Carrer 057

Publicaciรณ bimestral

Obradors, 6-8 b a i x o s * 08002 Barcelona

N^57maig-juny 1999

i.a veu aei

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceioneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou 93 339 91 70 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 331 11 13 Can Ensenya 93 359 06 80 Can Peguera 93 357 13 33 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases Eduard Aunós 93 223 23 94

Cera 93 241 05 92 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues.

93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fontanella 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46

Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 458 02 91 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Llacuna 689 75 70 03 La Palmera 93 314 35 48 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com

Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Maria Pluja

Publicitat Eva Grau, Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Marta Bacti, Anna Bartolomé, Sara Casas, Ella Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Carme Sànchez, Àlex Tisminetzky, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemi, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada VILLUENDAS + GÓMEZ DISSENY Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995

®

distribució

£/g C A R R E R Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de MiJsics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Por1,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaiïa, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Chie, Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Espoiliu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50

Rambles 93 317 29 40 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58

Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Baibera-Sta Mafganda-Penedides

93317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 381 16 25 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Els f Í^Í^P.

de

maig-juny de 1999

ATM: el miracle!

Després de fer moltes reunions amb l'Ajuntament i la Generalitat, la Favb va denunciar ptiblicament que "pretenien dinamitar el pla de transports de Barcelona". EUs seguien dient que no volien firmar cap acord, encara que fossin parcials. Uns i altres suggerien "si no hi h a acord, j a ens ho farem".

L'Autoritat iinica del Transport Metropolità, creada fa u n any i mig, estava lligada de mans i peus per interessos particulars. Eren incapaços d'arribar a consensuar res.

Però va arribar la comissió executiva i tòt va canviar.

Prèviament el conseller Macias i el tinent d'alcalde Casas, n'havien parlat per telèfon. Les pressions i les dentlncies els van fer canviar de rumb. Hi va haver un acord parcial, jjerò queden molts temes pendents, que han de quedar resolts abans del proper Consell d'Administració el 30 de juny.

Esperem que no tomin a repetir-se aquells mítings en què els alcaldables de tota mena, i fins i tot els Presidents de la Generalitat, cridaven assenyalant els barris assegurant "aviat hi arribarà el metro". La necessitat de transport públic no ha de ser moneda electoral.

Però continuem intranquils per alguns temes: • A la Zona Franca: el metro arribarà només fins a l'entrada de les grans barriades? Les estacions quedaran gaire a la vora dels 50.000 habitants de la zona?

• S'accepta incorporar al pla l'arribada del metro fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana, però no es defineix si serà el metro convencional o u n de Ueuger. Els tècnics s'ho h a n d'estudiar, •çerò ens temem que la indefinició suposi endarrerir-lo més.

• L'allargament de la línia 3: per què no arriba fins a Trinitat Nova per enllaçar amb el metro de Ciutat Meridiana i Torre Baró? Com es pot plantejar que vagi a Via Júlia i Torres i Bages? La reivindicació és forta i clara: ha d'arribar fins a Trinitat Nova.

• A Bon Pastor, Carmel, Horta, Vall d'Hebron, Taxonera: tenen recoUides les seves reivindicacions en el pla aprovat, f>erò cal resoldre molts temes concrets.

Totes les velles i justes reivindicacions s'han de fer realitat.

Es planifica un pla del 2001 al 2010, però cal prioritzar les connexions amb els barris. J a s'han d'encarregar-ne els projectes.

Ara que veiem una mica més a prop l'arribada del transport públic de qualitat als nostres barris, no podem oblidar l'entorn de la gran Barcelona. El m u n t de poblacions com Gavà, Vüadecans, Montcada, Sant Boi, Castellbisbal o tantes EÜtres, que deuen sumar la fal·lera de cap a un milió d'habitants, no tenen garanties de ser tingudes en compte en aquestes previsions. Des de Barcelona els fem arribar la nostra solidaritat i el nostre suport.

CARTES DELS LECTORS

EL ROTO Regidor desinformat Sr. Pep Puig, regidor de Ciutat Sostenible: Estic d'acord amb part del seu escrit a l'últim número de La Veu del Carrer, doncs jo, que no sóc un habitual dels temes municipals, desconec absolutament el que significa el departament de Ciutat Sostenible i m'agradaria conèixer quina és la tasca del departament.

Però no és aquest el principal motiu del meu escrit. Fa un cert temps, al programa de TV2 Grar) Angular, es va fer un reportatge sobre antenes de telefonia on sortia entre d'altres el senyor Puig, argumentant que a l'Ajuntament disposaven d'informació al respecte per als ciutadans que hi estiguessin interessats.

Gom que a la nostra Comunitat teníem una oferta de Retevisión i atesa l'emissió de l'esmentat programa ens van entrar certs temors, vam telefonar al senyor Puig i la resposta, després de

A T U R E M LA G U E R R A A L S B A L C A N S

diversos intents, va ser que no disposava de cap tipus d'informació.

Davant això, em vaig sentir enganyat, ja que una vegada més, un polític m'aixecà la camisa. i,Quines accions cal prendre per què hi hagi més coherència entre allò que ens diuen els nostres representants?

Jordi Rodríguez President de la Comunitat de Propietaris Grup Josep Civit

Aclariment La foto que va servir de base a la portada de l'últim Carrer, dedicada a José Agustín Goytisolo, era de Francesc Català Roca.

Aquest aclariment vol ser una disculpa vers la seva família i un reconeixement a la seva obra.

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de setembre.

CARRER

maig-juny de 1999

CRÒNICA

Benvingut, míster Hines!

S. GUTIÉRREZ, M . PARDELL I J . J . RUBIO

L'oficina d'informació de la zona residencial Diagonal Mar es troba al carrer Josep Pla número 2. Es tracta d'un edifici semblant a una casa colonial, amb àmplies finestres i un petit parc perquè els nens es distreguin mentre els pares demanen informació sobre la urbanització que s'està construint al Poblenou.

A l'interior, plena de sofàs i seients de cuir, hi ha una sala amb un mostrador de fusta i vidre on es pot accedir a la informació general sobre el nou barri de Barcelona. Aquest té cinc illes de vivendes, pràcticament a primera línia de mar, amb instal.lacions privades (piscines climatitzades, pistes del modern paddie, places de pàrquing i zones recreatives), un multiespai comercial i d'oci que comptarà amb un cinema de vint sales, un hotel i tot un palau de congressos, a més del parc públic amb llac incorporat.

Les zones privades, segons ens expliquen, estaran separades del parc públic amb tanques, a més de protegides -paraules textuals- amb guardes de seguretat les vint-i-quatre hores del dia. Els 1.875 pisos que s'aniran construintfinsel2006o2007 oscil·laran entre els 65 i els 150 metres quadrats i les dues, tres o quatre habitacions, a més dels dúplex.

Al rebedor d'alguns d'aquests habitatges es construirà una bòveda de vidre que deixarà passar la llum del sol.

Cadavivendadisposaràd'airecondidonat, paviments de martsre i parquet i fusteria exterior d'alumini. A més, tots els pisos seran totalment exteriors (a excepció, tot sigui dit, dels lavabos) i amb terrasses de 30 metres quadrats i amplis finestrals amb vistes al parc amb palmeres i a la platja, al més pur estil de Florida.

I és que, de fet, com va quedar reflectit a les al·legacions que la Favb va presentar al projecte el gener de l'any passat, s'està construint un barri seguint models nordamericans i trencant amb l'estil mediterrani i europeu d'habitatgesque caracteritza Barcelona i que, segons l'arquitecte Josep Oliva Casas, s'hauria de mantenir: "La ciutat que té èxit és el tipus de ciutat d'espais

Diagonal Mar, un projecte d'habitatges de luxe a l'estil americà s'instal.la a Barcelona en un complex residencial, lúdic i comercial.

La immobiliària texana Hines no només promociona i construeix el barri, sinó que també vol pagar la nova parada de metro

segons es pot llegir a la seva pàgina d'Intemet. Es a dir, a Hines no li suposaria pas un problema pagar els entre 500 i mil rnilions de pessetes que pot costar la nova parada de metro de la línia 4 que es construirà a DiagonalLlull. La Generalitat tenia projectada aquesta construcció, però Hines no volia deixar durant uns anys el seu centre comercial sense metro, així que pretenia avançar uns diners però ni hi ha cap figura legal que li ho permeti.

L'advocat José Molina no veu cap problema legal en aquesta usurpació de tasques del poder públic: "Si ve una empresa i s'ofereix per construir el metro, l'ajuntament estarà encantat. I aquíl'empresaté un interès molt directe, el de generar plusvàlues per les vivendes i augmentar els preus". A més de metro, el tramvia recorrerà tota laDiagonal fins el litoral i la línia 7 d'autobusos ja passa pel que serà un nou barri de luxe a Barcelona. *

La verticalitat dels edificis contrasta amb la construcció tradicional continus i amb espais urbanístics com arquitectònic americà no té res a veure places o rambles. Són aquests espais amb la nostra ciutat: "Barcelona té una els que realment tenen èxit, la gent en barreja d'usos i activitats, la ciutat està gaudeix. En el cas de Diagonal Mar, molt en contacte amb el comerç. En segons la idea del promotor, el parc aquest sentit. Diagonal Mar és tot el estarà al servei dels que viuen en contrari, els pisos tan alts allunyen els aquests blocs". S'està trencant, doncs, ciutadans del carrer". Tal com assegula coherència urtDanística de la ciutat. ra Oliva, "és una urt^anització on es "S'està produint una manera de fer prioritza la vivenda i que resulta ciutat que no té res a veure amb la insolidària respecte la resta de la ciunostra cultura. S'haurien d'estudiar les taf. condicions de cada ciutat i buscar miEnric Miralles, l'arquitecte que ha llores, però és que aquest barri es dissenyat el parc, en canvi, nocreu que podria construir a Chicago igual que s'hagi seguit un model americà: "Tot s'està fent a Barcelona" explica Ferran aixóésdemagògíabarata. Si la vivenda Navarro, l'arquitecte. Segons ell, l'estil la paga un banc alemany és estil ale-

Un barri trencat en dos

L'Associació de Veïns de Poblenou protesta perquè no hi haurà habitatges de protecció oficial dins el luxós complex residencial. A Diagonal Mar, un pis d'uns cent metres quadrats pot arribar fins als trenta-dos milions. Els habitatges de tres i quatre habitacions oscil·len entre els vint-i-sis i els quaranta-un milions de pessetes, segons la immobiliària Hines. I encara més, un IGNAbI R RENOM cop instal·lada en el barri, cada família del barri haurà de pagar entre quinze mil i divuit mil pessetes a la comunitat de veïns many i si la paga la Caixa és estil català. per costejar el manteninrient de les No té res d'estil americà, ja que no es piscines, zones verdes i pistes de troba als Estats Units, ni és una base, padd/eprivades. L'associació de veïns ni té tanques i, a més, es va fer un tem que l'estructura del barri quedi estudi de mercat amb gent d'aquí i la trencada. El president, Joan Maria Sogent que hi anirà a viure és d'aquí i no ler, creu que 'la gent d'aquest barri popular no hi podrà anar a viure allà". pariarà pas anglès".

Segons Soler, no s'estan construint vivendes pels joves de Poblenou, que * Un gegant de la construcció es veuen obligats a mancar.

No es pot oblidar, de tota manera, que Tot i el preu dels pisos, molta gent Hines és una de les principals compa- s'ha sentit atreta per la possibilitat de nyies immobiliàries dels Estats Units. viure envoltada pel luxe. Més de cinc Aquesta companyia fundada a Texas mil persones han demanat informació el 1957 ha facturat en els últims sis i han deixat les seves dades per visitar anys més de mil milions de dòlars. el pis mostra.

No solo te expropio, ahora te dejo sin sol JESÚS BARBERO IZQUIERDO

Erase una vez en una Ciudad Olímpica...

Expropiaciones del Ayuntamiento. El Ayuntamiento decide que donde vives toda tu vida, en pisos de propiedad, es una zona a remodelar. Inicia expropiación, tú pones recurso judicial, però el Ayuntamiento te presiona para que lo retires. Eso nos puede pasar a todos però esta vez les toco a vecinos de la calle Taulat con Lope de Vega, en Poblenou.

Viviendas protegides de Regesa. Te presiona para que lo retires ofreciéndote unas viviendas en Provençals, 10 - e n plaza Ramon Calsina, junto a la torre de Macosa- sin explicaciones concretas sobre como estaria ordenada la plaza. Cuando te expropian ves que te ofrecen una casa y piensas que los administradores municipales realmente te ofrecen una buena vivienda.

Construcciones Fadesa. La plaza hoy sigue desordenada desde diciembre, cuando vinieron a vivir. Però en Marzo nuestros vecinos ven levantarse un hotel a cuatro metros de distancia de sus comedores y habitaciones. Ante las quejas de los vecinos la constructora dice que se siente engafiada. Y no solo no es justo, sinó que por mucho que digan los del Ayuntamiento, parece ilegal menos separación que 18 metros ante ventanas; aún diran que es calidad tener el comedor todo el dia con luz elèctrica.

Xavier Casas. No solo no es justo sinó que el teniente de alcalde de Urbanismo reconoce que es un error, con el consuelo tonto de que el mal de aprobarlo fue de todos los grupos municipales. Sugiere que el hotel lleve las escaleras y ascensores mas lejos. Los vecinos sugieren que o se tire parte del edificio hasta 18 metros de vista, o si no hay

DANI CODINA

# El nuevo hotel està literalmente pegado a los pisos

solución que el hotel se amplíe por sus casas y a ellos les den otras con vistas.

Francesc Narvàez. Desde la sede del Distrito Sant Martí dicen que no solo ha sido un error, sinó que no se les ha informado bien desde el Ayuntamiento. El concejal Narvàez indica que "el hotel se ha hecho tan pegado a las viviendas para que se vea mas la torre". Y a la vez es mas importante que la torre se vea a que unos vecinos vean la luz.

Joan Conde. Para iluminado el gerente del Distrito que conmina a los vecinos a que depongan su derecho a manifestarse porque sinó se enfada y no pactaran. Pactos como cuando la expropiación, vecino a vecino y dividiendo, ofreciendo a cada uno una casa en otro lugar en vez de arreglar el error. Ya caerà otro expropiado en esa vivienda que ahora dejan. Y calladitos que hay elecciones. Però los compafieros de la Asociación de Vecinos Poblenou han apoyado a los vecinos a que no paren hasta que pare la construcción del hotel, esta es su única fuerza y a aprovechar antes de elecciones. Érase un articulo que no contaba una noticia, sinó una lucha urgente. Tan, tan urgente que esperamos que cuando esto salga en Junio ya no sea noticia, sinó que esté arreglada tal y como los expropiades merecen.

4

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

maig-juny de 1999

'Angelitos Negros', una revista innovadora, didàctica i molt crítica ANNA BARTOLOMÉ I SARA CASAS

Dins el panorama de la premsa aí nostre país, on gairebé no hi ha cap publicació que es mostri crítica amb els esdeveniments polítics i socials d'actualitat, acaba de néixer la revista Angelitos Negros amb el propòsit de tractar amb humor tot tipus de temes que poden interessar la nostra societat.

Alfons López, el director d'Angelitos Negros, es mostra molt il·lusionat amb el nou projecte que acaba d'emprendre. Juntament amb en Joan Aliu, en Pepe Gàlvez, en Xavier Roca i en Juanjo Sarto van decidir crear la seva pròpia revista després del desencant que els va provocar el fet que l'intent del Grup Zeta, on ells col·laboraven, de publicar una revista en la línia d'Angelitos Negros no quallés.

La nova criatura és, segons el mateix Alfons López, "una revista en clau d'humor, però seriosa en contingut, que és crítica amb els assumptes d'actualitat. Hem volgut omplir el buit que hi ha de publicacions d'opinió crítiques ja que creiem que per a l'evolució del pensament són necessàries les veus discordants". Angelitos Negros té tres parts ben diferenciades. La primera tracta àmpliament qüestions greus de l'àmbit polític i social internacional. En el cas d'aquest primer exemplar, el

tema escollit ha estat la situació dels habitants de la província de Chiapas i la seva relació amb el govern mexicà. La segona part de la revista, que ocupa les pàgines centrals, tracta temes difícils de comprendre per a gran part de la gent, com per exemple el funcionament de la borsa o les ciutats sostenibles, i se'ls dóna un tractament didàctic per fer-los més entenedors. Per acabar, trobem un últim espai dedicat a coses més mundanes com la religió, el sexe, els bons costums, etcètera.

Angelitos Negros és una publicació trimestral acord amb el canvi de les estacions de l'any. Per a aquest primer número, el tiratge de la revista ha estat curt, només de dos mil exemplars, ja que la publicació té el handicap que no hi ha cap entitat ni editorial que li doni suport econòmic. L'Alfons López és de l'opinió que no s'ha tractat de manera justa la revista perquè hi treballen primeres firmes com l^ax o Carlos Azagra i articulistes gràfics de premsa comarcal i local com Jap, Napi o Ermengol. A més, a Angelitos Negros hi ha una participació molt i m p o r t a n t de c o l · l a b o r a d o r s sudamericans. De fet, aquest primer exemplar s'ha realitzat entre el diari La Jornada, un dels més progressistes de Mèxic i que està

à favor del moviment zapatista, i els fundadors de la revista. A part dels col·laboradors mexicans, també hi han participat articulistes i dibuixants argentins com Fontanarrosa i Langer.

Angelitos Negros ha sorgit amb un esperit no lucratiu. Els seus membres són conscients que els principis sempre són difícils i que, de moment, no poden contemplar la revista com un negoci. Encara és aviat per saber l'èxit que tindrà la publicació en un futur pròxim, ja que els responsables d'Angelitos Negros no saben la reacció del públic i si també interessarà als fanàtics dels còmics, sobretot del manga, tot i que la revista no està destinada específicament per a ells.

Aquesta nova publicació és d'àmbit estatal. A Catalunya es pot trobar als quioscos més importants i a les llibreries especialitzades de l'àrea de Barcelona i de les principals capitals de comarca. A la resta d'Espanya només les llibreries especialitzades venen la revista. Però un fet a destacar i que mostra ei propòsit de modernitat i d'adequació al procés de globalització que vivim és que tots els interessats poden comprar Angelitos Negros per Internet a la direcció: www.angelitosnegros.com.

La revista

de humor

poiíticamente

incomodo

IflS CATÀSTROFES VIENEN, DESTRUYEN V SE VAN.. . .LOS GOBiERNOS ViENEN.OESTRUVtN V S£ QUEPAN.

fk^ E't»it»ljdt, * éiMM EN KUESTRO SUPLEMENTO DE

CUSIC0SUIS11?ÀIOS:LABOLSA

CLOS M I S T E R I Ó S DE L A V I O A A L A L C A H C E DEL H A S C R E T I M O )

Onades repressives contra el moviment okupa ÀLEX

TlSMlNETZKY

El 7 de maig passat foren detingudes cinc persones relacionades amb cases okupades de Barcelona. Els joves restaren a comissaria sota l'acusació d'haver participat en els incidents produïts durant una bicicletada contra els desallotjaments realitzada el 24 d'abril darrer i on un policia va arribar a esgrimir l'arma contra els bicicletaires.

Segons han informat en roda de premsa els okupes, les detencions es van produir durant tot el dia als llocs de treball i a les respectives vivendes.

Després de dos dies a les dependències policials, els squatters van ser alliberats sense ni declarar davant el jutge, i sense que els interroguessin sobre la seva relació amb el cas. Tots els indicis apunten que l'operació encara és oberta i s'esperen noves de-

EL PERIODICO

•

A la foto podem veure el policia que va desenfundar la seva arma en una manifestació ol<upa. Precisament ei 5 de juny es va celebrar una manifestació en contra de la impunitat policia! i per demanar la dimissió de la delegada del Govern. L'acte el van recolzar més de 50 entitats i associacions, entre les quals hi havia ia Favb

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

tencions en els propers dies.

Els okupes han volgut denunciar públicament que les persones involucrades no havien participat en aquesta mobilització en concret, i havien estat triades -només per haver participat activament en activitats okupes- per la Brigada d'Informació número 6 de la Policia Nacional, a la qual han acusat d'estar darrere dels seguiments, identificacions i assetjament que estan patint els okupes, i han remarcat que tota l'operació ha estat un intent de persecució i setge polític per tal d'atemorir el conjunt del moviment contestatari.

Finalment, han anunciat que convocaran tot un seguit de col·lectius, organitzacions i entitats de la societat civil catalana per tal d'engegar una campanya contra la impunitat

amb la que actuen les forces policials, i en concret la Brigada d'Informació número 6, a la qual han comparat amb la Brigada Político-Social del franquisme per la seva persecució contra els moviments socials. La mobilització intentarà sensibilitzar la població de les realitats repressives que s'estan reproduint amb una freqüència preocupant darrerament i que no representen cap solució els problemes socials que es donen a la nostra societat.

Els representants d'aquest moviment social han comptat amb el suport davant els mitjans informatius de diverses entitats i organitzacions polítiques, sindicals i socials, entre les que hi havia la Favb i representants de la COT, Entrepobles, solidaris amb Chiapas i parlamentaris del PI i EUiA, entre d'altres.

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

#.<! veu

aei

CARRER

maig-juny de 1999

CRÒNICA

Dia sense cotxes: debat ampli, eficàcia relativa i ooca coordinació ÉLIA HERRANZ

El dia 29, a casa, als bars, a la feina, moltes converses van girar entorn la mobilitat, el caos circulatori i els transports públics. Un dels objectius de la jornada estava acomplert. Tothom donava la seva opinió. No era difícil. És el tema que potser afecta més massivament la ciutadania, tots els dies de l'any, es desplaci a peu o en BMV. El dia de "l'auto-reflexió", com es va anomenar oficialment, va estar protagonitzat pel tall d'alguns carrers, mesura mixta entre tallar una gran zona del centre, com es va fer a París, i deixar la decisió a voluntat dels ciutadans conductors. (Madrid o València van prendre aquesta segona decisió i els resultats van ser només simbòlics; és a dir, excepte el nom, va ser un dia del més normal pel que fa a trànsit).

L'opció de Barcelona va aixecar les primeres crítiques de p e r s o n e s q u e no e s t a v e n d'acord amb la idea de tallar carrers, mesura que molts consideraven autoritària i que no resolia cap problema. Moltes veus (incloent persones sense vehicle privat) defensaven que els conductors, la majoria de vegades, no agafen el cotxe per plaer, i que els transports públics no estan a l'alçada de les necessitats de moltes persones.

"Barcelona és una ciutat pensada per al cotxe" va ser la frase que més es va sentir.

Amb motiu de la jornada els mitjans de comunicació van fer circular dades com que el 25% dels desplaçaments es fan en vehicle particular, però aquests vehicles ocupen el 6 5 % de l'espai viari disponible i això no es va sentir tant. Tant les entitats

cíviques que van proposar la iniciativa com les administracions que la van fer possible van insistir que no es tractava de dimonitzar el cotxe sinó de promoure'n un ús racional. El cotxe és molt pràctic p e r f e r d e s p l a ç a ments llargs però no tant per fer-lo servir per traslladar-se a la ciutat. Una tercera part de desplaçaments diaris es produeix en un radi de menys de tres quilòmetres, la longitud ideal per anar a peu o en bicicleta.

També va agafar pes l'opinió que, ja que es prenia la decisió radical de tallar carrers al transport privat, es fes amb menys por, de manera que, realment, i com deia la publicitat oficial, el medi ambient respirés. Molts ciutadans que recolzaven la iniciativa, sobretot els no conductors, i les entitats cíviques participants es van sentir decebudes per la timidesa que van mostrar els organitzadors intentant no ferir la sensibilitat dels sectors econòmics relacionats amb l'automòbil.

Algunes dades de la diada (*) • Increment del transport públic: 10%

JOSEP MASIP

Els carrers tancats al trànsit convidaven al lleure despreocupat

Qualsevol que pogués gaudir d'un passeig per les Rambles, Via Laietana o un dels carrers tallats, va poder comprovar que els ciclistes existeixen, més enllà dels diumenges. No se sabia si fins ara no se'ls veia o realment havien aprofitat l'ocasió per convertir-se en els reis de la calçada. Una mica de tot.

Les bicicletes van augmentar en un 300% el dia 29. "Els que anem en bici cada dia, entre el trànsit, o estem bojos, o no som d'aquí", resumia una ciclista. La demanda de bicicletes de lloguer va ser d'un 90%.

Les escenes de més tensió es van viure als punts de confluència

dels carrers oberts al trànsit amb els tancats, especialment a Plaça Urquinaona amb Via Laietana. La guàrdia urbana va suar la camisa, sobretot amb els motoristes. La impressió general era que ells no se sentien al.ludits per les restriccions.

En acabar la jornada, després d'una marxa de les associacions de veïns des de la Diagonal fins la Plaça de Sant Jaume per reclamar més transport públic (que no va tenir una participació ni de bon tros massiva), les entitats organitzadores van fer un balanç positiu de la diada, insistint que les ciutats no poden donar espai al cotxe infinitament.

Una bicicleta en la Via Làctea

• Disminució de la utilització del cotxe: 12% • Augment de la velocitat dels vehicles: 30% • Augment de l'ús de les bicicletes: 300% • Augment de la mobilitat dels vianants: 30% • Disminució d'entrada de vehicles a Barcelona: 11 % • Disminució de sortida de vehicles de Barcelona: 7% • Disminució de trànsit direcció mar-muntanya: 11 % • Disminució de trànsit a la Ronda de Dalt: 8% • Disminució de trànsit a les vies secundàries: 30% •Disminució de la contaminació al centre de la ciutat: 69% • Disminució del nivell de soroll a les grans vies: 1 a 4 decibels O Font: premsa àel dia després

• Visto desde las alturas, la convocatòria del dia de la "Auto-reflexión" se antoja ridícula y lejana.

Como si de una gota de agua se tratara que al caer en un mar de aceite hirviendo es repelida en cientos de minúsculas gotas, que a su vez vuelven a caer en él, para evaporarse finalmente en el aire viciado. De igual forma estàs decenas de municipios han visto evaporados sus esfuerzos r e t o m a n d o al d i a s i g u i e n t e , el t r e n de la contaminación.

El tan cacareado dia "sin coches", que por imperativos legales de consenso con el grupo de Reaccionarios Automovilistas Consumistas de Carreteras (RACC), pasó a ser el dia de la "Autoreflexión". Y henos allí, el dia del estreno, en el que ni el publico ni la crítica se ponían de acuerdo però, nadie dudaba que el Director y el Guión fueran excelentes. Para unos, los decorades estaban excesivamente recargados e inducían a la desazón, manipulando en exceso el ojo del espectador (Información "Restricciones en la Rondas", cortès de calles en el centro de la Ciudad). Para otros, pobres y mal resueltos, (pocas calles cerradas al trafico y permeables a

éste, y una súper isla peatonal que mas bien recordaba un bote del Titànic).

Es de agradecer que todos aquelles que fueron al e s t r e n o , lo hicieran en su mayor p a r t e , utilizando el transporte publico, y de éste una gran mayoría empleando el ferrocarril. Por el contrario siempre existe la nota discordante puesta de relieve como tantas otras veces, por las m o t o c i c l e t a s a l a d a s , que no t e n i e n d o suficiente con colarse en el estreno, se dedican a sorber sus vasos de gasolina expulsando sonoros eructos de gases pestilentes y siempre haciendo gala de su permitida agresividad para con el resto de la ciudadanía.

T e n i a razón T a g o r e però, ya no son las làgrimas las que nos impiden ver, sinó la tozudez de no visiumbrar que està al alcance de la mano el cambiar de actitud, y entender que si detràs de una pelota hay siempre un nirio, este no debe ser la víctima ni el problema sinó que en el propio hecho del juego, radica la solución.

A Vicenç Bagan, que en la V i a Làctea, lucha por conseguir un "carril-bici" universal.

Oscar Sierra, membre d'Amics de la Bici

6 En

i.í4 vtru tttrt

CRÒNICA

paraules

CARRER

m a i g - j u n y d e 1999

Tempesta per una demolició FRANCISCO J . MANZANO I GERARD MELGAR

Dèficit d'escoles bressol Hem llegit a la premsa unes declaracions de la mare del menut Sergi: "Els polítics ens demanen que tinguem més fills i llavors no tenim escoles bressol on portar-los". Aquesta veïna que es queixa és una de les 1.680 que s'han quedat sense plaça pública a la nostra ciutat. El conseller d'Ensenyament va prometre que en construirien 30.000 a tot Catalunya, però la realitat és que el dèficit continua. w

Hotels pels núvols Sovint a Barcelona i rodalies -Madrid també s'ha enfilat al mateix c a r r o - és molt difícil trobar una habitació. El sector ha optat pel camí fàcil de pujar les tarifes. Algunes veus reclamen un nou Pla d'Hotels.

La Favbe s va oposar a l'anterior perquè les tarifes hoteleres han pujat un 2 1 % en mig any. En aquest tema no hi ha diferències amb la ciutat on es feien blocs a solars qualificats d'equipaments. Si volen construir hotels que ho facin on correspongui.

•

Audiència Pública de Residus Des del passat mes de desembre, l'Ajuntament dubtava a acceptar la petició de la Favb d'Audiència Pública. Senzillament no responia. A la fi, després d'una setmana de Passió, la va convocar de m a n e r a precipitada i els grups municipals d'Iniciativa i de Convergència en van sol·licitar la suspensió. L'alcalde Clos va accedir-hi minuts abans de començar la sessió. Ara, l'han convocada pel 25 de maig, tres dies abans que comenci la campanya electoral. Compleixen el reglament de Participació, però ja no estan en condicions d'arribar a acords. A més, la presidirà el regidor Vegara, el qual ja té les maletes fetes i no repeteix en el càrrec per voluntat pròpia.

•

La gent que passejava a prop de la cruïlla entre els carrers Camí de Vallvidrera I Sant Pere Claver va notar que alguna cosahavia canviat en aquella zona. L'edifici noucentista, que havia estat residència dels primers delegats del govem a Catalunya, la família Valls i Tabemer, ja no hi era. t\/lillor dit, l'havien enderrocat.

Però el més sorprenent era que la casa s'havia demolit quan s'estava estudiant la possible protecció de la seva façana i, per tant, existia una suspensió de la llicència d'obres en la parcel·la de l'edifici, una de les tres en què es va dividir la finca al novembre de 1997. Segons l'Ajuntament, la confusió es va produir per un "error informàtic". La torre, situada en un solar on una comunitat depropietarishavia contractat la construcció de 13 vivendes unifamiliars, estava inclosa en el pla especial de catalogació del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Això vol dir, concretament, que s'estava considerant el seu pas des del nivell D - e n el qual s'han de guardar fotografies i plànolsal nivell C, que també implica la conservació de la façana. En qualsevol cas, la casa no es podia enderrocar per una suspensió d'obres que era vigent per dos anys des del febrer de 1998. En canvi, r i 1 de juny d'aquell mateix any, el servei d'Urbanisme, amb el primer tinent d'alcalde, Xavier Casas (PSC), al cap, va autoritzar la constmcció de sis vivendes a la parcel·la de la torre, dues de les quals havien d'anar on era l'edifici protegit. Sembla que ningú es va adonar de l'error.

Tampoc ho van fer quan, a l'agost, la promotora Kandacom SL, que gestiona les obres de la comunitat de propietaris des de juny del 1998, va demanar permís per enderrocar la casa. Ei districte, que també havia de tenir constància de la suspensió d'obres, va concedir l'autorització, prèvia consulta als responsables del projecte de revisió del catàleg arquitectònic, que depèn de l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament central. El regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Ciurana (CiU), intenta explicar-ho amb un il·lustratiu exemple: "això és igual que quan un metge diagnostica una malaltia. La infermera no s'atrevirà a contradir-b, perquè en teoria el metge és l'expert". El permís de demolició tenia el vist-i-plau delegat de Jordi Rogent, que com a cap del projecte de revisió hauria de conèixer quins són els edificis precatalogats. Així doncs, tot

Un error municipal va possibilitar el passat 7 d'abril l'enderrocament d'un edifici protegit a Sarrià-Sant Gervasi. La promotora haurà de reconstruir-lo després de les protestes veïnals

JOSEP MASIP

Al solar que ocupava la casa ja han començat les obres d'una nova construcció apunta a què I' "error informàtic" consisteix en què, des d'un principi, la suspensió de llicència d'obres i la inclusió de la casa en el pla especial de protecció no van ser anotats en el registre informàtic de Patrimoni ni en el del districte. *

Negatiu precedent

Però els errors municipals en aquesta mateixa finca tenen un precedent que complica la credibilitat d'una equivocació involuntària. Concretament, al setembre de 1998, en el solar on es trobava l'edifici van sertalats més d'un centenar d'arbres de manera il·legal.

Aleshores es va tractar també d'un error similar, però la polèmica aixecada per l'incident tampoc va servir per a què ningú s'adonés de la il·legalitat dels permisos de construcció i d'enderrocament en la parcel·la de la torre.

Premi Maria Aurèlia Campmany S'hi van p r e s e n t a r 21 projectes. Les normes indiquen que un dels premis l'atorga el públic assistent a l'acte i l'altre un j u r a t d'expertes.

Aquest any, el projecte presentat amb el títol de "Prou d'Agressions" ha rebut tots dos premis. L'han promogut diverses entitats de dones de Nou Barris. Aquest projecte pretén canviar la mentalitat social dels barris a través del treball dels col·lectius de dones i del treball a les escoles. Té, per t a n t , un enfoc preventiu

Amb tot això, no és estrany que els veïns de Sarrià veiessin que les màquines feien anar per terra el 7 d'abril del present any aquell edifici que havia reflectit les tendències de l'alta burgesia barcelonina de començaments de segle.

Poques hores després de sortir a la llum la notícia, el gerent d'Urbanisme, Borja Carreras-Moysi, i el del districte, Ricard Huertas, van posar els seus càrrecs a disposició de l'alcalde, Joan Clos, que finalment no va acceptar les seves dimissions. Paradoxalment, des d'aleshores no s'ha convocat cap sessió plenària al Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi per tractar l'assumpte. El Partit Popular va sol·licitar un ple extraordinari, però el president del Consell, Josep Maria Vegara (PSC), va denegar la proposta per falta de majoria.

Ciurana adverteix que "en no presentar-se a la reelecció, és probable que Vegara no convoqui ni el ple ordinari del mes de maig".

Quant a les responsabilitats, es va produir un creuament d'acusacions. Per la seva part, el primer tinent d'alcalde, Xavier Casas, va assegurar que "la llicència d'enderrocament la va donar el districte". Jaume Ciurana no va trigar en contestar que "l'error greu es pro-

dueix l ' l i de juny de 1998, quan Casas autoritzà la construcció de sis cases tot i la suspensió d'obres existent des de febrer". Ciurana té clar que el fet de pertànyer a Convergència i Unió l'ha perjudicat. "La reacció de Casas davant un regidor del Partit Socialista hauria estat la d'assumir la seva responsabilitat".

El regidor exposa detalls que -segons ell- proven la seva innocència. "Quan vam celebrar el ple a l'Ajuntament central, vaig ser jo el que va fer una pregunta sobre aquest tema. Si tingués alguna cosa que ocultar no ho hauria fet".

La solució final a tota aquesta polèmica ha estat un acord entre el departament de Xavier Casas i la promotora Kandacom, que, segons l'arquitecte que va signar els treballs de demolició, Santiago Bergnes de las Casas, obliga l'empresa a reconstruir l'edifici amb la façana anterior. La casa, però, serà una vivenda plurifamiliar.

Els mateixos veïns que el dia 8 d'abril es van sorprendre en no veure la torre, probablement es plantegin, un cop l'hagin reconstruït, que han retrocedit en el temps si és que els poders públics no donen una versió més coherent dels seus errors.

De fabricants de llençols a especuladors

EL PERIODICO

• La família Valls-Tatjemer, accionista majoritària del Banco Popular Espariol, és la propietària d'aquesta finca i, per tant, beneficiària d'aquesta operació especulativa. La família té una llarga tradició en la indústria del tèxtil -qui no coneix els llençols de la Viuda de Tolrà?-, fins a la liquidació de les seves empreses (entre les que també hi havia Manufactures Valls).

Aquesta nissaga va conèixer la seva època daurada durant l'antic Règim, no és estrany, doncs, que a alguns dels seus membres se'ls relacioni amb l'Obra de mossèn Escriba de Balaguer.

i.a veu «Cl

CARRER

maig-juny de 1999

Lajgíe nt arrer

REPORTATGE

7

H Ederlezi {*) en Gràcia

JORDI TARRÉS

Salgo de ver, oir y degustar la última película de Emir Kusturica Gato Negro, Gato Blanco, "una historia de gitanos", tal y como la resume su director. Que pedazo de película.

Todo en ella es arrollador, puro canto de vitalidad y libertad, Pura Vida.

En estado de ensimlsmamiento bajo por la calle Torrijos hasta llegar a la Plaça del Poble Romaní donde Gràcia, ademàs de ganar un espacio publico, ha empezado a limpiar el rostro de la vergüenza de esta nuestra Europa común, casa de todas las personas ratificadas, o no, como europeas. Seis atïos después de su inauguración, la Plaça del Poble Romaní aún es el único espacio publico en toda Europa dedicado al pueblo gitano.

Antes de que se desvanezca el estado de jubilo en el que me encuentro, cruzo las calles que me llevan hacia la Plaça del Poble Romaní. Los conciertos, abiertos a todas las personas paseantes, se dan cita en el chaflàn que queda entre las calles de Mare de Déu dels Desemparats con calle Puigmartí, justo a la esquina del mercado de la Abacería Central, al módico precio de una sonrisa, un cigarro o algo para un cafè.

Llego a la plaza por la calle Siracusa desde donde tengo una perspectiva general. Cuando uno ve esta plaza por primera vez lo primero que en ella destaca es la prominente y solitària chimenea que se levanta espigada hacia el cielo, único vestigio de la otrora, y hoy ausente, fàbrica del "VaporNou". Todo un símbolo y testimonio del pasado industrial del barrio -uno de los núcieos centrales de la "Setmana Tràgica" de Barcelona (julio de 1909)-. En dicho solar fabril se levanta de arriba a abajo la plaza y el pàrking Siracusa -pàrking de la "Societat Municipal d'Aparcaments i Sen/eis S.A-.

Situada en la base de la chimenea se encuentra una placa conmemorativa, hecha de azulejos verdes y amarillos. La placa es un recuerdo y toda una dedicatòria que la Unió Gitana de Gràcia quiso hacer en honor del desaparecido Gato Pérez (1951/1990). Hijo bonarense, però predilecte de Gràcia y gitano de adopción. La placa reza aritmode rumba blanca lo siguiente: "Gitanosymorenos son los ases del compàs/.../ Ahora vengo yo con sabor aunque no sea moreno". Sabios versos de un canto a la convivència, restan así colgades para quien quiera leer. Y es que ya lo dice el Oncle Manel, gitano de ojos experimentades y temple conciliador, miembro de la junta de la Unió Gitana de Gràcia y hacedor ocasional de historias y cuentos gitanos, recordàndonos unas palabras de la regidora del distrito Teresa Sandoval: "Gràcia no seria el que és sense els gitanos de Gràcia".

Nimiedades de la historia y contrasentidos han omitido sucesivamente el reconocimiento a este pueblo, silenciando a hombres y mujeres, personajes anónimos o reconocidos, rostros con menor o mayor fortuna... Gente silenciada. La pa-

La plaza del Poble Romaní es el único espacio publico europeo dedicado a los gitanos. Debe servir para limpiar el nombre del pueblo gitano

del que sóc, però sempre dic: el meu barri. Gràcia. Sóc un gitano del barri de Gràcia".

• Diferentes actores Frente al ventanal del Casal d'AvisResidència Assistida i Casal de Gent Gran de Gràcia, destellos de luz se filtran entre las hojas circulares del Àrbol del Amor, Cercis Siliquastrum.

Los metes verdes de sus hojas y los púrpuras rosades de sus flores se mezclan en una fràgil danza, de vez en cuando, azuzada veluptuesamente por el viento. Desde el misme ventanal, però detràs de él, Concepció, Encarnación, la sefíera Hortènsia y el serïer Romero juegan al dominó. Parecen estar absortes per el juege però de soslaye todes miran a la plaza. No se les escapa ni una. Las marcas de lo cotidiano trazan la animada charia. Son espectadores silencioses del ritmo de la plaza. Les gusta ver la "Festa Major, les puntaires, les persones que prenen el sol o esperen l'hora de dinar, els 'petanqueros' i la canalla que surt de l'escola per venir-hi a jugar". Cada uno, en su momento, participantes distintes de la misma plaza. Hace màs de once anos que vienen regularmente al Casal a pasar el rato. Y desde que existe la Plaça del Poble Romaní la centemU í ^ plan durante todas las estaciones TARVAL del afío. Es curioso, pere cada uno La chimenea del Vapor Nou se erige como símbolo y testimonio del pasado industrial del barrio tiene preferència por una estación distinta.

Fuera del Casal, y en la parte trafía y la ignorància se ha cebado Barcelona. Hoy dia son màs de 110 riza a la ètnia gitana. Hay muchos muchas veces con la constància y familias las que componen la gitanos de Gràcia que van y vienen, superior de la plaza, las bolas de la tenacidad de sus modus vivendi. comunidad gitana del barrio. El On- se marchan por un tiempo, màs o petanca giran diestramente guiadas Desde la Pragmàtica de los Reyes cle Manel recuerda con nostàlgia menes largo. Ejemple de elles es el deslizàndose por el suele de tierra.

Gatólicos, pasando por el triàngulo cuando él y su cuadrilla iban a Oncle Manel que se fue a Buenos Después de cada jugada vuelven a invertido de color marrón que los pastorear las cabràs per les campes Aires a trabajar y regresó unes anos las manes robustas y arrugadas. nazis utilizaban para tachar a los de lo que hoy son la calle Escorial y después a Gràcia, hay también los Vuelven para volver a empezar a que no vuelven, pere la mayería de salir. Salen para volver a empezar a gitanos, y segregaries de la Socie- el céntrice paseo de Sant Joan. dad. Oscura distinción que se cobro El sentimiento de pertinència al elles llevan el barrio de Gràcia en el girar. Itinerancia permanente se dan a màs de 500.000 personas en les barrio es muy hondo, aunque ese no corazón: "Gràcia és Gràcia" dïce el cita cada tarde en los campos de Campos de la muerte. quiere decir que per ello se haya Oncle Manel. Y sintetizando clara- petanca. (') Ederlezi: es el dia de los gitaEl desacuerdo y la razón de ser se perdido para siempre el sentido de mente éste sentimiento cuenta: "Jo concentran en la Plaça del Poble itinerancia y movilidad que caracte- sóc gitano, em sento molt orgullós nos en lengua romaní.

Romaní. Parafraseande a Gato Pérez "allà on és més curta la distància des del cel 0 des del mar". La plaza es un hemenaje, una encrucijada de esperanza, desalientes y transites.

Azul y verde llenan todo el espacio, colores que trazan la amplitud de la diàspora de todo un pueblo.

En medio, siguiendo la línea del horizonte, una rueda de carro permanentemente itinerante.

Itinerancia y libertad son dos rasgos constantes en la cultura del pueblo gitano. Azul del cielo y verde de las praderas, y en medio la rueda del carro: es la bandera gitana.

• Gitanos: del Portal a Gràcia Les gitanos vinieron a Barcelona hace màs de 500 anos. Primero se establecieron, tal y como nos cuenta el Oncle Manel, en el "Portal", emplazamiento cercano a la actual Ronda de Sant Antoni y exterior a murallas. De esta simiente inicial, hace ya 200 afíes, salieron 4 familias: "els Sagalés, els Valentí, els Batista i els Malla". Estes se trasladaron a vivir a lo que hoy conocemos como barrio de Gràcia, cuando entonces aún era un pueblo cercano a • Los niüos juegan en la puerta del Casal, donde sus mayores juegan a la petanca

TARVAL

8

La Veu

ENTREVISTA

del

CARRER

maig-juny de 1999

-Antonina Rodrigo

^ Estem fets unes gallines! L'actitud que tenim també m'entristeix.

Escriptora

"Z/es dones de la República van perdre la història^^ Una entrevista de IVIarta Pluja

Retrat Testimoni de càrrec om ( m q ^ g i P r i o d t i g o en el seu últim llibre, "Mujery exilio. 1939", cada dona compromesa amb la República, cada una de les que va patir en pròpia carn la Guerra i l'exili, també va patir un exili interior, '1an desesperado y destructivo como el exterior".

En el llibre biografia vint-i-dues dones de totes les classes socials, procedències i professions, entre les quals hi ha les barcelonines Sara Berenguer, natural del Poble Sec i membre del Comitè Revolucionari de Les Corts i Elena Bonet. Però també hi apareixen Maria Zambrano, guardonada recentment amb el Premio Cervantes, Vicenta Lorca, la mare del poeta, Antònia Adroher, militant del POUM o la coneguda Clara Campoannor, pionera del vot femení. És un estudi realitzat durant molt temps i, encara que sembli opotunista, surtara, a puntdecelebrarse el 60è aniversari del final de la Guerra "perquè l'editorial va tenir problemes de diners i s'ha endarrerit dos anys la publicació".

En aquesta entrevista, s'hi barregen sentiments molt diversos i s'hi paria d'un desig irreprimible: recuperar la memòria per a no oblidar la història.

ANTONINA ROORíGO i;

— Quin és el paper de les dones en la guerra civil? iH Les dones van estar al front de la reraguarda, fent possible que els homes estessin al front. Les dones estaven a les fàbriques d'armament, dirigint hospitals, a cases de repòs, treballant la terra,... i després tenint cura de la gent gran i dels seus fills. Les dones són d'un material humà molt valuós.

ARXIU

R o d r i g o v a s e r p i o n e r a e n a q u e s t a l í n i a d'investigació — Per què és tan fàcil usar les dones com a armes en una guerra? ^ És tan fàcil perquè la dona s'entrega a cani de res, només pel fet de salvar la seva família.

— Com aconseguien sortir-se'n?

• i Les espanyoles tenien una càrrega d'humanitat increïble. Estaven molt preparades, perquè havien aconseguit superar amb èxit 32 mesos de guerra.

— Aquest Instint de superació, és intrínsecament femení, és un tret que ens diferencia dels homes?

• i Sí, sens dubte. En els camps de concentració molts homes se suïcidaren. En canvi, no hi ha constància que cap dona es traiés la vida. Perquè elles sabien que eren el motor de la seva família i del seu grup. Les dones a la guerra són l'esperit mateix de la supervivència.

— Per què a les dones se'ns considera un grup a part?

^ Les dones no tenen identitat. Les dones de la república, a més de perdre la guerra també van perdre la seva història. En canvi, els homes van entrar-hi per la porta grossa, £imb medalles, noms de carrers i places. Ara han donat la Legió d'Honor a Sara Gioiilén, però és l'única.

deixava elmeu telèfon. Desprésd'ima d'aquelles conferències, ima amiga d'ella es va posar en contacte amb mi.

MTii vaig trobar... Pressentia que s'estava morint i va voler retrobar-se com a mare de la guerra amb el seu fill reencarnat en mi i em va explicar tota la seva vida...

— Com s'elabora un llibre com aquest? Quines vies d'investigació segueix per trobar les dones que encara són vives i per seguir el rastre de les que ja han mort?

• • Gravo amb elles, els fills, els marits, vaig a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca i sobretot consulto premsa de l'època. Però no és ima feina fàcil. Moltes les he trobat jo, però alguna m'ha trobat a mi, com Teófila Madrofial, que va morir poc després d'entrevistar-se amb mi. Jo vaig fer un viatge a Sudamèrica becat per la Generalitat per a parlar de la Guerra. A les xerrades, jo explicava que volia trobar les dones del 39 i

— Per què repetim sempre els mateixos esquemes, els mateixos errors?

• i Em sento molt frustrada... Ara s'acompleixen els 60 anys del final de la guerra, nosaltres vam protagonitzar el primer èxode massiu... I no hem après res, cada vegada som més cruels. Quan veus aquells nens plorant, vells morint-se, dones arrossegant la seva família sola, al costat de casa, a quatre passes... M'entristeixo... A més, el que estan fent en aqueU país [Kosovo] no té nom...

— I per què no diem res, per què callem?

Antonina Rodrigo és de l'Albaicín. Granada, però viu a Barcelona des de l'any 1970. La seva dedicació a la literatura s'ha centrat bàsicament en l'assaig i la biogi-afia. És una dona dolça i tranquil·la. A primera vista sembla que tingui una paciència de santa, i tots aquests trets li van que ni pintats per a la seva tasca d'investigadora i escriptora. Gairebé són dons de la Mare Natura. És una escollida per reflotar la memòria dels milers de doncs compromeses amb la causa antifeixista i per fer-les recobi'ar la dignitat perduda. De la seva producció destaquen els estudis sobre Lorca recordareu "García Lorca.

El amigo de Cataluna" (Edhasa, Barcelona, 1984), citat en el número 55 de la nostra publicació-, sobre la Uegendai-ia figm-a de Mariana de Pineda, i sobre figures catalanes universals com l'actiiu Mai'garida Xirgu, el ciiTii-già Josep Trueta o el pintor Salvador Dalí.

Acaba de presentai- un volum sobi'e les dones que van viui'e i lluitar sota la bandera roja, "Mujery exilio. 1939"'(C()mpanía Literària, Madrid, 1999).

Primer va ser "Mujeres de F]spana. Las .silenciadas del franquismo" i tancarà a{|uesta trilogia un as.saig sobre les dones oblidades, amb un objectiu clai": rt^'opilar els últims testimonis directes d'acjiiella obscura etapa de

— Rescatar en un llibre les consciències i les lluites d'aquestes dones, és també rescatar la història per evitar l'oblit definitiu? ^ Hauria de servir per esmenar aquests errors, però no serveix.

L'imperialisme, el capitalisme cafre representat pels EUA i el dels països pobres com nosaltres és el que ens fa covards. Anant a la guerra som igual que ells, no, pitjor que ells. Per què hi ha diplomàtics si se'ls salten a la torera?

— Com es treballa en el camp de la investigació en el nostre país? ^ Ara hi ha gent que hi treballa, però quan jo vaig començar crec que vaig ser pionera. Ara hi ha molts congressos per rescatar material, però com que el franquisme va durar tant i com que la gent encara ara té por de parlar... costa molt... M'imagino el que devien haver patit per no voler parlar encara avui...

— Amb les coses que li expliquen aquestes persones, deu ser molt dur... ^ És molt difícil separar la tasca d'investigadora de la pròpia vida, no és gens fàcil. És impossible que no t'afecti. Moltes vegades he acabat plorant mentre entrevistava algú.

— [La conversa ha arribat a un moment d'alta tensió, i cal diriglr-la cap a qüestions que requereixen més distància]. Creu que les administracbns fan el que cal en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica? ^ Quan van arribar els sociaHstes tothom creia que s'obririen les portes a la tomada dels exüiats i a la recuperació de la memòria històrica, jjerquè era la seva gent. Però no ho van fer perquè no volien aixecar crostes, volien que tot seguís igual. Per a explicar la història veritable cal dir les coses pel seu nom, i això encara no s'ha fet. Portaria gent de les Brigades Internacionals va ser molt bo, però hi ha gent com César Vidal que diu que tot va ser mentida. Se t'obren les ferides quan sents aquestes coses...

Qui sí ha fet coses ha estat la pròpia gent, més enllà dels governs. Ara s'està intentant ajudar a recuperar els arxius personals a través de l'Associación Guerra CivU Espanola per tal que es quedin a la Universitat de Barcelona i es puguin estudiar.

— Com va arribar Antonina Rodrigo a Barcelona?

• I Em vaigcasar amb Eduard Pons Prades. El vaig conèixer a l'exili.

Vam viure uns anys a franca i després, l'any setanta vam tomar.

Hi estic molt de gust. Barcelona és una ciutat molt europea. I els andalusos ens entenem molt bé amb el caràcter català.

— Veu diferències entre la fornia d'encaixar la seva sinceritat entre Barcelona i altres ciutats de l'Estat?

• i Fora d'aquí sempre he de vigüar molt què dic. Jo no tinc pèls a la llengua i sempre m'avisen, "aquí no diguis això", "vigila què expHques".

En canvi aquí hi ha més Uibertat. Jo crec que el meu llenguatge és natural perquè estic acostumada a parlar aquí i quan surto em titllen de massa conümdent. M'identifico molt bé amb la gent d'aquí.

i.tt veu uet

CARRER

maig-juny d e 1999

Eduard Moreno Urbanista

int anys d'Ajuntaments democràtics donen una perspectiva històrica suficient per analitzar amb objectivitat la tasca política assolida durant el període. Hom podria afirmar que la política municipal arreu de Catalunya, a grans trets, ha estat positiva. La vida democràtica, històricament, està més arrelat en la consciència dels ciutadans que la política general de les autonomies 0 de l'Estat. El municipi (municipium) entre els romans significava "ciutat principal i lliure que es governa per les seves pròpies lleis". Més tard, la ciència política va aportar noves definicions del mot, però quasi totes coincideixen en resumir el municipi com una entitat d'origen i caràcter natural que neix per donar satisfacció a les relacions d'una comxuiitat de persones, la família, el clan, etc.

Amb el municipi neix el concepte primari de societat democràtica que no necessita de l'Estat per ser creada i animada. Més aviat el municipi com entitat política natural s'oposa a l'Estat com un ens abstracte creat per una activitat jurídica-política fruit d'una elit social que exerceix com a classe dominant, però que és incapaç de garantir la democràcia sense l'existència prèvia de les llibertats locals. Alexis de Tocqueville, referint-se a la importància del municipi, diu: "En el municipi resideix la força dels pobles lliures. Les institucions locals són a la llibertat el que les escoles primàries són a la ciència: en elles el poble es forma i aprèn a usar la llibertat i regir el seu comportament sota el regnat d'ella. Els homes han fet les nacions i els estats, però el municipi sembla sortit directament de les mans de Déu".

Tomant al municipi aquí i ara, s'ha de destacar que malgrat les mancances econò-

OPINIÓ

Vint anys de democràcia municipal

miques per la gasiveria de l'Estat i de la molts ministres i diputats són o han estat Generalitat, els ajimtaments democràtics alcaldes o regidors d'algun municipi. se'n surten bastant bé en la gestió financera El municipi és, també, el marc ideal pels dels ens. Durant el procés d'aquests vint governs locals d'esquerra per tal de fer una anys ha sorgit una nova i jove classe política política socialitzadora en el camp de la bastant eficaç, que tret dels casos puntuals cultura, l'ensenyament, els transports, de corrupció i una excessiva professionalitat benestar social i l'urbanisme, al servei dels dels càrrecs, pot representar -per dir-ho en ciutadans. S'ha de dir que malgrat que el termes futbolístics- un planter de polítics 80% de la població de Catalunya resideix per ocupar càrrecs de més compromís a la en municipis governats per l'esquerra, no política nacional com és el cas de França, on sempre els ajuntaments tenen aquesta ten-

Àlex Tisminetzky i Laia A l t a r r i b a Periodistes

Dels veïns, als negocis

oques similituds podríem trobar tot comparant aquell 3 d'abril de 1979, jornada en la qual se celebraren les primeres eleccions als ajuntaments postfranquistes, amb els comicis municipals barcelonins del 13 de juny. Ha plogut molt des d'aquells dies que van representar el primer triomf electoral dels partits de l'esquerra tradicional que fins aleshores havien estat en l'oposició al règim fi-anquista i fins feia molt poc, havien hagut de patir la clandestinitat.

Mirant les velles fotografies, els cartells amb l'estètica pròpia de l'època, els polítics rejovenits -sobretot Uuint molt més cabell- i la propaganda electoral, hom s'adona de com ha canviat l'escenari polític barceloní en les dues darreres dècades; a poc a poc, els partits tradicionals de l'esquerra han anat perdent els seus símbols d'identitat que els diferenciaven i els caracteritzaven com a tals. Entre la classe poUtica, ja pocs gosen autodefinir-se en públic com a marxistes (quan aleshores era im dels pocs orgulls compartits per tota la progi-essia del país); tampoc la falç i el martell s'han pogut salvar i han anat caient dels murals i cartells.

Semblaria que, de mica en mica, i d'una forma paulatina però constant, el mapa polític de la nostra ciutat ha anat transformant-se davant els ulls dels barcelonins sense que ens n'haguem ni adonat.

I, encara que pugui semblar increïble, fa només vint anys, la victòria del que es va dir

existent al nostre país, conformada per les associacions de veïns, assemblees de treballadors i molts col·lectius populars extesos per centres de treball i d'ensenyament, barris, viles i ciutats.

Ciutats i pobles per vitve-lü Molts potser encara recorden la nit del 4 de març de 1979, amb escenes que ara podriWm^, en sorprendre el més agosarat, com les de Cornellà, on els victoriosos militants del PSUC al consistori anunciaven a la premsa i amb el puny alçat que "tomem a prendre el Palau d'Hivern, i penjarem les banderes roges als Ajuntaments". 0 d'altres poden sorprendre's, i amb certa ironia recordar, com la policia va reprimir contundentment la celebració que va convocar el PSOE amb motiu del seu triomf a l'alcaldia de Madrid -potser seria bo de fer-li recordar a Joan Clos, que darrerament està tan preocupat per la manca d'eficiència repressora contra les inel "pacte de progrés" (PSUC i PSC, principal- còmodes manifestacions pels carrers ment, encara que també hi havia CIU) fou barcelonins. I tants altres exemples que seun dels resultats d'una eufòria reivindicati- ria extens fer un recull de la gran quantitat va, sorgida dels pobles i barris de l'àrea d'anècdotes que ens poden il·lustrar els grans metropolitana, en demanda d'un canvi cap a viratges que han donat els partits polítics en una societat més justa i igualitària: als car- els darrers anys de vida política. rers s'exigien habitatges populars, espais Però sortint de l'anecdotari i de verds, equipaments assequibles (escoles, hos- l'empalagosa melanconia pels temps paspitals,..), prioritat pels transports públics, sats, hem de saber mirar enrere per fer un municipis oberts al poble, una cultura popu- balanç dels vint anys d'eleccions municipals lar i participativa i tantes altres demandes que aquests dies es commemoren. I, potser, sorgides de la rica i plural xarxa associativa només podem concloure que moltes de les

mtreball I SOCUU.SM uMTCAi ct cxutunY*

ZZZLÍtSX^S.

i:í2&

'A Cafurnameni s n t i la gent que KeteHa'

^ • ^ ^

•

y

fjàB^ HHHiB {.'.i^^L

dència i en referència a l'urbanisme àdhuc és moltes vegades contrària, ja que després de la bona embranzida de 1979 el poder polític municipal es doblega sovint davant el poder econòmic, depredador històric del sòl urbà, mitjançant tripijocs urbanístics a favor dels interessos privats que lesionen greument els interessos generals, que segons la Constitució l'administració pública ha de servir amb objectivitat.

grans promeses que tantes il·lusions van generar encara resten incomplertes i en estat letàrgic, han estat apartades als calaixos dels despatxos municipals i ara es van cobrint de pols tot esperant temps millors per sortir a la llum: l'especulació creixent ha produït uns preus inassequibles per gran part dels barcelonins i ha transformat les polítiques d'habitatge en simples discursos buits de contingut, els transports públics continuen subordinats als privats generant una ciutat insostenible ecològicament, i tantes i tantes realitats (com l'atur, la precarietat laboral, la contaminació...) que molts un dia somniaren canviar, i que encara resten intactes davant els nostres ulls.

I per contra, actualment ens trobem, en plena campanya electoral, que la majoria de les propostes dels polítics de la ciutat segueixen repetint el missatge olímpic de la Barcelona dels negocis, de les grans infraestructures per tal d'esdevenir un centre logístic de nivell europeu, de la ciutat del comerç... sense plantejar formes d'augmentar la participació ciutadana en la presa de decisions o polítiques que permetin acollir dignament els immigrants que cada dia arriben a la nostra ciutat. I és que sembla que aquests vint anys han convertit la major part dels polítics municipals en gestors de les ciutats al servei dels negocis, les grans multinacionals 0 les grans convencions econòmiques, i no pas al servei dels veïns i veïnes.

i.it vett « í ' l

EL CUARTO

CARRER

FOSC

Febre blaugrana Núnez va embogir. L'eufòria que li produïren les quatre copes va superar totes les previsions. Li va dir al President de la Generalitat : "Hauries de dir que el president del Barca és tan important com el »^ de la Generalitat . Una mica més tard, a la seva emissora amiga, la Cope, se sincerava: "és trist pen- mé^^ sar què seria del Barca sense mi"... I de forma inaudita es va transformar en sindicalista groc per tal de reivindicar, davant del

maig-juny de 1999

Instrumentalització electoral

"^•·

>

f)/^ i

propi alcalde Clos, la ciutat esportiva de Can Rigalt i ei projecte urbanístic Barca 2000.

Intenta capitalitzar l'eufòria dels culés per pressionar a favor d'uns projectes que transgredeixen la normativa urbanística. El Barca és més que un club, ningú ho posa en dubte. Allò que neguem és que el Barca sigui la finca de l'especulador Núriez... i Navarro.

No dubtem, tampoc, que el Barca no mereix tenir un president d'aquesta calanya.

Tanquem aquest individu al Cuarto Fosc perquè es convenci que ha perdut la privatització de Can Rigalt i que no li serà fàcil imposar al districte de Les Corts un projecte que potencia un centre comercial i lúdic que no té res a veure amb la qualificació d'equipament esportiu.

Que cadascú jugui el seu paper. Si un dirigent veïnal opta per presentar-se a les eleccions o decideix donar suport públicament a una opció, la pràctica veïnal és que cessi del seu càrrec fins després de les eleccions.

Es bo diferenciar els espais. No creiem en allò que "en període d'eleccions tot s'hi val". No podem compartir que CiU reparteixi un futlletó electoral publicant una foto de l'alcaldable envoltat de dirigents veïnals. Ignorem si la foto és robada d'algún diari o tenen l'autorització dels protagonistes. En tots dos casos ho considerem poc encertat.

Un altre cas per comentar és el fet que en la publicació La Rosa del PSC de Barcelona, un número clarament electoral i amb una amplíssima tirada, es publica una foto de la junta de la Favb amb l'alcalde, com a exemple de participació, quan la foto correspon a una reunió en la qual es reclamava, contràriament, més participació.

Durant la campanya, expliqueu les coses, agafeu compromisos, critiqueu els contrincants, però no sol ser rendible ni bo utilitzar el moviment veïnal

Compromis per al cobrinient de la Gran Via

i-:^-;':^!-:

,cíí*

Districtes amb cotxe ^-•»>.

Nou Barris i Sarrià van boicotejar el dia sense cotxes. No van tancar cap carrer al marge dels eixos de vianants que ja hi ha en aquests barris, tot i que a darrere hora Nou Barris va anunciar que tancava -«». r, i al trànsit dos carrers petitets per tenir una coartada. _ .-- ~J El seu argument per mantenir aquesta posició va • ™. . „ ser que les mesures eren impopulars, que es provocaven molèsties al veïnat tancant carrers. Tanmateix, tanquen vials importants per inaugurar, a l'estil de Bienvenido Mr. Marshall, uns bulevards que han ampliat les voreres carregant-se, no el cotxe, sinó el carril bus del passeig Verdum i de Pi i Molist, com si això no causés molèsties als veïns i veïnes.

El boicot al dia sense cotxes expressa, entre altres coses, una escassa sensibilitat cap a la mobilitat sostenible.

Els representants d'aquests dos districtes no perden ei temps amb ximpleries, estan impregnats de la prepotència automobilística. *^*S** ^^*'^'' :::••• :ï^U(È^^v-:./V::\:

Regesa Veïns del Poblenou van ser expropiats per tal que la Diagonal arribés al mar. Pressionats per la tristament famosa Rosa Fornàs, van arribar a les seves noves cases construïdes per Regesa i van pagar de 8 a 10 milions. Regesa no els va advertir que al davant de les seves finestres hi construirien tot un hotel. Ni la Fornàs ni Regesa els van advertir. En tema d'expropiacions se solen explicar les coses amb mitges veritats. La xapussa, la injustícia, ja estava consumada.

Crèiem que Regesa no era una promotora pura i dura a imatge i semblança dels Núfiez i Navarro. Suposàvem que tenien més sensibilitat social. La tanquem ai Cuarto Fosc amb el convenciment que l'única solució del problema és fer recular l'hotel.

SA

Ajuntament de Barcelona

L·^íiílUj.z} Usi

,-or

any 1^1 po 1

i^0>'

> ; ^ ^ ^ ^ ^

yí-^

^ S ^ ^ ^ '

- % ./*'

m^;!^^

í^.

# ,

*

\i: * ' %?:if^..^..«..,.,

\ Is a c c e s s o s a la /-ona dels \ ; i a l ) ; e i s i a la / o n a n à u t i c a l ' c . la <: 10 dl.' p<íss<'itgct s. \ò mill ora o r t i v a , l ' o b e r t u r a d'una nova boc bocana d ' o f i c i n e s i del World I r a d e Center, el p o r t de ;)na i la f i n a l i t //aacciifój cdelss e d i f i c i s d'o ; e l n n a c r e i x e r à i es rnoderniti'ar a. A m é s , c o m p ; J í f : ^ f ï ^ i >í d i i e s g iraanns t e r m i n a l s m a r i t i m e s on i j o d r a n varar fins a deu g r a n s c r e u er s sirii u11an i ,ime n t Ai Kò sl^yèí" l u t a t ha d e i x a t de v i u r e d ' e s q u e n a al mai |)er s e m p r e .

• " v ^ " •'

Vine

a veure

aquests

i

^

:^^-^ "'í---

altres-p

4;;Í*exposicio

©©(d®©®®©©'

En urbanisme Barcelona mira endavant

La Veu del

maig-juny de 1999

CARRER La Barcelona dels Barris

J a fa d e u a n y s q u e la F a v b v a e d i t a r p e r p r i m e r a v e g a d a La Barcelona dels Barris, u n l l i b r e q u e v o l i a r a d i o g r a f i a r l a s i t u a c i ó d e la c i u t a t d e s d e l p u n t d e vista dels barris, amb una visió diferent de les macroimatges institucionals, que s o v i n t s ó n m o l t l l u n y d e la r e a l i t a t .

A v u i , a m b la p e r s p e c t i v a d e d e u a n y s i

a m b la i m m i n è n c i a d ' u n e s n o v e s elccions municipals democràtiques, s u r t a la l l u m l ' e d i c i ó r e v i s a d a i c o m p a r a d a d ' a q u e s t l l i b r e . La Barcelona dels Barris r e c u l l t o t a la i n f o r m a c i ó e s s e n c i a l s o b r e la v i d a a la ciutat, amb dades quantitatives i qualitatives, però també pretén donar

DOSSIER

11

les p i s t e s p e r e n c a m i n a r - l a c a p al n o u mil·lenni. E x p e r t s en grans t e m e s i e n n o t a n grans fan u n a reflexió s i n c e r a , o b e r t a i a v e g a d e s a g o s a r a d a s o b r e la n o s t r a ciutat, el p a s s a t , p e r ò t a m b é el s e u futur m é s i m m e d i a t . Si e s t e u i n t e r e s s a t s e n u n e x e m p l a r , el p o d e u p a s s a r a recollir a la F a v b .

DOSSIER Radiografia d'una metròpolis Marta Pluja

®

laborar un llibre com La Barcelona dels Barris no és una tasca fàcil, tot i trobar la necessitat d'una segona edició revisada.

La primera edició - e n aquells moments pensada com a ú n i c a - va sortir el 1991 amb la intenció de fer u n a mena de balanç de la intervenció del moviment veïnal en la transformació de la ciutat, a les portes d'un gran esdeveniment (les Olimpíades), i amb la idea de deixar constància del fet que la ciutat és en funció de la gent que hi viu, hi lluita i l'estima, no pas de les g r a n s campanyes d'imatge institucionals.

J u s t vuit anys més t a r d , a les portes d'un altre gran esdeveniment (El Fòrum de les Cultures del 2004) i d'unes noves eleccions municipals, calia reprendre el fil d'aquells textos i, bo i revisant-los, fer-ne u n a nova lectura.

Perquè, com fa vuit anys, el teixit associatiu de la ciutat té molt a dir en un projecte de ciutat de cara al següent mil·lenni.

La Barcelona dels Barris, s'estructura en quatre parts diferenciades, analitzant i reflexionant sobre els aspectes més reUevants que afecten la ciutadania.

La primera part, anomenada Barri a Barri, a n a l i t z a la ciutat tot p a r t i n t dels districtes municipals, però b a r r i a b a r r i -com el seu nom indica-. Amb la coordinació d'Anna Alabart, sociòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha fet un estudi sociològic - a m b les dades del Padró de 1996 i amb les dades extretes l'Institut d'Est a d í s t i c a - referit a població: taxes de n a t a l i t a t i mortalitat, envelliment, procedència, nivell professional, etc.

Aquestes dades s'ofereixen comaparades amb les aparegudes en l'anterior edició, la qual cosa permet fer una anàlisi ràpida de l'evolució de la vida a la ciutat i comprendre com es distribueix la població en quantitativament i qualitativa.

En aquest mateix capítol es fa una anàlisi de les associacions de veïns de cada barriada. Amb l'ajut d'unes fitxes, es va demanar a cada AV que aportés les dades més significatives de la seva actuació i un llistat de reivindicacions, per àmbits. D'aquesta manera, les xifres es converteixen en persones i la marca Barcelona pren una dimensió real. Amb

DANI CODINA

A la p r e s e n t a c i ó del llibre al CCCB h i v a h a v e r u n a n o m b r o s a a s s i s t è n c i a de p ú b l i c les reivindicacions de cada associació es posa en relleu la direcció política municipal en urbanisme, sanitat, mobilitat,... i tots aquells temes que de debò interessen als barcelonins i barcelonines -molts d'ells ja apareguts el 1991-.

A La Barcelona dels Barris, diverses persones expertes reflexionen sobre temes d'interès ciutadà com l'associacionisme, l'urbanisme, el medi ambient, l'economia o la mobilitat, fent un intent per sentar les bases de quin camí hauria de seguir la metròpolis per encarar el futur amb vies a la sostenibilitat i a harmonitzar l'espai amb les persones.

U n a tercera part: La Barcelona de la Diversitat, s'endinsa en el món de la gent, pròpiament dit. Dones, gent gran, joventut i infància, immigració, pobre-

sa, discapacitació i m u l t i c u l t u r a l i t a t , són els t e m e s t r a c t a t s en profunditat i sobre el t e r r e n y per experts i expertes amb un sentit crític i en pro de la constructivitat, amb mires a fer u n a ciutat millor, més habitable, més toler a n t i més solidària.

Per últim. La Barcelona Metropolitana, analitza el segle i mig de trajectòria metropolitana, amb a r g u m e n t s contundents, potser inèdits per a molta gent, però amb veracitat i rigor.

Com en l'edició anterior, la Favb ha volgut incloure un Manifest que serveixi de p u n t de partida per al debat electoral. Es t r a c t a d'un decàleg a m b els eixos bàsics de les reivindicacions de l'associacionisme veïnal - q u e analitzarem a les pàgines centrals d'aquest

dossier-. Aquest document l'han debatit en t a u l a rodona les persones que concursen per a l'alcaldia de tots els p a r t i t s polítics de la ciutat.

El llibre es completa amb u n s annexos que inclouen, a més de la metodologia de treball utilitzada en la seva confecció, un calendari de festes majors als b a r r i s i els anys de fundació de les associacions de veïns i veïnes. A més, t a m b é s'hi fa u n a relació completa de les associacions de veïns i veïnes, amb les dades per contactar-hi.

Així doncs. La Barcelona dels Barris vol deixar palesos els problemes de la ciutat per contribuir a donar-hi solucions i, al mateix temps, vetllar per l'aprofundiment de la democràcia, d'una manera independent i responsable.

n

CARRER

DOSSIER

maig-juny de 1999

Decàleg veïnal per a una

^ ^ ^ edició del 1991 de La Barcelona I Wm dels Barris ja incorporava un ^ ^ ^ "Memoràndum" que compilava les principcils reivindicacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, com a portaveu de totes les associacions de la ciutat. Per això, i tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals, a l'edició revisada d'enguany no hi podia faltar un text de semblants característiques.

En aquesta ocasió l'entitat ha optat per un "Manifest" en forma de decàleg que, a més de recollir les reivindicacions bàsiques i més urgents del teixit veïnal de Barcelona, ha servit d'eina de discussió per a les formacions polítiques que opten a l'alcaldia de la Casa Gran.

Aquest document va dirigit a tota la ciutadania que viu als barris de la ciutat, però principalment a la Generalitat i a l'Ajuntament, que - e n última instànciasón els responsables de la seva aplicació.

Amb aquest "Manifest", la Favb vol donar un pas més cap a la democràcia participativa i aconseguir que les reivindicacions es facin realitat. El compromís és per seguir lluitant per una Barcelona més justa, menys desequilibrada, més soli daria i més participativa.

Per aquest motiu, abans de la presentació del llibre, tots els candidats i candidates ja tenien una còpia escrita d'aquest "Manifest", per tal de poder-lo anar estudi-

ant. I el dia 2 de juny, a l'Ateneu Barcelonès, es va celebrar una taula rodona amb tots ells, moderada per Eduard Moreno, en la qual es van discutir els deu punts que tot seguit us resumim.

ra que sigui competència de la Generalitat-, sense haver d'esperar al 2003 • Cal una xarxa de biblioteques públiques a cada districte, recolzada per una petita xarxa de b a n i s

1. L·luita contra^especulació • La Favb s'oposa a qualsevol tipus d'especulació i, per tant, als plans urbanístics de Diagonal-Mar, a la requalificació del Camp de l'Espanyol, a la supressió del sòl industrial a Poblenou, a l'especulació amb els solars de les presons • Cal que el Pla d'Actuació Municipal 2000-2004 reculli l'expropiació de Can Eigalt per poder-hi fer el Parc Metropolità, i també un plantejament seriós per a la rehabilitació del barri de la Mina i els que l'envolten, així com prioritzar les actuacions del Peri a la Bai-celona Vella i als baiTis perifèrics •Cal ampliar el verd urbà amb caràcter públic i gratuït

3. Fer realitat el dret constitucional a Vhabitatge • L'Ajuntament ha de forçar un conveni amb la Generalitat per construir deu mil habitatges públics en quatre anys i posarlos al mercat en règim de lloguer, especialment per als joves • Crear un banc d'habitatges per a persones en situacions de necessitat extrema i per a les que tenen situacions familiars especials • Accelerar la intervenció en els pisos amb aluminosi i potenciar la rehabilitació de totes les cases amb dèficits estructurals, així com actuar en els mil habitatges buits de la ciutat, recolzant l'oltupació • Potenciar l'ús de materials no contaminants i d'energies alternatives, habilitar espais per a la recollida selectiva i d'altres per aparcar-hi bicicletes • Facilitar sòl per a les cooperatives veïnals i habilitar terrenys per a Facarapada de treballadors temporals

2, Defensar el carúcter públic de la aanitat • El dret a la salut és universal i ha de continuar essent públic. A més, cal dotar la xarxa pública de les infraestructures humanes i tècniques suficients per a una millor qualitat i, per això, és necessèria una inversió proporcional a les necessitats • Descentralitzar el servei d'urgències

per tal que sigui més eficient i no estigui sempre saturat • El tractament ales drogodependències també ha de ser del tot públic i amb un centre a cada districte / també de Vensenyament • El mapa escolar ha de ser una realitat immediata per no haver de tancar escoles, per acollir l'alumnat amb fracàs escolar, per cobrir el dèficit d'escoles bres sol -enca-

4. Prioritzar el transport públic • L"ATM ha d'aprovar abans de deu

ííH.

~n IdVj ;vm] >;sr:

•••-»..- • •

l i •

e5T^^; 3U5Cflr/r

CIVIV Centre Municipal de Vela PORT O L l M P I C DE

BARCELONA

Informació i inscripcions: Moll de Gregal, s/n Port Olímpic 08005 Barcelona Tel. 932 211 499 Fax: 932 212

813 Horari: de 10 a 20 h. www.vela-barcelona.com

BuBquRm façanes d'Edificis amb

cspFïcials per a la restauració dels

BSQrafiats, Sustiuem tresors vuítceniisles

esgrafiats de les façanes. Si laniu un

0 madeínisles. Busquem tresors

tresor amagai a ca;a vosua. i esteu

de la nostra amuitectura. Perquè ara

interessats a recupetat-lo amb tota la

ProEixample. amb EI suporl tíe la

seva esplendor, truqueu-nos avui maleix,

Comissió Europea, concedeix ajuts

perquè l'oferta d'aiuts ÉS limitada.

I Ajuntament de Barcelona

ProEixample 93 A57 05 22

t.íi l'crj

u

ílfl

CARRER iutat en període electoral

DOSSIER

maig-juny d e 1999

íiyà

anys un pla d'actuació que impliqui una inversió mínima de quaranta mil milions anuals i recolliries reivindicacions històriques del metro a Bon Pastor. Horta-Carmel, Maresme, Nou Barris Nord i Zona Franca i establir un bitllet únic de metro i bus per anar de casa a la feina • Prioritzar el transport públic vol dir potenciar la mobilitat sostenible, reduir l'ús irracional del cotxe, i potenciar l'ús de la bicicleta • Implantar súperilles de trànsit calmat a l'Eixample i abandonar el projecte del túnel a Horta, a més de potenciar les connexions ferroviàries amb el Vallès S, Aprofundir en la defensa del medi ambient • Complir el compromís de reduir, l'any 2004, el 20% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (respecte del 1987) • Aprovar un pla de residus que garanteixi la recuperació de 60% abans del 2006 i generalitzar un sistema de recollida que garanteixi la separació domiciliària, construir deixalleries apropant-les a la població i donant prou informació sobre el seu ús • Estalviar energia en les campanyes d'il·luminació nadalenca i en tots els edificis municipals, destinant l'import, d'aquest estalvi a projectes solidaris • Garantir la conservació integral del

• Penalitzar el malbaratament i considerar un preu polític el consum de cent litres per persona al dia • La taxa de tractaments de residus ha de ser un impost municipal i estar en relació amb la producció de residus individualitzada • L'acord haurà d'arribar abans del 2000 i s'aproparà als preus de 1990 més les corresponents inflacions. Després de pactar el rebut es negociaran els impostos

parc de Collserola, ampliant-ne el perímetre actual i creant zones de preparc. Portar a terme els Peri que hi limiten €. Solució Justa en la lluita de l'aigua • El nou rebut ha dlncloure només el preu de l'aigua, el cànon hidràulic, la taxa de sanejament i l'Iva al 4%-. L'Ajuntament ha de treure la taxa del clavegueram del rebut. També s'ha de treure el Tangrem

Greenpeace prologa et manual d'ús de tes Vores del Cinturó Per fer un ús correcte dels pisos, el Patronat Municipal de l'Habitatge ha editat una guia que és un manual d'ús de les vivendes. A més de recolUr-ne totes les particularitats que tes diferencia d'un habitatge tradicícionat, també n'explica quin tractament s'ha de donar als pisos i t'edifici per poder extreure'n un rendiment energètic òptim que garanteixi un estalvi.

Aquest tlibre ha obtingut el rconeixement de Torganització ecologista Greenpeace. Ei responsable de Ics Campanyes d'Energia i Atmosfera, José Luís Ortega, ha estat l'autor del pròteg, í en ell anima l'Administració Pública a continuar treballant en aquesta línia, per tat que'' cada cop més promocions, públiques i privades, segueixin aquest camí". A més d'engrescar els nous llogaters a fer cas dels consells que en la guia es detallen: "Des de casa nostre, els hàbits d'utilització de l'enegia, l'aigua, els materials... tenen una incidència directa en la salut del nostra medi ambient. Importen les quantitats que fem servir, el seu origen, i els residus que generem. Una actitud conscient pot reduir de forma molt important l'impacte del nostre modus de vida en el canvi climàtic, ta capa d'ozó, ta contaminació tòxica, la biodtversitat...Per això animem els habitants d'aquests habitatges a seguir els conseUs d'aquesta publicació".

Ajuntament 4\h

8, Barcelona^ ciutat solidària • I n c r e m e n t a r les partides pressu-

9 . La gent gran • E s m e n a r el dèficit d'equipaments • Posar en marxa d'im.mediat un P r o g r a m a d'Atenció Integral • Ampliar els horaris dels Centres de Dia i fomentar l'assistència domiciliària • A m p l i a r el n o m b r e de p l a c e s geriàtriques i modernitzar les existents 10. Dones i ciutat • Ampliar el nombre de cases d'acollida i no limitar-hi el període d'estada • H a b i l i t a r pisos per a dones amb situacions familiars difícils • Dedicar els recursos suficients als centres de planificació familiar, evitant-ne el t a n c a m e n t

<P Qj La Veu del

CARRER Obradors, 6-8 l)ai\«s • 08002 Barcelona * Tel. 93.412.76.00 • Fax 93.·112.-i8.S8 • t-mail: favh@tiin·hac.com

CARRER

I Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: I NOM: I ADREÇA: POBLACIÓ: I CP: TELÈFON:

Afegir, (ambé, que el Patronat Municipal de l'Habitatge construeix ja totes les noves promocions arran de la campanya de les Vores, seguint aquests criteris de sostenibilitat.

Eugeni Forradellas i Bombardó President del Patronat Municipal de l'Habitatge Regidor-ponent d'Habitatge

7. Defensa de les llibertats • Fer realitat la Carta Municipal i les transferències corresponents. El Reglament Orgànic s'ha de desenvolupar amb el teixit associatiu • Escollir directament els Consellers de districte • Memòria Participativa per a les actuacions importants • Dret a veu en els Plens de la plaça Sant Jaume i en tots els Plens de Districte • Desenvolupar el dret a la informació i reconèixer les entitats com a interlocutores i amb seus dignes • Debat per modificar les normes electorals: llistes obertes, límits de temps, penalitzacions...

p o s t à r i e s d ' a s s i s t è n c i a social, per reduir les borses de pobresa i per millorar les condicions de vida de les persones i m m i g r a n t s • Derogació de la Llei d'Estrangeria, g a r a n t i n t papers per a tothom • Dedicar, com a mínim, el 0,7% a projectes de solidaritat • Dret a vot per a totes les persones estrangeres, siguin comunitàries o no, i reconèixer el seu dret a c a n d i d a t u r a • Suprimir les b a r r e r e s arquitectòniques de tota la ciutat, prioritzant el t r a n s p o r t públic • Les presons han d'estar a les ciutats

de Barcelona

I Subscripció: G 6 núin.s 1.000 pis. (mínim) Ü 6 nums. 10.0(10 pts. (amic/uinign)

I Patronat Municipal de l'Habitatge

Forma de pagament: Q TaUui adjunto a nmubn: de Favb CJ Dumiciiiación bancària Entidad: 0 0 0 0 Control: QQ OPicina: ÜGUa Núm. de cucnta: Ü L I i a a a ü a Q ü a L-.

— _ _ — » — _ _ _ — . „

I

l.a Vott íiel

CARRER

DOSSIER

maig-juny de 1999

Ciutadania: necessitats, esperances i iL·lusions A n n a Alabart

®

edició actualitzada de la Barcelona dels barris ha permès donar a conèixer alguns dels canvis que ha experimentat la població de Barcelona, tant pel que fa a les seves característiques -que condicionen les necessitats-com per a les seves esperances i il·lusions, i així, amb aquesta clau cal entendre la majoria de les reivindicacions que s'apunten des dels diferents barris.

Pel que fa a les característiques, els indicadors recollits mostren que a la ciutat hi ha menys gent que fa deu anys. Tots els districtes han perdut població i, a escala de barri, sols el Teulat, per efectes de la Vila Olímpica, i Vallvidrera-Les Planes han vist augmentar de forma notable el nombre de residents. La pèrdua, protagonitzada esencialment pels joves i lligada a les dificultats de trobar un habitatge ha tingut, entre altres conseqüències, la de reduir la natalitat a Barcelona els infants neixen a altres municipis- i la d'accel.lerar l'envelliment de la població. Les xarxes d'ajut i solidaritat familiar també poden haver-se afeblit. Sota la pressió de la distància, els ajuts intergeneracionals resulten més difícils.

Des d'un punt de vista econòmic, la renda mitjana barcelonina ha seguit un procés de creixement important, que ha afavorit més als barris benestants. Les diferències entre districtes i barris no tan sols no s'han mitigat, sinó que han tendit a augmentar lleugerament. Un procés similar han seguit el treball (ocupació laboral), el nivell professional i el d'estudis: tots els barris han millorat la seves condicions, però els canvis han estat més positius en els barris de classe alta. Per posar només un exemple: entre 1986 i 1996 el percentatge de persones amb estudis superiors ha passat al districte de Nou Barris de l'I,3% al 2,6%; al de Sarrià-Sant Gervasi, del 17,5 al 22,3%. Si s'atén a les dades de barris les diferències són encara més remarcables: 28,7% a Tres Torres; 0,7% a Vallbona i Torre Baró.

Quant a les necessitats iil.lusions, el pacient treball de recuU fet des de la Favb de les cinc revindicacions més importants de cada barri, ha permès fer im Uistat força detallat.

S'ha pogut comparar, a més, amb el de 1991. Per al conjunt de la ciutat

LLOC D'ORDRE REIVINDICACIONS Urbanisme Serveis (1) Mobilitat Habitatge Seguretat Sanitat Esport Cultura Educació Medi ambient Associacionisme Gent Gran Dones Joventut Marginació Infància Sistema tributari Altres Díscapacitació Treball

1991 1 -

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 -

"

'

^

-

"

^

^

-

-1 -4 -4 1 -4 2 -3 7 1 5 -3 1 1 -1 -2 0 4 -

Les reivindicacions ordenades segons freqüència C o m p a r a c i ó e n t r e l'ordre d e 1991 i 1998 (1) Serveis i treball són dos ítems que apareixen, per primera vegada, en el llistat de 1999. Això és el que ha impedit poder comparar directament els percentatges corresponents i haver de treballar amb llistes ordinals En la comparació s'ha prescindit d'ambdós ítems. Els números que apareixen entre parèntesi indiquen el lloc que ocupen en el llistat de 1999 l'urbanisme és el protagonista de les reivindicacions. Absorbeix el 16,4% de totes les presentades. Aquesta preeminència s'observa tant en la publicació de 1991 com en la de 1999.

Però, entre una i altra data s'han produït variacions que resulten interessants i que responen d'una banda a canvis en les necessitats i, d'altra banda, a l'evolució en els valors de la ciutadania. Per analitzar-ho s'ha preparat una petita taula comparativa dels dos anys on consta el lloc on se situa cada tipus de reivindicació. Algunes reivindicacions han deixat pas a altres, ara considerades com a més urgents.

Les dades posen de manifest la major atenció que les associacions de veins dediquen avui a qüestions relacionades amb gent gran i medi ambi-

Ciutat Vella:

CURSOS ^ ^ ^ INTENSIUS Juliol 1999 del 5 ai 16 íM'í^^ i del 19 ai 30

Portaferrissa, 13, pral.

08002 Barcelona Tel. 93 302 73 47 F a x . 9 3 3 1 7 11 6 8

Gent Gran

Gràcia:

ent, discapacitat i cultura. La primera és la conseqüència de l'increment de veUs (especialment dones) -en termes relatius i absoluts- i de les característiques socioeconòmiques barcelonines: major nombre de persones d'edat que viuen soles, perquè els seus recursos els ho permeten; major percentatge de dones laboralmen tactives; allunyament delsfillscap a d'altres mvmicipis. Les altres tres, es deriven d'ima major sensibUitat social.

Paral.lelament, es comprova que hi ha temes que ara són menys punyents que l'any 1991. Com a exemples, seguretat ciutadana -per a la millora que s'ha produïts, i habitatge -possiblement perquè els barcelonins, desanimats de poder solucionar col.lectivament el problema, han modificat les seves estratègies, optant per desplaçar-se fora de la ciutat quan necessiten un nou estatge. També han retrocedit, esport i educació. Dues qüestions molt Uigades a l'estructura d'edats d'vma població que ara s'ha envellit. I, finalment, ha disminuït el nombre de reivindicacions que tenen a veure amb les dones. Cal atribuir-ho al major protagonisme del col.lectiu femení que allibera el moviment vemal de reivindicacions en aquesta línia.

Les diferències que s'observen quan s'analitzen les reivindicacions per districtes també són interessants [el càlcul s'ha fet a partir de les diferències entre la mitjana barcelonina i la de cada un dels districtes. El que indica la llista és el conjunt de reivindicacions que els districtes fan per sobre de la mitjana de la ciutat]. N'oferim un resum en el quadre adjunt.

Urbanisme

Sanitat

Mobilitat

Seguretat

Educació

Marginació

Infància

Treball Eixample:

Cultura

Horta:

Urbanisme Medi ambient

Gent Gran

Serveis Sants:

Associacionisme

Nou Barris:

Treball Les Corts:

v·i.'^.

-

1999 1 (2) 3 7 8 4 10 5 11 2 9 6 15 12 13 16 18 17 14 (19)

DIFERÈNCIA LLOC D'ORDRE 1999-1991 0

Medi ambient

Associacionisme Mobilitat

Sant Andreu:

Habitatge

Educació

Sistema tributari

Sistema tributari

Díscapacitació

SarriàSant Gervasi:

Cultura Seguretat

Sant Martí:

Mobilitat Sanitat

Serveis Les reivindicacions responen a les necessitats i il·lusions dels barris i districtes

15

La Veu ilel

CARRER

maig-juny de 1999

PUBLICITAT

Z7 (Comprem deixalles i són cares) Fa temps que passa, cada cop són més i la situació està fumuda* De vegades fem com si no els veiéssim, però de sobte, un dia, a la botiga o al súper t'adones que

X Pt>STiCS

mots

T'HEM V ^ t r r t A M o T o

teOAUMÇKT UÉSRmtES -7

RKSI TóT, DE V/^AP£S ftf2rEM

ÇM

Sóc

SÓC VAWMISÍI

Í:^LATP/A

U&:oS\STm^ I SI

TAv<:?R(X4 Pl^Tic fbR£XPAM

MÍMKT

fe

I na MARS CcrioDirAT EN VAM Piíf^ ^ &S l·A H ^ ' ^ CAS\S^

i

ISÓ6LA

REUTÍLITZA

Quan escriguis, aprofita ei paper per les dues cares i retorna les ampoiles de vidre.

REGICU

utilitza els contenidors de vidre, de paper i de plàstic/metali,

REUNEIX-TE amb els teus veïns i veïnes dei barri i exigiu ais súpers i botigues envasos de vidre, paper i cartró enüoc de tant de plàstic. Va! més prevenir.

Àrea metropolitana de Ba-rcelona Entitat del medi ambient

/^^V\

t.íi

ALTRES .. ^

s°*< > *

*" X-^^y. ^ W ^ ' t * ^

y > . * ' l > í ^ l . í ^ n : ^ ^ ^ > y * -^

at'i

CARRER

ASSOCIACIONS

*«*• ^^#«» -í

V t'u

*Ws^^

t^

*v

-íír

^

^'S·'

maig-juny de 1999

. ^^^v^^*^ír^*-*^^^^É?^&í^*^jí<^íig^^ a^^^'^ss.^&fí·^íïfes^F^íí^^ Mt^·ém^'~-";:i>^^s^mè>^>^'^^^^

^ '^ -^^^^^m^

^Sim^'n.

P T n t i , ^ El dret a la diferència L del mesj 3 anys de Coordinadora gay-lesbiana a Barcelona JORDI VILA

La Coordinadora gay-lesbiana ja ha tirat endavant el "Vota Rosa", una campanya d'informació als gays i lesbianes barcelonins per fer-los veure quins són els plantejaments de cada un dels grups polítics enfront les reivindicacions d'aquest col·lectiu i així poder saber què i a qui es vota. Després d'aconseguir que l'any passat el Parlament de Catalunya aprovés la "Llei de parelles de fet" que reconeix certs drets per als gays i les lesbianes que viuen junts, ara les reivindicacions se centren en la millora d'aquesta llei de mínims, tal com la qualifica la coordinadora.

Els gays i lesbianes van més enllà, exigeixen el dret al matrimoni i reivindiquen més recursos contra la SIDA així com l'accés del preservatiu als més joves.

La ciutat lliberal La Coordinadora gay-lesbiana es troba ubicada a una de les ciutats més lliberals de tot l'Estat. De fet, com apunta el seu portaveu, Antonio Guirado "va ser a Barcelona on va néixer el moviment homosexual d'Espanya. Crec que som la ciutat espanyola amb més entitats gays". Des de la coordinadora s'ha detectat durant els últims anys una progressiva normalització del fet homosexual. Un indica-

dor d'aquest fenomen és l'aparició de petites entitats gays ubicades a l'àrea metropolitana.

Ciutadans de segona?

"Hem avançat moltíssim en dos aspectes fonamentals com és la normalització legal i la social" afirma el portaveu de la coordinadora, Antonio Guirado, en referir-se als èxits que els gays i les lesbianes han assolit durant els últims anys. En aquest sentit cal apuntar la modificació de la "Llei d'Arren-

daments Urbans" per la qual la parella d'un gay o d'una lesbiana té dret a la subrogació del pis.

Durant els últims anys també s'ha aconseguit que el nou codi penal penalitzi amb agravants les discriminacions cap els gays i les lesbianes, fins i tot, amb penes de presó. Cal destacar que Espanya és un dels primers països que té un codi penal que contempla aquests aspectes.

Malgrat els avenços en la normalització social d'aquest

col·lectiu, en molts aspectes els gays i les lesbianes encara se senten ciutadans de segona.

Guirado ho té ben clar: "paguem els mateixos impostos i tenim menys drets que els altres ciutadans. No podem casar-nos i això comporta que ni accedim als avantatges econòmics - c o m són les desgravacions fiscals- que suposa el matrimoni, ni tampoc se'ns permet adoptar fills en parella" quan curiosament la legislació espanyola sí que els permet adoptar com a individus. Què passa si analitzem la seva situació al terreny laboral? A les feines mols gays i lesbianes encara continuen ocultant la seva condició sexual per por a no ser acceptats, o ser el blanc de burles o bromes de mal gust. "Hi ha hagut casos on homosexuals han estat acomiadats per la seva condició" diu el responsable de mitjans de comunicació de la coordinadora i afegeix que quan això passa "les empreses mai reconeixen que l'acomiadament sigui per aquest fet ja que saben que està totalment prohibit".

La igualtat en la diferència No hi ha impossibles però... Des de la pròpia coordinadora es reconeix que el fet d'aconseguir la plena igualtat dels gays i de les

lesbianes serà difícil perquè continuem vivint en una societat marcada per una repressió històrica absurda en matèria sexual. Per això el col·lectiu considera que un dels temes clau de cara al futur, és la incorporació als currículums escolars de matèries que tractin el respecte a la diferència sexual, cultural o religiosa. Cal materialitzar un canvi de mentalitat més oberta que no atempti contra opcions que no siguin les pròpies.

Guirado fa especial incís en el

tema de la SIDA. Recordem que els gays i les lesbianes han estat un dels sectors de població més castigats per aquesta malaltia.

"No ens cansarem d'insistir que es fagin més campanyes de prevenció. Lamentablement a Catalunya la primera causa de mort entre la gent jove és la SIDA, fins i tot supera els accidents de cotxe" afirma Guirado. Finalment el portaveu de la Coordinadora gay-lesbiana es pregunta en veu alta: "Com és possible que els preservatius continuin sent un objecte de luxe per als joves quan som el país d'Europa amb més SIDA?".

Potser dintre d'un temps totes i tots aconseguirem viure harmonitzant més les nostres diferències sexuals...

ON ANAR NOM: Coordinadora gay-lesbiana ADREÇA Buenaventura Muhoz, 4 08018 Barcelona TEL: 93.309.79.97 FAX: 93.309.78.40 WEB www pangea.org.'org/cgl E-MAIL cogailes@pangea org

Al servei dels homosexuals La Coordinadora gay-lesbiana va ser fundada al 1986 per Jordi Petit que ha estat el seu Secretari General fins fa uns mesos. Actualment aquesta coordinadora la formen uns 1000 associats que es distribueixen en les entitats "Stop Sida", "Grup Lesbos", "Associació Cristiana de Gais i Lesbianes", "Grup Jove", "Gais positius", "Grup Universitari Sin Vergüenza" i les dues últimes incorporacions, r"Associació de pares i mares de Gais i Lesbianes" i el "Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya".

Aquesta federació d'associacions compta amb tota una sèrie de serveis jurídics, psicològics i d'informació i assessorament. La Coordinadora gay-lesbiana lluita pel dret a viure l'homosexualitat d'una manera normalitzada.

1

Ni

1-

-

^

f^

-.

I-

*t'

. ' . • » -

finançat

NI menys

I

»1

*i

iw

•

. " i

d'interès.'

•

t

4

>

I.'

S • »

'

CARRER

maig-juny de 1999

BARCELONÈS

11

JOAN COLOM

•

Dues imatges ben suggerents de l'estil de Colom: a l'esquerra, una de les seves prostitutes del Xino; a la dreta, una escena quotidiana de família

El Barri Xino arriba al museu gràcies a la mirada de Colom EUGENI MADUENO

El Museu N a c i o n a l d'Art de Catalunya (l\/lnac) torna a exposar la mostra fotogràfica que Joan Colom va exhibir a la desa p a r e g u d a S a l a A i x e l à de Barcelona l'any 1 9 6 1 . La mostra es diu "El Carrer" - q u e és l'escenari en què Colom ha treballat s e m p r e - , i recull imatges de la Barcelona popular i canalla preses al Barri Xino entre els anys 50 i 60. La mostra té varies singularitats, segons ens ha explicat el comissari i també fotògraf Jorge Ribalta. Una és que les quaranta-nou fotografies exposades són les mateixes, i guarden la mateixa seqüència, de les que es van exhibir l'any 1961. L'altre aspecte remarcable és el reconeixement que una institució com el Mnac fa de l'obra de Joan Colom, "el millor reporter gràfic espanyol de tots els t e m p s " , segons el crític Josep i^viaria Casademont. El reporter que va saber fotografia r c o m ningú el pathosó'un barri oficialment ja inexistent, però al qual la seva opció pels ambients i temes populars li han restat el protagonisme ciutadà que han tingut altres fotògrafs de la seva generació, com ara Pomes 0 Miserach.

"Si l'exposició que Leopoldo Pomes va fer a La Virreina era un autohomenatge generacional i reflectia la Barcelona burgesa; la de Joan Colom al Mnac és la seva contraimatge, doncs reflecteix i reivindica la Barcelona popular", diu Jorge Ribalta.

J o a n C o l o m va n é i x e r a Barcelona l'abril de 1 9 2 1 . Els seus pares tenien un negoci de flors al carrer Joaquim Costa, on Colom va haver de començar a treballar molt aviat. El 1945 va entrar a treballar com a comptable en una empresa tèxtil de Barcelona, on va continuar fins a la seva jubilació, el 1986. La seva activitat com a fotògraf començà tard, als 36 anys, quan es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (1957).

Durant la setmana feia de comptable^ i els caps de setmana se n^anava al Xino amb la Leica a la mà i, tot passejant buscava gent L'afecció a la fotografia la va haver de compaginar sempre amb la feina a l'oficina. Durant la setmana feia de comptable, i els caps de setmana se n'anava al Xino amb la Leica a la mà i, tot passejant amunt i a baix, anava buscant gent, enquadrant i disparant.

"Jo feia el carrer", explica Colom a Ribalta, i estableix una analogia entre la feina dels periodistes d'abans (quan les no-

tícies locals no arribaven soles als diaris i s'havia d'anar a buscar-les al carrer) i les de les p r o s t i t u t e s , en el sentit que ambdós "fan el carrer".

Colom va "baixar" al Xino tots els caps de setmana dels anys 1958 i 1959. De vegades portava una filmadora de Súper 8 sota l'aixella, i prenia imatges que, degudament editades, també es poden veure a l'exposició del Mnac. Són unes imatges sorprenents, totalment contemporànies, d'un gran ritme seqüencial i un estil narratiu sorprenent. Crec que si es passessin per BTV no sorprendrien ningú; tal és la seva vigència i modernitat.

Un any després de concloure el treball al Barri Xino, Colom va fer l'exposició a la Sala Aixelà, i després es va mostrar en altres ciutats i pobles de Catalunya.

Les 49 fotos estaven - e s t a n ordenades segons aquesta seqüència: les 12 primeres eren imatges de nens, a continuació venien escenes de personatges adults -estàtics o amb gestos d i n à m i c s - ; la segona meitat estava totalment dedicada a les escenes de prostitució i les dues imatges finals eren una mena d'epíleg dramàtic i pessimista de la sèrie, una fotografia d'un tomàquet estrellat al paviment i un gos defecant, "amb les quals Colom sembla voler expressar una opinió de ràbia i protesta", escriu Ribalta.

Més que referències eròtiques, les prostitutes de Colom

són l'emblema del proletariat urbà modern. I encara que les seves imatges tenen més intenció poètica que no política, el cert és que les seves matrones - a g a f a d e s a peu de portal, negociant preus amb els seus clients o esperant-los fatigosament a la c a n t o n a d a - són el viu referent de l'Espanya franquista dels 50 i 60 en la qual la imatge de les prostitutes - e n tant que dones humiliades, forçades a vendre el cos per a

Més que referències eròtiques, les prostitutes fotografiades per Joan Colom són Vemblema del proletariat urbà modern sobreviure- s'identificava amb el conjunt de les classes populars.

El coneixement públic de les fotos de Colom va tenir dues reaccions, cap d'elles bones per al futur de l'artista, com veurem ara. Una va ser la reacció adversa de les autoritats de l'època, que, com era de preveure, van recórrer a la moral per demanar la censura de les exposicions itinerants. Unes opinions, reaccions i polèmiques, que van

afectar l'ànim de Colom, que, com he dit abans, no fotografiava la realitat per denunciar-la, en el sentit polític, sinó només per mostrar-la i/o treure una opinió artística; fins i tot moralitzant.

L'altra adversitat va venir després de la proposta de l'editorial Lumen de publicar-li les fotografies de les prostitutes acompanyant un text que Camilo José Cela va escriure per acompanyar-les. El llibre, titulat "Izas, rabizas y colipoterras", va obtenir un gran èxit de vendes, però va provocar les ires d'una de les dones fotografiades, que va presentar una d e m a n d a judicial contra els autors, que finalment va perdre.

Aquestes reaccions adverses van sumir Colom en la depressió. Va deixar de sortir a fer fotos els caps de setmana. I el que és pitjor, va destruir bona part del seu arxiu.

No va ser fins als anys 80 i 90, un cop jubilat, que Colom va tornar al Xino i a La Rambla, i per fer una producció en color, el contingut de la qual encara no es coneix.

Tant de bo ara que el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha col.locat la seva figura al lloc que li pertoca dins els grans fotògrafs catalans contemporanis - s e g o n s v a l o r a David Balsells, conservador del Departament de F o t o g r a f i a del m u s e u - . Colom s'animarà a deixar anar la resta de la seva producció.

IS

CARRER

PUBUCITAT

CRJ3TALHRÍA - GAFiPlJ^TEFlÍA 0 5 ALUWIJMJO Y P\/G DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

i

Llars de foc Recuperadors de calor Barbacoes Estufes Marbres

10% de descuenlos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de bano, rejas de seguridad, cortinas plegables

/

Hnos. JURADO C/. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 , ExposJción: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

^ .Jk.

Diagonal, 343 (cantonada üirona) lel. 93.4b8.56.02 Fax 93.207.73.12 08037 Barcelona

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel, 211 54 45 BARCELONA

ÈELÀTEHIA

'ON/X

'X

XANCO

maig-juny de 1999

^e ^é ^^ÍSLW^

^4 ric c^^ Casa fundada l'any 1912

ORXATES, GELATS IGRANITZATS FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

TAXI

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

fqtíí'f

00 "^ 05 (>1

Artesania Popular

^ 00 O "0 ro I J

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA BUS MAYORES Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones indívïduales y dobles, • todas venlana exter. Lavanderia y aseo personal.

Cocína pròpia, medico, animación y gimnasia.

g fl «

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del aíïo.

ÍA BOMBA SONORA DEIS 2 0 ANYS DEL TAÜER DE MUSICS.

Avinyó, 28 Bis Tel. (93)317 13 24 08002 - Barcelona

TOTS PODEM PARTICIPAR EN EL CONCERT MÉS GRAN I SOLIDARI.

Véala: te gustarà

T. 93 420 95 62 cLESTELi

Pregunte por Sra. CLARA Santa Otília, 13-15

seu del Jailer-Requesens, 5-

Juliol Intensiu

\ A A A / Escola Professional ^ ^ ^ ^ d e la D o n a Diputació de Barcelona

CURSOS INTENSIUS DE TOTS ELS NIVELLS I TOTS ELS INSTRUMENTS. MATRICULA: DEL 14 DE JUNY AL 2 DE JULIOL. CURS DEL 5 AL 2 3 DE JULIOL

informadó:

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

RESIDÈNCIA CLARA

'BRAM!!'

-juliol, del 5 al ^1

PASTISSERIA GRANJA

TORRONS ARTESANS, SUÏSSOS ENTREPANS, COFRES...

pasHsserla

-juny, 21 -Dia de la M ú s k a - 1 9 : 0 0 h. -Pla^a. de Catalunya

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALrrAT COQUES ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

OBERT TOT L'ANY

93 357 77 55

Properes activitats del Taller de Músics en motiu del 20 aolversarl:

FORN DE PA D'AVINYO

T A L L E E

IDE

Carrer Pere Coromines, s.'n Tels 93 443 15 13- 93 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 232.81.06 y 232.81.11

M Ú S I C S

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

Ui n 41^3 413 41(1) (?Ko n m<§ n i n wnm.tall·PdiBnsIcs.coïn E-mall: asso(@totlerdemu$í(s.com

MÓN OBERT és un espai on trobaràs: * degustació de: cafès, pastes, menú cassola, sopars per grups * lectures de: teatre, poesia, contes, tallers * espai obert als artistes en general * llibreria, papereria de regals i revistes Ens podeu trucar al 93.301.72.73 de 8 a 21 h.

JORNADES DE PORTES OBERTES

CASA BEETHOVEN

RESTAURANTE PERÚ Especialidades: Pescado.s V a r i a d o s .

Carnes Sclectas

•inintninnr iMMàCàMBMÍMMïïKw

^•SlMOnMBHMMrtHSM

RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26

o

http://www.casabeethoven.com-actiu.es

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

Passatge Escudellers, 5, baixos

ludwingvb@com-actiu.es

L'Escola Professional de la Dona obre les portes en la seva actual seu I us convida a visitar-la i coneixer-la per dins Barcelona 21 i 22de juny de 1999 matí de 10 a 13:30 h. tarda de 16:30 a 20 h.

AIGUAJOC Centre de Fitness

c. Comte Borrell, 21-33

Tel. 93 443 03 35

Complex Esportiu Mpal. Bon Pastor

c. Costa Daurada, s/n

Tel. 93 312 07 02

Parc Esportiu Mpal. Can Cuyàs

Av. Rasos de Peguera, 242 Tel. 93 276 01 02

Poliesportiu Mpal. Can Dragó

c. Rosselló 1 Porcel, 7-11

PoliesportJu Mpal. Frontó Colonn

c. La Rambla, 18

Tel. 93 302 32 95

MILLORA LA QUALITAT DE VIDA AMB

Poliesportiu Mpal. c.Perill

c. Perill, 16-22

Tel. 93 459 44 30

EL FITNESS INTEGRAL

S O M ELS P R I M E R S E N ESPORT PER A T O T H O M

Tel.93 276 04 80

ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00

La Veu íteí

CARRER

maig-juny de 1999

BARCELONÈS

19

LLIBRES

TRADICIÓ

LLIBRES

Una mica d'història

Trenta anys fent pinya

Art i Lletres a Horta-Guinardó

JORDI RABASSA

Pau Vinyes va presentar el passat 21 d'abril, al Bar Versalles, "Una mica d'història. Com passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar", amb l'assistència de més d'un centenar de persones. L'acte va ser breu i popular: una escena de taverna. Tres proletaris, entre els quals el mateix Vinyes i el ninotaire Salesas, i un marquès, el prologuista, conseller de districte i també escriptor, Joan Pallarès, mentre jugaven al dòmino llegien algun dels articles curts que s'inclouen al llibre. Aquesta proximitat entre l'autor i els futurs lectors és ima de les característiques a destacar del treball del primer. Pau Vinyes ha buscat la complicitat amb el lector que pot reconèixer algun dels moments que es narren en el llibre, i pot matisar-les amb mü i un colors diferents, portant l'escena a qualsevol racó de la seva memòria.

"Una mica d'història..." consta de dues parts. La primera, de Pau Vinyes, és im estudi periodístic i rigorós de la vida quotidiana a Sant Andreu de Palomar, des de l'annexió fins a l'arribada de la televisió domèstica. L'habitatge, la ràdio, els serveis públics, els metges, la festa major, els jocs de quitxalla i dels grans, les meuques... són alguns dels temes que se'ns presenten de manera àgil i molt atractiva.

La segona part recull imia trentena d'articles que Joan Vinyes (pare de Pau) havia pubHcat al Sant Andreu De Cap a Peus durant els anys 1988 i 1989. Narren històries del carrer, de personatges coneguts del barri, de costums, etc.; és adir, anècdotes i vivències que més d'ima vegada, per allò de no ometre res i dir les coses pel seu nom, havien ofès les ments benpensants del barri. El llibre, que s'ha finançat el propi autor, és la darrera aventura de Pau Vinyes, que ens ha volgut endinsar en aquella història menuda sense la qual l'anomenada història amb majúscules perd tot el sentit, ima història que és la del barri de Sant Andreu, més enllà de polítiques, annexions i noms políticament correctes, pel popular preu de 1500 pessetes. Qui dóna més per menys?

"Una mica d'història. Com passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar", de Pau i Joan Vinyes, amb ü.lustracions de Florenci Salesas, 125 pàgines.

EXPOSICIONS

La Reconquesta d'Europa REDACCIÓ

Bona part d'allò que ha caracteritzat la vida a les ciutats europees ha tingut Uoc als seus espais públics. Encara avui és el receptacle de la sociabilitat.

La reforma, reconstrucció i creació de l'espai públic, amb exemplars com el cobriment de la Ronda del Mig, la urbanització de la Meridiana, el Polígon Guineueta o el Parc Canyelles de Barcelona, juntament amb projectes de Lió, París, Berlin i altres ciutats europees, es podran veure al Centre de Cultura Contenporànea de Barcelona fins el 20 de juny.

ÉLIA HERRANZ

Els Castellers de Barcelona tenen un local al Clot on, dos dies a la setmana (un dia els infantils), passen moltes hores assajant. Aquest any és especial: en fa 30 que es va fundar la colla, al 1969. El seu president, Josep Maria Jené, explica amb orgull que aquesta continuïtat els ha convertit en la quarta colla més antiga de Catalunya en un lloc, Barcelona, on no hi ha una gran afició castellera.

En un llibre que s'editarà amb motiu de l'aniversari es parla dels inicis i l'evolució d'una colla que actualment fa unes 40 sortides l'any i compta, en els moments forts, amb 300 castellers.

Els antecedents més immediats es remunten a finals dels cinquanta, quan gent emigrada de les terres de Vilanova, Valls o Vilafranca que trobaven a faltar els castells feien intents perquè arrelés aquesta festa popular. Un dels caps de colla dels Castellers de Barcelona va ser anxaneta als Castellers de Vilafranca, d'on el seu pare n'era també cap de colla.

Ara, aquesta colla està formada per un col·lectiu ben heterogeni. Com ens diu el Josep Maria: "hi ha homes i dones, totes les classes socials, tots els oficis, diferents procedències, tots els barris: és com una societat en miniatura. Hi ha també molt moviment de gent. És una activitat, la dinàmica de la qual és desconeguda; la gent coneix només el resultat final. És feina d'assaig, assaig, assaig i molta dedicació. És també una activitat que admet molts nivells de participació diferents on tothom és benvingut i tothom pot participar: els castellers no són només els que pugen amunt". Josep Maria explica com n'és d'important psicològicament, sobretot pels nens que han de pujar a dalt de tot, que es vegi a baix una bona pinya de gent, "com si fos un matalàs".

L'acte central de la celebració serà una actuació el dia 20 de juny a la Plaça Sant Jaume que serà retransmesa per televisió. Però es faran més actes. L'organització d'unes jornades sanitàries per prevenir lesions. La gravació d'un vídeo on es veu el funcionament de la colla per dins, una exposició fotogràfica al pati de l'Ateneu Barcelonès o l'esmentat llibre sobre la història de la colla amb una introducció general de la festa castellera a Barcelona. Aquest any els Castellers de Barcelona volen fer una celebració d'alçada.

LLIBRES

"El sexe de la notícia", una reflexió sobre el sexisme a la premsa escrita ROSA MARÍA PALÈNCIA

A la nostra premsa escrita de cada dia les nedadores professionals sovint es transformen en "beUes sirenes" com les dones polítiques o empresàries s'ens presenten com "terratrèmol" o "Barbie de ferro". La temptació d'adjectivar tant rasp)ecte físic com psíquic de les dones a la vida pública està sempre present a les taules de les redaccions. Això no és més que una de les moltes i molt sucoses reflexions que aporta el Uibre "El sexe de la notícia. Reflexions sobre el gènere a la informació i recomanacions d'estU" recentment enllestit per una colla d'entusiastes periodistes de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).

El llibre l'ha editat la Diputació de Barcelona i l'ADPC, i l'ha elaborat un equip de cinc periodistes, entre les quals hi ha les nostres companyes de "La Veu del Carrer", Marta Bach (coordinadora del llibre) i Marta Pluja, a més d'Elvira Altés, Joana Gallego i Montse Puig. És un treball honest, útil i, no per accessible, menys rigorós.

"El sexe de la notícia" és el producte d'un esforç d'anàlisi des de la perspectiva de gènere que ve a confirmar com, després de més de 20 anys de democràcia i 25 des del naixement del Moviment Feminista a Catalunya, la participació de les dones a la vida pública d'aquest país encara no apareix reflectida amb normalitat als diaris de casa nostra.

Entre altres qüestions, el llibre posa

damunt la taula de la reflexió fets com l'abundant pervivència a la premsa escrita d'estereotips i tòpics envers les dones, tant als textos com a les imatges; la citació freqüent de les dones en relació als homes: la seva situació d'esposes, mares o fiUes sovint apareix reflectida com una dada més important que els seus propis mèrits.

Les rutines periodístiques que insisteixen en un cert dret tàcit a interrogar sobre la vida privada de les dones que constitueixen notícia i no pas, en canvi, dels homes que ho són.

Les autores de "El sexe de la notícia", ens aporten una lúcida reflexió sobre el caràcter més ocultatiu que no pas esclaridor de l'abusiu ús del genèric masculí a tota mena d'informacions. Com va dir el degà del Col·legi de Periodistes de Catalimya, Salvador Alsius a l'acte de presentació del Uibre, aplicar la perspectiva de gènere que les autores proposen no és res més que fer un periodisme veritablement professional i reflexiu i, per tant, més ètic.

Justament, això és un altre mèrit d'aquest treball: les autores no s'han conformat amb una reflexió rigorosa basada en l'anàlisi, sinó que han volgut afegir recomanacions d'estil útils no només per els i les periodistes, també per a tota persona que estigui interessada en escriure amb respecte a la realitat i no pas als estereotips i l'inconscient sexista que, malauradament, encara roman a l'aguait a moltes taules de redacció.

MARTA BACH

La inauguració de la nova biblioteca del districte d'Horta-Guinardó va servir de colofó per a la presentació del llibre "Art i Lletres a Horta-Guinardó", escrit pel periodista Christian Andreu, redactor de La Veu de Carrer. Un bon lloc, per presentar el que ha de ser el primer volum d'una col·lecció que aspiri a ocupar un espai a les prestatgeries de totes les biblioteques de Barcelona.

A mode de crònica sòcioprofessional, "Art i Lletres a Horta-Guinardó" ens acosta la memòria de personatges que viuen o han estat vinculats amb el districte d'Horta-Guinardó. El ceramista Jordi Aguadé, escriptors i escriptores com Joaquim Carbó, Joan Josep Isern, Juan Marsé, Roser Capdevila, Mercè i Montserrat Canela, Màrius Serra, Víctor Mora, Feliu Formosa, Marta Pessarrodona, e t c ; artistes plàstics com el recentment desaparegut Joan Brossa i Andrés Francesch, Joan Iranzo, Xavier Valls, Joan Mateos, Marisa Ordónez, entre altres, conformen una petita gran història de les diferents formes d'expressió que ha donat aquesta zona nord de la ciutat de Barcelona.

La gràcia del llibre, i mèrit de Christian Andreu, és que dóna veu tant a artistes propers del gran públic i, alhora, a altres que, tot i no ser tan coneguts, tenen molt a dir i a mostrar.

De passada, s'evidencia que l'accés a la palestra pública encara és un dels secrets més ben guardats per als qui, en algun moment o altre, han tastat el gust de ser homes i dones amb una dimensió pública.

Si sempre s'ha dit que HortaGuinardó és un districte molt gran i divers, la ciutadania que hi viu s'ha de felicitar de comptar amb tan de talent per metre quadrat, tal i com demostra aquesta obra. També cal agrair al districte la idea de gestar un llibre d'aquestes característiques, tot i que ara els queda la feina d'encoratjar a fer extensiu aquest rigorós treball a tots els altres districtes de la ciutat.

Perquè, encara que en època electoral hi ha frases que s'utilitzen amb desmesura, és ben cert que la ciutat la fan les persones. "Art i Lletres a Horta Guinardó" ho demostra. I amb escreix.

Per altra banda, el passat 22 de maig es va presentar a Torre Jussana el llibre "La Clota. Àlbum de fotos", que recull en imatges tota la història del barri. La compilació fotogràfica l'ha realitzat Desideri Díez, el qual també ha escrit els textos.

L'edició d'aquest treball, editat per l'AV, demostra un cop més que el teixit associatiu de la ciutat és ben viu.

20

i.a veu fnfi

PUBUCITAT

CARRER

maig-juny de 1999

La universitat torna a Ciutat Vella El retorn de la Universitat de Barcelona al Raval, un pas important en la recuperació de Ciutat Vella Ajuntament Mu

deBactíoM

'NiviiKsriAr ni; IJAKCMÍLÍJNA Districte de Ciutat Vella

Promoció Ciutat Vella, S.A.

I.íí Veu (tel

CARRER

maig-juny de 1999

VEÏNS

Els joves de Poblenou fabriquen il.lusions de barri El col·lectiu La Fàbrica aporta noves energies al moviment associatiu de Sant Martí i reivindica l'autogestió d'un espai juvenil ,POBLENOU PMARC ANDREU

Des de finals de 1998, a Poblenou han anat apareixent periòdicament pintades i s'han fet algunes sorolloses accions reivindicatives que porten el segell del col·lectiu juvenil La Fàbrica. La supressió dels parquímetres i zones blaves del voltant de la Rambla i el rescat de l'edifici industrial de Can Saladrigas de les urpes de la piqueta especulativa són dues victòries recents del moviment veïnal poblenoví a les que La Fàbrica hi ha contribuït activament. De fet, el naixement i el nom d'aquest col·lectiu de joves de procedència diversa tenen molt a veure amb aquestes dues batalles veïnals.

"La imposició dels parquímetres ai Poblenou va despertar la inquietud i consciència d'uns quants joves que vèiem la necessitat de mobilitzar-nos perfer-nos un lloc i construirnos un futur al Poblenou", explica l'editorial del número zero del seu fanzine Alerta, editat amb motiu de les Festes de Maig. La participació en les mobilitzacions contra les zo-

:Í#

nes blaves va ser el reactiu d'unes preocupacions socials i de barri més àmplies, forjades ja per molts dels membres de La Fàbrica en algunes entitats juvenils del Poblenou. És així que, mentre conjuntament amb l'Arxiu Històric i l'Associació de Veïns aixecaven la bandera de la conservació de Can Saladrigas com a símbol de la preocupació per un patrimoni arquitectònic i industrial amenaçat per "l'especulació urbanística que aixeca pisos d'alt estànding inassequibles als joves i veïns de classe treballadora", La Fàbrica va endegar un procés assembleari per reactivar les energies juvenils del Poblenou.

Amb la participació de gent d'entitats i grups com La Raspa, els esplais Movi i Va que Roda, Les Golfes, els Diables i la JOC, La Fàbrica ha preparat un projecte que pretén donar sortida a la reivindicació d'autogestió d'un espai públic obert a tot el jovent. Igual que l'habilitació de Can Saladrigas com a equipament de barri, l'ampliació de les llars d'avis i la creació d'una llar d'infants pública al Xalet de la Paperera, la necessitat d'un local social

per als joves és de les més urgents del Poblenou. La Fàbrica reclama "un punt de trobada on es puguin reunir esplais i col·lectius, on es pugui assajar, jugar, crear i prendre alguna cosa amb les amigues i amics". En definitiva, un lloc de referència per als joves que faci el paper que mai ha sabut jugar el centre cívic de Can Felipa; especialment després que, com denuncien ells i l'associació de veïns, l'Ajuntament hagi convertit en indefinida l'ocupació "provisional per dos anys" de la segona planta del centre cívic per les oficines dels Serveis Personals del Districte.

Projecte en mà. La Fàbrica no descarta cap alternativa de local social: des de demanar la cessió d'un espai al Districte a cogestionar-lo amb alguna altra entitat, sense menystenir l'opció d'una okupació directa.

En qualsevol cas. La Fàbrica no treballa sola ni en un únic front. Ho demostra, per exemple, la campanya de denúncia contra les immobiliàries i l'especulació urbanísticaque omplen un barri ahir oblidat i avui en ple desenvolupament -"No volem dir que els canvis siguin dolents, però no ens. agrada com es fan ni amb quins objectius es fan"-, la

BARCELONA, POSA'T GUAPA JA TÉ 13 ANYS

'Us que i ' A i i m í e m e n l d« Barcelona va, f)058f e o m a r x e ia campanya Barcelona, possM guapa.

UB» t:.ampdíiyí! ges!!íH,i»<ja pe: !'Í!!sHttit Múiïfcipat <:íel Psiselge Urbà i ta Quaiíiat <Se VitJa Qtie üOíta supcfí a tots aquetls ciutadans que vuiguin fet més segtirs e;s íeus «aificíS, reítabiiitar ie% façanes, parets, mítgerea o terrals, enjartímat espais, tpstai-ldf ascenstrs.

i íir>s a 30 programes (ïié-i

93 270 20 20 L ens ocuparem de t<íl.

intfitut Municipal «el •>«>»(• VA» t la Ol·lHií» 4ll1Ullt'4|K;.'>J^«

Cercavila de La Fàbrica en defensa de Can Saladrigas col·laboració amb l'associació de veïns en campanyes com la de la llar d'infants, o el desig de recuperar tradicions com la d'organitzar una foguera per Sant Joan al barri.

Tot plegat, la demostració que en un barri com Poblenou la joventut es mou. Fins ai punt que s'han convertit en un petit malson per al regidor del Districte, Francesc Narvàez, que el 6 de febrer va tocar el timbal amb l'alcalde sota una pancarta de La Fàbrica

que reivindicava Can Saladrigas però que, un mes després, va foragitar el mateix Clos d'una inauguració preelectoral perquè un acte reivindicatiu paral·lel de la Fàbrica (un pa amb vi i sucre) no incomodés l'autoritat. Una autoritat municipal que fa esborrar pintades del tipus "l'habitatge és un dret, no un luxe!", sense preveure que l'endemà alguns joves treballadors replicaran: "Mai podreu esborrar les nostres idees".

IM

CARRER

VEÏNS iBreus de barri EL CLOT

De farinera a centre cultural El mes de maig passat es va inaugurar La Farinera del Clot com a centre cultural. Vint anys de reivindicació han donat els seus fruits. Tot un rècord: vint anys. El barri va celebrar amb alegria la inauguració, sobretot en comprovar que s'han respectat els tres molins de fusta i tota la forja del vell edifici, el Centre Cultural el cogestionaran el Districte i el teixit associatiu.

LES CORTS

A la tercera va la vençuda Un nou Pla urbanístic garanteix que les cases del carrer d'Anglesola no aniran a terra.

Diverses entitats fa temps que reclamaven que es respectessin les característiques del carrer i dels edificis, ja que forma part del nucli històric de Les Corts.

Ara, el document urbanístic presentat assumeix aquesta reivindicació.

TORRE BARÓ

Volen que se'ls tingui en compte El 28 d'abril, Joan Clos va retirar del Ple de l'Ajuntament la proposta de construir 700 pisos a Torre Baró. Els veïns havien amenaçat d'interrompre la sessió de la plaça Sant Jaume. El regidor Santiburcio havia tramitat aquesta obra a l'esquena del veïnat. Torre Baró exigeix que es portin a terme les actuacions que contemplava el Peri.EI barri va plantejar les seves exigències amb crits i pancartes al Pregó de la Festa Oficial del Districte.

LES CORTS

El Barca 2000 irrita A l'Assemblea celebrada el passat dia 5 de maig, 300 veïns i veïnes van acordar portar a terme una oposició frontal a un projecte que no s'ha de realitzar entre uns barris que ja suporten diferents equipaments. Es va acordar fer diverses accions de protesta i es va enviar una carta a l'alcalde demanant que el període d'al.legacions s'allargui fins a finals de setembre. També va ser molt comentat que un Pla d'aquesta envergadura no s'aprovés inicialment al Ple, sinó per un decret del Tinent d'Alcalde.

Al mateix temps, és imperdonable l'actitud del president del FC Barcelona, Josep Lluís Núnez, d'aprofitar l'eufòria de la celebració de les lligues per reclamar el suport de l'alcalde en públic, quan el tema està en període d'al.legacions.

Veu del

10 anys de concurs literari a Sant Antoni ,SANT ANTONI F ALFONS BARCELÓ

El dia 16 de maig es va fer l'entrega a la Casa Golferichs, dels premis corresponents al 10è Concurs Literari del Barri de Sant Antoni. Prèviament es va presentar el llibre editat per rAssociació de Veïns i pel Districte de l'Eixample, "Xè Aniversari Concurs Literari", que inclou els treballs guardonats a les anteriors convocatòries.

Gom a membre de la Junta de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, crec que cal plantejar les següents reflexions: 1. És bo de tant en tant mirar al darrere. És el que avui fem amb la publicació dels treballs guardonats en les diferents edicions del concurs.

2. Per què 10 anys? Perquè tenim deu dits a les mans. I perquè a la nostra cultura el sistema mètric decimal ja sembla gairebé natural.

Cada realitat concreta té la seva escala temporal apropiada. Hi ha papallones que viuen unes poques hores i serralades que han viscut milions d'anys.

Alguns elements químics tenen una vida mitjana inferior al segon, mentre determinats arbres poden viure molts segles. Un poeta va comentar que els jardiners per a les roses serien éssers immortals.

10 anys és una bona unitat temporal per examinar la vida dels barris i dels concursos literaris. Per això des de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni vam voler celebrar aquest aniversari amb un èmfasi especial. Gràcies al suport del Districte de l'Eixample ho hem pogut fer. I aquest llibre n'és el testimoni material.

3. Malgrat els immensos avenços científics i tècnics, encara vivim en un món martiritzat per la guerra i la fam, l'atur i la marginació, l'opressió i la falta de llibertats democràtiques. En un món amb aquestes tares la justificació de la literatura no és immediata. Per descomptat que les activitats escapistes no solen ser il·legals, ni és punible l'escriptura que busca la pura evasió. Però l'ideal d'una bona vida no és tan sols no anar a la presó: també és desitjable poderse mirar al mirall sense sentir vergonya d'allò que un va fent.

4. Ara bé, si se'm pregunta quins són els grans problemes que amenacen el progrés i la viabilitat de la societat moderna, contestaré que LA INCULTURA (això és, la ignorància i l'incivisme) és un dels principals perills, encara que no sigui ni l'únic ni el primer.

I dins d'aquest capítol, no cal insistir que l'escriptura constitueix un dels grans territoris de conreu de la intel·ligència i la socialització, una de les àrees importants de la cultura humana. S'ha d'entendre "cultura" en sentit ampli.

Tan vàlid com a indicador cultural és ser capaç de fer correctament una anàlisi gramatical com resoldre una equació de segon grau, i tan valuós saber empeltar un taronger com tocar la flauta o arreglar una aixeta.

5. Les cultures no tenen vida pròpia. Són creacions històriques que es mantenen gràcies al suport actiu de les persones.

La cultura s'ha d'aprendre i la seva difusió es fa per mitjà de la p a r a u l a , de la i m i t a c i ó , de l'exemple, de l'ensenyament formal, amb l'ajut d'artefactes materials i conceptuals, condicionada per institucions de tota mena. I és interioritzada i rumiada i modificada per cada nova generació. I constitueix un terri-

Aturem la guerra

/; ^ 8 H-f»è "^íis^ tori complex amb àrees de normes i de coneixements ben assentats; amb herències molt respectables i amb construccions efímeres; amb la gran ciència d'acadèmies i laboratoris al costat de les tècniques seculars de la bona cuina.

6. Però no estem aquí només per retre homenatge a la llengua i per homenatjar els amants de l'escriptura.

El llibre que presentem no és únicament una col·lecció de paraules catalanes escrites per diferents persones al llarg de deu anys. És també fruit d'una colossal cooperació humana: en la tria i composició han treballat Sílvia Oliver i Montse Pomes, amb ordinadors, disquets i impressores fabricats per no se sap qui. El disseny va ser realitzat per Jordi Tàrrega. Després, el llibre ha estat imprès per la impremta municipal sobre paper tret d'arbres canadencs o de l'Amazònia, tallats amb serres alemanyes i transportats en vaixells anglesos, governats per un capità grec i mariners portuguesos.

Tot i així aquesta immensa

cooperació s'ha vertebrat d'una determinada manera per un impuls específic, atesa la voluntat d ' o r g a n i t z a c i o n s cíviques de tots tipus, una organització voluntària, l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, i l'organització política municipal, l'Ajuntament a través del Districte de l'Eixample.

7. En resum, aquests són els tres elements centrals que volia remarcar. La paraula, la cooperació humana, les institucions.

Tots tres elements són importants, però la seva integració positiva no queda mai assegurada per decret.

Passa que les institucions es burocratitzen si no hi ha processos de control i de renovació.

Resulta també que la cooperació humana s'afebleix si la societat potencia mecanismes basats en principis egoistes i mercantils. I pel que fa a les paraules convé apuntar que no són del tot innocents: poden enganyar i poden fer mal. Però també és veritat que ens poden fer més humans, més solidaris i tal vegada més feliços.

8. Des de fa gairebé quaranta anys sóc un lector compulsiu. Amb els llibres he après, he gaudit, m'he avorrit i m'he irritat. Ara, per evitar perdre el temps, demano que només em recomanin llibres molt bons, i en reciprocitat em plau donar a conèixer les obres que m'han interessat especialment.

En un dia com avui, vull aprofitar l'avinentesa per retre el meu homenatge particular i dedicar el meu record a l'obra "Si això és un home" de Primo Levi, on informa de les seves experiències als camps de concentració nazis.

"Ens queda la paraula", escrigué un poeta. Primo Levi va demostrar que no era una frase purament retòrica.

Una porta oberta en la lluita de l'aigua , ULTIMA HORA ' REDACCIÓ

TRINITAT NOVA

Enderrocament de 891 habitatges Més de vuit anys reclamant que es remodelessin tots els habitatges afectats d'aluminosi.

Han calgut moltes reunions, manifestacions i denuncies perquè el barri aconsegueixi el que és just i raonable. Compromís d'aixecar de bell nou 900 cases més en sis anys. Les condicions econòmiques són especials i reconeixen que la majoria de veïns i veïnes està jubilada i té un nivell econòmic molt baix.

maig-juny de 1999

,BARCELONA I REDACCIÓ

Durant les últimes setmanes, ais barris de la nostra ciutat s'han celebrat nombrosos debats dins la campanya "Aturem la guerra". També hi ha hagut concentracions a la plaça de Sant

Jaume i una segona manifestació ei diumenge 30 de maig, a la qual assistiren milers de persones. La Favb, que forma part de la Plataforma ciutadana convocant d'aquests actes, està convençuda que la guerra no és cap solució i que la paguen, com sempre, els sectors més desfavorits.

Davant les nombroses consultes que s'han rebut a la Favb, hem d'informar que el manifest de compromisos, si bé suposa un pas endavant en la solució del conflicte social que representa la lluita de l'aigua, no és de bon tros la firma de la pau definitiva. És important que la Generalitat accepti que 100 litres per persona i dia tinguin un preu bonificat. També és important que s'accepti que el preu de l'aigua torni al que tenia el 1990 més els IPCs corresponents. I igualment remarcable és que se simplifiqui la factura i es limiti a contemplar el preu de l'aigua més l·lva \ una taxa de la Generalitat que assumeixi el cànon hidràulic i la taxa de sanejament.

El document de compromisos que es va firmar amb la Generalitat el 25 de maig, té el vist-i-plau de les dues

bandes i ara s'haurà d'acompanyar de les signatures dels grups parlamentaris per aprovar la nova llei.

En el moment de tancar aquesta edició, l'Entitat Metropolitana ens ha convocat pel 27 de maig per signar un altre document que implica treure del rebut de l'aigua la taxa de tractament de residus, i concretar unes tarifes que permetin arribar a la reivindicació del preu de l'aigua de 1990 més l'IPC. Mentre els acords signats no s'apliquin i el resultat no sigui un nou rebut de l'aigua, la campanya continuarà. Només quan això sigui una realitat palpable i no només una promesa electoral, acabarà la lluita contra els impostos abusius en el rebut.

La Veu del

CARRER

maig-juny de 1999

EL COR ROBAT

FAVB

Vuit anys després demanem la paraula

CATHEBINA AZON

Lleonard Ramírez

La Cave va celebrar la XIla. Assemblea General a l'Hospitalet

president de l'AV Racó de les Corts

.L'HOSPITALET FJOAN B. ISART

"El Barca no ha fet cap gest per als barris" PUYAL

Va néixer a Sants l'any 1928. Durant la seva joventut va pertànyer a la JOC. En l'actualitat és jubilat. La seva solidaritat amb la vaga de l'AEG va acabar en el famós Tribunal de Orden Publico. Va ser fundador de la heroica Editorial Nova Terra i viu a les Corts des de 1953. ~ La teva primera acció veïnai?

— Va ser repartint octavetes que feien una crida per no agafar els tramvies. Era l'any 1951. Els fulls me'ls va donar en Benet.

L'assembleaGeneral de Cave d'aquest any celebrada els dies 7,8 i 9 de maig a la ciutat de l'Hospitalet, va ser força diferent, perquè no només es tractava d'aprovar els documents habituals de la gestió del l'any 1998, sinó que del que es tractava era de debatir els estatuts i les normes de règim intern i pertant canvis en l'organització. Hi van assistir 350 persones, 250 delegats de 79 Federacions i 16 Confederactons autonòmiques.

En aquesta assemblea anàvem a discutir, ni més menys, el tipus d'organització que es volia adequar al moviment veïnal a partir d'ara, tema que sens dubte comportava canvis estructurals importants, potser pensant en la necessitat a l'hora d'equiparar-nos a altres moviments socials.

Sense voler entrar amb judicis capciosos i després de durs debats, crec que el moviment en va sortir enfortit i convençut que el debat no havia estat negatiu sinó tot el contra-

ri i el més important és que cal enfortir-lo però sense fer canvis estructurals molt profunds que puguin ser incòmodes per a la gran majoria de les nostres entitats de base, les associacions de veïns, que en definitiva són les que treballen en els nostres barris per aconseguir els objectius bàsics, que són ajudar a resoldre els problemes socials que es

plantegen a la nostre societat avui.

Diria que vàrem fer una molt bona feina deixant a les associacions llibertat en les seves actuacions i ajudant-les amb els recursos estructurals necessaris per anar avançant a través de les Federacions i fer que les Confederacions Autonòmiques i Estatal siguin les que aportin a l'estructura organitzava plantejaments polítics al moviment.

Altres temes tractats varen ser la concessió de les insígnies d'Or de la Cave als companys Isidre Barreiros de Vigo i a José Miguel Jiménez de Las Palmas per la seva tasca al moviment veïnal.

Per últim va haver-hi la signatura d'un Protocol de col·laboració entre les entitats ARCI de Itàlia, CSF de França i la Cave. Aquest protocol es basa en els objectius fonamentals de la lluita contra l'exclusió social, l'accés per a tothom a la cultura i l'educació i la creació d'una Xarxa Europea d'Iniciatives Ciutadanes.

Joan B. Isart és sots president de la Favb

— Tota una vida d'agitació i propaganda?

Ahir, amb els companys de l'Associació, vam pintar unes quantes pancartes contra el projecte Barca 2000.

Vicenç Bagan, adéu al model de la il·lusió

— Què opina ei barri d'aquest projecte?

— 300 veïns en una assemblea van expressar de mil maneres la seva irritació. Un altre tema important és Can Rigalt.

— Per...

— Aquesta franja de terreny està reservada per a Parc des de 1920. S'han de defensar aquests terrenys. Vam aconseguir que el Barca retirés el seu projecte de ciutat esportiva. És un tema de salut pública. El Parc Metropolità és un objectiu prioritari.

— Tots contra ei Barca?

— No. No som anti Barca. El tenim al costat. El Barca no només no ha fet cap gest pels barris sinó que les seves propostes ens perjudiquen.

— Com es va fundar la teva associació de veïns?

— Racó de les Corts es va fundar al 1991. Les seves primeres activitats van ser culturals; després va aparèixer l'urbanisme i altres temàtiques.

— Els joves?

— També marxen del barri. El barri està envellint. Només en el sector oest hi viuen 700 persones, tenen més de 65 anys i viuen soles. ~ Què plantegeu?

— Un Centre de Dia i habitatges públics en règim de lloguer per a joves.

.BARCELONA FJOAN CAMPAMÀ I COMPTE

No és gens fàcil descriure una persona d'aquelles que no s'adiu amb un patró determinat; però, sortosament, aquest escrit va adreçat a les amigues i als amics de la nostra entitat, als usuaris i usuàries de la bicicleta, que el coneixíeu prou bé.

Així, doncs, no em sento amb la responsabilitat de fer un retrat exacte (ni exhaustiu) del nostre amic Vicenç Bagan.

Era una persona d'edat indefinida, que conservava la força i l'agilitat del jovent, tenia la saviesa pròpia de l'experiència dels més grans i, ensems, la il·lusió i l'espontaneïtat que caracteritzen els infants. Aquests trets el feien creditor de l'afecte de tothom: grans, joves i petits; sense distinció de sexe, raça, religió, nivell social...

Lluitava contra el poder de les lleis absurdes i s'enfrontava a la injustícia (evident i permesa) que, generalment, se'n deriva. En resum: denunciava qualsevol fet que menyspreés el respecte a la integritat hu-

mana. En aquesta línia (de lluita, denúncia i reivindicació) era un element temut i perillós. Malgrat no posseir el do de l'oratòria, ni els coneixements de què fan gala aquells que dominen la jurisprudència, era un adversari a respectar perquè, normalment, se sortia amb la seva.

En Vicenç gaudia del qualificatiu de persona non grata entre els que gosen aprofitar-se de la situació privilegiada d'ésser al vèrtex de la piràmide econòmicosocial. Possiblement, alguns d'aquests individus s'hauran alegrat de la seva mort: l'única forma imaginable per deixar-los de fer nosa.

Tanmateix, la immensa majoria, som a temps de treure profit del seu exemple. Jo, particularment, el tenia per un excel·lent amic i mestre. Et pariava de qualsevol fet de la seva vida amb total senzillesa, sense donar-se'n importància -això em feia sentir petit al seu costat; potser per no haver estat capaç de lligar les meves idees amb la sevaaplicaciópràctica-. Donava-home d'acció com era- més valor als fets que no pas a les paraules. Fruïa per un igual en organitzar i dur a bon terme una sortida reivindicativa, com en re-

parar-nos la bicicleta (era dels pocs que duia eines).

En Vicenç feia realitat els nostres ideals d'infants i de persones adultes. Ens feia oblidar el pas dels anys i el complex del "què diran?" fent-nos ballar el seu minuet: senzillament deliciós; la millor manera de començar el 1999 per a molts de nosaltres.

L'home íntegre, autèntic, ens ha deixat. Potser ho ha fet perquè, així, aprenguem a lluitar per nosaltres mateixos. És més fàcil que et treguin les castanyes del foc que no pas treure-te-les tot sol.

Quan sóc al local d'Amics de la Bici, hi veig en Vicenç. Amb ei seu somriure murri, benèvol, de persona que entén i accepta la incongruència en alguns aspectes de la meva vida; com si sabés que em cal, encara, un cert temps de maduració.

La seva presència, el seu esperit, ens ha d'empènyer a arribar, com ell, a ésser pals de paller de la nostra existència. És el millor homenatge que li podem retre, com a mestre i, sobretot, amic.

J. Campamà és d'Amics de la Bici

— Hi ha una coordinadora d'associacions de veïns al districte?

— Sí. És un gran guany. Cada mes ens reunim set associacions de veïns i, en el nostre cas, sortim potenciats.

— Resultats...

— La Biblioteca del districte, les sales polivalents, el Cap, el petit centre cívic de Santa Tecla.

— I el regidor Marcet?

— Ens portem bé. Va acceptar fer un ple sobre el Barca 2000, però es posa massa nerviós quan pengem pancartes.

— Vols afegir alguna cosa més?

— Sí. És inaudit que la vorera de l'avinguda Madrid a l'alçada de Collblanc, només tingui un metre. No hi ha dret. És una infàmia.

CARLES

Vicenç Bagan en una de les seves activitats

TARVAL

Trobada ciclista, a la Vall d'en Bas, in memoriam

M

Parlant del

CARRER { de la ciutat

maig-Juny d e 1999

OUÏ É s QtTT

NOELIA TORRES Estudiant MARC ANDREU Periodista IGNASI R, RENOM Fotògraf

anava cada dia embotida dins de l'autobús.

Sí, de Sant Andreu, perquè al Bon Pastor no hi ha institut. I sí, amb autobús, perquè al Bon Pastor no hi ha metro.

"El metro influeix en tot. De petita, jo ja el recordo com un dels problemes essencials del barri: pancartes al carrer i cartes a l'Ajuntament redactades a classe", explica. Un panorama que no ha canviat gaire en 20 anys. "Diuen que a l'Autoritat del Transport Metropolità ja hi ha consens i que el tema del Bon Pastor està acceptat, però com que Generalitat i Ajuntament difereixen en els projectes i els pressupostos...". La cançoneta de sempi"e, que la Noelia ha escoltat a les reunions de la Coordinadora Pro-Metro i que reconeix com la principal causa del desencant polític d'un bani que veu com la majoria de partits li han instrumentalitzat la seva principal reivindicació pel simple afany de guanyar alguns vots en època electoral.

^^Crec en la democràcia però no m^agrada conifunciona!\ a Noelia, que viu al Bon Pastor, va néixer el mateix any que Jordi Pujol era escollit president de la Generalitat i tot just un any després que Catalunya recuperés els ajuntaments democràtics. Encara no té 19 Bnys, es declara d'esquerres i el 13 de juny anirà a votar per primera vegada. "La gent no ho entén, però em fa molta U-lusió", diu sincera. "Més que poder treure'm el carnet de conduir o que qualsevol altra cosa", reafirma amb im somriure. I s'explica: "Crec en la democràcia i en la política, encara que això

no significa estar d'acord amb com fimciona.

La democràcia és molt més que anar a votar cada quatre anys; és un procés de socialització, d'educar i de fer participar la gent. És ll^ir el diari i saber què han fet els que ens governen". És la definició d'algú que pensa que votar sense coneixement de causa o manipulat per una campanya bipolaritzada "potser no val la pena", però que afirma que *^o creure en la democràcia és debcar les portes obertes al feixisme".

Tot això ho diu una jove que, en temps de

Sal i pebre

descrèdit i desencant, ha optat per estudiar Ciències Poh'tiques perquè vol "lluitar perquè la política sigui alguna cosa important". El discurs, però, no l'ha après durant el seu primer any de classes a l'Autònoma; la inquietud li ve d'abans. "El meu pare és sindicalista i ens ha fet viure a casa la poh'tica i els problemes socials", explica. I es declara també influenciada per la seva militància a la Joventut Obrera Cristiana i pel paper d'un parell de professors "progrés" d'una escola de monges de Sant Andreu on

"A la facultat és diferent, però al barri, la gent veu la poHtica com quelcom inaccessible", expfica la NoeHa. "No hi ha consciència democràtica perquè l'individualisme i la societat materialista i competitiva l'ofeguen, però també perquè molts poh'tícs l'han matat en perdre els valors de l'honestedat i l'honradesa", matisa.

Recuperar aquests valors és una de les coses que demana al proper alcalde o alcaldessa.

Però també demana el metro, "que no s'utilitzi els joves ni les precarietats del barri per fer demagògia", i que s'incrementin els pressupostos per temes socials.

No demana perquè sí: la Noelia, que treballa cada dia voluntàriament al Centre Educatiu i de Lleure (CEL) de la parròquia del Bon Pastor, conebc bé la mai^inalitat del seu barri. I la de més enllà. "He fet im treball sobre l'exclusió social a Barcelona i he descobert l'altra cara de la ciutat: la pobresa tradicional s'ha estancat però augmenta la nova pobresa de la precarietat social". Ho diu així de cru, com així de simpàtica reconeix, revivint el 92, que "Barcelona ha canviat moltíssim; és una societat europea i cosmopolita". I afegeix: "El meu dubte és si el mèrit ha de ser només dels que han estat al govern municipal; perquè Barcelona, la ciutat, la fa la gent".

L'acudit

FER

Podem arribar tard Maria Angeles, 43 anys, indigent, va morir a cops a P a l m a de Mallorca. Aziz, un m a r r o q u í de 14 anys, va ser colpejat s a l v a t g e m e n t al Vendrell per u n a l t r e jove de 15 anys. Pallissa mortal a Getxo a un indigent, malalt, adicte a les drogues. I podríem ampliar la llista si la memòria ens ho p e r m e t é s .

Morts, violència. Els d e s t i n a t a r i s , drogodependents, i m m i g r a n t s , pobres de solemnitat, sense casà. Els agressors, t e r r i b l e m e n t joves. Cada mort és un dels nostres. No podem m i r a r cap un altre costat. Si no reaccionem, no dubtem que es faran r e a l i t a t aquelles p a r a u l e s del poeta: "Un dia v e n d r a n a por nosotros. Serà demasiado tarde".

Zeta

%j^s:xi-:

%