La Veu del
i
'À. Publicació bimestral
i
»
Obradors, 6-8 baixos • 0B002 Barcelona
N^ 66 gener-febrer de 2001 • : Mf j j ^ » » . - t^ffi-HiajíjjJim
l l l k l f e t t l yÍEÍiki&iteÍkiisiÍtiÍtiEÍÍL· J_LjfrialïM3-ra-~aiga:íl:a:-ïirl;i.-*i:ll
mm 'j.i
*' ' ' 'ffii^
"'i^ ^ 5,
ï
•.
'^-^..Oí
,.<.
,
4?/=
'^•i':••"•
-'\>.
m
vV^i-raSr
V-í
V ' - ' • •
'•-'•7ív.:_..-M-,
-••
••
.'.
•"^•••
55
;;^.
^
' ^ ^
1 3
i i ï^.^í
'í
'.'íl
;A^
kV'*^'
i F . . * ,
=. ^^>-
' : • • í^
» ^
- V-'<^^,
'éí l'illà M ENTITATSakn la Í>AGBADA FAMÍL/i
^
'i
PLATAFORMA
de VEÏNS
i ENTITATS d e \ a
s^&w^^^
çMAÍll
-^-^
Barcelona, ciutat de fàbriques (dossier pàgines de 13 a 22)
La Veu deí
CARRER
CARTES ASSOCIACIONS DE VEÍNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59
Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Diagonal-Glòries 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 412 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34
Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93
Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail; favb@lafavb.com web: wwvii.lafavb.com
fl^
PW.^ distribució
Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navan-o, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Àngel Valverde, Genaro Vlllagrasa, Pau Vinyes Secretària d e redacció i Maquetació Montse Ayats
Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu
Administració Marga Parramon
Cap de redacció Carles Valls
Publicitat Isabel M a n c e b o i C a r m e n Plaza
Consell de redacció Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bacfi, Anna Bartolomé, Sara Casas, Daniel García, Alberto Gómez, Ella Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Marta Pluja, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky i Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemi, Jesús Berruezo. Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni
Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada Dani Codina FotomecànJca i Impressió Grinver, S.A. (T. 9 3 373 6 8 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 9 3 266 0 7 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.
Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995
Els de
®
#
ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 0 4 8 7 Parc de l'Escorxador 93 325 0 0 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 6 8 6 6 Penitenls-Taxonera 93 420 2 0 9 7 Poblenou 93 266 4 4 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 4 3 2 36 4 2 Porta 93 359 44 6 0 Prosperitat 93 276 3 0 15 Provençals Verneda 9 3 307 46 95 Racó de les Corts 93 4 4 0 48 5 0 Rambla, Amics de la 9 3 317 29 4 0 Rambla de la Bordeta 9 3 431 25 4 4 Raval 9 3 441 77 21 Roquetes 9 3 359 65 7 2 Ronda Sant Antoni 93 4 4 2 2 4 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 3 9
Sagrada Família 93 246 5 3 19 Sagrera 93 408 13 3 4 Sant A n d r e u 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 5 4 Sant Cristòfol 93 4 3 2 34 71 Sant G e n i s 93 417 03 6 7 Sant Gervasi 93 211 81 6 5 Sant Martí Provençals 93 314 17 0 4 Sant R a m o n Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 0 7 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 6 2 Tallers, Gravina, Jovellanos i Pi Castella 93 317 38 39 Taula del Raval 93 4 4 2 46 68 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 0 6 Tres Torres 93 205 77 89
Triangle d e Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 4 4 Trinitat Vella 93 274 19 58 T u r ó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Bateà-Sta Marganda-Penedides 93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 3 0 V e r n e d a Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 6 8 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant A n d r e u 93 346 72 0 3 Z o n a Universitària 93 401 7 7 4 3
Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 4 1 2 7 6 0 0
Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta
/ els barris què?
CARRER
Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaclar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autosei^el Navarro. Av Mlstral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelaterla-Pastlssería Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CCColl. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav, Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas I Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Restaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra I Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orflla, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Cfie. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595
gener-febrer de 2001
La revolució industrial va suposar el desenvolupament del ferrocarril i això va tenir una notable influència en la urbanització i en la vida de les ciutats. La construcció de les diferents línies a Barcelona va trencar el territori. A tall d'exemple, en els primers temps el ferrocarril partia per la meitat l'Eixample al carrer Balmes, la línia a Mataró era una barrera infranquejable entre el mar i la ciutat, el ferrocarril a Tarragona ocupava la via Laietana i el passeig de Gràcia. Sense negar tot allò positiu que va aportar i aporta el ferrocarril en els seus primers moments va implicar u n perill pels vianants i incomunicació entre els barris. Hi va haver protestes i aixecaments quan es van produir alguns accidents. S'ampliava la xarxa, es construïen noves estacions i les ferides obertes i les barreres existents es van a n a r suprimint. Però avui queden a la nostra ciutat dues grans cicatrius que contaminen i incomuniquen milers de persones. E n s referim a Sants-La Bordeta i Clot-SagreraSant Andreu. Ara, en temps de la revolució tecnològica, es planteja u n a nova operació ferroviària. La nostra ciutat reclama que l'AVE arribi a l'aeroport, tingui la seva estació principal i intermodal a la Sagrera i es realitzi u n pla de rodalies que millori el precari servei existent. Algunes veus, amb menys intensitat, h a n afegit que s'havia de tancar les cicatrius que pateixen les barriades. El Ministeri de Foment va arribar amb les rebaixes i per això volem aixecar la veu per exigir que se soterrin totes les vies a Sants i es cubreixi tot l'espai que va des del Clot fins al nus de S a n t a Coloma. Si els barris són marginats, les cicatrius h a u r a n d'esperar u n segle més per a estar tancades. Aquest tipus d'operacions ferroviàries no es realitzen cada dècada i els barris seguiran pagan uns alts costos socials. Per això preguntem a qui correspon: I els barris què?
CARTES DELS LECTORS
$1 vosomo» ouisT^ts Que HAUÍAIS oeseuaieino fiMémcA, y os ovtoAsrtis,^ Pon Qui uo POO«MOÍ 0€cin t/osomoi Que HCMOS D«sevai«/m> tunoPfkfQvtonnuoiJ
f
Cornuts... Elmotiud'aquestacartaésperqueixarme com a ciutadà de la política recaptadora que fa un temps ha engegat l'ajuntament. La nova campanya diu que ens ho posa més fàcil, que en el nou servei de recollida de mobles i trastos vells no caldrà esperar el dia del mes que teníem destinat per fer-ho segons el carrer on vivim, sino que ens ho vindran a buscar a la porta de casa en un dia estipulat de la setmana. La facilitat i aquest servei personalitzat de recollida caldrà pagar-b trucant al telèfon 010, a 91,20 ptes cada tres minuts (impostos a part?). Un servei que abans era gratuït ara s'ha de pagar. Ja no tenim l'opció d'esperar el nostre dia del mes. A més, abans hi havia un telèfon gratuït que tot i que sembla que encara està en ús, no surtanunctatperenllocibensegurque demà ja no hi serà, perquè algú ens el recorda? Jo useldiré,ésel900702030.
EL ROTO I quan els contenidors per materials recidables són plens, l'ajuntament et demana amb lletres i números ben grossos que els avisis al 010, això, a sobre paga... i pagar el beure. Miquel Fernàndez Fe d'errades El la pàgina set del número 65 del novembre-desembre de 2000, en una fotonotícia sobre la manifestació veïnal contraeITúneld'Horta, ens vam oblidar de citarque entre els partits participants a la manifestació, juntament amb ERC i IC-V, també hi eren Els Verds. També, a la pàgina 22 d'aquest mateix número, l'artide "Un parc per a Can Rigalf, va signat per Jordi Gimisó, i diu que és de l'Associació de Veïns Racó de les Corts. Aquesta persona ós un biòleg que ha elaborat un document tècnic sobre Can Rigaft, però no és membre de l'associació de veïns. La Veu del Carrer
El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes d'abril.
UN N O U C A R R E R A I N T E R N E T : w w w . l a f a v b . c o m
CARRER
gener-febrer de 2001
CRÒNICA
La revolta dels 'sense papers' CARLES VALLS
Sota una pancarta que deia "Vaga de fannfinsamorit", penjadaal'exteriorde l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, uns 350 immigrants van iniciar el dissabte 20 de gener un tancament per a protestar contra la nova llei d'Estrangeria. De tots aquests, 328 van començar una vaga de fam indefinida i van fer una crida a la població per a que aportessin "mantes, roba d'abric, sucre i, sobretot, aigua mineral". Totes les seves reivindicacions es sintetitzaven en una: "papers per a tots". Ciutadans subsaharians, indis, paquistanís, de Bangladesh, marroquís, sudamericans i europeus de l'Est s'unien solidàriament per "la necessitat d'un permís de treball i residència per a viure dignament'. Una plataforma de suport als immigrants en lluita, integrada per organitzacions i entitats, entre elles la Favb, i els representants dels diversos collectius dels immigrants expressaven una sèrie de reclamacions. Demanaven la garantia de que "no es realitzaran deportacions", ni patissin "sancions els i les immigrants, ni les organitzacions que els recolzen". Tanmateix reclamaven "la fi de l'assetjannent policia!" al que estan sotmesos. També sol·licitaven "la regularització de tots els immigrants residents a l'Estat espanyor' i els "papers per a tots i totes". I,comaúltima reclamació, sol·licitaven una entrevista urgent amb la Delegació del Govem per a poder exigir les seves demandes, a fi i a efecte de "que siguin acceptades". La realitat és que la nova llei d'Estrangeria no només els deixa sense papers, sinó també sense drets elementals, ja que no poden afiliar-se a cap institució ni a cap partit o sindicat, no poden participaren cap acció col·lectiva, no poden empadronar-se i no poden tenir cap cartilla sanitària o escolar. I el tancament que estaven fent, al no gaudir del dret de reunió, era il·legal. El Govem del PP va qualificar la vaga de fam dels immigrants com un "xantatge social inacceptable". El senador socialista i ponent constitucional Jordi Solé Tura, en canvi, es preguntava en un article: "^Què potser és xantatge que uns vaguistes desemparats es defensin pacíficament i arribin fins al límit de la seva pròpia resistència personal enfront d'un poder que els vol
ders públics de lluitar contra les màfies i l'explotació laboral. Milers de persones, 50.000 segons els organitzadors i 10.000 segons la Guàrdia Civil, es van manifestar pel centre de Barcelona per recolzar els 700 immigrants sense papers tancats en vuit pan-òquies de la ciutat. La marxa es va iniciar a la plaça Catalunya amb el crit de "papers per a tothom" i va recórrer els carrers del centre de la ciutat fins a la seu de la Delegació de Govem. L'acte va comptar amb el suport de sindicats, partits polítics de l'esquerra, nombroses organitzacions no governamentals i entitats cíviques i veïnals. En l'escrit de rebuig de la llei d'Estrangeria es va denunciarer'racisme institucional" que fonamenta la política migratòria del Govem,el "cinisme" de les manifestacions institucionals sobre la immigració que 'tergiversen" la realitat i la falta de voluntat política per resoldre el conflicte. El següent cap de setmana Barcelona es va convertir en la capital dels immigrants de tot l'Estat en lluita contra la llei d'Estrangeria. Representants dels tancats a tota Espanya van participar en l'acte central "Parien els immigrants", que es va celebrar el dissabte 19 de febrer a les set de la tarda a la plaça Catalunya. Així mateix, els "sense papers" de tot Espanya reunits a la nostra ciutat van acordar crear una DANI CODINA coordinadora d'àmbit estatal per llluitar pels seus drets. que foren inicialment presentats. Mentre, les tancades van contiAleshores, els immigrants van co- nuar creixent i un grup de dones van mençar a menjar, tot i que decidiren decidir tancar-se el diumenge 11 de continuar la protesta en les esglésies febrer a l'església de Sant Pau del de Barcelona com a mesura de força Camp per involucrar tot el col·lectiu per negociar la seva regularització. femení en el tancament que mantePeròelgovemelsvaexigirque abando- nen prop de 700 estrangers en el nessin les esglésies sota l'amenaça de moment de tancar aquesta edició. congelar les negociacions, i aquestes També un grup d'equatorians s'han i altres qüestions relatives a la legitimi- instal·lat a la parròquia de Santa tat dels negociadors van provocar el Engràcia, a Nou Barris, i un grup trencament de les negociacions. d'estudiants universitaris han decidit Seguint la crida de la Platafor- tancar-se indefinidament al campus ma de Suport als Immigrants en de la UPC. Lluita i la Plataforma per la CiutaAra sembla que el Govem s'ha dania i la Convivència -que era compromès a aprovar un decret de contrària a la vaga de f a m - es va revisió dels expedients denegats duconvocar pel diumenge 4 de febrer rant el recent procés de regularització una manifestació contra la llei d'Es- extraordinària, cosa que permetrà letrangeria i solidaritat amb els immi- galitzar uns 60.000 sense papers a grants tancats, de reclamació de Espanya. Però els immigrants no es solucions pels immigrants indocu- mostren del tot satisfets i la revolta dels mentats i de compromís dels po- "sense papers" continua.
Prop de 700 immigrants van iniciar a finals de gener una protesta contra la nova llei d'Estrangeria a onze esglésies de la ciutat
•
Vaguistes de fam tancats a Santa Maria del Pi.
expulsar del nostre país amb una puntada de peu al darrere?" Al quart dia de la tancada a Santa t\/!aria del Pi, la situació d'amuntegament va portar a unes 30 persones a traslladar-se a l'església de Sant Agustí. Les tancades es van anar ampliant a altres esglésies barcelonines com l'església de t\/lare de Déu del Carme, el Sagrat Cor, San Pere Claver, Sant Pere Apòstol, Sant Medir i la de la Medalla Miraculosa. La protesta dels immigrants sense regularitzar també es va estendre a l'extraradi de Barcelona amb la parròquia de Santa Rosa de Santa Coloma i accions a Comellà. I al divendres 26 a la set de la tarda ja hi va fiaver convocada una concentració a la Delegació del Govem en contra de la llei d'Estrangeria i de solidaritat amb els immigrants tancats, on ciutadans i ciutadanes amb papers van fer costat als ciutadans i ciutada-
nes "sense papers". Per altre part, el Síndic de Greuges, Anton Cafíellas,vaacceptarmediar en el conflicte entre l'administració central i els immigrants. La regularització dels immigrants es va convertir en un punt innegociable per abandonar la vaga de fam. Al quinzè dia sense menjar, després de més de vint hospitalitzacions i un cas de turtseculosi, els immigrants tancats en vuit esglésies de Barcelona van acordar la nit del divendres 2 de febrer posar fi a la vaga de fam. Els 700 immigrants tancats acceptaven amb matissos l'acord que havien arribat els seus representants i la Delegació del Govem, amb la mediació del Síndic de Greuges. El Govem es comprometia a acceptar la major part dels expedients rebutjats en el procediment de regularització, que van ser 34.000 a Barcelona, un 70% dels
La llei de les "no persones'
DANI CODINA
•
La manifestació contra la llei d'Estrangeria va tenir una gran participació.
• La nova llei d'Estrangeria, aprovada amb els vots del PP i de CiU, nega als treballadors immigrants els drets bàsics dels ésser humans com el dret de reunió, manifestació, associació, sindicació i vaga. La llei els amenaça en expulsar-los en 48 hores sense garantia possible i els tanca l'assistència jurídica gratuïta en litigis habituals. La llei converteix en un quasidelicte treballar sense papers, fet que pot portar l'expulsió de l'immigrant. És una llei que deixa sense drets als treballadors Immigrants, que no podran afiliar-se a un sindicat o empadronar-se a un ajuntament. Amb la nova llei d'Estrangeria més de 100.000 immigrants "sense papers" passen a la clandestinitat i es preveu la possibilitat d'expulsar-los en menys d'una setmana. Així ho ha reiterat el delegat de Govem de la Immigració, Enrique Femàndez-Mirandaque ja va anunciar que els irregulars "no es podran quedar entre nosaltres". El tancats són l'exemple de la situació de desenes de milers d'estrangers que es trot)en en la seva mateixa situació, amenaçats d'expulsió en qualsevol moment. El Govem "inventa arguments" per a negar-se a regularitzar la situació dels immigrants que estan sense papers a Espanya, segons l'opinió del Col·legi d'Advocats de Barcelona. El Col·legi recorda que la llei espanyola permet que es regularitzi als immigrants per raons humanitàries. Per altre banda, el Consell Consultiu de la Generalitat considera que la restricció dels drets de reunió, manifestació, associació, sindicació i vaga dels immigrants en la llei d'Estrangeria no s'ajusta a la Constitució. El cert és que amb aquesta llei, l'immigrant "sense papers" és tractat com un ésser humà que no té drets, és a dir, que no és persona. Aquestes "no persones" no existeixen per l'exercici dels drets sinó només per la repressió. I és per això, que la nostra democràcia no pot admetre que convisqui una legalitat pels "ciutadans", amb un altre dels "sense papers", convertits en "no persones".
4
La Veu del
CARRER
CRÒNICA
gener-febrer de 2001
Optimismo en huelga de hambre MARC ANDREU
El 23 de enero Noushad Puthukayil pesaba unos 61 kilos. El 2 de febrero, un dia antes que los inmigrantes encerrados en las Iglesias de Barcelona abandonasen la huelga de hambre (aunque no su protesta), pesaba 54. "He perdido unos siete kilos en once dias", explica en un inglés bastante fluido este joven de 23 anos que hace tres que se nnarchó de casa, en una región del sur de la índia. "Empecé la huelga en la calle, frente a la iglesia del Pi, però como hacía frío y no habia sitio para todos, dos días después nos trajeron para acà", aclara. Este acà es la parròquia del Sagrat Cor, en Poblenou, que acogió a 26 inmigrantes: 23 paquistanies, un indio, un sij y un colombiano. La historia de Noushad da algunas de las claves del conflicte que ha estallado por la nueva ley de extranjería: Un viaje a la ilusión. Noushad se fuedelalndiaporproblemasfamlliares y con intención de cursar estudiós superiores. "Soy diplomado en informàtica, aunque no acabé el ultimo semestre", explica. Su sueho, sin embargo, esestudiarmedicina. "Vine aqui pensando que la carrera seria mas baxaXa que en mi país. Però si no puedo serdoctor, también me gustaria estudiar relaciones públicas". Ckxi esa vocación se ha acercado a una escuela de adultos de Gràcia y se ha inscrito en algunas asignaturas de Bachillerato. "Necesito mi expediente académico y, como no lo traje conmigo, en diciembre se lo pedí a mi familia". Noushad lamenta que, con la embajada de por medio, ese tràmite tarde "unos seis meses". Y se desespera cuando plensaque, ademàs de olvidar su expediente, ha perdido tres afíos por no haberse acercado antes a una escuela catalana. 'Tenia miedo de inscribirme en ningún sitio porque no tengo tos papeles en regla", resume. La dura realidad. Noushad admite que su aterrizaje en Europa f ue suave en comparación con el que viven muchos de sus compafieros: "En febrero de 1998 llegué a París en avión con un visado de turista y un contacte en la ciudad". Allí estuvo seis meses, hasta que decidió venir a Barcelona, ya con los papeles caducados y sin conocer a nadie. "La primera noche en Barcelona no dormí; por la tensión. La segunda, dormí en la calle. Y el tercer dia, tras pregun-
DANI CODINA
A sus 23 afíos, Noushad Puthukayil aspira a estudiar y trabajar en Barcelona. tar en la Rambla, conocí a un indio que me acogió en su casa", recuerda. "Cuando llegué, mis expectativas eran muy buenas; luego vi que mi situación era terrible". Trabajadorsintrabajo. Desde París, un tío de Noushad que ya regresó a la índia íe mandó dinero un par de veces. También íe han ayudado los amigos que ha hecho entre la comunidad asiàtica de Barcelona. Sin ellos no sabecónnohabríasobrevivido, porque Noushad no ha tenido suerte en el trabajo. "El primer verano traté de ganarme la vida como vendedor ambulante, però a la primera de cambio perdí 80.000 pesetas en bisutería huyendo de la Guardia Urtana", explica. Voluntarioso e informado ya desde la índia, por la BBC, de que en Espafia era fàcil encontrar trabajos ilegales, Noushad proíjó esta via: "Preguntà por muchos trabajos ilegales en la agricultura fuera de Barcelona, però como soy muy delgado, nadie me quiso; decían que no aguantaria las jomadas". Algunos amigos que estan contratados por empresarios íegales intercedieron por él, però al final siempre le denegaron un trabajo porque no tenia tos papeles en regia. Así las cosas, la mayor experiència laboral de Noushad se limita a '25 días como cartero comercial sustituyendo a un
DANI CODINA
El Sagrat Cor acogió a 26 huelgulstas de hambre.
amigo" y a "dos meses de camarero en un restaurante de Sabadell para cubrir a otro amigo enfermo". Vecino de la calle. La parròquia del Sagrat Cor queda cerca de uno de los primeres pisos donde vivió Noushad, "en la calle Selva de Mar". Vivió también en Santa Coloma, y ahora comparte piso en Sant Adrià del Besòs con "un pakistaní y Mustafà, un amigo marroquí"" que actua como uno de los portavoces de los encerrados en la igíesia del Pi. Tiene suerte porque, al no trabajar, ellos le cubren muchas veces su parte del aíquilery le animan a saíir si se queda deprimido en la cama. Consciente de que el hacinamiento en muchos pisos de inmigrantes "obliga a establecer turnos para dormir de dia y de noche, sobre todo en verano", Noushad no íe hace ascos a la calle. La Rambla es su epicentre, y íe sirve de punto de reunien con amigos. "A veces voy andando desde casa, y solo me cueío en el metro tras haber estudiado a qué hora y en qué estactones hay guardias de seguridad", explica.
cuenciay las mafias. Noushad no niega que este munde exista, però to matiza mucho. Anteponiendo conrx) vacuna antixenófeba su amistad con el marroquí Mohamed, y "sin decir que hayacomunidadesmejoresqueotras", Noushad constata que "les magrebís caen màs fàcilmente en una pequefia delincuencia que criminaliza a les inmigrantes". De la comunidad asiàtica, explica que la cultura e historia común une en Barcelona a toda la gente de la índia, Pakistan y Bangladesh. "Nos ayudamos mucho: acogemos a tos que líegan, nos prestarrros dinero y nos reunimos mediante convecatorias orales y por escrito que difundimos en ía Rambla". Quien cae en la delincuencia, dice Noushad, queda fuera deestared de solidaridad. Con todo, admite que si se erganizaran como asociación aíejarían un fantasma mafioso en el que tienen mucho que ver 'los esparieles a quienes ya va bien que les inmigrantes hagan en la economia sumergida los trabajos que ellos no quieren hacef.
Del hambreaGandhl. Adiferencia de algunos de sus compafieros, que Antetodo, papeles. Antes del 1 de incluso tuvieron que ser hospitalizajunio de 1999 Noushad presento su des, Noushad llevo ía huelga de hamsolicitud de regularización. Como a bre con sorprendente entereza. "Para 34.000 inmigrantes de Barcelona, se mi este de no comer no es nuevo. la denegaron. "Siempre hemos tenido Otras veces ya he pasado días sin miedo de ir a ia policia a regularizar comer nada, aunque entences no ha nuestra situación para que ne ío apre- sidoporvoíuntad pròpia", explica. Su vecharan cara expuísames", dice receta para cuando el hambre aprieta Noushad. Éí, en concreto, prueba su es 'beber mucha agua, hablar con ía residència en Espafia con'las facturas gente y caminar" para mantenerse de aíquiler", con 10.000 pesetas que activo, la tradición de desobediència puso (y al poco tuvo que sacar) en "una civil y hueígas de hambre que existe en cuenta del BBVA en abril del 2000", su tierra también íe ayuda. 'Toda ía con un "certificadodeempadronamien- comunidad asiàtica tiene muy presento en Sant Adrià", con su 'Inscripción te las hueígas de hambre que hicieron en la escuela de aduítos" y con "una Gandhi y Nehru contra el ímperio britàtarjeta mèdica de la Cruz Roja". El nico -dice-. Todavía hoy, en la índia, problema es que ía legislactón no con- hay poííticosyorganizacionesque usan sidera como determinantes la mayoría estàs técnicas de lucha para mejorar la de estàs pruebas, y que en alguna, Sociedad". Noushad, que se declara como ía tarjeta mèdica, "no hay foto y pacifiste, apunta que "el ejempío de apareceel nombre faíso de Mohamed". Mahoma también le ayuda a sobrelíevar ía huelga de hambre". iPor qué falso? "Por miedo". Mafias, però menes. Con el miedo de tos inmigrantes juegan ía delin-
Una fe muy abierta. Aunque de familia índia musulmana, Noushad fue
educado "en una escuela cristiana". Reconece que hasta ahora habia dado poca importància a la religión. Algun recelo le queda de cuando, antes de venir a Europa, tuvo que romper su noviazgo con una chica de tradición hinduista por imperatives familiares. Con todo, admite que las dificultades como emigrante ilegal le han acercado al Islam. "Mis compafieros dicen en broma que la huelga de hambre ha logrado velverme al redil de la fe", ironiza. Así, Noushad reza a la Meca en una de lassalasdel esplai parroquial del Sagrat Cor que ha acegide también plegarias solidarias de la JOC. "No he visto ningún mal sentimiento en mis compaheros por estar en un temple católico. Se trata, en definitiva, de un sitio de Dios, y estamos muy agradecides al pàrroco y a la gente que nos acoge aquf, sentencia. Pere, si la mayoría son musulmanes, ipor qué no se encerraren en mezquitas? Obvia decir que en Barcelona no hay temples islàmicos para tanta gente. Pere es que, ademàs, Noushad lo tiene claro: "Si hubiéramos hecho la huelga de hambre en nuestras mezquitas no hubiéramos logrado el apeyo social que necesitames". Manipulacíón y solidaridad. Como sus compafieros, Noushad agradece la solidaridad que estan recibiendo. Cada mariana busca los periódicos e interpreta con angustia algunas noticias. No entiende cómo los ecuaterianos pueden tener màs oportunidades que los demàs inmigrantes, aunque admite que la barrera de la lengua ellos la tienen superada. "Que regularicen y den trabajo a los que ya estamos aquí; les saídrà màs barato que traer a gente nueva de fuera", dice Noushad con lògica aplastante. Tampoco entiende la división entre las dos plataformas de entidades, sindicatos y partides que les apoyan. Aunque algun encerrado admite que la CGT les aconsejó no empezar la huelga de hambre hasta que se aprobara la nueva ley de extranjería, Noushad afirma que la decisión de no ingerir alimentes como protesta y de mantener el encierro es solo suya. Pide, pues, apoyo y solidaridad al margen de disputas políticas y que 'los líderes de las distintas plataformasy erganizacienes discutan y se entiendan". Noushad recurre de nuevo a la historia de ía lucha de la índia contra les britànicos para pedir unidad. "Si nos ve dividides, el Gobiemo negociarà a la baja", sentencia. Y se explica con un dibujo. "Los inmigrantes encerrados sonrKDsunamadrecontreshijes: Papers per Tothom, la Plataforma por la Convivència y la gente voluntària que nos apoya en las Iglesias. Si cada hijo quiere ílevamos por un camino, nos pone en un grave dilema". Habrà un dia... Al fin de ía entrevista, Noushad tiembía de emoción, de hambre, de frío. Pere el sol que da calor de inviemo a una plaza de Poblenou aíumbra también su esperanza. "Hasta ahora he tenido muy mala suerte, però soy optimista. Algun dia la suerte vendrà a por mi, y no sóto a por mi; vendrà a por todos". A por aqueltos, inmigrantes o no, vecinos todos, que al íevantar la vista veràn una tierra que ponga libertad.
Ltt veu atfi
gener-febrer de 2001
CARRER
CRÒNICA
5
Els veïns diuen no a les antenes de telefonia mòbil MARTA PARDELL I JAIME J . RUBIO
Els edificis de la ciutat sempre han patit estèticament amb tota mena d'apèndixs: antenes de televisió, parabòliques i cartells luminosos. Ara s'afegeix a la llista un element indispensable per a les noves tecnologies: les estacions base de telefonia mòbil, que no només tenen conseqüències visuals, sinó probablement també sanitàries. Les antenes, a més de proporcionar diners als propietaris i afegir un excés de pes als edificis, reben i emeten ones eletromagnètiques que produeixen efectes en el cos humà. Aquests repetidors de senyals garanteixen la cobertura dels telèfons mòbils a dins i a fora dels edificis, però el seu efecte pot tenir conseqüències per a la salut. La comunitat científica està d'acord que a uns cinc metres de l'antena, els nivells d'exposició són perjudicials. Els desacords científics, però, es produeixen a l'hora de parlar d'efectes a llarg termini pels veïns dels immobles amb antena i, més encara, dels que es troben a prop. No hi ha cap estudi concloent ni cap acord entre els especialistes. L'estudi més exhaustiu l'està duent a terme l'Organització Mundial de la Salut i els resultats no es coneixeran fins el 2005. Si es confirmen les pitjors expectatives, aquestes ones podrien provocar avortaments, canvis en l'activitat elèctrica del cervell i en la pressió sanguínia, depressions i càncer, entre d'altres conseqüències. Tot i que aquesta perspectiva no està confirmada, hi ha veïns que afirmen haver patit les conseqüències de viure a prop d'una estació base de telefonia mòbil. És el cas de Miquel Muntané, un veí de Sant Cugat que s'ha vist obligat a canviar de casa a causa de la instal·lació d'una antena repetidora a cinc metres d'on vivia. Muntané explica que els primers símptomes són "alteració de la son, mal de cap, irritació, dificultats per a estudiar i concentrar-se i també un gran neguit intern. Anar a dormir cansat i aixecar-se esgotat". A més, Muntané denuncia la desassistència legal en que es troben els
JOAN MOREJON
Antenes sense permisos.
Els veïns de Barcelona comencen a preocupar-se per les cada cop més nombroses estacions base de telefonia mòbil. Tot i que els experts no han arribat a cap acord ni conclusió, aquestes antenes podrIrien provocar insomni, migranyes i fins i tot càncer
Els veïns de Gràcia també s'estan movent. L'associació de veïns va convocar una assemblea informativa el 15 de febrer a la qual va acudir el propi Miquel Muntané, que va suggerir la creació d'una "associació d'afectats per fer front comú". A la mateixa assemblea, l'advocada Teresa Huidobro va explicar que les legislacions pendents d'aprovació tant de la Generalitat com del govern espanyol només serveixen per"beneïr el que fan les operadores" i que aquestes lleis es basen en unes recomanacions del Consell d'Europa "que posa uns mínims tan mínims que no serveixen per res". * Evitar la instal·lació
JOAN MOREJÓN
Les antenes de telefonia mòbil poden ser un perill per la salut. afectats: "No hi ha defensa legal la legislació de ciutats com Toronto possible perquè no és un delicte (Canadà), Salzburg (Àustria) ofins penal. A més, l'afectat fa una de- i tot Sant Feliu de Guíxols, que núncia sanitària, però la maquinà- obliguen a situar les antenes reperia judicial, lenta i pausada, trans- tidores a un mínim de 100 metres forma la queixa en una denúncia de distància de llocs habitats. urbanística". A més, un equip d'investigadors de València adverteix que la nor* Manca de legislació mativa que prepara el Ministeri de Ciència i Tecnologia permet uns La regulació sobre l'impacte urba- nivells de potència massa alts en nístic de les antenes repetidores relació als límits d'exposició hude telèfons mòbils corre a càrrec mans. Ben al contrari, un estudi de dels Ajuntaments. Per aquesta raó, 24 estacions base impulsat per el consorci Localret, que integra el Localret i elaborat per la Universidesenvolupament de les telecomu- tat Politècnica de Catalunya connicacions de 745 municipis cata- clou que el valor màxim observat lans, ha tractat el darrer any d'ori- de radiació va ser 850 vegades entar els Ajuntaments pel que fa a inferior al valor considerat inocu. la instal·lació d'antenes. L'impacte sobre la salut pública, * Preocupació entre els veïns el que preocupa els veïns en definitiva, l'ha de regular la Generalitat Molts veïns de Barcelona ja s'esi el Ministeri de Ciència i Tecnolo- tan mobilitzant per evitar que els gia. El govern català prepara un col·loquin una antena a sobre del decret al respecte però aquest sem- dormitori, especialment a la Zona bla que triga massa a sortir a la Universitària i a Gràcia, barris on hi llum pública. El director general de ha molts edificis de llogaters i molts Localret, Xavier Marcet, assegura intents d'irregularitats pel que fa a que "nosaltres fa molt de temps la instal·lació d'antenes. que esperem aquest decret. A més, La lluita dels veïns ja ha comenLocalret ha fet un esforç molt gran çat a fer efecte. Segons explica per fer una proposta d'ordenança Sixte Cadenas, membre de l'Assomunicipal que crèiem que comple- ciació de Veïns de Zona Universimentaria aquest decret de la Ge- tària, "hem aconseguit que el nosneralitat que no acaba de sortir". tre districte tingui la voluntat polítiLa normativa de la Generalitat, pen- ca de dificultar la concesió de llident encara d'aprovació, no és cències a causa d'aquesta alarma gaire estricta, ja que només exi- social". Tot i això, ell és ben consgeix deu metres de distància de cient que si les empreses compleicases i edificis habitats. Una dis- xen la normativa, hi ha poc a fer, tància escassa si la comparem amb excepte pressionarels polítics per-
què elaborin una normativa més rigurosa i, sobretot, "exigir el permís d'obres a tothom que vingui a instal·lar una antena". Són freqüents els casos de propietaris que permeten a les operadores començar a instal·lar antenes sense els permisos necessaris i sense ni tan sols informar els llogaters. Segons Cadenas, en aquests casos el que s'ha de fer és trucar a la Guàrdia Urbana perquè paralitzin les obres o perquè treguin l'antena, si és que es confirma que els pemiisos no estan en regla. De tota manera, les operadores neguen els càrrecs: fonts de Telefònica Móviles, per exemple, asseguren que aquesta empresa només actua respectant la normativa.
Segons la legislació vigent, la operadora de telefonia mòbil ha de comptar amb el permís dels propietaris i amb un permís d'obres per tal de fer la instal·lació pertinent. És per això que les companyies prefereixen abordar els immobles de llogaters, ja que només han de tractar amb el propietari de la finca, que normalment no ha de conviure amb aquest risc en forma d'antena a sobre del cap. Si l'empresa té tots els papers en regla, el llogater només pot dirigirse a la Direcció General de Medi Ambient per a deixar constància de la seva protesta. Però amb això no evitarà la instal·lació. De la seva banda, el propietari pensa més en el milions que pot ingressar i no en la salut dels seus llogaters ni en les indemnitzacions que hauria de pagar si en un futur apareixen damnificats tant a la seva finca com a les properes, on, segons molts experts, es troba el veritable perill. Sembla difícil, de tota manera, aturar aquest atac d'ones. La tercera generació de telefonia mòbil (UMTS) necessita dotze vegades més antenes que l'actual tecnologia, i a Catalunya n'hi ha gairebé 3.000. A més, la Generalitat ja ha anunciat la seva intenció que Catalunya disposi d'una de les millors xarxes de telecomunicacions del món, i això passa per més cables i més antenes.
Sorpresa per vacances • Els veïns del n° 14 del carrer Alfambra, tots ells llogaters, van descobrir durant el passat Pont de la Constitució un equip d'instal·ladors al seu terrat que intentaven, per segon cop, col·locar una antena de telefonia mòbil. Els pocs veïns que no havien marxat de vacances tement la visita dels instal·ladors van aconseguir aturar els treballs perquè l'empresa no disposava dels permisos corresponents. A més, un dels operaris va mostrar a una veïna uns permisos falsos que corresponien a la instal·lació d'un laboratori fotogràfic. Els llogaters d'aquest immoble s'han posat en contacte amb el propietari, qui ha permès la instal·lació de l'antena. La única resposta que han rebut, afirma un dels veïns, és que "ell (el propietari) es basa en fets provats i nosaltres ens enterem de tot per ràdio macuto". A Gràcia, els veïns del carrer Pi i Margall n^ 33 ja fa un any que pateixen els riscos de la instal·lació "sorpresa". L'any passat un grua immensa se'ls va plantar davant de casa per a col·locar una estació base de telefonia al seu terrat. Els veïns van plantar-se al carrer i van avisar la Guàrdia Urbana. La grua va haver de marxar ja que no disposava del permís municipal d'instal·lació.
CARRER
CRÒNICA
En
paraules
#
Internet Al finalitzar l'any 2000 el nombre de "ciberbarcelonins" havia augmentat considerablement, ja que 58 de cada cent tenen un ordinador a casa i un de cada tres usa Internet. En els últims anys aquestes xifres s'han multiplicat per cinc. Per altra banda, el 61% dels ordinadors són PC i un 26% Mac.
Contaminació acústica En les primeres setmanes d'entrada en vigor del pla municipal contra el soroll ja hi hagut una resposta ciutadana. Ja són 949 els veïns i veïnes que han sol·licitat una subvenció per a col·locar el doble vidre en les finestres. La resposta tan immediata s'explica perquè el soroll s'ha convertit en el problema número ú dels ciutadans. Esperem que s'uneixin a les subvencions mesures eficaces per baixar els decibelis i que les retencions de vehicles no siguin cosa d'uns dies. •
Emigrants El dia 1 de gener vivien a Barcelona 73.984 persones de nacionalitat no espanyola, segons xifres oficials del padró municipal. Els més nombrosos són els equatorians amb 8.209 residents. A continuació, els marroquís (7.165), peruans (6.789), colombians (4.708) i dominicans (4.708). Els segueixen en menor percentatge els paquistanís, filipins, argentins, xinesos i brasilers.
w
Reciclatge de vidre El Vallès Oriental recicla més vidre que la "gran Barcelona". Les dades indiquen que 300.000 habitants van reciclar 3.058 tones de vidre el passat any. La xifra suposa 13,5 kilograms per habitant. Està vist que Barcelona no està al capdavant en política mediambietal. •
Oficines Les xifres indiquen que avui Barcelona només disposa de 163 edificis amb 80.000 m2 de sòl disponible per oficines. Davant d'aquest dèficit tothom està construint o construirà sòl per oficines. Els propers mesos catorze nous projectes pretenen ofertar en quatre anys un milió de metres quadrats de sòl per a oficines. Dóna la impressió d'anar d'un extrem a l'altre. El temps dirà.
gener-febrer de 2001
La destrucció de la Barcelona vella FERRAN NAVARRO
La lectura de la publicació editada per Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, que com autor signa Octavi Alexandre, m ha suscitat sentiments i sensacions contradictoris que voldria ser capaç de resumir en aquests dos folis. El primer sentiment, el més visceral, és un "bravo" per l'autor i pels editors. Sigui el que sigui el contingut del document, tothom que en algun moment de la seva vida hagi gosat enfrontar-se al poder, a les decisions "oficials", sap el cost i les conseqüències que això comporta. Per tant, bravo per l'Octavi i pels Veïns en defensa de la Barcelona Vella. Tant de bo tothom que opina en contra d'una decisió urbanística oficial tingués els ànims per fer el mateix. El segon sentiment és de nostàlgia, nostàlgia de la "banyera" del COAC, nostàlgia d'un temps en que els arquitectes, alguns arquitectes, no érem l'arquitecte del príncep, no pidolàvem un encàrrec oficial, no callàvem per si de cas ens treien de la llista, sinó que expressàvem públicament la nostra opinió i assessoràvem als veïns implicats i/o afectats per les actuacions urbanístiques a la ciutat. El tercer sentiment ja no és tant visceral, té més a veure amb l'experiència acumulada en treballs de rehabilitació de nuclis antics i amb la constatació de la viabilitat-inviabilitat de les propostes conservacionistes davant les propostes renovadores. Com diu en Josep Maria Benet i Jornet al pròleg de la publicació 0, si no ho diu, jo ho he entès així, el problema de la destrucció del patrimoni no és un problema d'edificis individuals, és un problema de ciutat, és un problema social, i així cal entendre'l i tractar-lo. I des d'aquest punt de vista voldria enfocar el que segueix del meu comentari sobre la publicació. Tot el recorregut que fa l'autor pels diferents plans urbanístics que han afectat la Barcelona vella és una recopilació important, pot-
Comentari sobre el catàleg de la destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic del Centre Històric de Barcelona
OCTAVI ALEXANDRE
Xalet del Moro. Rge. de la Pau, 3. Enderrocat. Edifici d'estil neoàrab del 1873, era una casa de banys. L'interior estava luxosament decorat i tenia banyeres sumptuoses. Anunciava "baüos sulfurosos, rusos, turcos, hidroeléctricos y ductias con agua natural". ser la primera vegada que s'ha fet d'una forma tant rigorosa. Ara bé, des del Pla Cerdà fins els PERIS mès recents, tots aquests plans han comportat destruccions d'edificis. Especialment el més important d'aquests, el Pla Baixeras, el qual, més enllà de les seves qualitats, va suposar l'obertura de la Via Laietana, la contrucció de la qual obligà a enderrocar una bona part d'edificis històrics i de teixit
urbà medieval. El mateix podem dir del Pla Cerdà, del Pla Vilaseca, del Pla Soteras, etc. Tots els plans de reforma d'un centre històric comporten la destrució d'edificis històrics. El problema és, en tot cas, no què es destrueix sinó com es fa i qui s'en beneficia d'aquesta destrucció. De la lectura dels diferents plans es constata de seguida com
fins al PGM 76 sempre l'àmbit de la proposta d'ordenació havia estat l'antic recinte emmurallat i com, a partir d'aquest moment, es disgreguen els sectors de planejament -Sector Oriental, Raval, Gòtic, Barceloneta- perdent la idea del tot, de la globalitat i produint plans sense relació entre ells. Aquest aspecte el reflecteix l'Octavi quan expressa les diferències entre el PERI del Sector Oriental i el del Raval. I aquesta disgregació del planejament arriba al seu extrem durant aquests darrers anys amb les abundants modificacions aprovades per legitimar projectes arquitectònics de nova planta que, i no és casualitat, afecten sobretot al PERI del Sector Oriental, probablement el que havia tractat amb més cura i atenció la rehabilitació del teixit històric. És una conseqüència dels nous aires que, des de mitjans dels 80, il·luminen l'urbanisme municipal: aplaudit i premiat per associacions empresarials i institucions internacionals, criticat i combatut pels veïns afectats per les seves conseqüències. En tot cas, per aportat algun element que permeti valorar les actuacions realitzades, m'agradaria formular algunes preguntes: -S'han millorat les condicions urbanístiques? Els espais lliures? Els equipaments? -S'han millorat les condicions d'habitabilitat? -S'ha conservat el teixit social o les intervencions han tendit a expulsar les classes socials i les activitats més pobres? -S'ha evitat l'especulació? Potser una resposta sincera a aquestes preguntes ens donaria més pistes de quina és la intervenció que cal fer als nuclis antics de les nostres ciutats. Ferran Navarro és arquitecte.
Els preus de referència dels medicaments COMISSIÓ DE DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA
Els preus de referència dels medicaments, significa que, tot i que hi ha un grup de fàrmacs per a combatre cada malaltia, la conselleria de Sanitat pagarà només una quantitat per cada un d'ells, equivalent a l'import del més econòmic del grup, que serà un genèric. Si el pacient desitja el medicament que li ha receptat els seu metge, haurà d'abonar a la farmàcia la diferència. Tot això representarà una reducció de salaris i pensions. El sistema de preus de referència, ha començat a funcionar el dia 1 de desembre. Quan el medicament de referència no li vagi bé al pacient, aquest pot exigir que es compleixi allò disposat al Reial decret 186-1999, núm. 1035, sobre preus de referència, que diu així: "Article 5. Substitucions. 1. Quan la presentació de l'especialitat farmacèutica bioequivalent prescrita superi la quantia establerta com a preu de referència, el farmacèutic haurà de substituir-la per una especialitat farmacèutica genèrica del mateix conjunt homogeni i que el preu no superi el de referència. 2. Tanmateix, i amb
caràcter excepcional, no s'aplicarà el que està establert en el primer paràgraf de l'apartat anterior quan el metge acompanyi la prescripció d'un informe minuciós on es justifiqui fefaentment la improcedència de la substitució per raons d'al.lèrgia, intolerància o de qualsevol altre incompatibilitat del beneficiari al canvi d'excipient, que pogués comportar la substitució de l'especialitat prescrita". Els qui estem contra la privatització de la Sanitat Pública i per una assistència sanitària de qualitat i gratuïta, perquè la paguem amb els nostres impostos, som partidaris que els metges de capçalera receptin als seus pacients els medicaments que ells considerin més idonis per fer front a la malaltia, sense cap altra limitació. Estem i estarem contra el preu de referència dels medicaments, ja que aquest sistema porta al copagament. A més a més, dividirà els medicaments en econòmics per a pobres i cars per a rics, la qual cosa implicaria la liquidació de la Sanitat Pública que tenim.
CARRER
gener-febrer de 2001
CRÒNICA
La Favb dóna un aprovat just a BCNeta GERARD MELGAR RODRÍGUEZ
La suma de la federació veïnal a l'Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible estigué motivada per una sèrie d'expectatives que, fins al moment, no han estat resoltes en la seva totalitat. La Favb opta per la prudència i qualifica el nou model amb un aprovat just. En una roda de premsa celebrada el 24 de gener, el president de la Favb, Manel Andreu, valorà amb un "cinc" la gestió i el funcionament del nou sistema de neteja i recollida d'escombraries. Aquesta convocatòria als periodistes tenia com a objectiu donar a conèixer les conclusions a les quals es va arribar després de la reunió que el dia abans havien mantingut representants de diverses associacions veïnals de la ciutat amb els responsables de la comissió de Serveis Urbans i Manteniment de l'Ajuntament de Barcelona. L'Associació de Veïns de Sarrià no va voler participar-hi ja que abans havia comunicat la seva disconformitat amb el nou model, degut als problemes que els està originant la recollida manual de bosses al casc antic del barri. A la reunió també hi va assistir una representació de l'entitat ecologista Cepa i del Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins. La Favb valora que, després d'un caòtic començament, s'hagi optat per fórmules més ambicioses com buscar la implicació de les entitats i els ciutadans. Concretament, a Sant Andreu Nord es convocarà els veïns en grups de cent i se'ls regalarà un bujol per poder fer a casa la separació de la brossa orgànica i la de rebuig, tal i com va explicar l'ecòleg urbà Salvador Rueda. Com a suport, s'ha creat una col·lecció de còmics protagonitzats per animals que ajudaran a explicar la selecció de forma senzilla. El desig de la federació veïnal, però, és que aquesta experiència s'extengui a tota la ciutat. Una altra de les demandes fetes per la Favb és que les trucades telefòniques al 010, número adreçat a queixes, sol.licituds i propostes, siguin gratuïtes (actualment es co-
bren 91,20 pessetes per cada tres minuts). A la reunió, els ciutadans van poder exposar personalment les seves crítiques al regidor José Ignacio Cuervo. Un representant del Carmel, perexemple, va denunciar que alguns can-ers del seu barri s'estan escombrant "una sola vegada al mes". Pel que van fer saber els veïns, als Consells Municipals dels Districtes hi ha una absoluta manca d'infomiació i coordinació sobre el tema de la neteja, la qual cosa dificulta la participació de la gent. El tema de la recollida pneumàtica no va podersertractatamb profunditat; per això, es va sol·licitar una reunió específica sobre aquest assumpte. L'Ajuntament elaborarà un Pla Director per discutir els criteris del seu funcionament. Davant l'acusació, per part dels veïns, de ser un mètode oposat a la selecció, el gerent de l'àrea, Ricard Frigola, va assegurar que a l'Ecoparc 1, que al mes de juliol començarà a funcionar en estat de proves, hi haurà un sistema per fer la separació.
JOAN MOREJON
• El nou sistema de recollida d'escombraries encara no funciona del tot. * Desencerts pel canvi José Ignacio Cuervo va admetre que "en alguns aspectes no s'ha encertat", però va demanar paciència als veïns "ja que s'estan canviant rutines que funcionaven des de feia quinze anys". El regidor va assegurar, també, que les trucades que es reben per part dels ciutadans "són analitzades amb molta cura" i es va comprometre a convocar tantes reunions com fossin necessàries. Cuervo afirmà que se segueix mantenint el dia mensual fixat a cada districte per a la recollida de mobles i trastos vells (coexistint amb el nou sistema de trucada telefònica), i que "si s'ha produït alguna incidència, ha degut ser puntual". Alguns veïns van donar exemples d'aquestes incidències puntuals. Una de les raons que van convèncer la Favb per signar l'Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible fou la participació d'organitzacions ecologistes (Acció Ecologista, Cepa i Depana). Enric Tello,
membre fundador d'Acció Ecologista, fou l'encarregat de subscriure el pacte en representació d'aquest grup. "La intenció era positiva i, a més, ja feia molts anys que reclamàvem, de manera inútil, espais de diàleg i participació ciutadana". Algunes veus van qualificar d'excessius els 111.000 milions de pessetes que l'Ajuntament gastarà durant els propers set anys amb el nou sistema. Tello fa un plantejament contrari a aquesta idea: "El que no s'ha pagat fins ara en diners, s'ha estat pagant en contaminació i degradació ambiental. No hem d'exigir pagar menys, sinó millor". Això es podria aconseguir, segons ell, amb una fórmula proporcional i progressiva tenint en compte la quantitat regenerada i recuperada. Enric Tello denuncia l'incompliment a Barcelona de la llei de residus 6/1993, aprovada per unanimitat al Pariament de Catalunya: "Es fixà que tots els municipis catalans haurien de tenir desenvolupats els
seus sistemes de recollida de matèria orgànica al 2000". El portaveu ecologista no veu lògic que això s'hagi aconseguit abans en municipis amb menys recursosque Barcelona, com Molins de Rei, Torrelles o Teià. En moltes ocasions, la Favb ha manifestat la seva preocupació per un altre incompliment, el de les previsions de reciclatge establertes al Pla Metropolità de tractament de residus de 1997. Andreu denuncia que la llei d'envasos suposa una greu trava per assolir aquests objectius: "Resulta poc coherent convèncer els ciutadans que seleccionin a casa seva la matèria que llençaran a les escombraries, si quan anem a comprar ens trobem amb voluminosos envasos de plàstic que són del tot innecessaris". La campanya informativa amb la qual l'Ajuntament pretengué donar a conèixer BCNeta tampoc va ser la correcta segons la Favb. Manel Andreu no dubta en afinnar: "Si no es compta amb les entitats, difícil-
ment la informació arribarà a la gent. Entregar un tríptic juntament amb les revistes dominicals dels diaris no és suficient, ja que la majoria acaben a les escombraries. El més encertat hauria estat enviar cartes personalitzades i convocar reunions amb les entitats". Dins de la mateixa línia, Tello assenyala que s'ha limitat la idea de neteja exclusivament a les voreres, als contenidors i a les àrees del terme municipal. "Tot i que són aspectes importants, no deixa de ser una visió falsa de la higiene ambiental d'una ciutat. Per molt bé que es mantinguin les voreres, no serem una ciutat neta i sostenible si continuem enviant el noranta per cent de les nostres escombraries, que cada dia són més, a l'abocador del Garraf i a la incineradora de Sant Adrià de Besòs". La Favb, mentrestant, continuarà amb el seu seguiment a BCNeta per tal de comprovar si, amb el temps, l'Ajuntament de Barcelona aconsegueix complir el seu propòsit.
La ciutat estudia promoure l'us del cotxe de llog Catalunya són molt variats, des de la gent que està molt sensibilitzada pel manteniment del medi ambient fins a jubilats o persones que utilitzen molt poc el seu vehicle particular i tenen cobertes les seves necessitats de desplaçament diari de casa al treball gràcies al transport públic. Les avantatges serien moltes i tothom surtiria guanyant si aquest sistema s'implantés. Els clients estalviarien a l'hora d'utilitzar el cotxe, ja que quan se n'adonessin dels costos que això suposa -tenint en compte les despeses d'assegurances, reparacions, etcracionalitzarien el seu ús i farienn servir més el transport públic. El sector del taxi i les empreses de lloguer de vehicles rebrien més comandes dels usuaris del CarSharing. El medi ambient i la qualitat de vida millorarien ja que es reduirien els sorolls i les emissions contaminants derivats del trànsit. Però * Clients i avantatges els més afavorits serien els transports Els possibles usuaris d'aquest servei a públics, ja que incrementarien el núCHELO LOSADA
CarSharing és un terme anglès que significacompartirlapropietatd'uncotxe i, a partir d'ara, començarà a sonar a tota Catalunya ja que l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) vol posaren manca aquest sistema al nostre país. El sistema de CarSharing consisteix en què uns quants ciutadans comparteixen una flota de cotxes i els poden utilitzar quan volen, sempre i quan hagin fet la reserva pertinent mitjançant telèfon o Internet a l'operador que s'encarrega de gestionar tots els vehicles i de mantenir-los en perfectes condicions de funcionament. En diversos països europeus com per exemple Dinamarca, Holanda o Irianda aquest servei ja funciona fa uns quants anys i està tenint molt d'èxit.
mero d'usuaris, tal com demostra un treball de camp realitzat per l'organització suïssa Mobility CarSharing.
Catalunya. Per començar es necessiten 300 associats i per poder mantenir l'equilibri econòmic serien necessaris 500 abonats.
• El projecte • Realment funcionarà? El projecte, que es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona el passat 15 de setembre, ja es troba a la segona fase i en aquests moments la PTP està mantenint contactes amb diverses institucions públiques i privades per tal d'aconseguir el suport econòmic necessari, segons va informar Pau Noy, membre de la PTP. A part d'això, les administracions públiques estan estudiant la possibilitat d'utilitzar el CarSharing de dilluns a divendres ja que aquests dies són els de més tjaixa utilització per part dels particulars. Està previst que si tot va bé, a finals d'aquest any 2001 comenci el CarSharing a Barcelona i, després, poc a poc es vagi estenent a tota
Pau Noy, membre de la PTP, és molt optimista i pensa que aquest servei tindrà molt d'èxit a Catalunya, tal i com ho està tenint en d'altres països europeus com ara França, Alemanya o Suïssa. Però la societat catalana no és la d'aquests països i la sensibilització cap al medi ambient tampoc és la mateixa. Es ben sabut de tothom que a la resta d'Europa gran part de la població viu de lloguer, però aquesta realitat no existeix a Catalunya ni a la resta de l'estat espanyol, on la majoria de la gent té un pis en propietat. Les experiències d'altres països no asseguren l'èxit a Catalunya, encara que tothom sigui molt optimista.
8
La Veu etel
CRÒNICA
CARRER
gener-febrer de 2001
La Modelo parte de nuestra historia PEDRÓ FRAILE
Nadie pondria hoy en duda que, por ejemplo, Dos libros recientes repasan la vida de la emblemàtica la catedral de Barcelona o el paseo de Gracia càrcel de Barcelona, que debe conservarse como pieza son representativos de una parte importante de nuestra historia, de nuestra vida colectiva, bàsica de la memòria de la ciudad que seria mas dificil de entender si nos faltasen esos elementos porque, por una razón u otra, hubiesen desaparecido. Resulta curioso que, a menudo, nos cueste comprender que otros ediflclos, con finalidades màs ominosas, también forman parte de nuestro pasado y son un retazo de nuestra historia y, por tanto, igualmente nos hacen falta para tomar conciencia de quiénes somos y hemos sido. Tal es el caso de la càrcel Modelo de Barcelona, fiel imagen de lo que sucedía en esta ciudad (o en toda Espana) y pieza indispensable para ver cómo se entendían el delito y el castigo o cómo se reprimieron movimientos que luchaban por la libertad bajo la dictadura. Se han publicado recientemente dos llbros que comienzan a hacer justícia frente a este olvido, puesto que se dedican a la compleja y enrevesada historia de ese centro penitenciario y resaltan la importància que ha tenido en el acontecerde nuestra sociedad. Habría que citar en primer lugar el magnifico estudio de Pelai Pagès La Presó Model de Barcelona. Història de un centre penitenciari en temps de guerra, que se ocupa detenidamente, y proporciona una información extremadamente rigurosa, del funcionamiento, las contradicciones, la población penal o el régimen intemo de la càrcel de la calle Entenza durante los arïos de la guerra civil. El afio pasado apareció un trabajo, dirigido por Josep Maria Solé Sabaté (en el que han colaborado C. Cafiellas, R. Toràn, O. Junqueras, F. Marín y G. Garriga), titulado Historia de la Presó Model de Barcelona, en el que se hace un minucioso repaso de los avatares del establecimiento desde su inauFONS BRANGULl/ANC guración, en 1904, hasta 1983, un aho antes • La càrcel Modelo en el ano 1931. de que la Generalitat de Catalunya asumiese las competencias en matèria de ejecución nir para controlar a las cerca de dos mil persoDurante la Segunda República se previó la penitenciaria. nas que se habían concentrado en los alrede- transferencias de competencias en el terreno Se trata, sin duda, de un libro del mayor dores de la prisión. penitenciario a la Generalitat però, en la pràcinterès y es la obra màs completa que hay en Càrcel preventiva, penal de cumplimiento, tica, no llegaren a realizarse porque se adelaneste momento sobre la Modelo de Barcelona, centro de ejecuciones y todavía era màs cosas tó el goipe de estado de Franco. pues repasa una parte muy importante de su la Modelo puesto que también se realizaron En aquel momento, la Revolución excarceló existència. Quizàs se echa en falta que no juicios en ella, como el de Ferrer i Guardia, que indiscriminadamente, por lo que la Modelo continúe con el anàlisis de lo acaecido a partir se celebro en su Salón de Actos en octubre de quedo momentàneamente vacía, però pronto de que su gestión pasó a manos de la 1909. comenzaron los ingresos que, en un principio, Generalitat. En los turbulentes anos de comienzos del eran de individuos sospechosos de simpatizar siglo XX aquel establecimiento era una espè- con los rebeldes, ademàs de los encarcelados cie de termòmetre de la conflictividad social, por delitós directamente relacionades con la muy sensible al incremento del pistolerismo, la guerra, como prófugos, desertores o En 1906, dos anos violència o las luchas obreras. Por ejemplo la emboscades. después de su huelga de "la Canadenca", en enero de 1919, Es bien sabido que entonces abundaban conllevó las supresión de las garantías cons- las "txecas" y encierros paralelos, así como las inauguración, ya huho titucionales en la provincià de Barcelona, que ejecuciones irregulares, por lo que la Modelo, el primer motín se tradujo en un importante crecimiento de la en cierto modo, se convirtió en un refugio, población penal, que provoco dos motines en puesto que las autoridades afirmaban que en la Modelo, el segundo de ellos de gran inten- su interior no consentirían los abusos. También en aquelles días tuvo nuestro estableciLa Modelo, desde el primer momento, fue sidad. un elemento importante de la vida ciudadana El periodo en que Martínez Anido fue Go- miento un huésped notorio. Junto a los fascisy no dejó indiferente a casi nadie. Los penalis- bemador Civil se caracterizó por una dura tas había ido a parar a la càrcel un parte ta pretendían estar construyendo un "modelo represión, con la consiguiente masificación importante de los militantes y dirigentes de la de modelos" casi al mismo tiempo que comen- del establecimiento, visitado entonces por Lluis Lliga entre los que se encontraba Josep Maria zaban los problemas y las críticas. En 1906, Companys, aunque por poco tiempo porque Porcioles, el que luego seria alcalde de Barcelona durante el franquisme y uno de los persodos ahos después de su inauguración, ya fue deportado. hubo el primer motín, al tiempo que se desataComo es de suponer, durante la Dictadura najes que ha dejado una huella màs profunda ba una campana en la prensa contra el esta- de Primo de Rivera pasaron por la calle Entenza en la ciudad, por las facilidades que dio a la blecimiento, así como contra el propio sistema la mayoría de los dirigentes obreres, como especulación y al negocio fàcil, con el consicelular, que era criticado desde el anarquisme Àngel Restaria, Joaquim Peiró o Joaquim guiente desastre urtaanístico. hasta el lerrouxismo. Organizaciones obreras Maurín, por citar algunes. Però también profeEn mayo de 1937 la CNT y la FAI, con su como las "Tres clases de vapor" se sumaren a sionales liberales, muchos de ellos vinculades estratègia de desestabilizar la República para esta repulsa. al catalanisme, fueron sus obligades visitan- provocar el avance de la Revolución, se enEn 1908 se realizó la primera ejecución tes. Por ejemplo, coincidieron en su interior el frentaron con las armas a la Generalitat, desentre sus paredes y con ella se intentaba medico Jaume Aiguader, que dirigia desde la atando una represión que se tradujo en el cambiar la forma de aplicaria, pasando de ser càrcel sus Monograf ías Médicas y uno de sus aumento de la población penal. De ahí que un acto publico al secreto del encierro. Però colaboradores en ese trabajo, Miquel Baltà. suela hablarse de un antes y un después de los barceloneses, acostumbrados a otra cosa, También estuvieron allí los miembrosdel "com- mayo del 37, ya que a partirde aquel momento se agolparon para ver el espectàculo, hasta el plot de Garraf", algunes de los cuales fueron la càrcel albergo reclusos de tendencias bien opuestas. Entonces la primera galeria estaba extremo que la Guardia Civil hubo de interve- ejecutados entre sus paredes.
gobemada por la CNT-FAI, la segunda era la del POUM, la tercera la de los fascistas, mientras que la cuarta era conocida como la "Charcutería" y la sexta como el "Monasterio", porque en ellas estaban los "chorizos" y los frailes, respectivamente. El final de la contienda supuso un crecimiento desmedido del número de reos, víctimas de la represión, las venganzas o las delaciones. Se ha hablado de 18.000 presos en los primeres meses (pensemos que el establecimiento estaba pensado para 800), lo que obligo a habilitar otros lugares, que eran como lóbregas sucursales del establecimiento de Entenza. Se volvió a utilizar el Convento de San Elías (empleado ya durante la guerra), una fàbrica del Poble Nou propiedad de los Godó y el Palacio de las Misiones de Monjuïc. En los afios siguiente la supervivència en la Modelo reflejó con notable precisión los vaivenes de la segunda guerra mundial y de la política intemacional, recrudeciéndose las condiciones de vida cada vez que se visiumbraba un avance aliado. Del mismo modo que era un establecimiento sobrepoblado, también abundaren en aquelles primeres aüos de posguerra las ejecuciones. Baste recordar que en el 1939 se acercaron al millar. Podríamos continuar repasando la historia de la Modelo y no haríamos sinó confirmar que era un espejo privilegiado de lo que estaba sucediendo en el país. Los ahos 40 fueron la triste continuación de la posguerra, con el hambre y la misèria que comporto. En la dècada siguiente comenzaron algunos tímides intentos de rehabilitación del edificio y las instalaciones però, al tiempo, también tuvo que albergar a nihos y mujeres. Los ahos sesenta representaren el desarrollismo y, al tiempo, el progreso de la pobreza, la marginación y, lógicamente, la delincuencia en las grandes ciudades y, ni Barcelona ni su càrcel, escaparen a esta dinàmica. Al mismo tiempo, la clase política que se estaba preparando en la oposición al franquisme también visito sus no muy lujosas habitaciones. Fue entonces cuando tuvo por inquilino, por ejemplo, a Jordi Pujol.
Ni Barcelona ni su càrcel escaparon a la dinàmica del desarrollismo En los setenta el régimen daba ya claras muestras de debilidad, al tiempo que endurecía la represión frente a una oposición que se mostraba cada vez màs activa. Cabria recordar de entonces la detención de la Assamblea de Catalunya o, màs tràgico aún, las últimas condenas a muerte, la de Salvador Puig Antic en marzo de 1974, que fue ejecutado en la Modelo y la de Juan Paredes Manot, Txiki, fusilado en septiembre del ano siguiente en Cerdanyola del Vallès. A finales de esa dècada ya había nuevos problemas en la càrcel, que no eran sinó en ref lejo de lo que estaba sucediendo en la calle. La droga generaba un conflicto de primer orden en el establecimiento y, poco después, aparecía el Sida, con todas sus secuelas de marginación y desesperación. Sin ninguna duda la historia de la Modelo de Barcelona es triste, però es la nuestra. Muestra nuestras contradicciones, nuestras luchas y, de alguna manera, nos dice quiénes somos. Por ese es indispensable conservaria, como pieza irrecuperable de nuestra memòria. Pedró Fraile es historiador.
La veu gfei
gener-febrer de 2001
Barri a barri
CARRER
9
La Taxonera s'oposa al trasllat dels Encants
ELIA HERRANZ
Bona part dels barcelonins coneixen la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron, han circulat més d'una vegada per la Ronda de Dalt o passejat pel Parc de la Creueta del Coll. Aquestes grans estructures de la ciutat es van instal·lar literalment a sobre d'un seguit de barriades de la vall amb una llarga història comuna i personalitat pròpia. Barris populars enfilats a la falda de la muntanya de Collserola que han viscut d'una banda la millora de les condicions materials i d'equipaments i d'altra el trencament del conjunt per aquestes grans artèries de ciment. En aquests propers anys, l'Ajuntament vol intervenir i fer una reestructuració de la zona. És un moment decisiu on les diferents associacions de veïns volen estar unides per tal que "els de baix" tinguin en compte les veritables necessitats dels barris. La història de la Taxonera, una d'aquestes barriades, és un bon exemple per entendre aquesta part de Barcelona que no coneixen els turistes.
CRÒNICA
Els veïns segueixen amb interès i recel el Pla Director que reestructurarà el seu barri
bit de 12 associacions de veïns: la construcció del túnel d'Horta i el trasllat dels Encants a la Vall d'Hebron. Els veïns s'oposen frontalment. La qüestió dels Encants afecta molt directament la Taxonera. L'antic Mercat de Bellcaire ocuparia un espai que ells consideren l'única sortida (o entrada) natural del barri. Es pregunten quina és la raó perquè l'Ajuntament vulgui treure el mercat del seu lloc actual, si els comerciants no volen marxar i el pla director contempla uns altres usos per aquest espai que els veïns veuen més adients.
• Ei dia a dia Patró Alonso, portaveu de l'Associació de Veïns i Veïnes Penitents-Taxonera, ens rep al nou i flamant local cedit pel districte de Gràcia, amb el qual la Taxonera té molta relació, encara que pertany a HortaGuinardó. Mentre som allà es presenten una mare i una filla veïnes del barri per informar-se sobre els nous habitatges socials que • Un barri guerrer s'han construït. Patrícia els inLa Taxonera, com el Carmel, és forma que el preu del lloguer és DANI CODINA un barri que va començar a urbade 55.000 pessetes. Es discuEl barri reclama més zones verdes. nitzar-se amb el sistema de "colòteix que, si es tracta de veritanies", és a dir, estava molt per millorar i la gent se sentia rals i artificials i les característi- tar-los de més infrastructures ble habitatge social per gent parcel.lat i les famílies anaven unida. A poc a poc es va aconse- ques del barri han fet del trans- específiques per tal d'equilibrar amb pocs recursos, resulta car. construint les cases amb les se- guir que el barri seguís una certa port, la mobilitat i l'espai temes de les seves necessitats amb els I als joves que volen indepenves pròpies mans, de manera ordenació dins la seva fesomia primer ordre per a la gent que hi grans equipaments "de ciutat" ditzar-se sense sortir del barri espontània. Als anys 50 va rebre singular i que tingués assegurats viu. amb els quals conviuen. Una no els interessa un pis de llouna forta població emigrada de la els serveis bàsics. Al desembre, l'Ajuntament va idea que no va semblar mala- guer que després hagin d'abanresta de l'Estat espanyol (Aragó, Tot i que la situació ha millorat presentar als veïns el Pla Direc- ment les associacions. La sor- donar. Andalusia, Galícia, Extremadura) molt, encara queden coses per tor de la Vall d'Hebron, una pro- presa ha vingut quan han saltat La construcció d'habitatges que ha marcat la seva identitat. El fer. Coses més petites i concre- posta de reordenació que afec- als mitjans de comunicació dues està en ple debat en un barri on moviment associatiu va arrelar: tes, i coses que impliquen la resta ta a moltes qüestions d'aquests intervencions que aquest pla no manquen espais per reunir-se, quedaven moltes infrastructures del districte. Les barreres natu- barris. La idea general era do- contempla i que afecten a l'àm- zones verdes, places i aparcament. Els transports interns han millorat considerablement amb l'obtenció, després de moltes 66 hectàrees Superfície demandes, d'un servei de miPoblació 11.040 crobús que circula entre el Densitat per hectàrea 167,3 Carmel, Taxonera i Penitents. Increment població entre 1986-96 -6,8 Es reivindica que aquest sisteivienorsde 15 anys 11,8 Majors de 65 anys 15.2 ma de transport arribi també fins Index d'envelliment 128,8 a Sant Genis, un altre barri veí Taxa d'activitat 63,3 separat per la Ronda. La comuTaxa d'ocupació 76,0 Taxa d'atur 24,0 nicació amb la resta de Titulats superiors 2,1 Barcelona s'ampliarà amb la inNascuts a Barcelona 49,8 auguració de les noves parades Nascuts a Andalusia i Extremadura 22,7 Nascuts a l'Africa 0,2 de metro al Carmel i la Classe Alta 18,8 Taxonera, prevista per a princiClasse Mitjana 42,1 pis de 2004. Classe Baixa 44,1 Al barri hi ha problemes de mobilitat: la major part de les voreres són molt estretes i estan barrades per pals de fusta i fanals que entorpeixen el pas dels vianants. També es demana la • Divendres, 9 de febrer de 2000. Sols, en parelles o grups, els veïns baixen poc a poc cap al local de rassociació on hi haurà una assemblea a dos quarts de nou. La nit d'abans, els responsables deinstal·lació d'escales mecàniques l'associació han empaperat el barri amb cartells i s'han passejat amb la megafonia explicant el nxjtiuen zones de difícil accessibilitat. En quant a equipaments, es reide la cita: parlar del trasllat dels Encants al barri. El tema interessa i preocupa: el local és ple de gom a gom. Un veí arquitecte fa un resum del Pla Director i la portaveu explica la situació actual: han "plantafvindica especialment la creació la regidora del districte i volen un interlocutor de més pes. La sensació és que les decisions es prenend'escoles bressol. en un altre lloc. S'expc»en les raons per oposar-se al trasllat i s'obre el micròfon als veïns. Uns estan De moment, l'aprovació del a favor de mobilitzar-se immediatament i uns altres pensen que és millor coordinar-se amb la resta Pla Director i l'oposició al túnel d'associacions. Finalment es decideixfer ambdues coses. Ells, perla seva banda, ompliran de cartells d'Horta i al trasllat dels Encants les balconades. Es van discutint propostes amb calma, parlen homes i parlen dones: la m i ^ a és ha unit les diferents barriades d'uns cinquanta anys, encara que també hi ha alguns més joves: es coneixen, es saluden; estan de la vall. El futur de la zona DANI CODINA està en joc. • Ei veïnat voi escaies mecàniques ai carrer Papiol. acostumats a participar en reivindicacions per tal de miltorar un bam estimat.
Dades empadronament any 1996
Els encants d'una assemblea de barri
La Veu del
EL CUARTO FOSC
CARRER
gener-febrer de 2001
Recuperar la memòria
La Favb xinesa Qui ens torna ía zona verda?
Vam passar del franquisme a la democràcia en un estat col·lectiu de desmemòria incivil: no havíem de recordar. Cóm si ningú s'hagués aixecat contra la República, cóm si no haguessin hagut vençuts ni afusellats a la matinada. Els maquis eren una invenció de Radio Pirenaica i, fins i tot, I' "extraperlo" el van inventar els pobres per parlar d'alguna cosa. Havíem d'oblidar i vam oblidar. Ara, de cop i volta, aquells joves que no van votar la Constitució democràtica, recuperen la seva memòria i condecoren a Meliton Manzanas, policia i torturador.
Com ja sabeu, la Favb te com a domini de la seva web l'adreça lafavb.com. L'elecció d'aquest nom es degut a que el domini favb.com ja està en mans d'un altre titular. El propietari és un xinès de l'illa de Lantau a Hong Kong, amb qui la Favb encara no ha fet cap contacte ni negociació. Només aprofitem per saludar des de les oficines de la Favb, que estan al costat del barri "xino" de Barcelona, als xinesos de Hong Kong i els encoratgem per a què fagin un bon ús d'aquestes sigles.
Artur IVIas no va perdre el temps al franquisme RETRATO DE FAMÍLIA JUNTO AL ARBOL DE NAVIDAD
ÏJÍ^'T
Ningú ignora que el Sr. Mas ha estat nomenat Conseller en cap de la Generalitat. Està destinat a substituir al número ú. Artur s'ha prodigat en entrevistes i reportatges fotogràfics, com el que reproduïm de la catalanista publicació "Hola". En una d'aquestes entrevistes li pregunten què va fer durant el franquisme, i l'adonis Artur contesta sense cap dubte: "Estudiar a la universitat i no perdre el temps". I nosaltres diem: ni reportatges, ni fotos, ni entrevistes, ni Conseller en cap, si altres durant el franquisme, a la universitat, no haguessin perdut el temps.
I El RCD Espanyol se resiste a rebajar el íadice de edificabilidad solicitado
laragaU condiciona la recalificación de Sarrià la que se garantíce la viabilidad econòmica del clubl I El Ayuntasdento de Barcdotia condicMHia I la Focalükadón urbanística d d «st«dio de I f ó t b o ! d« Sarrià a qu« la directiva dti i R C D E s p a o y o I ofreïca garantias ecoI José Manuel I ara M. estorro i) I tírnúno dt U reuiiKi» por vwi\ I trarse opiinujiW V ha àsinzn I do niucho dijo v unidio que l a m b ü ï parte. se tialian eii uu Ipunio próTitno" j de poMbie IcncucniTo I ara vatoio el he I c h o úe que eï A>unHmiento • Haya acepudo U rec^itifioicion I d e í csiadio aunqtie reconocio I qtic "Eoda\ ta qtwdítn muüw< asI p e a o s tccntcos por discutir En contracte con el òptims I m o o&ial dei vroepresKÍenti: d d
QÓadcas «útKTC la continuidad deJ c l t ^ . Aai se lo pianteó ayer tò alcalde Fasqua] Mantgall ai vkepròikknM de la oïtidad. José Mant«l Lata Bosch, «tm quten tuvo una larga reunien «n ía alcaldia para ttatar so-
bre ta { n ^ u c s t a pcesemada por el chib. L— encueotro, co d que t a m b i ^ partidpó eB priífie- tenkme de alcalde, Joan Oios, ac bò sin acuerdo y sln que se produjera x sensiUe acercamiaito de posturu.
••^^i^í^^^f^sl^^i^
Maragall va voler solucionar, a un club privat, el resultat d'una mala gestió econòmica. En un tres i no res va canviar una zona verda per pisos d'altíssim standing. Però ara l'Espanyol torna a navegar en deutes. Requalificarem Montjuïc també?
Fora Valdecasas-Ferrusola Julià García-Valdecasas, delegada de Govern i Marta Ferrusola, "presidenta" de la Generalitat, han mostrat una falta de sensibilitat i tolerància cap els immigrants. La delegada ha preferit no donar la cara amb el tancament dels immigrants, tot i que molts d'ells s'hi jugaven la pell amb la vaga de fam. La intransigència i la falta d'humanitat han marcat les negociacions amb la Delegació de Govern. I per la seva banda. Marta Ferrusola, ha confessat que "el seu marit està cansat de donar habitatges socials a magrebís i a gent així". Per Ferrusola els immigrants només saben dir "dame de comer", en comptes de saber el que és Catalunya. El conseller en cap, Artur Mas va treure ferro a les declaracions tot dient: "segurament són compartides per milers de persones". Ah! Som collonuts!
Pi11»""J"-'t'""""
: .-'"iKísafe:;
El confort que sempre heu volgut el gas natural us el porta a casa.
VH, %i:.-é
y«**\5
Us portenn a casa la connoclitat, el confort i recologia de
%í
l'energia de subministrament continu més econòmica: ei gas natural. Aprofiteu avui mateix les nostres grans ofertes d'instal·lació. informeu-vos-en trucant gratis al
900 760 760 -^1
m v// .j^ ^ f ^ f %
•^Jí/
S^L·f
í^à^à*"*
è ^ ; * " < * í ^ * ! l
La Veu del
CARRER
gener-febrer de 2001
Eugeni Madueno Periodista
OPINIÓ
Barcelona, ciutat oberta
1 problema ha esclatat i, setmanes després de patiments, vagues de fam i tancaments a les esglésies -com a b a n s - a l'hora de tancar La Veu del Carrer la solució al problema no estava gens clara. Els immigrants rebutgen les propostes d'intermediació, i la sucursal del Govern central a Catalunya no vol afluixar per por que la regularització dels tancats sigui una solució momentània, que es torni a reproduir d'aquí uns mesos. El problema de fons és a la nova Llei d'Estrangeria, que permet l'expulsió immediata dels sense papers (una expulsió sense garanties constitucionals, doncs no dóna temps a apel.lar la decisió) i que, en conseqüència converteix en "no persones" tots els que essent al país - i necessitant-los tant, especialment els empresaris faltats de mà d'obra poc qualificada- han de viurehi clandestinament, sense cap dret - n i obligacions, per t a n t - i abocats per força i per sobreviure o bé a l'economia clandestina o a la delinqüència. Hi ha moltes coses a dir sobre el que ha passat darrerament. La primera, l'actitud del ministeri de l'Interior enviant a Barcelona contingents de refugiats polítics provinents de països africans en guerra, que, un cop passats els dies de retenció a la caserna de La Verneda han estat "abandonats" a la ciutat sense que ningú els proveís d'allotjament, ni de documentació, ni d'alimentació. El problema, increïble, d'aquestes persones malvivint a la plaça de Catalunya, sense que cap administració volgués fer se'n càrrec d'elles ha estat lamentable. I l'abandó institucional és un precedent del que ha passat després amb els tancats a l'església del Pi: que cap administració ha ajudat d'una manera clara i contundent els famolencs vaguistes, ni cap polític important (important pel poder que té, no per qui és) s'ha atrevit a visitar-los o a solidaritzar-se públicament amb els tancats, no fos cas que prenguessin mal a les properes eleccions. (La immigració no dóna vots; ans el contrari, els pot treure: les enquestes diuen que la
majoria de la població, la que decideix les majories electorals, és clarament xenòfoba i racista). La decisió del Govern d'enviar immigrants a la ciutat i deixar-los després abandonats a la seva sort és increïble. De la mateixa manera que no s'entenen els motius pels quals els immigrants legalitzats en el darrer procés són considerablement inferiors a Catalunya que a la resta de l'Estat. A no ser que a algú j a li estigui bé que la Catalunya plural, bilingüe, turística i europeista entri en ebullició en esclatar-li al mig exacte de la seva capital les contradiccions morals i els conflictes socials que aquesta immigració forçada a ser clandestina comporta. Hi ha un altre aspecte que val la pena subratllar. La
contradicció en que la situació deixa CiU i la Generalitat, atrapats una vegada més en el que sembla ésser la substància de la seva política: dir una cosa i fer una altra. Primer recolzen parlamentàriament la llei i després, un cop veuen els problemes que genera a Catalunya, van corrents a oferir-se com intermediaris amb el Govern per solucionar un problema en el que la Generalitat no té competències. Aquest drama al que obliga l'aritmètica política -s'ha de recolzar el PP a Madrid perquè el PP recolzi CiU al Parlament- deu esgarrar molt al president Pujol, qui sempre ha tingut les idees clares sobre la necessitat d'integrar els immigrants (la frase que ha fet fortuna, "és català qui viu i treballa a Catalunya", és seva). Uns dies abans del tancament a l'església del Pi, el president va publicar un important article a La Vanguardia en el que reconeixia que el problema de la immigració no se solucionarà amb lleis (com les que ells han recolzat), sinó mobilitzant a la societat amb accions polítiques, socials, culturals i cíviques que creen "una mentalitat adequada a la integració". Bé, l'aspecte positiu de tot això que estem visquent - u n cert retorn de la política real i a l'evangelització de l'església- és que aquesta mobilització social s'ha produït, i que els immigrants han pogut portar a terme i aguantar tants dies de lluita gràcies a les plataformes d'entitats cíviques, els voluntaris, l'Església, i alguns vells artistes i intel·lectuals "progrés" (que les noves generacions insolidàries han titllat de desfasats i interessats) que els han recolzat. Tant de bo l'exemple de tots ells quedi a la memòria d'aquest "nouvinguts" - a l s que, com deia Jaime Gil de Biedma respecte dels murcians dels 60, "la ciudad les pertenecerà un dia"- com l'evidència que darrera els cartells que anuncien un Fòrum intercultural en la Barcelona "guapa", la Barcelona "oberta", la Barcelona "moderna", darrera d'aquells eslògans publicitaris, hi havia persones que els practicaven.
Camuxa
Kiosk Poblenou: un barrio en transformación
Raimon Bonal
Rafael Encinas El barrio de fàbricas mas emblemàtico de la Barcelona de los siglos XIX y XX està desapareciendo. Edificios fabriles, representativos núcleos de viviendas obreras y muestras de la organización y el cooperativismo de sus trabajadores estan siendo sustituidos por nuevos bloques de viviendas, modernas empresas de telecomunicaciones y complejos de comercio ocioso y de ocio comercial. Y el cambio està llevando consigo la ràpida desatirculación de una sèrie de valores materiales y sociales que se han ido forjando con el esfuerzo de los pobladores. J u n t o a las fàbricas que se levantaron en la zona, las personas fueron creando un pueblo industrial y obrero a lo largo de todo un siglo. Se consiguió un importante patrimonio cultural que conserva toda su vigència como referente de socialización y ejemplo de convivència para los habitantes presentes y futuros. Es u n valor relacionado con u n contexto social determinado, con una manera de entender los procesos históricos, la formación personal y colectiva desde la cotidianidad, la vivència y transmisión de experiencias, las relaciones y los logros sociales. Estamos hablando de escalas de relaciones, de capacidad de identificarse con el entorno, para lo cual la idea de barrio es fundamental y en Poblenou se había conseguido. La sèrie de operaciones urbanísticas e inmobiliarias que se inicio con la Vila Olímpica sigue: la continuación y edificación de la avenida Diagonal hasta (casi) el mar, la construcción del Front Marítim, el levantamiento del centro direccional en Diagonal Mar y la reconversión de la zona industrial en zona "22@" son algunas de las actuaciones en marcha. Cada una de ellas se ha ido planteando con una lògica interna pròpia y sin grandes consideraciones hacia las preexistencias, pretendiendo que la prolongación formal del Eixample sea una garantia de éxito para cualquier intervención. Però Poblenou se està viendo afectado en diferentes aspectos por los ràpidos cambios que se producen en su entorno, quedando descontextualizado en su propio territorio y en su propio tiempo. Los responsables técnicos y políticos han expresado su confianza en el libre devenir de cada una de las intervenciones, en la capacidad de irradiar por sí mismas efectos espontàneos de renovación e integración entre las diferentes t r a m a s sociales, productivas y urbanísticas del barrio. Sin embargo, hace màs de una dècada que las organizaciones vecinales de Poblenou reclaman a la planificación municipal una visión de conjunto que se superponga a la lògica de los fragmentes. Reivindican una coherència urbana que contrarreste los efectos de una especulación econòmica nada espontànea y reclaman consideración para las gentes y la t r a m a social, cultural e històrica del barrio. Al parecer, la propuesta de modernizaciòn que lidera el Ayuntamiento de Barcelona es incompatible con los valores que se deflenden desde el barrio (a pesar de que, curiosamente, se acercan mucho a lo que se pregona como ejemplo de sostenibilidad). Mientras la población de Poblenou sigue esperando una biblioteca pública, una guarderia municipal, algun centro para sus mayores y alguna alternativa para sus jòvenes, a las empresas inmobiliarias y de finanzas y a la indústria moderna -los negocios de la nueva economia (salvaje) ligada al sector de las telecomunicaciones- la administración municipal les prepara el territorio "22@". Y la ciudad està siendo cableada para traer las nuevas tecnologías. Seguramente pronto estarà muy "cableada".
Des de la Favb volem fer memòria d'en Raimon Bonal que fa pocs dies ens ha deixat. Des del nostre punt de vista, la realitat urbana de Barcelona és la perspectiva més evident dels vincles comuns que lligaven les preocupacions sociològiques d'en Raimon amb la dinàmica i les problemàtiques de moltes associacions de veïns dels diferents barris de les ciutats catalanes. I això ho diem per pròpia experiència. Va ser des del Departament d'Estudis de la Fundació Jaume Bofill que es varen iniciar els estudis dels problemes i realitats de molts barris de Barcelona. Els sociòlegs que treballaven en aquest departament eren en Raimon Bonal i Joan Costa. Eren els moments de la forta empenta de les associacions de veïns i tenien necessitat de les eines que possibilitessin mobilitzar el veïnat enfront dels problemes del barri i tenir a les mans els instruments que els permetessin, de manera seriosa, reivindicar i plantar-se davant l'administració. En Raimon tenia molt clar que calia fer una sociologia compromesa. Es en aquesta línia que va fer molts estudis encarregats per diferents associacions de veïns: Poblenou, Can Tunis, Sant Andreu, El Carmel, Horta, Guinardó... Poc després de l'arribada de la democràcia, i per encàrrec exprés de la Fundació Jaume Bofill, va fer un estudi de la ciutat de Barcelona, que posteriorment va editar Blume amb el nom Sòl urbà i classes socials. Ens sembla molt important que des de la Favb es tingui present en Raimon Bonal, que va ser un dels sociòlegs pioners i compromesos en l'anàlisi dels barris i els seus problemes. No hi ha dubte que ens ha donat, a més del seu testimoniatge, un fort bagatge d'elements que ens han ajudat a donar força i dinàmica a les entitats veïnals.
Rafael Encinas,
arquiíecto.
Fòrum de la Ribera del Besòs. La
Vanguardia.
La V e u d e l C a r r e r
12
PUBUCITAT
CARRER
gener-febrer de 2001
Palau Robert Centre d'Informació Turística de Catalunya Pg. de Gràcia 107, Barcelona www.gencat.es/probert
Exposició del 5 de desembre de 2000 al30dejunyde2001
Horari dilluns, de 16 a 19h 30 min de dimarts a dissabte, de 10 a 19h 30 min diumenges i festius, de 10 a 14h 30 min Per concretar visites de grups: Tel.93 292 1171 amb el patrocini de;
Generalitat de Catalunya
Ocnm
Caja de Ahorroi del Medüerróneo
CARRER
gener-febrer de 2001
DOSSIER
Una ciutat de fàbriques Xavier Basiana, Martí C h e c a i J a u m e Orpinell s i g n e n un llibre autoeditat pel primer i treballat també per altres professionals que porta u n títol prou s i g n i f i c a t i u : "Barcelona, c i u t a t d e f à b r i q u e s " (3400 p e s s e t e s p e l s l e c t o r s d e La Veu del Carrer). A m b a q u e s t m a t e i x !ier s o b r e la
ciutat industrial, una memòria, p r e s e n t i f u t u r q u e cal n o o b l i d a r . L e s fotos de diferents fàbriques, algunes e x t r e t e s del l l i b r e , s e r v e i x e n p e r il·lustrar un seguit d'articles de Jordi Borja, A n d r é s N a y a , M e r c è Tatjer, Xavier Basiana, Alberto Gómez, Albert R e c i o i M a r c A n d r e u . La h i s t ò r i a
n
industrial, l e s l l u i t e s v e ï n a l s i el p a t r i m o n i fabril, u n r e p à s als "monuments" i n d u s t r i a l s , u n recorrei fàbriques, la h i s t ò r i a d'una d e d i s f r e s s e s i u n a altra r e c o n v e r t i d a e n taller s ó n a l g u n s d e l s t e m e s a l'entorn del qual gira a q u e s t d o s s i e r .
DOSSIER Barcelona, el futur com història Jordi Boija
®
i la ciutat és l'espai que conté el temps, esborrar el temps és amputar la ciutat d'elements vitals. El franquisme es va distingir pel seu antihistoricisme urbà. Es van esborrar els elements històrics de la toponímia i dels monuments, es va reduir el passat romà i medieval a les imatges de museu, es va degradar la història industrial i obrera a un present miserable... després, el "desarroUisme" dels 60 va vendre la imatge d'una ciutat històrica de "ferias y congresos" i va emprendre una tasca destructora dels espais públics i de les festes populars. Es van liquidar gran part dels carrers majors dels barris, fins i tot es va pensar en convertir les Rambles en una via ràpida, per no parlar de la via O de Gràcia, mentre es practicava un urbanisme de polígons sense places ni avingudes. Amb la democràcia es va agafar el fil que havien iniciat els moviments populars dels barris: van ser primer les associacions de veïns que van reivindicar un urbanisme d'espais públics i una recuperació de la memòria col·lectiva. La Favb va organitzar ja una setmana de debat sobre els centres històrics abans que l'Ajuntament democràtic se n'ocupés. A partir dels 80 cal reconèixer que el govern de la ciutat va fer un esforç considerable de recuperació històrica. No solament la toponímia i els monuments, també els arxius històrics de barri o districte i la recuperació o "invenció" de les festes populars, la dignificació i l'ús social de la ciutat romana i medieval, l'exposició Barcelona fàbrica d'Espanya i altres exposicions i iniciatives culturals, la recu- Ateneu de Nou Barris. .Antiga planta peració d'edificis emblemàtics per fer-ne consells de districte, centres cívics, etc. Sants, la Sedeta, la Farinera del Clot, La reconversió de fàbriques i infraes- Fabra i Coats, etc. i l'Ateneo Popular de tructures, en general iniciatives munici- Nou Barris en el lloc de la Planta Asfàlpals, en alguns casos privades, sempre tica. En aquests casos com en altres no amb pressió i suport popular i professio- acabats (Ca l'Aranyó, Vapor Vell, nal han estat nombroses i interessants. Myrurgia, etc·) la reivindicació de les Les estacions i tallers ferroviaris, escor- associacions de veïns és decisiva· Alguxador, magatzems del port, cotxeres, etc, nes iniciatives privades, com Casarraesdevinguts centres culturals i parcs han mona (La Caixa Editorial Montaner i donat equipaments útils pel futur tot i Simón (Fundació Tàpies), Editorial revitalitzant la memòria col·lectiva. La Thomas (BD disseny) són bastant exemllista fora llarga. Parcs com l'Espanya plars· Com altres d'iniciativa pública industrial, Pegaso, Renfe (Clot, Poblenou no estrictament municipal com la Casa i Meridiana), Estació del Nord, Escorxa- de la Caritat o Can Batlló-Escola Indor. Centres cívics com Cotxeres de dustrial.
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELI,
asfàltica. Però en els darrers anys s'observa una progressiva tasca de desmemòria tant pública com privada. Ja es va manifestar a la construcció de la Vila Olímpica, es va preservar la ximenea de can Folch però es va arrasar la resta. Com va passar amb els docks d'Elias Rogent, i la Maquinista, en gran part als habitatges de la Barceloneta, interessants de totes maneres, i quasi del tot al molt més discutible centre comercial de Sant Andreu. Barcelona sembla voler negar el seu passat industrial; no sembla que els plantejaments ambiciosos al Poblenou
i a La Sagrera ho tinguin en compte. A diferencia de Sabadell i Terrassa, ciutats orgulloses del seu passat que han sabut reutilitzar amb eficàcia i bellesa, i també Hospitalet (exemple: Tecla Sala) Barcelona està destruint la seva memòria obrera. Els actuals governants s'equivocarien si volen identificar-se més amb la història dels socis del Liceu que amb la dels treballadors de la Maquinista. El futur es fa amb la història i no és indiferent escollir la història que val per el present. Jordi Borja és urbanista.
u
La Veu del
CARRER Lluites veïnals i patrimoni industrial
DOSSIER
gener-febrer de 2001
Andrés Naya
4. Myrurgia L'any 1928 l'arquitecte Antoni Puig Gairalt va construir una fàbrica dedicada a la fabricació de perfums i productes cosmètics. La fàbrica ocupava 12.000 metres quadrats. L'any 1999 l'Ajuntament va tenir la feliç idea de proposar la construcció d'un gimnàs privat i habitatges de luxe. Les entitats del barri de la Sagrada Família no van trigar a reaccionar i van crear la plataforma "Salvem Myrurgia" amb l'objectiu de reivindicar equipaments socials. L'octubre de l'any 2000 l'Ajuntament va modificar alguna cosa de la seva proposta i va plantejar construir una guarderia i un equipament de barri a concretar. En total, 1.200 metres quadrats. Està pendent de realitzarse una assemblea per avaluar la proposta de l'Ajuntament. 5. Safa Empresa tèxtil ubicada al barri de la Sagrada Família. La reivindicació de l'associació de veïns va aconseguir que, en plena transició municipal, l'any 1979 l'alcalde Font Altaba comprés l'edifici que durant uns anys es va utilitzar com a local social o instal·lació provisional del mercat de la sagrada Família durant la seva remodelació. Després de vuit anys s'hi va construir el reivindicat poliesportiu.
Sants-Montjuïc X-\S ILU UASlANA &. JALML UKl'lNLLL
La Sedeta. Sicília, 321.
O
principis del segle XX a la nostra ciutat hi havia més de dues mil fàbriques. Cent anys després, només unes desenes d'elles segueix en actiu. S'estenien pels b a r r i s de Poblenou, Sant Martí de Provençals, Sagrera, Sant Andreu, Raval, Vila de Gràcia, les Corts i Eixample. L'existència de les indústries en aquests barris imprimia caràcter. La relació entre el veïnat i les fàbriques ha estat variada; durant els anys 70 el moviment veïnal va començar a defensar-se dels perills que implicava viure en aquests barris; començaven les mobilitzacions contra les indústries contaminants. És notòria la protesta que l'any 1972 van realitzar els veïns dels carrers Béjar contra l'assaonador d'Hostafrancs. Un any més tard seria a Les Corts, on els veïns del carrers Cardenal Reig tancarien la formigonera del FOC. Igual va passar a Prosperitat amb l'empresa Droqsa. Poblenou va començar a realitzar una campanya contra les indústries perilloses, destacant les accions que es van realitzar contra l'empresa Fertrat. L'any 1975 van continuar els actes contra els fums de Manufacturas Ceràmicas d'Hostafrancs, coincidint amb unes mobilitzacions de signe contrari: defensar els edificis i impedir que s'especulés amb els terrenys de l'Espanya Industrial. A partir d'aquí, la defensa del patrimoni fabril ha estat una constant; en algunes ocasions s'aconseguia rehabilitar l'edifici i reconvertir la seva activitat en activitats socials o culturals.
En altres casos s'aconseguia mantenir l'edifici, però l'especulació guanyava el seu ús per construir habitatges, i no en poques ocasions no es podia impedir l'enderrocament de la fàbrica i s'havia de lluitar durant molt de temps per a que el solar fos per parc o per equipaments enlloc d'habitatges. Fem una relació d'algunes d'aquestes lluites veïnals, sent conscients que la llista serà, de ben segur, incompleta. Estan agrupades per districtes.
Eixample 1. Antiga fàbrica Fichet L'any 90 l'Associació de Veïns Fort Pienc la va reivindicar perquè s'hi construís un ateneu popular, una escola, una guarderia i una piscina. L'any 92 continuava la seva activitat i la propietat era privada, la qual cosa va obligat que l'any 95 es reiniciés la campanya, amb múltiples manifestacions i talls de trànsit. Cal destacar, per la seva originalitat, el que els veïns denominaven "la piscinada", que consistia en baixar al carrer en vestit de bany i fer una capbussada en ple hivern. L'any 97 els pressupostos municipals ja recollien una partida per poder expropiar els terrenys. Avui només existeix un Centre Cívic i el compromís de començar les obres d'una guarderia, una biblioteca, una residència privada per universitaris i un geriàtric municipal. Aquests darrers dies han enviat una nota de protesta per l'endarreriment.
2. Editorial Sopena Per deutes amb la Seguretat Social, l'edifici es va subhastar i la immobiliària Metro 3 la va adquirir per 400 milions de pessetes. Tota una ganga! A partir del moment que es va tenir coneixement d'aquest fet, l'Associació de Veïns Esquerra de l'Eixample va començar les denúncies per tal que no fos concedida la llicència d'obres. En ple estiu, amb data 6 d'agost, es va concedir. El 19 de setembre va començar a enderrocar-se. La immobiliària no podia ni somniar amb tenir tantes facilitats. La monumental façana, punt de referència del barri, va ser enderrocada. Un cop més la iniciativa privada es posava per davant dels interessos del barri. 3. La Sedeta La fàbrica Salvador Casacuberta va ser construïda el 1899. Al 1974, quan l'activitat industrial declinava, el propietari va pressionar als autors del Pla Comarcal perquè canviessin la qualificació d'equipaments per habitatges. Un cop aconseguit, va vendre els terrenys a la Caixa de Catalunya. El 1976 l'Associació de Veïns Sagrada Família va fer pintades i una revetlla reivindicativa. Quan l'any següent comença l'enderrocament, els veïns es manifesten davant la Caixa de Catalunya, presidida pel f r a n q u i s t a J u a n Antonio Samaranch. La pressió va donar els seus fruits, i al cessar Samaranch del seu càrrec, va vendre la fàbrica a l'Ajuntament per 150 milions. Avui hi ha un Centre Cívic, una plaça pública i una escola.
6. Can Batlló Indústria tèxtil que va passar de Les Corts a La Bordeta. Ocupava un solar de 9 hectàrees. El 1943 la va comprar l'empresari Julio Muíioz Ramonet, un franquista nou ric de l'estraperlo i l'especulació. D'ell es deia: "En el cielo Dios y en Barcelona Juan Mufioz". Segons Josep Maria Huertas Claveria, té una biografia apassionant. L'any 1964 la fàbrica va ser ocupada per diversos tallers i Julio Muftoz va fugir de la justícia a Suïssa. Des de 1977 els veïns de Sants i La Bordeta estan reclamant la fàbrica. L'any 1990 l'Associació de Veïns Centre Social de Sants i la parròquia Sant Medir van reivindicar un PERI que concreti d'una vegada els usos. Avui, després de moltes accions, veïns i ajuntament han arribat a un acord: 40.000 metres quadrats de zona verda, 35.000 d'equipaments i 57.000 per habitatges, la meitat d'ells de protecció oficial. 7. Can Farrero Els anys 30 Farrero y Cia, més coneguda com "La fàbrica de les galledes", era una indústria de galvanitzats de ferro, instal·lada a la Zona Franca que tenia uns 500 treballadors, la majoria dels quals eren immigrants. L'any 1965 l'empresa va vendre els terrenys a una immobiliària que hi va construir pisos. L'any 1977 l'Associació de Veïns del Port va canalitzar la protesta contra els intents de construir naus industrials entre els habitatges. El projecte va ser retirat i l'any 1984 s'hi construeix un parc i en una antiga masia el Centre Cívic La Torre del Rellotge. 8. La Espana Industrial L'any 1949 s'inaugura la Espaíia Industrial, coneguda també per El Vapor Nou. L'any 1969 paralitza la seva activitat i un Pla Parcial augmenta el vo-
CARRER
gener-febrer de 2001
DOSSIER
ció de Veïns Poblenou la va reivindicar per al b a r r i , amb nombroses accions. Per fi l'edifici va ser r e h a b i l i t a t per 14. Can F a b r a A la riera de Sant Andreu es va aixe- l'arquitecte José Luis Mateo i s'hi va car una fàbrica cotonera coneguda com construir un poliesportiu i un Centre El Vapor del Rec. L'any 1916 "Hilaturas Cívic. El 1989 es va i n a u g u r a r la pisciFabra y Coats" la va adquirir. Fins el na, i dos anys després, el Centre Cívic. 1980 va funcionar, però la reconversió 18. Can S a l a d r i g a s En un lloc conegut com el P r a t dels del tèxtil va obligar l'empresa a vendre els 14.000 metres quadrats de sòl i l'edi- Gitanos, es va construir l'any 1884 l'acfici a l'Ajuntament de Barcelona per 330 t u a l edifici, que havia quedat destruït milions. L'any 1995 es rehabilita l'en- per u n incendi. L'edifici es va unir a un torn de l'edifici. Una plaça dura i una conjunt d'habitatges, fent r e a l i t a t el font cibernàutica. El projecte enfronta concepte de casa-fàbrica. A p a r t i r del els veïns amb el regidor del Districte, 1913 la fàbrica va albergar a nombroAntoni Santiburcio. Es crea la Coordina- ses empreses. Les activitats van amdora d'Entitats de Sant Andreu per Can pliant-se més allà del tèxtil i l'any 1980 Fabra. Èpoques de silenci administratiu alguns espais són llogats per a r t i s t e s . donen pas a temps d'idees i més idees. L'any 1985 l ' a j u n t a m e n t aprova u n Finalment han començat les obres d'una PERI - c o n e g u t amb el nom de la Papebiblioteca i està pendent de construir-se r e r a - que contempla l'enderrocament de la fàbrica i la construcció d'habitatun Centre Multimedia. ges i u n a zona verda. El 15 de juliol de 15. La P e g a s o La Hispano Suiza va donar pas l'any 1998 u n a assemblea convocada per l'As1946, en plena dictadura, a la "Empre- sociació de Veïns Poblenou d e m a n a u n sa Nacional de Autocamiones", els fa- procés participatiu que concreti l'ús mosos camions Pegaso. Fins 1975 va dels 7.600 m e t r e s q u a d r a t s . D a v a n t la desenvolupar la seva activitat a la Sa- negativa del regidor dels districte, es grera. L'empresa va vendre la meitat r e a l i t z e n mobilitzacions on d e s t a c a del t e r r e n y a u n a immobiliària que l'Arxiu Històric i el col·lectiu de joves r à p i d a m e n t va construir c e n t e n a r s de "La Fàbrica". Un cop salvat l'edifici in pisos. Aquell mateix any les associaci- extremis, a r a s'està discutint com es ons de veïns de Sant Andreu i la Sagre- concreten els usos: l'ajuntament hi vol ra organitzen u n a festa i p r e s e n t e n instal·lar Barcelona Activa i els veïns u n a m a q u e t a amb les seves reivindica- reclamen u n a biblioteca i un taller per cions: u n parc i u n a escola. L'equipa- a r t i s t e s . ment escolar es construeix en dos anys 19. C o s t a i F o n t / A l c h e m i k a i els pares reivindiquen participar en L'any 1946 al b a r r i del Clot-Camp el funcionament de l'escola. El parc va de l'Arpa, es construeix u n a g r a n factoser i n a u g u r a t l'any 1986. ria en forma de barco. Deu anys després va compartir espai amb l'empresa Alchemika, dedicada a la producció d'articles de plàstic. Al principi dels anys 80 Costa i Font va t a n c a r . Malg r a t que l'activitat i n d u s t r i a l es va 16. Ca l'Aranyó Manufacturera del cotó construïda m a n t e n i r en p a r t , l'associació de veïns l'any 1872. És u n a joia del patrimoni va reclamar l'espai que sobrava per a i n d u s t r i a l de la n o s t r a c i u t a t , e q u i p a m e n t s escolars i esportius. Vint construïda pel mestre d'obres Joseph anys després la reivindicació segueix Marimon i Cot. E s t à molt deteriorada. pendent. L'ajuntament només està disDesprés d'un i n t e n t de m u n t a r - h i el posat a construir-hi algun e q u i p a m e n t Museu de la Moto, a r a es parla d'un privat. projecte lligat a la i n d ú s t r i a cinemato- 20. La F a r i n e r a d e l Clot gràfica. L'Associació de Veïns Poblenou Construïda l'any 1909, va e s t a r en denuncia el progressiu d e t e r i o r a m e n t funcionament fins l'any 1988, per la de l'edifici, i l'Arxiu Històric l'ha pro- qual cosa, existeix u n a maquinària d'inposat com a seu d'un m u s e u del movi- dubtable i n t e r è s arqueològic. D u r a n t ment obrer. la G u e r r a Civil va t r e b a l l a r per a la 17. Can F e l i p a / C à t e x G e n e r a l i t a t i quan va vèncer Franco, L'any 1856 es va instal·lar u n a in- es va reconvertir en magatzem de blat. d ú s t r i a de blanqueig de teixits. Can L'any 1978 serà u n a de les moltes reiFelipa va ser escenari de lluites per vindicacions d'Ateneu Popular. Moltes millorar la vida dels t r e b a l l a d o r s . Allà hores de reivindicacions, manifestacihi va t r e b a l l a r B u e n a v e n t u r a D u r r u t i . ons i simulacres de reconstrucció duL ' a n y 1 9 5 5 e s c r e a " C e n t r a l de r a n t catorze anys, fins que l'ajuntaAcabades Textiles (Càtex)". L'Associa- ment en va ser el propietari. E r a l'any 1995 i encara en faltaven q u a t r e per que s'hi i n a u g u r é s un Centre Cívic. 2 1 . M. Z. O. V. La m e i t a t del solar (5.000 m e t r e s q u a d r a t s ) que ocupava la fàbrica relacionada amb el ferrocarril, e s t a n qualificats d'equipaments. L'Associació de Veïns Clot-Camp de l'Arpa va plantej a r u n a Residència per a la Gent Gran, un Centre de Dia, u n a g u a r d e r i a i un CAP. El districte va dir que no hi havia prou t e r r e n y i va suprimir la guarderia. A principis d'aquest any l'ajuntament vol dedicar 1.500 metres quadrats a construir cent habitatges per a joves i l'associació de veïns ho ha impugnat. Es necessiten tots els equipaments.
Sant Andreu
I iIi i i • *" - Üí #!i,6^ _
I ••'li
*
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
Can F a b r a . P l a ç a d e C a n Fabra, s/n. lum d'edificabilitat, a la vegada que els propietaris formalitzen la immobiliària Leisa. Els veïns interposen un contenciós a d m i n i s t r a t i u i la sentència els dóna la raó. L'abril de 1975 u n a import a n t assemblea al Cine Gayarre reivindica tot el solar per a parc i equipaments. L'any 1979 l'alcalde Font Altaba la compra per 450 milions, fet que fa que José Maria M u n t a d e s , un dels propietaris i conegut franquista, manifestés: "Nos convendría un golpe de estado como el de Chile". L'any 1985 -16 anys després- Pasqual Maragall i n a u g u r a u n p a r c p r o j e c t a t p e r L u i s Pefia Ganchegui, u n poliesportiu i un Centre Cívic. 9. M a n u f a c t u r a s C e r à m i c a s L'any 1975 és obligada a t a n c a r després d'un any de protestes contra els fums que contaminaven el b a r r i de La Bordeta. L'associació de veïns va reivindicar el solar per a e q u i p a m e n t s . L'alcalde Socias va iniciar negociacions i, amb u n a fórmula de compensacions, es van construir h a b i t a t g e s i la r e s t a del solar era per al b a r r i . S'hi va construir u n I n s t i t u t i u n a gran plaça. 10. V a p o r Vell Fàbrica emblemàtica del S a n t s ind u s t r i a l del segle XIX. L'últim vapor continuava actiu. Es va dedicar a la fabricació de llana; t a m b é va ser la primera fàbrica de pans i un dels bressols més i m p o r t a n t s del m o v i m e n t obrer. Els anys 60 ocupen l'espai u n s 60 t a l l e r s . Galerias Preciados compra l'espai per construir u n s g r a n s magatzems. Els veïns s'hi oposen. P a s s a a ser propietat e s t a t a l q u a n es expropiada la seva p r o p i e t à r i a , R u m a s a . L'any 1984 la G e n e r a l i t a t declara l'espai com a Monument Històric-artístic. J o r n a des reivindicatives i u n a a c a m p a d a al novembre de 1985 va ser la "resposta. L'any 2000 es va i n a u g u r a r l'escola Barrufet i u n a biblioteca de Districte.
13. P l a n t a a s f à l t i c a L'any 1976 l'Ajuntament instal·la una fàbrica de ciment al costat dels habitatges de Trinitat Nova. Havien de començar les obres del II Cinturó. Els veïns van comprovar immediatament com la pols es filtrava als habitatges i als pulmons, i van exigir que la planta asfàltica fos desmuntada. Van començar les protestes i el 9 de gener de 1977 l'assemblea de veïns va decidir desmuntar la fàbrica davant els incompliments de l'alcalde Socias. La piqueta veïnal va actuar. El periodista Rafael Pradas va qualificar als veïns de "indios metropolitanos", ja que les pèrdues municipals val arribar als cinc milions de pessetes. Aquell mateix any es van celebrar "Les 30 hores del futur Ateneu Popular" i durant 17 anys es van succeir les activitats culturals, portant un Ateneu provisional als carrers dels barris. Les manifestacions, tancades al districte, protestes a la plaça Sant Jaume no van parar fins fer realitat l'Ateneu Popular Nou Barris. L'any 1994 va ser inaugurat. Havien passat 6.209 dies des de la primera acció. Va ser una lluita constant.
Horta-Guinardó 11. B o b i l a P u i g f e l Segueix en actiu i és l'última bòbila de les moltes que van existir al pla de Barcelona. El valor del sòl va fer emigrar a les teuleries de la nostra ciutat. L'Associació de Veïns Penitents-Taxonera reivindica que el Pla Director que s'està elaborant, tingui previst en el seu solar una zona verda i habitatges socials en règim de lloguer assequible.
Nou Barris 12. H a r r y Walker / M o t o r I b é r i c a Ocupaven un solar situat al Passeig Valldaura cantonada Baltasar Gracian. Fabricaven accessoris de cotxes. L'any 1972 hi treballaven 500 persones i Harry Walker va protagonitzar una de les lluites obreres més importants des de 1939: 60 dies de vaga. Un cop enderrocades les naus, el barri va veure que s'aixecaven dos blocs d'habitatges a dos extrems del solar. Estava qualificat d'equipaments i zona verda. Per paralitzar les il.legals requalificacions, es va denunciar i es van fer pintades i manifestacions. Avui en el solar hi ha un Institut, una escola, un poliesportiu i una plaça, que es va inaugurar 24 anys després de la primera manifestació.
Sant Martí
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
Ca l'Aranyó. Tànger, 117-135.
Bibliografia: Barcelona, ciutat de fàbriques, de Xavier Basiana, M. Checa Artasu i Jaiune Orpinell; Barcelona en lluita, de Josep Maria Huertas Claveria i Marc Andreu; Centre Social de Sants, una experiència associativa, de Josep Martí Gómez i Josep Marcè i Font; i diversos butlletins veïnals.
li
Lu veu aer
CARRER
PUBUCITAT
gener-febrer de 2001
ARA, LI SERÀ MOLT MÉS CÒMODE DESFER-SE'N TRUQUI AL NOU SERVEI DE RECOLLIDA DOMICILIÀRIA DE MOBLES I TRASTOS VELLS
J
A partir d'ara, quan es vulgui desfer d'un moble o trasto vell només ha de fer una cosa: trucar al 010*. Tan còmode i fàcil com això! Abans d'una setmana, i el dia que es fixi, l'hï vindrem a recollir gratuitament al portal de casa seva. A Barcelona, fem-ho junts. Fem-ho bé. Gràcies per col·laborar a mantenir la ciutat neta.
AJunlameM i
FEM-HO
3
BCNeta!
P § | ^ REDUZCAEL 'ÈM'! CONSUMO DE •S-
A G U A EN GRIFOS
PRODUCTOS DE CALIDAD PARAELAHORRODELAGUA
D U C H A S Y W C EQUIPO REDUCTOR DEL C O N S U M O DEL AGUA
-50*%
li^ íV^"
cl i. r
'
EN DUCHAS, GRIFOS Y WC
•ït.
REDUZCA SU CONSUMO DE
•
AGUA EN Uri 5 0 % APROX.
Í D U C T O S DE C A U D A D ' EL A H O R R O D F l A — * "
fi t'.^ÍX/i^ffH^
ÍW^ Busquem fB;aties d'edificis amb
especials per a la restauració dels
Bsgraliais. Busquem tresors vuitcentistes
ssgraliais de les façanes. Si teniu un
D tnüdernisles. Busquem uasors
iresor amagat a casa vostra, i esteu
de la nostra arquitectura. Perquè ara
interessats a recuparar-Io amb cota la
ProElxample. amb el suport de la
s@va esplendor, tiuqueu-nos avui rnatei»,
Comissió Europea, concedeix ajuts
perquè l'offlfta d'ajuts és limitada.
Ajunlament de Barcelona
£1
ProEixample 93 457 05 22
PO COMPLETO PARA SI 2 grifos, 1 ducha y 1 WC Coloque el contrapeso dentro o fuera del desagüe según modelo. Pulsando brevemente descarga medio depósilo aprox. Manteniendo pulsado descarga el total.
DE VENTA EN FERRETERIAS INFORMACÍÓN 93 322 36 70/639 319157
n
La %'cu del
gener-febrer de 2001
Di
® a s t e Ió
*Les teves botigues de música *De la A a la Z *100 x 100 música
CARRER Ü^/
Articles per a festes Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda, nou de la rambla, /5 tel: 93 302 42 36tallers, 79fóL93 Í 0 í i 5 75 per Faust Màgic bamasud, {gavàj tel: 93 638 29 !8 sani^a\i,2tel:93302 23 95 c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) tallers, 3 (clàssica) tel: 93 3i8 20 41tallers, {overstoks} tel: 93 412 72 85 T. 93 317 71 38 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96 \Av^,7tel:93302 5946 Pàrking gratuït
PUBUCITAT Us ajudem a comunicar-vos en català h ^ l I T ^ çoKs^PER. LfiN3ï«L[TíAao
Cetrfre de Notrrolitzacló Lirgüfelico de Barcelona
cd CA
>
93 412 55 00 n
Cu 5 u
«
IX
fl et >
a
S Í5
« cn CS
u
j2 3
-*^ >
u
pfi
a> u V3
o > • 1-4
Jardins de Joan Vinyoli
És Hivern a la ciutat.
MENTA FEM-HO "B
Ajuntament de Barcelona
Parcs iJardins
a ^
18
La veu
DOSSIER
aei
CARRER Barcelona, ciutat de fàbriques
gener-febrer de 2001
Xavier B a s i a n a
®
1 10 de desembre de 1998 es va inaugurar al Cbl.legi d'Arquitectes de Catalunya l'exposició itinerant "Ciutat i fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona", una mostra fotogràfica de la riquesa d'aquest patrimoni a la ciutat. El mateix col·lectiu de persones que vam treballar en l'exposició vam tenir interès a preparar l'edició d'un llibre que fos alguna cosa més que el catàleg d'aquella mostra. Així, el 4 d'octubre de 2000 presentàvem a la Fundació Tàpies la publicació Barcelona, ciutat de fàbriques, on es pot veure una selecció de gairebé setanta fàbriques de Barcelona. A més de l'interès històric de cada un dels edificis, la intenció del llibre és contribuir a un debat intel·lectual sobre què s'ha fer amb aquestes velles construccions industrials. ^.Hem d'enderrocar-les en nom del progrés i esborrar així la memòria d'im passat proper? O potser hem de rehabilitar-les i canviar-ne l'ús perquè continuïn sentnos útils? Barcelona, ciutat de fàbriques mostra l'estat actual d'aquest patrimoni industrial acompanyat d'unes pinzellades històriques dels edificis. De tota la selecció, a mi m'interessa assenyalar el bon nombre d'edificis que en aquests darrers anys s'han rehabilitat i han canviat l'ús per al qual varen ser construïts. De totes les fàbriques recuperades per a usos culturals cal destacar Can Feüpa, d'empresa tèxtü a centre cívic; La Farinera del Clot,
í ^ ^ : ^ ^ -
^ ^ ^
i&ï^^·^*--"
':':-' •
'-^ ^ ^ ^
k-è,
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
N a u I v a n o w . H o n d u r e s , 28-30. avui centre cultural; El Vapor VeU de Sants, reconvertit en Biblioteca; Casaramona, nova seu de la íXindació "la Caixa", La Nau Ivanow, de fàbrica de pintures a centre pluricultural; Editorial Montaner i Simón, avui seu de la Fundació Tàpies, i Palo Alto, taller d'artistes. Altres edificis s'han recuperat per a l'ensenyament, com ara Can Batlló, avui centre d'ensenyament tècnic; l'antiga JJosé Canela e Hijos, avui la nova seu de IICT, i La Sedeta, una
part escola i ima altra centre cívic. També n'hi ha que ara tenen un ús públic com La Pegaso, convertida en dependències de la Guàrdia Urbana i Centre d'Atenció de l'Ajuntament, o les Manufecturas Serra y Balet, rehabilitada com a complex esportiu. En els darrers temps, algunes han estat reconvertides en habitatges: l'antiga Naipes Comas, a Ciuta VeUa; El Vapor LluU del Poblenou, que va generar ima important polè-
mica pel lofts ü.legals, i Can Canals, a La Sagrera. De tot el conjimt, n'hi ha en fase de realització com ara Can Fabra a Sant Andreu, futura biblioteca i centre miütimèdia; en fase de projecte i a pimt de ser salvades del picot especulatiu trobem Can Saladrigas i Can Araftó al Poblenou. Segons la meva opinió, no cal conservar-ho tot p)erò sí que s'ha de perpetuar la memòria històrica per deixar palès que la nostra ciutat va ser el motor industrial català i espanyol; les fàbriques són el testimoni que ajuda a conèixer la història social i econòmica d'im període clau de Barcelona i de Catalimya. Personalment, jo contribueixo en la conservació del patrimoni industrial de Barcelona posant el meu granet de sorra. Des de 1997 que Uuito per la reconversió en usos culturals d'una petita fàbrica, la Nau Ivanow, situada a la Sagrera. Ja fa temps que tots dos, el barri i l'edifici, van perdre el caràcter industrial que tingueren al seu dia; ara, la transformació urbanística força imminent del progrés que té per nom AVE, els poden acabar esborrant. Per evitar-ho, el 1999 va néixer Nau Ivanow com a nou espai per a la creació, producció i difusió de la cultura contempwrèmia, amb la intenció de desenvolupar-hi un projecte cultural d'abast ciutadà i que a la vegada ajudi a salvar ima petita part del patrimoni industrial de Barcelona. Xavier Basiana és arquitecte i fotògraf
Una fàbrica de disfraces adaptada a los tiempos Alberto Gómez
O
emanos S.A. es una fàbrica dedit a d a al diseno, creación y venta de disfraces, principalmente para mascotas publicitarias. La sucursal en Barcelona fiíe fundada en 1894 por empresarios alemanes de origen judío que, procedentes de Nuremberg y con el nombre de Leman y eia. se instalaron en la sede actual de la empresa, en el número 159 de Consell de Cent. En 1914 la fàbrica cambió de propietàries y de nombre, pasando al actual Lemanos S A Comenzaba la primera guerra mundial y los encargados alemanes tuvieron que marcharse y dejarlo todo, dejando el encargo de la fàbrica a trabajadores espafioles. La historia, por lo tanto, forzó que desde hace casi im siglo sea una fàbrica eminentemente barcelonesa. Era im nombre demasiado aleman, y no corrían buenos tiempos. Poresosedecidióporxmadenominación "castellanizada". Lemanos desde el primer dia de su fundación se dedico a la fabricarien de juguetes. Al principio eran muftecas de porcelana. Durante la guerra dvil, munecos de trapo. A partir de los anos 60, los clàsicos munecos de peluche, vendidos y publicitados hasta la saciedad. En la actualidad, en cambio, la fàbrica dirige su producdón a la realización de disfiaces para mascotas publicitarias. No venden disfi^ces a particulares, ni pensades para fiestas. Los encargos que recibe hoy proceden, sobre todo, de agencias de pubUcidad. Realizan mascotas grandes a partir del dibujo o disefio deseado. Entre los diversos y curiosos clientes
de Lemanos se encuentran equipos deportaves por Internet, ima herramienta que muchos (Elche C.F.), parques infantiles, una agencia de clientes antes no tenian. El material demandamodelos, una marca de tortilla de patatas, do en las mascotas, sobre todo, es la espimia. compaiïías de telefones móviles, un detergen- Hay novedades respecto a los materiales, però te, unas gaUetas o incluso un partido político. escasas. Los cambios màs importantes que se Según el gerente de la fàbrica, Jordi Torres, han produddo han sido respecto al producte hoy ya no tiene sentido fabricar muüecos como final. antano, ya que vienen producidos en sèrie En cuanto a la higiene, éste es ahora un desde países como Taiwan. Seria ruinoso, ase- tema delicado. El mufteco de peluche tuvo im gura. La gran diferencia econòmica no està problema determinado y se dejó de comerdaMtanto en los materiales como en la mano de zar durante \m tiempo. Lo importante en un obra, ya que en las regiones orientales esta se juguete o mascota actual es que, si puede estar paga mucho màs barata, llegàndose incluso a por el suelo rodando, pueda ser limpiado con la explotación. facilidad. De hecho, los peluches volvieron a Lemanos siempre ha sido una empresa venderse con toda normalidad una vez soludofamiliar. Su actual gerente permanece en el nado el problema. cargo desde hace 15 aiios, y es hijo de Vicente El gerente de Lemanos explica el proceso Torres, propietario de la empresa durante completo de una mascota en la actualidad: "Son muchos anos y actualmente jubilado. Con an- tareaspequenasypimtuales.Yaseapore-mail terioridad habían Uegado a trabajar hasta 25 o por fax, se U^a a un acuerdo con el cHente {jersonas, però ahora hacen lo propio tan solo respecto al pedido y al presupuesto. Es entoncinco. ces cuando comenzamos la producdón, que en Hace anos, la producdón de juguetes estaba dos o tres días, una semana como màximo, ha programada para trabajar, durante todo el de estar lista. Trabajamos de lunes a viemes y ano, casi exclusivamente para el dia de Reyes. en jornada continua, de ocho de la mafiana a Se montaban los juguetes y se guardaban para cuatro de la tarde. Con el presupuesto en la la època de Navidad. En la actualidad trabajan mano, miramos los materiales, aunque soletodo el ano però a im ritmo bien diferente, de un mos utilizar los mismos, però siempre nos dia para otro. Como todo, el estilo de trabajo va hemos de adaptar a lo que nos pide cada cUente, cambiando. "Entonces no se hubiera vendido ya sea respecto al peso, al volimien o a la nada deloquehacemosactualmente,y vicever- colocadón de los brazos". sa. Te has de adaptar a los tiempos", asevera el Anteriormente, explica el gerente, se ftmdogerente. naba màs como vma cadena de producdón. Los Actualmente muchos pedidos son enviados trabajadores podían Uevarse una semana o
varias montando el mismo trozo de ropa, la misma pieza. "Ahora es casi justo lo contrario, màs dinàmico, pues nimca es la misma tarea. Esto es mejor para todos, ya que se trata de un trabajo màs creativo. El diseüo no lo hacemos porordenador, sinó manual. Todos hacemos im poco de todo, intercambiamos los papeles en cada pedido, repartiéndonos las distintas tareas, por lo que hay vm mejor ambiente. Siempre vamos variando, ya que estamos preparades para todo, excepte la parte burocràtica, de la que me encargo yo", asegura Torres. La producdón, por lo tanto, no tiene casi nada que ver con las fàbricas humeantes de aiios anteriores. Però, a pesar de todos estos cambios, realizar disfraces y mascotas sigue siendo un negodo, según asegura el propio gerente. "La mayoría de fàbricas se han marchado a núcleos industriales sobre todo por problemas ecológicos. Hoy seria impensable ver una fàbrica en medio del Eixample, por motives ecológicos, visuales y de transporte", asegura Torres. De hecho, en Lemanos a comienzos de siglo usaban el homo para realizar la ceràmica y la porcelana, y entraban y salían carros para transportar el material. El gerente considera lógico dicho traslado, sobre todo por el aspecte ecológico. Sin embargo, la fàbrica de mascotas no tiene pensado un inminente traslado, o al menos no lo reaUzarían por motives ecológicos, ya que hace mucho anos que apagaren el homo, los humos y la chimenea que aún sobrevive en la sede actual de la empresa.
l.a Veu del
gener-febrer d e 2001
DOSSIER CARRER Un museu industrial a Faire lliure
19
Mercè T a t g e r
©
ctualment, i després de diverses etapes de reubicació industrial, molt especialment al voltant de la dècada dels seixanta, l'espai industrial barceloní en general i el de l'Eixample en particular inicià una lenta transformació que per les seves repercussions urbanístiques recorda molt el procés de canvi d'ús del sòl produït arran de la desamortització eclesiàstica vuitcentista. Noves figures fiscals, com l'impost de radicació, l'obsolescència tecnològica d'algunes empreses i la ubicació molesta per als veïns (sorolls, ftims, contaminació, trànsit de mercaderies) al mig del teixit residencial, a mida que s'anaren urbanitzant els espais que havien estat buits, esdevingueren, també, raons de pes perquè moltes empreses es plantegessin el trasllat, bé als polígons industrials de la mateixa Barcelona (Zona Franca i Bon Pastor), bé als municipis de l'àmbit metropolità. A més a més, la pressió immobiliària que obrí les possibilitats d'especulació amb un sòl industrial esdevingut central es veié afavorida per la permisivitat davant dels canvis de qualificació i per una gran demanda d'habitatges, circumstàncies que també estigueren a la base del tancament de moltes fàbriques al bell mig de la forta reestructuració industrial que es produí cap al 1973 amb la crisi del petroli. Com a Ciutat vella, les indústries que es traslladaven o bé tancaven donaven pas a d'altres empreses, es reconvertien en petits tallers o magatzems, en pocs casos es mantenien com a seus de la mateixa firma. J a a la dècada dels setanta, moltes es transformaven en aparcaments -situació d'expectativa fins a la desaparició en ser enderrocades i convertides en habitatges i, també, en edificis d'oficines. Hi ha un bon nombre d'exemples d'edificis fabrils que un cop enderrocats donarien pas a anodins i estandarditzats blocs de cases d'alt nivell (la Blanch, els tallers de l'Àguila a l'Eixample, la Espaíia Industrial a S a n t s i la Pegaso a Sant Andreu), obra d'algunes conegudes immobiliàries poc sensibles a deixar espais per a equipaments o usos públics. Només
\ \> II I LA-IANA i JAl ME OKPINELL
C a n S a l a d r i g a s . J u n c a r , 33-45. el fort moviment veïnal de la dècada dels setanta i vuitanta i gràcies a la normativa més restrictiva del Pla General Metropolità de 1976 que qualifica d'equipament una bona part d'antics i obsolets espais industrials, aconseguí convertirlos en equipaments públics, zones verdes o habitatges socials. Gràcies, també, a una major sensibilitat cap al patrimoni industrial, a poc a poc s'iniciaria una dura batalla per la rehabilitació dels vells edificis fabril que aconseguiren sobreviure a l'etapa més forta de destruccions. Ara, alguns convertits en carcasses -molt pocs han conservat res més que els murs i han perdut l'estructura interna, la maquinària, les instal·lacions, el mobiliari, els records i els testimonis que a tall d'entranyes i de cervell els donaren vida productiva-, aixopluguen un ampli ventall de funcions. N'hi ha que són escoles, institucions, fundacions culturals o espais lúdics; d'altres es mantenen del tot o en part com a seu social de l'antiga empresa, i més recentment s'hi poden trobar tallers d'artistes
o habitatges tipus loft, i fins i tot un centre comercial. Ben al contrari, són pocs els que han conservat alguna funció fabril o d'emmagatzemament vinculada o no a l'activitat inicial. Amb tot, però, algunes d'aquestes fàbriques que han arribat fins avui han mostrat una forta continuïtat productiva per damunt dels diferents trasbalsos econòmics i canvis urbanístics. Resulta difícil explicar les raons de la pervivència, que tenen a veure amb diversos factors que van des de les afectacions i qualificacions urbanístiques fins a les continuïtats en la propietat de l'edifici, el seu valor patrimonial, sense oblidar la versatilitat per adaptar-se a successius usos t a n t fabrils com d'un altre tipus. Avui, la indústria barcelonina es localitza bàsicament al polígon de la Zona Franca que encara actualment, amb 950 ha, constitueix la primera concentració de sòl industrial de Catalunya i el més gran polígon industrial urbà d'Europa, i de manera quasi residual al polígon del Bon Pastor i a espais intersticials de la
perifèria de Barcelona. Ciutat Vella i l'Eixample ja ni tan sols mantenen el record del passat fabril, i fins i tot als tradicionals barris populars i obrers la indústria és més escadussera que viva i activa. No resulta estrany, doncs, que els pocs edificis fabril que resten drets en el teixit urbà, juntament amb els escassos elements i estructures que perviuen (xemeneies, torres d'aigua, portes d'entrada, rètols), s'hagin convertit en fites emblemàtiques i singulars de la ciutat que constitueixen en certa manera una mena de museu d'arqueologia industrial a l'aire lliure; de tots destaquen unes quantes altives i abrinades xemeneies que a tall d'obelisc perpetuen la memòria de la Barcelona fabril i obrera d'abans. Tanmateix, tot i desaparèixer, les fàbriques no han aconseguit esborrar, moltes vegades, la petjada profunda del seu recinte en el parcel.lari urbà. Igualment, en el fons de la nostra memòria col·lectiva és ben segur que en resta el record de l'activitat industrial que, a més de ser la base econòmica de la ciutat, configurà la v i d a de d i v e r s e s g e n e r a c i o n s de barcelonins. La fàbrica fou espai de producció i explotació, però també espai d'aprenentatge d'oficis i professions, de relació i de convivència, d'adoctrinament ideològic i de difusió d'idees i de formes de vida, alhora que d'integració dels nouvinguts a la ciutat; elements tots ells que durant un segle i mig han conformat la vida quotidiana de les classes populars i obreres barcelonines i han creat el subst r a t que sovint es troba a la base de la cultura popular de molts dels barris de Barcelona. És per totes aquestes raons que les peces d'aquest museu a l'aire lliure, com a "monuments industrials", mereixen la major dignificació, amb l'ampliació del nombre d'edificis i elements inclosos al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic H i s t ò r i c o - A r t í s t i c de la C i u t a t de Barcelona, i duent a terme amb urgència una àmplia i aprofundida tasca de documentació i recuperació de les que estan en perill de desaparició o d'enderroc. Mercè Tatger és geògrafa. Text publicat a "Barcelona, ciutat de fàbriques"
Itineraris • Pensem que, a l'hora de visitar aquest museu industrial a l'aire lliure que existeix a la nostra ciutat, seria útil relacionar alguns edificis que s'assenyalen a l'obra "Barcelona, ciutat de fàbriques". Els possibles itineraris es refereixen només als quatre districtes que tenen un major número d'edificis interessants. Com qualsevol sel.lecció, aquesta és també subjectiva. Assenyalem el nom de la fàbrica, l'adreça i afegim alguna indicació que creiem interessant. • Ciutat Vella Catifes Sert Nuevo Vulcano Catalana de Gas Naipes Comas Casa-Fca. Estruch • Eixampla Central Vilanova S. A. Damm Can Batlló Bayer S.A. Myrurgia S.A. Lechmann y Cia Ed. Gustavo Gili Ed. Salvat Ed. Montaner • Sants-Montjuïc Vapor Vells
Sant Pere Més Alt, 49 Moll Llevant Ginebra, s/n Cortines, 4-6 Reina Amèlia, 38
Reconvertida en loft Únic edifici del complex naval Torre d'aigües, modernista Únic edifici fabril a Ciutat vella Deteriorada però molt important
Av. Vilanova, 12 Rosselló, 515 Urgell, 187 París, 179 Mallorca, 351 Consell de Cent, 159 Rosselló, 89 Mallorca, 43 Aragó, 251
Excel·lent remodelació Última cerveseria barcelonina Imprescindible de visitar Remodelació molt cuidada Important edifici noucentista Interior illa. Fàbrica activa Premi FAD arquitectura 1961 Edifici modernista Fundació Tàpies
Galileu, 51-53
Patrimoni Històric-artístic
Casaramona Mobles Climent Central de Mate Can Batlló • Sant Martí Ca L'Aranyó Farinera del Clot Can Girona Catex Unión Metalúrgica José Canela Palo Alto e Hijos Can Ricart Can Saladrigas Colores Hispània Nubiola, S·A· Sedería Pagès Vicente Illa, S.A.
Mèxic, 44-56 Comptes de Bell-lloc Parc 3 Xemeneies Labordeta. Gran Via, 157
Edifici Puig i Cadafalch Conjunt tardomodemista Símbol de la Barcelona industrial Conjunt d'edificis
Tanger, 117 Escultor Clapeós PI. Ramon Calsina PI. Can Felipa Pamplona, 103 Ciutat de Granada, 131 Pellaires, 30 Marquès de Santa Isabel, 30 Joncar, 33-45 Pere IV, 482 Agricultura, 115 Cristòbal de Mourà, 118 Bolívia, 340
Una joia del patrimoni industrial Maquinària i remodelació Torre d'aigües de Pere Falques Remodelació. Centre Cívic Fàbrica en actiu Important remodelació Taller d'artistes. Impresionant Centre de producció d'arts Important casa-fàbrica Façana principal Xemeneia altíssima Resonància modernista Excel·lent relació entre edificis
w
La Veu del
CARRER Ascens i ocàs de l'activitat industrial
DOSSIER
gener-febrer d e 2001
Albert R e c i o
®
os dels més grans estudiosos de l'economia-Marx i Schumpetervaren caracteritzar el capitalisme com un sistema que "contínuament revolucionava la seva base material" o com un sistema on dominava la "destrucció creativa". Més 0 menys com dir que si ho mirem amb una perspectiva històrica prou llarga les empreses capitalistes son com els castells de sorra i que tot el joc descansa en fer cada cop més castells i mes grossos, en una cursa que de mica en mica transforma la costa on té lloc l'activitat. Aquesta visió del capitalisme com un procés que en transformar-se altera el seu entorn té una bona aplicació en el camp de l'espai i les edificacions. Els edificis són els contenidors necessaris de les activitats productives. En part perquè aquestes requereixen d'unes condicions ambientals que només asseguren els espais tancats i ambientalment controlables. En part, també perquè l'espai tancat (al costat del rellotge i el codi disciplinari) han constituït elements crucials per controlar el comportament dels treballadors. La història de l'arquitectura industrial és doncs la història dels canvis tècnics, i les tècniques de control en són en part la seva plasmació. La història de les fàbriques segueix també el resultat de cada procés individual, de cada projecte empresarial. En les modernes economies capitalistes cadascú va a la seva i intenta treure rendiment explotant la seva experiència (o la seva aposta) en una producció concreta. La concurrència d'altres rivals, les crisis recurrents i els canvis tecnològics determinen periòdicament guanyadors i perdedors, fan descarrilar projectes i en reforcen d'altres i tot això es trasllada a la història particular de cada empresa, de cada fàbrica o centre de producció. Es reconverteixen La història de les fabriques no es pot però confondre amb la de les empreses. En uns casos el contenidor -l'espai de la fàbricapot donar lloc a una altre activitat -dins del mateix sector o d'altres. Exemples d'aquesta transformació en tenim molts i diversos. Indústries que simplement canvien de propietari. Altres que es transformen en negocis de "noves" activitats, com és el cas de molts locals del Poblenou reconvertits en centres de "marxa" nocturna per joves o, anteriorment, en empreses de transport. Altres que entren en un procés de parcel.lització (i quasi sempre degradació paulatina) de lloguer de l'espai a petites empreses amb la transformació d'una antiga indústria en una espècie d'hotel de petites empreses."Can Batlló, a la Bordeta, o Can Saladrigues, al Poblenou en son bons exemples. Generalment aquest procés va acompanyat d'una degradació del local, associada potser a la menor capacitat financera dels petits llogaters i al poc interès dels propietaris en conservar el local en bones condicions (fet i fet el que també passa a les velles cases d'habitatges de lloguer). Un procés però que com els casos esmentats poden durar molts anys. Tinc un record personal al respecte, a principis dels anys setanta, pels típics avatars laborals de la gent corrent, la meva mare va anar a treballar a un petit taller tèxtil ubicat a Can Saladrigues, hi vaig anar un parell o tres de cops i sempre em va sobtar l'abandonament del lloc (comparat amb altres tallers que també havia visi-
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
B a y e r , SA. P a r í s , 179. tat). Per un jovenet format en la lectura de Dickens i Marx, aquell taller s'apropava prou a l'ambient del segle XIX, malgrat que les màquines eren, òbviament, més modernes. Només els darrers vint anys s'ha començat a reconèixer el valor arquitectònic i urbanístic de les velles instal·lacions i s'han fet esforços per salvar alguns dels més interessants. Majoritàriament han acabat convertint-se en edificis públics (Catex, la Farinera del Clot, Can Fabra...) però també hi ha alguns casos on les regulacions existents han salvat l'edifici (com en el cas de l'Editorial Salvat al carrer Mallorca). Emigren i desapareixen El canvi en l'ocupació de l'espai no és només el resultat d'un procés de fracàs empresarial. El canvi en la localització de les empreses forma part de la vida quotidiana. De fet tota la història del desenvolupament industrial és un procés de transformació de l'espai associat a l s p r o c e s s o s m i g r a t o r i s de les instal·lacions fabrils. La Barcelona del segle XIX que va iniciar la industrialització dins de les muralles, va trobar en el pla de Barcelona una àrea apropiada per expandir-se. Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i Sants varen ésser els principals nuclis industrials, activitat que tampoc va mancar a Gràcia (una vila on convivien habitatges, petits tallers manufactures i algunes indústries tèxtils). Des de principis del seixanta es detecta, poc a poc, un procés d'emigració de la indústria, degut fonamentalment a dues raons: el canvi en el model industrial, el creixement de la dimensió de les empreses, comporta la recerca de localitzacions més apropiades, de més fàcil accés i terrenys amb possibilitats d'engrandir les
instal·lacions a mida que s'ampliï l'activitat. A mesura que corre el temps es dona també, en alguns casos, una pressió veïnal pel trasllat d'indústries molestes (per exemple els veïns del Guinardó aconseguiren la marxa de la planta d'encenedors de Flamagas). Però j u n t al que en podríem dir motius tècnic-econòmics hi compta també la qüestió de l'especulació. El creixement de la ciutat, la demanda creixent d'habitatges feia molt rendible transformar un solar industrial en un edifici de pisos. Només calia aconseguir que les autoritats permetessin el canvi de l'ús del sòl. Feina relativament fàcil als cinquantes (quan es produeix aquest procés a nuclis com Sant Gervasi (Pich Aguilera) i seixantes i que, com veurem ha continuat fins l'actualitat. La crisi dels setanta i primers vuitanta accelerarà el procés. La crisi té motius diversos que donen lloc al tancament massiu d'empreses en alguns sectors particularment afectat pel que en podríem dir un "canvi estructural", com és el cas del tèxtil (emigrat al Tercer Món), la metal·lúrgia, l'electrònica de consum (afectada per la concurrència de les empreses asiàtiques), o la moto. Però també s'accelera per la busca de noves localitzacions. El resultat de la crisi és un espai degradat i infrautilitzat que en part dona lloc a "reconversions" cap els serveis (com la ja esmentada de la zona de marxa del Poblenou (fenomen repetit a altres ciut a t s catalanes com Sabadell i Mataró) i justifica també l'inici d'un procés de reconversió urbana de gran escala. La reconversió urbana és en part una resposta a la degradació dels espais urbans (o a les oportunitats de remodelació que dona el tancament de les activitats tradicionals), però es, també, una forma nova d'especulació, més civilitzada i or-
denada que la del porciolisme, però igualment rendible pels grans grups industrials promotors de l'actuació: la Vila Olímpica (on tenien instal·lacions Gas Natural, Nissan, Laboratoris Ferrer), Diagonal Mar (de nou Gas Natural, Alstom compradora de l'antiga Macosa), Sant Andreu (Renfe, Bayer, Alstom-la Maquinista) en són els exemples més clars. Es reorganitza l'espai i s'obtenen importants plusvàlues que financen si més no la modernització de les empreses i la seva reubicació. Grans operacions que es combinen amb activitats més puntuals com la conversió de velles fabriques en "lofts" per gent amb recursos. Encara queden indústries, però aquest procés de fugida possiblement no s'atura. La rendibilitat obtinguda en el canvi de l'ús del sòl és massa important. La Maquinista, per exemple, és l'inici de la fi del polígon de Sant Andreu, de la mateixa forma que Zona Franca, sens dubte l'espai industrial més important, comença a experimentar pressions desprès de la marxa de Seat (encara que la reconversió en habitatges de moment només afecta a Làmparas Z del passeig de Zona Franca, fora del polígon). Es possible que en alguns casos el canvi d'usos permeti conservar part d'un vell patrimoni que manté un interès urbanístic i històric (tal com reclama el Fòrum del Besòs per la zona de Poblenou). Reconversió que a més preservi llocs de treball (de noves professions), però és també possible que la manca d'espai per habitatges i la voracitat dels grups econòmics continuïn remodelant l'espai barceloní i enderrocat instal·lacions per fer-hi nous habitatges. De la pressió que exercim els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, en dependrà el resultat final. Albert Recio és economista.
Í.U veu
£ttfi
CARRER
gener-febrer de 2001
ENTREVISTA
Mercè Tatjer
un paper negatiu en les condidons dTiabitabilitat a la dutat i que a Barcelona hi hagi pocs edifids fabrils coneguts tampoc ha ajudat gaire a la seva valoradó.
Professora de Didàctica de les Ciències Socials
''Sense les fàbriques no tindríem la ciutat que tenim Una entrevista de Marc Andreu
Barcelona, ciutat de fàbriques,
— Quina importància ha tingut la indústria a Barcebna.
i * Fins la segona meitat del se^e XIX la indiístria es va concentrar a Ciutat Vella: al Raval predominava el tèxtil i a la Barceloneta, la mecanometallúrgia, que es va mantenir fins la guerra civü. A finals del segleXIXmoltes indústries van marxar cap a Sant Martí, on va predominar el ram de l'aigua i la mecanometallúi^. Paral·lelament, en un procés que es va allargar tot el primer terç del segle XX, es van establir fàbriques a l'Eixample, Sant Andreu, la Sagrera i Sants. Després de la guerra dvil, i superada la primera etapa d'autarquia, l'activitat es va traslladar als polígons del Bon Pastor i de la Zona Franca, amb la Seat com a indústria emblemàtica des dels anys 50. A Ciutat Vella, com a les altres àrees, hi van anar quedant activitats residuals i de tercera generació. — I ara, quin futur ens espera?
• • Més enllà del polígon de la Zona Franca, els canvis tecnològics i d'estratègia empresarial fan dificil que la indústria es pugui tomar a ubicar a la ciutat. L'única opdó està potser en zones com la del 22@, i per usos molt concrets. Però cal tenir en compte
^ Can Batlló , Can Fabra i l'antiga editorial Muntaner i Simón són potser els més coneguts. Però a l'Eixample hi ha també la Salvat, laMyrurgia, la Bayer i la Damm. A Sant Martí n'hi havia molts més, però moltes fàbriques ja han desaparegut.
• i Sense eUes no hauríem tingut la dutat que tenim, perquè la riquesa que han generat les indústries ha fet créixer Barcelona. Al marge de la injustícia de les dures condidons de treball dels obrers enfix)nt de la riquesa dels empresaris, el cert és que Barcelona no seria com és sense la capadtat d'inversió que li ha donat la indústria. L'Eixample, el Palau de la Música, les grans obres culturals dels anys 20... els van pagar en bona mesura molts industrials. D'altra banda, el mèrit dels treballadors ha estat desenvolupar una cultura obrera i popvdar molt rica. Els obrers qualificats de les petites i mitjanes empreses han cultivat sempre la volimtat d'aprendre. I les reivindicadons obreres han fomentat l'assodadonisme i formes d'autoorganitzadó que han donat Uoc als sindicats i als ateneus. Tota aquesta activitat ha contribuït al desenvolupament de la ciutat tal i com la coneixem avui.
autoeditat per l'arquitecte Xavier Basiana, i del qual l'Ajuntament no n'ha adquirit encara cap exemplar. La geògrafa Mercè Ta^er, autora del pròleg i una de les persones que "per militància cívica" ha participat en ei treball, reivindica la recuperació de la memòria industrial i treballadora de Barcelona.
— Dibuixa un mapa històric i geogràfic dels usos industrials de Barcelona.
— Quins són els edificis industrials més emblemàtics que queden?
— Sense fàbriques, la ciutat seria més bonica?
econòmica que reivindica el TGV, l'ampliació del port i l'aeroport i el projecte del 22 @ a Poblenou com les úniques oportunitats de mantenir certa activitat industrial a Barcelona oblida, en canvi, el passat fabril i obrer de la ciutat. La prova és que l'inventari de les més de 200 fàbriques que queden dempeus a Barcelona és un estudi inèdit que han fet sense cap suport institucional un grup de professionals. Part d'aquest treball ha vist la llum en el llibre
HI Durant prop de segle i mig, aproximadament entre 1830 i finals dels anys 70, Barcelona va ser una gran fàbrica. El seu teixit industrial es va mantenir fins a mitjan segle XX. I, tenint en compte que la ciutat té un terme municipal molt petit, ara encara Déu n'hi do! Només cal veure la Zona Franca i el Bon Pastor.
21
JOAN MORF.JÓN
Mercè Tatjer viu a l'Esquerra de l'Eixample. que la pressió immobiliària a Barcelona és molt forta. La indústria petita només es pot mantenir en vivers d'empreses i amb programes de recuperació del sòl industrial. — L'activitat industrial i la seva implantació en l'espai urtsà ha anat canviant?
^ Quediu-antunsegleimiglaciutat no perdés activitat industrial no vol dir que les fàbriques fossin les mateixes. L'edifici fabril, per definició, es reutilitzamolt. LaprovaestàalRaval, onhihaedifidsquehantingutquatre canvis d'usos en 150 anys. Un fabricant de sabó, per exemple, podia començar a produir al Raval, créixer i marxar després a la Barceloneta, i finalment acabar al Camp de l'Arpa. La petita i mitjana empresa que necessita moure's és característica de Barcelona. — Aquesta diversitat contradiu el tòpic del predomini tèxtil i metal·lúrgic en la indústria.
^ Sí-Larealitatésmoltméscomplexa. Un espai on es transforma el paper per fer-ne llibres també és xma fàbrica. Barcelona ha tingut sempre un teixit industrial molt divers, i això crea molta riquesa. — Rns al punt que podem dir que el veritable Manchester català no va ser Poblenou, sinó l'Eixample?
^ En termes absoluts, potser sí. Exceptuant l'Eixample del Quadrat d'Or, l'esquerra de l'Eixample, a la
banda de les Corts, i la zona propera a la ronda de Sant Pau tenien molta activitat industrial. Ara bé, la densitat de concentració iadustrial al Sant Martí de finals del segle XDC i principis del XX era superior. — On s'han amagat tots aquests edificis industrials de l'Eixample?
^ Molts han desaparegut, però d'altres encara hi són. A Barcelona, les fabriques surten de sota les pedres. Quan l'equip de Barcelona, ciutat de fàbriques ens vam posar a fer el treball de camp vam quedar sorpresos de la quantitat de xemeneies que encara es veuen si un es posa a buscar-les. És increïble! — El vostre tret)all és el primer inventari complet sobre tes fàbriques de Barcelona. L'heu fet vduntàriament i sense gairebé cap suport institucional; la prova és que no hi ha ningú que vulgui publicar l'estudi sencer. Com és això?
Mi Fins ara no s'havia valorat el patrimoni industrial. Només el Museu de la Qènda i la Tècnica de Terrassa ha fet vma tasca de consdendadó en aquest sentit. \, tot i així, ha cultivat més l'arqueologia i l'interès per la pedra que els temes socials, a banda d'oblidar la ciutat de Barcelona. AqueU és im museu comarcal on hi tenen molta presència les colònies industrials... oblidant que la megoria de la indústria catalana va tenir el seu origen a Barcelona. A més a més, el fet que les fàbriques hagin tingut
Algú que aprofita el seu any sabàtic a la Universitat per recóirer els araus històncs dels distiicles i recopilar mateiial pei' im estudi s()br(> les condicions d'haijitabilitat de les cases de Bai-celona al llarf^ de la seva història mes recent és. lògicament, una iDersona enamoi-ada de la \ i u r e t n a q u es i a c i u t a t . conèixer la l'e d i l a t del s e i p a s s a t i n d u s t rial i t r e b a l l a d o r i i lo explicar-U a la a e n l " , coi le.ssa la Merc(^ Talier, F e r o a(iuest a g e o p •ala i jjrofi's -ora de Didàctica dt les Cit ncies í·- ocials a la L'ni ve •silal de B a r c e l o n a pot terlir la co nsciencia ti'anqv ila; l;i iiolts a n \ s (jue es dedica a la h i s t o r i a de la c l u t a l . 1 a s e \ a petja ja h a t u e d a l •n a l u m n e s . en est idis i p ulilicacions d n e i ' s L'S, i en u n actu-isnu social vemai tjue la ta col.lalxirador; i i n i e m l ) r e del cot isell a s •-essor de La H'II (II / Carn r. I'('!•( 1 m e s enllà c el seu •om])roniís i curiós l a t int •l.lecuial, la M e r c è T a t j e r exerceix a l ) a n s q u i ' rcí- d e barcel tnina i e b a r r i . 1 ho demoi- t r a . pe • ( ' \ e m p l ( \ p a r l a i t del c( s l u m d e s t e i idri' l'o )a a l s teirali-
— Què en fem dels edificis industrials que encara ens queden? • • Lasensibüitatnecessàriaperconservar-los és limitada, però hi ha exemples interessants de reconversió en apartaments i habitatges tipus loft. I la seva reutüitzadó com a eqmpaments encara té més possibüitats; són espais que poden albergar tot tipus d'activitats col·lectives. — Sempre hi quan hi hagi diners.
• i Sí, adequar aquests edificis costa molts diners. Però si som capaços d'acabar la Sagrada Família i de reconstruir el Liceu, com és que no tenim recursos per rehabilitar, per exemple, la fàbrica de Ca l'Aranyó, al Poblenou? Sobretot quan edificis emblemàtics com aquest són ideals per albergar els grans equipaments que li felten a Barcelona i a Catalunya. — Per exempte, un museu del treball, la indústria i el moviment obrer?
• • 0 im gran arxiu munidpal com Déu mana. Des d'aquella gran exposidó titulada Catalunya, la fàbrica d'Espanya no hi ha hagut cap iniciativa per recuperar la memòria industrial i obrera de l'envergadura que Barcelona es mereix. Tot i la tasca de l'Arsiu Nadonal de Catalimya i dels arxius de districte, i malgrat l'interès sovint altruista de persones concretes, coirem el risc de perdre molta documentadó i part del nostre passat. Els professionals i el substrat per evitar-ho ja hi són. Però cal volvmtat política perquè les administradons (Ajuntament i Generalitat), els stadicats i les empreses, comptant fins i tot amb els recursos de fundadons multinadonals, entrin en ima dinàmica de reflexionar sobre el passat des d'vma òptica actual, cercant claus per entendre el futur.
ALTRES
ASSOCIACIONS C A R R E R
gener-febrer de 2001
Km^ Sobre el valor de la Xatarra L del mes i
L.
^
Can Xatarra organitza cursos per aturats
FRANCISCO J.MANZANO
El primer en trucar a la porta és l'atur. Després, de mica en mica, és la manca de motivació percercaruna nova feina la que es va ficant a casa, si se'n pot tenir de casa encara. És difícil així conservar l'estima i la voluntat suficients per aixecar-se cada dia nou pensant que hom pot fer per un mateix alguna cosa de valor. La fugida per camins fins aleshores impensats com la drogaddicció, la prostitució o el robatori és la solució triada pels més desesperats deisdesesperats. No, noés fàcil conviure amb l'atur. Però tot i les circumstàncies sempre hi ha qui un bon dia té la força justa per empènyer-se i apropar-se a Can Xatarra. Homes i dones sense qualificació, llicenciats en atur, joves que busquen la seva primera feina, mestresses de casa, fracassats escolars, ex reclusos, ex drogaddictes... Aquesta tímida empenta seva és la que aprofiten, des de fa més de 15 anys, a Can Xatarra per ajudar-losatrobaruna feina, però també a aconseguir la motivació d'ells mateixos percomençar-la a buscar. "Per nosaltres és més important la gratificació personal de cadascú, l'orgull per una petita obra pròpia. Per això treballem l'artesania tècnica", explica Francisco Sànchez, president de l'associació. L'única condició per poder inscriure's als cursos és estar a l'atur. Hi ha diferents programes i tallers segons
Només entrar-hi, a un panell penjen un parell de fotocòpies d'articles de diaris de Tarragona. És la prova de l'orgull personal pel reconeixementque la premsa local va fer de la rehabilitació d'un centenari palauet de la ciutat, duta a terme pels joves de l'associació. La planta baixa l'ocupa pràcticament el taller d'ebenisteria. Fustes per aquí, fustes per allà, disperses entre les màquines que faran d'elles potser una taula, una cadira o una peça de decoració. Al costat, envoltats d'estelles i serradures, vells nrables, que esperen pacients ja no els ve d'uns dies més o XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL menys a la seva restauració o al seu • L'antiga fàbrica de Can Xatarra al carrer Tàpies, 4-6. aprofitament. Les petites (pel tamany, no per l'el.laboració) obres s'exposen les edats des dels 14 anys, el sexe i les Al carrer de les Tàpies, al Raval, hi allà mateix, a la llum multicolor de les dificultats d'inserció en el mercat labo- és la seu central de Can Xatarra, que vidrieres del propi edifici, que poc han ral. Perles dones, perexemple, aquest ara per ara compta amb tres centres d'envejaries dequalsevol església. Un any es fa un curs de retolació comercial més: un altre al carrer Lledó de taulell d'escacs de figures t)en recarper ordinador. La majoria d'activitats Barcelona, un a Tarragona i un més al golades, putxinel·lis de paper 'maché', s'orienten, però, cap els sectors de la Castell de Can Taló, a Santa Perpètua reproduccions lliures en maqueta del rehabilitació arquitectònica i de patri- de la Mogoda. L'edifici del Raval era, al canó del Colorado, anells, braçalets, moni artístic-històric, l'ebenisteria, el 1983, quan tres monitors i 18 joves van bonics vestits policromats, comeisque reciclatge, la restauració, la tapisseria, començar a rehabilitar-lo, una antiga teixeixen les dones, la majoria immila joieria o l'electricitat, alguns oficis fàbrica delsegleXIX, incendiada i aban- grants, del taller de confecció al carrer tradidonalsqueavuino'estandemoda', donada, plena de runes i deixalles, que Uedó. Al pis de dalt de la seu central, al però que continuen sent necessaris i, li van donar nom al futur centre de voltant d'una taula, les dones del taller per tant, demanats pel mercat. La tas- formació ocupacional. Al 1985, l'ajun- de retolació fan petar la xerrada menca de l'associació, sense ànim de lu- tament els va cedir l'espai i es van tre, diligents, les seves hàbils mans cre, rep subvencions dels departa- posar en marxa. D'aleshores ençà, practiquen dibuixant logos de coneguments de Tretjall i de Benestar Social unes 3.000 persones s'han format a des marques estrangeres. Més enllà, de la Generalitat, del Fons Social Euro- les intal.ladons de tots quatre centres els joiers; i després, els electricistes peu o de l'Ajuntament de Barcelona, i l'antiga fàbrica del Raval té avui un instal·len endolls i, al mateix temps, potser el seu propi futur. El seu profesentre d'altres institucions oficials. aspecte ben diferent.
sorcomenta: 'Tan important com l'aprenentatge és la recuperació d'uns hàbits de treball, com la puntualitaf. La preparació per entrar al mercat laboral es completa, quan els cursos arriben a lafi, amb l'assessorament i un seguiment personalitzatdecadaalumne en la seva recerca de feina. El percentatge d'inserció és alt calculen sobre el 60%, però des de Can Xatarra es propicia també una sortida autosuficient: la creació de la pròpia microempresa. Fins ara n'han consolidat unes 100, oferint durant un temps, espai, infraestructura, mitjans i suport per la posada en funcionament. Sempre hi ha alguns que no tenen èxit i tomen uns anys després. "Però almenys saben que això ho tenen segur si són a l'atur", afirma Francisco Sànchez, el president. Aquesta vinculació és el que ells anomenen "balanç social de l'actuació", que intenta sobre tot evitar la recaiguda en situacions de marginalitat i desmotivació. Des de fa temps. Can Xatarra col·labora també amb altres associacions similars en el sector de la solidaritat ambels més desfavorits. Perexemple, aquest mes de febrer, el centre del Raval és seu d'una exposició en la que participen 41 artistes catalans, com Tàpies, Kim Manresa o Mariscal. Els tjeneficis de la tele-venda que ells gestionen es destinaran al fons solidari de l'EAPN, Xanca Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclussió Social.
Ajuntament de Barcelona
FEM-HO
3
Í.-1* vtru
gener-febrer de 2001
NOVES
Mtrt
CARRER
REPORTATGE
Iniciem una nova secció dedicada als veïns i veïnes que han vingut d'arreu del món. Es pretén fer un acostament a històries personals i col·lectives de ciutadans que, sense renunciar a les seves arrels, estan fent la nova Barcelona.
Del Machu Picchu al Tibidabo Un barceloní de Lima
ELIA HERRANZ
Doris Galarza, de Lima, i el seu fill Abraham en el seu comerç d'alimentació. ELIA HERRANZ I CARLES VALLS
La immigració peruana a Barcelona és una realitat palpable als carrers si ens fixem en els petits comerços d'alimentació, en els locutoris o en les tendes d'artesania. N'hi ha uns quants que tenen feines qualificades en hospitals i d'altres treballen als barris aconrKxdats, com és el cas d'una gran quantitat de dones peruanes al serveidomèstic.La comunitat peruana a la província de Barcelona és nombrosa, creixent i heterogènia. Segons xifres oficials de l'any passat hi ha 5.669 residents peruansa la nostra ciutat, amb un increment aquest any del 23,7%. Cal assenyalar, que aquestes dades no inclouen els peruans que es troben en situació irregular. Dante Torres, president del Centro Peruarx) de Barcelona, ens parla de la immigració que coneix més afons perquè ell també en forma part: la que va arribar principalment als anys 70, composta en la seva major part d'estudiants que venien a la universitat, especialment en medicina o, bé, en les escoles tèxtils. Molts es van quedar definitivament per exercir les seves professions i han desenvolupat amb naturalitat la seva vida aquí tots aquest anys. Ells han estat en molts casos els responsables de que s'anessin establint lligams institucionals i culturals entre el Perú i Catalunya, amb el seu grau de coneixements i capacitat d'acció entre les dues realitats. Una segona immigració forta que va tenir lloc a partir dels 80 va ser d'un altre caire: estava ocasbnada per una greu crisi econòmica del Perú -que encara dura- i va ser una immigració composta principalment per dones (un 65% al 1997) de classe mitjana que, havent-se quedat sense feina, van poder estalviar amb molts esforços els diners necessaris per tractar de millorar aquí la seva vida i la de les seves famílies. El fet que vinguessin dones es devia a que la principal demanda de feina es trobava al servei domèstic. Pariem amb Bertha Romero, de l'Associació de Dones Peruanes de Catalunya, entitat que vanformaral 1995un conjunt de treballadores del servei domèstic per tal de millorar la seva situació i aprofitar els recursos que els oferia la ciutat. Comenta Bertha que "moltes dones no tenien ni
documentació, ni permís de treball, ni diners, així que treballaven com a fixes en les cases fent jomades molt llargues i dures i descansant només dissabte a la tarda i diumenge. No podien enviar girs a les seves famílies, ni llogar un pis, ni passejar tranquil·les pel carrer per por a la policia. Poc a poc ha anat millorant la seva situació: moltesjatenenlanacionalitatoun permís permanent'. Van ser, i encara són, anys molt durs per aquests emigrants. Més quan a partir de 1992 el govern espanyol exigeix un visat a tots els peruans que vulguin entrar al país. Per aconseguir un visat cal demostrar que et mantens en un alt nivell econòmic. Però també el visat es pot comprar, i els negocis que es dediquen a vendre'ls treuen bons t>eneficis. Als problemes de documentació s'afegeix el que Bertha anomena "el fenomen d'aculturació": vas perdent els lligams amb el teu país i no acaben d'arrelar en el nou. "La major part d'emigrants no pensen mai que es quedaran. Però van passant els anys i el fet de tomar es va convertint en un mite". Moltes d'aquestes dones de que pariàvem han aconseguit millorar la seva situació, portar la família i canviar de vida. Els nens parien català a les escoles i tenen amics de tot arreu. Molts seran la primera generació de catalans d'origen peruà a les seves famílies, i potser es sentiran desvinculats del fenomen de l'emigració. "El grau de mobilització dels peruans de Barcelona envers les protestes contra la nova Uei d'Estrangeria ha estat a nivell personal, no ens hem mogut com a col·lectiu" comenta Bertha. I afegeix que "la situació ha canviat. Molts peruans aniben a la ciutat amb un permís de treball, ajudats per familiars que ja estan instal·lats aquí, i el problema de la documentació passa a un segon pla". Després de viure a Barcetona, Bertha va tomar al Perú. Però s'ho ha repensat i toma a ser a la nostra ciutat. Des d'aquí vol impulsar l'ASOMIPEX (Asociación Solidaria con las Mujeres Inmigrantes Peruanas en el Extranjero) per donar un servei a moltes treballadores desprotegides.
ELIA HERRANZ pobresa. La classe mitjana és minoritària. I "Hi ha dos tipus d'emigració. Quan deixes el no es pot viure enlloc essent una minoria. En teu país per sortir de la misèria o per curio- realitat, sempre m'he sentit estranger en el sitat intel·lectual o vital. El meu cas és el Perú". segon. Sóc un privilegiat respecte la major Parlem de la situació política peruana i part d'immigrants peruans que vénen a Gonzalo es va enervant. Per Gonzalo "és Barcelona. Per mi vindré ha estat agradable, admirable la feina de les persones que es inclús divertit". Qui així parla és Gonzalo fiquen allà en temes socials i organitzatius; Càceres, peruà de Lima i ciutadà de es necessita molta imaginació i tenacitat per Barcelona des del 1986. Recorda quan va fer més habitable Lima". La crisi econòmica arribar a la ciutat amb Rosa, la seva dona, no ajuda gaire. La creixent emigració dels ara fa quinze anys: "Vaig començar a buscar darrers anys és un senyal dels problemes feina sense conèixer res de la ciutat. Em als quals s'enfronten molts peruans. Gonzalo parlaven de les Rambles i no sabia què està una mica trist pel protagonisme internaeren". cional que ha donat a Barcelona el tancaAbans d'arribar a la ciutat, Gonzalo comp- ment d'immigrants a les esglésies: pensa tava amb uns estalque la ciutat no s'ho vis que li havien permereix. Però també mès fer el viatge, creu que és una voltar per diferents greu falta de sensipaïsos europeus i bilitat negar els doampliar els estudis a cuments a les perItàlia, on va viure tres sones que vénen a anys. Els diners es buscar feina: "no van acabar i venir a pots dir ala gent que Barcelona va ser coha de marxar desmençar de nou. Rosa prés d'un v i a t g e treballava fent de semblant". cangur, donant clasAfegeix també ses d'italià i venent que el molesta que artesania peruana. "quan intento parlar Gonzalo va poder el català i els interexercir com a fotòlocutors veuen que graf. No pensaven no el parlo bé, canDANI CODINA quedar-se tant de vien al castellà: així Detall del monument al poeta peruà temps, però la feina mai l'aprendré". César Vallejo, a la plaça que té el seu anava bé. "BarcePer j u g a r una nom, a Nou Barris. lona creixia i nosalmica amb els tòpics, tres creixíem amb ella. Al mateix temps, el es pot definir una manera de ser "peruaPerú anava cap avall. He tingut dues filles na"? "Humm...De vegades sembla que el aquí: em considero quasi català". peruà sigui una persona resignada o conA Gonzalo li costa molt parlar malament formista, però és que pertany a un poble de Barcelona. Més aviat, no pot. "Per algú que ha sofert tant, que cap problema acaque ve d'allà, Barcelona és una ciutat ama- ba d'enfonsar-lo. Som molt "primitius" en ble, maca, amb un gran sentit cívic..és una la part afectiva: es riu i es plora. Som gent joia. Lima és una ciutat on les tres quartes divertida i sobretot consolable. Mai falta el parts de la població viuen en una autèntica consol".
La Fitxa
'^^K^Aí· í
Dades del país Nom: República de Perú Població: 24.087.372 habitants. Al voltant de) 45% són indígenes, el 37% mestissos, 15% blancs, i una minoria negra i d'origen asiàtic. Superfície: 1.285.220 km2. És ei tercer país més gran d'Amèrica del Sud. Capital: Lima Llengües oficials: espanyol, quechua, aimara i llengües amazòniques Religió: majoria catòlica Forma de govern: República presidencial
^ ' i ' ^ í v*
Contactes Centro Peruano de Barcelona: Av. Diagonal, 441, 5è E, 08036 Barcelona, Tel: 93.419.89.27 Associació de Dones Peruanes a Catalunya: Casp, 38, pral., 08010 Barcelona, Tel: 93.412.71.81 Asociación Cultural Alma Peruana: Olzineltes, 30, 08014 Barcelona, Tel: 93.692.59.31
Situació a Barcelona Residents: 6.789 Increment 1999-2000: 23,7% Viuen: Esquerra de l'Eixample, Sants, Sagrera, Gràcia (Font: Ajuntament de Barcelona)
M
L·a veu
REPORTATGE Un reportatge de
Anna Alabar
aei
CARRER
gener-febrer de 2001
Un llibre analitza els ajuntaments catalans durant el franquisme i demostra la col.laboració de part de la societat catalana amb el règim de Franco.
Els ajuntamentsfi'anquistesa Catalunya cions, ja no aconseguia tenir els efectes dels anys quaranta i cinquanta; el discurs oficial, no tant sols no era seguit sinó que ni tan sols era respectat. Laciutadaniacomençava a organitzar-se i a fer sentir la seva veu; partits polítics, sindicats, associacions de veïns i moviments de protesta adquirien cada cop més força. Les autoritats, més pendents de continuar demostrant "fidelitaf que de ser eficients, es trobaven totalment sobrepassades.
ranquistes a Catalunya, de Martí Marín i Corbera, editat per Pagès Editors, ens retorna la història de la vida política oficial de Catalunya entre els anys 1938 i 1979 a partir d'una agosarada anàlisi de les relacions existents entre aquells que en foren els seus protagonistes. En una línia paral·lela a la d'estudis com el de Carles Viver i Pisunyer en Elpersonal polític del franquisme, Martí Marín s'endinsa en la realitat d'aquell poder local que, en d'altres anàlisis sociopolítiques sobre l'època, queda constrenyit a ser solament el taló de fons. Partint de la idea que el franquisme "fou la versió espanyola d'un règim feixista" que, en imposar-se per la via de la guerra civil, va donar lloc al "francofeixisme", més basat en la fidelitat al règim i en l'acceptació d'una jerarquia, que en la pertinença a un partit, s'estudia com aquest règim es concreta en la política local catalana. A patir d'una extensa i ben treballada documentació, tot seguint una perspectiva temporal, l'autor va fent emergir els elements explicatius més rellevants dels 40 anys que analitza.
La lluita ciutadana per la consecució de la democràcia no va cedir fins el 1979
La burgesia catalana renunciava al poder polític a canvi del domini econòmic Mostra com un cop acabada la guerra, "a través d'un procés de depuració generalitzada", es garanteix que "en pocs mesos l'Administració local quedi completament lligada al carro del vencedor". I així, alhora que s'assegura r "ordre i estabilitat social", la gestió, durant gairebé vint anys, es caracteritza "pel no-fer-res" i per "la manca de projecció i d'horitzonts" d'uns ajuntaments mancats de competències, de recursos i d'autonomia per aconseguir-ne. La burgesia catalana havia fet un pacte de silenci: renunciava al poder polític per tal de mantenir i ampliar la seva posició de domini econòmic. El gruix de la població catalana, i en particular les classes populars, van patir el trauma de la derrota, la repressió i
• El general Franco entrega el castell de Montjuïc a l'alcalde les penoses condicions d'existència, sense cap possibilitat de revoltar-se. A finals dels anys cinquanta, quan Catalunya ha rebut ja les primeres onades migratòries, les necessitats i els dèficits s'acumulen de tal manera que, d'una banda cal recórrer als pressupostos extraordinaris (les més de les vegades per fer front a endeutaments ja existents) i d'altra banda converteix els fidels alcaldes i regidors en "pidolaires" que pul.lulen pels passadissos de les diferents administracions. Malgrat tot, les necessitats creixen de forma geomètrica i els
dèficits urbanístics, d'habitatges i d'equipaments s'acumulen fins a extrems inacceptables. Alhora, la maquinària municipal es posada al servei dels interessos privats en detriment dels interessos públics. El resultat és la construcció de monstruosos immobles mancats de serveis i equipaments; l'expansió de les urbanitzacions, la installació de fàbriques, sense atendre els més mínims criteris mediambientals. Les ciutats es densifiquen i malformen; el patrimoni natural es malversa. La "Gran Barcelona" de l'època Porcioles correspon a aquest moment, i mal-
En arribar el 1976 "els ministres del Govern Suarez no sabien fins a quin punt els tocaria actuar com a brigada d'enderrocs". Tot i la manca de cap mena de diàleg sobre el procés a seguir per la reforma política, aquesta anava endavant i el 18 de novembre de 1976 es convocava referèndum per al 15 de desembre. El llibre recull l'anècdota del diàleg entre un alcalde del Berguedà i el Governador Civil de Barcelona: "Però, ,i,este referèndum es de verdad o es como los anteriores? (...)" "Este es un referèndum de verdad". El "Sf aclaparador a Catalunya feia presagiar el final dels ajuntaments franquistes. Els resultats de les eleccions generals del 15 de juny de 1977, ho confirmaven. CARLOS PÉREZ DE ROZAS Les eleccions municipals no es José Maria de Porcioles. van fer fins el 1979, i la lluita ciutadana per la consecució de la degrat el lema que va presidir la seva mocràcia, que s'havia anat desenarribada al consistori pogués fer volupant especialment en l'àmbit pensar en un canvi de planteja- local, no cedia. Els regidors franments quant a competències mu- quistes es trobaven cada cop més nicipals, el cert era que les seves en fals i, en força casos, optaven propostes -les tres C: Carta Muni- per dimitir. Malgrat aquesta situacipal, Castell de Montjuïc i Compi- ció, des del Ministeri de l'Interior lació del Dret civil Català- eren "de s'enviaren instruccions als governs tan poca volada que l'any 1960 ja civils de tot Espanya perquè es estava consumades". convertissin en oficines electorals Paral·lelament, la societat cata- de la UCD. Era l'últim intent de lana experimenta canvis importants seguir els procediments autoritaa mesura que les noves generaci- ris. Però les primeres eleccions ons que arriben a l'edat adulta ja no municipals democràtiques van pohan estat directament implicades sar punt final a l'antic règim. amb la guerra. La por, tot i continuar condicionant discursos i actuaAnna Alabart és sociòloga .
M.tM veu
aei
CARRER
gener-febrer de 2001
Un reportatge de
M. Eugènia Ibànez
REPORTATGE
25
El archivo de la Casa del Rellotge celebra aniversario reivindicando mayor espacío para poder mostrar todos los fondos documentales.
70 aiios con la historia de Sants a cuestas '[iltlflllllllfj^^ socios del Club Excursionista de Sants, después Unió Excursionista de Catalunya (UEC), crearon un archivo para conservar la memòria del antiguo municipio de Sants, anexionado a Barcelona en 1897. Aquelios vecinos tenían muy claro que la pérdida de la autonomia municipal implicaba también la de su pròpia historia y que si ellos no velaban por mantener el recuerdo del pasado, el ayuntamiento barcelonès no lo iba a hacer. No arreglaba ni las calles, como para conservar los papeles. El Arxiu Històric de Sants ha cumplido 70 atïos fiel a los principios que le dieron vida. Ha íogrado salvaguardar la pequeiïa y gran historia de Sants, ha contribuido a mantener el sentido de la identidad entre sus vecinos y se ha convertido en el referente para cualquier acción que tenga al barrio como centro, ya sean reivindlcaciones urbanas o trabajos escolares. Esos 70 anos de historia han servido para acumular un patrimonio documentalista que, probablemente, es el mejor de los correspondientes a los antiguos municipios de Barcelona, però han sido insuficientes para lograr un trato generoso por parte de ia Administración municipal. Anselm Cartahà, archivero de honor, asegura que falta espacio para poder dar un tratamiento adecuado a todos los fondos que se amontonan en los almacenes y que el distrito de Sants-Montjuïc ha perdido ocasiones inmejorables para aumentar su superfície. "El archivo ya no da votos", se lamenta Cartanà.
• Bajo u n a e s c a l a r à Las cajas y papeles origen del archivo se amontonaron a partir de enero de 1931 en un espacio de poco mas de cuatro metros cuadrados bajo una escalera del Centro Excursionista de
de los propios ciudadanos. Entidades y vecinos han entregado papeles y objetos salvades de derribos, de rincones familiares olvidados, de herencias, de fàbricas destruidas. Cartafià asegura que ni uno de los papeles recibidos se ha tirado. Una parte se ha clasificado en la Casa del Rellotge y lo que ahí no ha tenido espacio se ha trasladado al almacén, a la espera de tiempos mejores. Però los fondos documentales del barrio no se han creado solo de aportaciones "voluntarias". Cartanà recuerda el trabajo, casi clandestino, que ha precedido a algunas de las piezas que hoy se muestran en el archivo, como dos maceteros con el gravado "RenfeSants" que la companía ferroviària se nego a donar de buen grado cuando los vecinos los solicitaron, o la búsqueda entre los restos de la 35 toneladas de documentación de la fàbrica de la Espaiïa Industrial que fueron trasladadas al Arxiu Nacional de Catalunya. El Arxiu Històric de Sants es INAKI ARREGUI atendido por tres personas, abre La Casa del Rellotge es la sede del archivo histórico de Sants. sus puertas tres días a la semana (martes y jueves de 9,30 a 14 h. y Catalunya. Durante anos no se ar- construyó la iglesia de Santa visible una pared lisa, resultado miércoles de 16,30 a 20,30 h.), y chivo casi nada, solo se amontonó. Maria y se urbanizó la actual pla- del derribo, casi con serrucho, recibe unas mil visitas al ano, Hacia 1960, las reivindicaciones za de Bonet i Muixí. La UEC cedió que se hizo en su dia. El muro de bàsicamente de bachilleres y unipopulares empezaron a documen- gratuitamente sus archivos, però contención, construido en los versitarios de primeros anos de tarse y a buscar en el pasado la no al ayuntamiento sinó a la Ciu- afios 80, similar a una uralita carrera, ademàs de los estudioidentidad que se negaba a aquel dad de Barcelona, prueba de la pintarrajeada, es del mismo ma- sos de la Ciudad, de algunos popresente. Los archivos histórlcos desconfianza de los vecinos de terial y forma que el que delimita cos periodistas y de vecinos que de los barrios pasaron a ser una Sants hacia los políticos, recuer- la iglesia, totalmente impropio buscan temas muy concretos o reclamación mas de la lucha con- da Cartafià. El archivo no empe- para un edificio de sus caracterís- simplemente comprobar si aquetra la dictadura municipal. zó a funcionar como tal, abierto al ticas. Ni siquiera el elemento que llo que donaron dispone de un La actual sede del archivo de publico y a sus consultas, hasta da nombre al edificio, el reloj, es espacio digno en el archivo. iLos Sants, la Casa del Rellotge, la 1983, después de una restaura- visible desde la plaza. La cara próximos 70 anos? Cartafià, de compro el alcalde Enric Masó en ción que transformo la destartala- mas atractiva del conjunto, inclui- 73, socio de la UEC, asegura que 1975 para transformaria, confor- da masia en uno de los edificios do un recoleto jardincillo, solo es suefia con un edificio de mayores visible cuando se accede al inte- dimensiones que la Casa del me a las peticiones vecinales, en mas emblemàticos del barrio. rior del conjunto, cuando se visi- Rellotge para sacar de las catael deseado Arxiu Històric de ta, como consultor o como curio- cumbas algunos elementos que Sants. El edificio era entonces • La c a r a e s c o n d i d a forman parte de la historia cotipoco mas que los restos de una En cierta manera, la Casa del so, el Arxiu Històric de Sants. noble masia, probablemente del Rellotge esconde al barrio, al disEl centro documental del dis- diana de esa ciudad que es prosiglo XVII, que quedo dividida y trito, su mejor imagen. Desde la trito se ha formado, en gran ma- pietària del archivo. Sants sigue abandonada en 1827, cuando se plaza de Bonet i Muixí tan solo es nera, a partir de las aportaciones reivindicando.
Cuatro archivos para un distrito • El Archivo Histórico de Sants no ha sido "anexionista" y el criterio municipal de funcionamiento ha dado autonomia a los restantes tsarrios del distrito para que conserven sus propios fondos documentales. Esto ha permitido que vecinos de Poble Sec, por ejemplo, reacbs a donar su pequefia historia a la Casa del Rellotge sí lo hayan hecho al archivero que tienen màs cerca de su casa. Los archivos históricos del distrito son los siguientes: Sants, Hostafrancs, La Bordeta: plaza de Bonet i Muixí, s/n. Tel: 93.332.47.71; Montjuïc-La Marina: CentreCívic Casa del Rellotge. Passeigde la Zona Franca,116.Tel: 93.432.16.99; Poble Sec: Centre Cívic Blai. Carrer Blai, 34. Tel: 93.441.36.79; Font de la Guatlla: Casal Font de la Guatlla. Carrer Montfart, s/n. Tel: 93.424.85.06.
t
XANCO
-;• :i|IÍ|yiEIA.
CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45 BARCELONA
COMPRA I VENDA Templere, 16 - Tel. 93 412 4017 08002 Barcelona
/.rt l'eu
del
CARRER
PUBUCITAT
gener-febrer de 2001
Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adigsa
Mt
ADiGSA empiKsi' o.-'w ca
" Quinze anys al costat dels ciutadans" La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat.
atenció telefònica Atenció al ciutadà i visites concertades
932 28 72 00
Suport a les comunitats de propietaris
932 28 72 01
Noves promocions d'habitatges
932 28 72 02
atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa Hivern: de dilluns a dijous de 9 a 18 hores i divendres de 9 a 14 hores Estiu: de 9 a 14 hores
atenció al territori Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments innecessaris. Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada barri. Barcelona C. de la Diputació, 92, 08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@correu.gencat.es
Lleida PI. d'Espanya, 3, ent. 25002 Tel: 973 28 94 66 Fax: 973 28 19 33 e-mail: ad_lleida@correu.gencat.es
mi
Girona C. d'Emili Grahit, 2, 17002 Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad_girona@correu.gencat.es Tarragona C. de Gasòmetre, 22, 43001 Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63 e-mail: ad_tarragona@correu.gencat.es
La
vtfu ciet
CARRER
g e n e r - f e b r e r d e 2001
BARCELONÈS
CINEMA
BOTIGA
LLIBRES
El Bola: una història dolorosament real
Un món ben obert a tots els sentits
Anuari de la immigració a Catalunya
27
ROSA MARIA PALÈNCIA
REDACCIÓ
Abans de res, he de dir-vos que estic molt contenta que El Bola, de Achero Maiias, hagi guanyat el Goya a la millor pel·lícula. I estic contenta, no només perquè era la meva favorita, o perquè així el Maiias podrà fer-ne de més, sinó perquè queda clar que el cinema no només serveix per passar-ho bé, sinó també per apropar-nos a una realitat dolorosa i perquè suposo que ara podreu gaudir-ne tots aquells que encara no l'hagin vist. No us diré el que ja sabeu: excel·lent factura; meravellosa actuació de Juan José Ballesta, el noi de 13 anys que interpreta El Bola i que també ha merescut un Goya al millor actor revelació... Crec que un dels majors mèrits de El Bola és la sensibilitat amb que Mafias tracta una realitat que palpita cada dia al nostre voltant, com són els maltractaments als nens. Una família normal, ell ferreter, ella mestressa de casa, classe mitja, gran ciutat, una família respectable com qualsevol on el dolor i la humihació formen part de la vida quotidiana d'un adolescent retraigut. El que podria haver estat un film grotesc o crispat es desenvolupa als ulls del espectador amb una natiu-alitat mesurada mil.limètricament. Com succeix a la vida real, l'espectador descubreix mitjançant indicis, matisos, pam a pam, la tragèdia que palpita a la vida del que podria ser el nostre veí del replà. Es tracta d'una pel·lícula discreta, petita, sense aparents ambicions i que, en canvi, aconsegueix amb el seu discurs, senzill alhora que brillant, posar sobre la taula un problema social de primer ordre.
La Fundació J a u m e Bofill, que a n a l i t z a des de fa anys el fenomen de la immigració, p r e s e n t a aquest estudi sobre la legislació relativa als e s t r a n g e r s i ofereix dades e s t a d í s t i q u e s sobre la immigració a Catalunya. L'informe, coordinat pel Gesdi (Grup d'Estudis sobre els Drets dels I m m i g r a n t s ) inclou comentaris de caràcter jurídic i sociològic i un treball monogràfic sobre la llei que regula els drets i llibertats dels e s t r a n g e r s a E s p a n y a i la seva integració social. Segon l'anàlisi de l'Anuari, la immigració tendeix a la concentració t e r r i t o r i a l , t a n t per raons economicosocials com familiars o c u l t u r a l s . Quan la població i m m i g r a n t d'una ciutat a r r i b a al 4% o més del total, les administracions t e n e n l'obligació de fer polítiques d'acollida i en m a t è r i a d'educació i h a b i t a t g e . Cal evitar u n a imatge deformada del volum de la immigració que pot g e n e r a r reaccions col·lectives condemnables com les de T e r r a s s a i el Ejido.
4 PREMIOS GOYA
EL
BO I A ""nCcH^·o
DANI CODINA
ANNA BARTOLOMÉ
Assaborir un bon llibre, gaudir el r e g u s t que deixa a l'oïda un poema 0 un conte i t a s t a r un bon dinar o sopar en un entorn t r a n q u i l i acollidor és el que ofereix el Món Obert (Passatge Escudellers, 5). Aquest r e s t a u r a n t proposa als seus clients una combinació de cultura i gastronomia en ple cor de la ciutat però amb la calma que suposa la seva ubicació en un c a r r e r petit i poc t r a n s i t a t . El novembre de 1997, el Món Obert naixia impulsat per la iniciativa de sis dones que volien crear un espai d'oci que acollís diferents activitats. Així, els divendres es podia sopar m e n t r e s'escoltava un conte i els dissabtes les lectures de poesia o t e a t r e són les que acompanyaven als comensals. Inicialment, aquest espai comptava amb u n a llibreria formada per un gran ventall d'exemplars d'autors c a t a l a n s i
castellans de tots els gèneres. El Món Obert volia ser un espai c u l t u r a l on la gent pogués m i r a r o comprar algun llibre m e n t r e dinava 0 simplement es prenia un cafè. Ara les propietàries s'han reduït a t r e s persones i la llibreria s'està r e o r g a n i t z a n t per tal de tornar-la a obrir al públic en les millors condicions A causa de diversos problemes de sorolls i del tancament del carrer, el Món Obert va haver de suspendre les lectures d'obres literàries. El proper mes de març, però, tornarà a posar en marxa l'activitat iniciant una nova etapa en la que es volen ampliar els dies de lectures i no limitar-les només al cap de setmana. Tot aquell que gaudeixi amb un bon llibre i que li agradi t a s t a r un bon menjar ara té l'oportunitat de combinar aquests dos plaers en un espai intimista i tranquil que convida a obrir i despertar els sentits.
MMM
LLIBRES
Històries il.lustrades de Sarrià La força de la pel·lícula prové de la seva veritat. No hi trobareu diàlegs grandiloqüents, però sí seductorament continguts i realistes. Amb sobrada raó el tema de la mort apareix sovint entre els nois del film i a la vida dels protagonistes. Perquè l'amor és l'unica eina capaç de protegir-nos del dolor de la mort i quan aquella indefectiblement arriba, només l'amor esmorteix el dolor i ens retorna la pau. Sense amor, la vida de qualsevol és malaltissa. La vida d'un nen sense amor és gairebé la mort. A través de la famíUa de l'Alfredo, l'amic de El Bola, Maiias també vol mostrar com l'amor als fills no està renyit amb la tarea educadora dels pares que hem d'ensenyar l'acceptació dels límits. Honest com és, el film no es desentén del problema real que representa ajudar eficaçment a la víctima dels maltractaments. Alhora, l'ombra d'im germà mort de El Bola que ell mai va conèixer, romandrà per sempre en el misteri com a dit acusador en aquesta societat que es desfà en mel cada nit de Reis, cada cinc de gener...
CARLES VALLS
F i n s l'any 1921 S a r r i à era u n poble, a poc a poc va esdevenir un b a r r i de Barcelona, però la seva història es r e m u n t a a fa mil anys. El llibre Històries il.lustrades de Sarrià, d'edicions Columna, segueix el fil cronològic des de la seva fundació, la configuració del nucli urbà, l'arribada de col·legis i comunitats religioses des del 1846, la Dictadura de Primo de Rivera, la República i la g u e r r a civil que hi deixen les seves cicatrius. El llibre s'estructura en capítols monogràfics dedicats als t r a n s p o r t s , l'aigua, la i n d ú s t r i a , l'ensenyament i els monestirs i convents que h a n m a r c a t la vida de S a r r i à . Tres s a r r i a n e n c s , J o r d i Jové i P e r m a n y e r , Ramon Tort i E s t r a d a i Carme Sobrevila i Masvidal, i un barceloní, Ignasi Aragó i Mitjans, són els a u t o r s d'aquest llibre ple d'anècdotes i m a t e r i a l inèdit que és u n g r a n llegat per la història de S a r r i à .
Històries Il·lustrades de Sarrià voi, i
L'Anuari és un bon llibre de consulta per tenir dades objectives sobre la immigració al nostre país i un anàlisi jurídic de les principals lleis sobre aquesta temàtica.
WEBS V E Ï N A L S
Pla 22@BCN REDACCIÓ
Les Històries il.lustrades de Sarrià e s t a n dividides en dos volums que j a es poden t r o b a r a les llibreries especialitzades.
Els veïns del Poblenou i algunes entitats del barri han penjat a Internet la web Pla 22@BCN. És tracta d'una web veïnal crítica contra el projecte 22@BCN de l'Ajuntament de Barcelona de crear un districte tecnològic al Poblenou. La web Pla 22@BCN comenta el projecte del consistori, tot i contrastant-lo amb les queixes i suggeriments dels veïns i entitats del barri. S'hi recullen els antecedents del pla, les reivindicacions veïnals, les al·legacions a l'Ajuntament, entrevistes i un recull d'articles. http://www.terra.es/pe rsonal4/pla22bcn/sítuacío„actual.htm
28
Lt4 YKtt Utri
CARRER
PUBUCITAT
gener-febrer de 2001
LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.
Des d'un botó fins un canó!! OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES
UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire
Aeròbic - steps - funk - salsa - tonificació - condicionament físic - stretching - body pump
/jBa^ Esport i Fítness
fit-ioga - circuit training - ctc - cardiorunning -fitness infantil -fitness -sauna hidromassatge - aiguagim - piscina aprenentatge - piscina d'estiu solàrium - sport top - spinning - golf - escalada
Ens trobaràs per tota Barcelona Truca ara al 9 0 2 2 2 2 0 0 2 Som els primers en esport per a tothom
atletisme - bàsquet - tennis futbol sala - paddie
^ELATEHÍ/I
FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA
FORN DE PA D'AVINYO
RESIDÈNCIA INTERNAT PA i BOLLERIA ARTESA
Elisabets, 8-10 - Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.
^4 no c**^ Casa fundada l'any 1912
pasHsserla
CONEIX EL NOSTRE LITORAL
FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA
00 <^5 05 (N «3
C o
SH
ITINERARIS GUIATS
0)
OBERT TOT L'ANY
ESPECIALITAT COQUES E S C U D E L L E R S , 59
Tel. 93 301 57 43 R E P A R T I M E N T DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS
PASTISSERIA GRANJA
suïssos, ENTREPANS, ORXATES I GRANITZATS...
S
C
«
EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA r—I
POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS
L'ESTEL,
Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltioche@retemail.es
AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41
PER A GRUPS ORGANITZATS.
•
El medi a les viles costaneres El Foix, un riu mediterrani • La franja litoral, un medi fràgil • Els recursos del mar • El paisatge a l'entorn del Garraf Regeneració i recuperació d'espais litorals •
•
DHJBTALERÍA - GAFiPJí^THHÍA DH ALÜMJí^lO Y P¥G
II
DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO
}(} '/f de descueníos en vimlquier instalación de uhimimo. mamparas de ham, rejiu de segundad. (ortmas plegables INFORMACIÓ I RESERVES:
de io a u hores <
Hnos. JURADO
CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR
0/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposlción: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26
PG. M A R I T I M , 72
08870 SITGES TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 811 02 41 E-mail. cem@diba.es
Fàbrica: Polígon Industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51
Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient
AGRAÏM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.
RESIDÈNCIA CLARA
SI NECESSITES UN
EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VO. BUSCA PARA SUS MAYORES Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacclón, terrazas y jardín. 24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavandería y aseo personal. Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia. Trato esmerado y familiar por personal cualificado. Atención las 24 horas: todos los días del aüo.
TAXI, TRUCA'NS
Véala: le gustaré
T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA
BARNA TAXI 93 357 77 55
Santa Otllla, 13-15
ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00
La Veu del
CARRER
gener-febrer de 2001
Les AV d'Horta-
planten rAjuntament
. HORTA-GUINARDO 'REDACCIÓ
Indignació en el districte d'HortaG uinardó davant la falta de participació en el Pla Director. Reproduïm la carta de la Coordinadora d'AV del Districte d'Horta-Guinardó a l'alcalde. "Sr. Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. La Coordinadora d'Associacions de Veïns del Districte d'Horta-Guinardó davant de la confusió generada per les declaracions públiques d'aquesta Alcaldia i d'altres responsables polítics del Consistori, relatives a la aprovació per part de l'Ajuntament de Barcelona del Pla Director de la Vall d'Hebrón i del conseqüent trasllat de la Fira de Bellcaire -Encants- a la Llosa del Passeig de la Vall d'Hebrón, fia de manifestar el següent: 1 r. Després de la presentació del projecte de Pla Directora les associacions i entitats representatives del Districte d'Horta-Guinardó el dia 1812-00, el Consell del Districte va acordar la constitució d'una Comissió de Seguiment amb representants del Districte, d'ens públics, dels partits de l'oposició i de les entitats i associacions d'Horta-Guinardó, amb l'objectiu de discutir en detall el text proposat i confeccionar un document final consensuat amb les parts implicades. Aquesta Comissió va començar a treballar un cop passades les festes nadalenques, reunint-se setmanalment. Els diferents representants de les entitats del Districte i, concretament, els quatre repre-
EL PERIODiCO
Les associacions de veïns pianten per segon cop al districte. sentants d'aquesta Coordinadora d'A.VV. han participat regularment en els treballs i ho han fet de forma lleial i constructiva, tot pensant que les seves aportacions podien ser útils i ésser preses en consideració. 2n. Les declaracions públiques a les quals abans hem al.ludit -declaracions que de moment no han estat desmentides per la Regidoria del nostre Districte- en les quals s'informava d'alguns punts del Pla Director -trasllat dels Encants i d'altres- que es donaven peraprovats quan encara no havien estat ni discutits per la Comissió de Seguiment, fan pensar que, amb independència dels treballs que porti a terme aquesta Comissió, el contingut definitiu del Pla Director ja està aprovat i beneit. En
La lluita de l'aigua no ha acabat se tenir uns criteris clars i, a més, es segueix cobrant en el rebut de l'aigua a la majoria de ciutadans. Considerem que les escombraries no tenen res a La Generalitat va recollir suficientment veure amb l'aigua. els nostres plantejaments en la nova Des que l'Ajuntament de Barcelona llei. Queda pendent que ens rebaixin presideix l'Entitat fvietropolitana els substancialment els deutes però això mecanismes de participació s'han deés el seu problema. Però avui després valuat. El regidorCuervo va manifestar d'haver transcorregut molt mesos des en una reunió: "la participació acaba que es va aprovar la liei aquesta no es quan jo ho decideixo!". compleix. Quan ens facturen més de També seguim sense pagar el noranta dies, els quatre-cents litres dia clavagueram. L'Ajuntament de que ens corresponen a preu de 1990 Barcelona és l'únic que segueix comés l'IPC només l'apliquen els primer brant el clavegueram en el rebut de noranta dies i els dies afegits els hi l'aigua. Aquest no ha acceptat cap de apliquen el preu més car. les nostres propostes i matisacions. La En el moment d'escriure aquestes seva prepotència ha estat gran a l'hora línies un altre incompliment és que si del diàleg i de la negociació. Ara ha som més de quatre persones les que plantejat la seva primera proposta: "un depenem del comptador resulta que tallerdetècnicsque estudiïn una forma els cent litres que s'ha d'afegir li apli- de superar un conflicte". quen ei segon preu i no repartits entre Peraixòentreguem unsdocuments els dos primers. de protesta el 20 de febrer a tots els Com es pot veure escombren cap a ajuntaments i districtes de Barcelona casa, no apliquen la llei i el que es pitjor, que participen en la lluita contra els ni la Generalitat, ni l'Entitat Metropolita- impostos abusius de l'aigua. Perquè na la fan cumplir. eis ajuntaments són els que formen Seguim sense pagar el Tamgrem. l'Entitat Metropolitana i, per tant, són Es tracta d'una taxa que segueix sen- els responsables de la situació.
aquest cas, la participació de les entitats resultaria ser purament legitimadora de les decisions preses a priori pel Govern municipal i el paper de les entitats quedaria reduït a la de pures comparses. Naturalment, si és per jugar aquest paper, resulta absurd continuar participant a la Comissió de Seguiment. 3r. Així doncs, com sigui que la nostra confiança en el procés de discussió del Pla Director ha quedat greument qüestionada, ens dirigim a aquesta Alcaldia per tal que ens aclareixi el nostre paper a la Comissió de Seguiment. Volem saber si la nostra participació pot influir en el resultat i, per tant, en el mateix contingut del Pla Director. No es demana que els governants electes di-
. LES CORTS
F REDACCIÓ
'REDACCIÓ
1 d'abril a les 12 h. a la Plaça Urquinaona
Després de deu anys és hora de solucions
miteixin de les seves responsabilitats, tot claudicant de la seva legitimitat institucional a favor de la Comissió de Seguiment. Es tracta que el màxim responsable de l'Ajuntament de Barcelona adopti públicament el compromís formal de respectar les funcions de la Comissió de Seguiment que el mateix Districte d'Horta-Guinardó va oferir a les entitats : Treballar criteris generals del pla i debatre propostes. És a dir, possibilitar que els treballs de la Comissió de Seguiment puguin incidir en els continguts definitius del Pla Director. Ara bé, si pel contrari es considera que el contingut del Pla Director ja està definitivament resolt i els treballs de la Comissió de Seguiment són purament informatius, en aquest cas agraïm la invitació, però la Coordinadora d'Associacions de Veïns del Districte d'Horta-Guinardó no participarà ni a aquesta Comissió ni a cap altra instància del Districte i dirigirà els seus esforços a defensar en els àmbits i nivells que correspongui les seves propostes i reivindicacions. 4t.. Per tot això, la Coordinadora d'AV d'Horta-Guinardó ha resolt congelar la seva participació a tots els fòrums del Districte, inclosa la Comissió de Seguiment del Pla Director, fins que per part d'aquesta Alcaldia es determini definitivament el paper de les entitats a la Comissió del Pla Director. Així doncs, serà en funció de la resposta obtinguda que la Coordinadora es replantejarà la seva participació a la Comissió de Seguiment." Coordinadora d'AV del Districte d'Horta-Guinardó.
El Barca 2000 fora de joc
.BARCELONA
GRAN MANIFESTACIÓ de la lluita de l'aigua
VEÏNAT
No hi haurà primera pedra en el Barca 2000.1 no hi serà perquè l'Ajuntament va retirar el projecte especulatiu del president Núfiez. Ara s'està discutint un pla director que ha d'ordenar els terrenys de la universitat, Can Rigalt, Nou Camp, etc. Estem convençuts que un pla director que situï els interessos col·lectius per davant dels especulatius no l'inclourà. Per això, la Plataforma contra el Barca 2000 ha renunciat a reunir-se amb el president Gaspar, ja que només els interessa conèixer el pla director. La Plataforma està convençuda que una foto com la que publiquem no la veurem i el Barca 2000 no tindrà la primera pedra ni l'última.
Espai okupat
ireys de barri SANT MARTÍ
Jornades Solidàries Al Centre Cultural La Farinera del Clot se celebren les Jornades de Solidaritat I Cooperació Internacional el 29, 30 i 31 de març, organitzades per les diferents entitats de solidaritat del districte de Sant Martí i pel Consell de Districte. Aquestes pretenen facilitar el coneixement de les entitats que actuen a Sant Martí, reflexionar sobre els reptes de la solidaritat i la cooperació internacional i aportar indicadors i estratègies per l'acció solidària. La ponència inicial, prevista pel 29 de març, serà sobre "Globalització, solidaritat i cooperació internacional. Cap a quins models de desenvolupament local i internacional?". Les Jornades són gratuïtes i la inscripció és fins el dilluns 26 de març al mateix centre de La Farinera, on també podeu trucar per més informació (Tel: 93.291.80.80). CAN TUNIS
l\Aés a prop del final Felip Vivanco informa a La Vanguardia que està a punt d'aprovar-se un pla d'acció entre l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària. Aquest suposarà demolir els 90 habitatges de Can Tunis, un barri pilot que fou contruït "per a gitanos", que ha acabat convertintse en una zona sense llei i un lloc de mercadeig de droga. BARCELONETA
Els veïns denuncien Catalana de Gas El jutge admet a tràmit la denúncia presentada per un grup de veïns perjudicats per un brot de legionella que el pasat mes de novembre va afectar a 47 veïns, dels quals dos va morir. L'advocat dels denunciants, José Molina, afirma que els fets poden ser qualificats de delicte contra la salut pública. VILA OLÍMPICA
Demolició d'una fàbrica Es va enderrocar la fàbrica d'Industrias Titan. En el seu solar s'hi aixecaran dos blocs d'habitatges, en total 300. Amb aquesta nova operació l'últim barri de Barcelona arribarà a tenir 6000 habitants i el carrer Zamora podrà allargar-se, ja que en l'actualitat quedava tallat per la fàbrica.
^
• Nova okupació al Guinardó El passat dissabteSde febrer es va produiruna nova okupaciód'un espai abandonat del t)arri del Guinardó de Barcelona. La finca està situada a la Rambla Violart, i hi van entrar una vintena de persones. Es pretén utilitzar gran part de l'edifici com habitatge, però els dos garatges que hi ha als baixos es pensen obrir al barri per tal de fer-hi per una banda una fanzinoteca-biblioteca, i per l'altra un menjador vegà. També han sorgit propostes per fer tallers de fotografia, serigrafia, etc. De moment no tenen constància de tenir denúncia. • Kan Kartoffel desalloqat A les vuit del vespre del passat dimecres 10 de gener, unes seixanta persones van omplir de taques de pintura verda la façana de la seu del districte de Sant Andreu .Així, almenys amb aquesta pataleta, acabava una manifestació de repulsa al desallotjament que 12 hores abans havia tingut lloc a Kan Kartoffel, bloc okupat des del 30 d'octubre del 1999, situat al carrer Liuva d'aquest barri. Els okupants no havien rebut l'avís ni estaven assabentats del procés judicial en contra seva. Només sabien que tenien denúncia. Amigues de les persones que eren a Kan Kartoffel les van ajudar a treure les coses personals. Cap al migdia, dues persones més en van treure la resta, llavors van ser també identificats La noia i el noi detinguts van sortir a les set de la tarda del dia següent, a l'espera que se'ls cridi a judici. • Sentència a okupes El jutge vaabsoldrealsokupesque es van tancar al despatx del Regidorde Sant Andreu. Protestaven peldesalloijament de l'edifici La Galia. El jutge manifesta que: "Davant aquest principi autoritari, s'hauran de potenciar i respectar els drets individuals que soporten l'expresió, la manifestació, la crítica..."
t-ti veu net
CARRER
VEÏNAT iBreus de barrí HORTA
No al Túnel d'Horta El diumenge 18 de febrer dues-centes persones sortien de la plaça Eivissa. L'objectiu era recórrer la serra de Collserola entre les dues boques del túnel i els seus accessos per protestar pel túnel que volen construir. Es volia donar a conèixer sobre el terreny l'impacte que suposarà per a Collserola i les zones urbanes pròximes aquesta obra. A Cerdanyola es va celebrar una manifestació fins al centre de la ciutat. TRINITAT NOVA
Nous retards Ara per a juny! Fins a mi^ans del 2001 no començaran a remodelar els 1024 pisos, que afectats per l'aluminosi, tenen només 40 metres quadrats habitables. Trinitat Nova porta deu anys esperant que els prenguin seriosament. L'any 2004, any del fòrum i diuen que contra la intolerància. Trinitat Nova seguirà apuntalada. FORT PIENC
Denuncien el retard d'equipaments L'associació de veïns denuncia que encara no ha començat la construcció de diversos equipaments que hauria d'haver començat el passat dos de gener. Són 21.251 m2 on hauria de construir-se una residència d'estudiants, un geriàtric, una biblioteca i una guarderia. El retard preocupa i ha aixecat ampolles en els comerciants a l'anunciar l'Ajuntament que construiria un nou mercat. CANYELLES
Habitatges esquerdats Quan després de molts anys d'espera han arribat les obres del metro a Canyelles en alguns edificis han sortit esquerdes d'una amplada considerable. Aquestes superen els dos centímetres i afecten a sis blocs. Els veïns volen seguretat i que algú assumeixi les obres de reparació. La Generalitat ha declarat que l'empresa constructora farà les reparacions i que no hi ha perill. Els veïns se'n malfien i ho volen firmat i per escrit.
gener-febrer de 2001
Per què m'han fet Cap Gros? SANT ANTONI I JOAN B. ISART
De veritat que mai nn'hauria imaginat que el meu barri em fes Cap Gros. La sorpresa va ser gran, molt gran i, per què no dir-ho, em vaig emocionar molt en el moment que vaix veure caminant per la Ronda Sant Antoni un Gap Gros que representava la meva persona i que es dirigia cap el lloc a on es feia el pregó de Festa Major, que aquest any s'havia encarregat al conegut actor i polifacètic Carles Flavià. Mai podia haver-me imaginat que algun dia el meu barri em faria Cap Gros, que sens dubte és un honor i vull compartir-lo amb tots els veïns i veïnes del barri, amb els meus companys de la "Sosi", amb totes les entitats que treballem tot l'any per fer un barri millor per atots i que hem estat capaços de fer de Sant Antoni un barri estimat per tota la ciutat. Em sento honorat de ser de Sant Antoni i m'enorgulleix representar-lo, però penso que d'altres persones amb mes mèrits que jo en serien mereixedores d'un reconeixement com el que el barri m'ha fet a mi. Al voltant d'aquest fet un l'hi dóna voltes al cap de per què el meu barri m'ha fet un Cap Gros a mi i no a una altre persona que també porti molts anys fent feina al barri. La "Sosi" i el barri han volgut fer-me aquest regal tan gran i tan carregat de simbolisme i per a què hi sigui present a la Festa Gran, la festa grossa del barri. En pregunto el perquè sóc cap gros; perquè sóc constant quan crec que una cosa s'ha de tirar endavant malgrat les dificultats que
RtÜ
El dissenyador del cap gros David Garcia a l'esquerra, i a l'altre costat Joan B. Isart. això suposi, perquè sóc tossut i quan poso la banya en un forat no paro, perquè no em dono mai per vençut davant d'un tema o situació difícil i en sóc conscient de ser tossut, i si una cosa crec que s'ha de fer no paro fins aconseguir-ho i aconseguir l'objectiu que pretenia. Però no sempre surt tot com preveus per més esforç que hi posis, però tot i així he de dir que quan has participat en un tema o un fet s'ha guanyat i s'ha aconseguit l'objectiu previst, la recompensa és immensa i això t'esperona i obliga a treballar per aconseguir d'altres noves fites per allò que estimes i jo estimo el meu barri, on hi vaig arribar ara fa trenta dos anys, i me l'estimo perquè és el meu barri i on he viscut els
millors moments de la meva vida. Estimo també la meva ciutat, i em preocupa tot allò que no va bé. Que hi ha massa persones que ho estan passant malament, que els joves no troben solucions en la nostra societat per poder emancipar-se, tal com jo vaig poder fer-ho. I hi ha tantes coses que voldria poder canviar o arranjar i que no puc. Vivim en un món cada cop mes difícil i en una societat a on la convivència no es gens fàcil, però que cal treballar-hi. Però la vida també té coses bones, moments alegres i la Festa Major n'és l'exponent en el barri, amb la música que omple els carrers, amb la quitxalla que queda bocabadada admirant el pas dels Gegants i els
Caps Grossos. I ara en tindran un de més per admirar en el meu barri, i alguns infants exclamaran: "Mare! Aquest senyor el conec, l'he vist moltes vegades, als Jardinets de l'Alguer venent números del pemil quan hi ha festa i fan titelles". I jo me'l miraré pensant que ha valgut la pena poder treballar tots aquests anys pel meu barri, el Barri de Sant Antoni Ah! I m'honora I estic content de ser un tossut, un inconformista i incansable, i un Cap Gros per poder seguir treballant pel meu barri i la meva ciutat per a què siguin el millor. Serà per aquestes coses i d'altres que sóc Cap Gros de Sant Antoni. Joan B. Isart és membre de l'associació de veïns de Sant Antoni.
Juanito Garrafa és notícia per partida doble ,BARCELONA ' REDACCIÓ
I\40NTJUÏC
Es regala sòl públic El trio Clos-Casas-Acebillo estan disposats a cedir sòl públic per que en els antics estudis de Miramar es construeixi un hotel de luxe. El seus socis de govern IC-V han comunicat que no votaran a favor de cedir sòl públic a un sector com l'hoteler que passa per uns moments molt dolços i que ja fou afavorit fa uns anys per un pla d'hotels que vam pagar molt car. Per gaudir més de l'escenari i del mirador estan disposats a constmir un petit túnel. Tota una barbaritat! ZONA FRANCA
Cau l'antiga factoria Philips Ja ha començat la demolició de la Philips La factoria que ocupava set hectàrees dedicarà el seu espai a 626 habitatges que construirà "La Llave de Oro" i haurà 22.000m2 de zones verdes. Així mateix s'ha cedit a l'Ajuntament dues àrees per a que es dediquin a equipaments. Una d'elles correspon a l'antic menjador de la fàbrica que es conservarà pel seu valor arquitectònic. Aquesta requalificació permetrà a la Cooperativa Entorn construir 146 pisos a preu taxat.
Joan torna a prendre contacte amb les pàgines de La Veu del Carrer. Nou mesos després del seu gravíssim accident laboral -treballava en la c o n s t r u c c i ó ens ha enviat el seu primer dibuix. El publiquem i ens produeix molta alegria. Joan s'està recuperant i podem veure que no ha desaparegut el seu sentit crític i que va recuperant el traç que caracteritzava els seus dibuixos. La segona notícia és que al tornar al seu barri, les entitats han organitzat una exposició antològica de Juanito Garrafa. El 23 F - l a data és c a s u a l - es va inaugurar en el Casal del Barri de Prosperitat i hi estarà fins el 9 de març. Per l'exposició diversos col.legas seus com Nazario, Alfons López, Carlos Azagra, Rai Ferrer, Montse Cabo, Manel Puyal,... i fins a vint-i-cinc dibuixants van enviar-hi treballs. L'acte inaugural, on hi van assistir unes 400 persones, va anar seguit d'una festa d'amistat al veí i dibuixant Juanito Garrafa.
EL PORTAL VEÏNAL www.lafavb.com Totes les associacions í col.lectius veïnals a Internet
Afegeix la teva web veïnal!! e-maíl: favb@lafavb,com
CARRER
g e n e r - f e b r e r d e 2001
EL COR ROBAT CATHERINA AZON
Patró Alonso Sotspresidenta AV Penitents-Taxonera
"La participació ciutadana no els interessa gens"
Va arribar a Barcelona des d'un poblet de Guadalajara que es diu Lapuerta. Tenia 19 anys i va "aterrar" a la Vall d'Hebron. Allà tenia una família que li va donar acollida i li va trobar treball en el servei domèstic. Després es va casar, i ens diu que des d'aleshores va ser "mestressa de casa". Va entrar al segle XXI amb 56 anys. — Des de quan estàs a la A.V. del barri? — Només porto set anys. Abans com a veïna havia participat en algunes lluites. — Cita'n algunes? — La del metro. J a estava construït el túnel, les vies arribaven al nostre barri però pel contrari el metro no arribava. També les mogudes reclamant la Casa de la Taxonera, que va acabar comprant-la l'Ajuntament i ara l'ocupen el grup de dones, un club de muntanya i el casal d'avis. — Algun record més d'aquells anys? — Ens queda encara l'última teixidoria de Barcelona, la bòbila Puigfel. També en teníem una altra a la plaça Vall d'Hebron. La Puigfel va marxar a Cerdanyola i la que continua entre nosaltres està activa d'aquella manera, ja que treballa el mínim per a obtenir una bona quantitat per a quan l'expropiïn.
Defensem els equipaments La Favb impugna requalificar espais per ferl·iabitatgesper a joves ,BARCELONA } REDACCIÓ
L'Ajuntament de Barcelona pretén requalificar 44.766 metres quadrats de sòl destinat a equipaments per a construir 2.851 habitatges per a joves en règim de lloguer. En la seva argumentació assenyala que la ciutat fia guanyat 93.535 metres quadrats en relació amb el Pla General Metropolità. L'estudi ve a assenyalar que podem dedicar sól d'equipament a habitatges perquè tenim un superàvit. El cert és que només amb les referides xifres no podem concloure si hi ha dèficit o no. Es parla només de metres quadrats de sòl però no es concreta per a quins equipaments estan destinats, ni el seu ús social, ni la seva titularitat pública o privada, ni tampoc quina és la ubicació. És a dir, falta la distribució dels equipaments existents en un estudi que assenyali la situació de la ciutat i concreti un Pla d'Equipaments que garanteixi que hi ha sòl pels equipaments necessaris. És cert, que ens els últims anys, han augmentat els equipaments - c o m l'Ajuntament a s s e n y a l a - en el Vall d'Hebron.
— I què opines del Districte? — Participem a la Coordinadora. Som dotze A A . W . Penso que l'associació és pel dia a dia i, en canvi, per a temes importants hi ha la Coordinadora.
— Imma Moraleda porta menys temps? — Li donem temps però tindrà que definir-se clarament i fugir d'ambigüetats.
negui la reivindicació d'un equipament por falta de sòl. Estem d'acord en fomentar l'habitatge per a joves i d'altres sectors necessitats en condicions assequibles però aquests han de construir-se en zones qualificades per a habitatges i en sòl de titularitat pública. Curiosament avui l'Ajuntament s'està venent sòl de la seva propietat a RenfeMeridiana.
La Rambla
L'Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles celebra el seu 25è aniversari. L'entitat es va fundar per resoldre els problemes que provocava al veïnat la substitució del gas ciutat pel gas natural. Amb motiu d'aquest aniversari han creat una publicació dirigida als veïns i veïnes. El primer número recull una entrevista al segon president que van tenir, Francesc Xavier Durà i tres articles que parlen del passat, el present i el futur de l'entitat. Enhorabona.
— I quina és la conclusió? — La J u n t a va renunciar i en una assemblea moguda va sortir una nova junta, i des d'aleshores no hem parat. Quan vàrem entrar érem 170 socis i ara arribem a 600.1 cada quatre anys hi ha eleccions.
— IHeu tingut molts anys a Albert Batlle de regidor. Defineix-lo. — Amb l'Albert hem tingut moltes mogudes però mai ens va mentir. Es definia de forma clara.
El Velòdrom ocupa una gran superfície de metres quadrats, però segons el criteri dels barris la seva rentabilitat social és menor que en d'altres tipus d'equipament: guarderies, centres de dia, casal d'avis, centres d'atenció primària, relacionats amb l'ensenyança 0 aquells l'existència dels quals puguin ajudar a enfortir la convivència. En la nostra relació amb l'Ajuntament es freqüent que se'ns
Veïns
— Però cóm podíeu exigir una assemblea si no éreu socis? — Alguns no ho érem, d'altres sí. A més crec que primer són els interessos del barri.
— I la participació ciutadana? — La realitat és que res, no els interessa la participació ciutadana. Vam fer les jornades i Pere Alcober ens va llançar un discurset de deu minuts i després va marxar. Els nostres discursos no li interessen.
Solar afectat situat al carrer Garcilaso, 1 -9.
Revistes de barri
— Vas trigar 29 anys en donar-te d'alta en l'A.V. Per què? — Sí. Un grup de veïns ens vam assabentar que l'Ajuntament volia construir habitatges a la plaça Vall d'Hebron i l'A.V. no reaccionava, i per això vam decidir reclamar una assemblea.
— És cert que esteu protagonitzant una plantada davant del Districte? — Nosaltres ens havíem cregut el Pla Director. El tema del Túnel i els Encants ens preocupen però, sense haver-lo rebatut, Xavier Casas i Joan Clos ho van anunciar en una entrevista televisiva. I ens vam sentir totalment estafats. Hem decidit que no ens reunirem amb la regidora fins que en Xavier Casas ens doni explicacions.
FAVB
Tot Sagrera Que una publicació veïnal arribi ai número 100 és una excel.lent notícia. En primer lloc felicitar tots els veïns i veïnes què ho han fet possible. Entre els treballs publicats en aquest número 100, destaquen les ai.legacions que han presentat sobre la línia 9 del metro. A la portada s'hi publica dues fotos del carrer Gran, amb una sola diferència entre elles: les separen cent anys. El veïnat, els vestits i els edificis reflecteixen el pas del temps. Moltes felicitats.
Fomstii da Ciutai ^
La Rambla IS?»? - 2 0 O 0
26 anys de l'Associació de Veïns de Sant Gervssi de Cassoles
Una altra entitat que vol garantir el contacte amb els seus associats i publica el primer número del seu butlletí Informatiu. A la portada s'explica l'acord cívic per una Barcelona neta i sostenible, acord que es complementa amb un document que concreta les messures relacionades amb els comerciants de Les Rambles, i que publiquen a l'interior de la revista. El butlletí està editat a color I consta de quatre pàgines on s'informa també de les activitats de l'entitat.
32
Parlant del
CARRER i de la ciutat
gener-febrer d e 2001
QT'I ÉS Q i n
MIQUEL JORBA Ex treballador de la Maquinista MARTA PLUJA Periodista DANI CODINA Fotògraf
van començar a dissenyar "un espai per als records personals i de grup", un lloc on no se1s invisibilitzés com a treballadors. Aquesta voluntat es va materialitzar en un manifest fet públic aquell mateix any. Posteriorment, van arrencar "una declaració d'intencions de l'Ajuntament, perquè aquest museu es fes en els terrenys públics alliberats per la fabrica", afirma Jorba. I van aconseguir-ho. L'empresa va construir el preciós edifici en forma de barco. "L'abril de 1999, el president Pujol va posar la primera pedra de l'edifici i el vam inaugural' el 20 de gener de l'any passat. Però encara segueix buit", es lamenta Jorba. Efectivament, aquest projecte és revolucionari a la nostra ciutat. Donat el poc espai del que es disposa, Claudio Zuliàn ha dissenyat un museu virtual, on no lii haurà cap vestigi material de La Maquinista, sinó que aprofitant les noves tecnologies s'hi encabirà, no només la fàbrica sencera, sinó també la història sencera del mo\'iment obrer del qual va ser bandera.
^^La Maquinista serà Vúnic museu que parli del moviment obrer^^ a nostra no és una ciutat massa avesada a fer memòria històrica, i molt menys quan es tracta de revisar el passat indusü-ial. Sembla com si, amb l'efervescència consumista, les patums barcelonines volguessin fer-nos oblidar les nostres arrels. Però estem de sort: just al costat d'on s'alça l'iíltim estandaii. erigit en nom del consum -el centi-e comercial La Maquinista-, també hi haurà un bocí de la història industrial de Barcelona. Miquel Jorba era del comitè d'empresa
de l'emblemàtica Maquinista de Sant Andreu, i és un dels promotors del museu que, amb el mateix nom, "haurà de consei-var el passat industrial de la ciutat, com a herència pel futur". Encara que sembli estrany, l'edifici ja està fet. És petit, però original en la forma, "tot i que encara ho serà més en el contingut", diu Jorba amb ironia "La Maquinista ha estat el pal de paller del sindicalisme al nostre país, ara i quan no es podia parlar d'aquestes coses". I utilitza
Sal i pebre
la mateixa ironia quan parla del recorregut d'aquest projecte. Quan van desaparèixer els tallers de La Maquinista, perquè l'empresa -llavors ja Macosa- es va traslladar a Santa Perpètua de Mogoda, rondava l'any 1993. En aquell moment, diu Jorba, "van ser els propis treballadors de l'empresa els que van voler preservar la seva identitat i la memòria col·lectiva.". Amb aquesta intenció, el Comitè d'Empresa i l'Associació de PrejubÜats i Pensionistes
L'acudit f ll^U í^^i.V'V Au f^lW6ipi
Ho fem B? Des de que tenim un anestesista d'alcalde, la ciutat funciona al ralentí. On són aquella vitalitat i empenta que, més enllà d'errades i encerts, van caracteritzar l'etapa Maragall? Caducada l'empenta oKmpica, el succedani del 2004 ni enganya ni trempa ningú. El 22@ amb prou feines arrossega les immobiliàries i les multinacionals. La seguretat ciutadana ens obsessiona més que la diversitat multicultural. L'oposició municipal no existeix. La consciència crítica dels socis minoritaris de l'equip de govern està més desdibuixada que mai. I l'únic esperó d'un projecte socialista que menysprea i adorm la participació ciutadana és la guerra privada d'alguns cabos chiísqueros de districte. Per acabar-ho d'adobar, Barcelona ha canviat el discutible però alegre maquillatge de factura Mariscal per un disseny asèptic. Aquella B mironiana dels anys 80 és ara una trista B d'im blau gens elèctric. Segur que anem B?
Zeta
Miquel Jorba no entén com totes les administracions han donat recolzament a aquest projecte, com s'ha pogut arribar a tenir un edifici ja construït i, en canvi, no es tingui el compromís d'omplir-lo de contingut. En paraules seves: "Es una idea fantàstica, però ningú vol moure fitxa. L'única solució és asseure'ns tots en la mateixa taula". Ara bé, ell -com la resta de companys que fan de promotors- ho té clar; "nosaltres seguirem lluitant, fa anys que hi estem acostumats. És una oportunitat úiüca per a Barcelona i per al barri de Sant Andreu i no la podem deixar escapar. Es tan important per a nosaltres perquè no existeix cap instal·lació on, prioritàriament, es parli del moviment obrer. A la ciutat li fa falta i al país també. Possiblement, si no tinguéssim el local ningú ens escoltaria"... • Segurament aquest home que ha treballat durant vint-i-nou anys a La Maquinista tingui tota la raó, però ara ja han fet tard, l'edifici és una realitat i si no s'om ple ben aviat, serà una més de les vergonyes de Barcelona.
Alfons López ... I UAUTfï^ DIA. ^ v A í S c í B ^ LA
cA\<èor