Carrer 068

Publicació bimestral

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

Barcelona 2001 Un altre món és possible (pàgs. 13 a 23)

N^ 66 estiu de 2001

POBRESA % INSOLIDARITAT

La Veu

m

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridians 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Diagonal-Glòries 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 412 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Peai-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93

Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@latavb.com web: ww/w.Iafavb.com

d^

CARREM

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Infornnació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99

El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelaterla-Pastisserla Bonastre. Tannarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestafia, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

estiu de 2001

Maduefio, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Carles Valls

Publicitat Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Consell de redacció

Fotografia

Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bach, Anna Bartotomé, Sara Casas, Daniel Garcia, Jordi Gol, Alberto Gómez, Joan A. Guerrero, Elia Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Francisco J . Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Marta Pluja i Jaime J. Rubio.

Dani Codina, Josep Masip, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés

Consell assesor Anna Alabarl, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni

Portada Roc Parés Burgués

Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la I col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat ! de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els f í^«. de distribució

del

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 431 25 44 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 9 3 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant A n d r e u 93 93 345 96 98 Sant Antoni 9 3 423 93 54 Sant Cristòfol 93 4 3 2 34 71 Sant G e n i s 93 4 1 7 03 67 Sant Gervasi 93 417 90 65 Sant Martí Provençals 9 3 314 17 04 Sant R a m o n Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 9 3 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Tallers. Gravina Jovellanos i PI Castella 93 317 38 39 Taula del Raval 93 442 46 68 Torre Baró 93 276 0 9 4 8 Torre Llobeta 93 429 0 7 06 Tres Torres

93 205 77 89

Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M Barterà-Sla Margarida-Penedides

93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Pensar globalment^ actuar localment Les veïnes i veïns sempre hem estat preocupats pel dia a dia i la vida quotidiana, per coses tant concretes com la sanitat, l'ensenyament, les desigualtats, la millora de la qualitat de vida. Des de que les associacions de veïns existim hem treballat per defensar la convivència, basada en el respecte a les diferències. El moviment veïnal ha defensat els drets socials i polítics per a tothom, sense exclusions però sent especialment sensibles amb els més dèbils.

Hem intervingut en temes molt diferents, intentant aprofundir en les seves causes i en les seves conseqüències. Ens plantegem conèixer el perquè de les coses, ser conscients de com repercuteix en el veïnat la defensa d'uns o altres interessos, i esbrinar per què des dels poders i les institucions es donen prioritat a uns objectius o altres. Històricament hem sigut tot això i estem convençuts que hem de seguir-ho sent.

No n'hi ha prou a denunciar privatitzacions o dèficits en els serveis públics, a deixar constància que s'anul·len especialistes en un CAP o a reivindicar durant anys la construcció d'una llar d'infants o un equipament per a la gent gran. Hem d'intentar entendre i conèixer el món on vivim.

Avui, mentre els diners i les mercaderies circulen lliurement, els treballadors troben moltes dificultats per treballar en condicions dignes, per trobar senzillament una feina o, fins i tot, per trobar un sostre o un plat de menjar. I és que cada cop més són més els exclosos. A més, les catàstrofes ecològiques demostren que el desenvolupament econòmic no és racional ni sostenible.

Els poders econòmics i polítics estan cada dia més centralitzats; el món és cada cop més global. En nom de la globalització se'ns diu que s'han de reduir els drets laborals i privatitzar els serveis públics. Però les polítiques globals repercuteixen en l'àmbit local: a l'hora de treballar, de jubilar-se, d'anar a comprar, de trobar un pis, i de tenir o no prestacions sanitàries, culturals i educatives. Per això ens sembla important reflexionar globalment i actuar localment. I en això estem: carregant-nos de raó per continuar la tasca de cada dia i ampliar la solidaritat que cada associació de veïns, els seus homes i dones, oferim i treballem.

CARTES DELS LECTORS

SUIK, OKACCfíOS D*L.«STS

f Stl^lUnS

0«L OCSTS

El Roto Ayudas para ascensores Un tema de interès para la Gent Gran, y en general para la sociedad. Nos encontramos con una amplia población de mayores de 65 anos y que cada dia crsce mas. La mayoría vivimos en viviendas construidas entre los anos 1955 y 1960 sin ascensores.

Nuestro estado físico, cada vez es mas insufíciente para bajar y subir a nuestras viviendas de tres, cuatro o mas pisos. Cuando nos ponemos enfemros, no podenx» ir al medico, y según que enfermedades, tienen que venir con una ambulància para nuestro traslado a los ambulatorios o bien a los hospitales. Esto tiene un coste económico muy elevado.

Tenennos deseos de querer vivir nuestros últimos días en el conjunto de la Sociedad. El Ayuntamiento y la Generalitat detjenan de hacerto mismo que el Ayuntamiento de Cornellà,

donde dan una subvención del 50% a fondo perdido, y el resto es pagado mediante créditos "blandos", para la instalación del ascensor. Todo lo expuesto està recogido en las conclusiones del III Cíongreso de la Gent Gran de Barcebna.

Agradeciendo la oportunidad de este medio de información, mando un mensaje a todas las Entidades Asociativas, tanto de Gent Gran como vecinales, para que sean coherentes en esta cuestión, puesto que es una necesidad bàsica para nuestro colectivo, el de la Gent Gran.

Juan Navarro García Vlcepresidente de la Comisión de la Gent Gran de Nou Barris

•

Fe d'errades En l'article de la Maria Eugènia Ibàüez del número 67, el titular estava equivocat. La frase correcte havia de ser: "Motos: de la solució al caos"

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de setembre.

UN N O U C A R R E R A I N T E R N E T : w w w . l a f a v b . c o m

La Veu del

CARRER

estiu de 2001

CRÒNICA

3

Miramar: el oscuro deseo municipal M. EUGÈNIA IBÀNEZ

Con una insistència dignas de mejores causas, siempre con prisas y con escasas pausas en los últimos 16 anos, el uso hotelera para uno de los rincones mas privilegiados de la montana de Montjuïc se ha debatido en el salón de plenos con machacona insistència, cómo si el ayuntamiento tuviera una deuda pendiente con tos hoteleros de esta ciudad y quisiera aprovechar cualquier coyuntura urbanística para saldaria. La última intentona, y muy probablemente la definitiva, se empezó a tramitar el 31 de enero pasado, cuando el primer tenientede alcalde, XavierCasas, firmo el decreto de aprobación inicial de un plan especial de ordenación "para la ubicación de un hotel en el àmbito de Miramar, de iniciativa municipal".

La construcción de un hotel de lujo en los antlguos estudiós de TVE en Miramar se ha convertido en una obsesión para el goblerno municipal socialista de Barcelona

* Montjuïc se adapta al hotel El plan especial, cuya aprobación definitiva queda pendiente del pleno, plantea una sèrie de modificaciones que tienen como objetivo, únicamente, adaptar el entomo de Miramar a las conveniencias del cllente elltista del futurohotel. El plan hace un reajustede las zonas verdes, suprime un vial, deja en el aire el posible uso restringido de unos jardines, hoy públicos, por parte detoshuéspedes del hotel, y plantea construir un costoso túnel -iquién lo pagarà?- pordetràsdeledificiodelos antlguos estudiós de televisión con el único fin de alejar el trafico del establecimiento de lujo propuesto.

En definitiva, el elitista hotel que se construya no se adaptarà a un tenitorio determinado, en este caso Miramar y su magnifico mirador, sinó que serà Montjuïc quien se amolde a las exigencias de Servicio del nuevo edificio. Todo elto en un terreno de propiedad municipal y en un enclave, la montafia de Montjuïc, que los responsables socialistas municipales llevan anos diciendo que debe preservarse y protegerse.

La lectura del breve plan especial lleva a la ràpida conclusión de que la constaicción de un hotel de lujo en Miramar es poco menos que un proyecto del que depende el futuro de la Ciudad, una exigència urbana insoslayable. El texto de la nueva ordenación aprobado en enero no engafia a nadie: Hotel y punto. En un parTafosedice:"entodaslaspropuestas

plan prevé un aprovechamiento bajo rasante -en subterràneo- de una parte pròxima al edificio que el Plan General Metropolitano (PGM) califica de zona verde. El texto justifica esta medida en aras del "buen funcionamiento del hotel", que exige disponerde màs espacto "para actividades de ocio", y también por "el mal estado" de los terrenos que se quiere construir.

El plan especial no concreta nada màs sobre ese espacio próximo al hotel, que bien podria ser L'Orangerie, proyectadoensudíaporRubióiTudurí y de cuyo mal estado solo es responsable el ayuntamiento que no lo cuida.

Construir bajo rasante en este punto de Montjuïc, con los desniveles que presenta el terreno entre la zona de Miramar y el mirador, se presta a una interpretaclón de las cotas -no seria la primera vez que así se hace- que haría posible construir dos plantas bajo rasante y una al aire libre o superando la superftoieen aquel punto. La trampa està servida. * Un túnel para alejar el trafico

El plan especial omite entrar en detalles sobre el túnel propuesto. No se dice por dónde entrarà ni por dónde saldrà, no se apunta en que rasante se llevaran a cabo las obras ni quién asumirà sus costes, que seran elevades dadas las características de la montana. A falta de màs detalles, parece protiable que una de las bocas JOSEP MASIP se sitúe en la ladera que acoge una El edificio de Miramar, situado en Montjuïc, se encuentra en un estado de abandono. valiosa plantación de cactus, anexa a los jardines de Costa i Ltobera. Es decir, la construcctón del innecesarto túnel destrozarà una zona verde.

El proyecto del túnel no tiene otro objetivo que evitar molestias atoscli• La construcctón de un hotel en Miramar està en aparente contradicción con el Plan de Actuación Municipal (PAM) -las entes del futuro hotel al desviar el propuestas de Gobiemo- aprobado al inicio del actual mandato, el 28 de enero del 2000. En el capitulo de Urbanismo hay trafico que ahora pasa por delante de un pàrrafo dedicado a Montjuïc dónde se dice que los usos principales de la montafia seran "cultura, deporte y naturaleza,Miramary que en el futuro circularà por incrementàndose la coordinación entre ellos". No parece que un hotel de lujo, la construcctón de un túnel dónde no haydetràs. De esta manera se conseguirà colapsos de trafico y la construcción bajo zonas verdes tenga nada que ver con esos tres usos. que los jardines y el mirador que estan Cuatro de las cincoformactones políticas presentes en el consistorlo barcelonès dan su apoyo al hotel de Miramar. PSC,delante de Miramar queden integrados ERC, CiU i PP. El quinto grupo IC-V, ha rechazado el proyecto y ha propuesto un uso publico y cívico para la zona, y laen el recinto del futuro hotel. Los respuesta en marcha de un Plan Director para toda la montafia de Montjuïc. ponsables socialistas han asegurado que estos jardines mantendràn su caràcter publico, però queda por ver si (hoteleras) recibidas se ha sefialado la espacio libre para actividades lúdlcas, que se ha hecho. necesldad de disponer del uso de cómo "piscina y jardines".

Las modificaciones van a ser también grantizaràn el acceso libre y espacto libre vinculado al hotel, así Cuesta creerquetosresponsables importantes y alguna de ellas fàcil de los ciudadanos a los mismos. como de ampliar lasuperfide construïda municipales sean capaces de modifi- trascendente. Dado que los 4.838 Pocas veces el Ayuntamiento de para servictos complementarios". En car un enclave de Barcelona de la metros edificables pemiitidos para el Barcetona ha redactado un plan espeel mismo texto se afíade que el 'buen importanciadeMon^uïcparaadaptarlo edificio de Miramar son insuficientes cial tan a la medida de unos pocos. funcionamiento" de un hotel a las exigencias de "piscina y jardines" para un hotel de 50/60 habitaciones, "especialmente en esta zona" exige de un negocio privado. Però eso es lo mas los servicios correspondientes, el M. Eugènia Ibanez es periodista.

Dos propuestas contradictorias

Cronologia de una obstinación • La historia de despropósitos de los antiguos estudiós de televisión de Miramar tiene la tortuosa cronologia, con la obstinación municipal por los hoteles de lujo como ifondo y con un sin número de proyectos que, hasta ahora, se han saldado con otros tantos fracasos. A grandes rasgos, la historia de los últimos 26 anos de ese solar de Montjuïc es la siguiente: 1975. Televisión Espanola abandona el edificio tras 25 anos de utilización.

Junio de 1985. El grupo HUSA hace llegar al Ayuntamiento su interès por construir un hotel en Miramar.

9 de Julio de 1986. Cuatro empreses optan al concurso para construir un hotel de lujo con 100 'suites'.

16 de Julio de 1986. El Ayuntamiento adjudica el proyecto al grupo formado por Antoni Parés, el arquitecto Ricardo Bofill, el barón Von Thyssen, Oriol Regàs, Eric de Rothchild y otros. La inversión prevista es de 1.700 millones de pesetas.

Enero de 1988. La Generalitat congela la recalificación

del Plan General Metropolitano (PGM) solicitada por el Ayuntamiento para hacer posible la construcción del hotel. El proyecto de Bofill exigia convertir en edificables terrenos calificados de zona verde y equipamientos. Ademàs, la Comisión de Urbanismo encontró desajustes, trampas en definitiva, entre el proyecto del edificio hotelero y la modificación propuesta.

Junio de 1989. Tras diversos cambios, y ante la evidencia de que la Comisión Jurídica Asesora de la Generalitat iba a emitir un dictamen desfavorable, el alcalde. Pasqual Maragall, opta por retirar el proyecto del hotel de Miramar. El Ayuntamiento debe indemnizar a la promotora, Miramar Suites, con 50 millones de pesetas, según el acuerdo alcanzado af\os después, en mayo de 1995.

Febrero de 1990. El Ayuntamiento reincide con la idea de un restaurante en Miramar y saca de nuevo el proyecto a concurso, en esta ocasión ajustàndose a las prescripciones del PGM. El concurso lo gana HUSA, però el grupo de Joan Gaspar se retira y se adjudica la concesión a Barcelona Inn,

de Joan Passolas, empresario de turismo.

1992. El proyecto no tira adelante y durante la celebración de los Juegos Ólímpicos se construye una espècie de muropantalla para evitar la visión de andamios abandonades.

1992-1999. Una treintena de usos se píantean para el solar de Miramar, algunos trascienden a la opinión pública y otros quedan en el secreto màs absoluto. Entre estàs propuestas frustradas figuran desde palacios de congresos hasta salas de espectàculos, pasando por centros de ensefianza para postgraduados, centros culturales, y algun que otro hotel.

23 de febrero de 2000. El pleno del Ayuntamiento rescinde la concesión a Barcelona Inn. 20 de abril de 2001. Ei pleno del Ayuntamiento, con el voto en contra de CiU y PP, la abstención de IC-Verds y el favorable del PSC y ERC, autoriza a la Sociedad Municipal de Aparcamientos y Sen/icios (SMASSA) a formar parte de la empresa mixta que se constituya para constnjir un hotel de lujo en Montjuïc.

i

ijí

ypu

aci

CARRER

PUBUCITAT

estiu de 2001

MES ÏNFORMACII

SÍSt

Tel- 010

ún

lín^íjm'í

Informació Metropolitana

Tel. 012 Informació Generalitat

www.atm-transmet.es

CALENDARI D'IMPLANTACIÓ DE TÍTOLS INTEGRATS Corona 1

i gener Authosa Mohn Oliveras ., Rosanbus ' Soler i Sauret TMB Transports Lydia TU5G5AL FGC Metro Rodalies Renfe (i)

T-Mes, T-Mes, T-Mes, -J-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes, T-Mes,

T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia T-Dia

15 g e n e r

1 abril T-10, T-10, T-10, T-10, T-10,

T-50/30 T-50/30 T-50/30 T-50/30 T-50/30

T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30

(1) Excepte les estacions de Sant Feliu, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Aeroport

Resta de Corones Autocars Font Autocorb Empresa Casas Empresa Plana M a r t í Colomer Mohn Sarbús Soler i Sauret Transports G. de Olesa Transports Públics La Vallesana FGC

15 g e n e r

1 abril

T-10, T-50/30

T-10, T-50/30 T-10, T-50/30

T-Mes, T-Dia T-10, T-50/30, T-10, T-50/30, T-Mes, T-Dia T-10, T-50/30, T-10, T-50/30, T-Mes, T-Dia T-10, T-50/30, T-10, T-50/30, T-10, T-50/30, T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia

ATM

Autoritat del Transport Metropolità

T-10, T-50/30

T-10, T-50/30

T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia

La Veu

del

CARRER

estiu de 2001

CRÒNICA

5

El preu de la Informació gratuïta MARTA PARDELL I JAIME J . RUBIO

Des de fa més de mig any és gairebé impossible agafar el metro al matí i no sortir-ne amb un diari sota el braç. És el primer resultat visible de la invasió de premsa gratuïta que ha arribat a Barcelona, primer de la mà de la publicació BarcelonayM@s, que distribueix aquesta publicació des del novembre, i més recentment amb el diari Metro Directo.

La lluita per la distribució de premsa gratuïta al suburbà de la ciutat, però, fa temps que dura. I és que en un principi, la intenció de l'Ajuntament de Barcelona era fomentar la distribució dins les estacions del metro d'un diari gratuït per a tots els usuaris. Per aquesta raó va obrir un concurs a través de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) pel que fa a l'edició i distribució d'un diari d'aquestes característiques al qual optaven dos grups. Després de fortes discrepàncies entre l'administració local i la Generalitat pel que fa al plec de condicions, el concurs va declarar-se desert.

I és que les bases de l'adjudicació incloïen condicions com que el director i el president del consell editorial del diari havien de comptar amb el vist i plau de l'Ajuntament, que TMB es reservava una pàgina diària de la publicació, la prohibició de criticar l'empresa municipal de transports i l'Ajuntament o el dret que es reservava el consistori de decidir l'espai que ocuparia la propaganda electoral de cada partit en temps d'eleccions.

300.000 exemplars de premsa gratuïta fan la conpetència als tradicionals diaris de pagament Aaquest concurs optaven, d'una banda, la companyia sueca Modern Times Group en aliança amb el Grup Godó, l'editorial Premsa Ibèrica i la societat GBS Finanzas S.A. I de l'altra, el Grup Zeta recolzat pels noruecs Schibsted i el grup francès Decaux. En un primer moment, l'empresa editora de BarcelonayM@s, índice Multimedia, també optava a la concessió, tot i que va retirar-se del concurs perquè no podia complir les condicions que es demanaven. La concessió, a 7 anys vista, hauria reportat uns cent

L'Ajuntament de Barcelona ha demostrat la seva ineficàcia el darrer any pel que fa a la comunicació local. La declaració de desert del concurs per adjudicar el diari del metro i la suspensió del concurs per a la nova productora de BTV han posat en evidència al consistori

de qualitat": un film eròtic els caps de setmana.

Godó també va optar a la concessió de Barcelona Televisió, juntament amb d'altres grups com Zeta, que partia com a favorit i que comptava amb la col.laboració d'Ovideo, amb Manuel Huerga com a administrador. Curiosament, l'Ajuntamentva convocar aquest concurs, després de decidir no prorrogar el contracte amb aquesta darrera empresa, que s'ha responsabilitat de la gestió durant els tres últims anys, després d'una polèmica concessió. Els altres vuit grups que optaven a aquesta concessió són Planeta, Atlas, Lavinia -que va posar en marxa la televisió de Barcelona el 1994-, Pretesa (grup de televisió local de Prisa), Viasat, Videocom, Mediaproducción i Paral.lel 40.

City TV i Flaix TV apareixen com a nous canals locals

JOSEP MASIP

La nova City TV, del grup Godó, té els seus estudis a la Diagonal, prop de la plaça de Francesc Macià. milions anuals a les deficitàries arques de TMB. *

Guerra declarada

El passat mes de gener, però, el primer tinent d'alcalde i president de Transports Metropolitans, Xavier Casas, declarava desert el concurs i obria la guerra a les boques de les estacions. I és que la premsa gratuïta ha decidit desembarcar a Barcelona, amb el vist i plau de l'ajuntament o sense ell. El mes de novembre el grup francès Uni2 c o m e n ç a v a la distribució de BarcelonayM@s, una publicació filla de MadridyM@s, que es reparteix a la sortida de les estacions de metro madrilenyes, editada per índice Multimedia.

El responsable de l'edició barcelonina és Joan F. Domènec.

Sarce/onay/W@sesfinancia amb publicitat, tot i que la inversió inicial que vaferíndice Mulimedia pera començarà treballar va ser de 1200 milions de pessetes. El diari distribueix cent mil exemplars al dia. Una xifra que

els seus competidors més directes, els noruecs de Metro Directo volen deixar enrera. El nou diari de difusió gratuïta a la ciutat, ja desvinculat del Grup Godó, assegura que té una tirada de dos-cents mil exemplars diaris que distribueixen a través de 220 repartidors situats al davant de boques de metro amb forta afluència de viatgers. L'ex cap de premsa de

Els grans grups mediàtics es barallen per la televisió local Jordi Pujol, Ramon Pedrós, n'és el director.

New Times Group és una empresa especialitzada en premsa gratuïta que distribueix un diari de les característiques de Metro Directo a disset països del món.

Així doncs, aquests tres-cents mil exemplars de premsa gratuïta es

Les noves publicacions són una amenaça per les grans capçaleres • La premsa gratuïta podria convertir-se en el principal enemic dels diaris tradicionals. Les capçaleres de BarcelonayM@s i Metro Directo distribueixen gratuïtament, en total, uns 300.000 exemplars. Els diaris catalans de més difusió tenen, de fet, unes vendes més modestes. Segons les últimes dades de r O J D , El Periòdica de Catalunya i La Vanguardia distribueixen aproximadament uns 180.000 exemplars cadascun, mentre que r>4vu/tot just passa dels 30.000; l'edició catalana de El País amb prou feina s'acosta a aquesta xifra, no arriba . A països com Suècia i Noruega, on ja fa anys que funciona la premsa gratuïta, els diaris de pagament han patit una davallada en el volum de vendes.

metr

Gk>nzMez iwusa a Aznar de no tener "política de Estado'

converteixen en la principal competència dels diaris de pagament. *

Molt de soroll I poca tele

Els grans grups mediàtics catalans no acaben les seves discrepàncies en el diari del metro, sinó que ara també es barallen per la televisió local. I la sang podria acabar arribant al riu. El canal City TV del Grup Godó ja va començar les seves emissions el passat 23 d'abril.

Les seves apostes són el cinema (una aposta múltiple, ja que emeten la mateixa pel.lícula diverses vegades durant el dia), uns informatius que faran especial incidència en tot allò que passa a la ciutat i una programació que aspira a ser moderna: moda, art, cultura i tendències. Tenen fins i tot una discoteca en directe, La Burra, una sala que tanca mitja hora després de la mitjanit, i a on no es pot fumar ni beure ni anar al lavabo una vegada ha començat l'emissió. La programació compta a més amb el que ells mateixos anomenen "erotisme

ftBarcelonaH BamkHtédbKidiiiete

La polèmica va tomar en aquest concurs públic: Godó es va retirar d'ell, afirmant que el considerava "viciat d'origen". El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) els va donar la raó.

Segons un informe publicat peraquest organisme, el concurs es tracta d'un "frau de llei". La raó: no es tracta d'un concurs de prestació de serveis, sinó d'un contracte de gestió de servei públic. És a dir, d'una gestió indirecta del servei, raó per la qual el CAC hauria d'intervenir en aquesta concessió.

Defectes tècnics que obren la porta a futures reclamacions legals. Defectes tècnics que, potser, han estat la causa que l'Ajuntament hagi suspès aquest concurs que s'fiauria d'haver resolt a començaments de febrer.

L'Ajuntament, però, sembla haver trotiat la forma d'apaivagar els ànims a la Casa del Comte (Godó) mi^ançant el nomenament de Joan Tàpia com a director general de BTV. Gosarà el grup que edita La Vanguardia atacar a qui vasermàxim respaisable d'aquesta publicació del 1987 al 2000?

Però la moderna i eròtica City TV i la sempre polèmica BTV no seran les úniques televisions de la ciutat. Ja s'ha anunciat el naixement de Flaix TV, una altra cadena moderna i juvenil -això diuen. Aquesta nova televisió local està impulsada pel grup Flaix -dirigit per Miquel Calzada (abans Mikimoto)-, l'empresa àudb-visual TBF i Òmnium Cultural. L'eix conductor d'aquesta cadena serà la música.

Això sembla només un avís del que ens ve a sobre. Després de la insípida però sanguinària lluita per les plataformes digitals, lluita que va acabar en taules i que sembla anar cap a la fusió, ara comença la baralla pels canals de televisió locals.

Curiós, ja que res de tot això és encara negoci. La mateixa BTV és un servei deficitari, que necessita una subvenció de mil milions anuals per part de l'Ajuntament. Aquesta batalla, però, ja ha començat, i amb força, i, tot i que no només es donarà a Barcelona, és en aquesta ciutat on sembla que ha trobat un marc incomparable pera ganivetades i cops de puny.

6

CARRER

CRÒNICA

estiu de 2001

La premsa de barris: heterogènia, dispersa i encara fràgil L'últim estudi del Col·legi de Periodistes de Catalunya censa 91 publicacions locals a Barcelona.

GERARD MARISTANY I ALBERT MUSONS

Han hagut de paassar molts anys perquè la premsa de barris es trobi en el moment en què està. Després d'un autèntic boom durant el darrer franquisme i la transició, va venir la davallada com a conseqüència de la mateixa situació social dels mitjans 80. Les revistes de les associacions de veïns, majoritàries en aquest espai, van anar-se esllanguint igual que ho feia l'activitat dels seus promotors, malgrat apareixien de forma paral·lela els primers intents d'una premsa independent respecte el moviment veïnal. Parlem de títols com Trenc d'Alba o Carrer Gran,que avui ja són història. Però ara, després de l'estancament, la presència de la premsa de barris es toma a fer notar.

Així es desprèn dels censos elaborats, cada dos anys i des del 1996, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Si en aquelles dates es comptabilitzaren 82 publicacions, les mateixes que l'any 1998, a l'última revisió, tancada el desembre de 2000, la xifra global fa el salt a les 91, gràcies, sobretot, als considerables increments a Gràcia i a HortaGuinardó. Un altre tema és el de la progressió d'aquestes publicacions pel que fa a la qualitat dels seus continguts, a la presència de la informació en les seves pàgines o a l'impacte social de cadascun dels productes dins el territori concret al que serveixen. Aquí l'heterogeneïtat és absoluta.

Una ràpida i sintètica fotografia de les publicacions censades en aquest 2000 donaria com a resultat que, majoritàriament, es tracta de revistes editades per moviments associatius sense ànim de lucre i de diversa índole. Continua imperant el bilingüisme, la franja de tirades entre 1000 i 5000 exemplars és la més ocupada i la gatuïtat es transforma en norma d'obligat compliment. ^ L'oferta veïnal, al capdavant De 91 publicacions localitzades, només 14 pertanyen a empreses, cosa que suposa un petit incre-

LA MARII^A

^Tintm^

PUBUCAaOreSnWtCWnCA/SURT UNA VECyUJAAL'AMY

>ri4

L'IMMB vol P^^EffC? traslladar el Mercat ·*'·"ÍS^^_I del Port als banos de la Plaça de la Marina

B C O O M S de Doncs ptt»«nbi

'^^í^^?^

Mpti4"^

ilfíïSSÍJ;^

lóatra'it

fíatdhcx

s s r jíiïjW'·'··»', ïSÍS'.

Sants-Montjuïc

I ® 933 300 300

Ràdio

\ mOGKAUA BC FteSTAS EM PABINAS CIHJIÍAUS TODOS LOS ACTOS SOH SKATUITOS

\ ^í

La Marina, Masala I La Prosperitat són tres exemples diferents de publicacions de barri. ment de 4 publicacions respecte al 96. Aquest tipus de premsa lluita per tenir una estructura sòlida, tot i que sovint, costa d'arribar a final de mes. És el cas de Ciutat Nord.

En la seva producció hi participen periodistes contractats, i acostumen a tenir un autèntic exèrcit de redactors eventuals, estudiants de periodisme que comencen a fer-hi les seves pràctiques.

Les dificultats econòmiques no afecten, però, ni molt menys, un altre referent de les revistes impulsades per empreses: Zona Alta de Barcelona. Si des dels seus inicis se centraven en els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, tot just ara comencen a ampliar el seu abast cap a l'Eixample i Gràcia.

Amb una estructura empresarial consolidada, és un dels pocs casos on es demostra que la premsa de barris també pot servir per fer diners. La voluntat d'expansió també la comparteix Ciutat Nord, amb edicions a tres districtes, i és una idea que sovint ronda entre els editors d'aquest tipus de revistes, que pretenen avançar, barri a barri, cap al somni d'una publicació d'àmbit general de tot Barcelona.

Però les definicions no poden ser massa àmplies. Entre les revistes

La contrainformació, també als barris

Continuen las llúttes contra) obortufa do rrtgota

LA PROSPERITAT-

• Les publicacions de barri elaborades per moviments alternatius i contraculturals són un fenomen en expansió a la ciutat. Així, a l'entorn del moviment okupa, des del 1998 es publica La Burxa, butlletí contrainformatiu de la Vila de Sants; al desembre del 99 apareix Xibarri, butlletí contrainformatiu del Poble de Sant Andreu; i ja al 2000 inicia el seu camí El Borinot, periòdic mensual de Vallcarca, el Coll, La Salut, i Gràcia. Cal remarcar també la recuperació que fa el moviment okupa de la tradició dels periòdics murals, amb exemples com Infousurpa o Contrainfos.

d'àmbit de barri fetes des d'empreses n'hi ha moltes, 5 de les 14 censades (i encara moltes més que ni tan sols s'han pres en consideració) que es podrien catalogar com a simples guies comercials, de dubtós interès informatiu. No s'ha de confondre això amb les revistes fetes des de les associacions de comerciants, que tot i que es mantenen numèricament estables, cada vegada professionalitzen més els seus formats, per la via de la contractació d'empreses de serveis editorials. Això passa també, en exemples com el de Sant Gervasi Informació, per primar els continguts de barri per sobre dels estrictament comercials.

Les associacions de veïns, però, són les que continuen dominant el camp de la comunicació més local de Barcelona. Avui aquest tipus d'entitats editen fins a 45 publicacions, prop del 50% del total de les censades. Val a dir, però, que sovint esdevenen senzills butlletins interns.

Si moltes d'elles s'han comptabilitzat , és per la importància històrica que en el seu moment varen tenir.

Una de les excepcions d'aquesta norma és Sant Andreu de cap a peus, que, editada ininterrompudament des del 1980 per l'Associació

de veïns de Sant Andreu, manté un alt nivell de continguts informatius que l'acosta als veïns no associats.

Cal parar esment en les publicacions endegades des d'entitats que es dediquen precisament a la promoció dels mitjans de comunicació de barri. Comptem amb dos exemples veterans: L'Informatiu de Sants, Hostafrancs i La Bordeta i La Marina, dels barris de la Zona Franca. També amb dues noves incorporacions, igualment focalitzades com les anteriors en un sol districte: Transversal i L'independent de Gràcia, nascudes ambdues l'agost de 2000. Poques coses les diferencien, com a model, d'una publicació com Ciutat Nord, excepte, és clar, el fet que Districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

els editors són una associació i no una empresa privada.

També hi ha algunes curiositats.

El moviment Humanista, per exemple, registra una activitat creixent, si més no, pel que fa a la producció de revistes. Ja en fan, com a mínim 5 a diferents zones de la ciutat, tot i que pràcticament, l'única informació que inclouen dels propis barris són les agendes d'actes. També cal remarcar la poca presència de publicacions sectorials de barri. En un àmbit com l'esport, si l'any 98 existien dues revistes a la zona nord de Barcelona, avui només n'hi ha una que es publiqui amb periodicitat freqüent, cada quinze dies: Esport 9. I mentrestant, alguns no han canviat des de la transició. És el cas d'Hortavui.

Amb més de 22 anys arribant als quioscos, és una de les úniques tres revistes que es mantenen de pagament als barris de Barcelona (curiosament les altres dues són La Gaceta del Vigia i Marítimas, les dues de l'àmbit portuari de la ciutat). En l'actualitat, Hortavui està formada per amants de l'escriptura que només fan consells de redacció una vegada a l'any. A les antípodes, nous collectius i fins i tot noves llengües arriben a la premsa de barris. Des de començaments d'aquest any, s'edita a Ciutat Vella el "Mensual d'informació, denúncia i crítica social" Masala, escrit en català, castellà i àrab. Sens dubte, un altre exemple de com n'arriba a ser d'heterogènia la premsa de barris a la nostra ciutat.

Gerard Maristany iAlbert Musons són periodistes.

2000

1996

10 9 10 3 5 12 15 10 9 8

10 9 11 4 6 3 9 10 9 11

La festa de les energies renovables ALFONS LÓPEZ de les energies renovables: el Dia del Durant els dies 29 i 30 de juny es Sol. L'energia solar tèrmica, lafotovolcelebra la plaça Catalunya una jorna- taica i l'eòlica ompliran la plaça da festiva per a la demostració pràctica Catalunya, on es podrà comprovar el funcionament d'aquestes energies netes i solidàries.

El Dia del Sol pretén sensibilitzar la població sobre la necessitat d'apostar per aquest tipus d'energies com a forma de reduir els impactes que les energiesconvencionals causen al medi ambient i a la societat, tant als països del nord com als del sud. Però sobretot es vol demostrar la possibiltat d'utilitzar les energies renovables a la ciutat.

Per això, durant les jornades que s'iniciaran el dia 29 a les 11 hores i

duraran fins el dia 30 al vespre, a la plaça Catalunya es podran veure estris funcionant amb energia fotovoltaica, dutxes amb aigua escalfada pel sol, i informació de les activitats i iniciatives que porten a terme les empreses del sector, les institucions i les ONG que treballen amb les energies renovables a Catalunya, tot acompanyat amb música, animació, sorpreses, etc... Aquest acte se celebra simultàniament a tres ciutats europees: Saragossa, Stutlgart i Barcelona dins el projecte Solarvision. El Dia del Sol l'organitza l'Associació Bamamil.

Més infomnació al Tel: 93 412 69 85 o a internet: www.bamamil.org.

<.(4 veu aei

CARRER

estiu de 2001

La revolta de la música

§lt

CRÒNICA •

ular

En

1

paraules

GERARD MELGAR

"Jo no percebo barreres entre els diferents llenguatges musicals; entre el classicisme i el jazz, o entre el rock i el dodecafonisme, per exemple. Ja és hora d'acabar amb aquestes fronteres musicals preconcebudes i amb aquesta mentalitat burgesa antiquada que condemna els nous estils musicals". Aquestes paraules de Ricardo Chailly, director de l'Orquestra de Concetgebouw, resumeixen un sentiment compartit per molts artistes catalans.

Un ampli sector d'artistes s'ha rebel·lat contra la política musical que Aigua dolenta exerceix la Generalitat de Catalunya El consum metropolità baixa, el consum domèstic es concreta en una mitjana de 135 litres persona/dia.

La meitat de la població no beu aigua de l'aixeta pel seu mal sabor. El 74 % dels usuaris considera que paga un rebut car. Les dades les facilita la mateixa Societat General d'Aigües de Barcelona.

•

• Recurs El passat 18 d'abril, el sector de la música popular es va reunir en una assemblea per recolzar el recurs contenciós interposat pel Taller de Músics contra la Conselleria de Cultura, per mitjà del qual es denuncia "la discriminació i el costumisme" en favor de la música clàssica i l'òpera a l'hora de concedir ajudes econòmiques. El recurs, que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vingué motivat per la denegació de set sollicituds de subvenció per activitats del Taller de Músics. Tot i així, la lluita iniciada per aquesta escola no vol tenir un caràcter particular, sinó que persegueix el benefici de tot el col·lectiu. De l'assemblea en sortí una Comissió Negociadora, que serà l'encarregada de representar el sector en les properes converses amb la Conselleria de Cultura.

Les protestes dels músics pel tema de les subvencions, però, no són un fet recent. Fa ja més de 20 anys que vénen reclamant més atenció: "Les classes dominants de la societat catalana segmenten la música posant-li adjectius.

Aquest és l'argument sota el qual existeix un tracte diferent envers unes músiques i altres", afirma Lluís Cabrera, fundador i director del Taller.

Escola privada i immigració L'escola privada concertada, és a dir, subvencionada amb els diners de tots, ha inscrit només el 22% dels alumnes estrangers.: 3261 alumnes a l'escola pública i 1034 alumnes a la privada.

Respecte als anteriors cursos, les xifres suposen un avanç, encara que és insuficient.

•

Monorail TALLER DE MÚSICS

• Festa de la Música al Portal de l'Àngel.

la música popular en rep el 10,5 % (305 i 19 milions de pessetes, respectivament).

El recurs analitza àmpliament la forma de concedir subvencions. Des del Taller de Músics es creu que el fet que pràcticament sempre siguin els mateixos projectes els premiats, i amb les mateixes quantitats, demostra que existeix o bé desídia o bé interès per ajudar un grup de privilegiats. En total, 38 entitats musicals van rebre la mateixa subvenció els anys 1999 i 2000.

Al recurs també es demanen explicacions sobre 43 milions de pessetes que, tot i estar pressu* Moltes qüestions postats, no s'han atorgat a ningú enguany.

Les xifres són força aclaridores: Per altra banda, es fa menció a la música clàssica gaudeix del 76 les subvencions destinades a les % de les subvencions, mentre que activitats de les joventuts d'al-

guns partits polítics (CDC, PSC i ERC).

ca d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya).

Fa temps que els professio* Pitjors condicions nals demanen una llei que reguli les condicions de la música.

"Tota la indústria que genera el Pel moment, s'ha fet un Llibre món editorial està gravada amb Blanc de la Música, que recull un 4% d'IVA; a nosaltres, en totes les reflexions i l'estat accanvi, se'ns aplica un 16%. Si tual del sector per tal de confecun llibre és cultura, suposem cionar aquesta llei. "Volem que que un CD també ho és; per la producció musical es contemtant, ha de tenir el mateix trac- pli com alguna cosa necessària, igual que les altres brantament", reclama Cabrera. ques de l'art", afegeix Lluís Cabrera.

L'Ajuntament ho va intentar.

Clos confia en què l'autoritat portuària instal·li un monorail per a cobrir el transport públic de l'àrea comercial de la nova bocana del port. Clos ja ho ha intentat anteriorment en cinc ocasions: cap a l'aeroport, a Montjuïc-Zona Franca, a la Fira a través de la Gran Via, a la façana litoral i a l'avortat projecte Barca 2000.

A la sisena anirà a la vençuda?

•

Comprar-se un pis

El metre quadrat d'habitatge nou val una mitjana de La música * Diferències 360.000 pessetes. Això clàssica obté el implica que molts barcelonins es deixen un Joan Vinyals, president de l'As76% de les sociació de Músics de Jazz i 49,8% del sou en els pisos subvencions; la Música Moderna de Catalunya, que adquireixen. És a dir, no entén que per una banda la ni més ni menys, que la popular, el 10,5% Generalitat "s'impliqui directa- meitat del sou. Lluny ment en projectes com el del queden aquells anys en què Un altre dels punts conflic- Liceu (1.076 milions) o l'Audito- es considerava que les tius és el pressupost que la Ge- ri i l'OBC (600 milions), i per despeses d'habitatge no Sorprenent solidaritat neralitat destina a la cultura. l'altra no existeixi, per exemple, havien de superar el 20% • Una gran quantitat de reco- Mentre que la mitjana europea una Big Band de Jazz de del salari. neguts artistes va acudir el 18 arriba al 7%, a Catalunya no Catalunya o no es mogui un dit • d'abril a la crida feta pel Taller passa d'un 1,2%. A més, la in- per evitar problemes com el tan- Les Glòries busca una de Músics: Loquillo, Pau Riba, versió al sector privat està al cament de la sala Zeleste".

Santi Arisa, Nina, Joan Albert voltant dels 400 milions de pesLluís Marrasé, secretari gene- sortida a la crisi Amargós, Marina Rossell o setes, "una quantitat ridícula ral de l'Associació de Cantants i El Centre Comercial Les Miguel Poveda, entre d'altres. tenint en compte que la coalició Intèrprets Professionals en Llen- Glòries després de sis anys La presència que més va sor- governant sempre parla de l'en- gua Catalana, explica que el pro- d'existència ha d'invertir prendre fou, però, la de Jordi fortiment de la iniciativa privada blema ja existeix des del moment 1.400 milions per a veure si Savall, director del grup de mú- i l'empresa", afirma el director en què CiU va assumir les com- noves "marques" s'instal·len sica antiga La Capella Reial. del Taller. Un dels punts que es petències en matèria cultural. en les botigues que es van Aquesta és l'entitat privada van acordar a l'assemblea fou "D'ençà, han volgut tenir conten- tancant. És un salt endavant, que rep la subvenció més ele- demanar una inversió anual de ta la seva clientela cultural, que enfront a la pròxima vada per part de la Generalitat 1.600 milions. majoritàriament es troba a l'àmbit obertura de Diagonal Mar (65 milions de pessetes) i, per "Les escoles de música pri- de la música clàssica i l'òpera", i el negoci que muntarà El tant, sempre ha estat un exem- vada desenvolupem una tasca argumenta.

Corte Inglés a Renfe ple a l'hora de denunciar el trac- de formació complementària a En la mateixa línia que s'ex- Meridiana. Mentre, te discriminatori. la pública i, per tant, reclamem pressava el director de l'Orques- l'Ajuntament pretén que la Tot i així, i reconeixent la seva accés a crèdits tous, exempci- tra de Concetgebouw, Marrasé Generalitat incrementi el situació privilegiada, Savall va ons fiscals i disminució de l'IAE", convida els dirigents polítics a re- nombre de metres quadrats CARME ROCA expressar el seu suport al sec- sosté Elisabet Abelló, presiden- flexionar: "No serà la música po- "comercials" per a seguir • Músic assajant. ta d'EMIPAC (Escoles de Músi- pular d'avui la clàssica de demà?". obrint grans superfícies. tor.

8

L·a veu aei

CARRER

HISTÒRIA

estiu de 2001

Els darrers sospirs del Camp de la Bota JOSEP M . HUERTAS

Quan el Patronat Municipal de l'Habitatge va enderrocar, en els primers dies de juliol de 1989, la darrera barraca del Camp de la Bota, es posava punt i final no només a la història d'un barri marginal, sinó també a un segle llarg de barraquisme a Barcelona. Aquell mateix estiu van caure també les darreres barraques de La Perona. Havien calgut deu anys d'ajuntament democràtic per a que finalment s'erradiqués aquesta xacra social.

Aquest indret situat a la imprecisa frontera amb Sant Adrià de Besòs va servir de camp de tir a l'exèrcit francès quan va ocupar Barcelona entre 1808 i 1814. Disposaven per les seves pràctiques d'un turonet, paraula que en francès es diu butte. La corrupció d'aquest vocable va donar lloc al topònim Camp de la Bota. Quaranta anys després el capità general Zapatero va fer construir, per una brigada de presos, un castell de quatre torres destinat a Escola Pràctica d'Artilleria. El castell va subsistir fins entrats els anys 60 del segle XX, adaptat com a escola on donaven classes els escolapis als fills dels barraquistes que des del 1925 s'hi havien anat instal·lant. El barri de barraques, doncs, va existir al llarg de 64 anys.

El Camp de la Bota, tanmateix, no va ser només conegut per ser un territori militar o un barri de barraques. Durant la guerra i la llarga postguerra va ser escenari d'afusellaments. Les cinc darreres morts van tenir lloc el 14 de març de 1952.

(Aquesta col·lecció de fotos va ser presa per Mercè López Navarrete el 1989 per participar en un concurs promogut per un simposi sobre perifèries urtDanes organitzat per l'Institut Besòs).

Família davant de la seva barraca. Les gàbies amb ocells eren una característica del barri, que els acompanyaria a la seva nova residència.

MERCÈ LÓPEZ NAVARRETE

La població gitana va ser majoritària els darrers anys del barri. El 1971 van ser censades 263 barraques en El Parapeto, nom que es va voler donar al Camp de la Bota I que mai no va prosperar.

L >

'^"^^T

'

La pobresa és sempre fotogènica, va dir alguna vegada un fotògraf famós. És una realitat inqüestionable, que no només es feia palès al Camp de la Bota.

# í)

MERCÈ LÓPEZ NAVARRETE

^

•*'!S**í

"*,;*C ïí, '

MERCÈ LÓPEZ NAVARRETE

• La vida transcorria molt al carrer.

Fer sardines o algun altre peix a la brasa era habitual en un barri que vivia a la vora del mar.

MEHCE LÓPEZ NAVARRETE

Tres famílies composades per una dotzena de persones van ser els darrers habitants d'un barri que ha entrat a la llegenda i a l'oblit. El juliol de 1989, sense previ avís, van ser enderrocades les barraques on vivien.

La Veu del

CARRER

estiu de 2001

REPORTATGE

9

Aquesta ciutat, situada a l'antiga Alemanya de l'Est, va ser al 89 pionera en el moviment ciutadà que va fer caure el Mur. Avui, la traumàtica reunificació ha dibuixat un panorama social ben diferent

Un reportatge de

Francisco J.Manzano

Leipzig: ells eren el poble ^ cú\^WffgSÈmg/lfr\a ciutat, mig en valentida, mig atemorida:" Wirsind das Volk, nosaltres som el poble!".

Les estàtues de Goethe i Bach paren orelles als seus veïns que ara desperten. La frase sembla una consigna més del partit. Però el gris buròcrata encara assegut al seu despatx, amb Marx, Lenin i Erich Honecker penjant de les parets, sap que més de 70.000 persones és una xifra massa elevada per una manifestació de suport al règim en aquests temps que corren. Per això ha cridat milers de Policies del Poble que envolten completament l'església de Nicolau. Del seu interior surten a les cinc de la tarda les primeres veus.

Els propis policies es pregunten contrariats: "si ells són el poble, de qui som nosaltres policies?". La batalla retòrica està guanyada. Serà l'única. Les paraules s'imposen a la repressió. La multitudinària manifesta-

El barri de Grünau fa de Leipzig un dels nuclis més potents de Fextrema dreta en tota Alemanya ció recorre els carrers sense un sol incident. És el començament d'una revolució pacífica, l'inici del Canvi, del qual són adalils els ciutadans de Leipzig. "Nosaltres som el poble!". És dia 9 d'octubre de 1989. Just un mes després, els beriinesos prenen el relleu i fan caure el mur.

Diuen que d'ençà fins avui han canviat moltes coses a l'antic est. I deu ser veritat, perquè, el 9 d'octu-

bre de 1999, perl'aniversari d'aquells històrics fets, al voltant de la mateixa església de Nicolau, s'aplegaven amb prou feines uns pocs milers de persones, unaridículapart del mig milió d'habitants de la ciutat.

• Viatges en el temps Dissabte de l'any 2000. Espero a la parada el tramvia que m'ha de portar al centre. Veig que els tristos fars grocs del tramvia s'acosten en la total foscor de la tarda, nit prematura. Aviat me n'adono de què hi ha alguna cosa especial: tres furgonetes verdes de la policia escorten els dos vagons, des d'on provenen uns crits totalment inintel·ligibles.

Quan són al meu davant no són més clars. Però ja és evident el que passa. El Leipzig ha guanyat el partit. Els aficionats semblen lluir ells mateixos de felicitat. La brillantor és, però, del ferro de les seves botes, de les insígnies a les jaquetes i, sobre tot, dels seus caps rapats ben blanquets. Els vagons són plens de gom a gom com camions de garrins, però el gnjny sona més uniforme, com volent imitar un himne militar. No ho aconsegueixen per l'excés d'alcohol. Els en sobra tant que llencen les ampolles i llaunes de cervesa per la finestra. M'he de retirar una mica enrera i acabo mirant com marxa trontollant el tramvia. Toma una calma encara plena de por, mentre penso que tota la violència del món s'havia citat en aquells vagons. "Esperem que el Leipzig continuí guanyanf, em resigno a pensar.

En el seu camí cap al centre neuràlgic de la ciutat, el tramvia haurà passat davant d'un dels últims souvenirs de l'antic règim: el relleu de Karl Marx, que, des de la façana de la universitat, s'haurà quedat encara més petrificat amb la visió del provocatiu comboi. Un cop al centre, enfront de l'Estació Principal de trens, el tramvia obre les com-

MARTA MONASTERIO

Contrast de cotxes a Alemanya.

MARTA MONASTERIO

• Ciclistes circulant per Leipzig. portes i es deslliura del seu passatge que, entre crits, camina desorientat buscant el 13, el que ha de portar la majoria cap a casa seva, o millor dit, dels seus pares, a Grünau. Aquest barri, amb els seus edificis-rusc, construït com un geomètric BelMtge socialista i castigat especialment per l'atur postindustrial de la reunificació, és el niu i el cau de la major concentració de neonazis (que res tenen de nou) de la ciutat. De fet, fa de Leipzig un dels nuclis més potents de la reviscuda extrema dreta en tota Alemanya.

Paradoxa, però, al t)ell mig del mateix barri de Grünau es troba una residència universitària on van a parar molts dels estudiants estrangers. Arribats d'arreu del món, la pràctica totalitat de la comunitat intemacional és representada a la universitat.

A primera hora del matí, el tramvia comença a omplir-se de treballadors, molts d'ells també estrangers. Els índexs d'immigració a Espanya no tenen encara res a veure amb els d'Alemanya, i Leipzig no és una excepció. A cada racó de la ciutat hi ha un establiment àrab de kebabo ddner (aquí shawarma) i la comunitat turca té, fins i tot, la seva pròpia xarxa d'autodefensa, una petita màfia. Però Leipzig és també una ciutat universitària i, quan els treballadors arriben al centre, on és l'edifici principal de la universitat, hi arriben també un munt de bicicletes des dels quatre

els seus "companys de lluita" al sud de la ciutat. És la zona roja i negra, i militant. Dels locals "semi-okupats" i dels bars "alternatius" van arribant sense molt d'ordre a la cruïlla de Connewitz, on estratègicament hi ha una comissaria.

Avui la protesta és contra la videovigilància amb càmares que espien ja àmplies zones de la ciutat. Com sempre, es justifiquen pel control de la delinqüència, però a alguns els recorda els funests temps de la Stasi, la policia secreta de la RDA. La policia tant a prop és una provocació pels manifestants. En un segon comencen a volar les pedres i el so de fueteig de • Una ciutat fantasma les porres fa mal només de sentir-lo.

D'edificis com aquest, anomenats "no Vidres trencats del banc més proper, sanejats" (sense calefacció central, una noia arrossegada per quatre polisense finestres aïllants), Leipzig està cies... Quan tot s'ha esvaït queden un ple i dominen tant el paisatge utbà que parell de barricades cremant a cada qui hi arrita perprimercop no pot estar- sentit del carrer. Són la veu crítica.

A la mateixa hora, de la cèntris'hi de sorprendre's: "Però això sembla una ciutat fantasnna! No m'havien ca i històrica església de Nicolau dit que Alemanya ja només hi havia surten els fidels i altres ciutadans una única i ben pròspera?". Molts pro- de bé. Són aliens a les reivindicapietaris d'aquests edificis els deixen cions al sud de la ciutat i no pascaure de vells perquè els hi surt més segen per l'Estació Principal quan barat que enderrocar-los. Però el pis hi ha partit de futbol. En deu anys d'en Thomashaaguantatja unes quan- han vist canviar de colors molt difetes de les moltes festes d'estudiants rents l'esperança i la fortuna pròpia que es fan a la ciutat, i el pati encara és i la dels seus veïns. Ara el que un apteperorganitzarbartDacoesal'estiu. dia van aconseguir s'ha convertit No tot és gresca per en Thomas, en el que els ha tocat i pensen i el nostre estudiant és també un noi només en tirar endavant. Fins i tot compromès amb les seves idees. Fa els costa veure que en un passat uns quants mesos es va reunir amb recent ells eren el poble.

punts cardinals.

EnThomas, estudiant de polítiques i de comunicació, forma part del 30% d'universitaris que a Leipzig viuen a un pis compartit. Ell és d'un petit poble de Baviera i està encantat d'haver triat aquest destí. I tambéd'haver-se emancipat als 21 anys per no més de 25.000 pessetes l'habitació. És un miracle?

Home, qualsevol diria que el seu edifici caurà fet a miques en qualsevol moment, però la veritat és que l'interior és ben acollidor. A l'hivern només cal posar a cremar el carttó a la vella xemeneia... i a gaudir d'un pastís amb els companys de pis.

La Vet* del

EL CUARTO FOSC

CARRER

e s t i u d e 2001

José Antonio Acebillo Arquitecte en cap. L'home que mana més, després de l'Alcalde. El responsable del Túnel de Mitre -un fiasco, tres projectes i ara una nova factura de mil milions-. Paguem tots i totes. Fa anys va proclamar les maravelles del nus de les Glòries -que serveix per poc- i l'altre dia va pronunciar una conferència.

El que mana tant, s'atreveixacriticarlesgrans superfícies comercials. Ell, que copia molt dels EUA, manifesta que allà s'estan desmontant. Mentre, a la ciutat on ell mana tant, no para d'autoritzar grans superfícies. Decididament, l'arquitecte en cap ha de psicoanalitzar-se.

T'ho imagines?

Porcioles va voler construir un gratacels, semblant a l'ONU, a la plaça Sant Miquel, darrera la plaça Sant Jaume, i va construir el 'novíssim'. Ara, l'Ajuntament eliminarà els últims quatre pisos. Per ocultar la bastida, ha colocat una lona que, pintada com si fos el cel -amb ocellets inclosos- planteja com a interrogant la frase: T'ho Imagines? Quanta sensibilitat mediambiental! I El 'novíssim' ha modificat el skyline de la ciutat i es reduirà sustanclalment, costi el que costí. Però, què passarà amb la vintena de gratacels que el tàndem Clos-Acebillo impulsen com a edificis singulars, tal i com li agradava dir a Porcioles? Els hi col·locaran, en les últimes plantes, unes lones com si fossin preservatius, amb cel i ocellets inclosos? Tot és possible.

Plens teatrals La revista de l'Associaió de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample ens recorda que el popular Picarol oferia una visió de l'Ajuntament que encara avui no ens estranya gens: el mostra com a escenari de "representacions" a càrrec de reputats comediants, i no sempre al servei del bé comú...

Núnez i Navarro El dibuix que publiquem, és de la revista 'La Calle' (anys 70). La notícia es titulava 'Las manos de Núfiez sobre la Ciudad'. Parlava d'especulació i anomenava a Josep Lluís com el rei de les cantonades i dels sobreàtics.

Llavors, Núhez... i Navarro, tenien més cabell. Ara és notícia perquè la Guardia Civil ha posat les mans sobre la seva comptabilitat. I és que entre els clients més nombrosos de Núíïez... i Navarro, hi ha els Inspectors d'Hisenda que van comprar pisos molt economies, a preus sospitosos de frau. Siguem optimistes. Temps al temps.

'"*•'•"* cultura: MUSEU D'HISTÒRIA

DE LA CIUTAT

Nike

Fisas

Kuk Dong és una empresa mexicana del sector tèxtil que treballa directament per a la multinacional Nike.

A finals de l'any 2000, els vuit-cents obrers de la fàbrica van decidir fer vaga per la falta de garanties sindicals i les condicions laborals.

Els treballadors i les treballadores de Kuk Dong han estat treballant per una mica més de quatre mil pessetes a la setmana (45 hores) sota unes condicions infrahumanes.

Està amenaçat per ETA. Regidors del PP han estat assassinats. Ens dol i ho condemnem. Però també lamentem que Santiago Fisas criminalitzi el col·lectiu okupa, situant-lo en l'òrbita pro-etarra. No és de rebut. Més li valdria lluitar contra l'especulació, com ho fa el col·lectiu que ell, amb tanta lleugeresa, acusa.

XANCO CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA F u n d a d a l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45 BARCELONA

S. COOP. C. LTDA.

Llibres Material escolar i d'oficina Jocs didàctics Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

La construcció de la gran Barcelona:

LOBERTURA DE LA VIA LAIETANA 1908-1958 EXPOSICIÓ Del 18 de maig al 30 de setembre de 2001 Museu d'Història de la Ciutat Casa Padellàs. Plaça del Rei, s/n. Barcelona. Tel. 93 315 1111 0-1 Ajuntament de Barcelona

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 30148 26 http://www.casabeethoven.com-actiu.es ludwingvb@com-actiu.es

títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

CARRER

e s t i u de 2001

Bisbe de Sao Fèlix do Araguaia

OPINIÓ

11

Carta abierta a los vecinos

ueridos vecinos. P a r a vosotros y p a r a t o d o ^ B B ^ e c i n d a r i o de l a s o l i d a r i d a d " u n g r a n abrazo fraterno.

M e p e d í s u n a s p a l a b r a s p a r a l a "voz de la calle", que es m u c h o m a s que u n a publicación b i m e s t r a l . A f o r t u n a d a m e n t e ya h a y m u c h a calle, y c o n c r e t a m e n t e a h í e n el p r i m e r m u n d o , q u e g r i t a con c o n c i e n c i a y g e s t o s o l i d a r i e s .

L a g l o b a l i z a c i ó n como m u n d i a l i z a c i ó n p o d r i a ser, y a c a b a r à siendo, u n bien: en ú l t i m a i n s t à n c i a u n a es la H u m a n i d a d , a ú n siendo t a n p l u r a l ; y n u n c a como a h o r a h a t e n i d o la o p o r t u n i d a d de s e n t i r s e u n a l a ú n i c a g r a n familia h u m a n a .

Lo d r a m à t i c o es q u e e s a m u n d i a l i z a c i ó n le h a c a í d o al m u n d o como g l o b a l i z a c i ó n n e o l i b e r a l , como p e n s a m i e n t o ú n i c o , como m e r c a d o t o t a l , como m a c r o d i c t a d u r a econòmica y c u l t u r a l t a m b i é n . C o n el d i n e r o , l a s a r m a s , l a s c o m u n i c a c i o n e s y los s u p u e s t o s o r g a n i s m e s i n t e r n a c i o n a l e s de c o n t r o l e n l a s m a n o s del capitalismo neoimperial.

La globalización neoliberal es u n a ideologia y

e s u n s i s t e m a . N o p o d e m o s o l v i d a r l o . N o se t r a t a s i m p l e m e n t e de u n m e c a n i s m o económico f u n c i o n a l . E s el p u r o i m p u r o c a p i t a l i s m o l l e v a d o a las últimas consecuencias.

A q u í , e n el t e r c e r m u n d o , n o s e s t r a n g u l a con la d e u d a e x t e r n a y la d i c t a d u r a política del FMI. Priva a n u e s t r o s p a í s e s de su i n d e p e n d è n c i a y d i g n i d a d . N o s os o b l i g a a l a s p r i v a t i z a c i o n e s e n favor de l a s m u l t i n a c i o n a l e s .

C e r c e n a t o d o s los p r o g r a m a s b à s i c o s de b i e n e s t a r s o c i a l e n la s a l u d , e n l a e d u c a c i ó n , e n l a ecologia, e n la c o m u n i c a c i ó n . A c a b a s i e n d o la m a y o r g u e r r a , la m a s s i s t e m à t i c a y u n i v e r s a l q u e la H u m a n i d a d h a y a s o p o r t a d o . P o r q u e la globalización neoliberal es homicida y ecocida.

A f o r t u n a d a m e n t e es suicida t a m b i é n . Ya e s t à d a n d o s e f i a l e s . "El fin d e l a h i s t o r i a " a c a b a r à s i e n d o el fin d e s u h i s t o r i a . A d e m à s de l a s c o n f e s i o n e s q u e v a r i o s de s u s c a p i t o s t e s h a n t e n i d o q u e h a c e r y l a s p r o t e s t a s de t a n d i v e r s i f i c a d o s g r u p o s c o n t r a los ú l t i m o s d i f e r e n t e s " D a v o s " , P o r t o A l e g r e , e n el S u r de n u e s t r o B r a s i l , a c a b a de d a r u n e s p e r a n z a d o

t e s t i m o n i o de a l t e r n a t i v i d a d : "Es p o s i b l e o t r o mundo". Donde q u e p a m o s todos y todas y todos los d i f e r e n t e s p u e b l o s , como p i d e n los z a p a t i s t a s .

Es posible y u r g e n t e m e n t e necesario. Y es b u e n o r e c o r d a r q u e el F ò r u m S o c i a l M u n d i a l a g l u t i n a muchos movimientos y acciones: indígenas, afroamericanos, feministas, campesinos, o b r e r o s , ecológicos...

P o d e m o s c o n t a r con u n a c o n f i a n z a de r a í z . L a H u m a n i d a d n o e s s u i c i d a y Dios s i g u e s i e n d o el Dios de l a V i d a y l a L i b e r t a d y l a P a z . Del v i e n t r e s a n g r i e n t o de e s t a n o c h e n e o l i b e r a l r o m p e r à l a a u r o r a de u n m u n d o o t r o . C o m o decía la p i n t a d a l a t i n o a m e r i c a n a , y vale p a r a l a s p e r s o n a s y v a l e p a r a los p u e b l o s , " p u e d e costarnos la vida, però r e s u c i t a r e m o s " .

U n abrazo entrafiable en este compromiso y en esta E s p e r a n z a .

Un obíspo con alpargatas y sombrero de paja Eugeni Madueüo Se llama Pere Casaldàliga (Don Pedró para amigos y feligreses), tiene 71 anos, es obíspo de Sao Fèlix do Araguaia, una prelatura del estado brasileno de Mato Grosso, donde llego hace 30 anos guiado por la misma idea que muchos otros curas catalanes se fueron a vivir a los suburbios en formación en la perifèria de Barcelona: anunciar el Evangelio en un mundo de increyentes, residieran estos en un barrio de Mataró o en el epicentro de la selva amazònica. "Por los difíciles caminos de la misión", titulo el entonces sacerdote Jordi Bertran lui ensayo publicado en Nova Terra en 1968.

"Es en el corazón de los acontecimientos concretos donde el hombre ha de recibír el anuncio concreto del Evangelio", explicaba Beltran la idea de "encamación en el mundo" que propugnaba el teólogo Karl Rahner. "Nada de lo que es humano me es extrafto", -dice el obispo Casaldàliga.

"El Evan.geIio es p a r a los ricos y p a r a los pobres però va a íavor de los pobres, p a r a €|ue saigan de su. pobreza en la medicla de lo posible", dice el preiado Pere Casaldàliga nació en Balsareny, en el seno de una família muy conservadora. Por el magnifico reportaje biogràíico de Francesc Escribano ("Descalç sobre la terra vermella", Edicions 62) nos enteramos ahora que mas que vocación, lo suyo fue una predestinación. A los 11 afios tuvo claro que quería ser sacerdote. Después descubrió su otra vocación natiu^al, la de poeta. Y con el tiempo supo que le encantaba el periodismo. Así que hubo de escoger. Y renunciar. "No habré hecho el amor, no habré tenido" -escribe el Casaldàliga poeta- "la glòria humana de engendrar. Mi nombre / no darà nombre a nadíe; no habré sido / en la acepción cabal del mimdo un hombre". Ganó el misionero.

Casaldàliga llega al estado de Mato Grosso en julío de 1968, con el mayo francès resonando a sus espaldas. Descubre que su tierra de misión està sumida en la pobreza y Brasil en manos de una dictadiu-a militar. "Esto era, y desgraciadamente aún lo es, como el 'far west' -explica Escribano-; había dos bandos enírentados abiertamente: en un lado los terratenientes, y en el otro los peones, los campesinos y los indios. Casaldàliga había de escoger". En los primeros ensayos, el misionero quiso ser el río en el que se baftaban todos. Però no pudo servir al César y a Dios por mucho tiempo. "El Evangelio es para los ricos y para los pobres -razona Casaldàliga-; però va a favor de los pobres, para que saigan de su pobreza en la medída de lo posíble.

También va a favor de los ricos, però en contra de su riqueza".

La suya fue una opción radical, que aún mantíene. Como propugnaba Rhaner, se encarno en su tierra de misión. E, ínfluencíado como venia del ecumenismo que aquellos afios el hermano Roger practicaba en Taizé, prefirió escuchar la verdad de la gente antes que "revelaries" la suya. Así que se despojó de los hàbitos claretianos y se puso los pantalones y las alpargatas que calzan los campesinos. Entro en sus chozas. Y compartió sus problemas y sus esperanzas.

Dadas las coordenadas históricas, a Casaldàliga no debió sorprenderle que al cabo de poco le etiquetaran de comunista. Lo que le sorprendió màs fue el precio exacto de su cabeza: 1.000 cruceiros, un revòlver del 38 y un billete abierto para salir de la región - e s lo que habría cobrado el peón Vicente Paulo de Oliveira si la mala conciencia no le hubiera arrugado-.

De la opción por los pobres, al compromiso. Casaldàliga bautiza un poblado de 'posseiros' -inmigrantes en busca de la tierra prometída- con el catalanísimo nombre de Serra Nova, y para remachar su admiración por los desheredados, pone la iglesia del poblado bajo la advocación de Nosa Senhora des Posseiros. Serra Nova lucha contra los latifundistas cercanos que, insaciables, ponen empalizadas a la selva para delimitar sus propiedades inagotables y delimitar los cultivos de los colonos. La confrontacíón es primària. Y violenta. La i m p u n i d a d de los t e r r a t e n i e n t e s clama al cielo.

Casaldàliga presta sus manos contra las empalizadas y sus versos a la causa de la justícia. "Maleït sigui el latifundi/ -llevat dels ulls de les vaques. / Beneït sigui Déu / i la guerrilla de la Paraula".

Es entonces cuando le nombran obispo, y Casaldàliga se propone aceptarlo sin perder la coherència; columna vertebral de su trayectoria vital. Renuncia a la mitra, al anillo, al bàculo. Seria un obíspo con alpargatas y sombrero de paja. "Lo que me hace a mi no es lo que tengo, sinó lo que soy, lo que amo, las razones de mi vida...", le cuenta a Escribano. Su primera carta pastoral como obíspo - r e p a r t i d a clandestinamente e impresa en ciclostil- fue un informe sobre la situación de esclavitud en la que vivían los peones empleades en las haciendas.

Su propuesta pastoral màs seria, la creación de una Comisión Pastoral de la Tierra que diera cobertura a las organizaciones índígenas y los sihdicatos campesinos. La tragèdia, la muerte de un tiro en la cabeza de uno de los sacerdotes de su prelatura, Joao Bosco, ocurrida cuando ambos habían acudido a la comisaría a interesarse por la suerte de dos mujeres a las que estaban torturando. Però el mayor desgarro se lo propino uno de los suyos. Sin odio, però sin olvido, Casaldàliga recuerda la denuncia pública del arzobispo de Diamantina, Geraldo Sigaud, que no solo

Casaldàliga duerine en u n a h a b i t a c i ó n con fotos del Che, Helder Cà:mi,ara^ MUton m e n t o y San Francisco le acusa de infiltrado comunista, sinó que le responsabiliza de ser el responsable indirecto de la muerte del cura Joao.

Son cosas pasadas, dice sin rencor Casaldàliga. La situación ahora es distinta y màs compleja, pues Brasil tiene desde 1985 un régímen democràtico y la economia ha posibilitado la aparición de una clase media que es quien màs empeno pone en cercar sus propiedades. Solo él, que no evoluciona con el tiempo, pues su verdad es atemporal, sigue víviendo como hizo desde que llego a aquellas tierras; levantàndose a las 6, desayunàndose unos ajos con una ínfusión de algas, rezando el breviario y cantando salmos en la capilla, escribiendo poemas en su despacho/pasillo abierto a todos y al lema "siempre tiene prisa, però siempre tiene tiempo", durmiendo en una habitación con fotos del Che, Helder Càmara, Milton Nascimento y San Francisco de Asís, y escribiendo los versos que dan forma a su coherència: "Que mi palabra, Sefior, no sea màs que mi vida".

Una vida tan significativa y radiante como para que el cardenal de Barcelona, siga impidiendo que la Facultat de Teologia le nombre doctor honoris causa.

12

i.u v e u utft

PUBUCITAT

CARRER

estiu de 2001

^ Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social Institut Català del Voluntariat

A 2001

2001-2003

El voluntariat i el moviment associatiu,

en marxa!

Un procés de creixement i participació amb la màxima implicació i pluralitat

L'any 2001, amb motiu de la celebració de l'Any Internacional del Voluntariat, iniciem un procés de creixement integrador, amb la màxima participació i pluralitat, generant complicitats i consolidant un model català de participació, associacionisme i voluntariat de tots i totes per a tothom.

DAVANT DELS NOUS REPTES PER AL MÓN ASSOCIATIU I DEL VOLUNTARIAT...

CALEN NOUS PLANTEJAMENTS...

La Societat de la Informació

Quins són els nous perfils de voluntariat?

Les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació

Quina ha de ser la incidència social del Tercer Sector?

Els nous marcs de relació públic-privat-social

Com incidirà la finalització de la Prestació Social Substitutòria?

Els nous models de participació social

Com s'han d'abordar els reptes tecnològics?

L'enfortiment de la democràcia i la cohesió social

Quins marcs de relació cal establir?

Noves necessitats socials

Com es poden millorar les pràctiques d'intervenció i de suport?

Noves inquietuds ciutadanes, i nous models de participació

Com enfortir-nos davant aquests nous reptes?

Globalitzacló

Com evitar els desequilibris i l'exclusió?

Com aprofundir en una nova cultura organitzativa?

Com treballar en xarxa?

Com treballar plegats els valors que volem aportar a aquesta societat del segle XXI?

MÉS INFORMACIÓ:

incaVoi

L- 93 228 71 00 5 93 228 73 05 iB3l www.voluntaríat.org

@ c/e: incavol9correu.gencat.es

Diputació, 92-94 08015 Barcelona

•

900 300 500

£,« veu aet

e s t i u d e 2001

CARRER Un altre món és possible

Com a c o n t r i b u c i ó d e la F a v b a la C a m p a n y a B C N 2 0 0 1 c o n t r a el B a n c M u n d i a l , La Veu del Carrer h a p r e p a r a t

biogràfica signada per Eugeni M a d u e n o . Les fotografies de S e b a s t i à o S a l g a d o (que es p o d e n v e u r e a la

>a a l a g l o b a l i t z a c i o . L a re: p à g i n a d ' o p i n i ó el b i s b e P e r e Casaldàliga amb una carta ober acompanyada d'una semblança

organitzada per Intermón) i de Dani Codina, Andreu Blanchar i Albert Ramis il·lustren articles d e fons del sociòleg francès P i e r r e B o r d i e u i del m e m b r e d e

DOSSIER

u

la C a m p a n y a J a u m e Llansó; u n r e p o r t a t g e d e M a r c A n d r e u s o b r e el moviment antiglobalitzador; un d i c c i o n a r i s o b r e la g l o b a l i t z a c i o d e J o r d i Gol; u n a e n t r e v i : politòloga Susan George i u n r e p o r t a t g e d e C a r l e s V a l l s s o b r e el col·lectiu Las Agencias.

DOSSIER

SEBASTIÀO SALGADO

L e s i n c e r t e s e s , c o n t r a s t o s i a m e n a c e s d e l e s g l o b a l i t z a c i o n s p l a n e n s o b r e g r a n s c i u t a t s c o m Djakarta.

Barcelona globalitza les resistències Marc A n d r e u

O

a conferència sobre desenvolupament econòmic que el Banc Mundial havia de celebrar a Barcelona entre el 25 i el 27 de jimy es va suspendre el 19 de mai^. Però la campanya ciutadana que més de 300 entitats i col·lectius van engegar sota el lema Un altre món éspossïbh. Globalitzem les resistències i la solidaritat i que ha estat la causa de la suspensió de la cimera segueix viva.

Després de les accions que el moviment contra la globalitzadó capitalista va protagonitzar a SeatÜe, Davos i Praga, i després del Fòrum

Social Mimdial celebrat el gener passat a la ciutat brasilera de Porto Alegre, els promotors de la Campanya BCN2001 contra el Banc Mundial volien que la mobilització massiva i pacífica signifiqués im salt qualitatiu en la lluita contra el neoliberalisme. Poc s'imaginaven que guanyarien la primera batalla sense ni tan sols sortir al carrer.

Lluny de desmobilitzar ningú, la suspensió de la revmió del Banc Mundial ha reforçat el pluralmovimentanti^obalitzaciódeBaroebna, qiae manté la conferèndaaltemativa pel22i23

de jimy, la revetlla popular de Sant Joan, la manifestació unitària i festiva del diumenge 24, eljudici contra el Banc Mimdial i les accions directes no violentes de denúncia de les injustícies del neoliberalisme, que es focalitzaran en el simbòlic edifici de la Borsa de Barcelona.

L'intent del Banc Mimdial d'integrar i dividir el moviment tot convidant la Federació Catalana d'ONGD a la seva conferència oficial (operació a la que les ONG es van n ^ a r ) i la casual coincidència dmrant les mateixes dates de juny del Fòrum Europa organitzat per la

Diputació de Barcelona i el regidor de Participació Ciutadana Pere Alcober (ima mena de contracimera institucional a la conferència alternativa) demostren fins a quin punt els poders internacionals i locals són conscients del potencial solidari i associatiu que té Barcelona.

Un potencial que, arrelat en xma llarga tradició de lluites obreres, sodals i veïnals i reforçat per la pluralitat i vitalitat dels diferents moviments socials, sindicats, ONGs, formacions d'esquerra i entitats i col·lectius diversos, s'ha desvetllat solidari i antiglobalitzador.

14

CARRER La solidaritat s'organitza en assemblea

DOSSIER

e s t i u d e 2001

Marc A n d r e u

O

a Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern (XCADE) - a m b 9.000 voluntaris catalans que van convocar la consulta social paral·lela a les darreres eleccions- i els prop de 400 activistes catalans que van participar l'any passat a la contracimera de Praga són el teixit base a partir del qual s'ha muntat la Campanya BCN2001. Els nudis catalans de la recent Marxa Mundial de Dones, el Moviment de Resistència Global (MRG) i l'Assodació per una Taxa de les Transaccions financeres per l'Ajuda als Ciutadans (ATTAC), entitats de recent creació al caliu de les mobUitzacions contra la globalització, juguen im paper protagonista en la Campanya, igual que el moviment okupa i el col·lectiu artístic alternatiu Las Agencias. També ha estat clau a l'hora d'engegar el moviment la tasca feta des del Consell Nacional de la Joventut de Catalimya i el Consell de la Joventut de Barcelona. I, encara que amb diferents intensitats, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i les plataformes dels districtes de Gràcia, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris i Ciutat Vella; sindicats com CGT, CCOO,UGT; partits com Iniciativa-Verds, Esquerra Unida i ERC; la Federació Catalana d'ONGD; associacions ecologistes; estudiants i professors universitaris, i col·lectius cristians progressistes han treballat per consolidar el moviment.

Fugint de les estructures associativesjeràrquiques 0 representatives tradicionals, i fins i

La Campanya BCN2001 s*ha organitzat en xarxes horitzontals i assambleàries i en múltiples comissions sectorials que fan servir Internet i llistes de correu electrònic per fer gran part del seu treball tot amb ima coordinació més oberta que el ball de sigles de les plataformes d'entitats habituals, la Campanya BCN2001 s'ha organitzat en xarxes horitzontals i assambleàries i en múltiples comissions sectorials que fan servir Internet i llistes de correu electrònic per fer gran part del seu treball. A les assemblees plenàries -que s'han celebrat cada 15 dies des del 20 de gener per debatre i consensuar les principals activitats-, així com a l'assemblea de coordinació estatal i internacional -que es va celebrar el 12 i 13 de maig amb xina seixantena de delegats de fora de Catalvmya-, cada persona tenia un vot, indef)endentment de la seva procedència.

Aquesta forma de fer, que responsables d'algunes grans organitzacions integrades a la Campanya troben incòmode ifinsi tot excloent i que els mateixos membres de la comissió de Coordinació 0 del MRG admeten una mica caòtica és, malgrat tot, ima de les claus de l'èxit del moviment antiglobalitzadó.

"Som més o menys els de sempre, però el que no acons^uia el teixit associatiu tradicional és ara possible gràcies a aquest nou moviment explica un membre de la XCADE^. La democràcia participativa ha de complementar el desprestigiat sistema representatiu, i si bé a les assembles es van simiant forces molt diverses (partits, sindicats, ONGs, grups de solidaritat, xarxes ciutadanes, assemblees de barri, velles i noves entitats i moviments socials, persones

onal de pertinença a un col·lectiu -explica un membre de la comissió de coordinació-. Però això, a banda de provocar molts embolics en les assemblees, fa que sigui molt fàcil incorporarse a qualsevol moguda i ha incrementat la gosadia i les possibilitats d'organitzar accions amb molt poc temps d'antel·lació". La prova és que, amb poques hores, la mateixa tarda de dissabte que el Banc Mimdial va animciar que suspenia la conferència, la majoria de gent connectada a les llistes de distribució no només es va assabentar de la notícia, sinó que va proposar alternatives, vadecidirnodesoonvocar la Campanya i va debatre on-line convertir la Borsa en el nou blanc de la protestes. Quan, tres dies després, ima assemblea de 300 persones es va reunir per decidir què es feia, el treball ja estava molt avançat.

DANI CODINA

L'Espai Obert, al P o b l e S e c , h a acollit l e s a s s e m b l e e s d e la c a m p a n y a . individuals...) sense cap equíübri clar, són l'únic que tenim, i a partir d'aqm' hem de construir". Una opinió semblant té un històric militant llibertari avui membre d'AlTAC: "És cert que el rebuig a les estructures monolítiques i dogmàtiques i el respecte a l'autonomia individual i de cada organització és, en essència, llibertari, però cal reconèixer l'esforçd'adaptació de la gent de tradició manósta".

Resumint, el moviment antiglobalització es caracteritza pel lideratge moral de noves o i ^ nitzacions com ATTAC, XCADE, MRG i algunes ONG, que aporten ideesfi^esquesi experiència de treball en xarxa, per la gran influència de la societat civü organitzada, que arrossega les organitzacions i entitats més tradicionals, i per l'activa i nombrosa presència de dones i joves.

Noves formes de treball La Campanya BCN2001 no renuncia a mecanismes tan poc nous com finançar-se amb aportacions inicials de cada entitat adherida (25.000 pessetes les grans; 5.000 les petites); a obrir un compte corrent de suport en xina entitat com La Caixa (gestionada, això sí.

per l'Assemblea d'Objecció Fiscal); o a editar desenes de milers de cartells i postals per empaperar la ciutat. Però, a nivell pràctic, Internet i noves formes de relació i treball poHtic defineixen també l'especificitat del moviment antiglobalització. Només cal entrar a la pàgina web www.rosadefoc.org per adonar-se'n.

A banda de consultar qualsevol informació sobre la Campanya o enllaçar-se amb altres nodus afins, des de la web de la Campanya es pot entrar a les llistes de correu electrònic que agilitzen el treball de les diferents comissions. A mitjan de maig, els contactes de la llista de distribució principal arribaven gairebé al mig miler; més o menys, el mateix nombre de gent que la comissió de coordinació comptava que participava aleshores a les assemblees i diferents comissions de treball. Svmiant els e-mails de la resta de lUstes de correu, en total hi havia unes 1.500 persones connectades en la xarxa informàtica de la Campanya. El que ja és més difícil de quantificar és a fins a quanta gent arriben les ramificacions d'aquesta xarxa.

"Treballar en xarxa canvia el sentit tradici-

El moviment es caracteritza pel lideratge moral de noves organitzacions com ATTAQ XCADE, MRG i algunes ONG, la gran influència de la societat civil organitzada i l'activa presència de dones i joves D'una manera similar (combinant treball on-line i reunions) han preparat la conferència alternativa les set comissions dels eixos temàtics Democràcia, participació i repressió; Drets socials i laborals; Drets ecològics, ambientals i model agroahmentari; Immigració; Militarisme i pau; Globalització i desenvolupament; i Dona i globalització. I també a través dlnternet s'ha creat l'anomenada borsa de xerraires, que no és res més que im llistat indexat de temes de debat i de 85 persones (amb els respectius correus electrònics) que s'ofereixen per participar en xerrades que organitzi qualsevol grup en campanya.

Problemes informatius i amb l'Ajuntament • Internet i el treball en xarxa no ho resolen tot. La comissió de d'aparador quan es fotocomunicació, malgrat el reforç tècnic dels telèfons mòbils i la bona grafia al costat de l'alcalde predisposició de molts periodistes, ha hagut de fer front al desconcert de Porto Alegre i ven el dels mitjans de comunicació, que no estan acostumats a informar amb fum del 2004 mentre es rigor d'un moviment social tan plural I heterodox i, encara menys, a lamenta que s'hagin buibregar amb una organització horitzontal que no vol saber res de líders, dat les 1.200 places hoteportaveus o referents. Els protagonismes que els mitjans de comunica- leres contractades pel ció han donat a entitats com ATTAC, per exemple, han creat petites Banc Mundial i posa pals a tensions intemes a la Campanya, igual que algunes diferències sindi- les rodes de la Campanya cals. Davant de cobertures informatives no sempre felices, la comissió regatejant espais i de comunicació ha preferit fer pedagogia entre els periodistes i enviar contraprogramant la coneducades cartes als responsables dels mitjans abans que recórrer a la ferència alternativa amb el fàcil acusació de manipulació mediàtica. En qualsevol cas, i per seu Fòaïm Europa", critica supervisar-ho tot, la Campanya ha constituït un Observatori de la un membre del moviment Cobertura Mediàtica dels Conflictes en coordinació amb la Universitat veïnal.

Autònoma de Barcelona.

Al final, els treballs de la La comissió de logística, per la seva banda, va assumir la difícil tasca de contraconferència se cenSFEM-EL 15'" trobar acolliment per les entre 5.000 i 10.000 persones de fora de Catalunya traran al Raval, ja que el que es preveia que acudissin en un principi a Barcelona. Està per veure siMacba, la Universitat de la retirada del Banc Mundial fa disminuir la participació de militants Barcelona, i l'Escola Milà i antiglotíalització no catalans als actes previstos. Però el cert és que, si en Fontanals, entre altres, han cedit espais propis a la Campanya. L.a del algunes ciutats de l'àrea metropolitana ha estat relativament fàcil aconse- Macba és una col·laboració curiosa i meritòria, perquè a través del seu guir la cessió de poliesportius, escoles, centres socials i altres espais per a projecte Las Agencias de relació entre artistes i moviments socials, dotat les activitats de la Campanya, a Barcelona ciutat l'actitud tancada de amb un pressupost de 12 milions de pessetes, ha garantit un més que l'Ajuntament ha posat les coses molt difícils. 'l'Ajuntament fa política imprescindible suport logístic i d'imatge a la Campanya.

^^^•MíS

CARRER Molta policia però poca seguretat

e s t i u d e 2001

Marc A n d r e u

DOSSIER

15

Programa d'actes Des que el 17 d'abril la Campanya contra el Banc Mundial BCN2001 va fer la primera acció a la ciutat amb motiu del dia mundial de la lluita canperola, s'han succeït tot tipus d'accions descentralitzades reivindicatives.

Aquest és el programa de la carrpanya: • 22 i 23 de juny: Contraconferència i fòrum social altematiu en diferents espais de Ciutat Vella i el Raval

©

l'hora de suspendre la seva conferència de Barcelona, el Banc Mundial (BM) va al·legar motius de seguretat. No obstant, la institució va agrair a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament la predisposició a acollir a la reunió, i al ministre d'Economia, Rodrigo Rato, el seu suport a la cimera internacional. Era el mínim que podia fer el BM després que el Govern espanyol hagués posat en marxa des de feia mesos un dispositiu especial de seguretat per reprimir qualsevol protesta contra la cimera. Segons fonts de la Campanya BCN2001, la Delegació del Govern preveia desplegar a finals de juny a Barcelona un operatiu policial similar al dels Jocs Olímpics de 1992. Algunes informacions xifren l'operatiu en 6.000 policies, i consta que s'havia arribat a calibrar la capacitat dels calabossos de les comissaries de la capital catalana en base a una previsió de 300 detinguts.

Al marge d'alguns grupuscles radicals a n a r q u i s t e s i i n d e p e n d e n t i s t e s que obertament (ho demostren les seves pàgines web) havien apostat per l'acció violenta, la unitària Campanya BCN2001 en tot moment s'ha manifestat favorable a les accions pacífiques, la desobediència civil i l'acció directa no violenta que garanteixi els drets de manifestació i de llibertat d'expressió. "Volem trencar, amb estratègies imaginatives, la criminalització com a moviment violent que busca la policia i els mitjans de comunicació -explica una integrant de la comissió de Comunicació-. És difícil d'evitar que algú pugui trencar un vidre, però el grup violent més nombrós que prevèiem a Barcelona era el dels 6.000 policies armats". Amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats, la Campanya ha creat una comissió legal i antirepressiva i havia previst un cos d'observadors jurídics i internacionals per garantir les jornades alternatives i denunciar possibles extralimitacions i abusos per part de les forces d'ordre públic.

Intimidació i repressió I és que, més enllà de les especulacions, des de principis d'any s'han succeït a Catalunya nombroses intimidacions i accions policials contra els moviments alternatius que no es poden deslligar de l'anunciada (i suspesa) conferència del BM. La injustificada intensificació dels desallotjaments de cases okupades durant els darrers mesos és potser el senyal més conegut.

Però la llista és llarga, i comença quan el

• 23 de juny: Revetlla de Sant Joan a la platja de la Mar Bella.

• 24 de juny: 12.00 h. Manifestació unitària al passeig de Gràda-Diagonal. Tarda: Judici popular contra el BM i el capital davant de la Borsa de Barcelona, al Pg. de Gràcia. A//t' Sopar populari acampada davant de la Borsa.

• 25 de juny: Visita guiada a la Borsa.

Informació: www.rosadefoc.org Col·laboracions econòmiques: Campanya contra el Banc Mundial, Barcelona 2001. Número de compte: 2100-3179-762200163979 (a nom de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya)

Contraconferència ANDREU BLANCHAR

La p o l i c i a a c t u a a m b c o n t u n d è n c i a c o n t r a e l s m a n i f e s t a n t s .

10 de febrer, a Lleida, la policia va identificar i escorcollar els assistents a una assemblea del MRG amb l'excusa d'un control antiterrorista. Per Setmana Santa, a Girona, els participants en un seminari sobre la globalització també van patir intimidacions policials. Igualment, un grup de gent que anava al judici que es va celebrar

Des de principis éPany s'han succeït a Catalunya nombroses intimidacions i cuicions policials contra els moviments alternatius que no es poden deslligar de Vanunciada (i suspesa) conferència del Banc Mundial a Montpellier contra el dirigent camperol francès José Bové va patir un control policial fronterer: tots els membres de la comitiva van ser enregistrats amb vídeo i dues persones que al final no van poder creuar a França van ser interrogades, entre d'altres coses, sobre què s'estava preparant pel juny a Barcelona. Més recentment, al maig, la policia va irrompre en un

local barceloní d'ERC i va identificar els participants en una reunió sense donar explicacions convincents.

Amb tot, el fet més greu es va produir a l'abril, quan algú no identificat va irrompre en el domicili (un àtic de difícil accés) d'un dels membres de la comissió coordinadora de la Campanya BCN2001 i, després d'escorcollar el pis i l'ordinador, va robar una base de dades informàtica amb llistes de correus electrònics. Malgrat tot, el militant antiglobalització, que va presentar denúncia i encara no té resposta, relativitza l'efecte del robatori al mateix temps que critica la intimidació repressiva: "Tot el que fem és públic i, per tant, més enllà de garantir que en un moment clau de la Campanya no se'ns bloquegi la xarxa i la informació, no val la pena protegir-se massa. Les llistes de distribució de correu estan sota la tutel·la de e-Groups, una filial de l'empresa nordamericana Yahoo. I si ni durant la moguda de Seattle la policia dels EEUU es va atrevir a intervenir-la o a bloquejar el servidor alternatiu d'Internet Indymedia, esperem que tampoc ho faci ara la policia espanyola". El que no es pot impedir, però, és que els serveis secrets s'infiltrin en les llistes de correu o interceptin missatges. O que, fins i tot, treguin el nas a les assemblees; per això el detall d'algunes accions només es fa públic en les comissions específiques, on tothom es coneix.

L'experiència del Deute • Coincidint amb les eleccions generals del 12 de març de 2000 es va celebrar la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern, un exercici de democràcia participativa que, malgrat la prohibició, (amb la pela no s'hi juga), va aconseguir que més d'un milió de persones a l'Estat i més de mig milió a Catalunya donessin el seu suport a la cancel·lació total del deute extern.

Que més de 20.000 persones a l'Estat i 9.000 a Catalunya es mobilitzessin és encoratjador. Que més de 1.400 col·lectius s'impliquessin en l'organització també. I que a 212 municipis la ciutadania pogués opinar al respecte, encara més. Sens cap mena de dubte, aquestes accions serveixen per a avançar en la conscienciació dels ciutadans i ciutadanes i esdevenen actes de contraposició a les grans campanyes informatives (intoxicatives més aviat) que utilitzen els responsables de l'increment constant del deute extern dels països empobrits.

Per a tothom que vulgui conèixer amb més detall com es va portar a terme aquesta iniciativa i les valoracions que se'n fan és recomanable la lectura del llibre La Consulta Social del Deute Extern a Catalunya, elaborat per la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern i editat per Editorial Mediterrània i la Fundació Bofill.

• Divendres 22 de juny: 19:00 h. Obertura i presentació dels objectius i el programa de les mobilitzaci- i onsBCN2001.

19:30 h. Ponències d'Arcadi Oliveres | (El Banc Mundial en el context de les i Institucions Financeres Internacionals) i j Susan George (Les polítiques de desen- | volupament del Banc Mundial).

20:15 h. Salutacions de les lluites so- \ cials contra la globalització (MST, Sintel, i Immigrants, Marxa Mundial de les Dones, j moviment okupa, MOCASE, Insubmisos, Zapatistes, Plataforma contra el Pla Hidrològic, Via Campesina, Plataforma contra el Pla Colòmbia).

21:30h. Presentació del programa de la \ Contraconferència i el Tribunal Popular.

22:00 h. Fi de la sessió.

• Dissabte 23 de juny: 10:00 h. Plenaris per eixos i tallers.

14:30 h. Fi de la sessió del matí.

Horaris per eixos: Democràcia, participació i repressió.

10-11 h. Plenari 11-13 h. Tallers 13 -14.30 h. Conclusions Drets socials i laborals.

10-11 h. Plenari.

11 -14.30 h. Tallers.

Drets ecològics i ambientals.

Model agroalimentari.

10-11 h. Plenari.

11-14.30 h. Tallers.

Immigració.

10 -13 h. Tallers.

13 -14.30 h. Conclusions.

Militarisme i pau.

10-13 h. Tallers.

13 -14.30 h. Conclusions.

Globalització i desenvolupament.

10-11 h. Plenari.

11 -14.30 h. Tallers.

Dona i globalització.

10-11 h. Plenari.

11-13 h. Tallers.

13 -14.30 h. Conclusions.

• Dissabte 23 de juny (tarda): 17:00 h. Posada en comú dels acords presos en els tallers i resum de denúncies i propostes per eixos temàtics.

18:30 h. Taula rodona de clausura. "La lluita continua". Amb Cristophe Aguiton (ATTAC-Intemacional), un representant del Gènova Social Fòrum i un representant del Foro Social Mundial de Porto Alegre.

20:00 h. Fi de sessió.

16

,

i.a veu aei

CARRER

PUBUCITAT

estiu de 2001

® a st eI I ó *Les teves botigues de música *De la A a la Z *100 x 100 música nou de la rambla, /5 tel: 93 302 42 36 sant pau, 2 íe/.: 9^ 302 23 95 tallers, 3 (clàssica) tel: 93 318 20 41 taUers, 7 íeL-93 302 59 46

r '-^^

taUers, 79/d.: 93 307 35 75 barnasud, (gavà) tel: 93 638 2918 taUerïí. (overstoks) tel: 93 412 72 85 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96

GUAJA Des de 1985

11»'^jn^^H U | H

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.lecció, regal í decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel: 93.317.61.87 - Fax: 93.331.75.84

Us ajudem a comunicar-vos en català Busquem fa<;anes d'editicis amb

especials per a la restauraciú dels

esgralíais. Busquem tresors vuitcentistes

esgraliats de les façanes. Si teniu un

0 modernistes. Busquem Eresors de la nosua arquiteciura. PerquÈ ara ProEixample. amb ei suport de ia Comissiú Europea, concedeix ajuts

m^

rfi

tresor amagat a casa vosua. i asteu

^A

iiiteressals a tecupeiar-lo amb toia la

ProEixampIe

seva esplendor, iruqueu-nos avui mateix,

Centre de Noimallízació Lingüística

COKSCf« PFR A LANaFï,wLniAciú d e B a r c e l o n a

93 457 05 22

perquè l'aterta d'ajuts és limilada.

93 412 55 00

Ajuntament de Barcelona

;

«

^

Articles per a testes Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda, per Faust Màgic c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

ZAM'meA Artesania y música de i os pueblos indígenas

ACOMA \_

ARTE-SANO

INCAS

0 . Boquerla, 21 • Tel. 9.330 97 34. Fax 93 3040239 C/. Bxda. Llibreterla , 9 * TeL/Fax 93 268 34 73 08002 E3ARCELONA e-mail: Inca ï@l 3gicc0ntr0l.es

. ^

m

La Veudel

CARRER Obraüurs, 6-B baixos • OSÜOa Barcelona • Tel. 93.412.76.00 • Fax 93,412,58.88 • e-tnail: favb^'lafavb.com

Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: NOM: ADREÇA: POBLACIÓ: Subscripció:

CP: TELÈFON: U 6 núms. 1.000 pis. (mínim)

Forma de pagament:

ü 6 núms. a partir de 2.000 pts. (amic/amiga) ü Taló adjunt a nom de Favb

• Domiciliació bancària Entitat: Q Q D a Oficina: D Q ü a Control: Ü Q

Núm. de compte: paaaaaüQüa

FEM-HO " B www.bcn.es

e s t i u d e 2001

DOSSIER CARRER Contra la política de despolitización

n

Pierre Bourdieu

O

odo lo que se describe con la palabra a la vez descriptiva y normativa de mundializacíón es el efecto no de una fatalidad econòmica, sinó de una política consciente y deliberada, y muchas veces inconsciente de sus consecuencias. Esta política que se nutre sin verguenza del léxico de la libertad (liberalisme, liberalización, desregulación), tiene como fïn dar el dominio a los determinismos económicos, liberàndolos de todo control, y de obtener la sumisión de los gobiernos y los ciudadanos a las fuerzas económicas y sociales liberadas. Es esta política, elaborada en las reuniones de los grandes organismes internacionales como la Organización Mundial del Comercio y la Comisión Europea, o en el sano de todas las redes de empresas multinacionales, la que se ha impuesto, a los gobiernos liberales y hasta socialdemócratas de un conjunto de países económicamente avanzados, conduciéndoles a perder poco a poco el poder para controlar las fuerzas económicas.

Contra esta política de despolitización, se trata de restaurar lo político, o sea el pensamiento y la acción política, y encontrar para esta acción el punto justo de aplicación y sus medios específicos, que ya no pueden reducirse a las luchas políticas y sindicales en el seno de los Estados. La tarea, no nos enganemos, es extremadamente difícil porrazones múltiples: primero porque las instancias políticas que se trata de combatir estan muy lejos - y no solo por razones geogràficas- y no se parecen en casi nada ni en sus métodos ni agentes a las instituciones a las cuales se combatia en tiempos con las luchas tradicionales. Luego, porque el poder de los agentes y mecanismos que dominan hoy el mundo económico y social se funde en una concentración extraordinària de toda espècie de capital -económico, político, militar, cultural, científico, tecnológico-, fundamento de una dominación simbòlica sin precedentes, y que se ejerce en particular a través de las empresas mediàticas, también manipuladas.

Hoy el mundo económico y social se funde en una concentración extraordinària de toda espècie de capital Queda que algunos de los objetivos de u n a acción política eficaz se sitúan a nivel europeo -por lo menos en la medida en que las empresas y organizaciones europeas constituyen un elemento que determina las fuerzas dominantes a escala mundial. De ahí que la construcción de un movimiento social europeo uniíicado, capaz de reunir los diferentes movimientos, que en la actualidad estan dispersos y dividides, se impone como un objetivo razonable para todos los que quieren resistir con eficàcia a las fuerzas dominantes.

Una coordinación

abierta

Los movimientos sociales, por diversos que sean en sus orígenes, objetivos y

ANDlílíU ULANCHAR

Los t r a b a j a d o r e s s e h a n s u m a d o a l o s m o v i m i e n t o s s o c i a l e s . proyectos, tienen una sèrie de rasgos en común. En primer lugar, y sobre todo, porque nacen muy a menudo del rechazo de las formas tradicionales de movilización política, en particular de las que perpetúan la tradición de los partidos de tipo soviético.

Estos movimientos son propensos a excluir toda clase de monopolización por minorías y a favorecer la participación directa de todos los interesados.

C e r c a n o s en e s t o a l a t r a d i c i ó n libertaria, estan vinculados a formas de o r g a n i z a c i ó n i n s p i r a d a s e n la autogestión caracterizada por la agilidad del a p a r a t o , lo que permite a los agentes la reapropiación de su papel de sujetos activos -en p a r t i c u l a r contra los partidos a los cuales impugnan el monopolio de la intervención política.

El segundo rasgo común es que inventan 0 reinventan formas de acción originales tanto en sus fines como en sus medios, con un fuerte contenido simbólico. Se dirigen contra objetivos determinades, concretes e importantes por la vida social; alojamiento, empleo, salud, sin papeles..., a los cuales procuran dar soluciones directas y pràcticas; y hacen lo necesario para que su rechazo y sus propuestas se concreten en acciones ejemplares, ligadas directamente al problema en cuestión y que piden una fuerte implicación personal de los militantes y responsables que, en su mayoría, han aprendido el arte de crear el suceso, de d r a m a t i z a r u n a puesta propicia a focalizar el ojo mediàtico, luego político, por tener un buen conocimiento del funcionamiento del mundo mediàtico.

Lo cual no significa que estos movimientos sean meros artefactes, creados de la nada por una pequena minoria apoyada por los medias. De hecho, la utilización realista de los medias se h a combinado con un trabajo militante emprendido desde hace muchos aüos al margen de los movimientos tradicionales (partidos y sindicatos) y a veces en colaboración y el apoyo de una fracción de estos movimientos. Este trabajo h a encontrado, en varias coyunturas, la ocasión de hacerse mas visible, lo cual h a ensanchade, por lo menes puntualment e , la b a s e social. Y el hecho màs

destacable es que estos nuevos movimientos han tenido enseguida una trascendencia internacional.

Queda el hecho que la especificidad de las nuevas formas de lucha es debida a que se n u t r e n de la publicidad que l e s d a n los m e d i a s , a u n q u e a r e g a n a d i e n t e s , y que el n ú m e r o de manifestantes cuenta ya menos que el eco mediàtico y político suscitado por una manifestación o u n a acción. Però la visibilidad mediàtica es, por definición, parcial y muchas veces p a r t i d à ria, y sobre todo efímera. Es por eso que es indispensable llevar d u r a d e r a m e n t e , e independientemente de las ocasiones mediàticas, un trabajo militante y un esfuerzo de elaboración teòrica.

La tercera característica común de estos movimientos es que rechazan las políticas neoliberales destinadas a impon e r l a s v o l u n t a d e s de los g r a n d e s inversores institucionales y de las multinacionales. Y la cuarta es que son internacionales e internacionalistas, a un grade u otro. La última propiedad distintiva y común a estos movimientos es que exaltan la solidaridad, principio tàcito de gran parte de sus luchas, y se esfuerzan para realizarla, tanto por su acción como por sus formas de organización.

El constatar de t a n t a convergència en los fines y medios de las luchas políticas impone buscar si no la unificación (probablemente ni posible ni deseable) de todos los movimientos disperses, por lo menos una coordinación de las reivindicaciones y de acciones, excluyendo toda voluntad de apropiación: esta coordinación deberfa expresarse en una red capaz de asociar individuos y grupos en condiciones tales que nadie pueda dominar o reducir a los demàs, y que todos los recursos ligados a la diversidad de las experiencias, los puntos de vista y los programas sean conservades. Esta coordinación tendría como función principal sacar les movimientos sociales de sus acciones fragmentadas y dispersas, así como de los particularismes de las acciones locales, parciales y puntuales, para evitar las intermitencias o alternancias entre los momentos de mevilización intensa y los momentos de existència la-

tente o adormilada, sin que per esto se caiga en la concentración burocràtica.

En la actualidad hay muchas conexiones, muchas empresas comunes, però que sonextremadamente dispersas. Por ejemplo, existen en cada país gran número de periódicos, semanales o revistas crítieos - p a r a no hablar de I n t e r n e t - que publican gran número de anàlisis, sugerencias y propuestas para el porvenir de Europa y del mundo, però todo este trabajo queda disperso. Los que producen estos trabajos estan muchas veces en concurrència los unos con los otros, se, critican unos a otros, cuando sus contribuciones en realidad son complementarias y podrían acumularse. Los dominantes viajan, tienen dinero, son políglotas, estan ligados por afmidades culturales y de estilo de vida. En frente encontramos gentes dispersas, separadas por barreras linguísticas o sociales. Agrupar toda esta gente es a la vez muy necesario y muy difícil. De hecho, muchas fuerzas progresistas, estructuras de resistència (para empezar, los sindicatos) estan ligadas al Estado.

Lo m i s m o p a r a las e s t r u c t u r a s institucionales y las estructuras mentales. La gente tiene costumbre de luchar a nivel nacional. Queda por investigar si las nuevas estructuras de mevilización transnacionales con capaces de Uevarse las estructuras tradicionales, que son nacionales. Lo que es seguro ea que este movimiento social debe apoyarse en el Estado, però cambiando el Estado, apoyarse en los sindicatos però cambiando les sindicatos, lo que costarà enormemente.

El hecho mas destacable es que estos nuevos movimientos han tenido enseguida una trascendencia internacional Flexible y perraanente, esta coordinación debería tener dos objetivos diferentes: por un lado organizar, por medio de encuentros ad hoc y circunstanciales, conjuntes de acciones a corto plazo y orientadas hacia un objetivo concreto; por otro lado someter a discusión problemas de interès general y trabajar en la elaboración de pregramas de investigación a màs largo plazo, en reuniones periódicas de representantes de los grupos interesados.

Se trataría de descubrir y elaborar, objetivos generales con los cuales todos se identifiquen y colaboren, aportando sus competencias y sus métodos propios. De esta manera se puede esperar que, de la confrontación democràtica, salga un conjunto de respuestas coherentes a cuestiones fundamentales a l a s cuales ni los sindicatos ni los partidos son capaces de aportar soluciones globales.

Pierre Bordieu es sociòloga francès. Este texto es un extracto de un articulo publicado en varios periódicas europeos però vetado en Espana por el diario El País.

18

L·a veu

aci

CARRER Cuatro palabras sobre un fenómeno complejo DOSSIER

estiu de 2001

Jordi Gol

O

a globalización es uno de los temas de actualidad de los medios de comunicación. No obstante, esta termino, así como algunos otros que le suelen acompanar, muchas veces no resulta demasiado claro para el lector no especializado. Este diccionario no pretende hacer una lista exhaustiva de conceptos relacionados con este fenómeno, sinó tan solo ser una pequena guia concisa que nos permita seguir las noticias y debatés entorno a esta situación mundial, de la que se habla mucho en foros y movimientos, però se conoce poco por los ciudadanos. Unos ciudadanos que, en su immensa mayoria, sufren precisamente las consecuencias socioeconómicas de esta globalización.

Ayuda humanitària Las Naciones Unidas dedican mas del 50% de su presupuesto a la ayuda de emergència, frente al 25% en 1989. Sin embargo, la ayuda oficial al desarrollo ha sido incapaz de reducir, y mucho menos de cerrar, la brecha que separa el Norte y el Sur. Por el contrario, las disparidades han aumentado desde la segunda guerra mundial, cuando la proporción riqueza y pobreza ya era de alrededor de 30 a 1. Ahora es de 70 a 1 y va en aumento.

SEBASTIÀO SALGADO

Competència Teoria econòmica que entiende que el producto, Servicio o fuerza de trabajo mejora cuando el que lo requiere puede elegir entre dos o mas proveedores, debido a la lucha entre estos por mejorar y hacer màs atractivo su producto.

Puede darse a nivel individual, empresarial e incluso estatal. La competència salvaje que pregona el mercado neoliberal supone para el individuo una necesidad constante de reciclaje y la constante inseguridad por tener que

La pobresa que provoca el BM mata cada any a més gent que tota la segona guerra mundial. ;FEM-EL ,^w***«.

La mayoria de los 18 millones de habitantes de Sao Paulo no viven en rascacielos, sinó en favelas. luchar por su puesto de trabajo. En el caso de las empresas, las grandes companías transnacionales juegan con evidente ventaja a la hora de competir con las pequenas, puesto que pueden abaratar costes hasta el punto de sacar a sus competidores del mercado. En el caso de los Estados, tampoco parece la competència una buena solución para un mundo globalizado, antes bien parece lógico que se constituya un autentico Estado Global en el que la cooperación no impida, sinó que despliegue, tanto la productividad como la soberanía de los particulares.

Consumismo Base del crecimiento económico del sistema capitalista. Cuanto mayor es el consumo, mayor es la producción y, a su vez, mayor es el beneficio. El sistema consumista es difícilmente compatible con el desarrollo sostenible, pues una producción sin limites agota los recursos y aumenta los residuos provocando así una grave crisis ecològica y econòmica. El comercio justo surge como una alternativa sostenible frente al consumismo.

Choque de civilizaciones Conflictes producidos por el contacto en un mismo lugar de varias culturas diferentes. Tiene una doble vertiente: por un lado estan los conflictes producidos por la exportación de corrientes culturales (estereotipadas) a lugares que tienen unas tradiciones culturales y una visión del mundo completamente distintas. Por otro lado estan los conflictes surgidos del choque cultural entre la cultura de origen de los inmigrantes y la del país de destino.

Desarrollo sostenible Es el desarrollo llevado a cabo en armonía con el medio natural, sin agotar los recursos naturales ni atentar contra el medio ambiente. Las múltiples catàstrofes ecológicas (mareas negras, el agujero en la capa de ozono producido por los CFCs, Chemobyl, Bophal, etc.) demuestran que el desarrollo económico actual no es en absoluto sostenible, abocando al planeta a un punto critico a partir del cual no habrà marcha atràs.

Excluídos Son aquelles que, por circunstancias generalmente de caràcter económico, no pueden acceder a las ventajas de la globalización. M i e n t r a s que la globalización abre las fronteras a los mercados de capital y de mercancías, se las cierra al mercado de mano de obra. Esto produce, en los países pobres, el fenómeno de la localización o re-localizaciòn de la pobreza. Los pobres ven cada vez màs reducido su espacio de acciòn sin poder trasladarse a las zonas que gozan de alta calidad de vida. En tanto que los ricos viven en un mundo sin fronteras y donde no hay tiempo libre, los pobres viven en un

Estado Nación Organización político administrativa.

Nuevos yacimientos de trabajo • Àmbitos laborales que se crean a partir del fenómeno de la globalización. Los trabajos relacionados con las nuevas tecnologies o con las ONGs son un claro ejemplo. Sin embargo, es un error creer que tan solo con el hallazgo de estos nuevos yacimientos de trabajo se soluciona el problema del paro. El mito de que el crecimiento económico va acompanado de un aumento de los puestos de trabajo en el mismo o en distintes sectores, así como el de que la reducción de costes laborales reduce el paro, han caído por sí solos bajo el asfixiante peso de la experiència.

El capitalisme sin trabajo, que permite producir màs con menos empleades, es un hecho demostrable estadísticamente (General

circunscrita a un territorio acotado por fronteras que obedecen a una identidad cultural o a una historia común, o bien formada por la unión de varias naciones con el objetivo de fortalecerse mutuamente (Estado Federal). En el caso del Estado Democràtico y de Derecho, su soberanía es ejercida por todos los ciudadanos.

Electric ha aumentado beneficiós y ha despedido a 75.000 trabajadores, así como también NTT, que ha despedido a 56.000).

Cada vez hay mayor cantidad de parades de larga duración, acompafiados de màs centrates temperales y una constante precarización laboral: aumento de la inseguridad en el trabajo y de la flexibilización de las relaciones laborales. Es lo que Ulrich Beck llama 'brasilefiización de occidente': tomando como ejemplo Brasil, un país donde dos tercios de la población trabaja sin contrato como algo habitual y perfectamente normal, augura cual puede ser, a corto o medio plazo, la situación de Europa y los EEUU.

En l'ordre del BM les 255 persones més riques del món acumulen la mateixa riquesa que els 3.000.000.000 de persones més pobres.

DESFEM-EL

M

La Veu dei

CARRER

estiu de 2001

DOSSIER

19

mundo cada vez mas reducido donde el peso del tiempo libre (sin dinero y sin trabajo) les oprime.

Globalización I Mundialización Fenómeno económico que consiste en la superación de las fronteras del Estado Nación para los mercados de capitales y mercancías, aunque no tanto para el de mano de obra. Esta supresión de las fronteras, a la que se anade el desarrollo de las tecnologías de las comunicaciones, lleva aparejados profundos cambios en la sociedad y en el individuo, a nivel laboral, cultural y en las relaciones personales.

In8titucion.es Bretton Woods El Banco Mundial (BM) y el Fondo Monetario Internacional (FMI) son organismos internacionales de caràcter económico creados tras la segunda guerra mundial para el desarrollo del tercer mundo. Su actuación, generalmente a través de créditos, condiciona la política econòmica de los países pobres. Su trabajo ha sido duramente criticado por su falta de resultados, por la poca transparència en su funcionamiento y por el hecho de estar controlado y actuar según estrategias económicas de los países ricos.

SEBASTlAO SALGADO

Stiglitz, vicepresident del BM, va dimitir del seu càrrec per motius ètics, conscient de les conseqüències de les polítiques d'aquesta institució.

DESFEM-EL ï

La lucha del Movimiento de Trabajadores sin Tierra es un referente de los movimientos antiglobalización.

JPensamiento único La creación de corrientes iconogràficas globales por parte de las industrias La pobresa que culturales globales es un rasgo cada provoca ei BM té un vez màs corriente. En contra de lo que se pueda pensar, estàs corrientes • Las multinacionales ampiían su raclar caràcter de gènere. iconogràficas no crean una uniformidio de acción y con ello su poder polítlco y dad cultural, pues no hay que perder económico.

El 7 0 % de les de vista el acervo cultural de cada co• La red de mercados financieros se munidad. Però lo que sí crean es un globaliza suprimiendo las fronteras para persones pobres sincretisme entre la cultura pròpia y la el capital. exportada por estàs industrias cultusón dones.

• Los recursos humanos, sin embargo rales globales, basado en la creación de se re-localizan a través de trabas para su unos estereotipes de modos de vida que libre circulación.

M se extienden por todos los puntos del DESFEM-EL • Revolución penmanente en el terreno globo. No crean una cultura única aunde la infonnación y de las tecnologías de que sí crean un pensamiento único. De lacomunicaciónquefacilítaalasempresas esta manera tenemos culturas radicalla deslocalización de su producción. mente distintas que, a su modo, consu- plantean alternativas a unas formas de • Exigència de democràcia y derechos men según el mismo esquema. Esto se producción insostenibles e injustas. hunnanos 'de boquílla' (poder polítlco cada convierte en un autentico problema en vez màs con el poder económico). el tercer mundo, donde el nivel de inTrabajo infantil • Influencia de los estereotipos creados gresos es muy bajo però el 'way of live' Trabajo que realizan los menores de edad por las industrias culturales globales en pretende ser el mismo que el que se para contribuir al sostenimiento de la los hàbitos de consumo de los distintos lleva en los países desarrollados. família. No conviene confundirlo con la pueblos del planeta. explotación infantil. El trabajo infantil • Surgimiento de una política es la base de la economia familiar en Trabajo esclava policéntríca: cada vez hay màs agentes Màs allà de la precariedad laboral que muchos países del mundo, prohibirlo sin (ONGs, Oranizaciones Internacionales, viven millones de personas en todo el màs seria condenar al hambre a miles de Empresas mundo, tanto el neoliberalismo como las familias. Ello no quiere decir que no se Transnacionales, Asociaciones, etc) que nuevas formas de capitalisme gangsteril deban tomar medidas para regularlo y, tienen poder de decísión política (no en la medida de lo posible, buscar alterbasan gran parte de sus beneficiós en la democràtica puesto que no han sido explotación de trabajadores esclavos. Ello nativas para que dichas familias no tenelegidos por nadie ni representan a incluye el trafico de niftos y mujeres, que gan que depender de él. instituciones políticas estatales). son vendidos para redes de prostituciòn • Pobreza global (debido al capitaiisníK) Transnacional o para trabajar en régimen de sin trabajo). semiesclavitud. Campafias ciudadanas Espacio Transnacional: espacio que su• Problema de los danos y atentados como la de Ropa Limpia y el Comercio pera las fronteras del Estado Nación y ecológicos globales.

Justo denuncian estàs injusticias y en el que se ejerce alguna actividad • Conflictos transculturales en lugares política, econòmica, cultural o social. concretos (inmigración, tolerància y Empresa transnacional o multinacioconvivència). nal: Empresa que ejerce su actividad Els països que més econòmica màs allà de los limites de un inverteixen en el Estado Nación. Agente transnacional: cualquier organisme que, sin ser un EsGràcies al BM, lucratiu negoci de la tado Nación u organizaciòn internacional formada por Estados ejerce presión la distància entre rics producció d'armes sobre otro Estado para modificar su política interna. Las ONGs son un claro ejemi pobres ha augmentat tenen el 45% dels vots plo de este concepto. No obstante, el poder que pueden detentar estos agentes un 250% des de 1960. al BM i al FMI. transnacionales se convierte en un peligro, puesto que son órganos de presión no M legitimades democràticamente por los DESFEM-EL B ^ DESFEM-EL B ciudadanos que sufren el resultado de dichas presiones.

Claves de la globalización

•U

Movimiento antiglobalización Agentes transnacionales e individuos concretos que juntan sus fuerzas para luchar contra la globalización (o, al menos, contra su desarrollo actual) a través de métodos pacífícos, violentos, intelectuales o artísticos.

Neoliberalismo Doctrina econòmica que propugna la no intervención política en el àmbito del mercado globalizado. Según esta teoria, el mercado globalizado tiene sus pròpia normas que lo regulan y equilibran, basadas la ley de la oferta y la demanda, por lo que no son necesarias las leyes políticas. En este mercado neoliberal las g r a n d e s e m p r e s a s trasnacionales tienen cada vez màs poder mientras que las pequeüas carecen de armas, políticas y econòmicas, para defender su parcela de mercado.

ONU La Organizaciòn de Naciones Unidas (ONU) es una organizaciòn internacional creada tras la Segunda Guerra Mundial con el objetivo de hallar soluciones pacííicas a posibles controversias entre países miembros. A partir de entonces ha aumentado sus funciones como mediador internacional. Su funcionamiento poco democràtico y el derecho de veto a las decisiones que tienen ciertos países en el Consejo de Seguridad (màximo órgano ejecutivo) hace que su actuación haya sido muy criticada por ser poco efectiva y bastante parcial. La sede central de la ONU se encuentra en Nueva York (Estados Unidos).

La Veu del

CARRER De Seattle a Barcelona, amb escala a Praga DOSSIER

estiu de 2001

Jaume Llansó

®

1 moviment contra l'actual procés de globalització econòmica neix a Seattle el 1999. Allà,aprofitant la cimera de la Organització Mimdial del Comerç (OMC) es reimiren moviments socials, sindicats i ONGs per presentar una resposta crítica a les decisions que vénen prenent-se des de fa 50 anys. I és que aquests són els anys que fa que van néixer (de fet, el 1948 i a finals de la segona guerra mundial) dos organismes com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que havien de vetllar pel repartiment eqviitatiu de la riquesa entre els pobles del planeta. Eren instruments de govern mimdial que havien de corregir els desequilibris que la lliure economia de mercat produeix per sistema. Però, pressionades per multinacionals i oligarquies polítiques i militars, han portat a decisions errònies. El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional han passat a ser agents de generar més desigualtats, com ara tot l'endeutament dels països empobrits. A Seattle és va fer explícit per primer cop que les qüestions que grinyolaven des de feia dècades havien afavorit la presa de consciència global de moviments socials i corrents d'opinió com ara l'ecologisme, el feminisme i l'antimilitarisme.

Els moviments que critiquen la globalització econòmica s'han generat durant dos anys de seguiment massiu de protestes en qualsevol cimera internacional de l'OMC, el BM, el FMI i la mateixa comissió europea. La ciutadania, majoritàriament gent jove, s'expressa intentant bloquejar reunions on es prenen decisions poc democràtiques i en contra del desenvolupaANDREU BLANCHAR ment equitatiu de pobles i persones que diuen La cimera del Banc Mundial a Praga es va clausurar un dia abans gràcies a la pressió dels manifestants. que volen promoure. Es critica la manca de democràcia, perquè els països que més paguen, conjimtament amb moltes altres que són poscom ara els Estats Units, conjimtament amb sibles en l'agenda política, han d'expressar una altres set (altrament anomenats ara G8), po- altra forma d'entendre i viure el món. Des de les den ells sols bloquejar o aprovar qualsevol relacions entre les diferents cultures, religions decisió en la línia que vulguin. És a dir, els i ètnies de forma política i diplomàtica (i, per fiaïsos més rics del món prenen les decisions tant l'abandonament de resolucions -que no en per als seus interessos i exclouen la resta del són- militars, passant també per desenvolumón. I això que ha estat tolerat i pràcticament par usos d'energies alternatives, fins al respecdesconegut ara, no és així. te a les organitzacions sindicals arreu del plaL'èxit més gran de les mobilitzacions, que neta, i a la necessitat de consolidar i ampliar han afectat a una trentena de ciutats pel cap processos de participació democràtica. L'oberbaix, ha estat que aquests organismes han tura a noves formes de participació és dels fets més importants que passat de ser uns desconeguts, a coneguts i podem intentar trebacriticats i a no poderllar a escala local. A La ciutadania, se reunir per no patir Catalvmya ja existeiminoritàriament gent més descrèdit públic. xen algunes experiènLa protesta de Praga, jove, s'expressa intentant cies on els ciutadans el 2(X)0, ja va signifitenen un paper de hloqu^ar reunions car un triomf que els major coneixement i que eren presents al decisió sobre les decion es prenen decisions centre de la ciutat van sions dels governs mupoc democràtiques rebre una trucada que nicipals. ens informava que J. El més destacable i en contra del Wolfensohn, preside tot els moviments desenvolupament dent del Banc Mimdiés que han ajudat a al, anvmciava la clauxma presa de consciequitatiu dels pobles sura de la Cimera hoència sobre decisions res abans del previst. que no treballen preBarcelona ha estat l'exponent màxim de la cisament per procurar un desenvolupament situació generada en els darrers dos anys. Una eqxiitatiu, harmònic amb la natura i de condimobilització que es preveia sense precedents cions de dignitat per a tothom, que vol dir bastir ha portat el Banc Mvmdial a suspendre la seva l'estat del benestar que sigui possible a escala cita per poratenir milers de ciutadans al carrer universal. I aquestes crítiques nascudes a en contra de la seva presència. Però després de Seattle han de poder dur a disposar de propostota la situació creada, què? tes que a curta distància -local- i distància Hem de començar a donar forma a totes les llarga-institucions internacionals-, impropostes que sxirten de la trobada de Porto plementin un treball que superi els marcs Alegre. El treball per la condonadó del deute estatals i que, des del nivell local, mantinguin extern, la implementació de la Taxa Tobin, la una tensió internacional per evitar que es globalització dels drets socials i laborals han de tomin a cometre errors històrics. poder-se concretar a qualsevol racó del planeta i, per tant, cal donar concreció local a bastir un Jaume Llansó és membre de L· Campanya ANDREU BLANCHAR. model més just. Són primeres iniciatives que. Barcehna 2001.

Uns 400 activistes catalans es van manifestar a Praga.

La Veu del

CARRER

estiu de 2001

ENTREVISTA

' Susan George

nous moviments socials necessitem treballar amb partitsisindicats. Però a França, com a molts Uocs, molta gent està cansada de militar als partits polítics. I és bo que hi h a ^ gent que se senti més còmode en els moviments socials. És una. nova forma de ser internacionalistes.

Vicepresidenta d'Attac i autora de \'Informe Lugano

''La gent ja creu que és possible un altre món^^

— La lluita de classes ha estat substituïda per la lluita entre exclosos i integrats, entre espavilats i desgraciats?

Marc Andreu

Retrat Un electró lliure lanuel Vàzquez Montalbàn qualifica \'Informe Lugano de subversiu. Ho és, però també és didàctic i sacsejador de consciències, qualitats totes que treballa la seva autora, lapolitòlogafrancesanascudaals Estats Units Susan George. Directora de l'Observatori de la Mundialització i vicepresidenta d'Attaca França, aquesta veterana intel·lectual i activista dels nous moviments socials ha venut ja 14.000 exemplars del seu darrer llibre, coeditat per Icaria i Intermón Oxfam. El seu èxit rau en explicar d'una forma entenedora i colpidora el fenomen conegut com globalització. Ella, però, prefereix parlar de mundialització. I, a despit d'haver-se convertit en un dels referents teòrics del moviment antiglobalització, George precisa que no es vol definiranti-res, sinó partidària de la democràcia internacional.

TX

%

— Com es poden organitzar els exclosos per plantar cara?

» *

^ Ja hi estem treballant. La prova va ser Seattle. L'altemativa l'estem construint potser des de fa cinc o sis anys, si agafem com a pvmt de partida l'alçament zapatista. És im moviment jove i plural que es va visualitzar a Seattle però abans ja hi portàvem uns quants anys trebaUant-hi, i de valent! El que passa és que, com dieu aquí, per poder fer la truita, primer cal deixatar els ous.

4 #í

— Després de Seattle, el Fòrum Social de Porto Alegre marca un punt d'inflexió?

t* *S

— Hi ha qui diu que el seu llibre Informe Lugano marca un punt d'inflexió a l'hora d'entendre el neoliberalisme i el procés de mundialització capitalista.

• • No sé si Informe Lugano marca un canvi, però sí que jo he treballat i treballo en la direcció que es pugui canviar el sistema. Per això vaig escriure, amparant-me en la ficció d'un hipotètic grup de treball d'experts convocats a Lugano pels poders econòmics i polítics del planeta, im informe que analitza les amenaces que pesen sobre el capitalisme al segle XXI i que proposa comperpetuar-loiaprofiandir el seu domini milg ançant el procés de mundialització. I la veritat és que, d'ençà que el llibre ha estat publicat, hanpassatalgunescosesmoltinteressants. A Sudàfrica, per exemple, 39 multinacionals van anar ajudici perquè el govern havia atacat el seu monopoli sobre la producció i distribució de les medicines contra la sida.

Doncs de resultes del judici, les empreses es van veure sorprenentment obligades a canviar de posició. I això em fa creure que el canvi és possible.

— Com aconsegueix que un llibre sobre un tema tan complex com és la mundialització sigui pedagògic i entenedor pel gran públic?

• • Ho porto fent des de fa 25 anys.

Sóc molt curosa amb el llenguatge i també m'hi ajuda la traductora que l'ha passat al castellà. Miro, sobretot, d'anar amb compte amb com dic les coses. Sé que explicar la lògica interna de la mimdiaützació i els seus perills no és el mateix que vendre un pareU de sabates, però intento ser el més planera possible.

— A l'hora de transmetre idees, els llibres o publicacions com Le hAonde

••2

ALBERT RAMIS

Susan George, a la seu d'Intermón a Barcelona.

Diplomatique poden competir amb els mi^ans àudio-visuals? iM Aquesta és ima pregunta tramposa. Les vegades que he sortit per televisió, la gent que m'ha vist m'ha parat pel carrer i m'ha reconegut, però en canvi no es recordaven de què havia parlat. Quan faig un llibre, en canvi, la gent recorda el seu contingut. VuU dir que la qualitat dels resultats a l'hora de transmetre idees és molt més gran amb un llibre que I)er televisió. I, en qualsevol cas, són dos mitjans que noespodencomparar.

• • A mi ningú em va proposar parlar a la conferència del Banc Mimdial.

Sí, és cert que el Banc Mundial va plantejar la possibilitat d'intervenir al seu fòrum a la Federació Catalana d'ONGD, que s'hi va negar. Jo vull subratllar que mai vaig preveure la possibilitat de participar a la reunió oficial. És més, parlaré per Attac i per la resta d'associadons a la cimera alternativa de Barcelona. El que és interessant, però, és que la gent del Banc Mundial est%ui preocupada per nosaltresfinsal punt d'oferir-nos tribxmes. Però jo les rebutjaré fins — No negarà el poder de la televisió. que eUs no canviïn la seva manera de ^ No, és clar que no. I la prova n'és, pensar i actuar. Diuen que volen desgraciadament, el triomf de Süvio diàleg, però mai canvien la seva maBerlusconi a Itàlia. Però el poder de nera d'actuar. La meva idea del diàles idees es transmet millor a través leg és que jo explico el meu d'im llibre. Ara bé, abans que res cal posicionament, tu expliques el teu i, que la gent compri el Uibre, i aquí sí després, el posem en comú i modifiquem les postures respectives. Però que pot ajudar-hi la televisió. ells només volen que parlem als seus fòrums per integrar-nos. I que consti — El 1994 vcKstè va participar en un que jo estic a favor del diàleg. Cal, col·loqui de la Unesco sobre però, establir unes regles bàsiques desenvolupament i va tenir la sobre com i sobre què parlar, i ser sensació que, encara que l'escoltessin, ningú estava disposat a honestos. El que no s'hi val és a demanar diàleg sense tenir cap incanviar res per resoldre els tenció de modificar una forma de fer. problemes que denunciava. Des d'aleshores ni l'han tomada a convidar a conferències d'aquest tipus ni vostè ha participat en el que denomina "jocs estúpids". Però abtans que el Banc Mundial suspengués la cimera de Barcelona el seu nom va sonar com a convidada oficial. Com explica aquesta cerimònia de la confusió?

^ Sóc de les que opinen que la lluita de classes encara té certa vigència.

Però és veritat que hi ha una nova classe social que no són necessàriament propietaris i que s'aprofita de la mundialització. Sóngentquepotcanviar ràpidament de feina i de residència. A sota d'ells hi ha gent que es mantenen en im Uoc, en un treball, que conserven ima manera de viure.

I són aquests els que perden el treball; no estan preparats per aprofitar-se de la mundialització. És im nou conflicte entre la gent que està dins del sistema i es mou ràpid i els que estan fora i són lents en adaptar-se.

— Què opina de les relacions entre els nous moviments socials i els vells partits, sindicats i associacions?

H Nosaltres, com a Attac, hem de treballar i treballem amb els partits.

No som dels que denostem els partits ni combreguem amb la idea de que tots els polítics són vms corruptes. Els

Susan George farà 67 anys el 29 de juny, després de passar per Bai'celona. Casada, amb tres fills i quatre néts, acjuesta noi-daniericana, 1934 a Ohio, va att^irar a Paríseil955iel 1994 va obtenir la nacionalitat francesa. Llicenciada en Filosofia i doctorada en Estudis Polítics, va inaugurar el seu activisme ni()hili1zanl-se contra la

Ti-ansnacional d'Amsterdam.

Es considera una Íbrniif4a ti-eballadora amb un saber generalista i multidisciplinar que i·f'paileix entre conterencies, estudis i e.scrits.

Diu que la fascinen mes les idees que la política.

Reconeix identificar-se amb l'ecolofíisme polític, els socialistes independents i els d'eients italians d'escjuen-a, i entre 1990 i 199.5 va treballai' a (Ii'íH'npeace. A les eleccions europees d<" 1999 va anar a les lli.sti's dels Verds ti·ancesos, pei'o les posicions atlantistes de Daniel (^ohn-Bendit la van d(>rraudar. Aficionada a Tòpei-a i a la natació noTiies parell d'anys li va dedicar e diari Liberation; és un electi'í) Uiui'e.

• • Sí, definitivament Porto Alegre va ser un punt d'inflexió. Jo no hi vaig ser per motius familiars, però va ser molt important, perquè, més enllà de les protestes, també hem de debatre i plantejar alternatives.

— Vol dir que, després de la caiguda del Mur i fins a Seattle no es va redefinir \'enemic i, després, a Porto Alegre es van començar a plantejar alternatives?

tm Sí. La gent ha deixat de tenir la impressió que no pot fer res i ja creu que és possible un altre món. Molta gent es preguntava, i es p r ^ u n t a encara, què puc fer? La falta de respostes era el que feia acceptar la mundialització com la fi de la història. Però veure que es pot lluitar en contra i que hi ha alternatives, que podem lluitar i treballar, és molt positiu. Aquesta va ser ima de les principals raons que em va dur a escriure Vlnforme Lugano.

— Com es lliga la necessitat d'una democràcia internacional amb la tasca de teixir les xan<es desfetes pel neolitíeralisme a nivell local?

im Ja ho estem fent. Cada cop més hi ha més gent que pensa globalment i actua localment. I no només als moviments socials; també als sindicats i a les parròquies. Crec que és ima tendència natural unir les petites coses locals amb l'intemacionalisme.

Abans que res, però, cal construir un edifici nacional perquè el lligam internacional sigui possible.

— En aquesta tasca, quin paper hi juguen els moviments veïnals?

iH No he estudiat el moviment veïnal. Però tots tenim un paper ajugar.

II

La Veu del

PUBLICITAT

CARRER

estiu de 2001

•

Per molts recursos que es destinin a prevenir el foc al bosc, només tu pots preveure la teva conducta.

Apag uem sfc'·>""-^rS·?..

í.'-::|·';•;;•>. ^ • ' í^íf'^'J?''-y^'"í" ,

Generalitat de Catalunya

• • •

• • • •

CARRER

estiu de 2001

ASSOCIACIONS

àià

r^tit^ L'art contra la globalització

Webs sobre la globalizació

L del mesj ^^ L. ^ Las Agencias cerca la complicitat dels artistes amb els moviments socials

Informació

nen de grans manifestacions, editades en diversos CD-ROM, serà una de les tasques de l'Agència de Fotografia i Documentació.

Per altre part, l'Agència de Mitjans col·labora en el procés d'organització d'aquest experiment per a transformar les xarxes de comunicacions i desprivatitzar no només l'accés a la informació, sinó la seva producció mateixa. Una publicació, anomenada "EstàTotFatal", amb articles sobre immigració, llibertat d'expressió, treballadors, és un altre mecanisme crític i ideològic del que disposa..

CARLES VALLS

Una campanya per demanar "Diners Gratis", cartells en contra de l'exèrcit professional, una línia de moda d'autoprotecció per a les manifestacions, un campament a Tarifa, o un diari amb la significativacapçalera "EstàTotFatal". Aquestes són només una part de les expressions artístiques contra la globalització que porta a terme l'entitat anomenada Las Agencias.

Una cinquantena de joves creadors de diverses disciplines formen part de Las Agencias. Aquesta entitat dóna suport a diversos grups antiglobalització, antimilitaristes, associacions de veïns i associacions d'immigrants, entre d'altres.

Està integrada per cinc seccions 0 agències: la de disseny gràfic, la de mitjans, la de moda i complements, la de fotografia i documentació i l'Agència Espacial, que s'ocupa de l'ocupació d'espais.

ON ANAR NOM: Las Agencias ADREÇA Joaquim Costa, 24 08001 Barcelona TEL; 93 324.98,60 WEB: www,lasagencias.net

A nivell artístic Las Agencias volen "implicar socialment a l'artista", comenta Jordi Claramonte, membre d'aquesta entitat. Es vol crear una complicitat de l'artista amb els moviments socials, en el sentit que de la seva col·laboració neixi l'obra.

En l'aspecte polític, Las Agencias, pretenen "aprofundir en la problemàtica social, però amb una dosi de sentit d'humor i autocrítica", comenta Claramonte, membre també d'un altre col·lectiu artístic anomenat La Fiambrera Obrera.

DANI CODINA

• Taller de Las Agencias.

El projecte de Las Agencias és una iniciativa sorgida directament del taller "De l'acció directa com a una de les Belles Arts", que va muntar el col·lectiu artístic la Fiambrera Obrera, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) la passada tardor.

Les cinc agències estan treballant conjuntament amb moviments socials i ja han concretat accions específiques. Fins al moment s'han especialitzat en xarxes d'Informació i producció àudio-visual alternativa, campanyes de comunicació, suports gràfics i producció d'objectes per a intervencions urbanes i creació d'espais de visibilitat.

L'Agència Gràfica està preparant campanyes de cartells visibles a la ciutat amb el lema "Diner gratis". A més, s'encarrega de la imatge gràfica per a la xarxa de col·lectius veïnals i antiespeculació diferents ciutats espanyoles. També han dissenyat unes pancartes especials per a les manifestacions antiglobalització que s'havien previst utilitzar durant la reunió del

Banc Mundial a Barcelona amb fotografies de nens i immigrants.

Per altra banda, crear una línia de moda i d'autoprotecció a les manifestacions és un dels encàrrecs de l'Agència de Moda i Complements. Aquesta fa una proposta original en coordinació amb moviments de desobediència civil de vestits per anar a les manifestacions amb tot tipus de proteccions.

La difusió de milers d'imatges que els grups antiglobalítzacíó te-

Las Agencias, sorgida del taller "De Vacció directa com a una de les belles arts"

Oficials http.//www.worldbank.org http://www.bancomundial.org

Altres: Las Agencias utilitzen les noves tecnologies com Internet (www.lasagencias.net), la publicitat, el disseny gràfic i la moda que, han estat instruments del capitalisme i el consumisme, per posar-los al servei dels moviments socials i fer una reflexió crítica del sistema.

DINERO GRATIS

Accions i campanyes específiques • Diner gratis: Es defineix com "el crit de voler viure, és el gest de provocació que sorgeix, avui, en el lloc que l'art, política i vida es troben".

• Exèrcit professional: Es tracta d'una campanya desenvolupada conjuntament amb el MOC (Moviment d'Objecció de Consciència), l'Assemblea d'Insubmisos i l'Assemblea d'Objecció Fiscal. Destaquen alguns aspectes dels moderns exèrcits humanitaris.

• Campament de Frontera a Tarifa: En coordinació amb la xarxa europea, Noborder, el campament pretén ser un lloc d'encontre i de reflexió sobre l'actual significat de les fronteres i les seves dimensions socials i polítiques.

• Barris en Lluita: Imatge gràfica comuna per a la xarxa de col·lectius veïnals i antiespeculació de diferents ciutats espanyoles, en les quals està en marxa plans de rehabilitació de centres històrics. S'ha previst muntar tallers a l'agost i al setembre.

• Antifeixisme: Disseny i producció de materials gràfics i fotogràfics per a una campanya en espais públics en el barri de Sants. Rep el suport de la "Plataforma Cí-

Rosa de Foc: http://www.rosadefoc.org http://barcelona.indymedia.org http://www.nodo50.org/bcn01 http://www.alasbarricadas.net Sin Dominio: http://www.sindominio.net/ laboratorio Las Agencias: http ://www.lasagencias. net http://www.bicusa.org http://fp.chasque.net:8081/ redbancos/guia.htm http://www.pangea.org/mrg http://www.intermon.org http://www.heritage.org/library/ efp/efp00-04.html

vica per a un 12 d'octubre en llibertat" i altres plataformes antifeixistes. Es preveu pel 12 d'octubre intervencions públiques en diferents places de la ciutat.

• Prét a Revoiter: Col·lecció de roba i complements per l'activista d'avui en dia, pensada per les seves necessitats comunicatives i de protecció. Està desenvolupat a partir de tallers de desobediència civil. Hi ha la línia "Garbage Sport", on destaca un disseny de salvavides fets d'ampolles d'aigua mineral folrades entre capes de bosses d'escombra, fosses amb una simple planxa domèstica. La seva funció és donar una resposta a l'urgent necessitat dels immigrants africans en el seu intent d'arribar a les costes espanyoles. Es tracta de solucions originals i materials gratuïts per a fer front a dilemes socials. S'ha previst una desfilada de models el 22 de juny a les 2:30 a l'atri del MACBA. • Guerrilla de ia comunicació: Col·lecció de vídeos sobre qüestions com migracions, ecologia, concentració de poders i mitjans de comunicació.

• Border Games: Videojocs en xarxa sobre condicions de trànsit a les fronteres.

LAW Organització de drets humans de Palestina: http://www.lawsociety.org Asoc. IMadres Plaza de iUiayo: http://www.madres.org Mu{eres Negro de Belgrado: http://wib.matriz.net Plataforma antiminas: htfp://gos.stxj.edu/w/jvwlliams.html Càtedra de la Unesco sobre la Pau i els Drets Humans: http-y/www.pangea.ofgi'unescopau Coordinadora ONGD Espafía: http://www.congde.org EZLN: http://www.ezln.org/documentos/ index-hfrnl Ecojusticia: http://www.webpersonal.net/

ecojusticia Greenpeace: http://www.greenpeace.org Ecologistes en Acción: htlpy/www.ecologistasenaccion.org José Bové: httpv'/www.confederationpaysanne.fr Movimiento de los Sln TIerra: http://www.mstbrazil.org |Ya Bastal: http://www.yabasta.it InfoUsurpa (Barcelona): http://www.anarki.net/barricade/ news/0069.html Le Monde Dipiomatique: http:/Aivww.monde-diploma1ique.fr Attac: http://attac-catalunya.pangeaorg

International

Fòrum on

Glotialization: http://www.lfg.org Foro Social Mundial; httpï'/www.foairrisocialmunclal.org.br Instituto de Comunicación Global: http://www.igc.org Iniciativa cotra la Globallzación Econòmica: http://www.inpeg.org Fifty Years Is Enou^ (protestes contra el FM I el Baic Mundliy): http://www.50years.org

24

I.ít

VffU €ttfl

CARRER

PUBUCITAT

estiu de 2001

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adígsa

ADIGSA, empresa pública

" Quinze anys al costat dels ciutadans " La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat.

atenció telefònica Atenció al ciutadà i visites concertades

932 28 72 00

Suport a les comunitats de propietaris

932 28 72 01

Noves promocions d'habitatges

932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al ptíblic de les oficines d'Adigsa Hivern: de dilluns a dijous de 9 a 18 hores i divendres de 9 a 14 hores Estiu: de 9 a 14 hores

atenció al territori Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments innecessaris.

Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada barri.

Barcelona C. de la Diputació, 92, 08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@correu.gencat.es

Lleida PI. d'Espanya, 3, ent. 25002 Tel: 973 28 94 66 Fax: 973 28 19 33 e-mail: ad_lleida@correu.gencat.es

Girona C. d'Emili Grahit, 2, 17002 Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad_girona@correu.gencat.es Tarragona C. de Gasòmetre, 22, 43001 Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63 e-mail: ad_tarragona@correu.gencat.es

CARRER

estiu de 2001 CINEMA

Silencio roto: un just homenatge a la història de l'Espanya resistent

BARCELONÈS

^

EXPOSICIÓ

Èxodes en blanc i negre La humanitat en trànsit és el tema de l'exposició "Èxodes" de Salgado

ROSA MARÍA PALÈNCIA

Montxo Armendàriz finalment ha trencat el silenci i ha omplert el buit, que romania fins ara a la filmografia històrica. Silencio roto, la seva darrera pel·lícula, constitueix un just homenatge als maquis, els homes i dones que durant més temps, amb més dignitat que mitjans, van resistir armats a la consolidació de la dictadura fi-anquista. És la història amb minúscula d'homes i dones del poble que van ofi^nar les seves vides amb la convicció que la justícia encara podria transformar la Història (amb majúscules) negra i trista que finalment va ordir el febdsme espanyol durant els anys quaranta.

Silencio roto és, a més a més, un homenatge a les dones, protagonistes encara més infi^üents a la Història, malgrat que sovint siguin elles la colvmma vertebral de la història quotidiana dels perdedors. I això és d'agrair, {lerquè minsos són també els films en què el pimt de vista femem' porti la mirada de l'espectador dins el relat, com en aquest cas.

A la tardor de 1944 Lucia (Lucia Jiménez) toma al poble dels seus pares p)er ajudar a la seva tieta Teresa (Mercedes Sampietro) a atendre la seva botiga. AUà coneix a Manuel (Juan Diego Boto) de qui s'enamora i, al mateix temps, descobreix la realitat dels maquis, que cinc anys després d'acabada la guerra civü, encara sobreviuen armats al bosc mentre porten a terme petites escaramusses per mirar de fer tomar la repúbUca i la democràcia.

SEBASTIÀO SALGADO

CARLES VALLS

Les fotografies de Sebastiào Salgado s'exposen a La Pedrera. Es tracta de mostrar, amb l'emigració com a exemple, que una famflia hvimana veritable sols podrà ser construïda sobre els ciments de la solidaritat i la col·laboració.

Molt poca gent abandona les seves arrels per gust. La majoria es veu obligada a convertir-se en emigrants, refiígiats o exiliats per culpa de la pobresa, la repressió i les guerres. Salgado no es conforma en fer click a la seva camera i mostrar fotos de gran cruesa, dramatisme i bellesa, sinó que vol desenquadrar amb ràbia i arguments gràfics irrefiïtables una realitat que, moltes vegades, "el va fer avergonyir-se de ser un ésser humà". En les seves fotos, els somriures són trencats.

Durant sis anys, a quaranta països, Salgado ha treballat entre aquests fiagitius, al Uarg dels camins que recorrien 0 els camps de refiagiats i als suburbis de les ciutats on solen estabUr-se. Molts passaven els pitjors moments de la seva

vida, espantats, inadaptats, humiliats. Per Salgado, molts d'ells es "limitaven a posarse davant de la camera com si estiguessin amb un micròfon". Una imatge de Salgado val més de nul plors.

Salgado ha recorregut quaranta països durant sis anys La primera part de l'exposició és sobre "Emigrants i reflagiats: l'instint de supervivència. La gran part dels emigrants del Tercer Món es dirigeix a les ciutats, amb una mirada a Europa i als Estats Units. El viatge és Uarg, però hi ha el somni d'una vida millor per mexicans, marroquins, vietnamites, russos i d'altres.

D'altres, pel flagell de la guerra han estat desarrelats, com el cas dels kurds, afganesos, bosnis, serbis i kosovars, sense oblidar, els palestins.

Àfrica també està representada en una segona part dedicada a "La tragèdia Africana: un continent a la deriva". Les guerres que arrasen Angola i al Sud del Sudan, el genocidi a Rwanda són testimonis punyents del sofriment i la desesperació d'aquest continent.

Una tercera part de l'exposició és dedicada a "Amèrica Llatina: Èxode rural, caos urbà". Els indis de l'Amazones, els rebels zapatistes, els Moviments del Sense Terra al Brasil o la misèria i superpoblació de metròpolis de Ciutat de Mèxic o Sao Paulo.

Un altre continent, "Àsia: el nou rostre del món", és fotografiat per Salgado, amb les emigracions de Xangai al Caire, d'Istanbul a Djakarta, de Bombay a Manila. Xangai.

Finalment, l'última part de l'exposició es compon de retrats d'infants de tot el món. Una mirada tendre i esperançadora, després de ser metrallats en blanc i negre dues-centes vegades per Salgado.

BOTIGA

Una aposta per a la qualitat ALBERTO GÓMEZ

Com en d'altres films del cineasta navarrès, com ara Secretos del corazón, 27 homs o Tasio, Armendàriz toma a demostrar la seva sensibilitat per atrapar el temps i per transformar el paisatge, en aquest cas el bosc d'una aldea del nord, en im protagonista destacat del seu discurs.

Es tracta d'un film pessimista, com trist i fosc va ser el tros de la nostra història que retrata. Un film respectuós amb el temps de la vida rural i amb la dignitat dels seus protagonistes. Un film sincer, perquè transparenta la desraó de la mort i de la guerra. Un fihn indispensable per a la nostra memòria històrica. I, finalment i per tot això, és també xma pelUcula bella, malgrat aquest no sigui un terme preferit pels crítics cinematogràfics.

Amb im repartiment de luxe, sobretot pel que fa als secundaris (Alvaro de Luna, Sampietro, Asunción Balaguer, entre d'altres), tant de bo el ganxo dels joves i guapos protagonistes principals, Juan Diego Boto i Luda Jiménez, atr^ui molta gent jove, perquè tothom sàpiga i res no s'oblidi

Enmig del passeig més cosmopolita de Barcelona, Les Rambles, i entre botigues de souvenirs, seus bancàries i quioscos, encara podem trobar una resposta a la nostra recerca d'una camisa o una corbata de qualitat: Xancó Camises, una botiga fundada l'any 1820.

AqueU any, Antonio Cotchet va crear tota una casa que cobreix, fins a dia d'avui, tot el gènere de punt, entre el que destaca les camises de fabricació pròpia.

L'any 1912 Xancó Camises es va reformar, una neteja de cara de la qual encara queden els mobles de caoba i la màquina enregistradora. Avui, un dels germans propietaris, Tristàn Xancó, assegura que a la seva botiga entra tot tipus de púbHc, "de tota classe social com els que fan un destacable esforç per un casament-, des de la més humü fins a la de més nivell social i polític". Tot aquest ventall de clients es pot trobar, al niimero 78-80 de Les Rambles, "només articles de qualitat, res estàndard. Aquí no arriba la mentalitat consumista, sinó qui busca articles de qualitat". Tristén

DANI CODINA

afirma que aquesta recerca no és més que una continuació de "l'antiga tradició de vestir-se amb qualitat en moments solemnes, com els diumenges".

En definitiva, apropar-se fins a Xancó Camises pot ser tot una encertada aposta per a un vestuari elegant i de qualitat.

26

La Veu del

CARRER

PUBUCITAT

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem ei nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal

fnilst-ll df

estiu de 2001

Fira de Bellcaire

Aeròbic - steps - funk - salsa - tonificació - condicionament físic - stretching - body pump

jSèa^

Esport i Fitness

fit-ioga - circuit training - ctc - cardiorunning -fitness infantil -fitness -sauna hidromassatge - aiguagim - piscina aprenentatge - piscina d'estiu solàrium - sport top - spinning - golf - escalada

Ens trobaràs per tota Barcelona Truca ara al 902 222 002 Som els primers en esport per a tothom

atletisme - bàsquet - tennis futbol sala - paddle^

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA

gELATEilü

FORN DE PA D'AVINYO

IV JULIOL MUSICAL A LA CASA DE MISERICÒRDIA 27/06/01 04/07/01 11/07/01 18/07/01

Zauberquintett: Obres de Rossini, Lefèbvre, Haydn, Arnold i Beiro.

Tempo Espanol: Obres de Nin, Granados, Albéniz, Falla, Cassadó i altres, ballades per Isabel Ruiz de Villa "La Chamela".

Barcelona Swing Serenaders: Obres d'Armstrong, Gerswin, Shavers i altres.

Quartet Cornicinum i la soprano Olivia Biamés: Obres de Wagner, Strauss, Mozart, Schubert, Bizet i altres.

Horari d e l s concerts: d e 20 a 21:30 h.

^4 no c*^^

Preu: 850 ptes. Abonament als quatre concerts: 2.800 ptes.

Informació: Telèfon: 93.302.16.92, de 9 a 14 i de 15 a 18 h. Pàgina web: www.fcmb.org

Casa fundada l'any 1912

pasHsserls 1

CONEIX EL NOSTRE LITORAL

-^ 00

1 ÍA ^M h'Si: '' Z V **55h-:**v

ITINERARIS GUIATS

'^^1í

EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS

,

^

1 r-

.<

^

|2^^3^í^ ^.LESTEL,, »

^

^

(N 05 (N tn" t > 03 5l ' - ' i=l

^

3

O

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY ORXATES, GELATS

CO o

0)

^

ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

GRANITZATS, SUÏSSOS ENTREPANS, GOFRES...

C «

O .D

0) '03

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltioche@retemail.es

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

PER A GRUPS ORGANITZATS.

•

Ei medi a les viles costaneres •

•

El Foix, un riu mediterrani •

• •

CRlSTALHi^ÍA - SAHPJMTHFiÍA DH ALUillNiO Y P¥G

La franja litoral, un medi fràgil Els recursos del mar

18

El paisatge a l'entorn del Garraf

Regeneració i recuperació d'espais litorals

DIVISiONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

]() 9( de descuentos en ruaiquier instalación de aluminío. mamparas de haiio, rejas de seguridad, cordnas plegables

INFORMACIÓ I RESERVES:

de 10 a 14 hores a:

Hnos. JURADO

CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR

Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26

PG. MARÍTIM, 72

08870 SITGES

TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 81102 41 E-mall. cem@dlba.es

^^ÉM^^^!^

Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 566 21 51

Diputació de Barcelona

RESIDÈNCIA CLARA

Servei del Medi Ambient

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los dias del afio.

AGRAÏIVI LA SEVA COIVIPRA. REPARTIIVIA RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

Véala: le gustaré

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI 93 357 77 55

Santa Otllla, 13-15

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

CARRER

estiu de 2001

Barri a barri

VEÏNAT

iBreus de barri

Sarrià, preocupat per les antenes

LES CORTS

Cobriment de la Ronda del Mig El passat 17 de maig hi va haver manifestació i talls de tràfic exigint que es cobreixi la Ronda del Mig fins a la Diagonal. Els veïns de la zona del pont de Mejía Lequerica no accepten el projecte de l'Ajuntament, exigeixen un tracte similar al que s'ha donat als veïns de la Gran Via.

MARTA MILÀ

Des del vessant sud de la serra de Collserola (Vallvidrera) fins a la Diagonal, a l'oest de Barcelona, s'estén el barri de Sarrià, annexat a Barcelona el 1921. Aquesta antiga vil·la romana -transformada en una petita comunitat rural agrícola durant l'edat mitjana- es va desenvolupar al voltant de l'església de Sant Vicenç i és coneguda des del 986, el primer cop que va ser esmentada en documents de Barcelona.

El creixement de Sarrià ha suposat una desfiguració de l'antiga orografia. En pocs anys, ha quedat limitat el seu accés natural a la Serra de Collserola per l'acció de la Ronda de Dalt, ha quedat separada de Pedralbes per l'avinguda J. V. Foix i s'ha vist partida pel mig per la sortida dels Túnels de Vallvidrera. Però continua mantenint un cert estatus de zona privilegiada produït per l'emplaçament de les residències d'estiu de la burgesia acomodada. Això no obstant, ni els més privilegiats es deslliuren dels problemes urbans.

•

Els veïns volen un barri net, segur, ben comunicat i que recuperi les arrels històriques

ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

No al trasllat de l'ambulatori Els veïns d'aquest barri va atendre la convocatòria de l'associació de veïns i es van concentrar davant del CAP del carrer Rosselló, demanant que s'anul.li la proposta de trasllat a un local annex a l'Hospital Clínic. Dels 60.000 usuaris del CAP, 9.000 d'ells han firmat com a protesta pel trasllat.

Una de les raons són les dificultats que tindran els majors de 65 anys per arribar al nou local.

GUINARDÓ

Antenes de telefonia mòbil

Un carrer, molts edificis i un apèndix inesperat: una estació base de telefonia mòbil. Una, dues, tres, cinc, deu... aquestes antenes indispensables perquè les noves tecnologies puguin funVista de l'església de Sant Vicenç de Sarrià. cionar, però alhora probables causes de problemes sanitaris, s'han multipli- qual es va arribar al Prat de Ltobregat- seu barri. La raó, segons Tortellà, és cat al barri de Sarrià. el que volen és la retirada de les ante- "donar un serveialazona de caputxins, Encara que els experts no es posen nes de telefonia mòbil". que quedava més incomunicada". d'acord en els efectes a llarg termini L'esmena proposada respon a la que suposa als veïns dels immobles • El derbi Sarrià-Les Corts idea de miltorar el servei de la zona amb una antena de telefonia mòbil, Els veïns de Sanià ha recollit 2.5CX) més alta de Ganduxer i escurçar el l'opinió majoritària és que les antenes signatures perdemanarque el monestir recorregut comprès entre l'estació de són perilloses per a la salut a causa de de Pedralbes tomi aformarpart del seu la Zona Universitària i la de Sarrià. El les ones electromagnètiques que ge- barri. La petició no ha deixat d'existir disseny de l'Associació de Veïns de neren. Les pitjors conseqüències po- des que el 5 de desembre de 1986, Sarrià omet l'estació de Maria Cristina drien ser, entre d'altres, canvis en l'ac- amb la nova divisió de la ciutat en deu i desplaça la de Prat de la Riba cap als tivitat elèctrica del cervell i en la pressió districtes, el convent va quedar inscrit jardins de Santa Amèlia estalviant, sanguínia, avortaments, depressions i al territori de les Corts. Aquesta reorde- d'aquesta manera, una estació i divercàncer. nació, afimnaTortella, suposa'lin primer sos hectòmetres de túnel. La proposta Els casos de propietaris que per- pas per a l'oblit històric", ja que el ha semblat agradar a la Generalitat, meten les instal·lacions d'antenes re- nrKsnestir de Pedralbes era de Sarrià però encara es troba en fase d'estudi. petidores de telèfons mòbils sense des del 1326 i "mai ha estat de les • Alguns apunts informar els llogaters són freqüents, Corts". com també ho són els casos de perEl Casc Antic de Sarrià s'ha peasones amb un procés tumoral que • Alternativa a la Línia 9 tonalitzat però no funciona perquè no viuen als voltants d'aquests edificis.

L'Associació de Veïns de Sarrià ha es posen els mitjans perquè funcioni Tortellà afirma que "l'Associació de dissenyat un traçat alternatiu de la així. Segons Meseguer, "urbanísticaVeïns de Sarrià no en tindria prou en futura Línia 9 del Metro de Barcelona ment és un desastre, els pitons que aconseguir una moratòria -solució a la corresponent a la zona que afecta el han posat perquè no passin els cotxes

BCNeta suspèn a Sarrià • L'actual sistema de neteja i recollida d'escombraries de Barcetona no satisfà l'Associació de Veïns de Sarrià. Tot i que la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) donà un aprovat just a la gestió i funcionament del nou sistema, el president de l'associació de veïns, Jaume Tortellà, considera que el sistema és "regressiu i inviable", per això es desvinculen de l'Acord Cívic per a una Barcelona Neta i Sostenible i retreu a la Favb que l'hagi signat. Les escombraries ni es baixen ni es recullen a l'horari establert; de manera que les bosses queden moltes hores a la vista. Sarrià rebutja la presència de contenidors als caners de la ciutat, perquè suposen un impacte visual antiestètic i, quan s'omplen, les escombraries vessen. L'associació de veïns aposta per un sistema net i d'ús fàcil, que la brossa no estigui mai a la vista, que es pugui utilitzar a qualsevol hora del dia i amb el qual les escombraries passin immediatament a les zones de reciclatge i tractament. En una reunió amb el responsable de BCNeta, José Ignacto Cuervo, els veïns van proposar el sistema de la recollida pneumàtica. Però la brossa continua acumulant-se a les antigues ubicacions de contenidors i quan arribi el periode estival la putrefacció s'accelerarà.

27

JOAN MOREJON

no serveixen per a res. Si és zona peatonal, ha de ser peatonal" i no haurien d'entrar-hi cotxes, perquè "el que hi ha a Sarrià és un híbrid". D'altra banda, Tortellaasseguraque 'la Guàrdia Urbana no fa res per evitar que els cotxes i motos vagin a la velocitat que van per una zona peatonal".

En terme d'equipaments, una qüestió a tractar és el túnel de Mitre. L'Associació de Veïns de Sarrià demanava que passés per sota la Via Augusta, però "l'Ajuntament-diu Tortellà-assegura que suposa una despesa molt elevada i que són obres difícils de dur a terme". La Via Augusta va acabar d'urtDanitzar-se el 1953, quan es va cobrir el tram final del recorregut del tren de Sanià. Al costat de l'estació de fen-ocarrils, però, els tallers descoberts fan massa soroll i, si s'aconseguís fer un Pla Parcial i requalificar la zona, podria cobrir-se per fer aparcaments que fan tanta falta al barri.

Dades empadronament any 1996 Superfície Població Densitat per hectàrea Increment població entre 1986-96 Menors de 15 anys Majors de 65 anys índex d'envelliment Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur Titulats superiors Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Nascuts a l'Africa Classe Alta Classe Mitjana Classe Baixa

399 hectàrees 27.000 67,7 -10,0 13,1 20,5 156,5 64,7 85,7 14,3 21,4 66,5 3,0 0,3 55,5 33,1 11,4

Es demolirà el viaducte Per fi, després de setze anys d'espera es demolirà el viaducte existent a l'alçada de la plaça Alfons X. Com recorda el periodista Huertas Claveria, l'arquitecte Acebillo va considerar ja el 1985 que era suficient amb la demolició d'un dels dos viaductes existens.

L'Ajuntament va actuar de forma timorata. En el seu moment el veïnat ho va celebrar a mitges i no va renunciar a què es demolís en un futur el viaducte. Diuen que en breu actuarà la piqueta.

PORTA

No a habitatges en equipaments La Favb d'acord amb l'Associació de Veïns Porta ha impugnat habitatges en el solar situat a l'avinguda Rio de Janeiro. Els 2.033 metres quadrats qualificats de 7b no poden requalificar-se en HJ10 (Habitatges per a Joves). El barri de Porta ha estat experimentant un augment demogràfic important i necessita espais comunitaris en relació a l'augment de la població.

SANT ANTONI

Casa Golferichs Pancartes col·locades entre els arbres de la Gran Via deien: "Volem el xalet pel barri". En aquells rrroments, l'Ajuntament encara no treia les pancartes i la reivindicació es va estendre. Va començar el 1981 amb el tancament de quinze persones i no va acabar fins que Nutïez y Navarro va abandonar la casa que volia demolir.

En el passat mes de maig l'edifici va complir cent anys. En aquesta ocasió la dura especulació no es va sortir amb la seva. S'ha celebrat l'aniversari amb nombrosos actes.

GUINARDÓ

AlJegacions al Primer Cinturó L'Associació de Veïns Joan Maragall ha presentat al·legacions a la modificació PGM a l'àmbit del Primer Cinturó en el tram comprès entre el carrer Sant Quintí i l'avinguda Meridiana. L'operació implica enderrocar cases del barri. No comparteixen aquesta actuació i a més a més consideren que s'incompleixen aspectes legals importants.

La veu aei

tíO

CARRER

VEÏNAT

estiu de 2001

Barcelona s'espolsa les presons Els barris perden sòl per a equipaments Distribució del sòl

• Zona verda • Equipaments • Vialitat • Habitatge protegit • Ús oficines. Hoteler

TOTAL

PLANEJAMENT ACTUAL

PROPOSTA DE PLANEJAMENT

23.308 m^ 38.867 m^ 62.175 m= 4.727 m^

35.005 m^ 13.476 m^ 48.481 m^ 1.874 m^ 5.954 m^ 10.593 m^

66.902 m2

66.902 m '

LA VANGUARDIA

^ BARCELONA F ANDRÉS NAYA

Des del 1996 la Generalitat i l'Ajuntament portaven negcxjiant racx)rd de presons. Finalment el passat 15 de maig van arribar a l'acord. Les dues administracions firmaven un conveni que implicava demolir les tres presons existents a la ciutat.

Però aquest pacte suposa acordar una nova ordenació urbanística, un canvi en els usos dels solars que ocupen les presons. I tot això implica que s'haurà de tramitar una modificació del Pla General Metropolità.

En el canvi de cronx)S realitzat als tres solars ocupats per les presons, s'ha incorporat un quart solar, situat al barri de Poble Nou, que l'Ajuntament regala a la Generalitat per a què en pugui obtenir un benefici.

En el quadre que publiquem podem apreciar que els quatre solars sumen 66.902 metres quadrats. La modificació que es planteja suposa que els 62.175 metres quadrats qualificats com a

zones verdes i equipaments es redueixen a 48.481 metres quadrats, és a dir, disminueixen 13.694 metres quadrats. Respecte a la viabilitat actualment ocupa 4.727 metres quadrats i es reduirà a 1.874 metres quadrats.

En total són 16.547 metres quadrats que de ser zona verda, equipament o vial que es volen convertiren pisos, oficines i hotels. Com a resultat del Pla, la ciutat, els seus barris, perden una quantitat important de sòl que canviarà del seu ús públic al privat. * Operació especulativa El president de l'AV de l'Esquerra de l'Eixample, Pere Castafio, es va assabentar de l'acord per la premsa i ha denunciat en nombrosos miflans que no se'ls ha tingut en compte. PerCastano'tiavien d'haver-nos informat i d'havertingut interès per la nostra opinió". Castafio critica que Carmen San Miguel, la regidora del Districte, els havia convocat a una reunió per explicar-los "cinc dies desprès el que ja sabem a la premsa".

LA VEU DEL CARRER

Per altra banda, la "Plataforma de la Modelo para la Cultura" celebra la conservació del panóptic (torre i sis galeries), però en nota pública realitzadaexpliquenque"continuemmantenintla necessitat de salvaguardartotes les parts essencials del conjunt per tal de conservar el caràcter i el vator unitari".

L'acord de construir 18.000 metres quadrats a oficines i ús hoteler, amb façana al carrer Nicaragua, en lloc de dedicar el sòl corresponent a formar part dels "Jardins de la Uibertaf, fa que es manifestin amb rotunditat oposats al pla. Per la Plataforma, tenint en compte la qualificació urbanística actualment vigent com a zona verda i equipaments del solar de la Model ès 'il·legal, inadmissible moral i socialment, plantejar cap canvi de qualificació d'usos i especialment si són especulatius, siguin hotels, oficines i habitatges".

Per altra banda, a la presó de Trinitat Vella es pretén construir habitatges protegits. Aquesta intervenció no és qüestionada pels veïns, però davant l'ambigüitat amb què es planteja l'operació, seria important que fossin habitatges públics

Museu dels Drets Humans • Diverses entitats, com l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, Sos Monuments, l'Associació Helios Gómez i la Favb demanen que es faci un museu a la galeria número 4 de la presó Model. La raó ès que a la cel·la número 1 existeix un oratori conegut com la "Capilla Gitana".

Es tracta d'uns frescos pintats per Helios Gómez, que va ser pres des de 1948 fins el 1954 sense un judici que el condemnés i acusat d'associació i propaganda il·legal. L'obra va ser encarregada pel mercedari Bienvenido Lahoz, que va ser director espiritual de la presó.

Helios Gómez era fins el 1939 un artista internacional amb una abundant producció, així com pel seu activisme llibertari-comunista a favor de les llibertats i el canvi social. Les seves obres estaven dedicades a la denúncia de tot tipus de poder. A les parets d'aquella cel·la Helios va pintar la verge, el nen i els àngels del conjunt, amb fisonomies gitanes.

A l'època, l'obra va ser molt poUèmica. El reconegut valor artístic de l'obra exigeix la seva restauració i exposició permanent en un museu que ha de ser testimoni de la lluita per les llibertats i els sofriments de tres generacions. Un museu que ha de recordar-nos la importància de lluitar, ara i sempre, pels drets humans, socials i polítics, de totes les persones sense cap discriminació.

RESTAURANTE PERÚ Especialidades: Pescados Variades, Carnes Selectas

*

No a la demolició de Wad Ras

L'Associació de veïns de Poble Nou rebutja la sortida de la presó de dones de Wad Ras. Afirmen que el centre penitenciari "està perfectament integrat a la història de Poble Nou i en el teixit urbà, seguint un exemple de sana convivència d'una presó a la ciutat". Així mateix, consideren que la construcció de 53.000 metres quadrats de sostre, en el solar que ara ocupa la presó i el que se cedeix a Diagonal-Uull per a oficines i ús hoteler, "és un negoci especulatiu".

En aquest tema els socis de govern IC-V van informar, que totiacceptar críticament el conveni, han forçat un acord amb el PSC per a què 'TAjuntament busqui solars per a pal·liar la pèrdua d'equipaments a Poble Nou i zona verda a l'Eixample". Així mateix diuen que existeix el compromís de dedicar 4.000 dels 6.000 metres quadrats d'equipaments previstos al Pla 22 @ pel barri. L'Associació de Veïns de Poble Nou recela d'aquest acord per la seva ambigüitat i per no constar en cap document.

L'actuació dels socis minoritaris del govern, IC-V i ERC-EV és valorada negativament pel moviment veïnal. ERC, com ja va sent habitual, no ha dit ni una sola paraula. *

Al·legacions

L'Administració té intenció de tirar endavant les obres el més ràpid millor, si és possible en mesos.

El convenifirmatestà qüestionat. Hi ha els barris que ho debaten i ho discuteixen. S'està estudiant el contingut que haurien de tenir les al·legacions que es presentin davant la proposta de modificació del Pla General Metropolità i els corresponents Plans Especials. Les entitats coincideixen en valorar que en el Conveni dels Equipaments Penitenciaris s'ha pactat sense buscar el consens de la ciutat, dels seus barris.

Sei'vei de Llengua Catalana

\-.j^^

Tinnnnr

UNIVERSITAT DK BARCKLONA

Estiu del 2001

Cursos generals i específics de llengua catalana • • • •

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

en règim de lloguer. El cert és que des d'un punt de vista d'interès veïnal, en aquest barri la desaparició de l'edifici de la presó serà beneficiosa doncs la seva ubicació hipotecava el desenvolupament uriDanístic del barri.

De 40 a 80 hores oberts a tothom 6 nivetls, des dels iniciats fins als de perfeccionament Cursos de 2 i de 4 h diàries Certificats equivalents als de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya

Calendari dels cursos: entre el 25 de juny i el 3 d'octubre Períodes d'Inscripció: de l ' t al 15 de juny i del 20 al 28 d'agost Més Informació: www.ub.edu/slc • Tel. 93.403.54.78 Secretaria del Servei de Llengua Catalana de ia Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585 • 08071 Barcelona

CAMISETAS PARA DESPEDIDAS DE SOLTERO RECUERDOS FIESTAS BROAAAS DIBUJOS DISCOS ETC...

PHCENIX CAMISETAS PUBIKIOAO PARA EMPHSAS, CLUBS, COUCIOS. ASOCIACKHWS Df VICINOS. «U...

100 Unidades: 245 Ptai. 500 Unidada: 220 Ha%. hOOOUnidades: 195 PtOi. Estampado t cohf índutda.

Sartkh de Corms, Botlai, Sudoderas, Toallas, Pokn,...

AL MOMENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA EN COLOR G o r r1 a :3 7 5 0Ptcis.

Ptas.

00

PHOENIX Tel. 93 454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

CARRER

estiu de 2001

PUBLICITAT

Cooperativas nacidas del movimiento vecinal promueven viviendas en BARCELONA

La FAVB y el Ayuníamiento de Barcelona firmaron en 1999 un convenio de colaboración para promover viviendas en la cludad. Las condiciones eran que tales viviendas fueran promovidas por Cooperativas de origen vecinal y que la gestión recayera en una Sociedad con sòlida trayectoria profesional. Las Cooperativas cofirmantes del acuerdo son: "El Teu Barri", (Presidente: PepGarcia),"Prohabitat2000"(Presidente: Daniel Roca), "Por Fonf(Presidente: Pep Miró) y la Sociedad Gestora, SOGEUR, SA, con 2000 viviendas cooperativas entregadas.

Los primeres suelos adquirides al Ayuntamiento estan iocalizados en C/ Unió, C/Obradors, Barceloneta y Av. Picasso, totalizando 66 viviendas, entre 50 y 90 m^ útiles. En la actuaiidad, las tres primeras promociones tienen licencia de obra y se ha iniciado la construcción. La de Av. Picasso està en fase de redacción de proyecto.

BABRt

m

ProhaBftat 2000

Cooperativa

del Raval

Unió 28 viviendas (rehabilitación integral) Régimen: Viviendas Declaradas Protegidas.

Constructora: Guinovart & Osha.

Arquitecto: Alvaro Baigún Leff Financia:

Caixa Catalunya.

Barceloneta 11 viviendas.

Viviendas Declaradas Protegidas.

Barenco Empresa Constructora.

Nogué/Onzain/Roig (Arq.ass.) i Sena Arquitectura, S.L. Caixa Sabadell.

POKíONï

Régimen: Constructora: Arquitecto: Financia:

(•C>í>Ml^ti.VI"IV^ íl·-J.·l.il.·i·AT'fJt

l^-JJAlí/JATvï

Obradors

Paseo Picasso

15 viviendas.

12 viviendas.

Viviendas Declaradas Protegidas.

Pdte. de adjudicar.

Sena Arquitectura, S.L. BBVA.

Viviendas Declaradas Protegidas.

Grupo Preyco 44, S.A. Lluis Brau López BBVA.

Las próximas promociones que esperan llevar a cabo estàs Cooperativas vecinales estan localizadas en la Illa Robadors, Nou de la Rambla, Diagonal - Poble Nou, Taulat, Sagrera y Barceloneta. Dependerà de la voluntad del Ayuntamiento de continuar en esta línea de colaboración con unas Cooperativas que tienen la firme decisión de seguir ofreciendo viviendas asequibles a vecinos que las necesitan.

^

w

CARRER

VEÏNAT

(Breus de barri

CAN TUNIS

Ambigüitat i negoci amb ies vies

Dures crítiques del Síndic de Greuges Anton Canellas va criticar que l'Ajuntament no ofereix liabitatges als afectats que porten anys vivint a la barriada i no tenen el corresponent títol.

L'Ajuntament només ofereix habitatges a aquells que es troben en situació legal. La sensibilitat del Defensor del Poble coincideix amb el criteri veïnal: Habitatges per a tots els que hi viuen (des d'una data fixa) a la barriada.

Una important i històrica operació fen-oviària es va acordar entre el ministeri de Foment i l'Ajuntament de Barcelona. Els barris que pateixen les cicatrius d'anteriors intervencions insistien en les seves reivindicacions: soten-ar les vies a Sants i cobrir-les en el tram entre el nus de Les Glòries i el de Trinitat Vella.

L'Ajuntament va publicar un anunci a pàgina sencera on afirmava: "Ja no hi haurà vies descobertes". Però després de llegir el protocol han sorgit un muntd'interrogants. Elscompromisos son molt menys contundent que el citat anunci publicitari.

SANT I\<ARTÍ DE PROVENÇALS

*

Acord en ei semicobriment de ia Gran Via Es gastaran 10.700 milions entre l'Ajuntament (51%) i la Generalitat (49%) en la reforma de la Gran Via. Les obres comprenen el tram que va entre Les Glòries i el carrer Extremadura. S'urbanitzaran 12 hectàrees de zona verda i s'instal.iaran "pantalles" per a combatre la contaminació acústica. Les obres inclouen una línia de tramvia que connectarà amb la Línia 4 del Metro. Però no hi ha un compromís clar que les obres estiguin finalitzades el 2004.

BON PASTOR

L'Ajuntament rectifica El consistori, atenent les peticions veïnals, ha suprimit ei projecte que va presentar fa mesos suprimint els porxos dels edificis. L'esperada remodelació de les Cases Barates va suposar construir 1.000 habitatges de 60 a 90 metres quadrats. La barriada accepta el pla però queda pendent concretar el preu dels nous habitatges.

estiu de 2001

,SANTS I REDACCIÓ

1 S«tí» tmwmtx Yfa^fie^fuda^ filera dtsenirm I AVE

(tk

Mstatlaiun

Sants: solucions a mitges

Els veïns de Sants han volgut donar la seva opinió sobre el projecte. Segons el butlletí del Centre sixial "el TGV està soterrat des de L'Hospitalet, passa per sota de la ronda del Mig, davant del col·lector, hi aniba fins a l'estació al nivell actual". La publicació afirma que "dels sis jocs de vies que actualment estan a cel obert, els dos més propers als habitatges seran eliminats i en el seu lloc s'hi farà un carrer".

Respecte els restants quatre jocs de vies aquests serien coberts "mi^ançant un caixó de fonnigó que permetrà la circulació de vianants".

Com afirmen en la seva publicació s'hau rà d'estar atents al "calaix" que tapa però no sotena com es reivindicava. La raó és que no es coneix el projecte en detall i s'haurà de vigilar que una obra que hauria de ser provisional no quedi com a definitiva.

També els veïns de Sants estan pendents que l'Autoritat del Transport Metropolità concreti el soterrament de les vies de la Línia 1 del Metro. Per això els veïns de Sants han decidit "forniar una comissió de seguiment i continuar exigint el soterrament total". *

El acutrdo entre el Mlnateno de Fomento y et AyummmemoBmti ei trat/ado del AVE condena a bt desaparictón al tmtl de UeriSemt y deja sm utüidad la estación de França

Sagrera: no al cobriment total

Els membres de l'Associació de veïns de la Sagrera han respòs ràpidament. Aquests han publicat un butlletí on es denuncia com queda l'assumpte entre la plaça de Les Glòries i Trinitat Vella. L'associació veïnal qualifica l'acord molt negativament "pel no cobriment total de les vies i no haver aconseguit el gran parc lineal". La realitat és que el protocol recull amb claredat en dos paràgrafs tot allò referent a l'estació. Aquestaseràcomlaciutatrexigia:intermodal

>SANtS-,> íMiHtsmC

-'^.^-^^ 4^

MAR MEDITERRANEO LA VANGUARDIA

lUlapa de l'operació ferroviària del segle. i es desenvoluparà en tres nivells.

Una altra qüestió és quan es planteja la intervenció com a objectiu per "aconseguir una correcta integració urtaana". En aquest cas, a l'acord no es desprèn cap compromís i molta ambigüitat. En la publicació Tot Sagrera, en la seva primera pàgina, es posa de manifest molts dubtes. Així s'escriu que "si no som capaços d'aconseguir el cobriment de les vies, l'únic que haurem guanyat serà l'increment del volum de trànsit, tan de trens com de cotxes, uns enormes gratacels i un tros de zona verda".

Els barris han celebrat una reunió amb el cap d'arquitectes i aquest el va manifestar que "tot és plantejable". Acords, terminis i calendari hauran de concretar-se en tots els compromisos per escrit. Els banis no poden quedar sense tancar unes cicatrius que suposen uns costos molt alts en les seves condicions de vida.

Si la indefinició ha presidit tot allò relacionat amb

els banis, en canvi, el que es refereix als interessos del ministeri de Foment o Renfe s'explicita i queda t)en lligat. Així es preveu 'la imperiosa necessitat de retomar la inversió". És a dir, augmentar els aprofitaments urbanístics a Sants i Sagrera, a canvi que les estacions es facin com els veïns volen. *

Increment del volum d'edificabilitat

Es tracta d'un aprofitament que passa d'uns 7.000 milions a 77.000 milions de pessetes. Xavier Casas va matisar públicament que l'aprofitament urbanístic seria en alçada, és a dir, en la constnjcció de més gratacels, afegint "només el necessari per a dotar una gran estació d'allò que necessita: un hotel, sala de reunions, zona comercial, oficines". Es tracta d'una gran operació especulativa. Les seves plusvàlues es repercutiran a l'operador, a Madrid.

Amb aquest projecte la ciutat queda al marge.

GRÀCIA-SAGRADA FAMÍLIA

Important victòria a La Sedeta Alumnes, pares i mares i el claustre de professors han donat un exemple de decisió i de lluita per a la defensa dels instituts de La Sedeta i Secretari Coloma. Les manifestacions, la tancada, el contacte amb entitats del barri i de !a ciutat demanant recolzament van fer rectificar a la Generalitat, perquè tenien raó i estaven decidits a anar a més. Després de l'arribada de l'acord es van desconvocar les concentracions programades i es va celebrar una animadíssima festa.

SANT ANDREU

Energia solar a Can Fabra L'Associació de Veïns Sant Andreu de Palomar quan varen saber que es rehabilitaria, han demanat repetidament al districte que s'instal.li energia solar. L'estiu passat es van aprovar les ordenances municipals sobre plaques solars tèrmiques però, per sorpresa, en el projecte d'obres no figura la instal·lació de cap placa.

Pensem que en un edifici tan emblemàtic, instal.lar plaques solars seria un bon exemple.

Espai okupat

^

Desolcupació total!!

• Quasi 70.000 habitatges estan buits a Barcelona, segons un cens de població i habitatge de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Un de cada deu habitatges a l'actualitat no compleix la funció social per a les quals foren construïdes que era donar acollida.

• A principi d'any en la nostra ciutat estaven okupades uns 200 habitatges. Noranta d'ells, reivindicats pel moviment okupa i la resta per a persones sense sostre, pobres de solemnitat, immigrants, etc. Estan ubicades en els districtes de Gràcia, Sant Andreu, Sarrià, Guinardó, Ciutat Vella i Nou Barris.

• Al mes de juny el Banc Mundial es va autoconvocar a Barcelona per parlar de la pobresa. S'havia de garantir l'ordre i els okupes gaudeixen d'una especial simpatia pel món capitalista. L'Ajuntament, la Generalitat i el govern central van decidir treballar per acabar amb les okupacions.

• L'objectiu s'està complint a la perfecció. A mitjans del mes de maig s'havien desokupat 22 cases i s'havien detingut a 27 okupes. Les administracions van aconseguir una total col·laboració del poder judicial.

Els jutges, tot i laseva independència, van ferseu l'objectiu; "Desokupació Total".

• La tensió va pujar molts graus. Algunes d'aquestes desokupacions va afectar centres que portaven anys jugant un paper de centre social, seu de col·lectius juvenils, com el Casal Popular de Gràcia (Verdi, 165), L'Akademia, que va ser el primer centre social autogestionat a Nou Barris. Altres actuacions varen ser clarament il·legals com el desallotjament de la casa Discòrdia, deu dies abans de la data fixada pel jutjat.

• Aquesta escalada de desokupacions ha provocat una radicalització en el moviment okupa, produint-se nombroses manifestacions a plaça Catalunya, Gràcia, Guinardó, amb la crema de contenidors, el trenca-

FORT APACHE mm mmà mim^Mt iPE^^muPAR/

LA PROSPERITAT

ment de vidres en alguns bancs. La guàrdia urbana va arribar a treure la pistola el 30 de maig al districte d'Horta-Guinardó.

• No s'ha tingut la possibilitat de desallotjar el Banc Mundial, ja que no va ocupar les suites que tenien reservades en els seus hotels de luxe.

Van decidir anul·lar la seva assemblea per por de les protestes que van organitzar moviments alternatius. Però, quest organisme tornarà algun dia a parlar de pobresa? En tot cas, les autoritats locals continuaran amb la seva operació: "Desallotjament Totall".

n Antenes, perill per la salut La Veu

del

CARRER

estiu de 2001

EL COR ROBAT

FAVB

Document presentat a l'Ajuntament de Barcelona

CATHERINA AZON

Josep Xarles

REDACCIÓ

Vicepresident de la Favb

"Hem de treballar amb els joves encara que vegin les coses diferents a nosaltres" PUYAL

Fa 65 anys va néixer a Vilamacolum (Baix Empordà). Va ser l'any del Congrés Eucarístic quan va arribar a Barcelona. Es van instal·lar amb uns oncles a la barriada de Sants, d'on no es mouria. Té el carnet de soci núm. 1 del Centre Social de Sants, on ocupa el càrrec de secretari.

— Què recordes de la teva arribada a Barcelona?

— Jo no havia telefonat mai, tot em cridava l'atenció. De tots aquells anys recordo amb intensitat els tramvies.

— I del Congrés Eucarístic?

— Una gran creu instal·lada en el centre de la plaça Catalunya, jo treballava al Banc Central.

— Les teves primeres reunions?

— A la parròquia de Sant Medir. Vaig ser president d'un grup de joves. Era una parròquia "progre". Mossèn Amadeo Oller estava molt preocupat per les lluites obreres.

— Com va néixer el Centre Social?

— Mossèn Vidal ens cedia un local si ens legalitzàvem.

Vam fer uns estatuts i ens va costar un any que el govern civil de l'època ens ho autoritzés, després d'obligar-nos a fer molts canvis.

— Quines van ser les primeres lluites?

— La defensa dels que vivien en el carrer Badal i tenien les cases afectades. El més important del principi va ser l'estudi del barri amb el títol de 'Cop d'ull a Sants'.

— Molts anys, moltes lluites. Em pots destacar una?

— Aconseguir pel barri l'Espanya Industrial. El senyor Espafia Muntadas, fatxa i alcalde de L'Hospitalet ens ho va passar difícil.

El passat 9 de maig de l'any en curs, es va celebrar a la seu social de la Favb una assemblea per tractar els efectes que les antenes de telefonia mòbil estant produint en la població.

L'assistència a l'esmentada assemblea va ser de vint-i-una associacions de veïns.

En la reunió es va posarde manifest la gran preocupació per les conseqüències que se'n deriven per a la salut, de les radiacions de la telefonia mòbilide la necessitat d'unificarcriteris i coordinar accbns i propostes sobre aquest tema. Es va reafirmar el dret a la protecció de la salut per sobre de les necessitats del consum.

A l'assemblea es va denunciar els forts interessos econòmics que les grans companyies tenen en aquest sector. Aquesta pressió arriba a l'extrem de voler comprar amb diners a comunitats de propietaris per aconseguir el permís d'installació. En alguns casos no es té la llicència municipal corresponent, i s'accepta el risc de pagar la multa que preveu la normativa però sense renunciar al seu ús. En el cas de llogaters, no es té en compte la seva opinió i s'aprofita la manca de normativa legal al respecte.

Existeixen informes, de persones i institucions de prestigi, que alerten del risc que comporten aquestes instal·lacions i sobretot existeix la Directiva 1999/5/CE, de 9 de març de 1999, que en el seu article 19, obliga els Estats membres a adoptar i publicar les disposicions legals reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a l'establert en la mateixa a més tardar el 7 d'abril del 2000. En data d'avui el govern de la nació, el govern de la Generalitat i el govem municipal no han adoptat cap disposició reglamentària per a la transposició d'aquesta important directiva comunitària al dret intern de la Nació.

Aquesta directiva és important per quan afecta la protecció de la salut humana i de la seguretat dels ciutadans i dels usuaris d'equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicació que generen ones electromagnètiques de freqüències compreses entre els 9 KHz i els 3000

GHz, tals com els telèfons cel·lulars mòbils i les torres de telefonia mòbil.

En els darrers anys són cada vegada més concloents els estudis que donen compte dels danys a la salut que produeixen aquests camps.

Ja s'han catalogat efectes reconeguts i altres, encara no demostrats, estan en vies d'investigació. Entre els reconeguts pel Comitè científic de la DG XXIV de la Comissió Europea, està els efectes tèrmics aguts produïts sobre els teixits humans per l'ús prolongat de telèfons cel·lulars.

Nombrosos estudis científics donen compte de possibles efectes biolò-

gics i sanitaris, en particular càncers i leucèmies, sobretot infantils, alteracions de les funcions del sistema nerviós i del sistema endocrí, de la resposta immunitària de la producció de melatonina, de l'activitat c e l lular i d'altres. En el Cinquè programa marc d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic, la Unió Europea ha inclòs la necessitat de promoure la investigació dels efectes sobre la salut, de l'exposició a les altes freqüències. S'estima, a més, que s'ha d'informar al ciutadà dels riscosexistents. L'Organització Mundial de la Salut va llençar l'any 1996 un projecte internacional d'almenys cinc anys de duració per avaluar els efectes sanitaris i ambientals de l'exposició als camps electromagnètics. Conscient d'aquests possibles riscos, el propi Consell de la Unió Europea va adoptar el 12 de juliol de 1999 la recomanació 1999/519/CE, relativa a l'exposició al públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300

GHz). L'esmentada Directiva 1999/5/ CE resulta fins i tot menysrigorosaque la normativa ja en vigor en diversos països membres com ara Alemanya, el Gran Ducat de Luxemburg, Itàlia i Suècia, que han fixat límits de radiofreqüència i d'exposició peraaparells repetidors de telefonia mòbil.

En definitiva, sembla necessari introduir normes, mi^ans o lleis de protecció apropiades, contra els efectes nocius per a la salut dels camps electromagnètics procedint a la transposició immediata de la normativa comunitària i inclús reforçant-la en virtut del principi de cautela i del principi ALARA de l'Organització Mundial de la Salut, segons el qual, l'exposició a les radiacions ha de sertan dèbil com raonablement sigui possible.

Demanem a l'Alcalde i al Plenari del Consell: • L'aprovació d'una moratòria encaminada a paralitzar els permisos d'instal·lació de noves antenes de Telefonia Mòbil dins del casc urisà de la nostra ciutat i adequar les existents a les normes o lleis que regulin l'exposició, distància o radiació.

• Desmantellament urgent i immediat de les antenes il·legals o que no disposin de les llicències oportunes.

• Elaboració d'un mapa de les antenes instal·lades a Barcelona per tenir un coneixement exacte dels banis nnés afectats.

• Fer una relació de les possibles persones afectades per aquestes causes i elaborar un estudi de diagnosi.

• Remetre al govem de la Generalitat, amb la màxima urgència la necessitat d'un projecte de Llei, normes o mesures per adoptar les disposicions reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a l'establert en la Directiva 1999/CE. • Que s'informi de les mesures adoptadesoque es tingui previstadoptar per al compliment de la recomanació del Consell 1999/519/CE, relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnètics (OHz a 300 GHz).

• En btase a les normes de participació ciutadana, es faciliti a aquesta entitat a intervenir en el proper Ple Municipal per exposar les peticbns contingudes en aquest escrit, mitjançant una proposta de moció.

— Quina assignatura tenen pendent les associacions de veïns?

— Hem d'acceptar que hem de treballar amb els joves encara que vegin les coses diferents a nosaltres. Un exemple és la presència activa del Centre Social en la Comissió del 12 d'octubre. El fet d'estar, discutir, i plantejar-se fer les coses en comú va ser important. Els que proclamen no posar-s'hi es van equivocar.

Revistes de barri

— Per cert, ha aixecat una gran polseguera un editorial de la vostra publicació sobre el Secretariat d'entitats.

S'autodeflneix com a quadern de participació comunitària però és tota una revista que seguirà de prop la reconstrucció integral del barri.

— La idea del secretariat va néixer en el Centre Social.

Nosaltres som fundadors del predecessor, el 'Congrés de Cultura Catalana', i impulsor de la continuïtat dins del Secretariat. El Secretariat realitza una bona tasca però creiem que la pot millorar. Aquest hauria d'involucrar-se amb més temes. Gestiona molts milions i és imprescindible separar la direcció de la gestió. No és tracta d'un tema personal sinó de com s'entén la gestió.

— I ara, la Favb?

— Il·lusionat. Penso que ara tinc temps. La Favb ha d'estar més lligada a les associacions de veïns. No coneixia un treball realitzat sobre la seva situació, però vull visitaries. M'interessa més aquest treball que l'institucional.

La Trini Eixample Senalla que aura va de veres...

Eixample És una revista de barri que en la seva tercera època, va a més.

Parla del pla de presons i del centenari del Xalet. També s'explica el sentit de la Festa Major, de les velles i noves tradicions.

U WaM «M Mi» M)** M AKri

Parlant eleí

32

CARRER / de la ciutat QUI E S QUI

^Vartista ha de connectar la seva obra amb el seu harrV

abricar art polític fins que salti la tapadora és una de les consignes de la Fiambrera Obrera. Jordi Claramonte, membre d'aquest col·lectiu artístic, la defineix com "una ferreteria artística dels moviments socials".

Aquest jove artista, nascut a Vüareal (Castelló),filòsof,electricista i recollidor de taronges és també comissari de la Triennal de Barcelona, que agrupa un conjunt d'exposicions, tallers i altres manifestacions relacionades amb l'art i la societat civil.

Claramonte explica el treball de la Fiambrera mentre abraça un extintor en un dels tallers artístics on treballa. La defineix com "una forma de funcionar, de reaccionar" i, per això, encara que tingui tapa "aquesta es pot omplir fins a dalt de forma ben variada".

Els inicis de la Fiambrera Obrera se situen a València fa una dècada, però han intervingut en diferents ciutats com SevíUa, València o Madrid. L'alteració de la realitat, la provocació o l'humor han estat armes utilitzades per aquests artistes-activistes per

Papers

JORDI CLAEAMONTE Artista de La Fiambrera CARLES VALLS Periodista J O S E P MASIP Fotògraf

denunciar problemàtiques socials o fer-nos reflexionar.

Destaquem alguna de les seves campanyes artístiques com la del cens d'un centenar d'estàtues de pedra utilitzades com a pretext per parlar sobre els aturats.

0 bé, el projecte d'un monument a la vaga que va servir, entre d'altres intervencions, per reivindicar la rehabilitació del barri degradat de Lavapiés de Madrid.

La Fiambrera també ha fet de les seves a Barcelona. Al barri de Poblenou, amb l'ajuda dels artistes d'Art Púbbc, van fer una intervenció als espais publidtaris de l'estadó del metro del barrí Volien trencar el "consens còmode de què

Sal i pebre

L'acudit

mullats

El govern central està donant llargues als acords dels immigrants que es van tancar a les esglésies. La Plataforma d'immigrants va reiterar la seva preocupació per la "lentitud" de les tramitacions del més de 2.000 expedients presentats.

L'Administració els ha assegurat que complirà el termini fixat per a les regularitzacions que s'acaba el dia 5 de juny.

Però una part dels sense papers es malfien i ja han anunciat que, segons com evolucionin les coses, poden tornar a les mobilitzacions, vaga de fam i de set inclosa.

El govern del PP ha descartat una nova regularització i molts immigrants desinformats i empesos per les màfies s'amunteguen a les cues. La ciutat del Fòrum 2004 de les cultures i la diversitat ha esdevingut una ciutat de cues d'immigrants d'arreu del món.

Zeta

e s t i u d e 2001

la publicitat es mengi cada vegada més espai". Per això varen penjar en Uoc de la publicitat prevista, uns cartells que deien "Setmana sense publicitat".

En relació al concepte d'artista d'aquest col·lectiu, Jordi Claramonte, comenta que ha d'entrar de ple en el mateix camp de tensions de qualsevol moviment social i "connectar la seva obra i artícular-la dins del moviment,

amb les altres coses que passen al barrí". Es tracta de fer "un art que neixi de la complicitat de l'artista amb les entitats, els veïns o altres col·lectius socials".

Per Claramonte l'aitista és "una persona que viu en aquest món, que n'imagina un altre que és millor, però sense deixar de treballar per aconseguir-ho". I per això, cal una bona teca a la fiambrera, com és el projecte de Las Agencias en el qual participa en Claramonte, que aglutina artistes entorn al fenomen de la globalització.

Fent referència a la nostra ciutat, Claramonte destaca "el seu important teixit social, veïnal, on els okupes tenen un pes molt fort, però denuncia que "en aquest moment hi ha un procés de criminalització dels moviments i col·lectius com els okupes i immigrants". Per aquest artista polític "Barcelona s'està fent més europea i més sosa".

Parlant sobre el concepte d'art públic o polític subvencionat, Claramonte considera que aquest parla "de conflictes antics i països * ^ ^ ^ ^llunyans" i el qualifica J^^ de "còmode, que dóna bona ^•^^ consciència, progre i modemet". La Fiambrera -comenta- vol anar en contra d'això "vol incomodar les autoritats, parlar de coses d'aqm' i, sobretot, no deixar de fer, actuar".

Per altra banda, Claramonte valora positivament la nova actitud del MACBA de tirar endavant "un projecte seriós de fer un museu obert als moviments socials de Barcelona", encara que creu que "és un procés lent i hi ha moltes inèrcies".

Claramonte, amb un somriure taronja, canvia la Fiambrera pel biberó, mentre abraça al seu fill Roger. No sabem mai que hi ha en una fiambrera fins que no l'obrim.

Fer