2 minute read
Peça del mes
Entre la documentació del fons personal d’Antoni M. Rigau i Rigau, conservada a l’Arxiu Municipal, hi ha una petita llibreta enquadernada amb les cobertes de paper (de 44 pàgines i escrita a mà amb tinta negra) del llibre de Luis Rodríguez Arismendi titulat "Insurrección carlista de 1872” i editat a Madrid el 1872. A la llibreta s'hi troba una nota a llapis d'Antoni M. Rigau (data: 25/09/1984,) que tracta de la seva procedència. És de mn. Pere Serrà i Verdaguer, dels Serrà del c. Major de Banyoles. Porta per títol "Itinerario de los hechos ya particulares ya comunes y Generales que han tenido lugar durante la vida". Comença amb el seu naixement i acaba el juliol de 1875. Pere Serrà va néixer el 30 d’abril de 1845 i va ser batejat l’1 de maig amb els noms de Pere, Joan i Josep. Els seus pares eren Joan Serrà i Castelló i Maria Verdaguer i Xargay (de Guèmol). No se sap per quina raó acaba el seu relat el 1875. En tot cas, se sap que va morir l’agost de 1886, als 42 anys, quan era rector de Caldes de Malavella i va ser enterrat a Banyoles.
VACANCES DEL 6 AL 20 DE SETEMBRE.
Advertisement
OBRIM DIMECRES 21
Narra la seva vida personal i intercala referències d’esdeveniments generals. Comenta el seu bateig, la primera comunió, els estudis al Seminari de Girona, l’anada a Roma del 1862 a la canonització dels Màrtirs del Japó, la mort del rector de Banyoles i el seu enterrament (1867), la seva ordenació (1871), la celebració de la seva primera missa a l'església de Santa Maria dels Turers (el 6 de gener de 1872, on va predicar el savi jesuïta Fidel Fita) i els seus nomenaments com a vicari de Pals (1872) i coadjutor de Begur i de Tortellà (1874). També hi ha dades llegides i/o escoltades sobre la guerra del Marroc (1858), la Franco - Italiana (1859), la d'Àustria i Prússia (1867) i, sobretot, la III Guerra Carlina (1872-75), en la qual, el dia 16 de maig de 1873, va morir al bàndol carlí el seu amic Manuel Canadell. D’ell escriu: "Dios... haya premiado el sacrificio de su vida."
En fi, és un document que permet conèixer millor un banyolí, la seva vida personal i la seva visió de la història del seu temps.