launiversitat20 by Eloi de Tera

00_portada_2.qxd

13/06/02

U B

8:32

PÆgina 3

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VI Núm. 20 Juny 2002 2,4 ¤

El nou claustre atorga la confiança al rector Joan Tugores La geografia de la globalització: conversa entre els geògrafs Carles Carreras i Joaquín Bosque Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l’osteoporosi

Manuel Vázquez Montalbán (Filosofia i Lletres, 1964):

“La universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat”

juan21x29,7

13/6/02

12:56

Página 1

´ ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, ´ JA TENIEM EL MILLOR POSTGRAU PER A TU.

* FERRATER,CAMPINS,MORALES

1976: En Joan descobreix la seva vocació. 2002: En Joan estudia un postgrau de la UB.

A “LA UNIVERSITAT” TROBARÀS LA MAJOR OFERTA EN MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS. JA POTS ESCOLLIR LA TEVA VOCACIÓ. MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS - 2002/2003 CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS 15 Màsters, 20 Postgraus i 29 Doctorats CIÈNCIES JURÍDIQUES, ECONÒMIQUES I SOCIALS 71 Màsters, 86 Postgraus i 7 Doctorats CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES 17 Màsters, 28 Postgraus i 27 Doctorats CIÈNCIES DE LA SALUT 45 Màsters, 91 Postgraus i 22 Doctorats CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ 8 Màsters, 32 Postgraus i 8 Doctorats

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B www.ub.edu

13/06/02

8:30

Sumari

PÆgina 3

Número

03_sumari.qxd

4 Actualitat

El nou claustre atorga la seva confiança al rector Joan Tugores

18 Opinió • Mossèn Cinto i la seva època • La UB en la formació de Jacint Verdaguer

20 La Universitat avui Meteorologia i Climatologia: avançats en el temps

30 Entrevista Manuel Vázquez Montalbán: “La universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat”

34 Recerca Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l’osteoporosi

42 Una mica d’història

Editorial L’estiu a la Universitat n any més, les aules universitàries canvien el seu panorama i deixen pas a les activitats d’estiu. Un any més, les aules de l’Edifici Històric es tornaran a omplir de cursos oberts a tota la ciutadania i la Universitat passarà a ser per a tothom. Enguany celebrem la sisena edició d’Els Juliols de la UB, una iniciativa del meu predecessor, l’enyorat Antoni Caparrós. Aquests cursos permeten mostrar i divulgar aquells aspectes en els quals la nostra universitat destaca, tant en recerca com en docència, i alhora permeten introduir nous coneixements, nous temes i noves perspectives. Enguany s’ha ampliat a seixanta l’oferta de cursos, i també s’amplien les activitats a Menorca i Sarajevo durant el mes de setembre. La UB també organitza, com d’altres anys, cursos d’espanyol per a estrangers, així com d’altres activitats formatives, que parlen de la vitalitat de la nostra institució, entre les quals destacaria la nova oferta complementària no presencial de la UB Virtual. El curs que ara acaba ens ha portat l’entrada en vigor de la Llei orgànica d’universitats i l’inici de la seva “digestió creativa”, com ja vaig indicar en l’editorial del número anterior. L’elecció d’un nou claustre i l’inici del període de revisió dels Estatuts de la nostra Universitat han marcat aquest final de curs i ens ocuparan bona part del que ve. No vull deixar passar aquesta ocasió per desitjarvos un bon estiu, tot esperant que el nou curs ens porti una llei catalana d’universitats dins del marc d’un espai universitari català que inclogui també el finançament i que reculli adequadament les aspiracions i necessitats de la comunitat universitària catalana.

Fundació Guasch Coranty, una herència per a l’art

44 Diàlegs al claustre La geografia de la globalització. Conversa entre Carles Carreras i Joaquín Bosque

U B

Universitat

Joan Tugores i Ques Rector

Revista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector de Professorat i Organització. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Miquel Viñas, vicerector de Promoció Universitària. Olga Lanau, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander. Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa. Directora de Màrqueting i Finançament Extern: Àngela Jover. Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora de la revista), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez (redactora científica). Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Fotografies: J. M. Rué. Versió digital de la revista: www.ub.es/launiversitat Producció gràfica: Primer Segona Edicions.

Amb el patrocini de:

ECOLÒG PER

Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Sol·licitat control OJD. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Imprès en paper ecològic

04_05_actualitat.qxd

13/06/02

8:18

PÆgina 4

actualitat

El nou Claustre atorga la seva confiança al rector Joan Tugores El passat 24 de maig el nou Claustre de la UB, sorgit de les eleccions celebrades el 7 de maig, es va reunir per primera vegada. Durant la sessió, el nou Claustre va atorgar la seva confiança al rector Joan Tugores (157 vots a favor, 27 en contra, 58 en blanc i 5 de nuls, d’un total de 247 vots emesos) i va delegar en la Mesa (integrada pel rector, la secretària general, el degà de Dret, una estudiant i un membre del PAS) l’elaboració d’un esborrany de reglament del Claustre que prevegi el procediment de redacció dels nous estatuts.

n el seu discurs davant del Claustre, el rector Joan Tugores va repassar la gestió feta durant el primer any de mandat. El rector va demanar la confiança del Claustre per tres raons: per tractar-se d’un compromís adquirit, pels canvis legislatius produïts i previstos en l’entorn universitari, i perquè se sent “amb empenta i idees” per tirar endavant la defensa de la universitat pública com la millor institució per a la creació i transmissió de coneixements, així com per fer els canvis interns que responguin als reptes de noves i canviants realitats. Tugores va recordar les amenaces que actualment pesen sobre la comunitat uni-

versitària catalana, amb un model de finançament i un esborrany d’avantprojecte de llei d’universitats catalanes que va qualificar de “preocupants”. Amb vista a l’elaboració dels nous Estatuts de la UB, Tugores va demanar la participació i el consens de tota la comunitat universitària. Segons el rector “cal aprofitar l’ocasió per fer uns estatuts oberts i sense reglamentismes innecessaris, que incloguin una àmplia descentralització amb la corresponsabilitat en la presa de decisions”. El rector també va repassar altres aspectes de la seva gestió en el darrer any, destacant la recuperació del control del Grup UB, la redefinició del projecte Parc Científic de Barcelona, i el sanejament i la clarificació de balanços i pressupostos de totes les fundacions i empreses del Grup, per a les quals va anunciar una auditoria conjunta a partir d’enguany. Tugores va assenyalar que l’aplicació dels crèdits europeus en algunes titulacions, a partir del pròxim curs acadèmic, obre la incorporació de la nostra universitat a l’espai universitari europeu, on també caldrà inserir i adaptar la recerca d’alt nivell que es fa a la UB. La intervenció del rector va ser seguida per les dels representants dels diferents estaments del Claustre, que van mostrar la seva intenció de vot i van comentar aspectes de la intervenció del rector.

El rector Joan Tugores en la seva intervenció davant el Claustre

El nou Claustre de la UB està format per 300 membres distribuïts de la manera següent: 51% professors funcionaris doctors (153 representants), 9% resta del personal docent i investigador (27 representants), 30% estudiants (90 representants) i 10% PAS (30 representants).

Primeres eleccions després de la LOU Les primeres eleccions al Claustre de la UB des de l’aprovació de la Llei orgànica d’universitats (LOU) es van celebrar el passat 7 de maig. Professorat funcionari i PAS van tenir una participació de més del 50%, mentre que els estudiants hi van participar només en un 4,8%. Entre els estudiants L’AEP (Associació d’Estudiants Progressistes) va resultar la formació amb més representants, amb un 36,57% dels vots i un total de 34 claustrals, seguida de la CEPC (Coordinadora Estudiants Països Catalanas) amb un 15,07% i 16 claustrals, i de l’FNEC, amb un 7% i 11 representants al Claustre. Pel que fa al personal docent, la participació va ser del 59,1% en el col·lectiu de professors funcionaris doctors i del 19,7% en la resta del personal docent i investigador. La participació del PAS en les eleccions al Claustre va ser del 53,29%. Un 7% dels estudiants d’Odontologia, Matemàtiques i Biblioteconomia van exercir el seu vot electrònic durant una prova experimental on van poder participar els més de 2.000 estudiants de primer i segon cicles d’Odontologia, Matemàtiques i Biblioteconomia. L’experiència, fruit d’un conveni entre la UB i la Fundació Jaume Bofill, forma part d’un estudi sociopolític sobre l’ús de les noves tecnologies en les eleccions i permetrà avaluar aquest mètode de votació i les possibilitats d’aplicar-lo en futures conteses electorals.

04_05_actualitat.qxd

13/06/02

8:19

PÆgina 5

actualitat

Jornades Les Universitats amb els Moviments Socials Les Universitats amb els Moviments Socials és el nom de les jornades que es van celebrar a l’Edifici Històric de la UB els dies 14 i 15 de març, coincidint amb la cimera de la UE a Barcelona, que van substituir l’activitat acadèmica habitual.

l programa va ser un conjunt de conferències, taules rodones i altres activitats, centrades totes en el tema de la globalització. Hi havia actes organitzats per la mateixa UB i d’altres a càrrec del Fòrum Social de Barcelona i més col·lectius, com organitzacions d’estudiants i ONG. El dia 14 l’Aula Capella va acollir la conferència “És que ha canviat alguna cosa l’11 de setembre?”, a càrrec del professor d’història contemporània i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, Antoni Segura. A l’Aula Magna van tenir lloc un conjunt de taules rodones que es van iniciar amb la dedicada al tema “Altres maneres d’entendre la globalització”, on van participar el professor d’estructura econòmica mundial de la UB Josep Maria Vidal Villa i la professora d’economia aplicada de la UAB Miren Etxezarreta.

amb els professors de la UB Àlex Aguilar, de Biologia Animal, Javier Martínez, d’Estructura Econòmica Mundial, i José Luis Gordillo, de la Facultat de Dret. Els dies 14 i 15 es van celebrar a la Sala de Juntes del Rectorat les sessions de treball del seminari De la Desigualdad a la Inclusión Social, una iniciativa de la Red de Cooperación Euro-Latinoamericana amb la col·laboració de l’Observatori de la Globalització de la UB i el suport d’Europe-Aid (UE) i la Generalitat. Dins aquest seminari, es va organitzar una taula rodona sobre la cooperació entre Europa i Amèrica Llatina.

La Universitat va acollir diversos actes del Fòrum Social de Barcelona La taula rodona “Altres maneres de pensar el món” va anar a càrrec del professor del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB Ferran Iniesta, el director de l’Observatori del Tibet i Àsia central de la UB, Josep Lluís Alay, i el degà de la Facultat de Belles Arts de la UB, Josep Cerdà. Finalment, va tenir lloc una tercera taula rodona titulada “Impactes de determinada globalització: pobresa, degradació mediambiental i retallada de les llibertats”,

El dia 15 també van tenir lloc un seguit d’activitats del Fòrum Social de Barcelona, entre les quals una conferència a càrrec de Bernat Cassen, d’ATTAC, una de les entitats que promou el Fòrum. El Paranimf va acollir l’acte “Una altra Europa és possible” amb Manuel Vázquez Montalbán i altres representants del Fòrum. La tarda del dia 15 es van celebrar un seguit d’activitats culturals i lúdiques organitzades per associacions d’estudiants i ONG al Pati de Ciències i l’Aula Capella. Hi havia, per exemple, tallers de danses africanes, música africana, dibuixos corporals o preparació de te àrab. Igualment es van presentar les campanyes solidàries “Per la Pau: prou investigació militar”, “Afganistan: sense les dones no hi ha futur” i el tercer comboi d’ajuda humanitària als Balcans. També es van projectar vídeos i documentals com Cúcuta, sobre la realitat colombiana.

06_07_actualitat.qxd

13/06/02

8:24

PÆgina 6

actualitat

Polítics i docents universitaris bascos recorden Ernest Lluch L’Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir el 20 de març la jornada “Parlem d’Euskadi. En record d’Ernest Lluch” amb l’assistència de representants de les principals formacions polítiques basques.

ntre els actes hi va haver una taula rodona amb la participació de Josune Aritzondo (PNB), Odón Elorza (PSE-EE), Gorka Knörr (EA), Javier Madrazo (EB-IU) i Patxi Zabaleta (Aralar).

La jornada estava organitzada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) en col·laboració amb la Fundació Ernest Lluch, Euskal Telebista, L’Opinió Catalana i Radio Euskadi. El primer acte

Els participants a la taula rodona de representants polítics bascos

va ser una taula rodona amb el títol “Un repàs a la història recent”, amb José Mari Garmendia (Universitat del País Basc), M. Carmen Garmendia (exconsellera d’educació del Govern basc) i Gurutz Jauregui (Universitat del País Basc). Després va començar la sessió “Euskadi avui” amb Javier Elzo (Universitat de Deusto), Gaspar Martínez (secretari general del Bisbat de Bilbao), Alberto Surio (Diario Vasco) i Ramón Zallo (Universitat del País Basc). A continuació va intervenir Jonan Fernández, coordinador general de la conferència de pau d’Elkarri, amb un parlament sobre aquesta iniciativa. A la tarda, es va fer, en primer lloc, la sessió amb representants de les formacions polítiques basques. A continuació hi va haver la taula rodona “Euskadi des de Catalunya” amb Pere Macias (CiU), Joaquim Nadal (PSC), Josep Lluís Carod Rovira (ERC) i Joan Saura (IC). Després va tenir lloc la cloenda amb el rector de la UB, Joan Tugores, el periodista Antoni Batista i els catedràtics d’Història Contemporània de la UB Rafael Aracil i Antoni Segura, director i vicedirector del CEHI, respectivament.

Àngel Casas i Antoni Batista parlen de “Les cançons de la transició”

ls periodistes Àngel Casas i Antoni Batista van impartir el 21 de març, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, la sessió “Les cançons de la transició”. Així es cloïa l’edició d’enguany del curs Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Mitjançant un vídeo i un CD es van escoltar i veure tot un conjunt de temes i

actuacions musicals seleccionats pels dos periodistes, que en feien el comentari. La d’enguany és la quarta edició del curs Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya. Entre el professorat hi ha protagonistes del període de transició i destacats experts d’aquest moment històric. L’objectiu del curs, adreçat a alumnes de

segon cicle de la UB, és mantenir obert un marc de reflexió i debat. El curs es fa en col·laboració amb els vicerectorats d’Ordenació Acadèmica i d’Activitats Culturals i Patrimoni, i també té el suport de l’Institut de Cultura, Arxiu Històric de la Ciutat (Ajuntament de Barcelona) i de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

06_07_actualitat.qxd

13/06/02

8:24

PÆgina 7

actualitat

El Gernika de Picasso torna al Pavelló de la República El Pavelló de la República, seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, acull des del mes de març una reproducció fotogràfica del Gernika de Picasso amb les seves mides originals.

an assistir a la inauguració el director del centre, Rafael Aracil; el regidor de Cultura de Gernika, Imanol Zubizarreta; el regidor de Cultura barceloní, Ferran Mascarell; i el vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni la UB, Salvador Claramunt, en representació del rector. Aracil va destacar el CEHI com el millor centre de documentació sobre el període comprès entre la Guerra Civil i l’arribada de la democràcia a Espanya. Per la seva banda, el regidor de Cultura de Gernika, Imanol Zubizarreta, va recordar que gràcies al quadre de Picasso milers de persones de tot el món recorden el que va succeir aquell 26 d’abril de 1937. Ferran Mascarell va destacar que aquest era un acte d’afirmació democràtica, fet en un lloc pensat per ser “contenidor de l’esperit democràtic en un moment històric en què era amenaçat per la barbàrie”. Mascarell va recordar que retornar el Gernika al seu lloc original era una altra manera d’homenatjar Ernest Luch, la família del qual era present a l’acte, i va anunciar que es farien gestions per tal que més reproduccions de peces que originàriament eren al Pavelló s’hi incorporessin. En concret es va referir a l’escultura d’Alberto Saavedra España tiene un camino que conduce a una estrella, actualment instal·lada davant del Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Va cloure l’acte el vicerector Salvador Claramunt, el qual va agrair els esforços fets per poder tenir aquesta reproducció, i especialment el suport del Grup Zeta. També va destacar la incorporació recent al CEHI de la biblioteca personal del professor José Maria Valverde.

quadre, que en conjunt han permès obtenir una imatge idèntica a l’original respectant les mides de l’obra (7,82 m x 3,51 m) El Pavelló de la República va ser construït al seu moment amb una gran limitació de materials donades les circumstàncies històriques i va suposar una important fita arquitectònica. A més del Gernika s’hi van exhi-

L’edifici de Josep Sert va exhibir obres de Joan Miró, Alberto Sánchez i Juli González bir obres d’altres artistes com Joan Miró, que va preparar per a l’ocasió el panell de grans dimensions El pagès català en rebel·lia, Alberto Sánchez, que va instal·lar a l’entrada de l’edifici l’obra El pueblo español tiene un camino que conduce a una estella, i Juli González, amb la seva escultura Montserrat.

Permis dels hereus Per realitzar la reproducció fotogràfica, el CEHI ha hagut d’obtenir els permisos pertinents dels hereus de Picasso i adquirir al Centre d’Art Reina Sofia sis diapositives que reprodueixen diverses seccions del

Acte inaugural de la reproducció del Gernika

L’autor de l’edifici, Josep Lluís Sert, és considerat un dels arquitectes espanyols més influents del segle XX. Va ser deixeble i col·laborador de Le Corbusier. Per a l’exposició internacional va dissenyar un pavelló que destacava per la modernitat entre construccions d’altres països de tipus neoclàssic i formes grandiloqüents. L’edifici tenia tres plantes. La baixa donava accés a un pati a l’aire lliure en el qual començava una rampa d’accés al segon pis. Durant l’exposició l’obra de Sert va acollir múltiples activitats culturals com ara representacions teatrals, projecció de pel·lícules, audicions musicals, alhora que es mostrava documentació sobre la situació del país en diversos àmbits.

Fons documental El CEHI és un centre de recerca fundat per Jaume Vicens Vives el 1949. Entre els objectius actuals del CEHI hi ha aprofundir, amb el suport dels seus importants fons documentals, en la història més recent de Catalunya (Guerra Civil, franquisme i transició a la democràcia); col·laborar amb institucions públiques i privades per respondre a la demanda de determinats productes culturals; i desenvolupar la seva dimensió internacional, per exemple amb activitats en temes com la immigració magrebina o la història dels països àrabs mediterranis.

08_09_actualitat.qxd

13/06/02

8:25

PÆgina 8

actualitat

El professor Luis Villoro imparteix el primer seminari de la Càtedra Joaquim Xirau El professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Luis Villoro va impartir el primer seminari convocat per la Càtedra Joaquim Xirau del 19 d’abril al 24 de maig al Seminari de Filosofia Política de la Facultat de Filosofia, el qual va versar sobre el concepte de justícia.

’objectiu del seminari, que va celebrarse els divendres de 12 h a 14 h, planteja la necessitat de revisar el concepte de justícia i pretén analitzar-ne tres models teòrics: el model tradicional de justícia com a virtut; el model liberal de justícia com a consens racional; i la proposta d’un model alternatiu a partir del dissens. La Càtedra Joaquim Xirau es va crear l’octubre del 2001 arran de la signatura d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, amb l’objectiu de fomentar la docència i la recerca en les àrees de les ciències socials i les humanitats. Té la seu a la Universitat de Barcelona i els seus titulars són acadèmics mexicans. El filòsof Luis Villoro torna amb aquest seminari a la seva ciutat d’origen, Barcelo-

sòfiques de la UNAM, així com membre del Colegio Nacional des de 1978 i Premi Nacional d’Història, Filosofia i Ciències Socials. Ha estat professor convidat en universitats de diferents països al mateix temps que ha desenvolupat una tasca intel·lectual en la vida pública de Mèxic. Ha estat delegat permanent de Mèxic davant la UNESCO a París de 1983 a 1987. Després de fer estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM, Villoro va cursar titulacions de postgrau a la Univer-

sitat de la Sorbona, a París, i a la Ludwiguniversität de Munich. També ha estat president de l’Asociación Fiosófica de México i membre de l’Asociación Mexicana de Epistemología, Sociedad Argentina de Análisis Filosófico, Sociedad Mexicana de Escritores, Sociedad para la Historia de la Ciencia en México i Sociedad Potosina de Historia. Entre les seves obres figuren Los grandes momentos del indigenismo en México (Fondo de Cultura Económica), El proceso ideológico de la revolución de independencia (Mèxic, UNAM), Páginas filosóficas (Universidad Veracruzana), Signos políticos (Grijalbo), El pensamiento moderno. Filosofía del Renacimiento (Fondo de Cultura Económica), Creer, saber, conocer (Editorial Siglo XXI), El poder y el valor. Fundamentos de una ética política (Editorial FCE), Estado plural, pluralidad de culturas (Editorial Paidós).

La Càtedra Joaquim Xirau ha estat creada per la Generalitat de Catalunya, la UNAM i la UB na, on va néixer el 1922. És considerat una de les veus més respectades de la filosofia política a Amèrica Llatina. En els darrers anys ha dedicat la seva tasca intel·lectual a l’anomenada “teoria de la injustícia”, que ha tingut una important repercussió en àmbits como Porto Alegre. El professor Luis Villoro és investigador emèrit de l’Institut d’Investigacions Filo-

El professor Luís Villoro entre els estudiants del seu seminari

Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya PRODUCCIÓN DEL CENTRE DE ESTUDIS CINEMATOGRÀFICS DE CATALUÑA REALIZADA INTEGRAMENTE POR LOS ALUMNOS DURANTE LA TEMPORADA 2001/02. • LARGOMETRAJES Estrenos “Noche de fiesta” de Xavi Puebla . Estreno en Madrid y Barcelona el mes de mayo En festivales “Después de la luz” de Salomón Shang.

CURSOS PARA LA FORMACIÓN DE:

Director cinematográfico Guionista cinematográfico

En proceso de post-producción “Viaje a Narragonia” de Germán Berger. “La cicatriz de la muñeca” de James J. Wilson. Rodajes Actualmente rodamos en Barcelona el largometraje “Barcelona. Historia de una noche” de Jorge Acebo, Juanma Alonso, Marcelo Bukin, Roberto Castón, Oscar de Gispert, Ramiro Lapiedra y Gustavo Verástegui.

Director de fotografía y Operador de cámara

• CORTOMETRAJES Esta temporada hemos finalizado: “La percepción sensorial alternativa-selectiva” de Juan José Montañés “Con dos cojones” de Manel Martínez “Pasión sombría” de Xavier Cantalejo “Aeoiu” de Jorge Carrascosa. “Help me to remember” de Diego Vázquez. “Todo lo sólido” de Germán Berger. En proceso de post-producción. “Ronda de nit” de Ramón Termens. “Matriuska” de Milkor Acebedo “Al final tranquilidad” de Pau Guixà. “Noche” de Germán García. “Foto de familia” de J. Ramón Cárdenas. “Habitaciones separadas” de Mercedes Lafaja. “Viernes” de Xavi Puebla. “2+2 = 5” de Jorge Carrascosa. “As muxicas” de Alberto Alonso “Variaciones Barcelona” de Xavier Guardia. “Singladuras” de Oscar de Gispert. “Las cuevas de Alcudia y la saeta en Guadix” de Iván García. “Los niños del Nepal” de Joan Soler y Javier Berrocal. “En la retaguardia” de Coni Docolomansky y Ruth Bosshard. “Divide y vencerás” de Miguel Presno.

Montaje y sonido Interpretación cinematográfica

17 A N IV E R

S A R IO

17 años de experiencia en la formación cinematográfica Equipos de rodaje 35 mm.,16 mm. y video digital Sala de post-producción lineal Broadcast, salas de post-producción digital (EDIT, AVID, PREMIERE, IMAC, FINAL CUT PRO), Estudio profesional de post-producción de sonido con escuchas Dolby

En producción. “En silencio” de Tania Balló y Ramón Viña. “A.E.” de Albert Gea. “Cero” de Juan Burguillos. “Libre competencia” de Sergio Críscolo. “Señor metacarpo” de Victor Díaz. “Mercancia” de Santiago Zanou. “Punto y aparte” de Nuria Amigó “Larga distancia” de Nicolás Umpierrez. “Caracol de mica” de David Munk. “3” de Lluís Segura.

5 largometrajes 35 mm. realizados íntegramente por los alumnos del centro Más de 130 cortometrajes filmados (35 mm. y 16 mm.) por los alumnos del centro 10 largometrajes realizados por los profesores del centro con la participación del alumnado

• FESTIVALES Durante esta temporada los cortometrajes realizados por nuestros alumnos han sido seleccionados o premiados en festivales como: Infernale 2001 Berlín, Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao, Festival Internacional de Cine de Valdivia, Kyiv Internacional Film Festival (Ukranie), Festival Internacional de Montpellier, Festival Internacional de Cine de Elche, Semana de Cine Experimental de Madrid, Festival de Cine Iberoamericano de Huelva, Festival Internacional de Cine de Sitges, L´Alternativa, Festival Internacional de cortometrajes “La boca del lobo”, Festival de Cine Experimental Vallecas Puerta de Cine, Festival de Cortometrajes de Mieres, Festival de Cortometrajes de Santander, Festival Fantosfreak, Certamen Nacional de Cortometrajes Ciudad de Astorga, Semana de Cine fantástico de Málaga. • Además de los largometrajes y cortometrajes rodados en formato cinematográfico, cuando termine el presente curso se habrán rodado 230 cortometrajes, 10 documentales y dos largometrajes en formato digital.

Participación de 80 cortometrajes, realizados por los alumnos, en Festivales Internacionales Departamento para el asesoramiento y la promoción del alumno en su relación con la indústria

Director: HÉCTOR FAVER

INFORMACIÓN De lunes a viernes de 10,30 a 14 y de 16,30 a 20,30 h. MÁS DE 2000 m2. A DISPOSICIÓN DE NUESTROS ALUMNOS SEDE CENTRAL: Torre Velez, 33 (junto hospital de San Pablo) - 08041 Barcelona. Tel. 93 433 55 01 (8 lineas) - Fax 93 450 42 83 www.cecc.es info@cecc.es ub_A4.p65

13/06/02, 12:33

10_11_actualitat.qxd

13/06/02

8:43

PÆgina 10

actualitat

Una mostra il·lustra la vida quotidiana en cases construïdes per Gaudí

ostrar com es desenvolupava la vida quotidiana en cases construïdes per Antoni Gaudí, moltes de les quals o bé han perdut el seu caràcter de residències privades per esdevenir museus o bé no estan obertes al públic, és l’objectiu de l’exposició que es podia veure del 7 de març al 6 d’abril al vestíbul de l’Edifici Històric i posteriorment en altres centres de la Universitat. Paral·lelament es va fer un cicle de conferències amb temes com

Dependència de la Casa Viçens Imatges cedides per l’Institut Amatller d’Art Hispànic-Arxiu Mas

Gaudí i la UB, els domicilis privats en l'obra de l'arquitecte o els escrits de Gaudí. “Viure en una casa de Gaudí” era el títol de l'exposició, basada en documents gràfics de l’època. Es tractava de fotografies dels principals espais que conformaven els habitatges creats per l’arquitecte català. Així, es feia una mena de “visita guiada” que començava amb imatges del picaporta de la Casa Calvet i del vestíbul d’aquest mateix edifici. Continuava amb fotografies de les escales de la Casa Milà, el saló i la sala de confiança del Palau Güell, el menjador de la Casa Batlló, així com el fumador i el jardí (que actualment s’ha perdut) de la Casa Vicenç. Les fotografies d’aquests espais arquitectònics també permetien veure el mobiliari que el mateix Gaudí va dissenyar per a cada indret. Les imatges anaven acompanyades de textos explicatius. Un altre apartat de l’exposició incloïa una selecció de documents relacionats amb el pas de Gaudí per la UB, per exemple el seu expedient acadèmic. La mostra, que vol ser una contribució de la Universitat a l’Any Gaudí, estava organitzada pel vicerectorat d’Activitats Culturals i Patrimoni i tenia el suport del grup de recerca d’Art Català del Modernisme al Noucentisme de la UB. Hi havien col·laborat l’Institut del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ametller d’Art Hispànic-Arxiu Mas. Està previst que l’exposició tingui un caràcter itinerant

Interior del Palau Güell

i es va poder veure a la Facultat de Medicina el mes d’abril i a Geografia i Història el mes de maig. Pel que fa al cicle de conferències, totes les sessions van tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric i van començar el dia 7 de març amb una intervenció de la catedràtica de la UB Mireia Freixa sobre “Gaudí i la Universitat de Barcelona. Els espais gaudinians de la Universitat”. El dilluns dia 11 el professor de la UB Joan Molet va parlar de “Viure en una casa de Gaudí. Aportacions de Gaudí a l’arquitectura domèstica” i la professora de la UB Teresa-Montserrat Sala va dedicar la seva intervenció a “El concepte d’interiors privats en l’arquitectura de Gaudí”. Finalment, el dimecres 13 la professora de la UB Laura Mercader va pronunciar la conferència “Els escrits d’Antoni Gaudí”. A continuació es va celebrar una taula rodona de cloenda amb tots els conferenciants del cicle.

Exposició sobre el patrimoni de la humanitat a la Xina

l vestíbul de l’Edifici Històric va acollir, el 21 de febrer, la inauguració de la mostra “Llegat d’Orient. El patrimoni de la humanitat a la Xina” en un acte al qual va assistir, entre d’altres autoritats, el cònsol xinès a Barcelona Meng Gengtu. L’exposició, que va estar oberta fins al 2 de març, constava d’una seixantena de fotografies de 27 indrets d’aquest país asiàtic declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Les fotografies, cedides pel consolat, s’aplegaven en sis grans apartats temàtics: Orígens; Art imperial; Ciutats antigues; Espais naturals; Art budista; i Confuci i Laozi. Les imatges estaven acompanyades per plafons amb textos explicatius i poesies de Li Bai, de la dinastia Tang. Entre els indrets que recollien les fotografies hi havia, per exemple, l’home de

Pequín a Zhoukoudian, la Gran Muralla, o el Temple del Cel a Pequín. El logo de la mostra tenia com a base el terme “La Xina” escrit en cal·ligrafia xinesa. L’exposició va estar comissariada per Josep Lluís Alay, director de l’Observatori del Tibet i Àsia Central . Per part de la UB van participar en la iniciativa el Vicerectorat d’Activitats Culturals i Patrimoni i el de Relacions Internacionals.

10_11_actualitat.qxd

13/06/02

8:43

PÆgina 11

actualitat

Exposició “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca” De l’11 d’abril al 8 de maig va estar oberta al vestíbul de l’Edifici Històric la mostra itinerant “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”, una col·lecció que recull la visió sobre el poeta de 272 artistes de tots els corrents i les disciplines de l’art plàstic. Inclou postals de 29 artistes barcelonins, entre els quals Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Hernández Pijuan, Nazario, Perejaume i Albert Ràfols Casamada.

’exposició “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”, creada per Agustín Julián i patrocinada per Forum Filatélico, recull la interpretació que fan els diferents artistes d’una única imatge de Lorca. Juntament amb el treball plàstic, la mostra aporta un vessant documental: cadascun dels participants ha escrit al revers de la seva postal un missatge a Federico García Lorca, completat amb un segell del Centenari de Lorca i un mata-

segells inspirat en el dibuix Arlequí ofegat del poeta. Com a suport a cadascuna de les obres, s’ha dissenyat un marc de ferro que gira mostrant al públic les dues dimensions de la col·lecció. A més, el catàleg de l’exposició recull els textos escrits expressament per a la mostra per tretze reconeguts autors, entre els quals Paul Bowles, Rosa Regàs, Carmelo Sánchez Muros, Clara Janés i Emilio Sanz de Soto. Com s’ha fet en altres indrets on ha estat exposada, durant el període en què la mostra va ser a Barcelona el Servei de Correus va marcar tots els sobres que sortissin de la ciutat amb un mata-segells especial. “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”, la primera exposició a Espanya que

La mostra recull obres d’autors com Joan Brossa i Antoni Tàpies dura més de tres anys, es va inaugurar a Madrid l’any 1998 i des d’aleshores ha visitat les ciutats de Granada, Melilla, Màlaga, Santander, La Corunya, Jaén, Lleó, Còrdova, Sevilla, Almeria, Tenerife, Cadis, Bilbao, Motril i Alacant, i la Universidad de Asunción, de Xile. Després de Barcelona té previst viatjar, entre d’altres indrets, a Buenos Aires, Montevideo, Nova York i L’Havana.

12_13_actualitat.qxd

13/06/02

8:45

PÆgina 12

actualitat

Salima Ghezali reclama un espai públic de debat a Algèria La periodista i escriptora algeriana Salima Ghezali va repassar l’evolució recent del moviments de dones al seu país, tot relacionant-lo amb el context social i polític, al llarg d’una conferència pronunciada el 5 de març a l’Aula Magna de l’Edifici Històric i organitzada per la Fundació Solidaritat UB. Per a Ghezali, la manca “d’un espai públic obert a la societat per al debat” és un dels grans problemes a Algèria, també a l’hora de definir en aquest país el paper les dones.

en la lluita per la independència nacional. També va lamentar que actualment el debat entre els grups feministes i els moviments de dones emmarcats en l’islamisme no es pugui produir com en el període anterior al Govern militar, quan era possible expressar-se en un espai públic. La periodista va denunciar contundentment l’actual Govern algerià, del qual va dir que “s’apropia de paraules com ara democràcia”.

Islam i modernització

hezali va recordar en la seva intervenció el paper de les dones en la guerra d’independència d’Algèria. La periodista va assenyalar que actualment aquest paper és vist de manera molt diferent pels “tradicionalistes”, que parlen de la dona com a "baluard de la conservació de la identitat nacional,” i pel sector “modernista”, el qual emfasitza la importància de la lluita armada i política. Segons Ghezali és una llàstima que ningú “travessi” l’una i l’altra forma d’entendre la participació de les dones

Ghezali va afirmar que no considera interessant un debat abstracte sobre si l’Islam és o no compatible amb la modernització. En canvi, sí va insistir en el retrocés general a Algèria en nombrosos camps, com ara la salut i l’educació. Per a Ghezali, l’esperança per sortir d’aquesta situació es troba en la presa de consciència entre determinats sectors socials. En el torn de preguntes, Ghezali va assenyalar com a moviments a favor de la diferència a Algèria el de les dones i el que es dóna a la Cabília, al nord del país. Pel que

fa a la situació en l’àmbit de la premsa, va afirmar que la manca d’un espai públic de debat també fa disminuir la independència dels mitjans, a més d’haver-hi altres greus problemes estesos en les empreses periodístiques com el de la corrupció. Ghezali (Alger, 1959), és coneguda com a directora del diari La Nation que actualment no es publica, després de nombrosos problemes amb les autoritats. És autora d’obres com Algèria: Una insostenible demanda de Pau i Els amants de Sherezade, a més de poesia. Li han estat atorgats molts premis per la seva tasca en favor dels drets humans i de la dona com el World Press Review, el Premi Olof Palme i el Premi Sajarov del Parlament Europeu.

La UB i les universitats de Montpeller signen un acord de col·laboració

a UB i les tres universitats de Montpeller, agrupades al Pôle Universitaire Européen que també agrupa els principals centres de recerca de la regió, han signat un acord de col·laboració que permetrà l’intercanvi d’estudiants per fer pràctiques en empreses, la realització d’estudis de doctorat conjunts, així com aprofundir en les relacions que ja existien en les àrees mèdiques i farmacèutiques, entre d’altres.

L’acord va ser signat pel president del Pôle, Henri Pujol, els rectors de les tres universitats de Montpeller i el rector de la UB, Joan Tugores, a qui acompanyava el vicerector de Relacions Internacionals, Jordi Martinell. Aquest conveni enforteix les relacions amb els prestigiosos centres universitaris francesos que ja existien en l’àmbit personal o professional des de fa temps, sobretot en els camps de les ciències experimentals i,

particularment, en els de la medicina i la farmàcia. El vicerector Martinell destaca el gran interès que les universitats de la regió Languedoc-Roussillon tenen per treballar conjuntament amb la UB, “un interès que ja s’ha concretat en la primera fase d’un projecte Leonardo de la UE, que coordina Montpeller i que permet als nostres estudiants la realització de pràctiques en diferents empreses europees”.

12_13_actualitat.qxd

13/06/02

8:45

PÆgina 13

actualitat

El Comunicacions digital renova imatge

l Comunicacions, diari digital de la Universitat de Barcelona, ha renovat la seva imatge. El nou disseny neix amb un doble objectiu: oferir un ventall més ampli d'informacions en pantalla i obrir la possibilitat d'incorporar nous apartats. Aproximadament un any després del seu naixement, el Comunicacions digital ha fet un canvi de disseny que permet una portada visualment més àmplia, capaç d’oferir en un primer accés un nombre més elevat de notícies. La nova estructura manté l’apartat “Avui destaquem”, amb les notícies més rellevants del dia, com també la classificació d’informacions per temàti-

ques. Les notícies d’actualitat apareixen, en el nou format, des de l’inici de la portada, i s’hi ha incorporat un nou espai destinat a entrevistes, reportatges, i informacions monogràfiques. El nou disseny també posa més a l’abast de l’usuari l’accés a la versió digital de la revista La Universitat i als punts d’enllaç amb informacions d’altres unitats i serveis de la UB. El Comunicacions digital va néixer com a successor de l’antic Comunicacions en paper. Amb la versió digitalitzada, les notícies de la UB poden

www.ub.es/comunicacions/ arribar a un públic molt més ampli i l’actualització de les notícies és constant.

Una escultura recorda Ferrer i Guàrdia al campus Mundet

l campus Mundet va acollir, el 22 d’abril, la inauguració d’una placa d’homenatge al pedagog i pensador Francesc Ferrer i Guàrdia. Es tracta d’un monòlit, emplaçat davant l’Edifici de Llevant, amb un bust de Ferrer i Guàrdia i una placa que commemora la figura d’aquest pedagog així com el centenari de l’Escola Moderna.

Ferrer i Guàrdia (Alella, 1854-Barcelona 1909) va fundar l’Escola Moderna d’acord amb els principis d’un ensenyament laic i racionalista. Va ser afusellat el 1909 i la seva mort va desencadenar tota una campanya de protesta.

Debaten els nous sistemes i models de negociació col·lectiva

’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la UB, emplaçat al Parc Científic de Barcelona, va organitzar el 24 d’abril una una jornada de debat sobre el sistema de negociació col·lectiva espanyol sota el títol “El sistema de negociació col·lectiva: cap a un nou model?”. La jornada va analitzar els factors que contribueixen a l’existència de marcades diferències entre les taxes d’atur dels països occidentals, especialment els factors de caràcter institucional. En aques-

ta línia, es van avaluar els possibles efectes que el sistema vigent de negociació col·lectiva espanyol pot tenir en la fixació de salaris, l’ocupació i l’atur. La presentació de les jornades va anar a càrrec dels investigadors de l’IEB Martí Parellada, Gemma García i Esteve Sanromà i hi va participar Juan Francisco Jimeno, professor de la Universitat d’Alcalá i membre de la Fundació d’Estudis d’Economía Aplicada (FEDEA), i José Ignacio Pérez-

Infante, professor de la Universitat Carles III. A continuació va tenir lloc una taula rodona amb el subdirector del diari El País Andreu Missé; el secretari general de Foment de Treball, Joan Pujol; el secretari d’Acció Sindical de Comissions Obreres-Catalunya, Joan Manuel Tàpia; i la secretària de Política Sindical d’UGT-Catalunya Carme Rangil. Van cloure la sessió el conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, Lluís Franco, i el director de l’IEB, Antoni Castells.

14_15_actualitat.qxd

13/06/02

9:34

PÆgina 14

actualitat

La UB al Saló de l’Ensenyament

’estand de la UB al Saló de l’Ensenyament , celebrat del 18 al 21 d’abril, va acollir enguany una novetat destacada: un sistema informàtic que dóna respostes automàtiques a les consultes i demandes dels visitants a partir de la informació disponible a la UB Web. Després de la "prova pilot" al Saló, l’objectiu és fer créixer l’aplicació per donar informació a tota la comunitat universitària. El sistema ha estat batejat amb el nom de Pythia, sacerdotessa de l’antiga Grècia encarregada d’anunciar les respostes de l’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos. La Pythia grega rebia les preguntes, penetrava a l’interior del temple i, asseguda en un trípode auri i en situació d’èxtasi, pronuncia-

va paraules més o menys inconnexes que els sacerdots interpretaven i que posteriorment lliuraven per escrit al sol·licitant. El sistema informàtic Pythia no es regeix per la parapsicologia sinó per un procediment més pràctic i eficaç: recull les preguntes sobre la base d’un formulari estructurat a partir de categories o paraules clau i, a més de les respostes concretes –en fitxa individual o per bloc de preguntes i respostes– proporciona links i altres punts on ampliar informació. Per validar les preguntes i respostes incloses al Pythia, el SIAE ha tingut l’ajuda de diferents unitats i serveis de la UB. A més del Pythia, l’estand de la UB al Saló de l’Ensenyament també va dispo-

sar, com cada any, de la col·laboració d’una vintena de becaris per a l’atenció als visitants, i la difusió de 35.000 tríptics i 50.000 CD informatius.

Novetats en la prova d’accés per a més grans de 25 anys

l 4 de maig va tenir lloc la prova d’accés a la Universitat per a més grans de 25 anys, enguany amb canvis destacats pel que fa a organització, estructura i continguts. A la UB, els exàmens es van fer a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i s’hi van inscriure un miler d’aspirants. La prova d’accés per a més grans de 25 anys, que per primer cop ha estat

comuna per al conjunt de les universitats de Catalunya llevat de la UOC, aquest any s’ha convocat amb importants novetats d’organització, estructura i continguts. La prova va constar de dues parts: una de comuna per a tots els aspirants, amb un comentari de text i una prova de llengua estrangera; i una prova específica, on es donen els canvis més

destacats. Fins ara, els aspirants s’examinaven de la prova específica de l’ensenyament al qual volien accedir, mentre que a partir d’ara hauran de triar entre dues opcions, una de cientificotècnica i de ciències de la salut i una d’humanitats i ciències socials. Cadascun dels ensenyaments de la UB té un itinerari d’examen recomanat.

Taula rodona a Econòmiques sobre la inserció laboral dels titulats

a Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va organitzar, el dilluns 18 de març, a l’Aula Magna del centre, la taula rodona “Què demana el mercat als nostres llicenciats i llicenciades”. Van presentar l’acte el conseller de treball, Lluís Franco, el rector de la UB, Joan Tugores, i el degà de la Facultat, Manuel Artis. La taula rodona va tenir la participació de Juan Antonio Bordas, d’Arthur Andersen, Francesc Gibert, de KPMG, Pere Galí, secretari de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Jordi Conejos, degà del Col·legi d’Economistes de Cata-

lunya, Glòria Ausió, de Caixa de Catalunya, i Francesc Beltran, de Henkel, SA. Arran d’aquesta iniciativa ha nascut el projecte de desenvolupar una assignatura de lliure elecció per als alumnes d’econòmiques sobre les activitats professionals dels economistes i les seves sortides professionals. Començaria el curs 2002-03 i tindria una durada de 6 crèdits repartits en dos cursos en el segon cicle de la llicenciatura. L’assignatura inclouria tallers de treball en temes com ara aplicacions pràctiques de les matèries estudiades a l’ensenyament, presentacions d’empreses, tècniques per parlar en públic...

La taula rodona va coincidir el mateix dia amb el Fòrum de l’Ocupació, coordinat per AIESEC (Associació Internacional d’Estudiants de Ciènces Econòmiques i Empresarials), que se celebra des de fa setze anys. El Fòrum és un espai de trobada entre estudiants i empreses a la Universitat, que té com a objectiu principal potenciar el coneixement mutu entre ambdós col·lectius, per tal d’acostar la realitat acadèmica a la realitat empresarial. Durant tot el dia hi va haver una àmplia representació d’empreses distribuïdes en més de vint estands emplaçats al passadís central de la Facultat.

14_15_actualitat.qxd

13/06/02

9:34

PÆgina 15

actualitat

El campus Mundet, pioner en gestió ambiental i desenvolupament sostensible Fomentar la col·laboració en la recollida selectiva de residus i l’estalvi dels recursos energètics, establir criteris ambientals en la política de compres i potenciar l’ús del transport públic per accedir a les instal·lacions són les línies d’acció prioritàries que impulsarà el Programa d’Ambientalització de la Gestió al Campus Mundet, una iniciativa pionera dins l’àmbit de la UB amb l’objectiu d’incorporar els valors de la gestió ambiental i el desenvolupament sostenible a tot l'entorn universitari.

l Programa està coordinat pel professor Enric Pol del Departament de Psicologia Social, especialista en psicologia social i ambiental i director del màster en Intervenció Ambiental: Persona, Societat i Gestió, i té el suport de la Comissió de Medi Ambient de la UB, presidida pel vicerector de Promoció Universitària, Miquel Viñas. D’ençà que es va aprovar, l’octubre de 2000, la iniciativa està aportant nous recursos per millorar la gestió i la presa de decisions amb criteris de respecte ambiental al Campus Mundet, el qual comprèn avui dia els ensenyaments de Pedagogia, Formació del Professorat i l’Institut

de Ciències de l’Educació (Divisió de Ciències de l’Educació), Psicologia (Divisió de Ciències de la Salut) i el Centre de Formació Continuada-Les Heures. Amb prop de 9.400 estudiants, 65.442 metres quadrats de superfície construïda i sis hectàrees de bosc, és un Campus dotat d’una sèrie de particularitats pel que fa a dimensions, localització, organització urbanística, entorn físic i tipus de docència, que el fan especialment adequat per endegar iniciatives que apuntin cap a models de gestió més harmònics amb els criteris mediambientals i la sostenibilitat. Optar per la millora mediambiental implica no sols analitzar i coordinar la línia d’actuació i gestió de les unitats amb capacitat de presa de decisió al Campus, sinó també incidir de forma directa i efectiva en el comportament ambiental, amb la transmissió dels principis i valors ambientals al col·lectiu d’alumnes, professors i personal administratiu i de serveis del Campus. "No es tracta de duplicar estructures de gestió paral·leles als mecanismes ordinaris –comenta el professor Enric Po– sinó de potenciar la col·laboració amb totes les unitats, complementar les dades i els resultats assolits i aportar criteris comuns i recursos facilitadors que millorin l’estat mediambiental al Campus. Per això, l’objectiu més immediat és centrar-se en aspectes del comportament i el nivell d’ambientalització

dels usuaris, per tal de potenciar accions que generin canvis visibles i efectius en l’entorn del Campus. Més a llarg termini, es voldria assolir la certificació ISO 14000, que és un estàndard internacional amb relació a la idoneïtat de la gestió ambiental per part d’entitats i institucions.”

Recollida selectiva de residus En una primera fase, el Programa ha dut a terme una diagnosi inicial que ha aportat dades molt significatives sobre l’estructura organitzativa i el comportament ambiental al Campus. Ara, caldrà potenciar les estratègies que incideixin de forma més efectiva sobre qüestions clau en la temàtica mediambiental al Campus: la recollida selectiva de residus i el desplegament de recursos a l’interior dels edifi-

L’objectiu més inmediat és centrar-se en aspectes del comportament i el nivell d’ambientalització dels usuaris cis; la política de compres de les unitats amb capacitat de gestió (departaments, centres, administració del Campus); l’estalvi i els hàbits per moderar el consum energètic (calefacció, aire condicionat, etc.), i el desenvolupament d’un pla de mobilitat per millorar l’accessibilitat al Campus, que potenciï l’ús del transport públic i elimini els punts negres de barreres arquitectòniques. Amb vista al futur, un altre dels aspectes que potenciarà el Programa d’Ambientalització de la Gestió és l’ambientalització curricular, és a dir, la incorporació progressiva dels continguts ambientals i de la sostenibilitat als currículums formatius de la llicenciatura, tercer cicle i formació continuada dins el marc de la UB.

16_17_com_funciona_vines.qxd

13/06/02

9:35

PÆgina 16

Cóm Cómfunciona funcionaelelmón món Jordi Suriñach President de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat de Barcelona

Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunya el dia 5 de maig d’enguany.

Els efectes psicològics de l’euro Trigarem a deixar de “pensar en pessetes”. Però ho acabarem fent, com a la llarga també desapareixeran les diferències de preus que ens afavoreixen respecte dels nostres veïns. l passat 28 de febrer, dia que oficialment van desaparèixer la pesseta i altres monedes europees, era a París participant en un projecte encarregat per la Comissió Europea sobre previsió de macromagnituds per a la zona euro. Aquell dia, en els diaris, apareixien diverses notícies sobre l’euro. En uns casos es ressaltava la normalitat i l’acceptació (fins i tot la molt favorable acollida) del canvi de les monedes nacionals a l’euro en tots els països de l’eurozona. En altres, apareixia que al Regne Unit, Suècia i Dinamarca s’estan replantejant cada vegada més seriosament (amb enquestes favorables dels ciutadans) la introducció de l’euro. I en uns altres, es feia esment que la introducció física de l’euro és una cosa i una altra de ben diferent pensar en euros , i s’indicava que trigarem un any a deixar de pensar en les nostres antigues monedes. Alguns fets: primer, per fi vaig utilitzar les mateixes monedes que portava a la butxaca sense necessitat de cap canvi. Segon, vaig veure que la gasolina eurosúper estava entre 0,98 i 1,12 euros el litre, més cara que els 0,77 que val a Catalunya. Tercer, durant el sopar, al parlar del sou brut anual dels professors universitaris, a part de confirmar que nosaltres cobrem menys, tots vam parlar en termes d’euros, encara que aquí sí que vaig haver de fer el canvi a pessetes per saber de quines xifres parlàvem. És a dir, per a petites coses ja sí que pensem en euros, però per a quantitats més grans i per a fets no habituals encara ho fem en pessetes, i crec que ho seguirem fent bastant temps. Un altre tema, al meu entendre més rellevant, és que també ens hem de preparar per aprofitar els efectes psicològics que té l’euro a curt i mitjà termini. Darrerament estem desenvolupant un treball sobre les estratègies de creixement de Figueres, raó per la qual viatjo sovint a aquesta ciutat, gairebé

fronterera. Al carrer, els restaurants i les gasolineres, hi ha un nombre creixent de francesos que vénen a comprar o a passar el dia, ateses les diferències de preus entre els dos països, visualitzades més ara que sols ens movem en euros. Però cal esperar que en economies frontereres es tendeixi a un progressiu anivellament de preus, de manera que esdevé fonamental aprofitar els avantatges competitius que ens arriben via preus. Per això, cal preparar la nostra estructura productiva industrial i terciària per aconseguir fidelitzar i mantenir la demanda quan l’efecte preus hagi desaparegut. És clar que Barcelona i la seva àrea d’influència ha de competir amb, per exemple, Ille de France. Però hi ha altres batalles plantejades. En molts casos, aquesta competència es pot concretar en els pols d’activitat econòmica que constitueixen les ciutats que disposaran d’estacions del tren d’alta velocitat (per exemple Girona, Figueres, Perpinyà i Montpeller). De cara al futur, la distància no es mesurarà tant en quilòmetres sinó en temps. La línia d’alta velocitat marcarà un corredor econòmic discontinu on els pols podran ser les ciutats on pari el tren. Al nostre entendre, qui jugui millor les cartes serà qui guanyarà la partida, més enllà que ara, a curt termini, els avantatges puguin estar a un costat o l’altre de la frontera. Els que la perdin passaran a ser subsidiaris (en termes d’activitat econòmica o residencial) dels guanyadors. També recentment, l’alcalde de Montpeller assenyalava que volia mirar més cap al sud (Catalunya) que cap al nord (París). S’ha de pensar que els objectius estratègics de les

Guillem Cifré

ciutats als dos costats de la frontera són molt semblants en alguns casos. Més enllà del factor habitual del turisme com a motor del creixement, també hi trobem l’activitat logística (Plataforma Multimodal Logística Pyrénées-Méditerranée, Centre de Negocis Salvador Dalí), i d’altres en què més d’una ciutat vol ser-ne el referent. Així doncs, cal que no ens deixem enlluernar pels efectes transitoris de l’arribada de l’euro, i preparem el futur (a mitjà i llarg termini), des d’ara. Solucions imaginatives com pensar no només en termes competitius, sinó en termes de cooperació i complementarietat poden donar una resposta òptima a la situació. Per exemple, aprofitar l’estructura logística del sud de França com a complement de la que es pugui consolidar a Catalunya, amb una divisió per tipus de productes, i al mateix temps pensar en una utilització conjunta d’infraestructures.

U Una col·laboració de:

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B 16 16

16_17_com_funciona_vines.qxd

13/06/02

9:35

PÆgina 17

actualitat

Marina Pino, guanyadora del premi Sent Soví 2001 de literatura gastronòmica:

“En comptes de veure Casanova al llit, jo sempre el veig a taula” L’escriptora i periodista Marina Pino, amb l’obra un Un feroz apetito. Los banquetes del caballero Casanova, és la guanyadora del premi de literatura gastronòmica Sent Soví 2001, organitzat conjuntament per Freixenet, la Universitat de Barcelona i RBA. L’autora és tota una experta en aquesta figura del segle XVIII sobre la qual ha publicat a més Casanova, la pasión de fornicar. També ha editat un estudi sobre un altre personatge històric, Las memorias del Abate de Choisy. Actualment està treballant en una investigació sobre el pas de Casanova per Espanya. Quin paper té la taula en les relacions socials i amb les dones de Casanova?

Jo, Casanova, en comptes de veure’l al llit el veig sempre a taula. Li encanta, per exemple, veure menjar gent que sembli famolenca, sobretot noies. Usava molts cops la taula com a preludi d’una sessió amorosa. Li agradaven dones menjadores i de molta vida; té gràcia que no li agradessin ni melindroses ni primetes. El meu llibre està embastat sobre la idea que la taula és el lloc on ell coneix les persones; m’agrada aquest paper que fa la taula com a reunió de persones dispars. En aquella època, gent important feia anar a la seva taula estrangers, gent de pas… Al segle XVIII, a les cases importants, tenir quinze o vint-i-cinc comensals diaris era normal. Així veiem, per exemple, com Casanova es reuneix amb els il·lustrats a Madrid, menja a la seva taula. Amb Campomanes, Olavide, Sabatini, Grimaldi… Però en el cas d’Espanya, com que està empresonat a Madrid i Barcelona, jo em centro més en la taula de la presó perquè sempre es queixa i la denuncia. D’Espanya, en comenta poc gastronòmicament. Com a plat cita les turmes, que li agradaven amb bogeria.

Marina Pino al mercat de La Boqueria

Pot comentar altres gustos gastronòmics de Casanova?

Crec que no es pot portar una vida tan agitada com la seva si no s’és un home amb un bon davallant. Això va amb el personatge, que feia un metre amb vuitantaset d’alçada. Abans d’anar a dormir es menjava dotze aloses com a ressopó. I no només menja molt, sinó que li apassiona la qüestió gastronòmica. Per exemple, parla almenys de 50 vins de diferents països. En llocs on no hi ha vi, com Londres, va a vinaters francesos que hi tenen

“Casanova tenia uns gustos gastronòmics forts i variats” magatzem i el compra molt car. La bona taula sempre és present. I és un aspecte que li dura fins a la mort. Al final de la seva vida no exerceix d’amador, en canvi continua tenint bon davallant. En el pròleg a les seves memòries ell es presenta al públic i fa un repàs dels seus gustos. Els plats d’aquest pròleg adquirei-

xen una importància especial perquè són com un símbol. Entre d’altres hi ha l’olla podrida, que era un gran plat perquè portava de tot i que es cuinava per al rei Carles III. El cocido que fem avui n’és un pàl·lid reflex. No són uns plats cursis, refinadets… Té gustos forts i variats. Pels seus llibres desfilen el bon peix de Marsella, les ostres… que eren una de les fúries de l’època. Com es relaciona l’interès per la gastronomia amb la resta d’inquietuds del personatge?

El que més caracteritza Casanova és la curiositat, sense la qual no hi ha gastronomia. Casanova va per Europa tastant. Té una inquietud intel·lectual molt gran. En un passatge de les memòries diu que sempre ha estimat amb bogeria les dones, la bona taula i tot allò que excita la seva curiositat intel·lectual. Ja tenim les tres potes del banc casanovià: les dones, la bona taula i les produccions intel·lectuals. És un personatge que es manté viu perquè té una obra mestra i molt complexa. Hi ha molts aficionats a Casanova, i fins i tot existeixen dues revistes especialitzades en la seva figura. És una espècie de cenacle internacional.

18_19_opinio.qxd

13/06/02

9:37

PÆgina 18

Opinió Jordi Casassas Catedràtic del Departament d'Història Contemporània.

Mossèn Cinto i la seva època ueda pràcticament fora de l'argument qualsevol valoració de la qualitat literària de l’obra de mossèn Cinto Verdaguer. Es podria argumentar una certa intuïció popular en aquest sentit, però ni l’escàndol ni el mite Verdaguer van dependre mai d’aquestes alçades parnassianes. Els expliquen l’època i les tenses circumstàncies que afectaven el conjunt del període, la vida catalana i barcelonina molt en particular. Es va tractar, això sí, d’una manifestació popular; d’una espècie de plebiscit que en l’acte de l’enterrament del capellà rebel va evidenciar que les masses començaven a fer acte de presència conscient en la societat barcelonina, tot trencant els tancaments més propis de les societats velles, fonamentalment oligàrquiques. I és precisament per aquest fet relativament nou en la història local que es fa difícil l’explicació del "cas Verdaguer" i que poden acabar sent fins i tot ridículs els posicionaments posteriors que, per justificar tal o tal postura, fan servir els arguments de l’època. Mossèn Cinto fou, en els darrers anys de la seva vida, un visionari il·luminat, d’un pietisme malaltís i d’un fanatisme que tan sols s’explica en el si de la secta “Casa de l’Oració” on va anar a raure el pobre i desorientat excapellà almoiner de la família del marquès de Comillas; pot existir, a més, una crisi personal, pròpia de l’individu que frega la cinquantena, així com l’influx tan malèvol com escandalós de la vídua Duran i de la seva filla gran, Amparo. Però, això darrer, tan sols foren elements d’un escenari que agreujava i magnificava el drama. Paral·lelament, mossèn Cinto era una peça clau de l’entramat familiar, eclesiàstic i quasi polític a través del qual el regionalisme catòlic s’havia obert camí en l’alta societat barcelonina i s’estava consolidant com un corrent polític seriós en el difícil context de la crisi de la fi del segle XIX: la seva actuació podia tenir, doncs, un simbolisme i unes repercussions molt grans, com així va ser, al capdavall.

Més enllà de tot això hi ha l’anècdota, els endeutaments i les condemnes, el buit social i eclesiàstic, la presència d’extorquidors professionals i de les baralles testamentàries, els retractaments i els falsos testimonis barrejats amb assumptes familiars, amb dignitats ofeses i, sobretot, l’aprofitament esbiaixat del cas. Al cap i a la fi, mossèn Cinto va patir molt els darrers anys, el van utilitzar i va morir en la pobresa més absoluta i en males condicions i es van disputar fins i tot el seu cadàver per evitar que fos “capitalitzat per l’enemic”. La massa el va prendre com a símbol. Aquell capellà poeta s’havia enfrontat, volgués o no, a l’oligarquia local, a la jerarquia eclesiàstica i a molts dels seus “servents” polítics i professionals liberals, que no l’havien pogut aturar. Ho havia fet en època de crisi, de recessió i de dificultats de tota mena, atès que el seu “cas” va esclatar entre 1893 (any de la bomba del Liceu) i 1895 (any d’inici de la Guerra de Cuba i les tropes eren enviades a l’illa amb els vaixells de la Transatlántica, companyia propietat dels jesuïtes i dels marquesos de Comillas). La seva defensa pública, Verdaguer l’havia publicada a les planes del portaveu republicà La Publicidad i havien sortit a defensar-lo destacats positivistes, com ara el doctor Turró, en obert enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica. Tot plegat, un escàndol típic del “decadent” fi de segle; molt significatiu, però, d’un món que s’acabava i d’un altre que estava maldant per néixer i que se significarà per la monstruosa capacitat per fer envellir tot el “vell” amb gran rapidesa.

18_19_opinio.qxd

13/06/02

9:37

PÆgina 19

Pere Farrés Professor del Departament de Filologia Catalana Membre de la Societat Verdaguer

La UB en la formació de Jacint Verdaguer acint Verdaguer no fou mai, pròpiament, un universitari, però els profitosos contactes que establí amb professors de la UB i l’ús

Il·lustració: Mònica Pérez, estudiant de Belles Arts

que féu de la seva Biblioteca li valgueren d'autèntic mestratge. Als quinze anys, el 1860, Verdaguer havia acabat els estudis d’Humanitats i Retòrica al Seminari de Vic, els mateixos que havien rebut companys seus, estudiants “externs” d’aquella institució, que aleshores entraven a la Universitat. Francesc Masferrer, un d’aquells estudiants i deixeble, el 1865, de Manuel Milà i Fontanals, els posà en contacte: Masferrer féu arribar a Milà un poema llarg de Verdaguer, Dos màrtirs de ma pàtria, i comunicà al poeta la impressió produïda a l’eminent catedràtic de literatura. Milà orientà Verdaguer i l’encoratjà a participar als Jocs Florals d’aquell any on fou distingit amb dos accèssits. Des d’aleshores Verdaguer el considerà “mon amic i mestre estimadíssim”. El poeta reclamà de nou el consell de Milà el 1867, en compondre un nou assaig de poema èpic, Colom; la carta amb què li regracia les observacions que li ha transmès és molt explícita: “Vostè ha fet, amb ses lletres, del dia d’ahir un dels més feliços que he tingut en la vida. [...] M’ha dit vostè que podia tirar-lo endavant [el poema]: temps ha que esperava amb mal de cor aqueixa paraula, i puc dir que des de ma edat de quinze anys somiava sentir-la lo dia que vegés sortida de ma ploma alguna cosa que s’ho valgués una mica.” I encara, l’any següent, sotmeté a Milà el text primigeni del que havia de ser, deu anys més tard, L’Atlàntida. L’altra coneixença professoral que féu Verdaguer fou amb Xavier Llorens i Barba, catedràtic de filosofia. El 1867, Verdaguer el visità i, d’aquesta visita, li’n restà una forta impressió; tanta, que li fa dir: “Jo l’hagués vist dos anys ha, jo no aniria pel camí dels poemes, que no sé si poré seguir, sinó per un altre de més pla i de bona petja, que ell m’ensenyà i que tal vegada em duria a més bona fi que l’altre.” La presència de Verdaguer als Jocs Florals de 1865 el relacionà amb la flor i nata del moviment renaixencista barceloní, i hi deixà una bona impressió; és així que, quan, pel juny d’aquell any, el jove poeta fou suspès de teologia per un professor del Seminari, com

a “càstig” per haver participat als Jocs Florals, Masferrer li escriu: “Ja saps que si vols deixar la ingrata ciutat, los savis de Barcelona rebran son company amb els braços estesos.” Fou aleshores que conegué Marià Aguiló, des de 1861 oficial primer de la Biblioteca Universitària, provinent de la Biblioteca provincial de Sant Joan. La coneixença amb Marià Aguiló esdevingué autèntica amistat; els unia la veneració per les cançons populars. Aguiló ajudà a Verdaguer en la tasca, de documentar-se per a elaborar les seves obres. Verdaguer aleshores se servia bàsicament de les biblioteques de Vic, la del Seminari, l’Episcopal, la del Círcol Literari i les de les famílies d’alguns amics; això no obstant, a voltes li calia recórrer a Aguiló i a la Biblioteca de la Universitat; així es desprèn de la carta del desembre de 1867 en què, redactant el poema sobre el descobriment d’Amèrica, demana a Aguiló “si en la biblioteca que està a sa direcció hi havia res de què em pogués aprofitar, i de venir a copiar-ho, si hi fora, per les vinentes festes de Nadal, ja fos sobre els personatges anteriors o contemporàneos de Colom, sobre les menes d’aucells i d’arbres, sobre relligió i estranyeses de la terra”. La Biblioteca Universitària possibilità a Verdaguer la coneixença d’un volum que havia de ser cabdal per a l’obra de tema religiós i místic del poeta, el Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull, “veritable llibre d’or de la nostra literatura”. Al pròleg a les Perles del Llibre d’Amic i Amat, el 1895, el poeta recorda que trenta anys abans “tinguí la sort de veure’l en la Biblioteca provincial de Sant Joan”, i que se’l copià. El llibre és el que forma part del Blanquerna, en edició valenciana de 1521, conservat a la Biblioteca de la nostra Universitat. Verdaguer, no fou un universitari típic; ara bé, bona part de la seva formació literària rebé una decisiva orientació, l’impuls i l’ajut de membres molt destacats de la Universitat de Barcelona, que s’adonaren aviat de les extraordinàries qualitats d’aquell jove poeta.

20_21_uni_avui.qxd

13/06/02

10:38

PÆgina 20

la universitat, avui

Meteorologia i Climatologia: avançats en el temps Aquest curs acabarà els estudis la primera promoció del títol propi de la UB Graduat Superior en Meteorologia i Climatologia, compartit per les facultats de Física i Geografia. Es tracta d’un ensenyament pioner a l’Estat que vol respondre a la necessitat de professionals en aspectes diversos com les prediccions del temps, el canvi climàtic o la contaminació atmosfèrica.

a creació d’aquest nou títol, que si bé és únic a Espanya sí té ensenyaments similars en altres països europeus, respon a la constatació d’una demanda creixent de determinat perfil de professionals. D’una banda, hi ha un interès en “productes” meteorològics i climatològics com ara les prediccions del temps a diferents escales espacials i temporals. Àmbits de tre-

ball com la meteorologia aplicada també fan necessaris experts en temes com ara la hidrometeorologia o el medi ambient, incloent-hi aspectes com el canvi climàtic o l’aprofitament d’energies com la solar o l’eòlica. L’ensenyament està adscrit a les facultats de Física i de Geografia i, de fet, ha nascut a partir de la tradició de docència i

Estudiants de Meteorologia i Climatologia fent pràctiques amb un globus sonda

recerca que hi havia en ambdós centres. Fins ara, però, els alumnes interessats en la meteorologia i la climatologia només tenien l’opció de matricular-se en algunes assignatures optatives en els ensenyaments de Física o de Geografia. La nova titulació consta de 120 crèdits distribuïts en dos anys i s’hi pot accedir després d’haver aprovat el primer cicle de qualsevol llicenciatura o bé des d’una enginyeria. Les matèries que s’estudien es poden classificar en tres grups. D’una banda, hi ha aquelles assignatures que poden qualificar-se d’introducció i adquisició de fonaments de la física, la matemàtica o la cartografia. Els estudiants que accedeixen al Graduat des d’un ensenyament on ja han cursat aquestes matèries poden convalidar-les. Un altre tipus d’assignatures són les que proporcionen una base en meteorologia i climatologia i incideixen en l’aplicació d’aquests coneixements. Entre

20_21_uni_avui.qxd

13/06/02

10:41

PÆgina 21

la universitat, avui

explica que els titulats de Meteorologia i Climatologia també tenen cabuda en el sector privat. “Hi ha la mateixa tendència que s’està donant als Estats Units, on cada cop hi ha més empreses que s’adonen que els cal una predicció meteorològica a la carta per a les seves activitats.” Un altre camp és el dels mitjans de comunicació públics i privats, no sols a Espanya sinó també en altres indrets geogràfics com Amèrica Llatina. Així, algunes de les sortides per als futurs titulats són els serveis de meteorologia públics i privats, els mitjans de comunicació, i l’exercici professional com a especialistes en control de la qualitat de l’aire i la contaminació atmosfèrica, tècnics de medi aquestes matèries hi ha, per exemple, agroclimatologia, radiació i òptica atmosfèrica, química i medi ambient atmosfèric, variabilitat i canvi climàtic, paleoclimatologia, SIG i cartografia climatològica, etc. Finalment, també s’imparteixen assignatures sobre tècniques numèriques, de teledetecció i de modelització. En els programes docents es veuen noves tècniques sorgides en els darrers deu o quinze anys, de manera que s’incorporen a les classes universitàries les darreres innovacions. El professorat de l’ensenyament es compon de docents de les facultats de Física i de Geografia així com de professionals externs, els quals arriben fins a un 40%. Entre aquests darrers hi ha, per

El professorat es compon de docents de les facultats de Física i Geografia i de professionals externs exemple, tècnics del Departament de Medi Ambient de la Generalitat o meteoròlegs que treballen en mitjans de comunicació, com el llicenciat en Física per la UB Tomàs Molina. Pel que fa als estudiants que s’han matriculat a l’ensenyament en aquests primers cursos, la major part procedeixen de física i geografia encara que també hi ha, per exemple, enginyers o pilots aeris. Aproximadament la meitat dels alumnes ja estan treballant. El professor Àngel Redaño, de la Facultat de Física, coordinador de l’ense-

nyament juntament amb el professor Josep Miquel Raso de Geografia, explica que la Algunes sortides major part dels alumnes són antics estudiants de Física que volen aprofundir en els professionals són continguts de l’ensenyament més enllà de els serveis de les assignatures optatives que van poder fer a la carrera. meteorologia públics Pel que fa a la metolodologia, el 75% de les assignatures tenen un component i privats i els mitjans pràctic. Normalment aquestes pràctiques de comunicació consisteixen en tasques d’observació i treball amb ordinadors. En aquest sentit, cal ambient atmosfèric en empreses, experts esmentar que la Facultat de Física és capen riscos climàtics que exerceixen les sedavantera en iniciatives com l’aplicació a ves funcions en empreses d’assegurances, Catalunya del model numèric de predicció o assessors meteorològics. MASS (Sistema de Simulació Atmosfèrica A hores d’ara, l’experiència de la UB ja de Mesoescala), el qual és a disposició ha despertat l’interès en altres universitats dels alumnes. També hi ha tot un seguit espanyoles que també estudien la posside pràctiques de caràcter optatiu que bilitat de cobrir aquest camp de formació. tenen lloc al Servei de Meteorologia de Fora d’Espanya, s’està en contacte amb Catalunya i a TV3. centres llatinoamericans perquè els estuPer a la formació dels alumnes del Gradiants d’aquests països puguin rebre una duat, estan a la seva disposició un seguit formació d’aquest tipus. d’equipaments com: dues estacions meteorològiques automàtiques, un equip de recepció d’imatges del satèl·lit Meteosat, un equip de radiosondatge atmosfèric, radiòmetres, fotòmetres i espectroradiòmetres, termohigròmetres digitals, anemòmetres mòbils o arxius informàtics de dades climàtiques. La imbricació entre el món professional i la nova titulació es reflecteix de forma especialment clara en el fet que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat subvenciona el 50% del preu les matrícules del títol propi. A més de l’interès del secSimulació amb el model MASS d’alta resolució tor públic, el professor Redaño

22_23_uni_avui.qxd

13/06/02

10:56

PÆgina 22

la universitat, avui

Álvaro Rodríguez: “La persuasió coercitiva és una manipulació altament eficaç” Quan parlem de persuasió coercitiva s’endevina una combinació assentada en els límits entre un terme i l’altre, però, quina seria la definició més precisa?

La intenció de canviar les actituds de l’altre, les seves conductes i opinions, utilitzant la pressió, la força, i no precisament física. És el resultat d’una combinació subtil, una qüestió de grau: si es fa massa èmfasi en la coacció, el receptor pot adonar-se’n, posar-se a la defensiva, el que nosaltres anomenem reactància. Si, al

“La persuasió coercitiva també es

El professor Álvaro Rodríguez, director del Departament de Psicologia Social de la UB, fa anys que estudia la persuasió coercitiva, de primer analitzant el món de les sectes (El lavado de cerebro. Psicología de la persuasión coercitiva, Ed. Boixareu Universitària, 1992) i ara observant el seu paper destacat en aspectes molt diversos de l’actualitat: maltractaments, assetjament sexual i moral, mètodes agressius de venda, o fanatismes religiosos i polítics. Ha publicat recentment, amb els professors Federico Javaloy i Esteve Espelt, el llibre Comportamiento colectivo y movimientos sociales (Editorial Prentice Hall, 2001), una anàlisi de la conducta col·lectiva, aquest cop com a font de creativitat, com a agent de canvi social.

dóna en el camp comercial, la coneixem com a venda agresssiva” contrari, es fa un desplegament exhaustiu de les estratègies de la persuasió, amb un grau de coacció tolerat, és una manipulació molt eficaç. En quins moments o àmbits, des de quins posicionaments o estatus es pot exercir?

El cas més massiu és el del poder polític absolut combinat amb una concepció fanàtica de la religió, capaç de programar el pensament i la vida de molts dels seus súbdits. Un exemple clar, sens dubte, són els talibans. Una altra prova de règims polítics totalitaris, en els quals hi ha una voluntat clara de manipular l’opinió dels ciutadans, l’hem tinguda aquí amb el franquisme. Normalment, la persuasió coercitiva la posen en pràctica líders o persones que prenen la iniciativa per canviar els altres. Poden ser

líders religiosos, polítics o socials. És des del clima de llibertats pròpies de la democràcia des d’on podem realment discriminar el grau de coacció. La persuasió coercitiva també es dóna en el camp comercial, on la coneixem com a venda agressiva, la que va més enllà de la publicitat tradicional i en la qual es fa un gran desplegament de mètodes persuasius i estratègies de coacció, com l’aïllament, la manipulació cognitiva i la pressió emocional. Són coneguts els casos de captació de clients mitjançant un regal previ i la pressió posterior que es pot arribar a exercir per convèncer-los de “la compra de la seva vida”. La persuasió coercitiva també es pot donar en el món de la parella, en l’àmbit laboral o fins i tot en col·lectius concrets com ara l’exèrcit, però en cada terreny actua de manera diferent. Quines persones o grups són més vulnerables?

No hi ha perfils de personalitat concrets, sinó característiques, diguem-ne, “facilitadores”. Generalment són més vulnerables els joves, les persones crèdules, les dependents, les idealistes i les ingènues. També depèn del moment o la situació en què es trobi la persona o el col·lectiu. Al contrari, quines són les característiques més habituals en aquells que l’exerceixen?

En el cas dels col·lectius (sectes, moviments polítics o religiosos) hi ha unes característiques de lideratge carismàtic que generen influència en un nucli de persones que es convertiran en seguidors. Per a aquests seguidors, són persones amb credibilitat, que inspiren confiança, fonts d’informació dignes de crèdit, que s’han constituït en un referent important. Tot el que parteix d’aquestes persones genera una capacitat d’influència molt forta en el seu entorn. Són persones narcisistes que creixen amb el grup i, des del grup, van guanyant nous adeptes.

22_23_uni_avui.qxd

13/06/02

10:56

PÆgina 23

la universitat, avui

En marxa el Campus Virtual de

Formació Complementària Amb vista a l’any acadèmic 2002-2003 s’estan preparant cursos d’extensió universitària on-line, concretament el de creació de comunitats virtuals que s’iniciarà al principi d’octubre.

l Campus Virtual de Formació Complementària de la Universitat de Barcelona Virtual (www.complementaria.ubvirtual.com) dóna actualment la possibilitat de seguir a través d’Internet cursos d’informàtica o els de Crèdits UB en línia, on es tracten des de diverses disciplines temes de caràcter social, humanístic, científic, etc. La creació de la UB Virtual ha suposat millorar l’organització interna a l’hora de dissenyar i impartir tota una sèrie de cursos ja existents, com són els Crèdits UB en línia, dels quals s’han fet ja sis edicions, una per semestre. Enguany se n’han impartit sobre economia mundial, realitat de l’empresa, propietat intel·lectual en la societat de la informació, angoixa davant d’exàmens i altres situacions d’estrès, conèixer els fòssils, salut i estils de vida, i protecció dels drets humans, entre d’altres temes. Es tracta, doncs, d’una oferta molt variada i amb un marcat caràcter transversal, en què cada qüestió es tracta des de diverses disciplines. Aquests cursos equivalen a crèdits de lliure elecció per als estudiants de la UB, encara que també estan oberts a la resta de la societat. Fins ara han seguit Crèdits UB en línia uns 11.000 alumnes, dos terços dels quals ja treballaven. Aquests estudiants afirmen que el motiu principal per seguir cursos no presen-

cials és una millor adaptació d’horaris a les necessitats de cadascú. A l’hora de valorar l’experiència, més de la meitat estan d’acord que les activitats responen a les seves expectatives i un 63% creuen que caldria una major presència d’aquestes modalitats de formació on-line en l’ensenyament universitari. “De fet, des que van començar els cursos hem detectat que els alumnes demanen cada vegada més aquest tipus d’ensenyament a distància i cada cop s’hi adapten millor”, explica el director del Campus Virtual de Formació Complementària, Francisco Pérez. Per exemple, un dels casos en què hi ha una major demanda d’aquests cursos són els alumnes que pràcticament han acabat un ensenyament i així poden completar els crèdits que els falten sense desplaçar-se a la Facultat.

ria que es poden seguir aquest juliol i que es detallen en el requadre d’aquesta pàgina. L’altra oferta per al mes de juliol és la d’UB Solidaritat, nascuda enguany arran de la col·laboració entre UB Virtual, MÓN3 i la Fundació Solidaritat UB. També podeu trobar en aquesta pàgina el llistat de cursos, impartits per professors de la universitat i professionals. Amb vista a l’any acadèmic 2002-2003 s’estan preparant cursos d’extensió universitària on-line. Concretament, se n’oferirà un sobre creació de comunitats virtuals que s’iniciarà al principi d’octubre. Aquests cursos persegueixen l’objectiu d’obrir l’oferta del Campus Virtual de Formació Complementària a tota la societat.

Cursos UB Solidaritat (juliol 2002)

Tutoria i seguiment per Internet Els cursos UB en línia s’imparteixen en un campus virtual, un entorn d’aprenentatge que combina materials docents, servei de tutoria i seguiment per Internet. A més, facilita serveis de suport a l’alumnat: informació general del curs, servei de bústia de missatges entre els usuaris del campus, accés a fons bibliogràfics, fòrums oberts i específics, selecció de pàgines web i enllaços d’interès docent, materials complementaris i altres. Una mostra de fins a quin punt aquest entorn ha estat valorat positivament pels estudiants és que un 62% dels matriculats s’hi connecta de forma diària durant els cursos i un 22,5% cada dos dies. També és en aquest campus on s’imparteixen els cursos d’informàtica, tant de caràcter introductori com avançat, sobre utilització de diversos programes d’edició de textos, gestió de bases de dades o creació de pàgines web, entre d’altres. Els cursos d’informàtica són justament una de les ofertes del Campus Virtual de Formació Complementà-

El cinquè poder: la societat civil. Com ens expliquen el món. Comunicació, migració i desenvolupament. • Desenvolupament global sostenible i canvi climàtic. • Nou ordre mundial: els Estats Units dominaran el món? • Conflictes ignorats, l'oblit dels conflictes. • •

Cursos d'informàtica (juliol 2002) Aprendre a fer presentacions amb PowerPoint 2000. Confecció de fulls de càlcul amb Excel 2000. • Creació i utilització de bases de dades: Access 2000. • Iniciació a la creació de pàgines web. • Curs avançat de creació de pàgines web. • •

Més informació: www.ubenlinia.ub.edu/

24_25_uni_avui_cniv_fotos.qxd

13/06/02

9:40

PÆgina 24

la universitat, avui

Anna Ros: “La Bosch i Gimpera

materialitza la fusió del talent innovador de la Universitat amb el món empresarial” Anna Ros (Barcelona, 1962) va ser nomenada directora general de la Fundació Bosch i Gimpera el desembre passat. Llicenciada en Psicologia per la UB, ha acumulat experiència professional en l'àmbit de la gestió de recursos en diferents entorns. En la seva trajectòria destaquen onze anys al Grup Volkswagen com a directora de Recursos Humans, responsable de projectes de Change Management i Gestió del Coneixement, entre d’altres. Anteriorment va treballar set anys com a auditora de comptes, principalment a l’empresa Moore Stephens. Ara, després dels primers mesos al capdavant de la Fundació, explica quines són les seves línies de treball prioritàries.

Què troben a la UB les empreses que volen innovar?

Oferim un model integral en el qual no ens ocupem només del tutelatge tecnològic, que és obvi, sinó que a més aportem una capacitat de gestió en àmbits de màrqueting, de comunicació, de gestió de projectes… És una tasca molt més global que en altres centres. A més tenim equips molt potents que poden garantir el nivell d’èxit del projecte. Assegurem molt les fases des que ens arriba una idea fins que la vehiculem, fins a arribar a canalitzar les eines de finançament que possibiliten que

“Fem una recerca per a la innovació molt aplicada

d’acostar-nos al client extern sinó també d’integrar-nos molt més en el funcionament de la Universitat. Entenem que el client intern, els professors, que són els que realment donen raó de l’existència de la Fundació, són un dels capitals més importants que tenim, el primer juntament amb el personal de la Fundació. Volem que tota la comunitat universitària pugui conèixer en quins diferents productes i serveis ens movem des de la Fundació; com podem contribuir a l’objectiu final, que és atansar-nos més a la societat.

al món real”

Què s’ha d’oferir a una empresa privada per engrescar-la a innovar?

el projecte passi de ser una idea a ser una realitat. De fet, tenim la taxa d’èxit més alta entre la comunitat d’universitats de Catalunya. La Fundació, en l’àmbit de la innovació, ha estat sempre punta de llança i d’això en fem bandera. La Bosch i Gimpera materialitza la fusió del talent innovador de la Universitat amb el món empresarial. Estem treballant en la dimensió no sols

Evidentment competitivitat i valor afegit, però sobretot allò que demana i que li sigui útil. Dit això, ara hem de treballar en la comunicació i el màrqueting. Estem fent moltes coses, som capaços de fer-ne moltes més però, en canvi, no hem sabut comunicar correctament a la societat que la Universitat no és solament un pou de saviesa sinó que té mecanismes i eines capaços d’aplicar el coneixement i la

recerca. Fem una recerca per a la innovació aplicada al món real. Tradicionalment tenim tres sectors molt forts: biomedicina, alimentació i automoció. Serien els sectors estrella, amb els quals treballem i creiem que encara tenim un recorregut molt important a fer. I com a sectors emergents, en els quals entenem que hem d’activar la nostra presència, es trobarien els d’oci (com turisme, cultura) i les àrees socials, per exemple de tecnologies de comunicació, de llenguatge, de mass media. Hi ha moltes capacitats ocultes i potencialitats a la Universitat en les quals estem treballant perquè aflorin. Existeix un Projecte de Gestió del Coneixement que té com a objectiu identificar on tenim aquestes masses crítiques de coneixement, de quina manera les hem de tractar perquè arribin als diferents sectors econòmics.

24_25_uni_avui_cniv_fotos.qxd

13/06/02

9:40

PÆgina 25

la universitat, avui

Com avalua la tasca que s’està fent perquè els investigadors entrin al món empresarial, perquè siguin emprenedors?

Es tracta de l’aportació de la Universitat a la cultura emprenedora, un dels objectius més importants que el rector ens ha encomanat a tota la comunitat universitària. Estem compromesos en això les tres “potes”: l’Administració, la universitat i la societat. L’any passat la UB no va presentar cap projecte al Dia de l’Emprenedor; enguany se n’han presentat 13 dels quals tres van ser finalistes i dos van obtenir premi. Aquest és un èxit de tots plegats, dels professors que han tirat endavant aquests projectes, dels seus equips, de la Universitat que ha generat un entorn favorable perquè això succeeixi i, evidentment, de la Fundació Bosch i Gimpera, que hi ha dedicat el seu know how, els seus esforços i els seus equips per possibilitar-ho. Com s’està treballant en aquest camp?

programes; obtenir una combinació entre professors de la casa i els que vénen del món de l’empresa; i la versatilitat i accés al món de l’empresa per identificar què

“Volem estendre la cultura emprenedora entre els alumnes, els professors, a nivell institucional i a la societat” necessita la societat en cada moment i, sobretot, què necessitaran en un futur. En el Consell Assessor de Les Heures i de La Bosch i Gimpera hi ha una bona mostra del teixit empresarial català i diria fins i tot que de l’Estat. La nostra activitat corporativa, de treball en empresa i consultoria també permet identificar aquestes necessitats en temps real. A la vegada, el

comitè que autoritza i aprova els programes de formació cada any també està integrat per una comissió mixta on hi ha directius de grans empreses privades implicats en el procés d’aprovació de la programació acadèmica. L’objectiu és anar per davant de les necessitats. Controlar el cicle d’obsolescència, que cada cop és més ràpid, i formar futur. Amb quines metodologies es fa tot això?

Les metodologies són múltiples. S’ha abandonat pràcticament la formació clàssica on hi ha un ponent que fa una classe magistral. Ara es treballa amb grups participatius, dinàmiques de grup, tot això amb el suport de noves tecnologies, usant business games o qualsevol tipus de connexió on-line fins i tot en la formació presencial. Les noves tecnologies, siguin d’animació de grups de treball, d’eines per fer gestió d’equips… s’utilitzen habitualment, així com l’exposició de casos, debats, etc.

Estem treballant en aquest camp amb un enfocament multifactorial. Volem estendre la cultura emprenedora a diferents nivells: els alumnes, els professors, l’àmbit institucional i la societat. En aquest objectiu la Fundació fa de gran catalitzador. Tenim una àrea de creació d’empreses que fomenta això, ajuda amb recursos, tutelatge, coaching, seguiment, accés a comunitats i xarxes, connexions i articulacions de finançaments intel·ligents (és a dir ad hoc). Però, a la vegada, estem intervenint en programes com l’EUS amb la Facultat d’Econòmiques, en què equips de la Fundació especialment ensinistrats en aquests coneixements d’emprenedoria es desplacen i participen en les primeres proves pilot d’assignatures o crèdits el contingut dels quals és sobre creació d’empreses. Amb equips mixtos de Les Heures i el Centre d’Innovació s ’articulen programes de formació perquè arribin als alumnes, s’hi impliquin els professors, i després puguem ajudar al foment de la cultura emprenedora. Com s’adapta Les Heures a la demanda de formació continuada dels professionals, sempre canviant?

Els nostres valors més importants són la capacitat de flexibilitzar els formats dels

“Volem estendre la cultura emprenedora als alumnes, els professors, l’àmbit institucional i la societat”, diu la nova directora de la Fundació Bosch i Gimpera

26_27_colaboracio.qxd

13/06/02

11:01

PÆgina 26

col·laboració

Serveis per a la Universitat

a Direcció de Màrqueting i Finançament Extern fa, al llarg de l’any, un seguit d’activitats amb empreses externes a la Universitat, a fi de millorar i condicionar el patrimoni i els serveis de la UB, com ara equipaments per a les aules i els laboratoris, millora i conservació de jardins, obres d’art, instal·lacions, donacions a les biblioteques, etc. Aquests “serveis de màrqueting”, sovint requereixen la col·laboració de la comunitat universitària i alhora reverteixen en un benefici per a aquest col·lectiu. Proves tast: serveixen per regular i validar els productes, serveis o avantatges que arriben als estudiants. S’intenta que aquestes activitats es distribueixin entre tots els centres de la UB. Lloguer d’espais emblemàtics: rendibilitzar el patrimoni físic de la UB amb una doble finalitat: aconseguir recursos econòmics per al manteniment dels espais i acostar la UB al món empresarial per tal de donar a conèixer la nostra magnitud i pluralitat. Publicitat en els diferents centres de la UB: es controla i endreça la publicitat a les facultats, a través de mitjans adequats i estètics (circuit de pòsters Multicampus, circuit de postals Postalfree, tanques, etc.).

Avantatges en el Club del Teatre

a Universitat i l’empresa Prometeatre han signat un acord pel qual el personal de la UB, tant PAS com PDI, així com els Antics UB, podran fer-se socis del Club del Teatre abonant l’import anual de 36.06 ¤ (6.000 ptes.). D’aquesta quantitat, el Club del Teatre en revertirà per cada nou soci de la UB 6.01 ¤ (1.000 ptes.) destinats als diferents projectes d’activitats culturals de la UB. Ser soci del Club del Teatre, creat fa un any, inclou avantatges com ara: • Dues entrades gratuïtes l’any a escollir entre diversos espectacles • Descomptes de fins al 50% en entrades als teatres de Barcelona • Preus especials en nombroses preestrenes. En els propers mesos aquestes condicions s’estendran a les obres programades en la major part de festivals d’estiu de Catalunya, entre els quals el Grec.

• També es rep al domicili la revista del Club i en ocasions es pot participar en un Teatre-Fòrum, on s’analitzen les obres des del punt de vista del director, els actors i altres professionals del món de l’escena. • El carnet del Club, a més, dóna dret a descomptes en diversos restaurants, cinemes, llibreries, etc., sempre per a dues persones. Gràcies a l’acord amb la Universitat, es difondran a la revista del Club les activitats culturals de la UB així com la campanya “Feste Antic de la UB”, per tal d’incentivar els socis del Club a fer-se membres d’Antics UB. El conveni també inclou el lliurament de 70 entrades gratuïtes per a estrenes destinades a les empreses col·laboradores de la UB.

Tel. informació Curs del Teatre: 93 309 70 04

26_27_colaboracio.qxd

13/06/02

11:01

PÆgina 27

col·laboració

Citricus.com patrocina la nova web de Màrqueting i Finançament Extern

A partir d’ara una revista millor

a UB ha arribat a un acord amb Primer Segona Publicitat, editora de la revista La Universitat que ara teniu a les mans. D’acord amb el conveni, aquesta empresa amplia gratuïtament el tiratge de la publicació fins a 22.000 exemplars, s’augmenta el nombre de pàgines de la revista i s’hi introduiran millores tècniques.

’empresa citricus.com ha patrocinat les noves pàgines web de la Direcció de Màrqueting i Finançament Extern en les quals, a través de la tecnologia flash, es presenta de forma més senzilla i atractiva tota la informació sobre els serveis que s’ofereixen tant a les empreses com a la mateixa comunitat universitària. Entre els nous con-

tinguts que s’incorporen hi ha unes fitxes amb les descripcions i fotos de projectes ja finançats i un apartat de novetats amb els convenis de signatura més recent. La navegació es fa a través d’unes icones en forma de quart de circumferència que canvien de mida i es desplacen per la pantalla per respondre a les consultes de l’usuari. El nou sistema té com a objectiu una consulta més senzilla i ràpida de la informació, alhora que s’obtenen unes pàgines amb un important dinamisme. Pel que fa al contingut, s’estructura en quatre grans apartats: Enllaços; Qui som; Què oferim a les empreses; Què oferim al grup UB.

www.ub.es/ube

Acord amb l’Espai Escènic Joan Brossa

ràcies al conveni signat amb l’Espai Escènic Joan Brossa, els estudiants de la UB podran gaudir d’un 50% de descompte en els seus espectacles i Antics UB, PAS i PDI tindran el descompte del dia de l’espectador en totes les funcions de la setmana. A més, donaran 100 entrades gratuïtes per obsequiar els compradors de Punt UB i 100 més per temporada a empreses

col·laboradores de la Universitat. També s’oferiran tres “nits d’estrena” per a les empreses patrocinadores i mecenes de la UB durant la temporada. A més, l’Espai Brossa organitzarà un “espai cultural” durant la trobada anual Universitat-Empresa. També s’estudiaran col·laboracions més específiques amb diversos col·lectius de la Universitat, com ara Antics UB, Aula de poesia, grups de teatre, etc.

Connexió a Internet

’empresa Telepolis distribuirà en diferents espais de la Universitat CD amb un programa de connexió gratuïta a Internet. Segons un acord amb la UB, Telepolis donarà a la Universitat un euro per cada connexió feta seguint aquest siste-

ma i la quantitat recollida es destinarà a activitats culturals. A més, s’inclouran productes UB en el catàleg de punts que s’ofereix als usuaris de Telepolis i es farà difusió, a través del seu portal, de notícies de la Fundació Solidaritat UB.

Conveni amb Joyco España La UB i Joyco España han arribat a un acord pel qual s’autoritza aquesta empresa a inserir en l’embolcall dels xiclets Licor del Polo 2 en 1 una síntesi dels resultats d’un assaig cínic realitzat per investigadors de la UB sobre l’eficàcia d’aquest producte. Aquest conveni és fruit d’un contracte de col·laboració previ entre els investigadors del Departament de Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia Isabel Martínez i Emili Cuenca, la Fundació Josep Finestres i l’empresa Agrolimen (ara Joyco Inversiones).

Màrqueting i Finançament Extern Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

28_29.qxd

13/06/02

9:43

PÆgina 28

col·laboració

Pere Guardiola, director de mercat institucional de “la Caixa”:

“Com a gran institució catalana, tenim la voluntat de col·laborar estretament amb entitats com la UB” Per a una entitat financera la comunitat universitària és interessant, sobretot perquè s’estableix un contacte amb clients joves en el moment en què comencen a introduir-se en el món professional. Els estudiants són el futur de la nostra societat i a nosaltres ens agrada estar a la seva disposició quan tenen necessitats concretes. Per a les entitats financeres és “rendible” invertir en centres de docència i recerca, com les universitats ?

El terme “ rendible “ és molt ampli i també relatiu. Nosaltres, per poder invertir en

“Hem de trobar en la paraula rendible el valor ètic i altres sentits a més “Els cursos adreçats a directors de les nostres oficines donen un resultat excel·lent”, afirma Guardiola

En quins àmbits ha tingut lloc fins ara la col·laboració entre “la Caixa” i la UB?

Fa anys, la UB i “la Caixa” van signar un conveni de col·laboració, que anem renovant de forma periòdica, en virtut del qual els estudiants, el professorat i el PAS poden gaudir d’unes condicions financeres preferents. A més, “la Caixa” fa una aportació econòmica anual, tant per a la pròpia Universitat com per a la Fundació Bosch i Gimpera i el Centre d’Estudis Internacionals. També gràcies a aquest conveni, i amb la voluntat de ser presents dins la comunitat universitària, tenim oficines instal·lades a l’edifici històric, a la Gran Via de les Corts Catalanes, i a les facultats de Dret, Econòmiques i Físiques.

D’altra banda, l’any passat es va signar un acord de caràcter formatiu consistent en la impartició de cursos adreçats als directors de les nostres oficines per tal d’obtenir una diplomatura en Direcció i Gestió d’Oficines Bancàries. Aquests cursos estan donant uns resultats excel·lents i són una fórmula més de collaboració entre les dues entitats. Quins motius van decidir “la Caixa” a col·laborar amb la Universitat?

“la Caixa”, com a gran institució catalana, té la ferma voluntat de col·laborar estretament amb entitats del nivell i la categoria de la UB. Les dues són capdavanteres en l’àmbit social i d’innovació i per això s’entenen a la perfecció.

dels econòmics” docència i recerca, a través de la Fundació, abans hem d’obtenir beneficis. Si la nostra entitat no fos “rendible” no podríem invertir en res. De tota manera, el llistó de rendibilitat no pot ser fred com la paraula mateixa, sinó que també hi hem de trobar el valor ètic o altres sentits a més dels estrictament econòmics. Com veu el futur de la col·laboració entre “la Caixa” i la UB, en quins àmbits pot continuar?

Penso que el futur de la nostra col·laboració depèn del de la pròpia Universitat i de la pròpia Caixa. Donat que crec amb convenciment que la perspectiva de totes dues és força bona, i referint-me al que he dit al principi, de segur que el futur continuarà sent bo.

nuria21x29,7

13/6/02

12:52

Página 1

´ ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, ´ JA TENIEM EL MILLOR DOCTORAT PER A TU.

FERRATER,CAMPINS,MORALES

1968: La Núria descobreix la seva vocació. 2002: La Núria estudia un doctorat de la UB.

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B www.ub.edu

30_33_entrevista_2.qxd

13/06/02

11:08

PÆgina 30

l’entrevista

Manuel Vázquez Montalbán: “La universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat” Text: Josep Nieto i Núria Quintana Fotos: Josep M. Rué

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939) va acabar els estudis de Filosofia i Lletres el 1964, amb l’especialitat de Filologia Romànica. Escriptor, periodista i poeta, és conegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho, que va començar el 1972 amb Yo maté a Kennedy i que inclou títols com Tatuaje, Los Mares del Sur (Premi Planeta 1979), El Quinteto de Buenos Aires o la darrera, El hombre de mi vida. Dins la seva extensa bibliografia figuren obres com Cuestiones marxistas, Crónica sentimental de España, Mis almuerzos con gente inquietante, Galíndez (Premio Nacional de Narrativa 1991 i Premi Literari Europeu), El pianista, El estrangulador, Los alegres muchachos de Atzavara, El escriba sentado o Obra poètica (1963-1990). Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació i actualment publica de forma habitual a El País i a Interviú. El 1995 li van concedir el Premio Nacional de las Letras Españolas. És doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva darrera novel·la és Erec y Enide (Mondadori). 30

30_33_entrevista_2.qxd

13/06/02

11:08

PÆgina 31

l’entrevista

El protagonista de la seva darrera novel·la, el professor Matasanz, recorda que va entrar a estudiar en una universitat plena de nens de papà. A vostè també li va passar? Encara que el curs en què jo vaig entrar a la Universitat els catedràtics deien que s'estava massificant, em sembla que a tot el districte universitari érem uns 12.000 i a la primera classe de comuns de Lletres, uns 120. La diferència de classe era molt més forta, sobretot perquè la gent que venia d’un sector obrer era menys d’un 1 %. Per tant, es notava en el llenguatge, les pautes de vida, el vestuari i, moltes vegades, en el substrat cultural, perquè molt sovint, en el cas d'aquesta gent, que venia de classe obrera, a casa seva hi havia un llibre o dos. Els altres sectors tenien un costum de llegir, uns procediments de relacionar-se amb la cutura; en canvi, els que veníem d'aquests sectors obrers teníem una formació només memorística. Te la jugaves una vegada l'any examinant-te per lliure i havies d’anar amb els coneixements completament mastegats. Això marcava una certa diferència en algunes assignatures, per exemple en Filosofia, on et trobaves davant un codi lingüístic que no era aquell per al qual tu estaves preparat.

Montalbán diu que a la Dictadura “gairebé anaves a la facultat més per conspirar que per estudiar”.

Recorda els companys amb qui es relacionava? De seguida tractaves de cercar la gent que estava més a prop teu i amb qui trobaves certes afinitats. Els primers amb qui jo vaig tenir una relació van ser Joaquín Marco (actual catedràtic de castellà a la UB) i Sergio Beser que eren del carrer de l’Aurora i del carrer del Tigre. O Josep Termes, que també vivia a prop. Eren uns anys molt especials, en què es van produir els “fets del Paranimf”. Això va significar que una part dels que hi érem tinguéssim de seguida una gran dedicació política, gairebé anaves a la facultat més per conspirar que per estudiar. Només estudiaves quan et trobaves el cas d’un professor o una assignatura que t’agradava molt, però no passava sovint. Ens queixem ara de la Universitat però la veritat és que els professors d’aquella època tampoc eren extraordinaris, tret d’una minoria, que eren magnífics. En el meu grup més aviat ens vam dedicar a conspirar i a descobrir el Pernaud, que em sembla que valia sis pessetes al bar de baix i et col·locava des de les nou del matí.

Vostè explica que el seu darrer llibre va sorgir arran d’una classe amb Martí de Riquer. Quins altres noms recorda de professors seus? Badia i Margarit era un professor fonamental. Quan va arribar José Manuel Blecua va ser interessant. Ens va saber molt de greu que Vilanova perdés la primera convocatòria de càtedra. També recordo amb molt d’afecte Paco Noy, que després va ser director de La Vanguardia… Un professor magnífic era Joan Petit, que havia estat el mestre de Riquer i venia de la Universitat Autònoma de la República. Estava represaliat i feia classes perquè Riquer li havia obert un espai. Hi havia també José Maria Valverde, que a comuns feia Filosofia. I de segur que sóc injust no esmentant-ne d’altres. Sobretot era molt atractiu fer-se amb la gent, perquè moltes vegades el que t’ensenyava més era el diàleg al claustre, el petit comerç i l’intercanvi de llibres no autoritzats, al qual es dedicava gent que avui són catedràtics.

En la seva formació intel·lectual, quin paper creu que han tingut els estudis universitaris? La utilització sistemàtica de la bibliografia en els treballs, una certa metodologia científica… això acaba impregnant. I si volies dedicar-te a l’escriptura, i no solament de ficció, tot l’aprenentatge metodològic dels treballs que presentaves era important. Transmetia una estratègia d’aprenentatge. La mecànica d’aprendre a la Universitat era diferent, estava basada en l’autonomia. Tu podies decidir si aprenies o no aprenies, si llegies o no. Va pensar de quedar-se a la Universitat? Encara que jo volia escriure per sobre de qualsevol altra consideració, en un moment determinat vaig tenir la temptació de dedicar-me a la investigació, a la docència. Vaig pensar en la possibilitat d’entrar-hi per mitjà de Vilanova o per mitjà d’aquells que m’havien puntuat alt els treballs. Però llavors em van detenir i un tribunal militar em va condemnar a un any i mig de presó, i això em va desconnectar de la

30_33_entrevista_2.qxd

13/06/02

11:08

PÆgina 32

l’entrevista

ressant perquè era gent que en sabia molt i no es dedicava només a utilitzar allò per guanyar-se la vida sinó també per ajudar a fer una crítica de la política municipal. Molt poques vegades es dóna, a la universitat actual, la responsabilitat que té com a propietària d’una determinada parcel·la de saber. És a dir, si hi ha un repartiment del treball i, per tant, uns ens podem permetre saber coses, i encara més, tenim llenguatge per explicar-les, això implica una responsabilitat social. La universitat no ha clarificat prou aquesta doble dimensió.

“Moltes vegades el que t’ensenyava més era el diàleg al claustre”

El professor Vázquez Montalbán Vázquez Montalbán hauria pogut ser catedràtic, com el protagonista de la seva darrera novel·la, si les vicissituds de la vida i la seva activitat política no l’haguessin dut per altres camins. De fet, l’erudició amb què respon a les preguntes i el seu posat seriós, només trencat per algun somriure que gairebé sembla escapar-se-li, s’adiuen força amb el tarannà d’un professor que imparteix classes magistrals. Però, alhora, el seu saber sembla provenir no solament dels llibres sinó de tot allò que ha viscut fora de l’aixopluc de cap aula. A més, amb el mateix posat circumspecte tria com a cançó preferida el bolero Tatuaje i sentencia amb una sola frase la teoria de si l’11 de setembre va significar l’entrada al segle XXI: “És una xorrada.”

meva promoció. Quan vaig tornar, em va ajudar a aprovar l’examen de cinquè el doctor Riquer, que em va muntar un examen per a tot el cinquè curs durant un matí. En aquell moment vaig pensar que allò s’acabava. Amb el temps, el que vaig fer va ser donar dos cursos d’història de la comunicació a l’Autònoma, als inicis de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

És evident que el que s’ha desenvolupat molt són els instruments per al coneixement. Quan jo estudiava periodisme aquest aspecte era vergonyós i ara fins i tot es poden emetre programes de ràdio, de televisió. Qualsevol que hi estigui ficat serà molt crític sobre el que falta, però el salt qualitatiu ha estat important. Quins creu que són els principals problemes de la universitat catalana? La visió de la universitat com un ens molt vinculat a la societat en totes les seves dimensions, o bé simplement com un sector serveis que aporta a la societat especialistes no està prou raonada. Sota el franquisme això era gairebé obligatori perquè creava contínuament conflictes de raó i d’impotències, fins i tot professionals. La universitat també ha de tenir una preocupació pel que passa a la societat, desvinculada de la funció professional. Ha d’imbuir el professional del fet que hi ha una part del seu saber, que lògicament s’integra dins el mercat del treball, que la pot reservar per a un coneixement crític de la societat. Els moviments veïnals, de protesta de condicions de consum… seran només ideologia si no hi ha la contribució dels tècnics, dels que en saben. En l’època dels grans booms dels moviments veïnals, als anys setanta, quan la pràctica política encara no estava tolerada, bona part de la contundència del moviment era que al costat seu hi havia urbanistes, arquitectes… Això era molt inte-

Com creu que encaixa la LOU dins la política del PP? El Partit Popular, sota una aparença de partit liberal, connecta amb una cultura que cada vegada impregna més el liberalisme, que és l’autoritarisme. Amb una situació de majoria absoluta, considera que ha de donar una impressió de força en quasi totes les disciplines, perquè han calculat que això els dóna vots. Les ONG estan molt ben valorades en la seva última novel·la. Quin paper creu que tenen en el món actual? Agafes la llista d’ONG i veus que és la llista de desordres del món. Les dependències –econòmiques, sexuals, socials…– hi són com en un inventari dels greuges que ha creat el sistema dominant. Les ONG han nascut com a rèplica a coses que estan mal fetes. Durant els anys setanta, els moviments feministes o ecologistes van lluitar extramurs, però hi va haver un moment en què els partits no van tenir més remei que agafar aquestes reivindicacions i fer-les seves.

30_33_entrevista_2.qxd

13/06/02

11:08

PÆgina 33

l’entrevista

Amb les ONG pot passar el mateix, o una cosa més dramàtica. Hi ha tota una teoria que ve del neoliberalisme segons la qual les ONG són inevitables perquè el sistema és molt dur i va molt bé que determinades organitzacions siguin com la Creu Roja, que cura les ferides i torna a casa. Fins i tot hi ha la teoria de posar les ONG en nòmina. Això seria catastròfic, segons la meva opinió. Tindrien un caràcter assistencial però no donarien aquesta vitalitat de pressió social, de dir “aquí detectem aquest problema”. Les ONG han de lluitar contra la tendència a incorporarse al sistema per la via de les subvencions. Hi tenen dret, però sense caure en la trampa de deixar de ser no governamentals. No s’han de limitar a una pràctica assistencial, també han de passar a una pràctica de conscienciació. Què en pensa, del Fòrum 2004? És una caixa de Pandora. Veurem, quan s’obri, què en surt. De moment, la paraula cultural lligada a la convocatòria del Fòrum em sembla excessiva, tret que considerem cultural la política immobiliària. A mi m’agraden molt els gratacels, si no aca-

ben sent asfixiants. Fins i tot aquest tan discutit gratacel fàl·lic de la plaça de les Glòries em sembla molt atractiu. Ara, una cosa és això i una altra que això de cultural sigui com una disfressa, com un alibi.

“Les ONG han de lluitar contra la tendència a incorporar-se al sistema per la via de les subvencions” Com que el disseny cultural està per fer, no podem treure’n conseqüències ni ferne profecies. No estic en contra ni tan sols d’una política municipal d’espectacle; ara bé, si d’aquesta trobada, no en queda un mínim d’herència cultural serà bastant lamentable. Vostè ha dit que al nostre país s’ha desenvolupat poc la literatura gas-

L’home de les mil cares Manolo Vázquez Montalbán, o simplement “Manolo” per als amics, és l’home de les mil cares. Algú que al llarg de la seva vida ha estat el “compañero Manolo” en la seva militància clandestina, “Manolo V el Empecinado” o “Sixto Cambra” des de les pàgines del mític Por Favor. Algú que s’ha desdoblat literàriament en Pepe Carvalho per fer la crònica sentimental i política de la transició espanyola i que ha estat capaç d’imbuir-se en la personalitat del general Franco per tal d’escriure’n l’autobiografia. Algú que ha begut de les fonts de la cultura popular, aquella que pujava pels celoberts de la postguerra guiada per “Matilde, Perico i Periquín”, la veu de Boby Deglané i les cançons dedicades a les interminables tardes de ràdio, i l’ha elevat al rang de Cultura amb majúscula.

tronòmica. Quines creu que en serien les raons? Una possible raó es produeix a partir de la contrareforma. En el barroc es troben sobretot manifestacions sobre la gana i a El buscón o La lozana andaluza apareixen evidències del fet que la gent no menjava prou. Hi ha l’opressió del puritanisme de la contrareforma i del pudor petit burgès del segle XIX, que amaga tot el possible el que sigui plaer, tant el sexual com el dels altres sentits. El sexe, l’erotisme, no és comú en la literatura espanyola i quan hi apareix és moltes vegades sota el caràcter burlesc. No anem molt més lluny en altres literatures. Et pots trobar excepcions magnífiques però, en general, hi ha una certa prudència quan es topa amb la gastronomia. Així com en el cinema hi ha hagut dues grans pel·lícules La grande bouffe o El Festí de Babette, en literatura ens n’hem d’anar a El rodaballo de Günter Grass, que més que un llibre de gastronomia és una visió simbòlica del paper que aquesta cuina té en l’hegemonia de la burgesia prussiana. Como agua para chocolate ja té un aspecte diferent, un element lúdic molt important. En la literatura espanyola crec que el primer cas d’utilització sistemàtica de la cuina com a ingredient literari és la sèrie Carvalho. El nét li ha canviat el punt de vista sobre la vida? La vida és com l’escala d’un galliner, curta i plena de merda, fins al moment en què apareix el teu nét, en què es torna lluminosa. Partint d’una idea molt escèptica sobre la procreació, el meu fill i el meu nét m’han obligat a canviar d’actitud. Hi ha una cosa molt curiosa en els infants: són emissors de vibracions positives. Un llibre Il mestiere di vivere de Cesare Pavese. Digui’m tres possibles entrevistats per a una nova edició de Mis almuerzos con gente inquietante. Emmanuelle Béart, Sharon Stone i Ava Gardner. Un restaurant Casa Leopoldo. Una ciutat Barcelona.

34_35_recerca.qxd

13/06/02

9:51

PÆgina 34

la recerca

Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l'osteoporosi Un equip investigador del Departament de Genètica de la UB i de l’Hospital del MarIMIM han descobert dos nous polimorfismes o canvis genètics implicats en l’origen i desenvolupament de l’osteoporosi, una malaltia poligènica i degenerativa que afecta prop de 2 milions de dones a tot l’Estat, i caracteritzada per la disminució de la densitat mineral òssia i la pèrdua de les propietats mecàniques de l’os.

a investigació, publicada al Journal of Bone and Mineral Research, ha estat dirigida a la UB pels professors del Departament de Genètica Daniel Grinberg i Susana Balcells, i hi han participat les investigadores Natàlia Garcia-Giralt, que és la primera signant de l’article, i Anne Bay-Jensen, mentre que l’equip de l’IMIM ha estat coordinat per Adolf Díez-Pérez de l’Hospital del Mar. El treball es va iniciar el 1997 en una mostra constituïda per 256 dones amb edat postmenopàusica, integrades en l’estudi mitjançant la xarxa assistencial de l’Hospital del Mar. Segons els especialistes, prop d’un 50-80% de l’alteració de la massa òssia associada a l’osteoporosi té una base genètica. El 1994 el gen del receptor de la vitamina D (VDR) s’associava per primer cop amb la determinació genètica de canvis en la densitat mineral de l’os i, per tant, amb el risc de patir osteoporosi. El 1996 l’equip de l’investigador S.H. Ralston, a Escòcia, identificava una primera variant genètica o polimorfisme –conegut com Sp1– en un altre gen, el COL1A1, que es localitza al cromosoma 17 i és responsable de la síntesi de la cadena 1 del col·lagen tipus 1. Ara, i arran de l’anàlisi del genotip de les pacients, el treball de l’equip de la UB ha culminat amb la descoberta de dos nous polimorfismes o canvis genètics no detectats fins ara, localitzats en l’àrea del promotor del gen COL1A1, una zona del DNA força estudiada in vivo i in vitro en la bibliografia científica. “Atès que l’osteoporosi és una malaltia compatible amb una vida normal durant un

període de molt anys —explica Daniel Grinberg– els canvis genètics associats haurien de ser menys dramàtics que els que són responsables, per exemple, de malalties hereditàries molt greus. Per tant, i considerant que la nostra hipòtesi de partida se centrava en la idea que els canvis genètics havien de ser molt més subtils, hem pensat que el defecte genètic podria estar fora de la regió del gen que codifica la proteïna: per exemple, Els investigadors Susana Balcells, Daniel Grinberg i Natàlia García-Giralt en una zona reguladora del funcionament del gen. fa la tesi al Departament dirigida pels proEn conseqüència, ens hem centrat en fessors Grinberg i Balcells. Ara, la recerca l’estudi del promotor del gen COL1A1, on continua i té com a objectiu, entre altres finalment hem detectat amb èxit dos nous qüestions, intentar identificar els factors polimorfismes o canvis genètics, que hem de transcripció –que regulen la síntesi de anomenat PCOL1 i PCOL2.” col·lagen– i que interactuen, tal com s’ha Els canvis genètics detectats en el DNA demostrat, amb les regions del promotor que correspon a la zona del promotor “no que contenen els polimorfismes. causen canvis qualitatius en el col·lagen A més de la detecció dels nous polisintetitzat –comenta Susana Balcells– morfismes, l’equip de la UB constata que sinó que, més aviat, el que fan és modifihi ha un cert grau d’interacció entre els dos polimorfismes descrits i també amb el Entre un 50-80% polimorfisme Sp1 –el primer identificat en el gen COL1A1 per altres investigadors el de l’alteració de la 1996– fet que s’evidencia de forma signimassa òssia ficativa en l’expressió fenotípica de les propietats de l’entramat ossi en les associada a pacients analitzades. Tot i que la línia de treball oberta ara l’osteoporosi té pels equips de la UB i l’IMIM se centra una base genètica en la investigació bàsica sobre les bases moleculars de la malaltia, amb vista al futur podria aportar nous elements de car la quantitat de proteïna que pot sinteconeixement per aplicar dins l’àmbit de titzar la cèl·lula. Al capdavall, la mutació la farmacogenètica. Ara com ara, les provoca una disminució del nivell de recerques continuen en marxa, i l’objeccol·lagen que es pot dipositar a la matriu tiu més immediat és ampliar les dades òssia, l’os no és tant resistent i, per tant, el actuals amb l’estudi de nous grups de risc de patir osteoporosi augmenta signifipersones afectades i amb la participació cativament”. d’equips interessats igualment en la Bona part de l’anàlisi genètica del proinvestigació sobre les bases genètiques motor ha estat obra de la investigadora de l’osteoporosi. Natàlia Garcia-Giralt, una doctoranda que

34_35_recerca.qxd

13/06/02

9:51

PÆgina 35

la recerca

Neix Manhattan Pharmaceuticals per desenvolupar un futur fàrmac antiobesitat basat en la recerca a la UB Impulsar la investigació i el desenvolupament d’un futur fàrmac contra l’obesitat és l’objectiu de la nova companyia Manhattan Pharmaceuticals a Nova York (Estats Units), creada per l’acord entre Oleoyl-Estrone Developments (OED) —una spin-off sorgida fa un any de la Facultat de Biologia de la UB— i una empresa financera nord-americana especialitzada en el sector farmacèutic i biotecnològic.

a creació de Manhattan Pharmaceuticals ha tingut el suport de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB i el programa de Trampolins Tecnològics del CIDEM, i representa una operació de gran rellevància econòmica, amb un pagament inicial distribuït durant els pròxims anys d’11 milions d’euros a Oleoyl-Estrone Developments (OED), una spin-off constituïda per Marià Alemany, Xavier Remesar i José A. Fernández del Grup de Recerca NitrogenObesitat i amb la participació de la UB. Amb seu al Parc Científic de Barcelona, Oleoyl-Estrone Developments (OED) és una empresa de base científica i tecnològica que respon a l’objectiu de potenciar

els lligams entre la investigació universitària i el sistema productiu, a fi d’incorporar els avenços de la recerca de la UB en el procés d’innovació tecnològica i en la transferència de coneixements a l’entorn empresarial. Ara, Manhattan Pharmaceuticals potenciarà el desenvolupament i la comercialització mundial d’un nou fàrmac per a l’obesitat constituït per l’oleat d’estrona –una hormona esteroïdal present al cos de forma natural i deficitària en les persones obeses– sobre la base de les investigacions del grup Nitrogen-Obesitat de l’Àrea de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Biologia, que han generat diverses patents fins ara.

Regular el pes corporal L’equip investigador, capdavanter a escala internacional en estudis dels mecanismes de regulació del pes corporal via oleat d’estrona, ha fet estudis preclínics en animals de laboratori al llarg de molt de temps, amb resultats altament satisfactoris sobre l’acció d’aquesta molècula lipídica en el metabolisme dels greixos i la regulació del pes corporal. En síntesi, l’oleat d’estrona actua com un senyal hormonal que informa el cervell de l’excés de

L’equip investigador, al laboratori

teixit adipós i activa el catabolisme dels greixos al cos. A més, el mecanisme d’acció no és gens agressiu, atès que el producte modifica la ingesta calòrica, però manté la taxa metabòlica i la despesa energètica i no afecta la massa proteica de l’organisme. En els pròxims mesos, Manhattan Pharmaceuticals posarà en marxa als Estats Units els estudis en fase clínica, és a dir, el conjunt de proves farmacològiques fetes

En els pròxims mesos la companyia posarà en marxa als Estats Units els estudis en fase clínica del nou producte amb humans per avaluar l’acció terapèutica, la toxicitat i els efectes globals del nou producte sobre la fisiologia humana. Les proves clíniques, que es fan de primer amb voluntaris sans i després amb pacients afectats per la malaltia, són altament exigents i rigoroses des del punt de vista científic i mèdic, i esdevenen el pas decisiu i determinant perquè les autoritats sanitàries aprovin l’entrada d’un nou producte farmacològic en el mercat internacional. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’obesitat és un greu problema de salut pública en molts països de tot el món, amb una incidència cada cop més significativa en la població infantil i adulta, variable segons factors com ara el sexe, el grup ètnic, la predisposició genètica, l’estil de vida, etc. La malaltia, que genera un alt cost econòmic, sanitari, social i personal, afecta un 15% de la població a Espanya, però en el cas dels Estats Units supera el 25% i en altres països com ara Samoa arriba fins i tot a valors superiors al 70%.

36_37_recerca_i_com_funciona.qxd

13/06/02

9:59

PÆgina 36

la recerca

Nova aproximació antropològica i social a la població de Rapa Nui Rapa Nui, l’exòtica illa polinèsia situada al bell mig de l’oceà Pacífic i un dels punts geogràfics més aïllats a tot el planeta, és l’escenari de la tesi doctoral en antropologia social defensada a la UB per la biòloga M. Eugènia Santa Coloma, dirigida per l’antropòleg Grant McCall de la Universitat de Nova Gal·les del Sud a Sydney (Austràlia) amb la tutoria del professor Joan Bestard del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB.

és coneguda com illa de Pasqua i custodiada pels enigmàtics moais, Rapa Nui és una illa d’origen volcànic, amb una extensió de 166 km2 i un perímetre de 58 km, situada al triangle polinesi, a 3.747 km de Xile i 4.050 km de Tahití, i és Patrimoni de la Humanitat des del 1995. Poblada avui per uns 3.000 habitants, l’illa va ser ocupada originàriament per navegants polinesis que hi van arribar en els segles IV-V dC, i va ser redescoberta pel navegant holandès Jacob Roggeveen el 5 d’abril de 1722, dia de Pasqua. L’illa té una forta tradició cultural i aporta un model de societat

Pedrera de moais a Rano Raraku Fotografies: M. Eugènia Santa Coloma

El centre cerimonial de Tahai al sud-oest de l’illa

aïllada i ben definida, especialment adequat per a estudis antropològics i culturals, amb l’exemple dels únics polinesis influïts culturalment i socialment per un país de parla hispana, que és Xile. La tesi es basa en el treball de camp fet durant set anys per la investigadora a Rapa Nui per analitzar les claus de l’evolució demogràfica i social de la població des del segle XIX fins al XX i dels canvis en la identitat de la comunitat indígena, arran de l’annexió a Xile el 1888 i l’arribada dels primers missioners, que transforma els costums més ancestrals de l’illa i la diferencia d’altres cultures polinèsies. La tesi es basa en una extensiva revisió de dades estadístiques (població, migració, matrimonis, defuncions, etc.) de l’Institut Nacional d’Estadística, registre civil, arxius eclesiàstics i navals, etc., i d’entrevistes fetes per l’autora als habitants de l’illa. Segons l’autora, l’idioma propi i l’organització familiar són alguns dels signes culturals més transformats a l’illa, incorporada a la província de Valparaíso el 1966, moment en què acaba el colonialisme i s’inicia el mestissatge amb els xilens continentals que arriben a Rapa Nui. Cal recordar que fins a 1964, la població originària estava confinada per les autoritats a la capital (Hanga Roa) sense poder viatjar lliurement al continent –amb un vaixell de subministrament anual com a únic contacte amb l’exterior– i no és fins a 1967 quan s’inicia el transport per via aèria. La llengua pròpia de Rapa Nui –d’origen polinesi i prohibida pels colonitzadors fins a

mitjan segle XX– està seriosament amenaçada, no té reconeixement oficial i podria arribar a desaparèixer pel contacte amb l’espanyol, l’idioma oficial de l’illa.

La dona a la nova societat També hi ha canvis significatius en la família, sobretot en la situació de la dona a la nova societat, amb la incorporació al món del treball i l’adequació cap a models reproductors més occidentals. Les unions entre els descendents de la població originària són cada cop menors, i creix el nombre de parelles mixtes i les de xilens continentals. Això provoca una reducció de la comunitat autòctona i una alarmant pèrdua dels patronímics ancestrals, que és un altre tret d’identitat dels pobles. L’arribada dels xilens continentals, l’emigració dels illencs, l’ús dels anticonceptius i l’impacte de les noves conductes socials de la cultura procedent de Xile han reduït la taxa de creixement a l’illa, que era molt elevada a causa de l’alta natalitat, el baix índex de mortalitat i l’escassa influència dels moviments migratoris. “La situació de la població originària de Rapa Nui –comenta M. Eugènia Santa Coloma– és força contradictòria, i hi ha una clara dualitat cultural entre la necessitat de conservar la identitat polinèsia i els valors culturals més ancestrals, d’una banda, i l’ambició per assolir objectius més pròxims a la cultura continental, amb nous models socials i un sistema econòmic que ha substituït la típica economia de subsistència de l’illa, de l’altra.”

37-anunci_juliols

13/6/02

12:55

Página 1

Biblioteca Universitària Una nova col·lecció d’assaig científic a l’abast de tothom, en català, i amb un marcat caràcter transdisciplinari, fruit dels cursos de la Universitat de Barcelona. 1. Cap a un món més o menys igualitari? José María Vidal Villa (coord.)

2. Sociologia de la sexualitat Òscar Guasch i Andreu (coord.)

3. Espais públics Rosa Tello i Robira (coord.)

4. Aproximació a la neurociència Mercè Pallàs i Antoni Camins (coord.)

5. Lluís Companys i la seva època Jordi Casassas i Ymbert (coord.)

6. La vida quotidiana a través dels segles Maria dels Àngels Pérez Samper (coord.)

38_39_recerca.qxd

13/06/02

11:12

PÆgina 38

la recerca

Un nou pas cap a la construcció de cèl·lules virtuals Un estudi dut a terme pel Centre de Recerca en Química Teòrica (CeRQT) de la UB ubicat al Parc Científic de Barcelona podria aportar noves idees al disseny de les anomenades cèl·lules virtuals, una línia de recerca en la qual treballen nombrosos investigadors del camp de la biologia, la química, la física, les matemàtiques i la informàtica amb la finalitat de simular la bioquímica de les cèl·lules mitjançant models informàtics.

es anomenades cèl·lules virtuals són eines d’experimentació que podrien accelerar el descobriment de nous fàrmacs i reduir-ne el cost. Es tracta d’aglutinar en un xip els resultats de recerca dels darrers anys obtinguts de l’estudi del comportament de les cèl·lules perquè sigui un ordinador qui processi totes les dades i pugui preveure les reaccions de les cèl·lules i els teixits davant un agent extern com podria ser un fàrmac o un virus causant d’una malaltia. Però la majoria de models existents fins ara regulaven els circuits d’informació cel·lular simulant el mecanisme dels anomenats interruptors moleculars, mitjançant els quals les proteïnes de les cèl·lules modifiquen les seves estructures com a mecanisme per activar o desactivar processos

com ara la síntesi d’una altra proteïna. No obstant, segons l’estudi publicat recentment pel CeRQT a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), aquestes proteïnes poden presentar un comportament molt diferent del d’interruptor molecular que se’ls estava atribuint fins ara, ja que s’ha comprovat que les condicions necessàries perquè es generi un mecanisme d’interruptor molecular són molt més restrictives del que es pensava i, per tant, en molts casos no es dóna aquest procés malgrat que en el sistema hi hagi proteïnes interconvertibles. “Aquest estudi podria modificar la manera com els investigadors programen les cèl·lules virtuals quant als mecanismes d’interruptor molecular”, explica Marta Cascante, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i membre del CeRQT. En concret, l’estudi demostra que la majoria dels interruptors moleculars, els quals fins ara es considerava que provocaven les respostes cel·lulars davant de senyals externs, no en són els responsables. Les seves reaccions s’inhibeixen en presència de quantitats considerables del producte. Els investigadors sostenen que aquest comportament és degut al fet que el pro-

ducte és similar al reactiu o que l’enzim que catalitza la reacció és el mateix que el de la reacció inversa. A més a més, l’estudi també conclou que perquè els interruptors moleculars siguin responsables de les respostes cel·lulars, les dues formes proteiques han d’estar en una proporció determinada, sense que hi influeixi la concentració total de cadascuna, com es pensava fins ara. El treball és el primer fruit d’una nova línia de recerca del CeRQT duta a terme al Parc Científic de Barcelona en la qual també han participat l’investigador del Departament de Química Física de la UB Francesc Mas, el becari del CeRQT Fernando Ortega, així com investigadors de la Universitat de la República de Montevideo (Uruguai) i del BioCentrum i de la Universitat Lliure d’Amsterdam (Holanda).

Divulgació científica sobre histologia i observació microscòpica

a Tècnica Histològica i l'Observació Microscòpica és el títol del curs impartit per la catedràtica Mercè Durfort, directora del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, en la programació internacional de l’Associació de Televisió Educativa Iberoamericana (ATEI), on participen més de 200 institucions, universitats i entitats d’Amèrica i Europa per potenciar la producció de materials educatius de divulgació científica i cultural. El curs, es va iniciar el mes de gener amb una sessió de videoconferència amb Mercè Durfort des de l’auditori del Parc

Científic de Barcelona per facilitar un primer contacte amb l’alumnat. Es basa en una sèrie de documentals sobre tècniques de fixació, microtomia, tinció i interpretació de material histològic animal i vegetal, feta amb el suport de la Unitat d’Audiovisuals de la UB. Els reportatges, en versió catalana i castellana, formen part del material científic i divulgatiu de suport a la docència a diverses facultats de Medicina, Biologia, Farmàcia i Veterinària. Mercè Durfort és membre d’institucions de prestigi com la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans

(IEC), la Secció de Ciències Biològiques del qual va presidir durant el període 1994-2000, i ha estat la primera dona que ha ingressat a la Real Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. Distingida el passat mes de març amb la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya, és una destacada especialista en la investigació de la gametogènesi de mol·luscs i de crustacis, i en el camp de la histopatologia i l’anàlisi dels processos de bioacumulació en bivalves marins amb interès econòmic en aqüicultura.

38_39_recerca.qxd

13/06/02

11:12

PÆgina 39

la recerca

Presentades les previsions econòmiques de Catalunya i la Zona Euro

l Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) de la Universitat de Barcelona, del qual és responsable el professor Jordi Suriñach, ha presentat les previsions econòmiques per a Catalunya i la Zona Euro, amb la presència del conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs. Les perspectives de creixement presentades indiquen que el pitjor de la desacceleració de la producció industrial i de l’activitat econòmica en l’entorn internacional ja ha passat. El grup que dirigeixen els professors Jordi Suriñach i Manuel Artís ha presentat l’informe de la xarxa de recerca European Forecasting Network (EFN), formada per un conjunt d’institucions universitàries i centres de recerca europeus que tenen l’encàrrec de la Comissió Europea d’analitzar críticament l’evolució conjuntural de l’economia de la Zona Euro, formular prediccions a curt termini sobre les principals macromagnituds i variables financeres, oferir assessorament des del punt de vista de la política econòmica i aprofundir en aspectes de rellevància sobre el funcionament de la Unió Monetària Europea.

L’anàlisi de la xarxa EFN planteja unes estimacions de creixement global de l’economia de la Zona Euro de l’1,2% que podria arribar fins a l’1,6% a la fi de 2002. Les taxes d’atur continuarien estabilitzades, l’euro mantindria un tipus de canvi efectiu lleugerament depreciat i els tipus d’interès continuarien baixos.

Represa del comerç mundial Per a l’any 2003, les perspectives canviarien notablement, principalment de la mà d’una represa del comerç mundial que podria augmentar a taxes del 10% després de 2 anys d’estancament. Pel que fa a les perspectives de l’economia catalana, el grup AQR de la UB preveu que el 2002 i el 2003 continuarà creixent sensiblement per damunt de la mitjana europea, en un context de manteniment del ritme de creixement del consum, acompanyat d’una certa feblesa de la inversió durant el 2002, però que s’enfortirà en el 2003. El comerç exterior apareix amb un creixement moderat el 2002, a la vegada que recupera una gran fortalesa per al 2003. Finalment, la taxa d’atur es moderaria lleugerament el 2002 i reforçaria la seva reducció el 2003.

El professor Jordi Suriñach i el conseller Francesc Homs a l’acte de presentació

Dues iniciatives de la UB, premis Barcelona d’Ofici Emprenedora

res de les iniciatives presentades per la Fundació Bosch i Gimpera, a través del seu Centre d’Innovació, van resultar guanyadores i una finalista en la cinquena edició dels premis Barcelona d’Ofici Emprenedora, convocats per Barcelona Activa: eSense Systems va ser guardonada amb el Premi al Millor Projecte Empresarial, Advancell amb el Premi a l’Empresa Innovadora, i Oryzon Genomics va resultar finalista d’aquest premi. eSense Systems, guardó al millor Projecte Empresarial, neix a partir d’un grup d’investigadors del Departament d’Electrònica de la UB que han desenvolupat un

nas electrònic portàtil intel·ligent, amb connexió a Internet, que pretén igualar el comportament de l’olfacte biològic evitant la seva subjectivitat. El software té múltiples aplicacions en els sectors alimentari, químic, mèdic, control mediambiental i seguretat. Advancell, guardó a l’Empresa Innovadora, és una spin-off de la UB emplaçada al Parc Científic de Barcelona i sorgida a partir del Projecte Quasi-Empreses de l’FBG, que ofereix a les indústries farmacèutica, dermocosmètica i biotecnològica serveis de recerca i una gran varietat de tècniques innovadores en el camp de

39 39

les tecnologies cel·lulars in vitro, substituint l’ús d’animals vius per cultius cel·lulars i experimentació. Oryzon Genomics, finalista al Premi a l’Empresa Innovadora, és una spin-off de la UB, creada l’any 2000, que centra les seves investigacions en el camp de la genòmica funcional (concretament en l’agrogenòmica) que consisteix en la comprensió científica i l’aprofitament comercial de les propietats dels gens de les diferents espècies de plantes. La seva missió és la construcció d’una plataforma tecnològica versàtil que permeti identificar les relacions entre els gens i les seves funcions.

40_41_recerca.qxd

13/06/02

11:19

PÆgina 40

la recerca

Una base de dades a Internet recull tota la informació existent sobre l’obra de Ramon Llull La Facultat de Filologia va acollir el 13 de febrer la presentació de la Base de Dades Ramon Llull (Llull DB), un instrument bibliogràfic consultable a Internet i concebut per ordenar, sistematitzar i facilitar la consulta exhaustiva de tota la informació referent a l’extensa producció de l’autor o a l’encara més extensa obra que li va ser atribuïda.

l gran volum d'informació que conté i les prestacions que ofereix a l'usuari la converteixen en una eina excepcional per a la recerca. La Base de Dades ha estat creada pel doctor Honoris Causa per la UB Anthony Bonner i desenvolupada al Departament de Filologia Catalana i a la Biblioteca de la UB, amb la participació de diverses institucions. És de lliure accés des de la xarxa i ofereix una versió en català i una versió en anglès. Escriptors com Cervantes o Shakespeare no disposen d'una base de dades bibliogràfica comparable, que a més s'anirà enriquint amb posteriors entrades. Es pot accedir a set àmbits diferents d'informació de qualsevol obra: catàlegs

en què és citada, autoreferències que Llull hi fa a d’altres obres seves i obres on el llibre en qüestió és citat, els diversos títols que ha rebut, íncipits i èxplicits de les seves diferents versions, manuscrits i edicions que la transmeten en qualsevol llengua i bibliografia sobre l’obra. La Base de Dades també inclou un apartat sobre manuscrits lul·lians que, a partir de la llista de ciutats on es troben aquests còdexs, permet obtenir-ne una descripció i informació bibliogràfica. Un tercer apartat de la Base de Dades facilita l’accés al text complet dels 71 catàlegs lul·lians, produïts des del començament

Un dels reptes més importants dels estudis lul·lians moderns és controlar la norma volum d’informació del segle XIV fins als nostres dies. Finalment, l’apartat Bibliografia permet fer diversos tipus de cerques d’autors i títols de qualsevol edició lul·liana o qualsevol escrit sobre Ramon Llull, ja sigui llibres o articles de revistes, des de l’any 1480 fins al present. La Base de Dades Ramon Llull adopta com a emblema la Figura Plena lul·liana. A més de la direcció d’Anthony Bonner, la coordinació de la Llull BD ha estat a càrrec de Lola Badia i Albert Soler. Els col·laboradors han estat Antònia Calafat, Maite Guisado, Gemma Navarro, Joan Santanach, Olga Turroja i, des de la Biblioteca de la UB, Dolors Lamarca, Miquel Hernández, Lluïsa Núñez i Jordi Torra. Un dels reptes més importants que plantegen els estudis lul·lians moderns és el control de l’enorme volum d’informació sobre

Ramon Llull i la seva obra (original o atribuïda) que s’ha generat al llarg de 700 anys d’una ininterrompuda tradició lul·lística en els més diversos països del món. Llull va ser un autor extraordinàriament preocupat per la difusió i la pervivència de les seves 265 obres. Les 265 obres lul·lianes autèntiques són transmeses en una gran diversitat de llengües: català, llatí, francès, espanyol, italià, occità, anglès, escocès, hebreu, etc. Són versions antigues, algunes promogudes pel mateix Llull, valuosíssimes per a la determinació del text original de les obres del beat. Les obres lul·lianes autèntiques estan conservades en gairebé un miler de manuscrits custodiats en 110 biblioteques de 80 ciutats d’arreu del món. L’establiment de diversos nuclis lul·lians arreu d’Europa és fruit, en part, de les seves previsions, però també de les més variades vicissituds històriques. La informació que reuneix la Llull DB prové tant de fonts bibliogràfiques contrastades com de la consulta directa de manuscrits, catàlegs, edicions, etc.; tanmateix, s’ha també beneficiat dels arxius del Raimundus-Lullus-Institut de l’Albert Ludwigs Universität, Freiburg i.B. (Alemanya), que ha estat posat a disposició dels creadors de la Llull DB. Han participat en l’elaboració de la base de dades el Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Catalunya, la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, la Universitat de les Illes Balears (Programa Blanquerna de la UB i de la UIB. Patronat Ramon Llull).

http://orbita.bib.ub.es/llull

40_41_recerca.qxd

13/06/02

11:20

PÆgina 41

la recerca

Medalla Narcís Monturiol a Mercè Durfort, Ramon Gomis i Abel Mariné

ls investigadors de la UB Mercè Durfort, Ramon Gomis i Abel Mariné van rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic en l’acte celebrat el 5 de març al Palau de la Generalitat. Creat el 1982 pel Govern de la Generalitat, el premi distingeix cada any un conjunt d’investigadors que han contribuït de manera significativa al progrés científic i tecRamon Gomis parlant en nom dels guardonats nològic de Catalunya. Ramon Gomis, especialista en l’àrea de La catedràtica Mercè Durfort, directora la diabetis experimental, és professor del del Departament de Biologia Cel·lular de la Departament de Medicina a la Facultat de Facultat de Biologia de la UB, ha estat preMedicina de la UB, consultor sènior del Sermiada pels estudis ultraestructurals de la vei d’Endocrinologia i Nutrició, i adjunt de la biologia de la reproducció d’invertebrats direcció de recerca de l’Hospital Clínic de aquàtics i de les alteracions cel·lulars pel Barcelona. És l’investigador responsable parasitisme en espècies de bivalves d’ind’un grup de recerca a la UB centrat en la terès econòmic, així com pel conjunt de la diabetis experimental, investigació cel·lular i seva trajectòria docent i l’impuls aportat a molecular en illots, amb línies de treball l’àmbit de coneixement de la biologia cel·lusobre els defectes metabòlics i moleculars lar. Mercè Durfort és una destacada espedels illots pancreàtics humans i de rosegacialista en estudis de la gametogènesi de dors en la diabetis mellitus, i del tractament mol·luscs i crustacis, com també en histode la malaltia amb l’ús de la teràpia cel·lular. patologia i anàlisi de processos de bioacuEl premi ha estat atorgat per la contribució mulació en bivalves marins relacionats amb científica del professor Ramon Gomis en el sector de l’aqüicultura. Membre de diverrecerca bàsica i clínica en diabetis mellitus, ses entitats científiques i presidenta de la en especial en l’estudi dels defectes meSecció de Ciències Biològiques de l’Institut tabòlics i moleculars de les cèl·lules ß pand’Estudis Catalans (IEC) durant el període creàtiques, que són les que generen la insu1994-2000, participa molt activament en la lina, l’hormona que regula la concentració difusió social del coneixement científic, tant de sucre a la sang. pel que fa a llibres i publicacions especialitEl catedràtic Abel Mariné, director del zades com a l’elaboració de vídeos didàcDepartament de Nutrició i Bromatologia de tics de divulgació científica en el camp de la Facultat de Farmàcia de la UB, ha estat la citologia i la histologia.

premiat per la seva trajectòria científica en el camp de les ciències dels aliments i l’alimentació en el si del grup de recerca d’amines biògenes, poliamines i estabilitat d’aliments que coordina la professora M. Carmen Vidal a la UB, a més de la seva contribució en tasques de gestió de la recerca i divulgació científica. És membre del Centre Especial de Recerca en Nutrició i Ciència dels Aliments (CERNCA) de la UB, creat per potenciar les recerques sobre nutrició i ciència i tecnologia dels aliments i per analitzarne l’impacte en la salut individual i col·lectiva i l’entorn empresarial. Destacat comunicador social de la ciència, col·labora de forma habitual com a expert en nutrició i ciència dels aliments en diversos mitjans de comunicació (premsa escrita, ràdio, etc.) que es fan ressò de l’interès i la preocupació social que, cada vegada més, genera la informació al voltant dels temes d’alimentació i salut. La resta d’investigadors distingits enguany amb la Medalla Narcís Monturiol són Ramon Agustí (UPC), Francesc X. Avilés i Fàtima Bosch (UAB), Josep Guarro (URV), Andreu Ripoll (International Academy of Astronautics) i Xavier Vives (CSIC). Pel que fa a la Placa Narcís Monturiol, atorgada a entitats i institucions especialment destacades en el suport a la ciència, ha estat per al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), el Centre de Visió per Computador i la Fundació La Marató de TV3.

Jaume Font, premi Prat de la Riba

l professor de Geografia de la UB Jaume Font va rebre, el passat 24 d’abril, el premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu llibre La formació de les xarxes de transport a Catalunya, 1761-1935. L’obra és fruit d’una recerca iniciada amb la tesi doctoral de l’autor, el qual la va continuar posteriorment fins a la publicació del llibre. El text posa en relleu fets com l’establiment d’uns

itineraris al llarg del quals s’han sobreposat les vies de comunicació d’èpoques diferents (vies romanes, camins rals medievals, ferrocarrils, carreteres i autopistes), i les constants històriques que han presidit en tot moment la planificació viària. És el cas del predomini dels plantejaments administrativistes, del dilema entre prioritzar la qualitat o la longitud de les vies, de la primacia que s’ha donat histò-

ricament als grans eixos i la poca atenció que s’ha posat en el desenvolupament de la xarxa de vies locals, la qual cosa explica el manteniment, fins fa ben poc, de situacions d’autèntica incomunicació viària. El premi Prat de la Riba es concedeix cada any a una disciplina diferent entre les de filosofia, dret, economia, geografia, pedagogia, comunicació social o sociologia.

42_43_historia.qxd

13/06/02

11:24

PÆgina 42

una mica d’història

Fundació Guasch Coranty, una El servei a l’alumnat de Belles Arts de la UB és la principal vocació de la Fundació Guasch Coranty, una entitat creada arran del llegat del matrimoni d’artistes i estudiosos Francesc Guasch i Emília Coranty. Gràcies al patrimoni d’aquesta parella de creadors, que van viure entre els segles XIX i XX, actualment s’atorguen beques i ajuts per desenvolupar projectes artístics d’obra contemporània a estudiants de Belles Arts, i en un futur proper també es convocarà un premi internacional de pintura.

Així, l’any passat es van atorgar les primeres beques de realització artística de la Fundació. En aquesta primera convocatòria s’han adjudicat quatre ajuts d’un milió de pessetes cadascun per a estudiants de la UB amb la finalitat que aquests alumnes desenvolupin projectes de recerca i experimentació plàstica. Aquesta primera vegada, el jurat que va decidir quins projectes obtenien les beques estava integrat per: Joan Fontcuberta, fotògraf, Xavier Grau, pintor, Susana Solano, escultora, Antònia Vilà, vicedegana de la Facultat de Belles Arts, i Joaquim Chancho, professor del Departament de Pintura. Els guanyadors van ser Núria Marquès, Rafel Griera, Joan Morey i Daniel Magallón. Núria Marquès va titular el seu pro-

A la primera convocatòria s’han adjudicat quatre ajuts perquè estudiants desenvolupin projectes de recerca i experimentació plàstica

Els guanyadors de les beques de la primera edició

l testament d’Emília Coranty establia, l’any 1929, com a hereva universal l’Escola Oficial d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts, antecessora de l’actual Facultat, i posava les bases de la Fundació Guasch Coranty. Durant tot aquest temps, però, la Fundació ha estat poc activa, i fins a aquest curs no ha pogut començar a desenvolupar les seves tasques d’una manera més sòlida. Un seguit d’esdeveniments van impedir que la Fun-

dació disposés del seu patrimoni principal, una finca al carrer Ciutat de Balaguer que incloïa una torre amb un ampli jardí modernista. Després de tot un conjunt de vicissituds de caràcter bàsicament jurídic, la Generalitat va adquirir la finca. Amb aquesta mesura, la Fundació Guasch Coranty va disposar per primer cop del capital necessari per desenvolupar la seva tasca de suport i difusió del treball artístic.

jecte Kidul T Bubble To Happiness. Amb aquest nom l’autora es refereix a una peça que “funcionaria com a vehicle transportador, però no físic sinó psíquic a aquest estat de felicitat absoluta, indicat a tots aquells éssers que pateixen angoixa, ansietat i tota mena de trastorns psíquics”. El projecte de Rafel Griera s’anomena En joc i el seu punt de partida és un problema de percepció. L’autor explica que la imatge és la d’un camp de futbol on les línies que marquen l’espai de joc s’han triplicat per fer impossible el seu ús. Griera vol il·lustrar així com “l’excés d’informació pot arribar a paralitzar-nos, és a dir, es converteix en desinformació.” El pro-

42_43_historia.qxd

13/06/02

11:24

PÆgina 43

una mica d’història

a herència per a l’art

jecte usa tècniques com la serigrafia i l’audiovisual. Joan Morey va presentar el projecte SURMENAGE-haute couture.

Segons l’autor tot el projecte es desencadena des del “terme surmenage (fatiga corporal i mental)”. D’aquest projecte, en sorgeixen dues vies de treball: un audiovisual generat en la producció multidisciplinària d’unes peces de vídeo, fotografies i displays que duen a una via de recerca teòrica i de pensament. Finalment, Daniel Magallón va presentar Ficción, “un treball compost de diverses instal·lacions en les quals es combinen els sistemes de producció industrial amb fotografies” i on proposa “una reflexió sobre l’entorn urbà més proper i quotidià”. Per dur a terme les seves activitats, com ara la concessió d’aquestes beques, la Fundació Guasch Coranty té la seu a la Facultat de Belles Arts, al segon pis de l’edifici. Els projectes per al logo de la Fundació van ser desenvolupats pel Departament de Disseny i Imatge a l’assignatura Projectes I, dirigida pel dissenyador i professor Jesús del Hoyo. Les propostes finalistes van ser de Gemma Abelló, Ingrid Marqués i Jesús Fariñas.

Finalment, es va seleccionar la d’aquest darrer autor. Es vol que la Fundació esdevingui un motor de l’activitat cultural, en un sentit ampli, de la Facultat. L’entitat està gestionada per un patronat que integren el

Es vol que aquesta Fundació esdevingui un motor de l’activitat cultural de la Facultat rector de la UB, que també presideix la Fundació, el degà de la Facultat de Belles Arts, la secretària d’aquest centre, el president i el secretari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en qualitat de vocals, i Miquel Llobet, patró no nat i antic administrador de l’entitat.

Un matrimoni dedicat a les Belles Arts

rancesc Guasch Homs (Valls 1861Barcelona 1923) va estudiar pintura a l’Escola Oficial de Belles Arts, la Llotja. També va ser alumne de l’Escola de San Fernando, de Madrid, on va ser deixeble del paisatgista Carlos de Haes. El 1886 es trasllada a Roma pensionat per la diputació provincial de Tarragona. Precisament coneix la seva esposa en aquesta ciutat italiana i es casen el 1888. Com a pintor està present a les exposicions de Madrid (1887, 1890 i 1892), París (1889), Barcelona (1891 i 1894), Berlín (1891) i Bordeus. Va ocupar les places de tècnic de museus artístics municipals i de conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona. També va exercir la tasca de crític d’art en diverses publicacions. Actualment, la diputació de Tarragona conserva algunes obres de F. Guasch en els seus salons.

Emília Coranty Llurià (Barcelona 1862-1944) és considerada la primera dona que va estudiar a la Llotja, on més tard seria professora auxiliar. Va ser alumna de l’Escola de Dibuix de la diputació de Barcelona i de l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat a Madrid. L’estada a Roma durant la qual va conèixer Francesc Guasch va ser resultat d’una beca de l’Acadèmia de Sant Jordi. El 1888 va participar a l’Exposició Universal de Barcelona, on va guanyar dues medalles de bronze, i en va obtenir dues més a l’Exposició de Madrid de 1900. La seva obra consisteix, en gran part, en projectes per a brodats

i pintures de flors. Sempre es va interessar molt per l’art fet per dones i va defensar que calia posar fi a la divisió entre belles arts i arts aplicades.

44_47_dialegs.qxd

13/06/02

11:27

PÆgina 44

diàlegs al claustre

La Geografia de la globalització Conversa entre els geògrafs

Carles Carreras i Joaquín Bosque El geògraf Joaquín Bosque va ser investit doctor Honoris Causa per la UB el passat mes de març, apadrinat pel catedràtic d’aquesta universitat, Carles Carreras. Tots dos especialistes en geografia humana, parlen en aquesta conversa de temes com l’evolució i el present de les nostres ciutats, les conseqüències de la globalització o la realitat de les poblacions on viuen: Granada i Barcelona.

Carreras: Crec que és la industrialització la que produeix un canvi brutal a les ciutats perquè abans hi havia una unitat domèstica i econòmica , en què en una casa vivia tota la família extensa, fins i tot amb relacions que no eren de sang amb els esclaus, servents, parents... Aleshores la industrialització trenca aquest sistema, el fragmenta. I també fragmenta l’espai. Les mateixes cases unifamiliars es divideixen en pisos, es construeixen escales i s’arriba a una família molt més reduïda, la qual deixa de ser una unitat econòmica. Això fa que augmenti la densitat extraordinària-

ment perquè desapareixen els patis. La Barcelona densa, per tant, a la qual arribem en el segle XX és del segle XIX, i no és la del segle XVIII i, sobretot, no és la del XV. I això passa en totes les ciutats. Granada o Palma de Mallorca, que no experimenten l'eclosió industrial de Barcelona, no arriben a viure aquesta densificació. Bosque: Els grans canvis urbans iniciats tant a Granada com a Màlaga (i a Sevilla menys perquè es van produir més tard) s’esdevenen molt al final del segle XIX. En darrer terme, en aquest sentit, Granada és

Carles Carreras (Maó, 1948) és llicenciat en Geografia per la UB amb una tesi sobre el barri d’Hostafrancs. Des d’aleshores ha exercit la docència en aquesta universitat, on és catedràtic de Geografia Humana des de 1986. Ha publicat un manual de Geografia Humana (Edicions UB, 1998), i diversos articles i llibres sobre temes urbans, en concret sobre Barcelona. Per exemple Universitat i ciutat (Edicions UB, 2001) o Els eixos comercials metropolitans (Ajuntament de Barcelona, 1999). També té obres publicades en altres àmbits com el de l’organització politicoadministrativa o el de geografia econòmica, principalment sobre comerç i consum. Ha estat director de diverses obres col·lectives de geografia. Des de 1985 és director de la Revista Catalana de Geografia que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Joaquín Bosque Maurel (Saragossa, 1924) es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, el 1945, i es va doctorar en Geografia per la Universitat de Madrid, el 1956. Va ser professor de la Universitat de Granada des de 1948 i catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Complutense des de 1976 fins que es va jubilar, com a emèrit, el 1996. L’aportació científica més important que ha fet és la seva tesi doctoral sobre la ciutat de Granada, primer treball de recerca modern i profund de geografia urbana que es va fer a Espanya, l’any 1956, considerat encara un punt de referència. El professor Bosque ha tingut, al llarg de la seva carrera acadèmica, un paper vertebrador de la ciència geogràfica espanyola mitjançant les dues càtedres, Granada i Madrid, i també ha estat pioner en l’obertura cap a l’estranger.

44_47_dialegs.qxd

13/06/02

11:27

PÆgina 45

diàlegs al claustre

pionera en la creació d’una manera d’ordenar internament la ciutat. La Gran Via de Granada és contemporània en origen a la de Madrid i una mica posterior, si no m’equivoco, a la Via Laietana, que es pot considerar com la gran via, però aquí a Barcelona crec que no passa així. C: Bé, parlem del model de Barcelona. Però, segurament no és un model, no? B: Jo crec que sí que és un model. Per exemple, un element comú entre Madrid i Barcelona és l’eixample. El de Madrid, en gran manera, ha estat pensat primer que el de Barcelona. La idea inicial comença per separat. Cada un és realitzat per dos arquitectes diferents però la influència és claríssima, almenys en l’ordenació global, no en detalls. C: És obvi que la idea de l’eixample de Madrid és la mateixa i que Cerdà hi va tenir molt a veure, però, a Barcelona, Cerdà no fa un eixample perquè el de Barcelona té set vegades la superfície de tota la ciutat. I, a més a més, això s’implementa en un moment en què la ciutat de Barcelona té una dinàmica de creixement extraordinària. El de Madrid només dobla l’espai; segurament té la mateixa superfície, però no es construeix tot i es porta a terme molt més lentament, perquè la dinàmica de creixement en aquells moments era molt inferior. Per tant, no pot ser un model perquè a Barcelona no és un eixample, sinó que és una ciutat nova. Per a Madrid és un eixample per a la burgesia. En canvi, aquí hi ha un eixample per a la burgesia, però també hi ha moltes altres coses, fins i tot avui encara no s’ha acabat. Tenia una racionalitat, amb la qual podies estar d’acord o en desacord, que ha permès una llarga vida al projecte. L’altre dia parlava amb el promotor de la Rambla del Raval i em va comentar que s’han destruït 1.500 habitatges privats per obrir una rambla al Raval de Barcelona, que ja s’havia projectat en el Pla Cerdà. Hi ha promotors que hi volen posar diners. El problema és del patrimoni. Nosaltres teníem una ciutat que semblava densa però que no n’era, perquè tenia molt d’espai domèstic obert, i ara per tenir unes condicions de vida adequades als estàndards de vida contemporanis, obrim espais públics. I resulta que això suposa la destrucció d’espai domèstic, destrucció de patrimoni i, a més a més, obrim espais

públics en un moment en què la inseguretat ciutadana i el conflicte social i ètnic estan posant en perill l’espai públic, o fent que l’espai públic no s’utilitzi o estigui en mans dels exclosos i dels marginats; i nosaltres estem molt lluny d’això però és una cosa que ja passa als Estats Units o al Brasil. Això és un problema gravíssim per a la nostra ciutat perquè arribarem a aquesta situació. B: El model de ciutat anglosaxona és una realitat que s’està estenent. I, en gran manera, és perquè aquest model facilita que els espais més oberts converteixin la ciutat en una ciutat perillosa. Sembla que aquests espais, i jo no entenc per què, són dominats pels exclosos i, aleshores, els qui dominen la ciutat ja no utilitzen aquell espai, o només ho fan amb el cotxe. Als Estats Units, si una persona passeja pel carrer, en el moment que surt del centre ja es troba en una certa inseguretat (a Manhattan, naturalment, a les vuit del vespre ja ningú no s’atreveix a anar pel carrer). Aquests espais afavoreixen el conflicte. C: Jo volia dir que l’obligació dels científics socials és aportar elements de reflexió perquè cadascú pugui fer la seva anàlisi. En el tema de la globalització, que és el que en el fons està per sota o per sobre de tot aquest fenomen d’americanització de què es parla, cal aprofundir-hi perquè, si no, no sabem contra qui o a favor de qui està la gent. Crec que cal assenyalar que bastants elements

de la societat urbana contemporània actual es deuen a canvis voluntaris dels ciutadans i ciutadanes. O sia, que el model americà que critiquem ens agrada en molts aspectes: les condicions de vida, els mitjans de comunicació, els gustos culturals (des dels gastronòmics fins als més musicals, d’espectacles, etc.). B: Sí, efectivament, cal matisar-ho, però tu mateix has dit una cosa que crec que és equivocada: “Com podem criticar?” Sí, hem de criticar. Jo no estic en contra del model americà en els seus aspectes fonamentals i vàlids, però crec que en molts casos aquest model implica problemes molt seriosos. Per exemple, jo diria que totes les ciutats d’Europa són abans de tot, en major o menor grau, aparcaments gegantescos. Aquí, a Barcelona, hi ha menys nivell d’aparcament incivil que a Madrid, però no hi ha dubte que el problema de convertir les ciutats en un aparcament és una cosa molt seriosa. En alguns casos, i no sé si aquí passa, la moguda nocturna arriba a ocupar els carrers de cotxes fins al punt que la gent no pot entrar-hi amb el cotxe. A Madrid tenim un problema dur, violent, d’enfrontament, entre els de la moguda i els veïns. No tant pel soroll, que és excessiu, sinó perquè la gent no pot entrar ni sortir de casa seva, i s’ha creat un conflicte que ha motivat enfrontaments físics, en els quals els veïns s’uneixen i diuen: “Aquí no entra ni un botellón més.” És a dir, això és una con-

44_47_dialegs.qxd

13/06/02

11:27

PÆgina 46

diàlegs al claustre

seqüència de l’americanització i del fet indiscutible que s’ha muntat una activitat industrial en la qual, si no hi ha fàbriques d’automòbils, tot s’enfonsa. Fins a quin punt hauria de passar això? Fins a quin punt aquesta indústria fonamentada en la compra d’un vehicle cada tres anys (jo ja no me’l compro), i a vegades cada any, ha de continuar existint? Són elements criticables. C: Jo m’he integrat en una lluita contra la doble moral. Cal criticar en el sentit de donar elements crítics de judici perquè la gent pugui escollir lliurement. Aleshores, és cert que Henry Ford III, quan va implantar la cadena de producció i va llançar al carrer el model T i va donar als seus empleats una participació en el negoci perquè es poguessin comprar el cotxe model T, va crear la societat del segle XX, que està basada en un objecte de consum, que és l’automòbil, que ha transformat la societat i el territori d’una manera total. A Barcelona, sabem que quan la Seat diu que tanca, no sols tanca aquesta empresa sinó que es produeix una repercussió en cadena brutal. Avui, per exemple, la gent es lamenta dels problemes dels pobres ciclistes a la carretera, però nosaltres no hauríem construït una xarxa de carreteres asfaltades per a les bicicletes, amb el que costa i amb el que ha destruït de patrimoni natural. Per tant, els ciclistes no tenen dret a protestar, perquè aquesta xarxa no s’ha fet per a ells. I els carrers i les voreres de Barcelona no s’han fet perquè hi vagin els ciclistes perquè, si no, serien de terra. I això és una inversió enorme que hem pagat tots durant molt de temps, i és patrimoni; l’asfalt i les voreres de Barcelona són patrimoni igual que ho és la Catedral, que a més a més és un monument fals des del punt de vista artístic i històric, i en canvi la gent la fotografia.

B: Evidentment, em sembla que un senyor de Barcelona que va en el seu automòbil ell solet i que es queixa perquè els diumenges o els caps de setmana es produeixen embussos de 14 quilòmetres per entrar a Barcelona (el mateix que passa a qualsevol ciutat) i que està malbaratant un munt de diners perquè en un vehicle de cinc persones, hi va ell sol, no té dret a queixar-se. Jo he renunciat al cotxe fa molt de temps, i no tinc cotxe. Per què he d’aguantar que una família, que podria viure perfectament amb un cotxe, decideixi comprar un esportiu al nen quan fa divuit anys, i com que no té lloc on aparcar ho fa al carrer, de manera que ocupa un espai públic que, a vegades, en lloc de ser espai públic reservat als cotxes és l’espai públic reservat als vianants? C: Crec que aquest problema es resoldrà sol. Barcelona va molt ben orientada en aquest sentit, tot i que poca gent ho sap. Aquí durant un temps es deia: la ciutat està feta per als ciutadans, no per als cotxes. Perdó, això és una fal·làcia perquè els cotxes els condueixen els ciutadans. Els ciutadans volen tenir la possibilitat d’anar en el seu automòbil privat del lloc de residència al lloc de treball, de compra o d’oci, i aquests són ciutadans que viuen a la ciutat. Per tant, és una fal·làcia que la ciutat sigui per als ciutadans. Ara bé, què fa l’Ajuntament de Barcelona? L’Ajuntament, sense dir-ho a ningú, ha ampliat extraordinàriament l’espai dels vianants en detriment dels cotxes en vies molt centrals. En algunes, no. Els taxistes protesten, però és una política que es va fent perquè arribarà un dia en què els cotxes no podran circular, s’hauran de prendre mesures i Barcelona estarà més o menys preparada. B: Gràcies a Déu, això és una política que no solament es produeix a Barcelona, tot i que Barcelona potser és la primera. M’alegraria molt que fos així i m’alegraria molt que això continués perquè crec que és molt important. Això s’està fent, almenys, a gairebé tot Espanya. C: Però el tema de la globalització és més important. A mi el que més em preocupa, sobretot amb vista als meus estudiants, és la doble moral. De la mateixa manera que hi ha la doble moral catòlica que sempre hem criticat, també hi ha la doble moral

ecològica antiglobalització. Hem de tenir clar que el que ens agrada a nosaltres pot no agradar a uns altres, que una cosa ens pot agradar i tenir aspectes negatius que s’han d’assumir i contrapesar. A la nostra ciutat ha sortit el tema del cotxe perquè és demagògic i important, però també tenim el tema d’Internet. Avui dia els ajuntaments han d’afavorir la possibilitat que cada casa pugui tenir una connexió d’RDSI, d’ADSL o de cable. I el dia de demà serà una altra cosa. S’han hagut de construir clavegueres, desguassos, xarxes de gas, d’electricitat, d’aigua, de cotxes... Barcelona, fins i tot, té una altra política espectacular, que és la construcció d’embassaments subterranis a la ciutat. Bé, doncs això és una inversió brutal que sorgeix de l’augment del nivell de vida i de cultura dels ciutadans i que carrega sobre l’Administració amb uns pressupostos i unes noves necessitats que formen part d’això que anomenem globalització, perquè la globalització és sobretot circulació d’informació en tots els sentits. I això és positiu al màxim. B: Crec que hi ha formes o elements de globalització que són estrictament beneficiosos o positius, però el que passa és que n’hi ha uns altres que no en són. Mantinc que la globalització, com qualsevol

44_47_dialegs.qxd

13/06/02

11:28

PÆgina 47

diàlegs al claustre

dia les persones que tenen idees, sense poder ni molts diners, poden aconseguir vendre-les... No hem de confondre la globalització amb l’imperialisme polític, que ja està inventat.

La geografia avui

realitat humana, ha de ser coneguda totalment i ha de ser criticada enterament. C: Però cal criticar en tots els sentits. Tu et trobes que amb la globalització vénen i et diuen: “La difusió de l’hamburguesa o del sistema del fast food...” A veure, en el segle XVIII van arribar el cacau, el blat de moro o el tomàquet... Com pots explicar avui la cuina mediterrània si abans no ha existit una mundialització? Una mundialització en què uns conqueridors salvatges han anat a matar els indis, a robar l’or, però han descobert que tenien tomàquets i els han portat cap aquí. Per exemple, un empresari català va aprendre alguna cosa quan va veure que uns joves catalanistes trencaven els vidres del Burger King de Canaletes i deien: “Hamburguesa no, botifarra sí.” L’empresari va dir: “Apa, doncs aquesta és la solució: posar una franquícia que faci entrepans dels nostres, de tota la vida.” I es va crear la companyia Pans & Company, i també en tens a Madrid, on pots menjar entrepans d’aquests. Doncs això és la globalització perquè aquest senyor mai no s’hauria pogut imaginar que posaria a Lisboa uns vint establiments de Pans & Company. Abans, només les persones que tenien diners, poder i que, a més a més, eren intel·ligents (que són tres virtuts difícils de trobar juntes) podien tenir iniciativa. Avui

Bosque: Crec que hi ha dos aspectes, en l’activitat professional del geògraf. Un és l’estrictament universitari, lligat, si es vol, a una tradició, que no es remunta fins a l’antiguitat, en què ja existia la geografia però d’una altra manera, sinó fins al segle XIX, que és quan s’estableix la geografia com un instrument per ensenyar només geografia. I durant molt de temps, i encara avui mateix, continuem funcionant així a la universitat. Fem geògrafs per reproduir-nos nosaltres mateixos dins d’un àmbit militant. En aquest sentit, penso que hi hem perdut molt. Ara bé, crec que el geògraf, no necessàriament universitari sinó aquell que té una visió de l’espai i de la relació espaihome-dona, té una transcendència pública i social. Concretament, a Barcelona, sobretot a la Universitat, ha ofert molt més que qualsevol altra universitat espanyola, i fins i tot de fora d’Espanya, una versió de divulgació del coneixement geogràfic, que canviava molt amb el temps i amb la manera de veure les coses, molt important. La geografia, des que apareix l’home, existeix perquè cal conèixer la realitat en què viu. És una estricta necessitat humana, que ha arribat fins avui. I jo crec que es manté, que no ha minvat. Carreras: És evident que en el segle XIX es crea l’ensenyament universitari de la geografia perquè els ciutadans aprenguin a conèixer l’estat-nació, que s’havia format també en el segle XIX, i que siguin soldats capaços de defensar la seva pàtria, simplificant moltíssim. És una necessitat dels exèrcits del moment. Ara l’estat ha entrat en una crisi brutal, els exèrcits ja no existeixen pràcticament. I l’aproximació global és la que no desapareix perquè ara, per exemple, tothom sap on és l’Afganistan i parla dels paixtos. I el dia de demà, per desgràcia, es parlarà d’uns altres; és millor no ser conegut perquè això significa que passa alguna cosa dolenta. Aquesta demanda ha canviat molt, però existeix. La característica de la geografia és tenir una formació més superficial de diverses coses que posa en comú, i una

capacitat de treballar a diferents escales, de passar del fet més local al món i de saber com interaccionen aquestes escales. Crec que això és el que més ens definiria i, a més a més, saber fer mapes. Això s’ha perdut molt a causa de l’especialització i la mecanització. La geografia té una vocació científica molt gran. En aquest moment manté un debat extraordinari per tornar a una geografia en què hi hagi la geografia física, humana..., en què es recuperi aquesta visió superficial però que posa en contacte coses diferents. Penso que, en el desprestigi social de la geografia, hi té una importància fonamental el seu ensenyament en els nivells primaris i secundaris. És extraordinàriament avorrida, en general perquè la imparteixen majoritàriament professionals que no són geògrafs, professors d’història que no tenen més remei que fer geografia. B: És un disbarat que un suposat membre o ciutadà de la Unió Europea no sàpiga com és aquesta. Com que Espanya en forma part, ja no compta (o potser sí, però bé, deixem-ho), però que no se sàpiga què és la Unió Europea! Un batxiller espanyol no sap què és, o ho sap perquè li ha interessat saber-ho... Bé, doncs això és gravíssim. Jo fins i tot tinc moltes reticències en relació amb el que pot passar amb aquesta reforma de qualitat de l’ensenyament mitjà. Però m’agradaria saber si de veritat la senyora Pilar del Castillo i els seus assessors parteixen del principi que un batxiller ha de conèixer el món on viu, especialment per formar part del món en què es troba d’una manera absoluta. La globalització és possible que revalori el paper social de la labor, la tasca, l’ensenyament o la divulgació, sobretot, geogràfica.

48_50_antics.qxd

13/06/02

11:39

PÆgina 48

antics ub

La Facultat de Psicologia es retroba amb els antics alumnes

a Facultat de Psicologia organitza, el 27 de juny, un acte de retrobada amb tots els seus antics alumnes i especialment amb els que fa 25 anys o més que van acabar els estudis, quan encara eren una especialitat de Filosofia i Lletres. L’acte començarà a les 17 h amb una visita de portes obertes a la Facultat, emplaçada al campus Mundet i que la major part dels titulats fa 25 anys no coneixen. A les 18.30 h es pronunciaran uns parlaments de benvinguda per part de diversos càrrecs acadèmics de la UB. Després, el professor i antic degà de Psicologia, Josep Maria Tous, impartirà una lliçó magistral sobre “La unitat i la diversitat de la psicologia”. A continuació es lliurarà un record als qui fa 25 anys o més que van acabar els estudis, així com als professors que han impartit classes durant tot aquest temps al centre. L’acte es clourà amb una actuació

de la Coral de Psicologia dirigida pel professor de la Facultat Josep Maria Soler. La iniciativa segueix la mateixa línia d’acostament als antics alumnes que va tenir l’acte celebrat a l’Escola d’Empresarials el mes de desembre passat.

Montserrat Freixa, degana de Psicologia:

“Els èxits i fracassos dels antics alumnes són l’únic aspecte tangible darrere la docència”

Quin és l'objectiu d’aquesta iniciativa?

Estiu al Servei d'Esports

Més informats

Els Antics UB tindran preus avantatjosos en totes les activitats que organitza durant l'estiu el Servei d'Esports. La novetat d'enguany és el Campus de Tennis per a nens de 6 a 14 anys. A més de practicar aquest esport, també es faran sessions de natació, desenvolupament psicomotor o jocs, amb l’objectiu de treballar per al desenvolupament integral dels infants. Paral·lelament, el Servei d’Esports ofereix les activitats tradicionals d’estiu per a nens i joves, com Minyons Esport i els Cursos d’Iniciació Esportiva. A més, per al públic en general, hi ha l’oferta de l’abonament UB4 (que permet la lliure pràctica esportiva en totes les instal·lacions de juny a setembre) i el programa d’activitats Juliol Esportiu, que comprèn la pràctica, tant lliure com dirigida, de tot un ventall d’esports.

Antics UB està treballant per fer arribar als titulars del carnet tota aquella informació que els pugui ser d’interès. A més del servei de newsletters per correu electrònic, s’ha endegat un butlletí en paper que rebran a casa, l’Informatiu Antics. Inclourà notícies sobre avantatges per als Antics UB i actes acadèmics o culturals, entre moltes altres coses.

Millor correu electrònic El servei de correu electrònic per als antics alumnes s'ha millorat. Gràcies a una sèrie d’innovacions tècniques els usuaris poden gestionar millor les carpetes per arxivar els missatges. També es facilita la gestió de les newsletters, les quals permeten rebre per correu informació sobre promocions, ofertes de treball, activitats culturals i altres esdeveniments.

Entre d’altres coses, volem tenir una base de dades actualitzada dels antics alumnes. A la llarga, o a la curta, ens agradaria fer una enquesta sobre com els ha anat en el mercat laboral, si treballen de psicòleg, en quina especialitat… I sobretot quina altra formació han necessitat a part de la que han rebut aquí a la Facultat. Això ens serà útil, entre d’altres coses, amb vista a oferir nous ensenyaments, nous títols propis. Els èxits i el fracassos dels antics alumnes són l’únic aspecte tangible que hi ha darrere la docència. Quins al·licients pot tenir la trobada per als antics alumnes?

Ara ja fa set anys que som al campus Mundet. Quan em trobo algun antic alumne em diu que no coneix aquest emplaçament. Només això ja és un motiu per a la trobada. A més l’alumne voldrà veure antics professors seus, antics companys, retrobar-se amb la Facultat… De fet, la idea és fer cada any un acte d’aquest tipus. Val a dir que en el cas de la nostra Facultat ja tenim un gruix molt gran d’antics alumnes que estan en contacte amb el centre fent de tutors del practicum.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

48_50_antics.qxd

13/06/02

11:39

PÆgina 49

antics ub

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre els Antics UB.

Claudina Ferrando (Psicologia, 1973)

“Quan jo estudiava, la situació a la Universitat era molt efervescent”

Quins records té del pas per la Universitat?

Aquells dos primers anys de cursos comuns van ser molt interessants. La situació a la Universitat era molt efervescent, plena de manifestacions, assemblees i vagues. Aprofitàvem les vagues per organitzar seminaris alternatius. Recordo que Rafel Argullol, que era el nostre delegat de curs, va organitzar

“Espero poder aprofitar els descomptes en cursos de formació de la UB” un seminari de poesia amb Pere Gimferrer. El professor que recordo millor és Miquel Siguán, que va ser un dels principals impulsors del desenvolupament de la Psicologia aquí. A més a més, la meva mare havia estat companya seva a la mateixa Universitat, en la postguerra més immediata. Què li sembla el carnet d’Antic UB?

Com li han servit els coneixements que va adquirir a la Universitat?

El que vaig aprendre a la Universitat m'ha proporcionat la base i els fonaments sobre els quals he bastit els meus coneixements professionals. Sempre he tractat de complementar-ho fent cursos de formació. La meva vida professional ha anat canviant molt al llarg del temps: vaig començar en l’àmbit de la psicologia clínica infantil i vaig anar evolucionant cap el camp de la psicologia aplicada a l’empresa. He treballat en

el camp de la selecció de personal, de l’orientació en la recerca de feina i de la gestió de la formació. A la Facultat quasi no vam tractar aquests temes, perquè en aquella època, els estudis de Psicologia no incloïen cap especialització. En la meva època per fer Psicologia s’havien d’estudiar dos cursos comuns a totes les carreres de lletres. Estudiàvem història, filosofia, història de l’art, llatí i jo fins i tot vaig estudiar àrab. És una formació humanística boníssima encara que no gaire rellevant des del punt de vista professional!

Em sembla una iniciativa interessant per mantenir contacte amb la Universitat d’avui. No he utilitzat gaires avantatges del carnet fins ara, però espero poder aprofitar els descomptes en cursos de formació de la UB. Què li sembla organitzar trobades d’antics alumnes de la carrera?

Trobo molt bé que es faci una trobada d’antics alumnes a l’actual Facultat de Psicologia el proper juny. Nosaltres, fa quatre anys, hi vam fer un sopar per celebrar que feia 25 anys que havíem acabat la carrera.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

48_50_antics.qxd

13/06/02

11:45

PÆgina 50

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

FORMACIÓ

BIBLIOTECA

UB Virtual 10% de descompte en els cursos, que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

Els posseïdors del carnet d’Antic tenen dret al préstec dels llibres del fons de la Biblioteca de la UB. www.bib.ub.es

Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es Servei de Llengua Catalana

SERVEIS Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es

ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d’Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano. OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis

Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, Bosque Multicines, Glòries Multicines i Gran Sarrià.

Servei d’Esports 10% de descompte en el Servei d’Esports de la UB. Internet: www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.es /slc. Tel.: 93 403 54 78 Coneixements d’informàtica La Universitat ofereix com a servei als seus antics alumnes, la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació. Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html

Assistència informàtica L’empresa Sosmatic atén consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars del carnet d’Antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada.

Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica. Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

Mitjans de pagament Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de:

Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal. Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 Teatre Nacional 20% de descompte sobre el preu de taquilla al Teatre Nacional de Catalunya durant aquesta temporada 2001- 002.

Postgrau-màster Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 50

51_52_butlleta.qxd

13/06/02

11:49

PĂ&#x2020;gina 51

51_52_butlleta.qxd

13/06/02

11:49

PÆgina 52

Sol·licitud de carnet d’Antic Alumne Per tal de poder sol·licitar el carnet d’Antics UB cal haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al mes del càrrec bancari. Quota anual 27,05 eur

DADES PERSONALS

Cognoms Nom Adreça Població Codi postal

Província

DNI

Sexe (h/d)

Telèfon Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Titulació

Any

DADES BANCÀRIES

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte corrent

Diguen’s com has sabut com fer-te el carnet

Revista

Web

Mitjançant un soci d’Antics

Un amic

Diari

Altres

(posa-hi el seu nom i li enviarem l’obsequi)

Indica si vols estar inclòs en el directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu

Signatura

Antics Alumnes Gran Vía de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona Tel. 933 170 253 Fax 933 170 763 anticsub@pu.ges.ub.es www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes, Universitat de Barcelona. Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.

Visita la nostra web!

www.ub.edu/anticsub

53_fullola.qxd

13/06/02

12:07

PÆgina 53

Cóm Cómfunciona funcionaelelmón món Josep Maria Fullola Catedràtic de Prehistòria de la UB

Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunya el dia 14 d’abril d’enguany.

Les raons dels arqueòlegs Els professionals de l’arqueologia no actuen amb una rigidesa irracional. Si unes restes són irrellevants, es documenten, es retiren i no passa res. Si tenen significat històric, s’han de conservar ota professió busca la seva raó de ser dins de la societat en la qual s’insereix, i l’arqueòleg no n’és una excepció. Les reflexions que segueixen dibuixen la imatge i el paper de l’arqueòleg dins de la nostra societat. Quan una comunitat mira cap enrere vol trobar les seves arrels en el territori que està ocupant, vol trobar elements materials que justifiquin que aquella terra que trepitgen era seva des de sempre. Depenent de la ideologia política dominant, els habitants del nord-est peninsular hem estat, a vegades, bressol de mediterraneïtat (per oposició a l’europeisme ultramuntà del centre peninsular), a vegades unitat de destí dins d’un homogeni món celtibèric. Cal defugir aquest mal ús de l’arqueologia en mans d’uns quants visionaris manipuladors. Si volem que la nostra comunitat no ens consideri uns guillats hem d’assolir un paper de normalitat dins de les estructures del país. La legislació ens empara quan obliga els ajuntaments grans a tenir un arqueòleg de plantilla, quan sanciona per via penal (i no com abans, per via administrativa) els delictes contra el patrimoni, o quan les remocions de terra de les grans infraestructures i de moltes construccions urbanes han de ser objecte de seguiment i, si s’escau, d’excavació per part dels arqueòlegs. Però, per tal que tothom entengui el nostre paper, ho hem d’explicar de manera comprensible a la societat que ens ha donat, mitjançant les lleis, les responsabilitats exposades. L’arqueòleg no té cap ànim de rigidesa irracional davant d’un vestigi del passat. Quan una resta arqueològica és irrellevant, es documenta i s’aixeca del lloc on ha estat durant segles i mil·lennis, i no passa res. Però, en canvi, quan unes restes paguen la pena per la seva singularitat, pel significat social, econòmic o polític que tenen per a la

història del país, de la comarca o la ciutat, se’ns ha d’escoltar i atendre les nostres raons. El patrimoni històric es basteix a partir de la conservació, el coneixement i la difusió de restes rellevants, i no podem destruir-les per construir-hi un aparcament o els fonaments d’un edifici. Avui la tècnica permet canviar la fonamentació de les cases, i la lògica fa que els pàrquings es puguin fer uns centenars de metres més enllà. Els damnificats per la troballa de restes arqueològiques, particulars o d’alguna de les administracions públiques, han de fer front al trasbals i disposar les mesures correctores adients per preservar el passat de la comunitat on viuen. Però les raons de l’arqueòleg no s’acaben aquí. La nostra tasca de divulgació i de sensibilització ha de ser contínua, una espècie de prèdica constant en el que sovint percebem com un desert. Tothom hauria de sentir com a pròpies les seves arrels, i deixar que les per-

La nostra tasca de divulgació i de sensibilització ha de ser contínua sones preparades per excavar-les i interpretarles ens les expliquin. L’arqueòleg té el seu camp de treball, les excavacions, com el metge o l’arquitecte tenen el seu. No s’ha d’interferir en la tasca de cap d’aquests professionals i per això qualsevol feina d’arqueòleg ha de ser feta per un professional. Les accions benemèrites envers el patrimoni poden, moltes vegades, malmetre’l, i

Ismael Carrillo

ja no parlem de les malintencionades, les que busquen el lucre o el col·leccionisme mal entès. Tots coneixem males pràctiques com les que estem esbossant i hauríem de prendre consciència cívica per evitar mals irreparables en els elements materials que conformen la nostra història (des de la més petita ascla de sílex fins a un mosaic romà o un castell medieval). Assenyalem, per acabar, que dues universitats catalanes, la de Barcelona i la Rovira i Virgili, són les úniques de tot Espanya que tenen als seus plans d’estudis un títol propi de graduat superior en Arqueologia, que dóna una formació específica per a aquests professionals. La tradició arqueològica del nostre país i l’esforç d’aquests dos centres pioners mereixen que la nostra societat abandoni tòpics caducs i contempli amb normalitat la pràctica professional de l’arqueologia.

U Una col·laboració de:

UNIVERSITAT DE BARCELONA

54_57_formacio.qxd

13/06/02

12:12

PÆgina 54

formació continuada

Estiu a la Universitat En aquestes pàgines us presentem l’oferta dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB, que celebren enguany la sisena edició. Com sempre, s’organitzen en els àmbits de Recerca interdisciplinària, Actualització de coneixements, Noves àrees i nous temes d’estudi i Observatori geopolític. Enguany s’augmenta el nombre de cursos de 47 fins a una seixantena.

ls Juliols, que l’any passat van tenir més de 2.500 matriculats, són impartits per docents de la UB i d’altres universitats i per professionals de diversos àmbits amb una mitjana de 10 professors per curs. Tenen generalment una durada de 20 hores lectives i s’organitzen en sessions de matí o de tarda, de dilluns a divendres. Cada curs atorga dos crèdits de lliure elecció i enguany, com a novetat, poden donar dret a un tercer crèdit si l’alumne fa un treball d’acord amb el professor.

Els Juliols estan oberts a estudiants universitaris, diplomats, llicenciats, professionals de tots els àmbits i, en general, a tots els qui estiguin interessats en algun dels temes que s’hi tracten. Els posseïdors

A l’oferta d’Els Juliols també s’inclouen els cursos de la Barcelona European Summer School que, com cada any, es faran al Palau de les Heures (més informació a www.heures.ub.es).

Els Juliols estan oberts a estudiants, titulats, professionals i al públic en general del carnet d’antic alumne gaudeixen d’un 10% de descompte al matricular-se. A més, totes aquelles persones que formalitzin la matriculació per Internet també poden aconseguir el 10% de descompte.

54 54

Més Informació a: Oficina d’Activitats Institucionals, emplaçada al vestíbul central de l’edifici de la plaça Universitat. Internet: www.ub.edu/juliols/, juliols@pu.ges.ub.es Tel.: (34) 93 403 58 80 Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 10 h. a 13.30 h. i de 16.30 a 19.00 h

54_57_formacio.qxd

13/06/02

12:12

PÆgina 55

formació continuada

Recerca Interdisciplinària Homínids + tecnologia = hum@ns Josep M. Fullola, Universitat de Barcelona. Literatura i cinema: lectures comparades i didàctica Cèlia Romea i Gemma Pujals, Universitat de Barcelona. Anatomies de la memòria: la transició política a Catalunya Marta Rovira i Fèlix Vàzquez, Universitat Autònoma de Barcelona. Cinema expressionista alemany (1919-1927): relacions amb les arts plàstiques i dramàtiques Palmira González, Universitat de Barcelona. Associacionisme i moviments socials a la Catalunya contemporània Enric Prat, Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives Àngels Solà, Universitat de Barcelona. Les dones en la subsistència i el benestar familiar: passat i present Cristina Carrasco i Cristina Borderías, Universitat de Barcelona. La millora de l'eficiència dels medicaments: els actors i les polítiques M. Dolors Gaspar, Universitat de Barcelona.

Noves àrees i nous temes d’estudi Ciutat, educació i participació Jaume Trilla i Núria Obiols, Universitat de Barcelona. Noves perspectives en el tractament i la reutilització d’aigües residuals Miquel Salgot, Universitat de Barcelona. Montserrat Folch, Universitat de Barcelona. Ecologia urbana i sostenibilitat Salvador Rueda, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Introducció a les cures pal·liatives Federico Madrid, Institut Català d´Oncologia. Anna Albó, Hospital de la Santa Creu. La mediació: l’alternativa multidisciplinària de resolució de conflictes Carlos Villagrasa, Universitat de Barcelona. Turisme i esport a les societats industrials avançades Helena Puig, Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB. Un escriptor, una ciutat Adolfo Sotelo, Universitat de Barcelona. Viure en el temps Enric Puig, Universitat Ramon Llull. Joaquim Capdevila, Universitat de Barcelona. Escriptores i cultures Àngels Carabí i Marta Segarra, Universitat de Barcelona. Les masculinitats al segle XXI Òscar Guasch i Àngels Carabí, Universitat de Barcelona. Narrativa audiovisual Joan Marimon, Història de l’Art. Anàlisi de materials: recerca històrica i conservació del patrimoni Mercè Gambús i Catalina Genestar, Universitat de les Illes Balears. Cuina, química i gust Nan Ferreres i Helena Puig, Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB. El tractament de residus: problemes actuals i sistemes de gestió Albert Sanchis, CESPA GR, SA. Repensem l’economia. Noves aportacions per construir una economia crítica Agustí Colom i Maribel Mayordomo, Universitat de Barcelona.

Actualització de coneixements Aproximació al món de la neurociència Mercè Pallas i Antoni Camins, Universitat de Barcelona. Científics i periodistes, l’estranya parella Joaquim Elcacho, Associació Catalana de Comunicació Científica. Josep Nieto, Universitat de Barcelona. Gaudí, arquitectura i disseny Teresa M. Sala, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntament de Barcelona. Les velocitats de la llum: llum ultraràpida i llum aturada Josep Llosa, Universitat de Barcelona. L’agricultura moderna: de l’alimentació al medi ambient Lluís Argemí, Universitat de Barcelona. Manuel Rodríguez Zúñiga, IEG Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La salut ambiental: reptes actuals Amàlia Lafuente Joan M. Llobet, Universitat de Barcelona. Introducció a la figura i a l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí Mireia Freixa, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntament de Barcelona. L’Espanya de Franco vista pel cinema de la democràcia Josep Maria Caparrós, Centre d’Investigacions Film-Història. Universitat de Barcelona.

L’herència literària: paraules i personatges Rosa Navarro, Universitat de Barcelona. Catalunya i Europa. Unes relacions llargues i complexes Santiago Alcolea, catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Sergi Martínez, Universitat de Barcelona. Ciència regional i economia urbana avui: tècniques per a l’anàlisi socioeconòmica Manuel Artís, Vicente Royuela i Jordi Suriñach, Universitat de Barcelona. El futur de la UE: una Constitució per a Europa? Miguel Ángel Aparicio, Universitat de Barcelona. Educació per a la ciutadania: reptes actuals Julia Victoria Espín, Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. M. Àngels Marín, Universitat de Barcelona. El cinema, del document a l’assaig Miquel Porter i Moix, Universitat de Barcelona. Europa entre l’emigració i la immigració Aurora García Ballesteros, Universitat Complutense. Antoni Gaudí, l’arquitecte d’una nova Barcelona Mireia Freixa, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntament de Barcelona. Història d’un diàleg: l’art català i l’art espanyol en l’últim quart del segle XX (1975-2000) Anna Maria Guasch, Universitat de Barcelona. La Corona d’Aragó a l’edat moderna: conflictes, revoltes i revolucions Ernest Belenguer i Àngel Casals, Universitat de Barcelona. Reptes de les esglésies en el segle XXI Joan Bada, Universitat de Barcelona. Tècnica i tecnologia a Catalunya (segles XVIII-XX) Santiago Riera, Universitat de Barcelona. Universitat i Societat Joan Tugores, Universitat de Barcelona. Saber popular i alimentació Abel Mariné i M. Carmen Vidal, Universitat de Barcelona. Jaume Serra, Generalitat de Catalunya. Literatura i cinema: adaptar els clàssics Mireia Aragay i Pilar Zozaya, Universitat de Barcelona. Malalties neurodegeneratives: del laboratori a la clínica Jordi Camarasa i Elena Escubedo, Universitat de Barcelona. Què cal saber de les proves diagnòstiques? M. Rosa Girbau, Universitat de Barcelona. Radiografia del quart poder: com funcionen els mitjans de comunicació Josep Nieto, Universitat de Barcelona. Salut internacional. Aspectes d’actualitat Joaquim Gascón, Hospital Clínic. Cartografia per a comunicadors: del pensament crític al disseny gràfic Josep Maria Rabella, Universitat de Barcelona.

Observatori Geopolític de la UB Un nou ordre mundial: globalització o antiglobalització? Josep M. Vidal Villa, Universitat de Barcelona. La globalització: efectes polítics i econòmics Elisenda Paluzié, Universitat de Barcelona.

Les Heures - BEUSS Borsa per a no-experts Antonio Garrido, Universitat de Barcelona. Direcció eficaç de reunions Xavier Montero, consultor en recursos humans La intel·ligència emocional com a habilitat directiva Cris Bolívar, consultora en psicologia del treball i de la comunicació La negociació eficaç a l’empresa Francesc Beltri, consultor en desenvolupament organitzacional Com fer un pla de màrqueting: una eina estratègica Josep Isern, consultor i formador en màrqueting Finances per a no-financers Josep Maria Raventós, assessor i consultor d’empreses. Soci i director d’Heures Network Gestió de la qualitat total Patricia Gill, consultora de gestió de la qualitat total i Professora del Màster Europeu de la Qualitat de la UPC Introducció al comerç electrònic Josep Maria Chaqués, consultor en gestió i tecnologies de la informació

kk.qxd

13/06/02

12:15

PÆgina 56

formació continuada

Escola de Negocis i Escola Virtual d’Empresa La formació continuada entorn dels diversos vessants de la direcció i gestió de l'empresa constitueix l’oferta de l’Escola de Negocis de Les Heures (destinada a la docència presencial) i de l’Escola Virtual d’Empresa (EVE), d’UB Virtual (per a estudis a distància). Ambdós casos tenen en comú trets com l’esforç per posar constantment al dia l’oferta formativa i projectar-la al futur, així com incorporar nous serveis a l’alumnat. Al mateix temps es treballa per aprofundir en nous mètodes de tipus semipresencial que apleguin les experiències de les dues Escoles.

’àmbit de la direcció empresarial és un dels més consolidats dins la formació continuada de Les Heures i UB Virtual. Actualment l’Escola de Negocis i l’EVE tenen uns 4.000 alumnes, dels quals 1.500 segueixen programes de llarga durada i la resta cursos de menor extensió i més especialitzats. La gran majoria de matriculats són professionals en actiu amb una mitjana d’edat de 29-30 anys, edat que s’incrementa lleugerament en el cas de l’EVE. Pel que fa al tipus de professorat, hi ha tant docents de la UB i d’altres universitats com empresaris, consultors i professionals de diversos camps, que conformen un conjunt de docents altament qualificat. El

control i seguiment de qualitat de la docència es fa mitjançant enquestes als alumnes, en què la puntuació mitjana del professorat en el darrer any ha estat de gairebé 8 punts, en una escala de l’1 al 10 Pel que fa a la metodologia, en el cas de l’Escola de Negocis es combinen classes magistrals, que proporcionen una base teòrica de nivell universitari, amb altres sistemes com el treball sobre casos concrets a través de simulacions per ordinador, les quals es fan amb programes informàtics dissenyats per a aquesta finalitat. Les titulacions de l’Escola de Negocis s’estructuren en cinc grans àrees: habilitats i recursos humans, comercial i de màrqueting, econòmica i financera i jurídica, alhora aquestes cinc àrees es nodreixen d’una gran àrea transversal que engloba tots els programes de Gestió i Estratègia. D’una banda hi ha els màsters i postgraus de llarga durada i de l’altra els seminaris sobre aspectes més concrets. En aquest darrer cas, es dóna opció a les empreses d’adquirir una matrícula conjunta per a tots o un grup de seminaris, de manera que després poden enviar a cadascun d’aquests el membre del seu personal més adequat per rebre aquella formació.

MBA Interuniversitari Entre els màsters, un dels de més prestigi i més consolidat és l’MBA Interuniversitari, que enguany arriba a la vuitena edició i és

una titulació conjunta de la UAB, la UB i la UPC. Pot seguir-se en les modalitats fulltime i part-time i té una versió on-line a l’EVE, en col·laboració també amb la UOC. A més de l’edició que s’imparteix a Barcelona també se’n celebra una a Andorra amb la col·laboració de la universitat d’aquest país. Un dels aspectes importants d’aquest MBA és que els alumnes fan com a activitat els seus plans d’empresa, tasca que els permet descobrir la interrelació entre les diferents disciplines i fer-se una idea de la complexitat pròpia de la gestió i la planificació empresarials. Al final del curs els millors plans d’empresa reben uns premis patrocinats pel BSCH. Un exemple de màster que també es troba en la seva vuitena edició, i d’un caràcter més específic, és l’MBA en Empreses

Màsters Executive: Programa Superior en Gestió i Direcció d'Empreses MBA-D: Màster Interuniversitari online en Administració i Direcció d'Empreses Màster en Dret del Treball i de la Seguretat Social Màster en Direcció Comercial i Màrqueting Màster en Direcció de Recursos Humans Màster en Direcció de la Producció de l'Empresa Màster en Direcció i Administració de Finances Màster en Gestió de la Comunicació en les Organitzacions Màster en e-Business per Competències

Postgraus Direcció de Recursos Humans Gestió Mediambiental de l'Empresa Gestió de la Formació Contínua en les Organitzacions Habilitats Directives

kk.qxd

13/06/02

12:15

PÆgina 57

formació continuada

Agroalimentàries. Es tracta d’una titulació molt vinculada al món empresarial, de forma que hi ha un consell assessor on participen diverses firmes del sector. En l’àrea jurídica, com a titulacions capdavanteres, hi ha els màsters en Advocacia i en Advocacia Internacional. Tots dos estan coorganitzats amb l’Institut Superior de Dret i Economia (ISDE) i, durant la segona meitat del màster, els alumnes poden fer part de la seva formació en bufets d’advocats en diferents ciutats d’Espanya i en les principals capitals mundials, en el cas del màster en Advocacia Internacional. Dins l’oferta per al curs 2002-03 destaca com a titulació nova el màster en màrqueting Màrqueting Global, que vol donar resposta a les noves necessitats dels professionals tenint en compte aspectes com la reformulació creativa del pla de màrqueting o l’aprofundiment en les noves tendències del màrqueting virtual. Aquests són alguns exemples de l’oferta de titulacions de l’Escola de Negocis. En aquesta pàgina hi ha un requadre amb altres màsters i postgraus. L’Escola també posseeix una oferta formativa que s’imparteix en diversos països d’Amèrica Llatina com ara l’Argentina, el Perú, Mèxic o la República Dominicana. En aquests casos es treballa conjuntament amb alguna universitat de cada indret. Acostuma a usarse la fórmula de doble titulació i el professorat el formen tant docents de la UB com de la universitat llatinoamericana que coorganitza el curs. Un altre cas de col·laboració, en aquest cas de tipus més intern, és la que es porta a terme amb l’Escola d’Empresarials de la UB. Durant el curs 2001-02 es van organitzar conjuntament uns vint programes de formació que es van impartir a la seu d’Empresarials.

Escola Virtual d’Empresa El director de l’EVE i de l’Escola de Negocis, Jordi Solé, explica que cada cop hi ha més demanda d’aquesta formació on-line. Bàsicament es tracta de persones que no poden assistir a classe per problemes d’horari o d’accessibilitat geogràfica. La docència a l’EVE té entre els seus trets característics l’anomenada “tutoria activa”, és a dir que és el professor qui s’acosta en primer lloc a l’estudiant en comptes d’esperar alguna demanda de l’alumne. Els professors que participen en l’EVE reben una formació tant de tipus tecnològic, perquè

puguin aprofitar plenament les eines al seu abast, com pedagògic. Des de la direcció de l’Escola s’assenyala que el sistema de docència utilitzat és valorat molt positivament pels alumnes, un 80% dels quals afirmen que repetirien el seguiment d’un curs amb aquest model. Els alumnes valoren molt la interactivitat i, de fet, s’ha constatat que hi ha una major participació que en les classes presencials. “Segurament la gent es desinhibeix més”, afirma Jordi Solé.

L’àmbit de la direcció empresarial és un dels més consolidats dins la formació continuada de les Heures i UB Virtual Entre l’oferta de l’EVE hi ha la versió online de l’MBA ja esmentada abans. Altres titulacions són, per exemple, el màster en Direcció de Recursos Humans o el màster en Direcció i Administració de Finances. En aquestes pàgines hi ha un requadre amb l’oferta de màsters i postgraus de l’EVE. A més existeixen tota una sèrie de programes de perfeccionament, que tenen una durada més curta i tracten aspectes més concrets. Sovint els matriculats en aquests programes segueixen posteriorment un màster o postgrau a distància després d’haver tingut una primera experiència on-line. Amb vista al futur, tant en el cas de l’EVE com en el de l’Escola de Negocis es vol continuar adaptant l’oferta formativa a les demandes que sorgeixen dels professionals i les empreses. Per exemple, l’Escola de Negocis està potenciant noves àrees com ara una de dedicada a la formació en temes financers, al mateix temps que es consoliden ofertes en camps com el jurídic o el màrqueting. També es vol treballar en els propers cursos per potenciar els serveis relacionats amb la docència, com la borsa de treball o les associacions d’antics alumnes. Tant en el cas de l’Escola de Negocis com de l’EVE s’està confluint vers una formació semipresencial. De fet, els estudiants de l’MBA Interuniversitari ja poden seguir part de les assignatures on-line. Igual-

ment les titulacions que s’imparteixen a Amèrica Llatina també segueixen aquest mètode i s’està treballant per llançar un nou programa d’aquest tipus en l’àrea de recursos humans.

Màsters MBA Interuniversitari en Administració i Direcció d'Empreses MBA en Empreses Agroalimentàries Empresa Internacional i Comerç Exterior Gestió d'Empreses de Comunicació, Informació i Audiovisuals Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa Direcció de Recursos Humans i Consultoria en les Organitzacions Prevenció de Riscos Laborals Gestió i Resolució de Conflictes: Mediació. Especialització en Conflictes Públics i Conflictes Familiars Gestió i Administració de Personal a l'Empresa "Global Marketing" Comunicació Empresarial Màrqueting, Distribució i Consum Advocacia Especialització en Dret Penal i Ciències Penals Advocacia Internacional Dret del Treball i de la Seguretat Social Dret Civil: Dret de la Família Assessoria Fiscal Dret Empresarial Especialització en Auditoria de Comptes (Accés al ROAC) E. Logístics (Logistics and Supply Chain Management)

Postgraus Empresa Familiar Tècniques de Gestió Empresarial Gestió de la Formació Contínua en les Organitzacions Dret Civil en Nul·litat, Separació i Divorci Infància, Protecció de la Persona i Adopció Perícia Cal·ligràfica i Grafologia

Més informació: www.heures.ub.es/ www.empresavirtual.com

58_llibres.qxd

13/06/02

12:27

PÆgina 58

llibreria ub

Una gestió forestal per a la biodiversitat

CONSERVACIÓN DE LA BIODIVERSIDAD Y GESTIÓN FORESTAL Edicions de la Universitat de Barcelona Camprodon, J.; Plana, E., 17,5 × 24,5 / 472 pàg. ISBN: 84-8338-275-X

onservación de la biodiversidad y gestión forestal. Su aplicación en la fauna vertebrada és el títol del llibre publicat per Edicions UB i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Editat

LISBOA MURAL Cano, G. Publicacions de la Universitat de Barcelona 15,5 × 11 / 96 pàg. ISBN: 84-475-2706-9

pel biòleg Jordi Camprodon i l'enginyer de forests Eduard Plana, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el nou títol s'adreça a professionals del sector forestal, responsables de la gestió d'espais naturals i tots els interessats en la problemàtica de la conservació del medi ambient, i aporta informació de caràcter tècnic i divulgatiu sobre el conjunt de mesures i tractaments que caldria incorporar a la gestió forestal del territori per harmonitzar l’aprofitament comercial amb la conservació de les espècies i dels grups faunístics en la natura. El llibre s’estructura en tres blocs temàtics, que corresponen a la conservació de la biodiversitat i la política forestal, la fauna vertebrada i la gestió dels ecosistemes forestals i, finalment, la conservació de les espècies o grups faunístics. En síntesi, la publicació recull les ponències presentades en el marc del Seminari sobre Gestió i Conservació de la Biodiversitat en Ecosistemes Forestals, celebrat el 1999 al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i que ara han estat complementades amb nous articles. El

MATÈRIA. REVISTA D'ART Núm. 1, 2001 Salabert, P. (Dir.) Dept. d'Història de l'Art Publicacions de la Universitat de Barcelona 20 × 24 / 326 pàg. ISSN: 1579-2641

AURORA Papeles del Seminario María Zambrano Núm. 4, febrer 2002 Publicacions de la Universitat de Barcelona 21 × 29,7 / 146 pàg. ISSN: 1575-5045

llibre presenta una visió especialitzada i pluridisciplinar sobre qüestions del màxim interès tècnic i científic a l’entorn de la diversitat biològica, la política forestal, la gestió silvícola i altres camps afins, fent ús dels vertebrats ibèrics com a indicadors de la diversitat biològica forestal, i mitjançant els coneixements aportats per més de quaranta experts nacionals i inter-

El llibre tracta qüestions sobre la diversitat biològica, la política forestal, la gestió silvícola i camps afins nacionals d’àmbits ben diversos, entre els quals destaquen els investigadors del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la UB Miguel A. Carretero, Joaquim Gosàlbez, José M. López-Martín, Gustavo A. Llorente, Albert Montori i Xavier Santos.

LA JURISPRUDÈNCIA DELS JUTJATS CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA 2000 Tornos Mas, J. i Martí i Aromir, T. (Coord.) Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 348 pàg. ISBN: 84-8338-305-5

TRATADO DE PINTURA Color, pigmentos y ensayo Palet, A. Col·lecció UB, 56 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 175 pàg. ISBN: 84-8338-313-6

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei de Publicacions: www.edicionsub.com i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal