Una bereneta de vorera

No va ser fins ben entrada l’arribada del turisme que els menorquins van començar a viure de cara a la mar i a concebre l’ús ociós del sol i de la platja. Fins llavors, les estones d’ombra i les hores baixes de mar plana eren les més preuades per estar a prop de la costa, sobretot si tenim en compte la conciliació amb la jornada de feina. I és que abans que anar a veure la posta de sol fos una inèrcia tan estesa i popular, els fosquets a Menorca estaven monopolitzats per una altra pràctica que no requeria vacances: fer la bereneta a la vorera de la mar. Com és natural, no tenim cap protocol escrit de com s’ha de fer una bereneta d’aquesta mena, però sí que tenim clares les coses que no hi poden faltar. Al costat de ponent, on aquesta tradició —com tantes altres— es manté més viva, la bereneta a la platja demana carregar un fotimer de coca rosses, taules, coques de tomàtiga o sofregit —aprofitant l’estivada—, síndries i melons, un ganivet que faci bo per tallar-ho tot, una nevera portàtil i un ranxo de família o amics per traginar el viatge. El desplegament exagerat d’infraestructura i personal forma part de les normes no escrites de l’activitat. Els pinars de les platges més properes al poble, com Santandria, la Vall, Son Saura o Cala Galdana —en el cas de Ferreries— eren i són el destí predilecte i més pragmàtic per muntar aquesta estesa durant un parell d’hores, esperant a veure partir el sol i regressar abans no es faci tard. Tot amb un avantatge: el sopar ha quedat aclarit amb el panxó del capvespre! A llevant, l’hàbit de sortir a fer la bereneta s’ha anat perdent més abruptament. D’antany, l’altra banda del port —encara sense urbanitzar— o sa Mesquida eren les zones preferents dels maonesos. Els més afortunats també s’hi apropaven en barca i, en el millor dels casos, no hi faltava la guitarra ni totes les veus a punt per cantar!

LES PAUTES NO ESCRITES D’UNA BERENETA DE VORERA

Els pinars de les platges eren i són el destí predilecte i més pragmàtic per muntar aquesta estesa durant un parell d’hores, esperant a veure partir el sol i regressar abans no es faci tard.