Carrer 063

Publicació bimestral

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

N^ 63 estiu de 2000

1 nou veïnat (pàgines 9 a 13)

í

La Veu dei

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Diagonal-Glòries 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 412 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34

Guineuela 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93

Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Marta Pluja

Publicitat Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Consell de redacció Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bacfi, Anna Bartolomé, Sara Casas, Daniel García, Ella Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky, Carles Valls i Jotdi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemi, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefio, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada Jordi Tarrés Fotomecànlca i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els f FÍT*. de distribució

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 431 25 44 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Tallers, Gravitia, Jovellanos i PI Castella 93 317 38 39 Taula del Raval 93 442 46 68 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89

Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Uno-M, BartKíà-Sta Marganda-Penedides

93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

El pas canviat

£fg C A R R E R Centre Cívic (CC) Pati Llinnona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbrla, 57 Gelateria-Pastlsseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzlnelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Pollesportlu M.Esp, Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradiclonàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestafia, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

e s t i u d e 2000

Amb el pas canviat. Així ens ha agafat la dreta política triomfant.

I no tinicament en les grans qüestions d'Estat, sinó també en les petites coses. Sembla com si la història estigués passant facttara, ara, a tantes remincies, a tantes traïcions d'aquella esquerra que, en albirar-se les possibilitats de manar, va oblidar els companys de viatge -els pringats del moviment veïnal, posem per cas- i va descobrir veritats de PerogruUo com que el vi de criança era una meravella -especialment si l'ampolla la pagava el contribuents.

ElfilòsofReyes Mate ha publicat un article molt interessant al respecte. Sosté que els p r o l e s que van entrar al poder a principis dels 80 són els conservadors d'ara, mentre que els conservadors d'ara tenen actituds progressistes. Per desconcert general. O no tant.

Que l'esquerra va encara amb el pas canviat; és a dir, amb el pas de la dreta, és quelcom que es pot detectar també en l'àmbit local.

Mireu què ha passat amb la polèmica sobre els semàfors iniciada per im diari conservador com La Vanguardia. Observeu com l'Ajuntament i els seus responsables de trànsit han hagut d'anar darrere dels esdeveniments, deixant palesa que la seva política de mobilitat afavoria abans els cotxes que no pas els vianants. Perquè d'això es tractava la campanya: de demostrar que a la majoria dels encreuaments importants de la ciutat, els semàfors tenen unes fi:Bqüències de pas pensades per facilitar el trànsit dels vehicles, però no dels vianants. Uns vianants que, en el cas dels avis, les dones embarassades, les criatures i les persones amb discapacitats, no tenen temps material de creuar amb el semàfor en verd perquè les fi^üències de canvi estan pensades per a una persona "normal", és a dir, que camini a una velocitat d'xm metre per segon, quan les persones abans esmentades ho fan a 0'6-0'8 metres per segon.

De Panècdota" dels semàfors podríem passar a analitzar la "categoria" de l'urbanisme, on més que canviar el pas, el que ha fet l'Ajuntament és obrir-se de cames. Hi ha mü exemples per recordar, des de l'íUa Myrurgia, on s'intenta fer una operació urbanística de compensació d'espais que resulta totalment negativa pels interessos de la ciutat i altament beneficiosa pels dels privats que la promouen.

O l'operació Barca 2000, pensada per afavorir Ntíftez -com abans van fer amb el camp de l'Espanyol del senyor Lara Bosch-, més que no els interessos dels veïns i véines de Les Corts, als quals sels ha amagat les veritables intencions del constructor megalòman. O el nou planejament de la zona de nova qualificació del Poblenou, un pla urbanístic la realització del qual ha estat entregada sense embuts - a sobre el tinent d'alcalde Xavier Casas ho presenta com im triomf personal- a les constructores i els grups privats que gestionen les empreses subministradores.

El resultat de tot això és que -com a la paràbola dels semàfors i el que ja ha passat a Espanya- d'aquí uns anys l'alcalde i els seus socis analitzaran per què els barcelonins han votat a la dreta sent com són una població sociològicament d'esquerres.

CARTES DELS LECTORS

ne s<MB(«í t/A/potflfo, AI6 cucrivouMMianiAtJO, A COM€n UU

Me-ntcott-cro

aeL6»

t ÍA t/'PA CAPA OlA « MAS eor^PUCADA '

/

et-nom

EL ROTO De peus a la galleda Sóc ciutadà de Barcelona i estic en una associació de veïns.

M'agrada molt aquesta revista, però he quedat del tot sorprès quan he vist l'acudit, pensava que respectava i potenciava els drets a la diferència, la tolerància.

Concretament en l'acudit quan dieu "marieta" us referiu a homosexual, maricó... Trobo de molt mal gust que s'empri aquesta tendència sexual com alguna cosa pejorativa. Crec que desgraciadament la història ho ha fet, molta gent s'ha hagut d'amagar, s'ha sentit ofesa i ja va sent hora que això canviï i que es vegi l'homosexualitat com una situació normal.

Vull pensar que ha estat un error i se us ha passat. Demano

que en el proper número pogueu fer una fe d'errades o una petita disculpa referent aquest fet, penso que bastant desagradable.

Anònim Nota de redacció: Aquesta carta es refereix a l'acudit de la pàgina 9 de La Veu del Carrer ntjmero 61. Efectivament, la nostra és una publicació que pretén defensar totes les llibertats individuals, i quan vam escollir aquesta il·lustració no vam posar prou atenció a que podria ferir la susceptibilitat d'algunes persones. Per això us demanem disculpes.

Però sí que us demanem que, igual que nosaltres, doneu la cara.

No publicarem cap més carta que arribi anònimament.

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de setembre.

F O R A LA TAXA DE C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

CARRER

estiu de 2000

CRÒNICA

3

El moviment veïnal coordina reivindicacions ANDRÉS NAYA

L'últim dia del passat mes de maig, al centre cívic Fort Pienc unes 150 persones, van assistir a la presentació del Fòrum Veïnal Barcelonès, que representa una trentena de col·lectius i plataformes i agrupa 200 entitats.

A l'acte es va llegir la carta fundacional i, a continuació, van prendre la paraula representats del Fòrum de la Ribera del Besòs, de la Plataforma "La Model al servei de la cultura" i de la Plataforma "Salvem l'illa Myrurgia".

A continuació, una vintena d'intervencions del públic van anar desgranant idees, propostes, crítiques i denúncies. Es va fer palès que el Fòrum s'oposa a que les grans àrees d'oci i comercials determinin la planificació dels barris i la mobilitat d'aquelles persones que hi viuen. És a dir, el Fòrum Veïnal s'oposa a un model de desenvolupament urbanístic que converteix la ciutat en una zona abocada a l'especulació econòmica. Representants de Poblenou, de Sarrià, de l'Esquerra de l'Eixample, de Les Corts i de la Coordinadora contra el túnel d'Horta van intervenir; varies d'elles van denunciar les facilitats que l'Ajuntament ha donat als promotors americans de Diagonal Mar. Una de les darreres adhesions fou la de Trinitat Nova, que porta 10 anys esperant la remodelació del seu barri aluminòtic.

En l'últim punt es va pariar del ca-

LA R E I V I N D I C A C I Ó

VEÏNAL

m

<D • ^ ^

<D

a»

©

o

r * « « ^ \»^

o

nméaUtoral

n Colònia Castells Pla de la Sagrera ^ ^ Parc de CanRigalt

^ % Consetvadó de ^ r la presa Model ^ p i l l a Myrurgia A p i a Barca 2000

nia Sandoz Equipaments per al Poblenou J % Defensa de la ^Barcelona Vella PEM Trinitat Nova

Q

©O © /

o

®

© ©

^ ^ Reforma ^ y de la Mina

e

I ^fcF

GrahWa

©

©

e

®

\

©

BARCELONA

o rondat/^

oo

A

©

Tünel a la

< ^ ronda del Mig

Turó de la Peiia

% Connexió Mitie amb ^ ^ Augusta if^ Requalifícadó y y Font d'En Eaigas

Plaça de les Glòries-Encants

©PERI Torre Baró

Túnel d'Horta Can Tunis Nou | l ^ Oposició als ^ Nous Encants

Pla privat Diagonal Mar Cobertura vies del tren a Sants Cobertura trav. de Dalt

^

PERI Barceloneta

Tanatori de Sant Andreu itat I metiD ina Franca Cobrir Gran Via i semàfor A-19 | \ Pla mobilitat Roquetes Serveis bàsics a Vallvidrera H Equipaments a ^ l'edifici Enher

^

©

AVUI

•

Localització dels punts calents de la ciutat.

ràcter i el funcionament del Fòrum, que no per casualitat té d'afegitó "Barcelonès", és a dir, que supera els límits artificials de la ciutat de Barcelona.

Aquest òrgan respectarà el protagonismedecadaPlataformaocol.lectlu en el tema que estigui treballant. Els signants de la declaració fundacional

parteixen de diferents situacions concretes i posen en comú aspectes com la manca d'informació, la perversitat ambquès'interpreten les normes urbanístiques, ei dèficit d'equipaments, etc.

L'Assemblea és el punt de partida d'un procés que avui per avui es concreta en intercanviar informacions, experiències, en reafirmar el protagonisme necessari del veïnat, de les persones afectades. Sense descartar res, sense renunciar a posar en pràctica el suport actiu entre tots davant de determinades situacions, però essent conscients que s'està a les beceroles i que el temps marcarà les prioritats.

També es va concretar una reunió intema per organitzar la propera assemblea, que es farà al mes d'octubre, i garantir la intercomunicació entre totes les persones i entitats adherides.

Les dues hores que va durar es van fer curtes de tan intenses. Els mi^ans de comunicació se'n van fer ressò, cosaqueésd'agrair, titulant"Los barrlos se rebelan", "Nace un frente vecinal contra el urtDanismoespeculativo", "Els veïns creen un fòrum crític". El Fòrum Veïnal Barcelonès neix fruit de situacions concretes i que vol unir esforços i donar un marc global als seus objectius, a les seves lluites i reivindicacions.

Serà bo per a la ciutat. Una ciutat més equilibrada i sostenible, que renunciï a la participació virtual i doni al veïnat el protagonisme que els correspon.

Fòrum Veïnal Barcelonès Amics de la Bici AV en Defensa de la Barcelona Vella Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica Comissió de Veïns de la Bordeta Coordinadora d'AV i Entitats de Nou Barris Fòrum Ribera Besòs Plataforma Ciutadana NO al Túnel d'Horta Plataforma Contra el projecte Barca 2000 Platafomna La Model al servei de la cultura Plataforma Poblenou per Equipaments Plataforma Pro Parc de

Declaració per una Barcelona nnés nostra

Can Rigalt Plataforma Salvem l'Illa Myrurgia

• Ei model d'urbanisme a base de grans zones d'habitatges superequipats, connectats directament amb la xarxa d'autovies que trinxa i aïlla les diverses parts de la ciutat i deixen dispersos en la perifèría els barris populars, zones dotades de grans equipaments comercials i d'oci creats de bell nou, envoltades d'amplis espais entregats a l'especulació immobiliàría, és a dir un model de ciutat que privatitza els espais públics, el pateixen els sectors amb menys possibilitats econòmiques i milers de joves, que són expulsats perquè no poden accedir a un habitatge.

Front a aquest model, la ciutat que volem es basa en habitatges dignes, amb la recuperació del carrer com a espai social bàsic de relació interpersonal on es pot jugar, passejar i conversar, i on es poden celebrar les diverses activitats col·lectives com jocs, manifestacions, balls, etc, amb uns barris equipats amb serveis socials, sanitaris, educatius, culturals i comerços tradicionals a la vora de casa, i un transport públic eficient i econòmic.

Els signants som associacions de veïns, entitats de barri, d'acció cultural, col·lectius o plataformes ciutadanes afectades per diverses actuacions urbanístiques, en conflictes majoritàriament sense resoldre que tenen aspectes que són comuns, i que repercuteixen negativament en les condicions de vida de les barriades respectives. D'aquestes realitats, d'aquestes lluites, surt el contingut de la nostra declaració.

Ens oposem a la privatització del parc metropolità de Can Rigalt, als projectes especulatius com el Barca 2000, Diagonal Mar, Illa Sandoz i Myrurgia, la desqualificació i demolició de les presons Model i Wad Ras, i al túnel d'Horta. Mentre s'intenten portar a terme de forma decidida aquestes actuacions, els PERIS pendents als barris no són prioritaris (Torre Baró, Trinitat Nova, etc), les actuacions previstes per al Fòrum 2004 i el Poblenou no responen a dèficits d'equipaments existents a les barriades, i el barri de la Mina s'encara amb un futur inexistent. A més denunciem les desmesurades inversions públiques per a equipaments culturals (Liceu, Auditori, Ciutat del Teatre...) mentre s'abandonen les inversions i construccions d'un altre tipus d'equipaments, més adreçats als barris, el que porta a un deteriorament de les relacions socials, la convivència i la cultura de les mateixes zones on estan ubicats els macroequipaments.

La cura i diligència amb què, des de l'Administració, s'escolten i canalitzen les propostes dels grans grups econòmics, contrasta sospitosament amb l'absència d'informació i diàleg amb les entitats ciutadanes.

Els afectats són ignorats repetidament. Els mecanismes de participació depenen de les nostres exigències per intervenir o del caràcter ocasionalment obert del polític gestor, deixant-se com a únic consol el dret a la rabieta en forma de presentació d'al.legacions o recursos davant dels tribunals que, amb la seva lentitud, només corroboren la política dels fets consumats.

L'urbanisme consensuat, o millor dit confabulat, amb els grans promo-

tors, converteix la planificació de la ciutat en un gran negoci privat per als interessos comercials, financers i dels propietaris del sòl. La renúncia a comprar sòl públic hipoteca el futur de la ciutat. La millora dels equipaments i de la qualitat de vida dels ciutadans tenen una prioritat molt relativa i molt més lenta, si és que arriben a resoldre's.

No podem permetre que siguin l'oci o els grans espais comercials els qui determinin la urbanització, l'habitatge i la mobilitat dels barris de Barcelona, ni que es destrueixin els valors del patrimoni arquitectònic bàsic per a la nostra memòria col·lectiva que ens identifica com a ciutadans.

L'administració municipal ha perdut la iniciativa que li correspon en democràcia i s'ha alineat amb els interessos especulatius, com en èpoques de trista memòria. Des de la realitat dels nostres barris coincidim amb l'opinió d'altres sectors ciutadans que afirmen que l'urbanisme no té en compte els interessos col·lectius.

Davant de les critiques generalitzades de professionals, veïns, mitjans de comunicació, des de l'Ajuntament s'ha reaccionat creant un equip assessor d'alcaldia i nomenant un arquitecte en cap, que no deixa de ser una certa forma de privatitzar la participació. No n'hi ha prou.

Nosaltres creiem que és necessari un canvi en la política urbanística dels darrers anys. La planificació urbanística no pot ser un intercanvi de penyores. Per això, des dels nostres barris hem decidit crear un FÒRUM VEÍNAL BARCELONÈS, de participació dinàmica de seguiment i debat de l'urbanisme que es practica, amb els següents objectius: • Practicar el suport mutu a les diverses actuacions locals de defensa que es desenvolupin a Barcelona i comarca, a fi d'obtenir una major difusió, extensió, eficàcia del treball realitzat per cada entitat.

• Coordinar i articular un front comú d'acció que sumi les actuacions locals de defensa, tot respectant sempre la iniciativa i llibertat de cadascú.

• Obrir el debat sobre les actuacions que afecten els interessos veïnals i ciutadans, i exigir la informació i participació en el debat previ a la presa de decisions dels plans d'actuació, per part dels ciutadans i ciutadanes dels barris, així com poder efectuar un seguiment posterior per avaluar i millorar, si és el cas, les realitzacions i exigir responsabilitats si les coses no han estat ben fetes.

• Orientar, a partir de les particularitats de cada situació, la lluita comuna dels diferents barris de la ciutat: per a la millora contínua de l'entorn social i físic, per a l'afavoriment de la convivència i l'equilibri entre les diferents parts, els diferents interessos i pel respecte als processos socials i a la dignitat de les persones.

• Aproftjndir el procés de descentralització administrativa dintre dels districtes per tal d'aconseguir la màxima eficiència de gestió i assistència als terris.

Signada per les entitats adherides al Fòrum Veïnal Barcelonès a Barcelona el 20 de maig de 2000

Secretariat Executiu d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Veïns afectats pel l'Illa Sandoz Favb AV Badal-Brasil-Bordeta AV Barceloneta AV Camp Nou AV Can Peguera AV Casc Antic AV Centre Social de Sants AV Diagonal Mar AV Esquerra de l'Eixample AV Fort Pienc AV Horta AV Navas AV Parc de la Vall d'Hebron AV Poblenou AV Porta AV Racó de les Corts AV Sagrera AV Sant Andreu de Palomar AV Sant Gervasi AV Sarrià AV Trinitat Nova AV Turó de la Peira

TOTAL ENTITATS: 205

4

l.a Veu

del

CARRER

CRÒNICA

estiu de 2000

La llibertat de premsa, una falJàcia ROSA MARÍA PALÈNCIA

La bipolarització de la societat entre l'opulència i la misèria és una de les conseqüències de la globalització que substitueix l'imperialisme al món. Amb aquesta reflexió l'escriptor i periodista Manuel Vàzquez Montalbàn va centrar la conferència que el 3 de maig passat va oferir com a acte inaugural de les Jornades celebrades a Barcelona amb motiu del dia mundial de la Llibertat Premsa.

El pare de Pepe Carvalho va carregar contra la "borratxera democràtica" que estipula com a políticament con-ecte estar a favor de la globalització sense matisos. "Quins són els globalitzadors i quins els globalitzats?" es va preguntar l'escriptor que considera que la concentració dels mitjans en mans d'una minoria provoca una majoria de receptors passius.

En referència al gran poder polític i d'influència dels mitjans de comunicació, el periodista va fer una crida als sectors més avançats de la societat per a què exigeixin que la democràcia, ja que és tractada com un producte més al mercat, no arribi en condicions dolentes.

Montalbàn va denunciar els atemptats que encara pateix la llibertat de premsa sota tots els sistemes polítics vigents. Fins i tot les grans potències democràtiques, "sota la dictadura del poder econòmic, encara que no sigui explícif, han après que el simulacre de comunicació és una basa per a l'èxit militar. El periodista va recordar el cobriment infomiatiu de la Guerra del Golf com si es tractés d'una "guerra de marcianitos" o com, durant els t)om-

El periodista Manuel Vàzquez Montalbàn exigeix que informació i democràcia no siguin tractades com productes de mercat

EL PERIÓDICO

El periodista en un moment de ia conferència ai Col.iegi de Periodistes.

bardejos de l'OTAN sobre Belgrad, les cameres de televisió només van enregistrar la destrucció causada pels sertais i mai la provocada per les bombes de l'OTAN. L'escriptor va mostrar la seva oposició al "principi del que és informativament correcte" com això que agrada a la majoria, al gran consumidor al qual va dirigida la publicitat, la cultura segons la qual qui no accedeix a la gran audiència és un perdedor i mereix el rebuig.

"Principi que fa tractar el perdedor social com a delinqüent o com a víctima, però no com a subjecte de la informació a la fase prèvia a la desgràcia". En aques sentit va reivindicar la necessitat d'ensenyar a descodificar els mijans de comunicació des de l'escola. Alhora Vàzquez Montalbàn va destacar les possibilitats democràtiques d'intemet com l'únic mitjà de comunicació que, a diferència de la resta, ha vist la llum sense una legislació repressora, però va assenyalar com a dèficits principals d'aquest mitjà tant l'accés minoritari com la possiblitat de convertirse en un nou instrument de sotmetiment per a una llengua i una cultura hegemòniques que no es corresponen amb les dels receptors.

En referir-se al paperde les agències informatives com a guardianes i selectores de les notícies, Vàzquez Montalbàn va reiterar el seu suggeriment de dedicar cada dia una plana als diaris i uns minuts als informatius audiovisuals per mencionar, al menys enumerar, tots aquells conflictes que romanen al món sense resoldre's encara que no surtin més com a notícies als mitjans.

Tísner deixa un llegat d'esperança CHRISTIAN ANDREU

El passat 7 de maig ens va deixar l'escriptor i periodista català Avel.lí Artís-Gener, mort a caun|pi ^S sa d'un atac de cor als 87 anys. La seva figura en ' ^'•^/"iHÍ'^ el camp de la cultura catalana contemporània d'aquest segle ha estat clau per entendre molts dels successos que van afectar els catalans i catalanes i com se'n van sortir sempre amb esforç, il·lusió i ganes de tirar endavant.

Aquesta polifacètica figura, va ser entre d'altres professions escriptor, periodista, ninotaire, traductor, corrector, pintor, enigmista, escenògraf i publicitari i entre les seves col·laboracions -incomptables- a infinits mitjans de comunicació i d'expressió popular.

En Tísner tenia un gran sentit de l'humor malgrat els constants contratemps que va patir al llarg de la mateixa. Com a anècdota, caldria citar una ocasió en què va donar la seva paraula de militar espanyol a un notari ARXIU IGNASI R. RENOM francès de no treure gent d'un camp de concentració francès, però va ajudar a escapar republicanadel 39 passà per l'exili vigilat a França quatre catalans perquè, en Tísner no es con- i posteriomient a la llik)ertat ja en terres mexicaNi trenta dies de vaga de fam ni ies mobilitzacions ni les addesions de nombroses siderava ni militar ni espanyol, per la qual cosa nes. Fou en aquest paíson va viure fins Pany 1965 i hi deixà muntanyes d'amics, alguns fills i un anrKx entitats de la ciutat -entre ies quals s'hi compta la Favb- han aconseguit doblegar li va prendre el pèl al notari.

Avel.lí Artís Gener va ser un incansable iluíta- pel país que només va ser igualat pel que sentia la voluntat de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, respecte de les sancions Imposades a diversos membres del cos de bombers. L'inici d'aquesta crisi va ser per dorafavor de les llibertats individualsicol.lectives per Catalunya.

La seva obra literària és mirall d'una il·lusió un brot de sarna detectat al parc de Drassanes, encara que fou ia gota que va fer dels catalansi les catalanes. Així ho va demostrar vessar el got. El cos té molts altres problemes: plantilla envellida, reduïda, al llarg de la seva obra literària, quan es va tremenda per viure -ja a Mèxic Ja a casa- que preocuparen especial de salvar els mots en un contagia el lector més jove a apendre, a intentar desmotivada, problemes de formació, d'organització, de distribució. a superar-ho tot, fins i tot en els nr»ments més Tanmateix, la direcció, amb Jordi Murtra al capdavant, afronta la crisi I els moment de greu perill per a la nostra llengua. problemes amb sancions i la negativa al diàleg, amb una actitud arrogant i Fill d'un periodista, va iniciar-se en el món dels greus de la vida. Un exemple que Tísner va prepotent. Representants de la Favb 1 algunes associacions de veïns, es van solida- mijans de comunicació a ies revistes satíriques practicar amb el seu sentit de l'humorfins al darrer ritzar amb la greu situació d'aquest col·lectiu i van voler mostrar públicament el seu i il·lustrades de la dècada dels trenta, entre elles. íTKxnent de la seva vida. El seu llegat ens condudesacord amb l'actitud municipal de no negociar amb els afectats, entregant una Durant l'aixecamentfeixista, es presentà volunta- eix indubtablemental'esperançailafe en un món pancarta reivindicativa i un ram de flors als bombers en vaga de fam, moment que reculi ri per defensar l'ordre republicà legal i lluità tota la que, malgrat el present, només pot ser, algun dia, la fotografia. guerra ai front d'Aragó. Després de la desfeta millor. AreveuraTísner.

NEGOCI/ÏC 'o, :A\ ^rà ^LIDARITAT (g

Bombers: un conflicte sense fi

M.U

ytfMd

€lffl

CARRER

estiu de 2000

CRÒNICA

5

/a eOUTA't

Sants no vol actes feixistes

deia MANADA

Una plataforma ciutadana proposa fer un festival popular el12 d'octubre ÀLEX TISMIMET7KY

Quan encara estan fresques les innatges i incidents que varen acompanyar el darrer dels actes d'extrema dreta que cada any es convoca el 12 d'octubre a la Plaça dels Països Catalans, un seguit d'entitats del barri de Sants ja s'estan començant a organitzar per demanar a les autoritats que es denegui el permís de la convocatòria.

Els 17 anys de concentracions u/\res permeses per la Delegació del Govern han generat un fort rebuig social entre el veïnat, i les associacions i col·lectius de diferents espais socials de Sants han anunciat que preparen tot un seguit d'activitats per denunciar el que defineixen com "un ultratge al mateix nom de la plaça i a un barri profundament popular i progressista".

Les associacions i col·lectius de Sants han decidit mobilitzar-se enguany amb un important temps de marge per intentar aturar els actes que organitzacions d'extrema dreta convoquen a la cèntrica plaça del barri cada 12 d'octubre: la Comissió de Veïns de la Bordeta,laFavb,els Centres Socials Okupats de Can Vies i la Hamsa, el Centre Social de Sants, la Coordinadora d'Estudiants de Sants, l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, els Castellers i els Diables de Sants, les Mares i Pares Alarmats pels Fets de Sants (MAPAFS), Papers per a Tothom i la CrvIT local conformen el primer nudi de treball que s'ha presentataquests dies com a Plataforma Cívica per un 12 d'octubre en Uit)ertat, i que afirmen estar oberts a totes aquelles persones i grups que vulguin lluitar contra la xenofòbia, el racisme i la discriminació.

La Plataforma denuncia que rtiomenatge a la barxlera espanyola" de la Plaça dels Països Catalans cada any es converteix en una de les convo-

catòries feixistes més importants d'arreu de l'Estat, on les proclames xenòfobes, racistes i d'incitació de la neteja ètnica són constants, i que compta amb la connivènda de la Delegació del Govern, que cada any facilita el permís i la protecció per realitzar l'acte.

Com un primer pas, el Centre Social de Sants, en representació de tota la Plataforma ciutadana, va presentar a m i ^ febrer una petictó a la Delegació de Govern per tal de transformar la Plaça dels Països Catalans en un espai de reivindicació antifeixista on poder realitzar un seguit d'actes lúdics, festius i culturals. Les entitats veïnals tenen la intenció d'inidar el que vol ser una àmplia convocatòria dutadana la vigília del 12 d'octubre amb una acampada popular^ el programa provisional inclou dos dies de jocs infantils, xenades, dinars populars, teatre i un concert Tot un ventall d'activitats per mostrar públicament el rebuig dels veïns de Sants al que simbolitza l'homenatge d'extrema dreta espanyolista; la campanya vol, alhora, obligar a les autoritats a posidonar-se clarament contra l'acte que aquest any convoca el partit dYnestrfllasidenegar-ï el permís, transformant el quefinsfaun any era un acte d'apologia ultraen un espai de debat, reflexió i festa per una societat més justa I solidària. ^ Els antecedents El 12 d'octubre és la data triada per diferents organitzacions de l'extrema dreta per realitzar actes d'"Homenaje a la bandera espanola y los valores patrios". Hereus del "dia de la raza", que cada any celebrava el règim franquista per aquestes dates, els u/fres commemoren la conquesta d'Amèrica i l'extermini de cultures i pobles sencers per fer pos-

sible la construcció de l'imperi on no es posava el sol.

La realització, però, dels actes d'extrema dreta a Barcelona ha vingut marcada pel conflicte des de que fa 17 anys es donà permís a la Confederació Nacional d'Excombatents per convocar al 1983 la convocatòria u/fra; protestes ciutadanes, agressions feixistes a ciutadans i càrregues policials contra persones que intentaven fer palès el seu rebuig a l'acte ultra-dretà han marcat la data d'una forma quasi contínua.

Des de principis dels 80, diverses organitzacions veïnals, socials i polítiques de la ciutat s'han posicionat reiteradament demanant a les autoritats que deneguin els pemnisos que toleren any rere any l'ostentació pública de braços alçats (en salutació feixista), els càntics preconstitucionals i les proclames a l'odi racial.

La Delegació del Govern i l'Ajuntament, però, han atorgat el seu vist-iplau a l'acte, donant-li protecció i actuant amb sospitosa negligència en les no sempre pacífiques concentracions ultra-dretanes. Les entitats de la Plataforma recorden a les autoritats que la concentració de la Plaça dels Països Catalans ha derivat diverses ocasions en agressions de caràcter feixista; el dan-er any el balanç fou de dos ferits d'arma blanca i mencionen els fets més greus, al 1991, quan posteriorment al seu acte, 500 joves ultra-dretans realitzaren una cacera per Barcelona contra immigrants i "esquen-anosos" amb el resultat de diversos hospitalitzats i cap detenció.

En canvi, els diversos actes de protesta i rebuig han topat aquests darrers 17 anys amb el mur de la protecció que les forces de seguretat han atorgat continuadament, i

contundent, a la concentració ultradretana. A més dels 24 detinguts del 12 d'octubre del darrer any, dels quals 16 ingressaren a presó, els anteriors anys seguiren la mateixa via: 7 foren els detinguts en la convocatòria del 1998, condemnats actualment a any i mig de presó cada un, i 30 detinguts fou el balanç final de les càrregues policials contra els antifeixistes al 1992.

Les entitats de Sants denuncien que les múltiples iniciatives populars que s'han succeït al barri han estat ignorades i silenciades des de les autoritats; les festes per un 12 d'octubre antifeixista que entre 1993 i 1996 es realitzaren a les Cotxeres de Sants i agruparen una mitjana de 3.000 assistents o la presentació de mocions al Ple del Districte no han pogut evitar el trist espectacle que es dóna cada any a la plaça t)arcebnina.

En els posteriors mesos podrem ser espectadors privilegiats de quina serà la resposta que des de la Delegació del Govem i l'Ajuntament es donarà a una demanda que està agrupant el conjunt del teixit associatiu de Sants, i que possiblement s'estengui a altres associacions barcelonines.

Les autoritats tenen, doncs, una oportunitat única per fer una aposta de llibertat i cedir l'espai de la Plaça dels Països Catalans a la cultura del respecte i la participació popular, donant el permís i no desallotjant ni reprimint les activitats, concerts i acampada que estan preparant des de la Plataforma veïnal. Sinó, una altra vegada triaran per regalar una plaça del barrí de Sants als discursos de l'odi i la marginació, que tants anys va haver de patir la ciutat i tan coneguda és per molts barcelonins.

La ciutat completa AnoineA PO'UBKA A les ciutats vés a saber quantes persones i famílies deuen viure-hi.

Llàstima que hi hagin tantes caques de gos i tants cotxes, però la ciutat té tants parcs que t'ho "passes pipa". Jo crec que totes les ciutats tenen zoo. Allò més divertit que tenim a les ciutats, són els carrers amples, hi pots anar en bici. Tenim molta sort que hagin inventat el carril bici, ja que així els ciclistes no han de preocupar-se de no atropellar la gent. Jo veig Barcelona com una ciutat molt bonica. Hi ha la Sagrada Família i al Zoo hi viu en Floquet de Neu, que és el goril·la blanc únic al món.

Però haurien de posar pujades i baixades per als minusvàlids i carrets de bebès, ja que ho tenen molt difícil.

Andrea Pinera és del CEIP La Farigola del Clot.

A La Veu del Carrer volem saber com veus la ciutat: si t'agrada, què trobes el més bonic, què canviaries, quina ciutat vols per al futur... Si tens entre 8 i 12 anys fes-nos arribar els teus escrits i els publicarem en aquesta secció.

Desfilar per la pau, farsa o provocació?

MARTA PLUJA

La desfilada militar del passat 27 de maig a Barcelona va fer córrer rius de tinta, a favor i en contra. Amb la serenor que dóna la distància obligada del temps, volem contribuir a aquestes riuades mediàtiques amb la nostra reflexió.

Primer. La intenció del govem de Madrid de voler convertir la desfilada en itinerant i començar justament per Barcelona, té, si més no, un to provocador. No només si tenim en compte que la població catalana és la més sensible -les estadístiques ho demostren- a la solidaritat, a l'antimilitarisme i als moviments per la pau, sinó perquè hi ha un sector prou ampli de la societat catalana que encara creu que l'exèrcit espanyol representa unaforça d'ocupació.

La pregunta és, haguessin reaccionat igual si hagués desfilat pels carrers de Barcelona un exèrcit català?

Segon. Que hi ha més gent que no volia veure pels carrers de la ciutat un espectacle ostentós de poder mortífer que ta que hi estava d'acord, va quedar derTK)strat amb la multitudinària afluència al festival alternatiu del parc de la Ciutadella.

DANI CODINA

DANI CODINA

• L'activitat antimilitarista va començar vuit dies abans de ia desfiiada amb una acampada a ia piaça d'Espanya. Els actes per la pau van cloure's amb una multitudinària festa al Parc de la Ciutadella.

Però, per què els còmputs no els donà la Guàrdia Urbana, com sol fer habítualníient, i es va haver de recórrer als Mossos d'Esquadra? En aquesta ocasió, la posició de l'Ajuntament, encapçalat per l'alceüde Joan Clos ha estat definitiva. No hi va haver ni un sol níK)ment de dubte, no es mostrà mai una escletxa per on entreveure una mica de rebuig a l'acte. Ni tan sols ha demostrat cap signe de suport a un dels seus regidors -de CiU, per cert- que va resultar ferit en els fets de Sants.

Tercer. És encomiable, tot i que força ingenu, l'esperit dels joves que van acampar a la plaça d'Espanya durant la setmana anterior a la desfilada com a símtx}l de protesta. Quan sembla que es comença a despertar el lleó adormit dels vells temps -només cal recordar el telediario de TVE 1 del dia abans-, ressucita l'essència d'aquell mític maig del 68. Era clar que el desallotjament s'efectuaria, però, era necessari que s'hi esmercés tanta mala baba? Calia destrossar les

tendes de campanya i el material de les persones acampades, quan no van oposar cap força al desallotjament? Un cop més se'ls ha vist el llautó. L'anunci publicat a tots els diaris els dos dies abans al 27-M, era un recurs desesperat de recerca de l'acceptació. No hi ha res com tocar la fibra sensible, oi?

Quart. Les declaracions i les contradeclaracions originades pel tema des que es va saber la nominació de Barcelona com a escenari de la desfilada fins una setmana

després d'haver-s'hi fet, han deixat al descobert el poc tacte i el poc seny del ministre de Defensa, Federico Trillo, quan va voler involucrar-hi lesONGs. Era evident que li saltarien a la jugular i que desmentirien ràpidament, sobretot quan acaba de començar una campanya de diverses d'aquestes entitats contra les armes lleugeres.

Era de calaix que les organitzacions veritablement humanitàries no podrien acceptar mai cap exèrcit com a força de pau.

Cinquè. Sembla, però, que finalment el Ministeri de Defensa ha après la lliçó a base de renúncies.

Va haver de canviar l'itinerari dues vegades-, va evitar la desfilada dels tancs pesants -per no danyar el paviment- i va haver d'admetre que les ONGs no hi tenien res a veure. Amb tot això, ha acabat anunciant substancials modificacions en les properes edicions de la desfilada, com ara que només n'hi haurà una a l'any, el 12 d'octubre. A més, cal pensar que, si no canvien massa les coses, difícilment tomarà a Barcelona, cosa que és d'agrair.

CARRER

CRÒNICA

En

estiu de 2000

5 paraules El túnel d'Horta i el seu impacte MIGUEL MUNIZ

m mm* K m

m Pla de Presons Una comissió experta de les dues administracions estudia el futur de les tres presons de Barcelona (la Model, Wad Ras i Trinitat) i els equipaments que les substituiran.

En el cas de la Model, que ocupa dues Ules de cases del districte de lEixample, s'ha arribat a l'acord de mantenir el 30% de la superfície per a usos {lenitenciaris i dedicar la resta a equipaments, pisos i zones verdes. La Plataforma Salvem la Model per a la Cultura segueix d'aprop les notícies per quan arribi el moment de presentar les corresponents al·legacions i portar a terme les mobilitzacions que calguin per imfjedir, si s'escau, que s'especuli amb el solar.

•

Energia solar Al terrat de l'edifici mvmicipal s'han instal.lat les primeres plaques fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica. Els 300 metres quadrats de superfície tindran una captació de 46.000 quilovats per hora i any. En aquesta primera instal·lació s'hi afegirà ima segona en el Novíssim. Des de Bamamü es valora molt positivament aquesta aposta per les energies netes i esperem que sigui el primer pas d'un Uarg trajecte.

•

Manca d'escoles bressol Un müer de persones es van manifestar el 28 de maig passat per recordar al Govern que ha incomplert la seva promesa electoral de crear 600 places noves per a l'educació infantil. Unes dues mil famílies s'han quedat fora de la preinscripció per al curs vinent.

Actualment, a Barcelona, funcionen 39 escoles bressol municipals i cinc de la Generalitat.

Entre aquests 44 centres púbUcs només es dóna servei al 7% dels barcelonins de 0 a 3 anys.

•

Okupació d'El Palomar

El projecte de foradar un altre cop la serralada de Collserola, aquesta vegada seguint l'eix Horta-Cerdanyola (ja previst en el Pla General Metropolità del 1976), té un pressupost de 32.700 milions de pessetes. En realitat seria un doble túnel, un per a cada sentit i amb dos carrils de circulació cadascun. Seria de pagament excepte en un tram (prop del Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola) i es preveu que entraria en servei a finals del 2004.

La Generalitat, que té el 91 % del capital de Tabasa, ha manifestat que no es durà a temie sense el consens dels municipis afectats.

El traçat s'iniciaria en l'enllaç d'Horta de la ronda de Dalt (continuant l'eix del túnel de la Rovira); tot seguit hi haurien dos túnels naturals de 3.260 m i 420 m, separats per un viaducte de 120 m. La boca nord dels túnels quedaria més enllà de Can Coll, des d'on la via continuaria paral·lela al casc urtDà de Cerdanyola, on hi hauria un túnel artificial de 735 m (entre el Torrent dels Gorgs i l'autopista), fins creuar la B-30 a l'alçada de la carretera de Bellaterra aCendanyola. Més endavant connectaria amb I'A-18 prop de l'enllaç de Sabadell Sud. L'àrea de peatge se situaria pròxima a la futura ronda de Cerdanyola; es preveuen accessos a aquesta ronda i a la carretera Sant CugatCerdanyola. En total serien 9,9 km., el 45% dels quals anirien soterrats.

La construcció i funcionament del túnel d'Horta comportaria un increment

de la superfície uriDanitzadaen el Vallès (habitatges, carreteres, camps de golf...), eliminant progressivament els arajaescassosespaisagrícolesiforestals i obrint nous espais a l'especulació. És produirà una allau de vehicles que incrementarà el col·lapse que pateixen, en hores punta, tant la Ronda de Dalt com les vies que, des d'Horta, condueixen a l'interior de la ciutat; els carrers de Barcelona hauran d'absorbir encara més vehicles. Per això, caldrà dedicarunaimportantíssimaquantitat de diner públic per fomentar la nriobilitat en transport privat, en detriment de la inversió en transport públic.

La fauna de la sen'alada de Collserola estarà encara més aïllada per la reducció de l'espai lliure entre Sant Cugat i Cerdanyola (que ara fa de con-edor biològic cap a fora de l'espai).

Això suposa una greu agressió a Collserola, però també perquè els túnels i el viaducte projectats se situen a l'interior de l'espai protegit.

Si el túnel esdevé una realitat, la qualitatde vida delshabitants de Cerdanyola, Sant Cugat, Horta-Guinardó i, en general, de Barcelona i el Vallès, es veurà afectada. La conservació de la biodiversitat de la regió metropolitana sofrirà un nou i importantíssim impacte. Tot plegat farà que la idea, contínuament expressada pels responsables polítics, de fer de Barcelona una ciutat sostenible, s'allunyi cada cop més.

Direcció al Parc Tecnològic

Carretera vella de Sant Cugat

Peatge per a la segona i tercera alternatives < ^

«o

Alternativa 1 • • I Oescotert Can Coll àrea de valor ecològic

La justificació de Tabasa

^ «^

s

<^Peatge per ala primera alternativa

11111 Túnel

Inyíacte r^ldual salve la rexn/a natural Mparc de Collserola:.

SEVER

Alternativa 2

I (^

• El túnel d'Horta està previst en el Pla General Metropolità del 1976 i tamtjé en el pla general de carreteres de Catalunya del 1984. El 1983, Tabasa va portar a terme un estudi de trànsit previ a la seva construcció, que finalment es va desestimar. A finals del 1999, l'empresa va actualitzar aquell estudi i va avançar en els infomies previs, en aquesta ocasió amb la intenció de portar-los a terme.

Tabasa justifica la construcció del nou túnel per la saturació de I'A-18. Els seus directius insisteixen a assegurar que no generarà més trànsit en les connexions amb Barcelona i Cerdanyola, I que el seu únic efecte serà la distribució del ja existent. Amb aquesta premissa, els càlculs de l'empresa determinen que el nou túnel, quan s'inauguri, tindrà una intensitat mitjana diària d'entre 17.000 i 20.000 cotxes, aproximadament uns 3.000 per hora en els dos sentits. El 70% d'aquest trànsit es captarà de I'A-18, el 20% procedirà del túnel de Vallvidrera i el 10% restant serà de nova captació.

L'estudi de traçats realitzat per Tabasa Inclou tres altematives que tenen la major part del traçat en comú. Les diferències entre les tres se centren, bàsicament, en el tram que travessa Collserola.

Montflorif

<z>

Miguel Muniz és d'Ecologistes en Acció.

Davant l'amenaça de desokupar El Palomar, 230 persones slian autoinculpat de l'okupació, des del 6 d'abril de 1997, d'aquest edifici de Sant Andreu. Mitja dotzena d'okup)es es van encadenar als balcons del Districte durant tres hores. A El Palomar s'hi porten a terme activitats cvilturals i hi fan nit una dotzena d'okupes.

L'Ajuntament argumenta que el solar està afectat com a vial i que s'hi ha de construir im carrer nou.

Un cop més, el diàleg i les negociacions s'imposem.

•

Túnel Impacte residual sobre la reserva natural del parc de Collserola: MODERAT-SEVER

Alternativa 3 cnram TÚnCl

Impacte residual sobre la reserva natural del parc de Collserola: MODERAT

Ronda de Da/( EL PERIODICO

•

Les tres alternatives de l'Elx d'Horta.

Naufraga la Iniciativa contra la Incineració REDACCIÓ

Sacrifici d'animals La gossera nmnicipal de l'Ajímtament de Barcelona va sacrificar l'any passat 4.311 gossos i 2.491 gats, cosa que suposa un promig de gairebé 19 animals diaris, mentre que tan sols es van registrar 350 recuperacions de mascotes per part dels seus amos i ima xiíra similar d'adopcions d'animals.

Fals túnel Pas per Cerdanyola

DANI CODINA

Gràcia vol l'edlflcI Enher per al barri Els veïns de Gràcia reclamen la casa Fuster del passeig de Gràcia, de Domènech i Montaner. Des que es va saber que Enher, propietària de l'edifici, té la intenció de vendre'l, el moviment veïnal ha encetat una campanya de sensibilització per tal que la joia modernista es quedi com a seu d'equipaments culturals per al barri i per a la ciutat.

La Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus (PCRR) -formada per més de 80 entitats entre grtjps ecologistes, de consumidors, veïnals i sindicals-, juntament amb alguns partits polítics, estan negociant una sortida consensuada perquè la primera Iniciativa Legistallva Popular (ILP) endagada al nostre país, no acabi essent paper mullat.

El destí final de les més de 100.000 signatures s'ha vist estroncat en arribar al Pariament després de diversos ajomaments acausade problemes burocràtics i dels diversos períodes electorals. La proposta ciutadana podria acabar convertint-seen només una nroratòriaque impedeixiconstruirmésincineradores o ampliar les ja existents.

Les entitats pronrrotores de la ILP han mantingut diverses reunions, extraoficials, anríb la Mesa de Política Territorial, Obres Públiques I Medi Ambient del Pariament, sense que hagin donat els fruits esperats. Ara només queda l'opció de mantenir la seva posició per vetllar que la nova regulació es compleixi.

El text Inicial de la PCRR proposava que la Generalitat prohibís la incineració i donava com altemativa la minimització dels residus, la recollida selectiva, el reciclatge i el tractament en fred de les deixalles, però en la tramitació pariamentària s'hi van introduir les esmenes que han acabat per convertir-la en una mera regulació de la incineració.

7

/.« Veu del

CARRER

e s t i u de 2000

Jordi Soler Associació de Veïns d'Horta

^Per què no volem el túnel d'Horta?

c ^^It^^ ollserola és la part de la serralada litoral catalana que embolcalla Barcelona, amb lona llargària de 15 quüòmetres, flanquejada pel Besòs i el Llobregat, i ubicada entre el Barcelonès i el VaUès. No hi ha gaire ciutats al món que puguin gaudir d'\m massís natural com CoUserola, tan bell i prop del mar. Les dimensions (8.000 hectàrees), la varietat de la flora i la faima i la bellesa de CoUserola en fan im Uegat irrepetible. CoUserola és, també, una gran fàbrica d'oxigen, gràcies a la qual encara podem respirar, malgrat l'ofec de la contaminació atmosfèrica. Per a molts barcelonins, CoUserola és im espai natural de Ueure i de pau que permet escapar de les trafegoses condicions de vida a la ciutat.

Així, doncs, atemptar contra CoUserola és atemptar, en primer Uoc, contra la quaUtat de vida de totes les persones que viuenales ciutats de les rodalies, especialment Barcelona, Cerdanyola i Sant Cugat, i, en segon Uoc, atemptar contra CoUserola és atemptar contra el futur: no tenim cap dret a malmetre l'entorn dels nostres fUls i dels fUls dels nostresfills,que ja es trobaran amb prou degradació i hauran de fer fix)nt, per culpa de l'egoisme i la ceguesa del capital, a problemes mediambientals cada cop més greus i de gestió dels recursos naturals.

Doncs bé, al Pla General MetropoUtà, a banda del túnel de VaUvidrera, hi ha previstos dos túnels més: un per a la zona del Tibidabo i l'altre per a Horta. Hom es pot preguntar ^per què, d'ençà del mandat de Porcioles, no hi ha hagut cap consistori democràtic que hagi suprimit aquests túnels del PGM? Pel que hem anat veient, sembla que els successius equips de govern de l'Ajímtament de Barcelona han estat, de manera oberta o d'amagatotis, favorables al túnel -en aquest cas no s'hi valen els matisos. En aquest fet s'excusa algun portaveu del govern de la GeneraUtat per impulsar el nefast projecte. Es tracta, si més no, d'una excusa infantü: com que els altres no fan res p)er treure'l del PGM, nosaltres farem el túnel japa!

Un altre argument que s'esgrimeix és que, per afavorir el creixement de Barcelona, el túnel és necessari. Però ^.és que encara la volen fer créixer més? jsi les dimensions que té ja són monstruoses! Això és del tot inacceptable. Amb aquest pretext, acabarien dinamitant tota la serralada, doncs és molesta per al creixement.

OPINIÓ

Pel que fa a l'argument viari, a saber, que per afavorir ima major connectivitat viària i més fliüdesa de la circvdació cal fer aquest túnel, no ens convenç: el que cal és potenciar, sobretot, el transport púbUc, ja que el seu menyscapte és una excusa per a l'ús -generalment individual- del vehicle privat. Hem de tenir en compte, també, l'impacte paisatgístic, que seria irreversible. També l'impacte territorial i urbanístic, ja que es desencadenaria ima forta pressió urbanística i demogràfica sobre les rodaües d'ambdues boques del túnel. Això representaria, per a Barcelona, entrar en una nova fase de creixement, a instàncies de CoUserola, que la convertiria en ima ciutat fortament insostenible. El barri d'Horta seria el més castigat pel brutal augment de vehicles

Ecologistes en Acció, Els Verds (CEC), Depana, Acció Ecologista-EeAC, Favb, AV Font d'En Fargues, AV de La Clota, Club Ciclista d'Horta, Coordinadora d'Entitats d'Horta i Associació de Véins del barri d'Horta. A l'Assemblea s'hi van convidar, també, els partits poUtics i coaUcions, dels quals IC-V, ERC i Els Verds s'han adherit a la Plataforma.

Es va parlar del model de ciutat que volem, en el qual el tema Túnel no és un afer aïUat, sinó que va vinculat al model de CoUserola òptim i, per tant, al model de ciutat que volem en el marc de la sostenibiUtat. No és que estiguem "en contra d'im túnel", sinó d'una forma d'estructurar el territori. En aquest sentit, es va fer referència al Manifest de CoUserola, un document signat per nombroses entitats ecologistes, veïnals i ciutadanes que ha de formar part del bagatge de la Plataforma. Es va parlar, també, dels arguments contra el túnel, entre els quals s'esgrimia, per exemple, que no hi ha cap raonament que argumenti la necessitat del túnel; que és una forma de potenciar l'ús del vehicle privat enfhjnt del transport públic, al contrari del que recomana la comunitat europea; que hi ha, a més, im estudi científic que demostra que les repercussions a la xarxa viària general serien més negatives que positives, beneficiant només - i suposant imes condicions òptimes de circulació- uns quants usuaris compresos en xm radi d'un qiülòmetre a ambdues boques; la construcció del túnel provocaria ima desmesurada pressió especuladora sobre el sòl de les rodaUes dels accessos; que que coLlapsarien les rondes, l'Avinguda de l'impacte sobre la xarxa viària d'Horta seria demolidor; que l'augment de la pol·lució, deril'Estatut i les vies d'accés a Barcelona.

La idea de tirar endavant el tiinel havia vat de l'increment de circulació de vehicles i de estat escampada vàries vegades a través dels la disminució d'hectàrees d'arbrat productor mitjans informatius, però sempre s'havia trac- d'oxigen, contribuiria al desenvolupament de tat de falses alarmes. Aquest cop, però, va de malalties cròniques; que l'impacte mediamveritat i s'encarregaria de fer-lo Tabasa, que va biental, tant a l'exterior com a l'interior de la fer el túnel de VaUvidrera. És per això que serralada seria molt fort. l'Associació de Véins del barri d'Horta s'ha Hem de reflexionar i plantejar-nos seriosacomençat a mobüitzar convocant una Platafor- ment si per ims determinats interessos polítics ma Ciutadana contra el Túnel d'Horta i sol.U- i empresarials, i jjer al benefici d'una minoria, citant, també, ima reunió urgent amb el conse- hem de permetre que es perpetri xm dany Uer de PoUtica Territorial i Obres PúbUques. irreparable al nostre ecosistema; un dany que Aquesta plataforma, formada per 80 enti- seria especialment greu per al barri d'Horta i tats, va celebrar, amb data 22 de febrer, la seva rodaUes, ja que no solament ens afectaria l'imAssemblea Constituent, a la qual van assistir pacte ecològic i paisatgístic, sinó que la nostra les entitats: Col.lectiu AgudeUs, Grup MA- quaütat de vida minvaria significativament.

Kiosk

Ca rauxa

Conviure amb els sorolls

Mel

Teresa Pàmies Els veïns de l'Esquerra de reixample hem après a conviure amb tots els soroUs del món, però no ens hi resignem perquè afecta negativament la nostra quahtat de vida, com es diu ara, especialment en un barri de població envellida. L'associació de veïns, creada fa vint-i-cinc anys entorn de reivindicacions tan elementals com la instal.lació d'un semàfor a la cruïUa MaUorcaCasanova, recuperar els jardinets davant de l'Hospital CUnic -sacrificats a la construcció d'un pàrquing subterrani privatsegueix trobant esculls per acomplir la seva missió. L'alcalde Joan Clos va prometre convertir la plaça Dr. Ferrer i Cajigal en "zona verda, espai per a l'estada i el repòs, zona de jocs infantils" i vies d'entrada de les ambulàncies a urgències per rebaixar 'la contaminació acústica". Ho escrigué en el tríptic repartit entre els veïns la vetUa de les darreres eleccions mimicipals en què fou reelegit.

Un any després la imatge simulada de la plaça remodelada és un terreny obert per obres paraUtzades. A les incomoditats i periUs que se'n deriven s'hi afegeix l'increment de la contaminació acústica, els esgarips de les ambulàncies, els udols dels cotxes dels bombers de la caserna del xamfi:^ Provença-Casanoves, l'eixordadissa dels clàxons d'automòbüs encaUats davant del mercat del Ninot, l'espetec del tub d'escapament de les motos a mans de conductors incívics i el trepidar de les barrinadores que perforen voravies i els timpans dels veïns i passavolants. Amb aquest

panorama l'associació de veïns insisteix en la ja veUa reivindicació contra la contaminació acústica. El febrer passat creà una plataforma per impulsar mesures que suavitzin el problema. No es pot dir que el verb suavitzar sigvii maximaUsta, ni són utòpiques les propostes a l'administració municipal, entre les quals crear una zona entorn el Clínic amb carril exclusiu per a vehicles d'urgència que farien innecessari l'ús insistent de les sirenes. Fa dos anys foren plantejades les mateixes propostes i l'Ajuntament contestà amb bones paraules però no ha fet res. Aquest cop, l'associació convida els veïns a fer visible la protesta en pancartes penjades als balcons, però com digué Teresa Catalan, impulsora de la plataforma: "Molts veïns s'han acostumat al'udol deies ambulàncies i dels bombers i ho han assumit com una cosa normal que no té remei.

Però el cert és que la situació és insostenible i cal miUorarla perquè influeix en la quaUtat de vida i en la salut de tots els residents. El niveU de soroU està causant problemes de salut". Quan reivindicacions d'aquest tipus, pacífiques i raonades, són desateses per l'administració democràtica, aquesta perd credibUitat i la ciutadania afectada buscarà altres vies de pressió, infructuoses i potser vandàliques, deixant els problemes irresolts i els camins de sortida bloquejats. Conviure amb els soroUs, la ferum i la brutícia exigeix una paciència que s'està exhaiirint, sota una aparent resignació.

Avui, 24 d'abril de 2000

Maria Eugènia Ibàftez ha deixat de fer cròniques sobre Barcelona, sobre els seus barris. Molts anys com a periodista, des de El Mundo Diario a El Periòdica. Entén la professió com una cosa viva; informa, explica... els seus treballs ajuden a entendre la ciutat i dóna la paraula als veïns i veïnes afectades. Fuig d'aquella concepció moderna del periodisme a cop de telèfon i fax des del gabinet oficial.

Era temuda per la seva seriositat i la seva bona feina. Els polítics -que cada dia valoren més la servitut i l'adulació- la desqualificaven; ara han rebut la notícia amb satisfacció.

La Barcelona dels barris perd una periodista competent que sabia el que escrivia. No h a u r í e m de permetren's aquests luxes, però el que mana, mana. Desgraciadament, tot està massa clar.

La Veu del

Carrer

8

CARRER

PUBUCITAT

e s t i u d e 2000

SM*-'

ejT^^;

Busquem (açsnes d'edificis amb ^-ij^'^tK/j esgiatíats. BusquemUesorsvuiícenlisles '-' ' a modeinisles. Busquem uesoiR , de la nostra arquitectura. Perquè aia iJi^A.\t}'àj ProEixample. amb el suport de la ï™'l Comissió Europea, concedeix ajuts

é

especials pei a \a testauracíó dels RKgtafiats de les façanes. Si [eniu un tiesof amagat a casa vostra, i esteu interessats a recuperar-lo amb tota la seva esplerxior, truqueu-nos avui mateix. perquè l'oferta d'ajuts és limitada.

ProEixample 93 457 05 22

Ajuntament de Barcelona

- ^

0 La Veu del

CARRER

Obradors,ft-8baixos • mm Itarcritina • Tel. 95.412.76.00 • Fas 93.412.58.88 • e-mail: favb@cinchac.com

I I

Sí vols rebre la revista a casa, envia a q u ^ t cupó a m b les teves dades:

NOM:, ADREÇA-.

_POT|j\CIÓ-_

-TELÈFON:.

-CPL.

I Subscripció: ü 6 núms. 1.000 pts. (mínim) Q fí núms. u partir de 2.000 pts. (amic/amiga) Forma de pagament: O Taló adjunt a nom de Favb ü Domiciliació bancària Entitat: 0 0 0 0 Oneina: OCOO Control: 0 0 Núm. de compte: 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 I

_

_

«

»

»

.

— »

.

» _

_ _ - .

I

® a s t eI I ó EL TELÈFON DELS V E Ï N S

93 412 55 44

Articles per a festes Màgia tots els d i j o u s , de 6'30 a 7'30 d e la tarda, per Faust M à g i c c/ Rauric, 6 (barri Gòtic} T. 93 317 71 38 Pàrking gratu'rt

OFERTA CALEFACCIÓ CENTRAL A GAS Confort a tota la casa Caldera mixta Roca sense pilot E S T A L V I d e 8 a 10.000 p t e s . a n y Sala d ' e s t a r , 3 d o r m i t o r i s , b a n y (40 e l e m e n t s r a d i a d o r s a l u m i n i ) TOTAL OFERTA 295.000 + IVA aplaçat ama amb ei el reout rebut aei del gas gas Ml' í* ·ií**io'° *Pagui ^"s"* apiaçat ^ U e r V a b a S 6.350 pts. ai mes. Ens ocupem de tot Trav.de Dalt,87-BCN

T t u q u i ' n s a l 9 3 210 2 9 36

*Les teves botigues de música *DelaAalaZ

*100 X 100 música

nou de larambla,15 tel: 93 302 42 36 tallers, 79 fíL 95 50/35 75 bamasud, (gavà) tel: 93 638 2918 smipm,2íeL·93 30223 95 taHers, 3 {ciàssica} tel: 93 318 20 41tallers, (overssoh} tel: 93 412 72 85 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96 t3i&tn,7tel.:933025946

PARQUETS

Venta, ïnstalación y Resfauración de todo tipo de parquets EXPOSICION Y VENTA Arizala, 21 TeL 93 333 32 15 BARCEL·0>4A Av. Generalitat, 61 T e l . 93 658 10 83 V I L A D E C A N S (Barcelona)

GUAJA Des de 19S5

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col·lecció, regal i decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel; 93,317.61.87 - Fax: 93.331.75.84

9

i,a veu aei

CARRER

e s t i u d e 2000

DOSSIER

El n o u veïnat ta, c í v i c a 1

wítfirmuHMü

l'exterior, hi ha escletxes p e r on es colen actituds xenofòbiques. 'acisme.

Estem creant una ciutat amb ciutadans de primera i de

i g u a l t a t d e d r e t s i o n és m o l t difícil sobreviure per a moltes d'aquestes p e r s o n e s q u e hi a r r i b e n b u s c a n t u n lloc o n g u a n y a r - s e la vida, on v i u r e en pau i a m b dignitat, on b u s q u e n refugi polític o fugir d'una g u e r r a .

E n a q u e s t a c i u t a t m o d è l i c a , se les c r i m i n a l i t z a , se les t r a c t a

i n j u s t a m e n t d ' i l . l e " - " ' " ' £,'«1.,^*»;^ Hl>HV'#tI»l a p l i c a r l e s l l e i s Ha] democràticament.

Sortosament, nombroses entitats vetllen p e r q u è se'ls j drets de ciutadania i perquè pujar al vagó de p r i m e r a no signifiqui morir en l'intent.

DOSSIER Els nous veïns immigrats nodreixen la ciutat Ella Herranz i Carles Valls

®

egons les actuals estadístiques municipals, Barcelona té empadronades 53.428 persones de nacionalitat estrangera, un 3'5% del total de la població de la ciutat. La política de control i persecució dels immigrants portada terme a través de Llei d'Estrangeria fa que aquesta xifra no reflecteixi la totalitat de barcelonins no nacionals.

No obstant, el fet que la nova llei, que ara el Govern vol reformar en sentit restrictiu, impedeixi que les persones sense "permís" (de treball, de residència) siguin expulsades del país ha animat molts estrangers a empadronar-se, fer-se la tarjeta sanitària i començar a existir administrativament com a ciutadans.

El que sí és una realitat palpable és que al carrer, a les escoles, a moltes feines, al balcó de davant de casa, les diverses ètnies, nacionalitats, colors de pell i idiomes es barrejen cada vegada més a la vida quotidiana. Són el nou veïnat de Barcelona.

Els europeus formen el col.lectiu maj o r i t a r i d ' e s t r a n g e r s que viuen a Barcelona amb 11.185 residents. Respecte als no europeus, les persones provinents del Marroc, Perú, República Dominicana, Filipines, Equador, Colòmbia, Pakistan i Xina són les més nombroses i creixents a la nostra ciutat. La proximitat geogràfica, el compartir el mateix idioma, els problemes econòmics o polítics del país d'origen, són algunes de les raons que expliquen l'arribada d'aquests estrangers a la nostra ciutat.

La majoria decideixen abandonar la terra on van néixer i les seves arrels amb ganes de treballar i començar una nova vida a Barcelona, una ciutat que ha crescut i s'ha enriquit al llarg dels segles gràcies a tota la gent de fora que ha vingut a viure i a treballar.

Només cal refrescar la memòria històrica i recordar que entre 1941 i 1975 van arribar a Catalunya gairebé 2 milions d'immigrants. Una immigració nacional, provinent sobretot d'Andalusia però també d'Aragó, el País Valencià i Múrcia. Tot i la falta de sensibilitat del franquisme, la ciutat va integrar gradualment aquests homes i dones que han construït el nostre país.

Però Espanya és, sobretot, encara avui dia, un país d'emigrants. Si es calcula en 800.000 els estrangers que viuen al territori nacional, hi ha dos milions d'espanyols que viuen actualment fora del país.

JORDI TARRÉS

La P l a ç a d e l s À n g e l s , al c o r d e Ciutat Vella, é s u n c e n t r e d e t r o b a d a p e r a la p o b l a c i ó i m m i g r a d a .

Tornant a la realitat barcelonina, Ciut a t Vella és el districte que més percentatge té d'immigrants, els quals representen un 14,43% de la població total.

L'Eixample, Sants-Monjuïc, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia el segueixen en quantitat de població provinent d'altres països. El poder adquisitiu dels immigrants i els prejudicis d'alguns propietaris a llogar habitatges a gent de fora són dues raons de pes a tenir presents per entendre la distribució ètnica que es dóna als barris. Els extrangers provin e n t s de països rics (Europa, NordAmèrica, Japó) solen instal.lar-se a la zona de Sarrià-Sant Gervasi o a l'Eixample. Sants-Monjuïc ha vist incrementada la seva població amb immigrants principalment peruans, dominicans i xinesos.

Ciutat Vella, amb gent de Filipines, Ecuador, República Dominicana, Pakistan i Marroc.

Per altra banda, Barcelona és una ciut a t que envelleix i, sobretot a partir de 1985, quan es van disparar el preus dels habitatges, ha anant perdent població jove. Els nous immigrants estan nodrint

la ciutat de joves, nens i població en edat de treballar, salvant un desequilibri social i econòmic que s'està tornant alarmant a tot el món industrial. Segons un informe de Nacions Unides, Europa necessitarà l'ingrés de 159 millions de nous immigrants des d'avui fins a l'any 2025 perquè la seva economia no pateixi els efectes de l'envelliment de la població.

Barcelona, que segons els eslògans municipals, vol ser modemoL, cívica i cosmopolita, encara està a mig cami d'una societat multiculturaL Els estrangers encara són ciutadania de segona Els col·lectius d'immigrants demanen una vegada i una altra respecte per unes persones que treballen com les altres,

contribueixen amb els seus impostos a la economia comunitària i a la diversitat social i malgrat tot això se'ls nega una igualtat de drets polítics i socials.

Barcelona, que segons els eslògans municipals vol ser moderna, cívica i cosmopolita, encara està a mig camí d'una societat multiculturaL Els estrangers encara són ciutadans de segona. No estan representats a les associacions veïnals.

Se'ls mira amb por i desconfiança. Es tolera que treballin, però no es tenen en compte tots els seus drets laborals. Se'ls jutja pels quatre tòpics que es coneixen del seu país d'origen. Molts immigrats estan "cremats". Cremats de treballar, de viure com a sospitosos habituals, i de veure que la convivència i l'intercanvi real amb els barcelonins "de tota la vida" forma més part de les bones intencions que de la realitat.

El estrangers no h a n de ser "un problema" sinó una "solució" per a un país que envelleix, que necessita mà d'obra i que només pot sortir d'un provincianisme cultural donant la benvinguda als nous veïns.

10

DOSSIER

CARRER Papers d'amor

estiu de 2000

Elia Herranz i Carles Valls

®

ryan va néixer fa 36 anys a Sydney (Austràlia). Va emigrar a Canadà per estudiar a la universitat i després va continuar els estudis als Estats Units. Allà va conèixer Carmen Puente, una catalana que també estava estudiant. Van decidir tornar junts a Espanya. Bryan va haver d'entrar al país amb un visat de turista per tres mesos, demostrant abans que tenia feina i 15.000 dòlars al compte (no els tenia, li van haver de deixar).

Encara que no creien en el matrimoni, van veure que era la manera més ràpida de facilitar les coses perquè Bryan pogués quedar-se al país amb Carmen. Es van casar i llavors Bryan va haver d'anar a Anglaterra per obtenir un nou visat que li permetés treure's la t a r g e t a de residència (si Austràlia no fos encara colònia anglesa, hauria hagut d'anar a l'illa per obtenir-lo). Per acoseguir aquest visat

JORDI TARRÉS

Per a Bryan, tot i no creure en el matrimoni, casar-se ha estat la solució

havia de demostrar, per exemple, que convivia amb Carmen amb l'aval de dos testimonis, o donar a conèixer on havia viscut els darrers 5 anys. Aquest visat especial per casats amb nacionals, ha de renovar-se cada 5 anys.

Bryan no pot sortir del país més de sis mesos seguits si no vol perdre el permís de residència.

En portar més de dos anys vivint a Espanya, pot tramitar la demanda de la nacionalitat, només perquè està casat amb una espanyola, sinó hauria de demostrar 10 anys de residència. Si demana la nacionalitat espanyola, ha de renunciar a l'australiana. Bryan i Carme han tingut una filla.

La paperassa que tenen damunt la taula per regularitzar la seva situació és encara massa feixuga perquè hagin aconseguit omplir-la tota i començar procediment. Una parella amb més documents o paper per amor que cartes sentimentals.

L'immigrant de la Mediterrània poder reunir-se amb la seva família.

Naima (la seva dona) i Reda (el seu fill de 17 anys), van arribar a Barcelona i es van trobar un Omar amb bastants quilos de menys i unes quantes canes de més després de patir totes les complicacions derivades d'aquest viatge.

El reagrupament familiar no permet treballar Naima ni Reda. Els problemes econòmics, la inadaptació i la pressió van fer que Reda tornés a Algèria amb els seus germans grans i avis. En aquests mesos Omar s'ha afermat més a la feina i Naima ha començat uns cursets de castellà i català a Comissions Obreres. Han començat de nou a fer les gestions perquè Reda pugui tornar amb ells. Encara que Omar no pot tornar a Algèria, quan parla del seu país se li il·luminen els ulls. Està content a Barcelona.

Després d'un període de 9 mesos a Barcelona, Omar va renunciar al seu estatut de refugiat per poder treballar sense haver d'amagar-se JORDI TARRÉS

Omar ha intensificat les gestions perquè el seu fill Reda pugui tomar a Barcelona.

©

mar va sortir d'Algèria l'hivern de 1998 amb les mans buides i la intenció de començar de nou a Barcelona als seus 49 anys. Després de passar pel Marroc va arribar a Melilla, on la Creu Roja va ajudar-lo a regularitzar la seva situació com a refugiat polític i emprendre el viatge a la ciutat que havia triat per viure. Li van concedir un permís de residència provisio-

nal de 3 mesos i una paga de 35.000 pessetes, sense dret a permís de treball. Després d'un període de 9 mesos a Barcelona, on va dormir primer al carrer i després a un centre social de Navas, Omar va renunciar al seu estatut de refugiat per poder treballar sense haver d'amagar-se. Li van acceptar la renúncia però no li van concedir un nou permís de residència. En aquell

moment estava il·legalment al país. La sort i la confiança que la gent va dipositar en ell van fer que pogués treballar (al Port de Barcelona, a diverses obres de la ciutat) i pagar, primer una pensió i després un pis de lloguer amb un amic. Amb la nova llei d'Estrangeria va regularitzar per fi la seva situació i fer una cosa molt més important per a ell: començar les gestions per

Ha viscut a França i Alemanya i pensa que els espanyols són menys agressius que els seus veïns europeus. Aquest mateix dia que li fem l'entrevista, un policia l'ha portat emmanillat a la comissaria de la Sagrera on ha estat retingut tres hores. Estava prenent una cafè tranquil·lament al costat de la feina, amb la roba de paleta. Passat l'emprenyament, Omar vol ser comprensiu amb una societat que, en general, troba també comprensiva. Al cap i a la fi, tant Alger com Barcelona estan banyades pel mateix mar de la Mediterrània.

e s t i u d e 2000

CARRER DOSSIER Llei d'estrangería per als nous veïns

11

Elia H e r r a n z i Carles Valls

O

a nova Llei d'Estrangeria millora l'anterior aprovada l'any 85 durant el govern del PSOE. Els canvis fonamentals són l'accés de la població i r r e g u l a r o sense p a p e r s als d r e t s socials bàsics com la s a n i t a t , l'educació i l'assistència jurídica. Hi ha la possibilitat de regularització a qui acrediti dos anys de residència i la possessió de mitjans econòmics i la llei t a m b é dóna u n a major racionalitat en els t r à m i t s . Però, en canvi, no reconeix el dret efectiu al vot, tal com existeix en alguns països europeus. Per a l t r a b a n d a , els mecanismes de concessió i renovació dels permisos de residència i treball no s'agilitzen.

S.O.S Racisme opina que la llei segueix recollint diversos drets que "a les persones immigrades j a els pertoquen com a residents", i n d e p e n d e n t m e n t de la seva condició d ' e s t r a n g e r e s . P e r a q u e s t a e n t i t a t es p r o d u e i x u n "apartheid jurídic" que contribueix a construir u n a imatge que fomenta "la dualització social, la construcció d'un "nosaltres" i d'un "ells" que les lleis legitimen.

La nova legislació sobre e s t r a n g e r i a que és u n avanç i m p o r t a n t en els d r e t s dels e s t r a n g e r s , obre un procés de regularització que permet documentar a moltes persones que no ho h a n pogut fer fins ara. Aquells que es trobin a E s p a n y a des d'abans de l'I de j u n y de 1999 i n i n t e r r o m p u d a m e n t ho podran sol.licitar sempre i q u a n compleixin a l g u n s r e q u i s i t s relacionats a m b el permís de treball, residència, asil o familiars.

La Declaració Universal dels Drets Humans preveu que *Hota persona té dret a circular lliurement i a escollir la seva residència en el territori d'un Estat** Per altra banda, els col·lectius d'immigrants no demanen el canvi de la Llei d'Estrangeria sinó la seva derogació.

Mariel Araya, advocada de la Federació de C o l · l e c t i u s d ' I m m i g r a n t s de Catalunya, opina que "no fa falta una llei específica per a la regulació dels immigrants". Araya ho defensa recolzant-se en la Declaració Universal dels Drets Humans que preveu en l'article 13 que "tota persona té dret a circular lliurement i a escollir la seva residència en el territori d'un Estat". Per aquesta advocada els immigrants han de tenir tots els drets i deures dels nacionals sense restriccions i per això, no cal regular-ho de nou a la Llei d'Estrangeria.

Perill

de

retallades

La Llei d'Estrangeria, que tot i acabar-se d'aprovar està en procés de reforma impulsada pel Partit Popular, ara com ara pot patir un seriós retrocés, ja que el Govern espanyol té previst reformar-la i retallar molts dels drets reconeguts. El nou delegat de la immigració Enrique Fernàndez Miranda s'ha referit a la Llei

LA VANGUARDIA

E l s d e u c o l · l e c t i u s d'estrangers r e s i d e n t s a B a r c e l o n a m é s s i g n i f i c a t i u s e n r e l a c i ó a l a p r o c e d è n c i a i u b i c a c i ó .

Conceptes bàsics: Estranger: qui no té la nacionalitat espanyola. immigrant: concepte amb una càrrega socioeconòmica, seria una persona treballadora que se'n va del seu país d'origen a un altre país amb l'objectiu de treballar.

Resident: es refereix al lloc on viu una persona, el seu lloc de residència.

Des del punt de vista de la Llei d'Estrangeria és la persona que té el permís de residència.

Asilat / Refugiat: es desprèn dels tractats internacionals, seria el dret a d'Estrangeria com "una política de portes obertes" i el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, ha presentat un informe al Consell de ministres per reformar la normativa. Els cinc canvis a la Llei d'Estrangeria que vol impulsar el PP serien: treure els drets als sense papers, impedir que la denegació de visats es pugui recórrer judicialment, suprimir la regularització al cap de dos anys d'estada a Espanya, augmentar els supòsits d ' e x p u l s i ó i a u g m e n t a r el p o d e r sancionador enfront de les màfies.

La posició del Partit Popular és t a n ferma que, fins i tot, ha arrilïat a negar el seu suport a les multitudinàries manifestacions organitzades contra els brots racistes d'El Ejido. Amb l'argument d'est a r massa polititzades i "en contra del Govern Central", es justificava Daniel Sirera, diputat, per no assistir a la manifestació que el mes de febrer va omplir els carrers de Barcelona.

ser acollit en un altre país davant de persecucions, polítiques, ètniques... que no econòmiques.

Comunitari: membres de la Unió Europea. No comunitaris, la resta d'estrangers.

Permís de trei>ali: permís que et dóna l'Administració per poder treballar en una activitat determinada.

Visat: document que expedeix el Ministeri d'Afers Exteriors a través de les seves ambaixades. És el tràmit previ que ha de fer qualsevol persona per poder entrar en aquest país si té

l'objectiu de venir a treballar i a viure.

Procés de regularització: penriet documentar a estrangers que demostrin liaver estat a Espanya £ibans de I' 1 de Juny de 1999 si compleixen una sèrie de requisits.

Centres d'internament: centres a on es pot detenir fins a 40 dies a una persona sense papers a Espanya, encara que no hagi comès cap delicte, atemptant contra la seva llibertat.

Expulsió: l'amenaça per a tots els estrangers d'haver d'abandonar et país.

Reivindicació del dret a vot • Les persones que han arribat al nostre país com a refugiades o com a immigrades, com succeeix amb la resta dels ciutadans, paguen els seus impostos i tenen les mateixes obligacions que les autòctones, però no els mateixos drets. Se'ls neguen, entre d'altres, els drets polítics. No tenen dret a participar en l'elecció dels responsables polítics que han de dirigir les institucions públiques, ni tampoc poden presentar-se per ser-ne elegits.

En el sistema democràtic espanyol no existeix un veritable sufragi universal perquè s'exclou gairebé un 2% de la població a Espanya, i un 7% al conjunt de la Unió Europea.

L'actual legislació només reconeix de forma general el dret al sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals a residents de països comunitaris i no, en canvi, als residents estrangers.

Noruega, Dinamarca, Suècia, Holanda i Irianda ja reconeixen el dret de vot a tots els immigrants a les eleccions municipals. A Catalunya, per altra banda, més de 150 municipis catalans han aprovat resolucions en què es pronuncien a favor del dret a vot per a les persones immigrades. També es recull a la Carta Municipal de l'Ajuntament de Barcelona de 1997 aquesta proposta.

L'entitat S.O.S Racisme ha iniciat una campanya per reivindicar el dret de vot a les persones immigrades i demana que el Parlament de Catalunya voti a favor d'una proposta de llei per atorgar el dret al vot als immigrants i elevi la proposta al Pariament espanyol que té les competències legislatives en aquesta matèria.

12

La Veu del

DOSSIER

CARRER Guia d'entitats dlmmígrants

e s t i u d e 2000

Elia Herranz i Carles Valls

JORDI TARRÉS

El c o l · l e c t i u d e d o n e s i m m i g r a d e s é s el m é s d e s p r o t e g i t .

O

Ajuntament de Barcelona ha actualitzat la Guia d'Entitats d'Immigrants, de la qual en sintetitzem una part. Qualsevol entitat que no hi estigui ressenyada pot adreçar-se al telèfon 93.291.84.89/83.

Federació de CoL·lectiua d^Immigrants de Catalunya Salvadors, 22 bxs. Ir. Tel. 93.441.52.67 País d'origen: diversos. No cal pagar quota AgrupacióndeCamerunesesReaidentesenBaroelona Rbla. Catalunya, 11, 2n. 2a. Tel. 93.412.19.18 País d'origen: Camerun AM Cultura i Imatge Diagonal, 379, 2n. 2a. Tel. 93.415.93.28 País: Filipines, Perú, Marroc, Gàmbia, Mèxic, Japó, Uruguai, Argentina i Espanya Associació Catabinya-Líban Aribau, 106,pral2a. Tel. 93.453.54.87.País: Líban i Marroc Associació de Dones Magrihines Galileu, 117, s/àtic 2a. Tel. 93.339.43.87 País d'origen: països del Magrib. No cal pagar quota Associació de Dones Peruanes a Catalunya Casp, 38 pral. Tel. 93.412.71.61 País d'origen: Perú. No cal pagar quota.

Asso. de Suporta les Organitzacions Populars Xilenes Ptge. Madoz, 6, 2n. la. Tel. 93.432.21.85/93.602.84.09 País d'origen: Xile. No cal pagar quota Asociación Amistcul de las Mtyeres Filipinas Casp, 38 pral. Tel. 93.412.71.61/93.412.77.01 País d'origen: Filipines. No cal pagar quota Asociación CtUalana-Ecuatoriana de Mujeres Balmes, 161, 2n. 2a. Tel. 93.329.70.58/93.415.39.80 País d'origen: Equador i Espanya AsíXíitwión Catalano-Venezolana Av. Generalitat, 3, local 2. Tel. 93.338.79.15/93.473.99.77 País d'origen: Veneçuela Asociación Colòmbia en Catalunya Còrsega, 299, entl. la. Tel. 93.416.15.15 País d'origen: Colòmbia AsocÍ€tción Cultural Alma Peruana Olzinelles, 30. Tel. 93.692.59.31/93.442.79.77 País d'origen: Perú, Espanya i altres llatinoamericans Asociación Cultural Rhombe Indústria, 289, 4t. 2a. Tel. 93.789.31.28/93,358.40.21 País d'origen: Guinea Equatorial i Espanya

Asociación Cultural Riebapua-Comunidad Bubi Pere Vergés, 1. Tel. 93.478.59.53. País: Guinea Equatorial Asociación Cultural Viyil Sant Climent, 5, 4t. 2*. Tel. 93.442.40.86 País d'origen: Guinea Equatorial (No cal pagar quota) Asociación Chino-CatcdanadeIntercambioyAmistad Passeig de Sant Joan, 151, 2n. 2a. Tel: 93.457.15.77 País d'origen: Xina (No cal pagar quota) Aso. de Estudiantes y Jóvenes de Guinea Equatorial Assaonadors, 26, bxs. Tel. 93.268.41.75 País d'origen: Guinea Equatorial i Espanya Asociación de Jóvenes Inmigrantes Filipinas Riera Baixa, 4-6, Ir. Tel. 93.329.07.02 País d'origen: Filipines. (No cal pagar quota) Asociación de la Comunidad Palestina PI. Doctor Ignasi Barraquer, 6, entl. 1*. Tel. 93.430.11.28 País d'origen: Palestina Asociíwión de Mujeres EWaiso Ipola Casp, 38, pral. Tel. 93.412.71.61/93.412.77.01 País d'origen: Guinea Equatorial i Àfrica subsahariana Asociación de Residentes Senegaleses en Cataluna Apartat de Correus, 1.737. Tel. 93.443.41.54 País d'origen: Senegal Aso. TralxyadoreselnmigrantesMafToquísenEspana Sant Vicenç, 20, bxs. Tel. 93.443.19.29. País: Marroc Asociación de TralxycuL·res Pakistaníes Serra, 4, 2n. 2a. Tel. 93.412.41.23 País d'origen: Pakistan Asociación InterculturcU Casal Sudan AUBarkal León, 22, pral. la. Tel. 609.33.90.29 País d'origen: Sudan (No cal pagar quota) Aso. Niegeriana de Barcelona. The Nigerian Union Assaonadors, 9, 4t. la. Tel. 93.319.02.48. País: Nigèria Asociación Sociocultural IBN Batuta Balmes, 10, Ir. 4a. Tel. 93.302.51.46 País d'origen: Marroc i països del Magrib Asociación Tripartita (Angola-Congo-2kiire) Dels Salvadors, 22 bxs. Tel. 93.317.32.41/93.575.21.66 País d'origen: Congo, Angola i Zaire Asociación de los Inmigrantes Filipinos en Barcelona Paloma, 11. Tel. 93.301.91.76/93.650.29.06 País d'origen: Filipines i Espanya

Cas€d d^AmistatBrasil-Catalunya (KAKUABRACA) Blasco de Garay, 34-36, 4t. 1-. Tel. 93.443.23.13 País d'origen: Brasil i Espanya.

Asociación de Amigos Do Brasil Matanzas, 17. Tel. 93.349.14.34 País d'origen: Brasil, Espanya i altres països sudamericans Casal Latinoamericano en CaUüuna (CLACA) Diputació, 215, entl. la. Tel. 93.453.19.03 País d'origen: Argentina, Uruguai, Colòmbia, Xile i Brasil Centre Abdelkrim Documentació i Estudis (CADE) Via Laietana, 23, entl. C. Tel. 93.268.49.25 País d'origen: Marroc, Argelia, Tunísia i Egipte Centro Filipino Riera Baixa, 4-6, Ir. Tel. 93.329.07.02/93.310.33.87 País d'origen: Filipines. (No cal pagar quota) Centro Peruana de Barcelona Av. Diagonal, 441, 5è E. Tel. 93.419.89.27 País d'origen: Perú i Espanya Comunidad de Naciones de Sierra Leona/Sierra Catalana Entença, 123, 4t. 2a. Tel. 93.265.08.53/93.226.37.42 País d'origen: Sierra Leona. (No cal pagar quota) Comunitat Grega de Barcelona Aribau, 282, 284, 5è. 5a. Tel. 93.589.00.89/93.589.34.32 País d'origen: Grècia i Espanya Comunitat Jueva ATW de Catalunya Castanyer, 27. Tel. 93.417.37.04 País d'origen: Marroc, Argentina, Xile, Perú i Espanya EquipTrebaUÀfricaNegraaVEnsenytunent(ETANE) Pere Vergés, l,planta9,8è. Tel. 93.278.02.94/607.83.92.03 País d'origen: Guinea Equatorial, Camerun, Senegal i Espanya Grupo Al Wafa (Cooperativa de dones marroquines) Casp, 38, pral. Tel. 93.412.77.01/93.412.71.61 País d'origen: Marroc. (No cal pagar quota) Mesa de Mujeres de la Asociación de Inmigrantes Filipinos de Catcduna Paloma, 11, bxs. Tel. 93.301.91.76/93.650.29.06 País d'origen: Filipines i Espanya Wríghts Protection Association (WPA) Apartat de correus 1.963-Surbano 8. Tel. 93.442.42.16 País d'origen: Pakistan

I.íi Veu

e s t i u d e 2000

iU'l

DOSSIER CARRER Nuevos vecinos y derechos de ciudadanía

i^

Miguel P a j a r e s

©

ertenecer a la ciudad debería ir unido a la titularidad de los derechos de ciudadanía. No es así.

Nuestros vecinos, venidos de Marruecos, Paquistan, Filipinas, República Dominicana y tantos otros sitios, son parte de la ciudad però no tienen reconocidos los mismos derechos de ciudadanía que el resto de la población. Sus derechos los establece (en buena parte) la Uamada ley de extranjería, y ello supone que asos vecinos, por muchos anos que lleven entre nosotros, tienen (salvo que adquieran la nacionalidad espanola) un estatus inferior de derechos. La actual ley de extranjería, sin embargo, ha mejorado notablemente esa situación, al conceder a los extranjeros, incluso a aqueUos que se haUan en situación irregular (sin permiso de residència), derechos sodales similares a los de los nacionales. Esta ley (4/ 2000)hasupuestounimportanteavancedesde la perspectiva de los derechos humanes y de la integración social de los inmigrantes, però no es del agrado del Gobiemo y ya esta en proceso de contrarreforma para recortar los derechos que establece.

Se recortan derechos al mismo tiempo que se habla, desde el Gobiemo y desde todas las instituciones públicas, de la necesidad de integrar socialmente a los inmigrantes. Convendría aclarar qué entendemos por int^ración.

Creo que estar int^rado es formar parte del conjimto (de la Sociedad en este caso), lo que supone disfrutar de los mismos espacios públicos que el resto de la población, de los mismos servicios, de las mismas posibilidades de educación, trabajo y prosperidad, de las mismas posibilidades de expresión cultural, de los mismos cauces de participadón, de las mismas posibilidades de protestar, reclamar o acudir a los tribunales, y todo ello recibiendo el mismo

Para que e s t e n u e v o vecindario se íntegre urge voluntad política. trato que las demas personas. Por tanto, la igualdad de derechos es condición sine qua non para la plena integración social.

Los derechos, por otra parte, no son solo lo que esta escrito en las leyes. Para que puedan ser ejerddos debe haber un ambiente social propicio. De nada sirve que la ley reconozca el derecho de todas las personas a ocupar un determinado espacio púbhco, si unos vecinos dedden hacer el vacío a otros para apartaries de tal espacio (puede tratarse de una asociación, im local de ocio, ima plaza pública, etc.). El derecho al trabajo puede estar reconoddo, però para que nuestros vednos de origen extranjero puedan ejercerlo satisfactoriamente se ha de combatir la discriminación en el acceso y en las condiciones laborales que a menudo sufren.

Para que estos vecinos puedan ejercer el derecho a la sanidad no basta con que la ley se lo

escuela con imporcentaje alto deestealiminado requiere inversiones específicas, y no se trata aqm de dar recursos a las famUias inmigradas que no se dan a las autóctonas, se trata de emplear recursos para todos, autòctones e inmigrados, allà donde se necesitan. Lo mismo cabé dedr de los barrios donde se està concentrando la inmigración.

Particularmente importante es abrir los cauces de participación ciudadana a las personas inmigradas. Las asociaciones de vecinos y las asociaciones de madres y padres de alumnes deben abrirles sus puertas, o deben incluso poner nuevos medios para facultar su acercamiento a estàs asociaciones. Lo mismo cabé decir de cualquier otro espacio asociativo o de participación. También el derecho de voto en las elecciones locales deberà ser reconoddo a los residentes extranjeros, como ha propuesto ya el Ayimtamiento de Barcelona, y ello serà una reivindicadón que deberà tener el apoyo de toda la dudadanía.

Nuestra sodedad es ya ima sodedad de inmigradón, y se han de poner los medios necesarios para construir im futuro de convivència intercultural en el que todos, autóctonos e inmigrados, nos sintamos integrades. Nuestros nuevos vecinos deben tener derechos similares a los del resto de la pobladón, y esto solo se lograrà desde la doble perspectiva de una l^ísladón que eqmpara sus derechos y im ambiente social favorable a que los puedan ejercer. La legisladón està ahora cuestionada con la nueva reforma que se va a hacer a la ley de extraiyería. Todos y todas deberemos apoyar a estos nuevos vecinos en la defensa de sus derechos.

reconozca, se requiere ademas que las instituciones sanitarias se doten de medios adecuados para atender a unas personas que pueden ser culturalmente muy diferentes.

La integración social de los nuevos vecinos requiere que los demés tengamos ima actitud integradora, y que las instituciones públicas inviertan los recursos necesarios para este objetivo. Si a la escuela de nuestro hijo llegan cada dia màs ninos de familias inmigradas, y ello crea algunas dificultades en el ritmo escolar, lo que cabé es: por nuestra parte, dar la bienvenida a esos nuevos companeros de nuestro hijo, y por la parte institucional, dotar de los recursos adecuados a esa escuela para que la mayor presencia de nifios y niftas de familias inmigradas no repercuta negativamente en ningún sentido, o al contrario, que sea vm fector Miguel Pajares es miembro del àrea de de enriquedmiento cultural para todos. Una política social de CCOO.

Les associacions de veïns i la població immigrada Toní R a m o n i P e p Martí

®

onada migratòria que està rebent la dutat de Barcelona des de fe ims anys no és l'única ni la més massiva que s'ha produït en aquest segle.

Com succeeix en tots els processos migratoris, els moviments de pobladó transformen tant la sodetat de partida com la d'arribada. La dutat de Barcelona, en tant que punt d'arribada, ha viscut força v^ades les transformadons associades als fluxos migratoris.

El movimentveïnalvajugarun paper decisiu en els anys 60 i 70 en la recepdó de la pobladó immigrada de diversos pobles d'Espan3ra que arribava a la dutat en recerca de feina i de condidons de vida dignes pels seus fills i filles.

Enaquellmoment,lesassociadonsdeveïns van ser un focus a^utinador de pobladó autòctona i pobladó immigrada, sense problemes de convivència, amb un tracte d'igualtat absoluta entre tots els veïns dels barris, fomentant la partidpadó democràtica de totes les persones en la sodetat, sense cap distindó d'origen, de sexe 0 edat.

El comportamentexemplard'aquells temps ha de ser ara recordat, valorat i reivindicat i ha de guiar les actuadons que s'emprenguinen els nostres dies.

Actualment, la nostra dutat toma a ser el pimt d'arribada de nous moviments migratoris que tenen unscomponentssimilarBid'altres de diferencials respecte dels anteriors. Per una

banda, com en altres temps, la pobladó arriba ala dutat per treballariassolir unes condidons de vida dignes per les mares, pares i les seves filles i fills. Vénen fiígint de la més extrema pobresa, de guerres, de catàstrofes naturals o de repressions polítiques ferotges. Certament, però, la pobladó immigrada actualment té un origen més Dunyà que els immigrants dels anys 60 i 70 i generalment també té ims trets culturals i ims costums més diferenciats.

No hi ha dubte, però, que el moviment veïnal

ha de jugar novament un paper essencial en l'acollida i l'arrelament de la pobladó immigrada a la nostra dutat. Així li ho reconeixen i reclamen les institudons, les organitzadons socials i l'opinió dutadana en generaL Per la seva banda, la Favb es planteja actuadons destinades a estrènyer les reladons amb les assodadons d'immigrats de la dutat, la realitzadó de campanyes dutadanes de promodó del coneixement mutu i la convivència, la sensibilització de les assodadons de veïns i

Vies d'actuació a endegar des del moviment veïnal

veïnes envers la situadó i les necessitats de la pobladó immigrada, així com la difusió d'informadó a les organitzadons d'immigrants respecte la íimdó de les assodadons de veïnals.

Entre d'altres experièndes, la Favb ha elaborat un catàleg d'experièndes veïnals en suport de la pobladó immigrada que està a disposidó de qui vulgui tirar endavant alguna activitat.

Malgrat les propostes d'actuació des del món associatiu, aquestes serviran de ben poc si per part de l'Administradó Pública no es produeix un replantejament dels recursos públics en les zones de més concentradó de pobladó immigrada, que coinddeixen també amb les zones de la dutat on hi viu més pobladó autòctona en situadó de necessitat social.

Possiblement calgui un nou model de despl^ament i d'estructuradó d'equipaments i serveis en els barris, que respongui als canvis sodalsitecnològicsques'hanprodmtaladutat i a les necessitats de la pobladó del s ^ e XXI. Això implica replantcgar alguns dels recursos existents, reforçar els que es consideren més adequats, suprimir els que són innecessaris i crear els nous serveis que requereixin lee necessitats actuals i futures dels habitants de la dutat.

• Les línies d'actuació príorítàríes a emprendre per part de les associacions de veïns i veïnes són: • Fomentar la presència de població immigrada a les AV: accions de contacte i acostament entre població autòctona i la immigrada; creació de c£inals i mi^ans de participació (vocalia d'immigrants, comissió d'immigració,..).

• Sensibilització general de la població autòctona dels barris, assolint tamt)é el compromís amb el barrí i la participació de la població immigrada, amb campanyes informatives i de conscienciació • Dinamització social, arbitratge i prevenció de conflictes amb l'increment de lafigurai de les funcions de la vocalia de temes socials de barrí • ProrTKx;ió de la figura de mediador/a veïnal.

•Actuacions per afrontar problemàtiques específiques de la població més desafavorida, en àmbits com escola i educació, habitatge, cultura, accés eüs serveis i recursos del barrí...

Toni Ramon i Pep Martí són responsa•Foment del treball en xarxa, on Intervinguin asociacions de veïns, associacions d'immibles de projectes socials de la Favb. grants, entitats de ciutat i de barrí, etc.

14

La Veu del

EL CUARTO FOSC

Xavier Casas i Pere Alcober

Per i'aferdels Encants. Ens explicarem: sota la batuta del tinent d'alcalde fa uns mesos que vam arribar a un acord sobre el Pla Urbanístic de Les Glòries i la ubicació dels Encants dins l'anella viària. Va ser un acord entre totes les parts afectades: administració, entitats veïnals i venedors: en un procés exemplar de participació.

L'Ajuntament, unilateralment, ha trencat l'acord. Pere Alcober va anunciar als mitjans de comunicació que el mercat anirà a la Vall d'Hebron. Ens preocupa que es trenquin acords sense comptar amb les parts afectades i que es presenti la nova ubicació com una decisió indiscutible. Escullen el camí dels fets consumats. Un nou exemple de participació virtual.

Les AV de Sant Martí i els venedors defensen l'acord anterior. A les AV del districte d'Horta-Guinardó no els agrada el nou emplaçament, perquè volen que sigui una zona verda i que es doni prioritat a altres necessitats dels barris.

Tanquem al Cuarto Fosc al primer tinent d'alcalde Xavier Casas i al regidor dels mercats Pere Alcober. Els penjarem a la paret la maqueta panoràmica del nou mercat, a veure si els convencem que els fets consumats són sinònim de prepotència i manca de participació.

CARRER

estiu de 2000

Diari del metro

Clos, Mayol i Falcón vinaters

Una cosa que pot ser més que un projecte. Resulta que un ciutadà suec, adinerat i amb idees, fia proposat llançar un nou diari a la nostra ciutat.

Preténrepartir, de franc!, ni més ni menys que 350.000 exemplars. Tot això en col·laboració amb la companyia del metro. Diuen que la notícia fia causat un fort impacte. Per una vegada no condemnarem al cuarto fosc a l'atrevit capitalista. Quedem a l'espectativa i profitarem el clima de recolliment del nostre habitacle per reflexionar en veu alta. Si s'arriba a publicar el nou i gratuït diari: • Els usuaris del metro continuaran gastant-se 125 pessetes per comprar un altre diari? Baixaran les vendes?

• Quin paper hi jugarà el Metro? No podem oblidar que el president del Consell d'Administració és el tinent d'alcalde Xavier Casas.

• Serà una jugada a quatre bandes: premsa. Ajuntament, TMB i informació local?

• Com afecta o afectarà el projecte a les estratègies empresarials i a les polítiques d'informació dels diaris?

L'alcalde vol produir vi a Collserola. No és un acudit. Tot i que no és al PAM, estem convençuts que complirà els seus desitjós. Vol plantar, en els 28.000 metres quadrats d'una finca municipal, 15.000 ceps i, segons el gerent de Parcs i Jardins, "en treurem 25.000 ampolles".

L'alcalde pretén copiar l'experiència dels vins Enate, del Somontano, a la província d'Osca (terra de Josep A. Acebillo). Es va portar d'assessor un etnòleg d'aquesta casa, que segons les nostres fonts, abans havia treballat a Torres i vol produir un vi bo i car "el vi Barcelona". Amb etiquetes numerades, a l'igual que l'Enate, dissenyades per artistes reconeguts. No ens extranyaria que fossin Tàpies i Mariscal els primers escollits.

La llàstima és que el vi difícilment estarà embotellat per a les properes eleccions, ja que cal plantar les vinyes i no sabem si ho haurà de fer alguna brigada de Parcs i Jardins. Tanquem al Cuarto Fosc a Joan Clos, Imma Mayol i Antoni Falcón per utòpics. Qui s'exclamava que les nostres autoritats havien abandonat la utopia! Esperem ansiosos tastar el primer glop d'aquest nèctar.

VIadimir de Semir Ahir era director d'ECO,diari de trista història del grup del comte de Godó. Des de la seva publicació va organitzar animats debats I entorn de la ciutat i els barris i la | \.'" ..jí"^ seva consigna era: "Duro y a la | ; v .! cabeza. Ser críticos".

1.^"" Avui, VIadimirés regidor i pre- ^ ? ' • • _ sident del Ple del Districte de Sant Martí. I va passar que en una de les sessions celebrades uns grup de veïns van desplegar una pancarta. Sens dubte eren crítics i volien deixar constància dels seus missatges públicament. Semir va ordenar els agents de l'ordre - a q u e l l dia no feien v a g a - , confiscar el drap subversiu. A la fi, la sang no va arribar al riu.

Ai, VIadimir, qui t'ha vist i qui et veu! No hi ha dubte que hi ha càrrecs que imprimeixen caràcter. Et fiquem al Cuarto Fosc fins que públicament acceptis les pancartes als teus plens.

MEDITERRANEUM

'"""""cultura: MUSEU D'HISTÓRIA

CICLE D'EXPOSICIONS

DE LA CIUTAT

Deesses Imatges femenines de la Mediterrània de la prehistòria al món romà ' > ^ ^ AC"-- < ^

Exposició

del 21de juny Saló del Unell al 5 de novembre Plaça del Rei, s/n del 2000 Barcelona

Tel. 93 315 11 11

Ajuntament de Barcelona

gasNatural

ÇODORNÍD

LAVANGUARDIAH

Lít Veu

del

CARRER

estiu de 2000

Un reportatge de

Enric Tello

REPORTATGE

i^

A les pàgines 16 i 17 reproduim el mapa ecològic de la Barcelona de 1993, elaborat per CREAF. El treball, publicat recenment per l'Ajuntament, ha estat poc divulgat, malgrat el seu interès.

El gris color del verd barceloní lanuel Borja-Villel i Jean-François Chevrier van aprofitar l'exposició del fotògraf Craigie Horsfield a la Fundació Tàpies per contraposar, amb l'ajut de la FAVB i alguns analistes crítics, la ciutat de la gent al cofoïsme generalitzat a la Barcelona postolímpica. Va servir per recordar les cares ocultes que h\ ha darrere aquesta ciutat que s'ha posat tan guapa.

El mapa ecològic de la Barcelona de 1993, i la comparació amb el de 1977, elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i publicat recentment per l'Ajuntament, ens pot servir per recordar l'altra dimensió ignorada de la gran operació olímpica: l'ambiental. Val la pena fer-ho per detectar on anem, i també per evitar que les properes transformacions urbanes tornin a oblidar-se de la gent i el medi ambient.

A primer cop d'ull no sembla que Barcelona hagi canviat massa el seu mapa ecològic entre 1977 i 1993. Com qualsevol altra ciutat amb una llarga història, està feta de capes superposades que tenen una gran inèrcia. Al centre hi destaca la gran trama gris, formada per "l'espai densament construït sense espais verds", que va des de Ciutat Vella i el Poble Sec fins a Nou Barris. És l'herència de l'Eixample, que va omplir el pla agrícola de Barcelona unint la ciutat emmurallada amb les antigues viles de Sants, Les Corts, Sarrià, Gràcia, Horta, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu. Si s'hagués respectat la Intenció original de Cerdà, l'Eixample hauria d'haver-nos arribat enverdit de patis interiors i amb una colla de zones verdes que l'especulació es va cruspir.

Ara fa un segle Rubió i Tudurí va proposar una anella de zones verdes que formessin un sistema, mentre Cebrià de Montoliu lluitava per donar una oportunitat a la ciutat-jardí (l'autèntica, no aquests suburbis ajardinats als que se sol anomenar d'aquesta manera) i evitar que l'extensió de la trama urbana cap a Collserola i el Besòs esdevingués una conurbació contínua expulsant definitivament l'espai agrari i forestal. Els mapes ecològics ens parlen altre cop de com l'espe-

culació desfermada sota el franquisme va urbanitzar fins a l'últim pam quadrat dels nous "eixamples" obrers de Nou Barris, el Carmel, la Teixonera, Sant Martí i la Verneda Sota Porcioles l'especulació va adoptar, a més, les formes corbusierianes que al mapa ecològic apareixen retratades amb el marró fosc del "gran conjunt d'immobles elevats." Els de Pedralbes estan envoltats de verd, sovint privat, tal com proclamava la "Carta d'Atenes" de Le Corbusier. Compareu-los amb la tupida massa de blocs corbuserians a Nou Barris i Sant Martí: el verd s'ha esvaït. Al Turó de la Peira els blocs de l'aluminosi semblen una mena de boca que vol endrapar la pineda que sobreviu al parc. Al polígon Canyelles la fotointerpretació ecològica no reconeix com a veritable zona verda el Parc de Josep Maria Serra Martí, que trobareu a la guia urbana pintat d'aquest color.

El mateix passa amb el complex de la Vall d'Hebron. Ningú no sap si és un parc de ciment o una mena d'aparcament per omplir (potser per això volen portar-hi els Encants). El tractament de la imatge via satèl·lit identifica aquesta taca amb la Ronda de Dalt! Pareu atenció també a l'avinguda de l'Estatut, des del Carmel al reducte mig rural de Cal Notari. El mapa ecològic ja avisa que no es tracta ben bé d'un parc. La seva grisor penetraria al bell mig de Collserola si el conseller Macias aconseguís obrir el Túnel d'Horta! Comparant amb deteniment els mapes de 1977 i 1993 veureu com s'han reduït les taques carabasses dels "camps de conreu" en aquesta zona de contacte entre el Parc Natural i la ciutat. Horta s'ha quedat sense horta. El mateix destí han sofert els conreus que hi havia on ara el Nus de la Trinitat fa de gran distribuïdor automobilístic.

L'espai agrícola també ha retrocedit a la Zona Franca, substituït per la taca negra de les "indústries, tallers i magatzems." En canvi el sòl industrial s'ha retallat una mica al front marítim del Poblenou, per deixar pas al "gran conjunt d'immobles elevats" de la Vila Olímpica. A primer cop d'ull ja es veu que l'est de Barcelona concentra encara la proporció més alta

TIPUS DE ZONA ECOLÒGICA

SUPERFÍCIE DE 1977 (ha)

Bosc Matollar Parc, jardí, parterre Altres zones verdes Gespa artificial aïllada Canç de conrreu Terreny erm, conrreu abandonat, solar sense edificar Conrreu d'arbres abandonat Vegetació de ribera Platja Densament construït sense espais verds Densament construït amb espais verds Habitatge 1-2 famílies amb hc«t o jardí Habitatge 1-2 famílies amb jardí gran Gran prc^ietat amb edificacions aïllades Edifici diverses plantes amb jardí Gran conjunt d'immobles elevat Indústria, taller, magatzem Zona pcxtuàría Zona militar Zona ferroviària Grans zones en transfcsmació Abocadcx- d'escombraries 2^na d'extracció minera (pedrera) Riu Piscina, bassa, estany Zona marítima municipal Altres zones urbanes (viari, apracaments...)

TOTAL (ha)

1.112,1 877,3 215,2 260,9 27,3 225,3 593,9 31,9 77,0 20,8 2.826,2 103,0 156,3 337,4 43,5 202,9 279,0 1.067,9 271,4 29,7 155,4 71,2 6,4 5,8 8,7 1,8 164,3 1.007,1 10.110,4

SUPERFÍCIE DE 1993 (ha) 1.155,6 797,0 232,8 307,4 34,8 44,4 374,1 1,4 5,3 37,4 2.902,1 107,9 161,4 349,7 35,3 242,8 331,8 1.191,4 276,8 29,7 117,5 87,0 0,0 5,8 9,7 4,9 85,1 1.181,2 10.110,4 AJUNTAMENT DE BARCELONA

Superfícies de les zones ecològiques de Barcelona els anys 1977 i 1993 de taca negra industrial, els "erms o solars sense edificar" de color gris-marró, i les "grans zones en transformació" de color violeta. Cap aquí apunten les operacions urbanístiques de gran abast pels propers anys.

La interpretació digital de Barcelona des de l'aire ens ajuda a reconèixer tots els colors del verd. Per no confondre les coses, el mapa ecològic pinta de groc lluent les taques de "gespa artificial aïllada", que sovintegen una mica a tot arreu però especialment a les Corts (l'herba del Camp Nou inclosa) i Montjuïc. També ens permet destriar els "parcs, parterres i jardins" de la vegetació més autòctona formada pel bosc (blau-gris), el matollar (verdgris) i la vegetació de ribera (verd-gris clar). Gran part de la ciutat pateix una veritable "asfixia" de verd, mentre els parcs i jardins presenten una curiosa tendència a concentrar-se cap

a Pedralbes i Tres Torres. Entre tant, la ciutat no ha fet les paus amb el bosc, els matolls i la fauna de Collserola. En lloc de definir i respectar un perímetre de preparo format per horts i conreus, la pressió urbanitzadora segueix retallant els espais de transició.

L'estudi del CREAF treu balanç de totes aquestes tendències. Entre 1977 i 1993 un 15 % del sòl de Barcelona va canviar de condició ecològica. Una minsa part del canvi va ser la maduració dels ecosistemes forestals de Collserola, on el bosc va guanyar 44 hectàreas de matollar. Seguint amb les bones notícies, la ciutat també va guanyar 72 hectàreas de verd urbà, un 14 % més del que tenia (503 ha). Però mentre la ciutat ampliava parcs i jardins perdia una quantitat molt superior de zones ecològicament actives encara no asfaltades, encimentades i impermeabilitzades.

Prop de 500 hectàrees -gairebé tant com tot el verd urbà d'aleshores!- van deixar de ser conreus actius o abandonats i zones ermes que encara jugaven un cert paper en la percolació de l'aigua, l'absorció de C02, l'emissió d'oxigen, la regulació tèrmica i l'oferiment d'ombres.

La major part va esdevenir trama urbanitzada densa (451 ha) o laxa (9 ha). Comptat i debatut, ens diu el CREAF, en termes nets "s'han perdut un total de 231 ha de zones de verd en el període de 1977 a 1993 a Barcelona." El mateix ha passat amb les platges. Catalogades al mapa com a "zones naturals sense vegetació", van perdre gairebé un terç de la seva superfície (60 ha) per l'avenç del port i la pròpia operació de "recuperació de platges." El satèl·lit no enganya.

Enric Tello és membre d'Acció Ecologista.

16

REPORTATGE

Q-.a. — m-r

9ti

la -• (D í - — O

a

n> w >

Cl· O M tu

o. S "2. w o O - ("• .^

3 s:§ 3 S m tlílD S 01 m S- S- S

II

Is! ffi

CD

co

-'

,

5> c > Q D • o- O. O — o w

OI

o o

m

otfí

fi>

en

ro o o o

I

So "=> e

i"!

03

CARRER

estiu de 2000

estiu de 2000

CARRER

REPORTATGE

>

m o O O

o o o m >

O

m

^

fi)

3 (D

D3 fi)

I o 3

17

1,« Vflt

ALTRES

ASSOCIACIONS

Ut'l

CARRER

estiu de 2000

r^tit^ Defensa dels menors immigrats

A todos los rostros que conozco

L del mes J

L.

^

La plataforma pretén fer complir la llei a l'administració

Los chicos de la calle, las sombras del asfalto, los nadie con demasiada historia en tan pocos afios, los duefios de los suefíos resquebrajados.

Los de mirada ausente, de corazón violado, los hijos de la desconfianza, los de pulmón encharcado, de disolvente.

Sherpas en el país de los desengafios, viajeros perdidos en busca de su Eldorado.

A ellos, los que también sonríen con los pequefíos gestos, los que agradecen la presencia ante tanta ausencia.

Los que sobreviven a la indiferència, los nacidos del Sur que llaman a nuestras conciencias.

Los chicos de la calle que vienen en Pateras.

CHELO LOSADA

Des de ja fa uns anys s'ha detectat a Barcelona i a Santa Coloma una quantitat considerable de menors magribins vivint al carrer. Aquests nois, que aquí són nens en situació de carrer, no ho eren al seu país. Allà tenen una família amb la que procuren mantenir el contacte i a la que envien diners, si és que aconsegueixen alguna feina.

Un grup de persones i organitzacions van començar a preocupar-se per aquest tema i va ser així com es va crear la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Menors Inmigrants Desemparats, que es va presentar als mitjans de comunicació el 20 de febrer d'aquest any.

La plataforma té tres objectius fonamentals: exigir a la Generalitat de Catalunya que compleixi la Llei de Protecció a la Infància que l'obliga a assumir la tutela i la documentació dels menors desemparats; dur a terme tasques de sensibilització de la societat entorn la situació dels menors inmigrants desemparats; i intentar aconseguir la incorporació dels menors de forma que la seva opinió sigui recollida, escoltada i difosa. A més a més, aquesta nova entitat vol que es tracti als nois que s'han fet majors d'edat a Barcelona i que ara mateix són persones adultes sense papers, indocumentades.

Una peculiaritat d'aquesta plataforma és que està formada per diferents entitats, però també per persones individuals que s'han preocupat

pastisseria

per la situació dels menors inmigrants desemparats. Actualment la composen 75 ONG i 95 persones a títol individual.

De moment aquesta nova entitat ha intentat aconseguir el màxim possible de les diferents administracions implicades. Malgrat això, també han fet actes per donar-se a conèixer a la població en general, com ara

taules rodones, participació a la Festa de la Diversitat que organitza SOS Racisme i contactes amb els diferents mitjans de comunicació.

La plataforma pretén aconseguir que la situació que es va denunciar fa tres anys deixi d'existir i que tots els menors magribins tinguin l'empar de la Generalitat. Ara per ara, continuen treballant per a aconseguir-ho.

RESIDÈNCIA CLARA

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

(N 05 e^ _2J co

X)

u 01

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, lerrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderia y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas; todos los dias del aüo,

Véala: le gustaré

T. 93 420 95 62

%tL'£§T£Lí#

Pregunte por Sra. C L A R A Santa Otilia, 13-15

1 V^r

-Irv j

BARNA 4. 4 ' - i ^ ^ TAXI 93 357 77 55

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS. DIMECRES. DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Mi-lro Crlni ii->., ( Aulnhus,

Malaes. 11 marzo de 2000

• Un nen en situació de carrer no ha trencat els vincles familiars, té un projecte de vida.

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

ON ANAR Plataforma Ciutadana en Defensa dels Menors Inmigrants Desemparats Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona ADREÇA: Obradors, 6-8. baixos 08002 Barcelona TEL: 93.412.76.00 FAX: 93.412.58.88 E-MAIL: favbeemehac.com

infància VIVA Menimos e Meninas de Rua ADREÇA: Gran de Gràcia, 126, principal 08012 Barcelona TEL: 93.218.91.67 FAX: 93.416.10-26 E-MAIL: infanciaVIVA@pangea.org

Pàgina Web: http://www.geicities.com/nenscarrer Compte Corrent: Caixa de Catalunya 2013-0306-15-0200644453

RESTAURANTE PERÚ Especialidades: Pescados Variados, Carnes Selectas ^fiMaSSHS^ttCí

o Avinyó, 28 Bis Tel. (93) 317 13 24 08002 - Barcelona

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

Som els primers en esport per a tothom Ens trobareu per tota Barcelona Truca aL 902 222 002 Esport i F i t n e s s

I.a Veu del

CARRER

e s t i u d e 2000

ENTREVISTA

Joan Ramon Hidalgo Advocat

"Efe drets dels consumidors s^han de garantir i reclamar'^ Una entrevista de Marc Andreu i Roser Argemí

Retrat La seguretat del dret ï classe obrera, els moviments socials, la intel.lectualitat, els professionals compromesos i l'esquerra en general han pugnat (i pugnen encara) per mantenir, en uns casos, i reclamar, en altres, ètiques i valors, llibertats i polítiques democràtiques, drets humans i de ciutadania, que es consideren imprescindibles. Però la societat de consum i de l'economia de mercat tracta les persones cada cop menys com a ciutadanes i més com a consumidores i clientes. I és aquí on s'obre un nou front de reivindicació, de reclamació de drets i d'exigència de qualitats que, si bé pot semblar d'entrada poc rellevant, per la seva proximitat a les qüestions que afecten la vida quotidiana és d'una importància vital.

Exigir que el bistec no estigui engreixat amb clembuterol; organitzar un boicot a les gasolineres per aconseguir la rebaixa dels preus monopolístics dels carburants; protegir-se contra les possibles radiacions dels telèfons mòbils; reclamar una indemnització pel retard d'un vol; 0 denunciar Tabacalera per provocar càncer, no queden molt lluny de la consciència veïnal que ens fa reivindicar un semàfor o una llar d'avis. Així ho entén l'advocat especialista en consum i en dret del producte Industrial Joan Ramon Hidalgo que, per trajectòria professional i a través de l'Assistència Jurídica Mutual (AJM), vol despertar la consciència adormida dels consumidors.

— Tenim poca consciència dels nostres drets com a consumidors?

• i No en tenim gens. Ens envolten de tanta informació i publicitat només per fer que no prenguem aquesta consciència. I els nostres drets com a consumidors han de venir garantits per dues vies: per les empreses productores o subministradores d'un determinat producte o servei, i per l'administració, que ha de protegir unes regles de joc. En aquest camp, la formació del consumidor, que comença a l'escola, és bàsica. Perquè ^com funciona l'economia? Doncs a base de comprar i gastar sense reclamar. I és que s'ha de reclamar fins i tot a la parada de fruita quan et posen amagades dins la bossa dues pomes dolentes.

19

— Sí, i,però sabem què mengem? ^ En aquest camp estem molt desinformats. Les vaques boges, els transgènics, el succedani de la xocolata que ens venen com a xocolata. .. L'administració hauria d'impulsar campanyes informatives sobre els nous productes alimentaris que permetin discernir entre la bona selecció genètica de llavors (que s'ha fet tota la vida), i la manipulació transgènica que no sabem quines conseqüències pot tenir. Per sort, sembla que la Unió Europea ha adoptat el principi de prudència davant d'aquest fenomen.

— I amb les mòbils, i,també hem de ser prudents? i^ El telèfon mòbil és un aparell útil, qüestionat per estudis que diuen que pot afectar la salut. Cal estudiar-ho bé i deixar que els científics es pronunciïn.

— Però mentre els científics estudien, els consumidors compren indefensos. ^ Els mòbils són un producte legal i, si no es pot establir una clara relació de causa-efecte amb problemes de salut, la reclamació es fa difícil, però no impossible.

— Amb el tabac, en canvi, sí que hi ha una relació clara. I al nostre país comencen a haver-hi demandes de fumadors contra Tabacalera. ^ Sí, però se n'han presentat poques. Moltes vegades el fumador no es considera perjudicat, o creu que la reclamació no és viable econòmicament, o ja assumeix que fumar és una activitat de risc.

^'^mu DANI CODINA

P e r a J o a n R a m o n H i d a l g o r e c l a m a r é s vital. no sap com, ni on, transformar la seva queixa en una reclamació.

Calen associacions o grups que canalitzin les reclamacions de forma correcta i efectiva.

— Però, per fer això, cada empresa té ja la seva oficina d'atenció al client.

• i El que hem de mirar és si aquestes oficines són eficaces i estan realment dissenyades per resoldre els problemes dels clients, o només els de la pròpia empresa. El mateix passa amb les queixes als ajimtaments, poques acaben en reclamació formal.

— Potser és que no surt a compte, ni en temps ni en diners, anar per la via formal. ^ Efectivament, hi ha moltes reclamacions petites que sovint no es tiren endavant perquè els advocats són cars. ^Com ho fa algú que vol reclamar 15.000 pessetes perquè l'equip de música que li han venut és defectuós o perquè la carn que li han servit al restaurant era dolenta? Disposar dels serveis d'un equip jurídic mutual com l'AJM facilita les coses i pot ajudar al ciutadà a usar una de les tres opcions existents de plantejar reclamacions: la via admi— Aquí ja ens queixem, i molt, no? nistrativa, l'arbitratge de consum, wm Jo no ho crec; és només una i la via judicial. percepció. I si ens queixem, reclamem molt poc. El consumidor mit- — Per aquest camí, ^no jà (l'àvia, el pare o la tieta) sovint acabarem com als Estats Units,

on es posen demandes per qualsevol cosa? iH La nostra cultura és molt diferent. No és bo reclamar perquè a les pel·lícules veiem que als Estats Units de tot en treuen diners, però sí que cal fer-ho quan et consideres perjudicat per alguna cosa. Hem de fer valer els nostres drets davant de les empreses i les multinacionals, encara que pensem: "^I quina força tinc jo?".

— c\ quina força tenim? Només cal veure com va pujant el preu de la gasolina malgrat les crides a no omplir el dipòsit un diumenge al mes o les propostes de boicot organitzat a Repsol i Cepsa que corren per Internet. ^ La societat només avança a mesura que el ciutadà es queixa, pren consciència d'un problema, surt al carrer, va a un tribunal, i guanya. Si no fem res d'això, tot es quedarà com està. Per tant, cal combinar les accions legals i les reivindicatives.

— Proposa una aliança entre els consumidors i els poders públics contra determinades empreses? mi Sí. Cal que els ciutadans puguin participar en la regulació pública d'aquells temes que els afecten ^Per què les associacions de veïns no poden tenir prerrogatives de consulta i participació en l'elaboració i seguiment d'una llei alimentària?

Els veïns també mengen.

Joan Ramon Hidalgo, membre de la junta directiva de l'Assistència Jurídica Mutual la qual ha ]5romoííut el moviment veïnal de Catalunya, té 35 anys i és advocat des de 1989. Tota la seva carrera l'ha orienlada a consum, dret i seguretat d(>l producte De lél. aquesta darrer; temàtica centra actualment els seus treballs de doctorat i un llibre en procés de preparació. No serà el primer que esciigui, perquè conjuntament ami) Manuel Olava ja l'obra Dcrccho del prodltvto industrial. publicada jiei' l'editorial de tenies jurídics Bosch. Hida ha participat en diversos cursos i seminaris i ha col·laborat a la revis luris amb un article sobiH» la responsabiluat d consum de tabac. amb altra gent en l'organització d'unes jornades sobi-c seguretat alimentaria.

— Com es distingeix, en una demanda, entre la responsabilitat personal i la de l'empresa que comercialitza el producte de risc?

IB Depèn de cada cas particular.

La realitat és que el tabac, que es va començar a comercialitzar a Espanya sense advertiments de cap tipus, des de 1983 està establert per llei com a substància addictiva i nociva per a la salut.

Als paquets i a la publicitat només s'adverteix d'això últim, no de l'addicció. Però el que els ciutadans s'han de plantejar són altres tipus de responsabilitat, més enllà de les empreses productors.

Hem de preguntar-nos si el nostre dret a la salut i a la seguretat ha estat degudament protegit.

— Per prendre consciència dels drets com a consumidors és bàsica la formació i la informació. El complicat entramat jurídic i normatiu no fa que això sigui impossible? mt La normativa que regula la fabricació i comercialització dels productes alimentaris és complexa, sobretot des dels anys vuitanta, quan va esclatar l'escàndol de Toli de colza, que va generar molta legislació per defensar els drets dels consumidors. Ara hem avançat una mica més. S'està a punt de crear a Europa una Agència de Seguretat Alimentària, i Barcelona ha presentat la candidatura per albergar-ne la seu. Els poders polítics s'han adonat que el maremàgnum normatiu no afavoreix ni consumidors ni productors. La simplificació de normes i la informació clara s'han de convertir en els pilars bàsics per preservar la salut i els drets dels consumidors.

20

I.a Veu íiel

CARRER

PUBUCITAT

estiu de 2000

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adigsa

^^Quinze anys al costat dels ciutadans '^ La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat. atenció telefònica Atenció al ciutadà i visites concertades

932 28 72 00

Suport a les comunitats de propietaris

932 28 72 01

Noves promocions d'habitatges

932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa Hivern: de 9 a 14 h. i de 16 a 17.30 hores Estiu: de 9 a 14 hores atenció al t e r r i t o r i

Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments innecessaris.

Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada barri.

Barcelona C. de la Diputació, 92,08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@coiTeu.gencat.es

Lleida PI. de la Sal,6,25007 Tel: 973 23 05 03 Fax: 973 22 72 70 e-mail: ad_lleida@gencat.es

Girona C d'Emili Grahit, 2,17002 Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad_girona@correu.gencat.es Tarragona C. de Gasòmetre, 22,43001 Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63

i.a

vtfu

(ttft

CARRER

estiu de 2000

Un reportatge de

Gerard Melgar Rodríguez

REPORTATGE

21

Quan fem un ingrés en un banc o caixa d'estalvis, no sabem quin serà el destí dels diners. La banca ètica és un remei eficaç per garantir la transparència.

La banca soUdària ja és un fet prestacions que ofereixen els bancs (baixos interessos, dificultats per obtenir préstecs. ..), però els problemes no s'acab)en aquí. Alguns també es plantegen què és el que fan les entitats bancàries amb els nostres estalvis. Per exemple, si van a parar a causes amb les que estem en contra (producció armamentística, contaminació mediambiental, explotació infantil...).

FETS és una associació que vol promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya. Està formada per 31 entitats sòcies i tres de suport, entre elles la Favb. Roger Sunyer, coordinador general, explica que FETS vingué impulsada per més d'un factor "Algunes organitzacions ja oferien préstecs a col·lectius marginats sense demanar garantiesacanvi. ÉselcasdeCoop57 [una cooperativa de serveis financers] o d'Acció Solidària. Però no són bancs ètics ja que no poden recaptar estalvis.

Són fundacions que es mantenen amb donatius. D'altra banda, Justícia i Pau va pronroure unes reunions infom^als sobre el deute extern. L'altre factor fou un estudi que fèiem nosaltres dos [ell i Oriol Alsina, coordinador intemacional de FETS] per a la Fundació Jaume Bofill sobre la banca ètica. A la Fundació es van celebrar més reunions i a rel de l'estudi vam deduir que podia ser positiu crear unaassociaciócom aquesta, englobant totes les entitats interessades en el tema. Això ho vam proposar a les reunions, sobretot a les de l'any passat, i va concloure al mes de juliol, quan es va fundar FETS". Aquest primer any l'estan dedicant a la sensibilització social i a donar-se a conèixer.

ven l'embargament de l'ONU a Sudàfrica pel Apartheid i els moviments socials van veure que estaven contribuint a sostenir aquella situació.

"A l'estranger estan molt més avançats. Existeixen bancs ètics que ens fan pensar que aquí no ha de ser una utopia", sosté Oriol Alsina. Sense anar més lluny, hi ha un banc ètic holandès (Oikocredit) que està a punt d'aterrar a Catalunya. Una entitat de suport recaptaria els estalvis de la població i el bancelsinvertiriaalTercerMón. Noés el mateix partar d'instruments financers ètics i solidaris. Aquests úttinns són els que permeten que una part dels recursos que es gestionen vagin destinats a temes socials en que treballen les ONG. És el cas del fons d'inversió solidari. Hi ha algun banc que ho està aplicant, "però això no modifica molt el sistema de finançament, és un instrument limitat", comenta Sunyer.

Experiències de finançament ètic són les que porten a terme COOP 57, Acció Solidària, o Intermón, que ha creat el primerfons d'inversió ètic d'Espanya on hi ha una comissió que controla les inversions. També n'és un exemple la Federació Intemactonal de Dones Emprenedores, que ofereix préstecs sense garanties a dones que volen fer una inversió.

Un tema sobre el que volen posar èmfasi és el de la investigació. "No es pot pariar de fons d'inversió ètics sense una investigació al darrere per comprovar que les empreses compleixin els criteris que s'estipulen, que no tinguin participació en empreses d'amiament, tabacoalcohol. A Anglaterra i als Estats Units es fan aquestes auditories i són fonamentals", diu Alsina.

# Problema comú Les entitats sòcies són bastant heterogènies (ONG, esglésies, cooperatives), però Sunyer explica el nrotiu pel qual totes estan dins de FETS: "Pateixen un problema comú o, fins i tot, una contradicció comuna: totes elles treballen per construir un món miltor, i, en canvi, tenen els seus estalvis en entitats financeres que sovint inverteixen en armamentod'attres temes oposats als seus principis". L'origen modern del finançament ètic el podem situar als Estats Units durant la guerra del Vietnam. Els moviments estudiantils i de base que estaven en contra del conflicte bèl·lic se n'adonen que els seus estalvis contribueixen a finançar les empreses que subministren armes a l'exèrcit. Llavors van començar a actuar amb diferents níiecanismes; fins i tot, creant bancs ètics que garantissin als estalviadors que els seus diners no es destinarien en allò que repudiaven.

A França i a Anglaterra va sorgir quan algunes multinacionals vulnera-

• Diferències A més de la transparència en la gestió, una gran diferència entre els bancs tradicionals i els bancs ètics és que aquests no posen cap inconvenient en deixar diners a qui més ho necessita.

Alsina ho exemplifica amb un hipotètic cas: "Si una empresa vol desenvolupar les possibilitats de l'energia eòlica, en un banc tradicional és molt possible que se li negui un préstec perquè no ho veurien gens clar. En canvi, això no succeiria en un banc ètic. El mateix podem dir amb la gent en atur que no disposa de recursos. Les diferències bàsiques són: a qui es deixen els diners, l'absència de béns propis com a garantia, la investigació ètica i la transparència. Després, a cada país pot haver-hi models propis, com, perexemple, a Anglaterra, on hi ha un barx: que només actua en àrees d'economia social, cooperació Nord-Sud o medi ambienf, afegeix el coordinador internacional de FETS.

ARXIU

El banc ètic inverteix en el Tercer Món amb plenes garanties.

De nxjment han preferit no gaudir ció i, també, de la situació que hi ha a de molta propaganda. "Abans, volem Catalunya. Intentarem involucrar tots crear un teixit que vagi de boca en el sectors possibles, com les caixes boca, d'entitat en entitat. Si comencés- d'estalvis, o l'administració pública. Llasim pariant de banca ètica, la gent vors sí serà el moment de fer més s'emocionaria de seguida i es podrien publidtaf, assegura Sunyer. crear falses expectatives. Ha d'haverhi mortes coses abans; entre elles, una • Modificar el sistema associació que vagi aclarint les idees", Els bancs tradidcMials no han fet cap afimia Roger Sunyer. pressió en contra. A l'estranger, com Els dies 2,3 i 4 de novembre, FETS que els bancs ètics invertien en temes organitzarà un congrés en el qual as- que els convencionals ignoraven, no hi sistiran representants dels bancsètics. havia problemes. 'Però ara que els "Pariarem de diverses experiències de ètics han pres més importància, pot finançament, del tema de la investiga- sorgiralgun problema La competència

hauria de ser molt més gran perquè això passés", opina Alsina. "Nosartres no som una associació adreçada contra els bancs. Busquem incidir en el sistema financer per canviar estratègies i a la vegada crear artematives més ètiques" segueix. FETS no vol formar un banc. Només pretén desenvolupar el concepte d'estaM ètic i solidari. "Estem en una fase mdt prèvia. Intentem que les entitats ens coneguin i s'adonin que val la pena apostar per això", diu Sunyer. Tot i així, no tancarien les portes si en un futur es donessin les condicions necessàries per fer-ho.

22

i^a f e » « e i

CARRER

PUBUCITAT

estiu de 2000

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social Direcció General d'Acció Cívica

v^me 2000 ANY INTERNACIONAL DE LA CULTURA DE LA PAU

IMl

atalunya ^cció Per a més informació, podeu adreçar-vos a la

Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar Social, a l'Oficina de Benestar Social més propera, trucar al 9 0 0 300 500 o bé per internet: h t t p : / / w w w . g e n c a t . e s

CARRER

estiu de 2000

HISTÒRIA

^

.jí·íS4··/,;,.«5;., ,,

EL PERIODICO

1932: un balcó sobre la Rambla L'arquitecte Josep Mas d'Ordal va optar en el projecte del Palau Moja per allunyar-se de rornamentació barroca i va fer una clara aposta pel classicisme. No es va atrevir, però, a trencar amb la línia que durant segles havia fixat la muralla de la ciutat, i va aprofitar aquell perfil com a base del jardí del palau. Aquest disseny (a la fotografia de dalt, el 1932) es va conservar fins que el 1936 va néixer el Sepu (esquerra). Era un privilegiat balcó sobre el carrer més popular de la ciutat.

„BWt!''^^^^^^*'*^^

EL PERIODICO

Qui calculava... comprava al Sepu PATRÍCIA FACIABÉN LACORTE

L'entrada en aquest nou mil.lenni té com a principal característica les grans innovacions tecnològiques que ens permetran, entre moltes altres coses, comprar sense haver de sortir de casa. Per als més escèptics existeix encara el comerç tradicional i les grans superfícies. Però en aquests últims dies ens ha arribat la notícia del tancament d'un dels magatzems més característics i amb més tradició de la ciutat: els magatzems Sepu.

El Sepu va obrir les seves portes el dia 26 de març de l'any 1935. La inauguració va reunir milers de ciutadans i periodistes atrets per la gran propaganda que s'havia fet als diaris i a la ràdio, on se'l presentava com el més innovador de la ciutat. De totes les millores tècniques destacava l'escala mecànica - l a primera instal·lada en un comerç a Barcelona- que comunicava la planta baixa i el primer pis. També va cridar l'atenció el sistema de venda. Sota les sigles de Sepu es troba la "Sociedad Espafíola de Preciós Únicos", nom que feia referència a la seva política de preus tots els productes es venien a un preu que oscil·lava entre les 0'25 i les 5 pessetes- que van dur a terme els primers anys de funcionament. Aquest sistema de venda a preu únic no va estar exempt de crítiques i mobilitzacions per part dels petits co-

merciants que el consideraven una amenaça. Però Sepu va poder superar les crítiques i tirar endavant.

Les sigles de Sepu amaguen la Sociedad Espafíola de Preciós Únicos, nom que feia referència a la seva política de preus Els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del següent van portar a Barcelona aquest nou concepte de comerç el qual es caracteritzava per situar els productes a l'abast del consumidor, alleugerint la pressió exercida pel venedor. També s'imposa la nova estructura interior dels edificis en forma de planta diàfana -grans plantes sense cap envà o paret- que facilitava la visió del conjunt de seccions de cada planta. Aquest model de gran magatzem imitava els ja existents a altres capitals europees -prenen com exemple més destacable els magatzems Wertheim de Berlín que comencen a construir-se l'any 1897-en un afany d'importar les modes europees al nostre país.

Contemporanis del Sepu van ser altres grans magatzems com El Siglo, va ser el primer magatzem d'aquestes característiques que va obrir-se a Barcelona, l'any 1881, va gaudir d'un gran prestigi durant cinquanta anys, però un gran incendi el va destruir; El Capítol, situat al carrer Pelai des de l'any 1917, no va fer servir l'estructura interior de planta diàfana fins a la remodelació de 1949, ja que l'edifici havia estat dissenyat com a bloc d'habitatges; Jorba - é s el més conegut per tothom, ja que tot i tancar l'any 1969 a l'edifici se li ha continuat dient Can Jorba- l'edifici, dissenyat per a la ubicació d'un gran magatzem va guanyar el premi al millor edifici de l'any (1926). Cal ressaltar que l'únic magatzem d'aquesta època que ha arribat als nostres dies és el Sepu.

Els magatzems Sepu formen part del conjunt arquitectònic del Palau Moja, conegut també com Palau Comilles, -es troben emplaçats en el que fins l'any 1934 havia estat el jardí del palaucatalogat com a edifici d'Interès Artístic o Arquitectònic.

Aquesta catalogació va obligar l'arquitecte Ricard Churruca a fer un disseny que seguís l'estil barroc del conjunt. Es va decidir conservar la cornisa i les cistelletes de pedra que guarnien l'antiga tanca. De la seva façana destacaria els finestrals i les columnes insertades a la paret de la meitat superior. I

l'entrada principal a la qual es podia accedir a través d'un passatge cobert per aparadors. Per fer més ampla la vorera es va modificar la façana del palau, construint uns pòrtics a la planta baixa.

El Sepu ha participat activament en la vida social de la ciutat. Per posar un exemple, ja en els anys seixanta durant les campanyes de Nadal, a la primera planta habilitaven un espai per un patge que recollia les cartes dels nens que el veien des del carrer per els grans finestrals. Durant molts anys el Sepu va atraure molts compradors tant de la mateixa ciutat, com de municipis propers, ja que gaudia d'una localització privilegiada.

EU magatzems Sepu formen part del conjunt arquitectònic del Palau Moja, conegut també com Palau Comilles, catalogat dHnterès artístic En trobar-se al bell mig de les Rambles -punt neuràlgic de la ciutat durant els anys centrals del segle- el convertia en

lloc d'oci tant per a la burgesia com per a les classes més populars.

El primer problema que van forçar el tancament de molts dels grans magatzems de la ciutat va ser l'arribada d'una nova tipologia de grans magatzems.

Aquests gaudien d'innovacions tècniques que van obligar als més tradicionals com el Sepu a realitzar grans despeses per poder competir. Disposaven de molts més serveis i seccions i aconseguien oferir preus més reduïts amb una bona qualitat.

L'any 1985 Sepu es va veure obligat a fer una suspensió de pagaments. Després de molts anys de problemes econòmics, i d'intents d'oferir serveis equiparables al de les noves grans superfícies, els últims anys de la dècada dels noranta semblava que la seva situació havia millorat. Però ara veiem que aquesta millora no va ser suficient per a poder mantenir en funcionament una de les últimes mostres de magatzems de la primera època.

Aquests seixanta-cinc anys d'història són suficients per considerar una gran pèrdua per a la ciutat el tancament del Sepu. I encara és més trist veure com un dels edificis més carismàtics de les Rambles - i de la ciutattanca les seves portes amb un futur incert.

Patrícia Faciabén Lacorte és estudiant de Geografia i Història.

M

Lít veu í*Vt

REPORTATGE Un reportatge de

L. Terré, S. Tortosa i S. Valverde

CARRER

estiu de 2000

A Barcelona viuen gairebé dos milions de persones, però no s'han de deixar de banda els 140.000 gossos que comparteixen la ciutat amb els seus habitants

Vida de gos i consciència ciutadana tenen almenys un gos. Això comporta l'existènda d'una sèrie de problemes i necessitats amb què s'ha d'afrontar la ciutat per tal d'oferir un bon nivell de vida, tant als animals com als seus amos. Són necessàrieszones d'esbarjo, pipi-cans i centres d'acollida que, tot i que existeixen, no són prou coneguts pels barcelonins. Peroptimitzaraquests serveis cal tenir controlada la població canina, ja que dels 140.000 gossos només n'hi ha 8.900 de censats. Ara que s'acosta l'època més delicada de l'any a tot aquest conjunt de conflictes se n'hi afegeix un altre: vder mancar de vacances i nosaberquèferambel gos.

• Animals abandonats Una veïna del barri de Sant Antoni és molt conscient del problema dels animals abandonats. Fa deu anys es va trobaruncadellde gos dinsd'un contenidor de les escombraries. "Quan el vaig veure, no vaig poder evitar agafar-lo i me'l vaig quedar. No sé com hi ha gent capaç de fer aquestes coses", explica.

Segons l'Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona (IMSP) durant el 1998 es van recollir a la Ciutat Comtal 1.001 gossos abandonats. Segons el gerent de l'IMSP, molts dels gossos que hi ha al Centre Municipal d'Acolliment d'Animals de Companyia se'ls troben lligats a la tanca de la gossera poc abans de les vacances d'estiu.

D'altres s<^ recollits dels carrers de la ciutat per la Guàrdia Urtaana i pel Servei d'Higiene i Zoonosi.

Barcelona produeix diàriament 48 tones d'excrements de gos Però Ricardo Coedo, director de la divisó veterinària de Mister Guau Center, opina que on hi ha més abandonaments és atesurtjanitzadons i zones d'estiueig. "És injust que s'abandonin els gossos quan hi ha diferents possibilitats a l'hora de desfer-se d'un animal. Jo sempre aconsello que la müloropció és busc£irunafamilia adoptiva. També existeix la possibilitat de portar-lo a una associació protectora d'animals o bé a un refugi, encara que si aquest és municipal, segurament que el gos acabarà sacnficaf, explica Ricardo Coedo. El veterinari \arrtoé

opina que: "Molta gent es compra un gos de raça gegant en una ciutat amb espais petits o bé races nòrdiques en una ciutat amb un dima mediterranr.

Un exempte del que diu Ricardo Coedo és una clienta seva, que té un "husky" des de fa un parell d'anys. Ella admet que cada dia no pot anar a córrer amb el gos nòrdic a causa dels horaris de la seva feina: "Tinc por que l'animal pateixi estrès per tenir-lo tancatacasa.Aixòsí,els caps de setmana sempre anem a córrer a la muntanya".

• Lliure esbaijo No obstant, per tal que el gos faci exercici no cal sortir de la ciutat. A Barcelona hi ha, en molts dels grans parcs públics, zones especialment dedicades al lliure esbarjo dels gossos. Ara bé, el problema és que la majoria d'aquests espais es troben en zones allunyades del centre urbà com són el Parc de la Guineueta, el Parc de tes Aigües o el Turó de la Peira. Per tant, si algú s'hi vol desplaçar amb un animal ho haurà de fer a peu o bé fent ús del seu vehicte particular, ja que no és permès que els animals viatgin en transport públic. Un altre inconvenient és el desconeixement de l'existència d'aquests llocs destinats especialment als gossos. Ara bé, el problema més conegut pels ciutadans, tant si tenen gos com si no, són els excrements de la població canina. Segons l'Institut Municipal de Parcs i Jardins hi ha 129 pipi-cans repartits pertota la ciutat amb una mi^ana de tretze espais perdistricte. Tot i les campanyes publicitàries i el repartiment gratuït de txDsses per recollir els excrements per part de la Guàrdia Urtjana, el poc civisme de bastants proptetaris fa que no es recullin tot i que la Guàrdia Urt)ana pot multar amb fins a 15.000 pessetes per aquesta infracció. L'Ajuntament calcula que la població canina de Barcelona produeix diàriament 80.000 litres d'orina i 48.000 quilograms d'excrements. No obstant, la instal.lació de pipi-cans pot provocar les protestes d'alguns veïns. Un exempte és el rebuig que va provocar la cd.kxació d'un pipi-ca al passeig de Sant Joan el passat any. Les queixes veïnals van fer que es retirés l'espai vint dies després de la seva instal.lació.

Els veïns argumentaven mates otors i concentracions d'animals fins a altes hores de la matinada.

Amb l'entrada en vigor de la nova Ordenança General de Medi Urtià de Barcelona, els gossos que passegen per tes vies públiques i parcs de la ciutat han d'anar lligats i identificats.

Tanmateix, i amb motiu dels atacs a persones que s'han donat a l'estat, els gossos considetBts perillosos han de portarmorríó. Malgrat això, el \^terinarí

KIM MANRESA

• Les noves ordenances obliguen a passejar els gossos amb morrió.

Ricardo Coedo creu que encasellar una raça com a perillosa és molt relatiu ja que "depèn molt del tracte que ha rebut per part de l'amo". L'opinió de Coedo coincideix amb la de la Guàrdia Urtjana, la qual manifesta que la possessió de bona part d'aquests gossos qualificats de perillosos recau en tribus uriDanes o en gent que organitza baraItes clandestines. Durant aquest any l'Ajuntament de Barcelona està elaborant un nou Cens d'Identificació Canina (CIS) amb el qual s'intenta tenir censats tots els gcesos de la ciutat. Qui no tingui el seu gos empadronat podrà ser sancionat amb una multa d'entre 15.000 i 20.000 pessetes. Però durant aquest any la instal.lació del microxip que comporta censar l'animal ésgratuïta. Ara només farà falta que els propietaris responguin a la campanya de l'Ajuntament i que prenguin consdència de la seva responsabilitat.

• Adopció o sacrifici El Centre d'Acolliment d'Animals de Companyia (CAAC), situat a la carretera de l'Arrabassada, durant el 1998 va recollir de la ciutat de Barcelona 2.232 animals, dels quals només 283 van ser donats en adopció. Aquesta xifra representa només un 12'67% de les adopcions. El volum més gran de captures de gossos va donar-se a Sants-Montjuïc i a

Sant Martí, ambdós districtes amb un 16'48%. Les principals activitats de la gossera municipal se centren en l'acollida d'animals perduts, abandonats o donats pels seus amos.

També realitzen l'observació de la possible existència de ràbia en algun gos, la custòdia d'animals per ordre judicial i l'atenció veterinària de tots els animals que resideixen en el centre.

Les autoritats consideren vagabund un gos que circuli per la via pública sense collar i sense cap tipus d'identificació. Quan això passa els serveis municipals recullen l'animal i el porten al CAAC. Un cop transcorreguts vuit dies l'animal és donat en adopció o, si no hi ha cap altra sortida se'l destina al sacrifici eutanàsic.

La trobada d'un gos degudament identificat és inmediatament comunicada al seu amo i, si després de deu dies de la notificació no se l'ha recollit, l'animal es pot donaren adopció 0 be se'l sacrifica.

En els últims temps ha augmentat l'alarma social vers els atacs de gossos perillosos. A Barcelona, segons l'Institut Municipal de Salut Pública, el 1998 es van produir 94 atacs, onze dels quals van ser a nnenors d'edat. La proliferació de notícies als mitjans de comunicació sobre atacs de gossos i el tracta-

ment sensacionalista que se li ha donat, ha provocat una por irracional cap aquests cans agressius. Els amos asseguraren que aquest tipus de gossos només són perillosos si se'ls educa per tal que es mostrin agressius.

Els districtes de Barcelona amb més incidents causats per aquests gossos són l'Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí. Segons l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, les places, jardins, i parcs són els llocs on hi ha més actes de destrosses per culpa del vandalisme, les baralles, les agressions i l'ensinistrament de gossos. Molts experts i ciutadans estan d'acord amb què la solució és acabar amb l'agressivitat d'aquests animals no és eliminar la raça, sinó donar-los una bona educació. "Si cuides bé el gos, no passa res", diu un agent de la Guàrdia Urisana del districte de Sants-Muntjuïc.

L'ensinistrament inedequat està relacionat amb les baraltes clandestines que encara es produeixen a Barcelona. La Guàrdia Urt^ana coneix tes àrees on es produeixen aquestes lluites -Zona Franca, Poblenou, Parc de la Pagès i solars- i intenta controlar que no es duguin a terme.

LTerré, S. Tortosa iS. Valverde són estudiants universitàries.

CARRER

estiu de 2000

D O N A - L I LA VOLTA

-y]

PUBUCITAT

25

AL TEU ESTIU

AQUEST ESTIU, VINE A LA PLATJA AMB BONOTREN

K*m^i fL\ tti i^-fl >iij IWLJ ^fea i j ^ WÜAJ 4>'KL^Ai'.9»janii·iAiai3aHïi»XLiK '^^^/•i.ï,':!

»••.,Aquest estiu, descobreix que fúfil i còmode que resulta anar 'd l^ plritja "címb el teu Bonotren.iO viattje'['''I/.;!!'-!!.!:', (jíian vulguis i OK'^\ vulguis, durant un mes. Prova-ho i sortiràs guanyant, se.aur.

UUUUUJUJ

Guanya u

c

Comprant 2 Bonotrerii, t'encíuràs el nostre còmic "Humor a Todo Tren" realitzat per l'equip d'El Jueves en exclusiva per "• "' •

-.i una volt?

Envia'ns qualsevol bitllet de Rodalies Renfe amb li^s teves dades personals a l'apartat de correus 9449 de 08080~Barcelona abans de 17 de setembre de 2000. Participaràs en el sorteig d'un magnífic viatge per a dues persones al voltant de! món*.

902 24 02 02 • www.renfe.es

Rodalies

Renfe

I Basra del sorttiq depositàdes davant iiolati. Vnliri [if; ;i lois flsbillií·tsdcr Radulii·sRt-nk· LulnuiriLs dos del 15/OÜ/aO liii^ ;ii 11/09/00

els que van al cine et saluden El Metro i el Bus et conviden a veure GLADIATOR (EL GLADIADOR), la pel·lícula ^

de gran èxit als EE.UU

ompra't un pack de 6 targetes T-1... i busca't un acompanyant per veure aquesta gran pel·lícula li u s s ]•: L L c R o\v i:

(EL G L A D I A D O R ) targetes

T-i

entrades GLADIATOR (EL GLADIADOR)

|

26

CARRER

PUBUCITAT

CRJSTALHRJA ^ C A f l P I N T H R Í A DE ALUMJNIO Y PVC

0

estiu de 2000

FORN DE PA D'AVINYO

^ELATEHIÀ

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

II) 7( de dcscucnliis en tiialquier iiislalanón de alnininio. mampurm de bano. rejas de segandad. eortmm plegable.

Hnos. JURADO

mm

Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26

{wl#wl frWfTnr

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES

^4 no c*i^

Fàbrica: Polígon Industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

%

E S C U D E L L E R S , 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

Casa fundada l'any 1912

XANCO

GELATS, GRANITZATS, ORXATA I ORXATA SENSE SUCRE, ENTREPANS

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA F u n d a d a l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popeiin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

PASTISSERIA GRANJA

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

AGRAÏM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

TAHOO i. PIERCING

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltJoche.com E-mail: eltloche@retemail.es

AMPLE, 15 (Plaça d e la Mercè) Tet. 93 302 24 41

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

SUN TATTOO - BARCELONA C. Nou de la Rambla, 9 Tel. 93 301 33 45 INTERNET: www.suntattoo.com e-mail: suntattoo@suntattoo.com

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

CURS Memòria Històrica d'una dutat: Itinerari a través del temps Professora: Margarida Costabella. Dates: 3,10,17 i 24 de maig de 2000, de 19:00 a 20:30 h.

VISITES Memòria Històrica d'xina dutat Barcelona a través dels seus monimients Professora: Rosa Segarra Martí. Dates: 31 de maig i 7,14 i 21 de juny de 2000, de 18:00 a 19:30 h.

Informadó i inscripdons: Elisabets, 8-10 - Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.

Preu per activitat 3000 pts. Persones jubilades, aturades i estudiants: 20% de descompte.

MÓN OBERT és un espai on trobaràs:

CONEIX EL NOSTRE LITORAL I T I N E R A R I S GUIATS

EL CENTRE DESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA

,iS»l«^''*»ti^,

Orlentación adolescente Grupos reducidos de autoayuda Clases de refuerzo escolar Infantil Ayuda emocional adultos

:<Ü^S.^ÍiWiifi|:WÉÍ«s

Sra. Rodríguez

POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS

T. 93 408 18 66

PER A GRUPS ORGANITZATS.

(tardes)

El medi a les viles costaneres El Foix, un riu mediterrani • La franja litoral, un medi fràgil • Els recursos del mar • El paisatge a l'entorn del Garraf Regeneració i recuperació d'espais litorals

* degustació de: cafès, pastes, menú cassola, sopars per grups * lectures de: teatre, poesia, contes, tallers * espai obert als artistes en general * llibreria, papereria de regal i revistes Fer canvi de temporada fem un 35 % de descompte en papereria de regal!!

Ens podeu trucar al 93.301.72.73 de 8 a 21h.

Passatge Escudellers, 5, baixos

•

•

•

INFORMACIÓ I RESERVES:

RUJOLS J O I E R I A

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

de 10 a 14 hores a:

W CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR 08870 SITGES

TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 811 02 41 E-mail. cem@cliba.es

i^ HOSPITAL, 29 TEL. 93 318 22 84 08001 BARCELONA

COMPRA I VENDA Templers, 16 - Tel. 93 412 4017 08002 Barcelona

PG. MARÍTIM, 72

RELLOTGERIA

Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient

CAMISETAS PARA DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS 1 DIBUJOS DISCOS ETC...

S. COOP. C. LTDA.

Llibres Material escolar i d'oficina Jocs didàctics Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

APARCAMENT GRATUÏT AL MATEIX EDIFICI

PHCENIX CAMISETAS PUBUCIDAO PARA EMPIIESAS, aUBS, COLECIOS, ASOCIACIONES DE VECINOS, «te...

100 Unidadei: 2TS PtaS- SOO Unidodes: 20S Píos.

J .000 Unidades: I9S Ptas- Estampado 1 colttr Intluldo.

Surtido de Corrai, Bolsas, Sudaderas, Toallas, Pohs....

1

AL IVIOMENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR 9 5 0 Ptas.

G o r r a : 7 5 0 Ptas.

P H C E N I X Tel. 93 454 10 31 Pza. L e t a m e n d i , 3 0 0 8 0 0 7 B a r c e l o n a

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

l.£t Ven íiel

CARRER

estiu de 2000

BARCELONÈS

21

LLIBRES

LLIBRES

SEXUALITAT

L'anuari del butlletí-mural Contra-lnfos

C£

Per una educació oberta, responsable i alliberadora

La alternativa libertaria, Catalunya 1976-1979"

ÀLEX TISMINETZKY

ALEX TISMINETZKY

L'àmbit editorial ha vist aparèixer darrerament de la mà de Virus un trencador anuari que ja està a la venda.

Elaborat pel Contra-lnfos, col·lectiu que realitza un butUetí-mural setmanal on s'informa de l'evolució i lluita de diversos moviments socials, podrem ara gaudir d'ima meticulosa recopilació de les notícies que han difós en im any i mig d'existència.

En les seves 300 pàgines i 200 fotografies es pot observar com van passant molts dels fets i realitats que foren notícia -o no- als mitjans de comunicació de masses, però en aquest cas explicats des de la visió dels moviments socials, col·lectius i organitzacions que les protagonitzaren: poc a poc van desenvolupant-se desallotjaments de Centres Socials Okupats, protestes contra les ETT 0 mobilitzacions estudiantils, miütiples escenaris per a les diverses lluites que s'han donat a Catalunya darrerament.

Com cada any, el 28 de juny se celebra el dia internacional en defensa dels drets dels gais, lesbianes i transexuals. Amb aquest motiu, diferents col·lectius i organitzacions s'han reimit en ima comissió unitària que enguany ha volgut centrar la campanya en la denúncia del caràcter discriminatori del sistema educatiu al nostre país.

En el manifest unitari, els grups de gais, lesbianes i heterosexuals denuncien que la recent introducció de l'educació sexual a les escoles segueix models heterosexuals, negant i excloent la sexualitat o la identitat de gènere diferent de la considerada com a "normal". S'està creant un entorn, afirmen els organitzadors de la campanya, que no permet l'expressió lliure de la sexuahtat d'adolescents i joves, que descobreixen entre la por i l'aïllament que són transexuals, gais o lesbianes; l'actual realitat educativa contribueix a la desinformació i condueix a comportaments socials d'intolerància i irracionalitat cap a la pliu-aütat sexual que existeix al nostre entorn.

La comissió unitària ha volgut posar en primera línia reivindicativa per la data del 28 de juny la demanda d'una educació sense tabús, lliure i responsable, per tal d'aconseguir un desenvolupament de la sexualitat plena pels joves i adolescents: la intenció és fer una crida social a les autoritats, mestres i pares i mares per incidir en les matèries i continguts educatius des de primària íins a l'ensenyament universitari, introduint diferents models sexuals a les aules i construint una educació no heterosexista, rigorosa i sense tabús.

Cal, considera el manifest, introduir en els llibres de text i la resta de material didàctic la diversitat sexual, no amagant en les matèries les diferents identitats sexuals i models de família que han existit històricament o que conviuen en l'actuaUtat. Finalment, es demada al professorat un esforç d'informació i formació per poder lluitar contra la discriminació i la marginació que pateixen part dels seus alumnes.

Anuari CONTRA-INFOS

L'anuari ve estructurat per seccions temàtiques que intenten articular el contingut i que inclouen des de l'antifeixisme i l'ecologia fins l'antimilitarisme, entre molts d'altres. Hi ha, però, notícies que gaudeixen d'un espai propi per oferir al lector una informació més a l'abast i de fàdl accés; aquest és el cas de la càrrega a la Universitat Autònoma, el conflicte laboral a Telefònica o els fets del darrer 12 d'octubre a Sants.

Finalment, la publicació inclou una cronologia, im índex onomàstic i im llistat de mitjans de contrainformació que complementen un anuari imprescindible per a totes aquelles persones que vulguin tenir a l'abast un any i mig de Uuita social.

Amb aquest projecte editorial, el col·lectiu Contra-lnfos -que ja distribueix setmanalment el seu butUetí-mixral per 225 locals de Catalunya (entre ateneus, bars, centres cívics,...) i es difon a través d'intemet a 3.000 adreces de tot el mónha fet un important pas endavant en la recerca d'obrir espais de comimicació alternatius. Un objectiu de contrainformar que és definit pels autors com la voluntat de crear tots els canals necessaris per difondre alternatives d'organització i de vida a la resta de la societat, amplificar la protesta col·lectiva i intentar que la gent utilitzi els seus propis mitjans de difussió al marge dels mitjans de comunicació oficials. Fites saludables en vma societat cada vegada més mediatitzada per les grans concentracions empresarials.

CHRISTIAN ANDREU

Molta gent d'una determinada edat, entre la qual hi ha les generacions més joves, no hem acabat mai d'entendre perquè no es va arrivar mai a produir la ruptiu-a l'any 75.

El llibre "La alternativa libertaria, Catalunya 1976-1979" de Joan Zambrana, editat per Edicions Fet a Mà, suposa un pas en el descobriment del què començava a passar i que no es va esdevenir mai. L'autor descriu l'apogeu social que van tenir els moviments anarquistes i llibertaris entre els anys 1976 i 1979 al nostre país i intenta oferir un panorama prou ampli perquè el lector es pugui interrogar a si mateix sobre quines van poder ser les causes del què començava a ser i no va ser mai.

I diem això perquè, aquest, no és un llibre de rigurós anàlisi polític que aporti respostes contundents, més bé preguntes que llença en Zambrana a tots i totes les possibles lectors i lectores.

"La alternativa libertaria, Catalunya 1976-1979" és un llibre que redescobreix a molta gent el que es va esdevenir en aquells turbulents anys de la transició.

A aquells que no creguin que el sistema on vivim sigui vma veritable democràcia per múltiples factors, Zambrana els ajudarà a entendre que, com a mínim, un sector de la societat va voler arribar més enllà. Però que, per raons diverses, entre elles l'enfrontament intern, l'abstenció en les eleccions sindicals o l'atac premeditat de la resta de la societat, mitjans de comunicació inclosos, es va truncar.

Aquest llibre es divideix en un nombre elevat de capítols curts que ofereixen, a modus de visiófi-escai amena -sobretot en la segona part^ fets que es va esdevenir a Catalunya entre els anys 76 i 79 i que van suposar el creixement de la CNT i els moviments llibertaris (fins arrivar a la xifra màxima de 300.000 afiliats a tot l'estat) i la seva crisi i posterior desaparició com a fenomen de masa.

Les reunions dels primers comitès cenetistes a Catalimya -Interior, Front Llibertari i Secretariat Intercontinentalvan donar pas al primer míting massiu de la CNT a casa nostra des de la Guerra Civil - a Mataró l'any 1976 es van rexmir més de 4.000 persones. Més tard, fets interrelacionats amb aquesta organització com la vaga de Roca, les vagues de les benzineres dels anys 1977 i 1978 i el míting del juliol del 77 a Montjuïc amb més de 200.000 assistents ajuden a

entendre ima mica més l'auge d'aquest moviment social.

Tot això amanit amb complexos fenòmens que circulaven a l'òrbita d'aquest sindicat com les revistes El Viejo Topo, Ajoblanco o SoUdaritat Obrera conformen, a través d'aquest llibre un panorama social i polític prou complex perquè el lector comenci a redescobrir -si és que ja l'havia oblidatr- ima part de la nostra història col·lectiva contemporània que molts s'han esforçat a fer oblidar i que va tenir una importància sense cap mena de dubte cabdal a Catalimya.

I potser serà a través de les planes de "La alternativa libertaria, Catalunya 1976-1979" que començarem a entendre xma part substanciEil del nostre present més viu. Arran del que històricament s'expHca al llibre, qui Uegeix es pot començar a preguntar qui són els okupes, els àcrates, els seguidors de rock radicals, els pacifistes i antimilitaristes que han begut, segurament, del pòsit que van deixar entre nosaltres els veUs cenetistes d'aquells anys. Per això, i malgrat im llenguatge massa historicista i, de vegades, poc entenedor, en la primera part del llibre, només es pot recomanar la seva lecttu-a. Perquè ajudarà al lector/a a entendre una part del nostre passat més recent i fins i tot a racionalitzar l'elevada taxa d'abstenció electoral de la nostra societat actual. Fan falta més llibres com aquest per superar la crisi ideològica dels nostres temps.

VÍDEO

"Estación Central de Brasil" RICARD ARIS

A YEstació Central de Rio de Janeiro, de Walter Salles, Dora és una exmestra que intenta guanyar-se la vida escrivint cartes per als analfabets. La vida d'aquesta dona soltera i malcarada (Femanda Montenegro) canvia totalment quan una de les seves clientes mor atrojjeUada sortint de l'estació. Dora decideix ajudar elfiUorfe de la cüenta, Josué (Vinicius de Oliveira), i es compromet a portar-lo amb el seu pare, que viu a una zona remota del nordoest de Brasü. El viatge comença amb fortes tensions entre els dos personatges, però a mesura que es van endinsant al Brasü més pobre i desconegut, els mateixos personatges es van endinsant també a l'interior del cor de l'altre.

Es ima de les sorpreses del 98, amb ima magnífica actuació dels dos protagonistes i una bona pila de premis als festivals més prestigiosos: l'Ós d'Or a la millor pel·lícula, el premi del Jurat Ecumènic a millor pel·lícula i l'Ós de Plata a la millor actriu (del Festival de Berlín), el Globus d'Or a la millor pel.h'cula de parla no anglesa, el premi de Millor Guió al Festival de Cinema de Simdance i el premi Donostiako Nacionaltekozimenaldía del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Sincerament, una pel·lícula que no us podeu deixar perdre i que ja la podeu trobar en vídeo.

La campanya de sensibiützació social comptava amb un acte inaugural al Paraninf de la Universitat de Barcelona el 27 de juny, diversos actes al pati Lümona els dies posteriors i finalitzà l'I de juliol amb una manifestació i una festa reivindicativa a la plaça Universitat.

28

Lu Veu del

VEÏNAT

iBreus de barri LES CORTS

Principi d'acord a ta colònia Castells L'Ajuntament de Barcelona ha acceptat els plantejaments dels veïns de la colònia Castells, a Les Corts, i s'ha compromès a garantir el reallotjament dels afectats, així com la gestió pública del procés d'expropiació i futura urbanització del sector. Els nous plantejaments municipals suposen la pràctica acceptació de les propostes que han fet els veïns, fins i tot el compromís per mantenir les activitats que es desenvolupen a la zona afectada. L'únic aspecte que encara no s'ha pactat és el futur dels edificis del carrer d'Entença, que els tècnics municipals insisteixen a enderrocar.

LA MARINA

Mobilitat I solidaritat amb el barri Sis entitats integrants del Pacte per una Mobilitat Sostenible s'han solidaritzat amb aquesta zona, que s'ha constituït en una de les portes d'entrada a Barcelona, ja que augmentar el trànsit motoritzat privat al barri agreujarà els problemes de mobilitat que ja pateix actualment.

La recent reforma de la plaça Cerdà i dels seus entorns n'és un exemple.

A part de les vergonyoses inundacions, segueix essent un mur infranquejable per a les persones grans o les que tenen una mobilitat reduïda. Les noves actuacions han creat aquí un entramat viari de gran capacitat absolutament innecessari pels barris afectats i només justificat per la intenció d'afavorir el trànsit de pas. En són exemples els nous carrers Química i Mineria, de quatre carrils de circulació cadascun, i ara s'hi pretén afegir els carrers Ferrocarrils Catalans i Mare de Déu de Port. Les entitats del Pacte per la Mobilitat donen suport a la reivindicació veïnal de convertir-los en un eix de barri, amb equipaments, i no pas en un eix de trànsit.

TRINITAT NOVA

El barri es manifesta front l'Ajuntament i la Generalitat El cinc de juny passat, tres-cents veïns i veïnes es van mobilitzar amb el lema : "Fets sí, paraules noi", davant la Generalitat i l'Ajuntament.

Porten deu anys esperant que els remodelin el seu barri aluminòtic.

Endarreriments i incompliments en ambdues administracions. Van entregar un manifest en el qual expliquen que la remodelació del barri ha d'implicar: construir habitatges dignes i que permetin el màxim estalvi energètic; una nova obertura de la ciutat cap a Collserola, fent que s'integri a la ciutat, i no a la inversa; aprofitar equipaments ja existents, reorientant-ne la utilització (Museu de l'Aigua, estany artificial per la reutilitzacíó de l'aigua, Escola de Circ, etc); repensar la dotació d'equipaments i la dinamització comercial I social i repensar, també, el transport utbà des del punt de vista de la sostenibilltat. Trinitat Nova exigeix a les administracions un compromís clar i públic amb el barrí perquè la remodelació es faci de manera ràpida, eficaç i amb sentit de justícia.

CARRER Llistes d'espera: la doble moral sanitària

estiu de 2000

.BARCELONA

que els productes industrials), la infrautilització dels serveis, etcètera, són el producte, no solament de recursos insuficients, sinó també de l'impuls privatitzador dels responsables saniJa no hi ha cap dubte i s'accepta per taris que deteriorant el sistema públic tottiom que hi ha problemes greus que potencien el privat com a sortida plauafecten tot el sistema sanitari. La realisible i necessària. tat s'ha imposat dia a dia i ha donat la D'altra banda és necessari establir raó als ciutadans. Fa molts anys que mecanismes de control de la gestió i de des de les AV i des d'altres entitats la qualitat dels serveis sanitaris, amb s'han denunciat els greus problemes una total transparència i total participaque els governs i gestors han intentat ció dels afectats. Si el control està a les amagar i manipular: els col·lapses de mateixes mans, tant la gestió com la les Urgències Hospitalàries, la reforma qualitat, no és possible l'objectivitat ni privatitzadora de l'assistència primàla imparcialitat: No hi ha gerent que ria, el tancament de més de 300 llits a parii malament de la qualitat del seu la Vall d'Hebron, el tancament de la entorn de responsabilitat. planta, amb 20 llits, a la Clínica Quinjrgica Adrià, la manca de recursos, la Per acabar, hem de ser conscients precarietat laboral en els centres de d'un aspecte important: si no hi ha treball sanitari, l'augment inacceptable incompatibilitat establerta entre la pràcde les llistes d'espera a nnoltes especitica assistendal privada i la pública alitats mèdiques i per a moltes patolopels professionals sanitaris, no hi haugies. ... La llista d'agressions a les perrà nranera d'evitar que es jugui amb sones malaltes és nnassa grossa com una doble moral perversa: les patologiper continuar socialment passius. Per es rendibles a la privada i les que són damunt de tot tipus d'interessos polí- acceptar, per nx)lt que s'amagui amb mínim el 6,8 % del PIB, l'augnDent de poc rendibles a la pública. Amb el tema tics sectaris i partidistes, és urgent i d'altres discursos sense sentit i dema- recursos per a l'estructura sanitària actual de les llistes d'espera ja es veu necessari començar una forta mobilit- gògics. (Villalobos i Rius són el mateix) pública (ICS, INSALUD, SAS...), co- venir que les grans negociacions vézació social que faci enrera les mesuDes de les organitzacions ciutada- mencem a demanar més llocs de tre- nen de discutir com es repartirà el gran res del govern, encaminades a reduir nes el debat ha de començar per dir un ball per al sector sanitari (a la Unió pastís de la línia de negoci sucós: Les elsrecursosiacomercialitzariprivatitzar no ben fort a les llistes d'espera, sigui Europea hi ha el 5% de la població que intervencions quirúrgiques. No sentim el sistema sanitari públic. quina sigui la malaltia. Si comencem a està ocupada en el sector sanitari, en pariarde les inversions als hospitals de Hi hartvaltagent que no dubta en fer veure com es gestionen les esperes tant que a Espanya i a Catalunya és el i'ICS que no tenen recursos. Sentim negoci amb els més desfavorits. El perquè siguin menys dolentes i més 2%). La manca de personal té un alt plans per induir els malalts cap a soludebat d'aquests últims dies sobre les acceptables, començarem a perdre ja cost per a la qualitat de vida de la ciors en l'assistència privada. esperes dels malalts de cor comença que no controlem els mecanismes de ciutadania, i nfK>lt especialment per a la És per això que ens hem de mobia reorientar-se de manera nx)lt perillo- la gestió. Ja no hi ha dubte que hi ha un població níiés desfavorida, es a dir les litzar el més aviat i el més possit>le. I sa. El pla de xoc del govern central i abisme entre les necessitats assis- classes que utilitzen el Sistema Sanita- això està a mans de les organitzacions autonòmic és clar no hi haurà més tencials i les possibilitats tecnològiques ri Públic. Les grans cues, els temps progressistes i d'esquen-es. La salut recursos, la llista d'espera és normal i de coneixements, en front d'uns re- d'espera, la massificació dels serveis, no és una mercaderia que es pugui amb el sistema públic, gratuït, univer- cursos econòmics petits i, rtialgrat tot, la frustració implícita del personal sani- vendre i comprar fàcilment en el mersal i de lliure accés. S'han de redistribuir malgastatsen l'augment de la burocrà- tari per la manca d'infraestnjctures i cat. La salut no ha de ser un negoci. els recursos i donar més negoci a les cia administrativa i de gestió dels espe- per l'augment dels ritmes de treball Hem de defensar més que mai una (com si els malalts i els serveis que sanitat pública suficient, de qualitat, empreses privades; aquest és el mis- cialistes del negoci privat. satge polític de fons que no podem Comencem per reivindicar, com a necessita es poguessin mesurar igual universal, gratuïta i óe lliure accés.

F COMISSIÓ DE SANITAT DE LA FAVB

Els veïns de Zona Franca volen un barri amb més serveis .ZONA FRANCA FCHELO LOSADA

Els veïns dels barris de la Zona Franca han constatat en els dan^ers anys un augment de la inseguretat ciutadana amb robatoris a comerços i veïns, agressions i un llarg etcètera.

Segons les cartes que van presentarà la Generalitat el passat 13de maig (a l'Ajuntament ningú va rebre als veïns), aquesta situació es deu principalment a l'oblit constant de les administracions a l'hora de projectar i planificar i quan ho fan és per afavorir els interessos, en moltes ocasions especulatius, de la ciutat.

Els veïns també es queixen que les diferents administadonsnoméss'apropen als barris de la Zona Franca quan hi ha eleccions, quan han de cobrar els impostos i les contribucions o quan intenten ubicar serveis que a altres zones de la ciutat no vden, com ara una incineradora o una presó.

Aquest malestar general va esclatar quan es va anunciar que era previst constrijir una narcosala als barris de la Zona Franca. Els ciutadans d'aquesta zona van sortir al carrer per demanar tots els serveis que manquen als barna iexpressantlasevad'isconformitatamb la narcosala al.legant que als seus barris no queda lloc per instal·lar un servei d'aquestes característiques quan el Centre d'Atenció Primària

(CAP) que tenen s'ha quedat petit i s'fiauria d'ampliar. Malgrat tot, els veïns de la Zona Franca voten negociar amb el Departament de Sanitat de la Generalitat possibles alternatives per atendre i prevenir malatttes derivades de les drogues i també poder oferir un servei d'higiene per als drogodependents. *

Movilitzacions veïnals

Després de la manifestació del dia 13 de maig al centre de Barcelona, sembla quetesnegociacions amb l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya comencen a funcionar.

Ara per ara, ja s'ha aconseguit que la Casa Muntaner hagi estat endenx)cada i que el carner Fenxxarrils Catalans arribi fins a la Gran Via de les Corts Catalanes. A més a més, representants dels veïns s'hanreunitamb Pere N/lacià, Departament de Política Territorial, i aquest els ha assegurat que hi haurà metro a la Zona Franca, la línia 9, encara que no es va comprometre amb cap catendari, segons declara un dels representants del veïnat, el senyor Abad.

Un altre dels temes que reivindicaven era l'ampliació del CAP Cartes Ribas ja que s'ha quedat petit per l'augment de la població. Si tot va bé, els barris de la Zona Franca tindran un altre CAP, als ten^nys de la Philips.

Els representants dels veïns enca-

IGNASI R. RENOM

Els manifestants davant la Generalitat. L'Ajuntament no els va rebre ra s'han dereuniramb el Departament d'Ensenyament per infotmar-sedecom van les obres del nou institut. Els veïns creuen que no estarà acabat per al pròxim curs i voten saber què faran amb els joves que haurien de començar allà els seus estudis.

LadesaparidódeCanTunisésuna altra de tes reivindicacions d'aquests barris. Els veïns voten saber si el Consorci de la Zona Franca o l'Autoritat Portuària tenen resaveureambaquest tema. Segons el senyor Abad, Can Tunis desapareixerà a causa de l'ampliació del port, però ells volen que tota la pol3lació que viu allà es distribueixi

per tot Barcelona i que no estiguin tots concentrats en un lloc.

De moment les negociacions s'han iniciat i en breu està previst mantenir una altra reunió amb el Departament de Política Tenitorial per tal d'establir on se situarantesfutures estacions de metro. En general els veïns han pogut constatar, amb les mobilitzacions, que tes diferents administracions no només els escolten sinó que són receptives a les seves reivridicacions.

Els representants veïnals seguiran infomiant al veïnat i m finalitzaran la lluita fins que La Marina compti amb tots els sen/eis que necessita

La Veu

det

CARRER

estiu de 2000

VEÏNAT

29

La Model per al barri i per a la ciutat ESQUERRA DE L'EIXAMPLE I PERE CASTANO I SANTAMARÍA

Indubtablement, és del barri; l'Esquerra de l'Eixample l'ha patit molt de temps i n'ha de gaudir quan li arribi l'hora del trasllat. Hi ha edificis que són història, que formen part del paisatge urbà i el caracteritzen. La presó Model n'és un, però la seva singularitat no ha estat prou valorada -qui sap si han influït les sinistres connotacions que hi associem- i tampoc se'ns ha explicat, ni poc ni gens, la seva qualitat arquitectònica, però hi ha un aspecte que és prou evident: la ciutat no es pot permetre cap més pèrdua d'identitat. El teixit urbà ha de reflectir l'evolució d'èpoques i costums, ha de créixer i no refer-se continuadament anorreant els testimonis de la seva personalitat. Tot allò que sigui significatiu, avui ja té valor històric, ambiental o pedagògic, més encara en el cas de la presó, que hauriad'haverestat una eina de rehabilitació i va ser, massa sovint, un instrument de la dictadura contra els defensors de les llibertats. Només per homenatjar la seva memòria ja hauria de romandre com a monument.

No cal fer esforç d'imaginació per copsar el que pot arribar a ser l'edifici; primer cal imaginar-lo sense la tàpia que el reclou i amaga: amb això ja s'allibera un espai magnífic per a jardins públics (hom

a proposat que es diguin "de la Llibertat", magnífica idea) i ens permet contemplar l'espectacular estructura radial d'una obra que, en el seu temps, va qualificar-se de "model". Tot seguit constatarem que ens proporciona prou habitacle per a un grapat de serveis: geriàtric, casal de joves, esplai, escola bressol, biblioteca, exposicions, fons permanent de documentació i arxiu (d'Història local, de moviments veïnals i obrers, d'estudis penitenciaris, etc), dispensari, sales d'assaig per a grups de música i teatre, auditori, instal·lacions d'esports... poseu-hi el que us sembli, però que ens serveixi a tots, que sigui de tothom! i, per damunt de tot, abans que s'hi faci res, volem ésser consultats com a veïns que som i com a ciutadans que, si suportem les despeses i servituds de la ciutat, també ens considerem amb dret a participar del seu futur.

No podem permetre que especulin amb el patrimoni comú. No deixarem que un indret històric es converteixi en blocs de pisos que densificaran encara més el barri, aguditzaran les mancances d'uns serveis que, si ara són deficitaris, amb l'augment de la població encara ho seran més. A més, si algú pensa en pisos de promoció pública, econòmics o de lloguer a l'abast dels joves, que baixi de la figuera... hi ha massa voltors sotjant tot allò que faci olor de negoci. ,j,Els

La ciutat no es pot permetre la pèrdua de l'edifici de La Model costa tant d'entendre als caparrons que ens planifiquen (?) que cal endegar un projecte urbanístic amb prou assistència per a ancians, infants, joves i grans? i,Pensen en el trànsit i l'aparcament?

Els haurem de dir com han de fer la

seva feina? Són massa interrogants, ara hem d'exigir respostes.

Hem de negar-nos al fet (tantes vegades consumat) de que espais qualificats de zona verda i equipaments puguin ser utilitzats de moneda de canvi per administracions que

Denuncian al distrito de Horta-Guinardó por falta de participación • LaCoordinadorad'Assodacionsde Veïns del districte d'Horta-Guinardó quiere denunciar la absoluta falta de voluntad del Ctonsell del Districte para garantizar el cumplimiento de los objetivos con que se convocan las reuniones de participación ciudadana y demasforosde participación social, como cauce natural para tomar el pulso al sentir popular y recoger sus dudas y reivindicaciones. Ladedicación desinteresada de numerosas personas recogiendoen eldíaadíadatossobre las necesidades y preocupaciones de nuestros barrios y su presentación en dichos foros, parece encontrar como única respuesta una política evidente de hechos consumados donde solo cabé esperar una información a posteriori.cuandonoladesinfomnadón.

El ejemplo màs flagrante de esta actitud lo encontranx» en la pasada reunión del dia 15 de mayo en la sede del distrito, donde, bajo la premisa de informamos sobre el arranque en la elaboración de un 'Plan Director" para la zona de la Vall d'Hebron, los presentes únicamente fuimos testigos de una desafortunada inten/ención del Sr. Acebillo, jefe del equipo de arquitectes de l'Ajuntament de Barcelona, quien ante las dudas planteadas desde las diversas entidades asistentes respecto del alcance y los contenidos de ese Plan, únicamente fue capaz de respondercon evasivasy alguna que otra salida de tono, en particular cuando se le pregunto por el posidonamiento del ayuntamiento, frente al proyecto de construcdón del Túnel d'Horta. La respuesta obtenida dentro de la indefinidón fue pròxima a "todo esta por hacer y por decidir".

Cuando, al dia siguiente se aprue-

quietudes y necesidades del tejido social, y las soluciones adoptadas desde el consistorio. En ese contexto, la representatividad de nuestras entidades se pone una vez màs en entredicho, y no por su falta de capacidad para conectar con la comunidad, sinó por el hecho de que desde la administración, una vez mas, a la hora de tomar decisiones estratégicas se prescinde de cualquier aportadón extema.

Así, la credibilidad de los mecanismes de participación ciudadana, que se pretendían refundar desde el distrito de Horta-Guinardó, nace ya daramente minada por el mas grave de los defectes, su manifiesta incapacidad para servir como autentico cauce de participación, habida cuenta que, las decisiones siempre se toman de maEL PERIÓDICO nera prèvia y sin consultar. De forma Las asocíaclones de vecinos planten al distrito de Horta-Guinardó que, desde las asociaciones de veciba en el Parlament por aplastante Al parecer se trata simplemente de nos resulta imposible asumir la repremayoría y con los votos a favor de una componenda que tratade justificar sentación efectiva de nuestros colectilos parlamentarios del PSC y CiU el decisiones ya adoptadas en contra de vos sodales en dichos foros. plan de ejecución del Túnel d'Horta, diferentes voces, dentro del màs amEn definitiva, creemos que la presin duda resulta evidente que la in- plio abanico posible de entidades re- sencia de las asociaciones de veciformación en nuestro distrito no flu- presentativas de nuestra sociedad, nos del distrito Horta-Guinardó en ye como cabria esperar. Però cuan- incluido algun ayuntamiento, aunque cualquiera de estos supuestos foros do ese mismo dia, todos los medios al parecer no el nuestro. No importa si de participación, pasa necesariade comunicación se hacen eco del respecto a Els Encants todas las par- mente por: traslado de Els Encants, desde su tes implicadas -asociaciones de co• Paralizar públicamente y por estradicional ubicación en la zona de merciantes, de vecinos...- lo ven ne- crito desde l'Ajuntament cualquier deGlòries a la Vall d'Hebron, nos esta- gativamente. cisión entomo al proyecto de ejecución mos enfrentando a una situación de Pues bien, las asociaciones de ve- del Túnel d'Horta i al traslado de Els hipocresia clara y sin paliativos. cinos, en su esfuerzo de servir como Encants.

Ambas son decisiones que, pese a via de interiocudón habitual de la vo• Definir públicamente el posidosu trascendencia, no deben al pare- luntad popular, se ven daramente namiento de l'Ajuntament de Barcelocer someterse al interès general. Ni mediatizadas cuando desde la admi- na en estos temas y su justificadón. tan siquiera en línea a recoger la nistración municipal se incumpien • Artjitrar los níedios necesaríos opinión popular. ^Quizàs sea la mo- sistemàticamente todos sus compro- para recoger de manera fehadente la vilización el único remedio para des- misos, tanto de partidpación, como de respuesta de todos los interiocutores pertar la sensibilidad de nuestros información, imposibilitando cualquier sodales implícados, antes de seguir gobemantes? intento de aproximación entra las in- adelante.

són capaces de girar-se d'esquena als interessos dels ciutadans, engreixant - a més- bubcaques privades.

Pere Castano i Santamaría és president de l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample.

Font d'en Fargues defensa la seva masia FONT D'EN FARGUES I REDACCIÓ

A principis de juny, un centenar de veïns i veïnes es van manifestar denunciant que la remodelació de la masia que dóna nom al barri, amenaça la pròpia masia i els seus jardins, "els més bonics del barri".

Pretenen instal·lar una escola d'hosteleria i una residència privada per a la gent gran.

Can Fargues és una masia construïda al segle XIV, seguint el model de masia medieval fortificada, que tè afegits del segle XV i remodelada al segle XVII, quan es va produir una gran immigració de pagesos de l'estat francès. La masia està molt ben conservada.

En una carta enviada a l'alcalde, els veïns expresen la seva por que la masia no sigui per equipaments pel barri i que la ciutat perdi uns jardins d'induptable valor. T a m b é han p r e s e n t a t al·legacions a la construcció de la residència i demanen un replantejament de l'ús de la masia. Reclamen a l'alcalde que la compri, tal i com va fer amb el Tibidabo.

Can Fargues està inclosa en el catàleg del patrimoni històric-artístic de Barcelona i el seu futur està pendent de la concesió o no de la c o r r e s p o n e n t llicència d'obres.

30

trt veu uei

VEÈVAT

iBreus de barri POBLENOU

Envia postals a Clos per demanar equipaments La comissió Proequipaments del barri de Poblenou ha posat en marxa una campanya que consistirà en distribuir postals entre el veïnat perquè les faci arribar a l'alcalde de la ciutat, Joan Clos.

D'aquesta manera, la comissió vol reivindicar un Pla d'Equipaments per a la zona, que espera que s'hi traslladin prop de 40.000 nous veïns i veïnes després de la darrera remodelació.

Entre els equipaments que creuen més necessaris hi ha la creació d'una escola bressol pública, una biblioteca o una residència amb centre de dia i apartaments tutelats per a persones més grans de 65 anys.

HORTA

Botifarrada contra el Túnel Unes tres-centes persones es van manifestar el diumenge 18 de juny a l'Avinguda de l'Estatut per a protestar per la construcció del Túnel, "una aberració mediambiental" que tindrà un impacte perjudicial en l'entorn de la zona. Després de tallar el trànsit es va celebrar una butifarrada popular. A l'acte van assistir la tinent d'alcalde Imma Mayol i els regidors Eugeni Forradellas i Jesús Maestro, d'IC-V i ERC, respectivament.

BARCELONETA

Contenciós-adminlstratiu contra el gratacels L'AV Barceloneta ha presentat un contenciós-adminlstratiu contra la modificació puntual del Perl Nord de la Barceloneta, el qual preveu la construcció d'un gratacels de dinou plantes en un solar propietat de Gas Natural. El jutjat l'ha acceptat a tràmit. Aquest solar formava part del Pla de la Ribera, que el 1965 va ser motiu d'una llarga lluita del moviment veïnal de Poblenou i la Barceloneta.

TURÓ PARK

No al restaurant negoci al parc Veïns i veïnes de l'entorn al Turó Park, han format una associació d'amics per intervenir davant l'anunciada restauració d'un parc.

Es preveu limitar l'espai de l'entorn i donar llicència a un restaurant de casaments i comunions, que permetria cobrar un lloguer alt a Parcs i Jardins. Els veïns manifesten que el Turó Park és com una bombolla: una vegada dins es produeix un aïllament de la resta de la ciutat, una tranquil.litat que s'ha de presen/ar com sigui. Estan en marxa la col·locació de pancartes, manifestacions i al·legacions.

SAGRADA FAMÍLIA

Proposta per l'Illa Myrurgia Els representants del PSC, CiU, IC-V i EUiA van reconèixer clavant un centenar de veïns del barri de la Sagrada Família que, a l'acceptar la construcció d'habitatges de venda lliure a l'illa f^/1allorca-Sicília-ProvençaNàpols, no es va valorar el dèficit d'equipaments del barri. La plataforma veïnal ha plantejat un projecte alternatiu que proposa la construcció d'una residència per a la tercera edat, un centre per a joves, una guarderia i pisos de protecció oficial.

CARRER La Comissió d'Estat del Districte no satisfà els veïns de Sants-l\/lontjuïc

estiu de 2000

.SANTS-MONTJUIC F MARTA PARDELL I JAIME J . RUBIO

La Comissió d'Estat del Districte és un nou òrgan que permet els ciutadans de Sants-Mon^uicexposarlessevesqueixes i reclamacions directament als representants polítics i tècnics del barri.

Les associacions de veïns però troben insuficient aquesta iniciativa.

Sants-Montjuïc ha estat el districte escollit per posar a prova aquest nou i, segons molts, insuficient sistema de participació ciutadana: la Comissió d'Estatdel Districte (CED). Els veïns ja van manifestar el seu descontent després de la primera reunió, celebrada el passat 15 de febrer, perquè tenen por que aquesta comissió no tingui cap altra utilitat que no sigui la de "rentar-se la cara", com diu Josep Pons, de la comissió de veïns de la Bordeta. Les queixes van anibar a tal punt que, durant la segona reunió de la CED, els veïns de la Zona Franca, molestos amb l'actitud de l'Ajuntament a l'hora de buscar solucions a la inseguretat que viuen al barri, van increpar el sotspresidentdel Districte, Francesc Osan, amb una sonora xiulada.

En les dues reunbns mantingudes fins ara, els tècnics i gerents van respondre durant gairebé quatre hores les preguntes i reclamacions dels veïns i dels membres d'entitats del barri. La idea del regidor del Districte i de Participació Ciutadana, Pere Alcober, és acompanyaraquestamesuraambd'altres, com referèndums d'iniciativa popular, democràcia electrònica i informes participatius referents a projectes urbanístics.

Per dur a terme aquest projecte s'ha hagut de reformar el reglament de participació del Districte, on a més de crear-se la figura de la CED, als plens s'haurà d'informar sobre els temes de coordinació urbanística. A més, els veïns podran opinar abans de les votacions, cosa que venia demanant insistentment la Favb des de 1986. "El que esfa-explicaOsàn-ésaprDfitaraquesta nova reglamentació del ple: eliminar el punt de precs i preguntes (tot i que es garanteix que els veïns puguin pariar, si volen, en els punts de l'ordre del dia) i crear una nova instància de participació que recull l'esperit del punt de precs i preguntes del ple". *

Iniciativa insuficient

Les associacions de veïns, de tota manera, no ho veuen tan clar. Per a elles tot es queda pràcticament en una operació d'imatge. No hi ha cap seguiment dels temes exposats i els resultats pràctics d'aquesta iniciativa són, fins ara, nuls. "En principi és una bona iniciativa -explica Josep Pons, de la Comissió de Veïns de La Bordetaperquè pennet a nnoits ciutadans apropar-se a l'administració per pariar de casos concrets. Aquest apropament és bo, però això és només un principi i, pel que sembla, al Districte ja estan satisfets amb això i amb la bona assistència". Pons afegeix que "a sobre, aquest èxit de convocatòria no és tan positiu com sembla perquè això vol dir que hi ha més racons on no s'ha arríbaf i assegura que, tot i que el Districte s'ha compronrès a respondre per correu totes les reclamacions pre-

ARXIU

Un moment de la primera sessió pública de la Comissió d'Estat.

Reclamacions de tot tipus • Uns cinquanta veïns van assistir a la primera Comissió d'Estat del Districte, el doble del que és habitual en un ple. l_a segona CED va batre, però, rècords de participació amb prop de dos-cents assistents segons l'Ajuntament i gairebé quatrecents d'acord amb alguns representants veïnals. La majoria eren membres d'entitats i d'associacions de veïns. El funcionament, també criticat, és el següent: després de demanar la paraula comencen les intervencions i el vice-president del Districte, Francesc Osan, contesta aquestes exposicions de quatre en quatre. Segons el secretari del Centre Social de Sants, Josep Charies, seguint aquest procediment "no hi ha possibilitat de rèplica". Osan explica que aquesta qüestió és difícil de solucionar. "Això no és una assemblea, és un òrgan de participació". A més, segons Osan, les rèpliques i contrarèpliques allargarien massa la reunió i la farien menys interessant pels assistents. D'acord amb el vice-president del Districte de Sants-Montjuïc, malgrat que aquest és un òrgan participatiu i no executiu, gràcies a la comissió es resolen problemes: "Ens serveix per a conèixer els problemes i, per tant, per la seva possible solució". sentades, no tothom ha rebut resposta a les qüestions plantejades durant la primera reunió i, a més, no creu que aquestes respostes siguin satisfactòries: "no s'impliquen, no donen detalls, ni dades, ni estudis".

Pons també demana que "quan es plantegin problemes generals es creïn comissions automàticament i que aquesta Comissió d'Estat no sigui merament consultiva". En aquest sentit, el secretari del Centre Social de Sants, Josep Charies, diu que la CED "estaria millor si estigués més unificada pertemes i no com ara, que s'exposen seixanta temes en tres hores. Es podria dividir en zones i fer reunions".

En definitiva, diu, la CED no compleix amb el seus principals objectius: "No fomenta la participació. Està bé, però no per resoldre problemes mitjanament importants".

El vice-president del Districte assegura que no hi hauria cap problema en dividir el consell o en convocar-lo més sovint (actualment es reuneix cada dos mesos): "Aquesta és una experiència pilot -explica-, per tant, no tancada, experimental. No hi ha cap problema en anar variant, jDerfeccionant aquest mecanisme. Si en comptes de fer una reunió cada dos mesos a nivell global es van fent per territoris o monogràficament, no hi ha d'haver cap problema".

Una altra queixa del veïns és el nivell de participació. El president del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Botxteta, Jordi Clausell, ja va suggerir durant la CED que la convocatòria arribés a tots els ciutadans del Districte, mi^ançant cartells, mailings i els mi^ans de comunicació locals. Ara per ara, només reben informació sobre la convocatòria les entitats i associacions. Quant als particulars, només aquells que ho demanin directament.

Els veïns també es queixen de l'absència del regidor Pere Alcober i que sigui el vice-president del Districte

Francesc Osan qui encapçali la CED. Als representants dels veïns, per començar, no els va agradar l'actitud d'Osan pels seus despectius "judicis de valor a les propostes, com dir-li a un veí que 'aquesta és una mesura estreta de mires' o 'aquest senyor evidentment està nerviós", afirma Pons. Osan explica que "això depèn del caràcter de les persones, a mi m'agrada fer una cosa participada, no tan rígida, no tan burocràtica. Em sorprèn que els veïns demanin rigidesa. De vegades faig acudits... Però entenc que alguna persona es pugui sentir molesta". "No tinc cap interès en canviar", conclou. Els veïnspreferirien quefosel propi Alcober qui presidís la Comissió d'Estat: "Com aquesta gent del PSC està tan jerarquitzada -diu Pons- tenim por que Osan no tingui, al cap i a la fi, cap responsabilitat executiva. A més, els tècnics i gestors han perdut tota la força que tenien". El vice-president del Districte, però, explica que a Alcober "no li toca" presidir la Comissió: "Li correspon a la presidenta del Districte,

Marina Subirats, i si no hi és ella, em correspon a mi com a vice-president.

Akxiber no li toca perquè aquest no és un òrgan de govern, és un òrgan de participació". La Comissió d'Estat del Districte, en definitiva, "no decideix res. És un òrgan on els veïns comenten, suggereixen, esqueixen i se'ls respon, però no és cap òrgan executiu, com ho és el ple. Això és una comissió de debat, de reclamació. És una instància de participació".

En conclusió, als veïns els agrada la idea, però la veuen només com un punt de partida: "S'ha de perfeccionar el reglament d'organització, sinódifícilment es trobaran solucions", explica Clausell. "És una experiència que pot ser un parany. Primer s'han de veure els resultats", afirma Pons, que també destaca que és positiva la "possibilitat de plantejar problemes, el ressò mediàtic i la voluntat de compromís" d'un districte que, explica, necessita "un regidor a tot estar, que treballi aquí vuit hores diàries i que no estigui a tantes comissions i àrees municipals".

Exigeixen una carpa de circ .NOU BARRIS r REDACCIÓ

l'ateneu

El passat 6 de juny el cor de la ciutat va ser ocupat per alguna cosa semblant a un circ ambulant. No era precisament una festa, sinó la forma com la Asociación de Circo Rogelio Rivel i l'Ateneu Popular Nou Banis es manifestaven davant la Generalitat per exigirque les seves reivindicacions siguin ateses.

Les seves activitats i el seu projecte d'escola de circ necessiten una carpa.

De no realitzar-se, tota la feina feta es pot perdre. L'Ajuntament s'ha compiümès a aportar 20 milions de pessetes si en el projecte s'hi implica la Generalitat. Però la Generalitat ni contesta les peticions ni dóna explicacions. Silenci administratiu. El Circ està deixat de les mans de l'administració.

popular9barris

La Veu del

CARRER

e s t i u d e 2000

EL COR ROBAT CATHEBINA AZON

Juan Garrido President de l'AV de Roquetes

"Portem sis anys esperant que l'Ajuntament cedeixi un local per a una residència de gent gran" En Juan va néixer a Linares (Jaén), l'any 1955. Amb 17 anys arribà a Catalunya I buscà feina. Durant sis anys visqué a Premià de Mar i el 1978 es va traslladar a Nou Barris. El 1991 fou escollit president de l'Associació de Veïns de Roquetes, un barri que no fou assignatura olímpica i els problemes del barri segueixen pendents — Roquetes en peu de guerra?

— Sí. El 30 de maig ens vam manifestar més de mil veïns i veïnes.

— Per què?

— Quan ens van presentar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) les inversions corresponien a actuacions que no s'havien fet en el mandat anterior. La segona fase de la urbanització del carrer Les Torres, les escales mecàniques del carrer Alcàntara i altres actuacions ja tenien partida pressupostària i ara les comptaven com si fossin obres noves. No ens ho podíem creure.

— Com vau reaccionar?

— Vam exigir que incorporessin algunes de les actuacions pendents i ens van dir que si augmentaven les inversions a Roquetes les treurien d'altres barris. Davant d'aquesta resposta vam decidir mobilitzar-nos contra l'alcalde, Joan Clos.

— I el regidor?

— El districte va endarrere. Han canviat les formes, però hi ha menys diners. El regidor ens diu: "doneu-me les vostres reivindicacions i les faré arribar a l'alcalde". Doncs bé, dirigim les nostres protestes a l'alcalde.

Sant Antoni, repetidament hem reclamat mesures socials i preventives urgents, que no s'han aplicat i que com a conseqüència agreuLes entitats sotasignats volem gen el problema.

4. Sorprenentment l'Ajuntament, manifestar la nostra opinió sobre el trasllat del Mercat dels Encants de d'una forma unilateral i incomprenla plaça de les Glòries al barri de la sible, decideix traslladar el Mercat Vall d'Hebrón, en els següents ter- dels Encants a la Vall d'Hebrón sense donar cap explicació ni conmes: 1. Després d'un procés llarg i sulta prèvia als afectats. difícil en la tramitació del Peri de la 5. L'anella viària de la plaça de plaça de Les Glòries, - i que final- les Glòries mai ha estat una solució ment davant les protestes es va urbanística acceptada de bon grat consensuar amb tots els col·lectius pels ciutadans de Barcelona, malafectats (entitats veïnals, comerci- grat les lloances que, fins fa poc, ants dels Encants i districte de Sant d'ella feia l'arquitecte municipal Martí)-, es consoliden habitatges Josep A. Acebillo. Ens preocupa la antics, la reubicació del Encants a poca responsabilitat política de l'interior de l'anella, l'edificació de l'Ajuntament en mantenir criteris nous habitatges a la part sud de urbanístics amb coherència. Si Glòries i tot això amb el compromís s'hagués fet cas de les opinions de no perdre espai verd. que es van donar en el seu mo2. Aquests plantejaments, que ment, ara no tindríem aquest prono poden anar separats, obeeixen blema, i el que és més important, a velles reivindicacions veïnals, i no s'haurien malbaratat els diners recullen el desig de totes les parts dels contribuents. de dignificar la zona sense perdre 6. No admetem la nova ubicala seva identitat que sempre l'ha ció dels E n c a n t s a la Vall caracteritzat -una activitat comerci- d'Hebrón. Els veïns i veïnes del al activa I un ric teixit associatiu-. districte d'Horta Guinardó volem 3. Per altra banda ens preocupa que sigui zona verda i que es doni la venda il.legal per la gran dimen- prioritat a altres actuacions urbasió que ha adquirit en els últims nístiques més necessàries. Per anys. Les entitats afectades, que altra banda, els venedors dels inclouen també les del barri de Encants no volem perdre l'activi-

tat comercial que difícilment es podria mantenir en un altre indret.

Molts ja hem fixat la nostra residència a l'entorn del mercat.

7. Totes aquestes raons ens motiven a exigir a l'Ajuntament, a través dels seus responsables més directes (Joan Clos, Xavier Gases i Pere Alcober), una reunió urgent perquè ens expliquin el per què d'aquest canvi i puguem argumentar les nostres peticions.

8. Volem que la Participació Ciutadana no sigui solament paraules boniques. S'han d'acompanyar de voluntat política i continguts concrets si volem que tingui credibilitat. Últimament trobem a faltar aquesta sensibilitat en molts casos que afecten la vida dels ciutadans de Barcelona.

9. Defensarem els nostres plantejaments mitjançant el diàleg i la negociació, però no renunciem a recórrer a la confrontació en cas de necessitat.

Revistes de barri

Webs veïn@ls

, LES GLÒRIES 'FAVB

LA PEGUEM FINAL12ADAS LAS OBRAS EN El RASEO DE FABRA I PUIG

— El barri envelleix?

— De les 17.000 persones que hi vivim, cada vegada hi ha més avis i àvies. Portem sis anys esperant que l'Ajuntament cedeixi un local a la Generalitat per a una residència.

— I el metro?

— A punt d'arribar a Canyelles. Per fi! Continuarà fins a Roquetes. Estarem més ben comunicats i esperem que animi la vida comercial del barri.

— I la salut associativa?

— De 40 socis que érem el 1991, avui l'AV en té 400. També hi ha nombroses entitats i treballem conjuntament per aconseguir els nostres projectes.

— La unió fa la força?

— I la mobilització. Al nostre barri les administracions es mouen si se les pressiona. Avui veiem el futur amb més optimisme.

u

Manifest sobre el mercat dels Encants i la plaça de les Glòries

— Alguna resposta?

— Vam presentar un llistat de 40 reivindicacions i ens han convocat a una reunió per elaborar un Pla Comunitari, on es globalitzin els temes i hi hagi un compromís d'un calendari de treball. J a veurem. Han de recollir les nostres propostes de medi ambient, habitatge, més serveis, necessitats de la gent gran, etc.

— He\} estat notícia perquè heu aconseguit la rebaixa del preu de les places de pàrquing...

— Sí, de 2 milions de pessetes a 1.250.000 pessetes. La societat municipal d'aparcaments oferia 80 places a 1.250.000 pta. i en veure que la demanda era molt superior va rectificar el preu. És a dir, va intentar especular. És inaudit. Després de la mani, van acceptar el mateix preu, el barat.

FAVB

La Revista veïnal El moviment veïnal està d'enhorabona. Una nova publicació acaba de veure la llum en el si de la Plataforma Veïnal per la dignificació de la Font d'en Fargues i el Turó de la Rovira d'Horta-Guinardó.

Aquest primer número està dedicat als aspectes tècnics que permetran preservar la qualificació de residencials a aquestes dues zones que, com ja va passar en l'era Porcioles, havien de passar a ser verdes, quan hi viuen més de 1.500 persones.

CARLES VALLS

La Peguera En el número corresponent al mes d'abril de la publicació de l'AV de Can Peguera, a Nou Barris, es fa un repàs a les obres del passeig de Fabra i Puig, s'exposa els avenços en la lluita de l'aigua i es fa ressò de la campanya del Deute Extern. El president de l'AV, Pep Ortiz, també hi té un espai amb una petita ressenya sobre el projecte de rehabilitació del barrí que vol portar a terme el Patronat Municipal de l'Habitatge. A més, té una pàgina oberta a la participació de la gent del barrí, encetada per una breu narració de ficció, "Pesadilla".

La Revista Veïnal |La recalificación de la zona verde técnicamente ya es posibie!

Liwg: PottaiU. 2.paa: M x una m M a d'Inlennacióv·tnal.

34MB:MenMa&Sla(}Mlla.

4.1 S-pag: | U racaWieKlón n poaUM a.pag: U rHCfv, i» Horta GuifianU. T.p·g: Conawnaf la PofcMada. s.pag: Convocalorta vacliial

CiUpraawttan anelpróiimophneuMpiDpu·^apafaeoinpantaflaMnaMnto. iLa f»caWw«a«i d, la awa «rflt lédicameWe r» » ( « * * ' '''^'^ * * " f W ^ o mès raortanta p«a consiQuJi*) M d de «nc<Wm «na aipwlkM m«,« 0 çwi ítaactuaBiaMi a f « J * ^ hac» a«i« o n * » 08 caittackm daiando a It» tai«s laedawaW de a Fwl dw Farguai I el Tu« dBlaRortacwiunacat«caoWide20*9(LWtan*lafRaaldefwalt PeíolodoaWdetandeMiwendeBbwinale t de la v<AiMad ptf dea del gcttemo SoortaMde a tkidad de esle deome »«i eata [«çueala qi» afaSiafamos a« deWnirrairtD mds adetanie Díoafaie 1tarecaatKacwn »wda sagu. w cu(» rasla raebaiaa "

Associacions de Veïns i Veïnes de Clot Camp de l'Arpa, Poblenou, FortPienc, Montbau, Barri d'Horta, La Taxonera, Parc de la Vall d'Hebrón, Sagrada Família, Coordinadora d'AV d'Horta Guinardó, Associació de Venedors dels Encants, Favb, Federació d'Entitats de Clot-Camp de l'Arpa.

PlWal·l

http://www.twinlan.com Els veïns d'Illa 10 de la Vila Olímpica tenen espai en aquesta web per parlar sobre el conflicte amb la constructora Dragados y Construcciones pels desperfectes greus dels habitatges. http://www.pangea.org/trinova La web de Trinitat Nova on els veïns poden estar assabentats de les transformacions del barri. http://graciaweb.com/portal/ inici.htm Portal de Gràcia Web amb notícies, comerços, vincles a altres webs gracienques. http://www.way.to/pvh Web de l'associació de veïns i veïnes de la Vall d'Hebrón. Hi ha la negativa veïnal contra el trasllat dels Encants a aquesta zona. http://www.teleline.es/personal/ ajrOOOOI Web amb demandes sanitàries i d'urbanisme dels veïns de Navas. http://www.bcnet.upc.es/zssta/ der.htm Els veïns de Sant Andreu Sud preocupats pel futur de l'AVE a la Sagrera i la falta d'habitatges al barri. http ://www.telel i ne.terra.es/ personal/fontfarg Plataforma Veïnal per la dignificació de la Font d'en Fargas i el Turó de la Rovira d'Horta Guinardó.

Parlant del

CARRER / de la ciutat

^

e s t i u d e 2000

QUI ÉS QUI

XAVIER CANADAS Educador social MARC ANDREU Periodista DANI CODINA Fotògraf

^^Algun diu espero poder escriure en un llibre tota la veritat del cas Scala" f415 de gener de 1978 en Xavier Canadas Gascón era un jove anarquista de Nou Barris que encara no tenia 20 anys. Aquell dia, després de preparar uns còctels molotov i de participar en xina manifestació de la CNT contra els Pactes de la Moncloa, va fer el vermut amb els amics al bar Córdoba, va dinar a casa dels seus sogres, va anar amb la seva companya al cine Paladium de la Guineueta i, finalment, va acabar la jornada fent l'amor amb ella al pis de lloguer que compartien a Verdum. De matinada, com diu

la cançó, van trucar a la porta i va començar el malson: gairebé vuit anys de presó, tortures incloses, imputat i condemnat amb altres tres companys per l'incendi de la sala de festes Scala, on aquell fatídic 15 de gener de 1978 van morií- quatre persones i va quedar definitivament desprestigiada raltemativa llibertària a la transició.

"Algun dia espero poder escriure en un llibre tota la veritat del cas Scala -explica Canadas-. Estic convençut que al darrera de tot hi va haver en Martín VÜla i els serveis

Sal i pebre La fe que mou

secrets". Mentrestant, però, aquest cap de turc que es reconeix "pardillo" i manipulat per l'infiltrat policial Joaquin Gambin ha posat per escrit les seves esgarrifoses vivències a la comissaria de Via Laietana, a la Model i a les presons de Segòvia, Lleida, Carabanchel i Ocana. L'obra es diu Entremuros (editorial Muturreko Burutazioak. 1.200 pessetes) i es pot trobar a llibreries i locals alternatius.

"La meva filla Lara, de 12 anys, es va quedar col·lapsada a la pàgina 30", confessa

L'acudit muntanyes A4UA/ÍCÍPéítL S

El juny de 1979 l'enginyer de camins Manuel Herce escrivia això al butlletí del Centre d'Estudis Urbanístics, Municipals i Territorials: "Si hay algun episodio donde hayan estado presentes todos los pícaros, mercaderes y caciques que el negocio de la transformación y desarroUo de la ciudad ha generado, ese han sido los túneles. Elementos clave en la creación de la Gran Barcelona de Porcioles, conjuntamente con la celebración de la Exposición Universal-82 en el Tibidabo, posibifitarían la puesta en valor de los Llanos del Vallès y el reparto de las plusvalías del crecimiento urbano una vez eludidas las barreras naturales.

La fe mueue montafias". Tenia raó. Però Herce, que avui prepeura per a l'Ajuntament de Cerdanyola un projecte diferent de túnel d'Horta queTabasa pugui comprar, potser no va pensar que si la fe mou muntanyes, la memòria remou consciències.

Zeta

Caüadas. És comprensible. Malgrat estar escrit de forma directa, planera i sense demagògies, el que explica el Uibre és molt dun tortures, humiMacions, motins, claustrofòbies intents de íuga, 23 dies de vaga de fam, InsoUdaritats dins i fora de la presó, visites familiars cronometrades, trobades amoroses vis avisia les letrines... "Ella ja coneix tota la història, i de vegades fins i tot la puntualitza en converses amb amics", aclareix el pare, C}ue quan arribi el moment també h ho üxphcarà a la Maria, que ara té 2 ímys. I quan li pregunti com va poder aguantar tot allò, segurament • contestarà: 'Vaig arribar a la \ conclusió que l'home és l'únic '•^ iinimal que s'acostuma atot. Hi \ iia gent que se suïcida, i jo a \ Ocana vaig estar a punt, però la \ gent de fora que m'estimava i la 3 ideolí^a em van mantenir ferm". '^ Tant ferm, que avui Canadas continua treballant per "l'eorganitzar en xai-xa petits grups que incideixin en la idea d'un món millor, del socialisme llibertari". El seu compromís, però, va més enllà i passa també pel terreny professional. Ho va demostrar durant deu anys engegant i consolidant el Casal de Barri de Prosperitat com a animador sociocultural contractat per l'associació de veïns. "És un tipus d'equipament necessari i amb la gestió adient, però ara està estancat perquè s'hi segueixen fent els mateixos balls de saló i tallers de gimnàstica que fa 12 anys".

Canadas critica que les associacions "no donen canxa a la gent jove" i que l'Ajuntament "no té política social ni cultural, simplement tapa forats". 1 ho fa amb la convicció del que creu que la "feina d'educador social te ITias de creure, perquè no és de les de cobrar a final de mes i ja està".

Potser per això, després de treballar any i mig en una residència infantil a Manresa, només va aguantar un mes com a educador del projecte Al'Qantara de Càritas per a immigrants. "Em vaig firniar un poiTo amb un jove com a forma d'apropar-mlii i, quan els seus companys em van voler fer xantatge, vaig deixar la feina de mutu acord amb la direcció del centre". Però en trobarà d'altres, perquè és un educador competent i legal: "Al currículum no hi poso el meu passat, però quan hi ha confiança, l'explico".

Puyal