Revista sent 3 by revista SENT

EDITORIAL

Núm. 3 EXEMPLAR GRATUÏT

NOVEMBRE DESEMBRE 2015

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

Pistes de descens Neu i diversió

A.E. Sedis Bàsquet

Club d’Esquí Elitcerdanya

Club ciclista Sort

La Seu dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell

C. Joaquim Viola 29-31

www.x-pirience.com

Tel. 973 114 284 Segueix-nos al

info@x-pirience.com X-pirience

Editorial

Tardor de contrastos, amb la neu apropant-se Les fotografies guanyadores del concurs d’instagram de la revista SENT #sentconcurs, il·lustren molt bé l’època en la qual ens trobem, amb la muntanya engalanada amb els seus millors colors i amb la vista als cims tot esperant les primeres nevades. Felicitar als guanyadors del concurs Albert de Gràcia (vall de Salenques a la tardor) i Ariadna Fernàndez (pic Aneto). També agrair-vos l’alta participació i el nivell de les fotografies que heu pujat a la xarxa. En la revista SENT ja ho tenim tot a punt per la propera temporada d’esquí, gran reportatge de les pistes de descens a part dels articles habituals escrits pels nostres experts col·laboradors, més rutes aquestes per gaudir sense neu, de moment...

PISTES DE DESCENS

INDEX

A.E. SEDIS BÀSQUET

CLUB CICLISTA SORT

CLUB D’ESQUÍ ELITCERDANYA

SALUT Respiració i rendiment esportiu 28 NATURA Les menjadores de moixons 32 LECTURA Voltes i Ronda del Canigó 37 MÉTEO La tardor, la gran batalla entre les masses d’aire polar i tropical 38 TRADICIÓ Fira de la tardor de Sort 42 EXCURSIÓ EN NORDIC WALKING Ruta circular pels boscos d’Os de Civís 46 RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT Ruta circular a la Vall d’Angostrina 50 Ruta circular del Gerdar 54 EL PROJECTE Camí Vell de les Valls d’Aguilar 56 NOTÍCIES 61 AGENDA 64

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà.

nov et at

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida

BOOTFITING

Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com

Personalització de Botes

Direcció: Pep Forn Impressió: Litografia Rosés S.A. Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Josep Mirabet, FGC, Estació d’Esquí Masella, Estació d’Esquí de Tavascan, Ajuntament de Lladorre, David Carrillo, Iñaki Cubero, Antoni Garreta, Jordi Dalmau - Aubèrria, Eduard Brocal - Fiord, Albert de Gràcia, Adam Grifoll, Yolanda Mas, Laura Gracia, Carlos Guàrdia, Xavier Escribà, Noemí Ruich i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

Venda de Material

Esquí & Esquí de Competició

Lloguer

Esquí Alpí / Muntanya /Raquetes

Taller de reparació

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

FFS®

FOTOGRAFIA PORTADA Baixada d’un esquiador en neu pols 2014.

Fe d’errates: En el número anterior, a la pàgina 57 al peu de la fotografia superior no ha de sortir boscos de faig.

XTOT Masella C/ Bosch i Aymerich, 18 / Masella (Alp)

XTOT Puigcerdà C/Montserrat 2, local 3 / Puigcerdà

Tel. 872 200 940 · info@x-tot.com venda on line

EDITORIAL

pistes de descens NEU I DIVERSIÓ

El Parc Natural de l’Alt Pirineu

Altes muntanyes, rius i estanys, boscos madurs, un

paisatge ramader i un patrimoni mil·lenari defineixen a grans trets l’essència del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Parc Natural Alt Pirineu

El Pirineu català occidental compta amb quatre estacions d’esquí, cadascuna amb el seu tret distintiu que fa que els amants de la muntanya hivernal puguin triar d’entre un ampli ventall de propostes per a tots els gustos, l’opció que més s’adapti a les seves preferències en les escapades a la neu

espot i port ainé Text i fotos: FGC · www.turismefgc.cat

Paisatges d’alta muntanya per a tots els nivells i activitats fan que aquest domini sigui un paradís pels amants de la muntanya hivernal. Apta per a tot tipus de públic les estacions d’Espot i Port Ainé conviden a tota la família a gaudir d’infinitat d’activitats. Aquestes estacions ofereixen tot un món per descobrir: esquí alpí, sortides amb raquetes de neu, múixing i construcció d’iglús entre d’altres.

spot és una estació que gaudeix d’una situació privilegiada als Pirineus, és l’única situada al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, aquest fet fa que sigui destí obligat d’esquiadors amants d’aventures però que també aprecien i valoren la tranquil·litat de l’entorn. Les precioses vistes de muntanyes de més de 3.000m fan que el visitant se senti en plena natura alpina. Destí habitual de famílies, nens i debutants als quals l’estació ofereix un tracte excel·lent tant a nivell d’instal·lacions i serveis com d’activitats, motiu pel qual se li ha atorgat el distintiu de Destinació de Turisme Familiar.

L’estació figura en el

calendari FIS per acollir la

Copa del Món de Telemark.

Tot es remunta la temporada 2009/2010, quan Espot va acollir la penúltima prova del calendari FIS. Aquell any feia parades a Àustria, Eslovènia, Noruega, els Estats Units i França. Abans, l’estació del Pallars Sobirà va organitzar els campionats d’Espanya de Telemark que van servir com una prova test per a l’organització. Amb aquella Copa del món de Telemark, Espot va fer un pas important per donar a conèixer internacionalment la seva estació d’esquí a un sector de la neu que connecta molt bé amb la filosofia de muntanya d’Espot. Aquesta temporada 2015/2016, Espot torna acollir una prova FIS Telemark. El circuit de la copa del món esta plenament consolidat i s’espera la participació de més 70 corredors que prendran part en les tres modalitats previstes: paral·lel, esprint i clàssic.

Pistes de descens

Per la seva banda, Port Ainé inaugurada l’any 1986, està situada a l’àrea d’influència del municipi de Rialp, al massís de l’Orri i en l’esplèndid marc natural que brinda el Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà, Pirineu de Lleida. Gràcies a la seva privilegiada situació, sota el Pic de l’Orri (2.440 m), l’estació gaudeix d’un microclima favorable.

Tots els esquiadors podem gaudir de les baixades des del Cim del Pic de l’Orri,

atalaia del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell

Com a tret diferencial que no acostuma a donar-se en la majoria d’estacions, Port Ainé ofereix als esquiadors novells el privilegi d’arribar al sostre de l’estació, el cim del Pic de l’Orri, i fer el descens per la pista Pic de l’Orri Bellavista apta per a debutants. Port Ainé també es caracteritza per innovar en l’especialitat del freestyle comptant amb un snowpark amb diferents pipes, salts i baranes, que fan que sigui molt valorat pels esquiadors més extrems. A nivell de serveis, Port Ainé compta amb l’hotel més alt dels Pirineus, l’Hotel Port Ainé 2000***, una àmplia Terrassa-Solàrium amb cafeteria i un Restaurant Panoràmic amb unes vistes exclusives. Tot a l’abast del públic que visita l’estació. Els clients de l’hotel també poden gaudir d’una zona esportiva annexa que inclou pista de vòlei, camp de futbol, piscina de 25 m amb snack bar i solàrium.

NOVETATS 2015/2016 Port Ainé i Espot disposen d’una nova web més interactiva, amb nous continguts i millora de la navegabilitat. A més d’un nou sistema de venda on line més àgil i senzill. L’Hotel Port Ainé 2000*** ha remodelat gran part de les habitacions. També s’ha renovat gran part del material de lloguer. S’ha instal·lat senyalització de caire informatiu i de mobilitat així com els circuits de raquetes. La remodelació del Parc Lúdic millora el traçat de la pista de tubbing i de la pista de trineus. També s’organitzaran excursions nocturnes amb raquetes al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a l’estació de Port Ainé.

Espot i Port Ainé

FITXA TÈCNICA REMUNTADORS

ESPOT ESQUÍ PORT AINÉ

Núm. Telecadires: Núm. Teleesquís: Núm. Cintes Transportadores: TOTAL: COTES DE L’ESTACIÓ Mínima / Màxima:

3 3 1 3 2 2 6 8

1.500 m. / 2.500 m.

1.650 m / 2.440 m

SNOWPARK 1 PISTES D’ESQUÍ ALPÍ Núm. Pistes Verdes: Núm. Pistes Blaves: Núm. Pistes Vermelles: Núm. Pistes Negres:

2 10 6 4

6 4 11 4

TOTAL PISTES: TOTAL KM:

22 25

25 26,7

Pistes de descens

la molina Text i fotos: FGC · www.turismefgc.cat

Estació degana dels esports d’hivern a Espanya amb el primer remuntador comercial l’any 1943 i la primera en utilitzar neu artificial de l’estat espanyol. En la seva història recull natura, esport i diversió per a tots els públics. En grup, en família o individualment, tot està pensat perquè tothom aprofiti al màxim les moltes activitats que disposa l’estació ceretana.

a Molina, estació referent del Pirineu català per la seva àmplia oferta en l’esport de neu, compta amb una llarga trajectòria en esdeveniments internacionals, com la Copa del Món d’Esquí Alpí (2008), els Campionats del Món de snowboard (2011) o els Campionats del Món d’Esquí Alpí per a discapacitats (2013). Un ampli recorregut en la competició d’elit que avala l’alta qualitat de les seves pistes així com de les seves instal·lacions. La majoria de la seva extensió està situada a la Cerdanya. Els esquiadors i snowboarders poden gaudir de 67 quilòmetres esquiables dividits en 61 pistes per a tots els nivells,

TAXIS AEROPORT ANDORRA - LA SEU D’URGELL SERVEI TAXI: LA SEU D’URGELL - BARCELONA Viatges i recollides en Ports i Aeroports Visites turístiques i excursions 4X4 info@taxiland.es · www.taxiland.es Tel. i (+34) 649 82 42 10

d’un snowpark d’iniciació i d’un altre de grans dimensions, amb el halfpipe més gran de tot el Pirineu. La Molina és una estació molt completa per la seva gran varietat de pistes: hi ha de fàcils com la Pista Llarga o el Torrent Negre per debutants, blaves que aporten emoció al passar enmig del bosc, amples pistes vermelles que donen segure-

Casa-Ferrer Castellbò

Obert tot l’any!

LLOGUER CASA D’ÚS TURÍSTIC AL PIRINEU CATALÀ Amb capacitat per 7/8 persones a 20 km d’Andorra, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Cadí. Excursions 4x4. Amb servei de transport públic pels clients de Casa-Ferrer: Barcelona-Castellbò-Barcelona (Opció de menjar a restaurants del poble i de la Vall de Castellbò)

Carrer Xic nº18 · Castellbò 25712 · Lleida-Catalunya (Spain) Telf. (+34) 649 82 42 10 · info@casa-ferrer.com · www.casa-ferrer.com

Parc Natural de l’Alt Pirineu

tat i les negres com Els Coms pels més experts i atrevits. Cal destacar també les llargues baixades vermelles per la Tosa d’Alp a les quals s’accedeix amb el telecabina que connecta les estacions d’esquí de La Molina i Masella formant el domini esquiable Alp 2500, un dels més grans dels Pirineus amb 135 km esquiables.

Tot tipus de serveis i

activitats per gaudir de la neu amb tots els sentits

Tant pels esquiadors debutants com pels que volen perfeccionar la seva tècnica, a La Molina s’ubiquen 9 escoles d’esquí i snowboard distribuïdes als principals punts d’arribada i que ofereixen un gran ventall de cursets que s’adapten a les necessitats de cada alumne: classes d’esquí, snowboard, freestyle i telemark; cursets particulars o col·lectius. Tot de la mà d’autèntics professionals dels esports d’hivern amb qui podràs gaudir al màxim durant tota la temporada. Per al públic no esquiador, l’estació ofereix també un gran nombre d’activitats a la neu, com els circuits de múixing, excursions en màquines trepitja neu, circuits de raquetes de neu i el nou snake-gliss, entre moltes altres activitats.

NOVETATS 2015/2016 La Molina segueix oferint als seus clients nous productes per gaudir al màxim de la neu. A la zona de Pista Llarga una nova pista per als debutants i també per a l’ús de trineus, equipada amb una nova cinta transportadora de 165m de longitud. També disposarà d’una nova pista que servirà d’enllaç entre la pista de Quatre Camins i Pista Llarga, anomenada Pista de Coll Sisè. Noves activitats com l’Snake-Gliss, circuit de raquetes “Descoberta de la fauna” o les tradicionals sortides amb màquina trepitjaneu fins al Niu de l’Àliga. Un nou plànol de pistes interactiu per a la web i l’APP de La Molina, ens permetrà conèixer d’una manera diferent i molt intuïtiva tots els racons de l’estació. Un mapa en 3D que ofereix visites virtuals de l’estació, tant per mostrar els seus serveis, pistes i remuntadors així com consultar-ne el seu estat d’obertura i dades meteorològiques.

FITXA TÈCNICA REMUNTADORS Núm. Telecabines: 1 Núm. Telecadires: 7 Núm. Teleesquís: 3 Núm. Cintes Transportadores: 4 TOTAL: 15 COTES DE L’ESTACIÓ Mínima / Màxima: 1.700 m. / 2.445 m. SNOWPARK

PISTES D’ESQUÍ ALPÍ Núm. Pistes Verdes: Núm. Pistes Blaves: Núm. Pistes Vermelles: Núm. Pistes Negres:

17 18 19 7

TOTAL PISTES: TOTAL KM:

61 67

BellFISIO

CENTRE FISIOTERÀPIA Telèfon 669 137 592 Camí Ral, 11, Baixos Bellver de Cerdanya

bellfisio.centrefisioterapia bellfisio.centrefisioterapia@gmail.com

masella L’estació d’esquí de Masella, ubicada en un dens bosc de pi a la cara nord de la muntanya de la Tosa, és un privilegiat balcó de l’assolellada vall de la Cerdanya. Masella té les característiques idònies per afavorir la bona conservació de la neu i garantir als esquiadors la pràctica de l’esport blanc en una de les temporades més llargues dels Pirineus.

l públic de l’estació té l’opció d’escollir entre un total de 65 pistes que s’estenen al llarg de 74 km. Els itineraris enmig del bosc permeten gaudir de la natura i, en les cotes més altes, es poden experimentar grans sensacions amb un paisatge alpí i unes pistes que no deceben als esquiadors i snowboarders més experimentats. L’estació també disposa de l’snowpark “La Pleta”, a la cota 2.020 m, al qual es pot accedir directament amb el TGV on els seguidors de la modalitat freestyle poden posar a prova les seves habilitats amb elements com big jumps, calaixos, baranes, “rainbows” i una “S” de 12 m.

Per Masella sempre ha estat prioritari garantir la neu

Masella garanteix la neu, el seu entorn natural és molt favorable per a la conservació del mantell nival. Actualment, disposa de 536 canons de neu artificial que cobreixen el 100% de desnivell esquiable que es tradueix en 935 m de desnivell i el 100% del eixos bàsics seguint la línia dels remuntadors i també el 100% de sectors esquiables.

Text i fotos: Masella · www.masella.com Masella enguany continua apostant per l’esquí nocturn amb una xarxa de llums que il·luminen 10 km esquiables en cotes baixes i mitges del domini, del sector La Pleta fins Pla de Masella. Si ets dels esquiadors que volen experimentar la sensació de fer descensos sota el cel estelat pots esquiar de nit els dijous, divendres i dissabtes d’hivern.

Pistes de descens

FITXA TÈCNICA REMUNTADORS Núm. Telecadires: 5 Núm. Teleesquís: 7 Núm. Cintes Transportadores: 4 Núm. Telecordes: 2 TOTAL: 18 COTES DE L’ESTACIÓ Mín. / Màx.: 1.600 m. / 2.535 m. SNOWPARK PISTES D’ESQUÍ ALPÍ Núm. Pistes Verdes: Núm. Pistes Blaves: Núm. Pistes Vermelles: Núm. Pistes Negres:

1 9 24 23 9

TOTAL PISTES: 65 TOTAL KM: 74

NOVETATS 2015/2016 Enguany s’inniva els Isards, sector ubicat a la banda més occidental de l’estació i que ressegueix el Torrent de Coma Oriola. S’equipa amb neu produïda la pista vermella dels Isards. Aquesta pista, amb 3 km de longitud, surt des de gairebé el cim de la Tosa-2535 m i arriba a Coma Oriola-1950 m. Aquesta inversió implica garantir la neu en una de les zones més solitàries i boniques de l’estació formada per una petita vall, amb uns vessants molt drets que donen accés al cim de la Tosa Altres millores que s’han realitzat de la xarxa de neu ha estat substituir antics canons per d’altres d’última generació. Així com la nova sala de màquines de la xarxa de la neu produïda a Coma Oriola, la qual permet ampliar potència en els canons i així optimitzar al màxim la producció de neu. També s’amplia el nombre de canons a la zona dels Coms de Das, amb la variant de la Feixa. I per mimar la neu incorporem una nova màquina trepitjaneu Pistenbully 600, ampliant i modernitzant la flota de màquines que a diari ens deixen les pistes amb una neu amb les millors condicions possibles. Aquests mesos d’estiu s’ha asfaltat la carretera GI-400 que dóna accés a Masella, d’una banda, des de la Collada de Toses i La Molina i, de l’altra, des de la vila d’Alp. Pàgina web totalment renovada amb un nou disseny i estructura de la informació per tal de facilitar-ne al màxim la lectura. També es reforça una major presència de Masella a les xarxes socials i enguany s’estrena un “blog”, espai web amb la publicació de notícies amb una periodicitat alta.

tavascan Text: Tavascan Fotos: Anaïs Sol

www.tavascan.net

Tavascan és una estació d’esquí alpí i nòrdic de propietat i gestió totalment municipal. Està situada en un entorn únic, a la Vall de Cardós, un enclavament que propicia que el seu gran avantatge sigui la seva gran polivalència d’activitats hivernals que es poden practicar.

es de ja fa uns anys, Tavascan no només es coneix com una petita estació d’esquí alpí i nòrdic, sinó que també és la base per a moltes d’altres activitats hivernals com poden ser el freeride o esquí extrem, excursions amb raquetes, l’esquí de muntanya o l’splitboard o l’alpinisme. És per aquest motiu que Tavascan segueix apostant per aquesta polivalència i públic que no només busca esquí sinó també activitats relacionades amb el món de la neu. L’estació de Tavascan està situada a l’extrem nord occidental del Pirineu de Lleida, just a l’epicentre del Parc Natural de L’Alt Pirineu. La vall de Tavascan és un indret d’alta muntanya de gran interès paisatgístic i cultural. Ofereix una inigualable oferta turística, així com tota mena de serveis adreçats a donar a conèixer els atractius d’aquesta extensa àrea natural.

Un valor afegit de l’estació és la seva aposta pels circuits inclusius

Tavascan ja compta amb una sèrie de circuits inclusius tant d’esquí nòrdic com d’alpí adaptats especialment per a persones amb

alguna discapacitat física o intel·lectual. Uns traçats accessibles a tothom que estan promoguts per la Fundació Itinerarium i dissenyats per Eduard Jornet. Cal recordar que aquests Circuits Inclusius “Sumant Capacitat” de neu són únics a tot l’Estat espanyol. Enguany, Tavascan fa un pas més i ha adquirit una cadira especialment adaptada per a la pràctica de l’esquí nòrdic d’aquelles persones amb mobilitat reduïda. Aquesta cadira és gairebé única a les estacions catalanes, amb la qual cosa, Tavascan es converteix en una de les poques instal·lacions que ofereix aquest tipus de servei de neu. En aquesta dinàmica d’obrir l’estació a diferents públics i aprofundint en aquesta sensibilitat espacial per als que tenen més dificultats, Tavascan celebrarà al llarg d’aquesta temporada el “Dia Inclusiu a Tavascan”. En aquesta iniciativa, l’Estació farà preus especials i oferirà gratuïtats a tots aquells col·lectius que tinguin alguna discapacitat física i intel·lectual. En aquesta festa, tindrà lloc rutes guiades als circuits inclusius de nòrdic i de raquetes, viatges interpretats amb l’Snow Retrac al mirador del Corbiu, s’aprendrà a fer iglús de neu i hi haurà diverses actuacions musicals i altres actes lúdics.

Pistes de descens

FITXA TÈCNICA NOVETATS 2015/2016

Tavascan té a disposició dels usuaris una màquina xafaneus amb cabina. Gràcies a aquesta cabina per a 8 persones, es van poder fer rutes explicatives fins al mirador del Corbiu. L’èxit d’aquesta iniciativa la darrera temporada, amb un ple absolut durant tots els caps de setmana, fa que aquest any es continuï apostant per aquest nou servei dotant-lo de diverses millores. Tavascan aprofita la versatilitat de les seves instal·lacions on s’hi poden practicar tot tipus d’activitats relacionades amb la neu, per convertir-se en un Centre Integral pioner en aquest àmbit. D’aquesta manera, es definiran itineraris d’alta muntanya fora pista per realitzar esquí de muntanya, splitborad o raquetes. En paral·lel, l’estació integra un nou sistema d’avaluació del perill d’allaus sobre aquests itineraris. Per fer-ho possible, Tavascan ha fitxat diversos professionals especialitzats en la Classificació de Terreny d’Allaus (ATES) que faran possible d’una predicció local i detallada d’itineraris. Un tret definitori i diferencial de Tavascan és precisament el gran ventall de possibilitats de les seves pistes i instal·lacions gràcies a les quals pot fer una oferta variada que inclou esquí alpí, nòrdic, raquetes, camp d’arves, escola d’esquí, etc. Enguany, a més, es fa una aposta decidida pel freeride i l’esquí de muntanya dirigida als amats de l’aventura amb l’assessorament i acompanyament de monitors titulars i especia-

REMUNTADORS Núm. Telecadires: Núm. Teleesquís: Núm. Cintes Transportadores: TOTAL:

1 1 1 3

COTES DE L’ESTACIÓ Mín. / Màx.: 1.750 m. / 2.250 m. SNOWPARK

PISTES D’ESQUÍ ALPÍ Núm. Pistes Verdes: Núm. Pistes Blaves: Núm. Pistes Vermelles: Núm. Pistes Negres:

2 1 2 2

TOTAL PISTES: TOTAL KM:

7 5

litzats. D’aquesta manera, Tavascan -com a afirmació d’aquesta aposta- inclou una companyia de guies dins dels seus serveis, on podrem trobar informació de condicions, itineraris fora pista, sortides guiades i cursos de formació específica a mans de professionals titulats i reconeguts. Tavascan ha volgut des dels últims anys aprofundir en la seva comunicació a través de les xarxes socials, gràcies al creixement sostingut del seu Facebook, Twitter i Google+, ara Tavascan amplia la seva presència i es posiciona a Instagram com a nou canal on difondre els seus atractius i actualitzar puntualment la informació més rellevant de l’Estació. L’estació millora el seus sistemes de seguretat de forma continua i, enguany, s’ha tornat a fer un esforç important per millorar els sistemes de seguretat. En aquest sentit, s’ha fet una escullera de terra a la zona intermitja de l’Estació per oferir una màxima seguretat en aquesta part.

A.E. Sedis Bàsquet 18

EDITORIAL

El club fou fundat per Francesc Font Domènech l’any

1965 amb la formació d’un equip sènior masculí, no és fins al 1969 que adoptà el nom A.E. Sedis Bàsquet. La

temporada 1970-71 de la mà d’en Lluís Vilarrubla neix

el primer equip femení, la categoria sènior del club ha

estat el més destacat, competint diverses vegades a la màxima categoria del basquetbol femení espanyol.

’any 1.965 marca l’inici “oficial” del bàsquet a la Seu d’Urgell, gràcies a la determinació, voluntat i dedicació del nostre fundador Francesc Font Domènech que quedarà per sempre en la nostra història com la persona que va impulsar el moviment associatiu esportiu que en l’any 1.969 es donaria el nom de Sedis Bàsquet. Aquell 1.965, Francesc Font posava els fonaments del bàsquet modern a la Seu amb la formació d’un equip sènior masculí que, amb el nom de UDSU-Mascali, entraria en la competició provincial aquella mateixa temporada quedant tercers. El bàsquet no sol compartia sigles amb el futbol sinó també terreny de joc “De terra” al Camp del Codina.

ELS PRESIDENTS Francesc Font i Domènech. 1.969 – 1.975 Josep Escabrós i Duró. 1.975 – 1.977 Francesc Font i Domènech. 1.977 – 1.978 Joaquim Ballester i Fusté. 1.978 – 1.981 Ferran Aril i Duran. 1.981 – 1.986 Pere Farràs i Oliva. 1.986 – 1.991 Didac Pizarro i Herreros 1.991 – 1.994 Antonio Ferraz Gou. 1.994-2.014 Pere Porta Colom. 2014 –...

A.E. Sedis Bàsquet

HISTÒRIC DE LES PISTES DE JOC

Camp del Codina. Càmping Envalira. Col·legi la Salle. Càmping Envalira. Pavelló Poliesportiu. Col·legi la Salle. Pavelló Poliesportiu. Palau d’Esports.

Durant la temporada 70-71 l’equip sènior militava ja a tercera divisió. Neix en aquesta època i de la mà d’en Lluís Vilarrubla el primer equip femení, al mateix temps que es comença una important tasca de promoció a les escoles a les nenes del nostre esport, fet que es demostra clau pels grans èxits que aconsegueixen les nenes i noies del nostre Club en els anys posteriors. En la dècada dels vuitanta el Club ja tenia a més de l’equip sènior masculí, un equip júnior i un altre de juvenil així com el nostre Sènior Femení que durant la temporada 82-83 es va ampliar amb dos equips femenins de base més. La temporada 85-86 marca també l’inici d’una magnífica progressió del sènior masculí, amb una sèrie d’ascensos consecutius que ens permetria arribar a la temporada 8990 a l’ascens a la Segona Divisió. Tant mateix l’equip sènior femení continuava amb la seva progressió que cristal•litzaria la temporada 9091 amb l’ascens a primera divisió B. Un èxit amb majúscules per un club com el nostre. A partir d’aquí el continu creixement tant en número d’equips com en la qualitat de treball

ha permès veure als equips de base de SEDIS BÀSQUET, en totes les categories masculines i femenines, competint contra els millors equips de Catalunya, i a la vegada aquesta mateixa progressió s’ha vist reflectida en el nivell que han anat assolint els nostres sèniors, en el que l’equip sènior masculí del club ha jugat diverses temporades en la categoria EBA i l’equip sènior femení amb la denominació de CADI com a màxim suport, des de la temporada 2001/2002, en la màxima categoria del bàsquet estatal, la Liga Femenina.

El fundador Francesc Font Domènech i l’actual president Pere Porta

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

A.E. Sedis Bàsquet

CADI LA SEU, campió de la XXVII Lliga Nacional Catalana Femenina. Les noies van comptar amb el suport de l’afició, al partit de play offs a Salamanca. Temp. 2014-15.

L’ACTUALITAT Fins als nostres dies en el que l’estructura esportiva del club ha arribat a aconseguir que hi hagin fins a 250 fitxes federatives i fins a 18 equips en competició, i tot això completat amb la tasca social i integradora del projecte SEDIS AIRAM que des de la temporada 2008/2009 aglutina als nois/es de la ciutat i comarca amb deficiències psíquiques, i que mitjançant el nostre esport han trobat un vehicle perfecte d’estímul i treball per sentir-se un jugador/a més dins del club. Finalment tota aquesta progressió de treball i ja de tradició dins la nostra ciutat ens porta fins aquesta temporada 2015/2016, en la que el club continua aglutinant a més de 275 jugadors/res dins els 17 equips, que competiran en les diferents categories tant masculines com femenines, juntament amb els més petits de l’escola de bàsquet i els 3 equips/ grups que presentarà SEDIS AIRAM. Com a referència els 5 equips sèniors que competiran des de la Liga Femenina el CADI LA SEU, i la Copa Catalunya masculina el SEDIS HIDROLOGY, i passant per totes les categories

SEDIS AIRAM temp. 2014-15

dels equips de base des de júniors a preminis tant masculins com femenins, formant el club esportiu amb més llicencies de la ciutat, que esta representada per tot el territori tant autonòmic com estatal. A més la tasca del club dins l’entramat turístic, comercial i de projecció de la ciutat no acaba únicament amb les competicions i campionats de cadascun dels equips del club, sinó que agafa la seva màxima dimensió amb els diferents events i activitats que el club organitza des de fa molts anys i que

A.E. Sedis Bàsquet

porten a La Seu d’Urgell molts visitants. Les Estades d’estiu que cada estiu porten fins a la ciutat uns 400 nens/es de tot Catalunya durant el mes de juliol. El Torneig mini de Nadal, que cita cada Nadal més de 25 equips masculins i femenins de Catalunya i l’Estat. Organitzacions de Campionats d’Espanya i de Catalunya de diferents categories. Organització del Torneig ciutat de La Seu d’Urgell, reconegut com el millor Torneig de Catalunya de bàsquet per equips de disminuïts psíquics. Aquesta capacitat de mantenir, mitjançant el bàsquet, l’il·lusió per a través de l’esport ajudar al creixement i formació dels nostres joves, està sustentat i garantit per l’empenta de tothom qui ho continua fent possible començant per les juntes directives que mai han deixat que “la màquina” parés, les famílies dels nostres esportistes que han confiat en el club i el bàsquet com a vehicle complementari de l’educació dels seus fills/es, les institucions que han reconegut la vàlua de tot aquest treball i projecte, els socis que donen força i sentit a la llarga vida de SEDIS BÀSQUET i finalment als esponsors i publicistes que han vist i cregut que una societat necessita del component associatiu ferm per ser més forta i duradora Text i fotos: A.E. Sedis Bàsquet

APTE PER A TOTHOM

Centre Esportiu A partir de novembre noves activitats:

BODYPUMP & BODYCOMBAT... la revolució en el món del fitness

C/ Josep de Zulueta 3, la Seu D’Urgell Tel. 973 35 20 72 secretaria@sedisbasquet.com www.sedisbasquet.com

DESCOBREIX EL TEU VERITABLE POTENCIAL

Els més petits, l’escola del club competint a una trobada provincial.

La Seu d’Urgell Tel. 973 35 25 53 · www.esquitx.info

EDITORIAL

Club Ciclista Sort El Club Ciclista Sort es va crear l’any 2013 amb la il.lusió d’una colla d’amics per fomentar l’esport de la bicicleta al Pallars Sobirà. Les dificultats que tenim al Pallars per iniciar-se en aquest esport ja sigui per les baixes temperaturas molt mesos de l’any com l’orografia del terreny fan que aquest esport sigui un esport de temporada en el nostre club.

l Club Ciclista Sort és un club jove i té l’esperit de motivar a petits i grans a fer esport i gaudir de la gran riquesa paissatgística que tenim al Pallars Sobirà. L’any 2013 un grup d’amics amants de l’esport i aficionats al ciclisme van sentir la necessitat de formar un club amb la finalitat de regular la pràctica d’aquest esport. Altres motius foren el fet de poder fer sortides en grup, participar a curses ciclotu-

ristes i competicions sota el nom de Club Ciclista Sort, tenir una equipació de club, fomentar els hàbits saludables, potenciar la integració i cohesió social mitjantçant l’esport... Amb esforç i dedicació el club va anar tirant endavant i gràcies al suport econòmic dels nostres patrocinadors i la confiança que van dipositar en nosaltres els socis, avui en dia aquest club és un somni fet realitat.

Club Ciclista Sort

El club compta amb les seccions de BTT, la de carretera i la de descens. També cal destacar la secció femenina de la qual estem molt orgullosos ja que és una secció molt activa. Entre les nostres activitats esportives destaquem el calendari anual de sortides cicloturistes, de carreres ciclistes, pedalades populars de BTT, etc. El Club Ciclista Sort ha participat en diverses curses de BTT com la Pedals de Foc NonStop, la Monegros, l’Escanyabocs, la Salvatges, Granjolina, Trempedalada.. així com a la secció de carretera paticipant en la Quebrantahuesos, la Mussara, la Bonaigua, Puertos de la Ribagorza, Montsec-Montsec, Remences... entre moltes altres.

1. Cursa Pedals de Foc Non-Stop on es va córrer agermanats amb el club d’Esterri d’Àneu Esierri Bikes. 2. Valents del club corrent una de les curses de Btt “la Salvatges”. 3. Tot i les baixes temperatures i la boira el nostre soci Xavi no es dona per vençut a França

Per fer-se soci i federar-se contactar amb: Albert Sanchez: tel. 609 445 028 David Carrillo: tel 630 857 453 Sergi Lluis: tel. 696 793 294

Club Ciclista Sort

Un altre punt a tenir en compte és que des del club es treballa per fer conèixer el centre de BTT del Pallars Sobirà i apropar al turista a recórrer les seves rutes, alhora que participem en la conservació d’aquest, per exemple mantenint els camins en condicions òptimes aconseguint que siguin practicables les diferents vies senyalitzades.

Qualsevol lloc és bó per netejar la bicicleta.

També entre els nostres projectes està el col·laborar amb altres entitats a organitzar events esportius i participar en fires per fer conèixer el club. Com per exemple a la Fira de tardor de Sort que es durà a terme els dies 7 i 8 de novembre. Un dels punts en el que aquest club vol fer més incís és fomentar l’esport base amb nens de la comarca col·laborant en la pedalada per la setmana de la sostenibilitat. La setmana de la sostenibilitat és una iniciativa que va crear la Generalitat de Catalunya, on es vol potenciar que la gent utilitzi els transports no contaminants com caminar o la bicicleta. Des del club col·laborem en aquesta iniciativa organitzant una pedalada pels més petits i oberta a tots els públics.

Dades generals

Web: www.clubciclistasort.com A/e: clubciclistasort@hotmail.com Facebook: club.ciclistasort President: Sergi Lluis / Secretari: David Carrillo

Sobre aquestes línies, sortideta amb bici carretera pels pobles del Pallars. A l’esquerra, el nostre soci Pitu fent ruta pel Pallars.

Club Ciclista Sort

Durant aquests dos anys de vida del Club hem aconseguit ser 100 socis i esperem poder anar augmentant progressivament aquest número tot motivant als veïns del nostre municipi i dels municipis del voltant. Les sortides de club tant de bicicleta de carretera com de BTT són els dissabtes tot i que a diari hi han companys que surten a entrenar i estan oberts a que els acompany tothom qui vulgui. Text i fotos. Club Ciclista Sort

Sortida hivernal amb btt al Pallars, mai fred!

Av. Francesc Macià, 2 bxs. - Esterri d’Àneu Tels. 973 626 041 · 619 811 516

info@esierribikes.com www.esierribikes.com

Aquesta temporada

escola d’esquí

winter school

VENDA, TALLER I REPARACIÓ LLOGUER D’ESQUÍ ALPÍ informa’t Activitats de cap de setmana

informa’t

Dynafit Center Test

Vina i lloga el millor material de travessa Ski & Board Tunning

LLOGUER D’ESQUÍ DE TRAVESSA ACTIVITATS DE TRAVESSA BIKES & SKI

EDITORIAL

Club d’Esquí El Club Elitcerdanya amb setze anys d’activitat, a més de donar una formació molt professional en

l’àmbit esportiu, centra el seu aprenentatge en que

els seus membres gaudeixin de la neu i les relacions amb el companys. Un club ceretà amb una gran oferta esportiva per a tota la família.

l Club d’Esquí Elitcerdanya és una entitat esportiva constituïda amb la finalitat de fomentar, desenvolupar i practicar l’activitat esportiva de l’esquí alpí en l’àmbit de la comarca de la Cerdanya. Va iniciar la seva activitat l’hivern 2000-2001 fent perdurar la seva il·lusió i vocació de servei fins a dia d’avui complint ja la setzena temporada. A dia d’avui l’Elitcerdanya gaudeix d’una quantitat de 350 socis. L’Elitcerdanya duu a terme la seva activitat esportiva a l’estació d’esquí de Masella, a la comarca de la Cerdanya on imparteix cursets d’esquí alpí des dels més petits (3-4anys) fins als més grans amb l’objectiu principal de que

els socis gaudeixin de l’oferta esportiva més àmplia possible.

Club d’Esquí Elitcerdanya

Ofereix una gran varietat de grups com els d’iniciació, perfeccionament, multi activitat, esquí sincronitzat, esquí de competició, grups de pares i grups d’esquí de muntanya. Tot aquest ventall d’activitats està disponible en diferents temporalitzacions com la temporada completa, 16 dies,12 dies, 8 dies, etc. L’equip de treball de l’entitat està format per 30 professionals de l’esquí, tots ells amb possessió de la titulació que exigeix la legislació esportiva vigent i, any rere any actualitzen la seva formació per tal d’oferir un ensenyament de l’esquí modern i adequat a una tècnica en constant evolució. Tot això afegit a las seves aptituts docents i a la seva qualitat humana fa que el soci gaudeixi d’un servei exquisit que va més enllà del simple fet de l’ensenyament de la pràctica de l’esquí, per a esdevenir quelcom més transcendent com és la formació d’esquiadors des de l’aspecte tècnic fins a la vessant més humana de l’esport. Cal posar de relleu l’especial delicadesa de l’entitat per treballar des de l’educació en els valors fent així que l’experiència de l’aprenentatge dels nois i noies del club sigui complerta en tots els sentits.

Paralel·lament a l’esquí, el club també ofereix als seus socis tot un seguit d’activitats al llarg de l’any per tal de fomentar aquesta dinàmica social dins de l’entitat. Text i fotos. Club Esquí Elitcerdanya www.elitcerdanya.com

• Tot tipus de cursets • Escola • Esquí lúdic • Competició • Multi activitat

• Grups de pares • Esquí de muntanya • Cursets a la Carta • Màxima flexibilitat 16 - 12 o 8 dies

TRUCA I TRIA LA TEVA OPCIÓ

Si busques un club per esquiar, fer amics, gaudir de la neu, aprendre i poder triar la teva opció, ara ja saps que tot això ho trobaràs al club d’esquí Elitcerdanya! Carrer Nord, 27 · 17538 Alp (Girona) Tel: 686 032 472 · ceelitcerdanya@gmail.com www.elitcerdanya.com

salut

Respiració i rendiment esportiu La fisioteràpia respiratòria és una branca que molts fisioterapeutes coneixen i posen en pràctica des de fa molt de temps, per millorar casos de patologies

respiratòries. Però actualment es va una mica més enllà, i ja s’apliquen els coneixements que es tenen en quant a formes d’exercitar la musculatura respiratòria a fi i efecte de millorar l’activitat esportiva.

ada vegada són més els estudis que avalen la relació que existeix entre la musculatura respiratòria i el rendiment esportiu. El simple fet d’incloure en la nostra pràctica esportiva habitual alguns exercicis que millorin la nostra capacitat respiratòria farà que augmenti el nostre rendiment físic. La funció de respirar és l’encarregada de mobilitzar el volum d’aire necessari perquè l’oxigen arribi a tots els teixits del nostre cos, cosa imprescindible per tal que aquests teixits gaudeixin de salut. El gest de respirar consta de dos moviments: la inspiració (agafar aire), i l’espiració (treure aire), i aquest moviment cíclic i rítmic es porta a terme gràcies a l’acció sincronitzada de diferents músculs.

Els músculs que principalment s’encarreguen de la inspiració (agafar aire) són: • El diafragma: el múscul inspirador per excel.lència, deixant a part que intervé en molts altres aspectes de la salut, com és ara la postura. • Els intercostals externs: aixequen i ajuden a expandir el pit durant la inspiració. • Serrat Major: múscul també implicat en la inspiració, abarca una gran zona que va des de l’omòplat fins al lateral de la caixa toràcica. La debilitat d’aquest múscul pot provocar dificultat respiratòria durant esforços físics.

Salut

Serrat Major

El diafragma, a mà esquerra, és el múscul inspirador per excel·lència. Junt amb el Serrat Major i els Intercostals Externs, són els músculs principals de la inspiració.

Pel que fa a l’espiració, trobem que principalment se n’encarreguen aquests músculs: • Els intercostals interns: tiben de les costelles cap a dins i cap avall. • Els abdominals: quan es contreuen fan baixar les costelles, i per tant, forcen l’aire per tal que surti dels pulmons. Entrenar la musculatura que participa en la respiració és sempre interessant en qualsevol esport que practiquem, però té una importància especial en el cas dels fondistes. En aquests esportistes ens trobem que apareix també la fatiga de la musculatura respiratòria, amb totes les conseqüències que això comporta: major dificultat per fer arribar oxigen als grans grups musculars de les extremitats inferiors, i per tant, menor rendiment esportiu. Quins exercicis podem fer per tal de millorar aquests aspectes relacionats amb la capacitat de la musculatura respiratòria?

Valoració del diafragma

En primer lloc, podem valorar com tenim el diafragma. Ens posem estirats panxa amunt, i intentarem introduir els nostres dits per sota de la revora de les costelles, tal com s’indica en la foto. Si notem una impossibilitat de poder enfonsar part dels dits, o una resistència a fer-ho, vol dir que cal treballar aquesta elasticitat del diafragma, ja que un múscul, per tal de poder treballar en bones condicions, necessita ser flexible i fort alhora.

Flexibilització del diafragma

Aquesta maniobra de valoració anteriorment descrita, és alhora un exercici de tractament, que ens ajuda a flexibilitzar el diafragma. Si trobem molta dificultat o dolor al fer-ho, podem ajudar-nos amb algunes pilotes, que substitueixen l’acció d’intentar introduir els dits cap a sota de les costelles.

Obertura diafragmàtica

Podem treballar també l’obertura del diafragma juntament amb la musculatura de la cara anterior de l’espatlla. Ens estirarem panxa amunt amb els genolls flexionats i col.locarem els braços en forma de V amb el palmell de les mans mirant enfora i el canell lleugerament flexionat. Partint d’aquesta posició, realitzarem una inspiració profunda mobilitzant la caixa toràcica i fent una expansió abdominal, alhora allargarem els braços progressivament. Mantenint la posició, en les següents inspiracions obrirem costelles i durant l’espiració intentarem mantenir aquesta obertura costal i l’estirament dels braços.

Alliberació cèrvico-dorsal

A l’hora de lliberar la tensió i/o rigidesa de la musculatura cèrvico-dorsal, pot ser útil que un fisioterapeuta ens valori el grau de tensió que existeix en aquesta zona, ja que allà hi tenim músculs accessoris de la respiració, i apliqui les maniobres que cregui convenients per tal de normalitzar-los.

Inspiració resistida

Salut

Exercicis abdominals hipopresius

Milloren significativament alguns paràmetres respiratoris, ja que ajuden a mobilitzar el diafragma i a treure’n rigidesa, alhora que treballen els abdominals (músculs espiradors) i el serrat major (molt important també en la inspiració). Existeixen diverses variants d’exercicis hipopresius, de menor a major dificultat. És important remarcar que cal aprendre a executar correctament aquest tipus d’exercicis, i que el més indicat és que el fisioterapeuta expliqui i controli si la persona ho realitza de manera correcta. Per a realitzar correctament els exercicis hipopresius tindrem en compte una sèrie d’aspectes fonamentals: • Autoelongació: durant l’exercici hipopresiu realitzarem un estirament de la columna, com si volguéssim “créixer”. • Doble Mentó: a l’autoestirament abans descrit, portarem la barbeta cap al coll, provocant una rectificació cervical. • Respiració Costal: durant la inspiració agafarem aire pel nas i el traurem lentament per la boca, notant com les costelles pugen en inspiració i baixen durant l’espiració.

Podem treballar la inspiració resistida manualment, millorant la força dels nostres músculs inspiradors aplicant-los una resistència amb les nostres mans en el moment de la inspiració. Podem treballar posant les mans a nivell lateral (per resistir el moviment d’expansió lateral del tòrax), o bé posant les mans sobre l’estèrnum i l’abdomen i aplicar una resistència sobre aquests punts en el moment d’inspirar. També podem fer resistència amb una banda elàstica posada al voltant del tòrax, i realitzant l’exercici igual a l’anterior.

• Apnea espiratòria i obertura costal: potser és el concepte més díficil de portar a terme durant les primeres sessions. Expulsarem tot l’aire, quedantnos sense aire als pulmons, llavors obrim costelles (ens imaginem que estem bucejant a la piscina i volem agafar aire però SENSE agafar-lo). Aguantarem en apnea durant 10 segons. A continuació us proposem un parell d’exercicis hipopresius: Atenea • Posició Inicial: de peu, amb els peus paral.lels i separats a l’ample del maluc, els genolls lleugerament flexionats. Farem una autoelongació de columna, colzes flexionats a 90º amb els palmells de les mans mirant a terra. Vigilarem de no pujar les espatlles durant la realització de l’exercici. Portarem el pes del cos cap a les puntes dels dits dels peus. • Exercici: agafem aire i el traiem lentament. Realitzem una apnea espiratòria

Salut

i obrim costelles, com si volguéssim fer una inspiració però SENSE agafar aire. Aguantem fent un esforç per obrir costelles i evitant pensar en amagar panxa. Després de 10-15 segons, agafem aire i fem tres o quatre respiracions toràciques lentes, mantenint l’autoelongació, el doble mentó i el pes del cos a la punta dels dits. Al finalitzar els cicles respiratoris tornem a repetir l’exercici. Hestia • Posició Inicial: Asseguts amb les cames creuades, recolzem l’esquena a la paret per a mantenir-la recta. Els braços els col. locarem igual que en l’exercici anterior, i realitzarem l’autoelongació i el doble mentó. • Exercici: farem el mateix procediment que en l’exercici Atenea. Per acabar, remarquem que el programa d’exercicis es completa amb una petita taula d’estiraments que treballin globalment el cos, afegint-hi el component de la respiració en cada posició.

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural

Montse Sansa Roquet 654 09 30 08

Laura Gracia Colell 630 78 35 63

Text i fotosLaura Gracia i Montse Sansa Centre de Fisioteràpia i Osteopatia www.centrefisioterapia.wordpress.com

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

natura

Les menjadores de moixons A moltes cases era costum d’espolsar les estovalles a

fora després de dinar perquè els pardals es mengessin les molles que s’havien generat al llarg de l’àpat. Era

una manera elemental de netejar i alhora d’alimentar

els moixons de l’era, el pati o el jardí. Avui no parlarem d’estovalles, però sí de donar menjar als moixons silvestres que tenim al nostre voltant.

om en tantes i tantes disciplines de tota mena, hi ha un terme en anglès per anomenar la pràctica d’alimentar ocells: bird feeding. I és que un cop més, al món anglosaxó són pioners en l’afició d’atraure i observar els moixons al nostre balcó, jardí o qualsevol mena d’espai exterior que tinguem. En aquells països, hi ha tanta gent aficionada als ocells que l’atracció de moixons amb menjar s’ha convertit en tot un subsector de l’ornitologia, de la indústria editorial, de la producció de llavors i derivats i de la fabricació de menjadores. Al Regne Unit i als Estats Units d’Amèrica, per exemple, són milions les persones que alimenten els ocells del seu jardí. Només

als EUA l’any 2001 es calculava que hi havia 46 milions d’aficionats a l’observació d’ocells. D’aquests, 40 milions es dedicaven sobretot a l’observació dels ocells propers, és a dir els de la seva localitat, barri o rodalies. Podem deduir fàcilment que molts d’ells devien practicar l’activitat d’alimentar-los, oi? Doncs les xifres econòmiques sobre el consum de menjar per a moixons, menjadores i caixesniu ho confirma: el mateix estudi Birding in the United States: A Demographic and Economic Analysis (2001) indica que aquell any els aficionats als ocells dels EUA es van gastar en aquell concepte, atenció, 2.867 milions de dòlars!!

Natura

El menjar pels ocells se sol posar a la tardor i a l’hivern, que és quan més els costa de trobarne, sobretot si neva. Si bé posar-los menjar els ajuda a sobreviure, hem de ser conscients que no els és imprescindible, ja que han viscut sempre sense les nostres aportacions d’aliment. En tot cas, convé ser constants un cop ja els hem acostumat a les nostres menjadores. Per altra banda, és inevitable que la disponibilitat artificial d’aliment interfereixi en la biologia i el comportament de les espècies que se’n beneficien. Hi ha estudis que ho demostren. Un efecte detectat, per exemple, és que, en augmentar la taxa de supervivència i millorar l’estat de salut, alguns individus s’aparellen abans i poden arribar a tenir una llocada més a l’any. Una altra conseqüència, menys falaguera, pot ser la transmissió de malalties entre ocells si les condicions d’higiene de les menjadores més freqüentades no són bones. És per això que convé tenir les menjadores netes i amb aliment en bon estat. Posar menjadores a la tardor i a l’hivern ajuda els moixons a trobar aliment, sí, i especialment aquí al Pirineu. Però sobretot ens permet tenir un bocí de natura a prop nostre, a casa mateix. Aquest és el principal i més important benefici d’aquesta pràctica que va en augment als nostres pobles i comarques. El ventall de bons moments està garantit: podem aprendre a reconèixer noves espècies, observar amb detall les seves formes i colors, fer pràctiques

El manteniment i l’observació de les menjadores són tasques que els nens i la gent gran poden fer perfectament.

de fotografia, intentar-los dibuixar, fixarnos en el seu comportament, descobrir les relacions que s’estableixen entre individus i espècies,... I és que veure mallerengues, pardals, caderneres, verdums, pit-rojos o lluers voleiant a pocs metres de nosaltres resulta captivador per a petits i grans. Atrau tant que mirarem menys la tele, estarem de més bon humor i s’alleugeriran una mica les nostres cabòries i angoixes. És, en resum, una manera senzilla, efectiva i econòmica de gaudir de la natura des de casa. Des de casa o des del pati de l’escola o des dels jardins de l’allotjament on ens estem. I és que també hi ha centres educatius i establiments turístics que disposen d’aquest material a les seves instal·lacions. Hi han vist un important recurs pedagògic i un element de sensibilitat vers la natura respectivament. Quines són les espècies que més visiten les menjadores a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà? Quins menjars els podem posar? Vegem-ho: Mallerenga carbonera: L’espècie més comuna a les menjadores de jardins urbans. Si la ratlla negra del pit és ampla i arriba fins al cul, mascle. Si és estreta i no hi arriba, femella. Li agraden molt els cacauets, les pipes i el llard.

La neu dificulta que moixons com aquests pinsans comuns i pardals xarrecs trobin menjar al terra.

Mallerenga blava: Menuda però amb molt caràcter, no dubta a plantar cara a moixons més grans. Si cal es penja de les branques més primes per buscar menjar. Gran consumidora de cacauets, pipes i llard. De vegades també tasta el negrilló.

Natura

Mallerenga petita: Menys urbana que les dues mallerengues anteriors, la petita pot ser molt abundant a menjadores situades a prop del bosc, especialment de pins i avets. Es deleix pels cacauets, les pipes i el llard. Mallerenga emplomallada: Totalment forestal, sobretot dels boscos de coníferes. És inconfusible per la seva cresta blanca i negra, que l’aixeca i l’abaixa tot sovint. Com les altres mallerengues, consumeix cacauets, pipes i llard.

Pica-soques blau: Visitant de les menjadores situades a llocs propers a boscos. El picasoques blau és més gros que les espècies anteriors. Sovint menja cap per avall. Li agraden especialment els cacauets, però no menysté les pipes. Pardal comú: Tot i que n’hi ha menys que abans, el pardal comú és encara l’espècie més abundant als nostres pobles i ciutats. Aprofita tot el que pot, però en ser menys àgil que les mallerengues, sovint s’acontenta amb el que cau de les menjadores.

1. Quan posem una menjadora per primera vegada, sovint la mallerenga carbonera és l’espècie que la troba abans que ningú. 2. Les boles de llard amb llavors barrejades són un menjar molt atraient per a tots els moixons. Però no pas tots són tan àgils com les mallerengues blaves per arribar-hi. 3. El color dels ulls de les mallerengues emplomallades varia al llarg de la seva vida. Com més vermellosos els té, més gran és. Aquesta és jove.

4 5

4. El pica-soques blau és l’únic ocell de Catalunya que sap baixar pels troncs cap per avall. Per això sovint té aquest posat quan visita les menjadores de cacauets. 5. La presència de lluers a les nostres menjadores pot variar molt d’un hivern a un altre. Els mascles són més verdosos que les femelles, i tenen el capell i la gola negres.

Natura

Pit-roig: Solitari i prudent, el pit-roig menja gairebé sempre a terra. Però el podem fer pujar a les nostres menjadores amb el llard i, sobretot, amb cucs deshidratats i amb una pasta especial per a moixons insectívors que també agrada als tallarols. Verdum: D’aspecte robust, el seu bec gruixut el delata com a bon trencador de llavors. El mascle és d’un verd grogós, mentre que la femella és grisosa. La seva menja preferida són les pipes, amb clasca o sense. A l’hivern, contrastant amb la neu, els verdums posen una nota de color als nostres jardins.

Lluer: Hi ha hiverns que n’arriben molts, i d’altres que n’arriben ben pocs. Si un lluer troba la nostra menjadora de negrilló o de cacauets, ja podem preparar-nos a tenir-n’hi uns quants més al cap d’uns dies. Cadernera: Elegant però si cal buscaraons, la cadernera és el moixó més acolorit que pot visitar les nostres menjadores. Per aconseguir-ho, la clau és oferir-li negrilló i tenir molta paciència. Li pot costar de trobar la menjadora, però quan ho faci...

Les potes llargues del pit-roig no estan fetes per penjar-se com les mallerengues. Per això els cistellons de rajoles de llard són una bona opció per a ell.

Si no tenim ni jardí ni pati també podem gaudir dels moixons. I tant! Hi ha models pensats per a tota mena d’espais exteriors. Fins i tot si només tenim una finestra. Normalment les menjadores es pengen d’una branca. A l’hora de triar el lloc hem de tenir en compte, primer, que la vegem bé des del menjador de casa, la cuina o una habitació. Recordem que la gràcia és que la puguem mirar mentre feinegem, mengem o reposem. En segon lloc, cal vigilar amb els gats. No pengeu la menjadora molt amunt, però sí a prou alçada perquè no hi arribin amb un bot. Eviteu posarla a prop d’arbustos on ells puguin amagar-se i saltar sobre els moixons que mengin a terra. I per últim, és bo netejar sovint la menjadora i els accessoris que hi puguem posar, com ara plats i abeuradors. A les nostres comarques, la temporada de menjadores va de mitjan octubre a l’abril. Quan arriba el bo les podem treure, buidar, netejar i guardar fins a la propera tardor. Hi ha gent que vol gaudir dels “seus” moixons tot l’any i per això no treu mai les menjadores. Cal tenir en compte, però, que a la primavera i a l’estiu els moixons les visiten poc perquè s’estimen més les proteïnes dels insectes. No patiu, quan torni el fred ells també tornaran. Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA

La cadernera és de les poques espècies que poden aprofitar el negrilló en aquesta mena de menjadores, gràcies al seu bec cònic i punxent.

Natura

Les potes llargues del pit-roig no estan fetes per penjar-se com les mallerengues. Per això els cistellons de rajoles de llard són una bona opció per a ell.

A l’hivern, contrastant amb la neu, els verdums posen una nota de color als nostres jardins.

La cadernera és de les poques espècies que poden aprofitar el negrilló en aquesta mena de menjadores, gràcies al seu bec cònic i punxent.

Tu hi poses la casa,

nosaltres el menjar

i la natura els convidats

la primera botiga del Pirineu català per gaudir de la natura Menjadores, llavors, llard, caixes-niu, prismàtics, hides, càmeres de fototrampeig, llibres especialitzats,... Horari habitual: De 09:00 a 13:00 dimarts, dimecres i divendres De 16:30 a 18:30 de dilluns a divendres De novembre a abril, dissabtes alterns de 10:00 a 13:00 El treball de camp ens pot fer alterar aquest horari, per això recomanem de trucar-nos abans.

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

NATURA DE L’ALT URGELL: Natura

PATRIMONI i RECURS

Exposició permanent a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell Descobreix la diversitat del patrimoni natural de l’Alt Urgell, els seus espais protegits i la seva oferta ecoturística. Per a tots els públics, inclosos els més petits. Visites guiades per a escoles, amb dossiers pedagògics segons les edats. Més informació: info@espaiermengol.cat T. 973 353 057 C. Major, 8 la Seu d’Urgell

LECTURA

VOLTES I RONDA DEL CANIGÓ

ntre les comarques del Vallespir, al sud, i el Conflent, al nord, sorgeix una poderosa muntanya que és esmentada per primera vegada en un acte de lány 949. Es tracta del Montis Canigonis, o el que és el mateix, el Pic del Canigó. Aquest cèlebre gegant de roca de la Catalunya septentrional va ser considerat durant molt temps com el punt més elevat dels Pirineus, i ha estat al llarg dels segles un lloc molt fecund en el que a llegendes es refereix. Bruixes, ànimes en pena, encantades, cavallers, dimonis i tota mena de malediccions han dominat límaginari popular dúna muntanya que per al poble català simbolitza la unitat cultural i lingüística. El mític Canigó ha inspirat poemes, llibres sobre llegendes i guies excursionistes. En aquesta última matèria destaca Voltes i Ronda del Canigó, una exhaustiva obra que ens convida a descobrir fins als indrets més desconeguts dúna fascinant i misteriosa regió a través de quatre llargs recorreguts: Volta del Canigó (66,5 Km.), Volta de les Reserves Naturals (69,8 Km.), Volta del Vallespir (95,5

Km.) i Ronda del Canigó (149,4 Km.) A més, la guia compta amb detallats mapes parcials, interessants apartats dedicats a la cultura, història, natura i diverses informacions pràctiques que ens seran de molta utilitat a l´hora démprendre les travesses dún espectacular massís on, no ho oblidem, lálpinisme també té cabuda: paret nord del Barbet, cresta de Gasamir, couloir Escarra… Léditorial Chamina ha encertat de ple amb aquest monogràfic sobre el Canigó. De ben segur que si Pere III dÁragó pogués aixecar el cap -rei que suposadament va pujar al cim lány 1285-, estaria satisfet de veure una guia dedicada a la muntanya dels seus somnis. Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Voltes i Ronda del Canigó AUTOR: Varis EDITORIAL: Chamina Editions, 2011 P.V.P: 15 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

La tardor, la gran batalla entre les masses d’aire polar i tropical.

Ja som a la tardor, l’època de l’any on passem de l’estiu, que es caracteritza per una relativa calma atmosfèrica

a les nostres latituds, a un major dinamisme atmosfèric causat per una gran batalla entre dues masses d’aire molt diferents, la polar i la tropical.

l’estiu, quan a les nostres latituds (uns 40º N) tenim una certa calma atmosfèrica, trobem que les masses d’aire que ens afecten són d’origen tropical (càlides). - Ja vam veure en el Num. 2 de SENT, que el Pirineu és un cas especial on les tempestes estivals fan que el clima estiuenc no sigui gens encalmat, sinó tot el contrari. En la mateixa època de l’any, per sobre de la latitud 60º N trobem la massa d’aire polar, d’unes característiques completament diferent de la massa d’aire tropical. Per tant, cap a la latitud 60º N trobem que hi ha la frontera que separa aquestes masses d’aire. Aquesta separació s’anomena Front Polar i és en aquesta frontera on les dues diferents masses d’aire es troben en continua batalla.

Aquesta batalla propicia la creació de pertorbacions i fronts, sinònims com ja sabem de temps insegur i inestable. Si mirem un mapa del temps representatiu de l’estiu, ens adonarem que les grans pertorbacions circulen per Islàndia i els Països Nòrdics mentre al Pirineu està lliures de borrasques. B

60º A

Front Polar

Meteorologia

Amb l’arribada de la tardor aquest front (relacionat amb el corrent en Jet Polar), agafa força, baixa de latitud i s’ondula provocant que les pertorbacions que fins a l’estiu només afectaven les latituds més altes de l’hemisferi nord, ara ens puguin arribar a casa nostra. Depenent de l’any, aquesta baixada de latitud pot ser més o menys important i més o menys ondulada, creant a grans trets que ens arribin més o menys borrasques a casa nostra i en definitiva, tinguem una tardor més plujosa o no. 60º

ESTIU

50º

HIVERN

A mesura que la tardor va avançant, la nit perpètua a l’àrtic i la disminució de radiació solar a l’hemisferi nord, provoca que dia rere dia arribi menys energia del sol (calor) en aquest hemisferi de la terra i per tant la massa d’aire del front polar sigui cada vegada més freda i més extensa. Com a conseqüència, com més avancem a la tardor, les masses d’aire que ens puguin arribar del nord poden ser cada cop més fredes, fet que explica clarament la disminució de les temperatures a casa nostra a mesura que ens apropem a l’hivern i que la cota de neu a grans trets sigui cada cop més baixa.

Ruixat fort de principi de tardor amb l’arribada de les primeres pertorbacions.

Estadísticament molts dels grans episodis de pluges abundants d’àmbit general pirinenc és a dir, grans plogudes que han afectat gran part del Pirineu -, es donen entre els mesos d’octubre i especialment novembre, a causa del naixement de grans pertorbacions al Front Polar. Aquestes borrasques, algunes d’elles molt grans i actives, poden arribar al centre de la península Ibèrica, fent que la part davantera de la pertorbació què és la més activa sumada a la incidència de vents del sud o sud-oest sobre la barrera pirinenca, generin abundants precipitacions al vessant sud del Pirineu, provocant grans episodis de pluges i fins i tot, alguns temporals fatídics com el del novembre del 1982.

7 de novembre de 1982

Daten: Reanalysis des NCEP, Wetterzentrale©, www.wetterzentrale.de

En algunes èpoques de l’any, la llunyania del Front Polar de casa nostra o la poca ondulació d’aquest, pot provocar que estiguem molts dies sense rebre la visita de pertorbacions. Si passen massa dies, setmanes o mesos, parlarem probablement de sequera. També sovint algunes de les borrasques que ens arriben no ho fan amb bona trajectòria i per tant no sempre s’acaben produint pluges, com per exemples les pertorbacions de nord, que solen deixar només precipitacions al vessant nord del Pirineu. Com hem dit el Front Polar sol anar relacionat amb el corrent en Jet Polar. Aquest corrent de vents que envolta aproximadament el cercle polar àrtic del planeta, se situa a uns 10000m d’alçada i es caracteritza per ser un potentíssim corrent de vents de fins a 400km/h al seu nucli, amb una llargada de milers de quilòmetres, centenars de quilòmetres d’amplada i un gruix d’uns quants milers de metres. La seva intensitat és màxima a l’hivern i sol ser un factor determinant en les previsions del temps per zones de muntanya, ja que la incidència d’aquest corrent en zones amb grans muntanyes, reactiva i molt les precipitacions sobre aquestes àrees. En diverses ocasions durant l’hivern, el corrent en Jet Polar passa per sobre del Pirineu, provocant abundants nevades que solen afectar a tota la serralada. En contrapartida a l’augment de la inestabilitat durant la tardor, amb un temps més dinàmic i canviant, es dóna un fet contradictori; la

Neu als cims i colors de tardors al fons de les valls

Meteorologia

reducció del nombre de tempestes al llarg de l’avançament de la tardor, fins a l’absència gairebé absoluta de tempestes durant l’hivern. Aquest fet s’explica en la relació que tenen aquests fenòmens meteorològics amb la disponibilitat d’altes temperatures. Com vam veure al número 2 de SENT, l’estabilitat atmosfèrica juntament amb la calor estiuenca, formen grans corrents tèrmics a causa dels relleus pirinencs que originen la formació de grans cumulonimbus i amb ells, l’aparició de les tempestes. A mesura que arriba l’època freda de l’any, la manca de calor produeix absència de corrents tèrmics i en definitiva la no creació de nuvolades. I voldria utilitzar aquestes últimes línies per introduir el tema del pròxim número de SENT, el canvi climàtic. Ja analitzarem com ha afectat al Pirineu en la següent publicació, però m’agradaria citar un dels possibles efectes secundaris que aquest pot provocar a casa nostra, dins dels molts escenaris teòrics. En relació amb aquest article, és probable que amb l’escalament global, el corrent del Golf es debiliti, el clima europeu esdevingui molt més fred i el Front Polar baixi de latitud, afectant-nos més borrasques i patint un escenari climàtic lluny del qual molts científics pronostiquen, on seran més habituals les nevades i les grans fredorades. I és que la incertesa en la meteorologia, és la que la fa tan atractiva! Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS

Vols rebre la revista SENT a casa? Meteorologia

SUBSCRIPCIÓ

Núm. 3

NOVEMB RE DESEMBR E 2015 EXEMPLAR GRATUÏT

Núm. 2 SETEMBRE OCTUBRE 2015 REVISTA D’ESPORT

I MUNTANYA

DE L’ALT

REVISTA D’ESP ORT

EXEMPLAR GRATUÏT I MUNTANYA

A I PALLARS SOBIRÀ URGELL, CERDANY

DE L’ALT URGE LL, CERDA NYA I PALLA RS SOBIR À

PLAR EXEM UÏT GRAT

Núm.

GOST L-A 2015

JULIO

ISTA REV

NYA MUNTA

YA I CERDAN GELL, LT UR DE L’A

de ral atu u cN ral Par Pirineral i cultu l’Alt ni natu o

Envian’s un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu.

RT I D’ESPO

im Patr

IRÀ S SOB PALLAR

Transpyr a

ic ràct

es la p s vi T Le es en SALU ètiqu rg ene rtiva o més esp urt A S olt l R t de NATU iràs m xita d mple gau La conc O e b els MÈTEa pirin a am eu d a ob clim irin IÓ Tr s del P DIC TRA ioniste rd aco

UEióUExcursaio

sta

graduar-se El repte de Bike en Mountain

ortiu esp Poli Club erdà c Puig

nt Club Parape Pirenaic portiva AEP ació Es ci Asso rs Palla

t Kayak Sor ÜES CLUB D’AIG BRAVES

Club Ciclista Bellver A.E. Sedis

Bàsque

Pistes d e descens

Neu i di

versió

Club d’Esq uí Elitcerda nya

Club cic lista Sort

Un llenc Urge

PREU ANUAL 22€ + IVA Vine a gaudir de la marxa nòrdica al cor del Pirineu Català. Tastos de marxa nòrdica, cursos i moltes sortides. Consulta la nostra web www.nordicwalking.cat, i descobreix el Pirineu més desconegut caminant amb bastons. Fes-te soci! Per 20€/mes, vine a caminar a qualsevol de les sortides proposades en el nostre calendari. Tens més de 35 sortides per escollir al mes, de diferents dificultats!

Al novembre, vine a provar-ho gratuïtament un dia i iniciat amb nosaltres amb aquesta activitat física saludable, divertida i en contacte directe amb la natura. Consulta tota la informació de l’associació i les sortides a www.nordicwalking.cat, o contacta amb nosaltres a: nordicwalking@nordicesport.com

EDITORIAL

tradiciO

Fira de la tardor de Sort El 7 I 8 de novembre a Sort, es celebra la Fira de la

tardor - XI mostra i 1r concurs d’ovella xisqueta. També inclou l’àrea de productes de proximitat, empreses

i entitats, el mercat multisectorial i com a novetats:

mostra de cerveses artesanes de proximitat, mostra de bestiar de peu rodó, mercat de segona mà de material esportiu i torna la Fira-festa.

a Fira de la Tardor de Sort es celebra des de temps immemorials tot i que s’han anat introduint nombrosos canvis fruit de l’adaptació als temps moderns, fins a esdevenir una fira multisectorial en la qual el visitant trobarà des de maquinària agrícola i vehicles fins a un mercat artesanal i degustacions gastronòmiques. Tot i que el seu origen és ramader i antigament es dedicava el primer dia a les auvelles (ovelles) i el segon als animals de peu rodó (cavall, mules…), aquest mercat es va anar perdent a mesura que s’anava guanyant en

comunicacions viàries, i la finalitat de “trobada” per a la compra-venda es va convertir en innecessària. Malgrat això, des de fa 11 edicions, un dels actes principals de la Fira és la singular Mostra d’ovelles de la raça xisqueta, que es realitza el diumenge al matí, una varietat ovina autòctona, molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté en un alt grau de puresa, ja que ha estat força aïllada geogràficament. Com a novetat d’enguany, la mostra inclou també el 1r Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta.

Fira de la tardor de Sort

L’oferta comercial es concentra a l’artèria viària de Sort, l’Av. Comtes de Pallars (carretera C-13) i carrers del voltant on els visitants poden gaudir de més d’un centenar de parades d’artesania, roba, alimentació…entre les que cal destacar l’àrea local-comarcal amb més de 50 establiments, entitats i artesans, una bona representació dels principals sectors de la comarca que també dinamitzaran la fira amb diverses activitats i que l’Ajuntament de Sort vol potenciar cada vegada més amb NOVETATS com les d’enguany: • 1r Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta: El sector ramader tindrà enguany la seva novetat, realitzant per primera vegada un concurs que atorgarà el premi a l’explotació que presenti la millor mostra de raça xisqueta. • També trobarem una mostra d’animals de peu rodó. • Mostra de cerveses artesanes de proximitat a la Plaça Major: Durant tot el cap de setmana tindrà lloc una mostra de cerveses artesanes a la Plaça Major, principal porta d’entrada al Carrer Major i eix comercial tradicional de la vila. Més de 150 anys de comerç a Sort. • Torna la Fira-festa: el dissabte per la nit, un gran sopar popular i ball de fira organitzat pels veterans del futbol del Pallars Sobirà que en la darrera edició, l’any 2013, va comptar amb més de 400 comensals. El plat principal és el corder de raça xisqueta. • Mercat de segona mà de material esportiu: organitzat per l’Associació Esportiva Pallars (AEP).

Parades a l’Avinguda Comtes del Pallars. Sort llueix la seva versió més comercial.

I com ja és habitual en les darreres edicions: A l’àrea de l’alimentació destaquen els productes de proximitat: formatges artesans, embotits, carn ecològica, «retassia» (Ratafia)…

La Fundació Casanovas Sansa, en el marc del projecte Recossira, organitza per 6è any consecutiu un concurs de « retassia » que en algunes edicions ha comptat amb més de 50 participants. Pel que fa a l’artesania podem destacar de la producció local que hi serà

Alberg l’Abadia de Montenartró, un lloc bó... Allotjament per a 20 persones en còmodes lliteres, sala amb foc a terra, hort-jardí,... bon menjar i bona acollida. +info T. 620 822 745 refugimontenartro.blogspot.com

present : salers i altres peces de fusta, cistells, sabons, olis, treballs amb llana d’ovella xisqueta, forja, bijuteria… I podrem gaudir d’una exhibició de teixir artesanalment. També trobarem informació i venda de d’altres productes relacionats amb el comerç i la indústria locals, serveis esportius i la ja tradicional exposició de vehicles i de maquinària agrícola… A la fira hi participen, nombroses entitats i associacions de la comarca com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, oferint informació sobre les seves activitats El Consell comarcal del Pallars Sobirà participa amb una xerrada sobre fruits del bosc i l’exposició « Pallaresos del món » una exposició fotogràfica, en la qual ens servim d’imatges de la vida quotidiana de persones i/o famílies immigrades i arrelades al Pallars Sobirà.

A dalt, activitats al Parc del Riuet. Sota aquestes línies, concurs del Ganxo.

Taller artesanal de forja

El públic infantil podrà gaudir, a més de la xisqueta més famosa, «la Queca de Crackòvia», de l’espectacle «Enciclopèdia baixeta de nit», a càrrec del grup 2 Princeses Barbudes. I per agafar gana per sopar, res millor que participar a la ballada popular de sardanes i rigodons guiats per l’Associació cultural sardanista i l’Associació cultural de joves de Sort que també disposaran d’un punt d’informació de les activitats que han dut i pretenen dur a terme que juntament amb la novena Trobada de músics pallaresos configuren la proposta d’arts escèniques d’aquesta fira. El diumenge donarà pas a unes artistes ben especials les « xisquetes », les auvelles d’aquesta raça autòctona que acompanyades de crestons sortiran al magnífic escenari del Parc del Riuet on antigament s’hi venien

Fira de la tardor de Sort

Mostra d’ovelles de la raça autòctona xisqueta. Sota aquestes línies, les actuacions músicals amenitzen la Fira.

i compraven els caps de bestiar de la fira, i gràcies a les habilitats dels pastors que encara queden a la comarca ens mostraran alguns costums del pastoreig. L’ACOXI, Associació catalana de criadors d’oví de raça xisqueta porta 11 anys organitzant aquesta activitat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sort i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Text i fotos: Ajuntament de Sort Tel. 973620010 - turisme@sort.cat www.sortturisme.com

EXCURSIÓ DE MARXA

RUTA CIRCULAR

NORDICA

L’ESPECTACLE DE COLORS DE TARDOR

EDITORIAL

L’associació Nòrdic Walking – Nòrdic Esport, després de les dues sortides

proposades en els anteriors números de SENT pel Parc Natural de Cadí –

Moixeró al sector de l’Alt Urgell, ara

us anima a visitar un raconet de l’altre parc natural de la comarca, el de l’Alt Pirineu, per descobrir uns dels llocs

més espectaculars del Pirineu durant la tardor, el bosc de l’Aubaga.

Text i fotos: Albert de Gràcia

’Aubaga d’Os de Civís presenta uns dels escassos boscos mixtos d’avet i moixera de guilla (o besurt) del Pirineu. El besurt generalment no forma boscos com en aquest indret i és durant la tardor quan els seus fruits vermells combinats amb les fulles d’espectaculars tonalitats groguenques i vermelles, es barregen amb els verds foscos dels avets, per oferir-nos un veritable espectacle cromàtic durant aquesta estació. La vall d’Os de Civís és força coneguda donat que és l’única vall i poble català que té la peculiaritat de tenir el seu únic accés per carretera des de territori estranger, en aquest cas el principat d’Andorra. Per arribar haurem d’agafar la carretera que surt entre Sant Julià de Lòria i Santa Coloma i que porta cap a Bixessari i continuar uns pocs quilòmetres més fins a arribar a territori català i més tard, fins al poble.

Bellver de Cerdanya - Coll de Pendís

El poble d’Os de Civís.

Començarem l’itinerari, ben senyalitzat amb les marques grogues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al bell poble d’Os de Civís, característic pels seus meravellosos carrers costeruts, l’església romànica de Sant Pere i per la bona oferta d’establiments turístics. Sortirem del poble seguint la carretera que puja direcció a la borda de la Plana, on hi ha les instal·lacions d’un gran hotel. Abans d’arribar al primer revolt d’aquesta carretera que creua el riu Salòria, veurem la senyalització que ens duu a resseguir-lo aigües amunt per un bonic corriol. El camí s’enfila pel vessant de la muntanya, sempre seguint la direcció del riu Salòria i creua diferents torrents que es troben equipats amb alguns trams amb cordes, que ens ajudaran a passar els llocs més tècnics sense dificultats. Tot i que hi ha algun tram que ens pot fer dubtar de l’itinerari, si ens fixem bé amb les senyalitzacions, no ens perdrem. Arribarem a l’alçada del riu i el creuarem per un pont de fusta. Trobarem les senyalitzacions per continuar el nostre itinerari cap a la collada de Conflent i un altre que ja retorna cap a Os de Civís (l’itinerari del riu Salòria) i què és una bona opció per si no volem allar-

gar tant l’excursió. Nosaltres però, continuarem per fer l’itinerari més llarg. Tornem a creuar el riu i trobarem la borda Gavatxó, una antiga edificació que testimonia un passat ramader que era molt important a la zona i que està situada al peu del camí que estem fent, que era un dels principals passos històrics entre Andorra i Os de Civís amb la vall de Santa Magdalena, que comunica amb la veïna comarca del Pallars Sobirà. Anirem guanyant alçada per la vall i el camí ens tornarà a fer creuar per un pont de fusta el riu. Des d’aquí, començarem a enfilar pel camí fins al Pla de la Cabana, des d’on veiem els salts d’aigua que baixen del cim més alt de l’Alt Urgell, el Salòria. Continuem fent ziga-zaga per forts pendents fins a sortir a la Collada de Conflent, pas estratègic entre Equipaments a la Collada de Conflent

les valls d’Os de Civís i la vall de Santa Magdalena. En aquesta collada trobarem uns quants búnquers de la Línia Pirineus, dues taules interpretatives del Parc Natural de l’Alt Pirineu que ens donarà informació diversa sobre aquest indret i el camí per ascendir al cim del Salòria. Des d’aquí, seguirem pel camí senyalitzat des de la collada cap a Servellà. Un altre dia o si tenim temps però, podríem baixar cap a la vall veïna per visitar les bordes de Conflent i la seva l’església a la Mare de Déu. El camí cap a Servellà és molt evident, tot i que a vegades es troba força enfangat a causa del pas continu del bestiar. Passarem per El riu Salòria ens acompanya durant el primer tram de l’itinerari

Ruta circular pels boscos d’Os de Civís

Espectacle de cims des de Servellà

diverses fonts amb abeuradors pels animals i notarem que el camí es va fent cada cop menys evident, tot i que no presenta gaire pèrdua. Anirem guanyant vistes i arribarem a Servella, una espectacular carena de la serra que ens ofereix panoràmiques úniques d’aquest sector del parc natural, amb els cims del Salòria i de Cabús com a grans protagonistes al nord, a l’est un gran reguitzell de cims andorrans i al sud muntanyes de l’Alt Urgell on destaca de forma imponent la serra del Cadí. Continuarem resseguint la carena de la serra per prats d’alta muntanya i de sobte el camí comença una pronunciada baixada cap a un coll. Nosaltres haurem d’anar per l’extrem esquerre dels prats que ocupen aquest coll i passarem a tocar de monumentals exemplars de pi negre. Més tard, el camí ens anirà endinsant per dins del bosc de l’Aubaga per oferint-nos un veritable espectacle policromàtic, amb infinitat de tonalitats grogues, verdes, taronges, liles i vermelles. Sortirem a la pista forestal que uneix Os de Civís amb la Collada de Conflent i seguint en direcció est (dreta), anirem baixant per ella fins al coll de l’Aubaga.

Arribats al coll, en un punt de cruïlles de pistes forestals, trobarem les indicacions del camí que baixa en fortíssim pendent per l’obaga d’Os de Civís, on també trobem una línia elèctrica. El camí, sempre costerut entremig del fantàstic bosc de colors, ens farà perdre molt ràpidament alçada. Haurem d’estar atent amb les relliscades si està moll i parar de tant en tant si patim de mals de genolls a les baixades. En arribar a la part final de la baixada, ja a tocar del poble, anirem a buscar a la nostra dreta el bosc i acabarem creuant el riu d’Os de Civís a l’alçada del mateix poble, punt final de l’itinerari.

Trams de l’itinerari en plena tardor

Aquest itinerari és molt recomanable ferlo amb marxa nòrdica durant l’època més càlida de l’any, quan no hi ha neu ni gel al recorregut, però com hem suggerit, la millor opció és realitzar-lo entre mitjans d’octubre i principis de novembre per veure el bosc vestit amb els millors colors de la tardor.

Ruta circular pels boscos d’Os de Civís

FITXA TÈCNICA

Vistes cap a Andorra

2.150 m

1.492 m

9 km

Recorregut: 9,1 km Desnivell de pujada / baixada: 700 m Temps de marxa: 4h25 depenent del nivell. Dificultat: Alta Època recomanada: Tot l’any, a l’hivern amb el terreny nevat es pot fer amb raquetes de neu (risc baix d’allaus). Punt de partida i arribada: Os de Civís Tipus d’itinerari: Camí de ferradura, marcat amb franges grogues. Tipus de recorregut: Circular

Panoràmica des de Servellà

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN B T T

RUTA CIRCULAR A LA VALL D’ANGOSTRINA

EDITORIAL

La visita de l’església de Sant Martí

d’Envalls amb btt des de Llívia, és l’excusa perfecta per endinsar-nos a la Vall

d’Angostrina, que durant aquestes prime-

res setmanes de tardor, llueix un contrast de colors digne de les millors postals. El

descens fins al poble d’Angostrina, i més tard fins a Llívia, assegura la diversió en un paratge extraordinari.

Església de Llívia. Punt d’inici i final de la ruta.

Ruta circular a la Vall d’Angostrina

a ruta comença des de l’església de Llívia, que bé mereix una visita abans de començar a pedalar. Una vegada sobre la bicicleta, sortirem pel fons de l’aparcament superior, a través d’un ample carrer que seguirem 300 metres fins a trobar l’inici del camí que visita les Fonts de Llívia (anunciat com a sender 153). Seguint aquesta pista sense asfaltar trobarem la Font del Sofre (km 1,15) i la Font del Ferro (km 2,00), abans de pujar fins al pla del Tudó. En aquest primer tram d’ascens creuarem també el riu de Targasona, un petit rierol que va fent boniques cascades en el seu recorregut fins al Segre. Damunt aquestes línes la Vall d’Angostrina en tot el seu esplendor. A la imatge de l’esquerra, creuant el riu de Targasona a la pujada cap al Pla del Tudó.

Ja al pla del Tudó (km 3,55) seguirem recte per acabar pujant fins a Targasona seguint marques de PR (marques grogues). Des del començament, les rampes de pujada són dures, però petits trams plans ens deixen recuperar forces i seguir fins arribar a trobar la carretera D-618 (km 5,50 de la ruta btt), que seguirem en direcció Targasona uns 500m fins a trobar la rotonda i carretera que ens acostarà fins al forn solar de Themis, reconeixible fàcilment per la seva gran torre de formigó. A l’Església de Sant Martí s’hi pot arribar sense baixar de la btt.

Aquesta central tèrmica, és actualment una plataforma d’investigació per a la recerca i desenvolupament de projectes relacionats amb l’energia solar i es pot visitar durant els mesos de juliol i agost. Nosaltres però, just a l’entrada de Themis (km 8,20) agafarem el camí que surt a l’esquerra amb marques de GR (marques vermelles i grogues) i que després de creuar un filat, planeja pels camps fins a trobar el Camí de la Ribera d’Angostrina. Seguint aquest camí horitzontal al costat d’una canalització d’aigua, ens endinsarem tot mantenint l’alçada per la Vall d’Angostrina, un indret verge on la única edificació existent és la petita església de Sant Martí d’Envalls que més tard visitarem. Al km 11,20 deixarem el camí per fer un gir de gairebé 180 graus a l’esquerra i baixar per una pista amb força pendent que ens portarà directes al riu, que podrem creuar per la seva llera o bé per una passera de fusta. Ja a l’altra banda, agafarem la pista que remunta la vall i que de pujada ens conduirà fins a Sant Martí d’Envalls (km 13,00). Per visitar aquesta esglesieta romànica del segle XII només caldrà deixar la pista principal per seguir sobre la bici 150m fins a la mateixa porta lateral de l’església, que normalment està oberta.

Una vegada retrobada la pista, la seguirem de pujada creuant una barrera i fins a trobar el primer revolt tancat a la dreta, ja a dalt de la Serra de N’Artigues (km 14,70). Aquest tram de pujada el farem per dins un bosc de bedolls que durant la tardor ens regala unes imatges espectaculars. Des d’aquest punt podrem veure tot el que portem de ruta, i també el descens que ens espera fins a Angostrina! Deixarem aquí la pista i seguirem el GR, que primer camp a través i després per sender, va baixant per una trialera que ens farà oblidar tot l’esforç de la pujada.

Camp a través en el descens cap a Angostrina.

Haurem de parar atenció quan portem just 900 metres de descens (km 15,70), ja que en aquest punt haurem de deixar el GR per agafar el sender que surt a l’esquerra i que torna a recuperar el llom de la serra. L’inici d’aquest sender està marcat amb una creu de GR (marca de direcció equivocada).

Trialera al primer tram del descens.

En aquest segon tram de descens, també per corriol, seguirem un petit canal de rec que haurem de saltar en diferents ocasions fins arribar al poble d’Angostrina. Hi entrarem per la part alta, passant per davant el cementiri i l’església de Sant Andreu (km 17,30) per després baixar per dins els estrets carrerons fins a trobar la carretera general, que aquest cop seguirem de baixada durant un quilòmetre fins a Vilanova de les Escaldes. Ja a Vilanova passarem per sota el càmping municipal i creuarem el riu d’Angostrina per enfilar-nos 400 metres per una pista de terra. En aquest punt (km 19,30 de la ruta) deixarem la pista principal per seguir el sender 312 que surt a l’esquerra i que ens portarà directes a Llívia i al punt d’inici i ara final de la ruta. Text i fotos: Adam Grifoll

Sender sobre Angostrina i el poble de Llívia al fons.

Ruta circular a la Vall d’Angostrina

Pujant cap a la Serra de N’Artigues a través d’un bosc de bedolls.

1.640 m

1.225 m

22 km

FITXA TÈCNICA

Recorregut: 22 km Desnivell de pujada / baixada: 700 m Temps de marxa: 2h45 amb bicicleta i depenent del nivell. Dificultat: Molt difícil. Punt de partida i arribada: Llívia, en l’aparcament de l’església. Tipus d’itinerari: Pista i corriol. Tipus de marca: GR i PR Tipus de recorregut: Circular. Observacions: L’itinerari que es proposa des de l’església de Sant Martí d’Envalls fins a Angostrina fan que l’itinerari agafi una dificultat de Molt Difícil. Si el descens es fa per la pista principal que remunta la Vall d’Angostrina la dificultat passa a ser Moderada.

València, sortint d’Esterri d’Àneu i passant per Sorpe i València d’Àneu

’itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades, - podem trobar alguns vehicles - creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m. i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. Precaució amb els vehicles, la carretera té un únic carril i doble sentit. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un sender molt divertit i ciclable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Ens aquest punt girem a l’esquerra i fem un tram de forta pujada no pedalable, uns 5 min. fins trobar la pista forestal de la Mata de València cap a l’esquerra. Aquest tram coincideix amb la ruta 5 del mateix centre BTT, en sentit contrari. Quan s’acaba la pista forestal comença un tram de sender. Tot aquest tram està prohibit anar a damunt de la bici per evitar la degradació en zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Circular sobre la bicicleta és motiu de sanció. Aquest tram està senyalitzat amb piquetes grogues. Creuem el riu de Cabanes per un pont i ens dirigim a l’antiga carretera del port (aquest tram també coincideix amb la ruta Pedals de Foc). Arribats a la carretera, a la dreta, passem per davant del refugi del Gerdar i més endavant ens incorporem a l’actual carretera del port, que agafarem en direcció a Esterri. Atenció als vehicles.

PER SENDERS I PISTES EN B T T

més extensos del sur d’Europa, la Mata de

RUTA CIRCULAR DEL GERDAR

Preciosa ruta per un dels boscos d’avets

Ruta circular del Gerdar

La ruta té d’interès l’església dels Sants Just i Pastor a Son, les restes de l’antic castell del comte del Pallars i l’església de Sant Andreu a València d’Àneu i sobretot la impressionant avetosa de La Mata de València, el bosc d’avets més extens de la Península. Text i fotos: Centre BTT Valls d’Àneu www.vallsdaneu.org

A la cruïlla de Sorpe, girarem a la esquerra. Entrem fins la plaça del poble on hi ha aigua, i seguirem un indicador a ma dreta cap el poble de València d’Àneu. Creuem la carretera i continuem per l’antic camí que unia aquests pobles. Arribats a València d’Àneu, a la sortida del poble, a l’esquerra, prenem un camí estret i molt tècnic (podem trobar gent caminant), que ens portarà a la part alta del poble d’Esterri.

FITXA TÈCNICA Recorregut: 26.6 km Desnivell pujada/baixada: 700 m Temps de marxa: 2 hores Dificultat: mitja Punt de partida i arribada. Esterri d’Àneu Tipus d’itinerari: carretera, sender i corriol Tipus de marca: centre BTT Tipus de recorregut: circular Observacions: Cal tenir present que hi ha un lloc on no està permès anar damunt la bicicleta.

1.638 m

951 m

Tel. 973 62 63 45 / 649 38 73 18 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org

26 km

Centro BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu

Camí Vell de les Valls d’Aguilar

El p r o j e c t e

Introducció: El municipi de les Valls d’Aguilar està situat a l’oest de l’Alt Urgell, limita al sud amb el Boumort i al nord amb el Port del cantó. Com d’altres zones del Pirineu, amb l’arribada de les carreteres, l’ús tradicional dels camins va anar disminuint progressivament i molts d’aquests es van acabar perdent. Amb la voluntat de recuperar una part d’aquesta xarxa històrica de camins, neix el projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar.

l passat mes d’octubre van finalitzar les tasques d’arranjament, senyalització i equipament del projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar, un itinerari circular que passa pels tretze nuclis de població del terme municipal amb un recorregut total d’uns 53 km. Ara bé, com sorgeix aquesta iniciativa? Camí Vell de les Valls d’Aguilar neix de la fusió de dues iniciatives que s’estaven desenvolupant al municipi al mateix temps, i que no tenien cap connexió. Per una banda, la

Unió Excursionista Urgellenca (UEU) va iniciar un procés participatiu que consistia en demanar els socis i sòcies de l’entitat que aportessin el màxim d’informació possible sobre els itineraris de senderisme existents a l’Alt Urgell per tal d’identificar-los. Mentre es realitzava aquest recull a escala comarcal i gràcies al bon nivell d’informació documental obtinguda al municipi de les Valls d’Aguilar (cartografia històrica, fotografia aèria, fonts administratives, etc.), es va ampliar aquesta recollida amb la incorporació

Camí Vell de les Valls d’Aguilar

Bosc d’Espaén imatges de l’abans i el després de l’actuació de neteja del camí. A sota, senyalització direccional a la Guàrdia d’Ares.

de la informació procedent de les fonts orals, especialment, els padrins dels pobles (de Taús, Junyent, Miravall o Noves de Segre), com a testimonis d’excepció dels canvis experimentats en aquest territori des de la segona meitat del segle XX, així com fonts documentals: cartografia històrica, fotografia aèria, algunes fonts administratives i referències bibliogràfiques. L’inici de la recollida d’informació sobre els camins del terme va coincidir en el temps amb la posada en marxa d’una iniciativa de l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar consistent en la recuperació de camins tradicionals per part dels veïns del municipi. A partir d’un seguit de trobades itinerants pels diversos pobles, es proposava dur a termes tasques d’arranjament d’algun camí antic. A partir d’aquest moment, les accions entre l’Ajuntament i la UEU es van coordinar per poder recopilar

i sistematitzar el màxim d’informació possible sobre la xarxa de camins tradicional del municipi, i identificar el seu traçat amb la màxima exactitud possible, per tal de tenir la certesa que aquells camins que s’estaven recuperant, corresponguessin amb els antics camins rals del terme. La informació recollida durant aquest període tenia una finalitat molt clara: en el cas que s’obtingués finançament per adequar camins, calia actuar sobre els que s’estava intervenint. A principis de l’any 2015 es va obtenir finançament per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, els fons FEADER i la Diputació de Lleida, i a partir d’aquest moment és quan neix oficialment el projecte

Ajuntament de les Valls d’Aguilar

Gràcies, sense ells el projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar no hauria estat possible

Camí Vell de les Valls d’Aguilar

3 4

Camí Vell de les Valls d’Aguilar. Atès que abordar la totalitat de la xarxa de camins del terme (la històrica i l’actual) és complex tant des del punt de vista dels recursos com de calendari, es van seleccionar els principals camins que unien els diversos pobles del municipi (els camins rals), de manera que s’obté com a resultat un itinerari circular que transcorre pels tretze nuclis de les Valls d’Aguilar. D’aquesta manera, cap nucli de població queda exclòs del projecte. Catalunya no compta amb cap normativa que reguli la senyalització dels senders i això ha provocat la proliferació i diversificació de marques, a voltes sense cap mena de coherència territorial. Aquest és un aspecte negatiu, no només des del punt de vista paisatgístic, sinó també pel que fa a l’aprofitament lúdic i turístic del camí a partir del foment del senderisme, ja sigui per part de la població local o bé dels visitants. En el cas del projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar, s’ha optat per seguir el model direccional de camins, és a dir, aquell que no es basa en la senyalització d’itineraris concrets, sinó que parteix del concepte de xarxa, i es dibuixen sobre el terreny els camins que formen part de la xarxa senyalitzada (és el mateix sistema que el de la xarxa de carreteres). D’aquesta manera, l’usuari pot escollir una opció d’itinerari o una altra, en funció dels seus interessos o capacitats, i sempre disposarà del mateix tipus de senyalització, tant vertical com horitzontal, situada a les cruïlles, principalment. En aquest cas, s’ha escollit un sistema similar al que utilitza el Parc Natural de l’Alt Pirineu, tot i que amb algunes variacions: a la sen1. Vista de la cara oest del Sant Quiri. 2. El bosc del Muntanyó esplèndid, vestit amb els colors de la tardor. 3. Palanca al riu Congost (o de Castellàs), obra realitzada dins el projecte del Camí Vell de les Valls d’Aguilar. 4. Pujant per l’obaga de Junyent.

Camí Vell de les Valls d’Aguilar Collada de Santalís

Inventari de xarxes de camins Recuperació d’antics camins Esmena de tot tipus d’errades cadastrals Estudi de propietats i parcel·les cadastrals Peritatge de finques Aixecament i replantejos topogràfics C. Germandat de Sant Sebastià 20, baixos taup@taup.cat Laura: 650 988 934

TA U P Enginyeria en Topografia, Cartografia i Geodèsia

25700 La Seu d’Urgell (Lleida)

www.taup.cat Xesco 660 328 750

Tel. 973 354 741 Raquel 699 322 482

Camí Vell de les Valls d’Aguilar

yalització vertical, en comptes d’utilitzar les dues variables (temps i distància), només s’ha indicat la variable distància (en km) perquè entenem que en un mateix i itinerari pot variar molt el factor temps depenent del ritme al que es faci. La senyalització de continuïtat (o de seguretat) sí que és la mateixa que la del parc i consisteix, bàsicament, en marques de pintura groga -sobre suports naturals o en estaques de fusta- al llarg del recorregut per informar l’usuari que es troba dins d’una xarxa abalisada.

Des d’aquí voldríem reivindicar el paper que pot tenir el model en xarxa. Sobre una mateixa xarxa de camins, ben estructurada, poden sorgir diferents productes o propostes d’activitats lúdiques, esportives o turístiques, com el senderisme, l’ecoturisme, la marxa nòrdica o el trailrunning, alhora s’ofereix més possibilitats per atreure potencials usuaris, ja que permet crear propostes molt diverses i segmentades en funció de les seves motivacions i/o capacitats. Cal assenyalar que els municipis veïns de Montferrer i Castellbò, i Soriguera ja compten amb un seguit de propostes vinculades amb aquest model. Aquí caldria sumar-hi altres d’alturgellencs com Cava i les Valls del Valira, així com bona part dels del Pallars Sobirà. Amb la iniciativa Camí Vell de les Valls d’Aguilar s’aconsegueix contribuir a la creació d’una xarxa de camins senyalitzada.

Senyalització de continuïtat, marques grogues.

Text: Carlos Guàrdia Fotos: Carlos Guàrdia i Xavier Escribà

El poble d'Argestugues va arribar a estar completament deshabitat. Ara us ofereix allotjaments rurals de qualitat. Veniu a gaudir de la natura sanadora.

Cal Sodhi casa rural

tel 973 298 307 609 675 238 www.lacasarural.cat

Noticies

Laura Orgué campiona del món en les KM Vertical i les Sky

La corredora de muntanya de la Unió Excursionista Urgellenca és la gran triomfadora de la temporada Skyrunning 2015 al proclamar-se el passat mes d’octubre campiona del món tant en la modalitat de curses de KMVertical com les de Skyrace. Les 2015 Skyrunner World Series van viure un brillant colofó en la Limone Extreme a ribes del Llac di Garda italià, on van tenir lloc les proves KM Vertical i Sky Series, que van atreure més de 1000 corredors de 39 països.

Èxit de participació de l’Aplec d’Escalada de l’Alt Urgell

Les parets de l’Alt Urgell han recuperat la seva calma normalitat després que centenars d’escaladors hagin participat aquest cap de setmana (23, 24 i 25 d’octubre) en el 4t Aplec d’Escalada de l’Alt Urgell. La trobada de caràcter no competitiu organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca (UEU) i l’Agrupació Excursionista de l’Urgell (AEU). També ha sumat un programa d’activitats lúdiques i culturals paral•leles que fan de l’Aplec una cita única en l’agenda de trobades d’escalada a Catalunya. Voluntaris de les dues entitats i una vintena de patrocinadors així com la col•laboració de l’Ajuntament de Coll de Nargó, en la cessió d’espais d’aparcament, acampada i d’instal•lacions municipals, ho han fet possible. En aquesta 4a edició de l’Aplec, ha augmentat el nombre de participants en les activitats programades superant les més de 300 persones. La trobada ha tornat a destacar alhora pel civisme i germanor amb que s’ha desenvolupat tot el cap de setmana, tan en els diferents sectors de la comarca com a Coll de Nargó on s’han organitzat el gruix d’activitats. Enguany, l’Aplec també ha volgut apostar per l’organització d’activitats per la quitxalla, com ara la possibilitat d’escalar en un plafó d’escalada artificial i els inflables.

Judit Franch finalitza ‘Transpirinenca per la diabetis’

La corredora de muntanya de Gironella, Judit Franch, ha finalitzat el seu propòsit solidari de recórrer la Transpirinenca amb l’objectiu de recaptar diners per la Marató de TV3, enguany dedicat a la diabetis, malaltia que ella mateixa pateix. Quinze dies després de sortir de Cabo Higuer (Cantàbric) i travessar el Pirineu, el dissabte 17 d’octubre l’atleta arribava a Cap de Creus aconseguint el seu repte. Al llarg del recorregut s’han venut productes com ara samarretes i braçalets i s’han recollit diners de persones que han volgut col·laborar amb la causa. Els beneficis encara no s’han comptabilitzat perquè es continuen podent fer donatius a través de la pàgina web http://retotrail.com/reto/transpirenaica-por-la-diabetes.

Joan Campà acaba la temporada amb molts bons resultats.

El corredor d’ X-pirience i veí de Martinet Joan Campà, va disputar el passat mes de juliol a Viella, la X Pedals de Foc Non Stop 2015, 1er Campionat d’Espanya d’Ultramarathon BTT amb 218km i 6000d+. Destacar el gran resultat de Campà en acabar 4rt classificat de la general i 1er de la categoría Master40A amb un temps de 10:20:02. Campà també ha disputat aquesta temporada el 1º Open d’Espanya d’Ultramarathon BTT on ha aconseguit el seu primer títol de Campió d’Espanya d’Ultramarathon en la categoría Master40A. L’Open constava d’un total de 3 proves de llarga distància, a la ciutat de Lleida, Matarraña ( Aragó) i Yecla ( Murcia). Durant aquest període també a combinat les tres proves de la Copa Catalana d’Ultramarathons, on també ha aconseguit el títol de Campió de Caltalunya. Amb tots aquests èxits el ciclista d’X-pirience dóna per finalitzada la temporada pensant amb nous reptes de cara a la propera.

La Fira de Sant Ermengol supera novament els 70.000 visitants

La Fira de Sant Ermengol 2015, que s’ha celebrat aquest cap setmana la Seu d’Urgell, ha superat novament la xifra dels 70.000 visitants, incrementant fins i tot l’assistència obtinguda en l’edició de l’any passat. En relació amb l’èxit de visitants, la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Mireia Font, ha expressat la voluntat de seguir consolidant el model de cara a properes edicions “apostant per seguir introduint noves activitats, a través de la innovació i amb l’objectiu de continuar essent un referent al territori”. La nova distribució de les parades dels marxants pels carrers de la Seu d’Urgell ha estat un dels elements més ben valorats de la Fira de Sant Ermengol d’enguany, ja que ha facilitat la mobilitat dels visitants. Una altra dada a destacar de la fira ha estat la gran afluència de turistes que han omplert durant tot aquest cap de setmana restaurants i hotels de la capital alturgellenca.

Caminada inaugural del Camí Vell de les Valls d’Aguilar

Aquest camí és la materialització d’un projecte que ha consistit en la recuperació de 53 quilòmetres de camins antics traçant un recorregut circular que passa pels 13 pobles que conformen el municipi. Les tasques de recuperació dels camins s’han basat en el desbrossament, la reconstrucció de trams d’antigues parets de pedra seca, la col·locació de passarel·les per creuar els rierols i de baranes de fusta en els punts de més desnivell i, finalment, la senyalització de tot l’itinerari. L’empresa local TAUP ha estat l’encarregada de desenvolupar el projecte tècnic. El tret de sortida de les accions de difusió del projecte de recuperació va començar el passat diumenge 25 d’octubre, amb una caminada inaugural entre Trejuvell i Noves de Segre, i que va comptar amb la participació de 140 persones. El recorregut es va fer una explicació global del projecte i de les diverses actuacions realitzades en aquest tram concret. L’acte va finalitzar amb un dinar al local social de Noves de Segre.

Notícies

XVIII Mitja Marató de Puigcerdà

El diumenge 11 d’octubre la ciutat de Puigcerdà va celebrar, un any més, la divuitena edició de la Mitja Marató que organitza el Club Poliesportiu Puigcerdà amb el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà. La mitja s’ha convertit en un clàssic en el calendari de les curses de fons de Catalunya. A les 10:30 h prop de 200 corredors es van donar cita sota l’arc de sortida per recórrer una distància de 21,097 quilòmetres al llarg d’un circuit urbà que transcorria pels carrers de Puigcerdà i de municipis veïns, on es van aplegar multitud de seguidors que van animar els atletes i van gaudir de l’esdeveniment esportiu. Artur Bossy Anguera del Futbol Club Barcelona va ser el primer en travessar la línia de meta amb un temps de 01:14:39.50. Poc més de dos minuts desprès arribava el corredor del club JAB, Pol Raich Fuster, seguit del fondista local Abdeslam Louah Khattabi del CE Sant Julià. En dones, l’atleta local Mireia Comellas Sole del CP Puigcerdà es va proclamar guanyadora absoluta realitzant un crono de 01:39:01.60 seguida a menys de tres minuts per les corredores Sonia Ríos Pérez i Mariona Pujol Puighermanal amb les quals va compartir el podi femení de la general.

X Trofeu Internacional de Curling Vila de Puigcerdà

Diumenge 11 d’octubre a la tarda va finalitzar el 10è. Trofeu Internacional de Curling Vila de Puigcerdà, celebrat a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà. Després de tres dies intensos de competició, l’equip de Uzwil 1 ha pujat al graó més alt del podi. L’equip suís, que comptava amb un jugador local, ha pujat en el graó més alt del podi acompanyat de Sporting l’Olla Cyril i BCC Red, en segona i tercera posició respectivament. Enguany el trofeu ha comptat amb la participació de 30 equips, provinents de EEUU, Escòcia, Suïssa, França, Itàlia, Andorra, Castella i Lleó, Euskadi i Catalunya. Tots els participants han destacat l’excel·lent organització del campionat així com el bon estat del gel. El club local de Puigcerdà, ha presentat un equip junior, que ha acabat la competició en vint-i-setena posició final.

El Circuit Fer 2015 tanca la seva VII edició amb la ‘Travessa Transfronterera’

Oriol Ponsa, en categoria masculina, i Martina Carmona, en la femenina, s’han proclamat guanyadors absoluts del VII Circuit Fer 2015. El lliurament de trofeus es farà el 7 de novembre en un acte de cloenda a la Seu d’Urgell obert a tots els corredors, patrocinadors i col·laboradors. El Circuit Fer va finalitzar la setena edició amb la disputa, dissabte 17 de setembre, de la Travessa Transfronterera entre la Seu i Sant Julià de Lòria, que va reunir més de 200 participants. Òscar Casal va ser el guanyador absolut amb un temps de 2h56min01s i d›aquesta manera es refermava com a líder de la Copa d›Andorra, per a la qual també puntuava aquesta prova. El podi masculí sènior el completaven els també andorrans Joan Valls i Dani Rozados. En dones la primera va ser Sílvia Zúñiga (3h36min09s), per davant d’Adriana Grosu i Marta Bosch. Els podis de veterans van ser per a Gemma Vicente, Carme Millán i Rosa Canut, en dones; i Jordi Rosell, Xavi Cadena i Gerard Carnicé, en homes. Enguany la Transfronterera també incloïa un recorregut puntuable per la categoria xics, els guanyadors de la qual van ser Guillem Sánchez i Andrea Sinfreu.

agenda De l’1 al 15 novembre. Exposició “El canvi climàtic i els seus efectes en els pirineus”. Esterri d’Àneu. www.esterrianeu.cat De l’1 al 15 novembre. Exposició “El parc i tu”. Espot. www.espot.cat 1 novembre. Fira de Tots Sants. Oliana. www.oliana.cat 5 de novembre. Cantada de cançó tradicional pirinenca. Ateneu del l’Alt Urgell. La Seu d’Urgell. www.agenda.laseu.cat 7 novembre. 2ª pujada a l’Arp (rollerskis). www.clubcena.com 7 novembre. II Jornades de Trail Running. La Seu d’Urgell. www.circuitfer.cat; www.ueu.cat/ 7 i 8 de novembre. Fira de la Tardor de Sort. www.sort.cat

14 de novembre. Marxa nòrdica: Ós de Civís. La Seu d’Urgell. www.nordicwalking.cat 18 de novembre. Concert de Smooth Jazz Duet. Ateneu Popular de l’Alt Urgell. La Seu d’Urgell. www.agenda.laseu.cat 21 de novembre. Concerta de Santa Cecília Patrona dels músics. Puigcerdà. http://www.puigcerda.cat 21 de novembre. Fira de Santa Caterina. Esterri d’Àneu. www.esterrianeu.cat; www.vallsdaneu.org

7 i 8 de novembre. Fira del Cavall de Puigcerdà. www.puigcerda.cat

21 i 22 de novembre. XXI Torneig hoquei gel Vila de Puigcerdà. Veterans. www.puigcerda.cat

8 de novembre. Visita una explotació ramadera. L’espai Ermengol. La Seu d’Urgell. www.espaiermengol.cat

22 de novembre. Caminada: Poble Tost. www.agenda.laseu.cat

13 de novembre. La muntanya escrita. Ateneu Popular de l’Alt Urgell. La Seu d’Urgell. www.agenda.laseu.cat

28 i 29 de novembre. Fira de Sant Andreu. Organyà. www.organya.cat

PROPERAMENT A LA REVISTA Vols vendre, comprar, llogar... material esportiu o relacionat amb aquest PROPERAMENT OBRIREM UNA SECCIÓ DE CONTACTES PER LA COMPRA -VENDA DE 2a MÀ Envians un correu a:

sentpublicitat@gmail.com

Agenda

5 i 6 de desembre. I Pyrenees Balloon Crossing. Bellver de la Cerdanya. www.globuskontiki.com 5, 6, i 7 de desembre. XIX Fira Pirineu Esport i Natura. Bellver de Cerdanya. www.bellver.org 6 desembre. Fira de la Vall. Tuixent. www.trementinaires.org 6, 7 i 8 de desembre. Representació del pessebre vivent i la fira del pessebre i d’artesans. Prullans. www.prullans.ddl.net 6 desembre. 1a Travessia del Glaç. Llac de Puigcerdà. www.puigcerda.cat 12 i 13 de desembre. IV Torneig de Pàdel Promarató TV3. Mas d’en Roqueta. Aravell. www.masdenroqueta.com 20 de desembre: Caminada: Sant Serni de la Salsa. Oliana. www.grupexcursionistaoliana.org 20 de desembre. El pessebre, a Sant Serni de la Salsa. Oliana. www.oliana.cat 26 de desembre. Representació dels Pastorets. Puigcerdà. www.puigcerda.cat 27 de desembre. Cursa Popular Sant Silvestre. Rialp. www.rialpmatxicots.cat

29 de desembre. Contrapastorets, “És teu?”. Esterri d’ Àneu. www.esterrianeu.cat 30 de desembre. VIII Trobada de Poesia i Música d’Hivern. Museu Cerdà. Puigcerdà. www.puigcerda.cat 31 de desembre. III Cursa Puigcerdà Sant Silvestre. http://www.puigcerda.cat 31 de desembre. Cursa Popular Sant Silvestre. La Seu d’Urgell. www.laseu.cat 31 de desembre. Cursa de Sant Silvestre. Esterri d’Àneu. www.vallsdaneu.org

Pots trobar tota la informació dels parcs naturals: • Parc Natural de l’Alt Pirineu • Parc Natural del Cadí-Moixeró • Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. www.parcsnaturals.gencat.cat Visita la pàgina web del Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà per saber les diferents activitats de la ciutat.

27 de desembre. Pessebre vivent. Organyà. www.organya.cat

Centre d’Acollida Turística www.cat-puigcerda.com catpuigcerda.cat

Si vols que fem difusió d’alguna activitat esportiva, cultural, etc... per mitjà de la resvista fes-nos arribar la informació a:

sentpublicitat@gmail.com

Fes-te veure

Anuncia’t sentpublicitat@gmail.com

Telèfon 617 32 75 50