Fem escola #17 (2021) by Femescola

Juny ’21

www.ampafortpienc.org

Fem escola! La revista anual de l’AMPA i les famílies de l’escola Fort Pienc

n. 17

Sumari 03 La veu de l’escola / 04 L’AMPA la fa la gent, mira qui som / 03 Famílies amb veu i presència / 06 Fort Pienc: Respira! / 08 Traiem-nos el plàstic del cap i, també, de casa nostra! / 12 Un master gratuït a la universitat de la vida / 17 Còmic / 18 Nou model d’adscripcions de primària a secundària del Consorci d’Educació de Barcelona / 20 Tastets de ciència / 24 Què fem i què podem fer desde l’Ampa? / 26 Parlem de diners / 28 La cuina del confinament / 30 La recepta: Pa de fetge / 32 Arriben... i se’n van! / 34 Any 5 / 38 Àlbum fotogràfic de l’escola / 46 Recomanacions

Equip i col·laboradors Redacció i col·laboradors: Josu Abáigar, Laura Almazán, Montse Barcón, Paola Bartoccioni, Joana Casals, Estel Crusellas, Mònica Cruz, Gabriella D’Aiello, Biel Fuentes, Arlet Gàlvez, Arnau Gàlvez, Marià Gàlvez, Maria Gomariz, Helena Gomariz, León Lacharmoise, Lia Llimós, Roger Martínez, Lourdes Mateu, Victòria Miquel, Chesco Salrach, Roger Sánchez, Xavier Viader, Roger Viñas / Coordinació: Laura Almazán i Victòria Miquel / Disseny i maquetació: Joana Casals i Gabriella D’Aiello / Il·lustracions: Joana Casals / Correcció de textos: Eva Espadaler, Alba Gatell i Marga Ramis.

Agraïments

L’equip del Fem escola vol agrair l’esforç a tots els que ens heu dedicat temps, paciència i dedicació en la realització d’aquest número.

Moltes gràcies!

Busquem voluntaris!

T’hi apuntes?

El proper curs volem organitzar un nou equip de redacció per la revista. Si t’agrada escriure, fer fotos, inventar-te històries, dibuixar, compartir vivències. Si ets xafarder de mena, si sempre has volgut saber com es monta una revista, si tens afany investigador o, senzillament, et ve de gust provar-ho, escriu-nos a: revista@ampafortpienc.org

www.ampafortpienc.org

La veu de l’escola Estimades famílies, fa un any vam haver d’estar tancats a casa, vivint un munt d’incerteses, però aquest curs hem pogut tornar a l’escola, amb molts canvis i algunes limitacions, però contents de poder-hi ser. Aquesta pandèmia ens ha portat moments tristos i moltes dificultats, però també hem après a valorar coses que abans teníem garantides i, en aquell moment, no érem conscients de la sort que teníem. Ara agraïm que els nostres nens i nenes puguin venir i estar a l’escola, encara que només puguin relacionar-se amb el seu grup bombolla.

present amb les famílies i que els infants puguin tornar a jugar i treballar plegats, cooperant els uns amb els altres com ho han fet sempre a l’escola. Sabíem que un infant aprèn més i millor si hi connectem emocionalment i la situació actual ho ha fet més evident. Per això, l’escola del futur ha de tenir una mirada més global, una mirada que ens hi connecti, on la cooperació, la solidaritat i la cura entre les persones ens permeti fer front als reptes que el futur ens anirà plantejant.

Tenim clar que hi haurà un abans i un després de la pandèmia, però no sabem com serà aquest després. La situació actual ens ha portat molt canvis i la necessitat de fer nous plantejaments. Actualment l’equip docent està fent aquesta anàlisi per tal de cercar un consens i decidir quins canvis volem que formin part del nostre futur. Per altra banda, tenim moltes ganes de recuperar la normalitat, poder comptar de manera més

Lourdes Mateu Directora Escola Fort Pienc

L’ AMPA la fa la gent, participa-hi i fes-la més gran!

Famílies amb veu i presència

(encara que sigui en línia, amb mascareta i cert cansament de tot plegat). El fil conductor de la revista d’enguany és la crida a la participació i renovació de l’AMPA. Cal? I tant. I més després d’un curs com el que estem tancant. Parlem-ne. Si ens preguntem per a què serveix l’AMPA, tenim diverses respostes. Per una banda, aglutina i vehicula la participació, les necessitats i les preocupacions de les famílies en relació amb el funcionament de l’escola. Fer créixer i educar els nostres fills i filles és un privilegi i una responsabilitat. Les famílies, per tant, tenim el deure i, a la vegada, el dret i la legitimitat per tenir veu i presència a l’escola, participant col·lectivament en la seva construcció. Perquè, a més, implicant-nos a l’AMPA ensenyem a la mainada què vol dir participar en la vida comunitària del nostre barri. Donem exemple de treball en alguna cosa que va més enllà dels nostres interessos i necessitats particulars. L’AMPA és, potser, la primera mostra que veuran els nostres fills i filles del que vol dir vetllar i implicar-se en l’interès col·lectiu. I tot això és necessari perquè l’AMPA proveeix serveis que són imprescindibles per la vida quotidiana de les famílies. Tant les extraescolars com l’acollida són bàsiques per a la conciliació de molts pares i mares. Però és que això no és tot: aportem recursos que millo-

ren la qualitat de l’ensenyament com, per exemple, els dedicats a hores de vetlladors/es; ens acompanyem en la criança a través de tallers; vetllem perquè l’escola sigui més inclusiva des de diferents punts de vista (origen, identitat de gènere, capacitat, etc.); construïm comunitat i cohesió... I sí, enguany potser tenim més cansament o apatia. La vida en pandèmia és més complicada, la distància social, les mascaretes... Tot plegat no ajuda a sentir-nos part de res, a voler empènyer i treballar per tenir aquesta veu i aquesta presència... Però la veritat és que sigui més fàcil o més difícil, a l’AMPA la fem forta de forma conjunta i ens necessitem: moltes entrades i noves fornades, noves idees i més il·lusions. L’AMPA és un esforç col·lectiu molt valuós que ens necessita empenyent.

foto lourdes?

Estel Crusellas Presidenta de l’Ampa de l’escola Fort Pienc 5

Fort Pienc:

Respira! Tot va començar quan vam llegir un article que deia això:

“La contaminació procedent del trànsit disminueix la capacitat d’atenció dels nens”. Un estudi publicat a “Epidemiology” aportava noves evidències sobre els efectes de la contaminació en el desenvolupament neurològic. Nosaltres tenim l’escola just davant d’una estació d’autobusos, ni més ni menys. Aquesta va ser l’espurna d’un rum-rum que moltes famílies portàvem a dins: aquest titular ens tocava de prop però tots i totes sabem quins estan sent els efectes del canvi climàtic i sabem que no, que no hi ha un planeta B, per molts Perseverance que enviïn a mart.

Comissió d’entorn escolar i medi ambient AMPA Fort Pienc

Vam aplicar la màxima “Piensa globalmente, actúa localmente” que lluny de ser un tòpic, sembla que és una de les poques coses que podem fer mentre els veritables responsables facin un pas real cap el green deal. Així va néixer la comissió d’entorn escolar i medi ambient. Des d’aleshores hem batallat per aconseguir que els nostres infants visquin en un entorn més sostenible. Hem posat verd al pati infantil, hem aconseguit que alguns autobusos no passin davant de l’escola (volem que siguin tots, ho continuarem reclamant al districte), hem presentat dues propostes a la plataforma DECIDIM, la iniciativa dels pressupostos col·laboratius de l’Ajuntament de Barcelona, hem reclamat que el carril bici (no ens enganyem, tothom pensa que es un carril bici i per patinets) passi a Ausiàs March o Alí-bei (sense cap avenç en aquest cas), i ens hem unit a la iniciativa “Eixample Respira” (@eixrespira) que lidera els talls de carrer i que ha aconseguit que un divendres cada quinze dies es tallin 95

carrers de la ciutat simultàniament. Cal fer-nos visibles, cal fer-nos escoltar, cal que ens impliquem en menor o major grau. El Secretari General de l’ONU, António Guterres, advertia que, a llarg termini, el canvi climàtic és més mortal que el coronavirus. Tots els esforços que estem fent en aquesta pandèmia cal invertir-los també en la lluita per revertir l’escalfament global. L’OMS assegura que el 70% dels brots epidèmics registrats al món tenen el seu origen en la pèrdua de biodiversitat, provocada per la destrucció d’hàbitats naturals. Continuarem reclamant accions concretes a les institucions, fent presència als moviments cívics que demanin prioritzar les accions per la millora mediambiental als entorns de les escoles, principalment. La nostra veu és també la teva, la nostra reivindicació és també la vostra. Cuidem el nostre entorn, cuidem-nos tots i totes. 7

FORA PLÀSTIC! Traiem-nos el plàstic del cap i, també, de casa nostra!

Comissió d’entorn escolar i medi ambient AMPA Fort Pienc

A principis de 2020 havíem engegat una campanya per difondre hàbits de consum diferents entre les famílies, amb l’objectiu de fer evident la necessitat de reduir els residus plàstics. L’origen d’aquesta campanya havia estat el projecte d’prt de l’escola que, com és habitual, es porta a terme durant el segon trimestre del curs escolar. Alguns mesos després, la pandèmia va esclatar i ja sabem la resta de la història: tancament i molta por als contagis, que ens va fer tornar a l’hàbit de les coses d’un sol ús, mascaretes, guants, bosses plàstiques... vèiem amb molta tristor com molt del camí recorregut en el canvi d’hàbits s’estava desfent. Ara potser és moment de tornar a recordar aquelles pautes per millorar els nostres hàbits de consum i estudiar alternatives per fer front a la gran quantitat de deixalles que estem generant com a societat.

Recicl’Art La proposta del projecte d’art de l’escola, Recicl’Art, ens implicava en recopilar tota mena d’objectes que habitualment hauríem llençat a les escombraries, amb més o menys cura mediambiental, per tal de netejar-los i portar-los a l’escola perquè els nostres fills i filles els aprofitessin d’una manera creativa. Com a família, aquest senzill procés de neteja, emmagatzematge temporal i, finalment, transport fins a l’escola ens va fer reflexionar sobre la quantitat ingent d’envasos d’un sol

ús que genera la nostra vida quotidiana. En el nostre cas, família de 4, van brillar per la seva presència en grans quantitats, els potets de iogurt! Un menjar molt saludable i que ve impecablement embolicat en un potet de plàstic i, per citar només un exemple, a casa nostra, en un sol àpat, en podem llençar fins a quatre a les escombraries. Després de diversos viatges a l’escola amb la feina de neteja feta, ens vam decidir a fer alguna cosa.

Casualitats, divines casualitats

Vidre o fusta: alternatives al plàstic

Es va donar la coincidència que l’Aula Ambiental de la Sagrada Família (https://aulambiental.org) feia aquells dies una xerrada a la nostra escola per iniciativa de la comissió de formació de l’AMPA. Portava un títol que em cridava amb llums de neó: “Treu-te el plàstic del cap!”. Més que del cap – pensava jo– vull treure’l de casa meva! Així doncs, sense donar-hi més voltes, em vaig plantar a primera fila, amb el boli i la llibreta a la mà, per tal de prendre nota de totes les alternatives que hi havia a la nostra disposició. Us faig un espòiler: no es tracta d’eliminar el plàstic de les nostres vides, sinó de buscar alternatives per reduir-ne l’ús. Ens van donar alguna dada esfereïdora: cada any arriba a mars i oceans l’equivalent en escombraries a 1.200 vegades el pes de la Torre Eiffel; o bé que una ampolla de plàstic triga prop de cinc-cents anys a descompondre’s. Vegem què podem fer.

La Paula, tallerista de l’Aula ambiental, ens va donar un munt de possibilitats per tal de substituir el plàstic d’un sol ús: una que ja s’està portant a terme en molts comerços del barri com és utilitzar bosses de roba per a la fruita i la verdura, o portar la carmanyola a la xarcuteria o a la carnisseria. Només cal veure tot el que llencem quan arribem a casa després de fer la compra setmanal. Ens implica un petit esforç, però a la llarga, disminuirem molt la quantitat de plàstic que s’utilitza habitualment per transportar el menjar des del comerç fins a casa.

“El vidre és, fins ara, el producte que millor es recicla.” També ens va ensenyar altres opcions per bastonets, raspalls i altres estris quotidians fets habitualment de plàstic, i que es poden trobar de fusta o de bambú. Per als envasos, recomanava fer servir pots de vidre; el vidre és, fins ara, el producte que millor es recicla, ja que el sistema de reciclatge és dels més senzills i, en ser natural, es degrada. Em va sobtar per exemple, que complicat és el procés de reciclar un envàs que en principi es considera ‘reciclable’ quan combina diferents materials. Els brics, com estan formats de diverses capes de cartó barrejat amb plàstic, fa que el procés de reciclatge sigui complex i molt car.

I a l’època de les iaies, com s’ho feien? A més, va fer una reflexió molt important: com s’ho feien les nostres àvies per fer tot el que fem sense plàstics? És una pregunta que sempre em ronda pel cap cada cop que agafo el film d’embolicar o el paper d’alumini… i de seguida el torno a deixar. Doncs amb creativitat i moltes alternatives! No es tracta d’eliminar tota comoditat i viure com a l’època preindustrial, però sí de buscar altres opcions que poden funcionar igual de bé, i no són d’un sol ús: substituir aquest tipus d’embolcalls per bosses de roba, embolcalls reutilitzables, petites carmanyoles, i tantes altres possibilitats que siguin més sostenibles. A continuació us detallo allò que em va semblar més interessant, inclosos alguns enllaços a recursos que l’Aula ambiental promou perquè siguem famílies millor informades i –ehem– deixem d’utilitzar tant de plàstic en la nostra vida quotidiana.

També serveis de reparació de petits electrodomèstics o intercanvi d’objectes que ja no fem servir per estimular l’economia circular. Aquí en teniu més informació: https://aulambiental.org/recursos-am bientals/

O també conèixer el projecte: La vida dels jocs i les joguines, https://lavidadelesjoguines.org/#lavida

per fer un consum més sostenible i responsable de jocs i joguines. En conclusió, si és plàstic, que no sigui d’un sol ús. I si l’hem d’utilitzar una sola vegada, val més que sigui d’un material orgànic: vidre, fusta o altres materials naturalment biodegradables. Intentem fer un consum més conscient i responsable i procurem tenir sempre present les tres R:

reduir, reutilitzar i reciclar!

Un dels meus favorits és aquest mapa interactiu que es diu “Barcelona sostenible”. Hi ha un munt d’informació però, si fas servir el cercador, podràs seleccionar allò que més t’interessa. Per a mi, ha estat un descobriment la llista dels comerços a granel; així podrem estimular també el comerç de barri! https://www.bcnsostenible.cat/

Un màster gratuït a la universitat de la vida Una nova mirada a l’escola, el barri i la ciutat a través de la participació a l’AMPA

Josu Abáigar

Ex-pare de l’escola Fort Pienc i de l’institut Pau Claris; i pare de l’institut Fort Pius.

Roger Martínez

Ex-pare de l’escola Fort Pienc i pare per partida triple de l’institut Fort Pius.

Sovint pensem en participar a l’AMPA, però de seguida ens ve a sobre una barreja de mals de cap o de dubtes sobre el què-puc-fer-jo. Una tortura, vaja. I nosaltres dos, amb l’experiència d’uns quants anys, podem confirmar i confirmem que és així. És cert que quan mirem enrere s’escapa, sense voler, una petit fil de satisfacció. Res preocupant, perquè fins i tot en les grans desgràcies hi ha alguna cosa positiva. Seria absurd negar-ho. En el nostre periple satisfactori hi tenim, per exemple, formar part d’una AMPA que va contribuir a que l’institut Fort Pius, que era mirat amb recel quan el curs 2010-11 va sortir la primera promoció de l’escola Fort Pienc, acabés sent molt ràpidament la sortida immensament majoritària en el pas a la secundària. I potser sí que, si regirem més en els records, també trobem que ens fa una mica de gràcia que uns anys després servís per alguna cosa tota la feina que vam fer, sobretot a partir del curs 2013-14, quan vam crear Els Amics del Pau Claris per aconseguir que l’altre institut adscrit, el Pau Claris,

es convertís en el que és avui, una altra sortida no només possible sinó desitjada i habitual per a la secundària. Això ni nosaltres mateixos ens pensàvem que podria acabar amb èxit, i és que fins aleshores el Pau Claris era un centre d’alta complexitat al qual era tan impensable que les famílies del Fort Pienc hi enviessin les seves filles i fills que ni tan sols anaven a les seves jornades de portes obertes. Sí, això potser sí que va tenir gràcia. Però tot això són petiteses. La realitat és que la tortura de participar a l’AMPA no es compensa amb aquests efectes colaterals, ni tampoc amb les bones estones, les complicitats, les rialles i la trempera que, això no ho podem negar, hem viscut tots aquests anys. Ni tampoc amb les coses que hem après de les converses, lluites i discussions 13

Un màster gratuït a la universitat de la vida

que hem tingut amb pares i mares de la nostra i d’altres escoles, amb mestres, amb experts que hem convidat a xerrades i, en definitiva, amb qui en tingués ganes. També dels diversos equips de professionals que hem vist passar per l’administració pública (dels que n’hem après massa, segons ens diuen de vegades). Sí, d’acord, cal reconèixer que quan ningú no ens escolta, comentem com qui fa una entremaliadura fins a quin punt gràcies a tot això hem fet un gran màster de la vida sense passar per caixa, un màster en educació, igualtat d’oportunitats, el significat de “públic” i les pors i les trampes al solitari que ens fem tan sovint tots plegats. El cert és que ens veiem com érem i com som i no ens reconeixem. Però no ens enganyem, la satisfacció que de vegades intuïm que hem sentit

per haver incidit no només en la millora de l’escola, sinó del nostre barri i la nostra ciutat, vibrant amb la riquesa i la força de treballar amb tanta gent amb qui comparteixes les ganes de pensar i contribuir al bé públic més enllà dels interessos particulars, sempre pensant en donar la mà als centres que estan pitjor en cada moment, de cap de les maneres ha compensat, ni podria compensar, mai dels mais, tot el que hem deixat de fer per culpa de l’AMPA. Ni compensa les reunions que s’allargaven una mica massa perquè algú tenia ganes de parlar més del compte ni les hores de son que ens hem perdut quan ens allargàvem sopant o prenent alguna cosa després d’una reunió. I no cal dir que encara ens sorprenem i ens preguntem per què carai seguim veient -nos i quedant tan sovint per dinar o per fer un cafè o una cervesa.

2008 D’esquenes, i d’esquerra a dreta, Milton Grijalba (Fort Pienc), Paco Miranda (Carlit) i Joan Andrés (Carlit). De cara, també d’esquerra a dreta, Roger Martínez (Fort Pienc), Yolanda Piñol (Fort Pienc), Marga (Pere Vila), Núria Sánchez (Pere Vila) i Josu Abáigar (Fort Pienc). Fent la fotografia, Enric Cols (Ramon Llull). A la reunió de la Coordinadora d’AMPA del barri de Fort Pienc el 6 de juliol de 2008, per tancar el seu primer curs de funcionament. 14

Una nova mirada a l’escola, el barri i la ciutat a través de la participació a l’AMPA

Alerta amb les trampes

(una mica d’història) No val la pena. Creieu-nos. I per si a algú li interessen les nostres desgràcies, us expliquem com van arribar perquè estigueu alerta a esquivar les trampes que us podeu trobar quan menys us ho espereu.

Les assemblees les carrega el diable. En el nostre cas la imprudència va ser anar a l’assemblea que es va fer l’any 2007, al final del primer curs de l’escola a l’edifici actual, quan l’administració ens va adjudicar per sorpresa el primer «bolet», un grup addicional a P3, per absorbir la sobredemanda al nostre centre. Un desastre. No ho feu perquè és més perillós del que sembla. Les assemblees les carrega el diable.

Massa gent. Massa quedades. Impossible quadrar agendes, excés de cafès, sopars i complicitats. Aquell 2007, en un primer moment l’impuls de l’AMPA va ser reaccionar dient que no el volíem al nostre centre, que no hi cabíem, que ens perjudicaria la qualitat educativa. En pocs

dies, però, com teníem amics a les dues escoles del costat, el Pere Vila i el Ramon Llull, i sabíem que no només estaven pitjor, sinó que estaven emprenyats, vam treballar amb aquestes dues escoles per fer una diagnosi conjunta i fer demandes compartides a l’administració. D’aquella lluita infructuosament intensa, abans de l’estiu, va sorgir el compromís de continuar treballant plegats en contra dels desequilibris entre centres. Un altre gran error, perquè a sobre vam sumar-hi de seguida l’escola Carlit i, no contents amb això, les 10 mares i pares que ens trobàvem cada mes vam fer la Coordinadora per l’educació al barri de Fort Pienc (https://educaciofortpienc. wordpress.com/). Massa gent. Massa quedades. Impossible quadrar agendes, excés de cafès, sopars i complicitats. Massa aprendre uns dels altres. Rient. Un despropòsit, vaja. Ja gairebé fa 15 anys d’allò. Ara aquella llavor la continuen altres en una segona Coordinadora que inclou 9 escoles, mentre nosaltres, no es podia saber, quan vam saltar a la secundària vam acabar fent el mateix amb els instituts de l’Eixample dret i de Ciutat Vella. Ara us diran que caldrà gent amb ganes d’agafar el relleu, amb ganes d’avorrir-se i de fer coses sense solta ni volta com per exemple treballar perquè els tres instituts que segons el nou pla del Consorci d’Educació tindreu adscrits d’aquí dos cursos, el Fort Pius, el Pau Claris i

Un màster gratuït a la universitat de la vida

l’Angeleta Ferrer, siguin igualment vàlids i igualment volguts. Sí, d’acord que això podria evitar els desequilibris entre centres i enfortir el conjunt de l’educació pública als nostres barris, per tothom, no només per uns quants. I de passada, és cert que això podria ajudar a que les famílies facin el pas a la secundària sense angoixar-se (no us ho creureu, però som uns quants que quan triem institut no ens angoixem, al contrari, confiem amb tots els centres perquè sabem que de tots n’aprendran coses, a dintre i a fora les aules, que els seran útils pel que vulguin ser). Però quan us diguin que cal gent amb ganes d’agafar el relleu, com dèiem, no us cregueu si us asseguren que tindreu al darrere l’experiència acumulada de desenes de pares i mares que durant els darrers 15 anys hem

après molt, rigut molt i deixat un coneixement que anem traspassant d’uns als altres. Us estaran enganyant.

Ara us diran que caldrà gent amb ganes d’agafar el relleu... Per molt que us diguin que podeu participar, si en teniu ganes, a la coordinadora de primària o al grup “Anem als Instituts del Barri!” que ajunta les escoles i instituts que conformaran la nostra zona educativa, feu-nos cas: gireu cua i guardeu-vos molt de desatendre les altres coses que teniu entre mans. Aquesta universitat de la vida gratuïta no val la pena. O potser sí.

2016 D’esquerra a dreta, Oriol Pérez de Tudela (Fort Pienc), Maite Sánchez (Pere Vila), Gemma Xarles (Pere Vila) i Anna Ruiz (Pere Vila), en un sopar del grup Amics del Pau Claris abans de Nadal del 2016, per celebrar que aquell curs un grup important i divers de famílies de totes les seves escoles adscrites havia entrat a 1r d’ESO, i que es començava a revertir, per fi, la segregació escolar a l’Institut. 16

L’A M P A INFORMA:

INSTITUTS

NOU MODEL

D’ADSCRIPCIONS

de primària a secundària del Consorci d’Educació de Barcelona Comissió de relacions externes AMPA Fort Pienc

El mes de febrer de 2021 ens vam reunir la Coordinadora d’AMPA i d’AFA de la Dreta de l’Eixample amb una representació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per esbrinar com serien les adscripcions amb l’obertura de l’institut Angeleta Ferrer. Se’ns va comentar que el model d’adscripcions que s’havia estat seguint els darrers anys no havia funcionat com s’esperava perquè, entre d’altres, les zones d’adscripció eren massa àmplies i el nombre d’adscripcions d’alguns centres era massa elevat. Per aquest motiu, han dissenyat un nou model que pretén minimitzar la segregació escolar, donar més coherència pedagògica entre primària i secundària, i que les famílies sàpiguen, des de P3, quins seran els instituts adscrits a cada escola. A partir del curs vinent s’iniciarà la transició cap al nou model amb l’objectiu que el curs 2024-2025 quedi implantat. El districte de l’Eixample es dividirà en tres zones geogràfiques on cadascuna tindrà dos instituts:

El criteri genèric que se seguirà per les adscripcions serà:

1 institut 1 escola L’Escola Fort Pienc queda situada a la zona de la dreta i, a banda dels instituts Fort Pius i Angeleta Ferrer, mantindrà l’adscripció a l’institut Pau Claris transitòriament. El calendari de previst de la transició és:

sí

El nou model que planteja el CEB mostra clarament quin és el camí per on vol anar l’Administració i els motius (agradin o no) que impulsen a fer-ho. Caldrà anar-ho seguint curs a curs. 19

TASTETS DE CIÈNCIA Curiositats científiques en un any marcat per la pandèmia Paola Bartoccioni

Investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Mare de l’escola.

Per què el sabó és una arma perfecta contra el coronavirus?

Nois i noies: a qui no li passa que, després de moltes hores d’escola, quan torneu a casa, amb ganes de relaxar-vos, noteu aquella mirada dels pares al coll, que intenteu ignorar amb el cap baix, fins que inevitablement arriba la pregunta en questió:

“Us heu rentat les mans?” Doncs bé, rentar-se les mans és la nostra vacuna diària, més que la mascareta o els guants, és la forma més senzilla de protegir-se a un mateix i als éssers estimats en la lluita contra les malalties infeccioses, inclosa la ja famosa Covid-19. És una barrera per a tots els bacteris i tots els virus, tal com va descobrir a mitjans del segle xix Ignaz Semmelweis. L’OMS recomana rentar-se les mans amb aigua i sabó i, només si això no fos possible, utilitzar gels desinfectants que tinguin almenys un 60 % d’alcohol. I és que el sabó, tan estès, pràctic i econòmic, és particularment eficaç per matar el virus.

Però per què? Tal com explica Palli Thordarson, professora de química a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, el sabó es comporta amb el coronavirus de la mateixa manera que ho fa, per exemple, l’oli amb l’aigua: s’uneix a les partícules d’oli, les envolta i les allunya les unes de les altres. Els virus, explica l’experta, són com “esferes de greix de mida nanomètriques (petitititíssimes)” que al sabó li encanta aniquilar. El secret, però, és que et rentis, com a mínim 20 segons, perquè la nostra pell no és llisa i el sabó triga a penetrar en tots els petits plecs i a trencar els virus que s’amaguen a l’interior. Així que, recorda-ho! “El sabó no falla fàcilment”, diu Thordarson, i no és important que sigui antibacterià. El sabó senzill funciona bé. “Dona-li una mica de temps i farà la seva feina”. Bibliografia

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20200324/4858912578/higiene-lavar-manos-coronavirus-semmelweis.html https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/importancia-lavarse-manos-frente-coronavirus_15283 https://www.who.int/gpsc/information_centre/ gpsc_lavarse_manos_poster_es.pdf 21

L’olor de les flors és un dels millors regals de la natura. Però sabeu per què fan olor les flors?

La primavera és la temporada del despertar de la natura, una explosió de colors i d’olors de flors acabades de florir i de plantes que brollen. Les flors, incapaces de moure’s, han evolucionat per atraure animals útils per al seu propòsit reproductiu: colors vius, formes estranyes i, també, perfums intensos. El color i l’aroma s’utilitzen per atraure i seduir insectes pol·linitzadors, abelles, papallones, ocells i fins i tot alguns ratpenats que, passant de planta en planta, transporten el pol·len i garanteixen el naixement de noves flors o arbres perfumats! L’olor de les flors es desprèn especialment dels olis essencials que contenen els seus pètals. Tot i això, no totes les essències alliberades per les flors són agradables per a nosaltres. Si, en molts casos (com els de la violeta, el gessamí o la rosa), l’olor alliberada és agradable tant per als insectes com per als humans, hi ha algunes espècies de flors que desprenen olors

desagradables; és el cas de la Stepelia, que fa olor de carn podrida i que atrau principalment les mosques. Hem de tenir cura del medi ambient, perquè la contaminació altera aquest mecanisme i fa que tot el cicle de pol·linització afluixi: aromes florals que se sentirien a 2000 metres, en un lloc contaminat es perceben a només uns centenars de metres!

Bibliografia https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20200324/4858912578/higiene-lavar-manos-coronavirus-semmelweis.html https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/importancia-lavarse-manos-frente-coronavirus_15283 https://www.who.int/gpsc/information_centre/ gpsc_lavarse_manos_poster_es.pdf

1. Participar en els espais de debat de projectes que afecten la nostra comunitat educativa

Difondre les activitats de l’AMPA i visualitzar la seva tasca per xarxes i altres canals.

Afavorir la cohesió, la cooperació i la inclusió de famílies, alumnat, professorat i barri.

Vetllar pel bon funcionament del menjador i del temps dels migdies.

Fomentar la consciència mediambiental i el manteniment i millora de l’entorn escolar.

Organitzar activitats lúdiques i culturals que ens apropin.

Treballar espais educatius lliures de masclisme i d’estereotips de gènere.

Facilitar espais per reflexionar i aprendre sobre l’educació dels nostres fills i filles.

Definir una oferta plural i motivadora d’extraescolars, que faciliti la conciliació de les famílies.

Què fem i què podem fer des de l’AMPA? Doncs moltes coses!

Totes dirigides a millorar la nostra escola, l’entorn proper i, per tant, el procés educatiu de les nostres criatures. La participació a l’AMPA es pot adaptar al temps i a les habilitats o motivacions de cadascú. El que està clar, però, és que una bona escola requereix també una AMPA forta. I això ho aconseguim entre totes les famílies.

A l’AMPA ens organitzem per comissions, que estàn obertes a tothom. Segur que hi trobareu alguna cara coneguda. Actualment, els temes que s’hi treballen estan relacionats amb els següents objectius:

OR M

Esp e c i al A M PA

Vine, remena, pregunta, proposa!

Entre totes les famílies fem l’AMPA!

10 % Comissió social

9% Comissió dinamització

Vetlladors activitats esportives. A petició de l’escola, vetlladors addicionals menjador.

Embolcalls de berenar que l’AMPA ha donat al nens. A petició de l’escola, es beca als alumnes que ho necessiten per a les colònies escolars. Any nou xinès.

Festa fi de curs. Printempa Festival. Decoració d’hivern.

5 % Comissió formació

Servei d’acollida durant les reunions i formacions. Aportació al viatge de sisè. Per Nadal, torrons pel personal de l’escola. Diverses petites despeses.

Xerrades de la Fundació Vicky Bernadet, l’escola de famílies, les d’acompanyament emocional en temps de COVID i diverses formacions sobre com tenir una relació sana amb les pantalles, entre d’altres.

En els últims anys s’ha fet: una biblioteca mòbil, millores al pati d’infantil (reparant l’estructura del sorral i instal·lant jocs i un jardí).

5 % Diversos

Quota aFFaC, Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya. Hosting i domini de la web. Impressió de la revista de l’AMPA per a les famílies.

i medi ambient

5 % Comissió entorn

2 % Quota aFFaC 2 % Comissió comunicació 3 % Despeses bancàries 1 % Material oficina

Subvencions Gestió extraescolars

63 % 32 % 5 %

Quotes socis

Els ingressos de l’AMPA provenen majoritàriament de les quotes dels socis i de les subvencions que es presenten a diferents organismes, que permeten finançar activitats ordinàries i activitats específiques.

El gruix del pressupost de l’AMPA es destina a les activitats de les comissions i al suport administratiu que hi dona una persona externa. Cap altra persona rep retribucions per la seva participació a l’AMPA.

Els percentatges són aproximats.

38 % Secretaria AMPA

22 % Vetlladors

Suport administratiu en les tasques de l’AMPA i en la gestió de les extraescolars.

OR M

Es p e ci a l AM

Parlem PA de diners

Si ets dels que pensa que fer-se soci de l’AMPA només serveix perquè els teus fills tinguin accés a les extraescolars o les colònies i no tens clar què fa l’AMPA, t’interessa aquest article!

Cada any, l’AMPA passa comptes i presenta el pressupost anual a la seva assemblea general, que està oberta a totes les famílies de l’escola. En aquest espai, s’aprova la despesa feta i el projecte de pressupost per al nou curs.

La cuina del confinament:

Roger Viñas, Chesco Salrach i Roger Sánchez Cuiners i pares de l’escola

experiències amb la mainada

Ara que estem albirant el final del túnel i després de tot el que hem viscut aquest darrer any i escaig, comença a ser el moment de fer valoracions. A nosaltres, com a cuiners i hostalers, i també com a pares de l’escola, ens agradaria dir-hi la nostra. Ja s’ha escrit molt de la revolució culinària que van viure les llars durant el confinament. La cuina de casa va passar a ser un dels principals escenaris del dia a dia: receptes de tota mena, provatures amb més o menys fortuna, inusitada dèria panarra, interès llépol per la rebosteria, cuiners casolans convertits en youtubers ocasionals... Caldria fer un receptari d’aquells dies. Ara ja hem normalitzat la nostra relació amb la cuina de casa, però el record de les estones passades barallant-nos amb fogons, forn i microones perviu al costat d’una altra mena de record en forma de sacsons, aquells que vam acumular els mesos confinats, i que aquí s’han quedat. En els nostres casos, el neguit del moment i els embats de les restriccions no van poder tombar els nostres projectes. El Roger i el Chesco van obrir un restaurant nou, L’Avenir, en plena pandèmia. Tot uns campions, vaja. I uns valents. I el Terra d’Escudella, del que és cuiner i soci cooperatiu l’altre Roger, està aconseguint sortir-se’n després de passar-les magres, i gràcies al suport de molta gent que ha col·laborat en la campanya de micromecenatge que han hagut de dur a terme.

Caldria fer un receptari d’aquells dies Aquesta inquietud gastronòmica la vam desplegar també durant el confinament implicant la mainada. D’una banda, a cal Chesco van enredar el gran de la

casa, en Jan per fer uns videos cuinant un seguit de receptes que compartien amb els companys de classe: cercar un plat interessant, fer la llista amb els ingredients necessaris, pensar en com cuinar-lo i en la posada en escena, preparar els estris necessaris, dominar el foc i el microones, executar la recepta davant de la càmera i, finalment, tastar-lo. Una experiència del tot estimulant i emocionant en la qual hi acabava participant el germà petit, en Teo, i que fins i tot va arribar a casa nostra, aconseguint despertar la vocació gastrònoma a la meva filla Francina. Un brownie a la tassa, una crema de llimona o un rotllet francès sorpresa foren els plats cuinats i compartits. En Roger de L’Avenir, en canvi, va optar per fer un curs de cuina virtual al curs del seu fill Hugo: cada setmana proposava una recepta a la quitxalla, que s’encarregava de comunicar-ho amb antel·lació a pares i mares per realitzar les compres necessàries. El dia convingut, tothom es connectava i grans i petits aprenien a fer la recepta. I no només això: aprenien també a organitzar-se i fer anar el Meet, a respectar els torns de paraules, a utilitzar estris de cuina i a perdre la por a entrar-hi i, de pas, coneixien nous productes i procediments. I què s’hi va coure? Doncs plats com ensalada russa, broquetes de xai adobades amb pinya marcada i salsa de iogurt, ou a la romana amb llenties i botifarra, nyoquis amb pesto, crema d’espàrrecs amb mango... I per superar l’atac de nostàlgia que ens està agafant amb el record d’aquells dies, us hem preparat una recepta nova, perquè no es perdin aquells bons costums gastronòmics. 29

La recepta

PA DE FETGE El pa que et va faltar fer durant el confinament 30

Abril de 2020. Primer mes de confinament. La farina s’ha esgotat de les lleixes de supermercat. El llevat s’ha exhaurit, la revenda en el mercat negre s’ha disparat i el gremi de flequers tem per la seva supervivència. Tothom ha començat a fer pa a casa seva! No serem nosaltres qui us empenyem, un any després, a tornar a pastar i enfornar. El que us proposem és un repte: fer un pa diferent, l’únic pa que no vas fer durant el confinament. El pa de fetge. Es tracta d’una recepta assequible i fàcil de fer, i amb uns resultats òptims. Només cal superar la fòbia (massa estesa) pel fetge. Al seu favor: si parlem de patè de muntanya o patè de campanya, oi que ja us fa més patxoca? Doncs es tracta exactament del mateix! Us proposem la següent recepta:

Ingredients:

Realització:

500 g fetge de porc (un producte molt assequible)

A la carnisseria del mercat us poden preparar la carn capolada. El fetge demaneu-lo amb un dia d’antelació, no n’acostumen a tenir. Aprofiteu per provar sort i demanar mantellina, a veure si la poden aconseguir. Servirà per recobrir el pa de fetge. A casa, amasseu tots els ingredients i aboqueu-ho a un motlle rectangular al que haurem aplicat una capa d’oli. Aboqueu-hi la mescla de carn. Si disposeu de mantellina, no caldrà oli, poseu la mantellina a la base de manera que n’hi hagi suficient per recobrir la carn també per sobre, fet que li donarà la característica coberta de teranyina. Poseu-ho al forn, millor al bany maria, i a esperar que estigui fet (podeu comprovar-ho amb un punxó). Bon profit!

500 g carn magra de porc 500 g cansalada Mantellina de porc 4 ous All, julivert, un raig de conyac, sal i pebre

6è

Per l’àlbum de la iaia

Un any més us posem les fotos per la posteritat: els més petits fent carotes i pallassades, i els més grans amb aquella lluentor als ulls que només pot voler dir que alguna cosa grossa està a punt de passar. 33

Any 5 Per si sou dels que penseu que aquest pandèmic últim any la vida es va aturar totalment, aquí teniu la prova vivent que no és així. I, si no em creieu, només heu de recuperar l’última revista de l’escola i comparar el personal en qüestió. En tot aquell temps paralitzador on tots esperàvem un final feliç i proper, la naturalesa va seguir el seu transcurs com qui no vol la cosa. El sol sortia i es ponia cada dia, els animals campaven pels carrers assilvestrats, els ocells cantaven amb més públic que mai... i als nostres petits, de cop i volta, se’ls van estirar els braços i les cames. Les botigues de roba romanien tancades, però ells seguien creixent i creixent fins a esquinçar la roba ja ajustada i foradar els mitjons que s’havien quedat curts per a les seves noves llesques. Heu vist “Hulk”? doncs, això! Aquí els teniu a tots de nou, com la preciosa papallona que ha sortit del seu capoll, transformats, més guapos i guapes que mai i amb aquells ulls que farien que ens els mengéssim a petons, si ens deixessin, és clar, que ja no serà el cas...

Biel Fuentes

Arlet Gàlvez

Les teves coses preferides: Jugar amb els meus amics, menjar i fer festa de pijames. Què t’agrada més de l’escola? El pati, el camp de futbol i el de bàsquet. Les mates i educació física. El millor moment a la classe: Quan fem plàstica i quan fem jocs de mates. A què t’agrada jugar quan surts al pati? A futbol, a bàsquet, a construir coses amb les rodes i amb els materials. Què et fa riure? Quan els amics fan «tonteries», quan em fan pessigolles i quan algú es tira un pet. Què et fa més por? Les teranyines i les aranyes i caminar a les fosques. El teu llibre preferit: On és en Wally? Una cançó: Astronomia, de Vicentone, Tony Igy; El dia de la victòria, de Buhos; Mi religión, de Nil Moliner; Can’t stop the feeling, d’Anna Kendrick, Justin Timberlake..., és difícil triar-ne només una! Què t’agradaria ser quan siguis gran? Cuidador d’animals del zoo.

Quines són les teves coses preferides? Dibuixar, fer casetes amb Lego i patinar.

2n B

Què t’agrada més de l’escola? Fer les feinetes de matemàtiques i jugar al pati. Quin és el millor moment a la classe? Quan juguem a jocs de taula. A què t’agrada jugar quan surts al pati? Al llit invisible. Què et fa riure? Els acudits de l’Arnau, que és el meu germà, i els de la Maria. Què et fa més por? La foscor. El teu llibre preferit: La Kitty descobreix que té poders. La teva cançó preferida: In My Mind, de Dynoro & Gigi D’Agostino. Què t’agradaria ser quan siguis gran? Patinadora de gel.

Maria Gomariz

Helena Gomariz

Quines són les teves coses preferides? Dibuixar, fer servir l’ordinador, fer educació física.

Quines són les teves coses preferides? Jugar a futbol, passar temps amb les amigues i les matemàtiques.

Què t’agrada més de l’escola? Els amics, el pati, el gimnàs i l’hort.

Què t’agrada més de l’escola? La professora Roser, les amigues, els espais i la plàstica.

2n A

Quin és el millor moment a la classe? Quan acaba la classe, quan expliquem com ha anat el cap de setmana i quan aixeco la mà i puc donar la resposta. A què t’agrada jugar quan surts al pati? Al Dinosaurio loco. Què et fa riure? Les «tonteries» del meu pare. Què et fa més por? Les aranyes. El teu llibre preferit: Isadora Moon. La teva cançó preferida: Thriller, de Michael Jackson. Què t’agradaria ser quan siguis gran? Encara no ho tinc clar.

2n B

Quin és el millor moment a la classe? Quan comença la classe, quan fem mates i quan ens rentem les mans perquè puc parlar amb les meves amigues. A què t’agrada jugar quan surts al pati? A Superhero girls. Què et fa riure? Les «tonteries» del meu company de classe Theo Paton. Què et fa més por? Els gossos que s’acosten a llepar-me. El teu llibre preferit: Yotsuba. La teva cançó preferida: Agafant l’horitzó, de Txarango. Què t’agradaria ser quan siguis gran? Pediatra.

Lia Llimós

León Lacharmoise

Quines són les teves coses preferides? Fer esport, menjar, fer manualitats, jugar i també m’agrada cuinar.

Quines són les teves coses preferides? ¡Son muchísimas! Estar con la familia, jugar con mis amigos...

Què t’agrada més de l’escola? Els amics, el pati, les mates, fer art, en general m’agrada aprendre.

Què t’agrada més de l’escola? Las mates, ir al patio y comer.

2n B

Quin és el millor moment a la classe? Quan és l’aniversari d’algú, perquè li cantem «Moltes felicitats» i porten alguna cosa per menjar que és superbona!! A què t’agrada jugar quan surts al pati? A futbol, a mata conills i sortir al vaixell pirata i al parc de Lina Òdena. Què et fa riure? Els amics em fan riure molt. Què et fa més por? Les pelis de grans que fan molta por. El teu llibre preferit: Agus i els monstres: el Sant Jordi de les galàxies. La teva cançó preferida: Cumpleaños feliz, cantada per Adexe & Nao. Què t’agradaria ser quan siguis gran? Inventora amb el Teo i el Roc.

2n A

Quin és el millor moment a la classe? Cuando hacemos mates y cuando juego al ajedrez y al tres en raya. A què t’agrada jugar quan surts al pati? Al «vampirizso», un juego que se inventó Bruno, al que jugamos en el patio y en Lina Òdena. Què et fa riure? Las bromas de mis amigos. Què et fa més por? Morir; estar mucho tiempo solo. El teu llibre preferit: Iluminaturaleza. La teva cançó preferida: Mariana, de Hermano Hormiga. Què t’agradaria ser quan siguis gran? Me gustaría ser constructor, científico, jugador de básquet, detective y cocinero.

Allò que el vent s’endugué

01.

Records de quan ens podíem abraçar

Ai, aquest últim any! Ens ha pres totes les festes, reunions, aplecs, trobades i excursions, concerts de nadal, carnestoltes, visites de pares a les aules, demostracions d’extraescolars, Sant Jordi, fi de curs... No patiu, ha sigut dur però té final! Pels que us enyoreu de tot aquell poti-poti de pares, nens, voluntaris, professors, globus i crispetes us hem preparat un bon revival fotogràfic, perquè us aneu preparant per allò que tornarà a venir.

03.

Que no s’aturi la festa! Que no s’aturi la gent!

Pels desmemoriats 01. 2014 Sortida boletaire

03.

2014 Monitors del casal d’estiu

02/04/05/18/19.

2015 Colònies d’estiu a Cal Diable

06.

Espais

07/08/09/10.

2018 Decoració d’hivern

11/12/13.

2018 Printempa Festival

14/15/17.

2019 Printempa Festival

16/20/21.

2019 Festa fi de curs

22.

2019 Assamblea

23.

2020 Oncle Buscall

24. 38

2020 El Tió de Nadal

05.

02.

04.

06.

07.

10.

13.

08.

11.

09.

12.

14.

15.

16.

17.

22.

18.

20.

23.

19.

21.

23.

Recomanacions

Podeu enviar les vostres propostes a comunicacio@ampafortpienc.org

Llibres

Superpatata Artur Laperla

Em pixo James Patterson

El mètode Xof Roddy Doyle

Mamut

Estrella polar

Blackie Books

El malèfic Doctor Malvat ha convertit en Supermax, el defensor de la justícia més ben pentinat, en una patata. I no només això, sinó que amenaça amb convertir en patata a tothom que li porti la contra. El que no té en compte el Doctor Malvat és que en Supermax, encara que ara sigui una patata, no és un tubercle qualsevol. És en Superpatata.

En Jamie Grimm és un estudiant de secundària amb un únic objectiu: convertir-se en el millor humorista del món, encara que últimament no tingui massa motius per riure. Però això no li fa perdre el seu finíssim sentit de l’humor ni les ganes d’apuntar-se al concurs de monòlegs humorístics infantil de la seva ciutat.

+ 6 anys

Premi llibreter infantil i juvenil d’altres literatures 2018

9-12 anys

+7 anys Els Mofetes són uns éssers diminuts que vigilen els nens per assegurar-se que els adults els tracten bé. Si algun adult es porta malament, el sotmeten al mètode Xof. Però ¿en què consisteix el mètode Xof? Diguem només que el «xof» del mètode és el so que fa el peu quan trepitja una enorme i fastigosa… Ehem. Millor que obriu el llibre. I vigileu què trepitgeu!

La mona de l’assassí Jakob Wegelius

Las Varamillas Camille Jourdy

Viena editorial +9 anys

+ 9 anys

És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que persones poderoses volen impedir que se sàpiga. Com sigui. El perseguidor l’atrapa i tots dos lluiten aferrissadament, fins que en Morro ensopega, cau i desapareix a les aigües del Tajo.

Editorial Astronave

Millor còmic infantil d’Angoulême 2020 ... Premi Pépites 2019

Fa un dia preciós per fer un pícnic, pero la Jo no pensa el mateix. Farta de les seves noves germanes i la seva nova mare, decideix perdre’s pel bosc misteriós i seguir unes extranyes criatures que tornen a casa seva. Aleshores s’endinsarà en un món ple de personatges fantàstics i entranyables amb els quals viurà una aventura que recordarà sempre.

Propostes al barri

App

Wikiloc Navegació Outdoor GPS: Casal Transformadors Un projecte inclusiu que es basa en la diversitat i que organitza i acull activitats culturals, artístiques, formatives, d’economia social i solidària. Consulta la web i no et perdis les propostes que fan i que hi pots fer. www.transformadors.cat

Envia’ns les teves recomanacions, les posarem en el proper número!

Descobreix milions de rutes de tot el món. Escull entre senderisme, running, bici, MTB, caiac, esquí i fins a 75 tipus d’activitats diferents. Grava les teves rutes sobre un mapa, afegeix waypoints, fes fotos de la ruta i puja-les directament al teu compte de Wikiloc des del teu mòbil.

Bmath Bmath recull tots els continguts creats per Innovamat Education, especialitzats en la didàctica de les matemàtiques. Està dissenyada per experts en didàctica matemàtica i pedagogia per a millorar l’aprenentatge i la motivació dels nens de 5 a 10 anys mitjançant exercicis basats en el joc.

Joc de taula

Museus

Parcs Naturals:

Museu Can Framis Can Framis és l’últim projecte de la Fundació Vila Casas inaugurat a Barcelona l’abril de 2009 coma a Museo de Pintura Contemporànea. S’hi exposen prop de 300 obres, que daten des de la dècada dels 60 fins l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya.

L’app us permet escollir per a cada un dels onze parcs tota la informació necessària per conèixer-los i visitar-los: els equipaments, els programes, els serveis i la meteorologia. Podreu planificar els itineraris senyalitzats, i conèixer on podeu menjar i allotjar-vos. A més, trobareu tota una oferta d’activitats: passejades guiades, exposicions, concursos de fotografia, tallers infantils i familiars, audiovisuals, matinals festives, actes culturals i moltes més activitats per gaudir de la vostra estada als parcs.

El rei dels daus + 8 anys

Els jugadors volen atreure nous habitants al seu regne complint, amb tres tirades de daus, les diferents condicions que s’indiquen en les cartes. Les cartes especials els proporcionaran avantatges, però hauran d’anar amb compte amb els bojos de la vila i els dracs. Qui aconsegueixi els millors habitants al final serà el guanyador i farà prosperar el seu regne! 47

Fem escola! n. 17

Juny ’21

La revista anual de l’AMPA i les famílies de l’escola Fort Pienc

No ho deixis per la resta, participa a l’AMPA i l’escola en l’educació dels teus fills i filles.

Tots som escola!

Tota la informació sobre l’AMPA al web www.ampafortpienc.org Si et vols adreçar a l’AMPA escriu a correu@ampafortpienc.org Seguiu-nos a: facebook.com/ampafortpienc @ampafortpienc @ampafortpienc Aquest any estrenem Telegram! https://t.me/ampafortpienc

Escola Fort Pienc c/ Alí Bei, 75 08013 Barcelona Tel. 932 462 999