Un nou cicle

Quan Tres S N Multitud

La dreta espanyolista es presenta a aquestes eleccions municipals més dividida que mai i amb els ullals de la ultradreta fregant-li la jugular. Uns Ciutadans en descomposició, colpits per guerres internes sobre com gestionar les escorrialles d’un projecte polític que fa aigües, han triat la mediàtica Anna Grau, abans periodista insígnia del règim pujolista i ara més rància que el Cid Campeador, per intentar salvar els mobles. Els xous de l’alcaldable de Ciutadans a la televisió pública i al Parlament de Catalunya són coneguts, igual que els seus modelets escandalosos i la peculiar relació amb l’avi Sánchez-Dragó, que tantes portes li va obrir fa uns anys en els ambients de la dreta madrilenya després de renunciar, decebuda pels pocs rèdits obtinguts, a la pàtria catalana.

Cada quatre anys canviem de responsables municipals. Fins i tot quan no canvia el color polític de l’alcaldia, experimentem canvis. L’any electoral sempre representa una aturada de l’activitat. I després, massa vegades, allò que s’havia treballat i acordat queda en paper mullat, en frustració. Al moviment veïnal sabem que sempre ens toca insistir en el més essencial, sempre ens toca tornar a començar. Només amb tenacitat aconseguim millores per als nostres barris. Barcelona té ara molts problemes estructurals que necessiten polítiques ambicioses, de llarg recorregut: habitatge, desigualtats, pobresa, crisi ecològica, canvis demogràfics, de salut, de model econòmic. I aquests problemes no tenen una solució senzilla, exigeixen respostes complexes, una intervenció pública decidida i una implicació social forta. Cal que la població estigui ben informada, funcioni la participació i s’enforteixin les organitzacions socials.

C’S, PPC I VALENTS Hi

A estrafolària i populista no la guanya ningú, així que el popular Daniel Sirera haurà d’espavilar si no vol que la incontinència verbal de la ciutadana Grau se’l mengi en tres mossegades i el deixi sense presència al consistori barceloní. Sirera, obedient i amb una trajectòria política orgànica, va on li digui el partit, i si el gurú Núñez Feijóo li demana que se sacrifiqui per la causa popular, ell deixa el seu còmode xiringuito valencià i aterra a Barcelona disposat a immolar-se amb alegria.

A diferència del seu predecessor en el càrrec, el sempre polèmic forner Josep Bou, Sirera no té talents coneguts de showman per convèncer l’electorat d’ordre que ell és millor que la polièdrica Eva Parera, l’alcaldable de Valents, abans diputada independent del PP al Parlament català, abans mà dreta de Manuel Valls al Consistori i, molt abans, entregada a la causa democristiana que liderava Duran i Lleida. Parera té la memòria curta i la llengua llarga, i no sembla tenir problemes de consciència per haver facilitat amb el seu vot que Colau repetís com a alcaldessa. Ara el moment és un altre i toca posar tota la carn a la graella perquè se li acaben els partits.

Tot això pot semblar obvi. Però les polítiques no es fan només per mera racionalitat i sentit públic. Estan influïdes per interessos privats, ideologies, prejudicis socials... I els darrers anys hem pogut veure com són de forts i la capacitat d’influència que tenen alguns poders econòmics. Ho hem vist en el tema de la municipalització de la gestió de l’aigua, en el de les terrasses, en la regulació de l’habitatge, en el pla d’usos de l’Eixample... No és casualitat que una de les puntes d’atac d’aquests grups hagi estat el reglament de participació i el suport municipal a les entitats. Els hi fem nosa. Sigui quin sigui el resultat de la pròxima escomesa electoral, el moviment veïnal ha de continuar treballant pel que és essencial: exigir polítiques que permetin afrontar els problemes del veïnat, defensar la continuïtat d’aquelles que s’han mostrat útils, per enfortir els serveis públics, per generar convivència als barris, perquè la participació veïnal sigui real, perquè els temes complexos s’abordin seriosament, perquè les desigualtats deixin de significar un malson per a molta gent, perquè es doni suport als teixits socials dels barris. I per fer-ho, hem de treballar en una doble direcció. La de l’acció política, per influir en les Administracions -Ajuntament, Generalitat, Estat- i en l’opinió pública. I també en l’enfortiment i la renovació de les entitats i les xarxes organitzades als barris. I com sempre, fer-ho amb paciència, tenacitat, bon humor i capacitat d’autocrítica i d’incorporar noves generacions d’activistes, que són el futur.

C Arrer

Una revista inspirada per Andrés Naya

Edita: Federació d’Associacions

Veïnals de Barcelona (Favb)

Obradors 6-10 baixos 08002 Barcelona 93 412 76 00 carrer@favb.cat www.favb.cat/carrer @laveudelcarrer

Consell de direcció Néstor Bogajo, Ana Menéndez Cap de redacció i maquetació Elia Herranz

Revisió del català

Roser Argemí

Disseny original Manuel Cuyàs

Consell de redacció

Laura Aznar, Anaïs Barnolas, Luis Caldeiro, Álvaro Carretón, V. Canet, Dani Codina, Marc Font, David G. Mateu, Marc Javierre, Oriol Lapeira, Eloi Latorre, Meritxell M. Pauné, Jesús Martínez, Eric Moner, Joan Morejón, Cristina Palomar, Ignasi R. Renom, Marc Villoro

Portada America Sanchez

Administració

Rocío Altozano, Pilar Heras

Fotomecànica i impressió

Imprintsa. 93 878 84 03

Distribució

Trèvol Missatgers. 93 498 80 70

Boomerag. 93 630 55 58

Dipòsit legal B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta La Favb no està necessàriament d’acord amb les opinions que s’expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.