Arts 02

lflEh

m;

Sumari

Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida Ne 2 - maig de 1990 Director: Manuel Garcia i Sarramona

Editorial.

Entrevista a ~ ' ~ n gJove. el Nicolau Martlnez Lage "Niko".

El mite d'Orfeu.

Aixb no sona.

"L'opera de Pekln", una experienciateatral nova.

Poesia concreta.

L'Escola del Cercle: 45 anys de constant i rigurosaevoluci6.

El legat d'un lleidata il.lustre. Emili Pujol i Vilarrubi.

Homenatge: Adeu a en MariA Goma i Pujadas, membre fundador i primer President del Cercle de Belles Arts de Lleida.

Les arts i la dansa o la dansa i les arts.

Et dir6 potser.

Mostres gastronbmiques de la vida de VelBzquez.

Segona entrega.

Una conversa amb Apel.les Fenosa.

El do de la paraula (2' Part).

Sebastia Petit: I'art com a sinbnim d'avantguarda.

Sise premi de pintura homenatge a Niko.

Activitats del Cercle.

Coordinador: Jordi Capdevila i Mas Promotor d'edici6: Ermengol Tolsa i Badia Col.laboradors: Roser Perera Joan Crous i Vidal Concepció Canut i Farre Mireia Gonzalez-Ant6 Marcel.li Borell Josep Segon Bernado Ricard Chic i Casamiquela Roig Nadal Teresa Roses Xavier Saez Paco Vila Francesc Tamarit i Culleres Santiago Fernandez Burillo Josep Ramon Ribé Quim Minguell Portada: Acuarel.la de F. Clapera, Fons del Cercle

mar^ del 1947

Col.laboren: Regiduria de Cultura de I'Ajuntament de Lleida Diputació de Lleida Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat

" ~ ' b ~ e de r aPekín".

Fotos: Pepe Espluga, Lleonard Delshams, Alfons Perez, Arxiu Fotografic de la Fundació Publica "institut d'Estudis Ilerdencs".

Edita: Cercle de Belles Arts de Lleida Ct Mayor, 24, ler. - Tel. 24 37 25 Fotocomposici6 i Muntatge: Editorial Ribera & Rius Passeig de Ronda, 6,4art.-C - Tel. 26 93 53

Arts Grafiques Enquimer (Alcoletge)

-

Maig 1990

.

Residencia

- Restaurant

CADI

u Direcciรณ: Josep Antoni Peirรณ Montserrat Roca C/ Segre, 50

Josep Antoni Peirรณ

Tel. 51 50 25

EDITORIAL

Un defecte del nostre país és parlar amb termes generals, infravalorant totes les excepcions. Ara bé, donat el cas que avui ens porta a aquesta pigina, cal fer una valoració f o r ~ aglobal, supravalorant al límit la minoria: la societat actual pateix una manca de sensibilitat creativa i artística.

Si haguéssim de parlar en percentatges, primer hauríem d'arrufar el nas i lamentar que tant sols un cinc per cent de la nostra joventut, -aquells que han de fer país-, es dedica directa o indirectament a la creació artística, a les arts belles: música, literatura, pintura, arquitectura i escultura.

La por a l'endinsament, la ignorincia-desconeixen~a per manca d'informació, la manca de recol~ament,la poca serietat en la prhctica de l'actual sistema educatiu, l'accentuació del materialisme i, sobretot, la por a semblar-ne profi, allunyen -entre d'altres raons- el jove de l'erotisme artístic.

Paradoxalment, l'home és l'ésser més creatiu, duu innats el lirisme, la creació i la poesia.

Ningú podrh negar la llibertat del lirisme -expressió dels sentiments propis i, conseqüentment, de la resposta dels estats de l'home: angoixa, felicitat, por, vacil.laciÓ, tristesa, compromís, etc.-.

En darrera instincia, tothom duu el corresponent surrealisme dins el seu cos.

Potencialment, -i aixb és el més important, all6 que ens ha de fer reflexionar-, la societat neix creativa, l'home, si més no l'infant, neix artista. Malauradament, no tothom coneix l'instrument creatiu per excel.lkncia, all6 que esdevé art.

Les solucions per incrementar aquest esgarrifós percentatge passen per plantejaments particulars i col.lectius.

El jove ha de perdre la por, cal que experimenti, s'ha de deixar portar en un marc idoni. El segon pas correspon a les institucions: creació d'escoles artístiques, conservatoris, convocatbries de premis i ajuts, mitjans i marcs d'expressió.. . A més, no es pot oblidar la responsabilitat de les escoles, dels col.legis, com a bressol de qualsevol aprenentatge.

La creativitat individual dóna com a resultat una societat prbspera.

&

U'

Maig 1990

Pig.

5

Entrevista a I'Angel Jove Angel Jové és un artista lleidati que si bé va comenqar la seva carrera com a pintor, després ha conreat d'altres géneres i disciplines. Nascut a Lleida, Angel Jové es dóna a conkixer com un dels integrants del Grup Cogul. Aquest era un col.lectiu de pintors que a mitjans dels anys 60 s'ajuntenperdonar un toc de modernitat i una nova empenta a la pintura lleidatana d'aleshores.

Juntament amb 1'Albert Coma Estadella, eren els membres més joves del Grup Cogul, on també hi havia en Víctor Pérez Pallarks, Ernest Ibáííez Neach, el tarragm' ~ ' ~ nJové ~ ehal exposat, recentmebnt, a la galeria d'en Sebastiii Petit.

Jaume Minguell i 1'Albert Vives.

El Grup Cogul fou tot un revulsiu xiant, per aixb I$ngel Jové, se'n va Sílvia Gubern, Jordi Galí, en Zush, per a l'ambient artístic de lV&poca. cap al cap i casal: Barcelona, on o bé 1'Antoni Llena, amb qui reEls seus membres van ser els pri- comenGa a ser un home conegut, centment ha fet una exposició a la mers que van mostrar obres abs- perquk les seves realitzacions ar- galería "Sebastii Petit".

Els seixanta i els setanta són tractes a Lleida, allunyant-se de I'a- tístiques són les més avan~ades, cademicisme i de les aquarel.les conreant així el pop i l'art concep- anys importants per a Angel Jové, paisatgístiques. Jové estudiava ar- tual. "No vaig marxar per un afany doncs fa un considerable nombre quitectura, estudis que va deixar de triomf, no em considero un ar- d'exposicions, guanya premis i per dedicar-se completament a la tista d'&xit,la veritat és que sóc un mencions, i a mks practica el conhome conegut en un cercle molt ceptural art, amb diferents "acpintura.

- Tens bons records del Grup delimitat o redu'it. No he oblidat cions". Val a dir també que juntaLleida, perquk estic vivint i treba- ment amb Sílvia Gubern, una comCogul?

- "La veritat és quk tinc molts llant a cavall entre ambdues ciu- panya de generació artística, és bons records, perb a hores d'ara ja tats, a més jo no crec en un sol lloc l'autor de la decoració de l'antiga és una etapa de la meva vida supe- per establir-se i crear". Es conside- sala barcelonina "Zeleste" ubicada rada. En aquests moments tots els ra un artista universal i cosmopoli- al carrer Plateria. "No he rebut cap que virem formar part del grup ta. altra proposta d'aquesta mena. Em Jové, a Barcelona, s'ajunta amb va agradar molt fer-ho".

Cogul tenim molt poc contacte".

Perb a mitjans dels anys seixan- una colla d'artistes que després seL'any 1978, Angel Jové inicia la ta, Lleida encara és una ciutat asfi- ran 'forqa coneguts com és el cas de sevacarrerad'actor amb 1apel.lícula Maig 1990

~ ' ~ n gJové e l es dóna a conhixer amb el Grup Cogul.

"Bilbao" del conegut director de cinema Bigas Luna, on interpreta el paper d'un home obsés sexual, que s'enamora d'una prostituta, la segresta i després, sense voler, la mata. La seva relació amb el cinema va continuar de la ma del mateix director amb els films "Flint", "Caniche" i "Reborn", entre d'altres. "Fou una grata experihcia, que no crec torni a repetir. Va ser una aventura més dins l'art, perb jo ara continuo fent el qui: m'agrada i sé fer. No em considero un actor".

D'altra banda, Angel Jové té una de les principals distincions de la pintura lleidatana, la Medalla Mo-

Barcelona ha estat, per a Jové, un sinbnim de projecció.

rera. c o m a ~ n ~ adr h o~la,en Angel Jové li encanta fer fotografies amb una camerapolaroid. -Mentres parlem li ensenya algunes de les imatges que ha fet amb la polaroid a en Sebastia Petit i a en Jaume Magre, que ens acompanyen en l'entrevista-. És una obsessió potser?.

- "Bé, jo no diria tant, m'agrada, senzillament, captar aquell instant i poder veure-ho amb tanta rapidesa", ens comenta l'artista.

- Sobre aquest tema, crec que estas preparant una nova "sorpresa" amb la polaroid?.

- "Bé, es tractade fer un llibre on Maig 1990

recollirem tot un seguit de fotografies dels ve'ins de la població d'Almatret. És a dir, farem una foto de cada un dels habitants d7Almatret acompanyants de l'objecte que més els hi agradi o amb el qui: més identificats s'hi sentin. Laveritat és que encara esta f o r ~ verd, a perb és segur que es fari. Fins l'any que ve no comenp.rernM. Un projecte original on s'intentaran treure conclusions antropolhgiques i artístiques. En definitiva, un bon experiment.

Roser Perera Fotos: Lleonard Delshams Diari Segre

-

Pig. 7

Nicolau Martíhez Lage

"NI KO" Nicolau Martínez Lage, si bé nascut a La Coruña el 14 de febrer de 1899,residí a Lleida des de molt jove (1920); per tant i fent justícia, pot ser considerat fill adoptiu de la Ciutat del Segre. Morí a Lleida l'any 1981, el 16 de febrer.

Metge i caricaturista, aquest excel.lent artista, va viure compartint les seves activitats, entre el seu art polit i la medicina.

L'esforq, la tenacitat, el seu aferrat sentit d'autocrítica i els innats dots artístics, l'han portat, d'enqi les primeres col.laboracions (llunyans de 1912), a publicacions en diferents peribdics i reviste s tant nacionals, internacionalscom també locals; entre elles "Lleida", "Zigzag", "El Peneca", "Estafeta Liter8riaU,"Corre-Vuela", "Las Ultimas Noticias" de Santiago de Chile, i últimament a la revista mi?dica "Urgencias", entre d'altres; col.labor8 al peribdic "La Mañana" de Lleida, i sovint participi a 1'ExposiciÓ Internacional de llHumor que anualment es celebra a Montreal, (Canadh). Pertanyé a la "Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales" encapqaladapel diplomitic estranger: n-Lasa-.

La seva obra va ser mostrada a Lleida, Barcelona, Valkncia, Madrid, Valladolid, St. Cruz de TenePig. 8

rife, etc.

L'any 1944 col.laborh en una mostra col.lectiva a "Radio Lérida" amb el lema "(Humorismo y Humorista~)"on hi figuraven artistes de talla: Castanys, Junceda, Cornet, Montull, Mallol, etc.; sense descurar els nostres lleidatans artistes, Benseny (signant les sebes Mussolini.- Expressi6 psicosom8tica, a mena de fuga musical. obres -Pubis-), Tarragó Joannes i NIKO. ment de tot restablert fins aleshoD'aquesta mostra va editar-se res; dignificant-la amb aquella un llibre (cent exemplars), nume- eleggncia graciosa del seu dibuix, rats tots ambel-número 1- (edició- de les brunyides línies que mai particular), signant-10 el director - intentaren ridiculitzar, amb ritme Sirk-. atrevit, esbalaydora habilitat, i saL'any 1976 presenti la seva borosa sensibilitat. última mostra al Col.legi de MetLes seves "Carigrafies", com ges de Barcelona on quedi ben aixielllesanomeni,estanenvoltapalés el trajecte evolutiu de la seva des per la bellesa dels seus malabaauto-caricatura i de tota la mostra rismes linials, i el qui: és més, es en general. troben submergides en un incisiu i Crei una nova escola, la "Cari- balanceig expressiu del més pur catura personal", separant-la total- moviment rítmic.

1

Maig 1990

Churcil1.- Excel.lent configuració volum6trica i carigrafica.

Tant és així, que el seu art, esta en harmhnica integració, en quk la bellesa arrela en aquesta perpetuitat del necessari.

Personalitats de relleu de tot el món i tipus populars lleidatans, s'apleguen en la seva obra arreu escampada i dispersa; forga valorat entre els mitjans selectes de tota Espanya; per a Lleida, representa una notable matisació de I'art de la caricatura; la més autbctona que fins ara s'ha donat.

NIKO, sense cap mena de dubte, és un dels quatre millors artistes que Lleida ha tingut partint de l'any 1930; tot el demés és fullaraca i ma-

Granados.- Magistral concepció rítmica i perfecte equilibri linial.

/\ I

i

nipulació.

Sempre estigué lluny de l'insubstancial desconcert del mal anomenat art contemporani, amarat per la ximpleria afanyosa d'originalitat i personalitat; de la dkria de novetat; de cercar elogis sonors i resplendent publicitat,i del'apilotada vulgaritat que comporta la perversió plistica.

L'art és una comunicació de valor; contemplar-10, es rebre'l.

Aquesta comunicació que s'anomena "expressió", "curulla de bellesa", és el quk NIKO sapigué donar-nos en tota la seva obra.

*,&l . t

vi¡( ,

*. '

\

-.

.?. b

j___j_j

,

I

"i;

-a

Franca.- Mínim tragatge lineal, per la m&ximaexpressivitat psíquica.

Maig 1990

Joan Crous i Vidal

PBg. 9

Seu Social del Cercle Major, 24, ler.

Sala de Exposicions "Maria Vilaltella" Major, 24, 2Q

-

Escola del Cercle Dibuix i Pintura Palma, 9

Exposicions permanents de quadres :

"Holl" Secciรณ recreativa del Cercle Vallcalent, 37

Editorial Ribera & Rius Edici6 de llibres, revistes i tota mena de publicacions culturals

Passeig de Ronda, 6,4art.-C Tel. 9731 26 93 53 25002 LLEIDA

I mite drOrfeu Amor, poesia i música sintetitzen el mite d'orfe'u, el qual amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura, davalla als inferns a la recercad'Erídice,la seva estimada.. .

Aquests tres mots em serveixen per resumir molt breument, el contingut del Concert de músicafrancesa,en homenatge a Edith Piaf, que se celebra el propassat 8 de febrer a la Fundaci6 del Centre Cultural de la Caixa de Pensions de Lleida.

Esdeveniment artístic que te com a objectiu reuniren un acte la informacid relativa a la música i a la poesia, mitjanqant unaconfer~nciadictadaperunespecialista en la materia, per gaudir posteriorment de I'audicib en viu. La poesia, genere oral per excel.l&ncia, fou en aquesta ocasi6 protagonistacantadai musicalmentacompanyada com ho era en els seus orígens, executada per un trobador i escoltadaper un auditori capa$ de fruir col.lectivament de les composicionspobtic-musicals, una menade maridatgede duesarts, un retorn als orígens.

La primera part del concert estava formada per una selecci6 de poemes classics, així doncs, d'un dels mes fecunds dels autors francesos romiintics: V. Hugo; del prlncep dels poetes: 0.Verlaine; tambe hi havia obres del glosador grec d'expressi6 francesa: lannis Papadiamandbpulos, mes conegut per J. MorBas; tot un recull podtic musical percompositorsde la segona meitat del segle XIX i primeres decades del XX: M. Ravel, un dels líders de I'irnpressionisrne musical, G. Faur&, que combina I'equilibri classic i I'expressivitat romantica, C. Debussy, difícil d'encasellar dins un corrent estetic i tamb6 F. Poulenc, I'anti-romantic per excel.l&ncia.

Edith Piaf fou realment homenatjada en lasegona part. Lescan~ons que aquesta gran -per la seva qualitat artística, no per la seva estatura- pionera de la can@ havia immortalitzat, reprengueren vida.

Els seus trets biografies mes destacats i que la caracteritzen s6n, potser, la voluntat i constancia en el treball, i tambe la set d'efecte i d'arnor que patí al llarg de la seva breu vida. Nascuda I'any 1915 en plenaGuerra Mundial,fou brfenade mare, i el pare havia estat mobilitzat per lasituaci6 bel.lica, foren les circumstancies que bressolaren la petita Edith en la primera infancia, generadora d'una personalitat on la llegenda, el mite i el menyspreu es veieren barrejats. Els seus bibgrafs coincideixen en que als set anys s'inicia en la vida errant al costat del seu pare, de professi6 acrbbata de circ; les actuacions alcarrerl'acostumarena trencar les barreres i traves per arribar al públic. Un cop emancipada, enceta el cami de I'exit; els seus orígens humils, la situaci6 de marginaci6 social i cultural no foren obstacle perque Edith Piaf esguanyes el seu poble i posteriormenttriomfes arreu del m6n.

Els noms de Raymon Asso, Leples, Cocteau, Ives Montand,com tambeels de

Maig 1990

MarcelCerdan iJacques Phills, que foren els grans amors de la seva vida, estigueren estretament vinculats a la trajectbria artística de I'actriu que mori I'any 1963, havent esdevingut un mite de la can@ en qui s'han emmirallat un gran nombre de cantants.

La catedratica de literatura francesa de I'Estudi General de Lleida, ~ n g e l s Santa, il.lustra amb la confe&ncia introductbriacada una de les dues parts. La interpretaci6 de la soprano M. del Carme Valls, acompanyada per I'expert pianista Franqois Barotte, ens feu reviure i fruir d'unes obres ja suficientment conegudes per I'auditori, amb una interpretaci6subtil i acurada que feren el delit d'un públic amant de la cultura i la música.

Per a les persones amants de les arts i amb actitud reivindicativa de fer-les accessibles al poble, la celebraci6 d'aquest acte 6s motiu de complaen~a.

Concepció Canui i Farré

Aixo no sona La música 6s l'art que primer se'ns manifesta. El fet que la rebem mitjanCant el sentit que abans se'ns desperta, fa que a partir del nostre naixement, si no abans, i durant tota la nostra vida, arribi a formar part de tots nosaltres d'un manera íntima i intrínseca.

Qualsevol aspecte que fa referkncia a la música 6s interessant.

Des del punt de vista de la producci6 de sons harmonitzats hi ha molt que comentar. L'ensenyament de la música al nostre país 6s regulat per una llei totalment obsoleta que data de i'any 1966. Aixb fa que la música estigui sotmesa a una insostenible situacid d'indigkncia. No 6s d'estranyar doncs, que l'índex d'abandonament d'aquests estudis superi el 90per cent. A mes, el govern de la Generalicap compet5ncia en tat no es mati2ria d'ensenyan~amusical, per la qual cosa la música es troba practicament absent del sistema ordinari a tots els nivells i per tant pot considerar-se marginada.

Per altra banda, en tot l'estat espanyol hi han tant sols unes vint orquestres estables. Respecte a la resta d'Europa o ArnErica, indrets on tamb6 l'ensenyament Cs totalment diferent, la situaci6 musical aqui manca realment de l'essencial, i Cs que no sona.

Des de la vessant del consumisme, lbgicament pot afirmar-se que en cap altre moment de la histbria ha existit l'actual possibilitat d'escoltar tantes músiques diferents i de tant variades modalitats. La forma de transmissi6 6s possible a traves dels mitjans de difusi6 o de l'actualitzacib en viu.

A casa nostra cada cop s'ofereixen mes concerts en viu, de tot tipus de música. La gent hi participem com a qualsevol altra activitat de lleure i

Qualsevol aspecte que fa referencia a la música és interessant. (Foto: Segre).

amb una actitud similar a la d'anar al cinema, a una exposicid o a d'altres espectacles. Si aquest aspecte el centrem en la música anomenada clAssica, culta o seriosa, 6s desesperant.

Suposo que no deu ser culpa del públic, nomes; que no els motivi suficientment ni estimuli prou, sino precisament la defectuosa educaci6 rebuda, abans esmentada. Si no formem bons oients, no tindrem la necessitat de sentir bons intkrprets.

Encara que de fet, pels oients existents, ja nthi ha de bons músics.

Ara, i des de fa ja un cert temps, esta augmentant el nombre d'interessats en l'aprenentatge d'un instrument per bC quk, donat el sistema de conservatoris segons el qual ens regim aqui, no basat en cap dels models aplicats a la resta del mdn, tot talent i tkcnica brillants que sorgeixen, resulten fruit d'un miracle, de quelcom inexpicable per als incrkduls, o degut a una formaci6 efectuada a l'estrangcr.

Maig 1990

Potser 6s cert que el nostre gust va en funcid de la promocid dels mitjans publicitaris, no pas perb, i sense cap mena de dubte, la nostra sensibilitat.

Potser sf que fins ara no coneixieu a Pavarotti perqui2 pertanyia a una klit, o no sabieu ni aixb. En tot cas, 6s greu que el descobriment d'aixb, de la mateixa forma que pocs havien llegit a Salman Rushdie abans de l'esckndol produyt a causa de l'obra "Els versos sathnics", per exemple. Volem eschndol?. És clar, com pretendre, sin6, assabentar-nos que les coses existeixen, Es cert que tot et sona igual?; els diferents timbres dels instruments, la veu dels cantants, ltexecuci6 de diferents temps, la interpretaci6 de les nombroses formes, el so de les formacions de cambra, les orquestres simfbniques, ... O 6s que et sembla igual la música de les composicionsde Bach que les de Beethoven,oles de Brahms, Wagner o Stravinsky? O 6s que, 6s

clar, ningú no es& obligat a llegir el diari i potser hauríem d'aproximar els anuncis dels concerts que es fan a la nostra ciutat fins a les bústies, i si Cs possible enviar una mostra del producte mitjanqant una propaganda tipus postal musical que en obrir-se sona una melodia? Penso que valdria l'esforq si aixb provoquCs l'interks per escoltar, distingiri sentir Mozart, Chopin, Ravel,. .. i fins i tot conviure-hi.

Com tot el que es capta i es trasmet, a travCs del cervell, per tot el sistema nervi6s, la riquesa sonora del m6n interior de cadascú 6s decisiva per a la formaci6 com a individu.

No 6s que totala música "classica" sigui bona i no n'hi hagi d'avorrida, perb permetem-nos ser nosaltres mateixos qui ho descobrim. A mds, per a qualsevol deu ser com estar en un circ de tres pistes, presenciar un espectacle visual que permet sorprendre'ns per l'enginyosa digitaci6 d'un violinista, gaudir sentint el so que despren el pianista, amb l'aparent facilitat del qui escriu a maquina a una gran quantitat de polsacions per minut. Estranyar-se, d'entrada, que en la mateixa posici6 una flauta soni tan diferent degut a imperceptibles moviments digitals i pel lleuger canvi de direcci6 de l'aire. O que els dits, per-

--

- s * -

qui3 es mouen mCs amunt o mCs avall del batidor del violoncel o I'arc s'esgrimeixi de forma diferent, canvien el so. O el malabarisme del percussionista.. .

Ara ja no Cs culpa dels organitzadors. A Lleida difícilment no hi hacap concert al llarg d'una setmana.El factor econbmic penso que no 6s decisiu, en tot cas, poc influenciat, ja que molts concerts s6n gratu'its o costen aproximadament el mateix que fer un beure.

Curiosament els negocis deuen anar forqa bé perqui?, sigui per esnobisme o no, els concerts mes cars s6n els que hi acudeix mes gent. Si, ames, els intkrprets s6n estrangers (cal reconeixer que la majoria dels que s'han format a l'estranger, s6n grans músics), aleshores el recinte s'omple segur. Pot deure's, certament, al fenbmen de l'esnobisme. Hi ha qui acostuma anar a esquiar sense agradar-li l'esport, o quk tC un bonsai sense tenir cura mai de les plantes, o qui va a veure l'exposici6 de VelAzquez sense haver-se interessat en coneixer res mCs a part de "Las Meninas".

Si els que mai escolten la música que ara ens ocupa perb que sorprenentment, en un moment donat, acudeixen als concerts que comporten més rellevhcia social, reaccionen de >

-

-

A casa nostra cada cop s'ofereixen més concerts en viu. (Foto: Segre).

a m

Maig 1990

forma coherent i desitgen introduirs'hi, si s'hi val.

A Lleida pocs nens assisteixen als concerts. La manifestacid perla seva part que hom espera,no Cs immediata.

Cal educar-se i cultivar-se en aquest sentit perb ben segur que per qualsevol motiu -ja sigui una lleugera mirada de l'interpret o una dada curiosa al cum'culim que acompanya el programa de mh i que l'infant relaciona o amb la qual es sent identificat- s'impressiona o per quk no, s'emociona per la prbpia música, qualsevulla.

Quants nens gaudirien tant com amb una pel.licula de "Charlot" escoltant jazz en directe, o quants adolescents s'interessarien si en tinguessin l'oportunitat? O 6s quE ja no els agrada aquest tipus de cinema, o es tracta d'una qiiesti6 d'horari?

I els adults? És la comoditat dels espais, l'acústica dels locals que es destinen a l'audici6 de concerts que no propicien l'assistkncia i sacrifiquen el plaer d'escoltar en directe?

No entenc per qu5 ens sembla bC assistir a l'bpera sense mostrar la inconformitat de l'horari poc habitual en el ghere, o el descontent que suposa haver de pagar un preu semblant al del Liceu oferint aquest molta mCs qualitat. O per qu5 hi ha poca gent quan 6s de franc o barat, o no es col.labora en un concert pro-Rumania, en canvi.

Per qui? els organitzadors de cicles de concert no assiteixen als recitals que munten d'altres col.lectius o entitats? Per qu5 hi ha tanta tendkncia a arribar tard i a interrompre amb una manca total de respecte? BC si mCs no, ara cada cop s'aplaudeix menys entre moviment i moviment.

Potser 6s quE si tan et fa que tailin els arbres de Balmes o et resulta indeferent que les cigonyes fugin espantades pels focs artificials de la Festa Major, no ens podrem trobar mai en cap concert. De fet, a mi em plauria.

Mir>ia González-Antú

restautant TOT A LA BRASA

Exposiciรณ permanent de quadres Alfred Perenya, 56 Telefon (973) 23 97 04 25004 LLEIDA

"L'Opera de Pekin", una experiencia teatral nova Eldijous, Isdefebrerde 1990,potben bé ser un dia f o r ~ especial a per a les efembrides culturals de Lleida: el dia en qui: ltOperade Pekín va actuar al Teatre Principal. Per primera vegada al dietari histbric del teatre a casa nostra, una companyia xinesa de la imporhcia i tradició de l'opera de Pekín, es presentava davant el públic Ileidad. Un públic que d'immediat va respondre a I'envergadura artística de l'esdeveniment.En conseqiibncia,el Teatreprincipal varesultar petit per encabir la quantitat d'espectadors amb ganes "d'estar allí", de no perdre's una oportunitat difícilmentrepetible, i poder paladejar un plat del tot exbtic, amb perfum de misteri teatral i sabor de terres llunyanes.. .

En la seva actuació a Lleida, ltopera de Pekin va presentar quatre breus histbries, inspirades totes elles en el ric i extens territori dels mites i les llegendes orien-

Exhibien una presencia eschica diferent, redescobrint un !f COS nou", que utilitza tecniques molt diferents a les nostres tals, poblades de guerrers bel.licosos i donzelles valentes, enfrontats en eternes picabaralles dinistiques, així com algun que altre personatge fantbtic a la recerca de mixtures miraculoses. Sota els títols "El general Jiao Zan és abatut", "Aturant el cavall". "El robatori de l'herba mhgica" i "La revolta del cel", trobem un tipus de

opera de Pekin. teatre que poc té a veure amb la fbrmula del teatre líric occidental, l'bpera. Les peculiaritats drarnhtiques de l'bpera xinesa, basades en el llenguatge del gest, el verbal i el musical, marcadament codificats, suposen unaoriginal dimensió, hermEüca i suggestiva alhora, quan es contemplen amb els ulls de la nostra tradició artística.

De fet, si alguna referbncia escbnica volem descobrir en l'estktica emprada per l'0pera de Pekin, podríem remuntar-nos vint-i-cinc segles enrera, al temps de les tragkdies gregues de l'bpoca clbsica. O potser, una mica més aprop, buscar coincidbncies divertidesi d'ofici,amb lapopular "comedia de l'arte" italiana, amb els seusjocs de malentesos i embolics d'identitats. El traball artístic dels integrants de Sopera de Pekín, disciplinats i rigurosos, aconsegueixsempreel nivell de virtuosisme generós, en una rara barreja de teatre i dansa, de mim i cant, que ens fa oblidar la

Maig 1990

inexistbncia gairebé total de qualsevol tlpus &escenografiaen qub vestir l'escena. L'actor, acuradament vestit i perfectament maquillat, amo i senyor de l'espai teatral i de la histbria que narra. Sorprenia comprovar que els actors xinesos, meitat acrbbats i meitat ballarins, exhibien una presbncia escbnica diferent, redescobrint un "cos nou", que utilitza tkniques molt diferents a les nostres. Un treball de preparació sistematica,quotidihen l'entrenament corporal i conseqiibncia obligada d'anys i anys de constant dedicació.

L'OperadePekín va fer possible el xoc cultural. Noves convencions teatrals que I'espectador lleidat2 va saber tastar, tot i que, en l'apartat musical, la vetlladavorejava els nivells mCs dificultosos,donada la persiskncia timbrica dels instruments de percussió, ommipresents en ritme i potbncia al ilarg de la representació. Com acostuma, perb, a passar en aquellesmescles shvies i populars, el conjunt tot aconseguia moments d'estranya poesia, conseqiibncia d'alguna cosa que tenia aires de circ i alenades de llegenda, d'execució matematica i d'improvisació calculada.

Tot d'una, l'escenari s'anava omplint de sensacionspotser oblidades,buscant interessar I'espectador amb ganes de recuperar la innoc&nciaperduda o, si més no, ferse testimoni puntual d'una cultura llunyana en el temps i I'espai.

L'Opera de Pekín va passar, fulgurant com el cometa Halley, per la nit teatral de Lleida. Impacte i sorpresa, polbmica i admiració, varen ser, tai vegada algunes de les viscudes reaccions que va esclatar entre els espectadors.En tot cas i de manera indiscutible, fou una experikncia teatral nova.

Marcel./¡Borrell

Poesia concreta Al gener de 1979 Joan Brossa deia a la revista "Destino": "la poesia visual 6s perillosa perquk es una aventura, i 6s clar, et pot trencar el cap. En canvi, la poesia literhria tC segles de tradici6 i amb una mica d'astúcia i el diccionari com a salvavides pots tenir resultats mCs o menys considerables".

L'inici, el naixement de la poesia visual el podem cercar en el segle XIX en MallarmC i sobretot en la seva obra "Un coup des dkes", (1897), i mes o menys en totes les aportacions dels poetes compresos entre els anys 1910 i 1930 que inauguren i desenvolupen poktiques avantguardistes, Marinetti, Apollinaire, Tzara... Els cal.ligrames s6n les primeres mostres d'una nova poesia que neix cercant quelcom mCs que la senzilla il.lustraci6 del poema.

El contingut deixa pas a la identitat de l'espai físic del poema i sobretot a les seves lletres, signes.

A Catalunya s'inicia aquest corrent sobretot amb Salvat-Papasseit i

Jose M. Junoy, i tambe, perb en un altre sentit, amb els primers treballs, "KRTU", de J.V. Foix.

Al moviment avantmardista brhcticament desaparegut a Europa a finals dels trenta, rep una forta embranzida cap als anys cincuanta al Brasil amb Max Bill (n. 1908), dissenyador i arquictecte fonnat a l'escola Bauhaus, fundada l'any 1919 a Weimar, Alemanya, i clausurada l'any 1933 pels activistes nazis.

Cal recordar que la idea de M. Bill no era altra que la de 1'Escola Bauhaus. L'escola intentava una unificaci6 creativa entre artesans, artistes i arquitectes. A partir de la seva clausura, els alumnes es dispersarenpertota; Europa i Amkrica amb el consegüent triomf de les seves tesis sobre disseny i construcci6. Per l'escola hi passaren mestres com W. Kandinsky, P. Klee o L. Maholy-Nogy, tots ells veritables renovadors de les línies mestres de l'art, especialmente pictbric.

V

-

Grup "texto poético".

El fundador de 1'Escola Bauhaus fou el famds arquitecte Fropius que potencih de manera Única el treball en equip. Per la seva part Max Bill contacth amb una drie de poetes brasilers com Pignatari o els germans Campos, amb els quals i a partir d'aquestes relacions comenqa a sorgiri autilizar-se el nom de "poesia concreta".

Mentrestant a Zürich els alumnes de l'escola Bauhaus llancen tarnb6 el

Pep Segon.

Maig 1990

Xavier Canals.

terme "concret", per definir millor un tipus d'art que vol posar-se a l'altura dels altres. El terme "concret" xoca amb el terme "abstracte"; tant ,els poetes brasilers com els artistes de Zürich parlen "d'art concret" en el sentit d'una colla de línies, colors, lletres...,que no tenen res a veure amb 11abstracci6.Existeix una realitat que Cs el dibuix o la paraula, que 6s present per deixar veure o llegir.

La poesia concreta o art concret no copia cap model, simplement cerca formes dfexpressi6que fa cent d'anys que eren allí, per6 que no eren utilitzades per ningú. La poesia concreta va mes enlla de les normes gramaticals i

de la mktrica, busca l'esshcia del mot, la despulla d'aquells elements

"Voyeur". J. M.CaIIeja.

Maig 1990

que la disfressen per reconvertir-la en un nou vocable, genuí.

A partir dels anys cinquanta a Catalunya sorgeixen el que en podríem anomenar una nova generaci6 de grafistes de l'art concret, molt especialment, Joan Brossa, Guiilem Viladot i també Iglesies del Marquet.

Aquests tres "poetes" realitzen la primera mostra de "Poesia Concreta", que Cs a l'Estat espanyol, al gener de l'any 1971. La mostra tC lloc a la sala de la Petite Galerie, de 1'AllianceFranqaise a Lleida. Als anys setanta comenqa una nova projecci6 de la poesia concreta o visual amb conferhcies, exposicions, edici6 de llibres i sobre tot un reconeixement públic.

Noms com Josep Maria Calleja, Xavier Canals, Santi Pau, Jordi VaLlCs i els components del grup "Texto PoCtico", entre altres, donen vitalitat a un moviment ja veterh.

Queda clar que vivim en un m6n super-visual, on la imatge fa de guia als Cssers humans..., un gos amb un aspa al líom indica prohibicid d'entrar l'animal al'establiment, una cigarreta, etc; Laimatge es superposa alaparaula. Ara bé, l'art concret, el poema visual no pot defugir les premises revolucionhries amb que s'imposava a la literatura burguesa de recreaci6 de la seva ideologia. Cal humanitzar la imatge, les imatges han d'arribar a l'home, perb amb una forma d'idealisme compromCs amb la histbria. Cal que el lector shpigui desxifrar el símbol de les seves concepcions i sobretot de llegir en la realitat una altra realitat en cada imatge.

Josep Segon Bernadd

L 'Escola del Cercle 45 anys de constant i rigurosa evolució Ara fa quaranta-cin anys del naixement de I'Escola del Cercle: un nucli que havia de ser caliu i practica de les Belles Arfs. En aquells moments la tasca era dificil, ja que els Goma, Cristdfol, Bensenyi Barbera tenien com a missid omplir un buit en la practica artistica de /a postguerra.

Avui, davant la compet&nciai exist&nciade I'oferta, I'escola -en Pujolien Aíarcdn-pretPn fomentar I'activitat artis fica i donar espai a la gent amb iniciatives est&tiques.

La constilncia i el rigor han fet que, avuia Lleida, es pugui parlar d'un espai de creacid artrStica que s'apropa al mig segle dlexist&ncia. r

v

-

A

.

LEscola del Cercle neix al mateix temps que el Cercle de Belles Arts, l'any 1945, a l'edifici del Roser. Aquesta institució és fruit d'unes converses encapplades pel MariB Goma, l'objectiu principal de les quals era aconseguir un marc, un espai on es puguessin celebrar els debats culturals i, alhora, la practica artística.

Més endavant, es va creure en la necessitat de dur-la al mateix local del Cercle, al carrer Major, on hi ha ara la Sala d'Exposicions,i posteriorment, a una sala de lloguer que van facilitar els Pares Claretians, al carrer La Palma. En aquest moment es va canviar l'estructura de VEScola,amb assignatures: Dibuix, Modelat i Pintura. Aleshores també es va introduir unes classes d'Hist6riadel'Aa que impartia el mateix López Pedrol.

A I'kpoca de la decada dels seixanta, 1Escola arrib'a al voltant dels cent alumnes. =UR%L'Escola mai va rebre ni un "ral de subvenció", -segons comenta en Rom2 Sol, un gran coneixedor de la seva histbria-, "es fian~avaamb les quotes dels alumnes". En unprincipi, els professors ho feien com una cosa volunt&ria, i si tenien una altra obligació no hi anaven.

Amb tant sols les quotes dels alumnes no es podia pagar grans sous als professors: aleshores, anar-hi sols es tractava d'una obligació moral.

En un moment donat, el Cercle es va plantejar el tenir una casa prbpia. La primera gestió es va fer amb La Caixa de Pensions, on ara és la Biblioteca, per6 va fracassar. Aleshores es va pensar amb el xalet Mac2 i es va anar a veure a Maria Macia. En aquells moments era del tot abandonati la vídua Mac2 estava bastant predisposada,ja que l'interessava conservar la casa. Perb, és clar, paralar seriosaEls primersprofessorsde 1'Escolaforen ment del tema implicava la consideració el Josep Benseny,el Leandre Cristbfol i el d'unes xifres derehabilitació que el Cercle Josep Barberh, a més del mateix director, no podia assumir, Al respecte, en Roma el Marih Goma. Al llarg de la seva histb- Sol comenta: "I, en aquells moments,, ala ria, 1'Escola ha gaudit d'importants pro- Diputació i a l'Ajuntament no hi havia ni fessors com el López Pedrol -que també un duro. Van ser gestions que sempre van va ser director-, Espín, Tamarit, Víctor, fracassar, potser per falta d'empenta. Els Pallarés, etc. números no sortien".

-

Maig 1990

"La Font de finan~amentdel Cercle eren les quotes dels socis,ja que els rebuts de l'escola anaven a part. Les quotes del socis servien per pagar el Uoguer i els rebuts de lallum i encara et quedaves amb números rojos, salvats amb el Premi Vilaltella i amb el Premi de Pintura, tot engreixant els pressupostos".

En el moment de la seva aparició, 1'Escola del Cercle de Belles Arts va ser molt ben rebuda, ja que la gent s'adonava que els joves havien d'aprendre alguna cosa i d'aquesta manera els allunyaven "de les maldats infantils".

Comenca una nova etapa L'any 1980, SEscola del Cercle de Belles Arts patí un petit ensurt amb la creació de 1'Escola Municipal de Belles Arts. L'Antoni Llevot -aleshores, director de 1'Escola del Cercle- va ser nomenat director de SEscolaMunicipali molts dels alumnes van deixar el carrer La Palma.

Dos mesos més tard, el Josep Pujol, l'actual director, i el Josep Maria Alarcón prenkien el timó de SEscola del Cercle de Belles Arts, amb I'objetiu de "fomentar I'activitat artística, sense cap tipus de discriminació,i ajudar i donar espai a la gent amb iniciatives". En Alarcbn, actual professor de l'Escola, ho resumeix així "no es pret6n crear figures, sinó d'anar a treballar en all6 que ens agrada. No hi ha lloc a les frustracions". D'aquesta manera es canviava les directrius que havia seguit fins

-

" -

S

-

7 4

&$

"eaquell moment SEscola i es donava pas prioritari a les "inquietuds artístiques".

A l'actualitat, a 1'Escola del Cercle hi vagentde totes les edats, desdels cinc fins als vuitanta anys. Es recullen les inquietuds dels alumnes i, mitjan~antun ensenyament individualitzat, s'intenta donar resposta, sense cap limitació. Es tenen, també, en comptelesaptituds decadascun dels deixebles".

El conjunt d'alumnes es divideix en dos grups, de mati i tarda, els dilluns, dimecres i diverdres,dues hores cada dia.

-

A la fi del curs, es realitza una mostra de totes les obres dels alumnesde 1'Escola.

Cal destacar que un bon nombre dels alumnes actuals estan exposant tot sols; aquest és el cas de la Mercé Garriga, el Rosendo Martínez i la Mari Carme Garcia.

D'altra banda, a 1'Escola del Cercle hi assisteixen alumnes que han obtingut premis de pintura arreu de Catalunya. Per exemple, Xavi Romero, un noi de quinze anys, ha estat, recentment, finalista dels premis de I'ONCE a nivell nacional, i segon premi a 1'HomenatgeRamon Casas a Barcelona. El primer premi d'aquest certamen fou, tambC, per un alumne de 1'Escola.

Significaci6 L'Escola del Cercle de Belles Arts no va suposar mai cap estímulartísticpel que fa a les corrents,perb dintre dels mkrits cal destacar la seva incidkncia a l'hora de dur a Lleida les corrents abstractes.

A Lleida, no hi ha hagut, durant els Últims quaranta-cinc anys, cap altra institució que hagi tingut una dinhica similar a la de SEscola del Cercle de Belles Arts, que s'ha vist avalada pel suport de tots els pintors de les Terres de Ponent.

Lavaloració de la tasca de 1'Escoladel Cercle ha de ser suficient raó,perquk des d'ara compti amb una secció fixadintre de la revista ARTS.

- .

Jordi Capde vila

Maig 1990

El legat d'un lleidata il.lustre Emili Pujol i Vilarrubi París, on dos anys desSíntesi biografica Emili Pujol i Vilarmbi neix a La pres s'uniria en matriGranadella, comarca de Les Garri- moni amb la guitarrista andalusa Matilde Cuergues, el 7 d'abril de 1886.

Als cinc anys, reb les primeres vas, amb la que contilliqons de solfeix al mateix poble, ani- nua donantconcerts conmat pel seu pare. Al 1984a Barcelona, juntament, fins els anys estudia el primer instrument, la ban- quoranta. Aixb representa per a ell una nova dúrria.

L'any 1902 comen~aels estudis de etapamolt fructíferadins guitarra i harmonia amb qui seria el el m6n de la investigaseu mestre, Francesc Tarrega, del qui ci6, composici6 i pedava respectar, continuant i ampliant, gogia.

L'any 1956 perd a la tota la seva Escola Guitarrística. . " El primer concert a Lleida l'ofe- seva esposa i companya Matilde Cuervas, i desreix l'any 1907. És becat per la Diputaci6 Provin- prés de la confomaci6 i d'aquest cop del destí, cial els anys 1910 i 1912. .

Ell continuavales seves actuacions segueix la tasca propoartístiques sense cap mena d'interrup- sada. ci6, i l'any 1911 el pintor Pablo AntoL'any 1963 Emili Pujol ofereix el seu primer concert als 21 anys. nio de Bejar el presenta a la Cort de nou matrimoni a Roma, L'any 1965 accepta, de molt bon Madrid, on d6na un concert al Palau amb la pianista i cantant portuguesa de la Infanta Isabel, amb l'assisthcia Maria Adelaida Robert, que l'acom- grat, el continuar la seva tasca pedadels reis Alfonso XIII i Maria Cristi- panya fins l'dltim moment, ajudant-10 gbgica a Lleida, i s'organitzen els "Cursos Internacionals de Guitarra, na, i d'altres membres de la Família i animant-10 en el seu treball.

Va Csser professor de viola de m i Llaüt i Viola de Ma", mitjanqant l'0rReial.

Despres toca al Cercle de Belles al Conservatori Superior de Barcelo- fe6 Lleidata, i que mCs tard es trasllaArts i altres sales de concert de la na, de guitarra al Conservatori Nacio- daren a Cervera, fins l'any 1976, en nal de Lisboa, i dirigeix els cursos d'a- que, el Mestre, als noranta anys, i amb capital #Espanya.

Presentat tambC per aquest cklebre quest instrument a 1'AcadCmia Chi- delicada salut, decideix deixar-ho. pintor, ofereix un concert a Londres al giana de Siena a Ithlia.

Tanmateix, ell, que no pot parar, No obstant la seva vida llunyana, continua treballant per donar l'última Palau de Battenberg, davant la Princesa Beatriu i fent despres una gira per ell no deixava de tomar tot sovint a revisi6 al cinqu6 llibre del seu MhtoLleida, on donava concerts al "Cine de, al'anhlisi de l'obra de Sor, i d'altres Anglaterra.

L'any 1918 viatja per primera ve- Viñes" i al "Teatre Victbria", i anava obres. gada a Hispano-Ambica, on ofereix a la seva llar de La Granadella, el seu No sols va aportar a Lleida tota la una bona tasca de concerts, tots ells "Mas Janet", on li agradava passar seva experiCncia i saviesa, de la que llargues temporades, i on tenia la molta gent del m6n ens vbem gaudir, molt lloats pels crítics.

Durant l'any 1921 realitza gires tranquil.litat i segurament la inspira- si no que, al mateix temps, va donar a artístiques per tot Europa i s'instal.la a ci6 que desitjava. conCixer la nostra Ciutat i les nostres *

2-

c

--

Maig 1990

--

-

terres.

La seva il.lusi6 era deixar una Escola Guitamísticaque s'anomenksLleidatana, i per aixb va legar a aquesta ciutat tot el seu patrimoni artístic.

El dia 15 de novembre de 1980, i als noranta quatre anys, morí a Barcelona, i la seva esposa,Maria Adelaida, es disposa a fer la voluntat del Mestre de reposar a Lleida, on hi havia enterrat el seu pare.

La Sala Museu de Lleida En la segona planta de l'edifici de 1'Institut d'Estudis Ilerdencs, antic Hospital de Santa Maria, davant mateix de la Catedral de Lleida, estan depositades, ordenades i classificades, totes les pertenences artístiques i personals, acumulades durant tota una llarga vida, d'aquest gran lleidath.

Va Csser amic, entre d'altres, de Pau Casals, Ricard Viiies, Miquel Llobet, Hector Villalobos, Lamotte de Grignon, Lluís Millet, Gaspar Casad6.

Se li atorgaren les Medalles #Alfons X el Savi, de les Diputacions i Ajuntaments de Barcelona i Lleida, era Director Honorífic del Conservatori Municipal de Lleida, i tenia moltes distincions d'entitats públiques i privades d'arreu del m6n, que reconeixien en ell la irnportilncia de la seva obra.

El seu exemple ha de motivar a tots els guitanistes lleidatans, per donar a conkixer al Mestre Emili Pujol i la seva obra, exposada en aquesta SalaMuseu, gracies a l'esforc; de la seva vídua i els responsables de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

En aquesta, es pot seguir tota la trajectbria cultural i humana d'una llarga vida dedicada a la guitarra i la seva música.

A l'entrar a mil dreta, estan col.locades unes pintures, obsequiades al Mestre, de grans artistes, com Pablo Antonio de Bejar, Estivill, Bengt Wademan, Albert Pujol, Isidre MercadC i d'altres. Dibuixos i caricatures

de n'Emili fetes pel lleidat2 Josep Benseny, de Ricard Opisso, Joan Llimona, Tagger i Romero Escarcena; i a mes, dedicatbries de grans personatges.

TambC es poden veure una col.lecci6 de fotografies dedicades; altres impartint dockncia al Primer Curs donat a Lleida l'any 1965, a la Granja de la Diputaci6 Provincial; dels seus pares; del Mestre al "Mas Janet"; de Francesc Tarrega; amb els seus amics, i d'altres.

A l'esquerra, hi ha una vitrina amb diversos instruments amb molt valor histbric: una viola de mA (menor) feta per l'anglks Arnold Dolrnetsch l'any 1937;un llaüt-liraconstru'idaa Barcelona per S. Morbey; la viola de mil amb la quk donava els concerts el Mestre, costru'ida per G. Yacopi l'any 1947, reproducci6 d'un exemplar autkntic descobert per n'Emili al Museu Jaquemar-Andrk de París; una guitarra barroca feta a Cadis el 1806; una guitarra del gran Lutier Antonio Torres, feta a Sevilla Tany 1863, i la d'Enrique Garcia de Barcelona de l'any 1905, i altres.

A continuaci6, estan exposades totes les distincions: diplomes, títols,

medalles i demes guardons, que ocupen una bona part de la sala.

També estan depositadesi exposades les seves obres, destacant les edicions en diverses ilengiiesdel Mktode "Escuela Razonada de la Guitarra".

Del seu treball d'investigaci6, transcripci6 i edici6 de la música dels vihuelistes espanyols del segle XVI, encarregat per SInstitut Espanyol de Musicologia.Les sevescomposicions, les revisions d'obres dels guitarristes de tots els temps, de les transcripcions per a guitarra de música de Bach, Mozart, Granados, Falla, i d'altres, seguint el camí assenyalat per Tarrega, d'ampliar el repertori guitarristic.

Escrits literaris envers, la teoria: "El dilema del sonido en la Guitarra"; conferkncies; el quadern "Poemes", originals del Mestre; l'assaig envers la vida i obra de Francesc Tarrega; i altres.

Amb tot aixb, els estudiosostrobaran matkria suficient per con6ixer i honorar aquest lleidata il.lustre.

Ricard Chic i Casamiquela Professor de guitarra del Conservatori de Lleida Fotos: cedides per 1Y.E.Z.

Sala Museu a 1'I.E.I.

Maig 1990

HOMENATGE L a impressió del segon numero d'ARTS s'ha vist malauradament interrompuda i marcada per una trista i irreparable notícia: la mort del primer President i membre fundador del Cercle de Belles Arts, en Maria Goma i Pujadas (A.C.S.).

L a personalitat artística i humana d'en Goma converteiz en insuficient qualsevol espai que ARTS li pugui dedica;. El deute del Cercle envers ell és inconmensurable.

Amb el compromís d'un monografic en el proper numero i d'un futur homenatge que es correspongui amb la significació d'en Maria Goma, avui ens limitem a presentar als nostres lectors una ressenya biografica, professional i cultural i una breu memoria que signa I'actual president del Cercle de Belles Arts, en Jaume Vilella.

Adéu a en Maria Goma i Pujadas, membre fundador i primer President del Cercle de Belles Arts de Lleida

En Maria Goma i Pujadas neix a Lleida, l'any 1915, al llindar de la primavera que havia de marcar tota la seva vida.

Piig. 22

Doctor.

Fins l'any 1961 exerceix com a Arquitecteper Oposici6 del "Ministerio de Hacienda". Aquest mateix any 6s destinat a Madrid, on ocupa el chrrec d'kquitecte en Cap del "Servicio de Valoraci6n Urbana", dintre del mateix Ministeri, durant deu anys.

L'any 1971, seguint amb la seva brillant carrera, ocupa el chrrec d'Arquitecte Conservador.Des de feia tres anys i fins l'any 1976,Cs responsable de la Chtedra d'Est2tica i Composici6 de la "Escuela TCcnica Superior de Arquitectura" de Madrid.

AmCs deles seves responsabilitats prbpiament professionals, la significaci6 d'en Marih Gomh dins el m6n de YArquitectura el dura a Secretari General del "Consejo Superior de 10s Colegios de Arquitectos de Espaiia" i, posteriorment, a Membre Delegat Titular Espanyol del "ComitC Ejecutivo de la Uni6n Internacional de ArAls vint-i-sis anys obtC el títol d1Arquitecte Superior per 1'Escola quitectos". Aquestes tasques li comT2cnica Superior d'Arquitectura de porten la pres2ncia a diferents conBarcelona. L'any, 1971 reb el títol de gressos internacionals: Praga, Bue-

Maig 1990

nos Aires, Barcelona, M k i c , Madrid, etc. És Membre d'Honor de la "Sociedad General de Arquitectos Mexicanos" i de la "Sociedad General de Arquitectos Argentinos".

EMPREMTA ARQUITECTONICA

Com a arquitecte, excuta les seves obres des de l'any 1941 ñns l'any 1986 i, d'entre tots els seus treballs, cal destacar-ne: - la rehabilitaci6 total de l'edifici del Banco de CrCdito Industrial; - l'edifici de la Delegaci6 &Hisenda; - l'edifici de SAjuntament &Organya; - l'edifici de les casernes militars de Gardeny; - l'edifici de la Caixa de Pensions; - l'edifici de la Cambra de Comerq; - l'edifici de Sanitat; - l'edifici Arauca a 1'Avinguda de Madrid; - un edifici de vivendes a la Rarn-

bla d'Arag6 número 5; - inici de la reconstrucci6 de la Catedral Nova; - obres d'adaptaci6 i reconstrucci6 de l'edifici del Roser, pel que fa al Museu i a la Biblioteca; - d'altres obres públiques i de carhcter religi6s.

EMPREMTA CULTURAL

La seva personalitat com a artista compromCs li farh col.laborar en una gran quantitat de projectes i ser mereixedor de tot un conjunt de mhrits i condecoracions.

L'any 1962 va ser nomenat President d'Honor del Cercle de Belles Arts, disset anys desprds de la seva fundaci6.

A mCs: - és Conseller Numerari i vicePresident de 1'Institut d'Estudis Ilerdencs; - Cs membre fundador de l'Associaci6 de Música, de Lleida; - Cs membre de l'Associaci6 d'A-

mics dels Museus; - 6s membre de l'Associaci6 d'Amics de la Seu Vella; - 6s membre del Patronat Museu Morera; - 6s membre de la "Asociacibn de Bibli6filos Espafioles"; - reb la Comanda del "Merito Civil", lliurada per 1'Estat Espanyol; - reb el Marraco &Or, de Lleida; - al juny del 1959, obtC el títol de "AcadCmico de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando"; - l'any 1987 obtC la medalia de la demarcaci6 de Lleida, del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya; - col.labora en un gran nombre de publicacions, cicles de conferhies i duu a terme un gran nombre d'exposicions de la seva obra pictbrica.

En definitiva, la seva tasca per l'Art i la Cultura el fan mereixedor del lloc preferencial que ocupa a 1'Enciclop2dia Catalana.

Maria Goma, '"inmemoriarn " La mort d'en Maria Goma i Pujadas ha provocat en el nucli del Cercle i en mi mateix un gran sentiment de pena i de tristor.

Coneixedor de la seva malaltia, la seva fi ha arribat, perd, de manera sorprenent.

El legat que en Goma ens deixa com a membre fundador i com a primer President Os importantlssim. L'any 1945, en un context sense mitjans, en Goma, juntament amb en ColBs i companyia, van trencar un impasse cultural a Lleida.

El nostre primer President, un artista de totes totes, va dur-mitjanqant laseva obra- el nom de Lleida arreu de I'Estat Espanyol.

Recordo hores d'ara, amb emoci6, la seva exitosa xerrada al voltant de "La poesia i els números", en un cicle sobre Art i Cultura.

Malauradament, qui subscriu, no vatenir la sort de coindicir en la Junta amb en Goma. De ben segur haguOs apr6s moltes coses pel que fa a I'esperit artlstic, arquitectbnic i cultural. Si mes no, ell era arquitecte, pintor i poeta.

La seva mort arriba en el moment en que s'estava estudiant el disseny per un proper homenatge.

Crec que el Cercle de Belles Arts, mitjan~antla seva Junta, tO I'obligaci6 de demanar a la Paeria el lliurament de la Medalla de la ciutat, per aquest professional de I'art, la filosofia del qual apareix, un cop m6s, amb I'esperit de cultura oberta que caracteritza I'etapa present del Cercle.

D'aquest gran home, de finura excel.lent i de mirada a I'infinit -com observant tota la seva obra arquitectbnica-, el Cercle recull un legat importantlssim.

Jaume Vilella i Motlld President del Cercle de Belles Arts

Ak

tr

Maig 1990

PAg. 23

/

Les arts i la dansa o la dansa i les arts

Qui: va Csser primer les arts o la dansa?. Jo crec que la dansa, com a conjunt de moviments h a m & nics representatius d'uns sentiments que brollen de l'interior dels Cssers primitius i treballen per sortir a l'exterior, al compas d'uns sons o percusions, donant pas als primers passos de dansa.

Passos primitus i simples, per donar idea d'alegria o sentiment de dolor, que fa que ells mateixos vulguin representar i plasmar-10s en les seves coves fixats a les parets simplificant els signes, que aniran perfeccionant-se, arribant a donar idea de persones en moviment.

D'aquesta primera representaci6 en tenim un bon exemple a les coves de Cogul (Lleida) i Lascaux (Fran~a);potser les mes primitives danses mostrades per la cultura. Homes i dones esquematics a i'extrem, acaben exhaurint formes mCs concretes al mateix dibuix. Mentre que avui dia tindrien un reconeixementinvers. I, Cs que la dansa per Csser representada i que no sigui esfitica, ha de tenir una indefmci6, que els mateixos moviments comporten, per Csser fuga~os i donar la idea de traslaci6 que el cos ha de portar segons el ritme que segueix la dansa.

Desprks, la perfecci6 es far2 palesa a l'Egipte, S ,FSVLSES ~ P E S ~ ~ ~ E S amb els cossos escor~ats,i a Gr6cia amb les mesures .be ~ O G U L ideals hel.16niques paleses en tants vasos i h f o r e s que reprodueixen els dibuixos de danses i movi;,e - c/r\on c ments harmbnics ballats al so de flautes i marlitons tocats als primers temps dels innocents pastors de 1'Arcadia.

Les danses continuen essent tema de pintures i relleus dins l'art roma, als frescos de Pompkia i Herculano i d'altres viles romanes.

L'Edat Mitjana mostra tambe frescos i tapissos de dones i cavallers dansant a les festes dels castells i palaus, en honor de la princesa i el seu seguici que ballen al so de les tonades dels joglars.

Els tapissos del Renaixement enmarquen novament danses i corrandes, balls populars al mig de les places, i balls galants als palaus. Els relleus de Donatello i Luca della Robia, donen la pauta de balls infantils i d'adolescents en els quals la pedra passa d'Csser una matkria forta i morta a semblar veritables cosos infantils, plens de tendresa i gracilitat. Mostra de tot aixb, s6n els relleus de la Cantoria de Duomo de Florencia.

El Renaixement pren forc;a,i tant bon punt passa l'kpoca a les pintures Tiziano i Tontorettoi tambC de l'escola veneciana el color enmarca el moviment, i grans superfĂ­cies donen pas a grans mostres on les danses en mig de banquets opulents marquen el ritme de la pintura.

Aquest ritme s'incrementa a les pintures flamenques i el poble torna a ser el protagonista de les danses populars a les places, en "Kermeses" d'arrels meridionals. Franz Hals, Rubens, Rembrand, etc., tenen mostres de danses i balls a les seves pintures, i per part espanyola ens anem a l'obra d'en Goya per retratar u'

PLg. 24

Maig 1990

els aplecs i romiatges i balls populars castissos.

A Franqa, han deixat tambC una bona representaci6 de la pintura del moviment en les mostres galants de Fragonard i Vigee Lebrun, que desenvoquen en els balls populars i danses desenfades de la revoluci6 i la post-revolucib per arribar al neoclassicisme.

Neix aquí l'epoca daurada del ballet romhtic: moment per excel.lencia, punt de partida per al ballet clhssic, el qual ens arriba ja fins als nostres dies. Comenqa aquest en un moment de translacid dins d'un segle XIX ple de canvis polítics, de vida i de pensaments que capten totes les representacions i facetes, principalment totes les arts, a gran escala, així, la pintura, la literatura, dins les lletres i les, arts en s6n les principals.

Es el moment de Giselle, que com a compedi, d'aquest moviment compren la idea literkria d'un tema de V. de Saint Georges, basat en una poesiade Tebfil Gautieer, la coreografia de Coralli i, el mateix Gautier, la música d'Adolf Adom, i tot, en conjunt basat en un poema de H. Heine; els decorats i el vestuari, de Pierre Cicere, i Pau1 Lormier, respectivament.

Aquesta peqa fou el comenqament d'una etapa L~AWS N I D I en la qual el Ballet es desenvolupa extensament D"JU P W N B N\Jt w s (CY arribant a molts públics, que anteriorment no ho havien gaudit per ser un espectacle minoritari.

Entre el romanticisme i la representaci6dels ballets russos a París, s6n diversos els artistes que tenen la dansa enclosa en les seves obres mestres; així Degas, pintor de ballarines i tambe, escultures del mateix tema, veritables maravelles. El pintor Toulouse Lautrec, pintor d'un altre sector de la dansa i dos grans escultors Rodim, i Bourdelle que materialitza m6s els cossos ballant, que no pas la dansa en si.

L'art entra de ple al ballet i aixb es veik clarament, quan l'impressionisme dona pas a un nou refinament d'aquest corrent, provocat per la presentacid a París dels ballets russos amb Diaghilev al capdavant. Aquest home va fer que totes les arts donessin el seu major rendiment en les persones dels artistes cridats per Diaghilev per a comprendre els nous ballets. Fou un esclat! !

La miiior pintura, la millor música i la millor literatura aparegueren als escenaris i van transmetre el seu missatge al nombr6s públic que va acudir als espectacles.

D'una sola vegada les pintures Bakts, Benois, Picasso, Goncharova, Golovine Derain, Mir6, etc. eren vistes per milers &espectadors, en una sola funci6. El mateix passa amb la música composta i adaptada als ballets, Weber, Rimsky Korsakof, Stravinsky, Schuman, Strauss, Tchaikovsky, Cerepnim, Glazounov, etc. foren compositors que el públic troba juntament amb la pintura i tambC en el fons literari de les obres.

Aquesta expansi6, juntament a la de la Literatura, que forma part dels mateixos ballets com al seu fonament crea un corrent de coneixements i feu que l'art arribes a mes públic del que f6ra normal sense les esmentades representacions.

Avui dia el ballet modem i el contemporani, d6na ocasi6 que l'art, formant part de l'espectacle, pugui arribar al públic actual amb una mostra actualitzada de la pintura, escultura i música.

També hem de considerar, que d'altres derivacions en surten, del Ballet, i artistes de tota mena es donen a coneixer així: cartells, programes, obra grhfica, vestuari, etc.. . s'han afegit als anteriorment citats, Dalí, Chagall, Cassandre, M. Andreu Dobujinsky I. Sharoff, Georgiaáis, Tharrats, ClavC, etc., com a fitors, i, Moupou, Falla, Turina, Prokofiev, Katchaturian, Monsalvatge, Rodrigo, Ravel, etc., músics de l'última fornada que donen fe d'aquesta recerca d'agermanament entre el Ballet i les Arts. /

Roig Nadal

Maig 1990

ExposiciĂł permanent de quadres C/. Carni Vell, s/n - Tel. 73 62 39 251 10 ALPICAT (Lleida)

"La calidad es nuestra diferencia". Todo lo que usted querria saber, nos gustaria explicarselo.

Pregunte

BBV. la Ăşltima palabmen banca.

Et diré potser

Cd.hré que estic vora del rwIel peu nu [enfonmi en la sorra de h P ~rei& j ~ i tindréI cclm

Ilawlrs,

~porridículadelraanw~hipul~ 2'aprOparw~ MI

iamúdsrcnsepuKller

b

m $s cossos &

de ks msúes joguines paddes.

Teresa Roses

Maig 1990

Mostres gastronomiques de la vida de Velazquez És molt corrent veure en qualsevol establiment, on es serveixen begudes, la col.locaciÓ de gel als vasos (amb un soroll molt característic) sigui el que sigui, fins i tot a la llet, en qualsevol epoca o estació de I'any.

Quan neix aquesta moda? El per que a la Península lberica més que en qualsevol lloc dlEuropa?. Doncs be, fou al segle XVII, SegledqOr,en epoca del sevilla Diego de Silva Velazquez.

Si haguéssim d'assenayalar un vici en materia alimentaria, propidel segle XVl I, no seria del mejar calent, sino del beure fred.

Es c o m e n ~ arefredant I'aigua i el vi als primers anys, per acabar a les darreries de segle que tot es prenia gelat, fins i tot el brou. Sorpren la passió que els espanyols d'aquell temps sentiren per la neu.

Tant agradava la neu, que s'arribava a cantar les excel.lencies de tal o qual regió o indret en funcióde I'abundancia o barator de mercaderia tan preuada. Així, s'alabaven les virtuds de Granada al 1608 per ésser "on la neu es barata, que no hi ha pobre que no sigui ric en consumir-la". I el viatger portugues Tomé Pinheiro de Veiga, que visita la Cort espanyola, quan era a Valladolid, a primers del segle XVII, escrivi entusiasmat: "M'oblidava del major regal que té Castella, que és la neu a l'estiu, que mai no en falta, i solament per ella s'hi pot anar". Pero no es cobejava solament la neu a I'estiu; també a ple hivern es feia imprescindible.

A mitjans de segle ja no es concebia de viure sense fer servir la neu. A tall d'exemple, al 1642, en plena guerra i havent de fer front a les subleva-

cions de Catalunya i Portugal, el govern es va veure obligat a embargar totes les caballeries disponibles. L'assumpte era greu. Doncs bé, els portadors de la neu es dirigiren a la Sala i exposaren que ja que els havien pres les caballeries es veien impossibilitats de portar neu i gel a la Cort, i no podien acomplir amb la seva obligació. Davant la possibilitat que la Cort quedés desatesa, I'autoritat va cedir.

Una beguda que va neixer al prim e r t e r ~ d segle e XVII és el celeberrim "hipocras", que era vi cuit amb sucre i especies, i que es prenia calent. Pero era una beguda d'hivern. Es prenia per reconfortar el cos. Pero, a finals del segle, I"'hipocras" es venia gelat.

Al 1663 es prohibí la venda de begudes gelades, sembla ésser a la misteriosa mort de la reina Maria LluTsa d'orleans, atribuida al darrer berenar: llet gelada i brou gelat amb quatre lliures de neu, ostres, olives i taronges.

Malgrat la prohibiciódevendre neu, se'n venia als carrers en llocs fixos, des de les sis del mati fins a les onze de la nit. I, ai d'aquell venedor de neu que faltava al seu lloc, encara que fos per un instant!. La multa que li queia era molt gran pero, no en faltava; vés a saber cóm ho feien per transportar una mercaderia tan precaria pels carrers calurosos de Madrid.

Pac0 Vila

"Vella fregint ous". Tela. 99 x 169. Edimbourg. National Gallery of Scotland, 2180.

Maig 1990

Editorial Ribera & Rius Per a les seves ecticiens de IiiDres, revis tes, Dutllet b s i impressas.

Passeig de Ronda, 6,4rt.-C Tel. (973) 26 93 53 Lleida

Segona entrega

I La mostra suposa la inauguració de la Sala de 1'Escola de Belles Arts.

que, pel seu compte, tindrien molt difícil aquesta possibilitat. Aquesta iniciativa fou, és clar, Primera entrega.

Passats ben bé tres anys, aquell compromís semblavahaver-se trencat, com sempre, per causa de rancúnies i incomprensions, la major part d'elles de tipus polític. La tardor de 1989,per fi, el malefici es va trencar i es féu pública la convocathria de Segona entrega, que neixia no sols amb la intenció de consolidar aquell primer pas -a partir d'ara serh una mostra bienal- sinó també amb el compromís de revisar les basses en qui? es fonamenti, dotant-la d'un major rigor selectiu de

La tardor del 1986 va suposar una fita important en el panorama artístic a Lleida: 1'Escolade Belles Arts, 1'Ajuntament i el Museu Morera duien a terme una iniciativa prou important com és la promoció de joves artistes mitjan~ant un muntatge atrevit, innovador i de qualitat. En aquella ocasió, a més, es materialitza per primer cop un compromís, més o menys thcit, de donar continu'itat a iniciatives d'aquest tipus, que permetessin la suma d'esfor~osper fer una mica menys difícil la manifestació de les darreres tendkncies artístiques a la nostra ciutat dutes a terme per joves La Segona entrega ha assentat les bases d'una futura normalitat.

Maig 1990

les obres i d'un total de deu beques per a la investigació, de dues-centes mil pessetes cadascuna, que permetessin que la mostra fos un primer pas per aprofundir en el camp de la investigació creativa.

Així, si el primer cop es van seleccionar quaranta obres d'un total de quaranta-quatre presentades, aquesta vegada s'ha doblat e l nombre de participació i se n'ha restringit la selecció per assolir uns majors nivells de qualitat, ja que de les noranta-cinc obres presentades només se'n van escollir seixantavuit. Aquest rigor, a més, es complet& amb l'edició massiva -vint-i-dos mil exemplarsd'un cathleg de la mostra, encartat en els tres diaris locals i tram& a bastament fora de Lleida, per tal de donar a la mostra la difusió que aquestamereixia. D'altra banda, es compti també amb el muntatge del grup Gegant i la realització de diverses taules redones i muntatges audio-visuals que acabaren de conferir una dimensió més seriosa i complerta a la mostra.

Per fi, del vint-i-set de gener al vint-i-cinc de febrer del 1990 es

materialitza l'exposició de Segona entrega, distribu'ida en un doble espai: laSalad'Exposicionsde1'Escola de Belles Arts i la de la Fundació Caixa de Barcelona, per motius de capacitat. La mostra, a més suposa la inauguració de la prime-

cerimica, gravat, fotografia, il.lustraciÓ, obra grifica, tapis.. . que constitueixen un ventall prou ampli i representatiu de la varietat i diversificació de les arts pl8stiques a Lleida. La homogene'itat qualitativa, en canvi, es féu palesa en la modernitat d'aquestes mateixes tkcniques, que han demostrat una actualitat, en un principi irnpensable, sobretot pel que fa a ltescultura, disciplina que avui esta travessant el seu gran aggiornamento, la seva revisió i revolució, en el món de les arts.

Les objeccions a la mostra no podien faltar!, vingueren per la seva aparent pkrdua d'espectacularitat respecte a la Primera entrega. Hem d'entendre, perb, que si bé aquella suposi una aventura, una fiblada en la llavors manca de sensibilitat artística a Lleida, aquesta Segona entrega ha assentat les bases &una futura normalitat, una normalitat que s'establiradefinitivamenteldia en qui? mostres d'aquests tipus deixin de convulsionar l'activitat cultural de la nostra ciutat.

Del vint-i-set de gener al vint-i-cinc de febrer de 1990 es materialitza l'exposició

de Segona entrega, distribu'ida en un doble espai: la Sala dfExposicions de 1'Escola de Belles Arts i la de la Fundació Caixa de Barcelona rad'aquestes sales, lade 1'Escolade Belles Arts, que a partir d'ara esdevindra una mena de "Centre d'art", una sala on es podran contemplar les darreres tendhcies artístiques, ultrapassant de bon tros els ambits de 1'Escola i local.

Artísticament la mostra mantigué un nivell més que acceptable, amb una homegene'itat qualitativa incrementada per la diversitat de les tkcniques emprades: dibuix, pintura, escultura, disseny i moda,

Xavier Sirez

Maig 1990

Una conversa amb Apel.les Fenosa El Vendrell, un dia d'agost de I'any 1987, estavem la meva dona i jo, davant elsvenerables murs de pedra del castell-palau, que fou durant moltssegles residenciadels Abats del Monestir de Sant Cugat, senyors de la vila, i en el moment present propietat del mundialment conegut escultor Apel.les Fenosa i Florensa.

Admirat estava contemplant els escuts heraldics, fullatges decoratius i altres motius arquitectonics del dit palau, quan ... El vaig veure!, aguaitava en una de les finestres, el seu cos completament estatic, enmarcat per les motllures i fullatges renacentistes, profusament esculpides a la pedra del dintell de dita finestra, era la presentació vivent d'un magnífic retaule del segle XVII. Els seus ulls fosquissims i plens de vida, eren I'única part del seu cos que es bellugava mirant fixament les persones que transitaven per baix, al carrer, ien aquell moment es va fixar en mi!, i em va semblar que em coneixia. La meva dona exclama, "€s igual que ton oncle!".

Ens rep la Nicol. És una dona amable, senzilla en el tracte, encara jove, i d'aspecte fe li^, parla frances, una mica de castella, i molt poc de catala, ens fa passar a un gran saló, adornat amb algun

Almatret. Bronze. 1965.

moble de I'epoca i poques de les seves escultures, destacant en un racó un bonic "aigua manil" bernissat ambverd, d'aquells que solia haver abans als "menjadors" de Lleida.

Al cap d'una estona ve ell; ens saludem com es costum, "...sisóc parent de voste per part de la meva padrina, ja que ella i la vos-

Maig 1990

tre mare eren cosines".

"Ah, deu ser per part dels Florensa!", diu ell.

"Si la meva padrina era IaTeresa Miarnau i Florensa, de casasebastia d'Andreu, i el meu padrí era en Josep Tamarit i Masip de casa Ovelleta, el germa del vostre pare en Pere Fenosa i Molins, que tenia una carnisseria a Almatret; fou

padrí de boda dels meus padrins i el vostre oncle Miquel estigue molts anys a Buenos Aires al mateix poble que ells; els padrins meus hi anaren I'any 1906 i tornaren I'any 1923, pero el Miquel allí es queda.

Sí! mira, el Pere fou I'hereu i es queda a Almatret perd el pare com cabaler i de professió artesana s'obrí camí a Barcelona, així jo, per raó natural havia de ser fill dlAlmatret. Vaig neixer per accident a Barcelona. Tu vius al poble?".

"No hi he viscut mai, pero hi vaig algunes vegades, m'agrada molt aquell terreny, I'última vegada vaig pujar a dalt de tot, del Mont-Maneu, i vaig quedar meravellat, d'allí dalt es veu tota la comarca del Segria i molt mes, jamb una "marinada" que hi bufa.. .!

Ah! mira, quan era petit, hi era molt a Almatret, amb els amics hi anavem a prop del Mont-Maneu, pero no hi vam pujar mai!, el que recordo que feiem molt sovint era jugar a les "bitlles" a la p l a ~ a del poble! iet vaig a dir una cosa respecte a Mont-Maneu! jem sembla que no es un mont natural, sinó fet per I'home, per a mi, es una mena de gran sepultura com feien els egipcis amb les seves piramides!."

"Veig que recorda moltes coses d'Almatret! que no hi pensa anar al poble, a veure com van les coses per allí?".

"L'última vegada va ser fa tres

"Dona amb els braqos aixecats"

(1961). Bronze, fonedor Susse 11/5.105 x 58 x 30 cm.

anys, ara el meu cos ja no pot fer tot el que se li demana. De tota manera Almatret sempre ha estat en mi, les seves terres eixutes, els

Maig 1990

seus arbres retor~uts,cargolats..., les pedres de "calar", el pou de la vila, I'amabilitat de la gent ..."

Francesc Tamarit i Culler6s

EL DO DE LA PARAULA ( 2 Part) ~ (Una interpretació de CARLES RIBA) La "paraula viva" Que la paraula, primer que obra del poeta, és un do, encaramés: el do; aquesta és, dkiem, laclau per alacomprensió de la llarga investigació que és l'obra de C. Riba.

Els poemes acabats són "mots"; expressius de la paraula interior,perb que no l'exhaureixen.Laparaula és un medi entre la veritat íntima i la Veritat externa a nosaltres, fucada una vegada per sempre, quieta alliesperant-nos (13). I encara la seva mediació és complexa: inclou la fe, la sinceritat i l'exprel~lsiójusta. Per quk no és un acte simple? Es tdpic que tot aird fóra simple si ho fóssim nosaltres rnateixos (14). Riba dóna com a tbpic, lloc comú i indiscutible, que la paraula és complexa perqub ho és l'home o, a la inversa: la pyaula seria acte pur, si no fos finita: serial'EsserPersonalde1VerbEtem.

Així, doncs, de dret, la paraula és acte i coneixement, i tan sols de fet és finita i complexa: del fet d'ésser humana. Obviament, el poeta es& tocant aqui l'arrel més profundadel llenguatge(Unaoperació de l'esperit nom's tedricament repartida en tres moments) (15).

La paraula, humanament complexa, és mbbil i fixa alhora (16); com la vida, és pur corrent en quk s'emmiralla l'hima: permet de dir i saber l'essencial, perb l'esskncia escapa als seus límits, si l'esskncia és la de 1'8nima humana.

Complexitat i inadequació de la pa-

raula humana: vet aqui les dues característiques vistes pel poeta en la seva experikncia, i que el metafísic explicar&(com ell) per la finitud de l'inima, que té l'acte de ser (esse),perb que no és el Ser.La finitud, sub ratione entis, és senyal i reclam (nostilgia) de la Infinitud,deiaBofil1(cfr. nota 11); la inadequació de la paraula, que vibraen la tensió poktica i la promou, és el senyal inequívoc de lacertesa fonamental de Riba (lafe ): que la paraula és un do, i que és, de dret propi, referent a la transcendkncia,jaque, si no, seria Déu mateix.

Es aquest advertimentde la paraula com a immament-trascendent, és a dir, com a participada, o rebuda - diria la Metafísica tomista- el que separa decididament C. Riba tant de lapoesíapura (Juan Ramón Jiménez, de qui no hi ha un equivalent en les lletres catalanes), com del populisme d'inspiració marxista anomenat realisme.

L'entitat pdtica, doncs, no és un Absolut, perquk no ho és l'esperit de l'home; en aixb se separa de la lírica que eleva el poema (L'Obra; així, amb majúscula, com escrivia J. R. Jiménez) a l'absolutesa de la Idea hegeliana, tot confonent la paraula humana amb la Paraula (Verb Etern). En aquesta concepció, la paraula no és l'expressió gojosa i humil de la Joia, sinó oracle amb quk Déu parla en l'home (Revelació, Mite, perb no lírica humana).

L'entitat pdtica no neix, tampoc, de l'anonimat, com en la visió col.lectivista de la humanitat, rasament materialista.

L'entitat poktica és, en Riba, plenament humana i originada en la intimitat personal; mes, per aixb mateix, es descobreix com a do diví, i expressió de l'humB que hi ha en tot home.

Riba i Maragall Riba va explicitar aquestes idees tot escrivint sobre Maragall, poeta per a qui la paraula és un acte , com ho fou per al salmista que digué: a He cregut iper aixd heparlat 3 (17).En la preferkncia per Maragail, C. Riba ens hi dóna el propi autoretrat. Tal com ell el veu, Maragall no ha fet de la lírica un absolut, ni tan sols en el moment naixent (que la paraula irromp, inspirada).

Al desembre de 1928,medita (i anota) com explicar Maragall a un auditori de llengua castellana. Ens interessa aquesta meditació perquk és molt més que un exercicide críticaliterhia: conté els ideals del crític; i tindrem ocasió de veure que ell s'identifica amb all6 que considera l'esskncia de la poktica maragalliana.

De bon comenpment, la seva atenció recau sobre la paraula. S'esfor~aper dir, tan conceptualment com sigui possible, quk no és la paraula viva. Cal descartar tbpics errats. No és ni primhiament ni essencial una intui'ció, per via irracional; ni és un mot que s'alqa, per prbpia virtut, ordenantal seu entorn un vers, alamanera d'una forqa vital que escap6 a la conscikncia. Tot aixb, ja tbpic, és secundari,

NOTES 13. Cfr. Llengua i Literatura, p. 72.

14. o.cit.,p. 66.

15. lbídem 16. Al llibre de poemes Deljoc i deifoc, "Tannkas"LXVI, es pot llegir la següent "Inscripció"Sobre un exemplar de les meves Estances: "Oh vida, vida l pur corrent, com t'assembles 1 a les paraules! I Un rostre vol llegir-s'hi;1 l'aigua fuig de ka imatge"".

17. Cfr.Llengua i Literatura, p. 86.

Maig 1990

derivat. Cap al.lusiÓ a Nietzsche. El lloc de Nietzsche l'ocupa St. Agustí.

(immediata).La paraula sincera era, per a Maragall, viva (20).

És Miquel dels Sants Oliver, troba Riba, qui ha donat la clau de tot Maragall, com de pas: Escrivint sobre el dret de parlar,elpoetarecordava una rmixima de Naville, fildsof de Ginebra:sHe cregut i és per aixd que he parlat u. Que té el seu correlatiu en un asi dubtés no parlariau; iper aixd ve a ésserper a Oliver,en altres termes, l'afirmacio' d'Hello: <Parloperqud la paraula és un actes. Corro al text original:Maragallfa constar que Naville repeteix paraules del salmista. Em sona com essent així. Tan impregnats estem de cosa bíblica des de la infhncia, que la mateixa certesa em distreu d'anar a la primera fonts (18).

L'autbntica paraula s'origina en una certesa (he cregut). Provisionalment, doncs, l'anomena fe. No és, perb, la fe teologal; encara que, seguint el fil del discurs, aquesta no deixar2d'aparbixer, al capdavail. Fe, sinceritat i paraula s'articulen - hem vist- com a tres moments solament destriablespel pensament. I la sinceritat - heretatge romdntic - és ara un concepte nou: parlar des de laconvicció,dir la certesaprimera (19). Ara, la complexitat i inadequació pecualiars de la paraula humana resideixen en la impossibilitat de sinceritat absoluta, és a dir, en la impossibilitatde dir el contingut de lafeamb una paraula completa, rodona i acabada

La impossible immediatesa origina el llenguatge hum& I , al seu tom, la necessitat d'ésser sincer resulta ser un imperatiu moral: tot 'barlant" és com el poeta va dient (no ho ha dit mai, acabadament), la veritat de l'home.

El compromís social de la poesia és, doncs, primer de tot, el compromís moral que va de sa prbpia humanitat als altres (l'home parla a l'home). I així la llengua pdtica resulta compromesa a ésser llenguatge natural: comunicació. Riba s'expressa inequívocament, al respecte: Escrivia jo mateix fa molts anys, ccque tot deure intensament sentit en el mateix centre de consciencia dels propis valors ha d'esdevenir per forca una missió, una misió indefugible i directament referida a la causa primeras (21).

Tota la qüestiódel'entitatpobtica (i de la identitat del poeta) queda ja plaqada en aquest punt que la sinceritat esdevingui comprensible (i comprensió), mitjanqant el llenguatge natural, i en els versos fets.

Així, doncs, pel poema acabat he sabut cada vegada q 3 creia; iper tant, en qut? em podia creure sincer (22).

Som al nucli de la pobtica ribiana. La inspiració j el llenguatge són, simulthnia-

ment, un do. I l'actitud natural és l'acceptacid; després, per gricia de l'acceptació, el llenguatge descobreix una doble dimensió: ajustar-se al ser de les coses, primer, per a referir, també, més enlli de les coses, al Ser transcendent. Ara, aquesta reflexió, jno és, en si mateixa, metafísica? aviament, sí. Perb és de dret,po2fica;perqub la sinceritat en la paraula duu aparellada una exigbncia de reflexió.

La reflexió en la paraula: aquesta és la raó per la qual, al poeta li són tan necessaris els poemes fets; com al pensador les fórmulesjustes, la precissió. 1,perobrade la reflexió en la paraula, adverteix que no tota la seva naturalesa és artifici o signe convencional; al contrari acceptada la limitació natural del llenguatge, es fa digne del seu abast il.luminat, reconeix que la paraula és essencialment espiritual (23).

La limitació humana d'una realitat divina: vet aquí la veritat, la vida, del llenguatge. I també el coneixementque és propi de la inspiració pdtica (del poeta i del lector) (24). L'experiencia pobtica resulta, en definitiva, una altra via, un altre itinerari de la ment a Déu, no irracional,encara que no sigui argumentatiu:

Si, tota poesia ve dúna il.luminaciÓ, espasmddica o tranquil.la, perd que no pertany ben bé a la nostra consciencia, sobre una realitat íntima que no ens im-

18. o. cit., p. 66.

19.No dubtar vol dir ésser sincer; i és sincer tot aquell, i solament aquell, que pensa d'acord amb el que ha sentit com a veritat i s'expressa en termesfidels al que pensa. Una sola operació de ['esperit,nom's tebricament repartida en tres moments. (. ..) Si en aquells mdtodes i en els instruments amb qu2 s'ajuden tinguéssim unfil segur per travessar "el laberint del pit" i trobar, no una veritatparticular, viciada per nocions i il.lusions no examinadesiperposicions bonament acceptadesopreses, sinó una veritat pura, externa a nosaltres,f i d a una vegadaper sempre, quieta alliesperant-nos,etc. Tbpic airimateix. Itanmatekelque val ipot donar motius raonablesde confaqa en una veritat, és haver-lacercada per un impuls amorós i lliure,tant com lúcid, cap a m's enlla de l'obscurfons central d'aistdncia ques'ha anat componentacadascun de nosaltres.

66-67.

Imatge i sernblanqa, en el pla natural, de lafe teologal.La fe, que en ella mateixaporta la fe en lafe". C. Riba, o. cit., pp. .

20. "Remuntant-nossemrinticamentdes del nostre "sencer",íntegre,fem cap a la nocióde "nobarreja" que elmot "sincer",mésprbxima I'estirp llatina, comporta.Marngall,per6, més aviat deia "pur".I "viva" quan es tracta de la paraula. Viva d'una perfecta conformitat amb l'esskncia &I verb. Cfr.Ibídem.

21. o. cit., p. 68.

22.0. cit., p. 69.

23. La varitable llibertat,estic per dir que la poesia l'ha trobada sempre per l'acceptació plena, sense reserves,del llenguatge en ell matelr, en la seva essdncia i amb la seva insuficikncia;és a dir, com un sistema de signes no necessaris,de natura abstracta i per tant d'efectes indirectes; vivents, en suma, nome's per llur contingut espiritual. o. cit., p. 17.

24. "...el lector no és cridat afer seu un resultat autkntic o erroni,sinóforqat a cercar-10 amb el mateixpoeta. Tambéper aquíen elproblema podtic hi ha un problema moral, perq& no és lícit d'irnposar al lector d'ésser col.loborador enva. Cbrnplice,fins i tot s'ha dit; en tot cas, també inspirat. Cfr. o. cit., p. 70.

-

ka,

111

Maig 1990

PBg. 35

porta tant de considerar com de veure.

Per ella ens sentim amb anima, delerosos de grdcia i aptes per a la salut. Cada poema on ens la reconeixem davant de Déu, ens aparta de perdre'ns; per aixd són els poemes fets i ja no del tot nostres que ens són necessaris;. .. (. ..)

Mai, perd, en tota la meva carrera de poeta, no m'havia adonat talment de quina autonomia de vigildncia i quinprivilegi de signatura se'm deixaven, mentre acceptés que el millor emfos donat (25).

Del món a l'dnima, de l'cinima a Déu; aquest és, com en St. Agusti, l'itinerari mental del poetaRibaala transcendencia.

La paraula és només ocasionada pel goig que "sobre la carn s'atura, /duent l'anunci d'algun cant no dit" (26);pero només s'origina a la ment, i d'una plenitud que manifesta la riquesa espiritual de l'hima: si accepta que aquella riquesa, que transcendeix tots els límits de la carn, li és donada, llavors el poeta madur compren que li ha estat donat graciosamentelprivilegi de firmar amb el seu nom al10 que, radicalment,és de Déu; i, encara més, liés donada una superior consc2ncia de si (autonomia de vigildncia).

Comprendre que la paraula és expressió de l'abundor del cor, causada per una riquesa interior, no per un defecte o priva-

ció de visió "intuYtivaWde la veritat, és Paraula de Déu és la Bellesa i la Veritat comprendre allb que només St. Tomas substantives,sense distinció ni complexi&Aquino,en seguiment de St. Agustí, va tat.

Vista així la paraula, l'ofici de poeta veure bé. Tota una llarga tradició filosófica, iniciada a la BaixaEdat Mitjana, ho ha pren tota la seva auikntica dimensió est?perdut de vista, fins als nostres dies. Com tica i moral: si els conceptes i els mots fossin una mancan~a!Com en la millor Metafísica Recordem SantAgmtí: ((Cerquemcom (27),la poetica de Riba recalca sobre la a qui trobard i trobem com a qui cercarh paraula per capir-hi la veritat del ser i, encara.. .N Déu en el Verb.. '~araulaen encara més, per alpr-se per damunt del acte eternproferida, s'expressa imanifespropi ser: fins albirar la Bellesa increada. tu. Nosaltres, imatge deDéu,nomésper la La paraula humana és significativa paraula formulada obtenim de saber el d'allb que és, i comuniciativa , com a que hi ha dins la nostra ment, comunicarllenguatge natural; perb és també sugge- nos-ho icominicar-ho. No creiemfinsque ridora de realitats que transcendeixen l'ex- hem dit el que creiem; perd ho diem perperiencia, perqub neix d'una plenitud de qu2 ens és dictatprofundament el que hem ser: l'espiritualitat. La veritat correspon a de dir. Per aixd la poesia pot significar la primera funció, la bellesa a la segona. per a Maragall un retorn, la suprema La paraula poetica té la missió -exemplar- expressió del'esforc de retorn a Déu Pare ment complerta per Maragall, diu Riba- que l'horne fa inlassablement per ell made ser vertadera i bella, sincera i elavado- teix iper la Natura. Des de la seva limitara; aleshores és viva. I no hi ha cap para- ció natural, tanmateix a través del Verb i doxa en afirmar: com més vera (sincera), en laforca del Verb,que el pren i l'arrossega amunt. En unpur revestiment de I'esmés bella.

Així, si el llenguatge de 1'8ngel és tan perit". (29). ver i tan bell que la poesia -acció verbal humana- pertany a una regió on la poesia Aquesta és, doncs, la clau per llegir la ja és innecessdria,potserfis i tot impos- poesia de Riba i tenir-hi I'experiincia sib1ew(28),perqub la metafora no cal i poetica, la inspiració: saber, en els mots, 1'Inconegutés cantat amb un cant simple, que la paraula és un do, expressió imperincomplexe,que no hamenester de cercar fecta de que la prbpia ment és el do; i la paraules perqub és la vida angelica; la bellesa el parany de Déu (J. V . Foix), perqub l'anhelem Absoluta.

25. Salvatge Cor, "PrPrbleg",pp. 28-29.

26. Estances, I, 1.

27. Cfr. F . CANALS, Sobre la esencia del conocimiento,Barcelona, 1987;pp. 225-25 1 . Joan de Sant Tornis (1589-1644)rescata la genu'ina noció agustiniano-tomistadel verb mental (verbumcordis) que és, simulhiament, acte d'entendre i de formar una paraula interior, en la que i per la que es perfa la intel.lecci6; de manera que el produir un terme interior (el concepte) no deriva de la imperfecció de la ment humana, sinó que és essenciali constitutiu a tot intel.ligent que, en tant que tal, és expressiu i locutiu: "Convé,doncs, a I'enteniment -escriu- deparlar, i deproduir un verb mental no només per indigencia, si& en ordre a la manifestació i comunicaci6" (Sed guia intellectusformat in seipso verbum non tantum cognoscendo,sed etiam exprirnendo et loquendo: sibiconvenit dicere etproducereverbum non tantumex indigentia,sed etiam obmanifestationem et locutionem"Cursus Theologicus,Disp. 32, art. 4). I encara: "questa f w i ó del verb mental esfunda,doncs, en laforq-a de l'entenirnentfecund, que de la seva abundorparla imanifesta enelverb alli, que entén, i ésperaixo que el verb mentalésmanifestatiu i representatiu, icom I'esplendor de l'enteniment"(Propter vim intellectus fecundi qui ex abundantia sua loquitur et manifestat quod intelligit verbo: ratione cuius verbum est manifestativwnet repraesentativum,et sicut splendor inteiiectrcr).

28. Cfr. Llengua i Literatura, p. 18.

29. Cfr.o. cit., p. 72.

Santiago Ferndndez Burillo Doctor en Filosofi i Catedrdtk de Batxillerat, membre del Servei d'Estudis del Cercle d'Economia de Lleida

Maig 1990

Cocedero de mariscos

Bar Restaurant

N(>RAY - Tota classe de peixos i al seu gust - Assortit de "tapes"

marisc

Passeig de Ronda, 166 T e l . 973/ 24 87 48 - L L E I D A

NUESTROS SERVICIOS: HOTEL: 5 suites, habitaciones confortables, bafío, teléfono, mini-bar,calefacción, T.V.,hi10 musical.

RESTAURANTE: 10 mejor del mercado en nuestra carta de especialidades Snack-Bar,cafeteria, salarecreativa, piscina, tenis, mini-golf, hontón, parque infantil, petanca, solarim, zona ajdinada

Carretera Gral. Madrid-Barcelona, Km. 504 a 1 Km. de Tgrrega - VILAGRASSA (Lleida) - Tel. (973) 31 10 00 - 3 lineas

Sebastía Petit: L 'art com a sinonim d'avantguarda Sebastia Petit, ha estat sempre una persona amb una clara tendencia col.leccionista que es remunta des de la seva infancia. Inicia els estudis de Filologia, els quals no finalitza degut entre d'altres motius a I'odivers la docencia. Es desplaca a Palma de Mallorca en una estada que perllonga durant dos anys i on conegué a Josep Miquel Garcia el qual I'inicia cap a I'interes relacionat amb les arts, primordialment pictoriques.

A partird'aquiva haverde desenvoluparmljltiplesfeinespertal d'arribara la creació de laseva primeragaleria d'art"A1fos 45" que visqué al voltant de tres anys, concretament els que van des de 1983 al 1986, i per ella passaren artistes tan reconeguts com Rosa Siré (exposició inaugural), JosepMinguell, Ernest Ibañez, LluisTrepat, Jordi Jove iAntoni Abad entre d'altres. La creació de I'actual galeria "Sebastia Petit-Art Contemporani" representa un canvi per circumstancies espaials en relació a la galeria anterior.

Sebastih Petit porta gairebé set anys com a galerista. De les seves mostres artístiques destaquem les pictoriques sense oblidarperb, les escultbriques iles fotografiques. Existeix, malgrat la diversitat de propostes plastiques, una lineadetreball continua de defensa i difusió dels corrents artístics avantguardistes, que segueix amb la mateixa intensitat i il.lusió del primer dia.

Es defineix com a una figura necesshria dins d'aquest món: I'artista no s'ha de preocupar de vendre/promocionar les seves obres pertal d'evitar distorsionar la seva imaginació creadora, es a dir, I'artista &s únicament un artista en virtud de la seva propia vida interior.

En aquesta entrevista analitza la panoramica actual de I'art a Lleida, (mancances a nivell plastic, promoció dels nostres artistes, ...)reflexionant d'altra banda, sobre aspectes i problematiques d'ambit general (diferencia marxanffgalerista, I'auge espectacular de les subhastes, ...).

Entrevista a Sebastia Petit 1)Consideres essencial la intervenció de la figura del crític en la configuració i divulgació de l'exposició?

- Doncs si, en la mesura que la informaci6 que pot oferir un crític és més complexa i completa que la que pot proporcionar un galerista. La funció del crític és la del pensador, l'arxiver, l'historiador de l'art. Aleshores si, ho considero essencial. També és important la seva tasca quant a divulgació de l'exposició, puix que en principi és el treball creatiu del crític que a través dels mitjans de comunicació arriba al gran públic.

2) Quin grau d'incidencia aconsegueix en una galeria de les característiques de la teva el concepte de marketing?

- És un concepte molt complexe que encara s'esh treballant, que cal tractar amb molta delicadesa, ja que una galeria

té unes característiques peculiars que la diferencien d'altres tipologies de comerGOS, on s'ofereix un producte destinat a la imaginació i, per tant, el sentit de venda constitueix un altre concepte de marketing més enginyós que es troba en procbs de definició.

3) Els pintors lleidatans, tot i que la majoria posseeixen una qualitat artistica molt evident, són una petita part els qui assoleixen un reconeixement fora de les comarquesde Lleida. Quins canals creus que hauria de seguir un artista per tal de promocionar-se a l'exterior?

-Si bééscert queaLleida hi ha artistes amb una qualitat artística molt bona, ja &entradadubto que ni tant sols sigui una petita part la qui assoleix aquest reconeixement. De raons en podríem esmentar tant de polítiques, socials com geogrgfiques: són molts factors. De fet tampoc són

Maig 1990

i

j

ii e

n-a

Sebastia Petit porta gairebé set anys com a galerista.

Sebastii Petit, envoltat per l'Angel Jové i 1'Antoni Llena. tants, i per l'altra banda, la gran ciutat que dar, encara que s'hi poden trobar un grup és Barcelona ofereix tants serveis i possi- majoritaride professió liberal,perb queda bilitats que tothom acabaanant-hi,mentre clar que tothom sent en un moment o altre que Lleida no deixa de sortir d'un cert la curiosistat d'acostar-se cap a una expoprovincianisme provocat pel mateix cen- sició: tota la ciutat és un visitant si no real, tralisme de Barcelona. Crec, perb, que els possible. La motivació artística a Lleida artistes haurien de viure a províncies, ex- creix continuament,ja que hom esd més posant en elles i, com no, a la gran metrb- ben informat pels mitjans de comunicapoli, puix que un artistade comarques pot ció, els quals donen cada cop més relleaventurar-se més, desconnectar-se de les vhcia al món de l'art i de la cultura en influbnciesi tendencies que ara són tant de general i, la gent, potser per un acte moda. Els canals que s'haurien de seguir mimbtic, es motiva. També cal dir que les per promocionar-se a i'exterior no tenen ofertes culturals cada cop són més nomcap secret: la mechnica del dossier, la me- broses, i tot aixb fa madurar aquest aspeccinica d'anar a l'estudi i la mecinica de la te. relació personal,. .. i aqui és on entra una 5) Qui?creus que li falta a Lleida en de les grans dificultatsque és la política de el terreny plhstic? les galeries. Aquestes son molt geloses - Tot. Si que hi ha de tot, perb hi falta entre elles, i un fet poc conegut és que el tot, és a dir, si que hi ha museus, galeries, galerista professional com a empresari, perb per moltes raons no acaben de donar manté una lluita de competivitat en uns allb que haurien de cobrir: és tot un món graus altíssims, com qualsevol altra em- que s'hauria de tornara relligar. Aixb no és presa de serveis i, per tant, la galeria de ser pessimista, sinó que crear una infraesprovíncies sempre és en desaventatge en tructura cultural no es pot realitzar d'un relació a les de les grans ciutats. Entra dia per l'altre, i jo m'estimo més pensar llavors aqui, la capacitat de seducció i de que Lleida no deixa d'ésser una ciutat en poder d'influbncia respecte a les altres expansi6; la Universitat cada cop és més galeries. estable, hi ha uns projectes forc;a interes4) Tipus de visitants. Creus que a sants de museus, les polítiques institucioLleida hi ha una motivació artística per nals cadacop es fan més especialitzadesi, part dels espectadors? nosaltres tendim cap a unaprofessionalit-No existeix un tipus de visitant estAn- zació cada cop més acurada. Podem dir

Maig 1990

que falta tot, perb és dins d'uns parimetres "normals". Aquesta pregunta i10 resposta és extensiva a toda Catalunya.

6) En la teva galeria els artistes que exposen entronquen amb el concepte d'avantguarda. Quins criteris de selecció utilitzes?

- Els criteris de selecció són molts i variats. Normalment procuro rebre la mkima informació, veig moltes exposicions d'altres indrets, tinc fortes relacions amb altres galeries i marxants, i apartir de la meva intu'ició i gust personal selecciono. En set anys que porto dintre d'aquest món si que hi ha hagut algunes variacions puntuals,jaque s'han pogut veure exposicions d'artistes que poden aportar unes mostres més adients a la galeria o bé, amb un tema concret. M'assesoro i consulto a

"M'estimo més pensar que Lleida no deixa d'ésser una ciutat en expansio' t ' crítics com és el cas de J. Miquel Garcia.

Quant a si entronca amb el concepte d'avantguarda, és evident que si, i fins i tot em trobo en alguns casos que no són excessivamentreconeguts pels crítics, tot i que jo els situaria a l'avantguarda.

7) Com definiries un mamant i un galerista?

- El marxant és un representant d'un o diversos artistes i la seva funció bbicament és oferir-li exposicions a l'artista al qual porta. La figura del marxant assoli molta importBncia a principis de segle i ara, perb sembla pujar el personatge del galeristapel fet que aquest té que arriscar tdricament en el seu local públic; ha d'assumir una s&riede funcionsque no les posseeix el marxant tals com mantenir un local, editar cadlegs, ... és a dir, cobreix la figura del marxant al mateix temps que realitza unes tasques que impliquen un risc del seu propi capital.

8) Podem parlar de rendabilitat a

les galeries d'art?

- En teoria, els rumors semblen afirmar que sí, pero tampoc tan exageradament com se'ns fa creure,ja que si fos així nosaltres mateixos ens fan'em grans col.leccionistes.Quant a rendabilitat,és el nivell que hi hauria d'haver estat sempre.

Actualment, sembla que hi hagi una eufbria econbmica, perb també és cert i prou primordial que la gent comen$a a ser més receptiva sobre aquest tema: s'ha perdut una certa por, i és una opció que fa molt temps que existeix, perb que s'ha donat a conkixer ara. Potser en aquest moment és parla de rendabilitat a partir d'uns fets molt concrets i espectaculars, perb tot sovintes reinverteix arriscant-ho tot, surti bé o malament, i és aquesta la funció de la galeria. La premsa difon els casos més excepcionals, la qual cosa provoca que hom faci extensible l'excepció com aregla.

9) Que et suggereix ARCO? - És una fira de compra-venda. No és que conegui molts altres cerhmens d'aquestes característiques, perd en aquest cas, que el conec bastant a fons, puc afirmar sense cap subtilesa que va comenGar amb fortes dosis de voluntat, i ara ha acabat sota uns criteris for$a professionals. El més criticable són certs protagonismes,perb qualsevol fira té la seva problematica i ARCO, com a mínim, s'ha estabilitzat i segurament, continuara definint-se i madurant cada cop més. Han passat els moments difícils dels inicis, perb el comiti: organitzador d'ARCO és capa$ d'oferir la qualitat de mantenir el nivell actual i superar-10.

10) En un article de Llatzer Moix, aquest afirmava "La pintura, que fins avui intentava unir a pobres i rics en el fruir estetic, relaciona ara ambdós col.lectius a través del Déu diner. El quadre ja no desperta sensacions. Per damunt de tot, incita a parlar de bitllets." Creus que el diner fa perdre el valor intrínsec de l'art?

-Et contestaria amb una ankcdota que em va succeir a ARCO parlant amb un marxant que afirmava quk ara que havíem aconseguitque els banquers parlessin d'art,

els artistes parlen de diner, i tenia tota la raó. Al món de l'art sempre ha funcionat i hi han hagut efectes externs, en aquest cas hi ha una minoria de gent que socialment es vesteix comprant art, com també hi ha una s&riede pseudoartistes obsessionats pel tema econbmic. El bon professional ha de tenir ben clar i triar qui és aquest artista i qui el possible comprador. Aixb no vol dir que cal descartar-los,ja que és una postura lícita. Cal distingir una skrie de gent que viuen en aquest món i que no es poden barrejar al mateix sac. L'artista i el professional honestos sempre existiran

que als nostres ciutadans els hi és gravós, mentre que als d'altres pdisos els afavoreix fiscalment. Una bona solució seria l'esponsorització i el mecenatge: és favorable i positiu que una empresa que a costa de la seva activitat sigui el suficientment noble de destinar part dels seus beneficis al món de I'art,a canvi de certs avantatges fiscals. D'aquesta manera s'aconseguiria descentralitzar el paternalisme d'un govern i s'entraria erl un joc molt més din8mic i flexible creant més possibilitats d'opció de triar. tot xb s'esh reflexionant a hores d'ara i poden aparéixer propostes

Es defineix com a una figura necessaria dins d'aquest món: l'artista no s'ha de preocupar de vendre/promocionar les seves obres per tal d'evitar distorsionar la seva imaginació creadora, és a dir, l'artista és únicament un artista en virtud de la seva propia vida interior i no crec queels hi afecti un problema com aquesti també, el client si és ben assesorat acabara modificant aquest concepte de negoci pel de passió.

11) Les subhastes arriben a aunes quotes a les que als museus els hi és impossible de competir - Jo penso que és a l'inrevi5s: excepte un parell de casos, són les empresesprivades que pugen i no donen opció, puix que el gran col.leccionistano pot pagar aquestes grans fortunes. De totes maneres una col.lecci6 particular a la fi acaba anant a un lloc públic, es fa una fundació,es dóna a un museu, ... o sigui, per aquest costat no em preocuparia tant. A nivell estatal la problemiticaés una altra: el tema fiscal no és gens clar i provoca que legalment hi hagi una espoliació del nostre mercat, ja

...

Maig 1990

f o r ~ interessants. a 12) VAN GOGH,Els lliris. 6.600 milions; PICASSO, 5.600 milions.. Creus que aquests preus poden sostenir-se molt temps?

- Jo no entraria en la polkmica de si aquests preus són reals o no, perb queda clar que és una jugada mestra del món de les finances -sense dir si és positiva i10 negativa- on no intervenen els propis artistes. El fet que preocupa és qul: es tracta de peces extraordinkies i úniques que no són a l'abast de tothom. Crec quk més que durar molt temps,aquestescotitzacions es mantindran, perb segurament no pujaran amb tanta facilitat, estabilitzant-se els preus, i essent més assequibles.

.

m.

Josep Ramon RibB, Quim Minguell

Sise premi de pintura homenatge a NIKO 1. Podran conc6rrer tots els artistes amb residkncia a l'Estat Espanyol.

2. El Premi estableix dos grups de participants: Grup A: dels 21 anys en endavant.

Grup R: Fins els 20 anys d'edat.

3. El tema de l'obra serh lliure i el procediment a l'oli o acrilic, adequats per a la pintura sobre tela o taula.

4. Les mides hauran d'adaptar-se als formats internacionals.

Grup A: mínim nQ20 Grup B: mínim n"0 5. Cadascun dels artistes podrh presentar una sola obra. Aital obra haurh d'Csser totalment inkdita, essent-ne considerades inkdites aquelles que no hagin estat exposades en públic. L'oblit d'aquesta circumsthncia en ser& motiu d'anul.laci6 del "Premi" encara que aquest haguCs estat atorgat.

6. Al moment de presentar les obres, els participats o els seus representants hauran de subscriure un butlletí en quk haurh de constar: a) El número d'inscripcib b) Nom i cognoms del participant c) Adre~a d) Lloc i data de naixement, tot presentant una fotocbpia del D.N.I. e) Titol de l'obra.

7. El Cercle de Belles Arts lliurarh al participant o al seu representant un rebut numerat amb les corresponents anotacions i signat pel President de I'Entitat.

8. L'oficina d'admissi6 de les obres restarh instal.lada a l'Estatge Social del Cercle de Belles Arts (C. Major, 24, ler. pis), tots els dies feiners de 5 a les 8 hores del vespre. El Cercle de Belles Arts es fa responsable de les

68. PREMI DE PINTURA

0

Cercle de Belles Arts Lleida

obres tal punt obrin en el seu poder fins quinze dies despres de finalitzada l'exposici6 de les obres presentades.

9. Els "Premis" seran: lliurament de diploma acreditatiu i les següents quantitats en metU.lic: Grup A: ler. Premi de 300.000 ptes.

2on. Premi de 150.000ptes.

3er. Premi de 75.000 ptes.

Grup E: ler. Premi de 35.000 ptes.

20n. Premi de 25.000 ptes.

3er. Premi de 20.000 ptes.

10. El Jurat podrh declarardesert algun dels premis si al seu criteri l'obra no aconsegueix la qualitat suficient.

11. La decisi6 del Jurat serh inapel.lable. El simple fet de la presentaci6 de les obres suposa per al participat el seu coneixement i l'acceptaci6 d'aquestes Bases.

Maig 1990

12. Serh nomenat un Jurat qualificador, la composici6 del qual i la seva designaci6 es farh pública oportunament.

13. Amb les obres concorrents al "Premi" es portarh a terme una exposici6 al museu de la Paeria de la Plaqa Sant Joan. Si la capacitat de l'esmentat museu no permetes l'exposici6 de totes les obres presentades al Premi, el Jurat es reserva el dret de determinar quines optaran a l'esmentada exposici6.

14. Una vegada presentada una obra, l'autor o representant no podrh retirarla fins la cloenda de l'exposici6.

15. El termini de presentacid de les obres finalitzarh el dia 3 1 d'octubre de 1990.

16. La decisi6 del Jurat serh el 5 de novembre i el lliurament dels premis i la inauguraci6 de l'exposici6 serh el dia 16 de novembre de 1990.

17. El Cercle de Belles Arts de Lleida editarh un cathleg de totes les obres presentades, segons ordre d'adrnissi6 tot fent constar el nom de l'autor i en el seu cas, el títol de l'obra.

18. Les obres premiades del Grup A, restaran propietat de les Entitats: Diputaci6 de Lleida, Col.legi #Arquitectes de Catalunya (Demarcaci6 de Lleida), i Caixa de Manresa, respectivament.

Les obres premiades del Grup B passaran a Csser propietat del Cercle de Belles Arts.

19. Tot dubte o incidkncia que pugui esdevenir en relaci6 a la interpretaci6 de les Beses del "Premi" serh determinada pel Jurat del Cercle de Belles Arts, previs els informes i orientacions que creguin adients.

Activitats del Cercle

Concert de sardanes sobre temes ponentins.

Gener-90 - Exposici6 pintura de I'artista-pintor: Josep Pujol, Hall de la Sala Recreativa.

-Concert de guitarra de: Shinji Yanagi (dia21 de gener) Auditori "La Caixa".

Febrer-90 -Exposici6 pintura de I'artista-pintor: Lluls Bermejo, Centre Recreatiu del -

Cercle Belles Arts.

Marg-90 - Vb Concert Sardanes sobre temes ponentins interpretats per La Cobla "La Principal" (dia 18 de mar$), Auditori "La Caixa".

- Concert de les Corals "L'Estel i Montisonense" (dia 25 de mar$), Casino Principal.

Abril-90 - 1er. Concertd'Acordi6 interpretat per: L'Escola d'Acordi6 (dia 22 d'abril), Auditori "La Caixa".

- Exposici6 dibuixos i acudits de I'artista Joan FrancescBarros, lloc Sala d'Exposicio MWilaltella.

- Exposici6 col.lectiva de I'Escola del Cercle Belles Arts alcentre Recreatiu del Cercle de Belles Arts.

- Participacid de la Coral "Estel" del Cercle de Belles Arts a I'ADI~c de Corals de les terres de Lleida.

MaIg-90 -Concert Orquestra Sinfbnica"Estela"

de Barcelona (Teatre Col.legi Maristes).

- XXtlb Concurs pintura rapida. XXB Concurs pintura dibuix infantil.

- Convocatbria 6& premi de pinturahomenatge a "Niko".

- Participaci6 als actes de la ResidBncia Alberg Sant Anastasi.

-Viatge dels alumnes de I'EscolaCercle Belles Arts als Museus de Perpinya.

Concert de lescorals "L'Estel" i "Montisonense".

Per l'Ermeng.01

"Mostra Interessant"

Maig 1990

4

'*--i , .

.*'

.

.

..-'I:. ,

4,

: , -

--.

-

-.,.

-

*

,.*

*

.- i-'+-*cr,;-

Les quatre estacions

T.*&

.. ..Jr

-- .

e.:=, .-no,

,

-

.

,Patronat

lntercomarcaldeTurisrne,

TERRES DE LLEIDA

.;

.

-.a : ,; , z...

. . : a

\-A-

-

T

- '

J