Carrer 067

TiMvg^a ^ A1 g u a •

I

La Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil I Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Diagonal-Giórjes 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 412 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrena 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93

Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@lafavb.com web: www.lafavb.com

de distribució fl^

Madueno, Pep Marti, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Fenran Navan-o, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Uuis Rueda, Fen-an Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Carles Valls

Publicitat Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Consell de redacció Cbristian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bach, Anna Bartotomé, Sara Casas, Daniel García, Alberto Gómez, Joan A. Guerrero, Ella Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palenda, Marta Pardell, Marta Pluja, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzl<y i Jordi Vila

Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argeml, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada Uuïsa Jover Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: 8 - 21300 - 1995

Els ïm^

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 431 25 44 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Bait)eià-Sta. Marganda-Penedides

93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Tallers, Gravitia. Jovellanos i PI, Castella

93 317 38 39 Taula del Raval 93 442 46 68 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és graturta

Pla de presons

CAKRE»

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de t^/lijsics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kl<tua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CCColl. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

març-abril d e 2001

Diuen que han arribat a un acord amb La Modelo.

Es respectarà l'edifici panòptic i les sis galeries.

Per fi s'enderrocaran els murs i serà u n a realitat els anomenats jardins de la Llibertat. En canvi, les presons de Wad Ras i Trinitat Vella aniran a terra.

Es comenta que es construiran zones verdes i equipaments pel barri i la ciutat, però el cert és que s'afegeixen oficines i hotels, que no són precisament equipaments.

La ciutat regala a la Generalitat un solar de 2.500 metres quadrats en el carrer Llull.

En aquest espai l'Ajuntament podria construir habitatges públics en règim de lloguer i ara la Generalitat construirà habitatges privats d'alt standing.

Ens alegra que La Modelo no desaparegui i es destini a equipaments. Quedem a l'espera de conèixer amb detall l'acord, no obstant, l'Ajuntament haurà de tramitar els corresponents Plans d'Ordenació i aquests no han de reduir els espais qualificats d'equipaments i zones verdes.

Un hotel a Miramar Tot un escàndol amb moltes estrelles. La ciutat no es pot permetre que un edifici de propietat municipal se cedeixi per a instal·lar un hotel de superluxe. Contradiu el pla municipal aprovat el passat any sobre el parc de Montjuïc, que destacava tres usos principals: cultura, esport, natura. I cap d'ells, es complirà.

Creiem que no h a d'aprovar-se una operació especulativa que no només privatitza l'edifici sinó també els jardins de Forestier i que perfora la muntanya amb un nou túnel. El sector hoteler, que és econòmicament fort i en continu creixement, vol construir més habitacions. D'aquí el 2004 es construiran 6500 noves places.

Miramar és una assignatura pendent. Anys enrera també es van saltar la legalitat en unes operacions fallides que van costar milions al municipi i a particulars. De tot això en podria parlar en Parpal, Armet, Gaspart, Maragall. Avui, a Joan Clos li diem que no pot convertir Miramar en un hotel de superluxe, que s'han de respectar la legalitat i la muntanya. Que per sobre d'interessos privats estan els de la ciutat!

CARTES DELS LECTORS

Ferrares

Contradicció ambiental Els Verds-Alternativa Verda es manifesta contrària al gratacel que Aigües de Barcelona, annb el beneplàcit de l'Ajuntament, projecta a la plaça de les Glòries. És una greu contradicció respecte a les propostes arquitectòniques del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, de l'Agenda 21 de Barcelona i del Fòrum 2004.

Els Verds-Alternativa Verda vol manifestar el seu rebuig a aquests tipus d'edificis per la seva absoluta insostenibilitat energètica. És paradoxal que la societat Agbar estigui representada a través del seu president, Ricard Fornesa, en el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i que proposi per a la seva seu una estructura arquitectònica que representa els principis contraris que defensa aquest Consell.

Josep Puig. Els VerdsAlternativa Verda

Andrés Pastrana, el president colombià Sóc un colombià resident a Barcelona ja fa uns anys, lector de la publicació bimestral La Veu del Carrer. Us felicito per aquesta bona iniciativa.

Voldria aclarir el següent: en l'ijltima pàgina del número 64 de setembre/octubre de 2000, apareix una entrevista amb l'escriptor colombià Alfredo Molano.

En aquesta pàgina es diu que el president de Colòmbia és Eduardo Pastrana.

Voldria fer saber que el nom de l'actual president de Colòmbia no és Eduardo, sinó Andrés.

Agraeixo la vostra atenció.

Cordialment,

Mauricio Chinchilla.

Fundació Catalunya-Amèrica.

Sant Jeroni de la Murtra

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de juny.

UN N O U C A R R E R A I N T E R N E T : w w w . l a f a v b . c o m

t « VffU (ttfl

març-abril de 2001

CARRER

CRÒNICA

I

L'altra guerra de l'aigua ENRIC TELLO

El govern espanyol, que comanda el Partit Popular amb majoria absoluta, ha declarat la guerra al Delta de l'Ebre amb un Pla Hidrològic Nacional (PHN) ecològicament insostenible, econòmicament indefensable i socialment obsolet. El "passeig militar" vol conquerir l'aigua que, segons l'atacant, l'Ebre "tira al mar". Però el riu és innocent. No li sobra cap aigua, tal com van proclamar més de dues-centes mil persones, catalanes i aragoneses, a la manifestació celebrada a Barcelona el passat 25 de febrer. Els 1.050 hectòmetres cúbics que el PHN pretén transvasar cap el País Valencià, Múrcia, Almeria, i les conques internes de Catalunya, els necessita el delta per aportar sediments que compensin la pujada del nivell del mar. Sense aquests cabals no es podrà contenir la salinització dels arrossars i espais naturals, ni renovar l'aigua de les badies interiors d'on viuen les muscleres, els aquicultors, o les aus migratòries que converteixen aquest parc natural en la segona reserva de biodiversitat de la península ibèrica. La poca aigua que arriba al mar serveix per mantenir la pesca. D'aquí cinquanta anys, quan el PHN esgoti la seva teòrica vigència, els efectes del canvi climàtic hauran reduït encara més els minsos cabals ara disponibles per sostenir totes les funcions ambientals, econòmiques i socials del Delta de l'Ebre.

En una votació històrica el Parlament català es va pronunciar contra ei PHN per amplíssima majoria. Però la Generalitat, que governa CiU amb permís del PP, ha esdevingut la principal força c o l laboracionista a Catalunya del passeig militar del govern espanyol. Acaba de vendre l'aigua i el futur de l'Ebre a canvi d'una ambigua promesa de pagament de mig bilió de pessetes i, és clar, del manteniment del suport del PP a l'últim govern de Jordi Pujol. Com si la condemna a mort del delta es pogués arreglar després amb diners. Era un final esperat. Al capdavall CiU porta molt temps demanant als reis un transvasament, sigui de l'Ebre, del Roine, 0 de la Noguera-Pallaresa i el Segre. Fins i tot el PSC s'havia prestat fins a darrera hora a jugar el joc, amb CiU i el PP, de reclamar per a un "dèficit hídric estructural" que cal resoldre urgentment portant aigua de fora.

L'oposició ciutadana al trasvassament de l'Ebre i a un Pla Hidrològic ecològicament insostenible posa al PP i CiU contra les cordes

ALFONS LÓPEZ

• Milers de catalans i barcelonins es van manifestar a Madrid contra ei Pia l4idroiògic Nacional.

La batalla de Barcelona

• Guanyar o perdre la guerra del PHN s'acosten als 180 litres. Als municipis de la tindrà molt a veure amb el que passi a la tercera corona metropolitana, on la renda rereguarda, i Barcelona n'és una peça cab- per càpita és més alta i la densitat urbana dal. Els primers moments Joan Clos es va menor, els consums es disparen. Al Vallès despenjar amb unes desafortunades de- Oriental i Occidental, al Baix Llobregat, claracions dient que Barcelona necessita l'Alt Penedès, el Maresme i la Selva, la més aigua, sigui de l'Ebre, del Roine o del Generalitat calcula unes dotacions urbaSegre. Després el sentit de l'oportunitat nes per damunt del 200 litres per persona l'ha fet mantenir-se en un silenci prudent. i dia, i una reserva total superior als 300. Al Però les persones i entitats ciutadanes Garraf, per damunt dels 300 litres per per* Especulació hidràulica que ens oposem a aquest PHN, que lluitem sona i dia. A l'Anoia, per damunt dels 400 Que ningú no s'enganyi. Una cosa és per la nova cultura de l'aigua, i ens prenem urbans i dels 500 globals. declarar la guerra per l'aigua de l'Ebre, seriosament els compromisos ambientals i una altra guanyar-la. Tots els capitosts de la ciutat en favor d'un model més sostemilitars s'imaginen la guerra com un pas- nible, no ens conformem amb un silenci La ciutat necessita una seig triomfal, fins que l'empantanament oportunista que pot esdevenir còmplice de ndijana de 250 litres al front desbarata els seus plans. Aques- l'agressió que pateixen les Terres de l'Ebre. ta guerra de l'aigua serà llarga, i el resul- iCom es pot demanar més aigua per a d^aigua per persona i dia tat és incert. Fer aquestes obres faraòni- Barcelona, quan el metro o el Liceu han de ques vol molt temps, molts tràmits, i bombejar constantment l'aigua del freàtic molts diners. La clau del "pelotazo per evitar que s'inundin? ^Com es pot hidràulico" d'aquest PHN rau en fer-les sumar el nostre alcalde al cor de veus que En els darrers vint-i-cinc anys més de pagar a tothom menys als qui rebran les exigeixen més i més aigua, enlloc de revi- tres-centes mil persones han marxat de concessions, suposadament per regar, i sar com fem servir la que tenim?

Barcelona i les ciutats centrals, on es conpodran canalitzar-la després cap a zoA Barcelona el consum domèstic factu- sumeix menys aigua, cercant habitatges nes turístiques, parcs temàtics i camps rat ha girat a l'última dècada al voltant dels més barats o exclusius en poblacions de la de golf on l'aigua val cinc vegades més. 130 litres per persona i dia. Els usos co- segona corona, on se'n consumeix més. El Una part de la factura es pretén traspas- mercials, industrials i municipals s'han re- "dèficit hídric" que proclama la Generalitat sar als contribuents europeus, via sub- duït, i el consum final urbà era el 1996 de és resultat de projectar fins el 2025 aquesvencions comunitàries. Però aquest PHN 210 litres per persona i dia. Si incloem un tes tendències. A les seves previsions són va contra les noves directives europees 24% de pèrdues a la xarxa, la dotació les comarques que ja consumeixen més que volen restaurar l'estat ecològic dels necessària per servir Barcelona se situa aigua les que haurien d'experimentar un rius, acabar amb l'aigua subvencionada en 250 litres per persona i dia. A la majoria augment més alt de dotacions. Però si en i deixar de mantenir artificialment rega- dels altres municipis de l'àrea metropolita- els seus propis supòsits canviem aquests dius 0 activitats terciàries insostenibles na els consums són més baixos. Als de consums per uns altres més moderats, ecològica i econòmicament. menor renda per càpita els usos domèstics podem comprovar fàcilment que n'hi haubaixen fins a 120 o 110 litres per persorra ria prou amb una política de gestió de la Enric Tello és membre d'Acció Ecologista i dia, i només als de majors ingressos demanda que afavorís una convergència

dels consums de la segona corona metropolitana amb els actuals a Barcelona per a què s'esvaeixi el "dèficit hídric".

L'elaboració d'Agendes 21 pot resultar força útil per descobrir recursos no convencionals desaprofitats. Sense arribar a plantejar-se encara reduir els consums finals per habitant, l'esborrany que ara es posa a discussió ciutadana a Barcelona proposa reduir en 28 Hm3/ any la demanda exterior aprofitant les aigües subterrànies (23 Hm3/any), la reutilització d'aigües depurades (4 Hm3/ any), i les aigües pluvials (1 Hm3/any).

Això representa un 20% del consum urbà, i un 15% de tota l'aigua que es vol portar de l'Ebre amb ei transvasament. Només es pot fer això a Barcelona? I només es pot fer això des de Barcelona?

Aquí arribem al moll de l'os. Si els diners públics s'inverteixen en grans obres de formigó, no hi ha mai recursos per gestionar la demanda. L'estudi de la Generalitat en favor dels transvasaments considera econòmicament inviable una reducció dels consums d'aigua modificant els aparells domèstics actuals (wc, aixetes, dutxes, rentadores, etc), perquè podria costar 100.000 pessetes per habitatge. Però el cost del transvasament s'estima pel cap baix en 150.000 milions de pessetes. El 1996 hi havia a la regió metropolitana un milió i mig d'habitatges. Per tant, invertir 100.000 pessetes a cada llar per estalviar-hi aigua costaria igual o menys que el transvasament. Per què una opció es considera viable i l'altra no?

4

L·i* veu ttei

CARRER

CRÒNICA

març-abril de 2001

Una ciutat d'alt voltatge ALFONS LÓPEZ

Darrerament s'han produït tot un seguit de declaracions per part de responsables polítics alertant d'un hipotètic col·lapse energètic davant la creixent demanda d'energia de les ciutats i indústries. Així, no és la primera vegada que des de l'Ajuntament de Barcelona es demanen més inversions en aquest sentit, sobretot en línies elèctriques d'alta tensió, perassegurar el subministrament a la ciutat. Igualment, un recent estudi del Partament apunta en el mateix sentit, demanant noves centrals de producció d'energia i més línies elèctriques.

Paral·lelament s'anuncia la construcció de noves centrals tèmiiques.

La multinacional nord-americana ENRON busca emplaçament per a una gran central tèmiica de 1600 MW de potència després d'haver-se vist obligada a retirar el projecte de les terres de l'Ebre. Lesempreses Endesa i Gas Natural ja han començat la construcció d'una central tèmiica al municipi de Sant Adrià de Besòs, al costat de la instal·lació actual. La nova planta consta de dos equips generadors de 400 MW de potència i es preveu ampliar-la amb dos més. Per últim, Endesa pretén construir una altra planta al Port de Barcelona. Però són realment necessàries?

Barcelona és un sistema que consumeix una gran quantitat d'energia.

La major part d'aquestaprové del'exterior,idesprésdeserutilitzada, s'expulsa en forma de contaminació. Bona part d'aquesta energia es consumeix en el sector del transport (un 42%). La resta es reparteix entre indústria i comerç (30%) i el sector domèstic (28%). El transport és també el sector que més contribueix a les emissions de gasos contaminants i d'efecte hivemacle.

L'energia es consumeix principalment en fomna d'electricitat (un 40%), benzines (un 36%) i gas natural (un 20%). L'electricitat, no ho hem d'obli-

dar, no és una energia més neta que les altres: contamina en el seu origen ja que prové principalment de centrals nuclears o de centrals tèrmiques que cremen gas natural i gasoil.

Barcelona s'ha compromès amb acords com el de Heidelberg i l'Agenda 21, a reduir les emissions de gasos contaminants i potenciar les energies renovables. Així, es pretén que per al 2010 les emissions de gasos d'efecte hivemacle s'hagin reduft un 27% i que el 12% de l'energia que es consumeixi a Barcelona sigui renovable. *

Barcelona demana més energia sense tenir present polítiques d'estalvi, eficiència i protecció ambiental

Efecte hivernacle

Peròaquestsobjectiusestan lluny d'assolir-se. La culpa és principalment del sector transport, però també de les centrals tèmiiques, les calefaccions, la incineradora de Sant Adrià i fins i tot l'abocador del Garraf. Barcelona emet cada any més de cinc milbns de tones de diòxid de carix)ni (002) que incrementen l'efecte hivemacle i l'escalfament del planeta. Una dada significativa és que Barcelona necessita una superfície de bosc setanta-cinc vegades més gran que el seu terme municipal per compensar la contaminació que produeix.

En aquest sentit la ciutat s'allunya de la sostenibilitat cada cop més, ja que mentre el consum d'energia creix constantment, les energies netes i renovables, com la sdar o la eòlica, continuen aportant un percentatge insignificant al total. Algunes iniciatives, com l'Ordenança Solar que obliga a incorporar energia solar en els edificis que es construeixin nous, es mostren com a insuficients. És cert que aquestes noves centrals, que utilitzen la tecnologia del cicle combinat, contaminaran menys que les centrals tèrmiques convencionals i seran més eficients, jaqué cremen gas natural en comptes de gasoil. Però el gas natural és també un combustible

ALFONS LÓPEZ

Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. fòssil que prové de l'exterior (Algèria), i per tant continuarem emetent gasos contaminants a l'atmosfera: diòxid de cartxsni i òxids de nitrogen principalment. A més, un 50% de l'energia generada no es pot aprofitar i es llença al medi ambient. Continuar desenvolupantaquest model és ambientalment insostenible i insolidari amb els països del tercer món.

A Barcelona li cal un Pla Energètic que aposti clarament per polítiques d'estalvi, eficiència energètica i protecció ambiental: electrodomèstics més

eficients, bombetes de baix consum, bon ús de les calefaccions i aïllament tèmiic d'edificis, etc... La solució al problema de les energies s'ha de basar en nxxjerar la demanda, i no en oferir més i més energia sense intervenir en l'ús final que se'n fa. Així moltes d'aquestes grans instal·lacions contaminants serien innecessàries.

Igualment, un Pla Energètic redactatamb criteris de sostenibilitatpotendaria les energies netes i renovables.

S'ha d'abandonar el model tradicional de grans centrals elèctriques (i perillo-

Barnamil: energia solar tèrnnica a l'abast

NIKO (ALBERTO NICOLAS)

•

Plaques solars a tes teulades d'un edifici.

• Una forma pràctica d'intervenir personalment en la resolució dels problemes globals és utilitzar l'energia solar tèrmica a casa nostra, una energia neta i inesgotable. És l'alternativa més senzilla i rentable per que puguem introduir les energies renovables dintre de la ciutat, a la teulada de cada edifici de la ciutat. Amb un parell de metres quadrats de plaques solars podem escalfar l'aigua calenta que consumirà tota la família per la dutxa, la cuina i lavabo, estalviant diners (no haurem d'encendre l'escalfador) i contaminació (evitarem emetre prop d'una tona de 0 0 2 a l'any).

Des de Barnamil s'ajuda i assessora als ciutadans interessats en gaudir d'aigua calenta solar a casa. L'Oficina Barnamil es troba als locals de la Favb.

ses línies d'alta tensió) que respon als interessos de les grans companyies.

L'altemativaésunnxxteldescentralitzat, a prop del consum, sense necessitat de noves línieselèctriques, i basat en l'eficiència i els combustibles nets.

Cal invertir decididament en energies renovables dins de la mateixa ciutat.

Lenergia solar, perexemple, no causa impactes al medi i aprofita l'espai ja edificat. A més, redueix la dependència energètica de l'exterior, ajudant a que la ciutat esdevingui autosuficient.

Un altre aspecte que no cal oblidar és que també des del punt de vista energètic cal potenciar el transport públic, ja que és molt més eficient que el privat.

Totes aquestes propostes necessiten, però, de la implicació activa de la població local. És necessari educar la població per a que percebi els impactes que ocasiona amb els seus consums energètics: canvi climàtic, marees negres, pluja àcida, residus nuclears, etc.... Però també per que conegui com actuar per evitar-los i així avançar cap a una autèntica sostenibilitat.

Alfons López és llicenciat en Ciències Ambientals.

Campanya de desobediència civil a la Llei d'Estrangeria ELIA HERRANZ

Què pot fer un ciutadà amb plens drets pel tal de lluitar contra una llei que considera injusta? Pot adherir-se a diferents protestes organitzades col·lectivament (manifestacions, recollida de signatures, vagues), i també pot fer una cosa més radical i personal: desobeir la llei directament. Això és el que ens convida a fer la nova campanya de desobediència civil a la Llei d'Estrangeria. Es tracta d'una campanya organitzada a títol individual per un conjunt de persones vinculades a diferents moviments socials que proposa la desobediència com a mitjà d'acció política vàlid, justificat per la gravetat de la situació denunciada. Una situació que, en opinió de moltes i variades persones, estableix la desigualtat legal entre les persones amb i sense papers.

De moment s'estan assajant dues accions concretes, encara que s'accepten noves idees. D'una banda, es proposa un lliuramentmassiu del propi Documento Nacional de Identidad (DNI), per tomar-lo al propi Estat. Una acció simbòlica de solidaritat amb els que no es t)eneficien dels drets que suposa posseir aquest document. En cinc dies s'han recollit i lliurat a la subdelegació del govern 100 DNI's. Potser semblen pocs, però els organitzadors es consideren satisfets de la suma, tenint en compte la cultura de respecte per aquest paper que tenim a la nostra societat. Aquesta acció indirecta (perquè no suposa cap infracció a la Uei d'Estrangeria), si té, com hem dit, un alt contingut simbòlic.

D'altra banda, es proposa omplir i signar un full d'autoinculpació el contingut del qual és literalment: "sóc culpable d'induir a l'assodació, de promoure la sindicació, d'afavorir el transport i de facilitar

l'acollida de persones immigrades sense papers". La idea és lliurar massivament aquestes autoinculpacions al jutjat de guàrdia. De nroment s'han rebut 200 cartes.

A la seu social de la campanya i a la seva pàgina d'Intemet es pot trobar informació legal respecte aquestes dues accions, és a dir, quines conseqüències punitives poden tenir. A més, es proposen altres idees per dinamitzar la campanya, com per exemple, promoure l'acceptació de l'empadronament com a document vàlid per relacionar-se amb les institucions públiques i privades.

La campanya, doncs, va més enllà d'aquestes dues accions espectaculars i potser massa compromeses; és una crida general a totes les persones que se sentin en desacord amb la situació que provoca la Uei d'Estrangeria a mostrar més vehemència en el seu rebuig.

La Veu del

CARRER

març-abril d e 2001

En

CRÒNICA

5

5 paraules Es busca pis per immigrant CARLES VALLS

Integració tarifària i horaris Vint-i-dues estacions de Renfe de la primera corona s'integraran el pròxim 1 d'abril.

Les cinc restants, que abans es negaven, ho faran l'I de juny.

La resta de les estacions de les altres corones hauran d'esperar a l'I de gener de l'any 2002. Es tracta de massa espera. Per altra banda, rodalies amplia el seu horari fins a les 12 de la nit.

Horari que a partir de setembre també s'ampliarà el Metro. Tot això és insuficient però positiu.

•

Contra el túnel d'Horta La plataforma contra el túnel està activa. Un parell d'exemples, una enorme pintada en el parc de la Ciutadella, al costat del parlament: "iQue se enteren los parlamentarios!", i l'exhibició de pancartes en el consell de Cent, mentre se celebrava un plenari del Pacte per la mobilitat sostenible. Les pancartes contestaven l'ambigüitat del discurs del tinent de l'alcalde, Xavier Casas. #

Inseguretat Dos delictes cada minut.

Aquestes són les xifres que va presentar el jutge degà. Són denúncies, diligències judicials, pendents de sentència. Furts, lesions, robatoris, amenaces, estafes,... Són les seves dades i no fan referència als seus autors i les seves realitats.

Detenir-los és un primer pas, però arribar al fons, abordar les causes que porten al delicte, és la major garantia que la situació pot canviar.

•

Crisi a la Maquinista Des del mes de setembre les vendes baixen sistemàticament en el llampant centre comercial de la Maquinista. Cinquanta establiments, dels 230 existents, han sol·licitat una moratòria respecte al pagament dels lloguers. Sis comerços han tancat. Les despeses de lloguer s'emporten d'un 30 a un 70 per cent de la facturació. Però, en breu obrirà les seves portes a Diagonal Mar el que serà centre comercial més gran d'Europa.

Davant la constatació de les creixents dificultats que es troben les persones immigrades per accedir a l'habitatge de lloguer, es va celebrar a principis de març a iniciativa de Sodepau, junt amb altres entitats, la "jornada de Treball: Habitatge i immigració" al Col·legi d'Administradors de Finques.

Sodepau és un servei gratuït per a immigrants on se'ls informa i assessora sobre temes jurídics, de convivència i els requisits necessaris per llogar un habitatge. Segons la seva anàlisi, les dificultats vénen marcades "per conductes discriminatòries per una banda i per l'altra, davant l'actual situació general de l'habitatge". Des d'aquesta entitat es considera que l'habitatge ha de ser "una eina imprescindible per a una veritable integració social" de la població immigrada.

Per la seva banda, Núria Carrera, tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona va considerar que "la manca de papers no permet accedir als immigrants a les ajudes públiques d'accés a l'habitatge" i no és partidària d'una discriminació positiva.

Roser Veciana, regidora de drets civils de l'Ajuntament, va recordar durant la jornada la demanda interposada per Sodepau i la FAVB denunciant 70 casos que vulneraven la Constitució espanyola de discriminació per part dels agents immobiliaris i de la propietat També es va insistir per part de Carme Trilla, del Grup d'Habitatge Social, en la necessitat de fer "polítiques específiques d'habitatge d'acollida per evitar amuntegaments", Segons el Patronat de l'Habitatge, les ajudes per part de l'Administració pública per a l'habitatge públic a diferència d'Europa son quasi inexistents i, per tant, "caldria augmentar els pressupostos públics per facilitar l'accés a l'habitatge", segons va opinar Joan Carles Fernàndez. Manel Andreu de la Favb, també va assenyalar que ha de ser l'Administració "qui ha de donar respostes a les problemàtiques existents".

Un llistat dels problemes suscitats per immigrants en pisos llogats van ser enumerats per Xavier

La discriminació d'alguns propietaris cap els immigrants que volen un pis de lloguer i el negoci de venda de pisos amb aluminosi al Turó de la Peira dificulten als nouvinguts aconseguir un habitatge digne

DANI CODINA

Un pis per una família Txetxena. La família Marchev de la ciutat txetxena de Grozni, va arribar fa sis mesos a Barcelona en la condició d'asllats. Tenen un fill, Ibrahim, de dos anys i una nena de 14 anys.

Fa dos mesos que busquen habitatge i encara no en disposen de cap. La poca oferta de pisos de lloguer de Barcelona i la seva situació econòmica són dos dels principals obstacles amb els que es troben. Vénen cada setmana, amb el seu fill Ibrahim que correteja per l'oficina de la Favb, a la reunió del Grup d'Immigrants de Sodepau. No és fàcil buscar pis per un immigrant.

Durà, del Col·legi d'Administradors de Finques. Durà va incloure "la morositat, que no és específica dels immigrants sinó de tothom; l'acumulació de persones en un sol pis, el nul manteniment dels pisos i els problemes de convivència veïnal".

Altres problemes que va afegir són "la poca participació en el manteniment de l'escala, les queixes pels infants que juguen a les escales o al carrer, la marxa dels titulars del pis, el subarrendament a amics o parents i els problemes amb els augments de l'IPC i altres temes de responsabilitat contractual".

Per altra banda per Durà hi ha també molts greuges cap als immigrants. Alguns d'ells són per exemple el fet que "molts pisos no tenen

Els nous clients dels pisos amb aluminosi

Homosexuals catalans Les reaccions als primers matrimonis civils europeus no s'ha fet esperar. La Coordinadora Catalana GayLesbiana reclama al parlament català que impulsi un projecte de llei "pel reconeixement del matrimoni civil homosexual", similar a l'establert a Holanda.

La Coordinadora considera insuficient l'actual "llei de parelles".

la cèdula d'habitabilitat, que els tat que defensa un habitatge digne preus de lloguer són molt elevats o pels immigrants. Per Peralta els que el propietari no manté el pis en problemes que es troben els noules condicions apropiades". Per vinguts són els d'amuntegament i Xavier Durà cal solucionar els pro- la poca dotació estructural de què blemes de convivència a través de disposen. la intermediació cultural, s'ha de Segon les xifres de la Cambra de garantir els pagaments per part de la Propietat Urbana de Barcelona la l'administració a través d'assegu- dificultat d'accés a un pis de lloguer rances, avals, etc i s'ha de facilitar no és exclusiu només pels immil'accés al padró municipal per sa- grants, sinó que la pateixen els prober qui viu realment als pisos. pis barcelonins. La demanda creix L'entitat PROBENS, que sorgeix però el nombre de contractes desper arranjar habitatges destinats a cendeix, segons un informe d'aquespersones immigrades, es va quei- ta entitat. I al mateix temps, els preus xar de la gran dificultat per accedir no paren de créixer, un 11,2% resals propietaris. Altres qüestions, pecte l'any passat, i la mitjana de lligades amb la qualitat de vida als lloguer mensual és de 74.630 pespisos van ser apuntades per Peral- setes. L'habitatge és una qüestió no ta, de Veïns sense Fronteres, enti- resolta encara per la ciutat.

AV TURÓ DE LA PEIRA

• El baix preu dels pisos del Turó de la Peira ha atret a immigrants, principalment equatorians i dominicans, per aconseguir un pis que resulta estar afectat per l'aluminosi. Molts d'ells estan comprant i llogant la majoria dels pisos amb aquesta patologia. La ignorància sobre aquesta problemàtica, l'ocultació de la qüestió de l'aluminosi per part d'algunes agències, o la impossibilitat dels interessats de pagar els preus de pisos amb perfecte estat, són alguns dels factors que impulsen als immigrants a ocupar aquests pisos afectats.

Des de l'Associació de Veïns del Turó de la Peira i Vilapicina, es facilita a tots ells la màxima informació sobre els riscos. Antonio Silva, president d'aquesta associació veïnal, critica 1a falta d'informació que reben", i denúncia 'les màfies que compren blocs de pisos pels immigrants".

Silva, afegeix que n'hi ha que "no saben que és necessària una reparació o no tenen diners per portar-la a terme". Aquesta situació suposa un engany pels immigrants que hi viuen i, al mateix temps, provoca una paràlisi en la rehabilitació de molts pisos del barri.

Pel Turó de la Peira, el 2004 no serà l'any del Fòmm de les Cultures, sinó la data en què s'hauria d'haver acabat el PERI per construir tots els pisos. Silva, denuncia però 'la lentitud en el PERI i en la rehabilitació". Ell prefereix "una ciutat habitable enlloc de pirulís".

6

M,€t reu

tttrt

CARRER

PUBUCITAT

març-abril de 2001

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adigsa

ADiGSA, empresa pública

" Quinze anys al costat dels ciutadans" La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat.

atenció telefònica Atenció al ciutadà i visites concertades

932 28 72 00

Suport a les comunitats de propietaris

932 28 72 01

Noves promocions d'habitatges

932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa Hivern: de dilluns a dijous de 9 a 18 hores i divendres de 9 a 14 hores Estiu: de 9 a 14 hores

atenció al territori Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments innecessaris.

Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada barri.

Barcelona C. de la Diputació, 92, 08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@correu.gencat.es Lleida PI. d'Espanya, 3, ent. 25002 Tel: 973 28 94 66 Fax: 973 28 19 33 e-mail: ad_lleida@correu.gencat.es

Girona C. d'Emili Grahit, 2, 17002 Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad_girona@correu.gencat.es Tarragona C. de Gasòmetre, 22, 43001 Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63 e-mail: ad_tarragona@correu.gencat.es

La Veu del

març-abril de 2001

Barri a barri

CARRER

7

La unió del comerç i el moviment veïnal

GERARD MELGAR RODRÍGUEZ

L'enderrocament de les muralles de Barcelona deixà un ampli terreny amb forma triangular entre el que ara són la plaça d'Espanya, la Gran Via, la ronda de Sant Antoni, la ronda de Sant Pau i l'avinguda del Paral·lel, que donaria lloc al que coneixem com a barri de Sant Antoni. Aquest nom vingué donat pel mercat del mateix nom. El Mercat de Sant Antoni, que fou construït l'any 1882, obra de l'arquitecte Rovira i Trias, ocupa una quadrícula sencera de l'Eixample i és la seu de tres mercats: el de queviures (peix, carn i verdures fresques), el de roba i altres articles ("Els Encants") i el dominical de llibres i productes culturals.

La retícula de Cerdà va farcir l'interior de Sant Antoni, i les antigues muralles van donar pas a les rondes de Sant Antoni i Sant Pau. De fet, a les obres del metro (als anys 70) encara s'hi van trobar restes. Els carrers van ser poblats per habitatges molt semblants a les de l'Esquerra de l'Eixample (la constructora Núnez i Navarro tingué predilecció per ambdós barris). Hi destacaven obres modernistes molt senzilles i alguns tallers intercalats.

Sant Antoni pot presumir de tenir una gran Festa Major. El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abad, un acudeix a l'església a beneir els seus animals. Un dels plats forts de la festa és, també, l'obra de teatre que escenifica cada any El Triangle.

Aquest grup del barri va néixer amb la voluntat de representar les obres de Joan Oliver, que no es programaven gaire a les cartelleres comercials. Amb motiu del 80è aniversari de l'escriptor, s'escenificà Ball robat.

Devant l'èxit, fou el mateix Oliver qui els esperonà per tal que formessin un grup amater. Dos mesos més tard, i d'això ja en fa dues dècades.

El Triangle prenia forma.

CRÒNICA

Sant Antoni conserva encara l'atractiu i l'encant personal dels petits comerços

indignació Juli Matamala, president de l'Associació de Veïns.

•

Reivindicacions

La remodelació del Mercat i el seu entom, la residència assistida i el centre de dia pels ancians, i el centre cultural a les Cotxeres de Borrell ocupen llocs prioritaris a l'agenda veïnal.

El tan reivindicat projecte de remodelació del Mercat i el seu entom es troba aturat. Estava previst començar les obres al 2003, però hi ha hagut una retallada dels fons europeus que ha trastocat els plans. Lluny de resignar-se, Matamala afirma: "S'hauran de buscar altres vies, perquè aquesttema no pot quedar així"".

L'índex de persones a Sant Antoni que passen dels 65 anys és molt elevat. "El moviment okupa ens va obrir les portes del Palau Foronda... i, també, els ulls", recorda el dirigent veïnal. Es tractava d'un equipament, propietat municipal, que estava abandonat i es recuperà com a espai d'equipaments pel barri. El Palau quedaria com a seu d'oficines de l'Ajuntament, però un edifici annex seria destinat a la construcció d'una residència assistida i un centre de dia per ala gent gran. Però, després d'uns estudis, l'administració es va fer enrere argumentant que no hi DANi CODINA havia prou espai per a la residència.

Vista del mercat de Sant Antoni.

La proposta del Districte, ara, és construir-hi una mena d'apartaments tutelats. "No és una solució plaent ja que, llavors, desapareix el projecte de fer el centre de dia a la planta • Sant Antoni fou un dels barris pioners quant al moviment veïnal. D'un grupde persones amb ànims d'organitzar quelcom baixa. Tant per a nosaltres com per unitari, l'any 1968 es va fomiar l'Associació de Veïns. Actualment, compta amb l'empenta de 800 socis, i gran part del teixit a les parròquies i la Coordinadora associatiu del barri ha sorgit del seu si: s'ha impulsat la constitució del Sant Antoni Centre Comercial, del grup teatral El d'Entitats, el centre de dia és una Triangle, dels Diables de Sant Antoni, de la revista Sant Antoni 2000, del Concurs Literari, de l'Esplai Totikap o dels Tallers prioritat i no hi claudicarem. Se'ns d'Arts i Manualitats Joan Lairisa. L'última secció en incorporar-se ha estat el Centre de Lleure Elaia (destinat als disminuïts pot dir que no hi ha lloc per a la residència, però en el cas del centre psíquics).

La salvació de la Casa Golferichs fou el primer gran èxit dels veïns. Tot i que l'edifici construït per Rubió i Bellver, ara no ho acceptem", diu amb rotunditat. fa 100 anys, pertany geogràficament a l'Esquerra de l'Eixample, fou l'Associació de Veïns de Sant Antoni la que encapçalà L'Ajuntament va començar un prola lluita (la de l'Esquerra de l'Eixample no aconseguí la legalització fins el 1975). Després que Núfíez i Navarro obtingués jecte desmesurat per fer un centre el permís per a la demolició i, fins i tot, comencés la destrossa per l'interior, els ciutadans, la premsa i el Col·legi d'Arquitectes cultural a les Cotxeres de Borrell. El van obligar l'Ajuntament aaturar les obres. Al generde 1989, el consistori barceloní posà en mano un edifici adjunt (l'Annex), pla inicial varià i es dividí el terreny en • SACC on s'hi poden realitzar tota mena d'activitats que van des de jocs de taula fins a dansa. Més tard, i després de la necessària dues parts. Una meitat acolliria un A Sant Antoni existeix, des de 1995, remodelació, s'obrí el Xalet com a centre cultural. A Can Golferichs també hi ha lloc per a l'Espai de Fotografia Català-Roca. polesportiu municipal i l'altra, el cenuna agrupació anomenada SACC tre cultural. Aquest es va començar (Sant Antoni Centre Connercial), que comercial. Els membres del SACC La concentració de tants establi- límits desmesurats. Però el pi^ordetot a construir, però, degut a alguns està integrada per comerciants del desitjarien que hi hagués un major ments (es calcula que hi ha més de és quan li ho exposes a l'administració problemes entre les administracions, Mercat, dels Encants, del dominical i nombre de botiguers associats i la- 3.000 punts de venda) presenta rm\- i et responen que el dret a viure al barri l'obra quedà sense acabar. "Com dels carrers. Fou impulsada des de la menten que "moltagentgran noenten- tes facilitats, però, a la vegada, un greu on has nascut no és un dret adquirit. que feia falta una escola pública, Vocalia de Botiguers de l'Associació gui que cent pessetes al dia poden inconvenient: "el preu de l'habitatge i Això ho he sentit jo mateix i és per l'Ajuntament passà la pilota a la Gede Veïns com a projecte de cohesió reportar bastants més beneficis". del sòl s'ha disparat fins arribar a uns quedar-te desmuntat", assegura amb neralitat per tal que la construís en una part de l'espai que havia d'ocupar el centre. Per tant, el terreny que queda, i a on finalment s'ubicarà el centre, és petit", explica el president Superfície 81 hectàrees de l'Associació de Veïns. ^ Població 36.463 • Consell de Barri 450,2 Densitat per hectàrea Increment població entre 1986-96 -13,5 El 2 de novembre de 2000 es va Menors de 15 anys 9.6 organitzar el primer Consell de Barri; Majors de 65 anys 29,6 és a dir, una trobada entre represenIndex d'envelliment 308,3 tants del Districte de l'Eixample i entiTaxa d'activitat 68,0 tats de Sant Antoni. Està previst que es 81,2 Taxa d'ocupació facin dos o tres Consells cada any. "És Taxa d'atur 18,8 una idea nrrolt ferma de descentralitza8,7 Titulats superiors ció i participació ciutadana que agra62,2 Nascuts a Barcelona ïm", reconeix Matamala. Tot i així, els 5,8 Nascuts a Andalusia i Extremadura veïns es mostren escèptics, perquè de •'^sà^t^ 0,4 Nascuts a l'Àfrica totallòquees vademanarnohan rebut 35,3 Nivell professional alt cap resposta. "En cas que continuï Nivell professional mig 46,4 DANI CODINA així, la nostra actitud al segon Consell 18,2 Nivell professional baix % Edifici ai costat dei Paiau Foronda serà diferent...".

Bressol veïnal

Dades empadronament any 1996

8

La veu aei

REPORTATGE Un reportatge de

Marta Pardeli i Jaime J. Rubio

CARRER

març-abril de 2001

Ha calgut arribar al segle XXI per a què el Cercle del Liceu obrís les portes a les dones, després de setmanes de divisions i d'enfrontaments entre el socis.

Passi, senyora, passi 'MHHMÍÉ'3''CÍe del Liceu permetrà l'entrada de les deu dones que havien sol·licitat ser sòcies.

També s'ha suprimit l'arcaic mètode de votació amb boles blanques i negres. Ara, els futurs socis (i també les sòcies, pel que sembla) només necessitaran l'aval de tres membres del cercle, la decisió favorable d'una comissió no decisòria i el recolzament de la junta directiva. A més, és clar, d'un compte corrent que pugui permetre les altes quotes del club (750.000 pessetes només per entrar).

Aquestes decisions, preses després d'una llarga assemblea el passat 2 d'abril, li han costat a l'anterior president del Cercle, Joan Anton Maragall, el càrrec: l'acord amb l'oposició incloïa l'obligació de convocar eleccions d'aquí a sis mesos. Fins que arribin els comicis, una gestora encapçalada pel president del Reial Club de Polo de Barcelona, Joaquín Calvo, serà l'encarregada de dur les regnes del Cercle del Liceu. Per cert, la dona de

Montserrat Caballé no va aconseguir el nombre de vots necessaris per a formar part d'aquest club

en castellà i en català el masculí plural inclou també a les dones excloses del Cercle. El gerent, però, admet que potser sí que el 1988 es va fer algun canvi, però diu no saber-ne res del cert.

# Acusacions de misogínia

VENTURA & EL BURLADERO

acord després de la dimissió de la junta sembla justificar aquesta idea. Curiosament, però, els tres homes que es presentaven amb aquestes candidates van ingressar sense problemes tot i la presumpta mala gestió de la junta de l'entitat.

• Divisió al Cercle

Dins el Cercle del Liceu l'admissió de dones va causar un gran mal de cap a la junta directiva.

L'oposició es va organitzar i no ha parat fins aconseguir la dimissió del president de l'entitat, Joan Anton Maragall, el vicepresident, Jorge Linati, i el secretari, Rafael de Gispert. I és que els 130 socis opositors, tot i que minoritaris dins el cercle, han guanyat posicions Calvo -Magdalena Férrer- davant la majoria favorable a l'adDalmau- és una d'aquestes deu missió de dones que, demostrant primeres sòcies del centre. una certa passivitat a l'hora d'anar La història, però, comença el a votar, va provocar la situació passat 31 de gener, quan els amb la que s'ha arribat a la dimismembres de l'entitat van votar en sió dels caps visibles de la junta. assemblea l'admissió de dones. Si les candidates no van passar a Un mes després, cap de les deu ser membres de ple dret va ser candidates que havien demanat perquè en l'assemblea del dia 25 ser admeses -entre les quals es de febrer no es podia delegar el trobava Montserrat Caballé- no vot en la junta i alguns socis no va aconseguir el nombre de vots van anar a votar, tot i saber que la necessaris per a formar part consulta era prou polèmica. d'aquest club tan selecte. La raó: Aquesta és la principal explicació 130 boles negres dipositades pel de les dones que es van quedar a mateix nombre de socis que van les portes del Cercle i que en el ser suficients perquè les candida- seu moment no van voler atiar la tes no arribessin al 65% dels vots polèmica amb declaracions. necessaris.

Els opositors es van justificar • Les boles negres dient que es tractava d'un vot de L'article 10 dels ja antics estacàstig a la junta i no a les dones. tuts del Cercle del Liceu estaI el fet que ara hagin arribat a un blien un sistema de votacions

pel qual cada nou soci havia de ser admès per dues terceres parts dels membres de l'entitat.

Així, el sistema de votacions establia que les boles blanques simbolitzaven l'admissió i les boles negres eren una mena de mecanisme de defensa per si algun soci pensava que un candidat no tenia ei perfil que ha de tenir un membre de l'entitat. Un sistema tan arcaic com el propi Cercle, que va néixer fa 154

Els tres homes que es presentaven amb aquestes candidates van ingressar sense problemes

anys per a promocionar la cultura i com a punt de reunió de les altes esferes socials catalanes. Com és lògic, el 1857 cap dona no formava part d'aquest selecte grup i, per tant, la restricció femenina era una norma no escrita dins el Cercle. La presidenta de l'Institut Català de la Dona, Margarida Àlvarez, recorda que "en els estatuts originals no es fa explícita la no admissió de dones, perquè en aquella època es donava per fet. No va ser fins el 1988 que es va decidir en assemblea posar per escrit dins els estatuts de l'entitat la restricció d'entrada a les dones. Em sobta que en aquests dotze anys ningú no hagi dit res. Això em fa creure que la societat està ara més sensibilitzada pel que fa els drets de la dona". El gerent del Cercle del Liceu, però, assegura que els estatuts originals sempre havien parlat de "socis" en masculí, passant per alt que

La polèmica decisió de no acceptar les deu candidates a sòcies va remoure tots els estaments socials. Àlvarez assegura que l'impediment d'entrada a les dones era "una situació anacrònica que no tenia raó de ser".

Tot i això, l'Institut Català de la Dona no va fer cap condemna explícita perquè, segons Àlvarez, "ells s'ho perden. Jo, com a dona, no voldria entrar dins un grup d'homes reunits en un club cultural que nega l'entrada a les dones". De la seva banda, la Fundació Olot Palme

El Cercle ha estat punt de reunió de les altes esferes socials catalanes va qualificar de vergonya el fet que al segle XXI encara hi hagi comportaments que frenin el pas a les dones. La pluja de crítiques va arribar fins i tot des de la Generalitat. Mentre el president Pujol assegurava enmig de la polèmica que el veto a les dones dins l'entitat semblava masclisme, el conseller en cap, Artur Mas, es mostrava convençut en plena celebració del Dia Mundial de la Dona que els socis del Cercle resoldrien favorablement la qüestió i acabarien acceptant sòcies, però que calia donar-los temps.

Crònica d'una dimissió anunciada • La guerra dels socis del Cercle del Liceu ja s'ha cobrat les primeres víctimes, i fins i tot algun "intercanvi de presoners". Si primer van ser les deu candidates a sòcies les sacrificades en virtut de les diferències que sostenien els senyors, ara els principals responsables de l'entitat han pagat els plats trencats. Les dones entraran al Cercle com a sòcies de ple dret, però a canvi el president, vicepresident i secretari de l'entitat van acceptar una dimissió forçada uns dies abans de l'assemblea del 2 d'abril. I és que el grup opositor considera que Maragall, Linati i De Gispert són els principals responsables dels canvis que s'han introduït al club i de la desunió entre els membres que això ha provocat. Amb l'acord intern, les dones podran ser sòcies, però aquest canvi d'actitud no és un canvi de mentalitat. Una part minoritària però considerable dels socis encara creu que la presència de sòcies traeix l'esperit de la institució. Així doncs, per a alguns la porta grinyolarà força quan les deu candidates que no van ser admeses en la primera votació facin acte de presència al club.

CARRER

març-abril de 2001

Salvador Clarós i Ferret AV Poblenou i Fòrum Ribera del Besòs

OPINIÓ

Barcelona i el Fòrum del 2004

uins son els continguts i l'abast urbanístic del F ò ^ l i í de les Cultures del 2004, que t a n t se'n parla, però t a n t pocs se'n sap? És la p r e g u n t a que van fer a Paco Narvaez, regidor del Districte de Sant Martí, membres de l'altre fòrum, el de la ribera del Besòs, que és un col·lectiu que des de l'any 92 es preocupa pel patrimoni històric, social, cultural i h u m à del conjunt de les perifèries u r b a n e s que, entre la Ciutadella i el riu Besòs, formen els b a r r i s riberencs del districte desè.

La gran envergadura i la rapidesa de les actuals transformacions en aquests barris, que afecta mes del 50% del sòl del districte de Sant Martí, i que es concreten en plans urbanístics com el Districte d'Activitats 22@, per la renovació de l'àrea industrial del Poblenou, el Fòrum 2004, les Glòries o Diagonal Mar... ha generat una resposta veïnal crítica per l'escassa repercussió, de les abundants plusvàlues generades, en el teixit veïnal avui existent. El contrast es produeix per les importants inversions en aquesta zona fins avui oblidada, on s'hi projecten edificis emblemàtics, urbanitzacions de luxe, campus universitaris i equipaments tecnològics, mentre la població resident pateix un important dèficit d'equipaments i serveis públics; veu impotent com es destrueix patrimoni històric-industrial; s'expulsen les capes socials amb menys recursos; i no es posa solució a la desestructuració de les trames urbana i cultural de la zona.

Sense el dinamisme econòmic que r e p r e s e n t a el Fòrum 2004, ni l'Estat ni la Generalitat h a u r i e n posat sobre la t a u l a els 64.000 milions d'inversió pública per ordenar aquest sector de la ciutat. Aquesta és l'excusa amb la que sovint es justifica l'aventura del 2004 com u n a o p o r t u n i t a t per solventar uns dèficits u r b a n s i socials, i que posa en evidencia que la prioritat no són les persones sinó que aquestes passen per simples afortunats beneficiaris d'una loteria. La depriment situació del barri de la Mina, que ha vist múltiples i fallits i n t e n t s de solució, podria canviar ara amb els 12.000 milions que s'han de d e s t i n a r al Pla Integral de Remodelació, però agents socials d'aquest barri ja h a n advertit que es t r a c t a de poc diner per u n problema t a n t complexe.

El nucli de la qüestió rau en la forma de concebre la construcció de la ciutat de Barcelona i en les concessions que fan les diverses Administracions davant l'implacable i creixent poder del sector immobiliari i financer. Els plans de transformació arreu de la ciutat, i a la ribera del Besòs en particular, podrien tenir un efecte advers: enlloc d'aplanar els desnivells existents entre

barris, districtes i grups socials que formen la ciutat, els podrien estar aprofundint encara mes. Existeix una àmplia constatació que l'Ajuntament de Barcelona està aconseguint més èxits en la promoció que en la redistribució. Les Abundants plusvàlues generades en la promoció econòmica i urbanística no es tradueixen en compensacions suficients pel veïnat, en serveis ni equipaments, tal com demostra l'enorme dèficit d'instal·lacions públiques i de serveis als barris del Poblenou, el Besòs, el Maresme... A tocar del Centre Direccional de la nova Diagonal hi ha una realitat de pobresa ben evident que es tradueix en l'increment de la indigència, en l'acampada urbana de gent sense sostre, en joves sense capacitat d'estalvi a mig termini per poder comprar un habitatge, en la insuficiència i sovint el fracàs del sistema escolar per respondre a una realitat infantil i juvenil marcada per ambients de desestructuració social i familiar... Només cal viure en aquests barris per conèixer aquesta realitat que sembla ignorar qui té el poder de decisió a la ciutat.

Un estudi recent indica que l'Estat i n g r e s s a r à en els propers 10 anys prop de 3 bilions de pessetes en concepte d'IRPF i altres impostos a la zona 22@ del Poblenou. La G e n e r a l i t a t és la segona Administració t a m b é amb ingressos espectaculars en aquesta zona, derivats en aquest cas de l'impost de transmissió de

patrimoni. Doncs bé, cap d'aquestes dues Administracions té polítiques significatives de reinversió a la zona, ni en plans d'habitatge social a l'abast de les classes populars, ni en e q u i p a m e n t s socials, ni en centres públics d'ensenyament des d'on es pugui abordar la veritable dimensió del fracàs escolar i la desescolarització i prevenir la delinqüència..., quan de fet, son les Administracions amb mes competències en aquests camps. Només la pressió veïnal i de les E n t i t a t s de la zona h a n aconseguit desvetllar la consciència social de l'Ajuntament per fer h a b i t a t ges de preu t a x a t al Pla de Front Marítim, per exemple. Ara el Consistori vol oferir h a b i t a t g e s de lloguer a joves, construïts en sòl d'equipaments socials, perquè l'Ajuntament considera l'emancipació dels joves u n a necessitat, i la dificultat que representa el preu de l'habitatge, u n a xacra social que cal afrontar. Ara bé, el diàleg i la participació e n t r e l'Administració i el ciutadà es troba en via morta.

Més enllà dels mecanismes de participació propis d'una democràcia formal, ha naufragat la relació amb els veïns, per u n a política agressiva dels regidors Xavier Casas i Pere Alcober. Aquest darrer, fa pocs mesos apostava públicament per u n a relació e n t r e c i u t a d a n s i Administració a t r a v é s de la Web, d e s c a r t a n t el paper de les Associacions de Veïns. Fa poques s e t m a n e s s'ha creat un consell consultiu per l'àrea 22@, en el que no hi ha r e p r e s e n t a d a ni u n a sola e n t i t a t ni ciutadà del Poblenou. La situació és greu, encara que la pràctica absència d'oposició en el Saló de Cent ha fet que s'anés e n q u i s t a n t la prepotència i la mediocritat a la Casa Gran.

El Fòrum de la Ribera del Besòs que ha elaborat un manifest a b o r d a n t la dimensió global d'aquests canvis i les conseqüències que se'n deriven t a n t en l'aspecte urbanístic com en les repercussions h u m a nes, així com un conjunt de propostes alternatives, ha convidat a totes les Administracions, des de les municipals fins el P a r l a m e n t Europeu, a reflexionar i cercar a l t e r n a t i v e s . El regidor de Sant Martí, Paco Narvaez ha e s t a t el primer en interessar-se i respondre a la invitació feta pel Fòrum, qui vol debatre i cercar complicitats en la defensa dels c i u t a d a n s i de la i d e n t i t a t d'aquests b a r r i s de Barcelona. Tant de bo que del Fòrum de les Cultures del 2004, del que només es parla dels "estira i arronsa" e n t r e les Administracions i de la mejestuositat dels seus edificis, se'n derivin inversions directament per a la població. Per a r a , els del Fòrum de la Ribera del Besòs esperen parlar-ne amb les p a r t s implicades.

CamiAxa

Kiosk Pues vaya

Companys

Maruja Torres iAy, qué alegria tan grande! Ha vuelto el macho (que no el hombre: el hombre es otra cosa). Tendremos misiles para defender Ceuta y Melilla. Y, ademàs, Bush mantiene el control de lo de la China y sabé perfectamente cómo destruir el planeta en siete días, y Sharon no nos defrauda.

Ciertos sectores de la justícia siguen aportando su granito de arena a la reconstrucción de un Mundo Mach en Orden. Por ejemplo, la Audiència de Barcelona, con esa pena mínima que ha decretado para el violador de una nifta de 13 aftos; todo porque la susodicha no era "absolutamente inexperta en el tema de la sexualidad". ^Por qué tengo la impresión de que, cada vez que se produce un caso de violación, se sospecha de la víctima y se hace lo imposible para encontrar motivos exculpatorios para el responsable?

De modo que la chica no cumplía con el requerimiento reglamentario exigido a toda violada por delante o por detràs, por arriba o por abajo, de pie, de rodillas o tumbada: ser virgen. En cambio, el violador, que se ha salido con seis anos y lo que te rondaré en rebajas, hizo un trabajo impecable: solo la obligo a arrodillarse y practicarle una felación, mientras la sujetaba por el pelo y le apuntaba a la cabeza con un revòlver, haciendo girar el tambor. El hombre, Antonio Morillo Morant, es agente del Cuerpo Nacional de Policia.

Dice la sentencia que "la exhibición del revòlver por parte del procesado fue el medio de atemorizar a la menor y doblegar su voluntad, sin que se utilizara el arma de modo que pudiera generar un riesgo para la vida 0 integridad física". Deduzco, desde mi mente embrollada, que el tipo se comporto con delicadeza, considerando que la nifta no le llego entera. Podia haberle descerrajado un tiro como castigo por sus pecados, e incluso en defensa pròpia: tal como estaba situada la receptora de sus favores, de hinojos y con la boca entorno al asunto, podia habérselo arrancado de cuajo. Y a buen seguro que semejante temor también habría actuado como atenuante.

Recapitulando, creo que lo único razonable que nos puede ocurrir en los próximos días es que las fuerzas de paz internacionales consigan llevar ante el Tribunal de La Haya al peluquero de la senora Milosevic.

L a m e m ò r i a del p r e s i d e n t m à r t i r e n c a r a p r o v o c a p o l l e g u e r a . E s v a v e u r e al d a r r e r p l e m u n i c i p a l , on e s v a a p r o v a r q u e l ' E s t a d i O l í m p i c c o m p l e t i el s e u n o m a m b el d e President Lluís Companys. Els represent a n t s del G r u p P o p u l a r , a m b el s i m p à t i c S a n t i F i s a s al d a v a n t , v a n a c t u a r e n c o n s e q ü è n c i a i v a n p r o t e s t a r p e r la i n i c i a t i v a - d e C C O O - de d o n a r a la i n s t a l · l a c i ó - t a n t b é q u e h a u r i a q u e d a t dir-li E s t a d i o O l í m p i c o J u a n A n t o n i o S a m a r a n c h ! - el n o m d ' u n ajusticiat pel f r a n q u i s m e . Els que j a no ho v a n s e r t a n t - d e c o h e r e n t s - v a n s e r els regidors M a r a g a l l , Cuervo i Batlle, els quals tot 1 e s t a r - e n p r i v a t - en desacord a m b la i n i c i a t i v a , v a n m a n t e n i r al p l e u n c l a m o r ó s silenci.

El País, 5 de abril de 2001

La V e u d e l C a r r e r

La Veu del

CARRER

EL CUARTO FOSC

març-abril de 2001

L'Hivernacle *'

\ i

'Fafcon Cíos origen

— <Barceíona

Coffita - 2004 «.ac. VçT ccoocçr Reproduïm les etiquetes que lluïen les ampolles de vi que van repartir representants de tots els sindicats presents a Parcs i Jardins. Temps hi haurà d'escriure sobre el passat i el present de la finca municipal de Can Galopa i d'entrar en detalls. Però mentre hi ha zones verdes deixades de la mà de l'administració, a alguns treballadors de Parcs i Jardins se'ls dedica a aquestes tasques i alts directius perden la seva jornada laboral en viatjar per França i Itàlia per comprar vinyes "Greffes Soudes" i "Aglianico". Tot per un caprici que no ens extranyaria que s'hagués definit navegant per alta mar.

VoC

7S cC

vmo^iyEAQpí I Vinedos de Inma Cíi^in. La eíaSoraaón de este | I vmo se fui rcadzado con uvas de C^n ÇaCapa y Cíin Cadenas. Su tratamwnto fia sído reaCizado I con aguasfrenctuas de (a ciudad de OiarceCona.

I Su tejçtura y saSor son tan virtuaíes como este 1 inno.

SA WÍJ'ES'tni CA^ll·P^TOL'PES Far, s \ jardins

El gerent de Parcs i Jardins, amb el vist i plau (?) de la seva presidenta, segueix privatitzant l'hivernacle. En el seu moment ho va denunciar un grup de funcionaris. La Favb va donar suport a la protesta i alguns mitjans de comunicació van aixecar acta. Barcelona no ésnomésunaciutatdefiresicongresos; ho és també de "bodas y bautizos". El municlpifacilitaespaipúblicabonpreu, a particulars. Can Cortadas -on no poques autoritats prenen les seves viandes- té adjudicat el "derecho de pernada". El dret del públic a fer servir l'espai públic, és a vegades impossible. La foto recull un banquet privadíssim a ple dia del mes d'abril.

Hi eren tots!!!

Ens envia aquesta foto estripada un veí de la Zona Franca. Ens diu: "Estan inaugurant el bitllet combinat. Hi són tots. Només s'han oblidat dels veïns que portem 25 anys demanant anar de casa a la feina per l'import d'un sol bitllet. Tanqueu-los al cuarto fosc". És veritat. Hi eren tots i un cop més es creien el centre del món.

Sense les reivindicacions veïnals el bitllet combinat no seria una realitat.

El veí que respon a les inicials de A.R.S. no ens indica com va estripar la foto. Nosaltres accedim a la seva petició.

Wad Ras: hipocresia ciutadana Les presons no s'han d'amagar. A dins hi ha veïns i veïnes que han delinquit i la seva funció és reinsertar als seus habitants. Però ara, hipòcritament, les traiem de les ciutats i les amaguem entre valls. Si les presons estan a la ciutat, les possibilitats de reinserció són més grans. Podem entendre que la presó de Trinitat Vella desaparegui per la seva ubicació al mig del barri. Acceptem que La Modelo enderroqui els seus murs i l'edifici es dediqui a equipaments per al barri i la ciutat.

Però Wad Ras, una presó integrada al barri, pot i ha de continuar. Cal rehabilitar-la per que les preses que hi habiten visquin amb més dignitat. Wad Ras ha de continuar; cap altre cosa reconvertir-la amb oficines o h o t e l - és hipocresia i ganes d'especular.

^ % f =ÍÍ

Més informació a www.muchoporhacer.com

Amb cada nen cec que neix, comencen els nostres deures. Ens comprometem amb una educació per a tots els estudiants cecs, des del primer dia^ fins

a la universitat» Ens queda molt per fer. BiíHf^lSfai

La Veu del

març-abril de 2001

DOSSIER CARRER La ciutat de les dues rodes

S e g o n s l'Ajuntament, el 38 p e r c e n t dels desplaçaments que es realitzen a B a r c e l o n a es fan a p e u . La c o n g e s t i ó d e l tràfic r o d a t , la d i s t à n c i a m i t j a n a q u e hi ha de la c a s a al t r e b a l l , el c l i m a i la o r o g r a f i a són factors determinants.

Cada dia Barcelona suporta un milió

de cotxes que s usen per a desplaçaments interns i un altre m i l i ó de v e h i c l e s la d e s t i n a c i ó d e l s sobretot la ciutat de les d u e s rodes.

Més de 250.000 m o t o s m a t r i c u l a d e s la s i t u e n c o m la s e g o n a del m ó n e n

nombre de motos.

I, l a b i c i

moda les places.

DOSSIER El monopatí, una moda amb cos i ànima Anna Bartolomé

®

n tauló, dos parells de rodes, la mirada fixa en l'asfalt i sempre a la recerca d'una vorada o barana que els serveixi com a trampolí de tot tipus de salts i cabrioles. Aquesta és la filosofia dels joves que trien el monopatí com a esport i, alhora, com a estil de vida.

Actualment, cada cop són més els anomenats skaters que omplen els carrers i, en especial, els parcs de la ciutat. Qualsevol tarda, les places dures que tant van proliferar durant la dècada dels 90 es veuen envaïdes per un exèrcit de patinadors que converteix el ciment en escenari i la plaça en autèntic espectacle. Hi ha alguns espais de Barcelona, però, que són els que concentren la major part dels skaters que existeixen a la ciutat. La plaça i la façana i escales de ciment del MACBA, la plaça Universitat i, en especial, la plaça dels Països Catalans són els llocs preferits pels patinadors.

L'skate és un esport originari dels Estats Units que va arribar amb molta força a Espanya fa uns deu anys i, que després d'un període en què va passar desapercebut menys pels seus fervents seguidors, ha tomat a ser practicat per un gran nombre de joves. Actualment, Barcelona és un dels referents europeus pel que fa a l'skate del carrer. Segons els patinadors barcelonins, el bon clima, la relativa permissibilitat a l'hora de realitzar aquest esport a la via pública i les caracterís-

Als skaters sovint se'Zs confon amb una tribu urbana tiques urbanístiques de la ciutat, dotada de vorades i baranes molt adients per ser patinades, són els factors principals que han convertit a Barcelona en vma de les més visitades pels skaters d'arreu del món. Una passejada per alguna de les places abans citades és suficient per veure les diferents nacionalitats que es concentren en aquests punts per gaudir d'un esport sovint desconegut o mal interpretat.

Els skaters creuen que sovint se'ls confon amb una tribu urbana per la forma de vestir 0 la música amb la que se'ls ha identificat, sobretot a partir del cinema i la publicitat.

Pantalons molt amples, samarretes grans, cadenes al cinturó i gorres, així com el rap o

DANI CODINA

S k a t e r s a la p l a ç a d e l s P a ï s o s C a t a l a n s . el hip-hop en el cas dels estils musicals són les característiques que han definit la imatge que determinades pel·lícules, videoclips o anuncis han creat en el col·lectiu imaginari.

Ara bé, la realitat és força diferent per què, si bé és cert que molts dels skaters segueixen més 0 menys aquest cànon a l'hora de vestir, són molts els tòpics que recauen sobre els usuaris del monopatí, els quals afirmen que cadascú té el seu estil propi i els seus gusts, gairebé sempre molt diferents tant pel que fa a la roba com a la música.

El que sí és cert, és que el monopatí a més d'estar de moda és una moda. Tendes, marques de roba i, sobretot, de sabatilles conformen un estil que no només adopta, en part, alguns dels habituals d'aquest esport, sinó que molts joves (o no tan joves) s'apimten avui en dia a lluir uns pantalons amples o unes bambes skaters. Tot i això, no hi ha gaires tendes especialitzades en aquest esport, les quatre o cinc que conviuen a Barcelona es dediquen als tres esports de taula, l'skate, el surf i l'snowboard, i han de Umtar amb els establiments que han aprofitat el bon moment d'aquest esport i comercialitzen diversos productes relacionats amb ell, però sense l'assessorament i l'especialització de les tendes que porten molts anys dedicant-sTii. La majoria dels skaters creuen que hi ha

un gran desconeixement al voltant d'aquest esport, començant justament per aquesta característica. Tot i que no hi ha regles ni monitors l'skate és un esport, catalogat com de risc, però que fins fa poc no estava reconegut a Espanya com a tal. Tot i això, els que el practiquen troben molts obstacles per professionaUtzar-se. És molt difícil trobar un patrocinador, és a dir, una tenda o marca que els deixi tot el material a canvi de fer-los publicitat, i Catalimya i Espanya tenen molts pocs campionats de nivell on participar.

L'skate és lui esport molt dur, que requereix un entrenament diari i molts anys de pràctica i són molt pocs aquells que arriben a ferse un nom a l'àmbit i n t e r n a c i o n a l , especialment als Estats Units, el país on té més importància i el major número de seguidors. El gran èxit del que gaudeix actualment va fer que, el passat setembre, la Fira de Barcelona inaugurés l'Spoko, una fira dedicada a aquest esport, amb exposició de les marques més rellevants i un dels millors campionats d'Espanya segons els experts, que es realitzarà cada sis mesos en el recinte de Montjuïc.

La reahtat de la ciutat, però, presenta grans contradiccions sobre les necessitats que planteja la pràctica d'aquest esport.

D'una banda, Barcelona compta amb diverses places de ciment que són un autèntic

somni per molts dels skaters, que reivindiquen el carrer com a base d'aquest esport i gaudeixen patinant les vorades i l'espai que aquestes places els proporcionen. D'altra banda, però, la majoria dels joves que el practiquen a Barcelona reivindiquen la necessitat que l'Ajuntament construeixi unes instal·lacions específiques per eUs, aUò que anomenen vm skatepark.o, el que és el mateix, un recinte amb rampes, vorades, tubs i tot tipus d'infi^estructures destinades a la pràctica de l'skate. Actualment, Barcelona disposa de poques rampes i les que hi ha a Roquetes o la Vall dliebron, són bastant deficients i poc aptes pel monopatí, segons afirmen els skaters. Molts d'eUs han dut a terme diverses iniciatives com la recollida de signatures per demanar al consistori la construcció d'aquest espai, però l'escàs interès de l'Ajxmtament cap aquest esport ila poca organització dels propis skaters hanfet que, pel moment no prosperés cap projecte.

Igualment, tot i que alguns d'ells afirmen que deixarien de patinar les places si tinguessin un espai adequat i específic per realitzar el seu esport, molts d'altres asseguren que continuarien practicant l'skate a places i carrers per què és l'essènda de l'esport.

Els joves reivindiquen el carrer com a base d'aquest esport Gran part dels skaters creuen que, amb el número creixent de patinadors i la manca de llocs especialitzats on anar, no causen cap perjudici al mobiliari urbàja que el desgast que es produeix és mínim i no es pot comparar amb el dany que provoquen els actes vandàlics o incívics que es produeixen a Barcelona. La majoria pensa que, el fet que l'skate és eminentment urbà i practicat al carrer, fa aixecar les crítiques i el recel de la gent que no coneix la realitat d'un esport cada cop menjre minoritari però encara desconegut com a tal per molts dels ciutadans.

Qualsevol tarda, la plaça dels Països Catalans, el MACBA o qualsevol altre lloc preferits pels skaters apareixen ocupats per aquests malabaristes de les dues rodes que ja formen part del paisatge habitual de Barcelona i que lluiten per arribar a ser algú en un esport que té tanta dificultat i espectacularitat com desconeixement i desconfiança.

12

i.« feu aei

PUBUCITAT

CARRER

març-abril de 2001

?«,m.

t:í^^%-

r*^:^-^^

Tel. omm

*í^4<^é^§f?^^' ^^iÉi^atin-transniet,és^;

<AL£f4DARÍí E TÍTOLS 11

•^#fe|t"-·'

1 gener >v

•/.%> ,i*^'··'-.-·.

Authósa Mohn oliveras Rosanbus Soter i Sauret TMB Transports Lydia TUSGSAL FGC Metro Rodalies Renfe d) (1) Excepte les estacl

fc:

?•*".•

15 g e n e r

T-10, T-10, T-10, T-10, T-10,

T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia :Mes, T-Dia _,^-Dia T"^ T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes,

I ' tP<fc_

li-.

T-50/30 T-50/30 T-50/30 T-50/30 T-50/30

T-10, T-50/30

T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia

.{^ï^

T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30

fer,. .--^^

T-10, T-50/30

mt Feliu, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Aeroport.

Resta de Corones .#.' 't M

1 abril

Autocars P^fk Autocorb . . . • , - - . Empresa Casas i r e s a Plana )lomer

15 g e n e r

1 abril

T-10, T-50/30

T-Mes

T-10, T-50/30 " M^'Q>> T-50/30 ï ^ - 1 0 , T-50/30 T-IO.T-SO/aa T-Mes. T-10. TT-10, TT-10, T-50/30 T - I O ; T-50/30 T-M T-»]0. T-50/30 T-M

m:-^.

•-sU-

* | . '• jf%·'*«í_ .•»d?«;'ji%. .•'

•

.'";?·-·':-""^^;;

TSiafr^

-4JM«Ï

" * ^ Ifts

^>.pï. .rf^iíii^,-. ü - i ^ ï r ^ -

ATM

1 iMa

Autoritat del Transport Metropolità

^s^ï

La Veu del

DOSSIER CARRER Carrers i carrils per pedalar

març-abril de 2001

13

Maria del Mar R o i g

©

A més, proposen al consistori l'ús dels serveis de missatgeria en bicicleta quan calgui xm servei d'aquest tipus.

El Joan també és un defensor de la bicicleta en ciutat, però explica que "no sempre hi ha un carril-bici per anar on tu vols. Llavors és millor fer el trajecte per carrers petits, tranqxiils i amb poca circulació". En aquests casos és recomanable circular pel centre del carril.

Per carretera, en canvi, s'ha de circular per la vorada. Tot i les mesures de precaució, les carreteres catalanes segueixen sent escenari d'atropellaments a ciclistes. Segons dades del Servei Català de Trànsit, l'any 2000 hi van haver 7 accidents mortals en zones interurbanes. En el que portem d'any de moment ja se n'ha comptabilitzat im.

utxa d'aigua freda. Cafè amb llet.

Baixar a l'aparcament, pujar a la bicicleta i pedalar. Això és el que fa cada matí el Joan Tomé per anar a la feina. Des que viu a la Diagonal ha optat per anar a treballar en bicicleta, perquè "és més barat" i el manté "en forma". El Joan és un dels molts usuaris del carril- bici de la Diagonal, que permet travessar Barcelona pràcticament de punta a pimta. La creació d'aquest carril, a principis dels anys 90, va ser l'inici de la promoció de la bicicleta a la nostra ciutat.

Circular en ciutat i carretera Els carrils-bici ajuden els ciclistes a planificar la seva ruta per la ciutat de manera segura.

Malgrat que es tracta de carrils adaptats especialment jjer ells, és necessari vigüar amb els vianants que sovint hi caminen sense respectar els ciclistes que hi circulen. Des de fa uns anys, Barcelona està teixint una xarxa de carrils-bici que han fet de la ciutat la primera d'Espanya quant a infi^estructures per ciclistes, amb 106 quilòmetres de carrils-bid en flmcionament. Des de l'assodació Amics de la Bici, però, es reclama l'Ajímtament una revisió i correcció de la infi-aestructura per a bicicletes i l'ampliació dels carrils-bici en la xarxa bàsica fins als 350 quilòmetres. Aquests carrils estan situats en els principals carrers de la ciutat com l'avinguda Diagonal, l'avinguda del Paral·lel, la Ronda Litoral o el carrer Marina, i permeten

DANI CODINA

La bici c o m a t r a n s p o r t a l t e r n a t i u n o c o n t a m i n a n t . desplaçar-se en bicicleta a molts punts de la ciutat amb una certa seguretat, sense necessitat d'agafar el cotxe.

Amics de la Bici defensa l'ús d'aquest mitjà de transport a la ciutat. L'associació considera el model de transpwrt urbà, basat en el foment de l'automòbil privat, insuficient i critica les

institucions per destinar-hi totes les inversions públiques. Des d'Amics de la Bici es demana a l'Ajuntament una reorientació de la política de transport i l'aposta per un model basat "en la reducció de la mobilitat obligada, en la pacificació del trànsit, en el transport públic assequible i en els mitjans de transport no contaminants".

Les xifres Moltes famílies aprofiten els dies festius per sortir a donar un tomb amb bicicleta, ja sigui dins o fora la ciutat. A Barcelona, però, els desplaçaments habituals sobre dues rodes suposen tan sols im 1% del total. El 68% de les persones es mou a peu o en transport públic i el 31% restant en cotxe o moto. Els dies feiners, 10.000 dcUstes ocupen els carrers de la nostra ciutat. La xifi-a es multiplica per deu els caps de setmana. Si mirem a Europa, Barcelona se suma a la llista de ciutats ciclistes que encapçalen capitals com Copenhaguen (Dinamarca), Amsterdam (Holanda) i Dublín (Irlanda).

(ç) a s t e I I 0 *Les teves botigues de música *De la A a la Z *100 x 100 música

"Sors

nou de laramMa,75teL-95iQ2 42 56 sant pau, 2fó/..-95502 25 95 taUers, 5 {clàsúca) tel: 93 318 20 41 taDers, 7 te/..-95 502 59 46

Us ajudem a comunicar-vos en català

Articles per a festes

Centre d e NorrTXJlítzac;!

Lingüi'stico „Nj-MMií/A'·n d e Barcelorxj

Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda, per Faust Màgic

t^ IN^

T

í

93 412 55 00 /í

taUere, 79fó/..-95507 55 75 barnasud, (gavà) tel: 93 638 2918 mm, (overstoks) tel: 93 412 72 85 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96

c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

u\^\)<^yiFU^

orj Busquem façanes d'edificis amb

l '

esgrafiats. Busquem tresors vuilcentisles

'^

0 modernistes

especials per a la restauració dels '

Busquem tresors

de la nostia arquitectura. Perquè ara ProEíxampie, amb ei suport de la Comissió Europea, concedeix ajuts

Ajuntament de Barcelona

esgrafiats de les façanes Si teniu un tresor amagat a casa vostra, i esteu

'» i^ , ^

interessats a recuperar-lo amb tota la seva esplendor, truqueu-nos avui mateix, perquè l'oferta d'ajuts és limitada

ProEíxampie 93 A57 05 22

EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

La Veu del

DOSSIER

CARRER La segona joventut del patinet

març-abril de 2001

Francisco J. Manzano

®

estiu de l'any passat, ja cap al tard, ens va portar els Jocs Olímpics des de Sidney. El tòpic diu que mig món, i més, està enganxat a la tele durant les dues setmanes, pendent de cada sèrie de qualificació de cada modalitat de cada esport. Sembla que ens tornem com nens petits aquells dies, que ens vénen aquelles ganes de jugar, a qualsevol cosa: la qüestió és només jugar. Podria ser una il.lusió necessària per sentir-nos menuts de tant en tant, però mira que posar-se a suar, així perquè sí, quan ja tens la xafogor de l'agost a Barcelona...

El cert és que, si els Jocs s'haguessin retardat un temps, potser el COI s'hauria d'haver plantejat la introducció d'un nou esport d'exhibició, derivat d'una moda que també ens va arribar l'estiu passat: el patinet. L'èxit d'expectació hauria estat segur, tenint en compte la quantitat de nens i sobre tot d'adults rejovenits que es van apuntar a aquest mitjà-esport-joguina. Potser fins i tot algun barceloní, d'aquells que anaven Rambla amunt i avall amb el seu enginy de dues rodes, hauria arribat a l'emocionant (i frenètica!) final de 100 metres llisos en patinet.

Les botigues i els majoristes fan ara els possibles per desfer-se de les existències

JOAN MOREJON

El patinet forma part del paissatge urbà.

Una joguina que pot ser perillosa Qui li havia de dir a aquesta clàssica joguina que la fama exagerada, com són les modes, li arribaria algun dia?

De sobte, el vell patinet, el de sempre, el de tota la vida, es va trobar a la botiga un nou veí que se'l mirava amb arrogància des d'uns centímetres més amunt, amb la mateixa estructura, però més esquifit, amb dues rodes en comptes de tres i sense colors.

Des d'aleshores, el vell patinet n'ha vist passar un munt de veïns com aquest que se'ls anaven traient de les mans els clients. La dèria va propiciar la invasió de la ciutat per part d'aquests "nous nens" a tota, o millor dit, a certa velocitat.

Aparcar sense pagar En Xavi és un d'aquests usuaris incansables que deuen tenir ja una cama més musculada que l'altra de tant donar-se impuls contra el terra. Per poder parlar amb ell, gairebé l'has d'interceptar com si fossis un jugador de futbol americà. Des de l'estiu passat, quan es va comprar el seu flamant dues rodes, ha aconseguit una magnífica tècnica en això d'esquivar vianants, voreres i també caques de gos. "Mai he tingut cap topada amb ningú, perquè controlo la velocitat, segons la quantitat de gent". Sabatilles galàctiques, mòbil d'última generació, motxilla amb nansa creuada al pit, ulleres de sol en dia plujós... Em pregunto si s'ha de ser tant "modern" per apuntar-te al patinet. "És evident que t'han d'agradar les novetats, però també és una qüestió d'utilitat pràctica."

En Xavi el fa servir sobre tot per fer

• Com en totes les joguines, els nous patinets també han de passar una sèrie de mesures de seguretat pels nens. El problema és que el 'boom' inesperat de l'any passat va tenir primer més èxit entre els adults que entre la mainada. Per això quan els nens van voler imitar els grans, també volien els mateixos models de patinet, que, en molts casos, no eren aptes pels més petits.

La recomanació, sobre tot pels més menuts, és que els patinets tinguin una roda davantera i dues al darrere en comptes de les dues úniques. A més, és millor que els components bàsics no siguin de metall, sinó de plàstic, i que el manillar sigui ample per afavorir la direcció.

podria recordar la joguina de la infància, però de fet ell no en va tenir mai dels tradicionals quan era petit.

La Conxa sí que va córrer amb un d'aquells. De fet, en va córrer amb uns quants perquè a la botiga de joguines dels seus pares en tenia per triar. Alguns nens del seu barri se'l construïen ells mateixos amb tres o quatre fustes i un parell de gomes de cautxú per rodes. La competició estava servida, fins que els pares veien que els seus Hi ha molts pares que fills s'apropaven massa als carrers on s'estimen comprar als ja hi havia una certa circulació de cotxes. La Conxa s'ocupa ara de la botiga fills un patinet i avui l'hem enxampat: ara mateix no tradicional perquè ells té cap patinet dels antics, tot i què n'ha de demanar, perquè encara se segueien van fer servir xen venent. "Molts pares s'estimen comprar als fills un d'aquests tradicionals, amb el morro sortint. De vegades, però, perquè ells mateixos els van fer sersegons a quins llocs, com museus o vir". concerts, no li han deixat entrar. L'usa, doncs, per trajectes curts, combinantMercat saturat lo amb altres mitjans de transport. "El A la botiga de joguines Monforte, a la plaça patinet és ideal: fas una mica d'esport, del Pi, es venen encara uns 50 patinets és menys perillós i menys cansat que, dels clàssics a l'any. Res comparat enper exemple, la bici, arribes abans que tre els 200 i 400 nous que es van arricaminant i a més tens una certa sensa- bar a liquidar des de l'estiu, quan va ció de jugar". Al Xavi, el patinet ara li sorgir el 'boom'. Més tard, una altra alguns encàrrecs a la tarda, després de la feina. Des de casa seva, amb la joguina sota el braç, com un nen després de Reis, agafa el metro i es planta en un moment al centre. Si vol anar de compres pel Gòtic, es puja al patinet i a empènyer. Que vol prendre alguna cosa, el plega en tres moviments que duren un segon i l'aparca a la seva motxilla

data significativa van ser els Reis, que van ser més aprofitats pels més petits, envejosos potser del seu "modern" germà gran. Des d'aleshores ençà, la moda ha decaigut moltíssim. El mercat es va saturar, perquè a tot arreu es venia la joguina i els preus també han patit un fort daltabaix. Abans n'hi havia diferents possibilitats, des d'unes 6.000 pessetes fins a les 22.000, en el cas dels patinets de no sé quin material tan lleuger com una ploma. Ara, el mateix model que feia uns mesos, en una fenomenal oferta, costava unes 12.995 pessetes, el podem trobar per no més de 5.000. Les botigues i els majoristes fan ara els possibles per desfer-se'n de les existències.

Qui li havia de dir a aquesta clàssica joguina que la fama exagerada li arribaria algun dia?

En altres ciutats europees, com a Barcelona, també es van deixar veure, i també efímerament, aquests nous patinets. Potser a l'estiu, després de la hivernació, ens tornaran a envair i a poblar el paisatge de la ciutat, esmunyint-se entre els cotxes i la gent, al costat de bicis i patinadors. Perquè si hi ha una cosa que no passa mai de moda són les ganes de sentir-nos mainada, encara que els temps canviïn i el mateix de sempre ho fem més modern, al menys aparentment. I si no que li diguin al 'patinet avi'.

CARRER Motos: la solución al caos

març-abril de 2001

DOSSIER

M. Eugènia Ibànez

®

otos y motocicletas, que en la segunda mitad de la dècada de los 80 fueron consideradas por el ayimtamiento como la solución para una movilidad ràpida en Barcelona, han pasado a ser en el 2001 xm problema que la autoridad municipal no controla, porque no sabé o porque no quiere. En esos 15 afios que median, aproximadamente, entre una fecha y otra, el fenómeno moto ha ido dando las suficientes pistas como para alertar a los responsables de la disciplina viària de Barcelona y facüitar medidas que hubieran permitido seguir aprovechando las indudables ventajas de estos vehíoüos y evitar sus muchos inconvenientes. Però el ayuntamiento ha dejado pasar el tiempo sin tomar medidas que controlan el crecimiento del parque de esos vehículos, sin imponer disciplina, y lo que comenzó siendo una solución se ha convertido en un grave conflicto. Barcelona, hoy, es ya un inmenso aparcamiento de motos.

El modelo

de

ciudad

En los últimes 15 anos el ayuntamiento no ha tomado medidas que puedan considerarse tales. Y no las ha tomado porque para eUo era preciso haber tenido muy claro el modelo de ciudad que se quería. Aunque, quizà, el modelo municipal es, precisamente, el que nos encontramos en la calle: muchos coches, aparcades y circtdando, muchas motos y un transporte púbHco insufidente para absorber la movUidad de la conurbación de Barcelona. No ha habido criterio en la autoridad municipal, ni capacidad de anàlisis del fenómeno, ni previsión de futiux), ni mucho menos intención de controlar al usuario de la moto y someterle a la disciplina que debe apUcarse a un vehículo de dos ruedas con motor. El resultado de esa inhibición es un paisaje urbano dominado por las motos, convertidas en un elemento omnipresente, en aceras y paseos, territorio que han pedido los peatones. Ademàs de esa ocupación de espacio ajeno, las motos, o una parte de eUas para ser justos, han hecho de la indisciplina viària su forma habitual de comportamiento: no se respetan las senales, convierten las aceras en atajo de sus recorridos y circulan con modos mas propios de un circuito de velocidad que de una ciudad.

Cada 6 barceloneses,

una

moto

Barcelona ha doblado en 13 anos el número de motos. Ha pasado de 116.000 en 1986 a las 232.000 de 1999, ultimo censo exacto facUitado por el ayimtamiento, lo que significa que este ano, probablemente, habremos superado ya la cifra de un cuarto de mülón de motos y motocicletas matriculadas en Barcelona. Es decir que por cada seis barceloneses hay una moto, demasiadas para dejar que el nivel de disciplina lofijeel libre albedrío de cada uno de los conductores.

Lo único cierto es que la ciudad està pagan-

DANI CODINA

Las motos ocupan la 'pole position' de las calles de Barcelona. do im coste muy alto por la permisividad municipal. No hay espacio urbanizado que no sufra el abuso de un aparcamiento incontrolado. En determinadas zonas de la ciudad -isletas urbanizadas de algunes cruces de la Diagonal, paseos centrales de la Gran Via, ampUación de aceras de la calle Aragón, por ejemplo- da la sensación de que la inversión municipal ha tenido como objetivo facilitar el pàrking de estos vehículos. Las apenas 8.000 plazas de estacionamiento en la calzada es un número ridículo para las 250.000 ya casi matriculadas y, ademàs, estan mal utilizadas. Se marcan las zonas en la calzada, però no se prohibe aparcar en las aceras próximas, y el resultado es una zona de estacionamiento en ocasiones vacía -las nuevas zonas de la caUe Aragón- y las aceras Uenas.

Los

accidentes

Según datos municipales, las motos aparecen involucradas en el 50% de los accidentes que se registran en Barcelona. Però la inmensa mayoría de las infracciones que cualquier observador en plena calle detecta no son sancionadas.

Falta Guardia Urbana y falta algo mas que el testimoniaüsmo de las campahas que todos los

1996

1991

1997

1998

1999

AUGMENT ENTRE 198611999

MOTOS

89 263

136.362

130,991

133,064

135 432

138.591

CICLOMOTORS

27 340

60,814

73,825

78 166

86.051

93.643

TURISMES

606 097

703 010

624893

625406

625.570

625.024

3'12 %

TOTAL VEHICLES (1)

782161

981 199

900 829

913047

927 503

944 738

20'8 %

(1) Inclou: motos, ciclomotors, turismes, camions, camionetes i varis (2) Suma de motos i ciclomotors Font: Anuaris estadístics de l'Ajuntament de Barcelona

afios anuncia a bombo y platíUo el ayuntamiento para cubrir el expediente. Lo único cierto es que, a la vista està, las campanitas de marras no sirven para que mejore la situación, ni el

estacionamiento ni en la cada vez màs pehgrosa indisciplina en la conducción.

M. Eugènia Ibànez es periodista.

Las ordenanzas de edificación

Parc de vehicles a Barcelona 1986

DANI CODINA

La ciudad tiene matriculadas 250.000 motos.

100'8%(2)

• ïDónde propone el ayuntamiento que deben aparcarse las 250.(XX) nrotos matriculadas en Barcelona? i,En las aceras? i,En las 8.000 plazas pintadas en la calzada? La falta de kjeas, de un proyecto claro, es tan grave que el ayuntamiento sigue permitiendo la construcción de centros comerciales y de oficinas sin prever dónde deberan estacionar las motos de los usuarios de esos edificios. Se construyen grandes pàrkings, però alguien a estàs alturas debería saber que las motos no estackxian en ellos. Así, nos encontramos con el bochomoso espectàculo, por ejemplo, del paseo de la Diagonal, en la zona màs pròxima a El Corte Inglés y L'Illa, donde el espacio peatonal queda reducido a la mínima expresión porque mas de la mitad del paseo està ocupado por motos. El problema no es únkamente un tema de los responsables de Via Pública, es ya una cuestión que deben afrontarlasordenanzas de edifrcación. En Barcetona no debe permitirse ni un centro comercial, ni un edifido de oficinas que no prevea un espack) para las motos. Y no en las aceras. Algo habrà que hacer, aunque a los promotores inmobiliarrós y a los constructores no les guste.

La Veu €Íel

CARRER

REPORTATGE

NOVES

març-abril de 2001

La comunitat pakistanesa forma part de la vida comercial de la ciutat. Restaurants, botigues turístiques i alguns establiments d'alimentació són una mostra dels petits negocis que han obert amb els seus estalvis.

Les Rambles dels pakistanesos ELIA HERRANZ, CARLES VALLS I FRANCISCO J.MANZANO

Els pakistanesos van ser dels primers en arribar i en donar color a la ciutat, especialment en als degradats barris del Casc Antic. Avui és una comunitat bastant organitzada i, alguns dels seus membres, van participar activament en les tancades d'immigrants de fa uns mesos.

Botigues de souvenirs a les Rambles, restaurants amb olor a curry a Ciutat Vella, locutoris telefònics, "colmados", o inclús alguna "PakCarnicería, per pakistanesos musulmans, són un exemple dels petits negocis que la comunitat pakistanesa tenen a la nostra ciutat.

Sense tenir un cens exhaustiu, es calcula que són ja uns 12.000 en total a la ciutat, 8.000 amb papers i 4.000 en tràmit.

Va ser, sobretot, des de principis dels noranta, quan es van instal·lant progressivament a Barcelona, empesos en molts casos, per la pobresa i l'atur creixents al seu país.

Reivindiquen una mesquita a la ciutat per les seves necessitats religioses Alguns d'ells, però, ja van arribar a les zones mineres de Terol (Aragó) i Berga en una primera fase migratòria a principis dels setanta. Els estalvis aconseguits en el dur treball de la mina els van permetre obrir alguns comerços a Barcelona. N'hi ha d'altres que es dediquen a la venda de flors o al repartiment de bombones de butà, oficis pels quals

no és imprescindible l'idioma.

La gran majoria dels immigrants pakistanís, al voltant del 90%, o bé treballaven al camp o bé eren obrers al seu país. Es tracta sobretot d'homes joves, d'entre 20 a 30 anys, i de classe mitjana empobrida. De fet, la comunitat que viu a Barcelona prové gairebé exclusivament de dues grans ciutats del Punjab, una de les regions més poblades d'Àsia.

Segons Javed llyas, de l'Associació de Treballadors Pakistanesos, "quan són fora del seu país es tornen més patriotes, tenen més ganes de tornar-hi de seguida, però després es fa cada cop més difícil la tornada". Sempre és la mateixa història de la immigració.

En Javed ja fa nou anys que és a Barcelona i, des de fa més o menys set, es dedica a través de l'associació a ajudar a aquells compatriotes que arriben de bell nou a la ciutat. Donar consells de com omplir la paperassa burocràtica, orientarlos legalment, escoltar-los o, simplement, donar-los un cop de mà, és fonamental per la major part des nouvinguts, que no parlen espanyol i arriben només amb una maleta i ganes de treballar.

Per això, la solidaritat és un valor en alça entre ells i hi ha un fort sentiment de comunitat. Treballar o cercar treball dóna poc temps als pakistanesos per confraternitzar amb els barcelonins. Explica Javed llyas que "quan hi ha treball, s'ha d'aprofitar i aleshores queda poc temps per altres coses". A més, la família és una unitat de relacions molt important pels pakistanesos, a l'igual que el lligam a la religió musulmana.

Dos centres islàmics al Raval, un d'ells al carrer Hospital i l'altre, "La Comunidad de la Paz", a l'Arc del Teatre, són punts de trobada i d'organització pels musulmans de la ciutat, especialment pels pakistanesos. Des d'allà van sorgir les protestes del novembre passat quan reclamaven espais

CARLES VALLS

Iqbal Chaudry al centre islàmic de l'Arc del Teatre. més grans per a les seves oracions, que ja eren multitudinàries. Els oratoris, a l'igual que les parròquies cristianes, no són només un lloc d'oració, sinó un centre social i cultural de la comunitat. Els pakistanís, ja nacionalitzats, reclamen que l'Ajuntament tingui en compte les seves necessitats.

Cada mes a l'Arc del Teatre s'organitza un dinar gratuït per tots els pakistanesos. Iqbal Chaudry, president de l'associació cultural Idara Minhaj UI Quran, vinculada a aquest centre islàmic, ens explica les dificultats de la comunitat musulmana per aconseguir una mesquita a la ciutat: "L'Islam és una religió de pau i tolerància, però als mitjans de comunicació sempre hi dóna una visió negativa. Estem molt agraïts al poble català, per exemple, amb la solidaritat amb els immigrants tancats, però un país

democràtic hauria de cobrir aquesta necessitat (la de la mesquita) d'una part de la seva població".

La comunitat pakistanesa també compta amb una publicació setmanal en la seva llengua, l'urdu, sobre el seu país que, possiblement els porta amb el pensament fins a Kashimira, una de les regions que més estimen per la seva bellesa, encara que malauradament tenyida de sang des de fa unes dècades.

Segons llyas, els pakistanesos a Barcelona són "una comunitat molt treballadora, amable, pacífica, no roben, no s'enfronten a altres grups". L'Iqbal, del centre islàmic, un pakistanès ben diferent a l'Ilyas, ho diu gairebé amb les mateixes paraules. El cert és que les Rambles sense els pakistanesos perdrien l'encant que tenen.

La Fitxa Dades del país Nom: República Islàmica del Pakistan Població: 141.145.344 habitants. El 36% viuen en àrees urbanes. Els punjabís constitueixen la majoria Superfície: 796.095 km2 Capital: Islamabad, i Karacbi la seva principal ciutat Llengües oficials: Urdu. El punjabi la més parlada, seguida del sindhi, el pashto, el saraiki i el baluxi Religió: 79% doctrina islàmica. 4/5 dels musulmans suníes, la resta shiíes Educació: analfabetisme 62% Salut: 1 metge cada 2000 habitants.

DANI CODINA

• Javed llyas porta ja nou anys a Barcelona.

Contactes

Situació a Barcelona

Asociación de Trabajadores Pakistaníes: Serra, 4, 2n. 2a. 08002 Barcelona. Tel; 93.412.41.23

Residents: 2.129 (dades oficials) Increment 1999-2000: 54,1%

Centro Islàmico Camino de la Paz - Asoclaclón Cultural Idara Minha) UI Quran: Arc del Teatre, 19, Tel: 93.317.71.23 i 669.090.031 (Iqbal M Chaundry)

Viuen: Raval (Font: Ajuntament de Barcelona)

CARRER

març-abril d e 2001

ENTREVISTA

Francesc Candel i Josep Maria Cuenca Escriptors

^Ï£i immigració és una qüestió social, no pas una amenaça^^ Una entrevista de Marc Andreu

Retrat Un parell d'humanitats llibre Els altres catalans, on FrancescCandelexplicava el fenomen de la immigració amb voluntat pedagògica, va generar un esperit social i integrador molt més ampli que el seu ja de per si prou gran èxit de vendes. El març del 2001, amb l'historiador Josep Maria Cuenca, Candel ha publicat Els altres catalans del segle XXI. La diferència és que les darreres setmanes el llibre més venut en l'apartat de català no ficció ha estat el polèmic Què pensa Heribert Barrera.

— Què diferencia Els altres catalans del segle XXI de\ polèmic llibreentrevista a Heribert Barrera?

B Francesc Candel. El nostre llibre és un assaig amb moltes entrevistes que vol explicar la immigració a Catalunya, mentre que l'altre és una entrevista Uarga amb imes opinions molt discutibles sobre la immigració.

• i Josep Maria Cuenca. Estem a les antípodes. En Barrera percep la immigració com ima amenaça i nosaltres creiem que es pot i s'ha d'arribar a un compromís amb ella.

mm

'•^'"^n s.-

s^\

w^'i ~7: -^^g^'í

/ DANl CODINA

C a n d e l i C u e n c a , al b r e g a t d e s p a t x del p r i m e r .

— Cal denunciar actituds i declaracions xenòfobes com les de l'expresident del Parlament?

• • F.C. No crec que sTiagi d'anar a la fiscalia per unes opinions. ^ JJVLC. Tothom té el dret de presentar una denuncia a la fiscalia per declaracions xenòfobes, però aquestes actituds s'han de combatre a l'escena púbüca. Es l'única manera de parar els peus al racisme.

— Què diferencia els altres catalans dels anys 60 dels del segle XXI? • i F.C. Són dues migracions diferents. La d'abans era autòctona, provenia del mateix país (encara que Catalunyano és Espanya). Els altres catalansdels eOmaivanserülegals, tots tenien papers i, exceptuant diferències subtils i de llengua i cultura, tots eren catòlics, apostòlics i romans.

Ara, per damunt de l'estereotip dels magribins, hi ha de tot. ^ JJVLC. Uns i altres, però, tenen en comú el que defineix totes les migracions: que vénen a feries feines pitjor considerades socialment i que s'instal·len en l'adversitat. Els meus pares, com tots els immigrants andalusos, van arribar acovardits, però mai es van considerar estrangers.

Potser per això no van aprendre el català. En canvi, els que arriben ara mostren una receptivitat més que notable per aprendre la llengua.

— La llengua, la cultura i l'educació són la dau de la immigració? O, per contra, són les qüestions socioeconòmiques, de classe, les

que defineixen el fenomen? ^ F.C. La únmigració és clarament ima qüestió social. A mi no m'importa que vingui qm vingui. La llengua i les cultures ja s'acoplaran, canviaran i s'adaptaran a la nova realitat. ^ JJVLC. La majoria de vegades, però, com diu l'eurodiputat socialista francès Sami Naïr, la immigració es planteja com im problema pohtic quan, en realitat, és ima qüestió social. I no pas de falta de mà d'obra, perquè els empresaris i polítics que recorren a aquest argument ho fan o bé per paternalisme o bé per un maquiavelisme que els pvigui estalviar haver de pagar ims sous dignes.

— Fem servir malament el concepte d'integració? iH JJVLC. No hem de barrejar el terme integració entès com a adquisició d'uns drets i deures xmiversals amb qüestions d'opdó personal (ideologia, religió, orientació sexual...).

Per quins set sous el Barrera, la Ferrusolaoqui sigui han dedemanar als que vénen aqm que es facin catòlics? Que potser nosaltres estaríem disposat a fer-nos musvdmans allí?

• i F.C. El que més ha espantat la Ferrusola i el Barrera és el tema de la llengua. Que sàpiguen, doncs, que la nova immigració està més predisposada a parlar català. Però l'aprendran sempre i quan sigui una llengua que es parli a tots els nivells. I això no depèn d'ells. D'altra banda, hi ha algú que demani que s'integrin els immigrants rics que juguen al golf?

— Per què són sectors progressistes de l'Església i del món educatiu els que fan un treball més interessant amb la immigració?

• i F.C. Sí, sembla paradoxal, però els cristians han ficat llslam dins de l'Església. I l'únic que han fet ha estat aplicar la caritat evangèlica. ^ JJVLC.Ales escoles, cap educador mínimament responsable pot eludir im tema que es troba de cara. És així que surten experiències com les de l'escola Andersen, de Vic. — N'hi ha prou amb la tx)na voluntat d'educadors i cristians de base? ^ J.M.C. Hi ha molt progre de boquüla, però la veritat és que les iniciatives més atractives en matèria d'immigració a Catalxmya provenen de la societat civü.

Mi F.C. En temes socials, sort en tenim de les ONG. I quan rasques una mica, de seguida hi trobes ficats cristians i gent desenganyada de la política d'esquerres.

— A nivell polític i institucional, per tant, hi ha alguna cosa que falla. ^ JJVLC. Sí. I la prova n'és el món educatiu, quenoestà dotat dels recursos necessaris. Hi ha molts bons educadors que acaben tirant la tovallola, perquè el discurs transversal i de valors que transmeten en temes com lamulticulturalitatéscompletament oposat al que es viu fora de l'escola.

— Si l'educadó és tàsica, quin paper juguen l'urlsanisme i les

Na.scut el 1925. Francesc Candel es autor de més d'una quarentena de llibres i té l'honor d'haver estat un del.s senadors m('>s votats mai a Espanya quan. a kís piimerps eleccions democràtiques, va fomiar part de la candidatura unitària de l'Entesa dels Catalans. Va ser també regidor de l'Hospitalel pel PSUC, però la seva fama no li ve de la política, sinó de la humanitat que respiívii els seus tt>xtos literaris i Deriodi'slic·s, qui' lambé es pot respirar a casa seva.

Viu a la Zona Franca, un bam barceloní donde. com a la seva novel·la de 1957, la viüdud {encí\n\)canihia nu noivhrc. En Josep Maria Cuenca (Baifclona, 1966) és historiador i pi·ojí'ctes ud] ncriodíslics. caiuians, va viure mon.an\s a Sant I-ioi, per bo ((uc ai-a resideix Candel i (Jucnc; coneixen des de cl \V\btv l·y.sídtivs tdlans dl'l .sci·/c XXI 1 rciuivi en paït I esperit i dels nm:-

11

polítiques locals en l'acollida dels nous catalans? ^ F.C. Elemental. I molts ajimtaments ho estan fent bé. Malauradament, però, no és el cas de Barcelona.

• I JJVLC. Així és. Són ciutats mitjanes com Manlleu les que han endegat intervencions urbanístiques de fons i polítiques d'habitatge social que disseminen la població immigrada i eviten la formació de guetos.

— I què passa a Barcelona? ^ JJVLC. Que en Joan Clos no es planteja la immigració com un tema de primer ordre, i si espera a que la població immigrada passi d'un 3% a un 14%, aleshores arribarem tard. A l'alta política la immigració li preocupa, però no l'importa. No la gestiona com a tema social i des de postulats humanistes perquè no li és rendible políticament. En canvi, mostrar-sTii bel·ligerant i presentar-la com im problema de seguretat ciutadana sí que li surt a compte, • i F.C. A partir d'ima experiència personal amb la regidora d'Afers Socials, Núria Carreras, i el seu gerent tinc l'estranya sospita que ara els polítics manen, però no tenen poder.

En determinades qüestions estan emmanillats, i especialment pel que fa EJS temes socials com la immigració.

— Les actituds xenòfobes dels veïns i algunes associacions no ajuden.

• i F.C. Hi ha molta gent de barri, a l'Ejido, a Ca n'Anglada i aquí, que de seguida recorren a les patrulles i als linxaments i que l'únic argument que tenen contra els immigrants és "si vostè els tingués a l'escala...".

H JJVLC. Són la gent, immigrants molts d'ells, que han pujat l'economia d'aquest país i que ara se senten amenaçats per una inseguretatciutadana que té molt de paranoia mediàtica. Ho pots arribar a entendre, però em desarma moral i intel·lectualmentquelaimmigraciódelsmeus pares tingui actituds xenòfobes.

— Els miflans de comunicació, per tant, tampoc juguen net. ^ F.C. Juguen molt. Gairebé sempre ensenyen la cara negativa de la immigració, però si callessin no sabríem que hi ha gent que mor per creuar l'estret amb pastera. ^ JJVLC. El debat sobre què i com informar està sempre obert. Hi ha periodistes amics, com el Josep M. Huertas i l'Eugeni Madueüo, i operacions de justificació mediàtica de la Uei d'estrangeria com la que ha capitanejat Antena 3 Televisió.

— Tant bé ho vam fer amb els altres catalans d'abans que els d'ara volen ser tractats com aquells? ^ F.C. Tothom podria explicar situacions de rebuig, però la realitat és que, sense ser Hollywood, al final no s'han format dues Catalunyes; les dues Uengües, encara que s'hagin corromput, conviuen perfectament, i els fiUs dels imnúgrants dels 50 i 60 han pogut arribar molt Uuny. Això és el que voldríem pels nouvinguts d'ara, • i JJVLC. Jo no m'atreviria a dir que la cosa va anar tant bé com de vegades es diu. Però els problemes que hi ha hagut no ho són tant pel català i el castellà com pel model econòmic i sqpial vigent. En qualsevol cas, molt malament no ha anat.

I l'esperit del llibre Els altres catalans, que va impedir que es fessin dues Catalunyes, és el que hauria de ser vàlid també ara.

IS

L·u veu aci

CARRER

PUBUCITAT

m a r ç - a b r i l d e 2001

MNMO)

•% XANCO

S. COOP. C. LTDA.

Llibres Material escolar i d'oficina Jocs didàctics Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

Jl^_

títol GC 780

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA F u n d a d a l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100%

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45 BARCELONA

PHCENIX

Servei de Llengua Catalana

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26 http://www.casabeethoven.com-actiu.es ludwingvb@com-actiu.es

„àsà

UNIVERSITAT DE BARCEIX)NA

®

CAMISETAS PARA DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROMAS DIBUJOS DISCOS ETC...

Estiu del 2001

Cursos generals i específics de llengua catalana • • • •

De 40 a 80 hores oberts a tothom 6 nivells, des dels inicials fins als de perfeccionament Cursos de 2 i de 4 h diàries Certificats equivalents als de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya

Calendari dels cursos: entre et 25 de juny i el 3 d'octubre Períodes d'Inscripció: de }'1 al 15 de juny i del 20 al 28 d'agost Més Informació: www.ub.edu/slc • Tel. 93.403.54.78 Secretaria del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585 • 08071 Barcelona

PHCENIX

CAMISrTAS PUBUODAD PARA (MPÜtSAS, CLUBS. COIECIOS, ASOClAaONES M VECINOS, «te...

100 Unktaàes: 245 «as. JOO Unidaàes: 220 Ptas.

1.000 Unidadei: 195 Ptas. Estampado 1 cohr liKlutdo. I Surtido de Corras, Bolsas, Sudadenu, Toaltat, Pohs,..

AL MOMENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR G o r r1a 3 : 7 Ptas.

05 0 0Ptas.

Tel. 93 454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: La Veu del

NCML

JCPL

CARRER Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona • Tel. 93.412.76.00 • Fax 93.412.58.88 • e-mail: favb@emehac.com

JULEPON--

ü 6 núms. 1.000 pts. (mínim)

Subscripció:

Q 6 núms. a partir de 2.000 pts. (amic/amiga)

Forma de pagament: • Taló adjunt a nom de Favb Q Domiciliació bancària Entitat: a ü Q Ü Oficina: OQÜO Control: Qü Núm. Compte: • • • • Q a Q Q Q Q L _

—

.

—

_

_

_

_

_—

i

—

_

_

_

—

—

_

.

_

.

_

i

.

^

.

_

.

J

CARRER

març-abril de 2001 CINEMA

BARCELONÈS

EXPOSICIONS

19

LLIBRES

'Amores Per ros', cinema urbà per cinèfils exigents

El retorn del 'joglar de les altres Barcelonès'

ROSA MARIA PALÈNCIA

MARTA BACH

Amores Ferros a més a més d'una dita mexicana que vol expressar com pot arribar a ser de dramàtic l'amor, és també la pel·lícula revel.lació del darrer any. No només perquè sobta que un film provinent de l'anomenat Tercer Món, Mèxic en aquest cas, hagi estat nominat per la millor pel.lícvda en llengua estrangera pels Òscars de HoUjrwood.

Amores Ferros és ima pel·lícula urbana, profimdament mexicana i alhora universal, que commou i posa de manifest la contradictòria condició humana.

Un accident automobilístic serà el detonant que transformarà la vida dels tres personatges principals. Les històries es barregen en diversos viratges en el temps a l'estil de Pulp Fiction (Tarantino), Corre Lola Corre (Tom Tykwer) o Magnòüa (Pavl Anderson). Ferò això és només un recurs cinematogràfic per expUcar una història veritable. Perquè Amores Ferros és una ficció producte d'una mirada incisiva sobre la reahtat de la ciutat més gran del món, el Distrito Federal.

El director odia que comparin la seva pel.hcula amb Pulp Fiction i té molta raó. Si bé Amores Ferros posseeix l'impecable fi-actura de Pulp Fiction, la seva mirada es troba al pol oposat. Si el film de Tarantino posa tot el seu mestratge formal i la narrativa cinematogràfica per consohdar la moda adolescent de banal·ltzar la violència, el film de Alejandro Gonzàlez Inàrritu, pel

Hi ha escriptors que, per molt que passi el temps i que tot el que els envolta evolucioni amb més o menys encert, es mantenen fidels a la seva geografia, al seu peculiar estil i la seva manera de veure-ho tot sota un prisma socioliterari. Francesc -Paco per als amics- Candel n'és vm.

Potser per això, el seu amic, el periodista i escriptor, Jaume Fabre rebateja "el joglar de Casa Antúnez" -nom amb què el setmanari Signo va qualificar Candel el 1964- amb el "joglar de les altres Barcelonès", recordant-nos que el cor de Francesc Candel continua als barris de l'antiga Marina de Sants.

Amb gairebé seixanta obres publicades i amb el s^ell d'haver amassat un dels grans èxits Donde la dudad cambia su nombre (1957), novel·la de les quals se n'han fet vint-i-tres edicions, Paco Candel toma al camp de batalla literari amb El sant de la mare Mai^arida. Una epopeia d'un militant republicà que salva les monges de l'asil del Port i que, de retruc, no pot "escapar-se de la fascinació" de la mare superiora, la mare Margarida, un autèntic "bloc granític de conviccions" on "tots els arguments i seduccions s'hi esberlen". Sota aquest univers, Candel desgrana els fets de postguerra, sense oblidar, amb un bon pessic d'optimisme, que tard o d'hora "el vent del postfiíïmquisme i la democràcia desarbora el vell Asü".

Amb aquesta novel·la curta, Paco, però, també retorna als seus escenaris barcelonins alhora que recupera aquest gènere literari, sense haver deixat en segon terme la seva intensa activitat com a conferenciant i articulista. I pubhca nova obra, i nou motiu de reflexió, justament en un moment en què Els altres catalans (1964), potser el seu títol més cèlebre i on va descrivire les vicissituds de les persones que arribaven a Catalunya, toma a estar de plena actuahtat. Sabent-ho, juntament amb Josep M. Cuenca, Francesc Candel pubhca Els altres catalans del segle XXI, vma obra que ens pot ajudar a recordar que en la història de qualsevol persona sempre hi ha algun moment o un altre en què s'és un nouvingut. El més calent a l'aigüera!!!

El sant de L· mare Margarida, de Francesc Candel. Editorial Llibres del segle. Preu: 1.710 ptes.

contrari, aplica totes les seves tècniques cinematogràfiques per teixir un discurs que toca a fons la condició humana, la seva fi-agilitat, la seva immensa capacitat per entrelligar la pròpia infelicitat, la seva necessitat d'amor, la vulnerabihtat d'aquest i, és clar, l'esperança com únic horitzó.

Una de les històries és la d'Octavio, vm jove aturat que s'enamora de la seva cunyada (Susana) i prova de marxar-se amb eUa, gràcies als diners que guanya fent participar el seu gos, el Cofi, a baralles clandestines de gossos. L'altra història és de Daniel, vm home que deixa la seva esposa i les seves filles per anarse'n a viure amb Valerià, la top model del moment. Daniel s'enfix)nta a la vulnerabilitat del seu amor quan vm terrible accident automobüístic trenca el futur de la parella.

La tercera història gira entorn al "Chivo", vm exguerriller que després de complir vint anys de presó viu com rodamón i assassí a sou a la gran ciutat.

L'accident serà pel Chivo l'oportunitat d'humanitzar-se, enmig d'una ciutat jvmgla que gairebé l'ha perduda.

Amb vm guió sòhd i mil-Umétric, Amores Ferros posa sobre la taula temes tan tristament actuals com la soledat o la violència a la gran ciutat. Alhora ens fa mirar com tothom carrega la seva pròpia "motxüla" de desitjós, vileses, patiments i esperances. Es tracta d'una pelUcula dura i alhora commovedora.

L'actualitat present dels acudits d'en Cesc JOAN ANTONI GUERRERO VALL

"Sesc Vila. Un menut que només té 9 anys i se'ns mostra ja un valent artista. El seu dibuix no és cap cosa definitiva, però és una promesa. I quan de noi es promet, es pot arribar molt lluny". Aquestes eren les paravdes que acompanyaven ja l'any 1937 el primer dibviix que va publicar Francesc Vila, Cesc (Barcelona, 1927) al primer i últim número de la revista infantil Estel.

Ara al Palau de la Virreina s'hi exposa part de la seva obra, els seus dibuixos, acudits gràfics, tant els publicats, com els censurats pel franquisme, i els quadres creats en la seva plenitud artística.

Cesc, consciència gràfica d'un país. De l'acudit periodístic a h pintura és una exposició cronològica que ens acosta a l'obra d'un autor que ha universalitzat les situacions concretes i particulars en les que es pot trobar qvialsevol ésser him;ià.

Res és insignificant per qui té l'agudesa d'un geni. 'Tal i com ha dit d'ell el crític d'art, Josep M. Cadena, en Cesc es presenta com l a consciència gràfica d'un país com Catalunya, sap projectar-lo universalment amb situacions en què tota la humanitat es troba immersa."

La cua del pa o Soldat de L· FAI són dels primers dibviixos en llapis del petit artista que viu de prop els efectes de la Guerra Civil espanyola. No abandonarà els motius socials en la seva obra, la crítica a la pobresa, a la situació política, a la marginació d'individvis isolats enmig d'una societat en la que tots van i vénen. El 1942

entra a l'Escola Massana i allà ja se sent més atret pel dibuix d'humor sobre l'actiiaMtat urbana, gènere que podrà practicar durant tota la seva vida primer a Diària de Barcelona, més endavant aEl Correo Catalàn, TeL·lelXpres \AVUI. La mostra, que restarà oberta al Palau de la Virreina de Barcelona fins el pròxim 6 de maig, també recull una recopilació il·lustrativa de dibuixos censurats per les autoritats fianquistes. I és que els acudits gràfics toquen de prop els problemes del món, reflecteixen les injustícies i serveixen per a demmciar-les.

Soiprèn l'actualitat dels temes que tracta. Es tracta d'una obra realitzada als anys 50 o 60, però qualsevol ciutadà de la Barcelona actual, del món d'avui, pot sentir-sTú identificat, pot notar la realitat que desprenen els dibuixos que ens presenta en Cesc que, sobretot a partir de 1954, cada cop tracta temes més crítics i punyents. L'any 1962 deixarà de publicar un acudit diari a Diario de Barcelona. Els deu anys que va passar-hi publicant-hi acudits li van servir també pe pintar, gravar, dibuixar i editar en setmanaris i revistes com les firmceses Jours de France o Paris Match i les catalanes Serna d'Oro Cavall Fort. La capacitat creativa d'en Cesc abraça tots els camps de l'art. En primer lloc, dibuixa i grava, però també fa ceràmica, llibres, cartells, nadales, papers d'embolicar, penja-robes, publicitat per a grans marques, programes de mà i tota mena de dibuixos gràfics.

BOTIGA

Un cafè solidari JORDI TARRÉS

Fa setze mesos el Coke, la Rosa i el Paco van obrir les portes d'Anem al Gra, primera cafeteria de comerç just a Barcelona, associada a la xarca de Consum SoUdari. Anem al Gra és la primera cafeteria solidària a Barcelona i la segona a l'Estat espanyol. Allà podeu gaudir dels aromes que desprenen els cafès de Chiapas, Cuba, Nicaragua i Tanzània, els tes de diferents procedències, i rom i mojitos, tots ells elaborats a partir dels paràmetres del comerç just. El comerç just es basa amb uns criteris de sostenibüitat, ètics i mediambientals. No existeix la figura de l'intermediari i el valor del producte no és taxat pel Uivire mercat. A mode d'exemple, podem prendre vm tallat per 135 ptes. També es poden comprar productes de consum solidari.

El local recolza diferents campanyes en contra de productes que no segueixen els principis del comerç just, com el cas del con^ut rom Bacardi. El dibuixant Azagra, és el creador del Ic^tip i de la mascota "Justin", un gra de cafè solidari. Al lavabo de dones, trobem la seva campanya "Justina". Dins del local es munten exposicions amb vm sistema de "trueque". L'autor cedeix les obres per ambientar el local i, en cas de que se'n vengui alguna, tots els beneficis són per l'autor o autora. Ara, si us passeu pel local, podreu

JORDI TARRÉS

veure l'exposició "Sobrefoc" del fotògraf Josep Miquel Moneny, sobre el món dels diables. El fimdonament SAnem al Gra és una cooperativa autogestionada, anomenada "Jotambé cooperativa".

Dels menús, que no arriben a les mil peles, fets per la Rosa, destaquem la "fideuà" del dijous.

Anem al Gra està situada al carrer Còrs^ia, 382 i és oberta de dillvms a divendres.

w

La

CARRER

PUBUCITAT

» vetlli

vtru fttrg

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

A S S O C I A C I Ó DE V E N E D O R S Parkinxs Consell de í'enf. Plaça de le>, Glòi ic>.

Indepcndènciu.

A^da Meridiana, Giun Via Metro

març-abril de 2001

Mercat Municipal Fira d e Bellcaire

G l ò r i e s . C-lot

Aulubusos 18. },^. ^A, 43, 44. 4K, .-SI. "!4. .Sft. 62. 9 2

Aeròbic - steps - funk - salsa - tonificació - condicionament físic - stretching - body pump

iúBa^ Esport i Fitness

fit-ioga - circuit training - ctc - cardiorunning -fitness infantil -fitness -sauna hidromassatge - aiguagim - piscina aprenentatge - piscina d'estiu

Ens trobaràs per tota Barcelona Truca ara al 9 0 2 2 2 2 0 0 2 Som els primers en esport per a tothom

solàrium - sport top - spinning - golf - escalada atletisme - bàsquet - tennis futbol sala - paddie

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA IV

^ELÀTiHIA

FORN DE PA D'AVINYO

JULIOL M U S I C A L A LA C A S A DE M I S E R I C Ò R D I A

27/06/01 Zamberquintett: Obres de Rossini, Lefèbvre, Haydn, Arnold i Beiro.

04/07/01 Tempo Espanol: Obres de Nin, Granados, Albéniz, Falla, Cassadó i altres, ballades per Isabel Ruiz de Villa "La Chamela".

11/07/01 Barcelona Swing Serenaders: Obres d'Armstrong, Gerswin, Shavers i altres.

18/07/01 Quartet Comicinum i la soprano Biarnés: Obres de Wagner, Strauss, Mozart, Schubert, Bizet i altres.

^4 Tioc^^

Informació: Fundació Casa de Misericòrdia. Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.

Preu: 850 ptes. Abonament als quatre concerts: 2.800 ptes.

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI

pasHsseriz i

CONEIX EL NOSTRE LITORAL

00

1 ^ ^W h >•!: • ' A- V ^ L j ^ ^ "ïilj) /i^L·^ ' .^ ' ' ^ \

ITINERARIS GUIATS

EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA POSSIBILITAT DAPROXIMAR-VOS A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS

1

l'J }

<N OS (N oi l> ert S-< i-H fi ^ CO o "a) CO <v T3 "55 u u ert S <= XI 0) /tu

Q^ÍWiM^k

-2

^CLESTELM•

Casa fundada l'any 1912

A RESTAURANTS i

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

COLLECTIUS

OBERT TOT L'ANY

PASTISSERIA GRANJA

suïssos, ENTREPANS, ORXATES IGRANITZATS...

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltioche@retemall.es

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

PER A GRUPS ORGANITZATS.

•

El medi a les viles costaneres •

•

El Foix, un riu mediterrani

• • •

eBiSTALEHÍA ^ eAaPWTlHÍÀ Dl ALUiiMiO ï P¥G

La franja litoral, un medi fràgil Els recursos del mar

19

El paisatge a l'entorn del Garraf

Regeneració i recuperació d'espais litorals

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANC

W 9c de descuentos en cualquier instalación de aluminio. mamparas de bafU), rejas de seguridad, cortinas plegable INFORMACIÓ I RESERVES:

de 10 a U hores a:

C E N T R E D'ESTUDIS DEL MAR PG. MARlTIM, 72 08870 SITGES TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 81102 41 E-mail. cem@diba.es

Hnos. J U R A D O C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposiclón: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Fàbrica: Polígon Industrial Can Buscarons de baix, s/n. Nau 3- Tei. 93 568 21 51

iïïi«itt??i

Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient

RESIDÈNCIA CURA

SI NECESSITES UN

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)

TAXI, TRUCA'NS

LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardin.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderi'a y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del aüo.

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.

Véala: ie gustarà

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA

BARNA e T^ú ^mc^ TAXI 93 357 77 55

Santa Otilla, 13-15

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

La Veu Uel

CARRER

març-abril de 2001

Barcelona prepara pel juny el seu primer Congrés d'Associacions

VEÏNAT

21

iBreus de barri BARCELONA VELLA

Encadenats contra Procivesa Veïns i veïnes del "forat de la vergonya" no volen deixar els seus habitatges, que estan afectats per > BARCELONA en gualssevol altres. darreres decisions respecte als finir els nous models relacionals i les obres de l'avinguda Gambo i el ens ha d'apropar a tots els avenços mercat de Santa Caterina.

PJOAN M. VALCARCEL PARISI És un únic Congrés dividit en continguts. quatre fases: 4. Del 29 de novembre del 2002 tecnològics que, dins de la Procivesa especula amb les 1. Des d'ara i fins al 31 de maig a n de desembre del 2002, tin- sostenibilitat, no deixin excloses indemnitzacions o realiotjaments i La ciutat de Barcelona acollirà del 2001, podeu contribuiren l'ela- dran lloc les sessions de tanca- les associacions d'un disseny de els veïns es van encadenar quan entre el 8 i el 10 de juny l'inici del boració dels documents marc, que ment del Congrés i l'aprovació de ciutat on haurem de comptar, i se celebrava el ple. primer Congrés de les Associaci- ja estan començant a avançar. la totalitat dels documents que molt.

Nou BARRIS ons de Barcelona que ha estat Les ponències seran: 2. Els dies 8, 9 i 10 de juny del s'hauran debatut. convocat pel Consell Municipal 2001. Inici del Congrés a les CotUn Congrés de les Associaci- L'associacionisme i les per- Inauguració de l'Avinguda d'Associacions de Barcelona, un xeres de Sants, lloc on es presen- ons només pot basar-se en la par- sones (El voluntariat, Associaci- Vallbona organisme mixt de quaranta-qua- taran els documents de treball i ticipació com a mètode de treball. ons i jaciments d'ocupació, La Estaven tots i ningú volia fer referència al retard de les obres de tre associacions de la ciutat i la s'acabarà decidint el calendari de El Congrés està pensat perquè les formació associativa) Regidoria de Participació Ciuta- reunions del Congrés de la terce- associacions puguin participar des - Les associacions relacionals 10 anys. Així va deixar constància el dana de l'Ajuntament de ra fase. Tanmateix, els vespres del començament. S'entén la parti- (Relacions interassociatives. El president de l'AV de Torre Baró, Barcelona. dels dies 8 i 9 de juny hii haurà tot cipació com l'aportació continuada treball en xarxa, Relacions amb Rafael Nieto. Les fotos, les Fa temps que les associacions un seguit d'activitats culturals al de les diverses propostes associa- les Administracions. La Declara- cròniques de la tele van silenciar la de Barcelona estaven assistint a Casinet d'Hostafrancs, juntament tives a cadascuna de les ponènci- ció d'Utilitat Ciutadana, Relaci- imatge i la veu de Rafael. Torre Baró exigia justícia, una vegada més. es. En cap cas, les associacions ons amb les empreses) un canvi molt significatiu en el amb una exposició artística.

- L'entorn econòmic de les as3. De setembre del 2001 a oc- hauran de ser mers espectadors seu entorn; de fet, és la pròpia societat la que està canviant i els tubre del 2002. Amb una previsió d'un debat que hagi de monopolit- sociacions (El finançament asso- VILA OLÍMPICA No a l'heliport! inicial de sis reunions per a ca- zar ningú. En un Congrés de les ciatiu, Fiscalitat associativa) models de relació també.

- La comunicació associativa t^lentre l'Ajuntament veu bé El Congrés servirà per analitzar dascuna de les deu comissions Associacions no només anem a el nostre model actual i establirà creades inicialment, que se cele- aprendre sinó, i especialment, a (El màrqueting associatiu. Asso- l'heliport a la Vila Olímpica i els les bases perquè el sector associ- braran entre setembre i juny, s'ani- construir la ciutat associativa que ciacionisme i Noves Tecnologies, veïns s'oposen frontalment, el atiu pugui afrontar els nous reptes rà avançant en la redacció dels entre tots i totes vulguem. El model Aprovació del codi ètic associa- regidor Narvàez els contesta a la que ja s'estan començant a obser- documents. Entre setembre i oc- associatiu que hem de propiciar ha tiu. Debat del nou Reglament de premsa que no tindran sorolls, perquè els helicòpters vénen i se'n var. Serà útil per a la totalitat de les tubre del 2002 tindrà lloc una re- d'enfortir les nostres pròpies orga- Participació Ciutadana) van pel mar i no per la barriada. No nitzacions i ha d'estendre ponts unió general de cadascuna de les associacions de Barcelona, siguin obstant l'espera és llarga i la grans, mitjanes o petites i estiguin quatre ponències marc del Con- estables a la coordinació de les Joan Maria Valcarcel Parisi és reivindicació és justa. ubicades en els nostres barris on grés per acabar de prendre les associacions. Tanmateix, ha de de- sociòleg.

Can Fargas

Us públic per a Turó Parc REDACCIÓ

La Favb en una reunió celebrada amb la presidenta de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, li va plantejar els següents interrogants sobre la polèmica remodelació del Turó Parc. Prèviament, vam visitar les obres i vam poder comprovar que el projecte inicial ha sofert importants cambis plantejats pels veïnat.

Dos punts van ser posats sobre la taula: - Volem garanties que el restaurant de la primera proposta no es construirà i que no es realitzaran activitats lucratives que impliquin privatitzar el parc.

- Ens preocupa que s'hi actuï tant a la lleugera en un parc catalogat d'històric, que la ciutat ha de defensar com a part del seu patrimoni. Per això, abans de donar llum verda a les obres hauria d'haver-se assegurat que el projecte de remodelació és respectuós amb l'obra i el DANI CODINA seu autor. A la reunió li vam preguntar perquè no s'havia fomriat una comissió d'experts paissatgistes, jardiners Can Fargas és una masia medieval, voltada de pins i jardins. Els veïns que haguessin estudiat i valorat el projecte. Imma Mayol s'oposen a que l'Ajuntament doni el permís d'obres per convertir la va reconèixer que, en el cas que comentem, només ha masia en una escola d'hosteleria privada. intervingut el Col·legi d'Arquitectes a petició dels veïns i

Espai okupat • Actuació violenta a Sant Andreu Després de diversos desallotjaments, okupes de Sant Andreu van acampar a la plaça Orfila el passat 23 de març i van ser expulsats violentament. L'Associació de veïns de Sant Andreu i la Favb van denunciar l'agressió policial i van sol·licitar a l'Ajuntament que permetés l'acampada de protesta que s'havia convocat pel dia 30 del mateix mes. L'acampada es va celebrar i, al no aparèixer la Guàrdia Urbana -serveis especials-, no hi van haver incidents. Unes desenes d'okupes recolzats en alguns moments per entitats del barri i de la Favb, van passar la nit en el mateix lloc que la setmana anterior.

• Desallotjaments a Gràcia Agents de la policia van desallotjar dues cases ocupades a Travessera de Gràcia, cantonada amb la plaça Gal·la Placídia, conegudes com "La Traviersa". L'ordre la va dictar el Jutjat núm. 12 a instàncies de la denúncia del seu propietari. Després d'abandonar els joves les cases aquestes van ser demolides.

• Desallotjament del "Gazpacho" El 28 de febrer la policia va desallotjar la casa ocupada "Gazpacho", a la plaça Sanllehy del barri de Gràcia. La policia es va presentar a les 8 del matí i, sense cap mena de diàleg, varen obrir les portes a cops de martell, alertant als seus ocupants, els quals immediatament varen pujar a la teulada de la casa, resistint de forma pacífica. Finalment, al voltant de les quinze hores, després d'haver resistit més de set hores, van abandonar la teulada on inmediatament van ser identificats pels antidisturbis. Poc després del dessallotjament una constructora donava ordres als seus treballadors de començar a enderrocar la casa.

veïnes. La presidenta de Parcs i Jardins va dir que era sensible a la nostra proposta i que l'estudiaria perquè li semblava lògic. La Favb espera que en aquest any s'aprovi aquesta comissió de "savis''que ens garanteixi que el patrimoni històric de jardins no perilla pel caprici d'uns o les ànsies especulatives d'altres.

Així mateix va afirmar que no es construirà cap restaurant, sinó només una caseta de fusta igual que les que existeixen en altres parcs, amb serveis i telèfon. Tampoc es pensa copiar la trista experiència de l'Hivernacle que va suposar privatitzar per a casaments i batejos un espai públic, fet denunciat per la Favb.

I^ayol va afegir que en el Turó Parc no hi hauria carpes, ni convencions, ni campanyes de publicitat del "Bassat" de torn, sinó que es portaran a terme només aquelles activitats d'oci que presentin les entitats socials del barri.

Des de la Favb, ens sembla importants els compromisos adquirits i, per la seva importància, hem decidit fer-los públics.

^

IGNASI R. RENOM

La Veu del

CARRER

VEÏNAT iBreus de barri SANTS / SAGRERA-SANT ANDREU

Cobertura de les vies Al tancar aquest número s'anuncia un acord sobre el tema de l'AVE. Diversos mitjans informen del soterrament de les vies a Sants. Més confuses són les informacions sobre la cobertura a Sagrera i a Sant Andreu, ja que 500 metres poden quedar sense cobrir. Estem a l'espera de conèixer més detalls per a poder valorar com queden els interessos veïnals.

PENITENTS-TAXONERA

Manifestació contra els Encants El trasllat a les Cotxeres de Sant Genis dels vells encants, avui situats a la plaça de les Glòries, va ser el motiu d'una manifestació a la que van assistir dos-cents veïns. També es van recollir firmes i es van col·locar pancartes al barri de rebuig.

MONTJUÏC

Nou poblat de barraques A l'olimpíada van ser demolides les últimes barraques que quedaven a Montjuïc dels anys vuitanta. Però, avui de nou s'han aixecat barraques a la muntanya, ei nucli està habitat sobretot per ucraïnesos i s'han prefabricat dutxes i un dipòsit d'aigua.

PEDRALBES

Núfíez construeix oficines Núnez i Navarro construirà oficines en un edifici de dues plantes amb una superfície de 5.500 metres quadrats. Invertirà 2.000 milions. El solar està qualificat com equipaments i, per tant, l'edifici tindrà que allotjar obligatòriament serveis d'institucions públiques.

Seguirem atents al colebrot.

març-abril de 2001

Sarrià tanca el seu teatre pels sorolls .SARRIA ' CARLES VALLS

El teatre del Centre Parroquial de Sarrià va ser precintat el 20 de març per ordre judicial. Els sorolls excessius a una veïna, que ja feia anys que havia denunciat aquestes molèsties, van ser el fet que va portar al jutge a decretar el tancament judicial del teatre.

Els veïns de Sarrià han perdut un teatre centenari i una veïna ha guanyat una batalla judicial contra la contaminació acústica.

Les proves sonomètriques van mostrar que el soroll superava els límits permesos i que les reformes per insonoritzar-lo eren insuficients.

Molts sarrianencs i sarrianenques, espectadors, actors o col·laboradors, han vist com el teatre de tota la vida tancava de cop les portes.

El teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià va ser inaugurat el 1896, encara que el segon i actual edifici és del 1907. La decisió de tancar el teatre ha provocat "sorpresa" per la radicalitat de la mesura, i tristesa a molts sarrianecs.

El número 117 del carrer Major de Sarrià, la seu del teatre, ha estat l'escenari d'incomptables representacions, concerts, danses o els populars pastorets de "L'Estel de Natzaret.

Un teatre de barri, catalogat com de patrimoni artístic, que tot i sobreviure els temps de la Guerra Civil, no ha sabut adaptar-se als decibels d'aquest nou segle.

Durant la Festa Major de Sarrià es va celebrar la 17 Mostra de teatre de Sarrià, que dóna suport a grups de teatre no professionals. Però el 18 de març l'Esbart

DANI CODINA

Façana del Centre Parroquial.

Folklòric del Centre Parroquial, va fer l'última representació, dos dies abans que baixés el teló.

Miquel Freixas, vocal de la junta del Centre Parroquial, comenta "la cinquantena d'activitats a l'any que es feien", que ara quedaran, com a mínim, ajornades. Per altra banda, també mostra comprensió cap a la veïna "que ha suportat durant divuit anys les molèsties".

Freixas espera que hi hagi una solució tècnica que afavoreixi tots els interessos i lamenta que un teatre que ha vist "a generacions d'actors que han col·laborat sense cobrar, fins i tot l'apuntador", hagi hagut de tancar-se i confia que el teatre torni a obrir.

La posició de l'Associació de Veïns de Sarrià davant el tancament judicial del teatre és: 1. Lamentem que el jutge hagi hagut de considerar que s'estaven ultrapassant els nivells de soroll autoritzats i hagi exigit el tancament del teatre.

2. Si és cert que s'estaven ultrapassant els esmentats nivells de soroll, considerem que, des del 1996, data de la sentència judicial, es podien haver pres les mesures adients per tal d'evitar que l'actual conflicte de drets irrenunciables hagi portat, avui, al tancament del teatre.

3. Censurem a qui podent-ho evitar, han permès que s'hagi arribat a l'actual situació.

4. En línia amb els acords als que s'ha arribat en les reunions Immediatament posteriors al tancament del teatre, exigim que es procedeixi: • a l'anidament tècnic rigorós dels nivells de soroll que les activitats normals del teatre generen • en funció dels resultats d'aquests anidaments, a l'estudi tècnic arquitectònic sobre les obres que, eventualment, siguin necessàries per a superar el conflicte de drets • per part de les autoritats polítiques, representatives de la voluntat popular i que administren els cabdals públics, que habilitin els recursos necessaris per tal de garantir la realització de qualsevol obra que sigui necessària.

La lluita de l'aigua continua .BARCELONA

SANT MARTÍ

Talls de trànsit a l'autopista El passat 22 de març uns centenars de veïns van tallar l'antiga A-19 (avui 0-31) per a denunciar que el conseller Macias no compleix allò pactat i les obres es retarden. Mitja hora va durar el tall de tràfic a la plaça de les Glòries. Posterioment, el conseller va declarar que ell no pagarà les despeses que no hagin de veure amb el cobriment de la via. El conflicte continua a mitjans d'abril.

SANTS

Vella reivindicació a Magòria Fa nou anys que les entitats i els pensionistes d'aquest barri van reivindicar la Estació de Magòria.

Porta anys sense funcionar i la resposta és el silenci. El Secretariat d'Entitats, que agrupa a 240 entitats, ha sol·licitat que es contesti a la justa reivindicació: que s'hi construeixi un Hotel d'Entitats. La Generalitat calla i els veïns estan començant a perdre la paciència.

SANT GERVASI

Els Jardins del Brusi salvats Situats a prop de la plaça Molina, han estat reivindicats com a pulmó dels barris pels veïns. Podrien haver quedat reduïts al construir-se una nova facultat de Geografia. Un acord entre la Universitat i l'Ajuntament garanteix el futur del parc i dels seus 5.500 metres quadrats. La torre modernista -catalogada- serà futur equipament.

FANDRÉS NAYA

Solucionada a mitges, aquesta lluita passarà a la història per ser el conflicte més llarg, des de 1990.

Ara, els destinataris de la protesta han estat els diferents ajuntaments que formen part de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient. Amb la Generalitat queda pendent solucionar els endarreriments i que es faci complir la llei.

Es facturen més de 90 dies i no s'apliquen els cent litres per persona/dia a partir del dia norantaun.

Però com dèiem, els destinataris de les mobilitzacions han estat els ajuntaments que el dia 20 de febrer van veure com cinc mil veïns i veïnes es concentraven davant dels edificis denunciant l'enorme retard d'una solució.

Com deien els fulls impresos "en democràcia els conflictes no poden durar deu anys".

Posteriorment, el diumenge 1 d'abril una manifestació unitària va sortir de la plaça Urquinaona per acabar davant de l'ajuntament de Barcelona, que presideix precisament l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Reclamem que les tarifes de l'aigua tinguin dos únics blocs. El primer ha de contemplar els cent litres per persona que ens corresponen per cada dia facturat. I, el segon, seria pels litres restants.

Respecte a la Taxa de tractament de residus (Tamgrem) exi-

IGNASI R. RENOM

Aquesta vegada els veïns van denunciar els ajuntaments. gim que es tregui del rebut a tots els contribuents. Actualment la taxa només s'ha retirat a les famílies en campanya i, a sobre, se les penalitza en un 3%. Les nostres exigències són clares: Fora del rebut i l'anul·lació de la penalització.

La taxa corresponent al tractament de residus ha de replantejar-se els criteris, sobretot després del 40% d'augment de l'any p a s s a t . A q u e s t any ni s ' h a consensual, ni s'ha avançat el suficient. És important no pagar

la Tamgrem que arriba en un rebut apart.

Per últim, seguirem sense pagar el clavegueram a Barcelona, l'únic ajuntament que el manté en el rebut de l'aigua. Ervs han dit NO a totes les nostres propostes i ara ens plantegen un "taller de debat". Després de Setmana Santa a n a l i t z a r e m la s i t u a c i ó de Barcelona en una assemblea que convocarà la Favb.

A la manifestació del dia 1 d'abril també es va protestar per les amenaces d'embargament

rebudes en el Baix Llobregat per no pagar el Recàrrec Metropolità del Transport. Els barris exigim la retirada d'aquest recàrrec, que alguns ajuntaments com Badalona i Barcelona l'amaguen en l'IBI. En el moment d'escriure aquestes línies (9 d'abril) la Generalitat ha desconvocat una reunió per parlar dels endarreriments i el decret d'ajudes, i l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient ha s o l llcitat una reunió. El colobrot continua.

L·a veu

aei

CARRER

març-abril d e 2001

EL COR ROBAT

CATHERINA AZON

Andrés Naya Cabrero

FAVB

23

Una assemblea participativa La Favb renova la junta i admet cinc noves associacions MARC ANDREU

Ex vicepresident de la Favb

L'assemblea anual de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), celebrada a les Cotxeres de Sants el 31 de març, va escollir la nova junta de l'entitat, va admetre cinc noves associacions de veïns i va aprovar el pressupost i el pla de treball pel 2001. Aquest posa "Un veí h a de ser l'accent en temes com la immigració actiu i assumir i la millora de la convivència veïnal, l'enfortiment del moviment associacol·lectivament la tiu i l'exigència a les administracions lluita" de major participació democràtica en qüestions com l'urbanisme i el model de ciutat, l'habitatge social, el medi ambient, la sanitat, la mobilitat Va néixer a Osca el gener de 1946. La tossuderia i la tenacitat li vénen, per i l'ensenyament. tant, per capricom i per mano. Mestre, va treljailar en un banc des dels 16 L'assemblea, a la que van assistir anys fins que es va prejubilar, ara en fa poc més de dos. La seva primera unes 120 persones en representaintervenció a la Favb va ser el gener de 1977, quan va presentar a l'Hotel ció de 38 associacions (de les 97 Oriente la "Proposta-Manifest de Nou Barris sobre la Favb". que hi ha federades a la Favb i que sumen més de 50.000 socis), va — Els treballadors de banca us jubileu abans dels 60. Com a veí, escollir una nova junta de consens també et jubiles? encapçalada per Manel Andreu, que — No. Per mi, ser veí és viure en un barri, ser actiu i assumir repeteix mandat com a president. col·lectivament la lluita pels nostres drets, sense oblidar els deures.

L'acompanyen com a vicepresidents Joan B. Isard i Josep Xarles. Aquest — Quan vas arrit>ar a Barcelona? Sempre a Nou Barris? darrer substitueix l'històric dirigent — L'octubre de 1972 vaig deixar Osca i, després de viure uns mesos a veïnal de Nou Barris Andrés Naya, l'Hospitalet, el maig de 1973 em vaig va instal·lar definitivament a la que deixa la junta però es manté a la Prosperitat, a Nou Barris. I no penso canviar.

Favb com a responsable de la revista La Veu del Carrer.

— Però no es viu millor a Osca que a la Prosperitat?

Les noves entitats que, per àm— Avui, prejubüat, la "riquesa" de la gran ciutat la combino amb la plia majoria, l'assemblea va admefamília i la tranquil·litat d'Osca. tre a la Favb són les AV Sant Andreu Nord (fundada l'octubre de 1999 i — Durant gairebé 20 anys has estat l'omnipresent vice-president amb 95 socis); Passatge Isabel, de de la Favb. Per què no has sigut mai president?

Gràcia (fundada el novembre de — Perquè la Favb no té vocació presidencialista. Cadascú presideix i 2000 per 15 socis); Vila Olímpica respon de les seves responsabilitats. Altres companyes i companys han (creada el maig de 1993 i amb 210 assumit anar a certs actes i carregar amb la parafemàlia institucional. socis); Pub(et (fundada el desembre de 1996 i amb 145 socis) i AV en — Viola, Font Altaba, Socías, Serra, Maragall, Clos... Amb quin Defensa de la Barcelona Vella (crealcalde et quedes? ada el novembre de 1995 i amb 147 — Amb cap. Llàstima que Socías no fos escollit democràticament. socis). L'assemblea va rebutjar, en canvi, i amb només 7 abstencions, la — Quina lluita recordes amb més afecte? federació de l'Associació de Veïns i — De les històriques, la lluita pels semàfors a Prosperitat. De les Comerciants Afectats per les obres recents, l'apadrinament de moltes entitats per exigir papers per a Santa Caterina.

Hussein, un jove magrebí, un nou veí.

L'informe de gestió, que va ser àmpliament debatut i, en alguns — Quina batalla et dol més haver perdut? punts, criticat, va ser aprovat amb — Deixar 4.000 habitatges amb aluminosi, apuntalats i amb gent a tan sols dos vots en contra. La junta dins. Alguns pisos trigaran 16 anys a ser rehabilitats. És un fracàs de sortint va admetre haver-se precipitothom: als veïns ens van dividir, però la Generalitat i l'Ajuntament tat al presentar una querella per apohan demostrat tenir molt poca sensibilitat. logia del racisme contra l'expresident del Pariament Heribert Barrera sen— Què recordes de l'avui arquitecte en cap de la ciutat, José se consultar les associacions fedeAntonio Acebllk), amb qui vau anar junts a l'insUtut? rades. Igualment, Manel Andreu va — Era un company més, i crec recordar que més prim. Avui, després reconèixer que, de vegades, la Favb d'algunes triftdques, és un bon amic.

— I del Pasqual Maragall de la clandestinitat?

— Ens va fer im curset en un garatge de llgnasi Català, a Trinitat Vella, per analitzar la Barcelona de Pordoles des d'una perspectiva anticapitalista.

— Qui és o era més especulador: Josep Maria Rgueras, José Luis Núnez o José Manuel Lara?

— El Lara, quan manava a l'Espanyol, ens va dir: "Calleu! Cada cop que feu declaracions a la premsa em foteu uns quants pisos". I va afegir: "Per cert, quant us costa editar La Veu del Carrer?". El Núnez, que no seria res sense el Navarro, volia enderrocar fa 25 anys la casa Giolferichs; i durant la lluita del Barca 2000 ens va acusar de proxenetes, quan l'únic que té locals llogats a saimes i similars és eU. Es mereix, per tant, la medalla d'or a l'especulació. En Figueras va especular molt a la Vall dUebrón, però abans de morir va deixar a la ciutat un magnífic arxiu de documentació sobre la guerra civü. Deixem que els morts descansin en pau.

— Des de quan portes tirants? On els compres?

— Des que una mica de panxa va fer que els pantalons ballessin.

Sempre mels han regalat.

m

IBLEA GENERAL FAVB

JOAN MOREJON

Quatre hores van donar pas a nombroses intervencions. pot semblar que s'allunya de la realitat concreta de les associacions quan es posiciona en temes polítics i globals de ciutat. El president de la Favb vaferautocrítica, però vadefensar una veu autònoma de la Favb davant l'opinió pública i va recordar que durant el darrer any s'ha fet un important treball de camp per conèixer una a una les associacions federades.

L·enfortiment de les associacions i la convivència veïnal són els eixos del pla de treball del 2001 El debat assambleari, molt intens i viu, va posar de manifest la pluralitat,riquesa,complexitat i també limitacions del moviment veïnal. No obstant, tant el pia de treball 2001 com els pressupostos van ser aprovats sense cap vot en contra. Elprimerva ser enriquit amb una vintena d'intervencions i aportacions que van posar l'accent en exigir a l'Ajuntament major participació ciutadana; en demanar major habitatge social i de lloguer; mesures socials i de policia de barri per afavorir la convivència i la integració dels immigrants; una millora de l'ensenyament públic i la creació de noves escoles-bressol; i

La nova Junta President Manel Andreu Vicepresident primer Joan B. Isard Vicepresident segon Josep Xaries Secretari Juan García Sotsecretària Roser Poveda Tresorer Santi Latorre Roser Argemí Vocals Isabel Fonoll Josep Company Àngel Mena AJbetX Paluzie Marta Sala Eduard VIlajoliu Josep Ortz Jordi Domingo Marcel·la GüeH Neus Petreftas Albert Sorrosal

AV Poblenou AV Sant Antoni AV Centre Social de Sants AV Nosha Senyora del Port AV Turó de la Peira AV Sarrià AV Mont d'Orsa de Vallvidrera AV Hostafrancs AV Sant Ramon Nonat AV Racó de les Corts AV Sant Gervasi de Cassoles AV Sant Gen/asi de Cassoles AV Parc de TEscoreador AV Can Peguera AV Ctot-Camp de TArpa AV Casc Antic AV la Sagrera AV Sarrià

més debat sobre qüestions com l'urbanisme i el model de ciutat i el Fòrum 2004. La Favb, que des de fa uns mesos disposa ja de pàgina web, va apostar també per estudiar la coordinació en xanca informatitzada de totes les associacions federades com una manera d'aprofitar les noves tecnologies en benefici de la participació, la coordinació i l'eficàcia de la seva acció.

A instàncies de la Coordinadora d'Associacions de Veïns del districte Horta-Guinardó, l'assemblea de la Favb va aprovar una resolució molt crítica amb la "política reaccionària" que l'Ajuntament ha mantingut darrerament "en relació a la democràcia ciutadana, especialment pel que fa a la descentralització municipal i la participació ciutadana". El document, aprovat per unanimitat, insta l'alcalde de Barcelona a traspassar "més competències als districtes i a respectar les decisions preses que s'hagin consensual en el marc dels òrgans de participació ciutadana". Així mateix, insta l'Ajuntament a "desenvolupar, amb la col·laboració dels Districtes i del moviment associatiu veïnal, els capítols de la Carta Municipal dedicats a la descentralització municipal i a la participació ciutadana, revestint-los de caràcter legal i fent-los d'obligat complimenf.

A l'assemblea hi van assistir com a convidats el president de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), Alfredo Vela; el president de la Confederació d'Associacions de Veïns de l'Estat espanyol (Cave), Fernando Martos; el regidor socialista de Sants-Montjuïc i responsable de participació ciutadana Pere Alcober; la tinent d'alcalde d'Iniciativa-Verds Imma Mayol; el president de la Comissió Política de Barcelona de la formació ecosocialista, Guim Mestre; el regidor de Convergència i Unió Joan Puigdollers; i el secretari general de la Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès, Àngel Crespo.

L'assemblea es va cloure amb un sopar popular al Casinet d'Hostafrancs, on hi van assistir 175 persones del moviment veïnal i s'hi van afegir de convidats el regidor de Presidència i Hisenda Ernest Maragall, el regidor de Sarrià-Sant Gervasi Caries Martí, la regidora del Partit Popular Emma Balseiro i el portaveu d'aquest mateix grup, Emilio Àlvarez.

Parlant del

M

CARRER / de la ciutat

^Hasta la libertad^ Nu davant dels altres

es circumstàncies h a n volgut que Taparició de les memòries de J u a n José Moreno Cuenca, conegut com El Vaquilla, coincideixin amb els 20 anys de la seva e s t a d a a la presó (Hasta la libertad, publicat per Ediciones B). Del febrer de 1981 fins ara, Moreno Cuenca no h a sortit al carrer més que en algunes ocasions en les que h a gaudit de permisos penitenciaris. "EI primer no el vaig tenir fins el gener de 1994, i per això el període que explico en el llibre correspon al t e m p s que va des que vaig e n t r a r a la Model, el 1981, fins que la j u t g e s s a Remei Bona, de Vigilància Penitenciària, em va

JUAN J O S É MORENO CUENCA El Vaquilla J O S E P MARIA HUERTAS Periodista

deixar sortir tres dies", explica El Vaquilla.

Prim, b r u , mal afaitat, amb els ulls vius de sempre i el somriure p e r m a n e n t de q u a n està content.

Moreno Cuenca es troba "^ a r a a Q u a t r e Camins, la mateixa presó que el va acollir el 1993, quan va r e t o r n a r a C a t a l u n y a després de recórrer tota la xarxa penitenciària espanyola.

La geografia barcelonina d'aquest home que el 19 de novembre farà 40 anys és c u r t a , tot i que es considera

L'acudit

Sal i pebre Carrer Puig Antich Executat el 1974. Va ser un assassinat animciat. Els dies que van precedir l'execució els sentiments eren d'impotència i de ràbia davant la inhibició de les forces poKtiques. Un matí els diaris van anunciar la seva mort i milers el van plorar. Després M va haver una certa reacció solidària en el moment de l'enterrament i nombroses manifestacions amb pun)^ tancats i semblants crispata.

Però ja no hi havia remei. Anys després vam poder conèixer les terribles hores que van precedir la seva mort, la \iolència extrema que es va exercir conü-a un jove indefens, la farsa del judici.

Ens preguntem, quan Puig Antich tindrà el nom d'un carrer a la seva ciutat, que aixequi acta del seu assassinat, que intenti reparar l'oblit, que deixi constància que va ser un bon ciutadà que va perdre la vida per lluitar per la llibertat i contra les injustes desigualtats.

Zeta

m a r ç - a b r i l d e 2001

ell mateix molt barceloní. "Jo estimo molt la meva t e r r a tot i que no sigui un independentista", explica. Va venir al món a Vallbona, en una b a r r i a d a de b a r r a q u e s que s'aixecava prop del Rec Comtal. "Després vaig viure a La Mina i al Campiri. El Campiri, per nosaltres, era el nom que rebia el Camp de la Bota. Allà vaig a p r e n d r e a robar", recorda.

En aquella època van a r r i b a r les primeres detencions i l'estada al que era reformatori de Wad-Raa, avui

presó de dones. No es podia posar un nen dins d'una presó d'adults, però les a u t o r i t a t s de l'època ho van fer per a que no se'ls escapés, com passava a Wad-Ras. I va ser així com Moreno Cuenca va a n a r a p a r a r a la Model. "La Modelo d'aquells anys era una cosa mala", sentencia m e n t r e se li esborra el somriure. "El pitjor de t a n t s anys pres és que, q u a n mires enrera, t'adones que la teva gent està morta: els g e r m a n s , els amics..., i que només quedes tu".

Ha escrit les memòries al llarg del t e m p s que ha e s t a t pres a Catalunya, des de la seva t o r n a d a , el 1993.

Hasta la libertad és un llibre dur, amb un estil descarnat que difícilment deixa indiferent. "El que explico és la r e a l i t a t . J a sé que a r a s a b r a n moltes més coses de mi, que serà com si em despullés d a v a n t dels altres. Almenys, però, a q u e s t a vegada sóc jo el que parlo de mi".

Montserrat Cabo