Carrer 062

^Ctf-4fjP£^_

^5^1 ^

^v J J

'^ ^ i i't-^M ^31 "^•^n

1^ Publicació bimestral

Obradors, 6-8 baixos 1^9002 Barceiona

N» 62 març-abrii 2000

I

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 4 4 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 C a m p d'en Grassot 93 457 01 30 C a m p Nou 93 440 21 75 C a n Baró 93 285 12 9 6 C a n Caralleu 93 280 07 24 C a n Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 9 3 307 91 20 Diagonal-Glòries 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magória 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 4 1 2 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 G r a n Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 0 6 Hostafrancs 93 426 91 66 J o a n Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 0 8 93 La Palmera 93 305 37 0 5 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93

dg

CARRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafefi. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de [Vlúsics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av t^istral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CCLa Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestatia, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Ttiorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Edita Federació d'Associacions d e Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 4 1 2 76 00 Fax: 93 4 1 2 58 8 8 e-mail: f a v b @ e m e t i a c . c o m

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i M a n e l A n d r e u

Administració Marga Parramon

C a p de redacció Marta Pluja

Publicitat Isabel M a n c e b o i C a r m e n Plaza

Consell de redacció Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bach, Anna Bartolomé, Sara Casas. Daniel García, Elia Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky, Caries Valls i Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduerio, Pep Marti, Mariano Meseguer, Pep

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. R e n o m , Jordi Tarrés Portada Xavier Jiménez i G e m m a Coll F o t o m e c à n i c a i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord a m b les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

I m p r è s e n paper ecològic de 65 g r a m s Dipòsit legal: B - 2 1 3 0 0 - 1 9 9 5

Els ÍWA de distribució

març-abril d e 2000

®

€

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 431 25 44 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M, Bart)erà-Sta. Marganda-Petiedides

93 3171611 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Tallers. Gravina. Jovellanos i PI. Castella 93 317 38 39 Taula del Raval 93 4 4 2 46 68 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres Canvis: Montse Ayats 93 205 77 89 Telèfon 93 412 76 00

A q u e s t n ú m e r o té un tiratge de 8.000 e x e m p l a r s i la seva distribució és gratuïta

Convivència sense por Darrerament s'han produït situacions a diferents barris de Barcelona (Ciutat Vella, Zona Franca, Nou Barris, Poblenou i Vila Olímpica, Bon Pastor...) que han situat al primer pla de l'actualitat el tema de la convivència. La Favb no pot deixar de manifestar el seu suport als barris que reivindiquen ima convivència sense por i exigeixen mesures que garanteixin que la vida quotidiana es pugui desenvolupar en plena normalitat. Tanmateix, ens preocupa que, davant d'una realitat prou complexa, administracions i veïns caiguem en valoracions que simplifiquen les situacions: • No podem negar el caràcter de veïns i malalts als drogodependents.

• No podem aixecar campaments de gitanos i enderrocar barris com Can Tunis amb urgència i sense garantir els drets que tenen totes les persones que hi viuen.

• No podem generalitzar els delictes d'imes persones a tots els que formen part de la seva nacionalitat, ètnia o color de pell.

• No podem ignorar les bosses de pobresa, formades per veïns i veïnes nostres süenciats en nom de la doble moral imperant.

• No podem criminalitzar menors magribins tot silenciant que els seus drets socials i polítics no són respectats.

• Tampoc podem criminalitzar els joves pel seu oci i formes d'expressar-se ni simplificar la violència urbana atribuint-la als skins sense analitzar la societat de consum i la pèrdua de valors educatius dels quals tots en som responsables.

• I no podem plantejar com a sortida única a tots aquests problemes de convivència mesures repressives o pnsUcials, perquè així no s'encaren les causes profundes que hi ha darrera dels comportaments humans.

La Favb, en la seva tasca social i associativa, dóna prioritat a seguir lluitant perquè Barcelona sigui ima ciutat oberta i tolerant, respectuosa amb les diferències i justa amb els drets de tots els seus habitants, sigui quina sigui la seva procedència.

Estem obligats a analitzar les causes de les situacions que es donen en els nostres barris. Volem anar al fons de les coses, conèixer les raons econòmiques, judicials, socials que hi ha darrera dels conflictes reals o potencials. I no ens podem Hmitar a actuar sobre les conseqüències o resultats finals. Davant de situacions conflictives s'han de plantejar actuacions globals: urbanístiques, sanitàries, culturals i, evidentement, preventives.

Avui, més que mai, hem de ser fidels a la nostra cultura veïnal, analitzar les reaütats i les seves causes, i cercar solucions recolzantnos en els valors de la solidaritat i el respecte, treballant sempre per una major igualtat. Les administracions, per la seva banda, han de deixar d'amagar-se, de fiígir endavant i simplificar els temes proclamant que "no passa res" i que "Barcelona va bé". Han de ser valentes, reconèixer la realitat, dialogar amb els interlocutors socials i dedicar mitjans i pressupostos concrets que garanteixin els equipaments i serveis que la ciutat, els barris i tota la seva gent, vingui d'on vingui, reaJment necessita.

•l'U POR j

^£MÍ5A^

GARRAFA

Juanito Al tancar aquest número, una noticia ens lia agafat per sorpresa. El nostre col·laborador i amic J o a n Dalmau - J u a n i t o G a r r a f a - ha patit un greu accident laboral, que pot tenir gravíssimes conseqüències.

Juanito Garrafa és un veí de Nou Barris que des de l'any 1992 c o l · l a b o r a a m b la n o s t r a p u b l i c a c i ó . N o m b r o s e s han estat les seves il·lustracions i els seus acudits. En aquesta p à g i n a r e p r o d u ï m la s e v a primera col·laboració - u n a il·lustració per a un article que d e n u n c i a v a que 300 joves morien cada any a la mili-. El seu últim treball a la nostra publicació va ser un dibuix que il·lustrava un article que feia referència al tracte de favor que rebia el Liceu enfront els barris amb aluminosi.

Juanito volia ser dibuixant;

Garrafa de qualitat, il·lusió i creativitat no n'hi faltaven. Va lluitar per a c o n s e g u i r - h o ; va t r u c a r a moltes portes i fa uns mesos va tirar la tovallola. Va trobar feina i amics al ram de la construcció.

Per a ell la "Esparia va bien" va ser passar del retolador a la bastida.

A h i r v a c a u r e . Va passaraser un més de la llarga llista de treballadors i treballadores que p a t e i x e n les c o n s e q i j è n c i e s d'aquests tràgics accidents. Va convertir-se en el protagonista d'una de les seves historietes. I en aquesta ocasió la realitat superava la ficció.

Juanito Garrafa. Un jove, un solidari amb tots els que pateixen o es revelen contra els a b u s o s del p o d e r , un a m i c entranyable.

REDACCIÓ

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de juny.

EL 27 DE MAIG LA BARCELONA ANTIMILITARISTA DESFILARÀ PER LA PAU

3 Veïns i administració obliguen els músics a tocar menys i més baix I.H

r t'H

Mt-(

CARRER

març-abril de 2000

CRÒNICA

GERARD MELGAR RODRÍGUEZ

"Barcelona cada vegada s'assembla mésalParísdel qual vaig fugir",afitmava el cantant Manu Chao a la roda de premsa del que va ser el seu últim concertalaciutaton ha viscutels últims mesos abans d'iniciar una gira per Sudamèrica. "S'està perdent la batalla de la cultura del carrer. Quan vaig arribar era molt fàcil tocar, però ara ja no queden racons on fer-ho perquè de seguida apareix la Guàrdia Urbana", va prosseguir Chao.

El dia 31 de gener l'Associació de Músics de Carrer (AMUC, entitat fundada el 1996 i que aplega uns 150 músics) va presentar un recurs contenciós administratiu als jutjats de Barcelona contraelsdecomissosd'instmments portats a terme per la Guàrdia Urbana. Segons Jaume Asens, representant del Despatx d'Assessorament Latx)ral i Popular (DALP) i advocat dels músics, s'atempta contra l'article número 20 de la Constitució sobre el dret a la llibertat d'expressió.

"Els problemes van començar amb motiu de la boda de la Infanta Cristina a Barcelona -explica el lletrat- La regidoriade Ciutat Vellapreteniaprohibir que els músics actuessin al carrer, però vam recórrer al Tribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC) i es va ordenar al Districte que complís el ban firmat per Pasqual Maragall". *

Un ban modèlic

L'anterior alcalde de barcelona va firmar el 21 de febrer de 1989 un ban regulador de les actuacions de músics i altres artistes al carrer. Aquest va comptar amb el beneplàcit dels artistes, que el consideraven "modèlic".

Tan sols prohibia les actuacions musicals quan hi havia denúncies dels veïns (els músics havien de desplaçar-se un mínim de 100 metres) i tolerava l'ús d'amplificadors de baix volum. Desprésdelconflicte resolt pelTSJC, Asens afirma: "L'actitud del Districte de Ciutat Vella fou de passivitat davant dels excessos d'alguns músics, amb els quals l'AMUC hi estava en contra. Les posteriors queixes veïnals van ser l'excusa perfecta per dictar una ordenança restrictiva sense debat previ entre els implicats. Als músics no se'ls va admetre com a interiocutors". La nova normativa es va aprovar el 27 de novembre de 1999 i entrà en vigor l'I de gener d'enguany. Prohibeix qualsevol fipus d'amplificadors o altaveus, instmments de percussió, tocar en carrers de menys de set metres d'amplada i no més enllà de les deu de la nit, i l'actuació no es pot perilongar durant més d'una hora. L'ordenança contempla la concessió de llicències per casos excepcionals. Els músics asseguren que no se'ls n'ha concedit cap. "A Fèlix García -president de l'AMUC- n'hi han donat una a Tarrragona i està pensant en la possibilitat de traslladars'hiaviure". L'advocatAsenscomenta: "El que perseguim ja no és tant el canvi de l'ordenança, sinó que l'actuació de la Guàrdia Urbana no vagi més enllà".

Segons el guitarrista Fèlix García els decomissos s'han fet "a mansalva". En poc temps s'han

L'Associació de Músics de Carrer, emparant-se en un ban de Maragall de 1989, denuncia decomissos d'instruments i l'actual normativa municipal que dificulta la seva tasca cultural

sessin en contacte amb García. "El president de l'AMUC havia posat unadenúnciacontra un guàrdia urtDà, i aquest va demanar emportar-se el cartell com un document més per elaborar la defensa. L'administració pública no vol que se la vegi com una de les parts enfrontades en el confiicte: "Les dues que hi ha són els músics, per una banda, i els veïns, per l'altra. Nosaltres tenim una absoluta voluntat de diàleg i de voler trobar l'equilibri. Als músics se'ls ha proposat que es traslladin a altres indrets, com la Plaça Catalunya, la façana marítima, però no volen". *

IGNASI R, RENOM

La normativa municipal posa restriccions al treball dels músics de carrer requisat al voltant d'uns 200 instruments. "A l'última reunió amb la regidoria de Ciutat Vella vam aconseguir un lleuger apropament, però sense res firmat", diu amb un to escèptic.

"En lloc de parlar com a persones, els representants del Districte es van comportar com gossos rabiosos", diu el president de l'AMUC, a qui van requisar una guitarra a la plaça de Sant lu. Els músics han buscat suport en algunes institucions. Les negociacions per obtenir recolzament s'han fet, també, amb alguns partits. "CiU, ERC i IC-V s'han mostrat a favor nostre. IC-V ha proposat un retorn amb matissos al ban de Maragall. També estan al nostre costat la Favb, l'Associació de Veïns del Raval, l'Associació d'Amics de la Rambla, alguns sindicats i tota la

gent que ha signat el nostre manifest. Hem de seguir treballant cara a planificar l'estratègia que a llarg termini permeti canviar l'ordenança".

La versió de les fonts del Districte de Ciutat Vella és totalment oposada a la que ofereixen els músics: "Vam pariar amb ells desenes de vegades abans d'aprovar l'ordenança. La nostra actitud no és pas acabar amb la música al carrer, però davant les bronques, les discussions que hi havia a cada sessió plenària del Consell Municipal i les cartes amb queixes que rebíem vam haver d'actuar". Afirmen que els decomissos es van fer "per desobeir l'autoritat de forma reiterada, per tant no és similar a una multa. Tot i així, des d'ara només es requisaran amplificadors i instruments de percussió". Si l'AMUC deia que l'Ajuntament no ha-

via tomat encara cap instmment, l'administració assegura que qui ho sol.liciti no tindrà cap problema: "Ja s'han tomat set instruments. La resta deuen ser bongos, per tant això és mentida".

Fèlix García va acusar el conseller tècnic de via pública, Àngel Aragüés, d'oferir als dirigents de l'AMUC cinc llicències si abandonaven les seves reivindicacions. Com si parlessin de temes diferents, des del Districte s'assegura que els músics han tergiversat una oferta que se'ls va fer per reunir-se cada setmana o quinze dies per dialogar. Una altra qüestió en la qual tampoc es posen d'acord músics i polítics és la del cartell requisat de la porta d'un bar. Es tractava d'un paper que indicava als músics als quals els havien intervingut instruments que es po-

Notes de solidaritat • L'opinió del fundador i director del Taller de Músics, Luis Cabrera, és similar a la de l'AMUC: "El ban de Maragall era molt vàlid i generós. L'administració pública ha de fer la tasca d'un jutge de pau i no posar tant d'èmfasi en controlar i dictar normes". Cabrera considera que les associacions de veïns van jugar un important paper progressista durant les darreries del franquisme, però que ara algunes tenen "un caràcter reaccionari". "En el fons m'atreviria a dir que hi ha un problema de xenofòbia perquè la majoria de músics són estrangers. A més és un tema sobre el que tota la ciutat té quelcom a dir, i no solament els veïns de Ciutat Vella", comenta el directordel Taller de Músics. Cabrera veu ilògic que per quatre pancartes penjades s'hagi actuat d'aquesta forma. "Els ciutadans hem de mobilitzar-nos, no podem consentir que se'ns vulgui tancar a casa. Els músics de carrer són part de l'aire d'aquesta ciutaf, sentencia Cabrera.

Altres institucions musicals també se solidaritzen amb les reclamacions de l'AMUC. "No tindríem cap inconvenient en ajudar-los si ens ho demanessin" assegura Lluís Marraser, secretari general de l'Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana. "A la propera reunió que tinguem tractarem aquest tema. El meu punt de vista, i crec que el de la resta de l'associació, és que la música i l'art no poden patir aquests obstacles. S'ha de seguir l'exemple de ciutats com Londres 0 París", continua.

El gerent de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, Pere Bayona, pensa que l'Administració sembla més preocupada per aconseguir vots en lloc del consens entre els ciutadans. "A la nostra revista Jazz ButlletNam fer esment a aquest tema defensant la música al carrer. Nosaltres organitzem un festival de jazz a l'aire lliure al mes de setembre a les dotze del migdia i tamtjé hi ha queixes per part d'alguns veïns. Al mateix ajuntament li sol passar això mateix en d'altres esdeveniments". Bayona té molt clar que la cultura no ha d'estar "restringida a uns pocs". El president d'aquesta associació, Joan Vinyals, va qualificar d'"animalada" la reacció de l'ajuntament. "Si s'ho proposen poden arreglar el problema, però aquesta no és la forma adequada", va declarar.

Endurir l'ordenança

Ernest Fuertes, president de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic, sosté que si fos per ells l'ordenança seria fins i tot més "dura". "Els problemes continuen perquè gairebé no hi ha guàrdies urbans pels carrers", assegura. També posa en dubte el paper cultural que esgrimeixen els músics: "No crec en la culturalitat dels músics de carrer. Per cada un que toca de forma acceptable, n'hi ha deu que no ho fan. A més ja no estem a l'Edat Mitjana amb el teatre i la música al carrer". Podrien actuar al Maremàgnum, on tindrien suficient públic i no molestarien. Fuertes nega que els músics hagin estat exclosos del diàleg amb el Districte: "Recordo una reunió a l'octubre de 1998 on hi havia l'AMUC, comerciants i veïns.

Segons el president de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic, en aquella ocasió Pedró Luis Rovertié, arpista nascut a l'Argentina amb nacionalitat francesa, va admetre que a Suïssa hi havia moltes més prohibicions que a Barcelona. Els veïns del Gòtic treballen juntament amb els del Casc Antic en el tema acústic. Glòria Fontcuberta, presidenta de l'Associació de Veïns del Casc Antic reconeix: "Ells pateixen més que nosaltres els músics de carrer".

Un altre grup que ha fet pressió en aquest afer és l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica. Consideren que els músics han transformat els seus recitals en "mendicitat i competència per aconseguir més diners en comptes d'exhibir la seva qualitat". Tenen bastant clar que si es fes una hipotètica balança per veure qui té més drets, aquests serien els veïns.

"Hem deixat que els veïns del Gòtic s'encarreguin del tema dels músics ja que ells són prou tjei.ligerants", diuen.

També són crítics amb l'actuació de l'Ajuntament davant els problemes acústics: "Passen de tot i es comporten com una esquen-a demagògica".

Els músics no són els únics afectats en els últims mesos. El dia 17 de febrer es van sortejar les 50 places a les que l'Ajuntament ha limitat l'actuació dels pintors de la Rambla. Un total de 21 artistes es van quedar sense lloc per treballar al mític passeig barceloní a l'espera d'una decisió més salomònica. Serà ben difícil que quan Manu Chao retorni a Barcelona es trobi amb aquella ciutat que ell i tants d'altres anhelen.

4

La Veu del

CARRER

CRÒNICA

març-abril de 2000

El Pacte per la Mobilitat, en crisi ANNA BARTOLOMÉ

A la reunió del Pacte per la Mobilitat del passat 16 de març, la regidora Carme San Miguel va exposar la situació de la ciutat en termes de mobilitat seguint els punts acordats el 1998. Un conjunt de dades sobre usuaris del transport públic, places d'aparcament, contaminació i seguretat viària es van apropiar de bona part de la reunió mentre que els representants de les associacions del pacte esperaven que arribés el moment del torn de paraula. Segons l'informe de l'Ajuntament, en els últims 20 mesos ha baixat la contaminació, ha augmentat tant l'ús del cotxe privat com del transport públic, ha disminuït la velocitat dels automòbils i l'accidentalitat (tot i que ha augmentat en un 5%) es troba en un nivell similar al d'altres ciutats.

De la mateixa manera, Xavier Casas, el primer tinent d'alcalde, va explicar que l'últim trimestre del 2001 ja funcionaria el metro fins la mitjanit de dilluns a dijous, que estava prevista l'ampliació de les voreres i les zones de vianants, la construcció de més places d'aparcaments de cotxes i motos i la realització de campanyes per consclenciar els ciutadans sobre l'ús racional de l'automòbil, entre d'altres mesures.

Finalment, va arribar el moment de la participació de les as-

Insuficient. Així van qualificar la majoria d'entitats signants del Pacte per la Mobilitat, a la reunió del passat dijous 16 de març, l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest va ser el primer acte que es va realitzar després de la creació del pacte, el juliol de 1998, i gairebé ningú va faltar a la cita

MONTSE CABO

sociacions. Després d'una breu intervenció del representant del Gremi de Comerç que va destacar el descontrol que existeix en l'espai urbà, l'alcalde Joan Clos va cedir la paraula a la Favb, que havia preparat una sèrie de pro-

postes per millorar la situació de la ciutat: l'aprovació urgent del Pla d'Infraestructures per a l'ampliació de la xarxa de metro, la integració tarifària dels diferents mitjans de transport públic, la millora del transport

públic de superfície (tant l'ampliació del carril bus com la millora de la freqüència de circulació), la pacificació del trànsit mitjançant la creació de dues illes al voltant de La Rambla Catalunya i l'Hospital Clínic, la

solució del conflicte de la Guàrdia Urbana i la millora de les zones que tenen més accidents, la negativa a què el tramvia circuli soterrat entre Francesc Macià i Glòries i el rebuig als dos túnels d'Horta.

Joan Clos va escoltar totalment impassible la insatisfacció de la Favb i de la majoria d'associacions presents fins que va intervenir el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) per mitjà del seu representant, Alfons Perona, que va vincular la materialització del Pacte per la Mobilitat amb una acció de l'Ajuntament d'oportunisme polític i va provocar la irritació de Clos, que li va preguntar visiblement enfadat si el RACC volia abandonar l'acord. La situació, però, no va anar més enllà ja que el RACC continua, de moment, en el pacte i l'alcalde es va disculpar poc després per la seva reacció irada.

A banda d'aquest petit incident, la reunió es va caracteritzar per la insatisfacció de totes les associacions vers l'Ajuntament i la sensació que no s'ha avançat gairebé gens des de la formació del pacte. Clos, això sí, va tancar l'acte amb una declaració de bones intencions elogiant el pacte, cridant al civisme dels ciutadans i defensant la productivitat de la mobilitat de Barcelona.

Necessitat d'habitatges socials JOSEP MOLINA

Els dies 23 i 24 de febrer, al Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona, la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne -que aglutina entitats com Càritas, CCOO, Justícia i Pau, Ocuc, oUGT i la Favb-, va organitzar el Primer Congrés Català pel Dret a un Habitatge Digne. L'organització està preparant les conclusions per fer-les públiques, però ja es pot fer una primera aproximació als resultats.

L'objectiu d'aquest fòrum era obrir el debat amb les administracions i amb els diferents agents que intervenen en el sector de l'habitatge sobre tots els aspectes que en molts casos impedeixen, i en altres dificulten, l'accés a l'habitatge d'amplis sectors de la societat. Per això el fòrum es va estructurar en un sentit ampli, en cinc mesos de debat: la política del sòl, l'habitatge públic i el protegit, el mercat lliure, la política de rehabilitació i les patologies socials de l'habitatge.

La participació a les jornades va ser important, de l'ordre de les 150 persones, i el nivell de debat interessantíssim. A més, la cita tenia un contingut essencialment social, tenint en compte la naturalesa de les entitats que conformen la Plataforma.

Als participants se'ls plantejaren un seguit d'interrogants que mereixen respostes adequades: com es dimensionen els problemes de l'habitatge i quin lloc ocupen en les prioritats polítiques, de quins instruments es doten les administracions públiques per construir en sòl públic, si cal declarar d'interès general i qualificar sòl per a habitatges protegits, si la qualificació urbanística de sòl per a habitatge protegit és un instrument eficaç...

D'aquest debat en sorgiren opinions majoritàries en el sentit de posar de manifest la precarietat de la política del sòl i de la necessitat de dotar-se d'un patrimoni de sòl amb el qual construir habitatge social. * Efectes negatius del mercat També es va parlar dels efectes negatius de l'actual mercat de l'habitatge a Catalunya, envers sectors més necessitats, donat que el mercat lliure està construint el 9 1 % de l'habitatge, que el preu mig ha pujat un 14% l'últim any i que el parc d'habitatges de lloguer ha passat del 47% el 1970 al 21 % en el cens de 1991.

Es va analitzar que la poca incidència de la política de les

ARXIU

Cal voluntat política per satisfer la demanda d'un habitatge social en condicions administracions públiques en la quota de mercat d'habitatge protegit ha representat, aquest darrer any, menys del 10% del total de l'oferta. Al mateix temps, es va posar en evidència que el Pla de l'Habitatge no ha servit en els últims dos anys per promoure habitatge protegit, fentse palès que aquesta mena de plans responen a situacions

d'urgència i no a un plantejament estratègic i, per tant, no exerceixen de mecanisme de control dels preus.

Alguns dels participants van afirmar que les necessitats d'habitatge són tantes, que hi ha espai per a qualsevol de les modalitats de promoció, fins i tot per al règim de lloguer (opció que s'hauria de començar a plan-

tejar l'administració pública).

En general, a totes les taules de debat es va fer notòria la feblesa de la política d'habitatge i la necessitat d'articular una proposta a través d'un pacte d'estat o autonòmic que faci efectives les solucions.

Josep Molina és advocat de la Favb

I.u Veu del

CARRER

març-abril de 2000

CRÒNICA

Catalunya va votar per abolir el deute extern

de la

m^W/lDA

ROSA MARÍA PALÈNCIA

Més d'un milió de ciutadanes i ciutadans arreu de l'Estat van anar el passat 12 de març, coincidint amb les eleccions generals, a votar en la Consulta Social per a l'Abolició del Deute Extern, dels quals el 9 8 % es pronunciaren a favor de condonar-lo. La votació es va portar a terme a 488 municipis espanyols, entre els quals es contaven les capitals més importants, com ara Barcelona, Madrid, Val è n c i a , B i l b a o , i va r e c o l l i r 1.075.886 vots, dels quals gairebé la meitat es van produir a Catalunya. Un de cada quatre electors a les eleccions generals van tenir l'oportunitat de votar a la Consulta. Al Barcelonès va poder fer-ho el 100% del cens.

La consulta va ser organitzada per la Xarxa Ciutadana formada per 1.400 organitzacions cíviques, religioses, culturals i ONGs d'arreu de l'Estat espanyol i va mobilitzar centenars de voluntaris. Els responsables del referèndum van destacar l'alt grau de participació de la ciutadania, malgrat el que consideren com a problema principal: la prohibició de la Consulta per part de la Junta Electoral i la posterior mobilització de forces de seguretat que anaren desmantellant els punts de votació al llarg del dia. Com a prova, van destacar que els índex de participació van ser més alts en aquelles poblacions en que es va realitzar la Consulta sense incidents, on va rondar el 15% del cens electoral. La Consulta va portar-se a terme amb un pressupost total de gairebé quatre milions de pessetes, producte de diverses donacions, que contrasta amb el pressupost oficial de les eleccions generals que va ser de 13.000 milions de pessetes.

Els responsables van destacar la importància de la Consulta com a eina per qüestionar les formes legals de participació ciutadana vigents que impedeixen tirar endavant una iniciativa popular de llei en temes d'Afers Exteriors. Es tracta també, diuen, de sensibilitzar la ciutadania sobre la mancança democràtica i la necessitat de participar més activament i no només votar pels partits a les respectives eleccions.

Ara la Xarxa Ciutadana anirà a totes les instàncies de govern: ajuntaments, diputacions, parlaments i executius central i autonòmic per tal que assumeixin la demanda popular majoritària resultant de la Consulta: abolir el deute extern als països pobres; vetllar perquè aquests recursos alliberats siguin destinats a millores socials de les respectives poblacions i comprometre's a investigar la malversació de fons

5

Mig milió de catalans i catalanes, i més d'un milió de persones a tot l'Estat, es van pronunciar el 12 de març en la Consulta Social solidària amb els països del Tercer Món.

La millor botiga del món HECEM/I Qu9cctfi

Si vas al mirador de Collserola i observes Barcelona veuràs una capa grisenca que no et deixa veure les cases. " Quina Boira!" pensaran nnolts, però no, no és boira, són els fums dels cotxes, de les fàbriques o de les motos, tot plegat contaminació.

I què me'n dius de quan estàs creuant tranquil·lament el carrer i un cotxe embalat se salta el semàfor en vermell? "Carai, em podria haver atropellat!". Però per si les mosques, sempre hi ha algun hospital per allà a prop o una ambulància rondant, o un cotxe de policia.

Jo m'estimaria més viure en un poble petitó, on no hi hagués tants gratacels ni tantes fàbriques, ni cotxes... Però no només hi ha coses dolentes a la ciutat: si te'n vols anar de compres al costat de casa hi tens o els Encants, el Continente, El Corte Inglés, l'Hipercor, o qualsevol centre comercial d'aquests. Sempre hi ha escoles al barri.

Comdiuaquellanunci, "Barcelona, la millor botiga del món!"

JOSEP MASIP

La participació de gent de totes les edats va ser alta durant tot el dia per part de dirigents corruptes a aquells països.

La Xarxa decidirà de manera

assembleària com actuarà d'ara endavant al Tercer Encontre Estatal que se celebrarà a Barcelona

l'últim cap de setmana d'abril, on esperen trobar-se unes mil persones membres.

Xifres de riquesa i pobresa • Segons l'Informe sobre Desenvolupament Humà de 1998 del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, en els darrers 25 anys l'economia mundial ha crescut a un ritme d'un 3,06% anual, mentre que la població ha crescut a un ritme d'un 1,6%. Com a conseqüència, els recursos disponibles per persona han augmentat en un 38%.

Però l'evolució de la renda és pitjor com més pobres són els països, on les economies han empitjorat, la població s'ha multiplicat, s'ha produït un deteriorament continuat de les condicions de vida i un augment de la població que viu en condicions d'extrema pobresa. En aquestes zones, la renda per càpita ha disminuït a un ritme negatiu d'un 0,3% anual. La manca d'equitat en la distribució de la riquesa produïda n'és la causa principal.

4.160 milions de persones, el 75% de la població del planeta, vivia l'any 1995 amb el 17% dels recursos. Als països industrialitzats la renda mitjana del 2 0 % de la població més rica és set vegades més gran que la del 2 0 % més pobre, el que porta a més de 200 milions de persones a viure en condicions d'exclusió social.

Als països en desenvolupament aquesta manca d'equitat col.loca la majoria de la població del planeta en la més completa desprotecció. Situacions com les de Brasil són habituals: el 2 0 % de la població concentra el 6 8 % de la renda nacional, mentre la major part de la població viu amb menys d'un dòlar diari i el 2 4 % no té accés a aigua potable. Als 44 països classificats com de

desenvolupament humà baix, entre els que s'inclou l'índia, la renda mitja no arriba a un dòlar diari, més del 5 0 % de la població és analfabeta, el 4 1 % no té accés a aigua potable, el 4 8 % no sap què són els serveis sanitaris i quasi el 6 0 % viu sense sanejament.

Segons el mateix informe, les 222 persones més riques del planeta posseeixen els mateixos recursos que la meitat de la població mundial (5.930 milions de persones el 1998), i les tres persones més riques posseeixen els mateixos recursos que els 48 països més pobres del planeta.

L'any 1970 el deute era de 68.000 milions de dòlars i els països es trobaven en època de ple desenvolupament. A finals de la dècada dels 70, el deute havia crescut fins a 577.000 milions i era encara un deute sostenible si s'haguessin mantingut els termes en què havia estat contractat.

Els anys 80 són coneguts com la dècada perduda per al desenvolupament. El deute es convertí en impagable i abastà tals proporcions que es convertí en un dels principals obstacles per al desenvolupament. Durant aquesta dècada els països en vies de desenvolupament van pagar una factura de l'ordre d ' l ,3 bilions de dòlars en concepte de pagament del servei del deute i malgrat tot, el deute al final de la dècada (el 1990 ) havia crescut fins a 1,42 bilions. Avui dia ja se situa en 2,17 bilions de dòlars.

(Agafat de la pàgina web de la Xarxa per a l'Abolició del Deute www. consultadeuda. org)

Ciutadana Extern:

Helena Guillén és del CEIP La Farigola del Clot.

El desig de jugar al carrer Jo visc en una ciutat molt gran, hi ha moltes botigues, molts parcs, molts cines, moltteatres, molts "coles"... Sempre podem fer moltes coses, però a vegades no les fem perquè ens quedem a casa, per mandra, però si volem podem anara molts llocs, però sempre hed'anarambeipapa.lamamaoalgú.

No puc anar sola. En canvi si m'estés en un poble, jo podria anar sola a molts llocs. Ho faig a l'estiu, perquè estic a Cervera. Aleshores vaig sola pels carrers, em deixen creuar, vaig a casa de les meves amigues, corro sola amb la bicicleta, juguem a cuit-amagar a la plaça. No m'han de vigilar. No trobo a faltar totes aquelles coses que puc fer a la meva ciutat, i penso que tants cotxes, tants semàfors, tant soroll, tant fum, tanta gent, tants "vigila", "ilcu/dadoj!" no valen la pena.

Una ciutat gran com la meva és gran en moltes coses, diuen, però a mi em sembla petita quan no puc sortir sola al carrer a córrer, a saltar, a jugar, 0 a no fer res, però estar al carrer!!

Nerea Ramírez és del CEIP La Farigola del Clot.

CRÒNICA

CARRER

març-abril de 2000

Els veïns de la Colònia Castells n al pla municipal dels 'pimiís'

s

•

•

•

ELIA HERRANZ

La Colònia Castells i les seves rodalies són un sector de Les Corts on viuen 300 fannílies. Fa 24 anys que el Pla General Metropolità (PGM) contempla la necessitat d'actuar urbanísticament en la zona per tal de millorar les condicions de vida dels veïns i regenerar aquest tram de la ciutat. Una operació costosa i delicada que implica moltes persones, la finalitat de la qual és guanyar una gran zona verda per al barri i la ciutat.

L'abandó institucional i les característiques de la barriada (casetes petites on vivien els obrers de les indústries de la zona) fan necessària una intervenció a fons. Malgrat la unanimitat de tots els implicats en aquesta necessitat, la manera en que la municipalitat està resolent l'actuació ha posat en contra del consistori molts dels afectats i les dues associacions de veïns.

L'Ajuntament, davant els problemes tècnics que suposava l'aplicació de l'antic PGM, va fer un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Lluís Calvet. El projecte soluciona els

problemes de viabilitat econòmica concedint la gestió del pla a la iniciativa privada. La novetat que més crida l'atenció és la incorporació al conjunt de tres gratacels d'onze plantes (els ja famosos "pirulís") que se situaran dins el recinte de la futura zona verda. El nou pla proposa també una ampliació del carrer Entença que afectarà els edificis limítrofs. La resta del projecte s u p o s a u n a i n t e r v e n c i ó menys complexa que respecta la coherència arquitectònica de les rodalies de la Colònia.

Una de les qüestions que més polèmica ha provocat és que el pla no menciona en cap moment la manera en que es compensarà els afectats. El pla es va publicar al Butlletí Oficial de la Província el 28 de desembre amb un termini d'un mes per presentar al.legacions. Ningú va avisar directament els afectats ni les associacions de veïns que treballen al barri, que malgrat tot se'n van assabentar (els veïns també tenen "contactes"), i van córrer a l'Ajuntament per aconseguir un ajornament. A la multitudinària assemblea de febrer, el regidor de Les Corts,

L'abandó de les cases obreres de la Colònia Castells necessita una intervenció a fons Jordi Hereu, va prometre als afectats que serien reallotjats dins del districte amb unes condicions justes i assequibles. Es va aconseguir un segon ajornament. *

•

Les al.legacions

Els veïns han presentat dues al.legacions que s'enfronten a la totalitat del projecte impulsat per l'Ajuntament. La principal demanda és que l'actuació sigui gestionada per la iniciativa pública per tal d'evitar una especulació econòmica que incrementa considerablement el sostre edificable i el nombre d'habitatges sense aclarir on se situaran els 210 habitatges afectats. Una de les al.legacions (firmada per 155 veïns) planteja la possibilitat de conservar la Colònia Castells. La proposta més forta (amb més de 2.000 signa-

Maqueta amb la proposta veïnal

tures i el recolzament de les associacions de veïns) presenta un pla alternatiu firmat per l'arquitecte Ferran Navarro, un dels quatre projectes que van ser rebutjats al concurs públic.

El pla defensa una intervenció pública que aposti pel parc, pel reallotjament dels veïns a la mateixa zona i que sigui viable econòmicament. L'ampliació del carrer Entença i l'enderrocament d'una sèrie d'edificis que es troben en bon estat, amb un alt grau d'ocupació, suposa un encariment del projecte que segons el pla alternatiu és perfectament evitable. La nova ordenació que es proposa està encarada tant a reduir costos com a preservar els elements històrics d ' a q u e s t a z o n a de Les Corts. Una intervenció no tant estructural a nivell de ciutat com concreta i adequada a les ca-

racterístiques del sector.

"Volem una actuació - e x p l i ca Adela Agelet, presidenta de l'Associació de Veïns de Les C o r t s - que ens faci guanyar una zona verda pel barri però que suposi el mínim trastorn pels veïns afectats, que no sigui la seva creu".

Sembla que l'Ajuntament està donant senyals negociadores i, de moment, ha convocat els afectats per dialogar sobre el tema. El barri de Les Corts, que, com diuen els veïns, ha sofert una transformació de zona rural a zona "pija" al llarg d'aquest segle, encara té capacitat de mobilització. Els ànims estan alterats i els veïns se senten ferits i preocupats per la manera com s'ha portat la qüestió. Ara per ara, la renovació de la Colònia Castells encara és una incògnita.

Avanç important en la lluita de l'aigua ANDRÉS NAYA

A l'assemblea celebrada a la Confavc, a la qual hi van assistir 128 associacions, es va aprovar -amb el vot favorable de 102, 17 en contra i 6 abstencions- la nova factura de l'aigua.

Aquesta nova factura de l'aigua que s'acceptà recull que es pagui el consum de 100 litres per persona i dia al preu que es pagava l'any 1990 més l'IPC. És a dir, es reconeix el nombre de persones que depenen d'un comptador.

Pel que fa al preu, si bé s'ha aconseguit la reivindicació, no s'ha aconseguit que desaparegui la Quota de Servei i, per tant, en ser una quantitat fixa, al marge del consum, perjudica els que consumeixen menys. L'Iva serà del

7%, però la repercussió en el preu no implicarà superar e! preu de l'aigua de l'any 1990 més l'IPC. Aquesta nova factura també penalitza els que malbaraten aigua, un bé necessari i escàs.

La diferència entre el preu que es pagava el 31 de desembre de 1999 i la nova factura és només d'un 6% de rebaixa. Però el percentatge no es correspon amb la realitat. En els nou anys de lluita hem aconseguit diverses rebaixes en impostos i la congelació de preus i impostos. Una cosa impensable sense les mobilitzacions. Amb els càlculs fets podem afirmar que la rebaixa real ha estat d'un 23%.

L'acceptació de la nova factura no implica que tothom la

rebi immediatament a casa. Disfuncions i falles en l'aplicació de la llei ens permeten afirmar que fins el mes de juliol no es rebrà la facturació correcta. A més, pel que fa al pagament dels impostos de la Generalitat, no es farà fins que no s'arribi a un acord quant als endarreriments, és a dir, a l'import que es deu. Avui, a mitjan abril, encara no hi ha acord.

L'Assemblea també va aprovar, pel que fa a l'Entitat Metrop o l i t a n a de M e d i A m b i e n t (EMMA), que es tregui del rebut la Tamgrem i després continuar negociant els criteris que han de presidir la nova taxa de tractament de residus. Per part de Barcelona, s'aprovà seguir sen-

se pagar el clavegueram i plantejar que un cop fora del rebut de l'aigua els criteris per pagar aquesta taxa no es relacionin amb el consum d'aigua. Quant als endarreriments no s'ha entrat a parlar ni amb l'EMMA ni amb l'Ajuntament, ja que no es preveuen acords ràpids.

Valorem de manera molt important i positiva l'acord assolit quant a la factura de l'aigua, aprovat per una àmplia majoria, un 85% de les associacions de veïns, però hem de deixar clar que seguirem sense pagar els impostos fins que es resolguin positivament els temes pendents. No obstant pensem que l'any 2000 ha de ser l'últim d'aquesta llarga i important lluita.

l.a Veu del

CARRER

març-abril de 2000

Dr •

CRÒNICA

pendencias: necesidad de avanzar

f t •

S. CEBRIÀN, M . MARTÍNEZ Y N. MAGRÍ

En el tema de las drogodependencias los cambios son lentos y los problemas complicados, però no podemos olvidamos de que es un problema sanitarloy social. Es un problema de nuestra sociedad moderna.

El grupo de población drogodependiente està integrado por hijos de las bolsas de la Inmigración industrial interna, de inmigración externa, ademàs de hijos de todos los niveles y clases sociales de la sociedad catalana. Son un conjunto de seres humanos que solo se asemejan tras la caída continua por la pendiente de la marginación, però en el fondo todos son historias particulares y diferentes.

Y Espana sigue líder en cuanto a casos diagnosticados de SIDA respecto al resto de países de la Unión Europea. Con una incidència en Barcelona de 10'3 casos por cada 100.000 habitantes. Sin embargo esta situación està cambiando paulatinamente gracias a las terapias múltiples y a las medidas preventivas, se han diagnosticado un 59 % menos de casos en el primer semestre de 1999 respecto a 1995.

Al no existir una vacuna, la única forma de impedir nuevos contagiós es la prevención, y en la droga esta pasa por no compartir jeringuillas e inyectarse de forma higiènica. Estamos en punto muerto si no conseguimos avanzar. Somos una sociedad creclendo y aprendiendo a vivir en libertad y en democràcia però la historia se repite por enèsima vez.

Levantamos la voz en el momento en que se plantea la apertura de un recurso, sea un Centro de Atención y seguimiento o sea una centro para acoger personas que puedan recor-

IGNASI B RENOM

Algunas ONG utilizan el recurso provisional de la narcosala móvil para atender a estos enfermos dar que se puede vivir con un mínimo de dignidad y decoro.

Una cuestión que nunca nos hemos planteado es: iCuài es la vivència de los consumidores de drogas?

Elios dicen que: • El consumo de drogas da lugar a múltiples danos, no solo en referència al propio consumidor sinó a su entomo, por ello son necesarias intervenciones globales que intenten disminuir esos dahos.

• Ya llevamos unos afios trabajando codo con codo para que las personas que tienen problemes con

las drogas puedan encontrar un lugar en el que ser escuchado, tanto si es para dejarlas como si es para preocuparse por su situación, aunqueconsumiendo. Frutodetodaesta lucha es ei hecho de que habría personas que pueden ir normalizando su vida gracias a la metadona.

Però no nos hemos de olvidar de todos aquelles a los que no les ha llegado el momento del cambio però que pese a ello siguen siendo personas con derechos como cualquier otro ciudadano, y que su vida no se limita al consumo de drogas sinó

que muchosde ellos tienen su trabajo, màso menos precario, tienen una família,... en definitiva son seres humanos que en muchas ocasiones se sienten discriminados por el hecho de consumir drogas y ademàs tener que hacerlo en condiciones infrahumanes.

• Cuando nos paseamos por las zonas en las que los usuarios de drogas buscan un refugio para poder consumir parece que nos desplazamos a otro mundo ya que generalmente se trata de espacios de difícil acceso en los que se va acu-

mulando la suciedad pues ningún equipo de limpieza va hasta allí. (i,Cuàntos casos se han dado de personas que han perdido la vida debido a una sobredosis y que no han podido ser atendidas porque, simplemente, nadie les ha visto o no se ha llegado a tiempo?

• Todo esto nos hace reflexionar y nos planteamos la necesidad de crear nuevas estructures comunitàries que permitan hablar de le problemétice del consumo sin tapujos, ya que tapar el problema no significa que no exista. A la vez que se le da la oportunidad a èstas personas de mejorer su calidad de vida, que en muches ocesiones es mínima.

Y los servicios que ofrecen una sele de inyección higiènice posibiliten empezar a acepter el consumo de d roges como elgo que no ve e deseperecer. Setretede un primer eslebón de le cedena que ofrece el consumidor de drogas un espacio en el que poder plenteerse cambios, tanto en el àmbito social como saniterio, con la ayuda de unos profesionales.

• Las sales de inyección higiènice hecen posible que les personas, que ahora deben inyectarse en condiciones insalubres, con el riesgo de contraer enfennedades, puedan tener opción a hacerlo en un lugar higiénico y con el materiel estèril edecuedo, ye que en muchos casos se ven obligades a reutilizer o e compartir el que tienen. Se trata de un espacio en el que es aceptedo y en el que se le apoye pera que se hage un seguimiento saniterio, inicie un tretamiento, retome el contecto con le femilie.

S. Cebriàn y M. Martínez son de la Asociación ASUT Somos Útiles y N. Magrí del CAS Nou Barris.

Una narcosala con ruedas Médicos

Sin Fronteras

hace en Can Tunis,

Eugeni Madueno Como cede terde, Isebel i Montes seien del loceí que el premio Nobel de le Pez-le ONG Médicos Sin Fronterestiene en la calle Nou de le Remble, y se dirigen e Cen Tunis en le nercosela con ruedas que es le f urgonete que conduce Pep. Una vez en el barrio de la droge, le epercen en el especlo que quede entre les viviendes y el Cinturón del Litoral, junto al terraplèn donde -contemos 2 2 personas tambeleentes y en cuclilles se pinchan entre los matojos.

Pep abre uno de los leterales e improvisa un mostrador, y Montse instele una mesa de càmping sobre la que coloce un bidón de egue y une botelle de plàstico con jebón liquido. Mientres, Isebel prepera les geses en el interior del furgón, y ecerce e Pep dos grandes cajes de cartón llenes de bolsitas en cuyo interior hey une jeringuille - y el estuche en que teóricamente debería guarderse una vez utilizada-, un botellín con ague, una toellita impregneda en alcohol y una bolsa con un condón, que nedie utiliza porque los que llegan heste este nivel del egujero cerecen ye de fuerzes y de motivos pere hacer el amor.

Los usuarios de la narcosala con ruedas no terden en eparecer. Llegen corriendo, efectedos por el síndrome de ebstinencia, con la desespereción pisàndoles los telones.

-Deme une espafiole y dos americenes, de prise.

Pep les exige entès que se identifiquen, pues debe apuntar el nombre y el afio de necimiento. Los yonquis lo hecen, de puro tràmite, de iguel si es verded o no, cogen les bolses y eprieten el peso hecie el terreplén, donde buscen un hueco entre los zombles que se inyectan.

Despuès se quedan allí, con la sangría en los brezos,

en precario,

lo que el Ayuntamiento

ejenos e los ninos que juegan allí cerce, en el petio de le escuele Avillar Chavorro, le jeringuille colgendo, incepeces de presentir el mer que se edivina al otro lado de los contenedores del puerto, con el cuerpo ladeado y la mente incapez de discernir entre el zumbido de los coches que vuelven a Barcelona por el cinturón y el latido de su corezón.

-Isebel, done'm dues espenyoles, que ara estan de moda -dice Jordi, uno de los habitueles, y le doctore me explica que la diferencia entre los dos tlpos de jeringuilles es el grosor de la aguja: una fina pere venes principientes y otre gruese pere venes encellecidas.

La mayoríe de los usuerios de le furgonete son conocidos. Los volunterios les pregunten cómo lo lleven, si ye fueron el centro que les recomenderon, si se tomeron el medicemento que les econsejeron. Unos cebeceen, però ni siquiere responden. Otros repiten le exasperante cantinela que resume un verso de Albert Pla: "Mariana, lo dejo". Algunos tienen un aspecto físico que sobrecoge. Casi todos tienen sida, y su cara chupede o los abscesos que les comen la piel me hecen penser en cómo serían los extremuros de Bercelone cuendo los que se errestreben por le besure eren los leprosos. Sin embergo, lo que més me choce es descubrir entre tento harapo humano, le care y le figure de una persona corriente. Una dependiente con la care maquillade y bien vestida que ha bajedo a darse un pico. Un joven coqueto que entès de volver e le ciuded se palmea les mejilles frente el retrovisor de le furgonete y pregunta a Pep si se le nota le cere de yonqui. Un pedre desbocedo que se abalenza sobre el mostrador preguntando por Núria.

"Heu vist la Núria?"

Nadie he visto e Núria, però él no desiste. Le vemos

no se atreve

a hacer

bien

hecho

alejarse por el cemino del terreplén dendo saltos pere no piser les jeringuilles.

Los heroinómenos siguen llegendo e bendadas. Unos vienen ceminendo, otros en coche, solos o en grupo compren le droge y se ie ponen en el mismo vehículo, y el reto se pierden por el cinturón-; otros vienen en el autobús 38, que tiene une perada en le entrede de Can Tunis. Los que llegan treen le cere descompueste por el "mono", y se acercan e les viviendes donde venden le heroïna como los clavos a los imenes. Solo cuando compren les pepelines - e mil iben eyer- se ecercen e le furgoneta, piden las jeringuilles, y, si eún pueden controlarse, se lavan las menos con el egue del bidón que Montse controla. Dos horas después de heber llegado, le narcosale cierre les puertes y recoge los trestos. Entonces eparece Kerim, un muchacho marroquí de unos 20 anos, por el que Isebel y Pep sienten une compesión especiel.

-Todos quieren librese de este condene -dice Pep, y Karim lo deseabe especielmente. Però llegamos terde. En el Hospital del mar la lista de espere pere desintoxicerse es de mes y medio. Y los médicos celculen que con el side que pedece no durerà màs de dos.

Se van. A partir de ahora quien no lleve jeringuille se pincheré con lo que encuentre.

- E s inhumeno que la ciuded se desentiende y ebendone a estos enfermos -dice Isabel.

- E s comprensible que los vecinos se quejen, però los votos no pueden ser màs importentes que les persones - s e enfede Pep. Por el retrovisor vemos regreser desesperado al pedre de Núrie. Sin Núrie.

La Vanguardia, 16 de març de 2000

8

La Veu del

CARRER

OPINIÓ J o a n B. Isart Sots-president de la Favb

•iJHlwiniaMB 1 problema dels bombers ve de lluny i no és l'únic que afecta els cossos de seguretat; també la guàrdia urbana està en lluita. Als responsables municipals sembla que no els preocupa millorar les c o n d i c i o n s l a b o r a l s d ' a q u e s t s col·lectius.

L'Ajuntament ha tingut molta cura, a l'hora de presentar el pressupost de l'any 2000, a ressaltar que, en el tema de l'endeutament, s'estan complint les previsions i, per tant, s'està eixugant. Això és bo, però tampoc ho és tot, partint de la base que la llei permet a l'administració un marge d'endeutament. Un ajuntament no ha de ser pas un negoci, només cal que es gestioni bé i es planifiqui millor. Cal recaptar els impostos i les taxes que, com administració pública, té obligació de cobrar, però cal que usi els recursos per millorar la qualitat de vida dels col·lectius que hi treballen, tant com la de la ciutadania.

Si fem aquestes reflexions és perquè creiem que allò que creix menys en l'actual pressupost és la inversió en els serveis. Es dediquen molts esforços a la segona gran transformació urbanística de Barcelona (que serà el 2004, amb el Fòrum de les Cultures), però s'oblida de la ciutat de la gent. Crea una ciutat de cara a fora, molt turística i una altra per a la gent de casa, amb grans oblits.

La ciutadania de Barcelona es mereix molta més atenció per part dels respon-

març-abril d e 2000

EUs bombers són necessaris i no un negoci

•

havíem de fer, informant primer als veïns i veïnes i t a m b é a la r e s t a de la ciutadania.

S'ha i n t e n t a t dialogar amb els responsables municipals i no hem pogut a r r i b a r a acords. H e m volgut parlar amb l'alcalde, però no ens h a e s t a t possible. La nostra indefensió, prou palesa, ens h a obligat a p r e s e n t a r un document a la Fiscalia General de Catalunya, on es fa responsable l ' A j u n t a m e n t de Barcelona de tot allò que pugui pass a r a p a r t i r del t a n c a m e n t del parc de bombers

Ja fa anys que aquesta imatge es repeteix a la nostra ciutat cada cop més sovint

sables municipals que haurien d'oferir millors serveis en tots els aspectes i, sobretot, en aquells que fan referència a la seguretat. Abans de tancar-ne cap s'haurien de tenir en compte moltes coses i que no fos únicament la qüestió econòmica. S'han d'escoltar més les per-

sones i les entitats a l'hora de prendre una decisió important com el tancament d'un servei tan imprescindible com és un parc de bombers. Rectificar és de savis, i esperem que l'Ajuntament rectifiqui abans que sigui massa tard.

Les entitats creiem que hem fet el que

del carrer Lleida.

Sobre aquest t e m a ens h a u r i a agradat que existís diàleg i aconseguir un r e p l a n t e j a m e n t , j a que pensem que aquest parc de bombers és un servei del tot necessari per a la ciutat. El temps dirà qui tenia la raó.

EL BESÒS EL RIU QUE MIRAVA PASSAR ELS TRENS català 3.200 pts.

^. xlU I í (),V

El riu que mirava passar els trens

^^^k

-^."ií^^^^T BARCELONA METRÒPOLIS MEDITERRÀNIA català castellano 450 pts.

GUIA EL LABERINT D'HORTA català castellano englísh 500 pts.

1999 URBANISME A BARCELONA català castellano 3.800 pts.

BARCELONA 1979 / 2004 DEL DESENVOLUPAMENT A LA CIUTAT DE QUALITAT català castellano 3.800 pts.

BARCELONA LES CASES BARATES català 2.500 pts.

EN VENDA A TOTES LES LLIBRERIES I A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA - Plaça Sant Miquel, s/n, planta baixa 4|h

Ajuntament de Barcelona

Imatge i Producció Editorial

9

La Veu del

CARRER

març-abril de 2000

REPORTATGE

Veneçuela, país del nord de Sudamèrica que ha viscut grans períodes dictatorials, executa u n model participatiu municipal que és u n exemple clar a tenir en compte

Un reportatge de

Marta Pluja

L'exemple de l'escola veïnal veneçolana r ales grans ciutats veneçolanes el formen l'alcalde i els consells municipals, en un organigrama molt semblant al que funciona aquí, però amb una diferència essencial: ni l'un ni els altres poden actuar sense el consentiment ciutadà. Totes les grans decisions que cal prendre han de passar per la legitimació a través de referèndums i consultes populars, que són totalment vinculants.

Aconseguir aquest estatus privilegiat del poder local no ha estat una tasca fàcil, han calgut anys d'esforços per tal de crear una xarxa d'organitzacions populars (empreses comunals, cooperatives, associacions veïnals i de diversa índole) forta i competent, que tingués un pes específic prou important com perquè s'escolti la seva veu. Per a Juan V. Martínez, coordinador de la Fundación Venezuela Integra, al seu país, actualment "no es pot fer política sense tenir en compte les xarxes populars" i per això paria d'una veritable "revolució popular de massa".

En els dos governs dictatorials anteriors, molts partits no es consideraven legals. Igualment, no hi havia base legal per a gran part de l'associacionisme. No és fins a final de la dècada dels setanta -amb el socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez al govem-, que s'aprova la Llei de Cooperatives, una llei que, segons Martínez, "mata aquest moviment perquè el comença a controlar el govem". També s'aprova la Llei Orgànica de Règim Municipal, amb la que s'oflcialitzen les associacions veïnals, cosa que genera la disputa pel control de les lluites.

Amb l'arribada de Chàvez, després de l'intent de cop d'estat, comença una campanya de "sensibilització popular", amb el suport del poble i de les bases religioses. És el moment d'enfortir les xarxes.

Juan V. Martínez ens explica que "les xarxes funcionen sense representants directes, són totalment assembleàries i cada organització

és autònoma". El treball es fa per comissions, però qualsevol membre pot servirde portaveu i defensarqualsevol projecte, encara que no sigui seu.

D'aquesta manera, segons Martínez, 'lots els projectes es defensen amb el mateix convenciment".

El proper objectiu d'aquest model de gestió assembleari és aconseguir les llistes obertes en les pròximes eleccions municipals.

A Veneçuela, el moviment veïnal no existia com l'entenem aquí. Fins l'any 1980, veí i veïna no tenien connotacions polítiques. Les lluites només servien per aconseguir més serveis.

Al marge d'aquest moviment, però, hi ha el veritable moviment veïnal que "no es vol identificar així, tot i que treballa amb els veïns i les veïnes", explica Martínez. Aquest nraviment paral·lel de veritable participació és l'esperit de les xarxes populars.

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

RESIDÈNCIA CLARA

BARNA TAXI 93 357 77 55

• Treball als barris Cal entendre que la distribució de la població a les ciutats veneçolanes es fa segons la capacitat adquisitiva, i que els nostres barris no tenen res a veure amb els seus. Els barris veneçolans estan formats per multitud de favelas (barraques) i és on viu la gent més pobra, fonamentalmet hi arriben les onades migratòries provinents de l'àmbit rural.

Així doncs, és en els barris on es concentra el gruix del treball de l'escola veïnal -tot i que sobreviu en condicions molt precàries. El personal és voluntari i es finança a través de projectes concrets, normalment d'ONGs d'altres països. Els projectes són, fonamentalment, educatius (tallers, publicacions), encaminats a millorar les condicions de vida (en absència del sindicalisme) i de forma autogestionària.

Malgrat tot, es tracta d'un moviment fort que ha estat decisiu per dibuixar els canvs del país. Com diu Juan V. Martínez, "el poble ha conquerit el poder de la participació, però cal seguir lluitant, encara no s'ha arribat al sostre".

DANI CODINA

J u a n V. Martínez va visitar Barcelona buscant cooperació

La magnitud de la tragèdia • Diverses organitzacions que treballen en l'àmbit de nord, on es concentra més del 80% de la població. L'estat l'Amèrica Llatina, com Entrepobles, Sodepau o Pangea, de Vargas tenia mig milió d'habitants i s'ha quedat amb entre d'altres, s'han unit i han format la Plataforma de només 100.000 persones.

Solidaritat per l'Emergència amb el Poble Veneçolà "De Les estimacions parcials del desastre oferides pel goPoble a Poble". Aquesta entitat pretén conscienciar sobre la vem són del tot esfereïdores: més de 250.000 persones gravetat de la situació que pateix Veneçuela després de les afectades, prop de 50.000 nrorts, 96.000 cases perjudicagreus inundacions del desembre passat i recollirfons pertal des i 23.000 totalment destruïdes. Només hi ha 267 centres de reconstruir les zones més afectades. per acollir més de 120.000 persones.

Així, els representants de la Fundación Venezuela InteAquestes xifrestripliquenlesque va deixarl'huracàMitch gra que van visitar Barcelona durant els mesos de febrer i en passar per Centreamèrica l'octubre de 1998. març, ho van ferconvidats perla Plataforma pertal de donar Segons la Plataforma "De Poble a Poble", aquell és un un testimoni directe de l'abast de la tragèdia i sensibilitzar país desconegut i consideratric,i pel qual, a més, "se sent vers la cooperació. una forta aversió política a causa de la seva tradició Veneçuela gaudeix d'un clima tropical i força plujós que, colpista". Diuen que aquesta és una falsa imatge aportant en general, es concentra entre els mesos de juny a novem- xifres: 80% de pobres, 25% de pobresa crítica, 20% d'atur, bre. De forma inusual, el desembre passat, va ploure en dos 50% de subocupació, 42.000 milions de dòlars de deute dies l'equivalent de tot un any, deixant el país sembrat de (30% del pressupost nacional). destrucció i mort, en una tragèdia natural sense precedents El seu crit de socors pretén superar les barreres polítien tot Amèrica Llatina. ques i concentrar-se en l'ajut humanitari, per això han obert Els estats més afectats són els de la regió costera del un compte a ' l a Caixa" (2100-3001 -62-2108172665).

pasHsserla

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)

1

LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderia y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los dias del ano.

Véala: le gustarà

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA Santa Otllla, 13-15

°°

1 ftgk ^W

IN 05 (N

i'»!'.'' ,[• \ ^A >, -V. r\

bi <-* tí ^ CO o "aj 00 ' 3

152^^4

'2 ^ " H c c3

,

CD t ^ CB

?7 * í

*. L'ESTEL,*

<0 -0)

CAMISETAS PARA DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS 1 DIBUJOS DISCOS ETC...

PHCENIX CAMISETAS l · U M j a D A D P A I U EMPHSAS, CLIWS, COUCIOS, ASOCUCIONES DC VIONOS, Me...

100 Unidades: 2t5 nas. 500 Unidades: 205 «oj.

7.000 Unidades: 195 nas. Caampado I cotof Induklo.

Surtido dt Corroj, SoJsas, 5udadenu, Too/ftii, Pofoj,...

1

AL MOIVIENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR 9 5 0 Ptas.

Gorra: 750 Ptas.

PHCENIX Tel. 93 454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

1(}

La Veu del

CARRER

EL CUARTO FOSC

Francisco Arrebola Cap de policia. Ignorem si el seu nom de guerra és "Agente Paco". El tanquem a la nostra "chirona" de paper per la filtració que fonts policials van fer el passat 24 de març: "Una jove havia quedat tetrapléjica pels cops que li van donar uns skins a la plaça Catalunya". El dimarts 28 la policia confirmava la noticia i buscava la noia per tots els hospitals. Res. 48 hores després Francisco Arrebola reconeixia que tot era fals. L'alarma social ja estava creada. Perquè passen aquestes coses, Paco? Per què van ser fons policials les autores de l'invent? Per què alguns periodistes es creuen sempre el que explica la policia? Per què tenim un cap de policia com Arrebola? Quan es farà pública una explicació i s'exigiran responsabilitats a qui correspongui?

eae*o**«J^n

a*í?S?ï«ï«W!? "»»»*£i'"3Sc*tf» t,^."-^,

a\*

U,="

La junta electoral Va prohibir la consulta social. I es va quedar tan ampla. Milers de persones van instal·lar les taules i les urnes de cartró: consultaven sobre l'abolició o no del deute extem. Molts joves participaven per primer cop en un procés electoral, i ho feien amb molta voluntat i pocs mitjans. I una junta electoral que és incapaç de controlar les despeses reals de cada campanya.va treure el seu tarannà antidemocràtic i va prohibir la consulta. Després es va fer de més i de menys: agents que es van passar el dia incordiant. altres que impedien que es col·loquessin les umes de cartró a prop dels col·legis electorals, inclús alguns estaven disposats a tot per impedir que la consulta es portés a terme.

Van ser una minoria i es van quedar amb un pam de nassos. A Catalunya van votar més de mig milió de persones. Condemnem al cuarto fosc a la junta electoral, acompanyada d'urnes de cartró. Cada dia introduiran un escrit que digui: "Hem de ser més democràtics". Així fins la propera consulta social.

L'aparell d'Iniciativa

març-abril de 2000

Antoni Gaudí

Són l'aparell organitzatiu de l'esquerra verda, transformadora, alternativa i coherent a Barcelona. Però també són polítics amb actituds funcionarials i amb incofessables responsabilitats de govern a l'Ajuntament.

I, de vegades, perden el nord, barregen els papers i es confonen en la seva doble personalitat. Com el passat 12 març, quan van caure en la gran incoherència de demanar a alguns militants de la seva formació política que fessin d'esquirols: com que el dia de les eleccions generals la Guàrdia Urbana estava de serveis mínims i es va negarà recollir i facilitarà l'Ajuntament les dades estadístiques de participació d'algunes meses electorals, els responsables d'Iniciativa-Verds de Barcelona es van atribuir el poder de demanar un "esforç extraordinari" als seus apoderats perquè servissin ells la informació. Ens consta que molts s'hi van negar i que, per sortir del pas, l'Ajuntament va acabar mobilitzant directament interventors socialistes, trucant als col·legis i enganyant-los, fent-los creure que les dades que els demanaven eren pel partit. A Iniciativa, doncs, la va delatar la ingenuïtat dels seus dirigents. Al Cuarto Fosc esperem que la mantinguin i que, a més, recuperin la coherència.

Ai! pobre Antoni. Et tanquem al cuarto fosc perquè no t'avorreixis. Perquè estiguis acompanyat de gent de mal viure, ja que sempre són més divertits que els beats. Posarem a la teva disposició 100 quilos de plastilina perquè facis maquetes d'edificis amb formes esbojarrades. Antoni, quina mala passada t'ha fet et Cardenal Cartes. I és que la mala sort no ve mai sola. Et va atropellar un tramvia i vas creure que passaves a millor vida, però, ves per on, et O C y U C l A ^ l I II IV^V^IUICII 11. O MCII I d

Senyal tan rar El pictograma és un senyal internacional que vol servir perquè el conductor d'un cop d'ull entengui el perill que se li pot presentar.

A la carretera de Santa Creu d'Olorde el triangle amb el cérvol té un afegit en lletres que diu "porc senglar". Quin animal s'imaginarà el conductor? un creuament de cérvol i senglar?

A Collserola tot és diferent.

PORCS SENGURS

ARA, ELS PARCS DE BARCELONA SE'T POSEN AL TELÈFON... ... si tens queixes, dubtes o suggeriments, parla amb el conservador del teu parc

mv?-""

PARCS Ciutadella Hivernacle Estació del Nord Bosquet dels Encants Barceloneta - Parcs litorals Carles I Poblenou Clot - Glòries Príncep Girona - Sagrada Família Gaudí - Jardí de la Indústria Can Miralletes Platges Sant Martí - La Pau Pegaso Trinitat Can Dragó

TELÈFONS 93 319 57 35 93 310 22 91 629 34 83 25 609 75 28 47 629 34 83 40 629 34 83 39 629 34 83 36 629 34 83 31 629 34 83 41 659 45 30 07 639 37 39 97 629 34 84 05 609 76 89 64

Ciutat Meridiana Guineueta Turó de la Peira Joan Maragall - Laribal - Grec Anella - Marqués de Comillas Mirador del Poble Sec Mossèn Cinto - Costa i Llobera Can Sabaté - Font Florida Espanya Industrial - Joan Miró Jardins Montserrat Parc del Laberint Guinardó - Turons Aigües del Guinardó Parc Güell Creueta del Coll Monterols - Putqet

639 34 84 50 659 45 26 06 609 75 00 72 608 69 96 91 609 72 83 26 629 37 29 39 609 72 81 70 629 34 83 34 93 428 39 34 629 34 83 30 629 34 83 32 93 213 04 88 609 77 80 49 609 77 31 05

Parc Josep Ma. Serra Martí Turó Parc - Moragas Vil·la Amèlia -Vil·la Cecília Palau de Pedralbes Cervantes - Roserar Oreneta - Can Sentmenat Tamarita - Font del Racó Ca n'Altimira Jardins de Can Fabra - PI. Orfila Vivendes del Congrés Parc Central - Bon Pastor Sud-Oest Besòs - La Pau Sant Pau del Camp PI. Catalunya Jardins Barcardí Vall d'Hebron Les Corts - Infantes

.f* .t-W:-

Els conservadors posen els parcs al teu servei * Horari d'atenció de dilluns a divendres de 8 aJ5.Jbi,:íServei permanent de coatestador íí--

)

A j u n t a m e n t d e Barcelona

MENTA

|-

tossudit en acabar el teu temple i fitxen un arquitecte que trenca el teu estil al·lucinat i col·loca figures i cnstos típics de l'època moderna-opusdeista. Et tindrem entre nosaltres fins que et beatifiquin; llavors ja no podrem fer res i aniràs corrent a reunir-te amb la cort de beats i beates que no et deixaran al·lucinar amb les teves formes i t'obligaran a resar el rosari.

629 72 629 34 93 205 629 34 93 203 629 34

70 83 24 83 42 83

33 26 59 37 37 35

629 34 609 75 609 72 609 77 639 34

83 46 66 89 48

27 73 85 55 60

629 34 629 31 609 78 629 30

83 30 84 62

29 93 57 48

Lti

KffM

€*tft

CARRER

març-abril d e 2000

ENTREVISTA

realitats que viuen i que toques en el llibre a través dels teus reportatges no són de flors i violes. Hi ha temes conflictius com la drogadicció, les sectes... ^ La filosofia amb la que aquests anys he escrit laRonda ha estat la de veure els problemes de la ciutat a través de les persones. A partir de la mirada de les persones s'analitza l'entom.. I cada personatge, encara que estigui en xm entorn degradat, sempre és una persona que dóna la imatge positiva d'aquest entorn.

Eugeni Madueno Periodista

^^Cal aprofitar Internet per fer agitació cívica^^ Una entrevista de IVIarc Andreu i Marta Pluja

Retrat Del periodisme a la novel.la ement i les noves tecnologies ha de començar a construir-se pels barris, per la ciutat de la gent. Aquest és el missatge que el periodista de La Vanguard/a i col·laborador de CarrerEugeni Madueno vol fer arribar amb la seva primera novel·la, "Emili en la Ciudad de la gente", un llibre juvenil editat per PAU i pensat perquè les escoles i les famílies el puguin utilitzar com a material educatiu.

El llibre, que es va presentar el passat 13 d'abril, és una obra innovadora i original que barreja la realitat urbana i els personatges reals que Madueno ha retratat durant anys en els reportatges de la seva Ronda de La Vanguardia amb la ficció que viu un nen i la seva família, que fa de fil conductor de la història. L'obra, difícil de classificar, és diferent perquè acosta la ciutat de la gent a un col·lectiu que necessita aprendre per entendre moltes coses: la joventut. I ho fa valent-se de les noves tecnologies, no només perquè l'obra, a més de presència a les llibreries, la té a la web de La Vanguardia, sinó perquè està farcida d'adreces d'Internet de les entitats i persones reals que hi surten, les que va descobrint el protagonista de 12 anys a partir del dia que els seus pares li regalen una connexió a la Xarxa.

En aquest sentit, el llibre és interactiu fins al punt que el correu-e del protagonista en la ficció, és el mateix que el de l'autor.

— Què és exactament el llibre? iH És una novel.la, però té personatges reals. No és una recopilació dels reportatges de les Rondes, sinó que és una novel.la en la qual surten personatges reals i fragments de reportatges que ja s'han publicat però que s'adapten a les necessitats de la història que s'explica.

— I què té de nou? ^ Planteja com a filosofia que els nous mitjans de comunicació i les noves tecnologies, s o b r e t o t Internet, es poden utilitzar també en favor de la comunicació entre les persones, no únicament dels interessos empresarials o econòmics, que són els únics que fins ara els estan desenvolupant.

— Internet és tan important...?

• • Sí. La gent hauria d'aprofitar Internet per fer agitació cívica, cultural i política.

— Sobta la barreja de registres que hi ha...

J^TT

r^

r I.

•^

•^::V ;"4ril <\tK.ir«y

t

-#í DANI CODINA

L'autor a c o s t a l a c i u t a t d e l a g e n t a l a j o v e n t u t ^ El llibre barreja realitat i ficció, format tradicional i electrònic . . . l a més, l'obra està penjada a la web de La Vanguardia. Qualsevol persona que tingui interès en im capítol o en tot el text el trobarà en aquesta web amb un petit resum de cada capítol i amb links que automàticament permeten enviar-lo a qualsevol persona, comunicar-te amb el propi autor i amb l'editorial o amb qualsevol dels correus que surten al llibre, tots actualitzats i reals.

l'he pogut tocar, i he vist les tapes satinades... Aquesta cosa tàctil no crec que desapareixi.

— Essent una lectura infantil i juvenil, no hi ha el perill de fomentar l'aïllament? ^ Una altra de les possibles tesis del llibre és trencar l'estereotip que Internet aïlla, que permet la comunicació virtual però no la real. Al final de la història aquest estereotip cau. El protagonista està parlant a través d'im xat amb la seva veina, de la que està enamorat, i la — Sembla una idea convenç que s'han de conèixer. Però completament innovadora.

• • He aprofitat totes les possibüitats a més s'adona que a través de la d'interacció dlntemet ambl'objectiu xarxa pot conèixer tota una ciutat de demostrar que ni la Xarxa és un que i)er a ell era desconeguda. A monstre ni les noves tecnologies són través del xat coneix tota aquesta dolentes; no sels ha de tenir por. Ben gent, acaba perdent la por i s'atreutilitzades, són im instrument fan- veix a citar-se davant de El Corte tàstic per comimicar-nos. A més, de Inglés. I el noi i la noia tomen a la mateixa manera que el poeta de la casa - h o reflecteix la portada de Rambla Eduardo Mazo diu en un Joma- agafats de la mà. capítol que la Rambla suposa allò global i aUò local; local perquè és a — Quina és la ciutat de la gent?

Barcelona i global perquè s'hi pot • • Els personatges del llibre van trobar gent d'arreu, Internet també dibuixant una ciutat ideal de fués local, perquè et pots comunicar tur: la dona que lluita contra les amb el veí, i global, perquè hi pots sectes, la memòria del Bon Pastrobar tot el món. tor, els lames budistes del passeig de Sant Joan, els obrers de — No és una mica contradictori La Maquinista, els taxistes solieditar el llibre en paper al mateix d a r i s , el pescador de la Barceloneta, el Casal dlnfants temps que es penja a la Xarxa? ^ Jo no crec que el format elec- del Raval... trònic arribi a substituir al paper.

La il·lusió més gran del llibre l'he — Aquests són els protagonistes tinguda quan me l'han donat i de la ciutat ideal, però les

— l·a gent que surt amb noms i cognoms, sap que els has fet protagonistes d'una novella?

• i L'editorial els ha trucat i, en general, tothom ha reaccionat bé.

Tothom és gent que em coneix, que sintonitzen amb la meva manera de veure el món, però és normal que tots estiguin una mica nerviosos. En qualsevol cas, tots estan tractats de forma positiva.

•'.-•••rTm-y-J

M

C

11

Com resa a la solapa d'el llibre, Eugeni Madueno és un català d'El Garabato (Còrdova), que compagina la redacció de cròniques urbanes (La Ronda) a La Vanguardia, amb la docència a la Facultat Blanquerna de la Ramon Llull i la militància veïnal en aquesta revista que teniu a les mans.

Fins ara, només havia escrit textos estrictament periodístics. "Grama, de periodisme popular'' (Col·legi de Periodistes.

Barcelona, 1988); "Barcelona: retrats", amb el seu germà Pedró com a fotògraf (La Vanguardia-Favb.

Barcelona, 1995) i amb ei seu amic Bru Rovira, '"China: el despertar del dragón" (Península.

Barcelona, 1997) i "Notícies del mes enllà: premsa" (Pòrtic.

Barcelona, 1998).

"Emili en la ciudad de la gente" (PAU. Barcelona, 2000) és la .seva primera incursió en la novel.la, encara que hi bairej ficció amb la realitat.

— D'on va sorgir la idea de fer aquest llibre? ^ El llibre és un encàrrec de l'editorial PAU, especiahtzada en temes educatius. Van venir-me a veure i em van dir: "Ens agrada molt la mirada que fas des de la Ronda. Voldríem una col·lecció de rondes i que les expliqués a la mainada". Però la idea d'Intemet... No sé dir com se'm va ocórrer. Tot el que havia escrit fins ara era periodístic o sobre periodisme. Aquesta és la primera vedada que m'he atrevit a inventar. Es ima invenció que és molt el reflex de la quotidianitat i de la meva vida familiar, però... tots els escriptors parlen d'ells.

— Com s'adapta el llenguatge periodístic de les rondes a un llenguatge per a la mainada?

• • He intentat adaptar el to pensant sempre que li estava explicant a la meva filla Clara. De fet, l'EmiH és la Clara i l'Anna -l'altra filla meva-, és la Clara del llibre. I els pares som la meva dona i jo. Però de vegades he creuat els papers, per sorprendre.

— Quin paper juga l'Ajuntament?

• i L'editorial PAU fa projectes educatius. Va portar el text a l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament i el van proposar com a projecte educatiu a les escoles perquè té a veure amb les noves tecnologies i amb continguts socials de la ciutat. L'Ajuntament s'ha quedat una partida de 1.500 llibres i els repartirà, juntament amb unes fitxes, a les escoles de la ciutat. De fet, el llibre està farcit d'idees i de valors per aprofitar des de l'àmbit escolar, com per exemple permetre que els nois i noies, a través d'Intemet, vagin afegint personatges i històries humanes que completin el llibre.

— És una novel.la infantil però es fa difícil que cap criatura pugui llegir-se-la i entendre-ho tot.

• • Aquesta col·lecció està pensada per a joves a partir de 12 anys però per Uegir-la al costat d'un adult i crear reflexió. Salvant les distàncies, el llibre mel vaig plantejar igual que Jostein Gardner va plantejar-se "El món de Sofia": com fer amè im tema espès. El fet que la realitat i els problemes urbans siguin complicats no significa que nens i joves no els hagin de conèixer. I el que he fet ha estat biiscar la manera de crear una història que enganxi.

12

La

ven UÍTA

CARRER

PUBUCITAT

març-abril de 2000

Jo el 6 8

;ro el 2 7 3b el 74

3b el 32

Jo el 9 4

SEMPRE TENS EL BUS A DUES PASSES DE CASA

iprii

.lï':-.

pu5C/ïf/'r

"^o^^^^mr.

Busquem façanes fl'ediíicis amb K V Í " Ï ' V -I esgralia^s. Busquem trssois vuitcentistes J'íà fe'-ï-, 0 modernistes. Busquem tfesois de la no5lra arquitectura. Petqué ara ProEiKample. amb ei supori de ia Comissió Europea, concedeix ajuts AjiinEamenl de Batrelona

^^P^'^'^'s P"" 3 '^ restauració dels esgrafiats de les façanes. Si leniu un tresor amagat a casa vosua, i esleu iiiieressais a recuperar-lo amb lola la seva esplendor, truqueu-nos avui mateix, perquè l'oferta d'ajuis És limitada.

ProEixample 93 457 05 22

L·ii veu

aet

CARRER

m a r ç - a b r i l d e 2000

PUBUCITAT

Vet aquí una vegada que hi havia tres llaunes iguals, lluentes I felices com unes llonganisses , ^F=^TiVAM^Kr, VA ^í<?TiR VdtAMT l A HcSVQA

FRlMílí^A U-lAul·4A PE-^SSülPA

C/ •

/ ' OA(l'(ie^\

RfiSaüg:,,.

^[S Se^^\S> V^ VXÇX^A 5^ ÍA ARA COWUMINA.

Ml A f ^ UM

lA S^SCA^ l·lAOM TMÇtC

D'^MTf2APA, VA AMAR A 9 W P A lA 3GS$A

( DAl·i;^ A \)ABcCAVc^, A í = m eüUTo,

W\ Cc^^lX^í2AS ï Mí3t4.„

CE-

f ^ ^ V ^ T ^ i R . h f e 5cH^.,.

A LA X^fiC^(2A HAoH\ Mo H VAN PRoH^líï^ R^,.,

VA At^R. A Oi^ PEAKTA C^ TRlATcH^t- ÇÇa ^ R CoM A MlMtK e T

I

TpSCol-i-ifZ, ^**..^^,-,^,í-.'

REDUEIX

Estalvia't llaunes i envasos de plàstic. Busca els llocs on encara tenen envasos de vidre.

REUTILITZA Retorna les ampolles de vidre.

RECICLA

utilitza els contenidors de vidre, de paper i de plàstic/metall,

Àrea metropolitana de Barcelona • y í | ^ y \ Entitat del medi ambient

REUNEIX-TE amb els teus veíns i veïnes del barri i demaneu als súpers i botisues envasos de vldre^ paper i cartró enlloc de tant de plàstic i llaunes.

K

14

Í,Í4

r t f M Mtff

CARRER

PUBUCITAT

març-abril de 2000

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adigsa

AOitóSA. «Tf^H-iSsa pyWfca

^^Quinze anys al costat dels ciutadans'' La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat. atenció telefònica Atenció al ciutadà i visites concertades

932 28 72 00

Suport a les comunitats de propietaris

932 28 72 01

Noves promocions d'habitatges

932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa Hivern: de 9 a 14 h. i de 16 a 17.30 hores Estiu: de 9 a 14 hores atenció al territori Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments innecessaris.

Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada beirri.

Barcelona C. de la Diputació, 92, 08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@correu.gencat.es

Lleida PI. de la Sal,6, 25007 Tel: 973 23 05 03 Fax: 973 22 72 70 e-mail: ad lleida@gencat.es

Girona C. d'Emili Grahit, 2, 17002 Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad_girona@correu.gencat.es Tarragona C. de Gasòmetre, 22,43001 Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63

t.tt veu u*fi

CARRER Residus urbans

març-abril d e 2000

Les deixalleries són importants equipaments ambientals per recuperar els residus, assegurar el ciutadana en un tema tan crucial com la sostenibilitat mediambiental. Per això cal plantejar u n m o d e l de

un lloc ( abocadors i les incineradores. Una ;a p e d a g ò g i c a que h a n de fer les d e i x a l l e r i e s , é s l a q u e p r o p o s a la F a v b : u n a " d e i x a l l e r i a mòbil", é s a d i r .

DOSSIER

15

un vehicle que reculli aquells materials reciclables i reutilitzables que no disposen de contenidor propi. En aquest dossier, també, intentem convèncer els barris que les deixalleries no són abocadors, sinó equipaments

DOSSIER Deixalleries municipals: centres d'educació ambiental M e r c è Girona i R i b a s

O

a generació de residus municipals augmenta any rere any.

Cada cop consumim generant més residus i més perillosos: envasos i embolcalls d'usar i llençar no retornables (més del 35% en pes dels nostres residus), productes perillosos pel medi ambient, com dissolvents, pintures, insecticides, productes de neteja, etc.

A Barcelona generem unes 780.000 tones d'escombraries a l'any, l'4 kg per persona i dia. Això ocasiona un dels problemes més importants pel medi ambient que té la ciutat, perquè, actualment, el nivell real d'aprofitament dels residus és molt baix, un 8% aproximadament. Per tant, encara que Barcelona perdi població, cal tractar tota aquesta muntanya de residus que va augmentant.

Barcelona "es posa guapa" a costa de llençar la seva merda (perdó, brossa) en dos punts negres: l'abocador del Garraf i la incineradora de Sant Adrià. Al mateix temps que es publicita el discurs de la sostenibilitat estem exportant els nostres residus i els impactes ambientals i sanitaris a d'altres municipis propers. Aquestes instal·lacions s'haurien de tancar i podem trobar la solució. Per començar acceptar que la ciutat ha arribat a una situació d'infart per excés de deixalles que no es recuperen!!

Barcelona <C "es posa guapa" a costa de llençar 780.000 tones d*escombraries Vany en dos punts negres: Vahocador del Garraf i la incineradora de Sant Adrià Cal doncs un canvi urgent i important en la política de gestió de residus de l'Ajuntament de Barcelona: *Aplicar mesures concretes per reduir els residus que es generen als habitatges, als comerços i d'altres activitats econòmiques. Fer actuacions per conscienciar els veïns i veïnes, els comerciants, etc. Aplicar mesures dissuassòries, especialment sobre els envasos d'usar i llençar i sobre els

MONTSE CABO

embalatges innecessaris i promoure'n la reutilització. *Desenvolupar sistemes de recollida selectiva integral de residus per augmentar el nivell d'aprofitament dels materials de les deixalles, de forma prioritària recuperar la brossa orgànica (gairebé la meitat dels nostres residus), ampliar i millorar el servei de deixalleria. *Facilitar la participació ciutadana, imprescindible per a resoldre aquest greu problema ambiental. Cal que l'ajuntament desenvolupi models simples pels ciutadans i àmplies campanyes d'informació i educació ambiental. Crear els canals de consulta, participació i decisió dels ciutadans i de les seves associacions cíviques.

La deixalleria és un important equipament ambiental per reduir i recuperar els residus i assegurar la participació ciutadana. Per aconseguir-ho, les deixalleries municipals s'han de dissenyar com a cent r e s de r e c u p e r a c i ó de r e s i d u s , especialment, per a l'ús dels particulars.

Facilitarem la participació activa amb un fàcil accés i proximitat als barris i amb les activitats d'informació ambiental. S'ha de garantir que siguin centres de recuperació de residus i no simples centres de transvasament cap als abocadors o incineradores.

Una deixalleria ha de cobrir els següents bre com podem consumir d'una manera objectius: més ecològica, sostenible i responsable. La "^Aprofitar molts materials de les nos- deixalleria hauria de disposar de tota tres deixalles, per als que no hi ha recollida aquesta informació a l'abast de tots els selectiva organitzada: ferralla i metalls, seus usuaris/es. radiografies, roba i calçat, embalatges tipus porexpan, esporga, runa, pa sec, oli de cuina, ampolles de cava, etc.

La deixalleria ha "'Complementar i ampliar les recollides dHnformar sobre la selectives: paper i cartró, vidre (per colors, vidre pla i miralls), envasos de plàstic, destinació dels llaunes, brics, voluminosos, etc. residus i sobre com '•'Recollir i dur a instal·lacions de tractament específic els productes especials o consumir d'una perillosos pel medi ambient i la salut que manera més generem a casa: fluorescents, piles, pintures, bateries, insecticides, esprai... L'obecològica, sostenible i jectiu és evitar que es portin a l'abocador o responsable a la incineradora, on poden ocasionar impactes ambientals i risc per a la salut de les persones si els contaminants es dispersen pel medi. És molt important que es duguin *Els comerços, serveis i petits professia la deixalleria i no es llencin al cubell de onals també poden fer servir la deixalleria les escombraries. per aprofitar els seus residus. Això sí, amb "'La deixalleria pot ser un centre d'in- unes limitacions i aplicant unes tarifes formació i sensibilització ambiental. Els perquè assumeixin el cost de la gestió dels operaris de la deixalleria han de motivar la seus residus. participació activa, han d'informar sobre Mercè Girona i Ribas és membre de la destinació dels residus que aporten els veïns/es i les activitats econòmiques i so- CEPA.

u

CARRER Un servei insuficient

DOSSIER

març-abril d e 2000

Mercè Girona i Ribas

®

n nom de la Favb, de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia i de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus, des del CEPA vam presentar a l'audiència pública "sobre la gestió dels residus de l'ajuntament de Barcelona" (abril de 1999), la nostra valoració sobre les seves deficiències i quines millores calien.

En base a uns primers resultats del conjvmt de les tres deixalleries de Barcelona de l'any 1998 (del 1999 no disposem de les dades), i comparant-los amb els de dues deixalleries de municipis de l'àrea metropolitana que funcionen amb criteris mediambientals, proposem una sèrie de mesures de canvi a l'Ajuntament de Barcelona, així com el suport actiu de les Associacions de Veïns dels diferents barris de Barcelona per promoure l'acceptació social d'aquestes instal·lacions i una alta participació. Volem contribuir a millorar els resultats de gestió, d'aprofitament de materials i de la imprescindible participació dels ciutadans i ciutadanes dels barris de Barcelona.

1.-Millorar la gestió, el funcionament, l'atenció al públic i la informació del servei de deixalleries que ja existeixen La Favb i el CEPA proposem a l'ajuntament realitzar un estudi de diagnosi amb propostes de millora per a cada deixalleria: *En el disseny arquitectònic; per a un Molts m a t e r i a l s e s p o d e n t o r n a r a fer servir e n c a r a q u e a n o s a l t r e s n o e n s s i g u i n ú t i l s millor aprofitament dels materials i un ventall més ampli de residus a recollir. Per nidors i afavorir la millor classificació i recu- destinació per a cada material per aconse- locals, al costat dels mercats, dels parcs o de emmagatzemar els residus perillosos en peració dels materials. guir una màxima recuperació. zones comercials. "^En l'explotació; propostes de gestió i millors condicions, adaptar el tipus de conte*En la formació dels operaris; en els coProposem a l'ajuntament dissenyar i gesneixements del circuit i problemàtica ambi- tionar vàries mini-deixalleries als barris de ental de cada residu, les operacions de recu- Sant Andreu, Sagrada Família i Clot-Camp peració i desballestament de materials, la de l'Arpa com im inici per anar-les implancapacitació per al tracte amb el públic tant als diferents barris. incentivador de l'educàció ambiental, en inAquestes deixalleries petites podrien reformar sobre mesures de prevenció per als collir entre 14 i 20 materials deferents i Observem en el quadre comparatiu que: els Residus Sòlids Urbans-Barcelona residus especials, etc. resultats de recuperació de les deixalleries permetrien recollir materials que no dispo(tones) barcelonines és molt deficient im 11'4%, que la 1998 1999 *Centre permanent d'educació ambien- sen de recollida selectiva i alguns productes 631.956 647.516 Recollida Domiciliària recollida de residus especials també és molt tal; proposta de senyalització i d'informació especials: 629.415 643.815 Tradicional baixa, un l'2% i que el rebuig és mol alt, el Pneumàtica didàctica i ambiental; propostes d'activitats *Materials reutilitzables i recuperables; 2.180 2.352 .161 1.349 51'8%. Si comparem els quilos recollits, obser- Altres recollides de difusió dels servei de deixalleria i d'educa- ampolles de cava, roba, pa sec, llaunes, oli 60.501 79.893 Recollida separadament vem que en proporció la participació també és ció ambiental; activitats de retorn de la vegetal, radiografies, porexpan, aparells 12.398 13.908 més baixa, si tenim en compte que l'aportació Vidre informació; activitats de promoció d'uns hà- d'electrònica i informàtica i radiografies.

16.113 24.317 Paper/caitró de deixalles més gran correspon a activitats no bits de consum més sostenibles i solidaris.

Envasos 4.232 5.392 *Productes especials com els fluorescents, Matèria orgànica 1.394 2.698 domèstiques. Els percentatges d'aquesta expli2.Calen més deixalleries distribuïdes les piles, tóners, bateries, pintiu^es, aerosols Punts Verds; 7.449 8.344 cació s'han calculat a partir de l'evolució entre dins dels barris 2.597 2.989 i productes de bricolatge d'ús domèstic.

Runes 3.813 4.184 BanaL· els dos anys.

Els tipus de deixalleries actualment en Cal que l'ajuntament accepti aquestes 162 0 Paper En aquests resultats baixos de recuperació fiíncionament són perifèriques i la seva ubi- propostes de les associacions cíviques i estaFusta 233 492 387 479 Ferralla i de participació, cal afegir-hi les queixes de cació no afavoreixen gaire la participació bleixi una relació transparent, de consens i 122 0 Vidre pla molts usuaris, veïns de diferents barris, sobre dels veïns i veïnes. La proximitat de les amb instruments de decisió i participació Altres 136 201 8..344 Punts verds sense vidre, paper...

7.165 la manca de transparència en la gestió, manca deixalleries, juntament amb les activitats de per part dels veïns. Cal trencar antigues Voluminosos: 14.677 19.395 de consens en les ubicacions i tipus de gestió, el Mobles difusió i de sensibilització, fan que els veïns pràctiques basades en la prepotència i la porta a pí>na 1.3.719 16.045 tracte deficient als usuaris en algunes les utilitzin més, donat que existeix una manca de transparència i consens social.

Altres voluminosos 958 3.350 Verd recuperat Parc i Jardins 50.246 5.839 deixalleries, la inexistència de campanyes de correlació real entre distància i participació.

Aquest consens social és bàsic per soluci51.562 50.246 Altres recollides sensibilització i d'educació ambiental prèvies. onar el problema de l'augment dels residus.

744.019 777.655 TOTAL Arribem a la conclusió que s'han de canviar Mini-deixalleriea als barris Aleshores sí que la solució està a les nostres molts aspectes de la gestió, de la informació als Proposem acostar als barris aquest servei de mans, per arribar a xm sistema de gestió ciutadans i ubicar les deixalleries en zones més Dades facilitades perL·Regidoria de forma que afavoreixi la participació de tot- participatiu i preventiu de les nostres deixaproperes, accessibles als barris i dirigides als Serveis Urbans i Manteniment de l'junhom i especialment l'aportació de residus lles. veïns particulars. tament de Barcelona. especials.

Suggerim una a cada barri, en petits Mercè Girona i Ribas és membre de CEPA.

La recollida de brossa a la ciutat

RUJOLS J O I E R I A

RELLOTGERIA

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

HOSPITAL, 29 TEL. 93 318 22 84 08001 BARCELONA

APARCAMENT GRATUÏT A L MATEIX E D I F I C I

(ç) a s t e I I ó *Les teves botigues de música *De la A a la Z *100 x 100 música nou de la rambla, 75 tel: 93 302 42 36mtrs, 79 tel.: 93 30135 75 ssmtpm,2teL·9330223 95 barnasud, (gavà) tel: 93 638 2918 tallers, 3 (clàssica) tel: 93 318 20 41 tallers, (overstob) tel.: 93 412 72 85 Mers, 7 tel.: 93 302 59 46 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS EL TELÈFON DFXS VEÏNS

93 412 55 44

La vífu uei

març-abril de 2000

CARRER La deixalleria mòbil

DOSSIER

Yl

Cinta B a r r a c h i n a

O

es diferents solucions que es proposen des de l'Administració al problema dels residus, sovint resulten llunyanes per al ciutadà. Per una banda no és conscient del volum de residus que genera i per l'altra desconeix la gestió que se'n fa.

La recoUida selectiva és l'eina principal per poder aprofitar i reciclar part dels residxis i separar els d'especial toxicitat i perillositat.

Les deixalleries són equipaments necessaris per a la ciutat, però la seva ubicació i la seva gestió no són sempre les més adients.

L'educació i la informació necessària per al seu bon fiíncionament, indicant a més el destí de les deixalles i les possibles alternatives dels materials més problemàtics no arriba als ciutadans i ciutadanes.

Des de la Favb hem proposat a l'Ajxmtament una alternativa per poder aconseguir que els veins i veïnes de Barcelona tinguin a l'abast una eina per resoldre tant com sigui possible les mancances abans esmentades.

El projecte que hem presentat és el d'una deixalleria mòbil -és a dir, un vehicle adaptats que tindria com a finalitat l'educació ambiental que manca en aquest aspecte per part de les Administracions i l'apropament a la gent d'aquest tipus d'instal.lacions a petita escala.

Per a la seva realització hem pensat en un autobiís retirat del servei actiu, però que pugui fer recorreguts curts amb facilitat.

Els seus avantatges serien: *E1 bus té un ampli espai interior, idoni per a la col·locació de contenidors que faciliten la disposició dels diferents materials a recollir (xm cop retirats els seients dels passatgers). *Les portes d'accés són prou amples per permetre l'entrada i retirada dels contenidors. *Les finestres, situades a totes les parets de l'autobús faciliten la visió del seu interior.

*La mobilitat, que permet poder arribar a qualsevol punt de Barcelona en un període de temps mínim. *Es recicla un vehicle, donant-H una nova funció.

L'exterior del vehicle es podria decorar de manera senzilla amb clares al·lusions a deixalleries i l'activitat que es duu a terme i a la Favb com a impulsora del projecte.

D'aquesta manera la deixalleria mòbü tindria un to festiu, desUigant-la de la possible visió negativa (brutícia, olors...).

Un altre aspecte a tenir en compte és el tipus de material a recoUir en aquesta deixalleria.

Pel fet de ser ima deixalleria mòbü i de format p)etit hi ha certs materials que pel seu volum o

perquèj a són objecte d'una recoUida especial no hi tenen cabuda.

Es descarten els grans electrodomèstics, les fiístes, les restes d'esporga, les runes, tots els materials considerats volviminosos, el paper, el cartró, el vidre i l'oli mineral.

En canvi, hi caben petits mobles, les pintures, els dissolvents, les coles i adhesius, els betums i ceres, els insecticides, els aerosols, les llaunes, el material informàtic, les ampolles de plàstic (PET, PVC...), les ampolles de cava, els residus de fotocopiadores i impressores, l'oli vegetal, els fluorescents, les pues, la roba i el calçat, etc.

D'aqueUs materials que no es puguin recoUir s'informarà on anar i com actuar.

La deixaUeria mòbü també ha de servir com a punt d'informació per a una campanya prodeixaUeries, donant a conèixer aquest equipament al veïnat i fent-los veure la seva utüitat tant per a eUs com per al medi ambient en general.

Es pot fer servir com a aula improvisada en miütitud de temes. Per la seva versatilitat també pot servir com a local d'exposicions itinerants si s'eliminen els contenidors on es dipositen els residus.

Una cosa ha de quedar molt clara, incidint en el vessant educatiu, què es fa amb els materials recoUits per aquest sistema, el ciutadà usuari ha de conèixer en tot moment on aniran a parar els residus que diposita i sobretot que no es fa negoci amb el seu esforç. S'editaran fulletons i opuscles informatius.

Hi ha materials que tenen una sortida comercial, que poden entrar de nou en circulació.

També es poden donar a empreses socials reconegudes, que trebaUen amb residus (roba, petits electrodomèstics, etc.). De tots els negocis fets amb les seves deixaUes, s'informarà a la deixaUeria mòbü, coneixent en tot moment el volxmi, diners i empreses/persones a les que s'han donat.

Els materials considerats periUosos es dipositaran en contenidors de seguretat especials i no es barrejaran.

Es gestionarà la destinació i transport dels materials fins a deixaüeries grans o els acords amb recuperadors.

Aquesta és la proposta que des de la Favb hem fet a l'Ajuntament i esperem que aviat poguem disposar-ne, per poder avançar en la millora del medi ambient de la nostra ciutat.

Cinta Barrachina és membre de l'Associació de Veïns Sagrada Família

Punts verds a Barcelona Chelo Losada

O

é vostè un frigorífic vell o espatllat i no sap què fer-ne? Cap problema, el pot portar a qualsevol dels 4 punts verds o deixalleries que existeixen a Barcelona: Collserola, Vila Olímpica, Montjuïc i Vall d'Hebron. D'aquesta manera col·laborarà amb la recollida selectiva de residus i aconseguirà reduir el número de tones de deixalles municipals que van a parar cada any a un abocador o a una planta incineradora.

Però, com funcionen els punts verds? Si vostè vol portar petits residus con ara oh de cuina, pinzells, sprais, etc., simplement n'ha d'ompUr una bossa i dirigir-se al pim^t verd més proper a casa seva. AUà les persones encarregades U expHcaran com ho ha de fer i vostè mateix posarà cada matèria al Uoc corresponent.

Si va en cotxe pesaran el vehicle a l'entrada i a la sortida, per saber quants kilos porta, i després accedirà a la zona on hi ha els grans contenidors. Allà podrà deixar des d'una cadira fins a im ordinador. Si té cap mena de dubte sobre on ha de dipositar les deixalles, qualsevol de les persones que hi treballen ü podrà indicar.

A més a més, si vol demanar informació sobre el tipus de residus que es recullen als punts verds i com es classifiquen, només ha de preguntar-ho i el personal l'informarà i si vol li ensenyarà les instal.lacions.

Fins aquí, tot sembla perfecte i meravellós. Però, què pensen els veïns que tenen al costat de casa seva una deixalleria?

La darrera que s'ha construït ha estat la de Vall d'Hebron. Al principi els veïns no la volien perquè deien que la de Collserola estava molt a prop i la veien més com un problema que com un servei. Gràcies a la informació es va aconseguir sensibilitzar el veïnat i fer-li veure que la deixalleria és un servei per a tota la ciutadania i, a més a més, una manera de participar activament en el manteniment del nostre entorn i del medi ambient. En aquests moments ja funciona i tothom la pot fer servir.

Actualment, els barris de la Vemeda i Pedralbes tenen certes reticències vers la instal·lació d'aquest tipus d'equipaments, per això cal aprofundir més en la informació.

Aquesta és rma tasca de l'Ajuntament, però les AV estan disposades a col.laborar-hi: AZAGRA buscant alternatives a la ubicació, responent els interrogants que puguin sorgir entre la població... Les deixalleries no són abocadors, i cal que amb xerrades informatives i visites a les ja existents el veïnat se'n Punt Verd de Montjuïc Carrer del Foc, cantonada amb Carrer Cobalt pugui convèncer. Si sempre s'hagués fet d'aquesta manera la Casa Gran no s'hauria trobat amb la gran oposició veïnal, i probaPunt Verd de la Vall d'Hebron Av. de l'Estatut de Catalunya, entre els carrers blement ara mateix hi hauria a Barcelona més dels 4 punts verds que existeixen.

Cardenal Vidal i Barraquer i Manrique

Adreces útils Punt Verd de Collserola Carrer Collserola, n- 2 Sortida 6 de la Ronda de Dalt.

Punt Verd de la Vila Olímpica Av. del Litora, s/n, al costat de la benzinera

I.íi Vett

ALTRES

ASSOCIACIONS

del

CARRER

març-abril de 2000

r^tit^il Aura: la síndrome de Down no és ^"!:^ cap obstacle per treballar JAIME J . RUBIO I MARTA PARDELL

El 1989, el centre psicopedagògic Aura va decidir que els joves amb síndrome de Down poden treballar sense problemes. Així, va néixer el projecte Aura, que va iniciar-se amb la incorporació de vuit persones al món laboral amb contractes indefinits. Onze anys després, el projecte ajuda a cinquanta-vuit joves, la majoria amb síndrome de Down. Una trentena d'aquests treballa amb contractes indefinits, i són molts més els que durant aquests anys han anant incorporant-se al món laboral.

El lloc de treball de cada un depèn de les seves possibilitats i afinitats.

Alguns treballen a restaurants de cuina ràpida, altres ajuden al servei de bugaderia dels fiospitals o portant material, altres a oficines repartint el correu i fent fotocòpies i també n'hi ha de recepcionistes a caixes d'estalvis. Fins i tot un fa de bidell a TV3. "No t'ho pots ni plantejar, a on

poden arribar" -assegura la psicòloga responsable del projecte, Montse Domènech-, "els mateixos empresaris ho diuen".

ON ANAR NOM: AURA ADREÇA: Ronda General Mltre. 174, Ir 3a 08006 Barcelona TEL 93,417 76 87 FAX: 9341843,17 E-MAíl proiecteaiira@mx3redestb es

Es tracta, això sí, del que la psicòloga anomena 'Ireball amb suport", és a dir, els joves aprenen al mateix lloc de treball amb un educador que els recolza i els ajuda en la seva formació, per tal que l'empresa no es vegi obligada a destinar "recursos extra". Les empreses, a més, poden així acomplir amb la llei, que els obliga a contractar un 2 per cent de treballadors amb discapacitats.

Domènech explica que aquest és només "un primer pas en el procés

de maduració. El treball els serveix per realitzar-se i per ser més autònoms i independents, com a mínim econòmicament". De fet, aquesta voluntat de normalització els va fer defugir tot tipus d'iniciatives com la de muntarells mateixos un centre de treball. L'objectiu era i és la inserció laboral i social.

De tota manera, la psicòloga no nega que els joves "sempre necessitaran suport", però afegeix que aquest col·lectiu està "reclamant més independència: tenir els seus diners, comprar, viatjar i, fins i tot, arribar a viure sols o en parella, ja que de moment tots viuen amb les seves famílies". Aquest últim objectiu sembla, però, molt llunyà: "De tota manera ho aconseguiran, perquè són molt tossuts. Això sí, no volen tenir fills, diuen que és difícil. I és que s'ha de tenir en compte que tot els costa molt. Sé que a Suècia i a d'altres països

Reconeixement a una dècada de feina El passat 2 de novembre, Aura va celebrar els deu anys de treball amb un espectacle al teatre Victòria on van participar artistes com Joan Manuel Serrat, Tricicle o Lloli Beltran, a més de Falsterbo Marí (abans Falsterbo Tres), una banda de folk que va conèixer l'èxit als anys setanta i que es va dissoldre el 1982.

Una de les seves cantants és, precisament, la mateixa Montse Domènech.

L'acte en benefici del centre va ser presentat per la periodista Mercedes Milà, que va donar pas, entre d'altres, a Quico Pi de la Serra, Gerard Quintana, Nina

i el poeta Celdoni Fonoll.

També va pujar a l'escenari d'un teatre abarrotat el Ballet PsicoArts, del que formen part alguns joves amb síndrome de Down i en el qual treballa com a professora una de les noies que es van acollir al projecte Aura.

Aquesta festa va néixer amb la idea "que la societat i les empreses poguessin conèixer el nostre projecte".

Domènech va trucar a Serrat i el cantautor "va dir que sí de seguida i ens va servir de ganxo. Quan els artistes s'assabentaven que actuava en Serrat, tots volien venir".

OFERTA CALEFACCIÓ CENTRAL A GAS

,jr.^'^^-J5fc^

Confort a tota la casa Caldera m i x t a Roca s e n s e p i l o t E S T A L V I d e 8 a 10.000 p t e s . a n y Sala d ' e s t a r , 3 d o r m i t o r i s , b a n y (40 e l e m e n t s r a d i a d o r s a l u m i n i )

TOTAL OFERTA 295.000 -I- IVA

| í CervaGas®

* Pagui aplaçat amb el rebut del gas 6.350 pts. al mes. Ens ocupem de tot

Trav.de Dalt, 87-BCN

T r u q u i ' n s al 93 210 29 36

«v^*Tb:í

Articles per a festes

Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda, per Faust Màgic

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

0/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

Aquests joves reclamen més independència alguns han tingut fills amb lleugeres discapacitats. Nosaltres ni ho potenciem ni els diem que no, però ells són conscients dels problemes".

El principal, en definitiva, és evitar "els entorns protegits i fer que tinguin estímuls normalitzants. Amb el treball dominen diners, saben què els fa falta per llogar un apartament i adquireixen, en definitiva, sentit de la realitat".

Un projecte pioner Aquest projecte pioner a Espanya és totalment gratuït i es finança únicament per una "no molt gran" subvenció de la Generalitat de Catalunya, amb la qual han de fer

PARQUETS

malabarismes per tal de mantenir l'equip de psicòlegs, pedagogs i educadors, encara que potser el més difícil és trencar els prejudicis dels empresaris. "Molta gent ens mira estranyada", explica Domènech, "i les empreses et pregunten si estàs boja. Has d'anar obrint portes i trencant tabús".

La psicòloga no dubta, però, en explicar que els joves amb síndrome de Down "són molt reivindicatius, els primers que rebutgen la sobreprotecció. Per exemple, no els agrada sentir que són malalts o que pateixen la síndrome de Down.

No 'patim' res, diuen, no som malalts i no som diferents de la resta: tots som diferents".

Venta, Instalación y Restauración de todo tipo de parquets E X P O S I C I O N Y VENTA Arizala, 21 Tel. 93 333 32 15 BARCELONA Av. Generalitat, 61 Tel. 93 658 10 83 V I L A D E C A N S (Barcelona)

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del mati' de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al pijblic a preus veritablement satisfactoris.

Som els primers en esport per a tothom Aeròbk-steps-funk-salsa-tonificació-condicionament físic-stretching-body pump-tai chi-ioga-fit ioga-circuit training-new age new body-abdominals-CTC-cardioruningfitness infantil-fitness muscular i cardiovascular-sauna-hidromassatge-aiguagimaiguamater-piscina aprenentatge-piscina d'estiu amb efectes especials-solàrium-sport top-programa personalitzat de fitness-spinning-golf-escalada-atletisme-bàsquet-futbol sala-tennis-tennis taula-paddle-bàdminton-gimnàstica terapèutica-terapèutica

Ens trobareu per tota Barcelona Truca al 902 222 002 Esport i Fitness

J.ti Veu eiel

CARRER

març-abril de 2000

REPORTATGE

La Perona, un dels darrers poblats gitanos, ja forma part de la història, però encara viu en les famílies que el van habitar durant quatre dècades, en els veïns de la zona i de la resta de la ciutat

Un reportatge d'

Esperanza Alvarez

EI Besòs recupera La Perona dels 80 tif|bfbd»entre ta vJa tlel tren i els alts blocs de La Veineda, l'actual Ronda de Sant Martí, La Perona era una extensa recta on s'alineaven 342 barraques censades l'any 1981. L'origen i l'enderroc van ser per un mateix motiu: Barcelona necessitava rentar-se la cara i treure els guetos que encara perduraven.

L'any 1947, amb motiu de la visita d'Eva Perón a Barcelona, l'Ajuntament obligà molts barraquistes a un trasllat forçós. Així naixia La Perona, un poblat que deu el seu nom a la dona del president argentí, malgrat que aquesta no el va visitar mai. El 28 de juny de 1989 s'enderrocava la darrera barraca del poblat, quan només faltaven tres anys per la celebració del Jocs Olímpics.

• Un camí ple d'obstacles En un principi, a La Perona fii convivien paios i gitanos en unes barraques sense les mínimes condicions fiigiènico-sanitàries. Amb el pas del temps, els immigrants se'n van anar a d'altres barris i al

poblat fii van quedar només les famílies gitanes.

Coincidint amb la mort del dictador Franco, un grup de persones van crear una entitat per defensar unes condicions més dignes de vida al barri de La Verneda i en especial a La Perona, la zona més deteriorada de tot l'entorn.

Després d'un llarg estira i afluixa amb l'Administració municipal, i d'uns robatoris produïts l'any 1978 al pont del Treball que van agreujar la situació, al novembre de 1980, essent alcalde de Barcelona Narcís Serrra (PSC), es van produir les primeres manifestacions de veïns -paios i gitanos-, al Consell del Districte X, al qual pertanyia el poblat, per exigir solucions a les condicions infrahumanes en què vivien aquestes famílies. Així sorgí la Coordinadora per a l'eradicació del barraquisme de La Perona, integrada per gitanos i diverses entitats de la zona.

Però les promeses de solució estaven molt lluny d'arribar. L'any 1981, el cens demostrava que el nombre de barraques s'havia incrementat. Al setembre del 82 va

XAVIER JIMÉNEZ

• La vida era dura, però eren feliços en el barri que havien creat, tot i ser de barraques esclatar el conflicte i es van produir uns violents enfrontaments, amb actituds racistes per part d'alguns veïns. Es va iniciar el procés de

goteig, d'anar traient famílies i enderrocant barraques, però les dificultats sorgien als barris i pobles on s'havien d'instal·lar, donada la

reticència dels nous veïns. Ei camí va ser llarg i ple d'obstacles, fins l'enderroc de la darrera barraca, l'any 1989.

"Sefior, deme esta foto"

XAVIER JIMÉNEZ

El Pinchauva

a la porta de la seva barraca

XAVIER JIMÉNEZ

La mainada vivia aliena a la realitat

• El centre cívic Besòs va voler recuperar la memòria d'una part d'aquesta història a través de las fotografies que Xavier Jiménez Jiménez, fotògraf de vocació, va fer a La Perona l'any 1980. "Jo passava cada dia a prop per anar a l'escola de fotografia i li vaig demanar permís al patriarca, al Pinchauva, per fer fotos per al treball de final de curs. I^e'l va donar i no vaig tenir cap problema, al contrari, la gent es posava bé perquè la fotografiés".

Pel centre cívic van passar molts gitanos, uns que estaven a les fotos i d'altres que rememoraven aquells anys "mira, mira, mi hermano mayor, y mi tío, y estos son mis primos". O com el Porrinas, que ara viu a Verdum, que volia la foto perquè hi sortia ell amb alguns fills i nebots "Sefior, deme esta foto que tengo aquí a mi família". O Sheila, besnéta del Pinchauva, en braços de la seva germana quan tenia 2 anys i ara en té 22. Parlaven entre ells i s'emocionaven en reconèixer algun conegut o al germà que ja és mort.

Després de La Perona els van repartir, uns al Besòs, uns altres a la Verneda, a Verdum, a Santa Coloma i a d'altres indrets.

Les trenta-cinc fotografies exposades són retrats plens de vida, imatges en blanc i negre que ressalten la força d'una mirada, d'un somriure i d'una conversa, però també la brutícia i la misèria que els envoltava. En contemplar les imatges evocaven la vida tan dura en un terreny sense asfaltar, sense aigua ni llum i amb grans rates que entraven a les barraques "però también éramos felices".

Francisco Reina, membre de la Coordinadora per a l'eradicació del barraquisme de La Perona, recordava detalls del llarg procés viscut mentre que José, que ara viu al Besòs, reconeixia a José Luis, el seu mestre a Los Pinilbs, l'escola infantil i d'adults de La Perona. Tots recordaven a Cristóbal, el mestre jesuïta que cada matí passava a recollir als nens i nenes que no havien anat a l'escola. La mare de Sheila el recordava emocionada "Si volviera de Paraguay ya me buscaria y vendria a mi casa a vemie. Nos quería mucho".

L'exposició, que es va fer durant el mes de desembre al centre cívic Besòs, ofereix una panoràmica de la vida quotidiana a la Perona dels anys 80. Com diu Xavier Jiménez, l'autor de l'exposició, "olvidàndome de la intención, miré como se mira lo desconocido, conno se miran las cosas por primera vez y vi con sorpresa que la vida, ella sola, se ponia para que la enmarcara...".

20

Líi Veu del

CARRER

PUBUCITAT

ÍELÀTÍHIA

GFilSÏALHRÍA - GARPJMTEFiÍA DE ALUMJNIO Y PVC

IS

març-abril de 2000

FORN DE PA D'AVINYO

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

HI '/I de íle^nicnlns en cualquier tnsldladón de íilummio. inamj)ür<i:i de haíio. rejus de sefiuridüíl. cortuias jdegahles

Hnos. J U R A D O

^4 n o cvi^

Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

#

Casa fundada l'any 1912

XANCO

OÈ^

TORRONS ARTESANS FABRICACIÓ PRÒPIA 1 ARTESANA SUÏSSOS, ENTREPANS, GELATS I GRANITZATS...

CAMISERIA ESPECIALITAT EN C O N F E C C I Ó A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Ronda General Mitre, 181

Tel. 318 09 89 Tel. 211 54 45

Fax412 54 56 BARCELONA

TAHOO & PIERCING

AGRAÏM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltioche@retemall.es

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA títol GC 780

SUN TATTOO - BARCELONA C. Nou de la Rambla, 9 Tel. 93 301 33 45 INTERNET: www.suntattoo.com e-mail: suntattoo@suntattoo.com

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

m

CA Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

CURS Memòria Històrica d'una ciutat Itinerari a través del temps Professora: Margarida Costabella. Dates: 3,10,17 i 24 de maig de 2000, de 19:00 a 20:30 h.

VISITES Memòria Històrica d'una ciutat Barcelona a través dels seus monuments Professora: Rosa Segarra Martí. Dates: 31 de maig i 7,14 i 21 de juny de 2000, de 18:00 a 19:30 h.

Informació i inscripcions: Elisabets, 8-10 - Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.

Preu per activitat 3000 pts. Persones jubüades, aturades i estudiants: 20% de descompte.

CONEIX EL NOSTRE LITORAL ITINERARIS GUIATS EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA

Orientación adolescente Grupos reducidos de autoayuda Clases de refuerzo escolar infantil Ayuda emocional adultos

POSSIBILITAT DAPROXIMAR-VOS

Sra. Rodríguez

A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL

T. 93 408 18 66

A TRAVÉS DUNS ITINERARIS GUIATS

manoio Sanlúcar con buen pie agujetas josé nniguel cerro família de los zambos el capiiio de jerez

(tardes)

* El medi a les viles costaneres * El Foix, un riu mediterrani • La franja litoral, un medi fràgil • Els recursos del mar • El paisatge a l'entorn del Garraf • Regeneració i recuperació d'espais litorals INFORMACIÓ I RESERVES:

^^^^W^

fi-

'\^^*^ FS COMPRA I VENDA Templeis, 16 - TeL 93 412 4017 08(X)2 Barcelona

de 10 a 14 iiores a:

CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR PG. MARÍTIM, 72 08870 SITGES TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 811 02 41

1L·IB|L|RIA

al Centre de Cultura Contai de Barcelona Montalegre. 5 08001 Barcelona

25, 2 6 i 2 7 de maig de 2000

Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient

S. COOP C. LTDA.

Llibres Material escolar i d'oficina Jocs didàctics Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

wn&sm

7è Festival de Flamenco de Ciutat Vella

ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00

La Veu del

CARRER

març-abril de 2000

BARCELONÈS

21

LLIBRES

BOTIGA

LLIBRES

Huertas i Fabre resumeixen la Barcelona burgesa i revolucionària

Cent-clnquanta anys de cartró-pedra màgic

Culpables sense delicte

MARC ANDREU

La Barcelona del 2000 és molt diferent a la del 1900. Tanmateix, ara, igual que fa un segle, la ciutat conserva la doble identitat, les dues ànimes que sintetitza el títol del darrer llibre dels periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas: "Burgesa i revolucionària". Subtitulat "La Barcelona del segle XX" i editat per Flor del Vent, aquest llibre és un interessant i pràctic manual que repassa de forma documentada i rigorosa, però amena i també anecdòtica, amb el llenguatge directe i atractiu del periodisme, la història de la ciutat durant els últims cent anys.

El treball no és estrictament nou, perquè parteix d'una idea llançada fa prop de 15 anys pels geògrafs Horacio Capel i Mercè Tatjer, que trobaven a faltar una obra de referència que resumís l'evolució i la història de la Barcelona contemporània des del punt de vista urbanístic, social, polític i cultural. Huertas i Fabre, que des que als anys 70 van escriure "Tots els barris de Barcelona" (i fins i tot abans) han mantingut sempre al dia la fotografia informativa de la Barcelona real, s'hi van posar a mitjan dels anys 80. El resultat va ser "La construcció de la ciutat", un suplement editat en fascicles primer pel Diari de Barcelona i després, en format enciclopèdic, per Plaza y Janés, que repassava l'evolució urbana entre l'Exposició Universal de 1888 i els prolegòmens olímpics de 1992.

Aquell treball, sense tanta il·lustració ni els mapes i taules estadístiques que el vestien, però revisat, actualitzat i cenyit al segle XX, és el que ara s'ha editat per fi en un format manejable i útil (per no dir imprescindible). I si algú creu que el títol, "Burgesa i revolucionària", és anacrònic, que el comenci a llegir pel darrer capítol, titulat "La ciutat de les dues cares". Allí es certifica que els Jocs Olímpics i el turisme han situat Barcelona al mapa, però també es parla de que "el pis és per a qui l'okupa", que segueix havent-hi lluites socials i veïnals en una "ciutat cara, de transport públic escàs i amb pocs pisos socials", i que la crema i ràpida resurrecció del Liceu ha deixat en evidència la no resolució del problema de l'aluminosi.

DANI CODINA

Amagat a Ciutat Vella, El Ingenio és un racó on es barregen màgia i tradició En un dels carrers a m a g a t s prop de les Rambles s'hi troba, des de fa més de cent cinquanta anys, la botiga El Ingenio. Aquesta v e t e r a n a botiga-taller ofereix, des de ja fa moltes generacions, articles de festa i carnaval, màscares i caretes de cartró-pedra i tot tipus de complements per a festes populars (capgrossos i gegants), per al t e a t r e o per a la televisió.

E n t r e els clients d'El Ingenio trobem personatges de renom com J o a n Brossa, Salvador Dalí, Comediants, La F u r a dels Baus, la Trinca, el Liceu, el museu GalaDalí, circs i parcs d'atraccions (com Port Aventura), la G e n e r a l i t a t de

Catalunya, diversos a j u n t a m e n t s de tot Catalunya, diverses productores de cinema i alguns mercats i escoles.

Si voleu visitar a q u e s t a botiga, us podeu dirigir al número 6 del carrer Rauric (cantonada amb el c a r r e r F e r r a n ) els dies laborables de deu del matí a u n a del migdia i de q u a t r e de la t a r d a a vuit del vespre. Els dissabtes de deu del matí a dues del migdia i de cinc de la t a r d a a dos q u a r t s de nou del vespre.

Recordem que El Ingenio dedica un "dia de la màgia" homenatjant a J o a n Brossa e n e l qual els v i s i t a n t s poden veure de franc el taller de la botiga.

VÍDEO

EXPOSICIÓ

"El extranjero loco" de Tony Gatiif

El Besòs recorda la seva gent

RICARD ARIS

RICARD ARIS

ESPERANZA ÀLVAREZ

Aquesta és una pel·lícula sobre el viatge d'un home, Stéphane, que busca una noia gitana amb un enigmàtic nom: Nora Luca. Aquest home fa un recorregut per tot Rumania i d'aquesta manera el seu director, Tony Gatiif, ens mostra la realitat d'un dels països més pobres d'Europa, però més rics culturalment. Aquesta pel·lícula, interpretada per Romain Duris i Rona Hartner, és un molt bon testimoni d'un estil de vida en un lloc determinat.

Durant el seu trajecte, Stéphane es troba amb Isidore, qui resulta ser el cap d'un poblat gitano, i aquest l'acull a casa seva com si fos un fill. Una visió de la Romania gitana és el que inunda tota la pel·lícula en aquest moment. I també en aquest moment apareix Sabine, una gitana plena de passió, caràcter i sensualitat. No us diré com acaba la relació. Per tant, tots aquells que volgueu descobrir els anars i els venirs d'una cultura molt rica i diferent a la nostra, ja disposeu en vídeo d'El extranjero loco.

Aquesta pel·lícula va ser guardonada a Locamo amb un Lleopard de plata i un de bronze per a Rona Hartner i a Montreal amb el Premi Les Amèriques.

El centre cívic Besòs i l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí estan organitzant una exposició sobre el Besòs per al proper mes de novembre. L'objectiu és mostrar-ne l'ahir i l'avui, reflectir com era el b a r r i i les seves gents i com és la seva imatge actual.

Però per fer possible a q u e s t a mostra necessitem la vostra col·laboració. Si t e n i u fotografies o documents on apareixen veïns del b a r r i en algun carrer, plaça o a la porta de casa vostra, r e t r a t s de festes majors o de reivindicacions, individuals o de grup... i voleu participar a l'exposició, podeu deixar-les a b a n s del dia 31 de maig a la consergeria del centre cívic Besòs (rambla Prim, 87-89, p l a n t a baixa) de dilluns a divendres de 9 a 21.30 hores i els dissabtes de 10 a 13^30 hores.

Al d a r r e r e de totes les fotos o documents ha de constar el vostre nom i el número de telèfon (o, en el seu defecte, l'adreça) per tal de poder-vos-les r e t o r n a r al finalitzar l'exposició.

JAIME J . RUBIO

Quan una persona innocent apareix als mitjans de comunicació com a inculpada en qualsevol delicte, ja es dóna per fet que és culpable. Un exemple de com els errors policials i el poder dels mitjans poden acabar amb reputacions ens el dóna Arcadi Espadà a "Raval: del amor a los ninos" (Anagrama i Empúries).

Aquest periodista recorda el que va passar l'estiu de 1997 amb la suposada xarxa de pederàstia del Raval: gairebé un centenar de nens van aparèixer com a pressumptes víctimes, u n parell de desenes d'inculpats -matrimonis que llogaven els nens, madames que posaven la casa, holandesos que distribuïen el material- van passar per comissaria i per les pàgines dels diaris. Poc després, es va saber que aquesta xarxa que deixava petit el cas Dutroux de Bèlgica mai no va existir.

Ho explica l'autor al llibre: tot va ser producte d'una investigació sense cap ni peus, amb interrogatoris de cinc hores a nens espantats i amenaçats per la policia, i amb un jutge i una fiscal que no van fer la seva feina fins al punt, segons el periodista, que no semblaven ni tan sols haver-se llegit el sumari. La conclusió a la que va arribar Espadà és definitiva: "Tot allò era fals, falsa la policia, el jutge, la fiscal, la bondad organitzada, falsos els diaris".

ARCADI ESPADÀ

Raval Del amor a los ninos

De tota manera, encara queden cinc inculpats, entre ells una dona acusada de tenir un bordell al seu desbaratat pis del barri i una parella inculpada -"grotescament", va dir Espadà durant la presentació del llibre- de llogar el seu fill· Més enllà de l'aspecte sòrdid del t e m a del llibre, més enllà del morbo de la pederàstia i de l'expectació que va aixecar el cas, el que queda del llibre és la incòmode sensació de que hi havia t a n t e s proves per acusar molts inculpats com per acusar qualsevol de nosaltres. Un exemple: gairebé l'únic motiu per portar d a v a n t el jutge el conseller socialista Francesc Salvador és que apareixia en u n a fotografia en companyia d'un a l t r e innocent inculpat. És fàcil, ens diu l'autor, a n a r a la presó i aparèixer als mitjans com a culpable, per escasses que siguin les proves. I el pitjor de tot és que mai no es t o r n a a ser del tot innocent.

22

J.a Veu del

CARRER

VEÏNAT

iBreus de barri SANT MARTÍ

Proposta per a la Gran Via Després d'una llarga lluita amb nombrosos talls de trànsit, s'ha presentat la proposta que l'Ajuntament i la Generalitat plantegen al veïnat. El projecte no preveu cobrir l'autopista, s'instal·laran pantalles que disminuiran la contaminació acústica en un 20%, s'ampliaran els laterals, s'ajardinaran i amb tot això es guanyaran 12.000 metres quadrats de jardí. La circulació dels laterals es distanciarà de les cases. Se suprimiran places d'aparcament i es construiran pàrquings subterranis.

Les obres han de començar pels volts de Nadal, si es vol complir el termini que s'han imposat les administracions i els barris. A falta de celebrar una assemblea informativa, els representants veïnals presents a l'acte de presentació, es van mostrar satisfets per tal proposta.

HORTA

No al túnel Pere Navarro, antic governador civil de Girona, ha estat nomenat per l'alcalde nou comissionat per al Pacte per la l\/lobilitat. En les seves primeres declaracions va manifestar que el seu objectiu és mantenir a ratlla el vehicle privat: "La ciutat no pot acceptar cap ampliació dels seus accessos, a excepció del port.

Entenem que en aquesta línia, el túnel d'Horta, promogut per la Generalitat, quedaria descartat".

L'endemà, una font municipal va matisar les seves declaracions dient que eren opinions personals.

SANT ANDREU

Guerra a un centre comercial El nou complex comercial que s'ha constnjít als terrenys de l'antiga fàbrica de la IVIaquinista tindrà 225 botigues i comerços i 33 bars i restaurants. El supercomplex s'inaugurarà a meitat de maig i els promotors tenen previst que el visitin quinze milions de potencials compradors. 500 comerços de Sant Andreu, agrupats en l'anomenat eix comercial de Sant Andreu, amenacen amb accions pels dies pròxims a l'obertura. "Estem envoltats de grans àrees i ara ens arriba la de la Maquinista i Antoni Santiburcio, president de Nou Barris, no pararà fins que aconsegueixi que l'Ajuntament aprovi una altra gran àrea comercial als terrenys de Renfe-Meridiana". Avui és rar el carrer dels nostres barris que no vegi com tanquen aquestes petites botigues que teníem al costat de casa i ens feien la vida molt més agradable.

Així ho entenen els comerciants de Sant Andreu i no vacil·laran a ser actius i originals.

VALL D'HEBRON

Reclamen més servei de bus Els veïns i veïnes de la Vall d'Hebron s'han tomat a manifestar per reclamar més serveis de bus al barri.

Concretament, demanen un nou microbús perquè l'existent, que cobreix la línia 212, només dóna servei a mig bani. També reclamen l'ampliació de les línies 10 i 17, i més freqüència de pas del 19, que passa cada 35 minuts, segons el veïnat. La companyia de transports TMB està estudiant les demandes veïnals que, en tot cas, no es farien realitat fins d'aquí a uns mesos.

març-abril d e 2000

Humanització de la Gran Via . DIAGONAL-GLORIES rIViARTA IVIlLÀ

Dia rere dia milers de cotxes creuen Barcelona per la Gran Via. La rapidesa que comporta circular per una autopista - e n aquest cas l ' A - i g - no és motiu suficient perquè els veïns del Clot i del Poblenou acceptin l'existència d'una autopista dins de la ciutat. El cobriment del tram entre els carrers Bilbao i Extremadura, la construcció de passos de vianants a l'alçada dels carrers Llacuna i Rambla de Poblenou i la transformació de la Gran Via en una via urbana són les principals reclamacions veïnals.

tb^ijl^jR

*§0t-'·^fà·^i .»*«. .»•

/!^'i

iBreus de barri POBLENOU

Falta d'equipaments Una trentena d'entitats del Poblenou han subscrit un manifest en el qual reclamen equipaments per al barri, que es preveu que creixerà en els pròxims anys en 40.000 nous habitants "sense que hi hagi les infraestructures necessàries". Una comissió que està integrada per diferents associacions ja ha enviat una carta a 18 immobiliàries que operen a la nova zona del front marítim per advertir-los que informaran a tots els possibles compradors de pisos sobre els dèficits que acumula el barri.

Nou BARRIS

És urgent fer passos de vianants que uneixin els barris

autopista". Però tot i l'aprovació del projecte per part de l'Ajuntament, els relleus successius * Autopista urbana que s'han produït en la direcció Ja fa més de deu anys que les general de Carreteres no han associacions de veïns lluiten per contribuït a l'aprovació de les la desaparició de l'autopista de p r o p o s t e s v e ï n a l s . S e g o n s dins de la ciutat i per la conne- Alsina, el projecte pot comenxió de la zona de mar i la de çar a aplicar-se, ja que l'empremuntanya amb passos de via- sa Imu -contractada per l'Ajunnants. Des de fa escassament tament per realitzar les obres al dos anys, les associacions de b a r r i - compta amb un pressuveïns van englobar les propos- post de 153 milions de pessetes tes en un projecte únic de refor- destinats a les reformes, "noma urbana. Els estudis presen- més falta el consentiment de la tats, tant a l'Ajuntament com a Generalitat". la Generalitat, proposen la incorporació de pantalles acústi- * Semàfors i passos zebra ques a r A - 1 9 , l'eixamplament de les voreres de la Gran Via - Maria Garcia, presidenta de l'asamb els consegüents s e m à f o r s - sociació de veïns Diagonal-Glòi l'acostament de la zona verda ries, creu que el principal avanals habitatges. tatge de la incorporació de seJoan Alsina, president de l'as- màfors beneficiaria, sobretot, la sociació de veïns Clot-Camp de gent gran que viu al barri, perl'Arpa, considera que "cal hu- què "és molt pesat haver de manitzar la Gran Via, ja que és pujar un pont quan és possible un carrer de Barcelona i no una travessar la Gran Via a peu pla".

Aquesta afirmació es fa en un barri on "dels 60.000 veïns, 25.000 tenen més de 65 anys".

Els desnivells de la plaça de les Glòries també són objecte de protesta. Des de les remodelacions amb els Jocs Olímpics de 1992, la plaça és plena de desnivells, una plaça que Joan Alsina qualifica de "tortell".

Ajuntament i Generalitat no es posen d'acord. Tot i que les associacions de veïns han tingut reunions amb representants d'ambdues entitats, Alsina declara que "les institucions no accepten una reunió a tres bandes". Ja s'han fet diverses manifestacions pacífiques al barri, amb pintades als ponts i tallades de la circulació a la Gran Via i, segons Alsina, "si l'Ajuntament i la Generalitat no ens escolten, tornarem a sortir al carrer, i ara, amb la coordinació de més associacions, serem més veïns".

El complex lúdic d'Heron Aquest complex, que obrirà les portes l'any vinent, tindrà 16 sales de cinema, àrees de jocs infantils i de restaurants, un hotel de 143 habitacions i un aparcament de 1.600 places, una oferta d'entreteniment que preveu atraure uns cinc milions de visitants l'any procedents principalment de la conurbació de Barcelona.

BARCELONA

El cotxe ha tornat a guanyar terreny El tren, els autobusos i el metro van tomar a cedir quota de mercat al cotxe privat l'any passat. En els accessos a Barcelona i als municipis de l'entorn, la proporció entre transport col·lectiu i privat va seguir creixent en favor de l'automòbil particular. La dada més demolidora és que això passava en un moment d'increment net dels desplaçaments. L'any passat es van registrar a l'àrea de Barcelona i el seu entorn immediat uns 220.000 viatges més que el 1998. És a dir, hi va haver nous clients i una bona porció va optar pel cotxe.

SANTS-MONTJUÏC

La Zona Franca reclama seguretat

Oposició al desallotjament d'El Palomar SANT ANDREU I REDACCIÓ

Després de rebre l'ordre que els i n s t a v a a d e s a l l o t j a r El Palomar, els okupes van protagonitzar diversos actes reivindicatius per reclamar el seu dret a continuar okupant el local i la seva oposició a l'obertura del nou vial, amb la construcció d'habitatges privats en els terIGNASI R- RENOM renys afectats.

El més espectacular de tots Les darreres setmanes els veïns i veïnes de la Zona Franca s'han manifestat massivament per exigir mesures que garanteixin la segu- va tenir lloc el 4 de març, quan retat i la tranquil·litat al seu barri. Els talls de trànsit dels divendres uns okupes es van penjar litea la plaça Cerdà, no exempts de tensió, són l'expressió del malestar ralment d'una grua de construcque viu el barri a conseqüència d'un increment de la inseguretat ció del carrer Gran, per reivindiciutadana. Sense negar que hi ha una manca de vigilància preventi- car la seva oposició a l'especuva, els dirigents veïnals de la Zona Franca i la Favb que han participat lació immobiliària. Però a banen les assemblees de la plaça Marina argumenten que els problemes da d'aquesta acció, van particii dèficits que pateix el barri no es resolen només amb mesures par en una manifestació encappolicials. Es per això que, a banda d'apel.lar a la tranquil·litat i çalada per una pancarta on es racionalitat dels veïns, exigeixen del Districte de Sants-Montjuïc i de podia llegir "El Palomar resisla Delegació del Govern els recursos socials i de seguretat que el teix", per tal de fer saber als barri necessita urgentment. Encara que el regidor Pere Aicober s'ha andreuencs la seva situació i negat a donar la cara davant l'assemblea veïnal i ha preferit adreçar- per d e n u n c i a r l ' a c t u a c i ó de se al veïnat a través d'una carta, els dirigents veïnals negocien amb l'Ajuntament respecte del seu col·lectiu. ell i amb la delegada del govern la resolució del conflicte.

Accessibilitat a les vies públiques L'Associació de disminuïts de Santsf\/lontjuïc ha denunciat que les rampes d'accés a la passarel·la que uneix les dues voreres de la Gran Via incompleix la normativa que regula l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

L'Ajuntament ha recollit les queixes i s'ha compromès, ràpidament, a solucionar el problema. Ha anunciat que ja està enllestit un pla de supressió de barreres arquitectòniques per a la plaça Cerdà que preveu la instal·lació de dos ascensors, un a cada extrem de la passarel·la. Ja és hora que els projectes urbanístics no s'oblidin dels discapacitats, principalment els projectes municipals.

VALLVIDRERA

50è aniversari de l'AV A més de la Festa Major, que es farà del 8 al 17 de setembre, l'AV està preparant un llibre dels darrers cinquanta anys de Vallvidrera, a més d'una exposició de la història del barri. Per això, l'AV us demana la vostra col·laboració: si teniu fotos de festes, persones, edificis, o cartells commemoratius i programes d'actes de tota mena, o estampes, entrades, tiquets, carnets d'entitats i retalls de diaris referents a Vallvidrera, feu-ho arribar a "La Vall de Vidre" (bústies a la llibreria Kktua i al Centre de Serveis). L'associació vol reunir el màxim de records de tots i totes·

/ . « Vt'U « f i

CARRER

m a r ç - a b r i l d e 2000

EL COR ROBAT

FAVB

21

Una assemblea participativa , LES CORTS F MANEL ANDREU

CATHERINA AZON

Pep Ortiz President de l'AV Can Peguera

"La realitat va per una banda i els plens de Districte per una altra" PUYAL

Aquest barceloní té 51 anys. Va néixer a les Cases Barates d'Horta.

El seu barri és Ramon Albó, però avui ha abandonat el nom del conegut carceller i es diu Can Peguera.

— De quan són les Cases Barates?

— El 1929 es van construir 250 casetes per a emigrants. Una segona fase correspon al 1952, per a emigrants i afectats del Barri Xino i després, més recentment, els blocs de Can Carreras per a barraquistes d'El Carmel i Porta. En total, 726 habitatges.

— Quan sorgeix l'AV? — El 1974. El Pla Comarcal ens amenaçava amb enderrocar tota la barriada.

— Les vostres al·legacions serveixen per alguna cosa?

— No, el barri segueix afectat. L'esperança és que el Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH) planteja una rehabilitació total, la qual cosa implica aprovar una requalificació urbanística que acabi amb l'amenaça de desaparèixer.

— Ets el representant de la Favb al Consell d'Administració del PIVIH. Què en penses dels pisos per a joves?

— Una primera valoració és positiva. Tanmateix, els pisos que s'han entregat a Sant Andreu tenen alguns dèficits: materials, climatització, ascensors. Els subcontractes acaben repercutint negativament en la qualitat dels edificis construïts.

Aquest any l'assemblea ordinària de la Favb s'ha fet al Centre Cívic Pere Quart, al barri de Les Corts. HI ha hagut dues motivacions que han decantat fer-ho en aquest lloc. El primer, que no s'hi havia fet mai, i l'altre, reconèixer la capacitat del moviment véínald'aquesta zona. Val a dir que l'acollida i l'acompanyament per part de les entitats veïnals de la zona ha estat molt t)ona I nombrosa.

En l'acte institucional ens acompanyaren Anna Ramon com a representant de la Coordinadora d'Entitats de Les Corts, Diego Cruz, secretari de la Cave, Jordi Hereu, regidor del Districte de les Corts, i Pere Alcober en representació de l'Ajuntament de Barcelona.

Va excusar la seva presència J.L.CIeries. També van assistir consellers de CILJ i IC-V de l'Ajuntament de Barcelona i representants de l'Uscob i la Mesa Cívica.

La participació ha estat de 35 associacions de veïns, que representa el 37,6% dels socis, amb un increment del 10% respecta de l'any anterior. És important el nivell de participació, així com també que sis noves associacions de veïns demanessin l'entrada a la federació i aquesta fos aprovada.

No ha sigut una assemblea conflictiva. S'han aprovat els informes econòmic, de gestió i també el Pla de Treball i el pressupost. Aquesta situació es dóna en un doble nivell. Les associaci-

COU.-\/ALLCf\ZCf^

— Nou Barris és dels pocs districtes que es reconeixi el dret a parlar en tots els punts dels Plens del Districte?

— Sí. Santiburcio va voler anul.lar-lo, però no se'n va sortir.

— Els Plens...?

— La realitat va per una banda i els Plens per una altra. Un exemple: a l'abril es va presentar el congrés "Ciutat i Drets Humans" i es va fer un debat teòric que va ignorar el campament de gitanos de Vallbona i l'enfrontament que hi entre els drets d'uns i altres.

— És greu la situació?

— Preocupa que per pressions s'hagi escurçat el procés de dos anys a sis mesos. Deixar podrir aquests temes o precipitar-se pot propiciar situacions injustes.

— Vols destacar algun tema?

— Trinitat Nova està treballant de manera innovadora en llur lluita per la remodelació del barri; y el PERI de Torre Baró és urgent.

— Alguna altra cosa?

— Sí. Vaig néixer a les Cases Barates i voldria que, de totes les que hi ha -Can Tunis, Eduard Aunós, Bon Pastor-, les nostres quedessin com a punt de referència, això sí, rehabilitades i beneficiades per uns veïns i unes veïnes que s'ho mereixen.

ons de veïns que participen en les reunions temàtiques que es fan durant l'any, (sanitat, mobilitat, urtaanisme, etc), convocades per la Favb o a instàncies de les mateixes associacions, i les que ho plantegen el dia de l'assemblea general i que aquest any ha estat en la concreció del Pla de Treball per a l'any 2000.

Aquest any l'assemblea s'ha manifestat sobre quatre punts en concret.

Un comunicat del moviment veïnal de Les Corts referent als plantejaments urtaanístics que té el Districte: Can Rigalt, Pla Director i Colònia Castells; unaresolucióafavordeltancamentdel Centred'lntemamentd'immigrantsque hi ha al bani de la Vemeda i un altre sobre la problemàtica que viuen molts

barris de Barcelona respecte a la convivència i a la seguretat. En aquest sentit afirmàvem que "hem de ser fidels a la nostra cultura veïnal, hem d'analitzar les realitats i cercar les solucions abordant les causes que les provoquen, recolzant-nos en els valors de la solidaritat i el respecte, és a dir, treballant per una major igualtat". I lligant amb aquest últim tema, una crítica als responsables policials per les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, i després desmentides, sobre l'apallissament d'una noia per un grup skin.

Després de l'assemblea, ens vàrem trobar persoparmésde 170 persones, en la sala del Centre Cívic passant una estona agradable i divertida.

Revistes de barri,

— Però és important construir cases per a joves...

— Cases per a uns joves que les han d'abandonar cinc anys després d'ocupar-les. I això crec que no es podria imposar. Què fem amb els joves que després d'aquests anys no tenen mitjans per accedir a una altra pis? Els enviem al carrer? No.

— També és l'únic districte que no ha aprovat el Pla d'Actuació Municipal per al 2000-2003. Per què?

— Diuen que perquè inicien un procés de participació. Vull creure-m'ho, però no entenc com han perdut els dos últims mesos.

DANI CODINA

Una imatge de l'assemblea del dia 1 d'abril

25 anys millorant el Coll ÏS ony* lluitam ppt la qualitat He ïids

Barri

TEMPS D'HORTA

Bordeta En aquest número 13, d'abril de 2000, la Comissió de Veïns de la Bordeta obre portada amb un muntatge fotogràfic que repassa diverses de les reivindicacions històriques del barri: incendis, inundacions, cobriments,...

Ja a l'interior, fa una anàlisi de les eleccions generals I de la consulta popular per a l'abolició del deute extern. També recull l'incompliment de la normativa d'accessibilitat de la plaça Cerdà i dóna les últimes informacions sobre el pla municipal a la Bordeta.

^

bordeta •n-

Aprofitant la celebració dels 25 anys de l'AV Coll-Vallcarca i amb la col·laboració de les associacions de veïns i comerciants del Baix Carmel, la Taxonera, Coll i Carmel, aquesta entitat ha editat un número especial en el qual s'analitza el PAM referit a la zona, associació per associació, sobretot pel que fa a inversions urbanístiques i de mobilitat. També dóna veu a l'administració pública.

Cal destacar un recull de notícies breus que contempla les demandes per al barri.

Temps d'Horta

ahril :m)0

Com no podria ser d'altra manera, el darrer número d'aquesta publicació de l'AV d'Horta, tracta un dels temes més candents que afecta no només al barri sinó tota la ciutat: el túnel d'Horta. I ho fa, evidentment, des de la perspectiva de l'oposició donant elements argumentals per defensar aquesta tesi.

No deixa de banda, però, altres temes d'interès com el tancament de la llibreria lona, la consulta del deute extern i altres temes d'urbanisme o sanitat.

Parlant del

M

CARRER / de la ciutat

març-abri d e 2000

Q ü l ÉS QUÏ

CARMEN LUQUE Periodista MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

i només sabia que era negre". EUa mateixa aclareix aquesta contradicció: "La ciutat és molt multicultural, però a nivell de relacions humanes ho és molt poc". I després de constatar que al carrer cada cop es veu més gent de procedència i colors diversos, ens interpel·la: "Però en realitat, vosaltres, quants amics inunigrants teniu?".

Ella, arran del llibre, n'ha fet uns quants: una noia ai^lina fugida de la barbàrie, un paquistaní que regenta una carnisseria fialal, una peruana mare soltera, un marroquí pendent d'expulsió, un nen saharià acollit per una família d'Horta, un sociòleg africà que parla tres idiomes, però treballa al camp... "La riquesa d'aquesta gent és brutal; tenen altres valors i formes de veure el món que nosaltres, per molts estudis que tinguem, ignorem completament", A no ser, és clar, que ens hi acostem sense prejudicis, ni racistes ni ideològics.

^^Les festes de la diversitat haurien de ressaltar les coincidències^^ 0 és cap sociòloga de renom, ni tampoc una activa militant de SOS Radsme, però en el llibre Eüs truquen a la porta (La Campana) ha retratat míilor que ningú la vessant humana de la immigració a Catalunya. Es diu Carmen Luque, té 32 anys, fa de periodista "a precari" a TVE i amb una sàvia combinació d'ingenuïtat, desconeixement, intuïció i gosadia sTia guanyat la confiança de 15 immigrants anònims i, hàbilment, ha posat per escrit el testimoni colpidor de les seves vides. "Jo partia de la més gran de les

ignoràncies; no sabia res de les seves cultures, però he aconseguit que m'ho expliquessin tot, fins els seus sentiments", diu la periodista. Aquest és el seu mèrit, i la seva sori;, sobretot si tenim en compte que la Carmen reconeix que el seu passat "era molt poc multicultural". Però, com el de tants d'altres, més per insensibilitat social que per història familiar o entorn veïnal.

Perquè la Carmen, nascuda a Tarragona, és ella mateixafiUad'immigrants -de fet, prefereix que li diguem Carmen a Carme

L'acudit

Sal i pebre Banderas

rotas

Pongamos sobre la mesa todas las banderas rotas. Las de la izquierda y la ilusión democràtica, abatidas el pasado 12 de marzo però desgastadas ya de mucho antes. Las ondeaban en vano los partidos y los políticos. Ya no recordaban que esas banderas las habían tejido vecinos y vecinas como Mariana Pineda; que las habían levantado trabajadores y trabajadoras inmigrantes como los de El Ejido; que las habían cantado educadores como los de Can Tunis, Poble Sec y el Raval; que las habían defendido jóvenes solidarios sin derecho a techo. Con tiempo, dinero y màrqueting, los abanderados se convirtieron en simples majoretes, y la gente dejó de seguiries. Astutos, otros se aprovecharon: esos p a r a quienes banderas solo hay una, que j u r a n grande y libre.

Zeta

perquè així la van batejar els seus pares. A més, ha viscut dos anj^ a París, una Babel on recorda que la prenien "per magribina" i se h adreçaven en àrab. Fins i tot ara, que viu a Sants, és capaç de detectar entre els seus veïns l'augment de població dominicana "des de fa uns tres snys". Amb tot plegat, doncs, es fa estrany que la Carmen al.legui un "passat poc multicultural" i comenci el seu llibre confessant que durant molts anys "la persona més exòtica" que havia conegut era el rei Baltasar, de qui "ho desconeixia tot.

"Jo no ciBc massa en els festivals multiculturals. Més enllà de l'aparador, aquestes festes ensenyen la diversitat quan el que haurien de fer és ressaltar les coincidències". I és que a la Carmen, indiferent a "xifres i percentatges" sobre immigració, el que la frapa és saber de l'Atunel que a Alger també l'hi explicaven el conte de La caputxeta vermella; o que al Mahíiid li sobtin unes simples escales que al Sàhara són impensables i entri al metro saludant tothom; o que l'Adolfo, tm veneçolà que mai havia passat fred, confongui una estufa de butà amb una barbacoa. "Per aquesta gent, el xoc urbà és molt fort. Sobretot pels llatins, que arriben aqm' pensant-se que es menjaran el món i, al desengany, hi han d'afegir la sorpresa del català'^ En qualsevol cas, la Carmen constata que els immigrants mai es rendeixen. I això que bona part del seu esforç per viure -de vegades només sobreviure- el fan sols. "Les associacions d'immigrants només tenen incidència en grups molt reduïts i per temes concrets de contacte amb la pròpia llengua i de regularització de papers", exphca.

Per ajudar a l'aventura dura i solitària de la immigració, doncs, cal anar més enJlà de la tolerància multicultural. "Alguna cosa està fallant quan uns i altres ens veiem passar pel carrer, però no ens comuniquem".

Azagra