El cinema dels matisos

NEM CAP A LA SISENA EXTINCIÓ MASSIVA? 2a part

Estem dirigint-nos cap a una 6a extinció massiva? Els científics fa anys que alerten que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants. Segons l'últim informe de la WWF, s'ha perdut, mundialment, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers cinquanta anys. Pel que fa als invertebrats (insectes, etc.) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint els parabrises del cotxe que quedava ple d'insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat... el seu declivi impara-

HAROLD Comèdia negra, 1971 · Direcció: Hal Ashby Amb: Bud Cort i Ruth Gordon, entre d’altres AND MAUDE ble és un fet. La importància dels insectes és tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores. A més, els invertebrats - Es pot veure a Filmin- són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosisL’hivern és una època trista. temes. Si no hi ha invertebrats... les xarxes No passa res. Venim d’un estiu col·lapsen. atabalat d’esdeveniments i una tardor inexistent que no ens ha Sabem que les causes d'aquesta davallada permès “aterrissar”, que diem els global de la biodiversitat són diverses: el banyolins. I val la pena reivindicar, en èpoques com la nostra de perfeccionisme extrem i alta canvi climàtic, la desforestació, la destrucció d’habitats, l'ús de pesticides, la sobrepesca... l'ésser humà n'és el responsable. exigència a l’hora de perdre el I sí, sens dubte, si s'arriba a produir una temps, les pel·lícules mediocres. extinció massiva, afectarà greument la nostra espècie, perquè per sobreviure, nosalHarold and Maude (1971) és una tres, els humans, depenem de l'equilibri i la pel·lícula normaleta, senzilla. bona salut dels ecosistemes. LIMNOS Un clàssic de les pel·lícules nord-americanes que ens explica la història d’un jove obsessionat amb la mort (i amb rebre atenció per part de la seva mare absent) i d’una àvia que encara la recta de la vida de la mateixa manera que l’Anne Draper de Mad Men. Una pel·lícula de tarda per si vols una estona d’humor negre i una història que et faci pensar sobre litúrgies. De tots els 90 minuts que dura el fi lm, cal fer una especial menció a la cançó “If You Want To Sing Out, Sing Out”, de Cat Stevens, que viurà sense pagar lloguer a casa vostra durant uns dies després dels crèdits. No totes les pel·lícules han de ser perfectes. No totes les pel·lícules han de ser de culte, ni les millors del món, ni fer-te tenir la sensació d’estar aprofi tant el temps quan les veus. Toca un hivern d’avorrir-nos i riure. No passa res per dedicar tota una tarda al sofà. Perquè, ho diu Rokobanana, “perdoneu la meva mediocritat, no tothom ha nascut per ser tan especial”. Guillem Lloret i Triola @lloretitriola