Carrer 102

DIANA ZULUETA

CARRER 102

WWW.FAVB.CAT MAIG-JULIOL DE 2007

Nou Ajuntament a Barcelona (dossier pà gs. 11 a 22)

2

La Veu del

CARTES

CARRER

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Amics del barri de Laforja 93 209 89 84 Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d’en Grassot a

Camp Nou Benavent, 14 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu Guarderia, 12 Can PapanapsVallhonesta

canpapanaps@yahoo.es

Can Peguera Vilaseca, 1 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Centre Social de Sants 93 331 10 07 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94

Clot-Camp de l’Arpa 93 232 46 10 Clota, la 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 28 80 Congrés- Els Indians 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Corts, les 93 321 75 85 Defensa de la Barcelona Vella 93 319 00 87 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 488 05 90 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d’en Fargues

ffargues@hotmail.com

Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 90 49 Fort Pienc 93 231 11 46 França, barri la 93 325 08 93 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via-PerúEspronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23 Horta, barri d’ 93 407 20 22 Hostafrancs 93 421 79 19 Joan Maragall 93 347 73 10 Maresme 93 266 18 56 Mas Guimbau-Can Castellví

resso2002@hotmail.com

Mercè, Barri de la 93 205 16 95 Meridiano Cero 93 274 02 72 Mont d’Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 51 85 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Palmera Centre, la 93 305 37 05 Paraguay-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l’Escorxador 93 237 78 35 Parc la Vall d’Hebron 93 428 68 66

Un nou CARRER a internet

Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 Illacrua. Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilia, 205 Forn d’en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l’Estevet. Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/n Centre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10 El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 La Bàscula. Foc, 128 Can Deu. Pl. Concordia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d’Entitats de Gràcia. Providència, 42 Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17 La Sedeta. Sicília, 321 Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 Centre de Serveis Personals d’Horta.

Pl. Santas Creus, 8 Coop. Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13 Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/n Casal de Barri de Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 C. Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 C. Cívic de Trinitat Vella. Foradada, 36-38 Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. Pl. Orfila, s/n Centre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29 Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 C. Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 Casal Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595 SESE. Joan Alcober, 6 Padam-Padam. Rauric, 9 La Bodegueta. Palma de Sant Just, 7 Centre Cívic Torrellobeta. Santa Fe, 2, bis Sala Baluard. Pl. Blanquerna, s/n Ateneu La Torna. Sant Pere Màrtir, 37, bxs.

Casal de Joves de Prosperitat. Joaquim Valls, 82 Info-Espai. Pl. del Sol, 19-20, baixos El pròxim número de Carrer el podreu trobar als punts de distribució el proper mes de setembre

CARRER

Edita Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88 e-mail: carrer@favb.cat web: www.favb.cat Consell de direcció Andrés Naya, Marc Andreu i Eva Fernández Cap de redacció i maquetació Elia Herranz Consell de redacció Redactors Gemma Aguilera, Luis Caldeiro, Eduard Calvet, Jordi Gol, Jordi Martí, Gerard Melgar, Albert Ollés, Maria Ortega, Jordi Panyella, Ricardo Iván Paredes, Sergio Porcel, Cristina Sirur, Jordina Tarré, Alícia Tudela Fotògrafs Dani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Manel Sala (Ulls), Jordi Tarrés Consell assessor Manel Andreu, Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Josep

Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

El ninot...

Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Vinyes, Luis Zaurín, Rosa Mª Palencia Portada Diana Zulueta Maqueta original Joan Carles Magrans Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Fotomecànica i impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

Un dibuix de

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Passatge Isabel Pg. d’Isabel, 6 Pau, barri la 93 313 28 99 Pi i Margall (Baró de Viver) 93 311 41 93 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Putxet

avputxet@hotmail.com

Racó de les Corts

elracodelescorts@yahoo.es

La FAVB no està necessàriament d’acord amb les opinions que s’expressen als articles signats per particulars o col.lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d’aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

L’edició d’aquesta publicació ha estat possible gràcies a la collaboració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams

www.favb.cat

Els nostres PUNTS de DISTRIBUCIÓ

La Veu del

maig-juliol de 2007

Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 331 10 07 Raval de Ciutat Vella 93 441 77 21 Ronda General Mitre mitre@mixmail.com Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere Rda. Sant Pere, 7

Roquetes 93 359 65 72 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera, la 93 408 13 34 Sant Andreu de Palomar 93 345 81 54 Sant Andreu NordTramuntana 93 274 03 34 Sant Andreu Sud 93 346 72 03 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genís 93 417 03 67 Sant Gervasi de Cassoles 93 417 90 65 Sant Gervasi Sud 93 266 38 25 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 14 54 Sarrià 93 204 90 58 Sud-oest del Besòs 93 278 18 62 Taula del Raval 93 442 46 68

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

El Roto

Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Travessera de Dalt 93 284 23 42 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Urbanització VallhonestaFont del Gos 93 428 20 42 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Vila de Gràcia 93 217 60 88 Vila Olímpica 93 221 93 93 Xile, avinguda Av. Xile, 34, 11-15 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Elia Herranz Telèfon: 93 412 76 00

Editorial Desgana electoral

Cartes dels lectors Jo tampoc no he votat Aquest cop no hem votat ni la parella ni jo, ni els meus fills. Tampoc els meus pares. Cert que no tots per les mateixes raons. Algú va dir que si no votes no tens dret a protestar. Ah, no? Ja ho veureu si sabem protestar o no.

Després de sentir a una candidata dir que “ells són l’essència de la llibertat”, a un altre “que quan els veïns no teniu raó els polítics hem de fer el que cal”, o l’alcalde dir que treurà els okupes de Can Masdeu per fer una residència per a joves i un punt d’informació del parc (què es pensa que hi fan ara i amb prou èxit?) vaig decidir

que no tornaré a votar fins que hi hagin llistres obertes i pugui esborrar-los personalment. És patètica també la falta de respecte pel dret a abstenir-se, com si en lloc de ser una forma de no voler participar en una xaranga que no va amb tu fos una transgressió de la panacea democràtica.

Us asseguro que n’hi ha altres formes de democràcia molt més engrescadores que aquest miratge de cartró-pedra que només serveix perquè segueixin manant els de sempre. Us animo a que les trobem plegades.

Roser Benavent

En record de Carmen Plaza Ens ha deixat una de les més veteranes del col·lectiu dels que fem Carrer.

Entusiasta col·laboradora de la nostra secció de publicitat, mimava els seus clients i els visitava personalment. Fa uns dies els hi va donar un per un el llibre commemoratiu dels 15 anys de la revista. Ens plantejava i suggeria temes. Lamentem profundament la seva mort, encara més dolorosa per la rapidesa de l’evolució de la seva greu malaltia. Carmen, trobarem a faltar les teves visites, el teu incondicional recolzament i la teva humanitat.

Després d’una campanya marcada pel desencís i la fredor, els resultats electorals han estat summament significatius. Les eleccions han passat factura als partits del govern de la ciutat: tots tres han perdut un regidor cadascú. Però allò que és més important és que, en nombres absoluts, menys ciutadanes i ciutadans, menys veïns i veïnes de la ciutat els han votat.

L’abstenció ha estat altíssima, el 50%, però encara més significatiu ha estat que el vot en blanc ha recollit un 4 i escaig % de vots. És a dir, més de 24.000 persones van decidir de forma conscient i deliberada que no donaven el seu vot a cap de les forces polítiques. Van decidir que “no en el seu nom”.

Què pot justificar aquesta desgana? Més enllà de la nit electoral caldrà que els tres partits del govern vagin més enllà d’entonar el mea culpa i analitzin els resultats, però sobre tot caldrà que siguin capaços de fer canvis.

Seria injust pensar que la ciutadania de Barcelona, tan activa i amb un teixit social tan dens, ha votat en blanc o s’ha abstingut perquè no està interessada pels afers públics. Cal més aviat pensar on ens han conduït els anys de participació d’aparador. La ciutadania està tipa de ser un ornament i no comptar en les grans decisions, d’una democràcia “representativa” que s’amaga darrera de la legitimitat (aquest cop cal dir que amb una abstenció tan alta es tracta d’una legitimitat relativa) per prendre les grans decisions de ciutat sense escoltar la veu de les persones que hi viuen i que la construeixen dia a dia. L’alcalde no s’ha reunit mai amb les comissions veïnals de Can Ricart ni del Camp Nou. Cal aprofundir en una democràcia participativa en una ciutat amb una societat prou madura per avançar en aquesta línia i, sobre tot, no ens poden escamotejar els debats!

Exercir de ciutadà o ciutadana en aquesta ciutat és heroic quan ens plouen desacreditacions, quan dediquem moltes hores no remunerades de la nostra vida (per tant hores que no tenen preu!) a participacions buides de contingut o que no són tingudes en compte, quan s’organitzen comissions de seguiment de caire clientelar que pretenen neutralitzar les veus crítiques, quan es deneguen audiències públiques que ni tan sols tenen caràcter vinculant, quan la dissidència política està no només qüestionada sinó reprimida a cops de punxó.

El debat del proper PAM i dels corresponents Plans d’Actuació als Districtes donarà al nou ajuntament una oportunitat de mostrar que volen engrescar de nou la ciutadania.

La Veu del

CRÒNICA

CARRER

maig-juliol de 2007

Què passa amb el Mossos?

3

La policia catalana està al bell mig del debat públic després que s’han denunciat i conegut diferents actuacions sospitoses de ser conductes inadmisibles en un cos de seguretat públic nascut en democràcia: una bona part d’elles s’estan investigant. Un debat pertinent que entranya l’exigència de la màxima transparència en la feina d’uns funcionaris que tenen la legitimitat de l’ús de la violència davant dels seus conciutadans.

ELIA HERRANZ

Al novembre del 2005 s’instava al Govern català des de la conselleria de Drets Humans del Consell d’Europa a l’adopció de mesures de prevenció (com la instal·lació de càmeres a les comissaries) donat el número creixent de denúncies per maltractaments contra els Mossos d’Esquadra. Una recomanació que no es va portar a terme fins a aquesta legislatura sota la direcció política de Joan Saura, quan, a més de la instal·lació de càmeres, s’han fet públiques les imatges de les males pràctiques d’alguns funcionaris i els mitjans de comunicació se n’han fet ressò.

D’altra banda, el desplegament dels mossos en una ciutat complexa com Barcelona, amb un teixit social actiu i crític, que fa ús del carrer per traslladar-ne les problemàtiques socials, ha posat en evidència, com a mínim, la falta d’experiència i d’encert tant dels responsables polítics com dels propis funcionaris. Podem citar un parell de casos a tall d’exemple: com una ciutat on no existia botellón va acabar amb 54 detinguts i 68 ferits al Raval després de

com es va gestionar el tema de la seguretat; l’aparició d’un arma no reglamentària, el tristament famós kubotán, per reprimir la manifestació del passat 19 de maig; o la duplicació de denúncies per atemptat a l’autoritat que la policia catalana va presentar als jutjats durant el passat any, la immensa majoria de les quals són considerades injustificades pels jutges.

Diversos col·lectius socials (especialment l’okupa) vénen denunciant, en especial la Brigada Mòbil i la Divisió d’Informació dels mossos, per l’ús excessiu de la violència, els mètodes d’infiltració en manifestacions o rodes de premsa perseguint la dissidència política o l’obsessió en la persecució de l’okupació (l’any 2006 va representar un rècord en desallotjaments: 150 cases).

Més força mediàtica que les denúncies del col·lectiu okupa, silenciades pels mitjans, va tenir la roda de premsa que va realitzar la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura quan el passat 22 de maig va presentar el seu informe del 2006, on s’explicava que Barcelona acapara junt amb Madrid, Sevilla, Màlaga i Alacant

Quatre mesos a la palestra

26 de febrer: Declaren als jutjats el mossos implicats en un cas de detenció il·legal, abús d’autoritat i tortures contra José Antonio Medina. El cas, fet públic pel Col·lectiu Ronda, es remet a una picabaralla a la discoteca Bikini.

4 d’abril: Una jove russa detinguda a la comissaria de les Corts rep una pallissa que li causa 38 hematomes. Interior acusa 3 agents i es publiquen les imatges dels cops.

11 d’abril: El departament d’Interior suspèn de feina i sou els agents implicats en agressions a dos detinguts. A la vegada, es fa pública la investigació encetada per Afers Interns respecte determinats casos de maltractaments a la comissaria de les Corts enregistrats amb càmera oculta.

28 d’abril: Es fa públic el vídeo d’un detingut, Rubén Pérez, que és reduït i agredit violentament per quatre agents amb puntades de peu i nombrosos cops.

19 de maig: Esclata l’escàndol de l’ús del kubotán, arma emprada per un mínim de 5 agents, en el decurs de la manifesta-

ció convocada per l’Assemblea d’Okupes, que és immobilitzada durant 70 minuts per 450 efectius policials.

29 de maig: El jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona imputa a agents dels Mossos d’Esquadra pels cops rebuts per la jove de nacionalitat russa.

30 de maig: Es fa públic un nou vídeo de la jove russa Elena P., que va ser bufetejada i copejada quan ja estava emmanillada i reduïda.

1 de juny: Les 75 comissaries dels mossos tindran càmeres en un any, i a les Corts es collocaran 47 aparells més.

6 de juny: Tots els sindicats dels Mosos d’Esquadra convoquen una manifestació en defensa de la seva dignitat professional.

No es condemnen el maltractaments. Paral·lament surten dos nous casos de maltractaments: el del jove Marc V., detingut a Gràcia, i pel qual estan imputats quatre agents i la pallissa soferta per un ciutadà senegalès que presenta una triple fractura al braç esquerra i que s’investiga des del jutjat número 6 de Barcelona.

OSCAR MARTÍNEZ

Ningú no podia entrar ni sortir de la manifestació del dia 19, que va ser encerclada pels mossos. més del 50% de les denúncies per tortures o maltractaments de funcionaris públics a l’Estat espanyol. El cas de la província de Barcelona és simptomàtic: l’augment de denúncies conegudes -s’exclouen aquelles que els agredits no volen que es facin públiques o que no estan prou contrastades- ha passat de 60 a 129 (un augment del 115%) en un any. D’aquestes, en 27 casos les diferents denúncies s’han donat a la ciutat de Barcelona i en 20 d’aquests casos els denunciats eren els Mossos d’Esquadra. Tot i que la Coordinadora ressalta com a una de les causes d’aquest “rècord” el fet que la societat civil catalana està més organitzada i denuncia més, no es pot passar per alt que l’augment espectacular de de-

L’any passat es va donar a Barcelona un augment de denúncies per maltractaments del 115% núncies coincideix amb el desplegament de la policia autonòmica.

Conjuntament amb la roda de premsa es va presentar un manifest (que reproduïm) promogut per diverses entitats, entre elles la FAVB, i recolzat per una quarantena de persones de la societat civil, on es denunciava l’actuació dels mossos durant la manifestació del dia 19 i es demanava l’obertura d’una investigació i control i protocol d’actuació policial en relació a les armes no reglamentàries. També es denunciava la immobilització de la protesta amb un cordó policial que va tancar la manifestació durant més d’una hora, un mètode inèdit a la nostra ciutat. Aquest pronunciament va provocar que el Secretari de Seguretat Pública,

Joan Delors, manifestés en una entrevista a Catalunya Ràdio que no era competència de la FAVB opinar sobre temes de seguretat.

En aquella mateixa roda de premsa també es va fer públic un comunicat signat per 16 entitats, entre elles SOS Racisme, Justícia i Pau o la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats on es mostrava la preocupació per les agressions o maltractaments policials que s’havien visionat al vídeo de la comissaria de les Corts i per les declaracions públiques dels dirigents sindicals dels Mossos d’Esquadra on es justificava l’anòmala actuació policial i es qualificava com a “reducció correcta i habitual d’un detingut”.

El context polític Tampoc no podem passar per alt que el context en què s’ha magnificat aquest debat ha estat una campanya electoral amb gran ressò mediàtic (no tant social) on el tema de la seguretat pública,

d’alt contingut polític, ha entrat en l’agenda i per tant, s’ha utilitzat com a arma política. Tot plegat, un conjunt de pressions socials, polítiques i mediàtiques que han posat en primera línia d’actualitat un col·lectiu poc acostumat a ser posat en qüestió. Fins al punt que dimecres dia 6 de juny, milers de funcionaris de policia, convocats pels sindicats i recolzats pels seus caps, es van manifestar pels carrers de Barcelona demanant la dimissió de Joan Saura per “destruir el cos” i denunciant una conxorxa dels mitjans de comunicació que atemptava contra la “dignitat” de tota la policia catalana.

Sigui com sigui, i malgrat que es pugui prestar a diverses demagògies, la demanda ciutadana de control i transparència en l’actuació policial és bàsica per a la convivència i un senyal de bona salut social: segurament contribuiria a millorar la seva imatge que el propi cos fos el primer interessat en promocionar-la.

Manifest contra l’ús del kubotán

Les persones sotasignats, membres d’entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets polítics, volem manifestar la nostra ferma denúncia a l’actuació dels Mossos d’Esquadra a la manifestació que es va dur a terme aquest dissabte a Barcelona.

La immobilització de la protesta durant més d’una hora, el fet de no permetre entrar ni sortir a ningú d’un estricte cordó policial i l’ús provocador de punxons -anomenats kubotans- per part de com a mínim cinc agents dels Mossos d’Esquadra, representa un greu precedent i un canvi qualitatiu en el control i repressió d’una manifestació que, segons apareix als mitjans de comunicació, s’havia expressat de forma festiva fins que no es va produir l’anterior actuació policíaca.

Considerem que el kubotán és una arma no “reglamentària” que pot ser considerada prohibida, d’acord amb el Reial Decret 137/1993, de 29 de gener i tal com reconeixen els propis experts policials. A

Passa a la pàgina 4 ✒

4

La Veu del

OPINIÓ

CARRER

Moviment veïnal i moviment okupa: Amistats perilloses? Per a qui?

Eva Fernández Presidenta de la Favb

L

a repressió d’una manifestació per part dels mossos d’esquadra a cops de “punxó” ha tornat a posar sobre la taula un tema que reapareix de forma intermitent: de quina natura són les relacions entre moviment okupa i moviment veïnal i quines són les llums i les ombres d’aquestes relacions. La presa de posició de la Favb, contrària a l’ús del kobutàn per part de les forces de l’ordre (una presa de posició compartida per altres entitats i persones de la societat civil catalana, i refrendada per l’opinió de juristes experts) també va fer que diverses manifestacions institucionals qüestionessin la competència de la Favb per opinar sobre aquests elements de la vida política ciutadana. Ens proposem aportar alguns elements a l’anàlisi d’aquestes dues qüestions, que considerem vinculades i que des del nostre punt de vista tenen un interès cabdal.

La primera qüestió que cal deixar clara és que en formular aquest tema estem fent un reduccionisme molt notable, ja que ni el moviment veïnal ni el moviment okupa representen realitats homogènies ni responen a lògiques ni a pràctiques comunes.

No obstant, en els darrers anys ens hem trobat tot sovint defensant qüestions compartides. Entre aquests aspectes que formen part de les dues tradicions trobaríem: la defensa d’espais de producció cultural no institucionalitzats, les pràctiques d’autogestió, que han dut a sectors del moviment veïnal a formes de gestió cívica, la defensa del dret a l’habitatge (de fet, si algun col·lectiu ha aconseguit que l’habitatge deixés de ser un element tangencial i entrés de ple a l’agenda política ha estat un important sector del moviment okupa), la lluita contra l’especulació, contra l’assetjament immobiliari... També ens ha unit la lluita pel dret a la dissidència política que l’Ordenança de Civisme de Barcelona va deixar tan minvada. Entre els encerts del moviment okupa barceloní cal destacar també haver impedit l’especulació a la Vall de Sant Genís, amb l’okupació de Can Masdeu, una victòria compartida amb el teixit associatiu de Nou Barris que està no obstant perennement amenaçada.

Hi ha també moltes qüestions que ens separen, i sovint hem tingut profunds desencontres. El primer, que va marcar una inflexió i va tensar les relacions entre la

✒ Ve de la pàgina 3 més el model emprat -kubotán cònic- té una enorme capacitat lesiva i és el més perillós dels existents, tal com es pot comprovar amb els estudis sobre la matèria. Un bon exemple d’aquest extrem és el resultat lesiu ocasionat el dissabte a alguns manifestants.

Per altra banda, posem en dubte que un cos policial necessiti recórrer a aquest tipus d’estris pensats com a armes en la lluita cos a cos però absolutament inidonis i desproporcionats en el control de manifestacions, pel qual ja estan sobradament dotats amb altres mitjans. Per aquest motiu, i més enllà de la seva previsió legal o no, considerem molt preocupant el seu ús en la manifestació del dissabte

maig-juliol de 2007

Favb i el moviment okupa, va ser el cas de l’okupació dels habitatges afectats per aluminosi al Turó i les difamacions verssades contra diversos liders veïnals. Afortunadament, el temps ens va donar la raó i es va mostrar que l’aluminosi no era una fal·làcia sinó una realitat que esfondrava en poques setmanes l’edifici okupat.

També tenim divergències, algunes en l’àmbit concret d’aquells barris on la presència d’una casa okupada ha representat incomoditats per als veïns i veïnes de la zona o, en altres ocasions, quan sota la disfressa d’okupes alguns delinqüents han fet el seu agost, tal com passava a Sant Pere Més Baix (cal dir que amb la impassibilitat municipal i amb denúncies per part del moviment okupa). No obstant, també aquí cal fer matisos: de vegades s’acusa col·lectius okupes d’haverse instal·lat en edificis reivindicats pels barris com a possibles equipaments, sovint però la realitat és OSCAR MARTÍNEZ que es tracta d’edificis que Miles de Viviendas, casa okupada a la Barceloneta i endurant molts anys havien derrocada amb urgència i poques mesures de seguretat. estat buits i oblidats, tant per les autoritats municipals com per les mateixes entitats veïnals. molt minoritàries al moviment okupa barUn cop “desokupats” seria interessant es- celoní, en gran part gràcies als esforços tablir un cens de quants d’aquests edificis fets per moltes persones per tal de manpassen a mans privades i quants mantenen tenir canals oberts i no aïllar políticament una funció social. la dissidència política.

Ens distancien del moviment okupa Fetes aquestes consideracions, podríem també les formes: nosaltres aspirem a una preguntar-nos a qui molesta que la Favb deinterlocució política que alguns sectors fensi el dret a expressar-se d’un moviment okupes menyspreuen o rebutgen, quan o que doni suport a determinades accions no recelen obertament. Naturalment, no del col·lectiu okupa. Respondre aquestes compartim formes de lluita violentes que qüestions requerirà situar allò que al noscontràriament al que s’ha afirmat darre- tre entendre configura el moment actual a rament en alguns mitjans de comunicació, Barcelona i que no és més que reflex d’alhem denunciat reiteradament. Afortuna- gunes tendències més globals. dament, les formes de lluita violenta són L’anàlisi de l’antropòloga Dolores Ju-

passat. Es tracta d’un precedent perillós i únic en el territori de la Unió Europea, que reflexa una actuació anormal e irregular del antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

En darrer terme, hem de recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades i delicades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.

Per aquest motiu, ens preocupa la progressiva retallada d’un dret bàsic, com el de manifestació, que ja ha quedat prou afectat per una Ordenança Municipal a Barcelona que ha suposat un important limitació a les possibilitats d’expressió de la dissidència política.

Per tot això, les persones sotasignats reclamem al Departament d’Interior: ● Que s’obri una investigació per determinar si l’ús dels mencionats punxons va ser una decisió lliure i atribuïble tan sols als propis agents que el duien o va existir algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats que s’escaiguin. ● Que s’estableixi el corresponent control i protocol d’actuació policíaca en relació a les armes no reglamentaries, tot prohibint de forma expressa, clara i rotunda el seu ús en contextos de protesta per tal d’evitar que en el futur es repeteixin intervencions com les denunciades.

Barcelona, a 22 de maig de 2007.

liano (Excluidas y marginales. Cátedra, 2004) pot ser molt aclaridor: en aquest moment d’inici de segle, la racionalització que acompanya la segregació social es fa a través de decidir que un seguit de col·lectius, immigrants, okupes, treballadores sexuals... no estan al lloc adequat.

Recordeu que les Ordenances de Civisme van encunyar una terminologia nova fins al moment “l’ús abusiu de l’espai públic” .

A partir d’aquí es desencadenen un seguit d’operacions destinades a invisibilitzar aquests col·lectius i, si no es deixen, com seria el cas dels i les okupes, a criminalitzar-los i aïllar-los socialment. Si els presentem com un sector marginat i violent, socialment i políticament aïllat serà possible carregar contra ell i fer servir fins i tot maniobres clarament il·legals, com l’ús del punxó. Per això estan molestos que la Favb i altres “persones de bé” denunciïn aquests tipus de maniobres: perquè tira pels aires les possibilitats de carregar contra les veus incòmodes a la ciutat. No obstant algunes de les persones que ja tenim cabells blancs no ens podem treure la idea que experiments com els succeïts a la manifestació okupa poden ser les barbes del veí (i mai millor dit!). Recordeu les paraules de Bertolt Brecht? No ens agradaria dir... “van punxar els okupes però com que jo no era okupa no em va importar... ara em punxen a mi però ja és massa tard!”.

El desallotjament d’una acampada del 0,7, impedir l’acampada dels Fills de Don Quixot a la plaça Sant Jaume, desarticular una perillosa xocolatada veïnal a la Barceloneta... són símptomes o fets aïllats?

La Favb, que va ser competent per demanar l’autorització de les manifestacions per l’Amnistia l’any 76, quan alguns dels partits del govern eren encara il·legals, que ha lluitat en la defensa dels drets socials i polítics i dels drets de ciutadania, no només és competent per denunciar els excessos en l’ús de la força per part de les forces que han d’estar al servei i sota el control ciutadà, sinó que ha de tenir com element central el defensar les llibertats per a totes les veïnes i veïns de Barcelona.

Les i els okupes, encara que pesi a alguns, també són veïns i veïnes d’aquesta ciutat i sovint es troben entre els més compromesos amb una ciutat més justa. Hi ha molt camí per fer plegats!

Primeres adhesions al manifest ● Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB); Col·lectiu Ronda; Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau; Coordinadora contra la Marginació de Cornellà; Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura (ACAT); CGT Catalunya (Acció Social); Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Illustre Col·legi d’Advocats de Barcelona; Institut Català d’Antropologia (ICA). ● Jaume Asens, per la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona; Eva Fernandez, presidenta de la FAVB; Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau; Jordi Borja, geògraf urbanista, professor de la UOC; Rafael Calderon, president de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Gabriela Serra, membre del moviment altermundista; August Gil Matamala, advocat; Joan Subirats, director de l’IGOP; Andres Naya, director de ‘Carrer’; Iñaki Rivera, per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB; Josep Maria Terricabras Noguera, filòsof; Joan Merino, President de l’ICEV, Institut Català d’Estudis de la Violència; Albert Parés, advocat, per la Fundació FICAT; Pere Ortgea, pel Centre de Treball i Documentació (CTD); Tica Font, Justícia i Pau; David Fernández, per l’Ateneu La Torna; Martí Majoral, per Alerta Solidària; Iñaki García, pel Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista; Paco Hernández, pel CASAL (Centre Autogestionari de Solidaritat entre l’Àrea Llatina); Miguel Arenas, advocat; Vidal Aragonés Chicharro, advocat; Albert Recio, economista; Àlex Guillamon, per Entrepobles; Montserrat Munté, per l’Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura (ACAT); Ramon Piqué, per l’Associació Memòria Contra la Tortura; Begoña Sánchez, coordinadora de SOS Racisme Catalunya; Maria Ferrer, per les Dones del Sac (Terrassa); Jordi Martí Font, coordinador ‘Catalunya’ (Confederació General del Treball-CGT); Marta Salinas, per Illacrua; Feliu Ventura, cantautor; Francesc Ribera “Titot”, músic

La Veu del

CRÒNICA

CARRER

maig-juliol de 2007

Qui ‘no’ eixamplarà els quarts de casa?

5

Fa molts anys, en relació al PERI de la Barceloneta, el titular de la revista de l’AV Barceloneta es preguntava ¿qui eixamplarà els quarts de casa? Ara, 20 anys després, hem de pregar que no s’encongeixin encara més.

EVA FERNÁNDEZ

Després de molts anys en què des de la Barceloneta es denunciava l’abandó del qual era objecte el barri i que les úniques inversions que es feien eren pràcticament a les façanes marítimes, poques setmanes abans de concloure el mandat, l’Ajuntament acorda una modificació del PGM que permet dur a terme plans especials per unificar diverses finques i posar ascensors, una instal·lació que necessàriament, ateses les dimensions dels habitatges, passa per sacrificar habitatges. Aquest pla ha estat rebut amb mobilitzacions importants al barri i amb una gran desinformació i recel. Un recel més que justificat en un barri on una gran part de la població viu en règim de lloguer, la propietat està molt fragmentada, els preus dels habitatges han superat ja els 6.000 € per metre quadrat i proliferen els apartaments destinats a lloguer per dies a turistes. En gran

part, la responsabilitat d’aquest recel recau en un Ajuntament que ha actuat amb presses i que no ha sabut explicar les característiques del pla. Un pla que en el moment de ser aprovat tenia grans llacunes respecte de les condicions en les quals el mateix es duria a terme, els aspectes legals, les garanties per als veïns i veïnes del barri, l’impacte social que podria tenir i l’impacte sobre un patrimoni històric que encara no ha estat catalogat.

Totes aquestes consideracions van fer que de forma unitària les entitats de la Barceloneta demanessin una moratòria en el pla, una moratòria que els va ser rebutjada, a canvi del compromís de signar un seguit d’acords que detallarem.

Moltes qüestions queden encara per resoldre, no obstant això la pressió veïnal va aconseguir que s’annexessin al pla alguns acords assolits amb el fins al moment regidor del districte, Carles Martí.

Entre aquests acords hi figura: constituir un catàleg del patrimoni

La Barceloneta, un barri únic a Barcelona. històric del barri, proposar la Barceloneta per tal que entri al Pla de Barris de 2008, (cosa que permetria importants inversions en desenvolupament social i comunitari), donar garanties de reallotjament dins del barri a veïns i veïnes afectades, exercir el tempteig i retracte a totes les operacions de compravenda que es duguin a terme el barri i constituir una comissió de seguiment del pla.

Entre les ombres que caldrà clarificar figuren les condicions concretes dels reallotjaments. Si bé s’ha previst el manteniment del lloguer

Entre les ombres que caldrà clarificar figuren les condicions concretes dels reallotjaments

El barri està a l’expectiva del pla de reforma.

DANI CODINA

per a persones de renda antiga (tot i que no s’ha fixat la quantia dels lloguers resultants), ¿com es gestionarà el tema dels inquilins de renda dins de la LAU? ¿Quina quantia d’ajuts es destinarà als propietaris i propietàries?¿En quin concepte? ¿A partir de quins barems? ¿Quines condicions econòmiques hauran de complir per accedir a un habitatge de VPO? Totes aquestes seran algunes de les qüestions que la comissió de seguiment, integrada per diverses entitats del barri i amb l’assessorament de tècnics experts que van redactar al seu dia el PERI, haurà d’anar concretant. Una dificultat afegida és que cadascuna d’aquestes operacions requereix d’una consideració de

Pla Especial i un conveni propi en funció de les característiques concretes de les finques implicades.

Aquí cal recordar que malgrat que l’Ajuntament ha vingut mantenint una posició ambigua respecte del grau d’acord, defensant que n’hi hauria prou amb un acord del 50 %+1 per donar el tret de sortida a una operació d’aquestes característiques, el Codi Civil Català és prou explícit en considerar que si hi ha afectació de l’estructura cal un acord de 4/5 parts.

Un element que és especialment fosc és el del preu de cadascuna de les operacions. Cal tenir present que cal indemnitzar les persones que es queden sense habitatge, modificar els coeficients, demanar informes tècnics, finançar un enderroc, construir l’espai per a l’ascensor respectant la façana (cal tenir present que per les seves característiques de ser un barri guanyat al mar la construcció a la Barceloneta entranya dificultats especials que encareixen els costos) i finalment, procedir en molts casos a una reestructuració interna dels habitatges.

Per tant, cal preveure que el cost de les operacions serà molt elevat i la durada i implementació del pla hauran de ser molt llarges.

Si la justificació del Pla és el fet real que moltes persones grans que viuen soles no tenen accés al carrer des de fa anys, incrementant els riscs per a la seva salut i impedint-los fer vida social, és immoral que existeixin a la Barceloneta edificis que són de titularitat pública (Ministeri de Treball) i tenen bones condicions d’habitabilitat i ascensors, que actualment estan pràcticament buits. El mateix

DANI CODINA

podríem dir de les parcel·les que havien estat declarades afectades en el PERI i en les quals encara no s’ha construït. La cessió per part del Ministeri de Medi Ambient de la façana marítima a l’Ajuntament ha generat més sòl edificable a la façana de mar que és reivindicat per l’Associació de Veïns de la Barceloneta per a la construcció d’habitatge social de lloguer que pugui absorbir els desplaçaments generats per aquest pla.

Aquest pla arriba en un moment en què el teixit social del barri es troba profundament dividit. Els reptes, no obstant, són molts i el barri de la Barceloneta es juga molt en els propers anys.

Per tant, ha de ser un bon incentiu perquè totes les entitats treballin plegades en fer possible que cap veí ni veïna siguin expulsats del barri. Ara el barri pot ser objecte de desig dels especuladors, però les persones que hi viuen han hagut de patir molts anys d’abandó i d’incomoditats per gaudir-lo.

Cases fragmentades A la Barceloneta, les successives migracions van anar forçant la fragmentació de les cases, així es van formar les cases de mig i de quart. Aquesta reducció es va mantenir en les noves edificacions. Actualment, el més corrent és el denominat quart de casa, que té 35 metres quadrats.

6

La Veu del

CRÒNICA

CARRER

maig-juliol de 2007

5 paraules El paradís de la cotorra

En

La Model tanca Ja ha començat el trasllat dels presos de la Model a la nova presó Brians 2. La Model està massificada i alberga 6 presos cada 12 metres quadrats. El calendari preveu que finalitzarà el 2010.

L’actual edifici donarà pas als Jardins de la Llibertat, habitatges socials, un hotel i el panòptic es reivindica per a equipaments de barri i per desenvolupar activitats que conservin la memòria d’una presó nefasta per als lluitadors per la llibertat.

Adéu a tres locals El tancament del centenari comerç Model al cor de Canaletes, el cine París al Portal de l’Àngel i el restaurant La Oca, ubicada també en una zona d’alt estànding, ens recorden que l’especulació no perd oportunitat a la nostra ciutat. Joan de Sagarra recordava dies enrere com a La Oca es va presentar la revista Por Favor la nit que van assassinar Puig Antic.

Al solar del cine París es construirà un edifici que ocuparà en part la botiga Zara Home del grup Inditex.

No a l’oratori 200 veïns reunits en una assemblea al Poble Sec van acordar oposar-se a la construcció d’un oratori.

“El Poble Sec ja compleix la seva quota social amb la narcosala i el centre per a indigents”, va dir el president de la Unió de Veïns. L’oposició s’argumentarà en què el local no reuneix les condicions. Els partidaris de la mesquita van ser escridassats i el rector del Poble Sec no va poder acabar la lectura de l’article 18 de la Declaració dels Drets Humans que reconeix la llibertat de pensament i religió.

L’aigua, més cara L’Agència Catalana de l’Aigua ha aprovat una pujada de l’aigua del cost de vida més el 3%. L’augment no anul·la el fet de mantenir una estructura de preus que no penalitza qui malbarata l’aigua. Diuen que l’augment és per compensar la reducció d’ingressos per la sequera.

Va ser rebuda com una curiositat als anys setanta, però avui amenaça de convertir-se en una de les plagues d’aus més importants de Barcelona si no se’n controla la reproducció. La cotorra argentina s’ha instal·lat definitivament a la ciutat.

GEMMA AGUILERA

Fan un soroll considerable, okupen palmeres, pins i plataners dels parcs sense pagar lloguer, molesten alguns veïns amb el seu to cridaner, de tant en tant provoquen desperfectes en l’entorn i per descomptat, fan les seves necessitats allà on volen. Si els animals se sotmetessin a l’Ordenança de Civisme de l’Ajuntament de Barcelona, les 2.200 cotorretes de pit gris que viuen a la ciutat, conegudes popularment com a cotorres argentines, es farien un tip de pagar multes.

Tot i així, aquesta au exòtica que va arribar a Barcelona per primera vegada l’any 1975 s’ha guanyat les simpaties de la majoria de barcelonins. O almenys això es desprèn del fet que l’Agència de Salut Pública només hagi rebut tres denúncies el 2006 per molèsties ocasionades per les cotorres. La Laura Cortés és veïna d’Horta, i assegura que la presència de les cotorres en alguns arbres no molesta: “al principi se’t posava al cervell aquest soroll, però quan t’hi acostumes, si ets al parc i tanques els ulls, et pots imaginar una selva tropical”. En canvi, el Francisco Cañizares és partidari de la seva eradicació, perquè “són insuportables. A més, fan uns nius molt grans que qualsevol dia cauran al damunt d’algú. Estarien millor al Zoo, les vigilarien més i no es reproduirien”, apunta.

cara no s’ha avaluat a fons quin és el veritable impacte que causen les espècies exòtiques sobre la fauna autòctona en els ambients urbans.

Se sap, però, que en els entorns silvestres ocupen la segona causa de desaparició de la biodiversitat, bé sigui per competició, per predació directa o per contagi de malalties.

Sigui com sigui, els experts asseguren que si no es comencen a prendre mesures dràstiques, a mig o llarg termini la cotorra argentina podria convertir-se en una nova plaga a la ciutat de Barcelona, comparable a la dels coloms. Actu-

A finals dels 70 hi havia una cinquantena d’exemplars i avui superen els 2.200

Perill de plaga El Museu de Ciències Naturals va iniciar l’any 2001 un estudi sobre l’evolució de la cotorra argentina a la ciutat i les conseqüències de la seva presència. Els resultats, segons Joan Carles Senar, cap d’investigació d’aquesta institució, “comencen a ser alarmants, tant pels efectes devastadors que poden produir en zones agrícoles com a la ciutat”. El cert és que en-

alment, a la ciutat hi ha uns 180.000 coloms, pràcticament impossibles de controlar. Com aquests colúbrids, la cotorra té una gran facilitat de reproducció, i la seva població es pot duplicar cada any. A finals dels setanta es comptaven una cinquantena d’exemplars, i avui ja superen els 2.200. I és que aquesta

au exòtica sembla que se sent molt còmoda a la nostra ciutat. S’alimenta dels dàtils de les palmeres i els fruits i brots d’altres arbres i arbusts urbans, però també menja pa, que sovint roba als coloms, i s’aprofita dels conreus de fruita i horta. D’altra banda, Barcelona li ofereix un clima mediterrani suau, que afavoreix el nidatge i la supervivència de les aus exòtiques, tot i que a Madrid, per exemple, han arribat a suportar temperatures de -5ºC. L’equip investigador del Museu de Ciències Naturals explica el per què d’aquesta tria: “Avui viuen a les grans ciutats, sobretot Barcelona o Lleida, perquè els primers exemplars de cotorra van ser portats de l’Amèrica del Sud -l’Argentina i el Brasil fonamentalment- com a animals de companyia. Es van familiaritzar amb els grans espais urbans, es van reproduir ràpidament i es van instal·lar en l’entorn urbà”.

A casa nostra ja se la considera l’espècie exòtica millor adaptada, i a Catalunya les colònies són presents en una trentena de ciutats, al capdavant de les quals hi ha Barcelona. Però la moda de tenir una d’aquestes aus a casa va ser passatgera. El soroll, gairebé crit, que emeten, va acabar amb la paciència dels seus propietaris i molts van optar per alliberar-les. Aquest

va ser l’error, perquè la cotorra té gran facilitat per adaptar-se a diverses circumstàncies. Té un comportament social força desenvolupat que la porta a viure en colònies formades per grups de 10 a 20 individus, que sumat a l’elevada taxa de reproducció i al fet que a la ciutat no hi ha espècies depredadores que les controlin, ha permès que avui, trenta anys després del seu primer aterratge al país, la cotorra argentina s’hagi apoderat dels millors arbres de zones com el Parc de la Ciutadella, Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample, Gràcia o Nou

Els sorolls que emeten van acabar amb la paciència dels propietaris, que les van alliberar Barris, entre d’altres. Barcelona ja s’ha convertit en la residència de luxe de la cotorra argentina, malgrat que se la considera una espècie invasora que, a més, roba espai al pardal i al colom, dos històrics de la ciutat. Per cert, en poden comprar una a les botigues especialitzades per 100 euros.

Assassines d’arbres?

Metrocevasa La nova Metrocevasa de la família Sanahuja centrarà la seva activitat en oficines i centres comercials i abandona les activitats en aparcaments i residències de la tercera edat. La immobiliària compra actius a França, Alemanya, Regne Unit i Països Baixos.

IGNASI R. RENOM

Les cotorres guanyen espai a pardals i coloms, dos clàssic de la ciutat.

I.R.

Se la considera agressiva, però també molt sociable amb les altres espècies. Aquesta capacitat li permet instal·lar-se fàcilment en un lloc que consideri idoni per tenir garantit l’abastament d’aliment, sigui a la ciutat o al camp. Però els especialistes asseguren que aquesta au exòtica de gran bellesa pot arribar a matar un arbre, ja que les colònies de cotorres arrenquen les branques dels arbres per fer-hi els seus nius, que pesen uns 50 quilos. En l’historial de la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) també s’hi compten destrosses en conreus del Baix Llobregat. En

concret, una colònia de 200 cotorres va malmetre més de 100.000 tomàquets l’any passat. També han provocat estralls en els horts i arbres fruiters privats d’alguns veïns de la zona muntanyosa dels districtes de Sarrià i Horta. Això sí, un cop s’esgota l’aliment, o les possibilitats de seguir obtenint-ne, la colònia de cotorres acostuma a canviar de “residència”. El 2006, Parcs i Jardins va retirar una setantena de nius dels arbres durant el període de poda. Però la cotorra ja ha trobat alternatives per fer niu, i s’ha instal·lat en fanals, edificis i torres elèctriques.

La Veu del

CRÒNICA

CARRER

maig-juliol de 2007

7

El metro fa hores extra Les xifres confirmen la necessitat d’obrir el metro tot el cap de setmana, però molts usuaris creuen que la iniciativa actual es queda curta.

MARIA ORTEGA

Dues en punt de la nit d’un dissabte, i les corredisses habituals pels passadissos de les estacions de metro són pràcticament inexistents. “No cal córrer, perquè si perdem aquest metro, en vindrà un altre, i després un altre...” assegura en Marc Pinyol, que ha sortit a sopar amb uns amics i ha de tornar a casa, al barri de Gràcia, des del centre de la ciutat. Fa cosa de tres mesos, “hagués marxat sense temps per fer l’última copa, per poder ser a l’andana de l’estació de Liceu una mica abans de les dues, perquè l’economia no està com per anar invertint en taxis“.

La Laura Díaz, en canvi, s’exclama en un altre sentit: “Ja el podrien obrir també els divendres a la nit, el metro, que ahir vaig haver de caminar molt per arribar fins a casa”. I el Martí Guillén, que és estudiant, afegeix que el podrien obrir “totes les nits de dijous, que és quan més se surt dins l’ambient universitari”.

Ara, com a mínim les nits de dissabte, ja no cal córrer ni patir pels diners del taxi. Mes i mig abans de les eleccions municipals es va donar resposta a una de les reivindicacions històriques dels veïns de la ciutat: el servei de metro nocturn. De moment, però, només durant les nits de dissabte i les vigílies de quatre festius, i en

períodes de proves fins a l’octubre.

Les xifres confirmen la necessitat, tants cops reivindicada per usuaris i professionals de l’oci nocturn, d’aquest servei, i parlen per si mateixes: el nombre de persones que ha fet servir el metro nocturn pràcticament ha triplicat les previsions més optimistes de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que augurava unes 10.000 validacions de bitllets per dia entre les dues i les cinc del matí. I, només en les sis línies de TMB, s’han superat cada cap de setmana les 27.500 validacions i, en dies assenyalats, com durant la Fira d’Abril, s’ha arribat a les 29.900 durant les tres hores extres de circulació del metro.

En el cas de les tres línies de ferrocarril urbà de FGC (L6, L7 i L8), el balanç també és positiu, ja que el nombre de passatgers ha rondat els 8.000 cada nit de dissabte.

En total, hi ha hagut un 47% més d’usuaris que els dissabtes sense hores extra de metro, tal i com informa l’ATM. De manera que s’ha superat de llarg el nivell d’afluència que l’Ajuntament es va marcar com a límit.

Ampliació de serveis La feina extra que suposa tenir el metro obert de manera ininterrompuda durant 43 hores costarà, per als sis mesos de prova, 1,2 milions d’euros -un milió per a TMB i

Dissabte a la nit a la boca de metro de passeig de Gràcia.

203.000 euros més per a FGC-. A més, les dues companyies han hagut de fer un esforç per ampliar els equips de neteja i seguretat: més de 200 treballadors vetllaran pel bon funcionament de la iniciativa.

Aquest és, però, un dels punts que més inquieta tant a usuaris com a alguns treballadors del metro que estan espantats “perquè les estacions no acabin donant aixopluc a la gent que vulgui fer botellón o que, senzillament, no tingui on anar”. TMB assegura que, durant les nits de dissabte, es dupliquen el nombre d’efectius de vigilància i es reforcen els equips mòbils disponibles per intervenir en cas d’incidència.

Velles demandes

JOAN MOREJÓN

Els usuaris consideren insuficient l’ampliació actual d’horaris.

L’obertura del metro durant tota la nit és una iniciativa que posa Barcelona al nivell d’altres ciutats con Nova York o Berlín. No obstant això, aquest servei només està pensat, de moment, per a les nits de dissabte, cosa que no acaba de fer el pes a molts dels usuaris. La Laura Díaz, per exemple, creu que “els divendres surt gairebé tanta gent com els dissabtes, és un servei que s’hauria d’oferir al ciutadà”. De fet, si es van escollir els dissabtes per fer la prova pilot és perquè, segons el consistori, hi ha un 30% més de validacions que durant les nits de divendres. Tot i així, són molts els usuaris que creuen que “un servei de qualitat hauria de donar cobertura les dues nits”.

Alguns professionals de l’oci nocturn, com la Marta Gil, que treballa darrera la barra d’un bar, asseguren que la solució prevista “es queda curta” i que potser resultaria més útil “allargar el servei de metro un parell d’hores cada nit” per possibilitar que la gent pogués tornar a casa sense problemes, “fins i tot, els que treballem, que estem condemnats a pagar-nos el

taxi”. Molts professionals del sector creuen que tancar el metro a les dotze de la nit els dies de cada dia “és limitar les possibilitats d’oci de la gent”.

Un col·lectiu que dóna suport, en gran part, a aquesta tesi és el dels estudiants, especialment els universitaris. “Vaig a classe amb molta gent de fora de Barcelona que els divendres torna cap a casa i, per tant, acostumem a sortir les nits de dijous” explica el Martí Guillén. Aquesta opinió la comparteixen altres joves, que quan tornen en metro la nit de dissabte es lamenten per no haver pogut tenir

El nombre d’usuaris del metro nocturn ha triplicat les previsions més optimistes de l’ATM aquesta possibilitat la nit abans quan tenien l’assaig del grup de música o el partit de bàsquet “que sempre acaba massa tard”.

Els veïns de Vallvidrera tampoc acaben d’estar satisfets amb la iniciativa, ja que cap de les línies de FGC que passen per les estacions de Peu del Funicular i Baixador de Vallvidrera no s’han sumat al servei de transport non stop. El funicular, evidentment, tampoc ofereix aquest servei, ja que FGC només obre les tres línies que fan funció de metro. A més, els veïns de la zona tenen el problema afegit que, des que es van obrir els túnels de Vallvidrera, el Nit Bus que hi passava abans de parar a La Floresta ara fa el recorregut per l’interior i ja no hi té parada. “És com si no forméssim part de la ciutat, no tenim manera de tornar a casa” expliquen alguns dels veïns. A més, també hi ha usuaris que reivindiquen la necessitat que el Trambaix

JOAN MOREJÓN

i el Trambesós se sumin a aquesta campanya per donar cobertura als veïns de la zona perifèrica.

Les millores en el servei de transport nocturn han estat una de les protagonistes de la campanya electoral per a les eleccions municipals. Els alcaldables s’han omplert la boca amb les mesures que caldria aplicar-hi. Des del PSC, asseguren que el seu objectiu és impulsar l’obertura del metro tota la nit del cap de setmana i ampliar mitja hora l’horari entre setmana, cosa que convidaria a deixar el cotxe a casa a tots aquells que van al cine o al teatre. A més, afirmen que incrementaran la freqüència de pas i renovaran i ampliaran la flota de trens, per tal de millorar-ne la freqüència de pas. CiU, per la seva banda, també es va comprometre a ampliar l’horari del servei nocturn “amb l’objectiu que el metro funcioni ininterrompudament” i “adaptar els horaris del transport públic a la vida de la ciutat” i no al revés, una proposta que es materialitza en l’allargament del servei dues hores els dies de cada dia i el metro non stop durant tot el cap de setmana.

Afegeixen, també, que una de les fites és la reducció tant del temps d’espera com de viatge.

ERC, que també vol aplicar el servei les nits de divendres, veu la necessitat d’obrir més el metro al territori, trencant amb l’actual model radial i connectant les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. I ICV se suma al corrent que defensa que el metro obri les nits de divendres, festius i vigílies. El PP creu que la situació actual és “insuficient” i vol estendre la proposta a tots els dies de la setmana. El metro ha estat, doncs, una de les principals armes electorals de la passada campanya. Faltarà veure quin paper juga en la present legislatura, i quines decisions es prenen a partir del 13 d’octubre, quan finalitzi el període de proves.

8

OPINIÓ

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

Kiosk

Born ‘dead’ (nacido muerto) Rafa Cáceres, arquitecto coautor del Proyecto del Born El País

Casi cien años vivió el mercado en el Born, y con su vida vivió La Ribera. Con su marcha, los vecinos de Barcelona decidieron conservarlo con la esperanza de recuperarlo para la vida urbana.

Y así, durante veinticinco años, el Born esperó convertido en plaza cubierta, cobijando alguna feria, concierto popular o encuentros diversos. Algunos se interesaron por devolverle una vida estable: El FNAC ideó allí una librería; la UPF, un espacio de estudio y actividades universitarias.

La multinacional desistió por dificultades de adaptación a su estrategia comercial; y la Facultad, después de sondeos arqueológicos, intuyó el conflicto con las ruinas y también abandonó.

En 1998 se decidió convertirlo en biblioteca pública, financiada por la administración central. Una biblioteca concebida como un equipamiento abierto a la ciudad y a los ciudadanos, proyectado para ofrecer conocimiento e información, para potenciar las relaciones y el aprendizaje de las personas y entre las personas que no tienen un acceso fácil a las bibliotecas universitarias o especializadas.

Las ruinas ya se conocían: su trazado, por la documentación historiográfica; su estado de conservación, por las prospecciones realizadas por la UPF y por la proximidad de otras cercanas ya documentadas y posteriormente destruidas al construir el aparcamiento subterráneo de la calle Comerç.

Que la aparición de las ruinas no supuso sorpresa lo prueba también el hecho de que el proyecto de la biblioteca incluía un convenio según el cual el Ministerio financiaba los trabajos de excavación arqueológica y su posterior documentación gráfica, y que JORDI TARRÉS las más significativas deberían coexistir en El mercado del Born, incompatible con la vida? el interior de la futura biblioteca.

En 2002 una campaña mediática, con debate desigual, llevó a desistir del proyec- en el monocultivo comercial no se confirmó la Ribera, fueron en buena parte destrui- espacios destrozados, y la mejor manera to inicial de biblioteca. El Ministerio acep- pues como la mejor de las propuestas. das hace algunos años para la construc- de contradecir la opresión es añadir vida tó estudiar una alternativa de biblioteca Finalmente, en 2004 el Institut de Cul- ción del aparcamiento de la calle Comerç; y utilidad colectiva a los restos de la desmás reducida, para hacerla compatible con tura del Ayuntamiento de Barcelona aus- también recientemente lo han sido para la trucción. el mantenimiento de las ruinas. Pero esta pició otra propuesta de Centro Cultural, construcción del inmueble residencial en● Tercero: El Born y la población no se opción tampoco fue aceptada. La campa- en la que parecía solucionarse por fin el tre la calle Comercial y el Paseo Picasso. merecen este final. Cuesta creer que el reña continuó encendida, con historiadores dilema. En la memoria del documento Por ello parece difícil justificar su valor sultado de un proceso de tantos años, con convertidos en especialistas de bibliote- presentado se avanzaba un equipamien- como yacimiento, aunque sí hay que otor- un gasto de miles de millones de las anticas; arquitectos aprendices de arqueólo- to dirigido a conocer el pasado, entender garles la cualidad de ilustrar cuál había guas pesetas, sea convertir el Born en el gos; periodistas transformados en biblio- el presente y construir el futuro. Esta su- sido la estructura urbana de buena par- sarcófago de las ruinas. Se podrá discutir tecarios y arqueólogos al mismo tiempo; perposición de objetivos permitió albergar te del barrio de la Ribera, convirtiéndose sobre el peso y características de la activiy políticos prestos a esperanzas de que en un legado de imdad que deba convifotografiarse sobre por fin entrarían portancia para la vir con ellas, pero el Cuesta creer que La propuesta del las ruinas de la reen valor la utilidad memoria histórica Born sin esa activiel resultado de un 2004, ahora en vía presión. Todos negapública y el servi- del país. Y precisadad estará muerron la riqueza de la to, y con su muerte proceso de tantos años, cio cultural a los mente este carácter, muerta, permitía nueva situación y la ciudadanos. Sobre que ultrapasa lo esla de las con un gasto de miles albergar esperanzas de arrastrará compatibilidad enesta base se redactó trictamente arqueoruinas. Ambos moritre ruinas y biblioteun nuevo proyecto lógico, facilita su de millones de las compatibilizar historia rán de aburrimiento ca; entre historia y arquitectónico, se compatibilidad con e inutilidad. antiguas pesetas, sea y utilidad pública con utilidad pública. En aprobó en el Ayun- otras propuestas Quizás dentro de definitiva, la pereza, convertir el Born en un tamiento y se con- de utilidad pública el proyecto de realizar unos años, cuando el corporativismo signó el presupues- en el mismo espacio la Ribera deje de sarcófago de ruinas un centro cultural y el miedo escénico to. Y así se empezó del Born. ser dominio de los impidieron resolver su construcción. ● Segundo: Si se chicos y chicas con el dilema, la ecuación de dos variables.

Hoy, en 2006, desaparecidos los respon- trata de encontrar fórmulas que recuer- look de Jordi Labanda; cuando la calle Después de un periodo de silencio, los sables políticos de entonces, en el Born den la opresión padecida ayer, tampoco Princesa no sea ya una muralla virtual mismos sectores que habían negado la bi- vuelve a sonar la canción monocorde que la sacralización de las ruinas es la mejor con otros barrios vivos y necesitados de blioteca avanzaron una propuesta en la en su día descalificó la biblioteca y ahora opción. Si se rememora la destrucción de diálogo; cuando resulte ineludible la mezque se utilizaba el recurso de la historia en el Centro Cultural. Según parece, el Born 1714 perpetuando sus efectos, no se honra cla; cuando Isabel, nacida en Sabadell, un doble sentido: las ruinas justificaban se convertirá en la cubierta de lujo de las a los que la padecieron sino a los que la enseñe danza; cuando el historiador Joun museo, y por otra parte el antiguo uso ruinas y sólo este destino justificará su ocasionaron. Por ejemplo, en la plaza del sep, nacido en Mataró, nos interprete la del mercado permitía plantear un aprove- existencia. Llegados a este punto, que ex- Fossar de les Moreres se vive, se discute historia; cuando Badia, nacida en Larachamiento comercial del espacio. No pare- plica por si solo las autenticas razones de sobre el recuerdo; en las casas vietnami- che, nos cuente sus fabulaciones; cuando cía fácil justificar el interés público de este este proceso, como mínimo cabe el derecho tas, la población convirtió las vainas de Irma, nacida en Ecuador, quiera leer a último aspecto, ya que la actividad comer- a señalar que: las bombas norteamericanas en floreros; Pla… entonces algún representante de la cial resulta redundante en un barrio como ● Primero: El Born nunca escondió un y Guernica se convirtió en un cuadro. Los cultura municipal descubra que las ruinas el de la Ribera, convertido en aparador de tesoro arqueológico. Las ruinas, cimientos pueblos que han sufrido agresiones re- no son incompatibles con la vida. Pero, de tiendas de moda y restauración. Insistir similares a los de los actuales edificios de accionan con voluntad de revitalizar los momento el Born renacerá muerto.

La Veu del

OPINIÓ

CARRER

maig-juliol de 2007

Dolors Clavell Nadal Advocada

Les irritants lliçons del cas Veiret

F

a uns mesos, just quan el govern presentava els principis i línies d’actuació que conformen el Projecte de Llei del dret a l’habitatge, entre els quals hi ha l’exigència que la propietat de l’habitatge hagi de complir una funció social, ens sorprenien els mitjans de comunicació amb una notícia rodejada d’un alarmisme inusitat: el nomenat cas Veiret, segons el qual un aparentment indefens propietari acabat de separar no podia entrar a casa seva perquè li havien ocupat uns “xilens” (la reiteració

Es tractava de desviar l’atenció del problema de l’habitatge i fernos creure que els ciutadans propietaris es troben desemparats de les referències a aquesta nacionalitat dada en realitat irrellevant a efectes de la notícia- era increïblement asfixiant).

Des del primer moment era possible entreveure que les coses no acabaven de quadrar. Tant l’actitud i presència mediàtica constant del Sr. Veiret, com els singulars arguments que utilitzava, com l’enfocament d’alguns mitjans de comunicació i en paral·lel el seu nul interès per conèixer la versió de l’altra part, feien sospitar que

Grup CT (Paseantes Observadores)

Idees hetereodoxes per a la modernització de Barcelona

MANEL SALA / ULLS

Pisos al carrer Urgell “recuperats” per Veiret: un bon negoci.

la realitat podia ser molt diferent a com se’ns presentava.

Però era igual (¡).

Es tractava -alguns/es ho denunciàrem des del primer momentde desviar l’atenció del problema de l’habitatge a Catalunya, que clarament hem de centrar en l’extrema dificultat que té la gent per accedir a aquest bé de primera necessitat, i fer-nos creure que el problema era que la gent propietària del país estava patint perquè corria el risc cert de veure ocupats els seus habitatges de forma sistemàtica, davant la pretesa passivitat de tots els poders públics, policia i justícia inclosos. Un cop més, se’ns transmetia que el país no funciona i que els soferts ciutadans es troben desemparats, sobretot si són de classe mitjana cap amunt.

Ara s’ha descobert

Arriba las murallas!

Pons Prades

n la actual fase de globalización toda ciudad que se precie debe tener su muro. Lo tuvo Berlín, lo ha construido Jerusalén, y recientemente Bagdad y otras ciudades. Barcelona hasta ahora había estado mal colocada en ese ranking mundial.

En cierto que se habían dado algunos tímidos pasos como el pequeño muro con ventanas construido en la Plaza del Països Catalans y, sobre todo, el muro de la plaza de las Palmeras, por Richard Serra.

Pero eran solo simples ensayos. Por fin podemos mostrar con orgullo un verdadero muro de cemento, el que rodea el Parc

En el mundo globalizado, toda ciudad que se precie debe tener su muro GRUP CT

Un muro de verdad, gentileza de Jean Nouvel, en el Parc Central del Poblenou. y su sustitución por una verja transparente, lo que también recibieron con alborozo algunos vecinos de mentalidad premoderna. Los muros del Parc Central preparan nuestro espíritu para otros desarrollos que corresponden a la actual fase de globalización: las urbanizaciones cerradas, cercadas por altas tapias para defender a sus moradores de la inseguridad que domina en la ciudad. Al igual que los altos edificios

que no hi va haver ocupació il·legal. L’Administració de justícia ha funcionat, i de forma clarivident ens ha confirmat que els ocupants eren persones treballadores que pagaven la seva renda i que es van veure obligats a marxar davant el ressò mediàtic del tema, absolutament decantat en contra seu. Recordem que fins i tot un dels ocupants va ser acomiadat de la feina quan l’empresari el va veure per la tele i el va reconèixer com un dels suposats usurpadors.

I quin ressò té ara el descobriment d’aquesta injustícia? On són les disculpes dels mitjans que van convertir en notícia una informació parcial i no contrastada?

Qui repara els danys causats als ocupants de l’habitatge, sense feina i sense pis? Per què ningú no li demana responsabilitats o critica al Sr. Veiret? Per què és tan fàcil escridassar els poders públics i tan difícil exigir ètica en els comportaments de certes persones? (Això em fa pensar també en l’absurd de denunciar que es venen zulos d’11 m2 a 88.000 euros i no preguntar-se i anar a buscar qui comet aquest abús, quina persona o empresa està al darrere d’aquest frau). En definitiva, crec que resulta absolutament irritant que això pugui passar i que cada dia segueixi havent intents de desviar-nos l’atenció del nucli dels problemes. Espero que aquesta rocambolesca i trista història serveixi per obrir els ulls a més d’un.

Rauxa

E

Central, en el cruce entre la Diagonal y Pere IV. Debemos agradecer al arquitecto Jean Nouvel esta aportación a la visibilidad mundial de Barcelona. Los óculos que a veces se abren en el muro, además de permitir la huida en caso de emergencia, continúan -en estilo postmoderno- la tradición abierta con los muros de la plaza frente a la estación de Sants.

Ahora nos damos cuenta del error que cometimos quienes habíamos alabado el derribo de las tapias del Seminario Conciliar (entre Diputació y Consell de Cent),

9

que se construyen en Poblenou, esos barrios cerrados y las murallas que se van levantando en Barcelona muestran la llegada a nuestra ciudad de las ideas más avanzadas del urbanismo contemporáneo.

Hemos de considerar felizmente clausurada la fase que se abrió en 1841 cuando el médico Pedro Felipe Monlau publicó un folleto que llevaba el desafortunado título de ¡Abajo las murallas!

La mort d’Eduard Pons Prades deixa sense un company més la nostra petita publicació.

Sempre que li demanàvem una col·laboració havia un sí per resposta. Al número que vam preparar per explicar el 75è aniversari de la Barcelona republicana, no podia faltar la paraula del cronista, historiador i sobretot, del lluitador anarquista. Amb l’apassionament que només tenen aquells que porten tota la vida lluitant, Pons explicava l’exili, els camps de concentració, el paper dels republicans espanyols a la guerra mundial, la lluita contra el feixisme, els 30 anys de presència heroica dels maquis...

Teníem pendent un recorregut per la Barcelona que Pons va conèixer sent un aprenent d’obrer. Ens el va suggerir fa uns mesos la seva dolorida companya Antonina Rodrigo, a qui enviem l’estimació de tots i totes els que fem Carrer.

El millor homenatge és llegir la seva extensa i important obra. Recentment s’ha reeditat un dels seus treballs més representatius, Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial. Ens deixa com a obra pòstuma un altre llibre: Las guerras de Picasso.

10

EL CUARTO FOSC

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

EL CUARTO FOSC

Gràcies a Clos i al seu Hereu!

Els donem les gràcies per inaugurar l’altre dia un hotel de superluxe en plena muntanya de Montjuïc, robant a la ciutat espai verd i sòl públic. Hi han provocat un gran impacte en forma de túnel (com els agraden els túnels i les tuneladores!) i aixecant un edifici que ha convertit en un decorat de cartró pedra la façana de l’edifici existent des del 1929. La ciutat silenciada els ho agraeix. La premsa (llevat de mínimes excepcions), calla aquesta trista història especulativa.

I ara, dues preguntes: ¿Per què van trigar tant a inaugurar l’hotel si portava setmanes obert? ¿Per què van ajornar la seva inauguració fins a tres dies després de les eleccions? ¿Què hi feia allà el destituït Martínez Fraile al costat del president de la Generalitat?

La Barcelona d’aparador continua creixent.

MANEL SALA / ULLS

EN POSITIU Bruno Figueras va a judici

Premi Huertas Claveria Dues editorials, RBA i La Campana, convocaran pròximament un premi de reportatge social obert a totes les realitats i d’àmbit estatal que portarà el nom del periodista Huertas Claveria.

L’han plantejat col·legues i amics d’en Josep Maria amb dos objectius: estimular l’escriptura de reportatge social i, de pas, que el nom de Huertas no caigui en l’oblit. Tenim coneixement que es convocarà en breus setmanes.

Us animem a participar.

Tanatori musulmà

VICENS GIMÉNEZ / FUNDACIÓ TERRA

Central fotovoltaica al Carmel El Carmel ha estrenat una central solar finançada pels veïns i veïnes. L’estació fotovoltaica s’ha instal·lat al mercat del barri. És la primera que es construeix amb participació popular. Uns 300 veïns han aportat quantitats que van dels 1.000 als 3.000 euros. La central suposa un estalvi d’energia elèctrica del 11,7%

del consum per persona i un estalvi de les emissions de diòxid de carboni.

Felicitats a la Fundació Terra i als veïns participants. Estem convençuts que sense la implicació del veïnat l’estalvi energètic, i la implantació d’energies alternatives són objectius impossibles d’assolir.

El president de la immobiliària Habitat i 10 directius més van a judici per l’accident que va costar la vida a 5 treballadors al Poblenou. Tres d’aquests estaven treballant sense papers. Els empresaris que els van subcontractar han fugit de la justícia.

Són moltes morts a la feina. Saludem la valentia d’aquest jutge que imputa els que es beneficien de les males condicions laborals dels treballadors.

Els musulmans de Barcelona ja tenen un tanatori propi a Montjuïc. 170 metres quadrats, una sala per resar amb capacitat per a 100 persones, una altra per preparar el finat i una cambra frigorífica per a 3 cadàvers.

El Consell Islàmic Cultural reivindica més sòl al cementiri per enterrar els seus morts. Tot i les limitacions, considerem que aquesta construcció és una aportació positiva.

La Veu del

DOSSIER

CARRER

maig-juliol de 2007

11

Nou Ajuntament a Barcelona Passades les eleccions municipals, el titular més repetit ha estat el triomf de l’abstenció.

El periodista Marc Andreu analitza aquesta abstenció barri a barri i en fa algunes reflexions. Els resultats electorals marquen on s’interromp el llistat dels elegits. Andrés Naya dóna unes pinzellades sobre els nous llogaters de la plaça Sant

Jaume i analitza com queden els consells de districte. El nostre col·laborador i membre de Depana Alfons López Carrete analitza com s’ha situat la problemàtica del medi ambient a la campanya electoral.

En una entrevista realitzada pel periodista José Miguel Benítez, Miguel Pajares parla del vot dels immigrants. Per tancar el

dossier, publiquem un informe en què han col·laborat 73 associacions de veïns i veïnes exposant les tres prioritats dels seus barris davant el nou Ajuntament i el futur Pla d’Actuació Municipal. La portada és obra de Diana Zulueta i les fotografies són de Jordi Tarrés, Ignasi R. Renom i Joan Linux.

DOSSIER Inèrcia democràtica amb poca participació Marc Andreu

n inesperada minoria per l’espantada d’una ERC (53.463 vots i 4 regidors) en crisi interna després de perdre 43.405 sufragis, el socialista Jordi Hereu és el nou alcalde de Barcelona, malgrat que el PSC també va perdre 72.119 vots en el seu pitjor resultat des de 1979 (182.104 vots i 14 regidors). Manté el suport al govern municipal ICV-EUiA (56.855 vots i 4 regidors), que al seu torn va baixar 34.431 electors. Respecte de les eleccions del 2003, les tres forces d’esquerres van perdre un regidor cadascuna. En canvi, CiU en va guanyar tres (en té 12, amb 154.620 vots) en sumar quatre punts percentuals tot i perdre igualment 7.390 sufragis. El PP es va mantenir en 7 regidors (i 95.114 vots) tot i baixar també 26.877 paperetes. Ciutadans, que aspirava a entrar a l’Ajuntament, es va quedar amb un pobre resultat de 23.606 vots, un 3,88% dels votants, molt lluny del 5% imprescindible per obtenir representació. Tota la resta de llistes minoritàries que es van presentar a les eleccions van sumar tan sols 17.953 vots.

Però el 27 de maig qui realment va guanyar les eleccions municipals a Barcelona va ser l’abstenció, i per una ajustada però històrica majoria absoluta: 50,42 %. És a dir, només van anar a votar 611.941 barcelonins, el 49,58% dels 1.234.311 que podien fer-ho perquè disposen d’un dret que es nega a un nombre important de veïns per ser estrangers no comunitaris. Al seu torn, els 24.754 vots en blanc van doblar els seus resultats respecte del 2003 (fins a un 4% sobre els votants, que és un 2% sobre el conjunt de l’electorat). I a tot plegat caldria afegir-hi els 3.472 vots nuls.

Tant l’elevada abstenció com el creixement del vot en blanc s’inscriuen en la tònica dels resultats electorals del conjunt de Catalunya, on l’abstenció va ser del 46,20 % (la més alta en uns comicis des de 1977, exceptuant eleccions europees i algun referèndum, mentre al conjunt d’Espanya va ser només del 36,13%) i els vots blancs, de l’entorn del 3% dels votants.

Però el plus d’abstenció i de vot en blanc de Barcelona és prou significatiu com per tractar de fer-ne una anàlisi acurada, per districtes i barris, al costat dels resultats obtinguts per les forces polítiques que es

LA PARTICIPACIÓ BARRI A BARRI

E

JOSEP RAMOS ROCAROLS / LA VANGUARDIA

van presentar a les eleccions.

D’entrada -i xocant amb el parcial argument del president José Montilla dient que bona part de la gent que no vota és perquè ja li va bé com estan les coses-, cal remarcar que la Barcelona rica, burgesa o més benestant va anar a votar en un percentatge significativament molt més alt que la dels barris obrers, populars o més

pobres. Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Sant Gervasi, les Corts, Dreta de l’Eixample i Vila Olímpica van vorejar o superar nivells de participació del 60%.

En canvi, a barris com Torre Baró, Vallbona, Trinitat Vella i Nova, Baró de Viver, Can Peguera, Ciutat Meridiana i la Marina amb prou feines es van acostar a les urnes entre el 30 i el 40% dels electors.

I si consignem els barris on la participació no va arribar al 50%, la llista és molt més llarga: Poble Sec, Raval, Ciutat Vella, Barceloneta, Taxonera, Carmel, el Coll, Can Baró, Turó de la Peira, Roquetes, Verdum, Prosperitat, Bon Pastor, la Pau, Besòs i alguna zona del Poblenou.

Passa a la pàgina 12 ✒

12

La Veu del

DOSSIER

CARRER

✒ Ve de la pàgina 11

maig-juliol de 2007

ELS RESULTATS BARRI A BARRI

El vot en blanc va superar la mitjana de Barcelona al conjunt dels districtes de Gràcia i l’Eixample, però va ser igualment i significativament superior al 2% dels electors (i 4% dels votants) en barris com Sants, la Bordeta, les Corts, Vallvidrera, el Putxet, Font d’en Fargues, la Clota, Baix Guinardó, Sant Andreu, Navas, el Clot i Poblenou. L’augment del vot en blanc en barris de rica vida associativa i on l’abstenció, en general, va ser també elevada permet aventurar que la baixa participació (o bona part d’ella) cal entendre-la en clau de protesta o toc d’atenció democràtic de l’electorat més que no pas com a simple conformisme o cansament electoral.

Tot plegat es complica si pensem que els partits -especialment els que han governat l’ajuntament des de 1979, però també una oposició incapaç de forçar l’alternança- no són proclius a entendre el missatge que, directament amb pèrdua de vots, han rebut tots. ERC és només parcialment un cas apart, perquè si bé el regidor Jordi Portabella no ha pogut fer com si no passés res davant de la seva militància, els arguments del seu pas a l’oposició en base a un inconcreta denúncia del model de ciutat del que ell ha estat acrític corresponsable des de 1999 contribueixen a la cerimònia de la confusió. Les dades

Amb una històrica majoria absoluta de l’abstenció, Barcelona enceta una etapa de democràcia cada cop menys participativa són crues: ERC s’ha deixat a Barcelona la meitat dels 80.000 vots perduts a tot Catalunya, ha estat superada en sufragis per una Iniciativa en hores baixes i s’ha vist severament castigada a l’únic districte on hi havia regidor republicà: Gràcia.

Al PSC li costarà assumir que, en el record ja el despotisme il·lustrat olímpic, la grisor i la prepotència gerencial de marca Esade li seran difícils d’imposar en un govern municipal en minoria. Tot i haver canviat un impopular Joan Clos per, vistos els resultats, un encara menys popular Jordi Hereu, no deixa de ser significatiu que el nou alcalde ho sigui només amb els vots directes d’un 14,8% dels electors.

Els resultats, en %, estan basats en el nombre de votants: 611.941. Serien més baixos si els poséssim en relació al nombre d’electors: 1.234.311.

Sumant el 4,6% d’electors que van votar els seus socis d’ICV-EUiA, Hereu és alcalde amb un suport de poc menys del 20% de l’electorat barceloní. Preocupant per al PSC ha de ser constatar que l’abstenció és més alta als barris on tradicionalment era (i és) el partit més votat. O certificar que no només sagna al feu de Nou Barris, sinó que, per exemple, en vuit anys ha perdut 20.000 vots i un 19% dels votants al districte de Sant Martí, seu d’una de les agrupacions socialistes més grans de l’Estat.

Iniciativa no ho té millor si no reflexiona sobre els motius de fons que han estroncat el seu creixement del 2003: ha perdut prop d’un terç dels seus suports i l’anomenat vot verd o intel·ligent de joves, classes mitjanes i professionals liberals ni de lluny recorda en xifres l’antic vot obrer del vell PSUC. Seria simplista equiparar la baixa d’ICV-EUiA a les del PSC i ERC

i atribuir-les al desgast de governar, a la manca de lideratge de Clos o a uns suposats efectes Carmel i Fòrum 2004, esdeveniment al qual Iniciativa va fer una tímida i tardana crítica. La tasca en benestar social o l’oposició ecosocialista a l’ordenança cívica no han estat suficients per tapar els dèficits d’ICV-EUiA en alternativa urbanística i de model de ciutat o el seu allunyament respecte dels moviments socials i ciutadans. El cas del 22@ i, en concret, de Can Ricart és paradigmàtic de l’autisme amb què cada cop més actua l’esquerra governant. L’altra cara de la moneda és Vallbona, on l’espectacular 19,8% de vots per ICV-EUiA semblen indestriables de l’efecte que hagi pogut tenir al barri la implicació de dones d’esquerres en una rejovenida i lluitadora associació de veïns.

Pel que fa a CiU, és significatiu constatar que el centre-dreta nacionalista guanya

Els nous consells de districte Andrés Naya Les eleccions municipals del passat dia 27 repercuteixen de manera important en la composició d’uns consells de districte que continuen elegint els partits en funció dels resultats electorals. Continuen sense elegir-se als barris.

Els consellers de la ciutat de Barcelona sumen 150: 10 per districte. El PSC té majoria (en alguns casos sumant-se als consellers d’ICV-EUiA) als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. CIU té, sumant-se al PP, majoria absoluta a l’Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. A Gràcia sumen 7 consellers. En aquests quatre districtes serà difícil que els regidors nomenats per Hereu puguin exercir en exclusiva de presidents. A aquesta dificultat s’han d’afegir les posicions dels consellers d’ERC en cada districte, que repercutiran en la concreció de majories.

El PSC RESULTATS PER DISTRICTES 2007 TOTAL PSC CIU PP ERC ICV-EUIA iguala el núBARCELONA 150 54 45 25 11 15 mero de conCiutat Vella 15 6 4 2 1 2 sellers a nivell Eixample 15 4 6 2 2 1 de ciutat (54) Sants-Montjuïc 15 6 4 2 1 2 i repeteix núLes Corts 15 4 6 3 1 1 mero en tots Sarrià-St. Gervasi 15 2 8 4 0 1 15 4 5 2 2 2 els districtes. Gràcia Horta-Guinardó 15 6 4 2 1 2 CIU puja de Nou Barris 15 8 2 3 1 1 36 a 45, i augSant Andreu 15 7 3 2 1 2 menta en tots Sant Martí 15 7 3 3 1 1 els districtes excepte a Nou Barris, que empata amb els resultats de llers que tenia a Barcelona a 11. Per acales anteriors eleccions de l’any 2003. El bar, ICV-EUiA queda com estava en tots PP té un total de 25 consellers, iguala el els districtes menys a l’Eixample i Sant número en nou districtes i puja de 2 a 3 a Martí, que baixa un conseller.

Sant Martí, lloc on la pèrdua de vots soAls molts interrogants que ens plancialistes ha estat més pronunciada. ERC teja aquesta nova situació afegim uns baixa un conseller en tots els districtes anunciats “consells de barri” sense conmenys a Sants-Montjuïc i a Nou Barris tinguts polítics clars, sense propostes de empata: la formació passa de 19 conse- composició ni elecció dels mateixos.

a tots els barris amb una participació superior al 57%, amb l’única excepció de la Vila Olímpica, on s’imposa el PSC. No obstant, tampoc és per tirar coets que a Xavier Trias el votessin directament per a alcalde només el 12,5% dels electors barcelonins. CiU va guanyar el 27-M la majoria absoluta de consellers de districte a Sarrià-Sant Gervasi i, vencedora també a Les Corts, l’Eixample i Gràcia, pot controlar aquests districtes amb el concurs del PP i, en el darrer cas, també amb l’ajuda d’una ERC a l’oposició.

Quan ja fa més de dos mandats que el govern municipal incompleix la promesa de fer viable l’elecció directa dels consellers de districte, seria una mala notícia afegida que ara Hereu i la seva tinent d’alcalde Imma Mayol canviessin els plans de potenciar la descentralització política municipal perquè no poden controlar quatre dels deus districtes de la ciutat. O que la nova figura del delegat polític no electe guanyi excessiu pes davant d’uns regidors disminuïts en nombre i, de vegades, en capacitats.

En síntesi, Barcelona enceta una etapa de democràcia cada cop menys participativa.

Només queda la “inèrcia democràtica”, com escrivia l’arquitecte Josep Maria Muntaner el 21 de maig a El País, abans de les eleccions. Vistos els resultats, el triomf de l’abstenció i la pujada del vot en blanc, és encara més preocupant el paràgraf que tancava el seu article: “En unes condicions en les que el model Barcelona necessita actualitzar-se i transformar-se, quan allò trascendental hagués estat estimular la participació perquè totes i tots imaginéssim i compartíssim la ciutat que volem i desitgem –inclusiva, justa, sostenible, socialment diversa, atenta a la seva memòria i patrimoni, oberta a l’experimentació i al coneixement, etcètera-, qualsevol debat s’ha anat postposant i aquest exercici col·lectiu de participació i imaginació s’ha escatimat”.

Tres setmanes després, el 12 de juny, Muntaner reblava el clau en un altre article: “Ara, quan les propostes municipals es refereixen més a eslògans que a realitats és quan es veu la necessitat d’una democràcia més directa, crítica i completa. Passat, present i futur de Barcelona són massa importants per ser mal governats”.

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

PUBLICITAT

Activitats del segon trimestre de 2007 Llista Preinscrits FAVB. Posada en marxa de promocions a Barcelona: �

Està finalitzant el procés d’adjudicació de 24 habitatges protegits que es desenvoluparan al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Les promocions són a Rambla del Raval, Marquès de Barberà (aquestes dos de la Cooperativa DEL TEU BARRI, SCCL) i Sant Pere més Baix (de la Cooperativa POR FONT, SCCL).

�

El 19 de Febrer es va realitzar una assemblea informativa de 300 preinscrits de la Llista Única de Preinscrits de la FAVB al Casino L’Aliança del Poble Nou, on s’explicà el procés d’adjudicació de les dos properes promocions a desenvolupar al Poble Nou, concretament al carrer Almogàvers i al carrer Pujades (les dos de la Cooperativa POR FONT, SCCL).

(L’adjudicació d’aquestes promocions –les 3 de Ciutat Vella i les 2 del Poble Nou- es fa seguint els criteris d’adjudicació dels habitatges de la Llista Única de Preinscrits de la FAVB. Aquestes promocions es desenvolupen en sòls municipals fruit dels convenis signats entre la FAVB, les Cooperatives Veïnals i l’Ajuntament de Barcelona).

Lliurament de claus.

Els dies 27, 28 i 29 de març de 2007 es lliuraren les claus dels 70 habitatges protegits que la Cooperativa PROHA, SCCL, ha desenvolupat al sector de Can Baurier de SANT ADRIÀ DE BESÒS. El passat mes de setembre es van lliurar les claus dels primers 48 habitatges protegits que la mateixa Cooperativa havia desenvolupat en el mateix sector.

El mes d’abril es va fer el lliurament de 19 habitatges protegits a la localitat de “El Vendrell” promoguts per la Cooperativa SUMA, SCCL. El proper mes de setembre està previst fer el lliurament de claus de la promoció desenvolupada a Lleida (18 habitatges protegits, per la Cooperativa POR FONT, SCCL).

Posada en marxa de noves promocions a Catalunya: � � � � � �

Tortosa 5, de la Cooperativa PROHA, SCCL, 25 habitatges de Protecció Oficial, règim Especial.

L’Ampolla, de la Cooperativa LLARS DE CATALUNYA, SCCL, 14 habitatges de Preu Concertat.

Vilafranca 5, de la Cooperativa SUMA, SCCL, 10 habitatges de Protecció Oficial, règim General.

Vilafranca 6, de la Cooperativa PROHA, SCCL, 10 habitatges de Protecció Oficial, règim General.

Pla del Penedès, de la Cooperativa LLARS DE CATALUNYA, SCCL, 39 habitatges protegits de Preu Concertat.

Vilafranca 7, de la Cooperativa PROHA, SCCL, 64 habitatges de Protecció Oficial, règim General.

Nou conveni AJUNTAMENT BARCELONA - FAVB El passat dia 16 de maig de 2007, en el marc del Pla d’Habitatge 2004-2010 de l’Ajuntament de Barcelona, es va signar un nou conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de la ciutat i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona per al desenvolupament d’actuacions d’habitatge de protecció, mitjançant el qual l’Ajuntament posarà sòl a disposició de les Cooperatives Veïnals d’Habitatge per a desenvolupar fins a 450 habitatges de protecció en diversos planejaments de transformació urbana.

C/ Avinyó, 32, planta 1a. 08002BARCELONA. Telèfons: 934883113 / 934882010 Fax: 933428271 Mail: comercial@sogeur.com

13

14

DOSSIER

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

Els nous llogaters de la plaça Sant Jaume Andrés Naya

l nou Ajuntament està format per homes i dones que tenen noms i cognoms, encara que són desconeguts per a la major part de la població.

Els partits presenten llistes tancades, només donen a conèixer el candidat o candidata a l’alcaldia. Unes llistes tancades sobre les quals no tenim cap potestat. No podem ratllar cap nom.

Anem a apropar-nos a ells i elles amb quatre dades que ens permetin conèixer una mica les persones, ja que sense conèixer-les les hem votat i són els nostres representants.

No hem demanat ni declaracions de renda, ni llistat de propietats... encara que seria bo fer-les públiques. Per suposat que no hem consultat ni creences religioses, ni ideologia, ni tendències sexuals, que queden a dintre del dret a la intimitat, encara que no ho acabem d’entendre.

Ens referirem a la presència d’homes i dones entre els candidats, la seva proporcionalitat, edat, procedència, si són nous o no a la política i com es mouen per la ciutat.

E

Regidors electes de l’Ajuntament de Barcelona PSC Jordi Hereu Boher Carles Martí Jufresa Gemma Mumbrú Moline Jordi William Carnes Ayats Assupta Escarp Gibert Ramon García-Bragado Acín Imma Moraleda Pérez Francesc Narváez Pazos Itziar González Virós Sara Jaurrieta Guarner Montse Sánchez Yuste Montse Ballarín Espuña Guillem Espriu Avendaño Carmen Andrés Añón CIU Xavier Trias i Vidal de LLobatera Joaquim Forn i Chiarello Sònia Recasens i Alsina Joan Puigdollers i Fargas Maite Fandos i Payà Jaume Ciurana i Llevadot Gerard Ardanuy Antoni Vives i Tomàs Mercè Homs i Molist Francina Vila Valls Raimon Blasi i Navarro Eduard Garcia Planas

La paritat Si ens fixem en els candidats a l’alcaldia, trobem un fort desequilibri de gènere.

Quatre candidats eren homes i només ICVEUiA presentava una dona. Si ens referim als resultats electorals, trobem que els elegits són 23 homes i 18 dones, és a dir, els homes superen el 50%, encara que no arriben al 60%. En el grup majoritari socialista les dones superen en dos als homes. La major presència d’homes correspon als nacionalistes: ERC té tres homes i una dona i CIU vuit homes i quatre dones. En el moment d’escriure aquestes línies les possibilitats de pactes són molt diverses, però la possibilitat de ser tinenta d’alcalde només la té Imma Mayol davant els 5 tinents d’alcalde que hi va haver a l’anterior consistori.

Les edats Dels 41 regidors i regidores elegits, set tenen menys de 36 anys, un rejoveniment que aporta sobretot CIU, ja que 5 d’ells són de la seva llista. Els altres dos corresponen al PSC i ERC. En l’altre extrem, només 2 persones han complert els 60 anys: l’alcaldable Xavier Trias (CIU) i Glòria

25 regidors ja eren polítics de professió i repeteixen: la renovació de l’Ajuntament no arriba al 50 % Martín Vivas (PP). L’alcaldable més jove és Jordi Hereu, amb 41 anys, i la mitjana d’edat de tots ells és de 43,6 anys.

On viuen Tots els regidors i regidores viuen a Barcelona menys el senyor Ciurana, de CIU, que viu a Sant Cugat del Vallès. El districte de Gràcia dóna aixopluc al major nombre de regidors, 8 en total, que pertanyen als cinc grups municipals. El PSC té els seus regidors residint a 7 districtes. La

Tots els regidors viuen a Barcelona menys un. segona força més votada, CIU, concentra 5 a Sarrià-Sant Gervasi i 4 a Gràcia. A Nou Barris i Sant Martí, respectivament, només hi resideix 1 regidor i cap a Sants-Montjuïc. Però potser la qüestió no sigui el lloc de residència sinó el poc temps que dediquen els nostres representants als districtes.

Lloc de naixement 31 dels components del nou Ajuntament han nascut a Barcelona ciutat, i la resta a Tàrrega, Sabadell, Vic i 2 a la Seu d’Urgell. Per acabar, 6 provenen de la resta de l’Estat: tres d’Aragó (un de Teruel i dos de Huesca), un de Salamanca, un de Sevilla i l’alcaldable Imma Mayol va néixer a Palma de Mallorca. A primera vista, la presència d’immigrants dels anys 60 no apareix, però alguns dels nascuts a Barcelona són de primera generació catalana. No hi ha sorpreses respecte a la presència de la nova immigració, ja que la major part d’ells i elles no tenen dret a presentar-se ni a votar.

Situació professional Què feien abans del 27 de maig? A què es dedicaven? Les dades no descobreixen res de nou: 25 d’ells ja eren polítics de profes-

JORDI TARRÉS

sió i repeteixen com a regidors o regidores.

La renovació de l’Ajuntament no arriba al 50%. Un diputat, una funcionària de la Generalitat, un director d’una fundació...

Descobrim que els únics que s’incorporen són quatre advocats, una arquitecta i un dirigent universitari. Encara que, en honor a la veritat, hauríem de restar un advocat, ja que Ramón García Bragado, sisè a la llista del PSC, era un alt càrrec de la Generalitat i no exercia la professió.

Mobilitat No vam voler complicar-nos la vida, només preteníem fer un lleuger apropament a les persones que han rebut la nostra confiança. Podríem haver preguntat si tenen servei domèstic i el tenen legalitzat, quants dies mengen al restaurant, quants diners porten a sobre per al dia o si paguen amb targeta i d’altres coses, com aficions o gustos. Però ens vam decidir per afegir una sola dada més: quins vehicles utilitzen en els seus desplaçaments.

5 d’ells no tenen cap vehicle. La seva mobilitat depén de les seves cames o del transport públic, això si en el futur no els correspon un cotxe oficial. La resta té cotxe menys dos que només tenen bicicleta i dos

PP Alberto Fernández Díaz Mª Ángeles Esteller Ruedas Jordi Cornet i Serra Emma Balseiro Carreiras Javier Mulleras Vinzia Alberto Villagrasa Gil Glória Martín Vivas ICV-EUiA Imma Mayol Beltran Ricard Gomà i Carmona Quim Mestre i Garrido Elsa Blasco i Riera ERC Jordi Portabella Calvete Ester Capella Farré Xavier Florensa Cantons Ricard Martínez Monteagudo més que fan servir la moto com a vehicle principal, al qual sumen també una bicicleta. 23 d’ells tenen bici. S’hauria de veure quants d’ells la utilitzen per anar a la feina. Com a dada curiosa, els socialistes Assumpta Escarp i Francesc Narváez fan constar que posseeixen 3 i 4 bicicletes. Ens hem quedat amb les ganes de saber l’ús que en fan. Només el convergent Antoni Vives i Tomás declara que té dos cotxes.

Podem acabar resumint que la dona s’apropa a la paritat a l’actual consistori, que la major part dels regidors té una edat a l’entorn dels 40 anys, que són barcelonins de naixement, la política és el seu modus vivendi i van en cotxe, encara que algun diumenge donen algunes pedalades.

La Veu del

maig-juliol de 2007

DOSSIER

CARRER

15

El medi ambient a la campanya electoral Alfons López Carrete Membre de Depana

a campanya electoral de les eleccions municipals a Barcelona s’ha centrat en el debat al voltant de l’habitatge, la immigració, l’assistència a les persones o el model econòmic de ciutat.

Les propostes (i els despropòsits) ambientals, però, també tenen el seu lloc als programes electorals, encara que potser no han estat el centre d’atenció, repartides en els àmbits de mobilitat, neteja i residus o canvi climàtic. Precisament una de les novetats d’enguany és que el problema del canvi climàtic apareix de forma destacada a tots els programes, sense dubte per mirar de recollir la sensibilitat ciutadana creada en part arran de l’exitós documental Una verdad incómoda.

Aquest article, escrit abans de conèixer els resultats de les eleccions municipals, té la intenció d’analitzar les propostes electorals de partits amb representació a l’ajuntament en tres aspectes ambientals fonamentals: els residus, la biodiversitat i el canvi climàtic i contaminació atmosfèrica. De fet, tots els programes s’emmarquen en un discurs global correcte que subscriuria qualsevol ecologista: apareixen clares referències a la necessària lluita contra el canvi climàtic, la promoció del transport públic en front del vehicle privat, la necessitat de reciclar més, la potenciació de les energies renovables…

Però quan es llegeixen les propostes concretes es pot esbrinar la veritable profunditat ideològica del discurs: són propostes realment innovadores i capaces de canviar les tendències de degradació del medi ambient, o és un simple maquillatge verd dels programes?

I és que no n’hi ha prou d’elaborar un discurs ambiental d’acord al discurs ambiental global, cal que les paraules es reflecteixin en accions locals coherents amb aquest discurs. I en general, la temàtica ambiental als programes pateix de falta d’oferta ideològica i poca profunditat en el discurs i més aviat intenten apropar-se a allò que es considera sensibilitat ambiental ciutadana.

mercats i ICV-EUiA proposa el sistema de punts verds col·laboradors, que permet donar sortida als antics recuperadors i xatarreros urbans.

La fiscalitat ambiental és un altre dels pocs punts de consens entre tots els programes. De la reforma dels tributs municipals per beneficiar els comportaments ambientalment correctes se n’ha parlat molt però fins ara no hi ha hagut el més mínim coratge polític de, per exemple, extreure el cost de la recollida d’escombraries de l’IBI, com proposa CiU. Per això precisament es troben a faltar més propostes concretes en aquest camp.

Per últim, quant al tractament dels residus només CiU aposta per la incineració, mentre que ERC és l’única que declara com a objectiu eliminar-la.

L

Espais naturals i biodiversitat Els pocs espais naturals que tenim a la ciutat tendeixen a ser vistos com a extensions dels jardins urbans i no com a ecosistemes amb una biodiversitat a conservar i protegir. En el cas de Collserola, per exemple, trobem bastants propostes de lligar l’accés entre la ciutat i la muntanya, regularitzar els usos poc clars a la zona fronterera i diferenciar clarament els usos de lleure dels espais purament forestals, així com tímides propostes d’ampliació. Però considerem que únicament la proposta d’impulsar el Parc Natural de Collserola serà capaç de garantir definitivament la protecció de l’espai i eliminaria definitivament del planejament vigent les infraestructures previstes a la muntanya (túnel d’Horta i Via de Cornisa; de fet, si Collserola no és hores d’ara parc natural és per aquest motiu).

Collserola com a parc natural apareix als programes de CiU, ERC i ICV-EUiA, però només els dos últims parlen de la desprogramació de les carreteres que acabarien de trossejar la muntanya.

El reconeixement als valors naturals de Montjuïc, més enllà dels usos de lleure, és encara més escàs. Els espais natu-

JOAN LINUX

El sistema de contenidors bipartimentats s’ha demostrat poc eficient. rals d’interès de la muntanya han anat desapareixent, però encara se’n conserven alguns de representatius. D’aquí la proposta recent d’entitats ecologistes per declarar una Reserva Natural Parcial als penya-segats del Morrot, el camí de l’Esparver i l’estany de la Foixarda i eliminar el túnel programat entre el carrer Lleida i la Ronda Litoral a Can Tunis, de la qual només se’n fa ressò ICV-EUiA.

Tot i que qualsevol ecologista subscriuria el discurs global dels programes, la traducció en accions locals coherents és pobre i poc ideològica Quant al Llobregat, es confirma un cop més com l’espai oblidat de Barcelona. Un espai explotat intensament per grans infraestructures al servei de la ciutat (eix ferroviari al port, aeroport, depuradora…) i que a canvi rep ben poca atenció i protecció per part de l’Ajuntament. Quanta gent és conscient que el terme municipal de Barcelona arriba fins a les zones humides de l’antiga llera del Llobregat? ICVEUiA reconeix la necessitat de protegir els valors naturals del delta i ERC proposa dignificar els valors naturals d’aquest

espai, conservant la riba entre el pont de Mercabarna i el mar, però avui ja ningú es planteja si certes infraestructures són necessàries o no, i el Llobregat queda relegat a una pura reserva de sòl sense valor al servei de les necessitats de la gran ciutat.

La gestió de residus La principal mancança de la gestió de residus a Barcelona és que tot i estar obligada per llei, la separació de la matèria orgànica no s’ha estès a tota la ciutat, i als districtes on s’ha fet, el sistema utilitzat (contenidors bicompartimentats) s’ha demostrat poc eficient i confús per als ciutadans.

L’extensió de la recollida d’orgànica al cent per cent de la ciutat és un punt recollit només per ERC i ICV-EUiA, mentre que CiU parla d’estendre-la i potenciar-la sempre que es pugui i el PSC no ho concreta. En qualsevol cas, cap de les propostes entra a discutir si el sistema a aplicar ha de ser o no el bicompartimentat. On sí que hi ha una aposta clara és en la recollida pneumàtica i soterrada de residus (punt recollit pels cinc partits). És preocupant aquesta aposta pel sistema pneumàtic ja que, tot i ser més estètic i alliberar espai en superfície, és car i encara no s’ha demostrat més eficient que el sistema actual: més aviat el contrari.

Igualment, hi ha una aposta clara pels punts verds o deixalleries. El PSC proposa concretament 20 deixalleries de barri i 10 mòbils. CiU planteja potenciar-los juntament amb la recollida de residus a comerços. ERC suggereix un punt verd per barri i parla de recollida selectiva a

Canvi climàtic i contaminació Com ja s’ha dit abans, enguany el canvi climàtic i el CO2 s’han fet un espai a tots els programes electorals. Per exemple, la potenciació dels combustibles nets en el transport públic, privat i fins i tot en la pròpia flota municipal apareix en quasi tots els programes: es parla de vehicles elèctrics, biocombustibles, gas natural… així com la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta. Algunes propostes interessants serien la de CiU de crear una estratègia d’acompliment de Kioto per a la ciutat, o la d’ERC i ICV-EUiA de quantificar les emissions de la ciutat per poder establir accions de compensació.

Les energies renovables, seguint la tendència actual de progressiva implantació, també la recullen tots els grups: energia solar tèrmica i fotovoltaica a edificis públics i privats. Com a novetats, PSC, ERC i ICV-EUiA coincideixen a proposar una planta de biomassa situada al port que produiria electricitat a partir dels residus del verd urbà i ERC i ICV-EUiA continuen amb el projecte actual de situar aerogeneradors al port de la ciutat, encara que no tant pel rendiment energètic (segurament qüestionable) com pel seu valor educatiu i exemplificador.

Per altra banda, el PSC proposa substituir les contaminants centrals tèrmiques del Besòs per un nou cicle combinat i aposta clarament per la controvertida Central Tèrmica del Port de Barcelona, mentre que ERC ho condiciona a la situació de la contaminació atmosfèrica a la ciutat.

Precisament, un dels reptes actuals a la ciutat és la reducció de la situació de contaminació per òxids de nitrògen i partícules, actualment molt per sobre dels nivells que la UE marca per al 2010 i que sense un canvi substancial en els modes de transport a la ciutat, serà realment difícil d’assolir. Tots els partits recullen aquesta problemàtica d’alguna manera, però hi ha poques propostes concretes.

ERC, per exemple, proposa una moratòria de llicències a activitats contaminants.

Per últim, en l’aspecte energètic tornem a veure coincidència en la necessitat de crear una fiscalitat municipal ambiental, per exemple reduint l’IBI fins a un 50% als edificis eficients, com proposa CiU. Incentivar les energies renovables i l’estalvi energètic amb aquestes mesures és una altra de les millores que esperem que no quedin només com a promeses electorals.

16

PUBLICITAT

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

La Veu del

ENTREVISTA

CARRER

maig-juliol de 2007

Miguel Pajares

Experto en inmigración

“El voto de los inmigrantes es un reto democrático”

A

Una entrevista de José Miguel Benítez

Retrat

Integración para todos

ctualmente en Europa hay 6 países que han legislado a favor del derecho al voto de los extranjeros extracomunitarios en las elecciones locales: Irlanda, Dinamarca, Finlandia, Países Bajos, Bélgica y Luxemburgo. Todos vinculan este derecho a un período de residencia que va de entre 2 a 5 años.

La tendencia es a vincularlo a la residencia permanente, que en el ámbito europeo se consigue a los 5 años. En España, pese a que lo recoge la Constitución, todavía estamos lejos de lograr su recocimiento real y efectivo.

Miguel Pajares, que plantea el derecho al voto como un instrumento de integración ciudadana, considera que su negación supone, además de una contradicción democrática, un importante retroceso en el carácter universal que este derecho había adquirido en el siglo XX. ¿Cómo está el proceso del derecho a voto de los residentes extranjeros en España?

En Europa crecen los miedos a la inmigración, los gobiernos se vuelven más reticentes a plantear medidas favorables a los inmigrantes porque eso puede hacerlos caer, y yo creo que en España se está dando un ejemplo muy claro de esto. Aquí el movimiento de defensa del derecho al voto consiguió

“En toda Europa los gobiernos son reticentes a plantear medidas favorables a los inmigrantes porque eso puede hacerlos caer” que se pronunciasen a favor del mismo ayuntamientos y partidos.

Incluso en febrero de 2006 el Congreso de los diputados aprobó por unanimidad una proposición no de ley a favor de avanzar en el proceso de conceder el derecho de voto a los extranjeros en las municipales. y avanzar por la vía de la reciprocidad, que es como se plantea en la Constitución. Aparentemente todos los partidos aceptaban como razonable este derecho. El proble-

Miguel Pajares ma aparece a la hora de aplicar la reciprocidad, primero porque ha de acordarse país por país, con cada uno de los 100 países de los que procede la inmigración, y segundo porque sólo se hará con países democráticos. Esto significa que, por ejemplo, la población china no podrá votar. Hace más de un año que se votó el proyecto no de ley, y no se ha avanzado nada, ni siquiera con aquellos países con los que ya se había firmado y sólo había que ratificar. Hay mucha retórica y poca voluntad.

Otra opción es reformar el artículo 13.2 de la Constitución. ¿Existe alguna posibilidad de llevar a cabo esta reforma?

Si no se avanza en la propuesta de vincularlo a la residencia permanente, que se considera una propuesta moderada, más difícil será plantear la vía de la reforma constitucional. ¿Hay posibilidad de una iniciativa popular de recogida de firmas?

Se necesitan medio millón de firmas para una iniciativa de ese tipo, pero vista la voluntad política que hay, tal vez una inicia-

IGNASI R. RENOM

tiva popular es la única opción, hoy por hoy. ¿Por qué el derecho al voto sólo en las elecciones municipales?

“Es una evidencia aplastante que la gente que trabaja y cumple sus deberes en el municipio donde vive tenga derecho a votar” Ese sería otro debate. En mi opinión: no sólo en las elecciones municipales, pero sí primero en las elecciones municipales. También se puede plantear en las elecciones autonómicas, que son de una naturaleza similar en el sentido de que se vota donde se reside, o en las europeas, vinculándolas a una residencia estable de 5 años. Luego están las elecciones generales, más difícil de argumentar por cuanto los residentes, en su mayoría, ya

Miguel Pajares es miembro del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Social) de la Universidad de Barcelona. Es experto en temas de inmigración del Comité Económico y Social Europeo.

Durante varios años fue responsable de inmigración del CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) de CCOO. Es profesor colaborador en máster y post-grado de diversas universidades. Ha escrito cuatro libros sobre el tema de inmigración, el último, editado este año, se titula Inmigrantes del este. En el libro anterior, La integración ciudadana (2005), enfoca la integración, contraponiéndola a exclusión, en un sentido bidireccional, es decir, una integración de todos los habitantes en una nueva ciudadanía.

Actualmente está preparando un nuevo libro, La inmigración y el mercado de trabajo.

Informe 2007.

17

votan en sus países de origen. Pero digo primero en las locales porque es de una evidencia aplastante que la gente que trabaja y cumple sus deberes en el municipio en el que vive, tenga derecho a participar y a votar. Cuando un ciudadano español se traslada de una ciudad a otra, deja de votar en la anterior para votar en la siguiente, el voto se vincula al lugar de residencia.

Pero el marroquí de Casablanca que reside en Barcelona, no puede votar ni en una ni en otra. La idea de peso que quiero expresar es que: si siendo esto tan evidente, cuesta tanto de implementar, si lo juntamos todo, nos exponemos a perderlo todo. Mi apuesta es dar la batalla por las elecciones locales.

Algunos partidos han planteado vincular el derecho al voto al arraigo.

Vincularlo al arraigo social, a hacer un examen para ver quién tiene derecho y quién no, es una auténtica barbaridad. Sería una entelequia difícil de concretar, y además nos lleva a la discriminación de un derecho fundamental: los españoles no tienen derecho de voto por estar más arraigados, por ser más o menos buenos: todos tienen derecho a voto. ¿Crees que se puede considerar una sociedad democrática cuando una parte de la población está excluida del derecho a la participación, del derecho al voto?

Está claro que hay una contradicción muy fuerte entre las barreras al concepto democrático universal de una persona un voto, que creíamos consolidado, con el concepto más reciente que está planteando la sociedad que es el de la integración. Estamos hablando de residentes estables, de personas que contribuyen en todos los sentidos a esta sociedad igual que otro ciudadano, sin embargo, están excluidos del derecho del voto. Se está diciendo, y se insiste desde instancias políticas, que “los inmigrantes han de integrarse”, y la pregunta es: ¿integrarse a qué si no se les reconoce como miembros de la comunidad de ciudadanos, desde el momento en que no pueden votar en unas elecciones locales? Se les está diciendo que no son miembros

“Vincular el derecho al voto al arraigo es una barbaridad, una entelequia y una vulneración del derecho a la igualdad” de la comunidad. Está claro que la democracia ha sufrido un retroceso en ese sentido, la universalidad del derecho al voto ha avanzado: primero tenían sólo los llamados ciudadanos, los ricos, después se extendió a los hombres en general, y después, a los largo del siglo 20, el derecho de voto de las mujeres. Por tanto, el tener ahora más de un 10% de población estable que no tiene derecho a voto, supone un grave retroceso.

Es un reto democrático.

18

La Veu del

DOSSIER

CARRER

maig-juliol de 2007

El repartiment del poder Redacció

questa vegada ha estat més fàcil: s’havia d’arribar a un acord entre dues parts i s’havia de contentar l’únic soci de govern que quedava, que ara tindrà més “cacho” que quan eren Tripartit.

Poder municipal vol dir poder per decidir polítiques, concretar-les i treballar perquè funcionin. També suposa nomenar més de 200 càrrecs executius que, a la pràctica, tindran molt poder delegat.

Al pròxim número de Carrer podrem explicar-ho i analitzar-ho d’una manera més pormenoritzada.

Un poder municipal en minoria ho té més difícil i haurà de pactar obligatòriament. Així doncs, el repartiment del pastís aquest cop té les seves limitacions. Reproduïm, pel seu interès informatiu, com queda l’organigrama de govern (el repartiment del poder):

A

Direcció política El Comitè de Govern està format per l’alcalde i el 5 tinents d’alcalde i és l’espai de coordinació i direcció política. Alcalde: Jordi Hereu; primer tinent d’alcalde: Carles Martí; segona tinent d’alcalde: Imma Mayol; tercer tinent d’alcalde: Jordi William Carnes; quart tinent d’alcalde: Ramon García Bragado; cinquè tinent d’alcalde: Ricard Gomà. Portaveu del Govern: Jordi William Carnes.

Comissió de Govern Estarà formada pels 18 regidors de l’equip de govern i els 5 membres no electes designats a tal efecte per l’alcalde. Per tal d’enfortir la capacitat política del govern s’estableixen 6 àrees de govern. D’entre els membres de la Comissió de Govern, l’alcalde designarà: ● Un regidor/a que actuarà com a responsable-coordinador de cadascuna de les àrees de govern. ● Regidors/es delegats/es sectorials. ● Delegats/es sectorials. Àrea de Benestar i cohesió Territorial Regidor coordinador: Carles Martí; regidora delegada d’educació: Montserrat Ballarín; regidora delegada de dones i joventut: Elsa Blasco; regidora delegada d’usos del temps: Imma Moraleda; delegat d’esports: Pere Alcober (*); delegat de cultura: Jordi Martí (*).

Aquesta àrea de Govern incorpora també: Participació Ciutadana, Cooperació Internacional i Immigració. Àrea de Medi Ambient Regidora coordinadora: Imma Mayol.

Aquesta àrea de Govern incorpora: Polítiques Ambientals, Serveis Urbans, Manteniment, Neteja i Parcs i Jardins.

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

P a r ki ng s C o n se l l de Ce n t , Pl a ça d e l es Gl ò ri e s, In d e p e n d èn c i a, Av d a . Me ri d i an a , Gra n Via Me tr o Gl ò ri e s, C l o t Auto bus o s 1 8 , 3 3 , 3 4 , 4 3 , 4 4 , 48 , 51 , 5 4, 5 6 , 6 2 , 92

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica Regidor coordinador: Jordi William Carnes; regidora delegada d’hisenda: Montserrat Ballarín.

Aquesta àrea de Govern incorpora: Turisme, Comerç, Consum, Mercats, Promoció Econòmica, Barcelona Activa i pressupostos. Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior Regidor coordinador: Ramon GarcíaBragado; delegat d’habitatge: Antoni Sorolla (*); delegat de presidència i relacions institucionals: Ignasi Cardelús (*).

Aquesta Àrea de Govern incorpora: Urbanisme, Infraestructures, Obres, Llicències, Funció Pública, Inversions i Paisatge Urbà. Àrea d’Acció Social i Ciutadania Regidor coordinador: Ricard Gomà; regidor delegat de drets civils: Joaquim Mestre; delegada de salut pública: Isabel Ribas (*).

Aquesta Àrea de Govern incorpora: Serveis Socials i Acció Comunitària, Persones amb Discapacitat i Gent Gran. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Regidora coordinadora: Assumpta

Escarp; regidor delegat de mobilitat: Francesc Narváez.

Aquesta Àrea de Govern incorpora: Prevenció Seguretat, GUB, SPEIS, Civisme.

Districtes Districte de Ciutat Vella: Itziar González; Districte de l’Eixample: Assumpta Escarp; Districte de SantsMontjuïc: Imma Moraleda; Districte de Les Corts: Montserrat Sánchez; Districte de Sarrià-Sant Gervasi: Sara Jaurrieta; Districte de Gràcia: Guillem Espriu; Districte d’HortaGuinardó: Elsa Blasco; Districte de Nou Barris: Carmen Andrés; Districte de Sant Andreu: Gemma Mumbrú; Districte de Sant Martí: Francesc Narváez.

Es crearà el Comitè Territorial per coordinar l’actuació dels districtes.

President: Carles Martí.

Comitè executiu Es mantindrà el Comitè Executiu com a òrgan de coordinació de la gestió i vinculació entre el Govern i l’estructura gerencial.

President del Comitè Executiu: Carles Martí.

Formaran part d’aquest òrgan els corresponents gerents d’àrees i districtes.

(*) Nomenats directament per l’alcalde.

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

CRISTALERÍA - CARPINTERÍA DE ALUMINIO Y PVC DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO 10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

Hnos. JURADO

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26

Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Casa fundada l'any 1912

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA OBERT TOT L'ANY

SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES I GRANITZATS, GELATS...

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com eltioche1912@hotmail.com E-mail: eltioche@eresmas.net

AGRAÏM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

BARNA TAXI 93 357 77 55

RESTAURANTE PERU Especialidades: Pescados Variados, Carnes Selectas

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

Anuncia’t a La Veu del Carrer 93 412 76 00

carrer@favb.cat Pots consultar tots els números de la revista a la nostra web:

www.favb.cat

La Veu del

maig-juliol de 2007

CARRER

19

DOSSIER

Prioritats dels barris per al quadrienni 2007-2011 Redacció

quest treball fet conjuntament amb les AV és una primera aportació al PAM que s’ha de fer per als pròxims 4 anys. No hi són totes les reivindicacions, objectius i propostes, però hi ha una bona mostra: 73 associacions de veïns i veïnes han plantejat els tres objectius que consideren prioritaris. També recollim les prioritats de les coordinadores d’entitats del Poble Sec, les Corts i Nou Barris.

Un total de 225 reivindicacions. Nou Ajuntament i velles demandes en molts casos.

Massa referències a compromisos no complerts i amb importants endarreriments (Can Batlló, Illa Myrurgia, alguns PERIS...). Es continua rebutjant el túnel d’Horta i l’associació que demana que es tanqui el centre de venopunció, ara matisa que s’acceptaria si hi hagués un a cada districte. Apareixen i creixen peticions d’un augment d’inversions en serveis socials i en actuacions referents als nous veïns. Quasi un 5% de les reivindicacions es refereixen a les mancances en serveis per a la gent gran, i la manca de participació és una constant. Un cop que s’hagi constituït el nou Ajuntament, s’haurà de treballar fort per concretar les propostes definitives de cada barri per al PAM.

A

Barceloneta 1) Entrar en la Llei de Barris 2008.

2) Rehabilitació interior.

3) Millorar la seguretat.

Casc Antic 1) Reivindicació urgent de canvi de model participatiu.

2) Reforç dels serveis socials i residència assistida per a la gent gran.

3) Pla d’usos operatiu.

Coordinadora del Casc Antic 1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran.

2) Poliesportiu a l’estació de França 3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats.

Nou de la Rambla i Rodalies 1) Que es reguli l’exercici de la prostitució.

2) Estudi i solució per al problema dels indigents al barri.

3) Més il·luminació en alguns punts del barri.

Raval 1) Obertura d’una narcosala que pugui atendre els drogodependents a cadascun dels districtes de la ciutat, de manera que la sala Baluard del Raval no hagi d’assumir les necessitats d’altres barris.

2) Una veritable participació entre l’Ajuntament i aquelles entitats que representen els interessos veïnals, sobretot amb aquelles que han defensat i ho continuen fent els interessos dels seus barris.

3) Un canvi en la normativa de civisme: que alguns dels seus aspectes tinguin criteris més preventius em matèria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. També demanem un alliberament de zones verdes els caps de setmana.

Taula del Raval 1) Casal per a la gent gran.

2) Més zones verdes al barri i manteniment de les ja existents.

Veïns en Defensa de la BNC Vella 1) Participació ciutadana real i no de ficció com fins ara sota el mandat de l’alcalde Joan Clos.

2) Mesures legals efectives per part de l’Ajuntament contra el mobbing immobiliari i que ell mateix el deixi de practicar

mitjançant operacions de macrourbanisme com la renovació dels barris de Ciutat Vella i ara la Barceloneta.

3) Controls i mesures efectives sobre les concentracions de turisme a determinades zones de Ciutat Vella, que converteix aquests llocs en inhabitables.

Dreta de l’Eixample 1) Dues escoles bressol.

2) Un centre de dia per a la gent gran.

3) Buscar un punt de trobada entre veïns, AV i Districte en el tema del comerç xinès.

Esquerra de l’Eixample 1) Equipaments a l’illa “Germanetes” (Borrell-Consell de Cent-Viladomat).

2) Centre Cívic a Urgell-Provença.

3) Trasllat de la presó Model.

Fort Pienc 1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Mariana amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerdà).

2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina (degut al nou CAP de Roger de Flor).

3) Continuació del Grup de Treball (administració-veïns) per a la reforma de la plaça de les Glòries.

Sagrada Família 1) Trobar una solució definitiva als problemes de mobilitat i contaminació provocats pels milers d’autocars que visiten la Sagrada Família cada any, evitant que arribin al centre del barri.

2) Construcció dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procés de negociació d’Illa Mirurgia (escoles bressol, residència i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).

3) Que l’avinguda Gaudí sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les cruïlles.

Sant Antoni 1) Equipaments: Residència assistida per a la gent gran i escola bressol públics, remodelació del mercat de Sant Antoni (està en marxa i acordada, però s’ha de fer).

2) Serveis socials: més recursos públics

El nou consistori té molts reptes que afrontar a la legislatura. per a mediació, serveis socials, immigració, exclusió, etc, tenint en compte la collaboració amb les entitats.

3) Accés a l’habitatge: és un tema general, els joves marxen del barri. Actuació decidida de les administracions.

Badal, Brasil, Bordeta 1) Reduir el soroll que provoquen les obres de l’AVE (soroll de nit i de dia).

2) Més vigilància, hi ha inseguretat.

3) Més servei de neteja al barri.

Centre Social de Sants 1) Que comencin les obres de Can Batlló i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda.

2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaça de Sants.

El calaix de ciment que es construeix aïlla els barris de Sants i la Bordeta “in eternum”.

3) En el cas Almeria 9-11, si és favorable l’anulació de la sentència, suspendre-la i enderrocar la part construïda sobre la vorera.

JORDI TARRÉS

Font de la Guatlla-Magòria 1) CAP per al barri.

2) Compliment del PERI. 3) Més seguretat.

França, barri de la 1) Més implicació de les administracions en la realitat de la immigració i la seva integració perquè les entitats ens trobem molt soles en aquest sentit.

2) Que d’adequïn les places del barri perquè els nens i les nenes hi puguin jugar.

3) Més comunicació entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (més participació).

Hostafrancs 1) Execució definitiva del PERI d’Hostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcció de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haurà en el perllongament del carrer Diputació. Aquest CAP hauria de substituir el que volen tancar a Consell de Cent.

2) Treure l’antena de telefonia mòbil que hi ha paret per paret de l’escola Joan Pelegrí i estudiar les ubicacions de les antenes.

3) Potenciar la participació real del teixit associatiu amb les decisions del districte, que no vol dir crear òrgans auditius on anem només a escoltar quan està tot dat i beneït.

Passa a la pàgina 21 ✒

20

DOSSIER

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

✒ Ve de la pàgina 19 Rambla de la Bordeta 1) Agilitzar del procés de Can Batlló (són 7 anys esperant els equipaments per al barris, va tot molt lent).

2) Pisos de protecció oficial per als sectors més necessitats, entre els quals es troben els “nous veïns”. Els pisos-pastera són indignes per als que hi viuen i una amenaça per a la convivència.

3) Les obres del cobriment de la Gran Via has aïllat els barris. Reobertura del “passos” tancats i reobertura de l’estació del metro de Mercat Nou, tancada sense cap tipus d’informació ni consulta a les AV. Sant Cristòfol-Vivendes SEAT 1) Construir instal·lacions esportives a Esport-Energia 2) La plaça Sánchez Ríos, per a vianants i amb aparcaments al subsòl.

3) Residència per a la gent gran.

Satalia, la 1) Consideració com a barri històric pel seu valor com a conjunt i la inclusió com a C dins del Catàleg de Patrimoni de la ciutat.

2) Valoració i protecció dels espais verds, part important del paisatge urbà singular.

3) Aposta per la rehabilitació dels elements que ho necessitin, tant públics com privats.

Triangle de Sants 1) Falta de coordinació de les obres als carrers, que estan en molt mal estat.

2) Seguretat a l’entorn de l’estació de Sants.

Unió d’AV del Poble Sec 1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuïc.

2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comerç al barri.

3) Més participació.

Avinguda Xile 1) Respectar l’espai verd del parc metropolità de Can Rigalt i concretar quan es portarà a terme.

2) Residència assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria d’estar feta: entre la Generalitat i l’Ajuntament, ningú no fa res.

3) Fa menys d’un any que es va construir un espai per a horts perquè en tinguessin cura els jubilats, i ara s’ha tirat a terra. ¿No es podia haver previst abans?

Les Corts 1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcció de diversos equipaments).

2) Ascensor al metro de la parada de Les Corts.

3) Recuperació del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.

Racó de les Corts 1) Neteja (la recollida de brossa funciona bé però falta regar els carrers).

2) Incivisme (els carrers s’embruten molt, no es fan servir els contenidors).

3) Immigració (ampliar serveis).

Zona Universitària 1) Àrea verda d’aparcament (hi ha un collapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride).

2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capità / Av. Exèrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana.

3) Pla d’adequació dels transports públics.

Origen i final de les línies 60, 33, Esplubus i Sant Just metro.

Coordinadora d’Entitats de les Corts 1) Des de l’any 1998 estem reclamant una Residència Assistida en el sòl municipal del P.E.R.I. Bacardí. La consellera Irene Rigau, l’any 1999, tenia els diners però no tenia el sòl. La consellera Anna Simó, tenia diners però no el sòl i va encarregar el projecte a GISA. Ara estem esperant una resposta de la consellera Carme Capdevila.

2) El que ha de ser el Parc Metropolità de Can Rigalt, contemplat en el PGM, encara està en l’oblit més absolut, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar fa tres anys el procés d’expropiació de les 2,8 ha. que li corresponen. L’Ajuntament de l’Hospitalet, sobre les 6,5 ha. ubicades al seu municipi, vol construir 1.150 habitatges per fer “caixa” per a les despeses que pugui suposar la construcció del parc.

3) Falta construir l’estació del metro de la línia 5, de Torre Melina a Cardenal Reig.

També falta que arribi la línia 9 al Campus Sud i a Collblanc.

Can Rectoret 1) Continuació de la urbanització del barri, actuant en els carrers principals amb l’enllumenament soterrat, asfaltats i en condicions adequades.

2) Millora dels accessos i la realització d’un pla de mobilitat.

3) Portar a terme la gestió del Pla Parcial (de l’any 1980) donant solució a les parcelles afectades, projectant i construint els equipaments projectats.

Mont d’Orsà-Vallvidrera 1) Obertura tot l’any de la caserna dels bombers i incrementar la vigilància policial els caps de setmana.

2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat.

3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.

Ronda General Mitre 1) Remodelació inmediata de la ronda del Mig (tram Via Augusta-Escorial), que ha d’incloure la reducció del trànsit (reducció de carrils), ampliació de voreres, regulació semafòrica i ampliació del transport públic en superfície (busos).

2) Recuperació de la casa Tosquella com a equipament públic. Cal recordar que aquesta casa està catalogada com a monument històric artístic i es una joia modernista que actualment es troba en estat semi-ruinós. La seva recuperació permetria gaudir d’un equipament públic ( a valorar entre les necessitats del barri) i gaudir del seus jardins.

3) Pla de mobilitat dels barris del Farró, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles: estudi i aplicació d’un pla de mobilitat real i sostenible i en concordança amb la remodelació de la ronda del mig: crecació de zones peatonals, zones 30 i carrils bici.

DOSSIER

21

estrets, sense semàfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).

Coll-Vallcarca 1) Construcció d’equipaments a la ronda del Mig. 2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Gràcia.

3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja!

Vila de Gràcia 1) Habitatge social.

2) Pla d’usos que no converteixi Gràcia en un barri de moda i zona d’oci nocturn que expulsi els veïns.

3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.

Baix Guinardó 1) Demolició del cinturó elevat.

2) Escola bressol.

3) Un centre de dia.

Can Baró 1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver d’expropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt.

2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificació ja obsoleta.

3) Aplicar el Pla d’Equipaments d’HortaGuinardó al barri de Can Baró en aquest mandat (hotel d’entitats, centre de dia, llar d’infants, aparcament municipal, etc.).

Can Papanaps-Vallhonesta 1) Requalificació urbanística: l’any 1976 es va aprobar el primer PGM de Barcelona, a mans de l’alcalde Porcioles.

En aquest PGM la nostra urbanització es va requalificar a zona de canvi d’ús a equipaments, ja que es tenia l’objectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monjes. Han pasat 31 anys i seguim amb la mateixa qualificació urbanística, hipotecant el interesos del propietaris i creant una situacio d’inseguretat jurídica als interessats.

Carmel 1) Soterrament de la rambla del Carmel.

2) Centre de dia.

3) Regulació de la velocitat als carrers Calderón de la Barca i Sigüenza (són molt

Clota, la 1) Millora urbana del barri, amb una nova planificació de conservació i reordenació.

2) Millorar els mecanismes de participació.

Horta 1) Suprimir el túnel d’Horta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sòl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicació a Collserola.

2) Completar la dotació d’equipaments d’Horta, tant sanitaris com a cívics, etc.

3) Solucionar la vialitat d’Horta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes.

Joan Maragall del Guinardó 1) Participació real del veïns en la presa de decisions.

2) Escales mecàniques: estudi de la situació òptima.

3) Línia 9 del metro.

Montbau 1) Tancar la narcosala de la Vall d’Hebron, sense causar més malestar del que ja hi ha a l’actualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat.

2) Arranjar tot el paviment (hi ha carrers on no s’ha fet cap mena d’actuació de fa més de 46 anys: els veïns i veïnes estan desesperats i farts de caure per causa del mal estat del terreny).

3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els veïns hem perdut qualitat de vida. En l’actualitat, és l’únic tram de tot Barcelona que no està cobert. Se’ns diu que no és possible cobrirla i que l’única solució és el canvi d’asfalt, però nosaltres hem vist que s’ha fet a d’altres països: volem participar dels estudis que s’estan fent al respecte.

Parc de la Vall d’Hebron 1) Eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminucions físiques, rampes d’accés a l’altre costat de la Ronda de Dalt i eliminació de l’ascensor i pont per a vianants que no es fan servir, eliminant els grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar l’autobús.

2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaça Karl Marx.

3) Reforçar l’actuació de Parcs i Jardins respecte a l’atenció als arbres de gran alçada.

Passa a la pàgina 22 ✒

Sant Gervasi Sud 1) Més seguretat.

2) Equipaments.

Sarrià 1) Retorn del monestir de Pedralbes.

2) Hort de la Vila / Via Augusta: espai verd (és sòl municipal).

3) Recuperació del bosc natural de la Riera de les Monges.

Tres Torres 1) Més vigilància: hi ha inseguretat.

El moviment associatiu té clares les seves prioritats.

JORDI TARRÉS

22

DOSSIER ✒ Ve de la pàgina 21

Can Peguera 1) Execució de la segona fase de l’equipament La Cosa Nostra.

2) Reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en equipament per a la gent gran.

3) Execució del pla de mobilitat (barri 30), incloent l’ascensor per a la zona alta del barri.

Ciutat Meridiana 1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent d’altres entitats).

2) Guarderia (l’afluència de nous veïns fa que l’actual sigui insuficient.

3) Remodelació de la plaça del metro. Sòl dur per evitat que s’utilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments d’entreteniment lúdic (taula de ping-pong i d’altres).

Guineueta 1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard.

2) Casal de la gent gran (l’actual està desfasat).

3) Casal de Barri o Centre Cívic.

Porta 1) CAP al carrer de la Selva.

2) Escola bressol.

3) Casal de Joves.

Prosperitat 1) Concloure les qüestions pendents del PAM 2004-2007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar d’infants, urbanització pl. Angel Pestaña, pla de mobilitat, piscina).

2) Guanyar l’edifici de Telefónica del carrer Boada per a equipaments.

3) Remodelació del poliesportiu del carrer Baltasar Gracián.

Roquetes 1) Culminar la cobertura de la Ronda.

2) Àrea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge públic).

3) Centre de Dia, residència, casal per a la gent gran i ampliació del CAP. Torre Llobeta-Vilapicina 1) Adequació mecànica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexió de les línies 4 i 5 de metro.

2) Pla de millora integral del barri (especial interès en les humitats al polígon de Vivendes de Torre Llobeta (un altre Turó, potser?).

3) Urbanització integral del carrers Francesc Bolos, Amilcar, Cubelles... (zones enjardinades, carrils bici, etc.) .

Trinitat Nova 1) Casal de Barri i Casa de l’Aigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat.

2) Espai multiesportiu a l’antic camp de futbol.

3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.

Turó de la Peira 1) Continuació del procés de remodelació dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cadí, Fabra i Puig, etc. i escales automàtiques a Vall d’Ordesa.

2) Realització del Bloc Q. 3) Remodelació de la piscina Calderón de la Barca i pista esportiva municipal.

Vallbona 1) Granja Ritz com a equipament per al

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007 Diagonal Mar 1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa.

2) Pàrquings per al barri.

3) Revisar el Pla d’Equipaments existent ja que la població ha augmentat considerablement (a més població, més necessitats).

barri (escola bressol) i inclusió junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Històric.

2) Expropiació del desballestament il·legal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusió ruta d’educació mediambiental).

3) Reforestació de la part alta (PAM anterior), manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar l’arranjament de carrers i places i potenciar l’ús del punt verd.

Gran Via-Perú-Espronceda 1) Habitatge protegit.

2) Civisme.

3) Seguretat.

Verdum 1) Acabar la remodelació de les Vivendes del Gobernador.

2) Acabar la cobertura del cinturó de Ronda.

3) Parc infantil i bancs als carrers més amples del barri.

Coordinadora d’Entitats de 9 Barris 1) Elaboració d’un Pla d’Equipaments (guanyar l’edifici d’Ideal Plàstica Flor com a equipament públic).

2) Pla de mobilitat i nova estació que connecti a Virrei Amat les línies 3 i 4 de metro.

3) Pla de desenvolupament de serveis socials.

Can Masdeu 1) L’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat des de fa més de 30 anys, ha de ser un espai públic pels districtes d’Horta i Nou Barris.

2) Quant a la resta de la vall, inclosa l’antiga leproseria de Can Masdeu, cal mantenir l’autogestió comunitària dels 6 projectes actuals: horts comunitaris, punt d’interacció de Collserola (PIC), projecte d’educació agroecològica per a infants i joves, comunitat sostenible, oficina rurbana i grups d’aprenentatge col·lectiu (GAC’S).

3) Cal descartar la possibilitat d’asfaltar el camí de Sant Llàtzer i canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments a qualificació agrícola i forestal.

Bon Pastor 1) Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia. 2) Formació professional a l’IES Cristòfol Colom.

3) Ampliació de l’ambulatori al mateix lloc.

Congrés-Indians 1) Falta de seguretat (robatoris, droga...).

2) Incivisme dels veïns (brutícia dels gossos, sorolls, “botellón”, poca neteja...)

3) L’enllumenat del barri és insuficient.

Navas 1) Falta de seguretat.

2) Falta de neteja.

3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.

Pi i Margall-Baró de Viver 1) Edifici d’entitats i plaça Comunitària de Baró de Viver. Millorar la imatge del barri mitjançant la regeneració de l’espai públic.

2) Poliesportiu i camp de futbol.

3) Residència de dia per a la gent gran.

Sagrera, la 1) Habitatge públic no dotacional.

2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori.

3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.

Sant Andreu de Palomar 1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trànsit íntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura que per-

JORDI TARRÉS

Objectiu: un PAM participatiu.

meti plantar arbres i que baixi el nivell de vies perquè la cota de cobertura coincideixi amb les dels carrers del costat. També que es prioritzi el transport públic d’accés a l’estació i, en conseqüència, a l’Eixample, en lloc del vehicle privat (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a l’estació).

2) Que es compleixin en habitatge de protecció de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: % mínim de protecció (60% en sòl públic i 40% en privat), quota territorial amb prioritat per als veïns del districte i del barri, tipologies d’accés coherents amb les característiques econòmiques de la població del districte i promoció de lloguer.

3) Que es consensuï amb les entitats el Pla d’Equipaments per als propers anys per tal que es deixi de fer plans d’usos per a sectors sense una visió global de les necessitats futures amb les desenes de milers de persones noves que vindran als nous habitatges i dels espais qualificats d’equipaments. Així mateix, que no es faci habitatge dotacional en terreny d’equipaments i menys fins que no s’hagi elaborat aquest Pla d’Equipaments.

Trinitat Vella 1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: això serviria per evitar el soroll i construir places d’aparcament i equipaments esportius.

2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bagues, que ens aïlla de la resta del districte de Sant Andreu.

3) Xarxa d’aparcaments subterranis pel perímetre del barri.

Clot-Camp de l’Arpa 1) Desenvolupament del Pla d’Equipaments de barri aprovat al 2003, principalment residències-centres de dia per a la gent gran, biblioteques, escoles bressol... Amb prou feines s’ha començat a desenvolupar en aquest 4 anys de legislatura.

2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaça de les Glòries, amb una forta inversió al pressupost del 2008. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana.

3) Modificació de l’actual traçat de l’AVE entre Sants i Sagrera, perquè no afecti el barri de forma tan determinant. Si això no és possible, passar la línia de l’AVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.

Maresma 1) Impulsar la creació del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneçuela, Puigcerdà i Cristóbal de Moura.

2) Soterrament del cablejat elèctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals.

3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa d’herba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbolsala i bàsquet.

Palmera Centre, la 1) CAP al barri de la Palmera.

2) Escola bressol.

3) Una seu per a l’AV. Paraguay-Perú 1) Construcció d’un pàrquing al barri.

2) Fer realitat el casal de barri en projecte.

3) Reurbanització i arranjament dels carrers.

Parc 1) Treure l’àrea verda.

2) Podar els arbres.

3) Minimitzar els sorolls produïts per la recollida d’escombreries, mobles i manteniment del tramvia.

Poblenou 1) Can Ricart: desplaçar l’edificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaçats; donar ús públic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llengües).

2) Donar prioritat al Pla d’Equipaments (dels 64 demanats només han acabat 9, 18 estan en fase de construcció i la resta estan pendents. També demanem que s’agilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que s’han de construir només s’han lliurat 70).

3) Anul·lar la divisió del Poblenou en cinc barris.

Sant Martí de Provençals 1) Inici d’obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera amb el cobriment de vies.

2) Habitatges de protecció oficial en el sòl alliberat de l’estació de l’AVE. 3) Finalitzar la cessió del quarter de la policia i inici de les obres d’equipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).

Sud-Oest del Besòs 1) Signatura d’un conveni de rehabilitació de les patologies existents als habitatges i realització ràpida del mateix.

2) Subvencions per col·locar ascensors als edificis de 5 o més plantes.

3) Accelerar les obres d’arranjament de les vies públiques, van molt lents.

Verneda Alta 1) CAP al carrer Santander (l’actual de la Pau no cobrirà les necessitats d’un barri on es preveu un gran creixement).

2) Residència per a la gent gran.

3) Escola bressol.

Vila Olímpica 1) Centre de barri.

2) Mercat modern a Wad-Ras. 3) Realització del solar per al parc mòbil.

La Veu del

REPORTATGE

CARRER

maig-juliol de 2007 Un reportatge de

23

Ni legales (no cuentan con permiso), ni prohibidas (son conocidas y se toleran sus emisiones). En esa delicada frontera se mueven

Luis Caldeiro

desde hace décadas las llamadas “radios libres”.

Radios libres: sobrevivir en el limbo

T

odas cumplen años: Ràdio Contrabanda, dieciséis abriles; Ràdio Bronka, veinte; y finalmente, Ràdio P.I.C.A., la más veterana de todas, veinticinco. Y aunque cada una tiene su propia idiosincrasia, ciertos rasgos en común permiten englobarlas bajo el calificativo de “radios libres”. ¿Cuáles son estos rasgos?

Básicamente, estar al margen de la regulación y control gubernamentales; no ser profesionales; diferente modo de organizarse (generalmente asambleario); programación alternativa; y no ser enteramente dependientes de una administración pública o de la publicidad comercial. Justo lo contrario de una radio convencional. Aunque en esto, como en todo, ha habido una evolución. Lejos queda 1983, cuando una Coordinadora de emisoras redactó los llamados Estatutos de Villaverde para intentar definir qué era una “radio libre” y cómo debía ser su funcionamiento. En aquellos estatutos, dos puntos eran imprescindibles: el funcionamiento interno asambleario y el rechazo a cualquier ingreso por publicidad.

Hoy en día, esta última condición dejaría en la cuneta a emisoras tan emblemáticas como Ràdio P.I.C.A., de Barcelona, o Ràdio Klara, de

El dial está hecho una selva: la administración no regula y el más fuerte machaca Valencia. En efecto: P.I.C.A. ya no se sostiene gracias a las cuotas de sus realizadores, sino merced a un acuerdo con Radio Gladys Palmera -emisora musical latinoamericana, de carácter comercial- por el cual comparte su punto en el dial, previo pago de un alquiler. Y Klara se ha visto obligada a aceptar publicidad, aunque aplicando un criterio de selección, pues se prima al pequeño negocio de barrio o al comercio alternativo y afín ideológicamente. Otras, como Radio Línea IV, se financian con el producto de la venta de fanzines, camisetas y la organización de conciertos, si bien es cierto que al tener su sede en el Casal de Joves de Prosperitat (municipal), no paga luz ni alquiler, lo cual facilita las cosas. Y por último, Ràdio Bronka se nutre de una

DANI CODINA

Emisión de un programa en Ràdio Contrabanda. financiación mixta, con cuotas que aportan realizadores y socios solidarios, aparte del producto obtenido de la organización de conciertos. También reciben una pequeña subvención de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona. Sirva todo ello para ilustrar otro gran rasgo común: la precariedad. Precariedad económica, pues resulta duro financiarse sin traicionar los propios principios. Y precariedad legal, porque desde que aparecieron las primeras emisiones “libres”, a finales de los setenta, la situación jurídica de estas emisoras sigue siendo la misma: ni contigo ni sin ti.

“Somos a-legales. No nos prohíben pero tampoco nos legalizan” -afirma Mario Ortiz, de Ràdio Bronka-.

“No hay voluntad política, ni ahora, ni en los últimos veinticinco años.

No les interesa que la gente monte radios ni medios de comunicación por sí misma”. El resultado de vivir en este limbo, la a-legalidad, es claro: indefensión jurídica. Se las tolera, pero no contar con permiso constituye siempre una posibilidad de cierre. De hecho ya ocurrió en 1987, cuando Ràdio P.I.C.A. fue clausurada de forma irregular (sin orden judicial e incautándose ilegalmente de todo el equipo técnico). “Es improbable que vuelvan a hacerlo, porque la Administración

perdió el juicio con P.I.C.A. Saben que por la vía legal serían derrotados, así que practican la política del ya os cansaréis, asegura Ortiz.

La relación con el poder siempre ha sido ésta, en esencia. Sin embargo, también ha habido etapas, según reconoce este miembro de Ràdio Bronka: “Con CiU teníamos acuerdos verbales; pero desde que llegó el Tripartit, no ha habido diálogo; nos han tomado el pelo”. Y pone un ejemplo claro: “En el 2004, RNE (Canal 5 Todo Noticias) se metió en nuestra frecuencia y directamente nos echó. Estuvimos mes y medio sin emitir. Santiago Raventós, Director General de Telecomunica-

cions en aquel momento, afirmó no tener nada que ver, que era cosa de Madrid. Pero posteriormente Pedro Piqueras, en la presentación de Canal 5 Todo Noticias en Barcelona, declaró “estar sorprendido por la celeridad del Director General en ofrecerles el 99.0 para sus emisiones (dial de Ràdio Bronka)”.

“Aquello”-denuncia Ortiz- fue para nosotros una actitud hostil”.

A estas precariedades hay que sumar una tercera: la técnica. “El dial está hecho una selva”, continúa.

“Si una emisora tiene más potencia que la tuya, se te come”. Además, “las radios potentes tienden a `sobremodular´, es decir, a emitir con

más ancho de banda del permitido, con lo cual no dejan, literalmente, espacio radioeléctrico para las demás”. La conclusión obvia es que “eso de que la Administración regula el dial es un ensueño”.

Sí... realmente el dial está “hecho una selva”. No solamente gana el más fuerte, aquel que puede imponerse con más potencia o ancho de banda (obviamente, las grandes cadenas comerciales o institucionales), sino que últimamente proliferan radios no legales pero descaradamente comerciales. “Surgen como setas” -explica Àlex, de Radio Línea IV-. “Suelen ser radios latinas, y con el rollo de la integración, emiten día y noche reggaeton y publicidad”.

Pero la precariedad técnica tiene un aspecto aún más inquietante, que se cierne en un futuro próximo: es el llamado apagón digital. Con este nombre se conoce el paso del viejo sistema analógico de emisión al digital. Este cambio obligatorio, que regirá tanto para radio como para televisión, se producirá pronto y obligará a adoptar una tecnología carísima. Tal como explica Félix Villagrasa en su muy recomendable libro Una història de Ràdio Pica. 25 anys a contrapèl, “muchas emisoras no se lo podrán permitir. A tal punto llega la cosa que las propias emisoras municipales prevén que no podrán afrontar la imposición tecnológica.

Visto el panorama, han tenido que pactar con la Generalitat la subvención de parte de los costes que significará la adopción de la nueva infraestructura digital”. ¿Tal vez lo que no han podido la desidia administrativa o el cierre de emisoras lo conseguirá la fuerza del dinero?

“A pesar de todo, seguiremos emitiendo”, afirma tajante Mario Ortiz.

Un pequeño gran universo Las primeras emisiones a-legales surgen a finales de los setenta. En 1978 aparecen La Campana de Gràcia -radio básicamente de barrio- y Ona Lliure -la primera radio libre, con emisiones continuas, de todo el Estado-. Tres años más tarde -poco después del intento golpista de Tejero- comienza a emitir Ràdio P.I.C.A. Pero el gran momento de esplendor tiene lugar entre mediados de los ochenta y mediados de los noventa: En 1987 se crea Ràdio Bronka y en 1991, Contrabanda. Actualmente podemos encontrar, entre otras:

● Contrabanda FM (Barcelona, 91.4 FM) Emisiones por internet: www.contrabanda.org ● Ràdio Klara Lliure i Llibertària (Valencia, 104.4 FM) Por internet: www.radioklara.org ● Ràdio Bronka (Barcelona, 104.5 FM). Por internet: www.radiobronka.info ● Ràdio P.I.C.A (Barcelona, 96.6 FM) Por internet: www.radiopica.net ● Ràdio Línia IV (Barcelona, 103.9) ● Ràdio 90 (La Garrotxa, 101.4 FM); Ràdio Barraka (Terrassa, 103.1 FM); Ràdio Kaos (Terrassa, 90.1 FM).

24

La Veu del

REPORTATGE Un reportatge de

Ricardo Iván Paredes

CARRER

maig-juliol de 2007

Los 7.000 hindúes que residen en s Nove s e veïn s n i veï

Barcelona han dejado la invisibilidad para convertirse en prósperos tenderos, restauradores y comerciantes.

El Punjab en Barcelona

C

ada mañana, cuando Raghbir Singh Jaswal abre su bodega -en el carrer Joaquim Costa 11-13 del Raval- hace una plegaria a Bhagman, su dios supremo, para que le vaya bien durante el día. Él es uno de los 7.000 hindúes que residen en Barcelona. Han dejado la invisibilidad para convertirse en prósperos tenderos, restauradores, comerciantes de artesanías y ropa y negociantes de electrodomésticos e informática. La India está de moda.

Buda, Gandhi, nirvana, tantra, yoga, yogui, gurú, karma, chakras, cítara, Kama Sutra; son algunos personajes y elementos que este país sui generis (de unos 1,118 millones de habitantes) ha contribuido al desarrollo de la filosofía, las ciencias y las artes a nivel mundial. Al igual que China, la India atraviesa un proceso de expansión económica y cultural que la ha transformado en toda una potencia emergente de principios del siglo XXI. En la ciudad condal, esto se ve reflejado a través del auge de los

En Barcelona viven mayoritariamente punjabíes. En la India son el equivalente de los catalanes. Es un pueblo con una lengua (punjabí), cultura y tradición propia. Ejercen un importante peso económico y comercial y una influencia gravitante en las altas esferas políticas y militares de la India. Además, es la cuna de la religión sikh (una de las grandes ramas del hinduismo).

Un alto índice de pakistaníes de Barcelona son originarios del Punjab. Tras la independencia y partición de la India, en 1947, los hinduístas y los sikh pasaron a formar parte del estado del Punjab (India) y los musulmanes se concentraron en la provincia pakistaní de mismo nombre (cuya capital es Lahore). Es como hablar de Los Pirineos de España y de Francia.

Con pericia milenaria para los negocios, los hindúes de Barcelona tienen una relación armoniosa con el resto de población negocios de ciudadanos hindúes.

No sólo basta con pasar por el carrer de Sant Pau y ver los locutorios con banderas indias, sino que los negocios se han expandido por todo el centro y los puntos neurálgicos del Eixample, Gràcia y Sants. Su oferta en general no está dirigida al “ghetto”.

País atractivo Al preguntársele al público asiduo a estos locales por qué van a ellos, la respuesta general es la siguiente: “la India un país muy atractivo” en el campo de la medicina naturista, la cultura, la música, la gastronomía vegetariana, la moda étnica y el diseño, así como en industria cinematográfica: Bollywood, que cada año produce más 4

Raghbir Singh Jaswal en la calle Joaquin Costa. mil películas de todos los géneros.

Es una nación que mantiene su cultura milenaria y la compatibiliza con la modernidad.

Esto lo saben bien los pequeños empresarios hindúes, quienes en compensación, siempre adoptan una actitud gentil frente al cliente. Para comerciantes como Raghbir Signh Jaswal y sus compatriotas, Barcelona es una ciudad atractiva y segura para montar negocios. Por ello, en 1994, Raghbir decidió establecerse en la capital catalana con su hermano y abrir una bodega en el carrer de Sant

Pau, dejando atrás su profesión de técnico petrolero y su pequeño comercio en su ciudad natal, Chandigarh (estado de Punjab).

“Con la gente de aquí siempre he tenido una relación armoniosa”, afirma Raghbir, quien mientras charla con La Veu del Carrer atiende al público en castellano, catalán, punjabí, urdú e inglés, abraza a su hijo Rouit (de apenas 5 meses) y coordina los pedidos con Anita Jaswal, su esposa.

“A nosotros los hindúes no nos gusta que nos manden. Nos gusta ser nuestros propios jefes”, dice

JORDI TARRÉS

Rajmann Singh (“Kim”, para los amigos) al definir la tendencia a la autonomía laboral y comercial de la gente de la India. Él hace dos años junto a unos amigos fundó la asociación cultural Indian Punjabi Group, que difunde el popular baile del bhangra y la música del país, en especial de región norteña del Punjab. Además, la comunidad hindú de la ciudad condal se suele reunir en la sede de la Indian Welfare and Cultural Association, ubicada en el carrer Sant Pau, 32 y acuden al templo del carrer Hospital, 97.

Historia migratoria Según el ayuntamiento de Barcelona, en la ciudad están empadronados 3.337 hindúes. Se calcula que en la provincia viven más de 7.000. En la península, Melilla y en Canarias existe los ellos denominan “vieja” y “nueva” inmigración.

La primera se estableció a fines de los años 50 y se dedicó de lleno a montar bazares y tiendas de electrodomésticos. En las islas y en Melilla a este tipo de negocios se les llama popularmente “tiendas de indios”.

Según la embajada India en Madrid, en España viven más de 25.000 indios, de los cuales unos 15.000 disponen de pasaporte español. Los 10.000 restantes pertenecen a la inmigración “nueva”. La cifra real es más amplia.

Entre las dos generaciones de indios hay una buena integración.

Destaca el papel de “maestros” o “guías” que los veteranos ejercen sobre los nouvinguts para ayudarles a establecerse.

Además, la “inmigración antigua” no está dispuesta a que “la mano de obra poco cualificada” que llega en la actualidad, se dedique a actividades que perjudiquen su imagen dentro de la comunidad española y catalana.

Es muy importante para ellos las buenas relaciones sociales entre los hindúes y los autóctonos. La gente de la India se deja guiar por el sentido común, el espíritu emprendedor, la armonización cultural y su pericia milenaria en los negocios.

La Veu del

REPORTATGE

CARRER

maig-juliol de 2007

25

El recent llibre de l’historiador Enric Prat

Un reportatge de

‘Moviéndose por la paz’ documenta els arrels del moviment pacifista i antimilitarista a Barcelona i Catalunya.

Jordi Foix Rober

Crònica del moviment per la pau

L

a cultura i la tradició pacifista i antimilitarista a Catalunya ve de més lluny del que de vegades pot semblar. El fet que les diferents interpretacions oficials o dominants no l’hagin posat per escrit i divulgat ha fet que sigui en bona mesura desconegut: la memòria necessita algú que l’escrigui perquè existeixi.

Fa pocs mesos s’ha publicat un llibre, Moviéndose por la paz, que s’afegeix a l’encara petita bibliografia sobre la història del pensament i la pràctica pacifistes al nostre país. Un llibre que rescata d’aquesta temptació de l’oblit una pràctica i un fil de pensament que, tot i ser minoritaris, han estat capaços de generar valors contracorrent i alternatius a les filosofies de la resolució de conflictes a garrotades, que ha posat damunt la taula la necessitat de pensar com els mitjans poden acabar pervertint els fins que es busquen en les utopies socials, però que no hi renuncia. Una cultura malauradament minoritària però que, en determinats moments, ha estat capaç de generar moviments socials de resposta massiva i popular.

L’autor, l’historiador Enric Prat, ens acompanya per les pàgines del llibre per un camí que només ha estat notícia dels mitjans oficials de comunicació en aquells moments en què ha esclatat de forma massiva, però les arrels del qual, com dèiem, vénen de lluny. De fet, al nostre país s’inicien ja a principis del segle XX en la revolta contra la lleva obligatòria dels soldats destinats al Marroc. Són, posteriorment, petites llavors en temps de la II República; també durant la guerra, lluitant contra el feixisme des de la no violència, de forma quasi anecdòtica, però existent.

Reneixen en la nit del franquisme, en plena dictadura feixista, fins arribar als nostres dies. És poc conegut que durant la República existia a la nostra ciutat la “Asociación de Idealistas Prácticos”, organització que, amb d’altres com la “Orden del Olivo” i la “Liga Española de Refractarios a la Guerra”, amb seu a Barcelona, formaven part de la WRI (Internacional de Resistents a la Guerra) creada l’any 1921 i que arriba fins als nostres dies (http://www.wri-irg.org). Eren petites organitzacions que varen desenvolupar una pràctica i un ideari cultural de recerca de formes de lluita no violenta contra l’opressió i la injustícia social, de desobedièn-

LLUÍS SALOM

Manifestació anti-OTAN a Barcelona, al desembre de 1981. cia civil i de crítica al capitalisme, als exèrcits i a les guerres.

Dels orígens a l’Iraq El llibre ens rescata aquesta història; ens explica els orígens del pacifisme i la no violència durant l’etapa del franquisme, el naixement d’or-

ganitzacions com Pax Christi o els Amics de l’Arca a finals dels anys 50, més endavant els Artesans per la Pau. És a finals del 60 i principis dels 70 quan ens trobem els primers objectors de consciència al servei militar, en uns casos per conviccions religioses, com el cas dels Testimo-

nis de Jehovà i, és a principis dels anys setanta, quan es donen les primeres experiències polítiques de desobediència civil i de reivindicació pacifista de la no violència i la desobediència civil front al servei militar obligatori. L’experiència més significativa va ser el projecte de servei

civil autogestionat del barri de Can Serra a l’Hospitalet. Molts consells de guerra i molts anys de presó van ser la resposta d’una dictadura franquista ja a les acaballes contra un petit moviment social que cada cop va anar creixent i tenint mes incidència i recolzament social.

La part central del llibre es dedica (a partir de molts materials originals que segurament sense la tasca de recerca de l’autor s’haguessin perdut) a descriure el naixement del moviment anti-OTAN i del moviment per la pau als anys de la transició política, on descriu i analitza la seva evolució fins arribar als nostres dies: els seus fluxos i refluxos, el seu caràcter cíclic. Com afirma Enric Prat, durant tota la primera meitat dels anys vuitanta, el moviment per la pau va ser el moviment social que va tenir un protagonisme més gran a Catalunya. Eren anys on a Europa es vivia molt intensament el fort enfrontament bipolar entre els EUA i la URSS, caracteritzat per una enfollida carrera armamentística i l’augment del perill nuclear. Això va generar a tot el continent uns potents moviments pacifistes internacionals, que van ajudar molt al desenvolupament del moviment per la pau al nostre país en la lluita contra la integració a l’OTAN i contra les bases ianquis a l’Estat espanyol.

Un ideari arrelat als barris A Barcelona hi havia locals que van funcionar com a referent i paraigua d’un moviment social que es va caracteritzar en molt bona mesura pel seu caràcter de barri, de districte.

En aquest aspecte, cal destacar el gran paper que va jugar el moviment veïnal, moltes associacions de veïns i entitats dels barris a l’hora de dinamitzar l’oposició a l’OTAN i la divulgació de les raons que portaven a demanar el no en el referèndum (cal recordar que a Catalunya va guanyar el no). Aquests locals, que cal ressenyar, van ser el Casal de la Pau, on, junt amb d’altres col·lectius, principalment d’objectors de consciència, es reunia la C.D.D.T. (Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals); el CTD (Centre de Treball i Documentació) i Justícia i Pau. Locals que van ser l’aixopluc que va facilitar els processos que, amb moltes dificultats, van possibilitar un gran moviment unitari que va donar lloc a unes manifestacions populars, cadenes humanes, marxes... de dimensions com no s’havien vist des de la

transició política.

Un element que es pot resseguir amb la lectura del llibre i que té molt d’interès és el gran debat d’idees que va possibilitar. En la dinamització social es va produir una confluència de diferents tradicions molt distanciades en molts aspectes, i també diferents maneres d’entendre la lluita per la Moviéndose por pau, com explica Franla paz. De Pax cisco Fernanez Buey Christi a las en el molt interessant movilizaciones pròleg del llibre. Tradicontra la cions d’inspiració cristiguerra. ana, llibertària, d’altres Enric Prat. que s’inspiraven en la Editorial Hacer. critica feminista al miliBarcelona, 2006. tarisme i al caràcter pa-

triarcal de les guerres; grups antimilitaristes com el GANVA o el MOC, grups inspirats en el pacifisme dels moviments europeus com el END (European Nuclear Disarmament); a l’entorn de revistes com La Puça i El General, En Pie de Paz, Mientrastanto o El Mocador; organitzacions de tradició marxista com LCR, MCC, PCC, PSUC, i molts d’altres.

Paral·lelament, es relata tot el procés de lluita contra el servei militar obligatori, que va arribar a aconseguir grans adhesions i, que va agrupar un significatiu moviment juvenil amb els referents principals del MOC i el Mili KK. Mes enllà d’aquest nucli central del llibre, es va fent una crònica de les diferents campanyes que van sortint: l’objecció fiscal als pressupostos militars, contra la guerra a l’antiga Iugoslàvia... fins arribar a la resposta massiva a la invasió de l’Iraq. S’analitza l’evolució i transformació d’aquell moviment que ha donat lloc a noves formes organitzatives i lluites, integrant els valors que es van anar construint.

En definitiva, un llibre molt recomanable.

26

REPORTATGE Un reportatge de

La Veu del

CARRER

maig-juliol de 2007

L’edifici de plaça Catalunya que fou l’hotel Colón i la seu del Banesto albergarà pisos de luxe. Una tendència dels nous usos socials per

Jordi Martí

al centre de la ciutat.

Un edifici al rovell de l’ou

L

’edifici que durant molts anys va acollir la seu del Banco Español de Crédito (Banesto) està al rovell de l’ou de Barcelona. Ocupa el número 10 de la plaça de Catalunya i el cobejat número 1 del Passeig de Gràcia. Després que el grup immobiliari madrileny Monteverde l’adquirís l’any passat com el símbol del seu desembarcament a Barcelona, sembla que el seu futur passa pels habitatges de luxe.

El que ningú no canviarà és el seu passat, íntimament lligat a la història de la plaça Catalunya i de Barcelona.

Els fonaments de l’actual edifici es van col·locar el 1902, quan l’Hotel Colón va substituir el seu predecessor, el Café Colón, que s’havia construït al mateix lloc tot just cinc anys abans amb unes grans vidrieres com a tret característic. La construcció del nou hotel, obra de l’arquitecte modernista Andreu Audet, va coincidir amb la urbanització de la plaça Catalunya (fins aleshores un anàrquic descampat) que es va allisar, es va poblar amb petites palmeres i es va organitzar al voltant de dues avingudes que creuaven el nou espai en forma de creu.

L’Hotel Colón va inaugurar-se el 20 d’octubre de 1902, quatre mesos després que l’enterrament de Mossén Cinto Verdaguer es convertís en una de les primeres manifestacions massives a la plaça Catalunya. Per la seva situació, la seva envergadura i el seu ambient, el Colón de seguida va convertir-se en un punt carismàtic de la plaça. L’edifici tenia una ornamentada i florida façana neogòtica i estava coronat per una gran cúpula en la cantonada.

Un símbol d’elegància Des del seu mateix origen i durant anys, les penyes de tertulians, representatives de grups i d’interessos absolutament variats (des de Josep Maria de Sagarra fins a Foix i Dalí), van donar al Colón un sabor especial. El negoci funciona la mar de bé, i el 1918 es fa l’ampliació de l’edifici sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier. Les obres van permetre augmentar significativament el nombre d’habitacions i van revestir-ho tot amb detalls luxosos.

Al terrat del Colón, a més, es va viure un fet històric. S’hi va fer la primera emissió pública radiofònica a Espanya. Va ser el 14

L’edifici (en l’actualitat) albergarà pisos de luxe. de novembre de 1924, i va servir per inaugurar l’estació emissora EAJ-1 Radio Barcelona. Aquest episodi no és l’únic que vincula íntimament l’edifici a la ràdio, ja que entre les seves parets també hi ha hagut la seu de Ràdio 4 (la primera en emetre en català després de la Guerra Civil) des de 1976 fins fa pocs mesos, en què ha hagut de traslladar els seus estudis enmig de la incertesa pel seu futur.

Però tornem als anys vint i a l’Hotel Colon, un edifici que reconeixien tots els barcelonins com a símbol d’elegància i vida social, i que presentava diferents ambients.

A banda de les habitacions, hi havia una cerveseria, un restaurant, una taverna andalusa on va estar tocant el gran guitarrista flamenc Miquel Borrull i fins i tot un cafè ‘americà’ amb terrassa inclosa.

Aquest cafè, per cert, era un dels escenaris preferits del periodista i cronista de les nits barcelonines Josep Maria Planes, que assegura que va ser el primer lloc de la ciutat on les dones van fumar en públic.

Els anys de la guerra En esclatar la guerra el 1936, tot just un any després que l’Hotel Colón allotgés el polític britànic Winston Churchill, la plaça Catalunya

viu una breu disputa entre els sublevats i els fidels a la República.

L’edifici del Colón és ocupat i passa a funcionar com a seu del PSUC durant la guerra. Les consignes i els retrats de Marx, Lenin i Stalin pengen de la façana. El març de 1937, el president Companys inaugura una gran estàtua d’un milicià al mig de la plaça de Catalunya i, dos mesos més tard, els crus enfrontaments a la ciutat entre comunistes, trotsquistes i anarquistes tenen a la plaça una especial intensitat. L’edifici del Colón no en va quedar al marge, encara que la pitjor part se la va endur l’edifici de la Central Telefònica, a la banda de mar de la plaça i quarter general dels anarquistes en aquell temps.

Molts anys més tard, el 1962, el nobel Claude Simon, que havia vingut a Barcelona per unir-se a les tropes republicanes, va situar a l’antic Hotel Colon l’escenari de la seva novel·la Le Palace.

Amb l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona, els retrats de Lenin i Stalin a la façana donen pas a banderes amb els escuts de les províncies catalanes. I el 1942 es materialitza un canvi més profund: l’edifici es torna a reformar, pren l’aspecte actual de la mà de l’arquitecte noucentista Eusebi Bona

DANI CODINA

i passa a ser la seu del Banesto, marcant el camí que després seguirien altres entitats bancàries en escollir la plaça Catalunya per instal·lar-hi les seves seus centrals.

Les cambres cuirassades són el símbol d’aquesta nova etapa.

Habitatges de luxe Avui, un gran anunci de Banesto segueix presidint aquest edifici, però sembla que la tendència és que les empreses abandonin el centre de les ciutats i deixin lloc

per als habitatges de luxe. El febrer de l’any passat, Monteverde, un grup immobiliari madrileny amb capital fonamentalment familiar, va anunciar que havia comprat l’edifici de Banesto per 110 milions d’euros. L’operació es va presentar com l’espectacular desembarcament a la capital catalana d’aquest grup, especialitzat en el sector residencial de luxe i en la rehabilitació de construccions urbanes emblemàtiques. Dos mesos després, el següent pas de Monteverde a Barcelona va ser l’adquisició per 90 milions d’euros de la torre d’oficines Tarragona, al costat de l’estació de Sants.

Abans que arrenquin les obres, encarregades a l’arquitecte Joan Pascual, l’edifici de Banesto va acollir la tardor passada la XXXIV edició de Casa Decor, una fira de decoració dirigida a un públic d’alt standing. Segons la promoció dels nous habitatges, presentats amb el lema Una emoció única, “viure en el centre, en aquest cas, és una promesa de comoditat, exclusivitat i luxe”. Els nous inquilins dels 52 ‘apartaments exclusius’ disposaran d’aparcament i de piscina.

El que sembla segur és que, a pesar dels canvis urbanístics que viu la ciutat, la situació d’aquest edifici seguirà sent privilegiada i cèntrica durant molt de temps. Pisos de luxe al rovell de l’ou. El lector pot fer-ne la prova. Si obrim el Google Earth (el programa informàtic que permet veure fotografies aèries de tot el món), teclegem “Barcelona” i ens aproximem amb el zoom al màxim, apareixerà a la pantalla el terrat d’un edifici: el número 10 de la plaça Catalunya.

JOSEP MARIA PÉREZ MOLINOS

L’hotel Colón, ocupat pel PSUC dies després d’esclatar la guerra.

La Veu del

EXPOSICIONS

Viatge per 10 fronteres

El món contemporani és travessat per més de 226.000 quilòmetres de fronteres terrestres. L’exposició Fronteres se centra en les qüestions geopolítiques, amb la presentació de 10 casos de frontera. L’ambigüitat del concepte “frontera” (fronts i

27

L’estructura del terror LLIBRES

EDUARD CALVET

REDACCIÓ

BARCELONES

CARRER

maig-juliol de 2007

Un llibre clar i de fàcil lectura i una bona opció per conèixer el funcionament de la maquinària repressora que va utilitzar el feixisme en conquerir la capital catalana. El text no se centra en les experiències humanes sinó que narra l’entramat legal, judicial, penitenciari i repressor que la legalitat franquista va utilitzar. L’autor se serveix de testimonis per crear imatges allà on els retalls de diari i els textos legals no són suficients per entendre allò que va passar, però no ens parla del sofriment personal ni de les llàgrimes que l’eliminació de la realitat catalana i republicana van produir.

“Barcelona ha sido ocupada” són els primers mots d’aquest treball que deixa clar, amb paraules del mateix autor, que “amb la fi de la guerra, a Barcelona no va arribar la

pau, sinó que es va iniciar una dura postguerra que es va caracteritzar per la prohibició de les institucions, de la llengua i la cultura catalana i sobretot, per una important repressió contra els considerats contraris a la nova ideologia”.

El llibre ens explica on eren

i com funcionaven els tres grans camps de concentració que hi havia a Barcelona: el Palau de les Missions de Montjuïc, el del Poblenou i el d’Horta. D’aquest últim camp el llibre recull testimoni de com es comportaven els militars que vigilaven els presoners: “Començaven a cridar i amb cops de garrot ens obligaven a baixar corrents. Era una escala estreta, sense baranes i, amb l’apilotament que es formava cada dia, sempre hi havia algú que es matava en caure pel forat”.

Segons les dades que Oriol Dueñas recull del diari falangista Solidaridad Nacional, als volts del 30 de març de 1939, hi havia 130 mil presoners de guerra repartits pels diferents camps de concentració de Catalunya.

Però això només és el començament.

Aquest treball de recuperació

de la memòria dels vençuts ens explica com es va classificar la població, com es van crear els batallons de treballadors semi-esclaus i com funcionaven els consells de guerra, les presons i les execucions massives al Camp de la Bota.

Ens explica tot l’entramat que van crear els franquistes per eliminar “un dels indrets més destacats del catalanisme i del republicanisme” i per fer de Barcelona una ciutat espanyola afí al nou règim.

En fi, en L’entramat poc més de repressor 60 pàgines La repressió Oriol Dueñas franquista a aconsegueix Barcelona aclarir les 1939-1945. línies mestres Oriol Dueñas de la política i Iturbe del terror que Quaderns de va exercir el Barcelona. franquisme Memòria històrica. durant la 64 pàgines postguerra.

La prostitució, de prop LLIBRES

EVA FERNÁNDEZ

OLIVIER CORET /REZO

fronteres, lligams i separacions, costures i talls, trencament i interfícies...), hi és present, tot reflectint la realitat del terreny.

L’exposició ha estat concebuda com un viatge, a través de móns diferents, en un gest que alia història i geopolítica, la mirada de fotògrafs i testimonis, sons i mapes, reflexions generals i estudis de camp. Sabem com hi entrem. Què sabrem al final del recorregut, un cop tras-passada la darrera Separats al fita? territori Fronteres, Fronteres és una Del 4 de maig al mostra 30 de setembre. coproduïda CCCB pel CCCB (Montalegre, 5) i el Musée des Con93 306 41 00 fluences de Preu: 4,40 euros.

Lyon.

El fenomen de la prostitució concita opinions contradictòries, des de la moralina al paternalisme, des de les posicions abolicionistes fins a aquelles que preconitzen que les treballadores sexuals són per damunt de tot treballadores, des de la suposada protecció a l’intent d’invisibilitzar-les Material per traient-les del carrer a la reflexió no importa a quin Los pasos (in) preu... El cert és que visibles de la allò que més sobta prostitució. Estigma, d’aquest tema és el persecución y gran desconeixement vulneración de que hi ha sobre les derechos de las pràctiques, preses de trabajadoras decisió, condicions de sexuales en treball i de vida de les Barcelona. treballadores sexuals.

Celeste Arella, És aquest buit aquell Cristina Fernández que el treball que Bessa, Gemma presentem pretén Nicolás Lazo, Julieta Vartabedian. cobrir.

Presentació de El llibre recull Cristina Garaizabal. aspectes tan Virus editorial, importants per Barcelona, 2007 a l’anàlisi de la prostitució de carrer

com el marc jurídic i polític, la relació amb les recents migracions, els estigmes que se li atribueixen o la invisibilitat dels drets de les treballadores sexuals.

Les autores duen a terme un recull rigorós, entrevistant diverses entitats que estan donant atenció a aquest col·lectiu, sindicats, entitats veïnals, però, per sobre de tot, entrevista les pròpies treballadores sexuals. El resultat és el disseny d’un escenari en el qual la prostitució apareix com una opció laboral en un context on les feines que fem les dones són feines mal pagades, precàries i en condicions laborals molt difícils. Mites, sovint interessats, com els que magnifiquen la presència de màfies que controlen les treballadores sexuals al carrer (com si la situació als locals fos de garantia de drets), cauen davant l’evidència, mentre que apareixen tots els àmbits en què les treballadores sexuals són discriminades i, de forma molt especial, l’impacte negatiu que

CONCURS

3r concurs de fotografia de la Favb

Us animem a participar en el concurs de fotografia que organitza la Favb des de fa 3 anys. És un concurs obert a totes les persones que hi vulguin participar i que hagin col·laborat amb premsa de barris. El tema enquadrat a la fotografia ha de mostrar continguts socials relacionats amb lluites veïnals a la ciutat:

habitatge, pobresa, equipaments...

El jurat estarà format per persones relacionades amb temes socials i veïnals i la deliberació tindrà lloc el 13 de juliol. Es premiaran les obres que millor reflecteixin els temes socials i les lluites veïnals. Es valorarà el contingut reivindicatiu que presenti l’obra, a més a més, és

clar, de la qualitat artística i tècnica.

Els participants que ho desitgin podran estar presents a l’acte de deliberació. Es triaran tres fotografies que seran premiades amb 300 euros cadascuna. El termini de lliurament és el 10 de juliol. Podeu consultar les bases amb més detall a la web de la Favb: www.favb.cat.

ha tingut l’Ordenança del Civisme de Barcelona i l’assetjament que constantment pateixen.

Dels molts elements que presenta aquest treball per a la reflexió n’escolli’m un, per la pertinença que té per a les entitats veïnals: “En definitiva, creemos que se debe hacer un esfuerzo por parte de todos los grupos y sectores involucrados (autoridades públicas y políticas, vecinos, comerciantes y trabajadoras sexuales) para conseguir eliminar de la calle los valores jerárquicos e intentar desnaturalizar y cuestionar ciertos esquemas que han relegado lo femenino al espacio de lo doméstico y la pasividad. Del espacio público, de la calle como lugar de tránsito y a su vez, de estabilidad y de permanencia no puede apropiarse nadie. La utilización de ese espacio no implica una apropiación y, por tanto, una exclusión del otro. Sino un compartir.”(pp:145-146).

28 ●

La Veu del

VEÏNAT Breus de barri

CAN FARGAS

18.000.000 euros Els propietaris exigeixen a l’Ajuntament aquesta quantitat per l’expropiació forçosa de la masia. També van presentar una denúncia contra 6 dirigents veïnals de la Plataforma Salvem Can Fargas acusant-los d’injúries. El jutge d’instrucció número 31 els ha absolt. Unicompta, propietària de la masia, vol castigar aquells que l’han fet perdre enormes plusvàlues. Produeix alegria veure que, en alguna ocasió, l’especulació hi perd.

CARRER

maig-juliol de 2007

Prosperitat reclama l’edifici de la Teléfonica

LA VERNEDA

Ateneu Llibertari clausurat L’entitat obrera i anarquista del barri de la Verneda fundada al 1977 va tancar el passat mes de maig. 30 anys d’activitats culturals i aquests 3 últims anys lluitant als tribunals per acabar sent obligats a tancar.

Un equipament cultural que queda reduït a un número en un apartat de correus. Com si ens sobressin. Gràcies, companys, per la feina realitzada.

PORTA-NOU BARRIS

Contra la subhasta de terrenys públics L’AV ha presentat una instància al districte perquè s’anul·lin les subhastes en terrenys públics als carrers Selva i Maladeta.

Denuncien que el PERI es va aprovar quan havia molt sòl públic que ara ha desaparegut: Heron City, Corte Inglés...

L’Ajuntament s’ho ha venut tot, argumenta l’AV.

SANTS-MONTJUÏC

Campament de famílies romaneses El campament es troba en un solar de la Generalitat en el qual s’ha de construir un ambulatori. Les condicions d’aquest i les formes de vida que representa van produir des del primer dia molèsties entre el veïnat. A l’altre extrem de Barcelona, al barri del Maresme, hi va haver una manifestació veïnal contra un altre campament gitano.

La Favb ve plantejant de fa anys la necessitats d’unes instal·lacions permanents per a les persones que viatgen d’un lloc a un altre. Un tema complex però necessari i que ningú no recull.

BARCELONETA

Enderrocament sense seguretat El passat 12 de juny els Mossos d'Esquadra desallotjaven per segona vegada Miles de Viviendas: immediatament va aparèixer una enorme grua que va trencar l’edifici en dos i va donar pas a una pluja de runa en totes direccions.

Treballadors sense casc, obres sense tapiar, absència d’avisos i mesures de prevenció amb els comerços...

Davant la flagrant falta de seguretat, un equip d’inspectors de Treball va paralitzar l’enderroc en considerar que es posava en risc la vida dels treballadors.

POBLENOU

Col·locació d’un pancarta reivindicativa a l’edifici de Telefónica durant la Festa Major.

●

PROPERITAT REDACCIÓ

A Barcelona, aquests últims anys, desenes de barris han recuperat velles fàbriques i edificis emblemàtics com a equipaments socials.

No és el cas del barri de Prosperitat, al districte de Nou Barris. Ans al contrari. En aquest actiu barri l’Escola d’Adults té unes installacions indignes on els homes i

dones que volen aprendre ho fan sense el respecte que mereixen.

El Casal de Joves ocupa un espai inadequat i el Casal de Barri s’ha quedat petit. D’altra banda, el teixit associatiu que treballa amb la franja infantil també demana un casal per recollir les seves activitats.

Davant d’aquesta situació, les associacions, entitats i casals del barri han començat una campa-

JOAN LINUX

nya per reivindicar l’edifici buit que la Telefónica té al carrer Boada, inclòs en un conveni signat amb l’Ajuntament que el qualifica com a equipaments. Així que es constitueixi el nou Ajuntament, la plataforma d’entitats, encapçalada per l’AV de Prosperitat, plantejarà al nou regidor o regidora aquesta qüestió fonamental per al futur associatiu del barri.

SAGRADA FAMÍLIA

L’AVE als tribunals Joan Rigol, president del patronat de la Sagrada Família, va manifestar que si el Ministeri de Foment no canvia l’itinerari de l’AVE allunyantlo del temple, recorrerà a la justícia. L’amenaça ha coincidit amb l’aprovació dels estudis d’impacte ambiental pel Ministeri de Medi Ambient.

Aquests dies el temple és notícia perquè ha instal·lat una desmesurada il·luminació nocturna il·legal. Amb l’església hem topat, amic Sancho.

●

Breus de barri

Les

AA VV

comuniquen

● L’AV del Casc Antic enceta una nova etapa de renovació

● Racó de les Corts: la junta

CIUTAT VELLA

LES CORTS

AV Casc Antic

Ens plau informar-vos que l’AV del Casc Antic, reunida el passat 28 de març, va cel·lebrar una assemblea on es va escollir una nova junta. Voldríem ressaltar que aquesta junta, ampliada amb nou persones, ha estat el fruit d’un llarg procés de feina i reflexió a l’entorn de les problemàtiques i el paper mateix de l’associació dintre del teixit veïnal. És per això que estem molt contents i contentes de la constitució d’aquesta junta en la qual s’ha implicat gent jove,

persones que viuen i/o treballen al barri amb molts ànims i ganes de canviar i activar la realitat del Casc Antic. Tenim clar que participar implica decidir i transformar la nostra realitat més immediata. Aquest és el missatge amb que us volem transmetre com a nova junta.

Participació, decisió i transformació. Tres conceptes que els volem fer nostres i incorporarlos davant qualsevol “procés participatiu” que es desenvolupi des de l’administració.

Una salutació de part de tota la junta.

Maria Mas, presidenta de l’AV del Casc Antic

AV Racó de les Corts

L'Associació de Veïns i Comerciants El Racó de les Corts vol comunicar que la composició de la junta directiva que actualment consta en el Registre d’Associacions de la Generalitat és la següent: ● Alfonso Huéscar Sánchez, president. ● Cándido Ruiz Corrales, president d’honor. ● Remei Ramírez, secretària i vocal de la gent gran. ● Anselmo Bravo, tresorer. ● Antoni Lecha Lacarra, vocal. ● Eduard Català, vocal de comunicació. ● Gregorio Vives, vocal de comerç. ● Joan Puente, vocal de sanitat. ● Lleonard Ramírez, vocal d’urbanisme. ● Miquel Marroig Medrano, vocal de cultura. ● Xavier Català, vocal de festa major.

Defensa de l’ensenyament públic No a les escoles gueto.

Aquesta és la reivindicació de la Plataforma per l’Ensenyament Públic formada per entitats del barri, que anuncien que la concentració d’immigrants a les escoles públiques es traslladarà a l’institut.

L’afirmació no és pas gratuïta: es va després d’analitzar el procés de matriculació realitzat al barri. “No ha existit una planificació adequada de les places oferides en allò que respecta a la proporció de nens i nenes immigrants”, diu el comunicat.

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Telefónica especula Comença a fer-se realitat el conveni signat fa mesos entre Telefónica i l’Ajuntament. El Fondo Carlyle, dirigit per l’espanyol Pedro de Esteban, ha adquirit la seu actual de Telefónica a l’avinguda Roma. Es paguen 240 milions d’euros per un edifici que, rehabilitat, donarà lloc a 370 nous pisos.

Serà la més gran operació immobiliària de l’any a la capital catalana.

SANT ANDREU-SAGRERA SANT MARTÍ

No als vials ràpids 12 associacions dels tres districtes afectats no accepten que els vials previstos al pla Sant AndreuSagrera, paral·lels a les vies del tren, es converteixin en unes noves rondes d’accés ràpid a la ciutat. Sol·liciten que un tècnic independent faci un estudi de mobilitat de la zona.

EL CARMEL

Tornen les obres del metro Després d’inspeccionar 5.000 pisos afectats per les obres del túnel, s’han reiniciat les obres del metro. La perforació està blindada amb un paraigües de protecció de bigues i diversos tubs.

A finals de l’estiu s’estarà treballant en la resta de les 4 línies del metro.

La Veu del

maig-juliol de 2007

CARRER

PUBLICITAT

29

30

La Veu del

VEÏNAT

CARRER

maig-juliol de 2007

Les Corts, contra els plans del Barça ●

LES CORTS ALÍCIA TUDELA

Els plans del president del Barça, Joan Laporta, per convertir en zona urbanitzable els terrenys esportius del Miniestadi, on preveu construir pisos, i del Palau Blaugrana 2, topen amb l’oposició dels veïns de les Corts, que creuen que portarien problemes importants de mobilitat al barri i que agreujarien, encara més, el col·lapse en els dies de partit.

La plataforma Diagonal Ponent, integrada per les associacions Sant Ramon, Avinguda Xile, Les Corts, Camp Nou i Racó de les Corts, creu que no es poden requalificar uns terrenys establerts com a equipaments esportius al Pla General Metropolità (PGM) i, així, urbanitzar-los i destinar-los a altres usos com pretén fer el Barça. “Nosaltres acceptem que es facin nous equipaments però sense canviar l’ús que tenen avui i sense que es construeixi en zones verdes. Estem davant del canvi climàtic i cada cop hi ha més ciment i menys verd”, afirmen els veïns.

D’altra banda, les associacions diuen que es troben davant d’una inseguretat jurídica ja que, segons ells, l’Ajuntament de la ciutat està contínuament aprovant requalificacions en zones verdes i equipaments sense tenir en compte les necessitats dels habitants.

Pla de mobilitat El pla del Barça preveu, entre d’altres coses, construir 800 pisos a la zona del Miniestadi i ampliar l’aforament del Camp Nou. Davant d’això, els veïns creuen que s’incrementarà força el volum de cotxes i hi repercutirà negativament.

En aquest sentit, Lleonard Ramírez, vocal d’Urbanisme de l’Associació de Veïns Racó de les Corts i portaveu de la Plataforma Diagonal Ponent, afirma que el transport públic a la zona no és gaire bo i a això, cal sumar el fet que el camp del Barça es troba molt a prop de l’entrada i sortida de Barcelona.

“Demanem al club i a l’Ajuntament que facin un pla de mobilitat per evitar el col·lapse en els dies de partit i perquè, si es preveu fer pisos i augmenten els residents a la zona, la gent pugui moure’s amb transport públic per la ciutat sense problemes. Només d’aquesta manera podríem acceptar el projecte”, afirma Ramírez. En aquest sentit, seria partidari que s’ampliessin les voreres i que es destinessin carrils només al transport públic.

Les entitat veïnals accepten nous equipaments però sense canviar-ne l’ús i que no sigui en zona verda.

Les negociacions entre el Barça i l’Ajuntament han quedat parcialment aturades per les eleccions.

En aquest context, Jordi Hereu va remarcar que l’Ajuntament no farà res fora de les “regles del joc” marcades pel Pla General Metropolità per, així, evitar “sorpreses”. De tota manera, els veïns remarquen que ni l’Ajuntament ni el Barça els han donat encara una explicació

Els veïns demanen al Barça i a l’Ajuntament un pla de mobilitat per evitar el col·lapse directa de les seves intencions i denuncien que tot s’està fent sense tenir-los en compte.

Segons un estudi de mobilitat fet per l’empresa Intra, els dies de partit, al Camp Nou, s’hi desplacen

entre 63.000 i 72.000 persones, tot i que en ocasions especials com, per exemple, un partit de la lliga de Campions poden arribar gairebé a 100.000. Es calcula que un 42% hi arriba en cotxe, un 10% en moto, un 19% en metro i un 2’4% en autobús. L’estudi reflecteix que un 48% de cotxes estaciona al carrer en un cercle, al voltant de l’estadi, d’uns cinc minuts a peu.

A tot això, però, també cal afegir l’impacte que els campus de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya tenen al districte. Lleonard Ramírez explica que pateixen una afluència diària de 85.000 persones entre professors, estudiants i personal administratiu, i que moltes d’aquestes, vénen en cotxe per les deficiències del transport públic.

D’altra banda, els veïns recorden al Barça que ja se li van requalificar uns terrenys a les Corts una vegada i que, per això, ara hauria de conservar el seu patrimoni en comptes d’especular. Les associacions creuen que, amb la

requalificació de Can Rigalt, terrenys catalogats en el seu dia com a zona verda al Pla General Metropolità, el club ja va obtenir una important plusvàlua en l’operació.

Els plans del Barça L‘entitat que presideix Joan Laporta ja ha presentat els seus plans a l’Ajuntament de Barcelona i, tot

El club va obtenir molts beneficis a les Corts amb la requalificació de Can Rigalt i que encara estan pendents que el consistori aprovi la requalificació dels terrenys, ja ha convocat un concurs d’arquitectes per a la reforma del Camp Nou. El club vol ampliar l’estadi en 20.000 lo-

IGNASI R. RENOM

calitats i construir un nou palau d’esports, que substituiria al Palau Blaugrana 2, amb capacitat per a 15.000 persones, a més dels pisos a l’actual zona del Miniestadi.

Els beneficis de la requalificació dels terrenys servirien per finançar la reforma de l’estadi i la del nou pavelló.

El veïns ja han fet saber al Barça que no estan d’acord amb els seus plans en una reunió que van mantenir el passat 24 de gener. De tota manera, estan a l’espera d’una futura trobada després que el passat 28 de febrer, el Barça els convoqués amb només un dia d’antelació i les associacions de veïns es neguessin a assistir-hi.

Els veïns de les Corts ja es van oposar al projecte urbanístic de l’anterior president del club, Josep Lluís Núñez, conegut com a Barça 2000. Aquell pla, que al final no va tirar endavant, preveia també construir un centre comercial. En aquesta ocasió, però, el club acceptaria reservar un 25% del sòl a habitatge protegit.

La Veu del

FAVB

CARRER

maig-juliol de 2007

EL COR ROBAT

Els candidats, a l’Ateneu

●

ANDRÉS NAYA

CATHERINA AZÓN

Francesc Comulada

31

President de l’AV Mont d’Orsà-Vallvidrera

“L’Ajuntament ha invertit poc en serveis a Vallvidrera els últims anys” PUYAL

Nascut al barri de Gràcia, viu a Vallvidrera des de l’any 2000. Té 43 anys i des d’en fa dos que ocupa càrrecs de responsabilitat a l’associació de veïns i veïnes. És funcionari municipal: bomber.

Què pensa un veí de professió bomber del servei contra incendis de Collserola, on s’ubica la seva barriada?

Tenim un parc contra incendis que només obre a l’estiu.

Abans estava en funcionament tot l’any. Des de l’AV venim reclamant que obri els 365 dies.

A l’hivern, on radica el parc de bombers més proper?

A la Vall d’Hebron. Es triga molt a arribar.

Per a molts, Vallvidrera és sinònim de paradís terrenal i de no tenir problemes?

Sí, i que tots els seus habitants són rics. N’hi ha, però som un antic municipi amb totes les diferències i desigualtats.

Què és Valvidrera?

Un conjunt de nuclis urbans situats en zona forestal: les Planes, el Rectoret, Mas Gimbau, Mas Sauró, Can Castellví i el cim del Tibidabo. Cap a un total de 3.000 veïns i veïnes.

Aquestes dimensions permeten relacionar-se amb facilitat amb el veïnat?

Sí, però cada cop menys. Vallvidrera no és aliena als temps que vivim. A les fotos antigues era normal veure el veïnat assegut als carrers, parlant. El cotxe ha imposat les seves lleis.

Els carrers són un lloc per al passeig?

Els carrers en mal estat no són transitables per a tots els veïns i els serveis no són suficients. L’Ajuntament no ha invertit res a Vallvidrera aquests últims anys. A més, els forts pendents reclamen de fa anys la col·locació d’algunes escales mecàniques.

Assenyala un dèficit important.

El clavegueram és obligatori a Barcelona, per a tots els seus edificis. Al nostre barri hi ha edificis de 4 o 5 plantes que estan construïts sense clavegueram. Tots paguem els impostos però no tots tenim el mateix servei.

Com són les vostre relacions amb el districte?

El districte queda lluny i moltes vegades la realitat quotidiana de la muntanya no es percep des de Sarrià. Cal que la pròxima legislatura l’Ajuntament s’acosti als veïns.

I l’AV? Som uns 200 veïns i veïnes. Fem una assemblea anual, organitzem la Festa Major, sobretot el dia de la paella, col·laborem activament amb el servei de protecció d’incendis i controlem, en el bon sentit de la paraula, el centre cívic Vallvidrera.

T’oblides del record anual al veí Vázquez Montalbán.

Fem un homenatge a les seves obres i a la seva afició culinària. Era un bon veí. També existeix entre nosaltres La Cobleta de la Serra, un grup molt actiu de música folk.

Què tal la regidora Caty Carreras?

Em sembla que ja no continuarà.

Si vols afegir alguna cosa...

Sí, estem indignats per una nova discriminació. Els caps de setmana no tenim transport públic tota la nit com la resta de Barcelona. A partir de les 2 ens imposen el cotxe privat... o el taxi, si et vol portar.

El debat que organitza la Favb amb els candidats a l’alcadia de Barcelona va desbordar totes les previsions. El pati de butaques i els balcons de la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès es van omplir, fins al punt que no van poder entrar més de 100 persones i les desenes de periodistes van treballar sense unes condicions de mínima comoditat. Fem públiques les nostres disculpes.

Va saludar als presents el president de l’Ateneu, Oriol Bohigas, agraint a la Favb que a cada procés electoral organitzés l’últim debat entre els candidats. Eva Fernández, presidenta de la Favb, va explicar que es tractava d’un acte de l’entitat i que, per limitacions de temps, no s’havien pogut acceptar les nombroses peticions per intervenir alienes a la Favb. A totes elles se les havia respost amb anterioritat. Va explicar el format i, sota la batuta d’Antoni Bassas, van intervenir 12 persones en representació de la Favb que van plantejar temes relacionats amb Can Ricart, participació, mobilitat, antenes de telefonia mòbil, requalificació del Camp Nou, estalvi energètic, immigració, mobbing immobiliari, la participació dels usuaris en la sanitat pública, la manca d’habitatges, etc. En finalitzar el torn, i sense haver estat programat, va intervenir el portaveu de la Plataforma AVE pel Litoral, Pere Vallejo, que va manifestar que la Favb no havia donat resposta a la seva petició i que per aquest motiu alçava la veu. La presidenta de la Favb, que aquell mateix matí havia contestat negativament la petició, li va deixar intervenir malgrat no haver respectat les normes. Vallejo va

Supervivienda es va colar al debat amb els alcaldables. plantejar la necessitat de canviar el recorregut del traçat del TGV. Va intervenir, va acabar i, donant una volta de 180 graus sobre els seus talons, va abandonar la sala sense esperar que els candidats li responguessin la pregunta. Com a mínim, sembla una falta de respecte cap a l’entitat organitzadora i els candidats presents.

La premsa va titular al dia següent: “Diàleg de sords amb els veïns” (Avui); “¿Qué hay de lo mío? El debate se limita a una sucesión de preguntas a los candidatos” (El País); “Els veïns demanen als candidats més participació ciutadana” (La Vanguardia); “L’últim debat mostra una bretxa entre polítics i líders veïnals” (El Periódico); “Estirada d’orelles” (El Punt). Els titulars, en el seu conjunt, resumeixen bé un debat de quasi tres hores que no va acabar de funcionar però que va deixar patent que Barcelona és una ciutat viva. En aquest sentit, en el

JULIO CARBÓ

moment que Imma Mayol començava a contestar les preguntes, la va interrompre pujant-se a l’escenari Supervivienda, personatge contestatari que ha intervingut en desenes d’actes de la campanya instant els candidats que no fessin servir la problemàtica de l’habitatge per a baralles polítiques.

Ens consta que el dia de reflexió l’alcalde va plantejar a la resta de candidats que el debat de la Favb s’havia de qüestionar, rebent mutis com a resposta.

S’haurà de buscar un local més ampli, potser millorar el format, però no podem renunciar a la trobada dels candidats i el teixit veïnal viu, crític i que continua fent-se interrogants davant les formes de govern i els interessos que es defensen o es deixen de defensar.

Entenem que els polítics passen una mala estona, però aquest debat entre polítics i ciutat viva és necessari. Queda convocat doncs dintre de quatre anys.

Revistes de barri Els butlletins veïnals es fan ressò de les eleccions Reproduïm quatre portades que fan referència a les passades eleccions municipals. A la revista de l’AV de Sarrià es fa una valoració de la gestió del govern al districte i es publica una carta oberta als candidats. A Sant Andreu de caps a peus, l’AV de Sant Andreu de Palomar publica un dossier especial i un qüestionari als 5 alcaldables de Barcelona i als caps de llista del districte. L’AV del Poblenou plantejava al veïnat des de la seva publicació la necessitat de reflexionar a l’hora d’exercir el dret a vot sobre què és allò que s’ha realitzat (o no) a les barriades i feia un balanç editorial sobre els quatre anys de política municipal.

Inclús la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris valora el PAM 2003-2007 i planteja les reivindicacions barri a barri per al pròxim mandat, destacant el retard en la construcció dels equipaments previstos.

A les pàgines interiors del nostre propi dossier reproduïm una part d’aquestes reivincidacions.

32

Parlant del

CARRER

maig-juliol de 2007

i de la ciutat

“Ara els joves es volen quedar al barri”

Paquita Delgado Presidenta de l’AV de Bon Pastor

L

a Paquita ens obre la porta somrient i diu “ah, sois los de Carrer!” Li fem la foto al costat del llençol que té les lletres més marcades “remodelació sí” perquè es vegi que ella vol que s’acabi la remodelació del barri.

Entrar al Bon Pastor és com entrar al segle passat: cases petites, baixes, amb jardinets al mig, a tocar del Besòs i de les rondes alhora. És un altre món.

Els que hi viuen, n’estan contents i volen tenir més qualitat de vida. I per a la Paquita això només s’aconseguirà amb la remodelació. La majoria de veïns hi estan d’acord, perquè creuen que amb els habitatges nous tindran més confort “porque ahora ya pagamos un alquiler importante y no lo tenemos”.

Però també hi ha veïns que darrerament han demostrat el seu desacord amb les diferències en el cost dels pisos i posen traves al procés.

La Paquita Delgado va néixer al Bon Pastor, al carrer Tallada on ara viu. La seva àvia hi va arribar amb cinc fills; l’avi, que era guixaire, va treballar en

Roser Argemí i Cisco Tomàs Entrevista Joan Morejón Fotografia la construcció de les cases, i en va poder llogar una. Les cases eren propietat del Patronato de la Habitación de Barcelona.

“Tenían 3 habitaciones pequeñas, un comedor con cocina y en el pequeño patio exterior un lavadero y una comuna; solo tenían 37 metros cuadrados habitables”.

Els terrenys del marge dret del Besòs, al segle XIX pertanyien a Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. A principis del 1800 aprofitant el preu del sòl i la proximitat de l’aigua del Besòs, s’hi van instal·lar diverses indústries que també hi van fer habitatges per als seus treballadors. Una part del Bon Pastor actual es va construir el 1929 seguint l’estil conegut per cases

Sal i pebre

L’acudit

La barbàrie El passat 17 de maig van coincidir a la plaça Sant Jaume dues petites manifestacions. La una contra el perill que poden representar les antenes radioactives de telefonia mòbil i l’altra contra la pena de mort. Es denunciava la possible execució del pres Mumia Abu-Jamal, periodista de raça negra dels Estats Units que porta 25 anys condemnat a mort. I això ens va fer pensar que, per rutina o comoditat, esborrem dels nostres caps les situacions que ens agradaria que no existissin. I la veritat és que es continua matant en nom de la justícia i ens quedem tan amples. L’any 2006 van morir 1.591 persones a 25 països, per injecció letal, decapitats, electrocutats, a la forca, afusellats, dilapidats... 69 països mantenen i apliquen la pena de mort. Les dades es queden curtes: a la Xina les xifres reals són molt superiors. Iraq i Pakistan han arribat a aplicar-la a menors d’edat. Al segle XXI, la barbàrie continua entre nosaltres.

Zeta

barates: de construcció senzilla, algunes inacabades, d’altres sense aigua ni llum, sense carrers. Amb motiu de l’exposició universal de Barcelona de 1929, molts veïns desallotjats de la zona de Montjuïc, van anar-hi a viure; eren famílies amb pocs recursos. Van arribar a viure-hi uns tres mil habitants i a causa de l’aïllament de la zona per la manca de transports, van crear una comunitat consolidada a l’entorn de la parròquia.

Finalment l’Ajuntament de Santa Coloma va forçar al de Barcelona perquè es quedés el seu territori del marge dret del Besòs, ja que era una continuació del municipi barceloní amb problemes de manteniment i una població allà establerta amb moltes necessitats socials.

El Bon Pastor va passar a pertànyer a Barcelona l’1 de gener de 1945.

La Paquita ens regala Bon Pastor, història d’un barri, un llibre acabat de sortir fet entre historiadors i gent del barri. Ens comenta que la remodelació global del barri, que té 784 cases, es va plantejar als anys 70, quan s’inicià el moviment veïnal de barri; però les propostes municipals no eren prou fiables. Va ser al 1998 quan els veïns van començar a treballar seriosament sobre una proposta acceptable i a través d’un llarg procés participatiu, s’ha dissenyat el nou barri. L’administració ha entès que la gent es vol quedar al barri, fins i tot al mateix lloc on cadascú viu ara, fet que fa més complex el procés de rehabilitació. La proposta aprovada ha obligat al patronat a comprar alguns solars propers, on s’han fet les 152 habitatges en edificis de diverses plantes, corresponents a la 1ª fase de la remodelació; es van acabar la setmana santa del 2006 i, incomprensiblement, no es van adjudicar fins al desembre del 2006. El barri futur ha de tenir 1.000 habitatges en l’espai on abans hi havia els 784 antics més els solars afegits; ella considera que l’augment de densitat no és desproporcionat, perquè hi ha moltes zones verdes. I com a demostració que el barri millora, la Paquita ens diu que abans els joves no es volien quedar al barri, però ara sí, ¡i tant!

Quan ens ofereix de beure, li demanem aigua. “La de aquí es muy buena, pero si quereis voy a ...”. De cap manera, veurem l’aigua de l’aixeta ja que el Bon Pastor és un dels barris afortunats de Barcelona on l’aigua és bona.

Fer