Fem escola #15 (2018) by Femescola

juny’18

www.ampafortpienc.org

nº

Fem escola! la revista anual de l’ampa i les families de l’escola fort pienc

Collage: Daniela Ordoñez, 3r

Sumari 03 Junta de l’Ampa 2017/2018 I 04 Concurs per la portada de la revista I 06 Ha nascut la Comissió de Gènere / Comissió de Gènere I 08 Printempa Festivalo / Comissió de Dinamització I 10 Micromasclismes / Estel Crusellas&Ivet Durán I 13 Estrenamos casita-refugio / Comissió d’Escola i Barri I 16 Amb els llibres... a tot arreu! / Comissió d’Escola i Barri I 18 La decoración de invierno entra en las aulas / Comissió d’Escola i barri I 20 Don’t rumour, be open / Comissió Social I 22 Celebració Any Nou xinés / Comissió Social I 25 Anar de colònies a Cal Diable / Comissió d’Extraescolars I 26 Music Play-List / Pedro Gil Guerra&Jesús Gil Vilda I 27 Any 2 / Comissió de Comunicació I 31 L’equip del Fort Pienc: el Txus, la Núria, el Gerard i la Meritxell / Comissió de Comunicació I 33 Els 10 manaments del Whatsapp / Laura Almazán&Marià Gàlvez I 34 Instampa, l’instagram de l’ampa / Comissió de Comunicació I 36 Recomanacions de llibres, pel·lícules, apps, jocs i llocs / Comissió de Comunicació I 38 Proposta de joc improvitzat / Viqui Scarpato I 39 Escribir una libreta / Ana Alonso

Equip Redacció i col·laboradors: Laura Almazán, Ana Alonso, David Boada, Joana Casals, Jessica Clemente (rejuega.com), Aleix Cortés, Estel Cruselles, Ivet Duran, M. Pia Fontana, Luz Galdeano, Marià Gàlvez, Cèlia Gené, Alina Gené, Pedro Gil Guerra, Jesús Gil Vilda, Pau Santanach, Viki Scarpato, Dani de Torres, Lara Gomariz / Coordinació: Comissió de Comunicació / Disseny i maquetació: Joana Casals / Gabriella D’Aiello / Edu Ramos / Il·lustracions: Raquel Marín, Pau Santanach / Correcció de textos: Jaume Albaigès, Gemma Castañé i Eva Espadaler.

Agraïments Més que mai l’equip del Fem escola vol agrair l’esforç a tots els que ens heu dedicat temps, paciència i dedicació en la realització d’aquest número. Aquest any ha sigut dur perquè hem tingut molt poc temps, però això encara us fa més brillants i valents.

Gràcies!

Si tens ganes de sumar-te a l’equip del Fem Escola o ens vols fer arribar algún suggeriment sobre la revista escriu-nos a: revista@ampafortpienc.org

Us necessitem! www.ampafortpienc.org

Junta de l’AMPA 2018/2019

Mar Rocabert

Presidenta

Sergi Brió

Vice-president

Brigida Ceballos

Aleix Cortés

Anna Llop

David Boada

Anna Burgués Comissió de Menjador

Comissió d’Extraescolars

Mª Pia Fontana

Jessica Clemente

Lara Gomariz

Secretari

Comissió de Dinamització

Comissió d’Escola i Barri

Tresorera

Comissió d’Escola i Barri

Representant Consell Escolar

Laia Pou

Comissió Social

Estel Cruselles Comissió d’igualtat i Gènere

Ariadna Fitó

Comissió de Qualitat de l’ensenyament

Marià Gàlvez Comissió de Comunicació

A D A T R O P S R U CONC Gràcies, artistes! Un cop més, us mostrem les magnífiques propostes de portada que ens han enviat alguns nens, així podeu veure quins artistes tenim a l’escola! Moltes gràcies a la Daniela, a la Elia, a la Teia i al Roc, ens ha entusiasmat rebre les vostres obres! Daniela Ordoñez 3er

Daniela Ordoñez 3er 4

Elia Plana

Teia Santanach

Elia Plana

Roc Santanach

1er

P4B

En el curs 2017-2018 ha nascut la

Comissió de Gènere! Unes quantes famílies, convençudes que si volem aconseguir una societat més justa i igualitària ens hi hem d’implicar, vam decidir engegar aquesta comissió. Tenim clar que volem lluitar contra prejudicis, estereotips i desigualtats entre homes i dones i aspirem que els nostres nens i nenes, ara i en el futur, tinguin les mateixes oportunitats, la mateixa seguretat en ells mateixos i els mateixos drets i deures. Per aconseguir-ho, ens sembla fonamental que l’escola sigui un espai que promogui l’educació en la igualtat, però no només això, també ha de ser un lloc on s’expliqui que aquestes desigualtats per raó de gènere, a la nostra societat existeixen i on es trobin les eines per combatre-les. Per això, com a comissió, el Dia Internacional de les Dones, vam preparar tot un seguit d’activitats amb els grups de tercer a sisè justament per ferlos prendre consciència d’aquestes desigualtats. Vam preparar jocs i vam comptar amb la col·laboració de mares de l’escola que treballen en feines ocupades majoritàriament per homes, que van venir a fer una xerrada i a explicar-nos la seva experiència.

També vam col·laborar en la tria de llibres que l’AMPA ha adquirit per a l’escola, procurant que es tingués en compte la perspectiva de gènere, i a la Festa de Primavera vam convidar un grup de teatre i de rondallaires que treballen per l’eliminació dels estereotips de gènere. De cara el curs vinent proposarem que el projecte d’art de l’escola es treballi també amb perspectiva de gènere, per poder donar espai a les veus femenines, que normalment són les grans silenciades. També estem donant suport a l’escola en l’estudi de l’ocupació del pati i les formes de joc de nens i nenes, per fer propostes alternatives que permetin que l’espai sigui de tots i per a tots. Tenim moltes ganes de seguir treballant per fer dels nostres nens i nenes persones adultes conscients i respectuoses i que treballin per corregir els errors d’aquesta societat. Per tot això, creiem que encara hem de fer molta feina i animem a tothom que vulgui a unir-se a la nostra comissió.

Us hi esperem!

Text: Comissió

de Dinamització Santanach

Il·lustració: Pau

Quan vaig entrar a la comissió de dinamització en Sergi em va dir que l’acompanyés un dia a la Junta de l’AMPA. Allí els vocals de cada comissió de l’AMPA desenvolupen una sèrie de punts que surten a l’ordre del dia. Per entendre’ns, és una reunió amb intencions de ser seriosa. Allí només els vocals voten (gairebé mai) però tothom que hi assisteix té el dret de dir-hi la seva. Collonut! Jo, per sort, tinc el mal costum de no entendre gaire bé el que em diuen, soc més d’interpretar. I a la reunió, i a les següents, m’hi vaig trobar bé interpretant, anant-me’n a la lluna de València i tornant al cap d’una estona. Sovint em sortia una idea per a dinamització però era confusa, caòtica i, sobretot, autocensurable... Una festa de la diversitat? Mandra! L’any passat, molta gent després de la festa d’estiu ens va dir que n’havíem de fer una per trimestre, que havia d’haver-n’hi més! I la festa de la diversitat... Mandra! Però i si recollim les demandes d’en Marià que hauria d’haver-hi una col·laboració més estreta entre les comissions? I si la Lara i els de la Comissió Social volen aconseguir la participació en activitats de l’AMPA de persones que potser no s’ho havien plantejat? I si a l’Estel se li acut fer alguna activitat de perspectiva de gènere just la setmana de la dona? I si la Maria Pia i els d’Escola i Barri volen fer unes intervencions al pati de l’escola on necessiten l’ajuda d’alguns voluntaris? I si es vol presentar una biblioteca mòbil? I si volem fer dues sessions de titelles? I si en comptes de programar una calçotada l’únic dia que plou a Catalunya fem una activitat a l’escola que en cas de pluja es pugui salvar, si més no

o el poder de en part. I si l’AMPA té unes paelles gegants, com és que es fan servir tan poc? Festa de la diversitat? Molta mandra, però... i una altra cosa?

la voluntat

Ni nom no teníem al principi però d’idees en teníem moltes. Volíem pintar el pati, fer tallers de teatre, de circ, dinar, actuacions de titelles, pintar columnes-pissarra, presentar el nou refugi del pati de bàsquet, un taller de gyozas a càrrec de la Ling, muntar una cúpula ideada segons els experiments d’en Leonardo da Vinci i posar música de tots els indrets del món. Sort de la Mandy que va saber-li posar el nom Printempa Festivalo, que vol dir ‘festa de primavera’ en esperanto. Una llengua construïda amb la intenció que hi hagués una llengua simple i comuna a nivell mundial, no pas per eliminar les pròpies sinó per poder-nos comunicar amb una llengua global. Suposem que l’anglès va guanyar la partida bàsicament perquè el món tenia més mestres d’anglès en plantilla que no pas d’esperanto. Però en la memòria social hem interpretat l’esperanto com una bona intenció, una bona voluntat que tothom pogués entendre’s i que també tothom pogués expressar-se per ser escoltat. Així, al continent li vam donar contigut perquè tots vam voler. El Printempa Festivalo potser durarà un any, potser dos, potser mil... tant se val. És la primera vegada en molt de temps que les comisions ens ajuntem per fer una activitat on tots som els que la creem juntament amb les gairebé tres-centes persones que hi vam participar. Associació vol dir això, oi? Doncs van quedar moltes idees pendents, queden molts anys per endavant.

Micromasclisme Text: Estel

Crusellas & Ivet Duran Marín

Il·lustració: Raquel

D’acord amb la definició oficial, el micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Si observem el nostre entorn físic i virtual, ens adonarem que són més habitual del que ens pensem comportaments i comentaris exercits tant per homes com per dones que contribueixen a la infravaloració, i a la conseqüent submissió de la dona en el sí d’una societat que, aparentment, sembla que hagi aconseguit aquesta igualtat de gènere. Però un cop entres en detall a estudiar-la, t’adones que hi ha aspectes on la faceta del masclisme s’hi amaga de forma subtil, fins i tot acceptada inconscientment. D’altres, en canvi, es mostra legitimitzada per l’entorn social fent desaparèixer la voluntat de la dona, que acaba silenciant els seus desitjos. I és aquí on comença la lluita, no sols de gènere, sinó també intergeneracional. La publicitat, els debats, els programes, les sèries i el cinema estan farcits de miscromasclismes. Disney tampoc hi ha contribuït gaire. Per sort, la fusió amb Pixar li està renovant la tradició. La mateixa llengua catalana i castellana encara materialitzen un pensament poc actualitzat. Us en recordeu de la modificació que va fer la RAE d’una de les definicions de “fácil”?, en què es feia referència a una “mujer que presta sin problemas a mantener relaciones sexuales”? Una altra realitat exponencial a què malauradament ens estem acostumant i on el masclisme ostenta masclisme és la música reggaeton; les lletres que degraden la dona estan a l’ordre del dia i marquen el ritme a les aules; un fenomen acceptat per les noves generacions. Moltes cultures de llocs i èpoques diferents han enclaustrat la dona. El teocentrisme de l’Edat Mitjana la va secundar durant 1000 anys. Ja no en parlem, de les dictadures que han estigmatitzat el rol femení a Europa al llarg del segle passat. Però, i ara? Què està passant en les societats liberals europees del s.xxi? Quin és el preu de la globalització? Per què un percentatge preocupant de joves mostren comportaments masclistes i es contraposen a aquell crit de “ni un pas enrere”. El recordeu? Links d’interés Luís Bonino va crear el concepte de micromasclisme. https://www.joaquimmontaner.net/Saco/dipity_mens/micromachismos_0.pdf Blog de Micromasclismes a Eldiario.es: https://www.eldiario.es/micromachismos/ Recurs pedagògic sobre noves masculinitats: http://ajuntament.barcelona.cat/recursospedagogics/ca Els micromasclismes. Guia per a la detecció de les violències quotidianes: https://www.youtube.com/watch?v=Kysmt5iGlhM 11

TEST

Micromasclismes

Us ha passat que...

... només hi havia canviador de bebè al lavabo de dones?

... heu vist com li preguntaven a una dona com s’ho feia per combinar la seva vida personal i la vida professional i, en canvi, no ho heu vist preguntar mai a un home? SI

... heu vist a homes monopolitzant la conversa en una reunió i tallant les aportacions de les dones o menystenir-les? SI 12

... a l’hora de repartir les begudes demanades en un bar, la clara se li dona a ella i la cervesa a ell? SI

... heu callat davant d’un comentari masclista, disfressat de broma, que s’ha fet davant vostre?

... us han dit que tenir tant de caràcter no era bo per una noia o bé tenir-ne tant poc no era propi d’un home? SI

... li han dit a una nena que si un nen la molesta o li pega “segur que és perquè li agrades”?

... davant d’una conversa sobre la igualtat entre dones i homes, hi ha hagut algú que ha començat la frase dient “jo no sóc feminista, eh?”

... criticaven a una noia per “anar amb masses” i, en canvi, admiraven un noi per tenir molts ligues?

... heu sentit com es parlava dels homes que ajuden o no ajuden a casa?

... heu sentit com es parlava de si una dona era molt o poc femenina?

... als seients reservats del metro o del bus, la icona de persona amb una criatura en braços sempre representava a una dona? SI

ESTRENAMOS CASITA-REFUGIO EN EL PATIO DE PRIMARIA Un nuevo espacio lúdico se suma a las intervenciones en los patios de la Escuela Fort Pienc

Comissió d’Escola i Barri

“La ciudad está llena de espacios allanados, sin lugares donde esconderse, uno de los componentes más importantes del juego infantil”. Francesco Tonucci

Las actuaciones llevadas a cabo en la Escola Fort Pienc, entre 2008 y 2016, corresponden a un largo y lento proceso de coproducción de propuestas provenientes de las iniciativas por parte de la dirección de la escuela, de la Associació de Mares i Pares (AMPA) Escola Fort Pienc y de la comisión denominada a través de los años como Jardins i Pares, Infraestructures y actualmente Escola i Barri, encargada de la mejora de los espacios interiores del colegio a través de acciones e intervenciones físicas. Las propuestas y objetivos del cambio propuesto para el patio consisten en dotarlo de una nueva imagen menos gris, dura, llana y desapacible; en promover la diversificación de los usos y promover la igualdad, generar rincones de estar y de juego y en introducir espacio verde y materiales nobles. Para conseguir esto se han incorporado nuevos elementos más naturales o con color y pintura en columnas, muros y suelos. De manera gradual y desde la cotidianidad, se han ido identificando una serie de problemas, oportunidades y explorando soluciones: Se han propuesto nuevas zonas de actividad o rincones a partir de la actuación en espacios remanentes de la ocupación por los campos deportivos (muro de escalada, zona pic-nic, jardín vertical, grada-aula abierta, casa-refugio). Se han configurado nuevas áreas de juego y en el pavimento se han pintado juegos tradicionales y no tradicionales, organizados, predeportivos y deportivos (twister, pistas de chapas, diversas pistas de saltos y para correr). Se han construido áreas verdes para el descanso y/o para el desarrollo de actividades pedagógicas (anteriormente se habían plantado unos arbustos y plantas en maceteros, se había realizado un jardín vertical –que queremos renovar– y, además, se había sembrado un árbol que acompaña el conocido huerto debajo de las escaleras).

El patio: un lugar para jugar y para aprender

Todas las actuaciones conforman un conjunto de “intervenciones blandas”, dentro de una idea de zonificación flexible, con áreas y rincones para nuevas actividades a partir del diseño de elementos de mobiliario abstractos y sencillos. De esta manera se mitiga la preponderancia del fútbol y del básquet como actividades principales y centrales en el patio, hecho que favorece la inclusión y la igualdad por género y de grupos, que por elección o condición no practican estos deportes. Se han potenciado nuevas actividades que dan nuevas posibilidades de apropiación del patio en horario curricular y extracurricular. A la vez se ha conseguido favorecer la interacción entre proyectos pedagógicos y espacios escolares. Los refugios, casitas y cobertizos son espacios que localizados en cualquier lugar –y más en los patios escolares– invitan al juego imaginativo y simbólico infantil. Muchos juegos empiezan con un refugio, un lugar acotado donde esconderse y protegerse, así el refugio, la cabaña, la casa o la fortaleza, son pedagógicamente hablando “un problema a resolver” para los niños y niñas, y representan una meta a conquistar, que se transforma y se modifica,

que se apropia y comparte durante el tiempo del juego. Pero también es un espacio que puede ser para el encuentro y para hacer grupo, o incluso para relajarse, leer, pensar en soledad o conversar con poca compañía. No es de sorprender que muchos infantes hablen de que necesitan espacios “Chill-out”, pues ellos mismos ven que los patios no tienen que ser obligatoriamente espacios para el desahogo físico. Pues estos espacios rincón, delimitados y a la escala de los infantes, permiten múltiples actividades y juegos de roles, ya que con la imaginación y la ayuda de otros elementos móviles permiten la configuración de distintas caracterizaciones y formas de apropiación. Por parte nuestra como padres y madres y directivas de la escuela esperamos que nuestra nueva casita-refugio pueda ser por mucho tiempo espacio de disfrute, de sombra, de encuentro y de desarrollo de la imaginación a través del juego. ¡Les invitamos a conocerla!

AMB ELS LLIBRES... A TOT ARREU! Comissió d’Escola i Barri Al voltant d’un llibre poden néixer “carícies literàries”. Són aquelles situacions en les quals els aspectes culturals, cognitius, afectius i corporals es potencien recíprocament i es barregen en una única vivència. Penny Ritscher Què farem quan siguem petits?

Les biblioteques mòbils de l’escola Fort Pienc La proposta de les biblioteques mòbils s’engloba en els projectes que duu a terme la comissió d’escola i barri, que centra el seu treball en la millora d’alguns dels espais i materials de l’escola per tal de diversificar els seus usos i obrir noves possibilitats pedagògiques. En aquesta línia la construcció i posada en funcionament de les biblioteques mòbils respon a un doble objectiu. 16

Las cosas más hermosas que hemos leído se las debemos casi siempre a un ser querido. Y a un ser querido será el primero a quien hablemos de ellas. Daniel Pennac. Como una novela

Per una banda, poder ampliar els espais de lectura de l’escola, tot tenint en compte que no existeix un espai físic ubicat al centre i designat com a “biblioteca escolar”. D’aquí sorgeix la necessitat de “moure” els llibres i atansar-los a tothom, a més de portar-los a llocs que tradicionalment no estan reservats per a ells, com ara el pati. També respon a aquests criteris el disseny de les calaixeres: amb rodes, de materials resistents a l’exterior, a l’abast dels infants perquè puguin remenar i tafanejar, veure les portades... És a dir, per fer de la tria de llibres un espai per compartir amb els altres. Els carrets multipliquen les possibilitats d’accedir a la lectura lliure fent-la quotidiana i promovent-la a l’escola. D’altra banda vam repensar quins llibres la conformarien. Una bona biblioteca, encara que sigui mòbil, ha de poder incloure una tria diversa i variada que obri a tots els infants la possibilitat de fer-se lectors. Què volíem que expliquessin els llibres? En un principi vam intentar catalogar-los dins el marc temàtic de “la diversitat”, tot i que, poc a poc, vam entendre que un bon llibre és per definició divers i que en aquest calaix hi cabien tants títols com experiències lectores en podíem tenir. I vam triar obres sobre dones valentes i tota mena de famílies (aquí ens van donar un bon cop de mà les companyes de la Comissió d’Igualtat!), amb històries d’aventures, tendres o trencadores...., Llibres per jugar, per riure, per pensar, per conèixer... Ajustats als possibles interessos d’una determinada edat. Políticament incorrectes. En definitiva, llibres que ens seduïssin també a nosaltres. Amb una diversitat que inclogués els formats i els gèneres de les obres, tot tenint en comp-

te que volíem ampliar l’horitzó de les lectures dels infants de l’escola. Vam prioritzar la compra d’àlbums il·lustrats, on la imatge té un pes compartit amb el text, que serveixen com a suport de propostes innovadores amb formes molt diferents d’explicar, mirar i crear. El resultat? Gairebé 100 llibres apassionants! Això si, ben diversos entre ells! Les calaixeres estaven construïdes, els llibres seleccionats i... llavors què? Vam pensar que abans de posar-les a funcionar valia la pena compartir el perquè les havíem construït i de quins llibres les havíem omplert. Sabem que res no es pot transmetre si no és compartit primer. Al febrer, amb la complicitat de l’equip directiu, vam convocar a bona part del claustre per escoltar les històries d’algunes d’aquelles obres de la mà de l’Oblit Baseiria, llibretera de Casa Anita i experta en literatura infantil que enshavia ajudat en la selecció d’obres. La seva aposta? A la biblioteca escolar no val qualsevol llibre i cal un compromís per la qualitat dels títols que oferim als infants de l’escola. La resta de la xerrada va ser... un munt d’històries! L’altra oportunitat de compartir va arribar de la mà de la festa de la primavera. La nostra grada de fusta, uns coixins i les biblioteques mòbils plenes de llibres van ser suficients per crear la màgia de la lectura compartida. Per recordar que els bons llibres no són de petits ni de grans i que, a hores d’ara, encara ens ofereixen una bona oportunitat per gaudir de noves experiències amb els nostres fills i filles. Bones vacances i que l’estiu us agafi amb un bon llibre a la mà!! 17

Comissió de Dinamització

LA DECORACIÓN DE INVIERNO ENTRA EN LAS AULAS Quizás no lo sepáis pero por segundo año consecutivo, un trocito de la decoración de invierno se mete en las aulas en un formato lúdico, sensorial y didáctico. 18

Desde la comisión de Dinamització creamos propuestas lúdicas, consensuadas con las maestras, para que nuestros hijos e hijas puedan manipular “ese mundo” y experimentar un aprendizaje significativo sobre el tema que trabajamos en la decoración. Este año: el subsuelo. Os contamos con qué han jugado los niños y niñas estos dos últimos trimestres:

Para P3 hemos creado un juego de mesa donde las hormigas han de llevar soplando, los alimentos a la hormiga Reina por el hormiguero. Un juego de soplo, agilidad y conceptos matemáticos básicos.

Para P4 y P5 realizamos un taller vivencial de arqueología. Experimentaron el proceso arqueológico descubriendo tesoros enterrados y documentándolos; practicando la paciencia, la psicomotricidad fina, los procesos, el asombro….

En 3ª y 4ª encontraron una invitación a explorar el mundo de los pigmentos naturales a partir de la manipulación y documentación de los propios materiales orgánicos. Un encuentro con nuestros antepasados explorando las pinturas rupestres; abriendo una ventana a la curiosidad del color en lo cotidiano.

En 1º y 2º disfrutaron de un mini mundo donde los dinosaurios era el tema estrella. No solo por jugar con ellos en medio de un mundo de tierra, telas y piedras sino por poder explorar sus características y crear el suyo propio con sus dibujos. Una actividad sensorial para activar l creatividad y la capacidad de creación propia.

Para 5ª y 6ª se diseñó una experiencia de conocimiento, reflexión y concienciación a partir de la exploración y creación de una cápsula del tiempo. Una herramienta para explorar lo que fuimos y lo que nos caracteriza hoy día. Pero esta cápsula aún los niños y niñas no la han visto. Esperamos que el año que viene la puedan tener en sus Espais, porque nos encantará saber qué dejarían para el futuro. 19

Comissió Social

Don’t rumour, be open Dani de Torres Experto Consejo de Europa e impulsor de Antirumours Global

Albert Einstein dijo que era más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio. Precisamente sobre esto trata la “estrategia antirumores”, una combinación de política pública y movimiento social con el objetivo de desmontar estereotipos, prejuicios y rumores. ¿Y por qué? Pues porque dificultan la convivencia, facilitan la discriminación e impiden que aprovechemos la ventaja de la diversidad, objetivos fundamentales del enfoque intercultural que promueve el Consejo de Europa.

“Una combinación de política pública y movimiento social con el objetivo de desmontar estereotipos, prejuicios y rumores”. Impulsada en Barcelona en 2010, la estrategia antirumores promovida por el programa Ciudades Interculturales, se está implementando hoy en día en más de 20 ciudades europeas y ha despertado el interés de países como Japón, Canadá, Jordania o Marruecos. De las lecciones aprendidas estos años podemos identificar algunos aspectos clave de la estrategia antirumores, como la importancia del compromiso político y la participación de la sociedad civil generando espacios de trabajo colaborativo; la apuesta por la creatividad y la flexibilidad de la metodología para adaptarse a 20

diferentes entornos, desde centros educativos, deportivos, culturales o hasta en las cárceles; la formación de “agentes antirumores” para garantizar el rigor e impacto de las acciones; incorporar la dimensión emocional evitando la simple e ineficaz difusión de datos objetivos para desmentir los rumores o un sistema de evaluación que permita ir afinando las campañas a partir de los objetivos y resultados. En la etapa actual debemos dar pasos para seguir innovando para mejorar y reforzar el impacto de la estrategia. Esto pasa por crear redes estables de colaboración entre diversos actores como es el caso de la recién creada Red Vasca Antirumores, de la que forman parte municipios, entidades, el gobierno regional y la universidad del País Vasco. Además, debemos crear alianzas con actores fundamentales de ámbitos como la educación, la comunicación y también con las empresas. La colaboración entre Antirumours Global y Facebook para desarrollar una campaña antirumores es un buen ejemplo en esta dirección. Pero sin duda, uno de los elementos más característicos del enfoque antirumores es que parte de la premisa de que todos tenemos prejuicios y participamos en la difusión de rumores, aunque a menudo nos cueste reconocerlo. El problema es que no somos conscientes de las consecuencias negativas que pueden tener. Por este motivo la estrategia se dirige a la

Per una escola lliure de rumors! gran mayoría de la sociedad, la que tiene una actitud más ambigua sobre la diversidad y no a la minoría abiertamente racista. La estrategia antirumores no consiste en culpabilizar a los ciudadanos por sus prejuicios sino en escuchar y promover el pensamiento crítico, la reflexión, el diálogo, la curiosidad y la interacción positiva. Se trata también de identificar a aquellos que promueven los prejuicios de manera interesada y hacernos más impermeables a los discursos populistas basados en el miedo al “otro” y al “diferente” y que pueden derivar en discursos de odio. Se trata de trabajar en el día a día desde todos los rincones de la sociedad en una cuestión fundamental y que nos interpela a todos: gobiernos, instituciones, organizaciones, medios de comunicación, empresas, ciudadanos... Consiste, principalmente, en proporcionar herramientas útiles para rebelarnos contra las ideas preconcebidas y para sustituir las sonrisas incómodas y los silencios cómplices por la reflexión crítica y el debate respetuoso. Se trata, en definitiva, de contribuir a construir sociedades inclusivas sobre el respeto fundamental de los Derechos Humanos y que al mismo tiempo sean capaces de aprovechar la “ventaja de la diversidad”, el principal recurso de nuestra sociedad.

Qualitat de l’ensenyament

Don’t rumour, be open, my friend. 21

CELEBRACIÓ ANY NOU XINÈS Comissió Social

Barcelona ha experimentat un augment notable de la diversitat sociocultural. És important tenir present que aquesta diversitat no és un fet conjuntural, és una realitat consolidada que defineix i articula la vida del nostre barri. I l’aposta de l’AMPA de l’escola Fort Pienc és assumir aquestes complexitats i converitr-les en oportunitats per fomentar les relacions interculturals, sensibilitzar la comunitat educativa, donar a conèixer la diversitat cultural de l’escola i generar accions interculturals compartides. És des d’aquesta perspectiva que des de l’AMPA volíem acostar-nos a totes les famílies que formen part de la nostra comunitat educativa i aquest any especialment a les famílies d’origen xinès, que representen un 7% de les famílies de l’escola.

Des de la comissió Social de l’AMPA vàrem pensar que una acció aglutinadora i representativa seria la celebració de l’Any Nou Xinès i ens vàrem reunir amb la direcció de l’escola que de seguida es va sumar a la iniciativa. Amb el suport de la Begoña Ruiz, mediadora del projecte Xeix (guanyador del premi Diversity Advantage del Consell d’Europa), que té com a principal objectiu la incorporació de la comunitat xinesa a la vida associativa del barri, vam preparar una acció conjunta amb l’objectiu de cohesionar, encara més totes les famílies. D’aquí va sorgir la idea de crear un grup motor integrat per mares i pares d’origen xinès i membres de la comissió social que, juntament amb la Begoña Ruiz, vàrem fer diverses trobades per tal de planificar les accions a emprendre.

El diumenge 4 de febrer al matí vam convocar totes les famílies de l’escola a fer uns tallers de preparació per a la rua de l’Any Nou Xinès i vam comptar amb la col·laboració del grup d’artistes Huaxing. Destaquem el taller de ball intercultural entre els gegants de l’escola i els lleons que va portar el Sr. Lam (del restaurant Shanghai 1930). La jornada va ser tot un èxit de participació arribant a ser unes dues-centes persones. Grans i petits ens vàrem llençar al taller de Fu, una manualitat on el símbol d’aquesta lletra xinesa, que vol dir bona sort per l’any que comença, era un dels eixos centrals. També vàrem dibuixar gossos de totes mides i formes que ens recorden que aquest és l’any del gos, l’any de l’honestedat, la lleialtat, la generositat, l’abundància, la prosperitat i la importància dels valors. I la traca final la van donar els lleons i el nostre gegant Pau Pius, que van fer un ball intercultural espectacular. 23

La segona acció va ser la participació a la Rua de l’Any Nou Xinès que va tenir lloc el dissabte 17 de febrer i on un miler de persones de diferents entitats xineses però també moltes de catalanes desfilaven pel barri. Va ser una aposta per la interculturalitat, l’intercanvi i el coneixement mutu i on novament la participació de la nostra comunitat educativa va sobrepassar les nostres expectatives. Estem molt orgullosos de ser la primera escola no xinesa que participava en aquesta trobada. Volem agrair una vegada més la participació de totes les famílies que han fet possible gaudir d’aquesta diversitat cultural que tenim a l’escola i promoure l’intercanvi, la cohesió de les famílies i, sobretot, conèixer més d’a prop la cultura xinesa. Agraïm també el suport de la Sra. Chen, presidenta de l’Associació d’Artistes Xinesos Huaxing, del Sr. Lam, president d’honor de la Federació d’Associacions Xineses a Catalunya i de Begoña Ruiz, mediadora del Projecte Xeix, que ens van acompanyar durant tot el procés

de planificació i desenvolupament de les activitats. I com no, a la nostra directora Lourdes, que ens ha fet costat en tot moment. Des de la Comissió Social us animem a seguir totes les activitats previstes a l’AMPA per tal de promoure la interculturalitat i la convivència, no només a l’escola sinó a tot el barri.

Anar de colònies a Cal Diable Les vacances són una aventura intensa ja des del principi. S’acaba l’escola i els nens tenen festa, però... els pares no! Mentre somiem en un món millor i en una vida laboral ajustada a aquesta realitat, sembla que les colònies són una bona opció. Aquest any, per parlar de les colònies d’estiu, hem volgut preguntar directament a les persones implicades. La Cèlia i l’Alina fa anys que hi van i hem volgut saber què en pensen.

Cèlia

Alina

A mi m’agrada Cal Diable perquè allà soc amb els meus amics i m’ho passo bé a la piscina. També els monitors fan gràcia i si et passa alguna cosa t’ajuden. Al final, quan tornem, trobem a faltar els monitors. Fem moltes activitats i a més a més hi ha un diable que ens roba els macarrons, per aixè es diu CAL DIABLE!!! :)

“A Cal Diable tenim l’oportunitat de descobrir coses noves en un entorn diferent que no és ni l’escola ni casa nostra. Allà aprenem a valdre’ns per nosaltres mateixos però mai no ens sentim sols perquè sempre hi ha un amic, un company o un monitor amable que t’ajuda en els moments difícils i riu amb tu en els moments divertits.”

9 anys, alumna de 3r

14 anys, exalumna de Fort Pienc

Seguim creant combats musicals entre pares i fills, però, aquest any, tenim novetats: hem creat un Spotify amb les seleccions!

BATTLE MUSIC PLAYLIST Pare

FILL

PEDRO GIL GUERRA

JESÚS GIL VILDA

01/ Fito y los Fitipaldis

01/ Radio Futura

02/ Vetusta Morla

02/ Radiohead

03/ Stevie Wonder & Ariana Grande

03/ The Smiths

La casa por el tejado Cuarteles de invierno Faith

04/ Mecano

El tonto Simón Let Down

There Is A Light That Never Goes Out

Barco a Venus

04/ Leonard Cohen

Yo quiero verte danzar

05/ Bruce Springsteen

Big Bang

06/ Una apuesta por el rocanrol (no la versión de Bunbury, por favor)

05/ Franco Battiato 06/ Els catarres 07/ Manel

Al mar

Chelsea Hotel #2 Thunder Road Más Birras

Under Pressure

07/ Manel / Benvolgut 08/ Alaska y Dinarama

Pies en el barro

09/ Franco Battiato

So Lonely

10/ The National / Graceless

08/ Queen & David Bowie 09/ Juan Perro 10/ The Police

Pares i fills: us animem a presentar-vos a la batalla musical del pròxim número del Fem escola! Amants de la música, escriviu-nos a: revista@ampafortpienc.org

Perlas ensangrentadas L’ombra della luce

Any 2 Algú es pregunta què se n’haurà fet d’aquells nens de P3 que l’any passat es van carregar de paciència i es van sotmetre al nostre interrogatori per explicar-nos un trosset del seu món? Doncs aquí estan! Aquest any ja fan P4, han crescut i us puc dir que segueixen gaudint tant de la vida com ho feien l’any passat. Que sapigueu que la nena que de gran volia posar la tele soleta, aquest any aspira a NO anar a natació (pares, preneu-ne nota) i el nen que l’any passat volia construir un robot molt gran, aquest s’ha posat un objectiu més proper i somia amb utilitzar un raspall de dents elèctric, d’aquells que tiren aigua. Gent, per sommis que no sigui! I sinó... què me’n dieu de la nena que de gran vol ser una flor? A mi, això, m’ha robat el cor!

Biel Fuentes P4 B Lleons i lleones

Les teves coses preferides: Jugar a Lego, al pilla-pilla i a fet i amagar. De menjar... mmmm... l’ou ferrat!! I la música de rock and roll. El que més t’agrada de l’escola: Dibuixar, anar al patí i jugar, pintar amb aquarel·les i l’hort. El moment més agradable a la classe: Fer Lego, els massatges i la roda. A què t’agrada jugar quan surts al pati? A pica paret i a fer carreres. Què et fa riure? Quan el Roc fa rucades i quan el meu pare em fa pessigolles. Què et fa por? Al Tibidabo, hi ha un tren de la bruixa que quan s’obren unes portes fa fum. El teu conte preferit: El dels dinosaures i el de Sant Jordi. Una cançó: La de Rock and Roll (I don’t want a lover –Texas), Una lluna a l’aigua (Txarango) i Sofía. Què t’agradaria fer quan siguis gran? Treballar fent cases.

Arlet Gàlvez P4 B Lleons i lleones

Les teves coses preferides: Els peluixos, la pilota i les ceres de colors. El que més t’agrada de l’escola: Els espais. El moment més agradable a la classe: Quan dibuixem. A què t’agrada jugar quan surts al pati? Jugar a mares i pares i a bebès i germanes. Què et fa riure? Les bromes del papa. Què et fa por? Els monstres, les mòmies i els fantasmes. El teu conte preferit: El de l’Elsa, els de la Campaneta i els de La Caputxeta Vermella. Una cançó: Sofía. Què t’agradaria fer quan siguis gran? No fer piscina i ser metge i ballarina.

Maria Gomariz P4 A Pumes

Helena Gomariz P4 B Lleons i lleones

Les teves coses preferides: Dibuixar, fer bombons, escriure...

Les teves coses preferides: Fer pastissos, fer castells de sorra i la natura.

El que més t’agrada de l’escola: La pintura, el pati i els espais.

El que més t’agrada de l’escola: Quan fem les feinetes.

El moment més agradable a la classe: La “psico”.

El moment més agradable a la classe: Quan fem massatges.

A què t’agrada jugar quan surts al pati? A fet i amagar.

A què t’agrada jugar quan surts al pati? Jugar a mares i pares i també jugar al sorral.

Què et fa riure? Els acudits del meu germà Theo.

Què et fa riure? Tot.

Què et fa por? La foscor i els monstres.

Què et fa por? Els tigres i els lleons.

El teu conte preferit: El dels invents.

El teu conte preferit: La bella dorment.

Una cançó: A, B, C, D, E, F, G...

Una cançó: Les que m’invento jo.

Què t’agradaria fer quan siguis gran? Buscadora de tresors.

Què t’agradaria fer quan siguis gran? Una flor.

León Lacharmoise P4 A Pumes

Les teves coses preferides: Els dibuixos, les pel·lícules i també les porqueries. Què són les porqueries?. Les “xuxes” i tot el que és dolç. El que més t’agrada de l’escola: Fer les feinetes i llegir contes, també anar al pati i que la Berta ens posi un “dibu” o una “pel·li”. El moment més agradable a la classe: Quan faig les feinetes. A què t’agrada jugar quan surts al pati? M’agrada jugar a carreres i anar al sorral amb l’Ian, a excavar amb l’excavadora. Què et fa riure? Quan algú em fa una “morisqueta” (ganyota), com fa en Romeo. Què et fa por? La foscor i si entra un lladre.

El teu conte preferit: El de buscar i trobar, i també les endevinalles. Una cançó: Sofía, Despacito i la d’Imagine i la de Rock & Roll.

Què t’agradaria fer quan siguis gran? Quan sigui gran m’agradaria raspallar-me les dents amb l’aparell que tira aigua i que només utilitzen els grans. També treballar amb maquines a la feina. Màquines que facin coses de feina.

Lia Llimós P4 A Pumes

Les teves coses preferides: Dibuixar, jugar i fer feinetes. El que més t’agrada de l’escola: Quan fem feinetes. El moment més agradable a la classe: Quan el Jan i jo estem junts jugant. A què t’agrada jugar quan surts al pati? A fet i amagar. Què et fa riure? Les pessigolles. Què et fa por? Les històries de por. El teu conte preferit: La rínxols d’or. Una cançó: Fins que arribi l’alba (Els Catarres) Què t’agradaria fer quan siguis gran? Tenir fills, cuidar-los, jugar amb ells... Vaja fer de mare.

L’equip del

Fort Pienc

L’equip del

Fort Pienc

L’equip del

Fort Pienc

L’equip del

Fort Pienc

Mestra de 3er

Cuiner

13 anys a l’escola Què estimes de la teva feina? Sobretot estimo els nens i nenes, veure dia a dia com creixen personalment, emocional i intel·lectual, acompanyar-los en el seu descobriment del món... Considero que tinc la feina més bonica del món perquè tinc la possibilitat de posar el meu granet de sorra en aquestes personetes que seran el nostre futur. Què n’enyoraràs? Tot, l’energia i positivisme que transmeten els nens i nenes, la bona feina dels companys i companyes i l’afecte i estimació de les famílies. L’anècdota: En una de les escoles que vaig treballar hi havia ratolins. Els ratolins estaven tan acostumats als nens i nenes que mentre estàvem treballant ells corrien per la voreta de la pissarra. Finalment van tancar l’aula i vam estar uns quants dies fent classe al passadís. Aficions: La dansa, la música, el teatre, passejar per la ciutat, i nedar. Últim llibre que has llegit: Argelagues de la Gemma Ruíz. És un llibre que parla de dones amb una heroïcitat inqüestionable. La pel·li que sempre recomanes: El que el vent s’endugué. És una gran obra d’art temàtica, escènica i musical. Una virtut: Sóc endreçada.

Mestra de P4

2 anys a l’escola Què estimes de la teva feina? Que els nens, professors i monitors gaudeixin del menjar fet amb carinyo. Què n’enyoraràs? El tracte amb els nens, que són meravellosos. L’anècdota: Cada dia els nens de 1r de primària em posen nota del menú que he fet i molts em diuen: “està tan bo que no et poso ni nota”. Aficions: M’agraden les plantes, l’esport i sortir amb els amics. Últim llibre que has llegit: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts d’Oriol Molas i Ferran Grau. La pel·li que sempre recomanes: El padrino de Francis Ford Coppola. Una virtut: La tolerància.

Conserge

7 anys a l’escola

3 anys a l’escola

Què estimes de la teva feina? El pas del temps i veure com els meus alumnes es fan grans. Què n’enyoraràs? El bon dia del matí, i anar saludant tothom. L’anècdota: Ja fa uns anys, un dia de simulacre a l’escola, el meu grup i jo estàvem a psicomotricitat i van començar a sonar les alarmes. Nosaltres vam estar jugant tan tranquils i no ens vam assabentar de res fins que el Dani ens va venir a buscar. Vam sortir els últims a la plaça i descalços. Aficions: La música, passejar i estar amb la família i els amics. Últim llibre que has llegit: L’autobiografia del Morrisey La pel·li que sempre recomanes: Amarcord de Federico Fellini. Una virtut: L’alegria.

Què estimes de la teva feina? El dia a dia amb els infants i personal de l’escola. Penso que és un ambient molt favorable per a desenvolupar-se, tant pels infants com pels adults que hi treballem. Què n’enyoraràs? Entre d’altres coses, arribar adormit a la feina i despertar-me entre somriures i abraçades dels nens i nenes. L’anècdota: Des que m’encarrego de l’administració del menjador, em conec els noms i cognoms de tots els infants de l’escola. De vegades sento els seus noms quan juguen pel pati i el meu cervell em fa pensar automàticament en els seus cognoms. Fins i tot d’aquells que no conec! Aficions: Estar amb els amics és una de les principals. Escoltar música i practicar esports de muntanya són dues de les aficions que m’apassionen tant per compartir amb la gent més propera a mi, com per a gaudir-les amb mi mateix. Últim llibre que has llegit: De qué hablo cuando hablo de correr de Murakami. La pel·li que sempre recomanes: Sempre he recomanat La vida es bella, però darrerament l’he canviat per Inside out. Una virtut: El gust per la feina ben feta.

Los 10 mandamientos del Marià Gàlvez&Laura Almazán I. Los grupos de WhatsApp se crean con un objetivo. No utilicemos el grupo para cuestiones que no afecten a todos los alumnos. Miranda ¿Carmen, mañana vendrás por la tarde a recoger a la niña? 12:36

II. No debemos añadir participantes a un grupo sin consultarles primero. III. No abusar de los mensajes con imágenes y videos. Chema Que suerte hoy mi hijo me hizo la cena!

22:15

IV. No utilicemos estos grupos para publicar críticas hacia el alumnado o profesorado. Siempre es mejor hablarlo en persona. Marc El profe de lengua se pasa un poco con los deberes ¿no? Vaya plasta! 19:11

V. No enviar fotos de las y los alumnos. Los familiares de un niño o niña pueden difundir y distribuir la imagen de su hijo si lo consideran conveniente, pero no pueden difundir la imagen de los hijos o de los demás. Las familias suelen autorizar al colegio a realizar fotografías de sus hijos, y en ocasiones a publicarlas, pero no están autorizando con ello a las demás familias.

watsapp VI. HABLAR CON MAYÚSCULAS EN INTERNET EQUIVALE A GRITAR. Miquel TE QUEDA CLAROOOOO????