periodistes by Eina Cultural

01Periodistes Diari del Congrés Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia

Comença el Congrés Rotativa de Levante-EMV, a principis dels huitanta. ARXIU LEVANTE-EMV

9,30

INAUGURACIÓ

Esteban Morcillo. Rector de la Universitat de València (UV). Maria José Coperías. Degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV. Joaquim Clemente. President de la Unió de Periodistes Valencians. Carolina Moreno. Directora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV. Josep Lluís Gómez Mompart. Catedràtic de Periodisme de la UV. 9,30 TAULA REDONA. EL PERIODISME POLÍTIC

REDACCIÓ. VALENCIA

Durant una setmana la Universitat de València serà el centre d'atenció del periodisme valencià, ja que concentrarà als principals protagonistes de la comunicació durant els últims 30 anys. A més és la primera vegada que s'aconsegueix reunir en un mateix espai als periodistes que han definit la política valenciana de les últimes dècades. A les taules redones, conferències i ponències hi haurà temps perquè els professionals de la informació facen un recorregut per la història del periodisme en les últimes tres dècades i recordar la cobertura de determinats esdeveniments o la relació amb les institucions públiques i els seus representants, i com la informació elaborada pels professionals del periodisme ha influït en la societat o en determinades decisions polítiques. A banda d’oferir una radiografia de la situació de la professió periodística del passat, el congrés no oblida fer un recorregut per l’actual estat dels periodistes i del periodisme, un sector on treballen més de dos mil professionals a tota la Comunitat Valenciana. El periodisme ha canviat les eines de treball, passant de les màquines d’escriure a l’ordinador, fins que s’ha arribat al moment en què les tecnologies faciliten el treball diari del periodista. També han canviat les empreses de comunicació amb retalls de plantilla per a construir estructures més flexibles, fonamentalment per la crisis econòmica. Al mateix temps han aparegut nous perfils professionals que obliguen al reciclatge. El periodisme ha evolucionat en la manera de treballar, l’elaboració i distribució de la informació ja no és la mateixa i la relació amb les fonts d’informació i la visió que té el ciutadà del professional han patit transformacions. Els ponents seran els encarregats de donar resposta a tots aquests plantejaments i fins i tot de fer autocrítica de la professió. El debat també analitzarà si el periodista continua treballant amb el rigor i la veracitat que demana la professió per a contar la realitat del món que ens envolta perquè al cap i a la fi el seu objectiu és treballar amb una intenció ètica, cívica i democràtica. Aquesta important trobada era una assignatura pendent del periodisme valencià. S'han contat episodis concrets, s'han analitzat aspectes determinats, però mai s'ha realitzat una mirada global. Tant la Unió de Periodistes Valencians com la Universitat de València confien en què els debats que es pro-

Estudis de Periodisme a la Universitat de València

Programa 28 març 2011

Un encontre que analitzarà l’evolució de l’ecosistema informatiu valencià Més de cent informadors i investigadors es reuniran a partir de hui a la Universitat

10ANYS

Modera: Salvador Enguix. Periodista de LaVanguardia i professor de Periodisme polític de la UV. Josep Torrent. Delegat d’El País a la Comunnitat Valenciana. María Consuelo Reyna. Periodista. Pedro Agramunt. Senador del PP per València. Carmen Alborch. Senadora del PSPV-PSOE i portaveu socialista a l’Ajuntament de València. 10: 10

PAUSA

12: 10 CONFERÈNCIA. PERIODISTES PER SALVAR EL PERIODISME

Presenta: Joaquim Clemente. President de la Unió de Periodistes Valencians. Elsa González. Presidenta de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE). 13: 00 PONÈNCIA. SOCIOLOGIA I CULTURA PROFESSIONAL DELS PERIODISTES VALENCIANS

Josep Lluís Gómez Mompart. Catedràtic de Periodisme de la UV. 16: 30 CONFERÈNCIA. COM PROMOCIONAR LA PREMSA I MORIR EN L’ INTENT

Presenta: Maria José García Parreño. Periodista. Ex directora de comunicació de la Delegació de Govern en la C.V. Pedro Muelas. Periodista. Exdirector de Levante-EMV. 17: 10 TAULA REDONA. EL PERIODISME CULTURAL

No només es parlarà del passat del periodisme que ha definit la professió sinó que també s’aprofundirà en la situació actual i futura del periodisme on treballen més de 2.000 professionals.

duiran aportaran conclusions útils per al futur de la professió que està travessant uns moments difícils. CINC DIES INTENSOS L’encontre comptarà amb la participació de més d'un centenar de professionals de la informació i de professors i investigadors universitaris i seran cinc intensos dies de reflexió, debat i anàlisi sobre l'evolució de la professió en un període

apassionant de la història del periodisme en què tots els participants van jugar un paper essencial. La seua aportació a cadascuna de les ponències, taules i conferències serà clau per a comprendre millor el que han aconseguit com a professionals, així com la contribució de la Universitat en la formació i la investigació. ‘Periodistes i Periodismes Valencians en democràcia’ és un congrés dirigit tant a professionals del periodisme com a estudiants. No cal inscriure's prèviament i l’accés és lliure i gratuït i per tant, està obert a totes aquelles persones interessades pel món de la comunicació a la Comunitat Valenciana. A més, és un encontre per a la participació de tots els assistents i s’espera que el debat, l'anàlisi i la reflexió estiga present en totes les propostes plantejades. La màxima autoritat de la Universitat de València, el rector Esteban Morcillo, inaugura hui aquest congrés i dona així suport a una professió amb una funció essencial per a l’activitat i l’actitud

democràtica de la societat, i amb la complicitat de dirigir una institució que aporta cada any els professionals que la mantenen viva i els professors que els formen. Entre alguns dels professionals que passaran pel Congrés estan Elsa González, presidenta de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) i periodistes de tots els àmbits de la professió com ara, María Consuelo Reyna, Ferran Belda, Josep Torrent, Rafael Navarro, Lola Bañón, Bernardo Guzmán, Pablo Segarra, Paco Nadal, Rosa Solbes, Pedro Muelas, entre d'altres i fotoperiodistes com Juan Carlos Cárdenas, Miguel Lorenzo, Ferran Montenegro i José Penalba. Del món universitari participaran en el congrés investigadors i professors que han contribuït d’especial manera en la configuració del panorama periodístic valencià, com ara Josep Lluís Gómez Mompart, Francesc Martínez Gallego, Enrique Bordería, Dolors Palau o Joan M. Oleaque.

Modera: Adolf Beltrán. Periodista d’El País. Reis Juan. Periodista i locutora a Ràdio 9. J.R. Seguí. Cap de Cultura de LevanteEMV. 18: 40 TAULA REDONA. EL PERIODISME SOCIAL

Modera: Pilar G. del Burgo. Periodista de Levante-EMV. Jordi Sebastià. Periodista i professor de Periodisme de societat i cultura de la UV. Rosa Brines. Periodista. Ex coordinadora del Programa Solidaris de Canal 9/Punt 2. Antonio Torres. Diputat en les Corts Valencianes i portaveu de Política Social del grup parlamentari PSPV-PSOE. Jaime Prats. Periodista. El País.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València). Avinguda Blasco Ibáñez, 32 - València Dies: Del 28 de Març fins a l’1 d’Abril Inauguració: Dilluns, 28 de Març, a les 9:30 H. Entrada lliure i gratuïta. No és necessària la inscripció Més informació: Correu: congres@unioperiodistes.net Twitter: @uniodeperiodistes, @UV_EG Hashtag per a seguir el congrés: #congresunio Veure en directe el congrés: http://mediauni.uv.es/congresperiodisme

01Periodistes

Dilluns 28 març de 2011

UV: Una dècada formant periodistes

Investigació i periodisme a la Universitat de Valencia FRANCESC ANDREU MARTÍNEZ GALLEGO. Professor titular de

Periodisme president de la CAT de Periodisme de la UV En els darrers onze anys els professorat que vinculat als estudis de Periodisme de la UV han desenvolupat una rellevant tasca d’investigació centrada en el periodisme valencià i en la comunicació social. Sense cap ànim d’exhaustivitat, poden assenyalar-se algunes fites. Un equip de professors dirigit pel catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart ha desenvolupat dos projectes d’investigació sobre el recurs a l’humor als mitjans de comunicació i un dels seus fruits ha estat el llibre coordinat per J.L. Gómez Mompart, Enric Borderia i F.A. Martínez Gallego, La risa periodística. Teoria, metodologia e investigación en comunicación satírica (València, 2010). Així mateix, J.L. Gómez Mompart va coordinar un número especial de la revista Treballs de Comunicació (núm. 22/2007) sobre la recerca en comunicació al País Valencià, i el professor Guillermo López, que lidera un grup d’investigació sobre cibermitjans valencians, ha coordinat darrerament dos llibres que donen compte de l’estructura dels mitjans de comunicació al País Valencià (El ecosistema comunicativo valenciano, 2010) i de la influencia dels mitjans i especialment dels cibermitjans a les eleccions democràtiques (Política binaria y spam electoral, 2011). Per la seua banda, la professora Carolina Moreno, experta en comunicació científica i de risc, ha coordinat el llibre Comunicar los riesgos. Ciencia y tecnología en la sociedad de la información (Madrid, 2009). La professora Dolors Palau, que investiga sobre estils i gèneres periodístics, va publicar en 2005 Els estils periodístics. Maneres diverses de veure i construir la realitat. El professor associat Francesc Martínez Sanchis, que treballa sobre el món dels mitjans comarcals i locals valencians, ha publicat recentment Periodisme contra les cordes (2010) que repassa la utilització del valencià als mitjans de comunicació valencians, així com Periodisme local i comarcal. La comunicació valenciana de proximitat (València, 2010). El també professor associat Toni Mollà ha publicat Quina televisió pública? (Alzira, 2009), que fa un repàs al model de RTVV. A més a més, molts dels professors de l’Àrea de Periodisme venen de col·laborar en el número especial que la revista Arxius de Ciències Socials, núm. 23 (2011), ha dedicat als mitjans de comunicació valencians contemporanis; número coordinat pel professor de sociologia Rafael Xambó, que ha dedicat també part de la seua investigació al món dels mitjans valencians i que col·labora amb l’Àrea de Periodisme de la Universitat de València. Per la seua banda, el professor Martí Domínguez, a més d’escriptor de qualitat reconeguda amb obres com Bestiari (2001), El retorn de Voltaire (2007) o El secret de Goethe (2009), ha dirigit durant aquests anys la revista universitària Mètode, que ha aconseguit reconeixement com una de les millors de l’Estat en matèria de divulgació científica.

Josep Lluís Gómez Mompart Catedràtic de Periodisme UV l curs 2000-01 van començar els estudis en Periodisme a la Universitat de València per iniciativa del rector Pedro Ruiz, el qual em va encarregar a mi (com a professor investigador de la UAB, i periodista) preparar el pla d’estudis. Aquest pla s’extingirà el proper curs, quan es titularà l’última promoció de llicenciats en Periodisme i eixirà la primera promoció de graduats en Periodisme.

Carmen Serrano pesca en l'Albufera després de deu anys de lluita per eliminar les normes que els ho impedien les dones. Febrer de 2007. EVA RIPOLL Dalt: Un tanc recorre els carrers de València el 23 F (1981). PEPE PENALBA

Sense complaences Joaquim Clemente President de la Unió de Periodistes Valencians na anàlisi crítica. Aquest és l'objectiu del congrés que hem organitzat des de la Unió de Periodistes Valencians i la Universitat de València. Reunir més d'un centenar de ponents vinculats al periodisme a la Comunitat Valenciana no és una tasca senzilla i seria un error desaprofitar aquesta oportunitat en un debat complaent de l'exercici dels professionals de la informació durant uns anys clau per al desenvolupament de la nostra societat. Periodistes i periodisme valencians en

30 anys de fotoperiodisme valencià

Una mirada per la història de l’actualitat REDACCIÓ.

El fotoperiodisme duu morint-se l'últim mig segle i encara ningú ha estat capaç d'acabar amb ell. Les transformacions en els formats de difusió i els canals de distribució han tingut al fotoperiodista entre l'espasa i la paret des de l'aparició del bit. Els mitjans de comunicació s'han adaptat a l'economia de mercat, i huí en dia persegueixen objectius molt diferents dels quals perseguien fa 30 anys. I en aquest tràfec de condicions canviants els fotoperiodistes han anat realitzant la seua labor, informant a través de la imatge, i acostant-nos realitats que la paraula no assoleix descriure completament. Retem homenatge a la figura de l'informador gràfic, del fotoperiodista, segurs que l'anunciada mort no arribarà mai. Aprofitat aquesta setmana del

Congrés de ‘Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia’ la Unió de Periodistes Valencians reflexiona sobre l'evolució de la professió de fotògraf de premsa, el seu estat actual, i les perspectives de futur en l’exposició “En l´objectiu: Fotoperiodisme en Democràcia”. Esta exposició és una oportunitat per a repassar tres dècades de producció en democràcia i per a analitzar la transformació del sector provocada per la distribució digital i altres factors. Aquesta mostra col·lectiva està comissariada per José Penalba i Ferran Montenegro i han participat més de 40 professionals. Es tracta d'un recorregut fotogràfic a través del qual podrem no solament gaudir de les millors imatges d'aquests 30 anys sinó observar l'evolució de la forma de contar dels fotoperiodistes.

Onze anys d’estudis de periodisme María José Coperías Degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València esprés de diversos anys de reflexió i preparació, la Llicenciatura en Periodisme va ser implantada a la Universitat de València en el curs 2000-2001 i des del curs 2009-2010 tenim ja en marxa el Grau en Periodisme amb tres cursos implantats. La Universitat de València va ser la primera Universitat pública en gaudir d’estudis de Periodisme i això l’ha feta, d’alguna manera capdavantera. Els estudis de Periodisme en aquesta

Periodistes Direcció: Remei Castelló, Cristina Hoya, Francesc Martínez Sanchis Disseny i edició: Tomás Gorria (gorria@mac.com) Redacció: Albert Asunción, Lucía Valls, Sergio Gómez, Raquel Miralles, Sara Calvo, Eugenio Díaz, Llum Catalán, Lara Gutiérrez, Davinia Vicente, Cristina Lamoncha, Carmen Ordaz, Naiara Reig, Pau Ferrer, Elena Vernich, Pilar Guillén, Silvia Llorente,

Des de l’inici del segle, s’han matriculat en Periodisme uns 900 estudiants, els quals han accedit amb un excel·lent expedient (sempre per damunt del 8), quasi un 70% de dones, i en sis promocions ja s’han llicenciat prop de 400 estudiants, un 75% de dones. Des de fa onze anys, l’alumnat ha rebut una formació teòrico-pràctica que els mitjans on han fet pràctiques (quasi el 80%) o s’han col·locat com a professionals de la informació (més d’un 65%) consideren que és bona, alhora que reconeixen als nostres titulats com a periodistes amb una aptitud i una actitud idònies. L’èxit és sobretot d’elles i d’ells, gràcies també a un professorat d’acadèmics i molts periodistes especialistes en exercici. En definitiva i modestament, un model de formació que sempre ha sintonitzat amb la societat i amb la professió. democràcia aspira a generar un clima de discussió sobre el nostre treball, sobre quin paper van jugar i juguen en la nostra societat les diferents formes d'entendre la professió. Des de la pluralitat que exigeix el periodisme. I aplicant a les nostres opinions i vivències la transparència que exigim quan exercim el nostre ofici. El resultat d'aquests cinc intensos dies, en què es plasmarà el treball tant de l'organització del congrés com dels ponents que hi participen, serà el material de treball tant d'aquells que vulguen comprendre millor la història de les últimes dècades com per als que preparen el futur d'una tasca essencial en la societat moderna. No en va, de la salut del periodisme depén en bona forma la qualitat de la nostra democràcia.

Universitat sempre han apostat per la qualitat, l’especialització i el contacte amb la realitat professional. I això ha estat possible gràcies a l’equip docent que ha portat endavant aquesta tasca: per una banda, el professorat de l’àrea de Periodisme, que compta amb un catedràtic, cinc titulars i una ajudant doctor, a més de dos becaris d’investigació, així com amb un nombrós grup de professors associats, tots ells professionals en actiu de reconegut prestigi i especialistes en les seues matèries, i, per altra, amb professors d’altres àrees de les ciències socials i humanes de la nostra Universitat. Aquesta aposta ha donat els seus fruits en un grup de joves periodistes que ja han començat a deixar la seua marca en el món de la comunicació valenciana.

01 Laura Guarda, Carolina Salvador, Laia Mas, Kelsang Bas, Miriam Bouiali, Alberto Chilet, Àlvar López, Mar Sanjuán, Cristòfer Casas, Rocío Ros, Kevin Coves, Zulema Sánchez, Jaume Barber, Carmina Valdivia, José Manuel García, Carolina Tarazona, María Bonillo, Carla González, Amparo Puerto, Anais Siscar, Lucía Marquez, Maria Jose Dominguez, Mariola Terol, Javier Cid, Carmela López, Carolina Salvador, Cristina LaMoncha, Andrea Gonzalez, Criseida Martinez, Rocío Ros, Alba Lúa Martín, Kevin Coves, Laura Julián, Cristopher Casas Kelsang Bas, Alba Hernando, Mónica García, Juana López, Yolanda Menadas, Pilar Guillen Marco, Miriam Boualí.

Periodistes 02

Diari del Congrés Periodistes i Periodismes Valencians en democràcia

10 anys Estudis de Periodisme a la Universitat de València

Periodistes i polítics coincideixen en la pèrdua d’influència del periodisme

Programa

El quart poder ja no és el que era

DIMARTS 29 març 2011

María Consuelo Reyna, Josep Torrent, Carmen Alborch i Pedro Agramunt debaten sobre Gürtel, la transició valenciana i la docilitat dels mitjans a l’actualitat

10:00 TAULA REDONA. EL PERIODISME LOCAL I COMARCAL EN PREMSA I RÀDIO Modera: Francesc T. Martínez Sanchis. Periodista i professor de Periodisme local i comarcal de la UV. Miguel Ángel Pallás. Director de Tucomarca.com. Vicent Boscà Perelló. Director de Saó. Francesc Puig Ferrer. Director de Comunicació d’Els Ports. Julio Gómez. Periodista. Membre de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Director de Ràdio l’Om.

ALBERT ASUNCION

11:20 TAULA REDONA. EL PERIODISME RADIOFÒNIC Modera: Miquel Martínez. Periodista de RNE. Bernardo Guzmán. Cap d’Informatius de la Cadena SER a la CV. José Luis Pérez. Director d’Informatius de COPE en la CV. Eduard Ureña. Cap d’Informatius d’Onda Cero CV. José Miragall. Director de RNE a la CV.

ALEJANDRO ZAHINOS.

La primera taula redona del Congrés de Periodistes i Periodismes en Democràcia ha deixat un debat intens entre figures claus del periodisme i la política valenciana dels últims 30 anys. En un saló d’actes ple els periodistes María Consuelo Reyna, exdirectora de Las Províncias i Josep Torrent, director de la delegació valenciana d’El País, han compartit taula amb els senadors Carmen Alborch (PSOE) i Pedro Agramunt (PP) i han repassat temes claus des de la transició fins a l’actualitat. La influència del periodisme en la política ha sigut un dels grans debats. Pedro Agramunt ha incidit en les diferències respecte al temps de la transició, on els pocs mitjans que hi havia tenien una gran influència en els polítics, i ara en canvi, per a Agramunt, “els mitjans ja no tenen cap poder”. María Consuelo Reyna ha lligat aquesta pèrdua d’influència per part dels mitjans, sempre coneguts com el quart poder, a una major docilitat d’aquests, provocada en bona part per l’excessiva dependència de la publicitat institucional. “Els mitjans silencien notícies a canvi de publicitat”, ha incidit Reyna. Josep Torrent, però, ha matissat aquesta afirmació de l’exdirectora de Las Provincias en afegir que aquesta debilitat mediàtica també ve provocada des del poder polític amb fenòmens com la concessió de llicències de la TDT. “Abans es compraven periodistes, ara es compren empreses”. Josep Torrent ha plantejat una de les claus del debat, com és l’empobriment del sistema democràtic en els últims

12:20

anys. Carmen Alborch també ha comentat la desafecció de la ciutadania cap a la política, així és com ha eixit el cas Gürtel a colació. Torrent ha sigut tallant respecte a aquest tema: “Fa 16 anys, quan un politic mentia o era imputat dimitia, hui no dimiteix ni Déu, a no ser que ho diga el Tribunal d’Estrasburg”. En aquest moment els polítics han entrat en escena i s’han produït els moments més calents del matí. Carmen Alborch ha recordat que va estar en un govern on dimitiren cinc ministres, i Pedro Agramunt s’ha escudat amb les dimissions pel Gürtel a Madrid, i ha defensat el seu partit dient que a “València no hi ha res”, comentari que ha despertat animadversió a la sala. El senador popular ha demanat que es respecten els tribunals i ha volgut comparar la situació d’alguns membres del seu partit amb altres també imputats del PSPV, com el portaveu d’aquest partit a les Corts Ángel Luna. “No és el mateix estar imputat per pressumpta corrupció que

La Unió i la UV reclamen el paper social dels professionals CHRISTOPHER CASAS

“Aquest congrés marcarà un punt d’inflexió en el saber i la perspectiva del periodisme valencià”. Així s’ha pronunciat el rector de la Universitat, Esteban Morcillo, durant la inauguració del congrés Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia que ha arrancat aquest dilluns a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Per al rector, “la tasca dels periodistes comporta un plus de responsabilitat. Justament per això, des de la seua formació fins a les seues condicions de treball no són ni poden ser només un as-

sumpte individual o gremial del qual ens puguem desentendre”. Joaquim Clemente, president de la Unió de Periodistes Valencians, també ha manifestat la importància que d’aquest congrés “s’extraguen conclusions per al futur, ja que un encontre d’aquestes característiques era una asignatura pendent del periodisme valencià”. En l’acte han participat també la degana de la facultat, María José Coperías, el catedràtic de Periodisme, Josep Lluís Gómez Mompart i la directora del Departament de Teoría dels Llenguatges, Carolina Moreno.

estar-ho per denunciar-la”, ha respost Alborch, que ha insistit en la necessitat de combatre l’allunyament de la ciutadania cap a la política i ha reivindicat que “no tots els polítics són iguals”. Agramunt ha advertit dels riscos d’aquesta desafecció al·ludint a l’ascens de l’extrema dreta a França, segons ell, conseqüència d’aquesta imatge dels polítics per part de la societat, de la qual és responsable en certa mesura la premsa. Tractant-se de figures tant relevants a la transició valenciana, ha sigut lògic que el debat haja arribat als aspectes sensibles de l’anomenada ‘Batalla de València’. Maria Consuelo Reyna ha donat per superats els elements identitaris i la tensió política d’aquella època. “Es van resoldre bé perquè els grans partits ho van pactar”, i ha afegit que la “gent jove no sap què és la ‘Batalla de València’”. En canvi, per al seu company de professió –Torrent-, la victòria de la dreta a la transició política “malgrat que l’esquerra era ma-

joritària i va cedir davant pressions” portà a una divisió social que “encara estem pagant i fa inviable que hi haja una política valenciana”, fent seues les paraules de Joan Fuster. Agramunt, per la seua banda, ha afirmat que no li agradaria tornar a aquells moments de tensió política, i ha citat una frase il·lustrativa del president Aznar, “La política ha de ser avorrida”, i ha conclós: “si és apassionada és perquè hi ha tensions, i les tensions no són desitjables”. Els ponents també han parlat de les perspectives de futur del periodisme, amb opinions dispars. Reyna, ha apel·lat als futurs periodistes que hi havia entre el públic perquè “tornen a les arrels del periodisme de la transició, un periodisme que no lluitava pel poder, sinó per les idees”. Torrent s’ha mostrat optimista. “Sempre hi haurà gent que vol històries i necessitat de contar-les”, ha declarat, tot i reconeixent que els mitjans canviaran, però la professió no s’acabarà, ni molt menys.

PAUSA

12:30 PONÈNCIA. ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ PERIODÍSTICA I POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ Rafael Xambó. Sociòleg. Professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV.

13:20 CONFERÈNCIA. UN ECOSISTEMA MEDIÀTIC INSOSTENIBLE Presenta: Fernando Moreno. Delegat de l’Agència EFE a la CV. Jesús Montesinos. Periodista. Exdirector de Mediterráneo. Consultor d’empreses.

13:50

PAUSA

16:30 TAULA REDONA. LA PREMSA GRATUITA Modera: Jaime Millás. Periodista i escriptor. Javier Peris. Director de Qué!-València i professor de Periodisme UV Mariola Cubells. Redactora en cap d’ADN-València. Pablo Segarra. Cap de la delegació de 20 Minutos a València.

17:40 CONFERÈNCIA. ALACANT, MODEL PER ARMAR Presenta: Pere Miquel Campos. Periodista. Juan Ramón Gil. Director d’Información.

18:30 EL PERIODISME ESCRIT COMUNICACIÓ. Dolors Palau: Periodista i professora de Periodisme de la UV.

19:00 CONFERENCIA. HOJA DEL LUNES: EL PERIÒDIC DELS PERIODISTES Presenta: Carmen D. Quintero. Periodista. Salvador Barber. Periodista i columnista d’El Mundo a la CV.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València). Avinguda Blasco Ibáñez, 32 - València. Entrada lliure. Dies: Del 28 de Març fins a l’1 d’Abril

Més Informació: www.congres.unioperiodistes.net/ Correu: congres@unioperiodistes.net Twitter: @uniodeperiodistes Hashtag per a seguir el congrés: #congresunio

Periodistes02

Dimarts 29 març de 2011

CONFERÈNCIA ELSA GONZALEZ

CONFERÈNCIA PEDRO MUELAS

“Els retalls i la precarització Ni amb regals es laboral deterioren la professió” fidelitzen lectors JAUME BARBER

CAROLINA SALVADOR

SARA CALVO. VALENCIA

ELENA VERNICH. VALENCIA

La presidenta de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), Elsa González, començà la seua intervenció al I Congrés ‘Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia’ lamentant el procés de precarització i retalls que viu hui en dia la professió periodística. González, que porta tot just deu mesos al capadavant de la institució, va apuntar que, segons un estudi de l’Observatori de la Crisi creat i dirigit per la FAPE, 3.760 periodistes afiliats han perdut el seu lloc de treball al llarg dels darrers dos anys i mig, xifra que arribaria als vora 10.000 segons dades del INEM. Des de la FAPE es culpabilitiza els empresaris de la comunicació del deteriorament qualitatiu de la professió periodistica, tot acusant-los d’actuar de manera irresponsable i pensant únicament en els beneficis. “La feina s´ha devaluat: ara paguen menys diners pel mateix treball i en pitjors condicions”. Precisament una de les conseqüències que lamentà fou “l’absència de periodisme d´investigació” a causa del seu elevat cost. Aprofità, també, per critica la intromissió del poder polític en l’àmbit periodistic mitjançant la imposició de blocs electorals gratuïts aixi como l´exigència de rodes de premsa sense possibilitat de preguntes. La conjuntura actual de crisi provoca, segons González, que els periodistes “es vegen obligats a acceptar condicions de treball indignes” i que la “precarietat esdevinga un dels nostres majors enemics”. Així doncs, ens trobem amb un 42% de redactors de premsa que estan contractats en règim de col·laboració, els freelance, vitals a l´hora de contar conflictes com les revoltes àrabs o el terratrèmol del Japó, han vist les seues tarifes considerablement reduides i a més haurien patit retards de fins a sis mesos.“Ser mileurista s´ha convertir en un somni inalcançable”, ha ironitzat González, i sobretot, per als nous periodistes, que poden passar anys en condició de becaris.

L’exdirector del diari LevanteEMV, Pedro Muelas, a la seua conferència “Com promocionar la premsa i morir en l’intent” ha explicat com, gràcies a la promoció comercial, els periòdics han aconseguit nivells històrics de difusió. No obstant, es qüestiona fins a quin punt aquesta mesura ha sigut eficaç per a potenciar la lectura de la premsa i fidelitzar els lectors. Després de dècades fent fortes inversions al sector comercial per guanyar lectors, Muelas arriba a la conclusió que aquestes inesgotables promocions per fascicles actuen a mode de “doping”. Amb elles es pretenia incitar a la lectura, però desprès d’analitzar els vaivens de les inversions comercials, s’ha vist com els compradors es veien més interessats pels productes col·leccionables que per la pròpia informació. A més, aquesta aposta per atraure adeptes necessita d’una agressiva autopromoció a les pàgines dels periòdics que resta espai a la informació. Fins el punt que Muelas confessa haver arribat en el seu dia a preguntarse: “I ara on pose les notícies?”. El periòdic Levante-EMV va començar amb les promocions al 1988 per intentar aproximar-se al nivell de vendes de Las Provincias, que aleshores era la publicació líder al nostre territori. “La historia del pueblo valenciano”, en fascicles, va ser la primera d’una llarga llista de col·leccionables que encara arriba fins als nostres dies. “El secret de les promocions és enganxar al lector i prolongar-la el màxim possible”. Això sí, quan les vendes decaiguen, diu Muelas, sempre es pot recórrer a un mètode infalible per disparar-les de nou: “La Verge i el València C.F. és el que més ven, són valor segur”.

“CANVIEN ELS HABITS DE LECTURA” Internet seria, en paraules de la presidenta, la gran oportunitat de futur, en tant que eina a l´abast d’alguns particulars que haurien estat capaços de guanyar credibilitat i crear marca amb els seus blogs. “Els consumidors han modificat els seus hàbits de lectura. La tecnologia ha transformat els lectors i cal adaptar-se”, va dir. El principal canvi de la darrera dècada hauria estat el trencament de la concepció tradicional de empresa periodistica. L’única eixida de futur consistiria en un pacte entre editors i

periodistes. “Els periodistes necessiten editors, però els editors requereixen continguts de qualitat”. Això només es pot aconseguir quan el periodista aporta ética professional i honestedat. Segons una enquesta recent, un 68% dels professionals afirma abusar de les fonts anònimes, mentre que un 86% reconeixeria no contrastar suficientment les informacions. Aquesta situació ens hauria portat a una “crisi de credibilitat” que equipararia las mala valoració social dels periodistes amb la dels politics, segons dades del CIS.

Segons conta Muelas de la seua experiència al capdavant de Levante-EMV, aquest afany per seguir sent líders en difusió, porta a les empreses a reduir recursos de les àrees d’inversió productiva per a redirigir-la cap al sector comercial. Aquesta fricció de complicat remei porta aparellada una plantilla pitjor pagada, amb menys especialització, i es deixa de banda la renovació tecnològica i la investigació, entre altres coses. Encara que ha quedat demostrat que aquesta iniciativa no ha complit amb les expectatives de fidelitzar els lectors, l’exdirector del Levante-EMV posa damunt la taula la següent reflexió: “de no haver-se fet aquesta aposta comercial, què haguera passat?”. La penetració social de la premsa haguera sigut molt menor. Tot i l’eradicació de l’analfabetisme i l’evolució cultural de la societat, Muelas apunta que cada vegada es compren menys periòdics. “Ara hi ha menys lectors que quan començarem amb les promocions. Hem invertit molts diners, però no hem guanyat”.

TAULES REDONES

Periodisme per a la societat absent. Els participants en la taula de Periodisme Social del congrés van destacar ahir la importància de donar veu als col·lectius més desafavorits per a evitar que s’obliden els seus problemes. ROCIO ROS

Periodistes L’experiència diu als professionals que cal una renovació del periodisme cultural. Reis Juan i José Ricardo Seguí, moderats per Adolf Beltran, han protagonitzat, com a professionals del sector, la taula redona de periodisme cultural. Tot i pertànyer a mitjans diferents, han coincidit en diversos punts. Així, donant veu a més de 30 anys d’experiència, han volgut tractar des de l’origen d’aquest tipus de periodisme fins a temes més polèmics com la mediatització d’alguns mitjans o l’autocensura. Fan crida a una renovació generacional i parlen, ambdós, de la necessitat de “reinventar el periodisme cultural”. LAURA GUARDA

Vernich, Pilar Guillén, Silvia Llorente, Laura Guarda, Carolina Salvador, Laia Mas, Kelsang Bas, Miriam Bouiali, Alberto Chilet, Àlvar López, Mar Sanjuán, Chrístopher Casas, Rocío Ros, Kevin Coves, Zulema Sánchez, Jaume Barber, Carmina Valdivia, José Manuel García, Carolina Tarazona, María Bonillo, Carla González, Amparo Puerto, Anais Siscar, Lucía Marquez, Maria Jose Dominguez, Mariola Terol, Javier Cid, Andrea Gonzalez, Criseida Martinez, Alba Lúa, Martín, Laura Julián, Alba Hernando, Mónica García, Juana López, Yolanda Menadas, Alejandro Zahinos. .

Periodistes 03

Diari del Congrés Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia

10 anys Estudis de Periodisme a la Universitat de València

Els informadors creuen que el control s’agreujarà en periode electoral

Programa

Rebuig a la pressió política

DIMECRES 30 març 2011

Els responsables dels informatius radiofònics valencians, tot i que critiquen les ingerències dels partits i voldrien una major llibertat d’acció, al remat les accepten per raons de precarietat i comoditat

10:00 TAULA REDONA. EL PERIODISME ECONÒMIC Modera: Andrés Hernández de Sá. Periodista de Levante-EMV i professor de Periodisme Econòmic de la UV. Cruz Sierra. Director de Valenciaplaza.com. Rafael Navarro. Director regional d’El Mundo a la CV. Javier Alfonso. Delegat a la CV d’El Economista. Manuel Palma. President del Grup Palma. President de l’Escola de Negocis EDEME.

11:15 CONFERÈNCIA. LA PREMSA NACIONAL COMPETEIX AMB LA LOCAL? Presenta: Elvira Graullera. Delegada de l’Agència Europa Press a la CV. Benigno Camañas. Exdirector d’El Mundo a la CV.

CARLA GONZALEZ AMPARO PUERTO

Es pot ser combatiu dins de l’actual context comunicatiu? Els missatges que es llançaren a la taula de periodisme radiofònic despertaren ahir entre els futurs periodistes sentiments contradictoris. Si el reclam a la combativitat de la professió va marcar una part de les intervencions, el fet que implica treballar per a una empresa de comunicació prompte recordà que la realitat és ben diferent. Els caps dels informatius al territori valencià de les principals cadenes generalistes van defendre ahir en la segona jornada del congrés el paper informatiu de la ràdio davant dels altres mitjans i la importància per a l’audiència malgrat que els polítics la consideren “un mitjà de segona categoria”.Tots remarcaren també que la ràdio hui en dia és l’únic mitjà capaç de concetrar el trinomi professionalitat, immediatesa i humanitat. No obstant això els conferenciants varen remarcar que la professionalitat està afectada hui en dia per les directrius i pressions que des dels gabinets de premsa d’institucions i partits polítics s’imposen als mitjans de comunicació. En un exercici d’autocrítica els ponents varen reconèixer que aquest és un fet al que també han contribuït: “Els periodistes hem acceptat aquesta situació per comoditat i precarietat. En part nosaltres som els culpables”, va assenyalar el cap d’informatius de Radio Valencia- Cadena

12:00

Ser, Bernardo Guzmán. La proliferació de les rodes de premsa sense preguntes, les declaracions enllaunades o l’intent de controlar els contiguts de les informacions, agreujat per la imposició dels blocs electorals a las televisions privades, és la realitat a la que s’enfronten els periodistes en l’actualitat. “És la perversió de la democràcia”, insistí el cap d’informatius de Radio Valencia- Cadena Ser. El director de Radio Nacional de España en la Comunitat Valeciana, José Miragall, va qualificar de “càncer del periodisme” el que els responsables públics es limiten a llançar les seues consignes sense la interpel·lació de la premsa, mentre que el cap d’informatius d’Onda Cero a València, Eduard Ureña, va afirmar que “cada dia és més difícil fer un periodisme que no vinga manipulat pels assessors dels polítics, un problema que arribarà a la seua màxima expressió en la campanya per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques”. Aquest missatge coincideix amb el comunitat emés el dilluns per la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) – en la que

El periodisme local i comarcal té futur LARA GRACIA / SILVIA LLORENTE La taula redona de ‘Periodisme local i comarcal en premsa i ràdio’, moderada pel periodista i professor Francesc Martínez Sanchis, va estar marcada per les perspectives de futur d’aquest tipus d’informació. Amb les aportacions de quatre convidats procedents del món de la comunicació de proxi mitat, la conclusió d’aquest debat va ser clara: hi ha futur en el periodisme local i comarcal. “El periodisme és una droga”, va començar amb contundència Vicent Boscà, director del setmanari Saó, “és una professió molt dura, però que enganxa. I si parlem del periodisme comarcal es converteix

en un heroïcitat”, afegí. Per a Julio Gómez, membre de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i director de Ràdio l’Om, és rellevant el fet que un veí s’aprope a la ràdio local i la ràdio l’escolte. I si el periodisme local té una visió de futur, és necessari apostar per les noves tecnologies i les xarxes socials. En aquest punt ha insistit Miguel Ángel Pallás, director de tucomarca.com. Respecte a si el periodisme local i comarcal té futur, tots els ponents van coincidir en que sí, però van remarcar que s’ha de lluitar per aquesta comunicació de proximitat. Per això, entre altres coses, hi ha que potenciar la llengua pròpia.

està integrada la Unió de Periodistes Valencians– i en el que es reclama respecte al lliure exercici del periodisme especialment davant la pròxima campanya electoral. Davant d’aquest panorama poc favorable per a la professió, els ponents convidaren a ser combatius “s’ha de ser valent” va dir amb contudència el cap d’informatius de COPE CV, José Luís Pérez. Amb açò acabava una part de la conferència que animava als estudiants a lluitar per la indepedència de la seua professió i començava un altra marcada per la contradicció dels conferenciants que va provocar nombroses apel·lacions dels futurs professionals. La importància que li donaren a les empreses comunicatives i l’interés per aconseguir beneficis econòmics foren algunes dels punts que fonamentalment els estudiants de periodisme consideraren de difícil encaix amb un exercici lliure del periodisme. Finalment els participants a la taula reconegueren que la diversitat lingüística valenciana no està representada a les ràdios, i ho atribuiren als interessos comercials i econòmics de les

empreses a les quals pertanyen, motiu pel qual consideraren que la recuperació del valencià als mitjans “és una lluita quasi perduda”, segons paraules de Guzmán. El cap d’informatius de Radio Valencia-Cadena Ser va considerar que li agradaria “una major presència però en una empresa amb objetius econòmics el valencià té rebuig, mentre que el castellà no; i encara que no és la meua opinió personal la realitat és la que és”. A la taula següent en resposta a aquesta intervenció el professor de Sociologia Rafael Xambó va afirmar que “la realitat social, com la mediàtica, es construeix”. La concessió de llicències de ràdio i la permanència d’emissores que no les han obtés va ser un altre tema de debat en la taula redona de periodisme radiofònic, després de que des del públic es preguntara la seua opinió sobre les emissores alternatives que operen sene llicència. Tots coincidiren en la necessitat de que els mitjans complisquen la regulació, si bé criticaren la forma en que s’adjudiquen per part dels poders públics aquests permisos per ocupar l’espai radioelèctric.

PAUSA

12:30 COMUNICACIÓ. EL PERIODISME D’INVESTIGACIÓ Joan M. Oleaque. Periodista i professor de Periodisme de la VIU.

13:00 CONFERÈNCIA. LA CRISI DEL PERIODISME COMBATIU Presenta: Francesc Bayarri. Coordinador del Gabinet de Premsa UV. J. J. Pérez Benlloch. Periodista.

13:30

PAUSA

16:30 PONENCIA. FORMACIO I DEFORMACIO DELS PERIODISTES VALENCIANS Francesc A. Martínez Gallego. Professor de Periodisme de la UV. Enrique Bordería. Professor de Periodisme UV.

17:30 TAULA REDONA. EL PERIODISME ESPORTIU Modera: Alfonso Gil. Agència EFE i professor de Periodisme UV. Paco Nadal. Locutor i presentador RTVV. Paco Lloret. Periodista esportiu. Vicente Furió. Periodista. Superdeporte. José Manuel Segarra. Director del “Carrusel Deportivo Valenciano” SER.

18:30 CONFERÈNCIA. PERIODISME VALENCIÀ I QÜESTIÓ DE GÈNERE Presenta: Emília Bolinches. Periodista i escriptora. Rosa Solbes. Periodista

19:10 TAULA REDONA. EL PERIODISME DE SUCCESSOS I TRIBUNALS Presideix: Silvia Barona. Vicerectora de Comunicació i Relacions Institucionals UV. Modera: Teresa Laguna. Periodista. Teresa Domínguez. Cap de Successos i Tribunals de Levante-EMV. Genar Martí. Periodista de Canal 9-TVV. Arturo Checa. Las Provincias. José Manuel Ortega. Magistrat. Membre de Jueces para la Democracia. Javier Boix. Catedràtic de Dret Penal UV.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València). Avinguda Blasco Ibáñez, 32 València. Entrada lliure. Dies: Del 28 de març fins a l’1 d’abril Més Informació: www.congres.unioperiodstes.net/ Twitter: @uniodeperiodistes / @UV_EG Hashtag: #congresperiodistes Streaming: http://mediauni.uv.es/congresperiodisme

Periodistes03

Dimecres 30 març de 2011

CONFERÈNCIES

“La transició política valenciana no s’ha acabat” Rafael Xambó ha tractat la degradació del periodisme i la situació política del valencià KELSANG BAS BELDA MAR SANJUAN

Roda de premsa a la seu del PSPV-PSOE, carrer Albacete de València (juny 1987). FOTO: ARXIU VICENT PALACI

Un periodisme de qualitat per a recuperar el prestigi perdut Mompart fa un diagnòstic del panorama mediàtic valencià i advoca per un canvi de model CARMINA VALDIVIA PAU FERRER

El periodisme està desprestigiat. Aquest ha sigut el punt de partida que el catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, Josep Lluís Gómez Mompart, ha escollit per a començar la seua ponència ‘Sociologia i cultura professional dels periodistes valencians’. I és que, segons una enquesta de l’Associació de Premsa de Madrid, a data de 2005, només el 3,2% de la població tenia una apreciació positiva sobre la professió periodística. Gómez Mompart apunta que si l’enquesta es repetira hui dia, els resultats encara serien pitjors. “A partir de mitjans dels anys 90, tot coincidint amb l’auge del Partit Popular en la Comunitat Valenciana -assegura Mompart- es recuperaren algunes pràctiques característiques del règim franquista”. Aquest llegat, segons el catedràtic, es pot apreciar entre d’altres- en l’estreta relació dels mitjans de comunicació amb la política, en l’autocensura o en la

manca d’una actitud crítica. A més, Mompart atribueix a la pròpia cultura professional periodística valenciana altres característiques, com un fort partidisme mediàtic o una escassa autonomia dels periodistes respecte als mitjans on treballen. Això es tradueix en informacions poc imparcials i que de vegades no són ni tan sols notícies. “Una de les trampes del periodisme actual -assegura el professor- és l’abús de fonts anònimes”. “Això no és periodisme”, denuncia. “La sobreabundància d’informacions institucionals i l’excessiva dependència del periodisme declaratiu ha derivat en una pràctica professional poc analítica”. Precarietat laboral A aquesta desvirtuació també ha contribuït la creixent precarietat laboral. Els periodistes s’han arribat a convertir en proveïdors d’informació, apunta Gómez Mompart. “Ara, les rutines productives exigeixen fer més tasques en menys temps i amb contractes més precaris”.

També ha criticat que no fóra fins el segle XXI (any 2000) quan s’implantara una carrera de periodisme a la universitat pública de València. “Els periodistes haurien d’estar al servei dels ciutadans i per tant comportar-se honestament”. Amb aquestes paraules, ha volgut denunciar la falta de responsabilitat social i compromís cívic d’alguns professionals. El futur del periodisme “El futur del periodisme és un tema molt delicat. Sols es pot resoldre conjuntament entre periodistes en actiu, associacions professionals, professors i futurs periodistes. Ara bé, també cal que la societat siga més exigent amb el benestar informatiu”. Els reptes a què ha d’enfrontar-se el periodisme -conclou Mompartpassen per la necessitat d’uns mitjans públics de qualitat i autònoms, reforçar la formació pública universitària, promoure l’associacionisme professional i sindical o crear un Consell de l’Audiovisual independent dels poders públics i de les pròpies empreses comunicatives. Tot, amb la finalitat d’assolir un periodisme de qualitat per tal de recuperar el prestigi perdut.

La ponència de Rafael Xambó ‘Estructura de la Comunicació Periodística i Polítiques de Comunicació al País Valencià’ ha tingut com a eixos centrals la pervivència de la batalla de València i els mitjans de comunicació com a instrument del poder polític. Ha sigut una exposició amb una alta càrrega política. Xambó, sociòleg i professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat, també ha insistit en la precarietat del periodisme al territori. Segons Xambó, el periodisme ha experimentat una “profunda degradació professional” a causa dels conflictes sociopolítics viscuts des de la transició i ha destacat l’enfrontament entre el sector blaver i el valencianisme democràtic. En l’àmbit de la llengua, l’imperant sentiment anticatalanista va fer del valencià un “anatema” que encara perdura. Segons Xambó, el periodisme actual està desvirtuat, i s‘ha perdut “decència professional”. “El poder polític tolera a contracor la

JESUS MONTESINOS

“El futur del periodisme passa per adaptar els continguts al públic”

TAULA REDONA KEVIN COVES ALVAR LOPEZ

Jesús Montesinos, periodista i exdirector de Mediterráneo, ha presentat aquest dimarts la ponència ‘Un ecosistema mediàtic insostenible’, en la qual ha fet una anàlisi del panorama comunicatiu actual i ha subrallat la importància d’Internet en les noves formes de fer periodisme. Des de l’ini-

La premsa gratuïta defensa la seua qualitat i lideratge. Els participants en la taula redona sobre premsa gratuïta insistiren en negar el mite que els seus són productes de menor qualitat. A la taula, moderada aquest dimarts per Jaime Millás, han participat Javier Peris (Qué!-Valencia), Mariola Cubells (ADN-Valencia) i Pablo Segarra (20 Minutos Valencia). Els representants d’aquestes tres publicacions, que segons l’EGM sumen juntes més lectors en tota Espanya que les cinc capçaleres de pagament més importants, han insistit en negar el mite de que la premsa gratuïta és de menor qualitat. De la mateixa manera, també s’ha remarcat la idea que aquesta premsa du a terme una important labor cultural, ja que crea nous lectors que en molts casos es converteixen en lectors habituals de mitjans de pagament. Després d’uns anys de crisi econòmica i dificultat per trobar anunciants, la premsa gratuïta mira ara cap al futur amb optimisme. NAIARA REIG/CAROLINA SALVADOR

independència dels mitjans. Si pot els pressiona i els domina”, ha insistit, i ha afirmat que “la transició política valenciana no s’ha acabat”. “El PP ha construït un règim de comunicació ferri —ha dit Xambó— que està basat en el retard cultural, la precarietat de l’opinió pública, la manipulació informativa, la propaganda, la imatge modernitzadora dels esdeveniments públics i el gran endeutament públic.” “L’absència de regles beneficia sempre els poderosos, al més fort de la selva”. Xambó ha posat com a exemple el repartiment de llicències de TDT, perquè la majoria s’han repartit entre empreses afins al poder i no compleixen la normativa audiovisual. Una altra idea tractada en la conferència ha sigut la diferència patent entre la salut de l’opinió pública valenciana i la de l’Estat. La lectura de premsa al País Valencià mai ha superat la mitjana estatal, mentre que l’audiència televisiva sempre ha estat per damunt. “Els indicadors baixos en lectura de premsa indiquen també un retard cultural, tant sobre la vida política com sobre la vida cultural”, ha dit Xambó.

Periodistes

ci, Montesinos ha volgut deixar clar que el futur del periodisme no està en la regulació jurídica de la professió ni en un canvi d’actitud dels periodistes, sinó en l’adeqüació dels continguts al públic i als temps que corren. Així, ha criticat l’actual model de negoci dels mitjans de comunicació, del qual ha dit que és el mateix que fa dos-cents anys, i ha destacat la necessitat de renovar el producte informatiu, per a la qual cosa Internet juga un paper fonamental, ja que té menys limitacions que els mitjans tradicionals de premsa, ràdio o televisió. Per a Montesinos els periodistes no han d’adoptar una actitut omnipotent com si foren capaços de parlar de tot, sinó contar aquelles històries que el públic demanda i apropar-se a la gent.

Reig, Pau Ferrer, Elena Vernich, Pilar Guillén, Silvia Llorente, Laura Guarda, Carolina Salvador, Laia Mas, Kelsang Bas, Miriam Bouiali, Alberto Chilet, Àlvar López, Mar Sanjuán, Chrístopher Casas, Rocío Ros, Kevin Coves, Zulema Sánchez, Jaume Barber, Carmina Valdivia, José Manuel García, Carolina Tarazona, María Bonillo, Carla González, Amparo Puerto, Anais Siscar, Lucía Marquez, Maria Jose Dominguez, Mariola Terol, Javier Cid, Andrea Gonzalez, Criseida Martinez, Alba Lúa, Martín, Laura Julián, Alba Hernando, Mónica García, Juana López, Yolanda Menadas, Alejandro Zahinos.

Periodistes 04

Diari del Congrés Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia

10 anys Estudis de Periodisme a la Universitat de València

Programa DIJOUS 31 març 2011 10:00 TAULA REDONA. EL PERIODISME D’OPINIO Modera: Martí Domínguez. Professor de Periodisme de la UV. Escriptor. Ferran Belda. Director de Levante-EMV. Francisco Pérez Puche. Periodista. Amparo Tórtola. Periodista. Col·laboradora de la SER i d’El MundoCV. Alfons Cervera. Columnista i novel·lista.

11:30 COMUNICACIO. EL PERIODISME DIGITAL Mar Iglesias. Periodista i professora de la Universitat d’Alacant.

12:00

PAUSA

12:30 TAULA REDONA. LA TELEVISIO PUBLICA: CANAL 9 I TVE-CV Modera: Juan José Bas Portero. Periodista i Professor de la UCH-CEU. Eliseo Lizarán. Delegat de RTVE-CV. Anna Senent. Redactora de Canal 9 i professora de la UV. Lola Bañón. Redactora de Canal 9 i professora de la UV.

13:45

El secret del sumari i els periodistes

La necessitat d’un canvi al codi Penal per a modificar l’actual marc del secret de sumari va ser el tema central de la taula redona ‘El Periodisme de Successos i Tribunals’ que va tancar la jornada de dimecres. Els ponents coincidiren en que la revisió de l’ordenament jurídic obriria portes a la llibertat d’informació. El debat es va produir amb el cas Gürtel en la ment de tots els assistents tot i que en cap moment es va entrar en particular al sumari. La taula estava presidida per la vicerectora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Universitat de València, Silvia Barona. La periodista Teresa Laguna va moderar el debat entre Genar Martí, periodista de Canal 9; Teresa Domínguez, cap de successos i tribunals de Levante-EMV; José Manuel Ortega, magistrat i Javier Boix, catedràtic de Dret Penal de la UV. M. Bonillo, L. Gracia, C. López, C. Valdivia i E. Vernich.

16:30 TAULA REDONA. LES ALTRES TELEVISIONS Modera: Juli Esteve. Periodista. Carlos López. Redactor en cap de Telecinco i Cuatro. Paco Piera. Director de Levante Televisió. Empar Marco. Delegada de TV3 al País Valencià.

17:30 COMUNICACIÓ. ELS NOUS PERIODISTES Modera: Emili Piera. Periodista. María Iranzo. Llicenciada en la UV i periodista en Canal 9. Héctor Sanjuan. Llicenciat en la UV i periodista en El Mundo-CV.

ALBERT ASUNCIÓN ÀLEX ZAHINOSS

La taula sobre periodisme esportiu ha reunit a veus reconegudes del panorama valencià, com ara Paco Nadal, Vicente Furió, Paco Lloret i José Manuel Segarra. El moderador del debat Alfonso Gil, -professor a la Uiversitat de València i redactor de l'agència EFE- ha introduït dues idees claus que caracteritzen el periodisme esportiu actual: el poder cada vegada major de les empreses sobre els periodistes i el propi esport; i el que ell anomena 'periodisme post-esportiu', on “el joc esdevé un parèntesi, un pretext per a parlar de tot allò que l'envolta”. En la mateixa línia, Paco Lloret ha afirmat que “l'anècdota ha substituït al rigor”, especialment als mitjans esportius dedicats a seguidors d'un club, que per a Lloret s'han sensacionalitzat fins a arribar a una auténtica “premsa rosa esportiva”. Tot i això, Lloret ha reconegut bons models de periodisme esportiu a mitjans generalistes com El Mundo o El País. El director de Carrusel Deportivo Valenciano de la Cadena SER, José Manuel Segarra, ha volgut incidir en les connexions del poder polític amb l'esport i ha denunciat que “la política utilitza l'esport com aparador o com escut”, tot i que ha assegurat que mai ha rebut pressions. Unes pressions que un periodista veterà com Vicente Furió, exredactor de Las

PAUSA

18:25 CONFERÈNCIA. CONTAR LA TRANSICIÓ VALENCIANA EN UN DIARI DE MADRID. LA DELEGACIÓ D’EL PAÍS Presenta: Marisol Hernández. Redactora d’El Mundo. Manuel Muñoz. Periodista.

19:00 TAULA REDONA. EL FOTOPERIODISME Modera: Miguel Lorenzo. Fotoperiodista d’El Periódico de Catalunya. Juan Carlos Cárdenas. Fotoperiodista. Ferran Montenegro. Fotoperiodista de Levante-EMV. José Penalba. Fotoperiodista.

Esport, política i mercat

Provincias, ha qualificat d'habituals. “Hi ha periodistes que es compren i es venen”, ha assegurat. Per la seua banda, el polifacètic Paco Nadal, de RTVV, ha repassat la seua trajectòria professional i ha destacat la progressiva mercantilització de l'esport des que començà a la professió. També ha aduït raons de mercat i d'interés social per a explicar la marginació

d'altres esports a banda del futbol. Els ponents també s'han referit a la qüestió de gènere al periodisme esportiu, tradicionalment un vedat d'homes, on han destacat la incorporació de les dones a aquesta parcel·la però amb matissos, ja que les dones han guanyat protagonisme dins del periodisme esportiu en mitjans específics com la televisió.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València). Avinguda Blasco Ibáñez, 32 - València. Entrada lliure. Dies: Del 28 de març fins a l’1 d’abril

Més Informació: www.congres.unioperiodistes.net/ Twitter: @uniodeperiodistes / @UV_EG Hashtag: #congresperiodistes Streaming: http://mediauni.uv.es/congresperiodis me

Periodistes04

Dijous 31 març de 2011

“La crisi del periodisme combatiu és permanent” J.J Pérez Benlloch analitza la poca llibertat d’actuació dels periodistes ALBERTO CHILET / RAQUEL MIRALLES. El periodista i exdirector de Diario de Valencia i Noticias al día, J.J. Pérez Benlloch, ha protagonitzat l’última conferència del matí de dimecres del I Congrés de Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia sobre ‘La crisi del periodisme combatiu’. Presentat per Francesc Bayarri, coordinador del Gabinet de Premsa de la Universitat de València,PérezBenllochhacriticat la inexistència d’una generació de periodistes combatiusen l’actualitat jaqueara “tallen el coll a aquell que destaca”. La del periodisme combatiu és una crisi “definitiva i possiblement eterna”a causa de l’excepcionalitat de la llibertat d’expressió en qualsevol règim. Segons el ponent, aquesta llibertat pertany als poders polítics, econòmics i fins i tot als religiosos, però no als periodistes, encara que des de la dècada dels 60 alguns lluitaren per ella.

Per a Pérez Benlloch, el periodisme es troba sotmés a un procés que ell anomena “berlusconització”, és a dir, una concentració imparable i fosca dels mitjans permesa per la llei, que té com a conseqüència que els periodistes no tinguen capacitat d’elecció. Açò contribueix a la crisi del periodisme crític en qualsevol mitjà ja que “mata el criteri, la llibertat i les ganes de combatre.” Davant aquesta situació, els periodistes no es rebel·len per por a l’atur. El que va ser director de Diario de Valencia, no obstant, defèn la necessitat de que els periodistes siguen con-

CONFERÈNCIA BENIGNO CAMANAS

“El 80% de la premsa valenciana és institucional” ZULEMA SANCHEZ. VALENCIA

La crisi periodística està sent el tema principal del congrés. Aquest tema no ha faltat en la conferència de Benigno Camañas, responsable de la posada en marxa de les edicions valencianes del diari El Mundo qui ha afirmat que l’encontre “és un esdeveniment únic en la història del periodisme valencià i ens ha donat l’oportunitat a tots els periodistes de sentir-nos identificats”. Camañas ha treballat durant la seua carrera per a realçar la premsa local en un món cada vegada més global. L’actual president del consell editorial d’El Mundo-CV ha posat l’accent sobre les dificultats que la premsa local travessa hui dia. “Abans tenia un sentit: les carreteres i la resta d’infraestructures no permetien l’accés

TV EN DIRECTE I XARXES SOCIALS scients que la professió té una càrrega moral i política .“Cal intentar despertar al ramat i crear opinió” per que la gent desenvolupe una capacitat de racionalització. Pérez Benlloch a més, ha parlat del futur. Per al periodista, serà “un futur perfectament imperfecte” marcat per la xarxa i els mitjans digitals, però aquest fet no ha de ser negatiu per a la professió: “Quan els mitjans digitals s’assenten, canviaran les tècniques, però els periodistes seran sempre necessaris”. Per aquesta raó, advoca per no caure en el cinisme i no deixar d’indignar-se, sense oblidar allò més fonamental: comprendre per a poder explicar. Després de fer un repàs per la tota la seua trajectòria periodística, el ponent ha conclòs que “la llibertat d’expressió és una malaltia que demana massa sacrifici i esforç com per a parlar de periodisme combatiu hui en dia”. Per això, segons ha afirmat, l’autocensura sempre existirà, però alguns trauran més avantatge que altres de la seua llibertat. J.J. Pérez Benlloch és un dels més capacitats per a analitzar la situació del periodisme combatiu, ja que la seua carrera es caracteritza per ser una lluita constant, independentment del govern establert. Segons Bayarri, Benlloch va ser un exemple quan els joves periodistes miraven la professió amb desànim.

immediat de la premsa nacional a les regions”, ha dit Camañas. Aquesta dificultat per a la premsa nacional es convertia en una oportunitat per a la local, que podia tractar temes més propers als seus lectors i cobrir el buit de la premsa generalista. L’arribada de les edicions valencianes dels diaris fets a Madrid trencaren amb eixa dinàmica, “per tal d’accedir tant als lectors que no compraven eixos diaris perquè no se sentien identificats com per a captar un mercat publicitari local”, segons Camañas. Si la crisi econòmica és evident als grans mitjans nacionals, la premsa local la pateix doblement. L’esforç econòmic que s’ha de fer per mantindre les tirades, la dificultat per aconseguir publicitat i la baixa rendibilitat de les edicions comarcals són els principals problemes de la premsa local. Sense oblidar els nous suports, com internet i la cultura del “tot gratis”. Però sobretot ha destacat que el 80% dels mitjans de la Comunitat Valenciana són institucionals, cosa que suposa un obstacle per a la premsa local.

El congrés, a l’abast de tot el món en un clic DAVINIA VICENTE

El primer congrés que recull trenta anys de periodisme democràtic a València es troba a l’abast de tot el món a través de la tecnologia 2.0. L’organització de l’encontre ha creat la web congres.unioperiodistes.net per a llançar tota la informació que generen les ponències, les taules redones i les presentacions dels participants. Aquest espai a internet ofereix la possibilitat de seguir l’esdeveniment en streaming a qualsevol hora del dia i des de qualsevol lloc, recuperar els vídeos de les intervencions passades, així com fotografies i d’altres documents audiovisuals. Aquesta tasca és possible gràcies a la col·laboració del Taller d’Audiovisuals (TAU) de la Universitat de València, qui transmet en directe per internet a través de http://mediauni.uv.es/congresperiodisme. Aquestes transmissions han registrat més de tres mil connexions diaries des de diferents punts d’Europa. A més, gràcies al servei de programació a la carta i per als que no han pogut seguir in situ el congrés es poden veure les intervencions des de casa perquè tots els vídeos estan penjats en la web. Així mateix, el congrés està present a les xarxes socials per tal d’arribar al gran públic. Les actualitzacions constants de Facebook i Twitter estan contribuint a una

Televisió en directe. Però per si de cas algú no pot acostar-se a la seu del congrés, encara té l’oportunitat de veure totes les ponències, que s’emeten en streaming des de la web http://mediauni.uv.es/congresperiodisme. Un lloc creat en internet per la Universitat de València amb motiu del congrés. De fet, més de 55 persones es donaren cita ahir al mateix temps per a veure des dels seus ordinadors el debat dels convidats a la taula redona de periodisme radiofònic.

Periodistes

TAULA REDONA

Per una informació econòmica més propera LLUM CATALAN EUGENIO DIAZ

Els ponents de la taula de periodisme econòmic del congrés han advertit dels perills de la crisi econòmica en els mitjans, sobretot als especialitzats i amb major incidència a la secció d'economia, perquè les empreses tenen més poder per condicionar als informadors, i els problemes econòmics fan que els anunciants tinguen molta més influència. En la taula, que ha moderat Andrés H. de Sá, perio-

àmplia difusió de l’encontre. Fins a les dos de la vesprada d’ahir dimecres, la pàgina web del congrés (www.congres.unioperiodistes.net ) havia rebut més de 3.500 visites. La majoria procedien de l’enllaç de la pàgina oficial de la Unió de Periodistes www.unioperiodistes.org. També hi ha hagut un tràfic important des de la web de la Universitat de València (www.uv.es) i el seu perfil de Facebook. Altres llocs web de referència des dels quals està realitzant-se un important seguiment són blogs.lavanguardia i valenciaplaza.com. A la pàgina web es poden trobar, a més de les cròniques de totes les presentacions, les entrevistes en exclusiva que han fet els estudiants de Periodisme en aquests dies, tant als participants com als assistents.

dista de Levante-EMV i professor de Periodisme econòmic de la UV, també han participat Rafael Navarro, director regional d'El Mundo a la CV, Javier Alfonso, delegat a la CV d'El Economista i Manuel Palma, empresari, president del Grup Palma i de l'Escola de Negocis

EDEM.En el debat s'ha abordat la necessitat de que els informadors de l'economia siguen periodistes especialitzats, capaços de presentar les dades de forma propera al públic. A més, els ponents han apostat per la transparència en les empreses i institucions financeres, i han re-

comanat que incorporen a periodistes als seus gabinets de comunicació. Un dels debats més interessants ha estat el del límit entre la informació merament econòmica i la vinculada als interessos empresarials, aquella que les empreses volen que els periodistes facen.

Direcció: Remei Castelló, Cristina Hoya, Francesc Martínez Sanchis Disseny i edició: Tomás Gorria (gorria@mac.com) Fotografies: Eduardo Manzana, García Poveda Redacció: Albert Asunción, Lucía Valls, Sergio Gómez, Raquel Miralles, Sara Calvo, Eugenio Díaz, Llum Catalán, Lara Gutiérrez, Davinia Vicente, Cristina Lamoncha, Carmen López, Naiara Reig, Pau Ferrer, Elena Vernich, Pilar Guillén, Silvia Llorente, Laura Guarda, Carolina Salvador, Laia Mas, Kelsang Bas, Miriam Bouiali, Alberto Chilet, Àlvar López, Mar Sanjuán, Chrístopher Casas, Rocío Ros, Kevin Coves, Zulema Sánchez, Jaume Barber, Carmina Valdivia, José Manuel García, Carolina Tarazona, María Bonillo, Carla González, Amparo Puerto, Anais Siscar, Lucía Marquez, Maria Jose Dominguez, Mariola Terol, Javier Cid, Andrea Gonzalez, Criseida Martinez, Alba Lúa, Martín, Laura Julián, Alba Hernando, Mónica García, Juana López, Yolanda Menadas, Alejandro Zahinos. .

Periodistes 05

Diari del Congrés Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia

La pressió social pot canviar Canal 9 TVE en València no ha suposat una alternativa al model de TVV LAURA GUARD EUGENIO DIAZ

La gestió, el finançament i els continguts televisius han estat els tres eixos més polèmics de la taula redona de La televisió pública: Canal 9 i TVECV, celebrada aquest dijous. La sala s’ha mostrat insistent en trobar resposta a la precària situació de Canal 9, que podria canviar, segons els ponents, amb la reivindicació social. “S’ha de denunciar el mal ús de la televisió pública i fer resistència” és el que ha remarcat Lola Bañón, redactora de Canal 9 i professora de la Universitat de València. En aquesta línia, els participants de la taula han assenyalat la importància d’una televisió pública com a instrument al servei de la societat i la democràcia, transmissora dels seus valors. “No crec que Canal 9 represente el conjunt dels interessos dels ciutadans ni siga un model de pluralitat” ha apuntat Juan José Bas, periodista i professor de la UCHCEU. L’endeutament excessiu de RTVV ha estat reconegut com a aspecte especialment remarcable per la també redactora de Canal 9, Anna Senent, qui alhora, però, ha afirmat que “aquest problema depén dels ciutadans, d’allò en què volen gastarse els diners”. Eliseo Lizarán, director de la Delegació de RTVE a la Comunitat Valenciana, ha volgut destacar la politització que pateix la televisió pública i la necessitat de combatre-la, ja que segons el periodista “si continuem deixant que els polítics decidisquen allò que es fa amb la televisió pública estem apanyats”. Una altra de les qüestions esmentades en la taula ha sigut la deficiència dels continguts de la televisió pública valenciana, ja que com ha dit Bañón “la nostra programació no està a l’alçada de la societat valenciana

ni dels professionals que estem dins”, tot recalcant que “molts treballadors de Canal 9 estem lluitant però no podem estar a soles en un tema que afecta tota la societat valenciana”. El debat al voltant de la qualitat dels informatius de Canal 9 ha alçat molta polseguera entre els assistents, que s’han queixat reiteradament de la manipulació que pateixen les notícies. Durant el torn de preguntes, molts dels participants han mostrat el seu malestar pel fet que els informatius de la televisió valenciana desatenen la funció de servei públic, encara que també s’ha criticat la falta d’iniciativa de TVE a l’hora de cobrir aquesta necessitat. En aquest sentit, Rafa Xambó, professor de la UV, ha volgut mostrar la seua indignació davant la falta de compromís dels mitjans públics per a fer ressò de determinants actes que es duen a terme a la Comunitat Valenciana. No ha dubtat en recriminar Lizarán els escassos 17 segons que RTVE va dedicar a la manifestació anticorrupció que

TAULA REDONA

L’opinió, mercenària dels diners dels polítics JAUME BARBE LUCIA MARQUEZ

Els polítics viuen molt més pendents dels mitjans d’allò que els agrada reconèixer públicament. Aquest ha estat un dels temes centrals de la taula de periodisme d’opinió celebrada aquest dijous dins del congrés. Els encarregats d’obrir aquesta quarta jornada de debat han estat el director de Levante-EMV, Ferran Belda; el periodista Francisco Pérez Puche; el columnista i escriptor Alfons Cervera; i Amparo Tórtola, periodista col·laboradora de la Cadena Ser i El Mundo-CV, moderats pel professor Martí Domínguez. La relació entre política i periodisme, en tant que força generadora d’opinió, ha vertebrat un debat fluid entre els

ponents i el públic assistent. Així doncs, en paraules d’Amparo Tórtola, “els polítics menys-preen el paper dels mitjans de comunicació i alhora inverteixen milions en tenirlos controlats”. En aquesta mateixa línia s’ha manifestat Ferran Belda, per a qui “menysprear el paper dels periodistes en un moment en què el món està en flames és un gran atreviment”. Alfons Cervera ha apuntat que la columna d’opinió li fa més mal al polític en l’esfera privada, en la família. Puche ha defensat un periodisme “d’insinuació, còmplice amb el lector, proper mitjançant el llenguatge com a catalitzador dels sentiments que vols compartir”. I

se celebrà el passat dissabte a València: “Vareu ser vosaltres o us varen censurar des de Madrid?”, ha preguntat. El ponent ha tirat balons fora relacionant els fets amb la falta de temps, resposta que no ha tingut molt bona acollida entre el públic. Hi ha hagut diverses veus, com la de Pilar Gui-llén, estudianta de segon de Perio-disme, que han declarat que com a futurs professionals de la informació els faria vergonya, en acabar la carrera, d’anar a treballar com a redactors a Canal 9. Anna Senent ha respost que la manipulació està per tot arreu, a Canal 9 o a qualsevol altre mitjà, i ha afegit que a ella i als seus companys els espera un futur molt negre. Davant aquestes afirmacions, la companya de taula de Senent, Lola Bañon ha demanat els estudiants que no tiren la tovallola i que lluiten i reivindiquen el seu lloc a la societat. Ha recalcat, tot i això, la necessitat urgent que tenen els valencians de crear consells de control per a evitar la politització dels mitjans públics. I

La majoria de les TDT locals incompleixen la llei CRISTINA LAMONCHA LAIA MAS

La taula redona de Les altres televisions, moderada pel periodista Juli Esteve, ha estat marcada per la polèmica creada envers les adjudicacions de la TDT a la Comunitat Valenciana. Per la seua banda, Carlos López, Paco Piera i Empar Marco, de Tele5-Cuatro, Levante TV i TV3, respectivament, han coincidit en què la viabilitat de la televisió alternativa té la necessitat de tindre un públic darrere. Amb el repartiment de les llicències de la TDT es va crear un model amb absència de programació en valencià, sense pluralisme informatiu i on s’han primat grans empreses de comunicació foranes front a les valencianes. El cas d’InfoTV Un cas significatiu és el d’InfoTV, que va quedar exclosa de la concessió de llicències i s’ha vist obligada a emetre per internet. Mentrestant, “altres amb permís d’emissió no compleixen la llei”, han sostingut alguns dels membres de la taula. De les 42 llicències, només tres no pertanyen ideològicament a l'òrbita del partit governant: Información TV, Comunicació d’Els Ports i Levante TV. Paco Piera, director d’aquesta última, ha insistit en què “aquestes televisions són les úniques que fan una informació plural i de proximitat”.

10 anys Estudis de Periodisme a la Universitat de València

Programa

DIVENDRES 1 abril 2011 10:00 TAULA REDONA. ELS GABINETS DE PREMSA I COMUNICACIO Modera: José Miguel García. Periodista i professor de Periodisme de la UV. Andoni Monforte. President d’Eurocom Consulting. Manuel Peris. Comunicació de la UV. Dora Ibars. Periodista. Directora general de Promoció Institucional de la Generalitat. Antonio Egea Vivó. Exdirector de comunicació i exdelegat d’Iberdrola en la Comunitat Valenciana i Múrcia.

11:10 TAULA REDONA. L’EMPRESA PERIODÍSTICA Modera: Julia Brines. Delegada en la Comunitat Valenciana d’Expansión. Agnès Noguera. Consellera delegada de Libertas 7 i consellera del Grupo Prisa. Franc J. Guixà. Subdirector general d’Editorial Prensa Ibérica S.A. Enrique Lucas Romaní. Soci fundador d’Ediciones Valencia Plaza.

12:10

PAUSA

12:30 PONÈNCIA. L’ASSOCIACIONISME PERIODÍSTIC I LA PROFESSIÓ Inmaculada Rius. Professora d’Història de la Comunicació i el Periodisme en la Universitat CEU-Cardenal Herrera.

13:10 CONFERÈNCIA. LA UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS Ximo Ferrandis. Redactor d’El País.

13:45 CLOENDA. EL PERIODISME CULTURAL Joaquim Clemente. President de la Unió de Periodistes Valencians. Josep Lluís Gómez Mompart. Catedràtic de Periodisme de la UV.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València). Avinguda Blasco Ibáñez, 32 València. Entrada lliure. Dies: Del 28 de març fins a l’1 d’abril Més Informació: www.congres.unioperiodistes.net/ Twitter: @uniodeperiodistes / @UV_EG Hashtag: #congresperiodistes Streaming: http://mediauni.uv.es/congresperiodisme

05Periodistes

Divendres 1 abril de 2011

El congrés vist pels estudiants ALVAR LOPEZ

“El congrés ha estat un èxit”. “Ja era hora de que un congrés així és fera a la Universitat”. Frases com aquestes són les que més s’han escoltat entre els estudiants de periodisme, públic exponencial del congrés, que hui arriba a la seua fi. De primer a cinqué, els estudiants tenen diverses opini-ons al respecte, però tots es

troben entusiasmats per les oportunitats de veure els protagonistes del perio-disme actual i del passat més recent. Pedro Valero, alumne de cinqué de la Universitat de València amb beca Séneca a la Pompeu Fabra de Barcelona que ha vingut a propòsit al congrés, creu que aquest era necessari: “Són ja 31 anys de la Unió i 11 de

CUINANT LA INFORMACIO DE L’ENCONTRE

MES DE 40 PROFESSIONALS DEDICATS AL CONGRES. Estudiants de Periodisme, professors, informàtics, dissenyadors gràfics, tècnics d’audiovisuals, fotògrafs i periodistes han treballat al llarg de tota la setmana per a donar informació contínua. Televisió en directe, a la carta, el diari Periodistes, actualitzacions constants a les xarxes socials, fotos de tot el congrés i informació puntual i exclusiva a la web han conformat els canals d’informació de l’encontre.

Periodisme en la universitat pública, s’hauria d’haver celebrat abans, però és una iniciativa excel·lent. Conéixer els periodistes actuals és una manera genial d’apropar-se al món del periodisme”. Anaís García està en primer, i l’esperança de conéixer millor la professió l’ha animada a acostar-se: “És una bona oportunitat, sobretot per als que hem començat fa poc, per a tindre una opinió de tots els àmbits. A més, quan vénen persones que aporten diferents opinions del periodisme pots abastar una visió molt més àmplia.” La diversitat de taules i ponents és tan gran com les diferents opinions dels estudiants al respecte. Toni Ponce, estudiant de segon, fa una visió general: “Hi ha de tot. Alguns intenten fer-ho més dinàmic. La majoria dels assistents al congrés som estudiants, i és bona una perspectiva més pràctica que teòrica.” Fins i tot s’anima a dir les seues preferències: “Pedro Muelas ha oferit una visió més didàctica del món del periodisme, mentre que altres només han donat una visió teòrica.” Zulema Sánchez, no obstant, té una perspectiva un poc més crítica: “Crec que hi ha hagut moltes màscares i eufemismes. Han vingut ponents afirmant ser representants dels valencians i no saben parlar valencià”. Zulema també té el seu preferit:”Rafael Xambó ha dit les coses sense pèls en la llengua.” En una setmana s’han desenvolupat 35 taules amb més de 100 protagonistes. Paloma Fabado, estudianta de segon, creu que l’organització ha estat adequada: “Per a tocar tants temes en tan poc de temps, la duració de les taules és adequada, i a més estan ben programades”. Elena Vernich, de tercer, creu que amb un poc més de temps s’hauria afavorit la dinàmica del congrés: “En un parell de setmanes les taules estarien més repartides i serien més profitoses. Potser és massa informació per a tant sols cinc dies”. A més de les ponències, els estudiants han seguit el congrés per les xarxes socials. Molts d’ells, com Sumaya Barber, l’han vist a través d’internet a València però altres ho han fet des de diferents punts d’Europa i han manifestat diverses opinions. I

Formació i vocació, imprescindibles per a informar MAR SANJUAN

A la ponència Formació i Deformació dels Periodistes Valencians, Enric Borderia, professor de Perio-disme de la Universitat de València, ha estat sol al capdavant de la mateixa per un desafortunat problema d’afonia que ha pres-cindit de la veu del també professor Francesc Martínez Gallego, tot i que no de la seua persona. Borderia ha aportat una perspectiva històrica de la formació dels periodistes i la paradoxal situació actual d’aquests. Els periodistes més veterans sempre han tendit a pensar que “la millor formació és la que no existeix”, tot i que ha quedat clar que és necessària. El problema és que la formació no ha estat sempre l’adequada, i així ho han demostrat les dades i fets històrics que han aportat Borderia i Martínez Gallego en el seu discurs. Segons l’època, ha estat dictada pel poder o pel sistema dominant, el que ha provocat unes tendències i unes crítiques determinades sobre el periodisme. D’altra banda, “els actuals estudiants s’han contagiat de les estructures empresarials i del sistema de mercat que provoca que

estiguen més preocupats pels horaris, i no tenen en compte que el periodisme requereix flexibilitat, que és pràcticament un estil de vida, de vocació i no sols de formació”, ha afirmat Borderia. El segle XXI també ha estat ple de paradoxes per a la professió. La introducció d’internet permet més llibertat, però “cal la capacitat analítica dels periodistes, de contrastar la informació abans d’obrir la boca”, ha subratllat el ponent. Pel contrari, “tan sols ens quedaran interpretacions i punts de vista, no hi haurà fets”, ha afegit.Els perio-distes són necessaris perquè, a juí de Borderia, “sense periodisme no hi ha democràcia: quant menys control del mitjans, més control del poder, més corrupció política”. A la pregunta de si el periodista naix o es fa, es pot concloure, a partir de la ponència, que cal la complementarietat dels dos trets. Una bona formació és important, però els periodistes no s’han d’acomodar i han de ser conscients de l’essència de la professió, essència que no es pot aprendre solament a la Universitat. I

LA NOTICIA A TRAVES DE LA IMATGE. Els fotoperiodistes han aportat un altre punt de vista de fer periodisme. Miguel Lorenzo, Juan Carlos Cárdenas, Ferran Montenegro i José Penalba han contat aquest dijous algunes de les claus de com aconseguir la millor instantània.

Periodistes Direcció: Remei Castelló, Cristina Hoya, Francesc Martínez Sanchis, Angélica Morales, Núria Sòria Disseny i edició: Tomás Gorria (gorria@mac.com) Fotografies: Eduardo Manzana, García Poveda Redacció: Albert Asunción, Lucía Valls, Sergio Gómez, Raquel Miralles, Sara Calvo, Eugenio Díaz, Llum Catalán, Lara Gutiérrez, Davinia Vicente, Cristina Lamoncha, Carmen López, Naiara Reig, Pau Ferrer, Elena Vernich, Pilar Guillén, Silvia Llorente, Laura Guarda, Carolina Salvador, Laia Mas, Kelsang Bas, Miriam Bouiali, Alberto Chilet, Àlvar López, Mar Sanjuán, Chrístopher Casas, Rocío Ros, Kevin Coves, Zulema Sánchez, Jaume Barber, Carmina Valdivia, José Manuel García, Carolina Tarazona, María Bonillo, Carla González, Amparo Puerto, Anais Siscar, Lucía Marquez, Maria Jose Dominguez, Mariola Terol, Javier Cid, Andrea Gonzalez, Criseida Martinez, Alba Lúa, Martín, Laura Julián, Alba Hernando, Mónica García, Juana López, Yolanda Menadas, Alejandro Zahinos. .