Sons de Banyoles

Dissonance Dissonance

Amb l’arribada del fred i aquestes festes, de consumisme absurd, i incertesa sanitària que ens toca viure, els veterans Dissonance, després d’un

sistema tècnic de gravats

COPES I TROFEUS PLAQUES PER A BÚSTIA SENYALITZACIÓ PER A ARMARIS ELÈCTRICS GRAVACIÓ DE JOIERIA I OBJECTES DE REGAL GRAVACIONS AMB LÀSER aparent descans, ens posen un somriure en la boca traient a la llum el seu nou treball Theodor -Heuss- Strasse.

El grup banyolí Dissonance, format per August Corominas, bateria; Miquel Prats, guitarra; Néstor Corominas, guitarra i veus, i Narcís Torrent, baix i veus, es va formar a finals dels vuitanta fruit d’una passió comuna entre els membres del grup cap al rock independent de l’època. Amb influències com Pixies, Neil Young, Sonic Youth, Teenage, Fanclub, Ramones, Dinosaur Jr, entre altres, inicien la seva pròpia marxa traient en 1994 la seva primera maqueta: Ripped Jeans.

El 1999 graven el seu primer àlbum, Sand&Tony, inicialment el seu so era un so cru sense efectes més enllà de l’over-drive buscant la puresa tal i com sortia de l’amplificador.

Però, en aquest últim treball, el seu so passa a un altre pla i canvia substancialment, passant a uns registres més greus, amb un ampli ús de pedals i un tractament en les veus totalment diferent del que feien fins ara, en part, gràcies a la feina realitzada per en Panxi Badii.

En definitiva un fantàstic treball amb un gran temps de gestació que no deixa indiferent, esperem que la pandèmia ens deixi veure’ls aviat en l’escenari i mentrestant us deixo un enllaç de Spotify a la web perquè els gaudiu!