La Torre número 29

La Torre

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm. 29

Tardor 2012

2 / Tardor 2012

LA TORRE CARTA DEL CAP DE COLLA SANTI TERRAZA

Assaig: la clau de tot

La Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dólera, Laura Gómez Ill i Santi Terraza Hi col·laboren en aquest número: Lucas Ottone (maquetació) Fotografies: Laura Gómez Ill i Angi Mirabent Impressió: Indugraff Tirada: 700 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges (Penedès) La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants La foto de portada és el 4de8 carregat a la Diada de la Colla 2012

Antigament, la raó de l’èxit de les colles calia buscar-lo en diferents factors personals: les aptituds de castellers de tronc de primer nivell, el lideratge de determinats caps de colla, la disponibilitat d’una canalla excepcional… Totes aquestes variables resulten claus, encara avui, en la rendabilitat i l’eficàcia de les colles. Però ja fa uns quants anys que el món casteller, sense pal·liatius, ha acceptat com a primer manament un altre: l’assaig. L’eficàcia, la intensitat i la regularitats dels assaigs són, sense cap mena de dubte, i per damunt de qualsevol altre factor, la base dels èxits de qualsevol colla, sigui quin sigui el seu nivell i els reptes que es marqui.

Això no és nou. De fet, aquesta màxima s’aplica, amb més o menys intensitat i encert, en el món casteller des de fa trenta anys enrere. Els Minyons de Terrassa van ser els primers a demostrar que, en castells, res no és casual i que als gens necessaris cal sumar-l’hi sobretot la tècnica, el rigor i la constància. El canvi que els Castellers de Vilafranca van protagonitzar a mitjans dels noranta per a convertir-se en una colla líder està basat especialment en un nou enfoc del compromís dels castellers amb l’assaig. I el nivell estratosfèric que han assolit enguany és conseqüència, fonamentalment, de la decisió d’assajar tres dies a la setmana, on cap membre del tronc, pot fallar. I si les colles de Valls han plantat enguany amb facilitat el 3 i el 4de9f és perquè, a diferència d’altres anys, assagen més.

I així, podríem estar parlant de molts altres casos, tant entre les colles de 9, com de 8 o 7. Què hi ha darrere del salt dels Castellers de Sabadell? O del que han fet altres colles com les de Gràcia, Reus, Sant Cugat o Sagrada Família en els seus respectius nivells? La resposta és en tots els casos la mateixa: més assaig, i amb més constància.

I aquesta història també ens la podem aplicar, amb un context, dimensions i intensitat, malauradament, inferiors al nostre cas. Si enguany hem descarregat la torre no ha estat perquè haguem vist la llum ni hagin aterrat al Palau castellers d’un altre planeta. De la mateixa manera que si haguéssim pogut mantenir el ritme dels assaigs l’hauríem descarregada abans i més sovint al llarg de l’any.

De nosaltres depèn mantenir i superar el nivell assolit. Si som capaços de motivar i aconseguir el compromís del tronc, tenim fusta i matèria amb la qualitat suficient per a aspirar a cotes altes. Si som capaços d’engrescar la gent del peu, podem respondre a expectatives que abans només podíem somiar.

Però cal, això sí, una cultura i un compromís que posi en primer terme la presència de l’assaig.

Tardor 2012/ 3

LA TORRE

La millor temporada de la història JORDI DÓLERA

Vint temporades fent castells.

Unes amb resultats millors, altres amb resultats no tan bons, però totes elles carregades de reptes, de somnis, de desitjos i d’il·lusions per tirar endevant una colla castellera, recollint l’herència dels Castellers de Sitges, per situar la nostra vila com una plaça de referència en el món casteller. El nostre poble i Sant Pere de Ribes, perquè Ribes també es Jove: gairebé 50 actuacions realitzades per la nostra colla a Sant Pere de Ribes en aquestes 20 temporades ho avalen (ara que s’escolten rumors de creació d’una nova colla castellera a la comarca cal afirmar més que mai que Sant Pere de Ribes ja té una colla castellera –Castellers de les Roquetes a banda– i aquesta és la Colla Jove de Castellers de Sitges).

I d’aquestes vint temporades, la darrera ha estat la millor. Les xifres així ho demostren. Tot el món casteller ha experimentat en els darrers anys un creixement molt gran. Les colles castelleres cada dia tenen més gent, assagen millor i, per tant, assoleixen uns registres mai vistos en les seves trajectòries recents. I la Jove de Sitges no n’ha estat al·liena en aquesta evolució: només així s’explica que de les 25 millors actuacions de la història de la colla, 21 s’hagin assolit en els darreres 7 anys. I una dada molt significativa: de les 18 millors actuacions de la colla, 11 s’han assolit les dues darreres temporades, fet que posa de manifest l’excel·lent nivell assolit els anys 2011 i 2012.

En les properes pàgines trobareu un seguit de reculls estadístics que volem analitzar breument i que posen de manifest que la temporada 2012 ha estat la millor de la història de la colla.

En primer lloc, fixem-nos en les millors actuacions de la his-

7de7 a la diada de Festa Major, a la plaça de l’Ajuntament

tòria de la Jove. Com dèiem més amunt, la majoria han estat assolides en les darreres temporades.

Dues el 2006 (la 5a i la 6a), una el 2007 (la 16a), tres el 2008 (la 14a i la 19a dos cops), una el 2009 (curiosament nomès una, però la 1a) i dos el 2010 (la 19na també repetida). Però sobretot, cinc el 2011 (la 2a, la 8a, la 10a, la 14a i la 18a) i set el 2012 (la 3a, la 4a, la 8a, la 10a, la 12a, la 16a i la 19a).

Cal entendre aquí la repetició de

posicions pel fet que l’actuació va ser la mateixa pels castells realitzats. Per tant, si el normal fins ara havia estat situar de mitjana un parell d’actuacions cada any entre les millors de la colla; el 2011 la xifra creix fins a 5, però sobretot es dispara fins a 7 en aquest 2012.

Com deia cert entrador de futbol “no hase falta desir nada más”.

En un altre quadre podem trobar tots els castells de la colla iguals o superiors al 4de7 classificats per

4 / Tardor 2012 any i per castell. També surten especificats quants d’aquests castells han estat de 7 i mig, és a dir superiors al 3 i el 4de7 que són els castells de 7 bàsics.

D’aquest quadre en podem fer les següents lectures: • Per segon any consecutiu, s’han superat els 40 castells de 7 descar-regats, una barbaritat per a una colla com la nostra, que només ha fet 26 actuacions (i diem només perquè l’habitual per a les colles d’un nivell similar al nostre és fer-ne entre 35 i 40 per temporada). Només l’any 2011 i el llunyà 1996 es va assolir aquesta xifra. Si bé en xifres absolutes la temporada 1996 va registrar el màxim nombre de castells iguals o superiors al 4de7, amb 42 descarregats i 4 carregats, no és menys cert que en aquell any només 11 d’aquests castells van ser superiors al 3de7; és a dir els considerats de 7 i mig (10 descarregats + 1 carregat). En canvi, la temporada 2011, els castells de la gamma alta de 7 es dupliquen respecte el 1996 i arriben fins a 22; xifra que aquest 2012 es dispara fins als 25 descarregats més 1 de carregat, rècord absolut en una temporada de la colla (fins el 2011, la temporada que s’havien fet més castells de 7 i mig havia estat el 1998: 15 descarregats i 4 carregats). I és que un dels objectious que s’havia marcat la Tècnica encapçalada per Santi Terraza

LA TORRE

Penúltima aixecada del 3de7 per sota a l’actuació de Ribes

Tardor 2012 / 5

LA TORRE

era que els castells de 7 i mig no s’alcessin únicament en quatre o cinc actuacions l’any, sinó en pràcticament en totes on la Jove comparteix plaça amb altres colles.

• Un altre fet destacable és que, per primer cop, en una temporada s’han descarregat fins a 8 estructures de 7 pisos diferents: Tde7; 3de7s, 7de7, 5de7, 4de7a, 3de7a, 3de7 i 4de7. Si l’any 2011 en van ser set, que ja era el màxim fet mai per la colla en una temporada, aquest any ens hem tornat a superar. El contrast en aquest cas amb l’any 1996 és evident, doncs només es van fer quatre castells de 7 diferents.

• Una altra fita inèdita assolida aquesta temporada ha estat que per primer cop s’ha arribat a fer 10 castells d’una estructura superior al 3de7 durant un mateix any.

Els deu 4de7 amb l’agulla descarregats enguany són tot un rècord i a més amb una estructura que no

Vano de 5 a l’actuació del 23 d’agost al Cap de la Vila

6 / Tardor 2012

4de7 amb l’agulla el 28 de juliol a Sitges

LA TORRE

totes les temporades ha estat sant de la devoció d’aquesta colla.

• Altrament, la consolidació del 3de7 aixecat per sota, fins a cinc descarregats, superant els quatre de 2011, però, sobretot, l’assoliment per fi de la torre de 7 amb les dues descarregades enguany al Casino Prado Suburense de Sitges i a Tarragona, demostren que aquest a estat el nostre millor any.

• I una última dada a ressaltar sobre aquest 2012: ha estat l’única temporada en què la colla ha aconseguit alçar els tres castells de més nivell que tenim al nostre historial: 4de8, torre de 7 i 3de7 per sota, si bé el primer dels quals només carregat. Mai abans s’havien fet aquests castells en una mateixa temporada. En tres tempordes anteriors s’havien aconseguit dues d’aquestes tres construccions: l’any passat es van descarregar 4de8 i 3de7s, el 2009 es va descarregar també el carro gros i es va coronar la torre, i el 1998 es van carregar torre i aixecat.

Tardor 2012 / 7

LA TORRE

Hem tornat al Concurs!

Torre de 7 dels Castellers de Sitges (1974)

JORDI DÓLERA

La gran novetat del Concurs bianual casteller que se celebra el primer diumenge d’octubre de tots els anys parells a Tarragona ha estat la celebració d’una primera jornada dissabte a la tarda, ampliant d’aquesta manera la participació de 18 a 30 colles (més les dues de barri de Tarragona).

Això ha permés a la Jove de Sitges tornar a participar-hi a la gran cita bianual després de 14 anys d’absència. La gran expansió del món casteller a mitjans dels anys 90, on es va passar en poc temps de poc més de 20 colles a més de 60, va obligar a restringir l’accés al certamen degut al espai limitat del recinte on se celebra, l’antiga

3de7 de la Jove (1994)

plaça de braus de Tarragona, on era impossible encabir-hi totes les colles existents, i la necessitat que la durada no fos encara superior.

D’aquesta manera, la participació de la Jove de Sitges els anys 1994, 1996, i 1998 es va veure interrompuda fins aquest 2012, on la colla, al quedar en la posició 23 del Rànquing Estrella, classificatori per al certamen, va guanyar-se un lloc sobradament entre les 30 millors colles del país.

La història de la participació dels castellers sitgetans al Concurs de Tarragona ve, però, de més lluny. Ja en el seu moment, els Castellers de Sitges hi van prendre part en diverses ocasions.

Amb poc més d’un any de vida, el

1972 els de la camissa blau marí es van plantar a Tarragona on hi descarreguen el seu primer 5de7, a més d’un 3de7. Agoserats com pocs en aquells moments, els sitgetans s’atreveixen per dos cops tan amb la torre de 7 com amb el pilar de 6, que van quedar en intent.

A partir d’aquí, els Castellers de Sitges acudiran a Tarragona en les següents sis edicions consecutivament. Les tres primeres, 1974, 1976 i 1978, el certamen perd el seu caràcter de concurs i pren forma de manifestació castellera.

Això, però, no impedeix que els sitgetans hi vagin a totes. El 1974, per exemple, carreguen la torre de 7 (aquell any en van arribar a

8 / Tardor 2012

LA TORRE

Primers compasos de l’aixecat, enguany a la TAP

carregar tres més), que juntament amb el 5de7 i el 3de7 conformen una notable actuació. Hem de tenir en compte que el nivell del món casteller de finals dels 70 no té res a veure amb l’actual on els concursos es decidien amb els castells de 8 bàsics.

L’any 1980, el certamen de la plaça de braus de Tarragona reprèn la forma de Concurs i els Castellers de Sitges ho aprofiten per signar la seva millor actuació a Tarragona carregant una nova torre de 7 i completant el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla. A més, arriben a fer un intent de 3de8. Els anys 1982 i 1984 els sitgetans actuarien per darrer cop fent castells de 7, però sense arribar al nivell assolit l’any 1980.

La Jove a Tarragona El primer cop que la Jove participa al Concurs Tarragona és el 1994. Amb poc més d’un any de

vida, la nostra colla hi fa un paper prou digne, descarregant la torre de 6, completant el 3de7 (tot just el segon del seu historial) i carregant el 4de7 (que es descarregaria per primer cop un mes més tard a Vilanova). Era la millor actuació de la colla fins aquell moment, que va servir per ocupar el lloc 21 de les 23 colles participants. Aquest va ser el darrer any que no es va restringir l’accés de les colles.

Els anys 1996 i 1998, la Jove de Sitges es troba en plena fase de creixement de la colla, en la qual els castells de 7 estan plenament consolidats. El 5de7, el 4de7 amb l’agulla i el 3de7 seran els castells executats pels castellers sitgetans en aquestes dues edicions (el 96, el 4 amb l’agulla queda carregat).

El 98 també va intentar l’aixecat.

L’any 1996, la Jove de Sitges queda en quinzena posició i el 1998 en setzena entre les divuit participants.

A partir d’aqui, entre l’increment progressiu del nivell de les colles castelleres i la baixada que experimenta la Jove de Sitges a finals del segle passat, el Concurs de Tarragona deixa d’estar accesible als castellers sitgetans, fins aquest any. És cert que és el canvi de format del certamen casteller d’enguany el que permet a la Jove tornar a Tarragona, però no és menys cert que la colla és guanya per mèrits propis la seva classificació mostrant el seu millor nivell en les dues darreres temporades. De fet, l’actuació d’aquest any, completant el 3de7 aixecat per sota, la torre de 7 i el 7de7 és la més complerta feta mai per una colla sitgetana en un Concurs. La vint-idosena posició final (sobre un total de 32 formacions), encapçalant les colles que no van alçar castells de 8 al Concurs, certifica la bona feina feta a Tarragona.

LA TORRE

L’aixecat un cop alçat i a punt de coronar-se

Tardor 2012 / 9

12 / Tardor 2012

Torre de 7 a Tarragona, la segona descarregada

LA TORRE

Tardor 2012 / 13

LA TORRE

La torre de 7 i la Jove de Sitges Un repàs a la història de la colla amb aquesta construcció SANTI TERRAZA

La torre de 7 ja és completament de color vi. Ha estat un camí llarg, però finalment la Jove ha descarregat aquesta construcció. Han passat 19 anys des de la creació de la colla i 17 des que coronèssim la primera torre de 7, però finalment ha cedit als dominis de la Jove.

Per què s’ha trigat tant? Com és que una colla que, arreu està considerada molt tècnica, ha tingut abandonada durant tant de temps aquesta construcció que, precisament, requereix precisió tècnica i es pot fer amb no gaire gent? I quina ha estat la relació entre la colla i la torre de 7 des dels orígens?

Les respostes a aquests interrogants resulten òbvies i esperades: la Jove no havia treballat ni preparat abans aquesta construcció com es mereixia, ja fos perquè les prioritats eren altres o perquè les capacitats del moment eren limitades (especialment per canalla) i ho impedien. Si hi ha un pla de treball definit i que es compleix, la torre és perfectament a l’abast d’aquesta colla, com enguany s’ha de posat de manifest.

La torre de 6 va ser el primer castell de nivell que va atacar la Jove tot just havent nascut, ara fa prop de vint anys. Va ser en la seva tercera actuació, a la Santa Tecla de 1993, i abans d’haver fet i ni tan sols assajat castells com el 4de6 amb l’agulla, el 5de6 o el 3de6 per sota. El potencial tècnic que oferien una desena de components del tronc, que havien fet castells amb els desapareguts Castellers de Sitges, facilitava a la colla encarar-se a reptes significatius malgrat tenir una vida encara molt curta. En aquesta tercera actuació, la torre de 6 es va carregar

Primera torre de 7 carregada (1995)

i en la següent (la Diada de la Colla, el 7 de novembre) es va descarregar.

Però el gran salt arribaria dos anys després: el 1995. El bon final de la temporada anterior –en què es van consolidar el 3 i el 4de7– va animar el cap de colla, Òscar Farrerons, a plantejar-se reptes més grans. I aquests van arribar de bracet el mes d’agost. El 5de7

i el 4de7 amb l’agulla es van realitzar amb una certa comoditat, després de treballar intensament als assaigs. La colla es veia amb cor de mirar més amunt i, per aquest motiu, va atacar el 3de7 per sota (que ja havia intentat en dues ocasions en la darrera actuació de la temporada anterior), però l’intent, a Festa Major, no va arribar a bon port. Tot i això, la fa-

14 / Tardor 2012

LA TORRE

La torre del 95 des d’un altra visió

Torre de 7 carregada (1998)

cilitat amb la qual es feien el 5 i el 4 amb l’agulla i el fet que encara quedés temporada per córrer, va motivar a pensar en la torre de 7 com un repte d’envergadura.

I, dit i fet, la torre, amb la qual s’havia treballat al llarg de l’any, va ser l’objectiu de la Diada de la Colla, el 29 d’octubre al Cap de la Vila. La colla la va atacar en segona ronda, després de descarregar el 5de7, i la construcció es va carregar amb suficiència, però encara amb l’enxaneta dalt es va trencar.

Amb només dos anys de vida, la Jove de Sitges havia sorprés el món casteller i va coronar la difícil torre de 7, a més d’acumular un bon estol de castells de 7 de diverses gammes.

L’aliniació d’aquella primera torre de 7 de color vi era: Ponce pare i Santi Teraza (baixos), Juli Selma i Jordi Cazorla (segons), Ricard Baqués i Tito Suárez (terços), Pájaro (E.P.D.) i Xavi Moliner (quarts), Marina Valera i Pau Peça (dosos), Ignasi Castaño (ai-

xecador) i David Salazar (enxaneta).

Aquella torre de 7 va ser la millor herència que va rebre la Jove per part dels Castellers de Sitges.

Els dos pisos claus de l’estructura (el terç i a quarts) estaven ocupats per castellers que havien dut la camisa blava i amb llarga experiència a les seves esquenes i espatlles, que van fer que el repte fos molt més senzill i possible. El cap de colla va estar dubtant del terç que compartiria pis amb en Ricard Baqués i finalment va optar per Tito Suárez, un casteller que estava capacitat per a fer-la tant al terç (on ja l’havia fet amb l’anterior colla) com a segons. Els quarts eren tècnicament molt competents i la seva experiència i habilitat resultava clau. La bona feina que Jordi Farrerons va fer aquell any amb la canalla completava la resta.

L’èxit del 1995 amb la torre, però, no va tenir continuïtat. L’any següent, aquesta construcció tornava a estar en el punt de mira de

la colla, però s’havien de fer canvis en punts claus. En primer lloc, s’havia de substituir un quart, que, per raons laborals, no podia continuar venint. Paral·lelament, un terç, per raons de pes, havia de baixar de pis. I, per últim, els dosos eren massa grans per a repetir posició. Probablement eren massa canvis, si hi afegim que un repte encara més gran es va colar entre els objectius de la colla: el 4de8.

La possibilitat d’assolir el carro gros, el gran castell de 8 somiat per generacions de castellers sitgetans, va acabar aparcant la torre. El repte del 4 requeria concentrar l’atenció i bona part del treball al Palau i, a més, els canvis d’aliniació que requeria la torre eren excessius. Per aquest motiu, el 4 –i l’enorme il·lusió que l’acompanyava i que arribava a molts racons de Sitges, no únicament de la colla– deixava al marge qualsevol altre objectiu. El 4de8 es va quedar ben a prop. Els tres intents que la colla va abordar en el tram final (Santa Tecla, Tots Sants i Diada de la Colla) van caure amb l’aixecador col·locat.

El 1997, amb Josep Maria Almiñana de cap de colla, es va mantenir l’objectiu del 4de8, tot i que l’únic intent, a la Diada, va quedar lluny de ser carregat. La gran alegria de l’any va ser el 3de7 per sota, que era en l’agenda de la colla des de 1994, però que aquesta temporada va estar acompanyat d’un treball rigorós, que en va permetre assolir-lo finalment (dos descarregats, si bé un de manera irregular), però la torre no va arribar a entrar en el programa.

El 1998 es va plantejar amb l’objectiu d’aconseguir tota la gamma alta de castells de 7 i deixar el 4de8 per a un pas posterior. En aquest sentit, la nova Tècnica amb Santi Terraza de cap de colla, va optar per centrar els assaigs de dimarts en la torre i el pilar, ja que aquesta darrera estructura havia patit en excés la temporada anterior (el 1997 no

Tardor 2012/ 15

LA TORRE

Torre de 7 carregada (2003)

es va descarregar el 4de7 amb l’agulla: només tres carregats). La colla va estrenar la seva primera xarxa, amb dos forats per a la torre (també adaptable per als pilars) i això va permere dur a terme un treball específic per a preparar aquesta construcció.

El resultat va arribar per Festa Major, després d’haver fet tres torres de 6 netes a l’assaig. La torre de 7 es va coronar al Cap de la Vila, però va caure poc després de carregar-se. La mida a segons havia estat massa tancada i això va suposar que s’obrís en excés al terç. A continuació, la colla va carregar també el 3de7 per sota, fent, per primer cop, tres castells de la gamma alta de 7. Entre la torre de 7 del 1995 i la de 1998 només repetia una persona al tronc: Juli Selma.

L’aliniació era: Josep Caballé i Josep Delgado (baixos), Enrique Villanueva i Juli Selma (segons), Siscu Rosell i Íñigo Cilleruelo (al terç), Jordi Figueras i Isa Rosell (quarts), Sarai Garcia i Anna Mercader (dosos), Míriam Petita (aixecadora) i Enric Castellote (enxaneta).

La colla va tornar a atacar la torre de 7 a Santa Tecla, però els dos intents es van desmuntar per indecisió de la canalla. Com va succeir també amb els tres intents

que es van realitzar a la Diada de la Colla, posant de manifest que a dalt hi havia un problema important amb els més petits. La Jove va poder recuperar, però no descarregar ni tan sols comsolidar, el ran repte que s’havia marcat aquella temporada La torre de 7 va desaparèixer de l’agenda de la colla l’any següent, junt amb la resta de castells de les gammes mitja i alta de 7 i no és fins el 2001, després d’una treballada i rigurosa recuperació, amb Jordi Figueras com a cap de colla (que havia substituït l’Òscar Farrerons, que ho havia estat el 2000), que la torre torna a ser un objectiu. L’intent va arribar a la Diada de la Colla, però el castell, en aquest cas, es va trencar quan es col·locava l’aixecador.

Amb la intermitència habitual, la torre va tornar de nou a l’agenda de la colla el 2003, amb Siscu Rosell de cap de colla. L’aposta va ser a la Festa Major, junt amb el 4de8. Finalment, el carro gros no va arribar a enlairar-se, però la torre sí i es va carregar amb certa suficiència. Probablement, va ser la millor torre fins les aconseguides aquest 2012. Només dos castellers van repetir al tronc de la darrera torre de 1998: Enrique Villanueva i Siscu Rosell.

L’aliniació va ser: Josep Caballé i ?? (baixos), Enrique Villanueva i Joan Puig (segons), Siscu Rosell i Josep Maria Figueras (terços), José A. Carrasco i Jose de Ribes (quarts), Àngela Cuadras i Zarai Navarro (dosos), Marina Carmona (aixecadora) i Mar Surrà (enxaneta).

En els quatre anys següents, la construcció va desaparèixer dels programes de la colla, que a partir del 2006 es va centrar en el 4de8, que va arribar finalment en aquesta temporada. L’any següent, amb José Antonio Carrasco, com a cap de colla, la Tècnica es va proposar compartir el 4de8 i la torre de 7 a la Diada de la Colla. El castell es va assajar amb intermitències: es va començar amb intensitat a co-

mençament de juliol, però es va aparcar poques setmanes després.

El setembre, s’hi va tornar, amb la vista posada en la Diada de la Colla, a la qual s’hi va arribar amb grans reptes: al darrer assaig es va alçar la torre sencera fins aixecador per primera vegada. L’intent de diumenge, després d’una caiguda de 4de8 i d’un 5de7, es va quedar lluny i va trencar-se quan entrava l’aixecador. Un altre any sense torre… ni tan sols carregada.

El 2009, Carrasco va recuperar la torre del bagul dels records. En el segon tram de temporada, la torre va compartir protagonisme amb el 4de8, que també feia dos anys que no es portava a plaça.

Durant el mes de setembre, el castell es va treballar amb una certa intensitat i a l’assaig abans de Santa Tecla es va col·locar l’aixecador a la torre de 7 sencera, a més de fer la torre de 6 neta. Tot i això, el castell encara no estava en condicions d’anar a plaça i es va reservar per a la Diada. Durant aquestes setmanes, el cap de colla es va veure forçat a canviar un segon i un dos. La torre hi va anar a plaça a la darrera actuació de l’any sense haver-se fet neta a l’assaig amb l’aliniació final. La torre només es tiriaria si la primera i la segona ronda anaven bé.

I hi van anar de fàbul·la: 4de8 i 5de7. La colla, començant pel cap de colla, era conscient que la torre es tirava a carregar, ja que l’assaig que s’havia dut no li permetia gaire més. I així va ser. Just després de sonar l’aleta, el castell es va trencar. L’objectiu estava assolit: millor actuació de la història de la colla i primera torre de 7 en sis anys.

L’aliniació va ser: Oriol Pérez i Nando Blasco (baixos), Joan Puig i Santi Terraza (segons), Siscu Rosell i Josep Maria Figueras (terços), Sarai Garcia i Guillem Milà (quarts), Marta Dávila i Nacho Ríos (dosos), Carlota Marqueta (aixecadora) i Nacho Dávila (enxaneta).

16 / Tardor 2012

La torre del 2012 La torre de 7 va esdevenir el gran objectiu per a aquest 2012.

I per aquest motiu es va encarar la temporada amb la finalitat d’aconseguir i descarregar aquesta construcció. Partíem de pràcticament zero, ja que l’any passat ni tan sols es va fer la torre de 6. El 2011, els objectius i les necessitats de canalla passaven per altres camins i no s’hi estava en disposició de tenir un pom per a la torre. Per aquest motiu, el treball inicial va ser començar per dalt. Ja des dels primers assaigs de canalla. els dissabtes a la tarda, es van començar a fer poms de torre, primer fins aixecador i, setmanes després, fent passant l’enxaneta.

Pas a pas i pis a pis, el treball es va anar ampliant a la resta de pisos immediatament inferios. Primer els quarts –que, de seguida, es van perfilar com les quarts–, més endevant al terç, després segons i finalment el peu. Els primers resultats es van començar a veure el maig, quan es van començar a fer les primeres torres de 5 netes (de quarts en amunt) i les primers de 6 netes fins aixecador (amb segons a terra).

Malauradament, el ritme a l’assaig no es va poder mantenir constant, ja fos per baixes o per absències forçades. El juny i començament de juliol van fer reduir l’evolució, però el 13 de juliol ja es va aconseguir la primera torre de 6 neta. L’èxit tampoc va tenir continuïtat total, ja que les absències i baixes forçades es van mantenir les setmanes següents (generalment per vacances) i això va impedit que el castell no estigués a punt per Festa Major. Amb tot, els dos darrers assaigs abans de Festa Major van suposar la carta de presentació de la torre com la gran aposta del 2012: es va fer de 6 neta a cada assaig i ja es va començar a alçar fins aixecador damunt la pinya.

El ritme i la regularitat es va aconseguir mantenir a partir d’aleshores (amb presència cons-

LA TORRE

Torre de 7 coronada a la Diada del 2009

tant dels componets del tronc) i el castell es va aconseguir pulir.

Amb tot, la inclusió d’un aixecador molt petit, que li treia pes al castell, però li allargava la durada i una certa manca de ritme, va generar alguns dubtes, que gràcies a la intensitat de l’assaig es van esvair. La torre de 7 va arribar per Santa Tecla amb plena autoritat, com es va poder veure a l’exhibició realitzada a l’interior del Prado i la setmana següent al Concurs.

Fins que la torre va anar a plaça es van fer 45 torres de 5 netes i dues carregades, 24 torres de 6 netes fins aixecador, 11 torres de 6 netes (i una més tocant al terç), 10 peus fins a dosos i 9 peus fins

aixecador (a més de 4 torres de 6 amb quarts al terç).

Malauradament, la torre no es va poder tornar a fer en les dues darreres actuacions, com estava previst. La baixa forçada d’una quart va fer treure aquest castell de l’actuació de Ribes i la caiguda del 4de8 carregat també va obligar a retirar-lo del programa de la Diada. Amb tot, la colla (i la nova quart) va continuar demostrant el domini sobre la torre, ja que en una setmana (quatre assaigs) es van fer sis torres de 6 netes i dos peus fins aixecador. La torre ha arribat amb la intenció –si s’hi continua treballant a fons i es manté la constància d’assaig dels darrers mesos– de quedar-s’hi.

Tardor 2012 / 17

LA TORRE

Av. Sofia, 2 · SITGES (Barcelona) SPAIN Tel. +34 93 894 15 00 · Fax. +34 93 894 07 64

www.hotelcalipolis.com

València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · sickstal@sickstal.com · www.sickstal.com

18 / Tardor 2012

LA TORRE

Ho hem vist gairebé tot

7de8 dels Castellers de Vilafranca

J.D. Sitges és una de les places castelleres més importants del país i com a tal ha pogut gaudir de grans i variades actuacions on s’han vist gairebé totes les diferents estructures de castells existents en l’actualitat. Castells de gamma extra (3), de 9 bàsics (16), de 9 (158) i de 7 (més de 700). Peròvet aquí que ens faltaven dos cromos a la col·lecció i que aquest any hem acabat d’arreplegar: el 9de7 i el 7de8.

El primer, el va fer la Colla Joves en la diada de Santa Tecla al Prado. El segon, els Castellers de Vilafranca a la Diada com a prova del 7de9f que plantarien cinc dies després. Amb aquests dos castells podem dir que la nostra vila ha vist tots els castells possibles de 7 (no valorem aquí rareses com el 6de7, el 4de7 o la torre de 7, en tots dos casos aixecats per sota o el 12de7, dels quals solament se n’ha fet un cop un de cada) i de 8

9de7 de la Colla Joves

que es fan a l’actualitat, tenint en compte que castells com el 9de8, el 3de8 aixecat per sota i sobretot la tor-re de 8 sense folre, estan considerats de gamma extra.

20 anys amb les millors Qui ha actuat més cops a Sitges a part de la nostra colla? Quantes vegades? Quins castells han fet?

Aquí van les respostes. Des que l’any 1993 va aparèixer la Jove de Sitges, 39 colles han passat per la nostra vila per aixecar els seus castells. D’aquestes, dues han fet castells de 9 pisos, deu han fet castells de 8, dinou han fet castells de 7 i, finalment, vuit més n’han fet de 6. De totes elles, qui més cops a actuat a Sitges són els Castellers de Sants, que ho han fet en vint ocasions. Els borinots són una de les colles amb qui millor relació mantenim i des de l’any 2005 ens han acompanyat tant per Sant Jordi com a la Diada de la Colla.

Darrere d’ells hi trobem les dues colles que han fet castells de 9 al nostre poble: els Castellers de Vilafranca, amb 16 ocasions, i els Minyons de Terrassa, amb 14. Els verds, acostumen a acompanyarnos a la Diada (si bé fa anys havien vingut per Santa Tecla), mentre que els Minyons són asidus a la Festa Major (tot i que als 90 i el 2003 van venir a la Diada).

Darrera d’ells apareix la Colla Joves, amb la qual s’han reforçat els vincles cada cop més en les darreres temporades i és una de les preferides entre els castellers sitgetans. Els vallencs han visitat Sitges en 9 ocasions. Xiquets de Reus i Nens del Vendrell, 8 cops, i Xicots de Vilafranca ho han fet en 7, amb els quals es completarien aquesta classificació en els seus primers llocs. Totes aquestes colles, han aixecat com a mínim castells de 8 a Sitges, ajudant a donar prestigi a la nostra vila com a plaça castellera.

Tardor 2012 / 19

LA TORRE

ESMALTES · SUELOS · MADERA·ALTADECORACION · HERRAMIENTAS

Ctra. de les Costes, 46 · Tel. 93 894 53 15 · SITGES

Sant Honorat, 32 - 34 · 08870 Sitges (BCN) · T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 redaccio@hydramedia.info · www.hydramedia.info

0 / Tardor 2010

LA TORRE