Personatges

Banyolines davant el Coronavirus

L’Ateneu Obert de la Dona hem hagut d’interrompre l’activitat a causa del Covid-19. Per això, hem preguntat a diverses dones amigues com estan vivint aquesta situació i què n’opinen.

Hem preguntat: «Com estàs vivint la situació de la crisi, tant en l’àmbit personal, com familiar, laboral i social? Què és el que més et preocupa i com veus el futur?»

Assa Macalou · Estudiant de Psicologia i

treballadora de caps de setmana al món de l’hostaleria

El primer cap de setmana em va costar, acostumo a treballar tots els caps de setmana i se’m va fer estrany estar a casa. Tenia ganes de sortir o fer alguna cosa, només pensava “avui no treballo, haig d’aprofitar”. Llavors van començar els nombrosos correus de la universitat, cada dia rebia ple de correus, la majoria eren poc clars referent a com es continuarien les classes i l’avaluació. Vaig estar uns quants dies sense obrir el correu perquè em produïa ansietat. Considero que ara m’he adaptat millor al confinament, cada dia avanço feina de la universitat, faig alguna videotrucada per estar amb contacte amb la gent (admeto que la majoria de videotrucades que faig és amb professors o amb companyes de la universitat per fer treballs), intento fer esport i miro moltes sèries, pel·lícules, documentals i conferències.

Jo personalment estava treballant a un restaurant els cap de setmana, anava per hores però cobrava bé. Ara davant d’aquesta situació, em reconforta una miqueta saber que cobraré alguna coseta tenint en compte que anava a hores.

M’espanta de cara a l’estiu perquè és quan em dedico a treballar fort per poder pagar la universitat i les despeses que em venen.

El que arribaré a cobrar amb l’ERTO només em serveix per pagar les despeses familiars.

A nivell oci, amb els meus germans tenim un perfil a Instagram on pengem vídeos nostres ballant o representant escenes de pel·lícules.

Fàtima Shaimi · Auxiliar d’Infermeria

A causa de la meva professió, estic treballant i no he hagut de confinar-m, ni he pogut fer-ho, com tothom. A l’hospital ha canviat molt tot: com ens hem de protegir i la relació amb els pacients. Al principi vivíem amb molt d’estrès i tensió perquè la nostra tasca s’ha fet més feixuga, falta personal, pacients angoixats per la situació que no tenen la família a prop, estan aïllats i alguns no entenen el que està passant i ens toca fer aquest suport i acompanyament. A vegades és molt dur, però gràcies a la tendresa i al suport es fa tot més suportable.

A l’hospital tenim més de 60 professionals de baixa per la COVID-19: companyes i amigues, i això em preocupa. A tot això, cal afegir que quan torno a casa he de mantenir la màxima separació i mesures de distància amb les meves filles. Aquesta és una de les meves preocupacions en l’àmbit personal, però penso en la situació en què es troben moltíssimes

persones del meu entorn: que no cobraran perquè no estan treballant, persones que viuen en pisos petits sense balcó amb mainada, famílies que no tenen dispositius electrònics per als seus fills i que, per tant, no poden ni fer la feina que els posen a l’escola, i un llarg etcètera de desigualtats i injustícies que amb aquesta crisi han sortit a la llum, però que no són noves.

Penso molt en el futur i en quant s’acabi tot això i crec que si alguna cosa hem d’aprendre com a societat és que no podem seguir així, cal que fem un canvi de rumb. Hem de fer comunitat, crear xarxes de suport mutu. Cal que posem la vida al centre i està a les nostres mans fer-ho.

A La Vila Gran tenim més de 35 places acreditades per cobrar les ajudes per dependència (PEVS).

Servei de transport. 365 dies a l’any de 7.30 a 21h (horari a convenir).

Ubicats al c. Tarragona, 30 - 36 Banyoles - T. 972.581.570 - 606.119.996 | Inscrit al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies E 05275 S09476 S09477 Residència geriàtrica assistida i centre de dia

La Vila Gran. Cuidem dels vostres

Visiteu-nos sense compromís Activitats, fisio, sortides, jocs de taula, cinema, música en viu, treballs manuals, celebracions puntuals, excursions...

Cesca Càliz · Jubilada

Al principi del confinament era una situació estranya, només sortia per fer la compra i poca cosa més. Les notícies eren molt angoixants. En passar els dies em vaig assabentar que demanaven gent per cosir mascaretes i m’hi vaig apuntar, cosir sempre m’ha ajudat i pensar que

feia un servei als altres encara em va motivar més.

Ocupar les hores del dia penso que és el més important, he après a gestionar aquesta situació força bé fent alguns exercicis, escoltant música, parlant amb les amigues i família per telèfon, tot això m’ha ajudat i sobretot pensar en positiu.

No puc pensar amb un futur, sempre intento viure el present, la fibromiàlgia em va ensenyar la paraula avui, no demà i el que estem vivint ara, el dia a dia.

Hem de tenir esperança i pensar que hi haurà canvis. Potser valorarem més les petites coses. Nosaltres som uns privilegiats, tenim sostre, menjar, etc. Hi ha gent que ho està passant malament de veritat.

Cada dia que passa tinc més ganes de poder tornar a abraçar la meva família però haig de dir que em sento molt afortunada perquè estic bé i desitjo que tots ens podem tornar a veure molt aviat.

Laia Vayreda

· Autònoma emprenedora i propietària d’una botiga infantil

El confinament des del terreny familiar l’he viscut una mica complicat, ja que tinc dos nens petits de 5 i 2 anys i es fa difícil poder gestionar el temps amb la feina. El fet de ser autònoma em dona més flexibilitat però la meva parella fa teletreball i fa que es faci difícil estar pels nens i poder treballar, ja que has de parar constantment, ens ho anem combinant però fer de mestra, fer de mare i atendre les necessitats dels nens i de la casa es fa dur.

En l’àmbit laboral, he hagut d’abaixar persiana i sol·licitar ajuda. La meva germana que està també a la botiga i és autònoma col·laboradora també s’ha vist afectada, ja que hem hagut d’acollir-nos al tancament d’activitat. A partir d’aquí m’he hagut de buscar la vida per vendre i m’ha suposat un augment de les vendes online per Instagram, cosa que m’està salvant una mica els ingressos i em permet sostenir-me una mica. Estic repartint jo mateixa a domicili amb les mesures d’higiene adequades i enviaments per tot Catalunya. El lloguer del local me l’ajornen, alguns proveïdors també giren rebut trenta dies més tard però tot això no deixa de ser un pedaç, ja que ho hauré d’acabar pagant i he hagut d’anar al banc a demanar diners. Jo veig que serà llarg i molt difícil recuperar-se.

Socialment he deixat de veure a tothom, fem moltes videoconferències amb els amics i curiosament sembla que estiguem més en contacte que abans.

He passat per totes les etapes, ràbia, pèrdua, dol, acceptació i ara intento buscar la part positiva i busco reinventar-me.

Margarida Viciana

· Agricultora ecològica

El que més em preocupa és la salut, tant en l’àmbit personal, com per la meva família i molt més els familirars que estan confinats més lluny: germans i mare. Però també per tota la humanitat.

Mantinc molta relació amb amigues i amics... Fem classes de txikung i taokung a través de les xarxes, així ens fem companyia, sabem com estem i ajudem els que viuen en llocs més petits.

Trobo que el desconfinament és precipitat i arriscat.

Les persones que vivim i treballem a pagès, no ens ha canviat gaire la vida; continuo fent el que feia i treballant amb normalitat.

Em preocupa l’aspecte social i econòmic. Està clar que hi haurà canvis i espero que siguin per bé.

Hi ha molta gent que està disposada a treballar, però hi ha el risc que augmenti l’explotació.

Ens hem de mirar els uns als altres, hem de preocupar-nos per l’economia de proximitat i en el territori. Això vol dir que cal beneficiar tota la gen que treballa i viu a casa nostra. sempre, és la gent amb menys possibilitats econòmiques. Per això caldrà invertir en l’economia de la gent del nostre entorn. Amb aquesta acció guanyarien tots els països. Hauria d’haver-hi una autosuficiència bàsica.

Ara cal aprendre d’una vegada que la natura necessita que parem aquesta escalada i aquesta invasió que hem dut a terme.

Sóc optimista, fins i tot en aquests moments. La gent té ganes d’ajudar-se. Sento, malgrat la tristesa, molta estimació entre la gent. Hem de preveure els problemes que vindran i aquest és el camí. Aquesta experiència ens farà canviar.

Ubicats en ple centre de Banyoles.

Residència col·laboradora amb la Generalitat de Catalunya.

Disposem de places de residència i centre de dia.

C/ Rambla, 25 · 17820 Banyoles (Girona) 972 57 59 63

Gerència: Mireia Avellana Bullón administracio.vellet@ave-grup.com Direcció: Monica Pons Roca direccio.vellet@ave-grup.com

Ia Jaumà · Metgessa de família

Ara ho vivim amb més tranquil·litat que fa unes setmanes. Lamento que en l’àmbit institucional no s’estigués més preparat, sobretot amb els equips de protecció. Això va comportar infeccions innecessàries per part dels/les professionals de la salut en molts centres de Catalunya. A Banyoles, per sort, hem tingut molta cura però al principi ho vam viure amb molta preocupació. Els protocols canviaven constantment. Ara la informació arriba millor i més clara.

Professionalment, el fet de tancar una part de l’atenció directa m’ha preocupat perquè no sabia com funcionaria la nova manera d’atendre la gent. Ara veiem que funciona bastant bé amb el teletreball. La gent ha respost molt bé i vull felicitar-los. Han respectat el confinament d’una manera admirable. La gent s’ha contingut molt i acudeix quan realment és necessari. Estem fent seguiment de persones que considerem casos lleus probables o possibles a domicili i també els contactes d’aquests casos. Aquesta setmana han arribat tests ràpids, una part facilitats per l’Ajuntament de Banyoles, i s’estan realitzant a les persones que viuen en les residències del Pla de l’Estany.

La possibilitat de contagi ha portat molta angoixa. La visita presencial condiciona un alt risc de contagi quan visites casos possibles, i aquest risc es tradueix en estrès addicional quan tornes a casa per la por a contagiar la família sobretot. Fins i tot em vaig plantejar no tornar a casa i quedar-me a la d’algun company. La necessitat de compartir amb la família les emocions diàries va fer que ho descartés. Tots els que tornem a casa prenem mesures addicionals de desinfecció només d’entrar al domicili.

Econòmicament, cap canvi. Fins i tot, com que no es pot comprar, hem estalviat. Però quan tot es normalitzi haurem de fer front a les despeses per atendre les necessitats de la població i a tots ens afectarà a la butxaca, n’estic convençuda.

A Banyoles, he de dir que la situació ens ha cohesionat com equip sanitari. En aquest sentit, ha estat una experiència molt positiva. En els moments de màxima dificultat tots els professionals s’han bolcat perquè al Pla de l’Estany no hi faltés res i la població estigués atesa el millor possible.

Hauríem de reflexionar sobre el model sanitari un cop superada l’epidèmia. Ara, la gent utilitza els serveis d’urgències de manera molt més restrictiva. Això fa pensar que, potser, en condicions normals, la gent no en feia un ús racional.

Hem de treure conclusions a tots nivells. Els models d’atenció i comunicació es poden fer més eficients

Avui mateix, he atès més gent per teletreball que a la consulta, i per tant penso que s’hauria d’incorporar aquesta modalitat per algunes qüestions en el dia a dia assistencial.

En general, aquesta crisi és un avís per adonar-nosen que l’ésser humà és molt vulnerable i que no ens podem confiar. En aquest cas, teníem l’experiència viscuda a la Xina i aquí no ens vàrem saber preparar adequadament.