COSES QUE HE LLEGIT
Juan Cal Sánchez
“Germinal”
Report Germinal és una de les obres mestres del realisme social. Émile Zola la va publicar l’any 1885 i és una història de perdedors, de derrotes, però també d’esperança. El protagonista, Etienne Lantier, és jove, és ingenu, és pobre i encara creu en la justícia, fins que es troba la duresa i la injustícia de la vida dels treballadors, la crueltat del treball dels miners, la complicitat de la policia amb els patrons, i sobretot l’egoisme i la inhumanitat dels capitalistes. Germinal és una obra del seu temps en la mesura en què els treballadors, l’emergent classe obrera francesa, descobreix el seu potencial, la capacitat de transformar la societat si es fa des de la lluita col·lectiva. Apassionada, elegant però alhora intensa i crua, la novel·la va tenir una influència extraordinària en la seva època, fins al punt que milers de miners francesos que van assistir a l’enterrament de Zola a París cridaven: “Ger-mi-nal, Ger-mi-nal”; era el primer cop que un grup de treballadors invocava una obra d’art en la seva lluita social.
Quines lectures marquen per sempre la nostra sensibilitat? Com s’impressiona una ment infantil a través d’un llibre? Què és allò que ens fa canviar la nostra perspectiva de la literatura? Els llibres, la lectura, la bona literatura tenen cada cop més competidors i han de lluitar per fer-se un lloc en el cap d’un adolescent, cada vegada més ocupat en xarxes socials, videojocs, sèries i entreteniments audiovisuals de tota mena, molt més llaminers, aparentment més atractius. Tot i que... De llibres n’hi ha milers i cada cop se’n fan més. La política editorial del moment consisteix a substituir la disminució de les tirades, a causa de la caiguda de les vendes d’exemplars, per l’augment del nombre de títols publicats cada any. Es publica més i, per tant, es publica bo i dolent, més o menys com sempre, d’altra banda. La clau està a aconseguir que la primera lectura, la que ha de produir una impressió inesborrable en la ment del jove, sigui l’adequada. De fet, un dels grans inhibidors del gust per la lectura són les lectures obligatòries, i també les recomanades, del currículum escolar. No hi ha res més desaconsellable per a un jove que la lectura de clàssics que s’haurien d’abordar amb més maduresa i amb un criteri més format que el que pot tenir un nen o una nena de 14 o 15 anys. Les primeres lectures, les primeres recomanacions, poden ser la clau per obrir la porta
38
als universos que s’amaguen entre els fulls d’un llibre o per tancar-la per sempre més. Jo vaig tenir sort. Ningú no em va introduir o em va guiar en aquest procés de l’apropament a la lectura. De forma casual, van anar arribant a les meves mans llibres plens de bellesa, de personatges apassionants i d’històries plenes d’aventures. També és cert que, als anys seixanta, no existia la competència pel temps d’oci que hi ha ara, però, tot i així, calia guanyar-se l’interès llibre a llibre, nen a nen. La meva mare tenia el costum de comprar-nos un llibre quan estàvem malalts. No és que fos un nen especialment fràgil o malaltís, però un refredat, unes angines eren habituals un cop a l’any. El primer llibre que recordo haver rebut per passar els tediosos dies de febre i mal de gola va ser una edició il·lustrada i resumida de La isla del tesoro, de Robert Louis Stevenson, editada per Bruguera. Potser tots hauríem de regalar aquesta obra als nostres nens i nenes, sempre il·lustrada i, si és possible, amb aquells meravellosos dibuixos del dibuixant català Joan Baptista Junceda, en blanc i negre, que aporten dramatisme i veracitat a una obra en què el protagonista adolescent és perfecte per atreure l’interès del jove lector. Gràcies a aquesta primera lectura, vaig descobrir que els llibres amagaven tresors extraordinaris, però encara no sabia que po-
