Consell de la Joventut

Els joves volem veure’ns representats a les institucions

Aquest mes de maig, al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ho tenim clar: volem ser-hi. Volem fer-nos un espai a les institucions per no ser tractats com si fóssim menys i per defensar el nostre dret a tenir una vida digna i cuidada a la ciutat de Barcelona, de la mà de la resta de persones que hi conviuen. Votem serhi per decidir, per veure’ns representades a les institucions i per ser considerades ciutadanes amb igualtat de drets en la participació política a la ciutat.

El CJB és una plataforma que representa una vuitantena d’associacions i col·lectius de Barcelona. Treballem en xarxa per promoure l’associacionisme, promovem un discurs crític, fem sensibilització i incidència política. A partir dels diferents espais de participació que tenim, hem elaborat algunes demandes clau per a les eleccions municipals. Aquestes, seran presentades als grups municipals per treure’n compromisos de cara a les eleccions.

Més perspectiva juvenil

La principal demanda, i la més transversal, és la incorporació de la perspectiva juvenil envers unes polítiques públiques adultocèntriques. El CJB ja fa temps que denuncia que l’adultocentrisme travessa totes les àrees i condiciona la manera de promoure l’associacionisme i fer feina al voltant dels drets de les persones joves.

Les polítiques públiques i l’Administració no estan exemptes d’adultocentrisme. Per fer de Barcelona una ciutat per a totes i vetllar pels drets de les persones joves, el CJB vol col·locar temàtica dins l’agenda política i reivindica que s’inclogui la perspectiva juvenil a tots els àmbits de l’Ajuntament, per garantir polítiques públiques no adultocèntriques. Per fer-ho, demanem la recuperació de la Regidoria de Joventut i la designació d’un/a regidor/a jove i amb perspectiva juvenil incorporada després de la desaparició d’aquesta el 2015, així com promoure la formació del personal municipal amb perspectiva juvenil i adultocentrisme. Canviar els imaginaris de les persones que dissenyen les polítiques és clau per canviar les polítiques públiques.

Cal treballar la perspectiva juvenil en òrgans consultius com el Consell de

Ciutat i els consells de districte, ja que són espais amb lògiques adultocèntriques que no acostumen a adaptar-se a la realitat de les persones joves i les entitats juvenils. Una altra demanda en aquest sentit és la creació d’un departament de transversalitat d’edat que vetlli per incorporar la perspectiva d’edat en totes les àrees de l’Ajuntament, com ja passa amb el departament de transversalitat de gènere.

Aquest canvi ha d’anar acompanyat d’un augment en la despesa pressupostària en matèria de joventut. Considerem que aquest s’ha de materialitzar en equiparar l’augment general municipal del 40% des del 2015 amb el de joventut, ja que fins ara s’ha quedat només en el 35%. A més, és necessari revisar el pressupost destinat al CJB en consonància amb les necessitats canviants, la inflació i l’increment del cost de vida. Finalment, és clau que es destinin recursos per a la recopilació de dades sobre discriminació per edat a la ciutat, ja sigui a través de l’Observatori Prisma o altres organismes.

El CJB té demandes i propostes específiques per als àmbits que treballa, així com a escala de districte, que es poden consultar al web del CJB, en el document Les demandes del CJB de cara a les eleccions municipals 2023

OPINIÓ Les vies de regularització les estableix la Llei d’Estrangeria, però les mesures de protecció social bàsiques i d’urgència són competència municipal

Arianna Vindici

Apropem-nos - Pla Comunitari del Poblenou

Cal garantir la seguretat social als més desprotegits

Quan parlem de què pot fer l’Ajuntament per garantir els drets bàsics a la població migrada, fem referència a persones estrangeres amb escassos recursos econòmics, ja que les persones migrades amb cert nivell adquisitiu no troben dificultats en la via per a la regularització de llur situació administrativa, per aconseguir el permís de residència amb autorització per treballar. Aquesta és la condició necessària perquè una persona adulta pugui fer front de manera autònoma a les seves necessitats bàsiques -pa, sostre, feina...-, el conjunt de drets socials i econòmics, la seguretat social, que cada estat del benestar hauria de garantir.

Atès que les vies de regularització són establertes en el marc de la Llei d’Estrangeria -estatal-, el marge d’acció de l’administració local per facilitar els drets essencials a la població migrada sembla reduir-se als dispositius d’atenció assistencial, igualment previstos per al conjunt de població en situació de precarietat, i que exclouen de la majoria d’ajudes les persones sense NIE. Així que, més enllà de l’atenció social generalista, a la qual pot optar la població migrada regularitzada, cal pensar com garantir la seguretat social als col·lectius més desprotegits en situació administrativa irregular.

Millorar l’acollida a la ciutat

En aquest sentit, és de clara competència municipal ampliar les mesures de protecció social bàsiques i d’urgència -entre les més necessàries: respostes de continuïtat a l’emergència habitacional, més enllà de l’allotjament provisional en albergs que l’Ajuntament paga a preu de mercat o el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències, actiu de novembre a març-, però sobretot millorar l’acollida a la ciutat de Barcelona, per agilitzar els processos de regularització i així permetre l’autonomia personal i inclusió social de la població migrada. Es tracta de potenciar els dispositius existents, articular solucions creatives en grau de facilitar l’assoliment dels requisits previstos per la normativa estatal -en la línia del padró sense domicili fix, que s’hauria d’estendre més per facilitar l’empadronament a persones en vulnerabilitat residenciali establir mesures internes de prevenció i erradicació del racisme institucional que travessa els protocols d’atenció i deriva en tracte diferenciat i discriminació administrativa. Primer, destinant més recursos al Saier, un servei municipal que facilita assessorament jurídic i suport social a la població nouvinguda, actualment saturat i amb temps d’espera de fins a tres mesos només per programar una futura cita. També articulant formes de finançament específiques per a entitats que proporcionen acollida, formació en llengües i assessorament jurídic en matèria d’estrangeria. Aposta política amb dotació pressupostària, superant la lògica de les subvencions que no faciliten la sostenibilitat dels projectes. I per últim, promovent accions de suport administratiu -coordinació entre els departaments i administracions implicades- i econòmic -col·laboracions entre el sector públic, privat i de l’economia social- a les empreses d’inserció amb programes d’arrelament social i de formació, i mecanismes per a la regularització del col·lectiu dedicat a la mineria urbana i la venda ambulant, constituït majoritàriament per població de l’Àfrica Subsahariana, països amb conflictes sociopolítics i econòmics no reconeguts, a la població dels quals Estrangeria rebutja el dret d’asil, clara discriminació en relació amb altres nacionalitats. L’últim exemple evident: la població ucraïnesa que fugia del conflicte bèl·lic.

Montserrat García

Membre de la Fundació ECOM