DIVERSÀRIUM Rubèn Satorra
Cultura i supervivència en temps de pandèmia: el festival d’arts escèniques Milmaneres d’Alcoletge Durant l’estiu del 2019, un grup de cinc persones d’Alcoletge vinculades a l’àmbit artístic ens vam posar d’acord amb el consistori municipal per repensar les activitats de carrer que fins llavors es feien al poble. Entre els membres d’aquest equip hi havia Xavier Iglesias, actor i fundador de la companyia Miscel· lània Teatre; Oriol Farré, tècnic de llum i de so; Núria Mirada, dissenyadora gràfica; Roser Andrés, treballadora social, i jo mateix, que soc músic i docent. D’aquesta manera, vam crear Milmaneres, el nou festival d’arts escèniques que va prendre el relleu al Buuuf, l’anterior festival de pallassos i bufons a la gorra que se celebrava en aquesta població. Per començar, teníem una llarga llista de possibles noms sobre la taula, noms que, un cop en vam haver comprovat l’origina-
litat, ens van fer conscients del gran nombre de festivals que s’organitzen arreu, de dansa, d’arts escèniques, de teatre de carrer, de música en viu i un llarg etcètera de formats que van sortir com bolets en googlejar el nom que havíem escollit. Tot plegat ens va empènyer a buscar una fórmula original que marqués la diferència amb la resta d’esdeveniments. I així va ser com vam trobar el nostre principal leitmotiv: Milmaneres, un festival amb cor rural i ànima cosmopolita. Rural perquè prové de l’essència lleidatana amb què han nascut una gran quantitat de companyies de teatre de qualitat, i cosmopolita perquè pretén trencar amb els estereotips del que hauria de ser una programació d’espectacles i perquè està obert a les millors propostes. Amb la idea de sumar un concepte complementari al nom del festival —a les mil maneres de fer o de concebre alguna cosa—, vam pensar a afegir-hi, a cada edició, una acció concreta. En el cas de la primera, Milmaneres de mirar. Una edició que va comptar amb produccions que tracten temes com el conflicte dels refugiats, la sostenibilitat o l’educació en valors, com Le Voyage, de l’artista lleidatà JAM; Baobab, de
Possê, Sound de Secà. Foto: Fernando Font. Foto capçalera: Baobab, La Pera Llimonera. Foto: Carlos Hernández.
26
Mon pare és un ogre, La Baldufa. Foto: Eric Castillo.
