Carrer 054

La Veu del

Publicaciรณ bimestral

Obradors, 6-B baixos โ ข 08002 Barcelona

N- 54 novembre-desembre 1998

La Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou

93 339 91 23 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 332 02 44 Can Ensenya 93 359 06 80 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases E. Aunós 93 223 23 94 Cera 93 241 05 92

Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 210 16 88 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 231 58 35 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magò/ia 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 209 65 74 Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 218 46 48 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horla 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 314 35 48 La Pau

93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49

de fl^

distribució CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kl<tua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Toirà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Pep Marti, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emetiac.com

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Marta Pluja

Publicitat Isabel Mancebo

Consell de redacció Mar Abella, Ctiristian Andreu, Marc Andreu, Marta Bacti, Bernat Batlle. Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Ctielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sànchez, Àlex Tisminetzky, Lorena Van den Berg, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno,

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Ignasi R. Renom Portada ©Onomatopeya Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els f Fí^n

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

®

€

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambles 93 317 29 40 Ramon Albó 93 357 13 33

Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sants

93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Torre Baró 93 276 16 82 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle de Sants 93 402 87 54 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 78 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Batoa-Sla Maiganda-Peneaides

93 317 16 Vallbona 93 354 89 Verdum 93 276 02 Verneda Alta 93 314 58 Via Trajana

11 82 30 13

93 381 16 25 Xile 93 440 35 12 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Gran manifestació

Carta als Reis d^Orient E s t i m a t s col·legues, U s e s c r i v i m a q u e s t a c a r t a s e n s e d o n a r - v o s el t r a c t a m e n t m a j e s t u ó s p e r q u è c o n s i d e r e m que som c o l · l e g u e s . Q u i no h a e s t a t a l g u n cop r e i o r e i n a p e r un dia?

V o l e m fer-vos a r r i b a r a l g u n e s d e m a n d e s p e r a u n any que està p r e d e s t i n a t a ser any d'eleccions, i t o t s s a b e m a q u e l l r e f r a n y c a s t e l l à q u e d i u " a n o de e l e c c i o n e s , a n o de b i e n e s " .

U s d e m a n e m b é n s p e r a l s q u i t e n e n els p i s o s a p u n t a l a t s i h a u r a n d ' e s p e r a r fins a l ' a n y 2 0 0 6 p e r a c o n s e g u i r h a b i t a t g e s d i g n e s , i en c a n v i p o d r a n v e u r e a la t e l e v i s i ó p ú b l i c a com s ' i n a u g u r a , a m b m o l t a s o l e m n i t a t i s e n s e c a p a p u n t a l a m e n t , el n o u L i c e u , a m b u n a f o r t a i n v e r s i ó de d i n e r s p ú b l i c s .

No u s o b l i d e u d e l s m i l e r s i m i l e r s de c i u t a d a n s i c i u t a d a n e s que p o r t e n set a n y s sense p a g a r els i m p o s t o s a b u s i u s e n el r e b u t de l ' a i g u a , i feu s e r v i r el v o s t r e t r à f i c d ' i n f l u è n c i e s p e r q u è p u g u e m o p i n a r e n el P a r l a m e n t de C a t a l u n y a s o b r e el p r o j e c t e de C a r t a M u n i c i p a l . T a m p o c no u s o b l i d e u de t o t s els q u e v i u e n e n la s i t u a c i ó d ' i n d i g è n c i a i q u e pel fet de n o t e n i r n ú m e r o de m a t r í c u l a , n i f i g u r e n a l e s e s t a d í s t i q u e s oficials.

Als v e ï n s i v e ï n e s d i g u e u - l o s q u e v i u e n e n u n s b a r r i s que t e n e n moltes e n t i t a t s i col·lectius, en els q u a l s p o d e n p a r t i c i p a r , p r a c t i c a r l ' a j u d a m ú t u a , fer a c t i v i t a t s que els a g r a d e n a p l e g a n t - s e a m b a l t r e s h o m e s i dones per g u a n y a r m é s q u a l i t a t de vida.

V i u r e sol o a ï l l a t no é s p a s bo.

T a m b é e l s h e u de r e c o r d a r q u e no a c c e p t i n t o t a la p r i m e r a i q u e , com a m í n i m , e s d e m a n i n el p e r q u è i el p e r a q u è de l e s c o s e s q u e p a s s e n . Q u e facin s e r v i r el s e n t i t c r í t i c , q u e e n a q u e s t s t e m p s é s molt saludable.

T a m b é u s d e m a n e m u n a cosa p e r a n o s a l t r e s . E n s a g r a d a r i a q u e m o l t s dels n o s t r e s lectors i lectores a c c e p t e s s i n c o l · l a b o r a r a m b n o s a l t r e s p a g a n t les d e s p e s e s m í n i m e s de C a r r e r (1.000 p e s s e t e s l'any), o q u e v o l g u e s s i n fer-se a m i c s o a m i g u e s de C a r r e r d o n a n t - n o s 10.000 p e s s e t e s a n u a l s .

Com que farem pública a q u e s t a c a r t a , aprofitem l ' a v i n e n t e s a per desitjar que s'acabi la i m p u n i t a t per als c r i m i n a l s de g u e r r a i per a tots als d i c t a d o r s q u e v e g e t e n e n d i f e r e n t s llocs i p a ï s o s .

I als nostres lectors i lectores, us desitgem que u s v a g i m o l t b é l ' a n y v i n e n t , i u s fem a r r i b a r el nostre a g r a ï m e n t per l'interès que demostreu cap a la n o s t r a publicació.

La comporta manflestïaún oontn tà r»dbo (tal agua t»]^ t>or >A« lAxttana

H t'A!K,Bsrc«loM lii protefcià ct>jitra ios "abuütts"' en e! fecíb<;> dei agua bauó aj··er su rèctírci on b mtïviJi?íioóii de manifeímntcit Y aj-cr fucron 35,OOÍ). seriïn ia t}iianiía UrbaQíi. loü <\ix %s.ï\exoti a la galie cu ú ccDtro àc Barcelona eoiivocadoi por la Coafi:deraí.-iòn de \f^y~ cisaune» de Vecioos it tfllaiuíia (í'cnfavc), -M gtito de '"jimua si. irixtsos n o r , !ss fciJcnídciaes de "v·ccmos (fe Ci)tit!uR«k se dítígicfon ttettk ^ pt»-Wi de t'ajuinaona hasta ia

35.000 personas claman contra el recibo del agua La CoTifederación de Asociaciones de Vecinos logra la xjxàyox manifestación desde el inicio de la protesta

Is". La conl'üdcrsoftn cnnsjttera funüamctita! U creacióü Je una aí;na y afirma qtie, tras steit meses ctc rwgotiaaoocs Ct-ti !a tienclalflat, "no Kay acuerüo". Vdü iiKrrcpí' a ia «posúckm f^ílitica, rccordiíííiok "Ha llcgado vncsU-a iiwa".

I.laninie estes wcie aíoí íic campaòii se hanconscgiiido objcuvos parcialw, como I» rebaía de if s impuesfos^ ínii»diis inícriores ai iPC y ia eljratnación dei caiion

B

Tota la premsa diària va informar de la manifestació 35.000 manifestants van exigir, el 22 de novembre, solucions a la Guerra de l'Aigua. Aquesta ha estat ia més gran manifestació d'ençà que fa set anys va començar aquesta lluita.

La Generalitat ha plantejat al govem de Madrid rebaixar l'IVA del 7% al 4%.

Reconeix que cal tenir en compte el nombre de persones que depèn de cada comptador. Contràriament no es crea l'Autoritat Única de l'aigua, no s'accepta la quota de 100 litres per persona i dia a un preu barat i, sense discutirquè caldrà pagar, no respecten que els temiinis siguin idèntics als mesos que es porten sense pagar els impostos abusius.

L'entitat Metropolitana de Medi Ambient no es decideix a treure la taxa de tractament de residus del

rebut. No assumeix que el preu de l'aigua ha de ser progressiu, gravant el malbaratament d'un bé escàs. A més, l'any vinent vol pujar un 5% aquesta taxa (Tangrem), i això és inadmissible.

L'Ajuntament de Barcelona és l'únic de l'Àrea Metropolitana que manté la taxa de clavegueram. No busca solucions, i fa mesos que dóna llargues al conflicte.

Per tot això, des de fa set anys es manté la lluita. Les administracions segueixen sense donar solucions.

Es mouen, però poc.

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a principis de febrer.

F O R A TAXA DEL C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

Lit Veu del

CARRER

novembre-desembre de 1998

CRÒNICA

lenou defensa el sòl industrial SALVADOR CLARÓS

L ' A s s o c i a c i ó de V e ï n s d e l Poblenou, juntament amb la de Diagonal Mar, el Parc i la Favb ha presentat al·legacions en forma de suggeriments i alternatives als criteris generals presentats per Urbanisme, després de mantenir algunes reunions tant amb els tècnics municipals responsables del Pla com amb els veïns.

•

El passat 30 de setembre va finalitzar el termini d'exposició pública dels Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament per a la Renovació del Sòl Industrial del Poblenou. El document sotmès a exposició pública, elaborat per l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, proposa la modificació del Pla General Metropolità pel que fa referència al sector industrial, ara qualificat com a 22a, per permetre l'ús residencial.

Criteris Generals criteri doncs seria "impulsar un procés progressiu d'implantació en el sector d'activitats industrials més modernes, que permetés la renovació del teixit industrial actual i induís un procés de millora".

Altres criteris que conté el document fan referència a la construcció d'habitatge nou assequible, a la preservació del patrimoni arquitectònic, a l'edificabilitat similar a l'actual de l'Eixample, a reserves d'un 30% del sector transformat per a equipaments, i a la c r e a c i ó de nous eixos vertebradors de l'estructura urbana entorn del quals concentrar habitatge i equipaments per a dotar de més protagonisme altres zones del barri.

Els criteris d'intervenció proposats fan referència a les dues grans bosses de sòl industrial amb qualificació 22a, situades a dreta i esquerra del nucli trad i c i o n a l o n u c l i h i s t ò r i c de Poblenou: per un costat, la peça existent entre Vila Olímpica i l'eix Rambla-Marià Aguiló i per l'altre, el triangle que queda entre la Diagonal, la Gran Via i la Rambla Prim.

L'activitat industrial és la principal que es desenvolupa en aquestes dues peces, encara que existeixen petits nuclis d'habitatge dispersos per entremig: al llarg de la Diagonal, al voltant de Pere IV i al front més intensiu de Gran Via. L'habitatge que existeix en l'actualitat esquitxant les dues zones de qualificació Industrial 22a és anterior al PGM de 1976 i està doncs en una situació legal precària.

Els Criteris i Objectius que es proposen per a la modificació del PGM en les dues zones industrials, que en el seu conjunt sumen aproximadament unes 170 hectàrees (110 illes de la trama Cerdà) tenen com a primer objectiu "la integració de les diferents zones del barri per tal de millorar la continuïtat entre les parts i obtenir una millor cohesió a nivell espacial i social".

Encara que Poblenou és avui encara un barri on es concentra una important activitat productiva i econòmica, hi trobem també un estancament de les activitats industrials que ha provocat la proliferació de solars abandonats, l'ocupació d'espais lliures per bars musicals, discoteques i lofts. El

*

Les al.legacions

Les Associacions de veïns afectades, juntament amb la Favb han presentat de forma conjunta un document d'al.legacions posicionant-se davant d'una intervenció urbanística de tanta envergadura, la més important de Barcelona i de gran trascendència pel que fa al futur de Poblenou.

El planejament que fa Urbanisme sobre l'àrea de sòl industrial de Poblenou no mostra idees clares ni concretes al no definir-se sobre quina part seguirà sent industrial i quina es requalificarà, alimentant d'aquesta manera l'afany especulatiu de promotors privats i petits propietaris que ja en els darrers anys ha fet disparar el preu del sòl a la zona.

En opinió de les entitats veïnals cal mantenir la qualificació industrial 22a en tota la seva

extensió, redefinint-la com activitat econòmica productiva no contaminant i excloent expressament la implantació de bars musicals i discoteques. Al conj u n t de P o b l e n o u ja s ' h a requalificat una part molt important de sòl a Vila Olímpica, Front Marítim i Diagonal Mar. El sòl industrial encara restant ha de servir per atraure una nova activitat e c o n ò m i c a c o m p a t i b l e amb l'entorn residencial del barri perquè Barcelona no ha de perdre completament la indústria.

Per això cal promoure serveis i infrastructures que constitueixin e l e m e n t s e s t r u c t u r a d o r s d'atracció de noves empreses.

No obstant, cal requalificar per a habitatge el sòl ja ocupat actualment per pisos, per tal de consolidar-ne l'ús, més una petita part, mai superior al 10% del sòl restant, sempre que sigui amb la finalitat de donar continuïtat i acabar d'ordenar l'espai residencial.

La totalitat de l'habitatge de nova construcció haurà de ser assequible: promoció pública, preu taxat, règim de lloguer.

Un altre criteri irrenunciable pel sector veïnal és la introducció de criteris de sostenibilitat en tota l'àrea subjecte a transformació, en matèria de peatonalitzacló i vialitat, previsió d'energies alternatives a les cases i locals industrials i recollida selectiva de residus, neta i respectuosa amb el medi ambient.

Finalment, també es reivindica que en el conjunt de l'operació urbanística es prioritzin els interessos de la població ja existent a la zona, preservant l'estructura, la identitat i el teixit social del barri del Poblenou. El Pla ha d'incloure un estudi acurat dels espais verds i equipament necessaris per cobrir les actuals mancances del barri, i també dels transports públics.

L'eix vertebrador a potenciar hauria de ser el carrer Pere IV ja que ho ha estat tradicionalment i amb una vocació clarament comercial.

Salvador Clarós és membre de l'Associació de Veïns de Poblenou

La indefinició endarrereix el transport públic REDACCIÓ

La foto que il·lustra aquestes línies expressa, un cop més, l'aspiració d'un barri, en aquest cas Bon Pastor, a disposar d'un transport de qualitat. L'arribada del metro als barris de la Zona Franca, el Carmel i Horta i als de la zona nord de Nou Barris es troba en una situació poc definida i d'incertesa general.

L'Autoritat Única del Transport ha filtrat a la premsa un llistat de possibles actuacions per al període que va del 2001 al 2010. Les prioritats haurien d'haver-se concretat a la reunió que l'Autoritat Única va celebrar el 16 de novembre passat. Tanmateix, es va limi-

tar a nomenar el seu nou director general, Francesc Ventura. Quant a l'aprovació del Pla de Prioritats, va quedar sobre la taula amb l'excusa que estem entrant en època d'eleccions. Una bona excusa per donar llargues.

Els barris continuen esperant que es concretin aquelles promeses que tot un president de la Generalitat els va fer a les darreres eleccions municipals. L'Autoritat Única del Transport ha d'aprovar d'una vegada les prioritats pel període del 2001 al 2010. Ha de tenir en compte les velles reivindicacions i els compromisos electorals, en comptes d'anar tant de pressa en comprometre's a

la puja de l'any vinent. Perquè darrerament, l'augment sobre els bitlles d'ús més corrent està molt per sobre de l'IPC (previst en un 1,8%). LaT-1 pujarà un 2,59% i la T-50/30 un 5,51 %. A més, es posarà a la venda una nova tarja, la T-10x2 -que permetrà transbordar de metro a bus en 75 minuts-, per 1.300 pessetes (130 ptes. per viatge). Amb un estalvi de 28 ptes, està molt lluny de la reivindicació d'anar de casa a la feina pel preu d'un bitllet senzill.

El transport públic va enrere, per endarreriments excessius i per augments desmesurats. El cotxe anirà endavant mentre la política segueixi sent la mateixa.

PAU VINYES

Cadena hiL .^na pel metro al Bon Pastor

La veu afi

CARRER

CRÒNICA

novembre-desembre de 1998

"Ciutat i Fàbrica", un projecte per defensar el patrimoni industrial MARTÍ CHECA ARTASU

Barcelona ha estat des d'inicis del segle XVIII, una ciutat industrial. De fet, la ciutat va esdevenir el centre d'una de les primeres regions de la Mediterrània en industrialitzar-se i al llarg d'aquests dos segles el seu pes industrial ha estat comparable al d'altres regions europees com el País Basc o el Piemont. Encara avui dia, malgrat la creixent terciarització, continua sent aquest centre estratègic. Igualment, la indijstria ha acompanyat el creixement urbà contemporani de la ciutat, ocupant espais i passant a formar part del paisatge d'aquesta, des que a partir de 1730 les primeres fàbriques d'indianes s'instai.len al barri de Sant Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al llavors despoblat Raval fins a la crisi de 1973 quan es consolida la fugida de les indiistries fora de la ciutat cap altres zones de l'àrea metropolitana.

En el número anterior, en aquesta mateixa p u b l i c a c i ó , Nico Calavita.professord'urbanísticade Sant Diego State University, escrivia: "La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de Barcelona no se acaba con la Edad Media o el Modernismo.

En Barcelona hay otro patrimonio histórico-cultural importantísimo que recibe poca atención: las industrias que crearen la riqueza, la cultura, y la poli'tica de Barcelona y Cataluria hace unos 100 atïos."

Irònicament, malgrat el considerable desenvolupament industrial de la ciutat i la petjada que aquest ha deixat a la ciutat, declaracions com les del professor Calavita són malauradament realitats contrastades i més si hom ha de considerar el patrimoni industrial com un element cultural intrínsec de Barcelona.

De fet, dues característiques fan que el patrimoni industrial sigui considerat com un element cultural intrínsec de Barcelona. La primera, la seva relació directa amb els diferents corrents arquitectòniques que s'han succeït pel nostre panorama cultural i la segona, les enor-

XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL

Torre de les aigües i gasòmetre de la Catalana de Gas mes possibilitats de reutilització i reconversió de la pròpia arquitectura fabril.

La primera característica fa possible que troben dispersos per la geografia de la ciutat, exemples que van des de les més tradicionals tipologies quant a la construc-

Les llargues i constants reivindicacions veïnals han permès conservar una riquesa molt important ció d'edificis industrials com són la fàbrica de pisos, el Vapor Vell de Sants és un exemple magnífic, les estructures auxiliars de la indústria com les torres d'aigües, passant pel modernisme, art que forma part

XAVIER BASIANA S JAUME ORPINELL

Nou Ivanow, antiga fàbrica de pintures, avui espai cultural

de l'evolució industrial del país, amb diversos exemples, alguns d'una enorme bellesa, i signats per reconeguts professionals del seu temps com la fàbrica Casarramona de Puig i Cadafalch, la Central de Vilanova de Falqués, l'editorial t\/iontaner i Simón de Domènech i Montaner i la Torre d'aigües de la Catalana de gas de Domènech i Estapà fins arribar a exemples de l'arquitectura del moviment modern com la Myrurgia de Puig Gairalt, l'editorial Gustavo Gili, de Bassó i Gili i el complex de la SEAT de Echaide i Ortiz o els Laboratoris Grífols de Ponsetti.

La segona característica permet no només aprofitar les possibilitats de l'edifici industrial com són: flexibilitat espacial, previsió anticipada de les accions, bon control visual, possibilitat de qualsevol modernització tècnica, resituació de nous elements i la circulació diàfana sinó posar tot això en relació amb les necessitats de la ciutadania. I són aquestes les que a través de les diverses, llargues i constants reivindicacions veïnals portades a terme en els darrers trenta anys han permès, primer la salvaguarda d'un ric patrimoni i després, el donar-li un ús que respon a unes noves necessitats com són l'oci, la cultura, la formació o l'habitatge. Barcelona té un ampli ventall d'exemples, la Farinera del Clot ara centre cultural, part de Can Farrero a la Zona Franca ara Centre Cívic, el Vapor vell de Sants ara una biblioteca i una escola. Ca l'Aranyó, futur museu de la moto, l'Algodonera Canals ara habitatges, diverses antigues Industries al Poblenou, ara tallers d'artistes, arquitectes, dissenyadors com el Palo Alto o l'antiga fàbrica de pintures Ivanow ara estudi de l'arquitecte Xavier Basiana i centre cultural

polivalent al barri de la Sagrera.

•

Un projecte pel patrimoni

Partint de la concepció del patrimoni cultural com un recurs útil per a la majoria de ciutadans i amb capacitat d'inducció d'una sèrie de beneficis socials i econòmics en

La missió principal del projecte és donar a conèixer el patrimoni industrial present a la ciutat altres sectors com el turisme i el lleure i amb la idea que una ciutat com Barcelona, reuneix una diversitat de possibilitats temàtiques pel que fa aquest patrimoni.

Iniciava al seu desenvolupament, l'octubre de 1997 el projecte cultural: Ciutat i Fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona.

Aquesta iniciativa sorgida de l'interès intel·lectual d'un col·lectiu humà que, bé per raons professionals, bé per raons d'investigació, treballa amb el patrimoni industrial. Aquest col·lectiu està format per arquitectes, aparelladors i enginyers implicats en projectes on hi és present la rehabilitació d'un edifici amb passat industrial i per geògrafs, arqueòlegs i historiadors que han treballat i treballen aspectes relacionats amb el món industrial.

La missió principal del projecte és donar a conèixer el patrimoni industrial present a la ciutat de Barcelona. Un coneixement i una valoració que passen per activar la

sensibilitat de l'habitant de la ciutat i del visitant de la mateixa. Així, el projecte té com a objectiu principal mostrar el valor afegit d'aquest patrimoni com un dels components de la identitat i de la història de la ciutat emmarcada plenament dins d'una societat industrialitzada.

Per aconseguir aquest objectiu es va dissenyar un desenvolupament en diverses fases: Una primera fase materialitzada per una exposició itinerant marcada per la força del suport foto amb una clara economia de textos i una formalització senzilla motivada per la mobilitat que l'exposició ha de tenir ja que ha de servir per mostrar la riquesa del patrimoni industrial de la ciutat.

En fases posteriors s'ha pensat en el desenvolupament d'un catàleg relacionat amb els continguts de l'exposició i en el disseny d'itineraris culturals, tallers pedagògics, i d'altres activitats com cicles de conferències, realització d'un audiovisual o la creació d'una pàgina WEB. L'exposició s'inaugurarà el 10 de desembre de 1998 a la sala d'exposicions del Col·legi oficial d'arquitectes de Catalunya aprofitant la celebració del XXiè curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic que organitza aquest col·legi professional i que enguany tractarà sobre la temàtica del patrimoni industrial.

En aquest espai, l'exposició es mantindrà fins a principis de gener de 1999 per posteriorment, iniciar un recorregut itinerant que finalitzarà el 2001 i que l'ha de dur per diversos espais expositius de la ciutat i de Catalunya.

Altrament, el projecte ha trobat el suport econòmic i logístic del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, de l'Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, dels Vicerectorats de recerca i el d'activitats culturals de la Universitat de Barcelona, del departament de didàctica de les ciències socials d'aquesta mateixa universitat, de l'Institut Català de tecnologia, de Nau Ivanow-Espai cultural, del Goethe Institut, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i d'aquesta associació, vinculada al projecte des del primer moment. Igualment, el projecte ha trobat la col·laboració de diverses entitats com la Societat Catalana d'Arqueologia, SOS Monuments, la Societat catalana d'història de la ciència i la tècnica, el Centre internacional d'estudis del patrimoni construït (CIEPAC), l'Escola tècnica superior d'enginyers industrials de Barcelona, el Museu d'Història de la Ciutat, l'Agrupació d'arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA), el Centre d'Estudis Ignasi Iglesias i l'Arxiu històric del Poblenou.

Martí Checa Artasu és arquitecte

La Veu del

CARRER

novembre-desembre de 1998

CRÒNICA

Lloguers a preus joves al cinturó CARME S . PALMA

A finals del mes de desembre, 441 joves sabran definitivament que han estat els afortunats amb un pis de lloguer en un dels sis edificis, encara en construcció, que formen part de la campanya del Patronat de l'Habitatge per promoure lloguers accessibles als joves. En aquesta data es farà el sorteig a portes obertes entre les 2.635 sol·licituds admeses (més de vuit persones amb mobilitat reduïda). Els pisos s'adjudicaran a continuació, citant als afavorits perquè triïn sobre plànol, en funció de l'ordre establert en el sorteig i les preferències de promoció manifestada pels mateixos sol·licitants. Segons els càlculs del Patronat, el gener de 1999 es podrien començar a lliurar les primeres claus de la promoció que està més avançada, la del carrer Tiana, a Sant Andreu. Ei mes de maig, amb tota seguretat, tots els pisos estaran ja en mans dels seus llogaters.

Els sis blocs d'habitatges s'han construït en els terrenys que van quedar lliures després de les expropiacions fetes per l'Ajuntament per al traçat i posterior construcció de la Ronda de Dalt, en el tram entre l'Hospital Militar i el Nus de la Trinitat, concretament, en els districtes de Sant Andreu, HortaGuinardó i Gràcia. Són pisos de 2 i 3 dormitoris, que tenen una superfície útil entre 50 i 70 metres quadrats i, en la majoria dels casos, inclouen en el preu del lloguer una plaça d'aparcament. Els principals atractius destacats pels promotors de la iniciativa són els preus (entre 24.000 i 41.000 pessetes mensuals, en funció del número d'habitacions i la ubicació), la incorporació de criteris bioclimàtics i mediambientals en el seu disseny i l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

El perfil mitjà dels inscrits per

Només 441 joves dels 2.643 que aniran a sorteig seran els afortunats que aconseguiran un dels pisos de lloguer dins de la campanya de promoció d'habitatge de lloguer per a joves impulsada pel grup d'Iniciativa-Els Verds, des del Patronat Municipal de l'Habitatge. L'operació "Vores del Cinturó", on estan situats aquests pisos, ha començat ja el compte enrere.

accedirals pisos en promoció respon, segons el Patronat, al de joves solters de més de 25 anys que volen viure sols o en parella.

La majoria dels interessats viuen sobretot a Horta-Guinardó, Sant Andreu, Gràcia i Nou Barris, amb els pares, i si fins ara han seguit amb ells és perquè no han tingut parella estable o per manca d'estabilitat laboral. *

•

Recreació virtual dels habitatges del carrer Gomis

Una ciutat que envelleix • L'evident tendència a l'envelliment de Barcelona provocada, d'una banda, per l'augment dels grups de més edat i, de l'altra, per la marxa dels joves fora de la ciutat en el moment d'independitzar-se, ha estat un dels motius que ha impulsat la campanya d'habitatges de lloguer per a joves del Patronat de l'Habitatge. En l'actualitat, les condicions per accedir a l'habitatge són millors en el mercat immobiliari de les àrees properes a Barcelona, amb una mitjana de preus inferior al 40% respecte d'aquesta. Per grups d'edat, els que més emigren de Barcelona son els que van dels 20 als 40 anys, però especialment els de la franja dels 25 als 34 anys. Cal destacar també el fet que els joves es troben amb veritables dificultats per integrar-se dins del mercat de treball i que són els que més pateixen la precarietat laboral. Segons les dades de l'enquesta de Pressupostos Familiars vigents, els joves formen una bona part del 65% de la població de la província de Barcelona que disposa d'ingressos per sota de les 3,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional. Aquest fet, afegit a l'actual reestructuració del món del treball, on la mobilitat laboral implica molt sovint la mobilitat residencial, apunta al lloguer com la solució més adient, segons el Patronat. Un dels requisits que es demanava a tots els que van fer les sol·licituds -a banda de tenir menys de 31 anys i residir o treballar de forma habitual al municipi de Barcelona- era tenir uns ingressos màxims de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, que els ingressos familiars provinguin fonamentalment del treball i que el pagament del lloguer anual més les despeses comunitàries, no superin el 30% dels ingressos anuals ponderats. Tenint en compte com està la situació laboral esmentada, tampoc sembla gaire fàcil complir amb els requisits.

Habitatges sostenibles

Una de les principals novetats dels pisos de les Vores del Cinturó, i en la qual el Patronat ha incidit especialment a l'hora de realitzar la campanya de promoció, ha estat la sostenibilitat dels e d i f i c i s . S'ha tingut en compte l'estalvi d'energia, la racionalització de l'arquitectura i l'orientació de l'edifici. El tractament de les façanes s'ha fet amb maons de tipustermoargila, que protegeix i alhora possibilita l'estalvi energètic de l'interior, s'han incorporat contenidors integrats en l'edifici i s'ha previst espai a les cuines per a la recollida selectiva d'escombraries. Les pintures utilitzades tant a l'interior com a l'exterior són ecològiques i s'estan utilitzant materials reciclables i reciclats per a la seva construcció. El preescalfament de la calefacció i l'aigua calenta sanitària, es farà amb captadors solars, hi haurà sanitaris de baix consum d'aigua (capacitat i descàrrega), recollida d'aigües pluvials per a rec, ascensors de baix consum, e t c , etc.

Davant l'èxit d'aquesta primera convocatòria, les associacions veïnals i la Favb incideixen en la necessitat que es continuïn oferint iniciatives que facilitin als joves l'accés a la vivenda. L'Ajuntament i el patronat, de la seva banda, s'han compromès a fomentar l'obtenció de sòl per tal de potenciar aquests tipus de promoció d'habitatge.

35 Hores: treballar menys per viure millor DAMIÀ OLIVERES

El govern de l'Estat i el de la Generalitat, així com la patronal repeteixen fins a la sacietat que les coses van bé perquè així ho indiquen les grans xifres de l'economia en cicle d'expansió. Però ni el creixement econòmic ni els retalls en els números oficials de l'atur, ni el control de la inflació poden fer-nos oblidar les dures realitats que afecten milions de treballadors i ciutadans del nostre país i a centenars de milers a la nostra comarca. *

Algunes dades

Les xifres de l'Enquesta de Població Activa (EPA) segueixen indicant que els percentatges de persones a l'atur ronden el doble de la mitjana europea. A Barcelona gairebé un terç de les famílies subsisteix sense que ningú treballi, segons dades de l'Ajuntament. Així mateix, més de la meitat de les persones aturades no reben cap prestació per desocupació, i la precarietat laboral afecta una de cada tres persones que tenen feina.

Les empreses de treball temporal (ETT) segueixen estenent les seves activitats -a les comarques de Barcelona han assolit ja el 22% del total de la contractació-, amb la legislació més permissiva d'Europa. La ridícula durada i les condicions de la majoria dels contractes que s'hi fan i els baixos salaris són innegables senyals d'identitat d'aquestes oficines privades de contractació que estan substituint, a marxes forçades, el que hauria de ser un servei d'ocupació únic, públic, gratuït i eficaç.

I encara, segons dades de Càritas més del 20% de la població de l'estat (8.500.000 de persones) es troba al llindar de la pobresa, i ha de viure amb menys de 44.000 pessetes al mes. D'aquestes, 1.750.000 es troben en una situació de pobresa severa, ja que tan sols disposen d'entre 13.000 i 22.000 pessetes mensuals. A l'àmbit de Barcelona i la seva àrea, el nombre de persones pobres supera les 600.000. Cal dir, també, que l'exclusió social avança cada vegada més vers nous col·lectius com els joves, fins a tal punt que 4

milions de pobres del nostre país tenen menys de 25 anys. A més, l'última reforma fiscal impulsada pel govem del PP amb el suport de CiU, significa, purament, afavorir les rendes més altes.

Davant totes aquestes realitats calen mesures profundes i urgents per crear ocupació estable que contribueixi a redistribuir de manera més justa la riquesa que avui està tan mal repartida. Les noves tecnologies hauran de repercutir en millorar la qualitat de vida de tota la població i no només en acumular beneficis empresarials que no generen llocs de treball. *

Propostes per avançar

La reducció de jornada és una vella reivindicació que avui té més vigor que mai. Per molt que el govern i la patronal es facin els sords davant d'aquesta necessitat, no hi ha dubte que al final s'acabarà imposant si els sindicats i les forces progressistes continuen lluitpnt.

La jornada de 35 hores significa ueballar

menys perquè tothom pugui treballar i viure millor.

Però fa falta un marc legal que faciliti l'aplicació general d'aquesta mesura, per conveni i sense reducció salarial, eliminant les hores extraordinàries o, si és imprescindible, canviant-les pertemps de descans.

Al mateix temps, cal universalitzar la cot>ertura de la prestació per desocupació, limitar les prerrogatives de les ETT, assimilant-les a les condicions latxjrals i salarials de la resta de treballadors de tal manera que en bona part s'elimini el frau en la contractació, es redueixi la precarietat i s'augmentin les prestacions socials.

Damià Oliveras és de CCOO Barcelonès.

1,1*

* CM

Mfl

CARRER

CRÒNICA

novembre-desembre de 1998

Un viatge a Sarajevo ANDRÉS NAYA

Sarajevo és una ciutat que s'està recuperant de cinc anys de setge.

Tots els seus parcs ara són cementiris. 250.000 veïns i veïnes han mort. Quatre mil nens i nenes han quedat orfes i el jovent ha perdut cinc anys quan més els necessitava. Ningú es mor de gana actualment, però deu mil habitants són pobres de solemnitat i la Creu Roja reparteix, diàriament, 2.200 menjars. El 80% està a l'atur i la majoria menja carn només un cop per setmana.

Passejo per una ciutat envoltada de belles muntanyes. En tots els seus racons la destrucció s'hi fa present. El primer consell que rep el visitant és que trepitgi tan sols el ciment perquè el perill de les mines anti-persona continua. Van destruir els edificis culturals i religiosos i la indústria ha desaparegut totalment.

El 60% dels habitatges va quedar arrasat, barris sencers es van convertir en runes.

Després de la guerra, van ser nombrosos els compromisos internacionals per a l a seva reconstrucció, però molts encara estan pendents, com la biblioteca -un compromís assumit per Àustria-.

De tota manera, es pot constatar que la ciutat es va reconstruint, de mica en mica. Un exemple el tenim en el barri de Mojmilo: nou blocs rehabilitats per l'Ajuntament de Barcelona amb les aportacions de la nostra ciutat, fons europeus i del govern de K/ladrid. Només hi queda un bloc per rehabilitar. En un barri en el qual abans de la guerra hi vivien 4.000 persones, després del setge n'hi van quedar 2.500 i avui hi viuen 3.200 veïnes i veïns. Algunes persones refugiades han tornat. Tanmateix, encara no s'ha fet realitat el retorn del gruix de les 200.000 que van haver de fugir. Als refugiats no se'ls fa una bona rebuda, les seves cases estan ocupades o en ruïnes. A Sarajevo no hi ha llibertat de moviments, els desplaçats segueixen fora de les seves residències habituals, els partits no estan d'acord amb el retorn. Gràcies a l'exèrcit estranger es conté l'odi existent. Sarajevo va ser la primera línia de foc, es va lluitar en els seus carrers i veïns i amics de tota la vida es van enfrontar a mort. Rara és la família que no tingui algun membre assassinat.

Per a infants i joves va ser una experiència duríssima.

Visitar Sarajevo l'any en el qual se celebra el 50è Aniversari de la Declaració Universal és l'evidència que els Drets Humans són importants per a aquells que depenen d'algú altre. La ciutat no es comparteix. Les diferències ni es gaudeixen ni es toleren. Les fronteres ètniques separen el seu territori i són pocs els que gosen creuar-les. A Sarajevo el primer dret humà és poder gaudir dels drets humans, contràriament, els criminals de guerra estan en llibertat i tenen impunitat. * Associar-se a Sarajevo A la ciutat de Sarajevo hi ha nou ajuntaments. S'apropen a la po-

.'« i ^ s v v , -••

, ;> , \

.'.?; " - • '

ANDRÉS NAYA

Tots els parcs de la ciutat ara s'han convertit en cementiris seves campanyes són a base d'uns cartells molt bonics i imaginatius, i compten amb el recolzament d'altres col·lectius, com ara artistes de belles arts i de música.

Tenen voluntariat pertanyent a 30 col·lectius que els ajuden a enganxar la propaganda i a organitzar festivals per recollir fons.

Unes deu persones formen el Secretariat. A les reunions decideixen quines campanyes i quins tallers es faran. Els seus destinataris són els milers de discapacitats i les autoritats que tenen competències per millorar la situació. La impressió és que tenen un tarannà reivindicatiu que no té altres associacions. Els discapacitats a Sarajevo són, segons aquesta associació, 4.500, i d'aquests, una cinquena part són nens i nenes. En terra de fanatismes pratriòtics han gosat utilitzar la bandera oficial de Bòsnia substituint les estrelles per cadires de rodes.

blació a través dels secretaris Territorials, petites oficines amb dos funcionaris situades a cada barriada. Vaig visitar l'Ajuntament de Novi Grad, que té 130.000 habitants i 26 secretaris territorials. El paper d'aquestes oficines és, en certa manera, similar al de les associacions de veïns: recollir els problemes i les queixes per feries arribar a l'autoritat municipal.

Així doncs, no hi ha cap tipus d'associació relacionada directament amb el territori on es viu, a més, avui dia la població està abocada a subsistir i a recuperar el temps perdut, a poder treballar i estudiar. No hi ha temps per associar-se. *

La fundació del general

Sarajevo va tenir com a cap de la defensa del setge serbi el general Jovan Diujak. El van jubilar anticipadament just després de la guerra, precisament per ser serbi. Avui és un heroi per a tota la població.

Ho vaig poder comprovar passejant amb ell pels carrers del barri turc.

Diujak treballa en una fundació que té com a lema "el futur de Bòsnia és l'educació". Una fundació que s'ocupa de la mainada.

Durant la guerra van desaparèixer 16.000 nens i nenes. Milers van perdre el pare o la mare, o a tots dos. Tot i aquesta realitat només hi ha cinc albergs oficials.

Els orfes de la guerra viuen amb el veïnat o amb familiars. "En aquests moments de reconstrucció material i de transició política la quitxalla no interessa ningú", explica el general. La fundació es dedica a donar ajudes materials, 300 0 400 marcs alemanys, o roba o beques per a estudiar (enguany 150). Per Nadal trenta mil nenes i nens de la guerra rebran un regal, la solidaritat buscarà per a ells una mica de felicitat.

La fundació té 630 associats i

intenta implicar-los en els seus treballs, tot i que els temps no són massa favorables. Cada associat paga una quota anual de 30 marcs alemanys -no arriba a tres mil pessetes- i anualment celebren una assemblea general per discutir les línies d'actuació. *

Discapacitació

Em va cridar l'atenció que als carrers hi hagués pintada una ratlla groga contínua que, en arribar a una cruïlla, es convertia en una cadira de rodes. Era fruit de la pressió de l'associació Zivot i de Dalje. Els vaig preguntar el per què d'aquesta línia, ja que encara hi continua havent barreres arquitectòniques. La seva resposta va ser que és cert, però que "la línia groga deixa en evidència l'existència del problema". Continuen plantejant-se la supressió de les barreres sobretot en els centres escolars i els serveis. Les

*

compte el lloc de procedència, l'ètnia ni la religió (Cursos d'anglès, fotografia, teatre, fer petits tallers d'artesania, e t c ) . I fer tot això amb altres persones per tal de reforçar els vincles d'amistat.

L'objectiu fonamental és que gaudeixin de les diferències i que la convivència posi fi a l'odi.

Vaig poder comprovar que la feina a fer és molt dura, molt difícil, en un taller de dones, en el qual participaven les joves de Barcelona. Unes van ballar unes sevillanes, i les altres, acompanyades d'un acordió, van voler oferir una dansa tradicional, però l'acordionista es va negar a tocar perquè la dansa era sèrbia.

Com diu Raimon en una de les seves cançons, a Sarajevo es pot comprovar que "hi ha molta ràbia continguda". Tanmateix, considero molt positiu la tasca d'aquests centres, tot i que és difícil veure a curt termini resultats, però és positiu que el Districte XI segueixi recolzant aquestes iniciatives. A Sarajevo el futur està en el jovent, d'ells i de ningú més dependrà que no hi hagi més enfrontaments fraternals.

Una guerra tan cruel es paga molt cara. Cal reconstruir una ciutat, cal h u m a n i t z a r sentiments. La reconciliació és difícil, però necessària. Els veïns i veïnes d'aquesta bonica ciutat han patit i pateixen molt. A la meva memòria queda una senzilla escena: un diumenge al matí, en un parc a la vora del riu. Un nen es divertia pujat en un trenet. A 100 metres, la imatge era diferenta. Un altre nen, de vuit o nou anys, consolava la seva mare d'un plor amargant.

Aquest infant no estava per a jocs, tenia massa feina en suplir la figura de l'adult company de la dona-mare que tenia al seu costat. Dues cares d'una mateixa realitat.

Associar-se a Sarajevo segueix sent un contrasentit. Necessiten el nostre recolzament, la nostra solidaritat, encara que el telenotícies no l'esmentin i no puguem seguir veient aquelles escenes sagnants del setge i de la guerra sense treva.

Eis ciubs juvenils

El meu viatge va coincidir amb el d'una trentena de col·lectius juvenils. El Consell de la Joventut volia que reflexionessin sobre el terreny al voltant del treball que cal realitzar entre els i les joves partint de les activitats que s'estan duent a terme en una desena de clubs juvenils i que conformen la xarxa Nestor Vise. Els clubs estan a Sarajevo, Mostar, Gorn Vakkuf i a d'altres ciutats. La xarxa té com a seu l'Ambaixada Local de Barcelona i compta amb el suport d'entitats de la nostra ciutat, EUA i Alemanya.

Vaig poder visitar-ne algun.

Tots estan situats a tocar de les fronteres ètniques, a cases semidestruïdes, amb pocs mitjans -alguns de reciclats- i porten a terme, dins de les seves possibilitats, activitats per a la població infantil i juvenil sense tenir en

^Si

n^nkf^

M^^^M^^I

1 2 ^ 4 5 6 7 8 9 ' ^ 11 12 13 14 15 16 '•' )8 19 20 21 22 23 -''25 26 27 28 29 30'^

Comprant aquest calendari estàs ajudant els nens que han perdut els pares durant la guerra de Bòsnia. Els tindrem a la Favb al preu solidari de 1.000 pts.

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

ENTREVISTA para't..." i ara, de què ens serveix?

Luis Fernàndez Zaurín periodista i poeta

"A la ^generaeió més preparada de la historia' ens han pres elpèV^ Una entrevista d'Eugeni ÍVIadueno

u(s Fernàndez Zai n'n ha publicat "Y tú, de qué trabajas" (DVD ediciones), un llibre de reportatges que retraten l'univers de treball de l'anomenada "generació més preparada de la història", qualificatiu repetit "de manera incessant per personalitats públiques de diversa condició". Entre les característiques més destacades del món laboral d'aquesta generació, Zaurín destaca la precarietat, els baixos sous, la manca de perspectives i unes condicions de treball que en molts casos l'apropen a l'explotació.

E^'

— Quin reportatge dels 10 del llibre creus que sorprendrà més el lector?

• i El dels professors itinerants d'institut. Són gent que no estan mal pagats, sinó abandonats de la mà de Deu. La seva situació explica com és aquest final de segle, del t r a s v à s de valors.

Abans, un educador, un mestre, era un tipus ben valorat i molt respectat. Ara els professors i mestres no són ningú. Fins al punt que els pares es creuen abans el què els diu el fill que la paraula del mestre! No m'estra-

— Perquè publiques els reportatges en llibre i no a un diari, com semblaria més lògic? Í H Perquè aquests temes no interessen als grans mitjans.

— Els teus reportatges son impecables des del punt de vista de l'ètica periodística: rigorosos, expositius, sense opinió ni valoració per part teva.

• • Jo crec que el periodista ha de tenir aquesta postura. El periodista ha de ser més humil. Ha de p r e g u n t a r i fugir del protagonisme. Ha d'exposar els fets, en aquest meu cas la situació laboral de deu professions d'ara. I fugir del maniqueisme i del pamfletarisme. Fer el contrari seria insultar la intel.ligència del lector i la professió periodística.

Els grans diaris són un còctel en el qual cada vegada hi té menys protagonisme el periodisme — Ets tant perfecte que, potser per ser-ho, no trobes feina de periodista.

• • Treballo a l'administració pública al matí i faig de periodista -on i com puc- a les tardes.

— Què n'opines del periodisme que es fa als grans mitjans? ^ Els grans diaris són un còctel en el qual cada vegada hi té menys protagonisme el periodisme. La informació està tutelada per molts interessos polítics, econòmics o socials, que fan del periodisme un

— Ser de l'Hospitalet és un handicap? iH És clar. Ser de la perifèria implica moltes coses, no només que vius al final de les línies de metro. Suposa que els teus pares són immigrants, i que t'han pagat els estudis i fins i tot una carrera, però ja no han arribat a enviar-te a Estats Units a fer un "estage" o un "master" a la Colúmbia U n i v e r s i t y . P a s s a igual amb la resta de protagonistes del meu llibre: tots són o viuen a la perifèria - u r b a n a o social- de Barcelona; en aquests indrets que el Centre - u r b à i social- desconeix i ignora. A qui interessa que a un pizzero li facin 30 punts a una ferida que s'ha fet perquè els obliguen a entregar les pizzes calentes? El problema de fons és que el Centre pensa que cadascú està allà on es m e r e i x , i que si són pizzeros, és perquè no arriben a més. La qual cosa és mentida, com ja he dit dels periodistes.

JOSEP MASIP

L'autor a m b la s e v a o b r a equilibri immobilista. És clar que hi ha periodistes que fan de vespes, i de franctiradors, però només serveixen per justificar la resta.

— Ignacio Ramonet diu que el periodisme ha mort a mans de la comunicació i els gabinets de relacions públiques. ^ Potser s'està morint el periodisme que es fa als grans mitjans, però no el Periodisme amb majúscules. Aquest periodisme fuig d'aquests suports i en busca uns altres.

— Per què vas triar aquets deu reportatges sobre professions tan pròpies d'aquest temps com repartidor de pizzes, model, periodista o missatger? ^ Perquè són les professions i la realitat de la qual generacionalment jo formo part. Conèixer ens torna sensibles, i si els lectors del meu llibre descobreixen com viu un pizzero, un professor d'institut itinerant, una model o un missatger, si s'apropa a la realitat d'aquests nois, es tornarà sensible vers ells. És això el que jo pretenc, que el lector senti això.

— El reportatge que titules "Líderes sin audiència" podria ser autobiogràfic.

^ Ho és. Jo formo part d'aquest contingent de periodistes que surten ben preparats de la universitat, que tenen una ètica i un gran concepte de la seva professió, que fan mesos de pràctiques gratuïtes a les redaccions, que intenten col·laborar a revistes i diaris, que fan tot i més per sentir-se acollits, que íntimament creuen que tenen qualitats i que finalment, abatuts i frustrats, es plantegen enviarho tot a la merda.

— Tenir qualitats no és suficient?

• • A les redaccions, la qualitat no importa. A mi no m'ha servit de res haver guanyat alguns premis literaris ni tenir una mica de talent -suposant que el tingui-. A més, els que som de la perifèria urbana, com jo, que visc a l'Hospitalet, ho tenim encara pitjor. El treball periodístic cons i s t e i x en a n a r o m p l i n t i produint materials obvis que sovint els lectors no "llegeixen", sinó que només s'els "miren", i per fer això no es necessita gaire talent. Tot plegat és una estafa.

A la meva generació, "la més preparada de la història", ens han pres el pèl. Ens vau dir; "estudia, prepara't, estudia, pre-

Luis Fernàndez Zaurín va néixer a Barcelona el 1964, encara que sempre ha viscut a l'Hospitalet, on treballa. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a periodista col·labora en premsa cultural a "El País" i a d'altres publicacions, com les revistes "El ciervo" i "Ajoblanco".

Recentment ha publicat "Y tú de qué trabajas" (DVD ediciones), una col·lecció de deu reportatges que ell defineix com a periodisme divulgatiu.

Com a poeta publica versos de forma habitual en revistes especialitzades com "Túria", "Reloj de Arena", etc. Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells el "Enrique Ferran" de la revista "El Ciervo" i el Gerardo Diego. També ha estat fmalista del premi Adonàis en dues ocasions.

El periodisme consisteix en anar omplint i produint materials obvis que sovint els lectors no "llegeixen" nya que els agafin depressions, ansietats i altres malalties psicosomàtiques. Els mestres estan sols, abandonats, i a sobre els exigim que siguin responsables de l'educació dels nens.

— A mi em va impressionar el de les joves models. ^ El preu del "glamour". Hi ha moltes noies que comencen a a n a r a càstings, a buscar-se un camí com a models, una professió amb molt d'estrés, molta competitivitat i molts perills propers, com ara caure en l'anorèxia o a les mans dels promotors, que sovint les fan passar pel llit abans de donar-les una feina.

— El teu llibre em recorda el primer que va escriure Francisco Candel, fa ja molts anys, es deia "Hay una juventud que aguarda". Potser té a veure amb els moviments pendulars i cíclics que fan els moviments socials. ^ A Candel li vaig demanar que en fes el pròleg del meu llibre.

— Veus?

l.a Veu deí

PUBUCITAT

CARRER

novembre-desembre de 1998

A B a r c e l o n a , el verd i la n e t e j a van j u n t s

D'aquí a juny, plantarem més de 7.000 arbres nous Aquesta tardor s'ha posat en marxa un pla d'enjardinament que

El paper i el cartró de 50 contenidors equival a la fusta de 90 arbres adults

millorarà la qualitat de vida de tots els barris de la ciutat.

Amb la plantació de 7.000 arbres nous. Amb la creació de 16 noves

Gràcies a la col·laboració de tots els ciutadans i ciutadanes, a

àrees verdes. I la introducció d'espècies poc freqíjents, per fomentar

Barcelona, només en un any, s'han reciclat 10.000 tones de

la biodiversitat. Perquè tenir una ciutat més verda és, també,

paper i cartró. Reciclant paper i cartró estalviem energia i

tenir una ciutat més neta. Gràcies a tots per fer-ho possible.

matèries primeres i treballem per fer una ciutat més verda.

Ajuntament de Barcelona

La Veu del

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

Josep Lluís Rueda

luest any celebrem els trenta anys de les primeres associacions de veïns.

Aquell 68 va significar moltes més coses que les manifestacions d'estudiants a París: s'inicià la història del moviment veïnal a Espanya -local, federal i confederal-.

Moviment crític de reivindicació del barri, per la defensa del protagonisme dels ciutadans en les institucions públiques i socials del seu entorn urbanístic, sanitari, social.

El barri reinventa o reinterpreta la ciutat.

Encara es pot pensar i il.lusionar-se avui, trenta anys després, per la idea de substituir el model polític actual jerarquitzat i aïllat de la gestió i de la presa de decisions per un altre on les persones,per mitjà de les associacions dels ciutadans i ciutadanes, discuteixin al voltant d'una taula i cerquin les solucions als seus problemes de forma pròxima i equitativa per crear alternatives i projectes realitzables.

"Si ets pobre no tens cap possibilitat d'accedir als recursos que ofereix una ciutat" segons diu Leonard Duhl, urbanista i fundador de les ciutats saludables als EUA, al congrés mundial de la salut i medi ambient, celebrat a Madrid els primers dies de juliol. I afegeix: "Si donem una ullada a les nostres ciutats i mirem con es gestionen, veurem la poca o gens participació ciutadana en la presa de decisions relacionades amb els sectors del transport, la circulació, l'habitatge, la salut... cal dissenyar ciutats habitables i preguntar a les persones com hauria de ser el barri per a la seva comunitat..." {El País, entrevista publicada el 14 de setembre de 1998).

La memòria col·lectiva ha ensenyat una certa inquietant tendència dòcil a convertir-se en la gairebé mera versió dels poderosos. Els manuals de la història oficial

Marc Andreu Periodista

lingú li ha d'estranyar que els barcelonins clamem contra la impunitat de Pinochet. Perquè la nostra és una ciutat rebel i d'esperit llibertari que en moments històrics crítics ha sigut motor de revolucions i de moviments socials transformadors. I perquè, en èpoques de consciències més narcotitzades, mai ha deixat de tenir un subconscient despert i a punt per denunciar qualsevol injustícia.

Sense estridències, sense grans moviments de masses, però amb convicció i perseverància, els barcelonins hem baixat per la Rambla denunciant la impunitat dels assassins d'Ignacio EUacuría a El Salvador. Ens hem concentrat davant del govern militar per cridar contra la impunitat d'uns militars que empresonen insubmissos. Ens hem assegut a la plaça de Sant J a u m e per denunciar la impunitat dels criminals de Bòsnia i la passivitat de les nostres autoritats. Hem fet minuts de silenci per demostrar que, al golf Pèrsic, la impunitat de les croades aliades és tan irracional com la de les guerres santes integristes. Ens hem pres un tè sota una haima per brindar contra la impunitat d'un estat, el marroquí, que

OPINIÓ

Les associacions de veïns, 30 anys després dels països donen molt sovint aquesta lectura. La història està escrita pels poderosos. El passat oficial sembla la narració del més fort. Possiblement, una de les característiques dels sistemes democràtics és que pugui existir una altra història diferent i donar cabuda a la presència de les veus populars amb altres versions dels fets històrics: una visió de l'ahir generacional, la creació d'una consciència històrica més plural i participativa d'acord amb la realitat.

Els trenta anys de les associacions de veïns permet fer una lectura de la història diferent per la presència i participació dels ciutadans defensant l'espai reivindicatiu dels barris i confeccionant un ideari polític del moviment veïnal. Com una referència a uns fets significatius, cal recordar la lluita popular contra la pujada del preu dels tramvies a Barcelona, la protesta pels fums d'Erandio, les reivindicacions per eliminar les barraques i obtenir un urbanisme digne a V a l l e c a s , O r c a s i t a s , C a r a b a n c h e l , S o m o r r o s t r o . . . calia reinterpretar les ciutats amb criteris democràtics i progressistes, cercar el sentit participatiu i responsable -el poder mai regala res a canvi de r e s - de les persones en els barris i invitar a desenvolupar la voluntat de fer dels ciutadans uns instruments vius de la gestió comunitària i tot això es va poder aconseguir gràcies a aquelles jornades, trobades i assemblees interminables per consensuar un compromís de les administracions, mancades dels mínims de cultura democràtica.

Un dels criteris que van tenir importància durant aquells anys va ser la participació i intervenció actives dels ciutadans en els consells de govern. Avui, alguns comentaristes, veuen una certa indiferència

o crisi en la participació ciutadana en les institucions de la ciutat o poble. Cal formular la pregunta i cercar les respostes. Perquè la joventut no s'incorpora al moviment veïnal? Caldria estudiar la mitja d'edat i temps que porten els responsables de les associacions de veïns en la seva associació i si el caràcter reivindicatiu inicial no és un missatge prou clar, entenedor i encoratjador per a la joventut, i clar, acceptar la nova forma de veure i entendre la societat després del debat intergeneracional.

Assoí-iacitmisme Cal preguntar-se perquè les persones no sentim la necessitat d'agrupar-nos, participar en les molt diverses associacions.

Alguns senyals d'identitat del sentit comunitari, encara que sembli trivial o venial com trobar-se a la plaça del barri o del poble amb altres persones per parlar dels temes que ens pertanyen, no ofereixin atractiu suficient.

Voldria enumerar ara les funcions principals del moviment associatiu per tal de tenir un punt de referència comú: a) Recolzar els valors progressistes de la societat actual. b) Fomentar la participació i solidaritat ciutadanes perquè encara que tots els ciutadans som iguals davant la llei, no tots són beneficiaris de la ciutadania. c) Denunciar i reivindicar tot allò que afecti les persones, al barri i a la ciutat. d) Arribar a acords amb les institucions públiques i agents socials dins un context cultural del pacte i del diàleg. e) Lluitar contra tota mena de racisme i desenvolupar la nova llei perquè les persones vingudes de fora participin en el dret al vot, si més no, de l'alcalde de la ciutat o poble on viuen.

í) Potenciar la solidaritat a nivell local, nacional i europeu com un valor de cooperació amb les persones del barri o barris de la pròpia ciutat o ciutats d'altres països. g) Col·laborar en iniciatives per a la consolidació d'una ciutat sostenible i saludable, fomentant el desenvolupament integral de l'estat del benestar, el medi ambient, l'accés a l'habitatge donant prioritat a l'espai públic enfront del privat per evitar l'especulació del sòl. h) Fer front al tema intergeneracional en el sí de les associacions, joves i grans i fomentar, en tant sigui possible, la creació de vocalies de jubilats i pensionistes en les associacions per la defensa dels drets adquirits en el transcurs de la vida laboral i la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Després de 30 anys de la nostra molt important història, voldria córrer el risc de fer la descripció del document d'identitat del ciutadà que participa en el moviment veïnal: demòcrata, reivindicatiu, lliure, solidari, crític, participatiu, feminista, no consumista, antiracista, respectuós amb la terra i universal, capaç de crear el pacte vinculant amb les institucions i fer el seu seguiment per tal de confeccionar, dissenyar i participar en la gestió ciutadana.

Com a resultat d'una actitud col·lectiva més participativa, hauríem de preguntar i interrogar als infants, joves, adults i grans com volen que sigui el seu i el nostre barri.

Aquest mètode pot produir sorpreses i crear, a la vegada, noves línies de recerca i actualització comunitària.

Josep Lluís Rueda és de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de les Associacions de Veïns i vocal de la Junta de la Favb.

Contra totes les impunitats tfA/« TOUOO Cn€€tS QUé JOZ-

finem nega l'autodeterminació a tot un poble, el saharaui... I, quan ha calgut, també hem sortit massivament al carrer per

denunciar la impunitat del terrorisme.

Les impunitats, però, es denuncien millor en la i n t i m i t a t de K -eflexió

col·lectiva, aquella que apel·la a la memòria h i s t ò r i c a i que defuig de les irracionalitats, dels oblits i dels oportunismes del món mediàtic. En el cas de Pinochet, és més autèntic el sentiment que els barcelonins, de bracet amb els xilens, hem expressat a les concentracions simbòliques o en la conversa casolana que no pas el clam mediàtic que sortia dels informatius i de les tertúlies radiofòniques. El primer, el nostre sentiment, roman sempre, perquè el van engendrar Allende i Neruda i s'ha mantingut viu des de 1973. El segon, el clam mediàtic, s'apaga quan la notícia estricta deixa de tenir interès. D'exemples, malauradament, no ens en falten: pels grans mitjans de comunicació, a l'Àfrica només hi ha fam un parell de cops a l'any i a Centreamèrica, els huracans, igual que vénen, se'n van.

Contra aquesta impunitat, la de l'oblit, també hem de lluitar. Per això no ens hem de sentir acomplexats si ens diuen que, jutjant a Pinochet, el nostre subconscient el que fa és jutjar a Franco. Ja ho hem dit al principi: sort en tenim, del subconscient, quan ens hem deixat narcotitzar la consciència.

i.a veu utrt

CARRER

EL CUARTO FOSC

Carme J o M CK; r u Sanmiguel

novembre-desembre de 1998 cUc^c^c^nP •mi cuiff)t>o, m- , I M. ouf no timj

La Favb, Amics de la Bici, l'Assiciació en Defensa del Transport Públic, Barcelona Camina, l'Associació per la Prevenció d'Accidents de trànsit i la Unió de Comissions Obreres del Barcelonès vam enviar una carta Carme Sanmiguel, presidenta del Pacte per a la Mobi-

m ) Un d'ells pertanyia a la Policia Nacional, l'antiga social. L'altra agent era dels Mossos d'Esquadra. No portaven uniforme, però els van descobrir en un ple del Consell de la Joventut, que celebrava una sessió plenària per debatre ei moviment okupa a Barcelona.

Espiaven i els van descobrir. En un moment van passar d'agents secrets a agents públics. El representant de l'Assemblea d'okupes de Barcelona, en reconèixer-los, els va saludar amablement, ja que solen coincidir en manifestacions i desallotjaments violents. Des de la mesa, el representant de la Favb els va instar a no perdre el temps i a prendre nota del següent missatge per als seus responsables: "dieu-los que els informes que freqüentment filtren a la premsa sobre el moviment okupa fan pena. Brillen per la manca d'objectivitat. Són l'expressió d'una feina poc professional. Inventen dades i veuen fantasmes." L'acte no era públic, era una sessió de treball del Consell de la Joventut que impulsa l'Ajuntament de Barcelona, i els po//s van actuar amb clandestinitat i traïduria. Els responsables del Consell de la Joventut es van solidaritzar amb la nostra protesta i van manifestar el compromís d'elevar-la a les autoritats competents. Nosaltres tanquem als agents secrets al Cuarto fosc fins el dia de Reis, no tenim cor d'impedir-los poder espiar a Ses Majestats d'Orient.

Cap de publicacions de l'Ajuntament Vuitanta delegats de les associacions de veïns de tot l'Estat ens van visitar. Alguns d'ells, en estar allotjats en un hotel proper a l'Ajuntament, es van personar al seu servei d'Informació i van demanar plànols de la ciutat. Se'ls van donar, però al mòdic preu de de vint durets (quasi un euro). Els companys i companyes ens van fer un i mil comentaris referits als catalans i \'amor per la pela.

La majoria havien participat en moltes concentracions d'altres ciutats de l'Estat, i a cap se'ls havia cobrat mai per la informació. Gràcies als responsables del punt d'informació de l'Ajuntament a la plaça de Sant Jaume, la nostra fama augmenta i s'estén per tota la pell de brau.

\yÉf Escola Professiona1 VS^ d e la D o n a t^Sii Diputació de Barcelona

ca^o

2o

.Hii. 9etASi

^

Pacte es discutís la celebració d'un dia sense cotxes a Barcelona. La presidenta no va informar al ple i les entitats vam haver de recordar-li la petició. La seva resposta va ser: "He demanat informació a la ministra francesa, però crec que Barcelona no pot limatar-se a copiar, que ha de fer alguna cosa original". Davant la insistència de les entitats, la presidència va accedir a debatir el tema al plenari de desembre (25 de desembre, fum, fum, fum!). En els últims dies, fins i tot el president de la Generalitat s'ha mostrat partidari d'aquestes jornades pel contingut pedagògic que tenen. Esperem que l'Ajuntament de Barcelona recolzi, en breu i sense reserves que juntament amb altres ciutats catalanes, aquests dies sense cotxes. Tanquem Carme Sanmiguel a un pàrquing unicipal durant quinze minuts, envoltada de cotxes perquè pensem que amb això n'hi haurà prou per dissipar els dubtes.

Les primàries

Agents secrets

I nuoA^PtKo fi

Joan Fuster

Hi ha molta gent que pensa que l'efecte Bor- Hem rebut un Erell, o l'efecte de les primàries socialistes, és mail d'uns veïns només això, un efecte. És a dir, una operació de la plaça Daniel d'imatge completament buida de contingut. A Raventós -si no Barcelona, però, els socialistes han sabut estem mal infordonar un toc molt in a la imatge de les seves mats el tal Daniel primàries. Només dos exemples. El Raventós era el iSJK precandidat alternatiu a Joan Clos, Raimon pare de l'actual WM Martínez Fraile, no és va arribar a presentar president del Par- J É l perquè no va aconseguir suficients suports. lament-, on ens I H Sembla estrany, perquè Fraile és un dels diuen que en " ^ capitans socialistes, i la federació del PSC de aquest petit espai, en la confluència Barcelona una de les que més tropa té enrola- amb el carrer Argenteria, s'han arrenda en aquest bàndol partidari. Però és clar, cat un llarg banc públic de marbre de poques firmes de descamisats podia aconse- cinc metres d'eslora i un arbret de la guir Martínez Fraile si la seva precampanya de família de les alzines sureres. La peprimàries la feia exercint de president de Turis- tita plaça és de les demoninades dumedeBarcelonaipresentantalayefdePedralbes, res i aquests elements suavitzaven el a primers d'octubre, la luxosa guia de Barcelona seu entorn. que només es pot trobar als hotels de cinc Els veïns sospiten que l'Ajuntament estrelles. El segon exponent de la imatge més in ha actuat així per dedicar més espai és el mateix alcalde Clos, que després de vèncer públic a les terrasses dels nombrosos en unes primàries on l'únic candidat era ell va restaurants i bars que hi ha. anar a celebrar-ho a una discoteca del Port Hem visitat la plaça Daniel ventós i no quedava ni un banc, >JllllliJLWl·^mH.-jCl.*l»L»lllllL»|ty/5t»Hn»imBSl·^L*J*l·l»l·Si el local escollit, el Luna Mora, no complia la l'alzina no era enlloc. Els veïns i veïnormativa municipal i que per això havia rebut nes qulifiquen l'actuació de manera una ordre de precinte del districte? Quan els indignant i ens demanen que tanquem assessors d'imatge fallen, els veïns els posem al a Joan Fuster al Cuarto fosc.

Així ho fem, fins que es torni a cuarto fosc juntament amb els seus caps. Aquí tindran temps de pensar un lifting per a una col·locar el banc al seu lloc i si és possible més arbres. imatge sovint massa primària.

SEMINARIS 1999

Plaça Pere Coromines, s/n (entrada per Nou de la Rambla-Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 1 3 - 9 3 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

DECORACIÓ DEL PAPER PER A LES GUARDES Dates: del 18 de gener al 1 de març Horari: dilluns de 16 a 19h.

FLORS ARTIFICIALS SENSE EINES Dates: del 21 de gener al 25 de març Horari: dijous de 18 a 20 h.

CUINA MEDITERRÀNEA NORD AFRICANA Dates: del 15 de febrer al 22 de març Horari: dilluns de11,30 a 14 h.

TÈCNICA DE LA PORCELLANA FREDA Dates: del 15 de març al 18 de maig Horari: Dli. de 16 a19h.-dimc. de 18 a 20h.

INTRODUCIÓ A LA FOTOGRAFIA Dates: del 18 de gener al 21 de juny Horari: dilluns de 18 a 20 h.

EL MON DE LA VINYA 1 DEL VI Dates: de l'I al 22 de febrer Horari: dilluns de 18 a 20 h.

PROCÉS DE LA CONFECCIÓ D'UN VESTIT D'ALTA COSTURA AMB GLASSETA Dates: del 22 de febrer al 16 de juny Horari: dilluns i dimecres de 9 a 11h.

TÈCNIQUES DE LLENCERIA A MÀQUINA II Dates: del 6 d'abril al 20 de maig Horari: dimt. i dijous de 9 a 11 h.

TÈCNIQUES DE PINTURA SOBRE ROBA Dates: del 18 de gener al 28 d'abril Horari: dilluns i dimecres de 11 a 13 h.

TÈCNIQUES DE LA LLENCERIA A MAQUINA 1 Dates: del 2 de febrer al 20 de maig Horari: dimarts i dijous de 9 a 11h.

TEIXITS DE FANTASIA 1 CREACIÓ D'UN MODEL Dates: del 2 de març al 17 de juny Horari: dimarts i dijous de 9 a 11 h.

APLICACIONS D'ESMALTS 1 PEDRES Dates:dei 4 de febrer al 15 d'abril Horari: dijous de 11 a 14 h.

ICONOGRAFIA CRISTIANA Dates: del 3 de març al 16 de juny Horari: dimecres de 11 a 13h.

MANERES D'ACABAR ELS TREBALLS DE FUSTA Dates: del 8 d'abril al 10 de juny Horari: dijous de 18 a 21 h.

LES ARTS PLÀSTIQUES 1 LA MÚSICA Dates: del 9 de febrer al 25 de maig Horari: dimarts de 11 a 12,30 h.

PATRONATGE INFANTIL Dates: del 3 de març al 30 d'abril Horari: dimc i divendres de 12 a 14 h.

TITELLES 1 MARIONETES Dates: del 5 de maig al 23 de juny Horari: dimc.de 10 a 13h. dij. de 11 a 14h.

MITOLOGIA GRECOLLATINA SIMBOLOGIA 1 ICONOGRAFIA RELIGIOSA Dates : del 20 de gener al 9 de juny Horari: Dimecres de 9 a 11 h.

AIXOVAR DE NADÓ Dates: del 21 de gener al 11 de maig Horari: dimarts i dijous de 11 a 13 h.

LA VIRTUALITZACIO DE LART Dates: del 7 d'abril al 31 de maig Horari: dill. i dimc. de 18 a 20 h.

Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 93.443.15.13 de 9 a 13 i de 16 a 20 h.

i.€i reu

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

€4trt

CARRER Un poeta a Barcelona

H a y d o s F e d e r i c o s : e l d e li» v ^ x u a u el d e la l e y e n d a , Y l o s d o s s o n u n o solo. H a y tres F e d e r i c o s : el de la p o e s i a , el de la v i d a y el de la muerte. Y los tres son u n solo ser.

Hay cien Federicos y cantan todos ellos. H a y F e d e r i c o s para t o d o el

m u n d o . La p o e s i a , s u v i d a y s u muerte se han repart' t i e r r a . S u c a n t o y s u ^«^^^^^ ^^ multiplican en cada ser humano. Su breve vida crece y crece. Su corazón destrozado estaba repleto de semillas: no sabran los a u e lo

DOSSIER

II

a s e s i n a r o n que lo e s t a b a n sembrando, que echaría raíces, que seguiria cantando y floreciendo en todas partes y en todos los idiomas, cada vez mas sonoro,< Pablo Neruda

DOSSIER Lorca y el Ateneo Enciclopédico

ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR CENTENARI

DE FEDERICO

GARCÍA

LORCA

ÜIKMISllíiM Antonina Rodrigo

©

arcía Lorca en sus estancias en Barcelona polarizaba una nutrida t e r t ú l i a de intelectuales y artistas que lo seguían a todas partes, con sede en el camerino de Margarita Xirgu o, en las terrazas de los cèlebres cafès de la plaza Catalunya o de las Rambles. La popularidad de Lorca era inmensa. El poeta se prodigaba en todos los ambientes, però sentia particular predilección por los ateneos obreros. Fue en esos centros donde convergieron durante mucho tiempo las actividades culturales y artísticas de la clase obrera. Los había en cada barriada y disponían de biblioteca, grupos musicales y teatrales. Estàs companías de aficionades estaban reunidas, a su vez, en la Federación de Teatro Amateur de Catalunya, en la cual llegaron a militar mas de cien companías. En primavera y verano, las secciones musicales, de danza y teatro, unidas en la Associació Obrera de Concerts que presidia Pau Casals, con una o r q u e s t a sinfónica c o m p u e s t a por trabajadores y el Orfeó Català, organizaban festivales al aire libre. Uno de los ateneos mas importantes de Barcelona, en 1935, era el Ateneo Enciclopédico Popular, Lorca lo conocía bien, pues Margarita Xirgu era la presidenta honoraria. La "universidad popular" donde la actriz, obrera de la aguja en su ninez y adolescència, se había formado artísticamente. El domingo 6 de octubre de 1935, el dramaturgo y la actriz decidieron ofrecer un homenaje, al cumplirse el primer aniversario de la Revolución de Asturias. El Ateneo Enciclopédico Popular en colaboración con los demàs de la ciudad, organizaron im recital gratuito. La afluència fue masiva, hasta el punto que los promotores se vieron obligados a instalar altavoces en la calle para que el publico que no pudo entrar pudiera seguir el recital. En la sala la expectación era extraordinària. Lorca, sentado ante el micrófono de Radio Barcelona, inicio el acto: "Seiioras y seftores: yo nunca he leído mis versos delante de tantos espectadores, no porque no sea capaz, puesto que lo voy a hacer ahora, sinó porque es indudable que la poesia requiere cuatro paredes blancas, unos pocos amigos ligados por una armonía de amistad y un dulce silencio donde gima o cante la voz del poeta.

"Mi amor a los demàs, mi profundo carino y compenetración con el pueblo.

como me ha llevado a escribir teatro para llegar a todos y confundirme con todos, me trae esta tibia maftana a Barcelona a leer ante gran publico lo que yo considero màs entraüable de mi persona...".

Con estàs palabras el poeta creo el clima "intimo y claro" que anhelaba para su poesia. Así lo entendió el publico, a tenor de sus clamorosas ovaciones y emocionados silenciós, con que siguió el recital. Para Lorca seria el acto mas hermoso de su vida.

La prensa se hizo eco del recital, però la mejor crònica la escribió Lorca, en una carta a su família: "Ayer di una lectura de versos para todos los ateneos obreros de Cataluna y se celebro en el Teatro Barcelona. Había un publico inmenso que llenaba el teatro y luego toda la Rambla de Catalufia estaba llena de un publico que oía por altavoces, pues el acto se radio. Fue una cosa emocionante el recogimiento de los obreros; el entusiasmo, la buena fe y el carino enorme que demostraron. Fue una cosa tan verdadera este contacto mío con el pueblo autentico que me emocioné hasta el punto que me costo mucho trabajo empezar a hablar, pues tenia un nudo en la garganta. Con una intuición magnífica subrayaron los poemas, però cuando leí el "Romance de la Guardia Civil" se puso de pie todo el teatro gritando "jViva el poeta del pueblo!". Después tuve que resistir màs de una hora y media un desfile de gentes dàndome la mano!; viejas obreras, mecànicos, nifios, estudiantes, menestrales. Es el acto màs hermoso que yo he tenido en mi vida.

"Estoy contento y quisiera que vosotros hubierais visto aquello.

"Manana doy una lectura comentada del Romancero, en la Universidad, organizada por los estudiantes. Ya no queda ni una invitación. El separatismo de Cataluna es un mito, y una demostración de que son auténticos espafioles son estàs pruebas grandes de espanolismo que me dan, ya que yo soy tan representativo de Espafia".

"Claro es que las derechas tomaran todas estàs cosas para seguir en su campaiia contra mi y contra Margarita, però no importa. Es casi conveniente que lo hagan, y que sepan de una vez los campos que pisamos. Desde luego, hoy en Espaíia no se puede ser neutral".

A Margarita Xirgu y a García Lorca,

m à s u n i d o s que nunca dentro y fuera del teatro, les quedaba vivir otro "baiio" de multitudes. El 12 de diciembre de 1935, presentaron en el teatro Principal de las Ramblas, el que iba a ser el ultimo estreno de Lorca, en wiàa: Dona Rosita la soltera o el lenguaje de las flores. Lorca declararia al diario "La H u m a n i t a t " ; "Este es el drama profundo de la solterona andaluza y espaiiola en general. Espaíia es el país de las soltePROGRAMA D'ACTES ronas decentes, de Dimecres 20 de majglAlrtoilina Rodrigo: García Lúrca y el Ateneo Enciclopédico Popu/aríacoinoanyada per la raosoda las mujeres puras, Petra Jiménez i oer ia guitarrista Pilaf Ordónez oel grup de teatre lAUTA) Dijous 28 de maig: Jesús García: De Fuente Vaqueros a Fuente Grande sacrificadas por el Dijous 4 de juny: GuiNeni Pòarro: La poesia sexual en Garcia Lorca Dissabte 13 de juny: Cloenda dels actes del Centenari • Grup poèth: «León FeHiw: Recital de poemes d^arcia Lorca ambiente social que Uoc: Espai Obert: Blasco de Garay, 2 4 {rTielro Poble Sec Paral leO Horari: Tots els actes es faran a les 19'30 h. las rodea".

ONOMATOPEYA El poeta no solo se interesó por la mujer como potencia nal, de grandes recursos creadores, cultivadramàtica, sinó como ser oprimido, margi- dos en la cantera de los Ateneos Obreros. nado por la Sociedad, Lorca denunciaba la Xirgu dio aliento a esa coral de mujeres discriminación de las leyes a que estaba marginadas por la opresión generada por las sometida, como se interesaba también por estructuras sociales y formas de vida los otros marginados de la historia; los anquilosadas, que Lorca denuncio repetidamente. gitanos y los negros.

En diciembre de 1935 se clausura el circuEn Barcelona vive inmerso en el fervor popular. La gran fuerza explosiva de su lo lorquiano de actividades y encuentros en voz lírica y dramàtica ha sellado simpatías Catalimya y comenzaba a cerrarse su testay admiraciones. Cuando Luis Góngora le ment© vital. Su ultimo acto multitudinario pregunta para el vespertino "La Noche" si fue el 22 de diciembre, Lorca y Xirgu, con la està contento del publico barcelonès, le colaboración de Josep Maria de Sagarra, le contesta ràpido: "contento es poco: quisie- dedicaron un homenaje a las floristas de las ra estrenar aquí todo lo que haga para el Rambles:".. .y yo soy quien tiene el honor de teatro". Y para confirmar sus palabras, dedicar la fiesta a estàs mujeres de risa escribe en una cuartilla, que el periódico franca y manos mojadas donde tiembla de reproduce con su personal caligrafía: "Des- cuando en cuando el diminuto rubí causado de el aiio 1927, en que la gran Margarita por la espina".

Xirgu estreno mi Mariana Pineda, hasta Meses màs tarde, Federico García Lorca 1935, en que la misma actriz ha dado a era asesinado en Viznar (Granada), en agosconocer Dona Rosita la soltera o el lenguaje to de 1936, entre otras cosas, por haber de las flores, el publico de Barcelona ha estado al lado ".. .de los que no tienen nada y dado con su atención y su afecto un aliento hasta la posibilidad de la nada se les niega", definitivo a mi labor de poeta dramàtico". los que le nombraron poeía del pueblo.

Y es que Xirgu fue la piedra angular del teatro lorquiano. La actriz intu( ''a, pasioAntonina Rodrigo és escriptora.

12

CARRER

DOSSIER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

Barcelona^ el i Laura Aparicio,

®

any 1998 s'ha celebrat el centenari del naixement de Federico García Lorca. Per commemorar aquest fet s'han realitzat diversos actes culturals a tota Espanya. La nostra ciutat també es va afegir a aquest homenatge amb diferents esdeveniments entre els que destaca el programa L'Aventura de llegir.

Els organitzadors d'aquesta activitat van ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i L'Institut de Cultura de Barcelona. Aquestes entitats van proposar durant els mesos d'octubre i novembre, un recorregut pels escenaris de la Barcelona que va conèixer Federico García Lorca.

Lorca i Catalunya van tenir una relació més estreta del que molta gent pot arribar a imaginar. Però aquest lligam s'estreny molt més al voltant de Barcelona, ciutat que va marcar la seva vida. El poeta granadí va venir per primer cop a Catalunya la Setmana Santa de 1925 convidat per la família de Salvador Dalí a la seva casa de Figueres. Dalí i Lorca s'havien conegut l'any 1919 a la Residència de Estudiantes de Madrid on es va forjar una amistat que duraria fins la mort del poeta. La família Dalí va quedar entusiasmada pels versos d'un jove Lorca encara desconegut. Anna Maria Dalí, germana del pintor va ser testimoni d'aquest recital privat i va expressar la seva admiració així: "Quan

Federico va acabar tots estàvem commoguts , el meu pare cridava exaltat dient que era el més gran poeta del segle. Jo tenia els ulls plens de llàgrimes i el Salvador ens mirava curiós i enorgullit com dient: "Eh! Què us pensàveu?", i al mateix t e m p s complagut per la nostra reacció mirava també a Lorca, qui no es cansava de repetir com n'estava d'agraït pel nostre entusiasme."

Aquestes paraules de la germana de Dalí serien com un presagi de l'èxit que assoliria el poeta els anys següents.

A

{'

/ )

t'-? j * " * '

'Vr

l'època. En aquest m£irc, Lorca va fer el seu primer recital públic del fíomancero Gitano davant de sis espectadors. En contrast amb aquest primer contacte amb els intel·lectuals barcelonins, el 1935 un gran públic va acollir el poeta granadí a la sala d'actes de l'Ateneu durant el recital del Divan del Tamarit.

Lorca va conèixer a fons les revistes d'avantguarda de l'època com L'Amic de les Ai'ts on escrivia Sebastià Gasch, un dels seus grans ÏS'^ !£2:. amics catalans.

Aquesta revista de profundes arrels naciA p r o f i t a n t l ' e s t a d a de Lorca a onalistes i escrita exclusivament en cataCatalunya, Dalí va aconseguir que fes un là, només va trencar la seva unitat lingüísrecital a l'Ateneu Barcelonès gràcies als tica amb la participació del poeta granadí. seus contactes amb r escriptor Josep Maria LArnic de les Arts serà el referent que de Sagarra. L'Ateneu era el centre cultm^al Lorca prendrà al fundar El Gallo, revista i d'esbarjo de la burgesia barcelonina, on d'avantguarda de Granada. es feien tertúlies entre els intel·lectuals de El 24 de juny de 1927 Lorca estrena a un

dels santuaris del teatre català, el Teatre Goya, la seva obraMariorta Piraecía. Aquesta obra va ser el primer èxit de García Lorca com a dramaturg i el primer contacte que té el públic barceloní amb el poeta.

Després del fracàs d'aquesta obra a Madrid, Lorca tenia certa por de la reacció del públic català. A més, es va afegir el problema del rebuig de les companyies teatrals per representar la seva obra. La dificultat era que ningú no volia significar-se políticament fent una obra on la protagonista era una heroïna del republicanisme, tenint en compte que es trobaven en plena dictadura de Primo de Rivera. L'actriu catalana Margarida Xirgu va ser l'única que es va arriscar a representar el paper protagonista de Mariana Pineda. Per fer l'escenografia de Mariana Pineda Lorca va tenir l'ajuda de Salvador Dalí, que no havia estat mai a Andalusia i va haver de recrear aquest ambient granadí a base, sobretot, de les indicacions del mateix Lorca.

El romanç de Mariana Pineda va ser molt popular en aquella època. A Lorca li va fer molta gràcia com els nens barcelonins cantaven amb un accent català molt marcat una obra tan andalusa. Això indica la paradoxa de fins a quin punt l'obra de Geircia Lorca, que representava l'Andalusia més profunda, triomfa lluny de les fronteres de la pròpia Andalusia. Va ser primer

ASCAT Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA

//

X

SEMPRE TENS EL BUS A DUES PASSES DE CASA

Eíxample: OFITEC'2000 Oficina Tècnica 2000, S.L. Rambla de Catalunya, 44, 1 r 2a 08007 Barcelona Tel. 93 488 31 13 fax 93 488 31 87 JOSEP MAFtIA GRACIA LLAMAZARES Enric Granados, 21, pral. 5a 08036 Barcelona Tel. 93 453 16 66 fax 93 453 93 85 Sant Antoni: GISBERT I RAIUIONEDA, S.L. Comte de Borrell, 96 4rt 3a 08015 Barcelona Tel, 93 454 92 00 fax 93 454 92 09 IWANUEL MULA DE AGUIAR Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83 Les Corts: ASSEGURANCES VICTUM, S.L Can Bruixa, 20-22 08028 Barcelona Tel. 93 490 59 21 fax 93 490 99 56 Sant Gervasl: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes,446 6è l a .

08022 Barcelona Tel. 93 418 95 95 fax 93 418 95 95 RUBÉN MESTRE ANDRÉS Guillem Teli, 19 baixos 08006 Barcelona Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16

Gràcia: BOSCH OFICINA TÈCNICA D'ASSEGURANCES, S.L. Torrent de les Flors, 40 B 08024 Barcelona Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99 FISAN, S.C.C.L. PiiMargall, 86-88 entí. 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96 Vilapiscina Turó de la Peíra: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L. La Jota, 148 bajos 08016 Barcelona Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51 Sagrera:

JERONIMO ORTEGA LOPERA Felip II, 167 tenda 08027 Barcelona Tel. i fax 93 408 06 39 Poblenou-Vila Olímpica: POBLENOU VILA OLÍIMPICA S.L Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44 La Verneda: ESTHER HORTET MUNOZ Cantàbria, 70, entresol 08020 Barcelona Tel. 93 305 08 55 fax 93 305 08 55

Av^

IS

La Veu del

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

DOSSIER

atre de Lorca :olomé i Sara Casas

a Barcelona i després a Buenos Aires on burgesos i selectes hora per sortir del Lorca va tenir els seus grans èxits, és a dir, de Barcelona, tant teatre donant la mà Teatro Barce lona en dues ciutats que en principi són tan és així que Poeta en - c o m diu e l l - a llunyanes a aquesta sensibilitat andalusa. Nueva York va ser "viejas o b r e r a s , W A més, aquests triomfs van venir de la mà llegit davant de la mecànicos, ninos, Margarita X de Margarida Xirgu, una actriu de Molins burgesia catalana estudiantes y mede Rei, que serà l'essència de la "jondura" del moment. També nestrales", és a dir, ESTRENA de l'Andalusia més negra i més tràgica. va actuar al selecte que va tenir un au•1 M f r i a i dl4 17 d * Sapll·inbra 193S, • U t diai y cuarts Casal del Metge fent tèntic bany de masA partir de l'estrena de Mariana Pineses. da, Xirgu seria l'actriu fetitx de l'obra u n a conferèncialorquiana, no només durant la vida del concert anomenada a poeta sinó també després de la seva mort, De noviembre Dona Rosita como ja que farà de l'obra de Lorca un autèntic noviembre Lorca estrena Dona apostolat. La companyia de Xirgu estrena- canta una ciudad.

G a r c í a Lor c a Rosita la soltera o rà La casa de Bernarda Alba a Buenos el lenguaje de las Un d e l s moAires el 1943 mantenint viva la flama de ments més emotius flores el 13 de deIMPORTANTS: Lorca a l'exili de l'actriu durant la Guerra a la vida de García sembre del 1935 al La dlracdòn •rtiilica • • c e n p i M * «n •dY·rtir «1 puUtco qua Civil espanyola. El fet que l'actriu catala- Lorca es va produir Teatre Principal de poada acudir lorpam·nt· al raclamo da \» «ngaAM* dlicinidn na continués representant l'obra de Lorca amb el parlament •uicilods con mMivo dal ••tr·na da " y a r m i " an Madrid, q m Barcelona. Aquest no IB tr«ta d * una d * lantai ccmadint coBto ( • anunclan inava contribuir a que el poeta adquirís aques- que el poeta va fer teatre és el més andacuadai para laftoritai; antai • ! conlrario. da un drama (uya ta dimensió internacional ben aviat. cradvià poVàtA • • tampla pisciMiriAnl* an U moi*!, rlguroia tic en funcionaal T e a t r e B a r haiU 1* vlolancia, d * l u •inc·ríd·d. ment de l'estat escelona el sis d'octupanyol, i en aquebre de 1935. Aquest El poeta més popular lla època, si el Goya Federico García Lorca va tenir molta rela- acte va ser organitera com un santuari, el Principal era com zat pels ateneus obrers de Barcelona i ció amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Aquesta entitat era un centre pretenia recaptar fons pels miners astu- la catedral del teatre barceloní. de l'obrer, sobretot destinat a la seva edfa- rians fortament reprimits l'any anterior.

Amb Dona Rosita, García Lorca volia betització i a la formació de la seva consci- Lorca ja era un poeta molt popular en canviar ei to de la seva trajectòria, volia fer ència, des de la doctrina i ideologies sindi- aquells moments, no només entre els una comèdia amable» simpàtica i lleugera, cals. Margarida Xirgu estava estretament lectors de poesia, sinó també entre els però li va sortir tot el contrari. El que havia lligada a l'Ateneu, fet que va propiciar que o b r e r s , q u e v a n o m p l i r el T e a t r e de ser una obra no dramàtica es convertia Lorca també tingués molta relació amb els Barcelona i la Rambla de Catalunya, ja en una de les penes més punyents de tota obrers de Barcelona. El poeta granadí te- que s'havien instal·lat altaveus al carrer la dramatúrgia lorquiana. El poeta, en nia una vocació popular, però no populista perquè Ràdio Barcelona emetia l'acte. El una entrevista a la revista La Humanitat ja que ell pretenia pujar el nivell cultural públic va rebre amb una fervent ovació al ,descriu així aquesta obra: "Con Dona del públic, a través de les explicacions dels poeta granadí i a Margarida Xirgu, que Rosita la soltera he querido realizar un seus poemes. Tot i això, Lorca també es anava vestida amb els colors de la bande- poema de mi infància en Granada, en el trobava molt a gust en els ambients més ra republicana. Lorca va trigar més d'una cual salen criaturas y ambientes que yo he

i rgu

A Y1 Fb P M Ix fy\

S<it n C H M i l · l im FvMMtll

Artesania y música de los pueblos indígenas C/ Baixada Ujbreteria, 9

í

1S0 « i n H M t u i x I M m M t i l U

*Les teves botigues de música *DelaAaIaZ *100 X 100 música discos

Castelló

01 Boqueria, 21

Tel.-Fax:932683473

Te!.-Fax:93 3Cll9734

08002 Barcelona

08002 Barcelona

s

conocido y he sentido. Este es el drama profundo de la solterona andaluza y espanola en general. Espana es el país de las solteras decentes, de las mujeres puras sacrificadas por el ambiente social que las envuelve. Para descansar de Yerma yBodas de sangre, dos tragedias, yo quería realizar una comèdia sencilla y amable però no me ha salido, porque lo que me ha salido es un poema que a mi me parece que tiene mas làgrimas que en mis dos anteriores producciones. Por lo que veo me ha tocado en suerte la parte seria del teatro debido a mi temperamento de poeta por encima de todo."

Aquesta obra va significar la consolidació de Federico García Lorca com a dramaturg. Així, el sopar d'homenatge que es va fer quan es va estrenar Dona Rosita, com era habitual a l'època, va omplir tots els salons de l'hotel Majestic. Això contrasta amb les poques persones que van assistir al sopar de Mariana Pineda.

Per l'escenografia de Dona Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, Lorca va necessitar gran quantitat de flors fresques, ja que juga amb la seva simbologia tal i com diu el mateix títol de l'obra.

Aquestes flors van ser suministrades per les floristes de les Rambles, que al mateix temps obsequiaven al poeta amb un ram de flors vermelles sense que ell sabés qui les enviava. Quan Lorca es va assabentar de que era el sindicat de floristes qui li deixava aquest detall va voler mostrar el seu agraïment amb un fet especial. {continua a la pàgina 14)

pasKsserla ::^ ^ • ^ <35 W

nou de la rambla, 75 tel: 93 302 42 36 saiïtpm,2teL·9330223 95 tallers, 3 (clàssica) tel: 93 318 20 41 t^eTS.7íel:933025946

l·l·l . - i

C

^ co o '^

CO %

MGTS, 79 tel: 93 30] 35 75

bamasud, (gcm) tel: 93 638 2918 taUers. (overstoks) tel: 93 412 72 85

/au^ Articles per a festes Màgia tots els dijous, de 6 a 8 de la tarda, per Faust Màgic cl Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

^ 4 R I O I X O S 1 PANETST '

CROISSANTERIE

la lloca Carrer du] l'i, 8 (Barri Gòtic) 0B0O2 Barcelona Telèfon 318 55 38

NO T'HI CONFORMIS

SI NECESSITES UN TAXI. TRUCA'NS

TRUCA'NS

BARNA TAXI 93 357 77 55

EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

Des de 1985 Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.leccíó, regal I decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel: 317.61.87-Fax:331.75.84

Cardenal Couràs, 17

rTeL933184681

Banos Nuevoi, 3

Tel. 933188294

P.«Urrufio,92

Tel. 93 354 54 2S

Call, 13

Td. 93 302 32 49

Fernando, 12

Tel. 93 412 77 90

Fernando, 13

Tel, 93 302 75 39

Hospital, 40

Tel. 93 302 74 88

Pt. Bueflsuteío, 2

Td, 93 317 87 02

A G R A Ï M lA SEVA

COMPRA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, H0TE15, BARS, COLLEGIS, ETC.

M^U rtru

CARRER Barcelona és una altra cosa

DOSSIER (ve de la pàgina

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

anterior)

El poeta va t a n c a r el T e a t r e Principal el diumenge 22 de desembre del 1935 i va fer una representació d'aquesta obra exclusivament per les floristes.

A més, Lorca va fer un parlament en homenatge a les floristes de les Rambles, un dels textos més emotius que s'han escrit sobre aquest carrer de Barcelona: "Senoras y senores, esta noche mi hija mas pequena y mas querida, Rosita la soltera, la senora Rosita, dona Rosita, s o b r e el m à r m o l y e n t r e cipreses dona Rosa, ha querido trabajar para las simpàticas floristas de la Rambla y soy yo quien tiene el honor de dedicar la fiesta a e s t à s mujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla de cuando en c u a n d o el d i m i n u t o r u b í causado por la espina [...]

Como u n a balanza la Rambla tiene su fiel y su equilibrio en el mercado de las flores, donde la ciudad acude p a r a c a n t a r bautizos y bodas sobre ramos frescos de esperanza [...]

Nadie que visite Barcelona puede olvidar esta calle que l a s f l o r e s c o n v i e r t e n en insospechable invernadero [...]

Toda la esencia de la g r a n B a r c e l o n a , la p e r e n n e , la insubornable, la grande, e s t à en esta calle [...]

A m i g a s f l o r i s t a s , con el carino que os saludo bajo los àrboles com transeunte desconocido, os s a l u d o e s t a noche aquí como poeta, y os ofrezco con franco a d e m à n andaluz esta rosa de pena y p a l a b r a s que es la g r a n a d i n a DonaRosita la soltera. Salud."

Laura Aparicio, A n n a B a r t o l o m é i Sara Casas

©

mb els actes que s'han fet a la ciutat amb motiu del centenari del naixement de Federico García Lorca, s'ha pogut descobrir que el poeta no només va t e n i r una relació professional amb Barcelona, sinó que també va gaudir plenament de la vida de la ciutat, tant de dia com de nit.

Durant la dècada dels anys 20, els cafès eren molt freqüentats pels homes de negocis, però també es reunien en aquests locals els intel·lectuals de l'època. Lorca també era un client habitual d'aquests establiments, sobretot del Cafè de la Rambla i de la Malson Doré.

Gràcies al costum de Lorca d'escriure missatges als seus amics en el paper timbrat dels cafès i dels hotels es fa molt fàcil datar les passes de Lorca per la ciutat. A més, era allà on el poeta va concedir més entrevistes a la premsa de Barcelona, sobretot a la Maison Doré.

Lorca també acostumava a anar als rest a u r a n t s que estaven concentrats a la Plaça Reial i al carrer Escudellers, freqüentats per "toreros" i gent del flamenc. Un dels restaurants més visitats pel poeta granadí era el Glacier, que va canviar el seu nom pel de Glaciar després de la guerra civil.

Lorca va ser un gran aficionat de la nit barcelonina. De la mà de Josep Maria de Sagarra i de Sebastià Gasch, que coneixien molt bé els locals de la ciutat, va gaudir de llocs com l'American Soda, que intentaven imitar la modernitat americana servint els primers còctels de Barcelona.

Des de començament d'aquest segle ja a b u n d a v e n a Barcelona els "tablaos" i els locals flamencs, concentrats sobretot al barri Chino. En aquest b a r r i el poeta

Witatms M (Mil É J U i

® 4-

Yerma

©

erma es un caràcter que se va desarrollando en el transcurso de los seis cuadros de que consta la obra. Tal como conviene a una tragèdia, he introducido en Yerma unos coros que comentan los hechos, o el tema de la tragèdia, que es el mismo constantemente. Fíjese que digo "tema". Repito que Yerma no tiene argumento alguno. En muchos momentos, al publico le parecerà que lo hay, però se trata de un pequefto engaíio... iAh! Los actores no h a b l a n con n a t u r a l i d a d . N a d a de naturalidad. Alguien quizà lo censurarà... Si se produjera la censvu-a, conste que yo soy el responsable, el único responsable.

Entrevista de Joan Tomàs publicada a "La Publicitat" el 17 de setembre de 1935.

també va freqüentar els espectacles de circ, molt estesos en aquella època. Sebastià Gasch va introduir a Lorca en aquests espais, on l'ambient flamenc era tan familiar pel poeta i alhora sorprenent per trobar-se en una ciutat tan llunyana del seu lloc d'origen. El poeta granadí acostumava a anar sobretot al Villa Rosa, avui dia una discoteca de música techno, i a El Cangrejo, que continua gairebé igual que als anys 20, tot i que ha escurçat el seu nom que originalment era El Cangrejo Flamenco. Aquest local va ser fundat el 1913 per un andalús

anomenat "El Cangrejero", i d'aquí ve el seu nom.

El flamenc no només va ser un espectacle adreçat a l'ambient marginal del Chino, sinó que t a m b é va cridar l'atenció de l'avantguarda barcelonina més distingida d'aquell moment. Lorca es va sentir molt a t r e t per aquest "andalusisme català", segons el poeta expressat d'una manera més sentida i profunda que a Granada, on els gitanos ja estaven acostumats a fer espectacles per a t u r i s t e s .

D'aquesta forma, la ciutat va embruixar al poeta i va ser testimoni de la seva fulgurant c a r r e r a artística. Lorca va deixar palesa la seva admiració per la capital c a t a l a n a en a q u e s t e s línies adreçades al seu amic Fernàndez Almagro: "[...] jAy, Barcelona, Barcelona, Barcelona!

Barcelona es otra cosa ^verdad? Allí està el Mediterràneo, el espíritu, la a v e n t u r a , el a l t o s u e n o de a m o r perfecto. H a y p a l m e r a s , g e n t e de todos los p a i s e s , anuncios comerciales sorprendentes, torres góticas y u n rico pleamar urbano hecho por l a s m à q u i n a s . Q u é a g u s t o me encuentro allí, con aquel aire y con aquella pasión. No me e x t r a n a que se acuerden de mi, porque yo hice muy b u e n a s migas con todos ellos y mi poesia fue acogida en Barcelona como realmente no merece. [...]"

En a q u e s t a carta Lorca t a m b é fa referència a la sort que havia t i n g u t al conèixer a M a r g a r i d a Xirgu a Barcelona. La seva a m i s t a t va d u r a r fins el 1936 q u a n es van veure per últim cop. Malgrat la insistència de l'actriu perquè Lorca marxés de gira amb ella a Mèxic, el poeta va decidir t o r n a r a G r a n a d a on va ser a s s a s s i n a t aquell mateix agost.

El carro de la faràndula

LAPUBLIOTAT 1. «wi»» *^t^J^

4*tr§

n auto de Calderón de la Barca, representado en el paraninfo de la universidad; y se trata, por anadidura de vmo de los actos sacramentales mas si:^estivos: La vida es sueno. Me apresuro a soUcitar una invitación, y cuando atravieso los altos corredores, adomados con tapices y reposteros muy apropiados, he aquí que me cruzo nada menos que con uno de los directores de La Faràndula, el poeta García Lorca. ^Qué? ^Un poeta andaluz vestido con el "mono" de los proletarios? Por algo dice la Constitución que somos una Repúbhca de trabajadores. Aquí hay un poeta que quiere obedecer los preceptos de la Constitución.

Parece un mecànico, un chofer, un obrero de taller, con su traje azul oscuro de tela ordinària al que solo le falta el agregado de un martillo asomando por la faltriquera. El cantor de los gitanos patéticos se nos ha transformado en un maqvdnista o cosa así.

Parece usted un maquinista Pues no soy, por el momento, mas que im director de escena.

Un enamorado de La Barraca. {Bonito nombre! íLa Barraca!...

Sí, un nombre lindo. Una cosa que se monta y se desmonta, que rueda y marcha por los caminos del mundo... [...] ^Y cómo se las arreglan ustedes para los efectos de la jerarquia? iAh, muy bien! Aquí no hay ni primeras ni segundas figuras; no se admiten los divos.

Formamos una espècie de falansterio en que todos somos iguales y cada cual arrima el hombro según sus aptitudes. Si uno hace de protagonista, otro se encarga de distribuir los bastidores, otro se convierte en un organizador de los efectos lunünosos, y el que parece que no sirve para nada està, sin

embargo haciendo a maravilla el oficio de conductor de camiones. Una democràtica y cordial camaradería nos gobiema y alienta a todos. Y así vamos, carretera adelante... [...]

Tenia razón García Lorca. Los actores trabaj an con una propiedad insuperable, con una vocación i un talento que hacen del auto sacramental una cosa positivamente magnífica. Y solamente con la vocación, la cultura y el talento de esos estudiantes puede intentarse luia obra tan difícil de recitar, de tan largas tiradas de versos conceptuosos y armada toda ella con person^ges que representan los elementos, las virtudes y las fuerzas teologales. Y lo cierto es que logran interesar al espectador actual y mantenerlo atento y gustoso durante toda la obra. Para los públicos puramente rurales, eligen obras de menos complicación. El entremès de CervantesLa ^uartia cuidatlosa parece que les a proporcionado éxitos repetidos. A pesar del lenguaje anacrónico y de lo extrailo de los tipos y asuntos, la gente sigue con gran curiosidad el desenvolvimiento de esa vida de ficción que conserva, a pesar de los siglos, el aroma profundo de la raza y la huella eterna del genio.

Entrevista de J. M. Salaverría, publicada a "La Vanguardia" l'I de desembre de 1932.

i . a vtfu

«fi

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

ENTREVISTA la justícia no és ràpida acostuma a disfressar-se d'una altra cosa que no és justícia.

Joan Manuel Serrat Cantautor i poeta

— Tu també has participat en l'homenatge a Lorca que la teva amiga Ana Belen li ha fet amb els seus dos discos "Lorquiana" que ja va presentar al Palau de la Música.

N'estem fent un abús d'homenatjar Lorca o és just reivindicar-lo?

"fí/ ha trossos dels meus records a tots els racons de Barcelona"

^ Crec que el que sí que està passat és una cosa que a m'ha deixat molt intranquil. Com es pot plantejar un homenatge a Lorca desUigat de la seva vida, de la seva passió i de la seva mort. Penso que s'està fent un flac favor a la veritat, a la història i a la justícia oblidant que va ser assassinat jjels escamots feixistes i p)er la seva condició d'homosexual, fonamentalment, i per tant, per enfrontar-se als poders fàctics i caciquils de Granada i a la Guàrdia Civil. Jo crec que la veritat mai fa mal, ni als uUs ni a l'ànima ni enlloc, la veritat serveix per clarificar les coses i detxar-les al seu Uoc. El que està passant ara a Xüe és un producte de la mentida, de no haver fet dissabte i d'haver guardat la merda sota la catifa.

Una entrevista de Marta Pluja

n i trobem en ÍMÍ\ eapai no massa còmode per fer una entrevista, envoltats de caixes d'instruments, llum negra i bambalines, però ben mirat, és el millor lloc per trobar l'artista en el seu ambient. Estem a peu dret, recolzats en una d'aquestescaixesmetàl.liques, davant per davant un de l'altra, i observo la seva cara, que ja comença a tenir la marca del temps. Ensopego amb la serenor dels seus ulls, m'arrossega i m'aculi fent-me sentir com a casa, així que aprofito l'ocasió, ens ha donat cinc minuts! El concert comença al cap de mitja hora i encara s'ha de canviar. No ho he dit, som al teatre Josep M. de Sagarra,aSanta Coloma deGramanet.

El públic comença a ocupar les seves localitats i jo tinc segrestat el personatge principal, Joan Manuel Serrat:

— Precisament els sectors propinochetistes critiquen el fet que sigui des de l'Estat Espanyol que es vulgui fer neteja, tenint en compte la història que portem al darrere...

• • El procediment del jutge Garzón està basat en la desaparició de 99 ciutadans espanyols, no està relacionat amb el cop d'estat, ni amb l'assassinat del president constitucional, ni amb el primer procés de genocidi.

Que lajustícia espanyola es preocupi dels seus ciutadans fora del seu país em sembla que no és altra cosa que una obligació. A vegades es planteja la no intromissió perquè no és un problema nostre. Com que no és un problema nostre si hi ha ciutadans espanyols que pateixen això? És un problema de tots plegats.

— Tens l'oportunitat de viatjar molt.

Des d'aquesta situació de privilegi, com veu la ciutat de Barcelona el "noi del Poble Sec"?

^ Amb molta estimació. Barcelona per a mi és el meu decorat natural. És el decorat natural de la meva vida, i a tots els racons de Barcelona hi ha trossos dels meus records, i per tant la veig com el que és, com a cosa meva. Crec que és una ciutat que darreramenthapogutobrir-sealmar, i aquesta és l'assignatura pendent que tenia. Crec que va tenir la gran oportunitat de la seva història amb el Pla Cerdà, però que malauradament, els interessos econòmics el van deixar convertit en una retícula per als cotxes, en lloc de ser aquelles mansanes tan esplèndides on el seu interior era el lloc de vida del barri.

— Greus que els municipis de l'Àrea Metropolitana acabaran absorbits per Barcelona com ho van ser en el seu moment Gràcia, Sant Andreu o Sants?

^ No ho sé, però en aquests moments sembla que hi hagi la tendència contrària. Hi ha una certa tendència a esmicolar. Penso que mantenir la personalitat dels petits municipis té els seus avantatges. El que sí crec és que tot el que és l'Àrea Metropolitana, la Gran Barcelona, sí que hauria de tenir un funcionament molt plantejat en conjimt, la política mvmicipal s'hauria de plantejar entre tots, amb una visió global i comuna.

— Si mai t'arrilDes a jubilar, abandonaràs la ciutat i aniràs a viure a la muntanya, a Camprodon?

^ Jo ja he passat la meva època de Uargues temporades a la muntanya.

DANI CODINA

I m a t g e del r e c i t a l a S a n t a C o l o m a Però jo sóc im urbanita total, que necessita la muntanya i necessita el mar, però sóc un home de ciutat.

— Si tomessis a néixer, on ho voldries fer?

• i És molt important on neixes, a quina casa, en quin barri, a quin carrer i amb quins véins. M'agradaria tomar a néixer a la mateixa casa que vaig néixer. Tot el que em pugui passar en aquesta vida està relacionat amb la casa on em van parir.

— Quan estàs fora, de viatge, què f evoca el Mediterrani?

^ El Mediterrani no m'evoca res.

Quan estic fora l'enyoro molt.

— Als barcelonins, però també als catalans en conjunt, se'ns acusa de mirar-nos massa el melic. Creus que és veritat?

• i L'home es caracteritza per posar la seva intel·ligència al servei d'ell mateix i no de la societat, per tant, té una certa tendència a mirar-se el melic i això és un fet que és més accentuat quan pretén comparar-se a altres tipus de col·lectivitats que im pugui pensar que no estan al seu niveU. Els catalans no en són una excepció.

— Parlem una mica de política. A les teves cançons sempre hi ha lletres amb un contingut polític Implícit i nnolt

reivindicatiu. El fet de militar i de ser cantant obliga a fer pedagogia, o és una opció personal? tm És vma opció personal, igual de personal que és la meva militància.

Jo tinc una militància i xm compromís que no està absolutament Uigada a cap partit ni a cap institució...

— Sí, però sempre se f ha relacionat amb el Partit Socialista...

• • Perquè els meus pensaments han coincidit. Ho has dit perfectament, "se m'ha relacionat", però no sóc un militant. DificUment podria ser militant de cap partit, des de la meva capacitat de ser disciplinat...

— Bé, en tot cas, jo amb militant volia dir des del punt de vista ideològic, no de tenir cap camet... ^ Però com que parlant no es veuen les cometes...

— I ja que parlem de política no puc deixar de preguntar-te pel tema Pinochet. Et sembla que Garzón se'n sortirà?

^ Em fa ima certa prevenció parlarne per a vm mitjà imprès, perquè això sortirà quan segurament hauran passat moltes coses. L'actitud del Tribunal Suprem anglès va ser per a mi sorprenent, com ho ha estat l'actitud de l'Audiència Nacional espanyola. Veurem ara què passa. Una cosa sí que s'està demostrant: quan

Joan Manuel S e r r a t és c a n t a u t o r i poeta, però per d a m u n t de tot és un mite vivent del nostre segle.

E x t r a n y a m e n t , la seva vida pública no ha aconseguit aniquilar la seva calidesa h u m a n a i la seva profunda sensibilitat. Protegeix gelosament la seva l'exhibicionisme, i en canvi, a les seves cançons és capaç de desvetllar tot el seu món interior amb una gran ironia.

Té al seu haver gairebé 300 cançons, en les quals explica la nostra època. Ara es troba en plena gira de presentació del seu últim treball, "Sombras de la China", per l'Estat i per Amèrica Llatina, un disc amb el qual i n t e n t a posar al descobert les ombres que ens envolten, aquelles que inílueixen en la

— Creus que el fet que l'Audiència Nacional hagi donat carta blanca al jutge Garzón per demanar l'extradició de Pinochet crea un precedent prou sòlid com perquè altres dictadors es comencin a preocupar?

• i Recordem que, històricament, els dictadors un cop jubilats i un cop expulsats dels països que han expol.liat i explotat, han pogut viiire tranquü.lament a Preinça, a ItàUa, a Espanya o a Anglaterra, amb tota comoditat.

— Consideres les teves lletres poesia? Què és més important per a tu, la lletra o la música?

• i Jo crec que im text s'aguanta per la poesia que té i que dins d'una cançó és molt important. Per a mi ima cançó és el 100% text i el 100% música. I jo escric el que vuU escriure i no ho aconsegueixo per una inspiració de l'esperit sant que ve de tant en tant a fer-me una visita, ni per les muses. Sinó treballant i tractant d'ajuntar les paraules perquè coincideixin amb el que tinc al cerveU i a les vísceres.

— Has pensat alguna vegada a plantar-ho tot perquè ja no aguantaves, perquè necessitaves canviar de vida?

^ No... He pensat moltes vegades en baixar-me del tren i en organitzar la meva vida d'una altra manera.

Però em dura 15 minuts... no passo del quart d'hora.

La Veu del

ALTRES ASSOCIACIONS

CARRER

f^titl^Comitè Català de Solidaritat ^"^amb Colòmbia riquesa natural (petroli, or, pedres precioses, cafè,...), zones selvàtiques humides amb una gran riquesa de biodiversitat, etc.

Colòmbia és un país amb grans diferències socials i en el qual organitzar-se per tal de defensar les reivindicacions com a ciutadà d'un barri, com a camperol, com a sindicalista, com a indígena... fa anys que costa vides. Aquests assassinats els fan els paramilitars en total connivència amb les forces armades de l'estat.

En aquest any de commemoració dels Drets Humans, d'elecciON ANAR ons democràtiques amb canvi de NOM: Comitè de Solidaritat amb partit inclòs, de converses amb les Colòmbia guerrilles, les amenaces i els asADREÇA: Selva de Mar. 215. 6a planta sassinats de dirigents populars, de 08020 Barcelona Apartat de Correus 930 defensors dels drets humans, les 08080 Barcelona massacres de la pagesia, de la TEL-FAX: 93.265.68,37 població civil encara continuen.

E-MAIL: etiuguet@pie.xtec es Podem citar massacres com les de s'han assassinat, per raons políti- Mapiripan, Bolívar, Liborina, ques, 25.000 persones, entre les Barranca Bermeja i San Carlos. quals hi havia 1.500 dirigents de la Assassinats com els de Jesús Central Unitària de Trabajadores Maria Valle era l'advocat que va (CUT), 2.500 de la Unión Patriòtica, denunciar públicament la relació agrupació política de l'esquerra le- de l'exèrcit i dels paramilitars en gal, milers de camperols I d'indíge- les massacres de camperols i línes, habitants de barris marginals, ders populars i com el d'Eduardo estudiants, defensors dels drets Humana que era l'advocat defenhumans, arribant a la pràctica des- sor dels sindicalistes de l'USO empresonats ja fa més d'un any. I trucció del teixit social popular.

Per a la comunitat internacio- també el més recent, Jorge Ortega, nal, Colòmbia és un estat amb una vice-president de la CUT -que agrudemocràcia institucionalitzada des pa la majoria de sindicats colombide fa anys. Amb una Constitució ans-, a la porta de casa seva duaprovada el1991, de les més pro- rant els dies de celebració, amb gran èxit de convocatòria, d'una gressistes del món.

Colòmbia és un país amb molta vaga general de funcionaris.

REDACCIÓ

Aquests dies s'està celebrant el Cinquantè Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Cap estat vol aparèixer denunciat per no respectar-los i, per tant, molts fan tripijocs per no aparèixer fitxats com a no complidors de les seves recomanacions en matèria de drets humans. Aquest és el cas de Colòmbia.

Colòmbia és un dels països més violents del món amb una mitja de 78 assassinats per cada 100.000 habitants. En els darrers deu anys

El Comitè Català de Solidaritat amb Colòmbia es va constituir el 1991. El formen persones que, des del camp de la solidaritat, conexien la complexitat i la duresa de la realitat colombiana en uns anys en els quals, en general, allò que sortia majoritàriament a la premsa sobre aquest país era el tema de la "coca" i el narcotràfic, i les massacres i assassinats es justificaven en el marc d'aquesta realitat.

L'objectiu del Comitè, des dels seus inicis, han estat la conscienciació sobre la violació continuada dels drets humans a Colòmbia, i per això manté un contacte constant amb les ONG's d'allà que treballen en aquest camp. Sempre que demanen suport i denúncies p a r la vida I la HlbaiW aínçllcal a Caíàmbia

<^i

'.fe._^tóLl|f·'

^^fJÉ. f..

per algun fet concret, el Comitè passa a visitar les ONG d'aquí per demanar-les l'acció concreta: cartes al president de la República, al Fiscal General, comunicats a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, entrevistes o concentracions davant del consulat a Barcelona... en resum, una tasca de conscienciació, però també de

Gran Via: els barris avancen CHELO LOSADA

El cobriment de la Gran Via ja sembla més a prop. El passat 17 de novembre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pere Macies, es va comprometre a fer un avantprojecte per a la cobertura de la Gran Via abans de l'estiu de 1999. Els veïns del districte de Sant Martí han aconseguit la promesa d'una de les administracions, però "no per això deixarem de lluitar", va declarar Manuel Martínez, portaveu de la Plataforma Cívica pel Cobriment de la Gran Via. "S'ha de tenir en compte" continua Martínez, "que un compromís no significa res si finalment no es porta a terme". Les reivindicacions veïnals van començar abans de l'estiu. Després del parèntesi estival, van emprendre la seva campanya d'una manera més contundent. A l'inici de les mobilitzacions es va crear la Plataforma Cívica pel Cobriment de la Gran Via, formada per les associacions de veïns de La Palmera, Gran Via-Perú-Espronceda, ParaguayPerú, La Pau i Sant Martí de Provençals. Recentment s'ha afegit la Favb i estan estudiant la seva adhesió les associacions de veïns de Poblenou i El Clot.

La Plataforma vol que les obres es comencin després de l'estiu del 1999. El recorregut a cobrir és d'uns dos quilòmetres i mig i la intenció de

la Plataforma és que es vagin cobrint uns quants metres cada any, aproximadament uns 600 metres. Si es comencessin les obres a la tardor del 1999 el cobriment podria ser un fet abans del 2004, any en el qual Barcelona serà centre d'atenció mundial per la celebració del Fòrum de les Cultures. Els components de la Plataforma són conscients què s'ha d'aprofitaraquesta ocasió, juntament amb les pròximes eleccions a la Generalitat, per pressionar a les diferents administracions i aconseguir de totes elles un compromís en ferm de que es portarà a temne el cobriment de la Gran Via abans del 2004.

Si això no s'aconsegueix ara, probablement la Gran Via es cobreixi, però potser d'aquí a molts anys.

Quant al finançament de les obres, s'ha pensat en un finançament en quatre parts: l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l'Estat Espanyol i la Unió Europea.

El passat 25 d'octubre, la Plataforma va portar a terme una assemblea informativa on hi havia els representants polítics de tots els partits. Tots ells coincidien en la necessitat de cobrir laGran Via per convertir-la en un important eix de connexió entre barris, però deixaven pendent qui s'hauria de fer càrrec de l'avantprojecte per cobrir aquesta important artèria de la ciutat.

S'està portant a terme una reco-

llida de signatures; també s'ha demanat, des de la Plataforma, que la Gran Via es converteixi en una gran pancarta on es demani el cobriment d'aquest important vial. Per tal d'aconseguir-ho s'ha sol.licitat a totes les famílies que viuen a la Gran Via que pengin del seu balcó una pancarta reivindicativa. També es va organitzar una botifarrada popular al camp fLUTArOItMA CIUWA de futbol Andrade-Sant Martí el passat 25 d'octubre, amb gran afluència popular. Actualment s'estan preparant altres reivindicacions.

De moment, s'ha decidit no tallar el trànsit ni a la Gran Via ni al Cinturó del Litoral, degut a la bona intenció demostrada per la Generalitat. "De totes maneres, si la Generalitat no porta a terme el seu compromís per la data prevista, els veïns ens llençarem al carrer", declara Martínez.

Alfons Ollé, veí del barri afectat

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

3t

denúncia per intentar treure a la llum pública la realitat de persecució, terror i violència que viu el poble colombià, el qual només aspira a conquerir la pau amb dignitat i Justícia Social.

Campanyes del Comitè • Preparació del projecte de brigades per 1999 en base a la valoració dels i les brigadistes que hi han estat aquest any.

• Campanya pels Drets Humans en l'àmbit sindical, juntament amb Amnistia Intemacional i Comissions Obreres, per sensibilitzar les empreses del greu risc que suposa ser sindicalista a Colòmbia i aconseguir agermanaments de Comitès d'empresa d'aquí amb els d'allà.

• Campanya estatal de sensibilització per aconseguir una actuació més dura, en el tema de Colòmbia, dels representants de l'Estat Espanyol a la propera sessió de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides que se celebrarà a Ginebra el mes d'abril vinent. Fruit d'una campanya similar, fa dos anys es va aconseguir l'obertura a Bogotà d'una Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides que dirigeix Almudena Mazarrasa.

• A Barcelona, el Comitè, juntament amb la resta d'ONG's que recolzen aquesta campanya, han constituït la Plataforma Per a la Vida i els Drets Humans a Colòmbia. Aviat sortirà un cartell, un tríptic i un manifest per demanar el suport a entitats, polítics, artistes i intel·lectuals.

Recalcats Catherina Azon 10.000 milions de fiança La Favb havia demanat que s'anotés prèviament al Registre de la Propietat que s'ha presentat un Contenciós Administratiu qüestionant la requalificació dels terrenys de l'Espanyol. El tribunal reconeix aquest dret. És important que els compradors estiguin informats que aquests pisos potser no es construiran. Es reconeixia un dret, però per exercir-lo faltava un petit detall: caldria ingressar prèviament 10.000 milions de pessetes. Ni més ni menys.

L'entitat va elevar un escrit manifestant que no disposava de la quantitat i que donat el seu caràcter d'entitat no lucrativa se'ls estalviarà aquest tràmit.

Silenci administratiu. Ens reconeixen un dret, però a la vegada ens impedeixen exercir-lo.

Paradoxes de la justícia.

•

La Carta al Parlament Per fi hi ha acord sobre la Carta Municipal a la Comissió Mixta Ajuntament-Generalitat. El text, que encara no coneixem, ja passa al Parlament i pretenen discutir-lo com a tràmit d'urgència. L'alcalde Clos ha manifestat que espera una tramitació ràpida.

La Favb i d'altres entitats ciutadanes no hem pogut explicar i defensar les nostres aportacions. L'Ajuntament va prometre en una Audiència Pública que els col.lectius tindrien la seva oportunitat a la Comissió Mixta. Amb la promesa no complida, ara només els queda que els grups parlamentaris acceptin la compareixença a la Comissió parlamentària que s'ha de crear. "Tot per al poble, però sense el poble".

Els plàtans Formen part del paisatge urbà de la nostra ciutat. Fins i tot una entranyable novel.la de Víctor Móra porta aquest nom. Ara, des de Parcs i Jardins informen que estan malalts i que a mig termini la majoria s'haurà de reemplaçar. Diferents sectors de la ciutadania no veuen clara la decisió. Només s'enfronten a les conseqüències de la malaltia.

ItL COCKIMENT K i A OKAM «#JA Estan malalts i se'ls condemna a mort. No es té en compte la pel cobriment de la Gran Via i arqui- causa d'aquesta situació: la tecte urbanista de professió, ha fet pol·lució atmosfèrica. Es bo que un projecte de com podria quedar recordem que els gasos l'autopista si, finalment es cobrís. verinosos que deixen anar els Aquest projecte es va presentar a cotxes no només afecten els arbres, sinó també les persones l'assemblea.

Malgrat que l'estudi s'ha fet amb i l'estabilitat del clima (efecte molta il.lusió, és només això, un pro- hivernacle). Decideixen posar jecte que vol aconseguir que els arbres que resisteixin l'agressió veïns es mobilitzin més una vegada en comptes de reduir l'emissió de vist amb els seus ulls en què es gasos contaminants! Els estruços podria convertir la Gran Via coberta. també amaguen el cap sota l'ala.

CARRER

novembre-desembre de 1998

REPORTATGE

La Guàrdia Urbana pot sancionar els vianants que creuin el carrer amb el semàfor en vermell o per llocs no senyalitzats amb una multa de 5.000 pessetes. Una mesura que fa anys que s'aplica.

Un reportage de

lA%\ Marta Pardell i Jaime J . Rubio

La Guàrdia Urbana multa els vianants I 20 d'octubre unatífena de vinti-cinc anys va creuar indegudament el carrer Pelai. Un motorista de 26 anys, no va poder frenar a temps i la va atropellar.

Ella va acabar a l'hospital en estat greu i ell va perdre la vida.

A més, fins el maig, cinc peatons van morir per creuar el carrer amb el semàfor en vermell o sense respectar el pas de vianants.

Per evitar aquest tipus d'accidents la Guàrdia Urbana va posar en marxa l'abril passat una campanya preventiva en la qual s'anunciava que s'enduririen les mesures contra els vianants que creuessin en vermell o per fora del pas peatonal.

Durant els deu dies de la campanya es va multar amb 5.000 pessetes a 106 vianants i es va advertir a més de 4.000. Només es multava als qui no feien cas de les advertències de l'agent o insistien en l'actitud de creuar indegudament el carrer. Tant els ciutadans com molts articulistes de diferents mitjans de comunicació van protestar per aquestes sancions.

JOSEP MASIP

La majoria de multes són per a vianants que creuen en vermell

Allò fàcil és multar

• Una mesura antiga De tota manera, el que és cert és que malgrat que s'ha endurit l'actitud de la Guàrdia Urbana, la possibilitat de denunciar als vianants no és nova. De fet, el 1997 es va multar a 60 transeünts i ja a la Segona República el regidor Vachier va publicar una reglamentació que ordenava la circulació dels vehicles i dels vianants. El regidor estava preocupat per l'actuació dels vianants perquè Barcelona era encara una ciutat amb pocs cotx e s . A q u e s t r e g l a m e n t , per exemple, especificava com havia de circular una persona carregada de paquets. Havia de fer-ho per la dreta i anant amb compte amb els portals. L'orde-

• Ens multen pel nostre bé. Segueixen agafant el rave per les fulles. El vianant està en inferioritat de condicions a la nostra ciutat: la velocitat dels cotxes supera els 50 km. per hora que marca la normativa - a q u e s t s límits de velocitat no els respecten ni els vehicles o f i c i a l s - , el cotxe privat ocupa desproporcionadament més espai del que li correspon, els semàfors prioritzen els vehicles sobre el pacient vianant, l'Ajuntament manté una nança actual, de 1 9 9 1 , no és més que una actualització del reglament de Vachier, malgrat que no és tan àmplia.

La Regidoria de Via Pública de l'Ajuntament de Barcelona manifesta amb orgull que aquesta ordenança s'està copiant a d'altres ciutats, com ara Madrid.

política timidíssima en la implantació d'eixos peatonals i en restringir l'ús abusiu de l'automóbil. A més, es resisteix a celebrar una diada sense cotxes. Podríem continuar.

Plantegeu-vos a fons les causes del problema i no us acontenteu amb multar un centenar de ciutadans que van a peu.

A. Naya

La legislació municipal de la capital espanyola no és tan extensa com la de la nostra. Els madrilenys, per tant, no han de pagar 5.000 pessetes per no respectar un pas de vianants.

• Una decisió polèmica Això no vol dir que aquesta me-

sura sigui encertada. Gom explica l'advocat Josep Molina: "Multar no és el mitjà més idoni per tal de fomentar una actitud cívica de respecte davant la normativa. Qualsevol reacció de l'administració c a r a a la penalització no és adequada en aquest sentit". Tot i això, la

El teu serirei d'activitat física a: A I G U A J O C C e n t r e d e Fitness

C/ C o m t e Borrell,21-33

C o m p l e x Esportiu M p a l . C a n C u y à s

C / R a s o s d e P e g u e r a , s/n

2 7 6 01 02

P a r c Esportiu M p a L C a n D r a g ó

C / R o s s e l l ó i P o r c e l , 7-11

276 04 80

Poliesportiu M p a l . Frontó C o l o m

C / La R a m b l a , 1 8

302 32 95

Poliesportiu M p a l . d Perill

C / Perill, 1 6 - 2 2

459 44 30

Guàrdia Urbana assegura que els accidents disminueixen quan es posen en marxa campanyes de prevenció. La campanya duta a terme entre el 20 i el 30 d'abril d'enguany pretenia sensibilitzar l'opinió pública, entre d'altres problemes, del creixent nombre d'accidents causats per imprudències dels vianants. La Guàrdia Urbana també ha volgut deixar ben clar que la campanya no es va fer en cap cas en contra dels transeünts sinó per evitar accidents.

De tota manera i segons l'advocat Molina, "s'haurien de fomentar les tasques d'educació pertal d'aconseguir respecte per la normativa viària i evitar accidents, més que no pas multar".

En aquest sentit, a Via Pública recorden que la multa no és l'única manera de protegir els vianants i que la Guàrdia Urbana no és un cos repressiu. Des d'aquesta regidoria es recorden, per exemple, les campanyes de prevenció que es fan a les escoles.

Tot i que no vam preguntar res al respecte. Via Pública vol deixar ben clar que no hi ha hagut cap indicació a la Guàrdia Urbana des de l'alcaldia per tal de multar els transeünts.

L'Ajuntament, això sí, aclareix que els vianants que cometin alguna infracció podran ser sancionats perquè així ho recull l'ord e n a n ç a . Es més, q u a l s e v o l punt de la mateixa és susceptible de denúncia.

Aquest ordenament es renovarà d'aquí a poc. S'espera que per l'any que ve apareixi una nova normativa que recollirà aspectes no contemplats per l'anterior com el trànsit de monopatins.

Això sí, tot sembla indicar que creuar en vermell o per un tram inadequat seguirà costant 5.000 pessetes.

La Veu del

CARRER

REPORTATGE

novembre-desembre de 1998

La idea de fer un Pla Comunitari neix de l'AV per la necessitat de regenerar íntegrament un barri desestructurat. Ara, tots els sectors implicats en fan una valoració positiva.

Un reportatge de

Marta Pluja

El camí de la regeneració de la Trinitat amxm JM!(|tiil90Í^fliques que separen les tres classes d'habitatges que hi conviuen, baix nivell cultural, despoblament del sector jove i conseqüent envelliment de la població, alt índex d'atur i, per tant, població amb pocs recursos econòmics, són alguns trets destacats de l'estat en què es trobava fa dos anys el barri de Trinitat Nova i que gràcies a l'actuació comunitària impulsada per l'AV. ha començat a fer un gir positiu al cent per cent.

La idea de fer un Pla Comunitari de Trinitat Nova sorgeix de l'AV. l'any 1996 per fer front al repte que suposa regenerar íntegrament un barri que per les característiques de la seva construcció i de la gent que el pobla estava desestructurat.

El primer pas va consistir en contactar amb amics, coneguts, veïns i professionals que poguessin donar una empenta a la iniciativa. Així, el procés va començar amb una primera diagnosi elaborada, amb recursos propis de l'associació, per Marco Marchioni ("Reflexiones y propuestas para un programa de desarrollo social y comunitario en Trinitat Nova"), àmpliament difosa i discutida, tant amb les administracions -Ajuntament i Generalitat- com amb els veïns. Després de tenir aquest suport de base real, l'any 97 ja va ser un any de treball sobre el territori, amb la gent i amb tècnics i professionals dels serveis, gràcies al finançament institucional.

trat fonamentalment en l'àrea cultural i d'associacionisme. Atanasi Céspedes i Loii Castillejas, les dues persones que treballen d'enllaç entre les tres parts implicades en el projecte, coincideixen en afirmar que "el principal problema que existia era el d'intercomunicació. Els diferents sectors no tenien relació entre ells, tot funcionava per separat i amb poca gent. El repte que ens plantejàvem era aconseguir el treball conjunt, primer, i facilitar el traspàs d'informació, després, per tal que hi hagués més varietat en l'oferta i que s'augmentés la participació. L'èxit va quedar demostrat en l'organització de la Festa Major, on tothom va participar en totes les activitats que cada entitat havia preparat: AMPAS, esplai, associacions esportives, grups de dones, associacions juvenils,...".

DANI CODINA

• El mercat ambulant segueix essent el motor dinamitzador de l'economia del barri

faciliti l'actuació. D'una banda hi ha un Consell Assessor, format per gent del barri, de l'associació i del districte que és l'encarregat de definir les línies d'abast i de mantenir les relacions institucionals, l'assessor extern que dinamitza una comissió tècnica i de l'altra un equip comunitari format per dues persones que fan d'enllanç i una tercera (educadora) que treballa sobre el terreny.

En aquests moments ja s'ha Actualment, el Pla Comunitari començat a treballar en temes d'ures troba a la meitat de la primera banisme. Uobjectiu és perseguir fase d'aplicació i la tasca s'ha cen- una unitat com a barri, intentant salvar les barreres que suposa la seva distribució en l'espai i arribar a la rehabilitació immediata de tots aquells edificis que pateixen alguna patologia greu (aluminosi i • Trinitat Nova és un polígon d'habitatges socials creat, als anys 50, pel Patronat Municipal de l'Habitatge carbonatosi, principalment).

(428), la Obra Sindical del Hogar (1.154) i el Instituto Nacional de la Vivienda (1.159), -té molt poques Per últim, també s'ha iniciat la edificacions de caràcter privat, la majoria de descendents dels primers habitants de començament de segle, definició de les línies generals del sobretot són cases senzilles de planta baixa i un pis- a l'entrada nord de Barcelona i a la falda de Collserola treball en l'àrea econòmica: detecdesforestada per sembrar vinyes i fer canalitzacions i dipòsits d'aigua, on només hi havia algunes cases tar buits, potenciació del mercat, escampades, torres elèctriques i vies de tren. vetllar pel mercadillo setmanal i Aquest barri es va construir tal com es feien en aquell moment els barris per a obrers, sense cap mena de fomentar el cooperativisme, fonaplanificació urbanística, sense urbanització del terreny (carrers, places, reserves de sòl,...), sense serveis ni mentalment.

L'entusiasme que demostren La logística del Pla se centra en connexió amb d'altres barris o amb el conjunt de la ciutat i, molt especialment, amb habitatges de molt mala tres àrees concretes: una de dina- qualitat. Les edificacions públiques tenen uns trets comuns: poca superfície, baixa qualitat dels materials, tant. Oscar Rebollo, per la banmització associativa i cultural, una acabats dolents,... I per si això fos poc, aquest dèficit qualitatiu s'ha vist incrementat darrerement per da tècnica, Atanasi Céspedes i d'urbanisme i habitatge i una terce- patologies estructurals: aluminosi i carbonatosi, principalment, que necessiten una intervenció immediata de LoIi Castillejas per la banda del treball quotidià com el recolzara d'econòmica. El treball en remodelació i reparació. aquests àmbits d'actuació perseTot i que es va construir pràcticament d'una sola tongada, hi ha nuclis perfectament diferenciats, sobretot ment dels veïns, fan pensar que gueix, d'una banda frenar la ten- per la construcció a diferents cotes, amb barreres internes que dificulten la comunicació pròpia d'un conjunt la valoració resultant dels tres dència aparentment irreversible (el propi parc fa de mur entre el mercat i les cases del Patronat). A més, cal afegir-hi el fet que la gestió d'una primers anys d'aplicació del Pla cap a la conversió del barri en una part d'aquests edificis va a càrrec de la Generalitat, mitjançant l'empresa pública Adigsa i de l'altra se'n fa càrrec serà prou positiva com per donar-hi continuïtat. mena de gueto assistencial o de de l'Ajuntament, amb la descoordinació que això suposa.

L'estratègia perquè el Pla funcioni es basa en la participació, la relació amb les administracions i no duplicitar serveis ni estructures

residència assistida, introduir elements de renovació i enfortiment dels processos socials, organitzatius i participatius de la població i de l'altra per introduir elements progressius de millora en una triple direcció: la qualitat de vida, l'estructura productiva i comercial i, finalment, les relacions del barri i dels seus habitants amb l'entorn social i urbà al qual pertanyen.

Segons Oscar Rebollo, un dels tècnics del Pla vinculat a l'AV., "l'estratègia perquè el Pla funcioni es

basa en tres punt fonamentals: la participació, la relació amb les administracions i no duplicitar serveis ni estructures". Però també hi ha una quarta premissa que és tant o més important, el coneixement i l'acceptació externa d'aquesta actuació comunitària, i en aquest sentit anaven dirigides les Jornades que es van celebrar el desembre de l'any passat amb un gran èxit de participació.

En aquests tres primers anys (1996-1999) d'aplicació del Pla s'ha creat una estructura operativa que

Uobjectiu és perseguir una unitat com a barri, per salvar les barreres d'espai i arribar a la rehabilitació immediata de tots els edificis

Un barri malalt de naixement

La Veu del

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

LUBKES

Barcelona i els moviments socials urbans ANNA ALABART

Tinc a les mans el llibre, recent editat, de Miquel Domingo i Maria Rosa Bonet. Porta el títol de Barcelona i els moviments socials urbans. M'evoca el record d'aquells articles de la revista Cau, que tot donant notícia del creixement de Barcelona i dels seus barris, posaven en lletra impresa els anhels dels barcelonins per aconseguir una ciutat sense marginacions ni desequilibris i es feien testimonis de les dificultats que això implicava: "La congestión y los dèficits colectivos a los que ha llegado Barcelona y su comarca no tienen comparación con ninguna otra ciudad del Estado Espaiiol y mucho menos con Europa. La situación en que se encuentran las clases populares es de "reconquista" palmó a palmó, del suelo urbano privatizado por la especulación para convertirlo en suelo publico..."

El llibre apareix com una continuïtat d'aquella història que, sota el títol general de El fet urbà a Barcelona explicava els avatars de la ciutat fins el 1971. Què ha passat al llarg dels 25 anys que han seguit a la publicació? Han aconseguit els veïns "reconquerir" l'espai? Ho han fet en la forma, el temps i les condicions amb les que s'ho van proposar?

Són les preguntes a les quals intenta -i aconsegueixdonar resposta el llibre sobre Barcelona i els moviments socials urbans.

A partir d'un treball de camp, realment lloable, s'han anat recollint totes les reivindicacions fetes pel moviment associatiu veïnal en matèria urbanística, fins el 1988. S'han classificat per tipus (urbanisme, planificació, habitatge, defensa del patrimoni, seguretat viària, producció de l'espai públic i serveis públics), i se n'ha fet el seguiment per oferir informació del grau de consecució de cada una.

Aquest inventari exhaustiu ha permès compondre dues llistes (transcrites com a annexos en el llibre, juntament amb el llistat cronològic dels fets més importants esdevinguts a Barcelona durant el període estudiat): en el primer apareixen les reivindicacions per ordre cronològic i es dóna informació de l'AV. que va endagar cada reivindicació concreta i del què es va aconseguir des de l'any 1987 al 1993. En el segon Uistat apareixen l'any d'inici i l'any en el qual s'aconsegueix cada una de les reivindicacions, a més, en el darrer capítol del llibre es fa un balanç de les

reivindicacions catalogades segons els tipus (de les 550 anotades, 252 es refereixen a la producció d'espai públic), que inclou la comparació entre allò demanat i allò aconseguit. L'aportació representa un material de primer ordre per a qui vulgui conèixer la qüestió.

L'estudi acurat d'algunes reivindicacions, objecte del capítol 5, és igualment notable. Seleccionant una sèrie de casos, que els autors han considerat paradigmàtics, han entrat en l'explicació d'actuacions urbanístiques concretes, tot analitzant-ne la situació de partida, el procés, les construccions i els resultats.

Correspon proporcionalment a la part més important del llibre, i ofereix no pocs elements d'interès.

Fins aquí els mèrits. Però, al nostre entendre també hi ha demèrits i sobre ells volem, igualment, donar notícia. Per començar el títol: en realitat la publicació no versa sobre els moviments urbans de Barcelona, sinó que, com s'exposa en l'apartat sobre l'abast de l'estudi, "la investigació s'orienta a esbrinar fins on les reivindicacions dels MSU van contribuir a estructurar els barris, a fer ciutat". Més encara, en el mateix apartat, una mica més avall acaba de perfilar l'objecte de treball "s'han recollit únicament les reivindicacions de caire urbanístic prescindint de les que fan referència a aspectes assistencials, educatius, etc". Res a dir-hi pel que fa a la delimitació del tema.

Però el llibre hauria de portar un altre títol que es reflectís millor el contingut.

La segona crítica que és possible fer-li -tot i que aquí hi entren criteris d'opinió- és la que es reflecteix al contingut de la primera part (capítols 2 al 4) on tracta la idea de ciutat dels MSU, la construcció urbana de Barcelona i l'aparició i evolució dels MSU. Aquí penso que el llibre rellisca. Per posar solament un exemple: el moviment associatiu barceloní apareix "descafeïnat". D'una banda, en emfatitzar els aspectes reivindicatius, ofereix una idea poc exacta del veritable sentit del moviment: la participació directa dels veïns, l'extensió i enfortiment de la consciència de ciutadania. D'altra banda, la principal caracteística diferenciadora del moviment barceloní (en relació a d'altres moviments veïnals), que és l'haver nascut coordinat -primer a partir de les coordinadores de les associacions de barri, després a través de la Coordinadora de Sant Antoni i finalment amb la Favb-, no hi queda reflectida. Apartir d'aquí, se suposa, erròniament, que, sobretot al principi, el

Associacionisme veïnal

BARCELONA I ELS MOVIMENTS SOCIALS URBANS MIQUELDOMINGOICLOTA MARIAROSABONETICASAS Pròleg de Pasqual Maragall

FundacióJaumeBoflII

moviment no tenia cap model global de ciutat.

L'afirmació és com a mínim imprecisa. És cert que el model model es va anar elaborant al llarg dels primers anys, però d'això no se'n pot derivar que "es parteix d'una idea totalment fraccionaria, com una juxtaposició de barri rere barri", i menys quan això es temporalitza al final de l'apartat dedicat a l'etapa Massó. En arribar al 1974, quan es va aprovar inicialment el Pla Comarcal de Barcelona, els veïns tenien ben clara la Barcelona que volien i no solament en matèria urbanística sinó també en qüestions tals com l'ensenyament, la sanitat o el transport. La deliberació i el debat han caracteritzat la història d'un moviment que no ha quedat, en cap moment, tancat dins del les associacions.

Sostenibilitat REDACCIÓ

REDACCIÓ

Us presentem, en el marc del trentè aniversari del moviment veïnal, dos llibres commemoratius. El primer, "Associacionisme veïnal a Badalona" de Josep Baeza, l'ha editat la federació d'aquesta ciutat en col·laboració amb l'Ajímtament. Consta de tres parts: la primera està dedicada a la història de la ciutat; la segona tracta el moviment veïnal en el seu conjunt i la tercera, consisteix en im espai en què cada associació de veïns expHca, ni que sigui per sobre, d'on ve, què ha fet i què farà en el futur.

L'obra està pensada per divulgar, de forma esquemàtica, quines han estat les diferents etapas per les quals ha passat la ciutat fins a convertir-se en el que és ara.

Pel que fa al moviment veïnal, fa un

repàs des dels seus orígens, passant per l'expansió, marcada per la gestació de la federació, la crisi i el posterior reUançament i la revisió de la situació actual associació per associació.

L'altre Uibre que celebra els 30 anys de l'associacionisme veïnal ens arriba de Madrid: "Treinta y tantos. La lucha del movimiento vecinal en Madrid, desde sus comienzos hasta hoy". Consta de trenta capítols -un per any-, en els quals s'hi fa un recorregut històric pel moviment veïnal de la capital de l'Estat. Hi ha reflectides totes les Uuites, començant pel pas de la dictadura a la democràcia i passant per altres Uuites més banls, però no menys importants com el transport, el medi ambient, l'educació o la sanitat, i per tots els temes que han fet que la ciutadania de Madrid passés de "la repressió a la festa".

"Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat. La pràctica diària de l'Agenda 21 Local", editada per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en col·laboració amb l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, fa una anàlisi del què significa la sostenibilitat, amb alguns elements de reflexió sobre els recursos ecològics i la ciutat com a ecosistema, a més d'explicar abastament el procés que va de l'Agenda 21 a la Declaració de Manresa.

La part més important -i també la més extensa- del llibre dóna un seguit de recomanacions per tal d'aplicar els criteris de sostenibilitat a la gestió municipal. També fa referència a com establir aquests criteris i com elaborar la pròpia Agenda 21 i dóna orientacions per protegir la biodiversitat, per adoptar mesures correctores dels diversos tipus de contaminació, de com planificar l'urbanisme i l'economia cap a la sostenibilitat o de com fomentar la participació i crear campanyes de sensibilització.

J u n t a m e n t amb aquest llibre (Manuals, núm. 8), la Diputació també ha editat un manual que sota el títol Disseny d'elements de moderació de la circulació. Aportació a una mobilitat sostenible, dirigit per Vicenç Sureda, amb la col.l' boració

E m per a m | e ^ nmioril cap 1 ii Mt!»g|Slif

•mt

d'Olé Thorson i Pau Noy, vol reunir en un sol volum els conceptes, la metodologia i les mesures que cal prendre per avançar cap a unes ciutats més sostenibles.

Aquest volum va destinat als ajuntaments, perquè puguin crear zones per a vianants, itineraris per a bicicletes, zones de prioritat invertida i plans de moderació del trànsit.

Tot i que el treball està pensalt pels governs municipals, també té interès pels col·lectius que treballen temes mediambientals i de sostenibilitat.

Cap d'aquestes dues obres es ven.

CARRER

PUBUCITAT OFilSTALEFilA - GARPIMTERJA

J2^^ (oaJa/ia

DE ALUfyJINIO Y PVO

DiVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

IS

10 % de descuenios en cualquier instalación de atuminio, mamparas de bano. rejas de seguridad. cortinas

plegables

^íí·^^K*· ;·.<^'H'>

Merceria Boqueria, 26 - 08002 Barcelona Tel. 317.18.40-Metro üceo

OBRADOR

Súper pallassos musicals ll.lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke • so - fum - escuma.. i tot tipus d'espectacles

'-.'^í·Y

ARTESANO

LA M A N U A L ALPARGATERA

A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA w 93 246 12 88 - Fax: 93 231 48 03

O B E R T T O T L'ANY

(cantonada carrer Fernando)

Telefono 93 301 01 72 BARCELONA

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

htlp://www.casabeethoven.com-actiu.es ludwingvb@com-actiu.es

APARCAMENT AL MATEIX

ML

^

I j TI i i ' ^ ^ _ it^

EDIFICI

Fer de mestre/a avui!

Ja som al nou centre!

T'hi esperem!

Programa de preparació per a les proves d'accés al Cos de Mestres d'Ensenyaments Primaris i Secundaris

Acte de lliurament del

XVIII Premi Rosa Sensat de Pedagogia 1998

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES: CASATORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana exterior, Luz, sot, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios, Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustarà. Santa Otilia, 13-15

Fundada ei 1823

T. 93 420 95 62

Carrer del Vidre, 1

San

^oié

FUNDADA EN 1919 Boters, 7-9 - Telefono 93 317 56 85 08002 BARCELONA

Des d'un botó fins un canó!!

O B E R T DE S O L A S O L

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Mci

Av. de les Drassanes, 3 08001 Barcelona Tel.: 934 817 373 Fax: 933 017 550 E-mail: rsensat@pangea.org http://www.pangea.org/rsensat

Reparaclón de Calzado

ELS DILLUNS, DIMECRES. DIVENDRES I DISSABTES

A\.l,.

T

(entre c. Ferran i pi. Reial) Tlf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona

£itú.inpatía

Cucurulla, 9 (fínal Av. Portal de l'Àngel) Tel. 93 302 43 29 - Fax 93 412 57 43 08002 Barcelona

» V f T'r.

A

Associació de Mestres Rosa Sensat

"^RAPICLAU

LA MODA EN BOSSES DE VESTIR, VIATGE I MARROQUINERIA EN PELL

.'Çicwrt

R (2)\ -—S E N S

18 de d e s e m b r e de 1998, a les 19 hores Sala d'actes. Centre per a la R e n o v a c i ó P e d a g ò g i c a i Cultural Rosa Sensat A v . de les D r a s s a n e s , 3 08001 Barcelona

S A C S I^AlFDÍBBímF

ï- • m -C^^s^

• Cursos • Conferències • Debats • Sortides pedagògiques...

• Cursos de FORCEM

jmL^STOL^GRATUÏT

RESIDÈNCIA CLARA

Pregunte por la Sra. CLARA

rp

AMPLE, 15 (Plaça d e la Mercè) Tel. 93 302 24 41

Activitats de Tardor i Hivern

RELLOTGERIA •

HOSPITAL, 29 TEL. 93 318 22 84 08001 BARCELONA

PASTISSERIA GRANJA

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

R A M B L A D E S A N T JOSEP, 97 08002 B A R C E L O N A TEL. i FAX (93) 301 48 26

REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

TORRONS ARTESANS

ORXATES, GELATS GRANITZATS, SUÏSSOS ENTREPANS, GOFRES...

RUJOLS J O I E R I A

CASA BEETHOVEN

E S C U D E L L E R S , 59 TeL 93 301 57 43

^4 TíOC^^

Avinyó, 7

BUSTAMANTE

^ r

PA I BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES

Casa fundada l'any 1912

FESTES INFANTILS

Ij^

FORN DE PA D'AVINYO

Ventalls - Mantellines Mitges - Guants i

Hnos. JURADO

V yW\

giLAfií^lÀ

1824-1999 175 aniversari

Cl. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

r~\

novembre-desembre de 1998

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

Duplicado de Llaves Placas de Matrícula, Coche y Motos Afilamos Tijeras y Cuchillos C/. Boada, 7-13-Tel. 359 8104 C/. Dr. Trueta, 236 • Tel. 22113 80

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

CARRER

novembre-desembre de 1998

VEÏNS

21

La gestió municipal fa perillar el verd públic La plantilla de Parcs i Jardins s'ha reduït en 200 persones des de l'any 1992 ,BARCELONA FVlVINA DE O D O N

Les reivindicacions i les lluites veïnals, ecologistes i d'altres moviments ciutadans, i l'execució de determinades actuacions urbanístiques al voltant de la Barcelona olímpica han generat un patrimoni de 1.040 hectàrees de zona verda equivalent (1997), i un increment de 57 hectàrees per any, al qual s'hi ha de sumar l'augment que s'ha produït en serveis de vigilància i d'equipaments (jocs infantils, mobiliari urbà, pipicans, etc).

Ara bé, tot i aquest increment en positiu del verd urbà, continua essent insuficient i altament deficitari a molts barris i districtes de la ciutat. Això contrasta amb una política municipal de destrucció de llocs de feina i de retallada de recursos per a què el seu manteniment sigui l'adequat.

Des de l'any 1992, els pressupostos destinats per l'Ajuntament a l'ampliació, la conservació i la restauració de les zones verdes i dels serveis han anat disminuint o s'han congelat, arrossegant una constant degradació.

La plantilla de personal ha disminuït en més de 200 persones des del 92, generant un dèficit de personal de més de 300 (actualment corresponen 0,46 persones per hectàrea, quan la ratio europea se situa en i ,5). Aquesta insuficiència de personal s'intenta pal·liar amb una continuada realització d'hores extraordinàries i sol·licitant personal subvencionat per l'INEM (contrac-

El Laberint d'Horta s'ha restaurat recentment amb tacions en precari), i amb la incorporació d'objectors.

Però paradoxalment, nomésel 52% del personal forma part de les brigades de jardineria o d'altres oficis, la resta un percentatgedesproporcionat-aper-

sonal directiu i de comandament.

Tot això porta implícits un seguit de problemes com ara mantenir les places i els passeigs nets i amb l'adequat reciclatge de la brossa i els excrements dels animals; no tenir els arbres en

utilitzar les aigües freàtiques o de la pluja per al rec, però no arreglar les avaries del sistema existent; abandonar la producció de vivers propis i, per tant, haver de comprar a preu de mercat i un llarg etc. de qüestions que fan plantejar un canvi de gestió urgent en el govem municipal.

Aquesta situació insostenible ha portat al Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins a elaborar un manifest reivindicatiu basat en els següents punts: D'una tanda, la zona verda urtDana ha de continuar creixent fins arribar, almenys, fins als 10 metres quadrats per persona que estableix de mínim l'Organització Mundial de la Salut (actualmentn'hi ha6) i recuperar els parcs i jardins de caràcter històric i artístic inclosos en el catàleg de patrimoni de la ciutat i recuperar, també, la varietat botànica de la ciutat. Però a més, es demana el reconeixement del dret de les associacions veïnals a formar part del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, abandonar qualsevol intenció de privatització de la gestió del verd i la contractació de 180 places fixes, a més d'incrementar les partides pressupostàries dedicades a aquest Institut. És clar que hi ha actuacions puntufons europeus als a tots els districtes, -normalment en situacions d'urgència-, però descondicions (podats, ben regats i sense graciadament, són pegats i en cap cas malalties); deixar desaparèixer les va- subsanen les deficiències de mantenirietats botàniques per manca de con- ment de la ciutat, segons afirma el servació 0 fer caure en l'oblit els parcs Comitè d'Empresa, i de forma implai jardins històrics, igual com el mobiliari cable s'està acabant amb la qualitat de urtDà, incloent-hi els jocs infantils; no la jardineria barcelonina.

El verd urbà, districte a districte • La reducció de plantilla y la paulatina disminució de mà d'obra directa ha repercutit de forma decisiva en el deteriorament de les zones verdes de la ciutat. Aquí fem un repàs de la situació de la jardineria urbana districte a districte.

Ciutat Vella: És un districte que per les seves característiques urbanístiques i d'extensió té molt pocs espais verds.

L'exemple més emblemàtic el trobem en el Parc de la Ciutadella, un jardí històric que ha perdut paulatinament la qualitat jardinera que caracteritzava el seu projecte original, arribant a la mediocritat - i fregant el c a o s - d'un racó tan significatiu com la Plaça d'Armes.

Eixampla: Aquest és el districte que té més concurrència ciutadana, ja que compta amb molts centres comercials, passejos i carrers emblemàtics.

S'hi ha substituït la flor per arbustos que no s'adapten al medi o, senzillament, s'ha canviat jardineria per pavimentació.

Sants-Montjuïc: És el més extens en zones verdes de la ciutat. La muntanya de Montjuïc recull, en el seu si, diferents racons que en condicions normals serien un orgull per a la ciutat.

L'ordenació projectada per Forestier amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929 corre perill, la infrastructura (escales, bancs, papereres,...) està del tot abandonada, la jardineria campa a l'ample, sense que ningú es preocupi de mantenir un cert criteri estètic.

Parcs monogràfics com el de Costa i Llobera, catalogat en el seu moment com un dels més importants d'Europa en contingut de cactacis s'ha degradat fins arribar a un estat preocupant.

El Mossèn Cinto, rei de plantes bulboses i risomàtiques (tulipans, narcisos, etc.) només recorda el seu esplendor en alguna fotografia històrica.

Les Corts: Cal fer esment de l'única rosaleda que té la ciutat de

Els arbres creixen massa per manca d'atenció Barcelona - d e la rosaleda d'Amargós, millor no parlarn e - , ens referim a la de Cervantes.

Lamentablement les varietats de rosers s'han anat extingint perquè no es fan servir els substractes adequats i no es reposen les baixes.

Sarrià-Sant Gervasi: Districte d'extensa i variada qualitat de jardineria.

Jardins de relativa nova implantació, tot i que n'hi ha

d'històrics, com el Turó Parc, que no s'escapen del desvirtuament dels seus projectes inicials.

Gràcia: El Parc Güell, la Creueta del Coll, etc. són parcs amb un percentatge elevat de zones forestals, que serien ideals per posar en pràctica, en tota la seva extensió, el concepte de jardineria sostenible.

Horta-Guinardó: L'exponent clar de la nostra preocupació es troba al Parc de la Vall d'Hebron, exemple de la nova jardineria que va caracteritzar la Barcelona del 92, diuen que el volen reformar, llàstima que hagin esperat 6 anys i l'arribada d'unes eleccions. Per si fos poc, si volem gaudir del Parc del Laberint, recentment restaurat gràcies a fons de la Unió Europea, hem de pagar.

Nou Barris: Qualsevol habitant del districte coneix la degradació de Torre Baró, Vallbona, Ciutat Meridiana,... Tots tenim present la protesta que es va portar a terme al parc del Turó de la Peira i que va acabar amb represàlies per als treballadors que van recolzar les associacions.

Sant Andreu: A ningú se li escapa la poca atenció que se li dóna a la jardineria de barri (Habitatges del Congrés, Malats, Fraga,...), sembla que totes les atencions se les hagin d'endur el Parc de la Pegaso i el de la Trinitat, que encara ofereixen una imatge relativament decent.

Sant IMartí: Aquest districte és el que ha crescut més quant a zones verdes, a causa de les noves infrastructures construïdes per als Jocs Olímpics. La degradació, des de llavors, ha estat constant. Cal un esment obligat de la zona que va des del carrer Prim fins a Sant Adrià (Sud-Oest del Besòs), desgraciadament aquesta zona és l'exemple més clar de deixadesa i degradació: bancs trencats, papereres arrancad'·'5, parterres arrasats,... durant mesos i mesos, sense actüracions que evitin aquest panorama.

La Vett íiei

CARRER

VEÏNS

BARRI GÒTIC

Sorolls al carrer Els veïns del Gòtic denuncien el greu deteriorament de la vida quotidiana al barri, que esdevé moltes vegades insuportable per als habitants d'aquesta zona de la ciutat, donat l'incompliment sistemàtic de les ordenances municipals en matèria de sorolls, i per la desídia, deixadesa i indiferència per part de l'Ajuntament a l'hora de fer-les complir. Els veïns demanen la inspecció rigorosa, sistemàtica i periòdica de tots els locals. Que en les activitats lúdiques hi hagi una limitació obligada i controlada d'horaris i decibels. Mentre s'espera una resposta, les pancartes continuaran penjades a la plaça Reial.

Nou Barris, amb els drogoadictes Debat entre entitats i administracions per abordar millor el problema , NOU BARRIS F JORDI VILA

AV\OR^ A U b MMf>,Ç> ...ÍAÍRIX LO QüE. T t Di&O . - A N O 6 E TE. OCüRRíX D^RTE UN KICKCA. CON

Un perill fora Es desmantellen els dipòsits de Repsol, les tres immenses esferes que pesen de 500 a 600 tones i fan 24 metres de diàmetre. Les associacions de veïns de l'Hospitalet i les de la Zona Franca exigien el desmantellament, des de l'estiu del 1996, quan es van incendiar uns dipòsits de butà molt propers a aquests barris.

La Comissió Global de Drogues a Nou Barris va encarregar, ia primavera d'aquest any, a un equip d'educadors i treballadors socials, l'elaboració d'un estudi de prospecció sobre les necessitats dels consumidors/es d'heroïna perviaendovenosaaNou Barris. L'objectiu pretenia fer un diagnòstic de l'actual situació dels toxicòmans al districte i veure noves solucions al problema. L'estudi ha comptat amb la realització d'unes 80 entrevistes a usuaris de drogues, professionals sanitaris i líders comunitaris. Tot i que els resultats no poden considerar-se de rigor científic, apunten possibles línies de treball per a què les entitats de Nou Barris i els tècnics municipals hi reflexionin. El que sí està clar, de moment, és que les entitats i les persones del districte vuitè es creuen ei trinomi prevenció, tractament i reinserció. Molts veïns de Nou Barris militen dintre d'una estratègia de normalització de les persones, independentment de si pateixen addicció o no.

Nou BARRIS

*

Manca d'Informació El districte tutelat per Daniel Cando ha pactat el Pla de Mobilitat sense informar a la Coordinadora d'Associacions de Veïns. Carme Sanmiguel, regidora de la Via Pública, en el Ple del Pacte de Mobilitat va informar que les ampliacions o modificacions de les línies d'autobusos ja s'havien negociat a tots els districtes amb la participació dels veïns. A Nou Barris no ha estat així, ho va poder comprovar el regidor en funcions, Albert Batlle, en una reunió en la qual va destacar el silenci del gerent.

Va quedar a l'aire una altra reunió.

Entre les principals conclusions de la prospecció sobre drogues a Nou Barris destaca la que afirma la necessitat de tenir en compte la creació d'un nou centre d'acollida per als toxicòmans. L'informe també ha detectat un canvi en l'hàbit de consum, en el tipus de drogues i d'usuaris. Si abans la droga reina era l'heroïna i els toxicòmans tenien generalment poca formació, ara els nous usuaris consumeixen drogues de disseny en dosis elevades els caps de setmana i tenen un alt nivell de formació. Finalment l'estudi prospectiu alerta sobre la de-

ZONA FRANCA

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

Consum i tractament

LÍ^CUÜTK OEOTRO.' Q a & T M COMO E6-

T^ E-t Pwrio.... ^ ^ V QÜE lA>Rti.R PORLiNOvNOME 5&^Ç)TOL·iL•^."'

ARXIU

La informació directa arma de prevenció pendència que l'alcohol cada genera cop més entre els joves de Nou Barris.

Maria RosaPadillahaviaestatmembre de la comissió de drogues de Nou Barris. Aquesta treballadora social ha estat un dels membres que ha elaborat aquesta prospecció de drogues.

"Penso que en aquest districte seria viable un nou equipament dirigit a toxicòmans que han tocat fons. Seria un centre similar al SAPS (Servei d'Atenció i Prevenció Sòcio-Sanitària) de Ciutat Vella on els drogoaddictes poden rentar-se la robai sopar". Actualment el SAPS de l'antic Hospital de Pere Camps és l'únic de Barcelona. A diferència del CAS està especialitzat en les emergències socials amb toxicòmans, de deu de la nit a cinc de la matinada. Aquest SAPS no fa tractament, però sí que compta amb un programa de reducció de riscos i un altre d'atenció a persones en situació de marginació. No obstant el mateix tarannà comunitari de Nou Barris podria facilitar, segons Padilla, el fet que aquest nou servei fos absorvit dins la dinàmica d'algun equipament ja existent al barri per tal de facilitar molt més la seva normalització. "Més que un

SAPS hauria de ser un servei d'acollida als drogoaddictes que oferís altres serveis a qualsevol persona de Nou Barris usuària o no de drogues" afirma la treballadora social.

• Nous Toxicòmans L'estudi de prospecció sobre les necessitats dels consumidors d'heroïna per via endovenosa de Nou Barris ha reafirmat la necessitat patent, manifesta i detectada per l'Ajuntament que el CAS del districte s'ha d'ampliar amb urgència. Segons la directora d'aquest centre, Núria Magrí, Nou Barris juntament amb Sants Montjuïc i Ciutat Vella té un dels índex de mortalitat a causa del consum de drogues per via endovenosa més alts de Barcelona, un 1,5%. L'Ajuntament de Barcelona estima en 1.450 els individus que encara es destrossen les venes al districte vuitè. De fet, com apunta Magrí "la majoria són d'edats avançades, sobre els 27 i 28 anys". Són els vestigis del boom de les drogues dels vuitanta. Ara però, el relleu l'han pres aquells nous joves que s'han iniciat al consum intensiu de caps de setmana a base de droga sintètica i alcohol.

Abans de la finalització de l'estudi sobre les necessitats dels toxicòmans a Nou Barris les comissions de drogues del districte ja van plantejar a l'Ajuntament la possibilitat d'estudiar a fons la instal·lació d'un centre amb característiques similars al SAPS de Pere Camps. Ja aleshores l'administració municipal era conscient de les complicadíssimes connotacions socials que un nou servei com aquest pot comportar al barri. Per això el director del Pla Municipal d'Acció sobre Drogodependències, Francesc Torralba, opina que també s'han de conèixer molt bé les limitacions de la mateixa comunitat. Per a Torralba un dels objectius en el tema de les drogues passa per aconseguir que els toxicòmans canviïn la via endovenosa per la nasal i evitar, així, el risc de contagi de la sida.

Ara els resultats d'aquest nou informe reactivaran de nou el debat i el diàleg entre les entitats de Nou Barris i l'Ajuntament que aproximaran posicions per trobar la millor solució a una realitat esbossada per aquest estudi.

Mentrestant com afirmaladirectora del CAS del districte, Núria Magrí "s'ha de sortir al carrer, pariar amb la gent i començar a desmitificar les imatges estereotipades que hi ha entorn de les drogues". El tu a tuóe veí a toxicòman.

Aquesta és la tècnica que el Pla Municipal d'Acció sobre Drogodependències de Barcelona està treballant per tota la ciutat per tallar de soca-rel el problema de la drogoaddicció. És la que podem anomenar metodologia de Nou Barris basada en la intervenció comunitària en col·laboració directa amb l'administració. És clar que si pariem amb molts dels agents socials de base, com en Caries Cartx)nell, ens diran que ja n'hi ha prou de dobles morals i que volen que es legalitzin d'una vegada les drogues·

"Barrio" treu a la llum la veritat sobre la "Espana va bien" "Es pot veure, però no tocar" posa el cartell del film imprescindible del madrileny Fernando León ,BARCELONA f ROSA MARÍA PALÈNCIA

Per les amples vies ràpides urbanes que comuniquen els centres de poder a les grans ciutats espanyoles de la "Espatïa va bien", els executius ben vestits, aferrats al mòbil, oprimeixen l'accelerador dels seus cotxes luxosos. Circulen per les vies de la modernitat i el progrés a través de carrers-autopistes que trossegen barris que no existeixen, barris poblats de gent tan estranya que no només no té accés a l'american express, al mòbil, al BMW o a la línia directa amb la borsa, sinó que, per no tenir, no tenen ni dret al metre quadrat de platja estiuenca dels espanyolets mitjans. Són els fantasmes de. la postmodernitat. Hi són, però no compten. Són fantasmes com els del metro de lagran pel·lícula "Barrio" del madrileny Fernando León de Aranoa.

"Barrio" no és només una de les

millors peces de la cinematografia espanyola contemporània, sinó que, per damunt de tot, és una obra honesta. Pels ulls d'en Rai, en Javi i en Manu, tres adolescents d'un barri perifèric de qualsevol gran ciutat de la "Espana va bien", l'espectador viu sense escarafalls, sense cap mena de excessos, l'horitzó sense esperança dels que al soterrani de l'Europa del segle XXI conviuen amb els seus satèl·lits, programes espacials i autopistes intel·ligents.

Els protagonistesde "Barrio" no tenen més que la seva incondicional amistat, teixida amb el seu compartit astorament davant d'un món que no entenen.

Com molt bé recorda el director Fernando León, Rai, Javi i Manu representen els destinataris del cartell "es pot veure, però no tocar" del

gran magatzem de mercaderies en que s'ha convertit la societat urbana contemporània. Qui no té amb que tocar (comprar), no existeix. Rai, Javi i Manu intenten sobreviure a un món

que no entenen i si no ho entenen és perquè, senzillament, manca de lògica.

Per això el Manu és capaç de repartir pizzes a peu i en Rai, que mai ha vist el mar, guanya una moto d'aigua que roman aparcada al seu portal, a molts quilòmetres de distància de la platja. Per això subverteixen el "no tocar" per regalar-se a ells mateixos, no un disc, un pantalon o una "birra", sinó un trofeu!! símbol per excel.lència del triomfador, o una mulata de cartrópedra, símbol d'una sexualitat d'aparador que intueixen sense comprendre.

A la pel·lícula no passa res extraordinari, només la vida... que no és poc. La vida de tres adolescents que, com la de milers de l'Espanya real, se'ls escorre de les mans. Com els cotxes de l'autopista

sota el pont on passen les inacabables hores de l'estiu elegint el cob(e que serà seu... a la seva fantasia i només mentre dura el joc.

Rai, Manu i Javi viuen a un barri on, com diu Fernando León, "voler no és poder", per això, continua León, la seva lluita "no és heroica, més aviat desganada". Rai, Manu i Javi, fa molt que deixaren de somniar que plovia diners i que de les aixetes sortiria coca-cola. Per això no sorprèn que el germà de'n Rai, l'únic que ha aconseguit escapar del barri, el triomfador possible, sigui guàrdia de seguretat que, amb una "pipa" a la mà, protegeix amb la seva vida el que pertany als amos de sempre.

Quan escric aquesta crònica, els diaris diuen que més de 400.000 espectadors ja han anat a veure "Barrio". Cal que molts més aneu a veure-la, per a què els fantasmes surtin del soterrani, per no oblidar que hi són, malgrat se'ls amargui el dolç als que de veritat s'han cregut allò de "Espafia va bien".

Í.Í4 veu Mf*

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1998

EL COR ROBAT

CARRER

FAVB

Unes Jornades diferents!

Representants de més de 40 ciutats parlen de Participació Ciutadana

CATHERINA AZON

Cosme Saló Ibars President de l'AV Esquerra de l'Eixample

"Les administracions han oblidat el nostre barri"

Té 62 anys. Va arribar d'Alpicat (Lleida) quan en tenia un. La seva primera casa va ser ai barri de Sant Antoni. Sempre ha viscut a l'Eixample. És el president de l'AV. de l'Esquerra de l'Eixample des de fa dos anys.

— L'Eixample?

— Més que un barri. Són 750 hectàrees i cinc barris: Dreta de l'Eixample, Esquerra de l'Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni. L'Esquerra de l'Eixample és el que té més població, supera els cent mil habitants.

— Cinc barris coordinats?

— No, només ens reunim puntualment, quan tenim problemes. És una assignatura pendent.

— Una reivindicació important?

— Ens hem negat a l'especulació en el solar de "Les Germanetes".

— Per què?

— La majoria de l'espai es correspon a donacions i s'ha d'aconseguir que s'obri un equipament per a la Gent Gran, perquè el nostre barri envelleix a marxes forçades. Aquest solar ara és propietat de l'empresa municipal Pro-Eixample i del Clínic.

Estem esperant notícies.

— Últimament, l'entorn del Clínic ha estat notícia...

Sí, els diaris se n'han fet ressò. La contaminació acústica és enorme i s'ha de disminuir l'impacte que té sobre els veïns.

L'Ajuntament i les empreses s'han reunit per assolir un acord.

— Quan passes per davant de Can Serra, què sents?

— Les AV. vam rebutjar la proposta i... vam perdre.

— Cobi s'escriu amb b alta o baixa?

— Amb b baixa fa referència al Col·lectiu de Veins Irritats que durant algun temps hi va haver al nostre barri. No els mancaven raons.

— A què et refereixes?

— Les administracions han oblidat el nostre barri. La compra de "Les Germanetes" és l'única cosa important que ens ha passat, però ja veurem com acaba.

— I La Model?

— La superpoblació que hi ha i els altaveus que s'hi van col·locar suposen un impacte negatiu per al barri. Però sigui quin sigui el futur, no permetrem que es construeixin pisos en una zona qualificada per a equipaments.

— Les relacions amb l'Ajuntament...?

— Han millorat una mica amb l'actual regidora Joana Ortega, però en els Plens del Districte només se'ns dóna la paraula a precs i preguntes. Amb el Districte es perd molt de temps i al damunt, aquest any ens vol descomptar de la subvenció la "botifarrada" que a la Festa Major va fer per a mil persones el conegut "Papitu".

— L'economia va malament?

— Només una dada, paguem 240.000 ptes. mensuals de lloguer pel nostre local...

— Alguna cosa que vulguis afegir...

— Estem molt contents amb el projecte "Intercanvis de feines i serveis". 200 voluntaris i voluntàries hi col·laboren. A l'any són moltes hores que es dediquen a practicar la solidaritat.

.BARCELONA FJOAN B. ISART

Per la celebració del 30è. Aniversari de les primeres associacions de veïns -ha estat motiu i objecte de molts actes durant l'any 1998 a diverses ciutats de tot l'Estat -, la Favb es plantejava què fer perquè tingués interès i relleu per la ciutadania i sobretot pels veïns i veïnes dels barris.

Cal dir que no era una acció fàcil entusiasmar la nostra gent, ja que amb bona lògica, hi havia molts temes per tractar I molt temps i esforços per dedicar-hi, i per tant, les jornades no eren un tema senzill d'emprendre.

Tot i així, el Consell Confederal del nostre moviment a nivell d'Estat va proposaralafederacióde Barcelona la celebració d'unes jornades sobre participació ciutadana, en base al fet que !a nostra ciutat va ser la primera en fer l'esbon-any per a una normativa de participació de la ciutadania en l'àrea social.

Ja teníem el tema, i de seguida hi vam posar data: 13,14 i 15 de novembre. Però feia falta alguna cosa més perquè això tingués interès i un cert

impacte i, juntament amb els companys de la Confavc, vam pensar en ajuntar-hi algunes coses més. D'aquí va sorgir el projecte de presentar el Centre d'Estudis i Recursos (una eina molt valuosa per poder arxivar informàticament tota la documentació de les AV i, al mateix temps, un servei per buscar recursos formatius per a la nostra gent), amb seu a la Confavc, acompanyant la presentació amb una exposició de documents representatius de la tasca realitzada en aquests 30 anys i acabar aquestes amb un sopar d'Aniversari.

Aquest programa, al que cal afegir dues visites guiades per la ciutat dedicada especialment als amics que ens acompanyaven de fora de Catalunya,

vista la participació i l'opinió de molts dels assistents, en conjunt van ser unes jornades interessants que van comptar amb el suport de diferentes personalitats de l'àmbit polític i ciutadà: Joan Raventós, president del Parlament, va assistir a l'acte inaugural del Centre d'Estudis i Recursos; Joan Clos va ser a l'acte d"inauguració de les jornades de Participació, acompanyat de la regidora de Benestar Social, EulàliaVintró, ideí regidor de Participació Ciutadana, Pere Alcober. Per la Confederació estatal, hi havia el president Fernando Martos, i al sopar vam comptar amb la presència del conseller de Benestar Social, Antoni Comas i de diferents representants dels grups polítics municipals.

Tot i que la celebració d'aquests trenta anys tenien un marcat caràcter lúdic, les jornades havien de ser un fòrum de discussió i de treball sobre diversos temes emmarcats per la participació, però des de diferents òptiques: Plans de Desenvolupament Comunitari, Nuclis d'Intervenció i Participació, Web per a la democràcia i Ciutats sostenibles. Totes aquestes meses de treball les van moderar professionals de cada sector i dirigents veïnals implicats en cada tema.

El colofó d'aquesta festa de participació va ser, evidentment, el multitudinari sopar, al qual van assistir trescentes persones de més de 40 ciutats de tot l'Estat, provinents fonamentalment del món veïnal, però també del sindicalisme, la política i de l'àmbit institucional.

Si cal fer una valoració d'aquestes Jornades de Participació, diré que marqueh l'inici d'una nova etapa, completament revifada, en el món veïnal.

treinta aniversano ASOCIACIONESDEVECINOS

La Veu del

M

CARRER

"C/ha lorquiana al cent per cent amb marca de la casa^^

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1998

QUI ÉS QUI

ANA BELEN Cantant i actriu MARTA PLUJA Periodista PACO NAVARRO Foto muntatge

quina manera imposa el marc dei Jr'alau de la Música en l'ambient d'un concert. En altres condidons, el públic assistent a un concert d'Ana Belen aniria de progre (encara que reciclat), en canvi, en els recitals que va oferir dins de la prc^ramació del XXX Festival de Jazz de Barcelona portava marca de la casa. Hi havia pells, vestits l l a i ^ , corbates de seda, vestits de marca i, fins i tot, alguna ploma...

Els músics van sortir a l'escenari amb puntualitat europea i seguidament Ana

Belen aparegué com una nimfa, vestida de seda en blaus... Sembla que el pas del temps no l'afecti igual que a la resta de mortals, no només manté un cos estilitzat i àgil com luia joveneta, sinó que amb cada nou treball demostra més mestria professional. La seva veu té cada vegada més registres i s'hi adapta amb tota la naturalitat del món.

L'espectacle té dues parts molt marcades (que es corresponen amb els dos discos que presenta iorguiana): la primera són cinquanta minuts d'experiment jazzístic

Sal i pebre

L'acudit

La ràdio Una altra vegada pendents del transistor. Les notícies no podien ser millors: Pinochet perd la impunitat. Aquell que va globalitzar el crim i la tortura serà jutjat, si el govern anglès no ho impedeix. Sabrà què són els interrogatoris. Aquest cop sense totures, però haurà de respondre. I els dictadors es neguen a donar explicacions.

Acostumats a perdre, érem escèptics; i aquest cop, un 25 de novembre, la ràdio va informar puntualment. Diuen que va plorar al rebre la notícia. Molts homes i dones van plorar pensant en les víctimes del terrorisme d'estat que va practicar Pinochet.

Lliçó històrica pels joves que no van conèixer el cop d'estat i les seves conseqüències. La ràdio ens va donar una d'aquelles notícies que aporten esperança als humans.

Zeta

revisant les cançons populars que Lorca va harmonitzar en companyia de "la Argentinita". A la s^ona, una barreja de ritmes llatins acompanyen una selecció de gloses de Lorca. Artistes de la taUa de Leonai-d Cnahen, Fito Pàez, Serrat, o el propi Víctor Manuel, dirigits i arranjats per Michel Camilo, han posat música i sentiment a aquestes composicions.

Com diu Ana Belen, "quan Ganóa Lorca va estar a Nova York devia visitar un club de jazz i, seduït per la negror de la música, es

de\ia im^inar com sonarien les seves cançons en aquella nova tessitura". I segur que sliagués endut una gran alegria amb la música que el Chano Domínguez Trío ha composat per a l'ocasió: un so impecable, una harmonia completament respectuosa i una interpretació magistral.

Després d'aquesta primera part, un descans, el just per canviar-se de roba i de mxísics i perquè poguéssim ompür de fiím la sala d'espera de platea. També el just per poder observar amb més deteniment la fauna de palau. No hi faltava ningú de l'elit barcelonina. Això a platea, a dalt hi havia més texans i més caçadores de pana... I tindriaa alguna cosa a veure el preu de les entrades?

La lorquiana Ana Belen tomà a l'escenari obsequiant-nos amb el petit vals vienès de Leonard Cohen. Lluïa un vestit de lycra negra... Encara no s'havia vist bellugar ningú a la butaca: ni un cop de cap, ni im cop de peu.

Aquesta actualització de Lorca fa posar la pell de gallina, pei-ò en un festival de jazz s'hi ha ficat una mica amb calçador.. .Però la selecció de poemes és exquisida, des de Son de negros en Cuba, que Lorca feu en la se\'a estada a l'illa caribenya, a l'epitafi del poeta Mma ausente, passant per la Canción tanta o Muerto de amor, tot fent un recon-egut per la vida i la víscera del poeta de Gi-anada Durant tot el concert, amb la seva preciosa i veüutaíia, Ana Belen ens llegia petits fragments de cartes i textos de Lorca i algunes impressions que el poeta ha provocat en personalitats com Alberti. Tal com pertoca en un homenatge de primera.

Les agulles del rellotge no perdonen, ídxí que de sobte s'acabà l'espectacle. I just en aquest moipent el públic reaccionà: no pot ser! Just ei> aqueU instant va perdre l'encarcarament de Palau: començà a aplaudir desesperadament -diurant deu minuts- i aconseguí un bis, un de sol, però que acompanyà picant de mans i, per fï, seguint el ritme amb el cap i amb els peus, oblidant les pells, la seda i les plomes.

Produint-se la màgica simbiosi... Massa tard, la cantant i els músics abandonaren l'escenari i no pogueren fer res més que fregar-se els ulls per saber si era un somni 0 la realitat...

Alfons López