Carrer 055

La Veu del

»

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

Publicació bimestral

N^ 55 gener-febrer 1999

29 d'abril un dia sense cotxes (pàgs. 3, 6 i 7) ••> - ï i ^ :

v^r^

L- f^v -.-1 / : j n r í * . - -

•W

i Ï:;^

n> ca

i®j

ES:-

I

La veu aei

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou 93 339 91 70 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 331 11 13 Can Ensenya 93 359 06 80 Can Peguera 93 357 13 33 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases Eduard Aunós 93 223 23 94

Cera 93 241 05 92 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fontanella 93 406 90 49 Fort Pienc 93 317 08 12

Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 458 02 91 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Llacuna 689 75 70 03 La Palmera 93 314 35 48 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Onsà-Vallvidrera 93 406 84 53

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu Cap de redacció Marta Pluja

gener-febrer de 1999

Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núha Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo

Consell de redacció Mar Abella, Cfiristian Andreu, Marc Andreu, Marta Bach, Bernat Batlle, Núria Gonzàlez, Ella Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Roger Puyal, Jaime J. Rubio, Carme Sànchez, Àlex Tisminetzky, Lorena Van den Berg, Jordi Vila

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Ignasi R. Renom

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemi, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefio,

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o colJectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

1

Portada Dani Codina Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la ^ j V col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat « i j ) de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. \ ' /

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50

Rambles 93 317 29 40 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58

Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M. Bartera-Sla. Marganda-Penedides

93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 381 16 25 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Els ?m^ de distribució fl^

CARREÏt

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.

Gelateria-Pastlsseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Torlajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradlcionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Volent escollir-los 1999 pot ser l'any de les eleccions directes dels consellers de Districte. Aquest any les eleccions municipals de juny poden fer coincidir l'elecció dels regidors de Barcelona i els consellers de Districte.

No estem plantejant res impossible. Amb l'aprovació el passat mes de desembre de la Carta Municipal, la porta és oberta. A l'article 20 s'indica que, entre d'altres funcions, els Consells de Districte són la "representació dels interessos dels diferents barris", per afegir més endavant en l'article 23 que serà un Reglament Orgànic Municipal el que regularà la composició dels Consells de Districte i la manera d'escollir-ne els membres.

Entenem que el Reglament Orgànic Municipal pot ser elaborat en els propers mesos si els partits estan per la feina i consensuen el tema. Les entitats ciutadanes ens hem posicionat moltes vegades per l'elecció directa. Hi ha temps. Estem disposats a col·laborar. Es legal, possible i, sobretot, necessari.

I diem necessari per la trista situació dels Consells de Districte. Estan més a prop de la plaça Sant Jaume que dels barris. Avui, els seus membres són escollits directament pels partits, proporcionalment als resultats obtinguts als respectius districtes.

Tenim uns Consellers de Districte als quals es dóna poc joc, però tot i tenir-ne poc, obliden amb freqüència que haurien d'estar defensant els interessos veïnals i no les ordres o consignes que els donen aquells que els han nomenat.

Alguna cosa canviarà si els consellers de Districte són escollits en els seus barris, però el Reglament a elaborar, haurà de matisar el caràcter presidencialista d'aquests organismes i hauran d'augmentar-se les competències i mitjans dels Districtes per tal que es consolidin i no siguin una caricatura del que h a n de ser.

Uns consellers de Districte escollits pels seus partits donen comptes de la seva actuació a les seves organitzacions, però uns consellers de Districte escollits directament pels seus veïns i veïnes, estarien obligats a respondre directament als seus electors. No podem deixar perdre aquesta oportunitat. No podem esperar a les eleccions municipals de l'any 2003.

CARTES DELS LECTORS

Resposta del Regidor En resposta a la nota sobre la retirada del banc públic situat a la confluència entre la plaça Joaquinn Raventós i el carrer Argenteria m'agradaria assenyalar que aquesta es va dur a terme a instància de les Associacions de Veïns i dels comerciants del carrer Argenteria. D'aquesta manera, es pretén resoldre les queixes rebudes al Districte que feien referència al vandalisme existent a la zona.

En cap cas la intenció de la mesura ha estat dedicar més espai a les terrasses dels bars de la plaça. En aquest sentit, des del Districte sempre hem apostat per unes places obertes a l'ús ciutadà, tal i com ho demostren les nombroses actuacions que s'han dut, i s'estan duent, a terme a Ciutat Vella amb l'objectiu de guanyar nous espais públics allà on semblava impossible.

Tanmateix, no cal dir que, sempre que l'espai disponible ho permet, les remodelacions urbanístiques inclouen la col·locació de nou arbrat als carrers.

Joan Fuster. Regidor C. Veila

Quan el Besòs era un riu M'adreço a vosaltres arran d'haver llegit, amb molt de grat, l'article del número 52, sobre la llera del riu Besòs.

Jo, de petita, vaig estiuejar i pujar tots els caps de setmana a Montmeló.

Recordo que prop del pont de Santa Catalina (fotografiat a l'artide) hi havia una font on tothom del poble anàvem a buscar aigua. També recordo que en aquest riu anàvem a pescar p)eixos i als estius ens capbussàvem a l'aigua neta ifrescadel Besòs. D'aixòfa poemes de 25 anys. Ben aviat vàrem haver de deixartotes aquestes activitats perquè popularment dèiem que "al riu baixa escuma": la bmtícia que llençaven al riu les fàbriques que s'instal.laven a la seva riba. M'ha alegrat molt saber el projectequehihaencursperrecuperar aquest malmès, peròestimat,riuBesòs.

Anna iVI. Lahosà i Alcoverro El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a finals d'abril.

F O R A TAXA D E L C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

i.u vífu « e i

CARRER

gener-febrer de 1999

*

^

CRÒNICA

3

Barcelona prepara pel 29 d'abril un dia sense cotxes

Després de l'èxit de la campanya "Un dia sense cotxes" a França, diverses entitats ciutadanes s'han posat d'acord amb els ajuntaments per transplantar al nostre país aquesta iniciativa.

A Barcelona, i a 30 municipis de Catalunya, la diada contempla tancar el centre urbà al trànsit privat el proper dijous 29 d'abril.

CHRISTIAN ANDREU

L'Associació Amics de la Bici i la Favb van celebrar l'any 1987 una diada sense cotxes. En aquella ocasió es pretenia que Barcelona apostés per un entorn urbà nnillor i més civilitzat. Malgrat els esforços, la proposta va dependre exclusivament de la iniciativa ciutadana perquè la mentalitatde les administracions era molt diferent a l'actual. No cal dir que els resultats van ser modestos.

Recentment, la ciutat de Badalona va servir com a experiència pilot en jornades d'aquest tipus. En base a aquests antecedents, sis associacions cíviques van presentar la Plataforma per un dia sense cotxes a mitjan gener. Després de diverses reunions amb les administracions, la Favb, Amics de la Bici, Barcelona Camina, l'Associació per la Promoció del Transport Públic, CCOO del Barcelonès i Prevenció d'Accidents de Trànsit van aconseguir que la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona se sumessin a la proposta. *

Les estad ístiques més recents confirmen que tan sols el 25% dels barcelonins utilitza el cotxe per desplaçar-se dins la ciutat, però malgrat això ocupen el 65% de l'espai públic de Barcelona. Les sis entitats de la Plataforma per un dia sense cotxes volen per això mateix un reequilibri urbà i que s'acceptin noves alternatives.

"Les vies urbanes van ser dissenyades perquè la gent es relacionés comenta Pau Noy de l'Associació per la Promoció del Transport Públic- A ciutats com Barcelona no obstant, el cotxe monopolitza la ciutat. Molts ciutadans ja no poden caminar o parlar tranquil·lament als carrers. I és necessari canviar aquest fet".

El centre de la ciutat quedarà restringit només al transport públic i a les bicicletes

Ecologia i civisme

Des d'aleshores, el Departament de Medi Ambient, la Xan<a de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat (Diputació) i diverses entitats ciutadanes treballen a la vegada per celebrar el 29 d'abril una diada sense cotxes.

Tenint en compte el Pacte per la Mobilitat signat recentment, la nova plataforma cívica sorgeix amb la intenció de comptar amb un suport clar de la ciutadania. Per això mateix el dia sense cotxes haurà de sentar precedents per tal de modificar els usos irracionals dels vehicles particulars a ciutats com Barcelona.

Un dels objectius principals de la Plataforma un dia sense cotxes serà iniciar un canvi en la mentalitat i la cultura actual dominada per una excessiva utilització de l'automòbil. Per això des de la Plataforma es confirma que la diada ha de ser, sobretot, un punt d'inflexió, una operació que demostri a la ciutadania que en lloc de no poder utilitzar el cotxe el que podran fer és gaudir de la ciutat.

Tanmateix, per la Favb aquesta jornada serà un avanç en la convivència pacífica en les diferents formes de mobilitat.

Un ús més racional dels cotxes així com una millora del transport públic-dos dels problemes que més preocupen la ciutadania barcelonina en aquests moments- són doncs, prioritats per a aquesta plataforma.

Així mateix, aquestes associacions i en concret Amics de la Bici miraran també de potenciar l'ús de la bicicletaaquesta diada. Peraixòs'engrescarà tant a grans com a petits perquè vagin a la feina o a l'escola en bicicleta aprofitant la disminució del trànsit automobilístic. * Qualitat de vida Segons Damià Oliveres, de CCOO del Barcelonès, caldrà en tot moment que aquesta diada no sigui una única flor en tot l'estiu i que es produeixi posteriorment una repetició. Només així augmentarà notablement la qualitat de vida dels habitants de la ciutat.

Les propostes encara queden obertes i no són més que això. Amb tot, Olé Thorson, de l'Associació per la Promoció del Transport Públic demana que es reforcin diversos punts de les rodalies de la ciutat per poder facilitar l'accés a molts treballadors de l'Àrea Metropolitana.

A més, segons Thorson, cal que una ciutat com Barcelona sigui ambiciosa amb els objectius. Per això "s'haurà de restringir una àrea tan cèntrica com la que està situada entre la Plaça Lesseps, la Via Laietana i la Rambla de Catalunya".

Així els conductors podran circular per la resta de la ciutat, però durant la diada el centre quedarà restringit només al transport públic i les bicicletes. Una altra proposta és que les dotacions de transport públic

DANI CODINA

Racionalitzar el trànsit per reequilibrar l'espai urbà augmentin durant el dia i la nit i que a partir de les 21.00 sigui gratuït.

La Plataforma un dia sense cotxes ha presentat les seves propostes per a la capital catalana. Però cal també que durant la diada s'hi sumin totes les ciutats de més de 50.000 habitants i les poblacions més petites. Només així serà un èxit.

A més, cal recordar que els cotxes són elements sobrevinguts a la ciutat i que abans que existissin, els vianants tenien la prioritat. Així

ho recorda Dani Eritja d'Amics de la Bici respecte als conductors menys respectuosos. En referència a ells cal saber que "l'educació, la televisió i la publicitat difonen constantment missatges de prepotència de l'automòbil. Però les persones estan per sobre de les màquines -manté Eritja-. I si alguns vianants molesten alguns conductors d'automòbil, tots els cotxes molesten la gran majoria dels vianants".

Com es va fer la diada a França <=» Per què es va organitzar el dia sense cotxes?

La preocupació de la ciutadania pels problemes de la contaminació és evident. Aquesta jornada va ser un moment especial per sensibilitzar l'opinió pública sobre aquests problemes, reafirmar els drets dels vianants i ciclistes, desenvolupar els transports públics i fer possible el redescobriment del patrimoni de la ciutat. ^ Es va prohibir la circulació. Va afectar tota la ciutat?

No. A cada ciutat es va determinar un perímetre reservat als vianants, a les bicis i a les motos, als vehicles elèctrics o a gas, i sobre tot als transports col·lectius. Els taxis van poder entrar si portaven dos viatgers i només podien circular sobre els itineraris dels autobusos. ^ Com es va desplaçar la gent a l'interior del perímetre?

L'ajuntament va posar a disposició de la població suficients mitjans de transport alternatiu (transports

col·lectius reforçats, bicis, motos elèctriques, vehicles a gas··.) que van permetre realitzar les activitats sense restringir ia mobilitat. Es va posar en funcionament un servei informatiu a través de xarxa informàtica i un telèfon "verd" especial d'informació· c3> La diada es va limitar a restringir la circulació?

En absolut. El principal propòsit va ser de tipus pedagògic. Va haver-hi exhibicions, recorreguts culturals, dinamització i animació, etc.·. °3> El transport públic va ser gratuït?

Va dependre de la ciutat. Sempre va haver-hi o tarifes especials o un sensible increment de l'oferta de transport. ^ Es van estudiar els efectes sobre la qualitat de l'aire i sobre el nivell de soroll?

Sí. Es van fer públics els resultats de la jornada, quant a reducció d'emissions, de soroll, de trànsit, de

millora de qualitat de vida. <=» Com es va informar l'opinió pública?

A través d'una campanya nacional informativa (cartells, falques radiofòniques, número telefònic "verd", etc.) El Ministeri de Medi Ambient va oferir als ajuntaments els seus serveis d'assistència tècnica· Les ciutats van posar en funcionament tots els mitjans de democràcia local, de participació, d'informació i de comunicació per involucrar la ciutadania en l'operació· ' » I en el futur?

La diada de 1999 serà una celebració molt més important i s'hauran pogut treure experiències de la de l'any 1998. L'objectiu és celebrar l'any 2000 el "Dia europeu sense cotxes". El mateix dia, a totes les ciutats i pobles d'Europa.

Text extret de la publicació

Mobilitat

Sostenible

4

L·u veu

aei

CARRER

CRÒNICA

gener-febrer de 1999

Diverses entitats demanen la revisió de la f i t lítica municipal de residus CHELO LOSADA

La Plataforma Ciutadana Barcelona Estalvia Energia (BEE), recolzada per diversesentitatscíviquesde Barcelona i de l'Àrea Metropolitana, ha presentat unamocióal'Ajuntamentde Barcelona sol·licitant la convocatòria d'una audiència pública sobre els residus municipals a la Ciutat Comtal.

La ciutat de Barcelona va recuperar al 1997 un 3,4% dels seus residus i es va situar per sota de la mitjana del 4,2% obtinguda als 33 municipis de l'Àrea Metropolitana. Els municipis que més escombraries han recuperat són: Molins de Rei amb un 22%, i Torrellas de Llobregat amb un 25%. En aquests dos municipis s'està aplicant el projecte Residu Mínim, elaborat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), però sembla ser, segons explica Enric Tello, representant de BEE, que els encarregats del tema de les escombraries a l'Ajuntament de Barcelona no els interessa aquest projecte i s'estimen més deixar les coses com estan.

•

La Plataforma Barcelona Estalvia Energia, que representa més de 100.000 associats, sol·licita una audiència pública

•

Una mica d'història

Fa uns mesos es va presentar al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) mitjançant la qual es pretén prohibir la incineració a Catalunya i que no es construeixi la incineradora de la Zona Franca (veure n- 51 de La Veu del Carrer). Actualment la ILP, presentada per la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus, ja s'ha publicat al butlletí oficial del Pariament i en aquests moments els grups parlamentaris poden fer esmenes, segons ha declarat Albert Pérez, representant de CEPA. Una vegada presentades totes les esmenes, l'ILP passarà a la Comissió de Política Territorial on un representant de la Platafomia Cívica per a la Reducció de Residus la podrà defensar.

Però, malgrat tot, un punt molt

recuperació de residus i aposta més per la incineració. "Sospitem, -continua Enric Tello-, que l'Ajuntament està esperant al 2006, data en la qual es revisaran els objectius adoptats pel Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, i que com l'objectiu d'arribar al 60% de recuperació de residus no s'assolirà, es tomarà a la incineració i, per tant, la incineradora de la Zona Franca potser s'acabarà constajint, ja que la seva construcció es va suspendre cautelarment el 1997 amb la condició d'arribar al 2006 a un 60% de deixalles recuperades.

Per aquest motiu i la situació alarmant del tema de les deixalles a la ciutat comtal, es va decidir, el passat desembre, presentar la moció sol·licitant una audiència pública sobre els residus municipals a Barcelona.

L'objectiu és aconseguirque l'equip de govern municipal expliqui quina és la seva política i quins son els seus objectius de futur.

KIM MANRESA

La Plataforma demana alternatives a la incineració important per tal que la incineradora de la Zona Franca no es construeixi mai, és la reducció de residus a totes

les ciutats de l'Àrea Metropolitana, arribant al 2000 a un percentatge del 60% de recuperació de totes les

deixalles produïdes pels ciutadans.

Segons Enric Tello, dóna la sensació que l'Ajuntament no creu gaire en la

Terminis per a la participació • La moció sol·licitant una audiència pública sobre residus municipals a Barcelona es va presentar ei mes de desembre de l'any passat, però BEE encara està esperant una resposta. Barcelona Estalvia Energia va presentar al novembre de 1992 una altra sol·licitud

d'audiència pública i l'Ajuntament la va convocar pel 17 d'abril de 1993. Si fem cas d'aquest calendari, la plataforma i totes les entitats que la recolzen s'hauran d'esperar fins el maig d'aquest any per obtenir una resposta per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Recuperació de deixalles

La proposta de Barcelona Estalvia Energia contempla un ampli ventall d'aspectes, alguns dels quals ja s'estan portant a la pràctica parcialment.

Actualment existeixen a Barcelona tres deixalleries, en alguns mercats municipals es recull per separat la matèria orgànica i existeixen alguns encants amb productes de segona mà, encara que tot això s'hauria d'ampliar molt més. S'haurien de construir plantes de compostatge i metanització; promocionar sistemes de compostatge comunitari experimental a parcs i jardins, escoles i algunes comunitats de veïns; recollir porta a porta paper, teixits i olis; i un llarg etcètera que no seria gaire complicat portar a la pràctica, però per dur-los a temie es necessita tant la participació de la ciutadania com la de l'equip de govem municipal a l'hora de proporcionar els mitjans adients.

Nou Barris suprimeix els carrils bus REDACCIÓ

ARXIU

•

Un projecte exemplar amb plaques fotovoltaiques

Enegia solar a l'Escola Taber REDACCIÓ

El Col·legi d'Ensenyament Infantil i Primària Taber" serà la primera escola amb energia solar fotovoltaica. Al seu terrat s'instal·laran 30 plaques fotovoltaiques (250 metres quadrats). Un equipament que opta per l'energia solar per a la producció d'energia elèctrica. El projecte, que suposa unes inversions de 53 milions de pessetes, el financia l'Ajuntament de Barcelona i el programa europeu 'Thermie". Un projecte que des de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia (BEE) es valora amb molta importància pel que

implica en ell mateix i pel precedent que suposa. L'escola Taber, amb el projecte que comentem, ha de ser un exemple a seguir pels nombrosos equipaments existents.

El projecte, però, pot perdre's si el Departament d'Ensenyament no adjudica les obres aquest any 1999. La Plataforma BEE, ha enviat una carta al conseller Josep Xavier Hemàndez sol·licitant que doni caràcter urgent al projecte d'aquesta escola. Barcelona i Catalunya no poden desaprofitar projectes que són exemplars, que suposen un estalvi energètic i que potencien l'ús de l'energia solar.

El passat 24 de gener es va inaugurar a Nou barris "Els nous Bulevards". Més de 2 quilòmetres per passejar, comprar i relacionar-se.

Les obres han suposat una important ampliació de les voreres. Fins aquí una bona notícia. El que ens sorprèn és que el president del Pacte per a la mobilitat inaugurés unes obres que han suposat suprimir dos carrils bus al passeig Verdum i un altre al carrer Dr. Pi i Molist. Ens sembla intolerable augmentar l'espai del vianant reduint l'espai -exclusiu- del transport públic.

Les associacions de veïns havien expressat la seva preocupació i reclamaven, des de feia temps, una entrevista que el senyor Santiburcio els ha negat. Les entitats compartien l'ampliació de voreres i exigien que l'espai es reduís al transport privat. No podem oblidar que el pacte per a la mobilitat

fetMte'l'O'*

t

••

Jl

reafirma la importància de la participació. A Nou Barris les entitats veïnals han estat marginades en la realització de "Els nous Bulevards".

CARRER

g e n e r - f e b r e r d e 1999

CRÒNICA

5

Compostar: una alternativa útil i fàcil ^" 5paraules MARTA PLUJA

Compostar vol dir sotmetre la matèria orgànica (restes de cuina i de jardineria) a un procés de transformació natural, de manera ràpida i dirigida, per obtenir el compost, un material usat com a fertilitzant i adob del sòl, ja que té un alt contingut en nutrients i oligoelements. És un procés aeròbic, és a dir que necessita oxigen. En condicions normals no genera males olors, a diferència d'altres processos com la putrefacció. Això fa que sigui un bon mètode per realitzar, fins i tot, a casa, però sobretot a jardins i parcs, i especialment a plantes creades a tal efecte. *

La necessitat de minimitzar els residus urbans, sorgida de la conscienciació per a una vida més sana i ecològica, ha portat a realitzar una experiència basada en la col·laboració de la ciutadania i l'administració municipal

Compostar als parcs

"Fem compost al parc" és un projecte que pretén difondre el compostatge col·lectiu i animar la ciutadania de Barcelona a endegar iniciatives que contribueixin a millorar el medi ambient i que, al mateix temps, creïn consciència de la necessitat de la seva protecció. Aquest projecte s'l·ia posat en marxa en col·laboració entre la Favb i les associacions veïnals dels diferents barris i entitats ecologistes, juntament amb l'ens municipal Parcs i Jardins.

M. Paz Navarro, la responsable directa del projecte sobre el terreny, explica que "d'una banda es promou directament amb les persones que viuen a l'entorn immediat de cada emplaçament i de l'altra, està obert a totes aquelles que per un interès personal l·ii vulguin participar, encara que s'hagin de desplaçar".

Fer compost als parcs representa el primer intent decidit d'una administració pública per avançar en la línia del compostatge a petita escala, però que no seria possible sense la participació activa de la població.

Tant per a Josep Esquerrà, membre d'Estudis i Projectes de Medi Ambient, una de les entitats promotores, com per a Navarro, cal explicar molt bé el projecte al veïnat, no només perquè es faci un bon ús dels mòduls, sinó també

Okupacions a Sant .Antoni El Palaüet Foronda, que fins el 1992 era seu del Holding Olímpic, va ser ocupat el passat més de gener. L'edifici municipal, que havia estat propietat de Tramvies de Barcelona, estava buit des de feia anys i, pel que sembla, l'Ajuntament estava fent gestions per vendre'l. El okupes lluiten contra l'especulació i demanen que els espais construïts tinguin algun ús. Per això el van okupar durant dos dies. L'Ajuntament va assenyalar que estava destinat a un equipament escolar.

L'associació de veïns ho nega i reivindica l'espai per cobrir dèficts existents. L'okupació també denunciava que, mentre l'edifici és buit, el Districte està pagant lloguers per algunes de les seves instal·lacions. Els okupes van rebre el suport de la Favb i del Consell de la Joventut. w

Homofòbia DANI GARCIA/PARCS I JARDINS

Tres colors (verd, groc I vermell) indiquen on cal posar la brossa orgànica perquè "la gent està preocupada per les males olors, per si hi haurà rates o insectes, i han d'entendre que els contenidors estan pensats per causar les mínimes molèsties". ^ Una pràctica quotidiana Com hem dit, aquesta tècnica consisteix en el tractament biològic de la matèria orgànica per produir adob.

Si bé normalment es porta a terme en instal·lacions més o menys grans, en les quals s'hi tracten entre 500 i 100.000 tones per any, és un pràctica prou simple com per fer-la en menor escala, fins i tot a casa mateix.

Compostar als parcs, justament, diu Josep Esquerrà, "s'ha posat en

pràctica per tal de demostrar que és les males herbes i representa, tamsenzill, que no requereix de cap tèc- bé, "una manera molt important de nica sofisticada i a la que no li cal cap reduir la bossa de la brossa, amb la esforç, tan sols una cura o atenció reducció de les necessitats de recocontinuada, que és a l'abast de tot- llida i el tractament i, per tant, del hom. Aquesta experiència col·lectiva consum d'energia i de les emissions permet compostar uns 130 quilos de associades", afegeix Esquerrà. matèria orgànica per persona i any, D'aquesta manera, compostar no cosa que no està gens malament". representa només un sistema més eficient per a la producció d'humus, sinó també un element clau en la • Valor ecològic gestió correcta dels residus i una Per als ecologistes, com Esquerrà, inestimable aportació en la protecel compost té un gran valor, ja que ció del medi ambient. "substitueix el fertilitzant o l'adob artificial, reduint el consum d'aquests * Compostatge col·lectiu productes i els efectes contaminants associats a la seva producció i al seu El projecte del compostatge als parcs ús". Al mateix temps, millora l'estruc- va començar, a Barcelona, la passatura del sòl, evita el creixement de da primavera, però no s'ha posat realment a la pràctica fins aquest mes de novembre.

Es porta a terme a set parcs de la ciutat: Jardins del carrer Poesia (Montbau), parc del Clot, parc de Can Sabater, parc de la Ciutadella, parc de Sant Martí (Can Cadena), interiord'illa Nou Eixample (Vila Olímpica) i al parc de ia Pegaso. Triats per estar envoltats d'habitatges.

Aquesta pràctica és molt senzilla de realitzar. M. Paz Navarro comenta que només cal que el veïnat separi en origen els residus orgànics, els que es produeixen a la cuina, "llevat de les restes càrniques i de peix, perquè produeixen males olors". Un cop feta la tria, cal portar-la al contenidor especial que s'ha instal·lat a cada parc i diposItar-ho dins del compartiment senyalat en verd. Navarro especifica que "senyalar els compartiments amb colors és una manera fàcil de propiciar la participació. El color verd és on cal dipositar la brossa, el color groc indica que el mòdul ja età ple i el color vermell marca el receptacle més madur".

MONTSE CABO

L'informe anual de l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes denuncia que cada quatre dies es produeix un assassinat al món per homofòbia. També assenyala que les relacions homosexuals masculines són legals a 86 països, il·legals a 86 més i ignorades a 23. Respecte les relacions lesbianes són legals a 76 països, il·legals a 50 i ignorades a 68. #

Contaminació acústica El 57% des carrers de la nostra ciutat registren durant el dia més de 65 decibels de soroll, xifra que supera l'assenyalada per la Generalitat com a tolerable.

Es a dir, només un 43% de les vies públiques té bones condicions acústiques. D u r a n t la nit la ciutat empitjora: el 79% dels carrers superen els 55 decibels màxims admesos de nit. El Mapa de Soroll confirma que el Districte de TEixample és el que més pateix la contaminació acústica. El segueixen Les Corts i Gràcia.

W

Moratòria Pena de Mort La Comunitat de Sant Egidi crida per una moratòria mundial de la pena de mort per a l'any 2000. Avui en el món, més de la meitat dels estats no fan ús de la pena de mort, està abolida o han decidit no posarla en pràctica. Inviten a tots aquells que recolzen la pena de mort a reflexionar sobre la necessitat de suspendre les execucions. La Comunitat de Sant Egidi està a la plaça del Padró, 1, telèfon: 93.441.81.23.

La Veu

ENTREVISTA

del

CARRER

gener-febrer d e 1999

Ramon Folch Doctor en Biologia

"El dia sense cotxes tindrà un efecte pedagògic^ Una entrevista d'Eugeni IVIadueno

Retrat Optar per l'ecologia kes es concreta per al pròxim mes d'abril. Per valorar la seva importància hem parlat amb el socioecòleg Ramon Folch, que ha rebut l'encàrrec del grup munJcipalista Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat, de fer l'estudi de viabilitat. Folch, un dels experts mediambientals més prestigiosos i influents, aprofita per parlar d'altres temes — Una Diada sense cotxes patrocinada per l'Administració?

• • No, no. La idea és de la Favb i d'entitats com ara Barcelona Camina. Nosaltres fem el pla estratègic de la diada per encàrrec de Xarxa, l'organització que agrupa els municipis signants de la Carta d'Aalborg, una setantena en total. Més que una Diada sense Cotxes, jo l'anomenaria diada per a conscienciarde la necessitat d'utilitzar racionalment el cotxe.

— Quin sentit i quina utilitat ha de tenir?

• i Hem d'explicar a la ciutadania que l'automòbil està molt bé per fer desplaçaments llargs, però no tant per fer-los dins d'una ciutat.

Un cotxe pesa 2.000 quilos i pot transportar cinc persones a 120 quilòmetres/hora; en canvi l'estem fent servir per transportar una persona durant 500 metres a 30 km/hora. Tampoc les ciutats, l'espai urbà té la mesura adequada per assumir aquest tipus de desplaçaments. Si ara treus el cap per la finestra i veus el trànsit col·lapsat de cada dia, trauràs la conclusió que un gran nombre de persones es desplaça, però és mentida. En els 30 autos que estan col·lapsant aquest tros de Balmes hi viatgen només 30 persones, moltes menys de les que s'estan desplaçant a peu. Els que es desplacen en cotxe són minoria, només entre un 10% i un 20%, perquè la majoria de la gent de la ciutat encara es desplaça a peu.

El problema és que el 20 per cent que es mou en cotxe utilitza el 80% de l'espai urbà.

lÉPésUsSÜ''

DANI CODINA

R a m o n F o l c h e n u n a i n s t a n t à n i a d e l'entrevista

— No és una contradicció que les administracions públiques, que durant aquests 20 anys de democràcia han promogut bàsicament el transport privat, ara convoquin una Diada que pretén demostrar precisament — I a sobre, els cotxes contaminen. que no han invertit res en iH Contaminen l'atmosfera, fan transport coi.lectiu? soroll, envaeixen les voreres... tot ^ La diada sorgeix d'entitats cíaixò no és raonable. Tots aquests viques, que a la vegada l'han prodefectes quedaran palesos el dia posat al sector públic, que és l'únic sense cotxes, perquè els ciuta- que pot gestionar una jornada dans notaran la millora que supo- d'aquestes característiques. Això sa viure sense circulació rodada. no obstant, la contradicció existeix. Però deixi'm fer una reflexió més ampla, que a mi em preocupa — També quedarà en evidència molt i em produeix inquietud. la manca de transport col·lectiu L'adveniment d'un nou ordre suficient.

— Sota quina formulació política s'hauria de fer aquesta revolució? ^ Per a mi es tracta d'una revolució profunda, no d'un aldarull.

Una revolució és una gran mutació de les escales socials de valors que en un moment determinat porten per exemple a la substitució de l'aristocràcia terratinent per la burgesia industrial.

— Mitjançant moltes fogueres?

• I Entre mig, efectivament, hi ha moltes fogueres; personalment ho entenc, però no és cremar el que persegueixo, el que jo vull és la substitució dels valors. La història ens ensenya que a posteriori quasi tothom sap interpretar allò que ha p a s s a t , però en el present, prospectivament, és molt difícil dir el que passarà. Jo, humilment, no sé què passarà, però tinc arguments per creure que aquest model no es pot mantenir, i que cada dia creix la insatisfacció i, en aquest sentit, -i no m ' a g r a d a r i a que em malinterpretessiu-, estem en una situació pre-revolucionària.

l,ViywWMv«!A«<^ •

• • És clar, serà una jornada de grans disfuncions, ja que el sistema està muntat a partir del vehicle privat. Malgrat tot, convé ferho pel que tindrà de pedagògic.

Per la ciutadania, perquè recuperarà una percepció de la ciutat que potser havia oblidat, i pels ajuntaments, perquè s'adonaran de fins a quin punt són deficitaris en transport col·lectiu per garantir la mobilitat. Més que una jornada de protesta, aquest dia serà ideal per reflexionar i descobrir que allò que és raonable, un sistema públic que garanteixi la mobilitat, no existeix, i que en el seu lloc s'ha instaurat l'anormalitat, la qual no ha donat una resposta satisfactòria.

que el PIB el que reflecteix és l'increment neoplàsic del càncer al qual tots estem sotmesos. Els creixements del PIB són males notícies. De fet jo em pregunto si el sistema produeix automòbils perquè ens poguem desplaçar o només perquè creixi el PIB. I, com que l'únic objectiu és el creixement, només podem ser bons ciutadans si som bons consumidors, no si som més o menys feliços.

Això que dic és tan evident, i alhora tant revolucionari, que, dir-ho, és políticament incorrecte.

ambiental en un sentit ampli no es podrà aconseguir mitjançant una immensa foguera inquisitòria, sinó pel reconeixement dels errors i, sobretot, per una rectificació en les conductes. Algun sector de l'ecologisme, el més fonamentalista, adscrit a aquest corrent històric de la incineració vindicativa busca una foguera en la qual cremar els responsables, però jo sóc del parer que responsables i culpables n'hi ha a tot arreu i, més que cremar al culpable, el que cal es esmenar els greuges i corregir les situacions.

Està bé que Mario Conde estigui a la presó, però allò fonamental és esmenar els greuges que la gestió de Conde hagi creat.

— Atacant el cotxe ataquem les arrels del sistema. Les xifres de vendes d'automòbils són notícia de portada als diaris; són el mirall de l'evolució econòmica. Si, com proposa, limiten la seva expansió, es frenaria el creixement econòmic del país?

• I Efectivament es així. Jo formo part del sector, encara minoritari, que d i s c r e p a de l'ordre sòcioambiental i sòcioeconomic.

L'actual ordre està absolutament fascinat per un únic objectiu, que és garantir el creixement, cosa que es reflecteix en el PIB (Producte Interior Brut). Cada vegada que el PIB creix es celebra amb un gran entusiasme. Però jo crec

Ramon Folch és doctor en Biologia i titular de la càtedra de Metatècnia Ambiental i S(x;ioecologia de l'Institut Català de Tecnologia. Després d'uns anys com a professor de Botànica a la Universitat de Barcelona, dirigí els Serveis Ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Després orientà la seva activitat cap a la coopei-ació tècnica internacional, als aspectes socials de la problemàtica ecològica i a la comunicació científica ambiental. Ha estat membre i diligent de diversos comitès de la Unesco, secretari general del Consell Assessor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales i professor titulai" de la seva càtedra Unesco per al DesaiTollo Sustentable, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i director del Projecte Biosfera. Compta amb el Premi d'Honor Jaume 1 a la tasca sòciocientífica, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i amb el Premi Medi Ambient, de la Generalitat de Catalunya.

— A les barricades!?

HI No crec que el paral·lelisme sigui literal, però tant si agafes com a exemple la revolució russa com la francesa, abans de la presa de la Bastilla o del Palau d'Hivern hi van haver molts altres aldarulls previs. Ara es dona una situació semblant. Només 10 anys enrere si a algú se li hagués acudit proposar un dia sense cotxes, ens hauria semblat impossible; doncs a França ja s'ha fet i s'ha instaurat d'una manera regular, anual, i també a Itàlia, i ara es farà a Catalunya. Hi ha una setantena de municipis catalans que han manifestat estar-hi d'acord.

Tots han dit: ens costarà molt portar a terme la jornada, però és necessari, perquè si no ho aturem, cada vegada serà pitjor. Això és, per a mi, una situació prerevolucionària.

Els

residus

— El mateix que diem dels cotxes podem dir dels residus.

L'abocador del Garraf està ple.

L'augment incessant de residus ens porta a un camí sense sortida?

HI És molt difícil que una ciutat pugui solucionar un problema com aquest mentre es mantinguin les causes que el generen. Fa 25 anys els barcelonins produíem 600 grams de residus per persona i dia, i ara en fem 1.200 grams. La fracció orgànica d'aquests residus ha disminuït, perquè ara es venen productes sense pell, precuinats, etc; però en canvi la fracció inorgànica, els envasos, s'ha duplicat. Fóra bo preguntar-

CARRER

gener-febrer de 1999 se, per exemple, si aquest augment dels sobrants ha anat acompanyat, per exemple, d'un augment de la felicitat de les persones. Jo crec que és al contrari.

Tenim més problemes que abans, hem de llençar més, hem de destriar, dipositar en llocs determinats i, òbviament, tot això que hem de separar i llençar, a sobra ho paguem, perquè en el preu va incorporat l'envàs.

fet un Fòrum Virtual per encàrrec de l'organització, i hem copsat respostes de la gent sobre què es podria fer amb coses concretes, com ara el barri de La Mina. En general la gent diu que no s'ha de desplaçar per segona vegada, perquè vostè sap que La Mina es va fer per acollir els expulsats de les barraques de Montjüic. Quant a les obres previstes, a mi em sembla bé la península que s'ha de

passejar pel mateix lloc.

Els parcs — Perquè ja ningú no reclama parcs públics? Perquè ningú demana que aquests grans solars alliberats per la fugida de les grans fàbriques sigui transformat en un gran parc a l'estil dels que hi ha a les grans ciutats europees? ^ Aquest és u n tema molt inte-

bitatge, el jardí, l'espai per l'esbarjo. Per això no va dissenyar cap gran parc a l'Eixample. Per a què, si cada illa ja conforma un parc al seu interior? La desgràcia de Barcelona és que amb el pas del temps la idea igualitària cerdaniana s'ha alterat, s'han compactat les illes, i ens hem trobat que ni tenim autonomia igualitària, ni tampoc cap gran parc.

Aquesta és per tant la grandesa i

— Ens alerta del doble sentit de la recollida selectiva? ^ Dic que està bé com a solució de t r à n s i t , però que és u n a fal.làcia, perquè el problema és un altre, és d'origen. La gran qüestió és canviar el model productiu i tornar a funcionar segons les obvietats. Per exemple, és obvi que durant dos mil anys hem fabricat envasos que ens servien fins que es trencaven, i en els últims anys fabriquem un envàs que pot durar 10 anys per fer-lo servir una vegada durant 15 dies.

I d'això em diem progrés? Per tant, no hem de fer recollida selectiva d'envasos, sinó reutilitzarlos. I que ningú pensi que estic proposant tornar a les cavernes.

Jo soc partidari del segle XXI i hereu de la tradició progressista i creativa; treballo utilitzant Internet. Però considero que hem de reutilitzar els envasos. Així de clar.

— Com ha valorat que més de cent mil persones firmessin contra la instal.lació d'una planta incineradora a Barcelona? ^ Com una reacció lògica davant d'un greuge; el trobo un element positiu en la concreció d'aquesta nova cultura de la qual estem parlant.

El

2004

— El Fòrum de les Cultures del 2004 no és una mica això, una excusa per continuar construint habitatges al Poblenou, per continuar fent negoci a la ciutat?

I conceptes com ecologia i sostenibilitat no contribueixen a fer encara més creïble aquesta excusa, aquest pretext? la És possible que aquestes contradiccions hi siguin. Però la realitat és polièdrica. Nosaltres hem

DANI CODINA

L'entrevistat e x p l i c a n t s o b r e el p a p e r e l s s e u s a r g u m e n t s guanyar al mar, perquè servirà per instal·lar l'ampliació de la depuradora, que haurà de fer-se segons les normes de la UE. Pel que fa a Diagonal Mar, tinc els meus dubtes. Volen fer un barri de grans gratacels i jardins que, si bé diuen que seran públics, la veritat és que els únics usuaris seran els veïns del voltant. I, per cert, m'agradarà veure fins a quin punt aquests nois alts, rossos, somrients, rics, guapos, yuppis que surten en els anuncis de promoció de Diagonal Mar els agradarà haver de fer footing amb un alegre gos saltant al seu costat mentre una família de veïns de La Mina, diguem-ne que baixeta, grassa, morena, amb anorac, va a

ressant. Barcelona és el resultat en bona part del que va ser el pla Cerdà, que, poca broma, va ser l'inventor de la paraula urbanisme, que ara s'usa arreu del món.

Cerdà, que estava a prop dels moviments icarians i progressistes de l'època, va fer un pla carregat d'ideologia. L'Eixample és el model d'una ciutat igualitària, mentre que en aquella mateixa època. París, posant per cas, construïa una ciutat imperial, de grans avingudes i grans edificis. París, una ciutat per fer representacions, davant una Barcelona de blocs airejats, sense interiors, que tenen jardí i que permeten que els ciutadans treballin a la ciutat i al costat de la feina trobin l'ha-

1

ENTREVISTA

la misèria de Barcelona. Quelcom que ara ja és irreversible.

— S'hi podria fer alguna cosa?

•ü És complex. On col·loques ara un gran parc a la trama urbana de Barcelona? L'única solució és explotar la gran quantitat d'arbrat que tenim; mimar els arbres dels carrers. Recuperar el màxim d'interiors d'illa. I aprofitar tots els intersticis, tots els forats buits que podem trobar. A Barcelona tenim un dèficit tan gran de parcs, que s'ha d'aprofitar el més petit racó. Per això, i al marge de qüestions estètiques, que són discutibles, jo estic en desacord que a la plaça dels Països Catalans no hi hagi cap arbre. Finalment ens cal

aprofitar Montjüic i CoUserola a com parcs suburbans, i, en aquest sentit, proposo millorar el sistema d'accessos, per fer-los més a prop i accessibles a la ciutadania.

L'aeroport — Vostè, i el seu equip, preparen l'estudi sobre l'impacte ecològic de l'ampliació de l'aeroport. Trobaran una solució perquè es respectin els aiguamolls del Delta? ^ És un tema molt difícil, i convé que sigui caut. En primer lloc no estic d'acord en com s'ha fet la tramitació. L'estudi de l'impacte ecològic s'havia de fer al mateix temps que el pla tècnic, i resulta que nosaltres hem començat a treballar quinze dies després que el pla director ja estigui fet. És a dir, he de començar a treballar amb una mà lligada a l'esquena, ja que les meves propostes seran sobre qüestions que ja s'han decidit. El tema fonamental no és tant què li passarà al Remolar o a La Ricarda, sinó com aconseguim que totes aquestes inversions que s'han de fer al Delta es facin de manera que ens repercuteixen a tots positivament. En aquest sentit, sembla absurd que ens gastem 140.000 milions de pessetes, que és el que costarà tota l'obra -sense contar els ferrocarrils- i que en canvi no es disposin de 10 mil, 15 mil o 20 mil milions per condicionar l'entorn de manera que la gent pugui utilitzar aquells espais d'una manera raonable i sensata.

— I no és això el que es fa? ^ El que jo dic és que hem de preguntar-nos si val la pena gastar tants de quartos per aconseguir que aterrin milers d'avions, o per servir com a plataforma des de la qual rebotin els avions de Lufthansa que fan el vol des d'Estocolm a Santiago de Xile. El meu objectiu professional és treballar perquè les coses siguin més coherents i funcionin, i la pregunta és quines coses són les que han de funcionar? Les que serveixen als interessos de Lufthansa o les que ens ajudaran a viure millor i a ser més feliços? L'objectiu sempre han de ser les persones, i no aquest maleït concepte abstracte dit Economia. O PIB. O creixement. La mare que els va matricular!

0 LaVeudel CARRER

CARRER Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona • Tel. 93.412.76.00 • Fax 93.412.58.88 • e-mail: favb@emehac.com Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: NOM: ADREÇA: POBLACIÓ: CP:

TELÈFON:

I I

Subscripció: Q 6 núms. 1.000 pts. (despeses mínimes) • 6 núms. 10.000 pts. (amic/amiga de CARRER) I Forma de pagament: ü Taló adjunt a nom de Favb ü Domiciliació bancària I Entitat: • • • • Oficina: UUÜLA Control: ü ü Núm. de compte: ü a a a a a a a U Q |

s

i.(t reu

€4fi

CARRER

CRÒNICA

gener-febrer de 1999

Neix la primera escola professional del circ a Catalunya JORDI VILA

Els artistes de l'Ateneu Popular de Nou Barris engeguen un nou projecte educatiu sense cap suport de les administracions

L'Ateneu Popular de Nou Barris acull des del 18 de gener el projecte pilot de la primera escola de circ professional de Catalunya. 15 alumnes, molts d'ells amb experiència en el món del teatre i del circ posaran, de dilluns a divendres durant cinc hores diàries, el seu talent al servei d'uns mestres molts especials: els capdavanters de la moguda de circ i teatre més alternativa de Catalunya, els de l'Ateneu Popular.

L'inici d'aquests estudis basats totalment en l'autogestió s'ha tirat endavant gràcies a l'esperit associatiu que caracteritzen les activitats de l'Ateneu Popular de Nou Barris i al fort bagatge que ja existia en l'organització de tallers de circ per a nens i nenes i de cursos d'especialització per a adults en aquest equipament gestionat per "Bidó de Nou Barris". Segons un dels fundadors d'aquesta nova escola de circ i membre de la companyia "Los Galindos", Marcel Escolano, "aquest projecte vol cobrir en un futur l'espai que dintre del cicle escolar són els mòduls professionals. De moment però només pretén atendre la necessitat formativa d'uns joves que volen aprendre i millorar en l'art del circ".

Ni la Generalitat ni l'Ajuntament han posat ni un duro en aquesta Futurs professionals del circ aprenen les diverses disciplines escola que és possible gràcies a l'entusiasme dels professionals que ses i que també serà possible gràciLes disciplines que s'impartiran any rere any s'apleguen al voltant es a la mensualitat de 30.000 pesse- en aquest primer curs de sis mesos de l'Ateneu per assajar i donar clas- tes que cada alumne ha de pagar. estan composades per l'acrobàcia

NO T'HI CONFORMIS

.:^^

(oM^'^a/z^ 1824-1999 175 aniversari

TRUCA'NS

JOSEP MASIP

com a disciplina reina, la dansa i la col·locació corporal, equilibris acrobàtics, el joc teatral, la màscara i el

pallasso. Els alumnes també hauran de formar-se en tècniques d'especialització com són l'escala lliure, la corda fluixa, els equilibris sobre objectes, el monocicle, els malabars o el trapezi. Finalment unes notes d'educació musical i rítmica arrodoneixen un projecte pedagògic que ja compta, fins, i tot amb alumnes vinguts d'Uruguai o amb una contorsionista del País Basc. N'hi ha que fins i tot van deixar un treball de iupi per dedicar-se al món de l'espectacle com ei cas del manresà Oriol Auvet: "Era director comercial i després de dos setmanes de fer un curs de teatre vaig presentar la dimissió a l'empresa. Per a mi el circ és una investigació en la recerca de qui sóc".

• Catapulta a Europa El projecte pilot de l'escola de circ per adults de l'Ateneu Popular té com a objectiu donar una formació sòlida als seus alumnes perquè aquests puguin catapultar-se més tard a escoles d'Europa amb molt més prestigi, on la tradició d'aquest art està més arrelada i reconeguda. Possiblement la iniciativa dels de l'Ateneu sigui una de les poques escoles de circ amb aquestes característiques d'Espanya tot i que segons els organitzadors d'aquesta escola, actualment al barri d'Alcorcón de Madrid ja s'està construint un edifici per a una escola de circ professional.

GHJSTALHBlA ^ ÜAFiPJMTERÍA OE ALUllWl·Q Y P ¥ 0

0

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

10% de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de bano, rejas de seguridad, cortines

EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44 r~^ ^

yW\

l^^ ^M

FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals Il·lusionistes, animadors, putxinel·lis Karaoke - so - fum - escuma... i tot tipus d'espectacles A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles

plegables

Ventalls - Mantellines Mitges - Guants i

Merceria BoquerJa, 26 - 08002 Barcelona Tel. 93.317.18.40 - Metro Liceo

RESIDÈNCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín 24 plazas. habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del ano,

BUSTAMANTE

Véala: le gustarà

Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA « 93 246 12 88 - Fax: 93 231 48 03

T 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA Santa Otllla, 13-15

AIGUAJOC Centre de Fitness

c. Comte Borrell, 21-33

Tel. 93 443 03 35

Complex Esportiu Mpal. Bon Pastor

c. Costa Daurada, s/n

Tel. 93 312 07 02

Parc Esportiu Mpal. Can Cuyàs

Av. Rasos de Peguera, 242 Tel. 93 276 01 02

Poliesportiu IVIpal. Can Dragó

c. Rosselló i Porcel, 7-11 Tel. 93 276 04 80

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

c. La Rambla, 18

Tel. 93 302 32 95

Poliesportiu Mpal. c.Perill

c.Perill, 16-22

Tel. 93 459 44 30

Hnos. JURADO Cl. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

pasHsserla 00 <N 05 (N

BARNA TAXI 93 357 77 55

Si i-l C ^ c o | •^

CO 0 )

2 Si

to t S - " 4) .(U

^.LESTEL^

SOM ELS PRIMERS E N ESPORT PER A TOTHOM MILLORA

LA QUALITAT DE VIDA AMB

EL FITNESS

INTEGRAL

CARRER

gener-febrer de 1999

Xavier Sitja

, cap on vas /

Periodista de TVE

ivim en un món en transformació i el periodisme també ho pateix. La informació cada vegada està més neutralitzada pels aparells de propaganda dels polítics, les institucions, les empreses o les entitats i els periodistes hi tenim poc a dir: el nostre paper s'està reduint a retransmetre els missatges que ens arriben a través d'una atapeïda agenda.

De sempre, la principal arma del periodista ha estat la credibilitat i la millor defensa, la independència. El paper del periodista i, per extensió, el dels mitjans de comunicació és explicar la veritat, perquè els ciutadans obtinguin la informació necessària per tenir criteri propi i per prendre acuradament les decisions que exigeix una societat democràtica, des de votar fins a dissentir. El professor de la Universitat de Nova York, Jay Rosen, ho defineix així: "Els mitjans de comunicació existeixen per fer funcionar la democràcia, per convidar els ciutadans a participar a la vida política i social, per millorar el debat polític i la vida col·lectiva.

En definitiva, que el periodisme és una de les expressions més importants de la vida democràtica i el seu objectiu final no és transmetre informació o fer propaganda, sinó fer que funcioni la democràcia".

Tanmateix, els periodistes estem desmobilitzats, igual com la resta de ciutadans. La prioritat és guanyar-se bé la vida, l'èxit professional i, si pot ser, la popularitat que cada vegada té menys a veure amb el prestigi.

Cada dia el periodisme s'allunya més del servei públic i s'acosta més a l'espectacle.

La generació de periodistes antifranquistes que van combatre la dictadura escri-

Joan B. Isart Vicepresident de la Favb

vint entre línies o van foragitar amb contundència els franquistes durant la transició, ha deixat de lluitar al costat de la gent del carrer. Una colla ja fa anys que ocupen càrrecs de responsabilitat i consideren que per davant de tot es deuen a l'empresa, altres que fan el mateix a mitjans públics creuen que es deuen al partit que governa i la resta o bé han quedat arraconats o cultiven un fi cinisme que els permet sobreviure en un món que no entenen, però que no els toca més remei que compartir. I la majoria, roman silenciosa, com sempre. Avui el peri-

Els periodistes ens hem tornat «na casta alliinyacla íle la gent iMjr:mal i a r r a m b a d a als qtii tallen, el bacallà odista que vol ser alguna cosa, ha d'aplicarse el Credo del qui paga, mana.

La doctrina correcta del bon periodisme actual és procurar donar al públic allò que li agrada i que alhora no ofengui als poders dominants. Per això és més fàcil atipar de futbol, de les vides exemplars de personatges banals, de la conveniència i els avantatges d'un sistema de pensament únic o de l'economia basada en l'especulació en borsa.

Els periodistes hem esdevingut part d'aquest sistema i el nostre model són els poderosos i els triomfadors que marquen el camí correcte a seguir. Els periodistes ens hem tomat

una casta allunyada de la gent normal i ben arrambada als qui tallen el bacallà. Per això, ningú ja no discuteix davant un extemporani "avui no toca" ni posa en qüestió afirmacions inconsistents d'autoritats o executius de moda que més endavant es demostren manipulades. El periodista s'identifica de tal manera amb les poderoses fonts de la informació que s'oblida del públic a qui realment es deu. I aquest efecte ultrapassa els límits de la pura informació per emmetzinar fins i tot el llenguatge periodístic. Quantes vegades trobem informacions que no entenem, simplement perquè el periodista s'ha limitat a transmetre literalment els eufemismes, circumloquis o confuses expressions que les fonts de la informació aboquen deliberadament per evitar que el seu discurs s'entengui. Al periodista actual sembla que li preocupa més el reconeixement del poder que no pas la reputació entre l'audiència.

Per això els mitjans de comunicació reflecteixen un món irreal, inflat i conformista.

Els preocupa tenir les fonts satisfetes, però ignoren la gent que els llegeix, escolta o veu.

D'aquesta manera, ara és difícil trobar informació de reivindicacions veïnals o populars i quan apareixen ho fan en espais poc destacats o marginals. Els mitjans destaquen la política, la macroeconomia, l'esport i la faràndula. La gent del carrer només obté relleu quan és víctima d'alguna tragèdia o succés, però és completament ignorada quan realitza fets exemplars que podrien servir de model social. Els espais dedicats potencialment a la gent queden generalment relegats a les pàgines interiors dels diaris i força minuts més tard del començament a la ràdio

0 la televisió. La informació que afecta directament la gent es subvalora. Us posaré un exemple d'un prestigiós diari d'un dia de l'octubre passat. "La proliferació de dentistes causa intervencions innecessàries", deia el titular i a les primeres línies afegia: "El constant augment del nombre de dentistes que exerceixen a Espanya no es tradueix en un abaratiment dels preus, sinó en un augment de les intervencions innecessàries, segons els Col·legis d'Odontòlegs d'Espanya".

Aquesta inquietant informació es plasmava a una columna de la pàgina 25. Mentre a la portada destacava tres notícies de política, una de successos i una de ciència. Tanmateix, estic segur que si els mitjans de comunicació s'oblidessin de les prioritats informatives actuals i apostessin per un periodisme més proper a la gent, anirien miUor del que van.

Un mitjà ha de tenir com a prioritat l'èxit comercial, és a dir ha de fer diners, perquè sense la independència econòmica tampoc no podria fer servei públic. I per tant, si els mitjans s'esforcessin a fer un periodisme més pròxim a la gent que els consumeix, ben segur que augmentarien l'audiència i de retruc també els beneficis. Són faves comptades.

Els periodistes hem fet la nostra pròpia transició i en vint anys hem passat del compromís actiu amb els ciutadans a reflectir una realitat cada cop més allunyada del carrer i més centrada en despatxos i conferències de premsa. Per a mi la millor conclusió d'aquesta reflexió ens la dóna el reputat professor de la Universitat de Colòmbia, Melvin Mencher quan afirma: "El periodisme, a més de ser l'aparador de la societat, també n'és la consciència".

La policia actua a l'Autònoma

s ^Ktamt^ egons va expressar el ministre portaveu del Govern, Josep Piqué, en casos com aquest l'actuació de la policia va ser correcta. Una resposta contundent i sense més explicacions com afirmava Rosa Regàs en un article d'El País el dia 22 de gener.

També Eladio Farreíio, de la delegació del Govern i responsable de premsa, feia unes declaracions insistint amb el fet que l'actuació de la policia va ser en defensa pròpia, perquè un grup de manifestants increpava a crits al President del govern, José M. Aznar, i que entre aquests joves va reconèixer-hi, deia, "elements" que són violents.

Si ens quedem amb aquestes afirmacions dels òrgans governamentals és tant com acceptar que tenen tota la raó criminalitzant els estudiants pels fets del 14 de gener passat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i això no és pas així. Si més no, cal conèixer altres opinions fonamentades.

Hi ha més declaracions al voltant d'aquest fet que donen a entendre tota una trama des del Govern per desprestigiar cien certesgrups independentistes institucions indesitjables, i que, també segons sectors okupes. ells,radicals poten-

OPINIÓ

»U

Is

mr-iL·1 ^^

«4

w^^r* ' "li

i ^

•

, ; / < •

«"'AK

í

MIÍ

DANI CODINA

Però la realitat és tota una altra. Així ho expressaven al Col·legi de Periodistes en roda de premsa el representant estudiantil, Adrià Serra, i del professorat de l'Autònoma, l'historiador Martí Marín. Tots dos van dir amb indignació que les versions tendencio-

ses expressades per Júlia García Valdecasas, delegada del Govern, i pel ministre Jaime Mayor Oreja el que fan és criminalitzar els estudiants amb el qualificatiu de professionals de la violència, en comptes de rectificar allò que cal en les accions policials.

Sobre la taula de la roda de premsa hi havia unes mostres del material empleat per la policia: pilotes de goma -ja habituals-, però també molts cartutxos de sal i això ja no ho és tant.

El professor Marín va fer una reflexió sobre l'estratègia que utilitza el ministre de l'Interior, advertint que hi poden haver noves accions programades per a la repressió de certs grups considerats com a pertorbadors de l'ordre públic.

Jo em pregunto, davant de fets com aquests, què en pensa els ciutadans i les ciutadanes de base, a la qual no li cal entendre de política per creure en la democràcia, i que sap que això vol dir poder exercir els drets polítics i socials. I que també demana una societat millor i menys conflictiva.

Actes com aquest van en la direcció contrària i les persones que volem creure en la democràcia. Alguns comencem a pensar que potser la transició no ha estat tan vàlida com ens pensàvem per convertir tothom en demòcrata. Segurament, alguns no ho seran mai. Per això censuro l'acció del Govern a l'Autònoma com a un atac directe vers aquelles persones demòcrates, que sortosament som moltes més de les que ells pensen i creuen que som.

10

EL CUARTO FOSC

CARRER Eulàlia Vintró

Juan Antonio Samaranch President del COI. Estava informat feia anys de la corrupció dels seus companys del COI. Frederik von Sachen, portaveu del Comitè Pierre de Coubertin, va informar que ell ho havia dit personalment al president. I sense anar més lluny, l'exregidor EnricTruhó, quan Barcelona era ciutat candidata, va dir en roda de premsa: "Guanyarem, però perquè el nostre projecte està molt bé i no com Seúl, que va comprar a tots els seus membres". El mateix Samaranch va reconèixer que Seúl havia guanyat perquè havia pagat ais membres del COI uns viatges de fàbula per a ells i les seves famílies. La denúncia no ha afectat la candidatura de

SALT LAKE CITÏ OLYHPIC COMMITTEE LA SEVA PUNTUACIÓ? NO, ÉS EL OUE HEM PAGAT EN SUBORNS

gener-febrer de 1999

Barcelona, encara que reconeixen que es van gastar de 300 a 350 milions en regals. Una mitja de tres milions per membre del COI, segons publica El País: "La candidatura barcelonesa estudio a fondo las debilidades: si el anciano ex-tenista De Stefanl era gran aficionado a la òpera, se le invito a ver a Plàcido Domingo, al general nigeriano Adefope se le regalo una refinadísima colección de semillas; si el puertorriqueho Riecl<ehoff coleccionaba bastones, en Barcelona incremento su colección; un miembro pregunto si su hijo, medico, podria hacer pràcticas en un hospital barcelonès: se consiguiò; otros varios mostraron un nada extraho faible por la tienda Loewe: se les perdono; un noruego amaba las maquetas de barcos antigues: se fletaron. Regales escrupulosamente cenidos, en cualquier caso, a los consejos de Samaranch, un experto finísimo en la tènue frontera que separa el regalo de la humillación."

Els regals de Barcelona es valoren com discrets i el mateix Trurió clarifica a La Vanguardia que "va ser l'Associació d'Empresaris Barcelona 92" els que van promocionarla nostra candidatura viatjant fins els domicilis dels membres del COI. Tanquem al Cuarto Fosc a Juan Antonio, antic Joseantoniano. Igualque ha dimitit de La Caixa, ha de marxar del COI. Estava assabentat i no va fer res per impedir-ho. Ara ha intervingut perquè la denúncia era pública. Ai si el pobre Coubertin aixequés el cap!!

És presidenta del Districte de Nou Barris. Un càrrecdels molts que te. Però els càrrecs són tambè responsabilitats, i les res-

ponsabilitats s'han de complir. Entre els seus deures hi ha el de convocar mensualment el Ple del Districte.

Doncs be, a Nou Barris no es fa un Ple des de l'estiu. Es pot entendre que durant els primers mesos de la malaltia del regidor no se'n fes cap, però després l'alcalde va nomenar Albert Batlle, i Santiburcio es va incorporar a finals de novembre. Vestim la Laii de portera perquè a Nou Barris es pensa que Santiburcio li ha marcat molts gols; inclús algun malpensat creu que se'ls ha deixat marcar. Nosaltres no compartim aquesta opinió, però tanquem la presidenta al Cuarto Fosc en pantalon curt fins que compleixi el reglament.

Els presidents de les associacions de veïns vitalicis Ens referim a aquells que continuen en el càrrec sense convocar les necessàries i obligatòries eleccions. Creiem que és fonamental convocar eleccions periòdicament. És saludable des del punt de vista democràtic.

Nosaltres que estem exigint l'elecció directa del Consellers de Districte, els tanquem al Cuarto Fosc perquè, encara que són pocs, ens agradaria que no n'hi hagués cap. A la redacció de La Veu del carrer ha arribat una denúncia que volem contrastar. No ho hem fet i per això no donem noms, però ens expliquen que hi ha un president que convoca leseleccions posant un cartellet al tauló d'anuncis de la seva entitat. No envia la convocatòria per correu perquè els estatuts només indiquen que "es convocarà", però no diu com. Així només se n'assabenta qui passa pel local i llegeix el cartellet. Pel que sembla, aquest president ha estat escollit en més d'una ocasió. Inaudit!

MERCÈ CUNNINGHAM 5 febrer - 4 abril 1999

rUNDAClO ANIONITAMIS

Exposició que celebra els cinquanta anys de la trajectòria de Mercè Cunningham, des del seu paper com a primer ballarí a la Martha Graham Dance Company fins a la formació de la Mercè Cunningham Dance Company al Black Mountain CoUege, l'any 1953; des del seu ús de les "operacions fortuïtes" a la seva innovadora obra actual, realitzada amb el programa d'ordinador LifeForms. La mostra recull documentació diversa sobre les coreografies, perfomances, decorats, vestuaris i músiques per als seus ballets, creats en col·laboració amb altres artistes com John Cage, Jasper Johns, Bruce Nauman, Nam June Paik, Robert Rauschenberg, Frank Stella i Andy Warhol, entre molts d'altres.

L'exposició ha estat organitzada en col·laboració amb la Mercè Cunningham Dance Foundation i la Aperture Foundation.

DE DIMARTS ADIUMENGE D'II A20 h. (dilluns tancat) Per visites de grup cal concertar hores al telèfon 93.487.03.15

ANUNCIA'T A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

l.a Veu del

CARRER El femení més plural

gener-febrer d e 1999

" E m d e f i n e i x o d e s d e fa t e m p s c o m una minoria activa constituïda per una persona sola, immersa en u n a minoria activa més gran composta per les dones en moviment, les dones en acció, el f e m i n i s m e . Ser u n a m i n o r i a activa no és ploriquejar pel que ha passat, ni demanar almoina pel que ha

de venir. És tenir les idees clare tenir capacitat d'influència i de n e c e s s i t a t d'empastifar-se". Amb aquestes paraules Victòria Sau, m e n t o r a del I Congrés de les D o n e s de Barcelona, defineix perfectament l'essència d'aquest moviment i

DOSSIER

11

l'ambient de pluralitat que es va respirar durant dos dies de gener al P a l a u d e C o n g r e s s o s . A p r o f i t a n t aquest fòrum de debat, recollim en ínencies presentades i consensuades, però t a m b é l e s v e u s d i s c o r d a n t s q u e s'hi van deixar sentir.

DOSSIER El reconeixement a la diversitat, principal demanda de les dones R o s a M. P a l è n c i a

DANI CODINA

Més d e d u e s m i l d o n e s v a n a s s i s t i r al C o n g r é s

©

er una ciutat més habitable per a les dones i reconèixer la seva diversitat són les dues demandes més genèriques proposades per les gairebé dues mil barcelonines que es van aplegar al I Congrés de les Dones de Barcelona, el 15 i 16 de gener passat.

La més singular proposta va sorgir de part de la psicòloga Victòria Sau, mentora del Congrés, qui va suggerir "que els homes ens demanin perdó pel que ens han fet". A la seva intervenció a la clausura del congrés, Sau va dir; "ara que sembla que és políticament acceptable això de demanar perdó, j a que fins en Clinton i el Papa demanen perdó, doncs seria bo que hi hagués una disculpa pública i històrica per part dels homes per tot el que ens han fet a les dones". La proposta de la històrica

feminista barcelonina va arrencar els més unànims aplaudiments. Més enllà d'aquesta intervenció, el I Congrés va transcórrer en un to més reivindicatiu que victimista.

Les congressistes, dones de totes les edats, van revisar les quatre grans ponències elaborades per altres tants col·lectius i que van ser prèviament discutides durant gairebé un any per diverses entitats de dones de la ciutat. No obstant això, a més d'una taula les ponents van rebre crítiques per part d'algunes participants que van trobar fora de lloc el fet de que el mateix dia d'inici del congrés, se'ls lliurés un text imprès sota el nom "Conclusions i Propostes de Futur", juntament amb les ponències. Es tractava de dones que mai no van ser convocades abans de la celebració de la trobada per a la discussió prèvia

de les ponències. De fet, tota aportació individual sobre qualsevol tema hauria d'haver passat per alguna de les quatre ponències principals i la seva discussió simultània al congrés feia impossible la participació en la discussió de més d'un tema.

Aquesta peculiaritat del I Congrés de dones promogut per primera vegada des de l'ajuntament d'una ciutat espanyola no va ser l'única. I és que aquest encontre no h a gaudit, ni de lluny, de l'ambient molt més festiu, plural i reivindicatiu que sempre ha caracterizat les Jornades Feministes promogudes pel moviment feminista independent en diverses ciutats de l'Estat, incloses les darreres (celebrades fa tres anys a Barcelona per commomemorar els vint anys del movi-

ment feminista a Catalunya). Igualment, la mecànica del congrés va impedir la reflexió sobre temes específics com "dones joves" o "dones inmigrants" que van haver d'incloure les seves demandes de manera transversal a les ponències genèriques.

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va clausurar el congrés fent explícit el seu compromís de portar aquestes propostes al proper ple municipal, davant tots els grups parlamentaris, tanmateix de promoure la creació d'una mena d'"observatori del benestar de les dones" i, finalment, estudiar la proposta de recuperar com espai de dones l'antic edifici de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de les Dones, durant aquest any en què se'n compleixen noranta de la seva creació.

12

DOSSIER

CARRER Veus singulars en femení

gener-febrer de 1999

Marta Bach

®

o cada dia es pot assistir a un I així de senzill, les participants del I Conespai on la majoria aclaparadora grés sense voler empastifar-se però aspirant a són dones. No cada dia es poden empastifar -de forma conscient o no-, van aposveure aplegades i disposades al debat dones de tar perquè les dones -dones en plxu'al, una totes les edats, classes socials, formació, ideolo- manera d'estar per damunt de l'essencialismegiaicreences.Iés que hanhagutdepassar anys de tota mena donessin opinions de temes que -i tot fa pensai" que ha hagut d'arribar una les afecten de forma directa. Potser aqm' radièpoca propícia per a la recerca del vot electoral- cava l'encert de la trobada: el fet que tant la perquè les dones de Barcelona s'hagin assegut mesti-essa de casa com la professora d'institut a debatre aquelles situacions que les afecten, 0 l'estudianta s'asseien a xerrar -i discutirMés de 2.000 dones amb veus particulars, amb sobre aspectes de la seva ciutat. Segons diversitat de tons i registi^es, però amb un únic Francesca Magí, mestressa de casa del barri de so comú. Això és el que a priori ha donat de si el que es va acordar anomenar com el 1 Congrés de les Dones de Barcelona.

Victòria Sau, la mentora -paraula recollida especialment per a Tocasió perquè no té connotacions de poder jerài"quic i suggereix el reconeixement d'autoritat- del Congrés, va posar els primei-s fonaments d'aquestajornada: "Em defineixo des de fa temps com a una minoria activa constituïda per una persona sola, immersa en una minoria activa més gran composta per les dones en moviment, les dones en acció, el feminisme. Ser una minoiia activa no és ploriquejar pel que ja ha passat, ni demanar almoina pel que ha de venir. És tenir les idees clares, saber perquè es rebutja el que es rebutja i pei-què es vol allò que es vol, i tenir capacitat d'influència i de transtbrmació poKtica i social sense necessitat d'empastifar-se. Conscient o no que ho són, jo veig el col·lectiu de les dones així, i així em sento".

Sant Martí, "per a totes les dones que hem estat anys tancades a casa tenint cui-a dels fills i de la llar és molt important poder dir el que pensem d'una qüestió que coneixem de prop perquè som usuàries; la nostra ciutat. Les nostres opinions han de ser escoltades ja que, entre altres qüestions més pràctiques, podem aportar experiència en aspectes concrets". I es vaoferir de voluntària per a l'Observatori de gènere: TJOS mestresses de casa passem moltes estones davant la televisió o escoltant la ràdio, aquestfetens permetria estar al coirentd'aque-

RUJIC5

ASCAT Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA Eixample: OFITEC'2000 Oficina Tècnica 2000, S.L. Rambla de Catalunya, 44,1 r 2a 08007 Barcelona Tel. 93 488 31 13 íax 93 48B 31 87

Les Corts: ASSEGURANCES VICTUM, S.L. Can Bruixa, 20-22 08028 Barcelona Tel. 93 490 59 21 fax 93 490 99 56

JOSEP MARIA GRACIA LLAMAZARES Enric Granados, 21, pral, 5a 08036 Barcelona

Gràcia: BOSCH OFICINA TÈCNICA D'ASSEGURANCES, S.L. Torrent de les Flors, 40 B 08024 Barcelona Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99 FISAN, S.C.C.L. Pi i Margall, 86-88 entl. 2a.

Tel. 93 453 16 66 fax 93 453 93 85 Sant Antoni: GISBERTI RAMONEDA, S.L. Comle de Borrell, 96 4rt 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 92 00 fax 93 454 92 09 MANUEL MULA DE AGUIAR Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83 Sant Gervasi: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes, 446 6è la.

08022 Barcelona

Tel. 93 418 95 95 fax 93 418 95 95 RUBÉN MESTRE ANDRÉS Guillem Teli, 19 baixos 08006 Barcelona

Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16

lles vexacions pel que fa a temes de gènere en els mitjans de comunicació".

Les veus de les dones immigrants també es van fer sentü'. Sovint demostrant el seu desacord, remarcant encerts i mancances però, per damunt de tot, mostrant la seva especifitat dins del col·lectiu de dones de la ciutat de Barcelona. Van seguir aquesta iniciativa altres col.lectius: les joves, les més grans, les dones amb minusvalideses de tot tipus i, fins i tot, aquelles que no havien assistit mai a un Congi'és. Tai i com van matisar Carme Garcia, Mariona Salleras i Montsen-at Pérez, tres congressistes que van participar en l'àrea de premsa englobada dins la Fií-a de Tallers de Comunicació organitzada per Clot TV-Sant Martí, "és aquí on totes ens hem atrevit a parlar i a reivindicar una ciutat més solidària i cívica".

Prova que en aquest Congrés la paraula va estai' en boca de totes va ser la protesta d'un petit grup de dones per la presència de l'alcalde Joan Clos. ''No volem un acte de cloenda com aquest en el qual un home amb càrrec polític vingui a legitdmai' aquest Congrés -van dir-.

Volem un acte de cloenda que es correspongui amb maneres de fer pròpiament femenines, un acte participatiu, de valoració de les persones quehem participat alatrobada, de recomençar i seguir allò que ja estem fent les dones que som aqm' -i les que no hi som-. Volem una cloenda de tertúlia i no protocolària". Era una altra deies veus singulars en femem' que es van escoltar a Bai"celona.

08025 Barcelona Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96 Vitapiscina Turó de la Peira: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L. La Jota, 148 bajos

08015 Barcelona Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51 Poblenou-Vlla Olímpica: POBLENOU VILA OLÍIMPICA S.L. Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44 La Verneda: ESTHER HORTET MUNOZ Cantàbria, 70, entresol 08020 Barcelona Tel. 93 305 08 55 fax 93 305 08 55

JOIERIA

RELLOTGERIA

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

H O S P I T A L , 29 T E L . 9 3 3 1 8 2 2 84 08001 BARCELONA

FLECA

^ v ^

'BRIOIXOS I PANETS CROISSANTERIE

Cafdawl CasOTOJ, 17'

Td. 93 318 46 81

Baüos Nuevos, 3

Id. 93 318 82 94

P.5Umftio,Ç2

TeL 93 354 54 28

Cal, 13

Tel 93 30! 32 49

Fernando, 12

Tel 934127790

Femmdo, 13

TeL 93 302 75 39

Hospital, 40

TeL 93 302 74 8B

Pi. Buensuceso, 2

Tel. 93 3178702

AGRAÏM U SEVA

APARCAMENT GRATUÏT A L M A T E I X EDIFICI

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44 T-->

COMPRA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

1^1^ veu ítei

gener-febrer d e 1999

CARRER

DOSSIER

13

La creació d^un observatori de gènere^ una proposta unànime R o s a Maria P a l è n c i a

®

girar entorn de la concepció dels b a r r i s com autèntics nuclis habitacionals dot a t s de tots els serveis, amb menys contaminació, més espais verds, i serveis amb horaris flexibles. En m a t è r i a de seguretat, les dones exigeixen recuperar la figura de policia de barri com a servidor de la ciutadania, de la mateixa m a n e r a que aconsellen l'elaboració de mapes de cada districte per tal d'identificar els p u n t s insegurs per a les dones a la ciutat i, contribuir així, a la seva eliminació.

ls diferents grups van treballar dui-ant un any en l'elaboració de les ponències. Aquests textos van ser la base de discussió dels dos dies de congrés. Aquí us presentem el resum de les conclusions fruit del debat intens.

Política municipal A la ponència sobre la participació de les dones a la ciutat, encarregada al col·lectiu més representatiu del moviment feminista independent, Ca la Dona, les participants demanen el reconeiximent del moviment de dones a la ciutat en tota la seva diversitat, com un agent social.

Exigeixen donar valor polític als seus projectes i que siguin assumits a la pràctica municipal mitjançant la creació d'òrgans consultius i vinculants, revisant la normativa actual dels consells de participació ja existents.

Serveis flexibles i plurals El nucli de les propostes de la ponència "Les dones i els serveis de la ciutat" recollit pel col·lectiu del "Programa dona, salut i q u a l i t a t de vida" gira e n t o r n a fer de Barcelona u n a ciutat més convivencial i sostenible, de man e r a que els serveis municipals tinguin en compte no només el seu creixem e n t numèric, sinó que també la plur a l i t a t de les necessitats de les diverses dones que h a b i t e n la ciutat.

Aquesta mateixa preocupació per la diversitat apareix reflectida a les demandes r e s u l t a n t s de la discussió de la ponència "Espai urbà, els temps i les dones", que va ser elaborada per la Fundació Maria Aurèlia Capmany. De m a n e r a urgent, es demana que les institucions facilitin h a b i t a t g e de lloguer públic per protegir dones exposades a la violència domèstica. Proposen la construcció de pisos de lloguer subvencionats i assequibles als diferents nivells socieoeconòmics, segons la diversitat de les seves necessitats, així com promoure l'oferta d'habitatge amb u n a gamma més àmplia de facilitats. Una qüestió, que va quedar palesa va ser l'interès perquè les p l a n t e s baixes d'alguns edificis siguin emprades com a h a b i t a t g e s per a persones amb discapacitats, modificant si s'escau les ordenances municipals.

Les propostes d'aquesta t a u l a van

PEDRÓ MADUENO

El c o l · l e c t i u de d o n e s d e la ciutat é s m o l t d i v e r s

La biblioteca pública Bonnemaison tornarà a la ciutat Aquesta biblioteca la va crear a Barcelona un grup de dones avantguardistes, encapçalades per Francesca Bonnemaison el 1909. Un any més tard van crear el que seria l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, com un espai finançat, creat i gestionat per i per a dones.

Ara que es compleixen 90 anys de la seva creació, la reivindicació que aquest edifici torni a ser un centre cultural propi de dones és una de les resolucions més destacades del Primer Congrés de Dones de Barcelona.

Durant trenta anys aquesta institució va ser un important centre de cultura i d'educació per a les barcelonines. L'any 1940 l'edifici es va cedir a la Diputació de Barcelona amb la condició que es respectessin els objectius amb els quals s'havia creat.

Avui l'edlficI de cinc pisos al carrer Sant Pere Més Baix número 7, el comparteixen la Biblioteca Popular Francesca Bonnemaison i l'Institut del Teatre que aviat canviarà de seu.

La biblioteca compta amb un fons especialment valuós tant pel seu volum com per la seva peculiaritat. Qualsevol visitant pot trobar, perexemple, revistes de moda estrangeres i nacionals que daten des del 1860. Originàriament especialitzada en temes tradicionalment concernents a les dones, com ara l'economia domèstica, la religió, la moral o les labors d'agulla, entre els seus cinquanta mil volums avui també podem trobar narrativa feta per I per a les dones, des del segle XIX fins ara, així com els textos feministes més actuals, o literatura al·lusiva als temes que ara ens preocupen com els maltractaments contra les dones o la seva situació laboral.

Un dels llegats més apreciats de la biblioteca el conforma l'arxiu del que va ser Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona a començament de segle. Encara es conserven fotografies d'antigues alumnes, exàmens i tota mena de documentació especialment valuosa per a la historia de les dones barcelonines.

El passat 8 de gener diversos grups de dones van trobar-se a la cuina de l'Institut del Teatre, per reivindicar l'espai com un àmbit propi per a les dones. Gairebé 50 grups de dones de Barcelona i comarques recolzen aquesta reivindicació. A la clausura del I Congrés de Dones de Barcelona, l'alcalde de la ciutat, Joan Clos es va comprometre a iniciar l'estudi d'aquesta proposta.

3b ú 68

Imatge mediàtica plural Finalment, però no menys important, la discussió al voltant de la ponència titulada "Dones, ciutat i espai mediàtic", recollida pel col·lectiu Drac Màgic, va constat a r la pervivència d'una imatge estereotipada i indigna de les dones als mitjans de comunicació. S'exigeix la revisió i el compliment de la normativa pel que fa a l'ús del llenguatge no-sexista; una política de comunicació institucional que tingui en compte la diversitat de les formes de fer i sentir de les dones, que promogui les informacions de les activitats de les dones, q u e exerceixi el seu p o d e r cohercitiu per impedir a l'espai mediàtic missatges vexatoris, humiliants i agressius per a les dones, així com la creació de taules negociadores entre les associacions de consumidores, de dones, administracions i empreses de comunicació per tal de redefinir i concretar les formes de representació de les dones.

Especialment demanen que es potenciïn les iniciatives i l'ús de les noves tecnologies digitals a tots els casals i centres cívics, així com el manteniment dels mitjans de comunicació alternatius als districtes, com a eines més properes a les ciutadanes.

Una de les demandes més e n t u s i a s tes i discutides en a q u e s t a t a u l a va ser la promoció d'un observatori {"observatòria", podria dir-se, segons u n a celebrada proposta), que denunciés i cridés al boicot dels productes mediàtics i publicitaris que siguin vexatoris amb la imatge de les dones.

Igualment, s'advocava a la creació de la figura d'una "tècnica d'igualtat" a cada mitjà de comunicació per t a l que vigilés la representació plural i digna de les imatges de les dones.

TOTHOM TE EL SEU BUS

•©-TAAB www.tmb.net

SEMPRE TENS EL BUS A DUES PASSES DE CASA

DErXAT PORTAR

u

L·a veu afíi

CARRER La resistència de les dones als integrismes DOSSIER

gener-febrer de 1999

A n d r é e Michel

©

les societats d'avui dia el mode dominant de desenvolupament, basat en l'economia de mercat i la recerca del guany, és objecte d'un integrisme radical, i el mateix succeeix amb el mode dominant de resolució dels conflictes mitjançant la violència i no a través de la negociació. Els homes diuen que res no canviaria si les dones s'ocupessin de les relacions internacionals i compartissin el poder amb ells en condicions d'igualtat.

No obstant això, estudis realitzats a diferents indrets del món revelen que elgendergap (la fossa entre els sexes) és particularment marcat en determinats àmbits, especialment pel que fa a la solució dels conflictes i les prioritats en matèria de desenvolupament.

Aquest text es limita a examinar la diferència en l'àmbit de dos intagrismes: el del desenvolupament econòmic i el de la resolució dels conflictes.

L'integrisme del desenvolupament Els amos del món imposen un model de desenvolupament que, emparat sota el concepte de la mundialització, té com a objectiu incrementar la rendibilitat i els guanys de les miiltinacionals i de la banca. En aquests moments podem veure que, amb el pretext d'im nou ordre econòmic mundial que estableix la mundialització i la globalització de l'economia, els països més rics del planeta -agrupats segons les circumstàncies, en l'FMI o el Banc Mundial, el G7 o el GlO, o rOCDE- imposen la seva visió de l'economia als països més dèbils i més pobres: programes d'ajustament estructural que els fan ser encara més pobres, mentre els rics esdevenen encara més rics, amb un total menyspreu per a la satisfacció de les necessitats bàsiques de les poblacions.

La pobresa, però, no afecta d'igual manera ambdós sexes. Totes les estadístiques -com va quedar ben palès a la Conferència de Beijingrevelen que la pobresa colpeja primordialment les dones i en particular els milions de dones rurals o que són caps de famílies monomarentals. A més, els models de desenvolupament en els àmbits de l'agricultura o l'energia suposen xm pes més feixuc per a les dones que per als homes. Així, per exemple, el control de la indústria agroalimentària per empreses multinacionals que cerquen establir el seu monopoli sobre la producció, l'emmagatzematge i la comercialització dels productes agrícoles, tot desplaçant les produccions de supervivència de les dones, posa en perill la seguretat alimentària de les dones i de Uurs criatures.

Alhora, els lobbies nuclears que continuen impulsant el desenvolupament de l'energia nuclear a la recerca d'un guany a curt termini, sense haver resolt el problema dels residus, quan hi ha energies alternatives que ofereixen seguretat i un cost assequible, amenacen la supervivència mateixa de les poblacions.

Són dos aspectes d'un model de desenvolupament que penalitza en primer lloc les dones. I contra aquests dos aspectes, que hem citat a tall d'exemple, les dones oposen una resistència notable: - En el pla de les opinions, la comparació estadística revela que les dones s'oposen molt més sovint que els homes als grans projectes megalòmans de desenvolupament, en particular en l'àmbit de la indústria nuclear. En canvi, donen suport amb mésfi-eqüènciaa les despeses en els camps de la salut i de l'educació.

- En el pla de la reflexió, les dones són capdavanteres en la denúncia de l'integrisme econòmic i tecnològic.

- En el pla dels comportaments, és de destacar el paper de les americanes, angleses, alemanyes, holandeses, ital i a n e s i f r a n c e s e s e n la l l u i t a

antinuclear, sense oblidar les lluites de les dones del Pacífic.

També en el pla dels comportaments, al Tercer Món les dones constitueixen el 65% dels 100 milions de membres de cooperatives artesanals de producció, d'estalvi i de consum que hi ha en el món, si bé només hi ha un 10% de dones a la presidència de cooperatives (la jerarquia de gènere obliga). En algunes regions d'Europa, les dones han creat xarxes d'intercanvi de sabers i de béns i fins itothancreatuna moneda alternativa: el sel (la sal) per facüitar aquests intercanvis. És a dir, que són més sovint les dones que els homes les que creen formes alternatives de vida econòmica.

Finalment, cal assenyalar que les dones

Totes aquestes motivacions s'invoquen per legitimar les despeses militars.

El 'T)ret Internacional", autoproclamat pels mateixos que l'incompleixen valent-se de la seva posició de força, sosté les intervencions militars dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (Estats Units, Rússia, Xina, França i Anglaterra), que realitzen el 85% del total de les vendes d'armament a tot el món. També sosté la seva inhibició voluntària [... ] davant els crims de ?ieteja ètnica comesos per caps d'Estat, dels quals es fan còmpHces perquè compten amb obtenir futurs avantatges, f... ] Malgrat tot, segueix prevalent im Dret de geometria variable al servei de la força, i no la força al servei del Dret.

LTJnicefconstata, d'altra banda, que al període 1914-18 un 10% de les víctimes de la guerra foren civüs, mentre que al 1990 el percentatge de víctimes civils havia airribat a ser del 90%>.

cauen molt menys sovint que els homes en la temptació de buscar un boc expiatori sobre el qual fer recaure la responsabilitat per la situació d'atur i de misèria, que per altra banda pateixen amb més freqüència que els homes.

Per esmentar-ne només un exemple: el nombre de franceses que voten el Front Nacional és entre un 30% i un 50% inferior al dels votants homes. La promoció de les dones a Uocs de responsabilitat és, per tant, el millor baluard contra l'amenaça del feixisme.

La ciutadania de base, per la seva banda, socialitzada des de la infància en la cultura de la guerra dels seus dirigents, ha renunciat definitivament a rebutjar la política estrangera dels seus dirigents, que disposen així de total llibertat per arrossegar-los a un conflicte armat. En el cas de les dones, la situació és diferent: elles representen, molt més sovint que els homes, un "potencial de pau"; en efecte, ja al 1975 l'ONU va reconèixer que les dones constituïen el 65% de les forces a favor de la pau a tot el món. Aquest potencial es manifesta en primer lloc en un gender gap impressionant en el pla de les opinions i que sorprèn per la seva continuïtat i la seva importància. Així, un percentatge de dones cada cop més elevat, en relació amb el dels homes, expressa les seves reticències contra l'ús de la violència militar per resoldre un conflicte internacional i propugna l'altemativa de la negociació i el diàleg.

Un cop més, però, la resistència de les dones al mode dominant de resolució dels conflictes es manifesta sense ambigüitats sobretot en el pla dels comportaments. [... INocalpostularunanaturalesafemenina específica p)er expHcar aquesta diferència entre homes i dones. NTii ha prou amb recordar que les dones saben per experiència pròpia que en cas de guerra, elles són les víctimes principals de la violència müitariqueaquestales horripila.

dominant de resolució de conflictes que es basa en l'ús del sobrearmament, l'amenaça o la intervenció militar contra els Estats o grups socials que es rebel·len contra l'integrisme econòmic. Les dones són les principals resistents enfront de totes les formes de l'integrisme religiós, que les utilitza com a caps de turc dels mals que generen els integrismes militar i econòmic, els fets que aquí hem exposat revelen que elles també van per davant dels homes en la resistència contra els integrismes econòmic i militar.

Conseqüentment, la implantació de la negociació i del diàleg, enlloc de l'amenaça militar i del recurs a la violència, en les relacions internacionals requereix la promoció de les dones en condicions de paritat en tots els organismes nacionals i internacionals, estatals o no governamentals, encarregats de regular les relacions internacionals.

Atès Yactual gender gap, fins i tot podríem dir que caldria promoure, no la paritat, sinó la superioritat quantitativa de les dones en tots els organismes esmentats.

Resolució dels conflictes Les dones també demostren, tant en les seves opinions com en els seus comportaments, ima resistència notable contra l'integrisme del mode dominant de resolució de conflictes, que segueix basant-se en l'amenaça i la violència militar.

Els polítics al capdavant dels Estats nacionals o dels grans organismes internacionals, com el Consell de Seguretat i l'Assemblea de l'ONU, la Unió Europea, la CEI, e t c , encara cauen en la temptació de recórrer a l'amenaça i la violència militars per satisfer el seu desig o la seva nostàlgia d'un imperi, per acontentar els interessos basats en l'accés a les matèries primeres (com el petroli, per exemple) i el control del llurs preus, per apuntalar la seva estratègia de repartiment del món en zones d'influència o de conquesta de nous mercats.

Conclusió L'integrisme religiós (musulmà, protestant, catòlic, ortodox, jueu, etc.) que corca les societats actuals no és més que una resposta malsana davant els integrismes devastadors d'im mode dominant de desenvolupament econòmic que arruïna continents sencers i determinades classes socials, que es veuen reduïdes a l'atur i la pauperització.

L'integrisme religiós és també ima resposta perversa davant de l'integrisme d'un mode

Andrée Michel és membre del CNRS de París. Extracte del text presentat a lesAssises Nationales pour les Droits des Femmes (França, 15 i 16 de març de 1997), dins el marc de la Comissió Internacional i publicat al núm. 28 de la revista Ca la Dona.

15

CARRER DOSSIER Important increment de grups i entitats de dones

gener-febrer de 1999

V i v i n a de Odón

®

11 Congrés de les Dones de una nova edició ampliada de la Guia Barcelona va servir, tam- d'entitats i grups de Dones de bé, per trevire a la llum Barcelona, una actualització de l'edi-

tada l'any 94 que compta amb la incorporació de 92 grups i entitats més, arribant a les 239. El procés de

recerca l'ha fet un equip del Cird (Centre Mxxnicipal d'Informació i Recursos per a les Dones) dirigit per

Costa tan poc donar escalfor.

Us f i n a n c e m

100% ff^^àB

vostra calefacció,

^ ^ 5 anys, Sense t r à m i t s ...^ni avals.

Truqueu al

900 760 760 0 consulteu-ho al vostre instal·lador.

gasNatural Rebeu la nostra escalfor.

la sociòloga Isabel Segura. Com en les anteriors edicions, a partir d'un ampü qüestionari respost per les entitats s'han complimentat les fitxes posteriorment amb contactes i entrevistes personals.

La Guia està estructurada en tres apartats relacionats entre si: una Uista temàtica, per trobar tota la informació sobre cadascun dels grups i les entitats (nom, adreça, districte telèfon, fax, e-mail, pàgina web, actuació, horari,...), una Uista alfabètica i xm llistat per districtes.

El plantejament de la Guia respon a la volimtat d'informar àmplia-

ment sobre les motivacions, els interessos i els objectiiis del treball de les associacions i entitats de dones de la ciutat i, -com diuen les autores- "posar de reUeu la riquesa i la diversitat del teixit associatiu femem".

La presentació d'aquesta eina remarca que les actuacions del moviment de dones a Barcelona representen ima manera de fer política a partir de la qual les dones s'organitzen per tirar endavant els seus projectes i satisfer els seus desitjós. I és a partir d'elles mateixes, de les seves realcions i de la seva pròpia experiència, que intervenen en la realitat per tal de modificar-la.

La pluralitat i diversitat d'aquestes entitats queda perfectament il·lustrada amb la varietat d'àmbits temàtics amb els quals s'agrupen les dones de la nostra ciutat, que van des de l'art i la comunicació, fins els maltractaments o la religió, passant pel treball, els sindicats, la solidaritat o la participació, entre d'altres.

Aquesta Guia, a més, ha de servir per donar veu a tots aquests col·lectius, que treballen per a una millor convivència i per una major qualitat de vida tant per als homes com per a les dones de Barcelona.

Fe d'errades La informació apareguda al dossier de l'anterior número de La Veu del Carrer referida a l'estada de Lorca a Barcelona, es va extreure del llibre d'Antonina Rodrigo García Lorca en Cataluna (Edhasa. Barcelona, 1974).

IM

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de

Elia Herranz

Veu í/W

gener-febrer de 1999

/«í^ El passat 23 d'octubre va entrar en vigor a Catalunya la nova Llei d'Unions Estables de ^ V. w Parella, que ha de regular les parelles fora del •^ matrimoni, incloent la parella homosexual.

La llei de parelles de fet és insuficient i política ha estat el comportament de la pròpia societat i la seva forma d'entendre les relacions afectives.

Les organitzacions socials i polítiques, així com diverses institucions, han fet lectures diferents del significat d'aquesta llei, en un debat ideològic que es reprodueix a molts països del nostre entorn. Saber si tot això ha calat de veritat entre la ciutadania és més complicat.

Al preàmbul de la nova llei es diu textualment que "es detecta entre la població catalana una opinió majoritària a favor de la regulació legal d'aquestes formes de convivència" (referint-se a les parelles que es troben al marge del matrimoni). Es reconeix que hi ha parelles heterosexuals que, poguent casar-se, s'abstenen de fer-ho, i parelles homosexuals que tenen barrat el pas a la institució matrimonial.

El resultat ha estat el desenvolupament d'una normativa, diferent al matrimoni (però que l'emula) i diferent per parelles heterosexuals i homosexuals. En ella es regula qui es pot acollir a la llei en cada cas, com es pot acreditar, convivència, despeses comunes, responsabilitat, adopció (només en el cas de la parella heterosexual), tutela, habitatge comú, extinció de la unió, compensacions econòmiques, fills, etc. En el cas del f uncionariat de la Generalitat consten beneficis de caràcter laboral com el dret a excedència voluntària, permís de treball o reducció de jornada. La llei exclou qüestions pròpies del dret penal, les de caràcter laboral i les relatives a la seguretat social perquè estan fora de les competències autonòmiques.

• La Raquel i en Jordi Països com Groenlàndia, Noruega, Suècia, Islàndia i Hongria compten amb reglaments semblants a l'aprovat al Parlament de Catalunya a partir de l'any 1993. Aquest fet significa per moltes persones que, per una vegada, la nostra societat es posa a primera fila del progressisme mundial en qüestió de drets civils.

Raquel i Jordi conviuen en parella, de fet, des de fa uns mesos.

Raquel diu que no necessita papers que diguin a què s'ha de comprometre, però "moralment", se sent igual que una parella casada. Jordi relaciona els casats amb els fills i considera una ruqueria el matrimoni civil: "és quasi un contracte laboral". Per a ells, la diferència entre estar casats i no estar-ho és d'acceptació social.

Raquel considera la nova llei de parelles com un avenç social, però no

DANI CODINA

Legislar sobre la vida íntima és molt complicat està d'acord en com s'ha fet. Hauria estat més fàcil acceptarque el matrimoni s'extengués a les parelles homosexuals. Pensa que no s'ha fet per pressió de les posicions més catòliques o conservadores.

Parlem de les diferències en qüestions afectives entre la seva generació (vint-i-tants anys) i l'anterior.

Raquel creu que ara hi ha més flexibilitat a l'hora d'escollir una parella.

Els joves triguen més a trobar feina i sortir de casa, per tant si no et trobes bé amb una parella, la deixes i proves amb una altre perquè encara no has assumit responsabilitats comunes fortes, com hipoteques o fills. Jordi opina que han canviat algunes coses, inclosa l'estètica, però que el fenomen és semblant.

• Comunitat vital Francesc, de 31 anys, té parella (un home) però no conviuen sota el mateix sostre. Pensa que la nova llei ha estat un pas important, però que encara queda molt perfer, no només des del punt de vista jurídic sinó també social. Perell, el matrimoni ha

estat tradicionalment una institució rígida, pensada més per raons de patrimoni i legitimació dels fills que per raons personals. Però diu que cal tenir en compte que està patint canvis profunds com el divorci, la igualtat entre home i dona i la conseqüent flexibilitat dels rols en el si de la família. Unafamíliaqueel Francesc entén com una comunitat de vida, en la qual els individus tenen lligams de solidaritat entre ells i "que permet als seus membres desenvolupar el més important que els individus poden tenir entre les mans, és a dir, ells mateixos, la seva felicitat afectiva i física". Pensa que en la actualitat desapareixen cada cop més l'assignació forçosa de rols i actituds i que l'alliberament de les dones també ha significat un alliberament dels homes, en tant que aquest pot expressar sentiments, comportaments i inquietuds abans no admesos pels homes. A més, el sexe és valorat en si mateix i no només com un mitjà per tenir fills, la qual cosa dóna una gran capacitat de comunicació i de trencar barreres entre els dos membres.

Silva té 53 anys i ha conviscut en parella tres vegades al llarg de la seva vida. Amb la primera s'hi va casar; corria l'any 1970 i ella era menor d'edat (llavors, fins als 21 anys). Té dos fills de 25 i 26 anys i una filla de 28. Silva es declara anarquista i és secretari del comitè regional de Catalunya de la CNT. Al si d'aquesta organització la nova llei s'interpreta com un intent in extremis de salvar la família com institució.

Pensen que es vol reconduir la tendència social que hi ha a la unió lliure mitjançant una llei, perquè aquesta tendència preocupa al poder. És a dir, que es volen captar tes ovelles descarrilades. A Silva el que més li preocupa de la institució familiar és la repressió que es dóna als fills i el respecte obligat, no al pare o a la mare, sinó el pare i la mare com a institucions. Per a ell, ser pare comporta transmetre coneixements als fills però a la vegada deslligar-los d'un mateix. Considera que la seva generació va aconseguirtrencarl'esquema de la dimonització de les relacions prematnmonials, abans

molt reprimides. Pensa que està molt bé que la gent que coneix altra gent no tingui l'obligació de fer-ho oficial.

Són opinions de persones que, menys en el cas del Francesc, advocat, no tenen un coneixement exhaustiu de la nova llei de parelles. És una llei recent i haurem d'esperar a jutjar la seva utilitat quan comencem a conèixer l'aplicació a casos concrets, entre els nostres veïns, familiars, coneguts. Els professionals de la judicatura són els primers a reconèixer que legislar sobre la vida íntima és molt complicat i pot interpretar-se com un atac a la llibertat individual. Insisteixen en que el valor d'aquesta llei és el de protegir al més dèbil en situacions de conflicte extrem. El ciutadà té dret a exercir el seu escepticisme davant les decisions dels poders públics.

El text íntegre de la Llei d'Unions Estables de Parella el podeu trobar a l'adreça d'Internet http://

www. democràcia,

web.org/

partament.htm i està editat al Dian Oficial de la Generalitat (DOG) del dia 23 de juliol de 1998.

i.a veu uei

CARRER

gener-febrer de 1999

LajQ^nf

I

i el Carrer

REPORTATGE

La plaça del Sortid Una còpia de la font de Canaletes substitueix l'antiga font que va donar nom a aquest indret del Poble Sec cedeixi tan fàcilment l'espai públic per fer diners i s'oblidi dels que també paguem impostos per gaudir del barri, incloent-hi les criatures", replica la Paola.

ROSER ARGEMÍ I CISCO TOMÀS

El barri es comença a formar entre el 1856 i el 1867 quan s'urbanitza el sector dels horts de Sant Joan, amb el nom oficial de l'eixample de Santa Madrona, per encomanar-li el prestigi de l'Eixample, ja que s'havien oblidat d'aquest trosset de muntanya, quan van estendre el pla Cerdà. I ara se'n diu Poble Sec. Però ,i,com es pot dir Poble Sec un barri que neix sobre uns horts? Un barri que, segons el cèlebre Calaix de sastre del baró de Maldà, ja al 1778 hi havia una Font Trobada al peu de la muntanya de Montjuïc, a més d'altres, la Satàlia i Torreforta, avui desaparegudes, i en el camí del castell, la Magnèsia? I el desaparegut Diarío de Barcelona, el Brusi, deia el 1879 que hi havia una abundant deu d'aigua en aquest sector? A més, a la confluència dels carrers Blasco de Garay i Magalhaes, hi ha la plaça del Sortidor. No són moltes referències al líquid element per a un barri que es diu Poble Sec? Els veïns diuen que el nom del barri ve perquè si plou molt, tots els carrers que baixen de Montjuïc es converteixen en rieres de forts pendents cap al Paral·lel, i quan al Paral·lel estan amb l'aigua al coll, al Poble ja tot és ben Sec. •

Una font importada

En Toni ens explica que el nom a la plaça li ve perquè fa temps que hi havia un sortidor, que el van portar del passeig de Gràcia. Els llibres diuen que a la cantonada de Provença amb Passeig de Gràcia hi havia la font de Ceres que, quan va fer nosa per a la urbanització dels voltants, I també pels enfrontaments entre Gràcia i Barcelona, van decidir treu re-la i portar-la a aquesta placeta del Poble Sec, que des de llavors s'ha anomenat plaça del Sortidor.

Una rèplica de Canaletes, com n'hi

11

•

És un diumenge d'hivern, però la gent pren el sol als bancs "Després -continua dient-nos en T o n i - devien pensar que no era una font per a aquest barri, ple de vaqueries i de fàbriques tèxtils, i la van portar a Montjuïc.

Si aneu a l'Avinguda de l'Estadi, al costat d'una estàtua d'un cavall veureu la font de Ceres", amb un diàmetre d'uns 15 metres, una figura central i molts sortidors.

Segurament la plaça del Poble Sec devia fer patxoca amb aquesta font, encara que també li devia robar molt d'espai, però no pas més del que ara li prenen l'ascensor i la immensa entrada de l'aparcament subterrani, per al qual degueren aprofitar l'espai que durant la guerra va ser un refugi antiaeri. Van substituir el gran sortidor per la font actual, una còpia de la de Canaletes, com tantes n'hi ha a Barcelona. És diumenge al migdia, fa un sol d'hivern però tots els bancs i cadires estan ocupats: gent gran, gent jove, a més de mainada jugant a pilota i jovent assegut a les motos. A les dues, quan marxem, ja no hi toca el sol i la plaça s'ha buidat. Ja és hora de dinar i la plaça està coberta de l'ombra fresca del mes de gener.

Parlem amb la fornera de la cantonada. Fa 25 anys que hi és, i està contenta de la remodelació, sobretot perquè amb el bon temps posen cadires a les terrasses i això fa que hi hagi més gent, més moviment, més venda.

DANI CODINA Entrem al bar La ha tantes

Palma on ens diuen que aquí hi havia el club de futbol La Palma, fundat el 1923, com demostra un quadre penjat a la paret, però que ara ja no hi té la seu. Amb uns veïns del barri encetem una conversa, més aviat una discussió.

No estan d'acord amb els comerciants que la plaça hagi millorat, i sobretot discuteixen de per a qui ha de ser la plaça, per als que hi fan diners o per als ciutadans, que els paguen.

•

Un espai cèntric, però lleig

"La plaça és lletja, molt lletja" ens diu la Paoia, una veïna que ja fa més de dotze anys que hi viu. "A mi m'agrada molt Poble Sec, és molt cèntric i s'hi està molt bé. Jo m'he comprat el pis, un pis vell que m'he arreglat" com han fet molts altres veïns de la plaça. La majoria de veïns de l'entorn de la p l a ç a són p r o p i e t a r i s . "Però

La història de can Geniu

A l'edifici d'una de les cantonades hi ha un dels poc establiments de menjar d'aquella època i estil, el 1908, segons posa a la façana.

En Luís, que ara el regenta, ens diu que la data està equivocada perquè va ser inaugurat el 1907.

Tothom coneix el local per can Geniu, el nom de l'antic amo, i historiador local del Poble Sec. Va ser durant anys seu de la Coral La Palma Moderna i també del club de futbol l'Univers. És un restaurant amb fotografies que recorden la història del barri, on la llum que entra per les grans finestres amb vidres de colors, és agradable i acollidora, amb les clàssiques taules de marbre amb tovalles de quadrets. Un lloc recomanat per anar-hi a dinar DANI CODINA A la plaça també hi ha dues perruqueries, diversos locals per aquesta plaça és lletja, no ens llogar, un forn, una farmàcia ben de poble, una papereria, dos bars agrada". "És com les que es fan ara" li més, una botiga de rètols, l'escorespon en Toni. La Pili, una altra la Anna Ravell - t o t a una instituveïna també amb canalla petita, es ció al barri, amb més de 1.700 queixa perquè l'espai continua sent alumnes, on les monges ja grans massa per als cotxes i les motos, i no surten gaire i donen les clasper fer diners els bars. I poc per a la ses professors-, un edifici munimainada i la gent que en vol gaudir cipal en construcció on posaran estadística, diuen, i una casa de en pau.

"Molts vespres, quan fa bo, anem pisos en construcció. També hi a comprar una pizza al Paral·lel i ha una bústia, una cabina modervenim a menjar-nos-la en aquests na de telèfons i tota una sèrie bancs. Dóna gust. Però molts jo- d'elements de mobiliari urbà soves amb motos passen a tota velo- bre un terra sense voreres que citat, fent soroll, o xerrant i cantant facilita el pas de les persones fins a la matinada, i això genera amb dificultats per bellugar-se; problemes. 1 no són sempre els de però també sembla que fomenti el fora, també n'hi ha del barri", ens pas dels vehicles rodats que no explica la Paola. "Si haguéssiu vin- troben cap obstacle per invadir gut a la reunió de la coordinadora" aquesta plaça que, encara que diu en Toni "sabríeu qui i què fan. dura, va ser pensada per a l'ús Tots hem de posar-nos-hi perquè dels veïns i veïnes que volen seula plaça sigui per a tots". "Sí, sí, re, passejar, i per a la mainada però no pot ser que l'ajuntament que corre i juga a pilota.

Els plàtans també són del barri

DANI CODINA

Els plàtans, uns veïns més

• En Toni comenta que ala plaça hi havia uns plàtans molt tx)nics, que fa pocs anys, quan van fer l'aparcament, els van traslladar al passeig Josep Carner. No recorda haver vist plorar el seu sogre cap més vegada, però diu que encara hi pensa quan parta dels plàtans perquè a en Gabriel, així es deia el seu sogre, veí nascut i mort al barri, se li va encongí r el cor quan va veure que li treien els arbres de la plaça. i N o seria bo de fer un catàleg per preservar els elements de la nostra ciutat que són testimoni d'un barri i formen part de la seva història? Cal actuar-hi més respectuosament, tant pels elements en si com per les persones que els han viscut, són com uns veïns més.

/,« l'eu

íieí

CARRER

REPORTATGE

gener-febrer de 1999

Adults i joves, dos grups al mateix nivell JORDI VILA

L'Ajuntament de Barcelona va organitzar a principis de novembre un congrés sobre joventut que va posar al mateix nivell ser jove que adult.

"La nova condició juvenil i les polítiques de joventut" ha estat un congrés que, segons els experts, marcarà una nova forma de fer política juvenil, al menys a l'Ajuntament de Barcelona. Enrere queden les "polítiques integrals" que consideren la joventut una etapa de transició, on el més urgent era integrar el jove al món adult. A partir d'ara es parlarà de "polítiques afirmatives" que reivindiquen la joventut com una etapa consolidada de la vida i autònoma per si mateixa. Però... realment ser jove, és viure totalment en plenitud?

"Els joves tenen problemes, però la joventut en si no és un problema".

Amb aquesta frase gairebé lapidària, la Regidora de Joventut i Dona de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Moraleda, s'aproximava al final del discurs de tancament del Congrés "La nova condició juvenil i les polítiques de joventut".

•

Experts reunits en un congrés al Centre de Cultura Contemporània deixen de considerar la joventut una etapa de transició

•

Joventut no és transició

Aquest congrés celebrat en el marc del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona del 5 al 7 de novembre ha volgut definir allò que els experts entenen per la nova condició juvenil. Tècnics, especialistes i representants dels departaments de joventut de l'Estat, Generalitat de Catalunya, Diputació i Ajuntament de Barcelona, han arribat a la conclusió que els anys vitals compresos en el que entenem per joventut (segons el darrer estudi de l'Ajuntament de Barcelona joves són aquells amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys) han de deixar de considerarse com una etapa de transició, per elevar-los al mateix grau d'importància que se li ha concedit fins ara a l'edat adulta. "No podem reduir la joventut a uns anys de transició" afirmava Moraleda, al principi del seu discurs de cloenda.

Un dels documents de reflexió repartits al congrés afirma que l'edat adulta està perdent el rol de centralitat

previ perquè els joves deixin de ser joves (i entrin en el circuit feina-habitatge-famíliaquecaracteritzael món adutt) sinó perquè puguin gaudir en millors condicions de la seva joventut.

Al final d'aquest congrés, l'Ajuntament de Barcelona per boca de la seva regidora de Joventut i Dona es comprometia a impulsar el diàleg intergeneracional sobretot entre joves i gent gran, a no burocratitzar les accions en favor dels joves, a desenvolupar mecanismesd'observacióen l'evolució de lacondiciójuvenil i acogestionar juntament amb els joves.

Joves al Casal de Barri de Prosperitat que li havia estat conferida com a únic període de plena autorealització en la vida de l'individu. Aquest protagonisme li ha prestant la joventut com la vellesa. "Així doncs, continua dient el document-, es fa cada cop més evident la necessitat de superar l'antiga concepció que la

joventut és una fase essencialment de transició cap a la vida adulta".

Davant l'assumpció d'aquesta nova condició juvenil caldrà plantejar una nova manera de fer política per ajudar a desenvolupar aquest sector de població. És en aquest moment quan cal parlar de les polítiques afirmati-

ves, una nova fórmula de fer política de joventut que deixa enrere els antics plans integrals que tenien com a objectiu principal ajudar a inserir els joves socialment i professional en la vida adulta. Caldrà seguir pensant en mesures per a la igualtat però no forçosament com un pas

Anar-se'n de casa • L^ Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona coincideixen que el 77% dels joves amb edats compreses entre els 15 anys i els 30 encara viuen amb els seus pares. A banda de la inestabilitat laboral (només un 28% dels joves viuen exclusivament dels seus guanys) i dels forts preus del mercat immobiliari (amb lloguers molt per sobre de les quaranta mil pessetes), la bona convivència entre ia família fa que la independització es vegi a llarg termini. Segons l'estudi de l'Ajuntament de Barcelona "Joves de Barcelona" elaborat al 97, en relació al 77% dels joves que viuen amb els seus pares, a un 38% li preocupa molt o bastant el fet de marxar de casa, a un 46% li preocupa poc o gens i un 15% ni s'ho planteja.

Ara bé, segons el mateix informe si els joves poguessin triar, un 47% optaria per viure en un pis amb parella.

@iLATiHiÀ Ignasi Riera. Aiiu, Alfonso lópez, Pablo Velarde, El Físgón, Helguera, Langer, Napi, Jap, Rius, Sempere, J. Sarto, J. Miguel Àlvarez, Caloi, Pepe GÉIvez. Carles Marqués.

Xavier Roch. Azagra. Frankfurt Xavier Roca. Carles Flavià, El Rizcocho Enmascarado, Ralascli.M''Colino.Tlia& Tharrats,etc. husca~la cada tres mesos (no ens volem passar)

^vosaltres

mateixos 1gip

^4 rio c^^ Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

El contrapunt

Va ser l'alcalde de Barcelona Joan Clos qui va cloure definitivament el congrés "La nova condició juvenil i les polítiques de joventut". Clos va tornar a "vendre" davant l'auditori el Fòrum de les Cultures 2004 com la gran oportunitat que tindrà el ciutadà de participar i dir la seva i vàrem sobreentendre que també la joventut. Finalitzat oficialment el congrés i en sortir del pati de cadires vaig trobar enmig del rebombori general un jove d'estètica dissonant amb el vestuari d'elegància general. "Ja fa temps que no escolto a l'alcalde" em va dir. Li vaig preguntar com a jove què li havien semblat les conclusions del congrés. El representant d'una de les entitats del Consell de la Joventut de Barcelona ho tenia ben clar: "El que realment han de fer les polítiques de joventut és treballar per donar l'opció al jove que vulgui, poder-se independitzar quan abans millor". El jove s'emociona quan parla del tema: "Ja ho sabem que cada vegada la joventut tendeix a allargar-se. El que cal fer és treballar per reduir aquesta tendència i no treballar perquè es consolidi!".

Què trobarem darrere aquesta nova concepció de la joventut? Caldrà esperar i veure si l'Ajuntament de Barcelona aconsegueix amb aquesta nova filosofia que el jove esdevingui independent des de la seva condició de jove i evitar que continuí a la perifèria del poder i dels mecanismes de decisió del sistema.

FORN DE PA D'AVINYO

PA I BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59

Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

ORXATES, GELATS GRANITZATS, SUÏSSOS ENTREPANS, GOFRES...

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

i.ii veu

íift

CARRER

gener-febrer de 1999

BARCELONÈS

CINEMA

ART

EXPOSICIÓ

Bon cinema de barri a Barcelona, i no és ianqui

Sis escultures de Brossa i un bust de Porcioles

La Barcelona republicana a través dels ulls d'una dona

ROSA MARÍA PALÈNCIA

Després de conèixer amb alegria que Barrio, de Fernando León, la pel·lícula que us havíem recomanat al número anterior de La Veu del Carrer, ha guanyat tres importants Goya (millor director, millor guió original i millor actriu revelació), ara volem recomanar-vos quatre pel·lícules fetes al vell continent.

Per una banda, encara és en cartellera My name is Joe (El meu nom és Joe) de Ken Loach. Una descripció implacable del que seria el Barrio anglès d'aquest final de segle. Un aturat exalcohòlic intenta sobreviure amb dignitat a la perifèria del Glasgow postmodem de final de segle. El film de Loach és molt més dur que el Barrio de León, però paga la pena topar-nos amb la realitat quan aquesta sens mostra amb la sensibilitat del per tots conegut compromès director anglès.

L'altra petita obra mestra que no us hauríeu de perdre és Màrius i Jeannette del director fi-ancès Robert Guédiguian. Suposo que en haver estat nominada per al Goya a la millor pel·lícula de parla no espanyola i no haver-lo guanyat s'ha degut a l'impacte que The Boxer, la guanyadora, ha provocat a l'Estat espanyol quan ens trobem en ple procés de pacificació a Euskadi. The Boxer conta la història d'un exmilitant de l'IRA que intenta sortir-se'n lluny de la violència d'ambdós bàndols.

La pel·lícula de Guédiguian és un cant a la felicitat a la que tenen dret fins i tot els més pobres de l'Europa Comunitària. El seu sentit de l'humor barrejat amb la realitat quotidiana d'un barri obrer de Marsella, fa de Màrius i Jeannette (1997) un film imprescindible per als que volem conèixer de veritat els nostres conciutadans europeus, lluny de les pompes de la UE. Màrius, Jeannette i els seus veïns ens mostren els valors de la solidaritat i el plaer de les petites coses quotidianes.

Molt més dura i una mica embafadora pel meu gust, també està en cartellera Z)e todo corazón (1998). Un any més recent que l'anterior pel·lícula d'aquest director marsellès de 46 anys que, seguint el camí del britànic Ken Loach, vol contar la vida dels que no surten a la publicitat televisiva, és un cant antiracista que cal veure.

Per últim (i no per això menys important) vull dir-vos que per fi, per primer cop en els últims anys, he anat a veure una pel·lícula feta a Barcelona, catalana pels quatre costats i he sortit amb una sensació molt més agradable que la sola satisfacció d'haver fet país amb els meus diners. Es tracta de l'últim film del Ventura Fons Amic /amat..

Amb guió del nostre giüonista major, Josep Maria Benet i Jornet, l'obra és una peça teatral, pel·lícula tècnicament ben feta per Pons. El que cal destacar d'aquest nou (però bo) cinema català és un dels millors patrimonis d'aquest país: els seus actors. Interpretada magistralment per Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà, Mario Gas, David Selvas i Irene Montalà, la pel·lícula conta la història d'un professor universitari homosexual que busca un hereu pel seu patrimoni intel·lectual. És una peça densa no apta per a qui busca només una mica d'entreteniment.

JOSEP M . HUERTAS

ROSA MARIA PALÈNCIA

La primera vegada que algú va pensar en Joan Brossa com a possible escultor va ser l'arquitecte Esteve Bonell que, juntament amb el seu soci Francesc Rius, dissenyava el Velòdrom d'Horta. Van tenir la idea de posar al seu costat, l'any 1984, una A gegant amb restes de lletres al seu voltant. El conjunt va ser molt elogiat - a m b r a ó - i va obrir el camí de les sis escultures, ben diferents, que el poeta, dramaturg i agitador cultural ha deixat als carrers de la ciutat.

I tanmateix, fins el 1993 ningú no va tornar a demanar-li cap peça. El 1993 el Col·legi d'Aparelladors li va encomanar un rètol per la seva nova seu i un element que li donés personalitat per rematar la façana. El rètol va ser conformat amb 50 lletres de diferents colors i tonalitats. Brossa, en col·laboració amb l'artista Pla-Narbona, va instal·lar un llagost gegant dalt de l'edifici. Brossa els va fer, a més, un poema que comença així: "Enmig de l'expectació general, un gran llagost / ha aparegut al cim del Col·legi d'Aparelladors".

Un any més tard, col·locava set lletres, les que formen la paraula Barcino, a la plaça Nova, i el monument al llibre, encarregat pel Gremi de Llibreters de Vell, a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia. Si algú altre hagués presentat aquell projecte, segurament l'haurien tombat de dolent que és, però Brossa, sempre minoritari, semblava haver entrat en un període de gràcia permanent. La simpatia merescuda que desvetlla el seu domini de la poesia visual i de les lletres no té correspondència amb les escultures més geomètriques. Sense Pla-Narbona el llagost mai no hauria tingut la gràcia que té. Sense Pla-Narbona, el monument al llibre és un pitafi.

El 1997 el famós comerç El Ingenio va instal·lar dues lletres A, conegudes com Les lletres gimnastes, d'un vermell fort, que donen vida a una vella paret del carrer de Raurich. I a les acaballes de 1998 una B ajupida va coronar l'edifici del carrer d'Aliada Vermell on es troba l'Espai Brossa, una petita sala teatral dedicada al poeta i dramaturg les obres del qual gairebé mai no es representen.

Queda una escultura sense posar al carrer, que era el seu destí. Però l'afer va tenir lloc a Sant Adrià, encara que algun diari despistat hagi atribuït a Barcelona aquest moc al poeta. El 1989 l'Ajuntament de Sant Adrià va encarregar una escultura a Brossa, i aquest els va fer, sobre una cadira, un cap de l'alcalde Porcioles, que tant va esguerrar els municipis veïns i que a Sant Adrià els va encolomar la Mina. El títol era ben concret: Record d'un malson.

L'escultura ha acabat on no molesta, al vestíbul de la biblioteca municipal.

Davant les pressions, l'alcalde Meseguer, que la va encarregar, acabà prometent que abans de 1996 aniria a algun indret de la Mina. Llàstima que va perdre el càrrec! Perquè, no cal dir-ho, la cadira amb el bust de Porcioles segueix a la biblioteca.

Nova Associació de Veïns

DANI CODINA

El passat 27 de gener es va inaugurar el local de la nova Associació de Veïns La Rambla de Labordeta. La seu d'aquesta nova entitat pretén ser "un espai de convivència, meitat taverna, meitat lloc de reunió.

L'Associació de Veïns surt a partir de la Coordinadora pel cobriment del Cinturó. El lloc d'ubicació és el carrer Constitució 102-104. A l'acte d'inauguració hi van assistir nombrosos veïns i diversos r e p r e s e n t a n t s d'entitats del districte. Des de les pàgines de La Veu del Carrer, desitgem a la nova entitat que gaudeixi de les seves instal.lacions i que continuí la seva tasca per millorar l'entorn del barri. Redacció

Han hagut de passar més de cinquanta anys perquè coneguéssim una destacada professional en el seu camp.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona exhibeix ara una important exposició del treball de Margaret Michaelis, la primera fotoreportera moderna a Espanya.

Del 20 de gener al 7 de març els visitants podran contemplar un recull de fotografies fetes per aquesta inquieta dona a la Barcelona republicana. Com moltes altres dones artistes i professionals, malgrat que la seva obra va ser força coneguda durant aquells intensos anys a través de la seva publicació en revistes tan avantguardistes com A. C , D'Ací i D'Allà o Nova Iberia, el seu nom va romandre en l'anonimat fins i tot pels barcelonins més moderns de l'època. El seu nom no apareix a cap registre històric de la ciutat.

La mostra recull unes 90 fotografies que retraten la realitat barcelonina dels anys previs a la Guerra Civil. Patis de llums, retrats costumistes, majoritàriament del Barri Xino, són testimonis encara palpitants de la misèria i la bohèmia de la nostra ciutat.

Rostres d'infants famèlics, de prostitutes i cantants; cuines estretes, dones a la finestra, conformen un paisatge humà que encara avui interlocuta amb la mirada que els esguarda. Michaelis és considerada l'introductora del fotoperiodisme a la convulsionada Espanya d'aleshores.

A aquesta primera exposició de la seva obra fora d'AustràHa, trobem també im bon grapat de fotografies publicitàries i de temes arqxiitectòmcs. Un altre apartat de l'exposició el constitueix una sèrie de fotografies del camp andalús i un singular testimoni gràfic del multitudinari enterrament de Durruti el 1937.

Michaels va venir per primer cop a Barcelona la primavera del 1931. Nascuda a Austràlia al 1902, Michaels va treballar com a fotògrafa a Berlín del 1929 al 1933 a on la van detenir per les seves conviccions anarquistes i per la seva condició de jueva.

Tomà a Barcelona per a instal.lar-slii al desembre del 1933. Al final del 1937, en plena Guerra Civü va travessar novament la fix)ntera i no hi va tomar mai més.

Després d'una breu estada a Londres, va arribar a Sydney al setembre de 1939 on es va dedicar al retrat d'estudi fins al 1960 quan una afecció ocular la va obligar a tancar el seu estudi i es va dedicar al dibuix. Va formar part del Womens Art Register fins que va morir el 1985.

20

I-a Veu del

CARRER

PUBUCITAT

gener-febrer de 1999

Publicitat de l'Institut Municipal de Parc i Jardins

Els parcs de Barcelona ,BARCELONA

Per entendre com són els parcs de Barcelona hem de recordar una dada: la ciutat va duplicar la seva població en molt pocs anys, no més de vint, degut a la forta onada immigratòria de la postguerra. Aquesta població afegida eren treballadors, camperols que buscaven un canvi de vida, gent molt pobra, sovint analfabets. I vivien, tots, sota la dictadura f r a n q u i s t a . Una part dels immigrats van anar a parar a l'extraradi, a les ciutats dormitori dels voltants, i una altra part va ocupar els terrenys que la ciutat encara conservava i que eren aptes per construir polígons d'habitatges, fets per l'Estat, per la iniciativa privada o per tots dos alhora. Grans blocs de pisos, sense res al voltant: barris sencers sense cap estructura de ciutat, sense serveis i sense reserva d'espai.

Al mateix temps, els barris residencials, que conservaven una tipologia tradicional de cases baixes, l'abandonen. Al lloc de la torreta i el jardí es fan blocs de pisos, potser de bona qualitat, però multiplicant la densitat humana. L'especulació va fer que la ciutat s'omplís de forma insensata, sobre un traçat que no estava preparat per assumir el canvi d'escala. El cas és que ens va quedar una ciutat atapeïda, en molts trossos trencada, amb grans extensions mal urbanitzades, molt densa i molt mancada de verd. És cert que es van crear alguns parcs en aquest període, però sempre perifèrics, allunyats dels llocs on segurament calien. S'entén que la creació d'espais verds fos una de les principals preocupacions dels Ajuntaments democràtics i que en els últims 15 anys s'hagin guanyat unes 500 ha de verd

urbà. I no pas d'espais eventuals, sinó de parcs ben traçats i ja consolidats.

El que s'ha fet en aquest període és convertir en parcs uns terrenys que estaven ocupats per antigues fàbriques o per infrastructures obsoletes, l'Escorxador Municipal, una vella pedrera abandonada o uns tallers ferroviaris en desús, per exemple. I, al costat d'això, s'han comprat i obert al públic jardins que eren privats i, sobretot, s'ha establert una política d'increment de verd a partir de les grans operacions de reforma urbanística. Les obres fetes en relació als Jocs Olímpics del 92, fossin un anell viah o la Vila Olímpica, han comportat la creació de nous parcs.

Tot plegat a fet que apareguessin, al mig d'aquella trama urbana tan densa, uns quaranta parcs nous. I aquest procés encara continua.

Parc de l'Estació del Nord

Petits, urbans, resistents És obvi que estem parlant de parcs urbans en el sentit més estricte de la paraula. Són espais relativament petits, al voltant de les 3 o 4 hectàrees encaixats entre quatre carrers, cara a cara amb els edificis.

L'avantatge és que aquests parcs estan a tot arreu, com taques verdes al mig de la trama de carrers, cosa que és molt eficaç per suavitzar la densitat urbana. El problema és que són parcs molt condicionats per la seva circumstància, parcs que han de sen/ir per moltes coses alhora. Si tenim present tot el que hem dit fins ara, veurem que han de ser útils a) urbanísticament, perquè són elements d'ordenació de l'entorn, de dignificació estètica i a vegades de nexe entre diversos barris que hi conflueixen. b) socialment, perquè han de ser el lloc de trobada dels veïns, a la manera de les antigues places majors, i alhora ser el punt de lleure per a col·lectius diversos (joves, avis, nens...) c) culturalment, perquè han de marcar la identitat del barri, sovint convertint-se en punt de referència estètic o simbòlic. Per exemple, el Parc de Joan Miró està situat a l'antic escorxador —un equipament històric— i té una escultura molt popular de l'artista, el Parc de la Pegaso ocupa el solar de l'antiga fàbrica, etc. d) també tenen, aquests parcs, un paper ecològic, perquè són l'espai de contacte amb la natura, el que marca el ritme de les estacions —caiguda de les fulles a la tardor, floracions a la primavera i a l'estiu—, el lloc on es troben els ocells, etc.

El cas és que ens trobem amb una tipologia de parcs molt específica, tot i que cadascun té unes característiques pròpies. Per entendre'ns, són parcs que contenen: pistes esportives per als joves, pistes de petanca per als avis, zones de jocs infantils, àrees de jocs segregades per als més petits, una plaça pavimentada o saló on es puguin fer activitats veïnals, pipi-can, un parell d'escultures, un quiosc-bar, zones d'ombra per seure, algun element d'aigua i, sovint, algun racó espectacular o merament ornamental. És a dir, són parcs extremadament complexos. I tot plegat està relligat, unificat i explicat per la vegetació, que aconsegueix d'organitzar i estructurar les múltiples funcions. És clar que ens trobem amb una vegetació com qui diu acabada de plantar, que en el millor dels casos té quinze anys d'antiguitat, però que sovint són menys.

Parc de l'Espanya Indusrtial

No cal dir que aquesta polivalència,— que no és cap exageració— comporta per força un ús intensiu, molt barrejat i, segons com, poc adequat. Tot i que són parcs molt estimats pels veïns, que se'ls fan seus de seguida, no es pot dir que rebin un tracte exquisit

per part dels usuaris habituals: la gent va als parcs per esbargir-se i aquest esbargiment sovint va en contra de la bona salut de la vegetació, sobretot, però també del mobiliari. I a més a més, s'hi suma molt o poc el vandalisme, aquesta plaga urbana tan difícil d'eradicar. En resum, són parcs molt usats i no sempre ben usats. Són parcs que es gasten.

El disseny original hauria de tenir en compte aquests factors —hauria de posar en phmer terme la resistència del conjunt i la facilitat i economia del manteniment—, però no sempre ha estat així, entre altres coses perquè molts d'aquests parcs van ser dissenyats per arquitectes joves, sense experiència en el tractament de grans espais públics. Eren gent amb moltes idees —a vegades massa idees— però no sempre amb el sentit adequat de funcionalitat.

En general, però, es van aconseguir parcs de gran qualitat arquitectònica i amb una estructura vegetal plausible. Hi ha casos on la vegetació hi juga un gran paper, com en algun sector del Parc de la Pegaso, on crea racons inspirats com en el parc del Clot, o bé parcs on realment la vegetació està en un segon pla, com ara en el parc de l'Espanya Industrial que és, tanmateix, un parc molt eficaç i molt ric per a l'usuari.

Però a banda de tractar els parcs de modern disseny, Barcelona compta amb almenys dos tipus més de parcs. L'un, els parcs forestals, situats a la banda de la serra de Collserola, i l'altre, els parcs històrics, que poden ser petits jardins privats que han estat recuperats, com ara La Tamarita, o bé veritables joies del patrimoni verd de la ciutat com ara el parc del Laberint d'Horta. Es tracta d'un jardí complex i extraordinari, dels segles XVIII i XiX, que ha estat meticulosament restaurat i que té ara categoria de jardí-museu. En el finançament de la restauració hi va participar la Unió Europea, a través del seu programa de recuperació de jardins històrics, com a premi al projecte de restauració presentat.

Però el verd d'una ciutat està sempre per acabar, i Barcelona no és l'excepció. Està previst que l'any 2000 s'arhbi a les 1000 hectàrees de verd. Aquestes s'han d'assolir no només amb les grans reformes urbanístiques que hi ha avui plantejades, com Diagonal Mar i la Sagrera, sinó també amb el Nou Jardí Botànic, la creació d'un gran parc en els terrenys ocupats pel Parc d'Atraccions de Montjuïc o també per petites actuacions de barri, que conformen un verd proper, i que justament per aquesta proximitat, fan que les zones verdes es converteixin en un element essencial de la qualitat de vida dels ciutadans i de l'equilibri ambiental de la ciutat.

CARRER

gener-febrer de 1999

VEÏNS

21

Més de dues mil places geriàtriques de dèficit Generalitat i Ajuntament s'estiren dels cabells per les residències de la Gent Gran ,BARCELONA

Sotems cwdlkkHi ftm »» A'jpaOmmkm^ jfmm fpMMtarteo»

r ANDRÉS NAYA

Portaven cinc anys sense posarse d'acord. A finals de 1998 es va signar un conveni que acabava amb aquesta trista situació. Aquest llarg període d'absència d'actuacions han portat Barcelona cap a un gran dèficit d'aquests equipaments. Avui s'estan reivindicant residències i altres centres de dia a una vintena de barris. El conveni es va donar a conèixer després de Nadal, pocs dies desprès, i coincidint amb la celebració del Congrés de la Gent Gran a Barcelona, apareixia als diaris una agre polèmica entre el conseller de Benestar Social, Antoni Comas i l'alcalde de la ciutat, Joan Clos, els quals hi utilitzaven una duresa inaudita.

La Generalitat argumentava: "Maragall ens va posar unes condicions que no es poden acomplir, havíem de pagar les taxes i licitar els projectes abans de sis mesos des de la cessió dels terrenys". "Els terrenys que se cedien no estaven en condicions: o faltaven documents o no reunien les dimensions necessàries".

De la seva banda, l'Ajuntament manifestava: "Si bé no tots els terrenys s'han cedit administrativament, la seva cessió s'havia aprovat en els pertinents Plens municipals". "La Generalitat posa molts entrebancs, ens va arritjar a demanar el carnet d'identitat de Joan Clos i el seu Nif. El que passa és que notenen un duro per construir".

Els veïns i veïnes grans i les associacions no poden entendre que des del 1993 dues administracions no es posin d'acord per cobrir una necessitat social. Estan obligats a posar-se d'acord i construir uns equipaments urgents i neces-

CíE«rte8«»9*» W

itmm lS«ps»nJM»

Catfirtc CpwrtoWKi, n

»VW-VMk.3<N1

immimm M^penM»

«ommàoitü DANI CODINA

EL PAÍS

saris. La Favb ha celebrat reunions d'urgència amb totes dues administracions per poder rebre informació de primera mà, però sobretot per exigir-los un comportament responsable. A falta de contrastar les dades i les acusacions creuades, costa entendre que totes dues bandes posin voluntat política, imaginació i ii.lusió per tal de solucionar els problemes. En tots aquests anys, només han estat capaços de posar-se d'acord en no fer res. I tot això en una ciutat que té més de 300.000 persones més grans de 65 anys i 22.000 més en tenen més de 75. De les quals, 55.000 viuen totalment soles. Actualment, entre habitatges tutelats, centres de dia i residències, hi ha 11.000 places.

Segons estudis de la pròpia administració, en falten unes 20.000 per cobrir.

Estan obligats a rectificar, a signar acords i a satisfer una antiga i justa reivindicació veïnal, que afecta tot una generació que ja es va sacrificar molt per tirar endavant.

Els barris no han trigat a reaccionar •

Sants Més de 500 persones es van reunir en assemblea a les Cotxeres de Sants, com es veu a la foto. Un acte més de la llarga lluita que dura d'ençà cinc anys i en la qual, les entitats han tingut dotzenes de reunions, han recollit signatures i han denunciat de mil maneres que al carrer Enric Bargés no s'hi construeix cap residència. També s'hi va informar dels darrers esdeveniments i van explicar que en una carta enviada per Víctor Bayarri, responsable de la Generalitat, s'hi deia, entre d'altres coses: 'lan aviat com disposin d'un solar cedit per l'Ajuntament en condicions tècniques adients, s'iniciaran les obres de construcció de la residència". Així mateix, l'Ajuntament els ha comunicat que està disposat a buscar un solar d'aquestes característiques per començar-hi a treballar.

Des de la taula es va proposar

donar un termini d'un mes perquè hi hagi l'acord entre les dues administracions. També s'hi van exposar les accions de protesta. L'assemblea va resultar exemplar: els veïns i les veïnes de Sants estan decidits a no parar.

•

Barceloneta, Gràcia, Prosperitat i Torre Baró Les reivindicacions d'aquests quatre barris es recullen en el conveni signat per les dues administracions, fet públic el passat 8 de gener: la construcció d'una residència per a Gent Gran als carrers Carbonell, Alzinar, de la Barceloneta i Torre Baró, respectivament; ampliació de la residència del carrer Siracusa, a Gràcia i construcció d'un centre de dia al carrer Enric Casanovas de Prosperitat. Alguns mitjans assenyalen que la polèmica aixecada pot anul·lar aquest conveni. Els barris afectats.

que també fa anys que lluiten per les seves reivindicacions, exigeixen que s'acompleixi allò que està pactat.

•

Pobie Sec Amb el lema: "Volem una residència per als nostres avis". Poble Sec porta cinc anys reivindicant, a més de la residència, un centre de dia. Denuncien aquesta situació 13.500 signatures dels veïns i veïnes que es queixen que des del 1993 el barri té un solar al carrer Vila Vila. El conseller Comas, en declaracions a La Vanguardia, va dir que les residències de Sants i del Poble Sec són prioritàries. Aquestes declaracions sembla que vulguin anul·lar el conveni que ja es va signar.

En r e s u m , c o n f u s i ó , falta d'acord, absència de compromisos.

El 23 de febrer les associacions de veïns es reuniran en assemblea.

Les mobilitzacions estan assegurades.

Gràcia vol millorar les seves zones verdes .GRACIA I REDACCIÓ

El dèficit de zones verdes és gran a la nostra ciutat i en concret al Districte de Gràcia. Avui donem a conèixer les propostes de la "Plataforma Recuperem les Places de Gràcia per jugar", un col·lectiu veïnal que pretén millorar l'espai públic existent.

També emplaça l'Ajuntament a construir nous espais. Manifesten que pateixen un dèficit molt alt de zones verdes. Segons les seves dades, incloent les zones verdes perifèriques com la Plaça Lesseps, Gal·la Placídia i els Jardinets del carrer Gran, "ens toca a 0,3 metres quadrats de plaça dura i 0,3 metres quadrats de jardinet per habitant".

La seva denúncia fa referència al Pla Urbanístic aprovat per l'Ajuntament al 1985, que davant la situació existent, va plantejar la cons-

trucció per etapes de nous espais lliures. L'esmentat pla havia d'estar finalitzat fa sis anys, al 1993.

Avui, a principis del 1999, només s'ha fet la plaça John Lennon, els Jardinets del carrer Alzina i la plaça del Poble Romaní.

Les propostes han tingut en compte dos aspectes: que estiguin repartits pel territori i que no afectin massa habitatges, recolzant així el dret dels veïns a seguir vivint al barri.

Aquestes són: 1 r. Part/c/pac/ód'aquesta plataforma en tots els projectes que afectin l'espai públic de Gràcia.

2n. Millora del confort i de la seguretat, prenent mesures que tendeixin a: millorar la vigilància i neteja, reducció de vetlladors, control d'aparcaments, control de càrrega i descàrrega, etc, a les següents places i jardins: Sol, Revolució, Rius i Taulet, Rovira, Nord, Pla Salmerón, John Lennon, Alzina.

Vista aèrea parcial del districte de Gràcia 3r. Remodelació, per no reunir les condicions funcionals, els següents espais i pels següents aspectes: Diamant: recuperar-la com era abans, inclosa la rehabilitació del refugi soterrani.

Trilla: reduir l'impacte del carrer Gran, connectant-la físicament amb la plaça de la masia Trilla.

Jardinets i Gal.la Placídia: millorar l'accessibilitat, suprimir carrils rodats, dotar-la de jardí infantil.

Anna Frank: no ha de semblar un camp de concentració.

Joanic: millorar l'accessibilitat, reduir l'impacte del cinturó.

4t. Executar el Pla de Gràcia, pel que fa a les actuacions que comporten més espai públic, però considerant com a urgents les següents: a) Fer públics els jardins del camp de l'Europa, de sis mil metres quadrats, únic espai lliure ajardinat del que gaudeix aquest sector de Gràcia. b) Expropiaria zona verda prevista a l'illa ocupada per Laboratoris Vinas, entre Torrijos i Torrent d'en Vidalet, que suposaria un pulmó de 3.500 metres quadrats al mig de Gràcia.

c) Exprop/arel jardí de l'escola OSI, tancada des de fa cinc anys, que amb una superfície de 1.160 metres quadrats serviria tant per dotar de pista esportiva a l'escola municipal Reina Violant, com també per dotar de jardí i pista esportiva a les entitats i al veïnat d'aquest sector del barri. d) Executar Yampliació de la placeta de Sant Miquel, de 1.800 metres quadrats. e) Executar l'amp/Zac/ódels jardins del mestre Balcells, al carrer Sant Salvador. En total tindria una superfície de sis mil metres quadrats.

làL

CARRER

VEÏNS

iBreus de barri

gener-febrer de 1999

El lleure i la cultura, assignatures pendents

SANTS

Sorolls excessius Els veïns de la zona limitada pels carrers Jocs Florals i Antoni de Capmany es queixen dels sorolls que han de patir. Cada cinc minuts entra o surt un tren de l'estació de Sants i les seves finestres estan enganxades a les vies. Els van prometre pantalles acústiques i porten anys i panys esperant. Ara, han plantejat a Renfe i al districte una solució a un problema tan greu.

MARESME

Reivindiquen més metro Entre les estacions de Selva de Mar i Besòs Mar, hi ha una distància de 1.500 metres. Els veïns reivindiquen una estació en el barri, ja que les estacions que hi ha estan molt distanciades. Fa unes setmanes van entregar 2.200 signatures al Director General de l'Autoritat Única del Transport. Els veïns demanen que la seva petició es reculli en les prioritats a marcar. L'Autoritat Única del Transport s'ha compromès a presentar el seu llistat el mes de juliol.

SARRIÀ

Farts de precampanyes Reproduïm la nota publicada al butlletí de l'associació de veïns: "Una vegada més, i ja fa 20 anys, estem a punt per a les eleccions municipals i com sempre els representants dels partits polítics s'acosten a l'associació de veïns per recollir les nostres impressions, neguits... Ara no és diferents d'altres precampanyes, ja comencem a rebre trucades i ens demanen dia i hora, (com si fos el dentista), però enguany serà diferent. No volem que escoltin les vostres inquietuds i que tot plegat sigui una pàgina del seu programa electoral. Els convoquem per l'endemà de les eleccions, que ens donin dia i hora. Que comencin el diàleg i la col·laboració des del govern, prou promeses que seran paper mullat; l'adreça: Canet 4.

Junta cada dilluns a les 22 h.

Primer dilluns, portes més obertes que els altres dies.

EL CARMEL

Per la pau al Kosovo El proper 10 de març al Centre Cívic del Carmel (c/ Santuari, 27) es realitzaran una sèrie d'actes amb el lema "Per la pau al Kosovo i pels drets civils", que s'iniciaran a les 19:30 h. amb la inauguració de l'exposicició "La mirada expoliada" de Sandra Balsells. A les 20 h. hi haurà un col·loqui sobre el tema i tancaran la jornada amb un concert de biues, jazz i bossa nova a càrrec del José Luis Navarrete cuarteto, a les 22 h.

ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

Abaix els murs del Seminari Després de vuit anys de Marges negociacions. Ajuntament i Bisbat han arribat a l'acord d'obrir al públic els jardins que envolten l'edifici on estudien els futur capellans. L'ederrocament de les tanques ha d'anar acompanyat de feines de neteja dels jardins. Una bona notícia: el centre de la nostre ciutat guanya un espai verd.

El teixit associatiu de Vallcarca l'ha convertit en un bon lloc per viure .COLLIVALLCARCA FCHELO LOSADA

El barri del Coll i Vallcarca ha millorat molt durant els últims 25 anys.

Els veïns que vivien allà cap al 1973 recordaran els carrers de terra sense asfaltar i la manca de transport públic a la zona per desplaçar-se cap al centre de Barcelona. "El 1992 es va asfaltar l'últim carrer del barri", declara el president de l'associació de veïns Coll-Vallcarca, Salvador Sarral.

Actualment es disposa de dos autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, el 25 i el 28, que passen pel passeig Mare de Déu del Coll i, de tres autobusos més de Authosa, el 85, el 86 i el 87, aquest últim aconseguit per l'associació de veïns l'any 1991.

•

Activitat contínua

L'associació de veïns Coll-Vallcarca va ser legalitzada el maig del 1975 i va néixer als locals de la Parròquia Mare de Déu del Coll.

Ha disposat de diverses seus, fins que finalment s'ha instal·lat al carrer Móra d'Ebre, 29.

Al llarg d'aquests vint-i-tres anys de vida, l'associació de veïns ha reivindicat molts aspectes, però els més importants han estat: el Parc de la Creueta del Coll, que havia de ser un pàrking d'autobusos i camions; la posada en funcionament de l'autobús número 87; un casal d'avis a les instal·lacions de l'editorial Bruguera, que finalment va acabar convertint-se en un centre cívic; i molts altres temes d'àmbit més reduït, però no per això menys important, com per exemple l'asfaltat de tots els carrers del barri.

IGNASI R RENOM

La plaça Salvador Allende, amb la parròquia al fons, és el centre del barri Moltes de les peticions de l'associació de veïns s'han aconseguit, però encara en queden altres per reivindicar, com un ambulatori, un casal d'avis o una plaça pública oberta. Tots tres, equipaments que manquen al barri i que es consideren necessaris.

impulsada des de l'associació de veïns de Coll-Vallcarca és la Coordinadora d'Entitats del Coll, que actualment ha derivat en una comissió de festes, encarregada d'organitzar i coordinar tots els actes portats a terme durant les festes del barri.

•

•

Teixit organitzatiu

Al barri de Coll-Vallcarca hi ha un important nombre d'entitats que porten a terme activitats molt variades, des d'entitats de joves, passant per esportives i fins i tot musicals i històriques.

Una altra entitat molt important

Medi ambient

Els veïns del Coll-Vallcarca també es preocupen pels problemes ecològics. Degut a això, l'associació de veïns forma part de la Plataforma del Corredor Verd de Gràcia amb altres entitats del barri i del districte. Aquesta plataforma vol

unir les zones verdes de diferents barris del districte de Gràcia, com ara el Parc de la Creueta del Coll, el Parc Güell, el Putxet i el carrer Farigola.

En aquests 23 anys el barri ha canviat molt i al mateix temps les persones també. Al 1973 es demanava que s'asfaltessin els carrers de la zona, cosa fonamental per viure en unes condicions acceptables. Avui dia, aquestes demandes han variat, es continuen demanant millores pel barri, però aquestes millores afecten més al lleure i a les activitats culturals de tots els veïns que a les seves necessitats més bàsiques.

Els col·lapses de les Urgències, o la salut, més a prop de ser un negoci Drama en tres actes protagonitzat per la Conselleria de Sanitat, el Servei Català de la Salut i nombroses empreses sanitàries que es barallen per repartirse un pastís. Els usuaris que teòricament haurien de ser els protagonistes, els fan fer de comparses. Cada vegada que es representa hi ha problemes perquè els comparses es resisteixen a fer allò que els manen.

Diuen que no és al guió.

Es desenvolupa en un context de reducció de la despesa pública, això afecta el funcionament de serveis que la majoria de ciutadans i ciutadanes considerem bàsics, un d'aquests serveis és la Sanitat. No es destinen prou diners a la Sanitat Pública, en canvi es donen molts diners a hospitals i clíniques privades p e r q u è eixuguin els seus deutes. La salut és molt cara i sembla que encara ho serà més si hi ha gent que hi fa negoci.

tant per la manca de llits per a malalts aguts i sobretot de llits per a malalts crònics. La situació és així durant tot l'any, però de sobte, a la televisió comencen a aparèixer malalts en lliteres i cadires de rodes pràcticament tocant-se uns als altres, van carregats de sèrums, i amb bales d'oxigen i estan aparcats als passadissos. Apareix també el Conseller, el President del Consorci i el President del Servei Català de la Salut, e t c , explicant que és un virus molt potent, tant, que ha desfet totes les- seves previsions, (?) (allò que havien previst no surt mai) també, que els usuaris atacats per un altre virus encara més perillós, els ha agafat la dèria d'anar a passar l'estona als serveis d'urgències. Aquest segon virus és el que ha causat els c o l · l a p s e s . F i n a l m e n t tot es complica més a causa d'una avaria telefònica que col·lapsa, entre d'altres, el 0 6 1 .

•

•

MARCEL·LA GÜELL

usuaris que tenen la salut més a prop. Els responsables de sanitat han recordat miraculosament que tenen onze centres que funcionen les 24 hores del dia i podran per fi solucionar el problema. En realitat només vuit d'aquests centres estan oberts durant tota la nit. No són centres d'urgències, sinó d'atenció continuada, per això la seva capacitat d'atenció és molt limitada, la dotació de personal és mínima i tenen pocs mitjans per poder atendre bé una urgència.

Moltes vegades han d'enviar als usuaris a l'hospital.

Hem de recordar que els Serveis d'Urgències de Barcelona es van tancar i es va crear l'empresa privada del 061 que té només una tercera part del personal que abans atenia les urgències. Les consultes les resolen per telèfon sense veure directament el malalt. Sembla que els surt més barat, 0 potser no.

Acte primer. Els serveis d'urgències dels hospitals viuen una situació de massificació cons-

A grans mals, grans remeis

Acte s e g o n . El g r a n a c u d i t d'aquest any ha estat una campanya publicitària recordant als

•

Conclusió

Pagant Sant Pere canta.

Els usuaris estem cansats de fer cada any el mateix paper en aquests Pastorets, volem triar millors actors, reescriure el guió i que els representants polítics no facin de Pilat. No cal dir que per aconseguir el que volem ens hem d'espavilar, junts som molts i tenim tota la força.

Si tens problemes amb Sanitat posa't en contacte amb la teva associació de veïns.

Acte tercer. No ens hem de preocupar més, la solució ja fa temps que la tenen. Si no volem fer cues, ni estar en llistes d'espera per ser

Marcel·la Güell és membre de la Comissió de Defensa de la Sanitat Pública de la Favb.

• Els virus ens ataquen de nou

operats, a més de viure d'acord amb la natura, hem de fer el que diu la publicitat, pagar una assegurança privada, a més a més del que ja paguem d'impostos i de Seguretat Social. Els gestors públics són els més interessats en afavorir la sanitat privada.

El final pot ser molt trist, els que tinguin diners podran curarse i els que no, no. (No cal dir que la salut és un dret constitucional).

En aquest moment del drama, els usuaris s'agrupen i fan botifarra, els altres fan cara de sorpresos.

La Veu del

CARRER

g e n e r - f e b r e r d e 1999

EL COR ROBAT

FAVB

23

Es gran ser gran!

Les persones grans volen participar activament en la vida social

CATHEMNA

A20N

Maruja Ruiz Presidenta de l'AV Prosperitat

"Fa mesos que no se celebren plens de districte"

De la seva terra natal, Guadix, va emigrar a Barcelona al 1949. Va tenir per sostre una barraca a Capitàn Arenas. La doble moral els va permutar la barraca horitzontal per una altra vertical a les Viviendas del Gobernador. Ara viu a la Prosperitat i és presidenta de l'associació de veïns.

— Quin paper juguen les dones a les associacions veïnals?

— A la guerra de l'aigua la seva feina és fonamental. A Prosperitat tota la paperassa la realitzen les dones. Les dones es mouen per coses concretes, quan se senten afectades. Llavors són les primeres. Les reunions, en canvi, no les aguanten.

— Serà per què hi ha molts homes?

— No. Potser és perquè som tots, homes i dones, molt pesats.

— Quants veïns del barri participen a la guerra de l'aigua?

— Augmenten d'un amb un. Som 1.200 veïns que no paguen impostos.

,BARCELONA F JOSEP LLUÍS RUEDA

Aquesta nota vol presentar el Manifest del III congrés de la Gent Gran de la ciutat celebrat al Palau de Congressos els dies 20 i 21 de gener d'enguany, amb la participació de 1.500 persones.

En aquest fòrum, els congressistes van manifestar una gran iniciativa de propostes serenes i responsables, i una gran capacitat de diàleg i de consens, a més d'un plantejament de participació reivindicativa, totes elles, característiques pròpies del moviment veïnal i de les seves vocalies de Gent Gran.

El Man/fesf aprovat posa èmfasi en el fet que les persones grans saben, per pròpia experiència, com influeixen els recursos personals i els de l'entorn en la seva qualitat de vida, cosa que s'ha traduït en una major longevitat.

Ara bé, aquest augment en l'esperança de vida, segons el Manifest, reclama de la ciutadania l'esforç de construcció de vies que en fomentin la qualitat, que avancin en el sentit del desenvolupament personal.

Al mateix temps, aquest document de consens es proposa, prl-

— Portes lluitant des dels anys 70. Què és el que recordes amb més intensitat?

— Quan vam aconseguir habitatges pels barraquistes de Santa Engràcia. Van aconseguir un habitatge digne i a la vegada el Pla de Santa Engràcia es va urbanitzar.

— Quin tema està encara pendent?

— Que ens presentin un Pla Global de Mobilitat. Fan actuacions parcials que hipotequen el futur i creen problemes amb els veïns.

No és només un problema nostre.

— No ets gens original, la mobilitat és un problema de molts...

— Clar, el transport públic és deficitari. Hem d'aconseguir que el 50 o el 51 entrin al barri i passin pel CAP del carrer Chafarinas, on tenim els especialistes mèdics.

— Un punt negre de Nou Barris?

— Torre Baró, Vallbona i Roquetes. Un ajuntament d'esquerres hauria de dones més al que més ho necessita.

— Et dediques totalment a la solidaritat amb el Cerro?

— Sí. Dóna moltes satisfaccions. La feina que estem fent és rehabilitar 320 habitatges. A la nostra feina cal afegir la col·laboració d'Arquitectes Sense Fronteres, de l'Ajuntament i de la Diputació.

— Amb la nova Carta IVlunicIpal es podran escollir directament els regidors de Districte. Que et sembla?

— L'elecció només serà un pas endavant si no va acompanyat de més competències al Districte. Però és important que siguin escollits pels veïns i que els nomenin els partits.

— Creus que les associacions de veïns haurien de presentar-se?

— No. És incompatible.

ent gran Barcelona merament, identificar les barreres que "allunyen i desanimen a participar per tal de fer-les desaparèixer 0 de reduir-les".

D'altra banda, i en el camí de la integració, les propostes giren entorn de la participació activa en la vida social, i per tant, posa de relleu el compromís de solidaritat col·lectiva, la qual ha de permetre continuar aprofundint en la democràcia moderna i els drets socials.

Una altra preocupació que es desprèn d'aquest manifest, és la manca de serveis i recursos adreçats a les persones grans, sobretot tenint en compte la

transformació que ha patit l'àmbit familiar, que ja no representa el puntal de l'atenció o la cura d'aquestes persones i que s'ha de suplir amb equipaments públics a tota la ciutat.

El Manifest acaba fent tres recomanacions molt explícites.

La primera, dirigida a la ciutadania, és una crida a la sensibilitat cap aquest col·lectiu. La segona, apel·la a l'eliminació dels estereotips que fixen els mitjans de comunicació i, l'última s'adreça als poders públics, ja que són els que han de vetllar pel compliment de les resolucions d'aquest congrés.

Revistes de barri

AMEC Í;:1NAL)Í;I)RAC:K)NS!!!

I1M;U t k te l u t r r à u i

/• lat Sí'icento

— La participació?

— N'hi ha molt poca. Fa mesos que no se celebren plens de districte. El Regidor no hi era per malaltia i la Presidenta no ha acomplert el reglament. Ara que ha tornat el Regidor, segueix sense donar la cara.

— Nou Barris es va caracteritzar pels seus gestos solidaris.

Com es concreten avui?

— Els agermanaments amb altres barris son importants (Nou Barris esta agermanat amb el barri del Cerro, a l'Havana, i amb el barri d'Estelí, a Nicaragua).

III congrés de la

Fem Barri Nova publicació de barri. És un butlletí editat per l'associació de veïns de la Dreta de l'EIxample.

A la portada, un poema de Federico García Lorca, "poeta assassinat pels franquistes".

L'aparició de la revista coincideix amb un rellançament de l'entitat, que situa les seves prioritats en ta construcció d'un Hotel d'Entitats, residències per a la tercera edat, una escola bressol (al barri no n'hi ha cap) i un Casal d'Avis. També reivindiquen la Torre de les Aigües pel barri.

AMEC És l'òrgan d'informació de l'associació de veïns Merldiano Cero, del barri de La Sagrera. En les dotze pàgines del seu número 11, podem trobar la llarga entrevista al president del Consell del Districte, Ernest Maragall, i diverses informacions relacionades amb el barri, amb especial atenció a les obres que es realitzen al carrer Dublín, amb la instal·lació de semàfors, a la plaça de la Tolerància, que segons l'AV "pas a pas, el nostre entorn millora".

sinoFosl ..^n'4 Els barris es mobiüi/x-n per les resitlèncics.

Bon i )^an any!

Si no Fos! FEM BARRI editorial

Diari de la Coordinadora Nacional de Jubilats I Pensionistes de Catalunya.

El número 4 dedica la portada a les mobilitzacions que estan realitzant a diferents barris per aconseguir residències per a la Gent Gran.

A l'interior destaca un article que reflexiona sobre els 30 anys del moviment veïnal I una entrevista al popular Llàtzer Escarceller, l'avi de TV3, que als 83 anys interpretarà al Teatre Nacional una obra de Pirandello.

Parlant del

24

CARRER / de la ciutat

gener-febrer d e 1999

QUI KS QUI

ANTONI PARRÓN Un veí MARC ANDREU Periodista DANl CODINA Fotògraf

^^El meu barri és Poblenou^ i la meva família^ la humanitat^^ a Diagonal, en la seva cursa implacable fins al mar, està esbon-ant la ciutat industrial.

Més enllà de xemeneies testimonials, els únics que en guaixien la memòria són els obrers que la van viure. Molts d'ells són avui jubilats que baden davant les obres. Com l'Antoni Parrón, que des de casa observa com la Diagonal viola l'horitzó fabril del Poblenou que sempre havia tingut a la finestra.

"Vaig arribar a Poblenou el maig de 1930, amb només 13 anys, amb la mare i una germana. El vaixell Canal^as, meitat

passatgers, meitat gallines i cabres, ens hi va dur des de Cartagena per 30 pessetes cadascú". A Múrcia deixava la misèria de les mines de La Unión, que als 6 anys li havien matat el pare i als 9 li havien fet canviar l'escola per una impremta, una botiga de comestibles i una sabateria de La Imperial.

La nova Uar -"una aglomeració de manufactiu-es obreres, un barri entranyable i humà"- li va donar feina i educació. A Sedàs Agfa, a Ca ITUa, a Ca llsidret, a Can Ponsa, a Ca l'Oriol... Noms tan familiars com Can

De nou al barri, sense feina, es va tomar a casar. Ja tenia dues filles, i en va tenir dues més. I té néts. 'Tohticament no pensen com jo", comenta. Són com molts joves, "que van al Triangle Golfo i no tenen desig de canviar perquè els han tret la capacitat de pensar".

Però està encantat; "Alguna cosa els dec haver deixat".

I les que deixarà a aquesta gran família que el comunisme llibertari li va ensenyar que es deia "humanitat". Perquè en Parrón encara es manté actiu. Al Poblenou, a l'associació de véins. I a casa seva, entre els seus llibres. Els devora amb aquestes ulleres que ho poden tot, com mai podrà devorar la Diagonal el barri obrer que encara veu des de la finestra.

L'acudit

Sal i pebre Palabras para

Girona, Can Torres i Can Culleres sota els quals, però, s'amagaven les din-es condicions de treball del ram de l'aigua. "De seguida em vaig afiliar a la CNT', explica en Parrón, AUí va aprendre què és la solidaritat -"una paraula escrita amb Uetres de sang"- i va iniciar una cursa lectora de fons que ara xifi*a en 5.000 llibres. 'Vaig començar per les novel·les de Juüo Veme i la Zane Grey, recorda. Després van venir les obres del comunisme llibertari: La novela ideal i La revista blanca, Federica Montseny...

Amb alguns d'aquests llibres a la bossa, i convençut ja que "el món està dividit entre pobres i rics", el 1936 va marxar a l'Aragó amb la Columna Durruti. Pins que una bala explosiva el va ferir (en guarda la cicatriu sota el pantaló). Abans, però, el maig de 1937, diu que "de bona gana hagués baixat de Bujaraloz a Barcelona" a fer costat els anarquistes en la lluita contra els comunistes del PSUC. Coses de la vida, perquè ara, a la seva biblioteca, una barbeta astuta, un bigoti totalitari i una barba guerrillera custodien els llibres de la Montseny.

Lenin, Stalin i Fidel Castro, sí. I el carnet del PCC. Però en Parrón es defineix com a "un comimista d'idees, no de sigles". Ho és, i heterodox a la seva manera, perquè ens cita Girardi (un teòleg de l'alliberament), Noam Chomsky (n'és un fidel lector) i Ignacio Ramonet (el seu últim llibre, La tirania de la comunicación, li ha donat algunes claus que no surten a VAuant).

Ens explica que el 1954 va invertir al PSUC el seu bagatge de rebellia lÜbei-tàiia perquè, més enllà "de pagar els segells de la CNT de postguerra a un company que encara avui passeja per la Rambla", necessitava acció i una filosofia (marxista) que li permetés entendre la complexitat del món. Això fi va costar una condemna de sis anys al penal de Burgos, detingut i processat el 1960 "por rebelión müitar". La mort d'un Papa H va rebaixar dos anys la pena, però no li va tomar la mare ni la primera dona, que van morir mentre eU era a la presó.

Julià

Puyal és PROJ=Ç·SS\OfòAL· .,.

Para que te acuerdes, siempre, de lo que un dia yo escribf pensando en tí. Ya sé que no soy Gojdisolo, però tú tampoco eres su hija. En verdad, tú eres es una hija de... un fi-anquista de triste recuerdo.

Que tu padre, siendo rector de la Universidad de Barcelona, autorizara una brutal irrupción pohcial en el campus explica porque tú ordenaste otra en la UAB el 14 de enero. El poema dice que no puedes volver atrds porque la vida ya te erapuja, però tú y los del PP parecéis empenados en retroceder en el tiempo. Déjalo, JuHa. No reprimas mas a estudiantes y okupas: en la facultad han aprendido del poeta que, a pesar de los pesares, la vida es bella. Y lamento que te puedas sentir acorralada, perdida o sola, o quizàs desees no haber naddo, pere es que todos sabemos que la verdadera profesíonal de la violència eres tú. Hasta los policías sindicados, que rechazan un plan que quiere imponer la ley del Oeste en nuestros barrios.

Zeta

.„és

^oe GRÀ ot6S

ooe

VA^f^AR i M SRA. SAUCtAy/ALOecASAS Ü \ÍA aWR^A^

ei. ríiu. OE PROire-ssioA/Au 0^ CA vioièfiJciA...