Revista SENT 13

EDITORIAL

1

Núm. 13 EXEMPLAR GRATUÏT

AGOST SETEMBRE 2017 REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU

Parc del Segre l’aventura segura Entrevista a

J. A. Hermida

Club Cadí Canoë Kayak

Muntanya i precipitacions

2017 World 2 Cup

2018 World Cup

2019 World Championships

EDITORIAL

Slalom World Cup 2017 #canoelaseu

#PlanetCanoe #ICFslalom

La Seu d’Urgell

september

foto d’Agustí Cucurulls

htt p

://

ca no

es

lal

om

se

u.p

ar co

lim

pic

.ca

t

8-10

Federació Catalana de

PIRAGÜISME

Remodela el teu cos en 10 setmanes entrenant només

25’

MINUTS PER SETMANA

ELECTROESTIMULACIÓ SENSE FILS La tecnologia EMS o Estimulació Elèctrica del Múscul, fa anys que s’utilitza en teràpies, cosmètica i esport. Utilitzant impulsos de corrent elèctric sobre els músculs s’aconsegueix que aquests es contreguin i relaxin igual que durant l’exercici.

ENTRENAMENT PERSONALITZAT L’entrenador personal pot controlar cada grup muscular ajustant la intensitat de l’entrenament d’acord amb les metes individuals. Amb EMS s’aconsegueixen resultats visibles en molt poc temps.

PÈRDUA DE PES En augmentar el treball i el metabolisme muscular, la demanda energètica de les cèl·lules és més gran. Si es guarda la dieta adequada, es pot perdre pes i modelar el cos disminuint l’índex de greix corporal.

REHABILITACIÓ DE LESIONS L’ Electro Fitness permet un desenvolupament concentrat i eficaç rehabilitant l’atròfia muscular deguda a lesions. Les diverses parts del cos poden ser estimulades amb una intensitat d’impulsos adequada a cada persona compensant així el desequilibri del cos.

Reserva la teva cita:

CENTRE ESPORTIU ESQUITX Av. Guillem Graell 67 25700 LA SEU D’URGELL T. (+34) 674 680 691 (+34) 973 352 553

Crèdits

Crèdits

4

índex

REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català.

PARC OLÍMPIC / RAFTING PARC 25 Anys d’història

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida

CLUB CADÍ CANOË KAYAK

6 10

Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Open Street Map. DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Quic Ganyet, Marc Vicente, Jordi Dalmau, Nil Corominas, Lourdes Insa, J. A. Hermida, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Carles Gel, Pere Porta, Montserrat Ripoll, Imma Obiols, Gemma Amice i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

L’ENTREVISTA José Antonio Hermida

16

NATURA Migració d’ocells planadors al Cadí LECTURA Camins de Ronda, la travessa de la Costa Brava

25

METEOROLOGIA Muntanya i precipitacions

26

IDAPA Els guies del Pirineu, els millors ambaixadors del territori

28

CAMINS VELLS Pels camins de l’herba: El pas ramader del Cadí CONEIX A PEU L’ALT URGELL Ruta de les plantes medicinals

30

ULTRA PIRINEU La més internacional de l’història a tocar TRACKS PALLARS V. TRAIL Ruta en bicicleta pel Pirineu ASCENCIÓ ESTIVAL La Tossa Plana de Lles FOTOGRAFIA PORTADA

Baixada al Rafting del Parc del Segre.

20

TRECKKING PEL SUD DEL MARROC Ascenció al Jbel Toubkal

34

37 38 43 48

Viu noves sensacions sense barreres VISIÓamb PERFECTA SENSE visuals la cirurgia làserULLERES més Correcció de miopia, hipermetropia i astigmatisme. moderna.

Correcció de miopia, hipermetropia i astigmatisme.

E

LÀSER SENSE CONTACTE. TRACTAMENT SUPERFICIAL DE LA CÒRNIA.

AC

NOU

SmartSurf

A partir de 995 €/ull

Av. Nacions Unides 17 · Escaldes - Andorra Tel: (+376) 88 55 44

vallmedicvision.com

6

EDITORIAL

Parc Olím

EDITORIAL

7

pic / Rafting Parc 25 ANYS D’HISTÒRIA

El Rafting Parc és la nova marca comercial de les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre a La Seu d’Urgell.

Un model de gestió on conviuen el turisme i l’esport d’alta competició.

8

Parc Olímpic / Rafting Parc

Hydrospeed

ra fa 25 anys la Seu va tocar el cel.

La Seu d’Urgell va ser una de les 15 subseus que van participar a la gran festa dels Jocs de Barcelona 92.

El camí per aconseguir-ho va ser llarg i complex però una decidida actuació encapçalada per l’Ajuntament de la Seu i les federacions Catalana, Espanyola i Internacional de Piragüisme van fer possible que, primer l’Oficina Olímpica de Barcelona incorporés l’esport al dossier de candidatura i desprès, dos anys més tard, el COI ho acceptés com esport dins el programa oficial dels Jocs de Barcelona 92.

L’eslàlom d’aigües braves, va ser olímpic l’any 1972 als Jocs de Munich com esport d’exhibició, i després no havia estat més al programa dels Jocs.

A partir de l’any 92 ha estat en totes les edicions.

Dos fets van ser determinants per la construcció del Parc Olímpic tal com és ara, els aiguats de l’any 1982 i els Jocs Olímpics.

La canalització va comportar disposar de terreny públic prop dels dos municipis afectats, el d’Alàs va construir un camp de futbol i un espai de lleure i el de La Seu una instal·lació d’aigües braves d’un nivell més modest que l’actual.

Els Jocs Olímpics van modificar la proposta, amb la incorporació dels elements principals dels que disposa actualment el Parc.

A la proposta del dossier de candidatura de Barcelona les competicions es feien al riu Valira, en el lloc denominat Cortingles a 4 km de La Seu d’Urgell al costat de la N-145 direcció Andorra i el Parc era la seu d’entrenament.

A l’avançar amb el projecte es va valorar que calia concentrar tota l’activitat al mateix lloc per rentabilitzar la inversió.

El finançament de l’obra va ser complicat perquè al passar dos anys entre la nominació de Barcelona i la inclusió de l’esport dins el pro-

Ràfting

A

Piragüisme

Parc Olímpic / Rafting Parc

9

grama va comportar que el Comitè Organitzador de Barcelona ja hagués compromès gran part del pressupost d’infraestructures que tenia i va plantejar a l’Ajuntament de La Seu que podia aportar 1,5 m € per la construcció. Si amb aquests diners es construïa la instal·lació hi hauria Jocs Olímpics a La Seu. L’Ajuntament de La Seu va veure que era una oportunitat per canviar la ciutat i calia invertir més en aquest aspecte que amb la mateixa instal·lació. El cost de l’obra va ser de 5,3 m € De tots és conegut que Barcelona amb els Jocs es va obrir al mar, La Seu va aprofitar fer el mateix amb els rius amb dos Parcs, el Parc del Valira i el Parc Olímpic.

La participació ciutadana, més de 700 voluntaris, i l’èxit de les competicions amb la participació de 135 atletes de 25 països són presents en el record de la història i dels que ho van poder viure.

El projecte del Parc on van intervindre 16 projectistes de 5 països diferents es va fer pensant en la utilització posterior, i adaptant-lo a les exigències de la competició olímpica. La incorporació del canal d’iniciació, els remuntadors mecànics i sobretot la minicentral hidroelèctrica reversible, dins d’un context de Parc Urbà a 200 m del Centre de La Seu, han sigut determinants pels usos actuals.

L’any 1993 l’Ajuntament de La Seu va crear la societat Parc del Segre, S.A. amb capital 100 % municipal per gestionar les instal·lacions.

L’any 2016 es va crear la nova marca comercial, RAFTING PARC.

Open-kayak

Text i fotos: Parc del Segre www.raftingparc.cat T. +34 973 36 00 92 reserves@raftingparc.cat La Seu d’Urgell

Club Cadí Canoë Kayak El Club Cadí Canoë Kayak (CCCK) és un club esportiu

sense ànim de lucre fundat l’any 1964 i té com a objectiu

participar en la formació humana integral dels nens i nenes

a través de la pràctica del piragüisme d’aigües braves.

Els orígens

Tot va començar l’any 1964 quan Francesc Moles, després d’haver vist a francesos i belgues navegar pel Noguera Pallaresa es va reunir a Lleida amb el president de la Federació lleidatana de piragüisme, amb l’impuls del capità metge Miguel Pérez i el recolzament i l’entusiasme de Manel Vernet, Josep Castellarnau, Carles Nart i una colla de joves agosarats que van aprendre a navegar entre el pont d’Alàs fins al pont de la Palanca. A l’estiu del 1965 el club ja tenia 17 embarcacions, 38 palistes i 40 socis.

Les competicions d’aquella època consistien en 3 modalitats diferents: el descens pels rius, l’eslàlom i els esquimotatges. La primera prova internacional en la que va participar el club va ser el 1969 al XI Campionat del món de Bourg Saint-Maurice amb un dels primers medallistes del club, Josep Castellarnau, que anys després entre el 1987 i el 2007 en seria el president.

Núria Vilarrubla

Club Cadí Canoë Kayak

Amb molta implicació i il·lusió, de seguida es van començar a organitzar proves entre les que destacà la Setmana Internacional de CanoeKayak que s’organitzava entre la Seu i Sort.

El riu Valira era el canal natural de competicions i expliquen que quan el riu havia crescut feien servir arcs i fletxes per poder passar els fils i muntar les portes. Ja l’any 1978 les proves de la Seu es van incloure al calendari de la Federació Internacional de Canoa (ICF) i el 1980 es va organitzar la Copa d’Europa.

La base nàutica fins l’aiguat del 1983 era una caseta sota el pont de la palanca en la bifurcació del riu de la Calor, poc després també es va construir el centre poliesportiu d’Arfa, al mateix lloc on és ara, i així fins arribar al Parc del Segre que és la seu actual del club i de l’activitat majoritària dels palistes.

A partir del 1987 el club es va començar a promocionar a les escoles fent cursets d’estiu i de cara a l’organització dels JJOO del 1992, ja amb el parc del Segre construït i la perspectiva olímpica, es van anar especialitzant els tipus d’entrenaments, sofisticant el material i millorant el funcionament. Va ser en aquest moment quan el patrocini de la Cooperativa Cadí va esdevenir fonamental per al desenvolupament i la consolidació de l’activitat del club.

Es va adquirir el compromís de fomentar l’esport del piragüisme sobretot en els nivells escolars, de base familiar i també promocionar la participació en competicions de base i preparar als joves per continuar en la competició a més alt nivell a través dels diferents centres de tecnificació. Una de les finalitats del club i dels compromisos amb l’Ajuntament a canvi de la utilització del Parc del Segre és el foment i la promoció de competicions nacionals i internacionals.

Pau Etxaniz

En les olimpíades de Barcelona’92 es va produir la primera participació dels palistes del club en uns JJOO amb la presència de Marc Vicente i Pere Guerrero, els quals a data d’avui són President i entrenador del club respectivament. A partir d’aquell moment la presència del club a les competicions internacionals d’alt nivell ha estat una constant tant a les copes del món, campionats del món, com en els Jocs Olímpics, així com en la formació de tècnics, entrenadors i àrbitres internacionals.

A partir de Barcelona’92, el club ha estat representat als diferents JJOO per Marc Vicente i Carles Juanmartí en els Jocs de Sidney el 2000, per Carles Juanmartí als Jocs de Atenes 2004, per Guillermo Díez-Canedo i Montse Garcia als Jocs de Pequín 2008.

Guillermo Díez-Canedo

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

Club Cadí Canoë Kayak

L’actualitat

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part

El club ofereix tant a palistes com a familiars un espai on actuar i interactuar, tot gaudint del contacte amb la natura i el respecte, fent l’activitat esportiva de base amb els diferents grups d’entrenament i també les promocions d’estiu adreçades a aquells nens i nenes que busquen un espai en el que fer esport, estar a l’aire lliure i millorar les capacitats físiques i de relació.

A dia d’avui el club està format per més d’un centenar de socis, amb 105 llicències federatives. Amb la seva maduresa i la contínua organització de proves internacionals han comportat la possibilitat d’ampliar la cooperació internacional, destacant la relació privilegiada amb el club Kanu Schwaben d’Ausburg i amb el Club canoë-kayak de Pau organitzant conjuntament la Copa Pirineus o amb les relacions dels nostres amics del Club Mig Segre de Ponts amb qui s’organitza conjuntament la Copa del Segre amb repercussió internacional.

La representació actual del club a la selecció espanyola és de 8 palistes, destacant el gran nivell de la Núria Vilarrubla, campiona a la copa del Món el 2016 en C1, Marta Martínez, subcampiona d’Europa per equips en K1 a Tacen en aquest darrer juny, i les grans perles del club que en el mundial junior celebrat a Bratislava aquest juliol han aconseguit 4 medalles de plata (Miquel Travé C1 individual i patrulles K1 i C1 fent equip amb el Pau Etxaniz i Annebel Van Der Kniff en patrulles) Aquest 2017 s’arribarà a organitzar una dotzena de competicions tant autonòmiques, nacionals com internacionals amb les que es pretén potenciar el piragüisme i ser una porta per donar a conèixer l’entorn que ens envolta i la nostra identitat.

Montse Sansa Roquet

Laura Gracia Colell

654 09 30 08

630 78 35 63

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

Guillermo Díez-Canedo

Osteopatia Estructural

Club Cadí Canoë Kayak

13

Pau Etxaniz

Jordi Cadena

Reptes de futur

Marta Martínez

Miquel Travé

Per un costat, el repte és eixamplar la seva base social i esportiva del club amb la incorporació de nens/es i famílies que vulguin gaudir del nostre entorn i que arribin a practicar el piragüisme al nivell que considerin fins a l’alta competició, consolidant el piragüisme en el nostre Pirineu, els seus valors i ser un atractiu per dinamitzar el nostre entorn.

Per altra banda, entenem que la millor manera de donar a conèixer el nostre esport és amb l’organització de les proves tant a nivell autonòmic com el gran repte que tenim amb l’organització del campionat del món del 2019 i formar els nostres esportistes per arribar a participar a Copes, Campionats del Món i als Jocs Olímpics de Tokio 2020.

Per fer-ho possible cal que siguem capaços de trobar els recursos necessaris per poder finançar i acompanyar equilibradament aquest creixement i esdevenir el gran referent del Pirineu i del piragüisme en general.

Text i fotos: Club Cadí Canoë-Kayak

Marta Martínez

Marc Moraques

www.cadicanoekayak.com club@cadicanoekayak.com T. 678 694 464 Cadi Canoë Kayak

Annabel Vanderknijff

Alpine Line és un club esportiu de la CERDANYA caracteritzat pel rigor en la planificació, l’anualitat i la personalització de totes les activitats, la relació amb l’entorn i la proximitat amb les famílies.

ALPINE LINE CLUB D’ESPORTS

Alpine Camp - La Molina

20 al 27 d’agost

Els nens i nenes gaudiran d’uns dies al Xalet Refugi de la Molina (UEC), on hi realitzarem excursions, manualitats, dinàmiques de grup, activitats de lleure, sessions de preparació física i d’altres experiències relacionades amb l’entorn i la natura.

OBJECTIUS

Gaudir d’una experiència a la natura.

Enriquir-nos els uns els altres reforçant les relacions interpersonals amb els companys i entrenadors.

Crear rutines esportives diàries a través de jocs i dinàmiques.

TOTA L’INFORMACIÓ A:

www.alce.cat

Hivern 2017-18 La Molina Esqui Alpi www.alce.cat Guillem Crispí Romans (Director Tècnic) Tel. +34 619 850 037 info@alpinelinece.com C. La Solana 3, Puigcerdà, 15520

www.facebook.com/alpinelinece www.instagram.com/alpinelinece www.twitter.com/alpineline www.vimeo/alpinelineclubesports

pulsòmetres El funcionament d’un pulsòmetre és molt senzill, i entre altres coses et permet conèixer el teu ritme, velocitat, calories consumides, distància recorreguda i saber-ho tot sobre el teu pols. Serveix per realitzar qualsevol tipus d’activitat; ciclisme, natació, running, etc.

Permet personalitzar-lo incorporant les teves dades (sexe, altura, pes, etc), veure tots el recorreguts realitzant gràfiques, analitzar els teus rendiments i estadístiques, saber el temps de recuperació desprès de l’esforç.

La novetat en pulsòmetres permet la lectura directa al canell, prescindint de la cinta de pit. Cal esmentar, que en el cas on l’usuari requereix d’unes dades més exactes i amb més informació es recomana l’ús de la cinta.

Es considera molt important realitzar una prova d’esforç a on es determinarà amb exactitud la teva freqüència cardíaca màxima i mínima a la que pots entrenar. D’aquesta manera asseguraràs un entrenament efectiu i saludable.

El pulsòmetre pot ser la teva motivació extra per tal que rendeixis més, i a la vegada milloris i assoleixis els teus objectius. Vine a conèixer les últimes novetats en

,

i

GARMIN> PHENIX 5 HR

POLAR> M430

SUUNTO> SPARTAN SPORT WRIST HR GOLD

Vine a Helio’s a conèixer el pulsòmetre que més s’adapta a les teves necessitats.

especialistes en trofeus esportius

JOIERIA HELIO’S

C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com

Puigcerdanès (1978), MERIDA RACING BTT.-Subcampió Olímpic, Campió Mundial, Europeu, i Nacional, entre d’altres, actualmente “Embaixador” de MERIDA BIKES

Entrevista LOURDES INSA

Anem a conèixer, una mica més, al gran Biker Ceretà, som-hi!

H

ola José Antonio, abans de tot felicitarte per la teva trajectòria esportiva, quan vas començar-la de ben jovenet, i de la qual has anat aconseguint èxits, tant en l’àmbit professional com en l’àmbit personal.

Començem, si et sembla, parlant d’alguna de les curses en les que has participat enguany.

Aquest darrer mes de Març i en la 14a edició de la CAPE EPIC, a Sud-àfrica, vas formar tàndem amb el també “gran” Joaquim Rodríguez (Purito), amb l’equip BAHRAIN MERIDA, sabem que va esdevenir un èxit, però ens agradaria saber quins records et vas endur cap a casa, a nivell personal, de l’experiència compartida amb el teu amic i company.

Moltes gràcies.- Doncs ha estat una experiència molt positiva a nivel personal, sí que és veritat que era la meva 8a participació en aquest CAPE EPIC, i sempre ho havia fet amb un company de mountain bike, que em permetia estar més endavant a la classificació, tot i que amb el Purito hem acabat 18ns a la general, cosa que és un resultat excepcional per una persona que no havia fet mai BBT , així que l’experiència va ser en aquest EPIC diferent, tot i que més “gaudida”, perquè sense la presió es gaudeix més, i també va ser molt gratificant pel fet d’haver ajudat a

familiaritzar-se amb la bici de muntanya, i sobretot veure’l arribar a la meta amb un somriure, va ser d’aquelles experiències maques, que et fan sentir orgullós d’haver col.laborat, o d’haver pogut guiar al Purito en la seva experiència de mountain bike.

Vius uns moments “transquils” a nivell professional, no per això, en José Antonio deixa de pedalar, i amb les mateixes ganes i il.lusió que ens té acostumats, enguany també has participat, en L Andalucia Bike Race I La Rioja Bike Race, en aquesta temporada de canvis, com les has viscut?

Doncs aquest any la Rioja o l’Andalucia Bike Race, així com totes les curses que sóc embaixador a través de l’empresa OCTAGON, han estat ben diferents, amb aquest rol d’embaixador, m´he centrat en altres aspectes del ciclisme de la BTT, com la promoció de la marca, viatges, contactar amb el client final, premsa i mitjans de comunicació, etc., tot aixó fa que m’estigui prenent la temporada d’una manera més relaxada, evidentment quan vaig a les competicions encara tinc aquell “puntx”de voler donar el màxim, i això es va notar a la RIOJA BIKE RACE, on vaig fer 4t, amb corredors que estan actualment a la copa del món, i que són corredors joves, però tot i així vaig acabar 4t, i podia haver pogut fer pòdium si no hagués estat per una punxada, així que molt content!

José Antonio, proper objectiu la CAT BIKE RACE (29-30/9 i 1/10/17) a casa, a Bellver de Cerdanya, aquesta vegada tindrem 2 embaixadors, tú, i la Clàudia Galicia, tot un luxe, com es presenta la competició, i ens agradaría que fessis una crida a la participació Doncs sí, el proper objectiu, com bé dius, és la CATALUNYA BIKE RACE, és una cursa amb el mateix tall que l’Andalucia i La Rioja Bike Race, i que és la mateixa organització que la QUEBRANTAHUESOS, així que la organitzarem tant la Clàudia Galicia com jo, i al mateix temps amb el Club de Bellver de Cerdanya, sóm els encarregats dels circuits, bé, de dissenyarlos, així que tots els participants tenen l’oportunitat de conèixer la nostra comarca, sí que és

18

veritat que és la part més baixa de la Cerdanya, però farem una incursió a la zona d’Alp. Per mi és una oportunitat única, sobretot per la gent de Cerdanya, que sempre han d’anar a buscar aquestes carreres a l’exterior, així que faig una crida a la participació, tot i que hi ha molta gent que ja deu coneixer el pas del circuit, en aquesta cursa se’n portaran una sorpresa. És una gran oportunitat el fet de poder competir 3 dies en un format tan maco com és la CAT BIKE RACE, i sobretot al nostre entorn, així que emplaço a thotom a que vingu i gaudeixi de la competició.

José Antonio Hermida Ramos

Hi ha alguna cosa que t’hagis deixat per fer dins del món mountain bike professional i que et resti pendent de fer?

Doncs encara que sembli impossible.....en l’àmbit competitiu he aconseguit molt però hi ha dos títols que em vaig esforçar per aconseguir-los i al final es van escapar....

Són la General final de la Copa del Món, que vaig fer 4 cops segon, 3 cops 3r .....al final no va poder ser.

I sens dubte el títol de Campió Olímpic, .... tot i així tot el que he fet en el ciclisme és moltíssim més del que vaig o hagués somiat quan vaig començar a fer curses amb 14 anys.

Com veus el món del ciclisme/BTT a Catalunya?, especialment al Pirineu Català, creus que la FCC podria organitzar més curses?

Fomentar encara més aquest esport?

Sempre es pot fer més, i més i més.... però al final cada persona té el seu percentatge de culpa, tot i així la FCC catalana està fent una bona feina i cada cop hi ha més curses, de diferents disciplines i tots els caps de setmana.

Que et sembla el funcionament de la UCI (Unió Ciclista Internacional), a nivell de reglaments, normes, sancions per dopatges, etc) Doncs a diferència del que pugui pensar la gent, crec que ara mateix la UCI està fent una bona feina, a nivell de comunicació i pel que fa a lluitar contra el dopatge.

Està clar que en el món del ciclisme hi ha hagut dopatge, i possiblement el

Sortida de la Seu d’Urgell, 7 h.

Diumenge sortida, 16h30.

Joan

650 65 51 96

Sortida de Barcelona, 14-15 h.

Diumenge sortida, 20h.

Servei PORTA a PORTA Viatges concertats Viatges a l’aeroport

José Antonio Hermida Ramos

hi haurà sempre, donat que fer trampa, és una condició de l’ésser humà independentment si és ciclista, futbolista, oficinista, o conductor...

Però l’UCI és l’única federació al món que ha lluitat obertament contra els seus propis interessos i “treballadors”, de tal manera que en ciclisme es fan anualment i de manera oficial , més de 8.000 controls l´any sent el segon esport més controlat i sent el ciclisme en 2015 el 4art esport amb positius ....

La feina es fa bé. d’instal·lacions o estadis, és un esport d’aire lliure.

Tota la resta de preparació es pot fer en gimnàs.

Sí que és veritat que a USA, están creant circuits de MTB/BMX indoor que permet entrenar o fer tècnica dintre d’un recinte.

Quina és la teva percepció de l’avanç tecnològic de les BTT? En ciclisme les millores són molt ràpides, tot i que no ho sembla.... Tenim ,sobretot en el món de la competició grans inversions en I+D, i els materials més moderns, per alleugerir els components, reforçar....

Una de les preguntes que es fan sovint els aficionats al ciclisme, és quins esports són compatibles amb la bici per exemple... és aconsellable alternar bici i running?, sabem que practiques esports d’hivern, a part d’aquests, quins altres esports practica J.A. Hermida? Quins tipus d’entrenaments d’hivern fas per preparar la temporada?

Doncs els esports compatibles, són bàsicament els esports on no hi hagi un impacte muscular, running, bàsquet, futbol... no són el cas. Esquí de fons, rem, són compatibles, a més de mols altres, però sobretot busquem esport on hi hagi un component aeròbic, també.

Trobes a faltar centres d’esports enfocats a la preparació física del ciclista?, No del tot , perquè vulgis que no, el ciclisme és un esport que no necessita

Moltíssimes gràcies, i molta sort amb tot el que facis.

Un gran esportista, molt gran, però sobretot una magnífica persona!

JOSÉ ANTONIO HERMIDA RAMOS.

Estol d’aligots vespers.

natura

Migració d’ocells planadors al Cadí A les acaballes d’estiu, quan ja s’ha acabat el tribolosi

de la reproducció, moltes espècies d’ocells comencen la

migració postnupcial o de tardor. No hi fa res que encara siguem a l’agost o a començament de setembre. Per a

ells, amb la feina feta, és hora d’anar cap al sud, allà on

trobaran el seu aliment en abundància quan aquí viurem les estretors hivernals, ja que el que empeny les aus a migrar és la previsió de la disminució de l’aliment.

L

a majoria d’ocells insectívors són migradors. Al seu torn, els rapinyaires que mengen moixons insectívors també migren, i els que mengen insectes, que també n’hi ha, fan el mateix. Els que s’alimenten de rèptils també. I fins i tot els que mengen peix i viuen a llocs que es gelen. Davant d’una situació d’escassetat o de desaparició absoluta del menjar, moltes espècies (segurament més de les que ens pensem), es desplacen a llocs de més abundància. Aquest

viatge pot ser de pocs quilòmetres o de centenars i fins i tot milers.

Com qualsevol viatge amb final feliç, és d’anada i tornada. Al final d’estiu i durant la tardor, les aus migradores es desplacen de nord a La cigonya negra sud. A la primavera reés escassa, per això tornen als llocs de cria, veure’n és un bon regal pels aficionats. de sud a nord.

21

Alguns rapinyaires com el xoriguer petit s’alimenten d’insectes i altres invertebrats.

L’estudi de les migracions és un dels camps de l’ornitologia que més desvetlla l’interès d’ornitòlegs i aficionats als ocells. Un dels aspectes més captivadors és la capacitat d’orientació que tenen les aus viatgeres. S’han fet mil i un estudis per comprendre els mecanismes d’aital capacitat, i els resultats són ben sorprenents. Per exemple, se sap que moltes espècies migren de nit i que s’orienten amb els estels. D’altres viatgen només de dia i s’ajuden de l’orografia i de la posició del Sol per deduir la ruta que han de seguir. La majoria detecten els canvis del camp magnètic de la Terra segons la latitud a què es troben. Hi ha estratègies migratòries per a tots els gustos: en grup o en solitari, de nit o de dia, de nit i de dia, per etapes o d’una tirada (algunes espècies d’aiguamoll fan vol directe des del nord de Sibèria fins al delta de l’Ebre, per posar un cas espectacular de vol sense pausa), en dejú o menjant sempre que poden, evitant els mars o creuant-los pel bell mig.

Les aus planadores afegeixen, al ja de per si fascinant fenomen de la migració, l’espectacularitat de la seva envergadura i de la grandària dels estols que formen, segons els casos.

Entenem per aus planadores les que aprofiten els corrents d’aire calent per guanyar alçada i planar fins a un proper corrent ascendent per tornar a guanyar alçada. Així al llarg de quilòmetres i quilòmetres. Amb aquesta tècnica de vol s’estalvien molt d’esforç perquè gairebé no baten les ales. La dependència dels corrents d’aire ascendent les obliga, això sí, a evitar tant com puguin sobrevolar grans masses d’aigua, ja que els corrents d’aire serien molt menys intensos que els que es formen sobre terra ferma. A casa nostra, les aus planadores són la major part dels rapinyaires diürns i les cigonyes.

L’observació d’aquestes aus sol fer-se des dels anomenats colls d’ampolla, o llocs on es concentren grans quantitats d’individus per tal de creuar els estrets que separen els continents. En el cas ibèric, l’estret de Gibraltar és un punt de pas obligat per a mils i mils de rapinyaires i cigonyes. Les aus que hi arriben provenen de bona part d’Europa i ressegueixen diferents rutes transcontinentals per fer-hi cap. El seguiment per satèl·lit d’aus equipades amb emissors permet de conèixer-ne l’itinerari amb molt de detall. Aquet mètode, però, és molt car. Una altra manera molt més econòmica de saber per on passen els rapinyaires migradors és observar-los directament amb prismàtics i telescopis des de llocs estratègics. Cada final d’estiu, el cel de la cara nord de la serra del Cadí i l’alta vall del riu Segre es converteix en un corredor migratori per a milers d’aus planadores.

Aquesta ruta es prolonga vers el nord-est per la vall del riu Tet, a la comarca nord-catalana del Conflent. Per aquesta gran autopista aèria transiten tota mena d’aus, des de petits moixons com mosquiters i tallarols, fins a aus aquàtiques com ànecs, agrons i martinets; des de limícols camallargs fins a cigonyes i grues, des d’orenetes i pinsans fins a àligues i aligots. Per estudiar el pas migratori d’aquestes darreres espècies, l’any 1995 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va iniciar un

La cigonya blanca migra en estols que poden arribar a ser molt nombrosos.

22

Natura

El mirador de rapinyaires de turó Galliner, a la cara nord del Cadí.

seguiment de la migració de tardor de rapinyaires. Es van triar diversos llocs de la comarca de l’Alt Urgell per identificar i comptar les aus que passaven per aquest espai natural protegit. L’estudi es va fer sense interrupcions fins al 2007, i els resultats van ser d’allò més interessants. Tant és així, que l’any 2009, l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, mitjançant un ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la col·laboració del Parc Natural del Cadí-Moixeró, va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner per gaudir de l’espectacle de la migració d’aquestes aus.

Situat a 1612 m d’altitud, a la bona època és un lloc privilegiat per observar el pas de mils de rapinyaires, així com per contemplar el paisatge i a la nit observar estels. És un equipament públic, gratuït i obert tot l’any. S’hi accedeix per Artedó o per Vilanova de Banat.

Un cop a la collada de Lletó, cal seguir a peu 1,2 km per acabar-hi d’arribar.

L’aliga marcenca es diu així perquè torna de l’Àfrica al mes de març.

L’espècie de rapinyaire migradora més abundant a la nostra vall, d’entre les 17 que s’hi han detectat, és l’aligot vesper (Pernis apivorus), amb més de 29.000 exemplars comptats entre tots els anys que es va fer l’estudi. Això representa prop del 83% del total de rapinyaires comptats durant aquell període. Aquesta és l’espècie més nombrosa a tots els llocs de pas del nostre continent com a conseqüència de la seva abundància, de la seva extensa àrea de distribució i, sobretot, pel seu marcat caràcter gregari a l’hora de viatjar. Els estols més grans que s’observen al Cadí són d’aquest ocell. Alguns superen els 400 individus! El pas màxim es concentra clarament durant

L’aligot vesper migra en estols, especialment els ocells adults.

la darrera setmana d’agost i la primera de setembre. La intensitat de pas pot ser molt elevada, com ho demostren diverses observacions de 1.000 aligots vespers en només una hora. El màxim observat en un sol dia és de gairebé 2.500 exemplars.

Una altra espècie molt abundant durant la migració a la nostra vall és l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). Se’n van comptar més de 3.000 en tots els anys d’estudi.

A diferència de l’aligot vesper, l’àliga marcenca migra de manera solitària, o en petits grups familiars. El màxim del seu pas migratori es concentra durant la segona quinzena de setembre. La intensitat de pas màxima ha estat de 65 individus en una hora i de gairebé 170 en un dia. Les àligues marcenques solen migrar formant llargues corrues, separades les unes de les altres per pocs centenars de metres.

Natura L’astoret s’alimenta de moixons. Com que molts migren, ell també.

El milà negre és l’espècie més primerenca: a final de juliol ja migra cap al sud.

El xoriguer comú sol migrar en solitari.

L’arpella vulgar és capaç de migrar activament sobre el mar, però al Pirineu també se’n veuen.

23

L’astoret (Accipiter nisus) també migra en solitari. El seu moment àlgid se centra a la primera quinzena de setembre. La mida petita i el seu vol a prop de terra fan que segurament molts migradors passin desapercebuts.

Finalment, d’entre les més abundants a la zona d’estudi, hi ha el milà negre (Milvus migrans), que torna a ser un migrador gregari com l’aligot vesper. Durant els estudis fets al Cadí no se n’han comptat mai tants, però potser perquè els comptatges començaven a final d’agost, i els milans negres passen sobretot a mitjan i final de juliol.

Altres espècies observades des del turó Galliner són el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i les arpelles (Circus sp.). Pel que fa a les cigonyes, la més abundant, i de molt, és la cigonya blanca (Ciconia ciconia), però també se n’hi veuen cada any algunes de negres (Ciconia nigra).

Per tal de donar a conèixer el fenomen de la migració i la rellevància de la cara nord del Cadí, aquest final d’agost s’hi farà la 3a edició del camp de treball per a joves Planant sobre la serra del Cadí. Durant un parell de setmanes, un grup de nois de 14 a 17 anys fan un control del pas migratori de rapinyaires i cigonyes des del mirador de turó Galliner. Aquest camp de treball el coordina i executa l’associació la Sorellona, amb la col·laboració del Parc Natural del Cadí-Moixeró i l’assessorament tècnic d’AUBÈRRIA. Aquesta empresa ofereix la possibilitat de fer-hi visites guiades per gaudir de l’espectacle dels rapinyaires migradors a la serra del Cadí.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA www.auberria.cat · natura@auberria.cat

Des del turó Galliner, el paisatge i la natura sadollen la vista.

Prismàtics Telescopis Guies especialitzades

ACTIVITATS I PRODUCTES PER GAUDIR DELS RAPINYAIRES Terra de milans (tardor i hivern) Rapinyaires migradors (estiu i tardor) Menjant amb voltors (tot l’any) Guarda per un dia (tot l’any) Voltors de prop (tot l’any)

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

i

LECTURA CAMINS DE RONDA La travessa de la Costa Brava

T

an propera i de vegades tan desconeguda.

Masificada i excessivament urbanitzada, en ocasions salvatge i solitària. Així és la Costa Brava, contradictòria perquè l´home ha comès l´estupidesa d´especular una vegada i una altra en nom dels diners ràpids i fàcils, destrossant per sempre un territori on el mar i la muntanya es complementaven a la perfecció.

Però no tot està perdut. Per sort, el litoral nord de Catalunya encara gaudeix de certs racons on sentir-se en plena comunió amb la natura. Per incrïble que sembli, lluny de les aglomeracions i a la vora del mar, existeixen llocs on no veurem cap bloc d´apartaments ni hotels, tan sols pins, sorra daurada i roques que suporten l´embat de les ones des de la nit dels temps, com fa milers d´anys.

Aquesta guia, amb la qualitat que ens té acostumats Triangle Postals, ben estructurada i que conté suggestives fotografies, ens proposa recórrer la Costa Brava d´un extrem a un altre, des de Cotlliure (França) fins a

Blanes, utilitzant els camins de Ronda a través de dotze etapes que ens submergiran en un món fascinant i molt variat: des d’encisadors pobles de pescadors a monuments megalítics de l´edat del Bronze; des de cales paradisíaques a aiguamolls i extensos pinars.

Així doncs, ens esperen 220 quilòmetres d´antics camins utilitzats durant segles pels pescadors i les patrulles de vigilància policial per a controlar l´activitat del contraban, i que avui dia són freqüentats per aquells que saben que més enllà dels nuclis turístics s´estenen uns paisatges genuïnament mediterranis.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Camins de Ronda.

La travessa de la Costa Brava AUTOR: Sergi Lara EDITORIAL: Triangle Postals, 2015 P.V.P: 18 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

Muntanya i precipitacions Ja són molts els articles on hem parlat àmpliament de la gran diversitat climàtica que presenta el Pirineu i

Prepirineu, on en qüestió de pocs quilòmetres trobem climes molt diferenciats i en un mateix moment, diversos tipus de temps.

L

es muntanyes són autèntiques barreres amb les quals topen les masses d’aire, obligades a passar-les d’alguna manera, sigui saltant-les o bé, vorejant-les. En la majoria de situacions, aquest ascens de la massa d’aire, comporta un seguit de fenòmens termodinàmics, que ocasionen la formació dels núvols i l’aparició de precipitacions, comportant que a les zones de muntanya a casa nostra, plogui molt més, que no pas a les zones de relleus suaus.

Avui però volem parlar d’un fenomen força local que es dóna al Pirineu, les ombres pluviomètriques, i que habitualment coincideixen amb les zones més poblades de la serralada, comportant que molts dels habitants del Pirineu, tinguem una percepció de que al Pirineu no plou tant com ho fa en realitat.

Boires a les Valls d’Aguilar, Alt Urgell.

Meteorologia

27

Les ombres pluviomètriques són aquelles zones on les precipitacions són inferiors a les que correspondria en aquell indret, a causa dels relleus que l’envolten. Quan una massa d’aire ascendeix per un vessant de sobrevent d’una muntanya o cadena muntanyosa es condensa i provoca precipitacions, però un cop sobrepassat el relleu, l’aire ha perdut gran part de la seva humitat i a més a més, l’ascens de l’aire per causa orogràfica ja no es produeix. La conseqüència de tot plegat és que les precipitacions a sotavent de la muntanya són febles o fins i tot, inexistents.

A la gran majoria de zones, acostumem a tenir uns vents més predominants que altres, per exemple al Pirineu, els vents d’origen atlàntic són els predominats, i determinem el clima de gran part de la serralada. Mentre el vessant nord (atlàntic), com la vall d’Aran, tenim precipitacions i nuvolositat abundant tot l’any, al vessant mediterrani o sud, el clima sol ser més sec i amb precipitacions no tan constants.

L’efecte fogony

És un fenomen meteorològic que es produeix al vessant de sotavent de grans sistemes muntanyosos i es caracteritza per: • Un descens notable de la humitat relativa.

• Un augment sobtat de la temperatura.

• Un increment marcat de les ràfegues de vent.

A escala local, les grans valls del Pirineu presentaran aquestes ombres pluviomètriques, amb valors de precipitacions més importants a les serres que l’envolten que no pas al fons de valls. Sol ser una constant a totes les valls del Pirineu, però són tres zones on aquest fenomen és més evident. Al Prepirineu, la conca del Pallars Jussà (Conca Dellà, Conca Deçà i Conca de Dalt), i al Pirineu, la conca de l’Urgellet i les grans valls dels Pallars Sobirà (Vall d’Àneu, Vall de Cardós i vall Ferrera).

Precipitació mitjana anual (mm) >1250 1200 a 1250 1150 a 1200 1100 a 1150 1050 a 1100 1000 a 1050 950 a 1000 900 a 950 850 a 900 800 a 850 750 a 800 700 a 750 650 a 700 600 a 650 550 a 600 500 a 550 450 a 500 400 a 450

Les precipitacions al Pirineu multiplica en alguns casos per 5 als registres del pla de Lleida. També observem les dues ombres pluviomètriques del Pirineu, a la vall de Cardós i l’Urgellet. Font: Meteocat

A totes aquestes àrees d’ombra pluviomètrica, trobem registres de precipitacions anuals mínims d’uns 650mm, els registres més baixos de la serralada pirinenca a Catalunya, similars als corresponents per exemple, als de la costa de Barcelona.

En canvi a pocs quilòmetres, coronant els cims que envolten aquestes zones de baixa altitud, els valors són clàrament superiors, i fins i tot en alguns casos, com a les valls d’Àneu, els valors en menys de 10km arriben a duplicar-se.

Com bé sabem, la gran majoria de pobles i per tant, la majoria de població, es troben a les zones més baixes de les valls, i si ens hi fixem, molts dels pobles més grans es troben a zones d’ombra pluviomètrica (La Seu d’Urgell, Tremp, Puigcerdà...). És per això que moltes vegades, mentre a gran part del Pirineu les precipitacions (pluges o nevades) són abundants, els habitants d’aquestes contrades no arribem a percebre aquestes precipitacions i per tant, no som conscients que realment la nostra serralada, és una gran productora de pluges i nevades!.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com

IDAPA

Caminar és una de les maneres més agradables de conèixer el territori pirinenc. I si aquesta activitat la fem acompanyats de guies interpretadors, que transmeten de manera amena els seus amplis coneixements sobre el medi i el patrimoni, ras i curt: l’experiència esdevé més enriquidora. aminar pausadament fins l’estany de Certascan; descobrir com s’extreia el mineral de les mines araneses de Liat; gaudir i aprendre del patrimoni natural que trobem al planell d’Aigüestortes; contemplar les vertiginoses parets de la cara nord de la serra del Cadí o conèixer els secrets de l’església de Sant Quirc de Durro, són algunes de les moltes propostes que podem fer de la mà d’un guia interpretador. En tot l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran són nombroses les empreses que ofereixen sortides vinculades amb el patrimoni natural i cultural, en qualsevol època de l’any i adreçades a tots els públics, des de famílies a clients que cerquen una certa especialització: sigui l’observació de les aus, les virtuts de les herbes remeieres o la millora de la tècnica en la fotografia del paisatge,... Es tracta, doncs, de professionals que afegeixen més valor a les sortides i que, a més, estan perfectament preparats per afrontar qualsevol situació de risc per a la seguretat de les persones.

Font: Carlos Guàrdia

C

29

Una preparació assolida per l’experiència, però especialment per la formació. I és que, per tal de transmetre els coneixements sobre el medi i el patrimoni, els guies necessiten formació específica, i això és el que s’està fent des del Pirineu. En primera instància a través dels cicles formatius que imparteixen els instituts de la Pobla de Segur, Sort o el Pont de Suert, les escoles agràries de Bellestar i

Font: Sergi Ricart, Arxiu Patronat de la Vall de Boí.

Una altra de les accions destacades per posar en valor la figura del guia és la celebració, des del 2016, dels Festivals de Senderisme dels Pirineus, que apleguen diversos esdeveniments (enguany sis) que durant 2-4 dies ofereixen a un públic ampli un programa variat que inclou rutes guiades a peu per conèixer un determinat territori.

Talarn o l’Escola de Tècnics Esportius de la Val d’Aran. Després, per exemple, amb el Curs de guies interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que enguany arriba a la vint-i-cinquena edició o el Curs de guies-interpretadors del Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb menys recorregut, però que ja ha organitzat tres edicions i amb molt bons resultats. També des de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), a través de la Taula de Camins (que compta amb una comissió de treball sobre el guiatge amb l’objectiu de promoure i consolidar aquesta professió), i que ja ha organitzat dues sessions de treball amb aquest col·lectiu: el seminari Titulacions, competències professionals i perspectives en l’àmbit del guiatge a l’Alt Pirineu i Aran i la jornada Guies dels Pirineus: junts per posar en valor la descoberta del territori.

Font: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

En definitiva, ens agradaria que, com passa en altres països europeus i sobretot als Alps (la Compagnie des Guides de Chamonix, data de 1821!), la professió de guia interpretador es consolidés també en les nostres muntanyes. Totes les accions descrites més amunt tenen aquest objectiu: val la pena continuar treballant-hi.

Text: IDAPA

Tram del Pas ramader al seu pas pel municipi d’Alàs i Cerc.

Lluís Obiols

CAMINS VELLS

En aquest article farem una aproximació al traçat del Pas ramader, un camí històric de llarg recorregut, en

el tram que transcorre per la vessant nord de la serra del Cadí a l’Alt Urgell (municipis d’Alàs i Cerc, Cava,

i la Vansa i Fórnols), a partir de l’anàlisi de les fonts documentals i la memòria oral.

E

l territori de l’actual Parc Natural del Cadí-Moixeró, on s’inscriu aquest article, ha estat, històricament, un lloc de pas imprescindible en les comunicacions entre el Pirineu i les terres de la Catalunya central a través dels seus passos naturals. Aquest espai geogràfic ha estat articulat per diversos camins de llarg recorregut o grans eixos de comunicació -dels quals sorgeix una complexa xarxa secundària que enllaça els diversos nuclis de població- i d’una impor-

1. S’ha utilitzat la denominació “Pas ramader de Cadí“ perquè la serra del Cadí constitueix l’element geogràfic de referència i el que dota de sentit al camí dins l’àmbit d’estudi.

Creu de terme al costat del Pas ramader.

Municipi de Cava. Joan Gispert,

Camins vells

31

Restes de l’orri de Cava, al costat del Pas Ramader. Municipi de Cava. Joan Gispert.

tància fonamental, probablement des de les èpoques més remotes de la història, ja fos per a finalitats comercials, per a la transhumància, o fins i tot, com a via de pas en cas d’ocupacions militars. Aquest és el cas del Pas ramader de Cadí, que forma part de la xarxa de vies pecuàries que servia per permetre el pas dels ramats transhumants que provinents de la plana i es dirigien cap a les àrees de pastura del Pirineu.

L’article ha fonamentat el seu procés metodològic en la utilització de dos instruments: la recerca bibliogràfica i el treball de camp.

La recerca bibliogràfica: ha suposat la primera aproximació a la investigació.

S’ha basat en la recopilació i buidatge de fonts documentals de diversa tipologia: acadèmiques, administratives, cartogràfiques, fotogramètriques i excursionistes.

Treball de camp: basat en dos tipus de tasques: realització d’entrevistes a persones clau dels diferents municipis i observació de camp (identificació del traçat del camí).

Climent Gispert, de cal Joanet de Cava.

Una de les persones entrevistades per elaborar el present article. Lluís Obiols.

Entrevistes: una font cabdal per a l’obtenció d’informació ha estat la realització d’entrevistes a persones clau dels diversos municipis que formen part de l’àrea d’estudi. Cal assenyalar, però, que el Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural.

Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals.

Elaboració de memòries tècniques.

Inventaris de camins.

Carlos Guàrdia Carbonell

Col.legi de Geògrafs número 1688

Tel: 629 412 566

cguardia.carbonell@gmail.com

, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins.

Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10

32

perfil de les persones que s’han entrevistat ha estat molt acotat, atès que el Pas ramader és una via que va deixar-se d’utilitzar de forma intensiva a partir de la dècada dels quaranta i coincidint amb el progressiu despoblament de les poblacions de muntanya. Tot i que aquest fet redueix notablement el nombre de persones a entrevistar, ja s’havia treballat prèviament amb algunes persones que disposen d’informació sobre aquest camí. S’han entrevistat a tres persones.

Es tracta de persones autòctones, és a dir, gent que han nascut en algun dels municipis de l’àmbit d’estudi i que actualment viuen a l’Alt Urgell. Aquesta tasca ha permès conèixer, de primera mà, les vivències i els records dels entrevistats en relació al Pas ramader, a la resta de la xarxa històrica de camins i als canvis produïts al territori des de la segona meitat del segle XX. Observació de camp: basada en la identificació del traçat del camí a partir de les aportacions documentals i les fonts orals. Aquesta tasca s’ha realitzat mitjançant la utilització d’un dispositiu GPS i la

A dalt, Pi de l’Orri de Cava, situat al mateix Pas ramader. Municipi de Cava. Joan Gispert.

Al mig, tram del Pas ramader al seu pas pel municipi de Cava. Carlos Guàrdia Al costat d’aquestes línies, l’Orri vell del Querforadat, molt a prop del Pas ramader.

Carlos Guàrdia.

Camins vells

seva posterior translació a un suport cartogràfic digital (programa Google Earth).

A partir de les fonts consultades, doncs, s’ha pogut realitzar una primera aproximació al traçat del Pas ramader a la cara nord de la serra del Cadí i que descrivim a continuació: Des de Fórnols, el Pas ramader puja cap al Goleró-Prat Major i pren l’obaga de la serra del Cadí, passant per Pradell i baixant cap a coll Avanses. A continuació, en el tram que transcorre pel municipi de Cava, i de ponent a llevant, entra al terme d’Ansovell per l’Escobar, el serrat i torrent del Talló, coll de Monrós, font del Vila, coll de les Basses, passa per damunt de la Pastera del Jaumot, segueix cap al damunt del camp del Borràs del Barral, el torrent de la Boscurri, la boiga de les Basses, coll del turó del Barral al peu del Bosc Fosc, travessa el torrent dels Hostalets o de la canal de Migdia cap al Clausó; entra al terme de Cava per la colladeta del turó de Castell d’Edral, segueix en direcció enllà i amunt fins trobar el carril de la fusta sota del Roc Blanc, planeja fins al collet dels Bous i el torrent de la font Freda, passa vora la soca del Pi Gros de l’Orri de Cava, puja

33

Tram del Pas ramader al seu pas pel municipi d’Alàs i Cerc.

Carlos Guàrdia.

prat amunt en direcció al Cadí fins a l’Orri Vell, on per solixent baixa cap a l’Estallader a trobar el torrent de les Planes i segueix el camí de Mataescura fins a la Portella; en aquest punt entra al terme del Querforadat i va seguint cap a llevant per sota el camp de les Bruixes enllà fins els Carregadors de la Torrentera, allà passa cap a la feixeta de la Gordi, passa el torrent de Riclà cap al Pla de la Fusta, les Esparelles i coll de Pallers, on deixa el terme de Cava i entra al d’Estana (Cerdanya).

Text: Carlos Guàrdia Carbonell

Coneix a peu ,L Alt Urgell

Ruta de les plantes medicinals Vall de mola L

es trementinaires collien plantes remeieres, les assecaven, trituraven i posaven en coixineres per anar a vendre-les arreu de Catalunya. I també havien après dels avantpassats les seves virtuts. I així, amb més o menys encert, van fer, de les herbes remeieres, remei per als mals de la seva època.

A Tuixent, des de l’any 1998, hi ha el Museu de les Trementinaires, on s’explica i es dóna a conèixer aquest ofici i les dones que l’havien fet, fins on havien portat el seu saber, les herbes remeieres que feien servir, la trementina, els pegats, els ungüents... i moltes altres qüestions que hi tenen relació.

La ruta comença a 1 km del poble de Tuixent direcció a Sant Llorenç de Morunys, al pont del Regatell.

Per complementar el Museu, uns anys més tard, es va construir el Jardí botànic de les Trementinaires, on hi podeu trobar una bona mostra de les plantes que feien servir les trementinaires. Actualment, també hi ha el Centre d’Interpretació de la flora del Parc Natural.

Ara, amb la Ruta de les Plantes Medicinals, a la vall de Mola, podeu observar totes aquestes plantes en el seu estat natural, en el seu ambient: al solell i a l’obac; allà on els agrada més, dins del bosc o als terrers a ple sol, vora dels aiguamolls o al secà.

Plantes digestives, com l’orenga (Origanum vulgare), la sajolida (Satureja montana), la milfulles (Achillea millefolium) o bé el timó o farigola (Thymus vulgaris) segons la comarca, per donar ànims; l’herba de cop (Hypericum perforatum) per a la depressió i, macerada en un bon oli, per a les cremades, cops i masegades; l’herba blava (Polygala calcarea) per a la tos i per fer venir llet a les mares que crien; la pota de cavall (Tussilago farfara), un dels millors expectorants; la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), excel·lent remei contra les infeccions de l’orina, etc.

Realment, és com una gran farmaciola natural. La naturalesa ens dóna remei per a moltes de les dolències que patim.

Fa milers d’anys, la humanitat, a falta de

res millor, va aprendre a fer servir les plantes

remeieres que gentilment li donava la mare naturalesa

per guarir algunes de les malalties dels éssers vius

(humans i animals). Les trementinaires de la vall de La Vansa i Tuixent eren una expressió professional d’això que diem.

En l’itinerari estan senyalitzades prop de 60 plantes medicinals, les més utilitzades per les trementatinaires.

Origanum vulgare

Per fer la ruta de les plantes medicinals, heu d’anar fins al poble de Tuixent i agafar la carretera de Tuixent a Sant Llorenç de Morunys. A 1 km arribareu al pont del Regatell, on podeu deixar el cotxe, just passat el pont, al costat de la font, a l’inici de la pista. Uns 50 metres abans del pont trobareu el cartell d’inici de la ruta.

El recorregut, d’uns 2,5 Km i un desnivell de 125 m (Pont del Regatell – 1.175 m / Planells del Sastró – 1.300 m), transcorre per un antic camí que voreja el riu de Mola i que mena fins a Gósol, pel coll de Mola. En aquest primer tram està restringida la circulació de vehicles i només es pot fer a peu. Una tanca a l’inici i una altra al final n’impedeixen el trànsit.

La vall de Mola, orientada a llevant i amb sòl principalment calcari, és un dels racons privilegiats del terme de Tuixent quant a varietat de plantes remeieres.

Al llarg del camí, podeu trobar més de 100 espècies de plantes diferents, encara que només estan senyalitzades prop de 60, les més conegudes i utilitzades per les trementinaires. A cada plafó informatiu hi trobareu, a més del nom de la planta en diferents idiomes, una breu referència a les propietats remeieres.

A primers de març ja podeu trobar les primeres plantes florides, com les violetes (Viola sp.) o manxiulot (Helleborus foetidus) i les més tardanes floreixen a finals d’agost i fins a començaments d’octubre, com la sajolida (Satureja montana). I, en un any amb pluviometria normal, el període ideal per trobar el màxim de plantes florides és des del maig fins a primers de setembre. Podeu observar que algunes plantes només són en un determinat indret del recorregut i altres les podeu trobar escampades al llarg de tot l’itinerari.

No podeu deixar passar per alt una de les qualitats que més personalitza les plantes, com és la seva olor. L’espernellac (Santolina chamaecyparissus), l’orenga (Origanum vulgare), el timó o farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavandula spica), la menta (Mentha sp.) o la sajolida (Satureja montana), entre altres, us rebran ufanoses de mostrar-vos la seva fragància, alhora que us recordaran altres aliments i condiments: la sajolida amb les olives adobades, l’orenga amb determinades pizzes...

a peu 36 Coneix L,Alt Urgell Si sou observadors, us adonareu que determinades plantes són molt selectives i només volen estar en indrets molt concrets: la menta d’aigua (Mentha aquatica) vol aiguamolls i humitat, la cua de cavall (Equisetum arvense) vol estar a la vora del riu, la bruguerola (Calluna vulgaris) dins del bosc...

Per últim, pareu atenció a les flors de cada planta i, realment, en algunes hi veureu veritables meravelles del disseny i la perfecció.

Un cop arribeu a Planells del Sastró, podeu descansar a l’àrea recreativa del mateix nom i visitar l’arborètum, que trobareu degudament senyalitzat i explicat.

Podeu fer la tornada pel mateix camí o per la pista, en direcció a Tuixent, que us portarà fins al punt d’inici.

Recordeu que no és permès collir plantes.

FITXA TÈCNICA Recorregut: 2,3 km.

Desnivell acumulat: 183 m.

Temps de marxa: 0,30 hores.

Punt de partida i arribada: Prop de Tuixent.

Tipus de marca: Tota la ruta està senyalitzada amb cartells identificatius de plantes.

Tipus de recorregut: Lineal.

Més info a: www.trementinaires.org

Tel. 973 37 00 30 1.273 m

1.175 m

X

Ajuntament de Josa i Tuixent

0

0,5

1

1,5

2

2,5 km

L’Ultra Pirineu més internacional de la història està a tocar U

n any més el Parc Natural del Cadí Moixeró acull la prova més emblemàtica del trailrunning a Catalunya. Del 22 al 24 de setembre, fins a 2.800 atletes es reuniran a Bagà per celebrar l’Ultra Pirineu 2017.

La prova reina, la Salomon Ultra Pirineu tornarà a aplegar a més de 1.000 corredors d’arreu del món que vindran a gaudir dels 110km i 6.800m de desnivell positiu que presenta el recorregut. Una prova exigent que permet als atletes descobrir el Parc Natural del Cadí Moixeró i la travessa de Cavalls del Vent. Nombrosos atletes d’èlit estaran convocats a la cita per in- tentar destronar els vigents campions, Miguel Heras i Gemma Arenas.

Aquest any la cursa també formarà part de les Skyrunner World Series en la seva modalitat d’Ultra.

Pels amants de les distàncies més curtes, l’Ultra Pirineu també presenta alternatives i consolida dues curses.

La Marató Pirineu, de 42km i 2.400m de desnivell positiu recorre part de la vessant cerdana del Parc Natural del Cadí Moixeró a través de corriols i punts en alçada.

La Nit Pirineu, una vertical nocturna amb 860m de desnivell positiu permet descobrir l’estació d’esquí de la Molina des d’una altra perspectiva. Finalment, el mateix dissabte de la cursa es disputarà com cada any una cursa infantil a Bagà.

Un any més – i ja en van nou – el Pirineu es prepara per viure una nova aventura de trail running que ningú es vol perdre.

Entre les tres modalitats de l‘Ultra Pirineu ja s’hi sumen més de 50 nacionalitats. Els corredors d’Espanya, França, Portugal, Regne Unit i Polònia lideren la llista de participants.

Els duels i les disputes per les primeres places ja prometien ser tot un espectacle, però amb la participació de Kilian Jornet l’Ultra Pirineu promet més que mai.

Vistes de la Vallfarrera sobre àrea del bosc de Viros.

Tracks Pallars V. Trail Tracks Pallars V. Trail és la proposta que Tracks Pallars llança aquest any per descobrir el Pallars Sobirà

amb MTB passant per alguna zona d’Andorra i la Val d’Aran. Una ruta molt completa que ens permetrà

descobrir moltes de les valls que configuren aquest

meravellós territori del Pirineu per poder gaudir d’unes

panoràmiques que difícilment s’esborren de la memòria.

E

l Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 4 habitants per km. En total hi ha uns 6.000 habitants. A la comarca s’hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.

La major part del Pallars Sobirà està protegit. S’hi troben diverses zones PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya), el

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa - Collegats, amplis espais de la Xarxa Natura 2000, la Reserva Natural de Caça del Boumort, etc. Entre la vall d’Aran i Andorra ens trobem un territori ple de valls i de muntanyes que han fet una àrea perfecta per a la pràctica dels esports a l’aire lliure, tan a l’hivern com a l’estiu. No és casualitat que hagi esdevingut el paradís de les curses de muntanya i les curses verticals.

Tracks Pallars V. Trail

39

Una regió que amb un passat ple d’història, el temps ha deixat en l’oblit una gran quantitat de senders i camins que antigament s’utilitzaven per a la comunicació, no sempre fàcil entre la gran quantitat de pobles que va arribar a tenir la comarca segles enrere. Es calcula que només al Pallars Sobirà hi ha aprox. 1.500km de senders, molts d’ells en desús actualment. Però aquesta data ja ens pot donar una petita idea de la amplia possibilitat que aquesta comarca té alhora de recórrer camins.

El Pallars Sobirà fou habitat des de molt antic, i d’això en donen fe les restes arquitectòniques i arqueològiques repartides pel territori. Al llarg del recorregut hi trobarem pobles abandonats on diverses excavacions han constatat una antiguitat de l’edat del bronze, dòlmens perfectament conservats, castells medievals. Una ruta que deixant de banda la seva part esportiva te paral·lelament un important valor cultural i arquitectònic per tot el que podrem arribar a veure durant la ruta. Un itinerari de 252km amb 7.644m desnivell + (l’itinerari admet alguna variant en dies i distància) A través de la fórmula Tracks, on garantim que l’experiència sigui tot un èxit. Tracks Pallars posa tota la logística necessària per a que es pugui gaudir de tota la ruta sense preocupacions. Des de lloguer de mtb, transport de material i equipatge per a que els bikers puguin fer la ruta únicament amb un sól objectiu gaudir del MTB en estat pur. Juntament amb una sèrie de serveis opcionals per a possibles eventualitats, fets que acostumen a passar quan anem amb grups de ciclistes. Un briefing diari que l’organització fa als seus participants per a

El poble d’Alós d’Isil dins el municipi d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, és d’origen medieval. L’església d’origen romànic de Sant Lliser, és documentada de l’any 1.090.

deixar ben clar els punts clau de cada etapa i per a resoldre dubtes que puguin sorgir. Tracks Pallars posa el suport necessari per a qualsevol entrebanc que es plantegi durant la ruta.

Aquesta ruta versió Trail, al igual que la seva versió Enduro funciona normalment entre els mesos de maig i novembre. A expenses de la climatologia, que és la que determina realment la data d’inici i final de la temporada. A l’hivern degut a la neu la ruta no es realitzable.

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER

Tel. 973 626 041 Mòb. 619 811 516 info@esierribikes.com Av. Francesc Macià, 2 Baixos - Esterri d’Àneu A. Espanya s/n, baixos - Tremp Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

BIKES©

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

Tracks Pallars V. Trail FITXA TÈCNICA

40

Distància: 252 km.

Desnivell +: 9.000 m.

Punt de partida i arribada: Esterri d’Àneu.

Tipus de recorregut: Circular.

Dificultat tècnica: Mitjà.

Dificultat fisica: Alta.

Més informació: info@tracksdepallars.com

X 982 m

ETAPA 1 Sortirem del nostre punt de trobada habitual, i en aquesta primera jornada ja podrem sentir a les nostres cames una de les característiques d’aquest territori, el Desnivell.

Llargues pujades a vegades amb la sensació que són interminables ens portaran a traslladar-nos des de les valls D’Àneu direcció a la Vall de Cardós. En aquest recorregut i el fet de guanyar força alçada en alguns moments de la ruta podrem observar a part d’amplis paisatges com la flora varia en funció a la cota on ens trobem Les alçades, els diversos vessants del relleu abrupte i aquest clima, configuren una vegetació amb cinc estatges diferents: el basal (dels 600 m als 1.000 m), amb alzines i roures; el montà (dels 1.000 m als 1.600 m),

909 m 0

45

90

135

180

225

amb roures, faigs, avets i pi roig; el subalpí (dels 1.600 m als 2.200 m), amb pi negre; i l’alpí (dels 2.200 m als 2.800 m), amb pastures; i el nival (a partir dels 2.800 m), amb poc herbatge i molta roca.

Si les pujades són intenses la Tracks Pallars et garanteix unes baixades de somni, llargues i variades.

El nostre pas per la vall de Cardós serà breu ja que acabarem la jornada a un bonic poblet de la Vall Farrera, una vall de gran tradició en l’art de la forja. La jornada haurà estat un petit aperitiu dels que ens espera el dia següent.

269 km

Tracks Pallars V. Trail

41

ETAPA 2 Podríem dir que és una de les nostres etapes reina, com se sol dir en el món ciclista. Una etapa de les que qualsevol biker recorda, o bé per la seva espectacularitat en el desnivell acumulat o per la varietat de terreny, o per la baixada de 12 km que ens espera al tram final...en fi ... És un dels coneguts itineraris dels contrabandistes que ens farà conèixer alguns dels paratges més inhòspits del Pallars (muntanya de Tor), entrar en territori Andorrà, on passarem per alguna de les pistes d’esquí de l’estació de Pal. Una autèntica ruta d’alta muntanya amb, una vegada més, paisatges indescriptibles de valls i boscos que sembla no s’acabin mai. En aquesta intensa i llarga jornada podrem utilitzar el remot poblet d’Os de Civís per dinar, recuperar forces i descansar una miqueta abans de continuar la segona part de l’itinerari on encara ens esperen un parell de colls i un llarg i variat corriol ja finalitzant l’etapa. Tot plegat, haver de fer en una sola jornada més de 2500m de desnivell positiu en 80 Km aprox.... una autèntica etapa de mtb.

Profundes panoramiques que ens ofereix Estaon.

Magnifica panoramica que ens ofereix l arribada al port de cabús. Al fons l’estació d esquí de Pal (Andorra)

Tirvia, el poble emplaçat d’alt d’un turó.

ETAPA 3 Una de les característiques de la Tracks Pallars V Trail és la gran quantitat de valls que anem deixant enrere mentre anem fent la ruta.

I aquesta tercera jornada no n’és una excepció. Una vegada més haurem de pedalar des del fons de la vall per coronar colls a 2.000m d’alçada. Una vegada més implica llargues pujades En aquesta etapa bastant àrea, ens permetrà estar pedalant molta estona en alçada. Poder contemplar els prats alpins i tenir una panoràmica on ens sorprendrà la profunditat de les Valls d’aquesta zona del Pirineu .Ens apropem als límits del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurci, però el nostre itinerari ens portarà a creuar part de les pistes de l’estació d’esquí d’ Espot on els més valents, només si ho desitgen, podran aventurar-se a baixar pel circuit de descens.

Al finalitzar aquesta tercera etapa, tornarem a estar prop de la zona de sortida, ja hem realitzat una gran volta, però el nostre recorregut no acaba pas aquí...encara ens queden uns quants kms per recórrer i noves zones per descobrir, és un dels tresors que té aquesta ruta de Tracks Pallars... mai s’acaba.

42

Tracks Pallars V. Trail

ETAPA 4 Una altra jornada plena de llocs especials ens espera, comencem la jornada amb un prolongat ascens seguint en sentit invers el riu Noguera Pallaresa que ens portarà per poblacions com Alòs d’Isil conegut ara més que mai per les falles pirinenques, una tradició estesa a molts altres pobles d’aquesta zona del Pirineu i que ha acabat obtenint el reconeixement com a Patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Deixant de banda els apunts culturals i arquitectònics que enriqueixen la ruta, passarem per un altre lloc mític, Montgarri poblet deshabitat ara convertit en refugi de muntanya. Montgarri es va fer prou conegut durant els anys que es celebrava la Pirena (la cursa de trineus amb gossos) on hi havia una etapa especial nocturna que es feia allí. Sense donar-nos compte hem entrat a la val d’Aran.

La nostra jornada ens portarà fins al pla de Beret un cop allí podrem gaudir una vegada més d’ espectaculars vistes de tot el Pirineu i divisar al fons tot el macís de l’Aneto i la seva glacera. Remuntarem per les pistes de l’estació d’esqui de Baqueira i agafarem alçada... acabarem al port de la Bonaigua (2.072m) on començarem una interesant baixada inicialment per prats i més endavant per senders que ens portaran prop de cascades d’aigua i per dins de boscos frondosos (zona bosc del Gerdar) Estem a punt d’acabar la ruta, però encara passarem per poblets com Boren, o València d’Àneu. I acabant l’ etapa per sender tornarem al nostre punt de sortida.

Text i fotos: Tracks Pallars

Capvespre al port de la Bonaigua

Típiques bordes pallareses camí del poble d’Estaon.

Panoràmica sobre la vessant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Rutas en bicicleta por el Pirineo T. +34 661708447

info@tracksdepallars.com

www.tracksdepallars.com

la tossa plana de lles ASCENCIÓ ESTIVAL

EDITORIAL

43

Agradable ascensió al sostre comarcal

de la Cerdanya. Comencem al peu

del cim per senders entre boscos que

acaben deixant pas a un terreny més

àrid i pedregós en la part més alta del

recorregut. La ruta és circular, vorejant

el Clot de l’Orri, la qual cosa permet

gaudir d’una magnífica panoràmica a les

diferents valls que l’envolten.

Text i fotos: Lourdes Torres

L

a ruta comença al Refugi de Cap del Rec (1.960 m) a on podem deixar el cotxe. Per arribar-hi s’ha d’agafar la carretera N-260 entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà i prendre el desviament que puja al poble de Lles per la LV-4036. Un cop al poble el travessem i continuem per una pista asfaltada que porta al refugi; base de les pistes d’esquí nòrdic de Lles.

44

La Tossa Plana de Lles

A uns 50 m abans d’arribar al refugi es troben els senyals del GR 11-10 que cal seguir. Anem prosseguint les marques i ens endinsem en un sender pel bosc que després de 3 km ens durà cap a un prat a on està situat el refugi El Pradell a una altitud de 2.110 m. En aquest punt podem gaudir de les magnífiques vistes que ens regala la Serra del Cadí al sud i de la grata companyia de l’imponent Tossal de Bovinar a l’oest.

Es deixa la pista principal i el GR 11-10, que es desvien cap a l’oest. A la dreta, al nord, hi ha un pal indicador de l’itinerari que puja fins a la Tossa Plana de Lles, i que ens informa que hem de seguir les marques grogues de la ruta 19 dels senders de Cerdanya. Aquestes marques ens porten a internar-nos dins el bosc una altra vegada. Quan el bosc s’aclareix es veu la Tossa Plana de Lles al nord.

En sortir del bosc s’arriba al Pla de les Someres (2337 m) el qual travessem i continuem per un llom. La pujada és agradable ja que els pendents no són molt pronunciats ni mantinguts. Ara el paisatge ha canviat, hem deixat el bosc enrere i ens trobem un terreny d’herba, pedres i matolls de bruguerola i ginebró.

A la imatge de dalt, el Refugi Cap del Rec va ser on va viure gran part de la seva infantesa Killian Jornet.

Al mig, el refugi El Pradell és el final d’una de les pistes d’esquí nòrdic més conegudes de l’estació de Lles.

A la imatge de baix, una de les Marques que hem de seguir des del Pradell fins al cim de la Tossa Plana de Lles. És la ruta 19 dels senders de Cerdanya.

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans

www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

La Tossa Plana de Lles

Seguim pujant cap al nord i podem sentir una font d’aigua entre els rocs que ens acompanyarà uns metres del recorregut. Més endavant destaca un promontori a la dreta que sembla el cim però que no ho és. Cal anar decantant-se cap a l’esquerra seguint les marques grogues de la ruta 19 i aviat arribarem a dalt de tot on s’obre una explanada a on es veu un fanalet decorat amb pregàries de cavalls del vent que ens indiquen que ja estem al punt més alt.

També podem trobar una placa a on s’anuncia que la Tossa Plana de Lles és el sostre comarcal de la Cerdanya amb una alçària de 2916 m.

Placa col·locada al cim de la Tossa per l’Agrupació Excursionista Catalunya commemorant els seus 100 anys d’existència.

Si continuem mirant al nord d’oest a est a l’altra banda de la frontera tenim la verda Vall del Madriu que s’obre al nostre davant, després podem distingir uns quants estanys com, per exemple, el de l’Ïlla o el de Montmalús, i innumerables pics com el de Pessons, l’Alt del Cubil, Alt del Griu.. per fer menció a alguns d’ells.

Acabem la panoràmica cap a l’est on despunten el Carlit, el Puigpedrós,...

Canals de la Serra del Cadí retallades per la llum canviant del dia

Des d’aquest punt podem contemplar una panoràmica de 360º espectacular. Al sud destaquem la impactant Serra del Cadí a tocar.

A l’oest tot una carena fronterera de pics entre els quals sobresurten el Pic de Setut, el de Sirvent, el Monturull, el Perafita... i si el dia està prou seré, en direcció nord-oest podrem albirar l’Aneto amb la seva glaçera perpètua així com el macís de la Madaleta.

A l’esquerra podem intuir la Vall del Madriu i al fons l’estany de l’Ïlla i el Pic de Pessons al darrera.

TAXI

TRANS-LINEA PIRINEUS · SERVEI DE TAXI COL·LECTIU BARCELONA-ALT URGELL VIATGES CONCERTATS A ANDORRA VEHICLES MONOVOLUM 7 PLACES

TAXI COL·LECTIU PIRINEUS:

SORTIDES DE BARCELONA 07:00h. i 15:00h SORTIDES DE LA SEU D’URGELL 07:00h. i 17:00h

Telèfon i whatsapp

(+34) 649 82 42 10

Servei autoritzat pel Departament

Transports Generalitat de Catalunya

· info@taxiland.es · www.taxiland.es

46

La Tossa Plana de Lles

Vistes del Pic de la Muga i als seus peus l’Estany gran de la Muga.

L’amagat Estany de l’Orri envoltat d’arbres i grans rocs.

El camí en la part final transita per pistes blaves d’esquí nòrdic.

Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com

S’inicia el descens cap al sud-est seguint per la carena que dóna a la vall de la Muga. Val la pena desviar-se i treure-hi el cap per aquesta vall per tal d’admirar les vistes de l’Estany gran de la Muga sota els teus peus.

A la baixada cal parar compte en seguir la carena que hi ha entre el Clot de l’Orri i el Clot de la Riba per evitar els forts pendents a una i altra banda.

Reprenem la ruta per un camí esquitxat per rocs blancs que ens dirigeix cap a una zona rocosa.

Durant el descens és inevitable contemplar les abruptes canals de l’Oliva que queden a la nostra dreta. Si parem atenció, des d’aquesta altura es pot divisar l’Estany de l’Orri, a baix del Clot, punt de pas obligat de l’itinerari.

Prosseguim la marxa i després de passar per una coma herbada trobem l’entrada a un frondós bosc, de pi negre i avet en la zona més baixa, per on anirem perdent altitud fins a trobar de manera sobtada l’estany.

L’Estany de l’Orri està a 2.159 m, ja hem fet bona part del camí de tornada. Val la pena parar i descansar una estona. És un lloc molt tranquil i tancat pel seu entorn arbrat i rocós.

Per a famílies que vagin amb nens o persones que no vulguin caminar molt, també hi ha la possibilitat d’ agafar el track de baixada i fer-ho de pujada fins a l’Estany de l’Orri. És una excursió curta per pistes amples que corresponen a pistes d’esquí nòrdic que passen pel mig del bosc.

Continuem l’itinerari planejant pel marge esquerre del torrent i al cap d’uns 500 m retrobem el camí que baixa fins a la pista principal. Es creua la pista i es segueix torrent avall fins sortir al costat esquerre del refugi i punt final de la ruta.

Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU

IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA

La Tossa Plana de Lles

47

FITXA TÈCNICA Distància: 12,5 km.

Desnivell +: 1.019 m.

Temps de marxa: 5h depenent del nivell

Punt de partida i arribada: Refugi Cap del Rec Tipus de marca: GR fins al refugi del Pradell i després marques grogues i fites.

Tipus de recorregut: Circular

Època recomanada: Per fer-la sense neu

Observacions: Es recomana portar el track ja que a la baixada hi ha trossos on es perd el camí.

X 2.905 m

1.866 m 0

2

4

6

8

10

Criat i engreixat al Pirineu Granja Cal Tamborino de Bellestar

12,5 km

Carn de vedella de la raça llemosina, criada al Pirineu, de manera natural.

Els nostres vedells i vedelles són criats amb la seva mare fins als 8 mesos, moment a partir del qual reben una alimentació 100% vegetal, complementada amb vitamines i minerals.

La nostra carn és tendra i gustosa, baixa en greixos i rica en vitamines del grup B i minerals com el ferro i el zinc.

ASCENSIÓ Al Jbel Toubkal TREKKING PEL SUD DEL MARROC

48

La preciosa aresta final del Pic Blanc d’Envalira.

EDITORIAL

El Jbel Toubkal, de 4.167 metres d’altitud, és la muntanya més alta de la Serralada de l’Atles i de tot el Nord d’Àfrica. Està situada al sud del Marroc, a les portes

del temut Desert del Sahara, que és un dels més grans del món.

La seva ràpida aproximació i una via

normal assequible, fan del Toubkal un

objectiu molt preuat pels muntanyencs i excursionistes d’arreu.

F

ruit de la meva experiència en aquesta muntanya (l’he pujat 25 vegades), us presentarem un itinerari inèdit que consisteix a fer la travessia del Toubkal, pujant per una vall i baixant per una altra.

Es tracta d’un itinerari molt assequible que ens permetrà, conèixer el vessant nord de la muntanya, i pujar d’altres cims de tres mil i quatre mil metres.

Trekking pel sud del Marroc

49

Imlil és la població més important de la vall, i punt d’inici de l’aproximació d’unes 5 hores fins el Refugi du Mouflon (3.200 m) i Refugi CAF du Toubkal (3.207 m), situats un al costat de l’altre. El primer és privat i el segon pertany a la Secció Casablanca del Club Alpí Francès. Aquests refugis són la base de totes les ascensions als grans cims del massís.

Al costat del refugi neix el camí sinuós i estret que porta al cim del Sostre de l’Atles.

Després de creuar el riu per unes pedres pujarem per una pendent força dreta -dibuixant una diagonal de dreta a esquerra- que ens deixarà al bell mig de la vall o barranc per on transcorre la ruta normal del Toubkal. A partir d’aquí la pendent no és tan dreta. Seguirem el camí enlairant-nos ràpidament per entre grans blocs. En direcció nord el paisatge cada vegada és més impressionant.

Sense dificultat arribarem a una mena d’esglaó de 30 metres que ens barra el pas. No obstant això, el camí s’esmuny per entre les roques i haurem d’ajudar-nos amb les mans (IIº). Una vegada superat aquest pas ens trobarem amb una tartera una mica inestable.

La pendent no és massa forta, però si que és un terreny incòmode. Davant nostre és veu el Tizi Toubkal, la collada que haurem d’assolir per a poder pujar al Toubkal. Aquesta collada frega els 4.000 metres.

El Toubkal Està situat a l’Alt Atles, a 60 km al sud de Marràqueix, és un dels llocs del Marroc on es pot gaudir de la neu durant la major part de l’any.

Propers viatges 2017: TOUBKAL (MARROC) SORTIDES EXPRESS TOTS ELS MESOS MARMOLADA (DOLOMITES) SORTIDES EXPRESS TOT L'ANY ATLES TOP 4.000 MARROC. GRAN PROGRAMA AMB 20 CIMS ETNA (3.345 M) 3 SORTIDES PEL PROPER HIVERN.

CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com

www.senderismo.net

Tel. català: 0034 649 188 391

Tel. andorrà: 00376 313 722

50

Trekking pel sud del Marroc

X

FITXA TÈCNICA Desnivell +: Uns 1.125 m.

Temps de marxa: Unes 7h per a tot el recorregut.

Punt de partida: Els refugis situats a 3.200 m.

Tipus de recorregut: Travessia, circular.

Època aconsellada: De finals de maig a primers de novembre.

Material: Bastons.

No obstant això, primer ens dirigirem cap a la dreta, anant a cercar el sender que porta al Toubkal Oest, format per tres puntes de més de 4.000 metres, sent l’última la més alta.

Sense cap dificultat arribarem als peus de la torre final, on farem una curta grimpada de 12 metres de IIº. Toubkal Oest (4.030 m) (2h).

El cim és petit i aeri. Desfarem el camí grimpat amb precaució i tot seguit ens dirigirem vers les altres dues puntes (més fàcils), que assolirem una rere l’altre (4.020 m i 4.010 m).

Tot seguit seguirem el senderó de l’anada fins el Coll del Toubkal (3.990 m). Es pot pujar el cim que hi ha a la dreta del coll (3.997 m).

Del Tizi Toubkal al cim del Toubkal no hi ha cap dificultat i es pot assolir el cim en uns 30 minuts. Ens enlairarem per la cresta pedregosa, que en la part alta presenta algun tram estret, però res més. Sense més, arribarem al cim del Toubkal (4.167 m) (3h 30’ des del refugi), format per un gran trípode de ferro de diversos metres d’alçada. Ens trobem al Sostre del Marroc i del Nord d’Àfrica! Les vistes són immenses!

Tot seguit iniciarem la davallada de l’aresta Nord del Toubkal, un itinerari preciós que en poca estona ens deixarà al Coll Nord de la muntanya. Aprofitarem l’ocasió per assolir la Punta del Coll Nord (3.920 m), situada a la dreta. Tot seguit ens dirigirem vers el cim del Tibeirine Oriental (3.906 m), que assolirem després de fer una curta grimpada de 80 metres (Iº) (4h 45’). La sorpresa la trobarem quan arribarem al cim, doncs ens trobarem amb les restes d’un avió estavellat els anys setanta del segle passat.

A continuació tornarem al camí principal i davallarem tota la vall en direcció als refugis. Es tracta d’un llarg descens d’unes dues hores, on anirem trobant restes de l’avió fins molt avall. Finalment arribarem als refugis (7h), després d’haver realitzat una llarga i preciosa travessia de la muntanya, el Toubkal, la muntanya dels berebers i sostre de l’Atles.

Text i fotos: Carles Gel www.senderismo.net

EDITORIAL

51

Crta. Circumval·lació, s/n 25700 LA SEU D’URGELL (Lleida)

raftingparc.cat

Informació i reserves:

+34 973 36 00 92 reserves@raftingparc.cat

www.raftingparc.cat

52

EDITORIAL

Venda i lloguer de bicis elèctriques deixa’t aconsellar pels nostres professionals

Especialistes en VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ de bicicletes de carretera i BT T www.esportsiris.com Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com