Nadal 2010 by Revista PRODIEMUS

Revista

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

PRODIEMUS

EDICIÓ ESPECIAL, Nadal 2010 5è aniversari del projecte PRODIEMUS 2005-2010

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Edició especial de la revista amb motiu del 5è aniversari (20052010) del projecte Prodiemus: Cançoner virtual i interactiu: base de dades de cançons tradicionals catalanes i Revista electrònica.

© Selecció, muntatge i edició: PRODIEMUS, 2010. © Textos: els autors, 2005-2010. © Fotos: Jordi Ribot, Artur Antúnez, Marina Arrogante, Pere Sànchez i Marta Orts. © Il·lustracions: Rocío Galindo, Jaume Camps i Joana Burset.

Direcció: Marta Orts i Alís. Webmaster: Antoni Miquel Muñoz i Cuatrecasas. Edita: Ad-Prodiemus. Associació cultural, docent i científica. D.L. Gi-610-2008 / ISSN: 1988-2173

Foto de la portada: “Boles de gel” de Marina Arrogante. Fotomuntatge: PRODIEMUS. 2

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Sumari Editorial | 4 Patrocinis Diputació de Girona. Enric Vilert | 6 Consell Comarcal del Gironès. Albert Riera | 7

Revista Extractes d’articles publicats (2005-2010) La revista electrònica Prodiemus | 28 Conceptes sobre les bases del coneixement. Jordi Xargay | 30

Prodiemus en societat 2006. Presentació del Projecte Prodiemus Una presidència curiosa | 12 Los inicios. Pilar Lago | 14 La música, en educación, un derecho para disfrutar. Pilar Lago | 15 De un Tesis Doctoral a un proyecto abierto. José M. Calés | 16 La combinatòria de les arts. Carles Guinovart | 18 Recursos educatius del s. XXI. Joan de la Creu Godoy | 20 La música tradicional en el repertori infantil. J. C. Godoy | 21 El cant i la cançó. J. Miranda | 22 El Cançoner Prodiemus. Joaquim Miranda | 23 2007. Participació en el 1r Giroscopi | 24 2010. Novetat 5è aniversari L’aplicació Myriad Music. Marta Orts i Antoni Miquel Muñoz | 26

Secció: Educació musical i interdisciplinària L’ensenyament del català a través de les cançons. David Casellas | 32 Introducció musical a la jubilació. Enric Homet | 34 De la intel·ligència al talent musical. Àngel Guirado | 36 Secció: Folklore i tradicions De viva veu. Joan Gay | 38 Tradició! Tradició! Segimon Sibina | 40 El paisatge sonor. David Casadevall | 41 Campanes, campanars i campaners. Carme Panella | 42 Les campanes. Joan Guerola | 43 Trencant estigmes tot glosant. Albert Casals | 44 Cultures i músiques del la Mediterrània. Gianni Ginesi | 46 Secció: Anàlisi musical Harmonia funcional. Antoni Tolmos | 48 Secció: Espai literari La nena del piano. Joan Guerola | 50 La banda. Joan Guerola | 51 L’Alquimista musical. Marta Alís | 52 L’acordió de les golfes. N. Ramió | 54 Duo. Joan Guerola | 57

Coda Què és Prodiemus per a nosaltres? | 58

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Editorial

Fotos: Jordi Ribot. Acte de presentaci贸 de Prodiemus (2006) i participaci贸 en la Mostra Cultural Giroscopi (2007) 4

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Aquesta publicació és una edició especial de la revista PRODIEMUS, amb un nou format, nou disseny i nova presentació, per celebrar el cinquè aniversari del projecte i web PRODIEMUS (acrònim de Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música). Per a nosaltres és motiu de festa perquè s’han assolit les fites proposades d’ençà de la seva creació. Ha estat una etapa de la nostra vida en la que hem mesurat la nostra capacitat de resistència i de treball, amb l’esguard posat en un objectiu comú: fer créixer el Cançoner virtual i interactiu Prodiemus: base de dades de cançons tradicionals catalanes i la Revista electrònica Prodiemus, però sobretot, un temps en el que hem vist com els lligams professionals i personals s’anaven reforçant. En aquesta edició trobareu una síntesi de la trajectòria del què hem anat construint entre tots, i una selecció dels articles i intervencions públiques que han permès acostar el nostre treball a la societat. No hi és tot, és clar, però amb aquest tast us convidem a visitar l’entorn web www.prodiemus.com on trobareu tot el que pugueu trobar a faltar aquí. Des d’aquest editorial volem agrair a tots els qui heu fet possible aquesta celebració, des dels col·laboradors/res fins als simpatitzants, passant per les institucions i entitats que donen suport al projecte. Sobretot, un especial reconeixement pels membres de l’Equip Prodiemus, perquè gràcies a vosaltres, PRODIEMUS s’ha anat desenvolupant i ha pogut créixer. I, per descomptat, a tots els qui visiteu el web i ens feu saber la vostra opinió, perquè gràcies als vostres comentaris o, senzillament, amb les vostres entrades, ens permeteu constatar que us heu fet vostre PRODIEMUS. Esperem retrobar-vos en la propera celebració!

Marta Orts i Alís Directora del projecte Prodiemus

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Patrocinis

Diputació de Girona Vull aprofitar el cinquè aniversari del projecte PRODIEMUS per felicitar totes aquelles persones que durant aquests cinc anys hi han treballat per convertir aquest projecte en el que és ara: una eficaç eina de difusió del nostre patrimoni musical nacional i internacional. PRODIEMUS, acrònim de Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música, ha aconseguit consolidar-se com a un excel·lent marc virtual de reflexió, coneixement i didàctica que posa a l’abast de professors i artistes un extens cançoner de música tradicional catalana. El cançoner va, a més, acompanyat de propostes, reflexions i orientacions interdisciplinàries que es poden trobar en set idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany, italià i rus, fet que en potencia la projecció internacional. Des de la Diputació de Girona treballem per promoure la cultura, les arts i l’educació, i per aquest motiu donem el nostre suport a aquesta iniciativa i desitgem que el projecte continuï creixent i consolidant-se com a un dels elements didàctics de referència de la música tradicional de casa nostra.

Enric Vilert i Butchosa President de la Diputació de Girona

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Consell Comarcal del Gironès Fer de la música tradició viva Adreço aquests primers mots a felicitar els responsables de PRODIEMUS pel seu cinquè aniversari. Educar en la música i per la música és una tasca difícil però necessària en aquest nostre món globalitzat i segurament massa despersonalitzat; però, fer-ho a través de la música tradicional i popular és ja gairebé una empresa heroica, plena de reptes i potser amb un punt de temeritat. La música és patrimoni de la humanitat en el seu conjunt i de cada poble en particular, que l’ha emprada, des de sempre, per a expressar la seva identitat, per comunicar i per a assegurar la transmissió a les noves generacions del pòsit del seu ser. Amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i dels entorns web la música i, sobretot, la didàctica musical han obert nous horitzons en l’ensenyament de la música. PRODIEMUS neix d’aquest convenciment ferm en les possibilitats que els espais virtuals i les noves tecnologies poden oferir a l’ensenyament de la música i ho fa amb tota naturalitat i frescor. Música, tradició popular i noves tecnologies són, doncs, els ingredients d’un projecte innovador, integrador i obert que posa a l’abast dels professionals de l’educació, i a tothom, un catàleg complet d’allò que en podríem anomenar l’essència de la tradició musical del nostre poble. Felicitats a PRODIEMUS i a l’equip que el fa possible cada dia i per molts anys!

Sr. Albert Riera i Pairó Vicepresident delegat de l'Escola de Música del Gironès (EMG). Consell Comarcal del Gironès.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

El projecte Prodiemus PRODIEMUS és l’acrònim de "Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música". El projecte té com a objectiu oferir un marc virtual de reflexió i de coneixement de la cultura, les arts i la música en particular, a partir d’un entorn multidisciplinari que pretén ser un espai per a la difusió del patrimoni cultural i artístic, especialment el de la música tradicional.

El projecte i web Prodiemus van néixer a partir del cançoner que portaria el seu nom el qual s’organitza com una base de dades de cançons tradicionals catalanes Mitjançant propostes, reflexions i orientacions didàctiques interdisciplinàries, es vol oferir al professorat tot un ventall de possibilitats de caràcter plural i diversificat per tal d'incidir (directament o indirectament) en l'educació global d'infants, nens, adolescents, joves i també d'adults.

El web Prodiemus

El Cançoner Prodiemus

Aquest recurs en línia va néixer el 2005 arran de la Tesi Doctoral de la seva autora, Marta Orts i Alís, titulada: “La cançó tradicional catalana com a recurs didàctic de l’àrea de música i possibilitats de plantejament educatiu interdisciplinari: repertori informatitzat, anàlisi i classificació” (UNED, 2005). Va ser dirigida per la Dra. Pilar Lago (UNED). Obtingué Excel·lent cum laude per unanimitat i Premi extraordinari de Doctorat del curs 2004-2005.

El cançoner Prodiemus s’allotja en el domini web prodiemus.com. Inclou, també, la revista del mateix nom.

El web PRODIEMUS està disponible en set idiomes L’entorn web és accessible en català, castellà, francès, italià, anglès, alemany i rus, la qual cosa afavoreix la difusió del nostre cançoner tradicional més enllà del nostre país. 8

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Col·laboradors 2005-2010 Des del seu inici, el projecte ideat per Marta Orts compta amb la participació d’Antoni Miquel Muñoz com a webmaster de PRODIEMUS. Pel què fa al desenvolupament del Cançoner Prodiemus, tant l’estudi preliminar i la selecció de les cançons com revisió final corre a càrrec de Marta Orts. Pel què fa a l’edició, entre 2005 i 2010 s’ha comptat amb la col·laboració d’Anna Sais (transcripcions i anàlisi musical, 2005 i ss), Jordi Cano (transcripcions musicals, 2007), Carles Gispert (transcripcions musicals, 2009 i ss.), Rocío Galindo (il·lustracions del Cançoner EIPS, 2005 i ss.), Dolors Toledo (transcripció de textos i propostes interdisciplinàries, 2005 i ss.), Ànnia Costa (transcripció de textos, 2006) i Pere Sánchez (revisió lingüística, 2005-2008). Aquest equip de col·laboradors està coordinat per l’autora del projecte. Per a traducció del web s’ha comptat amb la participació de Josep Cullerés, Olga Isern i Margarida Ponsatí.

El logotip El logotip de la marca PRODIEMUS prové d’una idea i creació anterior de Marta Orts, un plat de ceràmica esmaltada a partir del qual Ma Antonia Obiols i Farràs en realitzà un esmalt en el que s’estableix un paral·lelisme entre els estats de la matèria i la música. S’hi observen elements musicals utilitzats en sentit al·legòric: la posició de la clau de sol fa al·lusió al sol ixent que es converteix en un arc de Sant Martí amb totes les seves possibilitats cromàtiques; la clau de fa representa el mar que, en un moviment expansiu, es converteix en el cel; el pentagrama està representat pels solcs que es tracen quan es llaura la terra: una referència als orígens que, en el cas de Prodiemus, són les cançons tradicionals catalanes. La forma circular del logo fa referència a l’essència de la música, que transcorre en el temps com la roda o l’esfera que giren, símbol de l’acció constant. El logo és el punt de la lletra “i” -d’interdisciplinari-, l’element característic de Prodiemus, la paraula que dóna sentit al projecte, l’objectiu del qual és aplegar un col·lectiu de professionals de diferents àrees, de diferents especialitats, de diferents nivells educatius que tenen una cosa en comú: la docència en general i la música en particular.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

2005. Neix el Cançoner Prodiemus Aquest cançoner, registrat a l’Agència Espanyola de l’ISBN de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, s’organitza en quatre apartats:

Índex complet. Com el seu nom indica, conté el llistat complet de cançons publicades.

Entre el 2005 i el 2010 s’han publicat 593 cançons tradicionals catalanes Índex. Permet seleccionar alfabèticament les cançons. Estan agrupades per la primera lletra del títol assignat. En ambdós índex, de cada cançó hi podeu trobar: - Les fonts documentals consultades - El text íntegre - La partitura - Un arxiu de so (midi) - Opció de transportar la partitura mitjançant el programa Myriad. - L’anàlisi musical - Propostes interdisciplinàries

Cerques. Permeten buscar cançons per diferents ítems d’anàlisi. Entre d’altres, es poden fer cerques per: - Fonts documentals - Anàlisi rítmica: pel tipus de compàs, per cadascuna de les figures rítmiques que apareixen, pel tipus d’inici o de final, etc. - Anàlisi melòdica: per l’interval inicial, per l’àmbit, etc. - Anàlisi harmònica - Propostes interdisciplinàries, segons els blocs de continguts de cadascuna de les àrees curriculars.

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

2006. Neix el Cançoner EIPS El projecte EIPS de Prodiemus es va iniciar el 2006 amb la intenció d'adaptar el Cançoner virtual i interactiu Prodiemus a l'alumnat d'Educació Infantil i Primària. Fins ara hi ha 170 cançons tradicionals catalanes que han estat il·lustrades per Rocío Galindo.

El Cançoner EIPS de Prodiemus és un recurs virtual per als infants, amb opcions d’interacció De totes les opcions disponibles del Cançoner PRODIEMUS només s’han activat les més imprescindibles: escoltar l'arxiu de so, el text de la cançó, la partitura i fer consultes pel títol de la cançó o per una paraula del text. | Veure el web Els objectius que ens han portat a crear el Cançoner EIPS són: - Dissenyar un entorn de navegació intuïtiu que faciliti la interacció dels nens i nenes amb el web. - Associar una il·lustració a cada títol de les cançons de l'índex del Cançoner EIPS. Aquesta imatge fa referència directa al títol de la cançó o al contingut del text corresponent. - Seleccionar un repertori de cançons adequat als nens i nenes fins a 12 anys, ja sigui en relació a la seva temàtica o a les seves dificultats musicals. Totes les cançons d'EIPS també estan al Cançoner de PRODIEMUS i, per tant, el professorat pot accedir a l'anàlisi d'aquestes cançons, a les propostes interdisciplinàries i a les fonts documentals.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

PRODIEMUS EN SOCIETAT

2006. Presentació del projecte Prodiemus Fotos: Jordi Ribot

Una presidència curiosa Prodiemus es va presentar en societat el 24 de març del 2006 a la Sala d’actes de la UNED-C.A.Girona.

Marta Orts, com a directora del projecte, i Antoni Miquel Muñoz, com a webmaster de Prodiemus, van presentar el Cançoner virtual i interactiu PRODIEMUS: base de dades de cançons tradicionals catalanes.

El director del Centre Associat de la UNED a Girona, el Dr. Josep Arnau, va obrir l’acte de presentació del projecte i web PRODIEMUS que, com va dir, va comptar amb una presidència curiosa i atípica perquè la convocatòria va desbordar, no només per la presència de nombrós públic, sinó també per la dels representants de les entitats públiques i privades.

PRODIEMUS aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’{mbit educatiu A l’acte hi van assistir representants de les institucions i entitats que donen suport a la iniciativa: Sr. Enric Vilert (Vicepresident de la Diputació de Girona), Sr. Gabriel Casas (President del Consell Comarcal del Gironès) i Sr. Josep Ballester (Gerent de Finques Catalunya). També es va comptar amb la presència de la rectora de la UdG, la Dra. Anna M. Geli i la del Delegat dels SSTT del Departanent d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joaquim Bosch. 12

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

A nivell científic, musical i educatiu, el projecte va estar avalat per la Dra. Pilar Lago (UNED), el Dr. José M. Calés (UNED), el Dr. Joaquim Miranda (UAB), el Dr. Joan de la Creu Godoy (UdG) i l'il·lustríssim Sr. Carles Guinovart (ESMUC), els quals van intervenir per argumentar el seu recolzament a aquest nou recurs en línia. | Veure el vídeo Com a contrapunt final, l’acte es va cloure amb una intervenció musical en la que el pianista lleidatà Antoni Tolmos va oferir una improvisació pianística sobre la “Cançó del lladre” (trad. catalana). En tant que PRODIEMUS aposta per les noves tecnologies de la comunicació, l’audició es va realitzar a partir de la maqueta del DVD Sons de ciutat (2006), el nou treball de Tolmos. Els assistents van ser obsequiats amb una litografia, gentilesa de la galeria Da Vinci Art, i amb un refrigeri que oferí la UNED-C.A. de Girona.

QUAN JO N’ ERA PETITET FESTEJAVA I PRESUMIA , ESPARDENYA BLANCA AL PEU I MOCADOR A LA FALSIA .

ADÉU CLAVELL MORENET , ADÉU, ESTRELLA DEL DIA . (FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Los inicios Extracto de la intervención de la Dra. Lago en el acto de presentación del proyecto y web Prodiemus. Sala de actos de la UNED-C.A. Girona, 10/03/2006.

Pilar Lago Doctora en Ciencias de la Educación. Licenciada en Piano, Canto y Pedagogía Musical. Profesora titular de Didáctica de la Educación Musical y Musicoterapia en el Departamento de Didáctica, Organización Escolar y Didácticas Específicas de la Facultad de Educación de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Las experiencias musicales son irrepetibles, porque al intentar revivirlas ya nunca sonarán igual. Darse cuenta de esta realidad, entre otras muchas cosas, nos acercaría un poco más a la valoración e importancia que toda la sociedad debería otorgarle a la Música en general y a la educación musical en particular ya desde edades muy tempranas.

Esta fue la causa principal de que la anfitriona de esta tarde y yo nos conociésemos hace ya algunos años. Ella se acercó a mi despacho de la UNED porque tenía inquietudes más que justificadas por saber cómo hacer más cercano el aprendizaje y mensaje musical a sus alumnos, y yo llevaba muchos años intentándolo y, en muchos casos, logrando que esto fuera posible. Allí, Marta Orts comenzó a manifestarme su predilección y dedicación específica por el campo de la música popular catalana. Era su geografía, su paisaje, y sus raíces quienes hablaban por ella, y yo me sentí identificada con sus deseos al considerar que la música, de verdad, es el lenguaje universal que nos aglutina a todos y nos abre infinidad de posibilidades y nuevos caminos de interculturalidad, interculturalidad sonora y creativa, siempre emanadas de la propia música.

PRODIEMUS, un camino por recorrer Hoy [24/03/2006] nace PRODIEMUS y, como en el caso de un nuevo ser que comienza su andadura, participaré de manera activa y comprometida con su desarrollo y éxito futuro en colaboración generosa y serena con el grupo de personas que lo constituimos. Sólo me invade el deseo de crecer y madurar entre todos ellos con nuevas ideas que nos abran horizontes sin límites ni fronteras, de encontrar respuestas creativas y educativas que impulsen a la Música como se merece. | Ver el vídeo

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

La música en la educación, un derecho para disfrutar Extracto del artículo de Pilar Lago publicado en PRODIEMUS, 2005.

(...) No existe un hecho más unido a la vida y al acontecer del hombre que el producto más sofisticado y elaborado que hoy conocemos como Música. A través de ella se nos ha ido mostrando el desarrollo de pueblos y civilizaciones que han evolucionado a lo largo de la historia de maneras muy distintas. La enorme fuerza expresiva y comunicativa de la Música se evidencia en la sociedad de hoy de manera constante (...). Nadie discute el poder educativo, social, terapéutico, creativo, etc., de la música, solo falta aprender y conocer bien su lenguaje para disfrutarlo mejor cada día. El no hacerlo es la causa fundamental de muchos de los desajustes culturales o situaciones de pseudo-cultura musical en la que nos vemos inmersos en la actualidad, fuente principal de nuestra incapacidad para disfrutar al máximo de todos sus entresijos y calidoscopios sonoros. (...) La música en la educación es un derecho adquirido como ciudadanos del mundo que quieren avanzar culturalmente y crecer como personas. | Artículo íntegro

MUNTANYES REGALADES SÓN LES DEL CANIGÓ QUE TOT L’ESTIU FLOREIXEN , PRIMAVERA I TARDOR .

JO QUE NO L’AIMO GAIRE, JO QUE NO L’AIMO, NO; JO QUE NO L’AIMO GAIRE LA VIDA DEL PASTOR . (FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

De una Tesis Doctoral a un proyecto abierto Extracto de la intervención del Dr. Calés en el acto presentación del proyecto y web Prodiemus. Sala de actos de la UNED-C.A. Girona, 10/03/2006.

En este proyecto he sido una persona ilusionada ya desde la primera vez que me enfrenté a él como miembro del tribunal de la Tesis Doctoral de Marta Orts Alís. Aquél fue un punto de inicio y, ciertamente, hoy [24/03/2006] estamos aquí porque ha habido un trabajo que se ha realizado desde una Tesis Doctoral pero en este momento ya hemos traspasado esta frontera. Estamos en otro momento distinto: estamos en un momento de universalización de un trabajo que yo creo que es muy importante.

Salvaguardar, enseñar lo que pertenece a nuestra cultura, es un deber con la Humanidad

José M. Calés Doctor en Psicología. Profesor titular de la UNED. Entre 1999 y 2002 fue Director de Tecnologías Avanzadas en la UNED. Ha sido Subdirector del Centro de Diseño y Producción de Medios Audiovisuales de esta Universidad. También ha sido Director de Postgrados Oficiales del Vicerrectorado de Espacio Europeo y Planificación Docente de la UNED.

¿Por qué me ilusioné con este trabajo? Pues porque entendí que hacer un trabajo de catalogación como el que se nos propone es algo que trasvasa más allá del dominio que podríamos decir local, nacional e incluso internacional. Yo creo que salvaguardar, enseñar realmente lo que es nuestro, lo que pertenece a nuestra cultura, es un deber no sólo con una región o con un país; es un deber con la Humanidad. Y en ese sentido este proyecto me ilusiona.

PRODIEMUS es un proyecto multidisciplinar

Y en esa multidisciplinariedad (palabras complejas: interdisciplinariedad, multidisciplinariedad), estamos abordando materias como la educación, por supuesto la música, y también materias como la psicología. Crecemos con la música, crecemos con los valores, y muchos de esos valores nos los está enseñando la música, nos los están enseñando las letras de las canciones tradicionales. Por tanto, yo creo que es una obligación de todos, y un 16

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

compromiso de todos, el salvaguardar ese patrimonio -que no es nuestro sino de la Humanidad- y enseñarlo. En este sentido, el hecho de poderlo transmitir a través de un medio como es Internet, ciertamente universaliza todo este proceso. Porque ésto no lo van a ver en Lleida, en Girona, en Madrid, no. Lo van a ver en China, lo van a ver en Rusia, en Siberia, es decir, que desde cualquier parte del mundo estamos accediendo a ésto que hoy estamos presentado.

PRODIEMUS, un modelo de universalización Yo creo que llega un momento en el que el cancionero, la canción tradicional que aquí se ha catalogado de “catalana”, llega a ser una mera disculpa, porque lo que estamos planteando no es una catalogación del cancionero tradicional catalán. Estamos planteando un modelo. ¿Y por qué hoy el cancionero catalán y mañana no otro? Incluso estamos hablando de otros países. ¿Por qué no hacerlo?. Estamos planteando un modelo, estamos planteando una metodología. Lo que tenemos aquí no es más que un punto de salida de una ilusión, de una colaboración. Al final es una pena, pero muchos de los proyectos de esa naturaleza se quedan en la buena voluntad de quienes los inician. Yo estoy convencido que en este caso no va a ser así. | Ver el vídeo Salvaguardar el PCI (Patrimonio Cultural Inmaterial) equivale a garantizar su viabilidad entre las generaciones actuales y su transmisión a las futuras. Las comunidades y grupos de profesionales y otros depositarios de la tradición en todas partes del mundo han desarrollado sus propios sistemas para la transmisión de sus conocimientos y técnicas, que la mayoría de las veces depende –o, desgraciadamente, dependía– de la tradición oral más que de los textos escritos. Las amenazas para la transmisión de este patrimonio vivo proceden de factores como los cambios sociales y demográficos, que reducen el contacto entre las generaciones (...) y la urbanización (...) desde la imposición de los sistemas de educación formal que infravaloran los conocimientos y las técnicas tradicionales, o de los medios de comunicación invasivos. “PCI. Transmisión”. UNESCO

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

La combinatòria de les arts Extracte de la intervenció de l’Il·lm. Sr. Carles Guinovart en l’acte de presentació del projecte Prodiemus. Sala d’actes de la UNED-C.A. Girona, 10/03/2006.

La interdisciplinarietat, en el món global en què vivim, s’ha convertit en una necessitat de comunicació. L’observació plural des de diferents angles d’una mateixa realitat que permet connexions amb altres àmbits, acaba essent altament enriquidora. La nostra cultura actual, en constant revisionisme, immersa en els mitjans de les noves tecnologies, ha d’assumir el repte dels plantejaments del dia d’avui.

Donat que parlem d’un ensenyament a Catalunya, és lògic que partim del nostre folklore i cantoral

Carles Guinovart Compositor i pedagog, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Des de 1971 ocupa la càtedra de Composició i Orquestració en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Des del 2002 és professor del departament de Teoria, Composició i Direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Des de la seva fundació (1990) fins al 2002, impartí cursos a l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i entre el 2001 i 2004, a l’Escola Superior del País Basc “Musikene”. Va fundar i dirigir el Curs Internacional de Música de Girona del que en va ser el director artístic durant les tretze edicions (1984-1996). 18

El marc real -però també virtual que ens ofereix PRODIEMUS a partir d’un treball de base altament acurat- i la invitació a altres pedagogs a participar-hi, li dóna una dimensió oberta i prometedora. PRODIEMUS és, doncs, una primera realitat d’aquesta voluntat combinatòria que fa música des del cine, el teatre, la poesia o la literatura, o fa literatura i totes aquestes altres coses des de la música com a tronc comú.

PRODIEMUS, un univers en expansió Malgrat el caràcter abstracte de l’art del sons –o potser a causa d’això mateix– és aquest un terreny molt mal·leable, capaç d’adaptarse a diferents situacions i, a la vegada dimensionant-les. El que fa es aprofitar aquesta versatilitat de la música per accedir, des d’ella i amb ella, als delicats àmbits de l’ensenyament intentant trobar els camins amagats que condueixen als grans valors d’un determinat art.

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Si el camp de recerca es fa a tots els nivells, és de gran importància disposar, des d’un punt de vista didàctic, d’un material bàsic per a infants i altres edats més avançades prèviament analitzat, presentant una anàlisi rítmica, melòdica i harmònica d’un llarg repertori de cançons a tots els nivells. La ubicació d’àmbits que situen la tessitura de la nota més greu a la més aguda per a adaptar-la a les veus, el nombre total de compassos, la tonalitat i cantarelles pel què fa a l’alçada de les notes, la figuració diferenciada dels valors de les notes des d’un punt de vista rítmic, així com les cèl·lules rítmiques característiques permeten a l’estudiós (malgrat la fredor dels valors estadístics) descobrir un món de possibilitats potser insospitades. Món suggerent d’invitation au voyage, de contagi creatiu altament imaginatiu que pot ser un revulsiu al davant d’estructures d’ensenyament caduques, fins i tot obsoletes. El poder multiplicatiu que permeten els medis actuals com Internet i tot el camp informàtic que se’n deriva ha trobat en el símbol de l’esfera de PRODIEMUS (com si es tractés de l’aleph misteriós de Jorge Luís Borges) un nucli de trobada i de reflexió per a iniciar, com en un nou Big Band, un univers en expansió. | Veure el vídeo (...) Empieza aquí, mi desesperación de escritor. (...) ¿Cómo transmitir a los otros el infinito Aleph, que mi temerosa memoria apenas abarca? (...). Lo que vieron mis ojos fue simultáneo: lo que transcribiré sucesivo, porque el lenguaje lo es. (...) Vi una pequeña esfera tornasolada, de casi intolerable fulgor. Al principio la creí giratoria; luego comprendí que ese movimiento era una ilusión producida por los vertiginosos espectáculos que encerraba. El diámetro del Aleph sería de dos o tres centímetros, pero el espacio cósmico estaba ahí, sin disminución de tamaño. Cada cosa (la luna del espejo, digamos) era infinitas cosas, porque yo claramente la veía desde todos los puntos del universo. Vi (...) el Aleph, desde todos los puntos, vi en el Aleph la tierra, vi mi cara y mis vísceras, vi tu cara, y sentí vértigo y lloré, porque mis ojos habían visto ese objeto secreto y conjetural, cuyo nombre usurpan los hombres, pero que ningún hombre ha mirado: el inconcebible universo. (...). José Luís Borges, El Aleph (1949)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Recursos educatius del s. XXI Extracte de la intervenció del Dr. Joan de la Creu Godoy en l’acte de presentació del projecte i web Prodiemus. Sala d’actes de la UNED-C.A. Girona, 10/03/2006.

J. de la C. Godoy Joan de la Creu Godoy és Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, Llicenciat en Història de l’Art en l’especialitat de Musicologia i Professor Superior de guitarra. És professor de l’Àrea de Didàctica de la Música del Departament de Didàctiques Específiques de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i membre del grup de recerca GREPAI de l’Institut de Recerca Educativa d’aquesta universitat. Des de 1998, dirigeix el Cor de la UdG.

PRODIEMUS és un projecte viu i dinàmic, i és necessari pel nostre entorn educatiu i per la nostra societat, perquè aquesta societat nostra és viva i canviant, i pot trobar en les “propostes, reflexions i orientacions” un referent imprescindible dins l’àmbit de l’educació musical però que, per sort, va molt més enllà dels aspectes purament musicals. Aquest és, per mi, el gran encert d’aquest web: fer possible el mantenir viva a través d’una didàctica interdisciplinària el nostre folklore i els nostres costums que han arribat fins a nosaltres per tradició oral, que els nostres folkloristes i etnomusicòlegs l’han recercat i l’han salvaguardat i que ara, gràcies a PRODIEMUS, podem assegurar que almenys una gran part d’aquest passarà i arribarà a les properes generacions per tradició, en aquest cas telemàtica.

PRODIEMUS ens parla amb un llenguatge tecnològic totalment adaptat a la cultura audiovisual del s. XXI però amb la voluntat i en la mirada posada en les arrels i tradicions Voldria fer palès la importància d’un web com aquest com a recurs didàctic interdisciplinar en la formació inicial dels futurs mestres perquè tracta totes les matèries. En l’informe Tuning de 2002 es fa especial referència a que els programes educatius es centrin primordialment en l’estudiant i en la seva capacitat per aprendre ja que és l’estudiant qui ha de desenvolupar la capacitat de manipular informacions. En relació al Decret de Graus, destacaria dues competències: el conèixer i aplicar a les aules les TIC, i

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

discernir selectivament la informació audiovisual que contribueixi als aprenentatges, a la formació cívica i a la riquesa cultural. Per tant, aquesta eina que avui es presenta ens serà totalment útil a les facultats d’educació i als futurs mestres i docents.

PRODIEMUS, un llibre obert Penso que és com un llibre obert que es desenvolupa amb una forma directament proporcional a la necessitat que generi. I veureu com aquesta proporcionalitat es desenvoluparà amb una multiplicitat molt gran. | Veure el vídeo

La música tradicional en el repertori infantil Extret de l’article de Joan de la Creu Godoy publicat a la revista Prodiemus l’any 2005.

(...) Les cançons de bressol (...) han estat concebudes sota la funció específica d’aconseguir el son i repòs de l’infant a través del ritme del balanceig i del moviment intervàlic de la seva melodia. (...) La llengua materna porta implícit un missatge, no tant del significat del text (...), sinó de la transferència cultural i d’emotivitat que es fa palès en l’acte de cantar o escoltar cantar en la llengua pròpia. És aquí quan ritme, melodia i parla completen la tríade perfecta i, gràcies a ella, la funció per la qual ha estat concebuda, obté el seu màxim significat. (...) Si volem que els infants de les nostres escoles, esplais, casals, etc., facin seves les músiques tradicionals, hi ha d’haver-hi unes condicions que facilitin aquest procés: entendre-la, retenir-la i repetir-la. (...) Article sencer

QUÈ LI DAREM A N ' EL NOI DE LA MARE? QUÈ LI DAREM QUE LI SÀPIGA BO ?

PANSES I FIGUES I NOUS I OLIVES , PANSES I FIGUES I MEL I MATÓ. (FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

El cant i la cançó Extracte de la intervenció del Dr. Joaquim Miranda en l’acte de presentació del projecte i web Prodiemus. Sala d’actes de la UNED-C.A. Girona, 10/03/2006.

La cançó tradicional és el primer valor musical que tenim. La cançó tradicional és aquella que surt del poble, és aquella que aprenen els més petitons, és aquella que és espontània. Realment, la cançó és una forma d’expressió i una forma de comunicació molt important, molt necessària en l’àmbit educatiu.

A partir de l’ensenyament de la música i, per tant, la cançó com a primera eina d’aprenentatge, hi ha tot un treball intel·lectual molt important.

Joaquim Miranda Doctor en Pedagogia. És Professor titular del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma de Barcelona. També és professor de l’Escola de Pedagogia Musical mètode Ireneu Segarra. Dirigeix diverses corals i ha estat professor de música a Primària, Secundària i en Escoles i Conservatoris de Música.

Com a docent, fa molts anys que crec que la cançó és la primera font d’aprenentatge. De la cançó en surten molts elements. Molts elements musicals, per descomptat, però molts elements interdisciplinars. I els elements musicals no són només aquells del goig de cantar i prou, no. Hi ha tot un treball intel·lectual. A partir d’aquests es coneixen les formes melòdiques, les formes rítmiques, la forma mateixa per ella mateixa. És a dir, a partir de l’ensenyament de la música i, per tant, la cançó com a primera eina d’aprenentatge, hi ha tot un treball intel·lectual molt important que és el que s’ha de despertar en els nens i en les nenes.

PRODIEMUS: una eina per a l’ensenyament Aquest treball que tenim aquí –PRODIEMUS- [24/03/2006] és una eina per ajudar a transmetre la cançó a tota la comunitat educativa, no només als petits, sinó que penso que ajudarà a tothom. I és un treball que té uns fonaments que són molt sòlids. Com a eina de treball, PRODIEMUS ens convida a ser creatius, a utilitzar-lo, i a partir d’aquí, ensenyar i transmetre la música, que és allò que a tots nosaltres ens fa viure. | Veure el vídeo 22

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

El Cançoner Prodiemus Joaquim Miranda, amb motiu del 5è aniversari de Prodiemus, 2010

Sempre he defensat que la cançó tradicional és una primera font d'aprenentatge musical a tots el nivells i a totes les edats. N'estic convençut i m’ho demostra la meva tasca docent com a professor del Departament de Didàctica de l’Expressió musical, plàstica i corporal. Veig la inquietud dels estudiants –futurs mestres de Primària– que han d’aprofundir i ampliar el seu repertori de cançons per a poder-les ensenyar als seus alumnes, que sovint es fan preguntes com: On puc trobar aquesta cançó? Saps alguna cançó que parli de tal tema? On puc trobar el text i la partitura?... Per a nosaltres, els professors que impartim assignatures on el discurs del llenguatge musical és un contingut a treballar de forma molt més analítica, poder consultar una pàgina web que ens doni també informació de les característiques, rítmiques melòdiques i harmòniques, etc., ens és de molta utilitat. En definitiva, he vist néixer PRODIEMUS i la relació que he tingut i l’experiència que he viscut des de l’inici i al llarg d'aquests 5 anys, és i ha estat en tot moment, un punt de referència i de consulta. SOL, SOLET, VINE’M A VEURE, VINE’M A VEURE, SOL, SOLET , VINE’M A VEURE QUE TINC FRED . (FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

A ARAGÓ HI HA UNA DAMA QUE ÉS BONICA COM EL SOL TÉ LA CABELLERA ROSSA LI ARRIBA FINS ELS TALONS .

(FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA) 23

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

2007. Participació en el 1r Giroscopi Amb l’objectiu de difondre el projecte, el 2007 es va participar en la 1a edició de la Mostra Cultural Giroscopi organitzada per la Diputació de Girona a la Casa de Cultura d’aquesta ciutat amb un estand a la fira, presentant les novetats Prodiemus i oferint un concert de música tradicional versionada.

En la presentació de les novetats 2007 hi van intervenir: Marta Orts, Antoni Miquel Muñoz i Pilar Lago, qui va fer una sessió pràctica de didàctica de la música. En el concert hi van participar: Agustí Coma (violí), Jordi Garcia (violí), Leticia Aparicio (violoncel), Edith Saldaña (violoncel), Antoni Tolmos (piano), Ana Vladimirova (soprano) i Antoni Miquel Muñoz (saxo), que van actuar en diferents formacions de cambra. Veure els vídeos de les actuacions

Nadal 2010 - Edici贸 especial 5猫 aniversari del Projecte PRODIEMUS

Fotos: Jordi Ribot

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

2010. Novetat 5è aniversari

Aplicació Myriad Music

Extracte de l’article de Marta Orts i Antoni Miquel Muñoz publicat a PRODIEMUS aquest 2010 amb motiu de la incorporació d’aquest nou recurs al cançoner.

Amb el programa informàtic Myriad de llicència lliure (freeware), el Cançoner Prodiemus incorpora un nou recurs amb el que l’usuari podrà transportar les melodies a la tonalitat més convenient, independentment de amb quina estigui escrita, escoltar-la i provar la seva viabilitat en relació a la tessitura o a la dificultat de lectoescriptura musical. El nom d’aquest programa (miríada, tant en català com en castellà) es refereix a una quantitat molt gran però indefinida (RAE), o a un “conjunt de deu mil persones o coses” (GEC). Etimològicament, però, és una paraula que prové del grec i que al·ludeix a la xifra 10 4, és a dir, 10.000 (o cent vegades cent). Res a veure, doncs, amb la música, però sí amb les possibilitats que ens ofereixen les NNTT i Internet. El programa Myriad Music és una eina interactiva que permet, entre altres opcions, transportar les melodies a la tonalitat seleccionada lliurement per l'usuari/a per tal d’adaptar la tonalitat de la cançó a les seves necessitats: tessitura (vocal i/o instrumental) i/o lectoescriptura musical. Segons la tonalitat seleccionada, varia l’àmbit de la partitura i també la sonoritat de l’arxiu de so. També es pot seguir la melodia mentre es llegeix el text per cantar-lo fent Karaoke. | Article sencer

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Marta Orts Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació. Titulada Superior en el professorat de Piano i en el de Llenguatge i Teoria de la Música. Diplomada en el professorat en l’especialitat de Ciències Humanes, Mestra d’Educació Infantil i Llengua catalana i literatura. Actualment és professora a Secundària. Aquest 2010 ha rebut el Premi Escola Normal de la Generalitat.

Tomy Muñoz Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UdG. Va obtenir el 2n premi en la primera edició del Concurs d’Emprenedors (2003) organitzat per la Universitat de Girona i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Actualment és Professor de Música a l’Escola Willems de Sant Gregori (Girona) i saxo tenor a la banda The Pepper Pots.

Aquest 2010 PRODIEMUS ha incorporat aquesta aplicació que permet transportar les melodies de les cançons

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

La revista electrònica Prodiemus Com a contrapunt del Cançoner Prodiemus, el projecte comprèn la publicació d’una revista electrònica de periodicitat anual que està registrada al Centre Nacional Espanyol de l’ISSN del Ministeri de Cultura. Aquesta publicació electrònica està pensada per crear un marc de reflexió al voltant de lectures de diferent tipologia sobre temes directament relacionats amb els continguts del projecte i del web PRODIEMUS. La revista s’organitza en dos blocs: textos o articles i ressenyes bibliogràfiques recomanades.

Tant l’un com l’altre fan referència als següents àmbits temàtics: -

Folklore i tradicions Anàlisi musical Educació musical Educació interdisciplinària Paisatges sonors Literatura

Els temes que es tracten en els textos de la revista són: la música, les arts plàstiques i la cultura en general, i tots posen èmfasi en els aspectes tradicionals i en els interdisciplinaris. Hi ha opcions de cerques: -

Per àmbit temàtic Per autor Per any de publicació Per idioma (català, castellà, anglès)

Amb motiu d’aquesta edició especial de la revista Prodiemus en el seu 5è aniversari, a continuació transcrivim els extractes d’alguns dels articles publicats entre el 2005 i el 2010. | Veure la revista

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Algunes portades dels llibres recomanats a la secció de Ressenyes de la revista. En tots els casos fan referència a algun dels àmbits temàtics als que ens referíem abans.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

El Cançoner virtual, una base de dades Les bases del coneixement Conceptes sobre bases de dades per a neòfits Extracte de l’article de Jordi Xargay publicat a la revista PRODIEMUS, 2005

Jordi Xargay Enginyer en Informàtica. Professor a Secundària.

Descobrir quina és l'essència del coneixement, com identificar els conceptes fonamentals i quines relacions s'estableixen entre aquests conceptes són tasques que han preocupat històricament tant filòsofs com lingüistes.

L'evolució de la tecnologia que tracta la informació (informàtica), en els darrers trenta anys, ha proporcionat el camp on aplicar conceptes clàssics sobre el coneixement, que fins al moment entraven només dins àmbits purament teòrics. La possibilitat d'emmagatzemar i gestionar quantitats molt grans d'informació, inimaginables fins al moment, ha revifat la problemàtica sobre la relació entre coneixement, conceptualització i lingüística. Aquesta part de la ciència té ara la possibilitat de proporcionar coneixement a partir del tractament de la informació. Actualment, informació i coneixement són conceptes que es relacionen habitualment, fins i tot, poden arribar a tenir el grau (fictici) de sinònims. L'expansió de l'ús de conceptes com ara Tecnologies de la Informació ha portat a l'englobament de sectors de l'anteriorment coneguda com Informàtica, que sobrepassen la informació per a introduir-se, fins a un fites gens trivials, en terreny del coneixement.

Els programes de gestió de bases de dades busquen l'emmagatzematge, l'estructuració i la consulta d'informació per a extreure'n coneixement Quan ens plantegem la transformació d'informació en un estructura informàtica consultable, haurem de tenir presents diversos aspectes: quina informació ens aporta coneixement, quin coneixement ens és realment útil i com sistematitzar el tractament de la informació per a tenir una font de coneixement versàtil i pràctica. Per a establir les bases, primerament haurem 30

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

de diferenciar informació i coneixement. Aparentment, no sembla que hi pugui haver confusió: Informació. Contingut d'una o més dades, fent abstracció de la representació concreta que adopta. Coneixement. Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu. Podem comprovar que el coneixement implica una activitat psíquica i veurem que no és tan fàcilment estandaritzable com ens podríem pensar. És per això que, a l'hora d'introduir-nos en les bases de dades, no podem començar a tractar informació sense tenir clar el coneixement que en volem obtenir. Si no ho fem d'aquesta manera estem abocats a una molt costosa reestructuració posterior de la feina. (...)

Una base de dades ben estructurada permet contenir moltíssima informació La creació d'una base de dades no és tan simple com pot semblar en un principi, ja que la necessitat de consultar les dades combinada amb la voluntat d'emmagatzemar-les en el menor espai possible fan que ens veiem obligats a la utilització d'estructures i tècniques pròpies de professionals de la informàtica, situació gens evident en un principi. Però tot l'esforç compensa, ja que una BDD ben estructurada permet contenir moltíssima informació, que és fàcilment consultable i que podem adaptar a noves facetes de coneixement amb un esforç molt petit. | Article sencer

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Educació musical i interdisciplinària L’ensenyament del català a través de les cançons Extracte de l’article de David Casellas publicat a la revista PRODIEMUS, 2005

Sens dubte, la música i les cançons formen part indestriable del patrimoni cultural de qualsevol nació. Actualment, però, aquest és un patrimoni que s’està perdent, davant l’avenç imparable de la música cantada en només dos o tres idiomes que estan ocupant el territori ocupat per altres llengües que pertanyen a altres cultures.

Les cançons sovint són el fruit d’una reflexió d’un model de societat i d’actituds socials

David Casellas És llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1988 es dedica a la docència a Secundària. Ha impartit cursos de normalització lingüística per encàrrec del SEDEC i de l’ICE de la Universitat de Girona. Ha publicat articles i diversos llibres.

Això també ens està passant a Catalunya, agreujat pel fet de ser un país amb una cultura minoritzada. Per això té tanta importància que en l’ensenyament promoguem el coneixement de la riquesa musical pròpia del nostre país i que una gran part dels catalans desconeixem, a causa del boicot (conscient o inconscient) dels mitjans de comunicació que només potencien la música anglosaxona i forània.

En aquesta tasca de difusió, l’ensenyament secundari hi té un paper essencial, sobretot des d’algunes àrees humanístiques: música, història, geografia, llengua, literatura... Així, el coneixement del territori i de la pròpia llengua pot fer-se mitjançant un viatge per cançons dels diversos indrets de les terres de parla catalana. (...) El treball amb les cançons permet d’aprofundir en el coneixement de la llengua catalana d’una manera lúdica. Podem adonar-nos-en de la unitat de la llengua catalana i a la vegada de l’enriquiment que representen les peculiaritats pròpies de la parla de 32

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

cada territori. Els textos de les cançons ens permeten de fer exercicis de comprensió oral, de lèxic, de morfosintaxi, d’ortografia... (...)

Les cançons permeten d’educar en els valors A més, les cançons també permeten d’educar en els valors, segons els temes de què tracten. Així es pot parlar del racisme, de la conducció responsable, dels valors de la terra, d’ecologia, de fets històrics. Les cançons sovint són el fruit d’una reflexió d’un model de societat o d’actituds socials, de manera que de ben segur que per a treballar a l’escola un tema determinat, sempre trobarem una cançó adequada. Per tot això, a més de la importància que ja tenen de per si en els camps estrictament musical i lingüístic, és important de tenir en compte sempre les cançons com una eina didàctica per ajudar a explicar d’una manera més lúdica qualsevol tema. Així contribuirem a fer que els altres descobreixin la gran riquesa que ens ofereix l’enorme repertori musical català existent. (...) | Article sencer Conflueixen en la cançó dos dels valors més sublimats de l’esperit: la poesia, la forma més subtil de la paraula, i la música, essència superada de totes les emocions, parla dels déus i expressió dels genis, l’únic art que amb la seva intensa emoció traspassa els límits de l’humà, l’únic que practicaven els àngels i l’únic també que fa vibrar i que entenen les bèsties, l’art dels arts per excel·lència que tant fa plorar com riure, que tant amanyaga com fa vibrar.

MARGARIDETA, LLEVA’T DE MATÍ, QUE N’ÉS TARD DE MATINADA ; MARGARIDETA, LLEVA’T DE MATÍ, QUE N’ÉS TARD DEL DE MATÍ . - PROU ME’N LLEVARIA JO, SI MITGETES EN TENIA ; PROU ME’N LLEVARIA , JO, PERÒ MITGETES NO EN TINC, NO . (FRAG. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1982:19. 33

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Introducció musical a la jubilació L’experiència del “Conjunt de Flautes Dolces de l’Esplai de Girona” Extracte de l’article d’Enric Homet publicat a la revista PRODIEMUS, 2007

El cas que exposaré tot seguit demostra com s’ha superat un repte difícil, sobretot si tenim en compte que comportava fer actuacions Enric Homet instrumentals. Al contrari de les actuacions que presenten perspectives Fundador de la Coral Infantil infantils, Sant Narcís (1974) i els seu ascendents, eren com una mena de primer director (1974-1992). consciència terapèutica que oferia uns valors Redactor de la revista "El molt més reflexius de cara a la conservació Roure". de la intel·ligència, la memòria i la introducció d’una tècnica difícil i desconeguda per a la majoria de les persones que tenien la voluntat i la paciència d’endinsar-s’hi en edats avançades. (...) Ens esperonà, també, la sorpresa en constatar que l’anunci d’una activitat nova havia tingut (...) un ressò inesperat i massiu. Ens hi aplegàrem com una vintena de persones d’edats entre els setanta i els vuitanta anys, però amb un esperit gairebé infantil quant a il·lusió i paciència, en els dos vessants de dones i homes. D’entrada, només dues persones tenien nocions de solfeig, i les altres sentien la impossibilitat de poder-s’hi afegir. Vam pensar que la flauta dolça, a part de ser relativament barat i senzill, tenia l’avantatge que en la majoria de cases hi ha infants que també l’estudien i, per tant, podien ser deixebles els uns dels altres. La formació d’un conjunt de les característiques esmentades fou tot un repte que ens imposàrem el mestre i pedagog senyor Viader i un servidor, coneixedors i veterans en conjunts musicals des de la joventut i continuadors en diferents conjunts vocals. Sabíem el treball que se’ns presentava, ja que les edats eren prou madures com per intentar fer miracles, perquè ell ja en comptava setanta-vuit i jo, setanta; però en veure uns candidats tan ufanosos i d’edats aproximades a les nostres, ens hi entregàrem de ple. D’això ja fa dotze anys, i els resultats han estat sorprenents.(...)

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Així, doncs, començàrem ensenyant a tapar bé els forats, cosa que per persones grans, amb els dits ja poc lleugers, es feia feixuc, però amb paciència i voluntat començàrem a obtenir els primers fruits. (...) Passades ja unes quantes lliçons vàrem començar a sentir el goig del record de les nostres cançonetes infantils, ja que la primera que conservem en tot el repertori amb el número 1 és la de “La pastoreta”, senzilla i coneguda per tots els components. Aquesta és una de les altres nocions a tenir en compte.(...)

Vàrem començar a sentir el goig del record de les nostres cançonetes infantils Tot plegat fou una troballa a la qual la medicina hi hauria de poder dir la seva, ja que els esplais de gent gran estan dotats de diverses activitats manuals que donen sentit a la vida sedentària a la qual ens arracona la societat. Per naturalesa les neurones van perdent vitalitat i, en aquest cas, resulta que en l’afany constant d’haver-les de forçar es demostra clarament que es mantenen més a la cresta de l’onada musical. I les nostres mentalitats, atenent il·lusionats al servei que donen públicament amb eficàcia, es resisteixen molt més a dir prou, com en altres activitats sedentàries. Un motiu, que confirma més el nostre interès terapèutic que no pas el de lluïment, és que ja passats els dotze anys d’activitat, encara no se’ns ha ocorregut batejar el conjunt amb un nom més o menys comercial i seguim, com el primer dia, amb el de “Conjunt de Flautes Dolces de l’Esplai de Girona”.(...) | Article sencer - QUÈ LI DONAREM A LA PASTORETA, QUÈ LI DONAREM PER ANAR A BALLAR ? - JO LI DONARIA UNA CAPUTXETA I A LA MUNTANYETA LA FARIA ANAR . A LA MUNTANYETA NO HI NEVA NI PLOU I A LA TERRA PLANA TOT EL VENT HO MOU . SOTA L’OMBRETA, L’OMBRETA , L’OMBRÍ, FLORS I VIOLES I ROMANÍ . (CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

De la intel·ligència al talent musical Extracte de l’article d’Àngel Guirado publicat a la revista PRODIEMUS, 2008

Àngel Guirado Doctor en Psicologia. Inspector d'educació. Sotsdirector del C.A. UNED, Girona.

(...) En un moment evolutiu determinat es poden donar alhora la precocitat, el talent, la genialitat i més endavant la superdotació. Es pot ser un geni, un talent i un superdotat amb l’afegit de “precoç” si aquestes es manifesten abans de l’adolescència.

Difícilment un talent i geni precoç no ho sigui d’adult. (...). En el cas de la música tenim exemples coneguts de la manifestació de les tres condicions. També es pot ser talentós i precoç però no geni si la seva obra no és suficientment admesa i valorada en el moment de la seva producció o fins i tot mai. La potencialitat determina el concepte, el moment la precocitat, el reconeixement social el geni i el moment de la seva aparició contribuirà a la resta de la manifestació del talent. (...)

Molt abans de que puguem tenir consciència de l’existència d’un talent musical existeix des dels inicis aquell espai ric en estímuls emotius, sensorials, físics i d’acompanyament afectiu És l’entorn o context afavoridor. En primer lloc, el paper dels pares és important en la disposició d’aquesta riquesa que serà el desencadenant en l’emergència de les altes capacitats. En segon lloc, cal donar oportunitats. Mozart va tenir la sort d’uns pares molt interessats per la música, que la gaudien constantment a la casa, que assistien plegats a concerts des de ben petits, que creaven moltes oportunitats. El clima cultural d’una família determina fer determinades coses i no unes altres, de tenir a l’abast fàcilment instruments musicals o no tenir-los de procurar l’accés a activitats que s’adeqüin als interessos i capacitats o no fer-ho. En tercer lloc, l’educació a l’escola. El paper dels mestres en la formació dels alumnes és molt important perquè aquests accedeixin a un ampli ventall de competències sobretot estimulant aquelles per les que estiguin més en condicions d’assolir. No cal posar-hi límits. Els límits els posa el propi alumne. El docent, igual que la família, ha de proporcionar els espais de temps perquè tots els talents, 36

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

tinguin l’oportunitat de manifestar-se. El currículum escolar és obert i facilitador. És una exigència per al mestre en la mesura que suposa estar alerta de totes les necessitats que es manifestin a l’aula. Haurà de tenir clares les iniciatives a emprendre i també les oportunitats que haurà de donar. Haurà de provocar descobriments, facilitar materials, ser tolerant en la discrepància que pugui existir entre uns alumnes i uns altres menys dotats, acceptant la diversitat del grup i admetent ritmes i aprenentatges diferents als que correspondrien per l’edat. I en quart lloc, la sobreestimulació extraescolar. A nivell extraescolar caldria poder potenciar les habilitats de forma més específica fins allà a on sigui possible. Aquestes mesures, generals per a totes les altes capacitats i les que es poden dur a terme preferentment amb els talents musicals, s’interpreten a partir del quadre adjunt en el que es combinen diferents mesures i els espais d’intervenció. Finalment, no som partidaris de l’acceleració. Tampoc ho som de l’agrupament per capacitats ... Som partidaris, en definitiva, de l’enriquiment en qualsevol de les formes (aleatori, radial) escolar i extraescolar. Aquest model ajuda a desenvolupar el propi talent sense renunciar necessàriament a la relació social amb els nens de la seva edat. Com que cada cas és diferent, la millor resposta serà la que convingui a cada infant. No podem perdre de vista aquesta afirmació si, amb talent musical o sense, amb precocitat o no, el volem veure feliç. Quin pare o mare no ho vol? (...) | Article sencer

L’INFANTÓ NO VOL DORMIR NI EN BRESSOL NI EN CADIRA , SINÓ A LA VORA DEL FOC I A LA FALDA DE LA DIDA .

(FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA) EL PARE I LA MARE NO EM TENEN SINÓ A MI: ME’N FAN ANAR A L ’ESCOLA A APRENDRE DE LLEGIR .

(FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Folklore, tradicions i costums "De viva veu" Alguns interrogants sobre la pervivència del repertori tradicional Extracte de l’article de Joan Gay publicat a PRODIEMUS, 2010.

Joan Gay Llicenciat en Història de l'Art i Professor Superior de Solfeig i Teoria, i també de Piano. Combina la docència a Secundària i a l’ESMUC amb la d’investigador en temes de musicologia.

(...) Tothom que es dediqui o s'hagi dedicat a l'ensenyament musical amb infants coneix perfectament el paper de columna vertebral que hi desenvolupa la cançó tradicional i, de fet, PRODIEMUS n'és una permanent manifestació.

Hom recorre als reculls i cançoners, alhora que els llibres de text li atorguen una situació preeminent, especialment per l'educació infantil i primària, al costat d'incursions en les músiques del món, o aportacions d'autors clàssics i actuals. De tota manera, i des d'aquest punt de vista, seria lícit qüestionar-se quin és el veritable rol que juga avui el repertori tradicional en la nostra quotidianitat del segle XXI. Per començar, cal tenir present que ens estem referint a un corpus amplíssim, de procedències i orígens diversos, que al llarg de segles ja ha estat objecte d'una garbellada en el seu procés de transmissió, eminentment oral.

El que coneixem com a cançó tradicional catalana conserva una petita fracció de material d'època medieval i renaixentista, i una majoria que sobreviu des dels segles XVII i XVIII Tot plegat, amb les derives i variants corresponents, ha arribat fins a nosaltres gràcies a l'afany d'estudi etnogràfic de personatges singularment dedicats a la seva recol·lecció durant el segle XIX i la primera part del XX, coincidint amb el procés de construcció d'una pàtria moderna, que necessitava posar de relleu els propis referents polítics i culturals. La Renaixença, el modernisme, el moviment coral, el noucentisme, l'escola activa, la resistència catalanista i l'eufòria democràtica aplicada a l'escola 38

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

catalana han anat fent els successius triatges i adaptacions, per tal de configurar un cànon propi, especialment significatiu pel que fa a aspectes com l'atemporalitat del mateix, o la sostracció dels elements funcionals i utilitaris del repertori.(...) Anant, però, una mica més enllà, la pregunta de fons seria quina presència real té tota aquesta herència històrica en la vida d'un o d'una de nosaltres. És només una mostra fossilitzada, reduïda a l'àmbit de l'ensenyament, o té alguna pervivència popular? En quina mesura aquest immens llegat musical i literari, que retrata un univers rural i d'antic règim, pot tenir algun sentit en el món global i interconnectat d'avui? Quines melodies senten cantar a casa els infants que han nascut a Catalunya en la primera dècada d'aquest segle XXI?

Si deixem de banda les corals i algunes cantades de nadales, quina de les cançons dels llibres de text està present en el dia a dia d'un adult català? Aquestes i altres moltes reflexions fa temps que sobrevolen els estudis que procuren recollir els darrers testimonis de la transmissió oral del repertori tradicional, sigui des d'un enfoc d'estudi científic o bé en la seva aplicació a la festivitat popular. La revifalla de la improvisació de corrandes, que s'ha concretat els darrers sis anys en el concurs d'Espolla, o bé la pervivència de grups dedicats a la memòria de les tonades locals, com passa a la Garrotxa, en poden ser bones mostres. Costums com els "versots" de les colles de diables podrien exemplificar una opció de posada al dia. (...) | Article sencer

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Tradició! Tradició! Extracte de l’article de Segimon Sibina publicat a la revista PRODIEMUS, 2007

Segimon Sibina Catedràtic de Filosofia i Mestre de Català. És autor de diverses publicacions.

(...) Parlar de tradició és parlar de mite. La tradició està formada, entre moltes altres coses, per retalls de mite, o encara més precisament, pel conjunt de mites transmesos de generació en generació per tot el llarg de la història.

El mite nodreix les nacions, les cohesiona i en dibuixa la personalitat Doncs bé, els nostres gens mitològics (com totes les referències culturals d’occident) tenen una deu i un nord clar: la civilització grega. De tota manera, pel fet que Grècia sigui el nostre precedent ineludible, això no vol pas dir que els nostres mites siguin grecs; vol dir, simplement, que en la cultura grega hi beu tota la tradició occidental. Tanmateix, cal tenir ben presents, a més a més, totes les originalitats, les peculiaritats i els estereotips de cada nació. Perquè els mites dibuixen les tradicions de les nacions. (...) No solament és mite la poesia èpica, sinó també el bèlit o bòlit, les puntes de coixí, les sardanes, els corals, les caramelles, els ballets, les festes majors, els pastorets, els actes sacramentals, els focs de Sant Joan... Cal fer una referència específica a la veu cantada. Ens diuen els entesos que les societats han crescut agombolades amb els cants: la sega, el batre, la verema i qualsevol festa o celebració ha anat sempre acompanyada del cant. La tradició sovint s’ha transmès en forma de cant. (...). Qui estima els seu país, estima els seus mites. (...) | Article sencer

LA COMTESSA ESTÀ ASSEGUDA, VIUDETA IGUAL! LA COMTESSA ESTÀ ASSEGUDA AL SEU PALAU . SE LI PRESENTA A LA CAMBRA, VALGA’M DÉU VAL ! SE LI PRESENTA A LA CAMBRA EL COMTE ARNAU. (FRAGMENT. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Paisatge sonor i contaminació acústica Una qüestió de matisos Extracte de l’article de David Casadevall publicat a la revista PRODIEMUS, 2008. Foto: Pere Sánchez.

El paisatge sonor és una immensa composició que evoluciona en el temps i en l’espai A cada moment i a cada lloc són diferents. No són composicions musicals per a executar uns intèrprets, sinó que són peces musicals David Casadevall que les executa la pròpia vida. Viure és sorollós i el món és ple de sons que tots Arquitecte Tècnic i Consultor creem. Si ens aturem i escoltem podem Acústic. Màster en Acústica Arquitectònica i Ambiental. adonar-nos que semblen una composició musical: hi ha ritme, hi ha diferents “instruments”, és repeteixen passatges, hi ha improvisació... (...) En el paisatge sonor no s’interpreten notes ni hi ha partitures preestablertes. Hi podem gaudir de múltiples “instruments” o fonts sonores en un espai tridimensional i que poden ser mòbils. Aquests “instruments” poden emetre sons habituals però també en poden crear de nous. Els sons són polisèmics, sempre canvien i sempre ens donen nous significats. És a dir, que els sons evolucionen i aquesta circumstància fa que la informació que obtenim del nostre entorn també sigui canviant, perquè s’adapta a les noves circumstàncies de manera constant.

Podem assegurar que el paisatge sonor incideix en el nostre estat anímic i el modifica Els paisatges sonors estan pertot arreu: un mercat, uns grans magatzems, un jardí, un carrer transitat, una estació de trens, una ciutat sencera o una vall del Pirineus ens poden servir. Us proposem una passejada en un dia entre setmana per la muralla de Girona on escoltarem la ciutat des de les altures. (...) | Article sencer

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Campanes, campanars i campaners Extracte de l’article de Carme Panella publicat a la revista PRODIEMUS, 2005

Carme Panella Llicenciada en Història Medieval. Professora a Secundària.

Definim el campanar com a l’edificació, construcció o torre destinada a aguantar les campanes. D’altra banda, en els diccionaris també veurem una altra entrada: portador de signes de la societat civil, patrimoni històricoartístic, poc valorat, a voltes fins i tot ignorat.

Vet-ho aquí: patrimoni poc valorat, a voltes ignorat. Els campanars, amb campanes (i rellotges) complien una funció social, civil o religiosa. Les campanes tocaven les hores, cridaven a missa o convocaven la gent dels voltants per a qualsevol altre motiu. Arquitectònicament, la silueta de molts campanars ha esdevingut el signe d’identitat del poble o ciutat al qual representen en logotips i postals. Tots els pobles que en tenen un, n’estan cofois. És un signe identificatiu, el primer que es veu del seu nucli, el referent visual mentre es va arribant en cotxe o a peu. Recordem la lletra d’una cançó de Lluís Llach: el meu país és tan petit, que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí (“País petit”, Verges 50, enregistrat el 1981). (...) Malauradament, en una societat estressada i amb moltes presses i sorolls de tota mena, la funció de les campanes ha quedat substituïda pels nostres rellotges. S’ha fet emmudir les campanes. En alguns casos, aquest gest ha estat pensat més per no molestar els visitants dels nostres pobles que no pas per la utilitat o no de mantenir els tocs. Fins i tot, s’ha arribat a parlar de “contaminació acústica”.

S’ha fet emmudir les campanes ... s’ha arribat a parlar de “contaminació acústica” La funció del campanar sempre ha estat diversa: assenyalar les hores, convocar els creients per les diferents celebracions religioses, com a talaia defensiva o torre de guaita o per convocar el sometent. (...) El campanar, per tant, era i és el punt de referència visual i auditiu d’un poble, d’un veïnat o d’un barri. Era el símbol de la comunitat i el mitjà de 42

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

comunicació a distància per la gent del camp i també per la gent de la ciutat, fins fa tot just quatre dies. Era l’equivalent al nostre actual telèfon mòbil. (...) La llar de les campanes és el campanar, recòndit i equilibrat, familiar i acollidor en temps del romànic; esvelt, filigrana, alt i orgullós en temps del gòtic. Un patrimoni històric, musical i arquitectònic que hauríem de tenir present. Més enllà de la nostàlgia hi ha el dret de la població a conservar-lo. (...) | Article sencer

Les campanes Poema de Joan Guerola. Fotos: Marta Orts

Dones sonores que ballen amoroses i revoltegen. Són el pols del temps, sempre, tant tristes com alegres.

LES CAMPANES DE SALOM TOQUEN A FESTA I FAN : - B IM, BOM! (CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Trencant estigmes tot glosant Extracte de l’article d’Albert Casals publicat a la revista PRODIEMUS, 2010

La cançó tradicional està estigmatitzada en un bon nombre d’escoles de Catalunya. És cert que aquesta afirmació pot semblar dura, exagerada o demagògica. Potser resultarà menys violent plantejar-ho com que la cançó tradicional està sotmesa a un context cultural, social i polític que determina en gran mesura la percepció que se’n té i l’ús que se’n deriva, incloent-hi l’àmbit educatiu.

Estigmes que condicionen l’ús escolar de la cançó tradicional Els estigmes o els elements que condicionen més fortament l’ús escolar del repertori tradicional es poden sintetitzar en: Etnicitat. Sense ser una novetat del s. XXI, el moment actual imposa a la cançó tradicional un simbolisme ètnic -o, si ho preferiu, nacionalista- del qual difícilment se n’escapa. Lligat amb aquesta percepció, a l’escola sovint ens trobem amb mestres que argumenten l’ús escolar d’aquest repertori estrictament per una qüestió de militància política. O a l’inversa, que se’n desentenen per desacord amb el folklorisme que sembla desprendre-se’n (...) Infantilització. La cançó tradicional ha sofert un procés de consolidació molt important en les primers etapes educatives mentre que, al mateix temps, ha anat desapareixent la seva presència en edats més avançades en favor d’altres repertoris (...) Museologisme. Amb aquest terme volem referir-nos no únicament a la patrimonialització del Cançoner Tradicional sinó a la sensació que és un repertori mort, en desús, però que és important conservar. Cal no oblidar, a més a més, que aquesta percepció està lligada al fet Albert Casals que la paraula tradicional arrossega amb ella Doctor en Didàctica de la la connotació, socialment molt assentada, de Música, Llicenciat en Antropo- producte antic, d’èpoques passades. El seu ús logia i Diplomat en Magisteri escolar, en definitiva, respondria a la Musical. Professor de la UAB. necessitat sociocultural de no perdre 44

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

quelcom considerat valuós i no a una funcionalitat o a una vivència significativa per part de l’alumnat implicat. (...)

El projecte Corrandescola Fruit de l’anàlisi exposat, el curs 2006-2007 es va començar a treballar en el projecte Corrandescola. L’objectiu inicial era donar resposta a les problemàtiques de la cançó tradicional que hem presentat, malgrat que després s’obriren un ampli ventall de possibilitats més enllà de la música. El projecte es fonamenta en la introducció de la glosa a l’escola, entenent per glosa o cançó improvisada tota activitat en què es canten versos creats en llengua catalana de forma extemporània a la pròpia cantada. És habitual considerar la glosa com un gènere del Cançoner tradicional, ja que des de diversos punts de vista (estructural, funcional, textual) es defineix de forma diferenciada respecte altres tipologies existents.

La glossa és una forma d’expressió cantada i es defineix per la funcionalitat que desenvolupa Tanmateix, la glosa és una forma d’expressió cantada que en relació a la seva estructura –musical i textual– no varia gaire d’altres melodies; el que l’allunya d’altres gèneres és l’ús que se’n fa. En altres paraules, la glosa es defineix per la funcionalitat que desenvolupa, essent-ne subsidiària la seva configuració formal. I, a diferència d’altres cançons, la creació, la interpretació i la resposta dels oients conviuen en el temps i agafen sentit precisament en la pròpia posada en escena. (...) Aquest projecte ha permès aportar dades i obrir camins a l’entorn de les possibilitats de la glosa a l’escola catalana. Es confirma que els versos improvisats a través del cant resulten una eina educativa d’interès en el moment actual (...) i els resultats obtinguts (...) permeten afirmar que aquest repertori aporta un gir molt significatiu en relació als estigmes que exposàvem en iniciar l’article. | Article sencer DE CANÇONS I DE FOLLIES US EN CANTARÉ DEU MIL, QUE LES PORTO A LA BUTXACA ENFILADES EN UN FIL .

(CORRANDA TRADICIONAL CATALANA) 45

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Cultures i músiques del Mediterrani Extracte de l’article de Gianni Ginesi publicat a la revista PRODIEMUS, 2008. Fotos: web Can Quintana, Museu de la Mediterrània.

La música és molt més que els elements sonors que la constitueixen: representa també unes vivències, uns valors, unes actituds; és sempre expressió d’uns criteris estètics; ens ensenya diverses formes d’interpretació; és manifestació d’una cultura i d’un moment històric, i hi podem copsar els rastres de contactes que es van donar entre poblacions diverses al llarg del temps. Un conjunt d’elements, per tant, que ressalta la relació inseparable de la música amb les activitats humanes i els moments socials. Si, per un costat, és evident la limitació de pensar la música com a simple objecte estètic, tanmateix és limitador considerar-la només dintre d’unes fronteres geogràfiques suposadament rígides i tancades, oblidant que en realitat totes les fronteres són permeables. Són les mateixes realitats musicals les que ens ensenyen com aquesta rigidesa és molt més imaginada i desitjada que no pas real.

Gianni Ginesi Doctor en Etnomusicologia. És professor d'Etnomusicologia a la l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La idea d’una visió holística del fet musical sens dubte és engrescadora i fàcil d’entendre. Els problemes poden sorgir, en tot cas, quan la intenció és traduir-la en exemples reals, pràctics. I si el subjecte implicat és un museu, les dificultats encara poden ser més grans.

És en aquest context que em proposo comentar alguns aspectes de la meva experiència personal de col·laboració amb un centre cultural que ha decidit situar en l’eix del seu discurs expositiu la presència de la música a la vida quotidiana de les persones Can Quintana, Museu de la Mediterrània, amb seu a Torroella de Montgrí (Baix Empordà, Girona, inaugurat el 1 de maig de 2003) va decidir, fa pocs anys, fer una aposta en aquest sentit: es va considerar que les implicacions inherents a la música dins de la seva dimensió quotidiana fossin l’eix vertebrador del museu. 46

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Potser caldria explicar breument els trets principals en què es basa el projecte de Can Quintana: promoure el coneixement de les realitats culturals de l’àmbit mediterrani, i la reflexió sobre els contactes, intercanvis i diàlegs constants que s’han produït al llarg del temps entre pobles que comparteixen un espai geogràfic comú.

El punt de partida eren les característiques del territori, tant des d’un punt de vista geogràfic com per la presència històrica i social de molts lligams amb la música: de les cobles i balladors de sardanes fins a l’àmbit individual o col·lectiu de la cançó tradicional, passant per les pràctiques de construcció i ús d’instruments “menors”, com ara joguines sonores, i també l’ensenyament musical. (...) L’estudi de la realitat local va donar pas posteriorment a la recerca de paral·lelismes –i també de diferències– en l’àmbit mediterrani

I, tot plegat, tenint en compte també que el punt principal d’un museu se centra en la necessitat de disposar d’uns espais on presentar al públic la pròpia exposició temàtica, a través de la qual es vol resumir el camp d’interès i d’actuació del propi centre. És a dir, una exposició permanent que es considera d’importància cabdal per un museu, i que demana una atenció especial. No es pot oblidar la consideració tan ferma en la nostra cultura de la música com a patrimoni cultura o immaterial, i no es pot prescindir d’aquesta visió (que també és certa!) en la creació d’un espai expositiu. (...) | Article sencer

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Anàlisi musical Harmonia funcional Extracte de l’article d’Antoni Tolmos publicat a PRODIEMUS, 2007. Foto: Jordi Ribot.

Antoni Tolmos Pianista i compositor. Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació. Titulat Superior en Piano, Llenguatge Musical i Teoria de la Música. Actualment és professor d’Educació Musical a la Universitat de Lleida d’on ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències de l’Educació. És arranjador i director artístic de diferents produccions discogràfiques i autor de bandes sonores. Combina la docència amb la carrera concertística.

Sovint, en els entorns musicals, la paraula harmonia acostuma a tenir una connotació negativa, de dificultat, de disciplina incòmoda i difícil. Si més no, i recolzant-nos en l’afirmació que feia el pedagog Edgar Willems qui atribuïa a l’harmonia l’aspecte més intel·lectual dels tres elements bàsics de la música, l’estudi de l’harmonia ha estat sempre enfocat cap a la vessant més tècnica i matemàtica.

Els tractats d’harmonia han aconseguit extreure de les grans obres musicals les combinacions d’acords més emprades, més lògiques, i fer-ne un seguit de fórmules altament matemàtiques que ajuden l’inexpert estudiant a aconseguir un encadenament d’acords amb un resultat sensorial segur i còmode a l’oïda sense necessitat d’haver escoltat en cap moment el seu procés compositiu. A més, es fa difícil creure en un sistema alternatiu que ens asseguri un aprenentatge tècnic tan acurat i precís com aquest i en un temps tan curt com el que acostumen a disposar els estudis d’harmonia dels centres. Potser el gran dilema seria, doncs, esbrinar quina és l’harmonia que van estudiar autors com Bob Dylan, Eric Clapton o milers de compositors de música que han aconseguit combinacions harmòniques meravelloses com les de l’Hotel Califòrnia dels Eagles. Tanta harmonia sabien?... La resposta potser està en el vent –com deia Dylan-, el vent que transporta les ones musicals i fa que arribin a la nostra ment en forma de sensació. El secret està en la paraula “sensació”. (...)

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Podem parlar de dues formes diferents d’entendres l’harmonia. La primera, la més tècnica, com una simultaneïtat de sons que ens obligarà a saber les notes que formen l’acord, la distància intervàlica que decidirà si l’acord és major o menor, i també com s’han de moure cada una de les notes per caminar harmònicament cap a un altre acord. (...) La segona forma d’entendre l’harmonia (...) és altament pràctica. És a dir, aquest tipus d’harmonia ens permetrà harmonitzar una melodia sense tenir perquè saber les normes o fórmules tradicionals d’encadenaments d’acords.

L’harmonia funcional permet jugar a crear sensacions sonores per a una melodia Quan faig una harmonia funcional estic decidint quins colors vull emprar per pintar el meu quadre [sonor] (...). Aquesta assignació harmònica, per blocs de notes, no m’estarà dient com hem de tocar aquell acord i com hauré de tocar aquell acord i com encadenaré les seves notes cap el següent, només estic decidint quins colors harmònics vull per la meva melodia. (...) L’aprenentatge avançat de l’harmonia no està a l’abast de tots els músics, però això no ha de significar renunciar a poder jugar a crear sensacions sonores diferents per a una melodia. És l’harmonia funcional la que ens ho pot permetre d’una forma propera, per gaudir-ne ja! | Article sencer

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Espai literari Narrativa i poemes en prosa o en vers: en aquest espai de la revista publiquen textos en els que la música, especialment la tradicional, i l’educació musical o a través de la música, apareixen com a rerefons dels arguments o en són els veritables protagonistes de com el gaudi de la música desperta emocions. Aquí presentem una mostra d’aquestes creacions literàries.

La nena del piano Text de Joan Guerola i quadre “Moments psicològicament feliços d’un pianista” de Joana Burset.

Els dits daurats de la nena desperten ara una tecla blanca i ara una tecla negra. Ja voleia el teclat com en un cavall la crinera, ja cavalca la música que, de goig, la pell deixa encesa.

ARA VE SANT FERRIOL, BALLAREM SI D ÉU HO VOL; EL QUI TOCA EL TAMBORINO HA PERDUT EL FLABIOL .

(FRAG. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA)

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

La banda Text inèdit de Joan Guerola per a l’edició especial de la Revista Prodiemus. Foto: Artur Antúnez La música se m’acosta caminant em fa una rialla mentre em passa pel davant. M’omple d’emoció i benestar fins que s’allunya i es marceix carrer enllà. Poc després la música, en forma d’un esbart de clarinets i de fons el repic del tabalet, torna per un carreró. Reneix la joia i la satisfacció en reixes i balcons.

Joan Guerola Professor d’anglès a Secundària. El seu vessant com a escriptor l’ha portat a publicar contes, narracions curtes i poemes.

Rocío Galindo Licenciada en Bellas Artes, rama grabado y diseño. Técnico auxiliar en diseño gráfico.

Artur Antúnez Informàtic de Sistemes de Gestió. Professor de Tecnologia a Secundària. Amant de la fotografia i de l'il·lusionisme.

Joana Burset Artista, Mestra artesana i Puericultora. Ha estat professora d’educació artística. Intervé en exposicions col·lectives i en individuals.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

L’Alquimista musical Extracte del conte de Marta Alís, amb il·lustracions de Rocío Galindo, publicat en format de llibre virtual a Prodiemus, 2009.

Temps era temps que en un país molt llunyà hi vivia un home molt savi que arreu del món se’l coneixia com a l’Alquimista musical. Un bon dia, en sentir el cant dels ocells, el xiulet que feia el vent en passar entre el fullatge dels arbres i la remor que feia l'aigua d’un rierol que passava prop de la casa, es va sentir inspirat i començà a barrinar una nova fórmula que expressés tot el que sentia en aquell moment. Va agafar i va escollir acuradament diversos flascons que tenia damunt d'una immensa prestatgeria. De cadascun en va anar traient una determinada quantitat de gotes i les va abocar en un recipient que prèviament havia preparat. Amb molta cura, seguidament va barrejar els ingredients i va posar la mescla en un alambí per tal de destil·lar-la. Quan es va acabar el procés de destil·lació, la seva cara reflectia una gran emoció: acabava d'inventar la MÚSICA. Entusiasmat, va anotar en el seu llibre de fórmules la paraula: MÚSICA, amb majúscula, i seguidament els ingredients i les quantitats exactes que havia utilitzat. 52

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Mentre l’Alquimista feia aquestes operacions, un ocell tafaner, amagat darrera de la cortina de la finestra, seguia amb gran interès el que anava fent i intentava memoritzar el nom dels flascons que el savi anava utilitzant. Va llegir que deien: sons, ritmes, melodies, inspiració, creativitat... Però, oh fatalitat!, no els va poder llegir tots ja que alguns d'ells tenien el rètol de cara a la paret i d’altres perquè l’Alquimista tapava el nom amb la mà; ja sabia què contenien, però l'ocell tafaner no en tenia ni idea. Tampoc va poder saber la quantitat exacta que havia fet servir l’Alquimista perquè quan feia la barreja estava d'esquena al finestral. Després d’aquell dia l’ocell tafaner no es cansa de repetir el què va veure, però mai ha sabut explicar el nom de tots els flascons ni les quantitats exactes que es varen fer servir en aquella fórmula magistral. Així és que encara que són molts els que proven de fer música. Uns perquè hi posen massa fressa, altres perquè els falta ritme, melodia, o harmonia... el cas és que encara que els surti alguna mena de música, aquesta no es pot pas escriure amb majúscula. Només poden fer MÚSICA, amb majúscules, els hereus de l'Alquimista que, d'una manera secreta i misteriosa, es van traspassant la fórmula magistral d'uns als altres. Malgrat tot, l'ocell tafaner va descobrir que si bé no tothom coneix la fórmula magistral per fer bona música, sí que tots tenim la sort de poder-ne gaudir quan ens deixem transportar al regne dels somnis... si la sabem escoltar! Anar al conte virtual

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

L’acordió de les golfes Extracte del conte inèdit de Narcís Ramió, amb il·lustracions de Jaume Camps, publicat a Prodiemus el 2005.

Capítol 2 La Irene està convençuda que la música omple els cors, i no va pas mal encaminada. Canta i parla sola, comenta amb les nines Narcís Ramió (des de la més petita a la més grossa i Professor de llengua catalana i tarrendosa) allò que sent i viu. El pare i la orientador de tècniques d'esmare viuen de la música, són músics tudi. Com a escriptor ha rebut el premi Crida als Escriptors Joves professionals, i per desgràcia de la nena, la (1978) i el Serra d’Or (1978) i ha deixen molt sovint sola, sempre estan de gira col·laborat en revistes com Som, amb la seva orquestra per aquests móns de Presència, Recull, La Tralla, Punt Diari, Avui, Contrapunt, El Ma- Déu: París, Berlín, Londres, Roma... Ahir resme, La Veu del Maresme... Té mateix, va arribar carta seva des de Luzerna, diversos llibres publicats, tant una preciosa ciutat suïssa –la posta és molt de narrativa com de poesia. bonica- amb un riu i un pont de fusta que la travessa. Però el pare i la mare són feliços quan estan junts, encara que aquestes ocasions siguin escadusseres. Per això, s’entreté tant parlant amb les nines, els explica contes de fades i goges, i les adorm amb aquella dolçor que és capaç de donar un infant somniador. Si la música arrenca de la solitud els seus vells companys –pensa la nena- cal, doncs, donar-los música perquè els empleni els esperits i els allunyi els pensaments sòrdids i ombrívols. Cal donar als seus amics de la taverna de l’àvia els instruments que els permetin alliberar-se... En Joanet Cominal explica rondalles mentre tasta el bon vi assegut allà a la taverna, rondalles meravelloses que ajuden a passar la llarga vetlla als vells solitaris. De tant en tant el vell Cominal, en 54

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Barraca, i també en Becaina, sospiren. Ai! si poguessin haver aquella bona música que els omple de joia. Assaborir aquelles tonades que els desperten els records massa anys ajaçats en un racó qualsevol... Sospiren, però continuen quiets, asseguts impertorbables junt a les taules de marbre, els ulls tristos observant aquella televisió que no els diu res, llevat quan programen els espais per a quitxalla, o quan, els diumenges en Puyal els retransmet en català els partits del Barça per la ràdio... Tan sols en aquestes ocasions, resten satisfets una estona, aleshores parlen, discuteixen i els ulls els guspiregen... (...) Les hores s’escolen. I no hi ha música. Tan sols la remor d’una conversa que s’esllangueix fins a esdevenir silenci absolut. Cap al migdia, la Irene ha pujat a les golfes a tafanejar i s’ha dedicat a remenar armaris i baguls vells. Caixons plens d’un polsim blanc han estat oberts i examinats amb cura per la nena, descoberts amb els seus ulls, palpats amb els seus dits. I a la llum han anat apareixent objectes de tota mena, classe i condició: barrets, sabatots, botes d’aigua, botes de fer el soldat, jerseis, bufandes, joguines de fusta, un cavall de cartró, una làmpada atrotinada, vint espelmes mig cremades, un sarrió, dues gàbies d’ocell, tres estampes de primera comunió, dos ganivets de carnisser rovellats, una escopeta de caça sense el canó, una gramola sense embut, un flabiol corcat i un acordió...

La música omple els esperits i allunya els pensaments sòrdids i ombrívols Un acordió vell? Ondia! Idea, idea, idea, idea-, repeteix al·lucinada la Irene, mentre amb el palmell de la mà treu la pàtina de pols acumulada que cobreix el gastat instrument. A la tarda, amb l’ajuda de l’àvia, l’acordió descansa al bell mig d’una taula de marbre de la taverna. Net i polit. És un bell instrument encara. L’ajuda de l’àvia ha estat vital. La Irene l’observa amb curiositat. No és pas gros, però tampoc no es pot dir que sigui gaire petit. És de fusta envernissada amb una tira de tecles de color al costat dret, posades una al costat de les altres, com un llarg dentat; a l’altra banda de l’instrument, i deixant al bell mig la mena de molla de tela 55

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

que dóna la bufera a l’acordió, una altra placa de fusta envernissada amb uns botons blancs. I com a decoració general, uns esgrafiats incrustats amb formes arabesques. A cada banda de l’acordió, una cinta tensa permet introduir-hi les mans i, així, arronsar i estirar l’instrument al ritme que marqui el músic. La Irene continua pensant que la música omple els cors. A l’hora de la reunió, els vells, aplegats entorn de la taula, observen i comenten aquell instrument delicat. Cap, però, no gosa posar-li un dit al cim, perquè falta en Joanet Cominal, i ell sí que el sap tocar, perquè de més jove recorria els pobles de muntanya fent de músic. A les festes majors, si hi havia noces a les masies, o un bateig, i en altres ocasions, en Joanet interpretava música i els pagesos ballaven al seu so. Això era quan era jove! Però avui, precisament, en Joanet no baixarà a la taverna; en Mansilla ha portat la mala notícia: en Joanet està ajaçat al llit i no es troba gens bé ! El cap li giravolta i està abatut.(...) – Anem a veure’l i portem-li l’acordió! Dit i fet, la comitiva surt al carrer. Tots segueixen la nena que porta amb cura el vell acordió con si es tractés d’un tresor... Obren la portalada de can Joanet i pugen per les escales al primer pis, entren a la seva cambra, el saluden... i la Irene fa ressonar la veu melòdica d’aquell desaprofitat instrument que tants d’anys ha romàs callat. Una nota musical ha rebotat per les parets de la fosca cambra. El vell Joanet, intrigat, ha aixecat el cap, ha mirat estranyat l’acordió, s’ha assegut al llit i ha demanat l’instrument. La nena li ha donat. Aquest l’acarona amb emoció, el mira i el remira nerviosament... Se’l col·loca prop del pit i arrenca unes tonadetes insegures, poc acadèmiques, però que tenen vida. Tots els presents somriuen. La cambra ja sembla més il·luminada. Un raig de llum entra per una escletxa del finestró. I ja tenim en Joanet guarit mentre una música senzilla omple l’estança i els cors, també. Conte sencer

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Duo Text inèdit de Joan Guerola per a l’edició especial de la Revista Prodiemus. Foto: Artur Antúnez.

… I de la finestra sota la teulada baixa la trena de notes musicals d’un flabiol. A meitat de la tarda, quan en el silenci del carrer -on amb prou feines arriba el cant de les cigales i els minuts no existeixen-, la trena regalima paret avall, passa prop de la vareta del rellotge de sol i segueix baixant fins que s’enreda entre les petúnies d’un balcó. Continuen baixant els sols, mis, dos…. ... i els fas, dos, mis van donant alè de vida a la trena fins que de cop i volta una bufada xaloc li porta les notes musicals d’un piano. Una amistat sense conèixer-se l'un a l'altre, un desig sense haver-se tocat, necessitat mútua. Llavors, les notes musicals del flabiol i del piano van escrivint la partitura.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

CODA Què és PRODIEMUS per a nosaltres? Amb motiu del seu 5è aniversari, un recull d’algunes opinions expressades per les persones que col·laboren o que donen suport personal al Projecte Prodiemus. PRODIEMUS és un projecte ja consolidat que, amb la música i l’educació com a focus d’atenció, en aquests primers cincs anys d’existència ha donat lloc a la creació d’un cançoner virtual i interactiu de cançons tradicionals catalanes, i una revista electrònica. En ambdós casos, la participació i col·laboració d’un equip multidisciplinar de professionals fa que el projecte es mantingui viu. Marta Orts i Alís, professora de música a Secundària.

PRODIEMUS és el projecte informàtic més gran en el que he participat mai; és la base de dades de música tradicional més extensa que existeix a la xarxa, i això és fruit del treball de tot l'equip de PRODIEMUS, del qual m'enorgulleix formar-ne part. Antoni Miquel Muñoz i Cuatrecasas, informàtic i músic.

PRODIEMUS és una molt bon web dedicat al món de la música, però que sap englobar altres arts sense distinció, sempre que estigui ben fet. El valor, com sempre és un misteri; cadascú li dóna el valor que sap interpretar en un moment donat. A mi em sembla que PRODIEMUS té la virtut de saber treballar el món de la cançó i de la música des d´una perspectiva d’investigació i de testimoni, així mateix, és un impuls més per difondre la música i la cançó popular, sobretot tradicional arreu del món. Narcís Ramió i Diumenge, escriptor i professor de català a Primària.

PRODIEMUS és un referent per a la innovació i un motor per a la inspiració i la recerca. Jordi Garcia i Salas, music i professor de violí.

PRODIEMUS es un ágora, un punto de encuentro que nos aglutina; es un corazón que late, un alma que palpita constantemente, que busca constantemente el encuentro de todos. Pilar Lago Castro, profesora titular de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). 58

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

PRODIEMUS és una eina que omple un espai on hi conflueixen músics, mestres, pedagogs, estudiosos i amants de la música senzilla avalada per la nostra cultura més tradicional. Antoni Tolmos i Tena, pianista i compositor, professor de la Universitat de Lleida.

PRODIEMUS és una finestra oberta al món des d'un dels més antics dels símbols de comunicació: el llenguatge musical. La referència per als docents està en la seva actualitat i en l'ús d'una eina per a la pràctica. Transforma el voler amb el poder i això, quan els signes dels temps no van per aquest camí, fa d'aquesta eina un potent element dinamitzador i innovador de la pedagogia musical. Ser-hi ho és per convicció de que la música s'estructura a l'entorn de la intel·ligència, configurant un format específic per al que hi estic profundament interessat. Àngel Guirado i Serrat, inspector d’Educació. Sotsdirector de la UNEDC.A.Girona

PRODIEMUS és mirar enrere, admirar la nostra música tradicional i posar-la a l’abast de tothom mitjançant les noves tecnologies. Anna Sais i Pi, professora de música a Secundària.

A més de ser una gran eina de treball, siguem docents, músics o intèrprets, PRODIEMUS és una bandera de país. A partir d’un repertori musical tradicional es dóna a conèixer el pensament d’un parell o tres de generacions, com a mínim. És una eina educativa que té les seves arrels en la cançó catalana més profunda. Reinalda Blanco i Pons, pianista i compositora, professora de música a Secundària.

PRODIEMUS és un projecte (una realitat) que articula la il·lusió i la necessitat d'aportar al món de la música, i en particular al de la docència, una eina solvent i enriquidora que permet accedir amb facilitat al corpus del repertori de la cançó popular, afrontar-lo des de diferents aspectes tècnics i amb el complement de diferents propostes interdisciplinàries. L'interès de PRODIEMUS per a tots els usuaris radica en les possibilitats que ofereix, tant en l'àmbit documental, com a fons on-line de les cançons recollides en els diferents cançoners catalans, com en l'àmbit pedagògic, ja que ofereix dades tècniques per tal de facilitat l’ús pedagògic de les cançons en els diferents nivells educatius. Josep Jofré i Fradera, professor de música a Secundària.

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

PRODIEMUS és una drecera molt ben pensada, útil i necessària dins aquest camp meravellós de l'Educació Musical. No només ens sentim sinó que estem recolzats i acompanyats en la nostra tasca. Maria Puig i Baguer, mestra especialista de música de Primària.

PRODIEMUS és una eina de treball a l'abast de tothom i per a tothom, ja sigui com a base de dades o com per entendre i conèixer millor la nostra pròpia cultura musical. Gràcies a projectes (bé, millor dit realitats) com aquests, la tasca del estudiosos de la música és més planera. Toni Ribó i Bigordà, professor de tecnologia a Secundària i constructor d’embocadures de saxo.

Entenc PRODIEMUS com un valor en alça dins el gran mercat de la cultura i l’educació; per això en vull ser “accionista” i compartir amb tots vosaltres els seus guanys. Joan de la Creu Godoy i Tomàs, professor de la Universitat de Girona.

PRODIEMUS és una porta oberta vers les inquietuds pedagògiques i l’ànsia de creativitat. És, per tant, quelcom ambiciós, d’acord amb els temps actuals, i amb perspectives de futur. Carles Guinovart i Rubiella, compositor i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Associo PRODIEMUS a una petita col·lecció de paraules que considero fonamentals per tot docent, i amb les quals em sento identificat. Per això m'agradarà compartirles aquí: imaginació, treball, flexibilitat, horitzons oberts, interconnexió, ordre, diversitat, col·laboració, generositat. Endavant! Joan Gay i, professor de música a Secundària i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Si coneixeu Prodiemus o si a través d’aquesta edició especial de la revista us heu interessat pel projecte, heu entrat al web i heu visitat el seu cançoner i la seva revista, potser voldríeu dir la vostra. Podeu fer-nos arribar les vostres opinions a: info@prodiemus.com 60

Nadal 2010 - Edició especial 5è aniversari del Projecte PRODIEMUS

Si voleu participar en el projecte donant suport personal a la iniciativa col·laborant activament en l’edició del cançoner o de la revista PRODIEMUS, registreu-vos a: http://www.prodiemus.com/colaborar/

RevistaPRODIEMUS www.prodiemus.com

Llibreria Geli