Medi ambient

Ens arribaran més pandèmies com la del COVID-19? Analitzant el present i el futur proper

Va passar a la Xina i ningú es creia que pogués passar aquí, va passar a Itàlia i ningú es creia encara que pogués afectar-nos aquí, va passar aquí i a França ningú es pensava que els pogués passar allà, etc.

Tots teníem una falsa sensació d’immunitat. Pensàvem que les nostres riques societats occidentals, tecnològica, mèdica i científicament tan avançades, estaven protegides davant d’aquestes pandè

mies. Pensàvem que aquests tipus de coses només passaven en altres llocs llunyans com ara Àsia, Àfrica... Encara ens costa acceptar que estàvem equivocats.

Ens havien avisat. Els experts fa uns quants anys que donant veus d’alerta i di

ent-nos que això passaria, que el maltractament al qual estem sotmetent el planeta portaria conseqüències molt greus i que una d’elles seria aquesta.

Entre molts d’altres el mateix director general de l’OMS, T. A. Ghebreyesus, ens va advertir i fins i tot Bill Gates ens va intentar prevenir sobre aquesta qüestió. Ningú va voler fer cas.

Pel que fa a l’origen del virus actualment no hi ha cap discussió. Tots els científics han deixat claríssim que el Covid-19 ha passat d’un animal salvatge, probablement un rat-penat, a l’home, mitjançant

un mamífer, probablement un pangolí o un gos salvatge, aquest extrem és l’únic que encara resta per confirmar. Està totalment descartat el possible origen artificial (humà) del

virus, quedant invalidada així qualsevol teoria “conspiratòria”. Tot i això sempre hi haurà persones que preferiran creure aquestes teories “conspiratòries” abans que el que demostren els científics, és un dels signes dels temps que vivim.

Pel que fa al lloc i al moment també és molt clar; va ser el desembre passat al mercat “humit” de la ciutat xinesa de Wuhan (11 milions d’habitants).

En aquests mercats “humits” asiàtics, que, per cert, són molt turístics, es venen animals vius o morts: gats, gossos i, especialment, gran quantitat d’animals salvatges, com serps, pangolins, ratpenats, etc., que són

consumits directament per la població sense cap mena de control sanitari. Hi ha vídeos molt explícits a internet sobre aquests tipus de mercats. De fet l’any 2003, després de l’aparició del coronavirus SARS, que va tenir el mateix origen, diverses organitzacions mèdiques mundials van demanar, o bé el tancament, o bé un control exhaustiu d’aquests mercats, cosa que el govern xinès no ha fet de forma efectiva.

En aquest moment està bé debatre sobre quan tindrem la nova vacuna, sobre les mesures per “desescalar”, sobre les conseqüències econòmiques que tindrà tot plegat... però hi

ha una qüestió bàsica de la qual s’està parlant molt poc, què és sobre l’origen del problema i sobre com començar a enllestir, des d’ara mateix, els profunds canvis necessa

ris per evitar que això torni a succeir. Ens podem imaginar el que passaria si aviat ens arribés un nou Covid-20 o un Covid-21? Els experts avisen que,

si no fem res, arribaran noves pandèmies similars i que poden tenir un efecte encara més devastador.

Hem de tenir molt i molt present que la major part de les epidèmies recents, dels últims 30 o 40 anys, (Covid-19, MERS, West Nile, SARS, EBOLA, SIDA, etc...) han estat provocades per un virus i el seu origen ha estat relacionat amb problemàtiques mediambientals: alteracions de processos naturals que afavoreixen el salt dels virus des de les espècies salvatges (portadores) als humans.

Analitzem ara amb més detall els diferents factors que estan sent identificats pels científics com a causants i/o multiplicadors d’aquestes pandèmies. Molts d’ells estan interrelacionats i, per tant, és difícil estudiar-los per separat:

• La destrucció massiva d’hàbitats a causa

de l’activitat humana està causant una extinció d’espècies a gran escala i una pèrdua de biodiversitat sense precedents. El manteniment de la biodiversitat és fonamental en els equilibris dels ecosistemes i està demostrat el seu efecte protector davant de patògens i infeccions: la pèrdua de biodiversitat augmenta les possibilitats que els patògens entrin en contacte amb l’ésser humà i l’infecti.

• La desforestació i la invasió humana de zo

nes selvàtiques per a la posterior utilització de les terres per a usos agrícoles i ramaders. David

Quammen, autor del llibre “Spillover; animal infections and the next human pandemic” (any 2013) descriu molt encertadament la situació amb aquesta frase: “Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells, molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus troben nous

amfitrions... i aquests som nosaltres”.

• La instal·lació de macro-granges industrials intensives, en les que s’amunteguen milers i milers d’animals... porcs, gallines, xais, vaques, sense tenir en compte les mínimes mesures de benestar animal. En aquestes macrogranges és molt fàcil que es produeixin fenòmens d’amplificació i mutació de virus o altres patògens. Per posar només un exemple, a Mudanjiang, Xina, hi ha una macro-granja que és 50 vegades més gran que qualsevol granja europea i conté 100.000 vaques. Hi ha clares evidències de què aquesta manera tan intensiva de produir carn, no només a la Xina sinó cada vegada a més països, contribueix a l’expansió d’aquests tipus de virus. Evidentment el preu de la carn seria molt diferent si suméssim els costos econòmics i de vides humanes en les pandèmies que es produeixen a causa d’aquest model de producció càrnia.

• El consum humà directe de tota mena d’animals salvatges, sense cap control veterinari, que es dóna en determinades zones del món.

• La caça il·legal i el tràfic intens i sense control d’animals salvatges per diferents finalitats com la medicina tradicional xinesa, el comerç d’espècies exòtiques, etc. Jane Goodall, la famosa primatòloga, ha celebrat el seu 86è aniversari des del confinament i ha llançat un potent missatge: “Aca

bem amb la caça il·legal i el comerç d’animals salvatges per evitar futures pandèmies com la

Covid-19”.

• La globalització, l’increment exponencial dels viatges, en avió, en trens ultraràpids, el turisme massiu, etc., fan inevitable el contagi rapidíssim entre zones que estan a milers de km de distància.

• Les polítiques neoliberals que han predominat les últimes quatre dècades a tot el món, buscant sempre els màxims beneficis a qualsevol preu, provocant una gran desigualtat social i l’augment escandalós de la pobresa. Polítiques que, a més a més, han servit per retallar i privatitzar la sanitat pública i portar a mínims les inversions en investigació i ciència, en molts països occidentals.

• I, per últim, el canvi climàtic que, indubtablement, contribueix a accelerar i multiplicar qualsevol procés de degradació mediambiental.

Fernando Valladares, professor del CSIC ho explica magnífica i resumidament en un vídeo, de només 15 minuts, titulat “Coronavirus un desafío a nuestro modelo social”. Valladares diu: “L’única prevenció possible és

envoltar-nos d’ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies; hem de repensar la nostra relació amb la natura i això ens porta a qüestionar el nostre sistema socioeconòmic. Som immensament cecs perquè no volem veure que tot el mal que li fem a la biosfera també li fem a la nostra salut, a la nostra economia, a la nostra societat. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos, no tindrà conseqüències profundes en les nostres vides? La pandèmia del coronavirus, com el 70% de les malalties emergents dels últims quaranta anys les hem provocat nosaltres mateixos. Si realment ens proposem preservar el nostre benestar i el de les futures generacions no tenim una altra alternativa que conservar, restaurar i cuidar al màxim els ecosistemes que ens envolten, assegurant-nos de no deixar cap

espècie fora”.

Com es pot veure, per aconseguir revertir la situació actual, els deures a fer per la humanitat són ingents. Els diferents governs mundials han d’implementar solucions efectives el més ràpid possible. Necessi

tem mesures clares, efectives i dràstiques i les necessitem ja. No volem plans de 5 o 10 anys a vista, els volem ara; no ens po

dem permetre perdre temps. L’efecte bumerang és clar i ja s’està produint: si no som capaços de canviar ràpida i eficaçment l’actual relació tòxica de la nostra civilització amb la natura, els més perjudicats serem nosaltres mateixos.

Hi ha una possibilitat, que pot semblar estranya o remota: podria ser que, per assolir aquests canvis radicals, de sobte, trobéssim uns aliats nous, imprevistos. Podria ser que els diri

gents de les multinacionals i de les grans corporacions, que habitualment s’han dedicat a

obstaculitzar, retardar o impedir la implementació de mesures en favor del medi ambient, modifiquin ara la seva estratègia i comencin a promou

re aquest tipus de mesures. Si això succeeix no serà, evidentment, degut a un canvi inesperat en la seva estimació pel benestar mediambiental global, sinó per una qüestió molt més egoista i pràctica: els seus interessos econòmics. A hores d’ara potser comencen a adonar-se que si ens enfonsem tots, ells també ho faran. No és una frase feta: anem tots al mateix vaixell. Siguin benvinguts.

La bici, un element clau en el desconfinament

Una "oportunitat d’or" Posar la bicicleta al centre de la mobilitat urbana

En el procés de desconfinament, l'ús de la bicicleta pot ser un element clau per mantenir a ratlla els contagis i és per això que aquests dies molts municipis estan posant fil a l'agulla.

Les característiques de la bicicleta fan que sigui un mitjà de transport amb una probabilitat de transmissió de virus molt baixa. A diferència del cotxe, el ciclista està en un espai obert i el nombre d'elements que necessita manipular és mínim. D'altra banda, la reducció de la contaminació, amb l'ús de la bicicleta, afavoreix la millora de les condicions respiratòries dels ciutadans; el Covid-19 afecta principalment les vies respiratòries i, a més, sembla que es manté més temps en l'aire, associat amb les partícules contaminants en suspensió, incrementant així les possibilitats de contagi.

Cal que les administracions facin una crida a la ciutadania recomanant: tant els desplaçaments a peu, sempre que sigui possible, com l'ús de la bicicleta en els trajectes autoritzats; cal fer visible l'alternativa, augmentant la xarxa pedalable amb carrils bici addicionals a les principals vies de circulació de la ciutat i mai en detriment dels espais destinats als vianants. Pensem que les administracions han de fer un pas endavant ferm per impulsar la mobilitat sostenible, reduint espai al cotxe.

Aquests carrils bici poden fer-se de manera temporal amb tècniques d'urbanisme tàctic, és a dir, amb pintura, cons i altres elements que no requereixin obres. És ràpid, barat i eficaç.

Entre algunes mesures adoptades en diverses ciutats, s'inclou la de destinar fins al 25% de l'espai de circulació per a vianants i usuaris de bici, emprant com a mínim un carril de circulació de cotxes per a ús exclusiu de la bici, a tots els carrers de la xarxa bàsica. En el cas que el carrer ja estigui equipat amb un carril bici, aquest es pot ampliar, si cal, ocupant espai del carril de circulació dels cotxes.

Banyoles és una ciutat ideal perquè molts ciutadans i ciutadanes, també els nens i les nenes a partir d'una edat adequada, es puguin moure a peu o amb bicicleta sense por.

Ara més que mai és necessari adequar el disseny dels carrers i una planificació basada en les necessitats de totes les persones, també dels qui es desplacen a peu o amb bicicleta, per tal d'afrontar 'la desescalada' d'aquesta crisi sanitària, amb totes les garanties de seguretat.

Deixem tot seguit, una sèrie de links consultats per a aquest escrit, en els que es pot trobar informació més detallada.

- Ciudades por labicicleta - BACC - Moute n bici - Greenpeace - Ajuntament Barcelona - bicicleta - Con Bici

Clica per descarregar