb la Generalitat en portar als barcelonins un equipament que no volen i que mai no han demanat, traient del Garraf una de les seves principals fonts de riquesa.

A més de fer públic el manifest de Joc Net, també es va anunciar un seguit de mobilitzacions previstes. La primera, una concentració davant del Sogo, el 27 de setembre. Cada cap de setmana n'hi haurà una per recollir signatures fins aconseguir l'objectiu principal.

Revistes de barri ocnMtm • tèomimnt i i w

— Què s'hi farà?

— El 9 de juliol es van comprometre a començar les obres aquest mes de setembre. J a estem a la primera setmana i encara no han començat. Els donarem uns dies més de marge... S'han compromès a construir 80 habitatges i els parcs del Torrent Font d'En Magues i Apolo. El primer projecte és l'obra més important i el segon és molt entranyable. Per a nosaltres el parc Apolo el vam començar a construir els mateixos veïns fa uns mesos.

Vila Olímpica de Barcelona, una zona molt freqüentada pel jovent de la ciutat, l'Associació de Jugadors en Rehabilitació de Catalunya (AJRC) ha promogut la plataforma Joc Net, recolzada ja per nombroses associacions, entre elles la Favb, i els partits d'IC i el PI. A començament d'aquest mes de setembre es va donar a conèixer el manifest que abandera la plataforma.

Francesc Perendreu, president de l'AJRC i portaveu de la plataforma, va voler deixar clar que Joc Net "és un moviment independent, no vinculat a cap partit polític", tot i que algun dels partits s'hi ha adherit, i que només la mou 'la preocupació per la ludopatia".

Segons l'únic estudi fet per la Generalitat sobre ludopatia, de l'any 1995, es reconeixen 200.000 ludòpates a Catalunya, 35.000 dels quals són menors d'edat, i només hi ha un centre públic de tractament amb una llista d'espera considerable. Agustí Soler, regidor de Drets Civils, i Joan B. Isart, sots-president de la Favb, també van volerdeixar constància del menyspreu que pateix el col·lectiu d'afectats per les ludopaties per part de la Generalitat, considerant-toambelstemies "d'exclusió sociaF'.

Joan Laporta, l'advocat de la plataforma que ha participat en la redacció dels recursos contenciosos administratius presentats conjuntament amb el PI, va fer cinc cèntims de com està la

X99o I

jii-i',m·ntii'niiiH^tiH,iiiH·wiiHHi'Hiiiim

Eixample

Revists Associació ds veïns d'HostsIrancs

Aquest número dedica la portada a la programació de la Festa Major, que per primer any organitza una Comissió formada per diverses associacions i entitats del barri, tant de veïns com de comerciants.

Interessant el resum de la situació actual de la Campanya de l'aigua feta pel president de la Confavc, Alfredo Vela.

També hi podem trobar tota l'exposició d'activitats que l'associació de veïns ha preparat per aquest curs.

any 12

D'HOSTAf RANCS - -. ^ Sstembfs 1998 < ^ ^ ' n » * *

Sant Antoni 2000

La Veu del Barri

Número especial d'aniversaris: 30 anys de l'associació i 10 de la revista.

Tal com toca, es fa un repàs a tots aquests anys d'història, bo i recordant les millors portades dels 30 números de la publicació.

A més, però, parla de l'okupació, de sanitat, de la vida al barri i hi ha una retrospectiva de Lorca.

A les pàgines centrals es donen a conèixer els textos guanyadors del 10è. Concurs Literari.

La revista obre amb la ressenya de l'assemblea anual de l'associació de veïns d'Hostafrancs, i fa un resum de l'estat de comptes de l'exercici tancat.

Com que el número és dedicat a la Festa Major, hi ha el programa d'activitats.

També hi ha, com sempre, notícies del barri, un recull de premsa I un espai per a la poesia amateur. Destaquem la difusió que s'hi fa del Telèfon del Càncer, amb una ressenya de la seva activitat.

U'illte^f^ 1 , 2, 3 i 4 d'octubre de 1998 Bk NASOJT UN BoMPItEU AL B A I » ) .

Parlant del

CARRER / de la ciutat

setembre-octubre de 1998

QUI ÉS QUI

ALVARO MUTIS Escriptor MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

^^Barcelona em dóna unajoventut espontània^^ l'edat mitjana, hi havia els cavallers errants. Al segle XVIII, hi havia els mariners errants. 1 en l'actualitat, hi ha Alvaro Mutis. L'escriptor colombià resident a Mèxic i guardonat amb els premis Príncep d'Astúries de les Lletres i Reina Sofia de Poesia va passar el juliol per Barcelona amb l'excusa del Grec i de la Fira del Llibre. Però l'excusa no li calia; com a mínim, per veure Barcelona.

"He vingut mil vegades", recordava.

Nascut a Bogotà el 1923, Mutis té a

Barcelona la seva agent literària, Carme Balcells, i la pàtria de la seva tercera muller, una catalana fíUa d'exiliats republicans. "M'encanta aquesta ciutat.

Em dóna una espècie de joventut espontània. Potser per la seva arquitectura, pel seu urbanisme... De veritat, no són paraules de cortesia".

Ens ho creiem. I no perquè la placidesa europea de la ciutat comtal, enfront de la convulsa Bogotà o del mastodòntic Districte Federal de Mèxic,

on Mutis viu des de 1965, el seduís a primera vista; no. És més plàcida i oficialment més europea Brusel.les, on l'escriptor va passar la infantesa. Però, en canvi, qui rejoveneix a Mutis és Barcelona. Alguna cosa tindrà que també s'hi reconeixen escriptors com Vargas Llosa i García Màrquez -aquest darrer, per cert, gran amic de Mutis-.

Potser és el Boadas, "una de les parades obligades per culpa dels seus Dry Martini", diu Mutis. O el

L'acudit

Sal i pebre

Però només literàriament. Perquè en política, Mutis diu que ni s'hi fica. "No he votat mai i, més enllà d'explicar que existeix una altra Colòmbia, penso que seria una irresponsabilitat opinar des de Mèxic sobre la situació del meu país".

Curiós paper el d'un intel·lectual que no se'n considera; el d'un rodamón amb biografia àcrata que confessa la seva admiració per Felip II i la monarquia; el d'un progressista que enlloc de l'obra de Marx titlla de "llibre capital" el Quadern gris de Josep Pla; o el d'un literat que viatja sempre amb Machado a la maleta mentre diu que el fascina San Juan de la Cruz.

Ja ho dèiem al principi: un errant del segle XX. Tant, que la seva nissaga fins i tot passa de mà en mà en els bitllets de 2.000 pessetes, on surt la imatge del seu rebesavi, el gadità José Celestino Mutis.

FER

Pistolers de nit Va passar en una discoteca de l'Hospitalet, aquí al costat mateix. Antonio, de 30 anys, va morir d'una pallissa. Els agressors formaven part del servei d'inseguretat de la discoteca "Yes &Yesterday". L'estat té el monopoli de la violència, tanmateix, en bona part s'ha privatitzat i són milers i milers els segtirates que pertanyen a empreses privades i sovint fan tasques de vigilància en establiments públics. Però són moltes les discoteques que contracten directament els seus goril.les, amb l'única preparació i cultura que dóna estar decidits a tot i ser forts. Les queixes dels i les joves són constants. Les agressions són freqüents.

La mort del jove de l'Hospitalet palesa un prolslema general. I és que a vegades la violència a les nostres ciutats s'exerceix impunement.

Zeta

desaparegut "restaurant La Punalada"; o "l'arròs negi'e del Tinell". Però sospitem que, en el cas de Mutis, també el mar, una constant del seu imaginari literari, protagonitzat gairebé sempre pel mariner Maqroll el Gaviero. Sobrenom que, per cert, des de juliol llueix un veler del Club Nàutic de Barcelona.

Evidentment, amb el permís de Mutis, que va fer de padrí del singular bateig. És Maqroll un maiiner en-ant, i en ceita manera, Yalter ego d'un escriptor que va haver d'exiliai'-se a Mèxic perquè, essent cap de relacions públiques d'una companyia aèria i de la multinacional Esso a Colòmbia, va malversar fons ajudant amics que tenien problemes amb la dictadiu-a o que, senzillament, voüen fer la seva primera exposició o pubhcar poesies. Es va escapar, i els mesos que va purgar a la presó mexicana de Lecimiberri el van ajudar a incubar una depurada prosa que no va sortir a la Uum fins el 1973, amb La mansión de Araucaíma.

El Uibre inclou un cruixent testimoni d'experiències penitenciàries i un primer relato gótico de Tierra CaÜente, el país im^inari que, sense tenir res a veure amb el realisme màgic del seu amic Gabo, serveix a Mutis per evocar literàriament la seva convulsa i rural Colòmbia natal.

«fp

'•-'^^

-