On_7

JUNYJULIOL 09 Exemplar gratuït

…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#7

BALLANT AL RITME DELS SONS ELECTRÒNICS ESTIU DE MÚSIQUES I OCI AL PORT D’AIGUADOLÇ ELS INICIS DEL PATRONAT RIBES I ELS SEUS HOTELS, UN TROS DE PARADÍS

38

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

editorial Un anyet and... “the beat goes ON” Així és com expressa la revista ON en el seu primer aniversari que vol continuar, amb el títol d’un tema de Bob Sinclar, el batec continua... I és que el tema principal de la revista és Mixing Sitges, on la publicació s’aproxima a la música electrònica i parla amb alguns empresaris i Dj’s que han apostat per aquest tipus de música als seus locals. Ells expliquen els secrets de posar-se el públic a la butxaca amb festes especials i sons nous.

La revista s’endinsa en un dels espais de Sitges amb més projecció, el Port d’Aiguadolç. Fa parada al Festival Internacional de Música Concerts de Mitjanit i observa totes les novetats d’aquest espai actiu i viu que s’obre i s’acosta a la vila amb activitats culturals, socials i esportives.

El número 7 de la revista s’afegeix a l’homenatge que la vila de Sitges va oferir a Joan Iriarte. I amplia, així, la seva secció Postal de Viatge a dues pàgines, on mostra amb imatges bona part de la carrera d’aquest estimat professional, col·laborador i seguidor d’ON des del primer dia.

Un dels “plats forts” de la revista és un acurat i documentat article sobre el Patronat d’Acció Social i Catòlica, signat per Joan Tutusaus, que fa una aproximació als primers anys de l’entitat cultural, malauradament desapareguda. I en la línia de conèixer la història i la vida cultural de Sitges, l’article d’opinió està dedicat als mecenes de la vila. ON també dedica un espai al màgic viatge de la Colla Jove de Castellers de Sitges i la Moixiganga a Irsina (Itàlia).

Les pàgines ribetanes d’ON, de la mà de Magí Fortuny, fan ruta per alguns dels hotels rurals amb més glamour de Ribes. Es mostra com veritables joies de l’arquitectura modernista o masies, han estat restaurades i reconvertides en autèntics paradisos de retir, on cada detall es cuida, mostrant com Ribes reinventa el turisme de qualitat.

Les tendències i la moda tenen cabuda a l’ON de l’any, no només amb la secció +moda; també hi ha espai per parlar de l’estilisme i de la perruqueria. La cura i la bellesa són cada vegada més una prioritat a Sitges, que veu com creix el nombre de locals dedicats a la perruqueria i l’estètica.

La revista tanca amb l’agenda, la guia de compres i restaurants i l’aparador i arriba al seu primer aniversari amb l’orgull d’una rebuda calorosa i amb ganes d’encetar un nou estiu en companyia dels seus lectors. Porteu ON a la bossa? Volem venir als cafès i terrasses, a la piscineta i a la platja. Volem gaudir de les vacances al vostre costat i bufar una espelma d’aniversari en la vostra companyia. El cor segueix bategant i la festa continua... Gràcies.

4 · La música electrònica a la vila 9 · El Port d’Aiguadolç, obert tot l’any 14 · Homenatge a Joan Iriarte 16 · Els primers anys del Patronat d’ASC 20 · El turisme rural es reinventa a Ribes 24 · Opinió 26 · Castells d’agermanament a Itàlia 37 · +moda 30 · La cura per l’estètica a Sitges 32 · Agenda 33 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Sònia Cordero, Magí Fortuny, Joan Iriarte, Joan Tutusaus.

sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: L’Eco de Sitges

una producció de:

4

e, ro, new ag bient, elect am ja , e id u q ac s t, é ill-ou l cert , trance, ch nes, però e a se ie h u al o e u s, -h q lt ch o ca te m House, s, per a e la músi d le rs au o ar id p u n g ú ó ... S . La m c dels se progressive darrers anys ari i el lèxi n ls o e ci n e ic d a l st e td a són més re la fe formen par cada vegad eres de viu i t an n m i se c s re e p m i ue ritzada s a un públi trencat esq ben popula stes sonore o à p st a e ro p ad a s n ic e e n l’anom n les nov sica electrò va creixent que acoste c o p ca a ar c m o p co on els Dj a la ls de Sitges, en els loca més ampli, club”. “cultura de

g n i x Mi s e g Sit Portes blindades i interiors, parquets flotants, mobiliari de cuina...

38

Tot tipus de ia feina de fuster

Visita la nostra botiga i demana pressupost sense compromís

Camí de la Fita, 15 · Tel. 93 811 09 50

5

Lídia Gázquez

DJ’S DE CASA Dani Arbonés (Dani Empa) és l’exemple d’un dels molts Dj’s que han començat punxant als locals de Sitges, en un principi, com a aficionat, i que mica en mica ha anat professionalitzant el seu treball.

Aquest sitgetà de 28 anys, dissenyador industrial i interiorista, timbaler de l’Escola de Grallers de Sitges, entre moltes altres habilitats, va començar punxant al Village i altres locals de la vila. Però fa tres anys va começar un projecte que va anar creixent i va acompanyar els seus passos fins a plantejar-se la seva afició a punxar a les nits d’una forma més professional. Nacho Rigola (propietari del bar Village) i Arbonés van començar amb el projecte Freakytu.

com, organitzant les festes del Prado per a Carnaval i amb l’objectiu d’oferir una alternativa d’oci a la gent de Sitges. Es tractava de crear un model de festa perquè el públic gaudís i en favor de l’entitat. Les festes van ser tot un èxit i han esdevingut un plat fort del Carnaval.

D’aquí, van sortir altres projectes. Un dels seus grans èxits van ser les Festes Moon de l’Atlàntida del passat estiu, on Arbonés va punxar i que va organitzar tenint cura de tots els detalls, amb els seus socis, i que repetiran enguany els dijous a Sweet Pacha, a partir del 9 de juliol.

Dani Empa ja té una residència a Barcelona, a la sala Broadbar, ha punxat també Sweet Pacha i està produint un parell de

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS INSTAL·LADOR OFICIAL

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 tecnositgessat@tecnositges.com

A la cabina de Room punxen amateurs i Dj’s de renom

Room aposta per una relació directa entre Dj i públic

6

Javier Mezo a la cabina de Magma

Les Mans de Dani Empa en acció al Broadbar (Barcelona)

temes amb segells disogràfics. A més, té un programa a Loca FM (Moon Sessions), dissabtes de 21 a 22h (www.locafm.cat) Altres Dj’s de referència a Sitges són, per exemple Toni Bali, com comenta Arbonés, que “és tot un referent, Dj resident de l’Atlàntida, que té el seu propi segell i que ha publicat ja alguns treballs al mercat”.

I hi ha altres noms com el de Xavi Trilla (Magma), Dj Invitado, Ohm Sisters, o Alberto Beach, que com comenta Miquelo Matas, “està movent la gent per punxar a la platja, una cosa que estava prohibida. Finalment, ha aconseguit els permisos per fer coses a la platja del costat del Club Natació”.

EL ROOM I LA SEVA APOSTA El local de Sitges que ha fet una aposta més clara per la música electrònica és el Room, un petit bar del carrer Sant Pere.

Un dels socis, Pau Rubio, que va obrir el local l’any 2006 és un enamorat d’aquest tipus de música: “Vaig començar a punxar amb uns amics en aquest local i també a la Cava del Retiro, on l’entitat ens va donar l’oportunitat d’animar les nits de l’entitat per a la gent jove”. Segons explica Rubio, el fet de tenir el local on es punxi música electrònica i on també els amics vagin a punxar“és una idea molt romàntica, ens ho passem molt bé fent els que ens agrada i treballant alhora”, confessa.

El fet que fa més especial el Room és que és un local molt jove, és alternatiu, i un públic molt ampli, però, a més, que

Jesus Paris servicios fotográfIcos Sant Bartomeu, 16 1º 1ª, Sitges Tel. 93 894 18 50 · 639 81 52 92 jesusparis@hotmail.com

“el rotllo que portem és molt amateur, la gent que comença ve a punxar i s’ho passa molt bé amb el públic”, manifesta Rubio.

Cal afegir que aquesta “minisala”, com l’anomena Rubio, també està potenciant molt el món de la música electrònica entre la gent més jove, no només donant-los l’oportunitat de punxar per primera vegada. També són els promotors del primer concurs de Dj’s a Sitges, una iniciativa que “ha funcionat molt bé durant la primavera”, explica satisfet.

L’estiu passat, a més, el Room era el “pre” de les festes Moon de l’Atlàntida i és que les sinèrgies que es creen entre locals són molt importants: “Ens agrada poder col·laborar amb discoteques i altres bars per crear circuits d’oci. D’aquesta manera el públic pot accedir a una oferta més àmplia i variada”. Un altre avantatge de crear aquestes sinèrgies és que “la gent del poble et coneix i tens un públic fidel durant tot l’any”, un públic que no falla i que omple el Room cada cap de setmana. I durant els mesos d’estiu els responsables del local tenen previstes festes temàtiques entre setmana on cada dia punxarà algú diferent. A Room es pot escoltar des de deep house, fins a minimal, passant pel hardcore i el techno, i fins i tot es pot gaudir de sessions live, on dues o tres persones ofereixen un espectacle de veu en directe i música electrònica, tota una manera de viure aquest tipus de música de forma fresca i immediata. I pel que fa als dj’s que

7 punxen, a banda de la part més amateur, a Room punxen amics dels responsables del local, com per exemple, el reconegut Alexis Patterson, el Dj norueg, que, com explica Rubio, “si l’haguéssim de pagar, no podríem, punxa perquè és amic i perquè el nostre local és tranquil i poden provar coses i experimentar. Tot un luxe!”.

“VIURE” DE DJ “No és gens fàcil”, comenta Arbonés, “guanyes més diners fent bolos i tot funciona per contactes, és un món amb molta competència, cada vegada hi ha més gent que punxa”, explica. El fet és que les noves tecnologies “han fet molt de mal i molt de bé” a la música electrònica i a la gent que s’hi dedica, ja que, com diu Arbonés, abans, els Dj’s tenien la seva “exclusiva” amb els vinils, i amb l’era digital i Internet, pots treure les bases i altres materials de la xarxa amb molta facilitat”, confessa. Però també reconeix que “gràcies Internet, pots donar a conèixer molt millor la teva feina i fer que qualsevol persona des de qualsevol punt del món escolti la teva música”.

Miquelo Matas, empresari de la nit i Dj a locals com el Magma i a les festes de Carnaval del Retiro, comenta que “tothom pot ser Dj, ara”, en el sentit que s’ha democratitzat molt aquesta afició. Evidentment, però, explica que per a ser bo, cal moure’s molt, tenir molts contactes i certa habilitat, ja que, “cal tenir bona tècnica i saber “llegir” la gent que tens al davant”.

EL CONTACTE AMB EL PÚBLIC A la sala Room el contacte amb el públic és primordial. La sala és molt petita però la cabina és a peu de pista, “el públic pot mirar i interactuar amb el Dj, la gent gaudeix moltíssim”, declara Rubio.

Matas també comenta que és important “connectar amb el públic i saber quina música els pot animar i aixecar la festa”.

Al Magma, Marc Rossell, el seu responsable, apunta que “la cabina del Dj del local també està oberta per tothom que vulgui passar i provar”, això és de dilluns a dijous, i “si val la pena el que escoltem i sap aixecar l’ambient del local, estudiem si li donem sessions de cap de setmana”.

Tanmateix, Rossell també reconeix que “és difícil trobar un dj, que sigui polivalent i que llegeixi la gent que té al davant”. La idea dels responsables del Magma és que hi hagi una rotació de diferents Dj’s per trobar una varietat i que el públic no s’avorreixi.

A Magma es poden sentir sessions molt variades, com d’electro-pop, house, techno o fins i tot de rythm&blues, quan ve Javier Mezo i es fica en cabina. I Rossell apunta que “un dj hauria de ser com un músic de jazz, hauria de saber improvisar”.

I això bull. Properament, més música electrònica al nou Gatsby (antic Aqua), a les festes Moon de Sweet Pacha, tot fent un “pre” al Room o qualsevol altre local de la nit sitgetana. I és que la festa no para.

Així ho descriu Arbonés: “Jo podria estar 15 hores seguides punxant”.

ES LLOGA LOCAL de 100 m2 Acabat de reformar Ideal per a oficines Possibilitat de llogar per parts Amb bany i petita cuina/office Situat al C/Joan Ramon Benaprès, prop de l’estació, en una zona molt tranquil·la, al costat de l’hospital.

T! A T I N U T R O P O

Més informació al Tel. 93 811 09 50 / 670 67 16 42

La nit és el moment d’esclat creatiu d’aquests artistes

Per anunciar-se en aquest espai Tel. 93 894 53 75 Texto_20 € / Texto+foto_30 € Venda casa unif. La Llevantina.

270 m2. 4 hab. dob., 1 ind. 3 banys terrasses, gran jardí amb piscina.

Per entrar-hi a viure! 850.000€ Farrerons Assessors 938111086

Es lloga pis de 55 m2. St. Sebastià 1 hab. dob. i 1 hab ind. bany, cuina, menjador amb sortida a terrassa.

Reformat, sense mobles. 700€ Farrerons Assessors 938111086

Es lloga àtic de 55 m2. Poble Sec 1 hab. dob. i 1 hab. ind. bany, cuina, menjador amb sortida a terrassa.

Reformat. Molt lluminós! 750€ Farrerons Assessors 938111086

Es ven Opel Corsa 1.4 Viva.

120.000 km. Es ven per manca d’ús. Per tan sols 1.000€. Interesats trucar al 666 66 33 06 o al 610 456 359.

Viu al centre de Sitges. Propera promoció d’habitatges al carrer Sant Bartomeu 54. Assessorament en decoració gratuït. Cuines i acabats interiors a escollir IMBREX-5 Tel. 686 84 07 73

Cerco pis nou o semi nou a Sitges, lloguer amb dret a compra, saló-menjador, cuina, 4 hab. 2 banys, preferiblement àtic o planta baixa. Telf. 666 55 84 60

Carbonell Platja L’Estanyol

Davant la Residència Helvètica

Tendals ·Hamaques amb matalàs · Parasols · Xiringuito amb terrasses · Massatges · Chill out

9

EL PORT D’AIGUADOLÇ,

un espai d’oci i esbarjo en plena forma ELS CONCERTS DE MITJANIT 2009 I LA NOVA OFERTA EN RESTAURACIÓ INAUGUREN L’ESTIU AL PORT. El Port d’Aiguadolç és un espai de Sitges amb una activitat constant durant tot l’any, amb una important vida esportiva, cultural i social. El port compta amb més de 300 professionals que treballen en el sector de la nàutica, 3 hotels, un centre de convencions, 15 restaurants, 5 bars, 1 discoteca, 30 empreses nàutiques (tallers, escoles, charters…), un estudi de pintura i una galeria d’art, entre nous restaurants i locals que el fan crèixer dia a dia .

10

Les germanes Labèque

38

ELS VINCLES AMB LA VILA La voluntat del port d’establir vincles més directes amb la vida de Sitges es farà encara més evident i fluïda quan acabin les obres del passeig de Balmins, que comunicaran amb un llarg i únic passeig el centre del poble amb Aiguadolç. L’organització del Concurs de Narracions Breus del Port d’Aiguadolç, que es convoca cada mes d’abril, o el Festival Internacional de Música Concerts de Mitjanit són dos exemples representatius d’esdeveniments que conviden a la participació i contribueixen a la cultura del municipi.

La música ha tornat a desembarcar al port d’Aiguadolç i a Sitges: ha arrencat la sisena edició del Festival Internacional de Música Concerts de Mitjanit. Aquesta és una iniciativa d’Aiguadolç Port de Sitges des de 2003, amb l’objectiu de crear una programació de qualitat i prestigi amb els millors intèrprets nacionals i internacionals de música clàssica i contemporània, a més dels joves intèrprets destacats.

El Festival continua amb les seccions com Petit Sons, Off Mitjanit i Palau de Mitjanit, tot i tenir una única línia de programació.

Una de les novetats importants és la incorporació del Centre de Disseny de Sitges com una de les noves seus del festival, on tindrà lloc l’esperat concert de les germanes Labèque i el concert benèfic anual, englobat dintre del Projecte Integra, amb el que es pretèn fer accessible la música a les minories més desafavorides.

UN PROGRAMA DE LUXE Els Concerts de Mitjanit es podran veure i escoltar del 28 de juny al 15 d’agost i alguns dels artistes que visitaran la vila són: la formació Ensemble Gaudí, la brillant pianista Laia Masramon, el grup alemany Salut Salon, la també pianista Yukiko Akagi, i entre d’altres importants artistes, destaca l’esperada actuació de les germanes Labèque, que són protagonistes d’una de les carreres més impressionants de les darreres dècades, ja que han actuat amb les mi-

11

PROGRAMA FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA - SITGES 2009 CONCERTS DE MITJANIT FUNDACIÓ CULTURAL PORT D’AIGUADOLÇ

28 de juny Ensemble Gaudí

1 d’agost Ilya Maximov. Piano

Palau Maricel, Saló d’Or. 20.30h

Palau Maricel, Saló d’Or. 22h

5 de juliol Laia Masramon. Piano Palau Maricel, Saló d’Or. 20.30h

6 d’agost Katia i Marielle Labèque. Pianos Centre de Disseny de Sitges. 22h

11 de juliol Salut Salon Bocana Port d’Aiguadolç. 22.30h

18 de juliol Wimoweh Concert infantil

8 d’agost Yukiko Akagi. Piano Palau Maricel, Saló d’Or. 22h

Teatre Prado. 12h

25 de juliol Sax-Sons Palau Maricel, Saló d’Or. 23h

15 d’agost Barcelona Sinfonietta Centre de Disseny de Sitges. 22h

12

llors orquestres del món, sota la batuta de directors com Dudamel, Gardiner, Mehta, Rattle, Salonen, etc. i que són sol·licitades contínuament a auditoris, teatres i als festivals més prestigiosos del món.

MÉS DE 30 ANYS D’HISTÒRIA El port es va inaugurar el juliol de 1975 i va començar amb la zona d’aigües, tallers nàutics i envoltada d’alguns apartaments.

Amb el pas d’aquests 30 anys, els seus ser-

veis, botigues, apartaments i instal·lacions han crescut fins a oferir una variada i extensa oferta. Unes possibilitats lúdiques, gastronòmiques i d’oci que es consoliden a Sitges. El port ha esdevingut un espai emblemàtic. La seva situació privilegiada i la plasticitat dels seus racons han servit perquè també pugui servir com a centre i escenari de rodatges. Un clar exemple va ser el de la sèrie de TV3 Sitges, l’any 1996.

Santiago Rosiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 www.farrerons.com · info@farrerons.com

POS Homenatge

14

POSTAL DE VIATGE

UNA VIDA DEDICADA A L’ART La revista es vol afegir a l’homenatge a Joan Iriarte, que Sitges li va fer el mes passat a l’Hotel Estela, l’hotel de l’art, per donar reconeixement als seus 50 anys de vida professional dedicada a la fotografia. L’artista va ser un gran viatger i actualment col·labora en aquesta publicació, on cada dos mesos mostra instatànies dels seus infinits recorreguts per països d’arreu del món.

Molt més que una clínica veterinària

Pelegrí Ballester, 30 93 815 86 58 08800 Vilanova i la Geltrú

Plaça de la Peixateria, 9 93 893 14 85 08800 Vilanova i la Geltrú

urg

Parc d’Oci La Rambla del Garraf 93 814 89 43 08812 Sant Pere de Ribes

c èn ie

s

Clínica veterinària · Botiga especialitzada · Perruqueria

24 h 93 814 89 43

www.mimans.cat

STAL

a joan iriarte

16

Els primers anys del Patronat

Educació i lleure entre Cuba i la Parròquia

Foto: Arxiu fotogràfic de la família Bergnes

Joan Tutusaus

Imatge de la capella de l’antic Patronat

Tot comença un 3 de juny de 1917. Aquell dia apareix una gasetilla a L’Eco de Sitges en què es proposa llogar la casa del carrer Parellades número 7, actualment Can Teixidor, per instal·lar les Escoles Dominicals i el Patronat Obra Parroquial. Una setmana més tard es confirma l’operació, i s’informa que a l’indret hi tindran la seu les Escoles Nocturnes i Dominicals, les Conferències de Sant Vicenç de Paül i la Mutualitat Catequística, per donar impuls a una institució que instrueixi els menuts, a més d’oferir esbarjo i esport, diumenges i festius. L’objectiu és, segons els impulsors, l’ensenyament, l’estalvi i l’assoliment d’una societat més justa, si més no, sota l’autoritat moral de l’església. Ha nascut el Patronat.

Aquests impulsors són famílies benestants d’americanos, retornats amb èxit de Cuba, que a través d’aquesta iniciativa pretenen portar a terme obres de caritat cristiana.

Poc més tard, el dia de Sant Jaume de

1917, ja s’hi anuncia una obra teatral, però ha de ser suspesa pel mal temps. Aquest inici accidentat no evita que teatre, primer, i cinema, després, marquin al costat de l’ensenyament el futur de l’entitat.

El ressò social de l’entitat li assegura una ràpida puixança, i el setembre s’adreça al governador civil de Barcelona una sol·licitud d’aprovació dels estatuts, “para fomentar la cultura moral i intelectual de los jóvenes y favorecer, en cuanto sea posible, sus intereses materiales”. Els estatuts indiquen que l’objectiu és conservar, propagar i arrelar les creences catòliques, per formar ciutadans honrats i sòlidament cristians. L’entitat, a més, ha de sostenirse de manera exclusiva amb donatius dels socis protectors, i administrar-se a través d’una junta directiva amb dos consiliaris eclesiàstics i set membres seglars. El mateix mes comencen les activitats, amb obres teatrals d’autors catòlics com Henri Ghéon i algun sorteig per recaptar fons,

17 unes manifestacions que s’aniran repetint al llarg dels anys.

L’any 1918, el gran nombre d’alumnes obreres (sí, en femení, ja que entre d’altres matèries aprenen costura i confecció amb màquines Singer), motiva l’adquisició d’un local més gran. S’organitza una tómbola, de la qual participen nombroses famílies de la colònia, els estiuejants de l’època.

Paral·lelament, un grup de dames “cubanes” ha comprat una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Caritat, que es trasllada a l’edifici del carrer Parellades 60-62. El local, ocupat fins el 1913 per les monges Concepcionistes, ja comptava amb una capella, i és adquirit primer per mossèn Xercavins, i el 1929 pel Patronat, per 6.000 pessetes, més una assignació anual vitalícia de 250. Diuen les cròniques que en la venda s’estipula que si el Patronat deixés de practicar les finalitats per les que va ser instituït, l’edifici havia de passar a mans de la Parròquia.

EDUCACIÓ I DOCTRINA Els anys 20 es creen la Congregació Mariana i Acció Catòlica, que porten una intensa tasca educativa, sempre en l’òrbita religiosa, en favor dels nens i joves. Fins i tot, la Congregació edita una revista de periodicitat mensual. També s’inicia una incipient promoció de l’esport, amb la col·locació d’una cistella al jardí del Patronat.

Des de la Parròquia, l’arribada de mossèn Godayol dóna un veritable impuls al Patronat. El capellà, entusiasta de la tasca de l’entitat, obsequia als instructors voluntaris de les classes nocturnes amb un sobre que conté una estampeta i cinc pessetes. Els primers anys de la dècada dels 30, les activitats recreatives van creixent. La tarda de cine, mut encara, costa 15 cèntims, mentre que el teatre val el doble.

La restricció d’accés al gènere femení de les dues societats sitgetanes, Prado i Retiro, fa que nombroses dones vagin a desenvolupar activitat social al Patronat. Rita Benaprés va

L’edifici del Patronat és una de les joies de Sitges

18 ser secretària per la conferència de Sant Vicenç de Paül, que ajudava la gent més necessitada, impartia classes de doctrina de primera comunió a una sala amb tapissos de personatges bíblics, dirigia funcions com els Pastorets per Nadal i d’altres la resta de l’any, o hi recitava poesies.

Façana de l’edifici adquirit el 1929

DIFICULTATS ECONÒMIQUES Durant la guerra, el local és incautat i acull les escoles del Grup Mèxic –a la casa Vidal i Quadres hi ha el Grup URSS–, però no deixen de fer-s’hi activitats. Després del conflicte, a la caixa es troben 60 pessetes, però el dèficit puja a 1.450. El 1940 es reprenen les activitats, prèvia autorització, i es proposa la compra del Teatre Vell del carrer Sant Gaudenci. Per això es venen les cases dels números 11 i 13 del carrer Sant Josep, i es reprenen les classes nocturnes per a obrers. Això sí, s’imposa la moral de l’època, i homes i dones hi accedeixen per portes separades.

Tot i així, els problemes econòmics continuen. La compra del Teatre Vell costa 75.000 pessetes, però amb la venda prevista només se’n poden treure 30.000. Mentre la junta fa mans i mànigues per trobar avaladors que aportin capital, continuen les activitats, l’escola nocturna, les representacions teatrals i els catecismes dominicals –la coneguda doctrina– amb l’acolliment de canalla els diumenges a la tarda, a qui la nova Congregació per a la Doctrina Cristiana dóna pa, xocolata i cinema. Pastorets, passió i caramelles completen el conjunt.

A més, una organització vinculada al nou règim, com el Frente de Juventudes, troba acollida puntual al local social. Per guanyar coordinació, s’encarrega la programació d’activitats a una Junta d’Espectacles.

AFIRMACIÓ CATALANA Tot i la dura postguerra, a partir de 1943 les donacions comencen a pujar. Mentre, l’Acció Catòlica i les seves quatre bran-

19 ques, homes, dones, nois i noies, agafen el relleu i donen un fort impuls a la institució.

Malgrat les penúries, s’albira un canvi generacional: el 1946, amb la col·laboració del vicari mossèn Salvador Nonell, els joves sitgetans organitzen un certamen literari amb mossèn Antoni Batlle, sitgetà i fundador de l’escoltisme català, com a mantenidor, i en el que s’admeten poesies en català.

Les quotes dels socis del Teatre Joventut permeten estabilitzar la caixa, fins que el 1945 se salden els darrers deutes, i els números tornen a ser positius. És l’any de l’estrena de Canción de Cuna, exitosa obra teatral de la que hi participen nombrosos sitgetans. Un any més tard, el comitè que porta el cinema sol·licita l’adquisició d’una nova màquina de projecció, ja que a l’estiu es posa de moda fer-hi sessions a l’aire lliure. L’entrada serà, durant molts anys, pel carrer Sant Bonaventura.

El 1946, els Joves d’Acció Catòlica con-

voquen un certamen literari dedicat a la Mare de Déu, que esdevé una afirmació de catalanitat. Dos anys més tard, el Frente de Juventudes es trasllada a un altre local.

Encara falta una dècada per l’arribada dels escoltes, però el Patronat d’Acció Social Catòlica, sempre a mig camí de ser la tercera societat de Sitges, encara l’equador del segle en un excel·lent estat de salut.

FONTS Dones de Sitges. M. Marsal, M. Torrijos i I. Vivó. GES. 2007.

L’Abans. Sitges. Recull Gràfic. R. Sierra. Efadós. 2005.

“Patronat d’ASC. 75è aniversari”. E. Hill. Recull d’articles a L’Eco de Sitges 1992 i ss.

Obra de teatre “Les dones de la Passió”

CARIDAD DEL COBRE El Culte a la Mare de Déu de la Caridad, procedent del poblet del Cobre i Patrona de Cuba, s’inicia a la vila el 1909, promogut per americanos amb esposa cubana. Entre tots, sufraguen una Mare de Déu que s’instal·la a l’altar del Remei de la Parròquia. El 1918 s’adquireix una segona imatge, que se situa a l’altar de la capella del Patronat. Avui, aquesta figura és encara conservada per una descendent d’aquells emigrants.

Foto: Fons de Rita Benaprès, cedida per Frederic Malagelada

Europa, 16 · 08870 · Sitges · Tel. 93 811 17 23

20

TRES LLOCS, UN MATEIX TURISME Magí Fortuny i Poch

Vistes de Ribes, des d’una habitació de l’Ibai

Parlar de turisme a Sant Pere de Ribes és tan inusual com reflexionar sobre el paper que juguen les camises de franel·la en la moda actual. Inusual i injust, perquè el sector turístic del municipi –si és que se’n pot dir així– ha patit una transformació important en els últims anys. De fet, de l’únic establiment hoteler que hi havia a finals de la dècada dels vuitanta, l’històric hostal Reina Maria, s’ha passat a la desena que hi ha actualment. Una xifra que en altres poblacions potser seria irrisòria, però que en el cas de Sant Pere de Ribes no és així. Primer, per l’absència d’una cultura i, en conseqüència, d’una política que entengui el turisme com una prioritat per al desenvolupament local. I segon, pels dos pols d’atracció turística que té just al costat: Sitges i, en menor mesura, Vilanova i la Geltrú.

A ningú se li escapa que intentar competir contra la potent oferta sitgetana i vilanovina és perdre el temps. Per això, els empresaris que han decidit iniciar un projecte hoteler

a Sant Pere de Ribes han apostat per la complementarietat i la diferenciació dels seus veïns comarcals. Dos factors que els han permès fer-se un lloc dins l’atapeïda competència de la costa catalana, sense que això els hagi abocat a un turisme marginal que no reporti beneficis comercials. Bona prova d’això són els resultats econòmics d’alguns d’aquests establiments, en què la crisi –tot i fer acte de presència– no ha causat els estralls que ha generat en altres llocs.

Qui sap si el secret d’aquest èxit a petita escala és un turisme que evita la massificació i que busca, sobretot, la seducció de l’encant... En tot cas, aquest és l’exemple dels tres hotels que veurem a continuació.

Tres espais que defineixen a la perfecció, cadascun amb la seva pròpia personalitat, l’oferta turística ribetana del segle XXI. OSTERIA IBAI La primera parada d’aquesta excursió ho-

21 telera condueix a l’emblemàtic barri de les Parellades, entre el centre històric de Ribes i l’ermita de Sant Pau. Allà, just a sobre de la riera, hi trobem l’osteria Ibai.

L’establiment es va inaugurar a l’any 2005, tot i que els seus orígens es remunten a principis dels noranta, quan l’Iñaki López i la Rosanna Espachs van obrir la taverna basca Irati. Després d’uns anys instal·lats a la plaça de la Vila, la parella va traslladar el seu projecte a Barcelona. I la jugada els va sortir bé: d’aquella decisió en va sorgir el grup Sagardi, un dels més reconeguts a l’hora d’exportar la cuina basca més enllà d’Euskadi. Ara mateix, el grup té més de vint restaurants repartits entre el País Basc i Catalunya, a més d’algun altre a Andorra i Argentina.

El cuquet de la nostàlgia, però, va fer que López i Espachs busquessin algun motiu per tornar a Ribes, i l’Ibai va ser la seva millor excusa. Si fa o no fa, així és com ho explica Jordi Jaime, maître de l’osteria, que defineix el negoci com “una de les joies del

grup Sagardi i del turisme ribetà”. La seva privilegiada ubicació, “que no està enmig del poble ni tampoc massa allunyat”, permet a l’Ibai combinar els clients que busquen la tranquil·litat amb els que s’hi acosten per fer un àpat puntual. I és que un dels punts forts de l’osteria és la gastronomia, i la seva carta de vins, amb més de 125 referències.

Més enllà de l’estómac, però, els responsables de l’establiment també volen que l’osteria sigui un espai confortable i de relax. És per això que les catorze habitacions amb què compta aquesta casa d’estil colonial (antiga residència del mossèn ribetà Anton Miret i Massó) estan equipades amb uns llits suecs fets a mà. “Hi ha hotels que no ho valoren, però nosaltres entenem que el descans dels clients és primordial”, diu Jordi Jaime. Només cal acostar-s’hi per comprovar-ho.

HOTEL PALOU La segona visita d’aquesta ruta turística està concertada en un altre dels barris històrics

Construccions i Reformes en General Av. de les Flors, 18 · 08870 Sitges BCN T. 93 894 50 57 · M. 660 23 22 99

Façana de l’Hotel Palou

Una de les sales de la masia dels Cucons

22

Una de les cambres de l’Hotel Palou

La tranquil·litat és el denominador comú d’aquests espais

de Ribes: el Palou. Concretament, a l’antiga casa del doctor Cristòfol Cuadras i Massó, on ara s’hi troba l’hotel Palou. L’edifici és de l’any 1874, data en què aquest indiano ribetà va tornar procedent de l’Habana, on havia anat a fer-hi fortuna com tants altres catalans. En el seu cas, les coses li havien anat prou bé i, gràcies a això, el doctor Cuadras (tal com tothom el coneixia) va poder-se construir una de les cases senyorials més preuades de l’època.

Una casa que també ha tingut els seus alts i baixos, com tots els anys que va romandre abandonada, entre els records gloriosos de la que havia estat una de les famílies més influents del poble i l’oblit col·lectiu a causa del seu malmès estat. Conèixer aquests antecedents és vital per entendre el sentiment que desprèn avui en dia l’hotel Palou. L’establiment manté la seva estètica originària i recrea, molt especialment, l’aventura dels americanos ribetans que se’n van anar a fer les Amèriques al segle XIX. El projecte de reconvertir la casa pairal en un hotel neix a l’any 2003. Va ser aleshores quan l’Imma González i en Toni Villena, amb l’ajut de les seves respectives famílies, la van començar a reformar. La idea inicial era adaptar-la per fer-ne un ús propi, però la visita d’alguns inversors que els hi van proposar comprar els terrenys per fer-hi un hotel els va fer canviar de parer. “Vam pensar que seria una bona oportunitat per finançar una part de les obres i, a la vegada,

Sant. Bartomeu, 19 · Sitges · Tel. 93 811 13 17

homenatjar la figura del doctor Cuadras”, afirma Rafael González, pare de l’Imma i un dels responsables del negoci.

Sis anys després de prendre aquella decisió, les dues famílies no es penedeixen del pas que van fer. “Sant Pere de Ribes té molt potencial turístic, però l’ha d’explotar i donar-lo a conèixer més”, pensa González.

En aquest sentit, un dels seus projectes a mitjà termini és ampliar l’hotel, tot i que el fet de tractar-se d’un edifici protegit no ho posa gens fàcil: les normatives són molt estrictes i qualsevol pas requereix un feixuc procés burocràtic.

Ara per ara, l’hotel Palou disposa de deu habitacions, i totes elles estan personalitzades amb referències cubanes. Així, per exemple, a la primera planta hi podem trobar la sala del cotó, la del cocoter, la del rom, la del plataner o la del mateix doctor Cuadras; mentre que a la segona hi ha la de la canya de sucre, la del cacau, la de les palmeres, la del cafeter i la del tabac. Una curiosa numeració que s’acompanya de l’altre gran tret característic de l’hotel Palou: la relació cordial i familiar que mantenen amb els seus clients.

MASIA ELS CUCONS Després de passar per una osteria i un hotel, la tercera –i última– destinació ens porta fins a una masia allunyada del nucli urbà de Ribes. Es tracta de la finca dels Cucons, ja documenta l’any 1700, que es troba en un dels extrems del camí de Can Xoriguera,

23 38 entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. El negoci hoteler el regenta la família Hoffmann, que va arribar al municipi cap a finals dels anys vuitanta. Tot i tenir orígens familiars alemanys, ja feia temps que estaven instal·lats a Catalunya; en concret, a Sant Cugat del Vallès.

El pare de la família, Hans Hoffmann, es dedicava al món de les finances, i volia gaudir de la jubilació aïllat de la ciutat. És probable que Sant Pere de Ribes no encaixi plenament amb aquesta definició, però “ell ja en tenia prou amb aquest entorn natural i el benestar que transmet”, diu el seu fill Andreas. Després de la defunció del seu pare, ell és qui s’encarrega de la direcció de l’establiment junt amb la seva mare Eva. L’objectiu és “continuar i millorar l’enorme llegat” que hi va deixar el seu progenitor, iniciat poc abans de les olimpíades de Barcelona, a l’any 1992.

L’hereu dels Hoffmann recorda que tot just era aleshores quan el turisme rural

“començava a despuntar” a Catalunya.

“La veritat és que no teníem la idea de fer un allotjament natural, però la casa era molt gran i això significava poder obtenir uns ingressos extra”, afegeix. Els resultats parlen per si sols: “durant els mesos d’estiu o els períodes de vacances, la casa sempre està plena”.

Si bé és cert que la crisi econòmica actual ha modificat els hàbits de bona part dels clients, que es queden menys dies, les característiques dels Cucons (amb cinc habitacions dobles) possibiliten que el volum d’ingressos no se’n ressenti pràcticament gens. A més, tan ell com la seva mare tenen la sensació que cada vegada hi ha més turistes que prefereixen “la calma d’un entorn natural abans que el típic turisme de sol i platja”.

A banda de l’allotjament, la situació geogràfica de la finca fa que l’empresa familiar també se sustenti del conreu de la vinya i de la producció d’agricultura ecològica.

“No treballem en grans quantitats”, explica l’Andreas, “sinó les que ens permeten el consum propi i fer algunes vendes”. Una bona manera d’entendre què representa la finca per a la família. I és que, més enllà dels diners, els Hoffmann veuen en els Cucons la passió d’en Hans per l’entorn natural.

Local per a celebracions

Aquests hotels tenen cura de cada racó i detall

Pizzes, pasta i menjar per a emportar

Restaurant a primera línia de mar Passeig de la Ribera 34 ·Sitges · 93 894 66 01

www.mammamiasitges.com

24

opinió Per amor a l’art Santi Terraza

Recentment, responsables polítics catalans han intensificat les seves peticions per a la creació d’un nova Llei del Mecenatge que s’adapti a les necessitats actuals, i que afavoreixi les inversions privades en el món de la cultura. Les limitacions de l’actual marc legislatiu i fiscal i les limitacions, encara més grans, que en matèria pressupostària pateixen els ajuntaments a causa de la disminució d’ingressos, han estimulat ara l’interès dels governants perquè els particulars i les empreses disposats a invertir en cultura des de l’esfera privada tinguin unes condicions més apropiades i favorables per a executar les seves actuacions, siguin el l’àmbit del patrimoni, la creació o la difusió. Més val tard que mai.

El mecenatge cultural ha adquirit en l’actual context socioeconòmic una nova dimensió i es preveu, si les condicions són més òptimes, que reforci el seu paper. De fet, la dependència pressupostària de les polítiques culturals de l’Administració és una pràctica relativa moderna. Enguany es comemmora el 50 aniversari de la creació del primer Ministeri de Cultura, impulsat

pel govern francès el 1959 i que va ocupar André Malraux. Fins aleshores –tot i que en contextos econòmics i socials molt diferents– l’acció cultural estava batejada per societats, famílies nobles, l’Església o, en alguns casos, les pròpies administracions.

A Sitges, les polítiques de mecenatge i filantropia no ens són pas estranyes, gràcies a lloables iniciatives dutes a terme per famílies i particulars amb un accentuat compromís amb la cultura i el poble.

El cas de Pere Stämpfli, artista de reconegut prestigi internacional amb obra en les pinacoteques d’art contemporani més importants d’Europa i que, junt a la seva dona Anna M, han creat profundes arrels a Sitges, evoca als antics mecenes, que invertien notables quantitats de diners en iniciatives artístiques de repercussio púbica. L’Espai Cultural Pere Stämpfli –cau d’activitat cultural permanent des de fa gairebé quinze anys de la mà del Grup d’Estudis– i el futur museu d’art contemporani impulsat per la recentment creada Fundació Stämpfli –un espai que adquirirà

un gran relleu a nivell internacional per la destacada nòmina d’artistes que cediran la seva obra– constitueixen dues actuacions model en aquesta línia.

Com també té un accentuat impacte internacional i sectorial el Concurs-beca Mirabent Magrans, impulsat per aquesta família sitgetana i que aconsegueix reunir a Sitges un gran planter de futurs mestres del cant i de la música de cambra.

Una lloable iniciativa que situa el nom de la vila en un aparador de primera categoria cultural. I no cal oblidar el Concurs d’escultura Pere Jou, impulsat per la família Jou i que convoca l’atenció del món artístic, o el Premi de Folklore de Sitges, que, de la mà de Jofre Vilà, ens ha permès disposar d’un bon corpus de treballs sobre la nostra rica cultural.

Són casos de mecenatge i filantropia que sovint no adquireixen l’impacte o recepció que es mereixen, però que contribueixen d’una manera decidida a reforçar el perfil cultural de la vila. I que necessiten unes condicions fiscals i administratives més òptimes i favorables.

Carmen Parellada DE FRUITAR ALS SENTITS Una percepció a través del paper Edifici Miramar (Sitges)

Del 4 de juliol al 16 d’agost de 2009 Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h (entrada per c/ de la Davallada, 12) Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 i de 18 a 21 h (entrada per c/ Bernat de Fonollar, 19) Inauguració: dissabte 4 de juliol, a les 20 h, amb una presentació a càrrec d’Isabel Coll Mirabent

26

Irsina nel cuore El viatge de la Jove de Sitges i la Moixiganga a Itàlia deixa empremta Estava programat com un viatge per a fer castells i representar la Moixiganga, però ha anat més enllà. I és que l’experiència que la Colla Jove de Castellers de Sitges i la colla de la Moixiganga van viure a Irsina (Basilicata, Itàlia) el cap de semana del 29 al 31 de maig va ser, tant des de l’òptica de grup com personal, senzillament esplèndida.

L’hospitalitat, la complicitat, les mostres d’afecte rebudes i la recepció altament positiva per part de la gent d’Irsina dels castells aixecats (el 3de7 i el 4de7) va convertir l’estada dels sitgetans en una experiència apassionant. Bona prova dels llaços d’amistat s’han pogut veure posteriorment al viatge al facebook, on sitgetans i irsinesos han compartit més que una sintonia.

Els responsables de la Jove i la Moixiganga ja treballen per portar els membres del ball del pizzcantò d’Irsina i l’associació Terra di Sud (impulsora del Festival) a Sitges i mantenir d’aquesta manera l’amistat sorgida entre els components d’una banda i l’altra del Mediterrani. I és que l’italian job de la Jove i la Moixiganga ha deixat empremta.

38

ESCOLA DE VELA Estiu 2009

Si vols gaudir de la mar i aprendre a navegar...vine sota l’Església

Cursos infantils i juvenils Esplai infantil amb dinar inclòs Cursos d’adults i classes particulars

Per més informació, consulta la nostra web Club Nàutic de Sitges Espigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 Sitges Tel. 93 743 20 57 · Fax 93 743 20 08 cns@nauticsitges.com · www.nauticsitges.com

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

dimarts...

melindros dijous...

magdalenes

Fundada l’any 1895

Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

Estilisme i fotografia: Sònia Cordero

AL COLOR DE L’ESTIU · ON segueix apostant per la moda, les tendències i el disseny. Aquesta edició està dedicada exclusivament a la moda masculina. ON aposta pels comerços més propers, on es pot trobar gran varietat de peces per a combinar els dies d’estiu. Banyadors, samarretes, bermudes de tot tipus, colors i teixits per a gaudir durant les vacances d’estiu.

A Kraf i a Franc hi trobareu idees refrescants i divertides per a tot tipus de personalitats.

Franc

Kraf Vesteixen l’estiu Banyador i visera,

Burberry

Or iginal conjunt d’e stampat Burberry’s per a gaudir d’un dia de platja, a la piscina, al mar...

KRAF Sant Francesc, 30. Sitges

Bermudes

Kruebeck Samarreta,Franc Per a les vacances, unes originals bermudes i samarreta per vestir de manera c貌moda i informal.

FRANC Parellades, 64. Sitges

Polos

Burberry Diversitat de colors i combinacions per a vestir de forma elegant i divertida.

KRAF Sant Francesc, 30. Sitges

Banyador,Gabriel

Croissier Samarreta,Franc

Alegre i divertida combinaci贸 de samarreta i banyador per a no passar desapercebut.

FRANC Parellades, 64. Sitges

30

DIGUES, MIRALL MÀGIC...

Sitges és una vila que veu com cada dia els seus carrers es transformen i els comerços modifiquen la cara i la façana del poble. En els darrers mesos els seus carrers han assistit a una transformació, pel que fa als comerços que il·luminen aparadors i rètols, tot guarnint el seu aspecte. I és que l’estètica és important.

D’aquesta mateixa forma, sitgetans i sitgetanes s’han revelat com a persones que tenen cura del seu aspecte amb especial atenció. Els locals que han obert les seves portes darrerament, són, en bona mesura,

38

perruqueries i centres d’estètica per als dos sexes i és que ja no només són les dones les que gaudeixen anant de compres o passant hores a la perruqueria. Els homes, cada vegada cuiden més la seva aparença, segueixen més la moda i les tendències, tant en el vestir, com en l’estètica del cabell o quina colònia han de fer servir. Els temps canvien, les persones canvien (i els seus interessos) i el pentinat, també. Permanent, desrissat japonès, metxes, mil colors, mascarilles nutritives, recollits impossibles i resultats de seda són moltes de les pos-

sibilitats per als cabells que poden trobar una nova personalitat en cada sessió de perruqueria. En aquesta apartat d’ON, es fa una mostra d’alguns d’aquests centres de la vila, on tenir cura de l’aspecte personal pot ser un autèntic plaer i fa que un surti de la perruqueria amb aquella satisfacció i amb energies renovades.

Més centres d’estètica i més perruqueries són sinònim de més miralls on mirar-se, quin és el que reflecteix la millor imatge d’un mateix? És qüestió d’anar provant entre el gran ventall que ofereix la vila.

31

C/ Santiago Rusiñol, 35 08870 · SITGES · BCN Tel. 93 894 81 85 info@atram.biz

w w w . a t r a i m . b i z

Avda. Sofia, 3 · 08870 Sitges · Tel. 93 894 66 00

agenda

junyjuliol FESTES

24 de juny FESTA MAJOR DE SANT JOAN. Les Roquetes + info: www.santperederibes.org

Fins al 3 de juliol MOSTRA DE PAISATGES. Col·lectiu Blauet. Gent de Sitges, Ribes i Vilanova estudien i plasmen artísticament la bellesa dels paisatges. A la Biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges + info: http://bibliositgessr.wordpress.com Fins al 26 de juliol “DE LA SUPERVIVÈNCIA AL RENAIXEMENT 2009”. Pintures de Pepa Poch. Al Mercat Vell.

Sitges + info: www.sitges.cat

Dijous, 25 de juny CICLE “ENTRE DONES”. Nova trobada del cicle de conferències “Entre dones”, organitzat conjuntament amb la regidoria per la igualtat de gènere de l’Ajuntament de Sitges. A les 19h. A la sala d’actes de El Retiro. Sitges. + info: www.sitges.cat JAM SESSION. Jazz amb el grup Retrio i artistes convidats. A les 23h. A la Cava de El Retiro.

Sitges. + info: www.sitges.cat Divendres, 26 de juny INAUGURACIÓ DEL SITGESTIU CULTURAL’09.

L’oferta resulta força diversa: jazz, òpera, orgue, visites guiades, cava... tot un seguit de propostes amb la música com a protagonista, llenguatge universal per excel·ència. A les 20 h. al Racó de la Calma. Sitges + info: www.sitges.cat

29 de juny FESTA MAJOR DE SANT PERE. Ribes + info: www.santperederibes.org.

Diumenge, 5 de juliol FESTA MAJOR DE CAMPDÀSENS. Sitges + info: www.sitges.cat

JAZZADLIMITUM. Nou disc “LIKE NOTHING”. A les 23h. A la Cava de El Retiro. Sitges. + info: www.sitges.cat 3, 4 i 5 de juliol 3a FESTA DE LA POESIA A SITGES. A El Retiro, Maricel, Cau Ferrat i Museu Romàntic. Sitges + info: www.festapoesiasitges.cat EXPOSICIONS

ALTRES

Fins al 29 de juny ELS ROMANS A SITGES. Exposició de les restes d’una casa de camp romana trobades en unes excavacions realitzades al sector del Vinyet. A l’Edifici l’Escorxador. Sitges + info: www.sitges.cat

Dissabte, 2O de juny “US PRESENTO AL POETA CABANYES”. Conferència a càrrec d’Oriol Pi de Cabanyes, escriptor, amb motiu del bicentenari del seu naixement. A l’ Espai Cultural Pere Stämpfli. Sitges + info: www.sitges.cat

Dissabte, 4 de juliol ACTIVITATS DEL CLUB D’AMICS DE LA JOVE DE SITGES. De 18 a 21h, al Cable, Barón de Nit, Soho i Penya Barcelonista. Sitges + info: www.jovedesitges.org

laGuia SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic, el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, en la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

34 SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dona nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis.

Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols , romesco d’escrita, suquet de lluerna... Reposteria pròpia, vins locals i de la comarca que podreu degustar en un ambient mariner on el mar de Sitges sempre hi és present.

LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 lanansa@telefonica.net

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESA A escasos metros de una de las playas más acogedoras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo.

EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

QUAN MENJAR ÉS DIVERTIT Superpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós!

SUPERPOLLO // Sant Josep, 8 Tel. 93 894 57 54

35 MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva cuidada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

CERVESA, ESPORT, MENJAR I DIVERSIÓ Trocadero és la cerveseria de Sitges on els clients poden servir-se ells mateixos de forma il·limitada gràcies als surtidors instal·lats a la pròpia taula. A més, hi ha 50 tipus de cerveses diferents. Menjar alemany i internacional (també per a emportar), pizzes, hamburgueses, salsitxes... També es poden veure totes les competicions esportives en cinc pantalles. Obert cada dia de dilluns a divendres a partir de les 17h i dissabtes, diumenges i festius, a partir de les 13h.

TROCADERO // Bonaire, 31

UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments.

JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

36 UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURA Il Piacere es un café-teatro muy personal, punto de encuentro para seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas. Sus conciertos y eventos son ya todo un clásico en la vida cultural de Sitges. Visitar Il Piacere es tomar café o una copa entorno a una mesa, con buena conversación y un ambiente lleno de música y cultura. Su carta recupera quesos, embutidos y especialidades italianas. Abierto de lunes a domingos.

IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com

EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes.

Obert dijous, divendres i dissabte.

VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12

LA GAMMA MÉS ÀMPLIA DE CERVESES Una autèntica cerveseria internacional amb una acurada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa.

SOHO // Illa de Cuba, 5

37 CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única.

Dilluns, festa setmanal.

CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

MODA PER A TOTS ELS PÚBLICS Kraf és la botiga de moda que dóna la possibilitat d’escollir entre diferents estils, de més clàssic a més modern, per a joves i adults. Per a aconseguir-ho, podreu trobar algunes de les millors marques en moda per a home i dona com Florentino, Burberry, Genfins… Tota una aposta per l’elegància, la comoditat i les darreres tendències. Kraf obre tot un ventall de possibilitats per vestir-vos per a grans esdeveniments, moments més casual o per trobar un estil propi.

KRAF // Sant Francesc, 30 Tel. 93 894 56 54

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADO Este salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya más de un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se estableció en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. En Toni Perruquers encontrará una atención personalizada y un agradable entorno.

Distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino.

TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

aparador

38

COMBINAR COMODITAT I MODA EN CALÇAT La nova botiga Track ofereix una àmplia gamma de calçat esportiu i marques de primera línia en la seva vessant més fashion i actual.

Asics Tiger i Vans són dues de les firmes destacades. Els darrers models i la darrera col·lecció ja es poden veure i provar. Passa-t’hi i comprova la seva qualitat, comoditat i disseny.

TRACK// Parellades, 3 Tel. 93 811 42 12

TASTA ON MAGMA ON Magma és un dels nous còctels de l’emblemàtic bar sitgetà. La combinació del vodka, el curaçao i el suc de pinya donen com a resultat un blau dolç, refrescant, lleuger, amb caràcter i sofisticació… T’atreveixes a assaborir el blau de Sitges i les lletres d’ON en un sol combinat? Demana un ON Magma!

MAGMA // Parellades, 31-33

JOIES ÚNIQUES I GENUÏNES En pocs dies podrem gaudir de l’art i les peces exclusives en joieria de Gemma Ferran a la seva nova botiga situada a l’edifici del Mercat de Sitges. Plata i altres materials nobles, experiència i una aposta per a l’originalitat marquen la diferència en les seves creacions.

GEMMA FERRAN // Botiga a l’edifici del Mercat, plaça Eduard Maristany (estació) Tel. 687 77 84 33 gemmafgasco@hotmail.com

CABELLS I PELL BRILLANTS I PROTEGITS SOTA EL SOL Toni Perruquer ofereix una gamma de productes d’alta qualitat per a protegir els teus cabells i pell aquest estiu: Sole Mare. La gamma consisteix en un Sun Gloos pel cabell i el cos (un oli suau que protegeix i il·lumina), l’After Sun feel, pels teus cabells i l’After Sun Bath, per cabells i cos. Una delícia pels banys de sol.

TONI PERRUQUER// Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85