La VeU del ^ i * - ^ i
2
CARRER
CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA
Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 331 11 13 Can Peguera 93 357 13 33 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases Eduard Aunós 93 223 23 94 Cera 93 329 48 53
Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 40 76 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria. 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fontanella 93 317 08 12 Fort Pienc 93 231 11 46 Gòtic 93 315 18 20
Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34 Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34
Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com
Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Alt:ert Recío, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes
Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu
Administració Marga Parramon
Cap de redacció Marta Pluja
Publicitat Eva Grau, Isabel Mancebo i Carmen Plaza
de ^^
distribució
Secretària de redacció I Maquetacló Montse Ayats
Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Marta Bacti, Anna Bartolomé, Sara Casas, Daniel García, Ella Herranz, Miquel A. López, Ctielo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky, Jordi Vila
Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemi, Jesús Ben'uezo, Esttier Cànoves, Joan Costa, Xec Febrer. Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina,
Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom. Jordi Tarrés Portada Lluïsot Fotomecànica I Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.
^
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat S m S I de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.
Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995
Els ívm
®
€
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambles 93 317 29 40
Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62
Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Uf»-M BartKíà-Sta Marganda-Peneiides 93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta
93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43
Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars I la seva distribució és gratuïta
Un pou fosc
CARRER
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO, Via Laietana, 16 El Cafetí, Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelatería-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu I^.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència. 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportíu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaíïa, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595
gener-febrer de 2000
Va passar a El Ejido, a l'altra banda de la Península, a Andalusia: va cometre un crim i és magribí. La reacció va ser contundent: la caça de l'emigrant - a m b crema de xabola, inclosa. Busquen crear-los un clima permanent d'amenaça i de por. Però no només allà, t a n lluny. Aquí, a la plaça Reial, hi ha hagut diverses batudes: 87 criatures magribines detingudes. Més tard es va saber que ni eren 87 ni totes eren criatures. Però ja se les havia criminalitzat. Són dos fets ben diferents i ben allunyats en l'espai, però amb dos elements comuns: a tots dos s'ha utilitzat la violència. Les formes violentes varien d'intensitat i contingut. Unes vegades apareixen en forma de repressió des de les institucions, i unes altres són les actituds racistes de diversos sectors dels nostres barris. Varien aquells que apunten i disparen, tanmateix els destinataris tenen la mateixa cultura, el mateix color. La violència substitueix la raó. Hem d'exigir i exigim responsabilitats socials i polítiques. Arriben a casa nostra i se'ls permet viure-hi de forma legal o il·legal a xaboles, amuntegats i sense les mínimes condicions de vida. Els donem salaris de fam: El Ejido té el major nombre de "cases" sense aigua corrent i, en canvi, ocupa el primer lloc en venda de Mercedes en un any. A Barcelona, des de fa algun temps ens arriben alguns nens magribins després de passar per duríssimes travesses. Els condemnem a una vida incerta. Les seves necessitats d'adolescents immigrants no es cobreixen, se'ls nega la documentació i la seva vida quotidiana es deteriora per moments, convertint-los d'indocumentats en delinqüents. Sense entrar a fons en el tema, avui volem deixar constància que estem construint un polvorí, que estem trepitjant drets fonamentals d'infants i adults. És fàcil explotar-los, perseguirlos i expulsar-los, però avui, més que mai, cal respectar-los, legalitzar-los, oferir-los mitjans adequats. De no fer-ho, podem arribar a un pou fosc, on manin la intolerància i la violència racista. De no fer-ho, pot ser massa tard.
CARTES DELS LECTORS
EL ROTO gallina dels ous d'or. El Tibidabo no és un parc d'atraccions, és la muntanya Ens han robat el Tibidabo! Aquesta és l'exclamació que em va més estimada dels barcelonins. Pujarsortirl'Liltim diaque vaig pujaral Tibidabo hi era una excursió. Com deia el i em vaig trobar amb unes tanques que treballador entrevistat a Carrer: envoltaven tot el cim i per entrar-hi calia "L'encant i el futur del Tibidabo són la pagar entrada. Fa anys i no hi havia muntanya i la vista sobre la ciutaf. Jo no entenc com es va permetre tomat més. Pensen com jo la majoria de ciutadans que hi pujaven molt sovint tancartotel cim; només han deixat una a passar unes hores de festa. El més petita franja on, amuntegats, es divisa la ciutat. És que es podia vendre el atraient era la vista de la ciutat. Vaig pensar que no s'acceptaria Tibidatx) a una empresa privada? Em aquesta mesura i que plourien les vaig quedar de pedra. Estem d'acord queixes de les entitats veïnals, però que es cobrinels serveis, però la llibertat no, ningú va dir res i així va continuar. de passejar-hi no es pot cobrar. Però el que no es digués res no vol dir Dolors Martínez que s'hi estès d'acord, i la resposta ha estat enèrgica: ja no s'hi puja. • Nota de redacció Quan em vaig assabentar de la crisi A finals de gener la Seguretat Social va econòmica del Tibidabo, em vaig subhastar les propietats del Tibidabo. alegrar -ho sento pels petits accio- L'Ajuntament va exercir el seu dret de nistes, però es deu a l'error de retracta i, per 1748 milons, s'ha erigit plantejament de futur-. Van voler fer el en propietari del parc, que reobrirà a negoci més lucratiu i van matar la l'abril sota gestió municipal.
El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de abril.
NO AL BARCA 2000 - httD://members.es.tripod.de/b2000no
I.a Veu del
gener-febrer de 2000
CARRER
CRÒNICA
3
Votar contra el deute extern
ALBERT RECIO mateix es va contreure en un determinat moment del passat i el posterior A més de per la convocatòria electoral, augment dels interesos el va fer créiel proper 12 de març la ciutadania de xer. Per això la condonació alleujaria el moltes ciutats d'arreu del país ha estat problema en alguns casos de forma convocada per un ampli ventall d'orgaimportant. Encara que per a la resta nitzacions cíviques a participar en el calen moltes altres mesures. referèndum per l'atxjlició del deute Una part del deute està en mans extern dels països més pobres del dels governs, una altra en mans d'ormón. Una qüestió que a moltes persoganismes internacionals (Fons Monenes pot semblar quasi esotèrica, però tari, Banc Mundial) i una tercera en que constitueix un dels greus problemans dels bancs privats. Cal demames que afecta milions de persones nar-ne l'eliminació a totes tres. La prials països més pobres del món. mera és un exercici voluntari dels goAlgunes xifres poden donar inforvems (que en part ja fan amb aquells mació sobre aquesta qüestió. Cada països que és clar que no podran ciutadà d'un paíssubdesenvolupatque pagar mai), la segona depèn de reforarriba al món té un deute de 444 dòlars. mes d'aquestes institucions que tamPotser encara més important és el que bé està en mans dels governs. La han de pagar aquests països cada any tercera cal negociar-la, però en part ja en forma d'interessos i devolució del ha estat amortitzada pels propis bancs deute {el servei del deute). Això repre-i aquí cal aplicar el que funciona en el senta el 18,4% del valor total de llurs sistema privat: els crèdits morosos exportacions, el que significa que una s'acaben perdent. És evident que cal part dels ingressos extems del país complementar-ho amb mesures que s'evaporen en pagaments financers. evitin la repetició dels problemes i conUn pagament que és cinc vegades trolin que la reducció del deute s'esmés gran que el que reben aquests merça en millores per a la població països en forma d'ajut exterior. En Els projectes d'ocupació faciiiten el desenvolupament dels països més pobres d'aquests països (educació, sanitat, definitiva els països pobres estan enviant cada any recursos financers cap ment a Llatinoamèrica- l'origen del sofisticats explica també una part del copqueesrenegodaeldeutes'imposa infraestructures bàsiques). als països rics en detriment de les deute és privat: empreses i particulars problema. un pla de sanejamentque acostuma a És obvi que la qüestió és molt comdespeses internes necessàries per mi- van rebre crèdits que després no van Un cop un país s'ha endeutat forta- empitjorar les condicions de vida de la plexa. Però tenim el deure moral d'exiItorar les condicions de vida dels seus tomar i els estats van acabar fent-se ment és molt difícil que pugui sortir- majoria de la població i reduir el volum gir dels qui manen solucions a un dels habitants. càrrec del deute. En aquest cas això va se'n. Quan té dificultats per pagar ha de diners destinat a serveis bàsics. greus problemes de la humanitat. Tesignificar que tots els habitants d'un de renegociarel deute, cosa que sovint nim la possibilitat i el deure d'exigir als país van passar a ser deutors per uns significa un augment dels interessos * Mesures de solució nostres governants que es comportin * Origen de l'endeutament crèdits que només havien utilitzat una que encara engreixen més el problecom nosaltres volem. I no podem acAquest endeutament té un origen di- minoria de privilegiats (en molts casos ma. En les dècades passades els inte- Els problemes dels països pobres no ceptar que a les acaballes del segle XX vers. Una part és endeutament públic: emportant-se els seus diners a l'exte- ressos bancaris a tot el món han estat són de fàcil solució, ja que hi influeixen el 80% de la població mundial estigui els governs van demanar préstecs per rior). La desigual situació econòmica molt alts i això ha empitjorat la qüestió. moltes circumstànciesextemes(laseva patint misèria mentre el restant 20% finançar inversions, encara que molts existent entre països pobres especia- En bona mesura el deute extern equi- especialització productiva, les políti- malbarata recursos (com indica el fet cops aquests diners s'han esmerçat litzats en la producció de matèries val al problema de l'usura dominant a ques dels païsosrics,etc.) i internes (la que el nombre de persones subialien despeses militars, construccions primeres (en el cas dels més pobres moltes societats agràries: el creditor corrupció, el pes de classes dirigents mentades al món és el mateix que les monumentals o simplement en les només produeixen un o dos productes sap que mai recuperarà el deute, però depredadores, el militarisme...), però que pateixen sobrealimentació). xarxes de corrupció existents a molts per exportar) i els païsosricsproduc- li serveix per obligar el deutor a un és evident que el deute afegeix un cost d'aquests països. En altres-especial- tors de milers de productes i serveis pagament anual força suculent. Cada addicional. Una part important del Albert Recio és economista.
Associacions i col·lectius socials organitzen un referèndum solidari el12 de març • Coincidint amb les eleccions generals, molts Laprimerapreguntademanaràsi l'Estat espanyol locals de cada població s'hauran acreditat prèvia- justícia i la solidaritat. En tot cas, sabem que la col·lectius de tot tipus, agrupats en la Xan<a ha de cancel·lar tot el deute extern dels països ment. D'aquesta manera, la base de dades de la Consulta, a banda de ser un element de presCiutadana per l'Abolició del Deute Extern, porta- empobrits. A la segona es preguntarà si s'opina pàgina web anirà fent un recompte de vots en sió política difícil de ser ignorat pels polítics, ran a terme un referèndum popular que anome- que les anul·lacions de deute extern han d'anar temps real, que ens permetrà donar els resultats serà una experiència de cohesió i treball en nen Consulta Social. Els militants muntaran tau- condicionades a que els governs dels països just després de la Consulta; moment en què els comú de la societat civil, urgent i imprescindiles de votació alternatives a les sortides dels beneficiats destinin els diners alliberats del paga- mitjans de comunicació estaran encara pen- ble actor dels temps que vénen. col·legis electorals on,enunesumes convenient- ment del deute a desenvolupament social (ali- dents del veredicte. La Consulta Social per l'Abolició del Deute ment validades, els ciutadans podran pronunci- mentació, salut, vivenda, educació...), de manera El resultat de la Consulta ha de fer veure als Extern és una de les iniciatives de més ar-se sobre el deute extern dels països de l'ano- que la condonació repercuteixi en la miltora social polítics el gran nombre de persones que conei- envergadura de les que s'han organitzat en els menat Tercer Món. Hi haurà unrigoróscontrol de de la població. La tercera pregunta demanarà si xen el tema del deute extem i la situació dels últims anys. És una experiència sense preceles votacbns, amb la supervisió de gnjps asses- cal investigar l'enriquiment il·lícit dels poderosos països empobrits, i que exigeixen mesures dents. Podríem acomiadar aquest article amb sors tipus Juristes sense Fronteres o Jutges per del Nord i el Sud amb els fons prestats. concretes que duguin a canvis reals. El nostre una frase que connecta amb el que s'està la Democràcia, que podran invalidar urnes si el La nit de les votacions es procedirà a fer el treball no acabarà amb la Consulta perquè no vivint: "Ho van aconseguir perquè no sabien procés de votació o recompte presentés in-egula- recompte de vots i els resultats s'introduiran, a només s'ha d'abolir el deute extern que és una que era impossible". ritats. La votació s'extendrà a la població immigra- travésd'lntemet, en una pàgina web especialment nova forma de dominació, sinó que cal fomenda, amb papers o sense, i als menors entre 16 i dissenyada per a l'ocasió, on les plataformes tar un nou ordre internacional basat en la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute 18 anys. La Consulta es durà a terme a totes les COM CONTACTAR AMB L'ORGANITZACIÓ DE LA CONSULTA poblacions de l'Estat on hi hagi grups organitzats que la tirin endavant. De moment, hi ha més d'un centenar de poblacions de l'Estat, però el número sodepaub @ pangea.org Ciutat Vella Laia Franco 93.301.01.71 va creixent dia a dia ja que l'electricitat que efranco@eic.ictnet.es 93.435.34.37 desprèn aquesta iniciativa encomana tothom. Es L'Eixample Enric Duran 93.457.93.08 eduran@wirtual.es calcula que hi ha més d'un miler d'organitzacions Sants-Montjuïc Alfredo Grafulla catitlan@teleline.es 93.218.83.12 i diversos milers de militants treballant a tot l'Estat Les Corts Alfredo Grafulla 93.218.83.12 catitlan@teleline.es per tal que la Consulta sigui un èxit. Catalunya és un dels llocs on la Consulta està Sarrià-Sant Gervasi Carmen Martínez carmennnv@navegalia.com 93.371.12.13 essent més ben rebuda pel seu teixit associatiu, Gràcia Francesc Rota rota@ifae.es 93.347.09.86 ja que hi ha més d'una cinquantena de poblacbns Horta-Guinardó Enric Duran eduran@wirtual.es 93.457.93.08 on es durà a terme. A Barcelona, per posar un lcarne@alehop.com 93.311.73.04 Nou Barris Lluisa Carné exemple, la Plataforma per la Consulta Social Sant Andreu Jordi Oriola catitlan@teleline.es 93.218.83.12 cobrirà els 318 col·legis electorals de la ciutat i eduran@vvirtual.es Sant Martí Enric Duran 93.457.93.08 permetrà que més d'un milió de persones manifestin la seva opinió sobre el deute. Informació sobre la Consulta: http://www.consultadeuda.org. Oficina de Barcelona: tf. 901 51 52 53, deuteextern@pangea.org Hi haurà tres preguntes, decidides en l'asCompte corrent: La Caixa 2100-0811-70-0105756793 semblea estatal de la Consulta de finals de gener.
4
i.a veu íttfi
CARRER
CRÒNICA
gener-febrer de 2000
Desapareixen els Centres de Planificació Familiar ELIA HERRANZ
Fonts de l'Ajuntament i la Generalitat asseguren que no només es mantindrà si no que es millorarà el servei de planificació familiar, però la manera en que s'ha portat a terme el traspàs, sense informar les entitats veïnals ni les usuàries, ha encès el llum d'alarma. Entre els mesos de novembre i gener s'han tancat tots els centres municipals exceptuant el d'Horta (Torre Llobeta), on usuàries i veïnat han imposat una sèrie de condicions abans d'acceptar el canvi. El nou servei es trasllada als ambulatoris dels Centres d'Atenció Primària dels districtes. El que preocupa és si els ambulatoris estan en condicions d'assumir la tasca que es feia als Centres de Planificació Familiar. Oberts l'any 1978 després d'un pacte entre veïnat, professionals i consistori, van omplir un buit en l'atenció a les dones (també als homes) respecte les qüestions relacionades amb el sexe, fins llavors obviades institucionalment. Els centres donaven informació i orientació sobre l'anticoncepció, educació sanitària, atenció a la problemàtica individual o de parella sobre la sexualitat, diagnòstic i tractament de malalties i assistència social i psicològica. Una tarda a la setmana estava dedicada específicament a joves. L'equip, format no només per ginecòlegs sinó també per altres professionals (psicòlegs, assistents socials), atenia la gent en un espai específic assegurant l'anonimat i l'exclusivitat del servei. "Em trobo molt bé aquí -explica Maria, usuària del centre de Torre Llobeta- El dia que em van obrir l'historial em van explicar i ensenyar tots els anticonceptius que tenia a l'abast. Sempre que els he trucat per una urgència m'han atès ràpidament, i el més important de tot, tenen temps d'escoltar-te.
En un país on només es parla de sexe per fer acudits o agitar la por de la sida, l'Ajuntament tanca els centres de plàning dels barris després de 21 anys d'història. El traspàs a la Seguretat Social (amb el nom de Pla Sanitari d'Atenció a la Dona) fa témer que un servei social global es torni només sanitari i es perdin serveis, qualitat i esperit progressista.
Güell encara va més enllà: "Tenim por que un servei concebut com a global es medicalitzi i que processos que són normals i naturals es tractin com patologies. El mateix nom del servei. Pla Sanitari d'Atenció a la Dona, no sembla ser el més adient perquè un noi adolescent, per exemple, hi vagi a preguntar qualsevol dubte". Un altre tema a part és la predisposició dels i les professionals. Molts poden veure's amb l'obligació de donar uns serveis als quals són contraris ideològicament i declarar-se objectors de consciència. L'atenció a menors d'edat (els quals, en aquests casos, és més que probable que no hi vagin acompanyats dels pares), l'assistència abans i després de l'avortament i la informació sobre contracepció són qüestions delicades en aquest sentit.
"ATo volem que un servei concebut com a global es medicalitzi", adverteix la comissió de sanitat de la Favb DANI CODINA
Centres de plàning com el de Torre Llobeta asseguren l'anonimat i exclusivitat del servei. Et tracten amb molta delicadesa i paciència, sense presses. Dubto molt que a l'ambulatori passi el mateix". Chelo García, treballadora del centre, ens parla dels criteris que es fan servir per atendre les persones usuàries: "Prioritzem la contracepció o la interrupció voluntària de l'embaràs. Donem preferència als grups de risc, les ètnies, les persones amb problemes socials greus. Aquestes persones no poden esperar, no poden trobar-se cap trava burocràtica. I els joves. Les adolescents representen l'únic grup on no ha
baixat el nivell d'embarassos. Molts no usen anticonceptius, ni pensen en les malalties de transmissió sexual. Encara tenen molts estereotips per manca d'educació". • Una nova etapa De moment, les entitats que negoc/enamb les institucions el traspàs d'aquest servei demanen un compromís per escrit que especifiqui els serveis que s'oferiran. Marcel·la Güell, de la comissió de sanitat de la Favb, pensa que és molt probable que es doni una
manca de coordinació i de control donada la multiplicació d'interlocutors. Alguns centres continuen depenent de l'Ajuntament i altres de la Generalitat. Molts dels especialistes que atendran el servei vénen de diferents hospitals amb polítiques diferents depenent de la zona. El canvi d'ubicació i el fet que el servei l'assumeixin uns professionals (ginecòlegs i llevadores) que ja tenien assignades altres funcions, amb llistes d'espera considerables, fa imprescindible una millora d'infraestructures i uns horaris adequats a les necessitats d'aquest servei.
Carrer Pere Coromines, s/n
\ U ^ Escola Professional d e la D o n a Diputació de Barcelona
Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11 Fax. 93 443 14 12
Anna, de l'associació de veïns d'Horta, resumeix el sentiment que han expressat moltes dones davant l'assistència en qüestions de sexualitat: "Si les dones no són ben tractades, si no se senten còmodes, se n'aniran a la privada i punt. No hem lluitat 20 anys perquè passi això". La idea general és que els centres de planificació familiar han garantit uns drets (a la informació, a l'educació sexual) que en molts casos la família, i en menor mesura, l'escola, no estaven en condicions d'oferir, i que tenen molt a veure amb la llibertat de la persona. Aquest és el repte per la nova etapa que comença.
Brigades de Solidaritat Estiu 2000
S E M I N A R I S
2000
Dates de matriculació a partir del 3 d'abril
CUBA PROJECTE: Reforma del "Centro de Ensenanza Carlos Apache" LOCALITZACIÓ: Matanzas
EL SALVADOR
LA NARRATIVA REALISTA A FRANÇA Dates: del 9 de març a l'I de juny Horari: dijous de 9 a 11 h.
COMPLEMENTS LLENCERIA DE NADÓ Dates: del 5 d'abril al 28 de juny Horari: dimecres de 10 a 12h.
CUINA DE L'ARROS Dates: del 8 de maig al 5 de juny Horari: dilluns de 19a21h.
PROJECTE; Alfabetització de dones a la Regió del Bajo Lennpa LOCALITZACIÓ: Tecoluca-Bajo Lempa
ANGLÈS PER A VIATJAR Dates: del 7 d'abril al 19 de juny Horari: divendres de 10 a 12h.
CUINA RÀPIDA Dates: del 27 d'abril al 25 de maig Horari: dijous de 9 a 11:30h.
CUINA I SALUT Dates: del 4 de maig a l'I de juny Horari: dijous de 16:30 a 18:30h.
PROJECTE: Pla de repoblació d'arbres fruiters de zones desertitzades LOCALITZACIÓ: San Francisco Libre
CONFECCIÓ DE COLLS í MÀNIGUES Dates: del 4 d'abril al 30 de maig Horari: dimarts i dijous de 9 a 11 h.
LES FLORS A LA CUINA Dates: del 5 de maig al 2 de juny Horari: divendres de 17 a 19h.
BOCINS DE NATURA Dates: del 2 de maig al 14 de juny Horari: dimarts de 10 a 12h.
PROJECTE: Suport a l'ampliació del Centre Sanitari del SPL (Socors Popular Libanès) LOCALITZACIÓ: Sidó
NICARAGUA
LÍBAN
Associació Catalana per la Pau
Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 93.443.15.13 de 9 a 13 i de 16 a 20 h.
Rda. Sant Pere, 44, ent. l a . Tel/Fax:93 319 36 82 e-mail: acp@pangea.org
I.a Veu dfl
gener-febrer de 2000
CARRER
CRÒNICA
5
La nueva lev de extranjería MIGUEL PAJARES
La nueva ley de extranjería, vigents desde el 1 de febrero de 2000, ha cambiado sustancialmente el marco legal en el que se desenvuelve la inmigración, però no lo ha cambiado del todo. Se trata de una ley bastante avanzada por lo que se refiere a los derechos de los inmigrantes que estan dentro de nuestro país, però que no cambia casi nada para los que quieren venir (salvo que la denegación del visado de entrada tiene que ser motivada) ya que se mantienen los mismos requisitos de entrada (visado, oferta de empleo, etc.)- Sus características mas positivas a destacar son los derechos que reconoce, tanto para los extranjeros con residència legal, como para aquellos que se hallan en situación irregular. La asistencia sanitària, por ejemplo, que sirvió de motivo para buena parte de los debatés previos a la aprobación de la ley, se resolvió estableciendo el derecho a la plena atención mèdica y sanitària (no solamente en casos de urgència, como algunos pretendían) para todos los extranjeros, tanto los que disponen de residència legal como los que no, con el único condicionante de estar empadronades en un municipio. Con ello se otorgó este derecho a los inmigrantes irregulares (ya que estos no han de tener -en principioningún impedimento para empadronarse), lo que ha supuesto un importante paso adelante en el reconocimiento de derechos bàsicos a todas las personas con independència de su situación legal de residència.
Se trata de una ley bastante avanzada por lo que se refiere a los derechos de los inmigrantes que estan dentro de nuestro país, però que no cambia casi nada para los que quieren venir Al igual que lo establecido respecto a la atención sanitària, también se otorgó el derecho a la educación, incluyendo el pleno acceso a becas, para todos los inmigrantes, también los irregulares. Y lo mismo se hizo respecto a la justícia gratuïta en casos de necesidad, a las ayudas para acceder a la vivienda, etc. También se establecieron los derechos de asociación, reunión, sindicación, etc, con el mismo criterio. La ley concede, como es lógico, mayores derechos a los residentes legales, però para los irregulares otorga una sèrie de derechos fundamentales que constituyen la parte mas avanzada de esta ley. Para los inmigrantes en situación irregular establece, ademàs, el derecho a solicitar la residència
La entrada en vigor, el 1 de febrero, de la nueva legislación sobre inmigración ofrece mas derechos y posibilidades para luchar en favor de la integración social, però sigue sin facilitar el acceso libre al trabajo y la llegada de nuevos inmigrantes
rieres a las sehaladas por el cenvenio, etc). Si interviene la Inspección de Trabajo en estàs empresas los màs danados son los pròpies inmigrantes que pueden ser expulsades, lo que dificulta enormemente la lucha sindical centra estàs situaciones de sobreexpletación. Lo que se reclamo, para introducir en la nueva ley de extranjería, fue que el acta de la Inspección sirviese para regularizar a los inmigrantes, pere ne se legró. Ésa sigue siendo una asignatura pendiente.
Se ha mantenido el permiso de trabajo, lo que quiere decir que también se mantienen los permisos de residència que no dan derecho a trabajar Decíamos al principio que lo que ne ha cambiado la nueva ley es el sistema de regulación de la LLUÍS SALOM entrada de nuevos inmigrantes. • Los inmigrantes ya tienen derechos de asociación, reunión y sindicación. Para estos sigue exigiende que dispengan de una oferta de emsi llevan dos anos en Espana y cia), y ademàs, la estancia irregu- terio de "preferència nacional" en pleo con la que deben presentardisponen de medios económicos lar, o hallarse trabajando sin per- el empleo, estableciendo que los se en un censulado espafiol de su de vida (lo que se traduce normal- miso de trabajo, ya ne se definen nuevos permisos no se pueden dar país de origen y solicitar un visamente en tener oferta de empleo). como motives de expulsión. Ello para aquellos sectores laberales do de entrada para venir a trabaEsta medida rompé dràsticamente ne quiere decir que una aplicación en les que los espafioles sean tam- jar. Tal sistema ne hace accesible con el planteamiento de la ley an- muy restrictiva, o mejer dicho, muy bién demandantes de empleo. Esta la entrada legal para quienes quieterior, cuando decía que para soli- retercida, de la ley, no permita ex- es una medida restrictiva para la ren venir a nuestro país para tracitar la residència se debía estar pulsar a los irregulares, ya que en inmigración que se suma al contin- bajar. Aunque las nuevas entra"en situación legal en Espafia". No su redactado hay zenas cenfusas gente que limita las nuevas entra- das se limiten por un centingente se elimina la irregularidad, ya que que pedrían ser utilizadas en ese das. Sobre este el Pariamento Eu- anual, cosa que no discutimos, seguiran padeciéndola durante un sentido; pere lo que se desprende repeo, en febrero de 1999, sefialó no deberían estar condicienadas tiempo aquellos que entren porvías del conjunte de su articulado es que les países que limitaban la por la dispesición de la oferta de no legales, però dice que ya nadie que para les irregulares lo que se inmigración per un centingente no empleo. Cabria aquí contemplar debían afiadir otra limitación como otras posibilidades como la de la estarà mucho mas de dos afios en ofrece es la regularización. esta situación, y ello constituye uno Los aspectes mas criticables es- la preferència nacional en el em- acogida, es decir, etergar también visados de entrada en les de los apartados de la ley que tan, sobre tede, en la parte relaciocases en les que el aspirante a tienen efectes positives mas inme- nada con el acceso al trabajo. Se migrar a nuestro país dispenga diates sobre la situación de las ha mantenide el permiso de trabade familiares aquí que garanticen personas inmigradas. jo, lo que quiere decir que también su acogida para un període de También es remarcable que la se mantienen les permisos de resibúsqueda de empleo. Esta alterexpulsión serà, con la nueva ley de dència que no dan derecho a tranativa ha side incluida en la ley de extranjería espafiola, de difícil apli- bajar. El derecho al trabajo, que inmigración italiana del 1998. cación a los inmigrantes si su único también es un derecho fundamenCon sus virtudes y defectes, pecado es hallarse en situación tal, no ha corrido la misma suerte tenemes una nueva ley que es irregular (la expulsión se aplicarà que etros, como los que senalàbaincomparablemente mejer que la principalmente en casos relacio- mos màs atràs, que sí se han receque había y que ofrece amplias nades con la delincuencia). Con la nocido para todas las personas. posibilidades para trabajar en faley del 85 la mayor parte de las En este caso ni siquiera se ha vor de la integración social de la expulsiones de extranjeros que se reconecide para todos los residenpoblación inmigrada. Les dereejecutaban estaban motivadas per tes, y seguirà habiendo esos perchos de las personas inmigradas la carència del permiso de residèn- misos de "residència sin trabajo" estan ahora màs clares, son màs cia, y las ejecutaba la policia sin que sobre todo se conceden a los amplies, aunque tedavía falte intervención de los jueces. Estos cónyuges reagrupados, generalmucho para alcanzar una verdatambién ordenaban algunas expul- mente las mujeres, y que constitudera equiparación de derechos siones per causas delictivas, pere yen un factor màs de discriminacon los nacionales, y aunque tameran las menes numerosas. En las ción de la mujer inmigrada. La alpeco se haya mejerado el sisteexpulsiones peliciales (por irregu- ternativa a ello estaba en eliminar ma de entrada para que las vías laridad) les jueces sóie intervenían el permiso de trabajo, recenecienlegales de inmigración sean màs para autorizar el internamiento de de el derecho a trabajar a todas las pleo. Aquí se mantienen ambas. les extranjeros durante la tramita- personas a las que se concediese También relacionado con el tra- accesibles. ción del expediente de expulsión. el de residència (aun cuande, para bajo, seguimes sin tener mecanisCon la nueva ley, este internamien- la concesión de éste se requiriese mes eficaces para combatir la Miguel Pajares es presidente de to ya no se puede aplicar a una oferta de empleo o cualquier sobreexpletación a la que algunas CITE, responsable de migraciones inmigrantes en situación irregular otra de las condiciones que la prò- empresas someten a las personas de CCOOy autor del libro "La inmi(se puede seguir aplicando para pia ley marca). en situación irregular (trabajando gración en Espana", editado por casos vinculades con la delincuenTambién se ha mantenide el cri- sin contrato, en condiciones infe- Icaria.
6
CRÒNICA
CARRER
gener-febrer de 2000
No a les respostes repressives a menors Arran de l'actuació policial contra menors immigrants que viuen als carrers de Ciutat Vella, una colla d'entitats va redactar aquest manifest per donar a conèixer la situació real d'aquestes criatures i esborrar la imatge de delinqüents que alguns mitjans els atribueixen MANIFEST
El darrer dimecres dia 26 de gener va sortir a la premsa la notícia de la detenció de 87 menors magribins en una redada a Ciutat Vella. Aquesta informació no es correspon amb la realitat, els detinguts no eren 87 i els menors eren una ínfima minoria. Aquest fet i la forma de presentarlos fa que una vegada més es criminalitzi aquests menors, plantejant el tema com un problema d'ordre públic i donant únicament respostes repressives. S'estan presentant aquests menors com si estiguessin al carrer per la seva pròpia voluntat, quan des de diverses fonts -que inclouen els educadors-es- que porten temps treballant en aquest camp, es constata que són nens que vénen al nostre país amb expectatives de treballar empesos pel deteriorament de les condicions de vida als seus països d'origen.
És al nostre país on davant la insuficiència i inadequació dels recursos per garantir la seva inserció i de la situació d'indocumentació i precarietat, han de viure al carrer amb el que això comporta, entrant en processos de cronificació i deteriorament. Com a rerafons d'aquesta situació existeix l'incompliment per part de l'Administració de la Llei de Protecció del Menor i dels acords de la Convenció de Nacions Unides dels Drets dels Infants, subscrita per Espanya l'any 1990 que obliguen a l'Administració a garantir la tutela i la documentació de tots els menors. Aquesta postura reflecteix una manca de voluntat política per part de les Administracionsdesolucionaraquest problema. Això es fa més palès en la mesura en que en altres autonomies -Andalusia i Euskadi (Guipúscoa)estan desenvolupant un sistema al-
ternatiu adequat a aquests menors. En aquests llocs s'està procedint a la tutela i documentació, amb resultats molt satisfactoris en relació a la inserció social i laboral. La realitat a Catalunya és que davant la impossibilitat de documentació aquests joves que havien començat a fer processos d'inserció positius veuen trencades les seves expectatives. D'altra banda laxarxa de la Direcció General d'Atenció a la Infància no respon a les necessitats dels infants i adolescents d'aquí, molt menys a les d'aquests nois, provinentsd'altrescultures amb experiències i expectatives dispars. Pensem que calen respostes educatives urgents que passin per l'exigència a les administracions locals, autonòmiques i estatals que acompleixin la llei, documentant-los i al mateix temps que s'obrin els recursos ade-
EL DESENVOLUPAMENT, UN DRET DE TOTS ELS POBLES El passat mes de gener s'endegà la segona edició de la Campanya de Sensibilització Nord/Sud "EL DESENVOLUPAMENT, UN DRET DE TOTS ELS POBLES" dirigida a la població catalana i realitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'ONGD i el Fons Català de Cooperació. La campanya, que és una crida a la reflexió i al debat, vol obrir els màxims espais de participació i cooperació possibles, ampliar i enfortir les xarxes de cooperació ja existents, promoure activitats en aquest camp i contribuir a la participació de la ciutadania apropant-la al món de la cooperació i a la comprensió de l'actual marc de desequilibris i desigualtats sota el qual coexisteixen els països del Nord i del Sud. Durant els 3 mesos de campanya es realitzaran activitats arreu de Catalunya. Posant en pràctica aquest principi de descentralització ja s'han organitzat al voltant d'una trentena d'actes des dels diferents municipis i les diverses entitats i associacions. La Campanya es tancarà el proper diumenge 26 de març al recinte de la Universitat Central de Barcelona amb una Festa Final oberta a tothom que durarà tot el dia, des de les 11 del matí fins les 8 del vespre. L'acte comptarà amb la participació de diverses ONGD, hi haurà activitats per als més petits: tallers d'artesania, de trenes, de percussió, jocs interactius, teatre, titelles, actuacions musicals... i per als més grans: exposicions, vídeos, degustacions de menjars... i finalitzarà amb una actuació musical. Per rebre més informació de la campanya poseu-vos en contacte amb la Secretaria de l'organització Portaferrissa, 13 bis, entl. 1"- 08002- BARCELONA Tel. (93) 4122602 E- mail: desenvolupament@pangea.org
quats: acollida nocturna segura i processos d'inserció social i laboral adequats. Càritas Diocesana de Barcelona, SOS Racisme, Casals dels Infants del Raval, Treball Social sense Fronteres, CCOO, Ibn Batuta, Plataforma en Defensa dels Menors Immigrants, Infància Viva-Meninos i Meninas da rua, Favb, ADESCI, Asodación Espafmia de Amistad con los Pueblos Àrabes.
BARTUMEUS
a CAMPANYA ut SENSIBILITZACIÓ El 4csen^?!üpaiiieíi*f
UN DRET DE TOTS ELS POBLES
Nord/Sud
ti GENER 1 MARC
2000
La Veu Uel
CARRER
gener-febrer de 2000
CRÒNICA
Barcelona tindrà un PAM ambigu MARTA PLUJA
El consistori va fer l'aprovació inicial d'aquest document el 26 de novembre de l'any passat i es va tancar el període d'al.legacions amb una l'Audiència Pública ei 20 de desembre. Encara no es va tenir un mes per estudiar el cartipàs, debatir-lo en el si de les entitats i redactar-ne les objeccions i les propostes. Un temps molt curt. Tot i que segons Xavier Casas, primer tinent d'alcalde, s'han tingut en compte suggeriments fets per carta i correu electrònic com si fossin veritables al·legacions, en un enorme esforç perquè tothom hi pogués dir la seva. Casas va dir en l'Audiència Pública que la gestió municipal té la intenció d'assolir dos objectius bàsics en aquesta legislatura, l'ocupació i la cohesió social, seguint tres estratègies essencials: qualitat i espai urbà (zones verdes, mobilitat i seguretat), cohesió i igualtat social (serveis, equipaments i polítiques de benestar social) i innovació i creixement (la ciutat com a referent en recerca i desenvolupament). Unes aspiracions molt lloables i engrescadores, certament, però
Es a punt d'aprovar-se definitivament l'eina bàsica de govern de la ciutat fins l'any 2003. El Pla d'Actuació Municipal (PAM), després d'haver passat per un període de debat i d'al·legacions, és realment insuficient que obliden, en nombrosos capítols, determinar-ne el període de realització. La Favb proposava un cronograma coherent i específic, però l'Ajuntament ha preferit mantenir-se en l'ambigüitat. Un exemple d'això és la Carta Municipal. La Favb va presentar un total de 70 al·legacions al PAM, de les quals l'equip de govern n'ha assumit una bona part, bé directament, bé tenint en compte l'acceptació de propostes d'altres entitats o perquè considera que ja queden prou especificades en el redactat original. De les propostes no recollides en el document, en destaquem 10 que pera nosaltres són prioritàries i que us especifiquem en el quadre adjunt. Les altres intentarem comentar-les tot seguit. En el capítol d'infrastructures.
la Favb té un especial interès per al transport públic. D'una banda perquè cobreixi el màxim del territori, però també perquè sigui accessible a tothom. Segons Xavier Casas, la millora de l'accessibilitat depèn del conveni d'infraestructures de la Generalitat i l'Estat, tot i que en el Pla de Desenvolupament d'Infraestructures s'hi proposa adaptar 40 noves estacions abans del 2010, cosa que representa una inversió de 20.000 milions de pessetes, però que no arriba a garantir una cobertura del 80% per aquest mandat. Pel que fa a política de sòl i habitatge, el consistori recull totes les al·legacions presentades per la Favb, però s'oblida de les demandes per als immigrants. En referència a les polítiques de benestar social, la Favb de-
mana construir 25 residències per a gent gran, tenint en compte les necessitats dels barris, però en el PAM no es concreta el nombre, amb l'excusa de reclamar-les a l'administració autonòmica. Tampoc es dóna una solució clara als probemes que origina l'actual mapa sanitari i en totes les especialitats (planificació familiar, drogodependències, prevenció...), traslladant-los al Consell de Salut, però en canvi es busca demanar explicacions sobre l'Assistència Primària a la Generalitat. Sobre joventut i drets civils, és remarcable la facilitat que té l'òrgan municipal per eludir un dels temes de més candent preocupació a la ciutat: el moviment okupa. Igualment resulten ambigües les respostes donades a les al·legacions sobre el compliment de la reducció de residus, ja que no fixa un percentatge concret, o sobre la Tamgrem, ja que accepta eliminar-la del rebut de forma voluntària, però no de forma general i definitiva. En resum, aquest Pla d'Actuació té aspectes positius, però a més d'ambigu resulta insuficient.
Els deu punts de la Favb no contemplats • Bitllet combinat: tot i que ja hi ha hagut un intent d'integració, s'està molt lluny d'assumir la proposta veïnal d'anar de casa a la feina amb l'import d'un sol bitllet, sense apujar-ne el preu. • Ampliar l'horari de metro els dies feiners fins la 1 i els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5: cosa que, segons l'Ajuntament depèn de la solució a problemes de manteniment de les línies més que a problemes econòmics. • Tramvia del Baix Llobregat -actualment en fase de concurs-: les entitats demanen que funcioni al llarg de tot el seu recorregut per superfície, i la proposta municipal és de soterrar-lo en el circuit mig: de Francec Macià a Glòries per túnel, amb parades cada 400 metres, utilitzant la línia simultàniament amb els ferrocarrils de la Generalitat. D'aquesta manera s'eludeix un cop més la responsabilitat de prioritzar veritablement el transport públic, i ferho per superfície. • Can Rigalt -que implica els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet-: s'exigeix que s'inclogui i que el compromís d'incloure una partida de 200 milions per a les primeres expropiacions es compleixi. Però sembla com si el consistori barceloní no hi tingués res a diri i dóna tota la responsabilitat a l'Àrea Metropolitana. • Barca 2000: és inexplicable que l'equip de govern l'inciogui en el PAM, tenint en compte que es tracta d'un projecte privat, i quan sembla que la volun-
tat municipal s'encamina a realitzar un Pla Director que reorganitzi la zona en qüestió a partir dels interessos no només del Barca, sinó també de la Universitat, el Club de Polo i Torre Melina, encara que sense tenir en compte la gent que viu al barri de Les Corts. El que cal, i així ho va fer constar la Favb en les seves al·legacions, és un Peri que respongui a les necessitats del barri, és a dir, de la ciutat.
• Fòrum 2004: Aprofitar l'esdeveniment per donar resposta a la remodelació integral del barri de la Mina amb inversions de totes les administracions, no només de la Unió Europea. Les plusvàlues derivades de la intervenció privada han de revertir en les públiques, seguint la normativa legal urbanística i cal cobrir els dèficits d'equipaments i serveis del barri. En aquest cas, l'Ajuntament s'escuda dar-
NO ESPECULEU
AMB LA MODEL
rere la posició de la Generalitat, però no pren la iniciativa ni exerceix la pressió que convindria i li pertoca exercir. • Pla de presons: Per a no definir-se en el document general, el consistori remet a altres documents específics sobre cada cas. La Favb demana que es mantingui, dignificantla, la presó de Wad Ras; la Model ha de convertir-se en una zona verda i d'equipaments ciutadans; la presó de la Trinitat ha de passar a ser una zona verda i habitatge social de lloguer. Totes aquestes actuacions s'han de portar a terme sense especular. • Túnel d'Horta: només s'ha pogut aconseguir de l'Ajuntament un no al peatge i al transport privat, la qual cosa significa que es deixa una porta oberta a un túnel per al transport públic, amb l'excusa de reduir la pressió de les entrades i sortides de la ciutat en vehicle privat i de potenciar el transport públic. • Si bé s'ha acceptat donar dret de vot per als immigrants, crear un campament de pas per als treballadors temporals que acostumen a desplaçar-se i a viure en caravanes pròpies sembla una proposta que els faci por i per això se'ns remet a un Programa d'Actuació del tot abstracte. • No al tancament del parc de bombers del carrer Lleida: l'Ajuntament té previst seguir el Pla d'Equipaments per a bombers de la ciutat, és a dir que no es vol fer enrere, tot i la pressió ciutadana.
la Cl VTA T de la MAINADA
1R ^
i
Aj>
'W
•Jr-
B
1 1 B
Ciutat dels somnis 11
aníjs
De petita, sempre havia somiat una ciutat sense cotxes. El 29 d'abril de 1999 es va fer el "Dia sense cotxes", aquest dia em vaig adonar que seria molt més agradable caminar pel mig dels carrers i sense soroll; però també molt més incòmode per a tots. Una ciutat no és una ciutat si no té cotxes ni soroll ni fum ni tot això que és el que fa que sigui una ciutat còmode i adaptada a tota persona. La Pedrera, la casa Batlló, la catedral, el Liceu, les fonts de Montjuïc, la Sagrada Família, les Rambles, el passeig de Gràcia, la plaça Catalunya, el Palau Sant Jordi, etc. són algunes de les coses meravelloses de Barcelona. Tenir un company de pis està molt bé, però tenir un acompanyant de pis com ara un huski, un rodwailer, un doverman, un pastor alemany o un mastí dels pirineus tancat en un pis dia i nit em sembla una bogeria i una mala passada per aquell animal. Jo sóc la personeta que més estimo els animals d'aquest món; i el que més odio en aquesta terra és que maltractin els animals tant si són gossos com si són óssos. Quan veig que un senyor que ha tornat de treballar o està de mal humor va a passejar el gos i el va estirant de la cadena del coll, a aquell pobre animal que només volia anar a fer pipí a l'escorça d'un arbre, l'amo ha de ser responsable del seu gos, tenir-ne bona cura, també a Barcelona, com ara: recollint les caques que fa el gos, educant-lo i ensenyant-li que faci el pipí als arbres.
I el meu arbre? C'-i t . V ' /()
ant/s
Visc a prop del carrer Argenteria. Jo només volia saber per què han tret un arbre molt gran i molt guapo que hi havia davant del carrer Basea. Ara hi ha una escultura amb banyes que jo no vull dir si és maca o no, l'únic que dic és què n'han fet d'aquell arbre? on l'han posat? per què no l'han deixat allà on era i posaven l'escultura una mica més enllà, dins la mateixa plaça si fa falta? Potser em contesten que està previst de col·locar nou arbrat en aquest carrer; em sembla molt bé, però aquests arbres normalment són joves i petits, i aquell que jo us dic es veia vell, però fort i gran. No entenc de botànica. Només sé que el trobo a faltar. Gràcies. Un petó.
r.n Veu diH
REPORTATGE Un reportatge de
Rosa Querol
CARRER
gener-febrer de 2000
El Perú és un clar exemple d'esclavitud infantil, amb un milió i mig de criatures que treballen. D'aquestes, 433.000 tenen menys de 12 anys, i la xifra segueix en augment.
Aquella mainada que no pot jugar o éeJ'trgutnent rie cap novella: 250 niiliorib dé cnàíuies lieuaiièri d la força en tot el planeta, i aquesta xifra va en augment. A l'Amèrica Llatina, més de 100 milions de nens i nenes no tenen garantides les seves necessitats primàries i 20 milions de menors de 14 anys integren la PEA infantil (Població Econòmicament Activa). El nombre de nens i nenes que treballen a Perú va créixer a partir dels anys vuitanta a causa de la crisi econòmica de la segona meitat dels setanta, la qual va provocar l'augment de la pobresa, el deteriorament del sistema educatiu i la disminució de la despesa pública social. La precària situació que travessen moltes famílies obliga els menors a ingressar molt aviat al món adult amb el pertinent perjudici per a la salut, la seva salut i el seu futur.
situació. Tindran menjar, sostre i un cert nivell d'educació. La seva sort serà millor que la dels seus companys del carrer, però els faltarà una cosa molt important: una veritable família, un pare i una mare.
• Vull tenir pares!
Una de les alternatives per a la infància abandonada és l'adopció, però no tots els nens i nenes s'hi poden acollir. En el nostre país també hi ha mainada abandonada, però els tràmits són lents, les llistes d'espera llargues i els infants petits en condicions legals adequades d'adopció, pocs. Per això augmenta l'adopció de mainada d'altres països. Les criatures menors de tres anys són les que tenen més possibilitats de promoure'ls en adopció i tenir pare i mare, ja que la majoria de les fam ílies interessades volen nadons. • Treball o esclavatge? Paoio va néixer en un barri modest de Lima a mitjan del 1995. El seu El treball infantil no remunerat és més abandó, al poc de néixer, el portà important a les àrees rurals. Consisteix primer a l'Hospital del Nirío de Lima i en experiències insuportables per a la després a l'Hogar Piloto de Miraflores, sensibilitat humana, com les que viuen on convisqué amb altres nadons fins els nens i nenes talp diàriament. A les ROSA QUEROL que els seus pares adoptius, Amadeu cavernes del subsòl del volcà Misti, a i Rosa, van arribar de Barcelona i, als Arequipa, mainada d'entre 4114 anys, • La canalla del Perú està obligada a créixer abans d'hora catorze mesos, vaestrenarpares, nom acompanyada per algun familiar adult, extreuen pedra tosca dels llocs on tis, dermatitis, rinitis, parasitosi intesti- dial del Treball, alguns propietaris con- Callao o que treballen en la fabricació (Pau-Amadeu) i una nova vida lluny de tracten mainada perquè "éslamà d'obra de rajols d'Huachipa o separant detri- laterraque el va veure néixer. La Marta només hi poden arribar els seus petits nal, caries i silicosi. Hi ha altres feines que destaquen més barata i dòcil, rep menys salari tus en els abocadors d'escombraries es deia Gladys i va coincidir amb Paucossos. Aquest mineral tan sols s'utilitza en el procés industrial "stone wash" per la seva perillositat i duresa, són les que les persones adultes, no està sin- (basurales), mentre es destrossen les amadeu al mateix Hogardurantquatre (rentat a la pedra) per envellir la roba que es fan en condicions de semi- dicada i se la intimida fàcilment, no té mans, les ungles i els pulmons. Nenes mesos. La van abandonar als deu texana tant de moda entre el jovent esclavatge en els safarejos d'or del riu assegurança mèdica ni dret a indem- que treballen com a minyones, mesos al portal d'una església i el desprotegides per les lleis, sotmeses a porter la va lliurar a la policia de la peruà i mundial. Algunes mares, com Madre de Dios, en plena selva amazò- nització en cas d'accident". Carmen Rosa, de 25 anys, observen nica. Prop de 6.000 nens i nenes d'enAquests casos no són els únics. l'explotació laboral i, sovint, sexual dels capital peruana. Els Hogares transitocom els seus fills grans es perden dins tre 11 i 18 anys hi treballen sotmesos a Nens picapedrers que han de trencar seus patrons adults. A vegades, men- ris de la policia peruana no estan sufila mina amb un rasclet, mentre elles maltractaments, incompliment de pro- enormes roques a les pedreres de gen les sobres del menjardels senyors cientment preparats pertenircura dels donen de mamar als nadons. La quit- meses, falta de salubritat i alimentació Carabaylo; nens i nenes que netegen o se'n van al llit amb gana. I tot plegat, nadons i la Marta-Gladys va passar de xalla gran ja té tuberculosi, conjuntivi- deficient. Segons l'Organització Mun- marisc a la terminal pesquera d'El quan es podria finançar l'educació de ser una nena grassoneta a tenir protota aquesta canalla de l'anomenat blemes de creixement. Quan tenia diTercer Món amb la despesa anual en vuit mesos, l'adoptaren Miguel i Maria gelats dels països rics. José, una parella madrilenya. Sempre plorava quan se li apropava alguna • Criatures del carrer persona estranya i devorava, més que • Convertir-se en família adoptadora no és gens fàcil. La necessitat de protegir les criatures del tràfic il.legal i, fins i tot, El treball infantil perpetua la pobresa no pas menjava, tot el que se li donava. esgarrifós comerç d'òrgans, ha portat als governs a promoure lleis que salvaguardin els drets de la infància en el procés de les famílies que es veuen obligades Els futurs pares adoptius volen cride l'adopció. La Convenció de l'Hàia, relativa a la Protecció de la Infància i a la Cooperació en Matèria d'Adopció a enviar els fills menors a treballar. atures petites per poder viure la paterInternacional, va entrar en vigor el 1995, però no s'ha ratificat per la majoria de països. D'una banda, la gran quantitat de Però la situació encara pot ser pitjor si nitat al màxim, però la canalla més Ileisdiversesque regeixen en unspaïsosoend'altresila lentitud de la maquinària burocràtica desespera lesfutures famílies. se'ls abandona. Canalla de famílies gran té la possibilitat de veure acomD'altra banda, la corrupció d'alguns funcionaris, fiscals i advocats i la misèria de famílies desesperades faciliten la desestructurades viuen al carreraban- plert el seu desig de tenir una família. proliferació de la venda de menors. donats a la seva sort. Sobreviuen ro- Evelyn, una preciosa nena de sis anys L'adopció d'en Pau, la Marta i altres criatures va desanimar les seves famílies en nombroses ocasions. Un any d'espera, bant, pidolant o prostituint-se. Amb amb uns enormes ulls negres, fou mínim, a l'Estat espanyol. Nombroses entrevistes per assolir la idoneïtato l'aprovat com a pares, molta paperassa, errors freqüència s'agrupen en bandes temi- adoptada per Carmen, una metgessa i pèrdues, van suposar la primera part de la prova. El viatge al país d'origen de la criatura va significar la segona part de bles, tot i sertan joves. Són els"pirariitas" de Saragossa. L'Albert i l'Anna, que l'experiència. Els pares d'en Pau van viure seixanta dies a Lima compartint els problemes i les alegries amb altres famílies del Perú, els"meninosda rua" al Brasil, ara tenen 10 i 14 anys, van conèixerels debutants, mentre arreglaven papers i més papers, discutien amb alguns funcionaris indolents i intentaven resistir la pressió els "gamines" de Colòmbia, o qualse- seus pares catalans quan tenien 3 i 7 dels que, amb el seu millor somriure, demanaven "una mica de diners per fer front a l'enterrament del meu nebot que ahir vol altre nom de qualsevol altre lloc del anys, respectivament. Mai s'havien vist es va ofegar. Estic molt trist, però he vingut a treballar perquè no s'endarrereixi més el seu expedient". Afortunadament, món. La policia els persegueix, la gent abans i ara són germans. els tràmits per a l'adopció s'han simplificat enormement al Perú en els últims dos anys i, actualment, el temps d'estada dels els defuig i els tem. La seva vida no val Canalla treballadora, semiesclaves, pares adoptius al país s'ha reduït, ha passat dels prop de 60 a només entre 20 i 30. res i tenen un futur obscur. Molt pocs militars, abandonades, maltractades Tanmateix, els mateixos pares que es queixaven de l'endarreriment van poder constatar l'existència dels desaprensius escaparan del seu destí. físicament i psíquica, víctimes d'abucomerciants de mainada. En els passadissos del Palacio de Justícia de Lima, on es tramitaven les adopcions amb tots Les autoritats recullen els nadons i sos sexuals. Els riscos de ser només els requisits exigits per la llei, i en el vestíbul de la Secretaria Tècnica de Adopciones (STA), dues mares espanyoles van els ingressen en una institució d'acolli- una criatura continuen tan vigents en ser objecte d'oferiments il·legals de nadons acabats de néixer. Els presumptes venedors, un home i una dona, gosaven da. Compartiran la seva vida amb els nostres dies com en els anys llubuscar clientela en el cor mateix del sistema legal. moltes altres criatures en la mateixa nyans d'Oliver Twist.
L'adopció, un procés dur i complicat
ÍM Vt'tt th'l
CARRER
gener-febrer de 2000
Un reportage de
Christian Andreu
REPORTATGE
Les demandes de la policia municipal han posat en evidència unes mancances importants. Amb una mitjana molt elevada d'edat i la reducció de la plantilla, el futur del cos queda entredit.
La Guàrdia Urbana, un cos que envelleix destinar-hi i tot va quedar penjaf'. La impressió dels barcelonins i les barcelonines no difereix gaire dels fets exposats per aquest cos. En la carta oberta de la Guàrdia Urtsana es confirma que la manca de policies ve acompanyada per un dèficit en vehicles. D'aquesta manera, "dels vehicles destinats a r Eixample, per posar un exemple, un 40% dels turismes està avariat i un altre 40% està assignat als superiors. De 32 motos, 10 tenen una avaria, 19 estan al servei de la grua i la resta queden per al servei diari. Des de f octubre del'any passat hi haordres de no reparar els vehicles per manca de pressupost".
«•^fBSl^s^rtacians i ciutadanes de Barcelona la mobilització que ha organitzat el cos de la Guàrdia Urbana demanant mesures per aturar l'envelliment d'aquest col·lectiu i la reubicació dels agents d'edat avançada -entre d'altres peticions- ha estat una sorpresa. En una carta oberta dirigida a la ciutat aquest cos deixa ben clars els números: la plantilla de la Guàrdia Urbana s'ha reduït un 23% en els darrers 14 anys i la mitjana d'edat és de 50 anys (representa un 34% del total d'efectius), mentre que tan sols un 2,5% en tenen menys de 30. Les xifres parlen per si soles. Però a més, una de les seves principals demandes és reduir la feina en proporció al nombre d'agents disponibles perquè estan desbordats i això repercuteix en l'eficàcia. I aquest és un dels símptomes que més posen en relleu els barcelonins i barcelonines. D'un temps ençà, si es truca per una urgència, o els agents no apareixen o triguen a venir, amb les conseqüències que això pot comportar.
• Pocs agents A l'actualitat, la Guàrdia Urbana barcelonina es col·loca en un l'ndex d'1,5 agents per cada mil habitants, i està distribuïda en 10 districtes i quatre unitats centralitzades que funcionen els 365 dies de l'any: cavalleria, circulació, policia administrativa i suport i la sala de seguretat de l'Ajuntament. Per això, la percepció ciutadana de manca d'agents no ha passat per alt al propi cos policial. Així és que demanen un augment de plantilla, un reglament de segona activitat-que permeti que els agents de més de 57 anys no hagin de patrullar al carrer-, modernitzar instal·lacions i recursos i negociar dignament. Segons Pepe García, representant sindical de GCOO del cos, "ha desparegut el guàrdia urbà de Barcelona. A la ciutat només queden la grua i la policia que castiga. Aquest any -continua García-es recaudaran 3.000 milions de pessetes per denúncies i prop de 2.400 pel servei de la grua. I la ineficàcia del cos en prevenció de delictes gairebé és efímera. Si un carrer demana agents per vigilar han de pagar-ho posterioiment". Segons aquest representant sindical, 'l'Ajuntament no vol augmentar plantilla perquè diu que el deute dels Jocs Olímpics encara és mol gran. I extemalitzen els serveis contractant empreses privades que els aporten beneficis econòmics. I això quan l'obligació pública és de prestar un servei i no passar factura després". Davant aquests fets, La Veu del
• Visió ciutadana
• La policia de barri ha fracassat per manca d'efectius Carrerha volgut saber què hi diu l'administració pública. Abans de tancar aquest número s'ha demanat una entrevista amb la regidora Carme San Miguel, però el silenci ha estat l'única resposta que hem trobat.
# Demandes previsores Així, des dels sindicats es posa en relleu que un agent de més de 57 anys no pot estar al carrer perquè la seva feina pot resultar ineficaç. Per això, des de GCOO es critica que no es preparin
cursos per poder passar a la reserva un nombre cada cop més elevat d'agents. I que es canviï la política de càstig municipal amb la grua. "Si el dia ha anat malament -explica Pepe García- en acabar la jornada un agent es troba que li falten cotxes per multar o per endur-se, ha d'anar descaradament pel primer que trobi encara que sigui més o menys tolerable la infracció, perquè sinó, després, se li demanen comptes". Un dels altres projectes que l'admi-
La ciutadania barcelonina ha pogut canviar el seu parer sobre aquest cos en els darrers anys. Si abans el sentien com un dels cossos més propers a les persones, a l'actualitat una àmplia majoria no veu amb gaire bons ulls una política de multes, denúncies i grues que no es correspon amb un bon servei ofert en cas de necessitat. LLUÍS SALOM Per Ascensió Moreno, veïna de Bon Pastor de 43 anys, "van a sac i posen multes a qui no li pertoca i, a nistració ha deixat de banda, segons la vegades, són injustos. Penso com la mateixa font, ha estat la policia comu- majoria de gent d'aquesta ciutat -diu nitària. Un projecte que, segons García, Moreno-, que són uns mantes perquè no existeix: "L'Ajuntament ha enga- quan han de posar una denúncia realnyat vilment la ciutat amb aquest pro- ment necessària estan passejant. Cal jecte. La prova pilot al primer barri de la que els grans es jubilin i n'agafin de ciutat va haver-se de fer portant polici- més joves. Aquests es mereixen tames d'altres districtes i en anar afer-se el bé una oportunitat. I sobretot, que posegon es va haver de dividir la xifra sin més dones, que de guàrdies urtDad'agents per dos perquè no n'hi havia nes no se'n veuen tantes". prou en tota la ciutat. Quan es va voler En canvi, per Xavier Garcia, veí de continuar i passar al tercer barri es van l'Esquerra de l'Eixample de 27 anys, adonar que ja no hi havia policies per "haurien d'estar més per la regularització del trànsit perquè hi ha molts embussos i es veuen pocs guàrdies. En canvi, pel que fa a les multes, trobo que exageren els mètodes coercitius que utilitzen. Els agents, a vegades, també abusen perquè sembla que vagin a comissió per multa posada i això és del tot erroni. Pel que fa al sen/ei de la grua és un negoci descaradíssim". Per Núria Castellet, veïna del Clot de 56 anys, "és una llàstima que de ser el cos uniformat més proper al ciutadà en èpoques no democràtiques, ha passat a ser tan qüestionat per ineficaç durant la democràcia. En això hi tenen a veure alguna cosa -per no dir molta- els càrrecs polítics encarregats d'aquest estament. I si el problema és econòmic, seria convenient crear menys càrrecs directius i de confiança -amb sous més elevats- i estructurar la plantilla amb més agents joves i tècnicament preparats. Potser així el ciutadà en sortiria molt més beneficiat".
10
PUBUCITAT
CARRER
gener-febrer de 2000
Dés d'ara, èn un sol telèfon hi ti€bàrasíaresposta^^^^^^ infinitat de qüestions d'anBU de Catalunya.
La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principalment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis. El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès. (0
Només cal telefonar.
•
Cü
o c a>
atenció ciutadana
•
rw^
^<b] InfoCat
Generalitat de Catalunya
*91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.
La Veu del
CARRER
gener-febrer d e 2000
Salvador Clarós AV Poblenou
Julie Flanagan Traductora de la UB
11
Un barri per viure, treballar i comprar
T
ant en el paisatge urbà de la Barcelona metropolitana com en la forma de vida i les pràctiques quotidianes de la gent s'hi entreveu l'influx d'un lu-banisme de concentració que, ha sembrat el territori de recintes tancats amb un ús exclusiu del sòl. En quant a l'ús residencial, només cal vem-e els barris dormitori de Barcelona i la seva perifèria. Exactament el mateix respecte a l'ús comercial: les Grans superfícies s'han multiplicat arreu amb el beneplàcit de totes les administracions. I també polígons de concentració industrial com la Zona Franca o tants d'altres a infinitat de pobles del Vallès i el Baix Llobregat. Més darrerament, també l'activitat lúdica o d'entreteniment està generant espais de concentració a l'estil dels parcs temàtics. En són una mostra els projectes Barca 2000 i de Diagonal Mar. La finalitat dels seus promotors és crear pols d'atracció econòmica concentrant, en un perímetre acotat, activitats, serveis i ofertes comercials d'entreteniment, que es beneficien de l'afluència massiva de gent: multicines, àrees comercials, restaiirants, etc. La manca de diversificació dels usos del sòl que ha practicat l'urbanisme modern s'ha degut fonamentalment a ima planificació subordinada a les exigències del desenvolupament industrial per una banda, a interessos econòmics particiüars com demostren els plan fets a mida per al FC Barcelona o per a Hines, i també a la manca de criteri urbà. Aquest model d'iu-banisme no funciona perquè al marge de servir a interessos que no són els de la ciutadania, no ofereix qualitat de vida i ha fet ciutats insofribles pel trànsit, pel soroll, per la deshumanització de les relacions, per la contaminació, per l'estrès, per la inflació del cost de la vida... La cultura de la fabrica és el paradigma que ha condicionat la política urbanística. La necessitat d'ubicar grans contingents
OPINIÓ
d'immigrants desplaçats de les seves terres d'origen va fer aparèixer, caps els anys 60 i 70, polígons d'habitatge amb forta densitat de població i escasses condicions. Qui els va concebre va prioritzar l'oferta d'allotjament per la classe treballadora per tal de subministrar mà d'obra a la emergent indústria catalana i no va entrar en consideracions de caire social, cultiu-al i humà. En els darrers temps, im nou concepte residencial també de concentració està envaint la geografia metropolitana: barris horitzontals, a diferencia dels anteriors, fets de cases adossades amb carrers desèrtics, sense botigues ni quasi equipaments socials, i on cal agafar el cotxe per a fer qualsevol cosa. Santa Perpetua de Mogoda, Canaletes a Cerdanyola del Vallès i molts altres en són bons exemples. L'aïllament és el preu que es paga per la fugida de la ciutat. La proliferació en llocs estratègics de grans superfícies
farà possible un altre estil de vida. Aquesta utopia avui és a tocar gràcies a que el nou motor de l'economia es desplaça cap a activitats terciàries i d'indústria rica en tecnologia, que tendeixen a desconcentrar la mà d'obra. També apunta en aquesta direcció les noves xarxes de comiudcacions que transformen els coneixements i la cvdtiu-a, im nou repartiment del temps amb menys hores de treball assalariat i més temps de treball domèstic i de lleure, i la nova distribució de tasques entre l'home i la dona. Aquest és l'horitzó que es dibuixa i que demana una traducció en el terreny lu-banístic. L'altemativa és la diversificació d'usos del sòl. Veïns del Poblenou s'han manifestat a favor del manteniment de les àrees industrials del barri enlloc de la seva recalificació per construir-hi més pisos, recuperant-les per a una nova indústria no contaminant i compatible amb la residència. Veïns del barri de Les Corts s'han manifestat en contra de concentració d'ús comercial és el comple- del Barca 2000, pel que suposa d'urbanisme ment necessari per què la família moderna, de concentració. La ciutadania reclama atrafegada, pugui abastar-se practicant im vivenda assequible per a joves davant la estil de vida amb menys relacions veïnals i passivitat de les administracions. Els urbaamb cadència de vida setmanal. Finalment, nistes i els polítics haxirien de ser sensibles la concentració encara de la indústria als a les necessitats d'vma població que avm polígons de la perifèria allimya les persones demanda redisenyar els espais combinant la del seu entorn residencial, provoca despla- petita indústria no contaminant amb el coçaments massius que col·lapsen a diari les merç tradicional i de proximitat, els serveis, carreteres i genera un estil de vida amb les petites àrees de lleure i el verd urbà, els poques hores de convivència famihar on es fa eqmpaments culturals i esportius i les illes necessària la contractació dels serveis més residencials. Tot, estructxu-at a través de bàsics, com dinar al restaurant i buscar algú vials amb prevalència del recorregut a peu. El que canvia la qualitat de vida és la major que atengui els fills o les feines de la llar. Davant d'això, hom acaba redescobrint interrelació entre les persones i la seva parim urbanisme de diversificació d'usos, que ticipació en aquest espai col·lectiu que és la combini la nova indústria lleugera i no con- ciutat. Una ciutat social i ecològicament taminant, el comerç, la residència i els ser- sostenible ha de contemplar la ciutadania no veis urbans. La superposició d'usos del sòl en com a consumidors sinó que ha de tenir en un mateix barri allimya el perill de la satu- compte totes les dimensions de la persona ració o l'excés de gent, de cases, de vehicles,.. .i per impulsar xxn nou estil de vivire.
Timor Loro Sa'e: un nou miLlenni
S j^ta^ i el mil·lenni representa la possibilitat d'un canvi de veritat en algun lloc del món, aquest lloc és Timor Loro Sa'e, l'antiga colònia portuguesa de Timor Oriental. Després de més de 4 segles de colonialisme portuguès i 24 anys d'ocupació espoliadora i sanguinària dels militars d'Indonèsia -és a dir, quasi mig mil·lenni sense que els habitants d'aquesta bellíssima illa poguessin gaudir de les seves riqueses naturals ni dels drets humans més bàsicsTimor Oriental es va quedar reduït a cendra després del referèndum del 30 d'agost de 1999 en el qual una majoria aclaparadora va votar a favor de la independència. Ara comença la construcció de Timor Loro Sa'e, sota el mandat de l'UNTAET (Administració Temporal de l'ONU). La guerra ha acabat i ara comença la llarga lluita per crear una societat justa, pacífica... i realment timoresa. Evidentment Timor Loro Sa'e arrossega avui moltes dificultats del seu llegat històric: la destrucció pels militars d'Indonèsia i pels seus milicians del 75% de l'infrastructura; una societat molt traumatitzada que, en els últims 24 anys, ha perdut més d'una tercera part de la seva gent degut als esforços dels militars d'Indonèsia de sotmetre un país que sempre ha lluitat contra forces aparentment insuperables per a la seva independència; encara hi ha unes 170.000 persones -hostatges- en campaments controlats pels milicians a Timor Occidental; i el problema fonamental d'haver de construir cases per a quasi tota la població ara en la temporada de pluges del monsó. Amb l'ajuda internacional han arribat nous problemes. Hi ha més de 40 agències internacionals, totes amb diferents
teories i experiències que volen provar en aquest nou laboratori d'experimentació humanitària (un timorés va comentar -Han vingut aquí amb la idea que han de reconstruir-ho tot, fins els nostres cervells!); negocis poc clars que volen aprofitar l'absència de lleis i d'impostos per fer uns guanys íacils i ràpids; les enormes diferències entre les condicions de vida i de treball dels estrangers i dels timoresos; l'atur és quasi al cent per cent pels timoresos i els joves comencen a protestar-hi amb vandalisme; l'economia és una mena de Babel monetari, amb dòlars americans, australians i singapurs i escudes portuguesos pels estrangers, i rupiahs indonèsies pels timoresos que intenten guanyar la vida com poden. Ara es comença a parlar de l'efecte "Cambòdia" -on 8 anys després de l'arribada de l'ONU i el balafiament de bilions de dòlars teòricament per reconstruir el país, l'única economia avui és la de l'ajuda internacional. Timor Loro Sa'e té promeses de la comunitat internacional de fins a 522 milions de dòlars per un període de tres anys, però les despeses de l'administració de l'UNTAET són 700 milions de dòlars l'any. I els timoresos comencen a preguntar en veu alta si tots els cotxes nous i els hotels flotants amb cine són realment necessaris quan ells no tenen feina ni aixopluc. La base de l'economia de Timor Loro Sa'e és l'agricultura i Xanana Gusmao, el President del CNRT (Consell Nacional de Resistència Timoresa), diu que la recuperació econòmica s'ha d'enfocar primer de tot en el sector agrícola per acabar amb la dependència total de l'ajuda externa i per fer que la població tomi a treballar a les zones rurals. L'ajuda més important i urgent, diu, és de llavors, eines i tractors. L'altra
prioritat és formar els timoresos a tots els nivells (Timor Loro Sa'e té només 10 metges del pais). Xanana Gusmao també insisteix que el nombre de funcionaris sigui un mínim de 12.000 (durant l'ocupació Indonèsia era de 28.000 -d'indonesis), i que més del 80% sigui dels sectors de sanitat i educació. De moment els recursos de l'ajuda externa serveixen per establir la logística de les agències estrangeres mentre les necessitats bàsiques dels timoresos segueixen massa ignorades. No obstant, els líders timoresos són molt conscients que l'ajuda ha de dirigir-se a l'economia real i no per reciclar-se només dins la de l'ajuda, i fan tots els esforços possibles per solucionar els nous problemes. Xanana Gusmao en el seu missatge de l'any nou diu: "Els líders de Timor, forjats en una lluita molt desigual i que no tendeixen a fugir espantats de les dificultats, estem segurs que ara vénen \ms temps millors i que cada vegada estarem més capacitats per solucionar els problemes i per estar per damunt dels dubtes i temors." Fins ara, els líders timoresos han mostrat un comportament exemplar i una voluntat d'aconseguir el país, democràtic, just i pacífic pel qual lluitaven i sacrificaven tant. La població també vol construir aquest país. Durant una visita recent a Timor Loro Sa'e, em vaig quedar impactada per dues coses sobretot: la destrucció deliberada i quasi total, i l'actitud positiva, constructiva, sense odi i esperançada de la gent timoresa. Ara toca a la comunitat internacional escoltar als timoresos i ajudar-los crear aquesta societat timoresa que han anhelat durant tant de temps. Que les seves esperances esdevingmn realitat!
12
/.a veu atfi
CARRER
EL CUARTO FOSC
Parlamentaris/es de Catalunya L'Autoritat Portuària
Tenen la sort de tenir el seu lloc de treball al parc de la Ciutadella. Tenen el privilegi d'ocupar una part del parc per aparcar-hi els seus cotxes gratuïtannent. Com que es comença a aixecar la llebre i es comença a valorar que l'escàndol pot ser majúscul, s'està plantejant fer un pàrquing subterrani, suposem que, també, gratuït. Argumenten que com que alguns parlamentaris vénen de fora han d'usar el cotxe. Ens agradaria més que anessin a treballar amb transport públic per fer-ho racionalment. Aviat no ens estranyarà veure obres d'un pàrquing que l'únic que farà serà amagar els cotxes sota terra és a dir, una cosa semblant a la funció que fan algunes estores: amagar la pols.
gener-febrer de 2000
Xavier Casas, president de TMB
Responsable del Maremàgnum. Que no només va privatitzar el port amb la connivència de l'Ajuntament, sinó que ha reconvertit el projecte inicial, fracassat, en una suma d'antres que són, avui per avui, un espai on el racisme i la violència apareixen massa freqüentment. No s'ha d'oblidar que el Maremàgnum el va promoure un agent més o menys especial, Munné, promotordel Barca 2000, un projecte que en aquests moments està paralitzat. Tanquem l'autoritat portuària perquè són massa les actuacions antiracistes, dóna la impressió que d'alguna manera són consentides. L'últim episodi denunciat és impedir l'entrada al novel·lista Abdul-Quadir Benall, ciutadà holandès d'origen marroquí. Responsabilitats. Dimissions i que l'espai que ocupa el Maremàgnum passi a ser responsabilitat municipal.
Sostenibles per un dia
Encara que sembli mentida, aquesta imatge pertany a la ciutat de Barcelona. Per molt que suggereixi Sarajevo, es tracta d'una parada del 82 a Torre Baró, Nou Barris, districte vuitè de la nostra ciutat. Per això tanquem al president de TMB, Xavier Casas, al cuarto fosc una bona temporada, perquè reflexioni i mediti. Hi pot haver algú que esperi durant una eternitat un autobús en un indret tan desemparat? Entre les parades de disseny -encara que al seient no es toqui de peus a terra- i aquestes bé hi deu haver un terme mig?
'•^^^
L
Dona Julià García Valdecasas
Van citar la premsa el dia de l'autoreflexió. Es van aixecar i després de la dutxa no van agafar el cotxe oficial. Van trencar amb la rutina. Van anar al despatx amb bici o amb metro. Es van deixar fer la foto. Per un dia havien deixat els carros. "Volem donar exemple" deien davant les cameres i els micros. "Busquen la foto. Demà tornaran a agafar els cotxes oficials i, a més a més, no respectaran els 50km/h.", ens deia un veí de mala llet. I tenia més raó que un sant. Si descartem una minoria de càrrecs, de governants, la majoria no va tornar a agafar la bici ni el transport públic. Com que no volem sercruels, els tanquem al cuarto fosc fins que es comprometin a deixar el cotxe oficial cada primer divendres de mes.
Delegada del Govern. Responsable d'aplicar a la nostra ciutat la nova llei d'Estrangeria. En una època en la qual fins la Guàrdia Civil té ordinadors al seu cau, la Julià condemna centenars i centenars d'immigrants a fer hores i hores de cua per recollir uns impresos que no existeixen o presentar aquells papers que els permetin viure amb una mica de dignitat. Això sí, els homes i dones que fan cua passen fred o calor, miren sense entendre res, s'indignen i decideixen empassar-se la bilis davant de l'uniformat vigilant. La cua no s'ensenya, no es fa al llarg de la façana de la subdelegació, sinó que s'amaga pels carrerons que hi ha al costat de l'estació de França. Deu ser per alguna cosa. Tan fàcil com seria tractar els immigrants amb dignitat. A la Julià no cal que la tanquem al cuarto fosc perquè hi ocuparia una plaça fixa. No té remei!
ARA, ELS PARCS DE BARCELONA SE'T POSEN AL TELÈFON... ... si tens queixes, dubtes o suggeriments, parla amb el conservador del teu parc -4,
à PARCS Ciutadella Hivernacle Estació del Nord Bosquet dels Encants Barceloneta - Parcs litorals Carles 1 Poblenou Clot - Glòries Príncep Girona - Sagrada Família Gaudi - Jardí de la Indústria Can MIralletes Platges Sant Martí - La Pau Pegaso Trinitat Can Dragó
TELÈFONS 93 319 57 35 93 310 22 91 629 34 83 25 609 75 28 47 629 34 83 40 629 34 83 39 629 34 83 36 629 34 83 31 629 34 83 41 93 314 41 06 639 37 39 97 629 34 84 05 609 76 89 64
Ciutat Meridiana Guineueta Turó de la Peira Joan Maragall - Laribal - Grec Anella - Marqués de Comillas Mirador del Poble Sec Mossèn Cinto - Costa I Llobera Can Sabaté - Font Florida Espanya Industrial - Joan Miró Jardins Montserrat Parc del Laberint Guinardó - Turons Aigües del Guinardó Parc Güell Creueta del Coll Monterols - Putqet
639 34 84 50 93 276 36 03 609 75 00 72 608 69 96 91 609 72 83 26 629 37 29 39 609 72 81 70 629 34 83 34 93 428 39 34 629 34 83 30 629 34 83 32 93 213 04 88 609 77 80 49 609 77 31 05
Turó Parc - Moragas Vil- la Amèlia-Vil- la Cecília Palau de Pedralbes Cervantes - Roserar Oreneta - Can Sentmenat Tamarita - Font del Racó Ca n'Altimira Jardins de Can Fabra - PI. Orfila Vivendes del Congrés Parc Central - Bon Pastor Sud-Oest Besòs - La Pau Sant Pau del Camp PI. Catalunya Jardins Barcardí Vall d'Hebron
629 34 83 26 93 205 24 59 629 34 83 37 93 203 42 37 629 34 83 35
Les Corts - Infantes
629 30 62 48
629 34 83 27 609 75 46 73 609 72 66 85 609 77 89 55 639 34 48 60 629 34 83 29 629 31 30 93 609 78 84 57
4^ *,
i
Els conservadors posen els parcs al teu servei * Horari d'atenció de dilluns a divendres de 8 a.1,&lf^ Servei permanent de contestador. •JÍL^^M ií'^
•^rmi^^.'
,ií,
r,-,u;s.
mv
.i-í
1) Ajuntament de Barcelona
MENTA
Viw-fo)
CARRER
gener-febrer d e 2000
ENTREVISTA
Maria José Aubet
cessita ser educat en la democràcia.
Filòsofa i sociòloga
— No li sembla que els dirigents que han fet la transició i que es van educar a institucions escolàstiques del franquisme encara tenen tics autoritaris...? ^ Pot ser. De fet quasi tots tenen comportaments que poden ser qualificats de maniqueus, jesuítics, hipòcrites... Són tics de la cultura judeocristiana, molt lligada a les piràmides de poder, a les jerarqmes. La ciutadania necessita models de comportament, i el que fan aquests líders, aferrats al poder, autoritaris, corromputs... és un mal referent. Per a mi és el "felipismo" qui encarna tot això.
^Airtb tots eh vots, al Congrés hi hauria 91 escons buits^^ ( (
Una entrevista d'Eugeni Madueno
Retrat Filosofia de la democràcia 3u darrer llibre,"Ciudaclaníayrepresentatividad" (Bellaterra), una anàlisi comparativa sobre els sistemes electorals europeus, que la democràcia espanyola està en coma. Es refereix, és clar, al creixent distanciament entre el carrer i la política a causa dels casos de corrupció, la manca de democràcia interna i les disfuncions del sistema de partits i la crisi de l'Estat de dret, i com a conseqüència de tot això, l'augment de moviments socials alternatius -ONGs, okupes, objectors. ..- l'increment de l'abstenció i el resorgiment de partits antisistema, de signe ultradreta.
— Què canvia en les properes eleccions amb el pacte PSOE-IU? [^ Per primera vegada es reconeix que es perden vots a causa d'iina llei electoral injusta, antiigualitària, contrària al sufragi universal directe... I aquest reconeixement el fan els partits més perjudicats. El que fan és rendabilitzar els vots que fins ara es perdien. — Aquesta aliança de les esquerres no s'havia fet fins ara per l'enemistat manifesta dels dos líders, Anguita i Gonzàlez. Li sembla revelador del caudillisme que hi ha als partits? • i Revela el caciquisme que hi ha dins dels partits, una faUa del sistema, i especialment la fotografia d'ambdós líders, que han anteposat el seu personalisme als interessos col·lectius. Jo defenso més a Anguita, fjerquè els sociaüstes han fet tot i més per carregar-se l'esquerra. — Qui és més demòcrata, la societat o els partits? tm Per descomptat, la societat. És més íacil que s'equivoqmn quatre que quaranta milions. Si els partits haguessin potenciat la societat civil, si haguessin ajudat a viure a les associacions de veïns, a les entitats, la societat seria ara més conscient i estaria enfortida per fer front a les agressions de la vida púbUca. — A qui representen els partits, a la societat? Als electors? Als militants? A les empreses que els financlen? ^ Als ciutadans no se'ls escapa que als partits manen quatre i funcionen de forma molt antidemocràtica. Són col·lectius molt tancats, amb poquíssims afiliats... Si els partits depenguessin exclusivament dels seus müitants, les coses canviarien molt. Com que és l'Estat qm els financia, són institucions de l'Estat. Com els sindicats. — Explica això la corrupció
13
DANI CODINA
Maria José Aubet ó.s llicenciada en Filosofia per la U n i v e r s i t a t de Barcelona i diplomada en Sociologia pel Centre d'Estudis Internacionals a la mateixa universitat. Col·labora sovint en diferents s e t m a n a r i s i publicacions i és autora de "El pensamiento de Rosa Luxemburg" (editorial Anagrama) i "Democracias desiguales" (editorial El Serbal). Recentment ha publicat "Ciudadanía y represcntatividad. Los sistemas electoralc.s en Europa" dins de la Biblioteca del Citidadaiio de l'Editorial Bellaterra. Pionera en les reivindicacions feministes a la ciutat de Barcelona. Maria José Aubet va participar al col·lectiu Mientras laiito.
A u b e t d e f e n s a la d e m o c r à c i a s o c i a l generalitzada: la CDU alemanya rep diners dels traficants d'armes, el PS Italià amb un líder mort a l'exili perquè així eludia la presó, a Catalunya sota sospita permanent, CiU i el Cas Casinos o l'evidència de Filesa en el cas del PSC... S'està carregant els partits la democràcia? ^ Això que surt als diaris només és la confirmació d'allò que la gent ja sap. El sistema de partits és, si no clarament mafiós, sí im tragadiners públics al marge de tot control... El que la gent té al cap és la convicció que aquest sistema ha de canvi£ir. — I fer què? • • DesestataMtzar-lositomar-losals afiliats. Que els paguin els militants. S'ha d'acabar amb la finandació pública. Encara que fos d'vma manera conjimtural. Una mena de desintoxicació de cavall. Els sindicats, el mateix. Si necessiten diners, que conquereixin afiliats, que els convencin que són necessaris, i que visquin de les quotes. Obligaria a replantejar-se moltes coses. I tindria una conseqüència clara: que els polítics treballarien en comptes de passar-se el dia dient ximpleries.
— Els partits diuen el contrari: necessitem més diners de l'Estat per no haver de recórrer a la finandació Irregular. ^ Això és d'un cinisme increïble. — HI ha models per copiar? • • A Holanda els partits viuen dels afiliats, i el sistema disposa de canals diferents per captar l'opinió política, com els referèndums. Aquí hauríem d'exigir que respectessin les propostes legislatives que sorgeixen de baix, del poble. És una barbaritat que el Parlament exigeixi 500.000 firmes per una iniciativa legislativa popular, i que encara i així no estigui obligat a tramitar-la. Hauria de ser com a Suïssa, on amb 25.000 firmes el Parlament està obligat a escoltar la veu del poble. També hi ha exemples interessants a Itàlia i Dinamarca. — Aquesta Impossibilitat de controlar els elegits és una de les causes que fan que segons vostè la democràcia espanyola estigui en coma? ^ És una de les tres. La segona és el fet que els electors no poden triar
lliurement les persones que els semblen més idònies, ja que les Uistes són tancades i bloquejades, confeccionades pels partits i condicionades per les baralles internes i els aparells dels partits. La tercera causa és que no hi ha Estat de dret. — Vol dir? •ü Estat de dret vol dir que la Justícia funciona i que la Llei és igual per a tothom. I, es pot dir que funciona quan t'has d'esperar 6,80 12 anys, amb una intolerable situació d'indefensió, perquè et facin un judici? I, el cas Pinochet no ha tomat a demostrar que hi ha voluntats polítiques que acaben sobreposant-se a les de la Justícia? Els tres grans peus que sostenen la democràcia formal estan fallant. — I per tant, falla també la cultura democràtica, que és quelcom més que anar a votar periòdicament. ^ És evident. Això és el gran error de l'esquerra, que no va fer la revolucióeducativa,derensenyament,quan va assolir el poder. La cultura democràtica no és quelcom que estigui a l'aire. Hom no neix demòcrata, ne-
— Què creu que passarà en el futur? Augmentarà la democràcia o l'autoritarisme i el totalitarisme? •lAmilasituació actual em recorda la dels anys 20, quan va ser la pròpia ceguesa de l'esquerra la que no va voler veure els problemes de cara, la que va propiciar l'auge de l'extrema dreta. Es el que està succeint amb la immigració. L'esquerra actua d'ima manera demagògica. No és tan simple com sembla. "Deixem-los entrar, donem passaport i dret a vot a tothom". És evident que Europa no pot acollir tot el continent africà ni tot Sudamèrica. I és evident que algú ha de dir-ho. Reenfocar el tema amb molta valentia, i reconèixer que fins ara no s'ha arreglat bé, és el que cal. En la mesura que això no s'arregü, estem alimentant l'extrema dreta. — Al seu llibre "Democracias desiguales" (El Serbal) fa una definició molt bonica de la democràcia. La pot sintetitzar? • • La democràcia és una forma de vivu-e, de comportar-se, suposa tenir uns valors, una manera d'entendre les altres persones, sentir que tens drets, que participes, que ets igual a l'altre, que tots podem opinar, i que tothom té dret a fer-ho mentre no atempti contra la pròpia democràcia... En qualsevol cas, democràcia no és únicament anar a votar cada ics anys. — A "Ciudadanía y representatividad" propugna el sistema electoral francès com el més Idoni per a Espanya. Mi L'ideal seria im sistema electoral complementat amb la iniciativa legislativa popular. L'apHcació aquí del sistema francès, majoritari i a dues voltes, seria la miUor teràpia en aquests moments. La gent podria triar els seus representants directament, i no només llistes , s'oxigenaria el debat parlamentari, i acabaria amb la cultura de la coaHció, que ha estat nefasta. — El llibre conclou amb una boutade, propugna que els abstencionistes tinguin també escons al Pariament. ^ Em sembla que la gent que s'absté o vota en blanc hauria de tenir representació al Parlament, per fer valer amb el silenci el pes de la seva absència. Pensi que entre abstencions, vots nuls, en blanc i vots lliurats a partits que no aconsegueixen el mínim per tenir representació, a les eleccions de 1996 es van perdre 8 miüons de vots. Més que habitants té Suècia. Si aquests vots es traduíssin en escons, al Parlament espanyol ara hi hauria 91 cadires buides. La qual cosa seria més que significativa.
14
I.a Veu
llei
CARRER
PUBUCITAT
gener-febrer de 2000
. ^
~3 1.- l i - KX/^'
La Veu
íte
CARRER
• -i "
IMnln k( bri» . emi L·mk· . Id, UU m a . f n UI I X«n > r-Bit hrtlhKlKiB
!l-t^
GUAJA Des de 1985
Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.lecció, regal í decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS
fl
SͧÈ;
I^'l^tK/ÏT^^H^
Articles per a festes
Ar5
Busttuem façanes rt'edificis amb k V I tV"Bsgratiais. Busquem iresorsvuitcentistes t'.' 'í^ i ^ . ' j 0 mode mi Eles. Busquem tresors i"'" ' -"•'• rie la nostra arquitectura, Perqufi aia v ^ -^-^íi ProElnample. amb el suport de la KvéÍ'"ífe' Cnmissió Europea, conceileix ajuts ^IJ)
Ajuntament de Barcelona
^^P^'^'^'^ P^' ^ '^ restaufaciú dels esgrafiais de les façanes. Si teniu un iresor amagat a casa vosua. i asleu inieressals a recuperar-lo amb 1ala la ^^^^ esplendor, truqueu-nos avui mateix. perquè l'oferia d'ajuls És limitada.
é
ProEixample 93 457 05 22
Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7*30 de la tarda, per Faust Màgic c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït
I Si vols rebre I la revista a I casa, I telefona al ! 93.412.76.00 L
I
Juga a fer el Turista a casa teva Ruta Nord
Vermella g^^W^
H I j^mií^.
rTBrawilr
.
r ••^.-l .
Ml
mf. ' \l\J} >.!ÏÍ^^fl
•
IIÜJSB ^ ^ ^ ^ C ^ ^ ^ ^ ^
^^'
flKde |Blunya ^
ÍÍXm
Ruta Sud
Blava li.ij
Són molts els atractius de Barcelona que encara no has vist mai ••• MoviStar
-©-TMB
i^a veu
CARRER
gener-febrer de 2000
Sóc \M
aei
PUBLICITAT
15
\ [ W - ^ CctA!^í;^^R
Centre municipal que acull residus amb problemes de relació i de tracte difícil/ evitant que s'aboquin o s'incinerin amb la resta de la brossa i contaminin el medi i el personal.
IPk?M...
.*».
S^fiVlEJcRA, l A fZADlo^^Apa^ ^,
as R^TA^RAR/
REDUEIX
també: •Aerosols. •Coles. •Cosmètics. •Dissolvents, •Insecticides I pestlcldes, •Piles. •Pintures i vernissos. ,. •Pneumàtics. •Productes de neteja, •Tòners. •Etc.
REUTILITZA
•No compris tants productes Quan vagis a la deixalleria, tria i remena, de neteja i busca'ls amb matèria activa hi ha utensilis que pots aprofitar, d'orisen natural. •No utilitzis esprais, pinta amb brotxes,
%
RECICIA
REUNEIX-TE
Porta les piles als punts de recollida i la resta dels trastos ala deixalleria.
amb la sent del bam i demaneu a les empreses i a l'ajuntament que posin mini-deixalleries als súpers i als mercats. Com mes a prop millor,
>^^v Àrea metropolitana de Barcelona > y ^ ^ v ^ E n t i t a t del medi ambient
6
La Veu del
PUBUCITAT
CARRER
gener-febrer de 2000
Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social
ADIGSA
^^Servei d'atenció al ciutadà" Més capacitat de gestió directa amb ei ciutadà Des
de
l'any
1985,
la
Generalitat
de
Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra
els 8 0 . 0 0 0
habitatges
públics
de
Catalunya. Per facilitar la comunicació, i agilitar els tràmits entre el ciutadà i
l'administració,
ADIGSA ofereix el seu servei d'atenció al ciutadà. atenció telefònica Atenció al ciutadà i v I s i t M concertades
93-228 7 2 0 0 Suport a comunitats de f^EOptirtaíris
93-220 7 2 01 Informació de noves promocions d'habitatges
93-228 72 02 atenció personal Oficines d'Adigsa Horari d'atenció ai públic Hivern: de 9 a 14 i de 16 a 17,30 h. Estiu: de 9 a 14 h. 0/ Diputació, 92 - 08015 Barcelona
servei d'atenció domiciliària (administrativa) Basat en el concepte d'oficina mòbil, mitjançant els Tècnics de Gestió de Zona, apropem la gestió al ciutadà, que pot fer des del barri consultes o tràmits com faria a les oficines d'Adigsa
11
La Veu del
CARRER
gener-febrer d e 2000
DOSSIER
Mobilitat pobre d'una xarxa q u e n o arriba a tots els barris, quan s'hauria de potenciar per suplir aquesta m a n c a n ç a . Hi h a altres t e m e s e n v i e s de desenvolupament: tramvia del Baix L l o b r e g a t , t ú n e l d'Horta, c o b r i m e n t d e l a G r a n Via, t r e n d'alta v e l o c i t a t . . . T o t s ells temes q u e poden dirigir la ciutat
És el tema de moda a la ciutat. Estem t> t f c l U l M •
üíílBM.lül
públic. Amb eslògans < sostenibilitat, l'Ajuntament, s u p o s a d a m e n t , fa u n a crida p e r a la utilització del transport públic. Suposadament, perquè l'estrella é s < metro, deixant el b u s c o m el parent
vers una direcció de real s o s t e n i b i l i t a t o p o r t a r - l a al c a o s m é s absolut. Amb aquesta sensibilitat, no podem oblidar la celebració europea del Dia s e n s e Cotxes, q u e e n g u a n y serà unitària i amb el mateix eslògan, encara que alguna sensibilitat se senti ferida.
DOSSIER Unos meses decisives para el transporte colectivo J a i m e V. A r o c a
©
ara bien o para mal, en los próximos meses y segm-amente afios se hablara mucho del transporte colectivo en el àrea metropolitana. Serà para bien si finalmente las administraciones logran concertar un programa real de desarroUo de la red subterrànea y de superfície en el àrea de Barcelona. Para mal si, por el contrario, al final los representantes políticos VTielven a frustrar otra vez la demanda de que haya mas metro, mejores autobuses y, en suma, una red de transporte adecuada a las necesidades de la región metropolitana. Hace casi tres afios ya que el consenso alcanzado entomo a la creación del consorcio de transporte del àrea de Barcelona, la ATM (Autoritat del Transport Metropolità) abrió la senda para que ese acuerdo sobre una efectiva extensión de la red se hiciese realidad. En el seno de esta organizadón, a la que se han adherido quienes tenían algo que decidir en este asunto -Ayuntamientos metrofwlitanos, la Generalitat, el Estado, los operadores públicos y privados, amén de los usuarios- nació la iniciativa para redactar un ambicioso plan de inversiones en el transporte colectivo del àrea metropolitana, el Pla Director dlnfi-aestructures (PDI). Se trata de un plan a diez afios vista cuyo montante todavía està por definir però que, podria y debería superar los 500.000 míUones de p)esetas. Para hacerse una idea de lo que esto significa, quizàs valdrà la pena recordar que cada kilómetro de red de metro Cuesta entre 2.000 y 3.000 millones de pesetas. El debaté sobre este proyecto, iniciado hace unos dos afios, ha de culminar en este. Las administraciones deben poner sobre la mesa antes de que Uegue el 2001 un programa de actuación para el primer decenio del siglo XXI. Algo sabemos ya de lo que contendrà este proyecto: Linea 9: El gran proyecto incluido en el Plan Director serà la construcción de esta línea que unirà una a una todas las que ahora ya conocemos. Tendra uno de sus orígenes en la Zona Franca - o tal vez el aeropuerto- y llegarà al otro extremo del núcleo central del àrea metropolitana, esto es Badalona y Santa Coloma. Pese a que todavía està en estudio, seguramente realizarà una recorrido parecido al de la ronda del Mig. Las primeras estimaciones económicas sobre este proyecto cifran la ínversión en imos 135.000 millones y, por cierto, la ATM, ha decidido estudiar si seria viable la participación de capital privado en esta obra. El tranvía: La recuperación del tranvía como sistema de transporte colectivo serà la
EL P L A N D I R E C T O R DE I N F R A E S T R U C T U R A S 0 Terrassa • Sabadell J 1 ^ 1 Universiíal Aatònomo Tj ^ ^
/•'^•; Sont Feliu de Uobregat
Voli d'Hehron
Peu Fumtuiar O O
St. 4/x/rft (^ k Barat Oleic éntgnKmot Manresa Igüoloda Sant Joan Despí
Fmqve natural de Collsewla
'*
n^'llk^Cahyalíes ^•^'
Esplugues de LI. Tes Torres ^j^
^
'~'\»liEEI
•,'' JflnitàHovo
* ^ M ^ -^^J
. *
ffoaes*
Singuerlín
BBE3 i'^. kJ^-^- • *• ^ïú f a r " ' • ••
omoi.
Santa Coloma de Gramenet
iC*»i
SamtBol nfsrfMms
im
CmtMU·l·
y i j I XI. q »í ' /••símil ^ V ' " rj""" I .w prolongorò hosta
^
N\
" ^
,
msinriTroifg £/ p^g, I Cofne//ò jt Li..
^ , ^ , ,
Himaslímusrkmlro y Ferrrxarrhs Bemakal
^ B B —
Umaiktnmm
iiitimniiintiit Jrofím Ml obros
'
iV i
g_»---TW.>
rïTTzT" I Xinli
-"i- ' -
Cqrr--\ Peixauet, , Oii
r •-
'•
TT^iWTP
Badalona
r\'}Montigalà \ l_N^
Morero/Pomai
lEÉ ib
.Sfonïii
Badoiona Centre 'í^íI".'"":BesàsMai
Sant Adrià de Besòs
L'Hospitalet
iinuisàtmaka
otra gran novedad del Plan Director. El primer tramo que vera la luz serà el del Baix Llobregat. La obra ha de adjudicarse en el plazo de los próximos tres meses a un consorcio de empresas privadas. El PDI contendrà también otras líneas como la que llegarà desde Trinitat Nova hasta Ciutat Meridiana o el segundo tramo del tranvía de la Diagonal que unirà la plaza de les Glòries con Sant Adrià. Queda por ver si el municipio, ademàs, acepta prolongar esta línea y imirla con el tramo del Baix Llobregat a través de la Diagonal. Se trata, sin duda, de una opción arriesgada en la que el Aytmtamiento tiene su última palabra. En esta decisión se pondrà a prueba si realmente el municipio està dispuesto a apostar fuerte por el transporte publico però, sobre todo, hasta qué punto està dispuesto a jugar. No hay que olvidar que por la Diagonal pasan actualmente 35 líneas de Transports Metropolitans de Barcelona. La irrupción del tranvía en el corazón de la Diagonal haría anicos el monopolio púbHco de TMB. La decisión es suficientemente trascendente para que algunos colectivos hayan propuesto al alcalde un referèndum. Por ahora Clos ha rechazado esa idea. Mas metro: La 9 no serà la única línea de metro propuesta en el Plan Director. En este documento figura también la extensión de las actuales líneas. Así describe la conversión del ultimo tramo de la línea 4, desde La Pau hasta Badalona, en un nuevo tramo de
la línea 2 que se extendería hasta el barrio de Pomar de Badalona. La línia 4 también se prolongarà en La Pau de modo que terminarà en la estación de la nueva estación de La Sagrera. La línea 3 también debería crecer por el norte, en Nou Barris hasta llegar a Trinitat Nova. Esta estación prometé convertirse en la màs importante al norte de la ciudad puesto que en ella recalaran las líneas 3, 4 y el tranvía de Ciutat Meridiana. Los estudiós del plan director también averiguaràn la viabilidad de prolongar la línea 1 por sus actuales extremos: desde el Fondo hacia Montigalà y desde allí por Llefià hasta Badalona centre. En el otro lado, en Feixa Llarga, el plan director ha de establecer si es razonable prolongar la línea hasta el centro de El Prat e incluso màs allà, hasta el aeropuerto. Queda, dentro de este capitulo, otra iniciativa en estudio referida a la prolongación de las Uneas de Ferrocarrils de la Generalitat del Baix Llobregat, la idea es que, desde plaza Espaiia continúe hacia el interior y llegue hasta la plaza Francesc Macià y, desde aUí busque un enlace con las líneas de el Vallès. Estaciones: Todas estàs ampliaciones y tal vez algunas màs que no han trascendido de los actuales documentes de trabajo de la ATM- daran lugar a un buen punado de nuevas estaciones cuya vocación fundamental ha de ser la de facilitar el intercambio entre líneas. Esa es la base de la integración
tarifaria: a la larga los usuarios del sistema han de poder utUizar con un mismo titulo de viaje todos los sistemas de transporte. Però para eso es crucial que exista im enlace físico entre todos. Con esta vocación naceràn nuevas estaciones de intercambio como las de Trinitat Nova antes citada, la de Provença, en el corazón del Eixample, la de Badalona Centre o las que naceràn a raíz de la construcción del nuevo túnel de Cercanías de la caUe Mallorca. Todo esto, y seguramente màs - n o hay que olvidar que el gobiemo espanol ha prometido que el Ave llegarà a Barcelona en el 2004- se materializarà en el curso de los próximos diez afios. Quién va a pagar esta abultada factura es, una vez se hayan definido todos los proyectos, la otra gran incògnita que queda por resolver. La insolvència de las administraciones fhistró en su dia el Plan Intermodal del Transporte que hubiese puesto a Barcelona a la altura de todas las ciudades -Madrid, Lisboa, Lyon, Londres o Parísque en los anos 90 convirtieron la extensión de la red de transporte colectivo en una prioridad de actuación. Barcelona llega ya tarde. Bueno serà que de paso tomemos nota de la experiència de estàs ciudades en otro asimto crucial: estàs obras no deben mermar la movilidad -pública y también privada- de la ciudad de la que cada dia màs depende el bienestar económico de muchos ciudadanos. Jaime V. Aroca es periodista.
18
La Veu del
DOSSIER
CARRER Tramvia intemiptus
gener-febrer de 2000
Ole T h o r s o n
©
na idea no deixa de ser-ho fins que es transforma en realitat. Si no e s porta a terme es converteix en un altre dels nostres somnis estroncats. Així, si el tramvia tranversal de Barcelona se separa en dos trams, el transport públic de l'Àrea Metropolitana perdrà una altra batalla i l'atenció dels responsables de la mobilitat. El tramvia perdrà el rumb i sortirà del carril. La tomada del tramvia a la ciutat hauria de ser l'animci d'un canvi cap a ima ciutat i una mobilitat més sostenible. Aquesta paraula agrada a molts dels responsables de mobilitat, els quals defineixen el suport del transport públic perquè és im mitjà de transport sostenible. Això funciona als ravals, però quan el canvi s'apropa al cor de la ciutat i amenaça algun conductor al centre de la DiagonaJ, es dispara l'alarma. No pot ser. Es repeteixen les mateixes pors de quan es van ampliar les voreres del carrer Aragó. És així com descobrim que el debat de la mobilitat sostenible i el suport al transport públic no era tan ferm com semblava. El tramvia sortirà del carril. Algun entès en semàfors comenta que un tramvia que tingués prioritat en els semàfors de la Diagonal, no només restaria capacitat als conductors d'aquesta via, sinó també als dels carrers de la banda de mar i de mimtanya. Només explica la meitat de la història. Avui dia, quan convé, ja es tallen moltes vegades la sincronització dels semàfors de la Diagonal, així que aquest problema no canvia, segueix igual. Cal començar a pensar també en el transport públic quan es planifiquen els sistemes de regulació de la mobUitat a Barcelona.
Per no quedar malament proposen ima barbaritat: soterrar el tramvia. Si volem tramvia és massa aviat per p)osar-lo sota terra. A més, el tramvia és de la ciutadania. VuU veure! -ha de tenir els seus carrils ben plantats sobre el niveU de la ciutat. Soterrar-lo perquè no faci nosa als conductors de cotxes és gastar una ronyonada per evitar complir amb la sostenibilitat. Resorgeix la perversitat dels números. AqueU que proposa aquesta gran obra, i per tant aquesta gran inversió, pretén convèncer-nos que prefereix el transport públic.
Deixi el tramvia al seu carril, enmig de la Diagonal. Elimini im parell de carrils per a cotxes privats. Baixi el nivell de soroll i de contaminació a la Diagonal. Debd'ns tomar a gaudir d'aquesta via i de passejar sota els seus arbres. Transports de Barcelona va propwsar, en el seu dia, im tramvia a la Diagonal de Barcelona. Havien vist que, en aquest carrer, hi havia molts passatgers que pujaven als autobusos, així que van arribar a la següent conclusió: "ha de ser el lloc ideal per al tramvia". Però aquesta
conclusió era parcialment falsa ja que gairebé tots els autobusos en qüestió no eren propis de la Diagonal, sinó manllevats dels d'eixos horitzontals de la ciutat, seguint els carrers de ffiixample. La proposta va prosperar tot i l'error conceptual sobre el passatge. Es va convertir en el projecte Trambaix que segueix endavant. Ara, quan es toma a proposar aquest nou sistema de transport pel centre de la Diagonal, la companyia d'autobusos, amb les mateixes dades, argumenta que la introducció del tramvia arruïnaria les Hnies d'autobús d'aquesta via senyorial de la ciutat. El tramvia ja no és ideal ara, encara que hi hagi els mateixos autobxisos i els mateixos passatgers? Què ha canviat? Ha canviat el marc administratiu. Ha canviat el possible explotador. Un operador que no fos Transports de Barcelona podria disminuir el nombre de passatgers de TMB. L'usuari, que podria comptar amb un sistema més ràpid, amb prioritat en el trajecte, toma a perdre. Haurà de continuar conformant-se amb la baixa velocitat dels autobusos de la Diagonal i amb el soroU i la contaminació de l'excessiu nombre de cotxes que hi ha al centre de Barcelona. El privilegi de recórrer de cap a cap les vies més llargues de la ciutat, com són la Diagonal, les Rondes o el carrer Aragó, es reservarà a tots els conductors. Els que van en transport públic hauran de transbordar mil vegades. Sembla una broma, però només és un descarrilament. Ok Thorson és membre de l'Associació per a L· Promoció del Transport Públic.
El Túnel d^Horta toma a amenaçar Juli Fontoba
®
govern de la Generalitat de Catalimya no pot ignorar estudis científics, tractats internacionals, però encara menys qui administra, sobretot aquelles persones més dèbils i desprotegides, mainada i qui sigui. La política amb tendència a protegir el medi ambient no es pot deixar en mans d'im govern transitori, cal un compromís més durador, una manera diferent de decidir en çolítica, diferent a la vella i decimonònica. És, doncs, imprescindible incrementar la participació directa allà on els interessos més afectats s'escolten sense mediacions imposades pels clixés establerts pels partits polítics. Som 25 els grups ecologistes i veïnals -entre els quals hi ha la Favb, Ecologistes en Acció i Adenc-Depana-, aquells que donem suport al manifest (fet públic la primavera passada), en el qual, a més de demanar una llei de protecció per Collserola -que s'hauria d'aprovar al Parlament de Catalunya- apostem per reclamar la supressió del Pla General Metropolità (PGM) del túnel d'Horta que s'hi projecta, Central i de la via de la Cornisa. I volem que se'ns escolti. Amb pràcticament un quart de segle el PGM no pot seguir imposant un desarrollisme de tan ingrata memòria a tants barris perifèrics. Cal repensar-lo, ja que en aquests barris fruit del desenvolupament desmesurat de la gran metròpoli els veïns hem lluitat
per aconseguir pal·liar el més greu dèficit de transport col·lectiu, és per això que es veu perjudicial i absurda la proposta de la Generalitat de foradar CoUserola, ara per la vall d'Horta. Cal recordar el fort increment de la pol·lució que ha portat a aquesta vall l'obertura de la Ronda de Dalt, la qual,juntament amb l'avinguda de l'Estatut, pateixen periòdicament severes congestions. El tipus de desenvolupament de la nostra societat provoca, entre d'altres mals i com a més destacat, el canvi climàtic que depreda el medi ambient, afectant els ecosistemes naturals i lesionant la salut pública. Els models climàtics apvmten cap a un clbna previsiblement més càhd. És alarmant que sigui el conseller Pere Macias (que ha estat conseller de Medi Ambient, el màxim aval de la matèria a Catalunya) qui no ha entès al Uarg dels seus anys en el
càrrec el significat i la necessitat del que representa per a les futures generacions l'autèntica qualitat de vida i un creixement sostenible. Mentre els responsables de trànsit de Barcelona, igual que en tantes altres grans ciutats, consideren la irracionalitat de l'ús del transport privat, per desmes u r a t (mai en té prou, quants més recursos i infraestructures s'hi aboquen, més depredador es torna). Mentre es fan públiques les intencions de foradar un cop més Collserola - p u l m ó de l'àrea metropolitana de Barcelona-, la mortalitat a la ciutat fluctua paral·lelament als índexs de pol·lució amb uns costos econòmics alarmants per a les arques de la SeguEL PERIODICO retat Social, en vides humanes malalties, tractaments i hores de feina perdudes. És responsabilitat de les administraci-
ons facilitar les eines perquè la ciutadania en disposi, per prevenir els riscos, rectificant la direcció escollida. Previsions com la del túnel d'Horta, sens dubte s'han de suprimir del PGM, ja que alimenten un tipus de consum que la cultura predominant imposa sobre el medi natural amb el qual l'ésser humà s'ennobleix, agafa salut, coneixement, alè per resistir i aire pur i net per respirar. Segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut fet públic aquest estiu, es calcula que les morts per contaminació provocada pel transport rodat són superiors a les ja sagnants dels accidents de trànsit. D'altra banda, els efectes sobre la vegetació, el soroll, les dificultats que imposa amb llur inqüestionable domini sobre la gent que va a peu o en bici, les muntanyes de residus de difícil reciclatge, són més problemes que la cultura del cotxe imposa, tots en detriment de la qualitat de vida. La profunda convicció en els canvis necessaris per abandonar la insostenibilitat ha d'impulsar totes les administracions públiques (la Generalitat de Catalunya no se n'escapa) a estalviar esforços i sobretot a no caure en el malbaratament que representa prioritzar el transport privat. Juli Fontoba és representant del Col·lectiu Agudeüs. Ecologistes en Acció.
Lít Veu del
19
DOSSIER CARRER El bus, el pariente pobre de la movilidad urbana
gener-febrer de 2000
M. E u g è n i a Ibànez
O
os autobuses de Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) trasladaron 202,1 millones de viajeros en 1999, por 286,7 miUones el metro. Es decir, los buses soportaron el 41,3% de la movilidad del transporte colectivo de Barcelona durante el pasado ano. Es decir, los autobxises no son im medio marginal en la movilidad de la Ciudad sinó un eje bàsico de la misma y, en consecuencia, la calidad global de este servicio publico dependerà mucho de cómo funcionen esos buses. Este servicio tiene, ademàs, otra ventaja para la ciudad. O debería tenerla. Su íuncionamiento, su existència misma, depende exclusivamente de la administración local, lo que significa que el servicio de los autobuses de TMB puede tener el nivel de calidad que exija la ciudad y que los responsables municipales consideren necesario. Dicho esto, cabria pensar que el Ayuntamiento debería hacer del servicio de autobuses de TMB el buque insígnia de su cacareada política de movilidad sostenible. Unas lineas puntuales, con una Irecuencia de paso de todas ellas que no desesperarà al viajero, seria la mejor de las posturas para echar en cara al gobiemo de la Generalitat su, hasta ahora, cicatera política inversora en matèria de transporte púbUco en Barcelona y su àrea metropolitana. Però, también hasta ahora, el Ayimtamiento de Barcelona no ha predicado con el ejemplo y toda su defensa del transporte colectivo se ha Hmitado a reclamar mas metro -que es necesario- y mas ferrocarril -que también es imprescindible- para mejorar los desplazamientos de sus vecinos. ^Y los buses? Poca exigència municipal En la planificación de las 78 üneas de autobuses de TMB han primado las cuentas de resultados sobre su condición de servicio púbüco. Es cierto que ima empresa pública debe gestionarse con rigor y evitando deudas como los 100.000 millones de la llamada deuda històrica que ahora las administraciones locales pagan en cómodos plazos anuales, però también es cierto que esa correcta gestión no debe ir en detrimento de la calidad. Y no hay calidad si la frecuencia
algo que no ociure con los buses, que necesitan rivalizar con el transporte privado en ima superficie viària cada vez mas escasa. En repetidas ocasiones, el conílicto por la ocupación de ese espacio se ha hecho a costa de los autobuses, porque cuando ha llegado el momento de tomar decisiones ejemplarizantes a favor del transporte colectivo de superficie el ayuntamiento se ha arrugado y ha echado marcha atràs, como ha ocurrido con los desaparecidos carril-bus de Príncep d'Astúries y Pi i Molist, por citar solo dos casos. Y no parece que la cinnilación en Barcelona esté como para suprimir carrilesbus, sean los que sean. Da la impresión de que para las administraciones púbücas el servicio de autobuses es un competidor, no parte de la solución que la movilidad metropolitana exige. Las calzadas urbanas, las carreteras, pertenecen al coche privado y punto. Hay medidas que podrían evitar la entrada masiva de turismes en la ciudad que no se han querido tomar, simplemente, para no herir el sacrosanto individuaHsmo del conductor. Por ejemplo, las Vías de Alta Ocupación (VAO). Un estudio reahzado La e x i g è n c i a m u n i c i p a l e n l o s a u t o b u s e s s e e v i d e n c i a e n e s t a i m a g e n por la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT) con anterioridad a la entrada en servicio de paso acaba por alejar a los usuarios de las parte del pasaje de la red de buses, però resulta de las patas norte y sur de la Ronda de Dalt paradas, y no hay calidad si la política munici- extrano que las restantes lineas tengan usua- aconsejaba la creación de diversos VAO, bàsicamente en la A-19. Se trataba de destinar un pal de drculación no tiene la valentia de pasar rios con semejante desespero en las paradas. Hay problemas graves de comunicación con carril de esa carretera a autocares, autobuses y de las palabras a los hechos y proteger de una forma clara y decidida la circidación de los transporte púbüco en esta ciudad que, a la coches con todas las plazas ocupadas. Esta buses por la ciudad. Y los hechos nos demues- espera del metro, deberían haberse resuelto medida disminuiria considerablemente la cirtran que, hasta ahora, el gobiemo municipal y con lineas de buses, por ejemplo, Zona Franca. culación en el tramo urbano de la A-19, es decir, los responsables poh'ticos de TMB han exigido Y no se ha hecho. La existència de algunas en el tramo cuyo cubrimiento han reclamado mucho metro, però no han mantenido la misma lineas de pésima calidad solo parece estar los vecinos para disminuir los ruidos que projxistificada por mantener la apariencia de un duce el trafico. La misma solución era aplicable exigència hacia su red de buses. 17 de las 78 lineas de la companía tienen servicio púbüco y no por el servicio mismo que a la siempre saturada A-18. En el primer caso una frecuencia de paso reconocida superior a presten. Las prolongaciones del trayecto de se ha preferido mantener las quejas vecinales los 20 minutos de espera, y en otras 22 lineas algunas lineas -reivindicadas durante anos durante casi dos anos. En el segundo, la entre los 10 y los 20 minutos. Estos son tiempos por los vecinos- se han hecho en muchos casos Generalitat ni se ha planteado el VAO como aceptados pxjr TMB, lo que significa que en el a costa de avmientar el tiempo de espera, prueba prèvia para evitar una situación de primer grupo la espera puede alcanzar en porque no se han incorporado mas vehículos. colapso y ha optado por hacer otro boquete en la Sierra de CoUserola y abrir el túnel de Horta. muchas ocasiones la media hora, e incluso superaria, y en el segundo bordea los 30 minuCompetidor en alza Però, eso sí, Ayuntamiento y Generalitat tos. Solo en 33 lineas, menos del 50%, la fi«- El servicio de autobuses es el pariente pwbre de quieren una movilidad sostenible. cuencia oscüa en tomo a los 10 minutos. Es la movilidad urbana. Gusta el metro porque se cierto que estàs lineas acimiulan la mayor mete bajo tierra y no molesta al coche privado, M. Eugènia Ibànez es periodista.
Reivindicacions pel transport gratuït dels aturats Gerard Melgar
®
n algunes estacions de metro, com la de Sants, s'han vist pintades a les parets reclamant que la gent en situació d'atur pugui desplaçar-se de franc en els mitjans públics. Això podria fer-se realitat amb la denominada targeta roja, una de les idees en les quals, actualment, treballa la Unió Sindical de Comisions Obreres del Barcelonès. En im primer moment, la proposta va fer-se juntament amb la UGT al ConseU Econòmic i Social de Barcelona, òrgan on es troben representats els dos sindicats, la patronal catalana Foment de Treball Nacional i l'Ajvmtament. El document que va sorgir arrel de les resolucions proposades per ambdós sindicats admetia que tant el Departament de TebaU de la Generalitat com les administracions que gestionen polítiques actives finançades pel Fons Social Eiux)peu havien de fer-se càrrec del cost dels viatges dels aturats en recerca de feina. Des d'aleshores, Vicenç Tarrats, responsa-
ble d'Ocupació a CCOO s'encarrega de buscar dades que li permetin completar ima proposta definitiva que sigui recolzada pel major nombre d'organitzacions i persones possibles, i així poder pressionar a les administracions públiques. A través dintemet, Tarrats ha iniciat un seguiment a les ciutats franceses que apliquen polítiques de subvencions per a la mobilitat. Un altre cas interessant és el de Franldurt. El sindicat DGB va pactar amb determinats empresaris la subvenció del transport públic per als seus treballadors. Posteriorment, la iniciativa va progressar i es va aconseguir que l'ajuntament permetés que les persones aturades viatgessin defi-ancper tal de buscar feina amb més facilitat. Tot i així, Tarrats admet que: "el fiíncionament dels sindicats a Alemanya és diferentque aquí, pjertantno podrem seguirels mateixos mètodes, encara que es tracta d'im cas interessant". La diferència que CCOO vol establir amb el citat model és que més que un
acord, "aquest tema sigui reconegut com un dret pels aturats", afirma el sindicalista. CCOO pretén recordar a l'Aj untament que la promoció del transport públic, a més d'augmentar la cobertura, també passa per la reducció de les tarifes. La targeta roja aniria adreçada a tots aqueUs aturats inscrits com a demandants d'ocupació i es concediria per terminis de sis mesos. La mobilitat hauria de cobrir un territori ampli, ja que com diu Vicenç Tarrats "molta gent de poblacions com Santa Coloma marxa a buscar feina cap al Vallès o cap a Mataró, p)er tant la targeta ha de servir per totes les comarques que formen la Regió I". A l'últim número de la revista Barcelona, editada per l'Ajuntament, s'informava sobre les prestacions de la targeta rosa (adreçada a les persones grans o disminuïdes amb pocs recursos econòmics). Si bé aquesta té una tarifa gratuïta i ima altra de reduïda (depenent dels ingressos de la p)ersona), la intenció del sindicat
barceloní és que la tai^eta roja sigui gratuïta per a tothom, però com recorda Tarrats: "tot dependrà de les negociacions". El 20 de desembre de 1999, la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès va estabür unes al.legacions al Programa d'Actuació Municipal 2000-2003, de l'Ajuntament de Bai-celona, per demanar el fiancionament de la targeta roja i per suggerir la conveniència d'acords amb empreses privades jier promoure el transport públic amb la finalitat que adquirissin targetes amb reduccions de preu, a canvi de repartir-les gratuïtament entre els seus treballadors. En uns moments on l'atur ha baixat, el responsable d'Ocupació de CCOO creu que ja és possible que alguna administració assoleixi el repte: "Fa uns any hagués estat una utopia, però ara és factible". Les mobilitzacions podrien començar ala primavera i una de les iniciatives és crear una targeta roja fictícia per donar un punt de realisme a les reivindicacions.
i.a
DOSSIER
V l'U
ufi
CARRER El trànsit forada la ciutat
gener-febrer de 2000
Marc A n d r e u
ualsevol imaginària radiografia de Barcelona demostra que la ciutat és un formatge de gruyère. Els forats van començar fa més d'un segle amb el clavegueram modern i van anar creixent amb els túnels del metro i el ferrocaiTÜ, els pàrkings soterrats, els col·lectors pluvials, les galeries de servei que acullen les xarxes elèctriques, de gas, telefonia i fibra òptica i els carrers i vies ràpides que amaguen sota terra els cotxes que ja no caben a la superficie. La recerca d'altematives al caos circulatori i les legítimes aspiracions véinals de viure sense patir els problemes d'incomunicació, fums i sorolls que comporta la saturació d'algunes de les principals vies de la ciutat han obert des de fa temps el debat del soterrament de carrers i la creació de nous túnels. El tema no és nou, perquè ja es va plantejar als anys 70 amb els projectes de túnels a Collserola i durant els 80 amb les lluites per les cobertures dels cinturons de ronda. Però ara ha crescut perquè la situació és cada cop més insostenible i perquè algunes actuacions urbanístiques han palesat que és possible millorar l'impacte que els cotxes provoquen en determinades zones. La ronda del Mig, la Gran Via, els túnels d'Horta i de Montjuïc i fins i tot l'etern debat sobre l'ampliació de la ronda Litoral al seu pas pel Moll de la Fusta són el centre de la polèmica. Una polèmica on hi juguen moltes pressions i factors que no sempre pesen el mateix, i que sovint ve marcada per actuacions urbanístiques i situacions de fet preexistents, així com per interessos polítics i econòmics diversos. Així doncs, mentre els véins reclamen amb tot el dret del món que la contaminació i l'agressivitat dels cotxes s'amaguin sota l'estora i es pregunten per què en uns barris aquestes demandes són més ateses que en d'altres, els responsables del trànsit i els conductors (sovint també veins) aspiren a major fluïdesa de circulació i reclamen més carrils, entrades i sortides a les grans vies soterrades. I mentre els polítics en campanya electoral són capaços de prometre tots els cobriments, els gestors i tècnics designats per ells adverteixen que aquests projectes són maissa cars, faraònics o tècnicament inviables, quan no perillosos. Oblidant al mateix temps, polítics i tècnics, i totes les administracions implicades, que en el passat recent Barcelona ha realitzat projectes cars, faraònics i fins i tot irresponsables. Com vms cinturons de ronda pensats només pel cotxe, oblidant la inversió en metro i altres transjxjrts públics, 0 un anell viaii de les Glòries que
o
^^"^
MOMTJUÍC
r J
^^''
TUNELES • M PROYECTOS q<ISTENT-S f^ Túneles de Montmc Q
At. Camiet/Comiitucio
Q
i
Q José Agulló/Gtmduxsr
m m PROPUESTAS Y PETICIONES A) Gran Va ( C ) Lísseps/Seaetm Colom ( t ) Prat de b Mte/Dkgonal B) Somto ieH MiaAaarwa ( P ) Túnel de Hotia ( T ) GattduxBr/Mmtaner I.A S'ANGI'ARDIA
perpetua l'entrada d'una autopista fins al cor de la ciutat. Ronda del Mig. Aquesta via ràpida urbana que imeLx la plaça Cerdà amb la Sagrera tot creuant Sants, les Corts, Sarrià, Gràcia, el Guinardó i Nou Barris és la que més cobertures implica. Els véins de Sants, Badal i la Bordeta gaudeixen ja de gairebé dos quilòmetres de llosa-rambla que amaguen sota terra els 90.000 cotxes que diàriament passen per la ronda entre els carrers Constitució i Travessera de les Corts. A més, la lluita veïnal ha aconseguit allargassar aquesta cobertura pels dos extrems, fins a Mejía Lequerica per dalt i a l'avinguda del Carrilet per sota, on gairebé enllaça amb el renovat i polèmic nus viari (també soterrat) de la plaça Cerdà. Més amunt, fa un any que va quedar amagat sota terra el tram de General Mitre entre l'avinguda de Sarrià i la plaça de Josep Agulló, projecte allargassat també fins al carrer Ganduxer, després de la Via Augusta, i amb reivindicacions véinals per continuar fins
a Muntaner. Entremig queda només a cel obert el quilòmetre de ronda entre Mejía Lequerica i Prat de la Riba, que els veins també voldrien perdre de vista. Més enllà, està projectat el cobriment d'aquest vial al seu pas per la plaça Lesseps, i en estudi la seva continuació soterrada per la Travessera de Dalt fins a Secretari Coloma. Finalment, aquest complicat Guadiana circulatori té la darrera proposta de soterrament al tram final que ha d'enUaçar amb la fiítura estació de l'AVE de la Sagrera. Gran Via. En base a l'experiència reivindicativa de la línia 2 del metro i la rambla Guipúscoa, seguint l'exemple de la lluita pel soterrament de la ronda del Mig a Sants i agitant el greuge comparatiu deia cobertura de Mitre davant dels terrenys requalificats de l'antic camp de Sarrià, les associacions véinals de Sant Martí van arrencar a gairebé tots els polítics just abans de les darreres eleccions municipals el compromís de cobriment de l'autopista A-19 entre els carrers Extremadura i
Bilbao. Fa poc, després que socialistes i convergents des de l'Ajuntament i la Generalitat es desdiguessin del cobriment total adduint motius pressupostaris, tècnics i de seguretat, la mateixa plataforma veïnal liderada per Manuel Martínez va acceptar rebaixar els seus plantejaments mantenint però ima actitud vigilant i de pressió. Així, mentre lloses i pantalles acústiques ja han aparegut a la Gran Via, just al tram fronterer amb Sant Adrià -allí on el RCD Espanyol aixeca la seva ciutat esportiva-, els véins volen imposar vuit condicions per garantir que, efectivament, la Gran Via deixi de ser ima autopista que divideix el districte. Entre aquests punts destaca que l'avantprojecte ha d'estar acabat abans del 12 de març i ha d'incloure passos a nivell pels carrers Espronceda, Treball i Fluvià, així com pài'kings soterrats, passeigs i carrils-bici. Al mateix temps, sembla dificü que es pugui humanitzar la Gran Via si no s'admeten també reivindicacions com la d'un semàfor a l'alçada de Llacuna i l'enderrocament de l'escalèxtric de la plaça de les Glòries, que el propi assessor ui-bam'stic mimicipal Oriol Bohigas, malgrat oposar-se a fer de la Gran Via un nou tiínel urbà, no dubta a qualificar de "mamotreto" i "eiror greu de l'Ajuntament olímpic". Túnel d'Horta. Aquest projecte de Tabasa dels anys 70, aturat aleshores per la pressió popular i la inviabUitat de l'empresa, ha estat recujjerat fa poc pel conseller de Política Territorial, Pere Macias. Oficialment l'Ajuntament no el situa entre les seves prioritats, i fins i tot els components més progressistes de l'equip de govern en qüestionen tant l'impacte ambiental com el suposat benefici d'esponjament del trànsit al nus de la Trinitat. En qualsevol cas, entre les crítiques véinals i ecologistes pel que suposa d'atemptat ambiental i de nova aposta per la primacia del cotxe, s'aixequen veus pragmàtiques que reclamen que, si es fa, incorpori mesures potenci adores del transport públic i restrictives del privat, del tipus d'una reserva d'espai per a metro, pas gratuït als autobusos o peatge selectiu pels cotxes. Túnels de Montjuïc. Per redistribuir el trànsit entre Paral·lel i la Zona Franca, entre el centre de la ciutat i el Baix Llobregat, s'han projectat dos túnels que foradaran Montjuïc. El primer, de poc més d'un quilòmetre, donarà continuïtat al carrer de Lleida fins al de Foc. El segon, de 1.500 metres, enllaçarà també el carrer del Foc fins la carretera de Miramar, entroncant amb la ronda Litoral.
Toma el dia sense cotxes Andrés Naya
®
1 22 de setembre de 1999, 66 ciutats franceses i 95 d'italianes van celebrar el dia sense cotxes. A C a t a l u n y a , el 29 d'abril p a s s a t , es va celebrar per primera vegada "El dia de l'autoreflexió". Es va v e t a r l'aparició de la p a r a u l a "cotxe" a l'eslògan i es va a m a g a r d a r r e r e de l'AUTOreflexió. Ridícul. Va ser un èxit a F r a n ç a i a Itàlia. A Catalunya els r e s u l t a t s foren desiguals i moderats, però sens dubte, positius. Malgrat que es va plantejar amb molta
pressió 1 excessives pors tothom coincideix a dir que cal repetir-lo al 2000 i millorar-ne els resultats. A Brussel·les s'acaba de p r e s e n t a r el dia sense c o t x e s d ' e n g u a n y . S'ha m a r c a t el 22 de setembre i a tot Europa s'anomenarà "En ville, sans ma voiture!" (A la ciutat, sen se el meu cotxe!). En declaracions
públiques, el conseller de la Generalitat, Felip Puig, va manifestar que en prenia nota. T a n m a t e i x l'Ajuntament va convocar el p a s s a t dia 17 de febrer la primera reunió per p r e p a r a r la celebració d'aquesta j o r n a d a . Es i m p o r t a n t que les principals ciutats c a t a l a n e s se sumin a la data senyalada, i a Barcelona pugui influir positiva-
ment el fet de coincidir amb les festes de la Mercè. Tindrem temps per preparar la jornada d ' a q u e s t any i c o n c r e t a r - n e les col·laboracions i els continguts. Avui cal remarcar que seria un error no fer coincidir la nostra diada amb la convocada a tot Europa. La convivència entre les diferents formes de moure's és una assignatura pendent a la nostra ciutat. La celebració del dia sense cotxes, necessita d'una participació massiva per fer-nos avançar cap aquesta direcció.
I.íi Veu ílel
C A R R E R ALTRES ASSOCIACIONS
gener-febrer de 2000 'Í-5Sf4-*.jlii^>^t-"-,-g.í^fts=*V^>.Tt!Ç«^íí^ 4L-'^
S^^Wr^
meí^ .^^m^^mmsm''m^ii>sM-mmi&'mm»m..»·:^»í^
. ^^m^is..:^»%r
'^^•m.mi^Sí'^^m^^'me.smm>--^sèM&,m0^^ts^m'mi'^m?!(msm^^m^^
K.^ Unir esforços per una sola causa L del mesj
^ ^
^A
Ecologistes en Acció lluita per la millora mediambiental a tot el món
ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA
Al desembre de 1998, després d'un procés de debat que va partir dels grups integrats a la CODA i que va durar més de dos anys, més de 300 entitats ecologistes de tot l'estat vam decidir formar una confederació de grups que ens permetés fer front als reptes als quals s'enfronta el moviment ecologista des del 1992. La situació actual és força complicada. La crisi mediambiental no es va poder amagar per més temps i des de la Cimera de Rio de 1992 se'n va reconèixer oficialment l'existència. Des d'aquell moment l'ecologia va esdevenir un tòpic que tothom fa servir; empreses, governs, institucions de tot tipus es declaren preocupades pel medi ambient i procuren projectar una imatge d'actuacions de respecte i defensa de l'ecologia. De ser globalment considerats des del poder una colla d'il.luminats i catastrofistes, els/les ecologistes hem passat a ser classificats en dues categories: els fonamentalistes i els raonables. Els raonables serien aquells que accepten el paper que els poders econòmics i polítics ens
adjudiquen ara com aprem/pertants anys d'avisos menyspreats: realitzar tasques positives, gestionar petites parcel·les de la realitat, adaptarnos al discurs dominant en temes durs de medi ambient: energia, residus, ordenació del territori, alimentació, desequilibris globals, etc. Discurs dictat pels mateixos poders que han causat la crisi ambiental en que ens trobem. Ens era urgent trobar un marc de funcionament que ens permetés manifestar-nos amb la nostra pròpia veu, entrar en un nivell diferent de denúncia i alternativa, impedir que el nostre discurs es perdi en un discurs global en el qual ecològic pot ser aplicat a qualsevol cosa, sense que importi qui, com o per què es produeix. Calia anar més enllà del conegut "pensar globalment i actuar localment", la gravetat de l'actual situació mediambiental ens obliga a pensar i actuar global i localment. Paral·lelament a la situació externa tenim la realitat interna del moviment ecologista: un moviment plural i complex, en el que coexistim des de petits grups locals a grans organitza-
ECOL
cions internacionals. Com mantenir aquesta riquesa i pluralitat sense caure en la fragmentació? Com mantenir un alt nivell d'autonomia i poder projectar una imatge comuna davant els mitjans de comunicació? És la resposta que aquests grups hem trobat. Des de novembre de 1998, una sèrie d'entitats de Catalunya vam iniciar contactes per tal de crear una federació i participar en el procés confederal, ja que ens va semblar un mitjà adequat per incrementar la nostra força i eficàcia. Les entitats que formem Ecologistes en Acció de Catalunya provenim de camps tan diferents com la conservació d'espais naturals, la defensa dels drets dels animals, la lluita contra les grans infraestructures, el treball antinuclearo l'ecologisme urbà. Però totes compartim la necessitat d'enfortir el moviment ecologista i, alhora, mantenir els nostres trets diferenciadors i la nostra pluralitat, que considerem elements enriquidors. Hem format una xarxa de grups que, acollint-se a la formula legal
OISTES CATALUNYA
Can Fenosa: CocaCola o Natura?
El Zoo té problemes
d'una federació, volem aportar i rebre, compartir i intercanviar experiències, materials i recursos; coordinar criteris i ajudar-nos mútuament en les nostres activitats. Creiem que al moviment ecologista no sobra ningú, i que la gravetat de la crisi mediambiental ens aconsella trebaON ANAR NOM: Ecologistes en Acció de Catalunya ADREÇA. Naïn'i, 9, ioca! 08035 Barcelona TEL 93.434.02.68 FAX 93.434.02.8 E-MAIL aljibes@pangea.org WEB: htlp;//www.pangea.Qrg/ ecologisles en.acció cat
llar conjuntament i optimitzar esforços i projecció pública. La nostra filosofia es basa en la confiança mútua, en donar prioritat a tot allò que tenim en comú per sobre del que ens pugui separar. Ens comprometem a evitar la desqualificació de les postures que no coincideixin amb les nostres i a debatre en profunditat en l'arrel de les discrepàncies com a mètode per a solucionar conflictes. Volem mantenir relacions respectuoses de col·laboració amb tots aquells grups que no consideren prioritari participar en el procés confederal, i amb les organitzacions ecologistes d'àmbit internacional (Greenpeace, WWF, Amics de la Terra, etc). Amb la confederació compartim principis, programa ambiental, imatges, símbols i sistemes de funcionament comuns. Les relacions amb la
confederació s'estableixen mitjançant un protocol específic de Catalunya. Ecologistes en Acció de Catalunya és independent de qualsevol institució, entitat econòmica, grup empresarial o forces i partits polítics. Aquesta independència es garanteix mitjançant un apartat d'incompatibilitats per a desenvolupar funcions a la federació per part de persones vinculades als supòsits anteriors. Fins ara, som unes 17 entitats les que hem format el nucli inicial (la federació, com a tal, va ser registrada oficialment al passat mes d'agost) però, en el poc temps que portem funcionant la nostra activitat s'ha notat en diversos temes: el treball de denúncia de l'enginyeria genètica (juntament amb altres grups vam difondre l'exemplar de "The Ecologisf vetat per la multinacional Montsanto); l'impuls al referèndum cívic sobre el futur de Gallecs; la campanya de solidaritat amb el poble de Santaliestra, a l'Aragó, amenaçat per la constmcció d'un irracional pantà en el que hi juguen fort les elèctriques de Catalunya i el poder de la Generalitat; l'oposició a que Can Fenosa, l'únic espai de contacte entre el Besòs i la Serralada litoral al Vallès, sigui destruït per la construcció d'una planta de la companyia Coca-Cola, i altres temes que proposen els grups que formen part de la xarxa i que anirem abordant amb un treball comú. Tota la informació sobre qui som i què fem es troba a la pàgina web que, a poc a poc, anem redactant.
CONEIX EL NOSTRE LITORAL ITINERARIS GUIATS
REDACCIÓ
Ecologistes en Acció s'oposa a la planta que Coca-Cola vol construir entre els termes de Martorelles i Montornès del Vallès, pels desequilibris i els impactes que generarà en el conjunt dels ecosistemes del Vallès, ja que considera que es tracta d'uns terrenys agrícoles d'un valor ecològic i social considerable, sobretot per la seva proximitat amb Barcelona. L'oposició a la planta es basa en el fet que es vol construir a la zona de Can Fenosa, qualificada d'agrícola i que es vol reconvertiren industrial. A més, els terrenys estan ubicats en una zona que el Pla Especial d'Interès Natural defineix com d'alt interès ecològic, ja
que és l'únic corredor biològic entre la serra Marina i la conca del riu Besòs. Can Fenosa és un espai amenaçat que es mereix un altre futur. La nova planta suposa una construcció semblant a 70 camps de futbol i preveu gastar cada dia 10 milions de litres d'aigua -tres vegades més que les altres 90 empreses del polígon juntesi carregar diàriament 400 tràilers. A més, els ecologistes no estan d'acord amb el debat encetat sobre la creació de nous llocs de treball, ja que obrint aquesta planta s'hauran de tancar les de Barcelona i Sant Quirze del Vallès i, segons els mateixos directius, caldrà fer una reestructuració de 181 llocs de treball.
Hi »úr/<
WM
li
•', - V ,
í» J ^ ?; • j " .
^'uííMasifT'^'r^ • ff% 's
REDACCIÓ
Ecologistes en Acció ha denunciat que el procés de reubicació del Zoo de Barcelona-iin espai que a hores d'ara ja no té cap sentit-, s'està fent sense contemplar els mínims criteris de racionalitat i visió de futur, sense tenir en compte la salut dels animals que hi ha. La seva idea és constituir el Consell Municipal de Defensa i Protecció dels Animals dins l'Ajuntament de la ciutat per tal abordi el debat sobre els criteris d'organització del Zoo en el futur i decideixi on s'ha d'ubicar. Ambdues coses cal meditar-les i no decidir-les amb la urgència que se'ls vol donar. Ecologistes en Acció s'oposa al trasllat d'aquesta instal·lació a la desembocadura del Besòs, ja que es tracta -segons ells- dels terrenys més contaminats de tot Catalunya. Segonsaquesta organització, elZoo del futur ha de ser coherent amb la imatge que projecti de cara als visitants, dennostrant respecte als exemplars i a les espècies que s'hi ubiquen, amb garanties clares de benestar dels animals reclosos i participant activament en una política educativa de conservacionisme global: protecció de la fauna amenaçada, recollida i recuperació d'animals ferits o rescatats del tràfic d'espècies, abans de tomar-los al seu medi natural.
EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS
El medi a les viles costaneres El Foix, un riu mediterrani La franja litoral; un medi fràgil * Els recursos del mar El paisatge a l'entorn del Garraf
•
INFORMACIÓ I RESERVES:
de 10 a 14 hores a:
CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR PG. MARÍTIM, 72 08870 SITGES TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 811 02 41
Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient
La Veu Í / W
CARRER LA INTEGRACIÓ TARIFARIA
PUBLICITAT
^^s^m^"^ATM Autoritat del Transport Metropolità
a l'any 2000 s'aprovi el Pla Director d'Infraestructures que, amb una inversió total de l'ordre dels 500.000 MPTA i amb la construcció de més de 80 nous km de xarxa, ha de configurar la xarxa de transport públic per al futur de la regió metropolitana. També al llarg d'aquest any es presentarà el Pla de Serveis eina per reorganitzar els serveis dels diferents operadors de transport col·lectiu, integrant la capacitat per transportar molts viatgers del mode ferroviari, amb la flexibilitat i adaptabilitat dels autobusos, i així permetre acostar l'oferta de transport públic a la major part de la població.
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) és un Consorci interadministratiu on hi són representats la Generalitat de Catalunya, TAjuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport. El Consorci es va fundar el mes de març de l'any 1997 amb l'objectiu de configurar un sistema de transport públic eficient dins de la Regió Metropolitana de Totes aquestes actuacions Barcelona. requereixen ja d'un grau esforç econòmic per part Dins de les funcions de de totes les Administracil'ATM hi ha la d'incre- ons Públiques, a través dels mentar el pes del trans- Contractes Programa i els port públic en el conjunt Convenis de Finançament de desplaçaments quoti- que p r e v e u e n destinar dians dins del seu àmbit 171171 MPTA en el períogeogràfic de competèn- de 1998-2001, i per a la incia, amb robjectiu de con- versió en infraestructures. formar una mobilitat més Conveni de Finançament sostenible. L'ATM és 1998-2000 (aproximadaconscient que només s'as- ment 45.000 MPTA). solirà aquest objectiu quan s'eliminin les barreD'altra banda, amb l'obres que existeixen i que jectiu d ' i n c r e m e n t a r el fan que l'usuari per de- nombre de viatgers del terminats desplaçaments transport públic, l'ATM ha utilitzi preferentment el estat treballant en el procés vehicle privat en comp- d'integració tarifària. Des tes del transport públic. de la seva constitució, el consorci ha aconseguit inPer assolir aquest ob- tegrar les xarxes de metro i jectiu és molt important de FGC urbà, crear una tardesenvolupar polítiques geta intermodal com és la en tots els àmbits relacio- T-10x2, que permet fer vinats amb la millora de atges combinats b u s + l'oferta del transport pú- metro/FGC, l'aparició de blic. Així, està previst que la targeta T-1 magnètica, eli-
minant la T-1 resistiva i l'any 2000 integrar la primera corona de Rodalies RENFE dins de l'àmbit de tarifa plana de l'ATM, la qual cosa significa que ara ja es pot fer servir la T-Mes i la T-Dia per viatjar amb els trens de Rodalies RENFE en aquest territori i que en el futur immediat es podrà fer també amb la T-1 i la T-50 / 30 (previsiblement el mes de setembre del 2000), una vegada adaptat tecnològicament el sistema de validació i venda de l'operador.
gener-febrer de 2000
naments integrats. D'altra banda, s'ha d'estudiar ben bé la definició de les corones tarifàries per tal que s'adaptin a l'estructura actual de la mobilitat i els usuaris no en surtin perjudicats. En el programa d'actuació del consorci per a l'any 2000, es posa gran èmfasi en donar forma al model que l'ATM creu que ha de seguir el sistema tarifari del transport públic dins de la regió metropolitana de Barcelona. Unes decisions d'aquesta transcendència s'hauran de prendre, en tot cas, una vegada s'hagi conegut les opinions dels col·lectius ciutadans i, en aquest sentit el paper de
El model tarifari que l'ATM està dissenyant està basat en la zonificació de la regió metropolitana de Barcelona. El territori es dividirà en diferents zones tarifàries, depenent de la seva proximitat al nucli m é s dens, la ciutat de Barcelona i el seu entorn més proper. Viatjar per les diferents zones tindrà un p r e u diferent i serà proporcional al q u i l o m e t r a t g e la Favb present al si de la recorregut en cada trajecte. Ponència d'Usuaris i Beneficiaris, ha de ser d'una Per aconseguir imple- gran utilitat pels òrgans mentar un model d'aques- de govern de l'ATM. tes característiques cal fer dos passos previs. D'una Esperant doncs, que banda, en l'aspecte tecno- l'any 2000 sigui efectivalògic, cal que en tots els ment l'any de la generaautobusos i en tots els ac- lització del procés d'intecessos a la xarxa ferroviària gració tarifària en l'àmbit hi hagi validadores que lle- de la regió metropolitana geixin aquests títols i abo- de Barcelona.
La Veu del
CARRER
gener-febrer de 2000
BARCELONÈS
23
CINEMA
EXPOSICIÓ
EXPOSICIÓ
"Hoy empieza todo" critica l'escola
Bohigas, estar on cal estar
Viatge a través de les imatges
ToNi RAMON
ROSA MARIA PALÈNCIA
Daniel és un professor d'escola pública infantil a un poble francès. Els seus habitants sobreviuen en la misèria que el tancament de les antigues mines de carbó els ha portat. La desesperació i el deteriorament moral que comporta l'atur, traspassen els murs de la petita escola que Daniel intenta portar amb dignitat. Aquest és l'argument més esquemàtic amb que el veterà i prolífic director, guionista, productor i, fins i tot, actor cinematogràfic francès Bertrand Tavemier ha volgut moure les nostres consciències en el seu darrer film com a director. Els protagonistes de "Ça commence aujourd'hui" (Hoy empieza todo) són proletaris europeus, fills d'aquells europeus que, entre altres coses, van contribuir amb la seva força de treball a reconstruir el vell continent després de la segona guerra mundial. Són gent que va tenir la mala sort de quedar fora de les noves necessitats del capitalisme de final de mil·lenni i, i)er tant, al marge de l'abundància que l'Europa comunitària va prometre. Gent que no tè prou diners per arribar a final de mes, menjant galetes i llet, amb els subsidis d'atur. Molt menys per pagar les minses quot«s que l'escola pública demana, mentre els polítics de tots els colors se'n recorden cada campanya electoral i desprès es dediquen a retallar els pressupostos per a l'asistència social i l'ensenyament públic. Però el millor d'aquest film no és recordar-nos el que ja sabem, sinó que ens mostra també la cara més fosca de la massa de buròcrates que s'ha instal·lat a col·lectius com asistents socials o mestres. Des de la resignació fins a la indiferència que els fa mirar per l'altre cantó per no implicar-se en el costat humà de la seva feina. Al cap i a la fi, professors (com aquesta cronista) i assistents cobrem el mateix sou cada fi de mes. Tavemier ens fa veure amb ofici com el pitjor d'aquesta nova marginaütat ja no és tant la pobresa com el deteriorament moral, la desesperança i la depressió. No n'hi ha prou amb les solucions macro, fa falta també recuperar la dosi d'humanitat que comporta la feina de cadascú. Per això Daniel no en té prou amb atendre els nens dins els murs del col·legi, cal posarhi cor i esperança en aquesta feina. Els ciutadants no podem conformar-nos amb l'existència d'assistents socials i tribunals de menors. La solució no passa només per treïu-e els fills als pares alcoholizats o desesperats. Cal dir que per escriure aquesta pel·lícula Tavemier va apropar-se a la reahtat de l'ensenyament públic suburbà de la mà del seu gendre que és mestre. El que també puc assegurar-vos és que "Ça commence aujourd'hui" merebda més el Goya a la millor pel·lícula extrangera, pel qual havia estat seleccionada que la guanyadora, i més taquillera que decent, "La vida és bella".
Si passejant per les Rambles, a l'alçada de la Virreina el cap se'ns gira, com mogut per un gest reflex, cap a la porta principal de l'edifici, vetirem un senyor de cabell i vestit blancs que trepitja Barcelona. O potser el que vol, el senyor, és deixar petja. Com els artistes que posen la grapa en el terra de les voreres d'un bulevard de Hollywood. Certament, Oriol Bohigas ha deixat la seva emprempta a Barcelona. L'exposició "Oriol Bohigas, passió per la ciutat", ho mostra. Si fem cas del títol, Bohigas és im apassionat per la ciutat, per Barcelona en concret, però això no és necessàriament bo. Ja se sap, "hay amores que matan". Varen matar, per exemple, el Teatre Barcelona. Els promotors potser varen pensar en l'equip de Bohigas per tapar les veus crítiques d'una operació especulativa d'enderroc d'un teatre per ferhi oficines. Però d'això millor no parlar-ne. No farem pas ima exposició per carregarnos qui s'hi exhibeix. Tanta Uoança, tantes fotos d'amigues i amics, menjant, anant en barca, de viatge, prenent el Sol,... cansen ima mica. La manca de judicis crítics -sols la carta de Pep Quetglas aporta una nota dissonant a l'harmonia del cor d'apòlegsincita a voler portar la contrària. La carrera de Bohigas està impresa a Barcelona. L'obra de MBM (Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay) marca punts de la ciutat. Una de les virtuts de Bohigas és l'oportunisme. Sap estar en els llocs en el moment oportú. Com per exemple en l'Escola d'Arquitectura en vm moment de canvi. El recordo de catedràtic de Projectes. Pel curs passava quatre dies, no massa més. Per presentar els temes d'exercicis i per assistir a les correccions dels millors treballs. Els estudiants, com quasi sempre, feien de conillets d'índies que s'eníhjntaven a llocs on s'ensimiava que alguna cosa havia de passar: CoUserola, es va proposar la construcció d'im apart-hotel i finalment es va construir la torre de comunicacions; el triangle d'or de la plaça Catalimya; el fiï)nt marítim. El salt a l'Ajuntament estava, doncs, cantat. El
ÀLEX TISMINETZKY
programa s'havia assajat a l'Escola. Estar on cal estar. Estar a la moda. Això en els anys seixanta devia ser ima heroïcitat en aquest país. Saber el que es portava per fora no havia de ser íacü. Però el pas del temps posa al descobert la manca de conviccions de l'arquitectura de Bohigas, els panells de fotografies semblen una desfilada de modes, de les col·leccions de molts modistos. El problema és que són del mateix i ningú ho diria. Jo no sé com és Bohigas en realitat. Però les seves afirmacions mel fan galtes i simpàtic a la vegada. Simpàtic perquè és capaç de dir que en Samaranch és im fatxa i les cerimònies inaugurals de les oUmpíades un espectacle feixista. Galtes, perquè a la vegada està projectant la VUa Olímpica. El Bohigas polemista no és sinó una tapadora. No ho seria si després d'afirmar que el 90 per cent -no recordo exactament la proporció- de l'arquitectura de Catalunya és execrable, explicités que inclou la seva darrera producció en aquest tant per cent. On situar, sinó, la que continua sent la pitjor façana de les Rambles, la de l'autodenominat "edifici intel·ligent": "Dime de que haces gala y diré de que careces". Toni Ramon és arquitecte.
EXPOSICIÓ
Moltes gràcies, Por Favor
MARTA PARDELL
Una mostra d'humor satíric, corrosiu i intel·ligent. Això és el que oferia el Col·legi de Periodistes de Catalimya amb "Por Favor revisited", exposició coordinada per Rai Ferrer; \ma panoràmica del que va ser aquesta publicació satírica vint-i-cinc anys després del seu naixement. La revista va
publicar-se fins el referèndum de 1977 tot i els esforços governamentals per fer-la desaparèixer, que es van traduir en expedients i sancions. Por Favor va constituir una crida a la democràcia al voltant de la qual es van unir escriptors, periodistes i hvmioristes gràfics com Juan Marsé, Maruja Torres, Forges, Màximo, Manuel Vàzquez Montalbàn o Josep Martí Gómez entre d'altres. Ara, "Por Favor revisited" ens ha permès trobar des de fotomuntatges picants fent referència a la "recent" autorització del nu al cinema fins a denúncies per l'empresonament de Josep M. Huertas Claveria, passant per articles punyents, com un de Maruja Torres atacant un jove aspirant a President de la Generalitat, de nom Jordi Pujol. La llibertat d'expressió, el dret de vot o l'autodeterminació van ser temes clau per aquesta publicació, que ha celebrat im quart de segle del seu naixement amb una mostra més aviat modesta. I és que a l'exposició es troba a faltar l'anàlisi del que va ser l'esperit reivindicatiu de la revista i ens quedem amb les ganes de saber què en queda de tot allò de la veu dels seus creadors. Vint-i-cinc anys després no n'hi ha prou amb un seguit de retalls, això sí, molt ben classificats.
L'exposició que aquests dies es pot visitar a la galeria Art al Rec (Rec, 41) ens presenta tot un viatge pels darrers 25 anys d'imatges captades per un fotògraf reconegut internacionalment. Kim Manresa ens presenta el fruit de més de dues dècades d'intensa feina per reflectir el vessant més humà en múltiples i variats escenaris. Amb una sensibilitat desbordant, el fotògraf que va créixer i es va formar intentant reflectir la realitat del seu Nou Barris natal, ens acompanya en un recorregut que pot transportar el visitant des dels carrers de Belfast, fins a l'Àfrica subsahariana, passant per Bangladesh i tot un seguit de marcs captats en la seva vessant més humana i quotidiana. Darrere cada foto hom pot imaginar històries de complicitats, pot observar ulls plens de vida i de passió; en els nens que juguen a futbol, en la dona que va a comprar sota l'atenta mirada d'un soldat anglès, o en el riure d'una dona maltractada a Bangladesh, l'exposició ens ensenya que darrere tots aquets drames i misèries, trobem éssers humans amb móns propis, i tan universals alhora. Pel visitant barceloní, però, el que més destaca és la visió que se'ns presenta de la nostra ciutat. A través de les fotografies exposades podem tornar a la Barcelona de finals del franquisme, visitant les lluites veïnals i socials que s'estengueren per l'àrea metropolitana; i podem passejar pel carismàtic Molino de passades glòries, o submergir-nos en la nit dels travestits, amagada moltes vegades, marginada sempre. Entrarem de ple, també, en el barri Xino, presentat cruament amb els contrastos i vida pròpia d'una zona que es resisteix a desaparèixer sota el pas inflexible d'una societat que no respecta ni el seu passat. Tot aquest recorregut d'imatges diverses, el visitant el troba amenitzat per textos d'autors tan reconeguts com Manuel Vàzquez Montalbàn, Quim Monzó i Joaquim Maria Puyal, entre d'altres. Definitivament, un magnífic viatge de la mà d'un professional reconegut que es va iniciar com un jove de barri, que només volia sortir al carrer a plasmar en imatges la lluita dels seus
M
CARRER
PUBUCITAT
CFiJSTALEFiÍA - OARPINTEFIÍA DE ALUlVlJNJO Y PVC
0
gener-febrer de 2000
@iLÀTERIA
DiVISIONES DE ALUMiNIO REJAS DE SEGURIDAD
FORN DE PA D'AVINYO
PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO
U) 7í de dcscuenios en eualqmer inslalanóii de ainuumo. mamparas de haíio. rejas de segiiridud. corliíuis plegables
Hnos. JURADO
PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALrTAT COQUES
i>w.y^'^ ^^^V'Ar, \ [<•$•>;)<<^
Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26
%
TORRONS ARTESANS
CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100%
GABINET SANITARI M» Teresa Coma Yunquera
Tel. 318 09 69 Tel. 211 54 45
Fax412 54 56 BARCELONA
FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA
Plantilles ortopèdiques. Verrugues.
AGRAÍM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.
mútua per a familiars de drogodependents
Us a j u d e m a comunicar-vos en català
infoajuda 902 25 36 0 0
Centre d e Normalització «ORO PER* Lingüística
Informació i grups d'ajuda
Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltioche@retemail.es
pastisseria
RESIDÈNCIA CLARA 00
LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES
U
r-l
o I—I
T3 05 ü
u
03
Massatges a consulta i domicili. Cervicals, columna, drenatge linfàtic, anticelulític, relaxant i reflexoleràpia.
Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín. 24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderia y aseo personal. Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia. Trato esmerado y familiar por personal cualificado. Atención las 24 horas: todos los días del ano.
LA NORMALITZA™ d e BorceloDa
Josep M* Pérez Hemàndez
AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41
EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)
(N CT) (M
hfi
Véala: le gustaré
LINGySTICA
93 412 55 00
QUIROMASSATGISTA DIPLOMAT
PASTISSERIA GRANJA
SUÏSSOS, ENTREPANS, GELATS I GRANITZATS...
PODOLOGA-CALLISTA Cures dels peus. Ortosis silicona
REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS
Casa fundada l'any 1912
XANCO Les Rambles, 78-80 Ronda General Mitre, 181
ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43
^4 rio c*^^
Fàbrica: Polígon Industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 566 21 51
T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA Santa Otllla, 13-15
SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS
TAHOO & PIERCING
Margarita Arilla Tamayo INFERMERA (D.I.)
RAMBLES, 130, 2n. la. C Telèfon: 93.301.30.82 Serveis a domicili
BARNA
Orientación adolescente Grupos reducidos de autoayuda Clases de refuerzo escolar Infantil Ayuda emocional adultos
Injeccions. Vacunes. Tensió arterial. Controls de glucosa. Cures. SUN TATTOO - BARCELONA C. Nou de la Rambla, 9 Tel. 93 301 33 45 INTERNET: www.suntattoo.com e-mail: suntattoo@suntattoo.com
Des d'un botó fins un canó!! O B E R T DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES
UNA C I U T A T DINS UNA CIUTAT!!
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire
Sra. Rodríguez
T. 93 408 18 66 (tardes)
4> .sr-i
COMPRA I VENDA Templers, 16 - Tel. 93 412 4017 08002 Baicelona
-an^ TAXI 93 357 77 55
LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.
Som els primers en esport per a tothom Aeròbic-steps-funk-salsa-tonificació-condicionament físk-stretching-body pump-tai chi-ioga-fit ioga-circuit training-new age new body-abdominats-CTC-cardioruriingfitness infantil-fitness muscular i cardiovascular-sauna-hidromassatge-aiguagimaiguamater-piscina aprenentatge-piscina d'estiu amb efectes especials-solàrium-sport top-programa personalitzat de fitness-spinning-golf-escalada-atletisme-bàsquet-futbol sala-tennis-tennis taula-paddle-bàdminton-gimnàstic? i·or=ni,,tír-,_tQr=,ni,,f;r3
Ens trobareu per t o t a Barcelona Truca a l 902 222 002 Esport i Fitness
ANUNCIAT A La Veu del CARRER!
93 412 76 00
Líi Veu del
CARRER
gener-febrer de 2000
VEÏNAT
25
La moguda del cas "Myrurgia" . SAGRADA FAMÍLIA F SERGI LARRIPA
Els veïns i les entitats del barri de la Sagrada Família estan mobilitzats. El motiu: el cas de l'illa Myrurgia, un nou exemple de protesta ciutadana davant la planificació urbanística de l'Ajuntament de Barcelona feta al marge dels desitjós dels veïns. I és que el consistori ha decidit de manera unilateral privatitzar un solar qualificat des de 1976al Pla General Metropolità (PGM) pera equipaments comunitaris, sense informar-bs ni consultar-los. No és el primer cop que la Sagrada Família es mobilitza per salvar l'Illa Myrurgia. El 1996, una mobilització veïnal vaaconseguirevitar la construcció d'una benzinera i un poliesportiu privat en un solar que està qualificat com a equipament des de la redacció del PGM de 1976. Ja aleshores, els veïns del barri van reivindicar la construcció d'una escola bressol, un casal de joves i una residència de gent gran pública, que donessin servei als més 90.000 habitants d'un barri que és un dels més densament poblats de la ciutat (47.000 habitants per quilòmetre quadrat). Però ja llavors, els veïns del barri van ensumar-se que les previsions de l'Ajuntament quant al solar no passaven per la construcció d'equipaments públics. Hi havia forts promotors privats darrere massa interesats en una illa (compresa pels carrers Mallorca, Provença, Nàpols i Sicília) situada en ple cor del bani, a només una illa del temple de Gaudí. El capítol succeït fa tres anys, lluny de solucionar el problema, no va significar més que un ajomament.
GNASI R. RENOM
Amb les pancartes es vol alertar el veïnat L'abril del 1999 l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de l'Eixample, promoguts per ProEixample, van posar les seves cartes sobre la taula. Van presentar una proposta de modificació del PG M que permetres la requalificadó del solar de manera que deixés de ser considerat com d'equipaments comunitaris, per a passar a ser considerat com d'habitatges. El canvi pemietria finalment satisfer les necessitats dels promotors privats amb la construcció d'habitatges d'alt estànding i un poliesportiu privat que, segons declaracions dels propis rectors municipals, serà "de caràcter elitista". Es calcula que els promotors privats guanyaran al voltant de 800 milions de pessetes en plusvàlues amb l'operació. L'Ajuntament va posar les cartes sobre la taula, però no sobre la dels veïns i les entitats del barri que, lluny de ser informats per les autoritats munici-
El llibre de la participació .BARCELONA I PEP MARTÍ
Hom te la impressió que la participació ciutadana s'ha convertit en una mena de moda sobre les relacbns normativitzades entre la societat civil (sovint mal identificada) i l'Administració Pública (massa sovint mal participada). L'amic Fernando Pindado ha presentat el llibre que porta per títol "La participació ciutadana en la vida de les ciutats". Aquesta publicació es realitza des d'una entitat que es preua de ser participativa. L'estudi, fa una ressenya força acurada de les diferents formes de partici-
La participació ciutadana a la vida de les ciutats
pació establertes pels ajuntaments de grans municipis de la província de Barcelona, centrades en els diferents Reglaments de Participació. És a partir d'aquesta referència, que cal plantejar-se si la participació de la ciutadania, s'ha de dur a terme a partir exclusivament de les reglamentacions jurídiques establertes pels que detenten el poderot)eéselPoderqui ha d'assumir les propostes que els ciutadans plantegin. Qui s'ha d'adaptar a qui? i/o qui està al servei de qui? Però aquest és un dels debats pendents que, tot sigui dit, aviat s'haurà d'encetar. Des de l'òptica municipal, considero que les recomanacions que s'hi fan, seran de molta utilitat per aquells ajuntaments que encara tenen dubtes respecte d'aquests temes i que ja comença a ser hora que es plantegin seriosament canviar el fes-iio amb mi, per el fem-ho plegats. S'ha fet, en aquest sentit, una nnolt bona tasca i necessària alhora. El debat a és tan dinàmic, que hom té la impressió, que els processos d'elaboració d'un estudi de les característiques del referent, comporten una certa desactualització quan es fan públics. En definitiva: el llibre és un bon referent per a la reflexió per ajuntaments i organitzacions implicades en els processos participatius, però i per fer un símil gastronòmic, només l'entremès del menú participatiu. Enhorabona si el procés no s'atura.
pals, van ser totalment ignorats. Segons l'Ajuntament, el barri de la Sagrada Família no necessitavaequipaments perquè ningú no els reclamava. *
Indignació dels veïns
Després de diferents intents de diàleg, els veïns i les entitats del barri de la Sagrada Família van organitzar-se en una Plataforma veïnal d'oposició i rebuig al propòsit de l'Ajuntament. Els veïns creuen que l'operació només beneficia els promotors privats, no al barri ni a la ciutat. Amb l'operació, el barri i la ciutat perden 10.000 m2 de solardestinat als equipaments públics per als que estava definit el solar. A més, l'operació proposada per l'Ajuntament significarà la pèrdua d'un edifici catalogat en el Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat. I és que l'edifici, obra de l'arquitecte
Puig Gairalt, és una de les poques mostres que resten a la ciutat d'ArtDecó. La seva vàlua artística va ferque l'any 1929 fins i tot rebés el premi d'arquitectura del propi Ajuntament de Barcelona. A canvi, l'Ajuntament pretén construir habitatges d'alt estànding difícilment accesibles per als veïns, i un poliesportiu de caràcter elitista que ningú no demana. La Sagrada Família no té cap residència pública per a gent gran, cap casal de gent jove, cap ateneu cultural ni biblioteca, i només una escolabressd pública. Paradoxalment, la necessitat més ben coberta és l'esportiva, amb la presència de dos poliesportius municipals: el Sagrada Família i el Claror, aquest a només dues illes de la Myrurgia. * Altres barris afectats El cas Myrurgia no només afecta els veïns de la Sagrada Família. I és que l'Ajuntament, per justificar la pèrdua de 10.000 metresquadratsd'equipaments en aquest barri, ha buscat una fórmula que permetés fer un canvi de cromos amb altres barris del districte de l'Eixample. L'operació de l'Ajuntament consisteix en un pla discontinu que afecta cinc illes de l'Eixample, en concret les finques dels carrers Provença 408 (l'Illa Myrurgia, a la Sagrada Família)), Rosselló 191 i Comte Borrell 243 i 212 (a l'Esquerra de l'Eixample), i Ronda Sant Antoni 19 (l'Institut d'Ensenyament Secundari Lluïsa Cura). L'objectiu és un joc de requalificacions de sòl i sostre edificat de manera que en finques catalogades com a equipaments (és el cas de Myrurgia) es puguin construir habitat-
ges. I en compensació, per tal que l'operació quadri, finques actualment catalogades com a habitatges passarien a ser catalogades com a equipaments. Així es vestiria l'operació de manera que semblés que els equipaments que es perdien en un punt del districte es guanyaven en un altre. El cas és que els solars escollits per l'Ajuntament perfer el canvi de cromos estan actualment ocupades per tres escoles en funcionament, una de les quals és pública (lES Uuïsa Cura). Així que els "equipaments" que no es faran a la Sagrada Família i que "es guanyarien" als barris de Sant Antoni i Esquerra de l'Eixample, en realitat no es guanyaran. Els "nous equipaments" són equipaments que ja existeixen: les escoles que des de fa molts anys ja estan en funcionament. L'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, a banda d'adherir-se a la Plartaforma "Salvem l'Illa Myrurgia" ha iniciat accions pròpies de rebuig a l'operació. *
Estat de la qüestió
La Plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" ha aconseguit l'adhesió de 17 entitats i més d'un miler de veïns que han signat un manifest. Mentre els membres de la plataforma continuen la doble tasca d'informació i recollida d'adhesions entre les entitats i els veïns, s'ha iniciat una sèrie d'accions per la via administrativa. S'han presentat al·legacions al projecte i ara el cas es troba en mans de la sutxxjmissió d'urbanisme, integrada per representants de l'Ajuntament i la Generalitat, que haurà de valorar el cas. Sergi Larripa és periodista.
El Port: imatges La història de Gràcia al paper i records , GRACIA independent per dret, primer, i per mEDACCIÓ
El barrí vell de Port Imalges i records
Dins la col·lecció "L'ombra de l'atzavara" del Taller d'Història de Gràcia ja s'han publicat tres volums que deixen constància escrita de tres fragments de la vida d'aquest poble agregat a la metròpoli des d'una òptica més humana i menys oficialista. Va començar Jordi Torras, investigador a més d'actor, amb les sales de cinemaa"Somnisde reestrena. Història dels cinemes de Gràcia". Aquest llibre Kunum Aií};U'S 1 (rim:ah: es remunta al primer quart del segle XIX, amb un espai teatral antiquíssim i arritja fins avui mateix, incloent totes i cadascuna de lessales de lesque hi ha constància en les hemeroteques. És una recopilació exhaustiva de dades i nomenclàtors de la riquíssima història , LA MARINA dels cinemes graciencs. 'REDACCIÓ El número dos, "Pregoners d'una vila lliure. Història de la premsa Un altre llibre que ens parla dels gracienca",ésderamic periodista Albert barris de La Marina, en especial d'El Musons. Repassa la història de les Port. Ramon Alglèsintentadeixarcons- principals publicacions que han contància de com era el barri, els seus viscut amb la gent de Gràcia des del costums, llurs gents, els carrers, fins 1866: El Eco de Gracia i / ^ Legalidad, els anys 50. Una obra àmpliament fins a títols més contemporanis que il·lustrada. han mantingut 'la flama encesa de la Està prologat per Candel i per Julio comunicació local". Musons qualifica Baííos, els quals valoren la importàn- de pregoneresd'una vila lliure les publicia d'aquestes petites obres que plas- cactons perquè 'tian estat la veu amplimen la memòria del veïnat de les ficadadels sentimentsd'un poble, d'uns col.lectius i d'unes entitats" d'una vila barriades.
vocació, després i pequè la premsa té en la Llibertat l a seva arrel bàsica". Carme Segura i Eduard Farré són els autors del tercer volum d'aquesta col·lecció, "Gràcia a l'ombra dels seus rellotges. Testimonis d'un temps i d'una història". És un recull de les petites històries, anècdotes i vicissituds de les masies i edificis que disposen, o tingueren en altrestemps, relbtgesdesol i de campanar a la seva façana. Els autors no han volgut -diuen- elaborar una nova història de Gràcia, sinó aplegar aspectes inèdits o poc coneguts del fet social, cultural i arquitectònic de la vila.
26
La Veu del
CARRER
VEÏNAT
iBreus de barri L A VERNEDA
Mobilització per Ca n'Oliva Els veïns de la Verneda s'han manifestat al carrer Guipúscoa per queixar-se de la degradació del barri de Ca n'Oliva. Aquesta zona de la Verneda està força degradada i no ha millorat com la resta del barri. Els veïns reclamen que el mateix solar de Ca n'Oliva, que acumula força deixalles, sigui zona verda.
gener-febrer de 2000
Les restes arqueològiques del molí medieval en perill *.. - . . • < ! ; * •
-
•
i^fi^
Reciclatge de paper i cartró al barri
.,!• BARCELONA IHORACI GISMONDI I TONI RAMON
SANT MARTI
Manifestacions per l'A-19 Els veïns de la Gran Via-A-19 tornaran a manifestar-se, cada dijous, per demanar a l'Ajuntament i a la Generalitat que concretin abans del 12 de març la refonna del tram de les Glòries a Sant Adrià. Malgrat el recent acord, que ja no preveu la cobertura total de la via, el veïnat tem que s'allargui el projecte i les obres no comencin enguany. POBLENOU
Més equipaments Els veïns i veïnes del Poblenou reclamen més equipaments dins del pla municipal de reforma de les àrees industrials. El president de l'associació de veïns, Joan M. Soler, va explicar que en els propers anys s'estrenaran 14.000 habitatges i no estan previstos els equipaments necessaris. Soler va recordar que no hi ha escola bressol pública ni biblioteca no casal per al jovent. El veïnat s'oposa a dedicar sòl qualificat per a equipaments a pisos per a joves. L E S CORTS
Rebuig al projecte de la Colònia Castells A Les Corts els veïns tomen a estar revolucionats perquè no accepten que l'Ajuntament tiri endavant la reforma del seu barri sense saber per endavant on es construiran les cases per a 350 famílies ^ a majoria formades per persones d'edat avançada-, que substituiran les afectades de la Colònia Castells. Com que a l'assemblea celebrada en presència del regidor del districte, Jordi Hereu, els veïns no van veure clara la posició de l'Ajuntament, van decidir elaborar un pla alternatiu al municipal. La Colònia Castells (situada entre Entença, Taquígraf Garriga, Equador i Montnegre) s'ha d'enderrocar completament, segons el tràmit de modificació del PGM, el qual preveu construir-hi, en el seu lloc, tres torres de 10 pisos i la urbanització de jardins públics, però no té previst on reallotjarà les persones afectades. Per fer això el consistori compta amb què les expropiacions aniran a càrrec de les empreses privades que construiran els nous edificis. LA MARINA
Can Tunis s'enderroca L'Ajuntament de Barcelona i l'Autoritat Portuària van aprovar inicialment el mes de gener passat el pla urbanístic que suposarà la desaparició definitiva de Can Tunis Nou. Segons l'expedient que es tramita aquests dies només tindran dret a reallotjament els ocupants legals dels 48 habitatges del barri, tot i que la majoria de famílies no té cap document que acrediti la propietat. Les entitats de L.a MarinaZona Franca han valorat positivament la notícia, però reclamen mesures de control en el trasllat de les famílies.
XAVIER DE LA CRUZ
Les restes arqueològiques seguiran un camí incert .SANT ANDREU DE PALOMAR I PAU VINYES
El rec comtal recollia les aigües d'una mina de Montcada i les repartia per Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençalsfinsarribara Barcelona. Les seves aigües eren cabdals per a
l'economia agrària. Dins del seu recorregut hi havia diversos molins hidràulics. Un d'ells, el d'En Merlès -situat a l'antic camí de Sant Andreu a Santa Coloma-, datat en època medieval, corre perill de desaparèixer. Les restes arqueològiques trobades estan en un c a m í incert, car l'argument de Barcelona ha actuat a m b absolut
secretisme i hi ha indicis que no té cap interès en protegir aquest petit espai patrinronial. El Pla Sant Andreu-La Sagrera contempla per aquest indret una zona verda c o m a p a r c del Molí del Rec. Diverses entitats andreuenques han posat el crit d'alerta i demanen mesures de protecció i l'enjardinament del futur parc.
El paper i el cartró representen gairebé el 25% de la brossa que s'origina a l'àrea metropolitana de Barcelona. Del paper que consumim se'n podria recuperar el 70%, però només se'n recupera el 10% aproximadament. La resta va a l'abocador. Per ajudar a resoldre aquesta situació la Favb ha posat en marxa el projecte de Sensibilització ciutadana per a la recuperació de paper i cartró a nivell de barri amb l'objectiu d'augmentar-ne la recuperació per reciclar i millorar la neteja dels carrers de la ciutat. El projecte està destinat a Associacions i ONG, oficines, comerços i a ciutadans i ciutadanes d'escales de veïns. En la seva realització es porten a terme tres activitats. Primer, s'explica a les persones contactades la necessitat de reciclar el paper i el cartró que consumim. En s e g o n lloc, es d i s t r i b u e i x e n p a p e r e r e s per f o m e n t a r el reciclatge. Finalment, en alguns casos, es reculí a domicili. La recollida es porta a terme amb carretilla i es diposita al contenidor blau més proper.
L'habitatge digne, un dret imprescindible a debat .BARCELONA F REDACCIÓ
PRIMER La Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne és un ens d'entitats ciutadanes i sindicals, en la qual també hi ha la Favb, que es planteja l'habitatge com un bé imprescindible perquè les persones visquem amb dignitat i amb independència, i perquè poguem atendre adequadament les nostres necessitats físiques, culturals i intel·lectuals, i les nostres obligacions cíviques. Aquesta plataforma s'ha proposat organitzar un congrés, pels dies 23 i 24 de febrer, amb la intenció de suscitar el debat entre tots els sectors implicats, per estimular la recerca de solucions; i com una aportació a la convivència ciutadana des d'una sensibilitat social. L'habitatge - e s p e c i a l m e n t a c a u s a del preu del s ò l - és objecte de grans negocis especulatius que han portat els preus a uns nivells inabastables per a amplis sectors de la societat. La complexitat del procés que incideix en l'habitatge fa que
CONGRÉS CATALÀ PER AL DRET A
UN HABITATGE DIGNE
23 i 24 de febrer del 2000
calgui tenir en compte les característiques i els interessos de tots els factors - p ú b l i c s i p r i v a t s - que hi intervenen. Aquest ha estat el criteri que
ha regit la preparació d'aquest congrés, amb l'objectiu de delimitar les legítimes aspiracions de tots i les limitacions que exigeix el bé comú en una societat democràtica avançada. L'organització del congrés creu que encara no s'ha arribat a una situació equilibrada, i que les administracions -central, autonòmica i municipal-, han d'intensificar la seva actuació en la línia constitucional de regular "la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació" (Art. 47), i amb iniciatives que promoguin la construcció d'habitatges a l'abast de totes les capes socials, fins i tot de les que estan en situació precària. Els temes que es debatiran en profunditat en aquest Congrés s ó n : política del s ò l , d'habitatge públic i protegit, el mercat lliure de l'habitatge i tot allò relacionat amb la rehabilitació. Per parlar çle totes aquestes matèries es comptarà amb la participació de persones expertes tant de l'administració com del món veïnal, sindical i del consum.
El projecte es porta a terme als districtes de Sant Martí i de Ciutat Vella. Fins ara s'han distribuït paperes per un bon nombre d'associacions de veïns i d'altres entitats sense ànim de lucre, escales de veïns i en diverses oficines i comerços i es fan recollides periòdiques. Actualment es porta al contenidor blau més d'1 metre cúbic de paper i cartró diàriament. Al districte de Ciutat Vella es fa una actuació integral de sensibilització a través del contacte personal directe en comerços i algunes escales de veïns del carrer Escudellers i plaça del Teatre. A més de la finalitat ambiental, es pretén crear llocs de treball per a persones amb dificultats especials d'inserció en el mercat de treball. Per engegar el projecte s'ha pogut contractar a dues persones durant els primers mesos de l'any 2000 mercès un ajut del Departament de Treball de la Generalitat.
CARRER
g e n e r - f e b r e r d e 2000
EL COR ROBAT
21
FAVB
Drets Humans a les ciutats La Favb participarà a l'abril en la redacció de la Carta
CATHERINA AZON
José Hitos Jiménez
,BARCELONA
President de l'AV Diagonal Mar
r MANEL ANDREU
"Diagonal Mar, lloc de contrastos"
Va arribar a Barcelona des del seu lloc de naixement: Càceres. Tenia 15 anys i la seva primera residència va ser a la Terrassa. Després es va canviar a Diagonal Mar, on encara viu. En temps de la dictadura va militar a la Central Sindical Unitària de Treballadors (CSUT). — Primers temps a la barriada... — Recordo que quan el vent venia del mar els fums de Macosa ens omplien les cases i els pulmons. — Quan comences a treballar al barri? — Entre el 80 i el 81 vaig començar a col·laborar a la Comissió de Festes... Després ens vam atipar d'empassar pols i de trepitjar fang i vam demanar la urbanització dels carrers més importants. — El veïnat és conscient que viu en un barri anomenat Diagonal Mar? — Sí. Al principi era un barri petit (8.000 habitants), que en estar situat entre el Poblenou i el Besòs calia divulgar-ne el nom. Per això vam organitzar "La Cursa", una cursa anual que va tenir la seva importància, per exemple quan la va guanyar el plusmarquista Domingo Catalàn.
En aquest moment s'està en la fase de recollir suggeriments i aportacions cara a l'aprovació definitiva el mes de maig. A la Favb ens hem plantejat una jornada de presentació i de reflexió on participin totes les associacions de veïns de Barcelona. Parlar de drets provoca una sensació d'Indefensió quan moltes vegades veiem que aquests no es protegeixen ni tampoc s'apliquen. A la Carta dels Drets Humans a la ciutat surten conceptes que ens són tan propers com la llibertat cultural, lingüística i religiosa, dret a la vida privada i familiar, dret al treball, a l'habitatge, al medi ambient, al repòs, i dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, entre d'altres. Un cop més haurem de dir la nostra i sobretot vetllar perquè es compleixin en la realitat. El 17 d'octubre de 1998, amb motiu del cinquantenari de la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides, quaranta-una ciutats europees van signar, a B a r c e l o n a , el " C o m p r o m í s de B a r c e l o n a .
Revistes de barri
— Una frase per definir el barri. — Diagonal Mar, lloc de contrastos.
Col·lectiu Agudells €1 M
— Explica't. — Naus de les que només en queden algunes parets que donen una imatge de desídia davant la construcció d'un nou barri amb habitatges d'alt estànding.
En aquest número de La Veu del Carrer en el que us presentem en l'espai de l'Entitat del Mes Ecologistes en Acció, també ens toca donar-vos a conèixer el butlletí informatiu elaborat al Centre de Documentació Ambiental de Collserola i Barcelona. L'última edició està gairebé íntegrament dedicada al túnel d'Horta, però amb un petit espai a l'oposició a la nova planta que Coca-Cola vol instal·lar a Can Fenosa.
— Vau denunciar el Pla de Diagonal Mar? — Sí, no es poden posar 1.700 habitatges dins d'un parc. És una operació especulativa sense precedents. El parc es privatitza de fet. Un projecte de luxe que gira l'esquena a aquelles persones que fa anys que hi vivim. — Quina opinió en teniu de Vamic americà? — Heines ha rebut un bon regal: la primera línia de mar. Va prometre construir una estació de metro entre Selva de Mar i Besòs-Mar i ara es fa enrere. No només no pagarà allò que va prometre, sinó que ha pujat el preu dels habitatges desmesuradament. — Diagonal Mar tindrà el centre comercial Alcampo, el més gran d'Europa? — L'únic que podem constatar és que els petits comerços ho passen malament i tenen un futur incert.
Compromís de les ciutats a favor dels Drets Humans a les ciutats", en el qual assumien, entre d'altres temes, el fet de "seguir cooperant cara a la redacció de la futura Carta europea dels Drets Humans a les ciutats". A partir dels resultats obtinguts a la Conferència de Barcelona es va encarregar a un grup de ciutats impulsar i difondre els acords signats. Aquestes ciutats van centrar la seva feina en la redacció d'aquesta Carta. La Carta de drets ciutadans s'ha configurat com un text articulat que desenvolupa els ano-
Carmel-2000
— No teniu una sala per reunir-vos? — Les assemblees les fem a l'aula magna de l'Institut del Besòs. Aquest institut és tot un exemple: obert al barri, durant anys s'hi ha celebrat la revetlla de Sant Joan, les reunions... — Ara que comencem l'any 2000, què et ve al cap? — Arribem a un nou segle i encara tenim dos carrers sense asfaltar: Treball i Veneçuela-Josep Pla — Les relacions amb el districte... — Bones. Governa el PSC. Però el 1995 va prometre per escrit el casal per al barri i encara l'esperem.
L'Associació de Veïns del Carmel ha tret un nou butlletí aprofitant l'avinentesa del nou mil·lenni. En el número 1 s'hi fa un resum del resultat de les eleccions a Junta i de les diferents actuacions que ha portat a terme d'ençà del seu nomenament, seguint la línia de la Junta anterior: campanya de l'aigua, activitats lúdiques. A més, les diferents vocalies (urbanisme, sanitat i cultura) exposen les seves estratègies de futur. Felicitats i endavant!
el (P(M<>}(€
BiJtlk-lilntormaliínfLl'A^sottacióítc Veïnes i Ve,
''::^
"Las plazas son muy importantes para ta vida social de Prosperitat, para nuestra cahdad de vida, debemos ser nosotros, vecinos y vecinas. quienes decidamos que tipo deplazas necesitamos».
A tot el barrí i i - ^ - 1500
— Quin tema vols destacar? — El barri necessita un punt de trobada, un casal, on poguem fer activitats o simplement relacionar-nos.
menats drets humans de proximitat, és a dir, la formulació dels drets humans de primera, segona i tercera g e n e r a c i ó , dels quals en són titulars les persones que viuen a les ciutats, en el marc de la relació específica entre ciutadania i administració local. Així mateix, la Carta pretén establir les bases que permetin abordar un debat sobre la concreció universal d'aquests drets humans de proximitat. La II Conferència europea "Ciutats per als Drets Humans", que se c e l e b r a r à a S a i n t - D e n i s , França, la primavera d'enguany (17-19 de maig), serà el marc on es presentarà i s'aprovarà públicament la Carta i on s'iniciarà la reflexió sobre la seva possible extensió universal. A través de la regidoria de Drets Civils i de la Federació Catalana d'ONGs per als Drets Humans s'han organitzat uns tallers al Pati Llimona (Regomir, 3) en els quals es tractarà de reflexionar sobre els diferents punts principals d'aquest documents. Una proposta participativa adreçada a les associacions, entitats, ONGs i altres col·lectius com sindicats, institucions acadèmiques i col·legis professionals.
''
-^ ^ 'J<^~-
.t^,-
^,--,
^H^yftu
És el butlletí informatiu de l'Associació de Veïns de Prosperitat, a Nou Barris. En el número d'hivern dedica un ampli espai a fer una retrospectiva de les places del barri i a reivindicar la importància d'aquests espais en la millora de la qualitat de vida dels veïns i les veïnes. A més, repassa les novetats en la campanya de l'aigua, i segueix el problema del CAP de Rio de Janeiro.
Parlant del
28
CARRER
gener-febrer d e 2000
/ de la ciutat QUI É S QUI
JARANA Grup musical de Sant Martí NÚRIA G O N Z A L E Z
Periodista DANI CODINA Fotògraf
^n un exemple del fruit que pot arribar a donar la constància i les ganes de fer realitat un somni. Els Jarana s'estan fent un nom i un racó dins el panorama musical barcelom' i català. Cap dels seus components imaginava fa deu anys que arribarien a tenir un disc en el mercat i im altre a punt de veure la llum. Van néixer de la reunió paulatina i gairebé espontània de components d'altres grups del districte de Sant Martí. Tal i com ells mateixos recorden al principi eren "com una família", Als cinc membres inicials, tots ells amics o coneguts de diferents grups anteriors, aviat se'ls van sumar dos més i amb aquesta formació de set músics es van presentar a un concm-s de rock organitzat per l'Ajuntament de l'Hospitalet l'any 97. Era la seva oportunitat i no la van deixar escapar. Van guanyar el concurs i això els va premetre gravar el seu primer disc, Lagarto, lagarto. L'experiència, a més d'emiquidora, va ser el primer esglaó d'una escala que no ha fet més que iniàar-se. "Es van vendre totes les còpies produïdes del primer disc -comenten-, que eren unes tres mü aproximadament, i això hi ha pocs grups que ho puguin dir". La bona acollida que va tenir Lagarto, lagarto va fer que el nom dels Jarana es comencés a sentir i que el grup veiés incrementat el número de contractacions per actuar en locals i festes. "Fins ara hem actuat principalment a Barcelona i rodalies -expliquen- tot i que també ho hem fet a la resta de Catalunya i fins i tot a Burgos. Vam participar al Doctor Músic i també vam inaugurar la Farinera al costat de Loquillo. I aquest passat estiu hem estat
Jarana: música sense manies nascuda als barris conceptualment". Només i-esta que alguna discogràfica es decideixi a llençar-lo al mercat. "Tot i els contactes fets fins ai'a no tenim garanties de res -admeten-. L'única cosa que tenim segura és que tenim un bon disc, però en el món discogràfic això no és mai una garantia. Fins que la gent no escolta el teu treball i es fa una bona promoció no hi ha res dit. Tot és mercat i marketing. Ara, per exemple, sembla ser que estan de moda els solistes masculins i les companyies és l'única cosa que busquen". Quant a estil musical, el segon disc de Jai-ana, que probablement es digui Ojalata, no es diferenciarà molt de l'anterior. "L'esència és la mateixa. De fet hi ha temes nous que perfectament podrien haver aparegut en el primer disc sense que això suposés un trencament estüístic". . . Els Jarana defugen de tot tipus d'etiquetes musicals preestablei-tes. De fet, la
als concerts que els 40 Principales organitzen amb motiu de les festes de la Mercè". Tot aquest bagatge els ha fet prendre consciència de les seves possibilitats. "El piimer disc ens va fer pensar que la cosa podia rutllar -reconeixen- tot i que sabem que hem de continuar treballant més. Però al cap i a la fi, tal i com veiem que està en l'actualitat el panorama laboral, pensem que ens hem d'ai-riscar, que hem de provar i aprofitar l'opoitunitat". I és per això que ja tenen el seu segon disc gairebé a punt per veui-e la llum. "El principal canvi -expliquen- és l'experiència, el treball i sobretot el concepte. Amb Lagarto, lagarto tot va ser molt sobtat. Amb el temps, després dels bolos i concerts que portem a les espatlles, tots hem après com volem fer les coses i com les hem de fer perquè el resultat sigui òptim. Ai'a ja ens prenem els an'eglos moit més seriosament, sabem gravar amb molta molt més seguretat... Tot ha canviat
procedència estih'stica dels seus membres és tan diversa que va del metal a la música africana passant per la música clàssica. El còctel de tendències que desprenen els seus temes és, segons ells mateixos, fusió, música afrocubana barrejada amb rock. "No ens agrada el terme rock latino perquè sembla ser que està molt de moda i que tothom s'hi apunta. Prefèiim dir que fem rock mestizo o una barreja de les tendències musicals actuals: ritmes cubans i afi'os, rap, reagge i fins i tot una mica de flamenc. És una música sense manies". Les dificultats amb les que es pot trobar un grup nascut als barris per tirar endavant són nombroses. 'La primera de totes és podei'-se comprar l'instiniment -comenten els Jai-ana-, i també trobai* locals per assajar. En el nostre cas, això encara s'agreuja més perquè som deu i realment no !ii ha infraestructm'es públiques per acollir grups ja ima mica configurats. Això fa que hagis de recórrer a llogar un magatzem i la cosa es dispara econòmicament". Actualment els centres cívics són els principals dinamitzadors de les experiències musicals que neixen als barris. Però no tots fiíncionen de la mateixa manera ni ofereixen les mateixes facilitats als nous gnaps. Tot i la bona voluntat d'alguns centres que permeten a les noves formacions assajar a les seves instal.lacions de forma gratuïta, aquesta opció no és suficient segons els Jarana. "Els horaris que s'estableisen per assajar són molt limitats i et veus obligat a compartir instruments i tota una sèrie d'incomoditats. Si et vols prendre seriosament la música has de buscar altres vies pei'què als centres cívics i casals no es pot treballar com cal". De fet, i prenent com a exemple el districte de Sant Martí, sembla que l'aparició de nous grups ha minvat considerablement. "A la nostra època -recorden els Jai'ana-, ara fa uns deu o vuit anys, hi havia moltíssimes formacions al barri, i amb molta qualitat, però la cosa s'ha parat. Encara hi ha gent que es continua reunint per tocar, però només com a entreteniment. Tan sols resten 0 es creen alguns grups punks o hardcore amb una vida molt curta i no lii ha l'ambient que hi havia abans, quan, per exemple, a la Festa Major de Sant Martí s'hi dedicaven tres dies a concerts amb grups de quahtat i de tendències molt diverses".
Uacudít
Sal i pebre Torna el gris
Alfons López
^ í p o í p^a$&t£LA T^í2£íaJcíííM,u3£ wmém^^
El caràcter obert o no d'una ciutat es veu en els carrers. Una de les seves expressions és la presència variada i plural en formes i continguts artístics. Els artistes, actuant al carrer fan realitat allò de la ciutat "creativa" i, per tant, educadora per a la gent que hi viu. Sels vol reglamentar, controlar, registrar i, com no, cobrar la taxa corresponent. Se'ls està pressionant. S'ha ai-ribat a requisar instruments. Músics, pintors, malabaristes, ventrílocs, cantants d'òpera i hailaores de flamenc estan que trinen. Podem estar visquent un altre címvi: d'una ciutat alegre i expressiva a xma ciutat silenciosa i gris. Crèiem que era un color que ja no estava de moda en l'esdevenir històric. Carme San Miguel i Caty Carreras van de retro. Volen ordre i avorriment.
zeta
1,
íïí2o
TE-
Í M o HAS
Hia^^^c^ H Ü R ^ , , ,