Peça del mes
E
Les pesqueres de l'estany de Banyoles són edificacions que han esdevingut emblemàtiques. Totes es varen aixecar al llarg dels segles XIX i XX. Ben entrat el segle XIX, l'estany va ser considerat com a un espai idoni per a passejar, per a la pesca de lleure o per a fer un tomb en barca. En aquest marc històric es va veure la conveniència d'alçar unes cases ("cubierto", "casita" o "casilla") a la seva vora. En sentit estricte, el mot pesquera denomina "un lloc destinat a pescar-hi" o "paratge de la mar, d'un riu, etc.,
on abunda el peix". A Banyoles, per extensió, s'ha emprat per anomenar unes edificacions emplaçades dins del seu estany i que, en un primer moment, servien per a pescar. Recentment, han ingressat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany tres capses de docu-
mentació sobre les pesqueres aplegada durant anys per l’arquitecte banyolí Jeroni Moner Codina (1940-2021). N’hi ha des del segle XX fins a començament del XXI. Aquests documents, alguns inèdits, els va utilitzar per a redactar el seu llibre Les pesqueres de l’estany de Banyoles, editat per l’Ajuntament de Banyoles i la Diputació de Girona, número 23 dels Quaderns de Banyoles. En aquestes tres capses s’hi recullen còpies d’articles i publicacions, retalls de premsa, fotografies i negatius de diversa època i de diferents autors (de l’ús social, d’interiors i exteriors i detalls constructius de les pesqueres...), anotacions i plànols, croquis i dibuixos antics i d’altres elaborats pel propi Jeroni Moner. Hi ha un expedient per a cada pesquera, de les vint existents, on s’hi ha recopilat tota la informació aconseguida fins avui dia. Aquesta documentació ens permet conèixer millor les pesqueres del nostre estany i resseguir-ne la seva història. Josep Grabuleda Sitjà
78
