PATRIMONI INDUSTRIAL
EL PATRIMONI INDUSTRIAL EN FUNCIONAMENT
D A N I E L PA Ü L A G U S T Í
La consideració per part de la societat de què és patrimoni ha anat evolucionant amb el pas del temps. Les primeres legislacions, aprovades a principis del segle XX, tendien a protegir majoritàriament construccions medievals. Amb el pas de les dècades es van anar incorporant nous elements al patrimoni protegit. A manera d’exemple, a França, hi va haver un debat important sobre si calia protegir la Torre Eiffel, com finalment es va fer l’any 1964. Un debat que avui ens semblaria innecessari, però que s’ha donat en altres casos. Un altre exemple és el que es va viure entorn de la conveniència de protegir l’Opera House de Sydney. Inaugurada l’any 1973, va obtenir el reconeixement de patrimoni mundial de la Unesco l’any 2007. Una demostració dels canvis experimentats en la idea de quins elements cal protegir. S’ha passat de protegir elements construïts diversos segles enrere a la consideració que amb uns escassos trenta-quatre anys n’hi ha prou per concedir el màxim reconeixement en termes de patrimoni. Aquest canvi en la idea del patrimoni que cal preservar és de rellevància quan es parla de patrimoni industrial. La protecció d’aquest tipus de patrimoni es comença a plantejar cap a finals dels vuitanta, precisament quan molts dels primers equipaments industrials comencen a caure en desús.
10
Els canvis econòmics, de transport i de localització de les seus empresarials o els costos de l’energia van comportar que, en molt pocs anys, un gran nombre d’equipaments quedessin obsolets. És en aquest context que es comencen a identificar aquests elements —fins llavors vistos com a espais purament productius— com a elements significatius de les relacions socials, de la geografia i de l’arquitectura de les ciutats i els territoris on estan implantats. Ara bé, com ja havia passat unes dècades abans, ens tornem a trobar davant de la protecció d’uns elements que han perdut la seva raó de ser. Si en el passat es protegien torres defensives medievals, antics convents sense ús o edificis senyorials no adaptats als nous estàndards d’habitatge, en el cas del patrimoni industrial, caldrà que es deixi de produir per començar a plantejar la necessitat de protegir-lo. Una idea que fa que, pel camí que va des del tancament de la indústria fins a la presa de consciencia de la necessitat de protecció, es perdi part del patrimoni. En aquest context, l’exemple esmentat de Sydney és també il·lustratiu d’un altre canvi en la visió del patrimoni. No es tractava de protegir un element del passat, que ja havia perdut la seva funció bàsica: es distingia un equipament plenament en funcionament, inserit i reconegut.
