Carrer 059

La Veu del

Là

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 458 48 53 Camp Nou 93 339 91 70 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 331 11 13 Can Ensenya 93 359 06 80 Can Peguera 93 357 13 33 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases Eduard Aunós 93 223 23 94

Cera 93 241 05 92 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixampla 93 265 87 63 Esquerra Eixampla 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 96 13 Font d'en Fargues , 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fontanella 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46

Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Llacuna 689 75 70 03 La Palmera 93 314 35 48 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com

Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Segarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Marta Pluja

Publicitat Eva Grau, Isabel Mancebo i Carmen Plaza

fl^

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestafía, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binéfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de redacció Laia Altarriba, Çhristian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Marta Bacti, Anna Bartolomé, Sara Casas, Daniel García, Elia Herranz, Miquel A. López, Cfielo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky, Jordi Vila Consell assesor Anna Alatiart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Bemjezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefio, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina,

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada Dani Codina Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els fV^A de distribució

setembre-octubre de 1999

<

$

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50

Rambles 93 317 29 40 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58

Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unio-M flaiberà-Sta Marganda-Penedides

93317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 381 16 25 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

La descafeïnada pau dels geriàtrics Durant anys l'Ajuntament i la Generalitat han estat capaços de posar-se d'acord a no acordar res respecte als serveis i equipaments per a la gent gran que calia fer a la nostra ciutat, als nostres barris.

Quan reclamàvem acords i equipaments, les dues administracions en litigi ens deien: "És impossible, són molt intransigents, ens exigeixen mil i un papers", o "La culpa és d'ells, nosaltres ja ho hauríem firmat".

Ara, després de les eleccions, s'ha publicat la bona nova: s'ha signat la pau dels geriàtrics. El conseller Antoni Comas i la nova responsable municipal, Núria Carrera, van signar fa poc un conveni o protocol on concreten deu actuacions per al 1999. És una bona notícia que demostra que no era t a n difícil posar-se d'acord i que es podia haver fet abans. No volem parlar-ne més, d'aquesta trista història, sinó pensar en el futur, perquè l'envelliment de la població comporta moltes necessitats noves. Denunciem que el conveni signat és totalment insuficient, no recull les reivindicacions veïnals i no respon a les necessitats d'aquesta part de la població, en augment a les nostres ciutats.

Si es compleix la Carta Municipal, a partir d'ara la planificació de serveis per a la gent gran serà competència de l'Ajuntament de Barcelona.

Per això és absolutament imprescindible que el Pla d'Actuació Municipal (PAM) per al període 2000-2004 concreti les actuacions que el consistori pensa dur a terme. Però abans és imprescindible fer un mapa dels equipaments i serveis necessaris per a la gent gran que viu a la nostra ciutat. I no cal dir que per tenir un diagnòstic acurat és important comptar amb, entre d'altres, l'opinió i les dades de les associacions de veïns i de la Coordinadora de vocalies de Gent Gran de Barcelona.

Com sempre, aquestes entitats han ofert als responsables competents la seva col.laboració, per analitzar la situació existent i fer les previsions de futur. J a seria hora de treballar junts.

CARTES DELS LECTORS

Mercè Solidaria Comenzaba el "dia grande" de las fiestas de la Mercè cuando un centenar, aproximadamente, de barceloneses/as iniclàbamos la retirada de la víspera esperando la llegada del primer metro en la estación de Catalunya.

Entre las cabezadas que íbamos echando, unos sobre otros, nos sobresalto la aparición de dos chicos armados con aspecte paramilitar y banderas espanolas en sus camisas, que se dedicaren a molestar a dos chavales magrebíes que también dormitaban en un banco.

Que entre todos los presentes les hubiesen escogido a ellos no parecía casual. En un punto intermedio entre el miedo y la indignación que sentia, tan solo osamos iniciar un abucheo. No suponía ninguna osadía y ingenuamente creí que quizà algunes mas podrían sumarse a la reprobación de la actitud de aquellas personas y así, quien sabé, conseguirque pudiéramos ira dormir cada uno a nuestra casa. No fue así, todos/as los presentes continuaron dormitando excepto los dos chavales que tuvieron que abandonar su camino y acompanar a los dos po//c/as descritos anteriormente. Comenzaba en la superfície un bonito dia de la Mercè con un bonito pregon y un bonito cartel con motives àrabes, que son tan bonitos

siempre que no se lleven en la cara.

A mi Barcelona no me parece ya tan estupenda.

Puede que su vergüenza nos devuelva algo de nuestra dignidad.

Es posible que no tenga ningún efecto, però sin que suponga ninguna heroicidad, què menos que

NAZARIO realizar algun tipo de desaprobación cuando presenciamos el trato que a menudo tienen nuestras policias con algunos de nuestros convecinos/as. Eso sí, casi siempre con todas las de la ley. Esa ley que aprueban los diputados/as que nosotros/as votamos.

José Luls Carol

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de desembre.

F O R A TAXA DEL C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

CARRER

setembre-octubre de 1999

CRÒNICA

Liceu: la casa per la teulada MARC ANDREU / MARTA PLUJA

Ningú qüestiona la tradició i la qualitat operística del Gran Teatre del Liceu, i tampoc la necessitat que Barcelona tingui un teatre líric. Una altra cosa és que aquest teatre hagi costat 18.000 milions de pessetes, més d'una tercera part provinents dels pressupostos públics, i que s'hagi reconstruït al cor de Ciutat Vella triplicant-ne les dimensions i obligant a marxar del barri veïns de tota la vida.

Ara bé, prioritats pressupostàries i urbanístiques a banda, sí que hi ha grans dubtes de que el nou Liceu hagi perdut el seu caràcter elitista i serveixi per democratitzar l'òpera i la música clàssica. És més, tot i l'esforç propagandístic per ressaltar els nous abonaments i les funcions a preus populars, la realitat és que una sala de 2.340 localitats i amb un rècord de 10.000 abonats aquesta nova temporada no és precisament el lloc on el més de milió i mig de barcelonins podran anar a escoltar òpera. Com segurament tampoc és el nou Auditori el lloc on tothom podrà escoltar música clàssica. Encara que, via impostos, sí que totes i tots hàgim pagat la reconstrucció d'un i la construcció de l'altre.

El Liceu va ser un dels pocs grans teatres lírics que va créixer impulsat per la societat civil de la ciutat i no pas per les institucions.

Però aquesta anomenada eufemísticament societat civil va ser l'alta burgesia i no pas el poble treballador. I la burgesia és qui tradicionalment ha gaudit el Liceu, encara que compartint butaques, sobretot dels pisos superiors, amb certa intel·lectualitat i amants de la bona música, burgesos o no. Així doncs, el repte cultural - i econòmic- és que la sensibilitat per la música transgredeixi aquests cercles reduïts

El nou Liceu no democratitzarà la cultura musical ni resoldrà la mala situació de les entitats i experiències populars que treballen la lírica

La closca i el musclo ROGER A L I E R

DANI CODINA

La gran làmpara és un disseny de l'arquitecte de ia reforma, A. Solà-Morales tradicionals i es posi a l'abast de tothom. I perquè això fos possible, abans que un Liceu reconstruït "gràcies a l'esforç de la societat civil i a l'entesa entre les institucions públiques", caldria dedicar aquests mateixos esforços a potenciar l'educació musical a les escoles, conservatoris, barris i entitats que s'hi dediquen. És a dir, aixecar la base d'un edifici que s'ha començat per la teulada.

Com explica Albert Estany, que ha invertit el que altres joves dediquen a una moto en un abonament de tercer pis al Liceu, "l'òpera és l'espectacle total, perquè

Misèries de Conservatori • La realitat és que, a l'espera de la creació del Conservatori Superior de Música de Catalunya, que tindrà la seu a l'Auditori, fins ara les administracions han demostrat molt més interès en reconstruir el Liceu que en potenciar la pedagogia musical.

I el que és encara més greu, s'han invertit milers de milions de diners públics en una institució privada -reconvertida només formalment en pública per mitjà d'un consorci- que té un dels conservatoris privats més cars de tot l'Estat i que pitjor paga el seu professorat.

Estudiar l'assignatura de violí de grau superior al Liceu costa 22.000 pessetes al mes, més del doble que al Conservatori Municipal; i fer l'últim curs de piano, 31.000 pessetes mensuals, mentre al conservatori amb seu al carrer Bruc n'hi ha prou amb 70.000 pessetes tot l'any. 1 a part de tot això, cal comptar la matrícula, unes 20.000 pessetes més per assignatura.

El responsable d'una escola de música i alumne de l'últim curs de piano al Liceu confirma que ha arribat a pagar "90.000 pessetes al mes per fer 5 o 6 assignatures". Per un nivell de professorat que no sempre és bo, però que, això sí, sembla que garanteix l'aprovat més fàcilment que al Conservatori Municipal. "És més fàcil aprovar perquè pagues més", diu aquest músic amb sinceritat.

Tot i això, denuncia que també hi ha mals professors al Bruc i defensa els drets laborals dels del Liceu que, exceptuant algunes figures que es contracten per donar prestigi, estan molt mal tractats. "El sou normal d'un professor del Conservatori del Liceu ronda les 1.500 pessetes l'hora, mentre que els professors que fan classe a la petita escola de música privada que jo dirigeixo cobren 2.050 pessestes l'hora", explica. Això sí, al Liceu disposen d'un nou i flamant Gran Teatre.

inclou música, teatre i grans escenografies, i veure-la al Liceu és el màxim". Però Estany, que amb el crític Roger Alier és coautor d'un llibre d'història del Liceu de pròxima aparició, és conscient que per arribar a gaudir plenament del Liceu cal haver passat abans per una escala d'educació musical que a Catalunya presenta moltes deficiències. *

Òperes de petit format

No es pot dir, com en alguna entrevista ha insinuat el director del Liceu, Josep Caminal, que els concerts dels Tres Tenors als estadis de futbol demostren que "el concepte d'òpera com a privilegi social ja està desfassat". Estany, utilitzant arguments del difunt Alfredo Kraus, diu que "els Tres Tenors no fan òpera, sinó macrorecitals que inclouen algunes àries". En canvi, sí que valora com a lírica popular les òperes de petit format que programa el teatre Malic i la Casa dels Músics de Gràcia. "Amb un piano i dos o tres actors el curs passat es va fer La Rita de Donizetti, i aquest any jo mateix dirigiré La Flauta Màgica als Lluïsos de Gràcia amb text traduït al català per Roger Alier", explica Estany.

Una altra de les poques iniciatives líriques d'aquest tipus que hi ha a Barcelona la promouen els Amics de la Sarsuela de Gràcia, que actuen al Club Helena. Un dels seus responsables, Amadeu Milàn, denuncia que tant l'Ajuntament com la Generalitat els han negat sempre qualsevol tipus d'ajuda o subvenció. "Cada representació - i en fem sis a l'any, amb una participació de 45 persones entre orquestra, cor, actors i solistes- ens costa unes

800.000 pessetes. Si comptem que l'aforament del teatre és de 400 localitats i que cobrem les entrades a 2.200, es pot veure que sovint hem de posar diners de la nostra butxaca per cobrir les despeses", diu Milàn. En una situació similar es troben els altres tres grups de sarsuela de la ciutat: el del Clot, el de Sant Andreu i el de L'Antorxa del Poblenou.

Milàn es lamenta que la "gran tradició d'associacionisme musical de Barcelona hagi anat desapareixent perquè no s'ha tingut cura de mantenir-lo econòmicament ni moralment". Una afirmació que corrobora el baríton Carles Navarro, que durant anys va freqüentar les penyes de sarsuela fins que es va cansar "de treballar sense mitjans ni ajudes".

Si la situació és preocupant a la base de l'escala operística, no és millor als graons intermitjos.

"Els Amics de l'Òpera de Sabadell fan una bona tasca - d i u Albert Estany-, però a la ciutat no hi ha res per sota del Liceu". L'aventura d'Òpera Barcelona que, amb el mecenatge de l'empresari Simorra, va programar durant algunes temporades espectacles lírics al Casino L'Aliança del Poblenou va acabar en fracàs econòmic fa un any. "Hi va haver una mala gestió, és cert, però les representacions sempre s'omplien, i al final ningú és va preocupar de que continués funcionant una peça necessària de l'escala musical de la ciutat", explica Estany. En canvi, tot han e s t a t f a c i l i t a t s per reconstruir el Liceu, sense tenir en compte el que Amadeu Milàn conclou: "Les grans obres faraòniques no contribueixen a fomentar la cultura musical, sinó a crear més elitisme".

La gran nova d'aquesta tardor, a Catalunya i a tot el món cultural és la reobertura del Liceu.

S'ha aconseguit el consens i l'obra s'ha fet molt bé i, fins i tot, cal celebrar la bona iniciativa de vendre entrades a l'abast de molta gent, amb abonaments a preus reduïts.

Però correm el perill de tornar a la situació anterior: per a molts, anar a l'òpera ha estat l'equivalent d'anar al Liceu. Això ha donat a l'òpera - u n gènere musical molt complex i riquíssim de continguts- una imatge de solemnitat i de luxe que la perjudica. Hi ha gent que només va a l'òpera si és al Liceu. Gran error.

L'òpera és molt més que tot això i pot ampliar molt l'àmbit cultural d'una persona. S'ha de procurar que hi hagi a la ciutat no sols el gran Liceu, sinó els llocs intermedis que facin més fàcil, tant al públic com al nombrós jovent que es vol dedicar al cant, arribar al nivell màxim.

En una paraula, calen teatres secundaris d'òpera, amb muntatges més senzills, amb menys pretensions i pressupostos, assequibles per una banda als que volen entrar-hi i, també, a l'abast dels cantants joves que comencen, i que no aconseguiran mai un contracte per un gran teatre com el Liceu sinó fan abans un primer pas en la carrera del cant en un teatre més modest. 1 aquest teatre, les institucions no s'han preocupat mai de fer-lo a Barcelona, tot i que se n'ha parlat algun cop.

Hi ha entitats que, modestament, fan òpera a l'abast. A Sabadell, l'Associació d'Amics de l'Òpera ha estat modèlica en aquest sentit. Les òperes que s'hi fan després recorren altres ciutats de Catalunya.

A Barcetona, hi ha també alguns exemples coratjosos. El Teatre Malic, per exemple, fa òperes de butxaca divertides i nrolt a l'abast.

Ara, a Gràcia, al carrer Encarnació, n'ha aparegut un altre: "La Casa dels Músics", només 40 seients i òpera amb piano, però a tocar mateix del públic. Els cantants -bons, joves, competents- acompanyats per un pianista jove magnífic, Lluís d'Arguer, actuen sense pretensions I el públic s'ho passa bé i riu i entén l'òpera (en part en català i en part en la versió original).

Aquesta mena d'iniciatives necessiten el suport de tothom, perquè són el que pot difondre l'òpera i fer que la gent li perdi la por. Perquè, en definitiva, l'òpera només és un espectacle musical. Tota la faramalla omamental pot fer bonic, però n'és la closca, el musclo és molt més bo.

Roger Alier és musicòleg i expert en òpera.

4

CARRER

CRÒNICA

El nou Liceu, la ironia dels preus MARTA PLUJA

Veient els preus dels abonaments del nou Liceu, no és estrany que algunes senyores - i també alguns senyors- d'alta alcúmia vulguin lluir el seu millor modelet i vagin a fatelier de Francesc Fàbregas per adquirir un preciós vestit llarg -però que deixi entreveure les sabates-, de color malva, escotat i acompanyat d'un écharpe en to marfil. Al cap i a la fi anar a l'òpera avui més que un símptoma d'alta cultura és un gest social a preu d'or.

Sort que als propietaris se'ls ha acudit la idea de fer "abonaments populars" i s'ha disparat la venda, superant el rècord de l'Olimpíada Cultural (més de 10.000 venuts).

Algun pobre obrer també es podrà permetre contribuir a l'espectacle de les Rambles els dies de funció abans de delectar-se les orelles i l'esperit amb "un repartiment de cantants alternatiu" des de la zona 7 o 8 del teatre en una localitat pagada a còmodes terminis.

L'apartat referit a abonaments del programa del Liceu d'aquesta temporada 1999-2000 comença dient: "El Gran Teatre del Liceu ofereix set toms d'abonaments de temporada amb totes les òperes escenificades, dansa, alguns concerts i recitals (A, B, C, D, E i T). Aquesta temporada, a més, s'incorpora un nou torn amb la majoria de les òperes -algunes interpretades per un repartiment de cantants alternatiu-, dansa i algun concert i recital (H); dos toms nous d'abonaments reduïts amb òperes escenificades, dansa i algun concert i recital (F i G) i dos toms nous de funcions populars amb quatre òperes escenificades interpretades per un repartiment de cantants altematiu (PA i PB)" i continua, "els abonats

setembre-octubre de 1999

•

s'asseguren així l'entrada a les funcions més sol.licitades de la temporada" i, a més, gaudeixen d'avantatges com descomptes sobre el preu de les localitats de l'abonament o la possibilitat de fraccionar el pagament en tres temninis. També apareix una nota que resa: "el Gran Teatre del Liceu vol remarcar que el contingut de tots aquests toms és equivalent i de qualitat idèntica". Si aquesta afirmació és certa, llavors per què entre un tom i un altre hi ha tanta diferència de preu?

Això no és tot, cal tenir en compte, també, que el teatre té vuit zones que s'han de valorar en la tarifació a més dels toms, que van des de la platea al cinquè pis i de les llotges als proscenis, de les localitats laterals a les centrals. Seria interessant saber qui gaudirà del privilegi de "la butaca central de la primera fila del segon pis", que segons Ignasi de SolàMorales, l'artífex del nou Liceu, és el millor seient de tot l'aforament...

No cal dir que escollir un seient adequat a l'oïda i a la butxaca al mateix temps pot portar unes quantes hores d'investigació, i encara trobar-te davant de la guixeta o en una oficina del Servicaixa amb un "exhaurit" per resposta i haver de començar de nou. Sempre es pot acabar optant per una de les visites guiades que oferirà "La Caixa" per a jubilats i escoles, dos dels programes d'acostament a l'òpera que l'entitat bancària ha dissenyat per amortitzar els prop de 2.700 milions de pessetes que ha creditat al teatre.

DANI CODINA Anem al gra i anem a comprovar Ei luxe fastuós del nou Liceu està renyit amb la popularitat la validesa de l'afirmació de SolàMorales quan diu que "el nou Liceu tarifes reduïdes, la qual cosa vol dir zona 8 -els laterals del quart i el no té galliner" i "no té classes". Els que ala zona 1 costa 79.825 i 70.575 cinquè pis- valen 4.475 i 4.300 pestoms F i G suposen la novetat de pessetes respectivament i que la setes respectivament. L'altra cara

! •

•

ulars

de la moneda és la zona 1 del tom C, el més car. Aquestes localitats valen 201.475pessetes, però evidentment l'opció assegura el primer repartiment, el prestigiós -encara que no sempre el millor, però sí el de marca.

En aquest mateix tom, a la zona 8 costa 11.525 pessetes.

Encara queda una altra possibilitat, l'abonament més barat, la de preus populars - i està certament bé de preu-, és a la zona 8 (dels torns PA i PB), és a dir, en un lateral del quart o el cinquè pis en sessions de repartiments alternatius i costa 3.100 pessetes. A la zona 1 d'aquests torns ja val 29.500 pessetes. Amb aquests preus estaria bé poder fer el recompte de "joves" que no pertanyen a la classe acomadada que poden accedir-hi, segur que n'hi haurà molts més a les sessions del nou foyer (1.500 pessetes) que acollirà un seguit d'activitats complementàries i de contextualització de la programació operística. Amb aquestes sessions, el Liceu vol contribuir a "fer conèixer cantants, músics i grups de cambra joves que protagonitzaran diversos concerts a l'entorn dels títols de la temporada". I a les sessions golfes (2.800 pessetes) en les quals el teatre oferirà, "amb servei de bar", un tipus de programació "menys convencional", però sense especificar que s'entén per convenc/ona/a criteri dels responsables del Gran Teatre.

Sempre queda el recurs de renunciar als abonaments i resignarse a triar unes quantes sessions (d'entre 800 i 20.000 pessetes, segons el repartiment i la zona) per poder dir en societat que tu també hi has estat, encara que no sigui en vestit d'etiqueta.

Cent famílies expulsades del barri ADELAIDA PRAT

El Liceu es va inaugurar de b)ell nou el dia set d'octubre amb la posada en escena de l'òpera Turandot. Aquest dia, el Liceu, per primera vegada des que s'inaugurà l'any 1847, va deixar d'estar acompanyat i embolcallat pels seus veïns. Onze edificis han desaparegut sota la piqueta deixant ennrere records, vivències, emocions i una lluita contraunaAdministradóprepotentque no va voler escoltar la veu de milers i milers de ciutadans. Dotzenes de veïns han deixat d'entrar i sortir diàriament de banda i banda, però el dia de la inauguració, i sempre barrejats amb el so dels aplaudiments, es pogué escoltar a l'interior una frase que significà molt peralaciutat: NO PLA LICEU.

\AAA/ ^ ^ ^

Escola Professional d e la D o n a Diputació de Barcelona

Tot va començar el mes de setembre de 1988 quan, per casualitat, els véínsesvanassabentaratravésd'una breu notícia a E/Pa/'sde les intencions d'ampliar el teatre.

La majoria de vegades, les expropiadonss'anunden acompanyades de silenci i el temps en contra. Quan un afectat se n'adona, els temiinis per presentar al.legacions ja s'han acalsat i la defensa jurídica és molt més llarga i complicada. En el cas del Liceu, aquella petita nota va ajudar a mobilitzar ràpidament tots els veïns. La lluita va ser llarga, però la fe es mantingué.

Va tenirdues etapes: la primera des de setembre de 1988 fins el 31 de gener de 1994. La segona va començar el mateix dia de l'incendr. El principi de

PI, Pere Coromines, s/n (Nou de la Rambla/Av, Drassanes) Tels, 93 443 15 1 3 - 9 3 443 13 11 Fax, 93 443 14 12

Viatges sovint?

Vols aprendre idiomes?

Francès, anglès, alemany I català al teu abast. T'agradaria aprendre a gestionar ia teva empresa? Vols conèixer Barcelona? Els seus museus?

Tamt>é t'oferim l'estudi de textos iiterarls

la primera va ser nnolt dur. En el fons, ningij creia ni era conscient de la magnitud del projecte, però ben aviat es van entreveure fosques intencions. Un dels afectats, i membre de la comissió d'urtDanisme del districte de Ciutat Vella, sabia des de feia temps les intencions del consorci, però no va avisar ningú... Aquest fou el primer senyal que es movia alguna cosa obscura.

L'onze de novembre de 1988 es van penjar les primeres pancartes de protesta. Eren uns senzills llençols blancs. Amb això es pretenia donar un toc d'alerta i d'atenció als ciutadans i a l'Administració. Posteriorment aquestes pancartes van anar creixent amb el ARXIU temps. Les segones aparegueren amb Aquestes pancartes van penjar dels balcons per denunciar el pla lletres negres, però clares: "NO PLA LICEU", i així successivament fins ar- infantil,...)-, per il.legal-e\ teatre era especulava i expropiava injustament, ribar a les que cobrien pràcticament propietat privada i la fomnació del Con- canviant el teixit social del barri del algunes de les façanes de la Rambla, sorci amb els estatuts signats pel se- Raval. Es va aconseguir recollir prop i que per les seves grans dimensions nyor Jordi Pujol i Max Cahner afavori- de cent mil signatures de ciutadans es van haver d'elaborar a l'interior de en plenament els propietaris-, per vul- que demanaven la paral.lització del l'ésglésia de Sant Agustí, al cor del neraries lleis depatrimoni-preXerànX la projecte, així com el suport incondicioRaval. requalifícació urisanística d'una zona nal de nombroses entitats de caire Des del principi els afectats van catalogadacom a 12B, centre històrio- cultural i social. denunciar públicament (nombrosos i per incrementarescandalosamentun 'l'incendr accelerà el procés urescrits i notícies de premsa en donaren dèfidt acumulatiu -poc abans de l'in- gent expropiatori -es van expulsar del fe) el pla d'ampliació del Gran Teatre cendi pujava prop de deu mil milions de barri més de cent famílies, moltes en del Liceu, per considerar-lo un pla so- pessetes. atur-, donant peu a unes negociacions cialment inviable-e\ barri del Raval és Paral.lelament, l'Associació va de- que mercès a la forta oposició denrosun dels més problemàtics de la ciutat nunciar sistemàticament l'empresa trada no foren allò que volia l'Adminis(atur, marginació, droga, prostitució mixta Procivesa en considerar que tració.

I.a Veu del

CARRER

setembre-octubre de 1999

CRÒNICA

Els urbanistes rebutgen el Barca 2000 Els professionals demanen al Coi.legi d'Arquitectesque es defineixi públicament i sense por contra el projecte MARTA PLUJA

La seu del Coi.legi d'Arquitectes de Barcelona va ser l'escenari, ei passat 14 de setembre, de l'enfrontament viu entre totes les bandes afectades pel Projecte Barca 2000 en una taula rodona que pretenia llimar diferències, però que va demostrar que els professionals són els que el critiquen amb més duresa, ja que des del pati de butaques no es va alçar ni una sola veu en defensa del pla.

La idea del president del Club només la va defensar el seu portaveu a l'acte, Josep Munné, responsable de l'Oficina del Projecte, que també va destacar "la clau de consens" amb la que s'fia dissenyat el pla, afirmació que va provocar nombroses rialles a la sala. Munné va afegir, per si de cas, que els autors "no han tingut cap mena de pressió del Club" en la seva tasca.

Aquesta urbanització segons un dels seus autors, l'arquitecte Enric Batlle, "penalitza metres quadrats d'edificació construint sota terra" i per això, va afegir, està pensat "en benefici de la ciutadania" (més rialles del públic). A més, la seva opinió és que la ciutat hi guanyarà "en espai públic amb un parc de 12 hectàrees de verd". Aquest parc és el que alguns professionals de l'arquitectura, com Carles Teixidó, han definit com "catifa voladora" ja que es tracta d'una gran manta verda que cobreix la teulada de totes les edificacions arribant, en algunes zones, a una alçada de quatre pisos.

va dir. Tot i lloar les excel·lències dels arquitectes autors del projecte, Enric Batlle i Joan Roig, els va instar a fer alguns retocs tot parafrasejant l'alcalde Clos: "si el pla no és integrador de l'entorn del barri i no és sostenible no es farà". Així que va abocar una recula de cinc elements "dèbils i que cal millorar": la poca integració urbana al barri, la no sostenibilitat de la manta verda, la necessitat de prioritzar el transport públic i la planificació de la xarxa viària de superfície i l'obligació de limitar i concretar els nous usos -després d'haver-los admèsal 10%. Després d'això, però, va defensar les 12 hectàrees que ocuparà el parc dient: "jo no em prendria tant en broma la manta verda, encara que no estigui garantida la seva sostenibilitat". * Quins equipaments?

Un altre moment intens del debat es va presentar quan Àngels GilVernet, advocada assessora de la Plataforma, va rebutjar el Pla Especial de modificació d'usos "com a instrument vàlid jurídicament per aprovar una actuació de tal envergadura". En la seva opinió "seria més adequat tramitar una modificació del Pla General Metropolità (PGM)", perquè dubta que "les 28 sales de cinema, els restaurants i les botigues es puguin considerar equipaments".

Carles Pareja, advocat del Club en el projecte, va respondre-li que

* Objeccions al projecte El paper més difícil el va tenir Ricard Fayos, director de serveis de planejament de l'Ajuntament, que va aguantar el temporal com va poder amb l'argument de la necessitat d'ordenar els accessos al Camp Nou per acabar amb la infrautilització i la manca de qualitat de l'espai, coses que "repercuteixen en la seguretat ciutadana",

Quins pactes hi ha darrere un projecte que ralcalde no ha discutit ni amb els seus socis de govern?

DANi CODINA

El veïnat de Les Corts es va tomar a manifestar massivament contra el Barca 2000 el passat 16 de setembre.

Reclamava, una vegada més, que es facin equipaments de barri en comptes d'una obra faraònica que saturarà, encara més, la zona. Amb aquesta mobilització es va tomar a demostrar el grau de rebuig del veïnat del tiarri.

Tanmateix, el 30 de setembre 163 professionals relacionats amb l'urtianisme, entitats veïnals i comerciants de Sants i les Corts van presentar al·legacions "el PGM permet mutar l'ús d'un equipament i, per tant, el Projecte compleix amb la més estricta legalitat". Aquest argument també el va rebatre Agapit Borràs, coautor del manifest contrari al pla, assegurant que "el Pla Especial Barca 2000 estira com pot el concepte de serveis annexos per poder introduir nous usos" i això, en opinió seva, "modifica l'esperit i la lletra de l'article 212 del PGM", ja que "aquests nous usos no són tan secundaris i esdevenen fonamentals i principals del Parc Temàtic".

Agapit Borràs va posar sobre la taula un argument que, al llarg de lavetllada, van anar ratificant molts dels professionals assistents a la taula rodona: "el model de la pro-

posta és tancat i endogàmic, al marge del teixit i de les activitats del barri de Les Corts i no és el més adequat per a Barcelona".

Borràs apuntà, també, una qüestió que va ser un dels detonants de la sessió, en preguntar-se "com és possible que l'Ajuntament hagi acceptat un document així, com si la resta del territori sigui el Mare Ignotunf.

Andrés Naya, vicepresident de la Favb, va anar més enllà en aquest interrogant insinuant un pacte secret entre el Barca i l'Ajuntament, titllant d'incomprensible "la pressa municipal amb la que s'ha portat aquest afer" i es preguntà, alhora, "quins compromisos hi ha darrere que se'ns amaguen" i que no s'han

discutit prèviament ni amb els seus socis de govern (IC i PI). Aquesta intervenció va aixecar les ires de Ricard Fayos, el qual, en nom del consistori, va replicar que si ho tenia tan clar estava en el seu dret d'interposar una demanda.

En el torn obert al públic assistent a la sala, diversos professionals de prestigi van expressar serioses objeccions al projecte del Barca. Tampoc van faltar veus d'arquitectes demanant que el Col·legi es defineixi clarament, "potser amb una enquesta" -va reclamar un-, com ho ha fet en altres projectes de la ciutat. El gran pes de les crítiques feien referència al "faraonisme" i a la manca d'encaix del pla en el barri.

Manel Ribas Piera i Oriol Bohigas: oposició amb pes específic • El representant del sector professional al debat, l'arquitecte Manuel Ribas Piera, professor emèrit de la Facultat d'Arquitectura de l'UPC, va deixar clara la seva oposició al projecte insinuant que està desfasat, que "li falta amabilitat" i afirmant que "no enllaça amb la ciutat". D'una manera més contundent, tot i que diplomàtica, va assegurar que "els autors paguen el tribut del gran projecte que mereix retrets, com l'Imax, el Maremàgnum, el World Trade Center -que li recorden "la grandeur" de De Gaulle-o l'avinguda Tarragona, que és una Park Avenue, i aquí no necessitem això. Els promotors paguen el tribut del gran projecte, quan aquest s'ha de llegir a petita escala".

Ribas Piera va anar més lluny en assegurar que el projecte '1é el seu origen en l'escandalosa requalificació de l'estadi de l'Espanyol. D'aquí vénen tots els mals i d'on en poden venir d'altres.

En la seva intervenció es va remetre, només començar, a l'article aparegut al diari El País del mateix dia, i que titulava "Barcelona en perill". Ribas Piera començava la seva tribuna dient: "Amb aquest títol em refereixo a l'urbanisme recent de Barcelona i a la mentalitat que està apareixent com a dominant, que no vol dir majoritària, però sí dotada de domini".

En aquest article d'opinió l'arquitecte deixa clar el seu posicionament en contra de "l'amenaçadora processó de fantasmes" que "recorre cada dia la ment dels que pensem il.lusionadament en perseguir aquell camí de fineses i en-

certs". Aquell camí, segons Ribas Piera, és el que es va encetar durant la dècada dels vuitanta, quan es feia una arquitectura mesurada, molt pensada, integradora i amable.

Una època, afegeix, en la qual "no van fer falta grans obres, sinó mantenir sempre clara l'estructura formada per les quatre àrees exolímpiques i els seus enllaços en forma de quadrilàter".

Tal com diu el mateix emèrit professor, una ciutat que sempre havia defensat un altre nom propi de l'arquitectura i l'urbanisme barceloní, Oriol Bohigas, i que ara també veu com "el model de Barcelona comença a mostrar símptomes de degradació".

Dies després del debat del Barca 2000, el Col·legi d'Arquitectes va tornar a ser l'escenari d'un nucli crític vers la política urbanística de la ciutat. Aquesta vegada amb motiu de la reflexió sobre el premi que el Royal Institut of British Architects (RIBA) ha concedit a Barcelona i ha personalitzat, entre d'altres, en el que fou regidor de Cultura de l'Ajuntament entre 1991 i 1994 i que és un arquitecte i un urbanista amb una gran influència en l'àmbit professional, però també en els camps de la política i la cultura: Oriol Bohigas.

Bohigas no es va mossegar la llengua i va afirmar que "comencen a aparèixer operacions especulatives que no responen als interessos de la ciutat, sinó als dels propietaris del sòl", citant el Projecte Barca 2000 i les altres operacions que destacava el seu col·lega, i afegia que caldria tornar "a

la mena de despotisme il·lustrat" que exercia el poder públic, cosa difícil perquè "avui Barcelona no té un responsable d'urbanisme, en té deu o quinze, cosa que genera un immens garbuix. Hi ha el regidor, l'oficina de Barcelona Regional, el gerent d'urbanisme, l'Institut Municipal d'Urbanisme, els equips tècnics de cada districte, les restes de la Corporació Metropolitana i segur que me n'oblido" i, per tant, no hi pot haver una decisió unitària. Tampoc es va callar que "no hi ha voluntat que els concursos funcionin o hi ha trampes i corrupcions per sota", esmentant directament "el bunyol de la plaça de les Glòries" i els habitatges que la Generalitat ha fet al Raval.

En la seva intervenció, Bohigas va ironitzar sobre la zona portuària afirmant que "abans des de la Rambla es podia veure el mar i ara ja no es pot. Tant voler conquistar el mar -afegí- perquè l'ocupi el port, de l'hotel en forma de barco a l'hotel en forma de vela acabarem anant a peu a Mallorca".

L'única solució viable, i en la que coincideixen tots dos professionals, "és fer cura d'humilitat" i retomar la vida a la ciutat mitjançant actuacions urbanístiques i arquitectòniques que responguin a tres exigències: un disseny de qualitat, la preocupació per la justícia social i la millora del medi ambient.

Tots dos creuen fermament que la ciutat sostenible ha de ser compacta i policèntrica, amb activitats diverses -lleure, treball, comerç...- amb un alt nivell de connectivitat, amb força econòmica i amb un govem descentralitzat.

6

l-€4 ftru

MCri

CARRER

CRÒNICA

setembre-octubre de 1999

Es Barcelona una ciutat racista? escric per una revista del barri, l'entrevista que més em va agradar va ser amb el Joaquín Cortés".

Basilio és del parer que situacbns com la que va patir ell no es donarien si s'acceptés el principi de convivència mútua, però "el desconeixement i la desconfiança que després de moltes generacionssegueixenteninteispaios cap als gitanos provoca actes racistes". Segons ell, l'altre gran culpable són els mitjans de comunicació, perquè "mai diuen que 'un noi paio ha fet tal cosa', però sí 'una família gitana n'ha fet tal altra'". *

La multiculturalitat a Barcelona

MARTA MILÀ I LAURA APARICIO

Els ciutadans de Barcebna diuen que no són racistes, que no tenen prejudicis vers els immigrants, però molts no poden evitar apujar el vidre del cotxe quan el semàfor es posa vermell ni agafar fort la cartera quan algú els vol vendre flors.

Ja han passat dos mesos des dels conflictes de Terrassa i Banyoles; qui ens assegura que el fantasma del racisme no arribarà ara a la nostra ciutat?

Barcelona fia estat, des de fa molts anys, una ciutat d'acollida de milers d'immigrants, els quals s'han anat concentrant en uns barris determinats.

N'és un exemple el barri de la Mina, amb un 40% de població gitana. Pels carrers de l'antic camp de la Bóta, famílies gitanes es reuneixen per par-

Nous ciutadans catalans

Barcetona ha estat des de sempre una terra de recepció, on persones provinents d'altres cultures han anat plantantaquílesseves arrels, iellsiels seus fills es consideren i són considerats uns ciutadans barcelonins de ple dret.

D'un tempsençà, però, l'arribada d'una gran quantitat de persones provinents de cultures, races i creences força allunyades de les nostres, planteja DANI CODINA greus problemes, no ja d'integració, no es tradueix en la mateixa violència que a altres llocs sinó de simple convivència.

Segons el "Informe anual sobre el lar una estona mentre descansen as- cada cop que han patit una discrimina- racismoenel Estadoespafiorde 1998, segudes a l'ombra, aplegades al vol- ció d'aquesta mena, però "si no tens publicat per SOS Racisme, obtenir asil tant d'un mateix banc. En un local del 60.000 peles per pagar un advocat, el polític és una gran dificultat per als barri podem pariaramb Basilto Perona, cas queda an<ivaf. Aquest cop, tan- immigrants, de les poques peticions un noi gitano, que amablement ens va mateix, van decidirfertambé la denún- que es cursen -4.934 el 1998-, només venir a buscar amb cotxe a la Plaça de cia a SOS Racisme, on magribins i un 37% s'admet a tràmit. D'altra banCatalunya. De camí cap a la Mina ens negres ja havien posat denúncies per da, aquells immigrants detinguts per anava explicant històries del barri: "Un situacions similars. L'entitat va estudi- falta de documentació, són allo^ats al dia ma mare va plantar cara al Torete", ar i comprovar el cas juntament amb Centred'IntemamentperaEstrangers ens deia totrient.Després d'ensenyar- els afectats. El Basilio i el seu cosí, amb de la Vemeda (el qual està previst nos el local (un antic teatre que l'Ajun- dos nois magribins i dos nois negres, traslladar al polígon de la Zona Franca tament ha deixat al grup de música del van intentar entrar, per parelles, a deu abans del 2003), on resideixen un Basilio) comencem l'entrevista al seu locals diferents i els resultats van ser màxim de 40 dies al sotsoterrani mendespatx (ple d'instruments musicals). contundents: "Els dos nois negres van tre es tramita l'expedient d'expulsió.

Mentre absorbeix el fum d'una cigarre- poder entrar a set locals, els magribins Partits polítics i organitzacions socials ta ens explica com una tarda, a ell i al a cinc i nosaltres a cap". n'han criticat recentment les males seu cosí (que anaven amb americana S'ha acabat l'entrevista, però no les condicions que, a l'espera del trasllat, i corbata perquè sortien de treballar) històries. La tomada cap a la Plaça de seran reformades per obrir un nou pati "no ens van deixar entrar en una disco- Catalunya (amb carta oberta a qualse- on els immigrants podran passejar a teca del Maremàgnum pel simple fet vol altra destinació que ens anés milbr) l'aire lliure. de ser gitanos". Han posat denúncies va ser també entranyable: "Jo també Així mateix, la Subdelegació del

Govem a Barcelona obrirà, d'aquí un any i mig, una nova Oficina d'Estrangers davant el campus Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra, a la Ciutadella, on els immigrants hauran de dirigir-se per dur a terme les tramitacions relacionades amb els permisos de residència i treball a la província de Barcelona. *

Petits enfrontaments

A Barcelona, una gran part de les disputes racials es produeixen entre paios i gitanos. Al barri del Bon Pastor, el vocal d'Urbanisme i Habitatge de l'Associació de Veïns ens explicava que "en alguns xocs culturals, els gitanos han arribat a les mans", però que "aquí no s'arribarà al mateix que a Ca n'Anglada". Per evitar la marginació de les famílies gitanes dels barris, l'Associació de Veïns ha aconseguit augmentar el nombre d'assistents socials i educadors de carrer (perquè els nens vagin a l'escola).

Els conflictes racials són encara més modestos a Nou Barris, on "les molèsties són més pel soroll i el ball a causa d'unes famílies gitanes que fan xivarri". Una xerinola que no preocupa a l'Administració, però que des de l'Associació de Veïns de Roquetes es procura tallar perquè "això no arribi a més". Nou Barris és, en aquest sentit, una zona tranquil·la: "A part de les típiques pintades d'alguns skin head, la convivència és bona".

El barri de Barcelona amb més immigrants d'altres cultures és Ciutat Vella, però La Veu del Carrer, després d'intentar partar (durant una setmana) amb el president de l'Associació de Veïns del Raval, no ha pogut conèixer quina és la situació al barri.

Tot i els conflictes racials, que en cap moment han assolit el grau de violència que es va viure a Terrassa i a Banyoles, Barcelona seguirà sent una ciutat cosmopolita.

Una sortida: els programes d'inserció laboral Integra CHELO LOSADA

Persones aturades des de fa molt temps, joves tutelats per la Direcció d'Atenció a la Infància (DGAI), dones de famílies monoparentals; moltes d'elles amb problemes afegits com la soledat, labaixaautoestima, la beguda 0 els maltractaments, poden coincidir en un projecte portat a terme per la Favb: el projecte íntegra.

Aquest projecte és una experiència pitoten el camp de l'ocupació de població marginal i ha estat promogut per la Confederación de Asociaciones de

Escola Professional d e la D o n a Diputació de Barcelona

Vecinos del Estado Espariol (CAVE) i finançat pels Fons Socials Europeus i l'Institut de Migractons i Serveis Socials.

Actualment s'està duent a terme a nou ciutats espanyoles: Toledo, Vigo, Màlaga, El Faro Tirajanero (Gran Canària), Valladolid, Cuenca, Ceuta i Barcelona. Aquesta darrera és la ciutat més gran de totes i l'única que no és objectiu dels Fons Estmcturals de la Untó Europea, és a dir, no pertany a les zones deprimides econòmicament.

Cadascuna d'aquestesciutatsdes-

PI. Pere Coromines, s/n (Nou de la Rambla/Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 1 3 - 9 3 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

T'agradaria aprendre a dibuixar?

I a pintar?

Tenim cursos de pintura, dibuix, Il·lustració...

Vols conèixer la història de l'Art, contemporània, clàssica?

envolupa dos programes o projectes que van des de cursos de puericultura finsacursosde reciclatge. S'ha de tenir en compte que cada ciutat és diferent i que tria els seus programes observant les necessitats i mancances que es detecten a cadascuna d'elles.

Des de la Favbs'haaprofitataquesta iniciativa comunitària i s'ha lligat amb un tema que és molt important a moltes ciutats, però especialment a una tan gran com Barcelona: el reciclatge.

•

El començament

Per desenvolupar els dos projectes de reciclatge, primer es va contactar amb la Fundació Engmnes i amb Recollim, dues empreses d'inserció laboral que s'ocupen d'aquest tema.

Aquestes dues entitats van decidir tirar endavant la iniciativa del projecte íntegra i actualment s'estan realitzant dos cursos sobre reciclatge. Els cursos van començar el març d'aquest any i acabaran el proper més de novembre. Cada curs es divideix en tres blocs que són la fomnació ocupacional, les tècniques

per buscar feina i la motivació i formació per l'autoocupació. A més a més, també es desenvolupa, al llarg dels tres blocs anteriors, l'aprenentatge del comportament en una societat productiva i l'adquisició d'hàbits essencials a la vida quotidiana, com per exemple la neteja personal o la puntualitat.

Les classes tenen lloc, majoritàriament, a Bellvitge i a la Zona Franca ja que Recollim i la Fundació Engmnes tenen allà la seva seu. Puntualment es fan algunes classes a la Favb i també es visiten deixalleries i mercadets ambulants. *

Resultats positius

De moment, els resultats aconseguits són molt bons, segons declara Toni Ramon, responsable a la Favb del projecte íntegra. No s'han donat gaire baixes i les persones que fan els cursos estan molt interessades i animades a trobar feina. De fet ja hi ha algunes persones que han trobat un lloc de treball pel seu compte una vegada que han començat el curs i

han guanyat autoestima, adonantse que també poden treballar malgrat els seus problemes particulars, explica Toni Ramon. *

Futur incert

Des de la Favb es pretén donar una continuïtat a aquest projecte i poder aprofitar la formació que s'està impartint aquestes persones en benefici de la societat en general. Ara per ara s'està parlant amb diferents entitats, entre elles l'Ajuntament de Barcelona, per portar a terme una recollida de residus a domicili. De moment, però, no s'ha obtingut cap compromís.

Si finalment alguna de les entitats contactades es compromet a tirar endavant aquest nou projecte de recollides a domicili, s'aconseguirà que, de mica en mica, els aturats de llarga durada, les dones de famílies monomarentals i els joves sota tutela de la DGAI que decideixin participar en aquest projecte o en un altre de similar, tinguin la possibilitat de trobar una feina digna.

L·ii veu

aei

CARRER

setembre-octubre de 1999

CRÒNICA

10 anys d'insubmissio, 10 anys desobeint JORDI BONET I MARTÍ

*

Els antecedents immediats

Malgrat el que hom pugui pensar, el moviment d'insubmissio no sorgeix per generació espontània, fruit d'un episodi de rebel·lia juvenil, sinó que és la resultant del treball llarg i pacient encetat pel moviment antimilitarista a les darreries del franquisme i que es perllongà en la lluita dels objectors de consciència i el moviment Anti-OTAN. No és casual que hagin estat Euskadi i Catalunya, dos tenitoris amb personalitat diferenciada que votaren negativament al referèndum, els dos puntals de la lluita insubmisa.

Els orígens de la lluita contra el reclutament obligatori cal anar-los a cercar durant la dècada dels 50 i els 60 en què aparagueren els primers objectors de consciència, majoritàriament Testimonis de Jehovà, que es negaven a incorporar-se al servei militar per motius religiosos. Si bé hi havia antecedents d'oposició política a la conscripició durant el segle passat, com foren les revoltes de quintes que sacsejaren les terres catalanes i basques, no sorgí un moviment d'oposició al servei militar obligatori de caire polític durant la dictadura franquista. Caldrà esperar als darrers anys de la dictadura perquè apareguin els primers objectors per raons pol ítiques o pacifistes, el que comportarà una progressiva pditització del moviment i un distanciament respecte als primers objectors per motius religiosos.

En l'intèrval de temps que va des de 1977 fins a 1984 nombrosos objectors de consciència polítics foren empresonats per negar-se a incorporar al servei militarobligatori.Durantaquests temps el govern d'UCD oscil·là entre una

ció directa no violenta que posteriorment ha estat aprofitada per altres moviments com el de l'okupació.

Per aturar aquesta dinàmica, l'executiu aprovà l'agost de 1993 un decret llei mitjançant el qual els insubmisos empresonats passaven directament al tercer grau penitenciari. Aquesta llei tenia per objectiu desactivar la potència de la lluita insubmisa aprofitant per realitzar una neteja de cara del govem davant de la societat civil, però aquest fet tingué dues conseqüències no previstes per l'executiu: d'una banda, l'alleugeriment de les mesures repressives comportà l'augment exponencial del nombre d'insubmisos.

Nombrosos joves que volien no anar al servei militar però temien la presó es declaraven insubmisos cada volta que des del govern s'alleugeria la repressió. D'altra banda, els sectors més conscients del moviment antimilitarista optaven per l'incompliment del tercer grau o la no presentació als judicis, el que obligava al seu empresonament i desemmascarava el substrat repressiu de l'operació.

Aquest doble moviment esdevindrà la tònica habitual de la darrera etapa del moviment insubmís. Cada pas que es feia des de les institucions per anar despenalitzant la insubmissió i reduir el seu suport social feia créixer el nombre total d'insubmisos i era respost per part del moviment antimilitarista amb una estratègia cada cop més agosarada.

Paradoxalment, aquesta dan-era legislació vigent fase del moviment ha comportat el desgast del moviment antimilitarista i la que el CAMPI fou sempre un col·lectiu seva actual crisi organitzativa i estratèminoritari, va esdevenir un element gica. A mesura que anva socialitzantreferent en el debat intern del movi- se el discurs insubmís, fins al punt de ment insubmís i algunes de les se- ser assumit per diferents partits polítics ves propostes, que foren mirades de l'espectre pariamentari, disminuïa amb reticència en un principi, com la la capacitat de mobilització del movino presentació als judicis, acabaren ment antimilitarista organitzat. sent assumides per bona part del moviment en la seva darrera fase.

En aquest context cal situar la forta protesta ciutadana contra la Guerra del Golf Pèrsic l'any 1991, on l'estat espanyol hi intervingué enviant un contingent mixt de soldats de lleva i professionals. Aquesta onada de protestes que recollia el testimoni de la lluita contra l'OTAN abans de l'ensulsiada del referèndum de 1986, serví per donar noves ales al moviment antimilitarista. Enmig d'aquestes protestes, es produí la deserció de dos joves catalans, Manuel Blàzquez i Josep Maria Escalada, que abandonaren les seves respecEl darrer desafiament llençat des tives cortDetes negant-se a participar del moviment antimilitarista ha estat en la guerra, foren jutjats i condem- la insubmissió a les casernes, que nats a 8 mesos de presó. consisteix en declarar-se insubmís un cop iniciat el servei militar, el que implica ser jutjat com a desertor. No * Crisi de creixement? obstant això, aquesta darrera camLa simpatia envers el moviment panya no ha obtingut el ressò social insubmís creixia com una onada de les passades, però serveix per imparable i el govern va prendre mantenir encesa la flama de l'antimiconsciència que l'empresonament litarisme i preparar-se per afrontar la de joves insubmisos únicament ser- lluita contra l'exèrcit professional. via per deteriorar la seva imatge Tanmateix, la lluita insubmisa no pública i augmentar el suport social acaba amb l'antimilitarisme. La del moviment. A més a més, el mo- insubmissió ens presenta l'exemple viment antimilitarista no desaprofita- d'un moviment social que ha aconva cap ocasió per fer sentir la seva seguit canviar la legislació vigent veu mitjançant accions espectaculars mitjançant una estratègia de desoal carrer, l'ocupació d'edificis públics bediència civil generalitzada, i seus de partits polítics, el boicot a constituint un model de mobilització actes oficials, manifestacions, con- ciutadana que pot ser emprat per certs,.. . encetant una dinàmica d'ac- altres moviments en un futur.

Enguany se celebren 10 anys d'insubmissio. Un aniversari que ha vingut acompanyat per la feliç notícia de l'extinció del servei militar obligatori. Ningú no dubta que aquesta fita no s'hauria assolit sense la mobilització empresa pel moviment antimilitarista i especialment pels insubmisos

Els primers 57 insubmisos, que el 20 de febrer de 1989 van decidir presentar-se davant dels jutjats militars per expressar la seva negativa a incorporar-se a la mill, poc es deurien pensar que deu anys després, el servei militar obligatori iniciaria el camí cap a la seva completa desaparició. Fet que constitueix la primera victòria d'un moviment social d'abast estatal després de la transició postfranquista.

No obstant això, i sense desmerèixer l'èxit assolit, la victòria no deixa de tenir un cert regust de fracàs parcial.

Per als insubmisos, la desaparició de la conscripcióobligatòria era només un primer pas fins assolir la desaparició dels exèrcits. Actualment, assistim a una legitimació de l'exèrcit espanyol arran de la seva participació en "missions fiumanitàries" als Balcans, mentre el moviment antimilitarista es troba en una situació de debilitat organitzativa i estratègica per afrontar el repte de la lluita contra el nou exèrcit en vies de professionalització.

Tot i així, la situació actual no es diferencia gaire de la constant històrica del moviment antimilitarista, que ha vingut donada per una contínua oscil·lació en moments de flux i reflux, d'intents d'assimiliació i anihilament per part de l'estat a moments d'ofensiva que han donat milers de maldecaps a jutges, militars, policies i governants.

Així doncs, és ben pausible que el moviment antimilitarista retrobi l'estratègia adequada a l'actual conjuntura i emprengui amb forces renovades la seva lluita per viure en una societat sense exèrcits ni guerres.

La Insubmissió és un moviment social que ha aconseguit canviar la estratègia repressiva i succesives propostes per regular el dret a l'objecció que no acabaren de quallar en el moviment d'objectors, donat que intentaven dissimular el problema polític latent.

El 1984 dos anys després de l'arribada del govern del PSOE al poder, va tenir lloc l'aprovació de la darrera llei d'objecció de consciència amb la voluntat per part de l'executiu d'aturar el rebuig al servei militar obligatori. El debat sobre l'acceptació de la llei comportà la divisió del moviment d'objecció de consciència entre una línia possibilista que optà pel compliment de la llei i la promoció de la prestació social substitutòria, línia representada per rAOC(Associaciód'Objectors de Consciència), i una línia intransigent que considerava la Prestació Social Substitutòria un càstig que a més a més no comportava la desaparició del servei militar obligatori donat el seu caràcter "substitutori". Aquesta posició fou defensada pel MOC (Moviment d'Objecció de Consciència) i l'aleshores recentement fundada Mili-KK, totes dues organitzacions després dels debats pertinents decidiren engegar l'estratègia d'insubmissio que es concretà amb les presentacions d'insubmisos del febrer de 1989. *

Els moments d'auge

Des d'aleshores ençà, s'entén per insubmissió el rebuig a incorporar-se tant al servei militar obligatori com a realitzar la prestació social substitutòria.

La resposta al desafiament dut a terme pel moviment antimilitarista a l'estat el mes de febrer, fou l'empresonament dels primers insubmisos i la celebració dedosconsellsde guerra contra Josep Maria Morariega i Carios Hinojosa el

mes de novembre de 1989. Durant aquesta primera etapa, la insubmissió era competència militar i sovint les presentacions d'insubmisos comportaven l'ingrés a presó. En aquesta tasca d'empresonaments excel·lí amb escreix el jutge militar Ricardo Izquierdo de malhaurada memòria.

Aquesta estratègia repressiva fracassà per la mobilització ciutadana en solidaritat amb els empresonats i les actuacions del moviment antimilitarista que convertien cada presentació d'un insubmís en un altaveu de propaganda de les seves reivindicacions. El nnoviment fou capaç de girar la repressió de l'estat, utilitzant-la per sensibilitzar l'opinió pública contra la institució militar i recollint simpaties cap als joves que optaven per anar a presó abans d'incorporar-se a l'exèrcit.

Per tal de frenar aquesta onada de solidaritat i desdramatitzar les comdemnes, l'executiu optà pertraspassar les causes obertes contra insubmisos a la jurisdicció civil. No obstant això, el que prometia ser una estratègia desmobilitzadora va tenir un efecte contrari al previst, ja que cada jutge actuava amb criteris diferents que podien anar des de l'absolució fins a una gran varietat de penes, fent palesa la incapacitat de l'aparell judicial per acordar una mateixa línia d'actuació. Aquest desori reflectia la naturalesa política del cas jutjat i serví per ampliar el debat sobre la insubmissió i el manteniment del servei militar obligatori a la societat civil.

L'any 1988 aparegué un nou col·lectiu de tendència llibertària que amplià l'espectre polític de la insubmissió, el CAMPI (Col·lectiu Antimilitarista per la Insubmissió). Tot i

Cada pas que es feia des de les institucions era respost per part del moviment antimilitarista amb una estratègia més agosarada

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

nt arrer

setembre-octubre de 1999

El vell somni frustrat d'Ildefons Cerdà

GERARD MELGAR RODRÍGUEZ

Des del Pla Cerclà de 1859 i el Pla Jaussely de 1907 fins als nostres dies, la Plaça de les Glòries Catalanes ha estat protagonista dels grans plantejaments urbanístics de Barcelona. Sempre s'ha perseguit que aquest punt de trobament entre El Clot-Camp de l'Arpa, Poblenou i l'Eixample derivés en un nou punt cèntric per a la ciutat. Amb la reforma de l'any 1992 -amb motiu dels Jocs Olímpics celebrats el mateix any- la zona deixava de ser aquella àrea inacabada i degradada pel pas del temps. L'arquitecte Andreu Arriola i els enginyers Adolfo Monclús i Javier Ruiwamba van ser els encarregats del projecte portat a terme per l'Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU) amb un pressupost de 2.860 milions de pessetes.

Amb la remodelació de la Plaça de les Glòries es volia trencar la barrera existent entre el mar i la ciutat, i afavorir la urbanització cap al nord-est, una veritable fal·làcia

votants no afavoreix en res que l'afluència de gent fidel a la plaça augmenti. El percentatge de visitants sedentaris i fixes és una autèntica minoria en comparació amb tots els que la fan servir com a drecera des de la sortida del metro (Glòries) fins al Mercat de Bellcaire, els populars Encants Vells.

Tot i que també s'obre dilluns i dimecres, els divendres i dissabtes són els dies que més gent mou el mercat. Ni més ni menys que unes 50.000 persones. Quan arriba l'hora de tancament, una gentada desfila pel mig de la plaça. "Hauries d'haver-li regatejat una mica més.

Jo no pagava mil pessetes per això".

Comentaris com aquest són els que més se senten entre els clients que tornen cap a casa amb unes quantes bosses a la mà.

•

•

Obra polèmica

La connexió viària de les Glòries està formada per dues anelles concèntriques de forma el·líptica, situades a diferent nivell. El primer, a l'alçada del terra, distribueix la circulació local entre les Avingudes Diagonal i Meridiana, i la resta dels carrers de la zona. Per mitjà d'una rampa es connecta a la segona anella, la qual serveix per canalitzar el trànsit d'amtxJós costats de la Gran Via. Ja abans de la inauguració de l'obra van sorgir les primeres crítiques negatives cap a l'Ajuntament.

El motiu era la falta de previsió davant el conflicte que ocasionava el fet que davant la Plaça Monumental, la Gran Via tingués cinc carrils en comptes dels sis que arribaven des de l'anella viària. Ole Thorson, enginyer de trànsit i antic assessor de l'àrea municipal de circulació, va assegurar al primer número del La Veu del Carrer de l'any 1992 que el trànsit s'hauria pogut moure tranquil·lament en una gran glorieta semblant a la de la Plaça Francesc Macià, disseny que s'adapta millor a l'entorn urbà. Thorson veia innecessària aquella "obra faraònica". La solució d'emergència es va traduir en una reducció de la vorera i la desaparició de 20 plàtans. Els veïns també van protestar pel que consideraven un tracte de prioritat cap al trànsit en comptes de dirigir-se a l'ordenació del conjunt urbanístic.

El primer cotxe que va creuar la nova plaça va ser un Ford Escort, de color vermell, conduït per un treballador d'El Periódico que feia el mateix trajecte d'ençà 15 anys. Però el cas més curiós d'aquella matinada fou el que va protagonitzar Jordi Pampal, regidor-en aquella època-d'Utbanisme i dels Jocs Olímpics. Moments abans de l'obertura, passades les onze de la matinada, es va veure capficat en l'embussament de cotxes que esperaven travessar la plaça.

Amb tot, el resultat final no coincideix amb la plaça ideada pels urbanistes del segle passat, ja que no es tracta d'un espai obert sinó tancat sobre si mateix.

Dues hectàrees de terreny són les destinades a l'espai interior, on es va habilitar un gran jardí amb

DANI CODINA

Les anelles viàries desvirtuen el Pla que Cerdà dissenyà originàriament

llarg i 2 d'alt-al seu punt més elevatque reprodueix a escala la línia imaginària que uneix les dues ciutats.

Cadascun del extrems presenta dues plaques de marbre verd que representen la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic. A la mateixa escultura es pot llegir el motiu de l'obra en tres idiomes: català, castellà i francès.

•

Tot i la incomoditat, a la plaça també hi juga la mainada gespa i alzines juntament amb equipaments de lleure. Al voltant del parc, que per les nits resta tancat, hi ha instal·lades 12 altes plaques de pedra amb llegendes que fan referència a diferents motius de la identitat catalana. Des d'un fragment de Josep Puig i Cadafalch sobre l'art romànic fins a "El dret català", de Ferran Soldevila, podem llegir altres textos com "El mas i la terra", de Jaume Vicens Vives.

Un dels elements decoratius més

destacats és el que commemora el 200è aniversari dels treballs desenvolupats pels acadèmics francesos Baptiste Delambre i Pierre Méchain per definir el metre (la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre) com a mesura de longitud.

Les operacions, que es van perilongar des de 1792 fins a 1799, es centraren en delimitar la diferència de latitud entre Dunkerque (França) i Barcelona. El monument consisteix en un mur d'acer de 50 metres de

Símbols de l'univers

A l'interior de la plaça s'amaga tot un entramat al·legòric amb motius galàctics. El paviment dibuixa la forma de la galàxia Andròmeda amb les plaques de pissarra distribuïdes al terra, entre les quals es van plantar un centenar d'alzines.

La galàxia Andròmeda, molt similar a la nostra, conté les estrelles més allunyades de l'univers que l'ull humà pot percebre a simple vista. El nom de la galàxia ve donat per la semblança que les seves formes tenen amb les d'una dona lligada a una roca, coincident amb el mite clàssic d'Andròmeda, que atacada pel déu del mar, Poseidó, va ser alliberada per Perseu. Però no s'acaben aquí els referents a l'univers que podem trobar a Les Glòries. Amb formigó apareix dibuixat un sol; al costat oposat, una lluna amb maons i, fins i tot, hi ha cabuda per a un forat negre.

Si les places acostumen a ser llocs on la gent hi acut amb la pretensió de romandre-hi una bona estona, la Plaça de les Glòries Catalanes deu ser l'excepció que confirma la norma. El fet que sigui un espai tancat amb quatre entrades des de l'exterior, unit a la distància que hi ha vers els pisos dels

Bancs reservats

Assegudes en un banc sota l'ombra d'una alzina, cinc dones fan la tertúlia entre mossegada i mossegada als seus entrepans. Des de fa uns mesos, vénen cada dia de dilluns a divendres durant les dues hores que els donen a la feina per dinar. La competència per trobar un banc és escassa i, com si d'un restaurant es tractés, tenen el seu lloc reservat, diuen elles. "El que jo canviaria són els arbres, perquè no fan gaire ombra", suggereix la Josefa al temps que les seves companyes assenteixen amb el cap.

"Ah! I tampoc vindria gens malament que posessin uns lavabos públics", diu la Mercedes. "Sí, té raó. De vegades els senyors grans van a les cantonades on creuen que no els veu ningú i fan les seves necessitats", aclareix la Martina.

Pel que fa a la resta, no troben cap aspecte negatiu significant.

El Manel, que ve gairebé cada migdia, valora la neteja que es fa al jardí habitualment. "Úaltre dia van haver d'esborrar unes pintades que van aparèixer a l'escultura del metro". Tan sols lamenta que la font dedicada als Jocs Olímpics i l'estany d'aigua no funcionin hores d'ara.

Donada la gran quantitat de venedors musulmans presents als Encants, no és gens estrany veure'ls fer les seves oracions a la plaça.

Descalços, s'agenollen on troben ombra, sempre i quan s'estigui pregant de cara a La Meca (en direcció al Centre Comercial Glòries).

•

Noves remodelacions

No van passar ni quatre anys des de l'ordenació del trànsit a la plaça, quan l'any 1996 ja es va començar a pariar de futures reformes. Aquestes afectaven al trasllat del Mercat de Bellcaire cap a l'interior de la plaça, que en principi s'hauria d'haver dut a terme durant la primavera del present any.

Els problemes que ocasiona la pèrdua d'aparcament a l'interior de l'anella, de moment, han paralitzat el tema.

Si ja des del segle XIX la Plaça de les Glòries era un dels punts d'inflexió en elsprojectesurt)anístics barcelonins, sembla ser que el seu protagonisme continuarà, almenys, durant els primers anys del segle XXI.

La veu

aei

CARRER

setembre-octubre de 1999

CRÒNICA

9

Xavó-Xavíés l'esperança de Can Tunis BASILIO GONZALEZ

El desconeixement de la realitat, el pacte de silenci dels diferents responsables polítics, sobre determinats assumptes, fan que els problemes es tamisin i només apareiguln parcialment, segons el punt de vista polític de què es tracti o del d'un periodista, ben protegit per la policia.

Es dóna el nom d'una escola a tot un barri. S'anomenen barraques a cases que no ho són, encara que en aparença, a causa de l'abandó al qual han estat sotmeses durant anys, així ho indiqui. Es parla de seguiment escolar dels fills de les famílies que se'n van del barri, encara que sigui mentida. D'integració social, tot i que moltes famílies han sortit de Can Tunis per anar a la Mina o a Sant Roc. Es generalitza: tothom, a Can Tunis, és camell, i es busca persones per entrevistar que puguin apuntalar la tesi de partida de qui informa i així la societat pugui quedar tranquil·la. La memòria històrica no existeix. Ningú recorda la lluita dels barris de fa anys, la implicació dels professionals de la informació amb la realitat.

L'administració, incapaç de fer justícia amb les perifèries -només la justícia és alliberadora i dota els marginats dels recursos necessaris per sortir de la seva situació-, tan aviat es dedica a fer caritat - l a caritat produeix dependència, igual que les drogues i incapacita els que la reben per a convertir-se en ciutadania útil socialment-, com a la repressió, quan els seus interessos no se segueixen fidelment. Una repressió que és molt fàcil d'exercir amb els dèbils.

Una part de Can Tunis ha desaparegut, però no importa a ningú, perquè a uns se'ls han donat quatre milions per tal que se'n vagin i a uns altres set milions. Per què a uns se'ls ha donat habitatge nou i a altres no?

Per què a uns se'ls ha obligat a hipotecar-se i a altres no? I als darrers, que en la lògica que s'ha seguit en la desaparició del barri, és raonable que demanessin més diners per anar-se'n, l'administració aconse-

gueix una ordre judicial "sense fer un control plenari de la legalitat administrativa"-com diu l'ordre de llançament dels ocupants-, per no "ostentar cap títol que els habiliti per a la seva ocupació", quan tenien un contracte de lloguer signat per la pròpia administració municipal.

El dia assenyalat per a l'expulsió.

Can Tunis va ser ocupat militarment.

En coincidir en el temps el desnonament amb l'article aparegut a La Vanguardia -aquell que pariava de Can Tunis com el barri de la droga, la policia va tancar el barri nou, exigint identificació a tothom que entrava i sortia, encara que fos per anar a l'escola. I als drogoaddictes, uns 300 segons La Vanguardia -segur que no van comptar els que hi van de nit, se'ls va aturar i registrar, tal com va passar per Tots Sants.

L'octubre passat, un contundent control policial del barri va aconseguir que quan la ciutadania de la resta de la ciutat anava a visitar els morts no es topés, en accedir al cementiri, amb ramats de ionquis terminals, com és nonnal a Can Tunis. Acabada l'època de visitar els morts, la policia va desaparèixer i noves onades de ionquis terminals de totes les races, van tomar a poblar el barri, fins aquests dies, sense que ningú se n'hagi preocupat, ni tan sols pels que s'han anat morint -passejant pel barri et pots arribar a topar amb 3 morts en una setmana-.

D'aquests morts ningú en paria.

No surten a les estadístiques. Ningú explica com es treuen del barri. Els professors de l'escola on treballo hem arribat a plantejar-nos la defensa d'aquests pobres ionquis, sense dret a morir dignament pel simple fet de drogar-se i ser del barri. En intentar explicar el problema al Síndic de Greuges, se'ns ha dit que és un problema molt difícil de resoldre i que no depèn d'ell.

No interessa ni ha interessat ningú què es fa a les escoles del barri i ningú vol aturar-se a veure de quina manera, quan s'intenta fer justícia, les persones s'alliberen i s'integren a la societat amb normalitat. Per

ARXIU

Les Barraques de la Muntanyeta, avui feliçment desaparegudes primera vegada a Can Tunis, uns 40 joves que han passat per l'escola "Xavó-Xavf, en els deu anys escassos d'existència, treballen a diverses empreses, s'han incorporat a la societat, comencen a viure com la resta i reconeixen que, a la perifèria, sovint és gairebé impossible ser útils socialment, no perquè no es tinguin qualitats, sinó perquè la falta de justícia barrejada amb la caritat o la repressió, segons convingui al moment polític, incapacita les persones i les manté forçadament al marge.

A Can Tunis segueixen malvivint més de 90 famílies. El diner fàcil no ajuda a sortir de la marginació sinó que t'hi enfonsa. A ningú li interessa si els seus fills van a l'escola. Els joves es fan la casa al pati dels seus pares sense que, tampoc, ningú els

digui res. Els ionquis segueixen arrossegant els seus cossos marcits.

Els nostres alumnes no volen tomar a les seves cases perquè, n'hi ha que diuen, que el seu barri els fa fàstic.

La ciutat acaba de tenir unes eleccions. Cap polític ha anat a Can Tunis fent promeses o preguntantse per què existeix un barri així. La ciutadania no passa per aquí. Els periodistes ja han complert. Els professionals que treballem a l'escola seguim lluitant per fer justícia amb els nostres, tot i que no ens és gens fàcil. Les classes socials caminen en paral·lel sense interrelacionar-se unes amb les altres. Els ionquis de Can Tunis reben, cada dia, de l'administració xeringues, aigua i tovallons. Que dormin per aquí o per la

Zona Franca no hi fa res. Que se'n morin molts o pocs, tampoc.

A la ciutat, només els pares i les mares d'aquests pobres diables pateixen en silenci. Una família de les que se'n va anar quan va començar el desallotjament del barri va pagar cinc milions per una casa al Besòs, amb perniís de l'administració, que ara tiren aterra a causa de l'aluminosi i la valoren en un milió... Un s'admira, cada matí, quan obre l'escola, del fet que els nois i les noies, de 12 a 16 anys, de Can Tunis, vinguin cada dia amb l'esperança que, quan acabin els estudis, trobaran feina com tots els que han passat per aquí.

Basilio Gonzàlez és director de l'escola Xavó-Xaví

Promesas electorales y reivindicaciones vecinales CÉSAR AGUADO LOZANO • Integración tarifaria de los Como los partidos son formacio- transportes colectivos nes muy estables en votos no ne• Atención a Domicilio para las cesitan la participación popular para personas mayores elaborar sus programas. Però las Aunque no figuren en la declaasociaciones populares han de ración de intenciones de los polítipoder definir objetivos del Plan de cos de forma explícita, sí aparecen Actuación Municipal 1999-2003. algunos aspectos de nuestro maDespués de una lectura en pro- nifiesto de forma ambigua, que fundidad de todos los programas dejan entrever la posibilidad de electorales de los principales parti- conseguirios con un poco de predos que se disputaban la alcaldia el sión vecinal: pasado 13 de junio, hemos podido • Actuaciones en las àreas comprobar que divergen bastante PERIs y en la Aluminosis de los 73 puntos que se planteaban • Creación de macroislas de trael "La Barcelona dels barris". Hemos fico bàsicamente peatonales elegido los 13 puntos bàsicos para • Reducción de gases invernacompararios y ver hasta donde se dero en un 20 % pueden conseguir. Así hemos podi• Calidad en la ensefianza para do establecer tres categorías según evitar el fracaso escolar el grado de consecución posible.

• Sanidad sin esperas y con En un primer bloque estarían aque- atención especializada lles puntos de fàcil consecución, por• Viviendas sociales para mujeque ya se incorporan en los programas res en situación de riesgo por vioelectorales, que son solo dos: lència domèstica

Por ultimo esta el bloque de aquellas demandas vecinales que sóto seran una realidad si se sigue luchando activamente para que así sea: • Fiscalizando las 70.000 viviendas vacías • Precio subvencionado del agua a 100 litros por persona y dia • Derecho a voto y a ser c a n d i d a t a s de las personas inmigrantes • Mantener a la población presa en la ciudad • Redactar una M e m ò r i a Participativa para toda actuación importante A grandes rasgos, en el tema de PERIs todos son ambiguos, quien mas especifica acciones es IC-V, único que prioriza la Aluminosis. En cambio, en fiscalizar las viviendas vacías solo es claro ERC-EV. Todos los partidos apoyan la tarifa integrada. El paso a un Eixample màs transitable y vivible

es asumido por los ecosocialistas (IC-V) y también por los socialdemócratas (PSC) aunque ambiguamente.

La reducción de gases fue firmada por el Ayuntamiento, però solo los nacionalistas (ERC-EV) y los ecosocialistas piden cumplimiento. Ningún aspecto del precio del agua (servicio municipal) aparece en los programas: en el debaté publico organizado por la Favb lo único que hicieron Clos y Portabella fue pedir el pago del impuesto de alcantarillado.

Solo en IC-V son claros cuanto a la ensefianza y piden discriminación positiva por zonas para eliminar el fracaso en centros financiados con fondos públicos. En Sanidad nadie dice nada sobre la cuestión que planteamos, però es posible su logro por lo que se deduce de otras cuestiones sobre el tema.

Todos estan de acuerdo en in-

crementar la atención a domicilio de las personas mayores. Ademàs, al asumir todos las casas de acogida, vemos posible asumir la vivienda social para mujeres en riesgo de violència domèstica que no pueden volver a su casa.

Finalmente, puede que la reivindicación para la inmigración no se pueda resolver con una orden municipal, y aunque en el debaté citado apoyaron la cuestión, ningún partido la contempla en su programa. Respecto a las càrceles que molestan, hay que ver que a la población presa se la manda hoy a 30 km. de su Juzgado, de los profesionales de la abogacía y queda incomunicada de sus familias (màs aún si viven en otra provincià), por eso pedimos prisiones dignas por dentro, y dentro de Barcelona; ningún programa lo apoya, solo Portabella y Mayol lo consideraren en el debaté.

10

M-a ven 44vt

EL CUARTO FOSC

CARRER

setembre-octubre de 1999

Als responsables del caos La nit d e l í 4 a l l 5 de setembre Barcelona va ser un caos amb nombrosos carrers inundats. Va destacar la plaça Cerdà, que onze dies abans també s'havia inundat, i la Ronda del Mig. que s'inunda un any si i l'altre també.

En els primers moments cap agent de la Guardia Urbana va impedir als vehicles ameritzar a la plaça Cerdà. Després, van passar hores i hores sense veure un agent per enlloc. Dotzenes de persones ocupaven les parades d'autobús. Nungú els recollia. Els únics busos que passaven, sense rètol i buits, anaven a cotxeres. Milers de persones deambulaven per molts punts intentant arribar a casa seva... a peu. A la vegada, en molts punts de la ciutat començaven a treure l'aigua com podien.

Altres van quedar-se sense llum hores i hores, sense cap explicació, sense saber què passava, exhaurint les últimes reserves d'espelmes.

Aquest caos no es pot repetir. No és digne d'una ciutat com la nostra que es vol vendre amb el cosmopolitisme i la modernitat una imatge tan patètica.

El Cuarto Fosc no té vocació de retirar càrrecs ni sous, però tenim vocació pedagògica. No volem vèncer, busquem con-

Í: ACOSTA

^ifÜFt^/

vèncer. Per això. perquè reflexionin, tanquem a les nostres dependències alguns (no tots) dels responsables del caos: URBANISME: Qui és el responsable de les grans obres?

Per exemple, de la plaça Cerdà. Tasca difícil tenin en compte l'organigrama de l'Ajuntament, on no se sap qui és qui. Veiem: •Xavier Casas, primer tinent d'alcalde "responsable" d'urbanisme •Borja Carrera-Moysi, gerent d'urbanisme, dimitit abans de les inundacions. Ni tan sols coneixia el projecte de la plaça Cerdà.

El substitueix l'advocat García Bragado.

•José Antonio Acebillo, director de Barcelona Regional. Comissionat per l'alcalde per les grans infraestructures urbanístiques. A l'ull de l'huracà. Algun regidor de districte va informar que seria cessat. Ignorem si es va equivocar o volia intoxicar •Antoni Santiburclo, president de l'Institut Municipal d'Urbanisme •Jaume Llongueres, ingenierde l'empresa Cisa, que va manar col·locar unes vàlvules equivocades. A Llongueres l'ajuntament li rapa el cap •A l'anònim currante que va col·locar les vàlvules i, que si es descuida, encara l'acomiadaran Molts responsables. I, a sobre, si eren pocs parió la abuela. L'alcalde ha anunciat que crearà un Consell Assessor de sis arquitectes de prestigi, i que nomenarà com a màxims responsables un arquitecte en cap I un Ingenier en cap.

VIA PÚBLICA: El debat està obert. Hi ha prou guàrdies urbans? S'han de recuperar les 800 places amortitzades? Ens falten dades. Però si que afirmem que la Guardia Urbana, en nits com aquestes, ha d'estar al carrer. I en aquesta ocasió, no n'hi havia prou. No tanquem al Cuarto Fosc al gerent Jordi López, cessat per l'alcaíde, encara que no

MÓN OBERT és un espai on trobaràs:

:Afls< lytiBftEè I

pfàms

^^J^Jl^ E s c o l a Professional d e la D o n a Diputació de Barcelona

T'animes a aprendre a cosir?

L'Escola Professional de la Dona t'ofereix cursos de patronatge i costura, disseny, llenceria, planxa...

Vine a veure'ns!

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 30918 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltloche.com E-mail: eltioche@retemail.es

ELS DILLUNS. DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Parklnga CiinscM de Cenl. Plaça de Ics Glòries, IndcpendínLiH. Avdu Meridians. Oran Via Metro GlòricN. Cloi

Autobusos 18,

í . l . ^A. 4 H , 4 4 , 4 8 , .11, S4. 5 6 . 6 2 , y 2

per tot el que va passar a les inundacions.

•Carme Sanmiguel, responsable d'aquesta àrea, haurà de reflexionar aquests I altres temes en el Cuarto Fosc TRANSPORT PÚBLIC: Es van inundar les cotxeres del metro I algunes estacions. Al no haver-hl un pla d'emergències d'autobusos, els vehicles s'enviaven a retiro. Ningú els obligava a continuar el servei. Els autobusos nocturns, que sortien molt plens, no s'aturaven a les parades, apagant el rètol que indica la línia.

Tanquem al Cuarto Foscal conseller delegat de Transports de Barcelona, López Ballón, ja que la presidenta Carmen Sanmiguel serà substituïda pel tinent d'alcalde Xavier Casas.

SOCIS DE GOVERN: Ens referim a Jordi Portabella i Imma Mayol, governants silenciosos. Pensem que, encara que només fos per aquells que els van votar, podrien haver valorat la situació. Van parlar, per fi, al ple. Jordi Portabella va assumir totalment l'informe oficial, que no concreta responsabilitats polítiques, i es va explaiar en explicar a l'oposició com hauria de fer la feina. El noi promet.

PER NADAL TORRONS ARTESANS

OBERT DE SOL A SOL

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

^ ,

EL PtRIODICO DE CATALUNYA

Casa fundada l'any 1912 FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA SUÏSSOS, ENTREPANS, GELATS I GRANITZATS...

Des d'un botó fins un canó!!

^

CEieoiA

^4 rio c^^

Passatge Escudellers, 5, baixos

PI. Pere Coromines, s/n (Nou de la Rambla/Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

PLAÇA

@ELATERÍA

* degustació de: cafès, pastes, menú cassola, sopars per grups * lectures de: teatre, poesia, contes, tallers * espai obert als artistes en general * llibreria, papereria de regals i revistes

Ens podeu trucar al 93.301.72.73 de 8 a 21h.

pf?OJECTE: f^OlVjUMElWT-

Imma Mayol va acceptar també l'informe, i va dir que tot el que va passar no era cap drama ni cap catàstrofe, només un problema. Que l'important era minimitzar els efectes produïts. Drama o problema, la veritat és que milers de persones es van quedar sense transport públic. Van haver d'anar caminant a casa. En aquest terreny, ningú va minimitzar els efectes; en tot cas els va aguditzar. Tanquem els esmentats tinents d'alcalde al Cuarto Fosc perquè reflexionin allò de "cogovernar no és callar" MARISCAL: Per plantejar com a monument a la plaça Cerdà el conjunt ornamental titulat "Volem la lluna", quan el monument que necessita aquesta plaça és a la responsabilitat política.

JOAN CLOS: I amb tots ells, l'alcalde. Curiosament, es disculpava i assumia totes les responsabilitats, però no concretava la responsabilitats política. Inaudit!

Sortiran del Cuarto Fosc quan torni a ploure torrencialment.

FORN DE PA D'AVINYO

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALrrAT COQUES ESCUDELLERS, 59

Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL.LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

hUp://www.casabeethoven.com-actiu.es Iudwingvb@com-actiu.es

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

Manel Andreu

ïuest mes d'octubre s'inicia la Jkm «Aitqv temporada del Liceu després de la restauració del gran teatre. L'incendi del 31 de gener de 1994 el va deixar inservible, igual com va passar el 9 d'abril de 1861, als 14 anys de la seva inauguració. Com que les lloances predominaran davant d'aquest esdeveniment, serà bo recordar les crítiques que se li van fer en el seu moment i que són plenament vàlides a dia d'avui.

Em pregunto, per què totes les administracions es van volcar d'immediat a consensuar la restauració del Liceu? Intueixo que han primat més els interessos de la Gran Barcelona i amb el ber^eplàcit de totes les institucions, s'ha buscat una solució d'imatge més que donar resposta a problemes concrets que afecten les persones i els seus drets fonamentals com a ciutadans. D'aquí que aquesta decisió entrés en conflicte amb les reivindicacions del moviment veïnal. Quan encara no s'han acabat de rehabilitar els barris afectats per l'aluminosi, els 18.000 milions de pessetes que ha costat la reconstrucció del Liceu, dels quals 5.000 són d'aportació pública, són una injustícia.

En el procés de restauració i ampliació del teatre tampoc es van tenir en compte els desitjós dels veïns de la zona que, tot i no voler-se moure de lloc, a la fi van ser expulsats, d'una manera o altra, sense tenir en compte el dret de seguir vivint al barri.

He:iTi de vigilar que ciarrere cFactuacioiïs espectacylars conii el Liceu iic) s'hi amaguin interessos que s^iblidin de les necessitats reals dci la població Possiblement, la g r a n majoria de barcelonins no anirà mai a una representació a la seva magnífica sala central i això dóna suficients raons per no compartir la prioritat que se li ha donat a aquesta obra. I amb això no vull treure importància al valor cultural de l'òpera i de la música clàssica en general, ja que malhauradament ni es potencien ni se'n

Alfons Barceló Economista

E

n c a r a cuegen algunes conseqüències de les eleccions municipals (i europees) i j a estem a les portes de les autonòmiques. Aviat, a més, t i n d r e m les estatals. T a n t e s eleccions poden embafar algú. Però no crec que a q u e s t a sigui u n a reacció apropiada. Ben segur que els polítics no són s a n t s , que q u a n m a n e n es tornen prepotents, que prometen més del que poden o volen complir, que sovint e s t a n més i n t e r e s s a t s en la seva promoció personal que en el b e n e s t a r col·lectiu. I és t a m b é v e r i t a t que a vegades ens sentim m a n i p u l a t s i

CARRER El Liceu i el

OPINIÓ

11

i del Raval COL·U\BofífiR fi l/^

ACASA

facilita la difusió entre les classes populars. El caràcter elitista del Liceu h a estat una constant al llarg de tota la seva història i motiu de manifestacions populars a la porta d'entrada. Una mostra actual d'aquest t a r a n n à és que el seu Conservatori, privat, és un dels més cars d'Espanya. Malgrat tot, i tenint en compte que és impossible fer marxa enrere, hem de forçar les institucions que formen el Consorci del Gran Teatre del Liceu -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu, Diputació de Barcelona i Ministerio de C u l t u r a - que manifestin la seva voluntat democràtica i que aquest Gran Teatre pugui estar al servei de totes les classes socials, amb preus més assequibles perquè tots els amants de l'òpera i de la bona música puguin gaudir de les seves instal.lacions.

També voldria fer esment dels canvis que s'estan produint al barri del Raval, una de les portes d'entrada del qual -a la banda de La Rambla- és justament el Liceu. El Raval, amb 35.000 habitants, és el més poblat dels quatre barris que configuren Ciutat Vella. La seva població està envellint: l'índex d'envelliment va passar del 187,3% el 1986 al 269,9% el

1996, i actualment el 28% dels seus habit a n t s són més grans de 65 anys. Un barri on, amb els residents de tota la vida hi ha persones immigrants procedents, bàsicament, d'Àfrica i d'Àsia, fet propiciat per les males condicions dels habitatges i els lloguers barats. Aquesta situació, que en alguns casos ha degenerat en condicions de vida inhumanes denunciades per les organitzacions veïnals, ha provocat que les administracions elabor i n u n pla d ' a c t u a c i ó q u e p r e t é n revitalitzar el barri. Els 118.000 milions que s'han invertit en deu anys en el conjunt de Ciutat Vella han servit per crear equipaments de ciutat: el Centre de Cultura Contemporània, el Teatre Principal, el Museu d'Art Contemporani i algunes facultats de la universitat Ramon Llull, a les quals s'hauran d'afegir en el futur les facultats de Filosofia i Lletres i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps l'obertura de la Rambla del Raval ha donat una oxigenació i un espai vital necessari per al barri.

Tanmateix, hem de vigilar que darrere d'aquestes actuacions espectaculars, com en el cas del Liceu, no s'hi amaguin interessos que, per activa o per passiva,

s'oblidin de les necessitats reals de la població. Entre elles, una rehabilitació dels vells habitatges, necessària i urgent, que no desplaci la població tradicional atesos els elevats lloguers i l'alt cost; la potenciació dels equipaments de barri com a mesura imprescindible per cohesionar el teixit social; el desenvolupament i el manteniment de programes socials que lluitin contra els problemes derivats de l'atur i la marginació; i el suport institucional suficient perquè les entitats veïnals i de tot tipus puguin portar a terme la seva tasca, creant ciutadans amb vocació de convivència multicultural i inquietuds de participació.

Les entitats veïnals, i entre elles la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) som, i volem ser, crítiques moltes vegades amb les actuacions de les administracions. Però no és perquè sí. És per evitar que casos com el de la reforma del Liceu i el Raval puguin donar una falsa imatge de transformació de la ciutat quan, en realitat, no transformen les condicions de vida de molts dels seus ciutadans i només es queden amb un r e n t a t de cara superficial.

Manel Andreu és president de la Favb

El discret encant de les eleccions estafats, o que ens sembla que no hi h a res a fer i que ells s'ho m a n e g u e n tot.

Ara bé, tot i que és evident que els nostres sistemes electorals no són mecanismes perfectes per recollir el sent i r i els desitjós de la gent, t a m b é cal reconèixer que les institucions democràtiques són un g r a n avenç en la història de la h u m a n i t a t . Sobretot perquè posen límits efectius a les a r b i t r a r i e t a t s del poder. Convé no oblidar que qualsevol poder corromp, però només el poder absolut corromp absolutament.

Les eleccions lliures i periòdiques cons-

titueixen la millor vacuna contra les malifetes dels líders polítics.

Les eleccions obliguen als p a r t i t s a sintonitzar amb les apetències dels ciut a d a n s , a buscar solucions pels problemes grossos i petits que ens afecten, a dissenyar projectes de futur -ambiciosos 0 no. I són t a m b é ocasions per passar comptes i p a s s a r factura.

Votar uns o altres no soluciona tots els problemes, però ajuda a endreçar aspectes importants de la convivència social.

No és bo que u n a associació de veïns es comprometi amb cap opció partidista.

Però convé que proposi als socis i amics una participació responsable (que també pot ser el vot nul o el vot en blanc). I ha d'aprofitar l'ocasió per reclamar als candidats compromisos ferms i precisos. El futur, a fi de compte, l'hem d'enllestir entre tot». I la història és, fet i debatut, el resultat inacabable de totes les interaccions socials.

Article publicat al número 40 de la revista 'Sant Antoni 2000', de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, on Alfons Barceló exerceix de vocal.

12

L·ii veu

aei

CARRER

PUBUCITAT

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1999

For •P)

CiT^i'" íS^%\

^ .

^r- .

T'«»n jèai'^^-

Ara navegar es fàcil i assequible

- —-•'•••"-ittjn^^^-

Busquem façanes d'edificis amb Bsgrafiats. Busquem iresnrs vuiícenlistes D modernistes. Busttuem tresors de la nostra arquiteciura. Perquè ara ProEiïample, amb el suport de la Comissiú Europea, concedeix ajuts í^^

( t ' ^ í ) V Ï ' ' ^ especials pera la testauraciú dels ^/*à Í * / N esgrafiats de íes façanes. Si teniu un i'" ^ ' '=' tresoi amagat B casa vostra, i esteu interessats a recuperai-lo amb tota Is -^wikí - seva esplendor, tiunueu-nos avui mateix, i * * íf *? pertiuÈ l'oferta d'ajuts és limltatla.

Entitat gestora:

ProEixampie 93 457 05 22

CMV

Informació i inscripcions: Moll de Grego), s/n Port Olfmpic 06005 Barcelona Tel. 932 211 499 Fax: 932 212 813" Horari: de 10 Q 20 h. www.vela-barcelona.com

Centre Municipal de Vela

Ajuntament de Barcelona

jFT^ÍítoKií igOClIllHi ^sSkii Vell {[f^

PORT O L I M P I C D E B A R C E L O N A

^ ^ I \

7 \

PASTISSERIA X \ GRANJA j }

Cardenal Casanas, 17

Tel. 93 31B 46 81

Banys Nous, 3

Tel. 93 318 82 94

Passeig d'Umjtia. 92

761.93354 54 28

Call, 13

Tel. 93 302 32 49

Ferran, 12

Tel. 93 412 77 90

Ferran, 13

Tel. 93 302 75 39

Hospital. 40

Tel. 93 302 74 88

PI.Bo(isuccés,2

Tel. 93 317 87 02

AGRAÏM LA S E V A I \

LaVeiidel

.

CARRER Obradors, 6-8 baixos • 08002 BarceloDa • Tel. 934J2.76.00 • Fax 93.4U.58.8S • e-maü; favb@emehac.coni

CARRER El tobito bueno

COMPRA

REPARTIM ARESTAURANTS, HOSPiïALS, HOTELS, BARS, C;OL-LEGIS,ETC. •=-.--.:::ffi3i;i?'iííi>i5·.\=i!^5;"^-7---.·^".;;-.r?k-·,:;í--·

"'"•••^:"1

^^^^^a^

_t^:

j j NOM:

EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: COGNOMS:...

I ADREÇA: 1POBLACIÓ: CP: I I Subscripció:

« TELÈFON: U 6 núms. I.OOO pts. (mínini)

I Forma de pagament: I I

• 6 DÚms. 10.000 pts. (amic/amiga)

Qfinúnis.

iU Taló adjunt a nom de Favb lU Domiciliació bancària Entilat: QCIÜQ Oficina: ÜQQQ Control: D ü Núm. de compte: C O Ü G Q ü a Q D a ':::.'—' ^ ~ — . _ _ ~^'— _ _ _ — ' ^ ~ z ^ ^

pis.

i

CARRER

setembre-octubre de 1999

PUBLICITAT

n

Al principi, tot això era ple d'arbres com jo, però un dia van venir uns senyors, els van tallar el rotllo I els van fer pols, vull dir pasta de paper, que déu n'hi do com contamina els rius* Ara han tomat quasi tots però això ja no és un bosc, és un abocador i ells ja no són el que eren..»

REDUEIX i\ «Evita la propaganda o els catàlegs íbSSIBïHTJttfi^^ue no necessitis, -/ •Ho facis fotocòpies innecesàries.

•Evita l'ús de mocadors i tovallons de paper.

•Utilitza paper reciclat sense clor,

REUTILITZA •Quan escriguis aprofita el paper per les dues cares.

RECICLA Utilitza el contenidor de paper (blau). Se'n farà paper reciclat.

•Molts sobres es poden aprofitar més d'una vegada.

•VV^ ^^^K^

Àrea metropolitana de Barcelona Entitat del medi ambient

REUNEIX-TE amb els veïns i veïnes i demaneu a l'ajuntament que prohibeixi la propaganda indiscriminada a les bústies.

14

L·a veu

aei

CARRER

CRÒNICA

setembre-octubre de 1999

Zona nudista a les Picornell Barcelona és l'única ciutat de l'estat espanyol que disposa d'una piscina amb espai per al nudisme JORDI VILA

Amb l'arribada de la tardor les platges comencen a buidar-se i les piscines municipals de Barcetona tomen al seu ritme habitual. Això tamt)é és el que succeirà amb l'espai nudista de les Piscines Bernat Picornell. Aquestazona nudista passarà dels 30-40 usuaris que ha tingut de mi^ana durant l'estiu, a més de seixanta, quan la calor hagi desaparegut definitivament de les platges del litoral català. Ho han llegit bé, un espai nudista per a una piscina olímpica i municipal.

Des del mes de febrer Barcelona és la única ciutat de l'Estat Espanyol que ofereix un espai per poder practicar el nudisme. Cada dissabte de nou a onze de la nit més d'una cinquantena de nudistes barcelonins s'atansen a les Picornell per gaudir de la natació, de la sauna, el bany de vapor i l'hidnomassatge. Això sí, indispensable entrar a la zona de bany sense cap tipus de vestimenta. Fins i tot els usuaris nudistes de les Picomell tenen al seu servei una estonad'activitatsdirigides per un tècnic esportiu. * La força del naturisme Barcelona torna a ser una altra

vegada capdavantera. I ho ha fet amb el nudisme a les piscines. En aquest cas el mèrit és del Club Català de Naturisme que dos anys després d'aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona senyalitzés com espai nudista una zona de la platja de la Mar Bella del Poble Nou, al 99 fa possible que les Picornell donin cabuda al naturisme. Evidentment amb els vist-iplau de les regidories d'Esports i de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.

Maria Fernanda Nevado, és la presidenta del Club Català de Naturisme (que compta amb 350 socis) i posant la seva mirada a Europa té ben clar que Barcelona no es podia perdre per més temps un espai com aquest: "Pensa que la ciutat de París té 6 piscines que practiquen el naturisme. El mateix passa a Holanda i Alemania.

Si aquests països disposaven d'aquests espais nosaltres també ho podíem tenir". Així és que després de l'el.laboració d'un informe i de la recollida de signatures, l'Ajuntament de Barcelona donava l'autorització perquè la Ciutat Comtal disposés de la pri-

XAVIER BOSCH

• Els usuaris nudistes tenen, també, un tècnic d'activitats

mera piscina pública d'Espanya amb aquest servei. Nevado està convençuda que a Barcelona "som l'enveja de la resta d'associacios naturistes de l'estat espanyol". ^ Piscina progressista Per les piscines Picornell passen diàriament un total aproximat de 600 persones que poden utilitzar les seves instal.lacions des de les 7 del matí fins les 12 de la nit de dilluns a divendres. Des del febrer les piscines han ampliat l'horari dels dissabtes de les 9 fins les 11 de la nit per donar cabuda a l'espai nudista, que amb el pas del temps podria allargar-se a mitja nit. Des de la direcció de les piscines es valora molt positivament la incorporació d'aquest nou servei. El director d'aquestes instal.lacions, Ramon Pallejà considera que fins el moment tots els usuaris han respectat l'espai nudista i afegeix que la direcció ha treballat molt "en conscienciar els socis. Hem fet entendre que l'espai nudista és una activitat com qualsevol altra. Els prejudicis que s'han pogut detectar han estat, sobretot, en temes higiènics".

Tots els socis amb els que hem pogut parlar ens han donat una bona visió sobre aquest nou espai de les Picornell. Aquest és el cas del Víctor que amb 29 anys no li importaria provar aquest servei.

"Suposo que és la única oportunitat que tens de fer nudisme a una piscina de la ciutat". En Víctor està convençut que "Barcelona és una ciutat bastant oberta amb aquestes coses". I és que d'opinions n'hi ha per a tots els gustos. L'Anna, de la Zona Franca afirma: "He fet nudisme a la platja però a unes piscines no ho faria".

Ara cal acabar de consolidar el primer espai nudista d'unes piscines a l'estat espanyol i exportar-lo a la resta de piscines municipals de Barcelona. Si més no aquesta és l'opinió del director de les Picornell. "Vista l'experiència que hem tingut aquí no ha d'haver cap problema perquè això es pugui ampliar a altres instal.lacions esportives de Barcelona". Potser dintre d'uns anys la inciativa de les Picornell haurà consolidat tot un moviment

m^'^Am

XAVIER BOSCH

• Barcelona és l'única ciutat amb una piscina nudista d'espais naturistes a les piscines de la ciutat comtal, de l'àrea metropolitana 0 fins i tot, qui ho sap, de Catalunya i Espanya. De moment al litoral català trobem 11.000 nu-

distes, 262 dels quals es concentren, de tant en tant amb xifra rècord, als 200 metres quadrats de la zona nudista de la Mar Bella de Barcelona.

Què passa amb la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra la incineració?

REDACCIÓ

\ A ^ U Escola ^ ^ ^ Professional d e la D o n a Diputació de Barcelona

RESIDÈNCIA CLARA PI. Pere Coromines, s/n (Nou de la Rambla/Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

Vols fer cuina?

L'Escola Professional de la Dona t'ofereix cursos d'inici, cuina selecta, pastisseria, etc.

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VO. BUSCA PARA SUS MAYORES Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardin.

24 plazas, habitaclones indlvlduales y dobles, todas ventana exter. Lavandería y aseo personal. Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado. Atención las 24 horas: todos los días del ano.

Véala: le gustarà

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA Santa Otilla, 13-15

Després d'una llarga (sis mesos) i enrevessada tramitació, el Parlament va aprovar - e l 19 de maig passat- la ILP per a la prohibició de la incineració amb el vot a favor dels 91 diputats i diputades presents en la sessió, és a dir, de tots els partits amb representació.

Ara, després que CiU demanés una pròrroga per presentar-hi esmenes (fins el mes de juny), el PP va prendre el relleu i en va demanar una altra (fins el 8 de setembre), retardant, encara més, la voluntat de més de 103.000 persones que van donar suport al projecte elaborat per les entitats ecologistes.

Les pròpies administracions reconeixen que la incineració és la principal font de producció de dioxines i la causant de greus perjudicis a causa de la contaminació, però són les responsables d'una maniobra dilatòria inexcusable, sobretot després que han fet passar al davant la ILP pro les seleccions esportives catalanes, presentada molt més tard.

La Plataforma per a la Reducció de Residus, impulsora d'aquesta iniciativa popular, denuncia aquesta falta de sensibilitat democràtica i reclama que es desencalli una decisió tan important per al nostre país.

La Veu del

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

ENTREVISTA

Manuel Ribas Piera

15

com s'ha modificat la plaça d'Espanya, que va composar l'arquitecte i jardiner Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Ell va donar a les façanes dels edifids aquest color i textura de totxo que en fer-se l'hotel i el desventramentdelcarrerTarragona s'ha desvirtuat i descompensat totalment. Els gratacels "de medio pelo" desfiguren la imatge de la Barcelona bonica que tothom valora, apreda, i, si pot, tria per a viure.

Urbanista i arquitecte

''ABarcelona manen els que posen els diners sobre la íaida^^

— Qui mana realment a Barcelona? ^ L'alcalde i els regidors, és clar.

Una entrevista d'Eugeni Madueno

— I en l'urbanisme?

^ D'ençà que hi va haver la baralla entre els senyors Serra Martí, que al cel sigui, i Parpal, les coses no fimdonen bé. Bohigas va unificar moltes coses, les oficines d'enginyeria i les d'arquitectura, etc. Però ara això s'ha desmuntat. Hi ha im Institut d'Urbanisme presidit pel senyor Santiburcio, que no se sap què hi fa; una Assessoria Tècnica d'Urbanisme, després hi ha la jerarquia normal, amb un regidor i tíimbé un gerent d'Urbanisme... Massa llocs que, encara que portats per gent de vàlua, no acaben d'agafar el bou per les banyes.

Manuel Ribas Pieraésunreferentdinselseucxjl.lectiu professional. D'idees progressistes, les seves opinions han estat sempre prudents i respectuoses amb les persones, però enèrgiques i clares. Per això ha causat commoció - i efusives mostres de solidaritat i coincidència- l'article que va publicar a El País el passat 14 de setembre.

— Els fanals de Nou Barris, sense cap connotació amb els de la resta de la ciutat, els va triar Santiburcio. ÍB Ah, sí? No els he vist. Jo diria que tot això evidencia que hi ha vm cert "desmadre", i que manca una decisió més deddida. I encara que les bones voluntats hi són, perquè no crec que aquest alcalde sigui inferior a l'anterior. Clos encara les ha de demostrar, mentre que Maragall ja ho va fer.

— (i^Perquè el va titular "Barcelona, en peligro"?

H El detonador que em va portar a escriure aquest article va ser el Barca 20(X).Aquestpn)jecteemvaferpensar que estem a uns límits en els que tothom mana menys l'Ajuntament.

Aquest Ajuntament ha fet coses molt valuoses. La transformació que van propiciar els Jocs Olímpics, i que ara causa admiració arreu del món. Però veiem amb alarma que després del 92 s'han començat a fer coses que no estan bé.

— Vol dir que l'Ajuntament es doblega...?

• i L'Ajuntament va fer una gestió molt bona, i va actuar i actua sense cap sospita ni taca de res. El que passa és que fa concessions a gent molt poderosa, per exemple a Diagonal Mar, on aquest inversor americà, ha fet el que li ha donat la gana. Ha posat les zones verdes on li ha anat bé, i Bofill i altres arquitectes s'han fet els edificis a mida. L'Ajuntament ha permès que l'administrat es converteixi en administrador.

DANI CODINA

L'arquitecte é s crític amb les administracions urbanístiques

els anys olímpics- perquè la ciutat vagi creixent sense perdre la identitat i en benefici dels seus habitants.

Jo vaig participar en el planejament de la Ronda de Dalt, i recordo que quan ens reuníem a l'Ajuntament els responsables d'aleshores ens demanaven que respectéssim els veïns, que no els minvés la qualitat de vida.

I més encara, que les inversions servissin per fer un "carrer major" dels barris del nord de Barcelona que — I el Barca 2000 va pel mateix estaven abandonats de la mà de Déu camí?

• i Es la continuació d'aquest estil. des de feia una colla d'anys. Per això T'adones que les ordenances munici- els laterals de la Ronda de Dalt estan pals no són res, i que es poden canviar tan cuidats, i els cotxes circulen ensi el promotor ofereix coses. Era lògic caixonats, perquè molestin el menys que això del Barca passés, perquè el possible als veïns. Doncs aquell espegran escàndol previ va ser la recon- rit de fer ciutat, em sembla que des de versió en habitatges del camp de fa im temps va pel pedregal. l'Espanyol. Un escàndol legal, evidentment, encara que alguns hem — I si les coses no es fan pensant interposat un recurs i ja veurem com en la gent, en qui es pensa? alcaba. Peròallò vacrearunprecedent, • • Jo tinc la impressió, pels exemi ara, amb raons igualment fiitils, ples que he posat abans, que a la tothom pot demanar que li canviïn ciutat manen els que posen els diners l'ordenança per construir pisos, o que sobre la taula. I no estic dient que li construeixin un túnel perquè els algú de l'Ajímtament s'els fiqui a la cotxes no facin soroll als fiíturs com- seva butxaca, sinó que tothom es pradors, com s'ha fet. El Club de Polo doblega, tothom està d'acord en canté molt terreny per construir, i els viar les ordenances davant del priJesuïtes o els Escolapis de Sarrià mer senyor que ve i ofereix construir podrien demanar el mateix. uns milers d'habitatges.

— S'ha canviat el subjecte de les actuacions: no es fa ciutat per guanyar qualitat de vida, sinó per fer

. negocis i obtenir més guanys.

• • La íundó de l'Ajuntament hauria deserladevetllar-comvaferdurant

fan actuacions concretes a gust i lloança de qui les paga. Aquest canvija es va començar a fer en l'època que Maragall encara era alcalde. Estic pensant en ITmax o el Maremàgnum. Recordi l'aspiradó que el Moll de la Fusta fos visible des de la Barceloneta, que les actuacions als molls fossin planes i transparents. I, què fan? Un "trasto" com ITmax, que no dersa ni veure els vaixells. En general tota la reforma del Port Vell esvaferperunmimestismeprovindà de les operacions que s'havien fet al Port de Nova York i de San Frandsco, però d'vina manera molt errònia.

— Vostè també ha criticat l'edifici del World Trade Center...

Hi... que no veig perquè no li poden dir Centre Mundial de Comerç.

Aquest és un edifid ni bo, ni dolent: és banal. Li vaig dir al mateix arquitecte que ITia fet, aprofitant im dinar vostè ha fet un edifid que ens fa malbé el port, que trenca la visió de Montjuïc, i que qualsevol estudiant d'Arquitectura podria millorar.

— Com es va defensar ell?

• 1 Deia que l'estructura circular de fora recordava una plaça de toros, i el quadrat interior, les iUes de Cerdà.

Amb això resvmiia l'essència del barcelonisme.Comsiaquítotsfóssim toreros. Era per començar a córrer.

— Sembla, pel que diu, que Maragall sabia "fer-ho" i Clos no. mm Maragall i Bohigas són els noms que representen una època enla qual — Tampoc li agraden els les coses es feien pensant en el con- gratacels del carrer Tarragona, jimt de la ciutat, i no com ara, que es • i A mi m'ha dolgut molt la manera

Manuel Rilias Piera es Doctoi' ariiuitecte i Llicenciat en Di'el. professor universitari, niembi'e de llnsiiUil d'Estudis Catalans i acadcMiiie hononlic de la Catalana de Belles Arts de Sant -Jordi. \'iu a Sant Gen'asi. Des d(! 1956 exerceix la docència a l'Escola d'Artiuitectura de Barcelona, abans com a catedràtic i ara com a pi·ofi:'ssor emeiil. l'eilany d'Urbanisme i Ordenació del Temtoii. Es co-autoi' del Pla pro\incial urbanístic de Barcelona 119621 i de rE.s(|uenia Dii'ector de la seva He^io metroiX)litana i 196NÍ, j

autor del l'la especial de laKondadeDaltde Barcelona' lí).S7i. Ha execució de les no\'es Hanil)les del Carmel I l^)arci'iona 19(S;)i. Es autor dels üihies "Jardins de C.Ualunya'. i '.Nicolau .\la. Rui)io i Turudi i e! planeiament retrional fluvial de Kibalacal)ameiit del Parc de X'allpaiadis a Terrassa, pai'cialment inaugurat

— El problema és que Clos i els polítics d'ara tenen com a prioritat el progrés i el creixement econòmic. ^ Es veritat, hem agafat la mania de la grandiositat. És el que han fet els arquitectes del Barca 2000. Un projecte desmestirat. Com l'AVE: un gran projecte. Encara que després vagis a Valènda en un tren còmode, invertint menys de tres hores i sense haver de canviar les vies convendonals, les de tota la vida.

— L'objectiu de l'activitat econòmica és fer coses i consumir-les, el de menys és que siguin necessàries...

• • Però jo no vull donar la sensadó que estic defensant la mediocritat.

Les granscoses estan bé, però també les petites si estan ben fetes. La Barcelona olímpica no era mediocre, es va fer "a lo grande", però ben feta.

— No li sembla que a la ciutat manquen entitats i grups capaços de fer un discurs crític i altematiu? ^ Hi ha Inidativa (IC), que té força seny. Als darrers anys s'ha oposat a algunes coses i ha aconseguit rebaixar la quota de "grandeur^.Els altres partits, especialment els de la dreta, no tenen aquest afanyper la qualitat.

Ja els està bé que vingui un senyor d'Amèrica i aquí es posi les bótes.

— Però de què val, si finalment l'urt)anisme el fan els constructors i els inversors...?

• i Home, aquesta és la gran traïdó per la que tant ens hem enfadat. Jo he escrit aquest artide per això. I molts companys m'han trucat per dir-me '^o també penso com tu". Nosaltres teníem l'esperança que aquests ho farien bé, per això quan veus quedaudiquen, et sents defiïiudat i has de passar a l'acdó.

w

La Veu

del

CARRER Un tomb per les biblioteques

DOSSIER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

barcelonines

Sara C a s a s i A n n a B a r t o l o m é

arcelona disposa d'una gran oferta cultural i d'oci entre la que es pot trobar un ampU ventall de biblio@ teques públiques i especialitzades.

La Biblioteca de Catalunya és per Uei la Biblioteca Nacional de Cataliinya i s'encarrega de preservar i conservar el patrimoni bibliogràficcatalà. L'edifid gòtic que acull la biblioteca és un al·licient per anar a visitar-la ja que la tranquil·litat que es respira i la bellesa de l'espai convida a deixar-se endur per la lectura.

L'ampüació de la Biblioteca de Catalunya (antic Hospital de la Santa Creu) provoca en el visitant una gran impressiófi-uitdel xoc entre la part gòtica amb les seves grans naus i el nou i modern edifici de formigó La Biblioteca de Catalunya recull la producció impresa, periòdica o no, visual i sonora catalana. Però aquest centre és una mena d'últim recurs on anar quan no s'ha trobat el que es buscava enlloc, per tant no té la funció de biblioteca pública com d'altres. Normalment els imiversitaris i els investigadors són les persones que acostumen a consultar el fons de la biblioteca. La qxiantitat de visitants es regeix pel calendari universitari tot i que no hi sol haver una afluència massiva de públic.

També disposa d'algunes sales de consulta més especialitzades com per exemple la biblioteca Bergnes de las Casas que recull sobretot material relacionat amb les Arts Gràfiques. *-^

Universitàries i populars Les biblioteques de les universitats estan esjiecialitzades s^ons la facultat en la que es

trobin. Així, per exemple, trobem la biblioteca dTíistòria, d'Econòmiques o de Filosofia i Lletres. Però no només la Universitat de Barcelona té biblioteques, evidentment, imiversitats com la Ramon Llull o la Pompeu Fabra també proporcionen un Uoc d'estudi i consulta de material bibliotecari molt ampli. L'accés a aquestes biblioteques acostuma a ser Uiure, però el préstec de llibres està restringit a persones que tinguin el carnet de la universitat a la que pertany la biblioteca.

Com és fàcil d'imaginar, són els imiversitaris els usuaris més freqüents d'aquestes biblioteques, encara que no és difidl trobar estudiants de batxillerat que s'hi troben per consultar llibres necessaris per algun treball. Però la gent no va a les biblioteques de la universitat només per consultar el material, hi ha un gran nombre d'estudiants que troben l'habitual i obligat silenci de les sales l'ambient d'estudi ideal. A més, així poden accedir al Uibre que necessitin per completar aquells buits vitals que hi ha en els seus apunts. Finalment, com a púbhc o assistents en creixement podem trobar els navegants dintemet que tenen l'oportunitat de passejar-se per la "Red" de manera gratuïta.

També s'ha de dir que no totes les biblioteques vmiversitàries obren les seves portes a l'estiu; només unes quantes com la de Medicina i la d'Econòmiques acullen aquells que han d'estudiarales vacances. I com apunt final, remarcar la gran utilitat d'algunes biblioteques que tenen horari nocturn pels que no poden estudiar ni concentrar-se amb la Uvun del dia.

Per una altra banda, també podem trobar a

DAN! CODINA

La b i b l i o t e c a F. B o n n e m a i s o n é s p i o n e r a d e l s "Clubs d e lectura" Barcelona la típica biblioteca de barri quasi sempre propera a un parc infantil. Aquests centres pertanyen a la Xarxa Popular de Biblioteques de l'Ajímtament. Només pels socis està disponible el servei de préstec mentre que l'accés és lliure per a qualsevol persona. La majoria d'aquestes bibUoteques disposen d'un ampli fons documental en suport imprès i una gran part també proporcionen ima considerable gamma de material audiovisual amb la

possibilitat d'utüitzar-lo en la mateixa sala. Els usuaris són de totes les edats, ja que els joves hi van per estudiar i consultar llibres i els adults i persones grans per agafar algun llibre que mati les seves hores mortes. Com a anècdota comentem que hi ha algunes biblioteques, com la dels Jardins de Montserrat (carrer Còrsega), amb un servei especial "de Uar d'infants", amb im espai amb jocs i joguines. Els pares agraeixen aquest tipus d'iniciatives.

La biblioteca Bonnemaison: el pols de Ciutat Vella R o s a Maria P a l è n c i a

©

nar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison una tarda de feiner estiuenc és un bon exercici per prendre el pols a un barri del que estem més acostumats a veure als papers per una altra classe de notícies. Malgrat les seves condicions precàries d'ü.limiinació (artificial) i al soroU del carrer Sant Pere Més Baix que inevitablement es cola per les finestres obertes de la sala de lectura, que no té aire condicionat. Malgrat aquestes condicions poc propícies per a una bibhoteca com cal, fa goig veure com el local resulta petit per a vma bona coUa de veïns que hi van a Uegir el diari, a consultar revistes o llibres. Això sense comptar amb la sala de lectura infantil que totes les tardes s'alegra amb la presència de noies com la Carme i la seva coUa d'amiguetes que aquest estiu han fet de la seva visita diària a la biblioteca, im dels seus passatemps preferits.

La Bonnemaison es va fundar el 1909 com Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i això es nota. No només per la bellesa decimonònica del seu local, amb el sostre enteixinat i la solidesa dels mobles, però per l'impressionant fons de llibres antics, especialment de temàtica femenina, que encara romanen a disposició dels lectors. Abd podem consultar des d'im llibre de receptes cosit i escrit a mà per una acurada catalana a finals del segle XVIIL o el Uibre "Mujeres Cèlebres de todos tiempos y paises" editat per Bastinos a la Barcelona del 1906, fins les obres feministes més actuals.

Aquests vestigis de la, des d'aleshores, Barcelona progressista contrasten amb el modern equipament tiílotècnic que en breu començarà a funcionar. Es tracta d'im ordinador

DANI CODINA

La b i b l i o t e c a M e r c è R o d o r e d a i n c o r p o r a la m é s m o d e r n a t e c n o l o g i a que és capaç de ll^ir i convertir les pàgines de qualsevol llibre al sistema Braüle per a lectors cecs. Per a aquells amb deficiències visuals, una telelupa converteix el text de qualsevol Uibre en Uetres gruixudes a l'ordinador.

La Bonnemaison és, a més a més, pionera a Barcelona en posar a disposició dels seus veïns amb dificultats de mobilitat (malalts o persones grans) el servei a domicili de Uibres, com si de pizzes es tractés. Pionera també en la creació dels "clubs de lectura" que de setembre a jimy revineixen un cop al mes grups de 30 veïns/nes

que coordinats per im monitor, comenten el llibre que tothom ha Uegit. L'experiència dels clubs de lectura ha estat tan bona que el curs passat, cinc bibUoteques més van imitar l'experiència i aquest curs són 13 les bibUoteques mimicipals que impulsen aquest projecte.

Un espai privilegiat A dalt de tot del Parc de les Aigües del barri del Guinardó, la bibUoteca púbUca Mercè Rodoreda maugurada ara fa només sis mesos, gaudeix d'un enclavament gairebé perfecte. Les grans

finestres cap a l'exuberant vegetació del parc U donen xma Uuminositat natural i imes vistes envejables. Sembla que els veíns del barri han pres bona nota d'aquest espai privilegiat i en tan sols mig any ja hi ha uns sis mü socis.

Aquest divendres a la tarda comptem uns 70 veïns i veïnes de totes les edats, rondant per les tres plantes de la bibUoteca. A les butaques de l'hemeroteca abimden les persones grans Uegint els diaris o alguna de les nombroses revistes d'actuaUtat que es poden consultar. A les sales de lectura del segon pis, aïUades de sorolls i amb vistes al parc, hi ha moltsjoves que fan cara d'estudiar. En aquest mateix pis, quatre pantaUes d'ordinadors atrauen l'atenció de joves que naveguen per Internet. Si ets soci, p)ots connectar-te gratmtament mitj a hora al dia a Internet fins un màxim de dues hores setmanals i çois gravar en disquet o imprimir el que t'interessi.

Els escolars de la planta baixa no envegen els grans de sota, perquè els nens compten també amb dos ordinadors amb els quals connectar-se a Internet prèvia autorització dels pares. A aquesta planta infantil, tres nens aprofiten el que sembla una classe particular i més al fons veiem im pare jugant amb el seu fiU petit en la que recorda ima sala de jocs per a preescolars. La directora, Isabel MinguiUón, ens aclareix que no és una sala de jocs, malgrat ho sembU. Aquesta sala està destinada a que nens molt petits vinguin ambelseupareomare perquè els expUquin contes.

Per les dimensions i pretensions d'aquesta nova bibUoteca, el fons encara és minso (30 mil volums), però compta també amb vma selecció de discos compactes i de vídeos en préstec.

La Veu

del

DOSSIER CARRER Lectures especialitzades i per a tots els gustos

setembre-octubre de 1999

11

Ricard Aris

®

ón les onze tocades quan he creuat la porta de l'edifici de l'ONCE (Calàbria, 66) i un amable guàrdia de seguretatem demana elDNI. L'ascensor em porta a la segona planta, on m'espera Natàlia, la Relacions Públiques amb qui havia parlat per telèfon, per acompanyar-me fins a la sisena, la biblioteca. La veritat és que sembla més un magatzem (o un arxiu documental) que una biblioteca. Una de les noies que hi ha als despatxos s'ofereix a atendre'm. Ens acostem a un dels prestatges, metàl.lics, lletjos i numerats en Braüle. La bibliotecària, sempre sota l'atenta mirada de la Natàlia, m'explica que la biblioteca està dividida en dues, la de Uibres en Braille i la sonora. La primera té uns 3.600 títols de Uibres, que es divideixen en quatre o cinc voluminosos volums cada un, i ims 2.700 títols en sonor, amb quatre cassettes cada un.

Aquesta biblioteca, m'expUca ella, té la peculiaritat que la gent només vé a buscar els llibres o els demanen per telèfon i els envien per correu. S'hi poden trobar tot tipus de llibres, ja que, a part d'aquesta, l'ONCE té per tot Espanya una xarxa de biblioteques interconnectades amb les quals s'hi pot efectuar el préstec interbibüotecari. Cada llibre està nimierat en Braille i amb el sistema aràbic. Habitualment s'enduen im volum, per què són massa grans.

En el cas de les cintes no hi ha problemes, comenta la bibliotecària, ja que són petites i no ocupen gaire espai. L'aparell es pot comprar a l'ONCE o utilitzar el format de walkman.

Luxe i

refinament

Sóc al Passeig de Sant Joan, 26, la Biblioteca Arús. Una placa de marbre em rep explicantme que la biblioteca del poeta, escriptor i filantrop Rossend Arús fou cedida el 1895 "al poble" de Barcelona. Pujo unes escales i em trobo una miniatura de l'estàtua de la llibertat de marbre negre. Demano per la Srta. Eulàlia, qui em fa

i entenedor i quan U pregunto quina és l'especiaUtat del Uoc em respon "aquí hi trobaràs dret parlamentari, Història de Catalimya, textos en matèria de competències de les Autonomies i, sobretot, text legislatiu". No dubta ni im moment a respondre que la bibUoteca està adreçada als membres o exmembres de la cambra del Parlament. Una bibUoteca púbUca, però restringida són les seves paraules. Han d'actuaUtzar contínuament els seus Uibres de Dret, per la constant renovació de les Ueis. Per aquesta raó tenen ima poUtica d'admissions de Uibres ima mica restrictiva, però una molt bona relació amb d'altres bibUoteques. Actualment, la BPC té uns 60.000 registres (2.500 Uibres l'any) i uns mil títols en revistes. Entre les onze i dos quarts d'una és quan la bibUoteca és més plena de gent del carrer i abans i després de la Sessió Plenària de parlamentaris. El servei de préstec, també restringit a ftmcionaris, a gent de la premsa i a altres bibUoteques i les consultes més reaUtzades són les de dret parlamentari i a la col.lecció Fomes.

D ANÍ C O n i N A També la de TAjímfament està especiaUtzaLa bella decoració de la biblioteca Arús convida a la lectura da en gestió púbUca,fi:«tadministratiu, legislaesperar una estona, mentreadmiro la beUíssima sitaris que preparen la tesi, professors, estudi- ció , administració local i en documents de fAj undecoració d'aquest petit Uoc, on els armaris, els osos i autodidactes. No hi ha servei de préstec. tament. "Tenim tot tipus de suport -assenyala vellíssims Uibres i revistes i les rajoletes a l'estü "Has de pensar -em diu- que molts d'aquests la Marta- CD roms, bases de dades, Internet, Uibres i revistes sobre maçoneria i moviment diapositives, Uibres, revistes, etc. La bibUoteca romà hi són presents.

Sembla més lona casa que ima bibUoteca. obrer tenen més de cent anys, per això hem de està destinada exclusivament als fimcionaris Les rajoles formen els noms d'escriptors en ser primmirats en el tema de les fotocòpies". de l'Ajímtament, els quals consulten informamajúscules com Goethe, MoUère, Descartes o Finalment, l'EulàUa em recorda que puc fer ció mimicipal, legislació i normativa, impostos Petrarca. Arriba l'Eulàlia i anem al seu des- consultes a través dlntemet (www.bpa.es) o i pressupostos i qualsevol pubUcació de provínpatx, on m'expUca que Arús era maçó i que d'e-mails (arus@bpa.es) i que a la bibUoteca cies, comimitats o lEstat". El més destacable d'aquesta bibUoteca és que està absolutament disposava d'una enorme quantitat de fons so- Arús també s'hi fan conferències. informatitzada, té 20.000 volums (entre Uibres, bre la història i la cultura del segle XIX, del CD roms,fitxes,etc.). Aquí hi vénen estudiants moviment social, documentació sobre FUipines Tecnologiapunta i altres colònies i, evidentment, maçoneria. La Surto en direcció a la bibUoteca del Parlament i professors, periodistes, investigadors i gent bibUoteca es manté amb els donatius d'obrers de Catalunya. AUí m'hi espera l'Inés Montorio que prepara les oposicions, sobretot entre dos i maçons. Li pregunto sobre la gent que s'acosta qui, després de ser fitxat per la gent de segure- quarts d'onze i d'xma. Em disculpo pel retard i fins aquí i em respon, amb uUs melancòUcs, que tat, m'ensenya el recinte. És certament vma marxa cap a casa. Ha estat un matí complert i només tres o quatre al dia, estudiants univer- bibUoteca moderna. El discurs de la Inés és clar calorós. Però ha valgut la pena.

De la Caixa al veïnat Elia Herranz

©

l'abril de l'any passat, a La Bordeta, districte de Sants, es feia im petit acte cultural. 15 escoles del barri presentaven els seus trebaUs davant el poeta Martí i Pol i la seva esposa. El motiu: la reobertura, al febrer, d'una bibUoteca (més ben dit, "sala de lectura") al carrer Constitució que portava el nom del poeta. El canvi de nom no va ser l'única novetat. En aquesta nova etapa la gestió de la sala és responsabüitat del Secretariat d'Entitats de Sants, ima corporació véinal formada per 210 associacions.

El procés negociador amb l'antic propietari del local, la Caixa de Catalunya, va ser Uarg.

Després d'uns quants anys de funcionament, els veíns van veure com la bibUoteca de l'entitat tancava les portes i trigava més del normal a acabar les "reformes". En ima zona on hi ha diverses escoles, molta gent gran i els habitatges són reduïts, la petita bibUoteca era considerada de gran interès pels veïns. El Secretariat es va pwsar en contacte amb la Caixa, la qual va reconèixer que de moment no tenia intenció de tomar a obrir el local. L'Administració no es considerava responsable perquè les dimensions del local no entraven en el reglament estipulat com a "bibUoteca" (d'aquí el nom de "sala de lectura").

Es va obrir una negociació de vuit mesos entre L'Obra Social de la Caixa i el Secretariat

que va acabar amb la donació del local i del seu nuclis petits on la seva presència encara és fons bibUogrèific (7.000 volums) a favor d'aquest necessària, ha madurat el suficient per assoúltim, a més d'un petit ajut econòmic per part lir el repte bibliotecari. de la Caixa durant uns anys per despeses de En aquest any de fiíncionament, la Sala de manteniment. El Secretariat es comprometia Lectura Miquel Martí i Pol ha posat a disposició a mantenir el Uoc de trebaU de la persona que dels veïns de La Bortenia cura de la sala quan era propietat de deta els 7.000 volums Caixa de Catalunya. ja esmentats, 82 cin"L'objectiu principal era que el barri no tes de vídeo, 4 diaris i perdés aquest equipament", diu Jordi unes 26 revistes. Fa Clausell, president del Secretariat, "encara també lafimcióde sala que la seva gestió és una càrrega important, d'estudi i consulta pels que no genera uns recursos. L'acord final escolars. Ha engegat amb la Caixa ha estat positiu i l'actitud de un projecte anomenat l'entitat durant el procés, oberta, malgrat les "la bibUomòbü", del qual el Secretariat discrepàncies".

Orland Mena, adjunt de direcció de l'Obra està especialment orSocial de la Caixa, ens explica clarament guUós. És un servei l'actual política de l'entitat respecte les bibli- destinat a posar els oteques. Des que al 1993 la llei va designar Uibres a l'abast de les als grans ajuntaments la responsabilitat de persones que no pola xarxa bibliotecària, la Caixa considera den apropar-se a la que els recursos que la Obra Social destina- sala de lectura. Uns va a les sales de lectura calia invertir-les en voluntaris porten un noves necessitats socials. Les petites sales catàleg seleccionat de de lectura han quedat obsoletes i els ciuta- la bibUoteca a les perdans tenen coberta la demanda bibliotecària sones que no poden amb una nova xarxa més modernitzada i sortir de casa o acceadient als nous temps. La Caixa considera dir a la sala. 'Totser que la societat catalana, exceptuant alguns no és molta la quanti- La nova gestió és

tat de gent que necessita aquest servei, potser són 20 o 30 persones, però la idea és que ningú es quedi sense Uegir" diu Jordi ClauseU. ActuEdment, la sala de lectura compta amb uns 3.000 lectors.

DANI CODINA

del Secretariat d'Entitats

La Veu

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de i ^^mm,.4^

Marta Pardell i Jaime J. Rubio

del

'k.J

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

Quan sentíem parlar sobre cases domòtiques sempre pensàvem en un futur relativament llunyà en el qual tothom podria engegar els llums o fer l'esmorzar prement un botó o amb la veu.

Prova a la domòtica per als disminuïts ShïdhlSSwK&'^'^EÏnTVIwSRSjgï^

^domàtioaiaffilllHHIcar a les llars actuals i no es tracta només d'un caprici de milionari, sinó que pot ajudar molta gent a millorar la seva qualitat de vida. L'Institut Municipal de Persones amb Disminució(IMPD) ha construït sis habitatges a la Vila Olímpica preparats perquè gent amb disminucions físiques pugui viure fora d'una residència. Aquests pisos són només un programa pilot amb una implantació gairebé simbòlica. De fet, de les 4.500 persones d'entre 18 i 65 anys amb discapacitats greus que hi ha a Barcelona, només dotze en poden gaudir.

De tota manera, l'antiga tinent d'alcalde Eulàlia Vintró -que va inaugurar els pisos poc abans de les eleccions i, per tant, poc abans de retirar-se de la política- assegura que la intenció de l'Ajuntament és la d'estendre aquest projecte: "Si aquesta experiència és un èxit, a més de construir altres equipaments residencials, que en determinades condicions són necessaris, podríem anar generalitzant l'experiència d'aquest tipus d'apartamentsque permeten aquest grau d'autonomia i per tant aquest grau de llibertat que totes les persones necessiten". Tot i això, des de l'Ajuntament s'ha posat un termini de temps potser massa llarg: "Un any seria raonable per veure el funcionament de l'experiència i a partir d'aquí veure en quina mesura es poden fer noves construccions que permetin la integració de persones amb greu disminució".

• Un disseny innovador L'organització Esclat, que treballa des de fa 20 anys amb gent afectada de paràlisi cerebral, ha estat qui s'ha encarregat del disseny tècnic dels habitatges després de guanyar el concurs

JOSEP MASIP

Per a Celònia Villan la nova casa li ha canviat la vida públic corresponent. A aquests pisos tot funciona mitiançant una tarja semblant a les de crèdit. Aquesta tarja permet obrir portes, finestres, llums, el que sigui. Això sí, no es tracta d'evitar feina als qui hi vagin a viure sinó, com diu un dels responsables d'Esclat, Xavier Caballero: "La intenció és que ells puguin fer més coses de les que poden fer habitualment, no volem que facin menys de les que ja fan".

Aquests pisos són propietat de l'Ajuntament -la Fundació ONCE els va cedir gratuïtament a l'IMPD el 1997, però el manteniment correspon a la

Generalitat. Esclat no només s'ha encarregat de dur a terme el projecte des d'un punt de vista tècnic, sinó que també ha proposat a l'IMPD els candidats residents.

A aquests habitatges hi tenen accés persones amb greus disminucions. Vuit de les dotze persones que hi viuen han sortit de la residència Amílcar.

Des d'Esclat es recorda que, malgrat que les residències estaven previstes com una solució temporal, en moltes ocasions es converteixen en l'única sortida per molta gent amb disminucions greus. Celònia Villan és una de les dones que ha anat a viure a un dels pisos de la Vila Olímpica. Celònia, que portava cinc anys vivint a una residència privada, assegura: "Viure en un pis comporta el fet de tenir una vida a nivell social i familiar normalitzada. En canvi, en una residència, permolt que vulguis és impossible perquè en un lloc on hi ha molta gent hi ha unes normes i s'han de seguir".

Segons Caballero, les personesque hi van a viure "han de tenir ganes d'integrar-se i ser capaces de portar una vida el més independent possible.

També s'ha de procurar que les dues persones que convisquin a cada pis puguin mantenir una relació cordial".

• Una necessitat n o coberta JOSEP MASIP

La tarja del carrer és diferenta a la de casa

Aquesta iniciativa, segons explica Caballero, sorgeix d'una necessitat que hi havia a la societat. Hi ha.

Una de les persones que més ha col·laborat amb Esclat és Francesc Pinto, un enginyer jubilat que explica que calia fer un projecte diferent a tot el que hi havia al mercat. No es podien aprofitar els sistemes amb piles, ja que no era bo dependre únicament de bateries, ni tampoc d'ultrasons, que es veuen afectats per interferències i poden provocar accidents. La tarja que s'utilitza crea un camp magnètic que permet que s'obrin les portes o finestres a mesura que els usuaris s'hi acosten. A més, cada targeta es pot utilitzar a l'interior de cada pis, però no per les portes de fora. Per descomptat, les visites no han de dependre de la tarja, sinó que poden obrir les portes i els llums de la manera clàssica, és a dir, amb les mans. A més, si el corrent elèctric falla, cada pis disposa d'un petit generador que l'abasteix d'electricitat durant hores. Com diu la Celònia, "si els canvis a la pràctica resulten tal i com han dit a la teoria, han de serfabulosos, perquè tindrem les mateixes prestacions que a nivell de residència, però evidentment en una casa particular tens molta més autonomia i tens, diguéssim, una vida millor".

• Un any de retard aproximadament, 4.500 persones a Barcelona amb disminucions greus, tant físiques com visuals, moltes de les quals no poden viure amb les seves famílies i acaben a residències. Segons Caballero "la voluntat política de fer aquests pisos ja existia des de feia temps, però mancaven pressupostos". Tamb)é diu que no es pot oblidar que l'Ajuntament té una pressió al darrere en el col·lectiu que necessita aquests habitatges. Ara només falta que aquests sis pisos no es quedin en un mer projecte electoralista i que la iniciativa tiri endavant.

Aquest projecte hauria d'haver-se acabat al juliol de l'any passat, però segons Caballero: "Ens hem anat trobant amb problemes a mesura que instal·làvem el sistema. Havíem de regular les distàncies d'apropament, la velocitat d'obertura de les portes i altres coses no previstes, com l'alçada que devia tenir el porter electrònic".

Segons Pinto, una altra causa ha estat "la infomialitat dels proveïdors quant als terminis d'entrega i alguns petits problemes amb els veïns com el fet de tenir dues targes. Ara, tots els pisos en volen dues".

De joguines a pisos • L'organització Esclat porta vint anys treballant amb gent afectada de paràlisi cerebral i altres disminucions greus. Fa poc que van començar a interessar-se per les oportunitats que els oferia la tecnologia. Ara la utilitzen com una eina de comunicació, desplaçament i normalització essencial.

Primer van començar fabricant joguines, ja que, segons explica Caballero, molts afectats del paràlisi cerebral no havien tingut mai l'oportunitat de jugar sense l'ajut dels adults. Així, van començar per un cotxe amb comandament a distància que s'accionava amb un únic botó, i es van trobar amb un petit problema, com explica Caballero: "El cotxe portava el típic botó petitíssim a sota, i per començar a jugar, els nens havien d'esperar que vinguessin els seus pares o qui fos per posar en marxa la joguina". I és que a Esclat sempre han hagut de tenir molta cura amb aquests detalls, primer amb les joguines i ara als pisos domòtics.

Actualment, al seu centre d'ocupació. Esclat està desenvolupant el seu primer projecte propi: una cadira de rodes que pot salvar els desnivells i circular per la sorra.

La Veu del

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e de 1999

BARCELONÈS

LLIBRES

TRADICIONS

CINEMA

Combatre el racisme

La gran família castellera

Solas, però ben acompanyades

REDACCIÓ

Aquest llibre que apareix amb les dades de 1999 ens introdueix en l'actualitat de la immigració fent un complet repàs dels temes més importants que giren al seu voltant. La trobada de diferents pautes culturals; les vies per a la integració social; la legislació d'estrangeria; el racisme modern; són els temes sobre els quals aprofundeix el llibre.

Quins efectes té im elogi excessiu de la diferència cultural o la insistència en el dret a la diferència; quina és la base de les opcions multiculturalistes que defineixen els grups immigrats com a minories ètniques; quin ha estat el seu desenvolupament històric; qtiines connexions té el racisme diferenciaUsta.

En aquest Uibre es veu la interculturalitat com un procés dinàmic en el qual l'encontre entre persones amb referents culturals diferents permet que ims i altres modifiquin part de les seves pautes culturals, i en el qual la diversitat ctdtural no qüestioni la necessària integració social.

S'hi plantegen propostes per avançar cap a la igualtat de drets i per combatre el racisme. S'hi analitza la legislació sobre immigració i la reforma de la Llei d'Estrangeria que està en curs.Es tracta, doncs, d'un manifest a favor dels drets de la població immigrada i en pro d'una societat no racista.

L'autor, Miguel Pajares, va ser durant anys portaveu de SOS Racisme i des de'n fa quatre és president de CITE a Catalimya i responsable d'immigració de Comissions Obreres de Catalunya.

La inmigración en Espana, de Miguel Pajares. Editorial Icaria-Antrazyt.

Segunda edición.

CASTELLERS DE BARCELONA

En Jordi és casteller. De fet, ha estat casteller gairebé tota la seva vida. Va ser el primer anxaneta de la Colla dels Castellers de Barcelona, quan es fundà el 1969. Llavors tenia set anys; ara en té trenta-set, està casat i té una nena de dos anys. La seva filla no és castellera, però el pare vol que ho sigui, quan sigui una mica més gran.

En Jordi pren la faixa, en acabar la seva jornada laboral, i va dues vegades per setmana a la seu social dels Castellers de Barcelona.

En Josep Maria és metge, i no fa tant temps que és casteller, però ell ve amb tota la seva família: la Montse, la seva dona, i les dues nenes. És curiós, però tant els pares com les filles han trobat un forat. Abans de començar l'assaig, berenen tots quatre al bar de l'associació, que té la seu al barri del Clot. Allà acostuma a ser-hi en Juan, un operari de forja que és sempre el primer d'arribar, perquè plega de la feina a les cinc. En Juan és baix i fort.

Para els castells al pis de baixos, és a dir, al primer pis. Està encantat, mai ho ha negat: la seva posició és una de les de més responsabilitat quan la colla aixeca un castell. Ell aguanta molt pes, però no està sol: l'ajuda, entre d'altres, l'Anna, una jove estudiant de dinou anys que forma equip amb en Juan. L'Anna va de crossa i en Manel, representant comercial, de contrafort.

Tots ells han pujat poc, o gens, als castells grans de la colla. Difícilment surten a les fotos, però saben que sense la seva feina - i la de la resta de castellers que tampoc surten a la foto-, els castells no sortirien.

Qui sí surt a les fotos dels castells de la colla és en Pau - a r a ja és en Pau, fins no fa gaire li deien Pauet-. És un dels anxanetes de la colla i va pujar recentment a la màxima construcció que han aixecat els Castellers de Barcelona: el quatre de nou. A en Pau, quan li pregunten què és allò que més li agrada dels castells diu, amb certa timidesa: "veure la gent de baix tant petita, i com n'és de rodona la pinya".

Però allò que també li agrada és la quantitat d'amics i amigues que té entre la canalla dels Castellers de Barcelona.

Si en Juan és cepat i fort, i la canalla petita i valenta, en Toni i en Joan Lluís no són ni una cosa ni l'altra: són prims, alts i fan els castells a la posició de laterals. Són germans, i fa quatre anys que són castellers. Tots dos tenen família, però vénen sols als

LLIBRES

Cinc anys de moviment veïnal L'AV de Baró de Viver ha volgut fer memòria dels darrers cincs anys de la seva història per acostar-la a tots els seus veïns.

El treball, realitzat per Genaro ViUagrasa i prologat per Josep M. Huertas, s'endinsa el la labor de l'associació en diferents àmbits. Però també repassa la història del barri i la seva peculiaritat dins la ciutat, de tal manera que exposa en què s'ha convertit el barri amb les intervencions de la junta de l'associació en quatre anys de gestió.

El llibre es completa amb plànols i fotografies de Baró de Viver i dels actes i activitats amb més participació.

MARTA BACH

assajos. Els seus són afeccionats als castells i, com a públic, assisteixen a moltes actuacions dels Castellers de Barcelona. Ara bé, ni en Toni ni en Joan Lluís no falten ni a un assaig.

Són castellers de pinya, i abans d'apuntar-se no havien fet mai castells; però quan van començar ja no van poder parar: ara sembla que sempre ho haguessin portat a la sang.

En Jordi, el primer anxaneta de la colla, i en Toni, el lateral, comenten com és la colla ara, en comparació a aquella primera actuació del 1969, quan set castellers van aixecar el primer pilar de l'agrupació. Ara consta de més de dos-cents membres en actiu i, a més de fer castells, saben divertirse dintre i fora dels castells: celebren revetlles, excursions, viatges a l'estranger... I tot dins un ambient de gran família, on molts han après a gaudir l'amistat d'una manera poc habitual a la gran ciutat.

Els Castellers de Barcelona celebren enguany el seu XXXè aniversari, i esperen que els barcelonins els donin suport a la pinya i, perquè no, acabin esdevenint castellers de "primera línia". Ser casteller és molt fàcil, n'hi ha prou amb presentar-se un dia al seu local (al carrer Rossend Nobas, 33) i tenir ganes de descobrir l'experiència de fer castells. Qui ho dubti, que vagi i que ho vegi; segur que rebrà una bona sorpresa.

LLIBRES

BARÓ DE VIVER: LA TRANSFORMACIÓN DE UN BARRIO

La fi de la guerra civil a 'Finestrelles' El Centre dEstudis Ignasi Iglesias ha presentat el desè volum de la seva publicació, Finestrelles. Després d'un volum enfocat als historiadors i especialistes, la nova edició és un recull -més prim- d'articles que tracten diverses èpoques des de diferents punts de vista, elaborats per membres del CEII. Hi participen Magí Travesset, Fèlix Olivé, Enric Sxmyer, Martí Checa i Xavier Basiana, entre d'altres. A més, el CEII, aquest any, s'ha volgut aproximar a la guerra civil per commemorar la seva fi amb ima sèrie d'entrevistes a persones que visqueren aquell moment.

Benito Zambrano va optar per desaparèixer del mapa després de l'estrena i promoció de Solas. I no és per menys... ja que Zambrano va arribar al passat festival de Berlín amb una pel·lícula de prop de 120 milions de pessetes, rodada a Andalusia (Sevilla i Carmona), amb actrius i actors desconeguts, i va donar la campanada guanyant el premi del públic a la secció Panorama, desbancant a creadors molt més coneguts i apadrinats. L'aldarull va venir després. Si abans de passar per Berlín aquest director no sabia quan s'estrenaria el seu film, després del seu aplaudit debut, s'han distribuït per Espanya 35 còpies i, fins i tot, ja es parla d'un remake. Ben bé, n'hi ha per desaparèixer.

A més, i després de tot, la seva pel·lícula és de les "bones". Una peça més d'aquella immensa minoria de films d'autor. Una mirada peculiar, neta i intimista de la vellesa i la soledat plasmada gràcies a l'actuació calidoscòpica de dues perfectes desconegudes -fins ara!!-: Ana Femàndez i Maria Galiana. Joventut i vellesa, mare i filla, present i futur, comparteixen vida amb una tercera protagonista: la soledat. I Enmig de tot, el retrat del temps passat que arriba i s'apodera del veí, un vell que viu al pis de baix acompanyat pel seu inseparable gos Aquil.les. Una vellesa que encara té molt a oferir.

Benito Zambrano va saber escollir bé les actrius, malgrat que dubtava de la presència de la més jove, perquè pensava que "era massa maca pel paper". I la va encertar!! La relació que estableixen aquestes dues dones obligades a viure juntes durant un temps per l'hospitalització del cap de família, en un barri pobre i conflictiu d'una gran ciutat, és tan real com punyaterament humana. Talment com la vida mateixa. I és que els silencis parlen: un balancí, una fotografia, un gos, una ombra... cada imatge és un bocí d'una realitat escapçada. Un entorn social que, en el cinema espanyol, ben pocs saben tractar amb encert. Aquí s'aparquen les comèdies ensucrades i els thrillers taquillers. Una opció de categoria que ha convençut el públic, el públic intel·ligent. Solas és pvira vida.

Una vida cinematogràfica en la qual Zambrano ni tan sols ha tingut temps per ser aprenent. I això que els aprenents superen als mestres. Després de tot, ben bé es mereixia un descans.

t-íi veu uei

ALTRES ASSOCIACIONS

CARRER

setembre-octubre de 1999

Passió per la vela

f^mí Un exemple de com lluitar •^ ^ contra l'atur donant feina necessitats bàsiques de les persones i les famílies que es troben en una situació límit a causa de l'atur: problemes de subsistència i d'habitatge. L'altre bloc és per a l'autoocupació, amb el qual es pretén potenciar l'autoocupació, és a dir, les iniciatives econòmiques promogudes pe les mateixes persones aturades, tant en forma de subvencions per a la creació de petites empreses com d'ajuts per a l'adquisició d'eines de treball.

Els ajuts a situacions límit es canalitzen a través de l'assistència social de cada municipi o a través de les parròquies. Per a Acció Solidària és molt important el recolzament de les iniciatives empresarials presentades per les persones aturades i, en particular, les de llarga durada, dones i joves.

Dues comissions tècniques, formades per professionals, examinen i resolen, amb un criteri rigorós, cada sol·licitud d'ajut a projectes d'autoocupació i d'ajuts puntuAcció solidària Contra l'Atur es va als. Normalment, les subvencions crear el 1981 com Associació i es va pel bloc d'autoocupació acordades, constituïren Fundació civil privada el són a retornar en la seva totalitat o novembre de 1984 amb els matei- bé parcialment sense cap tipus de xos objectius inicials, per tal de do- gravamen ni contraprestació. Les nar respostes concretes als reptes condicions de retorn s'estableixen de l'atur. Aquestes respostes es d'acord amb l'estudi de viabilitat de materialitzen amb la creació i gestió l'empresa, és el que s'anomena d'un fons econòmic de solidaritat Roda de Solidaritat. En el cas d'iniciatives de caire social, sense amb les persones aturades.

Aquest fons està constituït per afany de lucre, les subvencions es dos blocs; un d'ajuts puntuals amb poden lliurar a fons perdut. el qual es vol contribuir a pal·liar les Aquest Fons de Solidaritat es

REDACCIÓ

Des de 1992, sota del dic nord del Port Olímpic, es troba el Centre Municipal de Vela (CMV), una de les instal·lacions esportives més importants de la ciutat, gestionada, directament, per la Federació Catalana de Vela amb el suport de l'Ajuntament.

El CMV disposa de més d'un centenar d'embarcacions i d'un ampli ventall de serveis i d'activitats per a totes les persones amants de l'esport de la veia.

El centre és, principalment, una escola on, combinant teoria i pràctica, s'imparteixen classes sobre les diferents modalitats de navegació. Des de la vela lleugera, que es comença a practicar a partir dels 7 anys, passant per la vela de creuer o el windsurf, el catamarà o el patí de vela.

La vela és un esport a l'abast de tothom, seguint aquesta filosofia, l'escola disposa d'un programa adaptat per donar l'oportunitat a grans i petits a gaudir del mar, amb monitors especialitzats i embarcacions adequades.

Les opcions i oportunitats que ofereix el CMV són moltes. A més dels diferents cursos, el centre ofereix una manera d'integrar l'esport de la vela en el programa educatiu a partir de les escoles i també és un punt de trobada per a l'alt rendiment, oferint les instal·lacions als entrenaments.

Així doncs, es tracta d'un món per descobrir, a l'abast i ben a prop de casa.

REDACCIÓ

La tasca fonamental de la Fundació Acció Solidària Contra l'Atur és col·laborar amb qui presenti iniciatives per crear llocs de treball i alhora fer costat a les persones que es troben en situacions límit per manca de feina. Però també, donar-ho a conèixer a l'opinió pública per tal que no resti insensible al repte de l'atur i a la interpel·lació dels qui el pateixen.

pasKsserla

\AAA/

Escola

^ ^ ^

Professional d e la D o n a

00 '^5 05 (N 03

^

Diputació de Barcelona

t^

co

g g <0 /(D

*cL'£ST£Li#

• Taller de confecció, una sortida digna amb l'autoocupació nodreix principalment d'aportacions privades que durant l'exercici de 1998 -el d'enguany encara no està tancat- han representat un 67,72% dels ingressos. També compta amb subvencions d'organismes públics (6,33%) i amb els reintegraments de subvencions a iniciatives d'autoocupació (30,62%). És evident que aquesta iniciativa s'ha consolidat com una iniciativa independent des de la societat civil gràcies a la protecció i la col.laON ANAR NOM:

Fundació Acció Solidària Contra l'Atur ADREÇA: Riera de SI. I^iquel, 1 bis, 3r. 2a.

08006 Barcelona TEL: 93.217.99.97 FAX: 93.217.64.74 E-MAIL: acció@pangea.org WE8: tittp://www.pangea.org/acció

boració d'aquestes persones -f ísiques 0 socials. I també, al voluntariat professional especialitzat que col·labora en l'assignació dels recursos d'una manera extremament rigorosa. Així, només un 13,5% de les despeses corresponen a funcionament i un 10,36% a despeses generals, la resta es dedica íntegrament a projectes i ajuts.

Els requisits per accedir a les subvencions per a iniciatives d'autoocupació són: estar sense feina, tenir una experiència laboral provada o una qualificació professional que garanteixi la viabilitat del projecte a subvencionar, no disposar de recursos econòmics suficients per accedir a un crèdit bancari i tenir una bona idea empresarial viable.

CURS

f^-^-Sff^^"

1999-2000

PI Pere Coromines, s/n (Nou de la Rambla/Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 1 3 - 9 3 443 13 11 Fax. 93 443 14 12

é

V-*.*

,^-

Teatre i Dansa Escola

d'Actors

T'agraden les artesanies?

Portaferrissa, 13, prai. - Tel. 93 302 73 47 - 08002 Barceiona

En vols aprendre de forma professional?

T'oferim brodats, puntes, metall, fusta, nines i ninots...

T'agradaria enquadernar els teus llibres? Fer flors? I tapís?

Teatre jove • Dansa bàsica • Teatre bàsic • Claqué • Interpretació • Dansa contemporània • Mim • Estructuració corporal • Clown • Lindy Hop • Veu i dicció • Salsa • Expressió corporal • Tai-ji-Quan • Acrobàcia Diferents nivells

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS e^^ ^^ULF^

BARNA TAXI

93 357 77 55

AIGUAJOC Centre de Fitness

c. Comte Borrell, 21-33

Tel. 93 443 03 35

Complex Esportiu MpaL Bon Pastor

c. Costa Daurada, s/n

Tel. 93 312 07 02

Parc Esportiu Mpal. Can Cuyàs

Av. Rasos de Peguera, 242 Tel. 93 276 01 02

Poliesportiu IVIpal. Can Dragó

c. Rosselló i Porcel, 7-11

Tel. 93 276 04 80

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

c. La Rambla, 18

Tel. 93 302 32 95

Poliesportiu Mpal. c.Perill

c. Perill, 16-22

Tel. 93 459 44 30

m

XANCO

CAMISERIA ESPECIALITAT EN C O N F E C C I Ó A MIDA F u n d a d a l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45

Fax 93 412 54 56 BARCELONA

SOM ELS PRIMERS EN ESPORT PER A TOTHOM MILLORA

LA QUALITAT DE VIDA AMB

EL FITNESS

INTEGRAL

CARRER

setembre-octubre de 1999

VEÏNAT

21

Dues passes endavant i una enrere Els veïns demanen diàleg per trobar la millor solució per a la gran mançana de Can Batlló ,SANTS F JORDI SOLER

El passat dia 14 vam assistir a la presentació pública del projecte Can Batlló a la sala de plens de l'Ajuntament. De fet, les entitats que conformen la Comissió de Can Batlló, havíem ajornat una assemblea prevista pel dia 6 a l'espera de l'acte "oficial". Un acte oficial -per cert bastant avorridet- que arriba quan ja han transcorregut 45 dies del període d'al.legacions.

Del projecte presentat ens agraden moltes coses; d'entrada que es tiri endavant -finalment!- la remodelació d'aquest espai. Ens agrada molt també que es desafectin la majoria d'habitatges de la "ela", encara que és necessari acabar de lligar en quines condicions queden els possibles no desafectats. Ens agrada també el canvi de qualificacions amb el camp de Magòria, doncs reconeix realitats històriques arrelades al barri i ens agrada que part dels possibles equipaments esdevinguin zona verda.

Ens agrada menys el bescanvi de qualificacions que es fa amb Eduard Aunós, doncs regalem qualificació d'equipaments a canvi de qualificació urbanística per fer pisos. Els veïns de La Bordeta hi perdem, doncs no reivindiquem pisos (això que quedi ben clar) encara que la contrapartida pot ser que fent pisos es faci possible el projecte. És a dir, els diners que generin els pisos han de servir per pagar l'execució del projecte.

Tampoc ens agrada massa la pirueta urbanística de "crear edificabilitat" en funció dels metres quadrats de zona verda. Ens sem-

Visió general des del campanar de Sant Medir bla, de debò, el miracle dels pans i dels peixos. Ni ens agrada la falta d'informació que sembla hi ha hagut amb els industrials, amb els treballadors de Can Batlló i amb la mateixa Immobiliària Lles per part de l'Ajuntament. Són estratègies de negociació fosques i difícils de compartir o justificar.

Ens agrada molt poc que es mantingui la nau central de Can Batlló, tot fent referència a una possible qualitat arquitectònico-històrica. Mireu, la nau, en el seu estat actual, és una "bírria" amb sostres d'uralita. No sabem si és que els veïns som uns ignorants o és que els "grans tèc-

nics" no s'ho han mirat massa bé. En qualsevol cas ens agradaria més conservar la xemeneia, la torre d'aigües i un parell d'edificis més petits on encabir una biblioteca, una escola d'adults, un Centre Cívic, etc. Espais en una escala més fàcil de convertir en equipaments.

No ens agrada gens, però gens ni mica, que el pla de Can Batlló es faci en dues fases. Una primera on es fan tooooots els pisos (750 pisos més un hotel equivalent a 150 pisos més), i se'ns digui que el gruix d'equipaments el farem en una segona fase més endavant. I que ja veurem què hi posarem.

Més que preocupar-nos el nombre de fases o el temps que durin ens preocupa que en la primera ens gastem "els estalvis", i deixem la despesa (d'expropiar, indemnitzar, de construir equipaments, etc.) per més endavant, amb el perill de canvis de conjuntura política, econòmica, etc. El risc és ben clar: que ens quedem amb quasi mil pisos més i també amb les fàbriques a Can Batlló.

La gent de la Comissió de Can Batlló (Centre Social, Comissió de veïns de La Bordeta, Comissió de la "ela". Associació de Veïns La Rambla de La Bordeta, Comissió

del carrer Parcerisa, etc.) ha promogut un debat obert durant tot el més de setembre -amb diverses assembleas molt concorregudesperquè conjuntament amb la resta de veïns i d'entitats del barri, amb l'Ajuntament, amb els treballadors i industrials de Can Batlló i també amb la propietat, poder arrodonir els aspectes positius del pla, corregir els foscos i esborrar aquells aspectes que de ben segur ens farien enfrontar-nos al projecte.

Serem capaços, oi?

Jordi Soler és president de l'A V Centre Social de Sants

Manifest públic de la Comissió de Can Batlló (aprovat a l'assemblea del 14 de juliol a la seu del Districte) La Comissió de Can Batlló, encapçalada pel Centre Social de Sants, i en la qual també hi participen la Comissió de Veïns de La Bordeta, la Comissió d'afectats per la "L", l'Associació de Veïns La Rambla de la Bordeta i la Comissió de Veïnsdelcarrer Parcerisa Manifesten: 1 r. La nostra salutacióienhorabona al'Ajuntannentde Barcelona,enaquest cas personalitzat en el Districte SantsMonfluïc per el desencallament del tema de Can Batlló. Feia 20 anys que les Associacions de Veïnsteníem pendent aquesta reivindicació davant l'Administració i sempre anàvem passant amb promeses, ara per fi, s'ha passat als fets. Enhorabona.

2n. De la lectura i estudi en detall de la "Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit Batiló-Magòría i Eduard Aunós" fem públiques en aquesta sessió informativa, les següents consideracions: a. Tot i estant d'acord en principi amb la filosofia de sòls intercanviables entre Eduard Aunós i Magòria i Can totainnent inacceptable. No volem una b. No podem acceptar els 22.719 molt menys la falta de garanties quant Batlló, veiem que el resultat final són operació especulativa en uns espais metres quadrats de reserva industrial a al termini de l'activitat industrial. És que 746 pisos a Can Batlló. Xifra que és reservats a futurs equipaments. la zona i entorns de la nau principal. I haurem d'esperar 20 anys més perquè

l'Ajuntament ens digui que no té diners per fer-ne l'expropiació? c. Com a conseqüència de l'anterior resulta una zona verda rrwlt esquarterada. Res més lluny d'un gran parc.

El manteniment de la qualificació 17-7 als 22.719 metres quadrats al bell mig de tot el conjunt, deixa la zona verda guanyada per a usos residuals. d. Sembla que aquest no sigui el Pla millor. Un pla alternatiu que han confeccionat els serveis tècnics de la Coordinadora d'UrtDanisme de Sants, Hostafrancs i La Bordeta ens demostra que amb molta menys edificabilitat es podria fer un pla viable. e. Ambconversesque hem mantingut amb UriDanisme de la Generalitat ens han advertit de la temença que únicament haurem reduït 1/3 part del Can Batlló actual i ens hauran cd.locat 750 habitatges, això sí, envoltats de zona verda.

3r. És a partir de les corrclusions formulades, que manifestem el nostre desacord als aspectes referits, reservant-nos el dret (al.legacions apart) de divulgar i informar als veïns del que comportarà la seva aplicació.

La Veu del

CARRER

VEÏNAT »reus de barri FONT D'EN FARGUES

Habitatges afectats Els seus 300 habitatges van ser construïts durant els anys 50.

L'Ajuntament de Porcioles els va afectar qualificant-los de zona verda. 50 anys després, 1.700 firmes reivindiquen que aquests habitatges siguin desafectats i es requalifiqui el terreny que ocupen.

Després de residir 50 anys en els seus habitatges, els veïns es mereixen viure en pau.

POBLENOU

Futur de Can Saladrigas La preservació de la vella fàbrica de Can Saladrigas, entre els carrers de Joncar i Bilbao, per ser utilitzada com equipament de barri ha estat un pas important de cara a la conservació del patrimoni arqueològic industrial a Poblenou.

Ara cal evitar que endarreriments a les actuacions suposin la degradació de l'edifici. Les entitats plantegen que s'adjudiquin les obres de restauració i es concretin les activitats a realitzar.

CLOT

Apropar les deixalleries L'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa reivindica una deixalleria per al barri. Planteja que l'Ajuntament ha de realitzar una política informativa i propera als ciutadans. També creu que cal canviar la política existent en residus. Grans deixalleries allunyades dels nuclis més cèntrics, poca informació, i dissenys i gestions poc participatives en són la tònica però esperem que, finalment, els nostres governants se n'adonin que és a nosaltres a qui deuen la seva gestió i no a d'altres.

SARRIÀ

Monestir de Pedralbes Sarrià, coherent amb el seu respecte per la història, ha tornat al Districte de Gràcia l'esglèsia dels Josepets que els havia estat segregada en la mateixa dissortada nova divisió que va separar de Sarrià el Monestir de Pedralbes. Això ens dóna força per reivindicar-lo ja, que mai no hauria d'haver-se separat de Sarrià. Perquè Sarrià està unit al Monestir de Pedralbes des que la reina Elisenda de Montcada en el segle XIV el va fundar. Perquè tots els sarrianencs ens sentim pròxims al Monestir de Pedralbes històricament i humanament. Perquè creiem que la construcció d'un poble s'ha de fer sempre damunt la seva història. Si voleu signar la butlleta de Reivindicació del Monestir de Pedralbes, passeu per l'Associació de Veïns de Sarrià, al carrer Canet, 4.

CIUTAT VELLA

Pudor al Born La nova regidora del Districte de Ciutat Vella ha constatat personalment la gravetat del problema de les males olors de les clavagueres als voltants del Born. Serà prioritari actuar sobre aquest problema i s'aprofitaran les properes obres de la biblioteca provincial. Tanmateix, s'exigirà al Maremàgnum una solució definitiva per l'eliminació de les seves aigües residuals, que comporten pudors insoportables a la Barceloneta.

El AVE llegaré el 2004 , LA SAGRERA FCHELO LOSADA

Desde hace bastantes anos se oye hablar del proyecto que traerà el tren de alta velocidad (AVE) a Barcelona. Se empezó a oir cuando la Ciudad Condal f ue nominada para los Juegos Olímpicos y se pensaba que el AVE llegaria a Barcelona en 1992. Esto no fue posible y el proyecto se aplazó sin una fecha concreta A lo largo de los últimos anos se ha oído desde diferentes administraciones que el AVE llegaria a Barcelona, però no se tenia claro su trazado. Debido a los aplazamientos y a las contradicciones existentes entre las diferentes administraciones a principios de este ano se creo en el banio de La Sagrera la Plataforma Ciudadana Sagrera 2004. La Plataforma Ciudadana està formada por diversas entidades del barrio, desde las Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPAS), pasando por la pan-oquia y los comerciantes, y llegando hasta los vecinos del barrio.

para el interior y 2 para la costa) La Plataforma considera que este proyecto conlleva un problema fundamental que es el mayor espacio exigido para la constnjcción de la estación en detrimento del espacio dedicado a los equipamientos y las zonas verdes. Ademàs de todo esto, el proyecto presentado por Fomento y Obras Públicas entra en confrontación jurídica con el Plan General Metropolitano de Barcelona, rectificado por última vez en 1996.

Por otra parte RENFE plantea constmir mas oficinas y viviendas en sus ten-enos. Este aspecto ya estaba previsto, però al parecer, según declara Antonio Fortes, hay un aumento considerable en el volumen de construcción.

•

setembre-octubre de 1999

No al tancament del Parc de Bombers POBLE SEC 'REDACCIÓ

Futuro próximo

La Plataforma ha estado presente a lo largo de todo este aüo en bs actos del barrio así como en las asambleas. Se prevee que durante el curso escolar 1999/2000 se realice un concurso de dibujo en el que podran participar todos los colegios del distrito para que tos nifios dibujen cómo creen que tendría que ser la futura estación del AVE. El cometido mas importante de la Plataforma, en estos momentos, es * Resultados conseguir que la estación se construya a gusto de todos y De momento la Plataforma ha obtenido la afirmación, por no solo de unos pocos. Exigen, al igual que diferentes parte de todas las administraciones, de que la estación de asociaciones de vecinos, que se conserven los metros La Sagrera estarà funcionando en el 2004, así lo ha cuadrados que estaban destinados inicialmente a equipadeclarado Antonio Fortes, presidente de la Asociación de mientos y zonas verdes para que el barrio de La Sagrera y todos los del distrito -Sant Andreu, Baró de Viver y Bon Vecinos de i_a Sagrera.

La última reunión que se llevo a cabo con el Ministerio de Pastor, que son los mas afectados- consigan una mejor Fomento y Obras PúlJlicas tuvo lugar el 13 de julio pasado. calidad de vida. De todas formas, en el momento que la El proyecto presentado por este ministerio no satisfizo a la estación del AVE sea una realidad, la Plataforma CiudadaPlataforma ya que plantea una estación de un único nivel, na Sagrera 2004 està predestinada a desaparecer ya que con 8 vías para el AVE y 4 vías para trenes de cercanías (2 habrà cumplido con sus objetivos.

El passat mes de juliol, 19 entitats dels barris de Sants-Montjuïc, i Ciutat Vella i els sindicats es van constituir en Plataforma Unitària per expressar públicament el seu retíuig al tancament del Parc de Bombers del can-er Lleida en aplicació del Pla Director de l'Ajuntament, redactat el 1996.

L'aplicació d'aquesta mesura suposa deixar sense protecció una àmplia zona de Barcelona plena de carrers estrets, amb un altriscd'inundació i farcida d'edificis vells -alguns de gran valor històric i cuituraK indústries artesanals poc segures i amb un índex molt elevat de gent gran.

En el Pla Director municipal es preveia, abans de les Olimpíades, augmentar el nombre de dotacions. Actualment - i sense donar cap explicació, s'estan tancant parcs i la modemització promesa tampocarriba: els vehicles són vells, el material no passaria els controls europeus i els carrils verds no funcionen -segons fonts sindicals.

Els sindicats també asseguren que les estadístiques que utilitza l'AjuntaÉs per això que des de l'AMCL s'ha impulsat la creació ment per defensar la nova estnjctura ^ LA MARINA d'una plataforma ciutadana formada per persones, entitats de parcs no té en compte l'alt risc de F MARTA PLUJA i associacions dels vuit barris que formen la Marina: El Port, sinistres que pateixen districtes com el Estrelles Altes, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol (Habitat- de Ciutat Vella. Tanmateix, la direcció Una enquesta realitzada el mes de desembre passat per ges Seat), Eduard Aunós, la Vinyai Plus Ultra. Laplatafonna de bombers assegura que la zona del l'Associactó per a la Promoció dels Mi^ans de Comunicació té la voluntat de sensibilitzar i informar la població sobre el Poble Sec està ben coberta amb les Local (AMCL) entre la població resident als barris de la Zona canvi de nom, però també serà l'encan-egada de gestionar- dotacions de l'Eixample, les DrassaFranca revelava la voluntat de canviar aquesta denomina- to formalment amb l'administració local. Per a les persones nes i reforçant la del Port-Zona Franca, que viuen al barri recuperar el nomenclàtor 'la Marina" -el que suposaria un augment del ció per la de la Marina, més genuïna i més popular.

La majoria de persones, siguin o no de Barcelona, suposa recuperar "els orígens" i donar-li nom amb qualitat temps d'arribada a qualsevol sinistre.

De tota manera, ni l'Ajuntament ni la relacionen la Zona Franca amb les fàbriques, els polígons de zona residencial, allunyada de l'estereotip que comporta industrials i de serveis, oblidant que molt abans que s'hi la Zona Franca, a més de la "integració urbanística de totes direcció de bombers s'han pronunciat oficialment sobreel tancament del parc instal.lés la Seat ja era una zona de gent treballadora. Quan les zones més habitades". encara es parlava de la Marina de Sants, fins a mitjan Des de l'AMCL s'és conscient que no serà fàcil canviar del carrer Lleida. La Plataforma del No d'aquest segle, d'una banda, hi havia molta pagesia que una denominació que està àmpliament estesa a la ciutat, Tancament d'aquest parc va tenir-ne treballava la terra -encara es conserven algunes masies- però començaran una forta campanya mediàtica a partir del coneixement a tavés de la premsa, al mateix temps que coneixia la propera i de l'altra, la zona del Port acollia un barri dedicat a la pesca. gener del 2000. obertura d'un nou parc a la Vall d'Hebron.

Per la nostra banda, hem intentat pariar amb Carme Sanmiguel, presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament, però després de nombrosos intents no hem obtingut cap resposta.

En aquest poc espai de temps, han estat nnoltes les acctons realitzades pels veïns, liderats per la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec: s'han penjat pancartes, s'està portant a terme una recollida de signatures i se celebren periòdicament assemblees informatives que intenten pal·liar la manca d'informactó proviment de l'administració municipial.

I ja s'han deixat sentir les primeres reaccions. Després de la manifestació del passat 16 die setembre, ha estat el Districte qui ha demanat una reunió amb els responsables de la PlataforTARVAL Des de fa mesos, la Plataforma pro Cobriment de la Gran Via lluita amb diverses accions: talls de trànsit, ma. Rns que no s'anibi a un acord cassolades, manifestacions... Demana que l'inici de les obres sigui el 2000 i que no s'allargui més enllà del cosa que no es preveu fins després de 2004. La seva motivació radica en ei soroll i la contaminació que lian de suportar les persones del barri. les eiecctons-, però, els veïns seguiran mobilitzant-se cada dijous.

L'última d'aquestes manifestacions fou el passat 16 de setembre. Redacció.

Zona Franca recupera el nom de la Marina

Sant Martí vol la Gran Via coberta el 2004

t-a veu ttei

CARRER

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

EL COR ROBAT

FAVB

Bons d'ajut per construir habitatges a L'Havana

CATHEHINA AZON

Diosdado Rebollo

.BARCELONA FCHELO LOSADA

President de l'AV Trinitat Nova

"Desenvolupem un pla comunitari en el que han d'intervenir les entitats del barri" PUYAL

"Dado" va arribar de Palència a Esplugues de Llobregat i des de fa 35 anys viu al barri de la Trinitat Nova, on va trobar un pis de 50 metres quadrats que tenia un preu assequible per la seva economia. Fundador del sindicat USO, va treballar a la històrica Hispano Olivetti.

— De l'etapa de sindicalista, què recordes amb més afecte?

— La solidaritat que des de la nostra fàbrica i moltes altres de Catalunya es va portar a terme amb els 800 acomiadaments de "Laminades Bandas" de Bilbao.

— IHIspano Olivetti també va protagonitzar lluites importants?

— Sí. El 1972 vam estar més de tres mesos al carrer. Ens van acomiadar a cent, encara que el sindicat vertical -del Régimenva aconseguir que ens tomessin a admetre als pares de família nombrosa. Coses del paternalisme!

— Com vas passar del sindicalisme al barri?

— Als 58 anys em van prejubUar i tenia una certa mala consciència.

No havia participat en les moltes lluites que el meu barri havia organitzat. Havia arribat l'hora d'aportar el meu treball al barri.

La C o m i s s i ó d e S o l i d a r i t a t Barcelona-L'Havana, formada per moltes entitats, ha engegat una campanya per construir habitatges a Cuba. Des de l'any 1993, data en què Barcelona es va agermanar amb L'Havana, cada entitat de la comissió portava a terme diferents accions per tractar d'ajudar la capital cubana.

Una delegació de la Comissió de Solidaritat Barcelona-L'Havana va visitar aquesta ciutat cubana per primera vegada el novembre de 1998 i va ser llavors quan es van adonar que un dels problemes més greus existents a Cuba, i més concretament a L'Havana, era i és l'habitatge.

Una vegada que ia delegació va arribar a Barcelona i es va portar a terme una reunió de totes les entitats de la Comissió, es va decidir dur a terme un projecte col·lectiu en el qual participessin totes les entitats, cadascuna en mesura de les seves possibilitats.

La delegació va exposar el greu problema existent amb l'habitatge i aquest va ser el motiu de decidir engegar aquesta campanya.

— Apuntalats?

— Cada dia més. Hi ha xmes 40 famílies que viuen entre pimtals.

— Trinitat Nova és, malgrat tot, un barri viu?

— Estem treballant molt. No podem desaprofitar aquesta oportunitat. Esperem que l'Ajuntament i la Generalitat ho entenguin així.

_ j

El projecte contempla la construcció de 100 habitatges a baix cost. Des de la comissió s'ha d'aportar 180 dòlars per habitatge i els cubans participen amb la tècnica i la mà d'obra. Els habitatges oscil·laran entre els 30 i els 40 metres quadrats.

M a l g r a t q u e no són molt grans, pels cubans és molt important tenir una casa pròpia ja que hi ha moltes famílies que viuen totes juntes en grans edificis sense la més mínima intimitat familiar i sense les condicions necessàries de salut i higiene.

Per aconseguir el finançament d'aquest projecte, la Comissió de Solidaritat BarcelonaL'Havana ha decidit posar a la

venda uns bons d'ajut en forma de punts de llibre, a un preu de 500 pessetes.

S'han d'aconseguir 12 milions de pessetes per construir els 100 habitatges, i cada entitat que forma part de la Comissió ha de vendre una quantitat determinada d'aquest producte. Des de la Favb, per exemple, s'ha arribat al compromís de vendre 1.000 punts de llibre per recaptar fons.

A part del projecte engegat per la Comissió sembla ser que s'està estudiant la possibilitat d'un acord amb la Generalitat de Catalunya per tal de construir entre 50 i 60 habitatges més, però de moment no s'ha arribat a cap compromís.

l a BURxa'

Aquesta consolidada publicació de l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa dedica les seves pàgines a tractar els temes més punyents que afecten al barri: Casal Xifré, cobriment de la Gran Via, activitats culturals i cíviques.

També incideix en la vida de les persones del barri i la seva procedència amb una secció anomenada Les meves arrels. A destacar les 140 reivindicacions plantejades en el número del passat mes de juliol.

— Aluminosi?

— Clar que sí. I a sobre carbonatosi. Són malalties que afecten pisos petits i construïts amb materials dolents. Des de 1990 estem reclamant que es remodelin.

— Què vols dir?

— Que tinguin en compte les conclusions d'unes jornades que vam celebrar abans de l'estiu; que sense deixar de mirar al mar, contemplin i s'articuli amb la muntanya; que tinguin en compte la realitat dels veïns; que contemplin actuacions que dinamitzin un barri que, si no s'hi actua, es va morint poc a poc.

OÏT

El Butlletí

— Trinitat Nova és un barri mal comunicat?

— Per poc temps. El metro arribarà. Tindrem una estació al barri i estarà comunicada amb les línies 3 i 4; també amb Ciutat Meridiana i Torre Baró. Ara espero que no s'adormin.

— Entre tots?

— Si. Estem portant a terme un Pla de Desenvolupament Comunitari en el que poden, i han d'intervenir, totes les entitats del barri. L'associació de veïns ha de treballar de manera oberta.

Volem que ens construeixin un barri de veritat.

KDM.nOWCK{KOM8MMa9

Revistes de barri

— Sempre hi ha problemes...?

— Recordo la nostra reivindicació per un centre de tractament a drogodependents. El vam exigir, encara que va costar que una part del barri ho acceptés, però l'associació de veïns va encapçalar aquesta lluita. Els enganxats a les drogues eren malalts, eren veïns nostres.

— Però, després de nou anys encara no s'ha fet res?

— No. La història és llarga. Vam rebutjar tres propostes de rehabilitació del Patronat. No tenia sentit arranjar els habitatges. Després ens ha costat molt que l'Ajuntament i la Generalitat es posessin d'acord. Per fi, ara acceptem la remodelació i volem construir un barri entre tots.

ATtHÍMCM SfftW Í^O«eWí

L'Informador És un jove butlletí editat per l'Associació de Veïns de la Clota el qual, a més de ser l'òrgan d'expressió per a les reivindicacions de l'entitat, es passeja per la història del barri, recollint records, vivències i personatges que hi han deixat la seva petja.

Com a espai d'expressió del barri dóna veu als veïns i veïnes que hi vulguin col·laborar amb plena llibertat. Així és una publicació viva i rica.

^íSSfk

f>EL BUTLLETÍ

Digues la tev»!

QUKCAI.RKIMVOR VR FH NOSTKI- H \ K R r

SÏiiÍKi2Íiï'':i '--r-t:^,' a·IH'ït'^'ÇS· •'•-;„•?3'

ptoMnittimm

:;•••nvl^fl:'-v^;ifss»r^vna<iHH • - .-

l.fc.VrHk ühmAA hAt IÓ «

rít*NM:.fowKJi 11 4 NtiSn»* Aï IMfeMAllfi

CAN B! \ N T O DESAI LOTJADA I FN RL'NFS

M\JOK]\ \BSOI I IA Ul· I XBSlhNdó

La Burxa Amb el subtítol de Butlletí contra-informatiu de la vila de Sants, la Burxa es fa ressò d'aquelles notícies referides al sector més jove del barri i d'aquelles que no tenen mai un espai en els grans mitjans de comunicació: okupació, cooperació internacional, activitats estudiantils...

També inclou un espai dedicat a les reivindicacions socials del barri i una agenda d'activitats alternatives.

Parlant del

24

CARRER / de la ciutat

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1999

QUI (tS QUf

JOSEP CAROL Extreballador del Tibidabo MARC ANDREU Periodista JORDI TARRÉS Fotògraf

una muntanya russa, però també guarda el carnet del Sindicato de Espectàcuhs (Profesión: polichinelas) que li servia els dies de festa per fer de titellaire fora del parc. Un carnet falangista que ell contrarrestava amb el sindicalisme de classe clandestí.

"Quan l'encarregat feia festa, les 160 persones que treballaven al parc -400 a l'estiu—quedaven sota la meva responsabilitat". Això explica el seu coneixement de l'empresa i la seva habilitat com a sindicalista que ni tan sols un intent de suborn va poder doblegai-. Afiliat a la UGT, va negociar amb dm-esa tres regulacions de personal, i als convenis sempre va fer prevaler els drets dels treballadors. "Però ara ja hi ha conti^actes precaris i no queden més d'una quinzena dels treballadors antics", explica.

Potser per això, fa tres anys, en Santi Sai-dà sel va li-emB de sobre.

En Carol es va jubilar anticipadament per llarga enfermetat però, abans, encara va guanyar a l'empresa un judici per unes vacances que no li reconeixien. Un tarannà que va definir molt bé Alejandro Torrado, l'antecessor de Sardà al capdavant del parc: "\^ostè, Carol, és molt bona persona, però quan seiem a la taula... és temible".

^^L·encant i el fiítur del Tibidabo són la muntari i la vista sobre la ciutat 11899 el doctor Salvador Andreu va fimdar la Societat Anònima Tibidabo, que primer va promoure il-legalment una urbanització a Collserola i, als anys deu, el parc d'atraccions que va fer popular la muntanya. Amb Texcusa, doncs, d'un centenari una mica trampós, el Tibidabo ha intentat aixecai" el cap que una mala gestió i Port Aventura Ü han fet acotar. Molts bai-celonins, però, encara miren la seva silueta amb e! cap ben alt. "En atraccions no podrà competir mai, però l'encant i el fiítur del Tibidabo són la

muntanya i, sobretot, la vista sobre la ciutat". Ho diu en Pepito Carol, treballador del parc durant "44 anys, 6 mesos i 15 dies" i, dm-ant ti-es dècades, combatiu secretari del comitè d'empresa de la societat anònima on encara tenen accions els Andreu i que avui gestiona un empresaii de germans televisius, Santi Sardà, després que hi fiqués mà un altre empresari il·lustre, Javier de la Rosa.

En Cai'ol, mecànic de professió, va arribar al Tibidabo com a titellaire el 1951. Tenia 16 anys i els caps de setmana col·laborava en, les

Sal i pebre Prohibit

L'acudit prohibir

La Generalitat ha prohibit la representació de l'espectacle "Cai-men" de Salvador Tàvora, a la plaça de toros Monumental perquè inclou el rejoneo i la mort d'un toro.

Inaudit! Cada diumenge d'estiu s'hi maten sis astados davant Fautoritat respectiva.

Ara ho prohibeixen en nom d'una llei feta per evitar el patiment, la tortura i la mort dels animals. Una llei que no inclou les corridas de toros, que no va gosar qüestionar els negocis de l'empresari taurí Balafià i que va deixar fora els escorxadors industrials.

Alguns dels que van votar la llei ara veten aquest espectacle, però en són espectadors assidus a la Monumental.

Qui escriu això, com a persona contradictòria i afeccionada taurina prefereix allò de "prohibit prohibir"

Zeta

funcions infantils de la sala Mozart. "Ens van contractar per act-uai' al pai-c ima temporada, i jo ja m'hi vaig quedar', recorda.

Era Tèpoca d'esplendor del Tibidabo, "abans que l'obertura del pai"c de Montjuïc es fes notar". Va començar movent titelles, però aviat li van reconèixer Tofici i, després, va fer de mecànic d'atracdons, d'obrer als tallers del Tramvia Blau, de ci-eadoi' del Museu dels Autòmates i d'encarregat de facto de totes les atraccions. Conserva un morat a la cama d'un cop que va descarrilar mentre provava

I tant temible! Podria explicar algunes de les fosques operacions de De la Rosa al parc.

'•'Era dur veure com cada setmana venia im home i s'enduia dins un sobre talons de 25, 27, 30 milions cap a Grand Tibidabo mentre els ti'eballadors del parc no cobràvem el sou fins el dia 10 del mes següent i vèiem com anava creixent la maqueta de Port Aventura davant dels nostres nassos", recorda.

Un dia el van convidar a fer un vol sobre Barcelona en un deJs helicòpters propietat de De la Rosa. "Pensava que em voUen tirar..."

Però no; d'aqueU vol en Carol consei'va el record d'una ciutat "que es veu preciosa des del cel". Però que també es veu fantàstica des de la talaia del Tibidabo, "des d'on, els dies clars de baixes pressions, es veu Mallorca i, quati'e dies després, sempre plou".

A ell, però, si que li han fallat. No l'han convidat a cap dels actes del centenari. Es cert que no ha tomat al Tibidabo des que va plegai-, però l'entreveu amb orgull des del ten'at de casa seva, al Clot. I el porta sencer al cor, perquè és gairebé tota la seva %'ida.

Azagra