MONTEFÍ, UN ESGLAÓ MÉS PER DESVELAR EL MISTERI DELS TALAIOTS

El projecte arqueològic impulsat pel Consell al jaciment de Ciutadella, dirigit a consolidar estructures i millorar-ne la visitabilitat, pot aportar noves dades per ampliar l’escàs coneixement que es té sobre la construcció que dona nom a la Menorca Talaiòtica.

Des del 15 de maig passat, un equip d’arqueòlegs dirigit per Irene Riudavets i Damià Ramis tracta d’aportar una mica de llum a la investigació dels talaiots en la intervenció que es duu a terme al poblat talaiòtic de Montefí, a Ciutadella, gràcies a un projecte d’excavació arqueològica promogut pel Consell de Menorca i finançat amb fons europeus Next Generation.

Adjudicat per 233.000 euros a l’empresa Catarqueòlegs, aquest projecte té com a objectiu restaurar i consolidar dos dels elements més rellevants d’aquest jaciment, el talaiot 2 i la cova 4, per millorar-ne la visitabilitat. Però, més enllà d’aquest primer objectiu, les dades que se n’extreguin serviran per ampliar la minsa informació que actualment es té sobre aquestes construccions amb forma de torre que s’aixecaren durant el talaiòtic inicial (1200 aC – 600 aC).

Un Gran Jaciment Per Descobrir

Montefí és un dels pocs jaciments de titularitat pública que hi ha a Menorca. Adquirit el 2008 per part del Consell, reuneix nombrosos vestigis prehistòrics en una extensió que arriba als 43.187 m2, si bé no s’hi conserven gaires estructures arquitectòniques en superfície. La causa cal cercar-la en els treballs realitzats a principi del segle XX per convertir la zona en terrenys agrícoles.

Entre els elements que es conserven en aquest assentament d’època talaiòtica es compten tres talaiots de tipologia arquitectònica diferent i una sèrie d’hipogeus —segons fonts antigues podrien arribar a la dotzena— a més d’una àrea d’emmagatzematge i producció que va ser descoberta arran de les obres de la ronda Sud.

En aquesta intervenció, que es desenvoluparà al llarg d’un any, s’actuarà en el talaiot oriental del poblat, de planta absidal irregular i caracteritzat per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir, i també en un gran hipogeu que s’ha mantingut clausurat des de temps antics. Concretament, en el cas del talaiot 2 l’actuació va encaminada a solucionar les deficiències d’estabilitat estructural, inclosa la restauració de la façana, mentre que en el de la cova 4 l’objectiu és reobrir l’accés original, netejar l’interior i fer-ne un estudi.

Amb tot, el que es persegueix amb aquest projecte arqueològic impulsat pel Consell és resoldre les deficiències estructurals, consolidar les restes arqueològiques per a la seva conservació, adequar el recinte per a la millora de la visita i interpretació i aprofundir en el coneixement mitjançant la intervenció arqueològica.

ELS TALAIOTS, ELS GRANS DESCONEGUTS DE LA PREHISTÒRIA MENORQUINA

Tot i trobar-se en un estadi inicial, la feina de camp ja ha donat els primers fruits i els arqueòlegs han pogut confirmar l’existència en el talaiot 2 d’un corredor d’accés a mitjana alçada de la façana, que d’altra banda té la particularitat de ser lleugerament còncava. «Està tot en fase d’estudi i encara no hem acabat la intervenció arqueològica», explica Irene Riudavets, que, tot i ser cauta a l’hora de fer les primeres valoracions, no amaga la importància que aquest projecte pot tenir per al coneixement d’una de les construccions més poc estudiades de la prehistòria menorquina.

«Un dels inconvenients actuals que en dificulten la comprensió és que dels aproximadament 350 talaiots que tenim documentats a Menorca, només s’ha intervingut a 6. I d’aquests, només 3 han donat informació sobre l’ús original: a Cornia Nou se n’han excavat 2 i un a Biniparratx», adverteix l’arqueòloga. Els altres tres, que són els de Trebalúger, Binicalaf i Torelló, van aportar dades sobre usos anteriors o posteriors, però no sobre l’original.

En el cas de Cornia Nou, explica, el talaiot petit presenta un corredor que el travessa i està relacionat amb la murada, «cosa que fa pensar que podria haver funcionat com a entrada fortificada al poblat». El talaiot gran, en canvi, presenta una major complexitat perquè té adossada a la façana una estructura adjacent. «Els dos edificis funcionarien al mateix temps i estarien íntimament relacionats» i tot apunta —afegeix l’arqueòloga— que «la seva funció estaria associada a la concentració de la producció i processament d’aliments i la seva posterior redistribució entre els membres de la comunitat». Al de Biniparratx Petit, per la seva banda, es va documentar un corredor que conduïa a una estructura de fusta situada a la plataforma superior que es va cremar.

Pel que fa a les funcions, existeix un cert quòrum a l’hora de considerar que els talaiots s’usaven a manera de fita del territori, per comunicar-se entre diferents poblats i, en alguns casos, com en el del talaiot petit de Cornia Nou, amb finalitats defensives. També es creu que les construccions més grans, especialment les situades a la part central dels poblats, podrien tenir «una funció simbòlica que estaria relacionada amb la cohesió de la comunitat». A banda d’això, se’ls pressuposa una funció pràctica com a lloc d’acumulació de pedra extreta dels terrenys agrícoles. «Per tot això —conclou Riudavets— encara no podem establir tipologies. Només podem dir de forma general que els talaiots són estructures diverses tant en forma com en funció.»

El Que La Cova 4 Ha Desvelat

La intervenció arqueològica a Montefí també inclou una actuació a la coneguda com a cova 4, un hipogeu de grans dimensions, l’entrada al qual estava paredada d’antic. En aquestes primeres setmanes, l’equip d’arqueòlegs ha aconseguit obrir aquest accés original i ha descobert «que es produeix mitjançant quatre esglaons seguits d’una rampa que acaba amb un portal», assenyala la codirectora de l’excavació, que també revela l’existència de «dues sales grans i diversos nínxols».

Amb tot, l’equip haurà de fer una important tasca de neteja per treure d’aquest espai subterrani un bon grapat de blocs de pedra i restes d’animals (vaques, cabres, ovelles...) d’època moderna que els pagesos hi han abocar al llarg dels anys a través de dos forats realitzats al sostre i que, tal vegada, remeten també a un possible ús com a cisterna.

Aquesta cova és una de les vuit documentades a Montefí —sis identificades i dues de probables—, una xifra que les fonts antigues eleven a dotze. Tot i que és habitual trobar alguna cova dins dels poblats talaiòtics, el volum que hi ha al jaciment de Ciutadella és sorprenent i fa pensar en una possible necròpolis d’hipogeus o coves funeràries artificials.

Ap Ndix

En el projecte de Montefí participen els arqueòlegs Aina Ibáñez, Emiliano Hinojo, Sergi Segura i Cristina Bravo, sota la direcció científica d’Irene Riudavets i Damià Ramis. La documentació gràfica de la intervenció mitjançant la tècnica de la fotogrametria és a càrrec de l’arqueòleg Bruno Parés, mentre que la direcció d’obra recau en l’arquitecte Joan Morro i l’arqueòleg Antoni Ferrer.

alçada del terra.

que cobria l’accés.

4.

5.